Renúncia a Arts Plàstiques, esport, cinema i vi

viu Catalunya com a conseqüència de moltes coses, entre altres i de forma molt especial, del fracàs del seu govern durant dos anys. I pel que fa a les veus que apunten a una fractura dins del partit provocada pel procés sobiranista a Catalunya, Helena ha dit que això respon a la pluralitat de visions del PSC. I la previsió del temps, Jordi Miralles, bon dia. Hola, bon dia. La pluja afecta a hores d'ara bona part de les comarques de Barcelona, també comarques de Girona i molts punts del Pirineu. S'estan ja obrint clarianes a les comarques del sud i de Ponent i aquestes clarianes al llarg del matí també arribarien a les comarques de Barcelona, on deixaré de ploure al llarg del matí i abans de migdia. A les comarques de Girona no deixarà de ploure fins ben entrada la tarda. Per tant, una jornada amb precipitacions a les comarques de l'est i amb més clarines a la meitat oest. Temperatures avui més altes a les mínimes i es mantinen estables les màximes. La previsió de cara a demà ens indica sol, temperatures mínimes més baixes, màximes estables o més altes i a última hora del dia algun ruixat cap al Pirineu. Pocs canvis de cara a divendres amb sol, amb alguns núvols alts més abundants del Pirineu i el temps canvia de cara al cap de setmana amb més ruixats i també amb temperatures més altes. Avui es disputa la segona ronda del torneig A partit de dos quarts d'onze, Marcel Granoller s'enfrontarà al tenista de Xàtiva, David Ferrer, i també a dos d'onze. Alberto Ramos jugarà contra Nico Almagro. Aquest dimarts s'han disputat els dos primers partits d'anada dels setzents de final de la Copa del Rei. Amb cara i creu per als equips catalans, el Barça va derrotar a l'avés per 0-3 a Mendizorroza, i el Llagostera va perdre per 0-2 en un històric partit celebrat. al camp municipal de la població gironina. Avui és el torn del Rei al Madrid, que s'enfrontarà a l'Alcullà a les 10 de la nit i l'Espanyol s'enfrontarà a dijous contra el Sevilla. Aquest matí farà l'últim entrenament i ja viatjarà cap a Sevilla. Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem el Just a la Fusta d'avui dimecres, 31 d'octubre, últim dia de mes. Comencem programes, acompanyarem des d'ara fins a la una del migdia amb moltes coses. Començarem repassant, com sempre, les notícies de Sant Just amb l'Andrea. A més a més, també en aquesta primera hora parlarem de l'actualitat del dia amb l'Anna Díaz. Farem un cop d'ull als diaris, les portades, els articles més destacats i altres informacions relacionades amb l'actualitat de la jornada. I parlem del temps, també, avui que ens hem llevat amb aquest cel gris que portem tantes hores sentint ploure, per saber, doncs, què és el que ens esperen de cara als propers dies. En parlarem, com sembla, amb el Carles Hernández i Rius. I avui, a les 11 i 10, entrevistarem a Francisco Rubio, de l'empresa La Fundació, que és l'empresa que ha renunciat a gestionar els cursos d'orres plàstiques després que va guanyar Al concurs parlarem de tot plegat d'aquesta decisió amb ells mateixos a partir de les 11 i 10. I a dos quarts de 12 com cada dimecres Tartuli Esportiva amb l'Enric Riva, l'Emilius Casocchio i el Carles Hernández i Rius. I encara més quarts a la tercera hora mirarem de parlar amb algun responsable del cementiri municipal tenint en compte que demà és tot sants i que acostuma a ser quan més gent passa per aquest equipament i a més a més també com cada dimecres farem també un cop d'ull al món del vi amb l'Astrid Goldstein del celler de Camp Mata que avui ens parlarà de quin vi podríem fer servir per un menú de castanyada com avui. I excepcionalment parlem de cinema perquè avui, com que demà és festa, s'estrenen les pel·lícules i per tant la Nadia ens acostarà la cartellera d'aquesta setmana. Tot plegat a partir d'ara mateix i comencem, com sempre, amb bona música. Avui ho fem amb Mika P. Hinson i el seu Take off the dress for me. Fins demà! And the world spins round And I don't care anymore Oh, sweet man My sweetness, you can come be by my side. Bona nit. Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 11 de les 10 un moment per parlar de l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, bon dia Andrea, què tal? Molt bé, molt bé De dimecres. Sí, un dimecres així... Com he dit abans, a divendresar. Exacte. Una mica. Estan bé aquests dies així, de tal en tant, no? I divendres també serà una mica estrany, perquè vindrem d'un dia de festa i tindrem dos dies de festa per davant. Per tant, ens vénen bons dies. Exacte, s'encaren d'una altra manera. Comencem parlant de la renúncia de la Fundació a gestionar els cursos a les plàstiques municipals. Com deies, amb aquesta decisió de renunciar, el concurs públic ha quedat desert i l'Ajuntament ara ha d'obrir un nou procés que serà més àgil i ràpid i que consisteix en que el consistori convidarà tres empreses a presentar-s'hi. Recordem que el concurs públic es va resoldre a principis de setembre, adjudicant la gestió dels cursos d'Arts Plàstiques a la Fundació, i tot plegat va passar un cop als alumnes ja s'hi havien inscrit, comptant que els tallers els impartiria el professorat que havien tingut els últims anys, coordinat per la Puri Martín i la Carme Malaret. Per això la gran majoria no va encaixar gens bé al canvi. I a tot això, les últimes setmanes, l'empresa Iniciatives i Programes, que gestiona Can Ginestar, ha demanat a l'empresa entrant i a l'Ajuntament que contracti els professors anteriors. La Fundació va començar a negociar, però ja tenia un programa propi, com és obvi, i per saber si realment era obligatori contractar els professors anteriors, calia obrir un procés judicial que costava tants diners que, segons l'Ajuntament, la Fundació finalment ha decidit renunciar. Què comporta això a partir d'ara? Doncs que de moment no se sap quan començaran les classes, perquè en principi havien de començar aquest dilluns, però amb tot aquest nou procés encara no se sap, Això sí, l'adjudicació es podria fer a finals de novembre o principis de desembre, si tot passa a control previst. Molt bé, doncs anirem parlant, anirem seguint per saber, finalment, també com queda tot plegat, quan acabem començant i com s'acaba aquesta situació que va començar, a més a més, o va esclatar al setembre. A més a més, a les 11 i 10 parlarem també amb els responsables de la Fundació perquè expliquin els motius d'aquesta renúncia. Molt bé. I tenim més qüestions, per exemple, parlem d'habitatge. I de dilluns, que s'obrirà el termini per presentar les sol·licituds per optar a tres habitatges socials a Sant Just. S'hauran de lliurar al local de Promunça del 5 al 27 de novembre. Es tracta de tres pisos de lloguer per a persones amb risc d'exclusió social. El ple d'octubre, recordem-ho, va aprovar les bases d'adjudicació. L'Ajuntament subvencionarà part del lloguer de l'habitatge durant els primers tres anys. Primer pagarà el 80%, després el 50% i el tercer any un 30%. Els dos anys restants de contracte el preu ja serà del 100% que haurà d'assumir el nucli familiar i amb la confiança que aquest nucli ja haurà aconseguit millorar la seva situació econòmica. es primaran les famílies amb menors a càrrec, sobretot famílies monoparentals o nombroses. Aquesta acció s'emmarca en un conveni que el Consistori i Promunsa, l'empresa municipal d'habitatge, van signar el juliol, a través del qual l'Ajuntament disposarà de sis habitatges que es destinaran a pal·liar situacions d'exclusió, oferint-los a un cost accessible i amb aquesta subvenció que comentàvem de part del cost de l'habitatge. La iniciativa té un cost anual de 37.000 euros per l'Ajuntament, dels quals 10.000 provenen de la Fundació La Caixa. i s'espera que al llarg de l'any que ve s'obri de nou la convocatòria per als altres tres habitatges. Doncs interessant també, n'anirem parlant a mesura que és dilluns que ve que s'obren aquesta convocatòria pública. I acabem parlant de tots sants, demà 1 de novembre, per tant molta gent segurament passarà pel cementiri. Sí, suposem que, tot i la pluja, ja anirem veient. Que no pleurà, demà, Andrea, que no pleurà, que després el Carles ens ho explicarà. Doncs, el cementiri de Sant Just, plogui o no, amplia el seu horari d'obertura aquests dies, fins divendres, a obra de nou del matí a 6 de la tarda, i a més demà, dijous, dia de tots sants, al migdia, a les 12, hi haurà una cantada de la Coral Harmonia de Sant Just per acompanyar les visites que es facin, i a les 5 de la tarda, com és habitual cada any, se celebrarà una pregària en memòria dels difunts allà al cementiri. Cal recordar que aquest any s'està treballant per ampliar la sala de cerimònies del cementiri per tal de millorar el servei que s'hi ofereix, I amb aquest canvi, el que fins ara era porxo, s'incorpora a la sala, que un cop enllestida tindrà accés directe al cementiri. I també s'han fet millores en els jardins els últims mesos i s'ha repintat també bona part de l'equipament municipal. Molt bé, doncs tot a punt per aquesta diada de tots sants. Gràcies, Andrea. I podem actualitzar-nos, ja ho sabeu, als butlletins horaris, a la una, als anys notícies d'edició a migdia, i també, com sempre, a través de Twitter, Facebook i el web de la ràdio, que és www.radiodesdarn.com. Gràcies, Andrea. Fins després. Que vagi bé. Bon dia. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Me decías lo que me dio entre tú y tu soledad, es un derecho que no puedo abarcar. Yo le preguntaba al cielo, sin disimular el miedo, ¿cómo voy a vivir cuando te cansas de mí? Cuando te cases de mí. ¿Y qué más da si esto es el fin? Yo trato de matar el tiempo y entre tanto lo que el tiempo intentará es matarme a mí y estas líneas, ya lo ves, son lo más desesperado para tenerte a mi lado. ¿Qué se me ha ocurrido hacer? Y si me dejas que lo intentes solo una vez más... Me odiará secretamente y para siempre jamás que hacen falta. Hay amor más de dos vidas enteras para corregir siquiera el más mínimo error. Me decías lo que media entre tú y tu soledad. Es un derecho que no puedo abarcar. Yo me pregunté a mí mismo, solo paso del abismo, ¿cómo voy a vivir cuando te canses de mí? Cuando te canses de mí, ay, de mí. Me decías lo que media entre tú y tu soledad es un derecho que no puedo abarcar Yo le preguntaba al cielo sin disimular el miedo cómo voy a vivir cuando te canses de mí, cuando te canses de mí. Estem escoltant just a la fusta. Repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí i moment per l'actualitat del dia amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia, molt bé. Avui comencem, cada dia comencem de fet repassant les portades dels diaris i avui tornem a parlar, però, de Nova York. Sí, parlem de l'huracà. En tots els diaris hi ha fotografies sobre el pas d'aquest huracà de diversos tipus, tractat de diverses maneres. El Punt i l'Ara opten per unes fotografies devastadores. En el cas del Punt avui tenim una zona de Queens devastada pel temporal amb dues persones que estan observant aquestes restes. Diu l'huracà Sandy a porta d'esolació a Nova York. Hi ha també a la portada en titular Eurocrida a negociar declaració. La Comissió Europea, abans de pronunciar-se, insta Mas i Rajoy a pactar com seria un estat català. Crida espanyols i catalans a negociar el repartiment del deute, eurodiputats i vots al Consell. Per tant, se n'hi ha els dos temes que tracta amb més importància. En el cas de Lara, que també opta per una fotografia en titular gran devastador, hi ha un home mirant-se les restes de cotxes i de cases que ben bé no s'acaba de... No explica on és, però bé, no s'acaba de distingir res. Diu, amb dades, 39 morts, un milió d'evacuats i 8 milions de llars sense llum. En el cas del periòdico i La Vanguardia, la fotografia és molt diferent. Tenim l'Skyline de Nova York, jo diria que si no és la mateixa fotografia és exactament el mateix tros d'Skyline. Sí, ensenyant per ser un altre tipus d'imatge, vull dir, és més preciosista segurament. Sí, més paisatgístic potser. Tenim la tormenta o els núvols en gran part de la fotografia i l'Skyline amb alguns edificis il·luminats. En el cas del periòdico diu la fúria del Sandy, catàstrofe a Nova York i la costa est dels Estats Units. L'huracà causa gairebé 40 morts i deixa 8 milions i mig de cases sense llum. Les zones més afectades pateixen pèrdues per valor de 15.000 milions d'euros i Obama supera la prova i fins i tot rep elogies dels republicans. Recordem que Obama està tenint ara problemes per seguir amb la seva campanya, igual que Romney, de causa de tot aquest huracà que els ha desestibilitzat el que tenien programat. Per últim, La Vanguardia, com ja he dit, la fotografia és pràcticament la mateixa, per tant, parlem del titular que diu Nova York, zona catastròfica. El pas del Sandy pels Estats Units deixa 39 morts i un paisatge de desolació, 8 milions de llars a les fosques, molts carrers inundats i el metro tancat. L'huracà fa trondollar la campanya d'Obama i Romney prudents. Per tant, aquests dos últims diaris en la mateixa línia i amb les mateixes dades. Molt bé, doncs això és el que se'ns explica a les portades. Passem als digitals, que l'Ara, per exemple, ens parla, ens obre explicant-nos aquesta vaga de metro i rodalies que provoca retards als trens i embussos a les carreteres per la vaga i la pluja. Una fallada al fluid elèctric, a més a més, i un tren avariat compliquen la circulació de la R1, la R2 i la R11, mentre que els serveis mínims de vagues compleixen, segons la companyia, tot i que ja es va dir que en el cas del metro... que és un altre cas, un de cada tres convois era impossible que pogués assumir el fluid de treballadors o persones, usuaris, que agafen el metro en aquestes hores punta. Coincideix, recordem que és una aturada convocada contra les retallades del sector públic, la de la CGT i, d'altra banda, des dels treballadors del metro per la retallada de la paca extra de Nadal. Això és el que se'ns diu en primer lloc. També se'ns diu que Rajoy demana objectius de dèficit tant ambiciosos com realistes, I finalment que Carme Chacón s'ha declarat a Telecinco rotundament contrària a la independència, tot i que ha evitat donar un suport explícit a la fórmula del dret a decidir de Pere Navarro. Navarro ha dit no vull que ningú m'obligui a escollir entre ser catalana, espanyola o europea i també avui donar una entrevista al Diario del Mundo. De moment només l'hem sentit en aquests mitjans espanyols. I el 324 continuen molt pendents del pas del Sandy. És la notícia més destacada. Ens diu tímids senyals de recuperació a Nova York. Wall Street ha obert portes després de dos dies tancats. Dos dels tres aeroports de Nova York comencen a operar i també ho fa el servei d'autobusos. Són algunes de les novetats d'aquest minut a minut que segueix el 324.cat i també la seva versió televisiva del pas del Sandy per als Estats Units. I també se'ns parla dels problemes de mobilitat per la coincidència de la pluja amb la vaga del metro i de Renfe i finalment se'ns diu que tenim 20 dies per adaptar-se a la limitació a 2.500 euros en els pagaments en efectiu. Avui entra en vigor la llei antifrau que entre altres mesures obliga a informar sobre comptes, valors o immobles a l'estranger i un dels articles més coneguts és aquesta norma que limita els pagaments en efectius dels 2.500 euros. S'aplicarà però Fins a finals de mes, perquè avui entra en vigor, per tant, és a partir d'un mes que s'aplica. No sé si tu, Anna, has de fer molts pagaments en efectiu amb 2.500 euros. De veritat, no gaires, sincerament. Passem a repassar altres informacions que trobem a la portada. Comencem pel punt avui, diu a la secció d'esports, còmode triomf del Barça a Àlava, 0-3, Villa, Iniesta i Cesc, encarrilant el pas a vuitens en el debut dels Blaurana. En el cas del diari Ara, pols pels horaris comercials entre la Generalitat i l'Estat. El govern anul·la la liberalització i el ministeri nega que ho pugui fer. Hi ha una fotografia d'una botiga d'un home comprant, que bé, doncs és una miqueta per il·lustrar-ho una miqueta. En el cas del periòdico, hi ha un reportatge a la secció Coses de la vida que diu mil nens viuen amb les pròtesis, el miracle de les mans artificials. Un tema que potser no... És d'actualitat, però no és del que últimament s'està parlant, per tant pot ser interessant de conèixer. I per últim tenim a l'avantguàrdia, a la part inferior, una fotografia d'Alicia Sánchez Camacho, d'ahir a la tribuna de Barcelona. Diu que Camacho proposa més finançament per tal d'aturar el sobiranisme. La candidata del PP a la presidència de la Generalitat va proposar ahir un finançament singular per Catalunya i un estat asimètric. Molt bé, doncs això és el que podem llegir en els racons de les portades. Passem ara a llegir el més destacat, a saber on hi estem, no, Anna? Sí, sí, hi estem, perdona. Ara dubtava de la teva cara. Passem a destacar el més llegit dels portals digitals, en el cas del 324. És el Sandy, que deixa una quarantena de morts i 7 milions d'usuaris que continuen sense llum a diversos estats. Ha estat el més llegit. El segon tema és vaga al metro de Renfe amb serveis mínims d'un terç durant tota la jornada i el tercer és que mor Antonio Menyo després de 23 anys en coma per una negligència mèdica. I l'ara.cat, el més llegit en canvi són declaracions de Miquel Barceló dient soc partidari de la independència també per les Illes Balears. El segon tema més llegit és un anunci del govern xilè contra el càncer de mama que recorda els homes Si tant ens agraden, hauríem de cuidar-les. Un anunci on apareixen tota l'estona escots, regateres i altres elements d'aquest tipus. I el tercer tema és declaracions del portaveu del govern, Francesc Homs. La posició de la Comissió Europea sobre el cas català encara s'ha d'aclarir. És el que més ha interessat els lectors d'aquests portals digitals. Si us interessa més llegir la premsa en paper... L'Anna ens explica ara què podem trobar avui. Comencem pel diari Ara, que té un tema que aquests dies de castanyes és molt llaminet. Diu, contra la crisi, panellets de pinyons. Els pastissers confien en els panellets més tradicionals per mantenir les vendes de l'any passat. Hi ha un reportatge sobre l'elaboració d'aquests panellets. Jo no sé si n'ets molt fan, però jo veient la fotografia me'n menjaria un parell. No en excés, eh? No. Després t'ensenyo la fotografia, a veure si canvies d'idea. I hi ha també un petit apunt que diu que la venda de carbasses ha experimentat un augment molt important en els mercats catalans en els últims anys, degut a la festa de Halloween, que cada vegada té més importància. És molt bona per la carbassa. Sí. Bé, jo no en soc molt fan, però sí, sí. Està bé. Seguim amb el punt avui, diu, tot sants estrena taxa turística. A partir de demà, dormir en un hotel català serà uns euros més car i pretén amb aquesta taxa recaptar 50 milions d'euros per la promoció del turisme. Aquesta notícia ja la va anunciar Mas Culey el 20 de desembre de l'any passat, juntament amb l'euro per recepta dels medicaments i la decisió en aquell moment va aixecar Pulseguera i un rebuig generalitzat però finalment s'aplicarà a partir de l'1 de novembre. Només dir que afectarà les entrades que es facin a partir de l'1, o sigui, de demà, les estades que ja estiguin programades abans de l'1 no els afectarà. Seguim amb l'avantguàrdia, perquè parlem una miqueta del tema del dia, que és l'huracà Sandy, li dona molta importància, per tant, hi ha tota una sèrie de fotografies que il·lustren diferents punts dels Estats Units, per tant, si tenim temps, doncs val la pena que parem un moment a... a mirar-ho, diu un despertat tràgic i a banda de donar les dades més importants que ja hem repassat a les portades, doncs cal dir que no només els Estats Units han patit aquest huracà, sinó que Cuba ha deixat Cuba amb 15.000 habitatges destruïts. Per tant, doncs, unes dades que es poden repassar i ja us dic que les fotografies són bastant colpidores. Per últim, el periódico. Canviem ara de tema i passem a un recull de llibres que mostra la vida de diverses ciutats europees. Com a titular tenim maleta literària per deixar enrere l'Espanya de l'atur. Ara aquesta, no de moda, però una miqueta per necessitat, tota aquesta gent que se'n va del país a buscar-se la vida en altres ciutats. Aquí tenim tot un recull que passa per ciutats com Londres, París o Nova York. I aquests llibres parlen de la vida en aquestes ciutats i ens faran, si tenim la intenció de marxar, prendre aquesta decisió potser una miqueta a partir del que ens explica. És un reportatge que crec que pot ser molt útil i, si més no, per aquests dies de pluja una bona lectura també sempre està bé. Està clar, exacte. Molt bé, doncs això és el que podem llegir avui a la premsa. Alguns dels articles, evidentment, que podem trobar si fem un cop d'ull als diaris. Passem ara a fixar-nos què és el que passa a l'altra banda del món. Estem escoltant just a la fusta. I comencem parlant, doncs, d'Estats Units. Abans de tot el que hem comentat, no tornarem a parlar, per tant, de l'huracà Sandy, sinó d'altres qüestions. Només desequem que Romney continua la campanya a Ohio, tot i l'huracà, i que Obama aposta... a la victòria electoral, a la seva gestió de la crisi del Sandi, tot plegat tenint en compte que a dimarts hi ha aquestes eleccions, més coses que passen a nivell internacional. El govern holandès imposa als banquers un codi deontològic, la coalició de liberals i socialdemòcrates gravarà les rendes més altes. També tenim que Schauvel es proposa l'elecció directa del president del Comissió Europea, El ministre disseny d'Alemany participa als debats de l'Institut Berggruen i els antics líders de la Unió Europea, mentrestant demanen més integració per salvar l'euro. Polèmica per la trobada d'explosius a l'avió de Kaczynski. Un diari polonès assegura que els investigadors han trobat nitroglicerina i trinitrotolue a l'aparell sinistrat. La fiscalia ho nega i insisteix que no hi ha evidències de cap atemptat. I també tenim en clau internacional, més enllà, com dèiem, de totes les notícies que genera l'Huraca Sandy i que, per tant, ja n'hem anat parlant en aquest repàs que hem fet dels diaris amb l'Anna, tenim també altres qüestions, com ara que una francesa es crema viva i es llença contra una alcalde. Sembla que la dona tenia una malaltia mental i que va ser ingressada per cremar de tercer grau en un hospital de Líl, i el polític va resultar ferit lleu només, i finalment ha arrestat el periodista grec que va publicar la llista de presumptes abasors, Costas Baxebanis, crítica les autoritats per detenir-lo a ell en comptes d'empresonar els defraudadors d'impostos, que és el que ell pretenia denunciar. Però bé, suposo que no crec que li serveixi de gaire el que pugui. A vegades la justícia no acaba de funcionar. Exacte. Doncs això és el que ha passat a Grècia. Passem ara a repassar les contraportades del dia. I comencem parlant pel diari ara, que ens diu avui, de ferides i fugues. És un article de Josep Ramoneda, parla dels actuals problemes que està generant que Catalunya vulgui la independència. Diu que no entenen ni volen entendre que Catalunya sigui un cos orgànic autònom i ho viuen com si els arrenquessin una part del seu cos. Asegura també que derivi o no cap a una situació explosiva dependrà de si la política i els mitjans de comunicació opten per canalitzar totes aquestes dades o per excitar-ho. Parla d'altres repassantigues eleccions en altres països per comparar una miqueta amb el que pot passar aquí a Catalunya i dels problemes i les pors que ens estan posant tots aquests dies els polítics sobretot o les empreses en quant a boicots o altres problemes que pot tenir Catalunya si finalment resulta que acaba sent independent. Doncs és el que podem llegir avui en aquesta contraportada. Tenim el cas del punt avui, una altra entrevista, una entrevista, que ens diu, el titular més destacat és el mite de David i Goliath, és per entendre el Kyushu. A veure, què ens expliques? És Eduard Pasqual, que és aikidoka i instructor de Kyushu, novel·lista i policia. Ell era mosso i el que va fer és deixar la investigació per problemes auditius i convertir-se en un novel·lista d'èxit amb diverses novel·les a les seves esquenes i especialista en aikidoka. Parla d'aquesta professió, què és el que aporta aquesta tècnica, que segurament jo almenys no la coneixia, Diu que és molt útil per la feina policial perquè porta una seguretat davant d'un hipotètic atac que pot servir per sortir de situacions compromeses i en què consisteix aquesta tàctica, com ja he dit, desconeguda i que si hi hagi aquest article acabarem sabent una miqueta de què va. Segurament pot interessar per descobrir una cosa nova. En el cas del periòdico, tenim que córrer no ha de ser mai una lluita desaforada contra el rellotge. És el que ens diu. Qui ens ho diu? Mirna Mates. Diu, l'esport al gens, la filla del pioner de l'atletisme popular, Francesc Mates, manté viu el seu esperit a la cursa de l'amistat. Parla del seu pare, que va iniciar aquesta cursa i de per què ho va fer. Ell va fundar l'empresa Mates, que és un calçat que fa calçat esportiu, que podríem dir que és l'equivalent català Nike Air, i diu, en respecte a aquesta cursa, diu, són 800 persones que correran demà a la cursa de l'amistat que Mirna organitza cada primer de novembre i és una particular cursa no competició que té com a objectiu disfrutar de la companyia. Per tant, també es pot ser una proposta per demà si no plou. Algú que li interessi, doncs pot anar... Molt bé, i acabem aquest repàs per contraportades amb la de La Vanguardia, que avui ens diu La meva feina és convertir fotos en icones memorables. L'entrevista és a Katie Ryan, és directora de fotografia i art del The New York Times Magazine. Ella explica que una fotografia es converteix en una icona universal i eterna quan emociona i aquesta emoció serveix per descriure i defensar la ínfima diversitat de les coses humanes. Asegura que fotografies com per exemple la interminable cua de l'atur no comunica prou com per emocionar i que per tant no formarà part de la història per dir-ho d'alguna manera i diu que, clar, avui en dia tothom té un smartphone, tothom té una càmera al seu abast, que les fotografies van per internet, per les xarxes socials, però que això no vol dir que converteixi els seus usuaris en fotoperiodistes i ella defensa aquesta professió que intenta, doncs, amb una sola fotografia explicar coses com una guerra o emocionar, realment emocionar i que passin a la història. Doncs interessant aquesta entrevista, segurament. Sí. Molt bé, doncs això és el que ens diuen les contraportades dels diaris. Passem ara a les portades dels diaris esportius. I com sempre comencem parlant del diari esport. que avui ens diu Sentencien amb Golasos 0-3, parlant del partit que va jugar ahir el Barça, aquest partit de Copa del Rei, i que va quedar finalment amb aquest resultat. Diu que un trellazo, no sabria traduir-ho així, de villa, i una rematada màgica d'Iniesta, el millor del partit. Cesc va arrodonir la golejada i Alexis li van anul·lar un gol legal. I d'altra banda també sentiu que el Lagostera va mereixer més en el seu dia gran, en aquesta participació a la competició. I el nou esportiu, la portada és van per feina, ens destaca també Iniesta, que és la imatge, i diu que el Barça deixa l'eliminatòria sentenciada amb tres grans gols de Villa, Iniesta i Cesc. I en el cas del Mundo Deportivo, també, evidentment, referint-se al partit d'ahir, la portada es dedica també a Iniesta i ens diu directament líder Iniesta. Passam ara a l'actualitat cultural. Comencem parlant de la marató de TV3. Aquest any s'emetrà el 16 de desembre i es... Han dit que la icona d'aquest any serà una coma, és una metàfora que fa servir com a element gràfic que dona a entendre que la malaltia no és un final sinó una part més de la vida. A la seva 21a edició es centraran en recaptar diners per la investigació del càncer i el lema d'aquest any és la mort hauria de ser al final de la vida, el càncer no. Perdó que m'he liat. Bé, ara canviem de tema radicalment. Parlem de Disney, que ha comprat Lucasfilm, que és l'empresa fundada per George Lucas, que és el creador de sagues tan importants com Star Wars o Indiana Jones. Aquesta adquisició inclou també la productora encarregada dels videojocs i, per tant, Disney passa a posseir les marques més comercials de l'entreteniment audiovisual i ha anunciat per fans de Star Wars bones notícies perquè farà l'episodi 7 amb una data prevista d'estrena el 2015. Molt bé, doncs els fans que estiguin alerta, perquè s'acosta el plegat. I acabem ara amb la... Bé, no acabem encara, però anem acabant. Ara parlem de la notícia curiosa del dia. Avui el que expliquem va passar ara fa unes dues setmanes, que és que han prohibit l'entrada a un bufet lliure a dos homes perquè menjaven massa. recordem que en un bufet lliure en principi lliure pots menjar tot el que vulguis per un preu fixat doncs el que va a Anglaterra és que van prohibir justament l'entrada a dues persones perquè menjaven massa el restaurant assegura que va fer fora els clients del local un local que es diu George Dalmon no, el local no es diu George Dalmon les persones diuen George Dalmon i Andrew Miles perquè no paraven de menjar i per tant els van fer fora perquè deien que era excessiu els responsables del bufet però diuen que s'esprohibeix l'entrada per la falta de modals, d'educació, dels dos clients, i que no és perquè no paressin de menjar, sinó que una cosa, potser tot va una mica lligat, segurament. diu que aquestes dues persones anaven al restaurant bufet llibre Gobi, és aquest el nom del restaurant, dos cops al mes per un preu de 19 euros i llavors ells en principi menjaven tot el que volien, que és el que fa tothom en un bufet llibre, i diu que ells l'últim cop que hi van anar, quan anaven pel cinquè plat, el propietari els va dir porcs i el propietari segons el seu punt de vista diu que els seus dos clients empenyien la resta no els deixaven servir-se i diu que encara que sigui un bufet lliure en principi la idea és que pots menjar el que vulguis però fins a 5 plats i que ells no es comportaven d'aquesta manera i que menjaven tot el que podien molestar a la resta i que per això se'ls prohibeix l'entrada Veig la fotografia dels dos nois a quins han deixat entrar i, en principi, potser entens una mica les raons que explica. Home, si molesten, d'acord, però si és per menjar molt, jo m'hi passa i vaig a un bufet lliure i menjo menys del que menjo normalment, perquè al final acabes picant i no... Exacte, no soc gaire amant dels bufets lliures, costa una mica més. Bé, en tot cas, acabem, com sempre, amb una proposta per fer. A més a més, avui tenint en compte que demà és festa, segurament és un dia en què més gent s'anima a fer coses. Què ens suggereixes? Avui no proposo res específic donada a la gran oferta que hi ha per tots els públics arreu de Catalunya, estiguem on estiguem. Tenim castanyes o moniatos, que si la pluja ens permet podem anar menjant, passejant pel carrer, per exemple. A més a més de les festes de Halloween, que cada vegada s'estan fent... més populars i hi ha més oferta per tant per totes les edats i per tots els gustos a més les estrenes de cinema són avui recordem en parlarem després llavors l'oferta realment és molt àmplia i potser una miqueta més temàtica que no pas una exposició o un museu que també n'hi ha tu celebraràs la castanyada o el Halloween? jo crec que les dues coses com que tinc molts dies doncs un dia una cosa i l'altre l'altre Perfecte, Anna, doncs que vagi molt bé. Molt bé. I fins a quina estona? Fins després. Camí de les 11, tot seguit parlem del temps amb el Carles Aranedi Rius. Ho fem després d'escoltar My Little Corner of the World de Jo la tengo. Come along with me to my little corner of the world Dream a little dream in my little corner of the world You'll soon forget that there's any other place Tonight my love will share a sweet embrace I always knew that I'd find someone like you. So welcome to my little corner of the world. In our little corner of the world. La informació més propera al Just a la Fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Passant dos minuts a tres quarts d'onze del matí, moment per parlar del temps amb el Carles Hernanetti Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Avui que tothom està pendent de vosaltres, he sentit aquell matí un programa d'una altra emissora, matinal, i allò a l'hora, a les vuit del matí, ja en què un reglament està destinat a la política o a altres qüestions, ja han convidat a la meteoròloga a explicar què passaria. A tranquil·litzar la població. A tranquil·litzar. I calmar els ànims. Això suposo que és per tota aquella gent que té la sort de fer pont, no? M'imagino. Perquè veuen el dia avui, diuen, ostres, això ja s'acosta... Bueno, però demà, que molta gent té festa, també fa pena, no? O sigui, encara que divendres no tinguem festa. Sí. Ja que hi ha un dia festiu... Però per què fa pena demà? Perquè és un festiu intersemanal que és agraït. I farà sol? Això que s'hagués plogut fa pena. Ah, bueno... Sí, sí, sí, no, no, clar, però vull dir, no, no, si s'acaba, aviam, i hàstima que tinguis un plantot aquí espectacular, Carme, que no et deixi veure l'horitzó. Jo vull també de lloc, eh? Sí, farem un referèndum. Perquè no veig res. Si deixen la senyora Xoco, farem un referèndum a la ràdio per desplaçar aquesta planta cap a un altre cantó, perquè és una pena que el que està de tècnic, doncs, amb el finestral que hi ha, doncs, hagi de veure fulles tot el dia. A més, és una planta que està en el seu millor moment de la seva vida... I realment no et deixa veure. Però va, si veiessis l'horitzó, podries veure com el cel és completament blau. O sigui, això ara es mirant com si diguéssim cap al garraf o cap a... cap a la Noia, la visió que tenim nosaltres cap a l'interior de Catalunya, i veiem el cel blau. I és que el centre de la depressió ha passat just per sobre de la costa catalana, s'està desplaçant molt a poc a poc cap a les comarques de Girona, hi ha una intensitat important de precipitació que a hores d'ara està afectant el Maresme i també punts de la selva, el Gironès, i que a poc a poc va marxant cap als Empordans, i això provocarà que tal com marxin aquests núvols se'ns obrirà una clariana i el sol serà el gran protagonista, i de més a darrere seu entraran vents de ponent, o sigui, ara tenim pluja, ja portem recollits avui només a Sant Jús, 50 litres per metre quadrat, si li sumem al set d'ahir portem gairebé una tongada de més de 55 litres per metre quadrat, que no està gens malament, ens calia Sant Jús. 57 entre ahir i avui? Sí. És una precipitació... Sí, realment podem estar contents. És una quarta part de tot l'any, no? Sí, tal com anem de fotuts, sí, perquè amb aquesta precipitació gairebé toquem els 300 litres per metre quadrat, cosa que hauríem d'estar gairebé el doble. Però bé, esperem que hi hagi més episodis de pluja destacats com aquest. Res, tenim pluja, humitats elevades, pressions molt baixes, també tenim els núvols presents i tot això se'n va a no risc, perquè les temperatures pujaran d'aquí poques hores, farà sol, tindran vents aponentats... i canviarà completament la situació. Aquests vents aponentats són molt més secs, la humitat baixarà i la pressió atmosfèrica, a mesura que avanci el dia progressivament, també anirà a pujar. O sigui, canvi radical al llarg de les dues properes hores... Ja és avui, no? Sí, sí. Al migdia sortirà el sol. Jo crec que a les 12 més o menys ja tindrem un sol bastant maco. Marxa tota aquesta precipitació, marxa tota aquesta inestabilitat cap a Girona i ens deixa un dia completament diferent. Demà dijous serà un dia assolellat, però farà vent. El vent deponent el que provocarà i ja ho avisem ara, és que pugin les temperatures. O sigui, que allò d'anar als cementiris abrigats fins als nassos, perquè aquests últims dies ha fet molt de fred, traieu-vos-ho del cap perquè us fareu, i a més si heu de fer feines, tasques de neteja als cementiris, doncs traieu-vos-ho del cap, no us abrigueu perquè si aneu al migdia, que és quan hi va la gran massa, us trobareu en una situació una mica enganxifosa el cos, perquè estareu abrigats, tindreu calous, haureu de treure la roba, Aviam, demà podem arribar a Sant Jús al màxim entre 18 i 19 graus. És una temperatura molt agradable si la comparem que durant tota aquesta setmana i comptem el cap de setmana no hem passat dels 14 graus. Hi ha dies que hem estat per sota. Sí, s'agraeix una mica, eh? Sí, les temperatures ni haurien d'arribar als 20 ni haurien d'estar com ara a 11,7. Per tant, faran el que han de fer o no? Es passaran. Es passaran una miqueta del que hem de fer. O sigui, tant dijous com divendres, tot i que hi ha alguns mapes que el dijous encara el pinta una mica fresquet, però confiarem que els béns de ponent escalfin ràpidament l'ambient i tindrem un parell de dies on les temperatures estaran una miqueta per sobre del que toca, però molt poquet, un parell de graus. De cara al divendres seguiríem parlant de sol, potser a última hora comencen a guanyar terreny els núvols, i és que un altre front vol venir-nos a visitar en aquest pont per alguns de quatre dies. Aquest front al matí de dissabte ja farà acta de presència amb alguns núvols, encara tindrem ullades de sol, però a mesura que avance el dissabte, sobretot a la tarda, els núvols ja seran destacats i ja començarem a tenir les primeres precipitacions. De moment no pinta com aquest front, o sigui, no hi ha molta inestabilitat, no hi ha molta pluja. És un front que passa, portarà núvols, però les pluges han de ser febles. la seva màxima intensitat estaria entre la nit de dissabte i la matinada de dissabte-diumenge, i diumenge al matí ja comerçaria a marxar, es deixaria un diumenge amb bastant de sol, i a la tarda podrien tornar a augmentar els núvols i algunes precipitacions cap a l'interior, però serien puntuals del diumenge a la tarda, després ja la cosa es normalitza. I a partir del dia 5, que és el dilluns, quan ja hagi acabat aquest pont, Tindrem sol gran part de la setmana, pel que indiquen els mapes, i temperatures normals per l'època. Què és normal per l'època? Doncs uns 17 graus a Sant Just de màxima i uns 10 o 11 de mínima. O sigui, ara vindran uns quants dies que estarem una miqueta per sobre i si és una activitat física els dies que faci sol tindrem caloreta, però de cara a la setmana vinent ja la cosa és una mica més normal. La primera setmana de novembre està a voltant de 16, 17 graus i és això. O sigui que tenim una miqueta de tot, però el que ens traiem de sort una miqueta de cara a aquests quatre dies de festa pels castellins és el fred. Sí, el fred marxarà. Aviam, marxarà de Sant Just, eh? Sempre fem previsió de Sant Just, qui se'n vagi cap a l'interior, que sàpiga que de nit, doncs allà, sobretot si aneu a muntanya o aneu a visitar el bosc, perquè està molt bonic aquests dies, doncs allà al vespre, a primera hora del matí, ja preta, perquè la tardor a l'interior de Catalunya, a Prepirineu i Pirineu, la tardor és una mica més forta i heu d'anar abrigats. Però punts del litoral, punts propers a la serralada del litoral... Arribar al matí i a la nit fa fresca, fresca, no fa fred, i al migdia s'estarà bé. O sigui que són dies que com a mínim la temperatura es comportarà. I el fet de tenir una miqueta de tot també. Clar, clar, clar. O sigui que aquelles teories que dius tu de que ara ve el festiu i se'ns fot a ploure, doncs no hauria sigut una mica diferent. Bueno, dissabte, però... No, aquest cop ha estat bé, a més ha plogut a la nit, i això està molt bé, no? Perquè no ens n'hem adonat, però porta moltes hores plovent. Sí, sí, a més hi ha hagut un moment... I va començar bastant d'hora. Sí, sí. Entre les dues i les tres de la matinada hi ha hagut una intensitat de 70 litres per metre quadrat a Sant Jús. D'on i do. O sigui que en mitja hora s'han recollit gairebé 7 litres, que no està malament. En mitja hora no, perdó, molt menys. O sigui, entre l'episodi de les dues de la matinada i dos quarts, que anem registrant cada 30 minuts a l'estació, hi ha hagut una intensitat punta de 70 litres per metre quadrat. Sort que ha fluixat, perquè si no, en un moment hauríem tingut problemes, però no ha sigut així. Molt bé, Carles, doncs gràcies i que vagi bé, fins després. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. 5 minuts i les 11, ens acostem a aquest punt horari en què connectem amb les xarxes, sentim també el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornem després a les 11 i 10 entrevistant Francisco Rubiu de la Fundació sobre per què han renunciat a gestionar els cursos de les plàstiques i mentre hi arribem el que fem ara és escoltar Cuando ella toca el piano de Stansteel Cuando ella toca el piano es diferente Es sencillamente como estar al lado del fuego. Se pone muy nerviosa cuando le escucha a gente y muy graciosamente siempre empieza a gesticular. Y sale a la calle y saluda a todo el mundo. Tiene un segundo para Roby, el perro más feo del mundo. Y cuida a la gente como nadie. Costa de sí misma a menudo Si yo me parto con la justicia, ya verás, ya verás, me dice, si eres incapaz de dar de más. Vivo en una ciudad que está enferma. Gràcies a ella. Gràcies. Dejando sus huellas Hoy toca el rescate El pobre hombre del tiempo que se ha quedado en blanco y ella sabe lo que es pasarlo mal. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Continua activada la prealerta de protecció civil pel risc d'inundacions a Catalunya, una de les localitats més afectades per les pluges que cauen des d'ahir al vespre. És Arenys de Mar a la comarca del Maresme, on els bombers han fet diverses actuacions només aquest matí per inundacions. A més, fa poca estona, un arbre ha caigut a la carretera Nacional 2 a l'altura d'aquest municipi i això provoca alteracions. Ràdio Arenys en Marroig, bon dia. Bon dia. Bombers, policia local i brigada municipal estan treballant en aquests moments per retirar el pic aigut de la penya tocada a la Nacional 2 d'Entre Arenys de Mar i Canet de Mar. Això obliga a donar pas alternatiu als cotxes per un carril. Malgrat tot, aquest incident no provoca cues importants ja que no s'ha produït en hora punta. D'altra banda, un pàrquing del carrer Sant Ramon i un altre de la plaça Marapaula s'han omplert d'aigua. A més, com ja és habitual, els rials del municipi han baixat en força i subterranis com el de la Musclera han quedat inundats. A la comarca del Maresme els bombers hi han fet una desena d'intervencions durant la nit i a banda d'Arenys de Mar han rebut avisos de Tordera i també de Santa Susana. En global a tot Catalunya els bombers han fet una vintena d'actuacions i han rebut 19 avisos. Els motius han estat inundacions de baixos, terrasses, aparcaments... i algunes zones, com sentíem, de la via pública. Les intervencions les han fet repartides per les comarques de la Selva, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Baix Camp i l'Empordà. La pluja ha complicat molt aquest matí el trànsit a les carreteres. Un dia complicat també pel que fa a la mobilitat a causa de dues vagues. Hi ha vaga al metro a la ciutat de Barcelona. que a més coincideix també amb una altra mobilització a Renfe. Pel que fa al metro, la Generalitat ha fixat serveis mínims del 33%, és a dir, que circula un de cada tres trens des de les 5 de la matinada i fins a les 2 de la matinada, que és... l'hora en què està programada aquesta mobilització. En el cas de Rodalia Renfa, la vaga durarà tot el dia, fins a les 12 de la nit, i també circularan un de cada tres trens. En el cas de la llarga distància convencional i alta velocitat, els serveis mínims són del 74%. El portaveu del govern català, Francesc Oms, assegura que si hi ha voluntat política, les lleis es poden modificar i adaptar per aconseguir acords. El portaveu del govern ha fet aquestes declaracions en referència als impediments legals que poden existir per avançar en el procés sobiranista. Barcelona, Albert Garcia, bon dia. Bon dia al portaveu del govern, Francesc Homs, ha assegurat en referència al govern central que quan ha convingut s'han superat les formalitats jurídiques. Homs ha posat diversos exemples, com a d'altres, pas de les competències de trànsit al País Basc, que són de titularitat estatal o el recurs recurrent a la figura del decret llei per defensar el procés urbanista. I s'ha preguntat si el govern espanyol acceptarà la voluntat del poble català. La pregunta no la fem als manuals de dret, la pregunta la fem als polítics espanyols. acceptarà la voluntat del poble de Catalunya, acceptarà el resultat d'un procés democràtic. D'altra banda, l'OMS ha mostrat escèptic sobre el finançament singular per a Catalunya defensat per a l'Ístia Sánchez Camacho pel que fa al pronunciament de Carme Chacón en contra de l'independència de Catalunya, ha dit que constitueix una patacada al Partit dels Socialistes. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, compareix aquest matí al Parlament. Ho fa per explicar per què Catalunya ha hagut de demanar i acollir-se al fons de liquiditat autonòmica. Mascolell assegura que la situació financera catalana és molt delicada. Parlament, Montse Dalga, bon dia. Bon dia. El conseller ha explicat alguns detalls d'aquest fons de liquiditat que fan arribar... cada mes 500 milions d'euros a Catalunya i que el cost per les arques de la Generalitat és de 300 milions d'euros a l'any d'interessos, uns diners que es començaran a pagar l'any que ve i es podran tornar en una dècada. Masculell ha insistit en que el mecanisme triat per l'Estat per fer arribar aquests diners és extraordinari i que això genera incerteses i massa soroll que no ajuda la bona imatge del país. Nosaltres creiem que això només afegeix soroll perquè transmet una imatge d'improvisació. Mas Colell ha tornat a dir que Catalunya demana aquests diners amb el cap ben alt perquè és un contribuent net i que si algú es pregunta si això és una mostra de la dependència de l'estat espanyol és evident que sí i que s'ha d'acabar amb aquesta dependència. Bon dia, us parla Marta Casas. L'Espanyol entrena a aquesta hora per acabar de preparar el debut a la Copa de Demà contra el Sevilla, el Sánchez Pizjuán. Un cop finalitzi l'entrenament, Mauricio Pochettino donarà la llista de convocats, en la qual és dubte el 20. L'equip es desplaçarà avui mateix cap a la capital andalusa. Ahir el Barça va guanyar per 0 a 3 a l'Alavés. En l'anada dels setzents de final de la competició van marcar Villa, Iniesta i Cesc. El Llagostera, per la seva banda, va perdre per 0 a 2 contra el València en el partit disputat al municipal de Llagostera. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. La Fundació ha renunciat a gestionar els cursos d'arts plàstiques municipals de Sant Just. Amb la renúncia, el concurs públic ha quedat desert I l'Ajuntament ha d'obrir un nou procés que serà més àgil i ràpid i que consisteix en que el consistori convidarà tres empreses a presentar-s'hi. Recordem que el concurs públic es va resoldre a principis de setembre adjudicant la gestió dels cursos d'arts plàstiques a la Fundació. Tot plegat va passar un cop als alumnes ja s'hi havien inscrit, comptant que els tallers els impartiria el professorat que havien tingut els últims anys, coordinat per Puri Martín i Carme Malaret. Per això la gran majoria no va encaixar gens bé al canvi. La resolució del concurs i la reacció de l'alumnat, a més de les negociacions entre la nova empresa amb el professorat anterior, han retardat el començament del curs. De moment, per tant, no se sap quan començaran les classes, s'espera que sigui segurament l'any que ve. Tot i això, l'adjudicació es podria fer a finals de novembre o principis de desembre. Més qüestions, dilluns s'obrirà el termini per presentar les sol·licituds per optar a tres habitatges socials a Sant Jus. S'hauran de lliurar a local de Promunsa, del 5 al 27 de novembre. Es tracta de tres pisos de lloguer per a persones amb risc d'exclusió social, amb un contracte de cinc anys. Aquesta acció s'emmarca en un conveni que el consistori Promunsa va signar el juliol, a través del qual l'Ajuntament disposarà de sis pisos destinats a pal·liar situacions d'exclusió, oferint-los a un cost accessible. El consistori subvencionarà part del lloguer de l'habitatge durant els tres primers anys. Primer pagarà el 80%, el segon any el 50% i el tercer any un 30%. Els dos anys restants de contracte, la família haurà d'assumir la totalitat del lloguer confiant en que el nucli familiar ja hagi millorat la seva situació econòmica. Esprimaran les famílies amb menors a càrrec, sobretot monoparentals o nombroses. I acabem recordant que el cementiri de Sant Just amplia el seu horari d'obertura per tots ens. Fins al 2 de novembre, divendres, obre de 9 del matí a 6 de la tarda. A més, demà dijous, a les 12 del migdia, hi haurà una cantada de la Coral Harmonia de Sant Just per acompanyar les visites. A les 5 de la tarda, com és habitual cada any, se celebrarà una pregària en memòria dels difunts. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local... al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! No sientas que es un tatuaje. Y tu piel amusa. Y mis ojos se esponten. Nuestras voces de Paul. Incluso no podrán tripar. Tú muévete con seguridad. Bajan las bolas. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Smooth. Yes. Uno. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un moment, senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar al kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Jo vaig ser a la manifestació del 77. Jo vaig veure com el món abraçava la nostra cultura. Jo vaig viure als Jocs Olímpics. Jo vine a trabajar en los 60 y me quedé para siempre. Jo vaig veure com fèiem els 5. Jo vaig ser a l'última diada. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Jo vaig votar. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat Informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda No et perdis tot el que passa al teu voltant Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil Informatiucomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna Ara, també Fa uns dies em costava arribar a fi de mes Ara, també Fa uns dies m'encantava anar al cine Ara, també Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Passa un minut d'un quart de dotze del matí. La Fundació, l'empresa que havia de gestionar els cursos d'arts plàstiques municipals, ha renunciat i recordem que és un concurs públic que es va resoldre a finals de setembre, que es va adjudicar la gestió d'aquests cursos a la Fundació i que tot plegat va ser un cop els alumnes ja s'hi havien inscrit, com tant que els tallers els impartiria el professorat anterior. Tot plegat va causar diferents reaccions, se n'ha parlat molt en les últimes setmanes, I, de fet, s'ha anat aplaçant també la data de començament d'aquests cursos, que finalment torna a aplaçar-se perquè la fundició que està em presa ha renunciat. Ara en parlem amb un dels seus responsables, Francisco Rubio. Molt bon dia, Francisco. Hola, bon dia. Què ha passat? Per què heu decidit renunciar? Bé, doncs, és un tema força complicat que nosaltres hem anat descobrint segons s'ha anat desenvolupant, però, bé, he explicat molt breument... Resulta que per una qüestió de lleis laborals, pel conveni dels treballadors i del lleure, nosaltres ens veiem obligats a subrogar a l'empresa sortint les treballadores que estaven amb elles, assumint les mateixes condicions que tenien, amb tota la seva antiguitat, i amb els sous que tenien, o si no podíem o no volíem assumir aquestes condicions, doncs assumir les despeses d'acomiadament amb la indemnització finiquit, etc. Això és una situació que nosaltres ens hem trobat sobrevinguda, per dir-ho així, amb la que no hi comptàvem, ni aquesta subrogació de les treballadores apareixien en el plec del concurs, i és una qüestió que no podem assumir. També s'hauria de decidir davant d'un tribunal d'un jutge si la subprovació és pertinent o no i aquest procés judicial pot durar un any i mig o dos o quatre i és un cost també per nosaltres com... personal que no volem assumir, no? I, bueno, aquest és el motiu pel qual hem renunciat a l'adjudicació d'aquest servei. Clar, suposo que comentaves, doncs, que aquesta obligació de subrogació, que és aquesta contractació dels treballadors existents, m'imagino que no apareixia, no hi comptàveu i no sabíeu què hauria de passar a l'hora de presentar-vos al concurs públic. Sí, sí, no... Clar, també hi ha una cosa. Nosaltres, com hem dit en alguna ocasió, no sé si... Quan vam guanyar el concurs, des de seguida ens vam assabentar de quina era la situació d'aquest servei i de les persones que el portaven en el municipi i d'una mica la reacció que havia hagut entre els alumnes... de Can Ginestar. No un panorama que no era gaire fàcil, segurament. Sí, sí, i de seguida vam pensar que estaria molt bé integrar part de l'equip, el que nosaltres poguéssim assumir en el nostre projecte, perquè eren persones que tenien una trajectòria i una validesa i ens semblava com positiu per tot el projecte que fossin amb nosaltres. El que passa és que nosaltres no podíem assumir les condicions laborals que tenien Parlem d'uns sous que a mi em semblen molt elevats i que fins i tot l'empresa sortint una mica ja li ha vingut bé, que és que haver-se pogut desfer en certa mesura d'aquesta càrrega econòmica. I nosaltres vam fer una oferta a les dues treballadores d'IPEC que estaven portant el servei Una oferta econòmica, una d'elles la va estar valorant fins al moment en què va aparèixer tot aquest assumpte de la subrogació i estaven en converses i semblava que hi havia una bona entesa i la possibilitat de treballar plegats en el nou projecte. L'altre no, per motius personals i altres membres de l'equip amb els que també vam parlar, que també per raons personals no van voler sumar-se al nostre projecte. Però tot això no té res a veure amb el tema de la subrogació. La subrogació és un tema que apareix després, que inicia iniciatives i programes que s'empresa sortint del servei, i que ens ha agafat a tots, fins i tot a les treballadores, amb el peu canviat, perquè no sabíem res d'això. Us ha molestat que hagi aparegut aquest tema de la subrogació? I que hagi aparegut més tard? Sí, a veure, ens ha molestat... No, que hagi aparegut més tard. Jo entenc que quan l'Ajuntament va escriure els plecs del concurs no va contemplar aquest assumpte, perquè no crec que hi hagi un motiu. És una cosa que no van contemplar perquè no hi van caure, potser. El que sí que nosaltres estem una mica frustrats, primer perquè aquest projecte l'afrontàvem amb molta il·lusió, em semblava que era una oportunitat per nosaltres per desenvolupar un projecte a llarg termini i arreglat en un context, en un municipi, una ocasió per desenvolupar un projecte amb cara i ulls. No sé si... I el que sí que ens molesta és que d'una banda entenem que Iniciatives i Programes ha aprofitat l'ocasió per desfer-se de dues treballadores, que eren una càrrega econòmica per ells, i... per la seva antiguitat, per el volum de la seva nòmina, etcètera, i fent servir una llei que no ha estat pensada per això, en cert sentit. Pensem que no és del tot honest la seva postura, que a part de no assumir les obligacions que tenen amb els seus treballadors han utilitzat aquesta mena de palanca legal d'intentar calumar-les a una... a nosaltres. Nosaltres som una cooperativa de tres socis, una cooperativa petita d'artistes, no som una macroempresa de gestió cultural que gestioni 50 equipaments a tota Catalunya, sinó que nosaltres fem una producció, una gestió cultural gairebé a un nivell artesanal, de posar-hi molta cura en els projectes i d'estar molt implicats en els projectes. Nosaltres no només coordinàvem i gestionàvem el projecte, sinó que també estaríem donant classes o haguéssim estat donant classes a Can Ginestà. Vull dir que no estem en un despatx fent trucades. Estem dins de la matèria, no? Sí, sí, sí. No sé si sabíeu per això la situació de Sant Just, quan vau arribar, quan us vau presentar aquí, o si us va sorprendre tota la reacció, tot el rebombori que ha aixecat, tot plegat. No, això sí que ens va... Vull dir, no havíem... No havíem mirat abans quina era la situació del servei. Nosaltres pensàvem que era un servei de cursos d'artes plàstiques i que era un... Nosaltres la cooperativa l'hem fundat el 2006. Portem sis anys treballant dins de l'àmbit de l'educació artística, a més, d'una manera molt especialitzada i des d'abans del 2006, abans de fundar la cooperativa... O sigui que llavors veiem que era un servei que s'ajustava molt bé a les nostres característiques com a empresa, no? I és veritat, no vam fer com una prospecció per veure quina era la situació d'aquest servei en el municipi. De fet, tot i això, durant tot aquest mes, a més també vau viure el dia en què es va explicar això als alumnes apuntats als cursos. Suposo que no haurà estat fàcil. Com l'heu viscut aquest mes? Eh... Bé, a veure, nosaltres entenem la postura dels alumnes que assistien als cursos i a més entenc molt bé que la cosa no s'ha fet bé en el sentit que no es va anunciar en temps, no es va comunicar, no es va demanar el parell a la gent, coses així jo entenc que hagin... que hagin pogut aixecar aquesta reacció. I també entenc que en un servei com aquest hi ha una qüestió efectiva amb la relació que tu tens com a alumne amb la persona que t'està ensenyant. Però nosaltres també entenem que aquest és un servei públic, que l'administració pública el posa a concurs, i que nosaltres guanyem aquest concurs amb tota la llei. I també estem convençuts que el nostre projecte pot ser molt positiu tant per les persones que estaven assistint als cursos com per persones que es poguessin apuntar de nou i per al municipi de Sant Just en general, perquè nosaltres no pensem al servei només en clau com a acadèmica d'ensenyar classes, sinó que entenem que Can Ginestà és un equipament cultural que ha de tenir una relació... amb tot el seu entorn al municipi, dintre del teixit cultural del municipi. De fet, segurament no l'heu pogut ni explicar, no?, el projecte, suposo que almenys aquesta sensació que queda de dir, almenys no hem pogut tampoc explicar el que volíem fer, això que comentaves ara. No, això... Això és cert, vull dir, nosaltres ens vam convidar en una reunió amb tota la gent que havia estat en els cursos i no vam tenir l'oportunitat d'explicar-ho. Jo vaig entendre en aquell moment la reacció de la gent. Tampoc no em vaig sentir ofès o... Entenc el cabreig de la gent. I el que sí que... Que també potser hauria estat bé de poder explicar el nostre projecte. També et dic una cosa, perquè hi ha hagut de rebombori, que la gent fins i tot coneix les puntuacions al concurs, etcètera, i hi havia una cosa que volia explicar, i és que el nostre projecte era econòmicament, tenia un cost menor que el projecte de l'empresa que va concursar amb nosaltres en aquest concurs, que és una empresa formada per les dues treballadores d'iniciatives i programes que van fundar una empresa pròpia, que diu Gaudim Creant Art o si no recordo malament. El nostre projecte era econòmicament més, tenia un preu més reduït. També és cert que l'empresa Gaudín creant Art, creada per aquestes dues treballadores, la Carme i la Puri, no va fer cap rebaixa sobre el pressupost amb què s'obria el concurs, cap rebaixa gairebé. i el projecte tècnic el nostre va tenir una puntuació més baixa que el seu però jo vull dir una cosa és que nosaltres plantegem en el nostre projecte inicialment una mena d'esquelet de projecte perquè el que nosaltres volíem fer era primer contactar amb la gent que estava fent servir aquell espai de formació conèixer quin és el seu bagatge, quins són els seus interessos. A partir d'allà, construir, definir més acuradament un programa. M'explico? Sí, que era una base, un punt de partida, segurament. Era un punt de partida, però per ampliar-lo i construir-lo volíem tenir la referència o el coneixement directe de què és el que la gent una mica esperava... d'aquell espai i quin era això, els seus interessos i el seu bagatge en el tema. No venir amb una fórmula, amb un programa, un currículum tancat i imposar-ho sense saber amb qui estaven tractant. I per això el nostre projecte, per qui el vulgui veure, perquè penso que és públic, doncs certament no és tan complet a primera vista com el de Gaudim Creant Art. Sí, perquè era un punt de partida per, de mica en mica, anar a fer més coses. Sí, sí, com una partida. També, per exemple, a nosaltres ens interessa, ja dic, no donar les classes i ja està, sinó veure com es pot integrar la gent que fa aquestes classes amb altres dinàmiques culturals, si els interessa, amb altres dinàmiques culturals del poble, que suposo que és una cosa que es dona de manera gairebé espontània, no?, perquè un pinta però coneix un altre que fa fotos... i la gent s'ajunta i fa coses, però nosaltres, des de la nostra posició i des de Can Gini d'Està, ens hauria agradat poder contribuir i potenciar totes aquestes dinàmiques. I això també era un punt important del nostre projecte. No sé com valoreu la relació amb l'Ajuntament durant aquest mes que ha durat aquest procés. Bé, bé, doncs bé, bé, no sé. Jo crec que... que per l'Ajuntament també això no ha estat fàcil. Ells, un cop que es va fer públic el resultat, ens han recolzat i han intentat mediar entre totes les parts en la mesura del possible. Jo no tinc cap queix en aquest sentit. I en el cas que ara torna a obrir aquest concurs, es convida a tres empreses concretes, no sé si vosaltres voleu apartar-vos del tot, esteu oberts a parlar amb algú o en principi ja deixeu estar Sant Just? Pel que fa al servei de cursos d'esplàstiques a Can Llinesta, penso que no podríem estar ni tan sols en el concurs. És una qüestió tècnica que a mi se m'escapa ara una mica, però penso que havent-hi renunciat, no podíem estar en un concurs on ja es fos en publicitat o sense publicitat. No n'estic segur, però, bueno, si hi hagués la publicitat, jo personalment m'hauria de rumiar. De tota manera, sí que hi ha hagut una bona entesa amb la gent de l'Ajuntament, de l'àrea d'atenció a les persones i de cultura, doncs, bueno, han vist una mica el nostre tarannà i la nostra manera d'entendre la cultura i com es pot treballar en cultura i hi ha una porta oberta a futures col·laboracions. Però, bueno, això és també una... No hi ha res ni concret... Sí, són paraules de moment, no? Sí, sí. Bueno, i hi ha hagut una bona entesa, llavors, és això. Tot possibilitat que hi hagi alguna col·laboració en el futur, però res més. Moltes gràcies, Francisco Rubio, responsable de la Fundació, que és l'empresa que va guanyar el concurs per gestionar els cursos de les plàstiques, que ara han anunciat. Avui hem volgut parlar amb vosaltres per sentir quina era la vostra veu en tot aquest procés que, com dèiem, ha aixecat tot aquest conjunt de reaccions a Sant Just. Gràcies i que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Just a la fusta. Jo vaig sentir el llac al Camp Nou. Jo vaig viure els Jocs Olímpics. Jo vaig sentir el Ja Soc Aquí. Jo vaig viure l'entrada a Europa. Jo vaig ser a l'última diada. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Jo vaig votar. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com 60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Veus de la parròquia. Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Passant sis minuts de dos quarts de dotze del matí. I és moment, doncs, de fer la tertúlia esportiva, com cada dia a aquesta hora, cada dimecres volíem dir a aquesta hora, amb l'Emilio Escasóquio. Bon dia, Emilio, què tal? Hola, bon dia. També el Carles de Nana di Rius. Bon dia. I l'Enric Viva, que també arriba a temps. Bon dia. Fent soroll. Però bé, arriba el moment en què dic el seu nom. Per tant, a partir d'ara diré el... Quan estava jo es pujava la persiana... Bueno, perquè molestava el sol. Sí. Imagines una tertúlia cada dia? Ostres. L'esforç. Home. Sí, sí. De què parlarien? Que s'omblen programes i programes, eh? Sí. I tant. I cada dia, a l'estiu, fins i tot. Cosa que no... I en televisions estan tota la nit fent això. I a ràdios, també. A ràdios, també. A les ràdios. Sí, les ràdios esportives. En cas d'avui, de fet, ja hi vaig partit, per tant, suposo que tots el veu a veure i tenim notícies de primera mà. Jo, si et soc sincer, vaig veure la primera part i me'n vaig a dormir. En sèrio? Què dius ara? Què sentiu? Ho deia així irònicament, eh? No donava perro. Jo fins i tot vaig veure el final de la primera part del Llagostera València i tota la segona. Molt bé. El feien al Llagostera València? I tant que sí, pel plus. Ah, pel Canal Plus. Sí. No ho era? Sí, el Canal Plus. No sé, no, jo no la vaig veure, no, no. Bueno, un partit de mala sort. Va tenir mala sort, sobretot per la pluja. que el públic podia gaudir d'un dia de festa xulo i els hi va a pleure. Però va ser un bon partit. Però parlo de... Com a públic veure un partit de 80, jo tampoc, tampoc. Bé, però així tens els periodistes distreient-se, les dones comporten els bosses del que preva el cap i aquestes coses, i no estan pendents del partit. No, va ser un partit xulo, eh? Un ritme bastant potent, van jugar molt bé, remenàvem bé la pilota al mig del camp, No quedava tan palesa la diferència. També és lògic, és un camp una miqueta més petit, és artificial. A València també anava una mica... en detriment de les seves armes, però bé, va ser un partit molt xulo, amb un partit de tots els teus cantons... Jo no el vaig veure, però aquests partits, el petit és la motivació màxima i total, i el gran, doncs, jugar... Una mica la gràcia de la Copa de Traïm. Crec que ha fet un sprint en set anys, pujava... Són tots catalans. L'entrenador, és que clar, no és el Llagostera i jo buscant fitxatges per tot arreu, són tots de més o menys per allà, l'entrenador és el marit de la presidenta, o sigui que tot està... Quan desmunten les grades és una gran família, sí, sí. No sé, ha pujat de no sé quina regional fins a segona B. Sí, sí, no. I ara tenen dubtes si els interessa o no pujar a segona A per... Sostenibilitat econòmica, no? Exacte. Porta-la bruixa d'or. De publicitat. No sé si va ser un dia ahir puntual. Ah, mira. És simpàtic. Home, té molts calés, aquell senyor, no? Sí. Però tant com per fer un estadi nou i de gespa natural, clar que no. No, és la distància. Si ha d'anar cada diumenge a veure'ls, des de sort fins allà a Agustinari, on trobo. Sí, també. Bueno, és un negoci global, perquè per internet venen més que no pas per Sant Finestreta. I pel que el fa el Barça, doncs, vam veure un bon partit. Sí, va ser un partit maco. Bastant maco, sí, sí. Van arribar a bé porta... Bueno, s'han de sentir sempre els comentaris cap al... Cap al pobre Alexis. Bueno, va tenir mala... Té mala sort, jo crec. Sí, ja fa dies que té mala sort, però, bueno... El noi ho intenta... El noi ho intenta... No, el noi ho intenta, juga bé, fa assistències bones... I ahir, per exemple, va xutar un al pal, em sembla, l'altre li van anul·lar un gol que no estava fora de joc, es va desesperar quan li van anul·lar el gol, no s'ho podia imaginar, però bueno, ja arribarà el gol d'Alexis, estic convençut. I després els canvis que van fer i els nanos que van jugar tots van fotre un bon... Què passa és que el Barça no és com fa uns anys que... És a dir, el dia que treies l'equip dels suplents... Sí que deies ai, ai, ai. L'equip baixava molt i t'avorries molt. És a dir, clar, estem parlant d'una davantera que ahir la formaven Alexis Villa. No vull dir que siguin suplents, però vull dir que al Barça no hi ha suplents ni titulars d'una forma molt marcada. Si et juguen Villa, Cesc, I Alexis són tres trossos de jugador. Tens al mig del camp, ostres, tens Andrés Iniesta, Sergi Roberto, que és el que ve del filial, i no desentona, i Sergio Busquets. I la defensa, però tens un Alves, dos nois... Tens el Montoya i el Bartha, que fa temps que els demanem, i el Pinto, que tampoc ho fa malament quan juga. No, en el moment que et pots permetre el luxe, que en un partit d'aquests, així, que pots donar descans, poden jugar gent perquè ja han descansat, com és a Ninius, que... Pulleres, la cosa va avient un pop. Jo sempre recordo l'època de... Vol dir Robson, em sembla que era, sí, que jugava en Ronaldo, de la mateixa centre, i el suplent de Ronaldo era un tal Pizzi, El Macanudo. I que el José María García va dir... Era un tio molt maco, et saludava, parlava al gimnàs. I és dels pocs. M'agradava molt. Dels pocs aquests que tenen aurea i tal. Era un tio que et venia i et donava a conversa. Doncs el José María García un dia va fer un comentari i diu, fixeu-se si és bo aquest equip, que el davanter titular de la selecció espanyola, que era el Pizzi, diu, està a la banqueta. El Pichi se'l va fitxar per fer un... Em sembla que va fer un Pichichi, no? Amb el Teneri. Era argentí, en realitat. El van nacionalitzar. Espanyol. Espanyol, espanyol. Vaja, bé... El Barça té una plantilla molt bona. Sí que potser no li sobraria un reforç en defensa, potser... hem d'esperar que es recuperi Piqués també hem d'esperar que es recuperi Pujol també segons qui fitxis per tenir-lo podrint-se doncs aquests minuts els pot fer perfectament un del filial jo crec que sí i si creus una mica en el filial no com el Madrid que suposo que després en parlarem doncs fantàstic l'Osevio i el Tito. Bé, jo crec que són dos trossos de pla. Em sembla que les promeses del Barça juguen igual que el primer equip, aquesta estructura ja pots intentar-ho canviar, que fa tants anys que funciona, i a més aquí funciona perfectament bé. Sí, ara es queixa Mourinho que el Castilla no juga igual que el Madrid. I, clar, aleshores no pot aprofitar el jugador del Castilla perquè juguen difícil. Em sembla un barrot... Parlo d'aquest fet concret, eh? És a dir, d'aquest fet concret. Ara no estic parlant del Maurinho actor. És a dir, aquest fet concret em sembla aprofitar-se d'un vantajisme tan gran. És a dir, aquest home, si ell, amb el poder que té dins del Madrid, se'n va un dia al despatx d'aquest tio i li diu... S'ha de jugar així i ha de jugar aquest i ha de jugar... El que ha fet aquest tio és intentar tirar-li els llagons... el del filial, que cobra 35 vegades menys que no, i excusar-se d'una forma lamentable perquè fa servir a Essien de la Tarlascar, cosa que em sembla molt bé, no hi entro ni surto. A veure, és la seva decisió. Exactament, però dir que és culpa del filial que fa jugar tal jugador, quan tu ets el jefe I si tu te'n vas al seu despatx i li dius, a partir d'ara aquest jugador juga de central i l'equip juga així, es fa així i punt. Em sembla penós. És el menatge general? De veritat que és una de les coses més lletges que ha fet aquest tio en els anys que porta aquí. Però crec que és de les més lletges. És a dir, carregar contra un és un treballador seu perquè ell és el cap, és el director general d'aquest equip. Però és un tio del mateix ofici que ell. no, no, però ell és el cap d'aquesta estructura esportiva i ell si li diuen a l'entrenador que ha fet tal cosa i si realment no la fa que el foti al carrer amb els riscos i amb la problemàtica això de treure's ara de la màniga aquesta excusa em sembla d'una faigessa moral lamentable ara Com dic sempre Ja s'ho faran A Maurinho l'aguanten els resultats A Maurinho l'aguanten els resultats I el sou que cobra Ara es veu que hi ha un ofertón Ho heu llegit avui? Del Paris Saint-Germain Per Cristiano Ronaldo 100 milions d'euros 100 i diu que, el mateix diari, que és la Gazeta de l'Esport, diu que Mourinho també seria el següent de la llista, que comparteix la presentant amb Cristiano Ronaldo. Doncs mira, potser el que està fent Mourinho és preparar-se el camí, és a dir, crear Mala Maró, que és el que ha fet a tots els clubs. Sí, però això va en detriment del Barça, eh? Ja us ho dic. I tu del Madrid li treus a Cristiano Ronaldo, li treus a Mourinho... I tenen un bon equip. Però Cristiano Ronaldo és un molt bon jugador. Jo no et dic que no sigui un bon jugador. Però el sistema de joc del Madrid pot canviar molt amb un altre entrenador i sense Cristiano Ronaldo. I els jugadors que té són bons. Jo quan critico Mourinho no dic que sigui un mal entrenador. Jo no dic que sigui un mal entrenador. a mi no m'agrada el seu estil però allà on ha anat és cert que el rendiment que ha tret dels seus jugadors ha estat bo amb 4 canyes no, sempre he tingut el millor sempre he tingut el que ha volgut si tu analitzes els jugadors del Madrid però és que no ens enganyem, sense jugadors no hi ha entrenador que valgui fixeu-vos, sense menysprear la feina de Guardiola Guardiola és un tros d'entrenador però sense Messi, sense Xavi, sense Iniesta sí que és cert que veníem d'una època en què hi havia Messi, en què hi havia Xavi i hi havia Iniesta i no va anar bé perquè vam tenir a Ronaldinho tota la història, que no cal parlar-ne perquè ja has passat. Bueno, no va anar bé els últims anys. Els últims anys, perquè va haver-hi aquell despelote al vestidor. I tot i així, una lliga es va perdre en l'últim minut per un gol de Tamudo. En l'època del despelote. Tot era Campixa, Tamudo l'últim minut ens fa un gol i el Madrid remunta també l'últim minut. I ens quedem tots amb aquella cara de... Bueno, però... doncs és així i el que vull dir és que Guardiola és un trost entrenador però bé Vilanova que no ha entrenat a ningú que no ha entrenat a ningú com a primer no ha entrenat a ningú jo el respecto moltíssim Vilanova i a tothom de fet i continua el Barça jugant bé amb alternatives tàctiques interessants i diferent i que té més jo crec, no vull dir que el Tito Villanava sigui millor entrenador sigui millor entrenador que Guardiola no, perquè encara la cosa és massa aviat i t'ho dius i no diguis això però el que sí té són més solucions en el moment de treure el que passa és que la feina d'un entrenador d'elit no s'acaba al camp és a dir, és saber gestionar els egos saber gestionar l'entorn i en això, evidentment, Guardiola és un mestre. Bueno... Bueno, és un mestre perquè les coses no van anar molt maldades per veure com reaccionava l'entrenador. O sigui, aquí sí que el Mourinho ha tingut que treure cap i es passa perquè se li estava descontrolant al vestidor. Mentre la cosa funciona i tots són vítores i un equip més bo que tens, no ha d'haver cap trencament dins d'això. En el moment que hi ha un trencament d'un jugador que té problemes amb un altre i tal, no sé què, allà hi ha un allà a l'altreador, però és que ara mateix ahir em sembla que era RAC1 parlant que mireu, heu vist com ha sortit Villa perquè clar, no li ha agradat el canvi, no sé què Jo vaig veure que a Villa li van dir el canvi i a cap jugador... El tros de fala que diu que un jugador surt del camp al minut 70, 80, 90 o 50 i surt content... Clar, és que és això. Cap jugador li agrada que el substitueixin. A ningú vol que el substitueixin, ningú. Però bueno, jo he vist jugadors llençar la samarret a terra i cridar i dirigir-se a l'entrenador i dir-li quatre coses. És que és lo normal. I a vegades, a mi m'ha passat i a mi hi ha hagut entrenadors que diuen... Me n'alegro que hagis sortit emprenyat, cabrejant. Perquè això vol dir que vols jugar. Tampoc no és agradable quan veus jugadors allà rient a la banqueta mentre l'equip perd. Això és d'una desconnexió total. És el que un dia va dir Tito, que el Barça no és un club social. És a dir, no és el futbol base de l'Atlètic o del FC Sant Jusk que aquí podríem discutir si s'ha de primar resultats o no. Aquí és el Barça, evidentment, que el Barça és un equip professional i per això cobren tants calents. I per això cobren, sí. Ja està. I el que passa que aquest format de la Copa... jo crec que és més maco l'estil anglès, no? Amb un sol partit que, al contrari, ara el partit ha anat tornada al camp nou contra l'Alabés. Només fa il·lusió als onze que sortiran al camp de l'Alabés. Home, depèn a quina hora es posa el partit, quin dia es posa el partit. Com que Sandra Rossell ens va prometre que serien jornades presescolars, segur que serà a les sis de la tarda, oi? Ho va prometre? Sí. Home, hauria de ser així. Igual que la grada jove, que en podem parlar, si voleu. S'ha acabat, no, això? Bueno... Mira, els Mossos d'Esquadra van emetre... Primer van dir... Els Mossos no ens asseguren un 100% de... Els Mossos un 100% mai et donaran... Mai que el donaran, home, és que no poden donar-ho. Els Mossos d'Esquadra van fer un llistat amb una sèrie d'individus que no recomanaven qui fos la grada jove. Després del grup Fanàtics, que són els que portaven aquesta qüestió, que és un nom que no m'agrada però més igual... Van dir que es claurien a qualsevol persona que els Mossos d'Esquadra considerés sospitosa de ser conflictiva. I al cap d'uns dies el Barça treu un comunicat dient que la grada jove s'ha acabat perquè els Mossos no hi estan d'acord. Hi havia ganes de fer grada jove? O grada d'animació? No ho sé. O tenim por que es digui que la porta va expulsar els Mossos no és del Camp Nou i que aquesta gent els han tornat a entrar? No ho sé. No sé, però a veure, jo crec que al Palau Blaugrana hi ha un grup d'aficionats que animen a l'equip, al bàsquet i tal, i mai he vist grans andarulls al Palau. Ja, perquè els baixos nois no han estat mai al Palau. Clar, per això. Hi ha els de la penya d'Alsonista Meritxell... Que hi ha seguidors del Barça que no són els baixos nois i que sí que podrien donar, doncs, una animació, per dir-ho així, a l'agrada. Perquè, si és cert, i tu vas al camp molt més que jo, perquè jo no hi vaig per molts anys... Però que sí, per televisió es veu que a vegades el públic del Barça està ensupit. Sí, però ja guanyarà. El públic del Barça és un reflex de la societat catalana. Som com som i tampoc pretenguem que el Camp Nou es converteixi en un camp anglès perquè mai ho serà. a no ser que paguis 20.000 tios i els diguis, no pareu de cantar o no cobreu per què sí que ens atraparien és a dir, som com som ja està jo he estat de partits d'aquests de la màxima que sí que hem animat, no dic que no però que tu el dia següent llegeixes el diari i dius al públic, no, a parar d'animar la millor afició del món i tu que has estat al camp, dius bueno, va, és com segons quina manifestació que ja ens va bé No, i també jo crec que hi ha una seguretat per part del seguidor del Barça que encara que tinguin un gol en contra dius, això es remunta i això es guanya. Jo crec que vaig al·lucinar per moltíssim. Va ser una final de la recopa que vam jugar contra el Manchester United a Rotterdam. Es surt a dintre. I vaig veure... T'han passat una trucada a dintre, Carme. És a dir, mig càmera al Barça i mig càmera del Manchester. D'acord? I vaig veure... com s'anima. Després, he estat altres partits que no, perquè sempre la final de Wembley va ser tan... la superioritat va ser tan bèstia... Sí, que els altres es van quedar... Però l'afició del Barça som com som i no passa res. Home, no passa absolutament res. No passa res. Potser en altres camps d'Anglaterra, quan veus els resums dels partits, veus que hi ha com mitja grada que és de l'altre equip. Quan celebren els gols de l'equip contrari, s'aixeca tota la banda d'un gol. Això a la Champions també passa. Hi ha un percent de l'aforament que és per l'altre equip... dius, vulguis o no, si tens dos o tres mil persones de l'altre equip al camp, tu també t'animes a dir, escolta'm, que estic jugant a casa i no em vinguis a tocar. Però l'altre dia, l'altre dia, en el partit del Celtic, hi havia com 4.000 escocesos, i l'animació va ser fantàstica, a l'altre Clar, punt. Clar, és que també hi ha l'altre punt aquest, que hi ha aquest tros de relaxació de dir... Sí, molta relaxació. Però vull dir que no passa res, no? Home, l'altre dia sentíem a la tertúlia de la tarda aquí un jove, molt jove, que està començant amb tot aquest mundill i està fotent-li a les tertúlies esportives de la penya del Morro, que estava tremendament emprenyat amb el joc del Barça després d'un 0-5. A l'Edu, jo vaig al·lucinar, jo vaig enviar tot un whatsapp. Tot era negatiu. Diu, aquests nanos no han viscut altres... És cansat, eh? Per això, amiga, aquesta actitud tan negativa em cansa bastant. Sí, a mi també, no l'entenc. Però existeix, eh? Sí, sí. Però jo em pensava que amb els joves havia canviat. Home, jo sóc negatiu de naixement i tampoc no ho veig així. O sigui, jo quan ve les coses que s'estan fent ben bé... Jo crec que en aquests moments el Barça des de fa uns quants anys està vivint una època... Bastial. Bastial. Tenim un jugador que l'hem de gaudir perquè això també ho veu el Jordi Humana, que és a dir... Tenim diversos, però un que és Messi, que serà, si no és ja, el millor jugador de la història, i l'estem gaudint cada setmana. I, a més, tenim la sort que és un tio que li donen la vota d'or l'altre dia, que li fan una entrevista a la revista France Football, i el que diu és que la motivació és la de sempre sortir al camp, passar-s'ho bé, que quan era més petit el motivava que li donaven un Carmelo, i ara el que vol és guanyar. I que vol jugar a Barcelona, i que vol retirar-se a Barcelona. I que els gols els marca gràcies als seus companys. I que ahir la tarda, mentre els seus companys n'anaven a jugar a Vitoria, ell estava entrenant a l'esportiva, saps? Sí, senyor. Si no està el primer, me'n vaig a molt bé entrenar. Clar, clar. I n'hi ha un altre, un altre que és un tio que mou les mans amb un llavall així, amb les dues juntes, mirant al públic. Aquell que fa així a l'orella. I li pregunten sobre a Cristiano i ell diu, ostres, Cristiano és un tros de jugador, ell juga pel seu equip, jo jugo pel meu, no ens vulgueu en amistat perquè no és el meu problema. Inclús va dir, ja estic una mica fard de tot això. Sí. Tenen relació o no? Eh? Se sap si tenen relació o no? Professional, professional. Al final del partit... A veure, no en tenen perquè ser amics, eh? No, però van estar xerrant mentre quan acabava el partit del Barça-Madrid, d'aquest últim de Lliga, quan el Cristiano s'havia fet mal a l'espatlla, el Messi va anar una estona i va estar parlant amb ell, es va interessar per ell i tal, li va comentar, no sé què, s'anava fotent la mà a la boca però li anava a dir, em vigila amb això, perquè clar, depèn de... No deixa de ser un company de feina i... Bueno, però és que de veritat fa ràbia Messi a Madrid perquè és això i el dia que se li em va la olla i escup que no ens agrada, però ho fa sovint això, té la mala costum d'escopir a terra, però escupa a prop de Mourinho diuen que... Que li ha escopit al Mourinho. El dia que fa allò de la pilota, que xuta el Bernabéu... Que l'ha llançat contra la grana. Perquè fa ràbia de la... És clar, és que tu agafes els jugadors del Barça, agafes Iniesta, agafes Xavi, agafes... És que fa... Jo ho entenc des de fa... Són les germanetes de la caritat. Costa molt anar a buscar... No tenim un Stoikov que es pugui odiar. No. Era un tio molt odiable pels rivals. Sí, sí. Perquè era provocador. A més, era molt bàsic i molt pressional. Feia coses que tu... Si ho miraves fredament, ja s'està passant. Feia aquelles declaracions que no tenien. Com Eto, Eto també és molt odiable per l'equip rival. Ibra. Ibrahimovic, sí, però... Ibrahimovic és una altra cosa. Sí, Ibrahimovic és odiable inclús per la teva afició. Per la teva pròpia afició, sí. Tot i ser un gran jugador, eh? Que aquí ho hem defensat sempre a tots, però Ibrahimovic és aquest ego tan gran... Diuen l'esport avui que Cristiano Ronaldo s'està plantejant un rentat d'imatge, que el portugués i el seu menager pensen en posar-se en mans d'un assessor i que té moltes ganes d'aconseguir més popularitat i reconeixement. L'extrem portugués ha donat compte que la seva actitud de vegades prepotent no desperta simpaties en les aficions rivals. No guanya l'episodat perquè és l'ancipat. Sabeu que és molt bo? Aviam, és l'esport i pots comptar què té de cert, no? Però és a dir... Cal contractar un assessor professional que li cobra un dineral per dir-li, mira, quan insulti el públic, no facis ni cas. Si et diuen Messi, Messi, només cal que surtis i diguis, és un orgull per mi que em comparen amb aquest gran jugador. Quan et parlin de la pilota d'or diguis qualsevol jugador dels que m'acompanyen s'ho mereixen. Ja pots parar aquí perquè ja li ha patat una vena del cap. És a dir, no cal que li pagui 100.000 euros un assessor. Només fent això n'hi ha prou. Que es deixi de gestos estranys. Que es dediqui a jugar a futbol que és un tros de jugador i en 4 dies n'hi haurà prou. L'assessor aquest, que és amic del Mendes, portugues... Clar, clar. Imaginem al Madrid que aquesta necessitat d'assessor no està en el contracte i que hauríem de revisar una miqueta. És així de fàcil. És a dir, comporta't una mica amb normalitat. Intenta amagar el teu que tens. És veritat que ja està alt, eh? És... Mira, l'altre dia vaig veure el convidat que va anar al Bertom amb el Carreras i ho va dir, diu, tots aquests grans... Ell mateix s'ho deia, eh? Aquests grans... Albertom s'ho deia? No, no, no, s'ho deia al Carreras, que és una figura internacional indiscutible. Deia, tots tenim un punt d'egoisme, de ser un punt egòlatres, perquè tota la vida tots ens han estat rient les gràcies, i clar, vulguis o no... Bueno, doncs tots ho tenen. Segur que Messi també ho té. Segur. Segur. És que segur. Però bueno... Ostres, has de mantenir un mínim de dignitat, trobo jo. Si no, fas el ridícul. Forma part de l'educació. No sé si voleu parlar de l'espanyol, queden molt pocs minuts. Cacau, no? Una altra candidatura nova amb els petits inversors. Bueno, està bé, no? Tenen el 30%, però l'oficialista té el 40%. Hi ha pluralitat, sí, però encara balla, no? Hi ha aquí... Bueno, hi ha un 20%. Home, n'hi ha molts que estan cremats. 40 i 30 fan 70, queda un 30. 30%, sí. És a dir que, clar, l'Ara ja no té accions, no? Les va vendre... Sánchez Llibre, crec. No sé si les va vendre o... Crec que sí que en té alguna, però que... A l'ara d'ara, o sigui, el que no li agrada, el futbol. Se la repanfifla. Potser s'emportarà l'Espanyol fora de Catalunya, si som independents. Per això es diu espanyol. Com a mínim, l'Espanyol, aquests dos petits partits que tenia a casa n'ha tret 4 punts. Un d'ells era contra el Mala, que és un dels equips que venia molt forts. És un bon resultat. Per tant, en aquesta línia es tractaria d'anar recuperant jugadors i d'anar recuperant confiança, sobretot perquè no són tan dolents per estar tan avall. No dic que siguin de les millors plantilles de primera. No, però indudablement la seva qualitat no és per estar a l'últim o penúltim. Si tota aquesta colla que ha replegat Perquè l'altre dia fotien conya uns parts... Arreplegat. Fitxat, no? Arreplegat, no? No, és que l'Espanyol arreplega amb tots els respectes. I estaven dient, no, quan tornarà el Bojan i tal, no sé què. Dic, el Bojan té pinta 25 anys a l'Espanyol? Sí, home. Anirà dolent voltes pel futbol internacional i acabarà l'Espanyol, com ha passat. El Simao se'n va i el Simao és un tio que se l'estan fotent al mercat. I és el gran fitxatge d'aquesta temporada. Què ha passat amb Simao? Que no s'ha entès amb el senyor entrenador. I quan amb aquest entrenador t'entens, pregunta-li amb el basquets, pregunta-li amb el porter gai camaronès i pregunta a tothom que va sortir per potes d'allà. Aviam, l'Espanyol té una sèrie de jugadors que no acaben de funcionar i han de tirar d'aquest equip i no... Veurem com continuen afrontant la temporada. Se'ns acaba el temps. Per tant, gràcies, Emilio, Carles i Enric. I tornem. Dimecres que ve. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem. Aite Polo i Oriol Pujador es compleixen els serveis mínims en aquesta jornada de vaga. Tant a Renfa Rodalies com al metro de Barcelona circula un de cada tres trens de Rodalia i aquesta és la freqüència prevista, de fet, per a tot el dia. Funciona un 33% del servei. El mateix passa al metro de la capital catalana en aquesta jornada de protesta convocada, en aquest cas fins a les dues de la matinada, al sindicat Comissions Obreres. Aquí ha xifrat la xifra de seguiment al metro entre el 93 i el 100% de la plantilla. Els usuaris dels trens de Rodalies han patit retards i aglomeracions, sobretot a l'hora punta. L'estació de Sitges era un caos absolut. Els trens han sortit per vies que no tocaven. O sigui, per la via d'on passen normalment han canviat de via, la gent no s'entarava, la megafonia no funcionava. No hi cabia ningú més, o sigui, a part, estaven tots apretats, la gent n'havia de sortir, tota la gent perquè pogués entrar més gent, i a cada estació estaven parats com a 10 minuts. O sigui, és que ha sigut algú... Des dies de vaga el que s'hauria de fer és, si es fan vaga, nosaltres no ho paguem. Fons de Renfa reconeixen que pot existir algun retard en algun tren, però asseguren que a aquesta hora... Ja s'han resolt les incidències que han afectat sobretot aquest matí la línia R1 del Maresme. Els trens de llarga distància convencional i alta velocitat, els serveis mínims són del 74%. El president del govern central, Mariano Rajoy, no es planteja la possibilitat de demanar el rescat a Europa aquest any. Així ho asseguren des del Palau de la Moncloa. Diuen que, atret que hi hagués un esdeveniment de força major, no es demanarà cap rescat perquè el tresor públic espanyol està col·locant el deute a preus raonables. Precisament avui, Rajoy, des del Congrés dels Diputats, s'ha mostrat satisfet perquè Espanya està complint els objectius marcats per Brussel·les. El resultat de la estricta evaluació independiente que s'ha realitzat a la banca espanyola... ha determinado que sus necesidades de recapitalización están en el entorno de 40.000 millones de euros. És a dir, que aun siendo importante avanzar a lo largo de 2013 en la recapitalización directa, este tema es menos acuciante que en junio cuando desconocíamos el resultado de dicha evaluación de nuestro sistema financiero. Al Congrés dels Diputats, els grups polítics avaluen avui l'impacte i els acords de l'últim Consell Europeu. Doncs sobre precisament la possible petició de rescat de l'economia espanyola en acaba de parlar el conseller d'Economia. Andreu Mascolell ha assegurat que alguna cosa... s'està negociant entre Espanya i l'Europa comunitària. Diu, a més, que és bo que es faci, tal com s'està fent, amb discreció. Parlament, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, Mascolell acaba de dir que no coneix detalls sobre el possible rescat d'Espanya, però considera que és bo que s'estigui negociant en privat. M'imagino que el que està havent és un procés de negociació i és bo que hi sigui. Jo no empenyaria el govern espanyol a demanar, diguem-ne, a demanar un rescat sense haver negociat abans les condicions. Crec que és millor per tots que les negoci. Masculell ha afegit que és difícil donar el pas si no hi ha una percepció d'urgència i en tant que la situació sembla poc probable que millori, creu que un ensurt pot provocar la petició inclòs al vistiplau d'Alemanya. Esports en xarxa Bon dia, us parla Marta Casas. Mauricio Pochettino acaba de donar la llista de convocats per al partit de Copa de demà entre l'Espanyol i el Sevilla, el Sánchez-Pizjuán. Són novetats, Simau i Mationi, mentre que queden fora de la llista el Vint i Javi López. Per lesió, l'equip es desplaçarà aquesta tarda a la capital andalusa. El Barça, d'altra banda, fa aquesta hora un entrenament de recuperació després de guanyar per 0 a 3 a l'Alavés en l'anada dels setzents de final de la competició. Van marcar Villa, Iniesta i Cesc. L'àrbitre va anul·lar un gol legal a Alexis. La tornada es disputarà al Camp Nou el dia 28 de novembre. El Llagostera, per la seva banda, va perdre per 0 a 2 contra el València en el partit disputat al municipal de Llagostera. Avui es disputarà el gruix de la competició, destaca el partit entre l'Alcullà i el Real Madrid. A partir de les 10 de la nit, un enfrontament on Mourinho farà descansar els jugadors més habituals. A segona divisió, el Barça B visitarà l'OSCA, en partit ajornat de la desena jornada de Lliga. L'enfrontament a l'Alcoraz començarà a les vuit del vespre. La novetat a la convocatòria d'Eusebio és el portuguès Edgar Ier, que després d'una llarga lesió podria debutar avui amb la samarreta blaugrana. I a la Fórmula 1, l'equip Sauber ha anunciat el fitxatge de Nico Hülkenberg per la propera temporada. El pilot alemany estava fins ara a l'escuderia Força Índia. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. La Fundació ha renunciat a gestionar els cursos d'arts plàstiques municipals de Sant Just. Amb la renúncia, el concurs públic ha quedat desert i l'Ajuntament ha d'obrir un nou procés que serà més àgil i ràpid i que consisteix en que el consistori convidarà tres empreses a presentar-s'hi. Recordem que el concurs públic es va resoldre a principis de setembre, adjudicant la gestió dels cursos d'arts plàstiques a la Fundació. Tot plegat va passar un cop als alumnes ja s'hi havien inscrit, comptant que els tallers els impartiria el professorat que havien tingut els últims anys com a coordinat per Purimartín i Carme Malaret. Per això la gran majoria no va encaixar gens bé al canvi. De moment, per tant, no se sap quan començaran les classes, es preveu que sigui a principis de l'any que ve, però, tot i això, l'adjudicació es podria fer a finals d'aquest novembre o a principis de desembre. Més qüestions. Dilluns s'obrirà el termini per presentar les sol·licituds per optar a tres habitatges socials a Sant Just. S'hauran de lliurar el local de Promunsa fins al 27 de novembre. Es tracta de tres pisos de lloguer per a persones en risc d'exclusió social amb un contracte de cinc anys. Aquesta acció s'emmarca en un conveni que el consistori i Promunsa van signar el juliol, a través del qual l'Ajuntament disposarà de sis pisos destinats a pal·liar situacions d'exclusió oferint-los a un cost accessible. El consistori subvencionarà part del lloguer de l'habitatge durant els tres primers anys. Primer pagara el 80%, el segon any el 50% i el tercer any un 30%. Els dos anys restants de contracte, la família haurà d'assumir la totalitat del lloguer, confiant en que el nucli familiar ja hagi millorat la seva situació econòmica. Es primaran les famílies amb menors a càrrec, sobretot monoparentals o nombroses. I acabem recordant que una exposició a Can Ginestar repassa quin paper va tenir Sant Just en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona. Ja han passat 20 anys dels Jocs i l'Arxiu Municipal ha preparat una mostra que recull diferents elements que recorden aquell esdeveniment i com ho van viure al municipi i als voluntaris santjustencs. La mostra porta per títol, precisament, Ja han passat 20 anys Sant Just i les Olimpiades de 1992. És un recull de fotos i objectes que recorden els Jocs i la seva relació amb Sant Just. Es pot visitar fins al 22 de novembre al cim de Can Ginestà. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la 1 i 5. I us recordem que també podeu seguir informats al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Jo vaig recolzar la Constitució del 78. Jo vaig sentir el llac al Camp Nou. Jo vaig viure els Jocs Olímpics. Jo vaig sentir el ja soc aquí. Jo vaig viure l'entrada a Europa. Jo vaig ser a l'última diada. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Jo vaig votar. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta. Passen 13 minuts de les 12 i ara parlem de les estrenes cinematogràfiques de la setmana amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna. Bon dia. Una traurada. Exacte, que avui no és divendres però demà és festa i per tant toca estrenes de cinema. Exacte. Les estrenes d'aquesta setmana venen dimecres, per tant, una bona opció per aquests dies de festa, unes noves estrenes, per si no ens agrada res de les altres setmanes. Exacte. Comencem per L'Hombre de les Mariposes. El director és Maxi Valero, que és el seu primer llarg metratge, ja que fins al moment havia escrit guions i bandes sonores per altres directors. En aquest cas és guionista i director i també ha composat la música de la pel·lícula, per tant és quasi una obra tota seva. És un drama, és una pel·lícula dramàtica i és de producció espanyola. Sentim el tràiler? Sí. El sentim... tot seguit. Què quieres, Jacob? Tengo un viaje importante. Estaré fuera un tiempo. Después vendré y la recogeré, te lo prometo. Vete o dispararé. A ti y a la niña si hace falta. Llévatela. ¿A qué? No sé cuidar a niños. No es bueno que se quede conmigo. ¡Tú no eres mi tío! ¡Eres un hijo de puta! Yo fui general soviético del ejército de tierra y trabajé para la KGB. Déu-n'hi-do, pel·lícula intensa. És una pel·lícula... Molt espanyola, eh? Aquests crits i aquesta música... El personatge de... El personatge soviètic, com ja hem vist, però passa aquí a Espanya, per tant, doncs, sí, és una pel·lícula de producció i d'història espanyola, per dir-ho d'alguna manera. Tracta la convivència entre una neboda i el seu tiet, que en aquest cas ve de l'exèrcit rus i, per tant, és una mica violent... i l'intent de convivència entre aquests dos personatges que des d'un principi no s'entenen gens bé. Podríem dir que passa per l'adaptació d'aquestes dues persones des del principi en què no es volen estar ni una amb l'altra i fins que aprenen a conviure i això els fa enfortir la seva relació. Es va presentar al Festival de Cinema de Licant i va guanyar la Tess de l'Or a la millor pel·lícula i el Premi de la Crítica, per tant està ben avalada, per dir-ho així. Els actors són Lluís Soler, d'Insensibles, Clàudia Silva, de Rec, Anna Milán, de Física o Química... i Carlos Manuel Díaz de Tierra de Lobos. Per tant, també actors una mica coneguts que ens ajudaran a passar la pel·lícula. Doncs aquest hombre de les mariposes és la primera pel·lícula que ens comentes d'avui. En tenim unes quantes més. Passem ara a El professor, que és una pel·lícula del director d'American History X. Per tant, una bona referència. Sí, en aquest cas el director és Tony Kaye, com tu has dit, de la pel·lícula American History X. Cal dir que la pel·lícula ens recordarà molt a Mentes Peligroses, no sé si la recordes, de John Smith, o La classe tracta en aquest tema de professors d'instituts als Estats Units, per tant... Sí, això els agrada, eh? Els agrada moltíssim, això la crítica ho diu, i no la deixen en molt bon lloc, degut a la preocupació potser pel director de, a més, mostrar situacions histèriques i el bullying a l'institut, En comptes d'intentar crear un discurs verosímil, expliquem una miqueta la sinopsi. Es tracta del tema del sistema educatiu americà. El protagonista, en aquest cas, és un personatge peculiar amb un passat complicat que es troba a si mateix quan comença a treballar com a professor substitut dins d'un institut i haurà d'esforçar-se per intentar motivar els seus alumnes. Com ja he dit, recorda altres pel·lícules que haguem pogut veure d'aquest estil. Amb aquest argument. Exacte. Suposo que ha portat els nostres dies, però bé, d'alguna manera... Más de lo mismo. Segurament, exacte, ens sona bastant. Sentim el tràiler. ¿Y cuál es tu historia? Mi historia. Del productor ganador de un Oscar por el Tierra Hostil. Y del aclamado director de American History X. Buenos días. Soy el señor Barth. Soy profesor suplente. Para sus alumnos es un misterio. No se cansa de tener que mudarse constantemente. Así es mi trabajo, Tania. ¿Nunca se preguntó cómo eran sus profesores en el exterior? ¿En la vida real? Apestas. Entiendo que estés enfadado. Yo también me enfadaba. Otro estudiante salvado. Para sus compañeros es un extraño. ¿Por qué desperdicias tu vida? No sabes nada de mí. ¿Qué te ocurrió? Para su pasado es un prisionero. ¿Por qué me sigues? No lo hago. Entre tú y yo. Tú eres el que parece tener más problemas. Es tarde. Vete a casa mañana y clase. Pero cuando la conoció... Esto es un arreglo temporal. Puedes quedarte de momento, pero antes o después tendrás que irte. Se creó una conexión. Eres lo más parecido a una familia que he tenido nunca. No puedo ser tu familia. Te quiero, Henry. Una història... bé, jo crec que és una miqueta más de lo mismo, ja ho he dit abans. Té escenes i situacions autèntiques, però que són espectaculars. Això és el que deia la crítica, que potser s'acosta més a un exhibicionisme a partir de l'atenció que no a una pel·lícula que narri situacions reals, per molt que algunes de les situacions sí que ho siguin. Cal dir que la protagonista és Betty Kaye, que és la filla del director a la que ell mateix va abandonar quan tenia 5 anys i va decidir que era la millor per interpretar aquest paper. Per tant, és una miqueta... I a més ho diu obertament. També potser així fa una mica de propaganda. Exacte, escalfa una mica l'ambient. Altres actors que tenim en aquesta pel·lícula són Adrian Brody, del Pianista, Marcia Gay Hardem, de Mystic River, Cristina Hendricks, de Mad Men, o William Peterson, de CSI, entre altres noms que apareixen durant tota la pel·lícula. Doncs aquest professor és un altre de les estrenes d'aquesta setmana. Passem a una altra pel·lícula, titulada ara Vulnerables, també una pel·lícula espanyola. Sí, totalment espanyola. El director és Miguel Cruz Carretero, que abans havia dirigit sèries capítols, no sèries senceres, de la sèrie Aida, de Telecinco, i ara ha escrit i dirigit aquesta pel·lícula que gira entre allò fantàstic i sobrenatural. És una pel·lícula que se'n va entre la fantasia i el suspens. Escoltem el tràiler. Por favor, que esté bien. Nació prematura y el médico me recomendó que la sacara fuera de la ciudad. Tenía 13 años cuando mis padres se mataron volviendo de aquí. Y cuando salí del orfanato el último sitio que quería volver era este. Paula Echevarria. Marcos. A veces es un niño encantador y otras veces me mira que hasta me miren. Em fa por, eh, aquesta pel·lícula? No és ben bé de por, però sí, tracta temes una miqueta no sobrenaturals, però potser sí irreals. Pots recordar una miqueta El Orfanato, no sé si l'has vist, doncs podria anar una miqueta... Sí, doncs llavors aquesta no la vagis a veure. Explico una miqueta la història, és la mare d'un nadó prematur que adquireix un sentiment de protecció excessiu a casa de la vulnerabilitat del petit, i decideix anar a viure a una antiga casa que està apartada de tothom per tenir pau i tranquil·litat i poder criar-lo amb més seguretat. Tot això li portarà una sèrie de records del passat que xocaran amb la realitat i el món paral·lel que ella mateixa s'anirà creant. És una pel·lícula independent i de baix pressupost que està localitzada a Ciudad Real. Tenim a Paula Echevarria, com ja ha dit el tràiler, de Sangre de Mayo, Joaquín Perles o Pablo Vega. I bé, doncs és una proposta una miqueta diferent i el ser de baix pressupost potser a vegades també ens pot sorprendre perquè... Potser per dir això no t'esperes tanta cosa, però... No, no, exacte. I segurament aquestes pel·lícules, de vegades, les de por, no? Suspens, han aconseguit molts cops, no? Amb un pressupost limitat o reduït, doncs, fer bones pel·lícules. Sí, superar-se. Doncs és Vulnerables, d'aquí ens n'anem ara, El ladrón de les palabres. Una proposta una mica complicada d'explicar la història, però bé, podem dir que ens situem entre el París de la postguerra i... Al llarg de la pel·lícula viatgem fins al Nova York en l'actualitat d'avui en dia per descobrir la història d'un jove i exitós escriptor que descobreix el preu que ha de pagar per haver plagiat una obra d'un vell, d'una persona més gran, i s'haurà d'enfrontar a ell per tal de provar que l'obra és seva. Ens acosta la història i els records que van portar el personatge més vell a escriure aquest llibre i parla de l'ambició, la creativitat i les eleccions morals... què ha de fer el jove pels seus propis interessos i aconseguir el que ell vol. Sentim el trailer. Tenia una història, una història molt bona. ¿Quieres que te la cuente? Ahí está él, apenas un crio preguntándose qué le reservaba el futuro. Quería ser escritor, pero no encontraba las palabras. Tómatelo como un hobby, solo hasta que tengas la cabeza en su sitio. Papá, no es eso lo que busco. Tengo que mantenerme solo. No, yo te mantengo por ahora. Tienes que empezar a asumir responsabilidades. Y de repente allí estaba ella. Por primera vez vio un mundo más grande que aquel en el que había nacido. Tengo que acabar esto. Vale, tú te lo pierdes. He acabado. Ese. Trobo que els tràllers d'aquests dies tenen molt narrador, no? Sí. M'ha sorprès. Sí, ho necessiten, potser perquè les imatges no acaben de trobar-li el què. Intenta una mica ja tanta història d'escriptors, eh? Sí. Suposo que deuen ser els guionistes que volen parlar d'ells mateixos, eh? Però trobo que n'hi ha moltes últimament. Sí, sí, la setmana passada s'estrenava Ben Kingsley. No. Com es deia? Bé, ara no me'n recordo. No me'n recordo tampoc. Però, en tot cas, és una pel·lícula de Brian Klugman i Lee de Tron Legacy tenim actors com Bradley Cooper de Ressa Contress Jeremy Irons de Appalooza o Dennis Quaid de Legión entre altres noms també molt conegut molt americana veig d'aquestes que a més veus el tràiler hi ha més el resum de tota la pel·lícula per tant no sé fins a quin punt és recomanable veure'l fins al final sí, a vegades els tràilers són massa explicatius no m'agrada gens veus la pel·lícula Bé, podem dir que és una reflexió sobre els límits... S'emboc tant, s'emboc tant. Però és que em recorda molt de pel·lícules que hem vist altres vegades i... Sí, aquesta setmana potser no són molt innovadores. Però bé, doncs res, dir que parles sobre els límits entre la realitat i la ficció, però que no s'acaba mostrant tot en imatge, sinó que fa un ús molt essencial del text. Molt bé, no? I visualment sí que es veu ben fet, a més a més, també. Per tant, doncs... pot tenir coses bones, tampoc no ens la carreguem així, només havent vist el tràiler, que no seria just la qüestió. El ladrón de les palabres, passem a la següent estrena, O Apóstolo, pel·lícula espanyola és. Espanyola i diferent, és d'animació. El director és Fernando Cortizo, en aquest cas és la seva primera pel·lícula d'animació i fa servir tècniques de stop motion, com per exemple Tim Burton també ho fa servir molt, ara en Frank and Winnie, per exemple, i sempre ha fet projectes rodats en gallec, però en aquest cas comença amb el castellà i és la història que se submergeix en tradicions i l'imaginari més tenebrós dels mites gallecs amb el camí de Santiago com a escenari, per tant, algú conegut que ens pot... No sé si tu l'hauràs fet, però per la gent que l'hagi fet, doncs... No, no. Pots veure-la identificat, no? Segurament. Sí, sí, sí. Dir que és una història molt ben trobada, amb personatges molt ben definits i carismàtics, que amb l'ajuda d'una atmosfera molt detallada, doncs, ajuda a inquietar i a fer una mica de por, ara que ve aquests dies de tots sants i Halloween. Exacte. És una bona proposta per nens. És un bon moment per estrenar-la, segurament, no? Sí. La història és un home que acaba de sortir de la presó i vol recuperar la seva vida i per això intenta descobrir on està enterrat un tresor. El problema que es troba és que aquest tresor està amagat més enllà de la ruta tradicional dels peregrins i se submergirà en una història plena d'aventures amb estranyes presències i successos inexplicables amb fantasmes i altres éssers que anirà trobant-se al llarg de l'aventura. Mhm. Escoltem el tràiler. No parlant gaire, per tant, molt radiofònic no és aquest tràiler, però bé, veus les imatges, veus que la qualitat és bona, i és potser la proposta més per nens o joves que tenim aquesta setmana, per tant, jo crec que pot ser interessant. Val la pena, estava ben fet, eh? Sí. Mira, m'està agradant, mira que la temàtica, però suposo que és per nens, no em farà tanta por. No, és una història de terror, però té, com sempre, una l'acció moral i fa que el seu visionat sigui molt entretingut. És més light. Sí, podríem dir que és light. Molt bé, doncs passem ara a Sinister, que jo imagino que no és tan light, i és una pel·lícula de terror. És la proposta terrorífica de la setmana, suposo que aprofiten també que estem a tots sants per treure una miqueta aquestes pel·lícules. El director és Scott Derrickson, que va fer l'exorcisme d'Emily Rose, també d'aquest gènere. Està copproduïda entre els Estats Units i la Gran Bretanya. És la història de la família d'un periodista que s'ha d'anar mudant de ciutat cada vegada que ell ha d'investigar i escriure sobre un crim. I una d'aquestes investigacions els porten a una casa on va morir tota una família... i on s'hauran de quedar a viure per tal de poder acabar la novel·la que el periodista està escrivint. Més escriptors, més cases... Sí, tens raó, no m'hi havia fixat, és veritat. Bé, un cop allà començaran a descobrir cintes de vídeo amb detalls misteriosos d'homicidis i acabaran veient que aquestes morts han sigut causades per forces sobrenaturals presents a la casa. Una miqueta más de lo mismo, podríem dir. Escoltem el tràiler. Yo no quería venir aquí. ¿Será una buena historia esta vez? Voy a escribir el mejor libro que jamás se ha leído. Tengo un buen presentimiento. No me lo puedo creer. La familia se divierte. Barbacoa, año 79. Es la familia que vivía aquí. ¿Cree que son asesinatos en serie? Què? Què et sembla, sí? Em sembla interessant. És dels productors de Paranormal Activity, Insidios, no sé si les has vist. No. però no és que s'hi assemblin, però bé, la narració podríem dir que segueix unes pauses. Cal dir que la crítica diu que té uns ensurts molt predictibles, que fa molta èmfasi en la música, que ajuda sempre a crear aquesta atmosfera de tensió, i té violència gratuïta. Per tant, una pel·lícula de terror una miqueta... És el que buscaran també, segurament segons quin públic, no? Sí. però que diu, clar, saltes de la butaca, però quan surts al pàrquing no tens por. Vull dir que si no t'agraden gaire, potser aquesta pel·lícula passaràs por mentre la veus, però després podràs dormir tranquil·la, que això també és important. Sí, sí. I ara surt Ethan Hawke, no?, que sempre està bé. Ethan Hawke de Gataca, Juliette Rylans de Romeo i Julieta i Fred Thompson de Lady Jordan, entre altres no anumero tots els actors perquè si no no acabem. Molt bé, doncs és la proposta terrorífica per aquests dies en què hi ha gent que celebra Halloween, no? Passem ara a una altra pel·lícula, segurament també una de les pel·lícules més esperades, no? Skyfall. Sí, tenim bones notícies per seguidors del detectiu més famós del planeta, perquè James Bond arriba amb la seva última entrega. En aquest cas és la pel·lícula número 23, per tant, tenim per donar i per vendre. Però cal dir que la crítica diu que és un dels millors films de la sèrie, amb un equilibri entre la tradició del personatge i la contemporanitat d'avui en dia. Per tant, una bona pel·lícula. El director és Sam Mendes. Podríem dir... situar-la entre acció i espionatge o suspens, com totes les pel·lícules del detectiu 007. Aquí tenim a Javier Bardem com a principal antagonista de la pel·lícula i pot ser candidat a guanyar un Òscar per la seva interpretació. Per tant, doncs, bones notícies per aquest actor. Tenim a Daniel Craig, Judy Dench, de Su Majestat Mr. Brown o Javier Bardem, com ja he dit. Està bé, està bé. Per tant, doncs, un bon repertori. Escoltem primer el tràiler. País. Inglaterra. Arma. Disparo. Agente. Provocador. Asesinato. Empleo. Skyfall. Skyfall. Acabado. Pinta bé, eh? Sí, pinta amb molta acció. A mi personalment m'agrada, per tant, m'agrada el 007. L'acció no m'agrada gaire, però veig que llavors quan hi ha pel·lícules d'acció amb més coses o que tenen més d'allò sí que... Et crida l'atenció. La història és una miqueta no el mateix, però tampoc es pot sintetitzar molt. En aquesta ocasió l'agent 007 haurà de posar a prova la seva relació amb Emme... Quan començarà a ser acusada pel seu passat? James Bond haurà de fer ús del seu ingeni per tal de mantenir segur a tota l'agència. En aquest cas és una entrega amb un personatge més pessimista. James Bond ja està en baixa forma, ferit, envellit i això li dona un altre aire a la cinta. Juga també com a Quantum of Solace, amb el títol de la pel·lícula, que fa una emotiva referència a aquesta història que es va desvalant al llarg del film. Per tant, el títol està molt triat. I bé, només dic que fa servir escenaris molt diversos, ens passeja per tot el món, com Escòcia, Anglaterra, la Xina o Turquia. Per tant, visualment serà maca. Una bona opció segurament per la cartellera i que molta gent triarà en els propers dies o setmanes fins i tot. Acabem parlant d'un documental alemany que es titula Ralf Koning, rei de los còmics. Aquí no tenim escriptors, tenim un dibuixant. I és un documental. La directora és Rosa von Braunheim. que sempre ha estat vinculada al món del documental i dota les seves obres d'un esperit molt transgressor, sobretot del món homosexual. Vé d'Alemanya, aquest documental, i el personatge principal és Raph Koenig, que és el dibuixant dels còmics, i tenim Helle von Sinnen, Ralf Morgenster, no sé si ho vegeixo gaire bé, però bé són noms que no acabo de controlar. En aquest cas, la directora s'acosta a l'univers creatiu d'aquest famós dibuixant que apareix a la pel·lícula i que es va fer famós a finals dels 80 en el món underground gràcies a El hombre deseado, que és un còmic per adults amb un estil sarcàstic molt afilat. El dibuixant, parlem una miqueta de les seves obres, otorgava a les seves minyetes un aire gamberro i parlava dels temes delicats sense cap tipus de miraments, com per exemple... els homosexuals, la promiscuitat, el SIDA, etcètera, aportant sempre un toc d'humor en les seves vinyetes. Tenim un tros del trailer? Sí. Ralf König. Kennst du ihn? Hast du war comics? Ai, el tenim en una versió original. En una versió original subtitulada, eh? Per tant, doncs... Complicat, però sí que és veritat que les imatges sonen, eh? Vull dir que en general és conegut... Segur que els dibuixos deuen sonar a molta gent, a molta gent, no? Sí, en aquest cas el documental el que fa és repassar la seva trajectòria i endinsar-se les inquietuds de l'artista durant tot el seu procés creatiu i a la vegada ens desvela les armes intel·lectuals que l'han convertit, que han convertit els seus treballs en obres cèlebres conegudes internacionalment. Bé, dir simplement que va crear obres com el Condon Assassino, que el nom fa gràcia i ja, doncs, t'entra una miqueta en els temes que ell tracta. Està bé. Sí. Bueno, fa bona pinta, l'estem tirant a la mà, però vull dir que es veu que pot ser interessant, no? Per últim, dic que com és un documental, és probable que no s'estreni a tots els cinemes, per tant, doncs, si ens interessa, consulteu abans la cartellera, abans de presentar-nos al cine, perquè potser no la passen en els ciners habituals. Està clar. Doncs, perfecte, Anna, moltes gràcies. i tenim oferta per tots els gustos de cartellera. Tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé. Que vagi bé, bon cap de setmana allà. Adéu, igualment. Adéu. No sé si el pas del temps hem resultat o si demà t'espera una resposta a més preguntes mai tornaré a ser el que ja va mai sabré demà darrere els teus ulls. Però si demà apareix el sol entre les cases de Sant Pere i entra aquí per encendre la mirada. Creu-me molt que res ni ningú Podran per nosaltres no res ni ningú. Fins demà! Jo vaig ser a l'última diada 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya Jo vaig votar Generalitat de Catalunya Veus de la parròquia Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el magazín del matí. Dos minuts i tres quarts del migdia, un moment com cada dimecres per parlar de vins amb l'Astrid Goldstein del Celler a Can Mata. Bon dia, Astrid. Què tal? Avui et tenim a l'altre cantó del telèfon. Sí. Perquè és un dia d'aquests que és complicat, és mogut, no? És complicat, sí. La castanyada cau així entre mig de setmana i ara tot són presses. Exacte, perquè ens hem... que ens hem despistat, no?, ens enganxa a... Ens hem despistat tots, de cop i volta, és allò que dius, hem d'anar a comprar, s'ha posat a ploure, i teòricament demà hi haurien dinars familiars, sobre taules... I el que fem ara, per tant, és explicar una mica justament quins vins són els avients per aquests dies, no? Exacte, per acompanyar en principi tant les castanyes com els panellets. Exacte, que el més habitual segurament és el mosquatell, el més conegut. És el que més potser tots associem. Potser hi hauria una mica entre el mosquatell de tota la vida, així una mica envellit, i com a celebració el cava, que sempre s'acostuma a posar de postre, que jo sempre recomano moltíssim posar-lo d'aperitiu, perquè la veritat és que crec que amb el gas carbònic ens senten tots millor d'aperitiu, però de postre. N'hi ha un munt de caves dolços que són perfectes per acabar el dinar. El problema és que tenim tendència, quasi tots, a rebutjar els caves que són dolços perquè els associem amb aquells caves que bevien de petits, que eren terriblement dolços. I, per tant, hauríem de tornar-los a provar, no? Tornar-los a provar tots aquests que s'estan fent nous amb la idea de ser consumits en els postres. Mhm. Llavors, ara hi ha tota una nova tendència, Gramona fa un dolç, Llopart fa el nèctar terrenal, que la veritat és que està molt bé, perquè juguen molt bé amb una quantitat de dolç molt ben equilibrada, amb una bona acidez i és fresc. que és el que, clar, tots pensàvem aquell dolç d'un palagós que no hi havia manera. És una altra història. De fet, si en seguiu al Twitter, o el Just a la Fusta, o el Cell de Can Mata, podreu veure la foto que has penjat Astrid, una mica amb el recull del que tindríem per acompanyar la castanyada. Sí, seria una idea. Em sembla que he posat... un vi de panses, un ranci... Els rancis encara fins i tot ens queden com més llunyants. Sí, a mi em fa més mandra de primeres, per exemple. Sí, sí. Per què? No ho sabem, perquè potser ho associem a això encara més antic. És una mica la idea, és a dir, també és un vi dolç, com el mosquetell? No seria tan dolç. El vi ranci és un vi neguí sec, que com diu el seu nom es deixa enranciar. O sigui... hauríem de separar una mica entre un vi que se'ns ha fet ranci, que se'ns ha fet malbé, i un vi que el deixem enranciar perquè ens envelleixi. Llavors, tria uns quants anys a tindre un bon ranci i la funció seria tindre un vi, tant si és blanc com negre, el posem en una barrica... i li provocarem una oxidació. O sigui, moltes barriques fins i tot es deixen així a l'aire lliure, que toqui el sol, que perdin aigua, saps? És allò d'enrenciar, fer-lo vell. Llavors, durant uns anys, anirem afegint sempre, en aquella barrica que ha anat perdent volum, afegint vi nou, i al cap dels anys, passant-lo de bota en bota, arribem a tindre el que seria un bon renci. És un vi, que és aromàticament, si l'olores ens recordarà fruits secs, atorrats, i ens donaria unes sensacions dolces, però quan el tastem és sec. Llavors, clar, queda realment molt bé, tant amb les castanyes, panellets, els fruits secs, amb avellanes, ara ja tot just es comencen a recollir les avellanes, les amelles, tot això ja és la fruita seca més... Més primerenca, no? Ara que comencen a haver-hi tot de fires per pobles i així hauríem de començar... A combinar-ho tot. A combinar-ho tot una mica. Perquè és difícil, a vegades, separar allò... Una cosa de l'altra. Una cosa de l'altra, sí. I el vi de panses, aquest el tinc curiosida, també. El vi de panses que he penjat, perquè no em posa de panses, i després hi hauria l'horto, que tampoc no posaria que és de panses, però sí que hi ha tant un vi com l'altre. Estan tots dos a la zona del Montsant i una part d'aquest vi dolç es coll la pança a la vinya, o sigui, deixaríem que el raïm es fes pança, el colliríem, i una altra part ja l'hem collit abans i l'hem deixat pacificar. Llavors, aquí què tenim? Que si Tu tens un gra de raïm. Bàsicament, conté aigua i sucres. Si el deixem pacificar, guanyem sucres, perquè està madurant, i alhora està perdent aigua. Per tant, aquell vi, quan després volguem fer aquest raïm, quan volguem fer un vi de líquid, en tindrem molt poc. Perquè, clar, hem perdut aigua. Si hem perdut aigua, hem perdut volum, quantitat. Llavors, clar, necessitem molta quantitat de raïm per poder fer una ampolla. Si et fixa, són de 50 i l'altre és de 37. Són mesures petites perquè, clar, són densos. I aquí sí que és allò que dius... Si ara ens posem unes panxes a la boca i tanquem els ulls, és allò que dius, ens transporta aquest vi. I és això, és dens, però alhora és fresc. És interessant, doncs, també, no? De fet, et recordo una mica, per exemple, em sembla que en algunes ciutats europees on fa més fred, recordo, per exemple, a Praga, que era per Setmana Santa, per Pasqua, que hi havia fires d'aquestes al carrer, que es podia comprar menjar, pa i això, i l'altra cosa que es comprava Era vi calent, i era una mica d'aquest vi, m'ha recordat ara quan explicaves, aquest gust així com... Tot el que seria la zona centre, nord d'Europa, ara quan vénen aquests primers freds, que diríem que se'ns han avançat quasi bé 15 dies, doncs es fa molt el que és el vi calent, que allò és tindre un vi on s'hi afegeixen diferents tipus d'espècies i s'escalfa. S'escalça justament per donar escalfor a la gent que passa pel carrer. Doncs sí, sí, és una altra... És una altra, això també podríem parlar un dia d'aquests. Ara, quan vingui més fred, segurament ens podem recuperar, aquest més desconegut. Sí, sí, i no ens podem portar la recepta, no?, perquè és allò que dius, va clau, va pelar de taronja, i és una cosa molt senzilla de fer, perquè no necessitem un gran vi... Clar, doncs ja en parlarem. Hem parlat de moment avui d'aquest virapanses, del cava també, que l'hauríem de recuperar, i el mosquetell, i el virranci. No sé quins són els que més es venen per això. La gent anirà majoritàriament cap al mosquetell. A veure, el mosquetell és molt agraït. A la part tradicional. És molt agradable. I el panses espanyol està fent de garranxa blanca, que també és així, és aromàtica. Una altra cosa que us volia dir, la temperatura de consum de tots els dolços. La majoria de vins dolços, com que tenen una quantitat d'alcohol relativament elevada, si els prenem a temperatura ambient ens poden donar una sensació d'escalfor una mica exagerada. Si tenen 16 graus ens poden donar sensació que tenen molt més. Llavors, gairebé els recomanaria o posar-los una mica fresquets a la nevera una horeta abans de servir, o potser aprofitar les temperatures que tenim ara per deixar-los gairebé en una zona així fresca o a la terrassa, i si que realment no tots podem veure temperatura ambient. Molt bé, doncs és un consell que també ens apuntem. Ja ho sabeu, per aquests dies suposo que avui és el dia més fort, però m'imagino que també de cara a cap de setmana totes les serracions s'allarguen una mica. Jo crec que la castanyada s'allargarà. Exacte, ben bé fins diumenge. Per tant, doncs podem triar quin tipus de vi preferim, no? Més enllà del mosquatell, avui ja estic descobert que tenim també, que hi ha vida més enllà i que, per tant, tenim el vi de pansi, el vi de panses... I també són molt nostres, són autòctones... Tenim molta tradició amb vins dolços aquí a Catalunya. Doncs moltes gràcies, Estric Holstein, del celler de Can Mata, per acostar-nos una setmana més a algun punt, a alguna història del món del vi. I tornem la setmana que ve i que vagi bé, bona castanyada. Igualment. Adeu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio dust burn. El metge s'ha dit el que fa. Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi... Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Jo vaig ser a la manifestació del 77. Generalitat de Catalunya. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio dust burn. Però què? Un moment, senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... 3 minuts i mig ja arribem en punt a la una del migdia. Un moment per tancar aquest Just a la Fusta d'avui dimecres 31 d'octubre. Donem les gràcies ara a la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Buenos Serveis Informatius, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia i la cartellera cinematogràfica, el Carles Hernández i Rius amb la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Francisco Rubio de la Fundació i hem fet tertúlia esportiva amb l'Enric Riba, l'Emilius Casocchi i el Carles Hernández i Rius. En aquesta última hora, a més, també acabem de parlar amb l'Street Goldstein del celler de Can Mata dels vins que podrien acompanyar-nos a la castanyada. Us ha parlat Carme Berdoi i tornem demà, no?, perquè és festiu, però divendres, sí, amb més coses a partir de les 10 i fins a la 1 en el migdia, com cada matí aquí al Just a la Fusta. Ara us deixem amb el bolletí de la xarxa i tot seguit als Enjust Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. Marxem avui amb She and Him i aquest I was more for you. Gràcies. és la una notícies en xarxa Bon dia, us parlen Maite Polo i Oriol Pujador. Continua la jornada de vaga al metro de Barcelona i al servei de Renfe a tot Catalunya. Durant tot el dia els trens de tots dos transports públics circularan en serveis mínims, és a dir, un de cada tres convois en tots dos casos. Això ha provocat aglomeracions, sobretot a primera hora del matí a Nora Punta, a les andanes tant del metro com de Renfe. El president de TMB i regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, acaba de qualificar l'acció dels sindicats com de bus. Denunciar l'abús, perquè no hi ha una altra paraula, l'abús que estan cometent els sindicats en l'utilització d'una vaga que pot ser legítima, però que en aquests moments creiem que estan perdent la raó. Estan fent pagar als treballadors, estan fent pagar a la ciutadania uns problemes que no deriven d'una decisió de la companyia, sinó que deriven, com hem vingut dient des del primer moment, d'una decisió del govern de l'Estat. i per tant en aquests moments creiem que hi ha una insolidaritat molt gran per part dels treballadors i dels sindicats de metro en convocar aquest tipus de vaga. Pel que fa als trens de llarga, distància convencional i a l'alta velocitat, els serveis mínims són en aquest cas del 74%. L'aturada durarà fins les dues de la matinada en el cas del metro i la convoca el sindicat CGT. El Departament de Salut ha ampliat el nombre de malalties minoritàries incloses en el programa de detecció precoç per als nadons que es fa a tots els hospitals catalans. A partir del 17 de desembre i amb la mateixa prova de sang del taló que es fa als naonats, es podran localitzar fins a 22 patologies metabòliques