Sant Just: atur, nom del centre, crisi i independència

Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Comencem un nou Just a la Fusta d'avui dimarts 5 de juny. Un programa en què començarem, com sempre, repassant les notícies de Sant Just. Ho farem el Sergi Pont. També amb ell mirarem què és el que ens diuen els diaris. Avui farem un repàs, com sempre, de l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i també dels portals digitals. I en aquesta primera hora també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui que sembla que el sol ha tornat i que tornarà a instal·lar-se el temps ja una mica d'estiu. Parlarem amb el Jaume Rull, president de l'Associació de Veïns, per saber quina és l'activitat de l'identitat veïnal dels últims dies. I a les 11.10 entrevistarem Úrsula Farràs i la Dolors Cardona del Consell de les Dones perquè ens expliquin quins són els noms que han proposat per al nou equipament formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat, que forma part de tot aquest procés participatiu en què ara la ciutadania ha de triar el nom que les entitats han proposat. I com que de dos dimarts farem tertúlia de l'actualitat de la Mercè i la Cristina. Més coses a partir de les 12 i 10. Parlem amb Alfons Durant, qui impartirà el cinquè diàleg per la intertendència, que té lloc aquest dijous. També farem cuina amb la Carme Amador, les nostres curioses amb el Jaume Socarrats i ens anirem cap a parlar de llibres a través del que ens expliqui Diego Marcos de la llibreria Resenya. I també, com cada dimarts, el Pep Quintana i les notícies de principis de segle XX referents a Sant Just, que és el que es deia del nostre municipi ara fa més de 100 anys. Just a la posta. Bona nit. Where is my mind? Where is my mind? Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Ràdio 2B, 98.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10. Un moment per posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Avui començem parlant d'economia, també. Sant Justenca, amb això. Doncs sí, i males notícies, Sant Just. Perquè l'atur creix en 20 persones al mes de maig... I ara ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que va publicar ahir el Ministeri de Treball que també indiquen que són 14 més que ara fa un any. Per tant, el municipi capgira la tendència a la baixa dels últims dos mesos i ara puja aquest atur. En canvi, el conjunt de la comarca de tot Catalunya... La tendència ha estat positiva. El maig al Baix Llobregat el descens de l'atur ha estat d'un centenar de persones i a tot Catalunya el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, prop de 4.800 menys que l'abril. Tot i això, també s'ha de dir que crec que ha baixat menys del que s'esperava. Doncs aquestes són les notícies referents a l'atur i encara més qüestions vinculades una mica amb aquest aspecte. Doncs sí, en aquest cas, compensem la balança. Si la d'abans era una notícia negativa, aquesta és més positiva, perquè l'Ajuntament de Sant Josep ha iniciat els contactes amb el consistori de Horpam Necker, que és el poble germenat alemany, per establir un acord de formació de treballadors i treballadores a l'atur. Aprofitant la visita de Hort-Pam-Necar a Sant Just, fa un parell de setmanes que van venir uns representants de Hort-Pam-Necar a visitar Sant Just amb motiu del desaniversari de la Germanament, dos residors de l'Ajuntament van començar a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Des del municipi d'Alemanya han demanat un llistat de noms i categories professionals dels aturats sanjustencs, el que mostra la bona predisposició que tenen per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament mantindran les converses amb Horp Amnecker, tot i que de moment no poden assegurar ni quan ni com veure la llum aquest acord de col·laboració. Doncs ho anirem seguint, de moment, si més no, hi ha aquesta voluntat de... ja s'ha començat a treballar, vull dir que no és només un acord de paraula, per tant, doncs, tot plegat. ens n'alegrem. I acabem amb un últim apunt d'informació esportiva. Doncs sí, parlem d'esports, perquè l'amater de l'Atlètic Sant Just s'ha gata les portes d'aconseguir l'ascens a la tercera divisió catalana. Després d'empatar 0 al camp del Palau Tordera, un resultat que, combinat amb l'empat a 1, ha aconseguit el municipal de Sant Just no és suficient per donar l'ascens al conjunt Sant Justenc per allò del valor doble dels gols a fora de casa. L'amater de l'Atlètic Sant Just havia accedit a la promoció d'ascens després de ser segona al campionat de Lliga, I bé, doncs en aquesta promoció s'ha ensopegat i s'haurà de quedar un any més a quarta divisió catalana. M'agrada ensopegada la mater, però l'Atlètic Sant Just pot presumir guany de 5 ascensos a les categories inferiors. Sí, sí, són el juvenil, el cadet, l'infantil A, l'infantil C i l'alaví. Per tant, 5 equips de l'Atlètic Sant Just que pugen de categoria. Doncs, no està gent malament, exacte. Segona temporada, no?, d'aquest club Sant Just. Sí, sí, han començat forts. Doncs això és una mica el més destacat d'avui, d'avui dimarts 5 de juny. Gràcies, Sergi, i fins ara. Molt bé, fins ara. Passa un minut d'un quart d'11 del matí. Escoltem ara Rufus Van Raid i tornem tots seguits per repassar l'actualitat del dia. Fins demà! I'm only the one. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen cinc minuts d'un quart d'onze del matí, un moment per fer un cop d'ull a la premsa del dia, per això saludem de nou al Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Comencem, com sempre, aquest repàs a través del punt avui. Doncs el punt avui que titula Calma tensa. Brussel·les s'obre a rescatar la banca, però en el futur i a canvi de la cessió de la sobirania. L'anunci de la Unió fa que de moment pugi la borsa i es modeli la prima de risc. Per tant, doncs, és el que diu Brussel·les, que s'obre a rescatar la banca espanyola, però no serà immediatament i, a més a més, a canvi... de part de la sobirania de l'estat espanyol. I, a més a més, també en economia ens diu discreta reducció de l'atur al maig. És el que comentàvem fa una estona. Exacte. Altres temes, en política, diu el cop de Rajoy ha salut al Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional estudiarà les retallades en sanitat del govern de Rajoy. per considerar que es vulneren alguns drets recollits en la Constitució, com per exemple que tots els espanyols són iguals. Diu que els espanyols són iguals davant de la llei i no pot prevaler cap discriminació. Em sembla que les retallades en sanitat preveien que un sector de la població no rebria atenció sanitària. Per tant, aquesta retallada en salut que s'estudiarà des del Tribunal Constitucional per veure si vulnera o no la Constitució. Vorem, doncs, què és el que diu aquest Tribunal? Altres temes del dia, el punt avui, diu Campanes amb silenciador. Una solució solomònica o lesa de bones valls a l'Alp Penedès. La campana de la parròquia de Sant Joan silenciada a les nits del febrer. perquè s'es d'uns veïns tornarà a repicar entre les deu del vespre i les vuit del matí, però amb menys intensitat, que ara sí que és un mecanisme amortidor. Això ens delicten amb aquesta notícia de portada, que diu que uns veïns es van queixar. Diu que tampoc sonaran, no? Diu que és entre... Sonaran, però més flux. Però tota la nit? Sí, és a dir, fins ara, a les nits, es paraven les campanes, i ara no es pararan, sinó que sonaran més flux, perquè els veïns puguin descansar tranquil·lament. En altres temes del dia, el punt avui, el govern planta Renfe. La Generalitat exigeix que foment concreti la inversió de 4.000 milions a la xarxa. Espero que fa infraestructures i un parell de punts més. El punt avui, la revista dels estudiants de periodisme de la UPF, avui, doncs, dona la somla avui. Molt bé. Sí, posa aquí com va notícia i després de això dius, bueno, mira, és propaganda. I finalment, arquitectura d'avantguarda de Catalunya i les Balears a la Bienal de Venècia. D'Arquitectura. I surt aquí un edifici que s'assembla molt al complex esportiu de la Bona Aigua. Ah, sí? Crec que no és. Doncs, mira, potser és un elogi, això, pel complex esportiu de la Bona Aigua. Passem ara al país, que ens obre parlant d'aquesta trama judicial. Diu que el Consell va pagar a d'Iber estades de quatre dies per actes d'unes hores. Va disfrutar... De 20 jornades, per exemple, no sé què vol dir aquesta paraula, perdó, a sueto. No ho sé. Tu saps què vol dir? No. Doncs són jornades de sueto a Marbella en dates laborables. Bé, doncs és una anàlisi dels viatges del president, és una anàlisi que fa el diari El País a través d'aquestes informacions. I se'ns diu, m'imagino que va lligat, això diu que es va pagar el transport, i l'allotjament i manutenció venia pagat per l'entitat pública, tot i que només eren despeses o actes d'unes hores. Més coses. Brussel·les obre la porta al rescat dels bancs sense passar pels estats. Berlín és reticent a la proposta defensada per Espanya i França, convocatòria d'urgència de ministres del G7 per la crisi. També se'ns diu que el PP pren el control de reeditoris espanyola amb un tecnòcrata a la presidència. i que es hem de facilitar al frau amb l'amnistia fiscal els diners en efectiu. Després també se'ns fa un altre punt. Ens diu que es lloga a finca amb claustre romànic. I hi ha una imatge, de fet, que ens ensenya el claustre d'estil romànic, que és a Palamós, això a més a més, que voreja la piscina de Mas del Vent a prop de Palamós. Diu, una luxosa mansió de Girona guarda al seu jardí una joia del segle XII. doncs, se'ns ensenya. La casa de Pica i Shakira no és d'aquest estil, no? No tant, ens sembla que té un punt més... té menys metres quadrats. Sí. També se'ns parla de... Diu... La justícia dona la raó al fill de l'escriptor, a la seva herència. 22 Nobel clamen per la ciència, una declaració crítica amb les retallades a Espanya. I finalment se'ns planteja si és activisme o és sabotatge els confusos límits de la protesta pacífica. Ens planteja aquest interrogant al diari El País. Passem a més portades. Seguim al periòdico que diu moviments polítics a la Unió Europea per salvar l'euro. Brussel·les dona aire a la banca espanyola. REN admet ajudes a les entitats sense passar pels estats i Merkel demana més Europa a través de la supervisió bancària. Ens mostra una fotografia del rei a Brasil, per impulsar l'empresa espanyola. I és curiós perquè, de fons, així com borrós, es veu el president del Santander, Emilio Botín, vestit de manera informal i tot de color vermell. Sí, és estranya. Incluso les sabates. Jo no ho entenc. Tenint en compte que és una reunió de feina, potser és una indumentaria poc apropiada, no? Sí, jo, d'entrada... He mirat la fotografia i pensava que el rei estava saludant algú pel carrer i passava un home per allà darrere, però després li miro la cara i dic, coi, sembla l'Emilio Botín, aquest home. I si miro el teu de foto... Amb barbes, eh, a més a més. Sí, sí, sí. És que sembla que vagi a córrer ben bé. Potser. O a passejar pel passeig marítim amb la família i a fer una mariscada. No ho sé. No ho sé. Estrany. Bé, en tot cas... Bé, doncs una curiositat. Més temes. La imminent temporada turística fa baixar molt poc l'atur. La desocupació cau en 30.000 persones la meitat que els dos últims anys. Per tant, el govern diu que es veu llum al final del túnel, però això contrasta una mica amb la informació que ens dona el periòdico. Altres temes polítics. González de Txenique l'ha elegit. El PP opta per un gestor afí per presidir Ràdio i Televisió Espanyola i el PSOE es revela contra aquesta decisió. Més temes. Barcelona s'apunta a la cervesa artesana. És un tema que ens destaca al seu suplement Coses de la Vida. Sí, és un nom de secció. No sé si fan alguna fira o alguna cosa així a Barcelona sobre cervesa artesana. En tot cas, Sant Just ja és un clàssic de cervesa artesana a la tasca del rifenyo. Per tant, Sant Just, un pas per davant de Barcelona. Has vist? I finalment, Del Bosque diu, no podem creure que som superiors als altres. Molt bé. En esports. Espanya favorita i del bosc baixant. Està bé, està bé. Una mica aquest ego general. Passem ara al 324, el portal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, que ens diu que l'acombustament de Brussel·les a les tesis de Rajoy relaxa els mercats, la Borsa Espanyola ha obert a l'alça i la prima de risc se situa per sota dels 520 punts. També se'ns diu que està ja prohibit accedir a l'entorn de la Sagrada Família amb autocar. Per tant, doncs, aquesta... Aquesta normativa que evitarà aquells col·lapses de trànsit als carrers que envolten la Sagrada Família i tots aquells autobusos i aquest ambient. Per tant, suposo que també complicarà, potser, bueno, complicarà no, farà caminar els turistes, però exacte, facilita una mica el trànsit a la gent que visqui allà a la vora. El G20 estudia que els països amb més capacitat fiscal augmentin la despesa per ajudar l'eurozona. Es debatrà això a la cimera del 18 i del 9 de juny. Es debatrà aquesta possibilitat d'animar els països per augmentar la despesa per ajudar l'eurozona i l'economia mundial a recuperar-se entre els països amb prou capacitat fiscal per fer-ho ja a Alemanya o al Canadà. I també se'ns diu que un concert multitudinari homenatge a l'Elisabet II pels 60 anys de regnat Això es va fer ahir al Palau de Buckingham. I més coses que la Generalitat es planta davant de foment pels inconvoliments a Rodalies. La Generalitat ha suspès la reunió que tenia a veure vista per firmar el nou contracte amb els serveis en Renfe i ha advertit que no el subscriurà fins que l'estat no compleixi els seus compromisos. La companyia ha acusat el govern de bloquejar la firma. Bé, doncs, és el que ens diu les novetats que ens porta avui al 324.cat. Doncs seguim amb el diari ara, que avui ens diu com fer les paus amb Hisenda, totes les claus de l'amnistia fiscal que s'ha entrat en vigor i també ens diu que no es comprovarà si el defraudador compleix els requisits per acollir-s'hi. Per tant, doncs és l'ara que animen aquest fenomen de l'amnistia fiscal. Exacte. Altres temes que també destaca el diari ara, Brussel·les defensa rescatar els bancs amb diners europeus, votint creu que la banca espanyola en tindria prou amb 40.000 milions. Això ho va dir Botín, doncs vestit d'aquesta manera tan estrafolària. Altres temes al dia, al diari. Ara, la crisi també castiga el Fons Marí, ens diu, una notícia curiosa. I ara hauré de posar-me les ulleres, però ja pràcticament no es veu. Diu, un informe de la Fundació Mar, a través del projecte Silmar, revela que la falta de recursos està fent perillar la qualitat del litoral. I el punt més crític se situa justament al delta del Llobregat. Que estrany. Per tant... Sí, crec que ja és un punt crític històric. Sí, no són les millors platges del món. Però bé, doncs ara encara més. També ens diu el fantasma de Tiananmen plana sobre la borsa de Shanghai. Doncs no sé exactament a què es refereix amb això, però bé, doncs ho deixarem passar. Aquí ho deixem. Hi ha hagut males notícies per la borsa xinesa. I finalment, científics de la Universitat d'Autònoma presenten un avenç contra l'Alzheimer. Una notícia que destaquen així molt petitet, però que és important. Una notícia positiva. Perquè, a més a més, viu encara Alzheimer, serà una de les malalties del segle XXI. Per tant, si es fan avenços en aquest sentit, serà positiu. Benvinguts siguin, exacte. Passem a la seva versió digital del diari Ara, que ens parla d'Eurovegas. Diu declaracions del Lluís Recudé, el conseller de Territori, que... ha dit que Eurovegas està una mica més a prop que fa uns mesos. Diu, no desmenteix que Adelson proposés una conversa en derrocar el camp de l'Espanyol a Cornellà, que és això que ha sorgit, però ho marca dins una certa mentalitat americana. És a dir, no diu que no ho digués, però justifica una mica explicant aquesta manera de pensar. Imagina't si tres anys després de construir el Cornellà Prats s'anuncia que l'en derroquen. Seria increïble. No crec que es pogués permetre, no? S'està pagant encara aquest camp, a més... Sí, home, suposo que aquest senyor, Adelson, es faria càrrec de les despedes, no? Ah, clar, potser l'espanyol es faria ric d'un dia per un altre. També se'ns diu que més declaracions de RAC1D en una entrevista a RAC1 ha dit que Renfe té molta barra d'enfadar-se després de la nefasta gestió a Catalunya. Per tant, declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat. També se'ns parla d'aquest claustre romani que hem dit en una menció de luxe de Palamós, que segons explica el país, com dèiem, és un conjunt arquitectònic del segle XII que a més té similituds amb el monestir de Silos de Burgos. Per tant, doncs, important aquest descobriment, que no sé si fins ara no se sabia que existís. Rato pot reclamar una indemnització d'1,2 milions per no treballar en cap altre banc. La nova junta, aquesta estudiència, els ha de pagar perquè l'expresident de Bànquia no ha renunciat a aquesta clàusula del seu contracte, segons el Mundo. La comissió que ho ha de dictaminar està dirigida pel president de Ferrovial. No sé massa si hi haurem de confiar. I més coses, també se'ns diu... No, de novetats, és la que jo... Bàsicament ho hem anat comentant tot, per tant, ja podríem passar a l'avantguàrdia. Doncs la Vanguardia avui titula ofensiva perquè Merkel reformi el fons de rescat. Brussel·les i París reclamen que Europa pugui capitalitzar directament bancs estatals i la possible Unió Bancària Europea impulsa la Borsa Espanyola i el lleus a la prima de risc. La fotografia principal de la portada és la del rei, donant-li, basant la mà de Dilma Rousseff, la presidenta brasilera, I diu desembarcament econòmic al Brasil. El rei Joan Carles, rebut ell per la presidenta Rousseff, encapçala una delegació d'empresaris de primer nivell per reforçar els lligams amb el Brasil, sisena economia mundial. I suposo que amb aquesta fotografia el que volen demostrar és que cada vegada l'economia espanyola està més als peus d'aquestes noves economies emergents. Altres temes. Putin rebutja les pressions de la Unió Europea perquè permeti sancions a Síria. Rússia s'enroca i diu que la culpa no és només de Damasc. Altres temes. Mira, una notícia també curiosa. Diu que Facebook vol fitxar menors de 13 anys. Ah, mira. I diu que la xarxa social busca com ampliar la seva base d'amics, entre cometes, després d'ensorrar-se la borsa. No sé si creuen que potser... Tenint... Menors d'edat. Menors d'edat que coneixen potser millor les xarxes socials que els seus propis creadors doncs seran capaços de reflotar aquest descens a la borsa. També ens destaca el tema dels autocars que sonen de la Sagrada Família i els arquitectes catalans a la conquesta de Venècia amb una fotografia d'una casa que no s'assembla gens al complex esportiu de la bona aigua. Veus? És una altra. Doncs passem ara a la bremsa esportiva que comencem parlant del Barça, perquè l'esport ens diu Els Tapats, de Tito. Diu, juntament amb Villa, el tècnic creu que el gol està a casa. No sé per què diu Els Tapats. Em sembla que fa referència a Felai i a D'Olofeu. Sí. Diu, a Felai està recuperat i comparteix estrellat amb en Persia a Holanda i D'Olofeu la seva brillant final de temporada catapulta cap al primer equip. I què vol dir? Doncs que són dos jugadors que estan a casa i que representa que s'han importants partit de Vilanova, però vaja, jo m'ho crec poc. Tu quin crèdit li dones? Quin percentatge de credibilitat li dones als diaris esportius? No, jo me'ls prengueixi, em fan riure en general. Diu, Zubi es planta amb Alba i Silva, i no ens diu res més a la portada, i després també que la Junta Sarronita Figueres, declaracions de Sandra Rossell, segur que Vilanova ho farà bé, està bé que hi confiï, I després... Sorprenents, que el president del Barça digués. Keita, que diu, continuarà si li demana l'entrenador. I, bàsicament, això també se'ns parla del futbol que rendeja Iniesta, els piropos rebuts del seu partidàs. I un altre titular que m'ha fet riure de l'esport que diu... Canvi de look de Sergio Ramos. I surt a la portada. Sí, a la portada, sí, que s'ha datat el cabell. Sí, sí, ja ho veig. El defensa ha passat per la borgueria. Doncs el dia d'esport, eh? Més vull dir que, al principi, no és el marca, tampoc, ni el l'esport. El Mundo Deportivo ens parla de recanvis. I ens diu que el Barça no està disposat a fitxar Diago Silva per 35 quilos... Diu que el brasilè és el primer de la llista, però que es contemplen altres opcions. I se'ns diuen ara noms com Thomas Bermalen, no sé si ho he dit bé, no sé, noms difícils de pronunciar, Mats Hummels, del Borussia Dortmund, Neven Subotic, del Borussia Dortmund. Ostres, aquest dia no el conec ni jo. De Jan Lobren, de l'Olímpic de Lyon. I un noi del Chelsea, que no sé si és espanyol o... Es diu David Luís. Sí, exacte. Doncs aquests són les opcions que planteja el Mundo Deportivo. I també ens diu Alba més a prop. El València vol accelerar la negociació d'aquesta setmana, però el club La Grana continua regatejant. Doncs això és una mica el que ens diu el Mundo Deportivo. Sí, el nou esportiu que també ens parla del tapat, que és d'Aulofeu, Diu que truca a la porta i al davanter del Mini presenta les seves credencials mentre el Barça està immers en les negociacions pels fitxatges. Però Déu, la Feu té 17 anys, eh? És a dir que potser... Ah, molt jove, doncs. No caldria... Dipositar totes les esperances de la temporada que ve en aquest noi... És arriscat. És arriscat. Altres temes, també interessant el nou repassar temes més prou esportius. Xavi Pascol i Víctor Tomàs, l'entrenador del Barça d'en Boli i un dels jugadors... diu que fan balanç de la 19a Lliga del Barça, i Víctor Tomàs, que diu que seria un orgull per ell ser capítol del Barça d'en Vol, ara que ha marxat Nagy, que era el capítol de fins ara, doncs li agradaria ser-ho ell. I també motociclisme, un dels temes del dia d'ahir, l'equip de Pons vol una ascensió per Márquez. L'incident a Montmeló accentua la rivalitat de Márquez amb Pol Espargaró. Allò que comentàvem ahir, segur que comentàvem que Márquez va tirar a Pol Espargaró, I ara demanen que se'l sancioni. Se'l va sancionar, el van perdonar i ara tornen a demanar que el tornin a sancionar. No sé quina serà la solució final. El diari A ens diu El motí del Twitter, és la portada d'aquest diari. Diu que la Roja tomba la prohibició de fer servir les xarxes socials. Diu que Casillas va esgrimir davant de la Federació el dret a la llibertat d'expressió. I el conjunt, bé, doncs, és el que es destaca a la portada, a més a més. Diu que, llavors, sense dir res, que la selecció vola a Polònia, vola, vola, avui a Polònia, i que l'estrena diu menja, i que Sergio Ramos va penjar la seva imatge... Sense cabell. Exacte, amb el cabell curt. Tu en què obriries la portada, amb els cabells de Ramos o amb el Twitter? Vinga, tenien aquí dues bombes i no sabien... Sí, l'han lligada una mica. I després el Marca ens parla de Cristiano Ronaldo, que li van a una entrevista, em sembla, i diu, soc sincer i ho dic mirant els ulls. Vull retirar-me al Madrid. Doncs, d'acord. Molt bé. És divertit. És una entrevista exclusiva del Marca. Diu que sempre vol millorar, que tal, que qual, i que han canviat la reacció del Barça i que ara creiem més en l'equip. I bé, doncs això és una mica el que diu Serra Ronaldo al Marca. Mirar els ulls, eh? Sí, i la foto és mirant els ulls del lector. S'ha fet mirant a càmera. Quina por. Doncs això és el que ens diu la premsa esportiva d'avui dimarts. Per tant, doncs acabem aquest repàs per l'actualitat. Gràcies, Sergi. I fins ara. Fins ara. Estem escoltant just a la fusta. 4 minuts i arribem a 3 quarts d'11 del matí. Escoltem ara els Magnetic Fields. Andrew and Greg. Andrew and Greg. Andrew and Greg. Andrew and Greg. Andrew and Greg. Andrew and Greg. Andrew and Greg Andrew and Greg Andrew and Greg Andrew and Greg Fins demà! Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Promunsa. En punt 3.15 del matí, moment per parlar del temps. Per això saludem el Carles Arenet i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé. Anem fent dimarts. Anem fent dimarts, sí, sí. És el que toca avui, doncs anem tirant. Quin ordinador més gros que tens, no? Sí, em s'obre per tot arreu. Ara el trauré d'aquí perquè em molesta. Sí, no, no, clar. Només la poc de seguir per llegir els diaris. Ara, el dia que trobi una broca del 12 se't solucionarà els problemes, ja t'ho dic. Sí? Sí, sí, sí, menors de tenir coses tan grans aquí davant de la taula. Però em fa falta una broca del 12 de fusta. Si algú que ens estigui escoltant, algú mullent, que no tingui res més a fer ara aquest matí, i em vol portar una màquina de fer forats amb una broca de fusta del 12... Solucionarem el petit problema, el gran problema que té la Carme. Té un 17 polzades sobre la taula de la ràdio. Molt bé, doncs, fet aquesta crida... Parlem del temps. Parlem del temps. Que, poca cosa, no? Sí, sí, seguim amb molta tranquil·litat. Gran part de Catalunya el sol és el gran protagonista, nosaltres no, que és el litoral central de Catalunya. Doncs acumulem alguns núvolets, que encara és una mica de ressaca del diumenge, són núvols baixos que se'ns queden enganxats aquí. i que els costa de marxar una miqueta més que en altres indrets de Catalunya, i això provoca que tinguem aquesta variabilitat en el temps. El sol és el protagonista, però no acabem de tenir el cel completament net, sinó que tenim bastants núvols i van jugant a fer ombra i fer solet durant tot el dia. Pel que fa a temperatures, van baixar. Després de les pluges de la nit de diumenge, dilluns, han baixat i són una miqueta més baixes. Avui la mínima a Sant Jus ha estat de 17,4, o sigui, és una temperatura... que ja dius, bueno, normal, però a principis del mes de juny. I la màxima ahir es va enfilar fins als 24, tot i que avui s'enfilarà fins als 26, aproximadament. Déu-n'hi-do. Sí, les màximes, ahir ho comentàvem, aniran pujant, aniran tirant en un moment que se m'està congelant un braç. Algú ha fotut això a tota castanya. Les màximes, ahir ho vam comentar, aniran pujant al llarg d'aquesta setmana i suposo que avui amb aquests 26 ja anirem mantenint, o sigui que al llarg de la setmana aquest valor màxim es anirà complint, això vol dir que al migdia fa caloreta, però que les nits no són tan, tan, tan xafogoses com podíem haver patit o gaudit entre dijous, divendres, dissabte, va fer molta calor aquelles nits, però aquestes són una miqueta més suportables, o sigui, que s'està una miqueta més bé a casa. Sempre que baixa una mica la temperatura ho diem, però ho anem recordant, o sigui, sempre que avisem que hi ha una mica de fredurada, que hi ha una miqueta de vent del nord, que ventila una mica l'ambient, que hi ha bona visibilitat, aprofitem per obrir la casa... i així ens estalviem, tenim la sort de tenir l'aire condicionat, perquè la casa es ventila, es refresca una miqueta i després a la nit no fa tanta calor. Doncs bé, aquests núvolets suposo que demà ja acabaran de marxar, demà dimecres tindrem un dia de sol, pràcticament a tot Catalunya, no hem d'esperar. Potser aquesta tarda ens hem saltat, però aquesta tarda hi ha alguna precipitació despistada cap al Pirineu, a la resta res. Sembla que els núvols puguin tenir una mica d'entitat, però n'hem de patir per precipitacions. Aquesta tarda potser a Sant Jus veiem uns núvols que intenten, però no poden, i a vegades et penses que has d'agafar el paraigües perquè potser et plourà i la previsió et marca que no. Llavors, dimecres és un dia molt tranquil, potser fins i tot amb més sol que avui, amb unes màximes que més o menys seran les mateixes, al voltant de 26, 27 i mínimes al voltant dels 18, 19, que també són mínimes que encara poden o permeten conciliar el son. I dijous ens creua un front. Ah, sí? Ahir era entre dimecres a la tarda i dijous al matí, i avui ja es confirma que és dijous. És un front que es mostrarà, Déu-n'hi-do, bastant actiu a tot el que és la meitat nord de Catalunya, la resta no tant, però sí que pot portar bastants núvols a Sant Jús al matí, amb estones de sol, però tenim la previsió que els núvols podrien ser protagonistes dijous. Això frenarà una mica el termòmetre, però tampoc no hem de pensar en fred. I de cara a la tarda es poden reproduir tempestes que poden ser destacades cap a zones del Pirineu, Prepirineu, el que dèiem mateix, meitat nord, i a Sant Jús no està massa clar si ens han d'afectar o no, però no creiem que ens acabin. No gaire. Sembla que no, però ja veurem què acaba passant. És un front que, el que dèiem, es mostra actiu a la meitat nord, no tant a la meitat sud, però com que a Sant Jús no sabem on ubicar-nos, ens fem amics de tots, del nord i del sud, doncs estarem a l'espera de dir en què pogués passar. Temperatures que no varien massa. Sembla que de gara el divendres tornaríem a parlar de sol... dissabte no plaurà, però tampoc no farà un sol espaterrant, sembla ser que tindrem un dia una mica variable, diumenge el començaríem amb sol i potser la tarda de diumenge es poden tornar a reproduir tempestes cap a l'interior, que a última hora potser alguna d'aquestes tempestes podria arribar a Sant Jus ja molt desgastadeta. Ja ho veurem el cap de setmana. Ja l'irem seguint, no? Pot canviar encara la previsió. Sí, sí, és primavera. La primavera és una festa. Encara, per poc, eh, per això ja. Quinze dies, no? Bueno, bueno. Què, tens ganes? No. Però si ja ha arribat la noix d'estrella i el cort inglès fa molts gustos que estaves tu. Ara ja m'està bé. Ara ja m'està bé. Això que fa ara està bé. Home, la primavera és ideal i la tardor també. Són dues estacions que dius xapó. Xapó perquè tens solet, tens fresqueta, tens focos de tots... L'estiu és que no hi ha deu que ho aguanti. Bueno, mira, et van marxar tots els déus. Quan van tastar l'estiu català, van fotre el camp, se'n van anar... Doncs ho anirem seguint. De moment, avui aquesta tranquil·litat, per tant, doncs també... Sí, amb aquests nobolets i poca cosa i gaudim. És una setmana tranquil·leta. Aviam dijous. A veure. Si tenim algun canvi important. Doncs ho anirem confirmant. Gràcies, Carles. Bon dia. Fins ara, que vagi bé. Bon dia. Una canción que decía algo parecido. a lo que venía pensando mientras tú leías un libro. Y me quedé sin palabras porque no tuve ni tengo el valor de decirlo que me hubiera casado contigo de habermelo pedido. Y luego me he ido Y me han venido de golpe Las cosas que te hubiera dicho Las cosas que nunca te digo Porque siempre me pasa lo mismo Y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho, las cosas que nunca te digo. Música Música Música The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? Un metge senyor Marito, què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, ja no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Un moment com cada dia per posar-nos a la cuina i fer una recepta. Per això saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Avui què farem? Mira, aquesta setmana voldria dedicar-ne una miqueta a les coses més fàcils d'un normal, perquè més fàcils ja a vegades no les puc fer, però també per intentar que els nanos mengen una miqueta més de verdura. Home, doncs és una bona cosa. Sí, ja ho intentarem, però bueno. I també s'ha de veure que ara ja hi ha els nanos que anaven a l'institut, bueno, els més grans, ja no tenen col·legis, I també, llavors, també, com que tenen aquests dies cinc pas que no fan res, també dius, va, fica't a la cuina, aviam si són res. És una bona idea. Sí, perquè ara estan 15 dies que no tenen ni sortides, ni colònies, ni coses d'aquestes, no sé com... I estan a casa, ho dic perquè és així. Llavors agafarem, farem unes espirals de pasta amb verdures. Molt bé. Agafem les espirals, que per quatre persones agafa un paquet, i encara que ens obrin, la pasta no passa res, eh? La bullim. Normalment diuen que la pasta té que bullir 10 minuts. Jo, si vull 14, millor, eh? Perquè a mi la pasta crua... T'agrada feta. A mi la pasta al dente és la cosa... Bueno, no, a mi no m'agrada. I llavors seguiu les hordes que posa el paquet. No dir per si ho fan la gent jove. 10 o 12 minuts, molta aigua amb sal i oli dintre de l'aigua. Tireu bastant sal, eh? Perquè després ja el platja estarà salat. Aleshores agafarem una pestanaga, un carabassó, un mig pebre que tingueu per casa, ho talleu tot i ho passeu per la paella. Agafeu uns pinyons, els passeu també per la paella. Llavors ho compreu, ja us dic, perquè no us compliqueu la vida fent-ho, perquè es pot fer tranquil·lament el pesto, que ja em sembla que la temporada passava. Ja n'havíem parlat, però tampoc es pot demanar quan hi ha coses de qualitat. Per començar, pots fer servir, no? Uns pots petitets de pesto, no per començar, i per acabar, eh? Directament, eh? Si li vull dir ganes ja de provar-lo... Bueno, ja, però és que quan tothom va amb el rellotge... Llavors agafem, ja tenim la pasta bullida, tenim la verdura passada per la paella. Agafem un paquet de... Si podeu comprar un manac d'espinaques, unes fresques, que el dilluns o ahir el dimarts, fins al dimecres no acostuma a haver verdura, Tal qual, eh? També us ho dic, eh? No sé per què, el dilluns ja n'hi busquis, i el dimarts... És mal dia per la mercat, no? El dimecres. El dimecres és quan porten tot la verdura, realment que està amb bona vista. Llavors agafem les espinaques o les bledes, el que vulgueu, les bullim, res, dos minuts, el temps que bulli l'aigua, ja les hem rentat abans, eh? Això jo sobreentén. Es talla, xac, xac, xac, i s'afegeix a la verdura aquesta que hem... que hem fet el tomàquet, el pebrot, els pinyons, i tot això. Llavors agafem i ho barregem tot amb la pasta que ja l'hem escorreguda. No saleu res perquè hem salat molt la pasta, eh? I el pesto també ja porta la seva salsa. Ho teniu tot amb un envolt d'aquests de vidre, o del plàstic, o que vulgueu. Jo soc una aficionada al vidre, saps? tireu la pasta, tireu tot aquest sofregit i tireu el pesto. I us remeneu bé amb una cullera. Això no fa falta que ho feu amb les mans, com la manida, però amb un parell de culleres us remeneu bé, tireu una miqueta més de formatge per sobre i si teniu una miqueta d'aquestes fulles de sàlvia que venen ja és al tope, que això ja es demana massa. Bueno, mai se sap. Bueno, però bueno, i teniu un plat amb verdura, amb hidrats de carbó, amb proteïnes i exactament... Molt complet i tant. Molt bé, doncs una bona recepta. Gràcies, Carme. Adéu, fins demà. Adéu, fins demà. Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cantautor, gràcies, que vagi bé. Gràcies, un plaer. Adéu-siau, bon dia, igualment. Bon dia, són les 11. Us parlem mai de Polo i Oriol Pujador. La vicepresidenta del govern, Soraya Saez de Santa Maria, assegura que Espanya ja comença a generar confiança a l'exterior. Segons Santa Maria, les polítiques reformistes de l'executiu de Mariano Rajoy estan donant els seus primers fruits. España está hoy a la cabeza del esfuerzo reformista en el conjunto de la Unión Europea y empieza a reconocerse ese esfuerzo en el conjunto del mundo. Por ahí ya se dice los españoles están haciendo las reformas que su país necesita, muchas de ellas con una gran valentía. També el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha referit aquest matí a la situació econòmica d'Espanya. Diu el ministre que l'economia espanyola no haurà de ser rescatada. A la borsa, la jornada és avui pràcticament plana, l'IBEX 35 puja a aquesta hora, un 0,3%, mentre la prima de risc es troba al voltant dels 520 punts de diferència. El conseller d'Interior, Felip Puig, fa una crida a la prudència després de les quatre víctimes mortals en accident de trànsit de divendres passat a Vilafranca del Penedès. El conseller d'Interior afegeix que en breu el govern impulsarà un conjunt de mesures per lluitar contra la sinistralitat. Sabadell, Maria Llongueres, bon dia. Bon dia, el conseller d'Interior. Felip Puig encara no ha concretat quines seran aquestes mesures. tot i que ha assegurat que ajudaran a reforçar el missatge que cal tornar a aixecar el llistó de la tensió a la carretera. Donar un missatge que aquesta petita relaxació que estem notant l'hem de tornar a posar en tensió, que tenim alguns territoris en el país on cal que hi fixem una mica més de tensió i de pressió. Aquest any les comarques de Tarragona tenen uns indicadors excel·lents i, en canvi, la major occidentalitat s'ha de desplaçar dels territoris de Lleida. Pel que fa a les xifres de sinistralitat, Puig ha dit que s'està analitzant si el transvassament de mobilitat de les grans autopistes a carreteres més secundàries pot tenir alguna influència. Com ràdio Sabadell. El secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, diu a Com ràdio que la gestió de Rodalia Renfa es trobarà mateix en un atzucà qui enculpa el govern central. Ahir no es va fer la reunió prevista a Madrid de l'òrgan format per la Generalitat i Renfa per les demandes del govern català. Calvet insta l'executiu de Mariano Rajoy. a canviar la llei perquè l'executiu català pugui decidir quin operador ofereix el servei i, per l'altre, les inversions de l'Estat. és importantíssim que la xarxa d'infraestructura ferroviària sobre la qual s'opera el servei de rodaries estigui en condicions. Mentre aquestes condicions no es donin, lògicament estarem en aquesta espècie de tzucac en què nosaltres anem reglamant aquestes condicions i el que són aquests compromisos de l'Estat per poder signar el contracte de serveis i mentre se'ns vagi negant nosaltres no signarem el contracte de serveis. Calvet, està segur que el conseller Racudé tindrà ocasió de parlar sobre Renfe avui amb la ministra de Fumenge, que coincidirà en el Saló de la Logística, que signa una hora d'aquí mitja hora a la Fira de Barcelona, a Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat. El president de la Diputació de Girona reclama poder de decisió per als ajuntaments sobre l'aeroport de Girona. Jaume Torramadé ha dit en un acte a Barcelona que no s'ha de deixar que la instal·lació depengui dels capricis, ha dit. D'una companyia irlandesa en clara referència a Ryanair. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. No pot ser que l'aeroport de Girona depengui de Ryanair, únic i exclusivament. I això porto temps dient-ho i ens hem d'inventar el sistema perquè no depengui únic i exclusivament de Ryanair, perquè després depengui uns caprices que venen d'Irlanda I un dia és blanc i l'altre dia és negre, i un dia en 8-3 i l'altre en 8-8, i així no acabem. En l'altre àmbit de cosa, Jaume Torramadé ha reconegut que cal definir les competències de les diputacions, però ha defensat la seva existència com a complement de l'administració central i autonòmica. El president de la Diputació de Girona tampoc veu bé suprimir municipis i aposta per mancomunar serveis. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dius per la Jordi Cervantes. A l'Espanyol, segons ha pogut saber com radio el projecte Eurovegas, volien derrocar l'estadi de Cornellà al Prat. El projecte presentat per l'empresari nord-americà preveia una carretera directa des de l'aeroport, que passava exactament per l'estadi de l'Espanyol. El projecte, però, està absolutament descartat. Encara en clau blanc i blava, la jutgessa que porta el cas de la denúncia feta per l'Espanyol contra la cadena Cope i José Antonio Alcalá ha cridat a compareixer al periodista perquè identifiqui La font que va manifestar-li que es produiria una suposada manipulació en el partit davant l'esporting de Gijón. En clau blaugrana, el president del Barça, Sandro Rossell, va assegurar durant la junta itinerant que hi va passar per Figueres que Titor Vilanova ho farà molt bé com a nou tècnic. del Barça. Mentrestant, l'àrea esportiva del club continua treballant els possibles fitxatges, entre ells el conegut de Jordi Alba del València. Després de la reunió de la Junta Directiva del Conjunt Valencià, el seu president Manuel Llorente va assegurar que encara no han rebut cap oferta del Barça. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'atur a Sant Jus creix en 20 persones el mes de maig i ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que va publicar ahir el Ministeri de Treball que també indiquen que són 14 més que ara fa un any. Per tant, el municipi capgira la tendència a la baixa dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya, la situació ha estat diferent. Al maig, el Baix Llobregat del Descens ha estat d'un centenar de persones i a tot Catalunya el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, prop de 4.800 menys que l'abril. L'Ajuntament de Sant Just ha iniciat els contactes amb el consistori de Horpamnecker per establir un acord de formació de treballadors i treballadores a l'atur. Aprofitant la visita de Horpamnecker a Sant Just, dos regidors de l'Ajuntament van començar a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Des del municipi alemany han demanat un llistat de noms i les categories professionals dels aturats santjustencs en una mostra de la bona predisposició per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament mantindran les converses amb Jorpa Neckar, tot i que, de moment, no poden assegurar ni quan ni com veurà la llum aquest acord de col·laboració. I l'amater de l'Atlètic Sant Just es queda a les portes d'aconseguir l'ascens a tercera catalana després d'empat a 0 al camp del Palau Tordera. Aquest resultat, combinat amb l'empat a 1 aconseguit al municipal de Sant Just, no és suficient per donar l'ascens al conjunt Sant Justenc. L'amater de l'Atlètic Sant Just havia accedit a la promoció d'ascens després de ser segon al campionat de Lliga. Malgrat l'ensopegada de l'amater, l'Atlètic Sant Just pot presumir un guany de 5 ascensos de les categories inferiors. Pugen de categoria el juvenil, l'infantil A, l'infantil C, l'alaví i el cadet. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 minuts amb un nou bollet horari i a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Jons Notícies a edició migdia. També podeu seguir informats al web de la ràdio, www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. El negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Yeah, yeah, yeah. Passen 12 minuts de les 11 a aquesta hora, parlem del futur nom pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Avui parlem amb l'Òrsola Farrés i la Dolors Cardona de la Consell de les Dones. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Hem parlat els últims dies amb les diferents entitats o col·lectius que han anat proposant un nom per aquest centre i ara ens queda de parlar... amb vosaltres arran dels dos noms que ha proposat el Consell de la Dona, que són, d'una banda, Teresa Pàmies, Escriptora, i també Carme Pérez de Verdú, Mestra i Veïna. Comencem parlant, doncs, de Teresa Pàmies, de la figura de Teresa Pàmies més coneguda, doncs, pel gran públic. Per què s'ha triat aquest nom? Bé, nosaltres considerem que la Teresa Pàmies és una dona escriptora, una periodista, que va tindre un gran compromís polític i social de lluita contra el franquisme, que és part d'una generació que va ser marcada per la guerra i que va condicionar a tothom la seva vida posterior a l'exili, la clandestinitat, que va fer servir la literatura per deixar testimoni, que quan va tornar cap a Catalunya va seguir escrivint i va estar participant a la vida pública fins a l'últim moment, va ser una dona autodidàctica, amb una àmplia cultura, que va poder opinar amb coneixement de molts temes, no?, i que va ser una dona molt forta, sincera i sobretot també respectuosa. Tenim en compte que és una dona que des de petita ja va començar a moure's, no?, als 16 anys ja va començar a ser militant del Partit Socialista, l'any 39 s'exilia a França amb el seu pare, després han d'anar-se'n també cap a Cuba, República Dominicana, Mèxic... que torna a Europa l'any 47, i aleshores se'n va a Praga, i allà comença a treballar a la ràdio, amb emissions en castellà i català. Després es va casar amb el Gregorio López Remundo, el serretari del PSUC. Van tornar a Catalunya l'any 71. Va ser quan va escriure amb el seu pare un dels llibres que va ser molt important, com és Testament a Praga. Després va seguir escrivint... diversos llibres que també tenien a veure amb la guerra civil i l'exili. També va col·laborar amb el diari 8 durant 30 anys, més de 30 anys, amb un article setmanal d'opinió. Després també amb Serrador, amb la ràdio, i realment sí que va tindre un reconeixement en quant a premis. Vull dir, va ser medallador de l'Ajuntament de Barcelona i més tard va tindre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que després de la Mercè Rodoreda és la segona dona distingida amb aquest premi. I ella mateixa deia que era una llàstima que no hi hagi més dones premiades, no? Però que era injust, però que no creia que fos una cosa premeditada, no? Que era més aviat un reflex de la nostra societat. De com funcionava tot plegat, no? Bé, ella té una obra que potser és de vivències personals, però que també són experiències col·lectives, que podria ser tota la seva primera obra, no? I després, cap als últims anys, potser tenia un altre tipus d'obra que era més d'un valor privat o personal. Va escriure llibres també molt interessants. Referent a una entrevista que també li van fer sobre el tema del feminisme, perquè moltes vegades es diu, no?, però aquestes dones són feministes, no ho són, no? Doncs, clar, ella, la resposta que donava, diu, bé, jo sóc una feminista... de les que no creu que l'enemic és l'home. Això és una cosa que he deixat sempre molt clar en tot el que escric i en totes les meves intervencions. Per mi, el feminisme és un moviment alliberador de dona, que sempre el vincula a l'alliberament de l'home, també. És a dir, que quan la dona hagi assolit els drets de ser dona, no a ser com els homes. A ser dona, aleshores, l'home, a mi, em sembla que l'home també hi sortirà guanyant. i sortirà guanyant perquè la imatge de la dona que ha fet l'home, o sigui, la cultura masclista avui en la vida moderna, i mirant inclús en la perspectiva, és una dona que ja no li serveix a aquest home. Per tant, la visió de Teresa Pàmies en aquesta línia... Aquest feminisme segurament una mica diferent d'algun que hem sentit més habitualment. Però nosaltres la tenim com una dona forta, no? Com un referent, en aquest sentit. Exacte. I prou ja coneguda dintre del país nostre. Exacte. És un d'aquests noms. De fet, és habitual que noms de carrers o equipaments no només facin referència a personalitats de municipis, sinó també a altra gent de fora, per tant, jo penso que per això també s'ha suggerit la proposta d'aquest nom, en aquest cas Tres Apàmies. I, evidentment, una obra literària traduïda en molts idiomes, vull dir que no és solament... No, no, i tant, exacte, té ressò, diguem-ne, a l'estranger també. Doncs és una de les propostes del Consell de la Dona, que és Tres Apàmies. Repassem ara la següent figura, menys coneguda potser pel gran públic, perquè en canvi a Sant Just, en segons la gent que l'havia conegut, ens contades que sí que és una d'aquestes figures que marquen. És el cas de Carme Pérez i Verdú. Sí, marquen perquè som mestres una època de la història del nostre poble, dintre de la història de les escoles, en què som persones que passen de la república, ensenyant temps de la república, i passar la guerra i finalment acabar en una època franquista, un període llarg, i ella es va poder mantenir. Llavors, qui era la Carme Pérez Iberdú? La Carme Pérez Iberdú, igual que el seu marit, el senyor Bas, van estar formats a la Universitat del Lliure Pensament, del Lliure Ensenyança. Com era aquesta Universitat del Lliure Ensenyament? que promocionava, sobretot, aquest tipus d'ensenyament, es dona abans, eh?, es dona ja a principi del segle passat, i, per tant, va ser una noia educada en el pensament modern. És lliure pensadora, liberal, i que nodrirà a les seves files totes aquestes noies que reben aquest pensament més lliure, tenen la influència d'un socialisme, d'un anarquisme, de moviments propis de l'època que els hi toca viure. Llavors, aquesta noia arriba a Sant Jús, sent mestre, en el curs més o menys, si no m'equivoco, 33-34 o 34-35. Per tant, en un moment també bastant convuls, no? Bastant convuls. A punt d'esclatar tot plegat. En l'espai d'on ara volem posar el nom. Era diferent, no hi havia tanta edificació, però ella ja és mestre d'allà. En aquella escola, no? Arriba, és una noia jove, i aplica els seus pensaments que havia après a la seva escola de magisteri. Que potser era una mica nou aquí, en aquest sentit. Sant Jus era bastant modern, és un poble que ja té escola, ja té filosofia d'escola des del principi del segle passat. Vull dir, tenim en aquest moment, que arriba la Carme, tenim tres escoles, tenim l'escola de l'Ateneu, tenim l'escola nacional, que es deia escola nacional, i tenim el començament de l'escola Núria. Llavors, ella com a mestre d'aquesta escola, doncs aplica en el seu moment això, aquest pensament lliure. Després tenim, que passen la guerra, els mestres d'aquesta escola, el Baró, se n'ha d'anar a la guerra, i ella s'ho munta d'alguna manera agafant tres joves del poble preparades per continuar donant classe. Vull dir, té una capacitat d'organització molt bona. No ho sé, jo tinc aquí una mica de resum, us el llegeixo per no allargar-me gaire, però sí que és curiós, perquè totes aquestes mestres que venen de la República, quan es perd la guerra i passem al sistema franquista, el primer que van depurar... El franquisme és buscar les escoles i tots aquests mestres han de passar un tribunal. I és el que va fer ella, doncs. Ella va haver de passar un tribunal perquè volia continuar. Passava en el tribunal qui volgués continuar sent mestre. Gràcies a Déu, Sant Just, tot el tema aquest de la guerra el va passar molt bé, en el sentit que no va haver-hi rebanches, i ella va continuar sent mestre. Però amb una filosofia totalment diferent. Ella partia d'una filosofia de la República en què és un sistema d'ensenyament laic, és un sistema d'ensenyament lliure pensador, tothom té dret a la universitat, a ser preparat per coneixements, i passa a una altra etapa en què l'Església catòlica obliga els nanos a ser cristians i catòlics, tot està reglamentat, el català desapareix de les escoles, vull dir, hi ha una gran repressió a les escoles. I com el fa per adaptar-se a tot això? Supervivència, suposo. Supervivència, però és la típica dona que quan té uns ideals segurs, no hi ha res de fora que t'infloieixi, perquè ets capaç de ser lliure i transmetre llibertat a dintre de la teva escola. Llavors, era una dona que, mentre va poder, ella podia, perquè parlem de 40 anys, els primers anys van ser molt repressius, i llavors sí que realment allà va fer el que va poder. Però ella, per exemple, el mestre que arribava, si era una mica allò, liberal, no va posar mai cap sanció per cap mestre, com ensenyava dintre de la seva classe... Va saber captar, perquè penseu que no es podia parlar, clarament. Va saber captar aquesta llibertat per transmetre'ls als alumnes. Jo aquí tinc un escrit d'un alumne seva, però ja és dels anys 60. Clar, fins quant temps va estar-hi fent la mestra? Jo diria que als anys 75 encara intervé. Sant Jus vam ser pioners, abans que sortís l'Estatut, amb la introducció del català a les escoles. Va haver-hi un moviment de poble en què es va moure dos o tres anys abans d'això per intentar ja fer cosetes en català dintre les escoles. I la senyora Carme va ser una de les com a mestres que hi va intervenir en aquest moviment, que va d'alguna manera agafar ja aquesta inquietud per portar-la dintre de les escoles nacionals, que en aquell moment era la integració de molta gent que venia del reste d'Espanya. Vull dir, quina capacitat de poder transmetre valors catalans valors femenins i tot això, no? Clar, que a finals del franquisme, diguem que torna una mica als seus orígens, no?, que era d'abans de la guerra, quan ja havia començat a ensenyar aquí a Sant Just. Exacte. Jo, si em permés, llegiré una cosa molt... que alguna cosa ja l'he dita, i així concretarem més ràpid, no?, pel temps que disposem. És una experiència d'una persona, eh? Diu, la Carme va arribar a l'escola Montserrat i va marcar tota una etapa on els mestres van poder tenir llibertat de pensament, establir criteris pedagògics nous, va fer entrar gent nova... i ella mateixa era un referent de dignitat, respecte per la intel·ligència dels alumnes i els mestres, rectitud amb la seva manera d'ensenyar. Va fer organitzar una biblioteca i ens va implicar a tots els nens i nenes a fer-ne les fitxes i portar-ne el control de la manera que s'ensenyava. La Carme va ser alumna directa d'Ortego i Gazet, va estudiar a la Universitat de Barcelona... i es movia pels cercles més interessants de l'època republicana. Quan es va intentar vestir un cos de mestres que anava més enllà del funcionariat gris, els mestres republicans van ser un exèrcit cultural de xoc que en tres anys van canviar el panorama illatrat d'una ensenyança segrestada per l'Església més retrogadra, enemiga sempre del coneixement. Això el va fer també convertir-se en els primers a caure, quan en Franco, i col·legues, el taranà d'aquella època, es van aixecar contra el govern de la República. Posar el nom de la Carme al centre cívic seria un reconeixement més estent que la pròpia Carme. És a dir, ella és les mestres silencioses que l'ideal republicà, en una època tan difícil com va ser el franquisme, va saber, d'alguna manera, transmetre. Implicant-se... No és fàcil, eh? No, no, no. Mireu, hi ha un exemple... escrit pel senyor Bruy en un llibre que té ell, que ara no tinc aquí la d'allò, és que diu que als anys 41-42 la secció en femenina la va reclamar perquè expliqués la teoria de Darwin. La va explicar des del seu lliure pensament. Penseu que no va ser castigada per miracle. Però vull dir, va ser valenta en un moment en què ningú gosava dir res. Doncs, bueno, és una dona valenta. Ella tenia sempre la casa oberta per tots els seus alumnes. Per mi, la meva adolescència va ser un punt referent per plantejar-me la meva llibertat com a dona. Això és l'experiència de la Judit, filla de la nostra dona també reconeguda, l'Emília, la comadrona. Ella va anar a Suïssa, allà es va seguir cartejant, sempre el seu pensament lliure em va servir per integrar-me a molts llocs. És una dona que se li ha de reconèixer d'alguna manera, com a dona del poble, com a dona que era valenciana molts anys en l'educació, el seu valor de transmetre el paper de la dona, el paper de la llibertat i el paper de dona valenta i... Bueno, no sé què més dir. Sé que es podia treballar en molts angles, però ja ho farem, no? Úrsula, des de... amb aquest entusiasme, no? Exacte, doncs si més, encara que en aquest cas ja han sortit aquests diferents noms, vull dir que m'imagino que si finalment no surt aquest, d'alguna manera o altra, se li podrà retre algun homenatge. No, seguirem treballant, seguirem treballant perquè hi ha dones... És veritat que de vegades que la gent que... dones o homes que són més... que treballen més discretament, doncs és més difícil, potser, doncs, que després siguin reconeguts, sobretot la gent que no els ha pogut conèixer i, en canvi, algú que ha fet més soroll, doncs sempre queden... No, això és la història de... la història de cada persona. A vegades tens uns mitjans que potser et donen a conèixer més la teva idea, però a vegades la teva idea és producte d'altra gent que està treballant per sota i que són magnífiques persones. Les idees són un conjunt de persones, sempre ho he pensat així. Doncs aquests són les figures, a la banda dels noms que avui ens han... presentat Ursula Ferrés i Dolors Cardona. Recordem Teresa Pàmies i Carme Pérez i Verdú, que són aquests dos noms proposats pel Consell de la Dona per donar nom al nou centre formatiu ubicat a l'edifici de l'antiga Escola Montserrat. Ara és la gent qui ha de triar entre aquests dos noms i els altres tres, que són Marga Miró, La Campana i Les Escoles. És la gent qui ha de decidir Quin nom prefereix per aquest centre? Per tant, hem volgut explicar una mica, perquè de vegades quan et diuen un nom i prou no saps massa com ubicar-lo, qui eren. Moltes gràcies a totes dues i que vagin molt bé. Bon dia. Gràcies. Adéu. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Tell me what you find Can you read my mind ? Bona nit. I és hora ara de parlar com cada dos dimarts amb la Marcela Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Hola. Un dia més per això, que l'economia sembla que torna a marcar-ho tot plegat i cada cop més per això sembla que la qüestió s'estigui fent com la pilota cada cop més grossa, no? Vull dir que van aparèixer en diferents termes que, diguem que sembla que vagin escalfant també tot plegat, no? Que la gent també cada cop entén menys coses, que aquesta idea del corral·lit cada cop també es torna a parlar més, l'amnistia fiscal, doncs, posa de manifest que hi ha alguna cosa que no ha funcionat durant molt de temps i tot plegat, doncs, mentrestant anem vivint dins d'aquest marc econòmic. Com ho veieu? Bueno, jo lo que veo es que cada semana esto se nos va complicando más y que la gente que a veces está más nerviosa y con razón. Y también es que, claro, a la gente no le entra en la cabeza que con el paro que hay, digan que estamos saliendo si Grecia está tan mal con mucho menos paro que nosotros y Chipre no se ha hablado pero Chipre por lo visto la van a rescatar porque está peor que Grecia yo creo que es que como son ciudades pequeñas hay ciudades, regiones y pequeños pero claro es que España vamos a ver que hacemos és que se va romper Europa el tema d'Espanya era massa gran com perquè fos rescatada per exemple, que per tant hauria de ser aquest rescat bancari que potser acabarà sent o alguna cosa una mica disfressada o maquillada perquè no es vegi com un rescat igual que ha passat almenys com l'hem entès fins ara com a Grècia o Portugal i la pregunta és què passaria si no es rescatessin els bancs? ¿Islandia qué ha pasado? Yo es que el modelo de Islandia es el que tendríamos que aplicar aquí. A ver, explica Cristina lo que estábamos hablando antes de que desde que pasó lo que pasó con Islandia ha ido solo creciendo. Creciendo y va a crecer tres veces. Imagínate. Para el 2013. I sobretot que allà, diguem que hi ha hagut una mala gestió, una gestió nefasta, que va arruïnar tot plegat, però que s'està jutjant. I a juicios todos. Exacte, s'està jutjant a la gent que... Però també recordar-vos que la gent s'artó i salió a la calle. Contra el sistema. I també hi ha hagut mogudes, eh? Però hi ha hagut un tipus de movides contra el govern, ja no contra el sistema entero. Tot el tema dels indignats sí que anava. Però en el fons eren quatre. A nivell bancari. No era, claro. Vull dir, en temes bancaris, i van dir, la deuta la paga, però el ciutadano ja no paga més. Es que nos tendríamos, yo creo, que los españoles centrar en... Los indignados, a mí me encantan, pero toca mucha tecla. Sí, sí, sí, sí, estoy de acuerdo, que se habría de acotar una mica més, habría de... Eso. Pero pues de cosas concretes. Exacto. Y entonces, por ejemplo, lo que ahora apremia es esto del banco. Pues la gente tendría, los indignados tendrían que decir, apartemos lo demás, convoquemos algo para esto concreto y liemos, porque la gente ya está harta. Harta de pagar. Clar, perquè de moment les úniques protestes que s'estan fent en aquest sentit per part d'aquest grup, vull dir que a més no crec que ho haguem d'abocar tot en ells perquè justament, vull dir, hauria de ser una cosa més general. Clar. Que són aquestes protestes davant de la Borsa, davant d'entitats bancàries, però caldria fer alguna acció més concreta. Concreta, exacte. Exacte. Però suposo que la gent, a més, pregunta què pot fer, no? Perquè també hi ha aquesta por de pensar què passarà després. Pues copiamos a Islandia porque ya hay un precedente. enterémonos un poco cómo lo han hecho, qué es lo que ha pasado, porque es que además parece que lo que fue lo de esto, lo que ha estado pasando aquí. No, no, está claro que ya ha gustado que está derrota del sistema financiero. Financiero y político, porque allí engañaron también, y por eso los están juzgando como nos engañaron aquí. Aquí hay que liarla. Però hi ha una cosa que em sorprèn, i potser ara sortiré una mica del que estem parlant, però ja porto aquesta pregunta. Com és que, per exemple, el Rajoy, abans de pujar al poder, tenia claríssim, deia que ell no tocaria mai ni sanitat ni educació, mai. Com és que després ha fet el que ha fet? No és que no toca, no, és que ha ficat les dues mans a dintre. Jo i a la ministra. És que... Algo ya, ¿vale? Y lo han dicho, ¿eh? A ver, ¿qué? ¿Exactamente qué? Que los engañaron, era mentira. ¿El qué era mentira? No había un duro. Se debe mucho más... Pero ellos sabían y se imaginaban. Pero lo que han dicho es que se han encontrado que hay mucho más... Es como más aquí. Le ha pasado igual. A él el tripartito le parecía que era una cosa y el hombre cuando entró dijo, madre mía, ¿qué hago yo? En el caso del govern espanyol era que portaran temps pensant que passaria. I tenint en compte el precedent fins i tot a Catalunya. Pero vamos a ver, es lo mismo que le pasó a más. Jo no me'ls crec. Jo crec que alguna cosa... O sigui, si tant de temps estan allà treballant o alguna cosa, alguna cosa es de veure estranya. Oye, que el poder engaña, eh? No sé, pero... Igual que yo creo que estamos peor de lo que nos están diciendo. Això segur. Al igual que el Zapatero diga, no, no hi ha crisis, tot està bé... La Champions League. Al igual que el Rajoy està diga, no, tranquils, no hi ha partant, ja veràs tu. No me lo creo. No, claro que no, no te lo creas. No me lo creo. No te lo creas. Pero los datos los veremos... Los datos los veremos si esto sale a la luz. O sea, tú no te lo puedes creer, pero igual no tienes todos los datos. Todo está fatal. Lo que pasa que... Només intenten tranquilitzar perquè com els agafa i pànica la gent... També és normal això. Sí que tindrem uns problemes. Sí, però no nos pueden tratar como tontos ya. No, lo que pasa que sí hay mucha gente que es crédula. Y que también vols creer alguna cosa, ¿no? Perdona, yo no sé vosotros, pero yo no conozco a nadie que se crea esto. Sí, pero tampoco se está haciendo nada. O sea, porque bueno... Porque no se sabe por dónde tirar... Bueno, sigo igual, no, porque tú sabes que la gente está sacando dinero del banco masivamente, ¿eh? Que están preocupados. La gente está cogiendo sus cuatro duris... Y no los millonarios... O los millonarios, ya esos déjalos. El que tiene dos duros, o bien los están moviendo y se están yendo a bancos que no sean españoles, que eso es lo que está haciendo la gente más. Algunos se los dejan. Claro. Es lo que tienes, Alá. Es fácil. Porque tú te dejas el dinero en tu casa y también, oye, con tanto robo y tanta cosa también... No te arriesgas. No te arriesgas, pero sí... ¿Y qué haces? Pues, Alá, y si encima tienes algo de negro, pues ya lo ponemos también en uno alemán y pagamos el 10%. Esto es un cachondeo. No, no, claro que tens el altre cas, ¿no? Y ya sabían, no te anuncian, pero ahora que esta amnistía fiscal... Pero es que está tan mal que en el fondo creo que es bueno... Porque están sacando tanto dinero, tanto dinero... Dígale a la gente que durante todo aquest temps ha... Ya, pero es que la gente se cree que esto lo van a hacer solo los millonarios. No, hay gente que tiene 6.000 euros. Hay gente que tiene 10.000. Es que el negro ha trabajado desde el fontanero... Hasta el millonario. Pero te diría que más en negro se ha trabajado... Pero tampoco lo justifiquis. El fet que no siguin rics... Ya, pero ¿qué hacemos si la gente está sacando todo el dinero? ¿Tenemos que hacer algo? Eso es un parche. Eso es un parche. Pero tiene que entrar algo de dinero... Però no hi ha cap càstig per a algú que hagi defraudat tants diners. Això que també fa veure que no canvia res, llavors. Però esto lo suelen emplear mucho los países. Yo me acuerdo que hace muchos años, en México, me llamó la atención que también... Y lo decían por la tele. Pero ahí no te hacían pagar ni un 10. Si sacabas el dinero no pasaba nada. Y me quedé y pensé, madre mía, qué país, qué país. Pues mira... Aquí por lo menos hacen ya pagar un día tan mal de pandereta o no estamos. Pero llegará un día. Si ustedes lo dan todo, se lo perdonamos. Porque es que la gente se lo lleva. Tienen miedo al corralito. Y dicen, uy, pues me lo llevo. No, porque también es... Porque llevárselo no es solo a casa. Es cambiar de banco. Y punto. Y te lo pones todo allí. Sí, sí. Lo cambias a un banco americano y lo tienes en Barcelona. Y esto es lo que está pasando. Que el pánico... Sí que estamos haciendo algo. Estamos cayendo en pánico. Eso es muy peligroso. Porque estamos haciendo tambalear todo. Per això Rajoy está bien. No, no pasa nada. Todo está bien. No necesitamos rescate. lo que necesitamos es que la gente nos lleve el dinero pero de todos modos que lo hablábamos antes con lo del corralito que yo no lo sabía tú sí que puedes ir a las tiendas con tu tarjeta yo esto no tenía ni idea pensaba que no podías ni utilizar la tarjeta no, por lo visto sí es sacar masivamente no, es el efectivo el problema es el efectivo Si tú trabajas con cash, el problema es el cash. Si tú trabajas con tarjetas no hay problema porque todo es electrónico. Y luego si tú trabajas que en el banco todo lo tienes por banco, todas las facturas y todo, tampoco. Bueno, que la hipoteca la tendremos que pagar igual, por mucho corretito que haya. Es lo que iba a decir yo, la hipoteca, la luz de la... Eso te lo quitan igual. Te lo quitan igual. Y luego, si vas al Diabo al Mercadona, tú con tu... Esto, lo que no podrías es, a lo mejor, sacar en un día 500 euros. No, no. No, no, no. Ni nada. Vale. Ni nada. ¿Cómo ni nada? Del corralito te dejaban, pero te daban el límite ellos. Y a un límite de esta marca. Exacto, igual. Me lo invento, ¿eh? A la setmana, 300 euros. Cosa que fa que també caigui el consum, etcètera, etcètera. Vull dir que és un... El primer és el periòdico. Clar, a l'euro i pico ja lo compras. Bueno, és un atraso tremendo. Total y absoluto. Vamos, és... No sé si s'arribarà a aquest extrem aquí. Abans suposo que hauria de passar a Grècia. Yo supongo que si pasa eso, sería... Cuando ya no existiera el euro aquí. Yo con el euro lo veo... Es prácticamente imposible. Es imposible con el euro. Con el euro, sí. Sí, no, i tampoc penso que el euro sigui... Vull dir, hagin països que surtin de l'euro. Vull dir, això tampoc... Yo creo que sí, que sale. ¿Y en junio? Sí, yo creo que sí. Pero España, por ejemplo, no sortirá. No, pues yo creo que si sale Grecia vamos detrás. No, yo creo que no. Bueno, eso es una apuesta. No le conviene en absoluto a España salir del euro. No le conviene. Yo tengo dudas ya. Si nos tienen que empezar a rescatar, si tenemos que empezar... ¿Que no? Yo ya... En principi no crec que... Ara començaran a sortir altres veus, però en principi el que s'ha dit no favoriria gaire. Mira, jo quan ve en el programa que el de cómo están en Grecia, que los han rescatado, les ha subido la comida un 50%. Perquè les mesures són una barbaritat. Lo vamos a pagar... O sea, que lo están pagando ellos. Y encima tienen más paro. Un rescat a canvi de retallades extremes. Claro, y están pagando intereses solo... De lo que deben. També es parlava que possiblement no es farà un rescat, però que el que es farà és deixar tots aquests diners o rescat a bancs a canvi de mesures encara més engegades per la població. Oye, además... Detallades més bèsties. Además, lo que me parece fatal es que ahora están saliendo los empresarios y economistas diciendo que aquí se trabaja, echando la culpa a los españoles de que se trabaja poco y de... Oye, vamos a ver, aquí tiene responsabilidad todo el mundo. Es muy fácil echarse al ciudadano. Hay gente que trabaja mucho, mucho. Y que toda esta gente que trabaja mucho se ha deslomado, ha sido para que otros se lo revienten, ¿eh? No, eso no. Pero eso ya entramos en lo que estábamos hablando hace 15 días. Ahí vamos. Volvemos a lo mismo. Estamos en un bucle. Y es que, ¿sabes lo peor? Que no podemos hacer nada. Ahora ya estamos en manos de lo que nos diga Europa. Si decimos, el Rajoy, el Rajoy, el Rajoy no puede hacer nada. El Rajoy irá con sus notitas y le dirán esto sí, esto no, esto sí, esto no, y ahora hace esto y ahora hace lo otro. No podemos hacer nada. ¿Os habéis enterado que el Club Vierte Opel ha cogido toda una retaila de españoles para que vayan para allá? ¿Para que vayan a dónde? En Virginia, creo que se reúnen este año. Ah, sí, pero ya hay manifestaciones. Ah, sí? Uy, además, ya lo sabes. Si van allí, cae Virginia. Porque cuando estuvieron en Grecia, cayó. Han estado en España, cae. Y ahora se van para allí, mal lo tienen. Malos aires para sostenerlo. Se nos acaba el temps, avui. Tornaré a parlar d'aquí 15 dies. D'on neva pot ja temblar. Seguirem analitzant el món. Que vagi molt bé. Gràcies, Marcia Cristina. Gràcies. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. 13 minuts i les 12 del migdia. Moment d'aquesta hora. Avui, per repassar l'actualitat més absurda del món, per això tenim el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Bon dia, Carme. M'ha quedat com molt pretensiós. Cada dia et superes més amb la presentació, eh? Volia dir la part així menys seriosa del món i m'ha quedat una cosa molt exagerada. Però bé, és que segons quines notícies, exacte, mereixerien aquesta presentació. En aquest cas, comencem parlant... Avui, d'una manera més o menys suau, que és una foto de dos soldats donant de mamar els seus fills, que ha causat polèmica als Estats Units. Sí, és una notícia que està aixecant molta polèmica, sobretot està aixecant en renou el tema de les xarxes socials i twitters, facebook, perquè, com molt bé has dit, la foto són dos soldades, o sigui, dos noies soldats, que estan donant de mamar els seus babies. Però, a més a més, van vestides de soldat, amb el traje, amb l'uniforme oficial dels Estats Units. Això està aixecant bastanta polèmica perquè els Estats Units, amb aquests temes, són encara bastant conservadors. No us hi sembla bé? Bé, és que, si t'hi fixes, a totes les pel·lícules de cinema quasi sempre surten molt tapats, els llits van molt tapats. Amb aquests temes solen ser bastant... Sembla que siguin alliberats, però amb el tema sexual o ensenyar segons quines parts del seu cos... Aquest tema de la lactància no és la primera vegada que aixica polèmica, sinó que fa un parell d'anys a la revista Time van fer una portada on es comentava una mica on el tema de la portada era a quina edat s'ha de deixar una mica d'alimentar el nen, a donar el pit al nen. I aquest tema a la revista Time ja va aixecar molt d'enrenou en el seu moment als Estats Units i ara ha tornat a venir la polèmica perquè la Mom2Mom Breakfasting Support Group, que és com una associació que defensa la lactància materna, ha penjat aquesta foto al Facebook on apareixen aquestes dues noies soldats donant del pit als seus babies. Doncs no sé si tot plegat servirà per acabar modernitzant-ho o si només... Que si afaseixi la gent de Sant Just que vagi a comentar i a veure què ho tinc. Som molt guapes, les soldades, s'ha de dir. Veus? Sí, sí. Parlem ara d'una multa curiosa, no? Una multa... Sí. Atenció, perquè potser algú de vosaltres algun cop ha xiulat per telèfon... Sí, però xiular amb un xiulet d'àrbit, ho has fet mai? No ho he provat mai. Això és molt perillós. Atenció, perquè la protagonista de la nostra següent notícia és una dona alemana de 61 anys que ha estat multada amb 800 euros per fer sonar un xiulet per telèfon i, bàsicament, fer-li mal a l'orella a l'empleat que l'estava trucant. Es veu que aquesta dona estava farta, com molts de nosaltres devem estar farts que ens truquin a casa per intentar-nos vendre alguna cosa, que no saps com tenen el teu número, saben el teu nom, saben la teva edat... Aquestes dades, eh? Sí, aquestes coses que no saps com. Doncs els call centers aquests anaven trucant sempre a aquesta dona, fins que un dia ella es va enfadar moltíssim, va agafar el xiulet d'àrbit del seu marit, això m'ho he inventat jo... I va pitar el telèfon i, clar, l'altre home, des de l'altra banda, va quedar sort d'una orella. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, només així per telèfon, eh? Sí, però, clar, pensar que aquella gent va amb aquells cascos que porten tot el dia trucant a totes les persones, allò es deu sentir a tope dalt, i, clar, aquella dona segur que no va xiular fluixet. Doncs amb compte, eh? Vull dir, intenteu fer-ho d'una altra manera, o dient que no es truquin més, però... O no agafeu el telèfon. Exacte, solució més fàcil. I ara, tant sí, aquí parlàvem d'Amelin, no? Sí. D'aquest poble alemany on tornaven, semblava que tornaven a haver-hi ratolins, i ara parlem de les rates gegants. Sí, ens en anem directe a la illa de Gauch, que és una illa del Regne Unit, però és una illa deserta. És d'aquests, és un rotllo pedrusco com... Sí, no l'hi estigui a prop de les llars britàniques, sinó que deu estar... És una illa d'aquestes com... És com el rotllo... El Pere Hill, saps? És un pedrusco d'aquests. És petitet, doncs. Però que s'estan trobant casos de rates gegants. Com de gegants? Gegants tant que es mengen les aus d'aquesta illa. D'acord. Sí. Se m'està posant la pell de gallina. Sí, es veu que tenen un tamany desmesurat, però clar, pensi que estan en un illa i les rates no els agrada nedar, no vindran fins a casa teva, Carme. Bueno, es veu que ha anat creixent la població d'aquests animals, s'ha anat fent més grans, i ara es calcula que en aquesta illa deserta eviten uns dos milions de rates, que venen a ser unes 300 rates per hectàrea. És que a més és molt petita, l'illa, no? Realment, vull dir que és una borrada. Bueno, és la illa de les rates, serà coneguda. Mira, potser enlloc per castigar la gent, no? Vull dir, si et portes malament... Quina por, eh? Suposa que és... No ho estic traient de context, eh? No ho estic demanant que es faci, però vull dir que seria com una mena de... Si poso un conte, no? Seria el típic lloc on hi ha parat tots els dolents. Ara una mica el que volen fer la gent, els biòlegs i gent relacionada, doncs és una mica, potser, hauran d'eliminar una mica aquesta gran quantitat de rates que hi ha, perquè, esclar, l'estar-se menjant tants daus pot... Es poden acabar amb aquesta espècie. Està carregant-se ocells i coses així. Diu que poden arribar a fer de 27 centímetres de llarg. I que pesen 300 vegades més que una rata normal que ens trobem a Ciutat, per exemple. Aneu-n'hi-do, aneu-n'hi-do. Doncs així no anirem cap a la Castilla, eh? Si us agraden molt les rates, és un bon lloc per anar a passar l'estiu, la isla de Gauch. Però hi ha llotjament o és desert? No, és una illa deserta, totalment. Home, pots anar a fer bivac, no? Un sac... No t'ho recomano. No t'ho recomano. Parlem ara d'un altre tipus d'habitatge, també estrany, perquè és que molts xinesos han triat un lloc curiós per viure. Sí, ens en anem ara cap a la Xina, perquè el titular de la següent notícia diu que 30 milions de xinos viuen en coves, i dir 30 milions sembla molta gent, però clar, si ens parem a parlar un moment dels números de la Xina, clar, estem parlant d'una quantitat, entre cometes, insignificant respecte al total de la població d'aquesta... d'aquest gegant. Es veu que molta gent, per temes que a Xina hi ha molta desigualtat, en moltes regions hi ha gent que és molt rica i gent que és molt pobra, 30 milions de persones viuen en coves i a més es veu que Aquest tipus de coves se't diuen yadong, i a més són coves que estan perfectament preparades, tenen electricitat, tenen aigua, vull dir que poden viure bé en aquestes coves. A part es veu que estan fetes d'un material que illen totalment el fred i la calor, que per tant estan bastant bé. Però clar, és molt curiós dir 30 milions de persones visquent en coves. Doncs sí, Déu-n'hi-do, eh?, aquesta xifra. Doncs això pel que fa aquesta... A la Xina acabem parlant d'un personatge estrany, no? És aquesta secció del crac del dia. El crac del dia. Avui... A més, no és ben del crac del dia... Són notícies estranyes, realment. Vull dir que realment crec que hi ha dies que són més absurdes, fan més riure, però avui trobo que és un pack curiós. Sí, aquesta fa molta gràcia perquè la vaig sentir jo per la ràdio, vinguent cap a Barcelona, i em va fer molta gràcia, vaig dir, tinc de buscar aquest personatge i l'he trobat. És el Hulk brasileny. És un tio que fa molt de riure perquè es diu Pablo Enrique dos Santos, que el tio es va voler disfressar de l'increïble Hulk, aquell que tots sabem, aquell catxes de color verd, i què va fer? Va comprar un tin verd, verd... i després d'una setmana encara no s'ha pogut treure el tim verd. Però per què? Perquè es veu que se li ha quedat enganxat a la pell. Devia ser tòxic, no? Sí, jo crec que... Devia agafar el que es quedés més permanent, m'imagino. Sí, sí, sí, i li ha passat factura, perquè per internet està ple de fotografies d'aquest senyor, en Paulo Enrique dos Santos, netejant-se amb la seva mare... Pobre, a més a més té una edat, aquest senyor. Sí, sí, o sigui, 35 anys, i a més ell és una mica, també és una mica catxa, saps? S'assembla, potser, no? Sí, sí, vull dir que queda molt bé, però clar. I va a treballar o no? Home, suposo que ha de seguir la seva vida amb normalitat, tot i que no crec que pugui fer-ho gaire, si tu veiessis un tio obert pel carrer, no sé, és molt curiós, busqueu la foto, perquè fins i tot hi ha una foto que ho fa servir, intenta rentar-se amb l'escobilla de... Si té idees d'aquest estil, suposo que li costarà potser una mica recuperar el seu color normal. Suposo que ho ha aprovat tot, no? Ja, la descombreta del lavabo em sembla un lloc, no sé, un aparell poc adequat potser per acabar-ho. No ho sé, si algú sap algun remei, si algú de Sant Just que ens està escoltant sap algun remei com treure la pintura verda del cos, sisplau, que li digui a en Pablo Enrique dos Santos que tothom s'està emburlant d'ell. Doncs amb aquest increïble Hulk acabem aquesta secció d'avui. Gràcies, Jaume. Gràcies. I fins demà, que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Petit indie. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Camí de les 12 de migdia. Connectarem tot seguit amb les notícies, també el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després amb la tercera hora d'aquest Just a la Fusta. Fins ara no marxeu. I've got a fire in my belly. I'm gonna take it and get it on Sally. And tell the whole world how I feel about you. Fins demà! Com Radio. Notícias. Bon dia a les 12, us parlem Maite Polo i Oriol. Pujador, ja s'ha acabat la reunió entre Josep Antoni Durant i Lleida i Pere Navarro per acostar posicions a la negociació del pacte fiscal des de Convergència i Unió demanant al PSC que concretin la proposta que van presentar durant la cimera presentada. la setmana passada sobre el pacte fiscal. Barcelona, Dar Garcia, bon dia. Bon dia. Ha estat una hora de reunió, la segona que mantenen Josep Antoni, Durán i Lleida i Pere Navarro. A la sortida, el secretari general de Convergència i Unió, Josep Antoni, Durán i Lleida, ha assegurat que el document sobre el pacte fiscal que aprovi el Parlament... ha de ser clar i explícit per evitar que una indefinició catalana pugui donar lloc a interpretacions diverses. En aquest sentit, ha demanat al líder del PSC que concreti la seva proposta quan parla de protagonisme de la Generalitat de la Gestió i Recaptació d'Impostos. Pere Navarro veu camí per recórrer a partir d'una agència tributària compartida amb l'Estat i amb Presidència Catalana. És veritat que aquesta agència tributària catalana única s'haurà de posar d'acord amb l'agència espanyola. Això són declaracions públiques del president Mas, que també a la cimera es va comentar. Per tant, jo crec que aquí hi ha un camí a recórrer, perquè nosaltres sempre hem dit que les dues agències s'han de posar d'acord amb la recaptació i amb la gestió d'aquests recursos. Evidentment, el sentit del protagonisme català és que el president sigui de l'agència tributària catalana. El partit dels Socialistes i Convergència i Unió s'han emplaçat a continuar dialogant de forma bilateral en l'àmbit dels grups parlamentaris i en presència dels experts econòmics de cada formació. Com ràdio Barcelona. La borsa espanyola es mou lleugerament a l'alça impulsada pels bancs després que la Unió Europea s'hagi mostrat a favor d'injectar diners directament a les entitats financeres. L'IBEX 35, el principal indicador del parquet espanyol, puja en aquests moments un 0,2% i se situa per sobre dels 6.200 punts. La prima de risc continua en cotes altes però dona un respir després d'arribar a rècords absoluts la setmana passada. L'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país. Se situa ara en els 524 punts de diferència amb el bo alemany. La Sagrada Família viu avui el primer dia sense autocars turístics al voltant. Els autocars no poden apropar-se al temple de Barcelona i han de deixar-hi recollir els turistes els aparcaments habilitats a la Diagonal. Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia. Durant les primeres hores de reordenació de la mobilitat d'autocar-se a la Sagrada Família, la Guàrdia Urbana ja ha avisat uns 25 vehicles que no podien accedir al temple i que havien d'anar als aparcaments previstos a la Diagonal, la plaça Hispanitat i a la plaça Pablo Neruda, on poden deixar i recollir passatgers i estar uns 10 minuts aparcats. El regidor del districte de l'Eixample, Gerard Ardenuí, ha valorat el primer dia d'entrada en funcionament de les mesures. Ben rebuda pels veïns i veïnes de l'entorn. que pensem que serà una aplicació que ens ajudarà a donar més tranquil·litat a l'entorn, a facilitar l'accessibilitat per part dels turistes, a millorar la visió del temple des de l'entorn, i que bàsicament són unes mesures molt reclamades, que durant molt de temps estan molt reclamades pels veïns del barri. Avui la presència de grups de turistes s'ha fet visible al carrer Marina, per on pugen des de diagonal els visitants del temple. Com ràdio, Barcelona. El ministre d'Indústria i Turisme, José Manuel Soria, pronostica una bona temporada turística aquest estiu a Espanya. Soria participa aquest matí a Barcelona en una trobada amb més de 150 empresaris. Barcelona, Montsidalgo, bon dia. Bon dia, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha augurat bones perspectives per a la temporada turística. La previsió global es que será un buen año, no tendrá un increment tan elevado como el que hubo en el año 2011, pero tengas en cuenta que en el año 2011 veníamos... Pel que fa a Catalunya, el conseller d'empresa i ocupació, Francesc Xavier Mena, ha dit que el primer trimestre d'aquest any ha comportat un augment de gairebé el 10% d'ingressos en comparació a l'any passat. Mena ha avançat una nova campanya de promoció turística. Es farà amb la col·laboració dels camioners... que fan rutes europees i que pintaran els seus vehicles amb els paisatges més representatius de Catalunya. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dius per la Jordi Cervantes, el president del Barça. Sandro Rossell va assegurar durant la junta itinerant, que ahir es va celebrar a Figueres, que Tito Vilanova ho farà molt bé com a nou tècnic del Barça. D'altra banda, l'àrea esportiva del club continua treballant amb possibles fitjatges, entre els quals hi ha Jordi Alba del València. L'exdirector esportiu del club de l'Ancià, Fernando Gómez Colomé, ha assegurat a Com Ràdio que el lateral xer seria un gran reforç per a l'equip de Tito Vilanova. Elige muy bien el momento de entrar desde atrás, pero además hace mucho daño. Es capaz de acudir al espacio para que le manden la pelota o de incluso con ella avanzar porque tiene mucha velocidad. Y en defensa es tal la velocidad que tiene que su estatura la suple muy bien, sabiéndose colocar cada vez mejor. Pel que fa a l'Espanyol, la jutgessa que porta el cas de la denúncia feta pel CUP Blanqui Blau contra la cadena Cope i José Antonio Alcalá ha criat a compareixer al periodista perquè identifiqui la font que va manifestar-li que es produiria una suposada manipulació en el partit davant l'Sporting de Gijón. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. L'atur a Sant Just creix en 20 persones al mes de maig i ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que avui ha publicat el Ministeri de Treball que també indiquen que són 14 més que ara fa un any. Per tant, el municipi capgira la tendència a la baixa dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya, la situació és ben diferent. El maig, al Baix Llobregat, el descens ha estat d'un centenar de persones i a tot Catalunya el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, prop de 4.800 menys que el mes d'abril. Aquesta tarda es debatrà l'aprovació d'un manifest per deixar paleses les retallades en ensenyament i tot seguit es farà públic el manifest resultant que llegirà el poeta Sant Justenc Joan Margarit. Aquest és el principal acord pres per la plataforma de la comunitat educativa que es va reunir la setmana passada a l'Escola Montserrat per primera vegada. A la reunió hi van assistir pares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i de l'Institut. La reunió d'avui serà a dos quarts de cinc de la tarda a les portes de les escoles i es dirigiran cap a Can Ginestar. Entre dos quarts de sis i les sis es llegirà el manifest amb la intenció de posar de relleu la disminució del finançament de les escoles públiques. Des de les Ampes creuen que ha arribat el moment de passar l'acció, ja que les retallades en l'ensenyament afecten a tota la societat. A banda de la concentració d'aquesta tarda, la plataforma de la comunitat educativa té previst consolidar-se. El primer objectiu rau en ampliar la presència de pares i mestres, així com de terme més accions de cara al curs vinent. Ja s'ha publicat una nova edició de la Guia de la Mobilitat Internacional per a Joves. El Consell Comarcal del Vas Llobregat pretén, a través d'aquesta eina, proporcionar informació senzilla i clara sobre les opcions que tenen els joves per estudiar i treballar a l'estranger. La guia recull programes, beques i pràctiques de mobilitat internacional i els presenta de forma entrenadora i accessible. Ja podeu consultar la Guia de la Mobilitat Internacional per a Joves al web de l'Ajuntament www.sanjus.cat. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora als Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir amb la informació de Sant Just a través del web www.radiodesvern.com, a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter i a través del web d'informaciócomarcal www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia. Music is a world within itself Where the language we all understand Fins demà! Music knows it is and always will be one of the things that life just won't quit. But here are some of music's pioneers where time will not allow us to forget now. There's Basie Millis, Timo, and the King of Osadu. And with a voice like Alice ringing out, there's no way the band could lose. Estem escoltant just a la fusta. Aquest dijous la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana ha organitzat el cinquè diàleg per la independència. En aquest cas serà sobre la viabilitat econòmica de Catalunya Independent i l'invertirà el Cons Durant i Pic, president de Knowledge Management Economia, que ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Alfons. Hola, bon dia. S'han parlat moltes vegades, cada cop hem sentit parlar més, d'aquest concepte justament de viabilitat econòmica, però encara continua sent el gran interrogant. Seria viable una Catalunya independent? Bé, de fet, si em permets, jo crec que plantejar-se en aquest moment aquestes alçades que és un interrogant, com diuen els francesos, és una mica un déjà vu. És a dir, jo crec que ja no és un interrogant. Potser l'interrogant és si Espanya és viable econòmicament sense Catalunya, però Catalunya que és viable econòmicament... hi ha prou investigacions fetes i, a més, els fonaments macroeconòmics de Catalunya són de tal calibre que, com va dir el Kenneth Rogoff, que va ser durant uns anys el cap del Fos Monetari Internacional, si fos independent seria un dels països més rics del món. És a dir, crec que no anem a descobrir gens ni més sobre aquest tema. El que passa és que jo crec que els catalans són perucs i, aleshores, a vegades els costa realment assumir les seves responsabilitats com a ciutadans i entendre que Catalunya evidentment és viable econòmicament. Lligat també amb aquesta prudència, segons com, també hem sentit tantes vegades que no, que no, que no, que suposo que plantejar-se que potser sí, que hauríem d'anar cap aquí, m'imagino que és un salt que no teníem previst d'alguna manera curt termini. Sí, però com va dir en Carbonell fa ja molts anys, que la prudència no es faci traïdosa, és a dir... Diguem, el terme purament, una qüestió és la política i la decisió política, al final cap estem en una democràcia, de mínims, crec jo, però estem en una democràcia, i en una democràcia el que compten són les majories. Dit això, repeteixo, si del que es tracta és de, diguem, d'analitzar i de comprovar la viabilitat de Catalunya com a estat independent és tan simple que no costa gaire demostrar-ho, eh? És molt simple. Catalunya, el que està passant en aquest moment a l'estat espanyol, amb la seva situació crítica de quasi ruptura, de quasi fallita, certament que no hagués passat si Catalunya fos un estat independent. Per què? Aquí hi ha moltes coses a explicar. La història econòmica de l'estat espanyol posa de manifest que a Espanya, la revolució industrial es va fer a Catalunya i una mica a Euskadi. La resta no s'ha fet ni es farà mai. És a dir, el capitalisme imparant a l'estat espanyol és un capitalisme que jo dic de bolletí oficial de l'estat. És a dir, és un capitalisme que es basa fonamentalment amb l'obra pública, amb la Gran Banca, que ja veiem com està avui dia, i per últim, certament, amb la intermediació, amb aquesta capacitat de fer negocis gràcies a estar a prop del poder. Això no té a veure ni amb l'esprit, ni amb la cultura, ni amb la història de Catalunya, que és un país d'emprenedors, que és un país que, repeteixo, va fer la revolució industrial en el seu moment, que va fer va fer que una classe burgesa creixés i acumulés capital i creix indústria, indústria, no intermediació sinó indústria, i clar, a partir d'aquí es comprèn que hagi arribat on hem arribat. És a dir, en aquest moment tothom ho està passant malament, però a pesar de tot Catalunya té uns fonaments que t'hi permetrien, si no fos per aquest espoli constant, t'hi permetrien realment viure d'una manera raonable, el qual també significa millorar la qualitat de vida de la població. Davant de tot plegat, que n'anem sentint cada cop més també a través dels mitjans o a través de diferents veus, la gent també es planteja que si això depèn també d'una classe política, tant pel que fa Catalunya com pel que fa el que pugui dir-hi la resta de l'Estat, què pot fer-hi la gent normal, per entendre'ns? Bé, en primer lloc, jo crec que la gent de la resta de l'Estat amb aquest tema, com diuen mitja en broma, no pinten res, perquè si tu ets soci d'un club i et vols donar de baixa, el que no faràs mai és demanar l'opinió de la resta de socis. Aquest és un tema dels ciutadans de Catalunya i res més. És a dir, jo crec que els societats de Catalunya, en els últims temps, i a través de la societat civil, a través de... de l'Assemblea Nacional Catalana, a través de moltes europacions, estan fent una tasca molt important i estan pressionant la classe política que està al Parlament de Catalunya perquè d'una forma ja definitiva es planti i orienti les coses en el sentit que convé. I això és molt important. És a dir, els polítics sempre juguen d'aquesta manera ambigua que fa que les coses es retracin molt, no? Jo crec que el que hem de procurar és que, en definitiva, el ciutadà prengui consciència de les seves responsabilitats com a ciutadà i empenyi a la classe política perquè faci la seva feina, que per això cobren, que dic jo. Segons quines veus, també creuen que caldria encara arribar una mica més de consens en aquest tema. Consens, insisteixo, en l'interior de Catalunya. Aquí s'ha acabat el consens. Vull dir, no té cap sentit que jo li demani a una ciutat d'Extremadura què pensa sobre si Catalunya vol ser independent o no. El senyor d'Extremadura ha de cuidar-se dels seus problemes a Catalunya, és un tema nostre, i amb la mesura en què s'arribi a una majoria ja n'hi ha prou, és a dir, estem en una democràcia i la democràcia és el govern de les majories. Però dins de la mateixa Catalunya no hi ha encara moltes reticències? Bé, jo crec que el que hi ha és una posició, un cert passotisme, un cert passotisme, Però ha canviat molt, ha canviat molt i els sondejos estan clars i realment d'una posició en què semblava que simplement uns quants nanos joves estaven per la independència a la situació actual, en què realment hi ha un gran bloc de professionals de totes les esferes que s'han compromès amb això, les coses han canviat. Aleshores... No es pot viure tota la vida pensant que hem de consensuar. Les oportunitats passen amb el món de l'empresa i també amb l'economia i també amb política i s'han d'aprendre. I ara és un moment molt oportun, perquè ara hi ha una disbarució general en el món econòmic i financer i jo crec que és el moment per dir endavant. Jo sóc dels que penso que el pacte fiscal que en aquest moment s'està proposant a partir del govern de Convergència... És un acte de bona voluntat, però tots sabem que això no prosperarà perquè el govern de l'Estat espanyol no té cap interès. Perquè si perd la vaca que dona molt bona llet a Catalunya, evidentment, com he dit al començament, la seva viabilitat és molt qüestionable. Per tant, caldria anar en una altra direcció. Bé, jo no estic amb la política professional. Evidentment jo soc un empresari i prenc les decisions que haig de prendre i les prenc amb tanta rapidesa com puc. I això és el que crec que hem de traslladar, aquest missatge l'hem de traslladar als parlamentaris i als governs del nostre país. És a dir, no podem estar tot el cent dia fent volar coloms. En el cas que es programa és anar a Catalunya independent, continuem per això ara de moment fent hipòtesis, l'endemà per part d'Europa, per exemple? No, cap problema. Això també està molt estudiat. Està molt estudiat, inclús es va fer un simpòsiu a la ciutat de Barcelona fa menys d'un any, amb el qual van vindre realment especialistes en dret internacional. Cap problema, cap problema. És a dir, es ven sempre que hi haurà problemes, que és normal, cadascú fa el seu joc polític. Però no hi ha cap problema jurídic que limiti això. A Europa li és... L'importa molt poc, en primer lloc, si tu ets membre d'un país i aquest país en un moment determinat es trenca, com va ser el cas de Txecoslovàquia, si la Txecoslovàquia estava a la Unió Europea, Txèquia i Eslovàquia també ho estan, i prou. Aquest no és realment el problema. I després hi ha una cosa que convé que la gent entengui, i és que a Europa els països que prosperen en els últims 30 anys no són precisament els grans països en dimensió, sinó els països petits. I Catalunya té una dimensió perfecta per adequar-se a països petits, com pot ser Dinamarca, com pot ser perfectament Suïssa, països inclús petits en població, encara que no en dimensió geogràfica, com pot ser Suècia. És a dir, aquests són els països que prosperen. Els països que prosperen no són precisament ni Itàlia, ni França, ni el Regne Unit. comentar que per arribar-hi sobretot calia el paper de la societat civil a través d'un referèndum. Evidentment, un referèndum s'ha de portar a terme perquè si al final resulta que una majoria no ho vol, s'ha d'acceptar la resposta d'una majoria. El que passa és que persones com jo estem lluitant perquè això no sigui en absolut el que domini, sinó que domini aquesta voluntat explícita de ser independents. I no tant ja, és a dir, jo quan parlo de l'habilitat econòmica tracto el tema perquè és el meu tema. Però hi ha una cosa que està per sobre de l'habilitat econòmica i és la llibertat personal de prendre les decisions que et corresponen amb el teu país, amb la teva nació i amb la teva llengua. I això és un tema d'ètica i de responsabilitat. No és un tema de diners ni de butxaca. Encara falta més pedagogia per això? Sí, sí, per això fem les coses que fem, per això donem conferències, per això fem informes, per això publiquem llibres, per això treballem i hem de continuar lluitant. El que és cert és que, insisteixo, 5 anys cap aquí ha canviat la cosa radicalment. La cosa està molt tova i hem d'aprofitar l'oportunitat. Està clar, comentava que en aquests últims 5 anys o fins i tot en els últims 3 també tot ha canviat força. No sé si d'aquí a cinc anys, per exemple, d'aquí a cinc anys vista, com ho veus? Si és optimista de cara a aquest futur i curt termini? Absolutament, absolutament. Jo crec que evidentment veurem una Catalunya independent. Doncs de doblegat se'n parlarà aquest dijous en aquest cinquè diàleg per la independència que impartirà l'Alfons Durant. Avui hem volgut parlar amb ell. Moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé. Moltes gràcies, bon dia. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Ràdio 2B, LLM, 98.1. Quatre minuts i arribarem a dos quarts de dos d'una del migdia. Un moment, parça-la del Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tot. Sempre m'embolico, eh, massa de les hores. Sí, amb les hores t'emboliques? No sé per què, però cada dia quan dic l'hora, normalment un cavalier crec que m'equivoca. Vas amb el rellotge anterior, potser? Exacte, no ho sé. Potser sí, perquè hi ha qui li afecta. Més o menys aquests canvis. En portem un parell de mesos, per això. Sí, clar. Ja estem acostumats. Sí. Molt bé. Què tal? Com anem? Bé. Aquesta setmana, doncs, tornem a retrobar. La setmana passada no ho podem venir. Exacte, una setmana de pausa. Sí, una setmana de pausa, evidentment. I llavors, doncs, tenim res, tres cosetes senzilles... A veure. ...que fan una certa gràcia, en principi, per la temàtica, especialment la primera, no? Que diu que el dimarts 21 d'agost del 1917, la Vanguardia va publicar a la pàgina 13 la secció d'anuncis... La quarta columna, el títol, se venden. I llavors aquí la curiositat és aquesta, diu, se venden 6 cabres de xeras, primera cria, Sant Justo d'Esvern, bona vista número 21. Oh, sí. No, aquí suposo que... Curiós. Sí, suposo que primer és un anunci, doncs molt bé, com un anunci comercial d'un senyor que té cabres i l'anuncia que se les vend. Hauríem de parlar amb algun veterinari, perquè ens aclarís això, de primera cria. Jo m'imagino, i com que no tinc ni idea, doncs ho dic així, que un cop han criat les cabres, el fet de la llet és la que... perquè diu cabres letxeres, no? O sigui, el fet que provocar la llet, de fer pujar la llet, doncs si no hi ha una cria, difícilment això passa, tant en els humans com en el bestiar, no? Per tant, doncs aquí diu, si venden 6 cabres letxeres primera cria... I, per tant, suposo que vol dir que ja han parit i que ja donaran llet d'alguna manera més regular, etc. Com que no soc veterinari, això m'ho invento. Però vaja, que quedi aquí que si algú al 1917 volia comprar 6 cabres, doncs ho podia fer al carrer Bonavista 21. En aquella època, no sé, hauríem de mirar també pel 1917, veure qui vivia pels cents, no?, aquestes coses que després sempre diem... que ens queda el fil penjat o la porta oberta per poder seguir després una sèrie de detalls del que veiem en els diaris. Qui vivien aquí? Si hi havia una quadra, si hi havia un corral, si hi havia jo què sé què, doncs que hi havia aquí... Jo recordo un d'aquells dites dels mots que hi ha als pobles, que hi havia el Joan de les Cabres, i estava al carrer Bonavista. Podria ser... que el Joan de les Cabres podria ser que estigui relacionat amb aquest denunci. També en el 117, potser sí. Aviam, una altra cosa, també d'aquelles curioses, quan les veiem a distància, des d'ara. També en el 117, secció d'anunci, sisena columna, amb el títol Compraré torre. També és de La Vanguardia. La notícia diu Compraré torre, rodeada de jardín, composta de quatre habitaciones, comedor, cocina, agua i electricitat en pueblo cercano a Barcelona, en donde haya ferrocarril o automóvil. Preferible San Justo d'Esvern. Libre de todo gramamen. Pagaré de 4.000 a 5.000 pesetas. Escrive La Vanguardia amb un número de referència. Centrem-nos. Primer, volen comprar una casa amb jardí. de quatre habitacions, menjar de cuina, i que tingui aigua i electricitat. Aquests dos detalls són molt importants, perquè vol dir que ja està equipada d'alguna manera, que el 1917 tingui aigua corrent i tingui electricitat, perquè aquí, el 1914, és quan es va electrificar, per exemple, l'enllumenat públic. No portem tampoc gaire desvidació. Podria ser que hi haguessin moltes cases, que ja estiguessin construïdes amb aquestes característiques, que no tinguessin encara una instal·lació elèctrica, perquè fossin anteriors, jo què sé què. I aigua, que a més a més tingués aigua. Llavors diu que estigui a prop de Barcelona i que tingui ferrocarril o automòbil. Això de l'automòbil. Fa molt de vegades perquè allò de dir un autobús. Perquè automòbil tindrà el propietari de la torre, si se'l compra. Senyal que feia temps que encara era tot molt nou. Sí, en aquest cas sí. I llavors, sobretot, el que també crida molt l'atenció ara, en aquests moments, de 4.000 pessetes. Vols 4.000 pessetes? Em sembla que les porto a la butxaca en aquest moment per comprar la torre. O 5.000 pessetes. 24 euros, eh? Sí, sí, sí. O sigui que, fantàstic, vull dir, veure com ha canviat tot, naturalment. No, no, és normal. Aquesta gent, què guanyaven? Què guanyaven? Que volia comprar la torre que es guanyava al cap del mes, no? Perquè poder pagar 4 o 5 mil pessetes, que devia ser realment un preu bastant ajustat a una casa amb jardí de 4 habitacions i que tingués aigua i llum. I aquesta és a prop de Barcelona. Molt bé. Doncs ja tenim una altra d'aquelles també curioses en quant a aquests 3 aspectes, no? que estigui a prop, que tingui electricitat i tal, i que pagaran de 4 a 5 mil pessetes. Molt bé. I la darrera, també és del 1917, aquí la Mangord va publicar la pàgina número 4, A part, en Sant Juste d'Esvern, una notícia relacionada amb una festa d'homenatge. Bé, diu... Terminado a los seis meses de la establecimiento del aludido servicio público, que tan feliz éxito ha logrado. Anem per pams, que hi ha un cas llarguet. Resulta que, molt bé, aquest senyor és el president del Consell d'Administració d'aquesta companyia d'automòbils que es crea per anar de Sant Just a Barcelona. Molt bé, és el senyor Manuel García Solà. Ell, llavors, fan un garatge per guardar-hi el cotxe, l'automòbil, l'autocar, etcètera, el de transport, no? I llavors, com que amb sis mesos l'han allestit, estan molt contents, a més a més, doncs, homenatgen aquest senyor i fan un sopar. Diu, consistió la fiesta en un banquete popular que tuvo efecto en el local que se inauguraba, muy bien adornado con ramaje, plantas, guirnaldas y flores. En el testero destacaba-se el retrato de la niña Cristina García, hija de l'homenajeado y primera accionista de la empresa explotadora del repetido servicio. Sí, pilota. Però com això sí. Posen un retrat de la nena, del senyor García, a l'entrar en el local aquest que estava con ramaje, plantes, guirnaldes i flores. I llavors, doncs, aquesta nena, a més a més, és la primera accionista d'aquesta companyia de transports, no? Molt bé. Llavors, diu, assistieron cerca de 200 comensales. Entre ells, senyores y señoritas. Encara. Perdoneu que rigui, però el redactat d'aquests corresponsals són fantàstics. Hi ha literatura, eh? Sí. Entre ells, senyores i senyoritas en gran número i acompanyaron en la presidència el senyor García, el concejal de San Justo, don Pedro Domènech, l'alcalde d'Esplugues, don José Argemí, el propietari d'on Gaspar Modolell, suposo que vol dir propietari en general, perquè anunció que tenia propietats, i parlant del propietari, com si fos el propietari del garatge, cosa que... Senyores de la comissió organitzadora i vocales del susoditxo consejo. Molt bé, ja tenim tot, a part de les senyores i senyoretes, que n'hi havia moltes també, doncs ja tenim, que aquí acompanyen amb aquest senyor les màximes autoritats en aquell moment que podien presidir aquest sopar, no? Diu, una orquestra a menjar l'acto, i al finalitzar, don Eusebio Benages ofreció el homenatge al senyor García, cuyos merecimientos detalló i enalteció, i luego le hizo entrega de una artística placa de plata... encerrada en magnífico estutxe i en la que figurava la siguiente leyenda. El poble de Sant Just d'Esvern i la colònia forastera, en en Manel García Solà en testimoni d'agraïment per s'exemplar actuació en la presidència de la companyia d'automòbils i en pro dels interessos generals de la població. Sant Just d'Esvern, 28 de juny del 1917. Per la comissió organitzadora i pel Consell d'Administració, el president Josep Soler, l'arcalde Joaquim Carbonell i el secretari Eduard de Luna. Faig un parèntesi. L'Eduard de Luna era el cunyat, precisament, de la nostra estimada ballarina que ocupava el sanatori. Sí, sí, que n'hem anat parlant. Sí, senyora. Bastant. Molt bé. Llavors, diu... Ara, aquí, doncs, veiem que jo li entreguen la placa, aquesta plata, que diu aquest senyor els seus reconeixements, però inclús... que fa gràcia, en nom del poble i de la colònia forastera, que venien estiujant aquí, aquests que no ens els deixem, perquè suposo que entre ells hi havia el seu García. En aquella època, sí, devia ser important. Era important, perquè feien la seva festa major, tot això. Allò ens diu, segueix la nota, el niño Giral, el niño, perquè pensem, ja veurem les hores després, el niño Giral recitó una sentida poesia, i luego brindaron los señores Torrecilla, Casanovas, Casas Pallarol, Caubet, por el fomento del trabajo nacional. Aquests eren Batalla de Ros, Don Eduardo Luna, Don Pedro Domènech, Don Pedro Coromines, Don Gaspar Moglell pronunciando el homenajeado frases de agradecimiento y asegurando que será un hecho en breve la construcción del suspirado Ateneu. O sigui, va ser, recordem, el 1918... Anaven ben encaminats. Anaven ben encaminats i que el primer president és aquest senyor García. o sigui, el senyor Manuel García Solà és el primer president de l'Ateneu i aquí anuncia durant el sopar d'homenatge amb ell que aviat hi haurà l'Ateneu i efectivament devia estar treballant El senyor Benagis dio cuenta de las adhesiones recibidas, leyendo las de Don Juan Bautista Modolell y del párroco Don Antonio Otenas. Es deia Antonino. Però aquí li posen Antonio perquè era més corrent. És aquest fallo, no? Clar, Antonino. Ara aquí ve el remate. Término tan simpàtica fiesta a la una de la madrugada... Mira quin sopar, eh? És que perquè als parlaments hi havia un nen que deia poesies. Recordem que hi havia un nen diem poesies per aquí i a la una de la nit encara corrien. Comenzando acto seguido. Un gran, con gran alegría, de la gente joven, un animado baile que duró hasta primeras horas de la mañana. O sigui, enriuten ara dels after hours i de tot això, eh? A la una de la nit acaben de sopar després del que mengessin, que aquí, llàstima que no ens ho expliquin. I que hi ha parlaments per donar i per vendre. Nens que diuen poesies, el senyor García, que agraeix tot el que vulgueu i que promet que aviat hi haurà Ateneu. l'orquestra que va amanitzar, mentrestant, totes aquestes coses, mentre la gent es devia menjar l'escudell i carn d'olla, doncs comença un lucido baile, con gran rejozijo, de la gente joven. Clar, evidentment. Que ho veien. Aquella hora ja devien estar més tips i amb son. A la una de la nit començar el ball, però mira, tot és començar el ball i una festa. Una festa sempre és una festa. Que va acabar de matinada a matinada. I fins aquí, ja veiem aquella qüestió que... Coses importants que es destacaven Doncs que hi hagués una línia d'autobusos que unís Barcelona amb Sant Just, perquè abans hi havia un servei de tartanes, i a més a més, com estava la carretera, que n'hem parlat altres setmanes, que queien els carros amb els forats que hi havia, i es feien mal i els havien de portar al dispensari, doncs Déu n'hi do la cosa, no? Eren events importants a nivell comunicatiu. Exacte, amb aquelles rodes que eren massisses, que ni s'inflaven, i devien aguantar el que fos. I després, doncs, que prometen que hi haurà una entitat que perdura encara avui dia per sort i perdonarà molts anys, que és l'Ateneu, que, doncs, és la que aglutina tota la part cultural de Sant Just. Per tant... Fins ara. I, per tant, doncs, totes aquestes notícies... Ja quedava reflectit allà. Sí, a part que si volies comprar sis cabres, la primera cria ho podies fer, o una torre per 4 o 5.000 pessetes, que estava molt ben preparada. Carme, fins aquí, avui. Exacte, deixem aquí. Tornarem la setmana que ve amb més curiositats d'una altra època. Jo agraeixo al meu amic Vicenç i company dels centres d'estudis la seva inestimable col·laboració que sempre fa la recerca del ratolí que dic jo per desagristia a dintre de les hemeroteques i ell em va proporcionant aquestes notes. Jo, sense la seva ajuda, quedaria molt marmat de moltes coses. I és de justícia que li reconegui des d'aquí i li agraïixi. Ben fet. Doncs també li agraïm. Gràcies, Pep. Molt bé, bon dia. Que vagi bé, bon dia. I thought I was mistaken I thought I heard your words Tell me how do I feel Tell me now, how do I feel? Those who came before me lived through a vocation from the past until completion. Fins demà! Fins demà! I ha arribat l'hora de parlar de literatura, per això tenim el Diego Marcos, com cada setmana, de la llibaria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Avui comencem amb el llibre La química secreta de Marc Levy. Sí, La química secreta de les trobades. De les trobades. De les trobades, sí. M'he colat, doncs, només tenia apuntat mig títol. Sí, perquè hi ha una faixa aquí, aquestes que jo ja he comentat més d'una vegada, que tapen la meitat del llibre i que a mi em molesten molt aquestes faixes, sincerament. Però, bueno, són reclams publicitaris, entre altres coses perquè, a veure, l'editorial anuncia uns premis que en què poden participar els lectors, concretament d'un viatge a Estambul. És el que fa la faixa. Llavors, parlem de la química secreta de les trobades. A més, jo he incidit perquè és molt important això de les trobades, que no se'ns quedés. A veure, això és del Marc Levit. Marc Levit, des que va començar a escriure cap allà l'any 2000, després de fer altres feines i demés, diguem que el que jo recordi, els quatre llibres que ha tret, han tingut una trajectòria ascendent. I és un llibre, és un autor que comença a ser ja el que diuen autors de culte. No serà, diria jo mai, un venidor allò de bestseller, d'aquests que arrasen, malgrat porta acumulades unes vendes de 15 milions. Home, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, no pot dir-ho tant. No, i a veure, els llibres, mira, el primer que va treure l'any 2000 era I si fos veritat, que es va convertir en el que els editors diuen un bestsellers, i després els dos últims, totes les coses que no ens vam dir, perdó, són cinc, contenguem aquest, totes les coses que no ens vam dir el primer dia i la primera nit. Tot ells, han tingut molt bones vendes i molt bona acollida. Per això dic que ja després de cinc llibres podem dir que s'ha convertit en un autor de culte. A veure, què ens explica en la química secreta de les trobades? Mira, és una noia que un dia, en una excursió que decideix fer amb uns amics, concretament, sembla que és... No, als voltants de Nadal de l'any 50... Doncs, a veure, els amics veuen que hi ha una pitonissa, una endivina, allà en una garita. Em sembla recordar que és a Brighton, a Anglaterra. I llavors li fan una aposta a la protagonista, a l'Alice, que es diu, de si s'atreveix anar a veure què li diu la pitonissa aquesta. Llavors la pitonissa aquesta li comenta... que ha de conèixer que ella porta una doble vida. I que la vida que fins ara ha conegut no és realment la seva. Llavors, que ha de fer un llarg viatge, el que sempre diuen les pitonisses, ha de fer un llarg viatge i en aquest viatge ha de conèixer a sis persones que aniran revelant quina és la seva vida. I que la setena persona que conegui serà el tan desitjada home de la seva vida. Li diu que, per cert, ets una persona solitària, malgrat que tinguis amics, per cert, l'home de la teva vida, en el moment en què està parlant amb ell, ell està fent aquesta memoració, li diu, l'home de la teva vida acaba de passar per darrere teu. I ella diu, no serà un dels quatre amics meus que estan allà. I diu, no, no, no. Ha passat darrere teu, però ja no hi és. Que curiós. Llavors, és un llibre que per això deia la importància de les trobades, perquè sempre, almenys jo el que he respirat, és que sempre que la protagonista està parlant amb una altra persona, es produeix aquesta química. Aquesta química hi és en les relacions, no? Llavors, el que fa l'autor, o jo crec que fa l'autor perquè surti aquesta química, és que sempre l'interlocutor ha previst alguna carència que tindrà l'Alice. Com, per exemple, quan van a l'excursió aquesta, que comença el llibre, l'Alice arriba molt just de temps. I puja el tren, l'han de fer en tren, sense comprar el bitllet. I tenen el problema que a Anglaterra no es pot sortir després de l'estació si no presentes el bitllet al revisor. I la sorpresa de l'Alice, que està angoixada, és que un dels seus amics ja ha previst que l'Alice arribaria tard i li havia comprat el bitllet. Però això, clar, l'autor aquest no ens ho revela fins al final. Quan tu estàs llegint i dius ara què passa? Un amic i es treu dos bitllets en lloc d'un. Dos tiquets de tren. I... I això és el que va passant amb aquestes sis persones que es va trobant. Per una altra banda, hi ha un veí, un veí molt peculiar, molt característic, perquè és, jo el definiria com el típic gentleman anglès, amb una correcció i una... que a mi em sembla molt encursetada, de vegades, no? Amb una correcció i una educació fantàstica, i que també, de vegades, et sembla... que el personatge, que la protagonista del llibre, pensi en veu alta. Per això que et comentava abans, no? Perquè hi ha moltes vegades que l'interlocutor s'adelanta a la necessitat i endivina què és el que li passa. Bé, doncs, emprenen aquest viatge i aquest viatge va acompanyada d'aquest veí amb el qual la relació en un principi no és molt fluïda, diguem-ne. va acompanyada d'aquest veí i en aquest viatge han d'arribar fins a Istanbul. Han de conèixer aquestes sis persones que van rebel·lant, sincerament, i van fent que la vida de l'Alice vagi canviant, vagi tenint una altra visió de tots els temes en general, i al final realment troba a la persona, diguem que seria el seu príncep blau. Molt bé, doncs curiós també aquesta història. Sí, sí, sí, sí. Té gràcia. Doncs d'aquesta química secreta de les trobades ens anem cap al rastre de l'ocell de Max Ventou. Sí, Max Ventou. Ventou. Sí, però bé, pots estar tranquil·la perquè és un nom inventat. Ah, sí? És un altre pseudònim així. És un pseudònim, però a més a més, quan obres per dir a veure qui és aquest Max Ventou, et trobes aquí a la solapa del llibre que diu Max Ventou, Ventou és un pseudònim. L'autor viu a Berlín. Ah, sí? No diu res més. Que bo, molt bé. Això podríem dir que és una novel·la negra, és una novel·la policiaca. O podríem dir, no, ho és. Malgrat que la portada i el disseny és molt diferent de la corrent de novel·les policiaques que hi ha últimament, que són de portades molt fosques i la majoria negres. En aquesta hi ha un ocell concretament jo diria que és un pit roig, i sí que hi ha una taca vermella com de sant difuminada. A veure, què ens trobem amb aquells? Ens trobem amb un inspector de policia, que és el Nils Jordan, que està passant una mala temporada. És un inspector de policia bastant vulgar dins de... almenys he trobat jo, dins del gènere de novel·la negra. És divorciat amb una filla, solitari... amb problemes psíquics el seu problema psíquic concretament és que té atacs de pànic però uns atacs de pànic que jo els he trobat justificats perquè és que sí, a veure, té atacs de pànic llavors ha de recórrer a una psicòloga llavors és policia això no pot fer revelar-ho, no pot fer públic el dels atacs de pànic, sinó que ha de ser una persona íntegra i una persona que la seva frutalesa no trontolli Però ell ha de recórrer a una psicòloga perquè l'intenti lliurar d'aquests atacs de pànic. Llavors, el que jo he trobat que són normals? Perquè resulta que als somnis que ell té apareixen molts elements dels casos d'assassinats que després es troben. Casos d'assassinats que, a més a més, últimament, jo no sé què passa, però la novel·la negra amb els casos d'assassinats... Estan pujant de tot. Sí? Sí, sí, sí. Potser inspirats en... Jo crec que sí, amb això que... No sé si vols dir de les sèries aquestes de televisió que hi ha últimament, que ens ofereixen uns primers plànols d'allò de lo més escabrós. Exacte, molts detalls. Sí, em sembla que el corrent va una mica per aquí. Llavors, clar, aquest senyor el criden per... perquè hi ha hagut un assassinat. Llavors, en l'assassinat, què es troben? Es troben una noia jove que pràcticament l'han destrossada. No faré jo ara una descripció del que li han fet, a part de violar-la i demés. Bé, morta, amb el cabell rapat, tallat, amb un ocell destripat a sobre de la panxa. Déu-n'hi-do. Sense plomes... i les plomes les té la noia per tot el cos. Exacte, esparcides per tot el cos. Llavors, quan encara l'inspector aquest de policia no ha acabat d'assimilar aquest crim, el truquen d'un altre que presenta unes característiques molt similars. L'únic és que ja havien començat a fer conjetures entre entre si hi havia alguna relació entre les plumes que cobrien la noia i que l'haguessin rapat els cabells. Coses d'aquestes que fan els policials. I el criden d'un altre crim, una altra noia, també jove. Aquesta no li han tallat el cabell, però també està coberta de plumes. No hi ha cap ocell. I és que el problema que té el Nils Trojan aquest és que en els seus somnis apareixen aquests ocells Aquests ocells destripats, esbodellats, i que els han tret les plumes, apareixen. I apareixen també en somnis que també es reprodueixen accions violentes vers altres persones. Llavors, tot això es barreja i acaba explicant-li a la seva psicòloga que es veu també involucrada en la resolució dels casos d'assassinats i així és com es forma una altra parella d'aquestes per solucionar casos d'assassinats. Déu-n'hi-do, doncs. Com pots comprovar, jo no sóc gaire amant de la novel·la. Jo ho veig. No l'estàs anem ni de bé, no? És aquest exacte, segur que... Sí, per als amants de la novel·la policiaca, però trobo que és un bon argument. I tant. Aquest rastre de l'ocell. I d'aquí sí que ens n'anem ara cap a un altre tema, com és per un públic infantil, i és aquest Dark Paper Contrataca. Dark Paper Contrataca. És una segona part, diguem. És una segona part d'un altre llibre, que jo no recordo si el vaig portar o no, que es deia l'origami ioda. Llavors podeu observar... Me n'ha semblat ric, no?, segurament. Sí, sí, sí, perquè ja fa anys que va sortir l'origami ioda. Jo diria que sí que l'hem portat. A veure, recordem de totes maneres una mica. Es tracta d'una colla de nois i noies d'institut on un bon dia fent origami, plegant paper, aquest art japonès de plegar paper, doncs fa un ioda. fa el ioda i el ioda petitet els hi cau molt bé a tots però què passa? que agafa vida pròpia i dona molts bons consells a tots els amics de la colla i s'acaba el curs i comença un altre curs torna a trobar la colla després de les vacances d'estiu i va un altre i en lloc de fer un ioda fa el dat paper que és com si fos el Darth Vader. Sí. I a partir d'aquí la cosa es comença a complicar. I podem veure que hi ha un paral·lelisme entre la Guerra de les Galàxies. Clar, clar, directament, amb aquest nom ja. Sí, perquè, a veure, el dat paper aquest aconsegueix que facin fora de l'institut el noi que l'any anterior havia fet l'Origami Yoda. Llavors, diguem que és quan... les forces del mal triomfen sobre les forces del veïno. I a partir d'aquí suposo que hi haurà, no sé si hi haurà sis entregues com a la Guerra de les Galàxies. Però dona joc en aquest sentit. Sí, sí, a més és bastant divertit. Està escrit en el mateix estil que estan escrits aquests que han tingut tant d'èxit del diari d'en Grech i el diari de la Penjada. Doncs pot tenir gràcia. Són llibres, sí, sí. Són llibres, a més a més, adreçats a un públic d'uns 10 anys o així, on aquestes coses, sí, resultant bastant divertits. Molt bé, doncs amb aquest d'Arpey per Contrataca acabem aquesta secció literària d'avui dimarts i tornem la setmana que ve. Moltes gràcies, Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Fins dimarts. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta. I arribem d'aquesta manera al punt i final del Just a la Fusta d'avui dimarts, 5 de juny. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa, al Sergi Pona, als serveis informatius, al Carles Hernández i Rius en la previsió meteorològica. Avui també hem tingut una recepta de cuina com cada dia amb la Carme Madó i a més a més hem entrevistat l'Úrsula Farràs i la Duros Cardona, del Consell de les Dones, arran dels noms que han proposat des de l'entitat pel nou equipament anubicat a l'antiga Escola Montserrat. També hem fet tertúlia amb la Marcella Cristina, les notícies curioses amb el Jaume Socarrat. Acabem de sentir el Diego Marcos parlant de llibres, aquesta secció literària dels dimarts. També hem repassat una mica què es deia de Sant Just a principis de segle XX amb el Pep Quintana i a més a més també hem entrevistat el Fons Durant, que és qui impartirà el cinquè diàleg per la independència aquest dijous a l'Ateneu. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem demà a partir de les 10, com sempre, amb moltes més coses. Que vagi molt bé i que tingueu un bon dimecres. Petit Indi Petit programa de música independent Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Bon dia, és la una, us parlem Aite, Polo i Oriol. El pujador, la ministra de Foment, Anna Pastor, assegura que els pressupostos de l'any que ve inclouran la inversió per al corredor ferroviari del Mediterrani. La ministra assegura més que després d'aquest estiu també es començaran a fer els nous accessos al port de Barcelona. Declaracions d'Anna Pastor a la inauguració. Aquesta hora del Saló Internacional de la Logística que es fa a l'Hospitalet de Llobregat. Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia, Pastor ha assegurat que el corredor de la Mediterrània és una prioritat del govern central i que si no s'ha fet fins ara és perquè ni tan sols hi havia un projecte redactat. Pastor, ha defensat aquesta infraestructura? Sin duda, la planificación de las infraestructuras tiene que ser rigurosa, tiene que ser estable y tiene que lograr el equilibrio y la cohesión territorial. Pues bien, si algo va a dar cohesión interterritorial,