Sant Just avui: pluja, 14N i Casino Rebassada

Fins d'aquí una hora, fins les 11 del matí, els treballadors fan una aturada parcial i els serveis mínims que hi ha en aquests moments són d'un 25% a una desena de línies. També circula un vehicle per cada línia de bus de barri. A les 11 ha de tornar a la normalitat. L'aturada, però, repeteix aquesta tarda de 4 a 6. En aquell tram hi haurà serveis mínims d'un 50%. I pel que fa al trànsit, encara hi ha intensitat a les rondes de Barcelona. Raca, Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Deixies encara no acaben de fer net, especialment a la ronda de dalt, on tenim encara l'entitud i aturades entre el nus de la Trinitat i Horta, Santit Llobregat, afectant l'entrada per la Pota Nord, amb cua entre Santa Coloma, de fet des d'abans el túnel de Santa Coloma, i fins al nus de la Trinitat. A la ronda litoral encara parlem també de l'entitud trànsit lent espès entre el Fòrum i la Barceloneta en Santit Llobregat. És totes el RAC, bon dia. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Avui a les 12 del migdia es farà el sorteig dels setzents de final de la Copa del Rei de Futbol. El Llagostera, que estarà al bombo després d'eliminar el Prat per dos gols a tres, quedarà emparellat amb un dels equips de la Lliga Espanyola que competeix a Europa. I al Barça li podria tocar pare de l'equip gironí, el Cacereño, l'Eiber, el Jaén, l'Alcuyala, la Vest... Per cert, aquesta tarda el Barça entrenarà ja amb tots els internacionals per preparar el partit de Lliga de dissabte Riazor contra el Deportiu de la Corunya. Avui s'incorporen a la disciplina blaurana Messi, Mascherano i Alexis que ja han arribat procedents de Xila i també s'espera el retorn d'Àlex Song. que ahir no va poder volar perquè li van robar el passaport. Mentrestant, el lesionat Gerard Piqué segueix millorant i ja s'entrena, però encara al marge del grup. En bàsquet avui al Barça, Riga el jug a la pista dels lituans Lietubos Rites en partit d'Eurolliga. Serà a partir de dos quarts de set de la tarda a la Siemens Arena de Vilnius. Un bon test per als de Xavi i Pasqual, que tenen l'oportunitat de demostrar en partit europeu que han millorat respecte del mal inici de temporada. I la selecció catalana de corpbol jugarà per la cinquena plaça del Mundial Sub-23 que se celebra aquests dies a Barcelona. Avui s'enfrontarà el combinat de Hong Kong després de guanyar ahir contra Sud-Àfrica per 24 a 10. Notícies en xarxa Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers 98.1 Just a la Fusta. Bon dia, passen 5 minuts a les 10 i comencem el Just a la Fusta d'avui dijous 18 d'octubre. Un programa on començarem parlant, com cada dia, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno perquè ens expliqui quina és l'actualitat més destacada del municipi. Després parlarem amb l'Anna Díaz i ens posarem el dia de l'actualitat més a nivell general, les portades dels diaris, què és el que més es parla avui, quins són els estigues més interessants de la premsa i què és el que ens suposo per fer aquest vespre. Més coses, parlarem del temps amb el Carles de la Nevi Rius, avui que ens hem llevat ja amb un cel del tot tapat perquè ens expliqui quan han d'arribar les pluges. I farem cuina amb la Carme Amador. A la segona hora mirarem de parlar amb algun dels autors del llibre que es presenta aquest vespre a Sant Just sobre el casino que organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs. Mirarem de fer-ho cap a les 11 i 10. I després, a les quarts de 12, serà el moment de la tertúlia, com cada dijous, amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse i la Nea. També parlem de teatre amb la Maica Dueñas i la Lea Ardenui ens portarà a un nou invent a través del qual repassarem la història dels invents avui al Pilates. Tot això a partir d'ara mateix i acompanyant-vos, com cada dia també, amb bons temes musicals. I avui ho farem començant amb els Wilco i aquest Sky Blue Sky. The drunks will ricochet in So happy to leave what was my home. With the sky, blue sky. Bona nit. Bona nit. With the sky blue sky This rotten time Wouldn't seem So bad To me now Oh if I didn't die Fins demà! Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 13 minuts de les 10, un moment per l'actualitat de Sant Just. Per això et tenim, Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, què tal? Bon dia. Ben a punt davant d'aquest dia gris. Com l'afrontes? La veritat és que amb ganes, perquè jo sóc bastant de frescota. Potser no tant de pluja, però vaja... Ah, tot i que també... Jo me refereixo pluja a això, eh? Sí? Que facin diagris així, perquè no els entenc llavors aquests dies visos. Perquè estàs esperant que plogui i no acaba de ploure. Finalment no. No ho sé, és una cosa bastant diferent del que hem tingut. els últims dies i per tant que mania de gust a mi. A mi tot cop també, exacte. I entrem a la tardor, una mania de pluja, això ens enla bé, però bé, hi ha moltes activitats a l'aile lliure, tampoc es pot dir gaire alt, per tant, hem de preferir un dia gris com avui. Parlem després amb la Carles de Rius, de moment, però parlem de festes a tardor, per això a cobert, no?, perquè l'acte que té allò que avui... no perilla per la pluja. Això mateix, i de fet en parlarem també al llarg del programa. Com deia, segueixen les festes i la més destacada d'avui serà una xerrada sobre el casino de la Rebessada, que estarà basada en el llibre amb el títol El gran casino de la Rebessada i que van presentar fa un any els seus autors, Pere Fabregas i Carlota Jiménez. La conferència anirà a càrrec dels autors del llibre i serà per parlar del casino, no del llibre, i serà a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Ginestà. I a més, diumenge, es farà una visita guiada a l'exposició sobre el tema, que es podrà veure precisament al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Tot plegat organitza el Centre d'Estudis Sant Justens i, òbviament, és obert a tothom. Per tant, si voleu saber més coses d'aquest mític Casino de la Rebassada, a les set, a les Salones Golfes de Can Ginestar. Doncs això serà avui. També hi haurà més actes. Anem parlant aquests dies i no anirem parlant. Parlem, però, de més coses. Fem ara un apunt de política. Ahir us expliquem que l'alcalde de Sant Just figurarà en la posició 51 a les llistes del PSC en les eleccions al Parlament de Catalunya. És la primera vegada que un militant de l'agrupació local de Sant Just forma part de la candidatura del PSC a la Cambra Catalana. L'agrupació del partit de Sant Just va proposar la setmana passada la Federació Socialista de la Comarca, la incorporació de Perpinyà a la candidatura socialista, juntament amb altres dirigents de la comarca, com ara Eva Granados, que ocupa el número 7 a les llistes. I, com dèiem, Perpinyà ocuparà la posició 51 després que el Consell Nacional del PSC aprovés aquesta candidatura al Parlament. O sigui que l'alcalde, a les listes del PSC. Exacte. I acabem amb un apunt sobre idiomes. Sí, l'associació Sánchez d'Esvern, Horván y Karamík, s'engega nous cursos d'alemany. Es faran cursos per a principiants i també per a persones que tinguin alguns coneixements de l'idioma. I a més s'ofereixen classes particulars o en petits grups d'alemany tècnic per a professionals, depenent del vostre àmbit. Si esteu interessats en aprendre o millorar l'idioma i voleu més informació sobre preus, horaris, etc., us podeu posar en contacte amb la Gisela al telèfon 609 800 425. I esperem, doncs, també al llarg dels propers dies anar parlant d'aquests cursos de l'associació Sánchez d'Esvern. Una llengua que, a més a més, està en auge. Es veu que les acadèmies, doncs, omplen totes les places per l'alemany, perquè és un dels països on la gent que vol marxar fora ho té millor per estudiar, per trobar feina. Abans passava amb l'anglès i ara també... Ara sembla que l'alemany. Exacte. Doncs, gràcies, Andrea, i fins aquí una estona. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Un moment ara pel de Telesmanonet, aquest home més al de la terra, i el seu de Gardener. I sense a runner in the garden Bona nit. Bona nit Fins demà! I sense a leak inside my phone now From all the lies that I have told I know he has your private number How soon he'll make that vicious call I know the league is born to tell you There ain't no puppy in your league So now he'll fertilize the roses So I could stay Fins demà! So now we're dancing through the garden And what a garden I have made Fins demà! In your eyes, babe La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen sis minuts d'un quart d'onze, un moment, com dèiem, per parlar de l'actualitat. Per això tenim ara Nadies. Bon dia, Anna. Bon dia. Avui, o sempre comencem repassant les portades, avui sí que més o menys totes destaquen una notícia en concret. Doncs sí, i parlen de la vaga del 14 de novembre. En el cas del punt avui diu 14 de novembre vaga en campanya. Comissions Obreres i la UGT proposen una aturada de 24 hores. la Confederació Europea de Sindicats convoca una protesta a la Unió Europea. El periódico ens diu que els sindicats europeus aproven una jornada d'acció i solidaritat. I per últim, en el cas del diari Ara, també parlant de la vaga general anti-austeritat, diu que els sindicats preparen la segona aturada contra Rajoy en menys d'un any. En el cas de La Vanguardia, però, el tema és diferent i han decidit obrir, bueno, començar a tenir la portada sobre la reunió entre Rajoy i Merkel. Diu, Rajoy planta cara al rigor de Merkel. El president espanyol s'encara amb la cancellera i l'avisa que els ajustos fracassaran si no es crea ocupació. La prima de risc baixa dels 400 punts mentre s'última el pla al rescat d'Espanya. Doncs és el que destacen les portades dels diaris en paper avui aquest gran tema. Aquesta vegada general passem ara a actualitzar-ho amb el que se'ns explica a través dels portals digitals, aquesta actualització de coses que ja han passat aquest matí i que, per tant, no apareixen a les portades dels diaris. I, de fet, ara el que ens planteja és aquest debat lingüístic. Diu el castellà llengua oficial a la Catalunya independent. Només solidaritat s'hi oposa. No volem independència i per afablir el català, diu López Tena. I Ciu i Esquerra coincideixen a dir que el castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. És el que més destaca. També es parla de guerra de pisos al Meeting Point. Per tant, tampoc no tenim tantes novetats en relació al diari de paper. I el 3.24 sí que se'ns parla d'una entrevista que s'ha fet aquest matí als matins, justament a Alfons López-Tenem, amb aquesta idea que dèiem ara que l'única llengua oficial ha dit ha de ser el català, en una possible Catalunya independent. D'altra banda, els sindicats convocant aquesta vegada el 14N i tot plegat la cua que porta també reflecteix aquest matí la portada del 3.24. Continuem rebassant més qüestions que trobem, menys destacades potser, en les portades dels diaris. En el cas de La Vanguardia diu Obama torna a agafar les regnes en un debat vibrant. El president retrata Romney com un polític sense conviccions clares. Obama va aconseguir retratar el seu oponent com un polític sense conviccions i, a més a més, el republicà va cometre algun lapsus parlant de la dona. Tot això, però, no sembla que hagi de destacar o canviar el resultat dels sondejos. en els propers sondejos, perdó. En el cas del diari Ara, com ja has comentat, se li dona molta importància també a la guerra dels pisos del Meeting Point que evidencia el xoc de constructors i bancs pel preu dels habitatges. Diu, el banc dolent es dirà Sareb i tindrà un màxim de 90.000 milions en actius tòxics. En el cas del punt avui, destaquem una entrevista... Laura Mintegui diu, només podrem ser un estat lliure amb un gran consens. Ella és la candidata a l'endacari d'Euskal Herria. Diu, la independència és l'únic camí no només per la qüestió identitària, sinó per la supervivència econòmica. Per últim, en el cas del periòdico, hi ha emportada una fotografia de la noia que s'ha suïcidat al Canadà. Diu, relat d'un assetjament... Fins a l'amor. Commoció pel drama d'una jove canadenca. Hi ha dins del diari dues pàgines dedicades a aquest relat. Hi ha un vídeo penjat al YouTube on la noia explica aquest assetjament que va patir i per què va acabar traient-se la vida. Déu-n'hi-do. Tot plegat. Passem ara a altres qüestions i anem a mirar qui és el més llegit als portals digitals per part de l'ARA. La primera notícia és que Mas demana als cònsuls que difonguin una visió positiva de Catalunya als seus països. El segon tema és en declaracions d'Esperanza Aguirre, dient que Espanya és una gran nació amb 3.000 anys d'història, això ho hem de saber els nens. I el tercer tema és que Anna Bosch ha estat destituïda com a corresponsal de televisió espanyola a Londres. Deixarà el càrrec fins a finals d'any, segons va avançar ella mateixa al seu bloc ahir a la tarda. i després que un lector la va felicitar a través dels comentaris d'un article sobre el referèndum d'Escòcia, Bosch li va contestar que amb prou feines li quedaven un parell de mosos perquè l'han fet fora. Per tant, doncs, Déu-n'hi-do tot plegat tot el que està passant en tot aquest món, també. I el 3.24 tenim, en primer lloc, manifest d'un centenar d'intel·lectuals a favor de l'estat federal i contra la independència. És el més llegit. El segon tema és que troben un planeta de mida similar a la Terra en el sistema estarà més propi a nosaltres. I el tercer és que un home indi de 96 anys es converteix en el pare més vell del món, és el tercer tema que més ha interessat. Els lectors del 324. Obrim diaris i repassem què és el que no ens hem de perdre avui dijous. Comencem per La Vanguardia, que hi ha una bona notícia per aquells que estiguin decidint marxar. Recordem que ara aquests dies estem parlant de tots els espanyols que marxen a l'estranger a buscar feina. Diu, Austria ofereix feina en serveis a 1.500 espanyols. La Unió d'hostalers austríacs ofereix places al sector del servei, buscant cambrers, netejadors, cuiners, recepcionistes i ofereix també 2.000 places destinades a la formació. El sou mínim és de 1.050 euros, per tant, és molt més elevat que el d'aquí a Espanya. I asseguren que, mentre a Espanya hi ha molts joves a l'atura, a Ústria no tenen prou personal per cobrir aquestes places. Per tant, un article que, per aquella gent que s'ho estigui plantejant, pot ser molt interessant. En el cas del diari Ara, com que arriba el fred i se'ns ha acabat això d'anen saldàlies, hi ha un article de com preparar els peus per l'hivern. Els podòlegs alerten dels problemes d'utilitzar botes, de pell girada, forrades de pell i després d'haver estat tot l'estiu amb sandàlies i xancletes, els peus estan molt resecs i per tant hi ha una sèrie de consells per fer aquest manteniment, quin tipus de sabat hem de comprar i bé, doncs un article que també ens pot ser molt útil de llegir. En el cas del punt avui parla de la pobresa, aquí a Catalunya diu pobresa l'espiral perversa. Diu que les entitats reivindiquen una lluita contra la desigualtat i alerten que Catalunya serà social o no ho serà, però les feines en precari duen el 15% dels treballadors a viure en risc d'exclusió. Més de mig milió de catalans han caigut en aquesta espiral de no disposar a prou ingressos per tenir una vida digna i s'han empobrit en els últims cinc anys de crisi. Per tant, aquí una notícia dolenta, diguéssim. Sí, exacte. El periòdico diu que el turisme impulsa més comerç de luxe al Passeig de Gràcia. Diu que les firmes d'elit representen més d'un terç de l'oferta. Els que més abunden són els russos, brasilers, xinesos i de països àrabs de turisme. Diu que la proporció és d'un o dos habitants que compren aquestes botigues de luxe per cada 10 vendes que té. Per tant, aquesta força dels turistes està potenciant moltíssim. Molt bé, doncs aquests són els articles que trobem a dins dels diaris. Passem ara a fer un cop d'ull a què és el que passa arreu del món, on se'ns destaca sobretot avui que Grècia torna a aturar-se per la cinquena vaga general de l'any. Aquest cop contra el nou paquet d'ajustament d'estalvi per 13.500 milions d'euros negociat pel govern amb la Troika. Se'ns diu que aquesta és la segona vaga general en tres setmanes que paralitza Grècia. Més qüestions. En diu que França encapçala la batalla europea pel creixement. El president francès serigeix en el gran aliat dels països del sud. I encara en clau europea, Itàlia intenta desmarcar-se de la situació desesperada d'Espanya. Més enllà tenim que Israel i Estats Units emprenen el major exercici militar conjunt de la seva història, on a part de les forces d'Estats Units que intervindran a l'Oster Challenge 12 es troben ja a Israel. I l'ONU afronta amb optimisme moderat el procés de pau a Colòmbia. I finalment, retingut a Estats Units, un guiadista que anava a temptar a Nova York, que és de Blancadeix, que va detonar el que creia que eren exclusius davant de la Reserva Federal de Nova York abans de ser arrestat. Sembla que l'FBI li havia parat una trampa. I tornem als diaris ara però per fixar-nos en què és el que ens diu l'última pàgina. De cada rotatiu, el titular de l'ara d'avui és La comoditat és tòxica. Tenim un article de la Viviana Vallver que li fa una entrevista a Albert Bosch. És un home de 46 anys, escalador de la vida, segons diu ella, aventurer i emprenedor. Ha fet ultramaratons, Dakars, Everest i Antàrtides, va creuar el Pol Sud sol i ara s'està preparant pel Pol Nord. Per tant, ens acosta una miqueta aquest personatge que, sens dubte, se surt del normal. Mhm. Passem ara cap al següent, que seria el punt avui, on se'ns diu que la menopausa és una etapa, no una malaltia. En aquest cas, l'entrevista és a Montse Roure, és una dona emprenedora que ha decidit ficar-se en el món de la menopausa perquè assegura que quan ella la va patir no hi havia prou informació i ella el que ha decidit és relatar el seu parer i informar, ajudar les dones a passar aquesta aquesta etapa que assegura que no és una malaltia, sinó simplement una etapa que se supera igual que l'adolescència. Molt bé, i a La Vanguardia ens parla d'un altre tema i deixa estar això més proper per parlar-nos més en clau política. Diu que la independència d'Escòcia la decidirà la butxaca. Qui ho diu això? Charlie Jeffrey, que és catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d'Edimburg i assegura que tots els problemes que està portant amb Catalunya i Espanya, ho compara una miqueta amb el referèndum que es farà a Escòcia, assegura que es decidirà si la independència arriba a bon port o no, depèn de 500 lliures al mes, és a dir, m'explico, Si els escocesos veuen que la seva renda pujarà a 500 lliures al mes, votaran que sí. I si veuen que baixarà a 500 lliures al mes, diran que no. Això en el cas dels que no volen independència, sí, o els que estan indecisos. Aquesta majoria sí. Exacte, els indecisos. Que és el que acabaria passant, suposo, també en el cas de Catalunya, si es fes aquest referèndum algun dia. Suposo. També diu que... Gràcies, com que això se sap, el que fan els polítics és donar força a aquest tema i en comptes de dir si està bé la independència o no, doncs centrar-se en la qüestió econòmica, que és el que al final sembla interessar o sembla importar més al ciutat de la majoria. Doncs això són les contraportades, ens en queda una, una altra tònica també, que diu Cabrera no és casa meva, aquesta illa és la meva llar, aquesta illa tan petita, tan petita, no? Sí, en aquest cas l'entrevista és a Catalina Vidal, que és la cantinera de Cabrera. Ella i la seva família són els únics que han viscut a l'illa de manera permanent durant més de 40 anys. Ella va arribar quan va néixer, els seus pares vivien aquí, ha viscut tota la vida i parla de com és aquesta vida en solitari perquè sempre tots els turistes que arriben marxen al mateix dia, no es queden ni a dormir, diguéssim. Doncs, curiós també veure com viu algú en un lloc tan petit, que suposo que més en ser una illa i tot, que vulguis o no generar aquesta sensació, segons com, per alguns, d'ofegar-se i de soledat, exacte. Doncs, això són les contraportades. Passem ara a repassar portades, però de diaris esportius. L'esport ens diu Pacte Tito Messi. La imatge és justament de l'entrenador agafant... Per l'espatlla, el crac del Barça, descansa Riazor, entrenador i jugador, acorden que Leo Messi no jugui els 90 minuts després de les jornades internacionals. Hi ha un informe del diari que diu que el crac no ha estat titular en 15 dels 32 partits de Lliga jugats després de la selecció. I també se'ns adverteix que és l'hora de Villa. El nou esportiu ens diu instal·lat en el rècord, parlant de Messi, que és només a 7 gols d'igualà La marca de Pelé en un any natural i a 3 de Maradona amb la selecció. Aquestes estadístiques que tant agraden els diaris o els periodistes esportius. I també Messi és el protagonista del Mundo Deportivo. Ens diu, titular és Messi, prou. Hi ha una imatge d'ell vestit amb la samarreta de la selecció argentina i al darrere de fons hi té una bola del món gegant, és a dir, és com si fos la terra, diu el món arrendeix el 10. És el tema Messi, el que han triat tots els darrers esportius avui dijous 18 d'octubre. Però, a més d'esport, també tenim cultura. Què passa avui amb el món de la cultura, Anna? Comencem parlant de la ràdio, perquè Catalunya Ràdio i la xarxa, que és l'antiga Com Ràdio, col·laboraran en informatius, esports i programes, seguint l'exemple de TV3 i la Xal. Així es pretén unir la ràdio pública i sumar forces per generar estalvis i potenciar l'espai català en aquest temps de crisi. Aquesta aliança assegura a Catalunya Ràdio que permetrà potenciar objectius comuns i promoure la cessió, la producció i l'intercanvi de continguts radiofònics propis que produeixen les dues cadenes, les dues parts. Passem a un altre tema, diferent, però també centrat en la crisi, perquè a Barcelona en aquests últims dos anys està apareixent un moviment arrel d'aquesta crisi i l'enorme quantitat de joves que estan a l'atur i tenen inquietuds. Aquests joves asseguren... que es colen enterrats on no hi hagi de força a la porta per evadir-se i aquest és el tema que ha triat el director que ha debutat el director Demian Sabini que ha debutat amb Terrados que és una pel·lícula que s'estrenarà al cinema Maldà per tant no és una pel·lícula que s'estrena a nivell normal diguéssim i farà projeccions privades a diverses terrasses com per exemple la de l'Hotel Majestic per tant si ens interessa doncs És fàcil trobar-les però no al cinema de sempre. Exacte, els més coneguts. Doncs això pel que fa a les notícies culturals, canviem bastant de tema i ens situem en una altra �rbita. És la notícia curiosa del dia que avui passa per aquest Ekeomo. No sé si recordes aquesta figura que una dona va intentar restaurar aquest estiu a aquest poble de Borja. Resulta que ja té el seu vi propi de collita. Diu que està fet amb una garnatxa del camp de Borja. L'han fet les bodegues aragoneses que destinaran els beneficis a més recaptats a un centre ocupacional de la comarca i el que han fet és aprofitar aquesta volada, perquè poc podia sospitar aquesta dona, la senyora Cecília, que aquesta restauració sui generis arribaria tan lluny. Aquesta idea ha estat ara de bodegues aragoneses que han llançat al mercat dos nous vins, són dos, i han triat per promoure'ls la imatge d'un equehomo similar a la restauració. I atenció, perquè s'han llançat al mercat 25.000 ampolles i en només una setmana ja se n'han venut 7.000. És a dir que... Realment no hi ha res com trobar el forat i fer-ne propaganda, perquè aquesta dona també va treure molts diners... Bé, ella no, però van treure molts diners... Cobrant entrades. Exacte, cobrant un euro només i hi ha mil i pico en una setmana. És una campanya de màrqueting realment brutal, no? Que de vegades tant de temps, tanta gent trencant-se el cap per com promoure un poble o alguna cosa i mira... Mira, restaures malament un quadre i ja està. Exacte. Estem escoltant just a la fusta. I acabem aquest repàs per l'actualitat del dia amb una proposta, com sempre, per avui, avui dijous, que ja fa una mica més d'aires a cap de setmana, cap on anem? Doncs en aquest cas ens allunyem una miqueta, anem a Santa Coloma de Gramenet perquè hi ha una exposició anomenada La primavera àrab que recull una trentena de fotografies d'un fotògraf que es diu Samuel Aranda, és fotògraf del New York Times, la crítica li dona molt bona crítica i ja exposa les fotografies d'aquest any passat a Síria, Tunísia, Egipte i Lemen durant les revolucions populars. Bé, és una exposició una miqueta diferent i jo crec que potser... No, no, fa bona pinta. Val la pena acostar-se fins a Santa Coloma, no? Sí. Hem de creuar tot Barcelona per arribar-hi, doncs ho farem. Gràcies, Anna, i fins demà. Que vagi bé. Bon dia. Adeu. 6 minuts i arribem a 3 quarts del matí. Fins demà! You wrote me, oh, so many letters and all of them seemed true. Promises look good on paper, especially from you, from you. The weight of all those willing words I carried all alone. You wouldn't put your pen to bed when we hadn't found our own, our own. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un minut i tres quarts del matí, un moment per parlar del temps. Per això tenim el Carles de Granolí Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Molt bé. A punt d'aquest episodi de pluges. Sí, a punt d'aquest episodi de pluges. Aviam com ens afecta. Mai es pot saber del tot la quantitat de precipitació que podem arribar a acumular al llarg d'aquests propers dies, però bé, tot apunta a que ens veurem beneficiats, perquè recordem que, tot i que pugui caure apropem un cap de setmana, que puguem tenir festes al nostre municipi, doncs la pluja és necessària, clar que podria caure a partir de dilluns i tindríem salvat el cap de setmana, però bé, el temps és així i justament amb l'arribada de la segona meitat de la setmana s'inestabilitza i es complica una mica la situació. Com hem anat dient, durant tota la setmana els mapes van ballant una mica i en funció del dia que passa s'intensifica per algun cantó la precipitació, afluixa una mica en algunes hores i tot això ha anat variant, o sigui, que encara no es pot precisar el que podria passar dissabte i diumenge, tot i que sí que està clar que els vents del sud aportaran molta humitat i això porta normalment precipitació. De cara a demà divendres sí que ja ho tenim una miqueta més clar. Sembla ser que tot apunta que serà un divendres que serà molt progressiu. L'augment de precipitació serà progressiva. Aquesta tarda ja podem esperar uns primers ruixats cap a l'interior, sobretot al Prepirineu. Serà una de les zones que ens sentirem a parlar, perquè al llarg de tot aquest període de pluges els vents del sud piquen contra la primera barrera natural de Catalunya, que és el Prepirineu, i aquests núvols s'acumulen en aquella zona i és on cau més precipitació. Sí, que en aquestes zones del Prepirineu, i també puntualment, a punts del litoral, les tasses esploren. Poden ser bastant importants i destacades. A veure, avui ja és un dia molt tapat. Els vents del sud ja han començat a bufar amb una certa intensitat. Això provoca que la humitat sigui molt elevada, que, per exemple, avui puguem caminar per carrers que sembla... que hagi plogut o que estiguin mullats o que hagin regat, i és la pròpia humitat que ja la tenim a terra perquè està molt alta. Els valors, avui, com que s'ha tapat el cel i tenim aquests vents del sud que són càlids, doncs sorprèn, per exemple, la diferència, i ho comentàvem a principis de setmana, amb aquesta pujada de temperatures importants que estem tenint, 19 graus de mínim a Sant Just, quan recordem que la nit de dimarts a dimecres no fa tant, estàvem amb una temperatura de 10,7. No, no, aquest matí, quan surts de casa, que ja vas més o menys equipat, ara crec que ja avui... Hem dit que alguna cosa havia canviat. Sí, i és el que passarà al llarg dels propers dies, tot i la inestabilitat que pronostiquem i la precipitació que pronostiquem, les temperatures no tenen tendència a canviar massa, o sigui que plourà però tampoc no tindràs una sensació de fred, fresca però no fred, i a més si estàs fent alguna activitat fins i tot pots tenir una mica de sensació d'aixafogor, fins i tot, perquè la humitat serà molt elevada i els valors estaran al voltant dels 18, 19, 20... Bé, doncs avui serà un dia que els núvols cada cop seran més destacats com ha estat passant i probablement a partir de la tarda, al vespre i sobretot a la nit podrien ja caure algunes gotes a Sant Jus. A Catalunya sí que podria començar a plorar ja aquest matí o aquesta primera hora de la tarda cap a l'interior, però potser la costa cap a aquest vespre o aquesta nit ja podria caure alguna gota. Demà divendres al matí començaríem ja el divendres amb precipitacions, de moment febles, serà un matí on la pluja serà feble, no serà molt destacada, anirà fent i a mesura que vagi avançant al matí i molt a poc a poc aquesta pluja es podria anar intensificant. No té pinta de divendres de pauses de pluja, o sigui, sí que anirà plovent, anirà fent, però seran pluges que en un moment seran minces, després es podrien reactivar. El que està clar és que a mesura que avanci el divendres es podrien reactivar i durant la nit i matinada podrien ser importants. Després, els mapes avui, i no ho han dit en cap moment, el dissabte al matí, migdia, a partir dels mapes de les 11, 12, fins i tot es poden obrir clarianes. Tindríem com una petita pausa abans de la tempesta. Hi ha una petita treva que coincideix amb el dissabte al matí. Això ho agafem amb pinces i demà ho acabem de confirmar. Però hi hauria una treva que ens portaria a poc a plus i fins i tot alguna clariana durant el migdia de dissabte. I no és allò per una influència que jo vulgui participar del correll i no m'interessi a mi, sinó que alguns mapes indiquen, alguns mapes indiquen, no tots... que hi hauria una petita treva el dissabte matí i migdia per després, a la tarda, tornar a reactivar precipitacions i és un altre cop on confirmen els mapes. Això sí que fa dies que ho diuen, que a partir de la tarda de dissabte fins a mig matí del diumenge és quan tindrem l'episodi de pluges més destacat i més important. A tot arreu. A tot arreu. Pràcticament això afectarà i l'únic que se'n podria salvar és la part més nord de la vall d'Aran, que potser aquestes situacions de sud els arriba més descafeinades. Però la resta de Catalunya... realment la precipitació pot ser destacada. Hi ha un avís en alguns dels mapes que hem vist que es poden superar precipitació acumulada d'aquests dies, gairebé els 100 litres per metre quadrat a Sant Jus. O sigui que ha d'anar fent, ha d'anar plou vent, i realment és un cap de setmana on la pluja podria arribar. I el que dèiem, el diumenge, al matí encara podem tenir restes d'inestabilitat, però molt a poc a poc, i a mesura que vagi avançant al matí i ja cap al migdia, s'obriran clarianes, tindrem aquesta pausa en precipitació, i sembla que no hauria de ploure més. Tot el que és el dissabte i el diumenge ho agafem entre parèntesis, demà ho acabem de confirmar, el que sí està clar és que ens arriba aquesta situació, que ja tenim els núvols, tenim els ingredients, tenim la humitat i aquesta precipitació a partir d'aquest dia començarà a caure. Anem a divendres a poc a poc anirà fent, no serà un divendres al matí plujós, serà de pluja però feble i a la tarda s'intensificarà. Tornem a repetir, dissabte al matí potser tenim una pausa i a partir de migdia de dissabte fins al migdia de diumenge és quan aquest episodi de ploixes pot ser molt important a alguns punts de Catalunya i important a la resta. Anirem seguint, però sembla que és una situació bastant distreta que donarà a parlar. Molt bé, Carles, doncs demà ho acabem de puntualitzar tot i recordeu que també hi ha les revisions actualitzades al web de la ràdio. Sí, i tant. Gràcies, Carles, i fins demà, que vagi bé, bon dia. 10 minuts i arribem a les 11 del matí. Escoltem ara els estúpides Iricama, que tals anys els ploren així. i un mur de vidre sense mala intenció, i els àngels riuen, i els àngels riuen així. El fas diferent és un miratge curiós, la pena màxima títol d'una cançó, i els àngels riuen, i els àngels riuen així. I persegueixes esperances com si fossin pastanades, la meitat de la meitat una. a meitat que mai s'acaba i els àngels riuen que a vegades ploren així. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, i els àngels reuen així et desmarques amb paraules i reps la pilota pilotes et falten per poder deixar-la i els àngels reuen i els àngels reuen així i les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides que rellisques que t'aixeques corre corre que et trepitgen i els àngels reuen però de vegades ploren així Bona nit. N'hi ha que es pengen del coll mentre es cuines, que fan fotos, fan roba, fan cine. N'hi ha de Mallorquines i d'altres fan segurs. N'hi ha que semblen d'un altre planeta, hi ha advocats i en dijocs i mestres, hi ha menjadors d'escola, i d'altres som francesos. N'hi ha de vells i joves i de totes les mides, que surten de nit i dormen de dia, que venen pisos, que tots intenten riure per viure. I a dredons de sucre vols sense boton, i un mur de vidre sense mala intenció, i els àngels riuen, i els àngels riuen així. Si no pateixo no escric, i si no escric no canto, però per fer-me més mal que segur que ho aguanto, i els àngels riuen, però a vegades ploren així. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Un moment ara per la cuina. És hora d'anar pensant què farem per dinar i per això tenim la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Avui què ens proposes? Mira, avui farem el collies dijous i podeu començar a treballar una miqueta més perquè us ho poso molt fàcil tot, eh? Sí, avui pensem que tenim una mica més de temps, no? O pensant ja de cara a cap de setmana. I hem de potser també donar-nos una miqueta més de feina. Esforçar-nos una mica, sí. Perquè pensem que ho poso massa fàcil, eh? Doncs vinga. Anem al supermercat on compreu habitualment i compreu pasta de full. Això els pastissers la fan servir. Ara ja ningú perd el temps fent la pasta de full, que és una feinada increïble. Llavors ho tallem amb quatre trossos importants. La feu, la desplegueu, i feu com una... Li doneu una volteta a la vorera, com si fos una cassoleta, no? Ja ho teniu allò cru, preparat. Llavors agafeu. Tota la classe de verdures que trobeu, pastanagues, porros, tomàquet, esvergínia, tomàquet poc, eh? Esvergínies, pebrot, una miqueta, pebrot vermell, pebrot verd, totes les verdures que trobeu. I les putxeu. Tornem a estar amb el tema de putxar, però és que no hi ha manera, no me'n recordo cap dia. Ja m'ho apuntaré, eh? Sí, exacte. I ho estufeu. Ben bé, xac, xac. I llavors agafeu unes salsitxes, potser... potser a les nanos els agradarà més trobar Frankfurt. Ja, exacte. Podeu agafar selzitges normals... Que no és fàcil. O selzitges de Frankfurt. Les talleu a trossets i les barregeu... Amb les verdures. Amb les verdures. Perquè a les nanos, és que, bueno, els hi dono un Frankfurt i sembla que els hi donis un canviar, eh? Sí, sí. Si és una... Sí, que no. No saprem mai de què estan fets els Frankfurt. Si és una altra cosa. Però a mi m'encanten, eh? Sí. Ho passes tot per la paella i ho rellenes en aquestes cassoletes que han fet amb la pasta de full. Ho poses 5 minuts al forn, la pasta de full. Enseguida puja i teniu un plat, el poseu en formatge. És molt simpàtic i molt fàcil. Li poses una miqueta de formatge allà per sobre, però poc, i teniu un plat completíssim. I el tema de les salsitxes és subtatiu. Molta estona ha d'estar al forn? No, que em vegis tu que ha pujat la pasta de full. Clar, si poses salsitxes ja fa de plat únic, no d'alguna manera. I si no es queda no entrant. No sé, per dir-te 10 minuts. No gaire estona. Ja veuràs que puja en seguida, eh? I quan estigui una miqueta a torradeta... De veritat que és un plat simpàtic. Sí, sí. I amb la punteta que t'hagi sobrat de tallar... pots fer com una espècie de tapadora, saps? De tapadora? Sí, de tapa. De tapa, per acabar de rematar el plat, allò que tinguis temps. És un plat que dius, mira, avui dijous hi varíem una miqueta de vista. Sí, sí, no només molt sa, també vull dir que, per tant, perfecte. Molt bé, Carme, gràcies i fins demà, bon dia. Dos minuts i arribem a les 11 del matí, moment en què connectarem amb el butlletí de la xarxa per saber què és el que passa arreu del món. També sentirem després el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després a les 11 i 10. Atenció perquè entrevistarem a Pere Fàbregas, un dels autors del llibre sobre el casino de la Rebassada, que va ser un hotel i casino situat a la carretera de la Rebassada al terme de Sant Cugat, que actualment està en ruïnes, només en queden algunes restes dispersades pel terreny, els edificis més emblemàtics de Barcelona i de principis del segle XX, i avui és aquest indret ple de ruïnes i de misteri. En parlarem, doncs, de tot plegat, perquè avui, justament aquesta tarda, es fa una xerrada sobre aquest tema organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs, aquí Sant Just, a Can Genestà. En parlarem, doncs, més àmpliament d'aquí una estona. No marxeu gaire lluny, perquè després de les notícies, un moment per parlar d'aquest casino de la rebassada amb un dels autors del seu llibre, que és Pere Fàbregas. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. La taxa de morositat del sector bancari espanyol marca un nou rècord i supera per primera vegada el 10%. Segons les dades que ha fet públiques aquest matí, el Banc d'Espanya, bancs, caixes i cooperatives de crèdit tenen el mes d'agost un volum de crèdits que no saben si podran cobrar superior als 178.000 consecutius. Aquest l'agost, l'edat d'agost. que la taxa de morositat marca un nou rècord històric. A més, l'últim any aquesta taxa s'ha incrementat un 40%. L'endemà que la Confederació de Sindicats hagi proposat vaga general a tot Europa el 14 de novembre, el vicepresident de la patronal Foment del Treball, Eusebi Sima, ha qüestionat l'aturada pels objectius que persegueix en declaracions a la xarxa. La vaga és un mitjà legal que tenen els treballadors, representats pels seus sindicats, per fer pressió per la consecució d'uns objectius determinats. Quan aquests objectius que tenen no són possibles, a mi em sembla que està totalment fora de lloc la convocació d'una vaga. A Espanya, Comissions Obreres i la UGT reuniran demà els òrgans de govern dels dos sindicats i es preveu que hi facin la convocatòria. Les entitats d'atenció a l'educació a la infància i a l'adolescència demanen al govern català que surti a la gita el 25 de novembre que no permeti que el debat sobre la independència de Catalunya oculti la pèrdua de drets socials i les retallades. Barcelona, Sandra Valent, bon dia. Bon dia, el president de la FEDAIA, Jaume Clopés, ha aprofitat la presència del conseller de Benestar Social, Josep Lluís Clarias, a la inauguració d'un fòrum per combatre la pobresa infantil per donar aquest toc d'atenció al govern català. I l'administració que surti d'aquestes urnes, com hem de demanar que aquesta onada independentista que centra molt el debat polític català des de la manifestació de la Diada, evidentment no usurpi tot el debat social que tenim sobre la taula. La nova administració ha de garantir i s'ha de comprometre pel benestar integral dels menors, ha d'aturar també el retrocés i la pèrdua de drets socials conquerits i l'alt risc d'inclusió en polítiques socials que tenim en aquest moment. El conseller Clarias ha respost que parlar de drets nacionals és parlar de drets socials. Per primera vegada, les associacions de pares i mares d'alumnes de tot Espanya demanen no portar els fills a classe en protesta contra la reforma educativa. El president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Secundària de Catalunya, Pere Ferriol, denuncia a la xarxa que els canvis decidits pel govern desmantellen l'escola pública. És que realment ens es manté en l'escola pública. És que és duríssima, és molt dura. És la més fortes que hi ha hagut en sistemes democràtics des de la transició. I, per tant, aquest govern és molt conservador. És terriblement... Enredereix tot. I, per tant, la resposta que hem donat, i creiem que no ens estem equivocant massa, que ens podríem equivocar com tothom, és aquesta, la que estem donant avui, per exemple. Pere Ferriol rebutja que amb la reforma del govern del PP es perdin valors democràtics i un paper més actiu dels Consells Escolars. Ja ha començat a ploure a l'extrem nord de Catalunya i a la tarda les pluges s'estendran per tot el país. Segons les previsions, però seran precipitacions febles i el temporal no començarà fins demà divendres. Serà un episodi de pluges típic de tardor que s'allargarà fins diumenge al migdia. En algunes zones poden caure més de 100 litres d'aigua per metre quadrat. Les pluges aniran acompanyades a més de temporal marítim, sobretot a la Costa Brava. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. D'aquí a una hora, a la seu de la Federació Espanyola de Futbol es farà el sorteig de les pròximes eliminatòries de la Copa del Rei a partir dels setzents de final. Barça i Espanyol entren ja en el Bombo i s'uneixen al Llagostera, que ja es va classificar després d'eliminar el Prat per dos gols a tres. El rival del Gironin serà un equip que disputi la Lliga de Campions o Lliga Europa. Al Barça li tocarà un equip de la segona B. Ahir el Sabadell va quedar eliminat de la competició amb perdre contra el Còrdoba per 0 a 1. Els Blaugrana entrenaran avui a partir de les 6 de la tarda ja amb tots els internacionals després del retorn dels sudamericans Messi, Mascherano i Alexis. A més, també tornarà als entrenaments Alex Song, que ahir no va poder volar perquè li van robar el passaport. Mentrestant, Gerard Piqué continua amb molèsties al peu i està gairebé descartat per al partit de Riazor. En Batarpolo, avui el Mataró debuta a la Copa Lena. Els maresmencs disputaran la primera fase de la competició a la localitat hongaresa de Debrecen. L'objectiu és la classificació per als quarts de final. El primer rival serà l'Amersfoort holandès, en el partit que es disputarà avui a partir de dos quarts de vuit. Demà debutarà el club Natació Sabadell contra el Ratniki Servi. I en bascat avui el Barça juga a la pista dels lituans Lietubo-Ritas en partit d'Eurolliga. Serà a partir de dos quarts de set de la tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenó. Atenció si circuleu aquesta hora amb el vostre vehicle o moto pel barri Centre perquè el carrer Creu, entre Bonavista i Rambla de Sant Just, està tallat el trànsit. El motiu és que a primera hora d'aquest matí un camió ha tingut una varia allà i ha començat a perdre oli. Ara mateix segueixen els treballs de neteja al paviment i per això els vehicles són desviats pel carrer Montserrat i per altres carrers del barri Centre. Camiem de qüestió i us expliquem que el portal d'entitats sanjus.org canvia de servidor. A partir de l'1 de novembre entrarà en funcionament el nou servidor que llotja les pàgines web de moltes entitats locals. El canvi es produeix per oferir un millor servei, sobretot pel que fa a la seguretat. El sanjus.org és un servei gratuït que s'ofereix a les entitats que ho sol·liciten i per això aquests dies han d'actualitzar els seus continguts web. I acabem aquest botlletí recordant que l'activitat més destacada a Sant Just d'avui en el marc de les festes de tardor se centrarà en el casino de la Rebessada, un dels edificis més emblemàtics de Barcelona a principis del segle XX i que avui està en ruïnes. La xerrada anirà a càrrec dels autors del llibre que porta per títol El gran casino de la Rebessada, Pere Fabregas i Carlota Jiménez. La conferència serà a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Ginestar. I a més, diumenge es farà una visita guiada a l'exposició sobre el tema que es podrà veure al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Tot plegat organitza el Centre d'Estudis Sant Justencs i de seguida al Just a la Fusta en parlarem amb en Pere Fàbregas. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Ara passant 13 minuts a les 11 del matí, parlem ara d'una activitat que es fa aquest vespre, Sant Just, en el mar de les festes de tardor, que se centrarà en el casino de la Rebassada, un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de principis del segle XX, i que avui estan ruïnes. Una xerrada que serà càrrec dels autors del llibre, que porta per títol el gran casino de la Rebassada, que són Pere Fàbregas i Carlota Jiménez. La conferència es farà a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Genestà, i ara tenim a l'altre cantó del telèfon, un dels dos autors, Pere Fabregas, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Aquest casino, que va ser un símbol de la Catalunya de principis de segle, segurament, i que després es va convertir també en un símbol de decadència, fins i tot. Doncs sí, l'any 1911 s'inaugura com a casino, com a lloc de joc, té una vida molt efímera, durat gairebé un any escatx, Entra a partir que ja no es pot jugar i es pogués a joc. Entra en una decadència fins que continuen com a restaurant i atraccions. Passa per les ses mans. I al final, amb la producció definitiva del Primo de Ribera l'any 23, ja és quan de totes a totes ja entra en una davallada molt forta. Fins que ve la guerra i a partir de la guerra és quan ja deixa d'existir d'alguna manera. i l'any 43 s'han de roca, que és una història, si hem ficat amb una mica de pressa, que és la història de l'ocasino. Exacte, la cronologia és un dels fets, que segurament és una cosa que va molt ràpid, però que a principi de tot, quan es va construir també pel moment en què era a nivell d'aquí Catalunya, però també a nivell mundial, va arribar a tenir un prestigi important dins de tot el sector del que representaven els casinos, m'imagino, en aquella època. Doncs sí, a la seva època va ser una cosa, i més aquí a Barcelona, que no existia una cosa similar, encara que bé que al Tibidabo ja n'existia un, de casino internacional, i que tendria a tindre una vida efímera. El casino de la Rebassada, amb els seus inicis, tal com he dit abans, com a hotel i restaurant, l'any 11 s'inaugura com a casino i amb molta pompa i circumstància. El fet és que el senyor Sabadell, que és l'ànima de tot aquest complex d'oci i luxe, era un senyor de Gràcia, era un contratista d'obres, ell ja vivia aquí als voltants del que després seria el casino, doncs la part de contratista va ser alcalde de Gràcia durant un any, es moria en el petit conservador, i va contractar amb bollessos francesos, i juntament amb ells van crear la ciutadania d'Arabassada l'any 1899. A partir d'aquí neix, i com he dit, a l'11 s'hi inaugura. I com és que va durar tan poc temps en funcionament? És a dir, que el 12 ja comença a baixar una mica tot plegat. Bé, el que va tindre poc funcionament, com he dit, des del 1899, que s'ha d'anar a l'hotel i restaurant, fins a l'anòmida, això funciona bé, molt bé, i el seu de Llobeu, i per això contacta amb aquests burgesos, no? I llavors fa una, o demana una aplicació a l'Ajuntament de Sant Cugat per fer el que és el casino de joc i unes atraccions que per l'època eren molt bones, comparant-se d'altres casinos d'Europa, com podia ser Monte Carlo, com podia ser Badian Baden i altres. Llavors, a partir d'aquí hi ha uns problemes que té, diguéssim, en Madrid, per dir alguna cosa, entra amb molta polèmica el joc. El fet que durant un any es permet d'una manera... d'una manera així amagada, perquè jo de fet ja no es podia jugar, però es deixa jugar. Però després ja entra una oposició molt forta i el no jugar, que era l'entrada per sustentar tot aquest complex, va prohibir-se, i el que no es va jugar ja va entrar en decadència. I d'alguna manera suposo que també va una mica, com dèiem al principi, en paral·lel amb la història d'aquella època. Vull dir que les primeres dècades del segle XX d'alguna manera no per tothom, però sí que la burguesia sí que està més en expansió, també el que fa a visitants potser estrangers, Francesc el que ens comentava, i llavors a partir d'aquí també abans de la guerra ja comença tot a canviar una mica, vinculat també amb aquests canvis pel tema del joc, amb altres relacions polítiques. Clar, de fet al casino i hotel, al restaurant, com he dit, també es crea un cercle d'estrangers, que és on després s'ubicarà el lloc concret del joc, Aquest segle d'estrangeries és un por d'atracció de tota l'abolisia. Allà es reuneix l'abolisia, fa les substractes, es reuneixen i, clar, pensem que això era un lloc de gent benestant, no era el poble on hi podia accedir. Després, més tard, quan hi ha les atraccions de l'estranger, potser sí que hi ha en aquest atraccions, però en el seu origen no. Clar, això és un lloc, un focus de negoci. Llavors també entrem, després ja entrem en la cadència de cada la guerra i llavors ja fa la davallada. Suposo que, a més a més, després un parc d'atraccions abandonats sempre és una imatge com una mica tètica, no? Vull dir que m'imagino que el moment entre que es tanca i que finalment s'enderroca, suposo que també devia ser un símbol del que s'havia estat i s'havia perdut, d'alguna manera. Clar, vull dir, són unes instal·lacions que, com he dit, per l'època són fantàstiques, no? Pensem que hi ha una muntanya russa que té uns 1.200 metres de llargada, unes alçades de 25 metres, unes caigudes... Tot això, si ara ho veiessin, perquè ara, de fet, tampoc sinó ni idea, però, evidentment, només en queden les restes dels pilars que sustentaven tota la construcció, tot l'entramat del que era allò. Després, l'altra acció, que era el water chute, que es veu i és l'únic que s'ha visionat, i existeix una pel·lícula, que es veu la caiguda de les barques, dintre una piscina... Clar, tot això ara encara ho podries veure amb molta imaginació, però que de fet queda a tot el perímetre d'aquesta piscina i queda en curt part del terra. I clar, hi veus un lloc i ho compares amb les fotografies, per exemple, que podeu veure en el llibre, també fet per a Vicens Viena en col·legació amb el Museu de Sant Cugat, i te'n fas una idea d'aquest lloc que era i la seva situació dintre del que és el municipi de Sant Cugat. Clar, ara, si passem per allà, què es veu, en realitat? O sigui, t'hi has d'acostar directament o si passes amb el cotxe ja veus alguna cosa? Bé, ara el que veus allà, si passes per la carretera de la Rebassada, just al kilòmetre 9 abans, avui 6, veuràs tot el que és la façana, encara queda part de la façana del que era l'hotel i part del restaurant, i, diguéssim, la carretera ja no veu res. T'has d'entrar a dins, que llavors allà sí que podies... veure, encara hi ha les túnels, per on passava la muntanya russa, tal com t'hi dit, restes de pilars, altres dos túnels que també passava per un tram de la muntanya russa, uns pous que eren per subministrar tota laica que necessitàvem per aquesta piscina que et deia, i poca cosa més. I el que podríem dir més important és una part del que era un dels miradors. Això ha quedat perquè... fins fa ràpidament poc, allà s'hi va conservar un trasformador. I quan el van enderrocar, com que hi havia aquest trasformador, aquesta part no s'ha quedat intacta. Avui és el que es pot veure d'una manera més clara. Tot i això, entrar a dintre, i donant per entès que això és una propietat privada, i l'accés hauria de ser limitat. Però bé, hi passes, hi ho veus, I és el que més clarament avui està a la vista, encara que també actualment està ocupat. Clar, perquè ara pertany a... O sigui, és propietat de Sant Cugat o no? No és de ningú. Això sempre. Això s'ha trobat dintre del que és el municipi de Sant Cugat, molt a tocar Barcelona. Però el terreny és de l'Ajuntament o no va així? No, no, el terreny és una propietat privada. Ah, val. Té un ramo, vaja. Dic, perquè no sé si algun cop s'ha plantejat tornar-hi a fer alguna cosa o... Doncs nosaltres això que d'alguna manera, i acabem el llibre dient que és una pena que tot aquest patrimoni i amb aquesta espiritualitat que tenia aquest casino i aquest complex, això s'hagi deixat perdre, com tantes n'hi ha a la serra de la col·liciola, que hi ha moltes cases, perquè allò era una zona d'estiuets i se van construir moltes cases. I ara, clar, la natura ha engullit tot el que en el seu dia es va enderrocar i per això deia que poca cosa no es pot veure. Però sí, és una pena, i nosaltres que veiem les administracions que d'alguna manera això es pogués intentar fer una recuperació, evidentment no per fer una reconstrucció, sinó perquè no es perdés en la memòria. Clar, exacte, perquè d'alguna manera tampoc no és un dels llocs més coneguts, vull dir que sí que algú es coneix, però per ser un lloc que va ser tan simbòlic o tan emblemàtic, sí que en general ha passat bastant desapercebut. El nostre, suposo, dins de Barcelona, com altres edificis, sí que queda una mica més lluny de segons quina memòria... Més recent. Queda apartat del que és l'ONUQI de Barcelona i també queda apartat de Sant Cugat. Poca gent ho coneix i poca essència s'ha presentat, però Déu-n'hi-do. I cada vegada nosaltres en aquest llibre el que hem volgut mostrar és una part de la història de Barcelona i de Sant Cugat descommoda per molts i que volem donar a conèixer. Està clar, és amb aquest llibre que s'ha fet juntament amb Carlota Jiménez i que es presenta, o no es presenta, sinó que es farà una xerrada avui al vespre aquí a Sant Just, a les golfes de Can Genestà, sobre el gran casino de la Rebassada i, a més a més, també diumenge, vinculat amb tot plegat, es farà una visita guiada a l'exposició sobre aquest tema que es pot deure al claustre del monestir de Sant Cugat. Tot plegat organitza el Centre d'Estudio Sant Justencs i avui n'hem parlat amb un dels autors d'aquest llibre, Pere Fàbregas, i també conferència en aquest vespre. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Fins aviat. Que vagi bé. Bon dia. Molt bé. Adéu-siau. Bon dia. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Fins demà! dejan los tambores de sonar y un gonja anuncia la retirada se discute la capitulación mientras se aproximan carcajadas obtuve un premio por miedo a padecer de cinco años de indolencia. Es la semana grande de la crueldad y en nuestro honor celebran una fiesta. Yo me limitaba a contemplar la misma grieta de la pared. Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar. Era el día de la gran broma final. Ha cundido el pánico en Madrid. Salen fotos en la prensa rosa, en la alfombra roja habla el director, él sabe cómo se hacen bien las cosas. Puede que el tiempo te dé la razón, pero no queda tiempo, hoy es el día en que dos planetas se estrellarán. Mientras tú conté desentrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que daba temporal? ¿O el del día de la gran broma final? Como un mar me presente ante ti En parte agua y en parte sal Lo que no se puede desunir Es lo que nos habrá de separar En el día de la gran broma final Hay quien decía que era grande fuerte nuestro amor y lo era igual que las torres gemelas allá en Nueva York. Y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz, Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal es el día de la gran broma final. Cuando te griten con rabia Bona nit. Un golpe seco y casi un grito y luego ya no te molestes, ya no hay nada que arreglar. Es el día de la gran broma final. Ya nada será igual. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació. Sí a les persones. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar al kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. 1, 2. 1, 2. Passa un minut de dos, quart o dotze del matí, un moment per repassar l'actualitat del dia, fer una mica de tertuliat de tot el que passa arreu del món, d'alguna manera, o aquí a prop, i ho fem com cada dijous amb la Línia Santa Bàrbara, la Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Lenea. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Avui que és un dia d'aquests grisos i que sempre... És a l'ambient, que fa humitat. Exacte, tots estem més enrarits, no? Ja que hem citat coses també d'aquí a prop, em deixes començar felicitant a la policia municipal de Sant Just? Ah, sí? Sí, perquè aquest matí un camió ha deixat anar una gegantina taca d'oli pel carrer de la Creu i al d'instants ha arribat la policia municipal... ha tallat el carrer i ha omplert el carrer d'una mena de sorra, que no es diu sorra, ja m'han dit que tècnicament es diu sepiolina, que és un material. Un altre tipus de material. Estringent, diguéssim. Estringent i altament ecològic perquè ningú rellisqués i han neutralitzat l'ataca d'oli gegant a l'instant. La nostra policia municipal és molt eficient. Com a conseqüència d'això, ja hem anat comentant també els bolletins que hi ha algun carrer tallat en algun punt, però en principi tot es passa. es dona pas per algun altre carrer secundari, per tant, hi ha algun problema de circulació, però no greu. Sí, perquè hi ha les obres del Raval, que són molt interessants, una placeta nova que faran, noves cases... Està canviant la fesomia del centre de Sant Just, d'això és important. Jo, perdoneu, quan entrava aquí, en aquest trosset de passadís, des de les escales fins aquí, i ho observat, que no havia observat mai... un tros de mosaics o de rajoles aquestes que n'hi ha de paviment, totes com si fossin llustroses. I l'he dit a una... l'Ada, penso que està aquí al costat, una noia d'aquí, dic, vols dir, el neu, tant que em dóna la impressió que això ha de relliscar. No, ho dic perquè m'ha fet gràcia ara el que estàs dient. Aquí no crec que hagi hagut cap... Però si us fixeu, està com més foscós, com si... Sí, jo també m'hi he fixat. Deu ser un altre tipus de rajola, potser. Bueno, demanarem una mica de sèpio lina d'aquesta. Això, que la posi. Aquí tenim la lina, la sèpio encara no. doncs això hem començat amb aquest apunt local d'altra banda us volia preguntar primer de tot per aquest anunci que es va fer ahir que és aquesta vaga general comuna també amb altres països d'Europa prevista el 14 de novembre que coincideix justament en plena campanya electoral i que justament per això doncs hi ha veus a favor i en contra com ho veieu vosaltres? el que coincideixi a més a més amb campanya electoral o creieu que és independent? no sé s'hauria de suposar que és circumstancial. Jo el que veig és que les vagues ja estan una mica desfassades. Sí, perquè què es demana? Hauríem de trobar una forma diferent, perquè amb totes les vagues passa el mateix. Aquest dia es para tot, es fa vaga, es deixa de cobrar un sou. Uns diuen que hi ha molta gent, uns diuen que n'hi ha menys. Els governs ja ho tenen assumit, diuen que serà un dia, pararà, o és una vaga indefinida i que realment els genera malestar. Això és el que diuen. Però una vaga d'un dia la tenen més que assumida. Els empresaris no se solucionen. La vaga... Vind un sou i els governs diuen que és un dia, ja passarà. I molts fabricants deixen... o sigui que tenen superhàbit amb aquest sematge, aquell dia la nivellen. Sí, va molt bé. La vaga de veritat, una vaga efectiva, va ser la vaga que van fer el Black People, la gent negra dels Estats Units, allà a Port Alabama, amb els autobusos. No van tenir més remei que canviar la llei racista. Quan va passar que després va venir el Martin Luther King. Allò va ser una vaga. Ningú pujava als autobusos. Una vaga que jo vaig veure maquíssima, que hasta disfrutaves era aquella que vam tenir nosaltres aquí dels tramvies no se'n recordeu? del 1951 sí, mireu si tenim anys però aquestes vagues que moltes vegades no sabem si són vagues efectives o teniu gaire seguríssim gaire polític de tot però partidista perquè m'ha fet gràcia aquest dematí un senyor que estàvem parlant com a pares de família, que avui els pares tenien que... I diu, per què això? Aquesta vaga és de tots els colors i de tots els partits, els pares estan descontents amb tota la mancança aquesta que està passant. I l'altre diu, vol dir que no és de caire polític? I l'altre li diu, un moment, Tot és política. Una cosa és política i una altra cosa són partidismes. La nostra sí que és política a favor del poble, no partidista a favor de cap partit. Diu, perquè estem en contra de tot això. De la manera que estan retallant, se suposa que només poden estudiar-les, se suposa, o es dona per sentat, que només poden estudiar-les i en rica. Sí, i parlava també de la vaga, hi ha una senyora que diu que alguna vegada va ser l'acés sindical, però que anava por libre, perquè també pot ser, que aleshores no està conforme amb aquell... I ella era així, diu, no estem conformes, diu, perquè esclar, la gent del sindical cobra de l'Estat... i dels seus filets en canvi els altres si fan una vaga no cobraran i la resta del poble a vegades no és conseqüent no és una cosa conseqüent com deia el Pere és un dia i demà tornarem a fer igual que per cert podria ser dissabte o diumenge si no és una vaga indefinida és que no serveix absolutament de res No, i a més a més és un entrebanc amb un procés, el que sigui, del país. Si és en fabricació, si es paren les màquines, torna a començar... O si n'hi ha una sèrie de gent i n'hi ha una urgència d'una ambulància. I de quina manera creieu que podria fer-se una protesta similar? Exacte. No crec que el tema del Japó... Avui he sentit que és allò de treballar amb un comentari a la televisió i deia que els sindicats... s'haurien de buscar un altre mitjà, el que ha dit la Lina. S'haurien de renovar, haurien de pensar en una altra cosa, perquè avui dia, com dèiem tots, una vaga, un dia de vaga, que voleu que us digui, sí que molesta, perquè el petit empresari, que ara ja queden poquets, el petit empresari, si té unes comandes a entregar, aquell dia no les pot entregar, i avui, com està la feina, si mal no ve, la perd. I ha tingut un gasto. Però, què voleu que us digui? Ha de ser una vaga com el 51 i després el 58, que va haver una altra vaga també, perquè van pujar molt els tramvies. Doncs, què? Deu cèntims. Però deu cèntims a l'època eren cèntims. Ningú pujava al tramvia. Els braços caídos. Els que corrien eren els estudiants, que com sempre feien... Ui, i els cotxes perseguint-los amb aigua de colors per saber qui corria i qui no. Bé, mira, va ser una cosa anecdòtica, no va agradar gaire, però bueno. I evidentment ara un dels mitjans que tenim, perquè ara ja ha estat una bona estona abans de venir aquí connectat a internet, la quantitat d'opinions a favor i en contra, més en contra de la vaga que hi ha a través de les xarxes. I sí, a través de la xarxa, per bé i per mal, es diuen moltes coses positives i negatives. És un corrent d'opinió. Les xarxes més visitades són normalment les que diuen les webs que diuen coses més interessants i també les que diuen les bestieses més grans. A vegades es diuen moltes bestieses. Aquest ximple del PP, un tal Jonathan, regidor de Rubí, que ha penjat a internet una fotografia trucada naturalment. O sigui que les delicies d'internet per algú serveixen per bé i per altres serveixen per bé. Perquè amb el senyor Déu ha quedat contentíssim que ha fet un PowerPoint La mar de ben retocat, convertint un oficial nazi en el president de la Generalitat de Catalunya i tractant-lo de nazi. Això és una infàmia, perquè confonen la broma amb la burla. I aleshores no es pot confondre l'opinió d'un polític o els desitjos i aspiracions nobles d'un polític amb un holocaust. que va ser tan saludant. Evidentment que no hi ha punt de comparació. No, no, allò va ser horrorós. Si és que recordar-lo sol ja posen els cabells de punta. Ni en broma, hi ha coses que no es poden fer ni en broma. Avui, o ahir mateix, ja la senyora Alicia Sánchez Camacho, perquè el senyor és del PP, però l'ha renyat, només l'ha renyat. En un altre lloc, aquest senyor és que el destitueixen de manera fulminant. Ara l'ha renyat perquè, en certa manera... Està amb la línia catastrofista que la mateixa senyora Sánchez Camacho i tots els senyors del PP. Ja està penjat a internet, és molt curiós, una llista llarguíssima de la quantitat de coses que han dit contra Catalunya els catalans i el seu president. Persones, perquè alguns són particulars, però és que moltes d'aquestes persones que han dit tantes vaginades són regidors de cultura, són presidents de comunitats autònomes... Gent que se li suposa que haurien de tenir un nivell. Nosaltres, si la cultura està en mans d'aquesta persona. Igual que el ministre de Cultura, que s'ha cobert de glòria, no? Amb tots els comentaris que ha arribat a fer sobre Catalunya. Sí, avui deia que el conde duque d'Olivares ja diu coses semejantes. O sigui que es posa a la mateixa alçada. No són gens moderns, aquestes senyors viuen 300 anys enrere. No, no, estan això. També fa poc llegia, en Salaceraí, algú que feia un comentari que deia que en l'últim mes i mig... Estaven com esclatant moltes més coses que en els últims 30 anys gairebé. Estaven coses amagades que es guardaven per arribar al moment. Sí, perquè als anys 80 només sentíem elogis dels catalans. Anaves a un concert a Madrid, anaves a una conferència a Madrid... i tot eren elogis envers els catalans. Però llavors eren els temps de mi querida Espanya, esta España mía, que cantaven a Belén, i ens consideraven uns buenos españoles, con su lengua propia, además del castellano, muy buena gente, però ara ha sortit una quantitat de gent... El que passa és que no hi ha manera que el govern no vol rectificar, no vol tocar ni un punt ni una coma del que ha dit, perquè, aviam, personalment crec És desafortunat, moltes coses, perquè... Què ens implica estar dintre d'Espanya? O què ens implica sortir d'Espanya? Però per què sortir d'Espanya si estiguessin bé dintre d'Espanya? Tampoc seria perjudicial per ningú. Doncs aleshores no hi ha manera d'entendre'ns. No hi ha manera. També una de les propostes que fa molta gent des de Catalunya... És una bona entesa amb l'espanyol. Si hem de conviure, ens convisquem bé. Si hi ha una bona entesa, si respecten els nostres drets, si respecten la nostra llengua, i sobretot els paguen el que ens deuen, les relacions serien millor, però això és pitjor que un matrimoni desvingut. Sentint la Cospedal, sentint el Rajoy, sentint... Tots aquests personatges... Sentint que si Catalunya és independent, molts títols universitaris els negaran i no tindran. No tindran valor. El fill d'ella i jo, o no sé si el Pere o el teu, que tenen un títol universitari, resulta que ni seran metges, ni seran... Clar, perquè ha estat signat per el... per Su Majestat el rei Juan Carlos I. Llavors, no? Aleshores dius, vale, títols. I avui ens amenaça la senyora Camacho que també perdem les pensions als jubilats. Els llors de títols ja no valdran per res. Els jubilats, mira, com que ja som jubilats, que som pensionistes... Sí, mira, si perdem la pensió, clar... El títol el podem penjar... El títol sí, per fer l'unic. Exacte, però la pensió sí. Jo tinc un títol del sindicat de Cambridge, que és un d'aquests d'inglès, i el vaig portar a un lloc perquè dic, mira, va, me l'embarcar. No sé si es van cremar o no sé què, que no el tinc. I si ara volgués demanar-ho una altra vegada, que segurament allà tindria la relació i tal. No sé quants temps lliures em costaria dir jo, se'l podeu quedar. Te'l van cremar o es va cremar? No, no, es va cremar, no sé, el que diia Andrés, total que no el tinc. I aquí a casa, sempre que la Joana ja ho sap, només que tinc un títol, que no és un títol fet, sí, també molt maco i tal, d'una que la vaig ajudar... diu els que no sabem fer traduccions i tal i fa moltes dius per què el seu ingles és igual i diu i té un gran cor aquest a mi per mi aquest era l'impolent l'altre aneu a fer piles és que el meu títol professional mira si sóc antic el meu títol de dibuixar un projectista encara porta la bandera aquella negra i vermella i l'escub de la falange al mig sí, sí, imagina't Però eren els títols que donaven allà. La formació professional, quan era preaprendizatge, estava vinculada a l'OJ. A més, és que, verdaderament, un pare ha dit una cosa que és molt bé. Cada quatre anys, els pobres nanos de les escoles, clar que som deficients. Canvien el sistema. Per l'amor de Déu. Cada 4 anys. I el pitjor de tot d'aquest sistema, perdona que t'he tallat, el pitjor de tot és que últimament els nanos podien passar de curs en 4 sospeses. I què? Què fèiem al curs següent? Si quatre de les més senzilles ja no havien sigut eficients. Quan jo estava a l'escola, i això fa també 50 anys, doncs, bueno, 59, una mica menys, però és igual. Jo sempre els hi deia, si fos ministre, que en aquells moments la cosa professional era perquè pobrets no sabien estudiar. Resulta que el nano arribava als 14 anys, no continuava amb aquella bàsica que hi havia en aquell moment... a professionals perquè no serveix pel batxillerat anava a professionals i el primer any tenia més assignatures teòriques que les que tenien allà jo sempre els hi deia el primer any única i exclusivament pràctica del que aquest individu serà el segon any veurà que necessita material teòric per poder desenvolupar aquesta pràctica i el tercer any Aquest t'atreu tot i de cop, perquè li interessa. Home, el que ara es potencia molt, sembla que va per aquí, no? Sí, sembla. No, no, no. És que és el que havia de ser. Perdó, dintre de la universitat també tinc entès que en el Planetet Bolònies i coses d'aquestes, o sigui que les fàbriques també estan implicades ja... per enfocar l'individu dintre de la seva professió. Això ja passava. Quan jo vaig fer el comerç, que fèiem comerç, quan jo he d'estudiar amb Till, llavors jo vaig fer el comerç a Cornellà, I la Siemens, que estava molt a prop, tots els administratius sortien d'allà. Jo perquè ja tenia feina, ja treballava. Però tots els administratius sortien de l'acadèmia. Si no era una persona com el Pere, que té el do del dibuix, i que té aquella cosa innata, vull dir... doncs esclar, necessiten una pràctica no, però per més innata que sigui has d'estudiar una tècnica també has d'estudiar tècnica i saber-ho però en aquell moment que tu començaves si no, millor vas dir el que sigui que en aquell moment a tu t'interessava molt que et diré jo no sé, història o geografia potser sí tenint uns bons coneixements de lectura comprensiva que és el que han perdut els nostres estudiants Però ara no, entra ni lent ni nada, pràcticament, ni escrivies. La tècnica de les maquinetes ho ha espatllat tot. A mi m'agradava sobretot llegir TVOs. Bueno, saps que llegir TVOs també era molt, molt didàctic? Oh, clar, ho era i ho és. Ara això em fa venir a la memòria que avui, deixa'm-ho dir, perquè si no després no me'n recordaré, fa 20 anys de la... primera edició d'èxit popular, que va ser Bola de Drac. Ah, sí. Bola de Drac, sí. I Dragon Ball, i Bola de Dragon, as Boles Màxiques... Jo et puc dir que la meva edat... En totes les llengües es va editar de les que es parla en Espanya més en castellà. Quan jo tenia 12 o 14 anys, la meva afició era llegir Flash Gordon. Sí. Sí, jo també. El guerrero de l'antifada. També, també. Quan es va tornar a reeditar, tinc tots els llibres de la col·lecció. Doncs deixa'm dir que qui compleix ara 20 anys és bola de drac, perquè el guerrero de l'antifada és molt més antí. 20 anys jo ja era gran. que us ho acabo de dir avui hi ha una conferència molt interessant sobre la història de l'edició del manga al nostre país que la dona David Hernando aquest col·lega meu actualment és editor de còmics i director editorial del grup Planeta la conferència és a la Casa Àsia a la Diagonal número 373 avui a les 7 de la tarda perquè sentir parlar el David Hernando que és un noi que més en sap moltíssim és un enamorat del còmic sempre és gratificant També quan van sortir, justament coincidint amb Bola de Drac, perquè a mi em coincidia que jo era més petita, també es deia que això ens espatllaria a tots i tal, i que també... Sí, tenia els seus amics, eh? Sí, però mira, els companys del meu fill, que clar, ja treballava, tots es feien gravar els episodis de Bola de Drac, perquè després els seus nens els hi comentaven, diu, si no ho he vist, no puc. I aleshores, escolta'm, diu, ostres, un dia també va dir, diu, mama, grava'm un bola de drac perquè vull veure realment aquesta afició que tenen els meus companys. Sí, i val a dir-ho que hi ha molts mestres... Ara ja no, perquè van servir el còmic de manera didàctica, però a la nostra època ens rebíem cada mastegot per llegir TVOs a classes i a mi em va dir un mestre, nunca serás nada leyendo TVOs. Ara li podria dir, doncs miri, està 60 anys visquent en un departament d'edició de còmic, o sigui editando TVOs toda mi vida. Perdó, perdó, no sé si és un dels nòbels d'ara d'aquest any, no sé si era de medicina o de física, no ho sé, ara no us ho puc dir ni vull dir cap disbarat, que el pare li va dir, i un mestre li va dir, és que tu mai a la vida faràs res, i és nòbel. El que és molt creatiu és que els pares llegeixin I que inculquin l'afició, la lectura. Perquè tu comences per un còmic, però acabes llegint... Sí, les tragedies. És igual. Un eslògan del Ministeri d'Educació dels anys 60 deia Donde hay un TVO, habrá un libro. I va contestar una editora de TVO un eslògan que deia Donde hay un TVO, habrá dos TVOs o más. Molt bé. D'alguna manera, també, segons quina lectura, encara que sigui pantalles, també pot ser que la gent llegeixi? I tant que sí. Si és còmode, sí. A més, no oblidem que el còmic avui hi ha tota mena de gèneres, hi ha des de TVOs, TVOs d'aquests de 24, 48 pàgines, fins a aquestes novel·les gràfiques de 600 pàgines, amb obres com el From Hell, o com el... Tantíssimes obres de l'Alan Moore i del Frank Miller i del Sienkiewicz i d'aquesta gent, que són uns tomarros. I no cal anar a l'estranger, perquè aquí tenim El hijo, que és un còmic que ha publicat l'any passat EDT, que abans era glenat, que és d'una profunditat i un tractament seriós, maquíssim, amb un argument formidable. Has après a lliure coses amb vinyetes, amb 5 o 6 vinyetes... que surten cada dia i que t'interessen i que vas fixant-te perquè generalment estan segon quin diari en una altra llengua. Hi ha un còmic, el Maus, de l'Art Spierman, que va ser premi Pulitzer de literatura i li van afegir de literatura gràfica perquè el guió és una obra mestra. El Maus d'Art Spierman i està editat en català i en castellà, que són tot de ratolins i... Està ambientat en els camps nazis i els personatges són ratolins, els jueus i són gats. Jo ara, l'any passat, que tenia el net gran a casa, que aquest any té 19 i tenia 18, era un forofo i deia, és que ja tu no acabes de veure no sé què, però té una transcendència enorme. Era un enamorat del One Piece. És un còmic, també. Sí, el conec, el conec. Ho han vist, però boig, eh? I molta gent dirà el Simpson, perquè clar... Però el Simpson sí que és una mica el tarannà d'Amèrica. Sí. és una sàtire. Una sàtire. Àcida, àcida, enorme. Però divertida. Àcida, divertida. I no són per canalla. No és per canalla. Ells no s'hi fa gràcia les cares dels cincons. Les cares, que són grogues, tot són grogues i coses. I les parts, podríem dir, inclús... Són per adolescents i adults. Però sobretot, perquè n'hi ha crítica, faroge... O sigui, crítica ferotxa no, però sí, crítica ferotxa. Sí, sí, ferotxa, ferotxa, de la societat. De la hipocracia que a vegades, en totes les societats, ojo no me fico amb l'americana, però en totes les societats hi ha. Hi ha allà, també. I bé, ja que en parles de còmics, no ens oblidem que demà, dos quarts d'onze de la nit, el casal de joves fan la pel·lícula Los Vengadores, basada en un dels còmics més interessants de la mà. O sigui, després dels quatre fan... El veus, ara que l'ha dit en anglès correcte. Què dius? Los Vengadores. Ho has dit en anglès. Ara no m'ho faci repetir que la mestra nernyaria. No, no, no. Ha dit The Avengers. Més o menys. Dira títol. Això és com aquest dia que aquí va fer la reunió, aquesta que fem dels llibres, i jo li vaig preguntar a un parent que tinc que és de holandès, el retràver, bueno, Vermeer, el pintor, més perquè fèiem la crítica de la noia de la perla, i dic, escolta, això com es pronuncia? Bueno, en anglès, perquè no parla res més, i diu... i després la protagonista que es diu la griet i aquesta com diu vale titus diguem-ho tal com ho veiem i ja està jo al programa 60 i més quan preparo el guió li deixo tots els noms anglesos perquè per dir-los malament li deixo d'anglesos, russos, holandesos, suecs i al final ja diu però això no és la gran avantatge que té que inclús molts anglesos amb una paraula escrita no saben com es pronuncia Hasta que no l'han sentida una vegada, eh, Carme? Vull dir, hasta que no l'han sentida. Si és una paraula desconeguda per ells, a vegades se'n deien, escolta, i la A quin so té? La A en l'abecedari és EI. Però si tu dius gats, diràs gats. No diràs Kate. Perquè per dir Kate, ha de ser una K, una A, una T i una E. A més, ara ens hem avançat a sentir-ho bé. La gent diu Audrey Hepburn, Tyron Power, però quan nosaltres érem petits, la gent anava al cine de Tione Power i Hollywood. Yolibot. Yaldry Hepburn. I Gargable. I Gargable. No deien Gable ningú. Ningú deia Gable. N'he vist una de la Caterina Hepburn i el Gargable. Ara això sí que almenys no tenim un nivell molt alt d'anglès, però almenys algunes coses sí que hi ha. I ha influït el veure pel·lícules en versió original. Heu de ser titulats però sense la pronúncia llavors sense que aquell... Que és el que es diu sempre que se n'haurien de veure més, segons però jo us dic una cosa que sé una miqueta molt poquet d'inglès a vegades veig una pel·lícula, ho dic per tothom perquè no es queden frustrats i dic aquest que està dient no l'entenc ni jota sobretot si són americans fan servir llenguatges col·loquials també per exemple jo també tinc petits coneixements d'inglès perquè vaig anar a veure El discurso del rei, en versió original. Bueno, nena, que són actors, actors, eh? Vaig disfrutar, vaig disfrutar. No, i a més, parlen pausadament. Però si no, increïble, increïble. És com les cançons, les cançons fan, i després fan li-li-li-la-la-la-la, i clar, li-li-li-la-la-la-la, no diu res. No diu res, oi? Ves ara ha citat una pel·lícula, que és una bona pel·lícula, que és que seixen, eh? Per veure una bona pel·lícula has de... És molt bona. No, no, l'aniré a veure amb anglès, perquè, bueno... Amb els postconeixements... No sé si és el Richard Burton o algun d'aquests d'aquí que són actors, d'actors. I aquest dia buscàvem una pel·lícula amb versió original en anglès que hi havia aquí una amiga. I saps que no en vam trobar cap? No, no, en segons quins cines costa molt. Vam estar mirant Verdi, Casa Blanca... Casa Blanca ja s'ha tancat. No, però n'hi ha el Floridablanca. Ah, el Renoir Floridablanca, sí. El Casablanca era el que hi ha els jardinets de Gràcia. I el Renoir, el Renoir a l'escort, també l'han tancat. I queda el Floridablanca. Cada vegada queden menys cinemes. Llavors, clar, vam estar mirant la proclamació d'aquests cines i no vam trobar cap... pel·lícula en versió original no, perquè això de simultanejar llegir i escoltar a molta gent li costa el no haver-ho fet sempre és el que passa que en altres països sí que s'havia fet sempre i per tant la gent ja ho té el xip diferent i per tant alguna vegada aquí al Cinebaix alguna pel·lícula, no totes alguna la fan en versió original sí, sí, sí, a més hi ha un dia a la setmana que fan cinema clàssic en versió original El Cine Baix, nosaltres a 60 i més el recomanem cada dos per tres. Perquè és l'únic cine que tenim a prop d'aquí. Perquè ja abans, el més proper, el Renault Escort i ara hem d'anar al Palau Balanyau a l'Arena. I tenint en compte també els preus val la pena perquè el divendres val 5 euros. Val 5 euros. Quan ja val 9 a Barcelona. Sí, sí, el Baix val 5 euros. I a Sant Feliu. Al carrer Joan Ballori de Sant Feliu de Llobregat. on estava abans el Guitart. Ah, val, ja s'ho entès, aleshores ja s'ho entès. Està al centre, al mig de Sant Palí. Sí, sí, està al centre. Entres a la catedral, tires pel carrer de l'Església i vas a parar el prejó amb el lloy que surt a la carretera general. Està molt a prop. Doncs amb aquesta recomanació ens acaba el temps. Moltes gràcies a tots quatre, Joana, Pere, Lina i Montse i tornem dijous que ve. Gràcies a tu, Carme. Bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. Mig minut i arribem en punt a les 12 del migdia, el moment en què connectarem amb la xarxa per saber què passa a re del món. També sentirem el butlletí informatiu dels enllors notícies i tornem després amb la tercera hora en què parlem de teatre i també de la història dels invents amb la Leia de Noi. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers 98.1 FM són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Protecció Civil activat en fase de prealerta al pla especial per fortes pluges i inundacions. L'inuncat, la previsió és que des d'aquest vespre i fins diumenge puguin caure forts ruixats de fins a 100 litres per metre quadrat a Catalunya. L'inici de les precipitacions, segons aquesta predicció de Protecció Civil, es situarà al terç nord del país en les properes hores. A més, també cal destacar... El forestat de la mar al vespre i la nit durant avui i a tot el litoral. Demà el temporal marítim afectarà especialment el nord del país. El turoperador rus que aquest hivern havia de volar a l'aeroport lleidatal del Guaire s'ha fet enrere i ha optat per incrementar els vols que ara té a Barcelona. La companyia oferirà paquets que combinen l'estat de la capital catalana amb l'esquí al Pirineu de Lleida. Tot i que no és una bona notícia per a l'aeroport, El sector turístic valora positivament la possibilitat de guanyar visites. Lleida, Marta Serret, bon dia. Bon dia. El turoperador rus, Natalie Tours, ha acabat rebutjant la possibilitat de volar a l'aeroport del Guaire, tot i que les negociacions estaven gairebé tancades. Finalment ha optat per incrementar els vols que ara té el Prat i oferir paquets que convinin les compres a Barcelona i l'esquí a Lleida. El gerent de la Federació d'Hostaleria, Ramon Solsona, destaca que com a mínim el Pirinau se'n beneficiarà. Encara que sigui via a Barcelona, potser si aconseguim controlar la destinació, després podrem aconseguir portar avions sense la llida. Aquesta és la segona temporada que Nathalie Tours rebutja l'últim moment a ferir vols al Guaire. El britànic Thomas Cook, en canvi, ja ha confirmat que repetirà. El tresor públic ha fet avui la segona subhasta de la setmana i a les dues ha obtingut bons resultats. El tresor espanyol ha col·locat més diners del previst i a un interès més baix que a les anteriors subhastes. Ha aconseguit 4.600 milions d'euros i ha estat especialment baix l'interès concedit per les obligacions a 10 anys. Un 5,4% l'interès més baix que es dona per aquest concepte des del mes de gener. La diferència entre aquest interès i el que es dona, per exemple, a Alemanya pel mateix producte a 10 anys és el que es coneix amb el nom de prima de risc. Després de la subhasta, avui el parquet espanyol, la prima de risc, ha continuat baixant, tal com ja va fer ahir. Ara mateix es troba als 376 punts, al mínim des del mes d'abril. El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el titular de Benestar Social i Família, Josep Lluís Clarias, compareixeran a la Diputació Permanent del Parlament el 30 d'octubre o bé el 6 de novembre. Tots dos hi donaran explicacions sobre el programa de la renda mínima d'inserció. Així ho ha assegurat Lluís Coromines, vicepresident primer del Parlament. I finalment les compareixences que s'han sol·licitat que es votarà en aquest dia 30 si es compareix o no i una vegada s'hagi fet aquesta votació el que s'ha parlat és si no hi ha una sol·licitud de fer-ho abans que aquestes compareixences en cas que s'arribessin a aprovar es farien el dia 6 de novembre en aquest cas. La Diputació Permanent del Parlament del dia 30 també votarà les compareixences del president català Artur Mas i del conseller d'Economia Andreu Mascolell perquè expliquin la sol·licitud del Fons de Liquiditat Autonòmica. Ja fa més de dues hores que s'han reprès les declaracions a Madrid dels detinguts a l'operació Emperador. Avui hi ha una trentena d'arrestats citats a declarar a l'Audiència Nacional, entre ells l'actor Porno Nacho Vidal, que va ser detingut a Matarol Maresme, i la seva germana, que li feia de secretària pel que fa als detinguts, que van declarar ahir n'hi ha 17 que han ingressat a la presó. Estan acusats de participar en la trama xinesa que es dedicava al blanqueig de diners des de diverses ciutats d'Espanya. Bon dia, us parla Marta Casas. Aquesta hora comença la seu de la Federació Espanyola de Futbol al sorteig de les pròximes eliminatòries de la Copa del Rei a partir dels setzents de final. Els representants catalans a partir d'aquesta ronda són el Barça, l'Espanyol i el Llagostera, que ahir es va classificar després d'eliminar el Prat per dos gols a tres. El rival del Gironin serà un equip que disputi la Lliga de Campions o Lliga Europa. Al Barça li tocarà un equip de segona veia a l'Espanyol. Li pot tocar un rival de qualsevol categoria. Ahir el Sabadell va quedar eliminat de la competició amb perdre contra el Còrdoba per 0 a 1. Els jugadors del Barça entrenaran a partir de les 6 de la tarda, ja amb tots els internacionals després del retorn dels sud-americans Messi, Mascherano i Alexis, i també d'Alexson, que ahir no va poder volar perquè li van robar el passaport. Mentrestant, Gerard Piqué continua amb molèsties al peu i està gairebé descartat per al partit de dissabte a camp del Deportivo. En motor, Marc Coma torna avui cap a Barcelona després d'haver-se de retirar del ral·li del Marroc per una lesió al pilot català, que era segona a la general, va caure durant la tercera etapa de la prova i té una luxació a l'espatlla esquerra. I en bàsquet avui el Barça juga a la pista del Lietubo-Ritas-Lituà en partit d'Eurolliga. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament ha obert la convocatòria pública per una plaça de director o directora d'Escola Bressol. Es tracta d'una selecció temporal a través d'un concurs d'oposició lliure i les instàncies es poden presentar fins al dia 30 d'aquest mes. A la seua electrònica del web de l'Ajuntament trobareu més informació i el model d'instància que s'ha d'omplir. Més qüestions. Ja s'han obert les inscripcions per participar de la cursa de cars de coixinets d'aquest any. La competició arriba a la 36a edició i es farà el cap de setmana del 10 i 11 de novembre, com sempre, als carrers Freixes i Creu del Padró. Les inscripcions online s'han obert aquesta setmana i es tancaran el dia 25. Per formalitzar-les haureu d'ompliar el formulari que trobareu a l'apartat inscripcions del web dels cars, carsdecoixinets.org. D'altra banda, també us hi podreu apuntar de forma presencial el proper dia 25 al Casal de Joves de 8 a 9 del vespre. I acabem recordant que l'associació Sant Just d'Esvern Horvam Necker Amics engega nous cursos d'alemany. Es faran cursos per a principiants i també per a persones amb alguns coneixements de l'idioma. A més, s'ofereixen classes particulars o en petits grups d'alemany tècnic per a professionals. Si esteu interessats en aprendre o millorar l'idioma i voleu més informació, us podeu posar en contacte amb la Gisela al telèfon 609 800 425. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició migdia, però mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats i informats al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. Resumiendo por ahí, no me quedo indiferente, no me quedo en mi país. Reina de espectros ausentes, sequito de maniquí. En palacios de Occidente, con trono en palco diré. Pon alertas sociales a todos los militares que trabajen para ti. Con tu ejército en el aire, porque ahora empieza mi ataque. Fuego abierto a los objetivos y a los testos decididos, nadie lo va a hacer por ti. Empezó la guerra fría, el tiempo de la energía empieza a llamar. Bona nit. La metralla de escribir Mis canadas son canciones Mi lengua será un sí Ya no respeto tu tema Y me quedo en la frontera Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Això és espectacle. Passen 11 minuts de les 12, un moment per parlar de teatre, com cada dijous a aquesta hora. Amb la Maica Dueña repassem normalment les novetats de la cartellera teatral. Molt bon dia, Maica, què tal? Bon dia. Avui amb una veu complicada, no? Avui tinc poqueta veu, però bueno. Avui tenim uns acompanyats de luxe aquí, a l'estudi de Radio Desvert, perquè tenim Lord Kabershan i Lord i Lady Monfort. Aquests són uns dels personatges de l'obra que Just Teatre representarà el proper dissabte, a dos quarts de Déu, a la sala municipal de l'Ateneu, i que es diu Un marit ideal. És de l'Oscar Wild. Hem fet una adaptació, perquè en l'època de l'Oscar Wild i abans també a l'època de Shakespeare, les obres eren llarguíssimes, duraven 3, 4, 5 hores, Nosaltres hem adaptat el marit ideal, l'hem fet més curteta, però el, diguem-ne, el kit de la qüestió, el que explica, diguem-ne... És el mateix, està allà, no? Hi ha l'essència, com si diguéssim. Exacte, sí. Doncs et presento a l'Or Montfort, és el Miquel Simó, la Lady Montfort, és la Vicky Moix, i a l'Or Cabrigen és el Vicent Rodríguez, en un llarg, llarg, llarg repartiment de gent que surt a l'opera. Què? Qui trenca el gel? No he portat la piqueta, però... A veure, parlem una mica de l'obra, no? Us ha sorprès? No havíem fet mai una obra d'Òscar Wilde. Us ha sorprès? Home, a mi una mica. A mi la veritat és que sí, perquè jo, aquest senyor, em sembla que ha tret el retrato de Dorian Gray, jo no diré llegit, però, o molt poc, potser allò que comences a llegir alguna cosa i te'n canses enseguida, potser perquè... em donava la sensació de ser una mica pesat entre cometes. Sí, té un llenguatge molt florit, com passa sempre en els grans autors, però nosaltres ho hem fet una mica adaptat. De fet, jo la recordo aquesta hora, una pel·lícula que es va fer, que l'interpretava, era americana, però recordo que també... Sí, la feia, sí. Jo me'n recordo. Era una bona manera d'apropar-s'hi, també, segurament. Sí, era una versió també molt curta, evidentment. Les pel·lícules tenen la... Diguem-ne que és molt més visible que el teatre perquè surt al carrer, surten les carreres de cavall, surten moltes coses que al teatre no es poden fer, però vaja, l'obra és la mateixa. La interpretava la Julia Moore fent Lady Chivley, estava magnífica, En el nostre cas, la Lady Civili està interpretada per la Teresa Solà. I no sé, parleu, parleu de l'obra. A veure, us ha sorprès o no? El mínim el que m'ha sorprès és que aquesta obra la pots reglar d'avui dia amb totes les intrigues i tota la trama que hi ha. Avui dia està perfectament actual. Perquè n'hem parlat del que parla l'obra. A veure, expliqueu, Vicenç. Home, com diu... Aquí l'acompanya, la Lady? Lady Morford. Lady Morford. Lady Morford és actual. Totes les intrigues i misèries de les classes elevades, que en aquell cas es complia que com més elevada era la personalitat, més martingales hi havia al seu entorn. De quines intrigues parla, doncs, aquesta obra? Intrigues polítiques i relacionades amb obres faraòniques i amb les comissions que es cobraven en aquestes ordres i amb el que influïen a la borsa d'aquell temps. Per tant, ens pot sonar una mica, segurament, això. Sí, molt, bastant, bastant. A mi m'agradaria fer un apunt. Tot i que és cert que parla d'intrigues econòmiques o intrigues polítiques amb finals econòmics, amb fins econòmics, per aconseguir cèntims, hi ha una cosa que, a més a més, és el que m'agrada, sobretot del final de l'obra, no? I és l'amor del matrimoni, no? Jo penso que tota l'obra és la intriga, la intriga que hi ha inclús personals, perquè en cert moment hi ha un intercanvi de cartes que arriben a afectar la persona, i la part política, diguéssim, i al final de l'obra dius, però mira, tot ha passat, tot allò, i una mica l'amor dels protagonistes ajuda a arreglar tots aquells problemes que es podien presentar arrel de les cartes que surten i de tots els intercanvis que hi ha d'informació. Potser això també ho podríem traslladar avui dia, no sé si es poden dir noms, però suposo que sí, perquè són gent coneguda. El senyor Mario Conde, quan va morir la seva senyora, va plorar moltíssim i estava molt trist. va ser un marido ideal. Ah, potser perquè a ella senyora, no ho sé, la veritat és que no li ha seguit la vida ni amb ell ni amb ella, vull dir que no ho sé. No, no, però a mi m'ha sorprès. I la Maica diu, us ha sorprès? Jo penso que sí, que ha sorprès per moltes coses, no? Per moltes coses. Jo me l'he llegida tota, sense les modificacions que hem fet, aquests dies l'hi he estat llegint una mica per veure tot, i la veritat és que tinc que rectificar el que havia dit, que sempre m'havia semblat un senyor una mica pesat. No es fa pesada. perquè hi ha cert moment que es nota un dinamisme, un dinamisme, almenys jo, que no l'hi havia notat mai amb l'Òscar Wilde. El mèrit del dinamisme aquí el té la Maica, la seva adaptació, perquè si l'haguessin feta tota... No, no, l'adaptació que tenim és cert, però també llegir de l'obra, llegir de l'obra, si vas llegint una mica, ho veus. A mi m'ha sorprès agradablement, agradablement. No hem d'oblidar que l'Oscar Wilde és un dels escriptors més bons que ha tingut l'Anglaterra. A l'època de l'Oscar Wilde, a l'època victoriana, quan estava la reina Victòria, l'Oscar Wilde era el paladí no només de l'elegància, perquè hem de recordar que era un home que tenia molt de poder en tots els sentits, sinó també com a el millor autor que hi havia en aquell moment i ha passat a la història. Vull dir que els autors que passen a la història és que són bons, no? Universals, no? És un dels que es coneix com a autors universals també, tot i que fa tant temps que està escrit. Hem explicat una mica de que va... Jo voldria llegir una frase de l'Òscar Guell que em va fer molta gràcia, perquè a part de... Jo quan faig una obra d'algú, diguem-ne que intento saber de qui estic fent l'obra i llegir la vida i... I tuar-te del tot, no? Sí, conèixer-te una mica l'autor, no? I hi ha una frase de l'Òscar Guell que diu «Vaig a escriure quan no coneixia la vida». Ara que entenc el seu significat, ja no he d'escriure. La vida no es pot escriure, només es pot viure. I realment és veritat, perquè els escriptors, gairebé tots els escriptors quan escriuen, és perquè la vida li va malament. Ningú parla, ningú escriu, ningú escriu de la felicitat. O és molt difícil, no? Quan estàs feliç, quan tot et va bé, És molt difícil escriure. No hi ha tant la necessitat, segurament. A més, també té menys interès veure una obra que parla de la felicitat, segurament. Home, suposo, no sé, jo no m'he dedicat mai a escriure, no he tingut mai l'afició aquesta, però suposo que quan a un les coses no li van bé es reconcentra més amb ell mateix, per tant, li és més fàcil... plasmar els pensaments o intentar plasmar-los per escrit. En canvi, si un està content i està feliç, sembla que estigui més oberta... No té temps. Ha d'estar agotant la felicitat. Correcte. En tots els moments de la vida i les hores. Sí, sí. El que passa és que hi ha una dita que diu que l'art de felicitat trae desgràcia. En aquest cas a l'Òscar Wilde li va passar una mica. Ell era un senyor superadmirat, de l'alta burguesia victoriana, tothom li feia les reverències i tothom li anava darrere. I quan es va saber que tenia una relació amb un noi de l'alta societat també doncs en aquella època ja sabem que no era no estava permitit això i el van jutjar i el van enviar a la presó i va estar a la presó uns quants anys i clar quan va sortir de la presó doncs va haver-hi de fugir d'Anglaterra perquè evidentment la societat no l'admitia d'aquesta societat que abans l'havia reverenciat, doncs després de sortir de la presó li van donar l'esquena totalment. I llavors va marxar a París i realment allà va morir, suposo que dels anys que havia estat a la presó, i també una mica, diria jo, de pena, no? Perquè estar a sol en un país estrany i sense el reconeixement de la seva gent... El devies sobrepassar, segurament. Jo diria que sí. Home, també quan se li va acabar la reverència que li tenien principalment les senyores, quan no se sabia la seva intonació sexual. Era bisexual, eh? Bueno, sí, però les senyores no ho sabien. Era bisexual. Però quan es van enterar se li va acabar la història. Clar. De totes maneres era un home casat, eh? Sí. Aquí, en aquesta obra... El marit ideal. Un marit ideal, sí. És el que diu el Miquel, parla no només del problema polític i econòmic, sinó que també parla una mica del matrimoni com a institució. Del matrimoni com a institució. I en surt ben parat en aquesta obra o com queda? Jo diria que surt molt ben parat i la veritat és que... A la vida real no surten les coses com a parades. No, això és cert, això és cert. O sigui que, en realitat, és una comèdia. Ens hem de prendre el sentit de l'humor, no? Segurament tot el que passa ho hem de mirar una mica amb aquesta mirada una mica més irònica, potser. I queda, amb l'actualitat, el paper de la dona que no s'entendria ara la seva adoració... i la seva cap al marit. O sigui que no hi havia per res a la vida d'aquella dona més que el seu marit i el gran concepte que tenia la societat del seu marit. Això encara ens existeix, eh? Sí, jo penso que dins de la companyia Just Teatre hi ha un matrimoni així, diria jo. que ella està absolutament enjuarnada pel seu marit, no? Jo crec que sí. Suposo que estem tots pensant en la mateixa. Jo sí, jo sí. Després ens ho direm. No ho direm, no entenc. No, no, no, perquè són coses personals. A l'equip artístic surt moltíssima gent, moltíssima. Si vols et dic, tenim dos majordoms, que un el fa el Carles López, i un altre, el Joan Sàlvia. Després tenim les tres parelles protagonistes, que és el Lord Caberjan, com hem dit aquí, que és el Vicenç Rodríguez, està la Teresa Solà, que fa de la Lady Charlton, perdona, de la senyora Chibili, la Pilar Burgess, que fa de Lady Charlton, Després surt una parella de nois més joves, que està interpretat per la Cecilia Fuster, que fa el paper de la Mabel Charlton, i ell és el Francesc Monçó, una parella jove, diguem-ne. El Francesc Girald fa de Lord Charlton, i bé, doncs després n'hi ha una sèrie de personatges... T'has deixat, perdó, la Lady Charlton. La Pilar Vergés. La Pilar Vergés. Sí, ho hem dit. Després n'hi ha una sèrie de personatges que estan al voltant dels protagonistes, perquè és molt curat l'obra, que està la Pilavesas, l'Elisenda Uchoa, el Miquel Simó, que tenim avui aquí... la Sofia del Pino, el Joan Marqués, que fa una petita intervenció de Viconta, de Viconta de Nàjat, la Julia Nieto i la Cira Pujol, que són la Cira Pujol, la Sofia del Pino... i l'Elisenda Ochoa són quatre noietes molt jovenetes que van fer el curset d'iniciació del teatre. Ah, sí? És veritat. Sí, han fet dos cursets de teatre amb nosaltres, amb el Just Teatre... I ara debuten, evidentment, en un paper molt petit, perquè el teatre s'ha de començar des de baix, per saber de què va. El Carles també? El Carles també debuta, un dels majordons també debuta en aquesta ocasió. Quanta gent forma la companyia Just Teatre? Ai, no t'ho sabria dir. No t'ho sabria dir. El nombre exacte jo tampoc ho sé. No ho sé, perquè també fluctua molt. Clar, depèn de... Després, evidentment, l'equip tècnic és el de sempre, portem molts anys amb el mateix equip tècnic, el vestuari ho porta la Pila Vesas, el maquillatge i la perruqueria l'Anna Simón i la Laura Vilella, el so ho porta el Marc Simó, La regidoria, en aquest cas, ho farà l'Albira Schaffer, que és una dona... que ho té tot claríssim i que és una molt, molt bona regidora. Ja saps que una regidoria és una de les coses més importants del teatre, encara que no es vegi. El Miquel Simó... Molt necessari. Sí. Els decorats ho hem fet una mica entre tots, però el Miquel Simó ha fet molta cosa i també el disseny gràfic ho ha fet l'Emilius Cazocchio. O sigui que tenim molta gent. Molta gent. Amobiliari. El mobiliari, part del mobiliari que surt a l'obra ens ha deixat el mobiliari Esperança Valls, que és una veïna d'aquí de Sant Just, que sempre que pot o sempre que necessitem mobiliari d'una determinada època ens ho deixa. I després també hem de dir que també ha col·laborat amb nosaltres, bueno, col·laborar molta gent, eh? Una de les noves, diguem-ne, col·laboradores és la botiga Bels, d'aquí també de Sant Lluís. I, bueno, una mica... Tant molta gent participant realment darrere d'aquest obre, no?, perquè es pugui fer. Sí, perquè, clar, és molt cara, perquè el de vestuari és increïble, el vestuari que surt, la scenografia també ha costat... moltíssims diners i evidentment necessitem una mica l'ajut de tothom i es podrà veure aquest dissabte aquest dissabte a les 9 i mitja és la primera vegada que s'interpreta aquí a Sant Just a Sant Just a Barcelona es va fer un marit ideal molt lleuixer que no tocava gairebé el tema o sigui una cosa molt rara la van fer al Teatre Goya l'adaptació era del Mar Rosic que ja saps que està de moda ara i que fa totes les adaptacions, però jo quan la vaig veure vaig pensar... Això no és un marit ideal. Era una altra cosa, saps? Perquè, a més a més, sortia una parella que el marit ideal no surt i, evidentment, la parella... Era una aversió, no?, segurament. Sí, una aversió molt descafeinada, molt descafeinada. Aquí a Sant Lluís no s'ha vist mai i a Barcelona, ja dic, només ha fet aquesta aversió que la van fer al teatre. I hi ha nervis a la companyia, per dissabte? No! Com esteu vivint? No! Jo tinc que... Aquesta vegada faig un paper ben petit, és de figurant, però estic nerviós. Jo sempre que vinc aquí, perquè la Maica em convida en el seu programa per explicar coses a l'entorn de l'obra, sempre dic el mateix. Fins que no sento la primera frase, no em baixa un 50% dels nervis. I quan jo dic la meva primera... Llavors em baixa l'altre 50%. Penso, ara ja hi ets. Aquesta vegada que no dic cap frase, passaré tota l'obra tremolant. Bé, no fa gaire, fa un any o no sé si un any poder va ser, que es va fer passat el riu, jo no sortia i vaig estar col·laborant una mica amb la regidoria entre vestidors i tinc que dir que vaig estar tota l'obra supernerviós, però supernerviós, eh? No sé, és una cosa que jo tinc. És una gran responsabilitat, sí, fer una obra de teatre. I a més a més és que les companyies com nosaltres, que fem l'obra poques vegades, jo em fa molta pena per als actors. Perquè, clar, l'actor professional ho passa malament el dia de l'estrena. Però conforme van passar les setmanes, doncs agafa embrancida i agafa... confiança i cada vegada el paper ho disfruta més. En aquest cas, els pobres només passen nervis, no ho disfruten. Disfrutem potser assajant, no? Jo disfruto molt assajant perquè és el que fem més. Perquè això és com un dia que et conveni a tirar-te un pare caigudes. Que passes un nervis, la polos aquelles... Et tires... Ai, que és maco això, està bé. Ah, doncs mira, mai més, eh? És molt trist. Vicky, a tu et passa això també? Bueno, sí que em passava. I aquí com només ho haig de figurant, que no tropeçaré a dir res. Però tinc por de tropeçar amb les sabates. Que haig de trobar alguna cosa perquè em cauen. No porto mai talons i... Però els nervis aquests són una mica bons, no? D'alguna manera van mantenir la tensió alta i sempre és necessari. Els nervis sempre són bons, sempre i quan tinguis consciència. I el sàpigues gestionar, segurament. A veure, Just Teatre assaja molt, molt, molt, molt. Portem moltes hores assajant. Llavors això queda sempre. Per més nervis que tinguis, hi ha un por... Una base, un solatge. Una base important. I llavors els nervis estan, però com que ja s'ha fet moltes, moltes, moltes vegades, doncs ja... El mal gust de boca aquest, que és important... és que el fas una vegada i prou. Ah, sí, això és molt trist. I si ho fas dues vegades, llavors mira, has disfrutat. I segur que prou, perquè... Màxim que l'hem fet una obra és tres vegades. Bé, la Clementina l'hem fet moltíssimes. I el Dol de Livio també l'hem fet moltíssimes. El Dol de Livio tres, quatre vegades només. Però normalment, el normal és fer-la... Els Criatures també ho hem fet moltes vegades. Els Criatures, la Clementina, el Dol de Livio... En aquest cas la idea és també fer-la més vegades? La idea és tenir, sí, sí, podem fer-la, a veure si podem fer-la, doncs, no sé d'aquí un parell de mesos, però això està una mica en mans de l'Ajuntament. perquè és el que deixa la sala per fer el teatre, o sigui que ja ho veurem. De moment, només tenim aquest dissabte, que a més a més, després de la representació, hem de desmuntar, o sigui que és una pallissa que no tu pots ni arribar a imaginar, perquè, clar, fem l'obra i quan acabi de fer l'obra hem de desmuntar l'escenografia, o sigui... ...una matada... ...de Caldeu... ...desmuntar i guardar... ...el que costa més... ...de totes maneres també cal dir que... ...el sector suposo que... ...quan es fan aquestes representacions... ...quan acaba l'obra surten molt contents... ...perquè el públic que tenim... ...és un públic molt fidel... ...sempre ve a totes les representacions que fem... ...i jo... ...la veritat és que he rebut sempre... ...o gairebé sempre moltes felicitacions... I suposo que a vosaltres també, no? És agraït, no?, aquest moment? Sí, sí, sí. No només l'aplaudiment, que per als actors és molt important, sinó que després la gent es queda, no?, per parlar amb els actors i dir-li... Sí, sí. Us feliciten, no? O hasta per Sant Jus, només hola, adeu, hola, adeu. I ara, quan hi ha alguna obra, et pare em diu, ai, que ens ha agradat molt. Això és molt agraït. Quan heu fet alguna obra a la que jo no he participat, la veritat és que quan us estan aplaudint, penso, hosti, Miquel, que tonto que ets. Perquè podies haver dit, va, mai, que compta amb mi aquesta vegada i tal. El que passa és que, bueno, és aquell moment, eh? Després ho passo molt malament. Jo sempre dic que quasi ho passo més malament assajant que no representant, eh? Perquè representant... Sí, sí. Perquè assajant... Tothom està... Els teus companys em refereixo, eh? Pendent. Pendent del que tu dius, del que tu fas, de si ho estàs fent bé i tal. La senyora directora, evidentment... En canvi, el dia de la representació, evidentment que hi ha més ulls que estan pendents de tu, però ja és com una bola de neu, no?, que baixa per una pendent, que tens que anar rodolant, rodolant, i si t'entrebanques o t'equivoques, tens que tirar com puguis, tens que d'allò, no sé. O sigui, no sé, per exemple, jo recordo sempre, parlant del Criatures, un assaj general, amb un Criatures, jo tenia que fer la carta... dubtosa no cal que em regaleu més joguines per encara a ti puc seguir jo vaig sortir allà una carta super divertida d'un nen que no demana joguines demana que el seu germanet es mori aquesta mateixa nit més o menys i jo recordo que vaig sortir i em vaig quedar en blanc a l'estat general i hi havia el Jordi Garrigós al meu costat que aquell se sabia de memòria tot el criatures i em anava dient a més em sembla que l'havia fet a ell també aquesta carta i em anava dient i jo en blanc fins que la Maica em va dir Miquel, marxa i torna a entrar vaig sortir, vaig tornar a entrar i ja està va ser allò que es diu quedar-se en blanc sorrorós hi ha una cosa que tenim que dir jo penso que no s'ha dit que en tot el tema tècnic i com a capçalera de tota aquesta representació com totes les que fa Just Teatre hi ha la direcció de la Maica Duenyes que és la que ens ajuda a que el dia de la representació el públic quedi satisfet i ens aplaudeixi força, perquè és una directora molt exigent. Té el llistó molt alt, molts de nosaltres, si ella el té al cinquè pis, ens conformaríem a fer-ho al segon pis, però com que ella vol que estiguem al cinquè, arribem a pujar al quatre i mig, perquè, clar, la perfecció ja seria per estar al nacional i, esclar, els hi treurien feina molta gent i no pot ser. Home, a mi m'has dit més d'una vegada, en criatures, precisament, Més d'una vegada m'han dit, quan vam representar, que havia estat molt millor que les criatures que feien les T de Teatre. I no ho dic aquí per llançar floretes. M'ho han dit la gent del poble que havia vist criatures de les T de Teatre i la nostra. Però moltes persones m'ho han dit que eren més bones. Haurem de venir aquest dissabte. Tothom recordi que serà dos quarts de veu. No sé si encara us queda algun assat general. Sí, sí, sí. Mitja hora abans. No, no, no. Estem assajant cada dia. És la setmana prèvia, no? Com cinc hores, sis hores. O sigui, ens anem a dormir tardíssim i així estem tots, que estem una mica malaltons. Però bueno... Déu-n'hi-do. Doncs serà aquest dissabte. Serà aquest dissabte dels quarts de deu. I volia recordar també a tota la gent que estigui escoltant que la setmana que ve n'hi ha més teatre, perquè el grup de 50 i més... farà el Florido Pencil. Aquí a Sant Just també. Aquí a Sant Just també, dins de les festes de tardor. I llavors la setmana que ve parlarem del Florido Pencil. I per acabar, per la gent que li agradi el teatre i que aquesta nit no sàpiga què fer... Avui dijous. Sí, avui dijous s'estrena El Nom. El Nom és una comèdia sobre les relacions familiars... i sobre els problemes que poden sortir en aquestes relacions familiars per al nom d'una criatura que ha d'arribar. És una pel·lícula francesa també, oi? Sí, és una pel·lícula francesa. Adaptat a aquesta obra, justament. És una pel·lícula francesa. Aquesta obra del nom l'estrenen al Teatre Goya aquesta nit. Està interpretada i dirigida per el Joel Joan. I bé, la Mireia Piferrer, el Xavi Mira i un repartiment i veurem els problemes que poden tenir una família només per el fet que un nadó, a veure com es diu o com es deixa de dir, que també és trist. Jo aquesta nit no podria anar a l'estrena perquè estem assajant un just teatre però la setmana que ve, si tinc ocasió abans de dijous, aniré per parlar una mica d'aquesta obra. Doncs també en parlarem. Perfecte, moltes gràcies Maica i també moltes gràcies el Vicenç, la Vicky i el Miquel per acompanyar-nos avui i parlar d'aquest marit ideal que es presenta dissabte aquí a Sant Jus. Gràcies i que vagi molt bé. Moltes gràcies. Molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Dos quarts i mig d'una de seguida parlem de la història dels invents amb l'alegra de Nui. Abans, però, escoltarem els Dirty Projectors i els seus to-dabs. Fins demà! Don't confront me with my failure Kiss me with your mouth open For your love better than wine For your colones really fragrant Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Just a la fusta, el magazín del matí. La màquina del temps. Dos minuts i tres, quarts d'una hora del migdia. Un moment, doncs, per parlar de la història dels invents amb l'Aliar Danui. Bon dia, Alia, què tal? Hola, bon dia. Sí, bon dia. Hola, ara. Bon dia. El micro principal està en un altre cantó. Ah, vols que agafi aquell? No, no, no, ja està, ja està. D'acord. Ens situem, doncs, avui cap a quin embo que tirem? Ens quedem més a prop. Sí, avui anem als anys 20 del segle passat, concretament a l'any 1923. Ja t'he dit l'edat, avui. Sí, ho hem passat abans, ara. Bé, perquè parlarem del mètode d'entrenament físico-mental, el que s'anomenava contrologia, i que avui coneixem com a mètode pilates. És aquest mètode, doncs, conegut ara, o que està com molt... És una paraula que està molt en el nostre vocabulari, no? La gent que fa esport, doncs, diguem que apareix també en els prospectes dels complexos municipals, no? Sí. Però també de lluny tot plegat. Sí, bé, d'estant de lluny. Tinc la veu molt agafada, eh? Sí, no pateixis, no pateixis. És normal, no, aquests dies? Sí, exacte. Bé, doncs, el mètode Pilates, o conegut popularment com Pilates a seques, en sa mètode, és un sistema d'entrenament físic inventat a principis del segle XX, com dèiem, per l'aleman Josef Pilates, basant-se en els seus coneixements de diverses especialitats, com la gimnàstica, la traumatologia, el ballet o el yoga. Es centra en la postura dels muscos centrals, que ajuden a mantenir l'equilibri del cos i que són essencials per mantenir la columna vertebral. Correctament. En particular, els exercicis de pilates ensenyen a ser conscients de la respiració, l'alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors, que són tan importants per evitar els problemes d'esquena. Per això, molta gent que té problemes d'esquena li recomana que faci pilates o... Natació, doncs, bé, és per aquest motiu. Parlem de qui era per això aquest home, no? Sí, qui era? Doncs en Josep Obertus Pilates va néixer el 1880 a una petita ciutat a prop de Düsseldorf, Alemanya. El seu pare era descendència grega, per això es deia també Obertus i el Pilates, i va ser guardonat atleta a Alemanya. La seva mare era naturòpata i descendència alemana. Sembla ser que durant la seva infantesa la resta de nens, com ja he dit, doncs l'insultaven perquè li deien Poncio Pilato, no? És l'ascendència grega, clar. I Poncio Pilato li deien assassí de Jesucrist. Aleshores ell, que es deia això, Pilato, va decidir, entre altres coses, que es canviaria el cognom i se'l va posar Pilates, en lloc de Pilato. Ara potser estaríem fent el mètode Pilato, si no fos perquè ets nens. En Josep era un nen molt prim i malaltís. Tenia asma, raquitisme, febre reumàtica... Sembla estrany, no? Per tant, va desenvolupar una musculatura dèbil que va derivar en alteracions posturals i anquilosi articular, és a dir, disminució o impossibilitat de moviment. Bastant malament estava el Pilates. Malgrat això, i precisament per això, perquè en Josep volia millorar, va començar a estudiar el cos humà, buscant la manera d'enfortir-se mitjançant l'exercici físic. Parlem que tenia 9-10 anys, eh? No tenia 20, que dius... 9-10 anys va començar a estudiar el cos per poder millorar. Pilates va estudiar les tècniques de rehabilitació existents en aquella època amb l'objectiu de desenvolupar estratègies que li permetessin aconseguir un estat de salut òptim integral i harmònic. De fet, un metge de la família li va regalar un vell manual d'anatomia i amb ell va aconseguir conèixer totes les parts del cos. Totes, eh? Vull dir que teníem molt d'interès per conèixer-ho tot. Moltíssima. Sí, sí. També va passar-se hores i hores estudiant el moviment dels animals, les filosofies orientals i els mètodes d'entrenament dels antics grecs i romans. En Josep admirava, entre d'altres, els grecs i els romans perquè considerava que havien aconseguit l'equilibri ideal entre el cos, la ment i l'esperit. Així va practicar diverses disciplines com el culturisme, la lluita, el yoga, el tai chi, la meditació zen, la gimnàstica, que entre altres coses el van influenciar en el seu mètode d'entrenament, a les quals els va sumar l'estudi de la mecànica corporal i la correcta respiració, que és tan important en el mètode Pilates, respirar bé. Però què passava, doncs, en aquella època? Doncs les limitacions pròpies del coneixement de l'època. Doncs no van ser prou pel jove Pilates, el qual va continuar buscant noves i millors opcions per senar el cos. Fins i tot, com ja hem dit abans, va indagant les disciplines orientals, que en aquell moment eren poc habituals a Occident. De la varietat a tècniques mil·lenàries, que arribaven de la Xina, l'Índia o el Japó, Pilates es va decidir pel yoga, i va rescatar els elements més positius d'altres disciplines, com la gimnàstica, la boxa, fins i tot, o la natació. Era un gran boxejador, va arribar a ser. Va ser tanta la seva determinació per millorar, que als 14 anys, superades les seves malalties, va aconseguir curar-se amb tot el que va investigar i tot el que va posar en pràctica. I d'un nen de 10, 11, 12 i 13 anys, saps? Als 14 anys, ell ja havia superat les seves malalties, va començar a fer de model anatòmic. I amb el temps també es va convertir en un gran esportista, adquirint un cert èxit, ja t'he dit, com a boxejador, també com a gimnasta, i també tenia un bon nivell en natació, submarinisme i esquí. Un bon esportista, no? Complet. Complet, totalment, sí. El 1912, amb 32 anys, avancem una mica, es va traslladar a Anglaterra per millorar la seva tècnica com a boxejador, I va treballar també al circ com a instructor de defensa personal. Mira. Sí, es diu, no se sap ben bé, però es diu que va ensenyar tècniques de defensa als detectius d'Escotland Yard. Llegenda urbana, no? Sí, però es diu... No està aprovat? No. Sí, com sigui, el 1914 es va convertir en una estrella del circ i va viatjar per tot el país amb el seu germà, realitzant un número que es presentava com una estàtua grega vivent. Per què? Perquè tenia una musculatura tan bèstia que era com una mena d'estàtua. Els seus músculs, els pectorals, tots fibrats. Aquestes estàtues mítiques, no? Aquestes que representen els déus. Exacte. Llavors ella es posava allà i semblava una estàtua grega vivent, com les estates de la Rambla. I recordem que era un nen prim, amb requitisme. Vull dir que Déu-n'hi-do. Amb els anys d'estudi i un procés molt selectiu, Josep Pilates va començar a esbossar el seu primer mètode, el seu propi mètode, l'inici del Pilates. Però va arribar a la Primera Guerra Mundial i va ser reclutat a l'exèrcit del seu país. Alemanya, clar. Un moment en què en aquella època tot ho trencava una mica, no? Segurament, en aquest cas, què va passar per això? Doncs mira, malauradament per ell, degut a la seva condició d'alemà, va ser presoner de guerra, ja recordem la Primera Guerra Mundial. Tot i això, aquest període va ser de gran ajuda per Pilates, encara que sembli mentida. Per què? Perquè justament allà, quan era presoner en un dels camps on estàvem, va començar a aplicar les seves pròpies tècniques amb els companys del camp i va treballar amb malalts de guerra. Ell era camiller, infermer, una mica allò, portava les camilles. I es van tossudir que els interns fessin lluita i defensa personal per tal de millorar el seu estat físic. A més, va començar a idear una sèrie d'exercicis especialment dissenyats per ser realitzats en l'espai tan reduït de què disposaven. Després d'haver estat en aquest camp, el van traslladar a un altre, situat a l'illa de Mans, on va treballar, mira, com et deia abans, com a camiller en l'hospital, i així va ser com va començar a treballar amb ferits de guerra. Molts d'ells, molts dels ferits, degut al seu estat de salut, no es podien ni aixecar del llit, per tant, Pilates va començar a utilitzar les molles dels llits per crear un sistema que permetés, mitjançant exercicis sistemàtics, exercitar els músculs des del mateix llit. És a dir, els pacients estaven estirats, però començaven a exercitar els músculs. Clar. D'aquesta manera podien tornar a recuperar el tou muscular abans de tornar-se a posar de peu. Per exemple, en aquella època, si et trencaves una cama, doncs estaves, jo què sé, dos mesos al llit estirat sense fer res, després la musculatura estava tova, malament. D'aquesta manera, ell ja començava des de la segona setmana, amunt i avall, per exemple, estirat al llit, aixeca la cama, baixa la cama, aixeca la cama. És la rehabilitació, no? És com els principis. Exacte. Doncs això es diu que gràcies a tots aquests exercicis, entre altres coses, cap dels interns a qui va tractar, atenció, va morir a causa de la pandèmia de la grip de 1918. És molt forta. I es calcula que va morir al voltant de 200.000 anglesos en aquella epidèmia. Vull dir que la grip va ser forta. Va arrasar molta gent. Després de la guerra va tornar a Alemanya. El seu treball com a intern als camps de concentració Sí, camps de presoner, més aviat. Es van conèixer i va ser convidat a entrenar la policia militar d'Amburg, en autodefensa, també. Ell, però, no estava d'acord amb la política alemana i va renunciar al càrrec. Durant aquells anys també va tenir clients privats, com el ballerí teòric de la dansa Rudolf Laban, que va incorporar algunes de les teories de Pilates a la seva feina. La seva fama es va estendre entre la classe mitja perquè... Gràcies al seu mètode, aconseguia que la rehabilitació, com ja hem dit, dels malalts, fos més integral i sobretot més ràpida. Però Pilates va acabar decidint marxar, entre altres coses perquè, com que no estava molt d'acord amb el que en aquell moment es movia per Alemanya... És el període d'entreguerres, tot és pre-Hitler... Exacte. Va decidir que ell se n'anava, no volia saber res. I se'n va anar als Estats Units. Justament el vaixell que el traslladava a Nova York, va conèixer la que seria la seva segona dona, la Clara. No tenim dades del primer matrimoni, però bé, el que va ser important va ser el segon, la Clara aquesta. Era una professora d'infantil que tenia, entre altres coses, artritis. Doncs bé, el Pilates, digue-li tonto, la va tractar durant el viatge perquè no patís tan dolor. Va aprofitar el temps, el trajecte. Sí, i bé, es van enamorar i es van casar. El 1926, el matrimoni va obrir a Manhattan, el número 939 de la Vuitena Avinguda, cantonada amb el carrer 56, un estudi per ensenyar el seu mètode. Et dic l'adreça perquè aquesta adreça acaba sent famosa com l'estudi de Pilates. Ah, sí? Exacte. Vull dir, tothom, tot el món sap que allà es va iniciar el mètode Pilates. I hi ha gent que va fer peregrinatge? És a dir, si passes per allà, allò que es fa amb les cades de Beethoven... Doncs no ho sé, però m'imagino que algú sí, eh? Un cartell deu haver-hi. Entre els mestres de Pilates deu ser com allò, la Meca. Exacte. Doncs bé, allà va començar a donar classes i a treballar amb els aparells de rehabilitació que havia dissenyat pel seu mètode. Doncs, com ja hem dit abans, basants en els llits dels camps de presoners. Màquines que es diuen Cadillac, Reformen... Això són entre la gent que fa pilates. I també en va crear més. Al cap de poc es va fer molt, molt popular entre els coreògrafs i ballarins perquè precisament al mateix edifici hi havia un estudi de dansa i local d'assaig, casualitat. El seu mètode ajudava els ballarins a millorar la seva tècnica i a recuperar-se de les freqüents lesions derivades d'un entrenament intensiu. Va començar a tenir un selecte grup d'alumnes, format pels principals i més famosos atletes i prestigiosos ballarins. A més, era com molt innovador, no? Clar, ningú feia allò que ell havia ideat, realment. Entre altres, els coreògrafs, per exemple, Ruth Sandenís, Ted Show, Marta Graham, són grans del món del ball. El mètode, originalment, com ja hem dit al principi, ell l'anomenava Contrology. apunta l'ús que es fa de la ment per controlar els músculs i fa especial èmfasi en la correcta postura, com ja hem dit, dels músculs que ajuden a sostenir el cos equilibrat. En particular, l'espina dorsal, la fortalesa dels músculs dorsals i contribueixen a lleugerir i prevenir els dolors d'esquena. En aquell moment, molta gent rica i famosa, encara que també d'altres classes socials, van començar a assistir al seu estudi i això el va convertir en un personatge molt, molt conegut. A més, era... Era força curiós perquè, tot i que tenia una gran salut, era el rell de les festes i bevia whisky i fumava puros. Això no li traia ningú. Per tant, sabia combinar-ho, no? D'alguna manera, allò... Soc sa, però tinc els meus moments de... I els meus... Ja ho recuperaria, no? Després, suposo. Sí, fumar puros, no sé pas. Però bé, whisky dient que en bevia bastant. També era molt habitual... Sí, era molt habitual veure'l fent footing pels carrers de Manhattan en ple hivern, vestit només amb un petit banyador. Molt bé. No, no es refredava, eh? Exacte, això t'anava a dir. Estava tan fort que no es refredava pas. Però bé, tot té un límit i finalment va acabar morint, evident. Va morir al 1967 amb 87 anys d'edat. Home, força gran, no? Sí. Ser un home i de l'època i tot. Sí. Dos anys abans, diuen que una mica pot ser per això, dos anys abans de la seva mort havia arrasat un foc al seu estudi i segons algunes biografies la seva mort va ser causada per les ferides que va patir el dia següent, quan va visitar el que quedava de l'estudi, i va intentar salvar algunes de les seves possessions. Llavors diuen que va quedar bastant afectat i que ja no va acabar de recuperar-se el tot. Segur que el devia tocar mentalment, també, a part de les ferides físiques. Clar, evidentment. I més ell que practica un mètode tan relacionat. De la ment. Un alumne, la Mari Bowen, diu que va morir d'una emfisèmia pulmonar, bé, sí, com sigui... El senyor Pilates va desaparèixer. I la seva dona, la Clara, es va fer càrrec de l'estudi fins al 1977, o sigui, deu anys més va estar ella dirigint el centre. Es va quedar amb la segona dona, doncs, veig, no? Sí, la Clara, la del vaixell. I tant, i tant, sí, sí. Pilates no va deixar que apareu, no van tenir fills, i no va deixar tampoc que apareu del seu mètode, i ens ha arribat, gràcies als llibres que va escriure, i algunes dels seus alumnes, que a títol individual es van dedicar a ensenyar per tot el món el mètode del mestre. Posteriorment es va començar a crear certificats especialistes en el mètode i avui en dia es considera que un bon mestre de pilates ha de tenir un certificat i ha d'haver fet uns cursos més que no pas agafar un llibre i començar a reproduir com fan alguns complexos esportius que ho fan. Tot i que aquesta tècnica, tot i que té més de 80 anys, com ja he dit, és molt popular entre el món de la dansa i els atletes, però no va arribar fins a... al poble, no? La plebs. Sí, els gimnasos, els complexos. Exacte. I no va arribar fins que no van començar a duroterme, doncs, alguns famosos. I quan fa d'això, més o menys? Deu anys o així? No fa gaire. O vint, eh? L'Amèrica potser sí que queda més damunt, no? Aquí sempre ens arriba més tard. Algun dels seus fans, fans, la Jennifer Lopez, Bruce Willis, Madonna, Demi Moore, Julia Roberts, i més aquí a casa nostra, doncs, el Puyol. És un defensor. Mira com està. Doncs... ell fa molts, molts anys que practica pilates, diu que li ajuda molt en les seves lesions, potser per això es recupera més aviat, a vegades. Segurament, segurament. Bé, ara, com ja he dit, és molt habitual poder-lo practicar i s'ha dit més o menys què és, potser quan no n'has practicat dius què és això, però bé, saps almenys que es tracta d'alguna cosa d'exercici. I sí, com sigui. I acabo amb una frase que deia ell sempre, i ja marxem. Ell deia, en 10 sessions notaràs la diferència, en 20 veuràs la diferència, i en 30 t'haurà canviat el cos. Déu-n'hi-do, aquesta sentència. I és cert, això, eh? Ho corroboro. De primera mà, jo encara estic a la sessió 5, per tant, encara em queda per poder-la confirmar. Moltes gràcies, Lea, avui per apropar-nos a la història d'un invent més, en aquest cas, doncs, al mètode Pilates, i la setmana que ve, un invent més. Gràcies i bon dia. Adéu, bon dia. I també marxem, perquè ens acostem ja 10 segons que tenen per arribar a la 1 en punt del migdia i donar pas al butlletí de la xarxa, i tot seguit L'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies, edició migdia. I tornem demà a les 10. Que vagi bé. Molt bon dia. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes confirmen que el seguiment de la vaga que han convocat avui als centres d'ensenyament de tot l'estat està sent ampli i majoritari. Per primera vegada, els pares i mares han convocat una aturada de protesta en contra de la reforma educativa i les retallades. Comprovem com va la jornada a Torelló, a Osona. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa, bon dia. Bon dia. Elia Sirvianum de Toralló l'han secundat només els estudiants de postobligatori, ja que a ESO les absències que s'han registrat són les que hi ha en un dia normal. El seguiment ha sigut més significatiu en els cicles formatius i ha anat incrementant en els dies. En la primera jornada s'hi van adherir el 65% dels estudiants, en la segona el 80% i avui el 90%. Per tant, avui només han anat a classe uns 15 alumnes. Pel que fa a batxillerat, la xifra s'ha mogut al voltant del 50%.