Sant Just, mercats i Barça: caramelles i TV

Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Avui és dimecres 11 d'abril i comencem ara 3 hores de Just a la Fusta per acompanyar-vos i per fer-vos passar millor aquest matí de dimecres. Començarem tot seguit repassant les notícies de Sant Just, primer de tot, com sempre... per posar-nos el dia de l'actualitat del municipi. Ho farem amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través dels diaris. Avui centrats en aquest efecte de les noves mesures impulsades pel govern espanyol i el suposat hipotètic efecte o contrari que ha tingut finalment amb els mercats. També se'ns parla de la victòria del Barça d'ahir al vespre. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles de Nantes i Rius, avui en què ens hem llevat amb un cel totalment clar després d'aquesta ventada d'ahir a la nit. A partir de les 11 parlarem amb algun dels responsables del cor, l'Opom de Flors, que aquest cap de setmana és el seu moment. Tenen les cantades tant de seta com diumenge per diferents indrets del municipi. Les cantades de Caramelles. I com sempre, els dimecres a dos corredots farem tertúlia esportiva avui i justament l'endemà d'aquesta nova victòria del Barça i moment en què s'està a només un punt del Madrid en funció del que passi aquest vespre. I a la tercera hora acabarem parlant de televisió amb l'Alba Conesa. També parlem d'alguns dels invents que han marcat la nostra història amb l'Alerta Nui. I a més a més farem notícies curioses. I tot plegat començant també amb bona música, com sempre. Just a la posta. Estem escoltant just a la fusta. I per això avui el que farem serà començar amb els Velen Sebastián. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 12 minuts de les 10. Saludem aquesta hora el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Per parlar de les notícies del municipi. Parlen d'un llibre que es presenta aviat a Sant Just. Doncs així és, demà mateix. La dietista Pilar Sant Pau presenta Sant Just al seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut. L'acte tindrà lloc a les golfes de Canjín estar, demà, com hem dit, a dos quarts de vuit del vespre. Segons l'autora, el menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut i el llibre pretén donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. El llibre també vol recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats i és que Sant Pau considera que la gastronomia és un dels trets distintius d'un país i, per tant, també ho ha de ser a Catalunya. Tothom que vagi a aquesta presentació del llibre tindrà l'oportunitat de fer preguntes a l'autora i saber quins aliments són els que més convenen per la seva dieta. Molt bé, doncs això serà dijous i també tenim més coses. Caramelles, serà aquest cap de setmana. El Corre del Pom de Flor sortirà al carrer per fer la clàssica cantada Caramelles. Aquest és un dels costums més antics i arrelats a Sant Just. Els cants de Pasqua anuncien la Bona Nova de la Resurrecció, encara referència al rebrot de la naturalesa. I, de fet, en el seu origen, als caramelleires se'ls obsequia amb ous, botifarres i menges, cosa que indicava la fi de la Quaresma. Enguany, el Corre del Pom de Flor sortirà dissabte i diumenge al matí, entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. Es passejaran pels carrers del barri centre, principalment, però passaran també per la plaça Comapa i la plaça de la Pau i pel barri nord, per la plaça Maragall, també. Molt bé, doncs avui somment també en parlarem amb ells a partir de les 11. I acabem amb un últim apunt de política municipal. Doncs sí, ahir Lloren Reí va venir just a la fusta i, bé, va dir que considera que la política de retallades de l'Ajuntament és contradictòria. Reí lamenta que l'Ajuntament redueixi serveis mentre, d'altra banda, continua incrementant la despesa en altres partides. En l'últim ple municipal, de fet, el grup de govern va aprovar a augmentar la jornada laboral de diversos treballadors de l'Ajuntament, des de Convergència i Unió... creuen que aquest increment suposa un sobrecost que es podria evitar, segons ells. Des de Convergència i Unió també consideren que l'Ajuntament ha gestionat malament els recursos a l'hora de modificar l'horari dels concerts a les escoles. Arran de la sisena hora se'ls va augmentar la jornada laboral, però un cop es va suprimir la sisena hora, doncs s'ha trigat vuit mesos a tornar a rebaixar el seu sou. I finalment, pel que fa a la vagoneta, Lloren Rey lamenta la manca de diàleg amb els opositors de la modificació d'aquest servei. Creu que s'hauria de tenir més en compte l'opinió de la gent que s'ha oposat a aquest canvi de model. Doncs això és tot de moment pel que fa a l'actualitat del municipi. En parlem després. Que vagi molt bé. Fins ara, Sergi. Gràcies. Un quart d'onze del matí. Escoltem ara Rufus One Ride amb aquest cigarets en xocolat milk. Cigarettes and chocolate milk These are just a couple of my cravings Everything it seems I like's a little bit stronger A little bit thicker A little bit harmful for me If I should buy jelly beans Fins demà! Fins demà! C'est certain you remember in May Always been a shoemade for the city Go ahead, accuse me of just singing about places Where scrappy voice faces Have general run of the town Playing with prodigal sounds Bona nit Fins demà! Fins demà! Cigarettes and chocolate milk Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 5 minuts d'un quart d'onze del matí. Un moment per fer un cop d'ull a l'actualitat. Per això saludem de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia de nou. Actualitat marcada una altra vegada per aquestes mesures econòmiques, per l'efecte en els mercats, o pel no afecte en els mercats, o l'efecte no desitjat. Sí, sí, Rajoy un dia més protagonista de les portades. Comencem per la del punt on titula Rajoy no convenç ningú. Diu que, bé, es refereix a les reaccions dels mercats, diu la borsa cau i la prima de risc posa per la desconfiança. D'altra banda, Catalunya, la rebaixa suplementària de 10.000 milions... irrita encara més el govern de la Generalitat. I pel que fa a reaccions dintre del seu propi partit, del Partit Popular, diu que Esperanza Aguirre proposa obertament la recentralització de l'Estat. Pel que fa a altres notícies destacades del dia, la victòria del Barça allà davant del Getafe per 4 gols a 0, diu que el Barça corre, riu i clava 4 gols al Getafe i mostra l'alegria de Xavi i d'Alexis. Altres temes destacats del dia, el sí justet a Rasquera. Diu que un 56% dels ciutadans d'aquesta petita localitat van votar que sí a la plantació de cannabis. Per tant, tindran aquesta plantació de cannabis a Rasquera. Sí, es tira endavant, finalment, encara que sí, un 56%. Per molt poquet, sembla que es tira endavant, tot i que la divisió sembla que és bastant gran a Rasquera. I un parell de temes més. En primer lloc, internacional... pel que fa a Síria diu Pla de Pau, retirada sota sospita dels tancs del règim de Síria i una altra notícia cultural, diríem no sé si dir-li cultural, diu Lady Gaga tanca la gira europea a Barcelona el 6 d'octubre. Suposo que sí que hauríem de deixar amb l'hàbit de la cultura d'alguna manera. Bé, ens n'anem al país que ens obre també amb economia els mercats accentuen l'atac, l'anunci del govern de noves retallades, no aconsegueix calmar Els inversors i l'IBEX cau al seu mínim en 3 anys i la prima de risc es dispara a 433 punts. També se'ns diu, referent a això, que Rajoy esquiva les preguntes dels periodistes sobre el rebrot de la crisi i la fotografia que il·lustra aquesta informació a través del país val la pena mirar-la perquè és una imatge en què hi ha una barana que separa, m'imagino, el lloc on eren els periodistes. d'on anava el president Rajoy amb tot el seu seguit de... tots els seus assessors, etcètera, etcètera. Exacte, l'estan com protegint i passant de pressa allò, girant cua. Més qüestions de política, en aquest cas internacional, les eleccions franceses, que són aquest mes d'abril, d'aquí 15 dies, el dia 22, diu Marine Le Pen es presenta com la candidata antisistema. És la manera en què... en què vol atraure el vot aquesta candidata d'aquest partit ultradretà. El pressupost per la ciència retrocedeix al nivell de 2005. La retallada és la més dura des que es va crear el sistema nacional i també se'ns diu que Aguirre provoca Rajoy amb el seu pla per desmantellar les autonomies. Aquests són els apunts més destacats i més en un moment també se'ns diu a la portada del país que Resquera vota a favor de cultivar la marihuana i que el Barça goleja el Getafe i pressiona el Madrid. Això és el que ens diu El País, per tant, passem al periòdico. Doncs al periòdico també amb el tema del dia titular L'aigua al coll. Clamorós silenci de Rajoy en ple desconcert, el que comentaves fa un moment que no va parlar davant dels periodistes. Diu Espanya, entra'ns la zona de rescat a l'ignorar les exigències de Brussel·les. I també en un gràfic es mostra com baixa l'IBEX 35 i posa la prima de risc. Altres notícies destacades, la del Barça, el Barça dorm a un punt del Madrid, en recte final de la Lliga, l'equip de Guardiola s'imposa al Getafe amb facilitat. Rasquera també és protagonista d'aquesta portada del periòdico, diu Rasquera et dona un sí exhaustat, 56,3% al cultiu de marihuana. I per acabar, una notícia que encara no havia aparegut en cap de les portades que hem repassat, Meritxellar pot ser multat per l'accident de Fruilar. Ah, sí? Sí. A més em fa molta gràcia Fruilar, aquesta catalansació dels noms... Perquè els noms reials es fa, és veritat. Sí, sí. Que a més a més he vist que em sembla que era l'avantguàrdia, que no posava Fruilar, sinó que li manté el seu nom original o inicial. Es diu Felipe Juan Fruilan. Llavors, al principi és Felip. Li deien Felip, directament. Ostres, l'haurem de felicitar molts dies pel seu sant, aquest noi, amb tants noms. Bé, doncs d'aquí passem al 324, que ens diu que Rajoy limitarà el pagament en efectiu a 2.500 euros. És el que ha dit aquest matí. Forma part de l'associació de control al Congrés i arran d'una pregunta del portaveu d'Esquerra, d'Esquerra Plural, perdó, de Cayolara, sobre l'amnistia fiscal. Rajoy ha anunciat que divendres el Consell de Ministres aprovarà un pla antifrau i ha avançat que qui incompleixi la limitació de pagament efectiu s'enfrontarà a multes del 25% del valor del pagament fet en efectiu. També són aquells punts aparentment contradictoris, tenint en compte que fa pocs dies s'havien tirat endavant o aprovat mesures per salvar els que formaven part, doncs, tenien aquest dintre negre, no? Economia treba als mercats. La borsa obre amb lleus pujades aquest matí i la prima de risc baixa. Sembla que l'endemà, que el diferenciar amb el deute alemany va tancar en màxims, en 434 punts. La cessió s'ha oberta aquest dimecres per sota dels 430 punts. En canvi, l'IDIVAX 35 defensa el nivell dels 7.400 punts enmig de les elevades tensions en el mercat del deute. També se'ns diu d'aquest matí... un punt de la Generalitat, Mas convida a les comunitats artificials a tornar competències a l'Estat, fa referència a aquest tema que encara s'arrossega d'ahir a la nit, i que l'Eurovegas, tornem, suposarà una inversió de 26.000 milions d'euros, és el que ha revelat aquest dimecres de matinada el promotor del projecte, el multimilionari Sheldon Adelson, que encara no ha decidit quina serà la ubicació. Doncs aquests són els temes destacats aquest matí del 3.24. Doncs el diari Ara, que no fa referència a Eurovegas, curiosament, tot i que és un tema que ha tractat molt... Li agrada, sí. ...en les últimes setmanes, i titula Recentralització, amb una fotografia d'Esperanza Aguirre. Diu, desafia Rajoy a aprofitar la crisi per obrir el meló autonòmic, és a dir, per recentralitzar competència, el que comentàvem fa un moment. Demana que l'Estat recuperi sanitat, educació i justícia. I per a sa banda també recull les opinions d'Artur Mas, que atribueix els problemes a l'error del cafè per tothom, i veuria bé desinflar les comunitats artificials, també el que comentàvem fa un segon. Altres notícies destacades, la victòria del Barça per 4-0, surten els jugadors del conjunt blaugrana celebren un gol, diu corren i golegen, títula. També parla de Rasquera, i aquí... Hi ha un matís, perquè abans hem dit que es tiraria endavant aquesta plantació de marihuana, no és ben bé així. Per tirar-se endavant de forma automàtica es necessitava el 75% dels vots positius i hi ha hagut un 56%. Per tant, això vol dir que, teòricament, d'augment no es pot tirar endavant aquest projecte, però l'alcalde de Rasquera considera que... Doncs que ho intentarà, tot i que aquest 56%, deu pensar que té prou legitimitat per intentar-ho, encara. Per tant, diu, Rasquera dona un sí insuficient al cannabis, però l'alcalde continua. I per acabar, diu, Santorum es retira de la cursa republicana i deixa sol Romney. Doncs fent referència a les primàries dels Estats Units. A la seva versió digital també se'ns parla d'aquests temes que hem anat parlant i llavors la cosa nova també Fa referència a l'associació de control d'aquest matí al Congrés i que Rajoy diu tenir les idees clares i la voluntat política per treure Espanya de la crisi, tot i que admet que la situació actual és difícil i complicada, res de nou, doncs, a banda d'aquest avís de prohibir pagar en efectiu als empresaris més de 2.500 euros. També se'ns ens explica el que ha contestat Alberto Ruiz Gallardón, actual ministre de Justícia, a Esperanza Aguirre, En declaracions de RAC1 ha dit que l'estat autonòmic és un dels grans avenços de la democràcia. S'ha descartat per tant el debat sobre les autonomies, tot i que advoca per eliminar les duplicitats entre l'estat i les autonomies i per assegurar que les dues administracions es necessiten per igual. Això és el que se'ns diu d'aquest matí. També se'ns parla de l'opinió del govern català. RAC1 diu que la Generalitat reaccionarà però també cal que ho faci la societat catalana És el que ha dit a Catalunya Ràdio el conseller de Territori i Sostenibilitat que ha dit que votaran en contra dels pressupostos si no es modifiquen. I encara més a punts, referent també a aquest tema de la Casa Reial, diu que les declaracions de Fruilà, l'avi s'enfada molt, ha estat culpa meva, el pare no té res a veure, i és el que diu aquest nen de 13 anys, després de fer... de disparar-se un dret al peu. I l'últim punt, audiències, avui ha sortit dades d'EGM, que atorga el Món Arracú 515.000 oients, que són 62.000 més que el Matí de Catalunya Ràdio, i, per tant, avui han sortit d'aquestes dades d'audiència pel que fa a les ràdios. Doncs, seguint amb l'avantguàrdia, el tema estrella un cop més els mercats que estiguen fort a Espanya, tot i les retallades, aquí... Diu que la Vanguardia no és tan dura directament en Rajoy i titula que els mercats castiguen fort a Espanya. Diu que la borsa cau al mínim dels últims tres anys i la prima de risc es dispara. De Guindos reconeix ara que l'economia espanyola està supervisada des de l'agost per la Unió Europea i Brussel·les vol saber la despesa autonòmica per beneir els comptes. D'altra banda, en un titular més breu, diu Rajoy rebutja la proposta de Aguirre de recentralitzar l'estat. I surt una fotografia de Rajoy fent-li un petó a Esperanza Aguirre. Un senyal de la concòrdia que hi ha entre tots dos. Exacte, sí. D'altra banda, els jugadors de Barça també celebraran un dels gols. Diu, màxima pressió. Un Barça implacable i exquisit se situa a un punt del líder en guanyar 4-0 al Getafe. També destaca la notícia de les primàries dels Estats Units. Romney serà el rival d'Obama. Diu, l'ultraconservador Santoro emplega i els republicans s'aboquen a recuperar la imatge més moderada. I finalment, també l'accident del net del rei, de l'ensurt a la polèmica. I amb una foto de Jaime de Maritxalar. Molt bé. Doncs suposo que continuarà portant polèmica o, si més no, bromes durant els propers dies també tot aquest tema. Passem ara al recull de diaris esportius. El diaris esport ens diu Tremola Madrid, el Barça ja està a un punt, referent a aquest 4-0 d'ahir. I s'han ensenyat una imatge d'Alexis celebrent ahir aquesta victòria. I diu que l'Atlètic pot fer un cop de mà al Barça. També se'ns diu La Lliga, un punt des del Mundo Deportivo... referent a aquest 4-0 i se'ns sigui també el partit d'aquesta nit del Madrid. El diari AS ens diu un derbi de campionat referent a aquest partit. Tot i que el Madrid no perd a la Vicente Calderón des del juny del 99 i la imatge és d'un altre partit, d'un partit anterior entre els madridistes i els de l'Atlètic de Madrid. I Simeone, en les seves relacions d'ahir, diu que és de mediocres només guanyar per fastiguejar. i que el Barça s'acosta un punt, doblet d'Alexis, i el 39è de Messi a la Lliga, referent a aquest 4-0 d'ahir. Finalment, el diari Marca ens diu Derbi al seu punt, amb aquesta línia de titulars enginyosos, i se'ns ensenyen diferents figures del Madrid i de l'Atlètic per il·lustrar una mica aquesta prèvia del partit d'aquesta nit. I també se'ns diu, pel que fa al Barça, missió complerta, 3 punts suspensius i esperar aquesta nit. Barça-Getafe. Doncs això és una mica el que es cou en l'actualitat esportiva. D'aquesta manera tanquem aquest repàs per l'actualitat. Gràcies, Sergi. Fins després. Que vagi bé. Bon dia. Estem escoltant just a la fusta. 60 i més. Cada dimecres a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu, els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dolce Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century XXI La Rambla, el servei de la comunitat. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Just a la fusta. 5 minuts i 3, quarts d'onze del matí. Saludem ara el Carles Granadi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. Què tal? Doncs complim tradicions. És dimecres, auriculars a Norris. És la tradició d'aquest poble. No tan antiga com les caramelles que parlaràs d'aquí una estona, però gairebé. Quan arriba el dimecres els auriculars han d'estar cascats. Si no, no, no, no. Què tal? Doncs mira, sorprès pel dia. Perquè m'esperava bastants més núvols, però... Ara ho comentàvem aquí fora, se'ns ha girat aquest vent que ha netejat molt l'ambient. Però és d'impàs, això, eh? Tampoc no ens hem de refiar massa, perquè això de la setmana variable d'inestabilitat continua en peu i sembla que ara els propers dies tindrem una certa nobulositat i fins i tot una mica de precipitació. Hi ha algunes previsions que ho pinten molt magre. Jo ho afluixaria una miqueta, eh? La cosa va dijous a la tarda, pluges, sí que podrien ser generals i generoses... cap al vespre a la nit encara podien continuar alguns ruixats, però ja al matí de divendres la cosa fluixaria, i divendres al migdiet on anàvem a parlar de sol. Però bé, tenint aquest dimecres de sol, ja arreglem una mica la setmana, podríem dir. Un sol que queda així una mica com esmortaït, perquè aquest vent del nord dona sensació de fred, ara tenim 12 graus. Ahir va ser molt curiós, durant tot el dia vam tenir forces núvols, a la tarda fins i tot, i va haver-hi una tempesta amb calamar-se bestial que va avançar per l'Anoia, va enganxar el nord del Baix Llobregat, semblava que ens anés a enganxar nosaltres, però va passar per darrere la serra de Collserola i va acabar anant a petar tot el que és el nord del barcelonès, els bellesos, i va anar a morir. Van anar a morir gairebé al Baix Empordà, o sigui que van anar fent un recorregut per tot el que és el litoral. Però Déu-n'hi-do, hi havia un moment de tempesta que semblava que anés a afectar Sant Jus i al final se'ns va escapar. Després també ahir la tarda feien previsió que a l'hora del Barça no hi haurien pluges, però es va formar una petita cortina de pluja. I va ploure, no? Va ploure una mica. Però tothom havia dit que no plauria. Sí. Sí, sí, sí. A més que diies, tothom va dir que no menys tu. No, no, no, no. No ho dic tots. Tot el que havia llegit era no, no, no plaurà. És que eren molt puntuals. Aquesta tempesta també semblava que anés a caure al cel ahir a la tarda, cap a les 5 o 6 de la tarda, i després de cop i volta va sortir el sol. I la curiositat és aquesta, que vam estar tot el dia, fins i tot al migdia, amb temperatures al voltant dels 14 o 15 graus, i un cop va passar aquesta tempesta, que no ens va afectar, encara unes gotes així molt gruixudes, però no va fer res més, Després, les temperatures amb la presència del sol es van enfilar moltíssim, i la màxima ahir va ser gairebé les 7 de la tarda, amb 18 graus. O sigui, vam estar tot el dia amb 14 o 15, i a les 7 de la tarda... S'estàvem molt més bé. Això és molt bonic, és allò del canvi d'horari i les hores solars, que anem dues per sobre, i a vegades anem una mica bojos amb això. I el que tindrem avui, doncs, si tenim la presència del sol, tot i el vent, és que les temperatures també es poden enfilar al migdia. Aquestes èpoques de l'any, doncs, quan tenim sol, les temperatures es poden enfilar tranquil·lament. Però, clar, hi ha molta diferència entre el matí, la nit i el migdia. I avui, doncs, podem tornar a arribar a aquests 18-19 graus. Són temperatures una miqueta per sota de lo normal, però ja és això, també. I aquest vent d'ahir, que es va girar de cop... Això era en fruit també de les pròpies tempestes. Les ventades aquestes, com que creixen aquests núvols compactius, formen aquestes tempestes, sempre per davant i per darrere de la tempesta hi ha corrents de vent molt forts. És la manera de com es construeixen aquests comunibus tan importants. I a vegades tens una tempesta que potser et passa per sobre de la diagonal i just està precipitant en aquella zona i davant i darrere seu hi ha vents molt forts, que són els que generen i activen aquesta tempesta. I potser ahir quan vèiem aquesta imatge que hem vist tots al Mèssim, la samarreta que li anava boja perquè fotia molt de vent a Can Barça, era fruit d'això, que potser la tempesta estava cap a Pedral, és una miqueta més amunt, i aquest vent és el que estava alimentant la tempesta. Llavors, giren uns corrents bastant importants que a vegades tens zones puntuals on el vent és important. Ahir a Sant Just, per exemple, quan va acabar el partit cap a les 11, 12, fins i tot gairebé a la 1 de la matinada, el vent era destacat al poble. Tots aquests que no acostumen a deixar les deixalles dins del contenidor, que les deixen a Montcostat perquè la gent les vegi i les pugui gaudir, doncs aquestes graixelles sortien volant per tot arreu. Un vent que encara es manté avui, que continuarà, però que ens permet, com a mínim, tenir una bona visibilitat, un dia ben blau, ben maco, ben ferm, potser a la tarda poden créixer algunes nubolades, no esperem precipitacions a Sant Jus avui, aquestes nubolades no tindran prou força, però sí que de cara ja demà dijous aquests núvols poden ser una miqueta més destacats, poden ser més importants al matí, encara no parlaríem de precipitacions, fins i tot al matí tindríem alguna estoneta de sol, però ràpidament es nirà tevant, es nirà complicant el temps, I sembla que a la tarda els mapes indiquen que la precipitació pot ser destacada, podem tenir tempestes a qualsevol punt de Catalunya, i si rasca per Sant Jús, doncs podem tenir quantitats destacades. Si ahir el que va caure a l'Anoia al nord del Basi Obregat arriba a caure a Sant Jús, estaríem parlant avui d'un dia. Unes dades, unes xifres, no sé què. No va arribar a tocar, però bé, és aquesta la situació. Demà a la tarda, possibilitats de ruixats i tempestes, que tenim bastants números que puguin afectar Sant Jús. Durant el vespre i la nit es poden anar reproduint, però en intèrvals tindrem petites pauses. I de cara al divendres del matí encara quedaran restes d'inestabilitat. Sortirà el sol, tindrem alguna nubulada, alguna nubulada prou important com per deixar algun ruixat. A la tarda poden créixer tempestes, però no crec que afectin a Sant Jusllà. Dissabte sembla ser que seria un dia variable. Ho deixarem una mica més tambor, perquè hi ha alguns mapes que ens estan fotent la guitza, perquè hi ha una mica de núvols que podrien afectar la costa central i podríem tenir algun ruixadet. Sempre hauríem de parlar de coses febles... però ho anirem seguint. Tant demà dijous com divendres anirem seguint la previsió de dissabte. I sembla que diumenge seguiria amb estabilitat. i a la tarda es podrien reproduir les tempestes. Variabilitat, típic mes d'abril, o sigui, amb una miqueta de tot, amb possibilitats de que passi de tot, i anant, podríem dir, perdoneu per la frase de cul, perquè els mapes d'un dia d'unes hores per unes altres canvien i pots trobar-te un núvol que et descarrega i tu no ho havies previst, no? Però és així una mica la primavera, sobretot el mes d'abril, i és el que estem gaudint o patint ara, no? Són previsions que les fas, però que et canvien d'un dia per l'altre. Molt bé, doncs les anirem seguint. Sí, home. Gràcies, Carles. Carles. Fins després. Que vagi bé, fins ara. Adeu, fins ara. Estem escoltant just a la fusta. Passa un minut de tres quarts d'onze del matí. I anem de caminar a les onze ara amb els Bon Iver i amb aquest Olsen. Someone prevents part of me apart from me. You ain't waste the heart of me. You fucked it, friend. It's all it said. It's stuck to sleep. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern. O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. 6 minuts i les 11 del matí. Ho comentàvem fa una estona quan hem fet el repàs de l'actualitat amb el Sergi. Avui han sortit les dades de l'estudi general de mitjans. L'EGM, aquest dia que és popular en què les grans ràdios... publiquin els seus resultats i acostumin sovint a contradir-se entre elles mateixes, o fins i tot allò que passa amb algunes victòries electorals en què tothom surt guanyador. Avui sembla que les dades potser són una mica més concretes i, per tant, hi ha més dades objectives, com si diguéssim. Segons el diari Ara, el món a RAC1, com dèiem, és el que lidera la franja matinal, superen per poc, per 60.000 audients, només al matí de Catalunya Ràdio. Tot i això, aquest domini de RAC1 al matí també rebateix a les altres franges del dia on RAC1 ja havia obtingut el literatge en anteriors onades. Això sí, al migdia el programa La Competència és el més escoltat, amb 30.000 oients més que fa un any. L'espai de Catalunya Ràdio tot és molt confús, en canvi baixa una mica uns 10.000 oients i d'una a dues el domini és per la segona hora. mentre que a l'espai d'esports que fa en aquella hora Catalunya Ràdio tenim un punt, no obté la meitat dels oients que té en aquest cas. Aquest espai, tot i això, també millora, es va estrenar al setembre, i millora respecte als 54.000 que va obtenir en la tercera onada del 2011. I pel que fa a la tarda, Barcerracú manté el domini i creix fins als 202.000 oients. L'abril de l'any passat on tenia 63.000, mentre que la tribut de Catalunya Ràdio arriba als 99.000, 26.000 26.000 més dels que tenia el novembre en la primera onada en la qual va aparèixer. Per tant, si més no, també augment significatiu. Aquestes són les dades que han aparegut aquest matí referents a l'EGM, aquest estudi general de mitjans. Després de fer aquest repàs per aquestes dades, ens acostem ja del tot gairebé a les 11 en punt del matí, moment en què connectarem com ràdio per sentir les notícies, també amb el butlletí informatiu dels Sant Just Notícies, i tornarem després amb la segona hora del programa. Ho farem, però, després d'escoltar una mica de música, ara ho fem quedant-nos a prop de casa i escoltant el gran salt dels Manel. Fet un salt, un salt estrany, que ens ha aixecat més de tres pams. Sortia fum, tan dents i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt teníem por mirant a baix. Teníem por i ens hem quedat mig abraçats sentint el salt. Regalimant-me entre les mans els testimonis Les mares diuen als infants, no us apropeu cap d'un salt, érem tu i jo amb el món a part. I ara és el món que ens salvarà entre les runes d'aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant. Que això nens clau, que això nens clau, crido al teu nom mentre el fumarà. Fins demà! Fins demà! La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs. Un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts. I fins demà, i fins demà, hi ha fora i bufa un vent tan suau. I el saltador s'adormirà fent cara de res, fent cara de salt. Com Radio. Notícias. Bon dia, són les 11. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Es mantenen les retencions quilomètriques a l'autopista AP7 a l'altura de Barbalà del Vallès. Aquí hi ha hagut un accident entre dos camions que ha obligat a tallar diversos carrils. No hi ha hagut ferits, però, com dèiem, les retencions es mantenen des de fa més de dues hores. Raca Duart Sánchez, bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs són aturades encara importants, són trams de l'antitud amb aturades intermitents, però, vaja, és important, podríem dir que quilomètriques, perquè arriba ja... a Castellbisbal, a aquest punt de la cua, l'entitud, retencions intermitents entre Castellbisbal i Barberà del Vallès, encara un carril ocupat en aquest punt de l'accident a l'altura de Barberà, a l'autopista P7 i en sentit nord, i tot plegat suma 20 quilòmetres, 20 quilòmetres de l'entitud i retencions en aquesta autopista P7 en tot aquest tram. Vies afectades, especialment la B30, el lateral d'aquesta autopista, pràcticament tota la seva extensió en sentit nord també molt atapeïda, també conseqüències per l'autopista P2, Aquí parlaríem d'uns 4 quilòmetres, de Molins d'Arri fins al Papiol, per connectar amb aquesta autopista a P7, evidentment, i també la C58, encara amb el Mesa, tot el tram entre Sabadell i Badia de Vallès, uns altres 5-6 quilòmetres de l'antitud i de retencions per enllaçar o intentar enllaçar amb aquesta autopista a P7 i també amb la Taral, amb la B30. Per tant, tota aquesta zona molt complicada. Es pot aprofitar com a alternativa, tot i que es fa volta, per evitar aquests 20 quilòmetres de cua, Vaja, de l'antitud amb retencions, enllaçant la B23 per evitar aquestes cues, entrar per la ronda de tal, i després un cop el nus de l'Argenitat agafar la C33 per arribar a Mollet. Així saltaria amb tot aquest tram de cues important d'aquesta autopista a P7. És tot des del RAC, bon dia. El govern central limitarà els pagaments en efectiu a operacions de com a màxim 2.500 euros. La mesura l'ha anunciat avui el president del govern i s'inclourà en un pla per lluitar contra el frau fiscal. Congrés dels diputats, Albert López, bon dia. Bon dia, doncs. Serà divendres quan el Consell de Ministres aprovi aquest pla antifrau, segons ha anunciat el president del govern, Mariano Rajoy, que ha justificat l'amnistia fiscal com una mesura excepcional i temporal perquè a Espanya viu un moment molt difícil. Mariano Rajoy, dèiem, doncs, només ha avançat una de les mesures d'aquest pla antifrau. ...de un proyecto de lucha contra el faude fiscal que aprobaremos el próximo viernes en el Consejo de Ministros, donde se incluirán una serie de medidas, ahora le puedo apuntar una, que es la limitación del uso de dinero en efectivo en determinadas operaciones. No podrán pagarse en efectivo operaciones a partir de 2.500 euros en las que intervenga al menos un empresario profesional. També ha anunciat Rajoy en aquesta sessió de control del govern que se celebra en aquests moments que l'incompliment d'aquesta restricció comportarà una multa de fins al 25% de la quantitat pagada. Com ràdio Congrés als diputats. En paral·lel a la borsa, l'IBEX 35 augmenta els seus guanys. Ara mateix l'indicador de referència al parquet espanyol puja gairebé un 1%. La prima de Rills també ha baixat respecte al tancament de la sessió d'ahir. Ara mateix l'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país es troba per sobre dels 420 punts de diferència amb el vol d'Alemanya. Al Parlament s'han enfrontat aquest matí el Partit dels Socialistes de Catalunya i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per l'eliminació de la sisena hora a l'escola pública. Ha començat així el ple que a la tarda se centrarà en sessió monogràfica sobre les retallades. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. El diputat socialista Daniel Font ha qualificat d'error de càlcul monumental l'eliminació de la sisena hora i ha lamentat que el Parlament no hagi admès a tràmit una iniciativa legislativa popular que reclamava la seva reintroducció. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat que l'acord el va prendre a la mesa del Parlament per unanimitat i Font ha atribuït la decisió al govern. És evident que el govern ha dit que si comporta despesa contradiu la llei de pressupostos? O és que no són per complir? O és que vostès el que proposen aquí és per fer seguidisme o oportunisme polític? I pitjor, desorientació a mestres i famílies, fer veure que el reglament del Parlament no s'ha de complir. No enredi, no faci trampa, no ens enredi. No és a la mesa que suposa la iniciativa legislativa popular, és el govern. Daniel Font ha afirmat que l'eliminació de la sisena hora a l'escola pública equivala a un curs menys respecte a l'escola privada i concertada i que això és una manca d'equitat. Com Ràdio Parlament de Catalunya. Bon dia, us parla Joan Barberà. La lluita pel títol de Lliga a primera divisió entre el Barça i el Real Madrid està cada vegada més oberta. Els blauranes acabaran a tan sols un punt en aquesta jornada si els homes de Josep Mourinho perden avui el camp de l'Atlètic de Madrid a partir de les 10. S'enfronten el conjunt Matalassé i el conjunt blanc el Vicente Calderón. Una lluita pel títol que diem cada vegada més oberta, sobretot després de la contundent victòria dels homes de Pep Guardiola contra el Getafe per 4 a 0. Mentre l'Espanyol va perdre el Camp 2 a Suna per 2 a 0, amb dos gols de Raül García, Coutinho i Forlín van acabar expulsats. Els blanc i blaus van acabar amb 9. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.05, us parla Sergi Pont. La dietista Pilar Sempau presenta a Sant Just el seu llibre Dieta Catalana i Salut. L'acte tindrà lloc a les golfes de Can Gina està demà a dos quarts de vuit del vespre. Segons l'autora, el menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut. El llibre pretén donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. Els assistents a la presentació de Dieta Catalana i Salut tindran l'oportunitat de fer preguntes a l'autora. Pilar Sempau vol aprofitar l'ocasió per aconsellar personalment sobre els aliments més necessaris per a cada persona. El Corlo Pom de Flors sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i arrelats a Sant Just. Les caramelles, els cans de Pasqua, anuncien la bona nova de la ressurrecció, en clara referència al rebrot de la naturalesa. En el seu origen, als caramellaires se'ls obsequiava mous, botifarres i menges, cosa que indicava la fi de la quaresma. Enguany, el Corlo Pom de Flors sortirà dissabte i diumenge al matí, entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. Els cantaires es passejaran pels carrers del barri centre, passant també per la plaça Camoapa, i la plaça de la Pau, així també pel barri nord. El portaveu de Convergència i Unió, Llorent Rey, considera que la política de retallades de l'Ajuntament és contradictòria. Rey ha lamentat que l'Ajuntament redueixi serveis mentre continua incrementant la despesa en altres partides. En l'últim ple municipal, el grup de govern va aprovar augmentar la jornada laboral de diversos treballadors de l'Ajuntament. Des de Convergència i Unió creuen que aquest increment suposa un sobrecos que es podria evitar. Des de Convergència i Unió també consideren que l'Ajuntament ha gestionat malament els recursos a l'hora de modificar l'horari dels concerts a les escoles. Arran de les 6 hores se'ls va augmentar la jornada laboral, però un cop es va suprimir s'ha trigat 8 mesos a tornar a rebaixar. D'altra banda, pel que fa a la vagoneta, Lloren Rey ha lamentat la manca de diàleg amb els opositors de la modificació dels serveis de la vagoneta. I això és tot de moment. Recordeu que tindreu més informació d'aquí una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5 i al web de Radio Esvern, www.radioesvern.com. Fins aleshores, molt bon dia. Tu no saps com em fa sentir com un ninor por la caixa tan patint significant a les teves mans. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps perdut. Entre un ja ens veurem i un avui no puc. Tots reconeixen mi. El que tinc dol que et sembla una llauna. Jo m'arrubo i vaig oxidant-me. El que et trobo dolç a tu d'amarga. I per allargar la tonteria que ens cremava vull estar ofegant-me. I per allargar la tonteria que ens cremava vull estar ofegant-me. em fas sentir tu no saps com em fas sentir tu no saps com em fas sentir tu no saps com em fas sentir tu no saps Just a la fusta, el magazín del matí. Ara passant 12 minuts de les 11 del matí, el Corlo Bom de Flor sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i més arrelats aquí a Sant Just. Seran dues jornades, dissabte i diumenge, i per això a aquesta hora saludem el president del Corlo Bom de Flor, Jordi Figueres. Molt bon dia. Molt bon dia. Una cantada de caramelles que és un dels costums molt arrelats a tot Catalunya i aquí a Sant Just també. Quant temps fa que es té constància que es fa? Constància, Sant Just, en tenim des del 1857. Doncs molts anys, molts anys. Sí, el que passa, s'ha anat refent sempre amb un cor que es deia la flora, després el 1861 la lira, i el 1881 llavors ja va venir el corropont de flors. Que també són molts anys, de fet, des del 1881. Sí, ja han passat uns quants anys. Exacte. I llavors, per tant, serà aquest de setmana, es fa amb dos dies, no? És una cantada que es fa dissabte i que es fa diumenge, també. Sí, tradicionalment les caramelles sortien el que abans de la reforma litúrgica era el dissabte de Glòria. Després de missa sortien els caramelles a cantar pel poble, precedits dels grellers, i anaven anunciant la Bona Nova. I, per tant, anant trempejant tradicions, com si diguéssim, o evolució històrica, tot aquest costum de caramelles, i es manté. És a dir, que encara que es faci en un altre sentit, segurament ara, la gràcia és que es pot mantenir aquesta tradició. Sí, l'acostum aquest segur que és molt més antiga del que he dit jo abans de 1857, perquè és un acostum religiosa, que ve dels orígens religiosos. El que passa és que en Clavé, que és nat del 1824, és el que va fundar els Corts i el que va, diguéssim, organitzar, federar i muntar tot el moviment a Catalunya i, posteriorment, fins i tot fora de Catalunya. Lleida, suposo que dels Corts de Clavé és una mica d'on deriva també tota la tradició del Cor, la Pont de Flors. El Pont de Flors és el nom li ve... d'una obra de calver. Aquests cants, a més a més, anuncien la resurrecció i també referents a la primavera, no?, d'alguna manera... Sí, és l'esclat. A França diuen, per exemple, no en diuen caramelles, sinó que en diuen el goig dels ous, és allò de, per la catalera, els ous a la carrera, ja és l'arribada a la primavera, els ous són el símbol de la vida... i... Torna a començar, no?, d'alguna manera? Sí, la primavera, la florida, sembla parlar-ne de la floresta, i també es diu que caramelles ve de caramels, no?, que la gent els hi tirava caramels, bé, tot ha anat, tot s'ha anat modificant, no?, i hem arribat, ja dic, avui en dia, a part de les corals establertes, també és molt normal que a pobles petits surtin grups petits i no tan petits, grups de caramellaires que es troben just un parell de mesos abans per fer les caramelles, muntar-les. Perquè les caramelles, les cançons que s'hi canten, aquestes cançons populars, són conegudes per tothom, són cançons específiques per aquest moment... Normalment el que es fan són, ja hi ha una especialitat, que són caramelles. Directament, no? Exacte. Que poden ser balsets, normalment són balsets, però vaja, a l'hora de la veritat, es canta de tot, no? Des d'una avenera fins quasi... Nosaltres també hem cantat trastot tango. Déu-n'hi-do, doncs un repertori ampli. I segur que tots alguna vegada o altra, com que les Caramelles, crec que tothom les ha vist un dia o altre, m'imagino que hi ha cançons que reconeixeríem de seguida en aquest cas. Hem dit que serà aquest dissabte i aquest diumenge. A més a més, es fa un recorregut per diferents punts del municipi. Sí, l'habitual és fer places i carrers. El dissabte fem el recorregut pel carrer i el diumenge fem més a les... institucions, diguéssim, a la llar Nostra Senyora de Lourdes, a les Monges, al Milenari, a l'Ajuntament, a l'Ateneu, o sigui, diguem que diferenciem. Nosaltres les caramelles sempre habitualment s'havien fet per Pasqua, però degut a aquests anys d'abonança que per Pasqua no quedava ni una rata al poble, ja fa molt de temps els vam passar a Pascuetes, que és aquest dimenge vinent. El cap de setmana següent. A més a més, el seu origen, els caramallaires se'ls feien, hem llegit diferents obsequis, no? D'aliments, directament. Sí, abans, clar, diners n'hi havia poc. El que se'ls donaven eren ous, és clàssic allò d'anar a menjar-se'l bé, no? Fins i tot si hi havia alguna masia rica, que per les caramelles li donguessin un be... Per fer un àpat sencer, no? Que l'escorxaven per dinar. Déu-n'hi-do. Que no es menjava cada dia el be. No, no, clar, no és poca cosa. I en aquest cas, no sé si ara, en els últims anys, també la gent obsequia d'alguna manera o si simplement és l'aplaudiment el reconeixement. Bé, mantenim la tradició... de passar la cistella, no? Passar la cistella i recollir diners, que cada vegada són menys. Clar, és més simbòlic, suposo, que una recaba. Exacte. No hi confiem. És més simbòlic que no pas crematístic. Exacte. S'haurà dit aquest dissabte i aquest diumenge, a partir de dos quarts d'onze del matí. Suposo que també és un dels actes més destacats del Corlo Pondaflòs. Bé, aquest any, sí, tradicionalment és l'acte més destacat que fem durant l'any. El que passa és que aquest any també anem a fer caramelles a la Barceloneta i si tot va com ha d'anar, també per Sant Joan anirem a cantar amb altres corals al Palau de la Música Catalana. Déu-n'hi-do, doncs bons concerts de caramella, justament, també els d'aquests de la Barceloneta. Sí, la Barceloneta és una tradició també molt antiga, però n'hi ha dues, la dels cants, que és aquest que amuntarem nosaltres, i l'altre que és més de festival dels classes, els que surten... el diari, que són els de les forquilles, aquelles llargues, i tot això que és un altre tipus de mecanisme que no té gaire a veure amb les caramelles clàssiques. És una altra història. No sé si al Palau hi han cantat alguna altra vegada el cor La Pomdaflors. Sí, La Pomdaflors, ja... I he encantat que recordi jo com a mínim un parell de vegades. Bé, Déu-n'hi-do, per això suposo que és un d'aquests escenaris en què és agraït, m'imagino, poder-hi cantar. És emblemàtic, és de la més emblemàtic. També he encantat al Liceu, però esclar... pel Cantaire, el Palau potser és més significatiu que el propi Liceu. De moment, a banda d'aquests concerts que són més fora de Sant Just i per més endavant, recordem que aquest dissabte i diumenge, a partir de dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts de dues, el cor Lopom de Flors voltarà pels carrers de Sant Just cantant aquestes tradicionals caramelles i avui hem parlat amb el seu president Jordi Figueres. Moltes gràcies. i que vagi molt bé. Moltes, Mercè, bon dia. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio does burn. El que fa? Vostè m'ha dit que volia ser com a internacional. No, ja no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Un any més, Veus de la parròquia vol portar una lè d'esperança als nostres uïdors i uïdores. Compartirem temes d'interès. Aprofundirem en l'espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem al dia amb notícies i activitats d'Església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'once del matí. Seixanta i més. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. La immobiliària Centuri 21 en la seva etapa d'expansió necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Un minut i dos quarts de dotze del matí. Aquesta hora, com que de dimecres, és moment de fer la tertúlia esportiva. Parlem de futbol amb l'Emilio, el Carles, l'Enric i el Jaume. Si esteu mirant la webcàmera veureu que s'estan acabant de col·locar avui que hi ha els tertulians del complet, que ens sembla que passa poques vegades, els tertulians futbolístics. I, per tant, tot seguit els saludarem. De moment donem la... En saludem els que ja tenim situats a la taula. Tenim, per exemple, ara sí, tenim el Jaume Socarraig. Bon dia, Jaume. Hola, bon dia. També tenim l'Emilius Casocchio. Bon dia. Bon dia. L'Enric Riva. Bon dia. I el Carles Hernández de Rius. Bon dia. Bon dia. Ara sí. Molt bé. Doncs un altre dimecres en què és l'endemà, aquesta tatura és justament l'endemà d'una altra victòria del Barça. Una altra nit màgica. Una altra nit d'aquestes i sobretot el que es destaca avui és aquesta distància escurçada hipotètica de moment en funció del que passi també aquest vespre a Madrid. A Xolo un punt, eh? Sí, aquest m'ha agradat. Està bé, no? Estic contents, no? Us veig poc eufòrics, eh? No, el guardiol ens ho arcarà. A la línia, de ser prudents. Somriure poc. Ara s'ha de guanyar el llevant, tu. Sí, però òbviament, avui. Pota broma, eh? Avui hem d'esperar si tenim la sort que l'Atletico de Madrid fa el que no fa des de fa no sé quants anys. 13. Però el que passa és que amb un empat ens val, no? Sí, perquè la mort així a poc a poc... Si al cap de setmana guanyant, sí. Que vagin empatant ara tots els partits. També es confia molt que el Barça-Madrid guanya el Barça. Home, aviam... Que em sembla molt bé, però es dona molt per fet. No es dona per fet. El que passa és que si el supòsit és intentar guanyar la Lliga, no tens altra opció. Però no vol dir que això es doni per fet. Ara, si vols guanyar la Lliga, és evident que... Ho ha de guanyar tot. Ahir el Pitoniso va sortir i va fer una fórmula així estranya i segons els seus càlculs, ell no ho fa amb els 7 partits, sinó que ho fa amb 10, però segons els seus càlculs el Barça és campió, però el Barça-Madrid és amb un empat. No sé com s'ho vol muntar. Mira, pot ser més emocionant. Bé, hauria de perdre contra l'Atlètico i empatar amb el Bilbao, per exemple. També ha de jugar contra el Sevilla. El Sevilla a casa seva, sí, sí. L'Esporting i el Mallorca, no? L'Esporting i Mallorca, la veritat. L'Esporting, el Clemente. El Clemente, bueno. El Clemente ja el volen fotre fora de... Els periodistes. I el públic, hi ha més que s'han ficat una serpa a casa. Bueno, és un estil Mourinho. És un tio que té tanta mala llet que a vegades funciona com a revulsiu. Jo crec que el Mourinho anirà saltant d'equip a equip així quan acabi del Madrid. O sigui, un equip allò que està a punt de baixar, no s'ho mereix, que tal? Mourinho. Que foti ja una mica de quatre fàstics i potser funciona. Ja em perdonareu, però diuen que el Mauriny té psicologia, no sé quantes coses. No ho sé. T'ha estudiat psicologia? No, no, no. L'ha après als bars, que és on s'aprenen les coses, però... A la Universitat de la Caixa? A la Universitat de la Caixa, sí. No ho sé. Jo tinc la sensació, i ho hem dit aquí moltes vegades, que al Madrid l'aguanten els resultats, és a dir... que allà hi ha un caldo de cultiu que s'està coent i que és com una olla de pressió que va fent vapor i que el moment en què si el Madrid per una d'aquelles queda eliminat amb el Bayern o perd la final de la Champions amb el Barça... Però pensem-ho diferent. O sigui, el Barça porta molts anys guanyant-ho pràcticament tot. El Madrid s'està fent un caldo de cultiu que pot encara engreixar-se una miqueta més. O sigui, pot passar l'olla. Guanyem la Copa, guanyem la Champions i que guanyin la Lliga. No es fot fora el Mourinho i continuar... No, però és com a Madrid, un any més de Mourinho queda per la rastrella. Però tu has vist com han quedat els equips, els clubs per els quals on ha passat Mourinho? Clar, però imagina't tres anys el Mourinho. Però és que no torna a créixer mai l'herba. Mira què estem parlant, que potser el gran contrincant seria l'Espanyol i per fi potser no estaria content. O el Màlaga de Pellegrini. El Chelsea està en posicions fora de Champions. Però està en posicions també d'eliminar el Barça. Sí, sí, és veritat. A l'Inter està que no està. Tampoc no es pot culpar Maurinho del Chelsea perquè fa anys que ha marxat. I lo porto? Lo porto... No ho sé. Aviam, però el que està fent aquest home, que s'ha portat a tots el seu clan de portuguesos, jugadors més aviat justets... I no va jugar el León. Quin León? El que havia fitxat el Madrid, que està al Getafe. Aquell culler és Quim León, diu, però si era un del futur... El futur futbol espanyol era aquest, passava per aquest tio. Aquell que no és l'Estefano. Això, i que no és l'Escar de León. De tota manera, vull dir que... Jo insisteixo, eh? El que passa és que Madrid si guanya la Lliga i pot guanyar la Lliga i la Champions, llavors... Té molts números, eh? Quatre punts, set partits... I tal com han anat les coses... Sí, bueno... Continua sent favorit. A més, el que diu la Carme, no?, que... el Madrid Port, si ve al Camp Nou a plantar cara, quan ha vingut a plantar cara ha sigut una nit difícil. Ara, quan han vingut a jugar espantats, és quan no... Ja veurem. Ja veurem com ve. Perquè a la Supercopa vam empatar i a la Copa del Rei vam guanyar... A la Copa del Rei d'aquest any. Vam guanyar per 3-2, crec, no? Aquí al Camp Nou. Sí, que havíem guanyat allà a l'anada. És que no recordo... Jo sé que un partit el vam empatar, l'altre el vam guanyar de poc. Van venir tots perquè a l'anada el Bernabéu No sé per què van jugar espantats. Sí, el Bernabéu es va guanyar. Es va guanyar? I em sembla que es va empatar. Pot ser, pot ser, pot ser. No ho sé, veurem. Ja tenim horaris el dissabte a les 8, però primer queda el Llevant, que va a tercer. Sí, sí, clar. Va a tercer Llevant, eh? Tercer o quart? No sé si amb algun resultat ha canviat, però crec que s'havia col·locat tercer. Havia usat a València. El Màlaga hi va guanyar, no? El Màlaga va guanyar... Depenia del Màlaga jugar a dilluns. Sí, i va guanyar el Màlaga. Però potser està a quart llavors. No, però amb el punt del València. Sembla que els col·locava a tercers, no? No ho sé. El València es mantenia a tercers si traia algun resultat positiu. Indudablement és un equip de Champions, com va dir Guardiola l'altre dia. El Llevant. Sí, és un equip experimentat i l'únic que pot perdre una miqueta el Llevant és que jugui al ritme que marquia el Barça, que vagi una mica... Bé, m'imagino que la Gespa fa dues setmanes que ja no la tallen... el camp de llevant i que no la reguen, no? Ja ho va dir ahir l'entrenador del Getafe, no? Diu que és l'única manera que provem d'intentar igualar la situació, no? Diu que també hem fet mal a nosaltres, sí, però bueno, potser no tan clava amb 8, perquè allà el Getafe s'han podria haver portat una guardioleta. I tant, i tant. Sí, esclar, i el Barça va jugar molt bé. Molt bé. És a dir, que estem molt ben acostumats, però el Barça va jugar molt bé. Jo ja estic preocupat, perquè mon fill també diu que el Barça hi va guanyar Goda Messi. Aquest dematí, quan em parlava, parlava del Barça com si ja fos una cosa avorrida. Sempre guanyant... És que el dia que guanyin la Champions aquest any... Però aquest any no havia estat tan així, no? Quants partits ha perdut? Ha perdut dos partits. Són victòries, o sigui, perd interès un equip. Llevan està cinquè. Cinquè. 48 punts, i per sobre té el València amb 49... i el Màlaga amb 50. Home, jo també crec que quan tu veus els partits del Barça i, a més a més, els recents que està fent, que està jugant bastant bé futbol, sobretot ahir, com dèiem, sí que pot semblar una mica avorrit, però després, quan ho compares, per exemple, amb un altre... Jo no m'avorreixo gens. No, però vull dir això que et dius referència... Sí, perquè ells ho fan tot tan fàcil. No entenen que el Barça... Perdi. Però això inclús passa amb gent de la teva edat, És a dir, que no heu vist mai l'època dolenta del Barça, en moments molt puntuals i molt curts. Però allò d'estar 14 anys sense guanyar una lliga, això passava. O quan el Barça guanya la lliga l'any 84-85 amb Benevols a la banqueta, després no torna a guanyar-la fins als anys 90, amb Cruyff. Sí, correcte. És a dir, que el que estem vivint des de la dècada dels 90, amb l'arribada de Cruyff, amb Van Gaal, amb Rijkaard, amb Guardiola... Ens han acusat molt malament. És a dir, el Barça ara sí que és un equip gran, de veritat. Abans era un equip gran per història. Per història i... Era gran de vell. Però és a dir, el Barça fins l'any 92 no tenia cap Champions League. Però tenia unes tenir molt macos. Fent una comparació també amb l'època era el Polidor. O sigui, en Catilo ho guanyava tot i Polidor arribava a segon. Una mica sí, exacte. El Barça arribava a segon. I la segona Champions és la segona. Recordem que l'Ajans en deu tenir 4 o 5, el Milan en té 7. La segona és la que es guanya a París l'any 2006. A partir d'aquí anem com a motos, però a París, Roma, Londres, no? I clar, si tu recordes els últims anys, evidentment el Barça és l'equip de referència. I després hi ha dos finals de Champions que es perden que encara no s'havia aconseguit mai cap. i que són dos pastraments. La de Sevilla i la bandera. La de Atenes. La de Atenes ja s'havia guanyat el 92, per això va ser el 94. Sí, la de Atenes s'havia guanyat el 92, però va ser el final del Dream Team. Va ser el final del Dream Team, que va arribar al Barça molt just a final de temporada de forma i el Milan platòric. que ara jo crec que el passa a l'invers, és a dir, el Barça va tenir una davallada de física el gener, el gener febrer, i ara estan platòrics. Ara el Barça està en el punt d'aquests 10 o 11 partits que deuen quedar per acabar la temporada, doncs per fer-los perfectes. I si no hi ha lesions que es veuen bastant bé, ahir l'Alexis va fotre dues esprintades que era de calbot i els va aguantar bastant bé... Però si el vas ara està... La Lexis, muscularment, no com a futbolista, però és una bèstia, aquest tio, fa peses o alguna cosa. Però si t'hi fixes... No, aquest tio fa peses o alguna cosa. No li cap ni la samarreta. Qualsevol de la defensa del Getafe, que és que anaven de cul a darrere de tota aquella gent, qualsevol d'aquests fa peses i està molt catx, és bestial i et faria un nus a tot arreu. Estem parlant de gent que físicament són tremendos i veus com el Cuenca... l'adavanta, el Tello passa com un tren, el Montoya passa per allà, que els altres estan gambant molt. Sí, sí. O sigui, hi ha una jugada, ahir el defensa es deia Alexis, el central del Getafe, hi ha una jugada d'un passe de profunditat, em sembla que és del Busquets, que li fa amb el Pedro, el Pedro no li confia massa, frena i arrenca un altre cop. L'Alexis li va treure dos metres, el defensa Alexis, li va treure dos metres amb el Pedro, el Pedro és un tio rapidíssim, dels més rapidíssims que hi ha a la Lliga, i aquest tio gambant, l'altre va fer una frenadeta, pensant que no li passaria ni va arrencar més tard. Ui, l'Alexis va arribar al final de la... de la línia de fons, i li va treure dos o tres metres amb el Pedro. O sigui, estem dient de gent que és físicament molt forta, gent molt ràpida, però és que tenen uns altres que encara no s'entén. L'entrenador del Getafe va dir que no els agafem ni amb patades. No. Jo els dic una cosa. Jugant, clar, amb tots els respets per el Getafe, era el Getafe, però jugant com van jugar ahir, ni el Chelsea ni el Madrid poden guanyar. Jo faria analítiques. Però és que, a més a més, el que és bestial és el que diu una mica el Carles, Perquè és que al minut 70 estàs guanyant 3 a 0. I continuaven a jugar. I pressionen no al mig del camp, no, a l'àrea. És que l'altre equip no surt de l'àrea. Perdona, tenia una línia de 5 i una línia de 4. Sí. Però és que ahir... I l'altre perdut, no sé quan. No sé qui ho ha dit avui, que el Víctor Valdés hauria pogut jugar sense mans per igualar una mica el partit. Hi havia el Mico, però clar, el Mico no podia abarcar tot el camp a l'hora que feia la pilota. I hi va haver moments que només jugava amb un defensa. Sí, sí. Però que era una bèstia. Ahà. I a vegades, o sigui, em vas quedar sorprès, l'Adriano, jugant de lateral dret i de lateral esquerra. O sigui, seran d'una punta a l'altra de l'àrea. Estan absolutament platòrics, però platòrics. I aquesta conversa es podria guardar en una caixeta. I passi el que passi, la conversa que estem tenint... No, no, no, a veure. Perquè aquesta temporada, realment, és temporada de xapó. Després de tot el que han guanyat aquesta gent, que podrien anar regalant amb els seus abrics, els seus barrets, així, en plan Alves i tal... Podrien ser uns regaladors, allò, visc a la festa i em toco els nassos que ja ho he fet tota la vida. O sigui, hi ha molts jugadors que venen al Barça per guanyar algun títol. I aquesta gent que ja ho han fet tot s'estan currant una temporada tremenda. I si després els títols no ho arriben, dius, bueno, però no arriben. Carles, ahir una persona que estava veient el partit amb mi em deia, i tenia tota la raó, quan Messi corre com un animal a defensar. Si corre Messi, si corre Messi, és a dir, surt un xavalet i al minut 70 veus Messi corrent per recuperar una pilota. És una filosofia. I aquí està la clau, és guardiola. Per mi, la clau és guardiola. Parlelament a la filosofia, tots els que estan allà, ningú té el lloc guanyat. I veus que tots els que surten ho estan fent. Messi sí que el té guanyat. I corre igual. I és el primer predicament. Els altres han de guanyar el lloc. És que hi havia ahir a la grada de Miranço, que estàvem bé per jugar. I diuen, que brons aquests. I a la Vidal segur que quan va obrir un ui va dir, Montoya, aquest vol fer el favor de seure, que em fotrà el lloc al final, clar. I ahir també es tracta d'això. Jo crec que com més competitivitat crees entre els... Competitivitat bona, eh? Si veus que tots els jugadors estan molt forts, doncs tot el nivell de l'equip global creix. I no només és lloc punt despuntant. Recordem una època que Barça també tenia un gran equip, Però hi havia jugadors que no corrien. Que no corrien. I llavors, a més a més, això es va... Si no corre aquest, al final dius, mira, que et cobreixi la teva banda, la teva iaia, perquè al final el que surt retratat a la foto és el que està darrere, no el que està davant, que està dormint. Sí, sí, sí. L'Alesanco ahir, que parlava dels defenses del Barça, diu, no, si està bé, però està bé. Com a jo. Eh? No me'n faltava a dir com a jo. Sí, però... Ahir també un dels comentaris que fan és quan li fan el penal a la Niesta, bueno, sí, parece... Parece que lo desplaza, pero bueno, l'àrbitro... Aquell penal era perquè era llei de l'avantatge. Perquè la pilota se l'acaba enduent Montoya, crec. En el penal no hi ha llei de l'avantatge. En un penal no hi ha llei de l'avantatge. En un penal no hi ha llei de l'avantatge. És a dir, si va a gol... És el mateix que va passar l'iniesta. En contra de portar-se la Montoya va a gol... no hi ha lleidat. No hi ha lleidat. El futbol de pati que jugava jo a l'escola era penalti, gol, és gol. Sí, sí, això és veritat. A més, a més, és la lògica, eh? Però bé, estem en un moment platòric. Passi el que passi, que aquesta és la clau. Jo volia dir una cosa. Recordar la temporada passada quan es deia el Madrid ha fet una temporada sensacional, el que passa que s'ha trobat amb un Barça i està passant el mateix. O sigui, el Barça està fent una temporada sensacional i el Madrid Bueno, està guanyant partits. Jo tinc ganes de veure si el Madrid jugarà contra el Barça, quan dic jugar amb el sentit més ampli de la paraula, durant tota la setmana, a partir de diumenge, és a dir, no sé com acabarà ara en aquests dos partits contra l'Atlètico i el proper partit que té contra l'Esporting al Madrid. És a dir, si es dedicarà a parlar de futbol el senyor Mourinho quan vagi a la roda de premsa o no. Perquè Guardiola, quan surt a les rodes de premsa, parla de futbol. Intenta parlar de futbol per moltes preguntes que li facin a fora del futbol. I intenta explicar, inclús tàcticament, que a vegades es passa fins i tot, dius, no cal que els expliquis els moviments que fas. Calla! No cal. Si ho saben, ja ho hauran. Vull saber si el maledicte es voldrà... el Madrid en col·lectiu global, l'entorn, els diaris, es voldrà enfrontar amb Barça en futbol o no? O si buscaran la controvèrsia? Aquesta és la pregunta. En futbol, quin equip és millor que l'altre? No, no. Han de buscar altres armes. O sigui, futbolísticament parlant, el Barça... Però el Madrid, quan ha volgut plantar cara al Barça en futbol, quan per necessitat ho ha hagut de fer, li ha plantat cara. El Madrid està traient pit d'un moment, d'un partit, que el Barça va començar a perdre pilotos al mig del camp, ells van començar a pressionar perquè és Estàvem perdent la competició. Van començar a pressionar-li, van començar a sortir bé les coses, i el Barça estava perdent pilotes. Però estem parlant de 20 minuts idolatrats i posats allà dalt. El Madrid va poder amb el Barça. I estem parlant de principi de temporada que el Madrid va començar un mes abans i estava que se sortia. Jo parlo de la Copa, la Copa del Rei. Van poder plantar-li cara a la tornada d'una forma digna. Però qui estava guanyant allà en aquell moment? Qui havia de córrer allà? Si al partit de nada van jugar a la Marrategui una altra vegada, van haver de solucionar el problema. O sigui, si al Madrid en aquests moments estàs fora de la competició i no apretes, dius, bueno, col·lega, vés temporal. Hi ha equips que ho fan... O l'altre dia el Milán estava perdent i els últims juniors ja ni podien ni apretar. El que passa també ara a aquesta final de recta és que el Madrid està en una situació una mica complicada per ells. Perquè si tu poses el seu paper, si ara fos al revés, que som nosaltres que anem líders i tenim el Madrid allà trepitjant-nos... I hem perdut sis punts d'avantatge en tres setmanes. Bé, ara el Barça també ho ha perdut, això. Sí, sí, però ara de cop i volta... Quan ja tenien, és a dir, el plantejament dels madridistes era el passadís al Camp Nou, aquest era el gran somni. Sí, ells era el seu somni, però ara estan en una situació una mica delicada i, per tant, més o menys puc arribar a entendre una mica el comportament de Maurinho, de no aparèixer, perquè, clar, si dones la cara ara... A més, a més, són penoses. L'altre dia vaig veure una i ho té molt poca gràcia. De quatre preguntes, tres, l'única cosa era... Bueno, todo el mundo lo ha visto. Todo el mundo lo ha visto. No sé si va ser amb una televisió de Madrid que va dir, diu, de les quatre preguntes que li han fet, ella ha fet la mateixa resposta intercalant les proles diferents. A tres, sí, sí, a tres. S'ha dit, todo el mundo lo ha visto, i deien, però, ¿ha vist el què? És que ens ho expliqui. I tota la temporada, i nosotros vamos a continuar igual. Jo m'he dirigido a l'àrbitro i m'ha sacat una targeta. Per això us dic que la gent normal de Madrid, que és la gran, gran, gran majoria, la immensa majoria, n'està en farta d'aquest tipus d'actituds, i els mitjans de comunicació, també, perquè Alguns. Però el Florentino ho va frenant, a base de pasta. Ja, però quan el Florentino decideixi que s'ha acabat, quan ja no el necessiti, que és com funciona aquest negoci, llavors anirà pel Mauriño, que ho tingui clar. Ah, sí? El Mauriño marxarà abans. El que no és és tonto. El Mauriño se'n va aquest any. Guanyi o perdi. Si no guanya res, el votaran. I si s'en va, s'en va, s'en va, me'n voy, perquè no me dejan treballar de mi manera. Mi mejor any és el segon, eh? Sí, sí, sí. Y hoy siempre con el Barça en el corazón. Es el año que te vas. Es el año que ya no te aguanta més ningú. Hem de mirar a Cracòvies i aquestes coses. És molt maco. Tota aquesta història del Madrid ara omple molt. Qui era l'antari, ara? Anza Mourinho, qui hi havia? Pelegrini. Tot un senyor. I que va fer-ho molt bé. I que es va trobar amb un Barça platòric, un Barça imparable. Però si van arribar els dos equips a 99. que li han donat un Mundial al Bo País d'aquí al costat, perquè tenien pinta que no tenien pinta d'entrenar-ho. No era carismàtic. Aquest tio anava amb el Xander i se li balla el cu quan se xupia. Això no pot ser un entrenador a Madrid. Era un tros d'entrenador. Era el millor que tenien. És tal qual. I el Xuster el van fer fora perquè va dir que era impossible guanyar-li al Barça. Però el Xuster per mi ja té altres coses que no m'agraden tant. En el cas de Del Bosque, és un tio que coneix l'entorn perfectament. Perdona. Del bosque. Que a mi tampoc m'agrada, però Capello també el van fer fora després de guanyar una lliga. Perquè no durava espectacle, però tu quan fitxes Capello és com fitxar Clement i voler jugar a l'atac. Clar. Què esperes? És a dir, tu fitxes Capello... Capello és això. És pur resultadisme. L'any de Capello tampoc va jugar... Era bé el Madrid. No estava molt enceitat. Guanyava, però jugava... Aviam, jugava com juga Capello. És a dir, amb una defensa... i el van fitxar sabent no li pots demanar cap pelo i així va guanyar una lliga i l'any que ve buscaran l'antiguardiola que és l'Elegant que ja l'han provat de fer no s'atreviran encara jo crec que no jo crec que fitxaran Judd Lowe que és el seleccionador alemany sí, és possible té nom d'actor de Hollywood i és un tio també que va sempre amb el traje que li queden bé les corbates que és un de la nova generació veurem a veure, el que està clar és que el Madrid per jugadors fixarem un que no tingui cabells perquè sigui antiguardiola funciona així això què vols que et digui? no ho sé, potser el que hauríem de fer és fixar li va fer tallar els cabells al Mourinho La tofa aquella no li deixaven de portar. No ho sé, és igual. Passi el que passi, nosaltres hem d'estar orgullosos de com jugar a aquest equip i com treballa. Llàstima del que hem dit abans, aquells mesos de gener i febrer, que el Barça va tenir una baixada, va afluixar, i on es van perdre aquests 10 punts? i que va arribar un moment que estàvem a 13 perquè el Madrid havia jugat abans. Sí, sí. Llàstima d'allò, perquè si no arriba a ser per aquella baixada... Però si guanyem la Lliga així serà més maco encara. Home, sí, clar. Guanyar una altra Lliga de Tenerife o una altra Lliga... Una Lliga contra el Maurinho, remuntant-li 10 punts. Però tu firmes guanyar la Lliga i perdre-la de Champions? Si la guanya el Bayern, sí. Saps que jo crec personalment que el Madrid passarà al Bayern. Jo crec que no. És a dir, si jo firmo ara que el Barça guanyi la Lliga i la Champions la guanyi el Bayern o el Chelsea. No sé què dir-te. Jo sí, jo sí. La Champions per mi és la competició més bonica que hi ha, però tal com ha anat aquesta lliga, guanyar aquesta lliga... Té més èpica. Jo, el Chelsea. No dic que el Chelsea no podia eliminar el Barça, perquè és possible. Contra tots que vols dir. I tot el món l'ha vist. Per cert, declaracions que s'han amagat bastant d'Itorralde, l'àrbitre que ha hagut de plegar, dient que l'actitud de Maurinho és impresentable, que porta fent els mateixos a Portugal, a Anglaterra, a Itàlia, que ell l'han acusat de ser l'àrbitre del Villarato i ha parlat d'un partit concret. Un Barça-Betis. Que en una decisió polèmica el Betis marca i el Madrid guanya la Lliga. I em vaig equivocar en donar aquell gol. Imagina't. Ho dic perquè això és el que pensa l'estament arbitral i que parla quan plega, quan pot parlar. Però el que pensa Iturralde és el que deuen pensar el 80% dels àrbitres. Aquesta pressió, aquesta... Com es pot sortir arbitral? El gol del Xavi d'ahir. És gol. Però jo vaig veure 10 repeticions i fins que no vaig veure la de fons no vaig poder veure Caragol. Jo vaig veure molt justet aquest, eh? L'àrbit diu que és gol a 30 quilòmetres. Només has de mirar el peu del defensor. Tu vas veient la jugada. La jugada és molt ràpida, Carles? No. La jugada és molt ràpida però no estem parlant del fora de joc. La pilota va fot 4 vots abans d'entrar a la porteria. La pilota va molt lenta. I només has de mirar un fot el peu al cata. El peu de repenjar està gairebé la línia. L'altre està dintre. En tot cas, el línier ho pot veure. L'àrbitre depèn de la posició. Era molt difícil. És complicat. Carles, si no el veuen els anomenats... Jueces de gol. Jueces de gol no hi pinten res. Jueces de gol no mirant el partit. Estan pensant en altres coses. Estan pensant, ostres, jo avui en aquest part de Champions League em cauen almenys 4.000 euros. Possiblement... Aquell arbitre es va frenar dient ara què passa i com que el Messi venia i rematava va dir ai ai ai i quan ja passava la jugada i ara ja l'he cagat perquè ara no puc donar el gol. Jo crec que és difícil de veure. Simplement amb el chip que diuen i que parlen i que ja, possiblement amb... A partir del Mundial de Brasil crec que hi ha xip, no? Amb el xip possiblement sí que hagués donat el vol. Hi ha un xip? Sí, sembla que sí. Però bé, et, mira, no tindríem aquestes discussions. Ara, el dia que et fa gràcia, el dia que és... Has fet quatre gols, però si t'han eliminat de la Champions per un gol tonto de aquest... Això sí. Imagina't que acabi el partit 0-0 i amb el gol aquest que no s'ha donat. Llavors ja no diríem allò, és difícil, no passa res, però després ens posaríem amb els àrbitres i a Villarato i tot. De totes maneres, hi ha una cosa, que ho va dir el Guardiola, nosaltres hem anat a Madrid durant uns quants anys a guanyar la Lliga. I ara han de venir ells. A guanyar la Lliga. Quan ja hem anat l'hem guanyada, però... I l'Espanyol el tenim en novena posició. Ahir l'assassona ni va a fotre dos. Sí, sí, sí. En Raül García, dos gols. Raül García, que al minut 1 ja tenia una targeta groga, perquè l'àrbitre també va anar per feina. Va estar plovent tot el dia a Pamplona, la primera jugada que el pobre enganxa, corre, patina, i clar, surt volant amb les dues cames a la sala de les costelles. Targeta groga directa a la primera part d'Inano. Se t'ha girat feina, l'Espanyol va acabar amb 9. Clar, va acabar amb 9 l'Espanyol. És que clar, si al minut ho fots una targeta groga... Perquè clar, aquest criteri dels àrbits, que depèn del minut del partit, és falta o no és falta, és tarjeta, és una mica així relativament. A l'Espanyol per 2 se'ns ha posat amb 42 punts i la primera posició seria del Sassona amb 46, que si ahir arriba a guanyar, Clar, a l'Espanyol els col·loquen 45, a l'Espanyol estaria en posicions d'Europa League. Ara està com el Barça. Per entrar a Europa li falten 4 punts. I és complicat. És complicat perquè les bufetades no és cosa de 2. Bueno, aviam, està pitjor que el Barça perquè... Perquè és cosa de molta més gent. Sí, i... Bueno, si l'Atlètico de Madrid avui guanya, és un altre que entra en posicions. Quedaria en 45. És dels que hauria d'estar. Bueno, parlant de l'Espanyol... El Xolo? Sí, que va dir això que no guanyava per ser un favor al Barça. Corrent a darrere teu, sense pilota, i a buscar-te. I, escolta, quan entrenava al seu país, anava amb un bigotet que encara era pitjor. Aquí el crec que li han fet afaitar. Perquè anava amb el bigotet i amb les cadenes. Per què li diuen xulo? No sé, serà per això. Perquè no hi ha la U allà. No, que no és xulo, és un xulanc, que li dèiem aquí abans. Aquest cap de setmana es va jugar, em sembla que va ser dilluns, es va jugar un partit entre el juvenil de l'Espanyol i el juvenil del Barça, I realment tots dos equips van fotre un partidès tremendo. Es va veure un nivell de futbol bestial. I això, ara que parlàvem de l'Espanyol, porta a reflexionar que aquí les coses, no només la cantera de la Barça, sinó que la cantera de l'Espanyol estan fent les coses molt bé. I tant. Que es nota que l'està portant gent d'una mateixa zona territorial i que les coses es foten bé amb el futbol. I que d'aquí uns quants anyets, si aquests nanos van tirar... Bé, uns quants anyets, no. Ja, ja, ja. L'Espanyol, és a dir, sense haver de fer grans fitxatges, l'Espanyol està sense patir, I a més a més que l'any té un problema econòmic molt greu i que l'any s'ha d'anar venent gent i va sortir gent, però van aguantant, van aguantant. Poden fer molta feina. I en el moment en què els clubs puguin deixar d'endeutar-se, en el moment en què equips que no paguen res... L'Espanyol pot tenir un bon equip amb la cantera. Perquè de moment hi ha molts clubs que continuen fitxant sense tenir calés. Doncs quan això passi, perquè els bancs ja no en donin més... Doncs... Sí, hi haurà una base bona, eh? Per ser el que diu l'Èric Cantona, no? Què diu l'Èric Cantona? Ah, sí. Que si Catalunya tingués selecció, és guanyat un mundial. Bueno, ho sé, depèn. Si haguéssim nacionalitzat de Messi, segur. Els anys que porta aquí. Que Messi podria jugar a la selecció catalana, eh? Sí, clar. En el moment que es crea una selecció, un jugador, encara que hagi jugat amb una altra selecció, pot decidir jugar amb la nova. Seria fantàstic. Però Messi té el mateix accent de Rosario que el dia que va arribar. Això sí que li... No està. Jo crec que viu igual que viuria a Argentina, pràcticament. Parla en català molt correcte. Algú l'ha sentit parlar a Messi? Algú l'ha sentit parlar en català? Tampoc se'l sent parlar gaire, no? Ni en català ni en castellà. Que parla català és Alexis. No l'entenc ningú quan parla. Vull... I ni està parlant en català bastant acceptable, està fent classe, i el primer dia que va escriure el Twitter hi va fer alguna falta d'ortografia de gent que se'l va carregar, i em sembla lamentable. Ah, sí? Se'l va carregar? Sí, hi ha gent per tot en aquest món. Sí, clar. Ja, mira, s'ha de ser... Però això és el Twitter, que tothom carrega fàcil i ràpid. A més, tan impulsiu i tan fàcil, no? Exacte. És com la gent que escriu el Twitter, tots... Escriuen amb una perfecció. Sergio Ramos, Twitter. Així només pots fer errades ortogràfiques quan ets director d'un mitjà esportiu espanyol, diari, per fer titulars de El Madrid a 4 puntos del Barça. Què va posar? Va fotre al revés. La dona aquesta que surt a punt de pelota, que és directora de l'ADC, va fer el titular el dilluns, sembla que va ser, i va dir, El Barça està a 4 puntos del Madrid. Diu, bueno, no passa nada. Vam ensenyar. Diu, ets a fer-se equivocada en el titular. Diu, bueno, però ja s'entiende, no? Claro. Aviam si avui tenim una alegria. Confieu o no? Que portem tinguem moltes alegries, eh, últimament. Jo no confio molt, però sempre tens l'esperança. L'empat és possible. L'empat és vàlid, eh? Tot és possible, però guanyarà el Madrid. Però jo crec que el Real Madrid està sota molta pressió. Tots els jugadors saben que han de guanyar aquest partit i l'Atlètic de Madrid jugarà aquesta carta a favor. Cada any és la mateixa història i al minut 15 sempre van 2-0. Hi ha una cosa molt important. El Messi va pagat a dos davanters perquè tinguéssim l'equip avui. El Messi va per davant del Cristiano al Pichichi. El Cristiano anirà boig per marcar gols. Això és bo. I això és bo. Inclús la pilota li treurà l'Higuaín per marcar ell. El Pepe no tindrà pebrós de treure la pilota. Encara pot rebre un castellet. Sensacional. No l'hem comentat d'aquesta jugada, però és una de les jugades de l'any. Agredir a un company... I el comentari d'Arbeloa després pel Twitter? Sí, sí. Allò és que és d'escàndol. Home, riure-se totalment de la situació. És espectacular aquest nano. És una altra d'aquests ingredients d'aquesta escudella que té el Madrid. Però bueno, la història del futbol hi ha hagut molt de sonats. És que, clar, que el Madrid es vagi fitxant portuguesos amb tot el respecte pel poble portugués... Bé, és a dir, quan fitxes un tio com vostè en Ronaldo que és portugués és indiscutible. Sí, sí. Indiscutible. El que passa és que és el que li passava al Barça abans. És a dir, que portaves un lateral dret tipus Reisiger, que era un bon lateral dret. Però estic segur que en aquella època el planter del Barça hi havia algú lateral dret tan poc amb Reisiger. Sí, segur que sí. En fi, se'ns acaba el temps. Per tant, ho deixem aquí. Tornem a parlar la setmana que ve. Moltes gràcies a tots quatre. Amb Champions. Sí, és veritat. Són setmanes intenses. El dimecres. El Barça juga dimecres. Per tant, farem la prèvia. Que vagi molt bé. Bon dia. Connectem tot seguit amb Com Ràdio per sentir el botllet informatiu, també als Sant Just Notícies i tornem després amb moltes més coses a les 12 i 10. Fins ara. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite, Polo i Oriol Pujador. Un terratrèmol de gran magnitud ha sacsejat Indonèsia aquest matí i les autoritats han activat d'immediat l'alarma per un possible tsunami. De fet, la regió on hi ha hagut el sisme és la mateixa on un altre terratrèmol va causar el tsunami de l'any 2004 que va provocar la mort de més de 200.000 persones. El sisme aquesta vegada està de 8,9 graus a l'escala de Richter i ha colpejat l'illa de Sumatra. L'agència geofísica d'Indonésia situa el terratrèmol davant de les costes, davant d'Agué, al sud-oest del país asiàtic, i l'epicentre ha tingut lloc a 30 quilòmetres de profunditat en el mar. El sisme també s'ha notat a altres països, com per exemple l'Índia, on no ha causat el caos i el pànic entre la població. Continuen a aquesta hora les retencions a l'autopista AP7 per l'accident que hi ha hagut aquest matí ja fa estona entre dos camions a l'altura de Barberà del Vallès. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Així és, tot i que es va a poc a poc normalitzant lentament, absorbint tot aquest volum de trànsit que ha arribat fins a 20 quilòmetres de cues per aquest accident de l'AP7 a Barberà. En sentit d'ord, estem parlant encara d'un tram que abasta uns 10 quilòmetres entre Sant Cugat i Barberà del Vallès. L'antitud... aturades, això sí, intermitents, fragmentades, ja no són compactes, però vaja, amb això, Sant Cugat-Barberà, tot aquest tram encara molt espès, molt ple, en sentit nord, en sentit Girona. En principi, la resta de vies ara ja s'han normalitzat, tant sobretot la B30 com també l'autopista AP2, així com la C58. És tot des del RAC. Bon dia. El Consell d'Interior, Felip Puig, respecta la decisió del poble de Rasquera, municipi a la Ribera d'Ebre, que ahir en referèndum va aprovar que s'instal·lés una plantació de marihuana al poble. Puig garanteix, però, que els Mossos d'Esquadra vigilaran que no es cometi cap il·legalitat. Parlament Albert Garcia, bon dia. Bon dia, Felip Puig. Ha afirmat que ni la policia ni el Departament d'Interior prejutgen ni valoren les decisions democràtiques d'un poble. Segons Puig, el referèndum de Rasquera no canvia res des del punt de vista policial. i els Mossos aixecaran acte allà on descobreixin una plantació de cannabis. En qualsevol dels casos, respecto a la decisió del poble de Rasquera, la decisió que hagi de prendre l'alcalde i els seus regidors, la perspectiva és la mateixa que teníem. Si a qualsevol municipi de Catalunya els Mossos d'Esquadra descobreixen una plantació de cannavis, doncs hauran d'aixecar acte, posar-la a disposició de la Fiscalia, que serà la que decidirà si és constitutiu o no de delicte. Puig ha negat que les seves paraules s'hagin d'interpretar com un avís a l'Ajuntament de Rasquera. Sí que ha recordat que tant la Fiscalia com el Departament de Governació han demanat informació sobre els acords presos al ple municipal per determinar si són legals i que hi ha dos expedients oberts. com rediu el Parlament de Catalunya. Una seixantena de treballadors d'autobusos de Lleida s'han concentrat aquest matí davant l'empresa per recordar els motius que els han portat a convocar tres dies de vaga. Denuncien que la companyia els deu diners i que els vol canviar les condicions laborals. Lleida Marta Sarret, bon dia. Bon dia. Els treballadors s'han concentrat durant uns 20 minuts davant les oficines de l'empresa per denunciar que encara no han cobrat l'augment salarial pactat per l'any passat. També critiquen que els volen canviar els horaris i les condicions laborals i demanen més informació sobre els comptes de l'empresa. Ho explica el secretari del Comitè d'Empresa, Santiago Piñes. uns quilòmetres, que facturen uns quilòmetres a l'Ajuntament, i en els dos palpreu que facturem mos falten entre 4 i 5 milions d'euros, que no surten per a un món. Aleshores sabem que el pressupost de l'Ajuntament és de uns 5 milions d'euros, i si aquests agents facturen 2 milions de quilòmetres i els cobren a 4,85, ni puja més de 9. Llavors no mos quadren, com que tampoc no mos volen donar la informació, Vinyes ha dit que veu difícil arribar a un acord, però que encara hi ha una reunió pendent. La protesta repetirà aquesta tarda a les 6 perquè hi puguin assistir els treballadors que fan torn de matí. Com Ràdio Lleida. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça s'ha situat a tan sols un punt del Real Madrid en la lluita pel títol de Lliga Primera Divisió. Els blauranes han tornat aquest matí a la feina després de la contundent victòria contra el Getafe per 4 a 0. Coneguem les novetats. Ciutat Esportiva de Sant Joan d'Espí. Eric Jiménez, bon dia. Bon dia, entrenament de recuperació per titulars ahir contra el Getafe. Dani Alves ha fet part del treball amb el grup, mentre que Gerard Piqué continua sense entrenar-se amb el grup. Ho fa al marge. També s'han exercitat avui quatre jugadors del Barça B. Tejo, Montoya, Bartra i Marc Moniesa. En uns minuts parlarà Sergio Busquets. Tot plegat el dia que a Tio Alcantara compleix 21 anys. Com a Ràdio Ciutat Esportiva, Joan Gaper. Un Barça que avui estarà pendent del Real Madrid, que s'enfronta a l'Atlètic, el Vicente Calderón, a partir de les 10 de la nit. Si el conjunt de Jose Mourinho perd, el conjunt blauran acabarà aquesta jornada a tan sols un punt del Madrid a manca de la disputa de diverses jornades, però sobretot el dia 21 d'abril, el Clàssic, el Camp Nou, contra el Real Madrid. A l'Espanyol destaquem que els de Mauricio Pogetino també han tornat a la feina i que el davanter Sergio García no s'entrena amb el grup. Per tant, és dubte per jugar aquest proper cap de setmana. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Sergi Pont. El Corlo Pondeflor sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i arrelats a Sant Just. Els cants de Pasco anuncien la bona nova de la ressurrecció en clara referència al rebrot de la naturalesa. En el seu origen, als caramallaires se'ls obsequia amb ous, botifarres i carmels, cosa que indicava la fi de la quaresma. Els cantaires segueixen passant el platet com a part de la litúrgia, tot i que les tradicions s'han anat perdent progressivament. Enguany, el Corlo Pont de Flor sortirà dissabte i diumenge al matí, entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. El dissabte recorreran els principals carrers del municipi, mentre que diumenge visitaran les institucions més destacades, com l'Ajuntament o la Taneu. El portaveu de la secció local de Convergència i Unió, Llorent Rey, considera que la política de retallades de l'Ajuntament és contradictòria. Rey ha lamentat que el consistori redueixi serveis mentre continua incrementant la despesa en altres partides. En l'últim ple municipal, el grup de govern va aprobar augmentar la jornada laboral de diversos treballadors de l'Ajuntament. Des de Convergència i Unió creuen que aquest increment suposa un sobrecost que es podria evitar. Des de Convergència Unió també consideren que l'Ajuntament ha gestionat malament els recursos a l'hora de modificar l'horari dels concerts a les escoles. Arran de les sisena hora se'ls va augmentar la jornada laboral, però un cop es va suprimir s'ha trigat vuit mesos a tornar a rebaixar. La dietista Pilar Sempau presenta demà a Sant Jus el seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut. L'acte tindrà lloc a la sala de les golfes de Can Ginestar a dos quarts de vuit del vespre. Tal com ha explicat l'autora, el menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut i el llibre pretén donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. Les persones assistents a la presentació del llibre Dieta Catalana i Salut tindran l'oportunitat de fer preguntes a l'autora. Pilar Sant Pau vol aprofitar l'ocasió per aconsellar personalment sobre els aliments més necessaris per a cada persona. I això és tot de moment. Recordeu que tindreu més informació d'aquí una hora als Enjust Notícies Edició Migdia a partir de l'1 i 5 i al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que passeu un molt bon dia. Passar la frontera el maleter D'un Mercedes verd i atrotinat La primera nit en un caixer La següent sota el pont de la ciutat La tercera pensant el camí fet i la quarta somiar en com d'espel. Mentre remulcaven els bodells, llams i trons feien baixar el cel. La nit en para els cets i l'estempeste dels lladres no hi ha païs i esbrou la fai. I d'aquesta manera A prenguer el calavera, a saltar preps i obrir candaus. La cinquena nit també ploguer. L'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estigui. I perder la por del debutant. La setena nit es va confiar. I en sortir raulit i penteixant. Davant la reixa humida d'aquell fort de pa. Dos gendarmes i el blau llampagant. La nit en vara el cest i les tempestes els lladres. No hi ha pany si és prou afany I d'aquesta manera van agafar el calavera per soltar prems i obrir candaus. Entrar a comissaria en Manilla, remugant dins un cotxe celular. La primera nit no va dur ni res, i el vespre següent ja era el carrer. La nit em para els cets i les tempestes als llarres, no hi ha paix si és prou afany. I d'aquesta manera va fent el calavera, saltant prets i obrint candaus. I els dimecres, com sempre a aquesta hora, és moment de fer un cop d'ull a l'actualitat televisiva. Per tant, saludem l'Alba Conesa. Bon dia, Alba. Bon dia, Carme. Què tal? Bé. Estic amb tota la setmana de pausa i, per tant, tornem amb força novetats, no? O, si més no, força actualitat en diferents sentits pel que fa a la tele. Doncs sí, la veritat és que ens ha sobtat així fer aquest repàs que, com deies, ja portàvem... una setmana sense conversa, de fet dues, i per tant hi ha hagut novetats i es presenta una nova tongada d'informació televisiva força notable pel que fa als presentadors que tindrem en els propers dies i mesos a les nostres pantalles. Parlem de cares molt conegudes, Andreu Buenafuente i Javier Sardà són les dues primeres que tractarem avui. Són dos dels presentadors més mediàtics de les matinades televisives que de fet Van arribar a enfrontar-se amb la primera temporada de Buenafuente, Antena 3, i l'última de Cròniques Marcianes de Telecinco. Van ser, per tant, rivals, però ara es convertiran en amics i, de fet, intentaran entre ells que els diumenges, les mitjans de diumenges d'Antena 3, siguin tot un èxit. Començarà Andreu Buenafuente aquest mateix diumenge, tornar a la cadena, Antena 3, després de cinc anys de deixar el programa que feia en aquest canal i torna amb un nou format, podríem dir, encara que, com sabeu, no variarà gaire respecte al que ens té acostumats. El títol sí, es diu Buenas Noches y Buena Fuente. M'agrada aquest títol. Sí, oi? És maco. I el que farà serà recollir l'activitat que teníem en el programa anterior, però una mica amb grans perspectives, amb un escenari més gran... amb més col·laboradors i una mica a lo grande, no?, en general. I, doncs, això sí, no variarà dels seus companys habituals, com són José Corbaix i Alberto Romero. De fet, aquest últim passarà a ser codirector del programa i que intentaran amb tot això, doncs, fer competència a AIDA, a Telecinco, que com a oferta d'humor, doncs, ja fa molt temps que està consolidada en aquest horari de màxima audiència dels diumenges. Per tant, un repte per Andreu Buenafuente que sempre aconsegueix bones audiències i esperem que aquesta vegada també. I dèiem de Javier Sardà que encara no serà aquesta setmana però el penúltim o l'últim diumenge del mes d'abril el veurem també a Antena 3 després de l'Andreu Buenafuente presentant un nou programa d'entrevistes que es titula Usted perdone i que el que busca és conèixer una mica la cara més humana de persones conegudes, com per exemple l'actriu El Zapataqui, el cantant David Bustamante, els esportistes Fernando Alonso i Pau Gasol, o també l'entrenador de futbol Vicente del Bosque. Sardà també torna a Antena 3, en aquest cas no després de 5 anys, sinó després de 15 anys, quan va presentar juntament amb José María Carrascal un programa que es deia Todos Somos Humanos. Sabem que Javier Sarda va presentar aquest nou programa, vostè et perdone, primer al grup Mediaset, que és amb qui havia col·laborat fins ara amb Duty Free i també amb el Cròniques Marcianes que comentàvem, però sembla ser que no hi van estar interessats en aquest cas i per tant va optar per presentar-ho a Antena 3, que ha estat la que s'ha quedat amb aquest programa. Doncs veurem. com acaba funcionant. I parlem també d'una altra cara molt coneguda. Sí, exacte. Parlem ara de Júlia Otero, de la presentadora i periodista que aquests últims anys ha estat a la ràdio i, de fet, si no m'equivoco, encara hi continuarà sent, però hem pogut llegir una notícia que el mes de maig tornarà a Televisió Espanyola. Recordem que l'últim programa que va fer va ser Les Teresas i també va ser en aquest canal. Sí. I tornarà també amb un programa d'entrevistes que es titularà Entrevista a la carta i que serà setmanal. El mecanisme és que un personatge conegut respondrà preguntes, però no que li farà la pròpia Júlia Otero, sinó un grup... de personatges també coneguts com ell. Ah, sí? Sí, aquest és el format que ens presenta i ens proposa Júlia Otero. Una mica estrany, no, per això? Bé, aviam quina combinació, no? Suposo que dependrà molt de qui serà l'entrevistat i els entrevistadors. Imagino que allò conduirà i tot plegarà. Sí, exacte, suposo que farà una mena de moderació, sí, de l'espai. Doncs bé, també haurem d'esperar com serà aquest nou programa. De moment ja ha aixecat una mica de polèmica perquè alguns militants i simpatitzants del Partit Popular creuen que Juliatero utilitzarà aquest programa per criticar el partit i consideren que aquest fitxatge per part de Radio Televisió Espanyol ha estat una mica com posar-se l'enemic a casa, diuen. I la veritat és que aquest dilluns ja hem pogut sentir que Juliatero als micròfons on Acero es defensava d'aquestes acusacions. deia que de fet ella la primera condició que va posar per fitxar part Televisió Espanyola va ser que hi hagués unanimitat pel que fa al Consell d'Administració de Radio Televisió Espanyola, que com sabeu el formen partits polítics, i que de fet hi va ser aquesta unanimitat, tots hi van estar d'acord i per això ella va acceptar conduir aquest programa i que per tant no trobava bé. Aquestes acusacions ja ho veurem. O sigui, finalment, el maig la tenim o no a les pantalles. Haurem d'esperar, doncs, també. I d'aquí acabem de tema i passem ara a parlar de sèries. Parlem del final de la fuga, en primer lloc. Sí, exacte. La fuga s'ha acabat sense acabar de convèncer amb una audiència mitjana de l'11,3% de quota de pantalla. És una audiència que no ha acabat de convèncer, per tant, a Telecinco... però en canvi sembla ser que sí que aquesta sèrie ha agradat fora de les nostres pantalles perquè a internet ha funcionat molt bé, ha tingut bona repercussió a les xarxes socials i a més ha estat inclosa en la llista dels formats més interessants que és una llista que es publica pels assistents a un mercat internacional de televisió que es diu MIP-TV i de fet hi ha hagut també una companyia de televisió per satèrit dels Estats Units i Llatinoamèrica que ha comprat la sèrie. Per tant, una mica aquesta diferència entre els resultats que ha tingut Telecinco i, en canvi, l'èxit que ha tingut fora de la televisió espanyola. De fet, hem de dir que tampoc l'ha anat acompanyant gaire aquests canvis que ens té acostumats la cadena, perquè primer la van reubicar el dimarts, després la van tornar a posar el dimecres, i com sabem això acaba desgastant una sèrie i ha estat el cas de la fuga. No, no ajuda gaire. Va començar amb un 17%, imagina't, i ha arribat a perdre més de 5 punts de quota de pantalla. Déu-n'hi-do, no és poca cosa. També perquè l'han anat endarrerint pel que fa a l'horari d'emissió, i això, evidentment, com més tard, menys gent pot quedar-se a veure-la per aixecar-se el dia següent d'hora. Sí, està clar. I parlem ara d'una altra sèrie, en aquest cas, però d'una estrena, a veure si li va una mica millor, que és aquesta sèrie esperada també, protagonitzada per Belén Rueda. Sí, exacte, és una sèrie que es titula Luna, el misterio de Calenda, és del mateix equip de El Internado, la protagonitza, com deies, Belén Rueda, i a Terra, en aquest cas, Antena 3, no Telecinco, substituint Toledo, que també és una sèrie que s'ha tancat fa poc, I, doncs, a veure com funciona. És una sèrie que junta misteri amb fenòmens sobrenaturals i que es va estrenar ahir a la nit. Molt bé. Doncs veurem també i anirem seguint a veure si dura una mica més que aquestes altres. Sí, a veure què tal. La que no ha durat gaire per això és física o química en la seva versió italiana. Exacte. Física o química l'havien comprat a Itàlia, la televisió pública... italiana i en concret el canal juvenil de la televisió pública italiana, que és Rai 4, i ara s'ha cancel·lat, des de la Rai diuen que s'ha deixat de forma encara indefinida, no volen acceptar que és una cancel·lació definitiva, però la veritat és que s'havien emès ja tres temporades i la cadena havia comprat els drets de les dues següents, de la quarta i de la cinquena, però ha decidit de moment retirar-la de les pantalles en principi per pressions que ha rebut de mitjans ultraconservadors, en concret d'un diari, del Libero Quotidiano, que acusava la sèrie de mostrar sexe i drogues en horari protegit i que el personatge més honest i sensible fos un homosexual, una cosa que no ha agradat a un periodista en concret d'aquest diari, del Libero Quotidiano, que ha dit també que hi havia relacions sexuals entre alumnes i professors i que la sèrie el que fa... és reflectir els ideals de l'Espanya de Zapatero, en què, segons aquest home, la llibertat és igual a l'absència de normes i, per tant, un autèntic caos, segons el seu parent. I, en canvi, un directiu de la cadena Rai no ha estat d'acord amb això. De fet, sembla ser que hauria telefonat al diari Libido Quotidiano per dir els feixistes i de tot, que s'ha enfrontat amb ells, i això ha provocat que fos sancionat amb suspensió de feina i sou durant 10 dies. Per tant, tenen un cacau allà important. Molta censura, no sembla? Imagina't que ha arribat a despertar una sèrie de televisió comprada a Antena 3. Déu-n'hi-do. I d'aquí volies acabar aquesta secció d'avui parlant-nos d'un rumor. Doncs sí, encara m'entén a tres, que podria ser, ho sabem, que demà passat divendres es treni un nou concurs presentat per Carlos Sobera, que vindria a substituir la versió setmanal d'Atrapar un milió, que havíem dit que, clar, s'emet entre setmanes, s'emet també els divendres a la nit i que ja s'estava desgastant molt el format i, per tant, havíem decidit substituir-ho per un altre concurs amb el mateix presentador, però amb un altre nom, que es diu Avanti. I el rumor que corre és que, clar, Telecinco està deixant anar que podria, doncs, participar Isabel Pantoja aquell mateix dia a Sálvame de Lux per intentar a veure si els hi fan ombra i decideixen no estrenar aquest concurs o, vaja, sí. A veure què passa, ja sabem, la guerra... Exacte, l'eterna guerra, i tant. Sí, sí, sí. Estem acostumats, eh? Sí, no sorprèn gaire. Doncs bé, Alba, moltes gràcies per aquest recull de punts televisius. Tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i bon dia. Just a la fusta. Fins demà! Bona nit. Bona nit I don't care what they say I know what you meant for me that day I just want another try I just want another night Even if it doesn't seem quite right Fins demà! I have no bitterness, my sweet I'll never forget this one thing Even tomorrow in other arms My heart will stay yours until I die Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. La màquina del temps. Aquesta de molts dia ens marca que fem uns anys fer una mirada enrere, per això saludem a l'Alea Renu. I bon dia, Andrea, a l'Alea. És el segon cop que em passa, eh? Ja ho veig, ja. Bon dia. Per parlar d'un invent, avui cap on ens n'anem? Avui és un invent femení. Sí, perquè no crec que els homes el facin servir. O potser alguno altre. Bé, en sigui com sigui, aquesta setmana anirem a l'any... 1914. 1914. per parlar de la peça de roba interior femenina, per sostenir el pit o els pits, o per cobrir-los. Avui parlem dels sostenidors. Parlem doncs d'aquesta peça que en realitat fa no té ni cent anys. O si els té, això, si... Acabats de fer, no? Acabats de fer, o els parà. Exacte, estava ja creant-se. Sí, sí, sembla mentida, no? Sí, sí. Pensava que feia... Bé, clar, hi havia els corsés, no? Abans... Clar, en parlarem. Vinga. Tirem cap a aquesta època. Sí. A veure, es considera... Parlarem d'una protagonista avui, però... Primer, adalentem-nos. Es considera que qui va donar forma al primer sostenidor va ser el dissenyador de moda francès Pierre Poiret. Poiret. Poiret. Poiret. El 1907. Jo he dit que l'invent era el 1914. Sí, sí. Però com que el 1907, quan ho va fer aquest dissenyador de moda, no ho va patentar, sembla ser que no va, i a més a més no va tenir un gran èxit, no va passar a la història per ser-ne l'inventor, doncs. Però hi ha qui diu ara que va ser ell. Un de partir d'ara ell, etcètera, no? Qui sí que el va patentar i, per tant, va passar a la història, com la inventora del sostenidor, va ser la jove Mari Phelps Jacobs. Llavors, parlem d'aquesta noia. Qui era? Doncs mira, era una noia de l'alta societat nova iorquesa que un bon dia de 1913 es va comprar un vestit de nit escotat, era una niña avient. Es va comprar un vestit de nit escotat per tal d'assistir a un acte social i ser la triomfadora de la nit. Però, quan se'l van provar, va observar horroritzada que es veia la cotilla, el que seria el corset. I que duia sota, per tant, es veia tota la cotilla farcida de vernilles, cibelles, tirants i llacets. I va dir, no, no, no, això no pot ser. Per tant, sense pensar-s'ho dos cops, Jacobs, amb l'ajuda de la seva donzella francesa, va agafar dos mocadors de seda, els unir pels extrems i cosir uns tirants fets amb cinta de color rosa i se'ls posar al tors, amb substitució de la cotilla. D'aquesta manera tan senzilla havien nascut els sostenidors. Fàcil, eh? Sí, sí. La peça de llençaria que en pocs anys desterraria per sempre la cotilla de l'eixubar femení. La cotilla, també anomenada corset, era d'ús obligat des del segle XVI, quan fuga introduïda per Caterina de Medici, esposa del rei Enric II de França. La funció d'aquesta faixa de la cotilla era modelar la silueta femenina d'acord amb un cànon estètic determinat, per mitjà de la compressió exercida per una estructura reforçada amb barnilles, sobrenatges, malucs, cintura, ventre i pits. Sí, que afectava tot el cos, tota l'anatomia femenina. És curiós veure fotografies que jo n'he vist fent la secció de com era una dona sense res, la mateixa dona, i després li posaven el corset i com li canviava, de cop tenia cintura. Perquè ara s'està posant de moda, segons quines botigues de roba interior femenina. Sí, torna una mica... Però bé, jo crec que ja no tan apartantant i tot, sinó més estètica, no pas. Més de realçar i aquestes coses. Ja m'agafa. Sí, sí. D'aquí ve, doncs, el de la cotilla, l'adjectiu encotillada com a sinònim de constreta. Anaven més apretades que una altra cosa. Però bé, l'invent de la Mari Phelps Jacobs causa sensació entre el seu selecte cercle íntim. Va triomfar amb el vestit i amb l'invent. i familiars i amics li van suplicar que els comercialitzés i alliberés la dona d'aquests enferfecs innecessaris de la cotilla. Bé, de fet, més que dir-li o demanar que ho comercialitzés, van demanar permís perquè eren ells mateixos sostenidors. Llavors Jacobs, veient que podia ser un bon negoci, va dir ja ho comercialitzaré jo. I va demanar la patente el 1914. Inicialment Jacobs anomena l'invent braserí. Un terme francès que fins aleshores definia una peça de roba interior infantil. Més endemà, el mot quedaria reduït a bra, que és la denominació habitual anglosaxona del que nosaltres anomenem sostenidors. Paraula també provinent del francès Suateng-Gauche. Ah, sí? Sí, Suateng. Jacobs inicia la comercialització dels primers brasiers a través del seu pseudònim, que ara és Crosby. És a dir, no volia que sortís el seu nom de Marie Jacobs. Per tant, apareixia un nom artístic, Carès Crosby. Els sostenidors van tenir una inesperada acceptació social i les demandes van ser molt elevades, molt grans. El seu poder de subjecció, cal dir que era nul. No aguantava, no estava prou... Encara no funcionava prou bé. Però afavoria la moda, que hi havia aleshores, dels anys 20, de llisar els pits fins a convertir les dones en nines andrògines. Allò semblava noietts. Però precisament la manca d'estratègia de màrqueting i publicitat van fer que l'empresa de la Caris Crosby, o la Mary Jacobs, acabés fent fallida. Per aquest motiu, i perquè ja estava cansada, hem dit que era una nena avient i que no, tampoc volia treballar allò. Doncs va dir, mira, es va vendre la patent a la Warner Brothers Corset Company, que és una empresa fabricant de cotilles, amb seu a l'estat de Connecticut, que no tenia cap connexió amb els magnats del cinema, per molt que es dinés Warner. Però la va vendre, això, aquest magnat, per 1.500 dòlars. Al cap de 30 anys, els germans Warner havien fet una fortuna de més de 15 milions de dòlars. Comparem el que els va costar comprar la patent. Hi ha diferència. I plorem. Sí, la Mary Jacobs es dedica, en canvi, va deixar totalment aquest món, i es dedica a la literatura. Escriu poesia i va ser editora d'autors com Ernest Hemingway i Dorothy Parker. Sí, sí. Canvi total. Fins demà! Acollits amb una notable acceptació, com ja hem dit, l'ho generalitzat dels sostenidors va venir impulsat, sorprenentment, per una confrontació dèlica. La Primera Guerra Mundial, que durà del 1914 al 1918, provocava una escassetat de matèries primeres imprescindibles per a la indústria de la guerra, incluent-hi bona part dels materials que s'utilitzaven per a la producció de cotilles. D'aquesta manera, abandonar la cotilla i passar-se als sostenidors va ser considerat una actitud patriòtica. Curiós, eh? Hi ha una dada que diu que amb la gran quantitat de cotilles que es van arribar a donar per patriotisme als Estats Units, van fer servir els materials que eren des d'això, és que no sabem bé. Material... Què diria? Ferro? Ferro tampoc. Però sí, com si ho van fer servir per armament, es van estalviar no sé quants bilions i és com si haguessin rebut una inversió en dòlars i perquè van poder fer servir el material de les cotilles per això, perquè no tenien reces en aquell moment. I llavors, clar, què més patriòtic que no dir dono la meva cotilla o les meves cotilles i ja em compraré un sostenidor. No, no, molt curiós. Sí. Durant els anys 20, com ja hem dit, l'anomenada flipper era la moda que exigia a les dones un pit pla i un aspecte semblant, com hem dit, a un ullet. Mhm. Per tant, aquells primitius sostenidors, com ja hem dit, no sostenien els pits, sinó que més aviat els aplenaven per mitjà de la pressió. Per tant, ja els anava bé a elles, però molta funció, què vols que et digui? No tenien. Va ser un emigrant, l'emigrant russa Ida Kaganowicz, més coneguda com l'Ida Rosenthal, que introduï la forma arrodonida amb copes separades i perfectament amutllables a la forma dels pits. Aquesta modista, emigrant russa jueva, va alterar la tendència al promoure uns sostenidors que realçaven el gust, ja no amagaven les formes. Combinant la seva pròpia experiència com a modista i els patrons de paper, va agrupar les dones americanes en categories segons la mida del pit i va produir una línia de sostenidors que realçaven la figura femenina durant les diferents edats de la dona, tant a la pubertat com a la maduresa. Molt bé, va començar a traçar una mica el que seria ara. El que coneixem ara, sí. Exacte. L'Aïda estava segura que en el món de la moda la tendència acabaria sent realçar la figura femenina. Per aquest motiu, el 1928, Rosenthal funda l'empresa Maidenform, paraula que pot ser traduïda per forma de joveneta. Després d'una gran tasca en la que va mesurar el pit i l'esquena de centenars de dones de totes les edats, Rosenthal va establir un sistema de talles tan efectiu i pràctic que encara ara és vigent. el model que coneixem de tres talles de copa, d'acord amb les diverses fases del creixement femení. Molt curiós, realment. Sí, sí. I ara ens situem als anys trenta. I entra també un altre personatge. Sí, un fabricant que diries que hi pinta aquí. Doncs sí, un fabricant de pneumàtics, Dunlop. Dunlop va aconseguir transformar l'àtex, el líquid extret del cautxú, en un teixit elàstic comercialitzat amb el nom de l'àstex. El nou teixit revoluciona la llanceria, especialment els sostenidors, que van adoptar una forma més simplificada i perfectament adaptable als volums del cos. Així doncs, el 1935, la Warner... Ampliar el tallatge amb un sistema de classificació de les copes segons les lletres A, B, C i D. Sistema que, amb algunes modificacions, segueix en ús, no? Sí, sí. Ara tenim les talles. Continua sent efectiu, exacte. 90A, 90B, 90C. Que, pels qui no ho sàpiguen, ve a ser una mica la mida de l'esquena. Una cosa és la copa i l'altra és la mida de l'esquena. Mm-hm. Bé, doncs, després de la Segona Guerra Mundial, anem avançant una miqueta, l'ús dels sostenidors es generalitzava ja, totalment, fins a esdevenir imprescindible. Però a finals dels anys 60, una nova generació de dones contestatàries ho posava en dubte. El 1968, un nodrit grup de feministes, nova iorqueses, van organitzar una protesta, coincident amb l'elecció de Miss Amèrica, pel seu caràcter deien degradar en respecte a la condició femenina. Sí, bueno... encara duren ara, no?, aquests certàmens, però bé, diguem-ne que en aquell moment van dir que això era l'agradant. Aleshores, el que van fer, una de les coses que diuen que van fer va ser emplaçar, bueno, col·locar un gran covell d'escombraries on van dipositar diversos objectes opressius cap a les dones, entre els quals un gran nombre de sostenidors. L'episòdic es convertir en una llegenda urbana de proporcions universals, encorre la veu que s'havia fet una gran foguera i les dones anaven llançant els sostenidors. Però és bo que mai... No va ser així. Aquesta idea de cremem els sostens en realitat és una llegenda urbana. Sí. Una cosa és que després, a partir d'això, sí que en algun acte es va fer, no? La guerra del Vietnam, els hippies, els sostens, com a acte simbòlic. Sí. Ja va començar una mica això. Doncs també els anys 70 el Rassó fou molt gran i consideraven els sostens com una opressió cap a la dona. I s'estenga el costum d'això, de prescindir-ne. Mentre... en el món de la indústria de llançaria, s'encenien els llums d'alerta, no? De dir, ostres, imagina que ara... Però bé, no va ser així. It's a heartache Nothing but a heartache Hits you when it's too late Hits you when you're down Per tant, va ser només com una cosa més simbòlica, no?, que segurament després gent que havia seguit aquest moviment hippie, doncs, va acabar-se posant els sostens. Sí, sí, els homes cremaven les cartilles que els enviaven a l'exèrcit, no?, i les dones, potser, cremaven els sostenidors o se'ls treien. Sigui com sigui, a finals dels anys 60 i principis dels 70, vam preguntar a la modista, recordem-la, Ida Rosenthal, si aquest moviment significava la desaparició del negoci dels sostenidors. I ella contestava el següent, també, Tela. Diu, tothom té dret de vestir-se o desvestir-se. Però després dels 35 anys, la dona no té una figura que li permeti prescindir del sostenidor. El temps està al meu favor. Tot cau. I de fet té raó en el sentit que la gent els ha continuat fent servir durant tota la vida. Per tant, des de ben petites fins a dones ben grans. Sí, ja no ens estraiem mai. De fet, ja dic, aviat es va consolidar l'ús dels sostenidors i mica en mica es van fent igual de pràctics. I potser sí que mica en mica es van anar fent més bonics. No m'agrada fer-se la paraula bonic, però és que és així. Ja van passar de la funció més pràctica... Ah, doncs que fossin una mica més estètics. Exactament. Motiu de seducció, també. És un element més per seduir. La llençaria. La llençaria femenina i, doncs, picardia d'aquestes coses. Però bé. I res, doncs, com a curiositat, hi ha molts països, evidentment, no tot arreu es diu igual, no? Però, per exemple, l'Argentina encara diu encorpinyo, el sostenidor. Sí, sí. Després tenim llocs com Bolívia que allà diuen sostén, però portacenos. És molt visual, no? Portacenos. De fet, sostenidors. És d'aguantar. Aguantadors, no? Hi ha llocs que encara continuen amb el brasier, a Colòmia, a Xile, a Costa Rica, diuen brasier. I després tens l'exemple de cua, ajustador. Bueno, te l'ajustador un poco. Però bé, bàsicament serveix això, el brasier, el bra, el sostén i el corpinyon només a Argentina. És curiós, tot és per denominar el mateix. Cada llengua, sí, sí, o la mateixa llengua que en diferents països es diu d'una manera o una altra. Doncs molt bé, Lea, avui hem descobert una mica la història dels sostenidors. Aquest sí que és un element de la peça quotidiana, habitual, de cada dia. Potser no pel món masculí, però... Però per les noies, exacte. I pel món masculí la coneix bastant. Per què negar-ho? Doncs d'aquesta manera tanquem aquesta secció d'avui, aquest invent. Hem recorregut cap a l'any 1914 per saber d'on venien els sostens. Gràcies a Lea i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adeu. Adéu, bon dia. Just a la fusta. I smell Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Passa el minut de tres quarts d'onze del matí. Un moment ara de parlar de notícies curioses i absurdes. Per això saludem el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. I avui comencem parlant d'avions. Sí, una notícia. Ahir parlàvem d'iaies que aterraven avions. Avui parlem d'una notícia on el pilot de l'avió es torna boig. Els passatgers van haver de reduir un pilot que va alertar d'una bomba d'Al Qaeda en ple vol. Això, una mica xungo, eh? Si et passa anant amb avió, el susto no ha de ser gaire agradable. Un avió nord-americà va haver de ser desviat cap a un aeroport de Texas pel comportament erràtic que va tenir el comandant que va alertar els passatgers de l'existència d'una bomba d'Al Qaeda. Els passatgers van haver de saltar sobre el pilot i reduir-lo, perquè el tio es veu que estava fora de si. Segons la companyia JetBlue, l'avió va sortir de Nova York amb destí a Las Vegas. Va haver d'aterrar d'urgència a l'aeroport Amarillo, a Texas, després de l'incident provocat pel comandant, que es veu que va tenir com un problema de crisi nerviosa, un problema mèdic, no? O sigui, que es va posar com... Com molt tens, molt rebotat amb tothom, molt nerviós. Segons la web, Glove News, el comandant va sortir del lavabo cridant l'Iraq, Al-Qaeda, terrorisme, ens estavellarem... En sèrio? I als Estats Units una mica tot aquest tema és com molt tabú, no? Sí, és molt tabú, però jo crec que en un avió de Barcelona a Mallorca, si surt un comandant dient això, també crec que moltes gràcies. Sí, també t'has posat nerviós, però clar... Allà encara més, allà hi ha alarmisme i la gent vol matar la gent quan sent això. Exacte. Es veu que, segons l'aviació civil americana, el copilot, ja es va precisar una mica del comportament del que estava tinguent el pilot durant tot el viatge. I va aprofitar quan aquest va sortir, va anar al lavabo, va tancar la porta de la cabina perquè no tornés a entrar. Clar, després el copilot estava més tranquil i podia portar tranquil·lament l'avió fins a terra sense cap problema, sense tenir el pilot que estava loco cridant bomba i que deia que hi havia una bomba a l'avió i que seria una massacra. En fi, la gent el va retenir i no va passar res. Podria haver acabat pitjor. Sí, suposo que va ser com un trasbals que va tenir. Exacte. No ho sé. I ara passem a plantejar-nos si una aplicació pot controlar el que somiem. Sí, aquesta... Això és una investigació que s'està duent a terme i jo la trobo molt interessant perquè a qui és que no li agradaria gravar els seus somnis o a qui és que no li agradaria poder triar què vol somiar aquesta nit, seria molt interessant. Doncs un grup de científics britànics està iniciant un estudi amb el que intenten determinar si és possible influir en el contingut dels nostres somnis. Com ho estan fent? Aquests investigadors estan dissenyant una nova aplicació, evidentment, per telèfons d'aquests de nova tecnologia, iPhones i aquest rotllo, que es veu que emet uns sons, aquesta aplicació emet uns sons de l'estil ocells que canten o, per exemple, onades de mar, creen uns ambients i això t'ho poses tu a prop del cap mentre dorms i es veu que la mateixa aplicació té un sistema que analitza quan tu comences a somiar, i quan tu comences a somiar, ell comença a desprendre aquests sons amb més grau d'intensitat o menys, de manera que et pot mirar d'afectar una mica. L'aplicació, per si la voleu buscar, es diu Dream On i encara està en proves, i tota la gent que se la descarrega la pot utilitzar, i l'únic que demanen... els que estan fent aquest grup d'investigadors, és que quan l'endemà al matí, després d'haver utilitzat aquesta aplicació DreamOn, enviïs un missatge a un lloc que s'ha anomenat el banc dels somnis, explicant si creus que t'ha funcionat una miqueta o si creus que ha tingut una mica de relació els sons que tu has programat amb el somni que has tingut. Jo no em crec, crec, em sembla. És una investigació, s'està portant a terme, això ho ha explicat el professor Richard Weisman de la Universitat de Hertfordshire a Inglaterra, a través de la BBC. A veure, és un món molt complicat, el món dels somnis, i més el món aquest del subconscient i tot això que tenim aquí dintre, que no en sabem res. Però, bueno, és un... Jo he trobat interessant si es pogués aconseguir una miqueta, no? Diuen allò que si has d'estudiar per un examen que pots fer-te, allò de llegir-te el temari, gravar-te-l'hi, enxufar-te'l tot a la nit, i es veu que l'endemà, tu saps? Suposo que va una mica per aquí. No, no, curiós, curiós. Veurem si acaba tenint més fruits tot plegat. I d'aquí ens n'anem a parlar d'una altra història, un descobriment d'aquests estranys, no? Referent, però, en aquest cas, amb la sèrie El Simpsons. Doncs sí, una de les sèries d'animació, podríem dir, la sèrie d'animació més famosa de tot el món, la família Groga, El Simpsons, doncs el seu creador, el Matt Groening, ha revelat on està la ciutat d'Espringfield, tan famosa, no?, que en tants de capítols la gent sempre s'ha qüestionat on està de veritat o si existeix de veritat o no. Doncs sí, la ciutat existeix de veritat. Es diu Springfield, també, i està a Oregon, als Estats Units. Es veu que el creador, en Matt Groening, ha estat fent una entrevista que està publicada a la pàgina web smithsonian.com, on explica alguns dels secrets petits de la sèrie. Un d'aquests, el més morbós, era aquest, el de saber entès Springfield, perquè no s'havia desballat mai, no? Es veu que li va posar Springfield perquè als Estats Units hi ha moltes ciutats que es diuen Springfield, de diferents estats, I d'aquesta manera, ell, sense especificar a quin estat era, doncs volia donar a entendre una mica a la gent que es pensés que és l'Espringfield que teníem més a prop. Altres coses, detalls d'aquesta sèrie, doncs que la família, Homer, Margaret, que és la Marge, o l'Elisa i la Maggie, doncs és així com es diu de veritat la família del creador. Ell representa que és en Bart Simpson... Però abans de posar-se el nom de Bart a la sèrie, ell volia posar-se el seu mateix, Matt. Però abans d'una reunió per presentar l'idea de la sèrie va pensar que no funcionaria i li va posar Bart. La sèrie ja porta 500 capítols i és una de les sèries més vistes del món. Déu-n'hi-do, no? I tant. I sembla que vagi per llarg. No crec que passi de moda, no? Sí, no s'acabarà. Perquè ha superat bastantes... Generacions, com si diguéssim. No, i a part és un reflexe bastant graciós d'una crítica social bastant interessant, que ens fa gràcia a tots. Totalment. Parlem ara d'una altra d'aquestes coses absurdes, bastant absurdes en aquest cas, que és un jardiner, atenció al titular, que cultiva carbasses d'una mira bastant considerable. Ni més ni menys que del tamany d'un sillón, sí senyora. És increïble. És un britànic, es diu Cliff Bevan, i es veu que ja portava molt de temps. Ell tenia, fa temps, a 110 quilòmetres de Londres, tenia una granja on cultivava fruites i vegetals de tamanys escandalosos. Però llavors va haver-hi un agent de Malàcia, uns funcionaris de Malàcia, que van anar a buscar aquest nome, que havien sentit aquests rumors que cultivava aquestes plantes, i el van anar a buscar per emportar-se a la Selva de Malàcia perquè cultivés allà productes, hortalisses, vegetals, fruites, el més gran possible. Ara mateix han aconseguit fer unes carbasses que s'estimen que pesen aproximadament uns 140 quilos, però que encara no estan al punt, o sigui, que encara estan creixent. Diu que quan es facin grans preveuen que no puguin cabre ni a dintre un camió. O sigui, estem preparant, no sé, com un, suposo, un exèrcit de verdures gegants o alguna història amb l'Àsia, però sí, sí, es veu que... la zona climàtica i la tècnica o digue'l com vulguis, el funcionament que té aquest cliff vivant per cultivar aquest tipus d'hortalissa, fa que creixin en mesures desproporcionades. No, no, ja es pot ben dir. Veurem com acaba tot plegat. Pots comprar una carbassa i estar tres mesos menjant de la mateixa carbassa. Sí, sí, mira, és una mesura anticrisi que potser ningú se li ha acudit. Potser porta menys polèmia. És curiós, les imatges són sorprenents, però si busqueu per internet Cliff Beban o Calabazas Gigantes o Malàcia, trobareu imatges fàcils i són sorprenents. Ja buscarem. I acabem parlant d'una subhasta o d'una venda curiosa, no? Sí, aquesta l'hem trobat molt curiosa. Buscant per Ibai ens hem trobat ni més ni menys que el cotxe que tenia l'Àngela Merkel. Sí, sí, la cancillera alemana, no sé si ella va ser la que va posar o una persona que li havia comprat amb ella, ha posat a la venda el seu cotxe, els primers cotxes que tenia, suposo, que és un Volkswagen d'aquests blancs vells, o sigui, el model vell del golf. Tenia un de Polo, però d'aquests del 90, d'aquests típics. De l'època potent, no?, de volant dur... Exacte, sostre d'aquests amb manidela, va morir, però és d'aquests cotxes que tenen encant. Doncs si tens nostàlgia, que sàpigues que pots comprar el que tenia l'Àngela Merkel, que es veu que se'l va comprar a principis dels 90, just després de la caiguda del mur de Berlín. Es veu que la subhasta ja té més de 150 persones que estan interessades i que estan oferint preus que fins i tot són 200 vegades més grans del que costa l'auto de l'època, del que costava el vehicle nou de ganga, la primera, quan va sortir. Suposo que deu ser força al, aquest preu de sortida. Sí, però fa gràcia. Quan veus la foto del cotxe i t'imagines l'Àngela Merkel allà posada, empotrada allà dintre, és bastant graciós, eh? Doncs ja ho buscarem, també. Doncs gràcies, Jaume. Tornar a parlar demà més notícies curioles. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Tres minuts i arribarem a la una, en punt del migdia, moment per tancar aquest programa, aquestes tres hores d'Ajusta la Fusta, i tornarem a partir de demà, moltes més coses, el que fem ara és donar les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa d'avui, el Sergi Pón i l'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles Aranet i Rius a la previsió meteorològica, avui hem parlat amb Jordi Figueres, president del Corlo Pom de Flors, també hem fet tertúlia esportiva, amb l'Enric Riba, l'Emilius Casocchio, el Carles i el Jaume, i en aquesta tercera hora hem parlat de televisió amb l'Alba Cunesa, hem fet un invent nou de la història de l'últim segle amb l'Alier de Null i acabem de fer les notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. Us ha parlat la Carme Verdoi i tornarem demà a partir de les 10 amb moltes més coses. Ara us deixem les notícies d'aquí pocs moments i abans, mentre hi arribem, el que farem serà escoltar una mica dels Magnetic Fields, que si us agrada aquest grup recordem que Els tindrem ben aviat, els tindrem el mes de maig, el dia 6 de maig, a Barcelona. Per tant, doncs, ens n'anem amb aquesta cançó seva que forma part d'un dels seus albots més coneguts, aquest 69 Love Songs. Que vagi molt bé. Fins demà. Fins demà. Bona nit. Fins demà!