Sant Just: notícies locals, Bankia, temps i cultura

Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. Comencem un nou Just a la Fusta d'avui dimarts 8 de maig. Programa ple de coses, començarem parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont, després també amb ell farem un repàs de la premsa del dia, de l'actualitat que passa, sobretot avui marcada per l'economia, després que ahir es va saber que possiblement Bankia serà rescatada pel govern espanyol, un rescat que podria costar 7.000 milions d'euros i tot plecat ha disparat de nou la polèmica referent al rescat i als bancs. També en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, per confirmar que sembla que sí que aquesta setmana tastarem ja les primeres temperatures d'estiu. I a la segona hora, a partir de les 11.10, parlarem amb el Valero Abuelo, de la grupació Ciclistes Enjust, que per aquest cap de setmana, per diumenge, organitzen la tradicional Volta dels Turons. Farem la tertúlia dels dimarts també amb el Jaume, el Jordi i el Pep i a la tercera hora parlarem d'històries de Sant Just amb el Pep Quintana. I també, com cada dimarts, parlarem de llibres amb el Diego Marcos. I tot plegat, com sempre, acompanyat de bona música. Comencem ara mateix. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I'm like... Fins demà! Bona nit. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 10 minuts a les 10, un moment de posar-nos el dia de l'actualitat Sant Justenca, per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Per on comencem avui? Comencem per un acte que va tenir lloc ahir a Sant Just i on es va reunir la plana major de la política catalana. El president de la Generalitat, de fet, Artur Mas, va ser qui va presidir ahir el 25è aniversari de l'Escola de Formació Professional Antoni Algaró. A l'acte també hi van participar l'alcalde Josep Perpinyà, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, i el president de la COE, Joan Rossell. Davant d'un centenar de persones a la sala d'actes del centre... Artur Mas va destacar el paper fonamental de la indústria a Catalunya i va ressaltar la fórmula de formació professional, indústria i exportació. El president de la Generalitat va posar al centre Antoni Algaró, capdavanter en indústries gràfiques, com a exemple per fer créixer el país. El president de la COE, Joan Rossell, també va insistir en el potencial del sector gràfic i en les oportunitats professionals que continua generant. I per la seva banda, l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, també va valorar la renovació constant de l'escola Antoni Lagaró i la va posar com a model de col·laboració entre sector públic i sector privat. Doncs això pel que fa a aquest acte d'ahir, encara més coses que van sortir arran d'aquesta celebració. Exacte, arran de l'acte del 25è aniversari de l'escola Antoni Lagaró, es va saber que l'Ajuntament es té en la mà al gremi de la indústria i la comunicació gràfica per impulsar un viver d'empreses. El president d'aquest gremi, Bernat Gómez, que també va assistir al 25è aniversari, va anunciar la intenció de tirar endavant aquest projecte. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, garanteix el suport que calgui per dur-lo a terme. Tots dos ho van dir durant la celebració del 25è aniversari. Com hem dit, el president del gremi de la indústria i la comunicació gràfica, Bernat Gómez, va assegurar que aquest viver d'empresa seria un petit pas... per reduir l'elevada taxa d'atur juvenil. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Josep Perpinyà també va allargar la mà al gremi per impulsar un projecte d'aquesta mena. El president de la Generalitat, Artur Mas, també va veure amb bons ulls la iniciativa i va afirmar que propostes d'aquesta mena serveixen perquè els joves trobin feina després de formar-se i es pugui donar una esperança a tota aquesta gent que ara mateix s'acaba els seus estudis i es troba que no feien un futur insert de treball. Correcte. Doncs acabem parlant d'una notícia d'aquestes que ha revolucionat una mica el poble. De fet, estava mirant ara el Facebook de la ràdio, on es penjen algunes de les notícies, i aquesta notícia té 15 persones que els agrada, comentaris a favor, és a dir, que tothom ha acabat a bon port tot plegat. Sí, sí, com diria el jovent, ho ha petat, aquesta notícia. Exacte. Els roures centenaris del carrer a Catalunya, que sembla, finalment, que no està l'Aran. Sembla que no. Els arbres formen part d'una finca privada situada a prop de la Rambla i el propietari vol dividir-la en la meitat. En la planificació d'enderrocament s'incloïra la tala dels arbres però finalment l'Ajuntament ha arribat a un acord amb el propietari per evitar-ho. De fet, a primera hora d'ahir al matí es van concentrar davant dels Roures, membres d'Alnus i el regidor d'Urbanisme Pere Joan Daniel i sembla que van aconseguir aturar momentàniament la tala dels arbres. L'alcalde Josep Perpinyà també hi va intercedir, va parlar amb el propietari, que es va mostrar obert al diàleg. La tasca d'informació d'Alnus i la protesta ciutadana... han estat claus a l'hora d'evitar la tala. De fet, el Consistori ha rebut diversos correus electrònics de veïns demanant la preservació dels roures. La situació d'aquests roures centenaris, a més a més, suposa un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbat de l'Ajuntament. Pere Joan Daniel, regió d'Urbanisme, va explicar les accions que em prendria el Consistori per evitar casos semblants, que consisteixen en fer... una mena de catàlegs d'arbres protegits que facilitaria la feina dels tècnics de l'Ajuntament, en el sentit que coneixerien ja quins són aquells arbres que cal protegir. No passaria com en aquest cas, en què pràcticament s'ha hagut d'aturar la màquina. Es podria fer abans de prevenir una mica. Exacte. Doncs una bona iniciativa, també. Molt bé, Sergi, doncs parlem tot seguit de notícies d'àmbit més general. Gràcies i fins ara. Fins ara. Bona nit. Bona nit. I will lay down, I can be found Beneath the road, beneath the road Safe to say that I'll never be found BROKEN BONES HOLDIN' LOOSE Fins demà! Bona nit Just a la fusta, el magazín del matí. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Ara passen 4 minuts d'un quart d'onze del matí. Moment per repassar l'actualitat del dia. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia de nou. I ho fem començant pel punt avui. Doncs el punt avui que obre ja us avancem com tots els diaris. amb el tema Bánquia i Rato, diu, Rodrigo, Rato s'aparta. Rajoy força a marçar de Bánquia per iniciar el sanejament, com una condició, i el govern espanyol podrà donar fons públics als bancs. Doncs ahir Rajoy va dir que en principi no se li donarien diners públics a Bánquia, tot i que si la situació era molt dramàtica, doncs que ho acabaria fent. Per tant, ho apunta que ho acabarà fent. Exacte. Suposo que divendres concretaran aquestes mesures noves. Sí, divendres és el dia de les mesures impopulars. Exacte. Com que la gent està de bon humor, doncs ve, aprofitem. Més coses. Més temes del dia. Holand no fa por a Merkel. Diu, Alemanya avisa que l'austeritat és innegociable i no reobrirà negociacions. Perquè fa a l'arribada del nou president francès i la relació que tindrà amb la primera ministra alemanya, Angela Merkel. També destaca, diu que el PP dona per acabat el pacte de govern al País Basc. Els populars ja plantegen avançar les eleccions. Per tant, doncs se va que al País Basc es dibuixar un canvi de lideratge polític. També en plana política diu, si tens collons m'ho dius a la cara. I no, això no ho ha dit Samuel Eto'o, ho ha dit fa molts anys. Està de portada, avui, això? Sí, sí. Sí, sí, estàvem portant avui, doncs són les crítiques de tries a l'alta velocitat, van ofendre el president, el president extremeny, Monago, doncs que es va expressar en aquests termes dient que si tries volia criticar aquest tren d'alta velocitat que havia de connectar Madrid amb Lisboa i que finalment no ho farà, doncs que anés a Extremadura i ho digués a la cara dels extremenys. També va escurrar-se utilitzant els extraments que viuen a Catalunya. Dient que s'ha de ser correcte també amb la gent que està aquí. Però bé, en fi. Altres temes que també destaca el punt avui. Diu, els fills d'un exsoci porten Ferran Adrià a Judici. Oh. Sí, es veu que el fill d'aquest exsoci considera que un contracte de compra-venta que van fer no es va fer de manera legal perquè el seu pare no estava en condicions... psicològiques, que tenia algun problema mental, devia ser gran, ja. I llavors ara el fill diu que vol declarar l'anul·litat d'aquest contracte i per tant vol seguir en part del bulli. I finalment, diu, la Universitat de Lleida troba un sorolla inèdit. És una mena de quadre de Crist, estudi de Crist. I és el que la Universitat de Lleida ha fet aquesta troballa. Molt bé, doncs d'aquí passem ara al país que, com tots els diarells d'avui, ens parlen d'economia. El govern força la sortida de Rato. L'expolític renuncia a la decisió davant de la decisió de Rajoy d'injectar més de 7.000 milions a l'entitat i José Ignacio Gorizari substituirà l'exministre davant del banc. El PP, com deies, també demana eleccions a Euskadi després de trencar amb els socialistes. i Catalunya recorre contra la recentralització del govern popular. També se'ns diu que un empresari confessa els amanyos de la xarxa Gürtel a la visita del papa. En plan internacional, Brussel·les donarà a Espanya un any més per arribar al dèficit del 3%. La victòria d'Olan canvia el discurs de l'hostalitat i els resultats de Grècia aboquen a noves eleccions. També dos apunts més, Sanitat dispara contra la carn de caça, els experts consideren perjudicial el nivell de plom per la munició. I, a més a més, dos germans, dos fills i un llibre de família. La justícia europea condemna l'incest i l'espanyola només impedeix casar-se. Doncs un reportatge que fa avui el país referent a aquest tema. Doncs continuem amb el periòdico, que avui obre també amb el tema de Bankia. Diu Rajoy, força que Ngoiro Golzarri Rallevi Rato. És quin nom és complicat el ralleu de Rodrigo Rato. Diu, banquies som tots. L'economia agafa les regnes de la quarta entitat financera que necessitarà entre 5.000 i 10.000 milions de les arques públiques. No sé exactament què volen dir som de banquies som tots. No sé si és una mica irònic. Suposo que sí, no? Bé, no ho sé, clar. O si realment es posiciona a favor de l'Estat. Rescat i les entitats financeres. Sembraria estrany. En fi, sí. Jo crec que va muntar una mica en segones. Però bé, en fi. La Unió Europea, excepte donar un any d'oxigen, la comissió insinua que el termini perquè Espanya arribi el 3% de dèficit es pot allargar per la recessió. Per tant, això donaria una mica d'aire a l'executiu de Rajoy i de retruc també a Catalunya. Exacte. Altres temes en pla internacional. Merkel frena el nou impuls europeu d'Oland. La cancellera rebarà el president electe, però no negociarà un altre pacte fiscal. En referència també al que es comentava abans al diari El Punt. L'Elisiam serà més fàcil que Carla Bruni. Aquestes són declaracions de Valérie Trierweiler, és la futura primera dama francesa, la dona de François Hollande, que també té un nom... Que Déu-n'hi-do. Sí, sí. I bé, doncs ella fa aquesta valoració i diu que serà per ella més fàcil de portar que no pas per Carla Bruni. Probablement per la premsa rosa, doncs no serà tan... Exacte, diferent. Acabarà menys mirades. De moment, no se sap mai. Exacte. I el nombre de nens que dinen a l'escola cau al 20%. Déu-n'hi-do. Doncs suposo que la crisi ha afectat en aquest aspecte. Passem ara al 324.cat, al canal de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio. Ens diu que el govern aprovarà avui mesures per frenar la recentralització de Rajoy. La que es discutiu demà no ha donat detalls encara sobre aquestes mesures, tot i que podrien comportar recursos d'inconstitucionalitat a alguns decrets llei de Rajoy. Es podria recórrer contra la tesorada en educació i les noves taxes judicials. També se'ns explica, se'ns parla de les declaracions de Tria, Samonago, el que passa que em sembla que fa referència a les declaracions d'aquest matí de l'alcalde de Barcelona a Catalunya Ràdio, que ha tornat a parlar d'aquesta qüestió i li ha contestat amb aquestes paraules que la política no és un tema... De tributs. També se'ns parla el 324 de la dimissió de Rato com a president de Bànquia i efectes que ha comportat, com De Cospedal, que no parla de Rato perquè Bànquia és privada, i robar el cava, que rebutja rescatar Bànquia amb diners públics a fons perdut, i coses que ja hem anat comentant referent també a aquest tema. Més assumptes a la primera pàgina del 324. Parlem de Grècia. Ara se'ns obria la informació de tries, per tant, se'ns parla de l'extrema esquerra que intentarà formar avui govern en aquest Parlament, que sembla que serà difícil que s'entengui tothom, perquè un 8% també de vots en un partit nazi complica una mica el govern d'un país ja, suposo... de per si, ara mateix, prou difícil de governar. Sí, Déu-n'hi-do, això del partit nazi. Ahir vaig poder veure per la televisió el Teu Notícia, si no m'equivoco, de TV3, que sortia un acte d'aquest partit i es veu que obligaven a tots els assistents a aixecar-se, a portar-se en peus, quan entrava el líder. Vull dir, una estètica totalment... fascista i caduca, també. Exacte. I un 8% de vots, eh? Diu que Déu-n'hi-do. Diu que el president de Gràcia ens encarrega el líder de l'esquerra radical, la formació d'un govern de coalició i l'intena arriba després que el guanyador de les eleccions, el conservador Andoni Samaras, va fracassant els contactes amb les altres formacions. I, de fet, obliga, estic llegint ara, Sergi, no només els assistents, sinó els periodistes. Sí, sí, tothom, tothom. Tothom qui està allà s'ha de posar dret i a més a més feien fora la gent que no ho feia. Bé, doncs compta amb aquests partits perquè en situacions així s'extremen posicions. Sembla que estem tornant a capítols de la història que ja s'han viscut i que ningú voldria repetir. Passem doncs ara al diari Ara. Doncs sigo aquí la redundància, passem al diari ara. Diu, qui ha de pagar el rescat de bànquia? Amb una fotografia de rato, posa les mans a la boca. I diu, el govern espanyol busca fins a 11.000 milions per salvar el banc. I Rajoy força la marxa de rato després d'un informe del Fons Monetari Internacional. Per tant, el periódico, diríem que donava un titular irònic, a l'ara, doncs, en forma de pregunta, qui ha de pagar el rescat de bànquia? S'ho pregunta... Però bé, altres temes que destaca l'Ara. Diu, primer pols, Mercolán. Si diries aquesta nova paraula que s'ha inventat, fins ara era Mercosí, ara Mercolán. Diu, la cancellera no negociarà el pacte fiscal, però Brussel·les pot donar més temps a Espanya per complir el dèficit. El que comentàvem abans també era que podrien donar una mica més d'aire al govern de Rajoy. altres temes, diu Mas reclamarà per carta Rajoy autopistes estatals de pagament. Ah. Diu que Mas... Ja en té prou. Sembla que el tema aquest del no vull pagar, la protesta ciutadana està arribant ja a l'esfera política. Per carta, eh? I Mas vol enviar una carta, però per correu ordinari. No ho sé, per això ho trobo curiós. Sí. Vull dir, potser té més valor, no sé si funciona diferent en aquests àmbits. No ho sé, però clar. El correu ordinari encara es pregarà la carta i... Arribarà molt tard. Jo ho enviaré per correu electrònic, que avui en dies com es fa tot. Ja sabrà el senyor Mas. Altres temes que destaca ara, també, finalment, el govern negocia perquè la Unió Europea cofinanciï Eurovegas. El projecte d'Eurovegas, aquests dies, el senyor Adelson està a Madrid. Veurem com acabarà. És veritat que al diari ara li agrada bastant aquest tema. Sí, sí. És un dels que normalment ha portat molts articulistes posicionant-se en contra. Ara no sé si la línia editorial va arribar a dir alguna cosa concreta o només es mostrava pros i contres, però sí que és veritat que els interessa molt la qüestió. És un tema que està portant cert conflicte i debat. Exacte. Veurem com acaba. A la seva ciutat digital ens diuen que també se'ns parla que el govern mou fitxa avui contra la recentralització de Rajoy i aquest natiu ja s'aprova la resposta ofensiva. Al migdia hi ha el Consell de Govern en què s'explica. També se'ns destaquen declaracions de Mario Vargas Llosa, el Nobel de Literatura, que diu espero que el corrent independentista tan estès a Catalunya vagi cap a un cabal minoritari. És una conversa de... Va parlar de Catalunya i de toros amb Sánchez Dragó a Madrid. Quina por. Sí, i aquesta és una de les declaracions més destacades. També se'ns diuen, economia, les famílies i empreses en fallida es disparen un 21% en l'últim any i finalment, em fa riure l'apunt, la plataforma no vull pagar llença d'aplicació per mòbils. Resulta que ja existeix una aplicació per iPhone i iPad i també n'hi havia una per Android, doncs si m'interessa una aplicació més que ho sàpiga. Es troben les idees ja. Ara mateix tot està en aplicació, en pàgina web i en... però com funcionarà exactament? tu vas allà amb l'aplicació davant del peatge i ja no has ni de dir res no? suposo que et deu explicar la situació dels peatges a cada moment diu, és una aplicació és una nova eina per difondre la iniciativa és una extensió de la pàgina web ofereix assessorament legal tota la informació si a tu t'interessa fer-ho Com que en principi hi ha unes idees, unes consignes concretes, doncs per evitar nosaltar-te les lleis, doncs se t'avisaria. Ah, molt bé. Doncs això és una mica la novetat que ens porta l'ara digital aquest matí. L'avantguàrdia que titula Rato deixa pas. La pressió del govern de Rajoy força la sortida del president de Bankia. L'estat va al rescat de l'entitat financera i aportarà 100.000 milions més. El nom aquest impronunciable del nou president diu Goiri Gonzarri. li haurà de canviar la gestió del Consell i l'executiu central demanarà als bancs noves provisions de 35.000 milions per evitar casos semblants a futur. I també ens mostran les declaracions de Rato que diu he decidit passar el testimoni a un nou gestor perquè considero que és el més convenient per aquesta entitat. Rato diu que el més convenient per la seva entitat és això, una entitat que per cert ell diu que és totalment solvent Sí. No ho sé. Bé, també ens destaca el tema d'Holland i Merkel. Niu Merkel respon a Holland que l'austeritat és innegociable. Berlín només accepta el futur líder francès que posi el seu accent en el pacte fiscal. Holland enterra Mercosí, o sigui, enterra aquesta denominació Mercosí, i anuncia que reequilibrarà les relacions amb Alemanya. Per tant... vol iniciar una nova relació amb el País Bahí. I bé, doncs, de fet, ja està. Això és el que destaca la Vanguardia emportada, aquests dos temes. Doncs passem ara a l'actoria d'esportiva, que l'esport ens diu en la llista de Zubi, i se'ns presenten diferents noms de cara a possibles fitxatges. Se'ns diu, ja el dèiem ahir, Diego Silva, com a central, després hi ha també diferents opcions, també per centrals, De lateral es vola Bale, del Tottenham, i com a davanter Van Persi continua sent el preferit. També en tots els casos se'ns presenten tres opcions més. També se'ns diu que el Madrid vol vendre Cacá i que l'anéssim premi pel Barça de Guardiola. Sí. El Mundo Deportivo ens diu Miren Portés, i se'ns ensenyen un parell de portés, que són, ara estic ampliant la imatge perquè tan petits no els reconec. Suposo, doncs, pel Barça. Ens diu Vicente Guaita, del València, i Ander Ter Stegen, del Borussia... Dormund? No, Montse Slagman. Sí, exacte. Diu que el Barça restreix el mercat de portes en projecció, Valdés és intocable i es compta amb Pinto, però es planifica el futur. Ostres... No entenc, si Valdes és indocable i es compta amb Pinto, no sé què Pinto un tercer porter aquí, perquè Pinto el veig i jo el veig ja una mica grandet per tornar al veig. I suposo que qualsevol d'aquests no crec que fos un tercer porter, per tant, doncs... No, vindria a fer de segon, m'imagino, suposo que a Pinto ja li queden... És gran, no? Si compten amb ell per un any, sí, sí. Sí, quant tant té? Pinto, doncs, deu passar de 35, jo crec. Jo n'hi do. Doncs passem ara a l'AS, que ens diu els 11 principals. Juga, suposo, amb la idea dels 40 principals. Diu l'equip preferit d'AS.com. Només va ser titular dels partits. Una mica de línia d'aquests dies del diari dels partits. Això és el titular, no? Això és el subtitular, sí, sí. Els 11 principals, llavors la imatge, suposo que surten diferents jugadors, no? Casilla, Ramos, Xavi, Alonso, Cristiano, Zil, Marcelo. Pepe, Benzema, Arbeola, Di Maria, Quedira, Higuaín i uns quants més, però diguem que aquests que surten a la fotografia són els onze principals, doncs, i se'ns diu, només dos cops han estat els referits del diari. O sigui, si has punt com fos l'entrenador, aquest seria l'equip titular cada diumenge. I després, declaracions de Florentino, emociona guanyar aquesta lliga davant d'un Barça amb altíssim nivell competitiu. I, finalment, el Marca ens diu Gavarra o Naptú. És el titular referent al partit de l'Atlètic contra l'Atlètic. Sí, de demà, si no m'equivoco. Ah, sí. La final de la pel·lic. Ah, clar, clar, clar. És demà. Llavors, els dos equips afilen les seves garres, diu, i hi ha Buquerès davant de la fantàstica final de demà. Exacte. Doncs això és una mica el que se'ns destaca. I també se'ns diu que Villa repareix la setmana que ve. Cosa que no diu ni el model esportivo. No sé si arribarà a temps per la final de la copa o ets una mica just. Potser uns minuts, no? Li faltarà rodatge, però potser si les coses van bé o si van molt malament, doncs mira, també ens poden treure una estona. Doncs això és l'actualitat del dia. Gràcies, Sergi, i fins després. Adéu. Ai, teníem el nou esportiu. Digues, digues. Parla també de fixatges, eh? A veure, què ens presenta? Jordi Alba. Ah, aquest també havia sonat, no? Sí, en defensa pròpia. Diu, el rereguarda serà la línia que més es remodelarà el Barça de Vilanova amb gent de la casa com Montoya i Bartra i possibles incorporacions com la del central Jordi Alba. Per tant, volen apostar per la casa. També un palet de notícies més que no s'han comentat d'esports. Viu, Barcelona, pol d'atracció. La ciutat serà una de les dues seus europees del 2013 al 2015 dels X Games. Ah, curiós. Aquesta mena de concentració d'esports extrems que dura un parell o tres d'anys. I que Barcelona serà la seu per mirar de ser una vegada més un aparador al món. Esportiu, en aquest cas. I finalment, un altre punt. Diu l'Espanyol, demana la Copa per 3 milions. Per aquestes declaracions que va fer el mateix individu que va dir que els jugadors del Barça es duplaven. Va dir que l'Espanyol no disputa els partits i que, per tant, se'ls deixa comprar, diguéssim. Déu-n'hi-do. Per tant, demana la Cope. El Barça ja va demanar, va guanyar i els diners, per cert, els destinarà a la Marató per la pobresa. Molt bé. Per cert, que el Barça ahir va guanyar un munt de premis a la gala de... De... Aquesta? La de Marató? No, la de... No sé quina gala. És una associació internacional que mira les estadístiques dels equips i dona premis en funció de les estadístiques que tenen. Estadísticament, és el millor equip del món. Molt bé, doncs gràcies, Sergi. Fins ara. Dos quarts i mig, doncs, escoltem ara Sònia and the Sunsets amb aquest Ship Lays, Yo-Yo is my mind. When I see you, sun starts to shine It's me and you all the time Yes, no, no, yes to you, girl Up and down and close are Fins demà! Fins demà! Bona nit. Yo, yo, with my mind La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Passa un minut de 3.15 de la matí. Saludem aquesta hora el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Bé, per parlar del temps que s'ha tapat. Sí, una mica variable. Avui tenim alguns núvols poc importants, com a mínim per Sant Jús, és el que comentàvem ahir, que potser tindríem algunes precipitacions cap a les comarques de Ponent. Està plovent en algunes zones del prepirineu de Lleida. Però la situació general i global és que molts fronts que viatgen del sud-oest cap al nord-est Aquests fronts es troben en un anticicló que està situat al Mediterrani, en el mateix mar, i el que provoca és que es desviïn una mica de la península ibèrica i vagin directament cap a les llies britàniques, llavors enganxin la part sud dels països escandinaus, cap a Dinamarca, Holanda... Llavors, en aquesta circulació, depenent del moviment d'aquest anticicló mediterrani, doncs aquests fronts es poden apropar una miqueta més, afectar més la península ibèrica o se'n van més cap a Portugal i no ens afecten tant. indirectament ens estan afectant avui una miqueta més, això és probablement perquè l'anticiclo s'ha anat una mica més cap a Itàlia, i això està provocant que tinguem alguns nubolets que cap a fins i tot aquesta tarda les comarques de Ponent quedi força tapat. Serà un dia bastant variable avui. Però, clar, aquests vents del sot-oest, uns vents que venen amb un recorregut des de pràcticament l'Àfrica, i això el que provoca és que arribin uns vents molt càlids que provoquen que les temperatures siguin molt suaus. Ahir comentàvem el fet que si l'anticicló s'imposa, llavors tenim una mica més de situació de vent marítim, i aquest vent marítim frena una mica la pujada de les temperatures. Estem pendents que aquesta fluctuació d'aquí acabi dominant. Si acaba dominant els vents del sud-oest, que van viatjant cap a Catalunya des de l'Àfrica, o si l'anticicló entra i aquesta influència se'ns talla, llavors quedaríem a la... a la Mercè del Mar, i això provocaria que les temperatures no s'enfilessin tant. Això només pel que fa a Sant Jus, a l'interior sí que aquests vents dels sotuers dominen i no hi ha tanta influència. Llavors, amb això el que estem intentant explicar és aquesta variabilitat de les temperatures que ens podria portar de cara als propers dies. Alguns mapes indiquen pujades importants, això vol dir que l'anticiclo es podria retirar i podríem parlar de fins i tot algun dia d'una certa inestabilitat, que ara en parlarem, O, si l'anticiclò s'imposa, a la costa tindrem uns valors una miqueta més baixos, però a l'interior, els valors, com dèiem ahir, es podrien inflar fins als 25 o 30 graus. Dit això, dic que avui dimarts és un dia on tenim la influència d'aquests vents del Sotuers, on els núvols han guanyat terreny i l'anticiclò s'ha separat una miqueta. Què provoca això? Per una banda, més núvols, i per una altra banda, que les temperatures avui siguin força més elevades que les d'ahir a la mateixa hora. Tenim 17 graus ara. Ahir en teníem 14, aquesta hora, o sigui que s'ha enfilat bastant. I si seguim amb aquesta influència i l'anticicló no ens ve a veure, doncs, tot i que tinguem el mar a tocar, aquest migdia podem arribar a 23 o 24 graus a Sant Jus. És un valor que en mànica curta tranquil·lament pots estar i no hi ha cap tipus de problema, tot i la no presència del sol. Clar, no ho sembla, perquè no fa sol, però suposo que la temperatura ja hi convida. Sí, si els núvols marxen, perquè són diferents fronts que van passant i tenim la presència del sol, que també escalfa, i aquests vents del sud-oest, doncs podem tenir una mica de festa. Anem a explicar el que ens diuen avui els mapes, és un temps que pot nevarien a mida que avanci la setmana, i ens interessa, això ja ens agrada, que hi hagi aquesta variabilitat i aquest intríngulis amb la meteorologia, perquè així nosaltres ens animem a estar mirant contínuament aquests mapes. I llavors el que tenim és avui aquests núvols, el que dèiem, possibilitat d'algun ruixat aquesta tarda cap a les comarques de Ponent, franja de Ponent, sobretot, a l'interior de Catalunya, són ruixats molt petits, i potser sí que a l'arribar aquest vent del Sotuesi es topa amb el que és la serrala natural del Prepirineu, allà s'acumulen els núvols i allà sí que aquesta tarda podem tenir algun ruixat, alguna tempesta, però sempre parlem de Lleida, potser cap a Barcelona, però parlem sempre de Prepirineu. Demà, Demà dimecres, amb aquests ruixats, com que aniran fent i aniran movent-se al llarg del dia, potser durant aquesta propera matinada i a primeríssima hora de demà al dematí, alguna d'aquestes gotes tontes podria arribar a tocar Sant Jús. Recordeu que ahir al matí teníem quatre gotes comptades a Sant Jús que provocava aquest arc de Sant Martí que molts van veure i vam poder veure a TV3 que la gent es va disparar. enviar fotografies des de diferents punts de vista, que recomano una amiga del Facebook de la ràdio, que va fer una foto global de tot l'art de Sant Martí, que es veia des d'Esplugues, i avui, si mireu les imatges amb els amics de Ràdio d'Esberna al Facebook, podeu veure aquest art de Sant Martí des d'Esplugues, és preciós. Maquíssim, això va ser a les 6 o a les 7 del matí, o sigui que també s'ha de tenir la moral, però bé, com que això ara es pot compartir amb una certa facilitat, doncs recomano que mireu aquesta fotografia. D'altra banda, també, dir-vos... Que un cop hagi passat això de dimecres al matí, aquesta possibilitat de ruixat de primera hora, el sol traurà el nas i s'imposarà durant dimecres. No només dimecres, farem previsió de dimecres i dijous seguits, perquè seran dos dies molt calcats. Seran dos dies on tindrem estabilitat, on el sol dominarà. Estem seguint una previsió de mapes, hi ha naltes que no. Però aquesta previsió de mapes diuen que dimecres i dijous han de ser dos dies de sol. I això provocarà que, si seguim amb aquests vents dels autues, les temperatures es puguin enfilar. Alguns mapes són tan valents de dir... Nosaltres ens reservarem una miqueta perquè tenim el mar, que crec que ens influenciarà una miqueta, però alguns mapes indiquen que fins i tot podríem arribar a 24 graus dijous a Sant Jús. És un valor que, amb la presència del sol, fa calor. Si està mig tapat, dius, mira, però si el sol és el protagonista i tenim 24 graus de temperatura, ja us podem dir que fa calor. Aquest cap de setmana hem tingut dissabte 18... i diumenge 21. En els moments que el sol estava fent acte de presència amb aquestes temperatures, feia calor, i podíem anar amb màniga curta. Doncs imagineu-vos, amb 4 o 5 graus més d'aquests valors del cap de setmana, clar, és calor. Llavors, divendres entraríem amb la possibilitat d'una mica de variabilitat en el temps, seria un dia més variable, però no parlaríem de pluges, les temperatures gairebé tocarien sostre, I dissabte i diumenge ho haurem d'anar seguint. Sembla que dissabte ens podria creuar un d'aquests frontets que viatgen de sot-oest cap a Norte. S'aproparia un una miqueta més cap a Catalunya. Al matí el salvaríem amb sol i alguns núvols, però de cara a la tarda potser parlem d'algun ruixat. Ara per ara hi ha un 60% de possibilitats que el vespre nit pugui caure algun ruixat o Sant Just. Sempre igual, eh? és quan el foc ha de fer acta de presència, no només per les botifarres que es puguin menjar allà a la plaça, sinó perquè el drac sortirà, els apagallums sortiran, i pot fotre una mica enlaire la festa. Però bé, és una previsió d'avui, cinc dies vista, com a mínim tenim la necessitat, i ja veurem què acaba passant. Aquesta variabilitat que podria començar dissabte a la tarda sembla ser que continuaria diumenge i seria un dia bastant variable, o les temperatures baixarien de cop, perquè clar, si tenim ja tot el dia variable, amb possibilitat de ruixats, tornarem a la normalitat. La normalitat són 21 graus com a molt, no 25, que podem arribar el dissabte, o sigui que tornaríem una miqueta enrere. Però bé, és una setmana que es mostra així una mica variable, avui alguns núvols, sembla ser que bona part de la setmana el sol dominarà amb calor. I ja veurem el cap de setmana com acaba petant la cosa. De moment, pinta una miqueta magra, però aviam si es va arreglant a mesura que abans hi ha la setmana. A veure, gràcies, Carles. De res. Fins ara. Bon dia. Bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio Desvern. Saps una empresa japonesa? té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records. Jo vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar en les proves pilot. M'ha vingut al cap Mentre volava un diumenge al llit ens despertàvem mirant-nos els peus comparant-nos els dits. I se m'ha escapat mitja rialla. Ens he vist amb nens i amb tantes ganes mai vam sospitar que acabaríem així. M'han posat en un hotel una suite descomunal. Es veu Tòquio des del cel. M'ha semblat un bon final. He fet una visita prèvia I he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables, que són la crem de la crem, tot super maco, reia molt arigató, arigató. I el que m'ha fet... M'ha vist un pèl acollonit i ha dit hi ha una part positiva. Que pel·lis, discos, llibres, llops. Que donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia. Però mirant els leds i els electrodes m'he vist panxa amunt. Un llit amb rodes mentre van passant les llums d'un passadís. I he entès que demà serà una altra vida que viuré feliç. Arribaré a l'aeroport, no portaré cap record, tu no em deixis preguntar, digues o l'aeroport. Fugir, tornar a començar en un volet que tingui un nom que no puguem ni pronunciar. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? Un m'ensenyament i tu què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, fins com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Com Radio. Notícias. Bon dia, són les 11. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Catalunya és la comunitat autònoma que ha registrat més insolvències durant el primer trimestre d'aquest any. El nombre d'empreses i famílies que es van declarar en concurs de creditors entre el gener i el març ha augmentat el 21% en comparació amb el mateix període de l'any passat. Van ser prop de 500 els casos. Al conjunt d'Espanya, els concursos de creditors també van créixer en el mateix percentatge que a Catalunya. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, una tercera part dels concursos de creditors presentats provenen d'empreses del sector de la construcció i de la promoció immobiliària. El nombre d'insolvents és el més alt des que va començar la crisi. Ja ha començat al Palau de la Generalitat la reunió del Consell Executiu. Una trobada en què avui l'executiu d'Artur Mas ja ha anunciat que estudiarà un seguit d'iniciatives jurídiques i polítiques per frenar allò que consideren una ofensiva recentralitzadora del govern de Mariano Rajoy. El portaveu del govern català, Francesc Oms, ja ha avançat que s'utilitzaran eines jurídiques i polítiques i que l'executiu no descarta recórrer al Tribunal Constitucional per defensar les competències de Catalunya. De moment, l'executiu català ha anunciat que aportarà al Consell de Garanties Estatutàries la retallada de 3.000 milions d'euros en ensenyament de l'Estat perquè creuen que envaeix les competències. A la borsa, les accions de banc i es desplouen aquest matí. Els títols d'aquesta entitat bancària cauen gairebé un 6% després de l'anunci de dimissió de Rodrigo Rato com a president de l'entitat i també després de conèixer els plans del govern central de sanejar aquesta entitat bancària. de les accions de bànquia, empenya més l'Ibex 35 a les pèrdues, Ara mateix l'indicador de referència al parquet espanyol cau gairebé un 1%. Gas natural va guanyar 407 milions d'euros en el primer trimestre de l'any, és a dir, un 5% més que en el mateix període de l'any passat. La multinacional energètica destaca aquests resultats positius malgrat la caiguda dels ingressos a Espanya i malgrat els canvis regulatoris introduïts pel govern central. Els beneficis de gas natural s'expliquen, sobretot segons la companyia, pel creixement del negoci internacional. Més de 71.000 alumnes catalans de sisè de primària fan avui la segona jornada d'exàmens en les anomenades proves de nivell. Els alumnes de més de 2.000 col·legis públics però també concertats s'enfronten a proves de castellà i llengua estrangera, anglès o bé francès. Ahir els alumnes ja van fer la prova de català i de matemàtiques. Els resultats se sabran el mes de juny i serviran per conèixer quin és el nivell dels alumnes catalans quan acaba l'etapa primària abans d'entrar a la secundària. Avui hi ha vaga convocada a les escoles Bressol Públiques de Barcelona en contra de les retallades. L'aturada durarà tres dies, fins dijous. Hi ha algunes llars d'infants, però, que no secunden la vaga per no perjudicar les famílies i els infants, tot i que estan d'acord amb els motius de la protesta. Així ho ha explicat a Comra diu una de les mares de l'escola Barcelona Municipal Bambi del barri de les Corts. És tirar enrere sobre un model que estava consolidat, que és una llàstima, perquè afecta el que seria pensar en un model assistencial, perquè és veritat que tu pots tenir 20 nens en una aula, els tens ben cuidats, mal no es faran, però la qualitat educativa que existeix actualment, jo entenc que per a les educadores i educadors es fa difícil de mantenir amb un nombre elevat d'infants i sense suport, que el tindran però molt més reduït. Els mestres protesten per les mesures previstes per al curs vinent, per exemple l'augment de la ràtio d'alumnes per aula i la reducció del personal de suport. I el cantant Manolo García ha interromput els concerts que tenia previstos a la ciutat de Barcelona perquè l'han hagut d'operar d'apendicitis. El van intervenir d'urgència ahir a la capital catalana segons la seva discográfica i estarà allunyat dels escenaris almenys durant quatre setmanes. Els concerts ajornats són 3, al Teatre Coliseum, i un altre al Palau de la Música, entre el 10 i el 25 de maig. La productora de la gira fixarà unes altres dates per als concerts, però qui ho vulgui podrà recuperar els diners de les seves entrades. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça de bàsquet s'entrena en aquests moments al Palau Blaurana per ultimar els detalls de cara a la final a quatre que es disputarà a partir de divendres a Istanbul i on els homes de Xavi Pasqual es veuran les cares contra l'Olimpiakos. Però tot i que anem a Istanbul a guanyar amb la idea de guanyar aquest títol ens equivocaríem si pensem més enllà amb CSKA o Panathinaikos. Crec que només ens hem de centrar en l'Olimpiakos i si tenim la sort de passar endavant... Tindrem 48 hores per preparar el següent partit contra el rival que sí. Després de l'entrenament d'aquests moments, els jugadors del Barça tindran els mitjans de comunicació. A l'Espanyol, el club presentarà avui una demanda civil contra la cadena Cope i contra el periodista de l'emissora Juan Antonio Alcalá, en què demana 3 milions d'euros. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir ahir el 25è aniversari de l'Escola de Formació Professional Antoni Algaró. A l'acte també hi van participar alcaldes Josep Perpinyà, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, i el president de la COE, Joan Rossell. Davant d'un centenar de persones a la sala d'actes del centre, Artur Mas va destacar el fet fonamental de la indústria a Catalunya i va resaltar la fórmula de formació professional indústria i exportació. El president de la Generalitat va posar al centre Antoni Algaró, capdavant en indústries gràfiques, com a exemple per fer créixer el país. El president de la COE, Joan Rossell, per la seva banda, també va insistir en el potencial del sector gràfic i en les oportunitats professionals que continua generalment. L'alcalde de Sant Josep Perpinyà també va valorar la renovació constant de l'escola Antònia Garó i la va posar com a model de col·laboració entre sector públic i privat. En el marc de l'acte del 25è aniversari de l'escola Antoni Algaró, l'Ajuntament va estendre la mà al gremi de la indústria i la comunicació gràfica per impulsar un viver d'empreses. El president d'aquest gremi, Bernat Gómez, va anunciar ahir la intenció de tirar endavant aquest projecte. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va garantir el suport que calgui per dur-lo a terme. Tots dos ho van dir durant la celebració del 25è aniversari de l'Escola de Formació Professional Antoni Algaró. El president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica, Barna Gómez, va assegurar que aquest viver d'empresa seria un petit pas per reduir l'elevada taxa d'atur juvenil. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va allargar la mà al Gremi per impulsar un projecte d'aquesta mena. El president de la Generalitat, Artur Mas, va veure amb bons ulls la iniciativa i va afirmar que propostes d'aquesta mena serveixen perquè els joves trobin feina després de formar-se. Els roures centenaris del carrer Catalunya no estalaran. Els arbres formen part d'una finca privada situada a prop de la Rambla i el propietari vol dividir-la per la meitat. En la planificació d'enderrocament s'incloïa la tala dels dos arbres, però finalment l'Ajuntament va arribar a un acord amb el propietari per evitar-ho. De fet, ahir es van concentrar davant dels roures, membres d'Alnus i el regidor d'Urbanisme, Pere John Daniel, i van aturar la tala dels arbres. L'alcalde Josep Perpinyà també hi va intercedir i va parlar amb el propietari que es va mostrar obert al diàleg. La situació dels roures centenaris va suposar un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbat de l'Ajuntament. Pere Zondaniel, regidor d'Urbanisme, va explicar que es farà un catàleg d'arbres protegits per tal d'evitar casos semblants en el futur. Doncs aquesta està tota la informació del moment. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 minuts amb un nou butlletí horari i a partir de les 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir informats a través del web de la ràdio www.radiosvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i també a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Dormies mitja gafada al meu braç, has sonat un clacson de cotxe encallat, has obert un ull mandrós i callat, i has tornat al teu somni privat. Pujava al cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans la cara que feies a la girant. Crec que era de felicitat, crec que era de felicitat. De moment no et riure més les gràcies per una vegada entesa el que cal. Passi-ho bé, que m'esborro del mapa per part de l'ombra un gran plàquing canal. Sento que et despertes i et vinc a buscar. Nena, tens cafè, vols que torri pa al diari? Res massa estimulant. Ni que amb mi que ja et vas despertant. I fumes mirant els cotxes passar. T'entregues a l'aïlla dents del veïnat. Penso en tu posar que baixem el pan. Jo que mai he estat home de mar. Jo que mai he estat home de mar. El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus. I el segon els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el mus. Pel tercer guardo l'antologia de grans de síl·labs que parlen de tu. I pel quart l'edició limitada forrada amb bellut. I els cinc grans creuarem per l'eixample i demanarem taula en un bar de menús. Trauré pit ensenyant la corbata i llavors bonica dependrà de tu. I els cinc grans creuarem per l'eixample Trauré pit ensenyant la forbata i llavors bonica dependrà de tu. I llavors tot dependrà de tu. Just a la fusta, el magazín del matí. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern. O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Passen 14 minuts de les 11 aquest diumenge. A partir de les 9 començarà la volta dels turons d'aquest any. Les inscripcions es poden fer de manera anticipada a acsantjust.com i d'altra banda també es poden fer al mateix dia. Podem parlar a aquesta hora amb el Valero Abuelo de l'Europa Ciclista Sant Just. Molt bon dia. Hola, bon dia. És la setena edició d'aquesta Volta dels Torons. Efectivament, sí, sí, hi ha potser 7 anys amb aquesta vegada. Déu-n'hi-do, per tant. No sé si quan es va començar es pensava que s'anirien fent de manera periòdica, si era una mica a veure què es trobaven o si ja era la idea de poder-la fer cada any. Bueno, en principi, primer va ser una incòmita, perquè no sabíem què l'havien fet mai i era una mica complicat, no? I, de fet, va anar molt justet, però bueno, van continuar i de cada vegada està massa robada. I la gent ja la coneix i la gent inclús es pregunta quan la fareu i tal. Exacte, ja s'hi compta, no? Quin serà el recorregut? Surt des del camp de futbol i quin recorregut es farà? Sí, sortim del camp de futbol i es fan un petit recorregut pels carrers d'aquí de Sant Just, no gaire cosa per anar de seguir cap a l'industria, cap a la muntanya, no? Llavors, sortim per aquí, per Can Gelavés, direm cap a Sant Feliu, cap a Papiol, donem la volta una mica per les pluges, també, i tornar a Sant Feliu i Sant Just. Déu-n'hi-do. El recorregut ací ens... Realment són 32 quilòmetres, sí, 32,7. 32 quilòmetres. Sí. I de desnivell, perquè a vegades diu els quilòmetres, però també compta una mica. Sí, considerat aquest avientatge o aquest problema, que té un desnivell molt gran, llavors l'acumulat és d'uns 1.150 metres. 1.150. És bastant semblant als últims anys el nivell de dificultat o varia una mica? Aquest any l'hem fet una mica més llarga. Abans no dirà 30, aquest any fa 32,7. I diguem que és una dificultat mitja alta, vull dir, si algú no surt sovint en bici i vol sortir aquest diumenge, no anirà bé. No seria... Estic una mica entrenat. L'ocasió, és a dir, que s'adreça per gent que practica regularment el ciclisme. Sí, sí, gent que va amb BTT, gent que va equipada, amb protecció de cap a cap, i a més a més que tingui gent accelerativa, si pot ser, vull dir, gent que ja s'adreça que coneixi aquest món de la bicicleta i que estigui acostumat a sortir. Normalment, quanta gent hi participa a la Volta dels Turons? En un principi el tenim acotat, perquè a part de Coixerola hi ha una normativa i s'ha de complir que màxim són 200. Llavors, normalment, som 140, 150... Va haver-hi un any que sí que van venir molta més gent i vam haver de parar, perquè passaven de 200 i no podíem. És bastanta gent, per això, que deien que el primer any va ser una mica més fluix, però en general veig que té bona acollida. No, i a més a més té un avantatge, no gran, que les curses de clubs grans, que van 2.000 persones o 3.000, la gent no li agrada perquè hi ha llocs que no poden passar. Hi ha tanta acumulació de bicicletes que han de parar i baixar de la bici i esperar-se per poder passar per un lloc. I aquí van tranquil·lament al sobreira i es passen bé. És una volta, és a dir, que no és una cursa, no hi ha... No, exacte, no, no, és un competitiu. Sempre hi ha algú que s'oprèn a tu personal com... Perquè com que ja són 7 anys, la llum va fer temps... I es coneixen, no? I van fer temps per millorar l'any anterior, diguem. Però no és cap porça, vull dir, això és una pel·lada que es fa per camins amples, no hi ha curriols ni trialeres, tots són camins de dos metres i mig, tres metres de amplada, i és per gaudir, per conèixer cos en online, per conèixer Sant Jus i per donar conèixer tot el poble, vull dir, no. Per participar-hi es poden fer inscripcions anticipades a través del web, Exacte. I d'altra banda, si algú pot decidir-ho el cap de setmana, es pot fer també el mateix diumenge. Exacte, el mateix diumenge a les 8 de la matí, posem les paules per obrir les inscripcions, fins a les 9-5 perquè a les 9 s'ho tingui. Puntuals. Quin preu té la inscripció? Doncs l'inscripció són 23 euros, i això inclou un detallament que donem begudes i fruita durant el recorregut, després hi ha un esmorzar, hi ha una petit ferrada a camp de futbol, i amb dues begudes, també, i després un obsequi d'un mallot. Per tant, doncs, és una taxa que no és gratuïta, no? Vull dir, que porta qüestions també al darrere. Clar, clar, és que realment no és per part de cap benefici, perquè tota l'alimentació està per poder donar l'esmorzar, el mallot i tot això. Però això no és cap negoci, eh? Aquest diumenge es fa aquesta volta dels Torons, que recordem que surt a les 9 del matí des del camp de futbol. D'altra banda, cada diumenge, a més a més em sembla que és cada diumenge, vull dir que de vegades és algun cap de setmana que és festiu, però em sembla que també s'organitzen aquestes sortides des de l'Agrupació Ciclista Sant Just, d'una banda de Cicloturisme i d'altra banda d'en BTT. Com van aquestes sortides? Normalment quanta gent acostuma a participar-hi? Bé, normalment perquè la terra hi ha un calendari establert perquè és més fàcil de terminar un recorregut i com són més llars perquè sortim a les set i mitja o a les set de matí i tornem a la una i mitja o a les dues, clar, s'ha de sortir ja amb un recorregut ja marcat. Establert, sí. Llavors hi ha un calendari que s'el·laborar a principi de temporada que va des del dimensi de març fins a l'últim dimensi d'octubre. i ja en totes les sortides ja estan alertes i cadascú sap quin dia, quin domicili, cap a on anem, no? I als últims 8, 20, de vegades som 15, en fi, no hi ha una meva saita, no? Però fem una bona colla, sí. I per amunt on va, i com és una cosa més lliure, doncs es troben al matí, a les 8 del matí, a la passada de Camp Moapa, i allà decideixen, segons qui hi ha o el temps que fa, cap a on van, perquè van com tu o l'altra. Mm-hm. I, per tant, doncs, diguem que hi ha molt ciclisme actiu aquí a Sant Just. Sí, no, sí, tant i tant, jo crec que sí. Hi ha molt actiu propi i hi ha molt de gent que passa per aquí perquè això és una porta a Cosserola. Hi ha molta gent de Cornellà, Hospitaler i Barcelona, que venen amb cotxe i la deixen per aquí pel polígol industrial i pugen a Cosserola a través de Sant Just. Suposo que també pel que fa a la volta dels turons no només vindrà gent de Sant Just, sinó que hi haurà aquest tipus de gent que ens comentes. Sí, sí, sí, això s'ha publicitat via internet, nosaltres ara via mail i tal, i ve gent de Mataló, gent de Martorell, del Prat, sí, sí, de tot arreu, sí. Doncs serà aquest diumenge, recordem que es poden fer inscripcions anticipades a través del web a acsantjust.com abans de dissabte, i d'altra banda, el mateix diumenge també es podran fer aquestes inscripcions entre 8 i 9 del matí, a les 9 és l'hora en què se sortirà per fer aquest recorregut d'uns 32 quilòmetres. Avui hem parlat amb Valero Agüelo. Moltes gràcies, de l'Europa Ciclista Sant Just, i que vagi molt bé aquesta setena volta dels Turons. Prenyos a vosaltres, sí, vist un altre, eh? Adeu, fins aviat, bon dia. Adeu, adeu, adeu. La informació més propera al Just a la Fusta. que un home o d'estarrer a un piano inventaríem les estrelles del cel i clover. És un molt bon pistatxos que amb la mateixa pobresa o un climat se'n remen una llosta i mos pensam que menjam de la fruita madura, la carn olorosa. I és igual si ja no mos tenen pessetes S'excel·lentíssim Ajuntament de Josefa. Amb la mateixa higó clara, tots el món s'arrenten i s'etara. Recupera amb la puresa els dies de crisi que mos arruinaren. I amb la mateixa mirada, tots el món se'n miren la lluna. Noltros miram la parola, els vidres que sonen a gotes de pluja. I és igual si mos engellen d'aquesta casa. Si mos hi menja la merda i es cau les panxes per les taules de gota i les bicicletes estan rodeades. Fins demà! I amb la mateixa paresa d'un home o d'estarrella un piano, inventaríem les estrelles del cel i clovelles que mouen pistatxos. I amb la mateixa pobresa, un clímet s'enrem d'una llosta, i mos pensam que menjam de sa fruita madura sa tan olorosa. I és igual, si ja no mos queden passades, dins un rellotge d'arena, lliure Fins demà! Fins demà! Quatre minuts i dos quarts de dotze. Parlem ara d'actualitat cultural. Us expliquem que Sandra Simó ha guanyat el sisè premi Quim Masó de teatre amb Victòria Fols. És un premi que es va crear l'any 2006 per recordar la figura de Quim Masó, el lector, director i productor teatral gironí, i està dotat amb 30.000 euros per finançar el muntatge del text guardonat. Victòria Fols és un text de la dramaturga Victòria Sandra Simó i s'han imposat els 22 participants en aquesta edició en Benedicta Casafé Públic ahir dilluns. Més qüestions encara en aquest àmbit de la cultura. Parlem ara d'informació també teatral. Tic Teatre, La Cerda, La Brava Divines i Gattaro Son són les finalistes del Premi Unim. El guardó teatral, dotat amb 6.000 euros, es lliurarà el 22 de juny en anagala a l'Auditori de Teatre de Caldenet d'Atenes. Per tant, dies de Premis i Reconeixements Teatrals a Catalunya. I una última qüestió. En aquest cas, ara, però, parlem de música, perquè resulta que Bernat Vivancos ha compost la primera obra musical creada per sonar a la Sagrada Família. L'obra coral, avui és el dia que ha fet el Senyor, s'estrenarà el dia 18 de maig en l'acte de clausura de les jornades de revangelització de l'Acri dels Gentils. L'ha compost, de fet, el director de l'Escolania de Montserrat, però la gràcia és que és una obra coral creada expressament per ser interpretada a la Sagrada Família. Per tant, la idea és que la música vindrà per tots els costats, segons ha explicat el músic, perquè sigui com una mena d'editell, la conversió que ha fet servir és com un home cinema, amb so de tots els àmbits, perquè la gent estarà envoltada pel so. D'aquesta manera, l'estrena es farà el 18 de maig i serà l'acte de clausura de les jornades de revangelització que convoca l'arcabisbe de Barcelona, Lluís Maria Sistach. Just a la fusta, el magazín del matí. Un minut i dos quarts de dotze del matí. i encara en clau cultural perquè resulta que avui s'estrena el Festival Barcelona Poesia en parlàvem ahir, des d'avui i fins al dia 17 de maig Barcelona s'omple d'actes per tots els gustos per tots els tipus de mans que pugui tenir la poesia per intentar trencar una mica aquest mite de la poesia mitificada i com una cosa inaccessible dedicada només per segons quins àmbits d'aquesta manera és la manera en què van agafar les regnes del Festival Barcelona Poesia Eduard Escofet i Martí Sales, i llavors la idea és que hi hagi també transversalitat d'arts diverses, que hi hagi música, que hi hagi també pintura, exposicions, una mica de tot. Llavors, avui s'estrena aquest festival Barcelona Poesia. Repassem una mica que hi podrem trobar. Avui, doncs, s'estrena amb la nit de poesia al Palau de la Música. Serà, doncs, a les 9 del vespre. I, d'altra banda, doncs, també, a partir d'avui ja es pot veure una exposició de llibres de poesia del poeta Foix a la Biblioteca Rector Gradi al Ferreter. També hi ha poemes objecte, des d'aquest matí al bar original. I s'inaugura a les 7 de la tarda Mediterranieus, que és de Joan Ignasi Hortuño. També una exposició al Centre Cívic Cotxeres Borrell. També el col·lectiu d'artistes de Sants fan versos a raig fet a dos quarts de vuit del vespre. Per tant, hem dit que hi ha una mica d'actes per tots els gustos. Més coses, per exemple, per demà hi ha un taller de poesia, un taller que es fa a les set de la tarda a l'Ateneu Barcelonès. També se'ns fa un homenatge a Josefa Contijoc, poc coneguda per la gran majoria, al Museu d'Història de Catalunya. I, doncs, això seria demà dimecres. I, com hem dit, hi ha actes també per barris programats per cada dia. Això, doncs, podeu consultar-ho a través del seu web. Alguns dels actes més destacats també es concentren sobretot en cap de setmana, per això passem a divendres. En què es presentarà la revista Caravansari, el Palau de la Virreina, a més a més aquest taller de poesia en dic que serà cada dia de 7 a 9, aquest taller que es fa a l'Ateneu Barcelonès. També es faran galtes de perdiu, això serà al Palau de la Virreina a les 9 del vespre, és el títol, doncs, d'aquest espectacle és un recull de 25 anys de la poesia d'Andreu Sobirats que la col·lecció La Batra de la Breu Edició ens acaba de publicar. Recordem que Andreu Sobirats el vam tenir també justament aquí a Sant Just per Sant Jordi des de l'Escola d'Escriptur de l'Ateneu de Sant Just el vam portar a la sala del 59. A la sala Piquet de l'Ateneu. I algun altre dels actes més destacats, parlem ara de dissabte, en què es fa, per exemple, la presentació d'una altra revista, de la revista El procés, també de la més vella, i un campionat nacional de Poetry Islam. Això serà a dos quarts de nou del vespre. Ara expliquem una mica més en què consistirà aquest acte, aquest campionat. I és que durant una nit Barcelona Poesia es convertirà en el punt de trobada del poeta Islam a Espanya. Per tant, els millors islames de tot l'estat es donaran cita a Barcelona per competir en aquest segon campionat. Es valorarà un 50% d'interpretació i un 50% de poesia. Es plantejen d'aquesta manera les competicions poètiques més conegudes com a poeta Islam que a poc a poc van fent la seva entrada a Espanya. Les regles són bastant clares, només es tenen 3 minuts i només hi ha veu i textos del poeta. per seduir el públic i, per tant, per competir així en contra dels altres. Serà, com dèiem, a partir de dos quarts de nou a la plaça Jaume Sabertés, que és just darrere del Museu Picasso. Per tant, un munt d'actes per aquests dies al Festival Barcelona Poesia, que comença avui dimarts. 98.1. Adiós, bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Un moment, aquesta hora de parlar de l'actualitat, i per això saludem la Mercè i la Cristina, com que dues setmanes, molt bon dia. Molt bon dia. Ara hem enganxat algun pont i és allò que hem trigat més a veure'ns, eh? I tant. Però en tot cas, l'actualitat sí que continua girant, girant. Sembla que realment aquest any 2012 no ens volíem creure els pronòstics, però la cosa no pinta gaire bé. I ara fa una setmana que és quan vam saber que la qüestió de bànquia, no?, I això, doncs, posa sobre la taula una mica tot el tema de la relació entre bancs i governs, no?, per exemple, i el paper que acabem tenint els ciutadans, davant de tot això. Més que relacions bancs i governs, vull dir, a mi m'indigna com a ciutadana. Com a ciutadana, vull dir, és allò que és, escolta'm, esteu retallant prestacions a sanitat, vull dir, esteu retallant de tot arreu, vull dir, al poble, i esteu donant diners... Els bancs, que en definitiva són els grans llocs on estan, els que porten, que s'emporten per jubilació, milions d'euros com a sous. S'emporten una quantitat de milions d'euros. I d'aquí van cap allà i tornen a anar i ara me llevo esto i ara y vuelvo porque me toca. ¿Sabes lo que pasa? Yo creo que el misterio está... Es que, por ejemplo... ¿El misterio? ¿Qué misterio? El misterio, el misterio. Cuando ellos dan ese dinero, cuando, por ejemplo, el último que dieron los socialistas, les pidieron un 7,75 de intereses. Si lo dan al pueblo, no nos podrían pedir nada porque nos volvería a nosotros que es nuestro. Entonces, ese 7,75 no lo tendrían. Y como van buscando dinero por donde pueden, los recortes es dejar de pagar. Pero no les cuesta dinero. En cambio, esto es ganar. Lo que pasa que muy mal pensado, porque a un 7,75, gente y los bancos que ya van mal, vamos a ver cómo pagan eso. Y es el pez que se muerde la cola. Pero justamente... Justament el dimarts, la setmana passada, jo sentia per la ràdio que... O sigui, al mateix temps que s'estava dient que donarien a bànquia tants milions d'euros, i per la ràdio sentia com el senyor Rato anava dient bànquia, perquè és tan solvente i tan segura i el diner... I què te va dir si el hombre está inmetido? La dona, una mica de... Però és que no hay decencia. El dia que nos demos cuenta, des que no hay decencia, no hay decencia. I després és el que comentàvem. Després s'escangelitzen perquè quatre nanos indignats trenquin quatre escombraries. Home, és que arriba un moment en què ja dius... Hòstia, sembla que ens estiguin prenent. Exacte. És que aquests van a la presó, els pega la policia... i aquests que s'emporten els calers de tot el poble. És que és indignant. Sí, a més a més que les famílies desnonades, les famílies que de cop i volta no poden pagar les hipoteques i les fan fora de casa, tampoc no estan rescatades. Vull dir que sembla que sí que es defensa que evidentment la gent que tingui diners en aquest cas, perquè potser n'hi haurà d'altres, bànquia, doncs suposo que haurà respirat tranquil en saber que al final no es quedarà sense aquests diners... però hi ha un doble joc bastant escandalós. Lo que pasa es que yo creo que el resultado final es ese, que rescatar a unas familias no les aporta un duro, y rescatar a los bancos les aporta el siete y pico o el ocho que les pongan. O no, sencillamente, como aquests pactes están fets per personas, ¿vale?, Esa lloda, si tú me rascas la espalda, yo te rascaré la tuya. Hombre, claro. Bueno, es que partamos de la base que el sistema financiero es el que manda. No manda ni los políticos. Claro que no. Es como estén los mercados y el sistema financiero. No, a ver, yo tengo pasta. Oye, Cristina, si tú miras mi interés por aquí, yo te lo miraré para allá. Claro. Y el resto, cuando se importan tres pepinos que critiquen, que no sé qué. Es que les da igual. Vayamos ganando, nos da exactamente lo mismo. Y así es como funciona. Así es como funciona. Pero siempre... Esto es una cosa que... Es como están montadas las sociedades. Sí, Cristina, pero mientras todos estábamos bien, pues mira. Nos tapábamos los ojos. No, pero tampoco salía tanto. Ahora es cuando las cosas empiezan a salir. Me he enterado que en Guadalajara, por ejemplo, en recortes sanitarios, por ejemplo... En una lista de espera, por ejemplo, para una resonancia magnética, ha pasado de una lista de espera de 18 días a pasaros a 250 días. Es que no hay un duro. No, no, no. Y esto aquí en Cataluña encontrarás en cualquier esquina. ¿No hay dinero? Claro que hay. Lo que pasa es que ya van a saco. Que no hay dinero. Escúchame una cosa. Que han pedido tanto dinero... Y a unos intereses tan altos que ya no les quieren dar más dinero. Es como tú. Vamos a ver, es como tú que tienes un piso. Es lo mismo. Y te dan un interés alto. Y no puedes pagar. Llega un momento que vas pidiendo más hipoteca para la hipoteca. Y llega un momento que te dicen, sácatelo de la comida. Come pollo todos los días. Haz lo que quieras, pero yo no te doy más. No es verdad, Cristina. No es verdad. Sencillamente se lo están... s'ho estan embutxacant. I, d'alguna manera, el que estan buscant és que això es privatitzi. ¿Vale? Yo no estoy de acuerdo, ¿eh? Sí, que això es privatitzi. Fixa't, quines seran... No, no, sí que hi ha. Quines seran les empreses que privatitzaran? Vull dir, a Castellà-la-La Manxa ja tenim noms. Serà una empresa que es diu Capio Sanidad, que resulta que Els que tenen accions d'aquesta cap i sanitat. Mira com... Que és curiós. Resulta que també està al rato. Oi? Este es uno. Després també està... Oye, i no te olvides... Està el marit de la Dolores Cospedal. Carai! Quina coincidencia. Pero esto ha pasado siempre. Vale. Siempre. Y es más, y es que lo que ahora va a pasar, que no va a pasar solo esto, sino que buscarás nombres y serán todos extranjeros. Porque se van a quedar España, los chinos, los japoneses, los alemanes. Es que es así. Vale, Cristina, pero lo que estoy diciendo es que justamente los que tendrían... Porque tienen dinero. Solo saben que tienen dinero. Pero esta gente... O sea, no van a mirar por el interés de España y del pueblo. Van a mirar por su dinero, como hace todo el mundo que tiene. Vamos a ver, si yo tuviera dinero... Sí, pero a lo que yo me refiero... A ver, esta tal Cospedal, por ejemplo, ¿vale? Esta no mirará, o sea, sino que mirará... Para que su marido gane dinero. Pero vamos a ver como todo el mundo apetitó. No, claro que no. Pero no vamos a ser ilusos y seguir creyendo el cuento. La cosa oriéndola o acabé enviando al sistema o no ni me ha gustado. ¡Ahí vamos! No, no ir a votar, no. Cambiar el sistema, ponernos con las cosas que son importantes de verdad, lo que afecta de verdad. Lo de sanidad es importantísimo porque han dejado hasta los abuelos de lado. Antes con cosas del Alzheimer lo pagaban y ahora cosas del Alzheimer que son abuelos que se quedan en su casa. A los niños igual. A eso vamos. A eso vamos. Pero es todo. Es que no es sanidad. No es que sanidad haya costado mucho. Es que cuando se da dinero a sanidad, ¿vale? El paso de lo que se da, o sea, de donde estén las arcas a sanidad, ahí en medio hay gente que se está embuchacando. Bueno... Sí, no, no, sí, sí. Possiblemente. Hi ha un cas, hi ha una revista, que si voleu d'aquí el proper dia buscaré quina revista és. Han estat fent una investigació sobre uns hospitals de Girona... Uy, pero de esto, madre mía, te traigo una lista desde hace 10 años que es vergonzoso. Investigaciones y conozco personas que se han estado dando dinero para investigaciones hasta del mosquito no sé qué No, no, no, no me refiero a eso Cristina, no me refiero a eso me estoy refiriendo a investigaciones o sea, una investigación periodística de qué pasa con esos hospitales porque por ejemplo, resulta que hay una partida de un millón de euros al año para dos o tres hospitales Están buscando y se están dando cuenta de que cada año hay entre 250.000 y 300.000 euros que nadie sabe dónde está. Y los que podrían decirlo no hablan, como ciertos alcaldes. De tota manera... No hablan. Ese dinero desaparece. Està clar que la sanitat, l'educació i tot costa diners. El que passa és que fins ara teníem clar, o se suposa que vivíem en un estat del benestar, en què sabíem que el sistema públic garantia algunes coses i sembla que ara... És això, que comença a trontollar tot, algun tret bàsic... Però estàvamos impassibles ante el derroche de los demás de nuestro dinero. Porque eso ha sido un derroche. No ens interessava fixar-nos què passava, m'imagino. Y fiestas, y fiestecillas, y cachondeos, y coches, y pisos... Aquest matí m'acabo de assabentar que el senyor Rajoy té... 30 assessors més que l'anterior, que el Zapatero. Perquè potser ho vol fer millor. En té 80. En té 80. Què costa, això? És un baston, eh? Tants assessors, pa què? És que entonces ya nos vamos. Vamos a ver. 30 més que l'anterior. Home, per favor. Perdona, los necesitamos, eh? Y como si fueran 40. Yo no me río, eh? Yo creo que potser els presidents són els que haurien de tenir... Yo vamos a ver. Ahí no me voy a meter. Me voy a meter con otras cosas. Con los gastos de que sean un 5% solo lo que se saquen ellos del sueldazo que se llevan. Muchos. Yo no digo tanto los políticos. Por ejemplo, el otro día salía lo del presidente de la Generalitat, lo que está cobrando. Han habido problemas con eso también. Bueno, ahora no me acuerdo, pero te lo voy a traer. Es público, eh? Es público. El que pasa es que... Se te ponen los pelos como si... Pero, ¿els presidents? que sempre es parla, jo crec que sí que tenen dret a cobrar, o sigui, tenint en compte totes les responsabilitats que tenen, vull dir que són molt més escandalosos de vegades, seus d'altres diputats o gent que té menys paper i menys responsabilitat que en algun president que en principi té tot un estat, tot una comunitat. Però és lo que dices tú, que si ganen tanto, entonces no parecería que es altruista, pero ellos luego ya saben... Mira, socialmente... I el que està passant a França arran de les eleccions de la setmana passada, creieu que canviarà alguna cosa? O sigui, que ara en principi amb l'arribada d'Olan canviarà potser la manera de fer política i no només hi haurà retallades? No, este va de chulo i me parece... Este hombre lo tiene... Mira, todo lo que se tenga que hacer lo tiene más que hilado. Y este puede decir cuatro berridos, pero no. No. Yo no creo que vaya a pasar nada. I un altre dels temes que també anirà portant cua, suposo, que també va sortir arran de les eleccions de la setmana passada, és a Grècia l'augment dels partits feixistes... del partit neonasi i un partit d'extrema esquerra. Això és el que les ha passat. Que s'han radicalitzat perquè els han timat bé. Però bé. Al pas que íbamos nosaltres també. Perquè aquí no passava nada. Aquí no passava nada. I mira la que tenim. Gordo. I no te olvides que en Grècia no hi ha cas un 25% de paro com tenim aquí. Que això és el escàndal. El escàndal perquè com levantes un país... A ver que me lo expliquen. Si la gente está viviendo con los abuelos, manteniendo los nietos, porque ya se les ha acabado el subsidio del paro. Es que estamos viviendo un... ¿Qué país del mundo tiene un 25% casi de paro? No, no, la taxa es altísima. Es que es tremendo, ¿eh? Y ahí, ahí, ahí. Y vamos a ver cómo nos lo montamos. Pero hay que empezar a crear empleo de alguna manera. Y es de eso de lo que se tiene que hablar. Sí, pero bueno. Y poco se está hablando. Poco se está hablando. Sí, pero Cristina, el tema que teníamos hoy, ese será otro tema, porque eso da para mucho. Eso da para mucho. Pero el tema es el morro que le están poniendo, que todo y siendo denunciado, o sea, por el pueblo, ¿vale? Es que siguen haciendo lo que les da la gana. Y el que venga. Hombre, es que... Porque tienen que... Ese es el problema ahora. Sí, y el problema es que Nosotros no salgamos, no montemos más pollos. Estamos dormidos. Están despertant-se bastanta gente. Como tiene que ser. Que no estés de acuerdo, hay que decirlo. Lo que ha pasado hasta ahora, porque era, yo no lo entiendo, estos ocho años que hemos pasado, que no saliéramos a la calle, que no vieras a la gente... quejarse y que te dejen como te han dejado también me parecía que a los españoles nos pinchaban y no nos sacaban sangre ¿se tenía que disculpar o qué? sí, no, pero eso es la única solución yo veig que ha de ser algo alguna cosa revulsiva com lo que va a pasar a Islandia algo así pero en el mundo entero será yo aquí los españoles no me veo yo yo los españoles no hay sangre para eso No me veo yo. Bueno, pero es igual, pero creo que un revulsivo de este tipo. No, no, pero tendría que ser... Y que durante un tiempo no hubiera ningún tipo de gobierno porque se los han cargado. Què passa que és complicat llavors com d'organitzes, eh? Perdona. Que tenemos otro carácter. Que somos mediterráneos aquí. Però algo... Aquí... Algo tiene que salir. Algo tiene que salir. Lo que no puede ser es así. Les coses que... Crec que es fa l'efecte que estan començant a canviar també de manera de plantejar-se moltes coses. Per tant, suposo que això acabarà afectant també a la manera de... de governar, imagino, o de viure governats. Anirem veient i anirem... Sí, sí, anirem seguint l'actualitat. Tornem a parlar d'aquí 15 dies. Molt bé, gràcies. Gràcies, Cristina, que vagi bé. Molt bon dia. Bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Petit indie. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. La informació més propera al Just a la Fusta. Com Radio. Noticias. L'executiu central assegura més que ajudarà l'entitat en el que calgui per a la consecució dels seus objectius. Les accions de bànquia en paral·lel a la borsa cauen aquest matí, ho fan gairebé un 5%. D'aquí un quart d'hora a Brussel·les, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durau Barroso, ha convocat els mitjans de comunicació per pronunciar-se sobre la resposta europea a la crisi amb motiu del Dia d'Europa que se celebrarà demà. A Durau Barroso l'acompanyarà el vicepresident de la Comissió i comissari d'Afers Econòmics, Oli Ren, i se centraran en la necessitat de fomentar el creixement a la Unió Europea. A Madrid, el govern central assegura que no cal fer alarmisme sobre el sistema de pensions i en garanteix el seu pagament. Ho ha dit la ministra de Treball, Fàtima Báñez, que compareix a aquesta hora al Congrés. Albert López, bon dia. Bon dia. Destaca la ministra d'Ocupació que el fons de reserva de la Seguretat Social compta amb 68.000 milions d'euros i per aquest motiu els ciutadans no s'han de preocupar per les pensions, diu. Ara bé, Fàtima Báñez creu que és necessari ajornar mesures com l'ampliació del permís de paternitat perquè no disminueixin les reserves. No hay sitio, pues, para alarmismos injustificados, pero tampoco para desatender o menospreciar los desafíos a los que nos tenemos que enfrentar. Por eso hemos tenido que tomar decisiones al llegar, y no fáciles. Nos hubiera gustado encontrarnos con un sistema en otras circunstancias, sin déficit, pero también hemos sido valientes desde el primer momento para afrontar la situación que teníamos. Y por eso nos hemos visto obligados Banyet recorda que el sistema actual es basa en l'ocupació i justifica així que la millor forma de garantir les pensions és l'agenda reformista del govern, ja que, segons la ministra, serveix per crear llocs de treball. Com a Ràdio Congrés els Diputats. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja ha respost al president d'Extremadura, José Antonio Monago. El president extremeny es va adreçar ahir públicament a Trias per dir-li, literalment, que si té collons, repeteixi davant d'ell les seves crítiques al projecte de fer passar l'AVE per Extremadura. Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia, Xavier Trias. Ha respost al president extremeny que la política no és un problema d'atributs, sinó de marcar prioritats en època de crisi. Què vull dir al president d'Extremadura és que la política no és un problema d'atributs. La política és un problema d'aplicar el sentit comú i amb la situació que hi ha en el país de dificultat econòmica el que s'ha de fer és prioritzar i ser capaços de prioritzar quines inversions fem. I quan es parla d'un tren entre Madrid i Lisboa d'alta velocitat i els portuguesos diuen que ells no el faran, Jo crec que les prioritats s'han de tenir molt clares. Trias ha afegit que no té lògica i seria un error plantejar el debat com un enfrontament entre comunitats autònomes. L'alcalde ha assegurat que no tindria cap problema d'anar a Extremadura si és convidat, com Ràdio Ajuntament de Barcelona. I al Palau de la Generalitat continua aquesta hora la reunió del Consell de Govern habitual dels dimarts. Una trobada en què avui l'executiu de Turmàs ja ha anunciat que estudiarà un seguit d'iniciatives jurídiques i polítiques per frenar el que consideren una ofensiva recentralitzadora del govern de Mariano Rajoy. El portaveu de l'executiu, Francesc Oms, ja ha avançat en els darrers dies que s'utilitzaran eines i, fins i tot, que no es descarta, recorre al Tribunal Constitucional per defensar les competències de Catalunya. Bon dia, us parla Joan Barberà. El capità del Barça, Carles Puyol, es perdrà la final de la Copa del Rei i l'Eurocopa. Puyol estarà 6 setmanes de baixa. El de la Pobla serà sotmès a una artroscòpia al genoll dret el proper dissabte. Contratemps important pel jugador del Futbol Club Barcelona. D'altra banda, Josep Maria Fuster, assessor del president blaugrana Sandro Rossell, demana a través dels micròfons de Com Ràdio que l'afició barcelonista tingui paciència amb el nou tècnic Tito Vilanova. És la mateixa filosofia. Tothom sap que és un noi que són amics de veritat, es coneixen des de molt de temps, per tant, la filosofia és la mateixa. I la gent ha d'entendre això. I s'ha d'atindre la paciència com s'ha d'atindre amb el Pep. El Pep me'n recordo que el primer partit de Numància ja el volien fotre fora. El segon partit, aquí, contra el Racing, vam empatar i també la gent hi adoptava. Jo crec que el coneixement es té, igual si el futbol està al marge del resultat. A més, per a Fuster, Pep Guardiol està preparat per ser, en un futur, el president del Futbol Club Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir ahir el 25è aniversari de l'Escola de Formació Professional, Antoni Algaró. A l'acte també hi va participar l'alcalde, Josep Perpinyà, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, i el president de la COE, Joan Rossell. Davant d'un centenar de persones a la sala d'actes del centre, Artur Mas va destacar el paper fonamental de la indústria a Catalunya i va ressaltar la fórmula de formació professional indústria i exportació. El president de la Generalitat va posar al centre Antonio Garó, capdavantent indústries gràfiques, com a exemple per fer créixer el país. El president de la COE, Joan Rossell, també va insistir en el potencial del sector gràfic i en les oportunitats professionals que continua generant. I l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, per la seva banda, també va valorar la renovació constant de l'escola Antoni Agaró i la va posar com a model de col·laboració entre sector públic i privat. L'Ajuntament es té la mà al gremi de la indústria i la comunicació gràfica per impulsar un viver d'empreses. El president d'aquest gremi, Bernat Gómez, va anunciar ahir de tirar endavant aquest projecte. L'alcalde de Sant Just, José Perpinyà, ha garantit el suport que calgui per dur-ho a terme. Tots dos ho van dir ahir durant la celebració dels 25 anys. de l'Escola de Formació Professional Antoni Algaró. El president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica, Bernat Gómez, va assegurar que aquest viver d'empreses seria un petit pas per reduir l'elevada taxa d'atur juvenil. En aquest sentit, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va allargar la mà al Gremi per impulsar un projecte d'aquesta mena i el president de la Generalitat, Artur Mas, va veure també amb bons ulls la iniciativa i va afirmar que propostes d'aquesta mena serveixen perquè els joves trobin feina després de formar-se. Els roures centenaris del carrer Catalunya no estalaran. Els arbres formen part d'una finca privada situada a prop de la Rambla i el propietari vol dividir-la per la meitat. En la planificació d'enderrocament s'incloïa la tala dels arbres però finalment l'Ajuntament ha arribat a un acord amb el propietari per evitar-ho. De fet, ahir es van concentrar davant dels roures membres d'Alnús i el residu d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, i van aturar la tala dels arbres. L'alcalde Josep Perpinyà també hi va intercedir Va parlar amb el propietari, que es va mostrar obert al diàleg. La tasca d'informació d'alnos i la protesta ciutadana van ser claus a l'hora d'evitar la tala. De fet, la situació dels roures centenaris ha suposat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbrat de l'Ajuntament. Al Regió d'Urbanisme, Pere Joan Daniel va explicar que l'Ajuntament farà un catàleg d'arbrat protegit per tal d'evitar casos semblants al futur. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 amb el Sant Just Notícies Edició Migdia, però recordeu que podeu seguir informats a través del web de ràdio www.radiodesverb.com, a través també del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i també a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Bonsoir, messieurs-hommes. Silence, silence, si m'ho plé. C'est un grand plaisir pour moi, et au nom de l'Olympia de Paris, de vous présenter à l'artiste internacional Jean-Michel Oliver. Si els hi ha un home que recordin les iaies, que recordin... com se'ls amurrava les calces quan elles eren joves. Sols hi ha un home que recordin les iaies, que recordin com desperta les nenes quan deixen de ser nenes. Perquè elles donen qui somien les dones quan somien amb homes. I ell és l'home que mullà les dones quan es consaden sales. I ell és l'home que sospira les dones quan els ames no paguen. I ell és l'home que conforta les dones. I ell és l'home que consola les dones. I ell és l'home que es masturben les noies. I ell és l'ama que ens roba les nòvies. I ell és l'ama que ens roba les nòvies. I ell és l'ama que espia les dones i fa sàries diumenges. I ell és l'home que un miracle d'òstia les fa seves de pressa. I ell és l'home que acompanya de les dones de Braceta d'Església. I ell és l'home que confessa les dones. I ell és l'home que pastura les dones. El cabrot que s'enscarra les cabres. I ell és l'home que ensola les noies. Just a la fusta. Passen onze minuts de les dotze. Salutem aquesta hora el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Per parlar d'aquestes notícies que passaven a Sant Just, o que s'explicaven de Sant Just ara fa més de cent anys. A través dels diaris de l'època. Doncs tenim una sèrie de petites coses que, clar, la nostra història també és petita, llavors les notícies tampoc tenen un volum extraordinari que facin moure el món o que caminen. Seguim en un lloc privilegiat, podríem dir-ho d'alguna manera, tot i que es reconeix que viure a Sant Just no és fàcil, que econòmicament és un lloc car, si més no que les coses valen molts diners, perquè tot es pot expressar que valen molts diners o que és car. i que, doncs, de tant en tant, anàvem sortint en els diaris de l'època. Hi ha una nota del 1893, a La Vanguardia, que parla d'una tempesta molt forta que hi va haver, i l'adreça, una carta, que podíem dir-ne corresponsal, que després veurem aquí com s'acomiada del director de La Vanguardia, i diu, senyor director de La Vanguardia, monsieur mío, deixaria que el periódico de su digna dirección se fesse eco de lo que ocurre en este pueblo bastante desgraciado. Pues siendo uno de los más castigados por la filoxera en este partido, esta tarde una tormenta formidable ha descargado y por espacio de tres cuartos de hora ha estado cayendo piedra, habiendo matado por completo todas las viñas que quedaban. Cuando ya los labradores, después de muchos afanes y dispendios, se preparaban a recogerla para llevarla al mercado, quedando gran número de familias sumidas en la mayor miseria. Le doy las más expresivas gracias y se repite... De usted, afectísimo, S, S, Q, S, M, B, J, D. Aviam. Evidentment, és una desgràcia que en aquests dies, al mes de juliol hi hagi aquesta pedregada. Aquí, de totes maneres, diu que les vinyes queden destrossades, el que no sabem és què anaven a collir, perquè jo trobo que és molt d'hora per collir el reim, però bé, això no ho aclareix. Però diu que no tenen per anar al mercat, o sigui que s'han quedat sense el producte per anar al mercat i que, per tant, estan sumides en la major misèria. Llavors, el que és curiós, diguéssim, a part de la notícia, és que aquest corresponsal se repite de usted, efectissimo SS, suposem que vol dir, seguro servidor, després ve una Q, que se suposa, però SMB alta, ja no sabem què vol dir, jo almenys no ho sé. Si algú sap què vol dir, SSQSMB, que ens ho digui, que truqui immediatament, que ens farà un favor. Moltes gràcies. Una altra cosa d'aquelles curioses és... Ep, què entren? Hem fet un canvi de música. Un canviant de notícia i un canviant de música. Aquí hi ha un contrast entre el 1907 i el 1914 de la pròpia Vanguardia, dues notes que fan referència a Sant Jurs. Aquí, la primera del 29 d'agost del 1907, Diu... Però llavors, després de dir que faran aquesta missa de campanya pel sometent, amb la bandera que estrenaran... Molt bé. Diu... D'això ho hem comentat altres vegades, aquesta dificultat d'obrir el carrer Bonavista fins a la carretera, que va haver un litigi entre dos propietaris que, esclar, si anava recte en tocava un, si es desviava tocava l'altre i ningú volia que toquessin a casa seva. Però bé, llavors, aquí, el 1907, es veu que la cosa ja ha millorat perquè diu... O sigui, parlàvem el 1893, una tempesta ho va destrossar tot, hi va ser d'aigua, pedra i tot... que va destrossar tot, i en canvi, los vinyedos, en un magnífic aspecto, el 907, si bien se resisten de la pertinente sequía, o sigui, anava amb el contrari. Les vinyes anaven bé, però no hi havia aigua. En canvi, 7 anys abans hi havia massa aigua i les vinyes van quedar destrossades. De totes maneres, el que coincideix amb el que parlaré després, del cap de 7 anys, ja estem al 1907, i el 1914... Encara en Parlandiu, el trozo de la carretera real que passa por este pueblo està intransitable. recordem que era el 1907, i raro és el dia que no hi ha algun vuelco i desgràties. I el peor del caso és que esto lleva trazas de durar, pues no hay señales que se arregle. En vista d'esto, les tartanes que hacen el trayecto de 6 anys haurà de ser rià, lo que es inconveniente para la numerosa colònia veraniga i para el público en general. Molt bé, això jo ho vàrem dir un dia, però és que resulta que el 1914, al cap de 7 anys, la Vanguardia encara diu... Aviam, si trobem el trosset. Sí... Eso, nos interesamos por el engrandecimiento de este pintoresco pueblo. En sí, permeta'm un moment que faci una reflexió. Perquè aquí diu que la cosa era per trenvies, eh? No cal que insistim, les dates, per trenvies. Però diu que la festa major s'inauguró l'alumbrador elèctrico público. El 14 es va inaugurar l'enllumenat Pupi. Sí. Que li ha venido como es de suponer felicitaciones de en cuantos nos interesamos por el agradecimiento de este pintoresco pueblo. Agradecimiento que lo corrobora l'apertura de la Rambla i de las calles de la ciudad mayor de la Cruz, Marqués de Ministrol... así como las proyectadas de Catalunya, Montserrat, San Sebastián y otras más, todos los afanes de este ayuntamiento y dos particulares, resultaran ineficaces si por de pronto, o sigui, tot aquest eixample, aquesta magnífica obertura de carrers i l'enllumenat públic, no servien de res, resultaran ineficaces si por de pronto no s'arregla la carretera real. que és un baldó d'ignominia i un pel·ligro constant per als vehicles. I si no es activa el trazado del tranvía que hace tantos anys que no es promete sin passar a vía de realitat, pues hasta consignar que existen uns 150 solares per adjudicar en espera d'aquest medi de comunicació. Vale. Otro dia ens ocuparem d'aquest asunto de tanta vitralitat per a Sant Just. Dues coses. Primer, de tot això, de l'Eixample i... serà un poble pintores magnífic, no serveix absolutament per res, perquè és que no s'hi pot arribar. I estàvem parlant del 1914, que el 1907 deia que hi havia, que inclús havien de desviar el transport públic, les tartanes i els autobusos de l'època o els cotxes de l'època, perquè no podien passar. Però també hi ha un altre detall interessant ja el 1914 que diu estem esperant el tren via perquè resulta que hi ha una quantitat, 150 solars per adjudicar Què vol dir? Que hi havia una certa especulació o previsió que el tren via portava, doncs, que allà hi havia uns solars que hi guanyarien o hi perderien? Més bé, hi guanyarien. Com ha passat amb el tren via? Doncs que tot el recorregut ha canviat la part urbanística, ha millorat en el seu moment, després ja sabem que no, que tot... ha anat a Norris la qüestió del totxo, però que en aquest moment, i al 1914, ja diuen estem esperant el tren via perquè hi ha 150 solars per adjudicar i aquí ens anem molt bé que hi passi el tren via perquè això es podrà col·locar. d'alguna manera, no? Per tant, ja es plantejava una mica... Ja estàvem... I, per últim, dir i recordar una vegada més a tots els interessats, i començant per a mi mateix, que tenim pendent iniciar el llibre de la cronologia de Sant Just d'Esvern, l'actualització del que ja tenim, del magnífic llibre que ja tenim, de cronologia, que ens permet, per exemple, anar aquí amb un recull que he fet que diu el 1964... El 1964, ara ja estem a l'època supermoderna... Exacte, abans són molts anys de cop i volta. Sí... Diu que es constitueix la primera associació de veïns de Sant Just, presidia per Josep Maria Modulell. Una de les seves finalitats és la lluita per les molèsties que ocasionava la fàbrica de ciment Sanson. A la vida passa, no? Sí, sí. Es fa aquesta associació de veïns d'alguna manera per tenir força, per reclamar que aquesta fàbrica molestava, que els fums, doncs, és veritat, segons com ho fa volvent, ens llançava tot el ciment que sortia de la xumeneia cap a la roba estesa, les mares, dic les mares, perquè les úniques que han rentat sempre la roba, havien de tornar a rentar, i per tant era una molèstia, i altres coses, i també era un fre el desenvolupament del barri, perquè allà no es podia construir perquè la gent no hi volia anar, i per tant allà era la part més senzilla, o les cases més senzilles que es podien fer, perquè el valor que havien de tenir a prop de la fàbrica era molt baix. O sigui que una cosa porta a l'altra. Per tant, Ahir parlem del 64, imagina una altra cosa. La CEA segueix recobrant les seves activitats, presidida per l'entusiasta Fulgenci Banyos. Fulgenci Banyos va ser una figura importantíssima, Sant Just, en molts aspectes, i un d'ells va ser precisament a la CEA, la refundació de la CEA. La marxa de regoloretiques fa que diumenge porta el seu nom, exacte. Porta el seu nom, evidentment. Doncs aquí resulta que aquests anys, diguéssim, l'any 62-63, hi ha una davallada importantíssima, Llavors, l'agrupament, escolta, doctor Atenes, tanquem, i dic tanquem perquè jo també hi era, doncs, les activitats a la parròquia i passem a engroixir les Cees. D'alguna manera, doncs, revitalitzem una mica, portem gent nova, potser gent jove o d'un altre aspecte, i llavors, en Fulgenci Baños, ens acull a tots plegats i revitalitza les Cees, totalment, l'any 64. Per tant, doncs, és una inflexió. Ara fa 50 anys, no?, de dir res, sí. Sí, sí, i tant, ja els ha fet. No... A 50 anys? Del 64? Ah, no, el 14. Encara, 48. Vull dir que és una altra de les coses aquestes que ha anat recollint d'alguna manera el llibre de cronologia, però que ens dona una visió de com ha anat evolucionant també el poble en una època molt més actual, més moderna, però que ja és història, tot això que estem dient. L'associació de veïns perquè molestava la fàbrica. La fàbrica quants anys fa que no hi és? Hi ha el Walden en lloc de la fàbrica. i la represa de la CEAS, la vitalitat que té actualment, gràcies també a aquesta empenta del Fulgens i Baños, són notes que cal anar recordant de tant en tant. I si les tenim presents en un llibre, ens permet la consulta. I això és molt interessant, perquè sempre podem recórrer en aquell... I segurament que després es penjarà a internet. Però vull dir que, si més no, la feina ara és recollir totes les dades possibles... per tal de crear el suport que sigui, no? Tant és en un llibre, que a mi m'agrada també, i a part d'internet que també m'agrada molt, perquè això m'hi poso jo. Recomano veure Desvernexians, recomano veure Amics del Llonguet, recomano veure el Departament de Can Gargorià de la Federació Catalana d'Entitats Corals, doncs Facebooks que em permeto dir que he engrescat. I per tant, doncs aquí ho deixem fer a la setmana, que ve si et sembla bé, Carme. Molt bé, doncs tornem a parlar la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia, gràcies. Bon dia, adéu. Estem escoltant just a la fusta. Les 12 i 23 minuts escoltem ara un dels temes del tema Cobra, l'últim àlbum de Rufus Van Raid, és aquest acabat de sortir fa poques setmanes i es titula Out of the Game, també és el nom d'aquesta cançó que han set a disc. I'm out of the game I've been out for a long time now I'm looking for something Can't be found on the main drag No, I'm out of the game I've been out for a long time now I'm looking for something Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, Sant Just en directe. 4 minuts i dos quarts d'una del migdia, moment per entrar a la cuina, saludem per això la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia, què tal? Bé, avui dimarts quin plat cuinem? Bé, avui un plat barater, com sempre, però sols, teniu que treballar una miqueta. Això està bé, aviam. Farem patates farcides amb bagallà. Molt bé, molt bona. I fàcil de fer, eh? Agafem quatre patates, aquestes grosses que hi ha. A mi m'agraden molt les patates de les blanques, la pell blanca, estan molt bé, però per segons quins plats, perquè elles es fan molt. Llavors, si les tens a casa, no passa res. Però si les tens que anar a comprar, compra d'aquestes de pell vermella. Val. Em sembla que en diuen de Figueres. Pot ser. Ara no estic segura, eh? Ara, si no, algú que ens truqui, ens digui... més de figuera, són de mata de pera, no ho sé. I llavors, no les peles, les rentes, encara que sigui amb el fregall aquell d'allumini que tenim a la cuina, no passa res. Home, sí. Per què no? No sé. Que no fregues els plats amb allò. Sí, però per això mateix... Ja, però no sé. Perquè s'han de netejar, o amb el raspallet de... Bé, alguna cosa. Jo ja saps que soc bastant escatològic, eh? Alguna cosa. Bé, agafem les patates, les bullim senceres. Sí. D'acord? I... trigarà com mitja hora a bullir-se. Mentre es bulleixen, agafem bacallà, que l'hem comprat ja remullat, l'aixuguem bé amb un tovallonet d'aquesta de P, el posem al mini primer, amb el bacallà, soc, allà dintre. Agafem uns granets d'all, allà dintre. Agafem crema de llet. Agafarem crema de llet, no agafarem llet perquè aquí es necessita fer una cosa consistent, que no passa res perquè un dia es mengeu un plat consistent. No, no, no, està bé, no. Agafem la crema de llet, una botelleta d'aquelles que venen, que ve un quart de litro, a dintre la batidora. Un, dos, bueno, apretem la batidora i ho desfem i quedarà com una crema molt, molt xula. Creem una miqueta de, molt poquet julivert per donar-li una miqueta de color i ho deixem allà. Ja les patates ja les tenim bullides. Sí. Les deixem refredar, les traiem per la meitat. Traiem una miqueta la polpa, es diu polpa en català, anava a dir polpa, però bueno, ja ho he traduït literalment, com el traductor de la Generalitat, jo saps? Si el que no sé m'ho invento. Ja està bé. Traiem una cullera... poseu llavors allà el que hem batut, allà dintre, tapem amb la miqueta de patata que hem tret, la miqueta de pulpa que hem tret en una cullera, el tirem per sobre, tirem formatge ratllat en quantitat, una punteta de mantequilla i ho posem al forn a gratinar 10 minuts. Molt bé. Ja m'ho diràs. Bona pinta, eh? Sí, i el bacallà, que hi hagi bacallà, eh? Que no fiquem... Generós, no? Aviam. Aviam. Aviam. perquè quedarà en pla consistent, ja t'ho dic. Està bé, molt bé. I fàcil i separit de fer, perquè el pots deixar fet i calentar-ho en qualsevol moment. També és veritat, molt bé, Carme. Doncs bona pinta, gràcies i fins demà. Bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. Fins demà! Bona nit Bona nit I just want another night Even if it doesn't seem quite right Fins demà! I have no bitterness, my sweet I'll never forget this one thing Even tomorrow in other arms My heart will stay yours until I die Fins demà! Bona nit. I a aquesta hora, com cada dimarts, és moment de parlar de llibres amb el Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Bon dia, Diego. Bon dia, Carme. Avui comencem parlant d'un d'aquests autors coneguts per tothom, com és Eduardo Mendoza, i parlem de l'enredo de la bolsa i la vida, el seu últim llibre. Editat, com sempre, per Seix Barral. Eduardo Mendoza sempre edita en Seix Barral i sempre escriu en castellà. Sí, sí. Jo perquè hi ha gent que ve i no el teniu en català, no. Aquest senyor... No se'l tradueix? No, només se li ha traduït la Ciutat de los Prodigius. És l'únic que se li ha traduït a ell. I amb aquest enredo de la bolsa i la vida, ens torna a resucitar una mica el detectiu aquell del misteri de la cripta embrujada, el laberinto de les aceitunas i l'aventura del tocador de senyora. És un detectiu que... Va crear Eduardo Mendoza, em sembla que pels anys 70, 75, o algo així, sense recordar què és, que va sortir el primer llibre d'aquest personatge. I faig incidència amb això perquè aquest detectiu encara no té nom. I a més a més és un personatge, qui hagin llegit algun dels llibres aquests que hem comentat, del misteri de la cripta, el laberint o l'aventura del tocador de senyora, és un personatge molt peculiar. Perquè jo no sé si calificar-lo o no, perquè ell el qualifica de detectiu, però no és un detectiu en la... En tota regla, no? Exacte, en la norma que tenim de les novel·les negres. Ara, entre altres coses, perquè el que escriu Eduard Mendoza en aquests llibres no és novel·la negra, sinó que són sàtires, són pures sàtires, i algunes carregades d'allò d'un humor bastant punxant, eh? perquè, bueno, jo ara recordo els Innoticias de Gourm, hi ha una crítica del Barcelona que és una mica cruel, de vegades, no?, de carrers sempre aixecats i demés. Bueno, doncs, aquest personatge, després de sortir del manicomi, que va estar internat un temps entre el Laberinto de las Aceitunas i l'Aventura del Tocador de Senyora, eh, pues... Per això dic que no sé ben bé quin tipus de detectiu privat és, o si és un que té les seves facultats intel·lectuals una mica perdudes. Però, clar, quan vas llegint i sents els discursos que fa i les converses que té, i el nivell que té en aquelles converses, és allò que no et quadra. No et quadra el personatge... perquè és un personatge que es mou molt pel submont i els sectrats socials més baixos, per això dir-ho. En aquest llibre fa una certa incidència de Eduardo Mendoza amb el tema de les botigues regentades per xinesos i pakistaníes. Ah, sí, en parla també. Per exemple, sí, sí, sí. de com els xiners... A veure, el personatge aquest, que és el propietari del tocador de senyores, que el tocador de senyores és una perruqueria, on no entra mai ningú, doncs acaba venent-se al local a una d'aquestes famílies, perquè tirin endavant els seus negocis. Llavors, això, junt amb una altra selecció de personatges de lo més florit, hi ha una adolescent... un africà albi, un acordeonista que viu de tocar l'acordió pel carrer, és tota la colla que descobreix... Què volen fer? S'està planejant un atemptat terrorista i que l'objectiu és l'Àngela Merkel en un viatge que fa a Barcelona en el moment en què arribi a l'aeroport, no? I han de desmuntar tota aquesta trama. És un llibre, com sempre, amb l'humor de l'Eduardo Mendoza per passar-s'ho bé llegint. Doncs té gràcia, pot tenir gràcia. Sempre acostuma a tenir Eduardo Mendoza. Sempre acostuma a tenir Gràcia. De vegades és una mica allò que no saps ben bé per on agafar-ho. Doncs passem al següent llibre, que és un d'aquests llibres potents. El títol Liui el combate per la història, ja ho diu una mica, i físicament és d'aquests que deu tenir un miler de pàgines. Potent, potent, potent. Tu ho has dit. A veure... molta gent que ens escolta deu haver sentit parlar del Diccionari Biogràfico Diccionario Biogràfico de la Real Academia de Història Espanyola és un diccionari que per ara em sembla que s'han publicat 25 volums i hi ha hagut una certa polèmica perquè en algunes biografies, com per exemple la que més s'ha sentit parlar és la del general Franco, on en cap moment parla que hagi estat un dictador. Llavors, molta gent que ha escrit per aquest diccionari, que se'ls va encarregar algunes feines per aquest diccionari, després, coordinats per l'Àngel Viñas, una de les primeres veus en història que tenim a l'estat espanyol, també han col·laborat en aquest combate per la història. I hi ha una faixa, una faixa que li han posat al llibre, que diu el contradiccionari. El que passa és que aquesta faixa i posar-li contradiccionari no deixa de ser un recurs del màrqueting per intentar vendre més. Sincerament, és això. Sempre fan, no? Sí, sí, bueno, sí. Aquestes faixes que a mi personalment em molesten moltíssim, a més a més, sincerament, perquè de vegades te les posen de manera que et tapen el més important de la portada del llibre. Bueno, diguem, per aquest contradiccionari, entre cometes, s'han arreplegat 34 escriptors, 34 historiadors, bàsicament, i han fet les seves aportacions... sota la coordinació d'Ángel Viñas. Hi ha gent com a Paul Preston, Josep Fontana, Ricardo Robledo, Eduardo González Calleja, e intentan una mica que estigui interessat per la història, de veritat, la història d'aquest país, pugui tenir les dues versions de com va succeir i com va anar realment tot el tema, sobretot aquest està centralitzat en el tema que hi ha, suposo que sí, que hi ha més coses que es poden escriure encara sobre la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. Dic que segurament hi ha més coses que es poden escriure perquè encara hi ha molts arxius que estan per recuperar, I per consultar i llegia, buscant també informació sobre aquest llibre, llegia un comentari d'una dona, per exemple, que va anar als arxius, no sé si de Salamanca o d'on, a buscar informació sobre el seu pare, que el seu pare havia estat voluntari de la divisió Azul i havia mort a Rússia, no? Llavors, ella, que no estava del tot satisfeta en la versió oficial de la família de com havia mort el pare, va anar a buscar informació i allà va trobar l'expedient del seu pare i, efectivament, les seves sospites es van confirmar. I el seu pare no era un heroi de guerra, no va estar mai un heroi de guerra, sinó que va ser afusellat per desertor. O sigui que encara... hi ha coses que ens poden sorprendre del tema aquest de Guerra Civil. I això... A veure, el més indicat és... Aquests llibres no són llibres de lectura, són llibres més aviat de consulta i són llibres, allò que diuen, que fan biblioteca. És un llibre per tenir a casa, anar consultant i anar, a mesura que et vas interessant per una època o una altra, un personatge o un altre, anar fent la consulta... requerida en el moment. Doncs el títol recordem que és en el combate por la història. Sí, el coordinador és l'Àngel Viñas i això està editat por Passado y Presente. És una editorial nova que també ha publicat el llibre que vam parlar aquí en el seu dia que era del Josep Fontana que era aquell de Por el bien del imperio que també és d'història. I acabem aquest repàs per llibres d'aquesta setmana, parlant, com sempre, d'una altra opció per a un públic més jove. En aquest cas, parlem del secret del coratge de Jerónimo Stilton. Sí, és, ara no sé si és el setè o vuitè, llibre de la saga Stilton del format gran, el llibre que surt pràcticament a 20 euros. Aquells que començaven... amb els primers, el que més atraia els lectors eren les olors i aquestes coses que hi havia en diferents pàgines del llibre. Aquí, en El secret del coratge, al Jerónimo Stiltum li fan una crida a la família Tenebraix, que és una mena de família mònster, també de ratolins i demés, perquè vagi al seu castell perquè estan passant coses una mica estranyes. Llavors, el El llibre està enfocat de cara a la superació de les pors, de les pors amb nens a partir de 8-10 anys i així. I ens explica això, com ni els vampirs, ni els fantasmes, ni res d'això existeix. El que passa és que ho fa a través de les aventures per les que va passant en Jerónimo Stilton, que... Indubtablement, al començament, quan es troba amb un fenomen d'aquests estranys, ell també té por, però gràcies al seu coratge supera aquesta por i arriba a la conclusió més racional que les coses tan estranyes com ens imaginem de vegades no existeixen, les coses són molt més reals. És un llibre, com tots els altres, molt variat. Hi ha jocs, hi ha un petit diari que s'ha d'escriure, hi ha unes proves que s'han de passar individualment, i al final et pots autoconcedir una medalla si superes aquestes proves, que és la medalla del coratge, per no tenir aquestes pors dels monstres que s'amaguen a sota del llit i a dins de l'armari, i res d'això. I estan editats per Destino, Editorial Destino, que és qui té tota la saga Stilton, tant en castellà com en català. Llibres que a més tenen molt èxit, no?, entre el bolí infantil. Moltíssim, moltíssim. Un comercial em va comentar l'altre dia que amb els contes de les distribuidores, que són les distribuidores qui suministren els llibres a les llibreries, en l'apartat infantil hi ha un conte que és Stilton, una conte que és de Stilton, i un altre per tota la resta d'edicions infantiles. Adéu-n'hi-do. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs literari pels llibres d'aquesta setmana amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Moltes gràcies. Gràcies a tu, Carme. I que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia. y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar se supone que debía ser fácil tienes frío pero a veces lo hago un poco difícil perdón Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. Tú todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar. Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luz del sol, es la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando tour de Francia en la típica etapa donde la AMS gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo. Fins demà! Bona nit. Bona nit. que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián, el Patríguez de Malta, malvado, el creído, traidor, forajido, conocido, bandido, en la Vía Láctea por vender estrellas, independientes a multinacionales, semispaciales, te duermes. Vivan las noches El sol, la sal En tus labios Vivan las noches El sol, la sal En tus labios Al principio Como siempre Dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro mi espacio. Me gusta dormir solo. A tu lado. De la cama. Esta cama. Hoy repleta de mantas. En esta mañana. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit.