Rasquera, economia i cultura: veus de Sant Just

I com és això? Et va agradar? Poco, ja veus anys seguint-lo i crec que és una passada. És una passada, és la resposta que trobem per aquí. A més a més, deixa'm parlar amb una altra de les persones matinenes perquè em penso que tu, bon dia, ja estaves aquí ahir. Sí, ahir a les 10 del dematí vaig arribar. Però per què cal matinar tant i ser tan aviat a... No, perquè volem estar a prop, ve molt de tant en tant i quan el veiem només aquí a casa, doncs hem de matinar per estar a la vora. Si no els de fora ens ho treuen al puesto. Els de fora, perquè a més a més hi ha gent que em deies, els que han organitzat el sistema d'ordre de la fila, venen de fora, van a tots els concerts de la gira i hi ha un sistema que ara, de fet, us criden perquè us organitzeu una altra vegada. Això mateix a les 10 hem de passar a llista i després a les 12, les dues i l'última a les 5. No, no, l'Oriol Bartomeus em mira en cara de no entendre res. Doncs sí, fa molta ràbia. Jo soc de les persones que observo l'organització de les cues tant quan condueixo com quan estic fent cua per anar a algun lloc. I veig sempre aquells barruts que es dediquen a anar per les bandes i no avances mai, no? No sé si vostès els passa el mateix, però no en sabem de fer cua i al final hem de tutelar la gestió de les cues, que és lamentable, però és... Ara em passa la carnisseria. Em passa que davant d'això hi ha dues actituds. La de la gent que planta cara, i ho veig, per exemple, quan algú es cola a la compra... i l'altre la del resignat, que és la meva, francament, la veritat. Jo també seria una mica d'aquell. Jo la dius en casa una mica catalana, aquest mal no vol coroll, hem de menjar poc i païs. Jo soc dels indignats amb això, jo m'indigna molt, sí, sí. A més, sobretot perquè a mi em passa sovint, no sé si és que em veu encara de bonjant, entranyable o el que sigui, però a mi m'acosteuen a fer senyores de la tercera edat, que clar, a les quals en teoria no els hi pots dir res, i aleshores dius, home, sí, hi ha una indignació. I en el tema cues és bastant hoolígama. Home, i expert. És a dir, clar, és així. Ester, que queda un minut. Alguna cosa més? No, què n'espereu d'aquest concert? Que n'esperem? Doncs a passar-ho molt bé. Com a mi, passar-ho molt bé i tornar a oblidar el que ens agrada, tots els que som aquí. Els clàssics i també aquesta novetat, no? La novetat, sí, però si fa pressa... clàssics, per molts serà millor. Molt bé, ho dic perquè també el perfil delegat d'aquí no són aquelles cues d'adolescents. No, no, no, això no. Aquí ja n'hi ha una mitja de 40, pràcticament. Molt bé, passeu-vos-ho bé. Adéu. Gràcies. Adéu. Doncs ara la fila, que es torna a organitzar. Aquí no es cola ningú, ja us ho dic jo, perquè hi ha un sistema d'organització molt, molt... En cua? Sí, una mica. Home, sí, però és el que té el brus en aquesta ciutat. És alguna cosa més que música. Té una química especial. A Sevilla no va acabar d'omplir. Sí, però també hi ha molta tonteria amb la química d'aquest home. No, però escolta, ho veurem si omple o no. Té molts amics, no? A Sevilla no ha acabat d'omplir. Tothom és amic íntim. Sí, sí. Tu no has cantat amb el bors. Jo no. Em sembla que tots els locutors... No, és que el Jordi rapeja. El Jordi rapeja. És un altre gènere. Exacte. I és en Eminem. Jo el gènere xico l'estic deixant. Molt bé. Doncs ho deixarem aquí. Volen afegir alguna cosa sobre, no sé, el que els vingui de gust en 30 segons? No, agrair que hem acabat amb un punt d'optimisme i d'alegria. Sí, perquè ja ho trobo a faltar. Us ho dic de veritat. Dels nostres polítics, de tant en tant, també m'agradaria. Amb tots els exiots, amb les banderes al darrere, i dient, escolta, que ens en sortirem. Si els nostres polítics fessin declaracions optimistes, serien cremats a la pira sacramental a les places públiques. I una altra cosa més important, i és que la gent que avui dedica tot el dia a esperar, a fer cua i anar aquesta nit al concert... A part de la qüestió econòmica, vol dir que té una vàlvula d'escapament, és a dir, que té altres coses en què pensar i això està bé. I ara que s'ha acabat la lliga, doncs on? Molt bé. Moltíssimes gràcies per haver vingut i fins la pròxima. Que vagi bé. Adéu-siau. Tornem després de les notícies de les 10 al dia. Al dia, amb Jordi Durant. Com ràdio. El cotxe han fet de tot per protegir els nens del sol. Cortinetes, tovalloles, ventoses, fins i tot paper de diari. Per protegir-los com cal, instal·leu SolarCheck als vidres. Tries la tonalitat, les instal·len ràpid i net i duren per sempre. I on ho fan, això? A SolarCheck. CentrosolarCheck.com o 902-161-160. Perquè el millor entrenador de la nostra història es mereix un homenatge com cal. El periódico t'ofereix l'edició actualitzada de Paraula de Pep. Un llibre únic, ple de tots aquells valors que ens fan ser com som. A partir del diumenge amb el periòdico. Paraula de Pep. Un altre cuopis a mort. Li pot passar a qualsevol. Sí, però m'ha passat a mi. A la Clínica Masculina Europea li oferim les solucions més adients per ajudar-li a restaurar la seva qualitat de vida sexual amb els últims avenços en diagnòstic i tractaments. Clínica Masculina Europea. Estem a Barcelona, Girona i Tarragona. Informis al 90221 7575. Que et diguin què passa al món està molt bé, però qui t'informa del que passa aquí? La malla.cat explica Catalunya municipi a municipi. Ara, amb el nou servei de notícies per correu electrònic de la malla.cat, tu decideixes què vols rebre. Les notícies, l'agenda, el temps, els esports del teu municipi, de la teva comarca. Ningú no mira el país de més a prop. La malla.cat, el valor de la proximitat. Maneres de viure, amb Jordi Sacristant. Governs, sobretot en any i a mínim. Joaquim Munts, economista. Fent-li creure que la prosperitat era indefinida. Veus diverses que ens expliquen maneres de viure. Fent-li creure tota una sèrie de coses que ara s'han tallat. Dissabtes i diumenges, de 8 a 11 del matí, mil maneres de viure al cap de setmana. Com Ràdio. Com Ràdio, notícies. Bon dia, són les 10. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El conseller interior, Felip Puig, espera que l'incendi de Rasquera, la comarca de la Ribera d'Ebre, pugui quedar controlat al llarg del dia d'avui. Així ho ha dit en declaracions a Com Ràdio, el mateix conseller. Puig també ha confirmat que a aquesta hora els helicòpters ja s'han pogut enlairar per actuar sobre l'únic front que continua sense control. És el de la serra de Cardó. Rasquera, Júlia Giribets, bon dia. Bon dia. Com deies, alguns helicòpters sí que se n'han enlairat, però encara els hidroavions no han pogut sortir de l'aeroport de Reus, ja que la boira els impedeix volar sobre la zona afectada. El punt que presenta més activitat, la Serra de Cardó, és on les flames només es poden atacar per aire, però la resta de l'incendi ja no ha avançat més, com a mínim durant aquesta nit. De fet, des del poble, el fum de l'incendi gairebé ja no s'aprecia. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha dit de Com Ràdio que si tot va, com fins ara, el foc es podrà atacar durant el dia d'avui. No vull ser molt optimista, però després de la primera nit i d'aquesta segona nit, haig de dir que la impressió és que si les coses continuen en aquests moments com les tenim ara, el peu al coll aquest incendi, que no vol dir que demà s'hagi de continuar treballant, que continuaran treballant. Pel que fa als veïns desallotjats, una trentena de veïns de Rasquera continuen fora de casa i la resta de veïns del Parelló, que també estaven evacuats, també una trentena, ja han pogut tornar a casa seva. Com ràdio Rasquera. A la borsa continua la tendència a les pèrdues. L'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, cau un lleuger 0,2% a aquesta hora, mentre que la prima de risc es manté estable, però a nivells màxims. frega els 490 punts de diferència amb el bo alemany. La primera hora de cotitzacions és de poc moviment, ja que els inversors esperen el resultat de la subhasta que farà aquest matí el tresor públic espanyol. Intentarà col·locar uns 2.500 milions d'euros en bons a 3 i a 4 anys. El Congrés ha començat el ple. Avui es convaliden els ajustos del Govern Central en els sectors de la sanitat i l'educació. L'executiu preveu un estalvi de 10.000 milions d'euros amb aquest conjunt de mesures. Congrés, Albert López, bon dia. Bon dia. Argumenta el ministre d'Educació que el Govern Central ha d'ajudar les comunitats autònomes a reduir el dèficit. Per aquest motiu aprova aquests ajustaments, aquestes retallades de 3.000 milions d'euros en matèria educativa, competència en bona part de les comunitats. José Ignacio Bert. La obligación de un gobierno responsable, por lealtad institucional y porque así lo exige el bien de la nación, es poner todos los medios a nuestro alcance para que también las comunidades estén en condiciones de cumplir los objetivos de déficit que se les han marcado. Les mesures que el Congrés convalidarà inclouen, d'entre d'altres, l'ampliació del número d'alumnes per aula, l'increment de la jornada lectiva dels professors i l'encariment de les taxes universitàries. Avui també s'aprovaran, gràcies a la majoria absoluta del PP, les mesures en matèria de sanitat i el nou sistema per escollir el president de Ràdio Televisió Espanyola, com Ràdio Congrés als Diputats. Aquest era el Palau de la Generalitat. Es preveu que comenci la reunió entre el president Artur Mas i la presidenta dels populars catalans, Alicia Sánchez Camacho. La trobada es fa en el marc de la ronda de contactes que el president català fa amb tots els líders polítics per abordar la petició del Pacte Fiscal per Catalunya. Un cop Artur Mas s'hagi reunit amb tots els líders, el president ja ha anunciat la convocatòria d'una cimera conjunta de totes les formacions sobre el Pacte Fiscal. I pel que fa al trànsit, ha millorat força la situació a les carreteres catalanes. Raca Duart Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Queden ja poques vies amb circulació. Bàsicament, sobretot, la C31, l'autovia de Castelldefels, on hi ha hagut dos accidents ara, aquests últims moments, un a l'Hospitalet, l'altre al Prat. El de Prat ja està retirat fa estoneta, va estirant el trànsit, tot i que hi ha certa densitat, però el de l'Hospitalet encara ocupa un carril d'entrada. Per tant, en aquest punt, entre Bellvitge i Hospitalet, encara algunes aturades a la C31 d'entrada. Queda també l'antitud al cinturó de litoral entre Sant Joan d'Espí, Cornellà, sentit zona franca, i la C17, on tornem a veure aturades cua a l'altura de Montcada i Reixac i pràcticament fins a Barcelona. A les dues rondes, després d'un matí complicat, queda l'antitud a la ronda litoral entre Fòrum i la Barceloneta. És tot des del RAC. Bon dia. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça-Rigal inicia avui al play-off el títol a la Lliga CB de bàsquet, l'únic títol important que pot guanyar aquesta temporada, amb la novetat d'Erasem Lorbeck en comptes de Costa Pérovic i el més que seriós dubte de Juan Carlos Navarro. Els catalans reben l'alacant al Palau a partir de tres quarts de nou del vespre en el primer partit. dels quarts de final. En hockey patins, avui a les 12, el capità del Barça, Beto Borregan, anunciarà que es retira a final de temporada, després de 19 campanyes al Club Blaurana, on ha guanyat 57 títols. Borregan farà 35 anys a l'estiu. En futbol, el defensa del Barça, Dani Alves, estarà de 6 a 8 setmanes de baixa per una fractura a la clavícula. Alves es perdrà a la final de la Copa del Rei contra l'Atletic Club de Bilbao del 25 de maig. Just a la fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem l'edició del Just a la Fusta d'avui dijous 17 de maig. Un dijous en què començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb el Sergi farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i dels portals digitals. I a més a més també en aquesta primera hora... Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem torret a llevar amb temperatures més suaus i amb aquest cel gris en què sembla que d'un moment a l'altre pugui començar a ploure. Li preguntarem al Carles si finalment avui haurem d'agafar el paraigua. Més coses a partir de les 11 i 10. Atenció perquè entrevistarem l'escultor Jaume Plensa, que aquest any ha rebut la... una de les creus de Sant Jordi i de la Generalitat, i és l'escultor que fa una vintena d'anys que viu a Sant Just. Parlarem amb ell de tot plegat, de la creus de Sant Jordi, també de la situació de l'art contemporani i del moment actual. Serà a partir de les 11 i 10. També, com cada dijous, farem la tertúlia habitual amb la Joana, el Pere, la Lina i la Montse. I a la tercera hora parlem de teatre amb la Maica Dueñas i també de notícies curioses amb el Jaume Socarrat. I tot plegat comença ara mateix. Avui comencem amb els Bright Eyes i aquest first day of my life. Fins demà! Bona nit. Bona nit. But I realized that I need you And I wondered if I could Come home Remember the time you drove all night Just to meet me in the morning And I thought it was strange You said everything changed You felt So if you wanna be with me Bona nit Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 10 minuts de les 10, un moment per repassar l'actualitat del municipi. Salutem, com sempre, el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I avui per on comencem? Doncs avui comencem parlant de l'Escola Bressol. I és que fins divendres 18 de maig hi ha temps per fer la preinscripció a l'Escola Bressol Municipal Marrex. El centre és per nens i nens entre 6 i 3 anys i actualment compten amb 107 infants. I pel curs vinent l'oferta és de 8 places per nadons nascuts el 2012, 31 places pels nascuts el 2011 i 16 pels infants nascuts l'any 2010. La setmana passada, la consellera d'Ensenyament, Irena Rigau, va instar els municipis a retardar la prescripció, però l'Ajuntament de Sant Just manté el calendari actual. El regidor d'Educació, Lluís Montfort, va argumentar per què s'ha descartat allargar el període de prescripció i reitera la intenció del govern municipal d'incrementar les quotes al mínim. L'Ajuntament mirarà de... de fer-se càrrec d'aquesta reducció, per tant, que afecti el mínim possible les famílies i... Que sigui un augment més moderat. I amb aquest argument, doncs, també diuen que, com que es manté la incertesa, ells miraran de continuar amb les prescripcions per dir com estava previst. Doncs, això per començar, tenim més qüestions referents al municipi, activitats previstes pels propers dies. Sí, activitats per infants, també. Sí. Divendres comença un cicle d'activitats infantils a l'aire lliure. Aquesta és una iniciativa vinculada a la xarxa 06, que és un programa en què participen diverses entitats del municipi en col·laboració amb l'Ajuntament i que fa referència a aquesta franja d'edat entre 0 i 6 anys. La ubicació serà itinerant, és a dir, que divendres fins al 6 de juliol s'anirà passant per diverses zones de joc de Sant Just per fer una d'aquestes activitats que muntaran les entitats. La plaça de Pau serà el primer dels escenaris aquest divendres coincidint amb la jornada portes obertes de la sala de joc de l'antiga vagoneta. L'equipament de la plaça de Pau oferirà un espai de joc. Ara parlant de l'equipament de la plaça de Pau, que també coincidint amb aquesta activitat, inaugura la sala de joc. Dimarts i dissous les activitats seran dirigides i la resta de dies serà un espai lliure. Per tant, qui vagi aquesta activitat de la xarxa 06 a la plaça de Pau... tindrà l'oportunitat també de veure aquest nou espai de joc de l'antiga vagoneta o l'equipament de la plaça de Pau. Aquesta remodelació, aquesta reformulació dels nens i nenes que fins al març anaven a la vagoneta. I acabem amb més qüestions vinculades amb Sant Just, una mala notícia, de fet. Doncs sí, la setmana passada anunciàvem que l'Splai era mateix organitzava una recollida d'aliments, coincidint amb la Festa de Pau. Doncs bé, la recollida d'aliments de l'Splai va aconseguir 500 quilos de menjar, que es diu aviat. Sí, sí, i tant. Són mitjatona, eh? Sí, sí, molta quantitat. Tot plegat és el resultat de la gent en cama on van participar els nens i nenes de l'esplai, anant a buscar aliments a les cases i també del que la gent va portar al punt de recollida que es va ubicar a la plaça de la Pau. Els mateixos organitzadors són els primers sorpresos del resultat i agraeixen la gran resposta de la població santjustenca, a més. També es van recaptar 1.700 euros a partir de la botifarrada organitzada per tota la comissió de la festa. Tant els diners com el menjar es lliurarà a un menjador social de Santa Coloma de Gramenet, que funciona sense ajudes públiques, i l'entrega es farà la setmana que ve. L'esplai farà entrega d'aquest aliment que ha portat la població de Sant Just molt generosament i que és una demostració que en moments complicats la gent també surt. Respon. Doncs una bona notícia, ens n'alegrem. I també felicitem des d'aquí tant els organitzadors com la gent que hi ha participat. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs per les notícies de Sant Just. Gràcies, Sergi, i fins ara mateix. Fins ara. Just a la fusta. Pràcticament un quart d'onze del matí escoltem ara aquest tema de Jo la tengo abans de repassar l'actualitat diària a través de les portades dels diaris. Fins demà! And if you care to stay in my little corner of the world We could hide away in my little corner of the world I always knew that I'd find someone like you So welcome to my little corner of the world Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un moment per l'actualitat general del dia, per això tornem a saludar el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Bon dia, Carme. Que, com sempre, repassem les portades dels diaris i avui ho fem, o sempre ho fem, començant pel punt avui. Sí. Doncs el punt avui fa referència avui a l'economia, un dia més, gairebé com sempre, també. i diu el límit, desconfiança, la por de la sortida grega de l'euro fa que es dispari la prima de risc. I fa un diagnòstic. Diferents indicadors apunten que no hi ha perill de rescat. O sigui, el que diu el punt avui, però vaja. També ens mostra un gràfic en què es veu la prima de risc del deute espanyol com ha anat posant de forma desorbitada en el darrer any, des del 2011 fins ara, fins arribar... els 507 punts d'ahir mateix. La notícia més destacada a nivell gràfic és l'incendi de Rasquera, és una fotografia amb dos bombers mirant d'apagar aquest foc i diu que el vent dificulta l'extinció del foc a Rasquera. Per tant, aquest desastre natural que està produint en aquest poble, que darrerament està molt de moda. Sí, serà el més popular de l'any 2012, no? Sí, sí, aquest ritme entre la plantació de cannabis i aquest incendi... Està sempre en el punt de mira. I finalment, a nivell internacional, diu ETA, tria els delegats per negociar amb Madrid. Per tant, també troc aquest tema de ETA, que ara sembla que podria negociar l'entrega de les armes. Verem com es resol tot plegat. Més coses encara al punt avui? Bé, aquests són els temes més destacats. També hi ha, en un racó, un elefant que diu que arriba al zoològic. Se'n parla bastant del zoo, també. Bulli, es diu. Bulli? Bulli a mi grega, no? No com el restaurant que era Bulli a mi llatina. O sigui, com de bullying, no? Sí. Esperem que el tractin bé. El zoo que arriba i ara tenen tres elefants al zoo de Barcelona. Amb aquest elefant que arriba nou. Notícia anecdòtica, també. per trencar una mica la solemnitat dels temes d'aquests dies. Passem ara cap al país, que ens diu que la prima de risc espanyola entra en zona de perill d'intervenció, com comentaves. També se'ns parla de la borsa, que va caure a nivells del 2003. Exteriors, que sosté que els bancs no demanaran diners a la Unió Europea de moment, i Rubalcaba, que apareix i que ofereix unitat. Rajoy diu, no, per a Brussel·les, doncs, hi ha el Banc Central Europeu per sortir del POU directament. Són paraules de Mariano Rajoy. Més coses. La Guària Civil donarà escolta als vaixells espanyols a Gibraltar. El govern cancera el viatge de la reina a Londres i aplica controls a la Verja. Per tant, doncs, un tema que sembla fins i tot anacrònic, no?, i que continua existint. La banca griga es veu acurralada per la fuga de dipòsits. El banc central dona l'alarma davant de la sortida de 800 milions en un sol dia. Per tant, doncs, sembla que a Grècia potser sí que s'haurà de... no sé què acabarà passant. no ho sabem, tant no ho avancem. Vocals del Poder Judicial debaten demanar explicacions al president d'Iber, arran, doncs, de comentar amb la setmana passada que s'havia descobert que hi havia, doncs, un forat important de despeses pel seu compte a través del seu càrrec i més coses. Diu, la seva dieta per estar malalt, 500 euros al mes. El copagament arriba als aliments cars per necessitats especials. Per tant, doncs, es posa una mica d'èmfasi en el cas de dietes concretes el que acaba passant. I la imatge de la portada del país és un robot mogut amb la ment. I llavors ens ensenya un robot que dona aigua o que alimenta una dona que no es pot valdre per si mateixa i diu que una dona a l'Estats Units amb les extremitats paralitzades i va aconseguir veure, això després d'accionar, un braç mecànic gràcies als impulsos elèctrics generats en el seu cervell. Sí, com una mena de robot que ajuda les persones... Automàtic, sí, sí, que funciona a través de la ment. Per tant, doncs, un invent brutal, no?, per la ciència. La pregunta és si s'haurà de pagar amb copagament o si hi haurà subvenció. Serà una mica complicat arribar-hi. I, finalment, també se'ns torna a parlar de la mort de Carlos Fuentes. Diu que solemne i emocionat, adéu... Carles Fuentes a Mèxic, a l'escriptor. Doncs això és el que ens diu el diari El País. Doncs passem al periòdico, que avui obre dient Espanya resigna a la tutela europea. La prima de risc supera els 500 punts i Rajoy reclama la compra de deute per part del Banc Central Europeu. I Montoro assegura que el govern ho consulta tot en Brussel·les. Complim les regles del club, diu Montoro. I també que l'economia adverteix que el corralito és impossible. Ja han sonat veus que podria passar una cosa així. De moment diuen que no hi ha perill. Però bé, moltes coses han dit que no passarien i han acabat passant. També mostra una fotografia de l'incendi de Rasquera i diu el pitjor incendi en 9 anys, un foc que segueix descontrolat i ja ha cremat 2.400 hectàrees a Rasquera i Tibens. Per tant, també fa referència... al desastre natural de Rasquera. Al periòdico també hi ha una entrevista, o si més no unes declaracions de Bois Ruiz, que diu que Catalunya no acceptarà acabar amb la sanitat universal. Fem referència a aquesta notícia que va sortir la setmana passada, que deien que els immigrants sense papers no els atendrien a la sanitat pública, doncs Bois Ruiz diu que això a Catalunya no passarà. I més temes, els comptes de València, Murcia i Extremadura sota sospita. Consell de Política Fiscal, doncs, per tractar aquests temes, diu que els comptes d'aquestes tres comunitats autònomes estan sota sospita. Doncs bé, veurem en els propers dies si se sap alguna cosa més. I finalment, en plana cultural, diu el Brus més irat arriba a Barcelona. En referència al concert que comença avui. Passem ara al 3.24, que ens parla de nou de l'incendi de Resquera, ens ho actualitza, diu que el foc crema a prop de 3.000 hectàrees. De fet, no ens ho actualitza gaire, perquè veig que està actualitzat a les 8 del matí, i són les 10.24, tenint en compte que és el canal de TV3 i Catalunya Ràdio, podria estar, trobo, una mica més actualitzat. Potser va molt a poc a poc el foc. Pot ser. En tot cas, ens diu foc al sud i aigua al nord, però veig que tampoc no ens diu més coses noves. Se'ns destaca també, en primer lloc, que els usuaris ja poden traduir Twitter al català, però és una eina de moment directament, o a través dels usuaris, no és directa. També encara se'ns explica que Alves es trenca la clavícula i es perdrà la final de la Copa, una informació que ja vam anar a comentar ahir, que el dèficit de les comunitats, com deies, avui es debatrà o s'examinarà al Consell de Política Fiscal. També se'ns diu que el Barça fa pinya, diu ahir tota la plantilla i el cos tècnic del primer equip del Barça Es van reunir per sopar tots junts en un hotel del litoral barceloní. Al sopar hi van anar tots els jugadors, menys els lesionats i convalescents, a Vidal, a Algués i Puyol i també tots els tècnics. I de fet a la imatge, s'ha agafat una imatge que Piqué va penjar el seu Twitter d'ell amb la seva nòvia Shakira i Cesc amb la seva nòvia, que no sé com es diu. I és la imatge que il·lustra també aquesta notícia al canal del 324. I, bàsicament, les novetats passen una mica en aquesta línia, perquè també se'ns diu que Reunió de Mas i Sánchez Camacho avui sobre el pacte fiscal, però també és una prèvia, per tant, doncs, paga cosa nova. Doncs, continuem amb el diari Ara, que amb les seves escàssiques portades repartides en dos temes, el primer diu Fins on pot aguantar Espanya? I fa quatre cites, diu S o S. Rajoy fa una crida al Banc Central Europeu perquè l'ajudi, que dèiem que demana que compri... Deute espanyol. Rècord. Per primer cop, la prima de risc arriba a superar els 507 punts. Mesures. A posar l'IVA i a baixar el sou dels funcionaris més a prop. Per tant, augura una nova retallada del sou dels funcionaris i un increment de l'IVA, cosa que va dir Rajoy que no faria. Sí. I experts veuen lluny el rescat però no el descarten del tot. Això és el que diuen alguns experts que suposo que s'hauran expressat en aquests termes al diari ara. I l'altre tema destacat diu un de cada tres nens pateix obesitat. I ens mostra una fotografia d'un grup de nens una mica... un passadeig de pes. Sí, sí. Aquesta és la notícia, un de cada tres nens pateix obesitat, diu al diari ara. I dos temes més, diu Mas ho té clar, Espanya dirà no al pacte fiscal, diu que Mas ja ho té clar, Em sap que hi havia molta gent que ja ho tenia clar molt abans, però Mas ja ho ha dit, ja s'ha espesat en aquests termes. I Daniel ves que es trenca la clavícula i es perdrà la copa. Va ser entre 6 i 8 setmanes. Molt bé, doncs aquí ens n'anem a la seva versió digital, que com a novetats ens diu que declaracions d'Eugeni Sallent, director de TV3, diu farem un esforç per tenir el Barça en obert, però no a qualsevol preu. El nou director de la televisió pública Catalana diu que TV3 pot seguir sent líder sense futbol. I també se'ns diu que Jaume Paral i Francesc Cano seran els nous caps d'informatius de TV3 i de Catalunya Ràdio. Se'ns parla també de l'incendi de Rasquera, però també se'ns diu que avui s'atacarà el front de la Serra del Cardó i que encara sí investiguen les causes. Que Cuní iguala el seu millor resultat avui té bé amb la visita d'Artur Mas. Diu que sense ficció li dirà el prime time per davant del retorn d'Hospital Central i el comiat de Con el culo a l'aire. I com a més qüestions noves al diari Ara d'aquest matí, se'ns està cantant també declaracions de Madeu Altafaix, que és portaveu econòmic de la UE, de la Unió Europea, perdó, que diu el senyor Krugman és un novel mediàtic, no hi haurà corralito. Per tant, també desmenteix aquestes afirmacions que han posat en alerta tot l'Estat i han fet fer-ho que diguin dos, respongués. Diu, el que ha dit a RAC1 amb la devaltra faig és que Rauvini va predir la desaparició de l'euro fa anys i que va haver de refer la seva previsió. Doncs, això són les novetats que ens destaca el diari ara. Sorprèn que el diari ara s'hi ha destacat tant els resultats del programa de Josep Cuní, no? Sí. Tenint en compte que no és del grup Godó. Normalment, com que destacant també sempre els de TV3, crec que intenten fer... fan... Compensen. Jo crec que sí, que intenten... O sigui, s'ho prenen com si fossin dos mitjans. A veure, no parlen cada dia del que diu 8TV, però crec que sí que els hi fan bastant de cas. Igual que als Matins et destaquen tant el que es diu des de Catalunya Ràdio com a RAC1, cosa que és bastant vàlid, perquè a vegades miren uns uns o altres i sembla, doncs, que el que s'hagi dit a una casa o a l'altra no hagi existit. I, en canvi, la versió digital jo trobo que té bastant de mèrit que puguin... Suposo que el no dependre directament ni indirectament de cap de les dues, doncs, poten fer-los més cas. Tampoc va dir tantes coses, suposo, noves, el president Mas, però bé. Però bé, sí. El fet de ser-hi allà ja és una injecció d'audiència important per un programa que de moment encara no estava tenint molt protagonisme. Doncs bé, passem a l'avantguàrdia, precisament aquesta sí del grup Godó, i la imatge principal ara sí és la d'aquesta entrevista d'Artur Mas al 8 al dia, el programa de Josep Cuní. i la declaració de Mas més destacada, si no hi ha pacte fiscal no ens quedarem dels reços plegats. El president admet avui que la hisenda catalana pròpia suposa entrar en un terreny desconegut. Per tant, doncs, Artur Mas que té un pla B. Això sembla. O diu que té un pla B. Si no accepta el pacte fiscal que tot apunta cap aquí. El titular principal de Vanguardia diu deute sense fre. La prima de risc marca un altre rècord i arriba a superar els 500 punts. Rajoy demana a la Unió Europea que defensi la solvència del deute públic de l'Eurozona. Confusió entre els líders europeus mentre cauen els dipòsits de la banca grega i l'IBEX baixa un 1,3% més i Bankia perd un altre 11%. Per tant, doncs, aquestes notícies econòmiques totes negatives. I finalment fa referència també a França. Diu que França tindrà un govern paritari i d'equilibris. I ens mostra una fotografia de Manuel Valls, que és aquest polític francès d'origen català. Sí, exacte. I finalment també en apartat de cultura diu glamour d'autor en el primer dia de Cannes, del Festival de Cannes. És també aquest tema. Doncs ara és moment per fer un cop d'ull a la premsa esportiva. El que passa que, com que també tinc tots els diaris al davant, els diaris espanyols, m'ha impactat bastant un parell de portades. D'una banda, La Razón, que trobo que va com per lliure, i ja en parlava el país, eh?, del tema Gibraltar, però que el tema més gros, que se li dedica a tres quartes parts de la portada, és... Diu el malson de Gibraltar, i la fotografia és una fotografia de la reina d'Anglaterra, com en blau, vull dir... Que trobo que no és... No sé si és el tema... més destacat del dia. Sí, sí. No sé, potser hem volgut deixar de banda temes que puguin deixar més malament al govern. Molt estrany. I vull dir, no sé si un comprador de la razón li interessa tant el tema de Gibraltar. I l'ADC, que ha volgut fer una broma, m'imagino, i parla de la prima de risc, i llavors el que fa és... se'ns ensenya... És curiós, eh? Hi ha com una línia diagonal, que és una mena de una línia vermella, o sigui, hi ha un triangle vermell per entendre'ns, i de fons hi ha, no sé, uns núvols, i llavors ens parla de Rajoy, o sigui, economia, però llavors la prima de risc supera la barrera dels 500 punts, és com si hi ha un toro que puja, o sigui, és com la prima de risc enfilant-se. Un toro? Sí, sí, hi ha la imatge d'un toro negre, el típic toro així, toro d'esborne, i llavors té com quatre ratlletes sobre el cap com exclamat, saps, com si fos un disparament. És la portada de l'ABC, un diari seriós. La representació gràfica de la prima de risc és un toro. Hem après una cosa. Passem a les portades esportives. El diari Esporta ens parla d'Albes, diu la maledicció de la defensa després de les baixes de Vidal i Puyol. Albes es trenca la clavícula. És el tema més destacat. També se'ns parla d'aquest sopar de comiat que dèiem que al 3.24 portava una fotografia la que havia penjat Piqué al Twitter, aquests van més enllà, també ens ensenyen a Guardiola dins d'un cotxe, i a més sí, dins d'un cotxe, en aquest sopar d'ahir, i el Mundo Deportivo ens diu Cesc Aposta per Tito, i llavors doncs sembla que és una entrevista de Mundo Deportivo que fan a Cesc Fàbregas, també se'ns diu Alves Cao, i Piqué únic disponible de la defensa clàssica del Barça, a punts més destacats del Mundo Deportivo. Passem al nou esportiu. Al nou esportiu, que també ho veurem el tema de Dani Alves, toquen-se la clavícula i diu Indefensos. Dani Alves també és lesiona i el Barça haurà de tornar a jugar a la final amb una defensa de circumstàncies. Si el Mundo Deportivo deia que Cesc avala Tito Vilanova, el nou destaca que és Maserano, qui avala també el nou tècnic i, a més a més, defensa Messi. altres temes poliesportius en ciclisme, doncs Purito no omaga que l'objectiu és guanyar el giro el corredor català és la gran atracció de la ronda italiana i més temes de futbol segona divisió al Girona en fons encara més al Nàstic, ells juguen Nàstic i Girona van empatar i hi ha un empat que és mig bo pel Girona i molt dolent pel Nàstic i finalment de l'espanyol diu el club dels embolics doncs és el que destaca avui el nou Alas també se'ns destaca que Alves es trenca la clavícula i deu dir això, la notícia més destacada ens parla de Cristiana, diu que el capità Cristiano el jugador se'n manda vacances fins al 15 de juliol i que el crac va lluir el braçalet a Kuwait. Clar, perquè ells ja tanquen. De fet, a partir del 25 també suposo que tothom començarà a plegar veles. I el Marc ens diu, ens parla de Raül. Diu, Raül vol tornar a treballar, no, vol treballar al Club Blanc. I declaracions seves diu, tornaré al Madrid. Doncs, és el que ens diu. Sí, sí. És una amenaça o... O una crida, potser, no? Tot i que ara se'n va cap a Qatar. I ja està, perquè la resta són tonteries, o sigui que això és el més destacat del Marc d'avui. Molt bé. D'aquesta manera tanquem aquest repàs per l'actualitat del dia. Gràcies, Sergi. Fins ara. Fins ara. La informació més propera al Just a la Fusta. Fins demà! Bona nit Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad, es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo, ¿cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te casas de mí. ¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y entre tanto lo que el tiempo intentará es matarme a mí. Estas líneas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado. ¿Qué se me ha ocurrido hacer? Y si me dejas que lo intentes solo una vez más. Me odiará secretamente y para siempre jamás que hacen falta. Hay amor más de dos vidas enteras para corregir siquiera el más mínimo error. Me decías lo que media entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo me pregunté a mí mismo, solo un paso del abismo, ¿cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, de mí. Fins demà! Música Música Música La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. Sous-titrage Société Radio-Canada La informació més propera al Just a la Fusta. Tres minuts i tres quarts del matí. És moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carles. Bon dia. Un dia d'aquests que t'agraden a tu. Apa, per aigües i tot. Gris, plujós. Però si no és plujós, això no és res, home. Això són núvols baixos. Ens ha arribat un frontet que porta associat els núvols molt baixos i són prou baixos perquè aquesta humitat arribi a humitejar una miqueta el terra, perquè és que tampoc no parlarem de pluja. Són núvols molt baixos que al llarg del dia han d'anar-se trencant. Els tindrem durant bona part del matí. A partir del migdia estaran una mica més dèbils. i cap a la tarda s'han d'obrir unes quantes clarianes, podria tornar a treure el nas al sol i de nit es podria tornar a tapar. I sí que és més probable que de matinada les precipitacions sí que tinguin una miqueta més d'entitat i pugui precipitar alguna cosa. El que tenim ara no arribaran ni a dècimes, l'únic que està fent és... mullar una mica el terra, o sigui, és que no parlaríem ni de precipitats, i si sortiu i us esteu quits nous mullar, hauríeu d'enganxar a córrer per tenir una mica les gotetes que està caient, tant de bo plogués, eh? Home, ara ha plogut, no? No, els últims temps, vull dir. Ah, bueno, ha caigut un litre, tampoc, aviam, el dissabte no vam arribar ni al litre, la pluja de la nit no va arribar ni al litre. Simbòlic. No, però és que encara no hem arribat, o sigui, allò apreciable perquè diguis un litre, estem a 17 de maig i només ha caigut un litre el mes de maig. En general, a Sant Jús, en aquestes èpoques haurien de portar recollits uns 250 i en portem que no arribem a 100. O sigui, que pluja, pluja, no n'estem tenint massa. Sí que en altres llocs de Catalunya està plovent, que és on realment interessa, que és a les capçaleres dels rius, però al Bajo Bregat no s'està veient massa beneficiat per la pluja. Però hi arriba, no? La pluja. Sí. No, no ve cap de setmana, deies? Sí, el diumenge podrien tenir més possibilitats, però tampoc no és un episodi de pluges que diguis uau... Potser demà divendres canvien una mica els mapes, però ja portem dos caps de setmana preveient tempestes de mitja tarda que puguin engrandir una miqueta les quantitats d'aigua a Sant Jús i realment ens han fet fi que pràcticament totes. Sí que cau alguna cosa, tenim alguna tempesteta, però no arribem ni al litre. Desconfiem una miqueta de la previsió d'aquest cap de setmana que hagi de ser important. Potser de cara a la setmana vinent, però cada dia els mapes varien molt a tants dies vist, d'un dia per l'altre. Ahir esperàvem que avui fos un dia sí que hem nubulat, però tampoc no esperàvem massa pluja. Avui el dia queda més o menys igual. Demà divendres... Al matí encara tindrem alguns núvols, però ràpidament s'obriran clarianes i a la tarda podria caure algun ruixat en zones de muntanya de l'interior, però creiem que a Sant Jus es mantindrem al marge. I sí, el que deies tu, que el cap de setmana es pot complicar una miqueta més el temps. Dissabte el salvaríem bastant, durant bona part del dia farà sol. Les temperatures arribaran al seu màxim dissabte, però és un màxim que no té res a veure amb el cap de setmana passat. Potser arribem a 22. Ahir no vam passar dels 17 graus, ara en tenim 15. Aquest matí feia fred, no? Una mica, fins i tot. Sí, a les 8 del matí estàvem a 13 graus a Sant Jus, o sigui que era un ambient fresquet o fred. I el fet és que aquí a prop del litoral, en què el sol no treu el nas o no fa la seva feina, doncs notem que les temperatures són una miqueta més baixes. Bé, esperem una mica un dia molt semblant al d'ahir. Ahir vam també començar el dia força tapat i es van obrint clarianes i vam tenir estones de sol a la tarda. Però avui, a diferència d'això, és el que dèiem, que de cara a la nit els núvols poden tornar a ser una mica destacats i podem parlar d'alguna precipitació. El radar no marca precipitacions a cap punt de Catalunya a hores d'ara, o sigui que el que està caient... és molt simbòlic, és un petit front que arriba molt desgastat i l'únic que porta són núvols per fer la guitsa i no poder prendre el sol. però de cara al vespre el que dèiem, possibilitats de pluja. Demà al dematí es quedarà una mica la ressaca d'aquest front amb alguns nuvolets poc importants, potser encara algun ruixat en cobarques del litoral de Girona, però a Barcelona creiem que no, i de cara a la tarda de divendres s'obriran moltes clarianes. Dissabte, que el que dèiem un altre cop, sol a bona part del dia, a la tarda algunes tempestes, i diumenge és un dia que, de moment, els mapes no ens reindiquen com una petita gran festa. Molta variabilitat en el dia i podem tenir una miqueta de tot. O sigui, sembla que tots els ingredients formaran part del diumenge. Podem parlar de tempestes, de ruixats, de núvols i d'estones de sol en març de Sant Martí. O sigui que potser diumenge és el dia més variable, amb unes temperatures que tot el que vagin recuperant fins dissabte, que serà molt poquet, només quan tinguem el sol, doncs superarem els 20 graus, diumenge podrien recular. I és una de les notícies que es van confirmant durant la setmana, que falten molts dies, per això abans dèiem que tampoc no hem de fer massa cas, però sembla que la setmana vinent les temperatures fins i tot podrien ser una miqueta més baixes i que farien més fresca. Però, bueno, és el que et porta el mes de maig. O sigui, el juny ja parlarem de més estabilitat, ja caminarem cap a l'estiu, però, de moment, sembla que la segona quinzena de maig pot ser una miqueta més fresqueta, que no pas ho ha estat a la primera. Bé, doncs, també està bé així. Pels motoristes, que no pateixin massa, per això. No és pluja infinita. No, no, no. Molt bé, Carles, doncs gràcies i fins demà. Fins demà. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. Ens anem ara a escoltar els diutiprojectors amb aquest True Tops. Don't confront me with my failure. Kiss me with your mouth open for your love better than wine. For your cologne is winning. Fins demà! Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Un moment, com sempre, per posar-nos a la cuina i fer una nova recepta. Saludem per això la Caramador. Bon dia, Carme, què tal? Bon dia, què tal? Avui què farem? Mira, avui farem un plat que agrada absolutament a tothom, perquè no conec a ningú que no li agradi, que seran uns espaguetis a la marinera. Mm-hm. I per fer aquests espaguetis a la marinera, sempre insistint en el tema de cuinar, de mercat. Agafarem uns xipirons, que els podem comprar congelats, que no passa absolutament res, que són de primeríssima classe, com els frescos. És a dir, que si podeu comprar-los frescos per temps i per mobilitat, per fet, i si no, els compreu congelats, que no passa res. Unes majetes petites, o unes petxines, o col·lisses d'aquelles petitones, Les poseu primer en una cassoleta, en una paella, que s'obrin i que deixin anar l'aigua. Perquè, si no, a vegades deixen anar una miqueta de terra. Llavors, les que no s'obrin, ja sabeu que les teniu que llançar. No té cap més problema. Els xipirons, els agafem i els ofegim amb una miqueta de ceba, una punteta de tomàquet, no massa, perquè encara que sigui el espagueti es pensi que s'ha de ser amb tomàquet, el tomàquet s'ha de... S'ha de cuidar també, perquè massa tomàquet no agrada, eh? Saps? Ha de tindre aquella cosa de vermell. Llavors agafem els xipirons ben fregidets, que deixen anar aigua també, o sigui, el foc ben lent. Quan ja els tinguem fets, els apartem i llavors fem el sofregit amb una miqueta de ceba, 3 o 4 cullerades de tomàquet, d'aquest que venen també... Aviam, estem pensant en gent que no té temps, no? Clar, clar. La gent jove, que arriba a casa i diu, ara menjaria un plat d'espaguetis. Llavors feu el sofregit amb ceba i tomàquet, a gust vostro, si teniu temps, una picadeta d'all i julivert, això ja és el toqui final, i ho deixeu tot a part. Bulliu els espaguetis 20 minuts. Els espaguetis, hi ha un proverbi italià, que mai tenen que esperar... els espaguetis a la gent. La gent té que ser a taula i que els espaguetis s'acabin de fer. Directament, sac, es barreja la salseta i a taula. Una miqueta de parmesano, si teniu, que ja potser és una miqueta més car, però bé, tampoc passarà el relleu i és boníssim. Tu saps que els corredors de la Volta a França, per no dopar-los, perquè no, home, no dopar-los, que no els dopen, els donen menjar trossos de formatge parmesano. Sí, sí, en vés a menjar xiclets, perquè porta totes les proteines del món. Sí, és el millor formatge del món, eh? Ara, el colesterol també. Bé, doncs ja tenim el plat fet, tirem totes les recetes per sobre i a menjar. Si us ha sobrat pasta, la pasta sense maní, passeu-la per aigua, l'escorreu bé, tireu una miqueta d'oli i la guardeu a la nevera. No la guardeu la meva resionceta, perquè allò es pot servir per demà per fer qualsevol cosa. Doncs un bon consell també, gràcies, Carme, i fins demà. Adéu, maca. Bon dia. Just a la fusta. I'm out there without you And I shed a tear Between my legs Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Conradio. Notícias. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els bombers de la Generalitat centren els seus esforços en el front de l'incendi de Rasquera, la comarca de la Ribera d'Ebre, que encara continua sense control. És el de la Serra de Cardó. Hi treballen quatre helicòpters i una seixantena de dotacions terrestres, però els avions no es poden aleirar per la boira, que encara hi ha a la zona. El Consell Interior, Felip Puig, ha dit a Com Ràdio que si les condicions es mantenen, esperen controlar el foc avui mateix. Rasquera, Júlia Giribets, bon dia. Escolters que han pogut volar es dediquen ara a combatre el foc més actiu de l'incendi, el de la Serra de Cardó, que està ple de barrancs i desnivells. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha explicat en declaracions de Compràdio que aquesta és una zona de difícil accés pels bombers, però ha volgut donar un missatge de tranquil·litat a les poblacions veïnes. Tota la plana està extingida i ara treballar durament en aquesta zona que és molt inaccessible. No hi podem arribar amb camions, les mànegues no hi arriben. Per tant, serà una feina dura d'anar transportant efectius i bombers cap a dalt i intentar atacar fort aquest front. I jo crec que la gent de Tirenys i la gent de Benifallet i la gent de Tortosa no han de patir perquè la nostra impressió és que aquest front el podran començar a tenir sota control al llarg del dia d'avui. Les flames ja han calcinat més de 2.700 hectàrees en només dos dies, com Ràdio Rasquera. El Palau de la Generalitat continua aquesta hora la reunió entre el president Artur Mas i la líder dels populars catalans, Alicia Sánchez Camacho. La trobada es fa en el marc de la ronda de contactes que el president del govern català ha iniciat amb totes les formacions polítiques per abordar la qüestió del pacte fiscal. Palau de la Generalitat, Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho. Ja fa prop d'una hora que estan reunits al Palau de la Generalitat. La líder del PP de Catalunya aprofitarà la trobada per explicar al president la proposta de finançament singular per a Catalunya aprovada recentment al Congrés del seu partit i que es pot resumir com una millora del sistema actual però sense sortir del règim comú de les comunitats autònomes. És a dir, una proposta que s'allunya del pacte fiscal a la línia del concert econòmic similar al que tenen al País Basco Navarra que defensa l'executiu d'Artur Mas. Sánchez Camacho també reclama un paper com a intermediària entre els governs central i català. Com ràdio Palau de la Generalitat. El tresor públic espanyol acaba de col·locar gairebé 2.500 milions d'euros a la subhasta de deute que s'ha fet ara fa només uns minuts. És a dir, ha aconseguit col·locar gairebé tot el que estava previst. Això sí que ha hagut de donar un interès que supera el 5% en alguns casos, en els bons a 3 i 4 anys... que avui s'ofertaven en aquesta subhasta. En paral·lel a la borsa, els mercats, els inversors esperaven al llarg del matí aquesta subhasta. L'Ibex es manté gairebé ple mentre la prima de risc cotitza avui al voltant dels 485 punts de diferència. L'expresident del govern balear, Jaume Matas, s'ha negat a declarar aquest matí davant del jutge pel cas de l'Institut Noos. Matas està imputat per suposada malversació de cabals públics, entre d'altres delictes, per contractes i convenis signats amb l'institut que presidia Uinyaki Urdangarin. Palma Aina Morales, bon dia. Bon dia. A la sortida dels jutjats, Mates ha reiterat la seva innocència en relació a les irregularitats investigades als contractes amb l'institut. No, s'ha acollit el seu dret de no declarar, però sí que ha entregat al jutge una declaració per escrit. Així, Mates ha evitat un nou interrogatori del jutge José Castro, però ha aprofitat per al·ludir qualsevol responsabilitat Penal en aquesta peça. L'advocat de l'expresident del PP i de les Illes ha reiterat la petició que se retiri la imputació al seu client. Antonio Alberca diu que simplement demana per mates el mateix tracte que altres polítics. Albert, que també ha aprofitat per tornar a demanar que sigui l'Audiència Nacional que es faci càrrec de la instrucció del cas NOS i s'aparti el jutge Castor d'aquesta instrucció, ja que diu que s'investiguen contractes de la Fundació NOS amb diferents comunitats autònomes. Com Ràdio, Palma. Com Ràdio. Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El representant del futbolista Torei Ayà, Dimitri Celuc, ha confirmat a Com Ràdio l'interès de l'entrenador del Real Madrid, José Mourinho, en el miscampista del Manchester City i el jugador del Barça. Celuc diu que hi ha altres clubs interessats i assegura que estan oberts a totes les proposicions. A Mourinho li agrada Toré i a Toré també li agrada Jose Mourinho com a entrenador, perquè és un molt bon entrenador. Et diré més, vam parlar amb Mourinho quan era a l'Inter de Milà i quan estàvem negociant jo vaig dir-li a Marco Branca de l'estat de l'Inter que si Toré anava a l'Inter seria només perquè hi era Jose Mourinho. Celuc no tanca les portes, però ha un retorn al Barça. I amb bàsquet, el Barça Riga l'inicia avui al play-off. El títol de la Lliga CB serà a partir de 3 quarts de 9 del vespre al Palau Blaugrana contra l'Ocento Malacan. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Demà és l'últim dia per fer la prescripció a l'escola Bressol Municipal Marrex. Els centres per nens i nenes entre 0 i 3 anys i actualment compten amb 107 infants. Pel curs vinent, l'oferta és de 8 places per nadons nascuts el 2012, 31 pels del 2011 i 16 pels infants nascuts l'any 2010. La setmana passada, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, Va instar als municipis a retardar la prescripció, però l'Ajuntament de Sant Just manté el calendari actual. El Regió d'Educació, Lles Montfort, ha argumentat perquè s'ha descartat allargar el període de prescripció i ha reiterat la intenció del govern municipal d'incrementar les quotes al mínim. La recollida d'aliments de l'Esplai ara mateix per la Festa de la Pau va aconseguir 500 quilos de menjar. Tot plegat és el resultat de la gincama, on van participar els nens i nenes de l'Esplai i anant a buscar aliments a les cases i també del que la gent va portar al punt de recollida que es va ubicar a la plaça de la Pau. Els mateixos organitzadors són els primers sorpresos del resultat i agraeixen la gran resposta de la població santjustenca. A més, també es van recaptar 1.700 euros a partir de la botifarrada organitzada per tota la comissió de la Festa. Tant els diners com el menjar es lliurarà el menjador social de Santa Coloma de Gramenet, que funciona sense ajudes públiques. L'entrega la farà la setmana que ve l'esplai en representació de la Comissió de la Festa i de Sant Just. El tram de la Riera de Sant Jús, afectat per la construcció del túnel Font Santa Trinitat, ha estat reconstruït. La restauració ha consistit en la substitució de l'antic mur de contenció per una rocalla i talús de terra, donant una major naturalitat a l'espai. També s'han reconstruït tres petits ponts que faciliten el pas dels vianants i les bicicletes. A més a més, s'han plantat més de 200 arbres i 1.000 arbustos, tots ells varietats autòctones de Collserola. El tram reformat és el que va des del pont de Can Mèl·lic fins al carrer Ponce de León, davant de l'ITB. També s'ha restaurat l'espai a l'entorn del Pou Samaneia, prop de Can Biosca. Doncs aquesta està tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 minuts amb un nou bolletí horari a partir de l'1 i 5 al Sant Jus Notícies edició migdia. Però podeu ser informats també a través del web de la ràdio www.radioesvern.com, també a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. A cavall de dos llocs despullat vers el món esquivant decisions somiant que perdo avions no tingués mapa res tants anys i només he après que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjà pet me n'he d'anar. Em sap greu de debò, però faig tard a no sé on. Tot a mitges, cap per baix. Tot fet i deixat estar No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar No tinc temps per pensar que no tinc temps No tinc temps per pensar que no tinc No tinc temps per pensar que no tinc que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. I aquesta hora saludem l'escultor Jaume Plensa que viu a Sant Just des de fa una vintena d'anys i té el seu estudi ubicat a Sant Feliu, al poble del costat. Aquest any ha rebut la creu de Sant Jordi i és un dels escultors catalans actuals de més prestigi, sobretot fora de Catalunya i Espanya i especialment als Estats Units. Avui el tenim al telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Aquesta creu de Sant Jordi com se l'aprèn? Com un reconeixement que calia també com el rep? Home, jo crec que per qualsevol que hagi nascut aquí La Creu de Sant Jordi fa il·lusió, perquè és un premi que valora, jo crec, una trajectòria, més que un fet concret, una trajectòria. I bé, després dels anys de treball, ens ha sigut molt simpàtic de part del govern. En aquest sentit, s'ha sentit poc valorada a casa seva, com si diguéssim? No, en absolut. Jo crec que ha sigut una colla de coincidències. Jo me'n vaig anar a viure a Alemanya, després a Bèlgica, després a París... i vam decidir tornar aquí, que som molt feliços aquí. Però l'obra va créixer a l'exterior, llavors, bueno, tots els anys. Totes les meves galeries estan a l'exterior, fora d'Espanya, llavors jo he seguit creixent com professionalment a fora, però he volgut mantindre casa meva aquí. El fet que visqui Sant Just, no sé si ho ha triat per algun motiu en concret. Bé, jo crec que va ser... Va ser un miracle. Jo tenia l'estudi a Sant Feliu de Llobregat i el meu somni era sempre tenir una casa en palmera i un cop passant per aquí la meva dona va veure que sortia una palmera d'una casa i per això estem aquí. I l'experiència és positiva de moment? Molt, molt. Hem sigut molt feliços, han crescut tots els fills aquí. Em sento absolutament integrat. Crec que és un lloc meravellós per viure. Pel que fa, tornem ara cap a l'art, moltes de les seves obres es relacionen directament amb el medi. Un dels exemples és una de les obres que tenim aquí a Tocada Casa, a Sant Feliu de Llobregat, que podem veure a la plaça de la Vila. Li interessa realment el paper que pugui tenir el públic, la gent que va caminant per un carrer, més enllà d'algú que vagi a una exposició o a una galeria, en relació a l'obra d'art? Home, molt, molt. Com suposo que saps, a part de la meva obra que exposo a galeries i museus, jo tinc un treball molt fort en l'espai públic. M'interessa molt la relació o la integració de la bellesa o de l'art en el dia a dia de la gent. Et pots imaginar que la gent que fa servir de veritat l'obra no és la gent que t'ha encarregat la peça, I llavors això és una responsabilitat enorme perquè d'alguna manera has d'establir un diàleg amb algú que de cop se sent sorprès. Llavors aquesta obra ha d'anar tenint com la qualitat d'integrar-se de manera que acabi formant part del dia a dia de tota aquella comunitat que fa servir l'espai. Jo crec que és un treball meravellós perquè té el retorn sempre d'entendre que fa sentir com un cert... orgull o una felicitat de la comunitat de pensar que se'ls he ofert bellesa en el seu dia a dia. Jo crec que és una activitat que si tu llegeixes un punt de vista democràtic és molt maco, perquè és compartir l'art d'una manera generosa amb la comunitat amb on instales l'obra. I aquest seria una mica el camí que ha anat prenent l'art contemporani? Una part de l'art contemporani... Si parlo de mi mateix, si vinguessis a l'estudi, jo segueixo fent la meva obra. Ara estem preparant una exposició al Museu de Helsinki, bé, doncs això és una obra que és literalment meva, però quan treballo en l'espai públic, ara estem acabant un projecte a Calgary, a Canadà, per exemple, bé, aquesta obra és una obra que ha d'estar absolutament, per mi, des del meu punt de vista, lligada a l'entorn i a l'espai, on serà instal·lada. Són obres que tenen un sentit permanent i, per tant, han d'estar d'una forma molt sutil lligades al dia a dia d'aquella comunitat. Jo crec que l'art contemporani, com qualsevol moment de la història de l'art, sempre ha tingut aquesta enorme capacitat, crec jo, de copsar o de fixar en algun moment el perfum d'una societat que és tan fugaz. I jo crec que la integració d'art en l'espai públic és clau. L'arquitectura, que té una forma de bellesa dintre de la cultura, té una utilitat. L'art en si mateix no té cap utilitat, però això és precisament la seva força. La falta d'utilitat et porta a mons que tenen un aspecte més poètic i més inspirador. Pot parlar de coses molt més fràgils i més etèries, pot parlar més de la condició humana, de coses que a vegades ens sembla que ja no tenim temps per pensar en elles, sobretot en moments com avui, que sembla que tothom estigui tan preocupat pel moment econòmic i social tan difícil que viu molta gent. A vegades introduir una mica de bellesa en el dia a dia pot ajudar que la gent respiri amb una mica més de normalitat. De vegades sentim gent que davant de segons quines hores del contemporani es queda una mica desconcertada i no sap gaire com interpretar-les o com... les intenta entendre segurament a través o les intentem entendre d'uns mecanismes que potser s'escapen d'altres maneres de mirar que serien molt més senzilles Estic d'acord amb tu a vegades ens compliquem la vida intentant llegir més del que hi ha jo crec que jo sempre he recomanat a l'espectador que miri l'obra sense cap mena de prejudici en el sentit que si li agrada li agradi si no No passa res, no és un examen per veure la teva capacitat intel·lectual. L'art ha de ser emoció i diàleg. No ha de posar ningú contra les cordes, de dir, si no m'entens és que no en saps. No, jo crec que és un diàleg. I crec que l'art té aquesta capacitat enorme, també, que no només ha de ser... vella o maca amb si mateixa, sinó ha de convertir tot el que té al voltant també en més maco i més interessant. I ha de ser una excusa perquè tot el que la rodeja millori i guanyi amb qualitat. I en aquest món actual que ens comentava, que tothom ha estat tan preocupat, o sembla que tot es vivi en un moment convuls, com si diguéssim, a nivell social, l'art ha de tenir també algun paper de reflexió, de denúncia, o és una història que no tocaria justament a l'art? No, jo crec que l'art el té. L'art sempre l'ha tingut. L'art té una funció pública permanent com un poeta, com un músic, com un artista plàstic. Tot el món cultural, a part de ser persones que viuen també el mateix moment convuls, estan fent una aposta d'un món paral·lel que pot ser que ens ajudi a entendre millor el nostre. A vegades pot semblar que estan com fora d'aquestes, de nota, però jo crec que és tot el contrari. Moltes vegades, quan estàs tan capficat en un tema, una nota, un perfum, a vegades ajuda a entendre millor tot el que t'obsessionava. Jo crec que l'actitud de l'art ha de ser la introducció de bellesa i de l'aspiració del ser humà a millorar. Jo crec que això, si logréssim introduir només això, jo crec que podríem sentir-nos de molt ben pagats. En les seves últimes obres treballa sobretot amb la figura humana i també amb el paper de les lletres, no?, en diferents tipus d'obres. És la relació entre humanisme i cultura o va en una altra línia? Bé, amb moltes vegades segur que m'has sentit comentar que jo vaig néixer en una casa... que hi havia molts llibres, el meu pare era un gran lector, sempre hi havia llibres, i ell tocava sempre molt el piano, també hi havia aquest so permanent de la música. Jo he crescut amb això, malgrat que els llibres que ella em volia fer llegir, mai els vaig llegir per rebel·lia, sí que em vaig quedar impregnat d'aquella cultura visual del text, i m'he adonat que el text és potser el que ens fa sentir més humans davant d'altres maneres de naturalesa. i el text no només les paraules que puguis llegir sinó les lletres amb si mateixes els caligrames tot el que forma alfabets de diferents cultures acaben sent una de les expressions més precises de la cultura de cadascú de nosaltres jo fa molts anys ja que estic barrejant aquesta espècie d'alfabets de diferents cultures també com un acte d'homenatge a la unitat quan tu mires una d'aquestes obres i veus una lletra o una lletra hebrea, o una lletra xinesa, o japonesa, o hindú, moltes vegades tenen una bellesa pròpia, vol dir que amb la seva identitat única funcionen superbé en el conjunt amb totes elles, és a dir, per estar en grup no cal perdre cap identitat. Jo també és un homenatge a aquesta globalitat, però crec que... que mantenint la nostra personalitat. I ja fa molts anys que això ha donat com un cert obra que són com aquests homes que tu dius, aquestes figures humanes, que la pell està formada per aquesta espècie d'alfabets barrejats, com un núvol de lletres. Finalment, tornant ara de nou al tipus de països que més el valoren, el món anglosaxó sobretot és un dels que, on té més prestigi. Sap per quins motius o ho atribueix alguna cosa en concret? No, jo crec que amb l'evolució de l'obra a vegades et vas, no sé, com trobant com reflex del que tu sents amb altres comunitats d'una manera molt espontània. Jo he viscut, com t'he dit, a Alemanya, a Bèlgica, a França, però per algun motiu, amb els anys, amb els anys, tot el món anglosaxó, sobretot als Estats Units, és a bon mes la meva obra ha anat agafant una posició forta. He treballat molt al Japó, molt en l'espai públic, Corea, ara inaugurem una peça a Singapur, també molt interessant. No sé, en tot cas, també és possible que el món als Estats Units de la cultura, sigui un món molt obert, en el sentit que les individualitats tenen com una cabuda, a vegades, malgrat si no tenen una explicació clara. Jo hi he exportat una mica el meu concepte mediterrani, aquest món més físic, de la carícia, de l'espai obert, del lloc on la gent es pot trobar. Tota la meva tradició mediterrània d'alguna manera allà l'han trobat única i particular. I pel que fa a casa nostra, les últimes retallades en cultura no sé si fan pensar que tot plegat o fan mirar-se la situació d'una manera pessimista o si les institucions haurien de quedar realment deslligades dels artistes en aquest sentit. Bé, és una pregunta molt clau, és una pregunta molt difícil de contestar perquè tu em parlaves als Estats Units, als Estats Units... està quasi completament deslligat. Tot el món cultural és a partir d'iniciativa privada. A Europa, sí, sempre hi ha la cultura molt vinculada als governs o a les accions polítiques. És una pregunta molt difícil. Jo crec que hi ha moments en què les prioritats són molt sèries. Jo crec que hi ha gent que ho està passant molt malament i la cultura ha de fer un esforç propi que l'artista ha de generar per si mateix. Jo sempre he pensat que qualsevol cosa que fem nosaltres som els responsables d'aquest acte i jo crec que potser és un moment que pel món cultural potser hauria d'intentar fer més amb més imaginació, potser amb menys recursos però amb més imaginació i deixar que el govern solucioni problemes d'un altre tipus. Doncs avui hem parlat amb l'escultor Jaume Plensa, que com dèiem viu a Sant Just des de fa aproximadament una vintena d'anys, no? Més o menys? Sí, 21, exactament. 21, doncs. I que ha rebut la Creu de Sant Jordi aquest any. Moltíssimes gràcies. És un plaer. Tot un plaer i que vagin molt bé. Molt bon dia. Fins aviat. Adéu. Just a la fusta. Allie, walk with me Allie, walk with me in the summer Allie, walk with me Allie, walk right out of my dreams Into my arms Allie, walk with me in the city i walk with me. Bona nit. Just a la fusta. Sant Just en directe. Passa un minut de dos quarts de dotze del matí, moment per fer tertúlia amb el Pere, la Joan i la Montse. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Bon dia, Carme i bon dia a tothom. Un dia d'aquests demats així estrany, no? Sí. Ara ve la Lina, també. La veus? Avui els tindrem a tots. Sí, sí, sí. Arriba temps. Jo l'altra setmana no vaig arribar temps. Però us vaig escoltar, eh? Sí? Sí. Som una mica pessimistes, ens sembla, la setmana passada. No, encara no. Al final. Vam tenir un oient. Veu tocar un toc molt agradable, va ser la poesia que veu parlar. Sí, sí, sí. Sí, us vaig sentir. No us havia... Clar, no tenia ocasió de sentir-vos. Clar, perquè si ets aquí no us pot sentir. Vaig arribar a casa, que era la mitja passada, i dic, no arribaré a la ràdio. vaig trucar i vaig escoltar-se. És una altra manera de ser-hi. De participar. Podries haver trucat i entrat en directe. No, per telèfon. Un altre dia ho farem així. Un altre dia ho farem així. De fet, si algú que està escoltant-ho ara mateix i vol trucar, ja sap que t'han de trucar. I tant, les línies oberts. Exactament. Una setmana en què últimament ja s'han dit uns quants periodistes que es queixen que estan part de donar-me a les notícies. L'altre dia fins i tot un d'aquests... dels matinals, va fer l'editorial de les vuit, dient això, eh? Dient que ja n'hi havia prou, però, bueno... Sí, que ja estava típic per respondre. És que els teletipos que diuen no donen més que males notícies, una darrere l'altra. I estem immersos. I estem explicats de ple. Qualsevol emissora de ràdio o de televisió et trobes que tots els debats són sobre el malament que va a l'economia i que cada dia va pitjor. Llavors és com una bola de neu, no? Cada cop és més grossa. I més por, no? Perquè... Ens fan por, de veritat. Mira, escolta'm, lo que sea sonarà. Això sí, evidentment, perquè la nostra veu no ens l'escolta quasi bé ningú. No, no, per moltes cassolades que facin, eh? No tenim res. Ahir li van preguntar al senyor Mas, al senyor Consell, si teníem motiu per estar acollonidos i va dir que... ni mai farà servir aquesta paraula, ni mai hi haurà motiu per això. Que és natural que hi hagi un cert espant, però només un cert espant pel que està passant. Però governar-nos no, va estar molt serè. Jo vaig creure que va estar molt serè. I em va semblar molt moderat. Molt seriós. No, no, va dir coses grosses, però les va dir molt ben dites. i que evidentment ni ell ni cap polític veuen al final d'això ni tenen solucions ja va dir que no poden fer ni miracles ni prodigis a mi em va sobtar quan li diu però vostè sap quin d'on ve tot el problema i com se solucionarà i es queda així i diu no doncs si ell no ho sap Els altres encara menys. Però és que no ho sap el senyor Rajoy ni ho sap cap altre president. No, no. Ni la senyora Merkel, que fins ara portava el carro. I el senyor Montoro, que amb aquesta rialla de conillet ens la talla i escarxofa de la manera que ho fa, diu, escolta, sembla que estigui per sobre del veí del mal. No, tampoc ho sap tot. No, tampoc. I sembla que sigui el professor que... Que s'amenaça i compta que si no ho feu sortireu perjudicats. I a més es passen moltíssim dient que tots hem estirat el braç a la manca. Això és mentida. Això ho han fet alguns, que ho han fet amb tot el descaro i que estan a dalt de tot, però quanta, quantíssima gent, milers, que no poden ni han pogut ni disposar ni de cotxe. ni de segona residència i que passen justet amb el que tenen cada dia. I així han viscut i vivim molta gent i a més vivim bé. A la nostra manera vivim bé. Per què van retallant tot el que és l'estat del benestar? Si retallen tot, llavors és impossible que el comerç intern pugui pujar. Si la gent no té cèntims, no pot comprar. I si retallen i baixen els sous, no és la manera d'incrementar D'incrementar. Podem donar la benvinguda a la Lina, que ja l'hem saludada quan baixava l'escala, però... No, no, no, des d'allà no surt encara. Bon dia i perdó, eh? No, i ara. Ho has quedat molt bé baixant per l'escala? T'ha captat la càmera? Sí, sí. Home, és important baixar per l'escala sola. Sí. El que passa és que els hi ha un wave, que vol dir saludar així com la mà. Sí, amb la mà fent molt onades. No ho he fet perquè no ho sabia. Si no, us ho prometo. Quan tenim un mirall que reflexa l'escala, tenim els peus que baixava per allà, i hem dit els peus a la lina. Ja ens hem assabentat que baixaves. Ja t'hem vist baixar i ja t'hem anunciat que venia. Si arribar massa d'hora és dolent, s'ha de demanar excuses. Arribar un pèl tard també és molt dolent. No, res, no. Aquí té l'acostum d'arribar a l'últim perquè li donin la benvinguda particularment. No, aquí no ha estat el cas. Aquí ha vingut un perquè m'estaven entretenint el telèfon i no podia penjar el telèfon. Les escales no les ha baixat en plan vedet, que arriba l'última perquè l'aplodeix. Ha baixat sense cosa. Jo no sé com baixen les escales del molino aquella gent, tu, per perfumes de cap. A mi em fa una por. Ei, molt recomanable el molino que torna a funcionar. No deixeu d'anar-hi perquè és molt divertit. El que fan ara més... Més que abans, no? És diferent. El que feia d'abans era com més picantona, era una cosa més... Sí, l'època ja ja ho demanava. I ara és més elegant, és més sofisticat, és una altra cosa. Quan el meu marit era jove, que anaven, no sé, 18 o 20 anys o així, van anar un dia al molino... tots aquells d'aquí, del poble, perquè a més venien del poble. I hi havia una que portava la cama, la, bueno, la fandilla, que només que entrevia una mica la cama. I un li diu, que ensenyi la cama, cridant, i a l'altre, no, que és de fusta. I suposo que era aquell tipus de picaresca i d'aquelles... Aquelles cançons que eren... Picaresca, potser perquè no ensenyaven, però picaresca de parles. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Cantava la pulga. La de la pulga era molt pícara. Aquells coplets que cantava. Els coplets aquells. La de la pulga, la d'això, va treballar els últims moments amb mi, que venia a la ràdio els programes de tarda, No, antigua, la primera. La vieja, la vieja. A la Dorita. No, a Matimón. Antes, antes. La de siempre. Aquesta senyora és de la prehistòria. Home, és que ella, quan jo era una nena, ella era de la prehistòria. I deia, mare de Déu, he tingut públics desastrosos. Diu, però com aquest? Cap ni un. Cantava Nonoletà. Imagina't, una dona de 80 i llars anys i Nonoletà, saps? Aquí hi havia, aquí hi havia una que era molt coneguda. No sé, jo no vi el Maia o Molinos. No, estáis hablando de la Nueva Era. No, de la Nueva Era, no. No, la Maia ja era més cap aquí. I ara són gent de 20 anys. Bueno, és igual, tinc una laguna i si me acuerdo ja us lo diré. És la de sempre. Era molt xocanta parlant, era molt... Tenia molta gràcia. No, la que hi ha ara, també, la Merche aquesta, la Merche Mar, Déu-n'hi-do. Però que enterats que esteu, eh? Ho veus? Veiem de televisió. Ah, sí, d'acord, jo ho veig. La Merche Mar... Home, clar. Bueno, pobre... Va vestida molt elegant. No, no, però escolta, és encara la que s'acosta als senyors grans i li fa la... La brometa i li diu a la senyora, no li importa, oi? Demana permís. Demana permís. Bueno, quan van tancar el Molino, que era l'equip que va quedar, aleshores tres o quatre o cinc de les estrelles es van dedicar per mantenir una mica la flama encesa. anar pels llocs a fer una mica d'aquest espectacle. Sí, sí, sí. I ella era la que... Sí, una que guardava aquesta... Es va tirar anys de torner per tot Catalunya i per altres llocs d'espai. Perquè no decaigués fent l'espectacle. Sí, sí, sí. El Molino us visita. Sí, sí. Perquè no es perdés, perquè com no se sabia el destí final... doncs sempre els hi quedava l'esperança de tornar-hi. I si va afegir el xou, li va a la banda, que li dóna un... La vella Dorita. Doncs jo t'ho he dit, la vella Dorita. Ai, doncs mira. És la primera que t'hem dit. La vella Dorita, però jo l'havia confós que em deia la Tania Doris. La vella Dorita. La vella Dorita. La vella Dorita feia Music Hall i la Tania Doris feia revista. Sí, no era el mateix. Bueno, veiem que el nostre assessor en sap, eh? Sí, sí, sí. I l'assessora també, eh? Pere, volies tocar el tema de l'obesitat infantil, oi? Sí, sí, perquè és un tema... Li dedica a la portada de l'Ara, sí, sí, una part important... I tant de prop, i tant de prop. N'estan parlant molt als diaris i a les televisions aquest dia, que quan li dius al teu net petit menja més fruita, menja més verdura, o és que els meus nens al col·le tots porten nocilla, i tots porten el dònut, i tots porten... Sí, i tota la bulleria industrial, que jo sabe el que posen dintre. I tota la bulleria industrial que porten a dins, és com els pans aquests que venen. Sí, preparats, sí. En molts llocs, fins i tot pa, que l'obres per dintre i sembla de goma, no? O de goma, o de nix. A l'escola Montseny havien fet una... tota una etapa que els ensenyaven a portar l'esmorzar amb un tàper i aleshores en el tàper evidentment havien de portar fruita pelada a punt de menjar coses d'aquestes que no fos bolleria precisament ho van promocionar bastant de temps No sé si el resultat ha sigut bo. Escolteu-ne, en el Sant Joan de Déu, a l'hospital, n'hi ha tota cosa aquella que tires la porada i tot el lío, i n'hi ha una poma, un plàcten, un aixec... Les màquines automàtiques. Les empreses hi estan bé. Aquest tema agafava dues parts del tema... Una era que portessin fruita i l'altra era que no portessin els entrepans embolicats amb paper. Sí, per reciclatge, no? Sí. Avui és el dia del reciclatge, recordem-ho, eh? Sí, jo he reciclat aquest moment. Oh, jo cada dia. Tinc quatre departaments, tres a la cuina i un fora... Ah, no, perdó, 5, perquè l'oli també el reciclem a casa meva. Vols dir que no són pocs els que reciclem així en conjunt de la massa, no? Em sembla que hi ha llegit que és només com 25%, però jo tenia entès que es feia més aquí, a Sant Just. Sí, de fet, Sant Just sortia fa unes setmanes que és un dels 127 pobles de Catalunya, és una xifra àmplia, que més recicla. Tot i que, com m'explica el regidor, sí que cal encara, que els últims anys potser, doncs, S'ha relaxat la corda. I a més, tenint en compte una cosa, si ens equivoquem i a l'orgànica hi posem una bossa de deixalles, o sigui, de rebuig, fem el bé tota la resta del contenidor. Perquè ells, clar, dipositen el contenidor sencer. Si tot va bé, tot va bé, però si hi ha un que no, no es colliran bossa per bossa. Perquè aquí encara no funciona el control, perquè crec que a Suïssa et compren uns cupons... que els tenen que posar-ne la bossa. O sigui, un cupó que diu el número de... Sí, que ha d'escoltar el seu codi. El seu codi. I aleshores, si, per exemple, obren aquella bossa i comproven que el que hi ha dintre no correspon al que hi hauria d'haver... tens una penalitat. Hi ha una penalització. Sí, però si no, llavors, a Suïssa, no sé, a Àustria, això t'ho descompten de la declaració de la renda si compleixes com Déu mana. Si compleixes les normes. Clar, nosaltres estaríeu d'acord que hi hagués càstigs per la gent que no reciclés o que... Càstig potser no, però... Advertiments sí, i escoltem, advertiments... Sí, perquè, escolta'm, llavors es desfà tota la tasca que fem els que realment reciclem com de humana. Clar, no serveix de res. Però és que hi ha un grupet, suposo que petit, reduït, però de gent que és molt incívica, i aquesta ja, com no l'han educat i ells no pensen anar a autoeducar-se, doncs segueixen fent-ho tot malament. Aquí hi ha quantitat de gent, la immensa majoria de gent que té gossos, per exemple, ho fa correctament, però hi ha uns quants que no. Uns quants, molts, eh? Molts. Que et deixen la caca de gosa davant del marbre de l'escala. I que em dieu dels xicles. La meva vorera, que total fa dos anys que és feta, perquè l'han aixecat 40 vegades, i tu saps el pressupost que es necessita per treure... Impossible. No, aquí no, perquè és molt porós. I no pots ni gratar-lo. No, no, ni a Barcelona. No es pot assumir. No sé si era amb algun xicot d'aquí de la ràdio, no ho sé, no me'n recordo. Aquí a la plaça, el pis, el firme, era preciós. I està brut de l'oli dels cotxes o de les motos. I no sé si ho sou fixat. I fa pena. No, aquesta és oli de grasa. A més, allà al teu carrer, que fan la volta d'entrar a Montserrat, Antoni, no tenes? Tots els cotxes, en lloc de seguir el que és el carrer, pugen a sobre la vorera. I com és blanc ara està negra. Sí, ara està negra, fa molta pena. Sí, sí. Perquè era una cosa bonica de veritat. Sí, per menys, si s'haurien de fer una correcció en el rètol del nomenclàtor del carrer de mossèn Antonino Tenes, perquè hi ha llocs que posa Antonio Tenes. No sé si hi has fixat. No m'he fixat. Hi ha llocs que posa Antonino, llocs que posa Antonio... Alguns en català i en alguns... No, no, a la parada de l'aut... No, no, és Antoní en català, Antoní, en castellà Antonino, però és que ja a la parada del bus posa Antonio. Ah, no, no m'he fixat, això. Sí, sí, m'he fixat. Quina parada d'autobús? La que hi ha davant del carrer de mossèn Antoni Notenes. Aquella que està a casa, si hi ha la rotonda, aquella que se'n va cap a l'institut. Ah, ja no l'he fixat. Tornant, perdona, perdona, Pere, tornant amb això, amb els nanos obesos. més que inclús del que mengen, és el poc exercici que fan i les hores que es passen davant de la pantalla. Amb la maquineta. Són les dues coses. I comentaven també que hi ha algunes escoles on l'alimentació, evidentment, es cuida molt bé, però n'hi ha d'altres que no. Hi ha altres que, per lo grans que són, hi ha un nen que li arriba a menjar molt calent, l'altre molt fred, la poma pelada que fa una hora que està pelada o dures, i el nen s'ho menja amb fàstic. O sigui que costa molt de coordinar-ho i de coordinar-ho bé. I també parlaven de les escoles, ahir per la televisió, que els nens ho tenen avorrit perquè saben que tots els dimecres llenties, tots els dijous al cost, tots els dimecres macarrons. I així va girant i ajuntant totes les manes. És de fer-ho altern per fer la sorpresa. Que no hi hagi una mica de varietat. I arriba un moment que... A principi es vigila bastant aquesta varietat. Un mes sí, però cada... Però es repeteix cada 15 dies, em sembla, no? S'ha de vendre a l'escola. Jo només que vaig tenir ocasió, els meus no, perquè sobretot el petit tenia dificultats d'estómac i no podia senyir-se al règim de l'escola, diguéssim. I jo estava a casa i els podia anar a buscar. Però, de totes maneres, si alguna vegada s'havien quedat, aleshores, esclar, es feia, sobretot al Canigó, es feia com es cuinava allà, es feia una cuina molt acurada i molt controlada. Continua sent perquè els dos nets meus van i a més t'adonen tota la programació de tot el mes i els veus que estan molt, molt variats. Molt variat i, perdona, i mitja en peix... i mengen fruita i mengen amanides i quasi cada dia mengen amanides. Segurament el problema de l'obesitat no deu ser justament el que mengen a l'escola. No, no. El dematí o la nit o la mitja tarda o tot el que sigui. El que veuen menjar a casa i veges el que tu comentaves abans. La falta d'exercici. La manca d'exercici. Sí, perquè aquest parent meu, esclar, no pot anar a nedar perquè li fa mal l'esquena. no pot anar a córrer perquè li fan mal als genolls una criatura amb 11 o 12 anys és que perquè no li agrada l'exercici s'asseuen allà i els jocs i això i allò i a més quan t'engreixes a l'edat de la creixença perjudica molt els ossos naturalment de totes maneres l'exercici ha de ser també molt controlat que tampoc no és molt recomanable fer segons quina mena d'exercici Però tot necessita un control. Perquè més que res deu ser una mala alimentació. Sí. Perquè no vol dir que mengis més o menys, sinó el que mengis. Clar, clar. És mala alimentació. Tenim com tenim. Estan alimentats. Clar, una dieta mediterrània tan bona... Però no està regulat. No, no, no. Perquè, esclar, si es fa càtering, nosaltres, quan jo vaig coincidir amb l'àmpada... del Canigó aleshores van venir moltes empreses a fer-nos el que va fer un càtering es començava a fer el càtering perquè això ja ha plogut i resulta que no vam voler mai perquè com els nens estaven tan ben alimentats i tan controlats nosaltres com a associació de pares no vam voler resultava una mica més car fer-ho a l'escola que no el càtering però com es controlava que en aquell moment era la Cèl·lia la que portava tota l'organització que havia estat després aquí al CAP, doncs estaven molt satisfets de l'alimentació. Els càterings treballen, suposo que treballen, i treballen amb les normes i el control que els exigeix, no? Naturalment, i si no pobres d'ells, eh? Perquè treballen per empreses i per col·legi. Aquí en el Canigó una de les normes que n'hi ha també és que les monitores, i també tinc allà vigilant, doncs vigilen que el nano s'ho mengi tot. O almenys que mengi de tot. Si alguna vegada es deixa alguna coseta, però vull dir que el nen digui que a mi no m'agrada, ho sento molt, és el que n'he de tot. I s'ha de menjar. I el va deixant, el va deixant, encara que sigui l'últim. I potser està les tres que han de tornar a incorporar-se, s'estan allà vigilant-lo. O si no, quan el Javier va fer de monitor una temporada... Per guanyar-se uns calorons, per anar a final de curs. Bueno, ja, final de la primària. No sortien al pati si no s'acabaven. Sí, no s'acabaven. I si no, culler en ristre, i dale que te pego, i el crio plorant, i cada cop que obria la boca, llenties d'entra de la boca. Hi ha comer, no? Hi ha comer. No, comer, més que res és la... I després, inclús, el... La manera de menjar, de tenir una mica de control del garibet, bueno, del garibet de la coquina. Sí, una mica... L'educació a taula. Sí, però bueno... Depèn de on aprenen. No, no, i aprenen, i aprenen. Mira, si no, com aquell pagès que li van enviar el de Barcelona perquè no menjava. Ja va posar allà el cup, es diu allò, el cup, que el fiquen allà dintre. Diu, quan tinguis gana ja voldràs, xaval. I es va menjar hasta la... Ah, però el meu gran, el meu gran, no volia re de re. I quan va anar l'única vegada de dos anys que va anar... No, no, a mitja pensió a Barcelona, llavors s'escalava allò dels veïns del costat. I com a tot és molt important l'exemple que es dona a casa. El que veu que la gent menja a casa també és el que ells ens deixen a menjar. Ara estic llegint un llibre que és molt interessant, que vaig comprar a Biocultura, que es diu Educar a casa. que són pares, que a la vegada són mestres, i en lloc de portar els fills a l'escola... Ah, sí, els ensenyen a casa. Això és una associació que ja va néixer als Estats Units, i a més porten una coordinació estupenda, esplèndida, i a més són mestres que normalment tenen molts fills i ensenyen a casa. Però el que passa és que aleshores els deu mancar la comunicació amb altres... Sí, amb la resta de la societat. No, no, la tenen, la tenen... Una criatura de 8, 10 anys, 12 anys... necessita el contacte amb els seus iguals per poder-se... Els tenen d'una altra manera perquè busquen la socialització trobant-se entre ells. Tenen moltes trobades i van a jugar cas dels uns dels altres, però normalment, jo pels que conec personalment, de persones que fan això, són nois i noies molt ben educats. no sé si tots ho fan igual de bé però són molt ben educats però després també potser tenen altres mancances jo crec que els falta el tema social el contacte amb tots els estadis de la vida perquè el moment del menjador és una manera també de relacionar-se amb societat amb els companys Sí, no, crec. Aviam, que ho facin bé, no en dubto. Oh, tant! El que sempre hi ha, hi pot haver-hi una petita mancança del contacte directe. O sigui, estaran potser menys preparats pel que fa a la socialització, no? Sí, crec que sí. No, a mi no em dona aquesta imatge. No et dona aquesta imatge? No, al contrari, al contrari. A mi me l'ha donat. Me l'ha donat, perquè heu llegit, això. Sí, sí. Aquelles hongaresses que han estat com de campiones del món, de... d'això d'escacs, aquelles tres germanes eren educades pels seus pares, que eren mestres, a casa, i clar, tenen una preparació extraordinària. Potser també amb la seva relació en el món dels escats, perquè es van relacionar de molt jovenetes. Ja és un tutor, és un tema una mica especial. Elitista. Elitista. Jo els que conec com són 15 germans. Déu-n'hi-do. Ja poden compartir entre ells. I a més, la germana mestre també. Té 17 fills, amb la qual cosa tenen 17 cosins. I té una altra germana que en té 12. Si ells sols poden fer una escola. a 17 més 12, que van des de les edats. Ja tenen l'overbooking. Ja tenen la socialització a casa. També és un cas particular, perquè ell està parlant de tres... d'un grup d'elit. I tu estàs parlant d'un grup de família que són ells sols cosins, 34 persones. I a més, al viure en un poble, molt relacionats amb els veïns, surten a jugar al carrer, tenen activitats extraescolars, vull dir llavors... van a natació, van a cada un, després en el que es fan grans, un fa balet, l'altre fa muntanyisme, l'altre fa teatre... I els grans han ajudat a cuidar dels petits. I els grans han ajudat a cuidar dels petits. Que això ja és un món a part. Un món a part. Sí, sí, sí. El programa 60 i més el portaré a aquest llibre, si vols el comentaré. Clar, ja el comentem. Educar a casa, i és... Té, a més, cites de text molt, molt interessants, de reflexions que fan els nens. Sí, perquè ells ho posen, diguéssim, com un exemple, però no tota persona que tingui una família està capacitada per educar d'aquesta manera. No, no, clar. No està capacitada. Només durant una època va passar un inspector i els va obligar a escolaritzar-lo. Sí, exacte. I es van trobar que en l'època que van anar escolaritzats... Es van tornar amb salvatges. No, salvatges, d'absolut. Es trobaven que sabien ells més que el grup de l'escola. És que a nivell de coneixements m'imagino que en sabran més. És més en el sentit social, el que deia jo. L'esperència has d'anar a treballar en algun lloc i no et trobes amb la gent de sempre, potser et trobaràs amb uns conflictes que estaràs menys acostumats a resoldre. Jo ho dic també per família, perquè el nostre únic net, doncs, esclar, aquí anava a l'escola, al tau, No, el d'això, el tic-tac. I, esclar, tenia la companyia dels nens que s'hi trobaven al parque quan anaven a jugar i tot això a la mar de bé. Després, per circumstàncies, van anar a una altra escola. Per un costat li va anar bé perquè a tothom li parlaven en català i va aprendre castellà amb una facilitat extraordinària. Però també va aprendre... paraulotes, actituds poc cíviques, clar, perquè has d'anar en una escola que hi havia 30 en conjunt o menys nens, llavors es va trobar amb 200, i és clar, coses que a casa no els hi havien ensenyat ni els hi havies permès. I és clar, és el de la socialització. Això és inevitable. És la socialització i ensenyar-li... I actituds. I faltes de respecte en les persones grans que no se'ls devia permetre. Abans hi havia la bona educació, no? Urbanitat. La cartilla d'urbanitat, amb les tapes blaves, amb uns dibuixos. Hi ha unes normes a seguir que actualment encara estan en vigència. Estem acabant i diu... que els joves, que si no són tan ben educats i tal i qual, no? Sí. I puja una senyora gran a un autobús i n'hi ha una senyora... Bé, la senyora gran puja a l'autobús i n'hi ha un xicot jove que està assentat i al veure-la s'aixeca i diu senyora, segui. I la senyora seu. I el jove es desmaia. Per què? Perquè la senyora li diu gràcies. Perquè les senyores grans moltes vegades no diuen. Ja ho tenen per norma que els altres han de aixecar. És com un privilegi que els hi han donat, no? Sí, sí, sí. És fort, és fort. Perquè n'entra així, com vulguem dir, és obligació. No, no, jo soc una persona gran i generalment no prenc mai la gent de la gent gran. El deixo per la gent gran, que tenen més necessitat que jo, perquè jo encara puc anar assentada al darrere o puc anar dreta, i hi ha gent que no. Generalment no hi sé que no hi sé. Jo em vaig adonar que era gran perquè em van deixar a seure a l'autobús. Això anava a dir jo. Quan deixen seure, jo em trobava un dia... També ja soc. Un dia, quan estava fotut, que sortia de fer tínio, que van córrer a deixar-me seure i dic, quin mal aspecte d'això. En cap, ara, darrerament, ningú s'aixeca per deixar-me seure. Home, si estàs moreno de les vames, nen. A mi va passar un cas que fa un temps que m'han fet secada els seients de Senyora Gran. Una senyora que, aparentment, semblava molt més gran que jo... i em va dir que jo ocupava un seient que no em pertanyia. Ah, clar, perquè tu tens un aspecte molt jove. Llavors no vaig voler discutir-ho, em vaig aixecar i la vaig deixar seure. Evidentment, ella anava amb bastó i jo no. I aleshores, quan es va anar buidant l'autobús, ella va pujar fins a Sant Just, igualment, i aleshores li vaig donar una explicació. Li vaig demanar i li vaig donar l'explicació. Li vaig dir, no era qüestió de treure carnets, ni era qüestió de res, vostè, de la manera que m'ho ha demanat, no era correcta, perquè em va dir que a mi no em pertanyia aquell seient, I a mi em pertanyia el mateix que ella, únicament que jo aparentava una edat i ella l'aparentava més que jo. Ella no veia que et podia fer mal a tu? Ella no, sí. Perquè m'ho hauria pogut demanar d'una altra manera, més correcta. M'hi ha dit, senyora, que jo em vaig a un bastó i jo no puc estar dreta. Em permet seure i ho hauria trobat molt correcta. però em va dir, vostè ocupa un seient que no li correspon. Sí, sinó les formes... Era la forma. Llavors, no des de llavors, és que no hi sec mai. Aquest dia és que em va... No, perquè el devia es trobar allà. Vaig cap a l'autobús... Vaig cap a l'autobús... Vaig cap a l'autobús. Ara sempre d'en peus. Si t'ho pots permetre's, ben bé que està. Si vaig lluny, no. Però si vaig dues o tres parades, jo no sec mai a l'autobús. Doncs se'ns acaba el temps. Tornem a parar la setmana que ve. Que vagi molt bé. Molt bé. Molt bé. Adéu. Adéu. Com ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'incendi de Rasquera a la comarca de la Ribera d'Ebre ja ha cremat 2.800 hectàrees i la boira dificulta aquesta hora les tasques dels bombers. La manca de visibilitat impedeix que s'enlairin els hidroavions i el vent continua bufant a la serra de Cardó. Rasquera, Júlia Giribets, bon dia. Ara tenim el foc tot a l'altra banda de la vessant de la serra del Cardó i del Boix. no revesteix un important risc en aquests moments, però hem de veure com evoluciona el vent i si podem puntar amb els mitjans aèris en la seva totalitat, que en aquests moments només poden treballar els helicòstres. De moment s'han cremat 2.800 hectàrees i, segons ha explicat el conseller, els veïns de la zona no han de patir per les seves granjes ni vasies properes al foc, ja que no han quedat afectades. Com ràdio Resquera. La borsa continua en números vermells i la prima de risc en cotes de màxims després de l'última subhasta del tresor públic. Espanya ha aconseguit col·locar aquest matí 2.500 milions d'euros en bons a 3 i a 4 anys, però ha hagut de pagar uns interessos més alts que en anteriors subhastes. L'IBEX 35, l'indicador de referència a la Borsa Espanyola, cau més d'un 0,5% en banqui al capdavant. Les accions d'aquesta entitat financera perden només avui un 16%. Continua la reunió al Palau de la Generalitat entre el president Artur Mas i la líder dels populars catalans, Alicia Sánchez Camacho. La trobada ha començat a les 10 del matí i es fa en el marc de la ronda de contactes que el president ha iniciat amb totes les formacions polítiques per abordar la qüestió del pacte fiscal. Mas s'ha reunit ja... En aquestes darreres setmanes amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i amb el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. El conseller de Salut, Boi Ruiz, adverteix que és un error tornar a un model obsolet que recorda la cartilla de l'època de Franco. Boi Ruiz ha valorat d'aquesta manera els nous criteris per als immigrants sense papers per accedir a la targeta sanitària que estan recollits en el reial decret en matèria sanitària que preveu aprovar avui al Congrés. La llei no pretén un canvi del sistema, ho crec sincerament perquè crec que ho diu la ministra. Però el que sí que és cert és que quan un llegeix la llei tornem a una cosa que fa molts anys els que som una miqueta més grans coneixíem com la cartilla, no? La cartilla, el beneficiari de la cartilla... Clar, tot això és un concepte, crec, superat. I, per tant, si el mecanisme d'acreditació del dret a l'atenció sanitària ha de ser un mecanisme ja superat, doncs crec que és un error. El conseller ha garantit en un acte aquest matí que es buscaran fórmules a Catalunya perquè els immigrants en situació irregular puguin accedir al servei d'atenció primària. I la plantilla de dèrbi ha començat avui. Una nova vaga indefinida en contra del tancament de la planta que aquesta empresa té al municipi de Martorelles, al Vallès Oriental. Maria Llongueres, bon dia. Bon dia. Els 150 treballadors de la planta s'han concentrat a les portes de l'empresa des de les 9 del matí per demanar a la matriu de la companyia Piatjo que concreti els seus plans de futur per a la fàbrica. Diego Moriñas és el president del comitè d'empresa. Lo que pasa es que la plantilla está cansada de ser engañada una y otra vez, de que el Grupo Piallo incumpla una y otra vez los acuerdos y los pactos a los que se llega. Y la plantilla ha dicho basta ya. Vamos realmente a buscar una solución, vamos a sentarnos y lo que queremos es... La planta només té producció programada fins al 31 de juliol, termini límit que s'ha atorgat per trobar una solució alternativa al tancament. Com Ràdio Martorelles. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Futbol Club Barcelona ha comunicat que interposarà accions judicials contra Salvador Sostres per l'article publicat pel periodista ahir al diari El Mundo, on expressava desavinences entre el tècnic Pep Guardiola i la Junta Directiva i assegurava que l'entrenador Blaurana li va dir a Rossell, el president del conjunt Blaurana, que si seguien filtrant informació del vestidor, ell també parlaria. El Club Blaurana demana que Sostres rectifiqui unes informacions que l'entitat qualifica de falses. En bàsquet destaquem que el Barça-Rigal inicia avui al play-off el títol a la Lliga CB de bàsquet, l'únic títol important que pot guanyar aquesta temporada amb la novetat d'Erasem Lorbeck en comptes de Costa Perovich i el seriós dubte de Juan Carlos Navarro, que pràcticament és baixa segura. Els catalans reben l'Alecant al Palau Blaurana a tres quarts de nou del vespre en el primer partit dels quarts de final. Com Ràdio Notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 i les parla de Sergi Pont. L'escultor ha fincat a Sant Just, Jaume Plensa, rebut en guany la creu de Sant Jordi. Plensa és un escultor reconegut a nivell mundial i que actualment exhibeix les seves obres en galeries d'arreu del món. Malgrat tot, no ha rebut mai reconeixements d'aquesta magnitud a casa seva. Per aquesta raó, Jaume Plensa s'ha mostrat molt agraït pel guardó de la Generalitat de Catalunya. Plensa considera que el paper de l'art contemporani ha de reure en la inspiració. En aquest sentit, sempre s'ha sentit molt còmode amb les escultures situades a la via pública. Plensa també s'ha referit a les retallades en cultura. L'escultor considera que la cultura no ha de ser la prioritat principal dels governs en un moment tan delicat econòmicament. El tram de la Riera de Sant Just afecta per reconstrucció del túnel fonçant de Trinitat. Ha estat reconstruït. La restauració ha consistit en la substitució de l'antic mur de contenció per una rocalla i talús de terra, donant una major naturalitat a l'espai. També s'han construït tres petits ponts que faciliten el pas dels vianants i les bicicletes. A més a més, s'han plantat més de 200 arbres i 1.000 arbustos, tots ells varietats autòctones de Collserola. El tram reformat és el que va des del pont de Can Mèl·lic fins al carrer Ponce de León, davant de l'ITB. També s'ha restaurat l'espai a l'entorn del Pous Samaneia, prop de Can Biosca. La recollida d'aliments de l'Esplai ara mateix per la Festa de la Pau va aconseguir 500 quilos de menjar tot plegat. És el resultat de la Gincam, on van participar els nens i les nenes de l'Esplai anant a buscar aliments a les cases i també del que la gent va portar al punt de recollida que es va ubicar a la plaça de la Pau. Els mateixos organitzadors són els primers sorpresos del resultat i agraeixen la gran resposta de la població santjustenca. A més, també es van recaptar 1.700 euros a partir de la botifarrada organitzada per tota la comissió de la festa, tant els diners com el menjar, Es lliuraran el menjador social de Santa Coloma de Gramenet, que funciona sense ajudes públiques. L'entrega la farà la setmana que ve a l'Esplai, en representació de la Comissió de la Festa i de Sant Just. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Just Notícies edició migdia. Recordeu que podeu seguir informats a través de la web de la ràdio, www.radioesvern.com, també a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. I vaig escriure per participar a les proves pilot. M'ha vingut el cap mentre volava un diumenge al llit. Ens despertàvem mirant-nos als peus, comparant-nos els dies. I se m'ha escapat mitja rialla. Ens he vist amb nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel una suite descomunal. Es veu Tòquio des del cel. M'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia I he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables, que són la crem de la crem, tot supermacos, reia molt, arigató, arigató. I el que m'ha fet de traductor. M'ha vist un pel acollonit, ja dic, hi ha una per positiva. Que pel·lis, discos, llibres, llops. Que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia. Però mirant els leds i els electrodes, m'he vist panxa amunt, un llit amb rodes, mentre van passant les llums d'un passadís. I he entès que demà serà una altra vida, que viuré feliç, un amant. i arriba aquí. Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record, tu no em deixis preguntar, digues l'olenda Fugir, tornar a començar en un poblet, que tingui un nom que no puguem ni pronunciar. Estem escoltant just a la fusta. Passant 12 minuts de les 12, parlem ara d'una conferència que té lloc aquest divendres, organitzada pel grup Nostra Dona de la Parra Crida del Sinjust i Pastor, sobre les profetesses bíbliques. En parlem amb la Maria Suntra Torrents, diplomada en Teologia. Molt bon dia. Hola, bon dia. Doncs sembla que no tenim... Ara sí? Ara sí que ho tenim. Perfecte, no trobava la connexió. Doncs dèiem que s'invertirà aquesta conferència aquest divendres aquí a Sant Just, una conferència sobre les profetesses bíbliques. Qui són aquestes profetesses bíbliques? Doncs són dones que allà on van viure i al moment en què van viure van fer moltes coses. Senzilles, però importants pel seu poble, pel seu grup de vida. Per tant, de quina època són? N'hi ha dues que són de l'època dels patriarques, que històricament es perten a la nebulosa però són importants per la fe del poble encara que no es pugui demostrar històricament que van existir però tampoc no es pot demostrar que no van existir l'important és que són importants per la fe del poble i que van ajudar a viure en les persones que estaven amb elles i suposo que són personatges que estan una mica oblidats o que se n'ha parlat poc m'imagino dins de l'església Sí, se n'ha parlat poc, sí. Míriam, que és la segona que parlarem, era germana de Moisés i d'Aaron i va ser important amb els seus germans i va ser important a tota la travessa del desert. Se'n parla molt poquet a l'Església. Una altra era Sera, que se'n parla molt menys perquè només té un verset, però ella va tenir un cliché de vida important per entendre una mica... una profetessa del temple de Jerusalem de l'època de Jesús, que era Anna. Sí. Si no coneixíssim la història de Serach, no podríem saber per què Lluc diu unes coses determinades sobre Anna en el seu Evangeli. Per això és important. És important, doncs... Dir que som figures que segurament han fet moltes coses que han condicionat altres actuacions o altres moviments posteriors i que potser no se les ha valorat com calia. Doncs sí, sí. Així mateix. Ara mateix, a l'escola bíblica de la parròquia de Sant Justí Pastor, és important que primer que hi sigui l'escola bíblica, i també que el rector accedeixi i que hi sigui. I després és important que les dones que hi existeixen vulguin saber una mica més què passava en aquesta època tan primitiva. Perquè sempre són models. D'alguna manera, el paper de la dona dins l'Església Catòlica ha estat bastant amagat i ha quedat sempre en un segon pla i des del grup Nostra Dona, des de molts altres grups també, però aquí Sant Just, s'estan fent diferents activitats per intentar demostrar el contrari o trobar altres punts en què les dones, o intentar trobar el paper que han tingut al llarg de tota la història, no només ara les dones dins de l'Església. Ara per ara, per això, està millorant o són activitats puntuals? Segons quines coses ha millorat. Hi ha rectors que ens criden perquè fem xerrades i conferències en les seves escoles bíbliques i això s'agraeix, doncs ho agraïm tots, no? Jo ho agraeixo i també ho agraeixen les persones que ens escolten. També hi ha rectors que no volen saber res de nosaltres, però bé, ja sabem que hi ha persones de molts tipus i llavors, com que s'ha de viure, doncs bé, nosaltres estem d'acord amb els que ens deixen parlar. Sí, cada vegada hi ha més dones que estan en grups bíblics i que demanen informació una miqueta d'aquestes altres dones que... Continua sent, per tant, però majoritàriament un món d'homes, almenys i més no els que gestionen més. El món de l'església? Sí. Sí, el món de l'església és majoritàriament un grup d'homes que tampoc no saben com fer-ho per obrir la porta a les dones. Alguns no ho volen. i els altres tampoc no sabrien com fer-ho. Però jo penso que és molt necessari que hi hagi dones, perquè som el 50%, una mica més del 50% de la humanitat, i l'Església no pot ser diferent d'altres institucions religioses que li han passat al davant amb aquest tema, com el judaïsme i com algunes confessions protestants. En aquest moment ens estem arreglarant, l'Església catòlica amb aquest tema s'arreglara amb l'Islam, que no accepten dones, i l'Església Catòlica tampoc accepta dones pels ministeris ordenats. Per tant, potser el que hauria de passar, imagino, és tallar arreglant segons quines tradicions que mai s'han volgut tocar i suposo que és una qüestió molt delicada. Sí, és molt delicada perquè són molts segles d'anar pensant que no es pot fer o d'anar pensant que no es vol fer i aleshores canviar aquestes rutines no ha de ser gens fàcil, però han de ser aquest camí perquè l'Església no pot ser diferent, l'Església catòlica no pot ser diferent de les altres institucions que conviuen amb ella i que són de la mateixa branca, de la mateixa branca jueva. Com el judaïsme, comentava. Exacte, com el judaïsme i com la reforma, com algunes esglésies protestants, que ja van començar el segle XVIII, han seguit el segle XIX, i al XX ja tenien moltes pastores i bisbeses, El fet que les dones no tinguin un paper important dins l'església és també el que fa que cada cop generin menys interès en segons quins àmbits de la societat actual. Creu que si realment la dona hi tingués més paper i estigués una mica més modernitzat o actualitzat, hi hauria més gent que tindria interès per l'església catòlica? Sens dubte, sens dubte. La dona i l'home som diferents. Tenim els mateixos drets, però som diferents. la dona viu sempre les coses des de molt més properament, per tant, coneix molt més tecles properes, coneix la sensibilitat, coneix la manera de viure, i això li fa que li sigui molt més fàcil apropar-se a les persones que no pas als homes. Els homes tenen altres qualitats, però la qualitat de ser propers a la persona, de cuidar-la, d'estar al costat, Fins ara, com que no l'han cultivada, no la tenen. Per tant, si les dones també tinguessin un paper més important dins l'església, s'assumirien forces, m'imagino que entenc que vol dir. I tant, i tant. Estaria d'acord en que les dones poguessin ordenar missa, també? Sí, sí. Jo penso que les dones que tinguin una crida al ministeri ordenat han de tenir les possibilitats de formar-se a dins dels seminaris com tenen ara els homes. Exactament igual. I a dintre de l'Església tenen el dret, han de tenir el dret, de fer els mateixos itineraris de servei, de govern, de gestió, exactament igual que els homes. Doncs en primer pas, m'imagino, per anar reivindicant aquests papers és conferències com la que s'imparteix aquest divendres a la parròquia dels injusti pastors sobre les profetesses bíbliques. i que s'impartirà, doncs, es parlarà, doncs, de tot plegat, com dèiem, amb Maria Suntre Torrents, diplomada en Teologia, avui hem parlat amb ella, aquí, el Just a la Fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Molta sort. Gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, gràcies, adeu. 1, 2... Fins demà! Every day there's a boy in the mirror asking me, what are you doing here? Finding all my previous motives growing increasingly unclear. Fins demà! So I'll lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on the tape I'd find A song for Someone who needs a wear To long for Fins demà! 6 minuts i dos quarts d'una de migdia, moment de parlar de notícies curioses, trencar una mica amb tots aquests titulars que cada dia ens posen de mal humor quan ens llevem i riure una mica. Per això saludem el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Ja està, ja està. Hola, molt bon dia. No tenies el principal, no teníem la mà. Doncs, a més, notícies que a mi, les dues primeres d'avui, les poso bastant en el top 10 de les últimes que hem fet, eh? Sí? Són notícies de casa nostra que ens passen ben bé al costat. Vull dir que la primera... Estava molt bé, la segona m'ha fet molt dura. La primera és una notícia que ens arriba de Lleida i diu així, és el titular, Isenda envia un esborrany de la IRPF a un bebè de Lleida. Que maco, això. És que ja estem en un moment que des que naixem ja hem de començar... A declarar. A declarar, perquè és que si no, les coses no rien. Un nen de Lleida de 18 mesos ha rebut, sense haver-ho sol·licitat, l'esborrany de la declaració de renda en què li tornen 53 cèntims d'euro en relació a un compte d'estalvi que li van obrir els seus pares al mes xerrat. Segons ha explicat el pare del nen, Amador Santos, es tracta que el cas d'un cas molt estrany, perquè en primer lloc ningú havia sol·licitat aquest esborrany, i en segon lloc perquè el compte d'estalvis del bebè té tan pocs diners que només havia generat uns ingressos de 2,80 euros. O sigui, si el nen tingués 500.000 euros, el compte d'estalvis, entenc que Isenda estigués sobre el cas, però el tenir tants pocs diners sembla desmesurat que s'hagi generat un esborrany. Home, no arriba a 3 euros, no? No sé què caldria. Bueno, sí, és que ara estem en un moment que s'ha d'anar a apretar a tot. Però li tornen diners, vull dir que... Això és molt fort, això. Però bueno, està molt bé que ja de ben petits ja comencem ja a tenir primers contactes amb Visenda. Exacte. Perquè al cap i a la fi, al llarg de tota la vida... Trem una relació... Una relació molt amistosa, si té, no? Exacte. Doncs aquesta és la primera notícia. I la segona... Crec que s'endú la palma, potser no us fa gràcia, però és una relació entre Mas i Rajoy. Mas i Rajoy, protagonistes de la següent notícia, perquè es veu que Mas rep el condol de Rajoy per l'amor del seu pare, Carlos Fuentes? L'escriptor mexicà acaba morint aquests dies. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut en les últimes hores un condol inesperat de Mariano Rajoy i no perquè es preix la deferència de Rajoy davant la mort d'algú pròxim, sinó perquè ha hagut un problema en la carta que han enviat a la Generalitat. O sigui, es veu que com que des de la Moncloa fan servir una plantilla sempre més o menys igual per enviar condolències a la gent, en aquest cas li han enviat a Mas un altre cop les condolències de la mort del seu pare, que fa un mes o dos, crec. I, clar, es veu... El condol diu... Condol del president del govern per la mort de l'escriptor Carlos Fuente, pare d'Artur Mas. I que no té cap sentit, això, no? Cap ni on. Bueno, ha estat un fallo que han tingut des de la Moncloa. Bé, un fallo molt normal, siguin d'en Rajoy, no, crec? Bé, és del seu equip, és del seu gabinet. Deu ser un petit fallo que s'ha colat la paraula pare d'Artur Mas en un d'això. Però, bueno... que en aquestes alçades del partit afagin aquests fallos, no els podem perdonar aquestes coses. No, no, està clar. Passem, doncs, a una altra informació. Ara una nena que ha inventat una solució molt interessant. Una solució per curar-se... del xinglot, que és que no ha estat una tarda, dient que no sé com treure'm un xinglot de sobre, i proves que et facin sustos, proves d'inflar-te aigua, proves d'aguantar la respiració. Una nena de 13 anys, concretament una nena de la ciutat de Connecticut, als Estats Units, ha desenvolupat una solució per treure't el xinglot de sobre. I com ho ha fet? Doncs es veu que la nena estava tan preocupada pel xinglot que tenia que va aprovar fins a 100 tipus de remeis caseros, o sigui, allò que diu la iaia, no? Veu molta aigua, el que sigui. Set glocs d'aigua, no? Sí, allò que has de fer un gloc, aguantar mil coses. Doncs es veu que la nena ha fet com una mescla de tres d'aquests remeis, que és agafar un xupa-xup, combinar-lo amb vinagre de cidre de poma i sucre, I llavors es veu que tu, mentre estàs xupant aquest xupa-xup, o sigui, els tres productes contenen un tipus d'elements que accionen el nostre coll, la nostra gola, de manera que fa que deixis de tenir el xinglot. Mira, doncs el proper dia que en tinguem... Podem apropar a veure si funciona. Una piruleta o un xup-a-xup, vinagre de sídra de poma i sucre tot a la boca. A veure, no és gaire bo, però almenys ens estalviem el xinglot. Molt bé. Doncs d'aquí ens n'anem a parlar de la reialesa. Doncs sí, perquè sempre parlem de subhastes estranyes, vam parlar fins i tot un dia que subhastaven el cotxe de l'Àngela Merkel, que subhasta sang de Gandhi, doncs que ara ja arribem a paraules majors, perquè subhasten les calcetes... d'Isabel Segona. Es veu que aquesta peça de roba la va perdre a l'interior d'un avió fa 40 anys. No preguntem com la va perdre ni per què. No sé si és que l'avió va despegar tan ràpid que li van caure les calces de cop, però és que aquestes... Suposo que de la maleta, ja. Ah, vale. Interpretem que estaven netes. Jo havia entès que l'havia perdut a dintre l'avió, a dalt, a la part de passatgers. Maleta de mà. A la maleta de mà. Vale, vale. potser una sotregada, no? No entrarem en detalls, no entrarem en detalls, deixarem que la gent s'imagini el que vulgui. Doncs, a veure, aquestes calces... Quant costen? S'han oferit ja 3.000 lliures per unes calcetes. Em sembla poc, eh? Sí? Per ser Isabel II? Sí, bueno, són 3.748 euros per unes calces de... Per ser una subhasta reial, pensava que seria molt més exagerat. Sí, això és que potser no té gaires admiradors, bueno, d'aquest estil, no?, que li vulguin comprar la roba interior. No, jo no la pagaria, i menys... Hi ha la foto de com són o no? No, però bueno, estic segur que parlant de la reina Isabel d'Anglaterra, doncs deuen ser les típiques calces d'aquell color ocre, no?, en pla, per a caigudes, no?, les mítiques calces de reina. Bueno, si voleu, la puja encara està vigent, eh? Vull dir, si voleu pagar més de 3.748 euros per les calcetes d'Isabel II d'Inglaterra, encara hi sou a temps. Molt bé, doncs d'aquí ens n'anem a... Estan netes, eh? A més, no a regalesa, veus, sinó a famosos, no? Regals d'aquests. Sí, i ara hi acabem amb una extravagància. A què li regalaries el teu nòvio pel seu aniversari? A veure... Doncs molta gent, un llibre, una flor, coses romàntiques, un sopar molt maco... L'Angelina Jolie li ha regalat al seu nòvio en Brad Pitt ni més ni menys que un helicòpter. I és que l'Angelina coneix molt bé els homes. Li ha costat 1.200.000 euros i a més es veu que amb aquest preu inclou les classes de vol, perquè en Brad Pitt no té ni idea de conduir helicòpter. Home, està bé, reglar un helicòpter i almenys que t'ensenyin a fer l'anar. Bueno, o sigui, fa temps havíem sentit que hi havia alguns problemes una mica amb la parella, segons infidelitats que havia tingut l'Angelina Jolie. Potser he volgut arreglar. Versa pràpid, doncs mira, un regal com un helicòpter, perquè vagin de cap de setmana junts, bueno, el que faria tothom amb un helicòpter. Exacte, sí, sí, és una bona manera d'arreglar les coses. Jo d'aquí poc és el meu aniversari. Fas una crida? Faig una crida aquí per si algú vol regalar un helicòpter. I classes de vol, per això. Si no, és complicat. Molt bé. Doncs gràcies, Jaume, per aquest recull de curiositats del dia. Tornem a parlar demà. Que vagi bé. Molt bé, bon dia. Escoltem ara aquest llavors, tu, simplement, del Mishima, i tot seguit parlem de teatre amb la Maica Duenyes. Sí, no, no, no. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material en què es fabrica el material en què es fabriquen els somnis. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burned. Però què? M'ho ensenyem a dir-t'ho. Què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Bona nit. Bona nit. Com anem a jo que estava tan contenta perquè pensava que ja havia arribat el bon temps i res. No, això dura poc, eh? Mare meva, molt poc ha durat, eh? Mare meva. Bé, anem a parlar de teatre. Vinga, per on començarem? Evidentment el temps no influeix gaire per veure teatre, o sigui que... Començarem per parlar del teatre dedicat als nens, als més petits. Sí. N'hi ha dos espectacles, bueno, n'hi ha més, evidentment, però he escollit dos espectacles aquesta setmana... que són dos contes molt, molt populars. Un és el patufet. Que tothom sap de què va el patufet, no? Sí. Un nen molt petit, molt petit, molt petit, molt petit, que se'n va portar al dinar al seu pare, que està a l'hort, i comença a ploure, com avui, es posa sota una col, i de cop i volta ve un bou i es menja la col. I també a ell. Bé, doncs el Patufet. M'agrada a mi aquest conte, eh? Té gràcia. Sí, és maco. I a més té una cançó que tothom la sap, no? Això de patim, patim, patant, només hi dones al carrer. Doncs aquest conte tan popular, que tothom ho sap, es podrà veure a la puntual. La puntual és una sala que només es dedica a teatre de titelles. Tot el que fan és titelles. Doncs a la puntual es podrà veure aquest patofet, que evidentment té, encara que sigui titelles, té cenografia, té vestuari, com tot, però de titelles. I està, diguem que està recomanat per nens a partir dels dos anys. Jo no sé si dos anys és massa d'hora, però vaja, per nens molt petits. Dura 50 minuts, o sigui, no arriba una hora, o sigui que és un espectacle que... Jo penso que està molt bé. Per gent que no sàpiga què fer amb els nens aquest cas de setmana. Pot ser en bona manera, no? Sí. A la Puntual. La Puntual està... Tu saps on està la Puntual? La Puntual està al carrer Alada Vermell, que és on estava abans, a l'Espai Brossa. Saps què? Hi ha una plaça. Sí, sí. En el barri de la Ribera, de Barcelona. Exacte, allò que has de conèixer tu per trobar-ho, perquè si no és complicat, no? Sí, sí, però, vaja, si ho mireu, doncs... Mireu la guia i ja la seguida. I després hi ha un altre espectacle també, com he dit, molt, molt, molt popular, que és Els tres porquets. que també tothom sap que va. Però en aquest cas, Carme, aquests tres porquets que poden veure tota la gent que vulgui, el Jove Teatre Regina, que ja saps que és un teatre dedicat exclusivament als nens, o sigui, a espectacles infantils, aquests tres porquets tenen una mica de sorpreses. Perquè no només és la història dels porquets, sinó que també n'hi ha personatges convidats d'altres contes. Ah, mira, això sempre va fer gràcia. I és molt divertida, molt divertida. Aquesta l'he vist i realment és molt divertida. Canten, ballen, la música original és del Manu Guix, o sigui que és un gran compositor. La direcció és de Roser Contreras i aquesta l'he vist i està recomanada a partir de 3 anys. Sí, jo crec que sí, que a partir de 3 anys s'entén perfectament vestuari, escenografia... il·luminació, tot molt, molt, molt cuidat. És de la companyia La Trepa, que és justament la companyia que porta al teatre Regina i que porta més de 35 anys, no t'ho perdis, fent teatre només per a nens. O sigui, que podem escollir entre el Patufet, Titelles, ara puntual, o els tres porquets de la companyia La Trepa al Jove Teatre Regina. Recordeu sempre que els espectacles de nens normalment es fan el dissabte a la tarda i el diumenge al migdia i en alguns casos també a la tarda, diumenge matí i tarda. Deixem... Ens n'anem cap als adults, no? Ens n'anem cap als adults i ens n'anem al Teatre Nacional de Catalunya, que et sembla bé, perquè estàvem parlant fa un moment d'agost, però no en parlarem d'agost, parlarem de dues obres més que fan, tant a la sala taller com a la sala petita. A la sala taller s'està fent una obra dins del projecte Tassí, que es diu L'ombra al meu costat. L'ombra al meu costat és de la Marília Samper i la veritat és que és una obra magnífica. La Marília és una dona que va arribar aquí fa uns 10 anys o així, és brasileña i la veritat és que ha fet unes quantes obres a Fins a arribar a aquesta, eh? I aquesta jo penso que és la culminació d'aquestes altres obres que ha escrit i que s'han pogut veure a Barcelona. L'ombra al meu costat parla de la nostàlgia o de la pena o del sofriment d'haver perdut alguna persona. Interessant, doncs. Sí, són, diguem-ne, tres històries, per entendre'ns, que evidentment connecten una amb l'altra, però un és una parella de mitjana edat que tenen una relació boníssima, que s'estimen molt i que és una parella molt benvinguda, i que tenen una filla de 16 anys. Aquesta filla desapareix i no la troben, desapareix en un bosc, en un bosc que hi ha al voltant de casa seva. I no apareix. I a partir d'aquí la parella comença a trencar-se. Que això a la vida real també passa, eh? Quan es mor un fill o... Que és la que s'ha sustentat una mica o que la pena és tan gran, no? M'imagino que... Sí, això a vegades a la vida real sí que passa. Després n'hi ha una altra història que és un pare i un fill, que també és adolescent el fill, i que tenen la mare i l'esposa morta. És a dir, que la mare de la família està morta. i evidentment són veïns de l'Alba, de la nena que ha desaparegut i dels seus pares. I després n'hi ha una parella d'ancians, de gent molt gran, molt gran, molt bellets, que tenen una por normal, també és molt normal, molta por a la mort i a la bellesa, que no puguis tu sol estar a casa i... I a part de tot això, d'aquestes tres històries, hi ha un indigent immigrant que viu en aquest bosc i que, evidentment, a partir de la desaparició de l'Alba es crea com una mena de guerra. Uns que defensen l'indigent immigrant i altres que l'acusen que ha pogut fer el secret, no? Jo penso que és una història molt bona. Està molt ben interpretada, a més a més, que això és molt important. La parella de pares són la Cristina Plazas i l'Àlex Casanovas, magnífics. La nena, la filla, l'Alba, és una actriu també molt jove que es diu Anna Moliner. Després, el pare i el fill són el David Verde i l'Òscar Castellbí. A mi m'ha sorprès una mica veure el David Verde fent de pare. Perquè jo he treballat un parell de vegades amb ell i sempre l'he considerat un jove. Però en aquest cas, bé, fa de pare jove però fa de pare. I bé, la qüestió és que està molt ben interpretada, que l'autora ens fa viure molt profundament tota aquesta tragèdia, tot aquest sofriment. I penso que és una obra que no s'hauria de deixar de veure. Molt bé, doncs una bona proposta, ens l'apuntem per aquests... L'ombra al meu costat, dins del projecte 6, al Teatre Nacional de Catalunya. I no deixem el Teatre Nacional de Catalunya perquè s'ha estrenat aquesta setmana Mequinensa. Aquesta sí que tinc ganes també de veure-la. Sí, doncs Mequinensa és una obra que... És un recull d'obres del Jesús Moncada que el Mar Rossic, que ja saps que també és ara el dramaturg més popular, perquè treballa molt i fa moltes coses, doncs el Mar Rossic ha fet una adaptació de diverses obres del Jesús Moncada. Entre d'altres, el Camí de Cirga, que és la més famosa, i també Contes, que té molts. La veritat és que el Marc ha fet adaptacions molt bones perquè va fer Mort de Dama, no sé si te'n recordes, també al Nacional, Mort de Dama del Llorenç Villaronga, amb molt d'èxit. I també l'últim que recordo que ha fet i que també ha tingut molt d'èxit és Pedra de Tartera, Molt ben adaptada, també, no? Sí, molt ben adaptada, la Maria Barball, sí. Per tant, aquest maquinensa suposo que estarà dins d'aquesta mateixa línia. El Chico Masó és el que ha dirigit l'obra, ple de sensibilitat, la veritat, i precisament ell es va reservar al personatge que surt de l'Arquímedes Quintana, que era un antic patró de lleut. Eh? Per la gent que no sàpiga de què estem parlant, Maquinensa és un poble que va desaparèixer sota les aigües del pantà. Llavors, aquí explica els últims 13 anys de la vida d'aquest poble i, evidentment, surten personatges del poble i la primera part és com de presentació dels personatges, per entendre'ns, I la segona part és quan realment estan angoixats perquè el poble desapareixerà, no? És una obra interessant i estarà a la Zala Petita del Teatre Nacional. Al repartiment també hi ha molta gent, hi ha el Carles Martínez, que fa de Mallol Folcada, que és un... Bé, n'hi ha un repartiment molt bo i l'obra penso que està bastant bé aconseguida. Doncs a veure què tal. Parlem de Cel Obert? Vinga, més propostes. Cel Obert la fan al Teatre Goya. En principi estarà fins a l'1 de juliol, és a dir, que aposten per aquesta obra. No és ben bé una estrena, perquè Celubert es va fer fa un parell o tres temporades al Teatre Romea. Va tenir molt d'èxit. És del David Herr, està dirigida per Josep Maria Pou i també fa de principal actor, el Josep Maria Pou, juntament amb la Roser Camí i el Madaula. La història és una mica de... Josep Maria Pou fa de... És un propietari que té molts restaurants i que té molts diners i que té una vida molt ben muntada i vol reconciliar-se amb la seva ex-amant, que és molt més jove que ell. I aquí han tingut sis anys de relació, després la relació s'ha acabat i ara quan comença l'obra ella torna. per parlar amb ell. I a partir d'aquí comença l'obra. És una obra, és una història d'amor, però una història d'amor també amb sorpresa, que no ho direm. No ho rebegarem. Va començar, o sigui, es va estrenar el 95 al Teatre Nacional de Londres i la veritat és que és una de les obres que més s'ha representat des que es va estrenar a tot arreu, perquè està traduïda en molts idiomes i tal. El David Heard ja saps que és un autor que està molt de moda i que, a més a més, el repartiment és el Josep Maria Pou, que fa de Tom Sergent, el Roser Camí, que fa de Kira Hollins i el Jaume Madaula, que fa d'Eduard Sergent. Molt bé. I és una... Ja dic, quan l'Aban escenar el Romea va tenir molt d'èxit, tant de crítica com de... com de públic. I ara, doncs, es podrà veure al Teatre Goya fins a l'1 de juliol. Perfecte. Si tot va bé. Molt bé. Seguim? Doncs vinga, tenim més temps encara. Sí, doncs mira, podríem anar a veure el versus teatre The Lonesome West. Ni dius... West, imagino o no. És un títol que enganya. No, a veure, jo, la veritat és que el meu anglès és molt dolent. The Lonesome West És una obra del Martin McDougain. No sé si te'n recordaràs que el Martin McDougain va tenir aquí a Barcelona una obra en cartell que va tenir molt, molt, molt d'èxit, que era la reina de la bellesa de... quin poble era? L'Inang o alguna cosa així. Aquest home és irlandès i totes les seves obres estan ambientades a Irlanda, i parlen una mica del caràcter, de la manera de viure i de la gent d'allà. Són obres molt ambientades a l'Irlanda. I d'alguna manera aquesta de Lonson West explica la història de dos germans que acaben de perdre el seu pare i que a partir d'aquí comencen a tenir molt mala relació. comencen a discutir, comencen a barallar-se i comencen a treure tots els trats bruts de tota la seva vida. A veure, la relació entre germans a vegades és difícil perquè tothom té cosetes equips. Té ferides, no? Té feridetes de quan eres petit, que potser et va fer això o que el papa et fa això. Aquí és una història més o menys d'aquesta mena. Els dos germans es queden sense el pare i comencen una batalla campal. De Lonson West la fan al versus teatre. La traducció és de la Vicky Penya, de la Victòria Penya, que és la que va fer la reina de la bellesa de... No me'n recordo el nom del poble, de Lening o alguna cosa així. I la direcció és de la Pepa Fluvià i els dos germans, diguem-ne, són l'Eduard Buch i el Sergio Alonso. I a part d'això, evidentment, surt més gent. No és un diàleg entre els dos, sinó que és una història amb cap i peus. Doncs una altra obra vam anar a veure els propers dies. Encara en tenim més, Maica. Mira, podríem anar a veure per acabar. Tinc dues obres per acabar que són comèdies, per passar-ho una mica bé. A la Montaner ens hauríem d'haver quedat a casa. Això a vegades ho penses i ho dius, no? Jo moltes vegades quan vaig a veure teatre, surto del teatre dient aquesta frase. Ens hauríem d'haver quedat a casa. Bé, doncs aquesta obra és una comèdia i explica el que passa... abans d'una estrena, és a dir, és teatre dins del teatre. Molt bé. Explica el que passa, totes les anècdotes i tots els problemes que tenim abans d'una estrena d'una obra de teatre. I com que estan evidentment explicats amb molta gràcia i molt d'humor, doncs la veritat és que s'ho passarà bé la gent de teatre perquè es veurà reflectida i la gent que no sigui de teatre perquè riuran també. I... És una companyia que arriba per fer una obra, un cafè-teatre, i que resulta que li falla tot, que a vegades passa. La direcció i l'autor, o sigui, autor i director, és el del Jaxer Garcia, i n'hi ha, doncs, el Guillem Motos, la Marta Aram... Bé, n'hi ha un repartiment. És per passar-s'ho bé. I després també volia donar un... Una petita recomanació, perquè els dilluns no hi ha teatre enlloc. El dilluns és el dia de festa, diguem-ne, del teatre, perquè normalment es fa representació el diumenge i el dilluns és el dia de festa. Bé, doncs si el dilluns a la nit, per al que sigui, teniu ganes de prendre una copa i de passar-ho bé, doncs el Cafè Teatre Llentiol estan fent... Una comèdia, també, perquè és una comèdia. Una comèdia, però, que et fa pensar una mica. Que es diu Prohibit dir no sé. És una comèdia escrita i dirigida, també, per el Quim Dalmau. Està interpretada per la Rosela Rocha, la Juana Maria Palomo i la Pilar Vergés. I parla una mica de l'amistat. De l'amistat, com pot... com pot ajudar-te a créixer com a persona. Eh... És la història de tres dones que, bé, dues són amigues de tota la vida, que van a esmorzar a un local, a un cafè normal, i coneixen una altra que és una mica retraïda, és una mica tímida, és una mica que no ha viscut massa la vida, no? Sí. I a partir que comença aquesta relació, doncs es veu com aquesta dona reprimida, tímida i tal, va creixent i va obrint-se una mica la vida. Prohibit dir no ser. Una obra que es pot veure cada dilluns, només dilluns, eh? Al Cafè Teatre Gentiol, que està al carrer Riereta número 7, a dos quarts de nou. I això que dic, que el Gentiol té aquesta possibilitat, que no només pots anar a veure teatre, sinó que pots seure en una tauleta veient l'obra... i prendre qualsevol cosa, una cervesa, un vi, el que sigui. Molt bé, doncs una bona oportunitat també per qualsevol lluny que tingueu ganes d'anar al teatre. I abans d'acabar, Maica, també volia destacar que aquest diumenge a l'Ateneu tenim mama, vull ser artista. Tenim tres minuts, però no sé què ens pots dir d'aquest espectacle. Doncs a veure, aquest diumenge a l'Ateneu, dins de la setmana de l'Ateneu, els alumnes dels cursos d'iniciació al teatre, que fem també a l'Ateneu, doncs faran una representació no d'una obra sencera perquè estan fent cursos d'interpretació i toquem moltes obres però sí que es farà un espectacle diguem que es podrà veure escenes de diferents obres fetes per als alumnes del curset d'iniciació al teatre entre d'altres podrem veure una escena de l'hostal de la Glòria per exemple podrem veure baixar diferents escenes d'obres importants que ells han treballat durant tot aquest temps. I que es podrà veure el diumenge a dos quarts de vuit, a l'estat de cinquantanari de l'Ateneu. I, a més a més, l'entrada és lliure. Ah, molt bé, això també. O sigui que no costa diners. Molt bé. I s'ho passaran bé, perquè són escenes que no tenen un fil conductor, però que resulten interessants. Doncs moltes gràcies Maica, avui hem parlat de teatre un cada dijous a l'última hora del programa, tornem a parlar la setmana que ve, que vagi molt bé, bona setmana. Gràcies, adeu, bon dia. I a més també ens acomiadem d'aquest Just a la Fusta d'avui dijous 17 de maig, donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, el Sergi Pont als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius de la Previsió Meteorològica, també avui hem parlat amb Jaume Plensa, escultor que viu a Sant Just i que ha rebut la crea de Sant Jordi aquest any, Hem fet tertúlia amb el Pere, la Joana, l'Alina i la Montse, vull tertúlia dels dijous al complet, i en aquesta última hora hem parlat també amb Maria Antonia Hernández, que impartirà aquesta conferència sobre les profetesses bíbliques, Maria Sumter Hernández, demà divendres a la parròquia de Sant Just. També hem fet teatre amb la Maica Dueñas, ara mateix, i notícies curioses amb el Jaume Socarrat. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem a partir de demà, divendres, Amb moltes més coses, a partir de les 10, com sempre, ara us deixem amb el Gulletida com ràdio, tot seguit amb les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. Que vagi molt bé, que tingueu un bon dijous. Com Radio. Noticias. Bon dia, és la UNO. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La presidenta dels populars catalans, Alicia Sánchez Camacho, assegura que la proposta de pacte fiscal del govern català no tindrà èxit si no es pacta amb el PP. Sánchez Camacho s'ha reunit durant més de dues hores amb Artur Mas i ha qualificat la trobada de positiva i constructiva. Palau de la Generalitat, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Alicia Sánchez Camacho ha plantejat a Artur Mas que la clau que necessita Catalunya no és la de la caixa, sinó la del consens. En aquest sentit, Sánchez Camacho adverteix Mas... que un pacte fiscal sense el PP pot provocar una fractura. Que una proposta de millora del model de finançament no tindrà èxit a Catalunya si no passa pel Partit Popular de Catalunya. Que la reforma d'un model de finançament podria ser garantia d'èxit si passa pel Partit Popular de Catalunya. Si es fa sense el Partit Popular de Catalunya es produirà fractura i es pot produir un fracàs d'aquesta negociació. Sánchez Camacho ha demanat al president de la Generalitat que no plantegi la reforma del finançament des de l'amenaça de la confrontació i que esgoti totes les possibilitats de negociació amb el govern central. Així mateix, la líder del PP espera que la votació del pacte... no signifiqui un punt i final i un trencament sense retorn, com ràdio Palau de la Generalitat. Aquesta hora, Rasquera, la Ribera d'Ebre ha de començar una nova reunió entre el conseller d'Interior, Felip Puig, els alcaldes dels municipis afectats pel foc i els comandaments dels bombers i els agents rurals per fer un nou balanç de la situació de les flames. Els hidroavions continuen a l'espera que es dissipi la boira per poder actuar. Rasquera, Júlia Giribets, bon dia. Bon dia. En aquesta reunió analitzaran si el foc encara actiu concentrat bàsicament a la Serra de Cardó evoluciona i acte seguit. El conseller Felip Puig explicarà si hi ha alguna novetat. Els mitjans aèris 4 de moment es troben treballant en aquesta zona de difícil accés amb la previsió de controlar l'incendi al llarg del dia. Això sí, el temps o el canvi de vent seran claus per poder dur a terme aquestes tasques. De moment, el foc no afecta cap població, però ja ha cremat 2.800 hectàrees, com Ràdio Rasquera. A la borsa s'accentuen les pèrdues aquest matí. L'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, cau més d'un 1,5%, ha arrossegat sobretot per bànquia. Les accions d'aquesta entitat financera es desplomen avui a la borsa. Han arribat a caure un 28%. Aquesta hora la caiguda és propera al 20. En paral·lel, la prima de risc, l'indicador que mesura la confiança en l'economia d'un país, es manté a nivells molt alts i frega els 490 punts de diferència. A Barcelona ja ha començat la reunió entre el Departament de Governació i els representants dels funcionaris. La trobada es fa per pactar com afecten a la funció pública els nous ajustos del govern català. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. Els representants dels sindicats de la funció pública han explicat que no disposen de cap mena d'informació de la nova rebaixa de sou anunciada pel president Mas. Montse Ros, de Comissions Obreres, ha reconegut que en el document que se'ls farà arribar avui a la mesa poden haver altres mesures d'estalvi. L'hora és ara, venim amb les mans a la butxaca. No tenim ni idea de quin document ens volen presentar i de quines mesures que ens afectin poden estar en aquest document. La Generalitat aplicarà al juny la rebaixa del 3% del salari dels funcionaris, mentre que el 2%, anunciat pel president català i que eleva la retallada al 5% del sou, es podria aplicar al desembre. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El capità del Barça d'hoquei patins, Beto Borregant, ha anunciat avui que penja els patins a final de temporada després de 19 gloriosos anys al club. L'entitat blaurana li retirarà la samarreta.