Sant Just: educació, premsa, TV i polèmica dels roures

Ràdio Poster. Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí... I comencem aquest Just a la Fusta d'avui, divendres 4 de maig, aquesta demana que ha estat una mica estranya a partir d'aquest dimarts festiu i en què ja arribem aquest divendres amb moltes coses al programa. Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont, també amb ell farem un cop d'ull a la premsa del dia per saber com s'explica com va anar aquesta cimera del Banc Central Europeu, aquesta Barcelona blindada per policies. i quin és el balanç que en fan els diaris. També farem un cop d'ullers digitals i, a més a més, en aquesta primera hora parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius. A la segona hora mirarem de parlar amb el Joan Creus, director de l'Escola de Formació Professional Antoni Algaró, Desgràfiques, que justament dilluns celebra el seu 25 aniversari i intentarem parlar amb el responsable principal d'aquesta escola per valorar com anirà aquest dilluns i tots aquests anys de trajectòria. Avui no farem els conflictes internacionals. Recordem que aquesta semana hem fet un petit canvi puntual, només per aquesta setmana. I, per tant, el Cebes ja el vam tenir dimecres. Avui el que farem serà repassar les novetats de la televisió amb l'Alba Cunesa. I més coses a l'última hora del programa. Parlarem dels concerts previstos per aquests dies amb l'Adrià Calvo, de les estrenes d'avui divendres en cinema amb la Georgina Llongueres i, a més a més, les notícies curioses amb el Jaume Socarrat. Això a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyats de bona música. Avui començarem amb els Magnetic Fields que toquen aquest diumenge a Barcelona. Fins demà! Bona nit. Our life would not be like one long, long, long seance I think I would endeavor to love you forever Instead of only for the nonce If only you were the only boy else Fins demà! And I were the queen of our small If only you were the only boy in Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 10 minuts a les 10, és moment de parlar de les multissis del municipi. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Comencem parlant d'educació. Doncs sí, parlem d'inscripcions escolars. Finalment no hi haurà segona línia a l'escola Montserrat, tal com va afirmar ahir el residu d'educació Lluís Montfort. que també va garantir que tots els nens i nenes de Sant Joscú desitgin podran anar a una escola pública del municipi. Recordem que enguany s'han presentat 124 sol·licituds per P3, una a 15 de menys que l'any passat, repartides en primera opció per les escoles Canigó, Montseny i Montserrat, i també 18 pel Madre Sacramento, que és l'escola concertada de Sant Joscú. Per tant, per arribar a tots els infants, caldrà augmentar la ràtio d'alguns grups, per tal que tots els nens puguin anar a les escoles públiques de Sant Jus, s'haurà de mentar un palet a aquesta ràtio, una solució que no acaba d'agradar al Regió d'Educació de Lluís Montfort. El 18 de maig es faran públiques les llistes d'inscripcions i serà les hores quan les famílies podran consultar el centre assignat pels seus fills. La matrícula definitiva serà entre el 4 i el 8 de juny i, per cert, també a l'institut no hi ha hagut sorpreses i tothom qui vol anar a l'institut podrà fer-ho. Molt bé, doncs això pel que fa a les preinscripcions. Tenim més qüestions? Doncs si parlem també d'educació pel que fa a l'escola Bressol, hi ha hagut retallades. A partir de dilluns i fins al 18 de maig es podrà fer la preinscripció a l'escola Bressol del municipi. un centre per nens i nenes d'entre 0 i 3 anys, un dels sectors, doncs s'ha parlat molt darrerament, que està rebent més retallades. De cara al curs vinent, la Generalitat planteja reduir un 40% les subvencions per plaça i des de l'Ajuntament de Sant Just asseguren que estan fent tot el possible perquè les butxaques de les famílies ho notin el menys possible. Però unes retallades que... que bé, venen d'un govern que fa poc menys preava aquesta franja d'edat de l'educació, i el Lluís Montfort, que vam tenir ahir aquí, doncs es va mostrar molt contrariçó i diu que tot plegat tira per terra el model educatiu impulsat fins ara. Bé, l'acord de finançament a tres bandes, entre famílies, municipis i govern català, Lluís Montfort acusa la Generalitat de trencar aquest acord de finançament, i la Conselleria d'Educació es comprometria a pagar 1.800 euros per plaça i aquesta xifra ja es va reduint 200 euros al curs passat i pel que fa a aquest curs encara no se sap la quantitat definitiva que pagarà la Generalitat. De fet, a aquestes alçades de curs i al mes de maig encara no se sap quants diners rebrà l'Ajuntament de subvenció per part de la Generalitat per l'escola Bressol. I ara l'any vinent es plantegen pagar 1.000 euros, és a dir, 800 menys del que es pagava l'any passat. Per tant, moltes retallades en aquesta França 0-3 i per tant sembla difícil que es pugui tirar endavant el projecte de l'escola Bressol al Mas Lluï, que també volia tirar endavant l'Ajuntament de Sant Just. Exacte, complicat per aquest sector educatiu. Més qüestions d'agenda, en aquest cas? Doncs si continuem amb una notícia més amable... Julio Ochoa i Francesc Riera parlaran avui de les mines a Collserola dins el cicle sobre l'aigua com a font de riquesa. Al voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just, tot i que actualment gairebé no s'aprofita l'aigua que recullen. El seu valor arqueològic és molt elevat, segons va assegurar en Julio Ochoa. Amb la xerrada també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda d'aquestes mines. Julio Txó opina que constitueixen un gran patrimoni pel municipi i cal fer-ne una redescoberta, catalogació i preservació. La xerrada serà aquest vespre a les 8 al local de la CEAS, que és qui organitza aquest acte. Molt bé, doncs una bona proposta també per avui divendres. Gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. Un minut i un quart d'onze, escoltem ara aquest tema que es títula Rashida, l'últim àlbum de Rufus Weinreich. But you've taken away the invitation And I'd like to thank you Rashida Fins demà! Fins demà! And I'd like to thank you, Rashida, for giving me The reason to call Miss Portman And to write this song Música Música Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 18 minuts a les 10, un moment per l'actualitat, per això repassem les portades dels diaris amb el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Bon dia. Comencem, com sempre, pel punt avui. Doncs el punt avui que titula el Banc Central Europeu s'aferra a la línia d'ajustaments de Merkel. Draghi i Insta Rajoy adoptar mesures immediates en el front fiscal i bancari i aposta per incentivar el sector privat. Com a notícia gràfica més destacada, tenim una fotografia en què es veuen dos Mossos d'Esquadra, amb casc i tot, en plena acció, i un home passant amb el vicing, un senyor gran, amb la gorra, passant amb el vicing entremig, doncs, mostrar una mica el desplegament policial que hi ha a Barcelona per les... Bé, ara ja s'ha acabat, suposo. Sí, no sé si aquesta fotografia és que no... No es refereix clarament a quin lloc és? Quin tipus de desplegament policial és? No sé si es refereix al desplegament policial per la cimera del Banc Central Europeu o per les manifestacions universitàries d'ahir. No, bastant lligat. Hi va haver un desplegament policial bastant gran. Però vaja, no sé exactament aquests dos policies que estaven treballant. Altres temes que destaca també el punt avui és el tema de seguretat. Tanquen indefinidament l'accés al mirador de Colom per dubtes sobre l'avaria de l'ascensor. També hi ha una fotografia de l'estàtua. També destaca la protesta estudiantil modèlica a Barcelona. En el sentit que hi va haver protesta però no hi va haver el Darulls, com sí que ha passat en últimes protestes. I empats policials. La gran operació policial obre el debat sobre si el desplegament ha estat excessiu o necessari. Imagino que això és el que feia referència a la fotografia. Felip Puig aquest matí deia que, com que no hi ha hagut incidents, que és el que es volia. Per tant, suposo que serà una mica com el que va passar amb la nevada, que un cop no passa res... Suposo que hi ha qui es pregunta, però la manifestació va ser pacífica, per tant, no calia tant, no? Però abans de fer-la no se sabia si seria pacífica. Per tant, no ho sé, això ja és el gust. Potser és excessiu, potser una mica sí. No ho sé, potser des del Conseller Interior diran que el desplegament va ser el que va evitar que hi hagués barulls. I la gent dirà que si no n'hi havia d'haver, doncs perquè s'havia de fer aquest desplegament. Exacte. Bé, en tot cas, suposo que estàvem molt a prop, feia poc més d'un mes, d'aquella crema de contenidors tan bèstia. I m'imagino que no voldrien arriscar-se. Passem al país, que ens diu que València emmet deute interès superior al dels països rescatats. Atenció, aquesta comunitat autònoma, que sembla que comença a ser evident la seva situació... de deute. La Generalitat col·loca bons a un cost, la Generalitat Valenciana, a un cost més alt que Grècia o Portugal. Les autonomies no controlades pel PP resisteixen al plat de retallades. També se'ns diu, se'ns parla de política, diu tribuna del líder del PP de Guipúzcoa, diu mai anomenaré traïdors a Rosa Díez ni a polítics del meu partit. Borja Semper lamenta els atacs d'UPID i Mayor Oreja pel pla d'acostament de presos a Tarres. D'altra banda, se'ns parla també de qüestions internacionals. La petició d'asil del dissident Chen tensa la visita de Clinton a Pekín. Més coses, el gran desplegament policial per la reunió del BCE conclou sense cap detingut. Mario Draghi, d'altra banda, demana a Barcelona que s'acceleri la reforma financera. Res de nou. I la imatge és curiosa. És Iker Casillas... A la Cibeles, o sigui, al dalt de tot de l'estató de la Cibeles, semblava un hooligan, se n'han aficionat directament, perquè a més va vestit amb la samarreta i tot, no va vestit de carrer. I li han posat... Té una bandera del Madrid, la Cibeles, i està allò alçant i cridant. I diu, per això treballes, per donar una alegria. Són les declaracions que se'ns destaquen. No sé si he tingut l'oportunitat de sentir... Entenc que Icar Casillas... És que no... O sigui, se'ns destaquen els titulars, però no ens diu qui el va dir. Ah, d'acord, ho va dir com d'un mateix, no? El tècnico, sí. Ho va dir Mourinho. Sí, sí, clar, clar. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no Té gràcia. Diguem que és en aquestes celebracions en què els jugadors es permeten el luxe de veure potser molt poc, però suposo que no hi estan acostumats a l'hora de fer discursos, es nota. Sí, no crec que vegin tan poc. En clau cultural, home, en principi són esportistes. Sí. No han de veure molt, no? En clau cultural, el Prado restaurant dels tres Sant Joan Baptista de Tiziano, que descansaven en una església d'Almeria. I d'altra banda, el suplement del viatger, el viajero del País, Se'ns parla de la Jerusalém. La ciutat santa diu més enllà de Déu els racons més seductors per escapar de la densitat espiritual de la ciutat. Doncs si vols anar a Jerusalém, avui el país en parla. Passem al periòdico. Doncs el periòdico avui obre amb una portada molt gràfica. Es veu com el morro frontal d'un ave i es ven. El govern debat obrir l'ave al capital privat. Doncs el que ja està... Comentant ahir, ho comentava ahir Lara, si no m'equivoco, que estan plantejant privatitzar també la sassa de Ferrocarrils. Altres temes que destaca el periòdico. Draghi exigeix a Espanya la reforma urgent dels bancs. La cimera del Banc Central Europeu acaba sense incidents a Barcelona. També parla d'arquitectura. Diu que Barcelona va demanar un informe per dur al Parlament a les Glòries. Per l'arquitecte de... No sé exactament com va això, de la plaça de les Glòries, m'imagino, d'aquesta reforma. És aquesta plaça que s'ha de reformar eternament i que en principi se li volien donar diferents funcions i una de les opcions... Em sembla que una de les opcions era com... Ara és molt nus, no?, de vehicles, etcètera, etcètera. Volien que no ho fos tant i que fos més... Si volien fer un parc... Llavors, suposo que el que volien era... Em sembla que el que volien era ubicar-hi el Parlament. No sé si seria gaire... Positiu per les entrades i sortides de trànsit a la societat. Seria més bonic, suposo. Sí, seria més bonic. No sé si seria funcional o no. Més efectiu, exacte. No ho sé, en tot cas... I el Parlament estaria molt lluny, per això, jo crec. El Parlament, la part de la Ciutadella, està més o menys ben ubicat. A la plaça de les Glòries. No ho sé. Bé, clar, depèn d'on vinguin, però... Està poc cèntric, potser. No ho sé, hauríem de canviar aquesta ubicació. És el que demana Barcelona. Portar el Parlament a les Glòries. Doncs, bàsicament, són aquests els temes que està en el periódico i que avui, doncs, la portava pràcticament, la monopolitza aquesta fotografia de l'Ave. Molt bonica, per cert, la fotografia. Doncs, ens n'anem al 324, que ens parla de l'atur. Avui surten dades d'atur del mes de maig. Baixen 2.526 persones a Catalunya. El nombre d'aturats se situa en 635.000 i el conjunt de l'Estat també ha baixat una mica l'atur en 6.632 persones. Per tant, ara se situa... Els 4.744.000, per tant, s'allunyà una mica d'aquesta barrera dels 5 milions. Al migdia surten les dades concretes per municipis, per tant, també a la tarda farem públiques aquestes dades d'atur a Sant Just. Porta oberta, com deies ara, privatitzar transports i infraestructures. Més qüestions noves. Berga declara el rei persona no en grata. L'Ajuntament de la localitat també ha decidit revocar l'acord del 1962 que atorga Franco-Berga, el títol de fill adoptiu i la medalladora de la ciutat. I sembla, doncs, que les CUP han proposat aquest títol de una persona non grata. Diria que he llegit que PSC i Ciu s'hi abstenen i PP és l'únic que vota en contra i, per tant, doncs, aquesta novetat antimonàrquica. I una altra, que és que Gràcia vol canviar el nom de la plaça Joan Carles I, que és la plaça aquella on hi ha el llapis, allà a Pacifica Gràcia en diagonal, que es diu Joan Carles I. No sé si gaire gent li diu plaça Joan Carles I. perquè tampoc és gaire plaça, però diguem que se li vol canviar també el nom oficial. És com una mena de Rambla, no?, de fet. És un carrer que passen... Sí, perquè és un llarg jardinets. Exacte, sí, sí. També és un punt d'aquests de, no són les glòries, però també és un punt d'aquests de confluències que porta el centre de la ciutat cap amunt, cap a Gràcia. Se'ns diu també que ciutats com Berga o Banyoles podrien haver de cedir competències municipals. La Federació Espanyola de Municipis ha proposat atenció que poblacions de menys de 20.000 habitants traspassin competències a les diputacions com una mesura d'estalvi. Les entitats municipals i la Generalitat s'hi oposen. Se'ns exemplifiquen amb aquests dos noms perquè són ciutats que tothom més o menys coneix, però n'hi ha moltes d'altres. L'Argentina segella l'expropiació d'IPF amb una majoria contundent i, bàsicament, les novetats del dia passant per aquí. No hi ha més coses noves. Doncs passem al diari Ara, que titula Draghi urgeix a Espanya a retallar més. El Banc Central Europeu aprofita la reunió de Barcelona per demanar noves reformes. Per tant, el Banc Central Europeu que demana més retallades per encara Espanya. Tanta policia com manifestants. Viu la manifestació d'ell, que va reunir 7.500 estudiants. Segons la policia, va desenvolupar-se sense incidents en una Barcelona fortament vigilada per la reunió del Banc Central Europeu amb 8.000 agents entre els diferents cossos de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Per tant, diu que hi havia tanta policia com gent manifestant-se. Sí, sí, un detall bastant curiós. La ràtio era d'un policia per manifestant, doni-do. a altres temes que destaquen en plana política. Rajoy avisa que ara toca repensar l'estat autonòmic i Mas reclama als empresaris un suport contundent al pacte fiscal. Per tant, aquestes dues cares, per una banda, Mas vol accelerar aquest procés cap al pacte fiscal i Rajoy avisa que s'ha de repensar l'estat autonòmic. M'imagino que no per... per donar més competència, sinó tot el contrari. Per cert, avui Rajoy anunciarà les retallades. Sí, és divendres. Avui és el dia de les retallades. A veure, per on aniré avui? Avui que tothom està content perquè és divendres. No, cada setmana, exacte. Haurem de canviar el xip, segurament. Doncs passem a la versió digital de Lara, que diu també aquestes dades de l'atur, que l'atur baixa en 2.526 persones a l'abril a Catalunya i se situa als 635.721 desocupats. Més qüestions. Puig creu que amb els Mossos n'hi hauria hagut prou per brindar la reunió amb el Banc Central Europeu. Declaracions del conseller d'Interior en una entrevista a RAC1 han assegurat que el nombre de Mossos per protegir la reunió de la cúpula del Banc Central Europeu a Barcelona era adequat. També se'ns destaca, en primers titulars de l'ARA, que Veterinaris i Polònia fan TV3 hegemònica en el primetime de dijous. Gran Hermano, en canvi, la pel·lícula de la U empaten en segona oposició de la nit. és un dels títolars més destacats de l'Ara, vull dir que no és que hagi anat a l'apartat de televisió directament. I com a novetats, les altres qüestions ja les has destacat de la seva portada, podríem tenir, doncs, se'ns repassen les portades dels diaris madrilenys, ja ho comentarem cinc anys després, de generalistes, però la Razón, l'ABC, per exemple, que avui, doncs, hagués passat el mateix amb els diaris catalans, si fos al revés, però... Les imatges grans, grans, són de... De Casillas. De Casillas a la Cibeles. Sí, sí. A més, que només puja Casillas a la Cibeles, l'adueixo. Sí, és que em sap que, bé, com que és un monument... No es pot. ...més o menys protegit, doncs, només deixen que pugi una persona. A més, posen com per una mena de passarel·la que es condueix pràcticament fins on està la de la Cibeles i puja només el capità, li posa la bandera i... Tots aplaudeixen. I, a més a més, mentre li posava hi havia un home darrere que l'agafava per la cintura perquè no caigués. No ho he vist. Està curiós, aquesta imatge. Ah, sí, en una imatge sí que es veu, el senyor aquest que l'agafa. Bé, en tot cas, passem ara a l'avantguàrdia. Doncs l'avantguàrdia que a titular Guindos no veu alternativa a la reducció del dèficit. El ministre d'Economia defensa que la prioritat és refinançar el deute exterior i el govern permetrà que els bancs creïn societats per als seus immobles. Fem referència a aquestes mesures que està prenent l'Estat, el ministre de l'Economia, per reduir el dèficit. El Banc Central Europeu al·lusia a les reformes a Espanya. El president del BCE, Mario Draghi, va al·lusia a Barcelona a les reformes aplicades per Mariano Rajoy, tot i que es va mostrar crític amb les posades d'impostos. Es veu que opten per més retallades. En lloc d'augment d'ingressos. Aument d'ingressos de l'Estat. canviem de tema, estudiants, molt malestar, menys protesta, els exàmens resten participació a la vaga contra la posada de taxes. Aquí atribueixen aquesta època d'exàmens d'algunes universitats, imagino, doncs per explicar que hi va haver menys manifestants del que es podia preveure. I altres temes que també destaca la Vanguardia, l'Internacional diu, Putin surt a salvar l'Eurocopa? Es pregunta. Perquè, bé, doncs, Això que Putin, a dins del diari ho explica amb més detall, ofereix tractament mèdic a Rússia a Yulia Timoshenko, la primera ministra d'Ucraïna, que va ser atacada i ofereix tractament mèdic. Aquesta connexió que fa amb l'Eurocopa és perquè l'Eurocopa s'ha de disputar a Ucraïna i Polònia i, doncs bé, que conflicte que hi ha a Ucraïna... Posa en perill que es pugui jugar l'Eurocopa a Ucraïna. S'havia especulat també que es podia jugar a Polònia i Alemanya. Ja veurem com ha evolucionat tot això, però de fet és d'aquí un o dos mesos que comença aquesta competició. Per tant, s'haurà de saber el desenllaç ben aviat. Doncs passem ara a les portades esportives. Avui m'agraden bastant. perquè diguem que ja no hi ha un tema concret, per tant, doncs s'han d'esforçar els periodistes esportius i això a mi m'agrada. Esport, ens diu, així serà la festa de Guardiola. Llavors, ja m'hi vaig de Guardiola vestit així amb la samarreta aquesta, bueno, una samarreta de les Victòries, llavors, davant de tot hi ha tres nens que tenen la cara pintada que posa gràcies, suposo que són fills dels redactors de l'esport, bueno, perquè és estrany, surten tres nens normals i corrents amb la cara pintada i mirant a càmera, vull dir que és... Els de Guardiola no devan ser, no? No, no, no. Perquè són d'edats semblants, aquests tres. I no crec que els cedissin. Diu, Pep ha acceptat finalment que al Camp Nou li faci la despedida que mereix. Diu, amics, les persones més importants per Pep estaran al... Com es diu, palco? A la llotja. A la llotja. Els jugadors, la complicitat de tot el vestuari serà essencial i música, la banda sonora del Pep Team, se sentirà al final del partit. També se'ns diu que Mourinho no sap guanyar, i ens ensenya també el seu rostre, i que la Cibeles per fi es vesteix de blanc, doncs aquesta imatge també de Casillas al damunt de la Cibeles. Això al diari Esport. Tenim... I també se'ns diu que el Barça s'assegura el lideratge amb... A la Basca. Exacte, que hi va haver-hi partit. Llavors, el Mundo Deportivo, en una altra línia totalment diferent, diu... Agrada àlava. Llavors, se'ns ensenya aquest jugador. Sí, un jugador del Bayern de Múnich. Va de blanc, sí. Va marcar un dels penals contra el Madrid a la tanda de penals. No ho sé, és negre. Un jugador que ningú coneixia i ara és famós. Diu, el Barça segueix amb interès al polivalent i elèctric lateral a l'esquerra del Bayern. És un jugador jove, dintre nou anys, que també ha demostrat ser un elegant davanter centre. Llavors, se'ns ensenya, és la fotografia, tota la seva silueta ocupa tota la portada, vull dir que... Gran aposta. I llavors, amb més petits, ens diu que Pep supera Mou Angolejada en el seu particular pols de títols i que Javi Martínez encara connecta més amb el barcelonisme després de la seva pica baralla amb Cristiano. Déu-n'hi-do. Quina manera de connectar més. Pot ser Tino decideix el seu futur. Medita el seu futur, diu. Llavors, diariàs, la imatge, evidentment, és de Casillas damunt de la Cibeles, diu el titular que diu que és l'any que ve la dècima. És un titular estrany, no? Perquè és com... Diu que va prometre a l'afició que el 2013 toca la Champions. M'imagino que fa 4 o 5 anys devien dir el mateix. Llavors és estrany. Sí, no acaben d'estar contents, no? Després de tants anys sense guanyar la Lliga... Exacte. I Guaín fa fer una dedicatòria que sonava a comiat, perquè diu gràcies pel que ens has donat. No sé qui li diu. Sí, a Mourinho, a Madrid. perquè és com... No ho sé. I Guaín és un dels jugadors que sona que podria sortir del Real Madrid. I més de 60.000 madridistes van celebrar aquesta 30-docena Lliga a la Cibeles. I el marca ens diu, en una altra línia, ens diu que guapa. És el titular, amb exclamacions... La Cibeles, no? Suposo. És que no sé per això em descoloco la Cibeles o la Lliga. De fet, la imatge és de la Cibeles i Casillas a sobre... I llavors ens diu, això diu, va per vosaltres, el Madrid brinda l'afició a la seva lliga més difícil, milers de madridistes van acompanyar la plantilla, bla, bla, bla, i ja està. Bàsicament és això, i el titular, doncs, sorprenent. Tenim també el nou esportiu. El d'avui té delicte, eh? A veure. El nou esportiu, un acudit que jo crec que ja ha fet bastanta gent, surt a Messi Cristiano i diu, Messi, Cristiano. Ah, no l'havia pensat mai, aquest. Doncs m'ha agradat, aquest. Messi, Cristiano. I llavors, doncs, puntualitzar el sentit del Barça és conegut arreu del món, només pel seu futbol i els seus gols, mentre que el portugués del Real Madrid se'l coneix també per la seva actitud arrogant. O sigui, una portada no és gens opinativa, la del nou esportiu que no es mullà gaire sobre quin jugador li agrada més. I també destaca en bàsquet que el Madrid va caure ahir al Palau. El Barça-Riguel s'assegura el lideratge de la Lliga regular amb un treballat triomf per 86-83. Va ser una remuntada espectacular del Riga al Barça. I també ens destaca que fan una entrevista a Joan Bardú tractant el tema de l'espanyol que ara mateix està força convuls. L'espanyol que es vol desfer d'alguns jugadors importants com ara Javi Márquez. Se'n volen a ell, no? Sí, vol marxar ell, però tampoc li han renovat el contracte i no compten gaire amb ell. Un espanyol que cada any sembla que hagi de reconstruir la seva plantilla a base de jugadors de filial i que cada any se'n surt, això sí. Doncs veurem també tot plegat com acaba. De moment acabem aquest repàs per les notícies. Gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. Just a la fusta. Sant Just en directe. I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake, distinct among snowflakes Unique in each way you can see And now after some thinking I'd say I'd rather be Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Someday I'll be like the man on the screen. Ràdio d'Esvern, 98.1 Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Just a la fusta, el magazín del matí. Passa un minut de tres quarts d'onze al matí. És moment de parlar del temps, per això saludem el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Bé, fa un dia gris, com havies pronosticat. Sí, sí, sí. Està mal o estàs encertant? Sí, sí, sí. Llàstima que arribi el cap de setmana i no sàpiga què dir-te. No, realment és complicat, o sigui, perquè va avançant, va reculant, fa una mica el que vol i en funció del seu moviment, el que parlàvem ahir, estem parlant d'aquesta depressió que es troba en bona part de la península ibèrica... i que el seu centre es va movent enfront de la costa de Portugal, doncs d'aquest centre com es vagi movent i les influències que pugui tenir, doncs tindrem un cap de setmana d'una manera o d'una altra. El que està clar és que no serà un cap de setmana espaterrant, de sol, allò de bon temps, de dir, tenim assegurada la meteorologia, sinó que és un cap de setmana molt variable, i sobretot això ho hauríem d'aplicar el diumenge. De moment, avui divendres, aquesta depressió se'ns ha apropat, ens està portant alguns núvols més, fins i tot han caigut algunes gotes, entre 2 i 3 gotes han caigut aquest matí a les 9. Això és per denotar una miqueta que hi ha alguns dels núvols que, tot i ser febles, poden deixar alguna precipitació. Al llarg del dia d'avui, aquests núvols hi han de ser presents i de cara a la tarda podrien ser una mica més importants, una mica més compactes i fins i tot podria caure algun roixat. És difícil, els mapes no ho indiquen. Però bé, aquesta possibilitat hi és, tenim la presència dels núvols. Ara hi havia algunes precipitacions cap a la Garrotxa... hi havia altres precipitacions que intentaven entrar per la zona del delta de l'Ebre. Això es va movent, es va gestant, i és coincidència, però podria acabar caient algun ruixat, que pràcticament el pluviòmetre ni el nota, però sí que avui divendres hi ha aquesta possibilitat. I ara ve el complicat, perquè hem estat mirant tots els mapes que sempre consultem, totes les previsions, i podríem dir que no hi ha cap que es mulli així d'una manera clara, o com a mínim n'hem trobat dos d'iguals a l'hora de poder consultar previsions. Però és que en un mapa et diuen dissabte al matí, l'altre et diuen dissabte a la tarda, l'altre et diuen diumenge al matí, l'altre et diuen diumenge a la tarda... Intentarem enganxar sempre la previsió que acostumem, amb un tant per cent elevat d'agafar per fer les previsions aquí a Ràdio d'Esvern, I el que hem vist, o com a mínim ens indiquen els mapes, és que demà dissabte tindrem un dia amb alguns núvols, però amb més sol que avui divendres, serà un matí de sol amb alguns núvols, i a la tarda es carregarà ràpidament el cel i podem tenir precipitacions. No a Sant Just, però sí que en comarques de l'interior de la Pla... de la Franja de Ponent, de zones del Pirineu, del Prepirineu. En aquestes zones fins i tot poden ser intenses les precipitacions i han acompanyat de tempesta i fins i tot algunes de Calabarsa. Però sembla que a Sant Jús parlaríem de sol amb alguns núvols i a la tarda aquests núvols podrien augmentar una miqueta, però no s'esperen precipitacions. Això és el que diuen avui els mapes. I de cara al diumenge, si haguéssim de pintar la previsió del diumenge, posaríem un sol, un núvol i pluja i a la tarda posaríem un núvol, una lluna, un núvol i la pluja, perquè és que podem tenir de tot en qualsevol moment. És una mica difícil de precisar, sí, però hi ha una certa estabilitat marcada diumenge. Poden tenir estones de sol, pot arribar un núvol, descarregar el que vulgui, tornar a passar, tornarem a tenir sol. Típic dia de primavera, típic dia mariable, on pots veure que tot just el terra està acabat de mullar i el sol ja està il·luminant aquest terra que està mullat. O sigui, són dies molt macos per fer fotos perquè sembla que tot estigui... net i preparat per les fotografies, els núvols també faran petxoca, i les temperatures amb aquesta variabilitat del cap de setmana, que ara hi ha un ruixat, ara fa una mica més de fresca al Pirineu, la tendència és que no pugin tant com aquests dies que han tingut més sol, sinó que baixaran una miqueta, però sempre parlem de valors que gairebé estan per sobre dels 20 graus, o sigui que quan parlem de baixades de temperatures ja al mes de maig tampoc no s'ha d'espantar ningú, perquè tampoc no parlem de fred, o sigui que parlem d'una miqueta més de frescor... la jaqueteta de mitja tarda, el jersellet, però tampoc no estem parlant. Res greu. No. A veure què passa aquest cap de setmana, el que jo recomano és si algú té activitats a l'aire lliure aquest cap de setmana, com és un servidor que en tinc una dissabte i un altre diumenge i que depenen molt de la precipitació, doncs anar seguint els diferents bolletins, anar seguint molt més de prop el temps, és complicat fer previsió de divendres pel cap de setmana, però demà dissabte al matí es podrà fer una previsió una mica més completa de tot el dia i de cara al diumenge, doncs, el mateix diumenge es podria fer una miqueta més de previsió. Poden variar els mapes, ja ho diem. O sigui, el que hem dit avui nosaltres ara amb aquesta previsió pot canviar demà dissabte en funció d'aquest centre de pressionari que ens està fent la guitza i que ens porta una mica a l'ocus a l'hora de fer previsions a llarg termini. Doncs estarem pendents. A veure quin cap de setmana variable ens espera. Aviam qui guanya. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Fins ara. Bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. 9 minuts i les 11 del matí. Escoltem ara aquest nou veí, nou veí dels Mishima, d'aquest últim àlbum que han tret, L'Amor Felici, que hi vam presentar al Teatre Llibre de Barcelona. I avui fan segona sessió. I és més que no bastem l'error de caldo. L'última vegada podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. Finalment tens por perquè has vist en mi la cara fosca de la jugada. Espero que sabràs entendre que no em creguis que era jo qui s'equivocava. No hi ha encara prou cançons per saber quan ni amb qui ni com. No hi ha encara prou cançons per saber si és veritat que sí. Podríem jugar al joc. Podríem jugar al joc. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cos. De no dir el que criden els ulls, no seguir el camí de les mans, no sentir el que proclama el cos, no obeir el que ens indica el cos. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Dona a dir el que criden els ulls, no seguia el camí de les mans, no sentia el que proclama el cos, no veia el que ens indica el cos. No veia el que ens indica el cos, no veia el que ens indica el cos. . . . . . 4 minuts i les 11 del matí. Acabem, doncs, aquesta primera hora del Just a la Fusta. D'aquí a no res, arribarem al punt ràdio de les 11, un moment en què connectem com ràdio, tot seguit també. Sentirem el butlletí informatiu dels Sánchez Notícies i tornarem a partir de les 11 i 10, en què parlarem de televisió, amb l'Alba Cunesa, les novetats televisives d'aquesta setmana. A més a més, també mirarem de parlar amb el director de l'Escola d'Arts Gràfiques, Antoni Algaró, que celebra aquest any el seu 25 aniversari i que dilluns ho comemora amb un acte especial. Tot plegat, doncs, d'aquí a poca estona, després de les notícies. Fins ara mateix. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century XXI La Rambla, al servei de la comunitat. Ja ho sé. Has perdido todo el interés que hayas podido tener. Y no es novedad la beta que me suele pasar. Si te acercas mucho a mí, así, así. ¿Por qué? tan predecible. Muitas veces no sé qué decir y me escondo tras de ti. Así, así. Hasta ser... Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La torç s'ha reduït en 2.500 persones a Catalunya durant el mes d'abril. Així ho asseguren les dades del Ministeri de Treball que s'han conegut aquest matí i que situen ara el nombre total de desocupats a Catalunya en 635.000 persones. Tot i el descens des del Sindicat Comissions Obreres a Catalunya, Cristina Faciabent, asseguren declaracions a Com Ràdio que les dades no corresponen a la realitat. Aquí hi ha una situació una mica anòmala, que és que no coincideix la caiguda de l'atur amb el nombre de contractes que s'han registrat. El nostre entendre, aquesta caiguda de les persones aturades no respon a que hagin trobat feina. sinó el fet que en molts casos són persones que han finalitzat les seves prestacions per atur, els seus subsidis per atur, i per tant no renova la demanda. Al conjunt d'Espanya l'atur s'ha reduït també, ho ha fet en 6.000 persones, tot i això l'any passat, quan la Setmana Santa també va caure en el mes d'abril, l'atur es va reduir aleshores en 64.000 persones. El Ministeri de l'Interior qualifica d'èxit total el dispositiu policial desplegat durant la cimera del Banc Central Europeu ahir a Barcelona. No va haver incidents ni tampoc detencions. Barcelona, Mont Carvajal, bon dia. Bon dia. El secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulló, ha qualificat d'èxit el desplegament policial per al BCE i ha assegurat satisfet que s'ha impedit que la ciutat fos un camp de mines. El Ministerio no ha coincidido en que no se podía tolerar que convirtiera a Barcelona en lo que realmente no es, en lo que la mayoría de los ciudadanos quieren, que es una ciudad de convivencia, pues estos sujetos que pretendían convertir a Barcelona en un auténtico campo de minas o en una batalla campal y en este caso no lo han conseguido. Ulló ha dit que el desplegament ha costat menys que un Barça a Madrid o menys que la vaga general i que sempre que se'ls torni a requerir, les policies estatals tornaran a venir a Barcelona perquè Catalunya és espanyà. Com Ràdio Barcelona. Tres persones han estat detingudes l'últim mes a Viladecans, al Bas Llobregat, per robar de nit presuntament a pagesos del municipi. Són les primeres detencions en cinc mesos per aquest delicte i arriben després de començar les patrulles conjuntes dels Mossos d'Esquadra i de la policia local. Ho ha explicat a Com Ràdio el sots inspector dels Mossos, Joan Pronera, que ha confirmat que continuaran les tasques conjuntes dels cossos policials. Nosaltres mantenim el dispositiu en aquesta intensitat alta fins que aminori la problemàtica. Per nosaltres és molt positiu, a part de les detencions, es reforça molt la presència policial i això fa que vagi a la baixa. El darrer detingut és un home que va ser arrestat dimarts a la nit infraganti per la policia local de Viladecans i l'acusen de robar a dos magatzems agrícoles d'aquesta localitat. El Rosarada, el Parc de Cervantes de Barcelona, és l'escenari de la dotzena edició del concurs internacional de roses noves. El certamen es fa fins diumenge i coincideix amb la temporada d'eclusió floral de les roses. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia, el Parc de Cervantes es converteix durant tres dies en espai de demostracions de gastronomies i d'art floral, tallers de roses i rosers, música en directe i a l'acció de les millors varietats de roses... A càrrec d'un jurat d'experts, el concurs internacional de roses noves de Barcelona es va crear l'any 2001 per impulsar la divulgació i projecció del rosarà fidel a la tradició rosarística de Barcelona que remunta a les primeres dècades del segle passat. Un espai reservat d'aquests jardins reuneix els rosers guardonats en cada edició de concurs que compta amb un gran reconeixement internacional. Som Ràdio Barcelona. Bon dia, us parla Joan Barberà. L'Espanyol de Mauricio Pochettino prepara amb intensitat i última els detalls de cara al derbi de demà contra el Barça que es disputarà el Camp Nou, mentre el conjunt blaurana que entrena Pep Guardiola farà la sessió preparatòria aquesta tarda. Aquest migdia hi haurà trobada d'entrenadors. A l'estadi del Camp Nou, Pep Guardiola i Mauricio Pochettino. Demà és el dia del comiat del tècnic de Sant Padó a l'estadi. Escoltem l'exjugador dels dos equips, Igor Korneyev, en declaracions a Com Ràdio. Estos son partidos muy picantes, ¿no? Y es igual cual equipo y donde está en clasificaciones. Siempre estos partidos son muy especiales, ¿no? Para afición, para jugadores... Demà serà un dia de festa, el club i l'afició preparen un gran homenatge a Pep Guardiola. En la plana poliesportiva destaquem que el Barça de bàsquet s'ha assegurat de manera matemàtica a la primera plaça a la fase regular de la Lliga CB després de la gran victòria contra el Real Madrid per 86 a 83. Els homes de Xavi i Pasqual van haver de suar, el conjunt blauranat va anar per darrere el marcador. 34 dels 40 minuts de l'enfrontament, però gràcies a Juan Carlos Navarro al final van aconseguir la victòria. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Finalment no hi haurà segona línia a l'escola Montserrat. Així ho ha confirmat el regidor d'Educació de Lluís Montfort, que també ha garantit que tots els nens i nenes de Sant Jusco desitgin podran anar a una escola pública del municipi. Recordem que en guany s'han presentat 124 sol·licituds per P3, una quinzena menys que l'any passat. Per tant, per arribar a tots els infants, quedarà a augmentar lleuserament la ràtio d'alguns alumnes, una solució que Montfort no l'acaba de satisfer del tot. El 18 de juny es faran públiques les llistes d'inscripcions i serà les hores quan les famílies podran consultar el centre assignat. La matrícula serà entre el 4 i el 8 de juny. I per cert, també comentar que a l'institut no hi ha hagut sorpreses i tothom que ho ha sol·licitat tindrà una plaça. A partir de dilluns i fins al 18 de maig es podrà fer la preinscripció per l'Escola Bressol Municipal Marrex. Els centres per nens i nenes entre 0 i 3 anys, un dels sectors de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. Pel que fa a l'Escola Bressol, el Regió d'Educació de Lluís Montfort acusa l'esanalitat de saltar-se l'acord de finançament a tres bandes entre les famílies, els municipis i el govern català. Segons aquest acord, la Conselleria d'Educació es comprometia a pagar 1.800 euros per plaça. Aquestes xifres ja es van reduir en 200 euros pel curs passat i pel que fa a aquest curs encara no se sap quina quantitat definitiva pagarà la Generalitat. De cara a l'any que ve, el govern català planteja aportar 1.000 euros per nen, un 40% menys. La dada encara no és segura, però fort assegura que l'augment per a les famílies serà mínim. Julio Txoa i Francesc Riera parlaran avui de les mines de Collserola dins del cicle sobre l'aigua com a font de riquesa. Al voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just, tot i que actualment gairebé no s'aprofita l'aigua que recullen. El seu valor arqueològic és molt elevat. Julio Txoa ha desvetllat l'origen de les mines de Collserola que daten de finals del segle XVIII. Amb la xerrada també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la salvaguarda de les mines, Julio Txoa Pina, que constitueixen un gran patrimoni pel municipi i cal fer-ne una redescoberta, catalogació i preservació. La xerrada serà aquest vespre a les 8 al local de la CEAS, que és l'entitat que vol organitzar. Doncs aquesta ha estat tota la informació per ara. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 minuts amb un nou butlletí horari i a partir de les 1 i 5 als Sant Just Notícies edició migdia. També podeu seguir informats a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i també a través de les nostres xerxes socials Facebook i Twitter i, com ja sabeu, des de la setmana passada, a través de les aplicacions per estar al corrent de totes les notícies de Sant Just per Android i iPhone. Fins aleshores, que passin un molt bon dia. M'aturen els Mossos i em treuen tres punts Pugem a un taxi i ens vol estafar, però m'és igual. Avui estic de bon humor. Ja som a casa i escoltem the cue la cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les sis del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles i falents. Fins demà! It's been a hard night's day And I've been drinking like a sponge It's been a hard night's day We should be sleeping like ghosts But when I get home to you Tell me, baby, what we're gonna do That make us feel alright Estirando aquí I no vull dormir Finques d'Esvern Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I al telèfon, 93 473 28 97. 93 473 28 97 Finques d'Esvern Administradors Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal Un espai per gaudir, per descansar, per investigar per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The hill of the leaves. Every afternoon from 5 to 7. A radio does burn. Un moment senyor Marito. Què fa? Vostè m'ha dit que volia ser com internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Ràdio d'Esvern, 98.1 FM. Ràdio d'Esvern, 98.1 FM. Just a la fusta. Passen 17 minuts de les 11. A aquesta hora parlem d'educació, perquè justament aquest any l'Escola de les Gràfiques Antoni Algaró està d'aniversari, en fa 25... I dilluns ho comemora amb un acte important on hi haurà personalitats destacades com és el president de la Generalitat Artur Mas o també la consellera d'Educació, Irene Arrigau. Per això a aquesta hora parlem amb Joan Creus, el director de l'Escola Desgràfiques d'Antoni Alcaró. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. 25 anys, que és un número d'aquests rodons que suposo que, a més a més, en el temps actual d'educació fa il·lusió de celebrar. Doncs sí, com bé dius, celebrar 25 anys no és gens fàcil, significa l'esforç i dedicació de molta gent i afortunadament podrem celebrar-ho amb les màximes autoritats del nostre país, amb el president Mas, amb la consellera Rigau i també amb l'alcalde de Sant Just i representants de la patronal, el nostre president, el president de la COE, i altres representants patronals que també, gràcies a ells i a l'esforç de moltes empreses i empresaris, hem pogut tirar endavant amb energia. Justament el fet que vinguin en aquesta comemoració persones, representants del món de l'empresa, m'imagino que dóna sentit el fet que l'Escola de les Gràfiques s'enfoca molt cap a un món professional. Doncs totalment. De fet, l'objectiu de l'escola des de la seva fundació, el somni que tenien... Aquella junta directiva ja fa més de 25 anys, quan van començar a projectar aquesta escola, era la d'incidir en això, la millora professional, en la millora de les capacitats professionals de la gent que ja estava al sector i la de formar gent perquè pogués anar renovant professionalment el sector i aquests objectius són amb els que treballem encara avui. M'imagino que vostè no estava en aquesta junta directiva actual inicial, perdó, inicial, que ha canviat de l'actual, però no sé si al llarg de tot aquest temps, d'alguna manera, quines són les coses que més han canviat? De fet, els canvis més importants s'han produït a nivell tecnològic. El que es treballava fa 25 anys en el món de la indústria gràfica, evidentment que, per exemple, en el cas de la fotocomposició, es treballaven moltes qüestions mecàniques, moltes qüestions que s'havien de tocar físicament, i avui en dia la majoria de processos de preimpressió, per no dir la totalitat, es fan a nivell digital. Amb un IMAG, amb el paquet Adobe, amb software d'Apple es poden fer qualsevol dels processos de preimpressió. I el tipus d'alumnes durant tot aquest temps també ha anat variant el tipus de perfil o més o menys es manté un alumnat concret? No, els perfils, evidentment, van en funció també de com arriben, sobretot quan parlem de formació professional inicial, de com ens arriben de l'etapa de l'ALOXE, en aquest cas, de la part de l'ESO. Evidentment que hem notat canvis en aquests darrers anys, sobretot el sistema de l'ALOXE el que ha fet és incidir molt en com els alumnes cercen la informació... s'ha adaptat bastant els continguts als alumnes, però sí que notem també que a vegades els hi ha mancat alguna qüestió més relativa a l'estudi, a l'esforç de memòria a l'hora de treballar, però és un aspecte que s'escapa als centres de formació professional i que és una qüestió que ven allà des de la primària o la secundària. Exacte, que també passa segurament en altres tipus de centres. com a escola, com a escola d'Antoni Algaró, no sé si se senten ben valorats. Sí, home, afortunadament l'escola Algaró és centre de referència nacional a tot l'estat, per tant, des de l'administració, ja sigui a nivell de Catalunya com a nivell de l'estat, tenim el reconeixement i el suport, i al llarg d'aquests 25 anys d'història l'hem rebut. De fet, aquí ens comentava el regidor d'Educació i Lluís Monfort que molts professionals de les gràfiques fan cursos de reciclatge aquí a l'escola d'Antoni Algaró. Correcte, nosaltres treballem totes les línies de formació dins de la indústria gràfica, fem els cicles formatius tant de grau mitjà com de superior, fem formació ocupacional per tota aquella gent que està a l'atur i vol inserir-se en el món gràfic, i una part important, com comentava el regidor, és la part de formació contínua, és l'especialització, el... els processos dins del sector, innovació i totes aquestes qüestions també les treballem. Actualment quants alumnes hi ha més o menys a l'escola Antoni de Garó? Nosaltres tenim una mitjana d'uns entre 1.500 i 2.500 alumnes l'any. Això significa que al llarg d'aquests 25 anys d'història tenim registrats més de 60.000 alumnes. Déu-n'hi-do, és una xifra important. I no sé si de cara als propers anys, amb tots els canvis que estan a vent a nivell general, no només en el món educatiu, com es veu el futur des de l'Escola de les Gràfiques, Antoni Algaró? El futur s'ha de mirar amb optimisme, i més en aquesta situació. És difícil treballar amb qüestions relatives a la formació i a l'educació si no tenim el davant un panorama que permeti desenvolupar després el que s'ha anat estudiant quan s'ha fet un programa formatiu. Per tant, nosaltres la visió que tenim, més enllà que evidentment estem passant una situació molt complicada en tots els sectors i en tota la societat, i diria a tot el món, s'ha de treballar amb el plantejament que tard o d'hora sortirem d'aquesta situació i que necessitats de treball i de millora en la productivitat o en tots els processos sempre és necessària. De fet, en el sector de les arts gràfiques, no sé com està vivint l'actualitat, si s'està trampejant millor que altres sectors o si és un sector que va bé. No, de fet, el sector gràfic... té molts reptes per endavant i el que s'està treballant els últims anys és, evidentment, entrar en àrees que s'estan desenvolupant, el tema de la multimèdia, el tema de les comunicacions, són qüestions que abans probablement des de la indústria gràfica clàssica no es treballaven i que d'uns anys en sa s'està incidint molt. D'alguna manera el límit el posa imatge i so, d'alguna manera qualsevol qüestió que es pugui integrar dins d'un portal multimèdia o... de comunicació s'està portant a terme ja des de les indústries gràfiques. Per tant, m'imagino que la renovació tecnològica és clau en tota aquesta modernització. Sens dubte. Deixar de banda dispositius com l'iPad o qualsevol tablet o qualsevol eina de comunicació que tingui elements gràfics, doncs, vaja, seria un error i ja fa anys que s'està treballant en aquesta línia, també. A més a més, m'imagino que les inscripcions pel que fa a grau superior deuen estar en marxa. De fet, ara, durant el mes de maig, es posen a partir del 14 de maig sobre la prescripció de grau mitjà i uns dies després comença el de superior. O sigui que durant aquest mes estaran obertes les inscripcions oficials. Doncs aquest any se celebra aquest 25è aniversari de l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró i aquest dilluns es fa aquest acte de commemoració on hi existiran, com dèiem, diferents responsables del món de l'empresa, també l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà, el regidor d'Educació i la consellera d'Educació, més a més del president de la Generalitat de Turmàs. Una bona manera de celebrar aquests 25 anys de l'Escola de les Gràfiques Antoni Algaró. Avui hem parlat amb Joan Creus, el seu director. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, molta sort. Molt bé, gràcies. Adéu, bon dia. 98.1 Fins demà! Oh, I said I could rise From the harness of our gold Here come the tears Fins demà! Fins demà! Bona nit Fins demà! Love is sold from what I've heard But my heart's learned to kill Oh mine has learned to kill Bona nit. Just a la fusta. Ho vam anunciar dimecres. Avui i aquesta setmana hem fet un petit canvi i a aquesta hora, que és normalment quan sentim els seus aliats parlant de conflictes internacionals, com que ja el vam tenir a dimecres, doncs hem fet el canvi i avui parlem de televisió amb l'Alba Cunesa. Bon dia, Alba. Bon dia, Carme. Per on comencem? Doncs mira, comencem. Suposo que heu sentit els diversos moviments que hi ha hagut en les últimes setmanes pel que fa a nous directius, en aquest cas a Televisió de Catalunya, a TV3. Eugeni Sellent ha substituït Mònica Terribas com a director de TV3. Ha assegurat que intentarà optimitzar recursos per continuar defensant el model d'aquesta cadena, mentre que, per la seva banda, Terribas ha agraït els bons resultats que s'han aconseguit durant el seu mandat, malgrat la disminució de recursos. El nou director de TV3 ha estat gerent del grup d'emissores de Catalunya Ràdio, director també de l'empresa del grup Godó, que gestiona les emissores RAC1 i RAC105, i president de l'Associació Catalana de Ràdio. Doncs és un canvi que segurament amargarà també les noves línies de la casa. Exacte. Hem de tenir en compte que hi ha hagut aquesta substitució, suposo, per entendre els canvis que hi pugui haver en els propers mesos i anys. Encara ens quedem a TV3 per la següent notícia, que fa referència a la sèrie Gran Nord, una sèrie que arriba aquest dilluns 7 de maig a TV3, protagonitzada per Aina Clotet, que farà el paper d'una inspectora dels Mossos d'Esquadra que comet un error per voler ser perfecta i això provoca que la degradin, segons els seus superiors, enviant un poblet del Pallars on tenen la seva pròpia democràcia. S'organitzen d'una forma molt particular a la qual ell està, evidentment, d'acostumar. Doncs una sèrie que a mi em fa ganes de veure-la. Tinc ganes de veure... No sé si m'anirà bé potser el dia concret en què la fan, però crec que és d'aquestes que, si més no, li donaré una oportunitat digital. No sé si a tu també et crida l'atenció. Sí, la veritat és que és un toc còmic que potser no veiem gaire sovint i, per tant, no en serà bo... de comprovar si més no, com ho enfoquen tot plegat. Sí que ens seran més acostumats a fer series potser en pobles, recordem l'últim triomfament del Pla, però amb aquest punt de vista potser més còmic que no pas dramàtic, doncs sí que vindria a ser una novetat i per tant crec que és una bona... una bona cosa de comprovar aquest dilluns i, si vols, dimecres, aviam si l'hem vista, ja en podem parlar. A veure, perfecte. Ja tenim uns veus. Sí, de dilluns a dilluns, però tirem una mica enrere, perquè dilluns passat va arrencar el rodatge d'una TV-movie, Guernica, bajo las bombas, protagonitzada pel germà d'Eina Clotet, Marc Clotet, que s'emetrà a la tardor a Euskal Televista, la televisió basca, i que a continuació també es podrà veure en algunes cadenes autonòmiques que recolzen aquest projecte, entre les quals es troba també BB-3. Guernica bajo las bombas és una TV-movie, dèiem, que ha narrat diverses històries, algunes de persones reals i altres de personatges de ficció, però totes elles relacionades amb el bombardeig aèri que va assolar la ciutat basca de Guernica l'any 1977. Doncs també pot ser una bona opció televisiva per veure. De moment encara està rodant, però bé, ens l'apuntem. Més coses, Alba. Doncs parlem ara de les audiències d'aquest mes d'abril i tenim una sorpresa en el sentit que no podem parlar d'un líder absolut sinó de co-líders. En aquest cas són Telecinco i la U de Televisió Espanyola, les cadenes que co-lideren aquest mes d'abril amb un 13% de quota de pantalla de mitjana. I doncs quines han estat les emissions més vistes pel que fa a Telecinco, els partits de l'Europa League i la sèrie Aida, pel que fa a la U de Televisió Espanyola a la Lliga de Campions Pel que fa Antena 3, que seria la que se situaria en tercera posició, però que baixa a dos dècimes, trobem que les seves emissions més vistes són la Fórmula 1 i la nova sèrie que ha estrenat, protagonitzada per Benenrueda, l'1, el Misterio de Calenda, que també està funcionant prou bé, i la que també baixa és TV3, baixa a tres dècimes, però continua liderant a Catalunya. Pel que fa 4 i la sexta, baixen també 5 i 3 dècimes respectivament, I en el cas de 4, doncs, alguns dels programes més vistos són House i Hermano Mayor, i en el cas de la 6a, el futbol de Lliga i el programa Salvados del Jordi Égole. Un programa també que augmenta, no para d'augmentar, no? Vull dir que és una d'aquestes, no sorpreses, sinó consolidació d'aquesta cadena. Sí, un seguidor Fidel, sí, sí. Exacte. I què fem ara? Doncs posem a un programa d'un d'aquests líders, que és Telecinco, el seu programa La Nòria... que desapareix temporalment i des d'aquest dissabte ha cedit el seu espai a una versió ampliada de El Gran Debate, el programa que una mica es deia que havien creat després de la problemàtica que hi va haver amb els anunciants de la Nòria perquè fos realment una continuació. Els presentadors són els mateixos, Jordi González i Sandra Berneda, i la cadena ha assegurat que fan aquest canvi perquè en el moment polític i social que ens trobem, doncs, és necessari que hi hagi aquest fòrum d'anàlisi i d'opinió sobre els diferents àmbits que ens preocupen els espectadors. Sí, sí, no, no, suposo que... No sé si necessari o què, però diguem que és inevitable, no, segurament? Sí, tant. Que se n'acabi parlant pertot arreu. Digues, més coses. Doncs, pel que fa... Telecinco ja va aprovar aquesta versió extesa del Gran Nevat dissabte 21 d'abril, i la veritat és que això va millorar els resultats de la setmana anterior, amb una audiència al voltant del 13,6% de quota de pantalla, i han decidit, com dèiem, substituir a la Nòria, que no podem deixar de recordar que ja portava més de 4 anys d'emissió, 245 programes, i que sempre havia estat oferta líder en aquesta franja dels dissabtes de la nit. Per tant, Ender Radio No és un programa també molt consolidat, com comentaves respecte a Salvados, però en una altra línia, evidentment. En un altre públic consolidat, segurament. Què més? Parlem encara de Telecinco, que ha estrenat un altre programa, un magazín, en aquest cas, que es titula Secretos i mentides. No és ben bé un magazín, seria més aviat Un reality ficcionat. És una cosa estranya perquè és una recreació guionitzada d'històries reals interpretades per actors. És la primera vegada que les pantalles de l'Estat acullen un format d'aquestes característiques, encara que alguns programes sí que han utilitzat aquest element, com per exemple de Buena Ley, que també és a Telecinco, recreant judicis amb actors no professionals. Doncs en aquest cas el programa Secretos i Mentires ho fa respecte a conflictes personals i familiars, com per exemple el d'un home que té dues famílies, doncs això és recreat de forma guionitzada per actors. Val. Doncs no sé com... Exacte, una cosa en un nou format també, veurem com se'n surt. A les 4 de la tarda de dissabte. Doncs veurem quin resultat té tot plegat, si agrada i si convenç. Més coses... Respecte a l'Hospital Central, una de les sèries més llargues de la televisió, amb 12 anys d'emissió, s'ha pregut estrenar la seva temporada número 20 durant la primera quinzena d'aquest mes de març. En realitat, Cadena i productora havien tancat la sèrie amb el seu capítol 283, en el qual van aconseguir que actors emblemàtics de les diferents temporades apareguessin per acomiadar-se, però després dels fracassos de les últimes apostes de ficció que ha fet Telecinco, han decidit reobrir Hospital Central. Si l'audiència respongués bé, fins i tot hi podria haver una temporada número 21, en la qual la cadena ha dit que si s'arriba a fer, doncs renovarà completament els escenaris de l'hospital. Doncs, curiós, segurament. Vull dir que fa gràcia. És una d'aquestes sèries que hi havia seguit bastant i aquestes notícies sempre criden atenció. Sí, la veritat és que quan ja l'has acomiadat, suposo que pels seguidors... Una mica espanyol, sí. Sí, reenganxar-se, però vaja, sí, estaven molt aficionats segur que continuant per veure, si més no, com es fa aquest trànsit entre el que ja semblava acabat i una nova continuació, no? Exacte. Passem ara de Tele 5 a 4, que ha acomiadat Hermano Mayor, aquest programa que encara en l'últim mes l'emissió, que és l'abril, ha aconseguit molts èxits, com dèiem, és un dels més vistos de la cadena. De moment, amb aquesta quarta temporada, aquesta última que va metre, no arriba als espectaculars resultats de la primera. però sí que supera la segona i la tercera edició. No serà l'última temporada, han dit, des de la cadena, però sí l'última amb el mateix presentador, que ja ho vam comentar fa uns mesos, marxar a la competència, marxar al sexe. Doncs és una altra de les novetats. I de moment el programa... Deixa pas aquesta nit a un altre reality que es diu Me Canvio de Família, que també va per la quarta temporada. És un reality en què dues dones s'intercanvien les famílies. Durant la primera setmana que viuen amb la nova família han de seguir les normes que l'altra mare els ha deixat escrites i durant la segona setmana han d'imposar les normes per la seva família que suposadament són molt diferents de les que la família a la qual arriben està acostumada. El reality és que a mi no deixen de sorprendre'm, sempre la gent com s'inventa cada argument. Ja t'entenc. No sé, curiós, curiós. Ara de 4 passem a la 1, que estrenarà aquest dijous a i dilluns 7 de maig, el concurs Conoces Espanya, presentat per Ramon García, que ja sabem que és un expert en aquest format, amb experiències com Que apostamos y el Grand Prix, que són mítiques de la televisió, i és una adaptació d'un format francès, en el que els concursants han de respondre preguntes, evidentment, sobre l'estat espanyol, ja sigui de geografia, de gastronomia, de temàtica diversa, i l'objectiu és aconseguir un premi de 4.000 euros diaris. Doncs... No està malament. No, exacte, és un bon incentiu. Molt bé, doncs no sé si tenim més apunts encara aquesta setmana. Podem acabar parlant de la polèmica retransmissió dels Premis Max de Teatre a les dos de Televisió Espanyola. Van tallar els discursos de tres guardonats que sembla ser que donaven la seva opinió sobre les retallades del govern central en l'àmbit de la cultura i en aquell moment en què som parlant ells la missió va patir una sobtada aturada, fet que va provocar que les xarxes socials i en altres àmbits s'hagi criticat de censura aquesta aturada. La visió espanyola ha dit que el que ha passat és que la gala s'ha allargat 40 minuts sobre l'horari previst i que per això van haver de tallar la part final i han assegurat que està disponible íntegrament al web de la corporació. Aquests temes també dels falsos directes que compliquen una mica també la credibilitat o la reacció del públic, sempre és inesperada. Sí, mai saps si ho fa, que també no realment ha estat per una qüestió de durada, però vaja, ja veurem si continua o ha estat una polèmica simplement d'aquell dia. Molt bé, Alba, doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs per qüestions televisives. Tornem a parlar la setmana que ve, moltes més coses. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Va arribar el tiet amb la neva llarga, els avis feien dinar especials. i eren distretes, però era difícil veure's del cap el fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de les senyores que es pronsejaven i els cotxes apagats. Fins que avorrim d'aquell espectacle va venir el Xavi i era més. Deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matacs, que això és canet, que això el que vol és un bon joc de nas. I seriós tan bo és insistir, com saber-se retirar i no ser l'Ignasi, però en el meu cas, reconèixer que em va fer mal. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Però no hi ha tant temps per perdre. I tant d'hora només queda una veritat. El boomerang. Estem escoltant just a la fusta. 12 minuts i les 12 de la migdia, després de parlar de televisió, és un moment de parlar de qüestions culturals. I comencem parlant de Jaume Cabré, que guanya el Premi de Narrativa amb Mari Àngels Anglada, el jurat de Guardonat Jo Confesso, i la destaca com una novel·la de novel·les que constitueix, segons han dit, un magne tapís dels valors i contravalors de la turmentada història europea. Ha estat, doncs, l'obra guanyadora de la novena edició d'aquest Premi de Narrativa Mari Àngels Anglada, dotat amb 3.000 euros, i és un guardó que promou l'Institut Ramon Montaner de Figueres amb la voluntat de contribuir al foment de la literatura catalana, també reformant la projecció cívica i cultural d'aquest institut i enaltir la memòria de l'escriptora d'Àngels Anglada, que és la que porta, dona nom a aquest guardó. El jurat, doncs, ha triat aquesta novel·la, aquest jo confesso, altres guanyadors dels últims anys, per exemple, tenim a Sergi Pàmies l'any 2010, Mario Escarol amb l'home dels pijames de seda, també tenim a Quim Monzó amb mil cretins, ara fa quatre anys, o altres autos catalans com Imma Monçó, amb un home de paraula l'any 2007. Aquests són alguns dels guardonats amb aquest premi que aquest any s'han dut, ja ho acabaré, per la novel·la Jo Confesso. Més qüestions. Estem en plens dies del Saló del Còmic. El conseller de Cultura, en aquest sentit, Ferran Mascarell, ha dit que veu necessari redefinir el Museu del Còmic abans de parlar de finançament. El museu s'ubicarà en unes antigues naus de Badalona i està previst que s'inauguri el 2014. Mascarell creu que cal redefinir el futur Museu del Còmic i la Il·lustració perquè doni cabuda també a altres àmbits del sector audiovisual abans de parlar del finançament i de les administracions o entitats privades que hi participaran. Mascarell ha aprofitat la inauguració del Saló del Còmic de Barcelona ahir per assegurar que al museu s'ubicaran les antigues naus de Badalona on en aquests moments es troba redefinint, per tant, el seu projecte perquè tingui èxit tant del punt de vista de contingut com també de la manera de gestionar-lo. També ha parlat de calendari, ahir va parlar de calendari Ferran Mascarell i va assegurar que el 2014 el projecte estarà prou dinamitzat, tot i que no va voler concretar si estaria acabat. Però sí que estaria amb un grau de desplegament, segons va dir, important. I un últim punt cultural, una exposició retrospectiva de Joan Miró al Caixa Fòrum. Es podrà veure al Caixa Fòrum de Madrid, però, el 2014. Van signar fa un parell de dies la Fundació Joan Miró i l'Obre Social La Caixa, un conveni per portar les obres del pintor Joan Miró a Madrid, en aquesta exposició que es podrà veure d'aquí un parell d'anys a Madrid. Ara recordem que també està en marxa una exposició molt important del pintor a Nova York. Just a la fusta. I encara un punt més. Fa uns dies parlàvem del crit de Munts que s'havia subestat per més de 90 milions d'euros. Parlem ara d'una aquarel·la de Cezanne que no ha estat per una xifra tan desorbitada, però que també, Déu-n'hi-do, una aquarel·la de Cezanne que s'ha venut per 13 milions d'euros. La Casa Cristis també ha subestat d'altres quadres, com de Matisse, Picasso o Monet. És la mateixa casa que ha subestat aquest crit de Munts. però que en el cas de Cezanne, doncs, s'ha venut aquests jugadors de cartes per 12, més de 12 gairebé 13 milions d'euros. Una obra desapareguda des de l'any 53 i que s'havia trobat entre les propietats d'un col·leccionista de Texas aquest mateix any. L'obra, doncs, es veu que, a més a més, marca un punt important en la carrera de Cezanne perquè ensenya el procés artístic que seguia per posicionar els seus personatges que després faria servir en les seves obres mestres. I acabem aquest repàs de qüestions culturals parlant de teatre. Parlem de la seca, l'espai brossa, que es transforma aquests dies en una petita ermita per una missa pagesa. S'escenifica el poemari de Dolors Miquel i el que es fa és convidar el públic a seure, també a cantar salms i atenció a compartir un conill a la farigola. Aquesta transformació serà entre els dies 10 i 20 de maig, en una mena d'ermita, on s'oferirà l'espectacle Missa Pagesa, al mateix espai Brossa, a partir d'aquest poemari que dèiem de l'escriptora Dolors Miquel, que està escrit com una missa laica, que vol ser un cant a la vida i a la naturalesa. El director del muntatge ha estat Xavier Jiménez Casas, que ha explicat que l'obra és la sanificació... del llibre de Miquel, conserva la seva estructura amb dos actors a l'escenari, com són Pau Bou i Maite Besora, que reciten el text a l'hora que cuinen un conill i conviden el públic, atenció, a participar d'aquest muntatge. Per tant, la idea a l'escenari, per exemple, hi ha una taula de casa de pagès amb un fogó elèctric, al costat del qual hi ha diverses verdures, un conill, un porró de vi, també algunes copes. Ha indicat el director que es tracta de la parella d'una missa, però no es planteja... O sigui, es planteja seguir una mena de ritual amb poemes que tenen molta força a aquest can a la vida que dèiem i a la naturalesa. I al públic directament el faran seure, com dèiem, cantar salms també i menjar al final aquest conill a la farigola que s'anirà preparant durant la representació. Per tant, força curiós perquè, a més a més, de fons es potrà escoltar la música dels Smith des d'un vell ràdio casset. 5 minuts i les 12 del matí, ja que parlàvem dels Smith, escoltem aquest tema que es diu There is a light that never goes out. Take me out tonight Where there's music and you're speaking in the young of my life I never, never want to go home Because I haven't got one anymore Take me down to my waist Because I want to see people and I want to see lies Bona nit. Fins demà! I thought, oh God, my chance has come at last But then a strange fear gripped me and I just couldn't ask No, no, no, no, no. Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Com Ràdio, notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Satisfacció del govern català per la rebaixa del nombre d'aturats que s'ha conegut aquest matí. L'abril s'ha tancat amb 2.500 persones menys sense feina a Catalunya. El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, destaca que és el segon més consecutiu amb rebaixa de persones de l'atura a Catalunya. Ràdio L'Hospitalet, Montse Quinyonero, bon dia. Bon dia. Dins el mar de la trobada organitzada pel fòrum empresarial de l'Hospitalet i el Baix Obregat a l'hotel Porta Fira, el conseller d'Economia i Empresa, Francesc Xavier Mena, S'ha felicitat per la disminució del nombre de desocupats a Catalunya durant el mes d'abril i que s'han donat a conèixer aquest matí. Reduït les persones registrades a les oficines de treball a Catalunya. amb 2.500 persones menys. Per tant, és una bona notícia que ja s'afegeix a les 3.500, que també es va reduir l'atur registrat el mes de març passat, però en tot cas aquesta és una lluita llarga, és una lluita que exigeix perseverança i que ben segur que tots plegats la guanyarem. Pel que fa al projecte Eurovegas, el conseller de Presa i Ocupació ha assegurat que en pocs dies hi haurà una resposta definitiva per part del grup financer nord-americà i que tant Madrid com Catalunya tenen les mateixes possibilitats. Ràdio l'Hospitalet per a Com Ràdio. El conjunt d'Espanya, l'atur també ha baixat el mes d'abril, tot i que és la baixada més petita registrada en un mes d'abril des de l'any 2006. L'atur s'ha disminuït en 6.600 persones. Continua el Consell de Ministres que es preveu que estudiï la liberalització de serveis en el sector dels transports i les infraestructures. Això vol dir que el gabinet de Mariano Rajoy estudia obrir la porta al capital privat a Renfa, per exemple, o a ENA, l'ensgestor dels aeroports espanyols. El president del govern, Mariano Rajoy, ja va avançar que cada divendres hi hauria noves reformes per avançar en el camí de la reducció del dèficit públic. La Generalitat Valenciana ha fet una emissió de deute públic a un interès del 7%, segons han informat fons de la Conselleria d'Economia aquest matí. L'emissió té com a objectiu refinançar un crèdit de 500 milions d'euros que l'executiu valencià tenia amb una entitat en bancaja. El pagaré vencia avui i amb aquesta emissió l'executiu de la comunitat valenciana aconsegueix 6 mesos més per tornar al deute de 500 milions d'euros i els interessos que haurà de generar, 17 milions i mig d'euros més. La jutgessa ha decretat llibertat sota fiança per als 3 joves empresonats pels aldarulls del dia de la vaga general. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un dels joves haurà de pagar 3.000 euros per sortir de la presó i els altres 2, 6.000 euros cadascun d'ells. A més, com a mesura cautelar, els tres nois s'hauran de presentar als jutjats els dies 1 i 15 de cada mes. Per cert que aquest matí el Ministeri de l'Interior ha fet també balans de l'operatiu de seguretat desplegat a la ciutat de Barcelona per la cimera del Banc Central Europeu que es va fer ahir. Aseguren que ha estat un èxit i que no es van produir ni incidents ni detinguts. El secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulló, ha destacat que el dispositiu ha evitat que Barcelona es convertís en la capital dels aldarulls. El Versus Teatre de Barcelona presenta a partir d'avui The Lonesome West, una obra adaptada d'un best-seller irlandès sobre els rols familiars en un poble rural. La directora, Pepa Fluvià, destaca l'atenció que es crea a l'escenari per a les situacions violentes que plantegen uns personatges impulsius. Em va impactar l'autor, sobretot, perquè feia un retrat molt realista. i molt cruel també d'unes relacions familiars que es poden donar en llocs molt tancats, molt hostils, i si a sobre li sumes un caràcter com a l'irlandès, tens un còctel de reaccions extremes que provoquen molt. De l'Onsam West estarà en cartell des d'avui i fins a l'1 de juliol al Versus Teatre de Barcelona. Com Ràdio Esports Bon dia, us parla Joan Barberà. A tres quarts de dues del migdia, trobada d'entrenadors a l'estadi del Camp Nou, previ al partit de demà entre el Barça i l'Espanyol. Pep Guardiola, per part del conjunt Blaurana, i Mauricio Pochettino, tècnic dels espanyolistes, es veuran les cares en una jornada especial per al de Sant Padó, que demà s'acomiada del Camp Nou com a tècnic del Futbol Club Barcelona. El club i l'afició li estan preparant un gran homenatge per demà la nit. Pel que fa als entrenaments, els blanc i blaus entrenen en aquests moments a porta tancada i els blauranes ho faran a la tarda per part del Barça. Xavi i Piqué continuen sent dubtes. Escoltem l'exfutbolista dels dos equips, Igor Kornejev, en declaracions a la Com. Estos son partidos muy picantes, ¿no? Y es igual cual equipo y donde está en clasificaciones siempre... Estos partidos son muy especiales para afición, para jugadores, para todo el mundo. El Barça espanyol demà a partir de les 9 de la nit a l'estadi del Camp Nou. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Finalment no hi haurà segona línia a l'escola Montserrat. Així ho ha confirmat el regidor d'Educació Lluís Montfort, que també ha garantit que tots els nens i nenes de Sant Jusco desitgin podran anar a una escola pública del municipi. Recordem que en guany s'han presentat 124 sol·licituds per P3. una quinzena menys que l'any passat. Per arribar a tots els infants, caldrà augmentar lleugerament la ràtio d'alguns grups. Montfort no s'ha mostrat del tot satisfet amb aquesta solució. El 18 de maig es faran públiques les llistes d'inscripcions. Seran les hores quan les famílies podran consultar el centre signat. La matrícula serà entre el 4 i el 8 de juny. I per cert que a l'Institut no hi ha hagut sorpreses i tothom que ho ha sol·licitat tindrà una plaça. A partir de dilluns i fins al 18 de maig es podrà fer la preinscripció per l'escola Bressol Municipal Marrex. És el centre per nens i nenes entre 0 i 3 anys, un dels sectors de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. Unes retallades que també s'han defensat des del govern espanyol, que fa poc menys preava aquesta etapa escolar. El regidor d'Educació, Lluís Monfort, acusa la Generalitat de saltar-se l'acord de finançament a tres bandes entre les famílies, els municipis i el govern català. Segons aquest acord, la Conselleria d'Educació es comprometia a pagar 1.800 euros per plaça. Aquesta xifra ja es va reduint 200 euros pel curs passat i pel que fa a aquest curs encara no se sap quina quantitat definitiva pagarà la Generalitat. De cara a l'any que ve, el govern català planteja aportar 1.000 euros per nen, un 40% menys. La dada encara no és segura, però Monfort assegura que l'augment per les famílies serà mínim. I el centre d'estudi Sant Justencs organitza demà una sortida per conèixer els indrets més destacats de la guerra del francès al municipi. Sant Just va tenir un paper estratègic en el conflicte bélic, tal com ha explicat Julio Ochoa del centre d'estudi Sant Justencs. Des de la zona on avui se situa la carretera a Reial van dirigir-se diversos atacs a la Barcelona ocupada pels francesos. L'itenergia començarà a l'església de Sant Just a les 9 del matí i arribarà al límit amb esplugues. L'excursió combinarà trams a peu i en tramvia. Doncs aquesta està tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts amb el Sant Just Notícies Edició Migdia i també podeu seguir informats a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com, així també a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. I com ja sabeu, des de la setmana passada també podeu estar informats de totes les novetats de Sant Just a través de les noves aplicacions per Android i iPhone de la ràdio. Doncs fins la 1 i 5 minuts, que passin un molt bon dia. Quan jo n'era petitet Que festejava i presumia Es perdenya blanca al peu I mocador a la falsia. Adeu, clavell morenet. Adeu, estrella del dia. Adeu, clavell morenet. Adeu, estrella del dia. Ja, crec que ja en sóc grandet. que m'he tirat a mala vida. M'he de matar i robar un pis de cada dia. Sous-titrage Société Radio-Canada Bona nit. Bona nit. i quan n'he tingut prou diners he robat també una nina l'he robat amb falsedat dient-li que que mi casaria adéu clavell morenet adéu estrella del dia adéu Fins demà! Doncs la justícia m'agafa I en presó fosca em duia Que la justícia m'agafa I em farà Ai, mareta, que em farà pagar amb la vida Adeu, clavell morenet Adeu, estrella del dia Adéu clavell moranet, adéu estrella del dia. Adéu clavell moranet, adéu estrella del dia. Adéu clavell moranet, adéu estrella del dia. Adéu clavell moranet, 98.1. Un moment ara per parlar de música i de concerts, per parlar dels concerts previstos per aquest cap de setmana. Per això saludem l'Adrià Calvo. Bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. I avui comencem amb un grup que té un públic bastant divers. No sé si tu ets fan, no ets fan... Soc fan d'aquelles cançons de Pastora, que estem parlant de Pastora, que es queden en el subconscient de tant sentir-les. Però em costa molt els seus nous CDs, la seva primera. Tenim als Pastora. Sí. Una proposta diferent per això, no?, en aquest últim disc. Bé, diferent, diferent. Jo crec que és una mica el que havíem fet fins ara. El que passa és que incorporant el català en el primer senzill, almenys el nou disc que presentaran es diu Una altra galàxia, i el primer senzill és en català. La resta del disc, però, és en castellà. L'has entès el primer senzill? Sí. T'ha agradat? No massa. A mi no massa. El que passa és que és el que hem fet sempre. No crec que difereixi molt, no? Però algú que com a català fan és estrany. Sona... Vull dir, l'accent d'ella no és gaire català i llavors queda una mica forçat tenint en compte que la resta són totes en castellà, vull dir que el trobo un altre ganxo potser, però no sé si algú la treurà més perquè canti en català. Potser es volien apuntar una mica al tanto. Segurament. Que sempre diem, la nova fornada de pop català. Provem-ho, no? Sí, bueno, no sé, per provar que no quedi. De totes maneres, sí que tenen altres discs d'enrere, com el mateix que es diu Pastora, com el seu nom, o la vida moderna, o els circuitos de lujo, on a base d'haver-los escoltat a les radiofórmules, o bé, sí, això mateix, al final se t'acaba quedant una mica ells i acabes d'agafar una mica de carinyo. Aquella típica cançó, la Lola i aquestes coses, que acaben fent una mica gràcia. Sona el Caïm, Pauet Riba i la Dolor Valdran, que és la que posa la veu a Pastora, que actuaran avui a la Sala Salamandra a dos quarts d'onze. Molt bé, doncs és la primera proposta per aquest de setmana, però en tenim més. De petita quan tancava els ulls per pensar quin desig demanaria el veure volar, la llavor de color blanc que agafava entre les mans i bufant deixava anar. Sempre es veia en una casa amb grans finestrats. Una proposta a prop de casa. Sí, és el Joan Dausà, que no n'havia parlat encara perquè se m'havia anat passant i traspapalant els concerts i ha actuat a prop de Sant Just o a Barcelona alguns altres cops. Però bé, ens quedem amb l'actuació que farà aquest diumenge a Molins de Rei, a un bar que es diu Trasca Trusca. És el Joan Dausà, un fenomen segurament que ha explosionat ara les darreres setmanes gràcies a un videoclip promocional que feia propaganda de la seva primera cançó que es diu Joma i Mai, en què sortien diverses gent famoses jugant al joc del Joma i Mai per presentar la cançó. El disc està gravat juntament amb els tipus d'interès, que és una formació creada així una mica per passar-ho bé. Són Martí Maimó al baix i Axel Pia a la bateria. Tot i que ell, a les seves actuacions, és ell sol, és el Joan d'Ossada Sol, tocant cançons del seu últim disc, el seu primer, de fet, que es diu Jo mai mai, un disc de pop, pop sense res més, ni pop modern ni res d'això, pop de tota la vida, amb cançons d'amor i soledat molt, molt tristes. És un disc que té això. D'hivern, no? Sí, exacte. Podríem dir això. I els expliqui emocionada que per fi ja l'ha trobat. Doncs passem ara cap a un altre tipus de proposta. Qui és aquesta noia? És un descobriment. No la coneixia massa i, no ho sé, per escoltar-la el seu últim i primer disc... Té pinta que si es dona una mica a conèixer pot ser una explosió d'aquestes pop, perquè la seva música està molt bé, té aquest rotllo així una mica modern i un punt pop accessible per a tothom, que té molt bona pinta, és una noia que arriba d'Hilinois, ara presenta el seu disc que es diu Summer, actuarà, això sí, d'aquí una setmana, abans del divendres, el dijous, a la sala KGB. Tot i aquest primer senzible presentació que es diu Miami Stage, que és de ritme enganxós i bastant ritmosc, La resta del disc navega més amb la calma, porta guitarres coloristes, taclats dels 70 i percussions suaus. De versos sovint atropellats, descriu moltes ciutats que va recorrent, com Los Angeles, San Francisco, Nova York. Cada cançó va descrivint una miqueta el que va veient. Llegeixo una frase que diu la crítica del país, que va treure la crítica del país quan es va publicar el seu disc, la Summer, el 2011, o sigui, fa uns mesos. que deia que les seves cançons són com una entrada al Facebook o com una fotografia d'un diari personal. Una mica així com una cosa cosmopolita, a vegades una mica freda i a vegades una mica propera. Doncs mira, és una bona descripció. Sona bé, de moment, si no. La podem veure dijous, no? Sí, dijous, a les 9 del vespre, per un preu de 12 euros anticipada i 15 euros a la taquilla, a la sala que ja ve, dins d'un festival que organitza la Cerveja Heineken, que aporta les bosses interessants que irem a descobrir en altres setmanes. Molt bé, i ara ens n'anem a més coses per dir jous. És Antonia Font? Sí. La novetat és que toquen en un concert gratuït, no? Exacte, és això, bàsicament. No anàvem a descobrir res parlant d'Antònia Font. El que sí que qui no els conegui o els vulgui retrobar per nèsima vegada ho podrà fer a la plaça Odissea del Mare Magno el dijous a les 21.45 en un concert completament gratuït fent el que fan sempre, presentant el seu últim disc, l'Emparetas, i repassant vells èxits una mica de sempre d'Antònia Font. El que passa és que és això, que és gratuït. Per tant, aquestes oportunitats s'han d'aprofitar més ara en temps de crisi. I a més a més també en aquest mateix concert hi trobem, en aquest mateix espai, hi trobarem un altre concert. Sí, és un concert de Johnston a dos quarts de nou, és a dir, com a taloners podríem dir d'Antonio Font. És un cantautor madrileny bastant interessant. Es diu José Martorell, el seu nom real. És el líder d'una antiga formació que es deia Detergente i quan es va disaltre aquesta formació va començar a composar en solitari. És una ànima pop amb carisma de roquer, de directe, implacable, i normalment aquest tipus de musiqueta pop, de cantautor, la crítica s'encarrega bastant, no ho sé per què, amb Johnston fan una mica d'excepció i tothom l'alava. Diu que és un, no ho sé, un gran cantautor pop capaç de barrejar d'on d'això una mica una actitud rockera, amb unes lletres més així melodioses i més pop. A mi no em sembla res extraordinari, fa una mica el que fa tothom dins d'aquesta ona, però bé, no està gens malament. Ha publicat tres discos El primer, el 2007, amb el seu propi nom, Johnston. El 2010, un castellet de lleieta de memòria. I l'últim, Beovisiones, que sortirà el mateix dijous, és a dir, que el presentarà en aquest concert que ha dit al gran públic. Serà segurament un puny a part per donar-se a conèixer. Molt bé, doncs també pot ser una bona oportunitat per descobrir-lo. Serà, doncs, quan dèiem, aquest dijous que ve. I d'aquesta manera tanquem aquest repàs per l'agenda de concerts. Moltes gràcies, Adrià. Merci. I fins la setmana que ve. Bona tarda, semana. Bona tarda, semana. Just a la fusta, el magazín del matí. És molt. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Smooth jazz club. La informació més propera al Just a la Fusta. Un quart i mig d'una del migdia. A aquesta hora saludem Josep Maria Luqueti, cap de l'àrea de Política Territorial d'Habitatge i de Medi Ambient de l'Ajuntament. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar de... Justament aquest matí hem sabut, diferents oients també han trucat a la ràdio per explicar que hi havia un roro, un parell de roro centenaris a la Rambla de Sant Just, cantonada en el carrer Catalunya, que s'estaven tallant. Què està passant? A veure, estem dins de propietat privada. Aquí hi ha una parcel·la, que és una parcel·la relativament gran, uns 1.600 metres quadrats. Es demana la segregació en dues parcel·les per poder edificar dues finques. Això està regulat i és un acte arreglat i, per tant, cap problema. Es demana també una llicència en paral·lel d'enderroc de la finca per després construir dos vivintes unifamiliars. I dins d'aquesta llicència de roc hi ha també la previsió de la tallada d'aquests arbres. D'ells, vull dir, que donen que s'hi ve tanca i que són molt importants i que nosaltres pensàvem que això d'aquí no impedia, en tot cas, ni la reparcel·lació ni la construcció dels nous habitatges. Vam estar negociant a través dels arquitectes, vull dir, a veure la possibilitat que això es mantingués, perquè no enteníem el per què, però vull dir, no... no hi ha hagut una resposta positiva i la voluntat del client, en aquest cas, del propietari o dels propietaris d'enderrocar els arbres ha sigut molt inflexible. Des del punt de vista de l'ordenança i des del punt de vista de la llicència no podíem allò de negar-la, tot i les negociacions, i per tant estem també igual de perplexes com pot estar alguna gent preocupada per aquests temes mediambientals i pels i per aquests temes en general. Clar, però de tota manera, amb la llei a la mà, per tant, com que és propietat privada, entenc que finalment, si no hi ha voluntat de dialogar i hi ha decisió unilateral per part del propietari, pot realment tallar aquest roure tranquil·lament. A més, vull dir, aquí el que em remeten, perquè jo fa poc que estic a l'Ajuntament de Sant Jurs, i per tant els tècnics em remeten les converses que han tingut fins i tot amb els arquitectes, i que ells també, els arquitectes, vull dir, eren partidaris de mantenir de mantenir aquest arborat, però després també ens transmetien la postura inflexible de la propietat de voler talar, no sé si per aconseguir un millor assolejament de la pinca o el que fos, però en definitiva també una certa perplexitat dels tècnics que estaven al davant del projecte. Entenem per això que no hi ha volta de full. No hi ha volta de full. S'han sentat el seu dia, ens vam sentar, amb l'assessor jurídic per donar-li voltes i veure si teníem algun element de força. Vam anar dilatant el que vam poder, també la llicència, que per si és un procés relativament llarg, però en aquest cas, com que hi havia converses pel mig, també vam voler intentar estovar el diàleg. No hem pogut tampoc mai parlar amb la propietat i, per tant, sempre ha sigut a través de persones interposades. Perquè és un nou propietari a través d'una nova construcció. D'una nova construcció, sí. Jo diria que són els mateixos propietaris. Suposo que apareixerà nova propietat perquè sí, hi haurà nova propietat perquè hi ha una segregació. Fins i tot aquest matí, perquè ahir la cap de Medi Ambient i Serveis ens posava una miqueta al dia d'aquesta intenció i de la seva preocupació, hem intentat parlar tant amb la enginyeria com amb l'arquitecte, el mòbil, el pix, no hi ha hagut manera, no sé si és que ara no vull fer suposicions, però no sé si és que els hi xiulen les orelles o què, per intentar que els hi arribi també, no només la preocupació, que aquesta ja la tenien del propi Ajuntament, sinó la preocupació una miqueta dels mitjans i de la població en general. Diferents entitats mediambientals també s'han donat suport. Sí, sí, això ens... ens ha arribat, que vull dir que hi ha diverses associacions, la Gremi de Jardiners, l'Associació d'Agricultura... Bueno, hi ha diverses associacions que estan també preocupades pel tema i en tot cas, si amb la mesura del possible entre tots som capaços de convencer millor que millor. Clar, però si és avui, en principi, suposo que ja és una mica complicat per aquest cas. Bueno, vull dir, no sé si serà avui, això... Vull dir, això sí que és... La màquina està demolent la casa, l'entrada de la maquinària per demolir la casa, doncs vull dir, és possible a través de la cantonada amb Ramles Sant Just i per tant els arbres no impedeixen fer l'enderroc i des del nostre punt de vista, no, vaja. S'intentarà encara. Ningú punt de vista, vull dir, hi ha cap impediment allò per construir inclús la casa nova. Si la gent que té encarregada o adjudicada l'enderroc a la vegada té la instrucció de treure ja els arbres, això sí que no ho podem saber. Però vull dir, la llicència sí que empara també l'arrencada d'aquests arbres. Per tant, possiblement... Pot ser avui, pot ser un altre dia, ho poden posposar, pot ser una decisió que quedi en suspens... En fi, això depèn molt de la propietat i del desig que tingui la propietat d'anar, no diré fets consumats, perquè d'alguna manera la llicència l'empara, i no hi ha manera tampoc des del punt de vista administratiu d'aturar d'aturar aquesta arrencada dels arbres, però vull deixar una decisió que prengui la propietat. Doncs moltes gràcies, Josep Maria Luquetti, cap de l'àrea de Política Territorial d'Habitatge i Medi Ambient. Gràcies a vosaltres. Veurem com acaba tot plegat. D'acord. Adeu, molt bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. Doncs aquesta hora és moment de parlar de cinema. Com sempre saludem la Georgina Llongueres. Molt bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Avui hem unes quantes estrenes i una que segurament recaptarà molta taquilla, o si més no, l'atenció de segons quin públic, que és aquesta nova seqüela d'American Pie. Exacte, hi ha públic per tot tipus de pel·lícula i aquesta és d'aquestes comèdies que fa anys que s'arrosseguen. De fet, és la quarta entrega de la saga American Pie, el reencuentro, i és que El que fan en aquest cas és que tots els personatges que hem anat seguint a les diferents pel·lícules tornen a l'institut, però per una reunió. És a dir, ells ja no estan a l'institut, sinó que es tornen a retrobar tal com es descriu el títol. Són com deu anys després de la primera vegada que els van veure, doncs es tornen a trobar. Està dirigida per John Hurwitz i Haydn Schlossberg, és a dir, dirigida per dues persones... i la pel·lícula està basada o està dirigida per als incondicionals de la pel·lícula. Jo crec que les noves incorporacions potser no s'ho passaran tan bé com realment els que hagin anat seguint els personatges, sàpigant com són i què és el que els està passant i com estan creixent. Destaca la crítica que és una pel·lícula fruixa i poc atractiva. De fet, ha tingut molt poca recepció als Estats Units, no ha tingut massa èxit. I és bastant reiterativa i, bé, com sempre, com totes les de la saga, molt escatològica. Déu-n'hi-do, doncs comencem, si la mirem el tràiler i suposo que ja anirem, veurem per on van els tres. Sí. Algun dia sabrà ir-se a la cama el solito, no? Chicas, a ver si trabajáis, no se os contrató por el físico. Bueno, a ti sí. A ti no. Nos reuniremos. ¿Te apuntas? Creo que todos van a ir. ¿Qué tal, chicos? Has venido. ¿Qué pasa, curso del 99? Vamos a celebrarlo juntos. Eso seguro. Como en los viejos tiempos, que este reencuentro sea como nuestra puta. Parece una fiesta de instituto. Con vivas de instituto. Me encantan los libros de Crepúsculo. Luna Nueva es mi favorito. Pues claro, tenemos tantas cosas en común. Es algo magnífico veros a todos juntos de nuevo. Eres un tío con suerte. Eh, tíos, ¿tenéis que mirarla tanto? Sí, nunca nos cansamos. ¿Podéis señalar en qué dirección ha ido? ¡Por ahí! ¡Sí! ¿Éramos igual de impresentables en esa época? No, éramos más maduros. ¿Qué está haciendo? Va a plantar un pino. ¡Acieta el culo! Vamos, papá, han pasado tres años. ¿No crees que ya va siendo hora de que salgas un poco? Un chupito. Te lo agradezco, Steven. La verdad es que no. Beba, beba, beba, beba, beba. ¡Uh! Jim no es por nada, pero la tapadera es transparente. Vaja pista. American Pie, el reencuentro. ¿Quién es usted? La madre de Steve. Ah, yo soy el padre de Jim. Doncs Déu n'hi do, eh? I amb el trailer crec que es deixa veure més o menys tot el que anera passant a la pel·lícula. Exacte, i el tipus de bromes que utilitzen, no? Sí, sí, exacte. Bé, doncs d'aquí suposo que igualment tindrà els seus fans aquesta pel·lícula. I tant. M'ha fet gràcia veure algun dels personatges. Jo he vist la primera només, però... Com han crescut, no? Exacte. Doncs passem cap a Los diarios del Ron. Doncs Los diarios del Ron és una pel·lícula dirigida per Bruce Robinson, que és el director de Jennifer Ocho, interpretada per Johnny Depp. De fet, talla una mica amb el tema dels pirates que últimament interpretava... i el que fa és adaptar la novel·la de Hunter Thompson, que és un periodista dels Estats Units que està cansat de la rutina i que decideix anar-se'n a treballar en un diari local a Puerto Rico. Llavors, clar, d'alguna manera es veu l'enfrontament entre les dues cultures, no? La dels Estats Units i la de Puerto Rico i com es va adaptant aquest periodista a la nova situació. De fet, el periodista en si, el Hunter Thompson, és un periodista real que va fer una novel·la sobre les seves memòries o sobre les seves experiències a Puerto Rico. De fet, va ser amic íntim de Johnny Depp i ara Johnny Depp ha decidit portar a la pantalla aquest tros de vida d'aquest periodista. Per tant, també el repte personal d'interpretar un amic íntim a la gran pantalla per en Johnny Depp. La crítica, la veritat és que la deixa bastant bé, aquesta pel·lícula. Diu que tot és un repte interpretatiu i ho fa molt bona interpretació i deixa de banda bastant el... El Pirates del Caribe, el Johnny Depp, cosa que a vegades li costa una mica. És una pel·lícula de toc crític, delirant, amb personatges bastant pintorescs, això sí, i està produïda també pel propi actor, pel Johnny Depp. És una comèdia amb tocs dramàtics, tant en tant, i destaca sobretot la crítica molt bona direcció artística, ja que se centra com si estiguéssim al 1960, I, clar, la pel·li té un aire retro, més enllà estem a Puerto Rico, no?, i per tant, doncs, ha de tenir, doncs, tota aquesta estètica dels anys 60, no?, i això ho aconsegueix bastant bé. Molt bé, doncs sentim cop vint aquest trailer. Puerto Rico, viene en busca de una historia para un artículo. Esto es periodismo. Tu currículum, eh?, Tranquilo, no te habría pagado el hotel si no te hubiera contratado ya. Pero encontré el paraíso terrenal más extraño. ¡Eh, has llegado! ¿No dijiste que tenías tele? La tiene el tío que vive ahí enfrente. Yo tengo prismáticos. Un lugar donde los secretos salen a bailar. No le mides el peluquín. Y el vudú. Obra milagros. ¿Y si el alcohol no te mete en un lío? ¿Cómo puede beberse alguien 161 botellines? ¿No eran obsequios del hotel? Las mujeres seguro que lo harán. Creía que eras una sirena. Soy de Connecticut. No te acerques a ella. Es la prometida de Sanderson. Toma el sol desnuda. Es una preciosidad. Estaba mirando la embarcación. Todos hemos montado en ella. Es una experiencia inolvidable. Sí. Puede que todo esto parezca una mera alucinación, pero es la pura verdad. Creo. Este sitio es un mar de dinero y hay personas como yo que sabemos extraerlo. ¿Eso no es más o menos ilegal? Es un comentario inadecuado. Podemos trincar a ese cabrón en su puerta. Tengo una historia para ti. Voy a por él. ¿Te has vuelto loco? Verás cómo gritas antes que yo. No existe el alcohol de 230 grados. Lo que hacemos nosotros es privado. Y el asiento de delante. Tengo una idea genial. Tú disimula. Doncs molta acció en aquesta pel·lícula. Sí, sí, com dèiem, tots els elements també d'un país al carís. La música, l'alcohol, que és una mica el mateix títol i el porta el rond, i les dones i una mica el caliu d'aquest tipus de país. Passem ara a la següent estrena, que és Safe. Safe és una pel·lícula que ens arriba de Nord-Amèrica, dels Estats Units, amb direcció i guió de Boaz Yakin. És un thriller, de fet, on el protagonista és Jason Statham, que és un agent que rescata una nena d'uns segrestadors, i de sobte, degut a aquest rescat, es veu enmig d'un enfrontament entre la màfia, els polítics corruptes de Nova York i la policia, i és que s'adona que la nena que ha rescatat és una nena molt buscada i molt volguda per tots aquests col·lectius. És una pel·lícula d'acció força divertida, segons la crítica, on contrasta, que això ja ha passat en moltes pel·lícules, l'afredor d'una gent, com és el protagonista principal, i la tendresa d'una nena. El fet d'aquest contrast entre una persona que no vol cap tipus de sentiment a la seva vida i que de sobte es veu que ha de conviure amb una nena de 10 o 12 anys. La pel·lícula també destaca el seu bon treball tècnic. Veu que les seqüències d'acció estan molt ben desenvolupades i molt ben resoltes i diuen que gran part de la pel·lícula se l'emporta o és gràcies, és bona, gràcies... En los suburbios de la ciudad de Nueva York... Hay gángsters, asesinos y policías corruptos. Pero hoy, la persona más buscada de toda la ciudad es una niña de 12 años. ¿Estás bien? ¿Por qué te estaban persiguiendo? Puedo memorizar cualquier cosa. Me enseñaron un número muy largo. ¿Y te pareció que ese número tenía algo de especial? No era un número aleatorio. Era una secuencia. Un código. ¿Quién se ha llevado a la niña? Ha sido Luke Wright. ¿Quién? Luke Wright, el policía más duro de la Gran Manzana. Hace mucho tiempo. Que todos vayan tras él, los chinos y los rusos. Que no salga de Manhattan. Esa niña no puede salir de la ciudad. Iniciamos una guerra. ¿Estamos a salvo? Hasta el día en que me muera. Tengo los números. Ahora os enfrentáis a mí. Agárrate. ¿Estás loco? Vamos, cogedle. Doncs molta acció, realment, també, en aquest safe. Realment. Sí, me sorprende seguir andando. Trets i tots els ingredients també per una pel·lícula d'aquest estil. Exacte, perquè ens pugi l'adrenalina, no? Tot veient-me. Canviem una mica d'estil per parlar ara del sexo de Los Ángeles. És la pel·lícula espanyola aquesta setmana a la cartellera, del director Xavier Villaverde, i parla sobre les relacions entre tres persones, és a dir, un triu. Ja se n'ha parlat en altres pel·lícules sobre aquest tipus de relació, en aquest cas on se centra en una parella que viu a Barcelona... i que es veu temptada amb l'aparició d'un noi misteriós que temptarà tant el noi com la noia de la parella i acabaran amb aquesta relació a tres bandes. La veritat és que la pel·lícula, tot i ser molt propera, rodada a Barcelona i amb actors també em sembla que un dels nois és català i la noia també mig catalana, la veritat és que no té massa bona crítica. La pel·lícula, segons la crítica, es veu bastant forçada, és artificial i poc suggestiva. La interpretació és bastant justeta per part de la parella principal i potser el que sí que destaquen és la millor actuació que fa el noi, que és el discordant, el tercer discòrdia dins d'aquest trio. Parla sobretot la crítica que els personatges són molt superfluos i molt superficials i potser per això no acaben d'enganxar l'espectador. De totes maneres, és la pel·lícula més propera que tenim a la cartellera i potser sí que De totes maneres li hauríem de donar una oportunitat per anar-la a veure. Exacte, la pena recordar-la. El trailer es fa així. Esto es tuyo. ¿Qué te ha pasado? ¿Estás bien? Sí, sí, sí. Tengo una novia alucinante. Hola, Carla. Ray? Me gusta, Carla. Es una tía de puta madre. Si quieres a alguien, no le prohíbes ni le atas. Lo mejor es que cada pareja encuentre sus propios límites. ¿Cómo te va con Bruno después de su aventurita? Mejor que nunca. Venía a buscar a usted a comer. Te invito yo. ¿Y qué hago? Ponlo a prueba. Para mí, Carla, es lo más importante. Es mi sitio. Creo que este juego se te está yendo de las manos. Bruno y tú os queréis. ¿Por qué estar separados? Si no arriesgas en la vida, ya estás muerto. Fem una idea, doncs, d'aquesta pel·lícula, també, aquest triangle amorós. Amorós, sí, sí, exacte. Que hi ha el tràiler, sí que ja fa una mica de mandra, per tant, no sé massa... Sí, imagina't la pel·lícula. Sí, exacte. Passem a la següent pel·lícula, suposo que francesa, pel títol, Léa Dioné. Sí, és una pel·lícula francesa, com dius, del director Olivier Marchal. És una barreja entre thriller i drama, i és que el que fa és adaptar les memòries d'Edmond Vidal, un personatge real que va ser un criminal... que tot retirat viu tranquil amb la seva esposa però de sobte tot canvia quan un antic company d'armes repareix en escena i li fa recordar un munt de vivències i de coses que va passar en la seva vida de criminal per tant explica com la part final de les memòries d'aquest personatge que el que fa és lluitar per poder alliberar-se d'aquest pas al criminal que l'arrossega evidentment La seva banda va ser de les més famoses de la seva època, finals dels 60 i inicis dels 70, i per tant aquest personatge va estar en aquest grup que es deia Le Liones, que van fer molts crims i molta malícia, diguem-ne, molta violència, i que de sobte la coneixerem. per boca del mateix propi protagonista. La lleialtat, l'amistat en un entorn de violència és el que veurem també i és una pel·lícula que la veritat és que ha tingut molt bona rebuda per part de la crítica. Diuen que està molt ben resolt tècnicament i que realment atrapa l'espectador. Doncs sembla interessant. Sentim el trailer. Todos deseamos lo mismo más o menos. Una vida grata y tranquila. Tener una familia feliz y Amigos con los que poder contar. La policía acaba de detener a Sers. Sers no puede venir. ¿Quieres que le dé algún mensaje? Porque eres el cartero. Morirás como un perro, abandonado por todo el mundo. No malgaste saliva, comisario, no diré nada. ¿Qué esperas? ¿Que Momón mueva el culo para sacarte de aquí? Me llamo Sershute. ¿Y tú cómo te llamas? Momón. ¿Qué vas a hacer por Sersh? No moveré ni un dedo, Janu. Déjalo mi palabra. Es nuestro compañero. No dejaremos que se lo carguen en la cárcel. Esto es serio. Ya no podemos hacer nada. Si no tienes huevos, dilo. ¿Por qué haces esto por Sersh? Porque es como un hermano para mí. Por los lioneses. ¡Por los lioneses! Cumplí 30 meses de prisión por ti. Doncs un trailer també emotiu que ja va explicant una miqueta tot el que va passant a la pel·lícula. Exacte, sí, a vegades d'aquests que t'expliquen ja tota la història sencera. Per això no he volgut aturar abans d'hora. Però bé, fa bona pinta. Passem ara a l'última estrena de la setmana, que és El hombre sin pasado. Una pel·lícula que en aquest cas és el toc exòtic de la cartellera d'avui, de les estrenes, i és que ens arriba de Corea del Sud. Una pel·lícula que és una barreja entre acció i thriller. Avui tenim molt thriller i molta acció, eh? Sí, sí. Comèdia romàntica. Exacte, sí, sí, poca. L'actor principal és Bondine, que ha estat premiat a diferents festivals per aquest paper. El protagonista és un petit prestamista que viu a Seúl, i que es posarà realment en un embolic perquè el que fa és fer-se amic d'una nena de 10 anys i d'alguna manera cuidar-la, no? I aquesta relació amb aquesta infant farà que li trontollin la seva vida i li passaran coses que ell segurament no volia ficar-se en aquests merders. També sembla una mica la pel·lícula Safe, no?, que dèiem abans, aquest contrast entre l'adult i la nena... Una de les pel·lícules més vistes a Corea del Sud ha tingut molt d'èxit, molt bona rebuda. La destaca la crítica per la seva estètica, la seva narrativa i tot el tema de l'estilisme de la pel·lícula. De fet, està destinada als incondicionals del cinema coreà o al cinema asiàtic, perquè, evidentment, si no t'agraven aquest tipus de pel·lícules, no ens hi ha millor no anar-hi. El que passa és que a vegades sí que les pel·lícules asiàtiques són com més contemplatives i aquestes podríem dir que és més d'acció, no? a les que ens solen arribar del continent asiàtic. Doncs sentim com pinta el trailer. ¿De verdad es usted un delincuente? Tiene pinta de haber estado en la cárcel. Tengo que encontrar a alguien. ¿Dónde está Somi? Aunque encontrarás a mí, consideraos muertos. ¿Piensas que esto es una puta broma? Doncs també aquesta pel·lícula amb molta acció. Sí, tota enigmàtica, no? Sí, sí, en un altre estil, exacte. Però... És una bona proposta, també. S'ha de notar, no?, que ve d'Àsia i que té aquesta altra atmosfera. Molt bé, doncs amb aquesta pel·lícula acabem el repàs per les estrenes de la setmana. Moltes gràcies, Georgina. Molt bé. Fins ara. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu. I quan falten 10 minuts per la una del migdia és moment de parlar de notícies curioses que passen arreu del món. Per aquí saludem el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Molt bon dia, molt bon dia a tothom. Comencem parlant avui d'una bicicleta bastant econòmica. Sí, sí, perquè en aquests temps de crisi que estem corrent, ara el millor és que em posin coses com aquesta. Un invent, una bicicleta de cartró, que és la més barata del món. És resistent a la pluja i pot suportar fins a un pes de 76 quilos i no costa ni més ni menys que 30 euros. Està bé, no? És una bona ranga. Sí, sí. Per tota aquesta gent que us agrada el rotllo d'anar amb bici pertot arreu, que ara s'està posant molt de moda per aquí a Barcelona i tal, ja ho sabeu, bicicletes de cartró a 30 euros. Això ha estat un invent que ho ha fet un nano de 21 anys que es diu Phil Breach i que és del Regne Unit. Per tant, poseu-vos en contacte amb ell, ho podeu trobar a través de miniotouno.com.ar. Doncs força curiós. D'aquí ens en anem a un d'aquests rècords Guinness estranys. Doncs sí, un rècord Guinness que l'home que el va batre no ho sabia. I és que un home va viure 94 anys amb una bala incrustada al cap. Es veu que aquest home ha batut el rècord Guinness de tants d'anys de portar una bala dintre el cap. També hi ha rècord Guinness per aquesta categoria. Hi ha molta gent que rivalitza amb aquesta categoria. L'home va estar 94 anys visquent amb la bala al cap i va morir fa poc a l'edat de 103 anys a Califòrnia, que no està gens malament, 103 anys per viure amb una bala al cap. Es veu que el 1917 el seu germà sense voler li va disparar amb un fusil del seu pare sense voler però el noi va quedar viu i no li van extreure la bala i ha estat tot aquest temps amb una bala al cap al costat de l'orella i ha batut el rècord guinès. 94 anys. Curiós, curiós. No m'hi dono. D'aquí passem... És una categoria una mica... Estranya, eh? Sí, sí. Passem ara cap a... cap a... Un robatori d'aquests també... Sí, aquest és un robatori d'Oceans Eleven, o digueu-li, un robatori de fenòmenos, perquè han robat un pont peatonal de 10 tonelades. Hi ha gent que va robar bancs, hi ha gent que va robar joies, doncs aquests han anat a robar un pont. Això ha passat... a la República Txeca, a la ciutat de Slavkop, i és que es veu que han robat un pont peatonal de 10 tonelades i que, a més a més, la policia estava al davant. Es veu que els lladres van arribar amb camions, van arribar amb grues, van arribar tots vestits com paletes, i li van presentar uns documents a la policia que eren falsos, dient que havien de desmantellar el pont i construir-ne un de nou. La policia, sí, sí, els va donar permís i fins i tot els custodiava i els tallava el trànsit mentre ell anava enrobant. Van robar fins i tot els claus. No es van deixar res. S'ho van emportar tot i ningú sap on han anat a parar. Segons especulacions de la policia, diuen que pot ser que ho vulguin vendre tot per xatarra, ja que hi havia molta ferro. I, a més, el pont era bastant nou. Em sembla que no feia ni un any o dos que estava inaugurat. Doncs bastant curiosa, tot el que ens portes avui sempre ho és, però per això avui crec que s'està superant tot plegat. De fet, la notícia següent també és bastant curiosa, una demanda a BMW, però per una cosa que no té a veure amb un cotxe, en principi. En principi no, em té més a veure amb la moto, amb una moto BMW. Demanden a l'empresa BMW per una erecció de 20 mesos de duració. Amb aquest titular et pots quedar una mica sorprès, no? Sí. Es tracta que un home que es diu Henry Wolf es veu que va tenir un problema. El 1993 va fer un viatge en moto que va dur a prop d'unes 4 hores i a partir d'aquell dia va estar com 20 mesos amb erecció. Es va fer un piló de història. No m'ho crec. Bé, és la notícia. Ja, ja, ja, però... L'home, després d'aquests símptomes, que no sabia què era, va veure que havia estat causa del seient de la moto. I per això ha fet una demanda a BMW. Però només li ha passat amb ell. Sí, només li ha passat amb ell. És estrany. Es veu que ja es diu que quan vas moltes hores amb bicicleta o quan vas moltes hores amb moto que pots tenir problemes a les parts genitals. Aquest home va tenir una erecció de 20 mesos. Tot això està pendent de judici. Els metges... És fa 20 anys, vull dir que... Sí, és una mica... Clar... No, no, suposo que la justícia va tard, però... Es veu que l'home ja no pot tornar a tenir relacions sexuals perquè li causa sofriments mentals i emocionals. En fi, ha fet una demanda molt gran a l'empresa BMB i ara estan pendents de judici i molts de metges diuen que no saben ben bé si ha set pel seient o no. Veurem com acaba. Ho seguirem investigant. Quan aneu amb moto, aneu amb compte. Molt bé. Doncs passem ara a un altre record d'aquests... No sé, són molt inútils. Sí, aquest ha sigut un altre rècord Guinness que ben bé no sé... No sé qui decideix participar-hi, perquè és com algú deu plantejar-ho, no? És una manera de passar la història, no? Perquè d'aquí 10 anys... De fet, estem parlant d'ells. Exacte, gent com nosaltres estarà parlant d'ells. Quatre parelles han passat 24 hores abraçades i entren al llibre Guinness dels rècords. La foto és bastant curiosa perquè, per una banda, tenim una parella, noi-noia orientals, que estan abraçats, que són joves, i per l'altra tenim una parella, que diria que són més d'Occident, que ja són grans, que se'ls veu grandets. Són els quatre protagonistes d'aquesta notícia, que s'han estat més de 24 hores, concretament 24 hores i 44 minuts, abraçats de peu. Suposo que era competició, i que ara se n'han sortit quatre, vull dir que no hi ha una parella que sigui la guanyadora, sinó que... Sí, que han estat aquests, no?, els que han resistit més, i suposo que, clar, ja hi havia hagut, anteriorment hi havia hagut una competició d'aquest tipus, que havien durat 24 hores i 33 minuts. En aquest cas l'han superat per uns 10, uns 11 minuts, concretament. Estran. Bé, només dic que estan molt feliços i que per aguantar 24 hores abraçat amb una persona és que te l'has d'estimar molt, eh? Una mica avorrit, per això, no? Jo la foto us veu molt avorrit, eh? Si hauries de dormir, però, clar, vigilant-me de no dormir-nos els dos, no? Perquè, clar, un s'ha d'aguantar l'altre. Som 24 hores sense poder-te desenganxar. Bé, doncs acabem parlant de les síndries, avui. La síndria, perquè ara dediquem aquesta última notícia a parlar una mica de cuina sana, i és que la síndria és considerada... Viagra natural, que potser és el que li va passar amb un xaval de la moto. Havia menjat massa cindria. Havia menjat massa cindria. Doncs bé, es veu que menjar cindria pot tenir efectes similars als que té la Viagra. Una investigació que l'ha portat a terme a la Universitat AM de Texas, als Estats Units, indica que un... que té la síndria, no?, actuen sobre els vasos sanguinis i que poden combatir la impotència. Vull dir que, a més a més, de servir-nos com d'estimulant, pot servir també per combatir la impotència. Bé, ja ho sabeu, mengeu molta síndria i... I ajudarà. I us anirà bé. De manera natural. Molt bé, doncs gràcies, Jaume. Avui hem repassat aquestes notícies. Jo crec que són el dia més curiós de tota aquesta setmana. Sí, el divendres... Em sembla que avui ens hem superat. Sí, sí. Aquesta setmana hem tingut una notícia una mica raretes, no? I avui, exacte, ha estat allò directament absurd. La setmana que ve més. Perfecte, Jaume, gràcies i que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Moltes gràcies. Mig minut i arribem també a la 1 en punt del migdia, moment en què connectarem amb Compte Ràdio per saber les notícies que passen arreu del país i tot seguit no marxeu perquè la 1 i 5 començarà el Sant Just Notícies edició migdia amb el Sergi Pont. Nosaltres ho deixem aquí, tanquem el just de la fusta d'avui divendres i també de tota la setmana i tornarem a partir de dilluns a les 10, com sempre, moltes més coses. Que vagi molt bé, que tingueu un bon dia i un bon cap de setmana.