Sant Just avui: notícies, alcalde, Mali i Egipte

De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? Un moment, senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia xins com a internacional. No, ja no li he dit això, no és xinventi coses. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Comencem aquest Just a la Fusta d'avui divendres 13 d'abril. Just a la Fusta. I avui tenim un programa molt complet. En aquesta primera hora repassarem primer de tot les notícies de Sant Just. També farem un cop d'ull a la premsa del dia, a l'actualitat d'avui, a través de les portales dels diaris i dels portals digitals. Ho farem amb el Sergi Pont i amb l'Andrea Bueno. També parlarem del temps de la previsió meteorològica per aquest cap de setmana que sembla una mica inestable. Ho farem amb el Carles Hernanedi Rius i en aquesta primera hora avui també farem l'agenda de concerts de la setmana amb l'Adrià Calvo. A partir de les 11 i 10 entrevistarem com cada 15 dies l'alcalde de Sant Jurs i de Perpinyà per parlar de diferents qüestions de l'actualitat santjostenca. I parlarem de conflictes internacionals. Avui parlarem de Mali amb els seus allies. A la tercera edat del programa d'avui serà el moment de parlar també de diferents situacions internacionals, perquè avui entrevistarem el periodista Sant Justeny Quim Amor, excorresponsal del periódico El Caire, que avui imparteix aquest vespre una conferència de debat sobre la situació d'Egipte en aquesta primavera àrab, i en parlarem amb ell a partir de les 12.10. També farem un repàs de les estrenes de la setmana. Avui són poques, només n'hi ha quatre, però farem un cop d'ull a la cartellera amb la Georgina Llongueres. I tancarem el programa parlant de notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. Tot això ara mateix i acompanyat també de bona música. Avui comencem amb el Nico Roig. Aquest dia vol passar I serà molt avorrit Jo voldria que fos ahir I posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist Tenim aquí tots els dies autobús que agafem. S'aniran omplint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 11 minuts de les 10. És moment de fer un cop d'ull a l'actualitat Sant Justenca i per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I també l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Que avui és l'últim dia que estàs per aquí a la ràdio durant una temporada. Sí, vinc a acomiadar-me una mica de tothom. Doncs, de moment, repassem les notícies de Sant Just. Comencem parlant d'actes per aquest vespre, perquè és un cap de setmana ple d'activitats. Sí, molt atapaït, molt atapaït. Aquest mateix vespre, la CES organitza una xerrada sobre els grans canals i els projectes de regadiu. L'acte forma part del cicle L'Aigua com a font de riquesa i anirà a càrrec d'Antoni Enjuanes, subdirector general d'Infraestructures Rurals de la Generalitat. La ponència tractarà diferents aspectes dels canals, dels sistemes de regs i de la renovació d'aquests mecanismes, perquè siguin més eficaços. La sensibilització sobre la manca d'aigua és especialment important a les zones urbanes, malgrat que el problema generalment es manifesta a les comarques rurals, les sequeres poden repercutir negativament en la producció d'aliments. Per sort, els embassaments estan plens, però la manca de pluja és un problema endèmic a casa nostra i que se n'hi ha repetint. Per cert, aquest vespre també hi ha un altre acte molt interessant, a dos quarts de nou. Justícia i Pau ha organitzat una conferència de debat a la parròquia del Sant Just i Pastor amb Quim Amor. Serà sobre la primavera àrab i el cas d'Egipte. I Quim Amor és un periodista i és corresponsal del periódico Al-Qaire, que acaba, a més a més, de treure un llibre sobre la seva experiència a Egipte. Per tant... Els que estiguin interessats en aquests actes hauran de triar avui. Exacte. A quina hora és això? A dos quarts de nou. A dos quarts de nou del vespre. Ostres. Sí, sí. Per tant... Se solapen. Sembla que passen a vegades. Passa a Sant Just. A les 8 de les seves hi ha dos quarts de nou Justícia i Pau. I tenim més coses per a cap de setmana? Doncs sí, hi ha més actes. Durant tot el cap de setmana, o bé dissabte i diumenge al matí, millor dit, el Corre del Pont de Flor sortirà al carrer per fer la clàssica cantada de caramelles, que és un dels costums... més antics i arreglats al nostre municipi. El Corlo Pom de Flors està molt arreglat, com dèiem a Sant Just, però també s'ha de comentar que últimament necessita un relleu generacional. De fet, l'alcalde Josep Perpinyà, que escoltarem d'aquí una estona, confia que la tradició es mantindrà per molts anys, però també engresca que hi hagi joves que s'apuntin. El Corlo Pom de Flors sortirà dissabte i diumenge al matí, entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. El dissabte recorreran els principals carrers del municipi, bàsicament Barri Centre i també la plaça Camuapa i la plaça de la Pau. I el diumenge visitaran les institucions més destacades. Molt bé. Doncs això també pel que fa a aquesta altra entitat del poble i acabem parlant d'una última notícia. Doncs si els dimonis apagallums de Cama Blanca, que preparen i ultimen, millor dit, el proper Correfoc, que faran demà dissabte Sant Just, serà a les 9 de la nit a la plaça Verdaguer, en un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo. El Correfoc, a més a més, servirà per commemorar el tercer aniversari del grup de dimonis. Hem de dir que l'espectacle tindrà un fil argumental, combinant teatre i pirotècnia. Representa que els apagallums seran invocats per un espectre que ve de Collserola, que començarà... L'espectacle de fer començarà amb una trobada de timbalers que aniran des del mercat fins a plaça Verdaguer i allà hi haurà aquest acte en què s'han invocat els apagallums per un espectre, em sembla, en forma de port senglar. Déu-n'hi-ho, doncs. Tindrà gràcia. Mirem veient més detalls. Doncs això serà un cap de setmana ben bé ple d'activitats a Sant Just. Per tant, ja sabeu que, a més a més, hi ha opcions, crec, per tots els gustos. Només cal mirar una mica aquestes activitats i triar quina us agrada més. Qui s'avorreixi és perquè vol. Exacte. Doncs moltes gràcies i fins ara. Fins ara. Adéu. Un quart, doncs, del matí, escoltem ara aquest tema dels Manforensons, titulat Winter Wines. As the winter winds litter London with lonely hearts Oh, the warmth in your eyes Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 4 minuts d'un quart d'onze del matí, moment de fer un cop d'ull a l'actualitat del dia d'avui divendres 13 d'abril i per això tornem a saludar el Sergi i l'Andrea. Bon dia a tots dos. Bon dia. Comencem les portades amb el punt avui, com sempre. Molt sincronitzats, eh? Quina coordinació, sí. Comencem, com sempre, pel punt avui. Què ens explica? El punt avui titula Més retard en el tren d'alta velocitat de Barcelona a la frontera. L'Estat no va posar a licitació unes obres quan tocava i els treballs no estaran acabats fins al 2013 i ja acumulen una demora en total d'una dècada. I el que queda, no? M'imagino. Això no ens atraïm a dir-ho perquè potser ens quedaria en curs. Bé, més notícies. Diu, rebel·lió fiscal contra l'espòli espanyol. Diu, un grup d'empresaris i autònoms va iniciar ahir la campanya d'insubmissió fiscal ingressant l'IVA no a l'Eisenda Espanyola, sinó a l'Agència Tributària Catalana. Per tant, aquesta insubmissió d'alguns empresaris que han decidit directament pagar els seus diners a la Generalitat, al govern català. Altres notícies. Convergència i Unió avala la llei de Rajoy que limita el dèficit. I per acabar, al apartat sortim, diu La Carxofa, gran protagonista de les festes gastronòmiques al Prat i a Sant Boi. Un municipi on La Carxofa és un símbol. Un símbol total. Un símbol, pràcticament. Acabem amb Cultura, també. Missima avança la gira un dia amb un concert sorpresa. Allò que també van fer els manels, si no m'equivoco. Sí, i al mateix lloc. I amb la mateixa manera, és a dir, avisar... La sala salamandra, no? Exactament. Una mena d'assaig, així... General. Doncs si algú està interessat ja sap. No, no, ja ha passat. Va seguir. Ah, va seguir. Sí. Va ja. Però començaran ja, no? A la premsa no s'han ni avisat i llavors, més allò que unes hores abans va sortir... No, és que no ha sortit. I tant si ha sigut sorpresa, m'ha agafat per sorpresa. Sí, sí. Jo ho vaig saber fa dos dies, però no ho vaig saber tampoc per cap mitjà de comunicació. Em sembla que s'ha portat així una mica d'amagat i això que els agrada fer també ara amb aquests grups. A dins del diari titular L'amor, la gent, tothom feliç. Que bonic. Doncs aquest avançament de gira, que em sembla que deu començar oficialment, diria, que comença aquest cap de setmana a Girona, si no m'equivoco. Bé, potser m'equivoco, eh? Passem ara al país, que ens diu que l'amenaça argentina d'expropiar IPF posa en guardia del govern. Buenos Aires redacta un decret per prendre la filial de Repsol. L'hostilitat amb la petrolera tindrà conseqüències, és el que avisa el ministre Soria... i és el que se'ns destaca més de la portada del país, que tot i això, com sempre, normalment fem un titular molt destacat, però que té una mica de cos de text, però després hi ha una gran fotografia que és una altra notícia. En aquest cas, doncs, fa referència al cas dels nens robats i hi ha la imatge de la monja que havia de testificar ahir, que no va voler-ho fer, i l'únic que diu és em repugna la desaparició de nens. Hi ha una imatge, doncs, d'aquesta monja ahir al migdia. Més coses. Mà de ferro. Davant del conflicte social, els juristes critiquen la reforma del Codi Penal prevista per l'executiu. També se'ns diu al país que si ho consolida la seva aliança amb el PP després de donar suport a tres reformes clau, el govern espanyol i el PSOE encallen al final el pacte d'estabilitat. També se'ns explica que tècnics de la Unió Europea examinen a Madrid els comptes espanyols i que Isenda ataca els pressupostos de Grinyan perquè fan por, és el que diu Hisenda. Més a punts, tenint en compte aquest divendres, doncs, amb una altra línia, se'ns diu Rodant per la Campinya Anglesa, és el que ens proposa el diari El País, també se'ns diu Darrere de les empremtes de Cortàcer a París, són les propostes internacionals per fer alguna escapada que ens fa el país aquest divendres. Molt bé, doncs, el periòdico comissili estable augmenta en un 32% els anys més durs de la crisi i ens diu també que la meitat es refugia en els centres d'acollida i la resta al carrer o en assentaments. És una de les notícies més destacades i també veiem en fotografia a Sor Maria, la monja acusada de robatori d'una nena a Madrid l'any 82. Primers passos per castigar els robatoris de nens. El govern crea un registre per encreuar l'ADN amb els pares. I dues coses més. El pla argentí per expropiar IPF dispara l'atenció amb Espanya. El ministre d'Indústria espanyol, José Manuel Soria, adverteix que l'acció de Buenos Aires portarà conseqüències. I per últim, ens diu el periòdico, pandelisme, els experts recelen. Les noves mesures contra els disturbis al carrer no convencen els juristes. Aquest és el tema del dia, el periòdico, avui. Doncs aquí ens n'anem al portal del 324.cat, que ens obre amb economia. Diu que l'IPC puja a sis dècimes, però es manté... en el 2,2% interanual a Catalunya. És l'índex de preus de consum que ha pujat 6 dècimes al mes de març a Catalunya, sobretot per l'encariment de la gasolina, de la roba i del calçat. La inflació interanual, però, es manté en aquest 2,2%. Més qüestions. L'executiu de Rajoy aprova avui un pla de lluita contra el frau fiscal, és el que es va avançar fa un parell de dies. Entre altres coses, es prohibiran les operacions en efectius superiors a 2.500 euros. Més coses d'avui. Un desafiament desintegrat. El règim del Corea del Nord ha llançat finalment el coet, malgrat les advertències dels Estats Units i dels seus veïns. L'artefacte, però, s'hauria desintegrat abans d'arribar a l'atmosfera. És un altre dels apunts d'aquest matí que també ens parla de la comarca, la nostra comarca. El 324, és una notícia d'avui, diu pagesos de dia i vigilants de nit, Fa referència a patxeros del Baix Llobregat, cansats de ser víctimes de robatoris constants, que han iniciat també aquí torns nocturns per patrullar per les seves terres. Són una trentena d'agricultors que s'han organitzat per evitar que els prenguin la collita i les eines. La fotografia fa referència a uns terrenys de Sant Feliu de Llobregat. De fet, per la foto crec que és a tocar... de la ciutat esportiva del Barça. Si es volen mantenir les carxofes, que quan tant fa l'estona, s'haurà d'anar més amb compte. S'haurà de fer alguna cosa. Doncs això és el més destacat i només un apunt curiós que se'ns planteja, de fet, a dalt de la portada del 324, que és que els micos són capaços de distingir paraules. és una de les informacions ahir eren els rèptils, avui els mitos sí, estem molt animalistes últimament passem al diari ara doncs sí, el diari ara titula la fórmula Mas i diu que Madrid obté oxig en financer a canvi de donar-li suport a la llei d'estabilitat i mentrestant a Barcelona accelera el pacte fiscal i pacta un calendari amb Esquerra Republicana Un altre tema també d'interès pel nostre municipi diu que el tramvia no es connectarà. L'Ajuntament i Generalitat mantindran avui una reunió en què es decidirà ajornar l'enllaç entre el tramvàs i el tramvasós i aparcar, per tant, el debat sobre per on ha d'anar. La tisorada estatal deixa el govern sense marge per invertir en aquest projecte. projecte que podia ser interessant per Sant Jús i pel Basi Obregat en general, que sembla que de moment queda aparcat. Hauríem de saber també si també afecta aquest projecte d'enllaçar els plugues i Sant Jús directament, que en principi era força econòmic i es deia que la Generalitat havia donat el vistiplau, però no sé si amb els noves pressupostos estatals la cosa canviarà. I un parell de temes més que destaca l'ara. Diu, Argentina vol nacionalitzar IPF, filial de Repsol, ignorant Espanya. Per tant... Aquest possible conflicte diplomàtic es podria donar entre Espanya i Argentina. I, finalment, la policia troba vincles entre la cúpula del PP valencià i la trama Gürtel. Doncs sí, és la informació que també se'ns destaca més de la seva versió en digital, que també ens diu que el nou president de la Corpo diu que l'héroe a TV3 serà l'últim recurs. Braulí Duart ha assegurat als matins a TV3 que la televisió pública lluitarà per mantenir els drets de la Lliga de Futbol la temporada que ve i que el mapa del temps es mantindrà a Catalunya, que era un altre dels dubtes que havia aparegut la setmana passada. Se'ns diu també que la gasolina i la roba fan pujar els preus un 0,6% al mes d'abril i que detenen tres lladres a Barcelona que robaven a botigues en Castantimotos. Era la manera d'actuar d'aquests lladres. Això són els apunts més nous d'aquest matí al diari Ara. Molt bé, doncs la Vanguardia no ens explica molta cosa nova, podríem dir. Ens parla d'Espanya, que pressiona l'Argentina perquè no expropi IPF. L'executiu de Rajoy amenaça Fernández amb conseqüències si nacionalitza la filial de Repsol. També ens parla del silenci de Sor Maria. El govern central ha decidit a investigar el robatori de nens. La veiem a ella en portada, sortint del jutjat. L'executiu elaborarà un cens dels bebès que van ser sostrets als seus pares. En política, el PP obté un suport sòlid a la llei del dèficit zero. En sumari, siu. El PSOE vota contra l'estabilitat pressupostària arran del fracàs de les negociacions. En internacional, el fràgil alto al foc de Síria viurà avui la jornada decisiva. L'oposició crida als ciutadans a manifestar-se contra el règim de l'Assad després de les pregàries. I en fotografia de portada veiem precisament tres dones en el funeral d'un opositor mort. I dues coses més. En esports, Messi-Cristiano, un duel que fa història. I un reportatge que ens ofereix avui l'avantguàrdia té a veure amb l'habitatge, viure en un barri fantasma, centenars de pisos protegits encara no tenen comprador a Barcelona. Doncs suposo que fins que tot plegat no millori, tampoc millorarà tot aquest tema immobiliari. Acabem fent una mirada a la plana esportiva, a les portades dels diaris esportius. El diari esport ens diu un duel bestial referent a la competició pel Pichichi. Diu 40 gols Cristiano, 39 gols Messi, suposa que tot plegat també incentiva els mateixos jugadors per intentar superar l'altre, cosa que ens donarà més gols encara en les 7 jornades que queden de Lliga. El Montreportivo va amb una altra història. Ens diu també Messi Cristiano, però diu l'odiosa comparació, i ho diu molt petitet, i el que destaca és fitxatge bomba. Diu que el Barça ha decidit que aquest estiu es reforçarà amb un jugador estrella al marge d'altres altes. Diu que Jordi Alba està lligat, però que sap que és segona opció... i els possibles fitxatges que ens diuen són Van Persie, Gareth Bale, Munian i Javi Martínez. No sé si els coneixes tu, Sergi, i si creus que seria el més adequat. Home, tots són bons jugadors, els jugadors d'Atleta i de Bilbao estan posant molt forts i són molt joves, però jo més aviat em declinaria per Gareth Bale, perquè a més a més ara amb la malaltia de Vidal, que no sabem molt bé quan podrà tornar i amb quines circumstàncies, potser tenir un reforç per la banda esquerra, Podria anar bé. Podria estar bé, però vaja, són opinions. Jo no puc opinar. Suposo que... Suposo que jo tampoc. Que d'aquí a... Un cop s'hagin acabat... O sigui, a partir del 25 de... No de maig, sinó fins i tot d'abril. Vull dir, un cop s'acabi aquest mes tan intens, començarà a haver-hi bastantes portades en aquesta línia. Tot i que Gareth Bale i Jordi Alba... Sí. Deia que Gareth Bale i Jordi Alba són com... O sigui, un substitueix a l'altre, vull dir. Per tant, mal. Si ve un, potser l'altre ja no hauria de venir. No ho sé. Bé, doncs... Aquest estiu... S'anirà veient. Això es calcularà molt, també. Sí. Passem al diariàs, que també ens parla d'aquesta, diu Cristiano, desafia Messi, en referència a aquesta lluita pel pitxitxi, i Marc ens diu Mister Latigo. i imagineu-vos qui és Mr. Atlético Cristiano Ronaldo Cristiano Ronaldo diu el gran secret de Cristiano Ronaldo però Mourinho també ho podria ser en una vinalla en una altra línia se l'estava imaginant tot vestit de queer home, Cristiano no me l'ha acabat d'imaginar tampoc així no, però perquè és una metàfora populística això sí que és veritat doncs ells aposten per Cristiano Ronaldo, Andrea i d'aquesta manera tanquem aquest repàs per les portades i Andrea Doncs explica'ns, si vols explicar-nos on marxes. Bé, doncs marxaré a una petita ciutat d'Anglaterra que es diu Eastbourne a estudiar anglès i a fer-me una dona de profit. Sobretot. No, i a viure l'experiència, a disfrutar allà i si tot va bé, doncs a l'octubre ens tornarem a sentir per aquí. Doncs segur que anirà molt bé. Des d'aquí et desitgem molta sort. Moltes gràcies. Esperem que tant en tant potser ens escoltis o si no... Anireu sabent de mi, eh? No, home, no. Voldré estar connectada amb vosaltres. De tant en tant podem fer una connexió. Exacte. Per Sky. A l'Eisburg. A l'Eisburg. A veure què passa. Avui plou. No sé si... Segurament. No serà notícia. No sé si voldràs... Si tens alguna petició musical o alguna cosa d'aquestes. Digues que després pots posar la teva música, però ja que tens l'oportunitat... Mira, m'agradaria molt escoltar una cançó dels The Killers. que es diu Mr. Brightset, és una de les meves cançons preferides. Doncs ara mateix... Si no, ara tens tot, el mateix hi vols, eh? Ara els escoltem. Estupenda. Doncs moltes gràcies per tot, Andrea. Que vagi amb vosaltres. Que vagi bé. Adéu, gràcies. Adéu, bon dia. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93 372 6710. Essència. Espai de vida. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i juliol. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Just a la fusta, el magazín del matí. 5 minuts i 3, quarts del matí, és moment de parlar del temps. Farem la previsió meteorològica per aquest cap de setmana, que sembla que ens espera una mica mogut, com acostumat a passar aquests primers 10 dies d'abril, aquesta primera quinzena d'abril, que sí que ha sigut força primaveral. És així, no, Carles? Sí, sí, força mogudeta. Bon dia. Bon dia. Són dies aquests típics d'abril. Ara feia temps que no teníem un abril així tan... tan típic, no?, de dies, ara plou una estona, ara surt el sol, ara treu... Clar, que no saps què posar-te, perquè les temperatures van amunt i avall, també allò del paraigües, doncs, és una mica emprenyador. Vosaltres, que porteu bols, el podeu plegar i fotre'l dintre, però, clar, tampoc no es tracta d'anar tot el dia arrepanyant, que no tinguis problemes de maluc. Però, bueno, ara hi ha ruixats al Baix Llobregat, també hi ha algun ruixat enfront del mar, o sigui, hi ha una certa inestabilitat... I els mapes ens indiquen que al llarg del dia d'avui hi haurà molta variabilitat. No vol dir que estigui tot el dia tapat, no vol dir que estigui tot el dia amb sol, i tampoc vol dir que estiguem pendents de tempestes contínues. O sigui, tindrem una miqueta de tot, són dies així una mica variables, que depèn de com, si el núvol que passa va una mica carregat, doncs descarrega. Ho ha fet aquest matí, a les quarts de vuit del matí a Sant Jús, que hi ha un petit ruixadet, és que no ha arribat ni a registrar. O sigui, estem tenint dies variables... i sorprendria, però és que el que portem acumulat aquesta setmana són dos dècimes de litre, o sigui que això pràcticament en un dia de molta humitat del mes de gener ja les fas. Però bé, van caient aquests ruixadets, van traient ullades al sol, això a les plantes els encanta, les plantes sí que realment disfruten amb aquestes botetes d'aigua després que el sol els surti i les escalfi, i realment aquesta situació de variabilitat fins i tot podria augmentar una miqueta de cara a aquesta tarda, aquests ruixadets inconexos aquesta tarda poden ser una miqueta més destacats, podem tenir precipitacions una mica més importants, però no podem precisar on. O sigui, estem parlant així en general. poden caure a qualsevol punt de Catalunya, però tampoc no ho podem precisar. O sigui, ni us agafeu la previsió que potser cau alguna gota, perquè potser a la tarda tenim la sort o la mala llet de que ens caigui una tempesta justa a Sant Jus i pugui donar un ruixat important. S'ha de ser previsió en aquesta època de l'any i sempre anar acompanyat d'alguna coseta, digue-li paraigua, digue-li capelina, digue-li el que sigui, per no emportar-te algun ruixat al mig del carrer. I d'altra banda, el cap de setmana... Doncs potser s'ha mogut una mica la previsió de pluges que estava més vinculada el diumenge, s'ha mogut una mica cap al dissabte, però si estem valorant que la possibilitat del divendres, o sigui, tot i tenir les hores aquí contínues, no sabem què podrà passar aquest migdia, amb el cap de setmana, com que la situació es manté i no té tendència a canviar, realment és molt complicat precisar què passarà hora rere hora al cap de setmana. En general, els mapes ens indiquen que el matí de dissabte parlaríem de sol, o sigui, el millor moment del cap de setmana serà demà al matí, o sigui, el moment en què l'Andrea agafa l'avió i surt disparada cap a un altre país. Doncs en aquell moment és quan farà sol. No condueix ella l'avió, eh? Ara hi haurà alguna gent que s'haurà espantat i potser troca, no, ella se sent al seient i el conductor serà un comandant d'aquests que et saluda a primera hora. Doncs el fet és que el matí farà sol, tindrem bastanta tranquil·litat fins al migdia, 12, 1, 2, i a partir de llavors creixerem tempestes com a bolets i podem tenir bastanta activitat d'inestable durant tota la tarda de dissabte, nit i matinada de diumenge. Diumenge el matí afluixarà una miqueta, però seguirem tenint aquesta variabilitat. Un dia del diumenge probablement sigui un dia molt semblant al d'avui, amb alguns núvols, alguna ullada de sol, alguna goteta, i a la tarda seguiríem amb aquesta mateixa situació. O sigui, Potser el moment més estable el tindrem dissabte al matí i no se'ns allargarà massa hores. Però bé, aquí com que tenim una mica de costellada a la ràdio i fem un dineret així fora a l'exterior... Patirem. Bueno, patirem perquè ho podrem veure. O sigui, mirarem els núvols, veurem si s'apropa alguna cosa molt fosca o no. De moment sembla que podríem anar aguantant. Estem parlant en general a Catalunya que a partir del migdia poden créixer tempestes. Això no vull dir que a Sant Lluís de les dues al migdia comenci a ploure. Potser comença a ploure a les 6 de la tarda. Però bé, aquesta possibilitat hi és. Plaurà segur, això sí, el cap de setmana. La possibilitat hi és. Plaurà segur, clar... Però jo he tornat molt prudents, eh? No, però és que aquesta setmana ha plogut, però s'han caigut dos dècimes. Sí, sí, no, no, no us hem criticat. Jo ahir al migdia vaig haver de fer dos o tres moviments motorístics pel Baix Llobregat i en tot moment estaven caient gotes i quan vaig arribar aquí vaig veure que la precipitació... No, jo aquest matí m'he mullat també. Això et dic, i encara no ha registrat res el pluviòmetre, no sembla que estigui dormint encara. Per això et dic que sí que són punts de precipitació... I el que estem indicant és on pot haver una miqueta més o una miqueta menys. Si les precipitacions han de ser com les que han vingut aquesta setmana... És que no cal ni parar aigua. Molt simbòlic. Aviam, el que parlàvem ahir, tema perruqueria, potser sí que ens pot afectar una miqueta, però si no es nota la perruqueria tampoc no crec que passi res. Així doncs, un cap de setmana típic de primavera. Com deies tu, arribem a la primera quinzena amb aquesta variabilitat i sembla que la setmana vinent continuarem. O sigui, de llargues estabilitats o llargues inestabilitats o grans fronts que ens afecten, situacions de llevant, no. Un dia de cada. Tenim una miqueta de tot, més jugant, estonetes de sol, temperatures més agradables quan surt, quan se'n va més fresquet, el que toca a la primavera. Molt bé, doncs ens hi acostumarem. I tant. Està bé, està bé, és això. No podem fer-hi res. Ara, com que anem que mida el que t'agrada a tu... No, no, l'auria bé ja m'agrada, eh, també. També? Sí, sí, sí. Doncs gràcies, Carles. Molt bé. I bon cap de setmana. Igualment. Que vagi bé, fins ara. One, two. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century XXI La Rambla, el servei de la comunitat. Just a la fusta. Sant Just en directe. Escoltem ara els The National amb aquest tema que es titula Sorrou i després repassem l'agenda de concerts per aquest cap de setmana. Sorrou found me when I was young Sorrow waited, sorrow won Sorrow they put me on the pill It's in my honey, it's in my milk Don't leave my half a heart alone On the water I don't wanna get over you I don't wanna get over you Música Música Música Don't leave my hyper heart alone On the water Cover me in rag and bun Sympathy Cause I don't wanna get over you I don't wanna get over you Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de concerts. Repassem l'agenda dels més destacats aquest cap de setmana, com sempre, amb l'Adrià Calvo. Bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. Després d'aquesta setmana de pausa, que sembla que ens ha compensat perquè portem uns concerts bastant interessants de cara a aquest cap de setmana. Comencem amb una de les millors veus que hem sentit en els últims anys, si més no, aquí a Catalunya. Te ofrecerán las mayores ricas Costa interrompre-la, però bé, és la Sílvia Pérez Cruz. Sí, i en aquest cas la sentíem amb una cançó de fons extreta del disc, que és la Imaginación, gravada amb el trio de jazz Javier Colina Trio. I, de fet, la Sílvia Pérez Cruz ha anat picant una miqueta de tot arreu en els últims anys. Després de deixar la formació a les migues també va treure un disc amb el Rabbit Goldsmith, que és un músic que toca una mena de, no sé com explicar-ho, un instrument de percussió molt utilitzat en músiques del món. És com una mena d'oia al revés que es toca i sona com a percussió metàl·lica. Bé, ara treu el seu disc, el seu primer disc en solitari, arranjat i compost per ella mateixa, en què hi ha lletres originals seves, hi ha d'altres en què música, poemes de Maria Mercè Marçal, Maria Cabrera i Feliu Formosa, per exemple... És un disc que presenta el mateix estil que ens té acostumats sempre, cançons en català, castellà i portugués de forma mesclada i indiferent, cançons tímides, properes i molt bones en realitat, perquè la veu de la Sílvia Pérez Cruz sempre s'agraeix moltíssim. I tant, i es pot veure al Gran Teatre del Liceu. Sí, avui divendres, una presentació molt, molt gran dins el Festival del Mileni per presentar el disc que es diu 11 de noviembre, amb entrades que encara en queden de 30 a 62 euros. Déu-n'hi-do, però valdrà la pena, aquest segur que... tothom queda convençut. I d'aquí passem a una altra dona, en aquest cas, en un altre estil, és la Maika Makowski, i sona així. Look, we better get along before someone gets... Una proposta curiosa. Sí, curiosa. Presenta el seu últim disc que es diu Thank You for the Boots a la sala biquini demà dissabte per un preu de 12 euros anticipada i a taquilla 18 i encara queden entrades. És un disc que és un punt de part a la seva carrera perquè anteriorment havia fet altres discs bastant més, no ho sé, foscos, difícils d'escoltar, bastant més cerebrosos, podríem dir. I ara fa un puny a part, treu aquest Thank You For The Boots, que és un disc teoria més roquer, bastant més positiu, en que ella reconcilia amb el piano, és un instrument que havia tocat de petita i que sempre havia associat com a una disciplina... doncs molt, molt gran, de petit, en què l'obligaven a estudiar piano, estudiar piano, doncs es reconcilia amb l'instrument i comença a composar a partir del piano. El disc, com dic, es diu Thank you for your goods, i és això, eh? Deixa de banda les cançons fosques i es retrova amb la seva part més positiva i alegre. Doncs si us interessa podeu trobar-la a la sala biquini. D'aquí passem a una proposta força diferent que trobarem aquest diumenge. Són els Waterboys? Sí, una formació que, de fet, és un nom propi, que és Mike Scott, que és el líder d'aquesta banda del Regne Unit, que neix el 81. I, de fet, és una mica això que podem dir de la banda, que, en realitat, la major part de les cançons estan composades per aquest Mike Scott, que tot i utilitzar uns músics que l'acompanyen de fons... És ell qui porta la veu cantant en aquesta banda, que presentarà el seu últim disc, que es diu An Appointment with my Yets. Sembla que a més fa referència al poeta Yets, vull dir que és com una mena d'adaptació de poemes seus i alguna cosa així. És que vaig al concert, per això ho sé. I al Coliseu, en el mateix lloc on hi trobarem un altre nom d'aquests interessants, a principis de la setmana que ve. Camino por Madrid en tu compañía És Jorge Drexler, que ocupa també el Coliseum, però això serà dimecres, presentant el seu últim disc, que es diu Amar en la trama. Després d'11 discs, aquest és l'11 d'aquest cantant i compositor uruguaià, que va ser descobert per Sabina als 80, cantant de veu suau i letres dolces. La seva música és una comiació de música tradicional uruguaiana, sobretot en els primers discs, amb bossa nova i electrònica i pop, perquè és pop, basicament. Debi cambiar tu paso. A mi m'agrada, eh, Focat Ritzler? Sí. Tu em sembla que no, no? Per com n'has parlat. No el coneixo massa. I d'aquí passem a una altra proposta en concert per la setmana que ve, per dijous. True love will find you in the end. Això és Daniel Johnston, un cantant elevadíssim per Kurt Cobain, David Bowie, Sonic Youth, The Flaming Lips, que en alguna entrevista n'havien parlat o n'han parlat d'ell, doncs elevat-lo moltíssim. Si et sembla, per conèixer una mica la seva figura, explica'm una anècdota vital bastant graciosa de la seva vida. Bé, graciosa. No seria la paraula. El 1990 va actuar en un festival a Austin i per tornar va tornar amb l'avioneta del seu pare. Conduïa el seu pare i ella anava al coppilot. Li va agafar un atac psicòtic, es va començar a bralla amb el seu pare, va aconseguir treure les claus del contacte de l'avioneta i mentre estava al vol les va tirar per la finestra. L'avioneta es va estavellar... Referents importants. Sí, sí, es pensava una mica... A partir d'on n'és la seva música? La Vineta es va estar ballar en uns arbres, però van sortir tots vius. I a partir d'aquí diuen que va començar la seva... va ser més creativa, més bona i més autèntica d'aquest compositor que ara presenta un disc que va treure el 2010 que es diu Bim Me Up. Esclar, d'això fa 20 anys. Sí, sí, ha donat per bastant. De fet, després d'aquest accident, la van internar en un psiquiàtric amb una guitarra i es va posar a composar la música. Has vist la música com a teràpia i sona bé, Daniel Johnson. I ara sí que canviem radicalment de registre per parlar d'un concert que es fa al Palau de la Música Catalana. Estem molt avui en veus de dona. Avui tenim també, doncs, per acabar, aquesta Marina Rossell. Que per ser Marina Rossell, que des que l'Alberto va anar a casa seva a fer el convidat, s'hi venia d'una forma estable, normal, van repuntar les vendes, sobretot en el disc que treia amb el Josmo, està aquí d'una forma impressionant, va ser un dels disc més venguts i més regalats al Nadal. És que jo no tenia gaire simpatia justament per aquesta cantant, aquesta compositora, de manera irracional, vull dir allò que algú et cau bé o no et cau bé, i vaig veure aquell programa i vaig pensar, no sé, em va agafar, em va despertar més interès, per dir-ho d'alguna manera. Doncs com tu, molta gent que la va descobrir o fins i tot que la teniu oblidada i que va voler començar a recomprar els seus discs. Fa un concert al Palau de la Música el dijous, quasi bé d'aquí una setmana, presentant un recopilatori, que és una caixa amb 7 CDs, que va des dels inicis, del 1977 fins al 1990. És a dir, no és cap disnow, però sí que va fer un concert de grans clàssics del Palau d'Almos. Tota la seva trajectòria, vull dir que... Doncs això serà dijous de la setmana que ve, i amb la Maria Rossell tanquem aquest repàs de gènere de concerts d'aquesta setmana. Gràcies, Adrià. Tornem la setmana que ve, que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Com ràdio. Notícies. Bon dia, són les 11. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Rapsol assegura que no ha rebut cap notificació oficial del govern de l'Argentina en relació amb la seva filial IPF. Així ho acaba d'assegurar la petroliera espanyola a través d'un comunicat que ha enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Es produeix després que diverses informacions des de Buenos Aires assegurin que el govern de Cristina Fernández està preparant un decret per aconseguir el control del 50% de la filial argentina de Repsol. Enmig d'aquests rumors, el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha convocat ja l'ambaixador d'Argentina a Espanya a una reunió aquest migdia, a la una, per expressar-li el malestar del govern central davant d'aquesta situació. A la borsa aquesta tensió es trasllada a pèrdues per a Rapsol d'un 2,5%. De fet, és una nova jornada de caigudes. A la borsa espanyola, l'IBEX 35 cau aquesta hora més d'un 2% i se situa per sota de la barrera psicològica dels 7.400 punts. Està una mica per sobre només dels 7.300 punts. La prima de risc, l'indicador que mesura la confiança en l'economia d'un país, a més a més, se situa en els 413 punts. El Palau de la Moncloa a Madrid ja està en marxa. La reunió habitual de cada divendres de Consell de Ministres. Avui l'executiu té previst aprovar un pla per lluitar contra el frau fiscal. No serà fins al migdia, quan es coneguin els detalls i les mesures del govern, tot i que, com a mínim, d'aquestes iniciatives ja n'han transcendit dues. El president del govern, Mariano Rajoy, va anunciar aquesta setmana que l'executiu limitarà el pagament de factures en efectiu a un màxim de 2.500 euros, L'altre que es coneix és la que va anunciar ahir el ministre dissent de Cristóbal Montoro asseure que els titulars de comptes corrents a l'estranger ho hauran de notificar a l'agència tributària. La majoria de mesures entraran en vigor l'1 de gener de l'any que ve, tot i que algunes es poden aplicar de manera imminent. Els preus van pujar a Catalunya sis dècimes el mes de març, segons l'Institut Nacional d'Estadística. El motiu principal va ser l'encariment de la roba, el calçat, la benzina i el transport. On més es van encariar els preus és a la província de Lleida, amb un 0,8%, i la inflació a Catalunya en els darrers 12 mesos se situa en el 2,2%. Al conjunt d'Espanya, l'índex de preus de consum va augmentar set dècimes al març, és a dir, una més que a Catalunya, però la inflació interanual és lleugerament més baixa que a Catalunya, tres dècimes menys. El portaveu del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, ha reconegut en declaracions a Com Ràdio que va ser un error no aturar el projecte de la línia nou del metro de Barcelona. El govern català la va dissenyar amb gairebé 43 parades i ha de ser una línia de metro la més llarga d'Europa. L'error de veritat va ser, segurament, per ingenuïtat inicial, en comptes d'aturar la línia nou i repensar-la de cap i de nou... caure en la temptació d'intentar arreglar el desastre que ens vam trobar d'una línia llançada sense projecte. Encara en matèria d'infraestructures, Nadal també ha defensat en aquesta mateixa entrevista a Com Ràdio la inversió que va fer el govern del tripartit a l'aeroport de Lleida, al Guaire, i diu que el seu cost és inferior a l'intercanviador de tren i metro de l'avinguda diagonal de Barcelona. El jutge de Palma de Mallorca ja ha començat a declarar l'exdirector general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València, Jorge Vela. Declara com a imputat per un suposat desviament de diners públics a l'Institut Noos, l'entitat que presidia el duc de Palma, Iñaki Urdangarin. A banda de Jorge Vela, el jutge instructor del cas també prendrà declaració a l'exconseller de Turisme Balear, Joan Flaquer, i a un dels treballadors d'aquest institut, l'Institut Noos. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. Michael Schumacher ha estat el més ràpid en els segons entrenaments lliures del Gran Premi de la Xina de Fórmula 1 per davant de Lewis Hamilton. L'astorià Fernando Alonso ha millorat una posició respecte a la primera sessió i ha finalitzat en desena posició, mentre el català Pedro Martínez de la Rosa s'ha classificat en el lloc número 22. A dos quarts d'una, l'equip espanyol de natació sincronitzada presenta les coreografies per al Preolímpic de Londres, que es disputarà entre el 18 i el 22 d'abril. Una cita que donarà una plaça als tres primers classificats. La seleccionadora Anna Terrés repeteix la convocatòria del Mundial de Xangai de l'any passat. L'única incorporació és la catalana Laia Pons del Club Natació Granollers. En futbol destaquem que el Barça torna a aquesta hora als entrenaments per preparar el partit de demà al camp del Llevant que es disputarà. A les 10 de la nit el conjunt valencià és cinquè a la classificació a dos punts de les places de Lliga de Campions. És un dels equips revelació aquesta temporada. Mentre el Real Madrid, que ara per ara té quatre punts d'avantatge respecte als blaugranes, rep demà a les 8 l'esporting de Gijón de Javier Clemente. I l'Espanyol prepara el partit d'aquest diumenge a Cornelli al Prat contra el València, que jugarà a les 12. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 i us parla Sergi Pont. Avui la CEAS organitza una xerrada sobre els grans canals i els projectes de regadiu. L'acte forma part del cicle l'aigua com a font de riquesa i anirà al càrrec d'Antoni Enzones, subdirector general d'Infraestructures Rurals de la Generalitat. La ponència tractarà diferents aspectes dels canals, dels sistemes de reg i de la renovació d'aquests mecanismes perquè siguin més eficaços. La sensibilització sobre la manca d'aigua és especialment important en zones urbanes, malgrat que el problema es manifesti en comarques rurals. Enguany els embassaments estan plens, però la manca de pluja és un problema que es repetirà a casa nostra. I un altre acte que també es fa avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre, Justícia i Pau organitza una conferència de debat a la parròquia sobre la primavera àrab i el cas d'Egipte i anirà a càrrec de Quim Amor, periodista i excorresponsal del periòdico Al-Qaeda. Els dimonis apagallums de Cama Blanca preparen el seu proper correfoc que faran demà a Sant Jus. Serà a les 9 de la nit a la plaça Bardaguer en un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo. El correfoc servirà per commemorar el tercer aniversari del grup de dimonis. L'espectacle tindrà un fil argumental combinant teatre i pirotècnia. Els apagallums seran invocats per un espectre que ve de Collserola. L'espectacle començarà amb una trobada de timbalers que anirà des del mercat fins a la plaça Bardaguer enllaçant amb el correfoc. Serà a dos quarts de nou del vespre. I el Corlo Pont de Flors sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i arrelats a Sant Just. En el seu origen, als caramelleires se'ls obsequiava mous, botifarres i carmels, cosa que indicava la fi de la quaresma. Els caramelleires segueixen passant al platet com a part de la litúrgia, tot i que les tradicions s'han anat perdent progressivament. El Corlo Pont de Flors està profundament... Bé, el cor Lopom de Flor sortirà, perdó, dèiem, dissabte i diumenge al matí entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. El dissabte recorreran els principals carrers del municipi, mentre que diumenge visitaran les institucions més destacades com l'Ajuntament o l'Ateneu. ... ... ... ... Fins demà! Fins demà! I've got my hands, got my fingers, got my legs, got my feet, got my toes, got my liver, got my blood. I've got life. I've got my freedom. I've got life. I aquesta hora parlem de l'actualitat santjustenca, per això saludem l'alcalde de Sant Jus, Jureper Vinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem? Com cada 15 dies fem aquest taposar del dia. Exacte, per parlar una mica de tot plegat, els temps que corren, el tema del dia a tot arreu sembla que és l'economia. Sembla que s'han tornat a despertar segons quines alarmes a nivell més general i torna a créixer aquest context de desànim. És complicat, una mica a vegades, conviure amb tot això. Bé, però és que si sempre en parlant d'això sembla que cada vegada... Fem la vila més blossa, exacte. I realment hi ha moltes molt bones notícies, molt bones notícies. Per exemple, ahir ens trucaven una gran empresa de Canadà que vol venir a Sant Lluís i està buscant un espai molt gran i la contractació de 200 persones. No sé si això es concretarà, però finalment, però són notícies d'aquelles que dius, home, escolta, per què no ens dediquem també a explicar les notícies que n'hi ha moltes? Perquè el país està fent... s'està tirant endavant, no?, i hi ha molta gent, doncs, que té ganes i que està innovant i que està, doncs, apretant i que fa bé les coses, les coses les fem bé, no?, i en canvi parlem sempre del mateix, però bé. Són els grans primers que sembla que ens envaeixen, no?, de vegades, però, i que a més a més són els més complicats de controlar, no?, perquè justament el que està sortint al menys aquests dies Són aquests temes que ja s'escapen fins i tot de tot el tema econòmic que es pugui tractar des de les administracions i que no hi ha ve d'un altre tema. Són paraules mayores. Exacte. Per tant, fa 15 dies en vam parlar del pressupost del 2011. L'Ajuntament de Sant Juscal va tancar amb 711.255 euros, una xifra en positiu i que això també és una notícia positiva. que tenint en compte el context actual és important i és positiva. Bé, continua la línia que moltes vegades he expressat, no?, i que hem compartit en aquests micròfonos, és a dir, l'Ajuntament està sanejat, l'Ajuntament, des del meu punt de vista, doncs està fent les coses correctament, però per una cosa, perquè sempre ho he comentat també, sempre ho he dit, Sant Just té grans potencialitats, és un municipi, un territori i una gent, doncs, que té grans potencialitats i respon Aquesta situació també, això és el resultat d'aquesta situació. És evident també que ha d'acompanyar això d'una gestió econòmica adequada que modestament penso que aquest govern està fent, el que històricament ja ha fet, perquè som un ajuntament molt sanejat, que a les nostres comptes tradicionalment les tanquem correctament, i aleshores aquest resultat positiu, no només ajustat de 700.000 euros, perquè el romanen de tesoreria positiu és molt més elevat encara, vol dir que disposem, a part que hem tancat l'any en positiu, disposem de diners per aplicar-los aquest any, i per tant continuant dues línies, que és la que es farem, de continuar baixant deute, que és baixíssim, però jo crec que això continua sent així, hi ha altra gent que pensa diferent, a vegades a mi se m'ha criticat, no?, Vostè sembla que vulgui reduir tot el deute, dic, home, tot el deute no, però aviam, si aquests diners no estaven comptats i ara apareixen, què fas a casa teva? Doncs una part, evidentment, anirà això i una part anirà a fer inversions, però és lo lògic, no? Doncs baixar la teva deute i activar econòmicament aquelles coses que des d'un ajuntament o des d'un municipi modest podem col·laborar o podem, diguem-ne, ajudar el país, això és el que fem. Doncs quan tinguem aquest pressupost en positiu, la nostra deute és baixíssima, ja l'ho he explicat moltes vegades, i sí, insisteixo, segurament atribuïda a una bona gestió de govern, però també perquè Sant Just respon positivament a tots els reptes que hi ha. Justament, el fet que sigui un Ajuntament poc endeutat és el que fa que no calgui adherir-se al pla d'ajust de l'Estat per pagament de proveïdors. Jo crec que són dels pocs del país que farem això. La notícia queda com esperada, però aquí ens toca de poc. Sí, el que passa és que bé, ens vam seure, vam analitzar si a això a l'Ajuntament li convenia o no i que nosaltres estem pagant bastant bé. Doncs era absurd presentar-se en aquesta opció que l'Estat... Però també fèiem aquest comentari, ens agradaria saber quants municipis de Catalunya dels 900 que n'hi ha, quants no ho faran, l'Ajuntament de Sant Lluç sí. I, per tant, alegria és satisfacció i compartir-ho amb tots els veïns i les veïnes de Sant Lluç, perquè, insisteixo, això és un èxit o és la realitat del nostre municipi, que moltes vegades dic que no ha caigut del cel perquè sí, no? que sembla un oasis en moltes coses, en convivència positiva, etcètera, amb el model de municipi, però amb això també, no? Malgrat que hi hagi, evidentment, doncs, famílies que ho estan passant molt malament, que és el que realment preocupa, empreses que realment, doncs, si costa o comerços tira endavant, però que ara han publicat en el bolletí municipal fa pocs dies, doncs, que el número d'empreses avui a Sant Just és més gran que fa un any. Per tant, aquesta és la realitat, que estratègicament estem ben localitzats en el territori i això fa que vinguin empreses que és cert que són deslocalitzacions, diguem-ne, que venen d'altres llocs principalment, però bé, doncs també hem de ser egoistes des d'aquest punt de vista i explicar-ho, i avui s'enjusten més empreses i per tant més llocs de treball que fa un any, amb totes les dificultats que hi ha a famílies que realment els costa o que estan en una situació dramàtica. El que fa a aquesta situació de les empreses, també ubicada, sobretot, també al context del nou complex de Sant Just Diagonal. Sí, això va ser un encert. Jo moltes vegades explico que sempre has de pensar en el futur i seure i dius, escolta, d'aquí cinc anys què m'agradaria ser, no?, que sigui gran, o quin és aquest escenari ideal, no? I fa sis o set anys o vuit, doncs van dir, escolta, aquesta zona del costat de l'hotel Sant Just, que eren terrenys, que no hi havia res, del sector privat, també era de l'Incasol, de la Generalitat, vam plantejar des de l'Ajuntament la possibilitat que es creés una zona de terciari d'oficines, perquè vèiem que estàvem en un lloc molt bo, sabíem que tard o d'hora hi hauria un hospital, sabíem que, evidentment, hi ha una autopista, estem a prop de l'entrada a Barcelona, per tant, tot això, amb una taula vam dir, escolta, hem de convèncer l'Incasol, la Generalitat, a tothom, els privats, que això s'ha d'aixecar, no? I nosaltres allà tenim, evidentment, l'Ajuntament de Sant Just i, per tant, el poble de Sant Just té edificis d'oficines que té llogats, també. I aquesta potencialitat o aquest creixement de número d'empreses principalment passa per aquest polígono nou que, insisteixo, es va crear des de l'Ajuntament. Per tant, és una bona notícia. Fa molt pocs mesos que s'ha posat en marxa un d'aquests edificis i està llogat al 70%. Per tant, això vol dir que tornem a ser... una mica pioners o que som una mica diferents en aquest maremany de problemes que hi ha a tot arreu, doncs que aquí, en canvi, simbòlicament... S'està creixent una mica econòmicament, no? S'està creixent les coses, eh? Ho dic amb modèstia, però hem de seguir aquesta línia, no? Pel que fa també a l'atur, per exemple, portàvem aquí a Sant Just uns mesos... Pujades molt minces, però diguem que el mes de març, igual que tot Catalunya també ha baixat una mica, i de fet la taxa d'atur ens sembla que també deu ser una de les més baixes de la comarca. Sí, és de les més baixes, però això és veritat, és de les més baixes, però insisteixo que hi ha moltes famílies que no tenen feina, i això és un drama. No hi ha cosa pitjor, doncs, que... De fet, la dada és bastant més alta que fa un any, també. Sí, segurament que estiguis malalt és pitjor, però realment que no tinguis feina és un drama familiar, no? I, per tant, el fet que sigui el 9%, doncs, home, sí, mira, podem estar satisfets, però, per l'altra banda, ja ens coneixem a Sant Lluís. Jo diria que gairebé tothom. I vas pel carrer i coneixes aquelles persones que no tenen feina, no? Abans d'ahir estava al Parlament per una visita institucional, no? I em comentaven que segurament no hi hauria plans d'ocupació per part de la Generalitat, que no hi hauria diners. I pensava, doncs, amb l'ajuda... que deixarem i deixarem de fer amb aquestes famílies que segurament aquests plans d'ocupació que venien financiats per la Generalitat no arribaran i serà un problema, no? I ja venia pensant de quina manera, des de l'Ajuntament, si som capaços de suplir aquesta mancança econòmica, no? És evident que no, però el CAP anava pensant, no? Escolta'm, si en vés d'això fem l'altre i traiem d'aquí, traiem d'allà, doncs potser podem ajudar unes famílies, no? Aquests plans d'ocupació que s'havien fet fins ara formaven part de... Sí, sí, sí, bona part d'aquests plans d'ocupació eren subvencionats per la Generalitat i se'm deia que això pràcticament no existirà, no? I bé, i al cap ja anava funcionant, no? Jo crec que internament hem d'intentar fer-ho perquè si arribes a 10 famílies, a 15 o 20, doncs escolta, estem per això, no? És evident que és una molt bona notícia perquè podíem arribar a molta més gent. Nosaltres en dos anys vam poder arribar amb aquests ajuts i els de l'Ajuntament a gairebé... a contractar en diferents plans d'ocupació, en diferents mesos, més de 100 persones, no? Si ara, doncs, pel CAP està, doncs, 15 o 20, doncs bé, és una reducció molt important, no? Però hem d'intentar fer els màxims esforços perquè, malgrat que no tinguem aquests diners de la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Just pugui posar damunt de la taula algunes opcions i reduir, doncs, alguns casos dramàtics com els que coneixem, no? Mhm. Comentava fa una estona que en principi els diners que es tenen, sobretot es volen, o la gestió el que es vol és reduir aquest deute, també fer algunes inversions, m'imagino que poques per això de moment. Bé, i la tercera cosa serien aquests plans d'ocupació, són tres coses que l'equip de govern ja ha decidit. que baixem deute, perquè això ens dona un cert marge, pensa que cada any, en el pressupost, tu tens uns diners per pagar aquest deute. Si l'anticipes, alliberes aquests diners, diguem-ne, la quota anual no hi és, per tant, la destines a altres coses, alliberes aquests diners, i això és el que farem, alliberar aquests diners, això és el que t'estava dient abans, pensant, alliberar aquests diners i aleshores destinar-los a plans d'ocupació i també augmentar la partida de serveis socials que va destinada a subvencionar alguns mesos o determinats mesos d'habitatge d'aquelles famílies que tenen problemes o que han estat desallotjats de casa seva. És a dir, poder tenir un recurs econòmic més, algun pis més, per ubicar transitoriament famílies que s'han quedat sense habitatge, que aquí Sant Just també passa. Ha passat, doncs. Està passant. Per tant, quan jo parlo que tenim potencialitats i el municipi està bé, La realitat també és aquesta, que hi ha gent que s'ha quedat sense habitatge i l'Ajuntament de Sant Just el s'allotja amb unes propietats que té, temporalment, en alguns casos són pràcticament gratuïts o altres que simbòlicament aporta alguna cosa. Aquí en el municipi també. Aquí en el municipi està passant això. Per tant, ull amb els termes que ens expressem quan a vegades diem l'etiqueta de Sant Just. Jo sempre em rebel·lo contra aquesta etiqueta de Sant Just perquè aquests casos tenen nom i cognom. Està clar que Sant Jus, a més a més, contempla un tipus de població bastant diversa, vull dir que hi ha un perfil bastant variat, segurament, i això fa que hi hagi diferents perfils en aquest sentit. Justament, per tot plegat, també hem anat parlant al llarg dels últims mesos, tot fa, tot condiciona el pressupost d'aquest 2012 i la línia d'austeritat de l'Ajuntament, que és el que ha fet que es comencin a canviar algunes formes de gestió d'alguns equipaments, el cas de la vagoneta, etcètera, etcètera. I tot plegat, en vam parlar també aquesta setmana, en hem parlat amb el portaveu de Siu, Llorenç Rey, que comentava que el trobar una mica contradictori, que es retallessin algunes partides, però que en canvi s'augmentessin d'altres, com seria el cas que es va augmentar les jornades de diversos treballadors. En l'últim ple municipal es va aprovar diversos treballadors de l'Ajuntament i també comentar que no s'havia fet prou bé, segons el seu criteri, la reducció de jornada dels conserges arran de la sisena hora. Sentim aquestes declaracions de Llorenç Rey? És superior, aquestes dues partides, a l'estalvi que representa el tancament de la vagoneta. Aleshores, clar, hem de gestionar millors recursos municipals i si a la ciutadania li diem que retallem uns serveis perquè no tenim diners i després esgastem més diners dels equivalents a aquesta retallada amb altres despeses que nosaltres entenem que són purament superflues i que es podrien estalviar, llavors et trobes descol·locat Bé, és una contesta parcial, absolutament. Jo crec que a Llorenç, amb tota l'estima que li tinc, i en vam parlar i abans d'ahir, concretament a Sols, aquest tema és una contesta parcial, que segurament vist des d'aquest punt de vista, doncs podríem estar d'acord. Però jo li preguntaria una cosa al Llorenç, en els seus negocis, si té capacitat de contractar, ho fa o no ho fa. És a dir, si tens capacitat de fer-ho, i a més a més, aquesta capacitat de fer-ho, estalvies diners d'altres llocs, ho fas o no ho fas. Per tant, Dit a més a més, això, hi ha un altre debat conjunt, que és que a final d'aquest any s'eliminen places perquè se jubila a determinades persones i, per tant, ha de veure la globalitat. Aquestes places determinades, el que s'ha dit és, home, si a l'ampliació de la jornada d'aquests treballadors va acompanyat, que hi ha un estalvi amb altres maneres, altres partides, diguem-ne, de l'ordinari, i, per tant, això es pot justificar, i, a més a més, s'emmarca en aquest escenari global que hi haurà places que no es renoven a final d'any perquè hi ha jubilacions i, per tant, això ja no hi seran, doncs es pot fer. És cert, és cert també que com a imatge pots dir, home, sembla contradictori, però has de buscar la globalitat. La globalitat és, escolta, és que si no tots ens anem replegant i tancant i tancant i tancant, no? És a dir, no farem res al final, no? És a dir, escolta, aquesta feina que fa aquest treballador, per exemple, el departament de compres, que és un dels casos, no? Escolta, hi ha un departament de compres que hi ha un informe que diu que, escolti'm, si treballa més hores estalviarà perquè es gestionarà millor, estalviarà diners de fer altres coses. Però si no som-hi, doncs fem o no. I a més a més, doncs feina, doncs a una persona o unes hores més a una persona, que és el cas. Però clar, això parcialment segurament podria estar d'acord amb ell, no? Però globalment té una altra lectura, una altra lectura de dir, escolta, si es pot fer ho fem, ajudem també, i a més a més ajudem, però a més a més, escolta, diem que al final d'any uns treballadors no hi seran. Per tant, la globalitat pràcticament serà la mateixa, però bé, és una mica, jo penso que si tota l'oposició sigui com la Llorenç, que sempre intenta aportar i ser positiu, doncs benvinguda, que a vegades no és el cas. Sí, també ho hem anat parlant. Doncs bé, això pel que fa a tota aquesta qüestió econòmica, que com hem dit, marca una mica tota l'agenda general, i si més no, també, malgrat aquestes qüestions negatives que hem comentat, també destacar algun creixement, que hem anat comentant, que aquí s'enjusti, que es nota. Jo et diré una cosa, cada 15 dies faig visites a empreses dels polígonos, principalment, i et diré que la gran majoria d'empreses, i ho explico en el boieti també aquest mes, la gran majoria d'empreses em diuen, escolta'm, alcalde, és veritat, anem justos, però estem venent més, estem exportant, hem innovat, hem fet aquest producte diferent, i m'ho expliquen i m'ho ensenyen, i els dic, escolta, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, la capacitat que té l'empresa catalana... De reinventar-se, segurament. De reinventar-se i de fer les coses, doncs, quan tens l'aigua al coll, de fer-les millor. I la gran majoria m'està dient, escolta, estic exportant, és veritat, que és la paraula màgica en aquest moment a l'economia catalana, però estic venent més que mai. Però m'ho diuen d'una manera amb la boca petita, saps? Que com si no volguéssim dir-ho... Avui si demà no sé què passarà, és vital això. La prudència. Sí, amb prudència de futur, jo em sembla d'un nivell de responsabilitat gran, però la gran majoria d'aquestes empreses que tinc l'oportunitat i que en reben, evidentment, m'expliquen que estan tirant endavant i que estan contractant gent. Certament, altres empreses lligades segurament al sector de la construcció, que és el que més s'està patint, aquells que feien vidres o fusters o terres o el que sigui, lavabos, el que sigui, lligats al món de la construcció, aquests són els que alguns no hi són, malauradament, o altres tenen greus dificultats. Però l'empresa mitjana gran està tirant endavant i això fa que es mantinguin molts llocs de treball. I aquestes són notícies que s'han de dir, aquestes també s'han de dir. Està clar que és un moment més com de canvi i transició d'alguna manera. cap a algun altre moment. Vull dir que si fins ara havíem parlat sobretot d'aquests sectors, si més no, si ara hi ha un creixement, possiblement també vindrà donat per el creixement d'altres sectors que fins ara eren només emergents. Sí, hem de veure exactament per això quins són exactament aquests nous sectors, perquè moltes vegades parlem... Sí, la construcció no serà com era, és evident, serà també, serà. No ho desmuntem perquè aquest país necessita... habitatge i que se construís habitatge cada any, i l'àrea metropolitana també, el que passa és que hi ha un estoc molt important, principalment lligat a les entitats bancàries, que això s'ha de treure, que ja ho estan traient molt lentament, però s'ha de treure, i és bo, és divertit veure com una persona pot optar a un crèdit pràcticament del 100% si l'habitatge està lligat a una entitat bancària, que el tenen en dipòsit, o les dificultats que tenen el treball normal i corrent d'accedir a un habitatge normal que es va comprar que no estigui lligat a aquell entitat bancari. Quan això no estigui, és evident que es continua construint, és evident que la rehabilitació tindrà més pes i aleshores el sector no estarà tan tocat com ara, però també és evident que no tornarem a construir menys mal d'aquella manera que es va construir sense sentit. Per tant, el que ens hem d'inventar, com deia en Joan Major fa poc, doncs segurament no són dos milions de llocs de treball, sinó que seran molt menys, perquè aquest sector de la construcció, poc o molt, aixecarà el cap. Que tardarem tres o quatre anys? Segurament, segurament, fins que aquests habitatges es venguin definitivament. Però no sé, jo no sabria dir-te quin és aquest sector màgic, és evident que els serveis, el turisme, Catalunya i Barcelona, ha estat tradicionalment així, però la indústria catalana... ha de tornar a créixer de forma com produïa anteriorment en aquesta crisi. Hi ha una cosa que, no sé com, però ha de desaparèixer. És a dir, costa molt entendre o acceptar que una empresa o qualsevol persona pugui invertir o tregui més beneficis invertint en l'economia financera que en l'economia productiva. És a dir, si això és així, clar, qui destina diners a muntar o construir una empresa o un projecte, no?, si realment els diners els tens més fàcils amb aquesta economia financera especulativa, no? Per tant, això s'ha d'acabar i que la gent, els empresaris, la gent que té diners, escolta, inverteixi en el que està tradicionalment, que és, doncs, muntar una empresa o un negoci, millorar les teves màquines, etc., els teus actius, no?, I això, doncs, realment potser són les paraules mayores que al començar de l'entrevista deies d'aquesta monia. Exacte, que sembla que ens manin, però que és complicat, per tant, de gestionar. Bé, cadascú que faci el que pugui amb això. I, en tot cas, a mi em pertoca, doncs, l'Ajuntament de Sant Just i comentar, potser, algunes vegades aquestes coses, però que... que estan molt lluny, no? Sí, exactament. D'altra banda, deixem una mica tot aquest pac econòmic i parlem d'altres activitats que es fan aquí a Sant Just perquè ens esperen dos caps de setmanes bastant intensos. L'abril normalment sempre és un mes que aquí a Sant Just té tradició d'haver activitats i justament aquest dissabte, per exemple, té lloc el correfoc del drac, rifenyo i els dimonis a pagallums que celebren ja el seu tercer aniversari. i d'altra banda també tenim les caramelles. Bé, jo crec que aquestes són les notícies que també els veïns i les veïnes de Sant Just esperem, que és participar i gaudir de les activitats que organitza l'Ajuntament i principalment les entitats, encoratjar aquestes entitats que has dit. Jo estaré amb ells, no podia ser d'una altra manera, acompanyar-los, i que fan que veus que la població estigui contenta, estigui feliç, rigui i comparteixi entre veïns i amics aquests moments, no? Són els moments de diversió que qualsevol població ha de tenir i comencem amb aquestes activitats, com deies, de Sant Jordi. Primer amb aquest correfoc, un correfoc recuperat històricament, que ens ha costat molt, però que ara aquesta joventut, principalment, que estan les entitats, que s'ha anomenat estar tirant endavant i encoratxar-los i ajudar-los tot el que puguem. participar d'aquest correfoc i després d'un altre acte, que ja no són tan joves, potser, que és el coro, però que sí, tinc molt de carinyo, perquè fa molts anys també que ens coneixem i podem compartir-ho, i també hi haurà l'esquerremies dissabte, diumenge, i també podré compartir un dinar que fan ells tots plegats i podrem seguir comentant i parlant amb tot aquest grup d'homes més una dona, que és la que toca la Cordeo, que ho fan molt bé i jo crec que també la població espera les caramelles. És una tradició. Ens comentava ahir Jordi Figueres que de Sant Just es té constància des del 1850, més o menys. Sí, sí, sí. Potser el que em preocuparia és això, aviancia, engresquem tots plegats i des d'aquí també gent jove que canti caramelles perquè... si no tindrem un problemí d'aquí uns quants anys, però... Quan acabin del drac es passaran a les cremelles, no? Sí, exacte, estic convençut. Moltes vegades fem aquest comentari, però jo estic convençut, perquè el fem durant molts anys i la població l'ha fet durant molts anys i finalment continuen les entitats, no? Per tant, veig o es veu que quan la gent es fa gran, doncs escolta, ara sí m'apunto, no? Ara faig això, sembla que el reste de la vida costi una mica més, però quan una es fa gran i sembla que les obligacions laborals ja han anat desapareixent, o estàs en una altra fase de la teva vida, doncs t'apuntes a un entitat d'aquestes, no? Jo estic convençut que no hi haurà problemes, però bé, reflexionar i apretar també està bé, per si a casa hi ha problemes, no? Però de moment, dissabte, diumenge, tindrem caramelles, jo crec que durant molts anys. I d'altra banda, el cap de setmana, de la setmana que ve, exacte, s'avança a Sant Jordi, que bon dilluns aquest any, i com sempre, doncs, el diumenge, que és més a prop, se celebra aquí els jardins a Can Genestat. Sí, aquest és un debat que sempre hem fet, si ho fèiem al mateix dia a Sant Jordi o no, clar, Barcelona tira molt, hi ha molta gent que, doncs, vol participar, és molt maco a la festa de Barcelona i per tant, històricament, una vegada ho havíem fet el mateix dia, no cal convèncer, i busquem el diumenge més a prop. Enguany és pràcticament enganxat, perquè com dius Sant Jordi és dilluns, i nosaltres ho organitzarem el diumenge. Per tant, també encoratjar la població que vingui a Can Ginestar, que participi, que compri aquests llibres, que participi de disposar d'aquesta rosa ja tradicional a la cultura catalana, que forma part del símbol i de l'identitat del país, no? i després també les entitats qui participen, la presentació de llibres que es fan, també de prosa i poesia, és a dir, un munt d'activitats que ja coneixem en el nostre municipi que jo crec que la població hauria d'estar present i recolzar, perquè moltes vegades explico que és molt maco arribar a un lloc i trobar-s'ho tot fet i participar d'aquesta activitat, però que hi ha gent que voluntàriament s'ha passat moltíssimes hores perquè arribem nosaltres i ho trobem tot preparat, I només per això, només per aquesta quantitat de persones, homes i dones que formen part de les entitats, que voluntàriament organitzen coses pel seu poble, perquè és així, pel seu poble, doncs jo crec que la població ha de respondre i encoratjar els veïns que estiguin el diumenge a Can Ginaster i als seus entorns. Realment amb Sant Jordi respon bastant bé, no? Vull dir que és un acte d'aquests en què sí que acostuma a participar i força gent. Hi ha activitats, per exemple, ahir també ho comentàvem, com més el Sant Lluís al carrer, que ens aboquem a l'octubre a participar d'aquestes paradetes, aquests actes que fan, i hi ha una sèrie d'activitats, els CARS també, el CAP, ara també que participem molt, però ens agradaria que la gran majoria sortís aquell dia, aquell diumenge i dius, escolta, va, què fan a Sant Lluís? Doncs això, vinga, som-hi, no? Perquè es fa per la gent, no es fa per una altra cosa. Doncs això serà el cap de setmana, aquest no, encara el cap de setmana següent. Moltes gràcies. Avui hem repassat diferents punts de l'actualitat Sant Justenca. Hem fet una mica d'economia i després una mica de festes populars, que també és agradable. I moltes gràcies, alcalde de Sant Just i de Perpinyà. Molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Passant sis minuts de dos quarts de dotze del matí, és moment de parlar d'un conflicte internacional, per això saludem els Seves Elias. Bon dia, Seves. Bon dia, Carme. I avui ens n'anem cap a Mali. Sí, Mali, un país que portem dies veient-ho a les pàgines internacionals dels diaris, però que tampoc se li dona gaire importància a les diaris. Bé, és un país... Sembla com d'aquests eterns oblidats, no?, d'alguna manera. Clar, és un país molt oblidat de la seva sort, amb molts conflictes interns durant la seva creació i la seva independència. Bé, una mica molt semblant a tots els països de l'Àfrica subsahariana o del mateix Sàhara, com és aquest cas, i tot donat d'un conflicte prèviament que era intern, no?, i ara s'ha convertit en més com internacional... Si vols, comencem repassant aquestes dades. Exacte, ens situem una mica en el context, no? O, si més no, per entendre d'on ve tot plegat. Sí, segle XIX, segle XX. Bé, el segle XIX, com molts països, França va començar a colonitzar l'Àfrica i un d'aquests països va ser Mali, que va començar a formar part del sudan francès durant el segle XIX. El 1959 aconsegueix la seva independència amb Senegal i formen junts la Federació de Mali. la qual un any després es desintegra per discrepàncies molt comprensibles perquè són realitats diferents. Molt diferents, exacte. Llavors, Modibo Keita, que va ser el cap d'estat, el cap de govern de la Federació de Mali, va ser elegit primer president d'allà Mali independent. Keita estableix ràpidament un estat unipartidista amb una orientació africana independent. Va ser un dels principals... impulsors d'aquesta Àfrica, d'aquest pan-africanisme, i també molt socialista, amb molts llaços amb la Unió Soviètica, amb moltes nacionalitzacions de recursos econòmics, i bé, suposem que la Unió... els soviètics van donar molt recolzament. Llavors, com a conseqüència d'un creixent... L'economia no anava molt bé, com molts països de l'Àfrica. El 1968 es dona un cop militar dirigit per Traoré. Llavors, el mandat de Keita s'acaba aquí. Aquest cop militar i aquesta dictadura militar dura fins al 91, quan es dona un altre cop d'estat i s'escriu una nova Constitució, s'estableix Mali com una nació democràtica amb un sistema pluripartidista. Llavors, cal suposar que des del 91... la democràcia és més real, no? Llavors, cal dir també que... Per tant, fa 20 anys, no? Sí, 20-21 anys que s'ha estabilitzat una mica la situació. Sí. Cal dir també que la meitat de la població viu per sota de l'ombral de la pobresa internacional, que s'estableix en un dòlar 25 centaus al dia. Per tant, un 50% d'aquesta població... Viu per sota de les seves possibilitats. Llavors, veiem com passem d'un govern socialista. Abans teníem un colonialisme. Ara tenim democràcia tipus occidental. Llavors, molts conflictes, no?, aquí poden haver-hi interns. Llavors, comencem a veure ara una mica el que és la revolta actual dirigida pels Tuarecs, que són aquesta regió sahariana, i després el cop militar que van donar els militars en conseqüència d'aquesta revolta que va haver-hi a la regió del Sàhara. Per tant, plantegem una mica qui són aquests rebels, no? Sí, aquests rebels es divideixen en dues faccions rivals que lluiten contra un enemic comú, que és el govern de Mali. Llavors, el moviment nacionalista per la lliberació de la regió dels Azawad, que és aquesta primera facció, el Azawad és la regió per la que lluiten per la independència, que és la part més septentrional al nord del país, són reivindicacions polítiques i socials i es crea el 2011, aquest moviment nacionalista, de la fusió d'intel·lectuals polítics i antics rebels tuarecs. Al moviment s'assumen molts excombatents que estaven a Líbia lluitant a favor i també en contra de Muammar el Gaddafi. I tots aquests, ja quan s'ha acabat la revolta, han tornat a Mali i comencen a lluitar pel que fa anys que reclamen. Recordem que des dels anys 60-70 també aquesta revolta... Busquen això, no?, una mica. Sí, els tòrecs comencen ja... Ara tenen aquesta empenta, segurament. Exacte. Llavors... D'altra banda, tenim el grup salafista Ansar Eldin, que com ens venen tots els diaris, diuen que estan vinculats a terroristes d'Al Qaeda i s'aixequen armes amb objectius religiosos. Bé, potser ens hem de creure, potser no, però és l'únic que ens arriba, no? És l'únic que se'ns diu. Clar. És que el tema d'Al Qaeda que sempre acaba sortint i llavors sembla que ja és com un... Un tema que s'arxiva, com si diguéssim. Una qüestió relacionada amb el Caeda sembla que ja no hi hagi volta de full i potser no sé si sempre tot el que ens diuen és així. Hi ha tanta por en aquest món islàmic. I és molt desconegut, sovint perquè és molt desconegut, suposo. Tots els rebels, llavors, són tuarecs? Hem de dir que no, que la majoria dels rebels són homes blaus, com se'ls coneix, aquests tuarecs, però que també en les seves files hi ha persones de diferents ètnies. Ja ho vam veure, que hi ha moltes ètnies a Àfrica, en el cas de l'últim programa que vam fer, hi ha ètnies fulani, àrab i songai. Llavors, tampoc tots els tuarecs recolzen aquesta rebel·lió, com és normal, no? No se sap quants lluiten en el bàndol independentista, però sí que sabem quants tuarecs hi ha, que són... 1,5 milions, dels quals 550.000 viuen a Mali. I també reparteixen entre Níger, que és on hi ha més, Argèlia, Burkina Faso i Líbia. Llavors, quin és l'objectiu de la rebel·lió? Doncs, a part de les voluntats independentistes, és la pobresa, l'escassetat d'aigua i la sensació d'haver estat abandonats a la seva sort. Llavors, el moviment nacionalista per la liberació, aquest moviment que es va crear el 2011, en el seu... document inaugural es va assegurar que es va crear per alliberar la regió dels Asseguat, que és al nord de Mali, de l'ocupació il·legal de Mali. I segons els seus portaveus, exigeixen la creació d'una república laica. Llavors, n'hi ha més, hi ha entuarecs que també només lluiten per més autonomia i reconeixement de la zona. I el grup salafista en Saraldín vol instaurar la xària, la llei islàmica, en el territori alliberat, que és la llei islàmica, és com ens referim aquí, això que és molt normal implantar. Exacte. Aquest grup que ens dius, en Saraldín, és el que en principi sentim tan relacionat amb el Qaeda, per tant, doncs, parlem una mica d'aquesta revolució, aquesta rebel·lió vinculada amb aquest grup terrorista islàmic. Sí, perquè diversos grups del Qaeda, el Magreb islàmic, El passat mes de novembre van sequestrar dos francesos, un britànic, un holandès i un suec. Llavors, s'ha relacionat molt aquesta rebel·lió amb Al-Qaeda. Llavors, el geògraf francès Denis Retell, que s'ha especialitzat en la regió del Sahara i del Sahel, assegura que determinats grups tuarecs sí que es relacionen amb Al-Qaeda. Diu que el sequestro de occidentales, el tráfico d'armes i de drogas és tot un negocio del que s'enriquecía tota la región. Algunos nòmades se beneficien de l'activitat terrorista. Llavors, la relació entre aquests tuarecs i els islàmics és bastant forta. Hi ha un 3% de la població maliença, que és àrab, han conviscut i s'han ajudat mútuament. Llavors, una fracció dels tuarecs han apostat per l'islamisme radical. Els toarecs deixen els àrabs a l'honor d'alliberar Tombuctú, com veurem més endavant, que és el cas més famós de la zona aquesta turística. Sí. Llavors, aquestes dues èmnies tenen ara que gestionar un immens territori del que no serà fàcil desallotjar-los perquè tenen un coneixement perfecte d'aquesta zona i del territori. I tenen moltes armes de Líbia. A curt plaç es corre el risc de veure's instaurat una nova república més laica, però a llarg plaç potser ens trobem en un estat més islàmic, que és el que tenen por les autoritats de Mali. Clar. Centrem-nos doncs ara en la rebel·lió dels Tuarecs. Sí, perquè aquesta rebel·lió... és un problema complex que reuneix aspectes polítics, culturals, geogràfics, econòmics i estratègics. Per tant, és un cúmul de molts factors. Mali està composat per 8 regions, més el districte de Pamaco, que és la capital, 3 regions septentrionals, Kidal, Gao i Tumbuktu, que ocupen dos tercis del territori nacional, i això seria aquesta regió d'Azawad, que és el que vol enlliberar. Tot i això, en aquests dos terços del territori nacional... viuen només el 20% d'una població de quasi 15 milions de persones. Per tant, molt deshabitada, que és la part del Sàhara, és desèrtica. Llavors, la rebel·lió Tuarec afecta aquesta Quidalgau i Tumbuktu. Els atacs comencen el 16 de gener, que rebels Tuarecs amb exsoldats libis atacant diverses ciutats al nord de Mali. Les ciutats d'Agelhok, Tessalit, que estan a la frontera Margèlia i Menaca, a prop de Nigèria. Han sigut esceneris d'aquest enfrontament armat. El govern d'Amàlia assegura que es tracta d'excombatents de... de Gaddafi i de membres del moviment nacional de lliberació dels Assad. Dels que lluitaven contra Gaddafi o dels que formaven part de l'exèrcit de Gaddafi? N'hi ha de tots dos, però diria que són més a favor de Gaddafi, perquè després s'han emportat tot l'armament. Per tant, militaristes, segurament. Exacte. Els familiars dels militars, aquests que van lluitar contra els tuarecs per evitar aquestes conquistes, ja van organitzar protestes per exigir al president Turé, que és el president de Mali, un major recolzament a les tropes i més informació sobre el que està passant al nord del país. Es veu que estan molt aïllats i amb poc armament. Llavors, això el passat 2 de febrer les dones dels militars van marxar, van fer una marxa al Palau Presidencial i aquesta manifestació, que en principi era pacífica, va acabar amb atacs a propietats dels àrabs i tuarec que residien a la capital i que han començat a abandonar ja el país. I ara parlem dels refugiats, també, perquè també hi ha una xifra important. Sí, uns 130.000 persones, i caldria actualitzar aquesta dada, segons la ONU s'han vist obligades a abandonar les seves vivendes. Per tant, trobem que... que de 14 milions de persones, quasi un 1% ha abandonat el país. És molta gent. Sí, perquè, clar, molts s'han anat a altres països, però també n'hi ha que han marxat cap a l'interior i al sud del país. O sigui, la regió del nord també s'està veient obligada a marxar, aquests que no volen la revolució o que no els interessa lluitar. I ara parlem de la rebel·lió militar. Sí, perquè pel 29 d'abril estan previstes eleccions, i aquestes evidentment no es celebraran, també molt marcat per aquesta rebel·lió militar, ja que aquests militars es van rebel·lar el 21 de març a Pamaco, a la capital, en protesta per falta de mitjans per combatre la revolta tuarec del nord del país. Un grup de rebels... va anunciar a l'oficina de ràdio i televisió de Mali que han posat fi a un règim incompetent, així com la dissolució de totes les institucions, suspensió de la Constitució, que era del 91, i s'ha derrocat el president Toré. Hores més tard, el president del denominat del nou Comitè Nacional per al restabliment de la democràcia i la restauració de l'Estat, el capità Sanogo, que serà aquest líder més destacat d'aquesta rebel·lió militar, han explicat que l'exèrcit ha donat un cop d'estat a Mali per la incapacitat del govern per fer front a la rebel·lió encapçalada pels Tuarec. Llavors, ara, si repassem una mica aquest conflicte com s'ha vist... A nivell internacional, no? Aquest paper que sempre és una mica polèmic segons com, no? Sí. Sí, bé, com sempre... Prenem vista el que ha dit el Consell de Seguretat de la ONU, que ha mantingut consultes a porta tancada sobre la situació que es viu a Mali i ha demanat que es mantingui l'ordre constitucional en el país àfricà. I això es mantindrà perquè aquestes consultes segueixen vigents avui en dia i la ONU encara ho està estudiant. Passem a França, que per boca del seu mínim... Recordem que França era qui... De qui tenien relació, de qui depenia abans, no? Fins als anys 60. Clar, tenen molta relació. Aquesta relació de poder, de no sé com es deu viure. Sí, per boca del seu ministre d'Assumptes Exteriors, Alain Juppé, ha condemnat aquesta revolta militar i ha alentat que es mantingui l'ordre constitucional i que les eleccions se celebrin aquest 29 d'abril, pel com estàvem previst. Diu... Hemos condenado este golpe de Estado. Queremos el respeto de las reglas democráticas y constitucionales. Les eleccions, va dir, a més, es deuen celebrar el més ràpid possible perquè els malienses es puguin pronunciar. La Unió Europea, per la seva part, també condemna el cop militar. El Banc Mundial, també un òrgan important, ha anunciat la suspensió dels seus programes d'ajuda al desenvolupament per Mali, excepció d'aquesta ajuda per l'emergència, i també... Per últim, el 2 d'abril, la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental, la FEDEAU, va decretar l'embargament total amb efecte immediat i aquest embargament suposava principalment el tancament de totes les fronteres dels estats membres de la FEDEAU en Mali i la prohibició de l'accés al país. A ports marítims. També congelació de contes de Mali en el banc regional. És a dir, que tenim un rebuig directament a aquest aixecament. Sí, tot i que aquesta CDA ja ha aixecat l'embargament pels aconteixements posteriors al 2 d'abril, que si passem a repassar... Sí. Llavors, la Junta Militar de Mali, que havia suspès la Constitució després del Cop d'Estat, va proclamar el 28 de març un acte fonamental de l'estat de Mali, composada per uns 70 articles a la que otorga rang de Constitució fins que es celebrin noves eleccions. Llavors, això no ha sigut gaire ben vist per la comunitat internacional, que ha imposat una llei amb rang de Constitució sense consultar el poble. Llavors, el preàmbul del text... És imposició, no? Exacte. El preàmbul del text diu que el poble de Mali... Afirma su voluntat de perpetuar el imperio de la ley y la democracia pluralista en la que los derechos fundamentales del hombre están garantizados. El Estado de Mali es una república independiente y soberana, democrática, laica y social. Aquest nou text inclueix, a més, un article que prohibeix els membres de l'actual Junta i del Govern presentar-se a les eleccions. Tot i que sembla maco, però... No, perquè després també hem tingut més rebel·lió al poble estuarex. Llavors, aquest capital, Sanogo, va firmar l'1 d'abril, per tant, uns dies després d'aquesta nova Constitució, li podem dir, que tornarà el poder a la societat civil i restaurarà la Constitució de 1992 i les institucions republicanes. I això ha servit per dir que Sanogo dona marxa enrere... agobiat per la fulgurant ofensiva Tuarec en el nord del país, que ja per aquestes dates va conquistar les principals situats de la regió Tuarec i també pel rebuig dels estats de la CDAO, com hem vist anteriorment. Llavors, Sanogo adopta aquesta decisió després que els rebels prenguin les ciutats d'aquí dalt, Gau i Tombuctú, que són les més importants en aquesta regió. Només en dos dies, entre el 31 de març i l'1 d'abril. Realment és fulminant, no? Exacte. No sabem si l'exèrcit està mal equipat o si els rebels de veritat tenen un armament molt potent. Llavors, la pèrdua de Gau, on l'exèrcit comptava amb un quartel d'exèrcit de terra i un d'exèrcit d'aire, per tant una ciutat gaire important, Suposa una important victòria pels tòrecs, però sobretot un cop dur per la població de Mali. Passem també a Tombuctú, que és la històrica ciutat, que era molt famosa pel tràfic d'esclaus i el comerç d'or. Es trobava el diumenge per la tarda del passat, o fa dos, en mans d'àrabs autòctons i del grup salafista en Saraldín. Per tant, el moviment nacionalista va deixar, com hem vist anteriorment, que el grup salafista en Saraldín prengués aquesta ciutat, li deixa els honors de fer-ho. Un buctú, no? Un gest simbòlic, no? Com se diguéssim, suposa. És molt simbòlic. Van plegats, doncs... És la ciutat important, llavors li deixen l'honor. L'honor, entre comentes, exacte. Llavors, qui governa ara Mali? El 7 d'abril, per tant, fa uns dies, la junta militar que governa Mali, des del cop d'estat, va... va arribar a un acord marc amb la comunitat econòmica dels estats de l'Àfrica Occidental, aquesta CEDEAU, per sortir de la crisi política que travessa el país. Segons aquest acord, el capità Sanogo, que era el comandant d'aquesta rebel·lió, estarà com a president de Mali fins que el titular de l'Assemblea Nacional, que és Traore, és un altre personatge que apareix nou, assumeixi el poder i doni començament a un període de transició que desembocarà en unes noves eleccions. no se sap quan seran aquestes noves eleccions. Un cop Traoré assumeixi aquesta presidència, la Junta i Sanogo deixaran el poder, però no seran processats per aquest cop militar, per tant no seran portats a judici. I per últim, després de 45 dies de presidència de Traoré, serà escollit un primer ministre de consens que organitzarà una transició i conduirà a unes eleccions, que no seran aquest 29. Aquest 29 d'abril són les que s'han cancel·lat, no? Exacte. Per tant, un procés bastant convuls i bastant... Encara estem realment al mig del conflicte, no?, en aquest cas. I potser molt al començament, perquè què serà d'aquestes rebellions tuarecs? Perquè ens hem centrat també molt en aquesta rebel·lió militar i en el que pot desembocar en un futur... Però, clar, què passarà al nord? Intervindran els altres països, africans, europeus, la comunitat europea, Estats Units, què hi tenen a dir? I suposo que ens hi haurem d'anar acostumant, no? M'imagino que aniran apareixent cada cop més rebel·lions a dins d'aquests països que fins ara semblava que estiguessin, entre moltes cometes, adormits, no?, en aquest sentit. Exacte, i una altra cosa és que aquesta rebel·lió al nord de Mali, que és el Sàhara, potser ningú té interès realment en... En res, perquè és desert. Llavors, no hem vist aquest... Se'n parla poquíssim, de fet. Exacte. I és superrecent, però no és com en alguns altres països que surt a portades o moltes pagines de diaris, sinó que gairebé n'hi apareix. Clar, Estats Units sempre posa aquesta petjada quan és un conflicte realment que els interessa. Que hi ha algun interès estratègic. Exacte. Llavors, no... No hem vist res dels Estats Units que hagi dit, només per boca del Banc Mundial. Passa olímpicament, no suposo? Sí, perquè és un desert. No hi té interès. No sé quins són els millors diaris per llegir notícies internacionals, si tu tens alguna guia. A nivell periodístic, jo agafo molt el país. Però també hi ha altres pàgines, molt en anglès, de Crisis Group, Crisis International Group, que hi ha articles de molts periodistes, politòlegs molt independents que estan en el territori i poden donar una aproximació molt més... molt més... seva, no? També Foreign Policy, Foreign Policy en espanyol, també, revista de relacions internacionals... Hi ha molta informació, realment. Potser passa més desapercebut en els diaris generalistes, excepte, com comentes, potser el país és un dels que ofereix informació més completa. No creguis, també és molt... Passa per alt, també? També, sí. Passa per sobre. Clar, també hi ha moltes coses... també actualment bastant importants en el que està passant més que a Mali, pel que fa a interès general. Doncs aquí, si més no, cada setmana intentem apropar-nos a algun dels conflictes actuals a nivell internacional. Avui hem parlat de Mali, moltes gràcies, Sebas, i abans de marxar també volia recomanar-nos... una activitat vinculada amb tots aquests temes i que es fa avui al vespre Sant Just. Sí, avui a les vuit i mitja a la parròquia, si no recordo malament, organitzat per Justícia i Pau, que ve Quim Amor, que era excorresponsal del periòdic Alcaire. Jo ja aniré, aviam què... El tindrem a més a més d'aquí una estona. Parlarem amb ell després de les notícies i promet bastant aquesta xerrada, eh? Sí. Molt interessant, segurament. Sí, sobre Egipte, que no hi hem parlat encara. Exacte. Potser m'animo. Serà el moment, potser. Sí. Que en principi és un dels pioners, no?, amb tota aquesta primavera ara, i que sembla que ara també es troba en ple procés d'eleccions, etcètera, etcètera. Doncs moltes gràcies, Eves. Tornem a parlar la setmana que ve. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Mig minut i les 12 de migdia. Connectem tot seguit amb Com Ràdio i tornem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. Fins ara mateix. Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa Bon dia, són les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Consell Interior, Felip Puig, creu que les reformes legals que preparen els Ministeris d'Interior i Justícia per combatre els violents van en la bona direcció. Puig assegura que no coneix el detall dels canvis, però assegura que el que ha dit fins ara el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va en la direcció que vol la Generalitat. I aquesta revisió jo crec que va en el bon sentit. De moment coneixem les intencions... i les declaracions del ministre. Quan coneguem els textos que suposo que sotmetran en els propers mesos, tramitació al Congrés i podrem treballar-hi més intensitat, el Departament farà també les seves aportacions. Des del Govern de la Generalitat hem defensat que cal tenir un marc legislatiu més eficaç, més integrat, més homogeni, que permeti que l'actuació de la policia i l'actuació de la justícia siguin més eficaç. El Ministeri de l'Interior vol incloure com a delicte de pertinença a organització criminal aquelles accions que tinguin com a finalitat alterar greument l'ordre públic, així com aquelles que es convoquin a través de qualsevol mitjà de comunicació, inclòs internet. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona tres presumptes lladres que robaven a comerços en castanti motocicletes. Es calcula que han robat diners i tabac per un valor aproximat de 21.000 euros. Barcelona, Helena Puigdueta, bon dia. Bon dia, la policia els relaciona amb 11 robatoris comesos principalment al districte de Ferrià, Sant Gervasi. En una primera fase, durant el mes de febrer, actuaven de manera rudimentària i poc selectiva en diversitat d'estambiments, des de sangs fins a farmàcies, tal com explica l'intendent dels Mossos, Emili Martínez. Treballaven d'una forma poc sofisticada. De fet, utilitzaven les motocicletes, com es veu, per impactar amb els vidres de les portes, com que normalment poc reforçades. I bé, tampoc eren massa selectius amb els seus objectius i treballant d'aquesta forma. En una segona fase, però a partir de l'abril, el grup molt més actiu, quatre robatoris en dos dies, es van professionalitzar utilitzant ja un vehicle de gama alta per fugir i robant amb l'ajut d'eines com malls o radials. Els tres detinguts amb nombrosos antecedents i entre els quals un menor de 17 anys han quedat en llibertat amb càrrecs. Com Ràdio Barcelona. El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha convocat l'ambaixador d'Argentina a Espanya, Carlo Bettini, a una reunió per la crisi de Repsol i PF. Margallo traslladarà a l'ambaixador el malestar i la preocupació del govern central davant les informacions que asseguren que el govern d'Argentina pretén nacionalitzar la filial de Repsol en aquest país. Rapsol, aquest matí, ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que, de moment, oficialment, el govern d'Argentina no li ha comunicat si pretén fer-se amb el control del 50% d'IPF. Doncs les accions de Rapsol continuen caient. Aquesta hora, la borsa espanyola, més d'un 2%, a conseqüència d'aquesta situació. L'IBEX 35, l'indicador principal del parquet espanyol on estan incloses aquestes accions de la companyia petroliera, precisament, perd en conjunt més d'un 2% en una nova jornada negativa. El jutjat mercantil número 1 de Tarragona ha declarat el concurs voluntari de creditors a la cooperativa de l'Aldea. La cooperativa va fer fallida ara fa un any i els socis van aprovar en assemblea a demanar aquest concurs. Enten el Daia Seto Gallego, bon dia. Bon dia. La cooperativa de l'Aldea ha entrat en concurs voluntari de credors per la situació actual d'insolvència de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea. Concretament, el dimarts 10 d'abril tenia entrada el jutjat mercantil número 1 de Tarragona a la societat. Amb el concurs voluntari, la cooperativa continuarà disposant de les facultats d'administració, disposició de béns, drets i obligacions del seu patrimoni. Entén el Daia per a ComRàdio. ComRàdio, esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El defensa del Barça, Gerard Piqué, ja entrena amb el grup i podria tornar a la convocatòria per jugar demà al camp del Llevant. Partit de Lliga, jornada número 34 a primera divisió. Un partit que començarà a les 10 del vespre. A lateral, Dani Alves també treballa amb la resta dels seus companys, mentre el migcampista Keita ho fa al marge de Guta que pateix molèsties físiques. Martín Montoya i Cristian Tello són els dos futbolistes del filial que estan en aquests moments treballant a les ordres del tenit Pep Guardiola i que també podrien ser a la convocatòria per al partit de demà. Queden sis jornades per al final de la Lliga. Primera, el Real Madrid demà. A les 8 del vespre rep la visita de l'esporting de Gijón al Santiago Bernabéu. El Madrid té 4 punts d'avantatge respecte als blauranes. A l'Espanyol, l'equip que entrena Mauricio Pochettino prepara en aquests moments la visita del València, un dels equips destacats de la categoria, aquest diumenge a partir de les 12 a Cornellà al Prat. En la plana polisportiva, destaquem que Michael Schumacher ha estat el més ràpid en els segons entrenaments lliures del Gran Premi de la Xina de Fórmula 1 per davant de Lewis Hamilton. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just està assenejat després de tancar en positiu el pressupost del 2011. La xifra arribaria als 711.255 euros positius, tot i que podria superar el milió 600.000 euros si la sumem al romanent líquid de tresoreria. L'alcalde Josep Perpinyau atribueix a la bona gestió de l'Ajuntament i a les potencialitats de Sant Just. El romanent positiu servirà en bona part per aixugar deutes, tot i que també es faran inversions en serveis socials. I també destaquem en clau econòmica que la Generalitat podria deixar d'atorgar ajudes pels plans d'ocupació. Aquests programes estaven subvencionats en bona part pel govern català. Perpinyà assegura que l'Ajuntament mirarà de pal·liar les conseqüències. Aquest vespre, la CEA es organitza una xerrada sobre els grans canals i els projectes de regadiu. L'acte forma part del cicle L'Aigua com a font de riquesa i anirà càrrec d'Antoni Enjuanes, subdirector general d'Infraestructures Rurals de la Generalitat. La ponència tractarà diferents aspectes dels canals, dels sistemes de rec i de la renovació d'aquests mecanismes perquè siguin més eficaços. La sensibilització sobre la manca d'aigua és especialment important a les zones urbanes. Malgrat que el problema es manifesti en comarques rurals, les sequeres poden repercutir negativament en la producció d'aliments. La xerrada serà aquest vespre, com dèiem, a les 8, al local de les Cees, a l'Ateneu. I acabem aquest butlletí recordant-vos que els dimonis apagallums de Cama Blanca preparen el seu proper correfoc que faran demà dissabte a Sant Just. Serà a les 9 de la nit a la plaça Verdaguer en un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo. El correfoc servirà per comemorar el tercer aniversari del grup de dimonis. Tindrà un fil argumental, combinant teatre i pirotècnia. Els apagallums seran invocats per un espectre que ve des de Collserola. L'espectacle començarà amb una trobada de timbalers que aniran des del mercat fins a la plaça Verdaguer enllaçant amb el correfoc. Això començarà... a dos quarts de nou del vespre. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició migdia, a partir de la una i cinc. I mentrestant recordeu que podeu seguir l'actualitat local al web de Radio d'Esvern, 3W, radiodesvern.com. Molt bon dia. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 473 28 97 Finques d'Esvern Administradors Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Ràdio d'Esvern 98.1 Just a la fusta, el magazín del matí. Avui, a dos quarts d'avui del vespre, Justícia i Pau ha organitzat una conferència de debat a la parròquia del Sant Justit Pastós sobre la primavera àrab i el cas d'Egipte. Era càrrec del Sant Justin Quim Amor, periodista i excorresponsal del periòdico Alcaire. Avui parlem amb ell. Molt bon dia, Quim. Hola, molt bon dia. Una situació que va esclatar més o menys ara fa una mica més d'un any, en el moment culminant, i que s'arrossega, suposo que, a més a més, anirà per llarg. Ara tenim a tocar unes eleccions. I com està ara mateix la situació a Egipte? La situació és complexa, és molt complicada. El món àrab és completament imprevisible i no es pot dir exactament què és el que passarà. Però, bueno, jo crec que fa, com has dit molt bé, fa una miqueta més d'un any que va haver-hi la revolució, la revolta que va fer caure a Hosni Mubarak, i jo crec que els egipcis tenen dret a donar-los temps perquè estem en un procés de transició molt complex que hem de recordar que està pilotant els militars i els militars fan que manen Egipte durant els últims 60 anys. Així que és complicat, però jo crec que és molt recent la revolta per treure concursions. El fet que els militars estiguessin instal·lats des de fa tant de temps, m'imagino que també a ells els dota d'una manera de fer o m'imagino que hi ha aquesta consciència que les coses els pertanyen, com si diguéssim, i treure aquesta idea deu ser complicat. Jo sempre parlo del mateix exemple. Caldria recordar la transició que vam tenir nosaltres aquí a Espanya, la transició complicada en què els militars van estar durant molts anys controlant el que es feia i havia por que intentessin un cop involucionista, ja ho van intentar... i vam estar anys fins que la democràcia es va consolidar. Bé, el cas d'Egipte no és el mateix, però clar, els militars no volen perdre els seus privilegis, cal recordar que els militars no només tenen un poder fàctic durant aquests últims 60 anys d'Egipte, sinó que, a més, els militars controlen gran part de l'economia del país. En els sectors més importants de l'economia estan ficats els militars. No volen perdre els seus privilegis, ni econòmics ni de puret polític, no? I aleshores ells el que intenten és que en aquest procés que estan pilotant, que jo crec que estan donant avanços a poc a boc, no amagar-se als quartells, sinó que està pilotant i controlant perquè ells també en tinguin un paper. Trobar el seu lloc, d'alguna manera? El seu lloc ells no tenen molt clar què ha de ser. L'altra cosa és que altres els deixin o no els deixin. Jo crec que hi ha les forces revolucionàries i dins de les forces revolucionàries també estic parlant de l'islamisme, perquè s'ha dit molt que els germans musulmans, que és el moviment islamista principal i que va guanyar les eleccions legislatives. Es va incorporar tard a la revolució, a la revolta, és cert, la revolta va començar el dia 25 i els germans musulmans no van sortir al carrer fins al dia 28, però el que s'olvida molt sovint és que els germans musulmans porten lluitant contra els militars i contra la dictadura molts anys. I si hi ha algun grup que ha patit la repressió dels militars i de Mubarak, i també amb Sadat i també amb Nasser, van ser els germans musulmans, així que ells porten una llarga trajectòria de lluita contra la dictadura, sempre han tingut un paper molt en vivo, però que és cert que van sortir al carrer tard, però porten molts anys de lluita. Hi ha divisió entre tota la gent que vol aquests canvis o hi ha algunes idees de consens? Home, la revolta va ser una revolta bastant peculiar, perquè hi va anar molt atípica, igual com la de Tunísia, en el sentit que va ser una revolució espontània. És a dir, no hi havia un líder, un dirigent o un moviment que coordinés allò. Això va ser bastant simultà. Sí que va tenir molt una importància capital les xarxes socials i els joves, en la convocatòria de les manifestacions. En aquell moment sí que hi havia una gran unitat, però, evidentment, quan va haver-hi la revolta, van acabar amb la dictadura de Mubarak i es va començar aquest procés de transició, cada grup va tornar al seu lloc. I, aleshores, van competir en les eleccions i estan lluitant per el que ells consideren que han de lluitar, tant els islamistes com els laics, com els cristians, etcètera. És a dir, que, evidentment, en un procés obert, Doncs, en un principi sí que estan units, però ara hi ha divergències, diferències importants, no? Està clar. Suposo que, no sé, després de tant de temps de corresponsal al CAIRE, si feia la sensació que passaria alguna cosa com la que va acabar passant fa un any, o si ha estat una cosa sobtada. Mira, jo des que vaig arribar al CAIRE, que va ser a l'agost del 2004, a mi sempre em deien, aquí passarà alguna cosa, eh? Però passarà alguna cosa per les grans desigualtats socials que hi havia, per la gran repressió que hi havia. Però, clar, Egipte no és una... Egiptes n'hi ha molts al món, no? Sí. I aleshores, sempre... A més, la gent que m'ho deia, m'ho deia més de l'aspecte, del punt de vista econòmic, perquè ja havia passat una revolta, una revolta, el PAF feia 20 anys abans, no? I no passava res, i no passava res, i no passava res, i l'Egipsi no revelava i es mantenia quiet, sense sortir al carrer, sense protestar, excepte alguns grups molt minoritaris, laics d'esquerra, que sí que ells van començar a partir del 2004-2005 a sortir al carrer a fer tímides protestes, que van ser molt reprimides. Jo vas marxar al gener del 2009, així que del gener del 2009 al febrer o al gener del 2011 no hi era gaire i no vas poder tastar millor com està la situació. Probablement, si hagués estat allà, probablement sí que hagués detectat alguna cosa. Però, de totes maneres, jo crec que es pot dir que una revolta sí que era previsible, en tot cas. El que sí que ningú es va... va poder preveure és que fos una revolta que només 18 dies i sense disparar un tret, perquè els que van disparar abans els de Mubarak, s'acabés amb una dictadura com la de Mubarak. Que la dictadura de Mubarak no és com la dictadura de Ben Ali, en el sentit que Ben Ali era un home que estava allà però que no era... El Tunísia en la regió mai ha estat un país estratègic, però Egipte sí. Mubarak era l'home dels Estats Units i l'home d'Israel en la regió. Així que jo me'n recordo quan vaig sortir a cobrir la revolució, jo vaig marxar d'aquí el dia 27 de gener, la revolta va començar el dia 25, i just quan vaig sortir de la redacció vas dir als meus companys tranquils que Mubarak no cau segur, perquè trobava impossible que un home que, primer pel règim que tenia tan repressiu, no?, I després perquè tenia el suport incondicional dels Estats Units i que els Estats Units no deixarien que caigués. Va ser com un gir, no?, la història previsible, si més no? Va ser algo inaudit i algo històric. Jo crec que ha estat un dels esdeveniments més importants de la història moderna del món ara. No només la revolta i la revolució d'Egipte, sinó també a Tunísia i el que està passant a tot el món ara, a la resta de països. De fet, la d'Egipte va ser una de les més cobertes, també, suposo, pel fet que ens comentaves ara. Sens dubte, per això. Bàsicament per això. Veníem de Tunisia. Tunisia va ser un... Un primer pas, no? Sí, un trampolín. Una empenta. Una empenta molt forta perquè la gent perdés la por d'Egipte i sortia al carrer. Però, sens dubte, si va tenir tant ressò mediàtic a Egipte va ser precisament perquè un país estratègic, no? I la sensació al carrer quina era en aquell moment? D'una revolució, vols dir? Hi havia por? Sí, exacte, en aquells dies que vas poder cobrir. Hi havia com aquesta sensació d'incertesa o guanyaven més les ganes de... Guanyaven més les ganes de lluitar, de sortir al carrer, perquè jo crec que des del primer dia, quan... És que ja des del primer dia es va veure que allò era algú nou, algú que no s'havia vist mai, perquè com t'he explicat abans, i allò, hi ha que recordar-ho, que en realitat la revolució no va ser una cosa... que va sortir, va sorgir en aquell moment, sinó que ja s'estava cuinant anys enrere, mica en mica, no? I durant el 2005-2006 sí que hi havia aquests petits grups, com t'he dit, que sí que feien petites manifestacions, o protestes, que eren 100-200, jo vaig estar allà i hi havia 2.000 policies, no? Però... Des del dia 25 es va veure que allò era diferent. Va sortir molta gent al carrer i jo crec que entre uns s'anirà amb els altres. I al final van perdre la por, van començar a sortir i era un ambient realment revolucionari. Jo me'n recordo que la gent de Tahrir em deia no ens anirem d'aquí fins que Mubarak no caigui. I va ser així. De fet, ara hem comentat al principi que és massa d'hora per començar a fer anàlisis i que en principi estem pendents també d'aquestes properes Eleccions, aquesta setmana, dimarts, a La Vanguardia, a la contraportada hi havia una entrevista a Michael Neville, un revolucionari egipci, i explica diferents qüestions, i una de les més destacades és que diu que sense Mubarak, un cop hi ha hagut aquesta caiguda, la dictadura egípcia s'ha endurit. Ell parla de la repressió que hi ha hagut després, també molt vinculat amb el tema d'internet, de la xarxa, no sé, aquestes aparicions, com que ara se'n parla menys, és allò que passa, que de cop i volta és un tema estrella, i llavors que queda... relegat a poques informacions i de cop ens arriben coses així i ens fan plantejar-nos ben bé què hem de pensar. Jo el que crec és que els joves revolucionaris laics, que són els que van sortir primer al carrer i els que van impulsar revolucions o tot a través de les xarxes socials, lamentablement ells han estat els grans perdedors de les eleccions. I era era bastant obvi, perquè Egipte és un país que no té una tradició democràtica, és un país que ha viscut molts anys sota una dictadura i és un país extremadament religiós. I és un país, a més a més, i per això la gran victòria dels armats musulmans en les eleccions legislatives és un país en què aquest moviment islamista tot està prohibit durant la règim de Mubarak per constituir-se com a partit polític, el Mubarak els tolerava i permetia que fessin accions socials com a moviment associatiu. Per què? Perquè Mubarak sempre va preferir tenir l'enemic a la vista que no clandestin, la clandestinitat. Aquests germans musulmans durant molts anys han fet una gran feina en barriades populars i pobres del caire, que és la gran majoria, I això ha fet que quan han tingut la gent realment oportunitat de manifestar-se en unes eleccions lliures i democràtiques amb certes irregularitats que va haver-hi, però no irregularitats planificades pel poder, sinó irregularitats pròpies d'un procés nou i complex. Però van guanyar les eleccions i aquests revolucionaris que ells diuen que van començar revolució, que és veritat, es van quedar amb una representació mínima, molt minsa, no? estan desencantats perquè, a més a més, cal recordar que és cert que qui està manant ara és la Junta Militar, la Junta Militar que fa la funció de president. I aquesta Junta Militar són militars. I a mi hi ha un gran escriptor egipci que es diu Ala Aswani, que és un gran activista polític, que va ser una persona que va estar els 18 dies a Tahrir. I a mi l'Aswani un dia em va dir L'exèrcit va protegir la revolució, però l'exèrcit no és revolucionari. El que hem de fer és pressionar per netejar tota l'estructura de l'Estat de tot el que queda de la dictadura. Això no es fa en dos dies ni en dos mesos. Aleshores, els militars... Han estat molt repressius, els militars han detingut des de la revolució a més de 12.000 persones i gran part d'aquestes persones han passat per tribunals militars. En tot el que comporta. En tot el que comporta. Mentre Mubarak i els seus fills estan sent jutjats per un tribunal civil. Hi ha hagut casos de tortura també per part dels militars. Però clar, és a dir, jo crec que És un preu que s'ha de pagar, jo crec que s'ha de seguir lluitant al carrer, i ja veurem el que passa, no? Però això que diu aquest jove, jo l'entenc perfectament, perquè a més conec a molts joves revolucionaris, no?, que estan molt desencantats del que està passant, i els joves que estiguin desencantats. Però jo a vegades, quan he parlat amb ells, les he recordat la nostra transició, no? Les coses no es fan d'un dia per l'altre. Els militars no deixaran el poder, es mantindran allà. I només ho deixaran quan es consolidi realment, quan la democràcia sigui més forta, com va passar aquí, que l'estament militar. Però això ha de passar molts anys, no? Suposo que també des de fora, i a més tenint en compte que som cultures diferents, passa, que intentes mirar-te com és el procés d'un pas, en aquest cas d'una dictadura, a un tipus de democràcia i que a vegades no tenim en compte que segurament la nostra cultura, i en aquest cas la d'Egipte, és molt diferent, i que igual això que comentaves, per exemple, el paper fort de la religió, doncs igual ells volen seguir-ho defensant i simplement és diferent del que faríem nosaltres. I ens equivoquem molt sovint. Ens equivoquem molt sovint perquè són societats molt complexes, molt diferents a les nostres, i ara a veure què passa. Ara el procés és un procés complicat, perquè, intentar resumir-ho per no complicar gaire, el que era el pla dels militars era el pla de ruta dels militars, era després de les eleccions legislatives en què va sortir l'Assemblea Popular i la xura que és al Senat, D'aquestes dues institucions hauria de sortir un comitè constitucional de 100 persones que tenen que redactar la Constitució, la nova Constitució, i a més aquesta Constitució té que dir quina funció tendrà el president. Perquè fins ara Egipte és un règim presidencialista. Pràcticament el president concentra tot el poder. Però, per exemple, els germans musulmans que domina ara el Parlament, el que volen és que sigui un... règim representatiu, que sigui el Parlament qui escogeixi el primer ministre i que el poder, bàsicament, recaigui el Parlament i el primer ministre. Aquest comitè que s'ha creat s'ha trencat, s'ha trencat perquè les forces laiques no estan d'acord en com estan manipulant o estan portant aquest comitè es islamistes que són majoria, no?, Clar, i ara hi ha unes eleccions presidencials. S'ha trencat i hi ha un tribunal administratiu que ha anul·lat aquest comitè constitucional de tal manera que es farà les eleccions presidencials sense haver reformat la Constitució. I què passa? Que mentre els germans musulmans van dir que nosaltres no presentarem candidat a les eleccions presidencials per dos motius. Primer, per no espantar Occident i segon, perquè no volen assumir tota la responsabilitat d'assumir un país... econòmicament destrossat i políticament per construir, que han fet, ara sí que han presentat un candidat. I han presentat un candidat perquè saben que si arriba a les eleccions i no ha hagut la reforma constitucional, si guanya una altra, aquest altre assumirà els poders presidencials d'una república presidencialista. I llavors ells el que volen és ficar-se com qualsevol altre candidat. Parlo dels germans musulmans perquè són la força ara emergent política. La cosa és complicada. A més, les coses canvien cada dia. Ara s'ha presentat el vicepresident de Mubarak, el Suleiman, s'ha presentat com a candidat. Són coses que no... La cosa és molt complexa, realment molt complexa. Molt interessant perquè és un moment de gestació. És un moment clau, però no ara. Jo crec que Egipte tendrà anys de moments claus. No descarto un cop involucionista, no descarto que els militars donin un cop de puny i acabin amb tot el sistema... No se sap, és una cosa que és imprevisible. El que sí que jo crec, i jo sempre he dit, és que considero que els Estats Units i la Unió Europea, que han estat donant suport durant molts anys a un assassí i violador dels drets humans com Ben Ali, i un assassí i un violador dels drets humans com Mubarak, almenys donin el mateix suport que van donar a Mubarak i a Ben Ali, almenys el mateix suport als processos democràtics o de transició que està visquent, o a la primavera ara, que està visquent en aquesta regió. Que es deixi fer, per tant, una mica, sense intervenir. Que es deixi fer i que li donin suport. Surt el que surti. Suport econòmic sense imposar, perquè això és una cosa que han de fer ells, s'han de construir ells mateixos. El que volen l'han de construir ells mateixos. Jo me'n recordo que en plena revolució, jo sempre dic que la revolució d'Egipte i de Tunísia va ser la gran batalla per la dignitat. Jo me'n recordo que vaig entrevistar una feminista que portava molts anys lluitant, encara no havia caigut Mubarak, no? I em va dir una cosa que em va sobtar, em va cridar molt l'atenció. Em va venir a dir que no ens necessitàvem a Occident, que aquesta revolució no necessitava a Occident, que Occident havia donat suport vergonyosament a aquestes dictadures i que ara eren ells els que s'encarregarien de fer la feina que han de fer i que les corresponen bé ells, que és acabar amb les dictadures i que no volien saber absolutament res amb l'Occident. Doncs ho anirem seguint. Avui se'n parlarà aquest vespre, recordem, a dos quarts de vuit, en aquesta conferència de debat que organitza Justícia i Pau a la part del Sant Justi Pastor. Anirà càrrec del periodista Quim Amor. Hem parlat avui amb ell. A més a més, abans de marxar també volem recordar que acabes de publicar un llibre, en aquest cas, referent, potser és més a nivell pràctic, no?, referent a Egipte. És un llibre d'unes cròniques que jo vaig escriure pel diari durant els anys que vaig viure allà, quatre anys i mig, són cròniques... El diari les qualifiquem cròniques costumbristes, urbanes, cròniques sobre aspectes curiosos del caire i que ja diguen que són cròniques prerrevolucionàries, de l'Egipte prerrevolucionari, però no té res a veure amb la revolució ni amb la revolta, perquè estan escrites abans d'això. però que poden ser útils, no?, pel que vulgui passar per Egipte. Home, jo crec que... Jo convic el problema que quan un visita Egipte, per cert, recomano a la gent que visita Egipte, perquè ningú va ara, i ara és el moment de veure les piràmides buides i el Museu Egipziguit, i anar-se a l'Uxor i tal i qual, i estar sense l'agobi d'autocars i milers i milers de persones. Jo sempre dic que, bueno, que hi ha que visitar... El Caire i que, oi, Egipte en general, i que normalment quan vas sempre vas a Sodepito, no? Sí. I sempre veus les piràmides, el museu, i després te'n vas al barri Copta i punt. T'agafes un avió i t'envien a Luxor a fer el creuer pel nit. Que això s'ha de fer. Però aquest llibre ja... Surto d'aquesta ruta tradicional i, bueno, hi parlo de qüestions curioses de... de... inclús de l'imaginari... dels egipcis i que, bueno, ajuden a conèixer millor el país i els egipcis i la ciutat del Caire. No sé si tornaràs a viure al Caire. Home, ara no crec. Nosaltres hem viscut a cinc països diferents i el que costa tornar al país que has deixat, no? Per això. A mi m'agradaria, probablement, si me'n vaig, que no ho sé, anar-me a un altre país. Però... A mi m'agradaria estar al caire per seguir de prop el procés, perquè des d'aquí, tot i que cada dia o un cop o dos cops per setmana entro als diaris egipcis en anglès i segueixo l'actualitat per no perdre-la, s'ha d'estar allà, per saber exactament el que passa, per parlar amb gent, les coses hi ha que durar sobre el terreny, no? I des d'aquí trobo que se m'estan escapant molts matisos, que és molt important, no? I aquests matisos són fonamentals per entendre una miqueta el que està passant i quina és la projecció de futur, no? Doncs moltes gràcies. Avui hem parlat amb el periodista Sant Justèn Quimamor, corresponsal del periódico Alcaire. Recordem, doncs, avui a dos quarts de vuit, podreu sentir-lo també i parlar amb ell en aquesta conferència. Dos quarts de nou crec que és, eh? Sí, doncs mira, tinc malament l'hora. Sí, doncs ho tenia malament. Dos quarts de nou. Ara ho canviarem. A veure si ho tinc jo malament. Ho consultarem, exacte. Ara ho consultarem, doncs. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Molt bon dia. Moltes gràcies, adeu. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Doncs aquesta hora, com queda divendres, és moment de fer un cop d'ull a la cartellera del cinema. Per això saludem la Georgina Llongueres. Bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Una setmana en què hi ha poques estrenes. Sí, poquetes. Però alguna cosa trobarem destacada, no? Bé, jo crec que hi haurà una mica de cava i alguna cosa podem trobar per anar al cinema. A veure, comencem per la primera, que és Battleship. Sí, Battleship és una pel·lícula d'acció, de ciència-ficció. Per tant, és la proposta d'aquest gènere a la cartellera aquest divendres. dirigida per Peter Berg i amb actuacions de cares conegudes com la cantant Rihanna o el Dean Wilson, entre d'altres. De què va la pel·lícula? D'alguna manera és una adaptació al cinema del popular joc de taula d'on dir la flota, d'anar dient coordenades i anar en fons amb vaixells, una mica basat en aquest tipus de joc d'anar lluitant entre naus. Doncs és una batalla entre la flota dels Estats Units i una flota alienígena que es veu que està amenaçant el nostre planeta i on hem de lluitar per sobreviure tots, no? I d'alguna manera aquesta lluita, aquesta batalla serà la que enfrontarà humans contra alienígenes. Per tant, doncs és una pel·lícula èpica, d'aventura, d'acció, que passa tant al mar com també al cel i a la terra, és a dir... La força alienígena ja no només atacarà per mar, sinó també per cel i terra. És una pel·lícula comercial, sense massa ànim artístic, diguem-ne, però bé per passar una bona estona. És dels creadors de Transformers. Però, de totes maneres, segons la crítica, la imatge és un pèl més fluixa, no? De efectes que han fet servir, i això està potser menys cuidat que la pel·lícula de Transformers. A més, la crítica diu que és com un espot publicitari de l'armada americana. És com si fos una mena d'invitació al reclutament, perquè és com posant molt en valor la figura de l'armada i dels soldats i dels militars i tot això. I, per tant, li veuen una mica massa una proclama delicista i tal. Però bé, per al que els hi ha dit les pel·lícules d'acció, sobretot d'aquestes de guerra i de... d'anar contra forces dolentes, no? Exacte. Sempre hi ha algú... Que no busquin massa arguments, sinó que en aquest cas busquin més l'acció. Doncs a veure com pinta aquest tràiler. Senyor, venga a echarle un vistazo a esto. ¿Dónde lo habéis encontrado? Lo han pescado del agua. Armas a la espera. Las quiero todas cargadas. ¡Qué diablos! Aún no sabemos qué es lo que impactó Hong Kong. Dios mío. ¿Por qué no nos han matado a todos? ¿Qué demonios nos estáis haciendo? Si esas naves pueden hacer esto. Imagínate 50 o 500.000. Nos enfrentamos a algo que podría provocar nuestra extinción. ¿Cuáles son sus órdenes? No vamos a caer sin pelear. Som realment molt catastròfic tot plegat. Hem sentit sobretot cops i crits i edificis que cauen i que es desplomen. Amb el tràiler ja... Ens fem una idea, exacte. Podem fer una idea del tipus de pel·lícula, no? Poc diàleg, però en canvi molt efecte especial i molt soroll. Doncs d'aquí passem a la següent estrena, que és aquest de Nicolas Sarkozy. Sí, una pel·lícula evidentment francesa del director Xavier Duringert, és un biopic, que és d'aquestes pel·lícules que el que fan és explicar-nos una part o la vida d'un personatge conegut, en aquest cas també com diu el títol de Nicolas Sarkozy, que el dia 6 de maig de 2007, quan es van celebrar unes eleccions presidencials a França, ell va ser-ne el vencedor i d'alguna manera el que fa la pel·lícula és entrar-se en aquest dia i també els posteriors i els anteriors per seguir la figura de Nicolas Sarkozy, A nivell polític, però també a nivell familiar. La relació que tenia amb la seva dona, que no és la Carla Bruni, sinó la que tenia en aquell moment. És una pel·lícula que explica molt com es construeix el polític, la figura política. Incideix sobretot en el controvertit caràcter que té Nicolás Sarkozy, la seva ambició, sobretot, evidentment, quan estava a punt de guanyar les eleccions. les relacions amb les persones que l'envoltaven, no només amb els seus assessors d'imatge, per exemple, o assessors polítics, sinó, com dèiem abans, amb la seva pròpia dona. I bé, una pel·lícula que la crítica la deixa força bé, una pel·lícula que, segons els entesos, és molt dinàmica i amb diàlegs molt punyents, això ja ho tenen els francesos, de fer aquest tipus de pel·lícula amb diàlegs i un guió d'aquest punyent. Comença molt dinàmica, això sí, atrapa l'espectador des del primer moment, però es veu que de cau una mica la part final. Que es fa llarga una mica, potser. Sí, sí, sí, o potser com que ja saps més o menys com acaba, entre cometes, aquest tipus de pel·lícules que expliquen la història d'algú conegut. Sí, més estrena ara que estem també a tocar de les eleccions franceses, vull dir que també és un moment d'aquests... Exacte, sí, sí, jo crec que han triat, evidentment... tornar o estrenar aquesta pel·lícula justament per les properes eleccions. S'afegeix d'alguna manera a la llista de biopics recents sobre polítics, no tan recent va ser el de Queen, parlava de la reina Elisabet d'Anglaterra, com la dama de hierro, que fa poc es va estrenar. Destaquen les molt bones interpretacions i caracteritzacions de la pel·lícula. Es veu que el director n'ha fet una molt bona direcció d'actors i i els gestos i tot, nosaltres perquè potser no estem tan acostumats a sentir a Nicola Sarkozy, però els francesos en destaquen la bona caracterització que han fet els personatges principals, sobretot en Sarkozy i la seva dona. La proposta té una mica un caire d'un to televisiu, és d'aquestes que semblen una mica telesèries, però potser també perquè com que estem acostumats a veure pel·lícules nord-americanes que tenen així una estètica diferent, les franceses ens semblen molt més de telesèries. Bé, s'han vist a diversos festivals europeus i suposo que serà una de les destacades d'aquest cap. Doncs sí, mirem a veure com sembla que és aquest trailer. I amb mi amistat. Dominic, ¿sabes d'on me meto tu amistat? Debes renovar la política, descuartizar-les, que vean que no ocultes nada. Tienes razón, querida, la transparencia es lo mejor. No subestimes a Nicolás, hay que tenerle cuenta. Ese cabrón se va enterar. Ja me traiciono. Seguro que lo intentará otra vez. Ya eres como tu sarcovois, frío, distante. No te vayas así sin pensarlo. No me voy sin pensarlo. Me voy por amor. Un tío que no conserva a su mujer. ¿Cómo quieres que conserve a Francia? Tu peor enemigo eres tú mismo. Cecilia, ¿dónde estás? Está loco. Va a caer en picado y en el momento clave no se le abrirá el paracaídas. De Nicolás a Sarkozy. Doncs un tràiler molt curtet, però que també ens ensenya molt com se centra en aquesta relació amb la seva dona, realment. Exacte, i en el personatge pròpiament dit i tota la relació amb la gent que l'esvolta. Doncs una proposta francesa que pot ser interessant, perquè cap de setmana d'aquí ens n'anem en una pel·lícula espanyola. Exacte, Madrid 1987, que és el director i també n'ha fet el guió David Trueba, el director d'altres pel·lícules com Soldados de Salamina, per exemple... Ha triat dos actors, un d'ells molt conegut, José Sacristán, i l'altre, Maria Valverde, que en el cas és una noia més jove, però que també és una cara coneguda. L'argument se centra en un dia calorós del mes de juliol, de 1987, tal com s'escriu el títol, a Madrid, com també diu el títol, i és un veterari respectat articulista, que és interpretat per José Sacristán, que se cita en una jove estudiant de periodisme. Tots dos degut a diverses circumstàncies, es veuen obligats a conviure durant tot un dia tancats dins d'un lavabo. Déu-n'hi-do. Entre el desig, la inspiració, el talent i les perspectives professionals que sortiran de la conversa d'estar tots dos tancats en aquest lavabo. Una pel·lícula intimista, lenta, força abstracta, jo, si més no, és el to que li he vist en el tràiler, no? D'aquestes que costa, no? D'entrar-hi. Sí, sí, d'entrar-hi. Un cinema bastant atípic es basa sobretot en la força interpretativa dels dos protagonistes principals, perquè, clar, estan tancats dins d'un lavabo i la clara interpretació és el protagonista principal de la pel·lícula. Veurem la contraposició entre aquests dos personatges tan diferents, entre ells aquest home madur i la dona jove, que es veuran compartint espai i temps. Molt bé, doncs sentim com sembla que és aquest tràiler d'aquest Madrid 1986. Habla de mí. Vecinos, ¿hay alguien por ahí? Tu amigo no vendrá. Tiene gracia, ¿no? Si nos vieran. Cuando uno escribe en los periódicos todos los días desde hace 25 años no se lleva bien ni con su sombra. Mira, es bonito este plano. Demasiado bonito. Cuando era pequeño me pasaba horas delante del espejo. ¿Quieres ir al cine? ¿Quieres venir al cine conmigo? Te invito. Si no estuviéramos aquí encerrados habrías salido ya corriendo, ¿verdad? Afuera se va a formar un pollo tremendo, ¿sabes? ¿Cuántas has dejado para septiembre? Dos. Yo he dejado todo para septiembre. El pasado es solo una piedra Doncs realment un tràiler que ens diu poca cosa, també un tràiler curt i que ens deixa una mica al nostre gust com anirà aquesta pel·lícula. Sí, per això comentava jo que era exacte, no? Que no dius res, però basat molt en els silencis. Molt visual realment també, suposo. Doncs ens n'anem a parlar de l'última pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, que és Alps. Sí, és una pel·lícula grega, amb coproducció en França, del director Giorgos Lantimos, que és Alps, és el nom d'una companyia especialitzada en fer-se passar per persones que han mort, és a dir, tu et tractes, tu ets un familiar d'una persona que acaba de morir o d'un amic d'una persona que acaba de morir, I tu contractes una persona que d'alguna manera el substituirà o omplirà el seu guí. És una pel·lícula tragicòmica, d'aquestes que tant et pot veure un somriure com fer-te caure una llàgrima o buscar moments tristos, evidentment, al voltant de la mort. És una pel·lícula una mica confusa, d'aquestes que podríem dir minoritàries, que s'estrenaran a pocs cinemes, perquè tot i que la qualitat del cinema és boc, evidentment una pel·lícula grega i d'aquestes així d'un gènere més aviat confús, evidentment no és per tots els públics. La crítica diu que és una pel·lícula molt sincera, amb una fotografia natural, realista, sense buscar l'estètica per l'estètica, sinó una pel·lícula molt natural, amb un contingut fossa original, el tema que planteja, Tot i que d'alguna manera el que planteja Grans Tret és fins on som capaços d'arribar per omplir l'espai d'aquells que moren. I llavors s'ho fa a través d'aquests personatges que el que intenten és treballar precisament d'això, d'omplir els buits dels tifons. Bé, és la proposta potser més alternativa d'aquest cap de setmana a la cartellera. Doncs sí, sí, és només una setmana així una mica estranya amb el que fa les estrenes i pel tipus de pel·lícules fins i tot que hi podem trobar. Doncs gràcies, Georgina. Tornem a parlar la setmana que ve. Més coses que vagi bé. Bon dia. Bona setmana vinent. Adéu. Estem escoltant Just a la Fusta. Recte final del Just a la Fusta d'avui, falten 13 minuts per la una del migdia i saludem aquesta hora el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Què tal? Molt bé, molt bé, molt animats avui. Sí? No sé si és perquè l'Andrea se'n va... Home, ara és lleig dir-ho així. Vols dir-ho en cas una relació d'emocions... No, és més perquè és divendres, cap de setmana s'acosta... Exacte, ja hi som, de fet, no? Bairebé. Sí, sí. Doncs parlem de coses curioses que passen. Avui... Comencem parlant d'una propina bastant espectacular. Una propina que no ens aniria malament, gens malament, per començar el cap de setmana. Una camarera rep 12.000 dòlars de propina. No està gens malament, no? Es diu Stacy Cunston. És una camarera de Minnesota que es veu que tenia molts problemes econòmics. I un dia, un dels seus clients es va solidaritzar amb ella i li va donar ni més ni menys que una propina de 12.000 dòlars. evidentment no et poden donar 12.000 dòlars sense que la policia investigui una mica d'on ha sortit aquests diners. Doncs la policia va investigar perquè no estigués relacionat amb temes de narcotràfic o amb algun robatori i es veu que no, que els diners eren nets i que, bé, era un regal de bona fe que li havia fet una persona. Es veu que aquest senyor, que no se sap qui és, va trucar al bar on treballa la Stacy i li va dir que es quedés una caixa que ell havia deixat a la taula on t'havia menjat. Diu, queda't aquesta caixa que està plena de menjar que no la vull per res. Li va dir, queda't-la tu. i aquesta caixa hi tenia ni més ni menys que 12.000 dòlars. Déu-n'hi-do. Doncs veurem si finalment venien d'algun lloc o altre, no? Bueno, si més no, a la protagonista de la història li aniran molt bé, perquè, com hem dit, es veu que tenia alguns problemilles econòmics, té 5 fills, i, bueno, 12.000 dòlars no se li posaran gens malament. Bueno, a ningú se li posen gens malament, no? Ens anem ara cap a efectes més paranormals. Sí, nosaltres no solem parlar d'omnis perquè buscant aquest tipus de notícies sempre ens surten notícies relacionades amb omnis, que sigui avistaments, que sigui contactes, fins i tot festes amb omnis, però en aquest cas aquest vídeo ens ha sorprès bastant. És un vídeo que s'ha gravat a Seúl, concretament des d'un avió que sobrevolava la capital de Corea del Sud, on perfectament es pot apreciar un objecte volador no identificat que creua tota la ciutat. Té una espècie de forma d'ou, és de color blanc i es veu bastant bé. Hem vist el vídeo, ens ha cridat l'atenció i per això us ho diem a tots vosaltres, oients de Sant Just, que... Si podeu donar-li un cop d'ull i donar el vostre punt de vista, a veure què creieu. Sembla o què? Sí, la veritat és que sí. Sembla tot de veritat i molt ben gravat. Està molt bé, no sé. Es veu que va ser gravat el 7 d'abril, o sigui, la setmana passada. El vídeo ha rebut ja no sé quantes visites i, evidentment, com sempre, hi ha el dubte que la gent no sap si és veritat o mentida i es dubta entre que sigui o bé un ovni extraterrestre o bé, el que sempre diuen, una nau militar fent proves. Val, clar, clar, clar. Bé, és un dubte que no sabrem resoldre. Deixem aquí aquest tema dels ovnis, sempre és un tema que queda molt penjat, no? Però sempre n'hi ha, sempre hi ha vistanits, sempre hi ha coses rares, per tant, avui... Incertesa. Un detall. I que cadascú pensi el que vulgui. Exacte. Se n'anem ara a una bona notícia. Aquesta ha estat una notícia que m'ha cridat molt l'atenció perquè no n'havia sentit gaire parlar i trobo que és una notícia que hauria d'haver sortit amb més mitjans. Perquè han provat amb molt d'èxit la primera vacuna universal contra el càncer. Ha estat uns metges d'Israel que han desenvolupat un medicament que ajuda a detectar una proteïna que es veu que està en el 90% dels càncers. Sembla ser que aquesta vacuna l'han desarrollat entre uns científics de l'Universitat de Tel Aviv i uns altres de la companyia Bachil Bioterapèutics. Vam fer aquesta prova, la vam aplicar amb 7 pacients que tenien càncer a la sang. Es veu que d'aquests 7, 3 es van curar i 4 van notar una millora, tot i que per mala sort no es van poder curar del tot, però han notat millores. Es veu que aquesta vacuna es podria comercialitzar d'aquí uns 6 anys. S'havia provat fins aleshores amb altres animals, però a moments era la primera vegada que es feia i es veu que els resultats van ser tot un èxit. És una vacuna que, com hem dit, podria ajudar a detectar aquesta proteïna que es troba amb molts càncers i que és la que fa que el cos no se n'adoni que està generant un tumor o que està generant algun símptoma... Dolent, parell. Després, aquesta vacuna el que fa és que avisa el cos i detecta a la zona on s'està creant aquesta proteïna que és coneguda com el MUC-1. MUC-1. Sí. I avisa el cos i fa que el cos creï de seguida més defensors per això. Doncs una molt bona notícia. Una notícia molt interessant, molt maca i esperem que es pugui anar desarrollant més i que en sapiguem més. I que pugui arribar a molta més gent. Doncs d'aquesta bona notícia passem a una d'aquestes que comentàvem aquesta setmana, que en tenim unes quantes, que són gairebé que freguen la tragèdia, no? Sí, aquesta és molt tràgica. La veritat, jo com l'estava llegint l'he trobat molt tràgica, però també crec que és una notícia que està bé que sapiguem, perquè moltes vegades parlem de la gent que surt de la tele o dels famosos, per dir-ho d'una manera, com si no fossin persones, i de vegades els hi pot sentar tan malament que fins i tot acabin a suïcidar-se. Set el cas d'una model que s'ha suïcidat a causa d'unes crítiques, d'unes burles que ha sofert... en un programa de cuina que feia. La noia es diu Claudia Werner, era una model de 32 anys, i la van trobar morta al seu domicili, a la localitat alemana de Belmar, després que sortís en un programa de cuina, que el programa es diu La Cena Perfecta. Segons ha informat els mitjans Daily Mail, es veu que aquesta noia sempre patia moltes crítiques, moltes burles, com un bullying, a través d'internet, a través de cartes... però sempre la criticava moltíssim. Finalment, bueno, has decidit suïcidar-se. També, evidentment, no se sap segur si ha fet per aquest motiu o perquè ella tenia altres motius. Però, clar, no treu que si... Bueno, si li han passat tantes coses així i tothom parla d'aquest tema, doncs podria ser que... que fos a causa de les burles i del bullying que li feia la gent. Déu-n'hi-do, eh?, perquè aquest assetjament a través de la xarxa a famosos, és veritat que de vegades es fa com si l'altra persona no existís. Com si no existís, i a més és molt fàcil, perquè, per exemple, amb el tema del Twitter, el tema del Facebook, és molt fàcil deixar un missatge allà... Exacte, no és anònim, però en principi no arriba a ningú directament i s'ha de vigilar, segurament. Hi ha gent que ho llegeix i ho rep, i això, bueno, no sé... Doncs, Déu-n'hi-do, d'aquí ens n'anem ara a canviar de tema. Passem a una cosa, sí que és ara net que s'alegra, no? Un invent molt curiós. És un invent molt curiós i sobretot és curiós com quedes quan te'l poses. Perquè han inventat un paraigua mans lliures. Què vol dir un paraigua mans lliures? Doncs un paraigua que no l'has d'aguantar, que es posa com una espècie de... casco d'astronauta, perquè ens entenguem. Aquest paraigua l'han inventat qui ha set els britànics. Tothom es pensava que siguin els japonesos, però han set els britànics perquè... Home, perquè allà plou molt i suposo que estan farts ja. Això li haurem de dir a l'Andrea que se'n compri una hora quan vagi cap allà. No està malament de preu. Bueno, no sé què dir-te jo, eh? No sé què dir-te. 40 lliures venen a ser uns 60... Sí, però segur que hi ha paraigües que valen això. Paraigües d'aquests bonics. Bé, jo no sé si on te compres els paraigües. Però hi ha paraigües d'aquests que són grans i bonics. 60 euros em sembla molt, però jo crec que per 30 euros pots trobar paraigües... Però un paraigua amb mans lliures... No, no, per això dic que potser seria una bona opció. Com funciona el paraigua amb mans lliures? És una espècie de casc d'astronauta, perquè ens entenguem, que et cobreix des de mig espatllo, o sigui, des de sota els músculs, per dir-me manera, fins a la part de... Bé, tot el cap i fins a l'alçada una mica del pit. Es lliga amb una espècie de corda, com si portessis un cinturó, i a més a més, quan deixa de ploure, te'l pots recollir, com aquell que es treu a la visera del casc, te'l pots recollir cap enrere. I diu que només queda com una caputxa. Jo us dic que queda com una caputxa molt gran. Passa amb una caputxa molt gran a darrere. Es veu que l'inventor d'aquesta... d'aquesta il·luminada, un parell amb mans lliures, explica que pot aguantar vents de 80 km per hora, que vol dir que això també ho poden fer servir els ciclistes. Mira, doncs una bona idea. L'inventor ha estat Alan Kaufman, de 49 anys, i diu que el millor avantatge que té és que ho podrà utilitzar gent que treballi a fora, gent que treballa amb condicions, per exemple, des de guardes de seguretat, que estan tot el dia a fora vigilant, des de paletes, gent que treballa al camp... I gent que no passa a dir un paraigües i, per tant, podrà no mullar-se. Exacte, en teoria és pràctic, no? No sé com ha de ser, si el proves, si se t'entela o no, és tot transparent de fora, així en forma rodona, ovalada, i es veu que pesa molt poc i que és molt pràctic. Si esteu interessats, atenció, oients, podeu trobar aquest paraigua a www.nobrella.com. Doncs una bosta curiós, un invent interessant. I d'aquí ens n'anem a l'última notícia... Atenció a... Una subhasta. Ja portem dies parlant de subhastes rares. Però avui arribem a l'extrem, em sembla, eh? Sí, jo crec que és l'extrem. Perquè si fa un dia es parlàvem del cotxe d'Àngela Merkel, que subhastava, ara parlem d'un tros d'herba, un tros d'herbeta, que conté gotes de sang seca de Gandhi. El famós Gandhi. És curiós, no, això? Sí, sí. Una casa de subhastes de Londres ha anunciat que durant aquest mes traurà a la subhasta una brinsa d'herba amb una gota de sang seca de Mahatma Gandhi. entre altres reliquis relacionades amb aquest senyor, el pare de la independència de la Índia. Es veu que aquest tros d'herba va ser recollit per el col·leccionista Nambyar, Pepe Nambyar, al jardí de la residència de Nova Delhi, on Gandhi va ser assassinat a tiros per l'extremista hindú Nathuram Ghotse el 30 de gener del 1948. Es veu que es tracta d'un tresor d'immens valor i que esperen que aconsegueixi uns preus mínims d'entre 10.000 i 15.000 llibres que venen a ser de uns 16.000 a uns 24.000 dòlars. Déu-n'hi-do, eh? Suposo que hi arribaran. Sí, jo crec que sí. Hi ha gent molt friki, eh?, d'aquest rotllo de comprar relíquies així. No sé, després de què en fas, d'això de l'herba aquesta... Un tresor. Pots intentar fer un clon d'en Gandhi, si pots. Suposo que el tens a casa marcat com qui té un obra d'art. Sí. A part també sortiran fotografies i manuscrits i cartes d'ell, del Gandhi. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs per les notícies curioses d'avui. Moltes gràcies, Jaume. Moltes gràcies a vosaltres. Tornem a veure'ns dilluns. Que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Bon dia. I ara sí que tanquem aquest just a la fusta d'avui. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. Ara mateix hem parlat amb el Jaume Socorrats, també avui amb el Seves Elies, el Sergi Pona a les notícies. la Georgina Llongueres al cinema, l'Adrià Calvo a la agenda de concerts i, a més a més, hem entrevistat l'alcalde de Sant Just, Jordi Perpinyà, i a Quim Amor, el periodista Sant Justenc i excorresponsal del periòdic Alcaire, que avui imparteix una conferència molt interessant aquest vespre a la parròquia. A més a més, també donar moltes gràcies especialment a l'Andrea Bueno i desitjar-li molta sort. Tornarem, doncs, a partir de dilluns amb moltes més coses, com sempre, aquí a les 10, al Just a la Fusta. Que vagi molt bé, que tingueu molt bon cap de setmana. Adéu, bon dia. Gràcies.