Sant Just: actualitat, política, cultura i bolets

Lleida, segons han explicat fons dels Mossos a Lleida, a la xarxa s'està pendent ara del resultat de l'autòpsia que en principi s'ha de fer avui per determinar les causes exactes d'aquesta mort i si va ser o no una mort violenta. Per no perjudicar els treballs de la investigació, el jutge que porta el cas ha decretat el secret de Sumari. I coneguem com s'ha circulat ara per les carreteres i autopistes de Catalunya. RAC Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Aquesta hora només destaquem dos punts de la xarxa viària. Aquest accident que s'ha produït a l'autovia C31, la de Castelldefels, a la zona del Prat de Llobregat. Hi ha un carril tallat venint cap a Barcelona, d'entrada a Barcelona. Hi ha aturades almenys un parell de quilòmetres de retencions en aquest punt de la C31, autovia de Castelldefels, al tram del Prat d'entrada a Barcelona. A l'altre extrem de la ciutat comptal, l'extrem nord, entraran pel Nus de la Trinitat. Encara hi ha aturades a l'autopista del Vallès, uns dos o tres quilòmetres entre Moncada i Roixac i Torrebaró, d'entrada a la ciutat comptal. En principi, a la resta de vies, sí que el trànsit ha millorat força. És tot des del RAC. Bon dia. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui, a tres quarts de nou, el Barça rep el Letubo Rites de Lituània en la setena jornada de l'Eurolliga de Bàsquet. Els de Xavi Pasqual aspiren a sumar la seva setena victòria consecutiva a l'Eurolliga i així seguir com a líders invictes del grup D. Amb la tranquil·litat d'estar ja classificats per al top 16 de la competició, aquesta nit es retrà un homenatge a Joan Carles Navarro, que fa 15 anys que juga amb el primer equip de la secció de Bàsquet del Barça. L'entrenador Xavi Pasqual elogia el jugador de Sant Feliu. Que crec que és... Una satisfacció per tots haver-lo tingut aquí amb nosaltres, un jugador creat a casa, un jugador format a les nostres categories inferiors i que escriu durant 15 anys la nostra història en aquesta secció. Per tant, molt contents de tot això. En futbol, després de disputar-se tots els partits de la cinquena jornada dels setzents de final de la Champions, ja hi ha 13 equips classificats per als vuitens quan encara falta un partit. Un dels que ha passat rondes al Madrid, que ho farà com a segon de grup després d'empatar ahir a un al camp del Manchester City. Destaca també la classificació del Màlaga com a primer de grup. després d'empatar dos contra el Zenit de Sant Petersburg. En embol, el Barça es manté líder invicta a la Lliga a Sobal. Els blauranes van guanyar el Valladolid amb contundència per 15 gols a 31. En canvi, tot i fer un bon partit, derrota del Granollers davant del col·líder, l'Atlètic de Madrid, per 30 a 26. Notícies en xarxa. Just a la fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem aquesta hora al Just a la Fusta d'avui dijous 22 de novembre. Comencem un programa en què parlarem primer de tot de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, després repassarem l'actualitat general del dia. Amb la Nadia farem recull de premsa, després tindrem el temps amb el Carles i l'Anna Di Rius. I també parlarem de cuina. En aquesta primera hora farem una recepta, com cada dia, amb la Carme Amador. Més coses a partir de les 11 i 10. Continuarem amb les entrevistes de diferents representants polítics de diferents partits de cara a les eleccions de diumenge. Avui és el torn del PSC amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà i número 51 en les llistes per aquest partit per Barcelona. I més coses, també farem tertúlia l'habitual dels dijous amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse de Rea i també l'Alina Santa Bàrbara. A la tercera hora parlarem segurament de la sortida de bolets i l'exposició que es farà aquest cap de setmana amb un dels seus organitzadors, teatre amb la Maica Duenyes i l'història dels invents amb la Leer Danui i avui ens descobrirà la insulina. Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos amb molt bona música. Avui comencem amb aquesta cançó que es titula Closer de Joshua Redding. So we're alone again I wish it were over We seem to never end Only get closer to the point Where I can't take no more The clouds in your eyes Down your face they are Won't you be the new one bound to shine I take the blue ones every time Walk me down your broken line All you have to do is cry Yes, all you have to do is cry Hush my baby now Talking's just noise And won't lay me down Amongst your toys In a room Where I can take no more Clouds in your eyes Down your face they pour Warm you Yes, all you have to do is cry. Photographs on brightly coloured paper All you have to do is cry Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica per tractar i curar el cançó. El disc de la Marató. A la venda només el diumenge 2 de desembre amb els diaris La Vanguardia, El Periòdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportiu. El disc de la Marató. La banda sonora de les emocions. Diu molt de tu. El disc de la Marató, a la venda, només el diumenge 2 de desembre. Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Fins demà! Vull anar a dir una cosa que quedaria molt malament, però porto uns dies amb el matí, tinc la gola una miqueta tocada. Problemes. Sí, però acabaré el cafè i ja passarà. I ja està. Comencem parlant avui d'un acte que es fa aquest vespre, l'acte central a Sant Just en contra de la violència masclista. Sí, és, com deies, aquest acte que recorda que cal lluitar contra aquest tipus de violència, contra la violència envers les dones, L'acte central serà a les 7 de la tarda als Rentapeus. Allà els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical i també hi haurà una actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París amb una cançó de la compositora Sant Justenca Clarapella, que es diu El Butxí, i que parla sobre la violència contra una dona. Finalment es llegirà el manifest contra la violència masclista. Precisament aquests dies també podem veure per alguns carrers de Sant Just unes petjades de color lila enganxades a terra que acaben precisament al rentapeus, on es farà aquest acte central. Les petjades surten des del mercat municipal, des del paradó i des de Can Ginestar, i serveixen per recordar i per reivindicar la lluita contra la violència contra les dones. I aquesta tarda, com dèiem, tindrà lloc l'acte central al rentapeus, a les set. Molt bé, ja que continuem parlant ara de novetats d'empresa, no? Sí, d'una multinacional nord-americana que s'ha instal·lat a Sant Jus, la multinacional Nexio Solutions, que ha instal·lat aquí al municipi la seva seu central europea. És una empresa distribuïdora de plàstics i d'altres compostos químics que ha ampliat la seva presència a Catalunya amb la posada en marxa d'un nou centre de serveis pel mercat europeu a Sant Just on crea 23 llocs de feina. La planta actuarà com a base d'operacions per 19 països d'Europa i concentrarà les funcions de direcció general, central de compres, finances i recursos humans. Aquesta empresa, Nexio Solutions, té la seva seu central a Houston i té presència a Catalunya des de l'any 96 i treballa per sectors com el de l'automoció, l'industrial i el mèdic. Com dèiem, amb aquesta ampliació crea 23 nous llocs de feina a Sant Just on ja compta amb 63 treballadors i a tota Europa té més de 2.000 treballadors en concret. 2.200 treballadors. Doncs una bona notícia. Molt bé, passem ara, acabem en tot cas parlant de bolets. Sí, d'una activitat que s'organitza per tercer any consecutiu a Collserola. És una nova sortida guiada per anar a buscar bolets a la serra. L'organitza l'Ajuntament i l'Associació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, l'Ares. I després es farà una exposició a Can Ginestà amb els bolets que es trobin. Dissabte a les 9 del matí se sortirà des de l'aparcament de Can Ginestà amb vehicles particulars direcció cap a Collserola, i allà membres de l'ARES explicaran coses sobre els diversos tipus de bolets que es troben a la vall i a d'altres paratges del parc. Després d'aquesta recollida de bolets, s'exposaran al cim de Can Ginestar des d'aquella mateixa tarda, des de dissabte, fins al dia 3 de desembre. I els bolets que es trobin durant el matí, com deia, es classificaran i s'exposaran allà perquè tothom els vegi i els identifiqui. I a partir del dimarts 27, els bolets naturals, que estaran allà exposats des de dissabte, seran substituïts per les seves imatges fotogràfiques, que aleshores sí es podran veure fins al dia 3 de desembre. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les notícies del dia. Com sabeu, a partir de les hores i 5, els bolletins horaris, i també l'informatiu migdia a la 1 i 5, amb l'Andrea Güell. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. I fins després, bon dia. Fins ara. Escoltem ara aquest tema que es titula Big Jumps. I de seguida parlem de l'actualitat del dia. I de seguida parlem de l'actualitat del dia. I'm under the illusion that I have to choose. I love you, always know the way. Bona nit. Bona nit. Hey there, sunshine, lift my heart Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Quiosc Mercat Passen 5 minuts d'un quart d'11 del matí, com cada dia a aquesta hora, servem a l'Anna Díaz. Bon dia, Anna. Bon dia. Què tal? Molt bé. Per repassar les informacions més destacades del dia, informacions no tan destacades però interessants, etcètera, etcètera. És una manera de presentar la secció de cada dia, un dia diferent. En tot cas, comencem parlant de la notícia del dia. Sí, el punt avui i l'avantguàrdia coincideixen amb obrir l'edició amb el debat d'ahir entre Camacho, Navarro i Mas a 8 TV. L'avantguàrdia diu, debat revelador, Mas se'n surt tot i el doble setge de Navarro i Camacho durant una hora i mitja a 8 TV. El líder d'estiu desafia el PSC i el PP a defensar el no... El no a l'estat propi en una consulta i el socialista obté una cimera anticrisi i la Popular planteja un nou finançament. Són alguns dels temes que es van tractar ahir. En el cas del punt avui, ja, com dic, obren amb la mateixa notícia que diu Mas el que millor rendibilitza el debat a tres bandes. El format reduït permet al trio d'aspirants situar els seus missatges amb comoditat. Seguim ara amb el diari Ara, que diu Europa es retalla. Parla de la cimera de la Unió Europea. Diu que els 27 obren avui dividits la batalla pel pressupost amb una minoria d'estats rics que aposten per l'austeritat. I per últim, el periódico diu el sector espanyol de l'automòbil agafa impuls. Renault presenta amb Rajoy un pla d'expansió. Els fabricants anuncien inversions per 2.000 milions i asseguren 4.000 llocs de treball i els acords salarials permeten recuperar competitivitat i segellen plans de mig termini. Molt bé, doncs això és el que se'ns ha explicat des del periòdico. I acabem, per tant, n'hem acabat aquest repàs. Passem ara a destacar què és el que ens expliquen aquest matí, perquè hi ha informacions diferents en els diferents digitals. El 324.cat ens diu Nits sense bombes, A Gaza, després de vuit dies d'ofensiva militar israeliana i de llançament de cubets per perdar Hamas, l'acord d'alto el foc. Aquí han arribat aquest dimecres al vespre totes dues passes. Respecte al Consell de Seguretat de l'ONU, ha demanat a Israel i a Hamas que actuin seriosament per mantenir-lo. També se'ns diu que el Madrid s'ha de conformar amb el segon lloc a la Champions. I atenció, se'ns parla de les noves taxes judicials. L'exburocràcia retarda el cobrament de les taxes judicials que entren en vigor avui. La nova llei que encareix recórrer a la justícia entra en vigor avui després de la seva publicació al BOE, però el Ministeri no té a punt els formularis necessaris per posar-la en marxa i no s'aplicarà fins aquí a unes setmanes. Atenció perquè les noves taxes judicials apugen a 800 euros el cost de pelar i a 1.200 el de recórrer al Suprem. I a l'Ana.cat llegim que Europa obre la batalla pel pressupost comunitari. La Unió Europea decideix a partir d'avui quants diners posarà a les arques de Brussel·les i com els gastarà. També s'adverteix en portada que el fred d'hivern tornarà la setmana que ve i se'ns destaquen declaracions d'Artur Mas aquest matí al món a RAC1. És curiós perquè la fotografia per això és d'Artur Mas als matins de TV3. I ens diu que Mas acusa Rajoy d'estar implicat en el muntatge del Mundo. Diu que si ell ho hagués volgut aturar ja ho hauria aturat. És el que ha dit el candidat de Siu al món a RAC1. També ha afegit que utilitzar aquests mètodes predemocràtics fa por. És el que llegim a les portades dels diaris digitals. Passem a destacar altres informacions de la portada, Anna. Comencem pel periòdico que té una fotografia d'unes patinadores sobre gel i diu el gel torna a la plaça de Catalunya. La pista de patinatge intenta animar les vendes de Nadal. Seguim amb La Vanguardia, que només té, a part de la notícia d'aquest debat amb la fotografia dels tres candidats, una altra notícia en portada. Diu, Israel i Hamas pacten el cesament dels atacs. La mediació dels Estats Units i Egipte força una treba gasa que Clinton vol que obri l'horitzó d'una solució duradora per a totes dues parts. El punt avui diu, petició de disculpes a Berzale a les víctimes d'ETA. Berrena lamenta el dany ocasionat. I per últim, el diari Ara diu Montoro continua atacant Siu i Mas exigeix responsabilitats en aquesta línia política que segueixen tots aquests diaris, que per sort s'acabarà d'aquí poc. Molt bé, doncs passem ara cap al 3.24 a llegir les notícies més destacades. La primera és que localitzen a Lloret una menor desapareguda de Palma, que era explotada sexualment. Déu-n'hi-do el que més ha interessat a la gent. El segon tema és que el papa diu que la virginitat de Maria no és un mite, que és una veritat, i desmenteix que hi hagués un bou i un ruc al pessebre. I el tercer tema és que Joan Ortega demana el tancament de la delegació del govern espanyol a Catalunya. I el més llegit a l'Ara.cat, en primer lloc és que a maig la candidata del Junts Sumem mostra una suma errònia al debat de 8 TV, però diu la xifra correcta, això sí. El segon tema que més ha interessat és que una Catalunya independent seria l'estat més ric del sud d'Europa, segons el Financial Times. I després les declaracions de Montoro a Mas, que va dir qui ha de compareixer és qui té comptes no declarats a Suïssa. Això és el més llegit d'aquests dies d'avui, en tot cas, o des d'ahir vespre, aquests portals digitals. Passem ara a obrir diaris i llegir la premsa del dia. Comencem pel punt avui, que diu el naixement animal més esperat. Neix al Zoo de Barcelona, la primera de les 14 cries de dragó de Komodo, en aquest centre, i el segon en reproduïa aquesta espècie, el Zoo de Barcelona. Set mesos després de la fecundació més expectant i exposada als mitjans, ha nascut aquesta cria després de 202 dies d'incubació i que fa uns 43,5 centímetres. En total s'esperen 13 heus més que han de néixer al llarg d'una setmana. Molt bé, doncs això és el que tenim en aquest primer lloc. Després passem ara cap a l'avantguàrdia. Què hi tenim? Diotries vol isar una senyera gegant al Born. L'Ajuntament encarrega el projecte per instal·lar un pal de 17,14 metres davant del nou centre cultural. Una bandera que, segons el tinent d'alcalde Jaume Siurana, tindrà una mida patriòtica, no serà molt gran, I es vol penjar entre el Passeig del Born i la plaça comercial, davant de la porta de l'antic mercat, que està a punt de convertir-se en un centre cultural i lloc de culte de la Barcelona nacionalista. Molt bé, passem cap a l'ara. Vaga no ens topa el transport públic. Seguim amb les vagues. Els treballadors del metro han anunciat aturades per la campanya de Nadal i el Mobile World Congress. Demà tornaran a fer vaga el metro i el bus. i convoquen una pel primer diumenge que obren els comerços ara de cara a Nadal i pel 24 de desembre, que és la vigília de Nadal, i així intentar fer-se escoltar més. El febrer, també coincidint amb aquest congrés del mòbil, volen tornar a tancar, ja ho van fer l'any passat, i el motiu d'aquestes vagues són les retallades de la paga extra dels treballadors de les empreses públiques que ha sigut dictada per l'Estat. Déu-n'hi-do, i acabem llegint el periòdicons. Les opcions de parar el canvi climàtic cada cop s'allunyen més. L'ONU adverteix que els compromisos actuals no fan prou per frenar el procés. Les altes emissions dels països emergents difuminen els beneficis de la crisi. D'aquí al 2020 seria necessària una gran inversió. i improbable revolució en els sectors com el de la construcció, el transport, l'agricultura i la reforestació per tal de millorar aquesta contaminació. Els informes asseguren que l'última dècada ha estat la més calorosa que ha registrat mai Europa i que la tendència és que cada vegada ho sigui més pronunciat. Doncs això és alguna de les notícies que trobem aquest matí als diaris. Passem ara a destacar què és el que passa a l'altra banda del món. Comencem per la Vanguardia, la part internacional de la Vanguardia, en què se'ns parla d'Israel i Palestina. Diu que israelians i palestins mantenen la treba a Gaza. De fet, avui és un dels temes que també apareix no només si ens fem un cop d'ull a les pàgines internacionals, sinó que estan a les portades de molts dels diaris. També se'ns explica... que Filon renuncia a presidir la dreta francesa, això en el cas de la política francesa. L'exprimer ministre francès va ser derrotat per Copé per 98 vots, però els partidells de Filon denuncien sufragis no comptabilitzats. Almenys 10 ferits en un atemptat contra un autobús a Tel Aviv, també referent la Federació Internacional de Periodistes, acusa les forces de defensa d'Israel de fer una guerra contra els periodistes a Gaza. Aquests són alguns dels grans temes que trobem avui a l'hora de parlar d'internacional. Ja diem que també, si us interessa tot el conflicte d'Israel i Palestina, és un dia en què trobareu molts articles més enllà d'explicar el que passa en últim moment, també d'anàlisi i una mica més de profunditat sobre aquest conflicte, cosa que també és interessant. És el tema més destacat a nivell internacional a tots els diaris i també vinculat amb una altra història Encara us expliquem que la Unió Europea s'encalla a Grècia a la vigília de la cimera del Bilió. Alemanya vol una retallada de 100.000 milions del pressupost europeu. I protestes estudiantils a Londres. Es veu que més de 10.000 estudiants van participar ahir en una multitudinària protesta en contra de les retallades en educació. Això és el que tenim, doncs, a nivell internacional. Passem ara, doncs, a les contraportades. Rebassem primer de tot avui la del diari, ara, amb un titular bastant sorprenent, que diu que qui és el president de la Generalitat? No en tinc ni idea. L'entrevistada és Sandra Folgado, és una jove de 18 anys que té l'opció de votar per primera vegada a la vida... Ella no estudia ni té feina però fa pràctiques en una botiga. Asegura que un bon polític ha de ser sincer i tirar endavant tot allò que diu i no ha de parlar per parlar. Però aquest titular és escandalós, eh? El titular es refereix a que després li demanen diguem quatre noms de candidats que es presenten a aquestes eleccions i gairebé no ho sap ni contestar. Molt malament. Home, has de saber on vius una mica encara que no t'interessi la política. Bé, passem a La Vanguardia, on llegim. Evolucionarem fins que puguem corregir tot el que hem viscut. Déu-n'hi-do. A veure, és una contraportada una mica feixuga. S'ha de tenir una miqueta de temps per llegir-la. L'entrevista és a Frank A. Wilsksek, perdó, però és que és una mica complicat, que és premi Nobel de Física i és astrofísic. Parla sobre el més enllà de la nostra percepció. Diu que el temps i l'espai no passen, sinó que són. i que poden transcórrer de formes infinites i paral·leles. Parla d'una vida eterna, però no com el que nosaltres la concebem per nosaltres, diguéssim, sinó per les seves possibilitats de transcendir en comunitat o en xarxa. Segura que el que tu fas, si queda el teu llegat, doncs que passa a través de... Has vist la sèrie Lost? Sí. És això, no? De fet. En quin s'ha dit? Doncs que el que explica és el que passava allà, no? Aquests universos paral·lels, no? Que el tema del temps era diferent, no? Anaven endavant i enrere. Es podria aplicar, no? Sí, però si veus fins al final, veus que al final... Bueno, també es podria interpretar com... No, però amb un spoiler, però... Sí, no, sí, sí. A mi m'ha fet pensar. Pot ser, sí. Passem a més qüestions. Anem ara cap al punt avui, on diu que no ens ha de fer por reinventar-nos. Entrevista a Montse Batlla, que és escriptora i periodista. Ha escrit un llibre d'entrevistes a personatges com Berta Maneses o Antoni Pasqual, buscant el sentit de la vida. Parla del seu llibre i de quina manera, de com veu ella aquest sentit que tots busquem. Molt bé. I finalment, al periòdico. La gent vol saber què passa a les institucions. Ella és Clàudia Álvarez, que es considera ciberactivista. Aquesta dona assegura que el 15M li va canviar la vida. Des d'aleshores practica l'activisme al carrer i a la xarxa. Va descobrir que a internet hi havia tot un món per estar informat i poder reivindicar. Com que hi circula molta informació, diu que a internet hi ha una màxima, que és que de la xarxa al carrer i del carrer a la xarxa. Parla sobre el que ella fa per canviar les coses que li semblen injustes. Molt bé, doncs contres interessants, trobo bé, així, primer cop d'ull. A vegades són una mica xorres, avui estan... Bé, doncs passem ara cap a més qüestions i és moment de fixar-nos en l'actualitat esportiva. Sí, no? Sí, sí, sí. I destacar, doncs, quines són les portades d'avui. Avui farem un cop d'ull també les del Madrid, ja que ahir va jugar al Madrid. En primer lloc tenim l'esport, que ens parla de Pep Guardiola... Diu Pep rebutja un xec en blanc. Diu que Braimovic el va trucar per endur-se'l al Chelsea i la seva negativa va precipitar el fitxatge de Rafa Benítez. Diu que Guardiola no vol saber res d'ofertes fins al gener i que no entrenarà aquesta temporada, que de fet és el que ja va dir en el seu moment. També se'ns diu que el Madrid només serà segon. El nou esportiu ens diu Salut de Ferro, ens parla de Tito Vilanova i diu un any després de l'operació... Recordem que és veritat que van operar de càncer. No, no era de càncer. Tito Vilanova ha protagonitzat el millor inici de temporada de la història com a entrenador del primer equip. Després, al Mundo Esportiu ens diu 58 doblets. Se'ns parla de Messi, aquestes notícies estadístiques que tant els agraden de fer. I el Marca i el Las, l'As ens diu golfada arbitral, parlant del que va passar ahir amb el Madrid. I el Marca ens ensenya la imatge que van treure una traceta vermella a un jugador de Madrid i diu contra 12, parlant com si l'àrbitre anés amb el Madrid. I passem ara cap a la informació cultural. Comencem amb una obra d'art que s'inaugura avui a les set i mitja a la Fundació Miró i és la seva Nadal. Es tracta d'un cotxe estampat contra l'Oliver del Pati amb una instal·lació de Jaume Pitarch. Ha fet una obra que no deixa indiferent i amb la que pretén deixar efectes devastadors i xocants que xoquin amb les actituds nadalenques adulcurades. Déu-n'hi-do, doncs, pot ser interessant. Hi ha una fotografia, en alguns diaris, que és bastant impactant. Com a mi, si no ho saps, què vas a veure? Trobar-te un cotxe estampat és una mica... Molt bé. Doncs, suposo que sí. Passem a una altra notícia. Sí, ara parlem de llibres. Michael Connelly ha tret la seva última novel·la, que es diu La caja negra. És un llibre amb Harry Bosch, un inspector, que ja ha sigut superventes, És el protagonista que en aquest cas reprèn un assassinat comès fa 20 anys i és una novel·la que per la que ha rebut un premi com a millor novel·la negra. Per tant, doncs, els amants d'aquest gènere és un bon... potser una bona proposta per regalar, fins i tot. Sí, sí, sí, doncs mira, ja... veig que estàs molt nadalenca, eh, realment. Sí. Sí, sí, m'agrada el Nadal. Passem ara, doncs, a una notícia amb un punt més curiós i és que un turista recorre 400 quilòmetres en taxi per la Xina... per un frau en la targeta de l'hotel. Diu que és un turista alemany i que en lloc de ser traslladat al seu hotel de Xangai, a uns 20 minuts de distància d'on es trobava amb uns amics, va aparèixer 4 hores més tard a Huangshan, per un frau, a la targeta del seu hotel. És una informació que ha sortit avui al Global Times. El viatger estudiava a Corea del Sud, es va traslladar a la Xina a veure uns amics i després de passar una nit de bars va voler agafar un taxi a les 6 del matí ensenyant al conductor la targeta de l'hotel on s'allotjava perquè no parlava xinès. I pel que sembla, el proprietari de l'establiment de Xangai estava fent servir targeta d'un hotel situat molt més lluny, en les quals apareixia l'adreça, de manera que el taxista va portar el turista cap allà. Llavors, clar, pot semblar absurd i dir, home, ja se n'hauria adonat, no, que no hi ha arribat. Quatre hores de viatge. Però perquè és bo com el cansament, pensa que havia sortit de festa a les sis del matí, es va dormir. I poc després de començar el trajecte, llavors va perdre per tant la noció del temps i es va despertar a les 10 i 20, davant de l'establiment de Huangshan. Llavors, clar, es va quedar molt espantat, pensava que havia estat segrestat del cotxe, a més a més d'aquest taxi, va baixar i va fugir mentre que el conductor es pensava que el client el que volia era no pagar. Llavors va trucar a la policia i llavors les autoritats van determinar que l'hoteler havia de pagar la tarifa del taxi pel frau en els seus serveis, de manera que el client i el taxista van tornar a Xangai junts amb una factura que arribava als 3.000 yuan, que això són 378 euros. Ni més ni menys. Doncs encara trobo que ha tingut un final però feliç aquesta història. Home, si paga l'hotel que és el culpable... Exacte. Una anècdota. Doncs acabem amb una proposta. Què tenim avui? Avui una proposta nocturna és el Shopping Night Out de Barcelona. És fins la una de la matinada i hi haurà obertes botigues al llarg del Passeig de Gràcia. I a més a més coincideix amb l'encesa de les llums de Nadal. Per tant, doncs... és una proposta diferent, és un festival nocturn de moda, gastronomia, cultura, allò sí que ens donarà, ens obre les portes en un horari que normalment no tenim opció de visitar. Molt bé, doncs perfecte, Anna, una bona història. Tu no sé si tu hi aniràs. Jo no, és que... No t'acaba de convèncer. Sí, sí que aniria, però al no ser de Barcelona em cau una mica complicat anar a aquestes coses a la nit, però bé, si no, sí que hi aniria. Molt bé. Doncs perfecte, gràcies, Anna. Que vagi bé i bon dia. Just a la fusta. Fins demà! The dark lies down the pouring rain I'm underneath the smokers railway arch again The future's looking colourful It's the colour of blood, chaos and Corruption of a happy soul A happy soul will ride in the field Ride in the field Right in the field till the rain dies down. The railway ticket states the destination, but it doesn't mean we will show home. There's a fork upon the line, may the car dissuade to sign, off we go home. The future's looking wonderful. It's the wonder of a businessman's conspiracy to sell new ads. No one cares on you. Who care I know? Who care I know? Who care I know? Who care I know? I look after a while. So I spent the day in stories and in dreaming of the time we're on stage. Have you seen the loneliness of a middle-distance runner When he stops a race and looks around I love the stage, you've seen it now I walk to the station Walk to the station Walk to the station Won't you follow me down Bona nit. Fins demà! Pràcticament tres quarts d'onze del matí, un moment per parlar del temps amb el Carles de Renredi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Bé, a punt per saber què és el que ens espera. Em sembla que ja aneu anunciant aquest fred de cara a finals de setmana, no? Sí, més aviat la setmana que ve. La setmana que ve hi ha uns quants dies que potser apreta una miqueta més el fred, però el que és notícia avui és el canvi de tendència que han tingut els mapes. Durant tota la setmana ens han estat explicant, o hem estat explicant, que ja arriba un front i que aquest front diumenge creuaria Catalunya, però un anticiclo afincat al Mediterrani frenarà aquest front, entrarà a la península ibèrica, però es quedarà clavat, es quedarà allà clavadet, no es mourà d'allà, donarà precipitacions allà, però a Catalunya... no ens acabarà de creuar i s'anirà desfent a la península ibèrica. O sigui que sembla i tot indica que el cap de setmana serà força tranquil, que no parlaríem de precipitacions, que això també és notícia. No seran uns dies espectaculars, però anirem jugant amb sol i núvols, que això sempre és una bona notícia. I si a sobre les temperatures no varien massa de les que tenim ara... doncs tu ja pots firmar, és un cap de setmana bastant bo. Sí? Sí, és un cap de setmana que no farà ni fred ni calor. Avui feia calor, no? Aquest matí? 13 graus tenim, clar, és que amb aquesta situació d'humitats elevades, amb aquestes temperatures que es queden conservades, clar, o sigui, hi ha molta diferència d'un matí que t'aixeques... tens el cel serei, que pot estar amb 8-9 graus a primera vegada al matí, a un dia que està tapat i de cop i volta tens 12 o 13 graus, clar, és molta diferència de temperatura. I sí que és veritat que a Barcelona fins i tot la temperatura pot ser fins i tot una miqueta més alta. Ara en tenim 13, la mínima estat de 12, com l'altra nit passada, i és fruit d'aquests núvols, aquests núvols que fan que la temperatura no pugui moure's massa. Però sí que avui sembla que aquest front descafeinat cap a la tarda s'obriran algunes clarianes, acabarà de passar... I això provocarà que, si treu el nas al sol, doncs encara amb una miqueta de temps abans de les 6 de la tarda, podria fer augmentar una mica els termòmetres més que ahir. Però clar, estem parlant sempre d'un, dos graus, que tampoc no és una cosa així molt excepcional. Però bé, podem passar dels 16 o arribar fins i tot als 17 si el sol aquesta tarda treu el nas abans de marxar. Així doncs, un dia... Semba ràpid, eh, ara ja. Sí, sí, sí. A veure quan s'accelera, no?, des d'ara fins aquí un mes? Sí, des d'ara fins al 22, 23, és quan arribem des de les 6 de la tarda, gairebé que se'ns fa fosc a dos quarts. És entre un quart i cinc i dos quarts de sis, és quan hi ha la posta de sol, però la claror no se'ns en va. O sigui, la claror ens acaba marxant entre dos quarts i tres quarts de sis, que és el moment màxim. serà el mes que ve de foscor. I si tinguéssim l'hora aquesta que ens regalen, doncs encara seria més fosc. Seria a les 5, que abans de les 5 seria de nit. Abans de les 5 seria de nit. Seria un país nòrdic. Seria el normal, no? No ho sé. Depèn. És una altra tertúlia. Però aviam, que cap a les 5 de la tarda se't faci fosc, ja és això. sopes a les 8 o les 9 del vespre i t'aixeques de bon dematí a fer molta feina. O sigui, en comptes d'aixecar-nos tots a les 7 o les 8. Allò hem de sopar abans a les 9, eh? Has de sopar abans a les 9, llavors. Com fa gran part d'Europa, eh? Està bé, sopar a les 8, eh? Sopes a les 8, em vas a dormir a les 10 o 11, llegues a les 6 o així i a les 7 ja estàs actiu. Però saps que a les 5 de la tarda... Sí, m'agradaria per això adaptar-me a aquest horari. És canviar-ho. Què em dius, que si te'n vas ara a viure a Alemanya no ho podries suportar? No, no, suposo que sí. Però hi ha gent que està més actiu a la tarda que al matí. Però això d'estar actiu a la tarda ja m'explicaràs tu. Bueno, doncs hi ha gent que rendeix més a la tarda que al matí. Ah, excuses barates. Bé, en tot cas, no és... Si te'n vas a dormir a les 10, jo crec que tothom rendiria molt bé a les 6 del matí. També és veritat. Ara, si comencem a allargar, mirem la televisió, llegim un llibre, xerrem, fem tertúlia i la cosa s'allarga fins a 1 o les 2 de la matinada, clar, quan recuperes i se sobra acompanyat d'alguns licors, quan et recuperes són les 6 de la tarda. I a les 6 de la tarda és el moment ideal per començar a fer alguna cosa interessant al dia. Però bé, jo crec que el tarannà natural de la civilització està treballar al matí, de primera hora, de sol a sol, que es diu, i després deixar la tarda per gaudir amb la família, aquestes coses, que també és molt bonic. Bé, doncs, és igual, això és un altre tema. El fet és que sí que anem camí, que això s'accelera i que la foscor aquests dies anirà molt ràpidament avançant, però també és molt ràpida la recuperació. O sigui, tampoc no pateixis per això, perquè aquesta acceleració que tenim des del 20 de novembre fins al 20 de desembre, del 20 de desembre al 20 de gener, també li recuperem gairebé més de mitja hora al dia. O sigui, que ja a les 6 de la tarda és quan es pon el sol, quan es fa fosc... Falten molts dies per això que estem parlant, però vull dir que... Hi ha un moment ara d'esprint, però després també hi ha una esprintada cap a la claror. O sigui que no pateixis massa, que són totalment un mes i no són aquests 3-4 mesos de calor que patim quan tenim l'estiu aquí, en aquest país. Doncs vinga, tindrem aquest front que creua, que com hem dit aquesta tarda sobren algunes clarianes, això pot provocar que pugi una mica la temperatura amb referència i les mínimes no es mouran massa o podrien ser una mica més baixes perquè potser aquesta ni queda una mica més serena que no pas en dies anteriors. Demà divendres, dissabte, diumenge, són tres dies molt semblants, amb màximes agradables, entre els 16 i els 17 graus a Sant Just, això és agradable. Les mínimes seran una miqueta més baixes aquestes nits tapades, o sigui que podem estar oscil·lant entre els 10-9 graus, que són uns valors a Sant Just que tampoc no ens podem queixar. I pel que fa a l'estat del cel, seran 3 dies que anirem jugant amb el sol i amb alguns núvols. No seran dies espectaculars, amb molt bones visibilitats, anirem jugant una miqueta amb el sol i els núvols. Tots 3 dies. Això és el que ens indiquen avui els mapes, perquè, com hem dit, aquella depressió es queda a la península i ens deixa en pau els catalans. De cara a la setmana vinent, sembla que, acompanyat amb un front que només afectaria el Pirineu, entre dilluns i dimecres entraran més vents del nord, les temperatures començaran a baixar, això ja ho començarem a notar... ho començarem a notar dilluns, i com que estem amb uns valors màxims molt agradables, perquè hauríem d'estar parlant de 14, 15, si no de 16 i 17, si ens ve una baixada important, que pugui ser de màximes de 12, 13 graus, probablement entre dimarts i dimecres, és una baixada important i això es notarà, tant al matí com al migdia. Molt bé, doncs ens prepararem, rescatarem abrics... Tampoc no té pinta de durar massa, eh? No, perquè he vist els mapes avui, són 3 o 4 dies de la setmana que ve, però després igual coincidirem amb el cap de setmana... Esperem que no, però arriben pluges. Ah, sí? Perquè hi ha la Fira de Nadal. I és una activitat a l'aire lliure que depèn completament del temps. L'any passat ja la vam patir de mala manera, perquè va fer més fred a la Fira de Nadal de Sant Just, que no passa amb tot el desembre, perquè vam patir una irrupció d'aire polar... Va caure amb el 29-30 de novembre. Aquest any cau amb l'1 i 2 de desembre, o sigui, tampoc és el mateix cap de setmana, el que passa que ens va caure amb una irrupció d'aere polar molt, molt fred, molt. Va fer molt fred, amb valors molt baixos. O sigui, dues de les activitats marcades de Sant Jurs, que pot ser la Fira de Nadal i el Carnestoltes, l'any passat va ser... de traca i pandereta. Esperem que aquest any es comporti una miqueta perquè va apretar molt el fred. Home, carnestoltes que va molt d'hora, per tant, suposo que tornarà a passar el mateix. Sí, home, normalment ja fa fred el carnestoltes aquí. Però, ostres, la fira de Nadal ens va enganxar bé, eh? Aviam si aquest any com a mínim hi ha previsió de pluja i ja és bo que ara hi hagi previsió perquè igual d'aquí a una setmana vista la cosa canvia. Doncs gràcies, Carles, anirem parlant. Que vagi bé, bon dia. Molt bon dia. I aquesta sintonia ens indica que ha arribat l'hora de posar-nos com cada dia a pensar en el dinar i per això tenim la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Perquè ens donin alguna proposta. Avui què ens portaràs? Bacallà, que no en fem gaire sovient, de bacallà, i és molt bo el bacallà, i facilíssim de fer. Aquí farem ara un bacallà quasi mig al vapor, no mig al vapor, al vapor directament, perquè, clar, el bacallà és com el salmón i tots aquests peixos, que si et passes ja és un fregall, eh? Sí, s'ha d'anar molt al punt. S'ha d'anar molt al punt. Llavors, si tenim una... quasi totes les cases n'hi ha per fer el vapor... Sí, totes les cases? Bueno, sí... Jo en tinc, però no sé si és tan habitual, no? Però és que també hi ha un truc, ho saps? Per exemple, poses l'olla amb aigua calenta... tens una escorradora que no toqui l'aigua, la poses allà i tapes. Molt bé. Per un cas d'emergència. No, no, és una bona idea. Vos que ara compres una cassola. Una màquina d'aquestes. No, una cassola normal. Ja va incorporat moltes vegades. És que està bé, eh? La cuina de vapor, també, no? A mi m'encanta, eh? I llavors, si teniu aquest èstric, que a més el podeu comprar a qualsevol lloc, que s'acoplen a quasi totes les... a totes les mides estàndards que hi ha, saps? I agafes aquí amb la Nancy i trobes. Bueno, sí. Donem per suposar que tothom té per fer el vapor, eh? Llavors agafem una bona salseta de ceba, només. No hi posem tomàquet, aquí, eh? Una ceba ben putxadeta, ben fineta, que quedi bullida. Sí. Ja el peix l'hem deixat per l'últim moment, eh? I fem una salseta amb aquesta ceba, que estigui quasi desfeta, posem una culleradeta perquè és un... És un menjar quasi blanc, avui, eh? Que diràs que és per malalts. No, no, no. Abans es deia menjar blancs, eren per malalts, no. Llavors fem com una salseta, una espècie de beixamel, però que es noti la ceba. I això no ho tirem a sobre el peix, a sobre el bacallà, eh? Agafem una lleoneta de pebrots vermells, i això ho posem d'adorno, perquè no es vegi blanc. Sí, sí. Fem un arròs salvatge, t'agrada l'arròs salvatge? Sí, sí. Que acompanya molt bé, costa una miqueta de cobre. És com un arròs integral, que si l'arròs normal estàs 10 minuts, amb l'arròs salvatge aquest, 15 o 20. Ben bé, sí. Ben bé, però bé, i l'escorrem i llavors ja tenim el peix per l'últim moment. Ja han donat per segur que teniu la vaporera. Ja heu donat i si no, us inventeu que... El bacallà amb l'aigua ben bullint, l'aigua salada... perquè l'evapor aquell acaba de salar perquè el bacallà s'ha tirat al punt, també. És un peix molt delicat, però ja donem per sentat que el bacallà està al punt. I llavors, en l'aigua, una miqueta de sal. I això, al final, agafeu el bacallà, el poseu a cada plat, poseu unes tiretes de pebrot vermell, tireu la salseta per sobre i acompanyeu amb arrò salvatge. que l'arrò salvatge el tindrà aquells colorins que té i dona una mica la gràcia. I de veritat, els troncos de bacallà, els supremes que diuen que no hi ha espina ni res, a la bacallaneria li dius si te'l fan i si no el tens que comprar congelat, cap problema, també les coses s'han de dir. I és un plat saníssim i econòmic. I més dijous tornem a fer arroz, veus, Carme? Estic complint ara la tradició dels dijous i arroz. Ah, veus? Que hem posat l'arrò salvatge. Gràcies, és veritat. L'has agafat, eh? Doncs perfecte, Carme. Gràcies i fins demà. Bon dia. just a la fusta. ... ... ... Fins demà! Fins demà! Raise your hands and sing it with me There's sometimes the strongest and most wonderful things Of those we cannot see Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, ha presentat una denúncia per extorsió contra una militant del seu partit, Unió Democràtica de Catalunya. La denunciada és Minerva Amador, presidenta del comitè local d'Unió Assal, el gironès, que presumptament va demanar 50.000 euros a Torramadé per no fer públic que l'havia assetjat sexualment. Torramadé ha fet públic avui un comunicat on confirma la denúncia. Girona, Elisabet Escritsa, bon dia. El president de la Diputació de Girona ha explicat en el comunicat que hauria fet una denúncia per extorsió. Estava previst que avui el president de la Diputació fes una roda de trença sobre la presentació d'unes jornades econòmiques que finalment ha quedat anul·lada. Avui entra en vigor la pujada de les taxes judicials aprovada pel govern central, però els cobraments encara no es faran perquè no estan a punt els formularis. Les noves taxes, per exemple, faran que calgui pagar 200 euros per recórrer una multa de trànsit. El jutge de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, en declaracions a la xarxa, ha criticat els preus de les noves taxes. La imposició d'unes taxes a l'administració de justícia era una decisió que el jutge feia a temps que demanàvem. El que no ens ha quedat gens és que el govern, tant el de la Generalitat com el govern central, hagin optat per posar unes taxes massa elevades, que només penalitzen l'accés a la justícia de la classe mitjana, perquè he de recordar que la classe més aviat pobra, que no té mitjans, gaudeix de justícia gratuïta, i les classes... totes les empreses, entitats bancàries, etc. No els hi ve d'una taxa d'aquestes característiques. El Ministeri defensa, en canvi, l'augment de les taxes per evitar, diu, el col·lapse de la justícia. Recórrer una resolució als tribunals costarà 800 euros i elevar una causa al Tribunal Suprem en costarà 1.200. Uns 300 estudiants catalans de doctorat universitari continuen pendents de cobrar les beques d'investigació. El govern central encara no ha pagat les ajudes corresponents als mesos de setembre i octubre. i ho atribueix a un problema burocràtic. La vicepresidenta de Recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya, Anna Isabel Pérez Neira, ha explicat a la xarxa quina és la situació. Las becas son un caso más de toda la financiación pública que viene retardada. Bueno, para proyectos, porque son becarios que son necesarios para desarrollar proyectos de investigación. Y están parados, los profesores están, muchos de ellos, parando y retardando la investigación que tienen que llevar a cabo. La vicepresidenta de la recerca ha assegurat que si a finals d'any la situació de les universitats públiques no ha millorat, estudiaran com elevar aquesta queixa. Més de 64.500 persones han d'escollir avui nou rector o rectora de la Universitat de Barcelona. En les eleccions d'aquest any hi ha quatre candidats. L'actual rector Didac Ramírez, que es presenta a la reelecció, i tres aspirants més, Joaquim Gutiérrez, Josep Antoni Bumbí i Victòria Girona. En total es podrà exercir el dret de vot a 22 meses electorals instal·lates als centres de la UB. Per guanyar les eleccions cal majoria absoluta. Si cap candidat no ho aconsegueix avui, es farà una segona volta dimarts vinent amb els dos candidats més votats. Bon dia, us parla Marta Casas. Avui a tres quarts de nou, el Barça de bàsquet rep el Lietubo Rites de Lituània en la setena jornada de l'Eurolliga. Els de Xavi Pasqual, ja classificats per al Top 16, buscaran la setena victòria consecutiva a la competició. El partit servirà per retre un homenatge a Joan Carles Navarro, que demà farà 15 anys que juga amb el primer equip de la secció de bàsquet blaugrana. L'entitat, per això, ha posat preus populars i descomptes per garantir una bona entrada. També amb bàsquet a la NBA, derrota dels Lakers contra Sacramento per 113-97. Pau Gasol ha fet 8 punts i ha agafat 9 rebots. En Waterpolo femení avui debuten el Mataró i el Sabadell a la Lliga de Campions. A les 6, Mataró-Eger i a dos quarts de 7, Sabadell-Olimpiakós. En futbol, a la Lliga de Campions, al Màlaga i al Borussia Dortmund s'han assegurat la classificació per als vuitens de final com a primers de grup. El Madrid ho farà com a segon després d'empatar a un a camp del Manchester City. També es van classificar l'Arsenal, el Milan i el Schalke. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Aquest vespre se celebra l'acte central de la commemoració del Dia contra la Violència Masclista. Serà a les 7 de la tarda al Rentapeus. Els alumnes de l'Institut de Sant Just faran una lectura de textos amb acompanyament musical. També hi haurà una actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París i amb una cançó de la compositora Sant Justenca Clarapella, que es diu El Butxí, i que parla sobre la violència contra una dona. Finalment es llegirà el manifest contra la violència masclista. Precisament aquests dies també podem veure per alguns carrers de Sant Just unes petjades de color lila enganxades a terra que acaben al rentapeus. Surten des del mercat al parador i Can Gina està tot plegat, com dèiem, per comemorar el Dia contra la Violència de Gènere. La multinacional nord-americana Nexo Solutions instal·la a Sant Just la seva seu central europea. És una empresa distribuïdora de plàstics i altres compostos químics que ha ampliat la seva presència a Catalunya amb la posada en marxa d'un nou centre de serveis pel mercat europeu a Sant Just. La planta actuarà com a base d'operacions per 19 països d'Europa i concentrarà les funcions de direcció general, central de compres, finances i recursos humans. Nexio Solutions té la seu central a Houston i té presència a Catalunya des de l'any 96. La multinacional treballa per sectors com el de l'automoció, l'industrial i el mèdic. Amb aquesta ampliació crea 23 nous llocs de feina a Sant Just, on ja compta amb 63 treballadors. A tota Europa, Nexio Solutions té 2.200 empleats. I acabem explicant-vos que aquest cap de setmana s'organitza una nova sortida guiada per anar a buscar bolets a Collserola. L'organitza l'Ajuntament i l'Associació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, l'Ares. Després es farà una exposició a Can Ginestà. Dissabte a les 9 del matí se sortirà des de l'aparcament de Can Ginestà amb vehicles particulars cap a Collxarola. Allà, membres de l'ARES explicaran diverses qüestions sobre els diferents tipus de bolets que es troben a la vall de Sant Just i a d'altres paratges del parc. I, com dèiem, després d'aquesta recollida de bolets, s'exposaran al cim de Can Ginestà fins al 3 de desembre. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora també als Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930 I a aquesta hora continuem la ronda d'entrevistes amb representants polítics dels diferents partits de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. El proper diumenge, 25 de novembre, avui és el torn del PSC, i ho fem amb Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just i número 52 del partit a les llistes per Barcelona. Molt bon dia. Bon dia, si em permets, el 51. 51? No és que sigui un de diferència, però no és que sigui molt significatiu. Doncs mira, tenia mal entès que era el 52. En tot cas, unes eleccions que arriben de manera anticipada, és a dir, s'han convocat ara fa només dos anys de les últimes. No sé si consideren que són necessàries aquestes eleccions ara. Bé, de cap de les maneres. És a dir, mai a la història d'aquest país ha durat tan poc un govern. És a dir, això és una mostra del fracàs absolut. És a dir, jo, per exemple, aquí a Sant Just, no puc convocar unes eleccions com les coses van malament. He de seguir treballant, lluitant... i, per tant, escoltant i fent aquelles propostes que el poble de Sant Lluís necessita tirar endavant. Per tant, les grans prioritats del govern Mas, quan va accedir a aquesta presidència, les ha incomplert i només s'ha trobat amb aquesta única possibilitat que és convocar-se a les eleccions i defensar o posar-se davant d'un moviment sobiranista important que ha servit d'excusa per amagar aquestes polítiques absolutament fracassades, no? I durant aquests dos anys, ha fet aquesta valoració del govern de Siu, el paper de l'oposició com el valora? Bé, el paper de l'oposició ha sigut anar fent propostes, sobretot per no desmantar-la més a l'estat del benestar, que el govern conservador, nacionalista conservador, tant aquí, de Convergència i Unió, i també aquest any del govern del Partit Popular a Madrid, ha estat, diguem-ne, desastrós. És a dir, tenim un espasa de democles tots aquells que defensem l'estat del benestar, és evident. que l'educació, la sanitat i els serveis socials i també l'ocupació no han estat prioritaris. Per tant, el que ha fet l'oposició és insistir en que el govern prengui mesures i faci propostes sobre aquests àmbits i no ha estat així. D'altra banda, comentava ara que Artur Mas ha convocat aquestes eleccions de manera anticipada després de la manifestació de l'11 de setembre i també del fracàs del pacte fiscal a l'hora d'arribar a un acord amb el govern de Madrid. Arran d'això, sobretot un dels grans temes d'aquesta campanya és la independència i també quina és la posició de cadascun dels partits. Per part del PSC, ben bé, quina és la posició? Bé, nosaltres, el Partit Socialista, el que defensa és un altre model, diguem-ne, d'Espanya, no? Una Espanya que ha de fer un pas decisiu i molt important en què s'hi di un estat federal, però en sèrio, no? I, per tant, una reforma de la Constitució. I el que estem d'acord és que es consulti el poble de Catalunya perquè els límits d'un autogovern o els límits, diguem-ne, del que vol ser... ha de ser el mateix poble el que decideixi. Per tant, cap inconvenient que hi hagi una consulta, un referèndum, i evidentment, si aquest referèndum està pactat i és legal, doncs molt millor. Aquest és el posicionament. És tan difícil aconseguir la independència com aconseguir una reforma de la Constitució. Per tant, el que cal és treballar amb aquesta línia i és cert que una part del catalanisme o la centralitat catalana ha fet un gir cap a la sobirania, però també és cert que la crisi econòmica i moltes accions que han passat des d'Espanya, és veritat, poca sensibilitat des d'Espanya cap a Catalunya, fa que això hagi augmentat, però és evident que després de 30 anys aquest model i aquesta relació Catalunya-Espanya s'ha esgotat, és evident que el model de finançament s'ha esgotat del tot i és antiquat i, per tant, ha d'haver-hi una reacció contundent d'Espanya si és que vol que Catalunya segueixi amb aquesta línia, perquè, si no, també s'entén cada vegada més que hi hagi aquest augment del sobiranisme, no? I en el cas d'una possible consulta, estarien d'acord amb fer opinió al Parlament o dependria del matís, de la pregunta? No, jo crec que, home, suposo que el president de la Generalitat en aquell moment qui sigui serà sensible a buscar la pregunta i la manera més adequada per tothom. Per tant, insisteixo, el Partit Socialista crec que ha de donar recolzament a aquesta consulta, sigui consulta o referèndum, i espero i desitjo que el partit que estigui guanyant busqui la pregunta no pels interessos partidistes, sinó la pregunta pensant en els 7 milions de catalans, que som 7 milions de catalans. És a dir, som molts, eh? D'altra banda, comentava ara que un altre dels grans temes que ocupa aquesta campanya i que sobretot ens ocupa el dia a dia és el context econòmic actual d'aquests últims anys que marca la vida quotidiana d'othom, ja sigui per l'atur, també per les properes previsions. Què proposen des del PSC contra tot plegat per combatre aquesta crisi? Les mesures econòmiques, evidentment, en un Parlament de Catalunya estan molt influenciades pel que passa en tot Europa i en tot el món. però jo crec que des de la socialdemocràcia i els partits progressistes hi ha una cosa que hem de reclamar i s'està reclamant i s'està movent. És que aquest compliment tan dur de mantenir o rebaixar el dèficit el que està fent és ofegar-nos a tots plegats. És a dir, la primera cosa és tornar a pactar i tornar a posar damunt de la taula que Espanya i Catalunya, més que ningú en aquest cas, està fent els deures. És a dir, estem baixant el dèficit. Per tant, això és el primer que tenim a sobre... que està vist que aquestes polítiques tan neoliberals no afavoreixen el creixement econòmic, de cap de les menys, al contrari. És a dir, aquesta austeritat porta al barranc, que ja estem en el barranc, i per tant, les empreses no volen invertir. Això, a primera banda. Segona cosa, ha d'haver-hi tot un pla d'acció per ajudar a les petites i mitjanes empreses del país. Això és fonamental. El país és nou per això, i pels autònoms, la gent que està treballant en aquests àmbits, no? És cert que les multinacionals els assusten en aquests moments invertir o quedar-se en aquest debat que tenim sobiranista. Però bé, dit això, el que s'ha de fer és aquest gran acord perquè tot aquest àmbit i sector pugui accedir a crèdit, perquè és una cosa fonamental, en aquests moments... els bancs estan com estan, deu-n'hi-do el que han fet en els últims anys, deu-n'hi-do el que han fet en els últims anys, però també és veritat que si l'economia ha de funcionar, els bancs han de tenir diners. Per tant, això és un tema que, malauradament, des de l'esquerra o des de l'àmbit progressista, no ens fa gaire gràcia, tot el que està passant en les entitats bancàries, això ha de funcionar. Per tant, un pla d'acció, un pla de xoc, per ajudar principalment les petites i mitjanes empreses catalanes que tenen moltes dificultats en aquests moments. Ajudar també, que és un àmbit que s'està produint i s'està movent bastant bé, que són les exportacions, però les exportacions no poden anar lligades exclusivament a les grans empreses, sinó a tothom. Tothom d'aquest país ha de ser capaç de fer això. I aleshores, la reorganització de les institucions i dels organismes de la Generalitat que tenen com a principal objectiu ajudar aquestes empreses des de les fusions d'aquests organismes fins a buscar mecanismes molt més àgils d'ajuts i d'informació per a totes les empreses que vulguin, evidentment, a qualsevol nivell de magnitud treure els seus productes a fora. I, finalment, també el tema del consum. És evident que s'ha d'estimular el consum, però això va lligat a que la gent tingui diners i tingui feina. És a dir, si no hi ha feina, evidentment hi ha un sector de la població que no consumeix. Està clar que reduir el dèficit això és un problema. Reduir per reduir no porta a res. Reducció, però amb activitat econòmica i amb estímuls econòmics. És a dir, que encara que hi hagi aquestes pressions des de Brussel·les, des del govern espanyol, les pot fer una mica. És que està demostrat, està absolutament demostrat. I també vull dir que és molt senzill... un govern donant les culpes també als demés. És a dir, no pots anar sempre donant les culpes als demés. És a dir, els ajuntaments, per exemple, podem donar les culpes a la Generalitat perquè ens deu milions i milions d'euros, no? I, per tant, bé que ens espavilem, no? És a dir, aquí mateix hi ha molts exemples. Nosaltres no ens deixem fer plans d'ocupació per els motius que sigui, però, escolta, hem pactat amb el sector privat fer contractacions des del sector privat subvencionades per l'Ajuntament. És a dir, a un marge de moviment el tens. És cert que la globalitat condiciona molt, però és cert que quan no tens aquesta possibilitat de convocar eleccions, que és el fàcil, no me n'en surto, no en sé, ja no puc més, doncs convoco eleccions i s'ha acabat. Escolti, no, segueixi treballant perquè hi ha un marge de moviment. D'altra banda, de cara a les eleccions d'aquest cap de setmana, les enquestes són bastant negatives amb el Partit dels Socialistes, se les creuen per això o quin cas els fan? Bé, jo crec que les enquestes també es guanyen. Efectivament, doncs les enquestes sembla que no sortim ben parats de tot això, però és evident que hi ha un percentatge, mira, és una cosa molt significativa, és a dir, aquest 30% d'indecisos que diuen són 15 diputats, no és broma, són 15 diputats. Treballen, no? Per tant, qui està mobilitzat en aquests moments? Absolutament el nacionalisme conservador de Convergència. Qui està mobilitzat absolutament? El Partit Popular, perquè aquests toquen el pitu i van tots a votar, això sempre és així. Qui està mobilitzat? Doncs Esquerra Republicana i els partits absolutament independentistes, perquè hi ha un escenari, diguem-ne, que sembla favorable, no? Per tant, qui no està mobilitzat? Doncs la gent progressista o la Catalunya progressista lligada principalment al Partit Socialista o als partits d'esquerres, eh? Per tant, per què hi ha aquesta coso i derriuda de tothom contra el PSC? És a dir, és evident que l'alternativa a aquestes polítiques conservadores i de desmantelament del estat del benestar les defensa als partits progressistes. Per tant, si la Catalunya progressista vota, aquest resultat no serà així. Per tant, confio que la Catalunya progressista el diumenge voti i per tant que aquests resultats que diuen les enquestes siguin diferents. Ara bé, I una altra cosa és que penso que em pregunto, no? És a dir, el món educatiu, que ha perdut molts mestres, han acomiadat molts mestres, o no han renovat els seus contractes, el món sanitari, que ha patit unes retallades i tancaments de quiròfans i ambulatoris, en alguns casos, molts serveis públics de tota mena, ja no parlo més de funcionaris, en general, tota aquesta gent que ha patit, la gent que està en atur, la gent que ha tancat les seves empreses, els petits botiguers, les botigues, els autònoms, tota aquesta gent que hagi retallat els seus drets, votarà Convergència? Em pregunto. És a dir, com a Partit Socialista, defenso, diguem-ne, de l'estat del benestar, tota aquesta gent votarà el diumenge Convergència? O Esquerra Republicana, no sé el que sigui. És a dir, per tant, és difícil pensar... que tot el que ha patit aquestes grans retallades dels governs conservadors no facin un gest o no s'aixequin el diumenge i, escolta'm, d'acord, passen moltes coses i segurament es poden imputar molts problemes o molts defectes a cadascú, però el que ens estem jugant el diumenge, que ningú s'equivoqui, és l'estat del benestar, que ningú s'equivoqui. Per tant, fer una crida... a la gent progressista i precisament a la gent que vol que aquest país continuï l'estat del benestar no ens equivoquem, no votem una altra cosa algú vol fer front o posar davant el que és la senyera i el país, molt bé jo també soc més catalanista que ningú i moltes vegades ho he dit i ho he explicat però el que ens ajudem el diumenge, perdoneu aixequem-nos i lluitem per una cosa que durant 30 anys hem fet que és treballar per l'estat del benestar I de cara a un hipotètic endemà del 25N, alhora és a dir, és parlar sense tenir res clar, però possibles pactes o amb qui descartaríem pactar directament? Home, aquells que han estat privatitzant constantment, ara surt el tema de l'Hospital Clinic, que està damunt de la taula, o han retallat drets que precisament hi ha coses que no van lligades a l'economia o a la situació econòmica, és a dir, El dret d'avortament, per exemple, què té a veure amb els diners? És a dir, hi ha moltes lleis que s'han fet des del Parlament de Catalunya i des del Parlament d'Espanya que no té res a veure absolutament amb l'economia i, per tant, hi ha un pujament molt conservador i, per tant, el Partit Socialista aquí no es troba a gust, no? I és lògic que aquelles forces polítiques que defensen aquestes coses, que estava dient l'educació, la sanitat, els serveis socials, doncs ens trobem molt més a gust, no? És evident que hi ha partits que estan molt lluny i que ho han demostrat, no? Doncs estem parlant amb Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just i número 51 a les llistes del PSC per Barcelona. Acabem aquesta entrevista amb unes preguntes una mica més curtes. Aviam. Quants escons creu que traurà el Partit Socialista? Molts més dels que tenim ara. Amb quin mitjà de transport va a treballar? A peu moltes vegades i amb cotxe moltes vegades també. Quina és l'última pel·lícula que ha vist al cinema? L'última pel·lícula vaig molt poc al cinema i ni ho recordo. Tinc molt poc temps i, per tant, hauria de pensar molt. No vaig gaire al cinema, pràcticament no hi vaig. Què és l'últim que fa abans d'anar a dormir? Llegir, llegir i sentir tertúlies, m'agrada molt. I quin llibre està llegint? Doncs he acabat ara fa poc un de gestió de projectes de la Mary Williams. I per acabar, quin plat cuina millor? Conill amb bolets m'agrada molt. però m'agrada la cuina, però ho faig de forma molt puntual, malgrat, doncs, sempre que puc m'hi poso. Però sí, és una cosa que em relaxa i, a més a més, crec que hem d'ajudar també a casa, perquè el pes de les dones, això és indiscutible, de portar-ho a casa. Doncs moltes gràcies, Joret Perpinyà, i que vagi molt bé. Bon dia. A vosaltres. Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. El matxany marit el que fa? Vostè m'ha dit que volia com a internacional. No, ja no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Llavis, morro. En fi... El disc de la Marató, a la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica, per tractar i curar el càncer. El disc de la Marató, a la venda només el diumenge 2 de desembre, amb els diaris La Vanguardia, El Perièdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportivo. El disc de la Marató, la banda sonora de les emocions, diu molt de tu. El disc de la Marató, a la venda, només el diumenge 2 de desembre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. La informació més propera al Just a la Fusta. En punt dos quarts de dotze del matí, com que dijous és moment de fer tertúlia, a més a més avui us tenim a tots quatre, per tant estem molt contents. Molt bon dia a la Lina, al Pere, a la Joana i a la Montse. Hola, molt bon dia a tothom. Molt bon dia i si algú ja ho va a poc, és la Carme. Els de més, mira, ja estem de la tercera volada a la quarta volada. Escolta'm, en el temps de la Carme també eren macos, tu. I ara també, que caramba... No, la belleza se lleva interiormente. Eso. Dice, pues, a ver si usted recorre las cortinas y se le ven. Però Lina, i tu, a més, avui vens tota contenta que ha sortit tota refeta d'aquest excés d'aire que havies acabat al pulmó. Ah, això mateix, sí, treta d'aire. Aquí se li acut. quedar-se tot l'aire dins, dona, deixa-la. Sí, sí, perquè no és que estava molt contaminat i l'he anat depurant, s'hagi fet una filtro. Mira, avui mateix tenim una boira baixa que és el que hi ha. Clar, perquè jo no l'hi he aspirat, ja està. Doncs, nèiem abans d'entrar que és un dia d'aquests que hi ha moltes coses per parlar, hi ha molts temes, no sé si teniu pensat començar per algun concret... Espera, que veig que tenen uns quants diaris avui. Sí, avui s'ha quedat tots. Perquè ahir ja vaig seguir molt de la vora el debat aquest revelador. Sí, això, que he pensat que l'hauries vist, que sempre acostumàs a veure el 8 al dia. El 8 al dia. Sí, sí, sí. Jo aquest tampoc el vaig veure, eh? No sé per què. i va sortir el senyor Mas prou ben parat de l'atac a dos bandes que tenia per una banda el socialista Pere Navarro i per l'altra era un bombardeig però escolta'm és que no callava ni sota l'aigua de totes maneres haig de dir una cosa aquesta senyora pot agradar o no agradar però informada està molt ben informada sap més que molts polítics saben Saps expressar-se. Saps expressar-se. Tots tres saben parlar molt, eh? I aquí són gent amb taules i, a més, estan ja bregats. Haver fet una quantitat enorme de mítings que s'han patejat tot Catalunya... Assajos i els mítings. I, a més, tot el que diuen ho porten memoritzat. I, per tant, no hi havia cap mena de dubte, no hi havia cap mena de titubells, contestaven perfectament cadascun els uns als altres els que preguntaven, tot i que quan entres dins els tuits, quan entres dins els missatges que internet... Cada escolar agafa de la seva manera. Cada un interpreta d'una manera diferent, d'altra manera és com deu de ser, és igual que quan un llegeix una novel·la. cadascú subjectivament la interpreta d'una manera diferent i a la vegada sí, també és cert que sobre molts problemes concrets de sanitat, de cultura i d'educació no acabem de veure clar com anirà o sigui això no deixa de ser una cosa que està sospesa en l'aire és inquietant per això passa que quan hi ha moments que la gent està tan preocupada surten debats, jo em recordo aquella vegada que en un moment de crisi va sortir un debat sobre el paper higiènic si s'havia de penjar d'una banda o de l'altra cartes i cartes al diari ara he vist a internet que el darrer llibre del papa que és un extens estudi teològic sobre la infància de Jesús el que ha provocat més tuits i més correus d'internet és el que hagi tret la mula i el bou del pessebre. Els animals. Que contaminava? Deu ser que contaminava. Ahir va sortir a la venda, Lina, ja te'n deus haver enterat. No, no, no m'he enterat de res. La infància de Jesús, 17 euros... 17 euros costa llibre, destaca el caràcter poètic i teològic dels passatges evangèlics, però sembla que el que més ha sobtat i més tuits ha provocat és que hagi afirmat Benet XVI que no hi havia cap bou, ni cap mula, ni cap altra mena d'animal. És una manera poètica, vessant-se amb evangelis antics, de donar calor a aquesta criatura que estava despulladeta. Qui estava allà en aquella època? Qui estava allà per afirmar que no hi havia cap bou? Basat en la tradició. El Sant Pare, amb tots els respectes, és un teòleg i és un senyor molt teologal, i aleshores li sobra, com també li sobren molts villancicos, segons diu, perquè a les lletres no són litúrgiques i no s'adapten a la realitat, però bé, això és com, no sé, quan van treure la missa campesina, que abans es cantava tant, i es van dir, ep, que això no és litúrgic fora, o quan van treure el convallà perquè havia sortit al poble i era litúrgic, però bueno, són aquestes innovacions que es fan, o que fan els... els papes i que fan els grans enteros de Roma, perquè hi hagi discussions sobre teologia. Bueno, la seva teologia. Per treure les minúcies perquè l'essencial quedi, no? De fet, és un truc de màrqueting. És una manera de vendre. I treure la mesa, ara que ve a prop de Nadal, per crear alguna polèmica. Tingues en compte que el Sant Papa, amb tot el meu respecte, que jo el respecto... pel seu carisma i per tot, té 80 i és que ja ha edat. No fem servir l'edat, que això no em sembla bé, perquè el senyor Josep Maria Espinàs també té 80 i tants i escriu amb una lucidesa extraordinària. No, i ell també, però les seves idees teologals, doncs, escolta'm, són retros. A més, això ens toca de prop, que anem camí dels 80 i no s'hi val a dir... Això aniràs tu, jo no. No, jo me planto. El sábado me planto. Doncs ja està. Ah, dissabte fa anys? No. Un moment. Fa menys anys. Ah, val, val. Em recordeu-se d'Alicia en el País de les Meravellers que dice Feliz, Feliz no cumpleaños. Doncs això, no cumpleaños. No, res, tu. Fantàstic. Jo desitjo molts amics i coneguts, perquè avui no és el teu cumpleaños ni el teu sant, però et felicito. Tinc ganes de saludar-te. Em permet una pregunta al Pere ja sobre aquest allò. I aleshores el papa ha opinat sobre el que ha donat? No se'n deu haver enterat. Mira, hi ha un senyor que li recrimina. Diu, és curiós que Benet XVI no ha opinat sobre el caganer tot el que ja s'ha dit algunes figures d'ell i tampoc no diu res sobre els rius de paper de plata. Són contaminants també, perquè ara s'ha posat el paper de plata. Bueno, serà un pessebre més ecològic. jo penso continuar posant les meves figures de la mola i el bo jo aquest any és que veig que hi ha tantíssimes figures que els podem posar de caganer començant amb tots els respectes pel senyor Montoro o el senyor Marcelino Iglesias el Beijing 2 El Montoro és pitjor, eh? Si tota la rècula de ciutadans que al llarg de tantes setmanes ja estan dient el pitjor dels catalans de Catalunya, del president de Catalunya, i estan abocant vinga porqueria i inventant-se mentides, inventant-se calúmnies, i el que és més trist que alguns polítics donin per bo una informació que ha sortit en un diari que es prensa groga pura i dura d'uns... d'uns papers. D'un suposat esborrany. Un esborrany que ningú sap si qui esteix o no. Si és una còpia o d'una còpia. Es veu que algú ha ajuntat alguna investigació per un costat del Palau de la Música. Es barregen tot. O sigui, una informació per aquí, una altra per allà, una altra per allà i han fet un tot, un revolutum. Però de totes maneres, aviam, tot i que això... és fals, com un duro d'aquells sevillanos que deien, tot i que és fals, però és tan fàcil que publiquin una nota d'aquest tipus? És tan fàcil que un diari ho publiqui o és perquè el que ho publica ja està d'acord? Suposo que el director deu estar d'acord. Home, però... I si el director es diu Pedro J. Ramírez encara més... Aquest matí ha dit a Artur Mas que si es demostren aquestes acusacions dimitirà directament. Vull dir que... Home, clar, és que em sembla molt gruixut. Suposo que quan ho diu és perquè està ben segur que no tenen justificació. Que no hi ha res. Però i ho publiquen i tant... Oh, i ja després... Sí, difama que algo queda, eh? O sigui que en el subconscient de la gent... alguna cosa li haurà quedat. Són amb el subconscient, amb molta quantitat de gent. Aquí és on la cosa a mi em preocupa. Avui no volia parlar de política, perquè estem saturats de política. Sí, però és igual, la política ja vindrà. Però el que sí que estic d'acord amb els tres, que aquí ja s'ha sortit el nom d'un personatge, Un personatge que a mi em sembla tan sumament prepotent, no prepotent, però convençut de les seves idees, com si fos el rei de la verdat. Jo tinc la verdat i és l'única que fa. I aleshores penso, que me n'alegraria... que tinguessis que rectificar, que no ho farà mai. No ho farà. No ho farà. I el personatge us ho dic, que és el senyor Montoro. No ho farà. Penso que no té la manera sardònica. No, no, jo crec que no, no, no, no, no crec que sigui ni sardònica. Està convençut. Però és que és com, la manera com fa que et deia la Joana és que és fins i tot de mala educació. De mala educació. Ja ho va dir ahir. Perdona, ja ho va dir, ja va ser molt mal educat davant de l'economista, el col·lell aquest que nosaltres tenim. Jo no m'hi fico. i poden haver el que sigui però és que en política i així d'aquesta manera i en un moment determinat ojo, ojo, ojo perquè a vegades l'efecte boomerang torna cap enrere però no perquè el desvien avui ho comentaven uns periodistes és que l'estat l'estat té molt de poder i l'estat pot fer el que li sembli o sigui que té molts mitjans per desvirtuar o afirmar una acusació o desviar-la. I fa amb aquella somrissa sardònica. No, no, com a niñes pequeños que os tengo que enseñar. Està en un plan didàctico, que aquí no s'hi sap res, que tothom no d'allò, que la gent és burra. I això dius, perdoni, senyor? Bé, però això és la falsa pedagogia. L'autèntica pedagogia és la que ensenya a les persones a ser lliures. Però també li interessa aquesta pedagogia per afermar la seva personalitat i després, mira, el que segueix. El que deies tu abans, tira que algú queda. Sí, sí. Encara, i es va demostrar que no, lo de banca catalana, encara el Pujol li retreu en lo de banca catalana. Encara coeja. Avui deien que vosaltres no sabeu la quantitat de gent que està encara creient que allò de l'11M, d'allò van ser els de l'ETA. De l'ETA, bé, això... Hi ha molta gent, diu, i no, per exemple, els d'un partit concret. No, no, no, gent normal i correnta del poble. Perquè el Mundo encara manté la tesi de que va ser ETA. A còpia de divulgar-ho i de repetir-ho, i a més ens sorprèn, nosaltres estem acostumats a escoltar la ràdio, a veure la televisió, a llegir els diaris, però es veu que en aquest país hi ha gent que no ho fa mai, que només es comuniquen a través dels tuits i a través del mòbil i a través d'internet. Aquí hi ha una entrevista de Mònica Terribas a la contraportada. Sí, el matí ho hem comentat, que m'ha impactat molt. És molt impactant, o sigui, d'una noia. Per això ho he vist també amb enquestes que fan la gent pel carrer, tant a Barcelona com a Madrid, que els pregunten pels noms de personatges i no saben ni qui són. Aquesta noia no sap ni qui és el president de la Generalitat de Catalunya. I he vist enquestes pel carrer, i aquestes al carrer, de diferents televisions, que les haureu vist també, i hem preguntat... Amb algunes quedes al·lucinats. I és un determinat personatge, i no saben qui és, o diuen que és un cantant, o diuen que és un músic... No, no, però no cal que corris. L'altre dia preguntaven en un míting d'això, del Pere Navarro, li preguntaven a dos o tres senyores que estaven allà assegudes, amb la seva bandereta, i deien... Oh, i vostè, què ve a recolzar el senyor Pere Navarro? Ah, no ho sé. Oh, eren grans, eh? Però escolta, potser érem de la nostra edat. Que no sabien on t'anaven. No, diu, oh, i per què ha vingut aquí? Ah, no ho sé, perquè mira, avui hem sortit i hem vingut aquí, aquests senyors... I com es diu la persona que vostè està recolzant? Ah, no ho sé. Mare del cel, si aquestes persones han de votar, a qui han de votar? Sí, però és el rèdit que dona la ignorància. Malauradament en aquest país, i ens consta que a Itàlia i a molts altres països, sobretot els del sud d'Europa, triomfen amb màxima audiència els programes que serveixen, programes de televisió, programes de ràdio i també premsa groga, que serveixen perquè la gent sigui el més ignorant. I aquí també, no? I aquí. I aquí, i aquí. I tant que sí. Posen dos personatges. Suposem dos germans que es barallin i es diguin el nom del porc. Això ha passat no fa gaires dies. Avui per això vam molt sovint. I quan no són dos germans que s'odien o van veure que s'odien, doncs treuen dues senyores que eren amigues i es diuen el nom del porc i així entretenen quatre hores i mitja. I creen audiència. Tenen la màxima. audiència. Això és el més sorprenent. Més que qualsevol altre canal. Més audiència que els programes de cultura. Els programes de cultura esborronen a molta gent. És molt curiós que aquest llibre tan interessant, ahir ho comentàvem també, que ha entret recentment en Josep Cuní, la Pilar Rahola, dos grans mestres de la comunicació, diuen que no feu servir la paraula cultura. Parleu de coses que us agraden. No feu servir paraules... Si dius cultura, tothom li fa la parla. Que remetin a saviesa, no parleu dels vostres títols, no, no, no, parlem de coses senzilles i si aleshores tenim sort i amb aquestes coses senzilles després ens anem embolicant més i parlem d'altres coses i aconseguim que ens enganxin i escoltin i no canvien de dial, ja és molt interessant i ja hem fet molt. Ja està bé. Normalment es veu que és el nostre instint, és la de la condició humana. El primer que ens crida l'atenció és la xafarderia. El morbo, la xafarderia. La xafarderia, la sal grossa. Tothom tenim una certa curiositat, però una certa curiositat d'alguna cosa que tingui un interès. A mi la vida de la Belén Esteban és que no m'importa on rava. El que pugui fer aquesta senyora no m'importa. ni de cap altre senyors i senyores. No, no, no m'importa. Però, com et deia abans, hi ha programes de diverses cadenes, no d'una sola, que estan mantenint hores d'audiència explicant amb quina cunyada s'ha barallat, amb qui ha fet el salt, qui és el de Renovio de Falete, i així fins a l'infinit. Es diu que les dones, les senyores, són les úniques que compraven... revistes d'aquestes del Corazón. Diu, però si vas amb un dentista, a la sala d'espera d'un dentista, els senyors que estan allà se'ls estan mirant. I amb una perruqueria de senyors. Jo el que volia dir és això de la cultura. L'estat en si, moltes vegades, aquests estats que en realitat, encara que no ho semblin, encara que es diguin democràtics, són bastant totalitaris, i això suposo que ho treguem en compte, sigui com sigui. D'una banda de l'agord. Jo m'estic ficant, eh? Bé, el que interessa és que el poble no sàpiga gaire. I això ja ho tenim. Es va escriure en 1924. Imagina't. Amb una novel·la que tots ara, si la digueu, la sabreu, és 1984. De l'Orwell. Aleshores, si llegiu aquella novel·la, veureu que... Els llibres fora de totes les cases. Controlats tots per el Big Brother, que vol dir el gran hermano, que no té res a veure amb el gran hermano d'aquí, sinó que el govern et va mirant per un forat. I el d'allò es té que amagar amb un raconet on la televisió no el pugui enfocar. Per què fer el vocabulari de la gent amb el lèxico? Per què tenir que dir blanco i negro? Dos paraules. Blanco i no blanco, punto. Lo cual vol dir que limita el teu vocabulari. És a dir... Què interessa? Què interessa que no estigues informat? Perquè així et poden encarrilar. I ja està. I és el que encara es creu aquí. I Fahrenheit, Lina. Aquesta és la pel·lícula, però jo el tinc, vull dir, sí. I el primer que van fer, per exemple, tots els governs totalitaris, des dels nazis fins a Pinochet, és cremar llibres. Això és el primer que van fer. Cremaven els autors, que és pitjor, no? Què passó amb la Biblioteca de Babilònia? El Pueblo Invasor? transaca la cultura i així ja los tiene sometidos. El castellano és un poc espanyolital. Les píldores que et donen te'n van afectar. Deuen ser de fora d'aquí. Deu ser de cap laboratori català. I recordeu que l'Església, l'Església catòlica, en els temps que tenia el màxim poder, tenia l'índex librorum expurgandorum pecatorum, i en aquests llibres anaven tots els títols d'obres que sortien que havien de ser cremades. I sovint, darrere del llibre, anava l'autor. O sigui, quan... A la foguera. Sí, no, perquè era prohibit pensar. O sigui, és que realment el pensament, si us ho mireu fredament... El pensament fa més mal que qualsevol altre. I més bé, perquè el pensament és filosofia, i la filosofia és analitzar les coses fins al fons. Mireu, la filosofia és una de les coses més boniques que n'hi ha. Vosaltres us en recordeu d'una cosa que dice, y el verbo se hizo carne. El verbo és una paraula. La paraula té tant poder que aleshores us fa servir bé, O no es fa servir. I el que no la sap fer servir, pues calladitos está mejor. Però com això, no hi ha ningú de nosaltres que ho faci. Però mira, ara l'enrenou que ha creat Jean-Luc Nancy, el filòsof, amb el seu llibre Deconstrucción del cristianismo. Armada. Armada. Armada una bona revolta. Però com que hi ha molt poca gent que l'ha llegit, la majoria el condemna i se'l carreguen sense haver llegit ningú d'aquests llibres. No sol·lem sentenciar les coses. Sempre hi ha. sense tenir... El van donar com dogma de fer i era una novel·la. I a més, van picar fins i tot molts sacerdons i teòlegs. Jo el vaig llegir i dic, però i per què s'amoïna aquesta gent? Això no ho diu la Biblia. Però és que és un senyor que és una novel·la i que se l'ha inventat. com aquell altre llibre fa 20 anys o 30 Jesús nació en Cachemilla i també van sortir sacerdots dient això és una mentida, això no és veritat i l'autor va sortir dient no, és que jo he escrit una novel·la i llavors amb aquest senyor li he posat Jesús com li hauria pogut posar Ramon però si li hagués posat Ramon o Josep no hauria venut ni la meitat dels llibres en canvi faig que el personatge es digui Jesús i aleshores tothom dóna per sentat, que és el de Galilea cosa que no passa mai en la novel·la el Crist de nou crucificat que és una història que passa que ara seria del Crist, seria de nou crucificat seria de nou crucificat sempre, en qualsevol moment si Cristo volviera a nacer, lo volveríamos a crucificar i si no a crucificar, a fumigarlo, a fusilarlo el que es porti en aquell moment el que es porti a l'instant t'hem deixat No, no, no sé. Deixeu-me dir una coseta de Sant Just, que anirem xerrant i no ens en recordarem. I és aquest acte d'aquesta tarda contra la violència de les dones. Sí, es fa mundialment el diumenge, però avui el celebrem aquí. I a més, evidentment, cop a les 7 de la tarda, i a ben bé, com a dissenyador i com a dibuixant, m'ha arribat a l'ànima aquest detall tan bonic de les sabates de color violeta enganxades per tots els carrers que van camí fins a les escales. Totes arriben fins al 30 peus. Són tres itineraris diferents. Sí, oi? Tres itineraris... No sabia de què anava, eh? Sí, sí, ja fa... Nosaltres, amb el nostre programa... Ah, jo ho he vist pel color! Coses del disseny. Nosaltres ja fa dues setmanes o tres que el comentem. Sí, sí. Fa dies que em veig i no hi queia. Jo quan he vist que són sabates de color violeta dic que això té a veure amb la dona. Els dissenyadors tenim un fixament ja amb els colors. Ah, val, val. Si els hagués vist de color de rosa... Són distintius. Si l'havies vist del color de rosa hagués dit, mira, és un acte en defensa del matrimoni gay. Ah, clar. Se m'ha escapat totalment, eh? No, més aviat si les hagués vist multicolor, no? Perquè ara són set línies de color. I tots van casar... Arriben tots els rentapeus. Allò que es fa l'acte. És un homenatge simbòlic, exacte. Per saber que avui tot em puguin allà. Sí, sí, faran cançons, faran una performance de dansa i tot. I s'acabaran un manifest com cada any també. Sí, llegiran un manifest. Sí, sí. Perquè molt que parlem i cada dia és pitjor la violència contra les dones. No aquí en el nostre estat i país, el que vulgui és Arreu, eh? Arreu, arreu. I és que, malauradament, com que és un problema que allà on es produeix amb més intensitat és entre les quatre parets d'una casa, moltes vegades és dins de l'interior. I a més, persones, com s'ha vist reflexant moltes vegades, gent que té desdoblament de personalitat i que són molt violents en la intimitat i que tenen una persona... I que a fora són maquíssims. És una meravella. Llavors, les criatures maltractades, les dones maltractades, també algun home maltractat, els avis maltractats, queda a l'interior de la llar. I precisament en el problema dels grans maltractats hi ha un problema gravíssim, que és el maltractament psicològic. No és que els hi peguin, és que no els hi fa cap mena de cas. O sigui, es queden allà com si fos un moble més. I aleshores... O se'ls culpabilitza de totes les seves frustracions. La maltratadora. Hi ha casos, per exemple, d'avis que es queden tot el dia sols. Se'n va tothom a treballar i des de les 7 del matí fins a les 10 de la nit estan sols a casa. Pitjor que estar en una residència. Però, mira, si la persona gran, l'avi o l'àvia, es val per si mateix també depèn però si realment no es val per si mateix és un acte de crueldat ja ho sabem que s'ha d'anar a treballar però jo tinc un cas i us ho explico ràpidament jo treballava a Sarrià amb una parada i venia sent per una noia a comprar a primera hora del dematí i comprava per una casa que feia ella de criada i venia a comprar I va trigar un temps a venir. I dic, què t'ha passat? Diu, mira, he deixat d'anar a treballar perquè la meva veïna, pobreta, està impedida. Li queda molt poc temps de vida i jo he demanat permís a la casa en què serveixo per poder-la cuidar aquest temps. I, escolta, se'n va esborronar la pell, vaig pensar, una persona que no era de la seva família. No, no, però és que, absurdosament, gràcies als voluntaris, gràcies a la bona disposició, avui hi ha molta gent gran, molts nens que estan ben atesos... Que pot sortir al carrer, perquè senyor no la trauria ningú. Perquè els grans mitjans de comunicació, malauradament, a vegades, deformen la realitat, perquè... Qualsevol cas que passa en qualsevol lloc del món, com que avui té difusió arreu, per exemple, això de les nenes que no són només d'11 i de 12 anys, hi ha fins i tot nenes petites de 5 i 6 anys, vestides en plan sexy i amb un tanga i un biquini i per anunciar cotxes en un saló de l'automòbil en una ciutat de la Xina, no recordo si és Pequín o Xangai. Per això és igual, però la imatge divulgada arreu del món. És horrorós. Quan es dona la imatge de dona objecte ja des que és una nena, Arriben a gran i ho troben normal. Una altra cosa és que d'adulta t'ho diguis... Vaig a fer de model i vaig a fer de model de roba interior i vaig a fer de model del que sigui. Però és una persona adulta que ho ha decidit, però utilitzar ja la nena com a reclam. i malauradament en països que com bé sabem en països d'Orient hi ha una prostitució infantil enorme que hi ha als Estats Units que són volia dir això hi ha aquests concursos als Estats Units on surten nenes de 5 anys provocadores per ser miss infantil i que els utilitzen les utilitzen els pares i les utilitzen els pares no cal que corris el Pere que ho sap més aquí els càstings de criatures petites i hi ha... Els papes, escolta'm... Jo ho he vist treballant en publicitat, però no ara, ja de molts anys... Quan fèiem la publicitat del Colacau i demanaven nens per fer els càstings, quan encara es deien proves i no es deien càstings, després ens hem anat... Les paraules britàniques, hi havia una senyora que va venir molt enfadada, escolti... és que al meu nen li han fet ja molts espots i em dóna guanys de diners, però amb el seu germanet em diuen que no és fotogènic, a veure si no em dóna cèntims a guanyar. No hi ha manera de col·locar-lo. I estàvem parlant d'una criatura de 5 anys, o sigui, aquesta explotació... I els veners, també... Els bebès també els explotaven? O sigui, també anaven els papás a ensenyar als bebès? Després ja veus que surten casos, o sigui, pares que han guardat, com molt bé explicava el Quim Gutiérrez en una entrevista, el bé que el van estimar els seus pares i com administraven els cèntims que ell guanyava quan era nen fent televisió, però hi ha altres casos, com el de la senyora Sánchez Vicario, que no sé en què en moment es veu... Veus que els pares se n'aprofitaven, utilitzaven, i el nen ha de ser campió del que sigui, de sector, de ser actriu, de ser futbolista, però aquí tindrem més entrades. Dintre del que es pot considerar normal, si tens un fill que té la sort de ser un futbolista, un tenista i tal, que en teoria pugui ajudar els pares que estan més o menys... Sí, segons quina desió econòmica. Llindar econòmicament. Ajudar és una cosa. Ara, que s'apropin dels teus diners i que els utilitzin com ells volen... I exigeixin aquella criatura a ser cada cop més i més i més. Exacte. És el que va passar als Estats Units amb Macaula i Cú. Macaula i Cú. Macaula i Cú. Solon i Cassa. El nen de Solon i Cassa, que veu que els pares li feien fer de tot i de tot i de tot i de tot. I el Michael Jackson. També. El Michael Jackson, son pare, li pagava unes pallisses tremendes, nens surt a cantar i tal. Aleshores... acaba tenint una personalitat... Totalment desviaixada. Totalment desviaixada. Llavors, que hagi sortit extravagant... Era normal. El Michael Jackson, normalíssim. El nano aquest, el McCauley, que té una personalitat també raríssima, ara ha fet uns spots superextravagant, maquillat d'una manera ja... Clar, perquè ja de ben menut ja feia coses raras. A mi sembla que es perden amb la intensitat de les coses... es perden. Perden el sentit de la realitat. Ja no tenen el caràcter que tenen. I no han tingut infàncies i han robat la infància. I això és el més perillós, això mateix. Ronaldinho. Exacte. Això mateix. Bé, ui, estem arribant al final, perquè ho hem xerrat avui. Va, Lina, digues una cosa bonica. En un minut i mig, eh? Una cosa bonica, doncs molt bé. Carme, no, no, la Carme que ens ajuti, va. Va, Carme. A trobar bones notícies. Sí, alguna notícia. Una bona notícia, vinga. Et toca tu avui. No se m'acudeix, eh? Bona notícia avui de sobte. Avui tampoc. Doncs ens tocarà parlar... N'hi ha, suposo, eh? Ens tocarà parlar els jous a propòsit de les relacions. No, digues, soc conscient de la meva joventut al veure aquestes quatre persones que són grans però que encara són animoses. Mira, aquí hi ha una notícia que podria ser bona. Israel i Hamas, després de tants anys de barallar-se i de tants morts, pacten el cessament dels atacs. Quan durarà? Dintre de 24 hores. En aquestes 24 hores. Després d'una setmana brutal, eh? I tant. Fixeu-vos a veure qui ha ficat cullerada. Fixeu-vos a veure qui ha ficat cullerada. I aquí se'n porta la palma. Estats Units. I la Xina, que també intervé a la seva manera. Bé, doncs... Seria una altra tertúlia bastant llarga, aquesta. Seria millor, ara més. Tanquem aquesta tertúlia dels dijous. Moltes gràcies a tots quatre. Joana, Fera, Lina i Montse. I tornem del joc que ve. Exacte, post-eleccions, eh? Ja, ja, ja. Serà temps de comentar. Que vagi molt bé. Bon dia, bona setmana. Són les 12. Notícies en xarxa. Que pedimos al ministro que no lo afirmi veladamente... que esclarezca lo que sabe. Y nosotros queremos restituir la honorabilidad que nunca ha perdido del actual presidente de la Generalitat y candidato de Conversión de la Unión. Y queremos que el ministro, si hace esas insinuaciones, no las haga fuera de la Cámara, las venga y las contraste aquí, en el Congreso de los Diputados. Porque esto es muy grave. Les peticions de compareixença les va fer Convergència aquest dimarts al Congrés. Recordem que el Ministeri de l'Interior no ha trobat l'informe en què es basava el diari El Mundo per destapar la suposada existència d'aquests diners a Suïssa. La Guàrdia Civil ha detingut sis persones en una operació contra el tràfic de drogues a la comarca tarragonina del Montsià i ha intervingut més de 2.000 quilos de xix a Sant Carles de la Ràpita. Els agents han localitzat dues embarcacions que es disposaven a descarregar la droga prop d'una platja d'aquest municipi. Tarragona, Júlia Giribets, bon dia. Bon dia. La Guàrdia Civil havia detectat dues embarcacions que s'aproximaven a la costa, a prop de la platja de la Rabassa, a Sant Carles de la Ràpita, per descarregar el material a terra. Just quan anaven a treure la droga de les barques, els agents han pogut interceptar-la, intervenint més de 2.200 quilos de xix, un vehicle, una moto, una pistola i telèfons mòbils. A l'operació han detingut sis persones amb antecedents per narcotràfic, on hi ha col·laborat també la policia local. Properament seran posats a disposició judicial en posta. de l'Ebre és un punt de descàrrega d'aquesta droga procedent del nord d'Àfrica. Segons informa la Guàrdia Civil, aquesta ha estat la intervenció de droga més gran al litoral català en el que portem d'any. L'any vinent ja es podrà recórrer a peu o bé amb bicicleta el curs del riu Llobregat des del seu naixement i fins a la desembocadura. Aquest és l'objectiu amb el qual treballa la Diputació de Barcelona. Ho fa per tal de potenciar l'activitat turística a les comarques per on passa aquest riu, des del Berguedà fins al Baix Llobregat. Manresa, Roger Junyent, bon dia. Bon dia. La Diputació de Barcelona preveu que al llarg del 2013 es puguin completar els treballs de senyalització i d'esproçament perquè es pugui fer a peu o amb bicicleta un recorregut al llarg de tot el riu Llobregat. Serà des del naixement, al Berguedà, fins a la seva desembocadura. s'embocadura al Baix Lliobregat, passant pel Bages. El recorregut de 170 quilòmetres s'ha dividit en nou etapes que es podran fer totes elles o només una part d'elles a peu o amb bicicleta. L'objectiu és potenciar el turisme a aquestes comarques que ja disposen d'una oferta important d'activitats. Alberto Fernández Díaz és vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. Per tirar endavant aquest projecte, que permet crear més una oferta potent, que seria capaç de diferenciar-se enfront d'altres opcions, i per dir-ho, enfront de competència, perquè aquí el que es tracta també és de competir, és a dir, tenir la millor oferta, una oferta d'excel·lència, de qualitat. Ara mateix hi ha pendents els treballs de desforçament d'alguns trens del recorregut i la senyalització de tot el camí entre Castellà de Nuc i el Prat de Llobregat. Les botigues del Passeig de Gràcia de Barcelona tornaran a obrir aquesta nit en la tercera edició de la Shopping Night. Els establiments comercials d'una de les vies més emblemàtiques de la ciutat estaran oberts des de les 8 del vespre fins a la 1 de la matinada. Per animal consum, les botigues del Passeig de Gràcia es guarniran amb símbols de contes de Nadal. Bon dia, us parla Marta Casas. En bàsquet avui, a tres quarts de nou, el Barça rep el Lietubos Ritters de Lituània en la setena jornada de l'Eurolliga. Els de Xavi Pasqual, ja classificats per el Top 16, buscaran la setena victòria consecutiva a la competició. El partit servirà per retre un homenatge a Joan Carles Navarro, que demà farà 15 anys que juga amb el primer equip de la secció de bàsquet blaugrana. L'entrenador del Barça, Xavi Pasqual, analitza el rival d'avui. Jo crec que tenen un equip bastant equilibrat, amb Bons tiradors, jugadors interiors capaços de fer-te mal per la seva capacitat de jugar de fora cap a dintre. També jugadors capaços de jugar dintre. Qui complert i que segur que ens exigirà el màxim si volem guanyar. En Batarpolo femení avui debuten el Mataró i el Sabadell a la Lliga de Campions. A les 6 de la tarda, Mataró, Eger i a dos quarts de set, Sabadell, Olimpiakos. I en futbol, a la Lliga de Campions, el Màlaga i el Borussia Dortmund s'han assegurat la classificació per als vuitens de final com a primers de grup. També s'han classificat el Real Madrid, l'Arsenal, el Milan i el Schalke. Tot seguit, Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. El cap de setmana de l'1 i el 2 de desembre es farà la segona edició del Mercat de Nadal de Sant Just. L'impulsa en la Unió de Botiguers i Comercians del municipi i l'Ajuntament per segon any consecutiu en vista de l'èxit que va tenir la primera edició. El mercat de Nadal tindrà lloc el proper cap de setmana a la plaça Camoapa. L'objectiu de la iniciativa és dinamitzar el teixit comercial de Sant Just i oferir als comerciants un espai fora del seu lloc habitual de feina per promocionar els seus productes i serveis. A banda de les parades dels comerciants locals, també hi haurà activitats per a tots els públics. Aquest vespre se celebra l'acte central de la commemoració del dia contra la violència masclista. Serà a les 7 de la tarda al Rentapeus. Al llarg d'aquesta setmana, Sant Just està fent diferents actes per recordar el 25 de novembre i que cal seguir lluitant contra la violència envers les dones. Al nostre municipi, aquest any, s'han atès 28 dones al circuit d'atenció a les víctimes de violència de gènere. D'aquests casos, 12 són nous. Com dèiem, l'acte central d'aquesta jornada es farà avui al rentapeu, sota el lema Avançant contra la violència masclista. Els alumnes de l'institut faran una lectura de textos amb acompanyament musical. També hi haurà una actuació de l'escola de dansa Renata Ramos i París amb una cançó de la compositora Sant Justenca Clarapella, que es diu El Butxí. Finalment es llegirà el manifest contra la violència masclista. Tot plegat serà a les 7 de la tarda. I acabem recordant que Sant Just celebra la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Aquest mes de novembre s'ha fet el taller i allà fem el tàper. Un taller per aprendre receptes d'aprofitament de restes d'aliments amb menús econòmics i que ha tingut molt bona acollida per part dels Sant Justencs. L'última sessió va tenir lloc ahir al Centre Social El Milenari. Aquest taller formava part de les activitats que commemoren la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a Sant Just. S'està celebrant, com dèiem, en tallers que són gratuïts. La setmana que ve es farà un altre taller, en aquest cas pensant en les festes de Nadal. Serà el dia 28 de novembre i es tracta d'un curset d'idees i propostes per guarnir la llar amb materials naturals reciclats i de rebuig. Serà a les 7 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jós Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Yeah, you can be the greatest, you can be the best You can be the King Kong banging on your chest You can beat the world, you can beat the war You can talk the guy, go banging on his door You can throw your hands up, you can beat the clock You can move a mountain, you can break rocks You can be a master, don't wait for luck Dedicate yourself and you go by yourself Standing in the Hall of Fame And the world's gonna know your name Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. El disc de la Marató, a la venda només el diumenge 2 de desembre. Artistes i cançons per la recerca científica, per tractar i curar el canso. El disc de la Marató, a la venda només el diumenge 2 de desembre, amb els diaris La Vanguardia, El Periòdico de Catalunya, El Punt Avui, El Diari Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Regió 7, Diari de Girona, Diari Esport, Mundo Deportivo i El Nou Esportivo. El disc de la Marató, la banda sonora de les emocions. La venda només el diumenge 2 de desembre. Passen 12 minuts de les 12. Aquell cap de setmana s'organitza una nova sortida guiada per anar buscant bolets de Collserola. L'organitza l'Ajuntament de Sant Just i l'Associació de Recerca i Estudi de Sant Feliu, l'Àres. Després se'n farà una exposició a Canjina Està i en parlem amb un dels organitzadors d'aquesta sortida, amb el Joaquim Païssa. Molt bon dia. Hola, bon dia. Ja s'ha fet el 3 anys, no? És gairebé una tradició aquesta sortida i també l'exposició. Aquests són 3 anys, ja portem 3 anys fent-ho, sí. Com serà? Se sortirà dissabte des d'aquí Sant Just? Sí, sí, sí. Se sortirà des de sota, aquí n'està, un aparcament que hi ha davant de la cel de la policia del Cranqués. I d'aquestes van sortir de les 9 i ens repartim per diferents zones de Conxerola i mirem d'agafar el màxim d'espècies possible. Només en dos o tres exemplars en tenim plou per mostrar-los. però ens interessa la màxima diversitat possible. Llavors anem a diferents zones, que hi hagi diferents boscos, i així trobarem més varietat. I quantes espècies hi ha, més o menys, aquí a Collserola? Nosaltres tenim catalogades ja 400 llargues que mirem 500. A segurem hi ha bastantes més, imaginem, però amb els anys que portem treballant... en tenim comptabilitzades unes 470-480. Són moltíssimes, no? Sí, n'hi ha més. El que passa és que, clar, ha de coincidir que els dies que sortim les agafem i que anem per la zona que n'hi ha. Segurament n'hi ha bastantes més. Però sí, sí, comptabilitzades i determinades, perquè a vegades no es poden determinar les espècies, perquè costa bastant determinar-se quina espècie, però determinades n'hi ha per part nostra gairebé 500. A més a més, aquest any, en principi, és un any en què no està malament, no?, que hi ha força bolets. I esperem que trobarem bastanta varietat, sí. Després d'aquesta recollida, que serà aquest cap de setmana, aquests bolets s'exposaran a qui en gent està, no?, és a dir, és una manera, suposo, de completar, és a dir, ja que busqueu aquesta diversitat de les espècies, poder-ho explicar també visualment, no? Sí, sí. Farem el dissabte al matí a les 9, ens trobem, com hem comentat, aquí davant del pàrquing de la Guàrdia Urbana, i el bisdia tornarem, després de fer la recollida, i a la tarda, a primera hora de la tarda, classificarem les espècies, els posarem el nom, i les posarem a la sala que es diu la capella de Cantina, una sala petita allà a l'esquerra. Per tant, també podrem... Esperem una mostra el dissabte a la tarda i diumenge matí-tarda i diria que el dilluns també. Per tant, podrem saber si són, suposo, comestibles, si n'hi ha algun de tòxic, tot això estarà determinat, no? Sí, sí. A les fitxes hi ha tosa comestible, no comestible i tòxic, sí. N'hi ha molts realment de tòxics aquí a Collserola, més que de comestibles? No, n'hi ha més de comestibles. Tòxics no n'hi ha molts, però n'hi ha alguns que són bastant abundants. Llavors... que també hi hagi moltes espècies tòxiques, hi ha algú que és molt fàcil de trobar. La farinera borda, que és dels més tòxids, l'amanita faloides, aquest surt amb el zinar, i com que cada vegada hi ha més el zina, hi ha molta quantitat d'aquest voler, fins a zones hi ha bastant el zina. I alguns altres, algunes apiotes petites, també se'n troben. Clar. No hi ha moltes espècies tòxiques, però de les que hi ha, hi ha algunes que són abundants, diguem, vull dir que es fa sol de trobar. Està clar. En tot cas, pot participar-hi tothom qui vulgui en aquesta sortida o t'has d'apuntar prèviament? Com funciona? Diria, això ho porten a l'Ajuntament, però diria que no crec que hi hagi un telèfon i poder ser lliure perquè vingui qui vulgui, esclar. El que passa que sembla que s'ha de fer una inscripció prèvia, crec. Ja ho acabarem d'informar també de tot plegat. Serà aquest dissabte aquesta sortida per anar a buscar aquests bolets a Collserrala i després, com dèiem, encara que no se hi hagi anat aquesta sortida, es podrà observar el cim de Can Genestant. Hem parlat avui amb en Joaquim Païssa. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, molta sort. Adeu, bon dia. Come away with me in the night Come away with me and I will write you a song Come away with me on your bus I want to walk with you On a cloudy day In fields where the yellow grass grows knee high So won't you try to come Fins demà! Fins demà! Come away with me. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Això és espectacle. Passen 21 minuts de les 12. Un moment, com ens indica, la sintonia de parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Ara sí. I tots els oients, hola. Hola, bon dia. Comencem, dèiem que aquesta setmana m'has comentat que hi ha algunes obres que s'acaben, no? Sí, n'hi ha, recomanem dos si no han anat encara a veure-les perquè s'acaben i valen la pena de veure-les. Una d'elles és el Teatre Nacional de Catalunya, la BET. aquesta producció ha tingut menys temps de recorregut del que calia perquè, com recordeu, l'havia de fer l'analitzant i per problemes de salut no ha pogut i llavors es va retrasar l'estrena i, per tant, ha tingut menys temps perquè arribi a tot el públic. Acaba aquest cap de setmana, el diumenge 25. És un divertimento, un divertimento que està escrit en vers, que d'alguna manera recorda, i no és que sigui d'ell, però recorda les obres de Molière, i encara els actors Jordi Boixaderes, el Jordi Bosch, l'Abel Folk, que és tan fantàstic, i tota la resta. És una producció del Nacional i que està dirigida per el Sergi Bellbell, que amb aquest espectacle volia d'alguna manera acomiadar-se del seu teatre, del teatre que ha regit més de 10 anys. I volia també fer-li un homenatge, ja ho he dit unes quantes vegades, a l'analitzaran amb aquest personatge, però finalment això no ha pogut ser. Això s'acaba el 25, o sigui, aquest cap de setmana. Una altra cosa que s'acaba... i que és molt divertida. No és que sigui una comèdia absolutament rodona, però està molt ben interpretada, és divertida, i a més a més també toca una mica la fibra, toca una mica el sentiment. Estem parlant de noies de calendari. S'acaba ja, doncs. Sí, el dia 25 s'acaba, o sigui, aquest diumenge, Noies del calendari també estan molt ben interpretades. És la història d'unes dones d'Anglaterra que, per fer una... una obra de caritat, diguem-ne, no tenen una altra sortida que fer un calendari una mica lleuxeres de roba. Ara ho han fet un grup de mares d'una escola del País Valencià per reclamar justament el transport escolar dels seus fills. No m'ho diguis. Han fet un calendari també. Veus, és que els exemples de teatre a vegades serveixen per la vida real. Bé, doncs, noies del calendari ho passareu bé. És una comèdia que rius, que et fa pensar, perquè també està pel mig una enfermedad de càncer d'un dels personatges, i per tant ho passareu superbé. I només teniu aquest cop de setmana, o sigui que vosaltres mateixos. Això per al que fa el que marxa. Després volia comentar... Que ja saps que hi ha un nou teatre, que ja ho vam comentar en el seu dia, quan es va estrenar i tal i qual, que és el Teatre Acadèmia. El Teatre Acadèmia està en un lloc molt poc normal pel teatre, perquè està al carrer Buenos Aires, cantonada en Villarroel. És a dir, el cor d'inglès de Francesc Macià, davant del cor d'inglès de Francesc Macià, fa cantonada també. I ara estan fent Anfitrió 38, de Jean Girardot. Anfitrió, n'hi ha uns quants escriptors que han fet sobre aquest personatge a obres. En aquest cas, la història és que Júpiter, el Déu, vol ficar-se al llit amb el Mena, que és absolutament honrada, honesta, o una persona fidel al seu marit i que mai de cap manera podria fer-li el salt i Júpiter se les inventa totes perquè almena li fessi el salt al marit és també una comèdia i la novetat o la notícia és que tots aquests dies si agafes l'entrada a través d'atrapaló Doncs tens el 50% de descomptat. Per tant, surten els dies de cada dia em penso que surten a 9 euros i cap de setmana em penso que són 11. O sigui, que val la pena d'anar-hi abans que s'acabi aquesta oferta en Atrapalo. I suposo que tothom que està escoltant sap com ha de fer-ho. És simplement entrar en aquesta... És fàcil, no té gaire secret. Després, què més voldria dir? Podríem parlar del Teatre Victòria. El Teatre Victòria està fent... La família irreal. La família irreal és un... S'acaba d'estrenar, no? Sí. La família irreal és un... Jo no diria divertimento, diria... Bueno, sí, és un musical on es veu, d'alguna manera, retratada la família real espanyola. Llavors, els protagonistes d'aquest musical són el Toni Albà, Per tant, el que ja hem vist és una mica de la Factoria Polònia i tot plegat, no? Exacte. De fet, és una producció de minoria absoluta i de d'agoll de gom, o sigui, dels que fan Polònia i de d'agoll de gom que porta tants anys. Els protagonistes són el Toni Albà, la Mireia Portas, el Queco Novell, l'Agnès Busquet, l'Anna Bertran, la Mònica Pérez, el David Olivares i Xavi Serrano, tots de la Factoria Polònia. diguem-ne, de minoria absoluta. El Toni el va far de rei, evidentment, del rei Joan Carles. És molt campechano, viu una mica agobiat per al poble i per una crisi econòmica que estan patint el seu regne. I per solucionar el problema, doncs, només té un pensament. Et dic a favor de Felip. Aquesta seria la trama del personatge del rei. La Mireia Portas és la reina Sofia, és una dona soferta que se sent enganyada per l'egoista del seu marit i encara està enamorada del seu marit i viu amb il·lusió possible ascens al tron del seu fill Felip. El príncep Felip... Jo, de veritat, o sigui, veient aquest musical, jo no sé com la Casa Reial no ha posat una demanda o una cosa així. Això es fa, no?, en altres països. Sí, el que passa és que suposo que ja ho han vist a Polònia, tot el que passa, per tant m'imagino que no els han fet més cas, no? Ja. Bé, el Felip des de petit ha viscut en pànic la possibilitat de ser rei d'Espanya i en l'actualitat prefereix una vida anònima al costat de la seva autèntica... la seva vida que és la princesa Letícia i l'Agnes Busquets fa de princesa Letícia saps que el seu origen humil recordem que la princesa Letícia ve d'una família burguesa i que treballava justament de periodista nosaltres Doncs sempre ha jugat aquesta carta i ara no comptava amb el dubte existencial del seu marit, o sigui que tenen problemes entre ells. Això serien els quatre personatges principals d'aquesta diversió televisiva, perquè no deixa de ser un sketch més dels que posen per la tele. El que passa és que al teatre no és ben bé això. Però bé, la gent sembla que l'ha rebut en simpatia i gràcia. Sobretot, suposo, perquè parlen d'això, de la família Reion. I aquí està. M'agradaria ara recomanar també una comèdia que fa molt de temps que s'està fent. De fet, va començar temporada i en el seu dia vam parlar d'ella. Però ara torno a mencionar-la perquè realment és un muntatge que està molt bé. Estem parlant del toc-toc. El toc-toc és una... les sigles de Transtorn Obsessiu-Compulsiu. Sí. Jo no ho sabia, això. Pensava que el toc-toc era... És veritat, és aquesta malaltia, no? Sí. Llavors, són persones que tenen una obsessió, no?, I la història va d'una sèrie de persones que van al psiquiatre a fer teràpia, evidentment, amb el seu psiquiatre, i resulta que van arribant i el psiquiatre no arriba. I a partir d'aquí es crea una mena de xarxa entre ells i fan com una mena de teràpia de grup, cadascú amb la seva obsessió. Aquesta obra és de Lauren Buffett, que és un autor francès, la va escriure el 2005, la va estrenar al Palais Rojal de París, el 2008 es va tornar a posar una altra vegada al mateix teatre, i aquí a Espanya... Doncs s'ha fet en el 2010, va ser Juan Quintanilla, que la va portar a Madrid i que, entre d'altres, estava l'Anna Maria Barbany fent un personatge d'aquesta obra. Molt bé. És una obra que ha tingut molt d'èxit, tant de públic com de crítica. S'ha fet a Bèlgica, a Xile, a Mèxic, a Brasil... a Venezuela, a Argentina, vull dir que és una obra que dura i que perdura. I ja dic, estan cada dia fent molt bona taquilla, no diré que plena cada dia, perquè no estan les coses com per això, però està dirigida per l'Esteba Ferrer, que és un home que vivia a Barcelona, ara fa anys que està gairebé a Madrid, perquè treballa més a Madrid que aquí, Està a l'adaptació del Jordi Galceran i el repartiment és un repartiment gairebé de luxe perquè està el Pep Cruz, el Santi Báñez, la Noel Oliver, la Mercè Comas, l'Anna Moliner, l'Oscar Ramos, que no és l'Oscar Ramos, sí, París, i la Isabel Brest. És una comèdia, una comèdia per passar-s'ho bé i no pensar en res més. Molt bé. Tenim més coses, Maica? Doncs m'agradaria també recomanar... Això no s'acaba, evidentment, perquè acaba d'estrenar-se, però m'agradaria recomanar a la gent que li agrada el teatre i el teatre de text poder absolutor. L'estan fent a la Villarroel. Sí? S'ha estrenat fa poc, no? Sí, sí, es va estrenar el dijous passat. són dos homes fantàstics dos magnífics actors Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Cava està dirigida per el Roger Peña Carulla que també ha escrit el text i parla justament d'una cosa que ara en aquest moment ens interessa molt que és la relació de dos polítics del mateix partit i que comença l'obra d'una manera i acaba absolutament d'una altra. És una obra molt interessant. És un bon moment, no?, per presentar aquesta obra. Sí, sí, la veritat és que sí. I per últim, perquè no m'agrada que els nens es quedin a casa... Ara m'he pensat que avui ens haurien de ser l'oferta familiar. Doncs sí, l'oferta familiar d'aquesta setmana és Blancaneu i els set nans. que la fan el Jova Teatre Regina, que ja saps que és un teatre que només fa teatre infantil, està especialitzat en teatre infantil. És una obra que es pot veure a partir d'uns 4-5 anys. I intervenen ninos, ninots, que són els nans, diguem-ne. I després, clar, evidentment, està l'Orancaneus. Només faltaria. O sigui, que n'hi ha actors. I també barrets, no?, una mica. Sí, sí. I la veritat és que... És una bona manera de veure-ho, no? Per als crios està molt bé. Perfecte. Doncs no sé si tenim algun apunt més, Maica, o ho deixem aquí? De moment, a veure, a mi m'agradaria també recordar, per la gent que li agradi el ballet, per la gent que li agradi el ballet, no és aquí a Barcelona, és a Sant Cugat, però és molt a prop. Al Teatre Auditori de Sant Cugat podreu veure el ballet de l'Àngel Corella, el Barcelona Ballet, i fan tres coreografies noves, o sigui que per la gent que li agradi el ballet és una bona manera de veure ballet del bo. el 24 de novembre i el 25, és a dir, dissabte. I també tenim valet al liceo, un trencanous preciós que, a més a més, han fet una barreja entre el conte del trencanous i el conte d'hivern, el conte de Nadal. Ah, sí, sí. El conte de Nadal. El senyor, com es diu? El senyor Estrux. Exacte. Doncs han fet una barreja i estaran al seu poquetes representacions, però penso que val la pena per la gent que li agradi el ballet clàssic. Doncs què ha dit també aquestes recomanacions de Ballet? Moltes gràcies, Maica, i tornem dijous que ve. Que vagi bé. Adéu. Bon dia. Adéu. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Baby girl was growing up the cow. I want to see you in my very cool single wedding. Mmm. I want to see you in my very cool single wedding. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Just a la fusta, el magazín del matí. La màquina del temps. Des quarts i mig d'una del migdia, com cada dijous, saludem a l'Alea Ardenu. I bon dia, Alea. Bon dia, Carme. Per descobrir... Un invent més, no? Primer de tot el que fem és traslladar-nos a l'època en qüestió. Sí. Avui aquest invent el faig una mica perquè la setmana passada va ser el dia mundial. I aleshores dic, va, farem. Ara explicaré de què va ser el dia. De moment anem a l'any. 1923. 1923. Per parlar de l'hormona, que té efectes importants sobre el metabolismo i altres funcions de l'organisme, i és utilitzada en medicina per tractar algunes formes de diabetes mellitus. Avui parlarem de la insulina, en concret de la insulina que es pot injectar, perquè la insulina tots en tenim. Perquè deies que la setmana passada era el dia mundial de la diabetes, i per això el que vols també és parlar justament de la diabetes, no? Sí, parla de la diabetes i avui parlarem d'aquesta hormona, la insulina, que va permetre que avui en dia aquesta malaltia no sigui mortal. Però bé, si parlem de la insulina, abans hem de parlar una mica de què és exactament la diabetes, perquè si no, no podríem entendre l'invent d'avui. La diabetes mellitus es refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang, del sucre, degut a defectes de la secreció de la insulina. Tots sí. Se suposa que generem insulina. Doncs bé, la secreció de la insulina o de l'acció d'aquest hormon al cos. Es tracta d'una malaltia molt antiga, però les seves causes van ser totalment desconegudes fins a començaments del segle XX, o sigui, ja fa relativament molt poc. La diabetes mellitus ja era coneguda fins i tot abans de l'era cristiana. Hi ha un papir, el papir d'Ebers, descobert a Egipte, corresponent al segle XV abans de Cris, que ja s'escriuen símptomes que semblen correspondre a la diabetes. Déu n'hi durat. Per exemple, el tema d'orinar molt, quan no estàs diagnosticat, la set, tot això ja sortia en aquests escrits. Va ser hereteu de Cappadocia, qui, en el segle II de l'era cristiana, va donar aquesta afecció al nom de diabetes, que significa en grec sifó, referint-se al signe més cridener, que és l'eliminació exagerada d'aigua pel ronyó, expressant que l'aigua entrava i sortia de l'organisme del diabètic sense fixar-s'hi, com si fos un sifó. Entrava i sortia totalment i litres i litres i litres. De fet, fa molts anys. Vull dir que això d'abans de Cris, suposo que amb els estudis de medicina s'intentava veure una mica què és el que passava. Però no hi havia cap mena de diagnòstic, ni se sabia per què passava, ni se sabia de quin òrgan estava fallant. Però tornem a la insulina, que és una mica el descobriment d'avui, l'invent d'avui. Aquesta hormona, la insulina, s'utilitza per tractar algunes formes, com ja he dit, de diabetis. ja que aquesta malaltia apareix quan el control dels nivells d'insulina no funcionen correctament. Generalment n'hi ha dos tipus, la tipus 1 i la tipus 2. No sé si això no ho s'han dit a parlar alguna vegada, un breu repàs. La tipus 1, el propi sistema immunològic de l'organisme, destrueix les cèl·lules beta del pàncreas i, per tant, inactiva la producció d'insulina. Per aquest motiu, aquestes persones dependran de la insulina externa, que és l'invent d'avui una mica, per a la seva supervivència i normalment s'injecta per via subcutània avui en dia la diabetes tipusós diagnostica en persones fins als 30 anys per tant aquesta gent allò que he dit de com segrega la insulina no, no la segreguen no la tenen i com que no la tenen la necessiten fins al segle XX la gent moria avui en dia per sort no Els pacients amb diabetes tipus 2, en canvi, simplement són resistents a la insulina per la qual cosa en poden patir deficiències més relatives. Potser en coneixem més, no? Sí. Cada vegada s'ha associat sempre la diabetes amb la gent gran justament perquè... I amb l'obesitat. Potser hi ha més casos. Sí. No sé si hi ha més casos, suposo que sí. No, cada vegada més. És l'epidèmia del segle XXI, diuen. Va sortir el de tipus 2, no? Tipus 2, exacte. Per què? Doncs perquè la vida sedentària, l'obesitat i l'edat també fa que el teu pacient bueno, ja parlarem de quin òrgan és, però fa que el teu cos, la insulina que genera, li costi més, doncs això, precisament, generar-la. Però en té. Tu en crees, per tant, ja no ets com el tipus que directament no en crea. Per tant, a vegades amb una dieta, amb esport i amb alguna pastilleta, doncs, tot es posa al seu lloc. Llavors, què fa la insulina? Què fa la insulina? A veure, intentaré explicar-ho de la manera més fàcil possible. De fet, avui més que invents, sembla que aprendrem de la història, no? Sí, sí, exacte. Però bé, no està mal tampoc saber-ho. La insulina fa que les cèl·lules del fetge, dels músculs i del teixit adipós agafin la glucosa de la sang. La glucosa de la sang no deixa de ser la glucosa energia. Doncs l'agafen i fa que aquesta sigui emmagatzemada en forma de glicogen al fetge i als músculs i que, per tant, no l'agafi d'altres llocs, com per exemple del greix. Quan el nivell d'insulina és baix o nul, els que tenen el diabetis tipus 1, la glucosa no és captada per les cèl·lules del cos i aquest comença a utilitzar el greix que té emmagatzemat com a font d'energia. Per exemple, mitjançant la transferència dels lípids del teixís adipós al fetge. Un símptoma de la gent que no està diagnosticada de diabetis és que s'aprima molt. Per què s'aprima? Doncs per això, perquè com que la insulina no li permet agafar l'energia necessària, l'agafa d'altres llocs. Necessita energia, doncs, com que no me la donen pel cantó normal, que és de la sang i del fetge i tot allò, doncs me l'agafo del greix i llavors comences a primar. Ja diu la gent, ai que bé, m'aprimes sense fer res. Passa alguna cosa estranya, no? Perquè el teu cos està ja morint-se dient, a veure, dame argo, i t'ho agafo, doncs sí. Per tant, el nivell d'insulina, doncs, és un mecanisme central de control metabòlic A l'hora que la seva situació també és utilitzada com un senyal de control d'altres sistemes del cos, com ja he dit, la captació d'aminoácid per les cèl·lules, el fetge, el múscul, tot depèn d'això. I ara ens centrarem en l'invent d'avui, la producció d'aquesta hormona, la insulina, i perquè està clar que si el problema dels diabètics és que no la produeixen i sense l'hormona acaben morint, la cosa és crear aquesta hormona. Clar. i injectar-la al malalt. Doncs això que sembla tan lògic va costar moltíssim. No sé si vols que tornem a posar, per tirar endarrere, vols que tornem a posar el despertador o el rellotge? No, no cal. Música antiga. O si, no és igual, ho deixem així. Ens ha colat una altra. La teníem a punt. Anyosa. Ens situem enrere? Una mica. Tampoc tant, però bé, el 1869. Aquell any, en Paul Langerhans, un estudiant de medicina de Berlín, estava estudiant amb microscopi l'estructura del pàncreas. I aquí és on apareix l'òrgan, que no us volia dir fins ara. Què passa amb el pàncreas? Estava estudiant quan va identificar alguns grups de teixits estranys escampats per l'òrgan. La funció d'aquests grups de cèl·lules, més tard, van ser coneguts amb els noms d'illots, perquè feien comilles, illots de Langerhans. Ell es deia Paul Langerhans i li van donar el nom del que ho va descobrir. I no se sabia ben bé què feia, però era estrany tot allò. Fins aleshores ningú s'hi havia fixat. I un altre investigador francès, Eduard Lagués, més tard, va suggerir que potser aquests illots produïen secrecions o fluids que eren importants en la regulació de la digestió. Per tant, de moment deixem-ho aquí, això. Tenim que el pàncreas potser ajuda a digerir. Fins aleshores no es pensava per què servia allò, el pàncreas, per res, no? Avancem una miqueta, doncs, 20 anys. El 1889... el físic polonès alemany Òscar Minkowski, amb la col·laboració del Josep von Mering, avui diré molts noms, però bé, més o menys, aquests dos van descobrir que hi havia relació entre la diabetes i el pàncreas, van ser els primers que van suggerir-ho. Fins aleshores se sabia que hi havia alguna cosa, que passava alguna cosa, no se sabia què passava, perquè s'aprimaven, orinaven, tenien set, i s'acabaven morint, s'acabaven consumint. I bastant joves, a l'època també es moria més jove, no es notava tanta diferència. No, però sobretot nens. Molts nens morien d'aquesta malaltia. Bàsicament aquesta malaltia es diagnostica quan ets nen. I ara hi ha cada cop més quan ets adolescent i jove, però bé, fins aleshores gairebé sempre eren nens. Fins aleshores no se sabia que hi havia relació entre aquesta malaltia i el pàncreas i ells la van trobar. Aquests investigadors el que van fer van extreure, són una mica macabres, però bé, són investigacions, van extreure el pàncreas d'un gos, Sà. per comprovar la seva suposada participació en la digestió. Perquè recordeu que feia 20 anys s'havia dit que el pàncreas ajudava la digestió. Van dir, què passa si el pàncreas el traiem? Realment és veritat que la digestió serà dolenta. Doncs bé, uns dies després, el cuidador del gos va adonar-se que les mosques s'alimentaven de l'orina del gos. Estava ple de mosques, una barbaritat. Per la qual cosa van analitzar-la i van trobar-hi sucre. És un altre diagnòstic. Quan la persona no està diagnosticada, com que orina tant, orina per poder treure la sang que es queda, el sucre que es queda a la sang. Bé, doncs aquesta va ser la primera relació que es va estar vint el pàncreas i la diabetes. Van dir, si toquem el pàncreas, orina molt i surt sucre. Passa alguna cosa, no? Passa alguna cosa, sí. Van continuar amb els experiments i van provar de lligar-li el conducte pancreàtic per veure si així el gos també tenia diabetes. Van dir, potser si li fem això. Però al gos només li van aparèixer problemes digestius, precisament. I no li va aparèixer diabetis, van dir que estrany. Van anar fent experiments fins que van concloure que només apareixia diabetis quan s'extreia el pàncreas, quan li treien completament del cos. I també que el pàncreas tenia dues funcions, una d'elles ajudar a la digestió, precisament, i l'altra controlar el metabolismo i els hidrats de carboni. Bé. Aquí va quedar això. Durant els anys següents, però, es van continuar investigant i els resultats no van ser els esperats. Moltes investigacions van intentar aconseguir extractes o fluids del pàncreas que tinguessin aquesta misteriosa substància, hipotèticament produïda pels misteriosos i llots, o sigui la insulina, Però no va ser possible. Precisament el nom d'insulina, a més, li va donar un francès, el de Meyer, el 1909. Fins aleshores li deien misteriosa substància, no sabíem ben bé què era. Doncs en Meyer li va donar el nom pel tema dels illots. En castellà no és lotes, d'Illes, insulina. Bé, ve d'aquí el nom. Va tornar a aparèixer el desànim entre els investigadors i els anys van anar passant sense cap mena de cura. I arribem ara als anys 20 del segle passat, el 30 d'octubre de 1920 concretament, i aquí és on comença la història en si. Durant una nit de la insulina, de la insulina sintètica, exacte, la que ens podem injectar. Durant una nit d'insomni, un metge canadenc, en Frederick Grand Banting, amb una carrera no molt prometedora, no era un segon don, i que ocupava un lloc de subalterna a la Western University de Londres, estava llegint un article macabre en el que es descrivia una autòpsia. I bé, ja ho tenen, que llegeixen aquest tipus d'estudis o del que sigui. Interessats en tot l'article. Sí, l'autor de l'article explicava que uns càlculs, unes pedres, havien obturat el famós conducte pancreàtic però que malgrat això, malgrat l'obturació, els illots de l'Angermans, això que generava el pàncreas i que anaven pel conducte, estaven intactes, estaven la merda bé. Llavors, el Banting va pensar que és estrany que si et tanquen un conducte, el pàncreas continuï generar i estiguin allà en panxos, els illots. Doncs bé, va tenir una inspiració. Va dir... Si lligo el canal pancreàtic d'un animal i espero setmanes que l'òrgan es degeneri, perquè evidentment necessita aquest conducte, aquest òrgan, perquè li arribi l'energia i pugui continuar viu, potser obtindré illots de l'Angermans, dels quals em podré extraure la excreció interna, la insulina. Sembla fàcil. Curiosament, a ningú se li havia passat pel cap. I aquest home que no era un il·luminat i no era molt bo, tampoc, era bastant normal. Se li va córrer això. Banting va parlar de la seva idea amb un fisióleg de renom. Fisiólegs són els que estudien els processos físics i químics dels essers vius. Un fisióleg que es deia, era canadèc també, James John Richard MacLeod, a qui realment no va impressionar favorablement el saber de Banting. Va dir, ui, aquest és un vindundi. Però va trobar que el projecte era interessant. Llavors va dir, bueno, jo accedeixo a deixar-te al meu espai de laboratori mentre soc de vacances a l'estiu. o sigui, bàsicament va ajudar-lo a això, però clar, ell necessitava el Banting, necessitava un lloc. Per tant, el Banting què va fer? Va abandonar la seva feina a Londres i va tornar a Canadà per començar les investigacions. I quedia molt més fermament perquè anar-se'n de Londres i me'n vaig investir en una cosa que vés a saber. El fisióleg va subministrar-li, a més a més, 10 gossos pels seus experiments, pobres gossets. Sí, sí, ara ja no es fa, no? No, ara tot això ja no. És amb rates, no? Sí, normalment és amb rates. En cas d'experiment, sí. Sí, sí. Doncs hi va suministrar deu gossos pels seus experiments i dos estudiants de medicina perquè l'ajudessin al laboratori, perquè creia que sol no se'n sortiria. Que realment potser sol no s'hagués sortit. Aquests estudiants es deien Charles Best i Clark Noble. Noble, bueno. Com que en Banting només en necessitava un, van jugar-se a cara o creu qui l'ajudaria la primera meitat de l'estiu i qui ho faria la segona. I va guanyar en Best, en Charles Best, que va ser escollit pel primer torn i desafortunadament per l'altre, al final el Banting va decidir que es quedava tot l'estiu amb el Best. Dic desafortunadament, perquè després veureu que es va endur el Nobel. Per tant, l'altre no es va endur el Nobel, l'estudiant i el primer estudiant... Potser si no hagués passat el que va passar. Ves a saber, però bé. Mai se sap. El mètode de banting va consistir en lligar una espècie de cadeneta al voltant del conducte pancreàtic i quan ho van examinar setmanes després les cèl·lules digestives del pàncreas havien mort i havien estat absurdides pel sistema immunològic, deixant milions d'illots, és a dir, el que volien. Llavors van poder illar un d'aquests i el van anomenar, que es van anomenar isletin, i actualment és la insulina, no? I deien isletin però era la insulina. Sí. Finalment van provar aquest extracte en els gossos, els quals els havien tret el pàncreas, perquè recordem que si no els hi treies no es tornaven diabètics. I bé, unes hores més tard de fer-li uns anàlisis al gos que li havien injectat la insulina... els nivells en sucre a la sang eren un 40% més baixos. No sabia que els gossos podien ser diabètics. I tant. Sí, sí, no ho he dit. És obvi que tothom... Si el pàncreas et atrofia o si té un problema... Un trastorn, no? Sí, un trastorn, doncs no genera insulina, és diabètic. Doncs bé, vam veure que funcionava. En el gos li funcionava. O sigui, van aconseguir eliminar-li el sucre de la sang, que és el que genera els grans problemes. Tot i això, en Banting i en Ves van aconseguir mantenir viu tot l'estiu aquest gos, injectar-li l'extracte cru que havien preparat i li van donar el nom d'Alfa, el gosset. El gos va poder mantenir-se viu perquè els extractes que tenien insulina, això que l'injectaven, li disminuïen els nivells de glucosa en sang. Aquests dos, en Banting i en Ves, van presentar el seu treball al MacLeod, que únicament els havia deixat l'estudi, el laboratori i els gossos, I quan va tornar de les seves vacances s'ho va mirar i va dir, bé, ho trobo bé, però crec que hi ha alguns errors en el disseny, i va suggerir que continuessin investigant abans de continuar-ho provant en persones, o començar a provar-ho en persones. Fins i tot els va donar un laboratori una mica millor, perquè va veure que anaven per bon camí, i va començar a pagar un sou, que fins a les hores no li pagava res, al Banting, per la seva investigació. Sí, ho feia tot per amor a l'art, l'altre, però bé, de donar amor a l'art no vius. Bé, són altres èpoques també, però bé, també has de menjar. Són altres èpoques, ja. Sí. Com que... Totalment, bé, tampoc és que estic gaire bé ara. Per això, per això. Com que unes setmanes més tard, la segona tanda d'experiments també va tenir èxit, els gossos no morien i es recuperaven, a més a més, aquell mateix novembre el MacLeod va ajudar-los a publicar els resultats de forma privada a Toronto, els va deixar, o sigui, com que era bastant bo i el coneixien, doncs ell podia obrir portes. No obstant això, van necessitar 6 setmanes més per extreure la insulina de... Per què? O sigui... feia que tot fos molt lent, fins que generaven aquests illots i es degenerava l'òrgan, trigava molt, clar, necessitaven molta insulina, no podien tenir allà milions de gossos produint-la. Total, que van suggerir fer-ho amb un vedell, amb el pàncreas fetal d'un vedell, perquè aquests ho desenvolupaven més ràpid. Total que sí, la idea va funcionar, i un cop solucionat el problema, el següent esforç va ser la purificació de l'extracte. Bé, estem en termes una mica científics, espero que s'entengui. El fet és que llavors el MacLeon, que és aquest que et dic que l'únic que donava era el laboratori, va dir, bueno, doncs li dic a un amic meu, un bioquímic, que es diu James Collip, perquè us ajudi en aquesta cosa a purificar-ho, perquè realment sortia com massa... era massa... o sigui, no estava prou polida la insulina. Doncs bé, en aquest James Collip la cosa va anar a molt millor i finalment, gràcies a ell, l'11 de gener de 1922, que és una data molt important en el món de la diabetis, en Leonard Thompson, un diabètic de 14 anys que s'estava morint, és que es morien, eh, tal qual. S'estava morint en l'Hospital General de Toronto, va rebre la primera injecció d'insulina. Com que l'extracte encara era força impur, malgrat el bioquímic aquest que ens havia ajudat a última hora, el Thompson, el pobre noi, va experimentar una reacció al·lèrgica molt greu i, per tant, no li van continuar injectant, perquè van veure que potser se'ls moria de la injecció. Per tant, durant els següents 12 dies, el coli, pel bioquímic, va estar treballant de forma molt agusestiva per millorar l'extracte de pàncreas i el dia 23 li va tornar a injectar una segona dosi que va tenir un èxit rotund. No només perquè no van aparèixer efectes adversos, sinó perquè van aconseguir eliminar completament el sucre a la sang propi de la diabetes una gran victòria aquest nen va sobreviure els nens que aleshores morien de cetoacidosi diabètica que s'acaben bloquejant els òrgans per culpa dels nivells de sucre tan elevats que tens es mantenien en grans sales sovint amb més de 50 pacients en una sala I la majoria d'ells acabaven en coma. Clar, tu un LDBT si no la controles al final i no et diagnostiquen i tal, acabes en la coma. Això avui en dia ja no passa, però aleshores es quedaven en coma i després morien. Doncs bé, estaven allà tots, gairebé tots en coma, mentre els familiars esperaven la mort inevitable. I en Banting, en Bess i en Colib, els tres, van anar, en un dels moments més dramàtics de la medicina, van anar llit per llit injectant el nou extracte. I abans diuen que abans d'arribar a injectar l'última dosi a l'últim nen, que s'estava morint, els primers ja van començar a despertar-se el coma. Ah, sí? Sí. O sigui, va fer efecte immediat. Clar, fa efecte immediat, al cap de res, la insulina. Tot i així, en van tinguem ves, diuen que no van entrar mai a gust amb en coli, aquest bioquímic, i aquest últim va acabar abandonant el projecte poc després. Bé. Entre els investigadors tampoc no hi ha vegades. Durant la primavera de 1922, en BES va millorar les seves tècniques fins al punt que podien ser extretes grans quantitats d'insulina, segons la demanda, i es van anar, per través d'una empresa, la Eli Lili Company, es van anar produint insulina a grans quantitats i es van posar a la venda. Clar, això va ser un rebombori mundial. Tant que el 1923, un any més tard d'haver-ho provat amb el primer humà, i després d'una gran conmoció, com ja he dit, internacional, els van donar al Banting i al MacLeo, el que donava al laboratori, el Nobel de Medicina, sens dubte un dels més discutits. El comitè del Nobel no va tenir en compte el company de Banting, l'estudiant que havia dut a terme la investigació, ni tampoc el còlid, el bioquímic, que havia permès refinar i purificar la insulina. Aquells detalls, no? Sí. Per tant, cap dels dos guanyadors, com que tampoc estava del tot d'acord, va compartir cadascun la seva part amb l'amic. És a dir, el Macleo, que havia decidit al laboratori i havia ofert el seu bioquímic amic, li va compartir un d'ell i l'altre amb l'estudiant. O sigui que bé. Durant anys la insulina es va extreure de pàncreas dels animals, sobretot dels bous, però a partir del 1960, i gràcies a l'enginyeria genètica, es crea, és a dir, sense que hi hagi animals pel mig, la que s'injecta ara la gent és fruit de l'enginyeria genètica i és sintètica, que és l'invent d'avui. Però tot això no hauria estat possible sense aquests experiments. Molt interessant, Alea. Jo crec que ha estat dens, però ho hem entès. Moltes gràcies per explicar-nos la història de la insulina tan necessària. Gràcies i que vagi molt bé. Molt bon dia també. Us deixem ara amb les notícies i tornem demà a les 10. Que vagi bé. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Ja s'han decretat els serveis mínims per a la vaga de demà al metro i als autobusos de la ciutat de Barcelona. No hi haurà metro durant la primera mitja hora de vaga, és a dir, des de les 6 del matí i fins a dos quarts de 7. A partir d'aquesta hora, dos quarts de 7 i fins a les 9 del matí, funcionarà la meitat del servei. A la tarda es repetirà aquest esquema, circularan la meitat dels convois entre dos quarts de 6 i