Sant Just: notícies, gegants, tertúlia i teatre

de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The hill of the leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. El metge m'ha dit què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The hill of the leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Just a la posta. Bon dia, passant 7 minuts de les 10. I us saludem per començar un nou programa, un nou Just a la Fusta, d'avui, dijous, 31 de maig. Un programa en què parlem de moltes coses. Començarem, com sempre, amb les notícies de Sant Just, amb el Sergi Pont. També amb el Sergi repassarem les portades dels diaris per saber, doncs, quins són els temes que es tractaran més durant l'actualitat del dia d'avui i, a més a més, també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández Rius per saber, doncs, finalment com pinta el temps aquest cap de setmana i si podrem salvar aquests actes que es faran a l'aire lliure. Avui a les 11.10 parlarem justament amb Jaume Jalabert, president del grup de geganters de Sant Just, arran de l'acte de ciutat gegantera que es fa aquest dissabte aquí al municipi. Parlem de tot el que es farà i tots aquests actes que serviran per celebrar aquesta ciutat gegantera. I també, com cada dijous, tertúlia a partir dels quarts de 12 amb la Montse, la Joana, el Pere i la Lina. I a les 12 i 10 ens registrem a Úrsula Ferraz, del Consell de la Dona, perquè ens expliqui quins són els noms que s'han suggerit des d'aquesta entitat per l'equipament de l'antiga Escola Montserrat. I també, com cada dijous, cap al quarts d'una parlem de teatre amb la Maica Dueñas i farem notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. Com sempre, us acompanyem també amb bona música. Avui començarem amb les Pepper Pots. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10, és moment de parlar de l'actualitat Sant Justenca amb el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Molt bé. Doncs comencem parlant avui d'aquests premis de recerca que es van lliurar ahir al vespre aquí a Sant Just. Doncs ahir es van lliurar a les golfes de cangina els premis de recerca de batxillerat. Marma Bungo i Helena Fuster van ser guardonades amb el primer premi en les categories d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic i en l'àmbit també científic i tecnològic respectivament. Marma Bungo va presentar el treball en Arquia i Sociedat i Helena Fuster treballa el perfum, com dèiem, en àmbit científic i tecnològic. A l'acte hi va assistir a la regió d'educació, Lluís Montfort, que va aprofitar per posar a relleu la importància dels treballs de recerca per l'evolució formativa dels alumnes, ja que considera que els treballs de recerca són un entrenament pel que serà la vida acadèmica dels propers anys dels alumnes de batxillerat, que en principi... i anar a la universitat. En l'àmbit local el premi va quedar desert i Maria Quintana del Centre d'Estudis Sant Justencs també va parlar en l'entrega de premis i va lamentar que en guany no s'hagi pogut guardonar cap treball en temàtica municipal. Va advertir que potser s'hauria de millorar la relació no la relació, sinó vull dir que s'hauria de treballar a veure com ho dic. S'hauria de treballar per promoure que surtin més treballs en àmbit local. Sí, que potser hi havia poc... Perdó, no he volgut insinuar que és mala relació, no? No, que potser se'm van presentar menys i, per tant, que és un tema que potser crida menys l'atenció, no? M'imagino. Va voler dir que s'ha d'intentar promoure més... Clar, perquè si no potser... Hi ha des del Centre d'Estudio Sant Justencs, com també des de l'Institut, que puguin sortir treballs d'àmbit local, perquè en anys anteriors havien sortit molts i molt bons... i aquest any no ha estat el cas i ha quedat desert aquest premi, cosa que és una llàstima també, perquè si no fem nosaltres treballs de recerca sobre Sant Just, aquí a Sant Just qui el farà, no? Doncs està clar, a veure si l'any que ve hi haurà més sort amb tot plegat. Doncs això és referent a aquests premis que van tenir lloc ahir. Tenim més qüestions encara, però avui hi ha més actualitat al municipi. Doncs si avui se celebra el ple municipal corresponent al mes de maig i l'ordre del dia compta amb 11 punts, més un torn de pregs i preguntes com és habitual. Un dels punts més destacats és l'aprovació del preu públic del servei de l'escola Bressol per curs vinent. La proposta de l'equip de govern és incrementar dos punts per sobre de l'IPC al servei d'escolarització i al menjador. Malgrat aquest augment, el consistori compensarà la major part de la subvenció que la Generalitat deixa de portar a les administracions locals. A més, també es debatrà l'aprovació del Pla Local de Seguretat Viària per Sant Just i l'aprovació provisional del Pla de Millor Urbana de Can Modulell. També s'han presentat tres mocions. La primera proposa l'adhesió a la petició impulsada per la plataforma Aigües Vida per evitar una externalització dels serveis de l'empresa pública Aigüester Llobregat. L'equip de govern també proposa una moció de suport a la iniciativa legislativa popular per a la regulació de l'adhesió en pagament als desnonaments i al lloguer social. I, finalment, també l'equip de govern presenta una tercera moció per instar al govern de la Generalitat a garantir el manteniment de les llars d'infants municipals. La sessió començarà a les 7 a la sala de plens. Sembla que serà un ple intens, aquests que no ens hi ha punts per tractar i debatre. I acabem parlant de la festa de l'esport. Doncs serà diumenge, la festa de l'esport. L'activitat s'adreça sobretot a nens i nenes de 4 a 15 anys i l'objectiu és que es pugui fer un tastet de molts esports diferents. Des de les 11 del matí i fins les dues del migdia, les entitats esportives han preparat un seguit d'activitats que es podran practicar a la plaça de la Pau i al carrer Salvador Espriu. A la festa de l'esport hi haurà l'atisme, 3x3 de bàsquet, futbol, ok, amb bol, però també tindran cabuda esports menys habituals, com els ponis, la gimnàstica, rítmica i les arts marcials. El número de santjustencs i santjustenques que practiquen algun esport a Sant Just és alt i les entitats esportives gaudeixen de bona salut. Per tant, aquesta festa de l'esport també pot servir una mica per celebrar aquest bon estat de salut de l'esport santjustenc. Exacte. Doncs això serà diumenge, sí, i el temps no espatlla, després en parlarem amb el Carles, a veure com pinta de cara aquest diumenge. Doncs gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. Repassarem tot seguit l'actualitat del dia, a través de les portades dels diaris, també dels portals digitals, ho farem per després d'escoltar els The Killers. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Tot seguit repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig del matí, moment per repassar, com dèiem, l'actualitat del dia. I ho fem, com sempre, saludant de nou el Sergi Pons. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Pensant que la cansem a mig esmorzar, perquè avui és un dia així... Sí, avui és un dia de molts aniversaris a la ràdio. I quan hi ha aniversaris, no sé quins traurà aquest any la tradició de portar a esmorzar. Dos aniversaris, avui, doble esmorzar. Exacte. O un dia menys sense esmorzar. També. Aneu amb compte... Oients, quan sentiu avui algun dels que entra a parlar, perquè pot ser que el trobeu a mitja esmorzar. De moment, doncs, parlem de portades d'actualitat i comencem parlant del punt avui. El punt avui que diu un regal enverinat. Brussel·les dona a l'Estat un any més per complir amb el dèficit si s'endureix l'ajustament. I els mercats continuen desconfiant i la prima de risc marca un rècord de 540 punts. Cada dia una mica més alt el rècord de la prima de risc que va pujant sense aturador. Les condicions de la Unió Europea per donar un any més per complir el dèficit són a pujar l'IVA i altres impostos indirectes aquest any, accelerar l'allargament de la jubilació als 67 anys, prometre retallades... en els pressupostos de 2013 i 2014 abans de final de juliol. Cullar les autonomies per evitar més despeses excessives i tornar a reformar el mercat laboral. I d'aquí això que digui un regal enverinat, perquè s'allarguen un any més... No és un rescat, però d'alguna manera acaben sent ajudes a canviar retallades extremes en alguns casos. Vull dir que ofegar una mica més o ajustar-se molt al cinturó. Per tant, ens esperen uns mesos i uns anys encara complicats. Marça lenta cap al pacte fiscal. L'altre gran tema del dia d'ahir. La trobada dels partits catalans no passa de l'intercanvi de models i línies d'acord encara febles. Per tant, una mica el que ja ens temíem, que aquesta primera cimera no duria gaire enlloc. Esperem que en properes trobades puguin millorar. A veure què, em fa riure perquè realment, fa riure no, però és allò curiós, que segons el mitjà o cada mitjà realment té una perspectiva diferent. Perquè jo aquest matí escoltava també una ràdio i hi havia diferents opinions i també n'hi havia que estaven molt satisfets i deien que era tot un èxit, que tal, que qual, i en canvi hi ha gent que ho tirava per terra. Per tant, són aquests dies que... A mi fa l'efecte que és més escenificació, si més no, de moment, que no pas el que s'estigui acordant. Bé, veurem. En tot cas, entrevista amb Pierre Misson, una de les eus més originals de les lletres franceses, avui també destaca en aquesta entrevista que fa el Punt Avui, i finalment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, un pavelló de Montjuí que exposarà més obres de Thyssen en aquest museu. Doncs passem ara al diari El País, que ens diu que Brussel·les tampoc frena el Vendaval, en català no sé si és correcte. La Ventolera. No sé, seria més apropiat, suposo. Diu que la prima de risc, això, arriba a un nou màxim, malgrat el suport de la Comissió a Espanya. I davant d'això, se'ns diu que Barroso planteja que el fons europeu recapitalitzi directament els bancs. Oli Ren confirma que Espanya tindrà un any més per complir amb el dèficit i el govern, sota gran tensió, busca suports a Berlín i Washington. És el que ens destaca el país a la seva portada. També ens comenta més qüestions. Diu que foment prepara una amnistia per milers d'habitatges il·legals. Una reforma frenarà l'execució de sentències firmes de demolició. Encara en aquesta qüestió, l'urbanització de la platja de Tarifa divideix el govern andalús. I més coses. Ens diu Europa retrata la generació E, idees urgents per salvar Europa. El País i altres cinc diaris més llencen propostes per rescatar un projecte ferit i una generació de joves. Doncs és el que ens explica avui el País, aquest suplement. A més a més, també dos apunts més, un de cultura i un d'esports. En cultura, l'art de canviar de tema i atraure la càmera. No veig que no és cultura. És un reportatge que fan dedicat, de fet, a Esperança Aguirre. Diu, Esperança Aguirre, exemple d'estratègia per l'impacte mediàtic. Per tant, s'analitza una mica la seva estratègia comunicativa. I en esports, això sí, Torres es retroba amb la selecció. i la roja diu que goleja a Corea per 4-0, i en el penúltim tràmit abans de l'Eurocopa. Doncs és el que ens diu el país. Passem al periódico que diu Brussel·les fa quadrar a Rajoy, també en la mateixa línia del punt. La prima de risc al nivell de la intervenció. La Unió Europea no allargarà el termini per reduir el dèficit si no s'aproven més reformes, les que comentàvem abans. L'augment de l'IVA i la nova edat de desoblació s'han d'accelerar. La comissió exigeix endurir la reforma laboral i més control autonòmic i el rescat europeu de bànquia l'haurà de demanar al govern. Rubalcaba accepta, finalment, que s'investigui bànquia. També són els apunts econòmics d'avui, també una mica en la mateixa línia del que comentàvem amb el punt d'aquestes condicions que posa la Unió Europea per allargar un any més el termini per reduir el dèficit de l'estat espanyol. Pel que fa al pacte fiscal, Convergència Unió bascula cap al PSC. El govern català jutja positivament el document de Navarro i s'allunya d'Esquerra Republicana. Per tant, el periòdic, en la seva línia, diríem que es felicita, entre cometes, perquè Convergència Unió s'acosta una mica més al PSC. Al socialista, sí. I s'allunya d'Esquerra. Per tant, això és el que diu el periòdic. Altres apunts, també Tries proposa la Monumental... com a seu del Circo du Soleil, vincula al projecte Eurovegas. Per tant, Trias vol que... Ah, sí? Sí, no, no... Amb aquest titular sembla com que falta informació, però vaja, diu això, que la monumental vol que sigui seu del Circo du Soleil i sembla que això estaria vinculat al projecte d'Eurovegas, que d'altra banda encara no se sap si vindrà aquí o no. Curiós, sí, sí. I finalment, un últim apunt en esports, també sorprenent, si més no, fan una entrevista a Manel Estiarte, que ha estat conseller i assessor i amic de personal també de Pep Guardiola, o ho és, vaja, i no sé si recordes aquell anunci que va fer el Guardiola al Banc Sabadell, aquell que surt així en blanc i negre parlant, doncs Manel Estiarte diu que el Pep va repartir entre empleats del club els diners que va cobrar del Banc Sabadell. Molt bé. Una notícia sorprenent, curiosa, que a més a més això sortia ara. Suposo, no sé què volen aconseguir dient ara això. Ja, també és veritat que potser si ho va fer no volia que fos públic, no? Vull dir que, no ho sé. O potser és defens d'algunes crítiques, no ho sé. Sí, en aquell moment diríem que va sobtar una mica que Pep Guardiola sortís com a... cara d'un anunci d'una marca perquè ell sempre havia optat per no concedir entrevistes no fer anunci però això ha de ser estrany encara que ho he repartit sobta una mica amb l'esperit que defensava en aquell moment però bé passem al 324 que ens obre parlant-nos d'economia la prima de risc continua al voltant dels 540 punts per tant una mica com ahir això fa referència a l'obertura de la sessió Més coses. El govern de Rajoy es mobilitza davant de la pressió dels mercats. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va visitar ahir Berlín per trobar-se amb el ministre de Finances alemany i avui la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santa Maria s'entrevistarà a Washington amb els màxim responsables del tresor nord-americà i de la FMI. Segons la Moncloa, no és un viatge d'emergència, però el cert és que no constava a l'agenda oficial de Santa Maria. Més coses que se'ns expliquen al 324. Ens diu que Obama, Merkel, Hollande i Monti parlen de la crisi en una videoconferència. La incertesa que viu l'economia europea està d'un dels temes de la conversa que han tingut el president nord-americà i els seus homòlegs alemany, francès i italià. I també hem parlat de Grècia. Per tant, això és la notícia que també se'ns explica. Soc per Skype, per videoconferència. Videoconferència, directament, sí, sí. Sí, referent a la cimera del pacte fiscal, l'OMS diu que no hi ha rebuig frontal del govern de Rajoy. El pacte fiscal, el portaveu del govern català, ha reiterat que es busca el pacte fiscal, tot i que, segons advertit, diu, sabem que no és fàcil. Davant la insistència de partits i mitjans de comunicació sobre un pla B, OMS s'ha mostrat desolat perquè diu que sempre ha contestat el mateix, que aquest govern només té un pla amb uns continguts. Doncs la insistència... de Francesc Homs i més qüestions encara un últim apunt referent a cultura Wilco i Franz Ferdinand actuen avui al Primavera Sound el que ens diu el 3-24 el Primavera Sound que ja arrenca sempre aquests dies continuem amb el diari ara que diu, perdó amb penitència Europa obliga a fer nous ajustos a Espanya a canvi d'un any més per complir el dèficit també el que comenten tots els rotatius gairebé avui La prima risca puja fins als 539 punts i l'interès de deute a 10 anys és del 6,6%. I també ens diu que els mercats estan desbocats, desbocats a la baixa, doncs com ja ve sent habitual. Sí, no sembla que remunti tot plegat. No, no sembla que remunta i sembla que va per llarg, a més a més. Pel que fa al pacte fiscal, tantet sociovergent, ens diu el diari Ara. Estan intentant acostar posicions, però aquí no és mullar tant de dir que les han acostat, sinó simplement ens diu que hi ha un tantet sociovergent, que hi ha un intercanvi d'opinions més aviat, i a veure si poden acostar postures. Hi veiem una fotografia d'Artur Mas i d'Andreu Mascolell, que estan parlant així com mitja cau d'orella. Masculer, ell te pensa la boca... la mà amb la boca. La boca amb la mà. Ara sí. Te pensa la boca amb la mà perquè no li deixen els llavis. També ens d'estar, mira, una notícia positiva. 800 morts menys a l'any pel tabac. L'Ara ofereix una aplicació per mòbil per deixar de fumar que es diu Doctor Fum. Molt bé. Això que hi ha. No sé com es deu poder deixar fumar amb una aplicació pel mòbil. Potser és com si fos un llibre, en lloc de ser un llibre és una aplicació, no? Potser quan la posa un cigarret a la boca ho detecta i fa un pito amb l'estrider. Ho hem de provar. Sí, sí, sí. El govern posa a la venda aigua Estet Llobregat per 400 milions. Per tant, doncs, mira, precisament avui a Sant Just es podria aprovar una moció en contra d'aquesta venda d'aigua Esther Llobregat, que el govern posa per 400 milions, i finalment via lliure per l'extradició de Sants a Suècia. Aquest últim apunt del diari Ara sobre el cas de Juliana Sants, que continua encara viu, el cas de Wikileaks. Exacte. Doncs aquest matí l'actualitat del diari Ara Digital ens passa també per tema del pacte fiscal I se'ns insisteix, doncs, amb aquesta idea del porteu de Francesc Homs, que ha dit que no hi ha rebuig frontal de Rajoy al pacte fiscal. El porteu celebra el gest democràtic del PP, denuncia que no posarà bastons a les rodes i proclama que no hi ha ni vencedors ni vençuts, quan se li ha preguntat, doncs, justament per aquest tema de si realment Els socialistes estaven més a prop i Esquerra quedava més enrere, etc. Oriol Junqueras diu a RAC1 que es deia el mateix que fins ara i durant el contrari. El líder d'Esquerra diu que donarà suport al president de la Generalitat mentre continuï defensant l'esenda pròpia i celebra també que el PSC s'assumirà al pacte sempre que sigui per afegir-se al concert econòmic, que és el que ens diu la versió digital del diari Ara, que també s'han dit que ahir, durant la cimera del pacte fiscal, després del discurs de John Queres, els periodistes van aplaudir. Es veu que, no sé, devia fer un discurs molt... Molt ben fet, no sé. A mi sempre m'ha sobtat això, els periodistes aplaudint. És que jo no ho he vist mai, realment. Vull dir que deu ser en ocasions molt comptades, i a més en una cosa tan política, no sé. Sí, no sé, en rodes de premsa esportiva sí que han aplaudit. Potser és diferent. No, no, però també hi ha, exacte. És curiós perquè un periodista està allà per veure el que passi i explicar-ho, no és un hooligan, no? Exacte. Bé, en tot cas també se'ns diu presopreventiva sense fiança per dos dels detinguts dimarts en relació amb el 29M. Tres detinguts més van quedar en llibertat amb càrrecs i un quart en llibertat sense càrrecs. I els Mossos ja han detingut 100 persones pels alderulls del 29M. a Catalunya. Doncs aquests són els apunts més destacats d'aquest matí, al diari Ara. Passem a la Vanguardia. Brussel·les obre la porta ajuts directes a la banca. La Comissió Europea admet que es reformi el fons de rescat com vol Rajoy. L'executiu comunitari preveu, malgrat tot, que el canvi trigarà. La Comissió Europea demana més ajustos per ajornar un any l'objectiu de dèficit d'Espanya i la prima de risc del deute s'eleva a 30 punts en un sol dia. Per tant, una mica el que ja hem anat repassant. els partits catalans posen fil a l'agull en el pacte fiscal, les forces polítiques transmeten a mas la disposició negociant la primera trobada conjunta. Per tant, aquí també hi ha una lectura positiva d'aquesta cimera pel pacte fiscal. També en internacional, avui a la portada planteja una pregunta, que imagino més desenvolupada a l'interior, diu, són tan diferents Obama i Rovni... i, no sé, deixa aquesta pregunta en l'aire, suposo que has de referir que no són tan diferents com les penses, no? Com es van. Curiosos. Altres temes que també destaca a la Vanguardia, Reus mira de treure Prim del congelador. No sé, és una estàtua del general Prim. No sé què volen fer, tornar-la a posar a la via pública... No sé, congelador és un sentit... Metafòric, no? Sí, sí, no crec que tinguin a la nevera. És espany llavors com a titular, per això. L'espera de Prim. Reus busca una solució amb un cost mínim per treure la mòmia del general Prim del frigorífic en què es troba des del 2010. Ara sí. Només dos anys hi ha passat. Aquí hi ha una fotografia d'una estàtua, però veu que... Que està en un congelador. Que està en un congelador la mòmia del general Prim. No sabia que hi havia una mòmia del general Prim. Jo tampoc. No tinc el gust de conèixer-la. I finalment, diu, sempre ens quedarà el primavera sound. Molt bé. En clau positiva. Exacte. Tenim això encara. Doncs passem ara a la premsa esportiva. El diari Esport ens diu Villa, primer fitxatge. La seva recuperació està garantida al 100%. Hi ha fotos exclusives a l'esport. La de la portada és ell simplement passejant-se amb el vestuari del Barça. Fa referència d'ahir en la que van anar d'excursió als jugadors del Barça i que Cesc Fàbregas va penjar una foto al Twitter... al seu Twitter veig una foto que deia excursió a la mola, tal, no sé què. I llavors, no sé com que veig que va amb motxilla i així com una mena de camí muntanyós, entenc que potser és d'allà. Estan de colònies. Les fotos de villa exclusives devuen ser la bomba, no? Si ho anuncien tant. La de la portada, per això, et dic que és bastant normaleta. Deu ser un robado. Diu que està a punt de rebre l'alta mèdica i que estarà a tope, ens diu, per no sé traduir-ho, per la vera temporada. ha perdut 3 quilos de pes i només li falta el ritme de competició i que farà el mateix pla físic que els seus companys a les vacances. Per tant, doncs, que s'adapta ja al ritme de tots. El Mundo Deportivo va en una altra línia, ens parla de fitxatges, diu ocasió, Thiago Silva, la possible venda del Milan i el descrèdit del futbol italià afavoreixen l'interès del Barça per fitxar-lo. I ens diu també Tito, dos anys. La negociació va bé, ja hi ha acord de la duració del contracte. Doncs el nou esportiu, que avui diu prioritat central, la fotografia és de Tiago Silva, que ja hem anat parlant també des darrers dies, diu que és la prioritat de Tito Vilanova i que la directiva farà un esforç si s'escau per aconseguir aquesta... aquest caprich de Vilanova, que realment és un central de gran nivell. També ens diu que el Gran Premi de Catalunya està a punt ja amb totes les figures catalanes, per tant, totes les figures catalanes del motociclisme que participaran al Gran Premi de Catalunya d'aquest cap de setmana. I finalment també ens diu que el Barça-Rigal es refà València a les semifinals de l'ACB, després de perdre el segon partit al Palau, torna a agafar la iniciativa, 2 a 1, per tant, si guanya demà El partit de València ja serà a la final de la CB. Molt bé, doncs passem a comentar molt ràpidament, ja només de passada, la premsa madrilenya, que avui ens parla del partit d'ahir de les seleccions. Em sembla curiós, no li dediquen gaire volada a Mundo Deportiu i Esport. Ja, però a vegades és allò... Potser hi ha un petit durar a l'esport. I Mundo Deportiu i Esport, encara que siguin diaris en castellà, Saben que la seva parròquia és culer. Sí, però hi ha gent que és culer que potser ha de la selecció també. Sí, però no crec que sigui probablement la prioritat, no? Jo crec que prefereixen veure els robadors de Villa abans del resultat de la selecció. Doncs els titulars són, l'As diu, així juguen els campions. I el Marc que diu tenim gol. Per tant, doncs, poc elaborats els titulars, no ens destacarem més. Una decepció, no?, el titular del Marc que d'avui. Sí, esperava alguna cosa més treballada i veig que no. I la fotografia... És una fotografia, oi, n'ha de muntatge infogràfic, per tant, doncs... Vaja. Ens vam prendre el dia de festa. Exacte. Doncs gràcies, Sergi, i fins ara. Que vagi bé. Fins ara, adeu. Quatre minuts i tres quarts d'onze del matí, escoltem ara un tema d'un dels grups que tocarà justament no avui, sinó demà, el Primavera Sound, com són els de Cure. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. de Comerç Just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluïc 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desveu. 1, 2... Passen dos minuts a tres quarts del matí, un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Com estem? Molt bé. I tu? Bé, bé, bé. Anem fent, anem fent, anem fent. Anar patint aquesta calor, eh? Aquests que us agrada tant l'escalfor meteorològica, doncs esteu disfrutant d'uns dies. Uns dies de ple estiu. I a sobre les previsions ens marquen que entre demà divendres i dissabte encara podríem pujar una mica més les temperatures. Sí? O sigui que Déu-n'hi-do. Però no havia de ploure. Sí, no, no, no. De tarda, sí, les tempestes. Però què passa? Jo ara parlo de temperatures només. D'acord. O sigui, és com si fos realment... I és un rotllo, en tots els respectes, perquè ahir vam arribar a 28, a Barcelona en alguns punts a 30, només que sortint de la influència del litoral per sobre dels 30 estem tranquil·lament, avui un altre cop tornarà a passar el mateix, o sigui que només que marxem de Sant Jus i entrem una mica cap a l'interior, cap a Molins, o remuntem una miqueta al riu Llobregat, cap al Baix Llobregat Nord... doncs tindríem ja temperatures superiors als 30 graus, o sigui que molt poques zones de Catalunya avui estaran per sota dels 30. Ahir la màxima va ser de 28 graus i avui anem a caminar, perquè ja en tenim 24, gairebé 25, estem a l'hora que és, 10 minuts per les 11, doncs probablement avui 28 o algunes dècimes més, o sigui que fa molta calor perquè la temperatura ben bé... fins a les 10 de la nit, 10-11 de la nit no acaba baixant del tot i no la tenim, bueno, la mínima avui ha estat de 18 graus només, gairebé 19. Ostres, de nit, és molt alt això. Sí, aquestes temperatures d'estiu i això és una mica la que... Sí que es passa calor ja a les nits, eh? Sí, sí, sí. Finestres obertes, nòrdic. Mosquiteres, el tigre o la tigresa, eh? Perquè és la femella la que pica, doncs està fent ja la seva tasca, la seva feina. I no sé, seguirem amb aquesta situació de calor important ben bé fins al cap de setmana. El que passa que sí que estem tenint també, i això només ho gaudeix la meitat nord de Catalunya, són les tempestes de mitja tarda. Ahir van ser presents, van arribar fins pràcticament al litoral gironí, cap al Baix Empordà, i en totes aquestes zones a les que descarrega la precipitació les temperatures cauen. I al vespre fins i tot és molt respirable, perquè pots estar gairebé en 30 graus aquest migdia que podria arribar a la ciutat de Girona, però aquesta tarda... si els hi descarrega una tempesta, passa per allà, clar, les mínimes estan per sota dels 15 graus. Dius, vale, he passat calor durant el dia, però quan vaig a descansar me'n vaig a dormir i me'n vaig a festa, doncs la temperatura és molt més agradable. Aquí no tenim aquesta situació perquè les tempestes que puguin haver no ens afectaran, sinó que les veurem de lluny, com vam poder comprovar ahir, que veiem les encloses ben lluny. Avui, a diferència d'ahir, probablement no acabin afectant el Pirineu de Lleida, sinó que només afectaria el que és el Pirineu gironí. Aquesta tarda són més petites aquestes tempestes. Però no hem de baixar la guàrdia amb aquestes tempestes de mitja tarda perquè ja a partir de divendres i dissabte hi ha una certa, hi ha una miqueta d'aire fred en alçada que podria provocar que les tempestes poguessin ser una mica més importants. El tema del dia. A veure. El sol. El sol. El sol és el principal protagonista del cap de setmana. La pluja... Aviam, o sigui, la cosa s'està complicant de cara al vespre. Encara no està massa clar. És una depressió que entra per Portugal, per la costa de Galícia, que probablement demà ja comenci a afectar i està per veure com arribarà a l'altre cantó de la península ibèrica, com ens arribarà a la Mediterrània. De moment sembla i tot apunta a que probablement... Aquests núvols facin acte de presència a partir de la nit de dissabte-diumenge. Núvols que arriben, que podrien donar precipitacions. Dissabte a la tarda les tempestes poden guanyar bastant de terreny. Podrien afectar el Pirineu i el Prepirineu. I sembla que al llarg de la nit de dissabte-diumenge ja podria arribar alguna precipitació. Què has de fer? Home, ara sap un, Carles. Ah, però que no farà cobert, això, no? Alguns sí, però clar, clar, clar. Però és que mai plou. Com que mai plou? Alguna vegada ha plogut, però n'hi ha adreçat, però poques vegades. I quin grup ve? Doncs uns quants. Perquè depèn de quin grup just miren. No, no, dissabtes uns quants, uns quants. Els New Orders venien, no, al Primavera Sal? El Sònar. Sí, sí, no, al Primavera així, els demà sí que també hi ha The Cure i tots aquests que està bé, però dissabte venen els Beach House, els Kings of Convenience... aquests en tinc algun dia, alguna cançó aquests no estan mal aquests toquen però toquen hores encara nou que m'imagino que no plaurà el que passa que després de la nit també hi ha històries que potser seran més complicades doncs sí, és una mica fumudet aviam, tot just arriba la matinada de dissabte, diumenge jo no sé fins a quina hora estan tocant els amics d'aquests grups però val la pena que anem d'hora dissabte, anem a les 6 de la tarda i així provarem a aprofitar del viatge A la tarda no plourà. Per això, per això. Almenys ja a les dues potser estàs cansat. Ara estic justament mirant els mapes i a les 12 de la nit encara no plou. Jo crec que el primavera sound el dissabte a la nit el salvaríem. Llavors, diumenge al matí... No, no passa res. No sé que hi hagi algun grup que toqui a partir de les 11 o les 12. Com a mínim, els mapes avui sí que coincideixen amb la previsió d'ahir. O sigui que... Sí que el dissabte a la tarda hi haurà tempestes, però no ens afectaran, a no ser que el primavera Saúl es desplaci cap a les comarques del nord. Si a la Cerdanya hi hagués algun concert allò despistat, doncs potser sí que llavors ens afectaria alguna tempesta, però de moment sembla ser que no. I llavors aquí parlaríem d'un temps encara força tranquil, però sí que és cert que durant la matinada els núvols cada cop aniran a més, començaran per Lleida, i ja de bon matí tindrem un cel una mica variable. Sembla que a partir de migdia aquestes precipitacions ja farien acte de presència a qualsevol punt de Catalunya, que s'anirien acompanyades amb una certa reactivació de la precipitació de cara a la tarda. En el moment de la tempesta, com que ja hi haurà el front a sobre, hi haurà aire fred en alçada, el sol al matí encara haurà fet la seva feina... doncs probablement ens podria portar tempestes una mica importants i podrien arribar a Sant Just. O sigui que pels mapes d'avui sembla que ho podríem salvar gairebé tot. Doncs a veure, estaria bé. Jo crec que si es comença ben d'hora la festa de l'esport i cap al migdia es fa el sorteig de la sorpresa i cap a l'una o les dues ens n'anem a dinar a casa, potser les pruges arriben una miqueta més tard i arriben a la tarda i salvarien totes les activitats. No sé que hi hagi alguna activitat a l'aire lliure a la tarda, que no ho sé. Em sembla que no, que hi hagi esvalls a la tarda. De moment, avui ho salvem. També no és massa bo que un dijous ja estiguem salvant el cap de setmana, perquè... Normalment, si porta pluja, després s'acaba rectificant. De moment, avui saluda amb aquesta inestabilitat que coincideix amb el cap de setmana. Aviam què passa els propers dies. Però el gran protagonista, abans d'arribar al cap de setmana, sens dubte, és la calor que patirem tant avui dijous com demà divendres i com també dissabte. O sigui, molta calor. Primavera Sound mai ha plogut, com tu deies, però la calda que fotrà allà tots apretarets i veus. Sí que ha plogut, eh? Par m'ho inventat. Sí que ha plogut. Sí que ha plogut. Alguns concerts. A més, amb la calda que fotrà... Va ser fa 4 anys o 5 que no plou, crec. Sí, sí, fa calor. Farà molta calor la cervesa. Tocar de mar i tot això. Xafogó, vomitat... Olor de germanor. Exacte. Doncs demà acabem de confirmar aquesta previsió al cap de setmana. Gràcies, Carles. I que vagi bé. Igualment. Bon dia. Bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. Un moment per parlar de cuina, per fer una recepta. Avui tenim la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Què cuinarem avui? Sí, molta calor. Mira, avui farem un plat així, ja perquè no es pot dir res, estem a l'estiu. Aquest estiu em fa la feta que serà mortal. Farem un bacallà mascalibada i pater d'olives. Molt bé, és bo. Tu saps fer el paté d'olives? No. Agafes olives sense pinyol, les passes pel mini primer, una miqueta d'oli i ja està. Doncs és fàcil. Ja està. Ja tenim el paté d'olives. Olives negres, eh? Suposo que el truc és calcular l'oli i aquestes coses, no? I si tens ganes, agafes 3 o 4 anxobetes, les piques i les poses dintre d'això. Clar, serà molt més consistent, entre les anchoes i les olives, ja està. Tu mateix amb l'oli, és com si fessis un allioli. Val, o sigui que s'ha de... Una cosa compacta, eh? Ja està, ja ho tenim fet. Molt bé. Bueno, agafem l'escalibada. Si tenim temps, l'escalibada és una cosa que mentre arribes a casa... Això sí que ho faig, eh? La poses a la graella i fas una escalibada, que tampoc costa tant. Això ho he fet unes quantes vegades. Tenim l'escalibada, la netegem freda. partem el pebrot jo el pebrot no perquè no puc m'agrada molt el pebrot però no puc menjar pebrot perquè estic una setmana menjant pebrot tu no passa amb el pebrot? no no puc prendre ni gazpacho mira que m'agrada l'estima ja m'estic aquí agafem l'escalibada posem en una safata oli oli d'oliva una miqueta de sal una miqueta de pebre agafem el bacallà El bacallar és difícil, la gent jove no sé per què, ja per sistema diuen que el bacallar no els agrada. No, a mi sí. Jo hi ha molta gent que li pregunto coses, ai no, quin fàstic. No, és molt bo. Agafes el bacallar, que és car. Sí, però bueno. Estic parlant d'un peix que quan jo era joveneta el bacallar era de pobres. Això no t'ho han explicat mai les teves àvies, els teus avis, que el bacallar era menjar de rics? Sí, sí, sí. Era, bueno, menjar bacallà era... Per això agrada tant, segons com no. Ara és de ric, no, llavors era de pobres. I ara, fins a tu, veureu que va. Llavors, agafem el bacallà, una suprema per cada un. Fregim, amb una miqueta de farina, només. La pell cap a baix. Sí. Perquè si no es desfarà. Val. A l'oli, xac-xac, mig calentet, li donem la volta amb una espàtula. Tenim cuidado, que no es desmunti, tornem l'altra vegada... perquè encara que sigui una miqueta cruet no passa res, perquè amb el mateix escalfor que ja ha generat ja es fa sol. Ho poses sobre l'escalibada, tires per sobre el paté d'olives, manxoas, i mira, també se't pot córrer agafar una miqueta de formatge ratllat en aquest paté i ficar-li també. Això sempre, el formatge sempre el tenim a punt. Sí, això sempre, i el tires i ho barreges i tires per sobre. Molt bé. Tens un plat fresc, econòmic dintre de les coses tenint en compte que fas bacallà però bé és un dia no, fem-ho bé un dia potser que no n'apretem tant i teniu un plat una mica diferent que als nanos tampoc els agrada l'escalibada no? no, els nens el tema verdures és una cosa però això quan creixes ja et canvia per tant ja està però als crius és com si els hi presentessin el diable la verdura és un plat mig econòmic i molt fàcil de fer Perfecte. I fresc. Molt bé, i tant. Al migdia o al vespre. Molt bé. Doncs gràcies, Carme. Gràcies, maca. Fins demà. Bon dia. Adéu. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Com ràdio. Notícies. Bon dia a les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La prima de risc espanyola es desinfla lleugerament i cotitza aquesta hora els 527 punts de diferència després de començar sessió. a prop del màxim històric assolit ahir de 540 punts. La borsa també reacciona aquesta hora en positiu i incrementa els seus guanys. Ara mateix l'Ibex 35, l'indicador de referència del parquet espanyol, puja a prop d'un 1% i recupera la cota dels 6.100 punts. El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, creu que el govern central ha actuat de la pitjor manera possible en la crisi de bànquia. Draghi ha dit des de Brussel·les que quan es va conèixer el problema de l'entitat financera, l'executiu de Mariano Rajoy en va subestimar la gravetat. Draghi diu que és un error i que això es traduirà ara en un cost més alt per resoldre aquesta situació. El Consell Interior Felip Puig compareix a aquesta hora al Parlament per explicar el dispositiu policial del 29M. Puig assegura que des del dia de la vaga general i fins ahir els Mossos han detingut un centenar de persones i n'han imputat una cinquantena més vinculades als incidents produïts durant la manifestació que es va produir aquell dia a la tarda. Parlament Helena Puigdueta, bon dia. Bon dia, el conseller insisteix que l'operatiu de seguretat dissenyat pels Mossos es va aordir en funció dels esdeveniments previstos aquell 29M, especialment al descobrir dies abans indicis, segons Puig, d'un conjunt d'accions amb l'ús acceptat de violència per causar alderulls a la ciutat de Barcelona. Accions, ha dit Puig, que incluïen fins i tot vandalisme cibernètic i actuacions de sabotatge per dividir la capacitat policial. Els responsables polítics del departament van demanar als professionals del cos de Mossos d'Esquadra que dissenyessin l'operatiu idoni per la situació. Disseny que assumim plenament... i que valorem positivament malgrat els greus incidents que van tenir lloc. Puig està convençut que aquell operatiu aplicat en posterioritat, sobretot a la cimera del Banc Central Europeu, ha actuat o va actuar, de fet, com a element dissuessori. Tot i això, el conseller creu que no cal abaixar la guàrdia i ha insistit que cal acabar amb la cultura de la impunitat i desprestigiar la intel·lectualitat d'aquest tipus d'actes vandàlics. Com ràdio, Parlament de Catalunya. Quatre persones han resultat intoxicades per inhalació de fum en un incendi a Vilalba, Sacerra, al Vallès Oriental i estan lleus. El foc ha afectat una casa i ara els bombers n'investiguen les causes. L'incendi ja està apagat. Els ferits han estat traslladats als hospitals de Granollers i de Sant Saloni. Cada minut mor una persona a Espanya com a conseqüència del tabac, segons dades del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme. Avui és el Dia Mundial sense tabac i els metges especialistes demanen no retallar les mesures que eviten que els joves sinicin en aquest hàbit. L'Hospitalet de Llobregat, Mari Carme Gallego, bon dia. Bon dia. Durant el darrer any, més de mig milió de persones ha deixat de fumar a Espanya. Els experts destacen els bons resultats de campanyes de prevenció, però subbrallant la dificultat que tenen per deixar l'hàbit. Carlos Ariza és vicepresident del Consell Nacional per la Prevenció del Tabaquisme. Para nosotros es una prioridad el que realmente aquellas personas que producto precisamente del cambio normativo que se produce en nuestra sociedad, se estén planteando dejar de fumar, puedan conseguirlo, porque todos sabemos que muchas veces la voluntad existe pero la dificultad es muy grande. Durant tot el dia es fan a Bellvitge proves com a les pirometries. L'objectiu és mostrar els beneficis que suposa deixar el tabac. Com ràdio, l'Hospitalet de Llobregat. A Barcelona, la Guàrdia Urbana ha detingut 5 presumptes assaltants de turistes. Un dels delinqüents el van arrestar ahir quan intentava fugir en bicicleta pel passeig Joan de Borbó. Després de robar la bossa a una turista francesa, la dona hi portava joies i un efectiu de 7.000 euros. Els altres quatre individus els van detenir a la plaça de les Trassanes quan fugien en cotxe després d'intentar estafar un altre turista a Plaça Espanya. Li van demanar canvi per uns bitllets de 200 euros que eren falsos i li van oferir joies per convèncer-la. És aleshores quan la dona es va posar a cridar alertant que uns lladres la volien robar. Bon dia, us parla Joan Barberà. El català Marcel Granoller s'enfronta avui al tunisià Màleg Jaziri en la segona eliminatòria del Gran Slam de Roland Garros de tenis a París. En bàsquet al Barça-Rigal s'ha situat a només una victòria de la final de la Lliga CB en Guanyal-València, a la punteta de Sant Lluís, per 64 a 80. Destacar l'actuació del capità blaurana Juan Carlos Navarro. 15 punts en els 12 minuts que va estar en pista. L'altra semifinal pot quedar decidida avui. El Caja Laboral s'enfronta al Real Madrid. El Buesarena té l'avantatge de dues victòries a una. Per tant, si guanyen avui els vitorians, es classificaran per a la final. En futbol, destaquem que l'Espanyol, segons ha pogut saber com ràdio, Joan Capdevila torna a ser una opció per reforçar el lateral esquerre per la temporada que ve. El jugador de Tàrrega vol venir, però el Benfica demana un milió d'euros per al seu traspàs. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Aquest vespre se celebra el ple municipal corresponent al mes de maig. L'ordre del dia compta amb 11 punts, més un torn de pregs i preguntes. Un dels punts més destacats és l'aprovació del preu públic del servei de l'escola Bressol per curs vinent. La proposta de l'equip de govern és incrementar dos punts per sobre de l'IPC, el servei d'escolarització i el menjador. Malgrat aquest augment, el consistori compensarà la major part de la subvenció que la Generalitat deixa de portar a les administracions locals. A més, també es debatrà l'aprovació del Pla Local de Seguretat Viària per Sant Just i l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de Camp Odolell. També s'hi han presentat tres mocions. La més destacada proposa l'adesió a la petició impulsada per la plataforma Aigua és Vida per evitar una externalització dels serveis de l'empresa pública Aigua Ester Llobregat. Marc Mabungo i Helena Fuster van ser guardonades ahir amb el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabungo es van donar el premi en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic amb el treball Anarquia i Societat. Fuster va ser reconeguda per al perfum en àmbit científic i tecnològic. Lluís Monfort va ser present a l'acte i va aprofitar per posar de relleu la importància dels treballs de recerca per l'evolució formativa dels alumnes. En àmbit local, el premi va quedar desert i Maria Quintana, del Centre d'Estudis Sant Justencs, va lamentar que enguany no s'hagi pogut guardonar cap treball en temàtica municipal. I diumenge el Sant Jus celebra la festa de l'esport. L'activitat s'adreça, sobretot, a nens i nenes de 4 a 15 anys i l'objectiu és que es pugui fer un tastet de molts esports diferents. Des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, les entitats esportives han preparat un seguit d'activitats que es podran practicar a la plaça de la Pau i al carrer Salvador Espriu, A la festa de l'esport hi haurà l'atisme, 3x3 de bàsquet, futbol, hoquei o amb bol, però també hi tindran cap d'esports menys habituals com els ponis, la gimnàstica rítmica i les arts marcials. Destequem també que el nombre de santjustencs i santjustenques que practiquen algun esport a Sant Just és alt i les entitats esportives gaudeixen de molt bona salut. Actualment, en la majoria d'esports, el focus està molt situat en el plan T. La festa de l'esport, doncs, que se celebrarà diumenge d'11 a 2 del migdia. Doncs fins aquí la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 a un nou butlletí horari i a partir de les 1 i 5 minuts als Sanjos Notícies edició migdia. També podeu ser informats a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, a través també de les nostres xerxes socials a Facebook i Twitter i a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia. No sé quina hora és, però es fos fa estona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar. Necessito despertar. Fins demà! que enyoren aquells que ja no es veuran. Difícil descobrir qui sóc avui. Una gota em cau mentre un altre em treu la set. Prou passant a l'hora, tomba la bala, tomba la bala. Ei! Ei! Tot allò que et demana. Corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoren, aquests que ja no es veuran. Go! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La informació més propera al Just a la Fusta. Un quart de dotze del matí és moment de parlar d'una de les activitats que es faran aquell cap de setmana Sant Jus acull dissabte la trobada gegantera a partir de les set de la tarda hi haurà un cercavila també hi haurà sopar i ball a més a més d'una exposició que ja es pot veure que ens hi on està i per parlar de tot plegat tenim el cap de colla de la colla gegantera de Sant Jus dels Gegants el Jaume Gelaber, molt bon dia Jaume Bon dia Què tal? Molt bé aquesta trobada gegantera que la celebra d'aquí Sant Just cada dos anys i que, per tant, es fa sempre més o menys a principis de juny. Sembla que aquest any ens ha dit el Carles abans que no tindríem pluja, per tant, que tot es podrà fer amb tranquil·litat. És una trobada que, des de Sant Just, es convoquen a diferents colles. Exacte. Diferents colles que no tenen, per exemple, aquest dia ells també programats per fer la seva trobada, perquè a l'agrupació a la qual pertanyem Vull dir, sempre fa un llibret de totes les trobades que es fan aquí a Catalunya i et va marcant dia per dia, o diguéssim cap de setmana, perquè normalment és dissabte o diumenge, et va marcant tots els que fan la trobada. Llavors, esclar, si és el dia 5, que en aquest cas, que és el primer dissabte de mes, o el dia 2. Dia 2, sí. En aquest cas... En aquest cas, els que fan el dia 2 ja no els truques perquè fan la seva trobada i els dius, bueno, ja sabem que fem la vostra trobada. I llavors no poden venir aquests, no poden venir. Exacte, doncs llavors aquest any vindran... Quantes colles vindran? Vuit en total. Déu-n'hi-do. Per tant, doncs, vuit parelles de gegants, per això. Vuit parelles de gegants, clar. Sí, hi haurà uns vint gegants dissabte a la tarda. Dissabte a la tarda, perquè els nostres també compten. Les dues parelles que tenim també compten. Exacte, per tant, és un d'aquests dies en què fa goig més o menys sortir al carrer, podríem dir, i veure una mica tot aquest ambient. Tot plegat començarà a les 7 de la tarda. Però primer els tenim convocats una mica abans a la plaça Maragall, que allà hi ha un bon lloc per tindre els gegants plantats, i llavors allà començarem perquè es faci de dia. Suposo que és per tirar petardets. Tot i que aquest any suposo que es començarà, si més no, una mica encara de dia. És el problema de fer-ho aquestes dates. I en tot cas llavors farà un recorregut que passarà per diferents carrers del municipi i és aquesta cercadia en què hi haurà... Normalment canvia una mica, però bé, volem tirar pel carrer del Nord, després carrer de la Creu, Raval de la Creu, agafem Bona Vista... tirem avall, i llavors no sé quin han triat, si han triat el com se diu, el marquès de Monistrol, o el carrer de la Creu, tornar al carrer de la Creu, perquè llavors pugem pel carrer de la Sala. Bé, els que no coneguin el carrer de la Sala és el carrer Encelgut de Clavé. Exacte. Fins a la plaça Capreciós, que ja serà el final de festa. Exacte, que de fet aquesta trobada gegantera, d'alguna manera, és com la festa grossa de l'any, en el cas de cada dos anys. Exacte, amb el nostre cas és cada dos anys. Però cada any, cada any, cada any, es fa ciutat gegantera. I llavors estem obligats, quasi, home, obligats. Moralment, no? Moralment, assistir aquesta festa i allà et pots trobar amb 200 gegants. Clar, i de fet ja us agrada, no m'imagino? Sí, però és una matada, eh? Començar a arrencar 200 gegants costa el teu. Sí, sí. I més si et toca el sol. Que és el que passa, semblament, als matins, no? Vull dir que aquí encara, si es fa el vespre, encara tindreu una mica més de sort. I després d'això hi ha també un sopar que és obert a tothom, no? Exacte, encara queden places. Vull dir, qui vulgui pot anar a la granja Carbonell, que allà tenen tiquets. El preu, em sembla, són 12 euros... 10 euros tinc jo apuntats. 10? Doncs 10 euros. Vull dir, tampoc és cap quantitat. No, no, és una cosa que està bé. I em sembla que hi ha mongetes amb botifarra, postres i, bueno, vi i som-hi. És un sopar que es farà als jardins de Can Genestà. Això serà dissabte, és a dir, després de la trobada, per tancar una mica tot aquest conjunt d'activitats, però també hi ha una altra cosa vinculada amb tot aquest tema, que és l'exposició de cartells de trobades geganteres, que es pot veure i ja es pot veure, no, Can Genestà? Ja es pot veure. Que és una exposició fotogràfica, per tant, de... No, són els cartells... De cartells. Els cartells reduïts dels que vam fer en el seu dia. I, bueno, recordes una mica, hi ha una explicació del què i el com d'aquella trobada o dels fets que van passar llavors, i, bueno, és molt bonica i entranyable. Almenys per nosaltres. Clar, de quin any és la primera? Del 86. Per tant, ara fa 26 anys que es fa. El que passa és que de dos anys, per tant... Clar. No hi ha hagut 26 trobades. Exacte, no, no, no. Per tant, de tota manera, és molt de temps. Vull dir que m'imagino que és un temps que suposo que hauran anat canviant bastant, també, les coses dins de la colla. Sí, normalment, normalment es va canviant. Periòdicament, diguéssim, perquè... Això depèn del jovent que s'hi vulgui agafar. Això ho comentàvem abans fora d'antena, que normalment és veritat que potser sí que els últims anys els joves, sobretot de Sant Jus, estan engrescant a apuntar-se en diferents colles tradicionals, però van cap a una altra línia. Colles de foc, tabalers... I el gegant sempre és una activitat que sembla més familiar. Home, dintre de tot és una cosa que visites Catalunya, també. No, no, i tant. I a més que quan ets petit, jo crec que és una de les coses que més t'agraden. Exacte. I vull dir, on anem avui? Mira, anem a Sant Cugat, per exemple, per dir una cosa. Ah, molt bé, vinga, va, a quina hora ens trobarem a tal hora que hagin estat per carregar els gegants. Llavors, perfecte. Clar. El que passa és que, de tota manera, ens comentaves que sí que hi ha un número important de gent a la colla. Sí, ara hi ha un número important de gent a la colla i jovent, que és l'important. Relleu, no? Una mica generacional. Relleu generacional, perquè, esclar, ja tenim uns aix i uns ulls... Que això amb l'edat passa. De tota manera, per tant, si hi ha 35 persones que estan engrescades, suposo que acaba per llarg, també, la salut de la col·la gegantera de Sant Just. Sí, però és el que dèiem. Si no hi ha portadors, ja poden haver-hi acompanyants i grellers i el que sigui, perquè si no hi ha portadors, el gegant no es mouen. Per poder-lo portar, suposo que s'han de tenir unes condicions concretes. No ho creguis, no ho creguis. Vull portar qualsevol persona? Sí, i tant, i tant. No hi ha un pes concret o...? No, ara s'han rebaixat molt, els gegants nous s'han rebaixat molt de pes, perquè la veritat és que quan els vam estrenar, passaven lo seu, però esclar, llavors hi havia aquell material, i nosaltres el feien amb aquell material. I ara s'ha fet d'un altre material, que és molt més lleuger, i el pot portar, vaja, jo diria que tothom. Per tant, doncs, una mica... També és un altre incentiu, no? Suposo que el lloc, si algú, li faria mandra amb la idea de, oh, clar, deu pesar molt, és complicat de portar. No, no, no. El que passa és que nosaltres, esclar, li donem unes quantes lliçons a quanta serida. S'ha d'agafar el gegant, cuidar-ho amb que no facis una volta, que no tinguis els peus ben posats, perquè pots ensapagar i, esclar, el balanç del gegant, perquè un fa dos metres 90 i els altres dos metres 80, vull dir, Déu-n'hi-do, el balanç que agafa... i quan el gegant t'ha agafat el balanç ja pots fer coses que el gegant cau. Està clar. Què li diries a algú que estigui allò dubtant i que sempre hagi pensat que potser li faria greu s'apuntar-s'hi? Com el convenceries perquè s'apuntés a la colla? Doncs mira, el convenceria fàcilment. Som una colla que entre grans i joves ens hi trobem molt bé i tots estem contents i com anem de festa, esclar, encara més. Doncs aquest dissabte es podrà viure tot plegat. Evidentment, tothom qui vulgui, encara que no participi directament de la colla, pot passar per aquest cercavila. Començarà a les 8 des del Parc Joan Maragall. Es farà aquest recorregut per diferents carrers santjustencs i després s'acabarà amb aquest sopar a Can Ginestac. Encara qui vulgui apuntar-s'hi també pot fer-ho. Clar, pot anar a la granja Carbonet, que encara hi ha tiquets. Exacte. Avui n'hem parlat amb el cap de la colla gegantera de Sant Jus, Jaume Jalaber. Moltes gràcies. A vosaltres. I bon dia, que vagi molt bé. Molt bé, adeu. y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces lo hago un poco difícil perdón Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. Todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar. Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luz del sol, es la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo. De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín, lanzamos unos frisbees, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados, me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa. Aum. Aum. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. El sol la san en tus labios vivan las noches el sol la san en tus labios vivan las noches el sol la san en tus labios al principio como siempre Dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro mi espacio. Me gusta dormir solo, a tu lado. De la cama, esta cama, hoy repleta de mantas en esta mañana. Just a la fusta. En punt 2, quarta 12, moment per fer tertúlia. I com que va dijous, saludem a la Lina, al Pere i a la Joana. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Carme, i bon dia a tothom. A tothom, a tothom que ens escolta. Ho fem a cor, eh? Molt entonats, oi? Ui, la Joana i jo estem molt entrenats, perquè a vegades els finals dels poemes que llegim en el programa... Sí, però sense assajar, eh? L'altre dia va ser de sobte. Deu ser l'amor a l'art. Estem molt en sintonia. Sí, sí, sí, i tant. Doncs una setmana d'aquestes en què jo al final estic per no obrir el diari, de vegades. No cal obrir-lo, no, res. Hem de buscar coses maques. O buscar les que no surten a la portada, vull dir que hi ha coses que passen. I també n'hi ha de bones a la portada, perquè el diari ara avui porta com a titular 800 morts menys a l'any. per tabac. Avui és el dia mundial sense tabac. Per això m'ha sorprès molt veure una senyora de mar amb el seu cotxet, que anava fumant el nen sense adonar-se. Ella tenia el cigarro sobre el cotxet i tenia un núvol de fum sobre el nen. Segurament són imatges que fins fa, no tant, estàvem molt acostumats a veure i encara de com igual te'n sobten. Ara ens sobten perquè no són habituals. I més quan han fet uns cursos tan ben fets a tantíssimes empreses, que ja fa anys que s'han fet, i que tantíssima gent ha deixat de fumar les empreses, que siguin precisament algunes noies i mares joves, les que ara estan enganxadíssimes al tabac, però és que no se n'entenen. Jo conec un cas molt fort, o sigui, l'altre dia concretament, el marit té un problema de pulmons, que també havia fumat moltíssim, però que se'ls està enquistant d'aquella malaltia que no sé com es diu i escolta'm la dona, l'amiga de la dona i tots el fill tots a la cuina que és petita com un puny fumant com a desesperats i el pobre del marit allà també respirant allò que no es pot respirar. Només tot el tabac que ja porta afegit dels anys que ha estat fumador, no? Clar, ja estan fumats a per vida. Aquests també són casos extrems, però sí que és veritat que ens han anat. No tan extrems, no? Desgraciadament no tan extrems. Però, bueno, extrems vull dir el sentit que si algú no pot fumar per prescripció mèdica directament, que és més estrany que la gent del seu voltant, doncs no... No, no, és quotidià, eh? Ningú no... Sobretot de la banda femenina, i és molt trist dir-ho, La banda femenina no s'hi pot estar. Els últims anys ha canviat una mica, com que els bars a dintre no es pot fumar, que quan vas a una terrassa i hi ha gent que no fuma, o sigui, fumadors... No fumadors aquí els molesta més el fum, que la gent és com que té més consciència també de vigilar, de no tirar el fum, etcètera, etcètera, cosa que abans passava menys. Cada mica en mica s'omple la pica, no? Com es respira de bé la redacció d'un diari, d'un editorial, que abans hi havia allà 40, 50 o 60 persones totes fumant, i ara entres i no fuma ningú i es respira a una altra edat. Sí, sí. I amb un estudi. Salut. Gràcies. No hem constipat, no has tornat davant del micro, no? No, sí. Però en què et deuen des de la webcam, Pere? Sí, sí, sí. L'altre dia vam trobar un senyor que ens havia vist a la Joana i a mi i ens va dir que ens veia. Clar, exactament. Ara tot el que fem és que no ens adonem que estem a la ràdio, però tenim una càmera. Qualsevol cosa que fem... Ho fem amb tota la naturalitat del món. El George Orwell en l'any 1921 va escriure un llibre molt interessant que es deia 1984 i l'hem llegit segurament a vosaltres a l'escola potser us han fet llegir això i si no la granja de los animales, aquella també que és del mateix. Estan en castellà i en català a la base de tothom. Aquest era això, el deien el Big Brother, el gran hermano, i és per això, perquè tothom estava vigilat per una càmera, i el protagonista es té que ficar dintre d'un raconet on la càmera no arriba, per poder llegir, perquè estava prohibit llegir, perquè si no la gent no anava ja seguint l'almenaç. La norma que l'imposaven. Que l'imposaven, eh? O sigui que això ja ara, ara ja estem fitxats a base de bé. Sí, això ho deia un senyor molt gran, amic nostre, diu, no s'amoïni. Diu, sí, no sabem com, però estem controlats a tot arreu. Sí, saben el peu que tu calces. Sí, i deia, aquest pobre senyor està papant mosques. Sí, però si és veritat. Això, el 1921, aquest senyor va escriure aquest llibre... Sí, quina visió, eh? El 84... Potser el 84 no estàvem encara tan fitxats, però ara... Sí, però no tant, potser. Ara t'ho passen allà on sigui, i et diuen tot el que vulguin saber de tu. El 1984, perdona, ja fitxàvem a totes les empreses i havíem d'omplir-ho amb el que fèiem durant el dia, però encara una mica diferent. I volies que ho feies tu, no? Suposo que hi havia la part de... Que et senties una mica, que tenies una mica el teu control d'alguna manera, no? Sí, sí, sí. Bueno, nosaltres teníem la fulla de fitxar, o sigui, posaven l'hora d'entrar, signaves amb la teva signatura i llavors també escrivies, diguéssim, les audicions que havies fet en aquelles sis hores. Déu-n'hi-do. Això és molt antic, ja fa molts anys. És automàtic tot, tot automàtic. No tan antic, eh? No tan antic, allò dels botonets. Del segle XX, sí, sí. I el que vindrà, i el que vindrà. Aquest 1984, jo el vaig llegir ara, potser fa 5 anys o 6, però crec que ara mateix convindria tornar-lo a rellegir. Perquè tal com està el món, suposo que encara que hagin passat només 5 anys, però moltes de les coses, doncs, tornen a pesar. Diguem que fa 5 anys potser ho veiem més en un nivell... evidentment que s'ha progressat en moltes coses, però ara potser és com que s'ha girat la truita en alguns aspectes, i allà ja es ve una part molt fosca de tota aquesta evolució tecnològica. Hi ha una obra que reflexa molt bé aquest control i aquesta evolució tecnològica, que és el Mètode Ronholm, del Jordi Galcerant, que la vam fer en teatre, la va estar amb el Jordi Boixaderas i Lluís Soler. Per dues vegades. Per dues vegades, va estar gairebé tres anys en cartell, i amb cine la va fer un argentí, Pinheiro, em penso que es diu, que es diu El Método, i li donava un gir més dramàtic, encara insistia més sobre aquest control, que se senten espiats, que se senten filmats, vigilats. No, no, però aquí en aquesta obra, si tu ara que dius que la tens recent, també aquelles directrius per part dels directors, dels jefes supremos, que per aquest llenguatge, per aquest llenguatge, si... Per què tenim aquests sinònims i antònims? No fa falta... Bien, doncs no bien, perquè posa mal. Aquesta riquesa de vocabulari, i ara també s'ha perdut. Moltes riquesa de vocabulari s'ha perdut. Precisament avui jo deia, si la Carme o els companys treuen alguna cosa de bànquia, o alguna cosa d'aquestes, m'estaré escoltant, perquè ja estic saturada. I aleshores he buscat allò que sempre faig, buscar alguna cosa molt de pressa, perquè no he tingut temps. I estava una de la Imma Montsó, un reportatge molt xulo de les frases fetes. Que si tinguéssim ara aquí el diari us llegiria alguna cosa. Quin diari és? La Vanguardia. La tens aquí fora, eh? Pots sortir-me un segon i agafar-la. El que disfruta ella amb aquelles frases fetes... que són com metàfores. Mira, que guapo és, un dels col·laboradors, un guapo guapo. Gràcies. Gràcies, maco. Doncs hi ha coses que ella diu que està agraïda, i com diu, jo soc de Ponent, de les Terres de Ponent, doncs encara faig servir aquestes generacions. Sí, a mi m'agraden també, perquè és una filosofia fantàstica. No, no, perquè a més queda resumit, i amb una espècie de metàfora, el que podria ser de... no sé, d'una filosofia de la vida que està a la mar de bé, no? L'article es diu, reviuen, no? I diu, les frases fetes semblaven en vies d'extinció. M'alegra tenir la sensació que aquests darrers anys reviuen. I aleshores fa algunes que li feien, no? Que diu, no sé, per exemple... Parla de català i castellà, no? Però diu, la traducció literal ens proporciona, en aquest últim cas, peces o coses, com ara, meter-se piedras en el hígado, hacer los ojos gordos, o sacar fuego de las muelas, o anar a dormir... Neure foc dels queixals, no? Sí, sí, això va dir... Diu, anar a dormir a les quinientes. Bueno, tot això, no? Però fa una que ella diu, jo m'estava enfadant amb la meva filla, que ja aquesta noia té, es viu d'ell, té una... Bueno, no sé ara com estarà, però té una filla, i diu que s'estava enfadant molt amb la seva nena, diu, vaig perdre els nervis i li vaig enxivar. Si ho tornes a fer, et giraré la cara del revés. Diu, esclar, i la nena, et giraré la cara del revés, i la nena, dius, va, esclar, te'n riure. diu, i amb aquesta rialla comenedissa, que va desfer la meva ira i comparar-ho de màgia, i crec que va ser per això, que gairebé mai més ens hem tornat a enfadar. Vull dir, fem servir frases fetes, que les facin servir allà al Parlament, que les facin servir al Senat, frases fetes. Aquí n'hi ha una que també n'és muy escatològica, que parla dels collons, perdoneu. Però vull dir que... Això ja ho va fer el president d'Extremadura i li va quedar molt malament. Hi ha alguns mitjans... de comunicació, una ràdio que sí que intenten fer-la servir molt les frases fetes, perquè diuen això, que amb una frase feta s'entenen moltes coses i li dones aquest altre sentit. Té més enllà del que diuen les paraules textuals. Sí, perquè tenen molta gramàtica parda, perquè normalment venen del poble. És com això dels refranys. Els refranys tenen una sabidoria extraordinària. que ja venen dels nostres ancestres. Per altre cantó diuen que és una manera de no fer servir el llenguatge, que ens acomodem al que es diu vulgarment. El més curiós és que venen totes les frases fetes de la saviesa popular, però també n'hi ha moltes... que són contràries a la primera. Sí, clar. I en madruga Dios li ajuda i un altre dirà no por mucho madrugada. O un et diu el maig cada dia un raig, l'altre mayo gozoso, florido y hermoso. Marzo ventoso, abril lluvioso y mayo florido y hermoso. Bueno, per contra, hi ha un altre que dice no por mucho recetar se pone el enfermo sano. Aquesta és seguríssima, eh? Nosaltres que sabem de medicina una mica, seguríssim, eh? Ai, vols una notícia positiva del poble? Vinga, va. Felicito, no sé quina escola era perquè no els he preguntat, però hi havia tot un grup de nens d'una classe, petitons, dibuixant del natural la façana de Can Ginestar. Em sembla preciós perquè avui ja saps que està comprovat que dibuixar del natural és la gimnàcia mental més perfecta que existeix. Estava avalat pels psicòlegs. A més, fa que evolucioni la ment, fa que l'observació quedi gravada dintre, i aleshores, clar, ho has de retenir durant uns instants per plasmar-ho sobre el paper. I n'he vist alguns, fets amb un traç i amb un vigor extraordinari, altres amb una gran delicadesa. O sigui, ben bé es veu en aquesta edat, que devien ser nens de 4 o 5 anys, o sis, la projecció que tenen del propi temperament quan dibuixen. Em sembla magnífic. I, a més, es veia també el domini del llenguatge d'uns sobre els altres, no? Un escrit amb unes lletres grandioses, Can Llinestar, i el del costat posava Can Llinestar amb ella, no? Cadascú en tenia... Esclar, la professora els ha dictat i cadascú en tenia la seva manera. Però els traços preciosos. Això no perquè no vas veure els dibuixos del meu fill gran... amb 5 anys. Dibuixo el pare i la mare. Els mostres més difícils que pots arribar a trobar de la imaginació van ser aquests pares que ell veia. Dic, si ens veus així, nen, estàs ben apanyats. Joana, t'asseguro que ho he vist perquè no sols en les nostres filles i fill, sinó que he estat de jurat en diversos concursos de dibuixos de nens i aleshores he vist realment... Alguns es agarrifosos, no? Aquests pares el deuen tractar bé perquè el veuen amb una manera tendra. Però això de vegades s'enganya, perquè algunes vegades el nen... molt ben tractat, posa els pares com uns sers de gran domini, i altres vegades el que no ho està tant per dissimular fa uns pares dolços. No ho sé, però ja et dic que allò va ser espantós. Que són els que voldria, alguna cosa així, no? Sí, sí, sí. Realment els retrats familiars. Dels nens, quan dibuixen... Tenen, tenen, tenen. Sí, sí. I no només els retrans familiars, és que quan pinten els paisatges, quan pinten el sol i la lluna, fan unes coses molt curioses i molt característiques. Per exemple, l'últim que vaig estar és un concurs de nens de natació... de l'etapa anterior a Alevins, els infantils. Els infantils tenen molta més gràcia que els dibuixos dels Alevins, perquè els Alevins ja són més grandells. Dibuixa una mica i, a més, tendeix molt a copiar. I si li agraden els superherois, copia superherois. Si li agrada el manga, copia manga. Però, en canvi, quan són petitons, projecten la seva personalitat. Llavors, dibuixen un nen nedant i és una meravella veure el gest de nedar viscut. O sigui, com ell sent la seva... projecta la seva pròpia energia i la seva manera de nedar en l'estil que diu, uixa, té moltíssima gràcia. Jo si tingués que projectar-ho veies una pedra al fondo, perquè no sé nedar-ho. No et dic, el Miquel, dic, vaja, així és... O sigui, es va presentar al concurs de l'Ateneu, que anava a l'escola de l'Ateneu. I, mare de Déu, ens veus així, fill meu. Una cosa horrorosa. És que era... Mira, cadascú fa les coses com pot. I una notícia que també t'agradarà, Lina, que està avui als diaris, d'aquests... Sobre la penitència, el perdó, la culpa, els esborancs de... Com li titula el periòdico? Les clavegueres del Vaticà. Les clavegueres, sí. O sigui, sobre els senyors pròxims, el papa, que alguns, doncs, sembla que han revelat secrets. És el que dèiem abans. No deixa de ser... dintre d'una creença, són poders fàctics. També hi ha uns escalafons, hi ha... Jo diria que ni més ni menys que en qualsevol altre estat. Clar, clar. És que sí, són homes. Partim de la idea que són homes, amb les seves debilitats i amb les seves... I amb les seves creences. I aleshores l'únic que passa és que sempre nosaltres tenim la convicció, i a més pensem que ha de ser així, que els que estan per dalt, els que tenen que donar exemple... doncs tenen que ser perfectes. És allò que dèiem de... No, no deixen de ser... I no. No és així. I tenen les seves debilitats i tenen les seves coses. I el que passa és que el que no queda bé és predicar una cosa que després no la compleixes. Vull dir, ho fas o no ho fas. Ara aquí aquests centres hijos que n'hi ha al Vaticà no s'ha prelegut. Mira que n'han de ser llibres i llibres i llibres sobre el poder. Antigament eren pitjors que ara. antigament corrien aquells veris i el Papa Borja, l'Alexandre Cissec Déu-n'hi-do antigament allò de tirar una miqueta de verí al postre funcionava de meravella no cal que correm gaires anys Però fixa que, sí, perquè també es va sospitar del Joan Pau I, que allà hi havia un marro tremendo. Però ha dit sempre, algun teòleg molt gran, mira, el Bernanos, per exemple, quan parla de l'Església pecadora i santa, que diu que l'Església ha estat pecadora i santa sempre i sempre ho serà. No pot evitar-ho, perquè està formada de certs humans. I té valors, i té valors. Ara n'hi ha una cosa, ja que dieu, em permeteu, no? També la vanguardia, la contraportada, n'hi ha una cosa que és molt xulada. Aquest que ho fa, que sempre ja sabeu que la contra va molt, molt bé. Són tres, tres periodistes. Sí, van canviar a Imma, al Víctor i a l'Amiguet. A mi el que em fa gràcies al Víctor perquè sembla que sigui més simpàtic i a aquests més seriosos, però bueno, això és igual. El que escriu és aquest, un parà canà. Jo dic, ui, això ha de ser hindú. Sí, sí, després diu que és un hindú. Diu, geoestrateg d'economies emergents, orador d'esponmanagements, HSM. Bé, això no ens interessa. Però quan està parlant, que diu, guanyar les eleccions no et fa bon governant. I aleshores aquí, només entrar, només entrar, només el primer parra a fer, és xulíssim. Diu, crec que la democràcia... Bé, està, perdona, està en castellà i en català. Diu, crec que la democràcia a Europa degenera en populisme. Però guanyar eleccions no et fa millor governant, ni una majoria absoluta et fa eficient. Perquè només, i aquí és el que m'ha agradat molt, hi ha dues maneres de governar, bé o malament. I això no depèn del partit que siguis. Si ets un inepte per governar, encara que et votin, no milloraràs el teu país. O sigui, i amb això apunto i aneu pensant. Això mateix. Filosofia pura i dura. Però és veritat. Vull dir, el que sigui, i el partit que sigui, si és un bon governant i sap administrar i és just, ho farà bé. A l'altre, doncs ho sento, és un inepte. I mira que en tenim d'ineptes. Sí, i més ara l'Ina, que estem en un moment, potser sempre ho ha estat, però ara es veu més clar que mai, que qui mana i domina és el gran capital. Això ja ho deia el Lluís quan el teníem de comptar. Un saludo per ell sense cent. I tant, que si Lluís tenia tota la raó del món... I era un economista bo... I llavors els governs estan sotmesos totalment en aquests poders. Estan en el poder econòmic. I per això, siguin del partit que siguin, prometen molt i asseguren unes coses que després no les poden fer. Potser volien fer-les... Però es troben amb les mans lligades. Però es troben totalment lligades de mans. I llavors és quan ha d'aparèixer, en principi, això, la capacitat de líder d'algú que hagi de governar. Vull dir que és la diferència, de vegades, entre uns i altres. també es troba amb les mans lligades. El que passa és que aquest carisma és que a vegades es reclamen a algú, és a dir, no tenen la solució i això també haurien de ser tots conscients que no ens salvarà, que els polítics no ens salvaran de les coses. Jo crec que si el gran capital no canvia ell mateix s'ofegarà amb la seva pròpia ambició, perquè si realment els petits els ofegues, els ofegues, al final, què? D'on trauràs el suc? Jo penso això. No crec que pensin bé. Diu, la sàbia, sàbia en el sentit de la planta, eh? Sí, la sàbia, no? Diguéssim, l'ànima del de l'arbre. Diu, la treuen de la classe mitjana el dia que... Clar, però escolta'm si la classe mitjana cada cop està més ofegada. Aviam, d'on? Perquè el que no té no pot donar res. El que té molt en vol més. Però ells són fiscals. Ahir comentàvem d'un article del Pilar Rahola que diu que la classe mitjana som el banc de sang de l'Estat i l'Estat és el vampir. Quan ja no tingui sang, aviam de que menjarà. Aquí hi ha una frase també que m'agrada molt de l'economista Miquel Puig a l'ara, que diu la sortida de la crisi exigeix aclarir d'una vegada qui es fa càrrec de les pèrdues generades per la bombolla. Perquè a veure, qui es fa càrrec d'aquestes pèrdues? No, però ara, vull dir, mirant fredament, on són els diners físics? Ah, aquí està. On són els bitllets, les monedes? On són? És aquest problema, no? Clar, perquè és tot diner virtual. La liquiditat. Sí. On són? És que tampoc no s'entén, no? Perquè tots són números que van passant d'una banda a l'altra i virtuals. Són virtuals. El que està passant és que ara està desmuntant una mica tot aquest sistema, no? I llavors és quan... Clar, d'on treuen realment el líquid. Perdó, la Carme, tu volies dir una cosa i te m'interrompo. Sí, no, no. T'has anonat ja la idea? Sí, exacte, era d'alguna cosa que devíem dir, però... Bé, bé, és igual. Ja ho recuperaré, si no. Som els organismes internacionals que controlen la moneda. No, no, no. Ja hi tornarem a parar, si no. Cofant amb una fredor professional i de vegades amb una impunitat també tremenda, no? Aquí està. D'això els es valen, de la impunitat. No, ells són olímpics. A mi, sobre un organigrama o sobre una cosa posada damunt, un esquema, això és això i això és això. Això ja va passar, ja fa un temps, amb la gent jove que sortia, amb tots els meus respectes, de SADE o una d'aquestes sedes de pensantes, que, esclar, sobre paper, sense cap experiència amb una empresa, venien allà, aquí s'obren tants, desfeien l'empresa, els treballadors bons, Els que tenien una certa experiència, els que anaven fent, pum, pum, pum, ja havien desmuntat. O la teoria de l'ombra y medio. Aquesta feina la pot fer un home i mig. Com el parteixis al mig? Però això ho fan els auditors, també, les empreses d'auditoria. Quan contractes l'auditoria, està tothom, quan treballes amb un empresari... L'empresa és tremolant, perquè saps que sempre que hi ha una auditoria... 3 se'n va fora, 4 o 5. O més, després hi haurà canvis, gent que se'n va fora, gent que la canvien, si estàs dins d'un grup d'empresa la passen d'una a una altra perquè et diuen que allà seràs més eficaç. O sigui, sempre hi ha canvis. Sempre hi ha canvis, perquè és un examen. Però això de les auditories, a mi, per alguna mica d'experiència que tinc... que em perdonin, eh? Perquè tot depèn de l'honorabilitat de l'auditor. I els auditors es venen molt, eh? Depèn, eh, també. Depèn. Tinc la mala sombra que dos o tres que conec... Mira, deixa'm córrer. No, no, jo recordo les auditories que he viscut i que n'he viscut bastanta, que són autèntics exàmens, n'he quedat bastant content de com ho han fet i com els he vist treballar. Ja, ja, no tothom ha de ser... Jo dic que l'auditoria et posa, de vegades, et estimula que et posis les piles i donis el màxim amb el que estàs fent, perquè saps que t'estan observant i que estan examinant. Però això no és manera de funcionar, tampoc, perquè som éssers humans, no som màquines. Passa una cosa. No, és que no el miren com una màquina, el miren com una persona. No, no, el miren com un número que estorba o no estorba. Això mateix, si rendeixes o no rendeixes. Evidentment, estar en funció de la teva eficàcia dins de l'empresa. I saps que en aquell moment ja et mates i arriba un moment que acabes cansat, perquè ets un ser humà, no ets una màquina. El que passa avui dia és això, que s'ha creat, i això aquí és quan la cosa per mi té bastanta gravetat, Aquesta gran desconfiança, tant als polítics com amb la resta, dius, ui, què t'ha de fer això? O sigui, els banquers, ja no t'enfies de ningú. I aleshores això, fins que no torni a anar a regenerar perquè torni a venir una mica de confiança amb l'honestedat, I això ha sigut a més, clar, avui dia la gent no pot sortir-se així olímpicament. Entre que potser ha fet alguna cosa i entre que potser ha estat desvirtuada o mal interpretada o buscant el què... Clar, però una mica lligat a aquesta idea que potser, diguem que gent que està bastant... aquest descreï de la política, que potser no creus potser en un partit concret o... o en unes idees molt concretes, però el que necessites, perquè saps que ara per ara moltes coses no podrem fer, doncs és algú que creguis que pugui reconduir-ho tot una mica i després ja tornaràs a triar, no? Sí, tornarà a venir de confiança aquella. Et dones la gran patacada quan veus que la teva idea, el teu ideal, s'ha perdut. Clar, clar, això està clar, però per exemple, en el cas que tenim a prop, no és que estiguéssim gran amiga de cap dels dos, però... Entre el president Mariano Rajoy i el president Artur Mas, potser hi ha aquestes diferències a l'hora d'explicar-se, no? A l'hora d'explicar-se? S'explica molt millor el senyor Mas, i tant que sí. No, potser, en el fons, la idea és boníssima. Però tenen... Igual treballa molt més el Mariano Rajoy i no ho sabem. Però tenen els seus imponderables. Ara per ara també cal una mica aquesta idea de dir... Tenir una mica de paciència, però a la persona que cada dia és més trepitjada, que cada dia té... la seva estabilitat econòmica més feble, com li pots demanar paciència? Perquè potser quan arribi el moment d'arreglar-se les coses... Clar, potser passar molts anys també tenim paciència. Tenim per altra banda, Joana, i això també està passant, i ens en dona testimoni, per exemple, en el programa 8 al dia de la 8, de la televisió privada de Catalunya, La quantitat d'emprenedors, la quantitat de gent, d'autònoms, que està aixecant empreses ells solets, que estan tenint molt d'èxit, i també dins del món de l'empresa, i això sí que ho puc dir perquè ho he viscut per experiència, la persona que té idees, que produeixen diners per l'empresa per la qual treballa, aquesta persona... Sí, sempre val, sempre és ben valorada. El que és molt difícil és deixar-se anar arrossegant i estar assegut, esperant que et caiguin les feines i que vull anar remolc. Ja sé que també això és difícil, però la iniciativa està dins de tots. Oh, clar, doña Necessidad... Jo me'n recordo un conte que vaig llegir que deia, oh, és que no puc passar pel pont, diu, però és que clida doña Necessidad. I què vol dir això de doña Necessidad? Tu intenta passar el pont i veuràs qui és doña Necessidad. I esclar, la cosa va així. Parlant de contes, veus? Tindríem que explicar contes de quan en quan. Ahir amb el programa d'ahir vam parlar d'un conte. Sí, eh? I va ser molt maco. Sí, sí, que va ser maco. Bueno, per això està la gent que ha dit a contes i ha dit a comis. Esclar que sí. Els TVOs i els contes infantils són una cosa imprescindible en la cultura d'avui i, a més, estan funcionant molt bé. La prova és que cada vegada veiem per televisió, abans en sortien tants, autors de contes, dibuixants, comiqueros, ens surten molt. Aquí, aquest poble, de totes maneres, no ens podeu queixar. No, i tant que no. És un poble d'una qualitat... Un nivell cultural molt gran. Un nivell cultural molt bonic. I, a més a més, molta oferta d'actes culturals que altres fòcils els voldrien per ser. Tenim governants que els agrada la cultura. Ho dic per si algú ho escolta. Que consti que és veritat. I que és veritat, esclar. Que consti que no és per adonar ningú. Tenim una revista, que és la Vall d'Avers, que és una preciositat en quant a manera de comunicar-se, manera d'explicar-se la qualitat dels articles, la forma en què es presenta i el que es diu. I el botlletí està molt ben editat. Els actes que es programen, vull dir que per ser un poble, doncs fantàstic. Sí, sí, sí. A nivell que n'hi ha, molt maco. I l'oferta que hi ha, que cadascú, si un no pot assistir a un acte, de seguida té un altre al que pots anar-hi. Ahir deieu allò de la Creu Roja, que us vaig escoltar, i jo vaig anar a aquest acte, però sí, estava a planet. Clar, la gent també, si som de la Creu Roja, també... Esclar, agrada que és. I a més a més, la idea que tenen ara de solidaritat, si realment es pot arribar a fer, és una idea fantàstica. Potser, mira, tota aquesta crisi s'ha cridat la consciència de la gent, i jo el que m'agrada molt és la gent jove, però vull dir que jo m'admiro de la gent jove, perquè dintre de tot potser no lluiten d'una manera, però lluiten d'una altra i són molt solidaris. Sí, això sí, solidaris ho són molt. Us felicito, que el món serà per vosaltres. Clar, és veritat. Sí, sí, tant que sí, el dia de la mà és vostra. Al costat dels cridaners estan els que no criden i fan. I fan. No, no, el que està clar és que hi haurà un canvi, ja està veient aquest canvi, no?, de manera de plantejar-se segons quines coses. Amb algunes coses costa, no?, perquè hem viscut molts anys amb alguns avantatges i de segons què costa deslligar-se'n, però sí que hi ha una altra manera d'enfocar segons quines qüestions. Segurament no ha anat sèriament pitjor, sinó potser en alguns casos... Molt més positiu. Exacte. I a més, la gent que estem en associacions, que hi ha molta gent jove, veiem la capacitat creativa cada vegada. I la gent gran també. I la gent gran, que ja té la seva experiència, també, i ho dic una mica, a Rimando Ilasco, a Misardina, que lluitem i pensem aviam què és el que es pot fer i què pot ser de positiu. Sí, és que no depèn de ser gran o de ser jove. Depèn de l'inquietud de cadascú, del nivell cultural... I de les ganes de treballar que tinguis. I de les ganes de fer coses. Si et quedes escarxofat damunt... I que me les portin totes, malament. I això pot passar qualsevol edat. Per favor, senyors, no us queixeu. No, no. I que tingueu dolor d'arreu, Matú. És igual, és igual. I si no, mira, aguantar-se toquen. Hi ha gent que espera que la cridin. No, no, no. Has d'anar a cercar el que sigui i amb un esperit de lluita total. I tant que sí. I si en sortirem, això és seguríssim. I tenim que dir adeu perquè ja és l'hora. Ai, sí, és l'hora. Un picament d'optimisme quedem aquesta d'actòria d'avui. Moltes gràcies a tots. Moltes gràcies, Pere, Joana i Lina, i tornem la setmana que ve. I a tu, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia. I tornem, doncs, d'aquí a poca estona. Ara connectarem tot seguit a les 12 amb el bolletí informatiu de Comradio i tornarem, com dèiem, després del bolletí dels Sant Just Notícies. Amb més coses tenim encara... Parlarem del nom per l'antiga Escola Montserrat amb l'Úrsula Farràs, del Consell de les Dones. També farem teatre amb la Maica Dueñas i amb Notícies Curioses amb el Jaume Sucarrats. No us ho perdeu. Fins ara. Gràcies. Adéu-siau. Ho sento. Adéu-siau. Que vagi bé. Comradio. Notícias. El Tribunal Constitucional avala la llei de seleccions catalanes. El Tribunal, finalment, ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central i que afectava a un article d'aquesta llei de seleccions que va aprovar el Parlament de Catalunya l'any 99. La Cambra Catalana va aprovar, aleshores, aquesta legislació amb el suport de totes les formacions polítiques, a excepció del PP, amb l'objectiu de fomentar la participació de les seleccions catalanes a totes les competicions esportives. Aquesta decisió d'avui del Tribunal Constitucional obre la porta, per tant, a que les seleccions catalanes puguin participar en competicions esportives sempre que no s'enfrontin amb la selecció espanyola. El portaveu del govern català, Francesc Oms, considera la cimera d'ahir sobre el pacte fiscal com a un punt d'entesa molt important. Oms s'ha mostrat optimista l'endemà de la reunió entre el president de la Generalitat i els partits catalans i diu que tots ells han fet un pas endavant. Barcelona, Anna Ruiz, bon dia. voluntat d'acord per part de tothom, sense excepcions. El portador del govern català, Francesc Homs, ha insistit a fer una lectura positiva i esperançadora de la reunió d'ahir. Només hi ha un però, i és el de no repetir errors al passat. Tinc unió, eh?, perquè jo vivim en aquella reunió, doncs, que, diguem-ne, de voluntat d'arribar a acords... I aquest sentit de responsabilitat el té tothom, sense excepció. De voluntat d'arribar a acords n'hi ha. Veurem, ara jo també els diré una cosa, eh? Diguem-ne, la reunió va ser ahir, avui en acabo de fer, doncs, un segon comentari, si vostès m'ho permeten. Ens hem posat, també, tots a no repetir, diguem-ne, els processos de l'estatut. El Congrés, Convergència i Unió no donarà suport a la reforma financera que s'aprova avui a la Cambra i que ha presentat l'executiu central de Mariano Rajoy. La coalició nacionalista justifica la seva posició per la política fiscal. del govern del PP i li demana que s'esforci a buscar el consens. Congrés d'Albert López, bon dia. Bon dia. Els nacionalistes catalans acusen el govern del PP de ser poc valents a l'hora de prendre decisions fiscals i creuen que ha pres decisions equivocades. Demanen també un canvi d'actitud per buscar consensos amb altres grups i recorden que ells sempre han donat suport a les reformes financeres. Ara, però, no ho faran. Josep Sánchez Llibre. Porque a veces, oyendo aquí algunas intervenciones, parece que queremos o queramos generar más pánico. Esta no es la posición de Convergència Unió. Podemos resolver esta situación, podemos ser capaces de salirnos de esta tremenda situación delicada, pero ustedes han de cambiar el chip. Ustedes han de pensar que, aunque tengan mayoría política parlamentaria, no tienen mayoría política suficiente para resolver esta situación en solitario. La reforma financera es convalidarà a migdia amb el vot favorable del PP i de coalició canària. Com a Ràdio Congrés els Diputats. De la reforma financera i de bànquia n'ha parlat aquest matí el president del Banc Central Europeu. Mario Draghi ha criticat la manera com ha actuat el govern central en la crisi de bànquia i diu que s'ha fet de la pitjor manera possible. Draghi ha afegit que l'executiu de Mariano Rajoy va subestimar la gravetat de la situació i creu que aquest error es traduirà en un cost més alt per resoldre la crisi. En paral·leli a la borsa, després de la jornada negra viscut ahir, els mercats avui s'han calmat lleument. La prima de risc espanyola s'ha relaxat cotits a aquesta hora els 524 punts Després de començar la sessió, molt a prop del màxim històric de 540. La borsa també reacciona amb positiu. Ha incrementat els guanys al llarg del matí. Ara mateix l'Ibex 35, l'indicador de referència al parquet espanyol, puja un 1% i ha recuperat la cota dels 6.100 punts. Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui es pot conèixer el primer finalista de la Lliga CB de Bàsquet. Si el Caja Laboral de Vitoria derrota el Real Madrid, aconseguirà el passi a la gran final. Una eliminatòria de semifinals de la Lliga CB on l'equip de Dusko Ivanovic domina per dues victòries a una contra el conjunt blanc. El quart partit es disputa aquest vespre al Buesa Arena. Mentre el Barça-Rigal s'ha situat també a només una victòria de la final de la màxima competició del bàsquet espanyol després de guanyar la pista del València. a la Fonteta de Sant Lluís per 64 a 80. Juan Carlos Navarro, capità blauranà, va ser un dels més destacats. 15 punts en només 12 minuts en pista. En l'Encara, en plana poliesportiva, en tenis, destaquem que el català Marcel Granollers s'enfronta avui al tunisià Màlex Aziri en la segona eliminatòria del Gran Eslam de Roland Garros a París. Avui també juga el mallorquí Rafa Nadal, que té partit en aquesta jornada a terres franceses. Bon dia, són les 12 i 5. Aquest vespre se celebra el ple municipal corresponent al mes de maig. L'ordre de l'IA comptarà amb 11 punts, més un torn de precs i preguntes, i un dels punts més destacats és l'aprovació del preu públic del servei de l'escola Bersol pel curs vinent. La proposta de l'equip de govern és incrementar dos punts per sobre de l'IPC, el servei d'escolarització i el menjador. Malgrat aquest augment, el consistori compensarà la major part de la subvenció que la Generalitat deixa de portar a les administracions locals. A més, també es debatrà l'aprovació del ple local de seguretat viària per Sant Just, i l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de Can Modulell. També s'hi han presentat tres mocions. La primera proposa l'adesió a la petició impulsada per la plataforma Aigües Vida per evitar una externalització dels serveis de l'empresa pública Aigüester Llobregat i la sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. Més coses diumenge, Sant Just celebra la festa de l'esport. L'activitat s'adreça sobretot a nens i nenes de 4 a 15 anys i l'objectiu és que es pugui fer un testet de molts esports diferents. Des de les 11 al matí fins a les 2 del migdia, les entitats esportives han preparat un seguit d'activitats que es podran practicar a la plaça de la Pau i al carrer Salvador Espriu. A la festa de l'esport hi haurà l'atisme, 3x3 de bàsquet, futbol, ok i on vol, però també tindran cabuda esports menys habituals com els ponis, la gimnàstica rítmica i les arts marcials. El número de Sant Justenques i Sant Justenques que practiquen algun esport a Sant Just és alt i les entitats esportives gaudeixen de bona salut. Actualment, en la majoria d'esports, el focus està molt situat, de fet, al planter. La festa de l'esport se celebra diumenge d'11 a 2 del migdia. I acabem aquest bullet explicant-vos que aquest cap de setmana se libra la trobada gegantera 2012 a Sant Just, en què padran part deu colles d'arreu de Catalunya. Enguany també hi haurà una exposició de cartells de trobades geganteres d'anys anteriors, el cim de Can Genestà, i la trobada començarà dissabte al Parc de Joan Maragall a partir de les quarts de sis de la tarda. Després hi haurà Cercavila i tot plegat claurà amb un sopar obert al públic a Can Genestà. Si voleu assistir a aquest sopar encara podeu comprar els vostres tiquets a l'antia Granja Carbonell per un preu de 10 euros. I de moment això és tot. Tindreu més informació a partir de la 1 i 5 als Sánchez Notícies edició Migdia. I knew a man, Bojangles, and he danced for you In worn-out shoes With silver hair, a ragged shirt, and baggy pants Fins demà! He looked at me to be the eyes of age As he spoke right out He talked of lies, talked of lies He laughed and slapped his leg Mr. Bojangas Mr. Bojangas Mr. Bojangas stand He let go of life Let go alive Stood up and shook back his clothes all around He danced for those at minstrel shows and county fairs He spoke with the tears of 15 years. How his dog and he traveled about. His dog up and died. He just up and died. After 20 years he still grieves. Mr. Bojangles Mr. Bojangles dance He said I dance now at every chance and hunky-tongs Fins demà! Mr. Bojangles, Mr. Bojangles, Mr. Bojangles, Mr. Bojangles, A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.com. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El Rádio Dustburn. Un moment, senyor Marito, què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Llaris, morro. En fi... Gràcies. Un punt, un quart d'una del migdia, un moment per parlar de curiositats, coses estranyes que passen arreu del món. Per això tenim el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Molt bé, molt bé. Avui, a més, ens has dit que tens una secció interessant, interessant. Avui portem una secció que realment demostra que cada dia anem a més. Vull dir que aquesta secció té futur. No és com el petroli que s'acabarà, sinó que això és una cosa que es podran anar fent. Comencem parlant de Miami. Miami, una notícia que és digna per començar una pel·lícula de cinema i a més aquestes pel·lícules de zombis que estan tan de moda perquè la policia de Miami ha hagut de matar a 13 un home que estava despullat que mossegava la cara d'un altre. Hi ha un vídeo per internet, això va passar sota un pont de Miami. Bé, no es veu res xungo, eh, el vídeo, perquè per sort o per mala sort... Sí, hi ha una mort. O sigui, es va donar el cas que la policia de Miami va... el dissabte al migdia va sentir... Bé, els van alertar que en un pont de Miami estava havent-hi un conflicte entre dues persones. Quan es va representar la policia allà, es van trobar, doncs, Un dels homes greument ferit, a terra, sense poder fer res, i l'altre, que era l'agressor, estava totalment conill, o sigui, nu, despullat, i li estava menjant la cara, literalment. I la policia va haver de fer 12 trets per aturar aquesta persona. És una notícia una mica desagradable. És una notícia molt desagradable, però la policia no sap per què aquell home estava... Sí, estava fora de sí totalment. Hem investigat una mica més aquesta notícia i es veu que el noi aquest, bueno, l'agressor, es veu que havia provat una nova droga que s'està expandint per als Estats Units. Doncs compte, eh? Que es veu que està sent molt perillosa. Ja es veu. Doncs, déu-n'hi-do. O sigui, zombi o... Sí, pel·lícula de por directa. És una pel·lícula de terror total. Realitat, eh? Sí, sí. Passem a una cosa una mica més light, no? Sí. Bueno, no sé si és més light, això, eh? No sé si és més light, perquè la protagonista de la següent notícia no és ni més ni menys que Angela Merkel. Cansellera alemanya. Que no ha menjat la cara ningú, per sort, però ha suspès en geografia. La cancillera es va presentar a un col·legi, amb aquestes campanyes que fan, que ve a ser promoció a tope. Angela Merkel va tenir un moment bastant, podríem dir-ho, vergonyós, ja que és la persona més important d'Alemanya, i a davant de tota una classe d'alumnes va situar Berlín, o sigui, la capital d'Alemanya, la va situar a Rússia. Fort, eh? A Rússia. Aquest lapsus, no? Lapsus fortíssim, perquè, a més a més, la conversació va ser... Sí, es pot dir lapsus, clar. L'Àngela Merkel diu, Berlín està per aquí, no?, assenyalant Rússia. La professora li diu, no, no, això és Rússia. I l'Àngela Merkel va dir, Rússia tan a prop... Estrany, eh? Sí, sí. No ho sé, aquest també és un vídeo que està per internet. Oh, doncs aquest és curiós, eh? Es pot veure, i se sap, bueno, de la gent rient, o sigui, se fa riure. Estrany. Però bueno... Exacte, fa riure perquè... No pots ser tu, o sigui, que vagi jo allà i passi mi, doncs encara podem riure tots, però que passi tu, que ets la presidenta, saps? I que tu tens tant de poder, no ho sé, és com... No hauria de passar, no hauria de passar. Aquests lapsos s'haurien d'haver evitat. A més, tenen en compte que la Berlín és la capital alemanya, per tant, fa uns quants anys, ja fa més de 20 anys, no?, de la caiguda del mur. Sí, no, i a part ella vivia a Berlín. Això encara és... Per tant, anem a una altra història, aquestes notícies de planetes. Exacte. Anem a parlar ara d'una cosa que passarà el proper dimecres 6 de juny i que és una cosa que no tornarem a veure mai més nosaltres, a no ser que visquis... Fins al 2117. Estrany, no? Seria difícil, però bueno. Què passa aquest dimecres que ve? És el dia que Venus, el planeta Venus, passarà per davant del Sol. O sigui, perquè ens entenguem, tindrem el Sol, Venus i la Terra. I, clar, nosaltres mirant el sol veurem com tot un punt negre passa per davant, que és Venus. Aquí a Espanya es podrà veure només a la zona del Mediterrani, o sigui, només a la zona de les Illes Balears, i potser podríem dir de la Costa Brava, i només es veurà quan surti el sol. O sigui, de la matinada del 5 al 6. Ens haurem de llevar molt d'hora... perquè, per mala sort, a nosaltres, en el moment més fort d'aquest petit eclipsi, podríem dir-ho, ens enganxa que estem a l'altre costat. Sí, que ho podran veure molt més la gent de Japó, o sigui, més de la part asiàtica. I a nosaltres ens enganxa que estem de nit i encara no. Però quan surti el sol, comenci a sortir el sol, si ens hi fixem, podrem veure Venus esplendorosa acabant de creuar el sol. I això serà el dimecres que ve. Doncs no, ens apuntem a aquesta data de l'agenda, a veure si aquell dia podem matinar, però clar, hauríem d'anar cap a la Costa Brava, no, també? Dir que Barcelona serà complicat. Sí, perquè clar, en principi surt una mica més abans cap al nord, no sé si, clar, jo no sé fins a quin punt es veurà, potser fins a les 9 del matí encara es pot veure. Jo li preguntarem al viol Rigat, el nostre astronòmic, a la carta, a veure si el podrem veure. I també seria curiós demanar-li que ens recomani algun tipus de lents o alguna cosa per veure. Sí, doncs li preguntarem, com que hem de parlar amb ell de cara a dilluns. Amb aquestes coses, quan has de mirar el sol, no saps mai com fer-ho. Doncs això, pel que fa a planetes, ara ens n'anem a parlar d'una cosa estranya, un aliment... possible aliment. Ha sortit una sal, un tipus de sal, però no és una sal marina ni una sal de pedres d'aquestes de muntanyes, sinó que és una sal feta a partir de llàgrimes de persones. L'aprovaries, Carme? No ho sé, de primeres no em ve gaire de gust. T'haig de dir que els pots són pots de sal normal i corrent. Normals, per tant no te n'enteres. O sigui, podries estar posant-ho ara a l'amanida i ni te n'enteraries que és sal marina. humana, entre cometes. I de gust? Doncs de gust. Jo no l'he pogut provar, però estic segur que, bueno, o sigui, la sal és sal, no? No crec que variï molt. Però, bueno, l'alicient que sigui de carn, ai, de persona humana, perdona, de dir carn humana, és que allò del zombi m'ha deixat... Ja ho he dit. que sigui de persona humana fa que el preu es dispari una mica més. Perquè, clar, no tenim moltes llàgrimes i tampoc estem plorant tot el dia, no? El pot, un pot així potet de sal, el típic que trobem als restaurants, podria ser d'uns 47 dòlars. Déu-n'hi-do, eh? No sé, ser curiós provar això amb un bon bistec i a veure què tal queda. És un bistec bo i un dia així com a ocasió especial, el preu que va, vull dir. Sí, sí, home, sí. Ens hem de reservar. És un peu caret. Doncs això pel que fa a aquest invent curiós, acabem per això amb aquest personatge del dia, no? Sí, aquest del dia i podríem dir del cap de setmana, perquè un noi que es diu Isaac Lamb, és d'Estats Units, i va fer un vídeo per demanar-li la mà a la seva nòvia. Però no va fer un vídeo normal i corrent. El que li va fer va ser preparar-li un lip d'up a ella fent servir tots els veïns del carrer. Aquest vídeo ha donat ja la volta al món i no té més ni menys que 8.100.000 visites. Està trencant tots els cors de totes les noies perquè a tothom li agradaria que li fessin això. És un vídeo molt romàntic, s'ha de dir, perquè a més es veu perfectament com porta la noia amb un cotxe i li diu espera't aquí i veuràs el que passa. I comencen tot un recorregut amb una cançó d'en Bruno Mars i fan tot un muntatge, tot unes coreografies, acompanyats dels seus amics, de familiars, de gent del barri, veïns... I és un vídeo molt maco que està circulant per internet i que està tinguent molt d'èxit. I evidentment la noia li va dir que sí que es volia casar amb ell i suposo que el dia del casament... potser penjarà en algun altre vídeo, perquè, clar, 8 milions de seguidors, ja d'això, és tot un èxit. Es diu Isaac Lam, per si ho voleu buscar al youtuber. Doncs és curiós, es pot ser divertit de veure, no? Sí, és un vídeo molt maco i fet amb molt honest, saps? Molt humil, és molt maco, de veritat, molt romàntic. I ara potser més d'un que voldrà imitar-lo, llavors, no? Home, ara aquí ve l'obó, ara aquí ve l'obó, que algú allà ha disparat la primera fletxa i ara vénen quan comencen les grans flipades humanes. Exacte. Doncs moltes gràcies, Jaume, i que vagi bé. Molt bon dia. Bon dia. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. 1, 2... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. Hola, bon dia. Aquesta sintonia que ens indica que és moment de parlar de teatre, com cada setmana amb diferents propostes que ens acostes. Sí, la veritat és que avui no tenim grans estrenes. En vam tenir moltes la setmana passada, realment, no? Vull dir que és allò, aquest moment... Estem a final del mes de maig. Exacte. A final de juny comença el grec. I llavors n'hi ha, jo diria petites produccions, però a vegades no són tan petites. El que passa és que són gent... poc coneguda dins del món del teatre i gent així. Podríem comentar que encara s'està fent al Jove Teatre Regina els tres porquets. Ja saps que és una història popular on, a més, els tres porquets surten personatges que són d'altres contes i la veritat és que és molt divertida, canten, ballen... Passa, evidentment, el que passa al conte, no? Ve al jop i vol... enderrocar les cases d'una bufada i tal i qual. És una obra molt divertida i molt adiem per als nens a partir de 3 anys. Molt bé. Doncs una primera proposta per aquest públic infantil. Exacte. Després, ja dic, n'hi ha petits estrenes. Per exemple, a l'Almeria Teatre... que ja saps que és un... Jo, sempre que parlo del Marioteatre, dic el mateix. És un nou teatre, però ja porta unes quantes temporades. Però està al carrer Sant Lluís, del barri de Gràcia, i és un teatre que està bé. Bé, sí, jo diria que de mitjana acabuda. I fan obres, a vegades, diguem que tenen una programació molt seva... però a vegades fan obres molt bones. En aquest cas, s'estrena una cosa que es diu Anfitrió 38. Anfitrió 38, doncs, és una obra, evidentment, basada en un clàssic grec, però és la versió de Jean Girardot. És en català. Està dirigida per Emilia Carilla, que és un home que... un home jove que sempre ens sorprèn en uns espectacles molt, molt, molt ben posats i molt ben interpretats i tal. L'anfitrió, si és la mateixa que jo vaig dirigir en el Teatre Lliure fa anys, doncs és la història d'un déu, Júpiter, que vol ficar-se al llit amb la dona justament d'anfitrió. I per fer-ho el que fa és posar-se, convertir-se, diguem-ne, físicament en anfitrió. I mentre anfitrió està fora, doncs ell es fa passar pel seu home. I bé, és una comèdia, encara que sigui clàssica, perquè al final, evidentment, la dona reconec perfectament qui és el seu marit, no? Al repartiment n'hi ha molta gent jove, el Pedro Mas, el Xavier Frau, l'Elisenda Bautista, vull dir que és un repartiment de gent jove i podrem veure a l'Almeria Teatre aquest anfitrió 38 que està basat en l'obra de Jan Girardot. Per al que fa, doncs, a la Nau Ivanov, una altra sala que habitualment no parlem d'ella. Sí, aquestes les petites, no? Aquesta està a l'altre estrem de Barcelona, està al carrer Honduras, número 28, que és una travessia de la Meridiana. Doncs aquí estan fent un altre clàssic, però un altre clàssic també una mica revisat. Estan fent Antígona Garçón, Sí, Antigona Garçó, evidentment, l'han fet una dramaturgia especial. Justament l'ha fet la dramaturgia el director, que és el Boris Rottenstein. És en castellà, no? Perquè el Boris, encara que parla català, i evidentment entenc el català perquè fa molts anys que està aquí, el Boris Rottenstein és rus, i l'obra, la dramaturgia l'ha fet en castellà. També hi ha una quantitat de gent, doncs, aquí hi ha una mena de barreja, gent molt jove i gent també, doncs, que porta molts anys dins del teatre. Tant la gent Marreuant, el Jordi Sánchez, la Mercè Managuerra... La productora és la mateixa del Boris Rottenstein, és a dir, que dirigeix, ha fet la dramaturgia i també ha produït aquesta peça. Són 150 minuts... o sigui, més de dues hores d'aquesta antigona garçó. Molt bé, però déu-n'hi-do. Suposo que són aquestes que passen ràpid si hi va bé, però que segons com poden fer-se feixugues, eh? Exacte, més de dues hores, perquè són 150 minuts. Ui, dues hores i mitja, doncs. Però és una cosa que he t'ho dit alguna vegada, que amb obres, amb pel·lícules, quan són tan llargs... Doncs no vagi a veure agost, eh?, perquè són quatre hores. Agost al Nacional, i per cert, parlant d'això... Què, no en queden o sí? L'altre dia vaig anar al Nacional, ara parlarem del que vaig veure. Sí, no ens avancem. Però a l'agost estaven exaurides les localitats. Ja totes, no? I nena, la sala gran del Teatre Nacional... Costa, eh? Té moltes, moltes, moltes cadires, moltes butaques, eh? Bé, doncs això. A la Noi Benoz podrem veure aquest... Aquest Antigona Garçón, una obra en castellano, dirigida per el Boris Rottenstein, i que està produïda també per ell, de la perestroika. Qui li agradi al teatre clàssic? Home, el Boris fa coses molt acurades, eh? O sigui, és una persona que mira molt els detalls i tal. Però, clar, és el que tu dius, 150 minuts són molts minuts. Després podríem parlar, que això ja no és tan... tan seriós, perquè podríem veure confessions de dones de 30. Confessions de dones de 30 és de Domingos Oliveira, és en català, l'Edu Pericàs, dura 90 minuts, és curteta, i parla una mica dels problemes que tenen les dones quan comencen a tenir 30 i... dels problemes d'avui dia, de les relacions sexuals, de les relacions d'amor, de les relacions amb la parella, amb la feina... Vull dir, parla una mica... Evidentment, en aquesta obra segur que totes les dones que hi vagin es veuran reflectides en algun moment, no? Bé, això és Confessions... Confessions, és català. Confessions de dones de trenta i després podríem parlar de la sala Flyer avui he escollit tot de sales més o menys petites una mica més alternatiu que es veuen coses molt interessants no et pensis doncs a la sala Flyer fan litus de la Marta Butxaca la Marta Butxaca ja saps que és és una autora molt reconeguda encara que té de tot té coses bones i coses dolentes em penso que encara està de guionista a la Riera, que treballa molt i li estrenen pràcticament tot el que escriu. Està escrita en català, encara que la Marta Butxaca no és catalana, però ella ho fa en castellà i després busquen algú que li tradueixi. I l'ITUS està interpretada també per una sèrie de gent que sí, que la tens vista al teatre, però que no són gent que treballen molt, ni habitualment, ni són gent jove. Està el David Verdaguer, el Jacob Torres, que aquest sempre està treballant, jo el coneixo des que era gairebé un nen, que va fer amb nosaltres una obra. L'Anna Larcon, que també és una persona coneguda des del món del teatre. I la història és que fa tres mesos que Litus... el protagonista, entre cometes, va morir. Llavors, tots els seus amics, la companya, tots es reuneixen a casa d'ell després de morir. Ell, a part de treballar, portava un grup musical i era el que portava el grup. Clar, el líder. Sí. Han passat tres mesos de la seva mort i el líder ja és un altre, un altre company del grup que està tenint molt d'èxit. I bé, doncs es fa com una reunió a casa seva per recordar-lo, per parlar d'ell, per això que fas quan un amic se'n va. Però resulta que el que fa la reunió, el que convoca la reunió, quan estan tots allà, diu que ha d'entregar una cosa... que el Litus va deixar perquè tothom la veies i la tingués. I a partir d'aquest moment, el que era una amistat i un carinyo i tot el que vulguis, tot trontolla, perquè el que ha deixat el Litus ensenya totes les misèries que ha hagut en totes aquestes relacions i, d'alguna manera, surten tots els trats bruts de les relacions que han tingut entre tots. Clar, clar. Per tant, jo penso que és una història interessant sobre el paper, és una història interessant. A veure com queda resultant, la posada en escena. Però jo penso que a mi m'atrau, la veritat. Però vaja, bé, doncs això és el que tenim per avui. I després tenim una altra cosa que és una comèdia, una comèdia de riure, de per riure, que fan al teatre Gaudí De Barcelona, el Teatre Gaudí també està... Petitet també, no? Sí, sí, és petitet. Més que petitet, és que té poques localitats, perquè l'escenari és quadrat, és com un ring, i és molt gran, l'escenari. El que passa és que als costats està fet a quatre bandes, i llavors n'hi ha poques cadires. Bé, doncs el Teatre Gaudí de Barcelona, que està al carrer Sant Antoni Maria Claret, que està al costat de la seva família, al costat de Marina, del carrer Marina. Bé, doncs fan una comèdia delirant. I una comèdia delirant, no delirant, doncs és una obra que és una recreació del món justament de Dalí, d'aquí que delirant, en comptes de delirant. Clar. és una recreació del món genial de Dalí, fan una sèrie d'entrevistes, de programes televisius, és com una mena de talk show que parla justament de la vida d'aquest geni. Bé, és una comèdia, vull dir que suposo que passarà de tot. Està dirigida per l'actor Joan Fran Chansonet, que ha treballat... Bé, ha treballat... Treballa moltíssim. Ha treballat últimament en Fernanda Raval. Després ha estat a Rússia fent telenovel·les, imagina't. Déu-n'hi-do, eh? I ha tingut un èxit també fantàstic. Que curiós. Bé, després també treballa en aquesta obra el Ferran Terrassa, que és el protagonista de la pel·lícula Rec. Sí. Però que, a més a més, porta tota la vida al teatre, eh? Fent coses, sí. Tota la vida, sí. I bé, i després està ell, la noia, diguem-ne en discòrdia, és la Patricia Bargalló, que també ha treballat ja unes quantes vegades amb el director i personatge principal, que és el Joan Fran Chansoner. Jo no sé això com serà. La veritat, si us voleu arriscar, us arrisqueu. Jo aniré a veure-ho, però... I ens explicaràs. No tinc massa pressa. No hi ha garantia, no? No, no ho sé, la veritat. Ja ho veurem. A mi, les genialitats de Dalí mai m'han fet gràcia i no sé si et poses a veure el teatre en faria més. El dilluns, els dilluns del mes de juny, tots els dilluns a dos quarts de nou, El Teatre Gentiol, que està al carrer Riereta, número 7 de Barcelona, està al costat de la Ronda, doncs fan prohibir dir no ser. És una comèdia escrita i dirigida per el Quindermau. Està representada per tres actrius, que són la Rossella Rocha, la Juana Maria Palomo i Pilar Vergés. És una obra en català i en castellà, i parla també no ben bé dels problemes que tenen les dones perquè en aquesta obra el que parla és de l'amistat i de com l'amistat pot arribar a canviar a una persona la persona en qüestió és una dona que està molt reprimida que és molt insegura que tota la vida ha fet el que li han manat que fessi I quan coneix les altres dues dones, que són més desinhibides i més obertes, doncs al final canvia i pot realitzar-se, diguem-ne, com a dona. És una comèdia, evidentment, una comedieta, i ja dic, l'original d'aquesta obra és que es pot veure el dilluns, que és un dia... que habitualment no hi ha teatre. El Teatre Lentiol, a part que, si vols, doncs pots veure l'obra prenent una copa, que això també és molt original, no? Una bona proposta, no? Licients per anar al Lentiol. I després volia recordar, ja ho vam dir en el seu dia fa molt de temps, que encara s'està fent, a la casa de Joan Maragall, encara s'està fent l'espectacle Joan Maragall. És un espectacle també molt original... Perquè fa un recorregut per l'evidència, els textos, el que va escriure la seva família de Joan Maragall, a casa on va viure Joan Maragall. Tot el que és la sala gran de la casa es converteix en un petit teatre, petitíssim, perquè allà estan els actors a l'actor, perquè és un actor. al lector i al públic i llavors això ho fan cada diumenge a la tarda o sigui que tenim per anar a veure quantitat de petites cosetes que segurament algunes poden estar superbé no, no, i tant és un altre tipus de teatre però val la pena triar una proposta cada vegada es fa més també és veritat que hi ha força oferta hi ha molta oferta perquè hi ha molta crisi I llavors, clar, si hi ha molta crisi, doncs ens hem de reinventar. Ens junten uns quants i diuen, va, anem a tirar això endavant, no? I, bueno, a vegades és amb una sabata i una espardenya, però vaja. Però a vegades es veuen coses molt interessants. La setmana passada vaig anar el dijous a l'estrena de Sonrises i Làgrimes. Sí, ens ho vas dir, que em diria. El musical. I què tal? Bé, Sonrises i Làgrimes, a mi m'agradava molt la idea d'anar-hi és un musical diguem-ne que és un gran musical perquè surt moltíssima gent damunt de l'escenari penso que vaig comptar 29 o 30 persones que per treure cada dia el sou d'aquesta gent és molta gent em va agradar tots els números musicals i les coreografies però la interpretació dels actors Era horrorosa. Sí? Horrorosa. O sigui, jo pensava, però com poden fer-ho tan malament? L'actuació, els trossos que són... Ja ho espatlla tot una mica, no, llavors? Home, és que a mi em fa patir quan passa una cosa d'aquestes, perquè, a veure, el vestuari també estava molt bé, la il·luminació nefasta, una il·luminació dolentíssima, Una escenografia que semblava del segle passat, perquè era tot pintat, ara ja no es porten aquestes escenografies pintades, n'hi ha coses més modernes, no? Et recordava una mica quan anava fa 30 anys a veure un balet, que tot eren talons pintats, no? Doncs això és una mica igual, una escenografia... Per mi, molt, molt, molt antiga, molt a l'antiga. No molt a l'antiga, sinó amb poca imaginació i amb poca posada en escena d'avui. I ja dic, l'il·luminació igual, una il·luminació nefasta. Em va agradar perquè la història de la família Von Trapp és una història molt maca, perquè ja dic, els números musicals estan molt bé, suposo que... han tingut més en compte actors que cantin bé i ballin bé. Això passa a vegades, no? Els musicals també. Però mira, inclús l'actor que feia del Montrach, el protagonista, tampoc cantava com els àngels, eh? Vull dir, cantava bé, però vull dir que un tros que fa ell sol, la veritat és que vaig pensar... En fi, en fi, n'hi ha de millors. Baixava desitjar una mica. N'hi ha de millors. No oblidem que aquesta producció, això no em va sorprendre perquè ja m'ho esperava, era l'estrena, hi havia molta gent, molts programadors, perquè suposo que els programadors van a veure coses d'aquestes per portar-les aquí a Catalunya i a Barcelona, és en castellà, és una producció de Madrid. i em vaig trobar a tota la plana major d'anexa, de 3x3, del tricicle, tots estaven allà per veure si, suposo que venien a veure si valia la pena de portar-la a Barcelona per la propera temporada o al Victòria o al Polorama o en algun teatre. A mi ja dic, la partitura i les cançons musicals no em van semblar malament, però, i el vestuari també em va semblar molt bé, però la resta, la veritat és que ho vaig trobar molt quico, molt... La paraula no seria quico, sí, sí, molt quico, sí. Benidò, doncs, això són somrires i llàgrimes, i tenim més coses encara. Sí, vaig anar divendres a veure l'ombra al teu costat, de la Marília Zamper al Teatre Nacional de Catalunya ara està de taller, està dins del projecte T6 i també vaig quedar una mica decebuda perquè diuen sempre que al final hi ha una gran sorpresa Sí La Marília s'ha basat moltíssim moltíssim en l'angoixa amb el dolor d'uns pares que han perdut la seva filla desaparegut i no saben on està I a partir d'aquí el matrimoni comença a trontollar i comença a desfer-se, no? I fins aquí, doncs mira, bé, està molt ben aconseguit, el dolor, les reaccions, tot el que vulguis. Els pares són la Cristina Plazas i el, ja t'ho diré... El Casanovas. El Casanovas, l'Àlex Casanovas, que estan molt bé. Però jo, més o menys, a la meitat de l'obra ja vaig veure per on anava la sorpresa. I, evidentment, era per on jo pensava. I llavors, el que no em va realment agradar de l'obra és que queda tot com molt obert. O sigui, la noia és morta, violada, l'agafen... Morta no, l'agafen mig morta, violada i feta caldo, no? Sí, exacte. No se sap mai, no se sap qui l'ha fet. No se sap qui l'ha fet. O sigui, està molt feta perquè vegis el gran dolor que tenen, els protes, però després, al final, comences a pensar i dius, i això? I l'altre? I això, i allò, i queden moltes preguntes a l'aire. Per tant, a mi no em va acabar de fer el pes. De convèncer. No, no em va acabar de fer el pes. El que sí em va fer el pes, i t'ho recomano, i ho recomano a tots els oients, perquè és magnífica, és Cirano de Bergerac. Sí, val la pena, doncs. Val la pena, de totes, totes. Cirano de Bergerac, ja sabeu que és una obra molt coneguda, que en el seu dia fa el 85 o el 83... El 85, em penso que va ser que la va fer aquí el Josep Maria Flotats. Ara el Cirano ho fa el Pere Arquilloé, amb un gran repartiment d'actors no molt coneguts. però són tots que fan molts anys que estan al teatre i saben com fer les coses. I, sobretot, jo he de dir que l'Oriol Brogi, a l'hora de fer un muntatge, ho fa tan proper, entres tan ràpid en el joc teatral que et proposa, que la gent aplaudint dret al final, bé, van sortir no sé quantes vegades, i era un dia de cada dia, és a dir, que no era dia d'estrena, era públic normal. Sí. I la gent va sortir entusiasmada, perquè a més a més, sempre ho diem i no em cansaré de dir-ho, l'espai de la Biblioteca de Catalunya és un espai màgic. És veritat, això? Sí, l'Oriol Broxi i el seu escenògraf saben perfectament com poden treure profit d'aquest espai. I la veritat és que va estar superbé. Vaig estar després prenent una cerveceta amb la gent de la companyia, Estaven tots molt contents. El Pere està molt entusiasmat amb aquest personatge. Diu que n'havia fet una cosa semblant. Les espaces, que ho vam comentar l'altre dia, les espaces estan superbé, tu creus? Tu creus en el joc d'espaces? A més, aquí a tocar, no?, de la gent. Vull dir que no estàs molt juny, eh? I jo crec que és absolutament recomanable. I sobretot... El dia que jo vaig anar, dissabte, estaven accelerides les localitats. D'aquestes que volen, no? Sí, em van dir que des de dijous, que es va estrenar dijous fins, o sigui, dijous, divendres i dissabte, accelerides les localitats i van pel camí d'estar cada dia accelerides les localitats. O sigui que el Cirano de Bergerac val la pena d'anar-hi. I és llarga, però no es fa llarga. Doncs me l'apuntaré, ens sembla que ja aniré. Els versos surten supernaturals, vull dir que està molt treballat el vers, i els actors estan fantàstics. O sigui que, bueno, una de tres. Dos que regulis regulant, i aquesta que em va agradar moltíssim. Molt bé. Doncs perfecte, Maica, ja tenim un bon ventall d'obres de teatre per anar a veure els propers dies. Tornarem a parlar dijous que ve. La setmana que ve. A veure si tenim coses noves, perquè ja dic, ara està el mes de maig. És més difícil, no? És difícil perquè ja tothom està esperant que comenci el grec. Tancant temporada, exacte. Exacte. Bé, també volia comentar, mira, si us tancant temporada, el poliorama, el diumenge que ve es fa un acte especial. Sí. Veus, ara que has dit tancat temporada m'he recordat. El poliorama es fa un acte especial el diumenge que ve per tancar el cicle de teatre familiar. Ja saps que s'han fet moltes coses, l'última era el violinista a la teulada i tal. Doncs aquest diumenge es farà un acte especial en escenes de tots els, o d'alguns, dels espectacles que han passat per al poliorama I després, per als crios, li diran què faran la temporada propera. O sigui que és un espectacle el diumenge a la tarda al Poliòrama que pot estar molt bé si vols anar amb els nens més petits o més grans, perquè ja fan teatre familiar. Està dedicat una mica als ja no tan petits. Molt bé, Maica. Doncs gràcies i fins i tot. Que vagi bé. Bon dia. Un minut, doncs, ja arribem en punt a la una del migdia, un moment per tancar, que és just a la fusta. D'avui, dijous, 31 de maig, donem les gràcies, com sempre, a la gent que l'ha fet possible. El Sergi Pont, als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, a la previsió meteorològica. Avui també hem fet una recepta de cuina, com cada dia, amb la Carme Amador. Hem parlat amb el Jaume Jalabert, cap de colla dels gegants de Sant Just, arran de l'acta de Ciutat Jogantera, que és aquest dissabte. I, a més a més, també hem fet tertúlia amb la Joana, l'Alina i el Pere. En aquesta última hora acabem de parlar de teatre, amb la Maica Dueñas, I hem fet també les notícies curioses amb el Jaume Sucarrat. Us ha parlat la Carme Merdoi i tornarem a partir de demà a les 10 amb més coses que vagin molt bé. Molt bon dia. Com ràdio. Notícies. Bon dia, és la una. Us parlem mai de Polo i Oriol Pujador. Més de 97.000 milions d'euros en inversions, préstecs i dipòsits han sortit d'Espanya durant els tres primers mesos d'aquest any. Així ho asseguren les dades publicades aquest matí pel Banc d'Espanya. La fugida de capital contrasta amb la dada de l'any passat durant els tres primers mesos de l'any 2011. Les inversions, préstecs i dipòsits van sumar aleshores una entrada de més de 20.000 milions d'euros. El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha rebutjat aquest matí la possibilitat de comprar deute dels països amb més problemes de dèficit. Ho ha dit des de Brussel·les. Pot el BCE cobrir les llacunes de la manca d'acció dels governs nacionals en el front fiscal? La resposta és no. No és el nostre deure, no és el nostre mandat. Pot el BCE cobrir les llacunes de la manca d'acció dels governs nacionals al front estructural? I de nou la resposta és no. Mario Draghi ha criticat la manera com ha actuat el govern central en la crisi de bànquia i ha dit que s'ha fet de la pitjor manera possible. Draghi ha afegit que l'executiu de Mariano Rajoy va subestimar la gravetat de la situació i creu que l'error es traduirà en que la solució tindrà un cost més alt. Als mercats i a la borsa la prima de risc continua a nivells molt alts, tot i que s'ha reduït respecte d'ahir. Ara mateix l'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país frega els 530 punts de diferència respecte del bo de la banya, que és el que marca la referència. A la borsa l'Ibex també ha reduït els guanys, Fa una hora l'indicador de referència al parquet espanyol pujava a més d'un 1%, però ara els números verds es queden prop del 0,2. El Tribunal Constitucional avala la llei de seleccions catalanes. El Tribunal finalment ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central i que afectava un article de la llei de seleccions que va aprovar el Parlament de Catalunya l'any 99.