Sant Just: actualitat, educació i tertúlia

Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. I comencem una nova edició del Just a la Fusta d'avui dijous, 3 de maig, des d'ara i fins la 1. Us acompanyem explicant-vos diferents qüestions, entrevistant a diferents persones del món Sant Justenc i parlant de diferents qüestions de l'actualitat. De fet, a aquesta hora començarem parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través dels diaris i dels portals digitals. I encara en aquesta primera hora parlarem amb el Carles Arenadi Rius per saber la previsió del temps. A partir de les 11 i 10 entrevistarem a Julio Ochoa arran de l'itrenari que es fa aquest dissabte per Sant Just, pels escenaris de la Guerra del Francesc i també per una xerrada que em parteix divendres a les CES. Més coses com cada dijous, Tertúlia, per parlar dels temes de l'actualitat i a partir de la segona hora parlarem de teatre amb una mica duenyes i a més a més entrevistarem a Lluís Monfort per parlar de diferents temes de l'actualitat Sant Justenca vinculada a amb l'educació, qüestions de llistes dels alumnes de primària, també pel que fa a les escoles bressol i altres qüestions com aquest conveni que s'assigna ahir per promoure l'èxit escolar. I també farem les notícies curioses amb el Jaume Soquerrats. Tot plegat a més, com sempre, acompanyat de bona música. Avui començarem amb els bigots. I stand bored. Sailing by the sea, the rose up the string, while rose drinking the tea, the trick. Playing cars on horseback in a bullfight, waving at me with her feet. Oh, where can you be, my lovin' man? Bop, she, bop, bop, she, bop Bop, she, bop Bop, she, bop Bop, she, bop Playground A million bits are on the loose In Waterloo Up and down in the rain Come on Everybody's in the mood And where are you? I'll keep watching on Oh, where can you be? My loving man. Bop, bop, bop, bop. Fins demà! Ràdio d'Esperma 98.1 Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 12 minuts de les 10 és moment de parlar de l'actualitat del municipi, per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Comencem parlant d'una activitat que té lloc avui dijous a Sant Just. Doncs sí, avui mateix els insubmisos fiscals de Ciurana seran els protagonistes del quart diàleg de Sant Just per l'independència. Maria Casadamont i Andreu Bartolomé han tingut la iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'Agència Tributària Catalana. L'acció constitueix la protesta cap a un sistema de repartiment de diner públic que entenen vulnera l'estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català. Tot i que l'iniciativa és inèdita, Els insumisos fiscals reivindiquen que els seus actes són legals, per tant, no entendrien que se'ls penalitzés per això. En aquest sentit, consideren que la seva protesta es desmarca de la campanya No vull pagar contra els peatges, que sí que consideren un acte de desobediència. L'endéu Bartolomé ha declarat que l'objectiu de les seves reivindicacions és el govern català. Segons Bartolomé, el Parlament ha descultat les demandes dels seus ciutadans, cosa que fins ara no està passant, i creuen també que el govern és incompetent en una... en una situació com la que està vivint ara mateix el país. De fet, opina Bartolomé que la situació econòmica no es pot solucionar per la mala relació de Catalunya amb Espanya, i d'aquesta manera considera que la independència funcional, que diu ell, és a dir, per motius pràctics, és l'única sortida a la situació de crisi. Dimarts els insumisos fiscals de Ciurana faran una roda de premsa per anunciar noves propostes de canvi polític. Abans, però, com hem dit, aquest vespre s'ha anat a Sant Just, A les vuit del vespre, a la sala cinquantanà i de l'Ateneu, en el quart diàleg per la independència. Molt bé, doncs serà interessant aquest vespre. Tenim més qüestions. Ara parlem d'educació. Sí, parlem d'educació perquè l'Ajuntament i els centres educatius sumaran forces per acompanyar els joves en el seu procés formatiu. L'objectiu és treballar conjuntament per millorar el nivell tant de l'educació obligatòria com postobligatòria i orientar l'alumnat en aquestes etapes. Avui, el govern municipal... Perdó, ahir, el govern municipal... va assignar un acord de col·laboració amb l'Institut de Sant Just i l'Escola Madre Sacramento per desenvolupar el programa per l'èxit escolar de joves del municipi d'entre 14 i 20 anys. El programa forma part del pla de millora de l'èxit escolar i, sobretot, s'adreça al jovent amb més dificultats a l'hora de formar-se. De fet, a Sant Just s'ha detectat que hi ha un nombre significatiu de nois i noies que deixen d'assistir als centres i per això l'administració local, l'Institut i l'Escola Madre Sacramento faran el seguiment dels estudiants que han deixat del centre fa poc i necessiten acompanyament per orientar-los a la seva formació. Molt bé, doncs això en parlarem també cap a les 12 quan parlem amb Lluís Montfort, regió d'educació. I acabem amb un últim punt d'agenda. Doncs sí, parlem de la fila d'intercanvi que arriba diumenge a Sant Just, es farà el casal de joves i organitzaran els amics de l'ioga I és una iniciativa que ja fa 3 anys i mig que s'està duent a terme a Sant Just i que pretén fomentar una forma de comerç basada en el bascanvi de productes. És una forma de comerç, una fira, millor dit, que ha arrelat molt el municipi, a Sant Just, i sobretot entre els més joves, ja que a les joguines ens va comentar el David Roig, dels Amics de l'Ioga, que és un dels productes més intercanviats. Eh... De totes maneres, també adverteixen que cal tenir en compte l'estat de conservació de tot allò que es porti, que no es pot portar res que ja vagis a llançar, sinó que portis per a la intercanviada tenir un cert estat de conservació, encara perquè algú pugui aprofitar. La Fira també acollirà un banc del temps, la gent podrà apuntar en una pissarra els serveis que ofereix amb la finalitat d'intercanviar-los. Consisteix a intercanviar el teu temps amb alguna cosa que tu saps fer... de manera que l'altra persona també et pugui aportar alguna cosa a tu. I bé, doncs la fira començarà diumenge a les 2 del matí i acabarà a les dues de migdia. A partir dels 11 hi haurà classes gratuïtes de yoga i techi i a la 1 es farà una batucada i una barmutada popular. La barmutada cadascú portarà part de menjar perquè no està al moment per grans alegries. Exacte, és així popular. Molt bé, doncs això serà diumenge i d'aquesta manera acabem aquest repàs per les notícies. més destacades del dia al municipi. Gràcies, Sergi, i fins ara. Just a la fusta, Sant Just en directe. Passa un minut d'un quart d'onze del matí, és moment per escoltar els Mishima amb els Vespres Vers. Avui justament ens trenen aquest disc al Teatre Lliure a Barcelona. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Ho vaig cedir des de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges, despostes, de vida mai nostra, amb niegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grups, trobes, blaus, opents. Tronges, les postes, vida mai nostra. Embriagadors els fills que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor. Fins demà! Fins demà! Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i cinc d'11 de matí, per tant, moment per fer un cop d'ull a la premsa del dia. Saludem per això de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem pel punt avui. Doncs el punt avui que titula La mica europeu. El president del Parlament europeu promet lluitar per l'oficialitat del català. Martín Sulz alerta sobre el perill real de trencament de la cohesió de la Unió Europea. Per tant, el president del Parlament europeu que es posiciona favorablement al català, un tema que sempre... Interessa molt aquest diari, el punt avui. Pel que fa a la notícia gràfica més destacada, ens mostra dos policies entrant com per una claveguera que va sota terra i diu sota vigilància total. El control policial s'intensifica a Barcelona per la reunió del Banc Central Europeu. Doncs hi haurà un gran desplegament policial per aquesta reunió. Altres notícies que ens destaca el punt avui... Diu, actius tòxics de 170.000 milions al sector bancari. De Guindos diu que no crearà cap banc dolent amb ajudes públiques mentre la incertesa continua enfonsant la borsa. Per tant, doncs, notícia econòmica és negativa, és un dia més els notatius catalans. També ens destaca el punt avui, doncs, la goleja del Barça, 4-1, i títol de Lliga per al Madrid, i amb una petita fotografia on diu, sempre amb nosaltres, Pep Guardiola, una pancarta que hi ha al Camp Nou. I per acabar, Recoder, qüestiona els peatges estatals a l'AP7 i l'AP2. Justifica els que Abertis cobra les autopistes de la Generalitat perquè estan bonificats. Per tant, doncs, Recoder que qüestiona aquest model de peatges també que aquests dies està molt... Es parla molt, exacte. Sí, està molt d'actualitat. Doncs passem ara a la portada del país, que la teníem oberta i ara se'ns està tancant. Però que obria justament, diguem que com que aquí estem molt centrats sobretot en aquest tema del Banc Central Europeu, perquè sobretot passa a Barcelona, i si no m'equivoco ens obria amb una altra de les qüestions que també marquen aquests dies... En tot cas, si no, passarem a repassar el que ens diu el 324, que aquesta sí que la tenim a mà. Tampoc? Tampoc la tenim disponible, la passem al periódico. Sí, que a més a més, exacte. Els diaris de paper... Aquests no desapareixen, veus? Esclar, un avantatge dels diaris de paper tradicionals de tota la vida respecte dels d'internet. Ai, ja la tinc, ja la tinc. Ja la tinc, veus? Sí, exacte. S'ha enfadat quan ha dit això. Tenim la imatge justament de la celebració de la Copa, de la Lliga, del Madrid. Són els jugadors d'aquest equip quan alcen l'entrenador, Mourinho, agafant-lo i alçant-lo cap amunt. És la imatge que diu el Madrid, campió d'una Lliga majúscula, i el titular més destacat per això de l'hiari és que Catalunya demana que les rendes altes abonin el 100% de les medicines. El conseller Mascolell proposa cobrar 5 euros per dia d'hospital i planteja a Rajoy que els transportistes paguin per fer servir les autovies. Brinyan es revela en la seva investidura contra el pla anticrisi de Rajoy, també en clau política, però a França se'ns diu que Hollande es creix davant de Sarkozy, ahir va tenir lloc aquest cara a cara entre tots els candidats, el debat crucial a París, el president actual Sarkozy va dir que França no pot equivocar-se, a la qual cosa Holand li va respondre, diu, vostè defensa els privilegiats. No sé si vas veure el debat que vam fer en directe per 3.24. Jo vaig posar 5 minuts i la veritat és que era infumable. Sí. Perquè, clar, els debats ja de per si hi ha dues persones parlant a la vegada, moltes vegades, i a més a més això afegeix als dos traductors, vull dir, hi havia moments que hi havia un batibull de veus allà, quatre veus a la vegada, És el millor subtitulat. Es feia difícil de seguir, doncs sí, probablement sí, com al cinema. Però és difícil, no m'imagino que sigui un subtitulat instantàni. Doncs, se'ns diu també que Garzón fa responsable el número dos d'interior del que li pugui passar. Diu, començo a tenir por de vostè i dels seus mètodes, és el que diu l'exmagistrat, també sempre amb aquesta intenció de sortir als mitjans. Bolívia negociarà amb Red Elèctrica un preu per la seva filial expropiada i 20 morts en una protesta contra la Junta Militar Egípcia. Per tant, doncs, aquests són els apunts internacionals. També se'ns parla de cultura. Diu que Bert endurirà els requisits per aconseguir el títol de l'ESO. Educació revisarà la llei actual, que permet aconseguir el certificat amb tres suspensos. I la subhasta per 91,2 milions del CRIT de Munys Bat Records. Mm-hm. Enduranteu com a dos milions, eh? Ostres, no l'hi do, eh? Sí. A veure si gairebé podríem fitxar una estrella mundial al Barça, amb aquests diners. Exacte. No hi arribaria, eh? Per això, no sé si és més destacat, això. Passem ara al periòdico. Doncs al periòdico que avui ens obrem una portada molt original. La portada principal, la que poden veure els... El quiosc, sí. El quiosc, el quiosc del mercat, eh? Els que vagin allà a comprar el diari, o qualsevol altre quiosc, de fet... Quan vegin el periòdico veuran Superman i Batman sortint de la portada i destrossant el diari, però tranquils, no passa res. Que obres el diari i a dintre hi ha una segona portada perquè els lectors que vulguin saber coses d'actualitat també puguin saber-ho, no? Bé, la primera portada val a dir que s'ha fet en honor al Saló del Còmic, que es fa a Barcelona aquests dies, i passem a la següent, que és la més interessant, probablement. Diu Europa, capital, Barcelona. La Unió Europea busca com superar l'austeritat, fent referència a aquesta reunió del Banc Central Europeu. El president del Parlament Europeu planteja la seva alternativa a Merkel i Sarkozy. El Banc Central Europeu arriba a Barcelona en plena debacle de la banca espanyola a la borsa i Mossos i forces de l'Estat blinden la ciutat contra els grups d'antisistema. Després, més a baix, també ens destaca el debat d'Holande i Sarkozy. Debat agressiu a França. Els atacs de Sarkozy no aconsegueixen desestabilitzar Holande en el cara a cara. Per tant, també destacant la posició ferma que va mantenir el candidat socialista. La gran cita de la historieta diu el trentès saló del còmic reuneix a Barcelona els grans mestres d'aquest gènere. Fent referències al saló del còmic que hi ha... que ja destaquen en la seva primera portada. I l'últim aport esportiu, el Madrid guanya la Lliga i Messi es dispara cap al Pichichi. El Barça golaix al Màlaga 4-1 i fa referència també a aquests tres gols de Messi que el col·loquen amb 46 gols, dos per davant de Cristiano Ronaldo, que és el segon. Déu-n'hi-do. Doncs passem ara cap al que ens diu el 3-24, que ens actualitza aquesta informació d'aquest matí de dijous, 3 de maig. I ens diu que la protesta contra les retallades de la universitat comença amb talls de trànsit, com és habitual. Els estudiants de la Universitat Autònoma han tallat la P7 i la B30 durant gairebé mitja hora al pas per aquesta universitat, en protesta per l'increment de les taxes universitàries. La línia S2 dels ferrocarrils no s'atura a l'estació de la UAB i no ho farà fins a les 11 del matí. La S55 també acaba el recorregut a Vellaterra. Protestes que han començat una jornada de vaga i manifestació dels estudiants de la Universitat Pública contra l'encariment de les matrícules. També se'ns fa referència als esports, campions després de 3 anys blaugranes al Madrid, i les declaracions de Guardiola, que se'ns destaquen, que diu que han passat moltíssimes coses que hem callat. També se'ns explica que el Banc Central Europeu decideix a Barcelona avui la política monetaria del mes. Oficialment és una reunió ordinària, però el lloc i el moment triat se la fan especialment rellevant. Té lloc, com hem anat dient... Avui, aquesta reunió marcada que coincideix amb aquesta protesta contra les retallades universitàries, 8.000 agents ballaran per la seguretat d'aquesta reunió i els indignats convoquen cassolades contra aquesta cimera del Banc Central Europeu. Més coses, tenim també que es fa ressò d'aquest debat d'ahir al vespre de Sarkozy i Olan, que s'enfronten en un debat crispat i d'alguna manera aquests són els apunts més destacats que encara No havíem comentat, la resta de notícies ja l'has demanat tractant en les portades. Doncs el diari Ara, que ens obre amb una notícia alarmant, i que crec que no havíem destacat encara els altres mitjans, diu Renfe, dos punts, la fi del monopoli. Diu, Foment estudia liberalitzar el servei del transport ferroviari i recuder avalar amb reserves un canvi que pot ser històric. Això, doni-do, privatitzar... el servei de trens seria un pas més cap a l'aprimament de l'Estat i seria un pas potser perillós o potser necessari no ho sabem no sé si portaria més beneficis si milloraria llavors hi hauria diners per millorar-ho la xarxa el que és evident és que si es privatitza l'empresa privada que agafi aquest servei voldrà treure benefici i això només es pot fer de dues maneres probablement o apujant el preu dels bitllets o reduint serveis probablement d'aquells trajectes que utilitzen menys usuaris. Per tant, en qualsevol dels dos casos seria un perjudici per la població. Seguim amb més notícies. Diu, més sexe, més papiloma. La promosquitat juvenil escampa el virus entre les noies de 18 a 25 anys fent referència a aquest virus de transmissió sexual. Diu, Artur Mas demana flexibilitat al Banc Central Europeu. Barcelona acull la reunió del banc a mig de fortes mesures de seguretat i la fotografia també ens mostra un mosso d'esquadra en posició de defensa, fent referència a aquest desplegament policial que hi ha hagut a Barcelona. Altres apunts, Sarkozy fa valer el seu carisma i colla a Holanda un debat elèctric i la Lliga per al Madrid, però Messi fa un hat-trick i s'avança a Cristiano. Doncs passem a la seva versió digital, que ens diu que comença la reunió del Banc Central Europeu de Barcelona convertida en cimera anticrisi. La trobada ha arrencat aquest matí a l'hotel Arts enmig de les creixents crítiques contra l'austeritat com a única recepta i es dona per fet que el Banc Central mantindrà els tipus a l'1%. D'altra banda, Rajoy busca suports a les retallades. També se'ns diu que hi ha aules plenes en les primeres hores de vaga universitària. Els estudiants de l'Autònoma han tallat la P7 i la B30, durant mitja hora, en aquesta primera hora del matí, durant un quart d'hora, perdó, i a dos quarts d'una hi ha convocat una manifestació al centre de Barcelona, coincidint amb la reunió del Banc Central Europeu. Per tant, suposo que matí serà més o menys tranquil i que cap al migdia és quan potser tot plegat comença haver-hi més moviment a Barcelona. A l'Autònoma, però mai pots dir que hi ha tranquil·litat, eh? Sempre pot haver-hi... Sí? Sempre hi pot haver alguna moguda. Sí, sí. Normalment és la Universitat Pública, que n'hi ha unes quantes a Barcelona, o per aquí a prop, i normalment és la més moguda, sempre, també. Sí, mai es pot dir blat. També tenim que el crit de Munts prena el record de Picasso, com dèiem, després de vendre's per 91 milions d'euros en una subhasta, que més de 900.000 catalans van veure com el Madrid guanyava la Lliga. La transmissió de la Sexta va mantenir-se estable al voltant dels 370.000 espectadors, però TV3 va perdre la meitat de l'audiència a la segona part del Madrid. Per tant, doncs, exacte, interès creixent. I també se'ns explica, se'ns fa referència a la portada de l'ABC, que diu que Esperen Fagui renuncia que posarà peatges a les autovies de Madrid. Una de les mesures que proposa. No sé si s'acabarà fent efectiva. És que em sap que parlaven de posar peatges en autopistes que gairebé no tenen usuaris. Per tant, d'aquesta manera pocs diners recollirien. Això és el que ens diu de nou el diari Ara en la seva versió digital. Passem a La Vanguardia, que titula Pressió màxima sobre el Consell del Banc Central Europeu. La fotografia mostra també el desplegament policial amb dos membres de la Guàrdia Civil fent unes estratègies de defensa. Diu que el Banc Central se cita a Barcelona amb el pessimisme de nou als mercats. La borsa perd un 2,5% més i la prima de risc espanyola torna a repuntar. i un últim punt d'economia, l'atur voreix l'11% a l'eurozona amb Espanya com a primer focus. 11% a l'eurozona i Espanya està pràcticament al 20%. Unes 22% ja? Sí, Catalunya pràcticament al 20% i Espanya, sí, una mica per sobre. Ens deu-n'hi-do, el focus de l'atur europeu. Altres temes que ens destaca l'avantguàrdia, dos milions de dones infectades pel papiloma en tot l'estat, el que comentàvem abans també amb el diari Ara. Sarkozy malbarat a la gran ocasió de Van Hollande, el president francès en desavantatge no arriba a imposar-se el seu rival en el cara a cara. Ens consideren que Sarkozy tenia una bona oportunitat per retallar una mica la distància que encara té a Van Hollande. I finalment, dos apunts més, els robots s'apodren d'alçada del còmic. Hi ha una fotografia d'un robot aquí fent força. Si sàpigués més de còmics us podria dir quin és, però encara no en tinc ni idea. Doncs no us ho puc dir. I el Madrid. El Madrid canta victòria. La Lliga és blanca, tot i el triomf del Barça davant el Màlaga, amb tres gols més de Messi. Surten els jugadors de Madrid saludant l'afició. I per aquí darrere crec que veig a Cristó Ronaldo fent una botifarra. Ah, no, no. Només m'ho havia semblat. Doncs passem a les portades esportives. Tenim el diari Esport que ens parla de Messi. La portada diu Messi, rei del gol. Fa referència a aquest 4-1 d'ahir. i bastant més petit hi ha una fotografia del Madrid, diu 0-3, el Madrid campió, però Cristiano desquiciat, del que ens diu l'esport. El Mundial Deportivo ens diu Torpedo Messi, referent també a aquest trick d'ahir, i també més petitet se'ns diu que el Madrid guanya la Lliga. Sí, amb un racó, no? Sí, bastant més petit. Bé, el Mundial Deportivo encara és una mica més gran i és el que està per sobre. En canvi, l'esport sí que és un requadre a la part inferior esquerra, que és una mica més estrany. No li ho. Sí, és allò que sigui, fos al revés també ens queixaríem. Sí, però bueno, ja saben que la seva parròquia el que vol és... Ah, clar, és el que interessa. I que el Barça felicita el Madrid oficialment Pep, també se'ns fa referència a aquestes agregacions que comentàvem, d'aquestes coses que s'han amagat i tot plegat. Això, el mundo deportivo. I passem ara als diaris de Madrid, que clar, és un dia una mica avorrit per repassar, perquè les portades tampoc són gaire originals. I el Marca, l'As, per exemple, ens fa una portada d'aquestes dobles que ens diu Campions, Campions. Hi ha la imatge dels jugadors alçant a Mourinho. I el Marca ens diu el millor. I tu pots interpretar que és el Madrid o que és Mourinho que està justament alçat. No ho sé. Més que novament, diu el Madrid demà guanya la lliga dels rècords. Sí, això que diuen de la central letxera potser és veritat, no? Aquests mitjans a Madrid que fan la pilota Florentina. Exacte. I bé, doncs hi ha algunes imatges al partit d'ahir, a l'Iron a Sant Mamès i ja està. Més o menys és això. I també se'ns destaquen aquestes relacions polèmiques de Guardiola, referents a aquestes coses que s'han amagat amb el silenci del Barça. Té portat el nou avui també. Ah, sí? A veure, què diu? Sí, sí. Avui m'ha semblat que estava bé. Bon dia. I vinga, va. Avui trobem el nou. Surt una fotografia de Leo Messi, portant salt per salt de capità, i va haver un moment que no estaven al terreny de joc ni Puyol, ni Xavi, ni Valdés, ni Iniesta, i el següent de la llista és Messi, portant salt de capità i diu, rècord d'agraïments. El Camp Nou dona les gràcies a Guardiola el dia que Messi i l'equip trenquen tots els seus registres golejadors. I va ser un dia també que es va aplaudir molt a Iniesta i a Puyol quan se'ls va fer els canvis... Per tant, sí, semblava un dia com de comiat general. Sí, sí. Puyol i Néstor en principi han de seguir l'equip, però no sé per què semblava un dia de comiat i d'agraïment. Altres notícies que destaca també el nou, Nasi rebutja un contracte de per vida al Barça. El capità del Barça d'envol, l'aslo Nasi, ha refusat seguir el Barça, tot i que se li faria un contracte de renovació vitalici fins que ell el retirés. per anar al vespre i el motiu per cobrar més diners. Així ho va dir clarament el director tècnic de l'embol, Enric Massip. Una decisió que hi ha hagut jugadors de futbol, portuguesos, no direm noms, que han marxat del Barça. Sí, però és diferent, segurament. El marxa és més educat, no? No se'n va al Madrid. No se'n va al Madrid, però el vespre és com un dels grans rivals europeus. I clar, se'n va... Més que ara no ho hem pogut dir, se'n va per diners. I tot i que al Barça li oferia un contracte de part vida i a més a més a capitar. Ah, i també, mira, aquí molt petitet, a la punta, diu el Real Madrid guanya se'n va més i ja és campió de Lliga. Molt bé. Amb un filet molt a baix. Sí, sí, com a tema molt secundari. Exacte. Doncs és el que ens diuen les portades dels anells esportius. Així que veiem aquest repàs per l'actualitat. Gràcies, Sergi. I fins ara. Que vagi bé. Adéu. Escoltem ara The Book of Love dels Magnetic Fields. I tots aquí entrepassem la previsió meteorològica pels propers dies. The Book of Love is long and boring No one can lift the damn thing It's full of charts and facts and figures And instructions for dancing But I... I love it when you read to me And you You can read me anything The book of love has music in it In fact, that's where music comes from Some of it is just transcendental Some of it is just really dumb But I I love it when you sing to me And you The Book of Love is long and boring And written very long ago It's full of flowers and heart-shaped boxes Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Quatre minuts i tres quarts d'onze del matí. Saludem ara el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Per parlar del temps, tenim un altre dia... Com ja ens vas dir que tindríem tota la setmana... No, ja no? Ja ha canviat la cosa. Home, ja havia fet il·lusions. Ja t'esperaves. Sí, avui prou. Avui prou i potser el cap de setmana sí que el veurem una miqueta. Demà no. Demà és un dia que es complica. És el que et comentàvem ahir. Aquesta depressió se'n va cap a l'Atlàntic, es mou i en funció del seu moviment ens canvia completament el temps. Ahir marxava cap a l'Atlàntic, tot anava bé, semblava que no tingués ganes de recular, però la tarda va començar a recular. I suposo que Sant Pere era coneixedor de les celebracions d'aquesta tarda a Madrid i dit, deixa'm, que els hi portaré una miqueta de pluja si se'ls hi aiguarà. I com a mínim al Sergio Ramos si se li cau la copa i com que estava mullada de la pluja, doncs no ha pogut. No he pogut agafar-la. No, el fet és que ha reculat una miqueta i sembla que al llarg de les properes hores els núvols aniran guanyant terreny. No és el cas de Sant Jus, perquè estem en la zona més oriental, però sí que de cara a aquesta tarda, aquest migdia, ja hi haurà forces núvols cap a les comarques de Ponent, cap a la fràgia de Ponent, i a partir de la tarda vespre fins i tot esperem algunes precipitacions, sobretot al Pirineu de Lleida, al Pirineu Central i també les comarques de Ponent. A Sant Jús avui el que tindrem és un petit augment de núvols a última hora, però no espatllarà el dia. O sigui que serà un dijous bastant tranquil, on fins i tot les temperatures màximes seran una miqueta més altes. O sigui que avui ho salvem. Demà això es va apropant una miqueta més. Demà serà un dia que al matí encara gaudirem una miqueta de sol amb alguns núvols. No seran dies tan espaterrans i tan macos com aquests. I sembla que a la tarda es podria fer fins i tot arribar a tapar, tarda-vespre. El fet de tapar-se el cel no vol dir que hagi de ploure grans quantitats, però sí que a última hora podria caure alguna goteta a Sant Jús, on esperem... que hi hagi més precipitació probablement sigui cap a l'interior de Catalunya, cap a les comarques de Ponent, al Pirineu... En aquestes zones sí que es veu la possibilitat que hi hagi una miqueta més de precipitació, però a Sant Just els mapes indiquen molt poca pluja. I seria demà a la tarda a última hora, o sigui que seria un augment progressiu dels núvols corrent al dia i a la tarda podríem tenir alguna... al vespre podríem tenir alguna sorpreseta en forma de quatre gotes. Llavors, dissabte ens aixecaríem un altre cop amb sol... hi hauria prou inestabilitat perquè es poguessin desenvolupar núvols de cara a la tarda i els mapes indiquen que dissabte les precipitacions només afectarien el Pirineu. Podrien ser destacades però només tindrien precipitacions allà. La resta no. O sigui, serà un dia variable amb sol, amb núvols i amb temperatures que no pujaran més. Amb una pujada d'avui ja en tindrem prou. I diumenge balla una mica la previsió i balla en el sentit que hi ha alguns mapes que ens diuen que al matí plourà i a la tarda s'obriran clarianes i altres mapes que confirmen el fet d'un altre cop una mica de dissabte, però que a la tarda podrien ser més pluges. O sigui que si el dissabte les pluges de la tarda afecten només zones de muntanya del Pirineu, sembla que el diumenge afectaria més zones de Catalunya i podria ploure tot arreu i fins i tot a Sant Jús. Tarda de diumenge. Però, clar, hi ha mapes que diuen que plourà al matí, hi ha mapes que diuen que plourà a la tarda, ens haurem d'esperar una miqueta més a demà divendres per saber exactament aquesta previsió. No estem dient que hagi de fer un sol espaterran tots els dies, però sí que hi ha aquesta una mica de variabilitat, sobretot demà divendres, i creiem que el cap de setmana, tal com hem vist els mapes avui, farà sol al matí, però la tarda es pot ennublar una mica, amb més possibilitats de cara al diumenge que no pas dissabte, o sigui, que encara l'estem salvant una miqueta el cap de setmana. Però bé, ho haurem d'anar seguint demà perquè ha canviat la previsió d'un dia per l'altre. I pot tornar a canviar, no?, aquestes coses que té la primavera. Sí, sí. Llavors, sí que hi ha aquesta depressió, però en funció del seu moviment, del seu centre, doncs ens afecta d'una manera o d'una altra els països catalans en general, perquè tot és, com que es va de sud a nord, o sigui, quan parlem de la situació del temps a Catalunya, podem aplicar al País Valencià de les Illes Balears, però anirem seguint i aviam aquesta depressió caprichosa. Sembla que n'hi ha una altra que l'empuixa una miqueta cap a nosaltres i aquesta és la que està fotent la Guitza fent el canvi de temps. Si s'està una mica quieteta la segona de darrere, doncs potser aquesta es queda estancada a l'Atlàntic i passem un cap de setmana vol. Ja ho veurem, demà ho acabem de continuar. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. 11 minuts i les 11 del matí. Parlem ara de notícies curioses. Per això saludem el Jaume Socarrat. Bon dia, Jaume. Molt bon dia, Carme. Avui comencem parlant de Las Vegas, un servei... per curar ressaca. Sí, és una notícia que ens arriba directament des de l'estat del joc, que ara volen també fer per aquí a prop. I és que ha sortit un negoci que ens ha cridat molt l'atenció. Un servei mòbil, una espècie d'autobús que volta per Las Vegas, que serveix per curar les grans ressacaques i t'ho fa en 45 minuts. A més a més, sapiguem que Las Vegas és un d'aquells llocs que la gent hi va passar-se bé, pot tenir futur. Es veu que es diu Hangover Heaven, l'empresa, que vol dir fiel o para la ressaca. I es veu que ofereix, bàsicament, a curar tots els efectes de la ressaca, des del dolor de cap, el mal de panxa, les nàusies... Es veu que és un autobús amb aquest cartell, amb aquest eslògan, que des de fora sembla un autobús normal, però quan entres a dintre ens trobem que ja està preparat com pràcticament una ambulància. Hi ha fins i tot quatre lliteres, hi ha infermeres i tot d'artilogis de metges. Es veu, tu entres, pagues entre 90 i 150 dòlars. No és barat, però en 45 minuts... perds tots els efectes que tenies i sembla que siguis una persona nova. Això va ser una idea d'en Jason Bourke, que és l'amo de l'empresa, i van sortir al carrer el dia 14 d'abril. Es veu que es preveu, en Bourke aquest ha dit que preveu que... Durant l'any pot ingressar entre 70.000 i 100.000 dòlars. Déu-n'hi-do, eh? És una bona proposta. I es veu que en les últimes setmanes, de la gent que hi ha anat, un 80% han sigut homes i un 20% han sigut dones. Per tant, els homes l'agafen més forta. O volen curar-se la ressaca abans. Sí, sí. Doncs d'aquí ens n'anem cap a una altra qüestió també de rapidesa, no per això? Sí, ara anem a parlar d'un artista que sempre li agrada fer coses rares, és en Ben Campbell, és un artista de Texas, també estem parlant d'Estats Units, i es veu que ha creat una mòmia de tamany real, però ho ha fet tot amb menjar del McDonald's, o sigui, tot amb menjar bessura. Es veu que en Campbell, o sigui, l'excusa que va donar va ser tothom fa servir fusta o fa servir fang per fer escultures, no? I ell ha dit, com que això era massa habitual, ell va voler-ho fer amb menjar ràpid. Jo el que no sé què passarà és quan passin uns dies això es deu podrir o alguna cosa. No, però no va sortir fa poc que hi havia una hamburguesa, un Big Mac, que portava dos anys i que no li havia passat res o una cosa així. I te la pots menjar amb dos anys? No, no. Però no crec que et vulguis menjar les cultures, suposa. Jo sempre he pensat que aquest tipus de menjar caduc en qüestió d'hores, eh? Un cop el fan, en poques hores. Doncs barat per això, per construir, eh? Vull dir, com a material. Bueno, doncs, tu s'ha gastat 200 dòlars per realitzar aquesta escultura. Ja me l'imagino tallar a l'entrada del McDonald's. Vull un d'això, un d'allò, un d'allò, un d'allò... Però no em sembla tant, 200 d'alars. Vull dir que suposo que fustes o segons quins materials deuen costar, també. No ho sé, el més probable és que aquesta escultura acabi sent d'aquelles que es ven per milers d'euros o dòlars i no saps qui ho paga, i ho paga la gent. Doncs ara ens n'anem a parlar d'una nova moda. Un esport. Curiós que s'estigui posant un esport de moda. Es tracta del golf urbà. És un dels esports més exclusius del món i es veu que arriba una versió per a tothom. Això és una moda, una sensació que està sortint a les ciutats, sobretot, que la gent va amb un pal i amb una pilota, es posen, per exemple, vas caminant i de cop estàs en una estació de metro... i no hi ha ningú, tens tot el metro lliure, et col·loques la pilota i la gent tracta d'inventar-se forats, entre cometes, per la ciutat, urbans. Sí, el que passa és que això jo ja sé com acabarà, trencant vidres de cotxe, vidres d'oficines, pilotetes que es perden per aquí, pilotetes que es perden per allà, però bueno. Golf urbà. No sé si veieu algú pel carrer per aquí a Barcelona o per aquí a Sant Just fent golf, doncs golf urbà. Ja sabem d'acabar el tema. Exacte. I ara ens n'anem a una d'aquestes notícies en què tenen paper els animals i que són bastant curioses. Aquesta és la pel·lícula de la setmana, la del morbo. És una notícia que diu així, una persona se n'entera que la seva parella li és infidel gràcies al lloro. Un jove britànic va descobrir que la seva parella l'era infidel gràcies a la seva mascota, un lloro africà, que es veu que no deixava de repetir el nom d'alemà. Es veu que el lloro anava repetint una i una altra vegada. I love you, Gary, deia el lloro. En Chris, que és el noi britànic aquest, doncs va començar a investigar una mica... va començar a sospitar de la seva parella i va descobrir que sí que tenia un amic que es deia Geri i quan va veure els missatges que havia va veure que el lloro tenia tota la raó. Has vist? Que curiós. Per tant, si teniu lloros i sou infidels, vigileu el que feu davant del lloro. que normalment són animals que acostumen a parlar i no s'inventen les coses, resulta. Curiós, això, eh? Sí, sí, sí. I ara ens n'anem a acabar parlant de l'última notícia, que ens parla del Saló del Còmic, no? Justament, de personatges de còmic. Una notícia molt lligada amb el Saló Internacional del Còmic, que se celebra d'avui a diumenge aquí a Barcelona... I és que aquest titular diu que Batman és gai i metrosexual, segons el guionista del còmic, en Grant Morrison. Es veu que en Batman té molts derrasgos homosexuals i es veu que és el seu atractiu que fa que tothom li agradi. Això és el que ha declarat el guionista del còmic Grant Morrison a la revista Playboy. A més a més assegura que es tracta d'un personatge que li agrada cuidar-se molt. A les últimes pel·lícules sí que hem vist que a en Batman li agrada cuidar-se bastant. Si més no, amb els artilugis que porta, amb la pasta que deu costellós, que es cuida. Es veu que ha dit això, que en Batman és gai, segons ha explicat el guionista del còmic... Es veu que en Morrison va escriure diversos guions per al còmic d'en Batman a finals dels 80 i els 90, tot i que els que són més populars, la sèrie que es va fer a partir del 2006, que és la sèrie de dibuixos que es porta fent des del 2006, que es diu Batman i hijo, la resurrecció de Rafa Sgull, Batman i Robin... Però no tenia nòvia, Batman, clar, Robin, era la nòvia... En Robin era la nòvia, en Robin és el company. No sé si hi ha un rofe que no sabem. La Catwoman és la que havia sempre tantejat una mica en Robin. Però si recordem una mica la sèrie aquella dels anys 60 que feia, no sé quina època era, que era així com... que en Batman era com gris, blabós, que anaven vestits amb aquelles malles i que se li marcava el paquetillo una mica... Allà sí que és... Posant-ho en aquell context, podríem dir que sí que és una mica... Però té un fill. Amb qui el tenia el fill? Té un fill en Batman? No sé que tenia un fill. Ara? No. Però això és la sèrie nova que ha sortit ara el 2006. Però hi ha sèries d'animació, de dibuixos. Bé, el guionista de la còmic va explicar que no es pot negar que l'home sigui un personatge gai perquè, tot i que un dia va ser aconseguit com a personatge de ficció que pretenia ser heterosexual, es veu que precisament ells pensaven totalment... Feien heterosexual perquè la gent li agradés, però en el fons deien que era... Que eren les seves característiques. Doncs mira, ja ho sabem. Ara qui vagi al cel·lel del còmic que sabia que Batman... té aquests trets homosexuals. Sí, sí. Em quedo aquí amb una frase que estava llegint ara, que havia dit el mateix Morrison, dient el que li agrada en Batman és sortir per ahir amb el vell Alfred, que és el majordom aquell que el cuida, i evidentment amb en Robin. Se'n van tots amb el Batmóvil de festa. Molt bé, doncs, gràcies, Jaume. Molt bé. A veure si ens el trobem avui per aquí, al Saló del Còmic. Que vagi bé i bon dia. Bon dia. I així ens acostem del tot cap a les 11 del matí, connectarem com ràdio també amb el Sant Just Notícies, amb el butlletí informatiu i tornarem a partir de les 11 i 10, entrevistarem el Júlio Ochoa i farem la tertúlia fins ara mateix. Sweet love, sweet cheerleader, come for carry me home. Bona nit. Bona nit. A bed of angels come after me. Come for to carry me home. Sweet love, sweet cheerio. Come for to carry me home. Com Radio. Noticias. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite, Polo i Oriol. Pujador prop de 200 estudiants universitaris tallen a aquesta hora el trànsit al tronc central de l'Avinguda Diagonal, a la ciutat de Barcelona. Van cap a la plaça Universitat per manifestar-se en una nova jornada de vaga. Elena Puigdueta, bon dia. Bon dia, doncs efectivament. Amb prou feines, 200 estudiants, representants del campus diagonal, avancen ràpidament pel tronc central d'aquesta via en direcció, com deies, a plaça Universitat. Ho fan rere la pancarta 3M vaga Digues No al futur precari. cridant consignes a favor de la universitat pública i contra les retallades, i també cridant consignes a favor dels quatre detinguts que encara continuen empresonats pels incidents de la vaga general. Hores d'ara, la protesta, insistim, que marxa molt ràpidament, està passant per l'alçada de Domància. Mentrestant, el trànsit rodat està sent desviat pels laterals de la Diagonal. Com Ràdio Barcelona. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, lamenta que el govern central no prengui més mesures per garantir el sistema sanitari públic. Mascolell proposa que els pacients hospitalitzats paguin 5 euros cada dia i que els ciutadans amb rendes superiors als 100.000 euros l'any paguin el preu total dels medicaments. Barcelona, Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia, Andreu Mascolell. Creu que el govern de Mariano Rajoy s'ha quedat curt a l'hora d'implementar mesures per garantir el sistema públic de salut. El conseller d'Economia ha dit que la universalitat del sistema només es podrà preservar per la via del copagament i sempre moderat en funció de la renda de les aportacions. ha reconegut que aquestes dues propostes que ha fet, a tall d'exemple, no s'han pogut dur a terme a Catalunya. Creiem que tenim un sistema de salut que proveix uns serveis de primera. El conseller no ha concretat quin estalvi pot suposar pel sistema de salut aquestes dues propostes. Com Ràdio Barcelona. Continua la cimera del Banc Central Europeu que es fa a Barcelona. La reunia ha començat aquest matí a l'Hotel Arts i, en principi, l'òrgan de govern decidirà avui mantenir els tipus d'interès a l'1% en paral·lel. També continua activat l'ampli dispositiu policial de seguretat. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, Ha dit que s'han pres les mesures adequades. Joan Porta, bon dia. Bon dia. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que s'han pres les mesures adients perquè la cimenta del Banc Central Europeu transcorri amb normalitat. Trias ha espessat que compren tots aquells ciutadans que vulguin protestar i els ha demanat que, si ho fan, s'abstinguin de cometre actes violents. Jo crec que hi ha ocasions que... Són més pessimistes del que és necessari ser. Aquesta ciutat sap actuar, sap fer les coses, hi ha presses totes les mesures que s'han de prendre. Jo crec que si hi ha gent que vol protestar té el seu dret a protestar i de manifestar-se en contra del que vulgui. Però jo demano a tothom, a tots els grups els demano que abandonin la violència. no té lloc en aquesta ciutat. L'alcalde necessita la benedicció de la façana i del simbori de la catedral de Barcelona. Com ràdio Barcelona. La Fira del Montjuïc acull a partir d'avui una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona. Un dels atractius d'aquesta mostra serà l'exposició Robot senso tinta, que pretén aproximar la robòtica a la societat. En aquesta edició, la Xina és el país convidat i Carles Santa Maria, director del Saló del Còmic, explica el per què. Esperem que amb aquesta trobada s'obrin els mercats respectius La nostra aspiració és que el còmic que es fa aquí també pugui arribar al mercat xinès, que és un mercat bastant receptiu a propostes occidentals, i per això hem apostat per la seva participació. El Saló del Còmic també presentarà una exposició homenatge a Moebius. Com Ràdio Esports Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça torna en aquests moments als entrenaments després de guanyar el Màlaga per 4 gols a 1, ahir en partit de Lliga de primera divisió, en el penúltim partit del tècnic Blauran a Pep Guardiola a l'estadi del Camp Nou. Leo Messi va fer un nou hat-trick i suma ja 68 gols en una mateixa temporada i supera el mític rècord de Ger Torpedo Müller. D'altra banda, Josep Mourinho i Cristiano Ronaldo guanyen la seva primera lliga amb el Real Madrid. Els blancs es van proclamar ahir a la nit de manera matemàtica campions després de guanyar per 0-3 a Sant Mamés davant l'Atlètic de Bilbao. Escoltem el tècnic del Barça, Pep Guardiola. Madrid és just campió de Lliga, és el campió de Lliga, però aquest any han passat moltíssimes coses que s'han amagat pel nostre silenci, però que han passat. Guardiola s'acomiada dissabte de l'estadi en el derbi contra l'Espanyol. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Els insubmisos fiscals de Siurana seran els protagonistes del quart diàleg de Sant Just per la independència. Maria Casademont i Andreu Bartolomé han tingut la iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'Agència Tributària Catalana. L'acció constitueix la protesta cap a un sistema de repartiment de diner públic que, entenen, vulnera l'Estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català. Andreu Bartolomé ha declarat que l'objectiu de les seves reivindicacions és el govern català. Segons Bartolomé, el Parlament ha d'escoltar les demandes dels seus ciutadans, cosa que fins ara no està passant. Bartolomé opina que la situació econòmica no es pot solucionar per la mala relació de Catalunya amb Espanya. D'aquesta manera, considera que la independència funcional és l'única sortida. El pacte fiscal proposat pel govern de Convergència no és suficient per Andreu Bartolomé. Aquesta nit, a la sala de cinquantanèria de l'Ateneu de Sant Just, en el quart diàleg de la independència, es podrà saber més coses sobre l'opinió dels insubmisos fiscals. Diumenge arriba al Casal de Joves la setena fira de l'intercanvi organitzada pels Amics del Yoga. La iniciativa pretén fomentar una forma de comerç basada en el basc canvi de productes. La fira fa tres anys i mig que se celebra i ha arrelat el municipi, especialment entre els més joves. Les joguines són un dels objectes més intercanviats. David Roig, membre d'Amics del Yoga, celebra l'èxit de la iniciativa però declara que també cal tenir en compte l'estat de conservació dels objectes. La fira acollerà també un banc del temps. La gent podrà apuntar en una pissarra els serveis que ofereix amb la finalitat d'intercanviar-los. Aquesta pràctica s'està popularitzant arrel de la crisi. La fira començarà diumens a les deu del matí i acabarà a les dues de migdia. A partir de les onze hi haurà classes gratuïtes de yoga i tai chi. Ahir a la una es farà una batucada i una vermutada popular en què cadascú portarà part del menjar. L'escola de formació professional Antoni Algaró celebra dilluns el seu 25è aniversari. El president de la Generalitat, Artur Mas, presidirà dilluns a l'una del migdia els actes de commemoració del centre capdavanter en indústries gràfiques. A l'acte també hi assistiran la consellera d'Educació, Irana Rigau, l'alcalde Josep Perpinyà, el regidor d'Educació, Lluís Montfort, el president del Gremi de l'Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, el president de la CEE Joan Rossell i el president de Foment del Treball Joaquim Gai de Montalla. L'escola de formació professional Antoni Algarós va crear l'any 87 i cada any imparteix més de 200 cursos de diferents modalitats i acull al voltant de 3.000 alumnes. Doncs aquesta ha estat tota la informació per ara. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 minuts amb un nou butlletí horari i a partir de la 1 i 5 amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. També podeu seguir informats a través del web www.radiodesvern.com, també a través del portal d'internet www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Com insectes suïcides volant cap a la llum costa girant. Seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres. Perseguim el plaer perquè no ens falta de res. Però el contacte ho és els joves es pengen dels arbres. Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent. I no ho entenc per què després només parlem entre nosaltres. Però ara no em diguis res, que m'espargues el murat. El murat és per mi sol, no puc donar res als altres. com sortir d'aquest turbament, com es pot viure intensament, sense ser clau del desig. No som memòria ni trajectòria, tan sols un murellat. No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria. No n'hi ha prou amb la felicitat, Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar. Hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la punta. Fins demà! Fins demà! Fins demà! La immobiliària Centuri 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. Passa un minut d'un quart de dotze del matí, aquest divendres a les vuit del vespre, la CEA es organitza una conferència sobre les mines de Collserola amb Julio Ochoa i Francesc Riera, serà el local d'entitat, a l'Ateneu, i per això tenim a l'altre cantó del telèfon el Julio Ochoa. Molt bon dia, Juli. Hola, bon dia. Les mines de Collserola, que són justament les que es visiten a l'octubre, també, que n'heu parlat alguna vegada? Efectivament, són les mines del guiseixos, principalment les que tractarem. Per tant, quantes són en total? Déu n'hi do. n'hi ha publicada tota una llista per part nostra, no et sabria ni el número exacte, però són gairebé una trentena. Déu-n'hi-do, em pensava que era molta menys llavors. Una trentena que són situades al parc de Collserola. Exactament, dins de tot el nostre tema municipal. Aleshores, les característiques més importants d'aquestes mines o una característica, un tret comú? Sí, mira, veuràs, el tema de les mines de cegres ja l'hem estat difonent durant molt de temps i s'ha parat molt la tensió amb la qüestió de la riquesa de l'aigua que estan portant i ara la gent més o menys és consciente. El tema de la xerrada d'avui va per un altre vessant que no s'ha aprofundit tant i penso que és d'una certa importància, que és l'aspecte monumental de les mines. Les mines com a patrimoni d'una arqueologia preindustrial i és com enfocaré la xerrada d'avui. Per tant, en aquest sentit, com a patrimoni, per tant, què és el que més les destaca? D'elles? Doncs són el testimoni de la revolució dins el camp de l'agricultura que va tenir lloc en el segle XVIII i venen a ser, aprofitant les tècniques de l'enginyeria clàssica, L'aplicació de les tècniques d'aquesta enginyeria clàssica van servir per posar en gradadiu tota una sèrie de terrenys que havien estat abans Herms i Desacà. Totes unes tècniques arquitectòniques monumentals que ja no es practiquen i que estan en perill realment de perdes i de desapareixer. I val la pena donar un toc d'atenció amb la seva salvaguarda. Per tant, van condicionar una mica segurament els canvis importants en l'agricultura, que han condicionat molts hàbits posteriors. I són aquestes mines que segurament tenim mig oblidades, no? Vull dir que la gran majoria no som conscients que tenim aquestes mines aquí al costat. Efectivament, hi ha molta gent que ho ignora i val la pena ser conscients d'aquest patrimoni que tenim sota els nostres peus. Actualment, però, ens comenta que s'ha d'intentar preservar aquest patrimoni Ara per ara per això les mines no funcionen en aquest sentit, o sí? Perdó? Les mines ara per ara tenen una funció en aquest sentit, o ja és una cosa que ha quedat... O sigui, simplement se les ha de preservar. Resulta que les aigües ara actualment és ben poca cosa la que s'aprofita. N'hi ha alguns aprofitaments, inclús a nivell municipal es fa servir les aires per els radius i per altres coses, però realment no es perdi tot, eh? Clar, perquè el paper més important, a quins segles era? Finals del XVIII i sobretot durant tot el segle XIX. Abans que, o sigui, just abans de tots els canvis del segle XX, m'imagino, en matèria industrial. Exacte, el segle XX ja vam començar al d'actrivi d'aquestes mines. Exacte. I ara caldria preservar-les una mica més o en principi hi ha un interès per part de Sant Just o altres municipis de Collserola en preservar-les? N'hi ha un moviment arreu de redescoberta, catalogació i preservació que cada vegada està fent-se més abstents i en aquest sentit és com voldríem nosaltres incidir de la mateixa manera que s'estan fent més una cosa. De tot plegat se'n parlarà demà divendres, les 8 del vespre, al local de les CES. I d'altra banda, per això també volíem parlar d'una altra activitat que es fa aquest dissabte, Sant Just, i que justament també serà a càrrec de Julio Etxó, que és aquest itinerari sobre la Guerra del Francès, un passeig a peu i en tramvia, que mostrarà els punts on van tenir lloc els esdeveniments més importants d'aquesta Guerra del Francès. Serà dissabte a partir de les 9 del matí. Quins són els punts més destacats? Resulta que la guerra del francès va tenir una incidència aquí a Sant Just i va haver, des de combats, incidències de personatges destacats, va haver-hi... ...aquella aquí. I llavors el recorregut començarà davant de les mesos de renta peus i anirem seguint els indrets on van haver manifestacions... bèl·lics, inclús, d'aquella guerra, i acabarem, doncs, a l'alçada del límit amb esplugues, que allà també va haver bastanta brega durant la guerra. Per això s'agafa l'altre envia, no?, suposo, per arribar fins a... Per obviar la gent, estalviar la gent el trajecte més dur de pujada. I els punts més destacats, o algun dels punts més significatius d'aquí Sant Just, quins serien? Doncs mira, per exemple, durant tota una fase de la guerra... el quartier general dels rebels està en una masia d'aquí Sant Just. I des d'aquí es dirigia tot l'atac contra Barcelona. Per tant, durant molt de temps, això? Perdó? Durant força temps... Sí, una fase important de la guerra, al final mala guanyada, no?, perquè van ser derrotats, però durant molt temps el fort de la resistència estava en una masia de Vicent Jus, i això és una cosa que es desfallarà i es comentarà de nota com ser aquesta passejada. I es morà, per tant, aquesta masia, també. Sí, sí, però és cert. No s'entrarà a dins, no cal entrar. Clar. No sé si hi ha algun altre punt, també, que tingui així un punt de curiositat, algun d'aquests punts on hi hagi alguna anècdota destacada. Clar. Es veurà, per exemple, el lloc on va haver una batalla importantíssima, on un dels herois locals, el general Manson, va derrotar a una unitat francesa sobre el mateix terreny que va passar. Podem comentar que van venir per aquí, van atacar per allà, van fugir per allà, els van agafar per aquí... directament, i a més a més il·lustrat amb un gravat de l'època que reprueix exactament, s'identifiquen perfectament tots els llocs que estem trepitjant amb els que apareixen en el gravat. Doncs molt curiós, no, tot aquest fet? Vull dir que són coses que sembla que faci tant de temps i que només puguem saber a través dels llibres d'història i no som conscients que potser també a casa nostra tenim empremta històrica. Exacte, davant dels nostres nassos estan. Per tant, la guerra del Francesc Sant Jús va tenir un paper important. No hi havia Barcelona, que durant tota la guerra va estar ocupada pels francesos, i les diverses tentatives de voler-la reconquerir totes fallides fins a última hora, doncs tot va passar per aquí Sant Just. És a dir, com a punt estratègic, potser. Va dir una cosa, que Sant Just llavors quedava al nucli del voltant de la parròquia i tot el fort va ser avall, a la carretera. Mhm. que llavors la carretera estava desunida, tot el poble, no n'hi havia... Està unida per camins, no feia un seguit urbà. Per tant, aquest dissabte es podrà descobrir a més a més in situ, no? Vull dir que no seran xerrades, sinó que serà una passejada cosa que augmenta l'interès també de tot plegat. Van venir per aquí, van sortir per allà, tota l'estona així. Doncs serà molt interessant, començarà dissabte a les 9 del matí, i durarà fins la una a la migdia, per tant, en un itinerari força llarg, suposo que durarà molt de joc. Sí, jo recomano a tota la gent interessada en venir, primer que vinguin amb un títol de transport, i després, si volen dur alguna mena de gorret o una crema pel sol, perquè si fa un dia de sol, s'agafa una bona soleillada. I s'agrairà, per tant. Doncs serà aquest dissabte, hem parlat d'aquestes dues activitats, d'una banda, la conferència sobre les mines de Collserola, demà divendres al local de les Sees, i d'altra banda, aquest itinerari sobre Sant Just durant la Guerra del Francesc i hem parlat amb Julio Txoa que s'encarregarà d'invertir aquestes dues activitats. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies, Déu. Bon dia. Fee, don't fail me now Take me to the finish line All my heart it breaks Every step that I take But I'm open at the gates They'll tell me that you're mine Walking through the city streets Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Gràcies. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un senyor Mellito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Just a la fusta, el magazín del matí. Passant dos minuts a dos quarts de dotze del matí, és moment de fer la tertúlia dels dijous i per això saludem la Joana, la Montse i la Línia. Molt bon dia a tots tres. Molt bon dia, Carme. Bon dia a tothom. No tenim el Pere, per tant també el saludem. No, estàs d'aquí. Ella lo sé, que avui s'estrenava, per tant, el saludo del còmic. Però el còmic per al Pere és sagrat. I tant, sagrat. Quan és la seva vida, no? Per tant, deixem saltar-se la tertúlia. Sí, sí, sí, li permetem. Sí, sí, sí. Un dia que de moment encara tot està una mica començant, però comença aquesta reunió del Banc Central Europeu, que en principi és una reunió com una altra, llegia, que és com la que es fa cada mes que per decidir la política monetària del moment. El que passa és que s'ha triat Barcelona sense entendre gaire per què. Sembla que tot està. He vist algunes imatges en diaris de seguretat. Diu que dos cops l'any ells es reuneixen un cop al mes, però dos cops l'any surten fora de Frankfurt. Què passa? Que potser podrien triar alguna ciutat que tingués més a veure amb el tema financer, perquè ara per ara Barcelona tampoc és que sigui una seu de finances no destacada, i se sap que a part hi ha moviment antisistema, vull dir que sembla que vagis una mica a buscar. Sí, contracorrent, però vaja, tampoc no, jo no ho veig malament. Tot el que sigui... posar Barcelona en bon sentit els diaris. Escolta'm. El mapa i els diaris. Ens serveix de propaganda. L'altra jerarquia de Barcelona potser és que s'havien idiomes. Aleshores, això li dona com si diguéssim un cert prestigi. Ja. Que dintre de la reunió, encara que no formi part, si hi ha les salutacions, a l'inici, el que sigui, tenim un de lloc, que es pot dirigir amb l'idioma internacional, no és que sigui el més maco, eh? No. A més, la ciutat en si té molts atractius per a qualsevol congrés o per a qualsevol cosa d'aquesta o per a qualsevol reunió. M'imagino, no sé si és que jo soc molt Barcelona? No, Barcelona. Jo sóc celljustenca, de dalt a baix. Vull dir, la ciutat més maca d'Europa per mi és Barcelona, toma castanya. I tant que sí. Jo també. Jo tinc algú molt a prop meu que és del tot, de dalt a baix. Va fer el primer curs de la seva carrera en una altra ciutat i diu, tenint una ciutat tan maca com la meva ja haig d'estar aquí desterrat. Jo conec unes quantes ciutats d'Europa, poques, molt poques, però algunes, no? i ho sento molt l'única que no he estat i potser em falta és París, sembla mentida li he donat les dues voltes o sigui, per darrere, la ronda de París la ronda de dalt però no l'he vista però encara si tot, és que quan arribo veig que és una ciutat que encara pots viure en el sentit que és petita Si la veieu des de dalt de Collserola o damunt, és una ciutat que està amb una espècie de ball. Oh, clar. Entre dues muntanyes. No, però et pots situar molt bé. Tens la muntanya, tens el mar... I ho tens tot. Sí. Amb 20 minuts de diferència de temps. És una ciutat petita, però al mateix temps és gran. No és gran, és cosmopolita. És manejable, sí. És cosmopolita, és elegant. Això està a la vora del mar, sempre ha rebut totes les influències. Es nota, eh?, que som d'allà. Ara, ciutat, viure a Sant Jus. Oh, ja, més tranquil. De totes totes. Sí, més tranquil. De totes totes, sí, quan vagis... Veus aquest costum, quan baixis a Barcelona? No, no baixis, puges. A Barcelona? De Sant Jus, puges. A Barcelona? Si tu mires... No puges de cuesta, però... Que vas cap amunt o cap avall? Cap al mar. Cap al mar. Però a Sant Jus què? Què diries? Vas al sud o vas més tirant cap al nord? No sé. Mira, aquí estem a Sant Jus, no? I Barcelona està aquí. Si mirem el mapa de la península, puges una mica, perquè si vas al sud, si ara poséssim la d'allò, ja este oeste, norte, surt. perquè és costum cada vegada Noreste, que em vas a Noreste Quan jo era petita ja era baixar a Barcelona i quan vivia a Barcelona era pujar a Sant Just o Sant Just I aquest blindatge, és a dir, que hi hagi tants i tants agents policials d'aquestes fotos de segons quins que estiguin apuntant, vigilant? Sí, aquesta és molt impressionant, és molt impressionant. O perquè hi ha molts policies, no? Crec que hi ha Mossos d'Esquadra... Saps què passa? També han volgut estalviar, perquè com l'amarillisme impera en totes, en totes les capçaleres dels diaris, volen evitar aquelles fotos tan esgarrifoses de la cremada de contenidors, de la trencada de cafès i tot. O sigui, volen Donar una altra imatge. Aquest dematí deien, si aquí tenim 8.000 policies, la resta d'Espanya no tenen o és que 4.000 s'obren o 3.000 s'obren? Sí, perquè n'hi ha uns quants, molts a la frontera. molts d'aquí a Barcelona per evitar el darulls. Aquests dies el tratador de Schengen se l'han saltat a la sorrera. Bueno, ja ho han dit. L'han suprimit. Jo ho trobo natural, eh? Perquè sempre ens ha passat. Quan hi ha hagut... Recordeu-vos també, no me'n recordo quina reunió va ser que va venir el d'això, l'Aznar, també. Escolta'm, era terrible. És que El problema no és els antisistema, perquè tothom pot protestar del que no li agrada. El problema és el que es barreja amb els antisistemes, que fan malbé el que els altres reclamen. Donen mala imatge d'allò que es demana. A més, avui està també convocat als estudiants. Sí, la vaga d'estudiants. Sí, sí. Sí, que coincidiran. Però, bueno, com que està tot controlat... Però també, mira, el primer de maig també va haver-hi una munió de gent al carrer. i les mateixes organitzacions de l'acte es van preocupar que si hi havia algú que estava ficant la pota, d'eliminar-la. Aquesta era la gràcia. La matí eren desindicats que en principi es preveien més pacífiques, però a la tarda que eren organitzades per indignats, jo recordo que per aquella hora estava pel centre de Barcelona... I es veia molta pressió policial, però sembla que finalment... Es va aconseguir. O ells mateixos, eh? No hi va haver... No va haver necessitat que la policia intervingués. No. O sigui, només que hi havia un foco que realment... Sortia, sortia. Fora. Ells mateixos, per què? Per donar... donar, o sigui, realment vericitar... Una bona imatge. Aquella protesta que era completament legítima. Tenim més coses d'avui. Mascolell va anunciar ahir última hora. Proposa cobrar aquests 5 euros per dia. Bé, no va anunciar, sinó que és una proposta. És una proposta. 5 euros per dia a l'hospital. Sí. Déu-n'hi-do, eh? Sí. No es volia cobrar un euro per taxa turística? Sí, però diu que els que tenen una renta de més de 100.000 euros a l'any. Deuen ser els privilegiats, no? Aquests que tenen 100.000 més. No està malament si realment la norma es fa així. Que si més tingui pugui pagar... O sigui, hagi de pagar, més que pugui pagar. Ara, si realment la norma és per a tothom, és desastrós, perquè quina economia... No, perquè suposo que deia els que tenen més de 100.000, eh? Sí, sí, sí. I al principi era aquesta la llei, no? Clar, no faran pagar el mateix amb un que... que guanyi 20.000 euros a l'any. No és el mateix. Suposo que continuen la seva idea que la gent que cobri més se'n vagi mútues. M'imagino que és una mica... Clar, però les mútues, quan tenen un cas greu, el deriven a la Seguritat Social. Perquè paguin la Seguritat Social. També tenen dret, doncs, que estan pagants. Se suposa, no? Però, clar, potser tampoc els haurien de derivar tots. Potser s'hauria d'haver una criba. Tampoc no en tenim massa, però dintre de tots aquests hospitals privats o clíniques, n'hi ha apagades a la Seguritat Social i sobretot per cirurgia gran, cirurgia major, no ho hagués, sinó complicada els aparells i els quiròfans i les mans estan a la Seguritat Social. Estan a la Seguritat Social. Estan a la Pública. Jo sempre he defensat la Pública i ara ja m'heu escoltat sempre. O sigui que allà hi ha, com tu dius, l'excel·lència. I hem de lluitar perquè realment l'excel·lència continuï. El que passa és que fins ara semblava ser que els de les capes altes eren els privilegiats que s'escapaven d'una manera o altra. No, no, però s'aprofitaven. Però evidentment que hi ha una lògica que els que més tenen són els que més tenen que donar. Seria l'exemple a seguir. Els que més paquin. Ara, que és difícil que els toquin perquè és un santo santorum. Sembla que no els pot tocar ningú, però en realitat han d'ajudar el poble, posto que són els que tenen els privilegis i els que maneguen els diners. Fins aquí, no? Hi ha un refrany en castellà que dice, cuanto más tienes, más quieres. També, també. I suposo que costa treure els privilegis de sobre, no? Sí. Sí, i suposo que sí. És una papeleta ben difícil... Sí, però alguna cosa s'ha de fer perquè sèntims n'hi ha molt pocs. Crear llocs de treball. Oh, clar. Retallar menys. I qui agafa un d'aquests privilegiats pel col? Avui diu que crea una empresa. Avui de les butxaques. A la contraportada de la Vanguardia, que ja que anomenava la Carme, això que segurament ho visten allà, la portada d'avant estava la d'allò, però la contraportada està que és xula, penso que és xul. Ah, sí? Sí, que és el president, o el que serà ara... Del Parlament Europeu. Del Parlament Europeu. que diu que havia treballat 12 hores diàries i ara està 24 i que res i que es té que treballar i tota la pesca vull dir que és un tipus com si diguéssim socialista però no sé no l'he acabat de llegir en el temps que Alemanya se'n va sortir que va tenir una crisi molt profunda va ser perquè es van unir els dos partits principals i tothom va treballar com veritables bons. Crec que treballava en una hora més al dia. Sí, sí. Això és per recuperar tota la destrossa de la guerra. Aquí potser ens manca aquest tipus de sacrifici. No, no. Potser ens manca alguna cosa d'això. Amb això som molt llatins. Sí, va una mica amb el tarannà, no? Sí. Això és una cosa endèmica perquè quan jo era joveneta d'això fa anys i anys i anys i anys Doncs resulta que... Doncs resulta que hi havia un acudit molt llarg, molt llarg, un escrit que feia trencar de riure. Diu, a Espanya n'hi ha tants milions. La meitat són guàrdies civils, monges, capellans. L'altra meitat són funcionaris de l'Estat, que no sé què... Bueno, de l'altra meitat que queda, són funcionaris de l'Estat. De l'altra meitat, també. Anem traient tot. I ara diu, hem quedat dos. que som els que treballem. Diu, i vostè vagis preparant, que jo ja m'he cansat. Sí, i tant. Vull dir, que és una... Cada un, cada un. No, no, sí, el sentit de l'humor no s'ha de perdre mai. No, nenes, ja que no hi ha masses notícies. Mira, una notícia bona són aquests quatre gols d'ahir del Barça. No guanyem més igual, però... És que no ens queda res més, eh? No, no, no. I una notícia dolenta que continua, que... S'ha de felicitar el que ha guanyat la Lliga, perquè realment aquest any ha sigut un bon equip. Ara, les seves maneres, la seva falta d'arres. No són les correctes. La mala educació de les seves figures principals. Ahir es va demostrar una altra vegada. Oh, i tant. Ahir van quedar retratats. El Mourinho no va enviar un altre cop al Caranca a parlar a qui fos. I només que va parlar per Tele... Telemadrit, bueno, per la U, per la U. No, no, no, per la televisió del club. Per la televisió del club. Tele Madrid. No me'n recordo com es diu. I llavors, a les emissores portugueses. A l'arresta, no. Està ranyit amb l'arresta. És igual, no importa. Jo també estic ranyida amb ell, encara que no em conegui. És un mal educat. Al final ja no sorprèn. No, no. Ah, perdoneu, aquí van arribar, no sé si nos remontamos a la història, quan jo ja vivia, amb els fenicis. Els fenicis tenien... Tenim un admirador. Els fenicis eren molt comerciants, van inventar, es creuen l'alfabet, era una cosa, van inventar bastantes coses, però van treballar. Què passava? Vivien com els holandesos. Com tota la seva posada comercial i les seves d'allò era pel mar, doncs ells van conquerir tota la Mediterrània. Tota la Mediterrània. Van fundar Gadir, que és Càdix, van anar al nord d'Àfrica, i així. Però sabien tractar. Jo no sé si eren bons segons. Home, era perquè els hi convenien. No, no, sí, però vull dir que sabien. Sabien. Aquí també vam tenir. No eren guerrers. No eren guerrers. I aquí també van venir i van fer els gots, els vicigots, el que vulgueu. I també van fer molta cosa cultural. Però, en realitat, aquest saber fer, potser els del Mediterrani ho sabem fer més que del centre. I això és el que passa. Els altres són més guerreros. Potser són més sociables. Això ens ho dona el mar. No ho oblideu. L'alegria del sol i del mar. Perquè, a més a més, el tracta amb la gent que ve, que va. Que necessites tenir més apertura de menys. Som un port de mar, clar. Una arribada. I els altres són més... Visión canina, visión tubular. A més a més, és que el centre és una terra molt respectable i tot, però és que... És sobria. És sobrio. O sigui, estic acabant de llegir Cercamón, que és un llibre del Racionero. Del Racionero? Sí. Ah, vale. Sí, sí, però és, com perdó, del racionero, que havíem sigut molt companys quan jo també estava en la prehistòria. Vale. Aquí són tots ímeros. Sí, i resulta que és un rayazo, però amb tot i amb això, arriba el moment que Santo Domingo de Silos, la doña Blanca de Castilla, l'enxufa cap aquí perquè hi havia el perill que Catalunya, amb aquella manera de ser dels càteres, i de manera de viure amb el que parlàvem abans, de plaer i de bon viure, doncs que podíem fer una nació que anava contra Castella i contra França. I llavors va enviar el Domingo de Silos i aquell deia, però com pot ser si ser un bon cristià és patir, patir... Com deia una amiga meva, per què patir, patir? Si podem fer el bé sense patir, patir, patir... I, clar, ells no, aquella rigidesa Aquella, clar, perquè... Austeritat Sí, perquè, escolta, a l'agost no intentis banyar-te amb una piscina en segons quins llocs, eh? Perquè t'hi glaces I aquí, mira, tenim molt temps fins a l'octubre i ja està Deu ser això, deu ser aquesta manera de ser dels catalans que molesten els altres Un dels fets que també s'està parlant els últims dies és aquest acte de protesta, no? Dels peatges, aquest que ha sortit de cop i volta i que ha agafat per sorpresa més d'un l'altre dia vam ser nosaltres perquè el meu fill és molt legal després vindrà una multa i 100 euros són molts euros diu que els multaran perquè prenen nota dels llestos hi havia una furgoneta a l'altre carril de pagar i una furgoneta d'aquestes que porten bicicletes i es veu que han passat tot el cap de setmana I darrere, enganxadet, enganxadet, un cotxet. Bueno, no sé... Que tapava el matricular. No, no, no. Va, no, perquè, escolta'm, va passar la furgoneta després d'apagar i a l'altre enganxat. Va passar també. I ni matrícula ni res de res. I mira, els llestos cansaven aprofitar el verb. Sí, sí. A la serilla de Tormes. La picaresca. La picaresca. En sostre sempre. això és per sempre més sí, sí, he donat així i de fet és això que s'ha dit que es multarà però en principi no és que no hi ha llei no hi ha normativa o sigui que som nosaltres contra una empresa privada o sigui que és un problema de l'empresa no, de l'empresa i de tots plegats si això serveix com a toc de dir, al tanto, que ja estan els nassos del que està fent, la gent s'està enfadant, i si la gent es revolta, revolta la gent. L'altre dia, i aleshores potser és un toc d'atenció... Aventiu, deia també una persona, un periodista d'aquestes tertúlies que veiem o que escoltem, i diu que fa més mal de cara al govern central aquesta insubmissió fiscal... que representa que paguem els nostres impostos a la hisenda directa aquí, a Catalunya, a nosaltres. I aquí, la Generalitat, o qui sigui, és la que ho enviem. Perquè això en principi sí que està dins de la llei. I aquest diàleg que avui aquí Sant Jus venen els insumisos de Ciurana, justament, i ahir parlàvem amb ells i ho explicaven, i deien... De fet, es volien desmarcar una mica, també, d'aquest tema dels peatges, perquè deien que tot és protesta, però que allò és... Diuen que els peatges és desobediència, no?, directament. I en canvi ells el que feien era pagar a l'Agència Tributaria Catalana. Sí, aquest grup que s'ha format que paguen els impostos amb una caixa a part. Després suposo que la Generalitat ja s'encarregarà de fer el que hagi de fer, però almenys... Sí, ara quan arriba la declaració de renda, el que correspongui, pagar-ho a l'Agència Catalana. Seria el que es reclama, no? De gestionar els nostres diners i donar la part que ens pertoca... al govern central, no? La senyora Esperanzita Aguirre diu que ara amb totes les autovies d'allà que també tindria que posar peatges. No, no, si diu que a la llarga ho faran, eh? No, no, i diu, primer ho ha dit el masculinell aquest, i després, com sempre, el govern del d'allò, ara criden molt, i ara, que diu aquest home, i després segurament ho aplicaran, però ho aplicaran. Perquè a mica en mica ho hauran de passar. Sembla ser que els camions no paguen, oi? Sembla ser que no paguen, oi? A les autovies, que són les que més fan malament. No, a les autopistes tampoc. Sí, no. Venen al peatge? No, no, sí. A les autovies no paga ningú. No, per això, però deixaran de pagar els camions, però pagaran els cotxes particulars. A les autovies. Això és el que ha proposat. Bueno, s'ha parlat, no ha sigut ella sola. Ha sigut una idea. Ella l'ha puesto en... Perquè traient de Catalunya on es paguen les autovies. A l'entrar a Madrid també n'hi ha dos o tres puestos que es paguen. I amb algun altre puesto també poc. Però poc i diferent. Al nord hi ha una que es paga moltíssim I són 20 o 30 quilòmetres, és molt poc. Però tota la de la costa, la que va fins a Castro, Ordial, Santander, ni un duro. Diu que, no sé si dic una veritat o ho he sentit, que per entrar dintre de la zona de Madrid es van construir unes autopistes. que són paral·leles, amb unes autovies fenomenals, i, esclar, aquestes autopistes no estan amortitzades, ningú passa, perquè són DPR. Van per l'altra que no tenen que pagar. I ara, per compensar això, que això ha sigut la gota que pleta el got. I, esclar, ara diu, també des d'aquí s'ha de cobrir allò. Diu, doncs no, és quan la gent es va protestar. És quan la gent s'ha enfadat, és veritat. O sigui, si és veritat, doncs... Si aniràs a la red nacional de carreteres o d'autovies o d'autopistes, en trobaràs moltes més en aquest lloc, que és tot el que és la costa, que el resta. Perquè el resta tenen no autovies, sinó autopistes, i no paguen. I maques. I no paguen. I maques, eh? Vés al sud, nosaltres, quan vam anar a l'expo... Escolta'm, és que diu, oh, si no es paga el lloc. L'autovia no es paga, jo també vaig... Però tres carrils, eh? Bé, estan molt bé. Estan molt bé, sí, sí, estan molt bé. Vegem a què conduïeix tot aquest... el que es fa evident és que allò que dèiem fa un temps que la gent no es queixava i la gent anava acceptant-hi tot es va queixant comença a protestar és que tantes canyes tantes canyes que la força si et trepitgen el peu de cridar ara fa un any que va començar a sortir tot el moment dels indignats ara farà un any no sé com anirà tot plegat però en principis hi havia la idea de fer servir el cap de setmana de la setmana que ve, ja que feia un any per tornar a la plaça de Catalunya. Com de protesta. I que des del ministre d'Interior en principi ha prohibit les acampades, però des d'aquí a Catalunya han dit que si era una acampada, de moment s'acceptaria. Per tant, no sé massa... També tenim un mes de maig, en aquest sentit, de moviment... Afervescent, afervescent. Bueno, clar, com també fa anys del maig francès, doncs també hem de celebrar-ho. Sí. Ja veurem què els hi passarà, no, a França? Perquè sembla que estan molt freca-frec, oi? Sembla que Hollande potser sorprendrà, no? Dèiem que si Sarkozy no aconsegueix tenir tots els vots de l'EPEN, que n'havia tingut tants, potser el socialista acaba fent... Normalment les enquestes anaven endavant a l'Hollande. Sí, però no és massa el desavantatge que té l'un vers l'altre. Dependrà una mica d'això. Dependrà del vot aquest de la... Avui he vist un trosset de l'encontra que vam tenir ahir i realment com a... com a Chau Palante, com a... El Sarkozy. Sí, el Sarkozy. L'altre és un professor d'institut, diu les coses molt ben dites, i sense enfadar-se, diu, escolti'm, vostè, el que fa és donar-li la culpa sempre als altres. Hi ha crisi, no hi ha feina perquè hi ha crisi, això perquè... O sigui, sempre té una excusa, I això no pot ser. No ho sé. Li falta una mica d'empenta. És ella la que fa el contrapès? És la Marine Le Pen? Possiblement. Sí, la Marine Le Pen pesa molt aquesta vegada. Té molt pen. Sí, té caràcter. A més, ha agradat més que el pare. perquè s'ha moderat el pare era tan sumament excitat i tan sumament fora de to que esclar, això feia por i ella és el mateix però amb un altre parell més moderat i a més d'aspecte també és molt agradable és una noia maca i doncs mira tota la seva aviam com els hi surt perquè els hi podria sortir el socialista no, jo crec que sortirà el socialista Una vegada van dir, quan allà són més populars, aquí és socialista. Quan aquí és popular, allà és socialista. Al revés, no? Diu ara que ho tenien. Perdó, si tu vas veure un trosset, diu que tots dos es van ficar... Tots dos, i d'una manera indirecta i directa, perquè ho van anomenar, es van ficar contra el Zapatero. Ah, sí, si el van anomenar. Un perquè ho feia malament i l'altre perquè feia el despistat. El van anomenar, sí. Els dos el van anomenar. Home, això mira, tothom fa llenya de l'arbol caído. De l'arbol caído. Bé, és que el Zapatero jo crec que la seva última, la recta final, ha sigut una miqueta... Molt deslluïda, molt... No es va atrevir, no es va atrevir. Doncs llavors no pot governar el país, perquè va demostrar que no tenia caràcter. És que havia de prendre unes mesures tan impopulars, tan impopulars. Va començar a fer-ho quan ja a Europa li van tocar el crostó. Però, esclar, mentre tant estaven negant la crisi... Els últims quatre anys van ser fatal, van ser negats totalment. Quatre anys perduts? Tots aquests que han desfalcat el govern, que tornin els cèntims i ho tenim arreglat tots. Com ho saps? I tant. Però no els tornen, eh? Se'ls tenen ben guardats, eh? És igual la infracció, és igual el robatori, és igual el que hagin fet, els diners no els tornen. És que potser no hi són, són aquells números que jo dic, els diners no els deixen. És virtual. És virtual, jo per mi que això és virtual. Sí, sí, però això digui a la casa de l'estat, que allà no el poden agafar. Mira, quan d'allò, quan, no sé, vosaltres sí que us en recordeu... I quan al principi de cas ara el meu marit cobrava, li donaven un sobrel i li donaven els cèntims. Ah, un sobrel. I tu ho podies fer. Sí. Després, què? Ingresado en nòmina, no ingresado en nòmina, que no sé què. S'han descuidat el guàrdia. No sé què. S'han descuidat l'altre. No veu res, no veu res. Tens que anar a buscar i encara... Pots anar a la compta i llavors quan te n'enteres és quan ja estan a la compta que ja... O t'han cobrat alguna cosa que no ve a la compta i ja està. La meva sogra, pobreta el cel sigui, aquesta senyora cobrava la pensió. I cada final de mes anava amb la bossa de pa, perquè diu, jo sóc viva, eh? I anava amb la bossa de pa, anava a treure, no, no, no, anava a treure tota la d'allò, tota la pensió. se l'enduia a casa seva dintre de la bossa de pa amb pa i així no li treien i quan arribava a casa seva ho comptava tot. Ja quan ho he vist que tenia, l'endemà anava i tornava i posava. I el tornava a posar. Es quedava una mica però el tornava, sí. Sí, que això és el que ja haurem de fer. Anar a veure si n'hi ha. Sí, doncs la meva iaia el posava amb una olla. Sí, sí. D'aquesta manera acabem la tertúlia d'avui. Hi ha molts amagatalls. Sí. Ara mirarem, perdona Carme, mirarem aquí sota del parquet i tornarem la setmana que ve, que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Com ràdio. Notícies. Bon dia, a les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Continua aquesta hora la reunió del Banc Central Europeu. Ha començat aquest matí a l'Hotel Arts de Barcelona i es fa enmig d'àmplies mesures de seguretat. Mont Carvajal, bon dia. Bon dia, policia i periodistes trenquen la rutina de la zona. A uns 200 metres de l'hotel ja hi ha una desena de furgonetes dels Mossos d'Esquadra, però quan et vas apropant a l'Hotel Arts augmenta la presència de policies nacionals. A la façana de l'hotel hi ha una tanca d'uns 60 metres que només deixa una petita obertura per entrar-hi i que està custodiada per 10 policies. Al primer pis, un agent de la Policia Nacional mira l'horitzó amb binocles i un helicòpter també de la Policia Nacional sobrevola al Port Olímpic. A més, als policies hi ha també una desena d'unitats mòbils de mitjans d'aquí, però també d'estrangers, i molts periodistes fent guàrdia de la seva manera. Alguns turistes s'apropen a preguntar què hi fem, què passa aquí dins. Un d'ells, que s'allotja precisament a l'Hotel Arts, ha explicat a Com Ràdio... que les mesures dins l'hotel són extraordinàries, com hi ha en els aeroports, que et fan deixar les bosses i que tota l'estona en els passadissos et trobes policies preguntant coses, com Ràdio Barcelona. El president de Banquia, Rodrigo Rato, reclama la unitat fiscal de la Unió Europea com a sortida a la crisi. Segons Rato, la manca d'un calendari sobre aquesta qüestió és el que explica la Fredó amb què els mercats estan rebent les mesures aprovades pel govern central. La solució europea Es necesaria. No es posible la solución española independiente. No es posible. Tiene que haber una solución europea. Y la solución europea, mi modesta opinión, es que tiene que ir hacia la unión fiscal, idealmente con un calendario que ya deberíamos de conocer. Sobre el futur de Bankia, l'entitat que presideix, Rato ha assegurat que si hi ha oportunitats empresarials s'aprofitaran, però tot i així ha precisat que el sector aposta per la simplificació, no pas per l'expansió. En marxa aquesta hora dues mobilitzacions en el marc d'una nova jornada de vaga a les universitats catalanes. Una és a Barcelona, l'altra a Lleida, a la capital del Segrià. Un grup d'estudiants es concentra davant del rectorat de la universitat en contra de l'augment de taxes a les matrícules. Lleida Marta Serret, bon dia. Bon dia. Més de mig centenar d'alumnes s'han concentrat davant l'edifici del rectorat i han llegit un manifest contra la pujada de taxes i l'amenaça a la qualitat de l'ensenyament públic. Enric Magrí, del Consell de l'Estudiantat, explica que hi ha companys que hauran de deixar els estudis. Molta gent, sobretot amb el Pla Bologna, demanen que les hores a la universitat que dediqui són moltes. És molt difícil combinar-ho amb treballs. La majoria de la gent ha d'estudiar i des de casa els han de mantenir. Cada vegada els nostres pares tenen més problemes a la feina i ens pugen les matrícules, l'any que ve hi haurà moltíssima gent que no podran accedir a la universitat. Els estudiants tallen en aquests moments la Rambla d'Aragó, on han fet una asseguda i és previst que reprenguin les classes aquest migdia. Com Ràdio Lleida. A Barcelona són prop de 200 els estudiants que es concentren a aquesta hora a la plaça Universitat, mentre que a Girona està convocada. A partir d'aquesta hora, una altra manifestació en contra dels plans d'ajustament a la universitat pública. Barcelona és la primera ciutat del món que acull una exposició del fotoperiodista francès Rémy Ochlik després de ser assassinat a Síria. S'inaugura aquest vespre a l'Art Santa Mònica. Emily Blanchard va ser la seva companya sentimental. Penso que en Rémy estaria encantat amb l'exposició, una cosa difícil d'aconseguir perquè era un etern insatisfet. El resultat és molt bo, el muntatge és molt simple i discret i aconsegueix finalitzar el discurs que Rémy tenia pensat i no va poder acabar. L'entrada a l'exposició del fotoperiodista francès és gratuïta, es pot visitar fins al 2 de juny. Com ràdio. Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça de bàsquet serà primer de la Lliga regular de l'ACB de manera matemàtica si guanya avui el Reial Madrid en un clàssic molt esperat. Escoltem el base blaurana Marcelinho Huertas en declaracions a Com Ràdio. Bueno, yo creo que un partido contra el Madrid por sí solo ya te motiva mucho, ¿no? Yo creo que habiendo perdido el último también y en Liga también, pues yo creo que aún más saber que es un clásico que vale el liderato de la Liga y contra el Madrid, bueno, yo creo que no hay cosa que te pueda motivar más. El partit de 3.45 del vespre al Palau Blaurena. En futbol, el Barça ha tornat als entrenaments després de guanyar el Màlaga per 4-1 en el penúltim partit del tècnic Pep Guardiola a l'estadi del Camp Nou. Leo Messi va fer un nou hat-trick. D'altra banda, Josep Mourinho i Cristiano Ronaldo han guanyat la seva primera lliga amb el Real Madrid. Els blancs es van proclamar de manera matemàtica campions després de guanyar per 0 gols a 3 a Sant Mamés davant l'Atlètic de Bilbao. Aquesta tarda l'afició blanca celebrarà el títol de Lliga. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Els insumisos fiscals de Ciuranes seran els protagonistes del quart diàleg de Sant Just per la Independència. Maria Casademón i Andreu Bartolomé han tingut la iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'agència tributària catalana. L'acció constitueix la protesta cap a un sistema de repartiment de diner públic que, entenen, vulnera l'estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català. Andreu Bartolomé ha declarat que l'objectiu de les seves reivindicacions és el govern català. Segons Bartolomé, el Parlament ha d'escoltar les demandes dels seus ciutadans, cosa que fins ara no està passant. Bartolomé opina que la situació econòmica no es pot solucionar per la mala relació de Catalunya amb Espanya. D'aquesta manera, considera que la independència funcional és l'única sortida. L'Ajuntament i els centres educatius sumaran forces per acompanyar els joves en el seu procés formatiu. L'objectiu és treballar conjuntament per millorar el nivell tant de l'educació obligatòria com postobligatòria i orientar l'alumnat en aquestes etapes. Avui el govern municipal ha signat un acord de col·laboració amb l'Institut de Sant Just i l'Escola Madre Sacramento per desenvolupar el programa per l'èxit escolar de joves de municipi d'entre 14 i 20 anys. El programa forma part del pla de millora de l'èxit escolar... I sobretot s'adreça al jovent amb més dificultats a l'hora de formar-se. De fet, a Sant Just s'ha detectat que hi ha un nombre significatiu de nois i noies que deixen d'assistir als centres. Per això, l'administració local, l'institut i l'escola Madre Sacramento faran el seguiment dels estudiants que han deixat el centre fa poc i necessiten acompanyament per orientar-los en la seva formació. Sant Just ja disposa d'un nou bar, és la tasca del Rifenyo, un establiment situat a la carretera Reial. Els propietaris han triat un nom típicament Sant Justenc, tal com ha explicat el seu propietari Sergi Claramunt. La tasca del Rifenyo pretén oferir productes originals per atraure els clients, tot i que al migdia hi ha menús de 8 euros, el factor diferenciar el trobem en els entrepans o l'amplia oferta de vins i cerveses. Un dels principals objectius de la tasca del rifenyo és donar a conèixer les cerveses d'importació. Dissabte van celebrar la festa de la cervesa belga i ja preparen un vespre temàtic per la cervesa artesanal catalana. Doncs aquesta està tota la informació per ara. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts amb els Sant Just Notícies edició migdia. També podeu seguir informats a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com, a través del web d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com, i també a través de les nostres xarxes socials, Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Soltíem lo dissabte i no sabíem què fer. Anàvem junts de marxa i anàvem de concerts. Teníem moltes coses i res tenia el seu gust. La reina de les nits de gresca Passat el temps gaudíem sense cap complex i feien fets d'alegria. Això sí que era ben cert, tots junts érem feliços. Amb l'obut millor agafat, més que hi hagués festa al meu voltant. Cervesa, és la que m'agrada a mi. Cervesa, el cos la vull sentir. Cervesa, i si no em puc trobar. No sé, no sé què passará. La nit ja s'acaba, eh, i n'altres ben aviat. No solmo reflexar, eh, els ulls mitja blocats. Em diran que tinc gana o anem a esmorzar. Res mos importa, eh, ni dones ni mals a cap. Benvia que ja ens espere la mare del teu terrat. No em fes eu cap malesa, no em fes eu empadar. Tots cap a la joca a dormir. Cervesa, és la que m'agrada a mi Cervesa, el cos la vull sentir Cervesa, no sé si no em puc trobar No sé, no sé què passarà Fem via que ja ens esperem a Maldol del Terrat. No em feseu cap malesa, no em feseu enfadar. I si no m'entenc quan parlo, no sé què passarà. I si caig plegat al guard, no sé què passarà. No sé què passarà. Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passen 11 minuts de les 12 del matí i aquesta hora parlem d'educació. Aquests dies hem anat parlant de les dades d'inscripció. Ens recordem que pel que fa a l'educació primària i secundària obligatòria, els publicarà l'oferta definitiva el dia 11 de maig, però ara ja es coneixen més o menys com quedarà tot plegat. Recordem que l'enguany s'han presentat 124 sol·licituds per P3, que són una quinzena menys que l'any passat, I d'aquestes, la primera opció, 50 anaven per Canigó, 28 per Montseny i 28 per Montserrat. A Madrid i Sacramento n'hi han hagut 18 de sol·licituds. De tot plegat, en parlem ara amb el regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat. Jos Monfort, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Vam parlar quan van començar a sortir aquestes dades que no sabíem com acabaria tot plegat. Des de l'Ajuntament s'havia demanat que, en prevenció, que pogués haver-hi dues línies a Montserrat. El que passa és que amb els números a la mà feia pensar que potser no acabaria sent així. Com quedarà tot plegat? Bé, doncs ahir vaig poder parlar amb l'inspector dels serveis territorials i en aquest contacte aquests últims dies i bé, el fet evident és que no hi ha prou matrícula com per poder obrir un segon grup, no? Amb la qual cosa, doncs ara que estan fent la Generalitat és analitzar les tipologies de matrícula que hi ha hagut de primera opció en els de Sant Just i, doncs, fer una repartició entre les escoles... aquí del municipi. Sempre amb el criteri que des de l'Ajuntament sempre apretem, que és que tothom que fa una opció per escola pública a Sant Just pugui tenir una plaça d'escola pública a Sant Just. En principi potser seran cursos que hi haurà una mica més carregats d'alumnes que altres vegades. però es podrà resoldre en aquest sentit. Sí, és una cosa que no ens acaba d'agradar, que pas que es crida amb els números a la mà i veient que hi ha algunes sol·licituds que s'han fet en primera opció algunes escoles que són de fora de Sant Just, doncs segurament podrem acabar d'encabir-ho fent uns petits augments. Tot plegat, en principi, l'oferta final es publica l'11 de maig i el 18, doncs, diguem que és el dia clau, no?, el 18 de maig. Exactament, el 18 de maig la gent ja podrà rebre, em sembla que el mòbil ja ho rep la majoria de la gent, si no, podrà anar a les llistes, que hi ha penjades a cada un dels centres i consultar finalment quin és el centre que ha estat assignat. També parlar que hi ha certes casos o certes situacions que es van resolent durant el curs fins abans de començar-lo i que això ja s'encarreguen les comissions de matriculació específiques per tractar temes específics que sortim de la normalitat, però la immensa majoria de gent tindrà ja una certesa ben aviat. De fet, P3 normalment és el tema principal, perquè normalment et quedes ja en una escola, no tindria per què ser així, però normalment quan un cop hi entres, I passes 10 anys, no?, ben bons. Sí, és una decisió que implica també molta responsabilitat i també hi volques una sèrie d'angoixes i voluntats de poder tenir el millor possible pel teu fill o filla. Pel que fa a l'institut, que també és una altra etapa important, com han anat aquestes disposicions? Bé, molt bé, es van obrir quatre línies. Tothom que l'ha sol·licitat d'aquí de Sant Jurs no ha tingut plaça i no hi ha hagut. més incidències. Per tant, jo crec que pràcticament es podrà dir que les llistes acabaran de confirmar el que tothom ja sap. I la matriculació definitiva serà del 4 al 8 de juny. Això pel que fa educació primària, secundària obligatòria i segon cicle d'educació infantil. Parlem ara d'aquest primer cicle, que és el que fa referència a l'Escola Bressol Municipal Marrex, que en aquest cas les preinscripcions són una mica més tard. Aquest any seran a partir... de la setmana que ve, són del 7 al 18 de maig la matriculació definitiva també es fa el mes de juny i en principi a l'escola de Bressol Municipal compten amb 107 infants i pel curs vinent quina és l'oferta i quina és la previsió, doncs, d'alumnat? Bé, l'oferta la quarem de concretar els propers dies, però, bàsicament, hi ha una oferta, un gruix d'oferta d'un any important, i llavors hi haurà també complementarietat d'una oferta de dos anys, com cada un dels anys. Aquest any fem una oferta d'un any amb què també seran, també, doncs, a causa de... que hem hagut d'anar incrementant una miqueta les ràtios i que, a més a més, hi havia més gent que ha passat de segon a P3. Llavors deixen lliures més places. Nosaltres vam fer una opció, teníem una ràtio de decret menys 1 i l'any passat, a causa de les retallades, en l'aportació del govern de la Generalitat, doncs vàrem posar-nos a ràtio que marca el decret. Sí que m'agradaria aclarir que nosaltres no farem per l'any que ve una opció d'augmentar les ràtios per sobre del decret. Primer, perquè no podem fer, és a sobre del decret i no es pot fer, però sobretot perquè no hi creiem. Nosaltres ja vam augmentar aquestes ràtios a decret de contracord i el que no farem ara és començar a fer aquestes opcions que crec que no són bones. Per tant, es mantindrà, de fet, el tema de l'escola de l'educació està portant molta cua i hi ha moltes retallades en un dels sectors més afectats, però sobretot, o almenys pel que fa aquí a Catalunya, que és el que ens afecta directament, s'està sobretot notant molt o repercutint molt en tot el tema de l'educació de 0 i 3 anys, no? Sí. M'agradaria que la gent entengués que el decret de creació de places d'escola Bressol és fruit d'una iniciativa legislativa popular. que ens va presentar al Parlament de Catalunya i que el govern i tots els partits del Parlament van votar per unanimitat. Aquesta llei, aquest decret, es va dotar pressupostàriament i es va fer un mapa que es va anar desplegant i amb uns acords de finançament a tres bandes, que eren famílies, municipis, Generalitat, que es comprometia a pagar 1.800 euros per plaça. A principis d'aquest any, se'ns va comunicar que pel curs que ja havia passat, l'assignació passava de 1.800 a 1.600. I se'ns va dir un cop ja havia acabat el curs pel qual pagaven i de manera unilateral. Això va fer que ens replantejéssim una sèrie de coses per anar ajustant els números. M'agradaria que la gent entengués que ara és dia 3 de maig del curs 2011-2012, i encara no sabem el que ens pagarà la Generalitat pel curs 2011-2012. La Generalitat ens ha comunicat que ens aportarà 1.300 euros en concepte de bastreta, amb la qual cosa no sabem si aquests 1.300 euros seran al final d'alguna aportació o hi haurà alguna complementarietat que serà una miqueta més de 1.300 euros. Però l'Ajuntament i les famílies tiren endavant aquest servei. Nosaltres des del govern municipal no podem anar oferint aquestes incerteses que ofereix la Generalitat. Nosaltres oferim certeses, que és que estem prestant el servei públic d'escola a Bressol en unes condicions molt similars als que les estaven prestant en els anys anteriors. Quan hi havia la subvenció de 1.800. Quan hi havia la subvenció de 1.600, que al final va ser de 1.600. De cara a l'any que ve la Generalitat està dient que ens aportarà 1.000 euros pel curs 2012-2013. Això què vol dir? Tampoc és segur, eh? Això és el que estan dient. Què vol dir? Doncs que hi trobeix un altre element d'incertesa en el sosteniment de les places d'escola Bressol, no només de Sant Just, sinó de tot Catalunya. Nosaltres, com a administració local, què hem de fer? Nosaltres no podem estar en aquestes incerteses. No podem estar les famílies, dient-los que no sabem les quotes, no sabem els serveis. Nosaltres hem de donar certeses. I com a equip de govern progressista i d'esquerres que som, creiem que l'Escola Brasol és un servei essencial, és un servei que, a més a més, marrecs, és un servei que està molt valorat a la població, no només per servir cada dona, sinó per l'estil educatiu, més enllà de la conciliació que ofereix, i el nostre compromís és donar continuïtat d'aquest servei, clara i una aposta claríssima, i, a més a més, amb unes condicions que puguin ser similars. Això a què ens obliga? A nosaltres ens obliga a a incrementar les quotes amb l'IPC i hi afegirem un parell de puntets. Per tant, les famílies notaran una mica, però molt menys del que podria arribar-se a notar. El que està plantejant la Generalitat és una reducció del 40% en relació a la seva aportació. És gairebé la meitat. Nosaltres estem plantejant una aportació d'IPC més dos puntets. En la qual cosa... Bàsicament, vull que la gent entengui que hem de pujar una miqueta les quotes. L'IPC és impapinable que és així perquè no podem mantenir una congelació de la quota, però hem d'augmentar una miqueta. A part de tot plegat, l'Escola Brassol té un sistema de preus per franges d'ingressos. Per tant, hi ha una sèrie de persones, en aquest cas a voltant de les 20 famílies, que actualment tenen un preu reduït de l'Escola Brassol. en funció dels seus ingressos i acreditant-ho degudament. La Generalitat de Catalunya, paral·lelament, oferia també unes subvencions per a aquelles famílies que tenien dificultats econòmiques de 0 a 3. Subvencions que no s'han convocat a aquest curs escolar. I això també s'hauria de saber. Aquest curs actual, les famílies que tenen dificultats econòmiques i habitualment optaven a una subvenció per poder pagar-se la seva llar d'infants de 0 a 3, han vist com aquesta convocatòria no sortia convocada. Per tant, l'Ajuntament de Sant Just unilateralment el que ha fet és garantir aquelles persones amb dificultats econòmiques i que a més a més es veia greujada per la incertesa que no sortien aquestes subvencions, a diferència d'altres municipis, les hem mantingut. I per l'any que ve hi ha una altra incertesa en relació a això. Que possiblement serà també que no es convocaran. No ho sabem. Si no s'ha convocat aquest any, per això sembla que els 13 apuntarien que... M'agradaria pensar que ens equivoquem i que és així. Per tant, imagina't el grau d'incertesa... Que són 20 famílies, no? Aquí s'han just? Aproximadament. Seria un 17 o 18. Amb nivells de cobertura diferent. Hi ha gent que l'ajudem amb un 25% de la quota, gent amb un 50% i gent molt concreta que se'ls fa una altra escolaritat perquè realment convé que es tingui un torn de dinàmica. Però més enllà d'un servei de conciliació, nosaltres estem oferint un servei a la societat. Una societat que hi havia unes normes del joc, que l'havíem dimensionat, que l'havíem sostingut, que l'havíem gestionat amb unes normes que canvien a mig partit. I jo crec que realment això és una aposta que marca un absolut desinterès cap a l'educació 0-3 i un trasllat d'aquest terreny educatiu en el que jugàvem el 0-3... l'estan arrossegant cap al terreny de la conciliació. I amb el terreny de la conciliació és que algú es quedi al teu fill o filla. És el concepte de guarderia que s'havia eliminat una mica. I aquí, doncs, em sembla que ens hi s'han arrossegant. De fet, quan vam parlar amb la Delia Riz, que és la directora de l'Escola Marrics, també ens parlem de just la setmana en què el ministre d'Educació també havia menyspreat directament l'educació de 0-3 anys, que suposo que llavors, quan la part de la Generalitat ja intervé també al govern espanyol, doncs s'acaba creant aquesta mena de de desànim i del que fa als educadors, vull dir, i a les famílies o la gent que creia en aquest model educatiu, veure que de cop i volta es tira per terra tot plegat. No sé si n'heu parlat directament amb la Generalitat o què s'hi pot fer. Ja que algun ministre de l'Educació, en aquest cas del govern espanyol, pugui arribar a dir les bestieses que ha dit aquest senyor, no deixa ser l'essència de la democràcia, tothom pot arribar a ser ministre, doncs aquest senyor ho és, no? El que em preocupa és que la gent conscient i que coneix i viu de prop la realitat educativa del dia a dia no agafi i no rebel·li en relació a això. El senyor Bert es mereix una resposta contundent perquè realment tota la gent que ha lluitat, tots els municipis, totes les associacions de professionals, de pares, mares, de famílies, de professorars, etcètera, que han lluitat per traslladar en el 0-3 aquesta dimensió educativa. que tenen les etapes posteriors als tres anys, crec que han de plantar cara, que això és intolerable i que pensi que aquest senyor està molt bé, a més suposo que influeix bastant perquè és ministre, però que hi ha una lluita de fer de defensa dels serveis públics una lluita a fer per l'equitat i per la igualtat d'oportunitats, que això és una lluita que haurem d'anar fent dia a dia i segurament més del que voldríem. Passa amb els sectors, però amb el de l'educació en concret fa la sensació que s'estan fent molts passos enrere i molt de pressa. L'any passat va ser l'any de retallades en sanitat. Aquest any serà l'any de retallades en educació. I això ho veurem. Veurem retallades civilines, que són les jornades intensives a secundària, que posarem situació d'inferioritat, de competitivitat en relació a la concertada, i veurem moltes cosetes. Les dones intensives són oficials, ja, en principi? No, en principi el que han dit és que han fet una prospecció demanant quins serien els centres que s'hi volien acollir. I aquí Sant Just? Aquí Sant Just ho han de decidir. Comentaven que era una cosa que hi havia opinions per tots, suposo que... És una decisió de centre que després ha de passar pel consell escolar. Suposo que s'està cuinant. D'altra banda, suposo que tot això també complica el tema de l'escola a Bressol amb Esllui, encara que fos en el cas d'encomunar-la amb Sant Feliu. Sí, ho complica. No sé si n'heu parlat més amb Sant Feliu. Amb Sant Feliu ho hem parlat, ells també estan veient que a la natalitat també hi ha un descens a Sant Feliu, que passa que, clar, quan... Quan la consellera et diu que zero de construcció, zero de sosteniment, doncs, clar, les coses es poden ajudar a fer viables, es poden ajudar que no ho siguin, no? Doncs, en tot cas, ja anirem parlant també, en mesura que també es vagin concretant més dades. Continuem parlant d'educació, però parlem d'història. Hi ha molta cosa positiva en educació, eh? Ja, ja, però vull dir que de cop i volta... Em meravella que tota la gent que està a pares, mars i professors tirin endavant amb la qualitat que ho fan i malgrat les circumstàncies. No, exacte, això és positiu, però és una mica com la contrapartida, no? És de reacció, i en aquest sentit, o en un altre sentit, ahir l'Ajuntament... l'Institut i Madre Sagramento van signar aquest conveni per desenvolupar un programa d'èxit escolar. Es va signar ahir al matí i, en principi, és sobretot adreçat al seguiment dels alumnes que pleguen abans d'hora, que abandonen l'etapa escolar, un seguiment en l'etapa obligatori i postobligatori. Sí, jo crec que aquest programa el que fa és establir una comissió mixta entre la Generalitat, en aquest cas a través de la inspecció, que estarà present en moltes de les reunions que fem als centres i l'Ajuntament, en el qual treballem amb dues línies molt clares. La primera és ajudar en els centres de secundària... de Sacramento Institut, a tirar endavant tots aquells programes que ajuden a orientar, a tirar endavant, a estimular que la gent es tregui la seva formació amb un nivell adequat i el que toca, i amb un punt més de ganes que la gent pugui arribar a formar-se més enllà dels nivells obligatoris, és a dir, que la gent superi l'ESO, és una cosa imprescindible, però que realment ens marca un èxit educatiu, vol dir que la gent hagi seguit una trajectòria que el porti fins a acreditar una formació postobligatòria. Per tant, ajudarem molt en els centres, des de l'Ajuntament, en programes compartits com els que ja estem fent, el Conecta, Coneguem els cicles, el suport a grups reduïts, els treballadors de la seta de batxillerat, etcètera, que els avaluarem i engegarem nous programes si realment és convenient tirar endavant. Però, per altra banda, teníem tota una sèrie de gent que deixa d'assistir al Mare Sacramento i a l'Institut per diversos motius. Perquè són gent que fa 16 anys i ja no estan obligats a estar allà i deixen d'anar a l'Institut sense haver acreditat l'ESO. Això seria un col·lectiu que requereix un seguiment específic per acompanyar-los a que, com a mínim, es treguin alguna cosa, que acreditin alguna cosa. Per altra banda, hi ha gent que acaba el quart d'ESO, la prova, i decideix anar amb un cicle formatiu de grau mitjà. Com que l'oferta de cicles és supermunicipal, més enllà de Sant Just, com ha de ser, perquè no podem tenir Sant Just de tot, de totes les branques, no podíem fer el seguiment perquè ja no els teníem matriculats a l'Institut de Sant Just. Aquesta comissió s'encarregarà de saber com els hi va, si tirin endavant, siguin on siguin. També hi havia la gent que acabava el quart d'ESO, estava farta d'estudiar i no estudiava més. volem que s'incorporin. O la gent que començava a batxillerat feia primer, no li anava bé, feia per segon, no li anava bé, llavors abandonava o canviava de centre per proseguir l'any que ve a BME una altra vegada. I el que volem és tenir-los controlats, poder-los oferir serveis, poder-los acompanyar en el seu procés de tria dels estudis, poder generar recursos i activitats que els siguin del seu interès i que els ajudin a tirar endavant amb l'objectiu que acreditin. a un estudi postobligatori. I això s'ha de fer treballant conjuntament, treballant amb els centres, treballant amb això, i també treballant amb un recurs de polítiques de joventut potentíssim, que és el casal de joves. I aquí aquesta unió d'aquests agents que estan treballant... Creiem, creiem, tenim l'esperança, per això hem fet aquest protocol, que ajudi que els nois i noies de Sant Just en procés de formació se sentin més acompanyats i d'una manera més eficaç els ajudem a tirar endavant. Seria com una mena de tutoria més personalitzada, no?, també, d'alguna manera? Hi ha alguns aspectes d'aquesta comissió que poden agafar aquesta forma, sí. En el sentit de, quan algú marxa també, aquesta comissió de seguiment, suposo que és com perquè no se senti... Tan sol, no? Exacte, i això depèn de la persona. Hi ha gent que amb una trucadeta a mig curs, sabem com va, doncs està bé, i això. I això el que farem serà... De fet, com que són dades personals i de menors, doncs ja fa un protocol realment per fer aquest traspàs de dades, i evidentment cal l'autorització de les famílies. I seria una comissió a través de l'institut, de l'Ajuntament, o mixta? Mixta, mixta. Sí, sí, és un treball que hem de fer conjuntament. Amb alguna branca, la dels centres, tindrà més preponderància... els centres i la branca de fora dels centres, potser l'Ajuntament i els seus recursos tindran més per aquest protagonisme, sempre coordinant-se amb els centres. Aquest programa començarà a partir del curs que ve? Aquest programa començarà ja, aquest curs, amb alumnes que ja hem detectat que segurament no continuaran la seva escolaritat. Doncs molt interessant també aquest programa. Ara ens estem organitzant i definint i dibuixant processos i circuits. D'acord. I d'altra banda, justament en un altre tipus de... No és l'institut, ni tampoc són escoles, però el tenim aquí a Sant Just, que és l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró, que celebra els seus 25 anys aquest any i dilluns amb un acte on, Déu-n'hi-do, tots els convidats que hi haurà. A banda del regidor d'Educació de Sant Just i l'alcalde de Jordi Perpinyà, hi haurà el president de la Generalitat, la consellera d'Educació... i representants del món de l'empresa, també, de la COE, i foment de treball. Sí, és que jo crec que moltes vegades la proximitat amb l'escola d'Algueró i la quotidianitat fa que no doni importància al que és, no? És un gremi potentíssim a nivell industrial, començant, el gremi d'arts gràfiques, no? Des de... des de la flexografia amb els envasos de Paimbo, fins a qualsevol cartell o fins a qualsevol imatge gràfica que ara estan treballant amb noves tecnologies, TIC, ordineus, etcètera. Per altra banda, el gremi, doncs, amb acords amb l'Ajuntament, crea una escola que s'ha convertit en referent a tot Espanya, o sigui... Tots els professors i professores d'arts gràfiques de totes les escoles que fan arts gràfiques d'Espanya fan els cursos de reciclatge i perfeccionament a l'Escola d'Algueró. I, a més a més, són referents. I realment tenim aquesta sort i aquest orgull de tenir-los aquí a Sant Jús. Jo soc representant de l'Ajuntament del Patronat de l'Escola i realment l'Escola és particular el que fan. El que fan, la seva funció no només escolar formativa, sinó la formació que fan contínua amb els treballadors del món de les arts gràfiques, la formació ocupacional que estan fent per insertar gent que està a l'atur en el sector de la imatge i de les arts gràfiques, i crec que és un sector que, com tots, tenen problemes, però tenint una escola puntera com la que hi ha, trobar coses noves i investigar sobre nous productes també es fa des d'aquesta escola. I no m'estranya que vinguin tants VIPs. No jo, sinó els VIPs de veritat. Doncs això serà aquest acte de celebració que serà dilluns. Parlarem també amb el director de l'Escola de Gràfiques d'Antonio Algaró properament. Doncs moltes gràcies, regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat, Lluís Monfort. Avui hem repassat diferents temes de l'actualitat educativa, que n'hi ha uns quants, i tornarem a parlar aviat. D'acord, moltes gràcies. Que vagi molt bé i bon dia. Moltes gràcies. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. L'ego. L'ego. L'ego. L'ego L'ego Fins demà! Bona nit. Fins demà! Just a la fusta, Sant Just en directe. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. No seves implorar, no seves implorar. Dos quarts i mig del migdia, moment per parlar de teatre, per això saludem la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Hola, guapa, com estem? Què tal? Ja estem a la primavera, eh? Sí, sabia que aquest entusiasme venia d'aquest dia de sol. Home, és que fantàstic. Ja és una altra història, eh? Ja poder treure's de sobre roba i capes de roba i capes de roba. Comença la bona època. Sí. A mi la veritat és que m'agrada molt la primavera i l'estiu. La tardor i l'hivern no és per mi. Bé, comencem parlant, si et sembla bé, de teatre infantil? Perfecte. És un espectacle que es podrà veure aquest cap de setmana. Bé, aquest cap de setmana no, dissabte concretament, eh? Dissabte n'hi haurà dues funcions, una a les 12 del migdia i una altra a les 6 de la tarda, eh? és la companyia de la Blanca Marcillac, la filla d'Adolfo Marcillac, recordat, i es diu El Toro i el Banquero. El Toro i el Banquero és un espectacle que, la veritat, jo només he vist imatges, no l'he vist, perquè és la primera vegada que ve a Catalunya, però és molt maco, perquè no només n'hi ha els actors, sinó que també n'hi ha dibuixos animats, n'hi ha titelles... Són una mica de tot el món aquest infantil, no? I la història va d'un toro que ve de Sevilla i que intimida tots els personatges que surten. Pensa ell que és un valent, no? Però després es veu, o sigui, se n'adona que no és tan valent ni tan atrevit, no? És una obra de teatre infantil que farà una mica pensar els crius, al seu nivell, evidentment, perquè són crius. I ja dic, aquest dissabte estarà al Auditori de la Torrassa de l'Hospitalet. Auditori de la Torrassa de l'Hospitalet. Està recomanat a partir de 3 anys. O sigui que realment... jo penso que val la pena anar-hi a l'auditori de la Torreza de l'Hospitalet a veure aquest El Toro i el Banquero, que a més a més està escrita per una experta en finances internacionals, curiós, l'escriptora, l'escriu Elisa Varela, i era, i és una experta en finances internacional i s'ha reconvertit en escriptora. O sigui que, del moment que es diu El Toro i el Banquero, Suposo que parlarà també una mica de tot el que està passant al món, que és bastant preocupant. Sí. Deixem els nens? Vinga, i ens anem cap a una altra cosa. I anem a veure també un altre espectacle que és divertit, per passar-s'ho bé i per no pensar gaire. A l'Aliança de Poble Nou... Aquest cap de setmana podem veure el tricicle, però no el tricicle original, que el tricicle original ja saps que ara treballa poc. Sí, treballa en altres coses. Sí, estan dirigint... Produeixen... Exacte. Estem parlant de Clownic, que és la segona companya de tricicle, i que en aquest espectacle, que es podrà veure a l'Aliança de Poblenou el dissabte, a les 9 de la nit, doncs faran un recull, diguem-ne, de tots els números més emblemàtics del trio, o sigui, de l'original, diguem-ne. Per qui li agradi Tricicle i els seus gags, doncs ja saben que el dissabte a les 9 de la nit, a l'Aliança, al Casino, a l'Aliança de Poblenou, poden veure-ho. Seguim. A la Beckett s'estrena avui Imatges congelades. Me l'he estat mirant, mirant i mirant i mirant i penso que serà una obra difícil. Difícil perquè, primer perquè és un autor noruec, es diu Christian Smed, i perquè parla de la família, però d'una manera diferent. L'obra es diu Imatges gelades i no és que les imatges gelades siguin... el contrapunt de la història, sinó que realment és la història mateixa. És el retrat d'una anissaga familiar. I està feta amb deu fotografies. Ells diuen deu fotografies perquè són deu, com si diguéssim... Moments diferents. Sí, moments diferents. I n'hi ha també, la majoria d'aquestes fotografies que diu l'autor, són monòlegs. Monòlegs que parlen del que li està passant a aquella persona. Hi ha una filla que és muda, després n'hi ha una mare soltera, després n'hi ha un pare absent, que no surt, però que està present en tots els problemes que surten al voltant de l'obra... Després hi ha una filla que està sotmessa als desitjos materns, perquè la mare té molta força. Hi surt també un predicador que parla una mica també de la fe i la no fe. En aquest cas, el predicador sí té fe i defensa la seva fe, no? Parla, doncs, això, dels problemes... Va tenir el premi, aquest espectacle va tenir el premi de teatre europeu per les noves realitats teatrals i la veritat és que ve amb molt bona factura. Ja veurem després el que passa. Però de primeres pot ser una bona proposta. Pot ser una bona proposta per a la gent que li agrada el teatre... I per la gent que no li faci res, doncs d'escoltar monòlegs i de pensar. És que n'hi ha espectacles que són per pensar. Per diferents gustos, no? Exacte. I jo parlo una mica de tot perquè a mi m'agrada tot. O sigui, sobretot si està ben interpretat, m'encanta. Sala Beckett, Imatges gelades, de Christian Smed, una obra, doncs, això, per pensar. Molt bé. Ara ens anem a un altre espectacle per gaudir i no pensar. Com el resto. Sí, perquè hem de tenir una mica de tot. El Teatre Victoria s'estrena avui un espectacle que es diu Harlan Swing. Bé, a l'espectacle no es diu Harlan Swing, però com que el meu anglès és molt dolent, tot i que porto tota la vida estudiant anglès, es diu I might be having. No sé, ho he dit bé, eh? Però la cosa és que de subtítol posa Harlem Swing, que és molt més fàcil de pronunciar, i que a més a més retrata molt bé acabar l'espectacle. La podrem veure al Teatre Victoria, està dirigit per Richard Matvey, que va ser el director del muntatge original de Broadway fa uns quants anys ja, La coreografia també és d'Arthur Farla, que també era membre de l'equip creatiu original, i és un espectacle que ens endinsa una mica en un local de Harlem dels anys 20. És jazz en directe, swing, cançons, bromes... Una mica el que hem vist a les pel·lícules que estan ambientades en aquella època, no? Sí. A Harlem. Aquesta gent és una estrena, però relatiu. Una estrena relatiu. Perquè aquesta gent va estar en aquest mateix espectacle... fa molts anys al Teatre Victòria. Em penso que va ser el 83 o una cosa així que va venir aquesta companyia amb aquest espectacle. Va tenir molt d'èxit, van estar poques setmanes perquè tenien altres compromisos i llavors ara l'han tornat a portar perquè ja tenien molt bon record d'aquest espectacle. És un homenatge als músics afroamericanos dels anys 20 i 30. Són tres dones i dos homes. Té música en directe. I realment aquest I'm My Having es va estrenar al Manhattan Theatre Club de l'Oth Broadway al 78. O sigui que imagina't els anys que porta. Sí, al 78. I l'han fet, entre d'altres, Irene Cara, que és ben coneguda, Neil Carter... Bé, quantitat de cantants importants han portat aquest espectacle. La producció aquesta de Broadway va guanyar tres premis Toni i... i està considerat un dels millors musicals que han passat per la història. O sigui que al Teatre Victòria podrem tenir-la, aquesta producció de Harlem Swing, fins al 27 de maig. Tampoc està en massa temps. Aquesta gent suposo que té molts compromisos. De fet, venen de fer una gira llarguíssima, Van començar a l'octubre del 2011 una gira i han estat al Foli Verger de París, a Hamburgo, a Trieste, a Múnich, a Atenes... Déu-n'hi-do. Sí, sí, a tot arreu. Doncs veuen tenir motius. Sí, després de Barcelona també tenen previst anar a Israel, al Reino Unido, vull dir que per això suposo que estan poquet temps. Teatro Victoria. Harlan Sweet. Aquest espectacle a mi m'apeteix molt. Molt bé. Molt bé. Doncs anem cap a alguna altra proposta. Tornem a parlar de Burundanga. Burundanga ja hem parlat diverses vegades. Us va recomanar. Una obra superdivertida, ben escrita, ben interpretada, sense demanar massa al públic. I la notícia és que com que ha tingut tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia la Villa Roel... que jo això, de veritat, ens sorprèn molt, perquè sempre estem parlant de la crisi, de la crisi, de la crisi, i aquest any... I el teatre sembla que no la noti, eh? Exacte, i el teatre... I és car, vull dir que no és una cosa... Exacte, perquè si comptes l'entrada... No és que sigui car perquè treballa molta gent, no?, Per tu, per tu. Però clar, són diners. Són diners perquè si penses en l'entrada, penses en que has de pagar pàrquing o agafar tal, penses en que després potser te'n vas a prendre alguna cosa. És una sortida cara relativament, perquè ja he dit que el teatre treballa moltíssima gent, no només els que surten damunt de l'escenari. Bé, la qüestió és que aquesta coprodució de la sala Flaher I la Villarroel-Burundanga es prorroga fins al 27 d'aquest mes. Si no heu anat, espavileu perquè ja dic que gairebé cada dia tenen les localitats venudes. La setmana passada vam parlar del 20 de novembre. de Lars Noren, un altre suec, ara s'està posant molt de moda els escriptors que venen d'Alfred. És curiós, eh? Sí, t'acaba èpoques i que ara els toca amb ells, eh? Jo vaig fer fa ja uns quants anys una obra d'un autor també noruec, que es deia Vindrà algú, a la sala Becket, i la veritat és que he llegit alguns altres autors d'aquests dels països d'Alfred, I són molt concrets, molt concisos, no és un txajof, o sigui, són com molt puntuals. En aquesta ocasió, el 20 de novembre, que estan fent a l'Àtrium i que està dirigit per el Moisés Maicas i interpretat per la Marc Urt de Molins, és una obra que parla, com ja vam parlar l'altre dia, d'un noi... que en un moment donat va agafar una escopeta i va començar a matar tots els seus companys de l'institut i a tots els seus professors. Està basat en un fet real, un fet real que evidentment passa molt sovint i que... ens té a tots una mica preocupats i està molt bé, està molt bé l'obra és un monòleg, un monòleg d'hora i poc però està molt ben interpretat i la veritat és que fa pensar, perquè d'alguna manera Lars Noren intenta fer-nos copartícipes del que està passant a la societat diguem-ne i i diu una mica que som culpables, exactament igual que la persona que agafa un fusell i comença a fer tiros per aquí. És una obra per pensar, realment a mi em va agradar moltíssim, la Marult de Molins està fantàstica i a més aguanta molt bé perquè està més d'una hora allà mirant la sala Atrium de Barcelona és molt petita, Per tant, el públic està a tocar. La mare estava molt més a prop del que tu estàs ara. Aquí, justament al costat. I hi ha moments que interpel·la el públic, saps? O sigui, ni parla. Impressiona, sobretot. Impressiona, sí, sí. És molt bon espectacle. Curiosament, vaig anar a sopar amb ells, a la companyia, I em van estar dient que de moment no tenen cap bòlu. O sigui que... S'acabarà aquí, llavors. Perquè els ajuntaments... Estan complicats amb la situació. Sí, no estan en molt bona forma. I que diu que de moment no tenen cap bòlu. Bé, i per acabar, un espectacle que també és de no pensar, només de mirar i passar-s'ho bé. Hem fet una de cal i otra d'arena, eh? Sí, exacte. Doncs s'estrena Un espectacle que és una estrena a l'estat espanyol que es diu Swap. No sé si el pronuncio bé, però baixa, Sabó. Ah, sí. Sí, Sabó en anglès. Sí. Es diu així, Carme? Jo tampoc no ho entès, eh? Mai que, per tant, deixem-ho... Bueno, doncs s'escriu Swap. Sí. I és un espectacle sexy, divertit, físicament impressionat. Jo he vist el vídeo... I la veritat és que és molt gran. Molt gran en el sentit que és molt brillant l'espectacle. La gràcia, o no la gràcia, sinó l'escenografia, són banyeres. Ah, que curiós, no? Sí, banyeres de tot tipus. I llavors en aquestes banyeres fan com una mena de cabaret. Sí. on es pot veure, doncs, de tot. O sigui, són vuit artistes, n'hi ha uns quants que són del Cirque du Soleil, després d'altres que són internacionals, i bé, doncs, fan una mica de tot, però sempre, diguem-ne que de teatre físic. Ja. O sigui, fan malabars, tot dins de les banyeres. Diferents disciplines. Sí, diferents disciplines. molt lligades al circ però dins de les banyeres i amb música molt canyera i baixant un espectacle que pot estar molt bé també té premi van tenir un premi a Edimburg el 2010 i és una producció alemanya que ja dic arriba a l'estat espanyol que s'estrena i la podrem veure al Teatre Poliorama de Barcelona Swap The Show Doncs una altra proposta per aquests dies. I després, doncs, bueno, és curiós, no?, perquè hi ha tot de banyeres, tot de banyeres, bueno, i en totes les banyeres passen coses diferents. Mira un escenari com un altre. És original. Molt bé, Maica, tenim alguna altra cosa? No, jo penso que ja hem donat... Unes quantes propostes per aquests dies, vull dir que és un moment en què la cartellera pinta bé, per tant, un bon moment per anar al teatre. Per qui vulgui riure, per qui vulgui plorar o pensar, una mica de tot. Exacte. Doncs gràcies, Maica, tornem a parlar la setmana que ve, dijous que ve. Adéu, Carme, adéu a tots. Adéu, bon dia. Tres minuts i mig i arribem a la una en punt del migdia. Per tant, ha arribat el moment d'acomiadar el programa d'avui. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest Just de la Fusta d'avui, dijous 3 de maig. Per tant, el Sergi Pont als serveis informatius, el Carles Heranedi Rius a la previsió meteorològica, el Jaume Sucarrats amb les notícies curioses, avui hem parat amb Julio Cho, que demà inverteix una conferència i dissabte guiarà aquesta ruta pel Sant Just de la Guerra del Francesc. Hem fet tertúlia amb la Lina, la Joana i la Montse i, a més a més, en aquesta tercera hora hem entrevistat el Lluís Monfort, regidor d'Educació, per parlar de diferents aspectes de l'educació, ja sigui les preinscripcions d'educació infantil, primària, secundària, també com afectaran les retallades a les escoles bressol, com quedarà tot plegat, i altres qüestions d'interès educatiu al municipi. Ja hem acabat parlant de teatre amb la Maica Dueñas. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem a partir de demà amb moltes més coses, com cada dia, a partir de les 10 al Just a la Fusta. Que vagi molt bé i molt bon dia. Avui ens n'anem escoltant los planetes. Quiero que sepas que ya me esperaba que en esto hubiera y que no pasa nada, solo de nada. Gràcies.