Sant Just: notícies, portades, temps i entrevistes

Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí. Comencem el programa d'avui dijous, 23 de febrer, a punt per parlar de les notícies de Sant Jus. Com sempre, amb l'Andrea Bueno, també amb ella repassarem què és el que ens diuen les portades dels diaris, molt centrades de nou en tot el tema de l'Eurovegas, aquest macro casino que sembla que finalment s'acabarà instal·lant a Madrid, però que s'està plantejant la possibilitat de fer-se a Catalunya. Avui molts diaris presenten arguments a favor o ben contra. També parlarem del temps amb Carles Aranés i Rius en aquesta primera hora perquè ens expliqui de què va aquesta mena de primavera puntual que ens han estat anunciant aquests dies i que avui ja es comença a notar, que ens expliqui fins quan es queda i a partir de quan tornarem a tenir fred. I més coses, a partir de les 11 entrevistarem Francesc Alert, membre de la passió d'Esparreguera, per parlar de la passió d'aquest any que comencen a presentar-se els espectacles a partir del primer cap de setmana demà, per tant, la setmana que ve. A més, atenció, perquè sortejarem cada setmana diferents entrades per assistir a aquests espectacles de la passió. Parlem de la tertúlia habitual dels dijous i, a més a més, parlem amb Germán Catalán, un dels expedicionaris que va arribar al Chimborazo i demà, justament, a l'Ateneu, es projecta el vídeo per recordar aquesta experiència. Tot plegat, a més a més, també amb teatre, amb la Maica Dueñas i amb una mica de música. Avui comencem amb els de White Test Voy a Live. Fins ara mateix. Fins demà! Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10, és moment de saludar l'Andrea. Bé, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar de les notícies del municipi. Sí. Comencem parlant del ple municipal que es fa aquest vespre? Sí, és l'últim dijous de mes. Per tant, toca ple municipal, el corresponent al mes de febrer, i el tema més destacat de l'ordre del dia és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. Però també es donarà compte sobre la no renovació de l'adhesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. Després d'aquests temes s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. O sigui que és moment de fer totes les preguntes que vulgueu. La sessió plenària es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori. És oberta a tothom. Molt bé, doncs això pel que fa avui aquest vespre. Parlem ara de l'Ateneu. Sí, i parlem de diferents qüestions. D'una banda, de l'Assemblea General Ordinària, que es farà dissabte, i en la qual Josep Maria Marquès deixarà de ser president de l'Ateneu després de 10 anys al capdavant de l'entitat. Un dels punts més destacats de l'ordre del dia és que s'ha de renovar part de la Junta Directiva i també us podem dir que només s'ha presentat una opció per agafar el relleu en cadascun dels càrrecs de president, secretari i vicesecretari. L'assemblea de dissabte haurà de ratificar tot plegat i si tot va bé i així és. Albert Macias serà el nou president, Manel Ripolla el secretari i Ana Vilanova la vicesecretària. Per tant, no és una renovació total de la Junta perquè els estatuts marquen que que es mantenen dos membres del Consell Executiu. Seguiran com a vicepresident Vicenç Rodríguez i com a tresorer Francesc Gallart. L'assemblea serà dissabte a les 6 de la tarda en primera convocatòria i en segona convocatòria a dos quarts de set a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Molt bé, doncs això pel que fa a l'actualitat interna de l'Ateneu, no? Perquè també hi ha més qüestions vinculades amb l'entitat que s'estrenen. Sí, justament aquest dissabte, després de l'assemblea, l'Ateneu... engegarà una mena de cicle que s'ha impulsat des de la Federació de Taneus de Catalunya, a través del qual passaran per la Taneu de Sant Just alguns espectacles de músiques, bart, coral i teatre. És un cicle que vol portar les arts escèniques d'arreu de Catalunya en plan amateur aquí a Sant Just. I el primer, com deia, serà aquest dissabte amb un concert de Gerswing, Swing i Latin Jazz, amb l'agrupació musical de Cerdanyola del Vallès, a dos quarts de deu de la nit a la Sala Gran de la Taneu. L'entrada general a tots els espectacles costa 10 euros, però pels socis i sòcies de l'Ateneu l'entrada és 2 euros més barata, costarà 8 euros. I justament tenim, a més a més aquí a la ràdio, un parell d'entrades, és a dir, una entrada doble, perquè sortir de manera gratuïta, és a dir, qui vulgui anar a aquesta estrena d'aquest cicle, aquest concert de jazz de la banda de la Sarvanyola, si truca a la ràdio, a partir d'ara mateix ja veuríem aquestes línies, El primer que truqui, doncs, s'endurà aquestes dues entrades, aquesta entrada doble, per assistir a aquest concert dissabte a la nit. Per tant, ja ho sabeu, si teniu ganes d'anar-hi, només cal trucar aquí a la ràdio. Recordem el telèfon, que és 933723661. 933723661. Molt bé. Doncs gràcies, Andrea, per aquest apunt de l'Ateneu. Encara tenim per això abans de marxar. Un apunt més per això de cara a aquest cap de setmana, no? Més activitats. Sí, és una altra proposta cultural. Dissabte se celebra la desena edició del Carnestol Fest al Casal de Joves. És la festa de carnaval que organitzen pels joves l'entitat Mai i Cine Club Utopia. I a més de ser una festa de Carnestoltes, també és temàtica i aquest any el tema és els anys 80. També els últims anys han instal·lat un fotocall perquè els assistents es facin fotos amb les seves disfresses i aquest any també n'hi haurà. I a més hi haurà premis per les disfresses més originals. La música que sonarà, òbviament, serà una llista d'èxits dels 80, música com Madness, Whitney Houston, The Page Mode i també de la movida madrilenya, que no pot faltar, l'Asca Mecan o Radio Futura, entre d'altres. La festa començarà a les 11 de la nit i s'allargarà fins les 4 i és per joves a partir de 16 anys i qui no vagi disfressat haurà de pagar un euro per entrar. Un preu simbòlic, no? Sí, que potser us surt a compte a disfressar-vos. Sí, sí, crec que sí. Molt bé, doncs ara sí, gràcies, Andrea, i parlem tots aquí per repassar el que ens diu la premsa del dia. Fins ara. Fins ara. La informació més propera al Just a la Fusta. An old woman in a wig And a muley teen of thick Caterpillar on a twig Shouldn't flitter Fella hanging from a cot Someone falling from a dot Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Then the tragedy will end. Bona nit. Bless the idiot that makes us pretty kind. Fella hanging from a clock Someone falling from a dock Bona nit. Bust your ass and sooth his cancer Then the tragedy within Gets the audience to grin So you stop to start again But then it's ending Shooting oneself in the front Fins demà! Bona nit. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Fins demà! Fins demà! Passant 21 minuts de les 10, és moment de fer un condoll a l'actualitat del dia. Ho fem amb l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Bon dia. I avui comencem pel periòdico. Sí, i ens destaca que el desencert policial va desfermar la violència. Ens diu també que a Espanya no viu un clima similar al que sacseja a Grècia, segons els experts, que atribueixen els incidents de València a la Gràcia Estat. A la brutalitat de les forces de l'ordre abans que més crispació. Els alumnes estan descontents i la policia va fer l'arresta. Això diuen els experts. I en fotografia de portada veiem un moment de les manifestacions que s'han produït els darrers dies arreu de l'Estat en contra d'aquesta violència policial. D'altra banda, 49 morts en un accident de tren en ple centre de Buenos Aires i més de 600 ferits. Puig sorprèn i surt en defensa de les patrulles de pagesos. El govern treballarà als bancs que acceptin la destió en pagament. La Unió Europea sentenciarà avui que Espanya ha entrat en recessió econòmica. I per últim, en clau cultural, llegim una notícia referent als Estopa. Viatge al centre d'Estopa 2.0. I veiem una imatge dels dos germans Muñoz. Abraçats. Aquest nou disc atreuen. El títol és horrible, però bé, potser el disc està bé. Quina és? Topa 2.0. No, no sé. Com a nom, 2.0 me'n fa mandra, com a nom de qualsevol cos. Sí, ara tot és 2.0. És com quan sortia l'època en què es deia tot.com. No te'n recordes que hi havia moltes coses que s'afegia com .com, quan va sortir tot el tema internet? I feia mandra, també, com a nom. Doncs bé, és per modernitzar-se una mica. Sí, sí, sí. Bé, en tot cas, parlem ara del que ens diu el diari El País, que avisa que Brussel·les admetrà lleugeres rebaixes en els objectius de dèficit públic. La comissió vol que siguin diversos països els que ho sol·licitin i l'executiu europeu troba ridícul mantenir exigències irreals. Per tant, doncs, amb aquest apunt d'economia europea és el que més ens destacarà el diari El País. Tot i això, la fotografia de la portada... ens parla de l'accident que va tenir lloc ahir en un tren de Buenos Aires i tragèdia ferroviària a Buenos Aires, mig centenar de morts i 700 ferits pel xoc d'un tren a la capital. Aquest és un altre dels temes que més destaca al diari El País. En Economia també se'ns diu que el govern demana a la banca que flexibilitzi els desnonaments, negocia amb el sector normes que inclouen l'adhesió en pagament, Interior ordena a la policia que eviti enfrontar-se als estudiants, I amb clau internacional, la mort de dos reporters occidentals a Síria corrala encara més l'Assad. Tot i això és un tema que tampoc s'acaba de... O sigui, surt el titular, però se'n parla poc, no? És a dir, que és un d'aquells països que queden una mica... Suposo que per qüestions d'interessos o altres coses que se'ns escapen, passa una mica més desapercebut que altres països internacionals on hi ha conflicte. Més qüestions del diari El País, més peces pel puzle de la història d'Espanya. La col·lecció dirigida per Jorge Reverte inclou novetats i clàssics introbables. I un titular de Bill Gates que diu que les ajudes haurien d'anar cap als més pobres. És en una entrevista al diari El País que el cofundador de Microsoft avala els governs de tecnòcrates. A més a més, és l'opinió de Bill Gates. D'aquí ens n'anem cap al punt avui. I ens diu que l'Estat obre la porta a lliurar el pis per saldar tot el deute, el que he comentat ara, només se'n beneficiarien les famílies amb tots els membres de l'atur i sense cap patrimoni, període de gràcia de dos anys sense desallotjament a canvi de pagar un lloguer mínim. També llegim en Economia un reportatge titulat Ningú queda content amb la proposta de De Guindos. València crida en manifestació. Som el poble, no l'enemic. I veiem una imatge de la manifestació que va tenir lloc ahir als carrers de València. Adelson afirma que Eurovegas ja té el sí de Rajoy i en clau cultural també ens parla al Punt Avui sobre Emily Teixidor. L'escriptor rep avui el títol de doctor honoris causa a la Universitat de Vic i en mobilitat els taxistes a Barcelona voten la regulació horària. Doncs passem ara al 3.24. El portal de notícies ens obre dient que la Constitució d'Hipoteca s'ensorra i quadriplica el 2011, la caiguda del 2010. Tampoc és una notícia que sorprengui, tenint en compte que els bancs ja acostumen a donar-ne molt poques, però bé, les dades sempre concretes estan alertes, si més no. La Constitució de Noves Hipoteques va caure un 32,6% el 2011 fins a les 409.000 menys. Una caiguda que multiplica per 4, com dèiem, la que es va produir el 2010 i ja són 5 anys consecutius a la baixa. Més coses. Un error, la causa dels neutrins que superaven la velocitat de la llum És una altra de les notícies que se'ns destaca en primera plana el 3.24, aquesta notícia de ciència, que normalment no trobem en l'apunt. Ara ampliem una mica més aquesta informació. Se'ns diu que un cable mal connectat va causar els neutrins supervelosos que superaven la velocitat de la llum. Va ser aquest error entre un ordinador i un dispositiu GPS que va causar la il·lusió dels neutrins supervelosos, segons publica la prestigiosa revista Science sembla que un cable de fibra òptica mal connectat és la causa que explicaria que aquests famosos neutrons superessin la velocitat de la llum en un experiment públic al setembre l'anunci havia caigut com un autèntic terratrèmol perquè posava en dubte un dels més demostrats axiomes de la física moderna que res podia superar la velocitat de la llum i ara sembla que hi havia un cable mal connectat és una cosa habitual i que és una mica el culpable d'aquestes afirmacions que es van fer Aquest, doncs, és el segon titular més destacat del 324. També se'ns diu que a Brussel·les rebaixarà avui les provisions de creixement per Espanya i que una jove morta, una jove de 16 anys i almenys 4 estudiants han resultat ferits greus en sortir-se de la carretera un autobús escolar. Ara mirem, doncs, a quin lloc ha passat. A Àvila. Vaja. Bé, doncs aquestes són les notícies més destacades del portal web del 324. Ens n'anem a repassar al diari Ara, en versió paper. Sí, destaca gairebé tots els temes, o pràcticament els temes que ja hem comentat. Eurovegas aposta de risc, un model equivocat, és el títol de l'editorial al diari Ara Avui. El govern s'apunta a la cursa, tot i tenir-les de perdre. Això pel que fa a l'Eurovegas, pel que fa a la manifestació d'Aia València, contra la violència i per l'educació, i veiem... Una de les fotografies de portada de l'Ara és la capçalera d'aquesta manifestació amb el lema Som el poble, no l'enemic. També ens parla de l'accident ferroviari a Buenos Aires amb 49 morts, un tren de gairebé 50 anys i ple a vessar xoc en hora punta i les famílies sense recursos tindran més fàcil cel de la hipoteca amb el pis. Les signatures convidades avui a l'Ara són de la Cristina Gallag, del Consell de la Unió Europea i de l'economista Miquel Puig. Doncs passem a la versió digital que ens obre dient que la Comissió Europea podria rebaixar l'objectiu de dèficit del 2012, però no pel 2013. El Comissari Europeu de Programació Financera i Pressupost admet que hi ha negociacions amb el govern espanyol per reduir l'objectiu de dèficit públic per aquest any. També, com deien, la Brussel·les reduirà les previsions de creixement per a Espanya. I encara se'ns diu també que la família d'Urdangarín diu que el camí per demostrar la seva innocència serà llarg en un mail als amics. Recu ha revelat el contingut del correu electrònic a dos dies de la declaració. Iñaki i la infanta Cristina han passat la nit a la zarzuela i ni el rei ni el príncep tenen previst reunir-se amb el duc, almenys segons l'avantguàrdia, i s'estan assemblant a la zona de convidats, segons el que hem llegit. Aquestes són les qüestions més destacades d'aquest matí de dijous, 23 de febrer. Passem a l'avantguàrdia. Guindos impulsa un pla contra els desnonaments. També llegim una notícia titulada Més pobres i més rics, l'equació en perill. En fotografia de portada veiem una imatge de com va quedar el tren que va aixocar ja a Buenos Aires. Sí que es va saldar amb 49 morts i 600 ferits. Veiem una imatge de com els bombers estan rescatant algunes de les víctimes. L'exèrcit sirià mata en un atac dos reporters occidentals, la nord-americana Colvin i el francès Oslick, cobriant el front de Holmes a Síria. I veiem tots dos en unes fotografies en portada de La Vanguardia. El gabinet del premier italià Monti, un equip de milionaris. També ens diu La Vanguardia que els alcaldes del Bas Llobregat obren la porta al projecte d'Eurovegas. Viladecans, Gaba i Samboi consideren que l'elevat índex d'atur els força a estudiar la proposta. I dues coses més, en cultura, acord per salvar la temporada del Liceu, i en esports, Guardiola ja és el tercer tècnic més veterà de les Champions. Doncs enllaçem justament amb la informació esportiva. El diari Esport, recomanable mirar la seva portada avui, que ens diu Pep i Pep, 2008-2012, 4 anys després. Hi ha una imatge, una doble imatge, amb dos primers plats. És que fa impressió, eh? Pensar que només són 4 anys, tot el camp Ballit. I que es veu... Sí? Sí. Ara, almenys, es va rapat. Sí, en aquell moment encara tenia cabell llavors tenia una mica de barba però ara ja la té també una mica de barba blanca és a dir, no és que tampoc no el trobes desmillorat però sí que trobes que amb el llit diu que el desgast l'esgotament físic i mental que comporta el càrrec ha estat brutal i llavors a l'esquerra se'ns ensenya la imatge del dia de presentació als mitjans, el 2008 però és que la mirada, jo crec que ara estàvem intentant mirar diferents parts, a veure què és el que em xocava més i és com... Si ho mireu, no sé, és aquesta mirada, no?, que diguem que al principi encara tenia aquest punt, que encara potria tenir aquest aire juvenil, i ara ja té com una mirada, almenys a la fotografia, potser que ens ensenyem, però com molt més escèptica, no sé, és com... que realment, clar, és una... aquests actes de càrrecs de responsabilitat sempre passen, no? Home, sí. I bé, doncs aquest és el titular, i de fet és la portada, bàsicament, del Diari Esport, es tracta d'això. El Mundo Deportivo ens diu Assalt a la Cantera... I llavors se'ns ensenyen quatre fotografies de diferents... No, vuit fotografies de diferents jugadors de la cantera, com Tello, Cuenca, Bartra, Sergi Roberto i quatre més. Diu que el Barça treballa per evitar fugues dels joves de la Pedrera, que tenen ofertes suculentes. I també que el club va rebre deu propostes l'endemà de jugar davant del bateborissof. I bé, en Brés Broumen diu que avui fa un any que Pep Guardiola va firmar el seu últim contracte. Alves que diu que sense Guardiola no som ningú. que Pep va tornar al somriure al club, etcètera, etcètera. I d'aquí ens n'anem als altres diaris esportius. La Premsa de Madrid, el diariàs ens diu Torn per Higuaín, és l'hora d'aquest jugador, i el Marc ens diu Un altre més, Sense Àngel. I a la fotografia de la portada, il·lustrant aquest titular, hi ha una imatge de dos dels jugadors del Madrid, com són Di Maria i Benzema. Diu un altre mes sense Àngel i 15 dies sense Benzema. Diu que el Madrid perd a Di Maria quatre setmanes per la recaiguda de la seva lesió i l'objectiu del francès és tornar contra el 6K, que dirà tot terreny, va córrer 12 quilòmetres a Moscou. Ah, molt bé. Aquest detall, que si no el sabies, doncs te'l faig saber. Perfecte. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest repàs de portades de diaris i gràcies, Andrea. Fins després. Parlem ara, que vagi bé. Adéu, bon dia. Passen tres minuts de dos quarts d'onze del matí. Escoltem ara els Herman Dune amb aquest Try to think about me. And you're sleeping and I hold you Do you remember some of the many stories that I told you And if you find yourself in Alaska Crawled up by a big bear And if you feel like there is a big ball Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me See the yana and the monkey Fighting in the sun See the marauding bandit Shooting as gun In the hot heat of the summer When the rivers run dry Bona nit. Don't you worry a bit Try to think about me Don't you worry a bit Try to think about me And in the land of all forefathers, covered in dust, people were dying, they were sick through their guts, and you saw the holy shore. Fins demà! Don't you worry a bit Try to think about me Just a la fusta. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Just a la fusta. Fins demà! Dos quarts i mig d'onze, és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius, bon dia. Bon dia. Sé que enyoraves aquesta sintonia. Sí, no, suposo que és com que ja el carnestol fest i està ambientada amb els anys 80 i suposo que les músiques han de tornar un altre cop cap a aquesta... No, ara quan s'acabi una mica ja la canviarem. Molt dolenta, eh? No, no, no, està... Ho parlava molt amb el meu departament, que som 7 o 8. Jo no m'aixeco. Ara que tenim un himn de mà, una sintonia bonica, ara ens tornen a conlocar aquesta. No, ja està, era un moment perquè ens en recordéssim. Que arriba la primavera, no? Arriba, no? Bueno, ja ha arribat. Sí, ja ha arribat. Bueno, ha arribat. Han arribat temperatures més altes. La setmana passada parlàvem de valors que sempre estaven entre els 2 i els 4 graus positius. La mínima avui ha estat de 8. O sigui que ja és un valor bastant més agradable. I en aquest moment superem els 10 graus. I són pràcticament les... Bueno, encara falten 3 quarts d'11 del matí, falten 5 minuts. Però vull dir que sí que avui es poden arribar valors... Ahir vam arribar als 14, el que dèiem, ahir vam pujar una miqueta més, i avui ja superarem els 15-16. O sigui que aquesta pujadeta avui ja es nota molt més i aquest migdia ja serà agradable. Podem dir que aquest migdia ja serà un migdia bastant agradable, amb el sol com a protagonista i amb unes temperatures que no ens hem de refiar massa, perquè és el que deies tu al començar el programa, no? Fins quan durarà això? Home, no pot durar tot el mes de març, tota aquella gent que li faci il·lusió... Doncs que ja arribi el bon temps. Però sí que la setmana que ve no baixarem tant de valors. O sigui, la setmana que ve sembla que les màximes estaran... Hi ha alguns dies que podria haver precipitació, podríem baixar una miqueta, però entre 14 i 16 graus. O sigui, que les màximes la setmana que ve ja es mostren una mica més altes que no pas les típiques temperatures de gener o de febrer. I pel que fa a les mínimes, doncs també aniran oscil·lant, però ja ens quedarem entre aquests valors entre els 5 i els 10 graus. O sigui que a Sant Just les mínimes tampoc no seran extremadament fredes. Es puja una miqueta tot plegat... i com que venim de 15 dies de molt fred, encara que ja fa unes setmanes que se't va acabar aquesta onada d'aire fred siberià i després l'onada de fred polar, com que ara entrem en aquesta nova situació, potser l'esbranjida és molt forta, o sigui, de temperatures molt fredes la setmana passada pujar tant, doncs aquest, que també estem per sobre de la mitjana ara, doncs, és un canvi una mica sobtat, però vull dir que la setmana que ve es normalitza, i la normalitat no ens portarà fred, sinó que ens portarà el típic temps del mes de març, que sí que a primera hora del matí i a última hora de la tarda pot ser una mica de fresca, però al migdia ja s'està una miqueta bé. Tret d'aquests dies, repeteixo que puguin estar ennubulats, que hi hagi precipitació, que llavors tens aquella sensació encara de fred. Que potser podria ploure de cara al dimarts, però bé, és una situació que ja anirem veient a mirar que abans sigui aquesta setmana. I de cara a les properes hores seguim parlant de sol, d'anticicló tant avui dijous com demà divendres. Dissabte ens intenta, ja no diem que ens creu, ens intenta creuar un front que ens portaria alguns nuvolets més, o sigui, allò per variar una miqueta del cel aquest així avorrit de tan blau, no? Llavors aquests nuvolets poden apagar una miqueta el sol, pot fer que baixi una miqueta la temperatura, però vamos, que el sol ha de ser protagonista i diumenge tornaríem a parlar de sol. Estava ballant una miqueta. Si recordes, al principi de setmana parlàvem que això havia de ser de cara al diumenge, ara balla cap al dissabte. O sigui que durant el cap de setmana ens crea un frontet que portarà alguns núvolets, però que no hem de patir massa ni pel que fa a les temperatures ni pel que fa a la radiesa solar, perquè seguirem tenint igual, aquests núvols només faran bonic. Si algú va pintar quadres i aquestes coses, doncs tindrà algú més a pintar, si pinta el cel. No, està bé, també, no? Sí, sí, però sí. Entrenyina una mica. Sí, però no volem dir jo cap a blanca que, doncs, deixa passar el so, però és un dia llet, eh? Un núvol simbòlic, per volar-lo a un dibuix. Sí, sí, sí. I el Rayo Heidi, quan jo, de la meva època, estem en vuitantes, eh? Clar, clar. Rayo Heidi. Ma Heidi fa més temps, no? Sí, la Heidi és dels 70, sí, sí, és una mica més. I després encara la posa en Lloreg, no? O ja no? No ho sé. Jo crec que dels 80 l'únic que queda és el Doraemon. Bueno, i dels 60 l'escubiu. No, el Doraemon deu ser dels 90, no? No, no. No? Però aquí va aparèixer els 90. Aquí va aparèixer els 90, però el Doraemon... Jo recordo l'estrena. Jo que sé japonès, quan surten els crèdits, allò és de principis dels 80, el Doraemon. Ah, sí? Sí, sí, el que passa és que TV3 ho va començar a col·locar als anys 90. A principis del 90, me'n recordo. Sí, sí, sí. I després tenim l'altra, no sé per què hem vingut a patar aquí, però tenim l'altra sèrie descomunal que fan al vespre i que jo recomano que la gent miri, en el canal del Super 3, que ens estan fent reproduccions dels anys 50. Ja no només del Tom i Jerry, que dius, bueno, ja són d'aquella època i ja es van quedar allà, ja han fet alguna pel·lícula moderna, però vull dir, entre el Tom i Jerry i el Bugs Bunny, però l'anterior... Perquè el Tom i Jerry i el Bugs Bunny dius, bueno, mira, ja les percepcions... Sí, però estan bé, o sigui, encara són còpies que es veuen prou bé. Però les còpies de l'Scubidu, allò... És bestial, o sigui, mireu-ho perquè és antic, antiga. Jo suposo que van sortir al mateix moment que va sortir el color. O sigui, que no van ser d'aquella època. Perquè és al·lucinant, sí, sí. Però bueno, tenim episodis del Tommy Jarry, que són dels anys 50, eh? Sí, sí. Estan més ben conservats, no sé. Per què hem vingut aquí? Doncs mira... No sé ara per quin motiu... Tenia un sentit, eh? Sí, sí, pels núvols i la Heidi. Ah, això... Nos n'anem d'un tema a l'altre que fa por. Exacte. Doncs bé, de moment gaudirem d'aquesta mini primavera i ja esperarem que torni a baixar la temperatura. Per setes, per mutets... Aquest cap de setmana... Anem fent prèvia. Sí, sí, ja podem anar agafant... Bones calçotades. Fas calçotada aquest cap de setmana un altre cop? Sí. Doncs ja en portes unes quantes, jo cap... És la segona, és la segona. Molt bé, no? Sí, sí, sí. Aquest any vas molt bé. A més, tenint en compte que n'he fet dues a la meva vida i aquest any ja en porto dues més. Doncs està molt bé. He doblat tota la meva mitjana amb 25 anys. No, jo m'espero la d'Esquerra Republicana, que la fan al mes de març. Sí, no, l'hi ha 11? 11 o així. Sembla. El segon cap de setmana de març... Farà bo? No ho sabem. Doncs no ho sabem. Esperem que sí, no és un rotllo calçots amb aigua. A més amb la fumera que fas fent calçots, millor que faci sal. Complicat. Doncs gràcies, Carles. Parlem, anem parlant. Que vagi molt bé fins ara. Escoltem ara la Regina Espector amb aquest tema que es diu As. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ràdio 2BM 98.1 Just a la fusta. I a aquesta hora saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Per fer una recepta de cuina, com quedaria? Sí, avui estic entre dues. Una rossejata amb gambes, que t'agrada més a tu, o un bacallà amb tomàquet. Tu què escolliries? A mi el bacallà m'agrada molt. Però ja que és dijous potser que fem l'arròs, no? Que s'acostumen a fer els dijous? No, és arròs, és fideus. Ah, no sé. Què prefereixes? Tu veig que el tires pel bacallà, eh? Jo sí, és que m'agrada més el bacallà. Doncs el bacallà. Bé, doncs aquí agafem... El bacallà, farem un bacallà amb calçots. Molt bé, molt de temporada, no? Sí, els calçots serveixen per tot, perquè abans no es feien aquestes coses que es fan ara. Calçotades. Calçots es feien a casa. I ja està. Agafes, tenim ja el bacallà, procura que sigui un bon tros, sense espines, evidentment. El bacallà sempre s'ha de posar la pell a sota de la cassola, eh? Mai al revés, perquè si no se't es farà tot. Perquè la pell del bacallà té una gelatina. Saps? Que li donen cos Agafem una cassola d'aquestes Que hi ha ara negres Estan molt bé de ferro Pesen i crema També tu hi ha per que ho sàpigues Posos una miqueta d'oli Poses les 4 peces de bacallà Que siguin maques I amb una paella agafem els calçots Els netegem Passem una aigua pel mig Com si fos un puerro Però el calçot és una miqueta més dolç Que el puerro Per mi tampoc hi trobo gaire diferents, com siguin, però la recepta posa calçots. Allò on sofregim el calçot aquest, perdoneu, el sofregim, ratllem un quants tomàquets, ja saps que sempre dic que no poseu la pell al tomàquet, eh? Sí. Ratlleu una miqueta, feu un sofregit amb els calçots, el tomàquet, una llet, saleu-ho, I quan ja ho tinguem tot, ja una bona base, poseu un xorrito de vi blanc d'aquest baratet. Sí, d'aquest de cuinar, no? D'aquest de cuinar. Però que dóna el toc. Important, eh? Una culleradeta de farina perquè s'especi una miqueta. Bé, una punteta, eh? I quedarà una salsa maca. No massa vermella, perquè he posat poc tomàquet. Llavors agafeu i tireu tot això per sobre el bacallà. I ho deixeu com uns 5 minuts tapat que es vagi fent... Això no cal posar-ho al forn, eh? Que es vagi fent el bacallà amb el mateix vapor. Molt bé. Sense la foc, que no sigui gaire foc. És fàcil, doncs, no? Fàcilíssim. El bacallà, aviam, ja és una miqueta més car. Sí, sí. Perquè el bacallà... Un dia es pot fer extra, també. Quan jo era petita, era menjar de pobres, perquè ho sàpigues, eh? O sigui, menjar bacallà ja era l'última de l'última. Ha canviat una mica, eh, això? Sí, sí. I llavors és un plat molt maco i molt simpàtic de fer. Molt bé, doncs. I molt agradable a la vista. Perfecte, ens l'apuntem també en aquest receptari. Gràcies, Carme. Fins ara. Bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Un minut i mig i arribarem a les 11 en punt del matí. Un moment en què connectarem amb Com Ràdio. Tot seguit també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies. I tornarem a partir de les 11 i 10, entrevistarem a Francesc Alers, responsable de comunicació de la passió d'Esparreguera, per parlar d'aquest espectacle, de la passió, que es representa com cada any a aquesta època i començaran aquestes representacions a partir de la setmana que ve, el primer cap de setmana demà. Recordeu que si truqueu a la ràdio podreu aconseguir a partir de dilluns, a més a més, una entrada doble per assistir a les funcions i anirem explicant també, doncs, el funcionament d'aquest concurs, perquè a més també haureu de respondre a una pregunta. Entrevistarem a Francisca Alert a partir de les 11 i 10, després també farem la tertúlia habitual dels dijous i continuarem acompanyant-vos en aquest matí de dijous amb bona música. I abans d'arribar al punt de les notícies, també recordem que podeu trucar per guanyar una entrada doble per assistir a l'espectacle que es fa a l'Ateneu aquest dissabte, aquest espectacle de swing amb la banda de Cerdanyola del Vallès. És un concert que engega aquest nou cicle que combina diferents espectacles de música, dansa i corals i teatres de diferents Ateneus i que comença aquest dissabte a l'Ateneu d'aquí Sant Just. L'entrada costa 10 euros, 8 pels socis i si truqueu a la ràdio podeu aconseguir aquesta entrada doble, podeu trucar a partir del 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Com Ràdio, notícies. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Una dona ha estat tirotejada en ple carrer a Cerdanyola del Vallès. Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets que es van produir ahir al vespre i que no s'han conegut fins aquest matí. El tiroteig, segons els Mossos d'Esquadra, es va produir quan dos homes que anaven amb moto es van aturar en ple carrer al costat d'aquesta dona i la van tirotejar. La víctima està ingressada en estat greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, però segons fons d'aquest centre està estable. S'ha decretat el secret de sumari sobre aquest cas. A Àvila, a Castellallaó, un accident d'un autobús escolar ha deixat el balanç provisional d'una adolescent morta i quatre estudiants ferits de gravetat. Els pets han passat aquest matí en una carretera local quan l'autocar s'ha sortit de la via i ha bolcat. La víctima mortal és una noia de 16 anys i els quatre ferits greus, com dèiem, són també estudiants. El Parlament acaba d'aprovar una moció per expressar l'oposició a un possible transvasament del riu Ebre. La moció ha obtingut el suport majoritari de la Cambra, tot i que el PP hi ha votat en contra. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Convergència i Unió, el Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana han donat suport a la moció d'iniciativa, a la qual el Parlament de Catalunya reitera la seva ferma oposició a qualsevol modificació del pla hidrològic nacional, que pretengui imposar un transvesament de l'Ebre. La diputada d'Iniciativa Hortència Grau ha subratllat la necessitat que el Parlament blindi aquest no al transvesament. nosaltres presentem el punt 1 perquè aquest Parlament blindi aquest cabal i la ferma reiteració d'oposició a qualsevol trasbassament. El text aprovat insta al govern català a fer les gestions oportunes per garantir el cabal ecològic del riu i descarta transbassaments a les conques internes. En canvi, no s'ha aprovat el punt en el qual es descartava un hipotètic transbassament del Roina. Com ràdio Parlament de Catalunya. Els líders dels sindicats Comissions Obreres i UGT lamenten que el president del govern, Mariano Rajoy, no els vulgui rebre per negociar la reforma laboral. Cândido Méndez i Ignacio Fernández Tocho són avui a Barcelona. Montse Hidalgo, bon dia. Bon dia. Els dos líders sindicals han tornat a insistir que el seu objectiu és corregir la reforma laboral imposada pel govern. Un desig que difícilment, diuen, es pot encarrilar sense diàleg amb el president del govern. Aquí retreuen que abans ha tret temps. per reunir-se amb Bill Gates que amb els representants dels treballadors. Ignacio Fernández Tocho, secretari general de Comissions Obreres, creu que Rajoy ha de ser més sensible a la situació i deixar d'adreçar-se als sindicats pels mitjans de comunicació. Muy inseguro se debe sentir para no atender la demanda de reunión. Y si tanta seguridad tiene como apariencia muestra... No sé qué temor tiene a reunirse con las organizaciones sindicales mayoritarias de este país. Tocho i Méndez creuen que la reforma s'ha de formatar l'afiliació sindical dels treballadors que, de petites i mitjanes empreses, per la situació de desequilibri en què els deixa la nova normativa. Com Ràdio Barcelona. Els instituts públics catalans lamenten la manca de diàleg amb el Departament d'Ensenyament. La consellera del RAM, Irene Rigau, va explicar ahir que els instituts cobraran dimecres que ve la primera assignació corresponent a aquest any. Unes explicacions que no han convençut El secretari general del Sindicat de Professors d'Ensenyament Secundari, Xavier Massó, en declaracions a Comràdio. Es va semblar una miqueta allò que se'n deia excuses de mal pagador, no? O si recorre amb eufemismes, no? És que ara hem canviat el sistema. Home, però això no ho van dir amb els instituts que canviarien el sistema? O si ara resulta que a començaments de març pagaran les partides corresponents del mes de gener, com volen que s'ho arreglin els instituts? Ahir precisament 30 instituts van denunciar que no podien fer front a les factures del mes perquè la Generalitat encara no els havia pagat els diners. La cantant nord-americana Madonna farà un segon concert a Barcelona. Ho ha confirmat la promotora musical. La nova actuació serà al Palau Sant Jordi el 21 de juny. L'endemà del concert que ja s'havia anunciat, la venda d'entrades per al segon concert començarà l'1 de març. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça-Rígal pot certificar la primera plaça de grup al top 16 de l'Euroliga de bàsquet si guanya a la pista del Benit Cantú de Gianluca Basil. Escoltem el tècnic blaurenat Xavi Pasqual. A casa s'han mostrat supersòlids, han guanyat a tothom, a tots els grans d'Europa, i realment és que juguen a altíssim nivell, amb molt d'encert. Molts jugadors que els està costant jugar fora de casa, a casa ho fan extraordinari. Tenen tot, tenen molt bons tiradors, tenen gent gran, tenen bon equilibri, defensivament estan bé, i amb el suport del seu públic, que és una pista molt calenta, crec que ho fan molt bé. El partit de tres quarts de nou del vespre, mentre el Real Madrid s'enfronta a l'Unicaja. El català Pau Gasol s'ha reivindicat sent un dels protagonistes dels Lakers que han guanyat els Mavericks de Dallas per 91 a 96. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenot. Demà finalitza el procés per fer les preinscripcions per participar dels Premis de Treballs de Recerca de Batxillerat 2012 a Sant Just. Per poder presentar els treballs al concurs s'ha de fer una inscripció prèvia a l'Ajuntament. Són uns premis convocats pel Centre d'Estudis Sant Justencs i pel Consistori per reconèixer l'esforç dels alumnes de segon de batxillerat que presenten els seus treballs a recerca a aquest curs. S'estableixen tres categories temàtiques, treballs d'àmbit local... treballs d'àmbit científic i tecnològic i d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic. Per a cada modalitat es concedirà un primer premi de 250 euros, un segon premi de 150 euros i dos exèssits de 50. Per tant, per tal de poder participar d'aquests premis de treballs a recerca, s'han de fer les preinscripcions a l'Ajuntament i demà és l'últim dia per fer-les. També us expliquem que aquesta tarda se celebra el ple municipal corresponent al mes de febrer a l'Ajuntament. El tema més destacat de l'ordre del dia és l'aprovació del ple de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. D'altra banda, es donarà compte sobre la no renovació de l'adhesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. Després d'aquests temes, s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels regidors i regidores i del públic assistent. La sessió plenària es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori. I acabem aquest botlletí destacant que la setmana que ve comencen les reunions amb els pares i mares a les escoles de Sant Just de cara a la preinscripció escolar pel proper curs. En concret, el primer centre que obre les seves portes a les famílies serà l'Escola Montseny el dia 1 de març a les 5 de la tarda. La següent visita serà el dia 6 de març al matí. El gruix de les reunions i les visites als centres educatius serà la setmana del 5 de març. L'Escola Canigó les farà el dilluns 5 de març al matí i dimecres 7 a la tarda. L'Escola Montserrat es podrà visitar dimecres 7 al matí i dijous 8 a la tarda i per l'Institut només hi haurà una única jornada de portes obertes el dia 7 a la tarda. L'Escola Presol Municipal Marrex farà aquestes trobades a l'abril. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sancjos Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir informats al web de ràdio d'Esvern, 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé. Molt bon dia. Look at the stars Look how they shine for you And everything you do Yeah, they were all yellow I came along I wrote a song for you Fins demà! Fins demà! I drew a line, I drew a line for you For you I bleed myself dry. For you I bleed myself dry. Look how they shine for you. Look how they shine. Look at the stars. Look how they shine for you. And all the things that you do. Radio de Svema 98.1 Just a la fusta, el magazín del matí. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Anselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. Què fa? Vostè m'ha dit que el volia així com a internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Just a la fusta. Ara passen 16 minuts de les 11 del matí. A partir de la setmana que ve, el primer cap de setmana de març, tornaran a representar-se les funcions de la passió d'Esparreguera, un gran espectacle que trasllada els espectadors a la vida d'uns personatges que tenen més de 2.000 anys d'història. Amb una posada en escena molt cuidada, en què es cuida tant il·luminació com música i interpretació, la Passió d'Esparreguera és un dels espectacles més consolidats del país. Per saber-ne més, avui tenim a l'altre cantó del telèfon Francesc Aler, responsable de comunicació i d'atenció a l'espectador de la Passió d'Esparreguera. Molt bon dia. Molt bon dia, Carme. Un espectacle que dèiem que està molt consolidat i que aconsegueix cada any un número molt important d'espectadors, perquè a Esparreguera, més o menys, quanta gent hi passa cada any? Per Esparreguera, ara estem al voltant d'una mitja entre 10.000 i 11.000 espectadors als vols de Setmana Santa i tot el que dura aquests dos mesos la temporada de Passió. És moltíssim, moltíssima gent. Moltíssima gent, moltíssima gent. Donar moltes gràcies a tota la gent que assisteix a la Passió perquè sense ells nosaltres no existiríem. Parlem dels orígens de l'espectacle, perquè fa més de 400 anys, de fet, de l'origen de la passió. Sí. De fet, el document més antic, pròpiament de la passió d'Esparreguera, el tenim escrit del 1611. És una carta d'uns veïns d'una població propera, Sant Llorenç d'Hortons, que expliquen a uns familiars d'aquí, Esparreguera, que vindran a veure les representacions de la passió. Però, esclar, les passions arrenquen de molt més enllà. És una evolució lògica d'uns misteris que eren unes representacions dramàtiques d'origen medieval i s'escenificaven passatges de la vida de Jesús, de la Mare de Déu, d'alguns sants o dels apòstols. I, de fet, en els anys 80 ja a la passió d'Esparreguera és declarada també d'interès nacional. Exactament, el 83, pel molt honorable president d'aquell any, Jordi Pujol. El fet que sigui declarada d'interès nacional ajuda també a la passió d'Esparreguera o és només un punt més comun de reconeixement? Bé, és un reconeixement, de fet, al llarg del segle passat i d'aquest, han assistit moltíssimes personalitats a la passió d'Esparreguera, de molts àmbits diferents, i el reconeixement, doncs, aquesta tradició de tants segles, de quan el veuen, els agrada, per tant, Jordi Pujol, doncs, ho va declarar d'interès nacional, ara s'ha proposat, doncs, d'obtenir la Creu Sant Jordi, ho ha tirat endavant, doncs, l'Ajuntament d'Esparreguera, i són reconeixements, doncs, que, doncs, per nosaltres són importants, molt importants, sí. L'espectacle dèiem que cuida molts aspectes, que a banda del text, del que representi, hi ha la il·luminació, la música, per exemple, que tot té molta importància. Sí, l'espectacle té una bellesa pròpia, es caracteritza per una curada presentació escènica, llavors hi ha un encertat moviment de masses, una gran varietat de cromatisme, cal que es realça contínuament amb aquests sorprenents efectes de llum, que dius, de so, hi ha efectes especials, i llavors tot és sempre gran, hi ha uns decorats molt grans, magnífics, que li donen aquest caire èpic que ha de tenir a l'espectacle. I pel que fa, als actors també participa molta gent? Sí, de fet, a veure, poden arribar a intervenir-hi, poden, perquè depèn sempre d'aquests dos mesos... De l'any, no? Sí, bueno, d'aquesta temporada... Van una mitja entre 250 i fins a 425 actors que intervenen a l'espectacle, però compteu que d'aquests 425, només 85 tenen paper. Vol dir que la gran majoria són poble que estan participant activament de l'espectacle. Gent d'Esparreguera mateix, doncs. Sí, gent d'Esparreguera i no. Molta gent, una de les coses que pretén la passió, una de les missions de la Fundació també, és la de potenciar el teixit associatiu, i són moltes la gent que venen de fora, que han vingut a viure aquí a Esparreguera, moltíssima, que s'integren en el teixit associatiu d'aquí a La Passió i que participen en l'espectacle. O sigui, és una manera de fer poble, no?, d'alguna manera, també. Sí, sí, sí, i afortunadament som un poble que aquest interès que genera fora del mateix poble ens permet gaudir amb més persones... de tot allò que fem, no? I per això per nosaltres és important aquest espectacle, també. Un altre dels punts que es destaquen és el teatre on es representa, no?, que té una capacitat també per bastanta gent. Per quants és, en concret? Mira, 1.747 persones. Déu-n'hi-do. Hi poden arribar a cabre. Però, bueno, hi ha una part que, per mesures de seguretat a dalt, doncs està... que no és viable, d'acord, però, bueno, que 1.500 persones les posem, eh?, És bastanta gent. A més, a principi es va omplint cada any, suposo que també hi ha gent que repeteix, gent que hi va per primer cop perquè no ho ha vist mai, però gent que potser no cada any, però que sí que li agrada, suposo, tornar a veure la passió d'Esparreguera de manera més o menys repetida. Exacte, aquí una mica el motiu, possiblement, és que no és un espectacle com un altre que puguis anar a veure al teatre, és diferent. Aquí hi ha un sentiment, hi ha tota una herència arrossegada, hi ha una tradició, I aleshores, doncs, té un punt de particularitat venir a veure la passió, no? I aquest punt de diferència, doncs, és el que fa fidelitzar a molts dels nostres espectadors que venen aquí, eh? Per tant, seria una mica això, la clau de l'èxit, no?, d'alguna manera? Bé, la clau de l'èxit jo crec que és la quantitat de persones que col·laboren a darrere d'aquest espectacle, no? És tot un treball que de tasques més humils, a les més responsabilitat, doncs, tot el poble hi és present i aquest treball queda reflexat. Hi ha moltíssims detalls, canvis molt ràpids de decorat, l'agilitat, la sincronització, tot això és possible per totes aquestes persones que hi estem col·laborant. I aleshores les persones quan assisteixen a aquestes representacions, o sigui, d'una manera conscient o inconscient, doncs percebeixen que tot el que passa a l'escenari és mogut des de dintre del taló per algú que no destorba mai, però que no el veiem. I llavors jo crec que també és un dels factors del seu èxit, aquesta tasca que es veu que hi ha darrere de tot això. Parlem ara de l'espectacle de la durada, perquè comentàvem que són diferents escenes de la vida de Jesús, i que són moltíssimes escenes per això, vull dir que és un espectacle que dura matí i tarda. Sí, comença a les deu i mitja, i llavors acaba una mica abans de la una, després tothom se'n va a dinar, amb molta tranquil·litat, tornem a les tres i mitja fins a les cinc i mitja. No és tant... Clar, no és tot d'un dia, no? És allò que potser sembla... De primera sí que sembla matí tarda, oh, m'he d'estar tot el diumenge. No, però nosaltres ho vivim com una jornada festiva, molt emotiva, i el que pretenem és que l'espectador que vingui aquí ho gaudeixi així, no? I de fet posem moltes garanties, moltes comoditats, moltes avantatges des de l'hora de dinar, des de possibilitats de fer visites, moltíssimes coses que fan que això que nosaltres vivim com una jornada festiva també ho pugui gaudir l'espectador. No sé si hi ha, cada any, en principi, si hi ha alguna novetat diferent d'anys enrere o si es va actualitzant alguna qüestió. O sigui, aquest any 2012 hi ha alguna cosa nova, per exemple. Sí, l'actualització és permanent perquè, doncs, sempre has de millorar el que tens, sempre has de treballar contínuament durant tot l'any, doncs, la sonògrafia està treballant, estan millorant detalls, etcètera, etcètera. I, evidentment, doncs, això sempre ens porta, doncs, a pensar... amb noves propostes, a pensar en canvis, sobretot tecnològics, que s'estan produint i que tenen la seva importància també ja actualment, i tot això fa que hi hagi canvis. Ja el 2012 sí que hi ha algun quadre que s'ha canviat i que, doncs, sempre buscant la millora de l'espectacle. Pel que fa a l'entrada general, el preu em sembla que és de 20 euros, però també hi ha diferents descomptes en funció de l'edat, m'imagino, o també de si hi ha grups, no? Exactament. Nosaltres, a veure, som pioners en uns paquets turístics que oferim a la passió. Són uns paquets que van des de grups fins a famílies i la nostra campanya promocional es basa actualment en l'espectador, i el primer que hem fet és fer una baixada de preus considerable i oferir una sèrie de serveis, una sèrie de comoditats a l'espectador, tant en els menjars, en uns restaurants col·laboradors, que permeten baixar molt el preu i, a més a més, avui en dia amb les famílies, penseu que a partir de 5 membres poden venir per 14 euros aquí a la passió, eh? Doncs val la pena, també. Quin tipus de públic acostuma a venir-hi? És bastant variat o, en principi, rebateix molt, també, l'esquema familiar? Sí, l'esquema familiar, doncs, és el principal que nosaltres tenim, des de dues persones fins a dotze persones, vull dir, és el públic que nosaltres ve. Sí que ve, doncs, la persona incuriosida, que ve sola, doncs, a veure-ho, però no és el gruix del nostre públic, d'acord? I llavors, doncs, bueno... es viu això des d'un àmbit familiar o amistats o grupets de coneguts. Quan parlem de família també incloem aquest espai de gent. No sé si ve gent només religiosa o interessada en el fet religiós o també gent a nivell d'interès cultural. Suposo que seria també aquesta segona opció. Sí, hi ha una amalgama de tot. És a dir, aquí... Hi ha gent que és a te a veure l'espectacle i hi ha gent que és creient i que ve a veure l'espectacle. Com passa en els actors i la gent que està fent la passió? El que hi ha és una varietat i el públic és variat i tothom hi és benvingut. Que pot interessar per diferents aspectes, no? Correcte, sí, perquè és el que comentava una miqueta abans. Tota aquesta bellesa, tota aquesta... tota aquesta grandiositat que hi ha, aquest cromatisme, aquesta estètica acumulada al llarg dels anys, amb una decoració pròpia, els canvis de llum, de sol, els efectes especials, tot això també té un interès per una part del públic que ve a veure concretament aquesta vessant, o es fixa o li interessa també aquesta vessant. Però, esclar, també hi ha tota la part de sentiment en l'espectacle, no? i aquesta part de sentiment la realça la música, que és en directe, el cor que és en directe, i en fi, el que pretenem, com tots els espectacles, però aquest és anar al cor de l'espectador. Les representacions començaran a partir del 4 de març, que és un diumenge, llavors es van fent durant diferents diumenges fins l'1 de maig, i d'altra banda també per Setmana Santa, que es fa... Alguna representació també especial, n'hi ha una que també és de tarda-nit, em sembla. Sí, la Setmana Santa comença, bueno, tenim l'1, l'1, que és diumenge, llavors el 6, que és divendres sant, i llavors ja passat, el 14 d'abril hi ha una representació que es fa tarda-vespre, però bueno, s'acaba a les 10, llavors després, bueno, si volen anar a sopar, poden continuar la nit, o si volen tornar cap a casa, tranquil·lament, poden tornar cap a casa. Molt bé, doncs també des d'aquí Ràdio d'Esvern recordem que a partir de dilluns que ve també cada setmana sortejarem una entrada doble per assistir a les funcions de la passió d'Esparreguera i ja ho anirem comentant. De moment avui hem volgut parlar amb Francesc Calera, responsable de comunicació i d'atenció a l'espectador de la passió d'Esparreguera per anar avançant com anirà la passió d'aquest any d'Esparreguera. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos cobertura. Gràcies a tota la població de Sant Just per escoltar-nos. I aquí estem, a la vostra disposició pel que creieu necessari. Gràcies, que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Love is a burning thing And it makes a fiery ring Bound by wild desire I fell into a ring of fire Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! el condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, durant de 8.1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? M'he ensenyat el que fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, així com internacional. No, ja no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material en què es fabrica el material en què es fabriquen els somnis. Passen cinc minuts de dos quarts de dotze del matí. Continuem el Just a la Fusta, ara parlant de... fent tertúlia, no?, la tertúlia virtual dels dijous. Per això saludem la Joana, la Montse i la Línia. Què tal? Bon dia. Bon dia, Carme. I avui fa un o tres dies que els diaris, diguem que sobretot, parlen d'un gran tema i que ens van presentant diferents arguments a favor i en contra. Jo no tinc una opinió encara del tot formada, perquè segons el que em diuen penso que tenen raó, llavors sento uns altres i penso que també tenen raó, I parlem, doncs, d'aquest complex, no?, aquest macrocasino, aquest Eurovegas, que seria una mena de... es diu que és un projecte faraònic, no?, també, que, en principi, doncs, està entre Barcelona i Madrid, sembla, doncs, que la cosa pinta bastant. No, sembla que per Madrid, exacte. Que passa que ara hi ha hagut com aquesta mena de contraatac, no? I que no té una alícia... Perdona, que he tallat. Vols dir que l'al·licient de la costa no seria un punt a favor nostre? Aquest és un dels punts que intentaven defensar, no?, des d'aquí, el fet que... El punt aquest... Sí, a més, lligar amb aquests grans vaixells que arriben i que porten moltíssima gent a fora. Molts americans, del lloc no seria... Las Vegas, i aleshores ha dit que venia a Las Vegas. Gaudirien de Vegas sense estar al seu país. El que passa que també, per exemple, deien que els vols directes són a Madrid, la gran majoria. Vull dir que per venir fins a Barcelona, molts cops també s'ha de fer escala. Perquè l'última hora sempre és el mateix, no? Tot va parar a Madrid, no? No en tenen prou amb ser la capital, no en tenen prou amb tenir les endaixades, no en tenen prou amb, amb, amb, amb, i a més a més, acaparen tot el rest. Perquè ja que volen fer l'AVE, que vagi... pel corredor central, perquè em doni profit a les províncies que estan més oblidades, doncs per què no li posen allà i afavoreixen províncies que estan oblidades? Sempre afavoreixen... Sempre afavoreixen... Sempre estem iguals, sempre afavoreixen la capital, que ja ho té tot. Just per ser capital ja ho té tot. Aquí no vindria malament. Ara, a mi, sabeu el que em fa una mica de defredor? La... La cara del senyor aquest milionari... Jo hi deia l'Andrea, quan parlàvem de la notícia que teníem, miràvem els diaris i li ho parlàvem a l'Andrea, la imatge d'aquest senyor realment... No, no, és repelent. No ho sé per què, no inspira confiança. També la gent que mou molts diners acostuma a tenir a vegades una cara que potser de primeres... No, però mira el Bill Gates, que maco que és. I té una de milions... Sí, però no és el mateix. A vegades enganya i és pitjor, eh? Perquè també hi ha uns que em fa cara de bona persona... A mi saps que em faria por d'aquest macro negoci? Que si realment no donés de si, i bueno, es decidissin a fer-ho aquí, no donés de si i no donés els guanys que realment lo matien, llavors el senyor americà agafaria els trastos, marxaria i ens deixaria con el cul a l'aire. I seria bastant desagradable. Perquè amb altres empreses ha passat. Que la Generalitat ha donat cèntims, que s'han fet grans expectatives, i al moment de retirar-se, llavors s'ha hagut de compensar això, o s'ha anat tot en orris. Ja no sé, perdoneu, no sé si és que no ens diuen tots els pros i els contres, que aquí no queda la cosa... No, no està molt clara, no. I vas sentint un i vas sentint els altres. I aleshores et trobes... No, aleshores et trobes que si és una cosa... alentadora de fer perquè hi haurà puestos de treball, perquè molta gent i tot això, bla bla bla. Anem al contra. Un més gasto d'aigua, unes zones perdudes i... un trencament d'unes lleis podríem dir lleis o coses que ara necessiten per exemple el fumar que a mi m'és igual que fumin o que facin això però bueno resulta que tenen que donar la llei d'estrangeria perdó, no, no, perdó tenen que donar pel fet que venen i que porten així Mr. Massell uns diners, tenir unes concessions, trepitjar el rest. I una d'allò, no, no, ui, vostè, sí senyor, hi posem l'alfombra vermella perquè passin. Bé, ell diu que demana el mateix que li han concedit als Estats Units, que, com tu ja saps, són molt tancats per l'assumpte del fum, però molt, i tota una sèrie de coses, però, clar, allò és una illa enmig del desert i allà tothom fa el que li dona l'ara. Però, perdoneu, eh, que tinc entès que Las Vegas va de creixer, no va ser de bé, eh? Las Vegas, com a lloc... Ja ha potser tingut uns anys de... Els anys esplendolles estan passats, eh? Sí. Reconeixen que els guanys més grans que rep d'aquest negoci els rep del sud-est asiàtic. Que també ha hagut de marxar una mica. Clar, perquè ells també van fent les seves lleis i van exigint. És força complicat. Però jo aquesta competència, sempre que tot ho vulguin centralitzar, És que ho trobo absolutament fora. Però allà li deixarà més manegable per fer coses que... Bueno, sempre ha passat amb les empreses. Aquí han tingut unes normes i allà els hi han donat totes les facilitats del món. I així ho demostra tot el cinturó vermell que rodeja Madrid. Ja no dic que ens beneficin a nosaltres, però tant que parlen de les altres províncies que estan deixades de la Mare Déu i entre cometes és possible que sigui veritat, doncs llavors perquè no ajuden els altres... Sempre és el mateix, tot va parar. Catalunya, País Basc, València una mica i el rest de Madrid. Després d'aquella expressió de Teruel també n'existeix. Clar, clar. No, no, però tal com ens va mostrar a la televisió l'altre dia, Teruel, bueno, jo tenia una tieta d'això, de Taroli, i ella deia, és que no hi ha dret, i eren en temps llunyanyíssims. Sí. Sembla que no compti per enlloc. Bueno, dit Eruel vull dir, no ho sé. No, no, no, és veritat. Perquè avui se'n sentia parlar entre la província més rica d'Espanya. I la més pobra sembla ser que la més rica està a Guipuscoa. Segurament, no? Sí, sí, sí. I que la més pobra és a Extremadura. La més pobra és a Extremadura. Però jo a Extremadura he anat a Extremadura i he anat per un congrés que vam anar amb l'home i vam anar a Badajoz i després ens vam acostar una mica a Càceres per veure la ciutat monumental, res d'allò. I em va assombrar la riquesa de la terra. I va avançar. Aquests caciques... No treballen. No, no, filla, també va. Jo he anat fa 10 anys, eh? No, jo també heu fet uns 10 anys vaig anar. Aquella terra que és preciosa, a mans de qui està? Dels quatre caciques? Clar, és tot el tema del latifundisme. Vull dir que, aleshores... Que aleshores què passa? Si se'n van tenir que anar els conquistadors, que quasi tots són d'Extremadura, Amèrica i no sé què, i han tornat i resulta que encara estan allà el senyor del Castillo... Clar, és una solució tan difícil... Aleshores dius, qui té la culpa? Qui té la culpa? Perquè la terra és preciosa, eh? Vaig a quedar assombrada. I tant, quilòmetres i quilòmetres amb aquella catifa verd amb foletes... Però una preciositat, eh? Molt. I com a ciutat monumental, tant Mèrida com Càceres... Però llavors no en treuen producte, o el producte que treuen... Però són peonades que van aparar... Ara possiblement la cosa ja està molt millor, però encara així tot... Jo crec que la riquesa està molt mal distribuïda en tots aquests puestos. Lo mateix que a Andalusia. està el senyorito i està el que està ficat allà dintre en els cerros no d'úvedes però quasi que res, que està pendent que li donin un sac d'arròs o un sac de blat per poder-se fer un par. Tota la vida que les urdes havien sigut el lloc més escabrós de tot Espanya i és una llàstima perquè realment a més és una gent molt acollidora Molt amable. Llocs que estan oblidats totalment. Però avui, no sé, perdoneu, aquí a la Vanguardia surt. Cada vegada n'hi ha més gent pobra i rica. Això ja ens ho va dir, Lluís, us en recordeu? Fa molt temps. I això ja fa uns anys que s'estan fent. Cada vegada aquestes diferències són iguals. Són més acentuades. Diu, perdre la vergonya anà a demanar un plat de menjar a tu. gent que més o menys podien d'allò i que tenen que anar a un puesto d'aquí. Sí, sí, casos de classe mitja que realment tots dos treballaven en llocs molt importants i de cop i volta, clar, com s'ho podien permetre, s'havien comprat una casa, pagaven una bona hipoteca, però, escolta'm, ells treballaven i de cop i volta tots dos a l'atur no poden pagar la hipoteca i què fan amb aquesta... I si tenen canalla. I si tenen canalla, què? Encara que portis... aquelles criatures a la pública, no és el mateix. També hi estan donant voltes a les hipoteques. Sí, exactament és el que anava comentant. Avui va ser el de guindos. Sí, de fió per pago. En cas extrem, és a dir, en famílies que estiguin tots els membres de l'atur i a punt d'esgotar prestacions, que llavors sí que s'acceptaria... Però, clar, avui també ho contrarrestaven perquè deien que... si no està molt ben argumentat, està en mans de la benevolència dels bancs. És poca, no? No, clar, el banc, si no veu un guany, no donarà ni un ai. Clar, avui, llavors, la defensa d'afectats per la hipoteca, el que diuen, doncs, és que són insuficients aquestes mesures per reduir el nombre de desnonaments i diuen que critiquen que es proposi, això que comentaves, no?, una decisió de pagament només voluntària perquè, en última instància, Acabarà pagant l'Estat. En cas que realment es produeixi una gran quantitat d'aquestes d'acciones por pago, llavors qui pagarà la diferència si el banc no està d'acord? L'Estat. I també hi ha segons quins entesos que diuen que aquesta ha de ser un pagament només per aquesta gent en exclusió. Diu que el que pot fer també és, potser, reduir alguns desnonaments, tampoc molts, però, en canvi, pujar els tipus d'interès dels altres préstecs i que els bancs, per tant, consabeixen també menys hipoteques, que és el que ja està passant. Sí, però segueixen sent, aviam, els culpables, en primer lloc, potser els bancs, en primer lloc, perquè van donar hipoteques molt altes amb gent que tenia... Quan sabien que no es podia assumir. I, en segon lloc, la persona que pensa que pot comprar un pis i que té que pagar... És igual. Et convencien, no?, en aquell moment, suposo. Et convencien, perquè tot era tan florient i tan bollantig. Ja, però havies de tenir la capacitat de saber si tu podries pagar aquell préstec, perquè era molt llarg i molt alt. I clar, tu el que no tens segur mai és la feina, la teva salut, amb la qual cosa una sopegada fa que no puguis pagar. Llavors, vull dir, embarcar-se en una compra d'aquestes... Jo sempre he tingut la norma, com el meu pare o se'l sigui, que deia que no s'ha d'estirar mai el braç més que la màniga. Mai a la vida va comprar res a terminis. Ma mare era més avançada. Sí, home, perquè mira, amb un any... Ell havia de comprar un sac de ciment si tenia els quartos per pagar-lo. Suposadament que el comprés i l'hagués pagat amb dos vegades. Si ell sabia que ho podia fer, era un avantatge. En principi, una hipoteca no és una cosa dolenta. No, no és dolent. Si no, no hi hagués aquest producte. Ha sigut l'oferiment per part dels bancs. Si algú demana 100.000 euros... I aleshores diu, no, no, agafi 120 o agafi 130 perquè s'hi tindrà per als mobles i tot això. I allò és lleminer. Lleminer. Lleminer, la persona tindria que ser una mica més precisora i dir, no, jo 100 els podré assumir i 130 ja no puc assumir-ho. No puc assumir-ho. Però n'hi ha una cosa també, anem a buscar alguna cosa positiva, allò que a mi m'agrada. Doncs diu que fa més de 10 anys o així que no s'havia vist aquest moviment que comença ara a sorgir petit, però que segurament anirà agafant força, de tornar a instal·lar aquí a Catalunya fabricació. Catalunya sempre ha estat el país de les fàbriques del motor del petit empresari i ara resulta que molts són molt poquets però se suposa que anirà la cosa també funcionant una mica que se n'han adonat que treure tota la seva fabricació i portar-la a un país, per exemple, a Xina, que ara ja tenen les unes lleis una mica més severes, o, per exemple, a països de l'Esc, tal o igual, els surt més car que fabricar aquí. I aleshores el fer així, és a dir, que no és que perquè es fabriqui qui surt l'article més car, sinó amb ells se'ls surt. I què està fent als Fats Units? Ja està tornant. Estan tornant. Estan tornant, sí. Nostè Trinsfà promou que les empreses tornin al seu país, al país d'origen, per recuperar l'atur... I la mà d'obra, la mà d'obra aquesta que estigui una mica ocupada. O sigui, aquest seria el punt positiu d'avui. El punt positiu. Sí, sí, sí. Perquè una altra de les dades que surt avui, que llavors és una dada d'aquestes que tampoc saps massa com valorar-la, que és que en un any s'han signat un 31% menys d'hipoteques, que això és, a més, 4 vegades menys, em sembla, que la baixada més de l'any passat, no? Clar, que en part trobes que és lògic, no? I dius... Com s'ha de comprar un pis. Exacte, que és aquesta contradicció, no? Que et diuen compte perquè baixen molt les hipoteques, per tant, els bancs, tal... Però clar, tota aquella bombolla que va ser d'alguna paga... Els ha tocat ara amb ells perquè els notaris estaven que treien foc pels queixals. Quan, en temps... per una equivocació d'un concepte mínim, a casa va haver de pagar dos hipoteques. Ah, no, no, eso es cosa suya, yo tengo que volver a hacer otra vez la hipoteca. Yo, yo, re. Signar que se ha leído delante suyo. No, dos hipoteques, dos actes. No, no, va haver de signar una altra hipoteca nova. Ah, bueno, però la primera també li van fer pagar? Claro. La primera i la segona? Les dues? Sí. Sí, sí, el mateix import. El que passa és que hi havia un concepte que era erroni i llavors s'havia d'afegir aquest concepte o corregir-lo. No, no, s'ha de fer una hipoteca nova. I va pagar la documentació a la documentació dels cops. Tot nou. Perquè era la mateixa hipoteca. I no l'ha presentat el Tribunal Supremo? No, perquè tu ja el coneixes, no està disposat. No està disposat, Armagollos. Un altre dels temes tristos d'aquesta setmana ha estat el que ha passat a València. Ah, sí. Sí, que passa des de principis de setmana i ara ja sembla que amb les tertulis d'aquest matí que escoltaven altres ràdios pensava realment el tema de l'actualitat a vegades s'escarrifa, no? Fins i tot perquè passa una cosa un dia, tots ens posem les mans al cap i em donem un altre i acaba sent una frase. En tres dies ja és suficient, però Déu-n'hi-do el reparto que van fer de patacades, eh? Déu-n'hi-do. Avui explicaven que hi havia infiltrats, que no eren nanos sols. Sempre és el mateix. Aquest cop es veia les imatges i feia cobre. Encara que no fossin estudiants, però gent que es pot manifestar allà... Aquella nena no tenia més de 14 o 15 anys, eh? Com a molt en tenia 16, eh? I la van arrossegar, eh? La van arrossegar i la van cascar. No, no, hi ha altres persones. Sobretot fa fins i tot, a banda que es garrifi que la policia faci això, però que des de segons quins àmbits es justifiqui, no? I que es vulgui fer partidisme també d'una cosa o l'altra. Per un cantó i per l'altre, que es vulgui treure partit d'aquest acontecement que és molt dolorós. Ahir van sortir, sembla que va ser ahir, van sortir una altra manifestació, els nanos amb un llibre a la mà, i no hi havia ni un sol... Número de la policia? No hi havia ningú? No, perquè ahir se suposava que ahir era la pacífica, era la protesta de tot el que havia passat, no? I anaven amb un llibre a la mà. Sí, avui també he sentit que justificaven que va servir de tot, que hi havia també uns números de la policia que presentaven esgarrinxos a la carn de mossegades. Ah, sí, sí, el de les mossegades ho he sentit, sí. És veritat. Bueno, és que si t'arrosseguen d'aquella manera i tens a l'abast un braç o una mà, segur que hi tens una aixalada. És per defensar-te. És una defensa. Això ha comentat que fins i tot fa més impressió, i ja no tant, potser la classe política és molt trist que ho faci, però on que també estem acostumats, avui mirava portades d'altres diaris... I el fet, o com es manipulen segons quines coses, que s'havia penjat una foto, que no era tant d'un cantó com l'altre, fa fins a quin punt, no? Bé, amb la cosa de les fotos aquestes, verdaderament és que n'hi ha una... No ho sé, una anarquia, diria jo. Sí, sí, sí. No, perquè les fotos, les fotos, la veritat, no. Us en recordeu quan a la guerra del golf, sortia allà un pobre pelicano amb les destrosses que havien anat. I resulta que aquella era d'un altre lloc que no tenia res que era. Que hi ha hagut, potser era d'aquí de les costes. O que van sortir, quan les Torres Bessones, van sortir gent àrab, rient-se i cantant, alevant el senyor, i era mentida, que era d'un altre lloc. No, no. O sigui, de les coses de premsa... Déu-n'hi-do, perquè esportivament també va haver-hi una fotografia que per justificar una falta que es va ticar, que no era, van treure un jugador. Sí, sí, per això que es poden barrejar moltes coses. Bueno, no cal que estem ara. La guerra de Cuba va començar per una campanya... periodística. O sigui que jo et donaré el motiu i tu fes la guerra. I ja està. I el senyor Herz va muntar la guerra de Cuba. I hi ha una pel·lícula que jo no sé si l'he vista però fa molts anys, aquella que munten la primera pàgina del diari i després surt. És a dir, que ja s'ho té tot planificat perquè després surti la primera pàgina del diari. Ja, ja, ja. Vull dir que està creat, està creat. No, no, jo tenc confiança en la premsa i en els professionals de la premsa que siguin molt honrats i que siguin molt equànims, imparcials. Però hi ha vegades que, com deia un dia el Pere, que segons quines coses de tipus groc, venen, i a l'empresa li interessa vendre. Això que es diu és una empresa, a banda de seu mitjà. No és un formador imparcial. És dissabte, no?, que comencen les declaracions de l'Urdangarín. Dissabte, crec que és dissabte. I llavors el problema aquest que tenen, si té que entrar a peu o té que entrar a estudiar. Això m'assembla que és pecat a minuta, perquè a la llarga... Que també amb aquest tema fa gràcia com el tracten cadascun dels mitjans, perquè diguem que Mitjans que en principi eren monàrquics són dels que més han volat el vita a la llaga, perquè tenen també un altre interès, segurament. Aquí tenen un motiu, però uns quants dies... Si tu mires fredament, em sembla que és un país monàrquic on hi ha menys monàrquics. Oh, i tant! No, no, els monàrquics són nosaltres, perquè portem un rei al cos. Ara, de creure en la monarquia, perdoneu-me, eh? Això és diferent, sí, sí, sí, jo crec que sí, eh? Segurament, de fet, portarà bastanta cua tot el cas de... Sí, portaran, perquè intentaran per tots els mèdits, intentaran per tots els mèdits la pressió mediàtica, la pressió de la premsa, intentaran treure'l del pou. Sí, sí, de fet, avui ha sortit això, que s'ha enviat una carta per intentar defensar el seu prestigi, que és una cosa que trobo normal, però potser no cal que surti als mitjans aquest email privat. Sí, actualment és cert el que està per demostrar si és cert, el prestigi d'ell se l'ha fet molt bé ell mateix. Ell se l'ha trepitjat. No li ha trepitjat ningú més. Més que res, en un ambient que tot val, en un ambient que el diner, per fer diner, tot val, doncs és clar, encara que siguin dos duros, però no va tenir en compte realment si això podia perjudicar. Ell estava en un nivell que s'ho havia de pensar molt. Clar, i en aquest sentit hi ha com diferents fronts. D'una banda, tota la corrupció i tot el que hagi fet, i això que ha esquitxat també, o que fa replantejar tot el tema de la monarquia, de la monarquia, quin sentit té, quines despeses comporta, etcètera. Independentment d'això, a mi n'hi ha una cosa que sempre m'ha molesta moltíssim, I és que quan s'acusa algú, que ara no estic defensant a ningú, eh, ojo, però quan s'acusa algú, la gent que n'hi ha davant del jutge, abans de que d'allò, hi comencin a cridar, i assassinen, i dic, però escolta, aquesta gent no té res més que fer. Què és el que es mou? Què és aquesta cosa? És que... Va ser allà perquè és que ni tenen res a veure, ni els importa un papino. Però mira, algú us dius cridar. Cridar o agafen les coses com personals. Sí, en una banda hi ha la gent que és el pro, i l'altra banda hi ha la gent que és el contra. Sí, això passava amb els judicis del jutge Gartón, que no van arribar a les mans de Miracle. i esclar tot i que on anirem seguint on anirem seguint perquè se l'han tret de sobre i no crec que era culpable aquella imatge que no sé entès que representa que és un congrés o una cosa també de la diputació o el que sigui que n'hi ha un setger que li dóna una bufetada a l'altre No, no ho heu vist, això. No, no. Amb alguna pregunta més, i és veritat, eh? Amb alguna pregunta més. Un d'aquests diputats o delegats, no qui, eh? Com el de la sabata, no? Sí, com el de la sabata. Això de la manipulació ja ve de molt lluny, perquè explicaven que quan la revuelta d'Aranjuez, a principi del segle XIX, doncs la barma, diguéssim, la pròpia sangre azul, perquè es volia treure de sobre el príncipe de la part, i ja està, es van cremar amb palau, es van cremar tot, però ella ha organitzat per ells. Doncs, d'aquesta manera anem acabant. Volia, abans d'acomiadar-vos, recordar, ja que hi som, que aquest dissabte a l'Ateneu s'estrena un acte que comença a un cicle, que es faran diferents actes de música, teatre i de diferents actes culturals, és impulsat per la Federació d'Ateneu, és a dir, que són un espectacle que anirà rotant per diferents Ateneu, i aquest dissabte Aquí es pot veure un concert de Gery Swing i Latin Jazz, en l'Europació Musical de Cerdanyola del Vallès, i ho dic perquè justament sortegem dues, una entrada doble aquí a la ràdio, per tant, doncs, que qui estigui, qui truqui. I estigui interessat, pot trucar al no 3, 3, 2, 3, 6, 6, 1 i tenir aquesta entrada. No, no, s'ha de fomentar la cultura, la música, s'ha de fomentar tot. Això ens salvarà. Home, recordeu-vos d'encuentros a la tercera fase? Els mons s'entenen? Sí. Na, na, na, na, na. Recordeu? I això és musical. Amb quatre notes musicals, però que ajunten a tothom. Sí. Doncs d'aquesta manera tanquem la tertulia d'avui. Moltes gràcies a totes tres, Joana, Lina i Montse. Moltes gràcies a tu per haver-nos escoltat i els oients també. I tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Just a la fusta, el magazín del matí. Com Ràdio, notícies. Bon dia, són les 12, us parlem Maite, Polo i Oriol Pujador. L'economia espanyola ja es troba en recessió. Així ho assegura la Comissió Europea que acaba de fer públiques les seves previsions per aquest any. L'economia espanyola caurà 1% i estarà en recessió durant tot l'any 2012. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia, doncs l'economia espanyola va pitjor del que pensàvem. Espanya està ja en recessió i l'economia de l'Estat es contraurà un punt aquest any. De fet, estarem tot l'any 2012 en números vermells i la recessió podria ser encara pitjor perquè Brussel·les admet que aquestes dades no tenen en compte les retallades que encara han d'arribar. Ho ha dit avui des de Brussel·les el vicepresident econòmic de la Comissió, Oli Ren. Aquestes previsions no reflecteixen mesures addicionals que s'inclouran en el pressupost d'aquest any. Tindrem tota la informació sobre el pressupost al març. Treballem amb les autoritats espanyoles i quan tinguem la imatge global prendrem decisions. Ren, doncs, ha evitat dir si la comissió afluixarà i suavitzarà els objectius de dèficit per a Espanya. El govern de Rajoy, però, esperava amb candeletes aquestes dades per poder renegociar aquest objectiu de dèficit pactat amb Brussel·les, que ara és del 4,4% i sembla que Madrid demanarà que pugui superar el 5%. Com Ràdio Brussel·les. Els treballadors del metro de Barcelona decidiran dissabte si desconvoquen la vaga prevista per a la setmana vinent. O han acordat aquest matí en una assemblea en què s'ha trencat la unitat entre els treballadors del metro i els d'autobús. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia. L'última proposta de TMB contempla començar a apagar les actualitzacions aquest mateix any. Això ha dividit els treballadors del metro entre partidaris i directors de la vaga en una assemblea que s'ha fet aquest matí al casinet dos ser francs. I el que és tan o més important, ha permès es fer la unitat que fins ara hi havia entre metro i autobús. Dissabte els treballadors del metro decidiran per separat si van a la vaga. Tot i així, Pere Ramon, president del comitè d'empresa del metro, manté que a hores d'ara tot continua obert. Que els treballadors del metro sentin la proposta de l'empresa. Avui han hagut manifestacions en contra i algunes neutres. I depèn del que tinguin autobusos o no, jo no desperto absolutament res de que realment el dissabte... Aquesta tarda la direcció de TMB es reunirà amb els representants dels treballadors d'autobús. Fons del comitè tenen poca confiança en que la direcció els iguali o millori l'oferta de metro, cosa que, per tant, els abocaria a una vaga en solitari, com Ràdio Barcelona. Una protesta d'estudiants i treballadors de la Universitat de Girona ha obligat a interrompre el Consell de Govern que s'havia de fer aquest matí en aquesta universitat. A la reunió s'havia d'aprovar un augment d'hores de classe per als professors mantenint-los al mateix salari. Els manifestants, una trentena d'estudiants, personal d'administració i investigadors, han irromput a la sala amb crits i pancartes demanant consens. El Parlament ha aprovat una moció que insta el Govern Central a establir un calendari per pagar les inversions pendents en matèria d'infraestructures. El deute és de més de 5.000 milions d'euros. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. A més d'aquesta exigència, el Govern de l'Estat, el Parlament, mostra el seu desacord amb la paralització del procés de privatització de l'aeroport del Prat. Així mateix, la Cambra rebutja la dispersió de prioritats del govern de l'Estat per la seva defensa del corredor central. El diputat d'Esquerra Oriol Amorós ha estat l'encarregat de presentar el text. L'objectiu d'aquesta moció era que sortís atès que recentment hi ha un nou govern a l'Estat que ha començat el seu curt mandat amb dos cops de destral sobre l'economia catalana, com són aturar la individualització del port i com és dispersar el missatge a Europa respecte a corredors... Doncs clar, nosaltres creiem que aquest Parlament és oportú que es posicioni clarament i fixi un full de ruta, si m'ho permet, sobiranista, en infraestructures. El Partit Popular ha estat a punt de sumar-se a una part de l'emoció, però finalment ha retirat les seves esmenes i ha votat en contra. Com Ràdio Parlament de Catalunya. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça s'entrena en aquests moments a les ordres del tècnic Pep Guardiola amb els 18 jugadors disponibles del primer equip i la presència del jove jugador del filial Christian Tello. El conjunt blaurana prepara la visita d'aquest diumenge al Vicente Calderón on s'enfrontarà l'Atlètic de Madrid del xolo Simeone en un partit on no poden deixar escapar cap punt per seguir mantenint opcions d'optar al títol de Lliga. En bàsquet, el Barça-Rígel pot certificar la primera plaça de grup al top 16 de l'Eurolliga si guanya a la pista del Benet Cantú italià de Gianluca Basilelex Blaurana. El partit a tres quarts de nou del vespre, mentre el Real Madrid s'enfronta a l'Unicaja. Si els blancs perden, quedaran eliminats. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Dissabte, Josep Maria Marquès deixarà de ser president de l'Ateneu després de 10 anys al capdavant. En l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat s'ha de renovar part de la Junta Directiva. Només s'ha presentat una opció per agafar el relleu en cadascun dels càrrecs de president, secretari i vicesecretari. L'Assemblea de dissabte, com dèiem, haurà de donar el visti blau a aquests nous representants. Són Albert Macià, que es presenta com a president, Manel Ripoll com a secretari... i Anna Vilanova com a vicesecretària. Per tant, no és una renovació total de la Junta perquè els estatuts de la Taneu marquen que es mantenen dos membres al Consell Executiu. D'aquesta manera entrarien tres persones noves i continuarien Vicenç Rodríguez com a vicepresident i com a tresorer Francesc Gallart. L'assemblea tindrà lloc dissabte demà passat a les 6 de la tarda en primera convocatòria i en segona convocatòria a dos quarts de set a la sala del cinquantenari. Més qüestions. Dissabte se celebra la desena edició del Carnestol Festa. El casal de joves és la festa del carnaval que organitzen pels joves l'entitat Mai i Cineclub Utopia. A més de ser una festa de Carnestoltes, també és temàtica i aquest any el tema és els anys 80. Els últims anys han instal·lat un fotocall perquè els assistents es facin fotos amb les seves disfresses i aquest any també n'hi haurà. A més, hi haurà diferents premis. La música que sonarà tindrà molt a veure amb els anys 80, música com Madness, Winnie Houston, The Page Mode o també de la movida madrilenya. La festa començarà a les 11 de la nit i s'allegarà fins les 4. És per joves a partir de 16 anys i que no vagi disfassat haurà de pagar un euro per entrar. I acabem recordant que a l'abril es farà el primer taller de gospel a Sant Just. L'organitzen la coral Gospel Link Singers i també l'Orfeo Enric Morera i el dirigirà Moisés Sala, director i alma mater del grup vocal Gospel Viu. El taller tindrà lloc dissabte 14 d'abril a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de 10 a 2 i de 4 a 7 de la tarda i costarà 30 euros. Els socis i sòcies de l'Ateneu i també els membres de Gospel Link Singers només hauran d'abonar 25 euros. Per a més informació podeu enviar un mail... a l'adreça tallergospelsantjust arroba gmail.com. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! 98.1 FM, Ràdio 3B, 98.1. La informació més propera al Just de la Fusta. Passen 11 minuts de les 12 del matí. Demà divendres a les 8 del vespre es projectarà el vídeo de l'expedició de les Cees al Ximborazo a l'Equador el mes d'agost passat. Es passarà el vídeo, també es farà un col·loqui a l'Ateneu de Sant Jurs. Recordem que 7 Sant Justencs i Sant Justenques, socis de les Cees, van pujar a aquest cim del volcà més alt del món, al Ximborazo. Hi van participar Josep Perpinyà, Ramon López, Vicente Castillo, Toni Valls, Germán Català, Montse Ribarola i Anna Torrella. I avui hem convidat Germán Català. Molt bon dia. Hola, bon dia. Que de fet, des d'aquesta expedició, comentàvem abans que tu vas arribar al cim a final de tot, però comentaves que sobretot és l'equip que hi arriba. Oh, i tant. Sempre un de sol no... No va enlloc. No va enlloc. Espera, però ja. És el volcà més alt del món. I em sembla que, a més a més, comentàvem ara aquí fora, que és el punt més alt que l'Everest, no? Sí, té la curiositat que el que es troba a l'Equador del planeta, per l'alçada que té, doncs és el punt, exacte, té aquesta característica, és el punt més allunyat del centre de la Terra, inclús més allunyat que el cim de l'Everest, no? Déu-n'hi-do. Que, òbviament, no és una bola terrestre... El planeta és relativament etxatat, no? Doncs impressiona, no? Suposo que... És una curiositat. El paisatge, òbviament, no té res a veure amb aquests grans cims de l'Himalaya, eh? Clar, per tant, suposo que el nivell de dificultat... Òbviament, òbviament, no... És el que ho diferencia, però ni que sigui com a dada... És una dada curiosa, molt curiosa, sí, sí. I, a més, perquè és el volcà més del món. Exacte. És la segona... que no és tan actiu, eh? Sí, però suposo que també és una característica el fet de fer un volcà, no?, que ho diferencia d'altres cims. Sí, encara que no és molt conegut, però n'hi ha molts de volcans i n'hi ha molts que es pugen, i inclús n'hi ha alguns d'actius, però a l'Equador, a la part alta dels Andes, a l'entorn d'Aquitó n'hi ha un bon grapat. Alguns han estat en erupció tampoc no fa molts, molts anys, la major part no ho estan. No havíeu fet algun de volcà? No. I és diferent? És a dir, el fet que sigui un volcà, eh? No, és una muntanya, diguem-ne, que en general la part alta és més singular, a diferència d'altres muntanyes, però com que la major part d'aquests volcans no estan actius, diguem-ne, algun d'ells, si no t'ho diuen, tampoc n'ets molt conscient que és un volcà. El que passa és que, òbviament, els colors i el tipus de terreny que trepitges, amb això sí que es nota. Suposo que deu ser bastant impressionant, també. És molt maco, és molt maco. veure a vegades alguna d'aquestes muntanyes completament groguenca o uns tons vermellosos molt forts, que depenen, òbviament, dels colors de la lava i de més, no?, és especial. És un cim que, a més a més, en principi, abans d'anar-hi vam parlar també amb el president de les CES i en CELA que vam parlar amb l'alcalde sobre aquest cim, que és un cim que no és fàcil, en principi. No, no és fàcil, però tampoc, diguem-ne, no té una complicació tècnica excessiva. Hi ha... No hi ha trams d'escalada, per dir-ho així. El que passa és que, òbviament, hi ha trams de pendents molt fortes, de vegades hi ha serracs que has de travessar amb gel, i, òbviament, són muntanyes que, en aquest sentit, com qualsevol altre, poden arribar a ser perilloses. Però, diguem-ne, no té una dificultat tècnica important. En tot cas, el que sí que ho fa feixuc o difícil és el tema de l'alçada. Va ser dur, l'expedició, com va anar? A veure, l'aventura ha consistit en... L'objectiu final era arribar al Chimborazo, que és el més alt, però òbviament estàvem 10-12 dies per allà i per anar fent aclimatació vàrem pujar a 3 o 4 volcans. Vam intentar, un no el vam aconseguir, però en vam fer d'altres per anar guanyant alçada, baixant i anar fent aclimatació. La dificultat o la gran dificultat que vàrem tenir és que eren pocs dies... per aclimatar i, certament, això és el que, diguem-ne, ho va fer més difícil. Un problema d'aclimatació, fonamentalment, més que de preparació física o de tècnica. Sí, per adaptar el cos a les circumstàncies, com si diguéssim. Exacte, estem acostumats a estar aquí a una alçada determinada i heu de pensar, per exemple, que la ciutat de Quito només arribar ja està a 3.000 metres d'alçada. És a dir, que ja només arribar a Quito un dia es pot trobar una mica malament. Has d'estar uns quants dies allà per anar aclimatant el cos. Per tant, a l'hora de fer, a més a més, un cim suposo que encara és més exagerat, no? Exacte. Ens falta més oxigen, no hi estem acostumats i, per tant, un sofega abans de lo normal, no? I pel que fa a la preparació, cal molta preparació tècnica o mental o física, si a més no, abans d'anar-hi. És evident que jo, si no l'ho he fet mai, no hi podria anar, però gent que més o menys estigui preparada és un d'aquests cims que cal ben bé preparar. Cal estar avançat i acostumat a anar a la muntanya. I certament, doncs, haver-se enfilat amunt, doncs, ajuda. Diria que preparació tècnica, diguem-ne, escaladora, en aquesta aventura tampoc no era imprescindible. I preparació física, doncs, clar, si un no està acostumat a caminar o a remenar-se per muntanyes, doncs, li pot costar més, òbviament. I mentalment és important, també? Bé, és important... És important estar ben acompanyat. Una de les coses maques d'aquesta aventura, i també l'acabarem fer l'any passat bona part dels que hem estat aquest any, és que ens ho passem bé, que anem a passar-nos-ho bé, a disfrutar, a no posar risc, però a disfrutar i gaudir de la muntanya. I si, a més, ho fas amb paisatges d'aquestes característiques o singulars, l'aventura, per més que arribis a dalt o no, doncs és extraordinària. I en aquest sentit, doncs sí, podríem dir que això forma part d'entendre'ns i d'ajudar-nos mentalment, no? Aquesta idea del repte en equip, no?, d'alguna manera. No sé si en algun moment, en el moment en què, o sigui, només hi vas arribar tu al definitiu, si el moment aquest en què es decideix en què algú no pot més o no pot arribar-hi més, com es viu això? Són coses que passen gairebé molt ràpid. Havíem... diferents dels companys s'havien anat trobant malament per un problema d'alçada, insisteixo en aquest cas, a més, ni de força física però, clar, arriba un moment que un s'ofega i un altre no i no necessàriament és perquè un estigui més ben preparat que l'altre li afecta en aquell moment en el moment vàrem sortir del refugi sortíem d'un refugi a 5.000 metres vàrem sortir 4 companys al cap d'una estona doncs un ja es va començar a ofegar no trobar-se bé, va haver de baixar i més endavant el que portàvem era un ritme molt lent perquè precisament per la falta d'oxigen i de costum i en un moment determinat doncs el guia en cap que ens acompanyava doncs va plantejar si voleu realment que arribem amb algú doncs potser ara en aquest moment el que està menys ofegat doncs era jo podem apretar el pas amb ell i és el que vàrem fer i aquest noi és el que ens va estirar i em va fer ajudar a arribar dalt. I arribar-hi sol, quina és la sensació? Arribar-hi és d'una emoció extraordinària, perquè a més, tot just en aquell moment, penseu que vam sortir a les 12 de la nit i fèiem cim, devien ser les 8 i mitja, el dia acabat d'aparèixer, estàs per sobre de tots els núvols, el pesatge és espectacular, espaterrant, impressionant, us podia dir mil paraules. Certament... també impressionat pel fet que, ostres, arribés jo i no estiguessin els altres i no ho poguessin veure, no? Però, clar, arribes i et dediques a riure, a plorar, a fer fotos, un grapat de fotos i pensar en baixar per explicar-los i no els altres, no? I compartir-ho, òbviament, compartir-ho amb tots. Suposo que devia ser el moment més emotiu, no?, segurament, de l'expedició. Un d'ells, un d'ells, òbviament, eh? Els altres volcans que vam fer també van ser... molt xulos, i tant amunt com a baix, amb la convivència amb tots plegats, van haver-hi moments molt macos. I els moments més complicats? Potser a l'últim tram del Ximbo, perquè no és que tingués una pendent molt vertical, però jo tampoc no hi estic massa acostumat, però realment anàvem sols, i recordo que jo també m'estava ofegant, allò que vas fent quatre passes, i pares, i el El guia, és clar que està acostumat, veus que s'espera i t'estira i anàvem lligats amb una corda, no? Potser els últims 100 metres els fèiem a base de 4 passes i parar i respirar un mig minut, tornar a 4 passes. És una estoneta angoixant, però tampoc no hi estàs massa atent. És diferent, no? O sigui, que una cosa és explicar-ho després i intentar entendre el que et passava, però m'imagino que en un moment d'aquella manera es viu d'una altra manera, no? Suposo. Sí, és molt especial. És molt difícil. S'ha de viure, no?, segurament. És aquell tòpic, però que és veritat, segurament. Sí, és veritat, és veritat. I no sé si l'any passat, bé, fa dos anys ara ja es va fer l'Ileland Peak a l'Himèlaia, aquest grup que comentaves d'expedicionaris, aquest any passat el Ximborazo. No sé si per aquest estiu hi ha algun altre projecte en aquesta línia. No, tenim moltes ganes de fer-ne més, però aquest estiu jo crec que no. Tenim vàries idees i demés, però... Em sembla que ens esperarem l'any que ve. Farem un any de pausa, doncs. Doncs per recordar-ho tot plegat, i aquest divendres qui tingui interès pot passar aquest col·loqui que es farà a la Taneu, es passarà també, es projectarà el vídeo de l'expedició de les Cees al Chimborazo a l'Equadura el mes d'agost passat. Sí, no, dir-vos, recomanar-vos que vingueu, perquè és realment un muntatge molt maco, és un muntatge en què hi ha fotografies i vídeos... i musicat, i amb algunes explicacions de les quatre grans muntanyes que vàrem fer. I com explicava en Josep l'altre dia, no això entera, és maco pujar-hi, però també és molt maco compartir-ho amb els amics, amb els veïns i amb la família, vull dir que ens agradarà molt poder-ho explicar i que ho veieu. Doncs imagino que també serà un vespre emotiu. Doncs moltes gràcies, que m'encanta la per acompanyar-nos. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Proclama si quieres tu victoria porque me he enamorado de ti y déjame que ahora te coroné Tu eres el sol. Y estallan las preguntas allá afuera. Pero yo voy a cerrar muy bien la puerta. Me quedo en casa hasta que tú aparezcas. Y me traigas la alegría cada día Dirán que estoy perdiendo la cabeza Y es la verdad Fins demà! Pero ya al despertarme lo he visto claro. Estem escoltant just a la fusta. Quatre minuts i arribarem a dos quarts d'una del migdia. Com cada dijous, aquesta hora és moment de parlar de teatre. I ho fem com sempre amb la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Hola, bon dia. Què tal? Estic contenta. Sí? Ja no fa fred. Sí, avui, a més a més, ens explicava el Carles que gaudim d'una mena de mini primavera. Però que no durarà per sempre, eh? No, no em diguis. Jo que anava tan contenta ja, pensava que s'havia acabat l'hivern. Bé, doncs parlem de teatre, perquè encara que faci mal temps, el teatre normalment s'està calentó i s'està bé. I començarem per parlar d'espectacles dedicats als nens. Es fa un espectacle al Teatre Poliorama, que penso que ha d'estar molt bé. Es diu El petit Dalí. Ah, mira, home, la manera d'introduir, no? El petit Dalí és una història, és la història d'un nen que es diu Salvi, o sigui Salvador, Salvi, és un nen alegre, que el que més li agrada de tot és dibuixar, i passa hores i hores i hores a la platja, a la sorra, allà assegut dibuixant. I un bon dia, doncs, troba... una clau, a la platja. I a partir d'aquí comença una gran aventura d'aquest petit salvi. És una història, evidentment, dedicada al món més infantil. Surten tots els, diguem-ne, les creacions de Dalí de després. L'elefant, amb les potes molt llargues, que pots veure en alguns dels dels quadres d'ell, el cargol... Vull dir que, d'alguna manera, fa recordar una mica el que després va ser Salvador Dalí. Bé, jo penso que és una idea bona... per conèixer una mica més el geni i perquè els crios comencin a anar al teatre i s'ho passin bé i, a més a més, aprenguin alguna cosa. Home, sí, doncs sembla una bona proposta. El poliorama. Ja saps que els espectacles de nens gairebé sempre es fan el dissabte a la tarda i el diumenge al migdia, eh? D'acord. I un altre espectacle per a nens que també penso que pot ser molt important Per ells és una producció del petit liceu que es diu Guillermotell. Tothom coneix la història de Guillermotell, aquell arquer tan famós, que era fantàstic com arquer i que per això salva el seu fill perquè li dona la fletxa a la poma que està a sobre del cap del seu fill. Però potser el que la gent o els nens no saben d'aquesta història és que el Guillermo Tell lluitava per la independència del seu país i que era un lluitador gran i important. Bé, l'espectacle comença amb un grup de comedians i de músics que entren a escena com si arribéssim a una plaça del poble I a partir d'aquí comencen a explicar la història de Guillermo Tell i a partir d'aquí n'hi ha títeres, n'hi ha ombres, o sigui, hi ha una mica de tot. La companyia que signa aquest muntatge és la Valdufa, que té fama de fer-lo tot molt bé i molt acurat. I a més a més es podrà sentir la música... de Rossini, que és el creador justament de l'òpera de Guillermo Tell. O sigui que també és un espectacle, 5 estrelles, un espectacle magnífic, que està dedicat al món dels petits, però que realment és important que els grans també participin d'aquest espectacle. Perquè suposo que hi haurà gent gran que li agradi tant com als petits. Està clar. Doncs passem-s'hi a més espectacles, no? Sí. Hem dit, això es fa al Teatre del Liceu, eh? Ah, val, doncs no ho havíem comentat. No, perquè normalment, ja saps que moltes vegades al Petit Liceu es pot veure Cornellà, però en aquesta ocasió, aquest espectacle, doncs està al Liceu de Barcelona, la duració és de 65 minuts, o sigui una horeta. Passa bé, no? Mhm. i està cantat i interpretat en català. Perfecte. I està recomanat a partir dels sis anys, que també és... És una bona edat, no? Una bona edat, sí. Ens n'anem al tant d'arentena, Carme. Vinga, doncs. Ens n'anem al tant d'arentena perquè resulta que aquests dies faran una programació dedicada exclusivament a Pitarra. Mira. A Pitarra ja saps que és un dels... dels més importants escriptors de casa nostra, va escriure moltíssimes coses, moltíssimes, i tenia un punt d'humor moltes vegades en moltes de les obres que va escriure. Frederic Soler, més conegut per Serafi Pitarra, és el precursor, diuen els que saben, del Teatre Català Modern. De fet, doncs, alguna vegada s'ha posat damunt d'un escenari algunes de les obres seves, tot i que són molt antigues. Per exemple, el Ferrer de Tall, que és una obra magnífica escrita en vers i que alguna vegada s'ha vingut. Bé, doncs, el que estava dient. Fan Operació Pitarra al Tantarantana i faran dos espectacles. Un d'ells és un monòleg. Es diu, com us deia, el rei està fotut. És un monòleg molt divertit, que està adaptat i interpretat per el Jaume Costa, i que una mica repassa la vida i la trajectòria de l'autor. Ella ha agafat trossos d'obres famoses de pitarra, com pot ser aquesta, El ferrer de Tall, L'últim tren calós, Jaume el conqueridor, i ha fet tot un monòleg divertit i original... sobre aquest home. I això és un monòleg. I després faran una òpera còmica, nena. Ah, sí? Home, doncs és un risc, no?, d'alguna manera. Una òpera còmica, evidentment, també en text de pitarra. Molt bé, doncs pinta bé, no? És una, diguem-ne que és l'Òpera còmica de Barcelona que estem rebuscant i buscant en la història de la zarzuela, i que es van trobar amb aquesta òpera còmica, que justament es va estrenar, imagina't, al Teatre Odeon de Barcelona, el 1864. 1864, o sigui que ja té anys, l'han adaptat una mica, una miqueta, només, al dia d'avui, i bé, es podrà veure, doncs, això, submergir-se... en la vida i l'obra de Federic Soler Serafi Pitarra. Doncs mira, una bona oportunitat per conèixer-lo també. Sí, perquè suposo que hi haurà gent que no el coneix i està considerat un dels grans escriptors catalans. Fa tant de temps. Sí, exacte, que a vegades hi ha gent que ni se'n recorda. Bé, ens anem a una sala molt petita que una vegada he parlat d'ella. És la sala Flyer. O Flyhard. Jo no sé com dir-li, eh? Flyhard. Sí, suposo que és Flyhard. Sí, em sembla que sí. El director d'aquesta sala és un magnífic escriptor i un bon director que es diu Jordi Casanovas. I moltes vegades fan coses que estan escrites per ell. Però en aquesta ocasió, el 23 de febrer, s'estrena La Terra Oblidada, que no és d'ell. La Terra Oblidada és de Yatzer García... i parla una mica de les relacions difícils i complexes de tres germans amb el seu pare. El pare és un home gran, malalt, i està assegut en una cadira de rodes. I com que està fart de la seva vida i dels seus problemes, ha decidit no parlar mai més. Llavors, clar, els fills no entenen el motiu d'això... I durant tota una tarda, que és el que dura l'obra, intenten que el pare parli i ens expliqui què passa i què no passa. I bé, es crea una atmòfera una mica tensa, una mica difícil i complicada, i reflexiona una mica aquesta obra sobre les coses que van passant de pares a fills, no coses materials, sinó... de caràcter, d'il·lusions, de tot això, no?, que és com una mena d'herència que els pares deixen als fills, a vegades sense voler, no? Bé, La Terra Oblidada es pot veure dijous i divendres a les 9 i els dissabtes a les... a dos quarts d'11. A la sala Flyer, que alguna vegada hem comentat, busqueu-lo perquè el trobareu, està al carrer Alpens, que està al barri de... de Sants. Perfecte, doncs queda dit també. De quins anem a una altra història? Sí, una altra cosa que s'estrena aquesta setmana a la sala Beckett és més enllà de la foscor. Més enllà de la foscor quatre maneres d'apagar el llum. Això és el que posa el títol. La direcció és del Joan Arquer, l'obra és del Carles Batja i bé, és Aquesta, més enllà de la foscor, explica quatre històries diferents, que no tenen res a veure una amb l'altra, quatre històries curtes, però que estan sempre al voltant de justament de la foscor. La primera, doncs, parla d'un nen que mata monstres amb l'escombra, que, evidentment, té por de la foscor, com la majoria de nens, i... Va parlant tota l'estona de temes sobre la foscor, però molt diferents. Vull dir que no hi ha un fil argumental que llegui les quatre històries. Són històries diferents. Bé, doncs també pot ser de gràcia. Ara parlarem d'un espectacle que li quedan molt pocs dies per anar a veure'l, perquè només estarà aquesta setmana a la Sala Montaner. És un espectacle que es va estrenar... El lliure de Gràcia, però que va estar molt pocs dies també, poquíssims, penso que va estar tres dies. Jo no el vaig poder anar a veure, perquè ja dic, va ser visto i no visto. I ara arriba a la sala Montaner, però també estarà només aquesta setmana. Per tant, la cosa està una mica complicada. Es diu La pajarera. I es diu La Pajarera i és un espectacle que és una cantant-actriu i quatre músics que fan un recorregut per les varietats, per als cafè-concerts, per totes les cançons del segle XIX i principis del segle XX. Pots recordar una mica la Raquel Meyer amb els seus coplers i amb les seves cançons. Pots recordar una mica A tot això. És un col·lage musical i es diu La Pajarera perquè la sala del Molino, el Molino de Barcelona, quan es va obrir, que encara no tenia el Molino posat al capdavant, es deia La Pajarera. I com que realment l'espectacle està basat en música i cançons d'aquella època, per això l'han posat La Pajarera. La cantant, que és magnífica, es diu Maria Hinojosa i el quartet es diu Psicalíptic. Són quatre músics magnífics. Estaran només del dia 22 al 26 de febrer. O sigui, quatre únics dies per veure la pajarera. Qui li agradi aquest tipus d'espectacle, que no s'ho perdi perquè està molt ben fet i només cal recordar Qui són els signants d'aquest espectacle? Perquè és la Lluïsa Coniller i el Xavier Albertí, que ja saps que moltes vegades que ballen junts. Són grans noms, no?, del Teatre Català. Ell és un gran director i la Lluïsa Coniller és una gran escriptora de teatre i s'han juntat per fer aquest espectacle, per buscar i buscar i buscar músiques d'aquella època i posar-les... I ja es pot veure o encara...? A partir del 22. Per tant, sí, no? Aquesta setmana ha estrenat. D'avui al diumenge. Perfecte. Doncs passem a més històries. Passem a més històries. Mira, tu ets molt jove, no te'n recordaràs. T'anava a dir si te'n recordaries, però no pots recordar-te. Bé, fa molts anys, aquí a Barcelona, pels anys 74-76... No me'n puc en recordar. No, ja, ja, ja, per això t'ho he dit. Es va estrenar una obra que va tenir molt, molt d'èxit, que estava interpretada per el Paco Morán. Es deia Violines i trompetes, de Santiago Moncada. Es va estrenar al teatre, que tampoc suposo que el coneixes, al Teatre Martínez Sòria, que estava al Paral·lel, justament al Paral·lel. Bé, aquella obra va tenir molt, molt d'èxit i va ser no només un èxit de públic, sinó un èxit personal del Paco Morán, que en aquella època, doncs imagina't, encara no era prou curat. Que era, no? Exacte. Sí que es coneixia, perquè feia molta televisió, feia estudios uno, i sí que es coneixia, però evidentment no com ara, no? Bé, doncs aquesta obra sorgeix a partir que el Joan Pera, amic, i company de Paco Morán en moltes obres de teatre, ha volgut fer-li un homenatge, justament al Paco, amb aquesta obra de violines i trompetes. Home, doncs un bon regal, no?, d'homenatge. Jo crec que sí. El Paco Morán ja està molt gran, ja fa temps que no treballa, i ell ha volgut, d'alguna manera, fer-li aquest homenatge amb violines i trompetes. A part del Joan Pere, evidentment, que farà el paper que feia el Paco Morán al seu dia, Podem veure en aquesta obra a la Joel Beltrán, imagina't, al Ferran Ranyer, imagina't, i a l'Anna Gras. O sigui, un trio de còmics, còmics absolutament de tota la vida. Joan Pere, Joel Beltrán i Ferran Ranyer. Te'n pots imaginar. Violines i trompetes, doncs, s'estrenarà al Teatre Borràs. evidentment el dia de l'estrena estarà el Paco Morán allà per rebre aquest petit homenatge, o gran homenatge, com vulguis. Serà bastant emotiu, no? M'imagino. Sí, jo crec que sí. Penso que serà maco. I la direcció és del Miquel Corris... I ja dic, l'obra era molt, molt divertida. Jo la recordo molt divertida. Fa molts anys que no l'he tornat a veure, però me'n recordo que a mi em va agradar molt. I a més a més va tenir molt d'èxit de públic. O sigui que Violines i trompetes torna a la cartellera barcelonina, al Teatre Borràs, a partir del 24 d'aquest mes. Molt bé. Doncs queda apuntat, també. Sabeu que les primeres funcions sempre són una miqueta més... Sí, això sempre ho comentes, és veritat. O sigui que si voleu anar a veure-la i no gastar massa, doncs aprofiteu que a partir del 24 ja es pot anar a veure. Però com a contrapartida, això que comentaves, per exemple, que ahir es va estrenar Incendis al Romea i he sentit que el públic fins i tot va acabar dret del que havia agradat fins i tot. D'aplaudir, d'aplaudir. És una obra magnífica. Just teatre estava convidada... a un assaig la setmana passada al Teatre Romea l'Oriol Brogi em va trucar per dir-m'ho i resulta que justament el dia que estaven nosaltres convidats es va suspendre l'assaig perquè hi havia problemes tècnics per tant no l'he vist però l'obra sí que la conec és una obra magnífica d'un autor d'origen libanès però que viu de tota la vida a Canadà, és canadenc, i parla dels horrors de les guerres, concretament de la guerra de l'Iban, que ell va tocar viure quan era petit. I la veritat és que el repartiment és magnífic, l'Oriol Broxi acostuma a fer les coses molt ben fetes, a mi és un director que m'agrada molt, que per cert m'han dit així sota veu, que potser serà el substitut Del Sergi Bellbell al Teatre Nacional de Catalunya. És un dels noms que sona? Això m'han dit, però no ho sé. De moment ho deixem aquí. Ho deixem aquí. Si acabava sent, direm que ja ho havíem dit. En tot cas ho deia perquè simplement això de que com a primera posada en escena d'on de públic que sí que havia arribat a temps que havia agradat molt. L'obra és magnífica. Jo sempre dic que quan una obra de teatre és molt bona, que no n'hi ha moltes, també t'ho dic, però quan tu llegeixes una obra i és molt bona, és difícil pisiar-la, és difícil fer-la malament. I, de totes maneres, recordem que a Incendis està la Clara Segura, una veïna nostra, que és una magnífica actriu, magnífica, i Julio Manrique també, que són els protes de l'obra. I ja en parlarem més endavant de l'obra en si, perquè realment hi havia molta expectació. a veure aquesta obra, perquè és molt bona. El text en si és molt bon. I en parlarem, doncs, quan anem. I parla dels horrors de la guerra i de la recerca d'unes persones a través de la família per saber què va passar en el seu dia, no? Molt bé. Doncs bé, sí, més qüestions. Doncs mira, s'ha estrenat, al Teatre Lliure de Gràcia, s'ha estrenat Les Piedimonis. És una obra de Ramon Gomis i que està el Ramon Gomis és un autor no sé, tampoc penso que tu la vas veure no, una de les obres que va tenir molt molt d'èxit és Cap Vespre al Jardí que es va fer al Teatre Lliure fa molts anys i que era magnífica l'obra, magnífica i a més a més una escenografia del Fabià Puigcerbert que realment era senzilla però preciosa Bé, doncs l'autor de Cap Vespre al Jardí, Ramon Gomis, ara estrena Les Piedimonis. Què és Les Piedimonis? Doncs és un espectacle que està coproduït per el Teatre Lliure i el Centre d'Arts Escèniques de Reus i és una història d'un professor, dos de les seves alumnes i la seva secretària. El temps està ambientat primer a l'estiu, després a l'hivern, es veu com les relacions van canviant entre ells i penso que és una història que agradarà perquè parla una mica de la complexitat de les relacions humanes, que no sempre són fàcils ni no sempre són les que voldrien. Les piedimonis, jo no ho sabia... resulta que és una alibèlula. Ah, sí? Sí. És la mateixa espècie. Jo sabia que era alguna mena de... Jo m'hi he enterat. No tenia ben bé clar què era. Doncs és una alibèlula i li he posat aquest nom perquè és una metàfora justament d'això que estava dient, de la complexitat de totes les relacions. Bé, això al Teatre Lliure de Gràcia. I per qui vulgui, Doncs que se'n recordi que al Teatre Lliure de Montjuïc li queden pocs dies ja per veure Kids, de Peter Hanke. Ahir es va fer l'última, l'última, diguem-ne, espectacle al voltant de Peter Hanke, que va ser un documental, un documental de la cadena Arte, que parlava justament de l'autor, I després va haver-hi un col·loqui, després de veure aquest documental. I amb això ja s'acaben les coses que s'han fet al voltant de l'obra de Peter Hanke al Teatre Lliure de Montjuïc. I de moment... És el que tenim per aquests dies. Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies. Tornem a parlar dijous que ve amb més teatre. Molt bé, gràcies. Que vagi molt bé. Adeu. Onze minuts i la una del migdia. Escoltem ara els Fleet Foxes amb Raid Wood. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Back to you Back to you Back to you Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. 5 minuts i la 1 al migdia. Acabem amb un parell de punts. D'una banda, destacar-vos que Madonna farà un segon concert a Barcelona. Les entrades, doncs, s'havien esgotat i tot plegat ha fet que s'hagi decidit ampliar un dia més el concert que farà a Madonna aquest mes de juny a Barcelona Una notícia que d'una banda, com sempre desperta segons quines tensions entre els que s'han hagut de quedar amb una entrada gairebé sense visibilitat Però bé, en tot cas, hi ha aquest segon dia de concert de Madonna i el que fa a més qüestions que dèiem que us volíem destacar abans de marxar d'aquest matí, parlem ara d'una altra qüestió cultural, però en aquest cas literària. I és que surt una novel·la inèdita de José Sanamago, és Clara Boia, el text es va acabar l'any 53, però va quedar inèdit per voluntat pròpia del Premi Nobel de Literatura. Pilar del Rió, la presidenta de la Fundació Saramago, ressalta que la novel·la s'atreveix a interpretar el cosmos, que és una casa. Aquesta és la declaració directa de Pilar del Rió. És una novel·la que enviava a partir del 1953 a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El Manuscrit has de perdre i 40 anys després, segons llegim al diari Ara, quan va rebre la insòlita notícia que en una mudança s'havia trobat aquest manuscrit, l'escriptor els va respondre que ja no era el moment de publicar-la. De fet, en vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que un cop mort, els qui el sobrevivien podien fer el que cariessin convenient. Per això ara Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago, ha decidit treure la llum i fer-la arribar a tot el públic. Ell explica que Saramago va treure la saviesa i la capacitat de retratar personatges amb subtilesa també proposar situacions en teoria quotidianes però a l'hora universals i transgredir segons quines coses. Diu que ens ensenya un jove de menys de 30 anys que no va anar a la universitat, fill i net d'analfabets que s'atreveix a interpretar el cosmos que és una casa amb la brúixola pròpia i també a través de Pessoa i Shakespeare. A partir d'aquí sorgeix aquesta novel·la, aquesta clara boia inèdita Fins ara, i escrita l'any 53. Ara surt a la llum aquesta novel·la inèdita de José Ramago. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Ara sí, un minut i mig, arribem al punt de la una del migdia. És moment de tancar aquest just a la fusta d'avui, aquestes tres hores en què us hem anat acompanyant, explicant-vos diferents històries. Donem les gràcies, per tant, a la gent que ho ha fet possible. L'Andrea Bueno als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius en la previsió meteorològica. També hem parlat avui amb Francesc Caler, responsable de comunicació i d'atenció a l'espectador de la Passió d'Esparreguera. Hem fet tertúlia amb la Joana, la Montse i la Lina. I, a més a més, aquesta tercera hora hem parlat de teatre amb la Maïca Dueñas, I hem parlat també amb Germán Catalán, un dels expedicionaris que va fer el Chimborazo l'estiu passat. Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10 amb moltes més coses. Que vagi molt bé i que tingueu un bon dijous. Fins demà!