Rescat bancari, Brogi tanca quiròfans i veus locals

Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Just a la fusta. Molt bon dia al Passant, 6 minuts de les 10. I aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui, dilluns, 11 de juny. Comencem ara un programa on repassarem primer de tot les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont, també amb ell comentarem les portades dels diaris. Avui, doncs, que és, diguem, dos dies després de saber que Espanya serà rescatada, d'aquest rescat, doncs, tots els diaris continuen fent-se en ressò, també, doncs, justament l'endemà que el president Rajoy sortís en roda de premsa. I, a més, parlarem del temps, també, com és habitual, amb el Carles de l'Anevi Rius. Avui, doncs, que tornem a tenir un dia així, una mica amb xafogor i força tapat. Més coses avui, com cada dilluns, a 2.12, Tertúlia amb la Carme, el Jaume, el Josep i el Vicenç. També parlarem de la parròquia, de la festa de la parròquia que es fa aquest cap de setmana, això serà a partir de les 11.10. I a la tercera hora avui recuperem la secció d'Astronomia amb l'Oriol Rigat, també farem cuina, com cada dia, amb la Carme Madó, i parlarem amb la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. I també, com cada dia, les notícies curioses amb el Jaume Socarrat. Tot plegat a partir d'ara mateix i acompanyant-vos també amb bona música. I've made up my mind Don't need to think it over If I'm wrong I am right Don't need to look no further This ain't last I know The If I tell the world I'll never say enough Cause it was not said to you And that's exactly what I need to do If I end up with you Should I give up Or should I just keep chasing payments Even if it leads Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11.10 per repassar l'actualitat del municipi, per això saludem al Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem parlant de serveis socials avui. Doncs sí, l'Ajuntament i Càritas han signat un conveni de col·laboració per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment una vintena de famílies són usuaris d'aquest servei. El conveni permet una distribució més àgil i augmentar la quantitat d'aliments disponibles. Aquesta acció forma part d'un paquet de nous recursos que l'Ajuntament ha posat en marxa per reforçar la xarxa de suport a les persones que passen per una situació econòmicament més delicada. Per això Promunça, l'empresa municipal de l'habitatge i la regidoria d'acció social estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament subvencionarà parcialment aquest lloguer i aviat sortiran les bases per apuntar-s'hi. A més, els serveis socials també disposaran d'un pis d'emergència d'estada limitada per possibles desmoronaments. En aquest context, des del Consell Municipal de Serveis Socials, s'està impulsant també una cerca de persones voluntàries. L'Associació de Gent Gran de Sant Jus i el Casal de Joves estan fent una crida per generar un grup de voluntariat que ajudi a donar resposta a les necessitats d'aïllament que algunes persones grans del municipi estan patint. Molt bé, doncs una bona notícia. Com s'ha d'anar amb aquesta bona notícia, tenim més qüestions. Doncs sí, una notícia no tan bona. L'Hospital Comarcal Moïsez Brozi tancarà quiròfans perquè les resoles del terra s'aixequen. La clausura del centre hospitalari durarà 15 dies fins que el terra sigui substituït. Els treballadors de l'hospital asseguren que queda arreglar un nyap, segons qualifiquen, que fa que el terra sigui inestable i s'aixequi. L'hospital Moïsès Brogi va costar 113 milions d'euros, 15 més dels previstos. Només dos anys després de la seva inauguració han sorgit uns desperfectes que obligaran a tancar 12 quiròfans. Només quedarà disponible un quiròfan i el personal que hi treballa s'haurà de traslladar a l'hospitalet de Llobregat. Doncs això, tenim realment una freda i una de calenta i acabem parlant d'un concurs... Sí, per tant, una treada bona. Exacte. O si més no, no és dolenta. Doncs ja es poden presentar les fotografies del concurs de la SEAS 2012. Les instantànies es poden presentar fins al 7 de setembre o al local de la SEAS, els dimarts de 7 a 9 del vespre, o bé a la secretaria de l'Ateneu de 5 a 9 de la tarda. La votació popular i el repartiment de premis es farà durant el sopar de motxilla de l'entitat el proper 15 de setembre. I per cert, també que enguany s'atorgarà un premi especial sobre l'aigua com a font de riquesa. Vinculat amb aquest cicle. D'aquest cicle de les CES. Molt bé. Doncs ja podeu començar a preparar també aquestes fotografies. Doncs així acabem aquest repàs per l'actualitat de l'IA. Gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. Just a la fusta. Sant Just en directe. I can't hide beneath my sheets. I've read the words before, so now I know. The time has come again for me And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend Fins demà! So many times I wonder where I Bona nit. Fins demà! Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Bona nit. Passen 3 minuts d'un quart d'onze del matí. Un moment per la premsa del dia. És un moment de tornar a saludar el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem aquest repàs de les portades, com sempre, pel punt avui. El punt avui diu incorregible i referència a Rajoy. Presumint, Rajoy nega el rescat i a sobre es vanta de cell que imposa les condicions a Europa. Vigilat, l'Eurogrup tallarà la seta Rajoy si no compleix el dèficit. Doncs és el que Rajoy ahir va dir que encara gràcies d'aquest rescat als bancs, que si no fos per les coses tan ben fetes que han fet, que ja haurien hagut de rescatar el país sencer. Per tant, segons Rajoy, les coses s'han fet bé. Altres temes. Incertes en les previsions de la temporada turística. Les reserves d'última hora fan cada vegada més impredictible... la campanya, doncs és el que augmenta en aquestes reserves d'últim moment. Altres temes, Itàlia i Espanya empaten amb gol de Cesc, els jugadors de Barça tornen a ser claus en el partit. I a França, l'esquerra s'imposa en la primera volta de les eleccions, i finalment ens parla també del Sónar, el Festival de Música Avançada, arriba la 19a edició. Per tant, després de primavera, Un nou festival de música. Exacte. Passem ara al país, que ens diu que Brussel·les posa preu al rescat. Diu que la Unió Europea adverteix que l'ajuda implica condicions fiscals, no només financeres. Llavors ens diu que l'esquerra d'Olan, a França, afiança la seva hegemonia en les legislatives. El govern recorre davant de la Unió Europea el règim fiscal de Gibraltar i també se'ns diu que el país comença una sèrie sobre els immigrants que tornen al seu país. I llavors avui es comença aquests reportatges sota el títol de la maleta de tornada i el titular destacat d'avui és per viure malament aquí, visc malament a casa meva. També se'ns parla, diu Espanya i Itàlia es perdonen la vida, parlant d'informació esportiva. Cesc aconsegueix el gol de l'empat en un partit molt igualat, encara en clau esportiva sospesa per pluja a la final de París. quan Nadal guanyava Djokovic per 2-6-1 i que un error d'estratègia de Ferrari condemna Alonso al cinquè lloc a Canadà. I la fotografia de la portada del País juga una mica entre el titular destacat, que és el de Brussel·les i el rescat, i aquest altre que tenim al final de l'Eurocopa, perquè és la imatge de Rajoy celebrant aquest gol d'Espanya, celebrant-lo amb força eufòria, i se'ns destaquen les seves declaracions demà en vaig a l'Eurocopa després d'haver resolt la situació. Bé. Se'n va tranquil, ja va dormir tranquil. Passem al periòdic. El periòdic diu Rajoy tapa el rescat. El president presenta com un triomf l'ajuda d'Europa a la banca. Afirma que els interessos del préstec de 100.000 milions no afectaran el dèficit i l'oposició demana que una comissió del Congrés investigui el caos bancari. I llavors ens mostra una fotografia de Rajoy al costat del príncep Felip i de la princesa Letícia, veient el partit d'Espanya, i diu, el futbol, el president del govern i els prínceps d'Astúries a la llotja de Dansk durant l'Espanya-Itàlia. Sí, doncs, Rajoy, després de fer aquestes declaracions i de tapar el rescat segons el periòdico, se'n va anar cap a Polònia. Després, també, el periòdico... Ens anuncia els articles d'opinió que té avui i diu que hi ha un informe que diu que els experts dubten que la prima de risc es relaxi després del rescat. I l'Eurozona ha precipitat l'operació davant les eleccions gregues, ens diu, que ha precipitat aquesta operació. I els altres temes que ens destaca el periòdic avui són en pla esportiva... Espanya no passa de l'empat, un gol de Cesc igual al debut. Nadal ha de rematar avui la final de París. A partir de la 1 es repren aquesta final que va quedar el quart 7. I Alonso opera el liderat al Canadà, després de cada cinquè. Doncs passem ara al 3.24, el portal de notícies, que ens diu que la borsa s'enfila per sobre del 5% aquell matí i la prima de risc cau per sota. dels 470 punts. Per tant, aquest rescat europeu de la banca espanyola que sembla que ha donat confiança als mercats. També se'ns destaquen els diferents titulars referents al rescat de la banca espanyola de la premsa internacional. El que es destaca més és el de la revista Time, que diu tu dius tomàquet, jo dic rescat. És el que s'explica, el que titula la revista Time, mentre que recorda que la paraula de rescat ja ha condemnat governs d'altres països. Doncs fa o recull el ressò que se'n fa la premsa internacional. També se'ns parla de França, l'esquerra aconsegueix la majoria de vots a les legislatives franceses i se'ns diu també que informació a temps real entre els cossos policials a regions metropolitanes nord i sud amb la incorporació de les policies locals a les regions policials metropolitana nord i sud culmina el desplegament d'aquest sistema anomenat xarxa de rescat a tot Catalunya. Es tracta de canals i sistemes de comunicació conjunts. Doncs són notícies d'aquest matí al 324. Passem ara al diari Ara. Sí, però abans deixa'm comentar un titular que he vist d'un article d'opinió al Punt, que m'ha fet gràcia. Suposo que es referia a Rajoy, que diu que aquest rescat no hi ha per tant. I llavors en Jaume Argaric fa un article d'opinió que es titula Sálvame... Punts suspensius, però de luxe. Per tant, està bé, mira. Està ben trobat. Ben trobat, aquest titular. Llavors, passem ara sí al diari Ara. I diu, qui pagarà el rescat? O sigui, es planteja una sèrie de preguntes, també una cosa molt típica del diari Ara. Diu, qui pagarà el rescat? Serà suficient? Creixerà el dèficit? Com afectarà el ciutadà? Tindran crèdit les empreses? Quins interessos es pagaran? Què demana a Europa a canvi? Rajoy està de l'altura? I com ho han vist a fora? Suposo que són una mica els temes de debat que inclouen... L'any d'arrogants que cal resoldre, no? Sí, sí. I Rajoy, destacant amb unes declaracions de Rajoy, que diu, me'n vaig a veure l'Eurocopa perquè se resol la situació. Mariano Rajoy, a la imatge, a la llotja de l'estadi de Dansk, va justificar així el seu criticat viatge a Polònia. I amb això és tot, perquè ens destaca el diari ara. Doncs amb la seva versió digital també se'ns parla d'aquest matí de crisi financera. El rescat a la banca dispara l'Ibex i calma la prima de risc. La borsa espanyola obre amb una pujada del 5,8% i ja és a les portes dels 7.000 punts, mentre el diferencial del bosc espanyol amb l'alemany es redueix fins als 467 punts. També se'ns destaquen els titulars d'altres diaris estrangers. Diu triomfalista, superficial, erràtic, són les crítiques de la premsa internacional al discurs d'ahir. del president Mariano Rajoy. Més coses. També se'ns parla dels filets de plastilina al préstec bancari, si usa sis eufemismes polítics. Diu que l'executiu de Rajoy ha buscat aquests dies una expressió amable per definir la intervenció a la banca espanyola. L'ús d'eufemismes és una estratègia recurrent dels governs quan van maldades. Doncs és el que ens diu també. Al diari Ara també se'ns parla d'aquest SMS que surt avui, apareix avui, o publica avui al Mundo. Diu un SMS de Rajoy Aguindos durant la negociació del rescat que va ser a Guanta, Espanya no és Uganda. Van ser les paraules que van dir el president espanyol al ministre d'Economia. I finalment també se'ns explica al diari Ara que Durán creu que el rescat és positiu i necessari però no suficient. És el que ha dit als matins de TV3, on també ha avisat que s'ha de continuar picant pedra i fent reformes estructurals, és la seva opinió, que ha expressat aquest matí als matins de TV3. Doncs seguim amb l'avantguàrdia, que jo diria que dona una visió una mica menys crítica, possiblement amb Rajoy. i diu Rajoy veu encarrilat al final de la crisi de la banca. Aquest és el seu titular. El president del govern central afirma que l'alternativa a l'acord era la intervenció i els mercats examinen avui el pla acordat amb la Unió Europea. Llavors es veu també la fotografia de Rajoy a l'estadi de Polònia i diu situació resolta. Rajoy va seguir el partit de la selecció a Polònia després del cap de setmana de negociació a la Unió Europea. més temes que ens destaca també la Vanguardia. Diu, el 80% dels catalans vol un concert similar al del País Basc, segons una enquesta que ha fet la Vanguardia, amb àmplia coincidència perquè Catalunya sigui solidària amb la resta de comunitats, però fixant un límit. La majoria dona suport a augmentar el control de la despesa de les administracions públiques. I llavors la pregunta és, està vostè d'acord amb un pacte fiscal que permetés a Catalunya tenir un concert econòmic similar al del País Basc, i creu que aquesta pot ser la solució a les finances del govern català? Doni-do, és llarga la pregunta. I el 79,2% està totalment d'acord o d'acord. Mentre que el 15,3% està totalment en desacord o en desacord. Per tant, doncs diríem que la majoria de la gent està d'acord amb aquesta afirmació. I un parell de temes més. L'esquerra francesa es referma a les legislatives... I el turisme de Borratxera es fa seva a la Rambla. O sigui que la setmana passada van... No sé si van treure un decret per eliminar el turisme de Borratxera al barri gòtic o no sé. Pot ser, és un d'aquests intents que de moment encara no ha acabat de... L'alcalde de Trias ens ha posat seriosament amb aquest tema. Doncs veurem si finalment ha resolt. Passem ara a l'actualitat esportiva, que ens parla d'aquest partit d'ahir, de la selecció espanyola. En general, l'esport ens diu Salvador Cesc, referent a aquest gol de l'empat del partit d'ahir, i el Mundial Esportivo, per exemple, ens diu gol de nou, i ens diu Cesc, i també tots dos diaris ens ensenyen una imatge del futbolista del Barça. No sé què és el que ens diu el nou. Sí, el nou esportiu, que avui la seva originalitat l'han posat al servei de l'autobombo, perquè el titular és el nou i mig, fent referència a Cesc també. Del Bosque sorprèn, renunciant a un davanter nat i posa d'home a punta Cesc, que és qui acaba empatant el partit contra Itàlia, per tant amb un fals nou i d'això de nou i mig. També hi ha altres temes. La Plus ja va suspendre la final de Roland Garros. Hamilton Satec guanya 7 curses del Mundial de Fórmula 1. Déu-n'hi-do, no ha repetit ningú encara. I en Bàsquet, el Barça ha de recuperar el factor pista. Juga avui a Madrid. Té dos partits consecutius a Madrid. Si guanya un d'aquests dos, recuperarà el factor pista i jugarà la final al Palau. I si no, la Lliga pel Madrid. Exacte. doncs la premsa madrilenya parla d'aquest partit d'ahir s'institula per això d'una altra manera l'As ens diu ahir estuvo i fa referència a Iniesta diu millor jugador del partit que va meravellar en aquest partit d'ahir és el que més es destaca i en canvi el Marc fa autocrítica referent a la selecció i diu perdonem massa no estem contents de com va anar ahir el partit i diu que Iker, Salvador, Iniesta, el millor del partit, i la fotografia ens ensenya a Fernando Torres en el moment del partit. Jo discrepo una mica, eh, home, aquest diari, quina era la marca? Sí. No sé, jo vaig veure la primera part del partit i els que m'en perdonar van ser els italians, eh? Van tenir un parell d'ocasions que si les claven dins... Suposo que volen pressionar una mica d'aquí ja als propers partits, no sé. Doncs això és tota l'actualitat d'aquest matí. Un repàs ràpid, si més no. Gràcies, Sergi, i fins després. Fins ara. 1, 2... Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.ca. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Stay close to me Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 6 minuts i arribem a 3.11 del matí. Moment per parlar del temps. Som el Carles d'Arenet i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? Bé, avui vas en conjunt amb les cadires, veig, des d'aquí. Sí? De color blau, no? Vas blava. Sí, sí, sí. I amb ratlles d'esvern, de fet. És el color corporatiu. T'han posat uniforme i no m'ho havien dit? Has vist? Hi ha novetats. Al departament de televisió no ens ha arribat encara les samarretes d'uniforme. Doncs mira, estan bé. És un blau així... Kiridaner. Sí. Doncs, no sé, si vols, parlem del temps. Sí o no. Però hi ha hagut coses, no? Va ploure divendres. Sí, va ploure una miqueta, va ploure divendres a la nit una mica, poca cosa, i també dissabte de matinada també va acabar alguna goteta. Tot junts arriba a sis dècimes de litre, que dius, uau, quina pluja. Però bé, el que estava pel carrer estava al voltant, doncs, aquelles quatre gotes fotent una miqueta més la gitza. El que avui és més destacat, a part d'un cap de setmana bastant tranquil. Ahir a la tarda se'ns va disparar la temperatura, però no ho agafem com a referència. Ha estat un cap de setmana, podríem dir, fresquet i agradable, fins i tot dissabte ventós, amb alguns núvols al migdia. Dissabte la màxima va arribar gairebé als 24 graus, es va quedar una mica més curta. I ahir a última hora els núvols i l'eixafogor i la frenada del vent del sud van provocar que el termòmetre s'enfilés. Durant tot el dia vam estar en 24 graus, i de cop i volta cap a les 6 de la tarda va pujar la humitat, va pujar la temperatura, vam arribar fins als 26, i realment va ser a última hora del dia d'ahir que vam arribar a la màxima més important del cap de setmana, 26 graus. O sigui, imagina't, un cap de setmana que ha estat marcat una mica per la variabilitat, pels núvols, pel vent, i que no acaba de fer net. Si recordeu, la setmana passada apuntàvem que a última hora de diumenge... i durant el dilluns i dimarts podia haver-hi una certa inestabilitat, una inestabilitat que ens podria arribar diumenge a la tarda, però que finalment divendres recolava una miqueta i no hi havia tanta possibilitat de tempestes, i així ha estat una mica, no?, aquesta nit. Han intentat caure quatre gotes també aquesta nit, no han arribat ni a comptabilitzar perquè són gotes que cauen i poca cosa més, va passar ahir a la nit, potser era el plor dels que segueien la selecció, i el fet és que de cara als propers dies, ben bé fins dimecres, seguirem amb aquesta variabilitat, amb sol, alguns núvols, i el que és més destacable és que fins mitjans d'aquesta setmana les temperatures es mantindran bastant fresquetes, podem dir que no seran exageradament altes, ni tindrem aquella calor tan xafogosa dels migdies, o sigui que... Aprofitem aquestes dies per disfrutar, perquè sembla que a partir de dijous tornaria a remuntar la temperatura i tornaria a parlar de temps molt més estable. O sigui, tenim dilluns, dimarts i dimecres, que els valors màxims estaran al voltant dels 23, 24, en dies molt variables, on hi haurà núvols. A la tarda, tant dilluns com dimarts com dimecres, tenim la possibilitat d'alguns ruixats en zones de muntanya, han de caure en zones de muntanya i l'interior. algun d'ells no es descarta la possibilitat que tant aquesta tarda com la de dimecres pogués arribar a Sant Jús, alguna goteta podria arribar a Sant Jús, també és probable i és possible que durant el dia d'avui alguna gota es pugui escapar, no arriben ni a mullar el terra, però alguna gota, algun núvol ploraner podríem tenir i ens podria deixar algun ruixar, però realment no, és que no cal ni agafar el paraigua perquè són moments molt simbòlics, això mateix. Llavors, a partir de dimecres marxa una miqueta aquesta inestabilitat, ens queda un temps força més serè, clar, amb la presència del sol recuperarem els valors màxims de les temperatures, el temps s'estabilitza. També les temperatures baixen perquè a partir d'avui, sobretot aquesta tarda vespre, entra el vent del nord. O sigui que als dos extrems del país, tant la tramuntana a l'Alt Empordà i al Baix, com cap al delta de l'Ebre, entrarà el mestral, allà tindrem un cel serè molt net, també cap a les comarques de l'interior d'Ellida serà un cel serè, però en canvi al litoral central, i del sud de Girona, allà hi tindran forces l'obús durant els 3 dies. Aquest vent del nord serà el causant que les temperatures no s'enfilin massa i que tinguem un ambient molt agradable. A partir de dijous, t'estalla el vent del nord, això farà pujar la humitat, la sensació deixa fogor, i també coincidirà amb no pujar del termòmetre. O sigui que dijous, divendres i el cap de setmana, de moment, pinten bé, pinten de sol i pinten força bo, i d'altra banda, pinta una mica més càlid del que tindrem aquesta setmana. Però ja està bé. Que aquesta setmana de juny sigui una miqueta més fresca. Perquè la setmana que ve, de fet, arriba ja l'estiu, no? Oficialment. Sí, sí, clar. Quin dia, 21, 22? Sí, 21. Ho acabarem de confirmar per l'hora, perquè no ho hem mirat, però sí, sí, teòricament... No, encara queda avui, encara és 11 o 12. Avui és 11, sí. Venem bé 10 dies. I la setmana que ve també tenim la rebella de Sant Joan i pràcticament haurem dit adéu a més de junts sense veure'l. Per què? Ah, perquè va ser ràpid. Ha passat molt ràpid. Però és que encara estem a dia 11. Però en dues setmanes, amb els nens de casa al migdia i totes aquestes coses, passa tot així com molt volant. Bé, doncs almenys no farà calor aquesta setmana. Com a mínim. Una cosa bona. Una cosa bona tenim. Doncs gràcies, Carles. No, que ens han rescatat. No sé si puc dir aquesta paraula. Sí, no? Bueno, podeu estar contents. Ara tenim hipoteca, devem una moto, devem un cotxe, devem una hipoteca i devem 100.000 milions d'euros a Europa. Veus? I els dels bancs contents. Sí, la prima de risc ja s'ha relaxat, els diversos han recuperat la confiança, tot això. Sí, sí, sí, ara s'ha recuperat tot. I aviam els banquers, amb aquests 100.000 milions, si van tots amb ells, aviam què fan. Que s'omprin una casa i que incentiven l'economia així. Com que es tornaran a forrar i tornaran a deixar les arques buides, serà molt guai. És molt divertit. Perquè diuen que això és cíclic, no? Tot plegat? Sí. No, llavors ara hauríem... Vulltes la conta, tornes a omplir-la... Estan bé els europeus, aquest bot de confiança cap al país de la pandereta. Està molt bé. Verem com acabarà tot plegat. Doncs amb una ruïna total d'Europa, perquè si han d'anar tirant diners amb els espanyols, tal com se'ls gasten, està molt bé. Jo començaria a construir ja. Allò d'esplugues, allò de pla que ofec, ja poden començar a construir tranquil·lament. Sí, sí, sí. Ja ho veus, no? D'aquí dos anys hi tornarem a ser. Les empreses que funcionaran molt d'aquí dos anys són les impremtes. Sobretot aquests que fan cartells d'inventa, ben grans, perquè serà el negoci del futur. Perquè estarà tots els edificis amb cartells. Bé, Carles, doncs... Ric per no plorar, eh? Ja, ja, crec que ja t'hem entès. Tornem a parlar demà, que vagi bé. Sí, amb i tant, bon dia. Bon dia. I need some time to get it right. You're not gonna see me through. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta. I que a mi de les 11 de la matí us expliquem més coses, coses que passen arreu del món. En aquest cas ara parlem d'un parc curiós que s'ha estrenat a la ciutat finlandesa de Tampere, on estrenen un parc dedicat justament als Angry Birds. És una proposta que pretén doblar els turistes aquest estiu Gràcies a aquest joc per mòbils. Fa tres anys, doncs, de fet, no existien i, en canvi, avui, aquests angriberts és el joc gratuït per mòbils que està a punt de superar els mil milions de descargues. La setmana passada, de fet, va saltar del món virtual al físic amb el seu primer parc temàtic. És aquest parc situat a Finlàndia i, de fet, és on va néixer Robio, que és l'estudi creador d'aquest joc. Aquesta ciutat també està a 160 quilòmetres del noroest de Helsinki, que és també la tercera ciutat en importància de Finlàndia. Llavors, el que s'ha fet són 12 atraccions que reprodueixen 10 episodis dels jocs dels ocells enfadats que han omplert mòbils i tablets. Hi ha carrossels, també hi ha gronxadors, escales, parets per escalar, etc. I el món físic tampoc s'oblida del virtual, perquè després de pagar... 10 euros als menors de 4 anys gratuït. Un cop creues l'entrada en un mòbil o un tablet a un iPad, s'activa una aplicació i es van carregant nous episodis d'Angry Birds. Aquest parc dels ocells, que ocupa una extensió d'una hectàrea, és un complement a un altre, tot i que el preu de l'entrada és el mateix. També hi ha gorres, samarretes, peluixos i també, fins i tot, les begudes porten els dibuixos d'aquests ocells i hi ha diferents. Tot plegat depèn de cada producte. Té un preu més o menys diferent. Doncs curiós, els fans d'aquesta aplicació, d'aquests angrivers, ja saben que poden trobar la seva versió física en el món real, com si diguéssim, en aquest parc temàtic de Temperia, Finlàndia. I encara més a punts, en aquest cas també tecnològics, però parlem ara d'aquesta mena de batalla entre els SMS i els WhatsApps, perquè els SMS, aquests missatges, curs de text de mòbil, han celebrat 20 anys, ara mantenint el pols actiu amb els WhatsApps. Tot i això, de moment, manté el lideratge com a mètode de comunicació sota aquesta amenaça d'aquesta nova manera de comunicar-se, aquesta aplicació gratuïta dels WhatsApp. Tot i això també competeix amb altres tipus de sistema de missatgeria, com és l'IMS, jo, el BlackBerry Messenger, en funció també de cada aparell. Tot i això ens diu que els SMS mantenen la seva hegemonia com a mètode general de comunicació. El primer missatge es va escriure el desembre del 92, el va escriure Neil Packworth des del seu ordinador i anava dirigit a un company. El text que va escriure és probablement un dels que més ha enviat en aquestes dues dècades d'història d'SMS perquè va ser justament capicrismes. Per tant, és evident que aquest trànsit de missatges creix espectacularment en segons quines dades en què fins i tot es col·lapsa tot plegat. I un any després ja Nokia, amb el seu terminal 2110, permetia ja intercanviar missatges. D'això, en els SMS, només es podien enviar en aquella època entre usuaris d'un mateix operador i no va ser fins a principis de segle, per tant, cap al 2001, més o menys, quan la tecnologia va permetre trencar aquesta barrera. I a partir d'aleshores, la trajectòria dels missatges ha tingut un recorregut ascendent d'aconseguir 3.700 milions d'usuaris actius arreu del món. Fins i tot es diu que ara eren SMS, estava marcats pels 160 caràcters i que ara acostumats als actuals 140 de Twitter. Fins i tot hi ha qui pensa que aquests 20 més no ens poden arribar a semblar la glòria, segons com. I tot i això que em deia, ara està una mica en declivi aquest tipus de comunicació, sobretot gràcies o per culpa d'aquest nou sistema de messageria, aquesta aplicació per telèfons, per telèfons intel·ligents, que és el WhatsApp i que, per tant, ho permet comunicar-se de manera gratuïta. I sí, més no, de moment, els SMS se compleixen encara 20 anys. Just a la fusta, el magazín del matí. I ara sí, 3 minuts i les 11, moment en què connectarem amb Com Ràdio per saber què és el que passa a re del país i també tot seguit sentirem les notícies de Sant Just i tornarem d'aquí una estona. Fins ara mateix. Hey, where did we go? Days when the rains came. Standing in the hollow. Playing a new game. Laughing and running, hey, hey. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Com Radio. Notícias. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite, Polo i Oriol. Pujador, la borsa espanyola continua reaccionant a l'alç al rescat de l'eurogrup per a la banca espanyola. Si bé, ha rebaixat una mica l'eufòria de primera hora del matí. L'Ibex 35, el principal indicador, guanya a aquesta hora un 3,5% després d'haver arrencat sessió a les 9. amb una pujada de gairebé un 6%. El parquet espanyol registra guanys amb pes, sobretot pel sector bancari. Les accions de Bankia pugen un 14% i les de CaixaBank prop d'un 5%. La prima de risc també ha reaccionat relaxant-se. les primeres hores d'acotització, tot i que ara ha pujat una mica en aquesta darrera hora. El diferencial amb el bo a Alemanya es manté als 472 punts de diferència. El president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortelà, ha acollit molt positivament el rescat en declaracions a Com Ràdio perquè reactivarà els mercats, ha dit, però ha avisat que cal veure si el mecanisme funciona a la pràctica. La teoria és que el préstec de l'Eurogrup farà pujar el deute públic espanyol, però després els bancs hauran de retornar els diners a l'Estat. El govern espanyol deixa cap préstec a la banca. S'espera que se suposa que un diut altre el tornarà. En conseqüència del deute que té el govern espanyol serà liquidat el seu moviment per la banca. Mentrestant s'han de pagar uns interessos. Aquests interessos el govern espanyol els ha de pagar a Europa, però la banca també haurà de pagar interessos del govern espanyol. Per tant, deixant davant el de fase temporal, tampoc el govern espanyol ha de tenir en aquest sentit la càrrega dels interessos. És a dir, en teoria tot això funciona molt bé. El problema és com funcionarà la pràctica. Respecte de la recuperació de l'euro, Hurtalà ha dit que serà difícil veure un efecte immediat d'aquesta ajuda en l'enfortiment de la moneda única. A aquesta hora a les 11 comença l'acte al Palau de la Sarasuela on el nou governador del Banc d'Espanya, Lluís Maria Linde, ha de jurar o prometre el càrrec davant del rei. Linde és un home de confiança del ministre d'Economia, Luis de Guindos, i substitueix Miguel Ángel Fernández Ordóñez al capdavant d'aquest organisme regulador. Linde va dirigir àrees de responsabilitat ja al Banc d'Espanya com ara el servei sobre el risc del deute públic espanyol, i podrà ocupar el despatx a la seu d'aquest organisme a Madrid avui mateix. Al Palau de la Generalitat, aquesta hora està en marxa una reunió entre el president Artur Mas i els secretaris generals dels sindicats Comissions Obreres i UGT. Ignacio Fernández Tocho, Cándido Méndez, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez participen en aquesta trobada per parlar sobre la reforma laboral. En declaracions a Com Ràdio, Joan Carles Gallego explicava aquest matí les reclamacions que faran el president. Explicar-los la nostra preocupació en relació a com s'està gestionant la crisi i reclamar a la necessitat d'un gran pacte social, un pacte polític i social que abordi una sortida de la crisi equilibrada amb compromisos compartits i que eviti que continuïm aquesta política de retallades de drets laborals i socials per abordar la sortida de la crisi. Un pacte que, en definitiva, hauria de pivotar sobre una reforma fiscal que permetés ingressos públics suficients. Declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya. D'aquí una hora es preveu que el portaveu del govern català, Francesc Oms, comparegui per explicar el contingut de la reunió amb els líders sindicals. I al Port Vall de Barcelona ja es pot visitar el Galió, la Pepa, una rèplica dels marcants del segle XVII que unien Espanya amb Amèrica i l'Asia. L'objectiu del seu pas per la ciutat és la commemoració del Bicentenari de la Constitució. de l'any 1812. Per això, a bord de la nau, hi ha un centre d'interpretació sobre la primera carta magna que es va aplicar a Espanya. Elvira Mata és la directora tècnica del Museu Marítim. Sempre que nosaltres tinguem ocasió de participar i cooperar amb aquelles accions, amb aquells projectes que vagin, que treballin en favor de la preservació del patrimoni marítim en general i específicament del patrimoni marítim a Catalunya, doncs és evident que intentarem ser-hi present. El Museu Marítim ofereix una entrada combinada que per 5 euros inclou el Galiol a Pepa, que es podrà visitar fins a primers de juliol i també la visita al Pailabot Santa Eulàlia i l'entrada al mateix museu. Com Ràdio Esports Bon dia, us parla José Pol. Aquest migdia a la una es reprendrà la final del Roland Garros de tenis que ahir es va suspendre per la pluja. De moment, Rafa Nadal guanya Novak Djokovic per 2-16-1. El Barça de Bàsquet està obligat a guanyar un dels dos partits al Madrid al Palacio de los Deportes en la final de la Lliga ACB. Avui a les 10 es disputa el primer i el jugador del Barça, Pete Michael, creu que s'ha de millorar en defensa per guanyar el Real Madrid. L'últim moment de l'última quarta és no defensa. No defensa, no rebota i no nada. Nosotros queremos ganar un título y necesitamos 40 minutos de focus en el partido. D'altra banda, ahir la selecció espanyola de futbol va empatar un contra Itàlia en el seu debut a l'Eurocopa amb el gol del català Cesc Fàbregas a l'altre partit del grup C. Croàcia-Vegonya per 3 gols a 1 a Irlanda. També en futbol, l'espanyol femení és campió de la Copa de la Reina al superar l'Atlètic de Bilbao per 3 gols a 1 a la final. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'Ajuntament i Càritas han signat un conveni de col·laboració per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment, una vintena de famílies són usuàries d'aquest servei. El conveni permet una distribució més àgil i augmentar la quantitat d'aliments disponibles. Aquesta acció forma part d'un paquet de nous recursos que l'Ajuntament ha posat en marxa per reforçar la xarxa de suport a les persones que passen per una situació econòmicament més delicada. Per això, Promunça, l'empresa municipal d'habitatge i la regidoria d'acció social estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament subvencionarà parcialment aquest lloguer i aviat sortiran les bases per apuntar-s'hi. A més, els serveis socials també disposaran d'un pis d'emergència d'estada limitada per possibles desnonaments. En aquest context, des del Consell Municipal de Serveis Socials s'està impulsant una xarxa de persones voluntàries. L'associació de gent gran de Sant Jus i el Casal de Joves estan fent una crida per generar un grup de voluntariat que ajudi a donar resposta a les necessitats d'aïllament que algunes persones grans del municipi pateixen. L'Hospital Comarcal Moïsès Brogi tanca quiròfans perquè les rajoles del terra s'aixequen. La clausura del centre hospitalari durarà 15 dies fins que el terra sigui substituït. Els treballadors de l'hospital asseguren que cal arreglar un nyap que fa que el terra sigui inestable i s'assequi. L'hospital Moïssès Brogi va costar 113 milions d'euros, 15 a més dels previstos. Només dos anys després de la seva inauguració han sorgit uns desperfectes que obligaran a tancar 12 quiròfans. I ja es poden presentar les fotografies del concurs de la CEAS 2012. Les instantànies es poden presentar fins al 7 de setembre o al local de la CEAS, els dimarts de 7 a 9 del vespre, o bé a la secretaria de l'Ateneu de 5 a 9 de la tarda. La votació popular i el repartiment de premis es farà durant el sopar de motxilla de l'entitat el proper 15 de setembre. Per cert, Canguany s'atorgarà un premi especial sobre l'aigua com a font de riquesa amb motiu del cicle d'actes sobre l'aigua. Doncs de moment aquesta és tota la informació local. Nosaltres tornem a partir de les 12 i a la 1 al Sant Jus Notícies edició migdia. Podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. I tried to be chill, but you're so hot that I melted. I fell right through the cracks. Now I'm trying to get back. Before the cool done run out, I'll be giving it my best. It's a nut that's gonna stop me, but divine intervention. I reckon it's again my turn to win some or learn some. But I won't have this arté no more. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. I've been spending way too long checking my tongue in the mirror And bending over backwards just to try to see it clearer But my breath fogged up the glass And so I drew a new face and I laughed I guess what I'll be saying is there ain't no better reason To rid yourself of entities and just go with the seasons It's what we aim to do Our name is our birth Bona nit. Música Música Música A casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Passen 13 minuts de les 11. Aquest hora parlem de la trobada festiva que organitza la parròquia per aquest diumenge i en parlem amb la Dolors Cardona i la Montse Giró. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Una trobada festiva que m'explicàveu abans d'entrar aquí al programa, que pretén una mica posar-se o tenir en compte aquest context actual de crisi, però en lloc de continuar parlant amb aquest pessimisme, intentar mirar una mica enllà i proposar, doncs, alternatives o simplement maneres d'adaptar-se a tot plegat. No sé de quina manera o què és el que es proposa. Sí, doncs sí, estem preparant una trobada el diumenge dia 17 i el que hem anomenat canvi davant la crisi, propostes d'esperança. Aquest programa no és res més que un resum de tot el que hem anat treballant a la parròquia I el que hem descobert i també volem continuar descobrint per poder fer uns canvis d'actuació i tenir la ment molt oberta perquè ens arribem a donar compte d'aquelles coses que ens estan passant a la nostra societat, mirar que hi ha coses que tenen un arrel, que neixen o que estan imbrincades en conductes no sempre beneficioses per les persones i per això volem anar a parar a propostes de canvi perquè es pot muntar les coses d'una altra manera perquè la persona sigui el beneficiari de totes aquelles accions que es facin en tot l'àmbit social i volem exposar una petita mostra d'aquestes coses que hem anat descobrint i que volem descobrir entre tots i totes. Jo, per completar una mica el que diu la Montserrat, a vegades aquestes coses, perquè, d'una altra manera, sempre hi ha aquell tema, entre cometes, que diem de formació. I també necessitem coses que ens ajudin a pensar. Llavors, la nostra parròquia, des de fa dos o tres anys, ja ha iniciat una mica aquest camí d'estar sensible a aquestes noves realitats que viurem a través de la crisi. Llavors, aquest any teníem com a lema, parròquia socialment atenta. Això ho vam començar ja des del setembre, fem com el curs escolar, fins ara juny, i això anirà continuant, perquè ja portem diversos cursos que anem fent aquest camí. Tots els grups que hi estem, estem enfocats en aquesta línia. Llavors, quan diem socialment atenta, doncs, què volíem oferir a la nostra festa del dia 17? Doncs ho han preparat d'una manera, perquè hi haurà una missa, hi haurà un acolliment a primera hora de dos quarts de dotze, a les dotze hi haurà una missa que d'alguna manera anirem recordant tota aquesta formació que durant l'any han anat rebent, i al sortir ens hem atrevit a preparar un partit itinerari de noves alternatives. Aquest petit itinerari que tindrà just la seva exposició davant, perquè serà una exposició d'unes hores, no pretenem fer una exposició llarga, no? Aquest petit itinerari l'hem agrupat en cinc àmbits, és a dir, que d'alguna manera tindrem, o volem pretendre, li hem donat uns noms, per exemple, empreses d'economia social, res, exposar aquell tipus d'empreses que el nostre dinar, el dinar que farem a baix a la placeta, anirà en aquest sentit, Aquelles empreses que ofereixen alternatives de treballar a tots els col·lectius. Per exemple, nosaltres ens mourem amb un col·lectiu que es diu Cuina Justa, en què el 80% d'aquest grup fa menjar de càtering, tota l'empresa, i presenta una qualitat en la que està preparada per nanos de diferent nivell d'intel·lectualitat, amb un suport de gent educadora social i psicòlegs, I aquests nois o noies que treballen en aquesta empresa, doncs treballant, aconsegueixen el seu sou digne, sense que a vegades les ajudes econòmiques també es valoren, no? Però que ells se senten capaços de treballar d'aquesta manera. Llavors, què volem oferir a la nostra parròquia en aquest àmbit, per exemple, d'economia social? Volem oferir que hi ha una altra manera de fer les coses, que hi ha col·lectius que fan arribar els seus productes d'una manera molt digna i que no cal anar tant amb aquell consumisme fàcil, aquella cosa, aquí tinc el diner i anem a un lloc. No, hi ha una altra manera de fer. Jo he dit només un àmbit, que és el de l'empresa d'economia social. Quins altres hi ha, també. Mira, Montse, si tu els vols anar mencionant una mica... Bé, els altres àmbits que presentarem seria també el que és les fundacions. Les fundacions que fan tots els seus programes amb la formació i la inserció de les persones que tenen diferents capacitats. Presentarem diferents fundacions... I després també el que hem anomenat comerç i venda directa. O sigui, posarem aquelles coses que ja podem trobar en el mercat quan anem a comprar, que són d'empreses socials. Per dir alguna cosa seria com els iogurts, en podem dir rouba, en podem dir altres coses. I l'altra seria la cooperació i solidaritat, que aquí entraríem en tot el que, com a persones que estem formant part d'una societat, tenim altres realitats que estan amb altres indrets del món, que s'hi coopera i s'hi ha de seguir cooperant. I després també tindríem un altre àmbit, que és la de solidaritat i ajuda directa, que aquí entraríem amb tot el que està Càritas a nivell de tot Catalunya, i també, quan diem ajuda directa, aquelles necessitats que ara estan tan a flor de pell a la nostra societat. I això, d'alguna manera, aquests àmbits... i tot el que la parròquia, l'itinerari que ha anat fent la parròquia, ens porten a compartir el que hem conegut. I això ens ha de portar a la decisió d'actuar de manera diferent perquè partim d'aquesta visió diferent o d'aquesta visió que hem pogut reflexionar de com està funcionant la societat i llavors veiem que aquesta reflexió ens porta a actuar diferent i conèixer aquestes diferents realitats, aquestes diferents coses, ens ha de portar a actuar. I que vol dir que podem incidir en la compra, després també el voluntariat que podem oferir a aquests diferents camps i també, com no, una ajuda econòmica, perquè avui tots sabem que les fundacions, tot el que és el que en diríem el tercer sector, hi ha les retallades que són molt pronunciades i fa falta que hi hagi voluntariat i fa falta que hi hagi ajuda econòmica. Sembla que, per el que anem dient la Dolors i jo, estiguem centrats en aquestes empreses d'economia social, empreses de fundacions, etc. Però la reflexió parteix de tots els àmbits que estem vivint en la nostra societat, des de les propostes que ens fan al baixar les retallades a sanitat, educació, també aquelles coses que que veiem que en les empreses s'ha treballat d'una manera diferent per al benefici fàcil. Per tant, això vol ser una proposta de reflexió perquè les nostres actuacions en tots els àmbits de la vida puguem actuar de manera diferent. Suposo que també, o ho haureu notat, o no sé què penseu, si hi ha més consciència realment en els últims anys en aquest sentit, O sigui, si la gent realment arran de la crisi es veu com és obligada a pensar-hi una mica més en tot plegat. Nosaltres crec que no aportem una cosa. Hi ha una dinàmica dels joves, d'una part dels joves, que jo crec que és el nostre aprenentatge. Perquè hi ha un col·lectiu de joves que ja van en una direcció concreta. I això ens ajuda també a portar en pràctica dintre dels llocs on ens trobem una determinada gent que han viscut una època més... de més esplendor econòmic. De bonança, no? Exacte, de tenir-ho tot fàcil. Exacte, de fer aquest tom una altra vegada, de dir, escolta, no ho sé, jo, Montse, pràcticament, una mica, cada vegada que ens surt allà a la parròquia, sempre estem pensant, aquest jovent que ja està en aquest camí, aquest jovent que ens fan aquestes ofertes, aquest tema de l'ecologia, és a dir, anem a buscar aquell comerç proper, aquell producte que no està tan tractat químicament. Sents intermediaris, també, no? Exacte. Jo penso que hi ha un jovent que ja ens porta un camí fet. Aquesta trobada que fem, evidentment, ojalá, ells vinguessin perquè encara seria més enriquidora i estan convidats. És la nostra il·lusió, no? Però vull dir que jo crec que hi ha un camí d'un col·lectiu que ja ha fet feina. Aquesta trobada serà diumenge, no hem dit l'hora, que serà les 12 de la migdia i es farà a la plaça de l'Església i també a la plaça Verdaguer, no? A dos quarts de dotze. A dos quarts de dotze ja fem l'acollida. A dos quarts de dotze ja, d'alguna manera... No volem que sigui allò d'arribar i entrar dintre l'església, sinó, escolta, mira, conèixer-nos, estar una mica junts. I a les 12 ja començarà la missa i després farem aquest recorregut d'itinerari social. que acabarà amb una part de la placeta, perquè això es fa davant de la placeta, amb el que ja nosaltres com a parròquia hem fet els diferents grups. És a dir, hi haurà uns panels que són això que volem oferir de noves alternatives i una altra part que serà més o menys el que ja hem fet aquesta i nosaltres amb aquesta línia els diferents grups de la parròquia. Per tant, serà una mica d'exposició informativa i també del treball que s'ha anat fent durant aquest temps. Del treball fet. I finalment, baixarem a baix el rentapeus o la plaça de baix, que abans de començar a dinar, que és a les dues, un quart d'hora abans, i hem creat la figura del cap de taula, perquè amb la nostra targeta que donarem a cada persona, perquè d'alguna manera és la seva... la targeta d'aquesta festa, hi ha un apartat que li diem les mirades. I ara torno a deixar la motxa que ella aquest tema el porta molt bé. A veure, aquestes targetes en diem targetes d'identitat perquè en una part d'aquesta targeta hi ha un verset, un versicle de l'Evangeli que diu qui us acull a vosaltres m'acull a mi i qui m'acull a mi acull el que m'ha enviat. Perquè pensem que tota la crisi que la paraula crisi s'aplica a moltes realitats però probablement oblidem l'origen d'aquest terme i que procedeix del grec crino que significa decidir especialment en moments greus o intensos de la vida des d'aquest prisma d'aquesta crisi volem estar atents a això que dèiem qui us acull a vosaltres i llavors Amb aquesta targeta que hi ha, aquesta paràsia de l'Evangeli, a l'altra part de la targeta hem posat el que en diem mirades compartides, que hi ha la pregunta que diu, en el teu dia a dia, tu què has vist? Què has descobert quan has estat socialment atent? Això és una pregunta personal. I aquesta persona de cap de taula, la persona que vulgui participar, podrà dir el que ell ha vist, el que li ha cridat l'atenció per ser agents de canvi. Llavors compartirem aquestes mirades, després compartirem el dinar i això serà el que anirem fent. Però no és una cosa que sigui només per les persones de la parròquia, és oberta a tothom, tothom hi és convidat, perquè és una situació que la vivim tots i socialment ens hem d'apuixar mútuament. Somar forces, d'alguna manera, suposo que hi ha diferents àmbits s'intenta no posar-hi remei perquè tampoc hi ha una recepta màgica però intentar trempejar-ho tot plegat i m'imagino que és una manera d'intentar anar o sí, exacte, sumar diferents agents exacte, sí, sí perquè aquesta crisi sigui productora de canvi sí, nosaltres creiem que ja no tornarem al temps d'abans, ojalà no hi tornem perquè doncs sabem com ens han carregat tantes coses importants del planet i tot Per tant, ens hem de preparar per una nova manera de ser i agafar-nos amb il·lusió i amb esperança que tot això portarà un bon fi. Si ens estem associats entre nosaltres i ens ajudem mútuament. Doncs, de tot plegat, se'n parlarà i es debatrà d'alguna manera aquest diumenge, aquesta trobada festiva que organitza la parròquia a partir de dos quarts de dotze, després també amb aquest dinar de Germanó. El dinar m'imagino que sí que cal una inscripció prèvia per fer un càlcul. Sí, sí. que hi ha temps fins quan encara s'hi pot apuntar la gent? Bé, en principi era fins al dia 10, però hem parlat amb l'empresa de Cuina Justa i ens han dit que si entre dilluns i dimarts s'hi apunta algú més, que ells ja també faran la recepció de les places que hi hagi de més. Per tant, no tindríem aquest marge fins demà encara. Exacte. Ah, i després una cosa important que ens deixàvem, és veritat que no la tenim lligada del tot... però la intenció és que després al sobretaula hi hagi un grup de música, i segurament qui serà. Però encara ens falta l'últim... L'últim pas. Ens esperem que també puguin venir. Moltes gràcies. Avui hem parlat d'aquesta trobada amb la Dolors Cardonella Montserrat Giró. Moltes gràcies i bon dia. Que vagi molt bé. Gràcies. Moltes gràcies per donar-nos l'oportunitat de poder dirigir-nos a tots els santjustens i santjustenques. Moltes gràcies, Carme. Bon dia. Adéu, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. Fins demà! Fins demà! Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Passen dos minuts de dos quarts de dotze del matí, un moment per fer la tertúlia habitual dels dilluns i per això saludem, com sempre, com cada dilluns, a aquesta hora, el Jaume, el Josep, la Carme i el Vicenç. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Un dilluns en què ens toca realment venir d'un cap de setmana d'aquests en què no semblava que fos cap de setmana, no? Que l'actualitat, diguem que ha agafat a tothom, no per sorpresa, perquè divendres ja s'havien anat explicant, Però diguem que han arribat finalment aquestes notícies que feia l'efecte que tard o d'hora, i més d'hora que tard, acabarien d'arribar, que és aquesta mena de rescat. No sé si voleu qualificar-ho entre cometes. No es diu així. No es pot dir... És un rescat de la banca. Sí... Tota la banca ara està contenta? Sí, exacte. Aquest matí ja semblava que la borsa creixia més que mai, que la prima de risc s'abaixava, que els inversors doncs estaven contents. Ara, qui tornarà aquest rescat? A jo. Aquí està, el pit de la qüestió. Tu, el tornaràs tu. Tothom. Jo com que no sé què vol dir rescat. Jo m'estaré calladeta perquè no sé què vol dir. En teoria l'han de tornar als bancs. En teoria. I els seus socis. En teoria l'han de tornar als bancs. Sobretot perquè és per ells, en principi. Un rescat a la banca, qui hauria de tornar aquests diners és la banca. Per tant, en un moment hem de creure que ha de ser als bancs. Sí, sí, no hem de creure el que vulguem. És que ara també ja comencen a parlar com els rajolaires, que tots som millons. 100.000 milions de... Sí, sí, és que jo ja m'hi perdon. Si això ho has de traduir per setes, et falta llibreta per posar zeros. Quants habitants són a Espanya? 46.000, em sembla. Ai, 46 milions. Quants resultarien a partir per... Ah, per res, per res. Ens tocarà una pel a cap. Ens sembla que ara ja són 48 o 48. Bé, això igual. Home, a Barcelona érem 3 milions, ara ja som 7. No, home, no, això és tot Catalunya. Som les últimes de la fila, o les penúltimes de la fila, perquè Grècia i nosaltres i Portugal ens toquem. El que diuen és que no serà un rescat com el de Grècia, Portugal, etcètera. Però que sí que, en principi, l'Eurogrup el que deia era que un rescat, com ho deia, que és una ajuda a l'Estat. Què passa que llavors, com que tot el problema ve, o sobretot derivat dels bancs, Per això, segons com, segons a qui escoltem ens diuen que és als bancs, segons a qui es diu que és a l'Estat i diguem que tot plegat és una mica difícil de treure'n l'entrellat, d'alguna manera. L'important és que ara podem demanar els calés que es fa falta. Sí, home, amb un interès ben elevat, ja ho, i així ens anem fent. Bueno, doncs mira, després els haurem de tornar, eh? Aquest és el problema. Si ara me'n vaig al banc i n'he dit deixa'm 30.000 euros, me'ls deixaran. No, te'ls deixaran. Al banc que té no et deixen re, tu, home. Sí, home, sí. Han de netejar els seus... Tu vés al banc i aviam la teva pensió, tal, i tu com et dius, tal, tal, quant necessites? Però la pensió no es pot tocar. I els seus fills, quina edat tenen? La pensió no es toca. De moment. És el que parlàvem abans. No, no, que dic jo que els bancs, aviam, que no pots anar a demanar 50 milions d'euros, però vas i li dius, escolta'm, que necessito puntualment 10.000 euros i tot. Ja has rebaixat d'altres dir 30. Oh, 30, sí. Jo el que trobo, una empresa, oi, que quan no va haver plega, doncs perquè no plega el banc. Perquè llavors no, esclar, arrossegaria molta gent que els deixaria penjar. Això és el que proposava ja fa temps, em sembla que fa un parell d'anys que havia sentit algun economista que ho deia, allò de dir... Deixem caure un banc. Bé, jo una vegada tinc un amic d'aquí a Barcelona que... Bueno, és que no puc dir perquè... Que té tota la confiança, l'única caixa que li ha de donar confiança a tota la vida és la cutxa. La caixa cutxa. La caixa cutxa de dalt al basc. El país basc. La cutxa es diu. Sí, sí, la caixa cutxa. Sí, i és veritat, és l'única que no està dintre la llista de tots aquests fallons. Mireu-s'ho. Ahir me'n vaig recordar perquè a més ho van dir per la televisió. És que allò és un altre país. Jo dic, ai, doncs mira, ara m'aniré a la caixa i ho rebentaré tot i ho portaré a la cuixa. És que la caixa de pensions, per entendre't... Ara ja no és la caixa de pensions, n'oblida tant. Què és? Caixa banc. Caixa banc. Caixa banc. Caixa de pensions per la vejec i d'ehorros, això és de quan la meva àvia. Exacte. N'oblida tant. No, de quan la meva àvia no, perquè jo hi era i no sóc... Bueno, no, però vull dir que de la meva àvia i de mi. Estàs gran llet, ja, home. Estàs gran llet, guapo. Però és veritat, o sigui, caja, pensions... Bueno, doncs caja banc, caja banc, és el que té més calés d'aquí a Espanya, de cap banc d'aquí, i els volen fer... a convergar amb rodes de molins. Vinga, aquests bancs que no s'aguanten, vinga, va, anem-los donant diners. La caixa és a Vertis, la caixa és grans laboratoris, la caixa és qualsevol cosa, menys ajudar a pensiones de vejec i d'horros, qualsevol cosa. Perquè la caixa té, absolutament, tu ja sabies que el... El Godó és el vicepresident de la Caixa? No ho sé. Però això van posar-ho, entre cometes, perquè ningú... L'amo de la Vanguardia, com no ho serà, l'amo de la Vanguardia? Però vull dir, va quedar, que també gratis, suposo, no? Està allà gratis, no? Amb lletretes petites a la Vanguardia, perquè clar... Home, clar, s'ha de quedar bé. Però clar, aquestes coses, menys mal que estem a l'era de la informació i que si no t'enteres de les coses perquè no vols. Però és que els bancs no tenen consciència, juguen amb els diners i fan negocis amb els diners. Però jo on és que faig? Vaig que un cobre es trec i me'ls fotis a tot la... Fas un clot a terra i el vas trient de micu en micu. Plantes. D'altres maneres, com que no és el meu problema, perquè no... Jo tampoc arribo tant. No, també és veritat que hi arriba un moment en què tot plegat sembla que, com que no depengui de tu, pots anar escoltant a veure què passa. No, és que no entens, nena, és que no... Vosaltres, perquè sou joves i esteu una laona... Segons quins termes, encara que... Jo, de veritat, em quedo igual, eh? A mi, ahir al dematí, ahir diumenge, Es van despenjar, et poso la ràdio, jo els he repetit moltes vegades que jo la nit escolto la ràdio. És una forofa. No, dormo amb la ràdio posada. No és que escolti la ràdio, dormo amb la ràdio posada i et despertes i... Hòstia, com? A Europa ens ha... Ens ha descatat. Ahir al dematí, què vol dir això? Que estem contents? Que estem desesperats? Que serà la ruïna? O què passarà? Perquè jo em vaig entrar de res. L'altre sí? Rescate d'Europa. Ahir al dematí. és que el Rajoy mana sobre Europa, però els vas dir, els va dir, ei, ens heu de deixar tenir els altres a sus ordeners. Això no s'ho creu ni ell ple de vi fins dalt. Ara torna a començar perquè no sé com has dit. Que el Rajoy sembla que mani Europa. Ell ho va demanar. Escolta, de tota la vida, de tota la vida, no d'ara, sempre s'ha dit, així la gent una miqueta burreta, Espanya és el cul d'Europa i el cap de... De l'Àfrica. De l'Àfrica. I tota la vida en tindran igual. Sí, sí. Però és que jo també tinc que dir que em fa molta ràbia que es digui ara com si tota la culpa fos d'aquest senyor que hi ha ara que no té cap simpatia meva i això que ja m'és igual. Però és que ja fa quatre anys que estem arrassogant això, eh? Quatre o cinc anys, no és d'ara, eh? És que ara sembla que aquest senyor ens hagi portat aquí al Serrampión, eh? Aquests dies sortia que Cepatero passaria la història com el president que va negar la crisi i Rajoy el rescat. Cepatero passarà la història perquè es veu que ha sigut el president més inepte de tots els que han hagut en aquest món mundial. Quasi tots. No votem a ningú, que torno a dir l'altre dia. Que ningú vagi a votar, senyors. Quan hi hagi eleccions, zero. A veure què passa. Sou radicals, eh? Sou radicals. A mi em molesta moltíssim que... que per exemple aquest programa ara va malament no? que no ens escolta ningú llavors els que vinguin aquests sí que ho faran aquests ho faran pitjor perquè aquells seran boníssims i a nosaltres ens han tret perquè som uns petardos i llavors ven un altre i nosaltres som els bons i els altres que venen són els dolents escolta aquesta història jo sempre he dit jo no soc una persona de dreta més aviat soc d'esquerra soc d'esquerra més aviat Però reconec que les esquerres... Sempre m'he imaginat igual. Un carro que vas tirat pel seu cavall i passa per un pedregal amb totes d'articles posats a dintre del carro. I en aquell pedregal els articles es comencen a fer un desbarajuste, es comencen a alterar l'un sobre l'altre i tal. Això és l'esquerra. Llavors ve la dreta, calma... Busca un altre camí i ordena tot el que hi ha en el carro. Però gràcies a les esquerres sempre s'hi posa un paquet més. Sempre s'hi posa un paquet més. I aquest paquet, després el de la dreta, també l'ha de posar dintre del carro i va seguir. No sé si entens... No, jo t'escolto. Els paquets són els avantatges que pots tindre socialment. A l'esquerra. amb l'esquerra. L'esquerra sempre hi haurà un paquet més que la posarà, però es anirà desordenant el carro. Llavors ha de vindre a la dreta i no pot buidar el carro, sinó que l'has desordenat. Josep, després d'aquest programa, sí que ens diuen que no tornem. Ja t'ho dic. No. Aquest és fix, de veritat. Però sí que és veritat, això. No, però aviam. Les esquerres van pels seus ideals i els altres van per la pela. Aviam, aviam. Uns van més ordenats. Aviam, Jaume. Aviam. No estic parlant de l'extrema dreta, faixista... No parlo d'això, eh? No parlo d'això. Això ha oblidat i ha oblidat estar a ver-los a i-los. A ver-los a i-los, però jo ho heu dit moltes vegades aquí. Avui, avui, 2012, què vol dir ser de dretes i ser d'esquerres? No, defensar un interès social, no? M'imagino que seria el que daríem l'esquerra, el que passa que la línia és molt... Però com ens ha anat també? Què és ser d'esquerres? No, nena, el que vull preguntar... No, el que et diu ella, eh? No, què és ser d'esquerres i què és ser de dretes? Què passa que els partits és on ha quedat més aigualit, potser, aquesta idea, no? Perquè un partit socialista, aparentment d'esquerres... Perquè els veus, tu, els veus i dius, bueno, aquest què és, de dretes o d'esquerres? Perquè jo ja no ho sé, eh? Però l'esquerra va ser... Quan surten al Parlament, al Parlament de Catalunya, bueno, el de Madrid, i surten allà i jo dic, aquest tio... segons com et pot interessar algun o altre de vegades que aparentment és d'un partit de dretes pot semblar-te interessant el que digui i després un altre molt més esquerres però diuen una cosa i en fan una altra clar, una cosa és el durador i l'altra és igual, però ara no està manant cap més fins fa cinc mesos sí sí vale? fins fa cinc mesos sí no, no jo sempre sento dir el mateix Aquí a mi? No, no, a tothom, a tothom. Quan fan les eleccions, sí, no us preocupeu que tot anirà bé. Però s'ho fan als Estats Units també, eh? Mira com li va la mama. Però llavors, quan arriben a dins de la Moncloa, diuen, vine, vine, vine aquí, obren un d'allòs, obren una habitació, i allà hi ha tots els enrenous i pagaments que s'han de fer... que és al revés de tot el que està ell dient a l'hora de les eleccions. I llavors ara mutis. Bueno, que són llavors que es queden a casa, que no fan política. Sí, però algú ha d'estar davant sempre. Però llavors què? Aquí li donem la culpa d'això ara. Perquè després, després ells marxen amb una pensió per tota la vida, eh? Tu, si tens alguna ocasió, si un dia vas a Madrid, o teniu intenció d'anar a Madrid, jo ja us diré un lloc que podeu anar a menjar, que et menja de conya, que està just a darrere del Congrés. A darrere, al carrer de darrere. Que es diu Edelbois. Allà ni reserva en taula ni rellà, menys el primer carrer. I els veu-se a tots... Els d'un cantó, els de l'altre, tots jalan junts i oi, que... Home. Són persones civilitzades. Els de dretes i d'esquerres tots els han de menjar, pobres. No, aviam, tu sí que m'entens aquest parell, perquè el Josep, perquè en sap molt, i el Jaume, perquè som incompatibles, vull dir, cap problema, però sí que m'entens. Que llavors tampoc ens hem de creure que s'estan matant allà... No, no, és clar que no. Una cosa és les discussions... Llavors... No, però tenen punts de vista diferents. És com tu amb algun amic... O ara aquí quan els discutim... Discrepem... L'amistat que es tenen... Vull dir, són dues coses diferents. Jo puc discrepar totalment de com penses tu i, en canvi, ser molt amic teu. És que sí. El que vinc a dir-te és que la gent, quan et penses que hi ha una bifurcació així... que uns són de dretes... No, no, no. A veure, no sempre dic el currito del carrer que som nosaltres, els que anem a votar, i et penses que realment... Tots més el mateix, i tots són el mateix. I tots són... Escolta, ara s'estan matant pel senyor aquest, el millet, que ara té que anar a la persona. Tu te'n vas a un restaurant de Barcelona i cada dia està el tio venjant allà, amb tota la trupe, i dos escoltes a la porta. Qui paga això? Perquè no marxi. Primer l'escorcolló no importa diners. No està menjant el cafè de 9,50 euros, eh? O sigui, jo crec que Catalunya Ràdio està davant i sé molt bé el que estic dient. Però això és a tothom. Però per què ens fan creure que aquest senyor pagarà no sé què, no sé què? Per què ens ho creiem? Ens fan creure. Llavors què fem? No creiem en res? M'aixeco el dematí i tanco la ràdio i em poso... Hi ha coses que sí i hi ha coses que no. És saber-ho separar una mica. I quan et diguin t'has de rescar la butxaca tu, sí senyor, i a pagar. Llavors ja està, no sé què estem parlant. És que és així. Si no et diran, ei, cuidado que no cobraràs el 18 de juliol. Tu si no vols tornar-te nerviosa pots teletaxis que de volta no parlen. És divertidíssim, eh? És molt nerviosa, home. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, No, sí que és veritat que a vegades convé llevar-se i no escoltar eternament la ràdio, eh? I no sempre els mateixos. I la Carme, que d'anar amb el malaurat engegat, se li posa un cap així. Sí, no, amb el malaurat engegat, però és veritat, no pot ser. I ahir dic, hòstia, si avui és diumenge, perquè va ser ahir que es van aixecar dient que s'havien es bascatat. I dic, hòstia, no sé quin dia. Això s'ho havien parlat al Vistat. Home, suposo que al fer-ho un cap de setmana... Estaves dient, ara no sé si heu somiat o no. No, ara no sé si és diumenge. Clar, clar, perquè semblava un dia de cada dia, no? Home, això que passin divendres... És perquè te'n donis compte que ells treballen sempre, pobrets. Ells treballen sempre. O segurament per evitar que fos un dia en què tothom estigués més al cas. No, no, però jo vaig fer... Mira, entre el fum... Ahir, per exemple, anem a canviar una miqueta el tema aquest perquè nosaltres som oïdors. D'acord. TV3. La televisió que apago, m'hemenda. Sí, prenda. Sí, sí. Tot el cent dia, carreres de cotxes. Sí. Tu creus que és normal? Aquest és un altre d'aquests debats que... Ahir de port complet, tu, tenis, futbol... Escolta'm, perdona, hi ha moltíssima gent gran que no li agraden els cotxes i a mi no m'agraden els cotxes. Tota el santíssima tarda a les carrers de cotxes, que és la cosa més avorrida que veia ara a aquest món. A mi era un tio allà muntat allà dintre. Tu per què no ets espanyola? Però avui continua el partit de tenis entre el Nadal i el Jorkovic. Crec que va acabar empipat el Nadal. Estic parlant de Catalunya Ràdio. Ai, de TV3. Guidi, Catalunya Ràdio? No, TV3. Volia dir TV3, perdona. No, TV3. Però nosaltres et donaran una altra cosa. Però posa... Si no t'agrada el TV3, posa el 324. Però si el TV3 ho pago jo? Posa... També pagues el 324. El 324 feien tenis? Sí, sí. També posa l'altre 3, que no ho sé, el 33. El 33? El Teledico. Bueno, traig. Posa un altre. Menys fan pel·lícules. Me'n vaig a la Paramount i menys fan pel·lícules. I posa el Canal Disney. per veure pel·lícula. No, el que vinc a dir és que entre tots es critiquen quan les coses es van malament. En el cas de la Fórmula 1, jo també penso com tu, en aquest cas. Crec que a l'hora del Telenotícies Potser les motos o les cotxes podríem passar al canal d'esports que hi ha. Tota la tarda. Hi ha qui defensava que en principi també servia per normalitzar. Servia per distreure la gent. Per normalitzar que ho fes des de TV3. Jo ja en una sèrie de ràdio que escolto mentre no comencen a parlar de les motos, del fútbol... La gran majoria, quan ja es parla d'això, a la ràdio, sobretot. Doncs quan ho fan és perquè tenen audiència, eh? No, no. Ah, no? Bueno, segurament. Home, clar. És millor en l'audiència. No, però estic parlant de TV3 i que l'altre 33, que és la que em costa mil peles. A tu, i a tu, i a tu. Però suposo que es qualifica d'interès general, no? Bueno, que ho facin de pagos, si volen, si volen tindre peles. Ah, no. El que vulgui veure, que ho vegi. Tu com vols veure un partit de fútbol d'aquests? Oi que passes per taquilla? No. Ah, no? Tu no tens el carnal? Bueno, l'altre sí. Home. No tots els fan. Però tots fluixen? Però tu, jo no, jo no. Jo només sento els de la barra de la cantonalla si ha sigut guanyat el Barça. Exacte. Però jo m'agrada veure el que guanyi. Vale, però oi que passes per taquilla? No. No. Tu no tens el Gol TV? Però jo el tinc agafat d'allà mateix. Ah, i no pagues? Imagini el que pagues. És gratis. És gratis. La DCL, tot junt. Però no pagues, tot és gratis. Tot és gratis. Bueno, aquesta és la patata per canviar una miqueta de tema. Ens vindrà aquí el guindos, el de guindos. Ui, aquest. També sortia de matar de per a matar peor. Però tu no vols el dret de tenir una cosa i no fer-la servir. Aviam, quina és aquesta cosa? No, no, que jo tinc un dret a fer servir una cosa i no la vaig servir. Per exemple, quina és? Això, tu poses la tele i tu dius no m'agrada el cotxe i tanques. Tens aquest dret. Això també val diners. I a més jo tinc la sort, la grandíssima sort, jo, que m'agrada molt llegir. Ah, bueno, veus? Però el que a mi és que, per exemple, els dius els diumenges a la tarda és una cosa... de tindre alguna neurona que em rellisca o alguna cosa, perquè mai m'ha agradat sortir els dominges a la tarda. O me'n truquen per anar a dinar quan s'ho ocorre els dominges, bueno, ja no ho fan, perquè ja saben que dic que no. M'agrada estar a casa? No, no. Mira, són manies noves. Ja n'hi ha que tenen manies de veure els cotxes. Tu de quedar-te a casa i els altres de veure els cotxes. Però no diguis que no és avorrit, tio. Oh, per tu sí. Però per tota una colla de gent... Estic parlant de TV3, que la pago jo. Sí, sí, sí, és igual. Que la posin en un privat? Clar, però suposo que algú altre diria, si posa una pel·lícula, doncs algú altre també diria que és avorrient. Això de que tu pagues només la TV3, t'ho creus tu. Jo no ho sé. Perquè pagues totes. I inclús les privades les pagues. Inclús les privades pagues, perquè els anuncis... No comprens res d'allò i acabes? Oh, sí, a l'última vegada et quedaràs tancada a casa, eh? El diumenge de una tarda ja hi queda. No, no, totes paguem alguna cosa. Totes paguem alguna cosa. Inclús a les privades paguem. Perquè les empreses que s'anuncien, després d'això me repercuteixen una mica. Perquè et deixes menjar el coco. Per què? És a dir, si jo compro pastes gallo, que s'anuncien a totes les... Abans eren aquí es plogues, les pastes galles. Jo continuo gastant pastes gallo perquè estan boníssimes. Però no perquè l'anuncien a Telefinco. No, no, però l'anunci no pagues tu. I tu pagues, perquè et podrien donar les pastes galles molt més barates si no et fets l'anunci a les televisions. Vull dir, això de... No les gastant-les perquè les coneixes. Estic en Franca en minoria. Aquí hem de buscar alguna maruja que vingui aquí perquè jo... No, no et trobaríem. No, clar, el que passa és que sempre les minories sempre perden. Mira, hi ha un canal que fa boxeo. A mi no m'agrada. Allò el que m'agradava molt era la lluita lliure aquella, que feia tanta comèdia. Escolta, vosaltres no em fotereu, però quan jo era petita, quan jo era petita, els meus tios, que són els meus pares, em portaven el príceb a la lluita lliure. Sí, senyor. No, no, no, no, no. Vols dir que no està pactat? No. Estàvem per allà a sota, jugant nosaltres, aviam a quin nena això, aviam a quin nena ens aixecava la fendilla. No teníem prou fill. Sí, però anàvem allà al príceb. Vosaltres s'ha recordat el príceb. Els domenius al dematí. I no van tancar la presó els meus tios que es proteixin a... I lligant una mica amb els esports, què us sembla que Rajoy se n'anés a veure l'Eurocopa ahir? Home, era una satisfacció després d'haver lograt... No, això... Us hauria quedat més tranquils si s'hagués quedat aquí? Perquè clar, algú també deia, diu, bueno, també, potser pel que ha de fer, que se'n vagi a Polònia a veure el partit. Això tampoc a mi... I estarem més tranquils. Però resulta que hi havia el de Linn, doncs, aquest aquí. El Principito també hi era? També? I l'Atleti? I l'Atleti? I l'Atleti. El Reino, el Reino. Estava en una altra història. Potser ja va dir que anava allà perquè estava tot arreglat. Sí. Els deures fets. El rei té una depre de nassos ara. La que veu una trompa... Ah! Doncs nosaltres en fotareu. Sabeu quin és el viatge estrella aquest any? Anar cap allà. A Botsuana. Jo tinc un amic que tots coneixeu, que està venent tots els viatges que pot ser. Mira, xerrem. També a caçar elefants? No, no, no. Només al país? A veure el punt. A Botswana. A veure el punt. Vols dir que no van a veure l'agafant mort? La pobret. No, no. Se'l deuen tenir dissecat. No, no, és que ja ho tenia. Preguntes a algú? Sí, sí. Tu, observa, que et diu algú, me'n vaig a Botsana. Ah, sí? No, però ja fa temps que tenia... Ha agafat. Però tu, observa, si coneixes algú i ara és que em va dir això. De moment no conec ningú que vagi a Botsana. El jovent no hi va, aquest lloc. Els jovells no hi va a aquest lloc. No, però s'hi ha d'anar al seu compte. Mira, veus que hi ha guanyat? La agència de viatges ara hi ha guanyada amb això. Encara hi haurà... Qui l'hi haurà compensat? Una verdadera pena que només una empresa s'emporti el pa a l'aigua i això hauria d'estar regulat perquè no hi ha dret. Anuncio Cordinglés? Ué, no, jo vull a Cordinglés perquè ahir m'hi ha rebut l'Ana. No, però això hauria de... Aviam... Tant que volen defensar el tema de la feina de la gent i tot això, s'han carregat totes les agències de viatge. I qui t'ho diu que no volen defensar? Jo no he sentit amb aquests 100.000 milions que toquen i han dit, ajudarem les empreses a crear... Però les petites agències, que són les que treballaven molt bé, les petites que eren com col·legues, que encara es van vivint com poden, fent... comprant majoristes, perdent peles, però guanyant un mínim per aguantar-se i que permetin que una empresa com la Corte Inglés, que fa viatges collonut, ojo, no estic tirant res per terra, i que facin aquests preus que poden pagar en 24 mesos, que poden pagar en 3 anys, Clar, un petit empresari no pots anar en això. Això és la borrada més grossa del món. Entens, això és una bestiesa. És una bestiesa que no s'hauria de... Crec que hauria de donar una mínim d'ètica. Jo no dic per les agències, eh? Pagui per endavant i després faci viatge. Perquè després passa el que passa. Perquè d'aquí 3 anys, aquí sense feina, tens que estar pagant el viatge. I els hi hauràs de pagar, tu? I així m'ha anat. No, però vull dir, això és una... Ara és per trencar un tema. Que s'hauria de tindre una miqueta d'ètica dintre del món professional. Més la regulació, no? Una regulació, perquè, escolta, a mi que Marçà ens tanqués, perquè el dia aquell era un... Se li pot dir juristos, directament, perquè està demostrat. Però, bueno, hi ha petites agències i professionals que estan fins aquí. Per sort. I perquè tenen una clientela que han optat per anar amb ells i no anar amb aquests grans paquets. Però, clar, hi ha vegades que diuen, escolta'm, En el meu cas, del meu amic Jaume, Jaume, no puc anar amb tu, perquè al Corte Inglés m'ho fan 3 anys, però jo no puc. És que és així. No, no, i això també amb altres sectors. Això no ho faria jo. No, no, és que ell diu no puc. No ho faria jo. Bé, se'ns acaba el temps, i tornarem dilluns que ve. Moltes gràcies a tots 4. Adéu. Jaume, adéu. Vicenç i Carme, fins la setmana que ve. Adéu. Mig minut i arribem a un punt a les 12 del matí, un moment en què tocarà escoltar les notícies i tornarem a moltes més coses. Parlarem amb un dels treballadors de l'Hospital Moïseix Brogi arran d'aquest tancament de quiròfans dels propers 15 dies. També tindrem la Maria Quintana del Centre d'Estudis Sant Justencs, la receta de cuina amb la Carme Madó i l'astronomia amb l'Orel Rigat, a més de les notícies curioses, amb el Jaume Sacuarrats. Moltes coses en aquesta última hora. Fins ara mateix. Com ràdio. Notícies. Bon dia a les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador, responsables de la Comissió Europea. Han de compareixer a partir d'aquesta hora a Brussel·les en l'habitual contacte informatiu de cada dilluns. S'espera, però, que avui la Comissió valori o avanci algun detall més sobre les condicions del rescat aprovat aquest dissabte. el sistema bancari espanyol. De fet, aquest matí, fons comunitàries ja han confirmat que Espanya haurà de pagar per la línia de crèdit aprovada per la comissió i que els interessos d'aquest crèdit poden anar entre el 3 i el 4%. A l'espera d'aquesta concreció, als mercats de moment, la reacció al matí és en positiu. L'Ibex 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, puja més d'un 3% a aquesta hora, mentre al mercat del deute les tensions sobre Espanya no acaben de desaparèixer i la prima de risc S'ha situat ara de nou per sobre dels 480 punts de diferència. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona confien que el pla de rescat per al sector bancari ajudi a recuperar el crèdit per a petites i mitjanes empreses. Barcelona, Montse Delga, bon dia. Bon dia. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha valorat en satisfacció la petició espanyola d'una línia de crèdit per capitalitzar les entitats financeres. Valls confia que ajudi a fluir el crèdit cap a les petites i mitjanes empreses. Hem de tenir l'esperança que al final dels propers mesos, a poc a poc, perquè les coses són poc a poc, anirà millorar la capacitat dels bancs de prestar diners, sobretot a les petites i mitjanes empreses. Valls ha recordat que gràcies al pla de proveïdors, en el sistema gairebé s'han injectat 30.000 milions d'euros que aixugaran factures de moltes petites i mitjanes empreses a Catalunya. El president de la Cambra no ha amagat que aquests dos factors, tomats a una possible bona temporada del turisme, poden millorar les expectatives econòmiques a Catalunya. La Cambra situa la caiguda de l'economia catalana en l'1,5% del PIB per aquest any i en el 0,1% per l'any vinent. Com Ràdio Barcelona. Un jutge d'instrucció de Madrid ha traslladat el cas de Bankia a l'Audiència Nacional. El jutge que dirigeix la investigació sobre el procés de fusió de les entitats financeres que va donar lloc a Bankia ha decidit inhibir-se a favor dels jutges de l'Audiència Nacional. El jutge havia d'investigar si es van cometre cinc delictes, imprudència greu en el control de la societat, delicte societari, d'administració deslleia i també malversació de cavals públics. La querella la va presentar al sindicat Manos Límpies. Un jove de 19 anys va morir ahir ofegat a la platja del passeig marítim de Castelldefels, al Baix Llobregat. Els fets van passar a tres quarts de tres del migdia, però s'han conegut aquest matí. El noi d'origen marroquí es va ofegar mentre nedava. Avui començarà la retirada progressiva de més de 2.400 tones de residus tòxics que s'acumulen en una fàbrica abandonada al municipi de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. L'operació costa 800.000 euros i els paga l'empresa propietària d'aquest terreny. Santa Coloma de Cervalló, Maricar Magallego, bon dia. Bon dia. L'empresa es dedicava a la fabricació de detergent i cosmètics i els productes que va abandonar com a marxar ara fa quasi 4 anys són tòxics. L'empresa encarregada de retirar els productes ha analitzat cadascun d'aquests elements per decidir on els portarà pel seu tractament. Gerard Segur és l'alcalde de Santa Coloma de Cervalló. el sistema de retirada, quin tractament se farà i a quina planta se li farà. Tot això ho ha d'autoritzar l'Agència de Residus i ara estan analitzant exactament tot aquest procés per cadascun dels products. Segons el director de l'agència de residus, és una cosa que ja està bastant enfilada. Un cop analitzat els productes, es prepara el terreny per facilitar l'entrada de les màquines a la zona. Com Ràdio Santa Coloma de Cervelló. Des d'avui ja es poden fer les matriculacions per als alumnes d'educació infantil, primària i primer curs de secundària a les escoles i instituts de tot Catalunya. La principal novetat del curs vinent és que hi haurà menys classes per curs, per dos motius. D'una banda, l'augment d'alumnes per aula previst en els plans d'ajustament del govern català i de l'altra la disminució de la natalitat. Al curs que ve desapareixeran 91 línies de primària i 42 de secundària. Les matrícules es podran formalitzar durant tota la setmana fins divendres. Bon dia, us parla José Polo. En poc més d'una hora es reprèn la final del Roland Garros de tenis, que ahir es va suspendre per la pluja. De moment, Rafa Nadal guanya per 2-16-1 a Novak Djokovic. El Barça-Rigal i el Real Madrid juguen aquest vespre a les 10 al tercer partit de la final de la Lliga ACB de bàsquet. La sèrie al millor de 5 partits va 1-1 i els blaugranes han de guanyar un dels dos partits que es jugaran a Madrid. El jugador blaugrana Xavier Rabaseda veu possible la victòria. Tant aquí a casa com allà segur que serà un partit molt competit i com els d'aquí al Palau, es decidiran al final per detalls i segur que tindrem les nostres opcions de victòria també allà. El director esportiu del Milan, Arriedo Braida, ha dit en declaracions a Com Ràdio que parlar del traspàs de Thiago Silva al Barça és ara per ara perdre el temps. La Laura està aquí. En un moment no hi ha hagut altres paraules. Perdim temps si parlarem d'aquest temps. I a l'Eurocopa i la selecció espanyola van petar un contra Itàlia en el seu debut amb gol del català Cesc Fàbregas i Croàcia va guanyar Irlanda per 3 gols a 1. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'Ajuntament i Càritas han signat un conveni de col·laboració per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment, una vintena de famílies són usuaris d'aquest servei. El conveni permet una distribució més àgil i augmentar la quantitat d'aliments disponibles. Aquesta acció forma part d'un paquet de nous recursos que l'Ajuntament ha posat en marxa per reforçar la xarxa de suport a les persones que passen per una situació econòmica més delicada. Per so, Promunça, l'empresa municipal d'habitatge i la Residoria d'Acció Social estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament ens subvencionarà parcialment aquest lloguer i aviat sortiran les bases per apuntar-s'hi. A més, els serveis socials també disposaran d'un pis d'emergència d'estada limitada per possibles desnonaments. En aquest context, des del Consell Municipal de Serveis Socials s'està impulsant una xarxa de persones voluntàries. L'associació de gent gran de Sant Just i el casal de joves estan fent una crida per generar un grup de voluntariat que ajudi a donar resposta a les necessitats d'aïllament que algunes persones grans del municipi pateixen. Avui comença el període de matriculacions per infantil primària i primer curs de secundària a les escoles de Sant Just. Les matriculacions es podran formalitzar durant tota la setmana fins divendres. Enguany a Catalunya hi haurà menys grups per curs. Això es deu en gran part a l'augment de la ràtio d'alumnes per aula, però també a l'avançada de la natalitat i el retorn d'alguns immigrants al país d'origen. Així a Catalunya desapareixeran 91 línies a primària i 42 a secundària. Amb tot, el Departament d'Ensenyament assegura que el nombre de nens per ola infantil no arribarà al nou màxim de 30 que permet el Ministeri d'Educació. I ja es poden presentar les fotografies del concurs de la CEAS 2012. Les instantànies es poden presentar fins al 7 de setembre o al local de la CEAS, els dimarts de 7 a 9 del vespre, o bé a la secretaria de l'Ateneu de 5 a 9 de la tarda. La votació popular i el repartiment de premis es farà durant el sopar de motxilla de l'entitat el proper 15 de setembre. Per cert, canguany s'atorgarà un premi especial sobre l'aigua com a font de riquesa amb motiu del cicle d'actes sobre l'aigua. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies, edició a migdia. La informació local segueix al web www.radiodesvern.com, al web d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a les xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. No fan un fracassat Si vols volar Salta primer el barran Jugant com nens Tota l'estona Vols vindre amb mi I amb un cop de sort Dins d'un volcà no hi ha temps real. Imaginant caminarem damunt les zones, el vent t'adonarà. Ens escaparem, quedem aquí. Mira, que enlluerna aquí de la massa, pots arribar fins al blau, si em dons la mà, jo t'ho Jo et perseguiré si tot et va bé. Ho aconseguiràs, sé que et trobaràs. Jo et perseguiré si tot et va bé. Moltes gràcies. Moltes, moltes gràcies. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A Radio Dustburn. Però què? El senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que el volia així com a internacional. No, ja no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. Un minut i un quart d'una del migdia, moment per parlar del Centre d'Estudis Enjustencs i per això saludem la seva vicepresidenta, Maria Quintana. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, com estem? Bé. Bé. A punt suposo també pel sopar de celebració, no? A punt, encara que és el mes que ve, però a punt. Sí, hem d'estar a punt perquè hem de tancar-ho i ja demanem als nostres socis que siguin... hi ha previsors i que vagin a apuntar-se perquè el dia 15 tanquem les inscripcions. I bé, estem preparant això i més o menys això ja estem una mica, esclar, expectants i pendents de veure... Perdó, estic una mica avui... Espera't. Perdoneu. Una mica, doncs, expectant perquè, esclar, la feina l'ha de fer l'hotel, però nosaltres estem sobre això. El que passa és que ara tenim molta feina preparant la passejada a l'estiu. Sí, exacte. El dia 3 d'agost. Sembla que no, però el temps sempre es va tirant a sobre de les coses. I també us haig de dir, perquè és de justícia dir-ho, que el Lluís Ramban, que va venir a la nostra sortida de Còrdoba, doncs, com sempre fem a les sortides que ell ve, oferim un CD ple de fotografies que fa el Lluís a la gent que ha vingut en el viatge. I us haig de dir que és una passada, una passada total. És preciós. És preciós. Hi ha 911 fotografies, però coses que no havíem vist i que ell sí que va veure, perquè ell té l'ull sempre fotogràfic, per entendre'ns, a més amb paciència de llevar-se d'or i anar-se'n a algú del que hi havia per fer la sortida del sol i aquestes coses. I la veritat és que val la pena perquè és una passada que ens ha fet, maquíssima, i des d'aquí, gràcies a Lluís, perquè ha sigut un regal fantàstic. Home, és un bon recull, no? Sí, i tant, i tant que sí. I bé, i a fora d'això, doncs, ja et dic, preparant la passejada... És el que tenim més a prop. Que tenim més a prop a fora del sopar. i mirant les fotografies, fent reunions a veure els escrits, trucant a la gent si se'n recorden que han d'enviar l'escrit, i jo, per exemple, em poso davant de tot per dir, meva culpa, que encara no l'he fet. En canvi, vaig trucant als altres i dient, escolta, escolta, però bé, això ja se sap. Sempre passa. Sempre va així. Però bé, estem treballant sobre això i sobre altres temes, Doncs que val la pena que anem parlant a mesura que vagin sortint, no? Però ara el més immediat és això. Després farem una mica de vacances, espero, però ja també pensant ja en les coses que hem de fer de cara a tardor a hivern. Està quedant bé tot el tema de la passejada? Esclar. Què vas dir, no? Sí, que sortirà molt bé. És que és una passejada entranyable, és una passejada que la gent se l'ha fet molt seva i nosaltres intentem obrir-la molt a la gent del poble i doncs avui aquesta mateixa hi haurà gent que mai havia participat i participarà amb escrits que els han fet molta il·lusió que els hi diguéssim. Te'n recordes d'aquell dia? Ah, doncs va, fes un escrit, ja lògicament hem triat les fotografies, és a dir, sobre això fes l'escrit, no? I descobrim, descobrim, doncs, que la gent té molta inventiva, que la gent, doncs, quan li demanes les coses és generosa i et diu que sí, que més llavors et diuen, ai, que bé que has pensat en mi, no? I això, doncs, també és molt gratificant perquè és la nostra feina. És la nostra feina treballar per i amb el poble. Doncs n'anirem parlant també les properes setmanes. Gràcies, Maria. No ens en quedaran tantes, ja, no? No tantes. No tantes, oi? Què farem, vacances, tu i jo? Ja en parlarem, doncs. Sí? Molt bé. Després m'ho expliques. D'acord. Fins dilluns que ve. Fins dilluns que ve. Bon dia. Bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. So glad I kept fighting And I never stopped trying Been waiting to sing for so long My winner song I couldn't carry on I thought my chance had gone I was ready to stop again I thought I'd give it one last try Look this moment in the eye Then maybe who knows I could win I dreamed about this for a lifetime But I could not imagine What it feels like standing here right now Passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia. Parlem ara de l'Hospital Comarcal Moisés Brogi, que tanca quiròfans durant els propers 15 dies perquè les rajoles del terra s'aixequen. La clausura del centre hospitalari durarà, com dèiem, dues setmanes fins que el terra sigui substituït. Aquest anem en parlem amb Juan Carlos Carrera, que és president del Comitè d'Empresa de l'Hospital. Molt bon dia. Molt bon dia. Una decisió que m'imagino que, en principi, ha d'afectar només aquests 15 dies, però que condiciona molt totes les operacions o tot el tipus d'activitat que s'havia de fer l'hospital. Sí, bueno, en principi, entre el 14 de juny fins al 12 de juliol, però potser que es pugui allargar fins al 15 de juliol. Són unes sobres que afecten a 10 quiròfans, pràcticament tots. Tenim una unitat de quiròfans, 11 quiròfans, i afectarà a 10. Per tant, la gran majoria d'operacions que s'havien de fer a l'Hospital Moïseix Brogi durant un mes, llavors, entenem que s'han de fer en un altre centre. Sí, tendrà que ser a l'Hospital General d'Hospitalet. Com ha anat aquesta decisió? Els treballadors ja feia temps que se n'havien anat adonant o ha estat realment una decisió? Si dic la veritat, ja 6 mesos de l'unicològica de l'hospital ja tenien defectes. El que són la part del soterrani, on està l'anestitització i els ascensors, tenen sempre inundacions d'aiguals i del subsol freàtic que es costan. Cada mes o cada dos mesos s'han de cuidar. Déu-n'hi-do, i a més amb un hospital que és nou i que ha costat també tanta inversió, suposo que és una mica greu que passi això. Sí, la veritat és que sí. A part d'això, hi ha obres a tot arreu. El que són els acabaments sí que no són de la qualitat que s'esperava. Tot el que va costar, clar. Sí, en el cas d'ara s'ha de tancar aquesta planta de quiròfans, Comentes per això que ja des dels sis mesos de la seva inauguració hi havia problemes. Hi ha més afectacions a l'hospital, encara que no siguin tan greus, com si diguéssim? Com si hi ha afectació? Ja l'any passat van una retallada important de pressupost que va suposar l'acomiadament de 180 treballadors i ara hi ha una altra reducció de pressupost de dos milions i mig d'euros i això també ha provocat un... un article 41, que significa un canvi substancial de les condicions de treball, han canviat els horaris, i la veritat és que això farà que tota la gent que tenia uns drets de descansos i de dies i permisos es perdran tots. Quan s'havia estat una mica barallant durant anys i anys, tots aquests drets es perdran, i a més serà una mica un caos organitzatiu, perquè s'ha fet una mica... en marxa del comitè i en marxa de qualsevol negociació, i provocarà un descens de dotacions, menys treballadors, mesures seguides, o sigui, la qualitat assistencial sí que ens va bastant. De fet, ja és un hospital que funciona una mica a mig gas, no?, per tot això que ens comentes, i també perquè hi ha algunes de les plantes que encara no s'utilitzen, no? Sí, en principi, el Consorci Sanitari Integral el que vol fer és una mica unificar l'hospital d'Hospitalet i el del Montserrat Broxi, i voldran fer com una mitjada de passadís en què els treballadors i els pacients vagin d'un a l'altre de manera indistinta. Això és que hi ha bastant inseguretat perquè no sabem exactament a quins treballadors afectarà, si seran a comunitat, si faran el meres, si un dia estaràs aquí, un dia estaràs allà. La veritat és que tot el personal estava amb molta inseguretat. Una mica l'espera, no?, de tot plegat. Suposo que, per exemple, el que fa ara tornant a aquest cas d'aquests quiròfans, aquestes operacions ara s'han de fer justament a l'hospital que ens comentes, el de l'Hospitalet de Llobregat, i no sé si en principi això també afectarà condicionar les llistes d'espera o en principi es podran fer totes les operacions que estaven previstes i simplement es canvia la ubicació. Bé, ells han dit que l'afectarà a l'espera, han dit que es farà igualment i que en principi oficialment igual que l'afectarà, però... però això està per veure. Creieu que potser sí? Jo crec que sí. En principi també ens comenten que oficialment s'ha dit que seran 15 dies, però tu comentaves que serà això fins a mitjans de juliol? Home, 15 dies per agrair el sol de 10 quiròfans, home, nosaltres ho dubtem. Hi ha una data màxim que és del 15 de juliol, perquè llavors tota l'activitat d'hospitalet se serà i es portarà aquí. Això és una mica... és el que hem planejat, de fer tota la cirurgia al Brogi. I tot el que és cirurgia de curtestada la faran a l'hospital. Tot aquest renou d'obres i de camps visitats agafarà tot al mateix temps. Les obres aniran una mica forçades per aquest canvi de planificació. Creu que no s'està gestionant de la millor manera tot aquest tema de l'hospital Moisés Brogi? Nosaltres, com a comitè, estem bastant decepcionats de com s'està produït, perquè hem estat demanant informació i com es farà, i sempre ens l'han de negar. I quan no ens la denegan, ens donen informació que no és real. I la veritat està molt decepcionada i molt enfadada. Estem fent mobilitzacions cada dia, i aquests dimecres que ve paren una mobilització en tot el vecindari per fer una... una crida que la gent ens faci una mica de suport al seu hospital. Aquesta mobilització es fa al mateix hospital, doncs? Sí, serà que la porta a l'hospital a les 17.30. Que serà per part dels treballadors de l'Hospital Moisés Brogi, doncs. Sí, sí, sí. Doncs n'anirem parlant, de tot plegat, n'anirem seguint. Moltes gràcies. Avui hem parlat amb Juan Carlos Carrera, que és president del Comitè d'Empresa de l'Hospital. Moltes gràcies i molta sort. Que vagi molt bé. Bon dia. Fins demà! Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Un minut i dos quarts d'una del migdia, un moment per posar-nos a la cuina, per això saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Com començarem la setmana? Amb quina recepta? Bé, una cosa, avui una cosa que millor em dieu, escolta'm, això no és... Però bueno, avui farem un entrepà per dinar. Molt bé, mira, doncs un dia que tinguem poc temps, no? Perquè avui és dilluns, sí, és dilluns i tampoc hi ha massa cosa a mercat, eh? Agafem, ja tenim ous, sempre recomano que tingueu ous cuits ja a la nevera. No caduquen? No. Tu has vist la senyora que ve amb ous, l'agüevera, si els té a la nevera? Això és veritat. Sí, clar, jo la nevera primer que vaig fer quan la vaig comprar va ser treure-ho dels ous, perquè jo no els poso a la nevera als ous. És veritat, que sempre els tenim allà com per costum. Com si fos, però bueno, bueno. Home, sempre estic parlant que tinguis uns ous d'una setmana, no tinguis allà des de Nadal. És que van sobrar de la mona, perquè això tampoc, eh? Agafem un ou per persona. Ja els tenim a la nevera i, si no, els cuem al dematí. Poseu sal mentre es bolleixen i una miqueta de vinagre. Així no es trencarà la closca. Agafem el pa. Pa d'avui, agafem una barreta d'aquestes de quart, que ara ja... que tenen l'obligació de tindre-les al forn, ja ho saps, no? Sí. A les barres del quart i les de mig, que ni pesen un quart ni pesen uns quilos. Però bé, això mai, eh? Però tenen l'obligació de tindre-les. I és un pa riquíssim. No fa falta comprar pa de pita ni coses d'aquestes, però no fa falta. Agafeu el pa, tallem. L'ontem ben tallat, ben untadet, amb tomàquet, d'aquests que hi ha per... Per socar, no? Per socar. I si tens tomàquet a la nevera que no els has fet servir, també serveixen, eh? Vull dir que dius, mira, tinc quatre tomàquets a la nevera. Es pot aprofitar. Els treus una miqueta abans perquè totes les coses de la nevera no tenen gust absolutament a res. El formatge, quan hagis de menjar formatge... I la fruita, no? Fora de la nevera. Perdó. Bueno, untem el panet. Sac, sac, sac. Oli. Agafem una miqueta d'enciam que tinguem. Ja, per suposat, ja l'hem rentat, eh? L'aixuguem bé amb un drap d'aquests de cuina o amb paper que no hi hagi aigua. perquè si no es treu tot el gust de les coses. Diràs, mira, és una feinada, doncs mira, aviantament ens hem de trencar una miqueta el cervell, eh? Agafem l'amanida, xoc, xoc, xoc, la creiem a trossets, la posem a sobre d'aquest pa en tomàquet. Agafem embotit de pavo o pernil cuit. No es diu pernil en dolç, perquè això és una tonteria des de la guerra, perquè mai ha sigut pernil en dolç, pernil cuit. No sé per què ho dèiem. És una tonteria d'aquestes que no... Allò que no se sap i es manté, no? Sí, que algun dia la història ho posarà al seu puesto, no ho sé. Agafem embotit d'aquest de pa o per rincuit, posem per sobre l'amanida, tomàquet, pa a brot, un bon xorro d'oli, una miqueta de sal, una miqueta de pebre, i a l'últim moment talleu els sous, els talleu en... És un bocata important, eh? Home, clar, s'ha de ser per dinar. Per dinar. I poseu els sous tallets a l'últim moment, perquè els sous s'oxiden, també. Mira, avui la Maria ha dit una cosa, que ha dit que va anar a dinar a casa una amiga seva, i que per tallar una cosa va mullar el gabinet amb una miqueta d'oli. I és una cosa que et volia dir... T'acordes l'altre dia que et vaig dir que compraria un gabinet que no xafen les coses? Sí, sí. Doncs no cal. Mulles amb una miqueta d'oli i talles i no se't farà mal de res. Molt bé. Per tallar els sous, perquè els sous s'oxiden en si, eh? Mm-hm. ni maionesa ni coses d'aquestes, perquè a l'estiu la maionesa tindrà un disgust. Amb l'oli i ja està. Amb oli, una miqueta de pebre i sal. Això ho podeu acompanyar, aviam, si no ens estan escoltant nens, amb una cerveseta fresca, jo us dic que això ja és al tope. I si ens estan escoltant els nens, tan pitjor és una cervesa que una cola, ja t'ho dic, eh? Amb aigua, doncs, no? Amb aigua, però amb bocata així amb aigua... Un dia així entre setmana. Bueno, no, nens, cervesa no. Aviam, que no estem parlant de migdia per dinar. Els nens encara estan al col·le. Sí, per tant no seran a casa a aquella hora. Posats a valorar que la tria, una dietista, va dir que no sé, que entrar un got de vi, una cervesa i una coca-cola, no sé en què es quedaria. Una coca-cola? Una beguda d'aquestes. Refrescant, sí, sí. Aviam, se vindran els de la coca-cola i en creant un problema aquí. I llavors, per fer-li una miqueta de gràcia, podíeu posar... Aviam, per posar-ho de taula, dius, ai, un bocata. Agafeu tres o quatre olives negres, les punxeu... I poseu com si fossin dos ulls, com si fos un nas, i us presenteu allà a la taula. I els nanos disfruten, i la gent jove també. Mira quina gràcia. No, clar. Molt bé. Un bocata potente, eh? I ja està, ara rectifico de la cervesa o del vi i un envitgi, que és que de casa nostra. Perfecte. Gràcies, Carme. Fins demà, que vagi bé. Bon dia. Doncs el tilluns a aquesta hora és moment de parlar d'astronomia. Ho fem amb l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Molt bon dia, Oriol. Hola, bon dia. Una secció que havíem deixat una mica aparcada les últimes setmanes per qüestions logístiques i ara em dedica aquesta secció a través de connexió Skype. cosa que és bastant curiosa i que ja, depenya del morro, sé que es fa, però aquí encara no ho havíem provat mai i de moment sembla que pot funcionar. Bé, i que, a més a més, suposo que això s'anirà notant, que és connexió per Skype pels sorollets que aniran sortint. Exacte, i aquest so que pot semblar una mica més estrany, però que, si més no, segons com, és millor cada vegada que segons quins mòbils. Parlem, però, avui, la setmana passada, es va parlar força de Venus, arran del trànsit de Venus que va tenir lloc la matinada o a les 6 del matí de dimecres passat, per tant, parlem una mica de tot aquest tema. Sí, bé, era més que res comentar perquè el rebombori, bé, el rebombori tampoc no n'hi ha hagut massa, diguéssim, per l'excepcionalitat. Una mica, no? Sí, però vull dir, l'excepcionalitat que tenia el fenomen, doncs també ha fet que, no sé, ah, ah, hi ha És excepcional el fenomen perquè només passarà fins d'aquí 105 anys, no tornarem a poder-ho veure, qui sigui, en aquell moment. Però, en certa manera, per exemple, no és tan espectacular com un eclipsi de Sol. És senzillament un trànsit. És a dir, un trànsit és en el moment que seria que un cos, en aquest cas un planeta, però podria ser un asteroide o que sigui, passa per davant d'una estrella. En el... pel nostre pla, és a dir, nosaltres mirem l'estrella, en aquest cas és el Sol, i Venus passa per davant. La diferència entre que s'hi passa la Lluna o passa Venus és que la Lluna és tan grossa com el Sol, per tant, que llavors tenim el fenomen de l'eclipse, és a dir, l'eclipse totalment, i per tant, doncs, podem veure alguns altres fenòmens, en aquest cas, tot el que és la corona del Sol, i que d'altra manera no hauríem pogut descobrir, a no ser, a partir dels coronògrafs, i de l'aire espacial. Clar. No, no, la curiositat que la Lluna sigui exactament igual que el Sol en alguns moments és, diguéssim, doncs, quasi miraculosa, perquè per poquetes distància podia haver sigut més petita, i en aquest cas hi ha els eclipses anulars, que va haver-hi un fa poc, tot i que nosaltres no ho vam poder veure. i que, en aquest cas, no ens hauria pogut permetre veure això, el que seria la corona, que és una radiació, una llum, uns petits filaments que en forma de corona, per això d'aquest nom, que seria ja l'atmosfera més llunyana del Sol i que només és tan tènua o tan tènua que la llum del mateix Sol sempre l'eclipsa i, per tant, no la podem veure, a no ser que la Lluna atapi. En aquest cas tenim Venus. Sí. Sí. En aquest cas tenim Venus. Venus... De mida és tan gran com la Terra, però també és molt lluny respecte a nosaltres. Per tant, quan passa per davant, l'únic que podem veure és una petita taca, una petita llentia de color negre que va travessant tot el disc solar. Aviam, algú podria arribar a dir, escolta, però trànsits de Mercuri, que Mercuri és el planeta que està més a prop del Sol, Ja n'hem vist alguns. Com és que de Venus és tan difícil? Doncs mira, bàsicament és perquè les òrbites estan, diguéssim, mal alineades, en aquest cas, i això només pot passar un cop, diguem-ne, cada 105 o 125 anys. Tampoc té una prioricitat exacta. Llavors, un cop passa, es torna a repetir el fenomen, però només en 8 anys. És a dir, tindríem un trànsit 8 anys Llavors, els següents haurien de ser al cap de 125 anys. És a dir, que d'aquí 10 anys hi haurà més sort, no? Hi haurà més... O sigui, passarà menys temps entre un i altre en la següent. Sí, sí, sí. És a dir, hi ha un espai molt gran que no hi haurà cap trànsit, més que res perquè no coincideixen. Bàsicament, perquè la inclinació que té l'òrbita de Venus amb la Terra fa que només coincideixi en aquestes petites vegades... i que puguem veure que passa Venus per davant del Sol. Això, aquest tipus de trànsit, diguem que és molt infreqüent, és a dir, es pot veure molt poquet, amb una mica de sort, un cop cada 100 anys o més, nosaltres hem tingut la sort de poder-ne veure dos. El del 2004, crec que va ser el 8 de juny del 2004, el vam poder veure aquí a Barcelona, es va poder veure perfectament. No va ser molt espectacular, en el sentit que la gent potser no s'hi va fixar, perquè el Sol... brilla tota l'estona igual, és a dir, l'ombra que pot criar Venus no és prou com per poder fer aquests eclipses tan espectaculars... No es nota tant, no? No, i per tant la gent potser no se n'en recordava tant. Aviam, també volia explicar per què en principi tenien tanta importància aquests trànsits, perquè diguem que són menys freqüents que, per exemple, els de Mercuri. Sí. i fins i tot són menys freqüents que ara trànsits, és a dir, planetes extrasolars que passen per davant del seu Sol. Molts dels 750 i pico, perquè cada dia vam anar augmentant, planetes descoberts fora del nostre Sol, és a dir, amb un altre Sol, un extrasolar, se'n diuen, molts han tingut, no la majoria, però bastants, aquest tipus d'observació. És a dir, nosaltres observem l'estrella i en principi cada pocs dies, això es permet perquè el planeta està molt a prop de l'estrella i és molt gros, seria tipus Júpiter o més gros, però molt a prop de l'estrella, doncs anem medint la lluminositat de l'estrella i hi ha un moment que durant, diguéssim, unes 4 hores baixa una mica d'intensitat i torna a pujar. Si Júpiter el tinguéssim a la posició, per exemple, de Mercuri, això ho tindríem molt sovint, és a dir, veuríem passar un senyor planeta per davant I, a més a més, com és molta massa i estaria molt a prop del Sol, aniria molt més ràpid. És a dir, en comptes de fer la volta al Sol com fa Mercuri cada 88 dies, segurament el faria cada 20, per exemple. I podríem segurament veure cada 20 dies passar per davant Júpiter. Això, per descobrir planetes extrasolars, ens ha servit. En aquest cas... el tenim aquí al nostre sistema solar, seria més difícil descobrir Venus amb aquest tipus d'observació, perquè com que només passa un cop cada 125 anys... Clar, no hi hauria gaire marge, no?, per analitzar-ho. Per poder analitzar. Bé, això va venir, aquest tipus de fenòmens, el va predir ja Kepler, que n'hi hauria un, en aquest cas... va dir que seria molt a prop abans, ell no el va poder veure, però el va predir que seria el 1631, ell va morir un any abans, però va predir i es va poder ser observat. La curiositat... és que vuit anys després, com que ell no l'havia predit, ningú l'esperava, excepte un astrònom que el va repassar els seus papers, va veure que al cap d'un mes, vuit anys després, això en l'any 1639, n'hi hauria un altre. Per tant, van ser dos trànsits, diguéssim, molt poc observats i utilitzats. Això no va ser fins uns anys més tard, observant un eclipse, en aquest cas que dic que és més freqüent de Mercuri, va ser Edmund Halley, famós també per haver descobert la periodicitat del cometa Halley, en aquest cas porta el seu nom, per haver descobert que era un cometa que repetia el seu pas a prop de la Terra cada uns 76 anys i, per tant, porta el seu nom. Però, a més a més, com que era un gran astrònom, observant un trànsit de Mercuri, va pensar, això en l'any 1677, que si s'observés el mateix trànsit des de diferents punts de la Terra... sapiguem exactament la posició dels observadors i separats per moltes distàncies. El paral·latge, el paral·latge explico que és la diferència de posició que tindria Mercuri depèn de l'observador si estan molt separats. Això nosaltres mateixos ho podem observar. Quan allarguem el dit, allarguem el braç i aixequem el dit, si tanquem els ulls, ara el dret a l'esquerra, veurem que el dit es mou una miqueta. Això és el paral·latge. És a dir, depèn de com s'observa, veiem que el dit, tot i estar al mateix lloc, respecte al fons, el veiem mogut. Això es fa molt amb les estrelles per poder mesurar distàncies, al principi es feia, és a dir, l'observàvem a la posició més allunyada a l'hivern, una estrella, i a l'estiu la tornàvem a observar. Com que l'òrbita de la Terra seria justa a l'altra banda, les estrelles de fons s'haurien mogut i, per tant, tenir un petit moviment i com que aquesta distància de la Terra en aquests moments és coneguda, però en el moment que estem parlant ara dels trànsits del 1700, doncs podem medir més o menys la distància amb Tassà. Doncs això és el que va deduir Halley, va dir, home, si poguéssim fer-ho, podríem veure aquest petit moviment i, per tant, sapiguem la distància entre un observador i l'altre, amb unes regles trigonomètriques, descobriríem exactament quina és la distància. I això aniria molt bé perquè a partir de saber la distància, que encara no se sabia, és a dir, en aquella època no sabíem les distàncies del sistema solar, però llavors com un dominó hauria caigut els volums, les masses i les densitats dels planetes. Així que la gent s'hi va posar, es va preparar, i la següent vegada, que havia de ser ja en el segle XVIII, havien de ser en el 1761, hauria d'haver-hi el primer pas, i en el 1761. Per tant, van haver-hi expedicions científiques de molts països per poder observar aquest tipus de trànsits. Diguem que en el segle XVIII encara no teníem molt ben posicionat el nostre planeta, per tant, tot i que es va poder observar a diferents llocs, vam tenir uns resultats massa dispersos com per tenir una precisió amb la distància. És a dir, aquí el que haguéssim descobert és la distància entre la Terra i el Sol respecte al petit moviment que havia tingut Venus. Ja... Doncs llavors, tal com va veure Halley, que Mercuri, en aquest pas, podíem descobrir aquestes distàncies, per què no s'utilitza Mercuri, que tenim uns trànsits més freqüents que no pas Venus? Perquè Mercuri, a part de ser molt petitet, està molt a prop del Sol. I a part això fa... No, sí que serveix, però en aquell moment el petit paral·latge era tan petit que la precisió era molt dureta. Per tant, si agafem un planeta que estigués més cap a nosaltres i, per tant, doncs això ho tornem a veure amb el dit. Si ens acostem al dit i tanquem l'ull dret i l'ull d'esquerra, el moviment serà més gros que si no teníem el bras allargat, estirat. Doncs, en principi, era una bona opció. Què va passar en aquests trànsits del segle XVIII? Doncs, bàsicament... que vam tenir una petita sorpresa i és on es va comprovar que Venus tenia una atmosfera molt densa. Què va passar, doncs? Això és... Doncs, que tenir una atmosfera molt densa no era com Mercuri. Mercuri és com la Lluna, que no té atmosfera i, per tant, és una roca i era, per tant, un punt nítid que entrava dintre el Sol i sortia. Doncs, en aquest cas, es va descobrir un fenomen que es diu el de la gota negra. La gota negra és que quan, sobretot al moment en què... És l'últim moment que Venus deixa d'estar a l'espai i passa a estar dintre del cercle del Sol. És a dir, és el contacte dos. El primer és quan toca abans d'entrar i després quan ja ha entrat del tot. I el contacte tres i quatre és quan està a punt de sortir i quan ha sortit del tot. Doncs en aquest punt, en comptes de ser nítid, es va fer una cosa que es deia l'efecte de la gota negra. No era un cer... nítid que entrava dintre el sol, sinó fer un efecte d'una gota negra. És a dir, això ho podem tornar a veure nosaltres, en aquest mateix efecte, amb dos dits i els nostres ulls. Si nosaltres ens acostem molt als dits, dos dits, el polze i l'índex, i els comencem a tancar. veurem que realment, abans de tancar-se, s'ajunten una miqueta fent una petita mena de gota. Bona gota. És a dir, no és nítid, sinó que ens acostem molt, encara que ho veiem una mica borrós. Doncs aquest efecte fa que no puguem dir també amb precisió en el moment que hi ha hagut aquest contacte. Això va fer que la distància no fos molt precisa. Més endavant ja vam tenir mitjans més... més bons, més avançats, amb millor instrumental. I, per tant, els trànsits del segle XIX ja no van tenir tanta repercussió, perquè més o menys la distància entre la Terra i el Sol ja l'havíem anat ajustant més. I han arribat als trànsits d'aquí. En aquest cas ha sigut ja segle XXI, el segle XX no l'ha tingut. L'últim que va haver-hi va ser en el 1877 o 1879, crec que era. Sí. 74, 74 va ser un dels últims que va venir i el 82 el següent, és a dir, 8 anys de diferència. I això, en principi, ha sigut una excusa perquè grups de persones, com van a veure eclipses, en aquest cas qui tenia vacances se'n podia anar a la Lapònia. Tenia una excusa. Sí, i poder observar aquest fenomen realment superrar, que no es tornarà a repetir, Jo també vull treure una mica de llenya al foc i dir que hi ha molts fenòmens que passen cada dia que no es tornen a repetir, però en aquest cas és espectacular. Hi ha hagut gent que ha pogut veure tot el trànsit amb el sol de mitjanit. És a dir, a la part més alta de l'Alabònia, el sol ja estem acostant al solstici d'estiu i, per tant, el sol no s'acaba de pondre del tot. I han pogut veure el trànsit tota l'estona... sense que, en aquest cas, fos de dir el veies tot, sinó que des de dalt ha vist tota l'estona el sol sense pondres, sense haver hagut d'anar al mig de l'Àsia. En aquest cas, els llocs on es podia veure millor era Japó, la Xina, Corea, una part d'Austràlia, és a dir, tota aquella zona... A l'altra banda, eh? Sí. quasi des de partir d'Alaska fins quasi al Vietnam, més o menys. Tota l'altra part del món que ha pogut veure alguna cosa, en aquest cas els Estats Units i Sudamèrica, ho ha vist a la tarda del dia 5, i nosaltres el que és Europa, una part d'Àsia i una part d'Europa i una part d'Àfrica, ho ha vist al davant d'hi molt de matí. Jo avui he vist una fotografia, a part d'aquest de l'Alapone i del sol de mitjanit, n'hi ha hagut una persona fins i tot d'Alacant, Alacant ja era el lloc dels llocs més... quasi crec que era el lloc més llunyà que es podia veure, si podia arribar a Almeria, doncs just el sol sortint de l'horitzó ben arrugat, aquells efectes que... que ens esroga tot el sol, doncs hi ha una fotografia on es veu el punt de Mercuri. És a dir, en canvi, per exemple, Barcelona crec que ha estat bastant ennugulat i no s'ha pogut veure com sortia el sol. De totes maneres, ara tenim l'època de tecnologia i internet i, per tant, qui ha volgut ho ha pogut veure en directe, transmès per internet i, doncs, i si no ho podem repetir perquè això ha quedat gravat i la gent qui vulgui ho pot consultar. Doncs, moltes gràcies. Si tenim un Si teníem un parell de minuts, explico ràpid una petita anècdota d'un pobre home que es deia Jean Baptiste Le Gentil de Galassirier, un astrònom francès, que en el segle XVIII, en aquests trànsits que va haver-hi l'any 68-69, va voler anar a observar-los. Va tenir mala sort perquè era francès i se'n va anar a una part de la Índia, en aquella època Anglaterra i França estaven en guerra, i quan va arribar a la ciutat aquella que havia d'observar, va tenir la mala sort que els anglesos l'havien conquistat i, per tant, ell no va poder desembarcar amb el seu instrumental i el va haver de veure des del mar, amb un vaixell, i, per tant, la precisió de les seves mesures no van ser gaire exactes. Ell va pensar que, en comptes de tornar cap a França, ja que estava per allà la zona, com que hi havia un trànsit al cap de vuit anys, va dir, mira, em quedaré aquí, aniré a Manila, que és l'any 69 i així el podré veure, i se'n van acabar a Manila. El que passa és que el govern francès va dir que no, que tornés a fer les observacions des de la Índia, ja que havien tornat a reconquistar aquella ciutat. Doncs bé, per avui ho haurem de deixar aquí, per tant, tornarem a sentir-te la setmana que ve. Moltes gràcies i que vagi bé fins la setmana que ve. Adéu, Oriol, bon dia. Doncs bé, espero que us hagi agradat aquestes explicacions de Venus i el seu trànsit i fins la setmana que ve. Just a la fusta. Vuit minuts i la una del migdia. Un moment ara per parlar de notícies curioses que passen arreu del món. Per això saludem el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Avui comencem parlant de les salts de dany, no? Sí, més o menys, més o menys. A veure, entre cometes, no? És un nom que s'ha fet servir per parlar d'una droga. Per parlar d'una nova droga que està topant molt fort als Estats Units. Si recordem, fa unes setmanetes parlàvem d'un cas a Miami d'un tio que es va tornar boig i començava a menjar-se penya. Sí, sí. A casos de canibalisme. La policia de Miami ha començat a investigar més i s'ha descobert que hi ha una nova droga que està picant molt fort als Estats Units. i es veu que desperta a la gent instints animals, instints caníbals, i és el cas del que va passar, ara fa un parell de setmanes, d'un jove, ho tinc aquí apuntat, un jove de 31 anys, un home de 31 anys, que va prendre aquestes drogues, es va tornar a l'Elu i va mossegar la cara de... d'un home de 65 anys. Ara s'ha trobat un altre cas, en aquest cas ha estat un jove de 21 anys, que també sota els efectes d'aquesta droga coneguda com el Cloud9. Cloud9 es diu. És una nova droga així, tot sintètica, molt... Bé, es veu que és molt volent, eh? El noi també va tornar com un atacs forts i es veu que li deia a la policia que se'ls menjaria i que els bordava com un gos. Per tant, és una notícia que hem volgut rescatar una mica per justificar el que va passar aquella setmana, que no sabíem ben bé què era el que li passava amb aquell company. Doncs ara s'ha descobert que és una nova droga i aneu amb compte amb les salts de bany. I ara passem a una altra informació. Ens anem cap a prop de casa, per això. Ens anem cap a l'Avisbal de l'Empordà. Sí, perquè el restaurant Els Tarongers de l'Avisbal de l'Empordà serà l'escenari de l'acte de presentació de dues persones bastant peculiars. Dos fills bors del rei. A veure... Això és una història bastant complexa, protagonitzada per l'Albert Solà, que és un noi que porta 10 anys de la seva vida només intentant investigar els seus orígens. Es veu que ell, als 56, el van abandonar a la maternitat de Barcelona i després va estar a Esquena i Eivissa, després el van adoptar a Sant Climent de Peralta... I es veu que fa uns vuit anys aquest noi, l'Albert Solà, que està investigant el seu passat, té moltes sospites que és el fill del rei Joan Carles. Ah, sí? Sí. Déu-n'hi-do. Hi ha investigat força. Sí, es veu que porta investigant moltíssim. A més, ha enviat moltíssimes cartes a la Casa Reial. A més, les enviava destinades a Joan Carles de Borbón. i a més a més deia, querido padre, saps? L'Albert Solà ha anat investigant i ell ha contractat detectius, ha contractat advocats, investigadors, però ell mai ha fet res judicial, sempre ho ha fet tot molt del boca a boca, no? Fins que una vegada se'n va anar a Àustria, a Bèlgica, perdó, a Bèlgica, i va fer una entrevista amb una televisió de Bèlgica i va ser aquell dia que una noia de Bèlgica, que es diu Ingrid Sartiau, la va veure i ella va dir que també tenia indicis que podia ser la filla de Joan Carles. Es va posar en contacte amb ell i la noia li va explicar que aquesta noia s'havia fet uns anàlisis als laboratoris de genetista Jane Jenkins-Cassiman... per comparar el seu ADN amb algun ADN de l'antiga família dels Bourbon. Déu-n'hi-do, on doncs? I coincidia amb el 90%. Llavors, evidentment, l'Albert Solà, d'aquí a Catalunya, també es va fer les proves al mateix... el mateix centre que ella, i es veu que coincidien amb el 90% també. Ara es volen acabar de fer unes proves més que falten per comparar, per reafirmar si realment comparteixen progenitor. De fet, segons això, si fos veritat, seria el primer fill del rei, no? Perquè el 56 encara no havia nascut cap dels 3 fills. A 6 li trauria el lloc. Li trauria. Bé, no se sap. Potser vol aconseguir la corona. Tinc una altra cosa que diu que la mare de la Ingrid Sartiau li va explicar que feia molt de temps ella havia tingut relacions amb en Joan Carles. No ho sé, això ara de moment queda aquí. Els dos suposats germans es trobaran a l'Empordà i convocaran a tots els mitjans de comunicació i potser es descobrirà un bon pastís. Doncs veurem què en surt, de tot plegat. Passem ara a tecnologies, una notícia d'aquestes, de gent que embogeix una mica, no?, les xarxes socials. El fòrum en Facebook ha fet molt de mal, i si no que li preguntin al Lior i a Bardit Alder, que són una parella d'Israel, que han tingut una nena fa poc, i li han posat el nom de laic, M'hi gusta, en honor al Facebook, a aquella opció que tenim per posar que ens agraden fotos. Jo m'hi he fixat, però no hi ha mai l'opció de no m'hi gusta. No, s'havia reivindicat un temps, però em sembla que... No val la pena, no? No, no ho poses i ja està. A ser positiu i ja està. Exacte. Bueno, està bé. Doncs bé, es veu que aquesta parella d'israels estaven buscant alguna cosa original, i la seva originalitat va ser posar-li el me gusta a la seva filla. Veurem com se li posa això quan tingui 18 anys i... Clar, haurà educat tot una mica, eh?, més a més, tot aquestes modes, suposo. Sí, perquè ara del Facebook tothom s'està passant el Twitter, crec, no? Està perdent una mica. S'ha de dir que no és la primera vegada que hi ha gent que fa fricades d'aquestes, eh? Un home va arribar a oferir posar al seu fill el nom de Batman si aconseguia arribar a 500.000 persones a la seva pàgina del Facebook. No sé si ho va aconseguir, eh? Ho tindrà de buscar, tindrà de buscar aquest grup. I llavors també hi ha un altre... Un altre cas que s'ha donat els últims anys, que és Egipte, que es veu que li van posar amb el seu fill, una parella li va posar al seu fill Facebook, en honor al paper important que va tenir aquesta xarxa social a la revolució d'Egipte. Aquest potser està més justificat. Sí, però clar, t'acabes dient així. Ei, Facebook, quedem amb Facebook per anar a fer unes birres. Està raro, no? No ens agrada gaire. Parlem ara d'unes aranyes. Sí, perquè, com ara ja portem uns dies, estem fent notícies sobre superplagues. En aquest cas, una aranya que es veu que són superagressives que estan atacant una localitat de la Índia. Els experts indiquen que aquestes aranyes no són d'origen local, o sigui que algú les ha portat des de fora i que s'estan reproduint molt i que estan buscant ara alguna manera de, primer de tot, buscar una vacuna contra aquesta picada, perquè es veu que et mereixes, tens vertigen, bueno, que et posa molt malament, i per l'altre per intentar erradicar aquesta aranya que s'està fotent tot el que hi ha. Déu-n'hi-do, i molt ràpidament el crac del dia. El crac de la setmana, una parella d'aquí de Badalona que van intentar robar amb una llibreria de Francesc Macià i quan marxaven corrent la parella es va deixar el bebè a la botiga. Això és un document que ha passat a Europa Press, als Mossos d'Esquadra. Això al coset de casa. Sí, sí, aquí mateix, per tant... Ai, ai. Quan aneu a robar no us en porteu amb men. Doncs gràcies, Jaume, i tornarem demà. Demà. Demà més. Que vagi bé, bon dia. Bon dia. Recomiadem, doncs, també, i tornarem demà més just a la fusta. Que vagi bé, que et passeu un bon dilluns. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, és la una. Us parlem Maite, Polo i Oriol Pujador. La Comissió Europea confia que el rescat del sistema bancari espanyol, aprovat aquest dissabte per Brussel·les, permeti recuperar el crèdit per a famílies i empreses. La Comissió diu que el rescat no pretén salvar només els bancs, sinó que tindrà efecte...