Justa la Fusta del 26/9/2012

Justa la fusta. I a aquesta hora ens posem cap a la cuina. Avui dimecres, Carme, què ens posarem a fer? Saludem, ens saludem primer, que hem entrat directes avui. Bona tarda. La Madoka ens porta una recepta diferent per fer cuina senzilla i econòmica i bona. Avui anirem a recorreguts i mai ben ponderats espaguetis. Que sempre siguin freds, calents, el dia abans, no passa res. farem uns espaguetis, una pasta, però això de la pasta també és raro, perquè jo tinc un nen que no li donen els macarrons. Això és estrany eh? És estrany, estrany. Bueno escoltam, el meu fill quan era petit no hi havia manera que mengés formatge, i saps com menjava formatge? Amb pasta? No, ratllat. Ah mira. A culleràs. I de l'altra manera no va haver mai a la vida manera que menjés formatge, o sigui això és una anècdota personal eh. Curiós, curiós. Sí, sí, curiós. Els tonteries a vegades que fem eh. Sí, que avui farem espaguetis. Farem uns espaguetis molt fàcil. Un bon sofregit. Els espaguetis els deixem bullir a gustos. 8 o 10 minuts. Jo soc de les de 10 minuts. Un bon sofregit de tomàquet i ceba. És que no té res més. Olives negres sense pinyor. Val, sí. Però les deixeu que es coguin una miqueta amb el sofregit. Sense passar-se eh. Tireu el sofregit, tomàquet i ceba i les olives, ho tirem per sobre els espaguetis, i agafem formatge, si pot ser per mesar, millor, i si no un formatge que sigui mínimament sec, tu tens una mandolina aquesta que talla, no em diguis que no. Pensava que anaves a dir que no. No sé com es diu en català una mandolina, que ho talla tot, per ratllar i tot, que va molt bé. I llavors agafes el formatge, el talles en línies i queda com si fos paper de fumar, i ho tires per sobre, bastanta quantitat, ja està. A més de posar formatge ratllat, hi poses formatge sencer. I teniu un plat senzill, i per la vista, deliciós. Molt bé, perfecte, doncs un espaietis per avui. Perfecte Carme, moltes gràcies, adeu. You were travelling really far I had to stay and watch the plants be sorry Miles away and planes apart You were discovering a new land I was lonely You were young and I was bad I just wanted to be by your side Every day, every night No more shall we part Every day, every night No more shall we part You were dancing in my head, I played forever, last year's man, I'm sorry. Keep my trousers, stay in bed, I'll read the good things, I'm afraid now you're lonely. I just wanted to be by your side Every day, every night No more shall we part Every day, every night No more shall we part No more shall we part Passen cinc minuts de dos quarts de dotze del matí. Un moment com cada dimecres de fer tertúlia esportiva. Normalment tenim el Carles en Andrés Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, i em teniu encara. Sí, avui, exacte. I per molts anys, no? Entres dins la normalitat. Acostumem d'haver-hi la millor escasor, que avui és el que no tenim. Hola, bona nit. Mirarem de... l'has imitat bastant bé. Bueno, són els anys. Mirarem de tenir-lo un moment telefònicament. Ho provarem i també tenim avui el Sergi Pons. Bon dia Sergi. Hola, molt bon dia. És un convidat. Ja visc que canviarem el registre, eh? No se l'ha de dir informatius. Serena és Tipo Roncero. És el responsable de la tertúlia esportiva de la Penya del Morro. Clar, és un títol super llarg però que no va per res. Convidat d'honor. I suposo que potser abans de les 12 també podré afegir l'Enric Riba. De moment, però... De moment és això, anem fent tertulia aquesta setmana però no tenim Lliga Europea mig de la setmana, suposo que és això que... juguen cada dues setmanes, no? Sí. Però tenim... La Lliga de Campions vols dir, la Copa d'Europa. Crec que juguen la setmana vinent, no, Carles? Sí. Jugar la setmana que ve. Veig que els de la tertúlia del matí estan més ben informats que els de la tarda. Que no ho sabien els de la Jardina i per què passa això? Jo vaig setmana a setmana, partit a partit. Per tant doncs parlem d'aquest cap de setmana en què si voleu podem parlar del que ens queda més a prop que és tot l'escàndol de Vallecas i tot plegat o anar directament a parlar del Barça. Què preferiu? Molta velleques, no s'hi pot fer re. No és el primer cop que els hi passava, tampoc. Viuen en un barri que és el barri que és. I quan algú té ganes de fer broma... Suposo que a Madrid estan bastant calentons. L'ambient tampoc no és una bassa d'oli. La gent està preocupada, està emprenyada. I si hi ha algun soci que li han pujat el preu de l'abonament o qualsevol cosa d'aquestes, doncs ha anat a fer la punyeta allà. Tampoc no és un estadillo inaccessible. I el tio ja va anar a buscar un lloc i un punt on fos realment difícil que el veiessin fent la trapelleria aquesta. De fet és una estadia aquests amb balcons que poden veure el partit. Per tant amb això ja et predict tot. L'abonament et surt més econòmic des d'un balcó des d'un tercer pis que no pas des del pròpic camp. Però bueno, mira, són coses que passen a vegades al futbol. Passen antòtics, sí. No crec que passi a altres llocs d'Europa. Però bueno, com deia el... com deien a Recull l'altre dia, doncs que ens regalin una pandereta i quan veiem situacions d'aquestes que tots piquen la pandereta. Sí. De llavors de trac i pandereta el fet. A veure, almenys si li ha de passar a algú que li passi a Madrid, que vols que et digui. Sí. Jo que no pas a la Barça. Sí. És que tampoc no acabo d'entendre el perquè. O sigui, potser hi ha un dia més sense jugar, mira. Sí, potser hi ha problemes de relació entre els clubs, potser algú del Rayo va dir... Tot potser. Que els fot. No és que no ho sé, no ho entenc. El fet és que... Vam poder veure aquelles imatges típiques. Una bratolada. Una bratolada. Dels operaris. Igual que el tema de la senyera, és una altra bratolada. No ho sé, els operaris aquests allà corrent amb un llavall, aviam si podien empalmar els focus d'un cantó amb els altres, vigila no et piquis, amb el cigarro a la boca, els ulls tancats, tot el fum a la cara, no veia res, el tio no sabia si era el cable vermell o el negre el que havia de tallar. Bueno, totes les imatges que tothom ha fotut així una mica de conya, que s'ha vist allà la crua realitat, 7 mirant des de baix al camp i un treballant. i és d'aquelles imatges que fa una mica de gràcia però que no passa d'un fet d'anècdota. Que defineix molt el terrenada de la gent d'aquest país. És una anècdota però mira, com que de vegades trenquen una mica tota la rotunditat del món del futbol de primera divisió, que avui he vist les portades dels esportius que parlen sobretot del tema Xavi, Pujol, que es queden a casa, sembla fins per sempre. Això és el que pretén el Barça, m'imagino. Per tots els esforços que calguin, diu. Jo crec que Xavi, Puyol i també Inclo Bria Valdez, en aquest grup, jo crec que són jugadors que hi ha a les alçades que estan tenen tota la pinta d'acabar la carrera del Barça, o si més no, acabar la carrera de primer nivell. No dic que després el millor faci una aventura a la Xina, però sí. el ciporter de més anys al principi. I l'altre és una mica més jove també que el Puyol i el Xavi. Aquest és l'únic que podria ser un punt d'inflexió. Però ja té 30 anys igualment. Sí, bueno, però aquesta gent fins... 31 o fins i tot 40, 42 anys s'han vist a l'èlite del futbol. Clar, el Xavi... No, no, el Xavi i el Puyol, sobretot el Puyol, el Xavi encara pot aguantar uns quants anyets, però el Puyol... Està cascadot. Recordem que cada cop que es mou pel camp una mica peta, però és un tio que ho dona tot, i aquest donar-ho tot en un partit arribes a unes edats que ja no pots. Llavors has de canviar el xip, però llavors quan canvies el xip és molt complicat adaptar el teu joc de tota la vida a aquest xip canviat. Llavors la cosa pot sortir una mica rara. És que Puyol és un jugador que basa les seves qualitats en la capacitat física. En canvi Xavi, jo mai l'he vist fer grans sprints. Per tant, més o menys el que fa ho pot seguir fent amb més edat. El Xavi ha de ser prou intel·ligent com per pensar. Mentre jo tingui al meu voltant algú que sempre es desmarca quan jo tinc la pilota, doncs puc desenvolupar el meu joc. A l'època bengala el Xavi tenia molta més feina perquè el sistema de joc era molt més complicat i ell quan tenia la bola costava molt més de circular d'un cantó a l'altre de més verticals. I allà no es veia tant, allà no era el millor centre campista del món. Tot i que feia les seves girades, es girava d'esquena, es deixava dos tios asseguts, però no hi havia tant aquesta opció que anar al Barça sempre és com... és com un norme, com un manament, el fet que quan un té la pilota t'has d'oferir amb dos cantons l'un o l'altre i has de buscar sempre el passe fàcil. El Xavi amb aquest sistema pot estar com un referent, és prou ràpid i té una vista especial pel futbol i el tio aquest pot estar encara molts anys. Si el renoven de per vida no es pot, però aquests cinc anys més que pugui estar doncs benvingut siguin, perquè és un tio que pot tirar milles molts anys. El Puyol, si de cara a la galeria ha de ser-hi, doncs perfecte. Però bueno, totes aquestes històries que diuen, arribant, el clàssic, el Puyol, el Piquet està pur, l'Iniesta també... Bueno, tranquils, tranquils, perquè quan surts d'una lesió no estàs al 100%. El que passa és que jo crec que el Barça, si volem anar retirant el Puyol progressivament, jo crec que encara li queda algun any, però si sembla evident que més o menys s'ha d'anar, cada cop tenim menys protagonisme, s'ha de trobar algú que agafi aquest protagonisme que ell va deixant. I de moment, això és el que a mi em sembla que no estan fent. I crec que és un error. És que teòricament hauria de ser el Piqué. Piqué té unes altres característiques. No substituirem el Puyol amb el Piqué. No podem trobar el mateix. Per mi el Piqué fa més el que feia el Márquez, per exemple, abans. Per tant, no sé. És que és complicat. Però mentre hi hagi el Puyol al camp, És difícil trobar un tio que faci de Puyol, perquè de Puyol no n'hi ha un a cada equip. No en trobem un altre igual, però... És complicat i ens hem de començar a acostumar de... Macerano, per exemple. O jugar amb dos Maceranos, o jugar amb tios que són més creatius a l'hora de sortir amb la pilota, que no van amb tot. Macerano és més estil Puyol, jo crec. Sí, és molt més net, però Piqué també hi ha hagut moltes jugades que s'ha tirat i tot i el seu 1,90 i pico ha tret net a la pilota. O sigui que són tios que costen molt de passar, també. Macerano és molt més agressiu que Piqué. Clar, és que l'agressivitat d'en Pujol potser l'hem descobert amb ell. Abans de Pujol sí que hi havia gent, però el mateix Del Bosque, quan jo era petit, era un tio que li fotia molt, però tenia molta classe sortint. Que jo dius, defenses que siguin porcs, n'hi ha hagut. Però no tenien classe. Aquest en Puyol... Un esporc eh, el Puyol? No, però volia dir... No volia dir la paraula porc, volia dir un tio que va a totes i que se li deixa la vida i que s'ha trencat la cara quatre vegades, i a més amb les paraules textuals... És difícil de definir, és bèstia no? Si és un tio que va a totes moltíssim. Bueno va molt fora tot. De la poble? Normalment... No, no és pel fet de la poble, o sigui... No, ja ho sé, que no és per això. Però vull dir que si... Bueno ja et dirien que sí, però si tu vas amb la confiança que pots... Per ratllet nostre. Sí, potser sí. Si tu vas amb la confiança que vas, la possibilitat d'alesió és ínfima. Si vas amb una posició i intentes treure la pilota amb un tio que va amb les dues cames, passa que el Puyol recordem que ha rebut més a la cara que no pas... Puyol no té lesions per impactes, sinó per estrelades musculars... La majoria de lesions són així. Lesions per una entrada dura d'un rival en realitat és una de cada 20. Són els cops de colze, les patacades de fotre el cap quan un està xutant, Jo crec que el Puyol és substituïble. Hi ha el Marc Martre, que també és un tio... Però quin dia el ficaran a jugar? El Marc Martre. Quan juguem contra l'Hospitalet. El Son no vol jugar en aquesta posició. També se li hauria de preguntar al Mascherano que si vol jugar en aquesta posició. Tampoc és un tio que se senti còmode. El que passa que és una posició que si s'ha de jugar, juga. I tens prou capacitat per jugar en diferents posicions. El que passa és que el Son, en qualitat de què se l'ha fitxat? Se l'ha fitxat al mig del camp, llavors només tenim 3 centrals i un és Puyol que es lesiona cada dia. Si se l'ha fitxat per jugar de central, no hem fitxat el jugador que ens feia falta, perquè no és central. Per tant, què hem fitxat? Hem fitxat un substitut al Keita que en algun moment... Doncs ens continuen faltant centrals. I si hi posen nois del filial per jugar de central, que els posin a jugar. I si no, que fitxin un. Si no, sembla que tenim centrals, però no en tenim. Però sí, tens tota la raó. Però el dia del Granada és un dia per provar el somni en aquesta posició. Tu ja saps que el Marc Barça t'ho farà bé a la seva posició. Era un dia per provar aquest. Cada dia hi ha una excusa. El dia de l'Esparta no és un dia per provar. El dia de l'Esparta s'ha d'assegurar i el Sol ha de jugar. I el dia del Granada, el Marc Vardre ja saps que jugarà d'aquí. Però tot des que és petit jugarà en aquesta posició. No sé, doncs que el posin. El posaran després del clàssic i veuràs tu els partits. El Barça-Madrid el posaran al primer dia. Heu llegit el truc del Sol per no lesinar-se mai? Què és? Beure molta aigua mineral. Diu que ho diu avui en l'entrevista. Així no ve quina marca, no ho ha dit? No, no, no, però diu, des bella s'ho truco, així com a secret de la portada. Com el Kilian Jornet. Potser està dient amb el Jordi Domènech que no es faci els quinsos. Potser és això. No, aviam, jo crec que jugarà però jugarà després. Després del clàssic i tots aquests partits. Perquè també posar el Marc Bartra al primer partit de la Champions i que la cagui i que l'Espàrtac marqui, doncs és millor. Jo això no estic gens d'acord. Perquè l'Espàrtac del Moscú és un rival de nivell bastant baix comparat amb el Caseu a la Lliga Espanyola. És la Champions. Si jugues al Barça, tots els partits et miraran amb lupa i qualsevol cagada que facis se't qüestionarà. Si la teva opció de futur al Barça, en aquest lloc, és una persona que si l'acaga el primer partit ja queda de fenestrat de moviment. Bueno, però és que algun dia serà el primer partit. Sí, no, però ha de ser més progressiu. I ha jugat el Marc Bartra el primer equip. Doncs a veure, el Sergio Busquets el van posar al segon partit de Lliga contra el Racing, després que el Barça perdés el primer, i va fer un partidas. I ja pràcticament no s'ha mogut des de les hores. I ha fet cagades, sí, però bueno, l'han criticat, l'han de ser de crítica, però és un dels millors jugadors en la seva posició del món. Perquè el Guardiola, en el seu dia, va tenir els nassos de posar-lo. No sé, jo crec que s'ha de fer el pas. S'ha de fer el pas, però ens hem d'esperar. I aviam, nosaltres no veiem tots els entrenos i suposo que el senyor... Si el Carles fos entrenador de futbol seria com un bengal. Si jo confio segament en un jugador, Jo el que intentaré és lucificar-lo perquè vull que estigui ja i vull que estigui molts anys. I no me la puc jugar a que veient-lo entrenar i potser amb aquella sensació que pugui tenir de dir jo estic aquí al mig i encara no és la meva posició, i això pot tenir algun nano jove, pot no tenir el Sergio Busquets. El Sergio Busquets és un tio que li venen dos tios de cara dins l'àrea petita i és el que pixa els dos. i aquesta sang freda potser altres jugadors no la tenen. I que el Bartre potser entrenant, li està veient allò... Sí que és un tio que és... El Bartre va fer un barret a dintre la deia petita pròpia. En un partit de Champions l'any passat. No sé per què no juga freda. Si confia, ha de confiar que quan jugui ho farà bé. I si no ho fa bé, doncs si realment hi confia, doncs el tornaran a posar. I si a aquest jugador quan fa dos o tres fallos i el critiquen li baixa la moral vol dir que no està prou preparat per jugar al Barça. Que jugui dissabte contra el Sevilla. A veure si és veritat. I el cas Neymar? Que arriba el 2013 sembla? No ho sé, s'hauria de dir tantes vegades ja. No, però ara es veu que és de veritat. Ho diuen tots. Aquesta és la bona ja. Ara va de veres. Un any abans del que ens hauria de especificar el contracte privat que té firmat amb el jugador. El Jocs Olímpics va cedir el Madrid o algo així? Com ho farem això? El cedirem un any. I després començarà a fer el ridícul per la Lliga, per la Bundesliga i ja no el voldrem. Com ha passat amb altres jugadors. Mira, el Neymar ara per ara... Sí home està bé que el Barça si té una plantilla de 30 jugadors serà perfecte. El Neymar és un bon jugador però jo encara no l'he vist jugant amb equip. Llavors el Barça és un... El Jocs Olímpics va ser bastant fluix. Sí, molt fluixet. Clar que després aquests jugadors es posen al costat del Barça. És un diamant per polir. Si es deixa polir sí. Si és un diamant per pulir se l'ha de pagar a preu de diamant per pulir. El seu fill era un extrem que li has d'ensenyar a centrar? Tornes una mica a les meves. Va ser dos dies que vas centrar dues boles malament i ja aquest xaval no sap centrar. I va coincidir després en un entrenament que estaven practicant corners, que ell estava centrant la pilota, diu el Senden l'estan ensenyant a centrar. I ja va quedar amb aquesta frase, aquest tio es diu Centren. O sigui, aquí fora hi havia un paio que en comptes de dir-li Senden li deia Centren, sempre. Saps? Se n'enfotia d'ell. Llavors clar, dius, quedes etiquetat, i ja de per vida, i cada cop que vas a centrar la gent, aquell murmuro d'aquell soroll del camp de la Barça. No sé, aviam, si vol venir que vingui, no sé, jo tampoc no el bec al Barça amb aquest nano. Pots tenir els contractes privats que vulguis, el que vulguis, però no el bec com a jugador del Barça. L'altre dia va sortir un vídeo de Neymar ballant una cançó amb els Santos, que es veu que havien fet tots els empleats d'aquest equip, més coneguts com Opeche. O peixe. Sí. Jo acabava amb ballar una cançó i l'Imarro feia molt de ritme. A veure si en sap molt de ballar. Per tant, mira. S'entendria mal, potser. Quan fessin gol farien aquelles tonteries. L'Albert és el Barça. De moment sí. Quan marquessin un gol l'Albert o l'Imarro farien aquelles tonteries que fan sempre de... De ballar, abraçar-se... Però amb el que les feia ja s'han anat, no? Jo vaig veure una vegada la Vidal, però molt rigid. L'Albers es deixava anar molt bé, però la Vidal... No era el Keita que ballava. No crec que el Keita l'hagi esballat. No, amb qui ballava? Amb l'Alexis potser. Tampoc no l'he vist ballar. Doncs hi havia un ball d'aquests polèmics que a més els van esbroncar fins i tot. Jo crec que va ser amb la Vidal. Jo crec que va ser amb la Vidal. Amb el Pinto, no? Perquè estava a la banqueta que si no... No sé que fos en copa i se n'anés de la punteria, però... En tot cas, deixàvem el final, però veig que suposo que no podrà entrar finalment en directriva tot el tema, com que ell és soci del Barça, no? Tu ets el seu soci? També vas anar dissabte? No. A l'Assemblea de Compromisaris? No, perquè l'Assemblea de Compromisaris no és per compromisaris. Mira, veus? He fet una crida. No hi vaig anar. No, però ja està bé. Què vols parlar del tema del nou Camp Nou? Si sentim que s'ha entrat el senyor Riba... Mira, no sé si... Si passa pel cap entrarà, si no, no? Li ha passat? No. No, però arriba el moment just. Perquè no sé si... Bé, potser no hi va anar tampoc l'Enric a l'Assemblea de Compromisaris. No? No et va interessar. Molt bé. Hola Enric. Bona tarda, bon dia. Bon dia. Hem anat a la banda d'actualitat. Jo fa com l'Emiliós que sóc jo. Bona nit. I ara ens situàvem a l'última de Sant Rossell, dissabte, assemblei de compromisaris. No hi vaig anar. No hi vaig anar, no sé qui va a l'assemblea, jo porto anys... Jo conec gent teva. No, això és per socis... a veure, es fa com... Són socis d'una certa antiguitat i... Resulta que no te toquen nou. Es fa a través d'un sistema com de sortets on els que tenen més anys tenen més possibilitats i coses així. I s'ha de tenir un mínim d'antiquitat. Això... bueno, és igual. És un lobby. Sí, exacte. No se sap molt ben per què es trien. El meu avi va anar a la xarxa. Però aviam va ser una assemblea molt plàcida, no? No es trien a dir. Hi hauria el tema del camp nou. L'única cosa que em va sobtar que ningú ho digués és... es va parlar d'aquesta opció de fer un camp nou o de mantenir el Camp Nou. Sé que d'aquest punt de vista de llenguatge són estrany. I em va fer gràcia perquè parlava que el pressupost de fer un Camp Nou era de 600 milions d'euros i parlava també que el fet de remodelar l'estadi valia 300. Quan el senyor Laporta va presentar el seu projecte amb la signatura d'un arquitecte com en Norman Foster, que té el seu prestigi, i es va parlar de 300 milions d'euros, que era el pressupost que va posar damunt la taula, se li van tirar al coll. I ara veig que Ramudal al Camp Nou sí que va al 300 al final. Que no va al 100, com van dir quan estaven en l'oposició. Ai, quina memòria, fill. Sí, tinc una mala llet, oi? No ho dic perquè, no, el que passa és que com que els diaris ara estan a favor de, o sigui, els mitjans van a favor del que mana sempre, doncs proven de no recordar-ho, no? No podien recordar-se'n d'això. Però ho dic. En tot cas no tinc prou elements per... Per argumentar. Per jutjar, o sigui, per votar una cosa o una altra, és a dir, Tot té pros i contres. El projecte no ha estat elaborat ni d'una banda ni des de l'altra. I votar ara seria votar per opinar. Ara seria opinar com puguem opinar de tantes coses. És a dir, jo no sé què és el que volen fer. És cert que jo he tingut la sort de poder anar, no gaire, a algun camp d'aquests que són nous mítics, com per exemple l'estadi de Wembley. Jo vaig anar a Mestalla l'altre dia. Mestalla és un camp, per exemple, que fa pena. És veritat. El nou està aturat. La catedral de Sant Mamés és molt emblemàtica però el camp en si està destrossat. El millor camp nou ja m'agrada com està. No trobo tant de segrestat com atractiu. Sí que és cert que el compares amb Sant Denis o Wembley o amb aquests camps d'ultima generació i tenen una estructura arquitectònica una mica diferent. Són com més amplis, menys tancats però Els de Sant Deniz i els de Wembley preferirien veure el futbol que es veu cada diumenge i no tenir el camp del Barça. Però això són coses diferents, el que passa és que jo crec que gastar-se 600 milions d'euros. I no has parlat del deute de 300 milions? No, i a més a més, el que jo sé que es farà, perquè el futbol va cap aquí si fem un camp nou, serà un camp ple de llotges VIP, un camp ple de seients VIP, i un camp on el sort sí que de vegades queda més arraconat. Quan no l'aportes podràs posar el jacuzzi per fer. Per exemple, l'Estàdia Wembley, que us deia que és preciós, l'Estàdia Wembley té 3 graderies, d'acord? Doncs la del mig, tots amb llotges VIP. No, el Camp Pericult també. Tot, tot, absolutament tot. En Pericult hi ha una banda que tot són llotges VIP. Jo ho entenc, eh, perquè és a dir, jo pago a l'any entre l'abonament i la careta de soci, pago, us posa-l'hi 700 euros. Han dit que m'entindran 3 anys més... Això és una bona notícia. Però si tu pagues llotges VIP o seients VIP, aquesta gent paga 6, 7, 10 vegades més. I això és pel club? I això és pel club. Per tant, com que això em fa certa por, això em faria pensar que continuem com estem. Però evidentment és com quan sopinava d'EuroVegas, quan encara no s'havia explicat absolutament res. És massa d'hora. Jo crec que és massa d'hora. Jo crec que ja estem bé amb l'estadi que estem. El que passa és que la meva opinió ja veig que està totalment obsoleta i que tothom diu que almenys s'ha de rentar la cara a l'estadi. Però jo, vaja... És que el Trias ja ens va canviar la porta. Estic comodíssim amb l'estadi que tenim. I es cuida rapidíssim. Encara té corda per estona, aquest estadi. Jo no sé si heu anat al Bernabéu, tant per entrar com per sortir, el col·lapse és total i absolut, perquè tenen aquelles quatre torres al voltant que pràcticament ara tothom ha d'anar a petalla, d'acord? O com a mínim que jo hi vaig anar, que al final de la Copa potser no van obrir més portes per tocar la terra, no? Però vull dir que és horrible. A ver, també és un estadis que té molts anys, però ningú parla de tirar a terra el Bernabéu, com a mínim ara. D'haver-hi un temps que sí, eh, que es parlava d'anar de vendres allò, fer un super pelotazo i anar-se'n d'una altra banda, ara ja no, perquè ningú ho compraria, no? Jo, a principi, Tenint en compte la diferència de preu, si és molt guap o Wembley és molt guap o el Niu de Pequín és molt guap o aquell camp que han fet el Borussia de Dortmund crec que és molt xulo. Però gastar-se 300 milions d'euros més quan el pots deixar més o menys maco, ben arreglat. A mi saps que és el camp rebenta, declaracions com les que va fer Sandro Rossell dient que si només remudarem l'estadi no tindrem el millor estadi del món. Com si el Barça tingués l'obligació de tenir el millor Estadi del Món, però si faràs el millor Estadi del Món ja l'any següent en farà un altre no. El Barça s'ha adaptat a tenir el pitjor president de futbol del món. Però a més a més insisteixo, tenir el millor Estadi del Món significa tenir llotges VIP, espais per convencions, que jo ho entenc eh, jo ho entenc, és a dir, els camps de futbol van cap aquí. Bueno escolta, ja tenen la masia no? Doncs que treguin totes les oficines de dintre del camp, se'n vagin a la masia, i a l'espai que hi ha dintre d'oficines que facin restaurants o que facin el que vulguin. Clar, hi ha camps d'aquests que pots anar a veure el partit de futbol menjant. Doncs el Camp Nou ara mateix no és així. I si ho fem serà així. I a més ho haurem de pagar com li està passant a l'Espanyol. Un peatge. Aquest després no li agradarà a ningú els diumenges. És a dir, si tenim un Camp Nou preciós que s'ha de plantejar i no podem, el dia que se'n vagi més, si no podem fitxar el millor del món... I que hi ha altres llocs, hi ha altres coses, que el Barça no només és futbol, hi ha altres entitats que necessiten, la... Les entitats europees del bàsquet no han permès que el Palau Blaugrana sigui un palau de primera. Se n'haurà d'anar a jugar a algun altre lloc. O llicència B. Intentem prioritzar si totes les... Valer que el Barça és futbol i moltes altres coses, però les altres coses també tenen necessitats. Jo crec que el bàsquet, el nivell que està el Barça, també necessita tenir el seu propi estadi. Ara, quina competició de Pandareta a l'Euroliga que et donen més permís o menys per jugar-hi en funció de... Del focus que tinc. Si el teu pavelló no és prou bo podràs jugar però t'hauràs de classificar cada any. En canvi si no... És una forma de pressionar. A que els grans clubs tinguin pavellons amb una capacitat... Els grans clubs haurien de plantar-se i dir... Queda't amb els... No, haurien de... Tenen un bon pavelló. Vaig a dir-te que l'Eurelligues de les poques competicions a Europa està muntada amb cara i ulls. No sé quina cara i no sé quins ulls. Comparat amb la Champions League també. Però les competicions en general són un desastre. Tot el que munta la FIFA és un desastre. La UEFA no. La UEFA són bastant professionals. I ja no dic la Federació Espanyola de Futbol, però si parlem de la Copa del Rey o la Federació Catalana, també deixa d'anar. Sí, la Federació Catalana ja. Però no sé, sí que trobo bé que incentivin que es facin pavallons millors, però... Tampoc no sé si cal que tot estigui impecable per a aquesta competició. Que tot sigui de 5 estrelles, a veure. A paraula gran, estar vell sí, però si pots seguir jugant a bàsquet. Sí, sí, sí, però es podria remodelar. De fet ja es va remodelar. Però potser és que es crema que no vagi amb ells, no? Aquestes entitats europees, la crisi no va amb ells? Exacte. Això és una situació que els diners han de prioritzar per altres coses. Això és un dels temes que la directiva vol negociar amb l'Eurolliga, no? És a dir, assumir que hi ha una situació de crisi, Ara mateix invertir... Ara mateix no estem per donteries d'estadi 5 estrelles. I fer un palau nou. És un llig de cara a la gent. La història abans era sempre associar-ho a algun tipus de... De Pelotazo? No, no, no. De Patrocini, que li posin Palau Llaurana Llet Nostre. Tu creus que algú pagarà xixanta, setanta milions d'euros per posar-li el nom a Palau Llaurana? Que la gent li continuarà dient Palau Llaurana? Palau Llet Nostre. Perquè de fet el Camp Nou fins fa pocs anys no es deia Camp Nou, es deia Estadi del Fútbol Club Barcelona. I la gent li deia Camp Nou. És com si ara li poses a... jo què sé, Betenguin Arena. Tu li diràs Betenguin... Me'n vaig al Betenguin Arena. Però el pagarem diners, eh? Sí, no dic que no. Només, tot que se'ns acaba el temps, per tant, doncs gràcies a tots tres i tornem la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa i també amb el bitllet informatiu dels Sant Just Notícies i tornem a la tercera hora del Just a la Fusta. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador, el president de la Generalitat Artur Mas assegura que Catalunya farà una consulta sobre l'autodeterminació encara que l'Estat la prohibirà. Si així ho ha assegurat el president, durà la segona jornada del debat de política general que es fa al Parlament. Artur Mas ha demanat al PSC que participi del procés de transició nacional. Parlament, Albert García, bon dia. Bon dia, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat que la futura consulta sobre l'autodeterminació s'ha de fer d'acord amb les lleis, però ha afegit que si el govern central no l'ha autoritzat també s'ha de fer. Mas ha respost d'aquesta manera després que el president del grup parlamentari i socialista, Xavier Sabater, reclamés un referèndum amb una pregunta clara i plantejat legalment, posant fi d'aquesta manera a l'ambiguitat. Doncs és últim, lo normal seria primer intentar-ho d'acord amb les lleis i si no pot ser fer-ho igualment. La consulta s'ha de produir en qualsevol cas. Si es pot fer per la via del referèndum perquè el govern espanyol l'autoritza, millor. Si el govern espanyol dona l'esquena i no autoritza cap tipus de referèndum o de consulta, doncs s'ha de fer igual. Li sembla en Vigo? Massa afegit que després de les eleccions caldrà fer una cimera de partits polítics per decidir les condicions de la consulta i ha expressat el seu desig que el partit dels socialistes hi sigui en aquest procés. Ara qui té la paraula és la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, que en el principi de la seva intervenció ha acusat Mass d'empendre un camí equivocat. Ha iniciat, senyor president, un camí que el vol portar a ser el mesies de Catalunya, els mesies del català, aportant-se a la terra promesa, per això sí, aportant-se un camí de molts anys per la travessa del desert. Sánchez Camacho ha deixat clar que el PP defensarà la unitat d'Espanya i que no vol cap ruptura. Un monitor de Lloret de Mar acusat de abusar sexualment de menors ha tornat a declarar aquest matí al jutjat de Blanes de la Selva i ha negat tots els delictes que se li imputen. La fiscalia i l'acusació demanen que ingressi en presó provisional fins que no es faci el judici. Girona, Senyor Tobert, bon dia. Bon dia, l'acusat Josep Castiella ha comparegut el jutjat d'instrucció número 2 de Blanes per respondre pel vídeo que els Mossos d'Esquadra li van trobar el mòbil on apareixia un major d'edat fent-li una falació a un menor. Castiella ha negat que sigui ell qui apareix a la gravació i no ha sabut explicar com ha arribat el vídeo al seu telèfon. L'advocat de les famílies Joan Comas ha reclamat que ingressi a presó a l'agent risc de fuga. La culpabilitat que té és molt evident el risc de fuga que hi ha per la pròpia pena que se li pot imposar. És molt evident el risc de reiteració delictiva. És un perill que aquesta persona pugui circular lliurement i pugui tenir accés a nens. I a més a més ja s'ha acabat sense feina. que és un comú de situacions que nosaltres entenem que aconsellen la presó provisional. Per ara, hi ha 16 casos denunciats. Una quarantena de familiars de les víctimes s'han concentrat a les portes del jutjat per reclamar l'ingrés a la presó de Castiella. El pa sense gluten tindrà l'IVA superreduït, el mateix que es paga pel pa convencional, és a dir, l'impost serà d'un 4%. Així ho ha anunciat avui la ministra de Sanitat Anamato al Congrés després que amb la pujada de l'IVA aquest mes de setembre el pa amb gluten passés un impost del 10%. El pan sin gluten será considerado como alimento básico y por tanto se le aplicará el IVA superreducido del 4% al pan común. Es una muestra del compromiso de este gobierno con los celíacos y sus familias porque estamos plenamente involucrados en lo que significa la atención a esta intolerancia alimentaria. Muchas gracias. Les famílies amb un membre se lia que es gasten 1.500 euros més cada any de mitjana que la resta de famílies. Esports en xarxa. Bon dia, us parlo amb Artacases. El migcampista del Barça, Sergio Busquets, no s'ha pogut entrenar aquest matí per culpa d'una alumbals i el darrer dia es converteix, hores d'ara, en dubte per al partit de dissabte contra el Sevilla. També continua sent una incògnita si Adriano arribarà a temps per enfrontar-se amb el seu exequip. El brasilè, amb molèsties a l'abductor, ha tornat a entrenar-se avui al marge del grup. A nivell institucional, el president Sandro Rossell ha passat revista a l'actualitat blaugrana des de Nova York, on aquesta setmana té previstos diversos actes institucionals. Des d'allà Rossell ha admès que el club s'esforçarà per assegurar que Xavi Hernández i Carles Pujol es retirin. El club Lagrana també ha tingut elogis per Tito Vilanova. Excel·lent perquè la seva papaleta és molt difícil. Evidentment substituïa un mite dels barcelonistes. Vivent com és el Pep és molt difícil i de moment Déu n'hi do, ho està fent molt bé. En Bàsquet, aquesta nit, es juga a la final de la Lliga Catalana de Bàsquet. S'enfrontaran el Barça-Rígal i el FIEC Juventut. El partit començarà a les 9 de la nit a l'Olimpíc de Badalona. I en Batarpolo, el Barceloneta, debut avui a la Lliga de Campeons, contra el Cintès Casanrú. Serà a les 8 del vespre a la piscina del Club Mariner. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. Diumenge es farà una passejada per les masies de Can Carbonell, Can Fatzó i Can Baró. És una activitat que forma part de les jornades de patrimoni que se celebren arreu de Catalunya. L'activitat l'organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs i l'Ajuntament. L'Arxivet Municipal Jordi Migo coordina aquesta activitat que començarà diumenge a dos quarts de deu del matí a Can Ginestà. L'itinerari es tancarà a Can Baró on es farà la presentació de les obres de restauració d'aquesta masia. L'Ajuntament va adquirir la masia l'any 2007 i les obres han anat a carrer del Consorci del Parc de Collserola amb un conveni amb aigua a Ester Llobregat. Aquest serà el punt final de la passejada que començarà a Can Ginestar. La primera parada serà a la masia de Can Carbonell i després s'anirà cap a Can Fatjol que només es mirarà per fora. Un dels guies serà Daniel Cardona que anirà donant explicacions històriques a tothom qui s'apunti a fer aquesta passejada i tot plegat s'acabarà a les 12 del migdia a la plaça a la masia de Can Baró. La intenció és que la sortida es faci a peu, però qui tingui problemes de mobilitat també podrà acostar-se en cotxe. El regidor d'Educació Lluís Montfort va parlar dilluns al programa de ràdio d'Esvern al Rent a Peus sobre les principals inquietuds de l'Ajuntament en matèria d'educació i joventut. Montfort va destacar els programes de mobilitat internacional per a joves destinats a joves que necessiten marxar a l'estranger per tenir una primera experiència professional. D'altra banda, Montfort es va referir a les reduccions pressupostàries en matèria d'ensenyament. Lluís Montfort també va insistir en la pèrdua de la qualitat educativa a causa de l'augment de les ràtios i la reducció del nombre de mestres, i va posar l'accent en els pressupostos de les ampes. De totes maneres, l'Ajuntament està impulsant programes d'acompanyament i assessorament de joves com el Conecte, que ajuda els alumnes de l'institut a triar un cicle formatiu. I el Casal de Batjova celebra en guany el 15è aniversari i ho comença a celebrar aquesta setmana. Divendres tindrà lloc un sopar a porta tancada per entitats del municipi i dimecres i divendres a la tarda el Casal obrirà les seves portes per mostrar els canvis que s'han fet en guany. El Casal de Joves oferirà nous tallers que començaran a partir de la setmana vinent. Destaquen un taller hip-hop que es farà els divendres, un de cuina per a joves els dimecres, un de fotografia i retoc de fotografia analògica i digital cada dijous i un de producció musical els dimarts. Les inscripcions pels tallers segueixen obertes fins al final d'aquesta setmana. I de moment aquesta és tota la informació. Nosaltres tornem d'aquí una hora al Sant Just Notícies edició migdia. Poteu seguir informats a través del web de ràdio d'Esverni i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passi un molt bon dia. Bé... Bé... Gràcies. Gràcies. No, no, no, no. M'ha agradat molt. M'agradaria veure't. Bona nit. Just a la fusta. Sant Jús en directe. I cada dimecres a aquesta hora el que fem és parlar d'astronomia, per això tenim l'altre cantor de l'Skype, l'Oriol Rigat. Molt bon dia, Oriol, què tal? Hola, bon dia. Avui ens vols parlar d'una sonda, la sonda Down, no? I quina és el seu recorregut, i a partir d'aquí anirem endinsant-nos una mica cap a tots aquests mons de l'astronomia. Què és ben bé, doncs, aquesta sonda? Aquesta sonda és una d'aquestes sondes que fa temps que es va enviar però que fins ara no ha començat el seu objectiu. Això bàsicament ve donat per projectes de sondes de més baix pressupost i per tant s'utilitzen coets menys potents per enviar-les i per tant no té un viatge immediat, sinó que el fa a poc a poc. Aquesta sonda la van enviar el 27 de setembre de l'any 2007. És una sonda d'uns 466 milions de dòlars. No és un cinturó, diguéssim, com el que hem pogut veure a pel·lícules com a Star Wars, que és allò, un camp ple d'esteroides que estàs a punt de xocar les naus, sinó que tenim una extensió enorme, però enorme, d'espai, i, per tant, sí, s'hi pot apilar, diguéssim, fins a un milió de petites pedres, però és que l'extensió és tan gran que... I els esteroides, com a molt grans, per exemple, Ceres, fa 1.000 quilòmetres, i, en aquest cas, Vesta, que és el segon més gran, Són pedres molt petites i fosques, això també s'ha de dir, que no és aquests esteroides del Star Wars que semblaria més com un anell de Saturn. El que surt de Star Wars, que tothom ho assimila com un cinturó d'esteroides, seria més semblant un anell d'un planeta, de Saturn, per exemple, on els petits pedres de gel fan aquesta quantitat de... de massa que per tant nosaltres la podem veure des de molt lluny, és a dir, per molt petites que siguin, però estan molt apinyades. En canvi, els cinturons d'asteroides no el podem veure així com a tal, sinó que en aquella zona hi ha moltes pedres petitetes que van fent voltes i, per tant, que si s'acumulessin, doncs, farien, doncs, tot un cinturó, però, bueno, no físicament, sinó per trajectòria. Bé, veiem, aquests esteroides, quant van aparèixer en el sistema solar? A veure. En principi, van aparèixer... Són pedres o protoplanetes formats al principi del sistema solar. No, només hi ha 5 milions d'anys després d'haver-se format el sol i 25 milions d'anys abans d'haver-se format la Terra. I això per què? Doncs perquè, bàsicament, com que es va formar el sistema solar, anirem ràpid, perquè no és el tema que tenim avui, amb les partícules que hi ha a la nebulosa primitgènia, el que fan és que es va anar pinyant i van formant roques cada vegada més grosses. Fins a un moment, com més grosses són, més trossos va pinyant, és a dir, anem fent un conglomerat de tot el que va arrossegant aquesta pedra. Com més grossa és, doncs arriba un moment que es forma com un protoplaneta. Un protoplaneta diríem que és un planeta però petit. Hi ha una teoria d'uns russos que diuen que al principi del sistema solar podria haver-hi fins a un centenar i mig d'aquests protoplanetes que després es van anar pinjant i van formar planetes més grossos. En aquest cas, per exemple, la Terra, Venus, Mart... I que també aquests protoplanetes, els que ja van començar a ser més grossos i més lluny, i van formar els planetes com Jupiter, Saturn i Uranus. Què va passar? entre tots dos, bàsicament Júpiter, creen molta inestabilitat gravitacional, és a dir, que no permet que en aquella zona els planetes s'esglomerin. És a dir, que fan que sempre es vagin disgregant o separant. No hi ha una zona estable. Per tant, va fer... Fan augmentar la distància? que no permet que s'ajuntin grans masses. Hi ha un moment que, amb la gravetat, que hi hagi una estabilitat prou forta perquè es formi un planeta. Per tant, tindríem una base de planetes que no s'han format, no com algunes teories que de vegades surten així, més catastrofistes, que era un planeta que se destruïó... No, no, no, senzillament no es va arribar a formar. I aquest anell d'esteroides que tenim entre Mart i Júpiter, doncs, diguem-ne, perquè hi hagin aquestes pedres fent voltes, però no prou estable perquè s'acumulin entre elles. Per tant, què tenim? i que són primigenis del sistema solar. És un lloc molt interessant per anar a visitar. No així, per exemple, diríem la Lluna, que la Lluna pot haver format altres impactes, i, per tant, ha canviat més la seva composició de l'inici del sistema solar. I, per tant, diríem que és molt interessant d'anar-hi. Per això es va fer aquesta missió, la Dawn, que entra dintre d'un tipus d'emissions que eren de baix cost. Bueno, se n'han fet unes quantes. Per exemple, ara també han enviat una... A Europa, a la lluna de Júpiter, també estudiarà Júpiter, es diu Juno, que hi arribarà d'aquí un temps, i són sondes relativament barates, perquè, si recordem, quan vam estar parlant del Curiosity, que costava 2.500 milions d'euros, doncs aquesta en costa cinc vegades menys. Per tant, amb el mateix cost, podem enviar cinc sondes diferents. I per tant, doncs ens permet estudiar més coses amb menys pressupost. També els instruments que enviem són més petits, però bueno, Bàsicament, l'hem enviat el 23 de setembre del 2007. Com que l'enviem amb coets petits, necessita fer assistències gravitatòries. Això què vol dir? Que no hi va directe en aquest esteroide, sinó que a poc a poc fa una òrbita grossa, torna a passar per la Terra, la força d'atracció de la Terra fa que l'empenyi una mica més i va més lluny. I per tant, quant de temps triguen a arribar-hi? Doncs mira, va arribar... El 23 de febrer del 2009 va passar molt a prop de Mart. El 3 de maig és quan va començar a arribar a Vesta del 2011. És a dir, ha triat quasi 4 anys arribar-hi. No ha sigut un viatge directe, com per exemple ara que l'hem enviat a Mart, que ha triat 8 mesos, sinó que ha triat 4 anys, perquè ha anat fent moltes voltes i ha anat rebent aquestes petites empentes, primer de la Terra i després de Mart, per anar-se acostant. Això s'ha aconseguit perquè té un motor, que se'n diu motor iònic, que no és d'aquests motors tan espectaculars per anar a qualsevol lloc de coets, que exploten i tenen molta força, sinó que tenen molt poca força, però utilitzen molt poc combustible durant molt de temps. Per tant, té molt poca força de velocitat, però la va incrementant constantment durant molts mesos, fins que hi arribi un moment que se separa de l'òrbita que seria de la Terra i de mar, fins que pot arribar a fer aquesta òrbita on són els asteroïdes. Un cop arribat aquí, això, a partir del 3 de març del 2011, s'hi va començar a acostar, fins que ja finalment va agafar una òrbita l'11 d'agost del 2011. Fins ara, el 5 de setembre, per tant, ha estat uns 13 mesos observant aquest asteroide. Bàsicament, quin tipus d'observació ha fet? Porta 3 i 3 són instruments molt interessants. Un és una càmera, bueno, realment són dues càmeres redundants, sobretot si falla una, doncs posar l'altra, i si no, doncs fer fotografies d'aquestes estereoscòpiques. És a dir, que si les veiem amb unes ulleres d'aquestes de tres dimensions, podem veure més o menys el volum o el relleu de la lluna, això també és interessant. Aquest és bàsicament per fotografiar-lo tot i veure què trobem, però un dels més interessants és un instrument de rajos gamma i neutrons. Aquest és important perquè pot saber la composició més aproximada de l'esteroide fins a un metre de profunditat. Té un altre instrument que fa un espectròmetre de visible i d'infrarroig, i que també serveix per estudiar amb més detall, en aquest cas, la superfície de l'asteroide. També, bàsicament, ens interessava saber quin tipus d'interior tenia aquest esteroide, si estava més o menys ben format, Va començar tenint una òrbita de supervivència, que quan va arribar a 3.000 quilòmetres del centre de l'Esteoide, però amb molta alçada i bastant ràpid, en el sentit que tindríem una informació general però amb poca resolució. Això també es fa, moltes vegades és allò que diem, la missió principal, és a dir, necessitem aquesta informació encara que sigui de poca resolució. Per tant, la fem, només arribem, la fem i quan la tenim ja ens la juguem una mica més. i baixem la sonda, que a vegades anava costant més a l'asteroide. Hi havia una altra orca, que va estar a uns 685 quilòmetres, allà va fotografiar tota la superfície ja amb molta més resolució, i va treure tots aquests espectres. En general, ha tret unes 31.000 fotografies de la superfície, i així podem fer un mapa i 20 milions d'espectres visibles d'infarroig. És a dir, una bestialitat d'informació que ara mateix no es poden treure conclusions, sinó que trigarem anys que diferents investigadors vagin i puguem veure què en podem treure d'aquest planeta. Després va baixar encara més la resolució a una òrbita que se'n deia LAMO, que era a 200 quilòmetres, aquí ja era per observar... diferents, com que van passar 13 mesos, doncs quan ja trobàvem algun... algun accident geogràfic, ens interessés estudiar en més detall, doncs en aquesta òrbita el vam poder... Era una òrbita ja només de quatre hores. Un cop això es va fer, va tornar a retirar-se, va tornar a arribar a l'òrbita que teníem abans, de 685 quilòmetres, va fotografiar la part de l'hemisferi... del pol nord de Vesta, que no ho havia pogut fer perquè estava en ombra la primera vegada, Perquè això passa tots com aquí a la Terra, que tenim 6 mesos de ombra al nord i 6 mesos de ombra al sud. Per tant, si volem fer una fotografia de tota la Terra, en principi necessitaríem un any. Tota la Terra tenint la fotografia. Doncs amb els estrells passa més o menys igual. És temps, realment. Sí. Aviam, una cosa interessant. Molts dels meteorits que arriben a la Terra venen de tres llocs. De la Lluna, de Mart i, sobretot, de Vesta. I això com és? Perquè Vesta... Gràcies a unes fotografies que ja va fer el satèl·lit, el telescopi especial Hubble, fa a principis dels 90, en aquests anys l'ha anat fotografiant cada vegada amb millors càmeres quan el demanen corregint, no és esfèric, és una esteroide, per tant, s'assembla més a aquestes patates boturudes que hem vist moltes vegades, sinó que és molt esfèric, però la part de baix està com aixetada. I això, aquest degut, bàsicament, es deduïa a que era d'un impacte molt fort que va tenir la part del sud de l'asteroide, que va enviar a l'espai 800.000 tonelades d'aquest protoplaneta, per tant, quasi va perdre 1% de la massa. Vull dir que llavors hi ha milions... hi ha milers de tonelades de material d'aquest planeta, petitets, més petitets, evidentment, volant per l'espai, i que moltes vegades han entrat a la Terra. I això com ho podem saber? Per la composició que té, més o menys, Hem pogut veure que té tants tipus de composició, i aquí és on ha vingut una confirmació o una teoria que hi havia, que era que aquests protoplanetes estaven ja prou ben formats com perquè tingués nucli, mantell i escorça. Per tant, d'aquests tipus d'escombraries que ens han arribat, d'aquest impacte que va tenir, doncs el que ha fet és confirmar que també aquest planeta, per petit que fos, ja es formava com un planeta gran, és a dir, que tingués un nucli desfet, que en aquest cas de ferro i níquel, i que va tenint-ho alguna miqueta de magnetisme, és a dir, que tingués algun mar de lava, i tot això, a base de fotografies i expertres que tenen, s'ha pogut anar comprovant. Per tant, per petit que sigui, trobem que ja des del principi de formació del sistema solar, que teníem protoplanetes prou ben formats, com perquè ells es agregaven l'un a l'altre. I, per tant, no és que fossin trossos de roca de diferents posicions que hi hauria dins del planeta, sinó que per si sols ja eren protoplanetes, per si sols ja eren prou petits, prou ben formats. Com per tenir entitat pròpia. Sí, sí, sí. Vesta, per exemple, és igual de gran que Encelado. Encelado té tot un joc de geissers. Encelado és una lluna de Saturn, d'aquestes, doncs, de les més espectaculars que hem trobat, perquè, per allò petit que és, té uns geissers molt espectaculars que forma un dels anells més exteriors i més tènues, que no són els que es poden veure normalment en fotografies. però ja són interessants, per si sols, ja llunes petitetes, com aquesta. La mida que la gent es faci una idea és quasi una mica més enllà d'anar a Barcelona a Madrid. És una pedra, però no molt més grossa. I en aquest impacte que hi havia al surt el que s'ha pogut comprovar és que realment no hi ha un impacte, sinó dos, un més vell que l'altre. I com és que tots han anat a parar al mateix lloc, això tampoc se sap. Però això què ha format al final? Ha format una de les muntanyes més altes del sistema solar, és la segona més alta. Si partíssim de la superfície mitjana, quan comença a pujar aquesta muntanya, fa uns 20 km d'alçada. L'altra muntanya més alta és el món olímpic, que hi ha mar i que fa uns 25 km d'alçada. Per tant, doncs mira, hem trobat que un planeta, un esteroide, per lo petit que sigui, també té muntanyes molt altes, o sigui que qui es cansi de pujar les que tenim aquí pot escapar cap a una esteroide. Exacte. Sí, sí. Una mica més difícil, eh, per això. Bueno, aquestes coses... tot és començar. No ha passat mai. Quan algú ja les hagi pujat totes, com l'Edurne Pasalan, que les ha pujat totes les de 7.000, doncs mira, si podria una de 20 també la té a prop. Bàsicament, què tenim ara? Doncs ja hem estudiat Vesta, i ara el que ha fet és que això del dia 5 de setembre es va separar suficientment ja de l'asteroide per marxar de la seva atracció gravitatòria, i ja fins al 2016 no el tornarem a veure quan arribarà l'asteroide Ceres. Ceres és el primer esteroide que es va descobrir l'any 1801, el primer de gener del 1801. Per tant, bueno, era algú que no tenia res a fer aquell primer dia de l'any. Era el Piasi, un... Des de Palermo el va descobrir. I a partir d'allà només em diríem... I perquè ara Plutó no és un planeta i ha passat a ser un planeta nan o un esteroide, diguéssim. Sí. És el que ha passat. Hem començat a trobar Plutó durant molts anys. És perquè la diferència és que l'any 801 van descobrir el primer esteroide, que al principi li van posar que era un planeta, perquè era el planeta que hi havia entre Mart i Júpiter, segons una llei no científica, deia que entre Mart i Júpiter havia d'haver-hi un altre planeta, perquè hi havia una proporció entre els planetes que deia que allà n'hi havia d'haver un altre. La sonda Down ja ha sortit de Vesta, ara ja va rum de Ceres, que és l'asteroide més gran que tenim al cinturó d'asteroides, i esperem que arribi cap allà el 2016. El 2016 també considerarà quan arribi la sonda New Horizons a Plutó, per tant tindrem un overbooking de descobriments, però bueno, crec que aquestes coses mai, mai... Mai n'hi ha prou, o sigui que, doncs res, esperem que aguanti fins al 2016. A veure, doncs ja anirem parlant. Perfecte Oriol, moltes gràcies. Tornem a parlar la setmana que ve per descobrir més coses d'Astronomia. Molt bé, doncs fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Adéu. Passa un minut de dos quarts del migdia, aquesta hora és moment de parlar de vins, és la secció que fem cada dimecres amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata, molt bon dia Astrid, què tal? Bon dia. Avui per parlar de fet d'un acte que té lloc aquest diumenge, que és aquesta sessió de literatura i vins, per dir-ho d'alguna manera, és un recital poètic en què recitaran els textos de l'obra Minotaure, que és una obra escrita en alemany, traduïda al català per Ignasi Pàmies, demà parlarem amb ell, però tot això anirà acompanyat també d'un tas de vins. Exacte. Que és la part que poseu al celler de Can Mata. A més a més, normalment no és un vi qualsevol, sinó que estarà totalment lligat a una mica al que trobarem, és a dir, a Alemanya, a Sant Just... Exacte, lligar una mica al que seria el territori. Els vins els he escollit d'aquest celler especialment, del celler Barzen, És un cellar alemany. És un cellar alemany portat per alemanys. Us dono la casualitat que l'Àlex Barzen va viure dos anys a Sant Cugat. O sigui, entén gairebé perfectament el català. I el lligue una mica amb què ella ha estat aquí a Sant Just, ara fa un parell d'anys va vindre, vam fer un tast al celler, ens l'havíem vendut al Marcat a dinar, vam fer una paella espectacular. I el lligue una mica també amb el que seria el territori, on té plantada la vinya. El terra és bàsicament licorella, com el que trobem aquí a Sant Just. I ara ens tastarem dos vins, un és un espumós, no és un cava perquè estaria lògicament fora de la regió cava, és un sect. I el lliguem una mica també amb això, el cava el sentim molt nostre. i a Alemanya, doncs també són vins escumosos i són molt desconeguts. Sí, de fet tot el tema, tots els vins d'Alemanya no són pas els més coneguts. Tenint en compte que aquí tenim molta oferta, suposo que el que tenim més al cap potser són vins francesos, en un cas que potser ens queden més a prop, però de la part d'Alemanya almenys no és el més habitual. No, és un dels grans desconeguts. ja m'agraden, són vins molt peculiars, molt marcats, doncs això, pel terreny, són vins molt minerals, i el primer, com una mica donant la benvinguda a tothom, tastarem el vi escumós. I serà una mica la porta d'entrada a l'obra, que no us diré res de l'obra, però que la bombolla, per mi, seria un bon Bon... O sigui que va lligat d'alguna manera. Perquè això funcionarà, és aquest diumenge a dues quarts de vuit del vespre organitza l'escola d'escriptura, és a la sala Piquet de la Taneu. Potser se'ns quedarà petita. Perquè sembla que hi haurà molta gent, no? Sí, veig que hi ha molta gent interessada i fins i tot molta gent de fora de Sant Just. Home, doncs això diu molt també, perquè és allò, ja hem comentat que sembla que comença a canviar una mica, no? La gent de Sant Just comença a activar-se i a participar de molts actes, però si és sobre, doncs encara més gent de fora, m'imagino que és un impuls important. Molt, molt, a més ens ho motiva moltíssim. Clar, perquè la idea és que es vagin fent durant l'any, no? Aquests actes de combinar també vins i literatura. Vins i literatura. Més o menys la idea seria això cada dos mesos, més o menys. I en aquest cas, com funcionarà? És a dir, la gent arribarà i... La gent arriba, se'ls donen una copa... amb les fumors. Qui no el vulgui no està obligat, eh? Clar, clar. Seria com una introducció al que seria bàsicament a l'obra. Primer farem el vi escumós i encara hauríem de veure en quin punt entraríem amb el vi, que és un vi força fruitat amb un punt de sucre residual que te fa molt llaminer. Aquí encara hauríem de veure en quin punt de l'obra quedarà. Perquè no sigui una cosa com imposada de com, no? Que vagi segons el recital fer el canvi d'un escumós cap a l'altre vi. Són de grau elevat o...? No, ronden als 12 graus. Per tant, l'habitual, no? Sí, sí. També, en el cas de l'escumós, llavors, què ens podria recordar? On cava, com deies? Ens recordaria on cava, l'únic que tindria aquelles notes dels Rieslings, que és la varietat de raïm que està fet tant l'escumós com el vi. Que és aquest vi, aquest raïm que trobaríem en aquella zona. Sí, que és absolutat, i un toque espaciat, és allò que... Més dolç que el d'aquí, potser. El vi sí. el bici perquè està fet així. El tipus de raïm, el moviment de colliro, la legislació alemanya amb això... Funciona diferent. Funciona totalment diferent. Per quin motiu? Perquè sempre ha estat molt típic. El raïm no arriba a madurar com ens madura aquí. Aquí disposem del clima ideal pel cultiu de la vinya. Però en climes molt més freds és molt difícil arribar a una maduració òptima. La quantitat de sucre sempre és menor. Per tant, sempre hem pensat que són vins fàcils, simples, àcids i poc expressius. El canvi climàtic també els estaria forcen una mica aquests canvis. Per tant suposo que són aquestes condicions que de vegades potser ens passen per alt, si no ho tenim gaire al cap, i que afecten. Jo me'n recordo de petites on deien el vi alemany és de poma. Les coses canvien. També tot arriba. La veritat és que la majoria dels vins alemanys es queden allà. Serà, per tant, una manera de descobrir una part també d'Alemanya, d'una banda, doncs, amb aquest recital, en què serà dues veus, llegirem textos en la llengua original, per tant, sentirem recitant alemany, i acabarem d'endinsar-nos, també, doncs, a través del gust, que és una manera, doncs, potser, la que estem menys avasats, no?, d'entrar-nos a l'esco... d'endinsar-nos, no?, potser ens fa una mica més de... estem més prudents, no?, d'allò que no som tan atrevits. Molt. I, sobretot, així, en companyia, Aquesta crec que també és una forma de gaudir tant de la poesia com del vi. Sí, sí, és un acte bastant innovador i esperem doncs que tingui aquesta bona collida de comentar. Ja ho sentiu, serà dos quarts de vuit del vespre i es recitarà poesia i a més a més podreu tastar aquests vins. A més, una activitat que no té cost. No té cost, que això és el que més s'estranya a tothom, no? No té cost i no s'ha de vindre a cap tipus de... Clar que algú pensaria això, ni que sigui una entrada amb un preu simbòlic, no, i és directament de franc. Per tant, doncs, una bona oportunitat per passar aquest diumenge a la tarda entre poesia i vins. Avui hem parlat, doncs, d'aquesta part, de la part de vins, amb l'strikholstein del celler a Can Mata, que són els que hi aportaran, doncs, aquesta part de vins alemanys, aquest diumenge, i com dèiem, demà en parlarem també amb l'Ignasi Pàmies, que és qui ha traduït aquest text al català. Exacte. Moltes gràcies, Astrid. Un gran text, la veritat és que és una obra... Tu l'has llegit, per tant pots avançar-nos. No us puc avançar res, però m'he enamorat, és allò que dius... Que val la pena, no? Molt, molt, molt i l'estic tornant ara a llegir. Filosofia pura. I el vi ens ajudarà. I el vi ens ajudarà moltíssim, si més no ens relaxarà. Perfecte, Astrid, doncs hi tornem la setmana que ve. Molt bé. Que vagi molt bé, gràcies. Adeu. i després d'aquesta secció de vins dels dimecres escoltem una mica dels dj hocks que van tocar ahir a la sala pol de barcelona i sentim un dels seus temes més coneguts que és aquest blue. I always thought I was someone, turned out I was wrong. You brought me through, you made me feel so good. Why don't you stay behind, so good? Why don't you stop and look at what's going down? Lived by an old woman, she never said me a lie. It's hard to sing with someone who won't sing with you. I miss you, that I miss you so much. You brought me through. You made me feel so good. Why don't you stay behind? So good. Why don't you stop? Oh, my God. Why don't you stay behind? Why don't you, why don't you stay behind? Why don't you, why don't you stay behind? Why don't you stop and look at what's going down? Estem escoltant Just a la Fusta. A principis d'estiu vam parlar d'un projecte d'emprenedoria al nostre municipi, Estrastos, un projecte d'intercanvi de roba de nens i nenes i darrere d'aquesta iniciativa ja vam parlar amb elles amb dues emprenedores centriustenques, la Laia Malalet i la Carme Tamayo. Molt bon dia, què tal? Bon dia. Avui les hem tornat a convidar perquè ara el web ja funciona del tot i tothom qui vulgui, per tant, ja pot començar a participar d'aquest projecte. Vam parlar, si no m'equivoco, crec que era a principis d'estiu, finals de juny, que era quan estava en marxa el projecte VETA, vam parlar una mica en què existia tot plegat, però sembla que ara amb el nou curs, amb el setembre, ja tot funciona amb normalitat. Recordem una mica què és aquest projecte, i per què serveix, a qui s'adreça, ben bé què és, perquè sabem que és intercanvi de roba per nens, però com va, tot plegat. A veure, és intercanvi de roba infantil i prima mà, i bàsicament els pares i mares el que han de fer és la roba que no els serveix als seus fills, la poden pujar a la plataforma, la pugen gratuïtament, I la resta d'usuaris que trobin allà roba que els pugui interessar, pels seus fills, l'adquireixen però no paguen per les robes, paga pel transport i la gestió de la plataforma. O sigui paguen l'intermediari. Exacte. L'essència bàsica de l'intercanvi és una donació entre particulars. Jo et dono una cosa a canvi que tu me'n donis una altra, però sense remuneració econòmica. Llavors nosaltres a través de la plataforma ho fem extensiu a molta gent, que pugui arribar molta gent, i clar, a darrere hi ha tota una gestió i tota una logística, que és l'únic que nosaltres vivim d'això. Però tota la resta és que la gent sàpiga que és un lloc on la roba no els costarà, l'únic que els costarà és la gestió quan agafin roba de la comunitat. Clar, és allò d'algú que potser se li acudiria, no? I que tant en un cantó com en l'altre, gent que potser vol donar-ho i que no sap aquí d'adreçar-se perquè potser no coincideix que en aquell moment amics o familiars estiguin passant per aquí i al revés, no? Algú que potser ho necessitaria i que, bueno, per no comprar-s'ho tot, no? Que potser no saps massa on recórrer, també. Clar, és un punt de trobada, sobretot. Volem fer un punt de trobada entre mares i pares sobretot que tinguin nens des que neixen fins als 12 anys. Després ja quan són adolescents ja costa més, no? Perquè cadascú vol tenir la seva roba. És una altra història. És una altra història, no? Però quan som més petits, bueno, desconforma una mica amb el que els hi posem, no? Clar. I llavors, bueno, no són tan primerats. I, bueno, com ha explicat molt bé la meva companya, la Carme, doncs bàsicament és pujar roba a la comunitat. Nosaltres ho fem mitjançant caixes. perquè hi ha altres webs que també hi han d'intercanvi, que han sortit fa poc, que ho fan que el packaging com sigui, ho ha de fer l'usuari. És a dir, tu t'has d'agafar una caixa de cartró o una bossa o com sigui i t'ho fas. Nosaltres no. Nosaltres volem... Hem creat unes caixes específiques perquè la gent pugui posar la roba allà i perquè quan la gent l'adquireixi, quan vulgui agafar roba de la comunitat, tinc una sensació més de com... és un regal, no?, perquè... Que m'arriba un paquet a casa. Que m'arriba un regal, com un paquet a casa, no?, de roba capa, no? És de segona mà, però perquè sigui de segona mà no vol dir que estigui malament, al contrari, està ben conservada, és roba bona, l'única. L'ha portat una altra persona durant equis temps, segurament molt poquet, perquè és roba que s'ha portat molt poquet, i volem donar aquesta sensació que la roba de segona mà és bona, que no perquè sigui de segona mà és dolent. Volem fer una mica de pedagogia, perquè aquí a Espanya i a Catalunya potser una mica més, i al País Basc, però no es dona. Es dona a l'intercanvi, sobretot a l'adquirir. Una cosa és donar i l'altra, és que et donin roba a la segona mà i això encara costa una mica, no? I bueno, dir que és una cosa que, evidentment, ara en època de crisi va molt bé i que no és re dolent, que ho fa molta gent i no passa res. En aquest sentit, aquest projecte segurament, el concepte de crisi i tots aquests canvis d'hàbits que estem fent, segurament, més que fer-vos por, us ajudarien, no? El vostre projecte, justament. Sí, ajuda molt a les famílies perquè, més o menys, la peça de roba surt de dos a tres euros. Aleshores, jo crec que la gent que ara mateix no té tantes possibilitats per adquirir roba o comprar-li que tres o quatre mesos roba els seus fills, això els ajudaria bastant. Sí, és una bona solució. I és normalitzar segonament aquesta situació, no? El fet que potser algú ja ho fa i se sent més estrany en veure que hi ha una plataforma... Ben organitzades segurament també. I a més és que és anònim. Tu entres allà, tens un username, però és un... que no sap qui és. Aquest anònim també et dona la confiança de dir jo estic aquí agafant roba o donant roba i ho sé jo i ja està. I si vull ho comparteixo i si no no. Segurament si té una bona experiència ho compartirà amb la gent que té al costat. I això és el que volem, que la gent tingui bones experiències a la nostra comunitat. i que ens promocioni i que faci que vingui més gent perquè quanta més gent hi hagi més roda hi haurà i la roda més funcionarà. I això és el que volem. Per tant, algú que vulgui fer-ho, el que ha de fer és anar a aquest web, trastos.com, llavors un cop allà et registres i llavors has de penjar imatges de la roba que vols donar. El primer pas, un cop et registres, és demanar caixes, perquè com t'he dit, nosaltres els enviem a casa seva unes caixes que són de trastos. A dins del seu perfil veuran que hi ha més caixes i allà hi ha un botonet que posa a pedir caixa. I en aquell moment nosaltres els enviarem unes caixes en les que ells podran posar la roba, fer les fotos, perquè sí que demanem com a mínim una foto de grup, com si diguéssim del lot a dins de la caixa, perquè es pugui posar en el buscador i també tinguem una imatge bastant homogènia. Evidentment, quantes més fotos pugi la gent, millor perquè la caixa serà més atractiva, la gent podrà veure el que hi ha i segurament l'agafaran abans. Perquè recordem que el seu intercanvi ha d'haver una equivalència entre el que jo dono i el que jo agafo. Només agafa tampoc no és just, perquè llavors ens buidaríem la comunitat de caixes i ningú pujaria a roga. I tampoc pots només donar. No, sí. Pots donar i tu tens allà, com si éssim el teu balanç d'intercanvi, que tu tens la possibilitat d'agafar caixes i tu decideixes si les vols agafar o no. Però al revés, No, perquè llavors si només agafes i no participes en donar roba que tu ja tens, llavors a la roda no funcionaria, no acabaria de funcionar. Llavors si tu dones una caixa, en pots rebre una altra. I a la caixa hi ha una peça per caixa? No, hi ha màxim de 20 peces per caixa. Per això diu que depèn de la talla. Pots posar la roba que t'hi cap. Pots fer una compra, com qui fa la llista de la compra, quan pots comprar una caixa. Aquí pots posar fins a 20 peces. No, però ja venen posades. És a dir, el lot ja està. Jo penjo, per exemple, una caixa que pugi jo, Penjo una caixa amb... 12 peces. I són aquelles 12, no... Sempre han de ser del mateix sexe a la mateixa talla. No es poden barrejar. Que estiguin per una mateixa persona. Per un mateix nen. Perquè si no, llavors, si en una caixa hi ha roba de 9 mesos i roba de 4 anys, a veure... Potser tinc un nen de 4, però el de 12 no em serveix de res. Sempre ha de ser sexe i talla. I temporada, també. Intentem que la temporada sigui... que posin més o menys la mateixa. Cosa que l'agrada buscar també ho fa més fàcil, no? És a dir, tu dius m'agradaria ara potser roba per això, perquè tinc un fill de 5 anys i llavors per tant és molt més fàcil perquè hi ha aquests aspectes concrets en comú, no? Ara que tornem la tornada a l'escola, més o menys què és el que busca la gent? Doncs ja comença a buscar coses de màniga llarga, deixant una mica enrere l'estiu i comença a anar a buscar roba d'aquest tipus. pels crios, per la nova temporada. Home, és una idea innovadora i que segurament és allò d'aquestes que semblen tan pràctiques que dius com no se'ns havia acudit abans, no? Segurament. No sé de moment quina està sent la resposta de la gent. A veure, portem una setmana i pràcticament no ens hem promocionat perquè encara estem amb temes de la web i de funcionalitats i tot això i bueno, tenim quasi 100 registres. No està malament, no? I no hem fet res encara, encara hem de fer el llançament. Tenim el blog de Trastus, que es diu dintre de la pàgina, on es parla també, fem una mica també de comunitat i parlem de diferents coses, tractem sobre moda que hi ha dins la web, receptes, puricultura, actualitat, notícies de Trastus. i a través també de la pàgina de Facebook i de Twitter poden estar la gent al corrent de les noves novetats que es puguin veure dins de la plataforma. Clar, i que el loc també fa una mica de sentit de comunitat, segurament. Possiblement la gent que hi participi ja busques una mica això, tenint en compte potser gent que pugui compartir interessos semblants o que et pugui aportar un punt de vista diferent, potser. Nosaltres, el fet de voler fer una comunitat, també el que fem és que els usuaris, com que s'han de puntuar perquè, clar, la roba, la roba en si, si nosaltres no la tenim, estar a casa de l'usuari, per tant, una manera de valorar, de valorar i tenir una credibilitat de la qualitat, tant del que envia la persona com de la roba i tot això, fem a través de valoracions, quan tu adquireixes una caixa. Llavors, cada usuari té un perfil públic a part del privat. Llavors, la gent es pot trobar, es pot buscar. Pots buscar els usuaris que tenen més puntuació. Pots buscar els favorits, les queixes favorites i qui les fa. Vull dir que no és només un lloc on pots trobar, pots deixar roba i agafar-ne, sinó que pots trobar gent que... Volem això, comunitat. Volem intentar ser un punt de trobada. A part de, doncs això. donar aquest servei d'intercanvi, com si diguéssim que en el futur donarem més serveis i tenim planificat fer més serveis, però d'entrada és aquest. Vull dir que a part d'això trobaran que no estan sols, que hi ha més gent i que es pot interactuar, es poden fer comentaris i realment és una comunitat. Quins altres serveis us heu plantejat? Bueno, un servei que traurem ja properament és el de les caixes certificades. Això vol dir que els usuaris que no tinguin temps de seleccionar la roba, de fer fotos, de penjar-les a la web, doncs ho farem nosaltres. Aquest servei sí que té un cost, té un cost petit però té un cost per a ell clar. Nosaltres haurem de seleccionar la roba, haurem de fer les fotos, pujar... Els hi farem la feina que ells no volen fer o no tenen temps de fer. Tindrà un petit cost, però bueno, que els enviarem una bossa posant la roba i nosaltres els hi farem i els hi penjarem en el seu perfil. I llavors ens tindrà una caixa que serà d'aquell usuari però que l'haurem certificat nosaltres. És a dir que el que posi a la web, les fotos que hi siguin i la descripció que hi hagi serà real. I serà roba que no estarà ni trencada ni... Vull dir que estarà seleccionada. I aquest és un servei que el farem ja. Aquesta setmana entre aquesta i l'altra. Doncs aquesta serà una de les novetats. De moment, com dèiem, el web ja està en marxa. I allà ja podeu començar a navegar i a fixar-vos. apuntar-vos, registrar-se i formar part d'aquesta comunitat. Un apunt. Registrar-se és completament gratuït, que no tinguin por i que a més la gent que entri, que miri, que aprovi, que pregunti, sobretot si no ho entenen, per a nosaltres és molt important tenir feedback de la gent. Que ens diguin, això no ho acabo d'entendre o no ho veig clar o... Sobretot és perquè ara estem començant i ens ajuda molt l'opinió dels usuaris. A través del Facebook ens poden deixar comentaris que els hi anirem contestant per això, per si hi ha coses que no veuen clares, que no acaben d'entendre, què és el que han de pagar, què no han de pagar, tot això. I sobretot a través de l'info. Info a ferrovatrastos.com És el mail que tenim específic per dubtes i preguntes. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Laia Malaret i Carme Tamayo. Que vagi molt bé i molta sort. Moltes gràcies. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. 5 minuts i arribem a l'1 al migdia. Un moment per tancar aquest Just a la Fusta d'avui dimecres 26 de setembre. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible ara aquest programa d'avui, aquest Just a la Fusta. Per tant, doncs, el Sergi Pol, els Serveis Informatius, l'Anna Diaz, l'actualitat del dia, el Carles Hernández i Rius amb la previsió del temps. Avui hem entrevistat el regidor d'Occupació i Innovació, Joan Basaganyes, sobre el nou programa de mobilitat internacional que es trena justament avui l'Ajuntament de Sant Just. A més, hem fet artúlia esportiva amb l'Enric Tribal, Carles i el Sergi. I en aquesta última hora hem parlat de vi amb l'Asterik Goldstein, d'Estronomia, amb l'Oriol Rigat, i ara mateix acabem d'entrevistar la Lai Amalaret i la Carme Tamayo. Us ha parlat Carme Verdoi i tornarem a partir de demà amb moltes més coses, com sempre. Ara us deixem el bitlletí de la xarxa i tot seguit també amb els Sant Just Notícies, edició migdia, amb el Sergi Pony. Tornarem a partir de demà a les 10, que vagi molt bé, que passeu un bon dimecres. Just a la fusta, Sant Jús en directe. M'agrades tant que quan ens creuem pel carrer faig tard. Vaig veure que ningú m'espera, que exigeu la primavera d'aquest any. Em fa tant mal saber que t'avorreixes com un lluny amb aquell burro de la feina que sempre et parla d'hipoteques de futbol. I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés T'estimo tant que ja no penso gaire en el veler, del que he somiat tota la vida, el marro i el veig en l'uniforme que et queden tan guai. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. Continua la segona jornada del debat de política general al Parlament, a desaltorn del Partit Popular Català. La seva presidenta, Alicia Sánchez Camacho, ha acabat d'acusar el president Artur Mas de portar Catalunya a la ruptura amb Espanya per la convocatòria d'eleccions anticipades i pel nou rumb sobiranista fixat per l'executiu català, Parlament Montcarbajal. Bon dia. Bon dia, amb un toc clarament electoralista, Lícia Sánchez Camacho ha titllat Mas de Masies, que vol dur Catalunya a la ruptura i ha assegurat que el president va anar a Madrid amb el tot o res per estratègia electoralista, només per treure majoria absoluta i poder prescindir així de les geometries variables. Li ha demanat a Mas que rectifiqui de la seva fugida independentista. En el seu torn, Mas li ha explicat quin model de país vol. Escolta'm-los tots dos. Tots tenim, qualsevol de nosaltres, una relació efectiva, amics, familiars, amb qualsevol persona de la resta d'Espanya. I no volem travessar fronteres per veure'ls. No volem que ens vegin ni que siguin estrangers. Aquest és l'exemple més gràfic del que ens juguem a les eleccions del 25 de novembre. Però això vol dir l'aïllament, això vol dir el precipici. És a dir, tenir el mateix que té, què? Eslovènia, Dinamarca, Holanda, Finlàndia, els països petitets com Estònia, Lituània, Latònia. Això és un drama monumental. Espirar a tenir això i això és trencar Europa, això és carregar-se l'invent, això és trencar Espanya dintre d'Europa. El govern central no ha tancat cap espanyola.