Justa la Fusta
Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!
Subscriu-te al podcast
Sant Just avui: fotolineres 2030, participació i urbanisme (amb Sergi Seguí), ecologia i residus, drets dels infants i agenda teatral
Panorama del programa
- Matinal amb actualitat de Sant Just i del país, energia i sostenibilitat (fotolineres AMB), premsa, meteorolgia estable, bloc d’actualitat ampliada, entrevista a Sergi Seguí (ERC), secció Natura i Medi Ambient (restauració i residus), espai Veus de la Parròquia sobre els drets dels infants, i recomanacions de teatre.
Actualitat local i premsa
Energia i mobilitat sostenible (AMB)
- L’AMB desplega el 2021: 16 noves instal·lacions fotovoltaiques i 12 fotolineres (xarxa metropolitana integrada), amb 1.314 kW addicionals i una fotolinera a Sant Just (pàrquing de la Policia Local).
- Objectius: 100% renovables el 2030 als consums municipals; potència total prevista 5 MW el 2023. La fotolinera local serà V2G (Vehicle to Grid): els cotxes podran retornar energia a la xarxa.
Titulars i portades (La Vanguardia i El Periódico)
- Negociació del CGPJ: govern i PP ultimen pacte; places per Podem i PNB.
- Vacuna solidària COVAX: Ghana rep les primeres dosis.
- Paquet d’ajuts (11.000 M€) per a empreses i autònoms; focus en turisme i hostaleria.
- Alemanya condemna per tortures a Síria (jurisdicció universal).
- Presos del procés en semillibertat; Barça 3–0 Elx.
- El Periódico: mesures anticrisi, vacunats al teatre, pla comú de Setmana Santa, i el cas Bárcenas–Aguirre; exposició del CCCB sobre Mart.
Predicció meteorològica (Carles Rius)
- Setmana i cap de setmana amb estabilitat: boires matinals trencant, sol i màximes 15–16 ºC, mínimes 8–11 ºC. Un front molt descafeïnat creua sense precipitacions.
Actualitat ampliada
- Parlament: la CUP vol la presidència a canvi d’investir Pere Aragonès; ERC ho veu bé; Junts reclama la cadira per ser la 2a força independentista. Noms: Dolors Sabater i Carles Riera.
- Brot Covid a la UAB (Vila Universitària): 24 positius i 20 pendents de PCR; cribratge, aïllaments i expedient informatiu.
- Barcelona: els radars gairebé doblen infraccions de velocitat el 2020; s’anuncien 20 radars fixos nous i més zones 30 km/h.
- Pandèmia a Catalunya: baixen ingressats i UCI; 33.000 vacunes en 24 h (un pico d’activitat).
- Junqueras demana un govern “el més ampli possible” i reactivar el diàleg. També alerta d’una caiguda del 20% dels naixements (Albert Esteve).
“El que hem de fer és treballar tots al servei del país.”
- PDeCAT vs Junts: judici per les sigles; arguments a la Ciutat de la Justícia.
- Regne Unit: prudència amb les vacances; massa aviat per reservar.
- TJUE multa Espanya (15 M€) per no adaptar una directiva de protecció de dades en processos penals.
- Esports: el Barça s’acosta al líder; Europa League, atletisme en pista coberta i NBA.
Entrevista – Sergi Seguí (ERC, Sant Just)
Memòria cultural
- Record emocionat a Joan Margarit: proximitat amb Sant Just i complicitat artística (recitals amb Carles Margarit, jazz i poesia).
Participació ciutadana i govern obert
- Crida a més i millor participació: no n’hi ha prou amb reunions informatives si després no s’integren al·legacions veïnals (cas Miranda–Canigó i mobilitat).
- Plens telemàtics: calen canals més directes (xat YouTube, menys cribatge de preguntes).
Urbanisme i habitatge
- Torreblanca: suport a habitatge dotacional de lloguer ajustant alçada i distàncies; diàleg per equilibrar interès públic i veïnal.
Funcionament institucional
- Comissions informatives amb 10 dies d’antelació: facilita a l’oposició preparar-se (més transparència i qualitat del debat).
Cultura municipal
- Espai expositiu del Mercat (1a planta): demana bases públiques i oportunitats iguals per a tothom (no programació “a dit”); Can Ginestar per a format petit i el Mercat per a gran format, però amb convocatòries obertes.
Igualtat i comunicació pública
- Campanya de residus: crítica per posar només figures femenines llençant la brossa; cal representació equilibrada.
Salut pública local
- Pla Local de Salut: l’Ajuntament ha de complementar competències (Generalitat) amb foment d’esport i hàbits saludables, salut mental, i mobilitat saludable.
Natura i Medi Ambient – Oleguer Ferraz (ALNUS/CEPA)
Restauració ecològica: Torrent de Can Cortés
- Des de 1998: viver local, reforestació (alzines i roures) i manteniment (desbrossa, reposició, proteccions contra fauna i vandalisme). Zona avui apte per passejar i desconectar.
Residus i model de recollida
- Porta a porta implantat al comerç; es proposa estendre’l a la ciutadania.
- Contenidors amb xip: eina possible però cal més conscienciació.
“Fa falta més conscienciació; provem i veiem com funciona.”
- Residus zero: a curt termini no, però sí reduir >50% el rebuig; clau reutilització i canvi d’envasos.
Urbanisme i territori
- Atents a la gestió de “la vall” (compensacions urbanístiques), Mas Lluí ja urbanitzat, Bonaigua pendent; es demana participació pública en el planejament.
Veus de la Parròquia – Drets dels infants (Justícia i Pau)
La Convenció (1989)
- Els infants (0–18 anys) són subjectes de drets i deures: alimentació, educació, salut, protecció, família, identitat, temps lliure, expressió i escolta, amb respecte a la diversitat.
Acció local de Justícia i Pau
- Anys 90: estudi sobre assetjament i convivència a escoles; campanyes solidàries (guerra de Bòsnia).
- Projecte clau: menjador escolar per a infants vulnerables al Baix Llobregat. Després de 4 anys (treball amb Síndic de Greuges i 29 ajuntaments), els municipis van incorporar beques/partides fixes.
- Compromís amb immigració i acollida (Calais) i amb equitat de vacunes als països amb menys recursos.
Missatge final
- Els infants no són “productes” ni mà d’obra del futur; cal escoltar-los, donar-los eines, ètica i límits, i diversos camins educatius.
Teatre – Recomanacions (Maica Duenyes)
- Jove Teatre Regina: El misteri d’Houdini – teatre interactiu + escape room per a públic familiar (diumenges 12 h).
- Sala Arts (c. Junqueras): Blancaneus (ds. 16:30) i Crimen Perfecto (ara en castellà; en català des del 13/3).
- Sala ON (c. Nàpols): Feliz del Terrado – comèdia de veïns tancats al terrat (28/2–27/3; passis 17:00 i 19:30 segons dia).
- Dau al Sec (Poble-sec): peça de dansa/teatre documental (Encarni Sánchez; 24/2–2/3).
- Sala Beckett: Una habitació pròpia (Virginia Woolf) amb Clara Sànchez (3–21/3). Discurs punyent sobre igualtat de gènere i econòmica.
- La Gleva: Django Edwards – Oliva a la deriva (25/2–14/3) – clown i sorpresa assegurada.
Idees clau
- Transició energètica local: fotolineres V2G i 100% renovables 2030.
- Participació real: integrar al·legacions i obrir canals digitals als plens.
- Residus: porta a porta i conscienciació per avançar cap a residu zero.
- Drets dels infants: protecció, escolta i igualtat d’oportunitats com a polítiques de base.
- Cultura segura: cartellera diversa en sales petites i mitjanes.
Seccions de l'episodi

Entrevista a Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'ERC de Sant Just Desvern
Avui s'ha passat pels micros de Ràdio Desvern el portaveu del grup municipal d'ERC-Sant Just, el regidor de l'oposició Sergi Seguí. Amb ell hem tractat els temes de l'actualitat del poble, que entre altres, han estat: la recent mort del poeta Joan Margarit, els processos de participació ciutadana que impulsa l'Ajuntament, la programació de la nova sala expositiva de la primera planta del Mercat, el Pla Local de Salut, l’exposició pública de la modificació del Pla General Metropolità, el canvi del calendari de les comissions informatives, i l'estrena al Ple Municipal del mes de febrer de la nova regidora d'ERC Desiré Slauka.

“Som Natura”, amb l’ecologista santjustenc Arbre Agulló
La secció de l’Arbre ens acosta a l’estudi de ràdio el medi ambient, la Terra, i la natura… Sobretot per saber com cuidar-les, respectar-les i estimar-les. Amb ell comentem i reflexionem cada setmana un tema destacat del món de l'ecologisme. Avui al programa hem tingut a l'Oleguer Farràs, membre de l'associació ALNUS de Sant Just, que ens ha explicat la tasca que estan fent des de l'entitat per millorar i reforestar la zona de Can Cortès.

Veus de la Parròquia
La gent del programa històric “Veus de la Parròquia” de Ràdio Desvern es passa pels micròfons del magazín Justa la Fusta per anunciar, comunicar i opinar sobre la Bonanova de Jesucrist, la vida de l’Església, la societat i el món. Avui hem tingut en directe a la Dolors Cardona i el Jesús Castro, membres de l'entitat "Justícia i Pau" de Sant Just. Han tractat el tema de la Convenció dels Drets dels Infants i Joves.

L’espai de teatre, amb la Mayka Dueñas
Una altra setmana on la Mayka ens porta les estrenes i les novetats teatrals més destacades que triomfen a les sales catalanes: musicals, monòlegs, comèdies, teatre infantil… I a més a més de fer-nos recomanacions, també comentem les últimes notícies del món de les arts escèniques, entregues de premis, festivals, nominacions… Avui la Mayka ens ha recomanat anar a veure l'obra d'intriga "El crimen perfecto" de l'autor Frederik Knott, a la Sala Arts-Teatre de Barcelona. Fins el 13 de març es pot veure l'obra en castellà i a partir de la data, en català. La dirigeix el drematurg Xavier Fuster.
Ràdio d'Esperm, sintonitzes Ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esperm, 98.1, Ràdio d'Esperm, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? S'ha de pujar de l'IVA... Està manxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Jutgen està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre he estat acoste algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè hi ha d'esperança, no? Si es fa bé. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Bon dia, Sant Just. Ara mateix són les 10 i 20. Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui són dijous 25 de febrer del 2021. I com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia. Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua López i farem el Dia Internacional d'avui 25 de febrer. Després passarem a la lectura de les portades de la premsa també amb la Lua i donarem les 5 claus informatives del dia. Tancarem la primera part del programa a les 10 i 50 amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius. A segona hora avui farem entrevista a Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just i regidor de l'oposició de l'Ajuntament per tractar l'actualitat santjustenca i els temes més candents de l'actualitat del Foblap. Després farem secció d'ecologisme, natura i medi ambient. De 12 a 1 avui rebrem a la gent del programa històric Veus de la Parròquia que com sempre anuncien, comuniquen i opinen sobre la Bona Nova de Jesucrist. També sobre la vida de l'Església, la societat i el món. Finalment tindrem a la Maica Ruinyas per parlar de teatre i que ens esbelli quines són les estrenes teatrals que triunfan a les sales catalanes. Monòlegs, musicals, comèdies, dramas, teatre infantil... Com sempre, segur que té alguna recomanació pel cap de setmana. Tot això serà de seguida. Ara us deixem amb un tema musical i comencem, no marxeu! Aquest és un tema de Bad Bunny i Rosalia. Es diu La noche de anoche. La noche de anoche fue Algo que yo no puedo explicar Espera, ando y dándole sin parar La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Cabanero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat... De veritat que... Jo no puc... Així jo no puc treballar. Algú farà aquesta, no? No, no, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. La colla passigolla. Ui, ui, ui... Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorro! Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Mola, Lua. Molt bon dia. Bon dia, Núria. Anem a fer ara els titulars, les notícies de Sant Jús, aquesta actualitat del poble que ens cal saber per estar al dia a dia, no? Exacte. Avui, recordem, som dijous ja, 25 de febrer, acabant aquest mes, que té només 28 dies. Ja està, ja ho tenim aquí. Sí, sí, eh? Està a tocar aquest final, ja el veiem. Final de mes, final de setmana, perfecte tu. I a més a més, fa bon dia, fa solet. Sí, sí, no ens podem queixar. No, doncs no. Vinga, som-hi, doncs, Lua. Doncs comencem amb que 16 noves instal·lacions fotovoltaiques en coberta, propietat de l'AMB, i 12 noves fotolíneres metropolitanes seran a realitat aquest 2021, amb una potència instal·lada total de 1.314 quilowatts. El municipi de Sant Jús es troben en licitació coberta a solars, amb una potència a pic de 53,46 quilowatts. Les instal·lacions formen part d'un programa finançat amb fons europeus FEDER, que l'AMB gestiona gràcies al conveni signat amb la Generalitat de Catalunya. Amb una inversió total de prop de 6 milions d'euros, preveu que a finals del 2023 l'AMB tingui una potència de generació instal·lada de 5 megawatts. L'AMB dissenya des del 2019 plans personalitzats per a cadascun dels municipis metropolitans que indiquen quin potencial de generació d'energia solar fotovoltaica tenen i com prioritzar les inversions. 17 municipis metropolitans ja disposen d'aquests plans i a finals del 2021 tots tindran el seu full de ruta de producció. El projecte s'inscriu en l'actuació Ajuntaments 100% Renovables dins del programa Marc d'Actuacions en Energia i Clima de l'AMB, que impulsa la neutralitat d'emissions dels seus ajuntaments amb l'objectiu que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics siguin 100% Renovables el 2030. A finals del 2021 l'AMB triplicarà la potència d'instal·lacions fotovoltaiques de propietat. La xarxa de fotolineres, de les quals aquest 2021 se n'executaran 12 amb un cost aproximat de 0,8 milions d'euros, completen les actuacions previstes. L'objectiu del programa és que cada municipi disposi almenys d'una d'aquestes instal·lacions a finals del 2021, que formarà part d'una xarxa metropolitana única d'electrolineres i fotolineres de gestió integrada. Actualment l'AMB té 7 fotolineres en funcionament al territori i 3 més construïdes a punt d'entrar en servei. A finals d'any es preveu que el nombre passarà a ser de 22. Una d'aquestes fotolineres en licitació es troba al nostre municipi, a Sant Jús, prevista just aquí davant, al pàrquing de la policia local. Seguirà la tecnologia V2G, que és Vehicle to Grid, un sistema en què l'energia pot ser venuda a la xarxa elèctrica per al conductor d'un vehicle elèctric o híbrid quan aquest estigui connectat en els moments en què no s'utilitzi pel transport. Quan les bateries dels cotxes necessitin ser recarregades, el flux s'invertirà i l'electricitat fluirà de la xarxa al vehicle. Fixa't tu que bé, aquesta posada en marxa d'aquest conjunt de fotolineres... I serà just aquí davant, eh? Home, doncs sí, ho tindrem aquí davant de la ràdio, davant de promoció econòmica... Exacte, almenys a mi només em faltarà el cotxe elèctric i ja ho tindríem. Sí, sí, només tindrem la fotolinera i ens faltarà el cotxe, eh? Exacte, ja està. Hem dit, l'UA, que són 12 les que es posaran en marxa en tot el Baix Llobregat o les que posaran en marxa AMB? És de tota l'àrea metropolitana. Vale, a l'àrea metropolitana se'n col·locaran 12 i una la tindrem aquí a Sant Just. Bueno, doncs, o sigui, tot és per apostar per aquestes energies renovables. Sí, sí. Per tant, endavant. 100% renovables el 2030, jo crec que és una gran aposta. Home, doncs sí, perquè el primer pla, que estan mirant com... El mar, sí. Sí, sí. I si t'hi fixes el barret, dius residència a l'Alzina. Exacte. Fent referència també. Molt bé, també altres titulars, doncs, alarma, sobretot a l'UAV, per aquest brot de Covid a la vila. Important. De moment, a 40 alumnes, però, clar, comença a fer testos a veure quants més estan infectats i infectades. i després també aquesta negació de la quota mínima dels autònoms a l'alça. Per tant, de moment, potser es queda igual aquesta quota. Seguim, doncs, amb més portades. Doncs sí, continuem amb l'avantguàrdia, que obre amb aquesta negociació del govern central i el PP que ultimen el primer gran pacte de la legislatura. El repartiment per a la renovació de la cúpula del poder judicial reserva dos llocs per a Podem i un per al PNB. En fotografia, la vacuna solidària arriba a l'Àfrica. Ghana es va convertir ahir en el primer país del món que rep vacunes a càrrec del programa COVAX, que impulsa l'Organització Mundial de la Salut. A la imatge, a l'aeroport d'Acra. Ghana és un dels 92 països d'ingressos mitjans o baixos que rebran dosis de franc a través del COVAX. El Regne Unit i la Unió Europea han estat els principals donants. També Sánchez denuncia un nou pla d'ajuts a empreses d'11.000 milions. El finançament beneficiarà els sectors més afectats per les restriccions, com el turisme, la restauració i el comerç. I també fa referència que a partir del març, les farmàcies catalanes ajudaran Salut a fer 10.000 PCRs diàries. I marxem cap a Alemanya perquè estableix un precedent condemnant per tortures a Síria. Alemanya va condemnar ahir a quatre anys i mig de presó un ciutadà sírià per detenir opositors i portar-los a consciència a un centre de tortures del règim de l'Assad. És la primera vegada al món que es dicta una sentència sobre Síria com aquesta en virtut del principi de jurisdicció universal. El jutge. Deixen semillhibertat els presos del procés entre crítiques al fiscal. En cultura, exposició tot sobre Mart i les seves advertències. I per últim, en esports 3 a 0 a l'Elx, el Barça recupera el tercer lloc. Doncs sí, Lua, efectivament totes aquestes notícies són les que estan a la portada de la vanguardia. Sembla mentida, sembla que hàgim llegit ja tot el diari. La vanguardia sempre ho fa. Sí, doncs sí. En primera plana posa de manifest aquesta negociació entre el PP i el govern central per aquest, diuen, primer gran pacte de legislatura. També a nivell internacional. Hem marxat fins a Alemanya per el tema de les tortures. i, doncs bé, aquest jutge que deixa en semillhibertat els presos del procés. I aquest pla d'ajuts també de Sánchez per 11.000 milions a les empreses. També destacat del Barça, que sembla que recupera una mica. Remonta una miqueta. Sí, eh? A veure, amb aquest 3 a 0 a l'Elx. Molt bé, doncs, Lua, hem comentat l'avantguàrdia. Ara ens falta un per això, eh? el periòdico. Exacte, ens falta el que fem sempre últim, que és el periòdico, que obre amb aquestes mesures anticrisi del govern per a empreses i autònoms. Les Pymes rebran una cinquena part de l'ajuda que necessiten. Economia última, un pla d'equitacions i transferències d'11.000 milions per al turisme i l'hostaleria. València ja ha posat en marxa un programa d'assanejament amb fons europeus. I en una entrevista al president de Pymec, Antoni Canyete, que diu que no s'entendria que rescatessin bancs i no Pymes. En fotografia, ha vist vacunats al teatre. Nombroses persones grans ingressades en centres geriàtrics de Madrid i que ja han sigut vacunades contra la Covid van assistir ahir a una funció especial organitzada pel Teatre de Gran Via. Sanitat, reclama a les autonomies un pla comú per a Setmana Santa. També fa referència a aquesta declaració judicial i és que Bárcenas diu que va entregar a Guirre 60.000 euros d'un constructor. En referència a esports, aquest Barça, que diu l'Elx va aguantar el Barça al Camp Nou fins que va voler Messi per 3 a 0. I per últim, fa referència a aquesta exposició de Mart i diu que el CCCB repassa el vincle cultural amb el planeta vermell. Doncs sí, l'U, efectivament, també aquesta primera fotografia que surt al periòdic, com d'uns avis passejant per... També és entranyable, eh? Avui les voltades... Sí, sí. Surten aquí, doncs, tres avis passejant, suposem, clar, per la Gran Via. Clar, fent cua, no? Potser pel teatre. Fent cua, sí, o per voler entrar a la sala, clar, a veure el teatre, aquestes primeres activitats. Recordem, però, que també el govern està comentant que estem a les portes potser d'una quarta onada amb el tema d'aquestes variants. Sí, sí. Que està una mica el tema descontrolat. A veure... Caldrà veure també per Semana Santa, cada cop falta menys... Sí, deixen una mica, no... Sí, sí, falta menys, encara queden algunes setmanes, òbviament, però cal estar a la White. I també, doncs, destaca el periòdico aquesta victòria del Barça. I el tema de Bárcenas, que posen el punt de mirar a Guirre, que avui la sentíem també, amb declaracions, doncs bé, òbviament despudricant contra l'extresorer del PP. Exacte. Molt bé, doncs, Lua, ja hem llegit les portades dels diaris d'avui 25 de febrer. Els redients s'escoltaran, per això, a la una amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just i també a les set amb l'informatiu del vespre i, a les hores en punt, amb els butlletins horari dels titulars de les notícies de Sant Just. Sí, amb tu ens veiem demà al matí, com sempre. Molt bé, doncs, Lua, fins demà. Fins demà, Núria. Adeu. Vinga, i ara deixem un tema de Nora Jones. I waited till I saw the sun I don't know why I didn't come I left you by the house of fun I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come When I saw the break of day I wish that I could fly away Instead of kneeling in the sand Catching teardrops in my hand My heart is drenched in white But you'll be on my mind Forever Out across the aimless sea I would die I would die in ecstasy I would die in ecstasy But I'll be a bag of bones Driving down the road alone My heart is drenched in white But you'll be on my mind Forever Ever Something has to make you run I don't know why I didn't come I feel as empty as a drum I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come Well, I don't know why I didn't come Doncs vinga, anem a fer ara, tot seguit, la predicció del temps amb el Carles. Hola, Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, amb temperatures bastant agradables i amb el cel bastant clar. Sí, avui hem començat un altre cop amb boira al matí, aquests núvols s'han anat trencant, no ha estat tan persistent com en dies anteriors, la boira avui s'ha trencat més aviat, i ahir també es va trencar, o sigui, finalment el sol va ser el protagonista i, a més, es va disparar la temperatura. Vam superar els 17 graus al migdia, que és un valor més de finals de març o de principis d'abril, que no pas del mes de febrer, però estem vivint una segona part de l'hivern molt càlida, molt sol, molt tranquil·la, i realment, doncs, els mapes a curt o mig a termini tampoc no ens avisen de cap canvi radical ni d'una tornada a l'hivern. Així, doncs, que seguirem amb un temps bastant tranquil. Avui ens creu un front, però ara és un front que... Bé, li diem front perquè... Li diem front per dir-li alguna cosa, no? Alguna coseta, pobret, perquè sense nom faria pena. El que tindrem és aquests núvols que estan en Canara, tenim el sol com a protagonista, però a partir del migdia veurem que hi ha núvols alts i prims que aniran creuant al país. És un front que sí que dona precipitació a Portugal, que ho està donant a Cantàbria, però quan arribi aquí arriba molt descafeinat, arribarà desfet, i creuarà per sobre nostre aquesta tarda, vespre, nit, deixant aquests núvols alts i poca cosa més. O sigui, potser darrere ser una miqueta més d'aire fred, però molt poca cosa. Avui la temperatura màxima, creiem, esperem, que quedarà una miqueta més curta. No s'arribarà als 17 i potser ens quedem entre els 15 i els 16. Tot i així, hem baixat fins a 10, ahir la mínima va ser de 12, o sigui, ja hem baixat un parell de graus. Per això calculem avui que al migdia, doncs, aproximadament... No serà tan, tan càlid. No, però... Però igualment, clar, no, no. O sigui, fred no en farà, o sigui, que seguirem amb una tònica bastant avorridota. Demà serà un dia molt semblant al d'avui, amb buiretes al matí, aquestes boires es trenquen, el sol té el protagonisme, tenim així alguns núvols baixos que queden a punts de la costa, però el sol sempre té protagonisme, i no només divendres, sinó que també el cap de setmana sembla ser que serà una situació molt semblant. Si demà canvia una mica el cap de setmana, però vaja, no li veiem massa esperances, i seguiríem amb un temps molt igual tots els dies. O sigui, el que tenim avui, se repetirà demà divendres, també dissabte, diumenge, el cap de setmana, amb unes temperatures que variaran molt poc, entre els 15 i els 16 graus de màxima, mínimes entre els 11 i els 8, o sigui, que tampoc, depèn de si la nit queda serena, doncs tenim una miqueta més de fresqueta, però vaja, que tampoc no re de l'altre món, o sigui, que de moment... De moment tot igual, eh? Sí, tenim un temps bastant avorrit, sense grans canvis, allò del frontet d'avui ho hem dit, si hagués sigut una època on hi hagués més activitat, és que no cal ni comentar-ho, perquè és un temps que només ens passa a la cua i no ens farà massa cosa més. O sigui, que temps molt tranquil i molta estabilitat, i de moment no hi ha massa canvis previstos pel cap de setmana, o sigui, que de moment sembla que el cap de setmana serà bastant tranquil. Molt bé, doncs ens quedem amb aquestes informacions, tu, mantenim igual el dia, multiplicat per divendres, per dissabte, per diumenge, almenys. Bé, no hem volgut entrar amb la setmana vinent, que tampoc no té pinta que hagi de passar massa cosa, però vaja, els temps, a vegades el temps canvia... Sobtadament. ...de vuit hores, sí, a vegades canvia una miqueta, i potser, qui ho sap, doncs tenim una situació diferent. Ja ho veurem. Molt bé, doncs, Carles, gràcies per les prediccions del temps, demà tornarem a la mateixa hora, amb més informacions de la Meteo. Que et tinguis un bon dia. Igualment, que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Doncs seguim parlant de més actualitat informativa. Anem a repassar alguns dels titulars que hem comentat amb la Lua sobre les portades dels diaris. El diari ara posava de manifest que la CUP demana presidir el Parlament a canvi d'investir a Aragonès. Esquerra ho veuria amb bons ulls, mentre que Junts per Catalunya manté que el més normal és el que els hipertoqui amb ells. Primer moviment de transcendència entre les negociacions per la investidura. La CUP vol aprofitar la bona mà que li brinden els nous diputats del 14 de febrer i que la fa torna a ser decisiva per desencallar la legislatura. Així, els CUPaires reclamen presidir el Parlament a canvi de donar els seus vots per fer president de la Generalitat Pere Aragonès. Segons han pogut saber alguns mitjans, l'aposta per comandar. La segona institució més important del país passa per davant de la possibilitat d'entrar a formar part del govern i és una condició sine qua non per investir el candidat d'Esquerra. De fet, la CUP ja ha posat dos noms sobre la taula per encapçalar la institució. El de cap de llista, Dolors Sabater, i el del número dos de la candidatura, Carles Riera. Res serà fàcil. Tot i que Esquerra veuria amb bons ulls que els CUPaires, doncs això, presidissin la cambra catalana, junts per Catalunya no tant. Els de Laura Borràs recorden que en els últims anys la presidència del Parlament sempre ha sigut per la segona força independentista més votada i, per tant, creuen que els pertoca a ells presidir la cambra. Tot s'haurà de veure amb les futures negociacions. Anem a més notícies, perquè també hem comentat aquest broc de Covid-19 que afecta una quarantena d'estudiants a la vila universitària de la Universitat Autònoma. La universitat està obrint un expedient per aclarir l'origen dels contagis. Tenim sobre la taula aquest brot a la UAB. De moment, suma per ara 24 estudiants contagiats i 20 més pendents del resultat de la PSR. Segons han pogut saber alguns mitjans, i també ho han confirmat fons a la universitat, el Departament de Salut ha informat al centre universitari que s'ha detectat aquest broc de Covid a la vila universitària de la UAB, el complex residencial amb unes 2.000 places d'allotjament amb pisos compartits per als estudiants del campus. Segons els mateixos fons, la UAB obrirà un expedient informatiu per saber l'origen d'aquest broc, i avui o demà, com a molt tard, es faria un cribatge als residents de la vila universitària. Els estudiants que han donat positiu i també els que estan pendents d'una PSR de moment estan aïllats en pisos que ja es van deixar buits a l'inici d'aquest curs en el marc del protocol de la universitat davant de la pandèmia per si calia fer confinaments selectius com ha acabat passant. La majoria dels afectats tenen símptomes lleus o bé són asimptomàtics. Es tracta d'aquest brot, el primer, amb aquestes característiques que es detecta en una universitat catalana. Des del mes d'octubre els estudiants universitaris fan classes telemàtiques, unes restriccions que han generat molt de malestar entre la comunitat estudiantil. A mitjans de febrer, però recordem que el govern va relaxar una mica les mesures i els alumnes de primer curs sí que tenen algunes hores presencials als campus. I sí que s'havien detectat alguns brots en residències d'estudiants a l'inici de curs, abans, però, que es decretés la docència virtual. Anem també a parlar sobre més confinaments i és que el confinament fa disparar les denúncies per accés de velocitat a Barcelona. Els sinistres de trànsit han baixat, això sí, un 38% el 2020, però les infraccions detectades pels radars gairebé s'acaben doblant. La reducció del volum de trànsit vinculat a la pandèmia ha tingut dues cares a Barcelona durant el 2020, una de positiva i és la reducció de la sinistralitat i l'altra, que és la que preocupa els responsables de seguretat de la ciutat, és aquest increment de la velocitat fins al punt que els radars van detectar gairebé el doble de conductors que pitjaven l'accelerador més del permès. S'ha passat de 347.173 denúncies a 604.173. 104, gairebé el doble. I els mesos en què n'hi ha hagut més són els de confinament més dur quan els conductors circulaven pràcticament sols a les carreteres per la falsa sensació de seguretat que feien els carrers buits com ha denunciat la regidora de mobilitat Rosa Alarcón en el balanç anual de la sinistralitat de la ciutat. No hi ha sorpreses pel que fa als punts que concentren més topades són aquells amb més volum de trànsit on se circula a més velocitat i on els semàfors es coordinen per afavorir el vehicle. Encapçalen el rànquing al carrer Aragó i la Gran Via sobretot a la confluència amb altres vies molt transitades com el carrer Valmes. tant Alarcón com el tinent d'alcalde de seguretat Albert Batlla han coincidit en remarcar que el de la velocitat és un tema que preocupa i que els portarà a anunciar mesures amb la col·locació de nous radars. Se'n van anunciar 20 de nous de fixos al centre de Barcelona aquest 2021 i el pla es detallarà la setmana que ve. També s'està mirant de reduir el límit de velocitat a 30 km per hora en el màxim nombre possible de carrers o en els canvis de la coordinació semafòrica. D'aquests últims ja se n'ha fet el carrer Consell de Seny des que s'ha posat en marxa la pacificació tàctica de la via. Doncs bé, ja ho sabeu, en marxa està aquest pla per millorar el trànsit de la ciutat de Barcelona. Prop d'un centenar menys d'ingressats, 94 pacients concretament menys dels que hi havia ahir, tot i que encara hi ha més de 1.800 persones ingressades. A les UCIs també ha baixat el nombre de malalts amb Covid, 18 malalts menys que ahir. Són però encara molts, 569 els pacients crítics. Pel que fa de funcions han mort 22 persones a les últimes hores. Sobre vacunats, Salut informa que ahir es van posar 33.000 vacunes, concretament 31.500 primeres dosis i 1.500 segones dosis. És un dels dies amb un increment de vacunacions notificades més alt des que va començar a vacunar-se ara fa dos mesos. Per fer-nos una idea, ahir es van notificar 10.000 vacunacions i abans d'ahir prop de 14.000. En les últimes 24 hores en canvi 33.000. Més notícies amb Carlos Baraibar. El líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, insisteix a defensar un govern el més ampli possible que garanteixi una legislatura estable i llarga. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Junqueras ha instat els partits a deixar de banda els vetos. Que tothom, insisteixo, a l'empòs i els interessos del país, els vetos creuats dels uns cap als altres. No es tracta d'anar dient no, no, jo amb aquest no vull fer-hi res, no, jo amb aquest no em cau bé, aquest no hi vull treballar. No, no, el que hem de fer és treballar tots al servei del país. No estem aquí per sentir-nos còmodes personalment, sinó que estem aquí per ajudar que el nostre país se'n surti. Junqueras ha emplaçat el govern espanyol a reactivar el diàleg com més aviat millor i ho ha qualificat de molt decebedor el paper de l'executiu del PSOE i d'Unides Podem. Junqueras, a més, s'ha mostrat sorprès per la decisió del jutjat de vigilància penitenciària de no suspendre el tercer grau. Els naixements a Catalunya podrien caure un 20% a causa de la pandèmia. Ho ha avançat el matí de Catalunya Ràdio el director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve, tenint en compte les primeres dades que arriben del mes de gener en comparació amb l'any 2020. Fa una colla d'anys que estem baixant el nombre de naixement al voltant del 3 o 4%. Probablement això, jo crec que es pot consolidar una baixada del 20%, probablement respecte a l'any passat i això voldria dir tenir una fecunditat de les més baixes que s'han registrat mai a Catalunya i a Espanya perquè ara tenim de promig per les dones nascudes a Espanya 1,17 i potser tenim una fecunditat que pugui estar al voltant d'1 que és molt, molt, molt, molt baixa. El 7 d'octubre és la data del judici entre el PDeCAT i Junts per Catalunya per dirimir qui es queda amb la propietat de les sigles de Junts. La formació de Bombaí va denunciar la de Puigdemont perquè considera que aquests es van apropiar irregularment del nom del partit. Avui s'ha fet la vista prèvia a la ciutat de la justícia on les dues parts han defensat els seus arguments. Ciutat de la justícia, Maria Núria Revelle. Hola, bon dia. Agustí Carles, advocat de Junts per Catalunya, ha rebatut en aquesta vista el retret que li fa al PDeCAT d'apropiar-se del capital polític del Partit Demòcrata. S'ha referit així a un acord de la Junta Electoral Central del 14 de gener d'aquest any. Junts per Catalunya es va presentar a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019 traient més del 5% dels vots i per tant aquí ja se li reconeix un capital polític propi de Junts per Catalunya. El fet que el reconegui com a grup polític significatiu vol dir que Junts per Catalunya no tot és el PDeCAT. La lletrada del PDeCAT sosté que els de Puigdemont s'han fet de manera irregular amb les sigles de Junts i confonen la ciutadania. Maria Núria Revelle, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia. El primer ministre britànic Boris Johnson demana paciència als seus ciutadans a l'hora de fer plans per les vacances i avisa que és massa d'hora per saber què es podrà fer aquest estiu. Johnson va presentar dilluns un pla de desescalada del confinament al Regne Unit que hauria d'acabar a finals de juny. En el mateix sentit que Boris Johnson s'ha pronunciat al ministre de Transport britànic Grant Shapps. Bé, em temo que ara és massa aviat per fer reserves tant a nivell nacional com internacional. Bàsicament perquè ara no es pot sortir de casa excepte per algunes raons i anar de vacances no és una d'elles. Ara no puc fer cap recomanació excepte que us quedeu a casa i seguiu les normes. I és que les autoritats britàniques estan preocupades perquè els seus ciutadans no es barregin amb les poblacions no vacunades a l'estranger. El Regne Unit és el tercer país de tot el món amb més gent vacunada proporcionalment amb la seva població. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna a Espanya a pagar una multa de 15 milions d'euros per no haver aplicat la Directiva Europea de Protecció de Dades Personals. Brussel·la, Jordi Baró. Bon dia, multa milionària a Espanya per no aplicar una llei europea 15 milions d'euros a partir d'avui que imposa el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a l'Estat per no haver adaptat la Directiva de Protecció de Dades Personals amb processos penals. La disputa es remunta a fa tres anys. El 2018 la Comissió Europea va demanar les primeres explicacions a Espanya per la falta d'aplicació de la llei i Espanya va assegurar que el procediment administratiu estava en curs i que el retard esdevia al context polític amb el govern en funcions. La Justícia Europea sentencia avui que hi ha un incompliment per part d'Espanya de les seves obligacions i destaca que ha persistit perquè el maig de l'any passat quan van acabar les al·legacions per escrit tampoc s'havia pres encara cap mesura per aplicar la llei. A banda de la multa de 15 milions d'euros s'assumaran 89.000 euros més per cada dia de retard en pagar a partir d'avui. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les. Els esports amb Montserratia. A aquesta hora el Barça fa un entrenament de recuperació després de la victòria a Ida Van Nelts per 3 a 0 que el situa provisionalment a 5 punts del líder l'Atlètic de Madrid. Van marcar dos gols Messi i un Jordi Alba. El pròxim partit és dissabte també de Lliga al camp del Sevilla. A la Champions victòria de Madrid 0 a 1 al camp de l'Atalanta a l'anada dels vuitens. L'equip blanc va aprofitar l'expulsió d'un jugador de l'Atalanta des del minut 17. Avui el Lliga Europa Nàpols Granada 2 a 0 favorable als andalusos. Manchester United Reial Societat els Donostiarres amb poques opcions van perdre 0 a 4 i Villarreal Salzburg 0 a 2 per als gruguets. En atletisme 4 catalans a la llista per a l'europeu amb pista coberta que es disputa la setmana que ve a Polònia. Són Esther Guerrero als 1.500 Xenia Banach als 60 tanques Maria Vicente al Pentatlor i Adelmeixal als 3.000 metres. I a l'ND els punts de Riqui Rubio que ha forçat la pròrroga no han servit els Minnesota per guanyar. Han tornat a perdre davant Chicago per 133 a 126. Els Lakers continuen la seva davallada han perdut 114 a 89 a la pista de Juta i Jàs Margazola ha notat 8 punts. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Bon dia. Són les 11 i 7 minuts. Us informa l'Ua López. A finals del 2021 l'AMB triplicarà la potència d'instal·lacions fotovoltaiques de propietat. 16 noves instal·lacions fotovoltaiques encoberta i 12 noves fotolineres metropolitanes seran una realitat aquest 2021 amb una potència instal·lada total de 1.314 quilovats. Al municipi de Sant Just es troben en licitació cobertes solars amb una potència de pic de 53,46 quilovats. La xarxa de fotolineres de les quals aquest 2021 se n'executaran 12 amb un cost aproximat de 0,8 milions d'euros completen les actuacions previstes. L'objectiu del programa és que cada municipi disposi almenys d'una d'aquestes instal·lacions a finals del 2021. Una de les fotolineres en licitació es troba al nostre municipi a Sant Just prevista al pàrquing de la policia local. Seguirà la tecnologia Vehicle to Grid. Al projecte s'inscriu en l'actuació ajuntament 100% renovables dins del programa Marc d'Actuacions Energia i Clima de l'AMB que impulsa la neutralitat d'emissions dels seus ajuntaments amb l'objectiu que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics siguin 100% renovables el 2030. L'AMB posa en marxa el primer visor d'equipaments metropolità. El visor d'equipaments de la Metropolis de Barcelona és una eina digital que aglutina un conjunt de dades geogràfiques amb informació exhaustiva i precisa de tot tipus d'equipaments que tenen la funció de proporcionar un servei a les persones i milloren la qualitat de vida, potencien la cohesió social i impulsen la competitivitat dels entorns empresarials. La novetat principal és que proporciona una radiografia de conjunt i recopila tota la informació relativa als equipaments o de si la titularitat és pública o privada. Aquest nou instrument neix de la necessitat de disposar d'informació detallada sobre els diferents equipaments del territori metropolità per millorar la planificació urbanística i ajustar-la a les necessitats municipals. Divendres es projectarà Sant Feliu de Llobregat la pel·lícula Al final de la vida de Carlos Benpar. Es tracta d'una projecció molt especial ja que és un llarmetratge del 2008 que per decisió del seu director només es projecta un cop l'any. Així doncs aquesta serà la catorzena projecció anual de la pel·lícula. El llarmetratge té dos protagonistes absoluts la mare de l'autor i el propi cineasta. Rodada pocs mesos abans de la mort d'ella quan només ell ho sabia la mare reviu la vocació cinematogràfica del fill recreant instants d'aquella època a la vegada que narra la seva pròpia història personal entregada totalment al seu fill. La seva única projecció anual concentrada sempre el dia 26 de febrer de cada any té una explicació. Es tracta d'una data que no és casual ja que aquell dia de 1964 mare i fill van veure la pel·lícula que afirmen que va determinar el seu destí. La projecció d'aquesta pel·lícula doncs serà efectivament demà 26 de febrer a les 6 de la tarda al Cinebaix. I això està tot per les 11. Tornem amb més informació al bolletí horari de les 12 del migdia. Fins ara mateix. Bet aquí una vegada. Un programa de comptes que realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Comptes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Atenir-hi, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! đầu yere! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs bé, ara mateix, passar un minut d'un quart a dotze del matí, seguim el magasin Matinal de Ràdio d'Esberna, el Just de la Fusta, segona hora del programa. Avui som dijous 25 de febrer i ens toca fer l'entrevista. Tenim amb nosaltres en Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just, regidor de l'oposició al ple de l'Ajuntament. El tenim per parlar de l'actualitat Sant Justenca i dels temes que, bé, més afecten el dia a dia en la ciutadania del poble. Ja el tinc al telèfon, saludem-lo. Hola, bon dia, Sergi. Bon dia, Núria. Doncs bé, comencem, si et sembla, amb un tema. La setmana passada ens va deixar el poeta Joan Margarit. Esquerra, vau tenir la regidoria de cultura durant uns quants anys. No sé si això us va fer estar en contacte amb ell per més motius, però bé, el cas és que és un amor molt sentida aquí al poble. Sí, moltíssim. És evident perquè és una gran pèrdua no només pel poble, sinó per tota la cultura, per tot el país. en general, no només per la poesia. Jo crec que la figura d'en Joan va traspassar el món de la poesia, de la literatura, no?, i s'ha convertit en un referent indispensable per la cultura del país. i, a més a més, teníem la sort de poder-lo gaudir al nostre municipi. No era estrany trobar-se el Joan caminant tranquil·lament pel carrer Bonavista o regirant llibres que el llibre té o anant a la biblioteca a fer consulta, no? En Joan era una persona molt accessible, ja ho vaig deixar dit a les xarxes de seguida que vaig poder, no? Però amb en Joan, sempre que li demanaves alguna cosa, evidentment es mirava l'agenda, perquè era un home molt ocupat i amb moltes obligacions, però si li permetia no tenia mai un no per Sant Just. I el vam poder gaudir moltes vegades amb actuacions de molta qualitat, perquè recordo dues especialment, una al vestíbul de la biblioteca, que no s'hi cabia, només era un dia que plovia, era l'octubre, i va fer una actuació amb el seu fill Carles, el saxo, magnífica. Ells dos ja feien recitals junts, perquè a Joan li agradava molt el jazz i al Carles, doncs, toca peces de jazz amb el saxo on era excepcional, també. I ells dos ja tenien un espectacle, per dir-ho així, no? Que vam tenir el gust i el plaer de tenir-lo en petit comitè a la biblioteca, no? I també recordo una conversa que ens va regalar també amb un dels seus grans amics, a Can Ginestar, que va ser espectacular, no? Volem sentir dues persones amb aquests coneixements aquí al costat de casa, no? I és una gran pèrdua per això, per aquestes dues dimensions que tenia ell. Jo ja el coneixia abans de ser regidor de cultura i després he pogut tenir molt més contacte, evidentment. I a més conec el Carles, el seu fill, des de fa moltíssims anys i ha estat una pèrdua molt sentida, de veritat. Tot sigui en bons records amb en Margarit. I tant. Seguim ara amb més temes, Sergi. Com és el cas de la participació de la ciutadania Sant Justenca, debaten ses també a les xarxes, també al darrer ple, sobre si l'actual equip de govern compta amb l'opinió dels Sant Justencs. Sant Justenca és l'hora de prendre algunes decisions o desenvolupar alguns plans. Des d'Esquerra esteu satisfets amb les opcions? Això sí que dona l'Ajuntament. No, no, sempre poden ser més i millors. Sí que és cert que hi ha processos engegats, com pot ser el de la casa de la dona. i sí que és cert que també el Pla d'Actuació Municipal, doncs ja explica una mica les línies estratègiques de l'equip de govern, però no, sempre podrien ser millor. Recordem que quan vam seguir nosaltres, doncs el Pla d'Actuació Municipal es va votar per la ciutadania. i crec que és una línia que si es perd es deixa de fomentar aquesta participació. És a dir, l'excusa que no hi participa mai ningú, sempre són els mateixos, o la poca participació que hi ha no és representativa de la ciutadania, són excuses que poden servir per descartar aquesta participació ciutadana, però que jo crec que ha de ser al revés, que ha d'incentivar encara fer-ho molt millor, perquè encara participi molta més gent. Però clar, és l'excusa senzilla. Com que participa poca gent, deixem de fer aquesta participació ciutadana perquè l'esforç no paga la pena, jo crec que és el contrari. El que hem de fer és saber per què la gent de Sant Just no participa en aquests processos i intentar millorar-ho. Potser no ens dirigim al públic objectiu que toca, potser volem abarcar massa, potser el més senzill seria fer grups més partits, de participació. Jo crec que a aquest equip de govern li falta una mica amb Esquerra, en aquest sentit. I sí que és cert, per exemple, us posaré un exemple molt clar, amb el veïnat del barri de la Miranda, Canigó, es va fer una trobada amb representants del veïnat i el regidor de mobilitat per parlar sobre el pla de mobilitat derivada de la institució de Miranda. Els partits de l'oposició van poder ser com a oients, sense veu, diguem-ne, i allà els veïns van fer tot un seguit de propostes i ja van anunciar que les farien de manera molt més acurada presentant al·legacions en el projecte, perquè sempre per escrit pot ser molt més detallat que en una reunió, que sempre et pots deixar coses. Bé, doncs, aquestes al·legacions s'han respost amb una... Bé, per començar l'oposició encara no hem vist si s'han respost en aquestes al·legacions, però sí que el veïnat ens ha fet saber que els hi ha respost d'una manera molt genèrica. I no pots fer una reunió amb veïnat i dir-li que tot el que t'han proposat, absurdament tot, no serveix i no aplicarem res. Clar. Sí que es pot trobar alguna cosa que millori allò que tu has pensat, no? Però si es presenta un invento 100 al·legacions i les 100, les descartes totes, home, doncs no em digueu que una, una, no podria ser bona idea i intentar aplicar-la, per exemple, no? Per tant, participar, o per més gran participació ciutadana, no és fer reunions per escoltar i després no fer res. Clar. Això és una participació que nosaltres no entenem així, la veritat. A les xarxes socials també el veïnatge, els veïns i veïnes d'aquesta zona, de la Miranda, també posaven de manifest que s'havien fet un conjunt de preguntes en el darrer ple, en el mes de gener, i que no es van respondre o s'havien canviat de forma de llegir les preguntes que havien enviat perquè es llegissin durant el ple. Sí, de fet, des que som als plens telemàtics, el tema de la participació ciutadana ha canviat, no? Evidentment, la gent ja no pot assistir a la sala de plens i fer la seva pregunta, sinó que l'han d'enviar prèviament per correu electrònic, no? Clar, això fa que hi hagi d'haver un cribatge, entenem que hi ha un cribatge, i desconeixem quin és l'original i quin és el que al final s'acaba llegint i s'acaba responent, no? Llavors, en aquest sentit, la CUP ha entrat un prec que va en aquesta línia, no? A l'emoció de... Ai, a l'emoció, perdó. En el ple d'avui, no? En el ple d'avui. Han entrat un prec en aquesta línia, cosa que recolgem de totes totes. Els precs ni es voten ni res similar, però en aquest cas, entenem perfectament que s'hagi presentat i els donarem tot el suport. I s'ha de trobar una manera que la gent pugui participar d'una manera molt més directa amb els plens telemàtics, ja sigui habilitant el xat de YouTube o alguna qüestió similar, perquè fer aquesta pregunta prèvia fa que hi hagi això, no? Que hi hagi una feina de cribatge que, bé, com que és de cuina cap a dins, doncs la resta no sabem exactament què és el que s'està cuinant o amb quins ingredients es cuina, no? I al final, quin és el plat que ens presenten. Sense marxar de participació ciutadana, això ens serveix també per encara el següent tema, ubicat també amb el que fa per urbanisme. Es va escoltar els veïns quan es van reunir la gent de Torre Blanca per al tema de la modificació del Pla General Metropolitana en aquella zona, Torre Blanca, carretera? Això és diferent. A veure, en aquest sentit, el veïnat de Torre Blanca que va assistir a un dels últims plens, bàsicament el que va demanar va ser que no es construís un edifici. És a dir, el veïnat que ja s'havia comprat el seu habitatge, no? Suposo que la promotora els hi deuria dir que allà no s'hi construiria mai res, no? El que passa és que hem de saber que quan un sol està qualificat d'equipament, equipaments també són pisos dotacionals de lloguer per gent jove, per gent gran, per famílies monoparentals, per famílies nombroses, etcètera, etcètera. La tipologia és la que vulguem, però també s'hi pot fer. El primer projecte projectava l'edifici encarat a un carrer i amb una alça d'aix. Jo crec que en aquest sentit, si t'has escoltat algunes reivindicacions dels veïns, perquè el projecte que se'ns va presentar havia canviat l'ubicació dels edificis i a més a més els havia nivellat a unes quotes més baixes. Per tant, en aquest sentit, sí. El que passa és que aquí sí que és cert una cosa. Quan hi ha participació ciutadana hi ha dues vies confrontades, no? La que defensa l'administració i la que defensa l'administrat. I s'ha d'arribar a un punt mig, no? I el que defensava en aquest cas l'administrat era que allà no s'hi construir res. Doncs, home, si podem construir 20 habitatges de lloguer, doncs fem-los, en aquest sentit. Nosaltres estem a favor de la construcció d'aquest edifici d'habitatge. Ara, que es pot fer de tal manera que quedin més separats de la façana de l'edifici que ja està construït, que quedin més baixos, que tot això es pot treballar. I jo crec que aquí sí que hi ha hagut un cert diàleg. És veritat que, com passa sempre, la resposta que dona l'administració no satisfà l'administrat, perquè no satisfà la seva reivindicació màxima que és que allà no s'hi construixi res, no? Bé, en aquest sentit, que tot es pot fer millor, sí. Que es pot fer amb més diàleg i més reunions, sí, també, també. És veritat. Però en aquest sentit, o en aquell espai de Torre Blanca, home, s'ha fet millor que en d'altres espais del municipi, però s'ha fet perfecte. Clar. Bé, Sergi, seguim amb més temes del ple, del ple del mes de gener, perquè es va aprovar per unanimitat aquest canvi de calendari, no, de les comissions informatives. Com ha anat per aquest ple del mes de febrer? Entenc que ja heu tingut la informació uns dies abans, no? Sí, de fet, deu dies abans del ple. Abans ho teníem una setmana abans, ara ho tenim deu dies abans. Penseu que, per l'oposició, que no tenim dedicació horària a l'Ajuntament, diguem-ne, més enllà del nostre temps lliure, poder disposar de tota la setmana per poder buscar documentació, per poder mirar tots els expedients, doncs com més temps tinguem millor. Abans, què ens passava? Doncs que el dilluns a la tarda ens convocaven amb l'ordre del dia per la comissió informativa del dimecres. Per tant, teníem un dia i mig, per dir-ho així, per intentar saber de què van els temes que van a la informativa, per entendre'ns. Perquè amb tan poc temps no pots mirar-te tots els expedients i tots els tràmits que pengen d'un expedient. Quan fas la informativa, i quan tu tens aquesta visió prèvia i fas la informativa, pots demanar preguntes, pots entrar més al detall. I després, dijous, divendres, cap de setmana, i tota la setmana següent, fins al dia del ple, per entrar més al detall i preparar-te exactament el ple. Preparar els intervengers, preparar el posicionament de vot, preparar quines preguntes faràs, etcètera. Si això, podem guanyar temps, millor. És a dir, si el dijous, tard, divendres al matí, ens convoquen les informatives pel dilluns, ja tenim el cap de setmana per fer-los aquesta prèvia, i després de les informatives ja tenim 10 dies ben bé per poder-nos preparar el ple. Tot i així, tot i que tenim més temps, bé, continuarem tenint punts d'urgència en el ple, continuarem tenint mocions que es presenten un dia i al cap de tres canvien el redactat perquè s'ha arribat a algun acord. Bé, aquestes coses no ens les traurem de sobre, però com a mínim, doncs ara disposem d'una mica més de temps per poder-nos preparar bé tot el que ve al ple, que en aquest de febrer no és poc. També, en el torn de preguntes, es va tractar el tema de la programació de l'espai cultural de la primera planta del mercat. Com ha quedat el tema? S'ha esclarit una mica com, o almenys quines bases es faran servir per la programació que hi haurà com el celler? Bé, ho hem aclarit després de llegir l'article de la Vall d'Averg, d'aquest mes, on la regidora fa unes declaracions que en aquella sala no hi ha bases per presentar-se i que a més a més està oberta a artistes d'altres municipis i que, diguem-ne, la sala de Can Ginestà quedarà per artistes locals de petit format i l'espai de sobre del mercat podrà ser per obres de gran format i que a més a més està oberta a artistes de tota la comarca o de la resta del país perquè s'ha de donar aquesta lliucràsia, diguem-ne, en aquest espai. Nosaltres creiem que és un error, creiem que és un error perquè està molt bé intentar posicionar-se a la comarca i al país i creiem que s'ha de fer, però també creiem que hi ha d'haver igualtat d'oportunitats per a tothom i per tant no ens sembla bé que la sala diguem-ne, diguem-ne així entre cometes petita que fins ara era l'única que era la sede de Can Ginestà que quedi només reclosa, diguem-ne, pels artistes locals i a més a més hagin de presentar un seguit de documentació, hagin de presentar un projecte, etcètera, etcètera, per tant els fem passar tot un seguit de procediment administratiu que ens sembla correcte perquè al final si volem que hi hagi una certa qualitat i hi ha d'haver un cert privatge i al final d'aquest procés hi ha una comissió que otorga un seguit de puntuacions i que fan que els projectes doncs siguin més ben o més malvalorats, diguem-ne, però en canvi la sala gran, entre cometes, la sala que es vol potenciar, doncs la seva programació està s'edit. Ja. Edit i per tant de manera totalment subjectiva i això creiem que no pot ser de cap de les maneres. No pot ser, tothom ha de poder accedir a aquest espai. És a dir, unes bases públiques, no? Voldríeu, més o menys? Unes bases, exactament, volem unes bases públiques i volem que tothom pugui tenir la mateixa oportunitat perquè si no, el que ens està passant o el que ens passarà és que si no coneixes la persona adequada no podràs exposar la primera planta del mercat municipal. Serà així. El resum és aquest. Una altra qüestió, Sergi, que també va tractar la Montse, va ser, la Montse Molinero, va ser, fer referència als cartells de la nova campanya de recollida de residus en què, doncs bé, apareixien els cartells, imatges, figures femenines llançant la brossa i, doncs bé, ho veu comentar que no era una campanya del tot igualitària perquè no es veien figures d'homes o masculines que, doncs bé, fessin aquest gest de llançar la brossa, no? Heu vist si s'han canviat algun tipus de cartells? No, en principi no. No, no, en principi no han canviat res. Continua tot igual amb aquesta campanya informativa i no crec que ja ho fàssim perquè el cost de fer aquest canvi seria bastant alt. Seria tornar a dissenyar, tornar a imprimir, tornar a descol·locar, tornar a col·locar i entenem que no canvia una mica que és un descuit des de l'inici. Molt bé, i ara marxem ja al ple d'avui i simplement comentar com a cosa destacada també d'Esquerra és aquesta benvinguda, no?, a la Desiré com a nova regidora. Sí, sí, la Desiré ocuparà el lloc del Jordi Porta que va renunciar a l'acte a l'últim ple de gener i ja s'ha fet tota la tramitació perquè la Desiré pugui recollir la seva acta de regidora i per tant avui serà el segon punt de l'ordre del dia i per tant podrà participar de la resta del debat. De fet, defensarà els punts de l'àrea de patrimoni i de territori. Com sabeu, des d'Esquerra ens dividim les intervencions en el ple i la Montse farà els punts de l'àrea de serveis a la persona i en Jordi feia els de territori i ja decidiré substituir en Jordi i per tant defensarà els mateixos punts que defensava ell i també tres de les mocions que ja presentades també les defensarà allà el nostre posicionament per tant arribar i moldre com aquell que veu. Sí, eh? Déu-n'hi-do. I també toquem un tema de salut perquè el butlletí del mes de febrer hem vist que hi ha la intenció de començar a redactar el pla local de salut. Quins eixos creieu des d'Esquerra que ha de tenir aquest pla a Sant Jus? És a dir, que polítiques que s'han de tenir en compte polítiques sanitàries per aquí al poble. Primer hem de tenir en compte que les competències en salut les té la Generalitat no les té l'Ajuntament però sí que és veritat que entenem que l'Ajuntament doncs evidentment ha de fer polítiques complementàries a les que faci la Generalitat i evidentment de foment de la salut entre la ciutadania. Per tant, aquest hauria de ser el marc en què ens hauríem de moure i evidentment quan parlem de salut no parlem només d'anar a l'ambulatori per entendre'ns estem parlant de moltes més coses estem parlant de foment de l'activitat física i de l'esport entre la gent gran però no només sinó entre tota la ciutadania del municipi estem parlant dels usos i dels hàbits en quant al transport i la mobilitat per exemple bé, hi ha tot un seguit de línies estem parlant també de suport en salut mental de psicologia de suport a famílies en situacions de risc d'exclusió etcètera etcètera que és tota una línia que molt sovint oblidem aquesta de la salut mental i que és importantíssima també que des de l'Ajuntament es poden feccions per fomentar-la i jo crec que hauríem de moure'ns en aquests eixos més complementaris al que seria doncs això anem a l'ambulatori no? perquè és el primer que penses quan penses en salut penses en el lloc quan has d'anar a curar-te per entendre'ns i no a la prèvia hi ha moltes possibilitats que podem explotar des del món local molt bé Sergi no ens queden més minuts per comentar més temes llàstima sí al ple d'avui hem estat consultant també l'ordre del dia deu-n'hi-do tots els punts i les mocions que hi ha a fer a debatre per tant paciència i sort per aquest vespre gràcies Núria i que vagi bé que tingueu molt bon dia moltes marxeres igualment bon dia adieu adieu que vagi bé adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu adieu tiu adieu adieu adieu t 나 adieu adieu adieu adieu adieu La gent t'assenyala veure que vas vestit diferent Et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content Dispara, el ritme no para i amb aquesta melodia penso sempre en sóc ara I no vull deixar de somiar que en un altre lloc surti el sol de mà El sol brillarà per tots igual, brillarà per tots igual, tots igual Era 12, la Generalitat al teu costat Sóc llavor, sóc planta, sóc flor Sóc la llavor que desperta el teu amor Sóc la llavor que està a prop teu Sóc la llavor del canvi i la transformació Sóc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure Sóc llavor, sóc la teva planta, sóc la teva flor Fem créixer el verd Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs Ara escoltes Ràdio Despert Doncs vinga, perquè ara ha arribat el moment de fer la secció de Natura i Medi Ambient Avui no tenim a l'arbre Agulló el telèfon, no tenim a l'Oleguer Ferraz Que és membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius El que s'anomena ALNUS CEPA Ecologies de Catalunya, també Saludem-lo perquè tenim ja l'Oleguer al telèfon Hola, Oleguer, molt bon dia Hola, bon dia Hola, bon dia Doncs bé, com comentàvem Digue'm No, no, digues, digues No, dic que normalment fem aquesta secció de Natura i Medi Ambient Amb l'arbre Agulló I l'altre dia ens va comentar que seria molt bona opció Doncs tenir aquests minutets d'avui i aquesta setmana Per tenir temps per parlar una mica amb tu Sobre la feina que esteu fent des de l'associació Des del Centre d'Ecologia i els projectes alternatius CEPA Ara mateix, en quins projectes? O què és el que teniu més en ment per seguir treballant? Bàsicament Jo no soc la millor persona per explicar-te com està funcionant el CEPA Perquè bàsicament jo formo part de la secció de Sant Jus Que és la de l'Alnus O de l'arbre també I amb l'arbre, bàsicament, el projecte que tenim Que ja us haurà explicat ell És el del manteniment de la Devesa O bost de roures i els dines que estem creant Al Torrent de Can Cortés Sí I a part fem una mica de seguiment de la política local Per si podem intervenir en qualque cosa Doncs bé, parlant, per exemple, d'aquest projecte de Can Cortés Com s'està esdevenint? Què és el que esteu fent ara? Quines són les tasques de manteniment? Bé, mira Amb l'Alnus portàvem des de l'any 98 L'Alnus va néixer el 1997 I un dels objectius principals A part de la defensa de la vall Va ser contribuir a la millora dels ecosistemes I per tant vam començar a fer un viver On vam recollir primer a glans d'alsines i roures I ho vam tembrar en un viver que teníem I al cap d'un any i dos anys I així anar continuant Vam anar reforestant un sector de la vall Que és el Torrent de Can Cortés Una mica més enllà de Can Caler Molt bé Tinc entès que us van cedir un espai per fer un viver, no? Exactament Primer vam utilitzar Els antics bucs d'assaig musical I ja quan es van fer aquests bucs Bé, perquè es van fer el casal de joves I després van eliminar aquell tros I ens van portar el que eren els horts de Can Cardona On allò continua vigent Però nosaltres ja ho vam abandonar El tema del viver No sé si cap al 2009 o una cosa així Perquè ja consideràvem que teníem pràcticament tot preforestat I calia fer el manteniment de tots els arbres El que passa és que en els últims anys Hi ha hagut baixes Hi ha hagut una mica de vandalisme Que s'han trencat arbres També hi ha hagut el sanglar Que és un d'aquests vàndals No humans, però els humans també Vàndals animals I una mica cadascú s'ha fet el seu viver a casa I de tant en tant Anàvem plantant uns quants arbres més A part de fer el manteniment Que és la tasca que s'està fent més Sobretot per part de l'arbre Que és qui dirigeix l'operació Perquè més o menys cada any Quants arbres podeu arribar a plantar? De fet, ara últimament Més que plantar estem sembrant Però també l'any passat Potser vam plantar una dotzena O així No és gran cosa Són arbres que tenen dos o tres anys En algun cas Algun que en té més de deu Però L'important és fer el manteniment Perquè és una zona Que s'embruta S'embruta bastant De la vegetació tipus verdissa S'ha d'anar Sobretot després de les pluges D'hivern, primavera Creix una barbaritat I ara mateix Tenim més o menys controlat Després de fer unes quantes Repassades Diguem-ne De estassar I treure vegetació Que molesta I és una zona Actualment Que està molt bé Per fer-hi un passeig I un descans I una desconexió Perquè quan vau arribar En el torrent de Can Cortès Què era el que us vau trobar? És a dir Us vau trobar en un espai A la muntanya Però què era el que li passava exactament? En el seu moment Quan vam començar a finals del segle passat La zona estava bastant assolellada I amb poca vegetació Estava bastant pelat Perquè s'utilitzava enlloc O sigui No, bueno Era una part de De la vall Que havia quedat abandonada Dels altius Cultius D'en Mellers I Oliveres Que queda algun rastre Però Hi havia Algun pi puntual En el torrent Per exemple Hi ha un parell de figueres Al principi I també hi ha Un parell de Després O sigui Que queden restes Del que havia estat La vall antiga On es cultivava I I la resta Doncs era matoll Bàsicament Però Havien passat Unes èpoques De bastants estiu secs Se suposa Perquè Després la cosa ha anat canviant I I la cosa ha anat evolucionant I on vam sembrar I plantar Arbres petits En pocs anys Van estar enviïts Per la vegetació Bé De fet La primera vegada Va continuar el calor I vam tenir Molta mortalitat Dels Dels que vam plantar Els primers anys I ho vam haver de tornar A recuperar I a partir d'aquí Sí que sí que hi ha Quan ha crescut Ha crescut la vegetació Al voltant I costa molt De mantenir D'acord Vosaltres Més o menys L'acció que realitzeu A Can Cortés Aproximadament Que ja aneu Una vegada al mes O cada setmana Més o menys Com és la vostra activitat? És Ocasional I ocasional Per part de La majoria Dels voluntaris Dels voluntaris Dels voluntaris I sistemàtics Quasi cada setmana S'hi pot I ell Va fent Tema de Neteja I manteniment A part A part de Com dir Que és un bon lloc Per anar A fer una Reunió D'estracis En aquests dies Hola Et has comentat També al principi Que a part D'ara D'aquest projecte Que teniu Entremans Sobre El torrent De Can Cortés També Esteu al cas De les polítiques Municipals Pel que fa Al tema De Medi ambient Ara mateix Quines creieu Que s'haurien De potenciar O que s'estan Duent a terme I que ho faríeu Diferent O que teniu Alguna opinió Al respecte Mira Estem bastant A l'expectativa De com evoluciona El tema Del porta a porta En la recullada De residus Perquè és una cosa Que nosaltres Havíem demanat Ja Des del començament Quan vam crear L'entitat Sí Ja ho vau demanar Llavors Ja demanàvem La separació De matèria orgànica Bàsicament Però és que En la manera En què es feia Ja En alguns municipis Que ho havien començat De manera Pilot Sí Ho feien Amb aquest sistema Porta a porta Que era el sistema Que li dèiem Residu mínim Que és un sistema Que havia ideat El CEPA L'entitat On l'any 2009 Ens vam integrar L'ALNUS D'acord Nosaltres ja hi participàvem Dintre del que era La plataforma cívica Per la reducció De residus I aquí ens vèiem En moltes entitats Entre elles del CEPA Que coordinava bastant I després Ja ens vam decidir Integrar-nos Però sempre Hem defensat Un sistema De separació Dels residus On la polèmica També és que Nosaltres no volem El contenidor El contenidor groc Simplement volem Una separació De contenidor Orgànic I inorgànic I després D'això Ja hauria de passar Per una planta De triatge I a partir d'aquí És molt més La gent I el procés Doncs és més eficaç És més eficaç Perquè en el contenidor groc Bàsicament Bàsicament Hi ha aire Una mica de plàstic I envasos Però bàsicament És aire I és molt costós El transport d'això Pel poc benefici Que s'entreu Que és un percentatge Molt baix Aleshores Sí que Com que ara ja Finalment Sembla que s'ha decidit L'Ajuntament A començar Amb el porta a porta Amb la matèria orgànica Va tardar anys Sí Però ho va acabar fent Perquè al final Doncs hi ha tota L'àrea metropolitana Encara no tot Està implementat Però pràcticament I Sant Just Va ser un dels Que A veure No pioner Però sí que S'hi va afegir Primers Bé Sistema porta a porta Però Amb els contenidors Amb xip No? Això és Sí O sigui El porta a porta Tu t'estàs referint Als comerços No No sé exactament Jo diria Que en alguns llocs Perquè ara El que està fent El que està fent L'Ajuntament És tot el tema De la campanya Dels contenidors De la recollida Selectiva De residus A través dels Contenidors Amb xips No? Contenidors Els del gris I els de Crec que L'orgànica Amb sistema De targetes I de xips I de més Ahà Vale Això és al que Et refereixes? No No em refereixo A això Perquè Potser ho tinc Mal entès El porta a porta És el que estan fent També a Sant Just Que va començar Fa poquet Però amb els comerços Amb els comerços És a dir Exacte Sí, sí, sí Ara he tingut Un creuament mental Que ha començat Amb els comerços I el que estaria bé És que continués Amb la població Perquè hi ha moltes poblacions Que ho fan així Sí, sí que n'hi ha I sobretot per llocs Com són la zona centre Doncs és ideal Tu creus que pot funcionar El tema dels residus Amb xips O fa falta realment Que la població Estigui molt, molt conscienciada? Fa falta més conscienciació La veritat És a dir El tema dels xips Nosaltres no ens hi hem ficat Sí Però Es pot provar A veure què tal Em sembla que és bastant curto Però És una manera d'obligar Jo crec que no s'ha fet prou Divulgació i conscienciació Però bueno El tema és que com que La gent no acaba de fer-ho bé Doncs al final S'obliga tothom A fer-ho bé Amb aquest sistema I bueno Provem a veure com funciona Amb l'arbre També vam estar parlant En algun dels programes Sobre El fet d'arribar Al residu zero Tu creus que això seria possible? Arribar al residu zero? A curt termini no Hauríem de canviar Moltes polítiques Sobretot En temes d'envasos I embalatges Que haurien de ser Tots Hauríem de tornar El tema reutilitzable I tot això Per tenir Una aproximació Al zero Perquè el zero És impossible Però Una aproximació I reduir Més d'un 50% Del Rebuig Que estem tenint Actualment Això encara es podria Molt bé Doncs Olaga Jo no sé si Vols comentar Altres temes A nivell de polítiques Municipals Que Que s'estiguin Posant a terme O fent Ara Desenvolupant Sí Estem també Una mica A l'expectativa De com S'acaba Desenredant El tema De la vall Que és un dels motius Pels quals Nosaltres Vam començar A moure'ns També I muntar Moviment Ecolocista Per Per defensar El que és La caixerola De l'urbanització De la vall Actualment Vam tenir Vam tenir Una lluita Bastant Important On vam Muntar Manifestacions En 2000 No recordo Si era 2003 O 2004 I Tot això Al final L'Ajuntament Va desembocar Molt conveni En els propietaris On sembla Que ara Hi ha Un projecte Informació Pública Per acabar De desenvolupar Urbanísticament Sectors Que han de compensar En aquests propietaris I simplement És per Estem una mica Al tanto A veure De com Desembocarà Això Perquè sí que S'ha fet Si és important La gestió Que es va fer Per l'Ajuntament D'aturar-ho No ha aturat Coses Com Com el Mas Lluï Que el Mas Lluï S'ha urbanitzat Ja pràcticament Completament Queda un altre Projecte Que és el de La bona aigua Que això està Per desenvolupar I ho acabaran Desenvolupant Perquè aquest no L'han aturat Però quedaven Unes clapes Que eren Al costat De Can Candeler I de Can Biosca I Això Sembla ser Que es pot acabar Trasladant aquest sostre A altres llocs Per tant És interessant I aquí serà interessant Que hi participi La gent Amb aquesta Informació pública Que s'està donant Que es donarà En breu I Tots hi podrem Participar I dir la nostra Doncs així esperem Que ho comentin De manera pública Tan aviat Com es faci possible Oleguer No tenim més minutets Hem de connectar Catalunya Ràdio Ha estat un plaer Compartir aquests minuts Amb tu també Hem canviat de veu Avui En lloc de l'arbre T'hem tingut a tu Res més Esperem que tinguis Molt bon dia I que acabis A tenir bona setmana Molt bé Gràcies Un plaer Adéu Adéu La plaça Mireia És un programa Per parlar de tot Amb humor Caballero Una de ràdio Una de què? Una de ràdio De veritat De veritat Que Jo no puc Així jo no puc treballar Algú per aquesta No, no, no Som una bona colla I tant Passi golla Passi golla Es posa molt calent tot De dilluns a divendres De 5 a 7 de la tarda A Ràdio d'Esvert Un lloc de tots I per tots Efectivament T'encoentres mal O algo Socorro Com protegir-nos de la Covid-19 En el dia a dia Millor a l'exterior Que a l'interior Millor amb poques persones Que amb moltes Millor dins la teva bombolla Que a fora Millor poc temps Que amb molt temps Millor persones de risc baix Que de risc cald Informa-te'n a CanalSalut.gencat.cat Sistema de Salut de Catalunya Generalitat de Catalunya A cavall De dos llocs Despullar Vers el món Esquivant Decisions Somiant Que perdo avions No tingués M'ha per res Tants anys I només he après Que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. Em convides a dinar i a mitjàpat me n'he d'anar. Em sap greu de debò però faig tard a no sé on. 270 vots en del PSOE, PP, Vox i Ciutadans han tombat al Congrés la iniciativa d'Esquerra Republicana que pretenia posar el punt i final a l'enviolabilitat del rei. Una proposició no de llei que instava el govern espanyol a impulsar les modificacions legals necessàries perquè totes les persones siguin iguals davant de la llei deia i també que hagin de respondre davant de la justícia amb les mateixes condicions. Unides Podem, Junts, PDeCAT, PNB, Vildo i BNH han donat suport a la iniciativa que es va debatre dimarts passat debat en què els socialistes van argumentar el seu no per considerar que l'iniciativa d'Esquerra anava contra els principis de la Constitució. Jordi Prats, Catalunya Ràdio Marec. El líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, insisteix a defensar un govern el més ampli possible que garanteixi una legislatura estable i llarga. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Junqueras ha instat els partits a deixar de banda els vetos. Sobre la possibilitat de la CUP que assumeixi la presidència del Parlament, Junqueras defensa un acord global. Els processos de negociació s'acaben quan s'acaba tot el procés de negociació i que és impossible negociar per parts trossos, anunciar acords parcials, propostes d'acords parcials, perquè això l'únic que fa és torpedinar el procés de negociació i nosaltres volem que la negociació surti bé. Doncs precisament sobre la presidència del Parlament de Catalunya, el PSC proposa que la presidenta sigui Eva Granados. Els socialistes volen fer valer que són els guanyadors de les eleccions el 14 de febrer per obtenir la presidència de la Cambra Catalana. Eva, compte, bon dia. Hola, bon dia. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha fet l'anunci aquest matí en la primera reunió del nou grup parlamentari del PSC que està format per 17 diputades i 16 diputats. I una Cambra que ha de ser presidida per una persona, per tant, d'esquerres. Una persona que tingui aquesta mentalitat de Cambra. I que, a més a més, nosaltres voldríem que fos una dona. Per tant, la proposta que farem als socialistes per presidir el Parlament de Catalunya és la companya Eva Granados. Salvador Illa ha afegit que, com a guanyadors de les eleccions, tenen l'obligació moral de presentar-se a la investidura i, en aquest sentit, ha concretat que treballen per fer un govern bipartit amb en Comú Podem. Recordem, però, que amb els vots de les dues formacions no en tenen prou per formar govern. El jutge de vigilància penitenciària manté també el tercer grau per l'exconseller Joaquim Forn. Com ja va fer ahir amb la resta de presos de Lladoners, el jutjat no ha admès les mesures cautelars que demanaven la Fiscalia i Forn podrà continuar en règim de semillhibertat com a mínim fins que prengui una decisió definitiva. Amb la interrogatòria d'avui sobre Forn, tots els líders independentistes empresonats podran continuar amb el tercer grau penitenciari. L'amenaça de conseqüències penals i de sancions econòmiques ha convençut el Consorci del Museu de Lleida per tornar a l'Aragó la vuitantena de peces que faltaven del conflicte sobre l'art de la Franja. La consellera de Cultura en funcions, Àngels Ponsa, assegura que ho fan a contracor. La seu d'Urgell, Eloi Barrera, bon dia. Bon dia. Tot i que la justícia encara no ha resolt el recurs del Museu de Lleida perquè no s'haguessin d'entregar les 83 peces a l'Aragó, la feina ja s'ha començat a fer i s'ha enviat un pla d'entrega on s'especifica que les peces es traslladaran a Barbastre en dos viatges, els dies 5 i 10 de març. Àngels Ponsa reconeix que ho han hagut de fer a contracor però que no se la podien jugar. Perquè no tenim una altra alternativa. L'altra alternativa és... Ja l'hem vist, les amenaces, amenaces penals, amenaces econòmiques, amenaces... Perquè no teníem una altra. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell. Acte de vandalisme contra el moral que l'artista Rock Black Block va pintar per defensar la llibertat d'expressió i a favor de Pablo Hasél. L'obra la va tornar a repetir diumenge a la plaça de les Tres Xemeneies al districte de Sants Montjuïc de Barcelona després que tècnics de l'Ajuntament de la Capital Catalana esborressin la primera versió que va fer fa dues setmanes. En aquesta segona obra s'hi veien les imatges del rei, el rei emèrit i el dictador Franco que ara han esborrat en pintura. L'artista en declaracions de Catalunya Ràdio considera que aquest atac a la seva obra evidencia la societat en què vivim i donarà més volada encara a l'obra. Passi de ser un mural meu a convertir-se en una obra o en una performance que fa una radiografia de la societat. Per tant, crec que més que espatllar-la crec que l'han complementat i han culminat l'obra. Han fet que desaparegui dels murs però ara la viralitat, un altre cop, d'aquest mural a les xarxes socials es posarà a tope. Rock Black Block diu que s'hauria estimat més que qui no estigués d'acord amb la seva opinió i amb la seva obra ho hagués expressat en un altre mural i no a sobre de la seva pintada. Els esports amb Montse Raya. El Barça és a 5 punts del líder de la Lliga, l'Atlètic de Madrid de forma provisional després del triomf ahir davant l'Elx per 3 a 0. El Barça ja s'ha posat al dia dels partits pendents de l'inici de la temporada. Els blaugranes s'entrenen a aquesta hora i dissabte jugaran a la Lliga al Camp del Sevilla. Avui hi ha partits de tornada dels setzents de final de la Lliga a Europa. El Granada defensa amb 2 a 0 al Camp del Nàpols. La Real Societat ho té complicat perquè juga amb un 0 a 4 en contra al Camp del Manchester United mentre el Villarreal rep el Salzburg amb un 0 a 2 a favor de l'anada. En atletisme, 4 catalans a la llista per a l'europeu en pista coberta que es disputa la setmana que ve a Polònia són Esther Guerrero als 1.500, Xenia Banach als 60 tanques, Maria Vicente Alpentarló i Adelmeixal als 3.000 metres. I els organitzadors dels Jocs de Tòquio han anunciat que el relleu de la torxa arrencarà com estava previst el 25 de març a Fukushima. Durant 121 dies recorrerà al Japó amb moltes mesures de seguretat, sense aglomeracions i amb els corredors amb mascareta. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa l'Ua López. L'AMB posa en marxa el primer visor d'equipaments metropolità. El visor d'equipaments de la Metròpolis de Barcelona és una eina digital que aglutina un conjunt de dades geogràfiques amb informació exhaustiva i precisa de tot tipus d'equipaments que tenen la funció de proporcionar un servei a les persones i milloren la qualitat de vida, potencien la cohesió social i impulsen la competitivitat dels entorns empresarials. La novetat principal és que proporciona una radiografia de conjunt i recopila tota la informació relativa als equipaments en una única base de dades, independentment de qui la gestiona o de si la titularitat és pública o privada. Aquest nou instrument neix a la necessitat de disposar d'informació detallada sobre els diferents equipaments del territori metropolità per millorar la planificació urbanística i ajustar-la a les necessitats municipals. Divendres es projectarà Sant Feliu de Llobregat la pel·lícula El final de la vida de Carlos Benpart. Es tracta d'una projecció molt especial ja que és un llarg metratge del 2008 que per decisió del seu director només es projecta un cop l'any. Així doncs, aquesta serà la catorzena projecció anual de la pel·lícula. El llarg metratge té dos protagonistes absoluts, la mare de l'autor i el propi cineasta. Rodada pocs mesos abans de la mort d'ella, quan només ell ho sabia, la mare reviu la vocació cinematogràfica del fill, recreant instants d'aquella època a la vegada que narra la seva pròpia història personal, entregada totalment al seu fill. La seva única projecció anual, concentrada sempre al dia 26 de febrer de cada any, té una explicació. Es tracta d'una data que no és casual, ja que aquell dia de 1964 mare i fill van veure la pel·lícula que afirmen que va determinar el seu destí. La projecció d'aquesta pel·lícula serà demà 26 de febrer a les 6 de la tarda al Cinebaix. A finals del 2021, l'AMB triplicarà la potència d'instal·lacions fotovoltaiques de propietat. 16 noves instal·lacions fotovoltaiques encoberta, propietat de l'AMB i 12 noves fotolineres metropolitanes seran la realitat aquest 2021, amb una potència instal·lada total de 1.314 quilowatts. Al municipi de Sant Jús es troben en licitació cobertes solars amb una potència pic de 53,46 quilowatts. La xarxa de fotolineres, de les quals aquest 2021 se n'executaran 12 amb un cos aproximat de 0,8 milions d'euros, completen les actuacions previstes. L'objectiu del programa és que cada municipi disposi almenys d'una d'aquestes instal·lacions a finals del 2021. Una d'aquestes fotolineres en licitació es troba al nostre municipi, a Sant Jús, prevista al pàrquing de la policia local i seguirà la tecnologia B2G, Vehicle to Grid. El projecte s'inscriu en l'actuació Ajuntaments 100% Renovables dins del programa Mar d'Actuacions en Energia i Clima, de l'AMB, que impulsa la neutralitat d'emissions dels seus ajuntaments amb l'objectiu que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics siguin 100% renovables el 2030. I això ha estat tot per les 12. Tornem amb més informació als Enjust Notícies de la 1 del migdia. Fins ara mateix. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Visión Marmolank.com Fins demà! Ha arribat el moment d'acollir a la gent de veus de la parròquia aquest programa, aquest espai que fem el Just a la Fusta aquesta temporada i avui tenim amb nosaltres la Dolors Cardona i en Jesús Castro que venen des de l'entitat Sant Justenca Justícia i Pau. Saludem-los, ja els tinc a l'estudi. Hola, molt bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia, doncs a l'espera estem que ens presenteu el tema d'avui, Dolors, amb moltes ganes. Mira, el nostre tema es tracta de la Convenció sobre els drets dels infants, que el dia 20 de novembre és l'any que se celebra, doncs, bueno, jo què sé, quan es va fer, que va ser el 20 de novembre del 1989. D'acord. El per què d'aquesta Convenció? Convenció no vol dir llei. És diferent. És diferent. No és una llei. La Convenció va ser el compromís a nivell mundial de gairebé totes les nacions menys d'ugues que van decidir posar-se al costat de les Nacions Unides per fer un projecte pels infants. tot el segle XX, fins a molt més abans del 89, els nens es havien convertit, els infants, cuidat-ho, vull matitzar una cosa. Què entenem per drets dels infants? L'etapa que comprèn des dels 0 anys fins als 18 anys normal o 16 anys en alguns països en què han fet el subtracte dels 16, no? Llavors, per què es fa una Convenció? Perquè s'havia vist que al llarg del segle XX els nens i els joves eren molt vulnerables des del punt de vista grans enfermetats, epidèmies, guerres, màfies, i s'havia de regular d'alguna manera que els països agafessin el compromís perquè tot aquest front d'injustícies de cara a l'infant o al jove, doncs no tingués lloc. Perquè, Dolors, tot això són els drets, no? Els drets bàsics dels que dona la Convenció en aquest sector de la població que has comentat fins als 18 anys. Sí. Com agafa la Convenció? Com veu l'infant o jove? El veu amb un individu, petitet o jove, amb drets i deures. Amb drets i deures. Els drets bàsics d'un infant i d'un jove, d'un infant contínuament per no matitzar tant, eh? Però el dret d'un infant és, sobretot, primer hi ha necessitats bàsiques. És a dir, se l'ha d'alimentar, se li ha de donar ensenyament, se l'ha de protegir, se l'ha de, jo què sé, respectar moltíssim, i dret a tenir una família que cuidi, perquè és la base i perquè això es pugui tirar endavant, una família que pugui posar en marxa totes aquestes necessitats bàsiques. Quan ens posem en la part dels drets, si l'esdreç d'un individu és que el seu pensament sigui respectat, que la seva llibertat sigui respectada, que la seva manera d'actuar sigui respectada, que sigui escoltat, que, no sé, hi ha tots uns matisos que ho aplicaríem amb la gent gran, que ho fem, pels drets humans, és això, ho és posat a la figura del nen i del jove. Sobretot, han de ser escoltats, acollits, respectats, i, bueno... I, Dolors, quins altres drets també dona, otorga la convenció dels drets dels infants? Bé, els altres drets bàsics serien, sobretot, drets culturals, és a dir, el temps lliure del nen ha d'estar molt respectat, sobretot, quan diem dret individual, aquest nen ha de tenir un nom, ha d'estar identificat, és foleret de tal, amb el seu cognom, no pot ser una cosa, ha d'estar totalment identificat. Després també hem parlat de la seva salut, el seu benestar, ja hem dit educació, totes les activitats que l'ajudin a fer gran, tota la creativitat d'aquest infant que pugui sortir, respectant, sobretot, la diversitat, perquè parlem de diversitat, però hi ha moments en què aquesta diversitat no s'acaba d'entendre. La manera de ser adult, un infant, ha de tenir diferents camins. Les escoles han de donar diferents camins, no solament un camí de coneixement. Hi ha un nano que desenvolupa molt la seva part pràctica, la seva part manual. Hem de... un infant és... Suposo que hi ha models d'escoles que són més propícies, no?, també a fomentar, doncs, diferents àrees de coneixement de l'infant, altres que potser són més estrictes en algunes matèries. Suposo que també pares... Un nen no és un element consumista. No el podem posar dintre d'una societat perquè hi hagi tot un bagatge econòmic d'empreses, del que sigui, que necessitaran tal persona amb tants coneixements. No. Un infant té tot el que ell pugui desenvolupar, la societat ho ha de saber agafar. Clar. No ha d'haver-hi un sol camí per ser, només per un tipus d'empreses, objecte de treball, objecte de persona vàlida. No. Ha d'haver-hi més camins. També els infants tenen el dret, per exemple, de poder-se expressar, no? Exacte. La llibertat d'expressió és molt important. És importantíssim. El respecte a la seva opinió. Un jove, i ho estem veient ara arrel del que ha passat amb el cantant, no solament ha sortit perquè li han pres el dret a l'expressió, sinó que també està demanant que el seu futur és molt negre. Clar. Que aquí ens hi hem de posar tots. Aquest futur d'aquest jove que està estudiant el batxillerat o que està fent, ha d'estar garantit perquè sàpiga que d'aquí uns anys, sigui el camí que ell hagi escollit, és necessari. Per tant, es necessita una planificació social, i ara em centro aquí a Catalunya, una planificació de dir què és el que farà falta a cada època i quants camins hi poden arribar-hi els nanos. Això em porta a parlar també, des de Justícia i Pau, quin és el vostre paper? És a dir, una mica el treball que feu des de l'entitat per aquests drets de l'infant. Mira, en general, quan parlem, la base de Justícia i Pau és sobretot, a part del no a la guerra, a part de tot això, és sobretot els drets de les persones, els drets de les persones. Per tant, automàticament, quan va sortir aquesta convenció, automàticament Justícia i Pau, no solament és la mundial, ja el dret a l'infant ja ho va tenir molt clar. Com ho portem aquí a un nivell de poble, a un nivell senzill? Doncs, bueno, nosaltres hem fet un recorregut. Nosaltres hem fet un recorregut i primer una reflexió. El nostre treball de Justícia i Pau és denunciar i defensar qualsevol situació en què no es compleixin aquests drets, dintre de la nostra perspectiva senzilla. Actualment, a nivell mundial, els nens i nenes, que veiem, estan patint moltíssim. Les guerres d'Àfrica estan matant infants continuament, estan violant les nenes petites, han fet soldats nen. Vull dir, a aquests nens se'ls ha pres la seva vida. Llavors, també hem de tenir en compte, a part de les guerres, tot aquest canvi climàtic que ha portat que molts grups se'n vagin d'un cap a l'altre, perquè el tema de la fam és molt present. El tema de la fam infantil és molt present. Àfrica és un dels continents en què es pateix moltíssim. Tenim el cas del Yemen com a cas molt extrem i d'altres que no en sabem, perquè els mitjans d'informació tampoc hi arriben i no ens ho acaben d'expressar. Després també veiem que els desplaçats i refugiats, i la gent que ve immigrada, que ve cap a Europa a buscar una millor situació per la seva vida, hauríem d'haver-hi polítiques europees que expliqui tot això, que els aculli. Ja sabem que estem en una època de crisi i que potser és difícil tirar endavant les nostres pròpies perspectives, però això es pot fer. Això Justícia i Pau ho té clar. Es pot fer. Llavors, davant de tot, primer, aquesta introducció, nosaltres, què hem fet? Des de molt de temps, hem intentat denunciar i visualitzar petites situacions que nosaltres estem tenint. Ja en l'any 92 va fer un treball molt interessant, fixa't, em vaig molt enrere, eh? Sí, Déu n'hi do l'any 92. L'any 92 era un moment que, posem, aquí a Catalunya, aquí a Sant Jus, teníem un benestar. Molts nanos que eren del nostre país tenien la seva escola i ja ens començava a arribar a immigració. Aquest tema després el Jesús te'n parlarà des del punt de vista del dret a tenir menjador escolar. Però ja hi havia un benestar. Què passava a les escoles? Es començava a parlar d'una violència de nanos que dintre de la classe patien. Violència, dió que sé, assetjaments, coses d'aquestes. I vam fer tot un estudi en el qual agraïm molt, en aquell moment vam agrair molt les escoles perquè vam poder fer unes enquestes i vam poder arribar a una sèrie de conclusions. I la conclusió bàsica és a pesar que eren nens que ho tenien en aquell moment tot, no eren feliços. Què estava passant? I a partir d'aquí es va anar fent tot un treball potser més senzill. L'escola potser vam sortir més d'aquelles festes d'aniversari tan bèsties que es feien i arribar més a tots els nens a fer festes d'aniversari en què tots eren convidats. És un exemple, eh? Clar. Vull dir, es va intentar crear una sensibilització. Va ser un tema molt interessant. Després ja ens podríem situar a la Guerra de Bòsnia. La Guerra de Bòsnia, a part que es va denunciar aquesta guerra, es va fer una recollida important d'aliments, pensant en tots aquests nanos. I en aquelles trobades es mencionava molt el patiment de les dones i dels infants. Això aquí Sant Just, la recollida. Aquí Sant Just. Eren unes trobades semanals que denunciàvem la guerra, però automàticament visualitzàvem el dolor d'aquelles dones i sobretot dels infants, perquè hi eren mitjans de mercaderia. Hi havia una violència ja no solament de matar un tret al cap, sinó que abans de matar-los els feia patir moltíssim. Després ens vam implicar molt en el tema del menjador i aquí m'agradaria molt que fos el Jesús que ho expliqués, perquè ell més o menys ho va portar molt com a justici i pau i va ser un treball de quatre anys. Jesús, et passo la paraula. Gràcies, Dolors. Bé, en aquella època Càritas, Càritas a nivell comarcal, recordem que la comarca del Baix té 29 municipis i en aquella època tenien uns 650.000 habitants, ara en tenen més de 770.000. Llavors, d'aquests 650.000 es va treure unes conclusions aquesta enquesta que es va fer bé. Una de les coses que sortia a l'enquesta és que hi havia una població estimada amb uns 15.000 infants que no tenien accés a un àpat diari. Aquests infants estaven escolaritzats, però no podien fer un àpat, només podien fer un àpat i prou. Els hi faltava l'àpat fort, que és el del menjador, el del migdia, no? Sí. Llavors, justici i pau, el que vam fer va ser fer gestions a través de la Conselleria de la Generalitat, que portava el tema de la Conselleria d'Ensenyament i a l'entitat comarcal del Baix d'Obregat i la veritat és que no ens en vam sortir. I com que no ens en vam sortir, vam arribar a la conclusió que havien de fer una queixa als síndies de Greuges. La queixa la vam fer explicant que hi havia aquests infants que no tenien aquest àpat necessari pel seu desenvolupament, entre altres coses, i aquest treball amb el cíndic, el treball va durar quatre anys. I llavors, en l'intermig, com que nosaltres veiem que això es llargava i cada vegada els nanos que es quedaven sense àpat, cada vegada, cada any, eren més dombrosos, vam acordar fer una demanda. i un coneixement de la situació del problema als 29 ajuntaments de la comarca. Ens vam posar en comunicació i els ajuntaments van començar a ser actors del problema, perquè, a més, són els que estan davant de la població, els que reben les primeres necessitats. per tant, van ser receptius. I en un temps que va durar entre mitjany i un any, primer va ser l'Ajuntament de Castelldefels que va acceptar, va encaixar el problema i es va posar a treballar, després va ser el de Corbera, però al cap d'entre mitjany i un any ja es van incorporar els 29 ajuntaments. de la comarca, alguns a Barcelona, alguns escoles a Barcelona i algunes escoles grans, també, de Barcelona, i sobretot el Vallès, el Vallès també, i el Maresme. I la realitat és que al cap d'aquest any els ajuntaments van acceptar fer-se càrrec de tots els infants que no tenien aquest àpat i van obrir inscripcions obertes a les famílies, a cada poble, per compensar aquest dèficit d'alimentació. Això se'ls va fer i no només això, sinó que al final els ajuntaments el que han fet ha sigut incorporar com un deure a la població fixo i que en els pressupostos de cada any de cada ajuntament ja hi figura com partida obligada. La veritat és... se'ns queden poquets minuts, Jesús, ho dic perquè no sé si la Dolors també vol acabar de rematar el tema. És que ens podríem estar parlant una hora aquí. És molt interessant el tema però el temps és el... Llavors nosaltres dintre de la línia del que podem fer és, fixa't, juguem a base de fer cartes, no deixar el tema, el tema de la immigració que és un que hem tingut molt a prop com va ser el tema d'atendre l'agent de Calai, Justícia i Pau s'hi va implicar amb un company, vull dir, hem anat molt coordinats inclús amb l'administració per ajudar a entendre aquest problema de la immigració. Quan se'ns va donar, se'ns va demanar implicació a nivell d'entitats pels immigrants que van arribar últimament també ens hi vam implicar. I una companya nostra ha fet reforç, bé, estem, amb aquest tema estem sempre a punt, no? Sí, sí. Llavors, què podríem dir? Què és el que ara més ens preocupa? Jo crec que ara el que més ens preocupa i, bueno, farem cartes i anirem treballant i agafarem d'aixòs és el tema de com arriben les vacunes amb els infants als països més difícils. Nosaltres, un dels temes principals que tenim a les reunions és Àfrica, tots aquests conflictes que no es veuen. I ho fem córrer a través de Justícia i Pau d'Espanya i, inclús, vull dir, estem fent un treball de... Sempre hem de parlar de sensibilització. La gent està sensibilitzada, però no els de dalt, que és el que estem intentant, doncs, que a darrere hi ha una gent que recolza totes aquestes coses. què podríem dir dels drets als infants per acabar el tema. Els drets als infants hem de veure sempre davant nostre un infant que és un individu amb tots els drets i amb totes les coses que faríem per les persones grans. No han de ser ni un producte de mercaderia, no han de ser mai res de tot això. Ni una... Ni molts pares s'han de treure del cap, jo opino personalment, que els nostres fills els hem d'escoltar moltíssim, hem d'acceptar com ens arriba a cada fill i donar-li totes les eines possibles perquè es puguin desenvolupar com a persones grans. I no sé si aquí he d'acabar el tema. Sí, ha estat realment una molt bona conclusió, Dolors, amb el tema, doncs, d'acceptar que els pares i mares han d'acceptar una mica els infants, els fills, els seus gustos, el que els agrada, deixar-los expressar amb total llibertat, que vagin formant també al cap i a la fi la seva personalitat. Són edats claus en què cada infant també va desenvolupant una mica la seva manera de ser i no obligar-los, no fer-los ser d'una manera en concret. No, només diria un petit matís. Hem de tenir clar que als nens els hem de donar una ètica i uns límits. Això sí. Això és important perquè la vida d'esquadre s'ha de saber en queixar-ho. Molt bé, doncs, Dolors, Jesús, ha estat un plaer tenir-vos els dos i compartir aquests minutets de veus de la parròquia amb vosaltres. Moltes gràcies per tot, Núria, i fins una altra. Una abraçada i que tingueu bon dia. Gràcies, Núria. Gràcies. Nadeu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Això és espectacle. Això és espectacle. amb Maica Duenyes. Doncs som-hi perquè ja som dijous. Estem a la tercera hora del programa i tenim a la Maica, Maica Duenyes, per parlar-nos de teatre i d'aquestes novetats que sembla que hi ha a les sales de teatre. Hola, Maica, bon dia. Bon dia. Bon dia a tots els agents de Ràdio Besert i especialment anar als teatreros. Clar. Que cada setmana, tres de setmana, escolten aquest espai del Just a la Fusta. Mira, avui el que he fet és en principi buscar alguna cosa per a nens, que això ja saps que intento fer-ho sempre, i després també parlar una mica de les sales petites, perquè ho estan passant fatal amb això de la crisi, no? Doncs les petites encara pitjor, perquè, evidentment, són... i encara queden menys botar si respectes, no?, el 50%. Clar. I m'agradaria començar parlant del Teatre Regina, del jove Teatre Regina, que fa molt de temps que no parlem d'ell, perquè ha estat tancat bastant temps, que és el que t'estic dient, els teatres petits, o sigui, el 50% de l'ocupació, doncs, no li surten els números, no? Clar. Però en aquest cas, doncs, ara, doncs, ara començaran a fer un espectacle que va tenir molt d'èxit l'any passat, i van haver de suspendre, evidentment, i ara ho recuperen. I la veritat és que val la pena, perquè és veritat que és un espectacle per a nens, però la família també s'ho passarà superbé. És per tots els públics? Sí, sí, jo crec que sí. És més per als nens, perquè els nens són els protagonistes. Però t'explico de què va. Mira, es diu El misteri d'Hodini. Hodini ja saps que va ser, bueno, bé, el maig més famós i l'escapista més famós de tota la història. Ah, el gran Hodini, sí, sí. Exacte, sí. Doncs El misteri d'Hodini és una proposta teatral, però és interactiva. Ah, caram. Què vol dir? Que els nens juguen i treballen i tal, i han fet un espectacle de màgia, de teatre i d'escap room, que ara està de moda. Ah, sí, un escape room. Doncs, un escape room. Llavors, ells han dividit aquest espectacle en dues històries de 25 minuts cada una. Ah. evidentment està basat en el famós personatge, evidentment. Ah, Hodini, sí. Sí, sí. I llavors hi ha un gran xou en rigorós directe on podrem veure jocs de mans, jocs de màgia, de tot, no? però en un moment donat hi haurà una dona del públic que farà un comentari que no li agrada el que està veient. I per altra part, d'una manera simultània, una periodista molt jove resulta que ha rebut una carta d'Udini i, bueno, la qüestió és que... Però això està preparat, això està preparat, Maica. Evidentment. Ah, val. Evidentment. Però el públic no ho sap i els nens tampoc. La qüestió és que en la primera part de l'espectacle, aquests 25 minuts, n'hi ha la meitat dels nens, nens, no pares, els nens, que juguen a l'sketroom i llavors doncs hi haurà una estèrie de pistes que guiarà els més petits a iniciar-se en aquest món animàtic de l'sketroom, no? I llavors, bueno, descobriran, doncs, moltes coses del teatre. Ostres! Clar, clar, perquè llavors és un espectacle una mica no és el mateix, però una mica recordar pel davant i pel darrere, saps? D'acord. per una part es veu, la primera part diguem-ne, es veu un espectacle. I per l'altra el que passa darrere. Exacte, sí senyora. Llavors, la meitat del públic hi haurà una emoció amb el show de màgia, com ells he dit abans, no? I l'altra meitat descobrirà a partir del pati de butaques i del recorregut que faran per tot el teatre, el teatre jove, el teatre regina, i seguint les pistes que trobaran els camerinos i els passadissos i tot això, doncs, serà, bueno, jo crec que és un interessant, una interessant trama i és a més a més molt original. Cal dir també que si tu vols només anar amb els teus nens a veure la meitat de l'aventura aquesta, també ho pot fer. Ah, d'acord. Sí, en el moment de recollir les entrades, pots escollir-ho, ho pots demanar. Tu pots escollir si vols la mitja d'aventura aquesta o tota sencera. Jo penso que val la pena de veure-ho tot sencer, la veritat, perquè són 23 minuts cada un, o sigui, que és molt poc el temps. Sí, jo crec que val la pena. És molt, molt interessant. En el seu dia quan la van fer, ja dic, que la van haver de deixar per l'or del Covid, hi havia unes crítiques fantàstiques, meravellós, bueno, tothom, bueno, molt, molt, molt, bones paraules, bones crítiques. Sí, sí, no està indicada l'edat dels nens, no? Però jo crec que nens a partir dels 5-6 anys fins a jovenets, 6 anys, saps? Jo crec que s'ho poden passar superbé, perquè, ja dic, la meitat del públic assistent estarà buscant les pistes i fent el recorregut per al teatre, per la part que no veu el públic, i l'altra meitat estarà veient el xou, diguem-ne. Molt bé. o sigui, que el jove teatre regina penso que ha començat bé. Bones apostes, eh? una bona proposta que es va quedar una mica parada per el Covid i que ara torna i val la pena d'anar-hi, eh? I si voleu portar els nens a una cosa més clàssica, més a tota la vida, doncs podeu anar a veure, no ho sé, hi havia una vegada una reina molt bonitosa que preguntava cada dia al xou mirall màgic qui era la dona més bonica del món. Això és la Blancaneus, no? Molt bé, molt bé, premi per la Núria, premi per la Núria. Bé, doncs la Blancaneus que és un conte de tota la vida, no? Doncs es podrà també anar a veure a la sala Arts, una altra sala petitona, que val la pena d'anar-hi perquè fan coses molt interessants. La sala Arts està al carrer de Junqueras de Barcelona. Vale. Tu te'n recordes quan feien l'anunci de la Casa de les Mantes? Ah. de la Cinco, doncs aquest carrer que va des de la plaça Antinaona fins a la Via de la Lletana. És un carrer molt curtet que tothom que vas a Barcelona ha passat alguna vegada. I aquí està la sala Arts, que és una sala petita, jo hi he anat alguna vegada i està molt bé, és còmoda, és acollidora. i aquí justament us podreu veure aquesta Blanca Nieves i les 7 nanites i els personals. Doncs també ens l'apuntem. Sí, aquesta diguem-ne que és la clàssica per nens, no? Estaran fins al 13 de març. Vale. I la fan els sabres a la tarda perquè la del jove teatre regina, que no ho he dit, em penso, ells continuen amb aquest horari tan infantil que és el diumenge a les 12. O sigui que aquest el misteri d'Udini es pot anar a veure el diumenge a les 12 del mixtiu. Sí. Bé, la Blancaneus la fan els dissabtes a la tarda a dos quarts de cinc. Vale. Bueno, una bona hora, eh? El temps el temps de dinar i després de portar els nens tranquil·lament al teatre. Recordeu que quan quan ho posen o si ho diuen jo també ho dic que els menors de dos anys no paguen sempre que no ocupin seient. Clar. Si ocupen seient, sí. Si estan a les famílies de sa mare o de sa pare doncs no no ocupen. I es pot veure doncs cada dissabte fins que acabi el mes de març es pot veure doncs a les quarts a cinc. a les cinc o trenta. I aquí en la mateixa sala ja per als adults per als grans no per als nens per als adults també podem veure una obra molt, molt interessant. Jo no sé si tu te'n recordes perquè és una una pel·lícula antiga d'Alfred Scott que es deia Climid Perfecto. No l'he vist però em sona. No l'he vist però sí que em sona. Doncs estan fent Climid Perfecto en castellà ara l'estan fent en castellà Climid Perfecto i a partir del 13 del mes de març es pot veure la mateixa obra en català. O sigui hi ha dues opcions o la veus ara o la veus ara en castellà o més endavant en català. Exacte. Climid Perfecto és una obra teatral encara que jo t'he parlat de la pel·lícula perquè es va ser molt famosa la va rodar al 1954 i va tenir molt, molt, molt d'èxit però en realitat Climid Perfecto és una obra teatral de Frederic Nock i curiosament va ser estrenada en una representació radiofònica que llavors es feia molt a la BBC el 1952 i després ja va passar als escenaris als escenaris de Londres i després als escenaris de Nova York. I de què tracta aquesta obra, Maica? Doncs mira és la... Jo me'n recordo molt molt bé de la pel·lícula la veritat és un home un tenista retirat un tenista que planea assassinar a la seva dona que és molt guapa i... evidentment ja saps per què la vol assassinar no? Per heretar la gran fortuna La fortuna, clar Sí i també perquè té la... la intuïció o digue-li el que vulguis que ha comès una infidelitat No, mira Eh? I llavors vol fer-la bueno, va matar-la El vol mandar Sí, exacte Però per fer-lo això doncs ell no vol matar-la ell perquè vol buscar una una quartada lògicament, no? Perquè després quan estigui vorda que no comencin a pensar que és el marit a París Exacte Llavors està buscant una quartada i està un antic amic de la universitat i el convèn evidentment Sí perquè quan ell no estigui a casa es tranguli a la seva dona Uh! Aquesta és la pel·lícula és una pel·lícula de suspens com com és normal d'Alfred Skidscott Estava molt molt i molt ben interpretada però ho aconseguirà? Mmm! Això de matar la dona? No ho sé millor no ho desvetllem mai que millor que deixem a l'audiència que tingui l'experiència d'anar a veure allà a la sala arts aquesta obra Jo crec que és molt interessant l'obra i el repartiment són l'Albert Cuello el Jordi Gràcia l'Emilia Marcet el Ramon Garrido el Toni Figueras i el Carles Cruces ja dic a la sala Sartre Junqueras i val la pena penso d'anar a veure aquest crimen perfecte no voleu veure-la ara que és en castellà podeu a partir del dia 13 comprar ja les entrades per veure aquest espectacle perquè llavors es podrà veure en català comença comença a les 8 i posen a nota que per favor com a molt tard a les 19.45 per això que li han de mirar la temperatura Sí, la temperatura les mans els peus i tot això que fan abans d'entrar al teatre que evidentment com jo sempre dic el teatre és una cosa en fi molt i molt segura si vas sol com si vas acompanyat de la teva bombolla no no passa normalment quan la gent es contamina és quan surt del teatre i va prendre una copa quan es queda parlant al vestíbul dels llocs a les entrades exacte doncs això això a la sala molt bé una sala petita molt acollidora que s'agrada si no ho anem mai i ara parlem d'una altra sala que també hem parlat alguna vegada fa molt de temps quan es va inaugurar jo diria que vam parlar de la sala on la sala la sala on està al carrer Nàpol sí molt a prop és una sala també petita i molt molt espacial perquè jo recordo que les parets eren d'obra vista o sigui no està bueno és una sala molt molt xula i en aquest cas podem veure una comèdia una comèdia doncs de gent que bueno que té les mans trencades de fer comèdia i de què va doncs mira que passa el temps passa molt de temps en el terrat de casa seva i des del terrat i des del terrat de casa seva doncs contempla esclifica i sap i sap de les vides dels altres del sindari una miqueta fardera per dir-ho d'una manera i bueno és el seu entreteniment no? Està al terrat allà i quan entena de tot de tot el que passa al vegin d'ari no? llavors un matí que ja està allà perquè a més a més porta la seva cadira i tot o sigui per estar cómoda que està allà al terrat mirant què passa al seu voltant doncs el veí del tercer segona entra o sigui veu aquesta dona que està al terrat veu entrar el veí del tercer segona no no entra al terrat va al terrat al veí del tercer segona i es trobant en el terrat clar l'eugèmia i el veí del tercer segona i què passa? doncs passa una cosa molt molt de comèdia però però que si et passa de veritat et tens una mica difícil doncs que es queden tancats dins del terrat es tanca la porta i des de dins no poden no poden no poden obrir es queden tancats a l'home evidentment és un accident no? l'home té moltíssima pressa perquè ha d'anar a una reunió de feina i la senyora aquesta l'Eugènia té moltes ganes de xerrar i xerrar i xerrar i llavors bueno és una comèdia perquè clar els dos veïns no tenen no tenen res en comú del mateix edifici però no tenen res en comú i quedar-se molta estona doncs allà al terrat tancat penso que és una obra original i bueno doncs no sabem com estava l'obra com es diu per això l'obra Maica no ho hem dit el Feliz del Terrado ah vale Feliz del Terrado i quins horaris que és el kit de la qüestió comença el 28 d'aquest mes o sigui al final de mes el diumenge sí sí i estarà fins al 27 de març dura gairebé un mes un mes sí dura una hora més o menys els horaris doncs fan uns horaris bastant oberts segons els dies fan un passe a les 5 de la tarda sí i un altre passe a les a les a les a les a les a les a les a les a les a les a les a les i i ens queda per saber doncs bueno com acaba aquest aquest bueno no sabem si acabarà bé si acabarà mal o o què bueno això s'haurà d'anar a veure escolta sí sí queda obert això està a la sala on que està el terrenèpol al costat de la de la al costat de la Sagrada Família de la Sagrada Família sí passem a una altra cosa a una altra sala petita que aquesta si t'hem parlat alguna vegada a veure si és la que penso i fa i fa i fa molt pocs en realitat que s'ha inaugurat 10 al 7 ui doncs sí mira ho estava pensant eh l'estava pensant a veure si en aquesta no la diré per si de cas però sí sí molt bé 10 al 7 està al poble sec i i aquests dies presenten un espectacle de dansa sí però no és només de dansa és una és un teatre documental diguem-ne i bueno parlar una mica de tot és un espectacle de dansa que està interpretat per per l'encarni Sánchez que està dirigit per el Martín García Guirado i que té un actor convidat per dir-ho d'alguna manera que és el Guillem Cordier no és ben bé no és ben bé dansa perquè també hi ha moltes moltes imatges gravades i jo diria que és bueno potser entre dansa teatre i documental va ser va guanyar el Premi Dau del 2020 i estarà al Teatre Dau al Sec des del 24 de febrer fins al 2 de març molt bé que bé mira també una altra una altra novetat a veure t'escolto ara a la sala d'aquest sí podem veure una obra molt molt molt famosa de la Virginia Woolf que es diu Una habitació pròpia una habitació pròpia la dramaturgia l'ha fet la Maria Ruiz i la direcció també sí i la la que lo interpreta és una grandíssima actriu que feia anys i anys que no venia a Barcelona la Clara Sánchez la Clara Sánchez bueno fa una meravellosa interpretació d'aquest assaig de Virginia Woolf i està considerada una joia literària del segle XX aquesta obra i és bona perquè a pesar que han passat molts anys sí fa un discurs molt molt lucid i molt dur sobre la igualtat de gènere i la igualtat de l'economia també ah mira perquè clar jo sempre dic que una de les coses que s'ha de lluitar per aconseguir-ho és que les zones que fan la mateixa feina econòma tinguin el mateix sou i això i això no s'ha aconseguit encara fent la misma feina econòmica i no es cobra el mateix això això serà a partir del dia 3 de març està pocs dies perquè el 21 ja s'acaba i bueno jo la recomano perquè l'obra és molt bona molt dura bueno ja ho he dit està considerada la joia literària del segle XX o sigui que no cal dir res més la Virginia Woolf doncs fa un teatre molt molt punyent i jo crec que valdrà la pena d'anar-hi a veure-la això hem dit que la fan a la sala d'aquest eh vale Maica no ens dona temps de comentar cap altre cap altre doncs res acabo per dir molt ràpidament te'n recordes de Django Edward Django aquest pallasso mim bueno és un home famosíssim i el podrem veure a la gleba a la gleba que també és un espai molt petitó del 25 de febrer al 14 de març amb un nou espectacle que diu Oliva a la deriva ai mare Django Edward per riure per riure per riure i per també per sorprendre perquè moltes vegades fa coses que sorprendran molt Django Edward a la gleba i ja està ja acabem molt bé ja està ja ens deixem aquí home Déu-n'hi-do les coses que hem repassat potser ens animem a veure algunes de les obres que ens has comentat o també gent que vulgui anar amb els seus fills filles o amb els seus nets netes a veure també aquestes propostes infantils que ens has fet al principi Maica que acabis de tenir un bon con les dues molt interessants eh sí les dues o sigui que si no teniu nens també volíeu anar també també home cap problema no passa res no Maica que acabis de tenir un bon dijous i una bona setmana i també ja cap de setmana d'acord Molt bé Fins la setmana vinent Gràcies Adéu Maica Adéu Adéu Vinga va doncs ara ja gairebé són la una del migdia això significa que ens hem d'acomiadar del programa d'avui nosaltres tornarem demà a les 10 del matí aquí al 98.1 FM el Just a la Fusta al magazín matinal de Ràdio d'Esvern amb més accions més actualitat més entrevistes no us ho perdeu estarem també fins la una ara us deixem amb l'informatiu migdia amb els titulars i les notícies de Sant Just recordeu que avui per la tarda i cada dia de 5 a 7 hi ha la plaça Mireia al magazín de tardes conduït per Mireia Redondo una abraçada i nosaltres tornem demà aquí a Ràdio d'Esvern que vagi bé a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern per la tarda Ràdio d'Esvern Fins demà!