Sant Just: notícies, premsa, temps, TV, esport i penicil·lina

Just a la justa. Molt bon dia, passant 5 minuts a les 10, comencem un nou just a la fusta d'avui dimecres 30 de maig. Ja som, per tant, a la meitat de la setmana d'aquesta setmana una mica curta, una mica estranya, que va començar a barrancar ahir dimarts. Passa una mica més de pressa que el que és habitual. Avui el programa, per fer-vos-ho passar encara millor, mirem moltes coses. Començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb el Sergi farem una mirada a l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i dels portals digitals per saber què és el que passa d'última hora aquest matí. Parlarem del temps amb el Carles d'Ernandi Rius. A més a més, també farem com sempre, com cada dia, les noticis curioses amb el Jaume Socarrats. Farem una receta de cuina amb la Carme Amador i com cada dimecres, a dos corredors de Tartúria Esportiva, l'Evilus Casocchio, l'Enric Riva i el Carles. I més coses. A partir de les 12 parlarem amb la vaconesa d'actualitat televisiva i l'Alea ens portarà la història, la nova història d'un invent que ha marcat la nostra vida quotidiana per explicar-nos d'on ve l'origen d'alguna cosa en qüestió. Avui, la penicil·lina. I també, a partir de les 12 i 10, entrevistarem a Víctor Murillo, regidor d'Esports, perquè diumenge celebrarà a Sant Just la setena festa de l'esport. parlarem amb ell tot plegat per saber qui és el que hi haurà aquest diumenge al municipi i què podran fer els nens i nenes que s'acostin a aquesta festa de l'esport. I tot plegat, com sempre, acompanyat de bona música. Comencem. I avui comencem amb la cançó que l'any passat remetia d'alguna manera a l'estiu, aquest any encara no sabem quina serà la següent cançó d'aquest anunci de Cervesa, però si més no, doncs recorda el bon temps. I had to leave you and go away, but I think about you every day. Fins demà! Bona nit Fins demà! Fins demà! Bona nit. And Charles again. How long till you can see her? And I'm like, well, it's soon on a battle. Do you really think she will wait for you? And I'm like, there's no way to say and there's nothing I can do. Well, there is no way to say and there's nothing I can do. No way to say and there's nothing I can do. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10, un moment per posar-nos el dia de l'actualitat del municipi, per això tenim el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Que ens explica doncs quines són les notícies d'avui dimecres, 30 de maig. Comencem parlant... Ara tinc el dubte, acabes de dir, però no sé quina és la primera notícia. Comencem parlant d'un acte que tindrà lloc demà, o millor dit que un acte, al ple de maig, bàsicament. Doncs el ple que serà demà, és el que correspondrà al mes de maig, i compta amb 11 punts a l'ordre del dia, més un torn de premsi i preguntes, com sempre. El ple es debatrà l'aprovació del Pla Local de Seguretat Viària per Sant Just i l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de Camp Modulell, com a dos punts destacats. També s'hi han presentat tres mocions. La primera proposa l'adhesió a la petició impulsada per la plataforma Aigües Vida, per evitar una externalització dels serveis de l'empresa pública Aigua Ester Llobregat. L'equip de govern també proposa una moció de suport a la iniciativa legislativa popular per la regulació de la nació en pagament, els desnonaments i el lloguer social. I finalment, l'equip de govern presenta una tercera moció per instar al govern de la Generalitat a garantir el manteniment de les llars d'infants municipals. Un tema que últimament està molt d'actualitat. La sessió començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. i serà, com hem dit, demà mateix. Molt bé, doncs això pel que fa a la política municipal. Tenim més qüestions injustenques? Doncs sí, connectant amb això que dèiem de les escoles Bressol, recordem que ahir va haver una reunió de la comunitat educativa, oberta a tothom, i és que després del 22 de maig es va organitzar una cassola davant de l'Ajuntament i abans d'aquesta acció ja les Ampes s'havien reunit i un dels acords que van prendre és fer una reunió oberta a tota la comunitat educativa per mirar de decidir i de fer noves accions contra aquestes retallades. Des de les Ampes consideren que la informació és capdalt i per això han repartit folletons per fer coneixedors els pares de la situació, però de totes maneres creuen que ha arribat el moment de passar l'acció, ja que les retallades d'ensenyament afecten a tota la societat, diuen. La disminució de les subvencions també ha afectat a les Ampes, que cada vegada tenen més dificultats per oferir els seus serveis a preus assequibles. L'Urdés Díaz, vocal de L'Àmpa de Montserrat, amb qui vam parlar ahir, alerta que l'activitat docent també s'està veient afectada de forma alarmant i és que, per exemple, s'està augmentant la ràtio d'alumnes a les aules. Tampoc no hi ha substitucions quan un professor agafa la baixa per un temps menor a... un temps determinat, que ara mateix no recordo, però... Però vaja, que s'estan produint retallades en aquest aspecte i que afecten l'àmbit docent. I acabem amb una última qüestió referent també a Sant Just. Doncs sí, acabem amb la qüestió del nom de l'escola Montserrat, o de l'antiga escola Montserrat. Si se li tria un nou nom ja no se li podrà dir Montserrat. I bé, les escoles és el nom que proposa l'Arxiu Històric Municipal pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga escola Montserrat. Els col·lectius que tindran la seu en aquest edifici, a més de l'Arxiu i el Consell Municipal de les Dones, han proposat noms per batejar l'espai. I ara serà la ciutadania que haurà de votar quin és el que prefereix. L'Arxiu Històric Municipal, doncs, va triar aquest nom, les escoles, i basa la seva proposta en la vessant històrica de l'edifici. Jordi Amigó, que és l'arxivet municipal, destaca que sempre hi ha hagut activitat pedagògica i de quina és la proposta de les escoles. Tot i que el nom podria recordar les escoles nacionals, Amigó creu que aquest nom fa referència a totes les escoles que s'han instal·lat des dels anys 20 i fins a l'escola Montserrat que hi va ser fins fa 3 anys. Per tant, aquesta és una de les propostes. La resta de propostes són Teresa Pàmies i Bertran, que és escriptora, Carme Pérez i Verdú, que és mestra i veïna de Sant Just, Marga Miró i Colea, filòloga i veïna de Sant Just, i finalment la campana, que és el símbol de l'esco municipal. Per tant, entre aquests noms, ara la ciutadania podrà triar a través del web de santjust.cat, el web de l'Ajuntament, o també a través d'unes bulletes que es repartiran pels equipaments de Sant Just. Molt bé, doncs veurem quin nom acaba sortint, anirem parlant també amb els diferents antitrets que han proposat aquests noms. Gràcies, Sergi, i fins ara. Fins ara. I ara ens anem a escoltar el Nico Roig i tots els dies autobús. Aquest dia vol passar com un autobús. Vull que ningú voldrà agafar que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenint-me aquí Tots els dies autobús que agafem s'aniran omplint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest per marxar, O vols seguir el teu camí? Jo estaré en un banc a la parada següent. . . . . Fins demà! Fins demà! I comencem el punt avui. El punt avui que obre dient, compta endavant. Els partits catalans comencen la negociació del pacte fiscal encara lluny del consens. Per tant, encara han de trobar aquest acord. També és veritat que avui hagués altres cimera. Sí. El govern rebaixa les expectatives d'avui, preveient que els contactes duraran setmanes. Per tant, no ens preveu que la solució o que l'acord arribi en breu, sinó que s'haurà de treballar I tot i així ja veurem. L'oposició va a la reunió dividida, també ens diu. Ah. Per tant, l'oposició no... tampoc troba un punt d'acord. Diríem que cada partit va una mica per la seva banda. Sí, exacte, cadascú sap per on va, no? Una mica les seves històries. Serà difícil trobar sinergies. Al nord d'Itàlia, víctima del segon sisme mortal en nou dies. Un nou sisme... que ha afectat el nord d'Itàlia i es veu una fotografia dels equips de rescat treballant en l'assaliment de víctimes a Medolla, una població del nord d'Itàlia, en el dia d'ahir. Es veu un edifici esfondrat. Altres temes que destaca avui el punt, bànquia, polèmica per la indemnització a un directiu. Per tant, se li pa una indemnització a un directiu, per tant... Això encara afegeix més llenya al foc de la bànquia. Exacte, més malestar general i més incomprensió. Sí, sí, s'afegeix encara més després del rescat i que encara la gent demani responsabilitats pels directius, que a més a més se li paguen indemnitzacions, doncs és una cosa que cou. I el Banc d'Espanya, Fernández Ordóñez, renuncia un mes abans del que es preveia. Aquesta notícia sobre el Banc d'Espanya. Doncs passem ara a la portada del país que ens obre en Brussel·les preveu donar un any més a Espanya per complir el dèficit. La Comissió Europea vol que Rajoy acceleri el retard en l'edat de jubilació, apugi l'IVA i endureixi la prestació per desocupació. És la notícia més destacada de la portada del país. També se'ns diu que el governador del Banc d'Espanya abandona després del veto del PP. Els populars bloquegen la compareixença que havia demanat Ordóñez I la investigació de Bankia, un exdirectiu, com deies, cobrarà 14 milions. Atenció. Més coses. Les víctimes de l'última matança de Síria van ser executades a la sang freda. Les milícies de l'Assad van designar a Hula 49 nens i 34 dones. Espanya i altres 11 països expulsen a diplomàtics siris d'aquest fet. I també se'ns diu... Se'ns parla d'aquest terratrèmol, no terratrèmol, que aterroritza el nord d'Itàlia, imatge d'alguns dels ferits o alguns dels evacuats, si més no, en un parc amb alguns llits improvisats. També se'ns diu que la Generalitat crea un fitxer de prostitutes i clients. És la idea per intentar canviar o regular tot el tema de la prostitució. I més a punts a la portada del país. Diu, cop a una platja verge de l'estret, tarifa aprovar una urbanització per les protestes, malgrat les protestes. En cultura, Luis de Góngora contra l'Inquisidor. Es va trobar un manuscrit inèdit del poeta cordobès. I les trames que controlen el calxo. Dos grups manegen les apostes il·legals a Itàlia. és el que ens diu El País. Doncs continuem amb el periòdico que diu Máfo, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, fa fallida, nova víctima de la crisi bancària. El governador del Banc d'Espanya dimiteix per la pressió del PP. El Banc Central Europeu rebutja el pla d'assenejar bànquia amb deute públic, segons Financial Times, i xacó en defensa davant. Roba el Cava, la comissió d'investigació. Per tant, obre també aquest tema avui de Miguel Ángel Fernández Ordóñez que deixa el Banc d'Espanya. Més temes. Espanya s'examina entre dubtes. La Comissió Europea avala avui l'ajust de Rajoy i recela de la reforma financera, també en plana econòmica. Altres qüestions. Mas busca un difícil consens sobre el pacte fiscal, que en referència a la cimera d'avui entre partits per buscar un acord per anar a Madrid a negociar el pacte fiscal. També ens destaca el Sant Miguel Primavera Sound, que comença aquesta nit a l'Arc de Triomf amb concerts gratuïts. La música ocupa el carrer durant cinc dies, ens diu el Periódico, i que necessiten diverses estrelles a Barcelona per aquest festival de música. Rufus, Wainwright, Wilco i The Cure, els plats forts de... d'aquest Primavera Saul. I, finalment, la pressió a Síria posa de to després de la matança de l'Ula. No sé com es pronuncia, això. Sí, també he tingut el dubte, quan ho llegia, aquesta H, que mai se sap massa com s'ha d'agafar. A Síria, en qualsevol cas. Doncs, sí, el periòdico ja està. Per tant, passem cap al 324, el portal de notícies de TV3 i de Catalunya Ràdio, el portal informatiu, que ens parla d'economia. ens diu que la prima de risc, atenció, perquè se situa ja en 519 punts bàsics. El diferencial entre el bo espanyol a 10 anys i l'alemany marca un nou rècord històric des de l'entrada de l'euro i durant aquest matí ha arribat als 520 punts. L'IBEX 35 comença el dia també amb una caiguda de l'1,77%, per tant, aquest llindar perillós de la prima de risc. També se'ns parla d'altres qüestions vinculades amb aquest tema. que és que el Banc Central Europeu rebutja el pla del govern espanyol per recapitalitzar Bankia, segons publica el diari britànic Financial Times. Segons aquest diari, el pla de Mariano Rajoy era aconseguir els prop de 19.000 milions d'euros que necessita Bankia a través de l'emissió de bonds i que el Banc Central Europeu els acceptés com a garantia per finançar l'entitat. Però aquest organisme, finalment, no hi estaria d'acord. També se'ns parla d'aquest... Aquest final del governador del Banc d'Espanya, que deixarà el càrrec abans del que estava previst. I més coses. En una altra línia, se'ns parla també de prostitució. Diu-la prohibir la prostitució al carrer, llums i ombres. Es parla de diferents pros i contres d'aquesta nova normativa. Declaracions de Leo Messi. Diu-la Déu de Guardiola em va sorprendre. I, finalment, també se'ns destaca aquest Primavera Saun, que arrenca avui en concerts gratuïts a l'Ara de Trioms. És el que ens diu al 324. Doncs continuem amb més temes a l'Ara, que avui obre amb Jordi Savall, que rep demà el Nobel de la Música. Jordi Savall, un compositor, si no m'equivoco, català, un segon. Sí, senyora que no t'equivoques. És un compositor català, sí. Doncs rebrà demà un premi molt important que fa la música, que és equiparable... segons diuen a l'Ara, el Premi Nobel. Per tant, doncs... Sí, m'ha semblat curiós que li dediquin la portada d'avui al Premi d'endemà. Sí, a l'Ara a vegades també té aquesta... Suposo que per avançar-se a algú altre, però també podria esperar demà. No sé, potser perquè tots ho tinguem ben bé al cap, no sé, no sé. Sí, però a vegades obrem temes aquests potser més de gaire cultural. Sí, sí. Sí, és el que destaca avui. També parla, però, de bànquia. Diu, bànquia arrossega al banc d'Espanya. Miguel Ángel Fernández Ordóñez avança un mes... Ostres, Déu-n'hi-do, eh? Aquí hi ha una falta d'ortografia gravíssima. A la portada de l'Anna? Sí, un mes, i aquest mes el posen amb accent. Home... Sí, sí. Miguel Ángel Fernández Ordóñez avança un mes el seu comiat com a governador de l'entitat. Per tant, Déu-n'hi-do, fa mal, fa mal. Brindatge de 14 milions per un directiu de bànquia. Doncs el que hem parlat abans d'aquests diners que se li pagaran a un directiu de bànquia després de fer fallida. Altres temes. L'Església i entitats socials han de pagar l'IBI. La institució catòlica s'estalvia 900 milions al conjunt de l'Estat. Doncs asseu que finalment, després d'aquesta polèmica, de moment l'Església seguirà sense pagar l'IBI. Un nou sisma deixa 15 morts al nord d'Itàlia, el que me la comenten també, i només un 7% dels pares de les Balears demanen escola en castellà. Doncs hi ha tota aquesta polèmica amb el president del govern Balear. Exacte, després de l'hora de la veritat, doncs tampoc no... I a l'hora de la veritat, doncs la gent vol que els seus fills aprenguin català. Déu-n'hi-do. Doncs és el que ens diu Lara. Passem ara la seva versió digital, que ens diu que l'Estat pagarà el rescat de banquia amb emissions de tresor. I es descarta així que el govern espanyol recorria títols de deute, com dèiem abans, després del rebuig del Banc Central Europeu. També es fa referència a aquest nou rècord històric de la prima de risc. Se'ns diu també que la justícia britànica decideix avui si extrader Juliana Sánchez a Suècia. El fundador de Wikileaks té una causa pendent a Suècia per la denúncia d'abús sexual presentada per dues dones. Més coses, Brussel·les preveu donar, jo vam dir, donar més a Espanya per complir amb el dèficit. I més coses referents a l'actualitat del dia, també ens parla d'aquesta cimera pel pacte fiscal que té lloc avui, i Artur Mas que es debata entre PSC o Esquerra, d'alguna manera, per acabar de tenir un consens concret, si més no. Doncs això és una mica... el que ens porta el diari ara aquest matí de dimecres. Passem a l'avantguàrdia. L'avantguàrdia també amb el tema de Miguel Ángel Fernández Ordóñez. La crisi de bànquia força Ordóñez a plegar. El governador del Banc d'Espanya marxa un mes, sense accent, abans de la data prevista. Les topades amb el govern del PP marquen el final. També ens destaca el tema aquest de les autovies que no van enlloc. La crisi deixa com a vies fantasma diversos trams de carreteres que s'acaben de sobte. Per exemple, hi ha un entre el Guaire i el Manà que no duen lloc. Aquestes imatges tan típiques que ensenyarà l'Stelonotícies d'una carretera que acaba amb una muntanyeta de sorra. És molt fort, perquè ho hem anat sentint a parlar, però si algú sent de zero... És com... Sí, sí. I a més són trams de carretera que estan com totalment acabats i arriba un punt que allà hi ha una paret... Que anaven fent-hi de cop i volta i... Sí, sí. És curiós, és increïble, perquè no és allà de dir una carretera en obres a mig fe, no, no? Una carretera totalment acabada que arriba un punt que... Fins aquí. I bé, doncs, Marc reuneix també els partits per coordinar esforços a favor del pacte fiscal. Doncs també tracta aquesta cimera... d'avui per anar davant al pacte fiscal a Madrid i un nou sisma a Itàlia fa 17 morts i 8.000 adequats. En aquests temes també, com que sovint són d'última hora i és un moment de tancament de la Vanguardia i dels diaris en general, doncs hi ha diferències entre el número de morts... Clar, exacte, ballant una mica aquesta xipa. Un altre dia en 15, aquí 17. Doncs una 15. Parlem ara d'esports, comencem com sempre, per l'esport, que avui, atenció perquè treu un tema complicat, diu que aquesta agressió quedarà en res. Ens ensenya la fotografia de la posada del dit a l'ull, de Mourinho a Vilanova, diu que Villara decretarà una amnistia amb motiu de l'inici del seu setè mandat. Per tant, diu que els dos partits a Mourinho i el d'Ascensió a Vilanova eren faltes lleus i ara seran perdonades. És el que ens diu l'Esport, que també avisa que la Supercopa del 22 i 29 d'agost serà el primer cara a cara entre tots dos entrenadors a la banqueta. És el que ens diu l'Esport, que també ens parla, diu Guardiola, ha buidat i ha deixat lliure el seu despatx. informacions d'aquest estil, i que Messi l'avala des d'Argentina. Bé, doncs, més qüestions. Passem ara al mundo deportivo, que ens diu, en canvi, diu Simera Tito Zubi, i ens planteja amb tres punts el que vol Vilanova, ens diu primer Tiago Silva, primera opció de central, que compta amb Alves, Keita, Tello i Cuenca, i que vol Alba, i li encanta... Això és el que ens diu... Messi diu que no s'esperava la sortida de Guardiola i diu adeu de Pep, diu l'extècnic, va passar ahir per la ciutat esportiva per recarregar... No ho veig, és molt petit. Les piles, les bateries. Per recarregar... La bateria del mòbil. Ah, per recollir les seves pertinences, ara sí. Passem al nou esportiu. Doncs el nou esportiu que passa avui del Barça, només així en petit, diu Messi atribueix els èxits a Pep i Tito, però avui el gran tema de la portada és el de Kylian Jornet, no sé si ho coneixes, que ell es defineix com a pluriatleta i afrontarà els sis mons més alts del món, les sis muntanyes més altes del món, i es proposa rebaixar el rècord de posar i baixar els sis cims més grans del món en un repte que acabarà el 2015 amb l'atac a l'Everest i llavors ens diu dos segants cara a cara i es veu l'Everest i Client Jornet mirant-ho cap amunt desafiant i també el Pulito Rodríguez que és rebut com un heroi a parets el subcampió del Giro rep l'homenatge dels seus amics i veïns tot i que al final se li va escapar al Giro per pocs segons a l'última etapa doncs aquella seva han volgut reconèixer la bona feina que ha fet. Està bé, també. Que no sigui només si es guanya del tot. Doncs ara, ràpidament, fem un cop d'ull de la Príncia Madrilenya, que ens diu que busca destí a Brasil. El club no tindria problemes en assumir la seva fitxa i li agradaria tornar a la seva terra amb vistes al Mundial del 2014. També declaracions del ministre Bert, que, a banda de ser ministre d'Educació i Cultura, també és ministre d'Esports, I diu, trobo a faltar Raül a l'Aerocopa. És el criteri del ministre verd. Sí, però és entregador, ara també, el ministre. I el demarca. Ens diu, vola el nen. Vola de ve alta, eh? I llavors diu... El niño és el Fernando Torres, no? Entenc? Sí. Doncs el niño. Diu Espanya, Corea del Sur, que juguen avui. I llavors diu, Torres vol el nou... I no sé, no entenc això del bola. I diu, el padre de la Roja són els jugadores. Són les declaracions del Luis Aragonés. Doncs no sé, potser Fernando Torres vol que avui li drin bola, no? Sí, pot ser, però és estrany, no? Així com a titular tan gran, no sé. No sé, és un jugador que semblava que no aniria a la selecció. Al final ha fet un bon tram final i potser ara vol que... Que li facin cas. Clar. Doncs és el que ens diuen les portadores esportives d'avui. Per tant, d'aquesta manera acabem ja aquest repàs per l'actualitat del dia. Gràcies, Sergi. Molt bé. Fins ara. Fins ara. Que vagi bé. Darrere el mercat. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Jus d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Digue'm les coses alegres pels matins quan el meu natural és trist i secató s'estima entre somnis i confusions Digue'm diluvis de sorra i de meteo Vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons. Són problemes puntuals, són defectes naturals. Digue'm els whiskeys amb cola que m'he begut. Ja se'm gira un ull cap a l'infern i no vull cometre cap més hivern. Vivem les meravelloses instal·lacions, piramides i faraons i grans operts, dubtar l'equipatge de prestacions. Quin exemple més escans Quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escans. Quina ruïna, quin final. Diem les coses alegres, els matins, quan el món natural és trist, i sé que tot s'estima entre somnis i confusions. Diem diluïs de sorra i de meteors, convull precipitacions, i sé que el món es ple d'espaguetis i de canadons. Quin exemple, més escass. Quina ruïna, quin final. Quin exemple, més escass. Quina ruïna, quin final. Un any més, Veus de la Parròquia vol portar una lè d'esperança als nostres uïdors i uïdores. Compartirem Temes d'interès. Aprofundirem en l'espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem al dia amb notícies i activitats d'Església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Fins demà! Un punt tres quarts del matí, un moment per parlar del temps, amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia. És que sembla que els companys, els músics d'aquesta cançó, doncs no es portin massa bé amb el cantant principal. I quan el tio comença a cantar a dir, vols callar, que és més maca la música que no pas el que tu puguis cantant-se. Què tal, Carme, com estàs? Bé, fa molta calor per això, eh? Moltíssima. Vull dir, potser... Jo fins i tot tinc... A primera hora, eh?, ja. Hi ha algunes persones al voltant de la meva vida, perquè la meva vida és molt rutinària i em faig els mateixos moviments rotatoris durant cada dia, i em trobo amb gent que durant l'hivern és típic, és normal que es queixin com sovint, del fet que fa fred, de quan farà solet, de quan farà calor, de quin rotllo, o sigui, a la gent normalment li agrada més l'estiu que l'hivern, amb això soc molt conscient, o sigui, soc un bitxo raro, I la gent ara, de cop i volta, que envia el xip cap al mes de maig i juny, diu, quan s'acabarà aquesta calor tan forta que tenim ara? Dic, home, dic, m'has estat demanant cada dia jo, quan arribarà la caloreta, i a la que portem 15 dies de calor, ja dius, ostres, tu, aviam si ho fas una mica, perquè això és insuportable. Ja, però clar, és realment complicat, perquè anem cap a més, la cosa ha d'anar més... L'any passat vam tenir la sort, entre cometes, que el mes de juliol es va comportar per sota de la mitjana, per sota de lo normal, les temperatures van ser una miqueta més suportables, però si tenim un any normal, tot just ara comencem a patir calors importants. Doncs bé, avui anem camí de superar el que vam fer ahir. Ahir vam superar una miqueta els 26 graus, 26,3, o sigui que més o menys vam tenir el mateix que dilluns, o sigui va ser un dimarts càlid, a les hores centrals del dia fa calor, ja obrim moltes finestres a casa, algun ha agosarat fins i tot tirada a aire acondicionat. Aquí la ràdio és necessària perquè, com que estem en un cau i no hi ha ventilació, doncs hem d'enxufar els aires i no ens fregiríem vius. I d'altra banda, doncs ara ja estem amb... Superant els 24 graus, estem a 24,2 a aquestes hores del matí. Això vol dir que avui tornarem a tenir 26 graus o fins i tot una miqueta més. Avui podríem superar els 26 i mig i apropar-nos als 27. Sí, però la cosa és que les màximes són quasi primera hora llavors, no? Vull dir que tampoc varia tant. Saps què passa? Que no es queda molt estabilitzat. El problema és el sol. Surt molt aviat. A les quarts de sis del matí ja treu el nas al sol. Si ens recordem de l'hivern, el sol surt molt tard. També hem de comptar que hi ha la variació, aquella horària, perquè ens fan canviar l'hora, que és una cosa d'aquelles que jo no entendré mai. Però bé, el fet és que, com que el sol surt molt aviat, 6, 7, 8, 9, 10, 11, ja portem 5 hores de sol escalfant. Això a l'hivern ens coincideix gairebé amb el migdia, que és l'hora central, i ara les hores centrals les tenim cap a les 11, a les 12, i ens arribem a les màximes. I aquestes màximes es mantenen... I el que anirem tenint al llarg de les properes setmanes, els propers mesos, és que aquestes màximes van guanyant terreny i es van allargant. O sigui, avui arribarem als 26, a partir de les 5-6 de la tarda la cosa ja comença a baixar 25, 24, i cap a les 7 o les 8 ja estem en valors de 22-23, que és molt agradable i està una miqueta bé, però cap al mes de juny, sobretot juliol i agost, el que passa és que això s'allarga. Llavors, aquests 26, 27, 28... Són les 6, són les 7, són les 8, són les 9 del vespre i no baixen. Però surt el sol més tard a l'estiu. El mateix sí que és diferent. Molt bé. Ara ho entenc tot. Estem caminant cap al dia més llarg de l'any, que coincideix amb el solstici d'estiu, que ens queden aproximadament 20 dies i està pràcticament a tocar aquest solstici. Són ara els millors cels de l'any, no? Sí. Jo crec que els de matjunt, aquests de 8 del vespre i això. Són molt bonics. Doncs res. A part d'això... No, aviam, a part d'això el que tindrem és una afluixada amb la calor, el que demanaves tu al començar. O sigui, probablement entre demà, divendres, i sobretot el cap de setmana ja hem fotut una ràbia tremenda, o sigui, que tinguem tantes activitats al poble i que les previsions ens portin a una certa inestabilització del temps. Tot i que hi hagi algunes previsions que no es volen mullar en tots els sentits, i el diumenge te'l planifiquen així variable, amb alguns núvols, una miqueta d'inestabilitat a la tarda, la veritat és que els mapes que estem consultant ens porten pluges ja de cara a la nit de dissabte, diumenge, i el diumenge no és un dia variable, sinó que és un dia tapat, amb estones de sol, amb pluges, amb tempestes, o sigui... que esperem, i avui encara és dimecres, tot i que ja estem gairebé metat de setmana, que la cosa canviï a última hora i tota aquesta inestabilitat marxi una miqueta cap al dilluns. Ho diem perquè és que fot una mica de... Sí, o sigui, el dilluns continuaria aquesta inestabilitat i l'única opció que li veiem aquí és la probabilitat que aquesta inestabilitat que ha d'arribar al cap de setmana... És que clar, o sigui, moltes de les previsions al cap de setmana ja ens marquen inestabilitat a la península ibèrica i a Catalunya amb el recorregut d'aquesta depressió som els últims a rebre. Ja... podria retardar una miqueta i esperar-se que passés el diumenge, que és l'esperança que tenim a l'hora de fer previsions de cara dijous i divendres, que diumenge el salvéssim, encara que fos diumenge a la tarda, que es comences a arribar a la inestabilitat i que la nit de diumenge, dilluns, i dilluns, doncs plogués, no? Però els mafes avui ens indiquen que a partir del vespre de dissabte les tempestes guanyaran terreny. Ahir vam poder veure les tempestes, eren molt maques, no sé si us ho veu fixar, però si parlaves d'aquests cels... de postes de sol a les 9 de la nit, ahir podíem veure una enclusa que mirant així cap a Molins de Rei, des d'aquí a la ràdio, i ocupava tot el que era el nord del nostre paisatge, des del nord-oest fins al nord-est, vèiem tot unes bandes de núvols que van donar molta precipitació un altre cop al nord del país, que van tornar a omplir rieres amb precipitacions importants, amb molt poca estona, podíem veure imatges de la notícia de Gironella quan baixava el riu doncs realment molt ple, està plovent a dalt, cap al nord, o sigui que això és important i és bo, s'està comportant així, però en canvi, cap a la meitat sud, doncs no tenim tantes precipitacions i l'únic que fem és gaudir d'aquestes tempestes llunyanes i veure les seves encloses, que fins i tot quan se'n va el sol, doncs queda fins i tot bonic, no? Sí. I avui tornarem a estar en una mateixa situació, o sigui, tempestes de mitja tarda cap a les zones de muntanya, com vam comentar ahir, no seran tan importants com les d'ahir, avui seran una mica més fluixetes, però creiem que des de Sant Jus podrem veure aquestes nubulades a última hora, com es van desfent i van viatjant cap a mar. Aviam què passa. Dijous, divendres, sol. Dissabte al matí encara sol. De cara a la tarda ja ho veurem. Podrien començar a tenir alguns núvols. El vespre, nit, podria arribar alguna precipitació a Sant Jús. De matinada podria ploure a Sant Jús. I el diumenge, de moment, pinta magra. Bé, doncs ja ho acabarem de confirmar, en tot cas. Gràcies, Carles. No fa treu, eh? Sí. Però esperem que canviï. A veure. Fins ara. Fins ara. Bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. I escolta'm ara el Rufus Wainwright, un dels més esperats en aquest primer Verasound, amb aquest Out of the Game, que és justament també el títol de l'àlbum que presentarà Divendres. I'm out of the game I've been out for a long Fins demà! Fins demà! Fins demà! What is she doing? Smooth Jazz Club. I esperem. Doncs 3 minuts i arribem al punt horari de les 11, el moment en què toca connectar amb Com Ràdio per saber què és el que passa arreu del país. També sentirem el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tot seguit hi tornarem amb més coses aquí el Just a la Fusta. Recordem que també està en marxa aquesta votació popular per triar el nom a l'antiga Escola Montserrat, que el podeu fer a través del web senjus.cat i que podeu escollir quin dels cinc noms proposats us agrada més. Recordem que és una votació que està en marxa a través d'internet i que també trobareu butlletes en diferents equipaments municipals. I ara ens acostem ja al punt de les 11 amb una mica més de música. Escoltem ara una de les cançons de l'últim àlbum de la Maria Rodés, que l'àlbum es títula Sueño Triangular, I aquesta cançó que sentim es titula Invisible, que forma part, però encara, de l'anterior, de l'album que la va donar a conèixer més, que era una forma de parlar que aquest té un parell d'anys. La cançó es diu Invisible. Ja lo sé. Has perdido todo el interés que hayas podido tener. Y no es novedad la beta que me suele pasar. Sí, sí, sí. tan predecible es Más veces no sé qué decir y me escondo tras de ti. Así, así. Hasta sé en mí. Com ràdio. Notícies. Bon dia a les 11. Us parlem Aite, Polo i Oriol. El pujador no s'atura l'escalada de la prima de risc espanyola que continua marcant màxims històrics. L'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país frega a aquesta hora els 528 punts de diferència respecte del bo d'Alemanya. Espanya, per aconseguir diners en bons a 10 anys, ha de pagar més d'un 6,6% d'interessos, mentre que Alemanya en té prou pagant l'1,3%. La borsa, en paral·lel, també viu avui una jornada de números vermells i perd més d'un 1% amb les accions de Banqui al capdavant de les pèrdues. Sobre la situació a Banqui, el ministre d'Economia, Lluís de Guindos, ha negat ara fa només uns minuts que el Banc Central Europeu hagi rebutjat el pla d'assanejament d'aquesta entitat bancària, tot plegat després que avui el diari britànic de Financial Times hagi publicat que la institució reguladora europea no aprova els plans del govern de Mariano Rajoy sobre Bankia. Haga más caso del gobierno de España y menos al Financial Times. El gobierno de España no ha presentado ningún plan al Banco Central Europeo ni el Banco Central Europeo ha rechazado lo más mínimo al respecto. Muchas gracias. També sobre la bànquia s'ha referit el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, culpa la mala gestió de la crisi de bànquia, de l'agraujament de la situació de la prima de risc. Ho ha dit des del Senat Edgar Arribau, bon dia. Bon dia, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, creu que el principal objectiu que se demarca a Espanya és recuperar la confiança, punt clau, ha dit, per començar a pensar en la recuperació econòmica, mentre el govern espanyol ha negat reiteradament la relació de la crisi de bànquia amb la pèrdua actual de confiança. Fernández Ordóñez ha vinculat aquest agraujament amb aquesta crisi bancària. Escolta'm-lo. el bajo nivel de crecimiento, el principal problema que tiene en este momento la economía española es la caída de todos los indicadores de confianza en los últimos meses, agravada en las últimas semanas, coincidiendo con la gestión de la última crisis bancaria. A més, després de conèixer que el Banc Central Europeu hauria pogut rebutjar el pla del govern espanyol per a rescatar banquier, el governador del Banc d'Espanya ha dit que el BCE no està per a solucionar els problemes de fons de la crisi, ja siguin nacionals o europeus, com Radio Senat. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l'alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón, es reuniran a la una del migdia a Madrid amb el president del govern, Mariano Rajoy. La trobada es farà per debatre al futur de l'àrea metropolitana de Barcelona a Madrid. Albert López, bon dia. Bon dia. Abans, però, Xavier Trias ja ha participat en un esmorzar informatiu. L'alcalde de Barcelona vol demanar al cap de l'executiu que gasti els pocs diners públics en inversions segures que permetin el creixement econòmic. I afegeix que Barcelona és una marca que genera confiança. L'alcalde de la capital catalana també explicarà a Rajoy els problemes socials de Barcelona. Econòmicament diu que la ciutat va bé perquè paga les factures al dia i aquest any no tindrà dèficit. Com Ràdio Madrid. A les 10 del matí ha començat a declarar el primer dels imputats a la causa oberta a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. S'investiga si els responsables van cometre apropiació indeguda o malversació durant la construcció del nou centre. El jutge ha rebutjat les parts d'anunciants com a acusació particular. Ciutat de la Justícia, Montcarvajal, bon dia. Bon dia, així és. El senyor Folia declara davant el jutge, però per part de l'acusació no hi ha ningú. El jutge ha rebutjat dues de les tres parts denunciants, el sindicat de metges i la doctora Carme Pérez. El seu advocat, quan Antonio del Moral, ha explicat tot sorprès que no els deixa ser presents, malgrat ha trobat indicis de malversació de diners públics. A pesar de eso, pues le niega la condición de parte a la persona que denuncia los hechos y que ponen su conocimiento estas irregularidades que no son irregularidades, sino que son posibles hechos delictivos por parte de organismos, en este caso privados, pero con la colaboración de entidades públicas. La tercera part denunciant, l'Associació d'Infermeres també està aquí al jutjat. Probablement també serà rebutjada. Els advocats de les acusacions no acceptades com a tals han demanat la suspensió de les declaracions d'avui. Volen que s'aclareixi aquest fet i estudien presentar-se tots tres en una sola acusació conjunta. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça-Riguel s'enfronta avui al València-Bàsquet a la Fonteta de Sant Lluís. En el tercer partit de les semifinals de la Lliga CB, l'eliminatòria està empatada a un. Escoltem el base blauranà Marcelinho Huertas en declaracions als mitjans del club. Bueno, pensar en el tercer partit de momento. Sí que el equipo está capacitado de ganar ahí, como ha ganado en campos muy difíciles este año. El València-Bàsquet Barça-Rigal començarà a tres quarts de nou del vespre. En l'altra semifinal, el Caja Laboral agafa avantatge contra el Real Madrid en aconseguir la victòria al tercer partit per 82 a 79. Els vitorians estan a un triomf de la final. En tenis, avui debuta a Roland Garros. El número del món, Novak Djokovic. El serbi jugarà contra l'eslovak Kavik. Fernando Verdasco es veurà les cares amb el luxemburguès Miller i Juan Carlos Ferrero amb el croat Marin Silic. Bon dia, són les 11 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. El proper 5 de juny es debatrà l'aprovació d'un manifest per deixar paleses les retallades en l'ensenyament. Aquest és el primer acord pres per la plataforma de la comunitat educativa que es va reunir ahir l'Escola Montserrat per primera vegada. El manifest que s'aprovi al Consell Municipal del dia 5 es llegirà davant de Can Gina està a dos quarts de cinc de la tarda. Des de les Ampes consideren que la informació és capdalt i per això han repartit fulletons per fer coneixedors els pares de la situació. De totes maneres creuen que ha arribat el moment de passar l'acció. ja que les retallades en ensenyament afecten a tota la societat. La disminució de les subvencions també ha afectat les ampes, que cada vegada tenen més dificultats per oferir els seus serveis a preus assequibles. L'Urdes Díaz, vocal de l'Àmpada Montserrat, alerta que l'activitat docent també s'està veient afectada de forma alarmant. Les Escoles és el nom que proposa l'Arxiu Històric Municipal pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Els col·lectius que tindran la seu en aquest edifici, a més de l'Arxiu i el Consell Municipal de les Dones, han proposat noms per batejar l'espai i ara la ciutadania ha de votar quin prefereix. L'Arxiu Històric Municipal basa la seva proposta en la vessant històrica de l'edifici. Jordi Amigó, arcibio municipal, destaca que sempre hi ha hagut activitat pedagògica i d'aquí és on és la proposta de les escoles. Tot i que el nom podria recordar les escoles nacionals, Amigó creu que aquest nom fa referència a totes les escoles que s'hi van instal·lar, des dels anys 20 i fins a l'escola Montserrat, que hi va ser fins fa 3 anys. Les altres propostes, per cert, són 3 a Pàmies i Bertran, que és escriptora, Carme Pérez i Verdú, mestra i veïna del municipi, Marga Miró i Colea, filòloga i veïna, i la campana, símbol de l'escut del municipi. Les candidatures havien de ser en femení i es poden votar a través del web de l'Ajuntament www.sanjos.cat o a través de butlletes que es repartiran arreu dels equipaments del municipi. I a demà dissous se celebra el ple municipal corresponent al mes de maig. L'ordre del dia compta amb 11 punts, més un torn de pregs i preguntes. El ple es debatrà l'aprovació del Pla Local de Seguretat Viària per Sant Just i l'aprovació provisional del Pla de Millora Urbana de Camp Modulell, com a punts més destacats. També s'han presentat tres mocions. La primera proposa l'adhesió a la petició impulsada per la plataforma Aigües Vida per evitar una externalització dels serveis de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat. L'equip de govern proposa una moció de suport a la iniciativa legislativa popular per la regulació de l'adhesió en pagament als desnonaments i al lloguer social. I finalment, l'equip de govern presenta una tercera moció per instar al govern de la Generalitat a garantir el manteniment de les llars d'infants. La sessió començarà demà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. Doncs de moment aquesta és tota la informació. Nosaltres tornem a partir de les 12 i 5 amb un nou bolletí horari i a partir de la 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir informats, com sempre, a través del web de la ràdio, www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal, informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Música Música Música que t'estires al meu llit, només per poder mostrar-te, em miro i no sé què ets, no, un misteri que em reclama, una vida en endavant, sí, una terra solitària. A les sombres de la nit, un paisatge m'acompanya, Jo m'estiro al seu costat, esperant la matinada. Em miro i no sé què ets, no, una vida deslligada. Quan t'aixeques al matí, sí, ja comences a esverar-te i ara trob que pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia, ja et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia, ja et demano com s'hi va, i jo ja ho sabia, cada cop et miro més. Em miro i no sé què ets, pots ser un animal salvatge que t'estires al meu llit només per poder mostrar-te. Em miro i no sé què ets, no, un misteri que em reclama una vida en endavant, sí, una terra solitària. Jo pregunto què haig de fer, si jo ja ho feia. I m'expliques què haig de dir, si jo ja ho deia. Jo et demano com s'hi va, jo ja ho sabia. Cada cop et miro més. I et pregunto què haig de fer, si jo ja ho feia. I et demano què haig de dir, si jo ja ho deia. I m'expliques com s'hi va, jo ja ho sabia. Cada cop et miro més. Yeah, yeah, yeah. Un any més, Veus de la parròquia vol portar una lè d'esperança als nostres oïdors i oïdores. Compartirem temes d'interès. Aprofundirem en l'espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem al dia amb notícies i activitats d'Església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze del matí. Cada dimícres a aquesta hora fem una mirada cap a la televisió i per això tenim l'altre canto de telèfon a l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar-nos de diferents factors de l'actualitat televisiva. Comencem parlant del nou president, que ja se sap, de Ràdio i Televisió Espanyola. No se sap ben bé qui serà, sinó quan es decidirà aquest nou president, que és un tema que... Ja fa dies que venim arrossegant i que una mica tenim la intriga que es resolgui en algun moment mentre nosaltres ho puguem viure, perquè sembla que la cosa va per llarg. I ara ja podem donar una dada que serà entre el 19 i el 21 de juny quan el Congrés dels Diputats hagi de finalment posar-se d'acord amb qui serà aquest nou president de Ràdio Televisió Espanyola. després d'haver decidit d'aquí molt pocs dies, el 4 de juny, els noms dels candidats a ocupar aquest lloc de presidència de la Corporació Pública. A banda del president s'escolliran també quatre nous consellers, ja que alguns dels actuals van finalitzar el seu mandat el 2010, però encara estaven en actiu. I després, doncs, entre el Partit Popular, que n'ha d'escollir tres, el PSOE, que n'ha d'escollir un, i Convergència i Unió, que també li toca escollir un altre d'aquests consellers, doncs s'haurà de decidir quin d'ells, quin d'aquests cinc, es converteix en president de la Constitució. Serem pendents, perquè és una cosa que ja portem dies esperant, aviam si es decideixen, ja que s'està afectant força les sèries de televisió espanyola més estimades per l'audiència. I mentrestant van passant coses com ara a Eurovisió, que això no canvia cada any. Exacte, això una mica és inamovible, tot i que evidentment amb els nous pressupostos de televisió espanyola sempre hi ha qui discuteix si s'hauria de participar o no en aquest festival. La veritat és que a nivell d'audiència força... rendible participar-hi perquè parlem de més de 6,5 milions d'espectadors i el fet que s'ha convertit en el festival més vist des de l'any 2008 sumant gairebé 2 milions d'espectadors més que l'edició de l'any passat. En total van ser 17.000 espectadors els que vam veure en algun moment el concurs I també va fer molt seguit el programa especial que es va fer a posteriori, Destino Eurovision, que va reunir també més de 6 milions d'espectadors. És un festival, sí, sí, són xifres molt bones, també a nivell de quota de pantalla, que saps d'aquests percentatges que diem sempre que gairebé mai no arriben al 20%, que era el que ens tenien acostumades les cadenes fa un temps, doncs en aquest cas d'Eurovisió han superat el 40%, per tant estem parlant que aquella nit, si més no, molta gent va estar interessada per aquesta oferta televisiva. Un festival que va guanyar, en aquest cas, Suècia, amb la cançó Eufòria, un tema amb una coreografia i posada en escenes arriscades, que potser va ser un dels factors que vam fer guanyar Suècia, tot i que també el segon classificat, que va ser Rússia, amb un grup de sis àvies cantant una cançó que es deia Party for Everybody, també va ser molt diferent del que els altres països presentaven i suposo que aquesta diferència en un festival com aquest que hi ha tanta oferta és el que crida finalment l'atenció d'aquests qui truquen per telèfon. I en el cas de la candidata de Televisió Espanyola es va quedar en una dezena posició que, bé, no és notable, però sí que, respecte als resultats dels últims anys, destaca perquè és el millor resultat des de l'any 2004, per tant, des de fa ja vuit anys que no s'aconseguia arribar tan amunt, podíem dir. Què hi va haver? Doncs, com cada any, una mica de polèmica, perquè uns dies abans la candidata de Televisió Espanyola, Pastora Soler, havia declarat mitja en broma, mitja seriosament... precisament per aquesta qüestió que comentem dels pressupostos i de la situació actual de Televisió Espanyola, que li havien demanat que no guanyés el festival perquè el fet d'haver d'organitzar-lo l'any vinent per Televisió Espanyola seria un cost que no es pot permetre. Després va dir que no era veritat, que això no ho havia dit ella, que se l'havia interpretat malament, en fi. I des de la televisió espanyola van dir, responent a aquesta inquietud de l'agenda, si suposa molta despesa o no participar en aquests festivals. que la veritat és que costa entre 5 i 10 vegades menys que qualsevol sèrie de ficció que s'emet avui en horari de màxima audiència a la nostra televisió per tant no és gaire elevat el cost a més tenint en compte que els 46 països participants i fins i tot aquests que no participen però que tenen els drets d'emissió del festival com per exemple Austràlia que es veu que emet aquest festival per les seves pantalles malgrat no formar part de la Unió Europea, doncs, es reparteixen una mica el que farien les esteses i per això, doncs, no és gaire car. Ja. Doncs, Déu-n'hi-do, que fas declaracions que, si més no, fan parlar també d'aquest programa que sembla, doncs, que tingui un èxit, doncs, etern, no? També que no s'acabi mai. Passem... No sé si t'ho vas veure, per això, Eurovisió, Alba. No, bueno, trossets, allò que vas fent zapping i sí que vaig poder veure quan ja havia guanyat, doncs, la repetició d'aquesta representant sueca... que també, d'altra banda, va tenir una participació polèmica, però per una altra qüestió, i és que va ser l'única concursant que es va reunir amb activistes dels drets humans a Cervaian, perquè recordem que el festival aquest any se celebrava Bakú, a la capital de Cervaian, on més de 70 manifestants van ser detinguts hores abans del festival per demanar llibertat d'expressió, perquè aquest país apareix en el lloc número 129 de les democràcies mundials, amb una nota de 3,31 sobre el 10 que poden aconseguir en un rànquing que fan de democràcia en un diari que es diu Economist. Per tant, de vegades aquest festival, que una mica sembla banal en algunes qüestions, pot destapar també situacions en països que formen part d'Europa i que potser desconeixem, com en aquest cas serveix. Sí que tenen demies per això, per pagar el festival. Sí, això sí, perquè, com sabem, és un país... que a nivell de petroli va sobrat i encara que la democràcia pugui ser discutida, els recursos econòmics, com deies, no ho són. Sí, a vegades no gaire de la mà. Doncs bé, passem a una altra qüestió. Ens quedem per aquí ara per parlar de Telecinco, que s'acaba Gran Hermano i ja prepara el relleu una mica escombrant cap a casa, també, no? Sí, repetim, repetim, perquè sabem que és un format que no s'esgota tampoc. Com comentàvem d'Eurovisió, Gran Hermano és un altre exemple... d'un format que sembla inesgotable a les nostres pantalles, perquè, de fet, va acabar aquest dilluns amb un 20,6% de quota de pantalla a la mitjana i superant en dos punts l'edició anterior de Gran Hermano. I, doncs, què fa? Això provoca que es emeti una nova edició de Gran Hermano, en aquest cas una revuelta, es diu Gran Hermano la revuelta, en el sentit que serà un refregit amb concursants d'aquesta mateixa edició, que s'acaba d'acabar ara, fent una edició especial amb una mecànica una mica diferent. Diuen que el sistema d'expulsió serà diferent, que s'interactuarà més amb els espectadors a través d'internet, però vaja, ve a ser un d'aquests retrobades que Telecinco de fet ja ha fet en ocasions anteriors. En el primer cas el que va fer va ser reunir concursants de diferents edicions en el segon cas que va fer un refregit, van ser participants no només de Gran Hermana, sinó d'altres realities de la cadena, però vaja, diguéssim que no us espereu grans novetats. També els funciona bastant, per tant, i és això el que busquen, suposo. Sí, sí, la veritat és que ho fan perquè, com dius, funciona de meravella i en aquest cas no ens deixen ni temps per desconnectar una mica d'aquest format, perquè, bé, de fet l'havien programat per aquesta nit amb la intenció... d'enfrontar-lo al concurs de talents, el número 1 que s'emet a Antena 3, i el número 1 el que ha fet és contraatacar Antena 3 la cadena i col·locar-lo el dijous per precisament no haver d'enfrontar-se aquesta nit a Gran Hermano a la revuelta. I llavors Mediaset ha acusat antenatres de joc brut per provocar confusió, perquè en alguns mitjans que tenen en què anuncien la seva programació, com pot ser a través de teletext o a través de la pàgina web, deien una cosa, que se matria aquesta nit el número uno, en altres deien que se matria demà, en fi. que s'estan, com sempre, barallant, en definitiva. I per qui vulgui saber que ho miri, perquè jo tinc por que encara entre avui, que estem al matí, i aquesta nit, hagi canviat. Per tant, no vull dir, finalment, que se matrà a Tele 5 i Antena 3 aquesta nit de dimecres ni demà dijous, perquè volien barallar-se. Exacte, estaran pendents ells mateixos fins l'últim moment. I no ho sabem, perquè sabem que, de fet, els hi posen una multa si no ho avisen en prou temps d'antelació... però al final sembla que el preu de la multa els surt més econòmic que el fet de no treure la màxima rendibilitat de la seva sèrie. Per tant, vam marejant-la per 10. Déu-n'hi-do. Doncs veurem com acaba. De moment parlem encara de més qüestions referents a Telecinco. Sí, parlem d'una nova sèrie que estem preparant. No en sabem gran cosa, excepte que el protagonista serà Antonio Recines, aquest actor que el mes de febrer va signar un contracte d'exclusivitat amb la cadena, amb Telecinco, que durant sis anys va conquistar els espectadors amb el seu paper protagonista, la sèrie Los Serrano, també una sèrie mítica d'aquesta cadena, que en el seu últim projecte per Telecinco, que era Cheers, aquesta revisió d'una sèrie que havíem vist a les pantalles angleses, no va tenir el mateix èxit i que ara ho tornarà a provar, sabem que interpretant el paper d'uns bessons, en una nova sèrie que està preparant Telecinco. Un dels bessons és un constructor i l'altre és un capellà i sembla ser que el constructor que es troba en una situació complicada per la crisi econòmica s'intercanvia amb el seu germà bessó que és capellà per intentar no patir les conseqüències d'aquesta crisi. Aquest és l'argument que sabem fins ara d'aquesta nova producció de ficció que està preparant Telecinco. I encara una novetat, no, TV5? Encara també una altra preparació, en aquest cas no d'una sèrie, sinó d'un programa de talents que es diu Todo el mundo es bueno, que serà presentat per Pilar Rubio i José Corbatxo, qui torna a la cadena on ha estat jurat fa poc del programa Tu sí que val, és després de la seva fuga aparició al programa Buenas Noches i Buena Fuente, que com sabeu va acabar aquest diumenge. I què podem dir d'aquest nou programa de talents? Doncs que és una adaptació d'un format britànic en què els concursants tenen 10 segons per convèncer el públic de la seva vàlua artística mitjançant una petita actuació. Molt bé. Doncs parlem ara d'un altre nou programa per en aquest cas de 4. Sí, d'un nou reality, un reality que es trobarà a cavall entre Pequín Express i Desafío Extremo, que està adaptant també, en aquest cas, un format d'Estats Units, de la cadena nord-americana ABC, que es titularà Expedició Impossible, i en què els concursants seran famosos, tot i que la versió original es veu que són anònims, però aquí es buscaran parelles de famosos que també faran un viatge, com a l'estil de Peking Express, però en aquest cas acabant al Marroc. Aquesta serà una mica el context de l'aventura que viuran aquestes parelles de famosos que evidentment s'hauran d'enfrontar entre elles. Doncs veurem com funcionen també. I acabem parlant de la Marató de la Pobresa que es va fer aquest diumenge a TV3 i que va acabar amb una xifra important, no?, en principi? Sí, 13 hores de televisió i de ràdio també a través de Catalunya Ràdio en directe que van aconseguir recaptar 4 milions 30 mil euros, una miqueta més, 30.200 i que serviran per finançar 236 projectes destinats a combatre la pobresa i l'exclusió social en quatre línies, en concret, que són l'assistencial, la de l'habitatge, la inserció sociolaboral i també la infància. Molt bé, doncs una bona notícia també que val la pena destacar al món televisiu i d'aquesta manera avui ens acomiadem i tanquem aquest repàs per la posada del dia de la televisió. Moltes gràcies, Alba, i tornem la setmana que ve. Gràcies a vosaltres, com sempre. Un plaer. Que vagi molt bé. Bon dia. M'aturen els Mossos I em treuen tres punts Pugem a un taxi I ens vol estafar Però m'és igual Avui estic de bon humor. Ja som a casa i escoltem the cue la cançó de l'aranya que em feia por de patir. Caminem de quatre grapes a les sis del matí, com si el pis fos la sabana i nosaltres gazeles i falents. i estira't aquí que surta el sol It's been a hard night's day And I've been drinking like a sponge It's been a hard night's day We should be sleeping like those But when I get home to you Tell me baby what we're gonna do That make us feel alright Estirate aquí, estirate aquí y no voy a dormir. Estirate aquí, estirate aquí y no voy a dormir. Just a la fusta. La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vinga a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural. les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència, espai de vida. 60 i més. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu, els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. Hi esperem. Passen cinc minuts de dos quarts de dotze del matí. Un moment per parlar d'esports, sobretot de futbol, i per això saludem l'Emilius Casocchio. Molt bon dia, Emilio. Hola, bon dia. També tenim l'Enric Riva. Bon dia, Enric. Bon dia, Carme. I el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Per què s'apropa tant el micròfon l'Enric per dir bon dia? Només ho faig quan dic bon dia. Avui us ha sortit un a un per donar-vos el protagonisme que mereixeu En aquesta tertulia que la setmana passada, a més a més, us vam trobar a faltar, per això avui us he volgut saludar. No va haver-hi tertulia la setmana passada? Sí, hi havia el Jaume i el Sergi i l'Emilio, però vosaltres dos no hi éreu. Per això ho vam substituir. I és ben veritat, això. Bé, en tot cas, el que tenim ja ens queda una mica lluny, però havíem de comentar-ho, no?, perquè hem fet tanta prèvia que, d'alguna manera, que es va semblar el verdit divendres. Bé, no? Molt, molt... A mi em fa gràcia els anàlisis que fem tots plegats abans de serà un partit difícil, perquè toca dir-ho, l'Atlètic arriba, tal, el Barça, no ho sabem. Bé, en 20 minuts la copa estava tancada, no? Per no dir en dos. És a dir, el primer 5 minuts el Barça va sortir a sac... I va tenir l'encert, a més a més, de marcar. Sí. I aquí es va acabar tot, aquí es va acabar tot. Jo crec que va estar molt bé. I la segona part, jo tinc la sensació que el Barça va fluixar. I tant. Per respecte. Sí, per respecte, per carinyo, perquè la sensació és que si continuaven igual n'hi podrien set. Sí. Però bueno, ells van continuar fotent pals, per això. O sigui, tampoc no... Hi havia un respecte de dir, és que si seguim així, els hi fotrem sis i tampoc no és plan... amb 3 ja està bé, però ells els pals els van fotre. Sí, els van... També anaven molt accelerats. Però és el problema que ha tingut el Bilbao amb tot el final de temporada, ja començant pel partit que van jugar contra el Madrid, que era un dels partits importants de la Lliga, i acabant per l'Europa League, i aquesta copa, doncs són nanos molt joves encara, són nanos que... Jo físicament crec que és el millor que hi ha a la Lliga espanyola, perquè són unes autèntiques màquines, o sigui, jo no he vist equip que el minut 90 estigui corrent com està corrent el Bilbao, I l'únic que li faltava, doncs, és això, una mica l'experiència. Al principi del partit, el que deieu, el Barça va sortir enxufat, però és que ells també. I aquí es van formar una de forats espectaculars al partit que el Barça va aprofitar, perquè té una molt bona arribada. És cert que al Barça jugar-li valent... De tu a tu... No, no, és un risc. És difícil. És a dir, els hi va sortir una estona el dia de Bilbao, és veritat, se'm amés, perquè ho van aconseguir, però és difícil, perquè, clar, la que tens Xavi, Iniesta, Messi, Busquets... Pedro. Pedro, que ha tornat just per poder fer una bona Eurocopa. Per fer una bona copa. Una bona copa. No, és veritat que Pedro últimament estava més enxufat. Sí, portava 3 o 4 partits, sí, no, no. I a més que li estàvem donant poques possibilitats, també, perquè hi havia gent que ja estava més rodada, no, aviam. Ha tingut molta mala sort. Sí, sí. I aquest any no ha agafat el ritme. I aquí ho hem dit, eh, els hem trobat a faltar molt, molt els gols de Pedro. Recordem que la... la davantera titular del Barça triomfant, que guanya Wembley i que fa un partidàs, és Villa, Messi i Pedro. És a dir, que Pedro, que aquest any ha estat un actor secundari, era clau en allò que... En el moment que et mires l'alineació al començament de la Copa, trobes a faltar el Cesc i el Pedro dius, per què? Estàs acostumat a que... I fins i tot el dia del Chelsea, juga Isaac Cuenca, de titular. Sí, és curiós. La connexió Cesc-Messi és un dels ingredients del Barça que són els més potents que té a l'hora de trencar... Sí, però també és veritat que Cesc ha arribat a final de temporada un pèl justet. No em preguntis per què, no sé si és mental. Ell també ho ha admès, no?, directament. Sí, sí, és a dir, que no ha estat molt fi. I jo crec que el Cesc ha pagat aquesta polivalència que molts jugadors acaben pagant, jugadors que els fan jugar ara aquí, ara allà. Potser amb l'Arsenal no tenia tanta quantitat de partits, potser anava més relaxat o hi havia més rotació a l'Arsenal, depèn de quina competició fos, però ells tenen allà la Carling Cap. Però és la temporada que juga més partits des de fa 7 o 8 anys. Això és normal que li hagi passat. També va començar en xufadet, va començar amb molt de ritme, també. Sí, i després anava passant. En tot cas, però si hem de fer una valoració de la temporada, que no sé si tocaria avui, jo la qualifico com una bona temporada. Molt bona temporada. El Barça ha estat lluitant com ha de lluitar fins pràcticament al final, sí que és veritat que la Lliga... Tres o quatre jornades abans la cosa ja estava bastant resolta. A la Champions no s'ha classificat per la final. Per mala sort allò de la moneda. A vegades cau cara, a vegades cau creu. El dia d'Stanford Bridge va caure de cara. El Camp Nou va caure de creu. I es guanya Copa, es guanya Mundial de Clubs, es guanya Supercopa, es guanya Supercopa d'Espanya contra un Madrid que basa bona part de la seva pretemporada en aquest partit per intentar fer el canvi de ciclo. I, per tant, no està malament... Després estàs una miqueta a la merda de calendari que hi ha en aquest país, que amb tots els respectes a la tifa que acabo de dir, el Barça arriba a la final de la Copa del Rei amb una relaxació que jo l'altre dia sentia amb una tertúlia i tenia tota la raó, no sé qui ho estava comentant, però tenia tota la raó... Sí, amb una tertúlia el divendres que va vindre el pare del Guardiola el dilluns, el programa divendres el dilluns... També ho vaig veure... I el Barça va arribar en un punt d'estat de forma, de relaxació, sense anar acumulats de partits a la Copa, que ja se li podria fotre qui volgués davant. En canvi, a la semi de la Champions... Està patadíssim. A més a més, un calendari que està absolutament... Un calendari que és igual, que l'any que ve torna igual. Estan absolutament dirigits i el que fan és que el Barça-Madrid caigui Entremig de la semifinal de la Champions, és a dir, tens bastants números que un dels dos o els dos es trobin en aquest problema, perquè és un problema, és a dir, tu podries tenir l'equip descansat, ja juguen la Lliga, per tant han de sortir amb tot i a mort... En el moment de jugar-se a la semifinal de Copa. Que teòricament són equips de la Federació Espanyola i estan defensant els interessos de la Federació Espanyola. L'Espanyol li repampinfla i ja ha anunciat el calendari de l'any que ve i ja hi tornem a ser un altre cop. O sigui, han col·locat els dos sants partits de la Supercopa d'Espanya amb dies de prèvia de Champions i resulta que, com que no es pot jugar a cap partit, aquests partits s'hauran de jugar a les 11 de l'any. No només això, sinó que el primer partit de Lliga és el 18 i 19 d'agost i el dia 15 la selecció espanyola té programat a Puerto Rico. Un bolo. A Puerto Rico. A més, un partit que es carrega tota la preparació de la temporada. Comença la Lliga el dia 18 i els jugadors del Barça, perquè a més són els que hi van més, hauran anat a Puerto Rico pràcticament sense entrenament perquè, a més a més, els de l'Eurocopa s'incorporaran tard. S'incorporaran més tard, lògicament. Com va passar l'any passat, és a dir, que se'n van anar a Argentina i van jugar perquè calia per contracte sense haver-hi entrenat. Per tant, aquí... I ara, després, ja, l'últim és l'índul. Sí. L'índul. És a dir, és un país de pendereta. La mano de Dios. En tots els sentits i en l'esport també. Clar, és a dir, és un reflex de la nostra societat, ja està. De fet, vivim en un país on els clubs de futbol no paguen impostos. És a dir, que deuen diners d'IVAS i de la seguretat social... És igual. Des de fa anys... I en una empresa petita, en un taller, que li passi això, ja li haurien embargat els contes. No, no, ja... Per tant, és a dir... I és un país que és capaç de fotre's abans amb l'Església, depèn de quin partit abans que amb els equips de futbol. Que amb els equips de futbol, sí. Bueno, no... Per tant... No hi ha res a faltar a Serrana. Això de l'indult aquest és bestial, perquè ara la Supercopa no només és el fet del dit del Mourinho que no pogués entrenar, sinó que tenim auxili, tenim el de la trepitjada que també jugaran. I el Sergio Ramos que van expulsar. A Villa també. És un jugador dins de no sé quants, però aquests es mouen en 4 o 5, doncs no tenen tants canvis. Clar, o sigui, estàs igualant una competició... I la trepitjada del Pepe també queda... Però és que aviam, el dit a l'ull és un dels actes més adjectes i més antiesportius que he vist jo mai a l'història del futbol. Que s'hauria de castigar directament, no? No, però si ja la van cagar només castigant-ho en aquesta competició. Li posen dos partits, és una falta de lleu. Dos partits per una agressió claríssima i a sobre un partit a l'altra persona que és la que l'ha rebut. Però és igual, si aquí serem tan burros de dir, mira, el Tito s'ha salvat de l'ascensió, saps? Ho enfocarem de l'altre cantó. Parlant de burros, hi ha un tema que m'agradaria tractar i que crec que no és menor i que pensava, quan el vaig veure i va succeir, vaig pensar aquesta vegada crec que sí que la directiva del Barça actuarà i es posaran ferns. És a dir, ens hem trobat exactament amb el mateix que va passar a la final de València. És a dir, Teòricament, 17.000 entrades de la final de la Copa són pels seguidors del Barça, 17.000 són pels seguidors de l'Elt de Bilbao i 17.000 per la Federació. De facto, però ens trobem que 34.000 entrades són pels seguidors de l'Atletic Club, perquè les samarretes de l'Atletic Club sobrepassaven el mig camp i arribaven fins a l'inici de la graderia del Barça, i 17.000 pel Barça. Jo em pregunto, Per què passa això? I després encara em pregunto més. Com és que ningú ha dit res? Que som imbècils? És basc. I què? És exjugador atlètic. Però llavors jo em pregunto... D'acord, aquest tio fa una acció... Que no és correcte. Però és que és un continu de fer accions no correctes. Però si algú no li foti el to que li diguis, això no pot fer. No he sentit a ningú portant un grapat anys de pressa. Això és prendre el pel. El grapat és president de la Federació Espanyola de Futbol i el tornen al llegir. El tornen als 8. Alguna cosa tindrà, no? 7è mandat consecutiu. L'indul és pel 7è mandat. Per dir-s'hi el 7è mandat. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. A part que tenim ara una directiva que és poca picantona i que és la que s'hauria d'encarregar de fotre merda i tot això. Compte que Laporta va fer el mateix, eh?, en el seu moment. Sí, sí, sí. Però el que passa és una cosa. Diu, bueno, vosaltres us corresponien 17.000. Les heu tingut? Sí. Doncs ja està. Oh, però és que els altres eren 34. Oh, s'han espavilat millor. Què vol dir espavilat millor? Que m'ho expliquin? Que m'expliquin perquè la propera vegada espero que ens espereixem millor. Jo recordo fa dos anys que van dir que hi va haver federacions locals que també tenen dret a aquestes entrades que li van donar l'Atlètic i no li van donar el Barça. Llavors, si aquestes federacions no fan ús de les entrades... No donar-les. No donar-les i que la federació les reparteixi. Això és el que jo hauria de fer. Més enllà d'aquest acte, jo em queixo, sobretot, que no he sentit a ningú... queixar-se del tema. Ni el directiu Bailongo? No, ningú. Jordi Moix. Jordi Moix. És espectacular. Millor que Shakira ballava. Té un moviment així dels dos braços en cunys. El que passa és que la cançó el delata. Jo hi vaig a provar d'imitar-lo i quasi em trenco el maluc. Té un moviment bastant bo. I a més, la sort que tenen els de Cracòvia és que sempre els paios que munten el numeret en tenen un que s'hi assembla. I no han de tirar de massa sectors. El Cracòvia tira de 10 a 15 paios. De totes maneres, el Tito Vilanova està superben caracteritzat. És impressionant. És a dir, no només el lector. Surt el bo jaquet i després tens l'altre el calvet aquell que ja et surt allà remenant el cul i veient per tot arreu. Bastial, bastial. El referent del termòmetre esportiu, bestial. I el referent del termòmetre polític, bestial, també. Sí, sí. Bé, és el que tenim. És el que ven. És el que tenim, és el que tenim. No ho sé, i sobretot jo me n'alegro, i ara segurament si algun Madrid està m'escoltant Sant Piparà, però jo me n'alegro que el Madrid no hagi guanyat la Champions més allà de la rivalitat Barça-Madrid, que és evident, és perquè jo no podia suportar que... És a dir, que aquesta forma d'actuar... acabés assolint l'objectiu final, tot i que l'ha assolit a mitges, perquè han guanyat la Lliga. Sí, han guanyat la Lliga. I, a més a més, Florentino aposta per renovar Maurinho, que no s'entén massa. Bueno, l'ha renovat per dos anys més. És a dir, que no s'acaba a entendre... I és curiós, perquè just en el moment que l'ha renovat per dos anys més, es comença a dir que potser Florentino plega. Sí, però això... L'argument que van fer servir jo no me'l crec. Que està cansat. Bé, jo vaig sentir que estava trist per l'amor de la seva dona, no ho dubto, perquè és la seva senyora, i això és un cop dur, però jo, que aquesta gent no... Jo crec que a Mourinho tinc un problema de cintura, eh? Com a guardiola. No, no, no, no. No ho sé, a Mourinho li va la marxa i diu que a ell li va bé la pressió i no sé si als seus jugadors els agrada tant això. Perquè hi ha hagut moments de molta tensió. El que passa és que les coses han acabat bé des del punt de vista esportiu. Jo estic convençut que si el Madrid no guanya la Lliga, Mourinho no es queda al Madrid. I tu hagués marxat ell, segurament. O l'haguessin fet fora. O l'haguessin fet fora, no, però... Perquè, a més a més, és que ja... Ja està tremolant, eh? Si troba fora el Mourinho és anar a rascar molts calés un altre cop per portar un paio, perquè no portaràs a qualsevol mindundi. No sé que tinguis l'efecte del Bosque sota la butxaca. No, del Bosque, mentre hi hagi Florentino, no hi serà. No torna. Mentre hi hagi els que el van fer fora de mala manera, perquè és que el van treure argumentant que era un tema caduc. Per qüestió d'imatze. Sí, sí, que era un libro caducado. Era un senyor que no valia per aquest Madrid. És a dir, que et fotin fora per això. És molt, molt bèstia. Perdona, el Pellegrini, perquè el van fer fora? En una temporada que va quedar segon de la Lliga lluitant contra un març impressionant. I que un dels dos... És que la Lliga només la pot guanyar un. Sí. I no hem de dir que la temporada de Pellegrini al Madrid hagués sigut dolenta. No, no, no. De fet, abans d'aquesta temporada era la millor de la història del Madrid. Per què el van fer fora? Home, perquè no tenia caràcter, però senten-lo al Madrid. Sí, home, si haguessin guanyat algun títol i l'haguessin mantingut, suposo que ja el teníem fitxat a Mauriño en feia temps. Amb el mal ha agafat... Amb el mal ha agafat una temporada molt bona. Sí, sí. Vull dir que al president de Madrid no li va una mica més la marxa? Des del seu punt de vista... anti-barcelonista, com si diguéssim. O sigui, necessita un paio que s'estigui cagant tot el dia amb el FC Barcelona, que no pas altres que respectin el contrast. Jo crec que ha anat buscant fins que trobes la persona que no respecta. A més a més, ell té un funcionament a vegades aquest home, de l'ombra, de treball a l'ombra. Té els seus esbirros. És un tio que com que ell no ho fa perquè no toca... Vol envoltar-se de gent que ho faci. Heu llegit el sentit. Heu aconseguit col·locar un caranca, que suposo que és un tros de pa com un tio estúpid i borde. Sí, caranca portugués. S'han de currar molt, sí, sí. Sí, clar. És que ara anava a dir, com ara no té un figo per poder desestabilitzar o intentar desestabilitzar el Barça, doncs, bueno... Però jo aquest tipus de personatge que té com una fixació tanta, que arriba a tant... Però el dir això me n'ha recordat d'una de les... No sé si heu llegit o sentit. al Madrid es parlava de la possibilitat de fitxar Iniesta. Que Iniesta estava cansat ja del Barça, que no volia seguir al Barça. Això aquest any? Sí, sí, fa quatre dies. I que ell no oblida mai el seu passat madrinista. Però és que jo estic segur que s'ho creuen, perquè és que no poden entendre que algú no vulgui jugar al Madrid. No, clar, no. Hi ha una sèrie de gent d'aquests que, aviam, compte, no vull generalitzar perquè estem parlant sempre d'aquesta caverna com si fos el Madrid, i no és així. No és així, perquè hi ha molta gent que, del Madrid, com la immensa majoria... Però aquesta idea de caverna és la idea aquesta de que... Com pot ser que algú no vulgui jugar amb el Madrid? Com pot ser? No s'entén. Si el Madrid vol un jugador, vindrà, perquè tothom vol anar a Madrid. Perquè cobren i guanyen molts diners. Però tu agafes amb una habitació negra, sense càmeres i sense res, només amb un micròfon parlant, i que vagi passant tota la plantilla del Madrid i més de la meitat et dirien estaria millor en un altre lloc. O els hi poses l'oportunitat de jugar amb el Barça o amb el Madrid. Recordeu les declaracions que fan calent Cristiano Ronaldo. després de l'eliminatòria de la Champions League de l'any passat, en la que el Barça elimina el Madrid, li diuen, però t'agrada jugar així? Diu, què creus que haga? Diu, és el que me manden. Cosa que està molt bé, eh? És a dir, contigo com ell sigui disciplinat. I durant el partit, si us hi fixeu, hi havia molts moments en què Cristiano li deia als seus companys, però anem endavant, anem endavant, què estem fent? Perquè són el Real Madrid, l'equip amb més història de... d'Europa, no ens enganyem, són els que tenen més lligues de campions, o més Champions, o més Copes d'Europa. Vull creure molt més suc i molt més rendiment, i l'aficionat del Madrid podria estar disfrutant molt més del futbol amb la Copa Llosa que tenen. Però molt més, molt més. Un per un, els noms dels jugadors que tenen són moltíssims. Un per un i amb aquí, perquè són gent que està acostumat a jugar amb aquí. Hi ha un mindum d'allà que els hi desmonta. Jo crec que equip per equip, és a dir, els 11 contra els 11 teòrics titulars, estan amb el Barça, però... La plantilla del Madrid és impressionant. És a dir, se'm va benfemar i surt Higuaín. No saps qui és més bo dels dos. Tens el cil i, si no, tens a dir Maria. Clar, al Barça què li ha passat aquest any? I hem de ser sincers. Que no ha tingut a Pedro, no ha tingut a Villa. Al Barça li ha faltat fons d'armari. És a dir, en el moment que ha marxat Villa ha hagut de sortir un noi com Cuenca, que ho ha fet molt bé. Però que és Cuenca. Sí, sí, però és Cuenca. O sigui, ens hem jugat la semifinal de la Champions amb Cuenca. Al Madrid, perta Higuaín i surt Benzema, o surt Di Maria, o surten jugadors de primeríssim nivell, amb una experiència brutal. No oblidem, per exemple, Messi, quan començava, que tothom deia, ostres, i per què no juga Messi? Perquè se l'ha de dosificar, perquè és un nollet, i que no el pots treure, donar-li una responsabilitat. I aquest any ha hagut de fer. S'ha hagut de fer amb Tello... S'ha hagut de fer amb Cuenca... I ha passat, a part que la planificació... És a dir, ens venem a Maxwell quan teòricament ens diuen que ja sabien que Vidal hauria de passar pel quiròfan. Jo no m'ho acabo de creure, perquè si no et quedes amb un tio que és Adriano, que hem tingut la sort... I que ha respost de manera impressionant. Però que per primera vegada que està aquí no s'ha lesionat durant 7 o 8 partits. És la primera vegada que passa. Després hi ha un altre paio que es diu Messi, que ha jugat 200 partits i que no li ha passat res en tota la temporada. També hauria sigut un daltabaix. L'Incadé passa... I s'ha d'estar tres setmanes i pots anar-te'n al risc. Clar, no tens alternativa. Se't pot escapar a la Lliga, se't pot escapar a la Copa... I això que dius és molt interessant, perquè és que fa dos anys que Messi no es costipa. I ho juga absolutament tot. La famosa pastilla del... Quan fa unes temporades abans, la debilitat de Messi era... Però és que si aquest any es lesiona Messi, ens quedem absolutament en quadre. És a dir, el Barça no té... I compte que no es parla de fitxar ningú davant. Es diu, ah, és que recuperem Villa. Bé, jo m'imagino que Villa... Home, jo espero que sí. Hi ha moltes expectatives, ara, i en Villa. I que se l'havia criticat molt i ara se l'ha trobat de falta tant que tothom n'ha parlat. El fet de recuperar Pedro i Villa et pots permetre el luxe de tenir 15 dies amb el Messi. Se l'ha criticat a Villa. Villa estava lesionat abans que se li trenqués el... Però és veritat que tot estava lesionat. Però té raó la Carme. Abans que caigués Villa li van caure molts pals. Però que tampoc estava al 100% de possibilitat. I és veritat que Villa té 31 anys i que ja és una edat per... A més, és veritat que a Can Barça li fan fer una feina que no estava acostumat a fer. Que no estava acostumat a fer-la. I ara li va bé això de poder descansar, passar d'Eurocopa, fer vacances normals... I tant, i tant, i tant que li va bé. I tant. I el Puyol li va de fàbola. El Puyol li salva la temporada sencera de l'any que ve. Perquè el fet de poder descansar, recuperar-se de l'autoroscòpia... I la llàstima... I la llàstima és que les molesties de Xavi... Jo crec que els bascos, tio, el Bilbo hauria d'haver fotut una mica més de call. Llàstima que les molèsties, que ningú se m'enfadi, però llàstima les molèsties de Xavi. Les tornarà a tenir, home. Sí, però jugarà forçant. Jugarà forçant. I Xavi se l'ha de dosificar. I aquests tornejos, que són molts partits en molts pocs dies... No, són durs. És durs, és durs, és durs. Jo aquest matí Vicente del Bosque llegeixo que ha parlat de la relació entre els jugadors del Madrid i del Barça. Li hem preguntat on fem. Ara ens preocupa això? I ha dit que en general l'ambient és bo i diu que si Piqué i Ramos no es porten bé, doncs que s'hi portin. Que has de dir? No, s'estan baranyant cada dos per fresa. Jo estic segur que Piqué no pot estar content de l'actitud que han tingut alguns jugadors durant l'any. I dubto que el Sergio Ramos sàpiga de quin equip juga el Piqué. I evidentment, sí que estic d'acord amb el senyor del Bosque, que no tens la necessitat de ser superamic d'un company de feina. És a dir, t'has de respectar. fer una feina professional i ja està. Que hi ha bon rotllo, millor, sempre. Sobretot si estàs trobant junts. I si té mal rotllo que plegui, tu. No, no, a veure... Si mirem les històries dels equips, sempre hi ha hagut camerilles dintre dels equips i dintre dels vestidors. Ara estem parlant que el vestidor del Barça és unit i tots. Segurament n'hi haurà alguns més units que altres. Hi ha més amistat amb un cantó. Sí, el que passa és que el nucli dur... Està format per gent que sembla que té una base humana bastant potent. Bastant potent. Que a vegades el nucli dur ha estat format per gent que tenia tot el seu talent als peus. I no el tenia al cap. I molt poc al cap. Això és lo normal, futbolísticament. Tens gent com a Xavi, els capitans, tens gent com a Víctor Valdés, tens gent com a Xavi, gent com a Iniesta, que són els que tiran del carro social Puyol, Puyol... I és evident que això ajuda, això ajuda. Amb el que deia abans, que algun ullent s'haurà quedat així a mitges, que jo estava comentant i estava dient que el Madrid podria jugar molt millor del que juga i culpava una mica l'entrenador també, després reflexionant i pensant i estava dient, si el Barça no fos el Barça que hi ha ara, el Madrid jugaria diferent, també. És possible. Si el Madrid, si vol guanyar una lliga, ha de fer el futbol que està fent. Això també ho volia dir, perquè abans m'ha quedat així. O sigui, si el Barça estigui jugant a la meitat del que juga, que seria segona la lliga també... el Madrid podia jugar d'una manera diferent però el Madrid què ha pogut de fer? Ha hagut de fer 100 punts per guanyar el Barça de la manera que juga i jugant diferent al Madrid i jugant en uns partits assegurar el resultat i amb l'equip que té no té per què anar a aguantar resultats sinó fer un bon futbol i el resultat ja sortirà i si algun dia ens ho pegues com li passa amb el Barça doncs no passa res però clar, tenint un rival com el futbol club Barcelona... Sí, sí, que si ens ho pegues què és el que havia passat al Barça? És que una mica aquesta la sensació és a dir, s'han perdut 3 partits o s'han empatat al camp de la Real a casa amb el Cedilla... Sí, normalment s'hauria sigut campió tranquil·lament Home, i tant. I segurament, si et mires, no tinc les estadístiques davant, però amb l'apuntació del Barça probablement series campió en el 90% de les lligues. I als anys 80 amb l'apuntació de València. Podria ser, podria ser. Ficharia o a troc, va? Està lliure. Si ell vol jubilar-s'hi, home, clar, és un jocador... Sembla que el Madrid el vol, eh? Però, clar, el que dèiem abans, Benzema, Iguain, Drogba... Iguain hem donat la carteta, no? Ah, pot ser, pot ser que... Doncs no és un mal negoci, eh? Si et paguen un dineral... Jo, si l'Iguain se'n va lliure del Madrid... No se'n va lliure. No se'n va lliure, home, no se'n va lliure. Home, l'Iguainer és més jove que a Drogba. El Cacà se'n va. Cacà és un exjugador. Jo recordo Pau Ramírez... És perillós, el Cacà, perquè hi ha bons metges d'esquena a Catalunya. Jo recordo Pau Ramírez, el nostre company, que el tenim al 10 de genero, que quan va fitxar pel Madrid ens va dir... Ell era molt seguidor de futbol brasilèn general. Ens va dir, el Cacà és un exjugador de futbol. Això fa un parell d'anys. Feia referència al Genú. S'ha confirmat. S'ha confirmat, sí, sí. Doncs s'acaba el temps per aquesta tertúlia esportiva i tornarem encara la setmana que ve. Moltes gràcies, Emilio, Enric i Carles. Gràcies a tu. I que vagi molt bé. Totes les teves, no? Doncs fins i tot el dia. Mig minut i arribem a les 12 del migdia. Un moment en què connectem com ràdio, tot seguit també sentirem el bullet informatiu dels Sánchez Notícies i tornarem amb més coses. A partir de les 12 i 10 entrevistarem Víctor Murillo, regidor d'esport de l'Ajuntament de Sant Jus, per parlar de la festa de l'esport que se celebra aquest diumenge al matí. Per tant, doncs, hi tornem de seguida amb més coses. Que vagi molt bé i fins ara. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El ministre d'Economia, Luis De Guindos, creu que la prima de risc espanyol es reduirà les properes setmanes. Avui, de nou, la prima marca un màxim històric i ara mateix cotitza els 533 punts de diferència respecte del deute d'Alemanya. De Guindos creu que les eleccions a Grècia i la nova cimera dels líders de la Unió, que es farà de cara al mes de juny, donaran un missatge de tranquil·litat als mercats. Si me dice usted, 530 puntos básicos son sostenibles en el tiempo, evidentemente no son muy sostenibles a largo plazo. Pero yo estoy convencido que una vez que se disipen las dudas sobre el tema de Grecia y que la Unión Europea tenga lugar la próxima cumbre del Consejo de Estado y la reunión del Eurogrupo que tenemos en las próximas semanas, esta prima de riesgo se irá reduciendo necesariamente. De Guindos des del Congrés també ha fet referència a la crisi que viu Bank i assegura el ministre que els problemes del sistema financer espanyol no han començat i tampoc s'acabaran en el cas d'aquesta entitat financera. Luis De Guindos diu que d'aquí a unes setmanes el Fons Monetari Internacional, l'FMI, farà públic un informe en què s'avalua l'estat del sistema bancari espanyol i, segons el ministre, el 70% de la banca espanyola no tindrà cap problema per superar aquest examen. Doncs, per primera vegada, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha parlat de l'existència d'una campanya de desprestigi contra aquesta institució. Fernández Ordóñez ha dit que ell voldria donar explicacions públiques sobre la crisi de bànquia, però que el govern central no ho vol. Madrid, Edgar Arribau, bon dia. Bon dia. El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, s'ha mostrat partidari de donar totes les explicacions necessàries sobre la crisi de bànquia, però per responsabilitat, ha dit, i perquè l'executiu central no vol, no ho farà. En una situació com l'actual, que ha qualificat de dramàtica, cal escoltar el govern. Escoltem-ho. Lo que deberíamos nosotros es dar nuestra versión. Por tanto, yo creo que ahí lo que se debe es dar la versión que tiene cada uno y el ciudadano que juzgue estas exasentes. y no una campaña de prestigio sin que pueda de alguna forma contestarse. Pero ya he dicho que yo creo que probablemente si el gobierno ha decidido esto y es el que está llevando en este momento la gestión de la crisis, es que considera que en este momento, yo entiendo que en algún momento se podrán contar las cosas. Fernández Ordóñez ha admès que no li han agradat les crítiques que ha rebut tant del govern central com de l'oposició. Com Ràdio, Senat. El director general de la policia, Manel Prat, ha defensat els sometents, és a dir, les patrulles de pagesos i també la vigilància privada que es fa als camps. Prat ha alegat que els pagesos tenen dret a autoprotegir-se i ho ha dit en una jornada organitzada pels Mossos d'Esquadra a Girona sobre la seguretat al món rural. Girona, Sònia Tobert, bon dia. Bon dia. El director general de la policia veu legítim que els pagesos optin per vigilar-se ells mateixos els camps, com fan en alguns pobles de la plana de Lleida, o bé contractin vigilància privada, com en el cas de la zona de l'Armentera i Ventelló o l'Alt Empordà. Prat assegura que no fan res més que adoptar mesures que altres sectors, com els banquers, els taxistes o els joies, ja fa temps que prenen. La policia, en general, dona una resposta adequada. És cert que no podem tenir un policia darrere cada pomera, No podem tenir un policia darrere de cada explotació agropecuària i, per tant, això és lògic. Estem parlant d'un àmbit territorial molt extens i, a més a més, d'una població molt disseminada. El director general de la policia, però, ha deixat molt clar que la vigilància ha de ser coordinada i que la persecució i detenció dels possibles lladres l'han de fer els Mossos, com Ràdio Girona. El Tribunal Suprem britànic ha decidit extradir a Suècia el fundador de Wikileaks, Julian Assange. La decisió l'han pres els jutges per cinc vots a favor i dos en contra i han rebutjat el recurs que havia presentat la defensa. Els jutges entenen que l'ordre emesa per les autoritats sueques compleix els requeriments legals i, per tant, el periodista pot ser entregat a Suècia durant els pròxims dies. La justícia sueca reclama Assange per diversos delictes sexuals que ell sempre ha negat. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui debut al Gran Eslam de Roland Garros, de tennis, el número 1 del món, Novak Djokovic, el serbi, jugarà contra l'eslovac Kavik. Fernando Verdasco es veurà les cares amb el luxemburguès Müller i Juan Carlos Ferrero amb el croat Marin Silic. Amb bàsquet el Barça-Riguel s'enfronta el València a la Fonteta de Sant Lluís en el tercer partit de les semifinals de la Lliga CB. L'eliminatòria està empatada a un. Escoltem el base blaurana Marcelinho Huertas en declaracions als mitjans del club. Bueno, pensar en el tercer partit de momento. Sí que el equipo está capacitado de ganar ahí como ha ganado en campos muy difíciles este año. El València-Bàsquet, Barça-Rigal, avui a tres quarts de nou del vespre i en l'altre semifinal, el Caja Laboral va guanyar ahir el tercer partit al Real Madrid per 82 a 79. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts i us parla Sergi Pont. Aquesta tarda es lliuren els Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Serà a partir de les 7 de la tarda a les golfes de Can Ginestar. Marc Mabungo i Helena Fuster seran guardonades amb el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabungo s'ha endut el primer premi en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic amb el treball, anarquia i societat. Fuster ha estat reconeguda per al perfum en àmbit científic i tecnològic. En àmbit local, el premi ha quedat desert. Els primers premis estan valorats amb 250 euros els segons amb 150 i els exèssits amb 50 euros. El proper 5 de juny es debatrà l'aprovació d'un manifest per deixar paleses les retallades en ensenyament. Tot seguit es farà públic el manifest resultant. Aquest és el principal acord pres per la plataforma de la comunitat educativa que es va reunir ahir a l'Escola Montserrat per primera vegada. A la reunió hi van assistir pares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i també de l'Institut. Els pares i mestres, així com també els alumnes, es reorinaran de nou al 5 de juny a dos quarts de 5 de la tarda a les portes de les escoles i es dirigiran cap a Can Ginestar. A dos quarts de 6 es llegirà el manifest amb la intenció de posar de relleu la disminució del finançament de les escoles públiques. Des de les Ampes consideren que la informació és cap dalt. i per això han repartit fulletons per fer coneixedors els pares de la situació. De totes maneres, creuen que ha arribat el moment de passar l'acció, ja que les retallades en l'ensenyament afecten a tota la societat. A banda de la concentració del 5 de juny, la plataforma de la comunitat educativa té previst consolidar-se. El primer objectiu rau en ampliar la presència de pares i mestres, així com dó a terme més accions de cara al curs vinent. També volen fer-se extensible la marea groga, consistent en lluir una samarreta groga amb el lema SOS Escola. Les Escoles és el nom que proposa l'Arxiu Històric Municipal pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga escola Montserrat. Els col·lectius, que tindran la seu en aquest edifici, a més de l'Arxiu i el Consell Municipal de les Dones, han proposat noms per batejar l'espai. I ara la ciutadania ha de votar quin prefereix. L'Arxiu Històric Municipal basa la seva proposta, les escoles, en la vessant històrica de l'edifici. Jordi Amigor, si ve municipal, destaca que sempre hi ha hagut activitat pedagòsica i de quina és la proposta. Tot i que el nom podria recordar les escoles nacionals, Amigor creu que aquest nom fa referència a totes les escoles que s'hi han instal·lat des dels anys 20... i fins a l'escola Montserrat, que hi va ser fins fa 3 anys. Les altres propostes són Teresa Pàmies i Bertran, que és escriptora, Carme Pérez i Bardu, mestre i veïna del municipi, Marga Miró i Culea, filòloga i veïna també de Sant Just, i la campana, símbol de l'escut municipal. La ciutadania pot votar ja quin nom s'estima més a través del web municipal www.santjust.cat o bé omplint les butlletes que s'ubicaran en diferents equipaments del municipi. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir informats també a través del web de la ràdio www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. I és dissabte a la nit, aquí estic molt avorrit, la tele no vull mirar. M'he fotre una quanta colònia, passecau alguna noia cap a Lleida a triomfar. I quan estic tan atractiu, la que no veja molt viu, avui sé que ho picarà. Estic fa per tonteries, totes les dones em miren amb un somriure especial. I m'atençó cap una noia amb esprit de silicona, de tancants i ben formats. I quan hi veig a la parra, ella em senyara la mà i me'n va cridar. Fins demà! Fins demà! per el que m'havien dit jo a la colla em vaig trobar i per a ofegar les penes em vaig girondar les penes de l'alcohol que vaig mamar i a la pesa de cervesa m'apretava la bufeta i me'n vaig anar a pixar puja la bragueta que se't veu la cigaleta puja la capdau que se't veu tot l'opardao jo ja m'heu pensat siguin avançada no es pot córrer tant si no tens el camí clar És que la vida ve aquestes coses i les sorpreses mai venen soles. És que quan passi n'ha de passar. No té cap pincos, deixa-ho estar. Una noia molt bufona, una mica calentona, a la colla ens vam trobar. Anavem molt sotideta i vam fer la pensadeta, mos la vam voler portar. No vull ser l'afortunat d'aquell seu tres enllaç, jo a ella t'anem veïnà. Baix en la bragueta, que em torré la cigaleta, apartat del camau, que vull veure l'opardau. Per dir ja era l'hora, que no es feia alguna cosa, però va resultar que allò era un xavau. I és que la vida té aquestes coses I les sorpreses mai venen sols I és que quan passen ha de passar No tinc cap picos, deixa o està Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Passen 12 minuts de les 12, un moment per parlar de cuina, per això saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Per fer una recepta, avui, doncs, que comença ja a notar-se aquesta calor i aquest bon temps, no sé si tenim un plat així estival. Sí, bueno, avui farem, bueno, estival... No, encara. Sí, no, sí, perquè la nena ha fotut una calda. Tu has sortit al carrer? Sí, he vingut fins aquí. Ah, no, he de dir que no vinguessis amb moto o amb gotxa. Sí, moto, moto. Ah, vale, no és el mateix que vingui caminant. No és el mateix, però és veritat que avui fins i tot amb jaqueta, que amb la moto és allò que notes el vent i tot, feia calor. Però, en canvi, a l'hivespre estàvem aquí dalt, que vam fer un pica-pica pel Club de l'Eturà, I... I feia un fregat. Sí, és el que dèiem abans amb el Carles, com que surten d'hora el sol, el matí ja de seguida escalfa ràpid. Estàvem bé. Bueno, farem un plat avui del... de Nostrado, no sé com es diu en català, conill. La gent menja conill. No, a mi només m'agrada el fetge del conill. Ah, sí? Bé, veus que... Però exacte, això anava a dir, és una peculiaritat. El conill, que jo tampoc soc una gran menjadora de conill, i crec que ho hem de reivindicar perquè és una carn que no té greix, que és saníssim, que és barat, però són coses d'aquestes que va per barris, això. Per modes i aquestes coses, no? Sí, són coses d'aquestes. A mi m'agradava, per exemple, molt escurar el cap. Però una vegada no em van treure els ulls i ja es va acabar menjar conills. Arribo a la cuina i faig... Clar, clar, és que al conill hi ha gent que li passa això, no? Sí, sí. És un animal, no és de company... Sí, hi ha gent que el té com animal de companyia i tot. Sí, sí. Hi ha gent que li fa més pena, no? És que va ser així, eh? Home, no, estranya. Mai més si puc menjar conill. Mira tu que... Però bueno, reconec que és un bon aliment, eh? Agafarem el conill... Sí. I el passarem una miqueta per l'oli, però només sac-sac un momentet, eh? Agafem mostassa... La normal. O pots agafar aquesta de Dijon, que té una miqueta de pebre. Sí. Però, clar, això ja t'ho pots trobar quan ho fregeixis i a tothom no li agrada. Ja, és veritat. Agafes la mostassa normal, onda i lironda, i l'empanes, que em sembla que l'altre dia tu em vas comentar que el teu pare també feia el rebossat amb mostassa. Després aquest, ja m'ho he apropiat, ja veus que tinc memòria. I aquí farem igual, però sense rebossar. Agafarem el conill i el passarem amb una miqueta d'ou i la mostassa. I com que ja l'he enfregit abans, ja estarà cuit. i passem per la paella i quedarà un color preciós com a rostit rossat de veritat eh llavors agafem patatetes aquestes petites que es diuen parisien les rentem i les bullim amb pell i tot les patates a Europa es mengen amb pell aquí perquè som uns pijos i que ens pensem que això i la pell s'emporta tots els aliments però clar les tens que anar teixant aquelles patatetes però si les voleu pelar les peleu això ja són tonteries de les meves A les Bulliu, que són 10 minuts... la sobreu i desfeu una miqueta de mantequilla amb una paella i la tireu per sobre, d'aquestes patates. Sí. I ja em diràs aquest plat que ens funciona. Home, doncs bona pinta, és una bona idea. No té res més. Una miqueta d'oregna. Sí, això serveix bé, no? Sí, però no tothom en té a casa. Home, sí, no? Espècies així, aquests morts d'espècies. Bueno, aquestes sí, però la fresca no. La fresca no. Ideal, amb un rostit, una cosa d'aquestes, hi poses unes fulles d'oregna. Però bueno, això és un plat molt econòmic i de veritat que molt resultant agafeu les coixetes i les costilletes de conill que tens que tenir la paciència però costilletes de conills rebossades és un plat delicioso i el fetge de conill és molt bo si a tu t'agrada bon profit doncs gràcies Carme, fins demà que vagi adeu A ring, ring, ring goes the telephone I'll see if you're home on a whim of a call Just dial the number, dial the number Ring, ring, ring on your telephone I will be there on a whim I will be there even if it's raining tonight I will be there on a call I will be there on a whim Gras Valley made a bridge with San Francisco, the dream diary kids knew all along. Monterey made a bridge with Los Angeles, segue to segue at the super endless. I'm so far away from you, you start to disappear in the don't, don't. Fins demà! Fins demà! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. The Hill of the Leaves, every afternoon from five Però què? Un moment senyor Marito. Què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia xins com internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. Un any més, Veus de la parròquia vol portar una lè d'esperança als nostres uïdors i uïdores. Compartirem temes d'interès. Aprofundirem en l'espiritualitat. Farem una mirada a l'Evangeli. Ens posarem al dia amb notícies i activitats d'Església. Estarem amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze del matí. Seixanta i més. Cada dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran... 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Estem escoltant just a la fusta. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. La màquina del temps. Un moment, doncs, per mirar una mica enrere i conèixer l'origen d'algun dels nostres elements més quotidians. Per això saludem a la Lear Donó i bon dia. Bon dia, Carme. Què tal? Molt bé. No he dubtat perquè també fem un programa a la nit. Sí. Bon migdia. Sí, és veritat. De vegades hi ha moments en què es confonen el bon dia, bona tarda o bona nit. Doncs bé, en aquest cas és bon migdia, sí. Exacte. Què? Avui. Avui on ens n'anem? Avui l'invent molt una mica dedicat a tu. Ara us sentiran i diran per què. No, perquè m'ho has demanat moltes vegades. Per què no parles d'això? Dic, va, doncs va. Sembla que sigui molt típic, però realment hi ha coses que jo no sabia, eh? Espero que la gent tampoc. Descobreixi alguna cosa nova. Sigui com sigui, aquesta setmana ens en anirem a principis de segle, concretament a l'any... 1928. Per parlar, avui parlarem d'un descobriment que va canviar el món de la medicina. Parlarem de la penicil·lina. I per tant ens situem a principis de segle XX. Sí. La festa de la penicil·lina. Era el moment en què descansaven el vespre. El descobriment dels antibiòtics o substàncies agafades d'organismes vius que destrueixen els germans, s'atacan les defenses del cos, és un dels grans invents de la història de la medicina, com ja hem dit. Fa només 50 anys no existia un mitjà eficaç, bé, només 50 anys, ja fa una mica més, però no existia un mitjà eficaç per tractar ferides profundes, infectades, ni de combatre infeccions. Sembla que sigui ara, si tinc això, pren-te una antibiotica i està, però això és molt, molt recent. I abans matava la gent, la gent moria d'això. I tant. Va ser l'escocès Alexander Fleming, qui va descobrir per atzar, o gairebé per atzar, les extraordinàries propietats de l'estranya floridura anomenada penicillum. La penicillina, però, no va semblar aleshores un gran abans de la ciència. Un altre equip científic d'Òsfor, dirigit pel professor Florey, va trigar a graver una dècada de dures investigacions a perfeccionar la penicillina i realitzar assajos definitius. Era 1942, el món estava en guerra, la Segona Guerra Mundial, I el potencial de la droga miraculosa, que li deien així, per curar infeccions, malalties i cremades, abans incurables, va caure sobre un públic al·lucinat. La gent realment al·lucinava que es poguessin salvar d'això. L'heroi mundial, sens dubte, era Fleming, i ell, que podria haver-se aprofitat de la fama, era molt modest. De fet, algunes de les seves paraules van ser aquestes. He dèiem. Vivim certament temps fantàstics i quan va sortir la penicil·lina a la llum, per primer cop, ni jo ni ningú teníem la més mínima idea de l'enorme influència que tindrien els antibiòtics posteriorment en l'exercici de la medicina. Em satisfà enormement haver tingut alguna cosa a veure en aquesta benèfica revolució. Aquelles coses que els grans invents normalment apareixen sense adonar-se de la magnitud del que s'està descobrint. Exacte, sí, sí. Sí que és cert, ara veurem que hi hauria moltes investigacions, però realment la qüestió va ser fruit de l'exar. Parlem d'Alexander Fleming. El metge guanyador del Premi Nobel va néixer el 1888 a prop de Darbel, al suruest d'Escòcia, sent un dels sis fills d'un gran gent. En Fleming havia de recórrer a peu cada dia 13 quilòmetres fins a l'escola. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Amb els seus germans, caminades en què aprofitava per observar tot el seu voltant. Era una persona molt observadora. Eren nens intel·ligents, de fet, tres d'ells van tenir unes brillants carreres a Londres. No només en Fleming, sinó que tres germansos també van tenir molt d'èxit. L'Àlex no tenia clar això d'estudiar Medicina. De fet, quan tenia 16 anys, va traslladar-se a Londres, on es va reunir amb els seus germans, amb alguns... i va aconseguir una feina d'oficinista a una empresa de transports. O sigui que res a veure. Va ser el seu germà gran, en Tom, que ja era metge, el que li va suggerir que estudiés Medicina. Àlex va acceptar sense gaire entusiasme i sense sospitar-ne les extraordinàries conseqüències. Imagina't, eh? Donem-hi les gràcies a en Tom. Sí. Finalment va fer mediacina cap a Londres, va acabar la carrera a l'Hospital Sant Marí de Londres, guanyant gairebé tots els premis i medalles que hi havia, que ja va destacar. S'havia titulat en cirurgia, però va preferir seguir treballant al laboratori de Sir Almond Edward Wright, un dels millors bacteriòlegs de l'època i pioner al camp de les vacunes. En Fleming va passar tota la Primera Guerra Mundial en uns laboratoris improvisats de Bolònia, ajudant a Bright a identificar la bactèria de la gangrena gaseosa i la del tètanos, i a intentar trobar antissèptics més eficaços. Abans, amb el tema del tètanos, moria moltíssima gent. I estaven intentant, en aquest laboratori, trobar-hi una solució. Fins aleshores, l'àcid carbònic, el ioda i altres medicaments sabers eren els únics mitjans que disposaven els metges per curar ferides infectades. Però eren i inútils en les lesions profundes i que no podien arribar a utilitzar els antissèptics. Quan més pensava Alexander Fleming en el problema, més li semblava que el sistema immunològic del cos era molt més produrós del que sospitava i que, d'alguna manera, hauria d'aprofitar per lluitar contra les infeccions internes. Ell sabia que a nosaltres el nostre cos és molt intel·ligent i alguna cosa més hi havia. Una nit de 1921, Fleming estava netejant el laboratori de l'habitual desordre, perquè era bastant desordre, de tubs i plaques de cultiu de floridures, i va notar una cosa estranya. Una de les plaques estava coberta de colònies bacterianes de color groc durat, que no havien pogut créixer al voltant d'una gota de moc, diguem-ne, moquillo en castellà. És a dir, s'havia creat com un cercle al voltant del moc i les bactèries d'aquestes grogues que s'havien apoderat de la resta de plaques allà no havien pogut traspassar-hi. Feia unes dues setmanes que estava treballant en flaming i li havia caigut del nas, doncs això... És curiós, eh? D'alguna cosa així, sí. I, clar, suposo que no tenien la consciència que això contaminava res. No s'ha caigut, és igual, no desfrenar la placa. Doncs res, excitat, va preparar una solució groga i espessa, amb aquelles bactèries, les grogues aquestes, i va afegir-hi més mons, que acabava de treure's del nas. Una mica escatològic. Aquestes bactèries... Bueno, les gotes aquestes del nas, o els mons del nas, són micrococos licidoics, ticos, que havien contaminat la placa de Fleming per casualitat. Aquesta va resultar vulnerable a la gent d'antibacteria natural que Fleming tenia al seu nas. És a dir, aquestes bactèries grogues es van destruir gràcies al moc de Fleming, eh? De Fleming, clar. Fleming va creure que havia donat un pas importantíssim cap al descobriment de la forma en què ha d'actuar l'antiséptic perfecte. Fixa't que no és el 1928, no és la penicil·lina, però això és un primer pas. És un primer pas, sí, sí. El do de la paraula, però, no se li donava gaire bé. I per aquest motiu no va acabar de saber fer arribar la seva il·lusió i entusiasme als participants de la conferència que es va celebrar al Medical Research Club. Era un conferenciant, bastant poc inspirat i fins i tot arribava a quequejar bastant. Llavors, clar, no va acabar de collar. Però Fleming no es va desanimar, de fet no necessitava que l'animessin, per tant va continuar durant els següents anys preparant i incubant milers de plaques per observar la conducta de les bactèries i detectar el menor canvi. El 3 de setembre de 1928, ara sí, una altra notable sèrie de casualitats el va portar al descobriment més important de tots. Fleming acabava, ja et dic, portava això com uns 7 anys fent plaques i investigant. Fleming acaba de tornar d'un mes de vacances... i estava traient les plaques velles de la taula de la feina per desinfectar-les. Això ja no ho farem servir, ho neteja. Doncs en una d'aquestes plaques hi havia un tros de floridura que, per pura casualitat, havia crescut just on no existia el desinfectant. Per tant, no es va destruir. Hauria acabat amb el cultiu. Al seu voltant, es va fixar que al voltant de la floridura no hi havien crescut bactèries. Aquesta floridura va resultar que contenia una estranya gent antibacterià, antibacteris, la penicil·lina, que hauria hagut d'arribar d'una espora, que terresa la jara a la placa abans que Fleming hi col·loqués el cultiu de bacils. O sigui, per si algú encara... Tenim una placa. En aquesta placa, segurament per una espora que vola pel món, cau allà abans que Fleming injecti bactèries. Llavors, Fleming injecta bactèries i al cap d'un temps, aquella espora és immuna a les bactèries i crea una placa de manera que no les deixa passar i no la destrueixen. És fort. Per tant, és molt fort. És una protecció brutal. És una protecció que, si la poses al cos humà, protegerà d'aquestes bacteris segurament. Això és el que va pensar Fleming. Doncs bé, amb la sensació que una cosa molt important havia succeït, Fleming va fotografiar la placa i la va guardar. De fet, aquesta floridura, Penicillum, ja l'havia identificat Lister, un altre investigador, el 1881, just l'any que va néixer Fleming. i coneixia el seu efecte antibacterial. Ja sabia que eren antibactèries, però, com no va trigar a descobrir Alexander Fleming, aïllar aquesta estranya floridura dels milers que existeixen no era una tasca gens, gens fàcil. Era molt complicat. Al principi del descobriment no va suscitar gaire interès entre els científics, especialment perquè els col·legues de Fleming estaven acostumats des de feia anys a que vingués a ensenyar els trossos de floridura i cultius més o menys interessats. Tractaven una mica de... Ara vens amb un altre cultiu? A més, com ja he dit, el seu caràcter reservat li feia difícil comunicar emocions als demés. Sí, no? Perquè, mira, és una cosa tan important. Ho compres, sí. Fleming Brough va seguir experimentant i va trobar que la pelicilina en brut, treta del caldo de la car, per exemple, trigava més de 4 hores a matar les bactèries d'un tub d'assaig, mentre que el cos podia destruir-les a menys de la meitat de temps. També eren molts sensibles canvis de temperatura i l'acidesa. Però com que no disposaven de molts recursos, Fleming no va prosseguir els seus experiments i va aprofitar les propietats antibacterines de la penicilina per aïllar el virus, resistent a ella, amb el que va elaborar vacunes més ràpides i efectives. Es diu també que al departament de Fleming els interessava més en aquell moment que s'intensifiqués la recerca de vacunes perquè era una cosa molt demandada per la societat. Tu fes vacunes i no fessis altres coses. Per tant, va anar fent vacunes. Malgrat la desesperant manca de recursos davant l'amenaça de la Segona Guerra Mundial... És que és el context també, Déu-n'hi-do. Sí, i moria moltíssima gent. Doncs justament un bioquímic australià, el professor Flore, va reiniciar la investigació de la penicil·lina a finals dels anys 30. És a dir, gairebé 10 anys des que es va descobrir allò a Fleming. Ell i el seu company investigador, un jove refugiat alemany, anomenat Ernst Schein, no tenien al principi un interès exclusiu en la penicil·lina... vull dir que no era més que una entre les diverses substàncies antibacterienes que estaven estudiant a més hi havia la penicilina però tenien propietats curioses i van continuar amb experiments que en Fleming no havia intentat de seguida van descobrir que la penicilina no afecta el comportament de les bactèries madures sinó que inhibeix el desenvolupament normal de les joves és a dir, evita que es reprodueixin noves però no acaba amb les velles el que tampoc havia intentat Fleming era subministrar penicilina als animals via oral o injectada Es va descobrir que el fàrmac, però, es destrueix a l'estómac. Ah, per tant, es va observar que la via oral era ineficaç. Res de pastilles de penicilina. S'ha en tot cas injectat. Perquè l'estómac ho destrueix. Curiós. I s'ho carrega. Sí, s'ho carrega. Al maig de 1940 vam fer un descobriment meravellós. Els ratolins injectats repetidament amb penicilina vencien dosis letals en potència de bacteries virulentes. O sigui, dosis que haurien acabat amb res en la seva vida, doncs sobrevivien, gràcies a que s'havien injectat penicil·lina. Les indústries farmacèutiques, però, resistien a acceptar el risc econòmic de produir penicil·lina i, per tant, què van fer? Doncs el laboratori de Florell es va convertir en una fàbrica de penicil·lina. És que, a més a més, la fabricació era molt lenta i complicada. Per això les farmacèutiques deien que no els valia la pena. Florell va dir, doncs mira, jo converteixo el meu departament en una fàbrica de penicil·lina... per disposar d'unes quantitats suficients pels primers assajos en humans. O sigui, no faré ja una medicina, però faré prous com per anar jo provant en humans, perquè jo estic segur que això funciona. Doncs bé, els resultats van ser espectaculars. Es van recuperar completament d'infeccions oculars, meningitis, inflamacions òssees i urinàries. Per tant, en aquesta fase encara no estava clar quina era la dosi que s'havia d'administrar ni durant quant de temps, però ja alguns pacients es van anar recuperant. També, ja et dic, gràcies no. Per culpa que no se sabia la dosi, alguns pacients van morir per haver interromput massa ràpid la medicació amb l'escassa penicil·lina. Al principi és un moment exacte com d'anar provant. Això que et diuen ara dels metges d'una setmana de tal. Potser ho feien dos dies o potser ho feien un mes. Però bé, Fleming estava entusiasmat, va conèixer tot això i també confós amb el que estava passant i va entrar en acció quan un empleat de l'empresa òptica del seu germà, el seu germà era òptic, Doncs un dels seus empleats va caure malalt de meningitis i li va demanar, sisplau, que l'ajudés. Aleshores Fleming li va demanar a Florey, aquest investigador australià, una mostra de penicil·lina refinada. Sense esperar els resultats de l'assaig amb un animal, Fleming va injectar-ho al moribund, directament. Doncs abans de passar un mes, el malalt va sortir de l'hospital completament curat, d'una meningitis que abans no es curaven. Estats Units va reaccionar molt ràpid a les possibilitats de la penicil·lina Les baixes, com ja hem dit, de la guerra creixien i el nou fàrma que estava demostrant ser miraculós contra moltes cases de malalties, des d'infeccions cròniques, pulmonia, difteria, fins i tot cremades. Vull dir que era realment molt, molt innovador i miraculós. Es va descobrir també aleshores que la penicilina acabava amb 12 hores amb la gonorrea. que en aquell moment estava acabant amb les tropes del nord d'Àfrica, més de pressa que l'exèrcit contrari. Déu-n'hi-do. Això va acabar de convèncer finalment al Ministeri de la Guerra i, bé, aquesta eufòria va irritar una mica Florey, que evitava la publicitat, era molt allò tancat també aquest home, però a Fleming sí que li feia una mica de gràcia, no? I se li va començar llavors a atribuir a ell la glòria, perquè com que a Florey semblava que no li agradés, logia. Doncs vinga, Fleming. el qual sí que li agradava... I sempre cal una figura, no?, per poder-te idolatrar. Exacte. Tot i que ja dic, al Fleming li agradava, però no li ha acabat de fer gràcia d'això del mite Fleming. És que deien el mite Fleming, que s'estava creant. De fet, ell va intentar donar-li el mèrit i l'aportació essencial a l'equip d'Oxford. No soc només jo, és tot un equip que portem treballant molts anys. Però bé, la Prem s'havia descobert l'heroi de la penicil·lina i la seva història de triomfador, sortit de la pobresa, i clar, no estaven disposats a perdre aquest filó. Recordem que Fleming no era més que un fill d'un granger, d'Escòcia. És el paradigma dels Estats Units, de Nova York. Els honors caien sobre el cap del Fleming i no va trigar en arribar-li el màxim honor. El 10 de desembre de 1945 se li va concedir el Premi Nobel conjuntament amb Florey i Chang. els dos investigadors australià i l'alemany, per la seva extraordinària fe i tenacitat per portar la penicil·lina al món. Darrere, doncs, com ja ho sabem, va venir la revolució en el tractament de les malalties. I fins avui, que sembla una tonteria, que tens una grip et donen... Antibiòtic. Antibiòtic, i tu et cures i usava molt bé l'antibiòtic. Doncs l'antibiòtic també. Tots dir que ara hi ha gent que el discuteix també i que l'intenta evitar. Per tant, doncs, suposo que... Són molts anys en què hem passat moltes coses, no vol dir que es torni enrere, sinó que hi ha algunes coses discutibles. Potser a vegades s'ha abusat de les antibiòtics. Realment no cal. Però per molt tipus de malalties és la clau. Gràcies a això. Doncs aquí estem. Moltes gràcies a Leo per descobrir-nos una setmana més. Un d'aquests invents que sense voler ha marcat la nostra història. Avui hem parlat de la penicil·lina. Per fi. Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Bon dia. Adeu. Bona nit Fins demà! Fins demà! Un minut i tres quarts del migdia. Aquesta hora parlem de la festa de l'esport que se celebra aquest diumenge a partir de les 11 del matí. Hi haurà l'atletisme, 3x3 de bàsquet, futbol, ok i amb vol. És una festa que s'adreça a infants entre 4 i 15 anys i per parlar-ne tenim avui el regidor d'esports, Víctor Murillo. Molt bon dia. Una festa que ja fa temps que se celebra aquí a Sant Just. Per tant, d'alguna manera serveix també per tancar la temporada dels clubs esportius. Bueno, sí, és... El que vam fer fa uns anys, jo crec que són 4, 5, van afegir el que és la festa de l'esport, que ve determinada per la Diputació, que és una festa que es fa a tots els pobles de Catalunya alhora. I sí que és veritat que amb les fetxes amb cacau és gairebé la cluenda de tot el que és el món de l'esport. I a més a més és una festa que no se celebra només a Sant Jus, sinó que de manera simultània és aquesta activitat que s'organitza, per tant, d'alguna manera és ben bé fa... Fa justícia el nom d'aquesta festa. Sí, sí, com he comentat al moment, és una festa que promou fa, jo crec, són 12 anys de diputació. Es feia inicialment a Catalunya, s'ha exportat la idea al País Bàs, i jo crec que estem també en línia per fer la mateixa a Galícia. I sempre coincideix amb aquestes dates, que és el primer cap de setmana de juny, Hi ha pobles que fan el dissabte, i pobles que fan el diumenge, i hi ha pobles que fan els dos dies. Esperem que, en aquest cas, la pluja no ho espatlli del tot. Estem en dubte. Aquests dies anem parlant amb el Carles cada dia, perquè ens diu que balla una mica. De moment ho deixem a l'expectativa, perquè l'any passat ja va acabar espatllant, la pluja. Home, confiem. Fa una estoneta parlàvem amb el Carles i dient com ho tenim aquest dia, no? Perquè l'any passat sí que recordo perfectament que a primera vegada estaven tots en les entitats, estava el tècnic, estava el Rodolfo, estava jo, i si muntàvem o no muntàvem, perquè plovia o no plovia, i al final han decidit, perquè va començar a ploure una mica més fort, no muntar. I a les onze i mitja del matí havia un sol espaterrant, la qual cosa te la lluga sempre. D'alguna manera hi ha esports de tota manera, per tant també serveix per a algú que potser encara no forma part de cap entitat o no practica cap esport així amb algun club a Sant Just, doncs potser... també pot descobrir-ho, no?, a través d'aquesta festa. Sí, és una mica el que és la promoció de l'esport, donar-te a conèixer. És a dir, a part de les entitats, també comptem amb la col·laboració de Sol Solet, amb el tema de Ponis. Aquest any vindrà també un grup que vol fer alguna cosa a Sant Just, que és la gimnàstica rítmica, que farà un campus o algo similar a intentar introduir aquesta activitat a Sant Just, la farà Carigó. El club de taekwondo farà una exhibició d'aikido. Bé, jo crec que hi ha un vental molt important de les disciplines esportives i qualsevol persona, sigui d'una edat o sigui d'una altra, inicialment t'ha enfocat fins als 15-16 anys, però jo crec que qualsevol persona pot fer una mica un test de què és cada esport. Aquí Sant Just, en principi, està força viu, no? Gaudeix de bona salut, com si diguéssim, l'esport o les entitats esportives. Sí, sí. Actualment, bueno, i creixent, eh? Mira, el que et deia abans, la dinàstica rítmica és una cosa que no tenim. Bueno, volen implantar-se. Fa poc van fer un intent del que és el ping-pong. El taekwondo també està tallant molt fort i està mirant de fer-se com a entitat i fer la pràctica esportiva en alguna escola. Aquests anys us sempre, sempre, sempre hem estat per sobre de la mitjana catalana. Ara fa, jo crec que fa un any, la Diputació es va entregar un estudi. Això és una teoria meva. Jo porto molts anys en el món de l'esport i sempre dic, però el que veig fora d'aquí i el que veig aquí, crec que estem per sobre, no? I sí, estem per sobre de la mitjana catalana en 4 o 5 punts. Això és molt, eh? Sí, sí, és fàcil de dir, però realment... És una xifra. Pel que fa a infantil o en general? No, no. A veure, parlo només... Aquest informe que dóna la Diputació parla de persones per sobre dels 14 anys. Per sota està prohibit. Això vol dir... Ah, clar, que són dades... Sí, sí. Per sota d'aquesta edat estem per sobre de la mitjana catalana. Si agaféssim la part de baix, encara s'hi ha més alt, perquè només ha de comptar el complex esportirà una aigua fan esport fins a l'edat de 14 anys, jo crec que són uns 800 i pico nanos. És molta gent, molts nanos. El programa Juguem a casa, el programa de Ràdio d'Esvern, que tracta diferents temes de l'esport local, quan van parlant amb diferents responsables d'entitats, la gran majoria ara, sobretot, defensen o expliquen com una de les característiques bàsiques, o que volen potenciar, si més no, és aquesta idea de tenir una bona base. És una idea que està agafant cada cop més força. Bé, això és una política de fa molts anys que costa molt, perquè la tendència original de les persones és mirar cap a dalt. Què fan els grans? Què fan els senyors? Què fan els amateurs? Són títols molt importants. Però fixa't en el món de l'esport. Parlem del futbol, del bàsquet, del que sigui. Si agafem un dia i de l'edat de 15-16 anys eliminem tot el que hi hagi cap a dalt, En cinc anys tornes a tenir club. Si ho fas al revés, en cinc anys has acabat amb el club. La cantera és el que costa molt. Costa molt convèncer o tenir el convènciment. Tenir el convènciment que l'important és la cantera. Que els millors professionals per entrenar, d'entrenadors, de formadors, ha d'estar destinat sempre a aquesta frància d'edat. I si ho fas bé, el sexi és venir 20 anys solets. No cal destreballar els valors. Tant esportius com personals, eh? Al final és el que vas trobant. No has de fer res especial, has de treballar a la base. Potser la crisi, no de manera directa, sinó que està afectant justament... O sigui, la gent es veu més obligada, potser, a pensar, no?, tenint compte aquesta premissa que fins en època més de vaques graces, m'imagino que potser s'apuntava més amunt. Bé, jo crec que és un treball... A nivell general, eh?, de conscienciació. Jo no sé la resta, perquè és el treball d'anys. Comptem davant de les entitats a gent, jo crec, molt ben preparada, gent que té les coses molt clares i que, poquet a poquet, no van canviant, sinó estan veient que el futur sempre és la base. Sempre, sempre. No es pot mirar d'una altra manera, perquè la part de dalt es fluctua molt. Fins a l'edat de 14 anys, si mirem les procedències, veurem que la majoria d'esportistes són del municipi. A partir d'aquesta edat, això es dispersa molt. Ja veus com els equips estan formats per un percentatge molt elevat de gent de fora, perquè és molt complicat mantenir, a partir d'aquesta edat, una estructura que sigui d'aquesta manera. Hi ha uns altres objectius, segurament, també, no? Exacte, sí. Personals... Jo crec que les persones són competitives des del dia que naixem. No cal forçar. I que no és dolent, tampoc. No, no, no, no, no, no. Tu, des que neix, estàs lluitant per tot, per viure, per tot estàs lluitant. Bé, doncs en el món de l'esport, a més, tu posa fàcil, perquè hi ha un resultat esportiu que ho diu, has guanyat, perquè no cal que t'ajudi, no? Ja, vins de l'esport, fixa-me que hi ha molts esports de base que quan s'arriba a una puntuació, el marcador es para. És a dir, no és bo que, en bàsquet, un equip gane 100 a 10, no. Quan arriba el marcador en la quantitat, es para. És l'esportivitat, no? Sí, sí. I molts esports que quan guanyes no diu 52, diu ha quedat 1 a 2. Exacte. O 5 a 2. És una manera de fomentar l'esport i de que, escolta, sí que has guanyat, però no has fet malbé a l'equip que aquest any no ha guanyat. En general, dèiem que hi ha aquest estat de bona salut que agodeixen les entitats injustenques. No sé si en general es troba a faltar alguna cosa o us demanen alguna cosa que trobin a faltar des de les entitats de l'Ajuntament. Bé, nosaltres intentem sempre estar al costat de les entitats. No arribem a tot. Ni a moltes, també, no? Jo soc conscients. El que sí que és, és veritat que una de les demandes més importants sempre és l'espai. Volem créixer... És aquesta idea que hi hagi tanta gent practicant esportes que segons com... Juga una mica en contra nostre, però jo és saber, jo sempre dic a les entitats que ells s'han d'apretar i després arribem fins on arribem. Les circumstàncies actuals són les que són. Intentarem en un futur tenir més instal·lacions. El tema anirà una mica més lent del que em pensàvem. Però jo crec que la reivindicació més important és aquesta, els espais per poder entrenar. Estem parlant amb el regidor d'esports de l'Ajuntament de Sant Jus Víctor Murillo, arran sobretot d'aquesta festa de l'esport que, com dèiem, es farà aquest diumenge. És a partir de les 11 del matí i l'espai és en aquest espai de Plaça de la Pau, Plaça Camuapa i Carrer Sabadó Espriu. Sí, sí. Aquest any no hem canviat, però sí hem eliminat un espai. Fins l'any passat feien servir la Plaça Camuapa, l'esplenada del Casal de Lloves i un tros de la Plaça de la Pau. Però... la que és la esplona del casal de jove i la plaça de Camuapa queda una mica trencat a l'espai, dona la sensació que no marginació, perquè no és la paraula, però queda molt dispers. Més apartat. Més apartat. I intentarem concentrar-ho tot. Jo crec que lluirà més i, a més a més, jo crec que Tots estan una mica més acompanyats i el control és més perfecte, en aquest cas. Es faran activitats simultànies o començaran a les 11, aniran passant... Sí, aniran passant coses, com cada any. Les entitats ja de per si tenen l'activitat esportiva molt reglada. El que és l'aikido, el taekwondo, el sol solet... Una mica d'aquesta manera, com sempre. I tothom que hi pugui, doncs, pot passar a partir de les 11 del matí, com dèiem. Exacte, i al final els sorteig, com cada any, fem una ment a la papereta per provocar que els esportistes passin per totes les activitats, perquè la tendència original que tenim és, si un esportista, un jugador, fa handball, al final s'apalanca el handball i es mou, no? No, no, escolta, has d'intentar... És la festa d'esport de passar per tot. Que sigui més transversal, no? Sí, més transversal, sí. I s'ha de tot. I el sorteig què és? Què se sorteja? Habitualment, no ho diré avui. Deixem com a sorpresa. Habitualment, l'any passat van ser les pilotes, però bé, ja tenim una mica l'aire. Per sorpresa. Perfecte, doncs, deixem una mica més d'augmentar l'expectativa. Exacte. Doncs, moltes gràcies, Víctor Murillo, regidat d'Esports de l'Ajuntament de Sant Just. Que vagi molt bé a veure si la pluja realment no espatlla aquesta festa de l'esport diumenge. Esperem, esperem. No repetir com l'any passat, un dia de pluja. Adéu, moltes gràcies, bon dia. Adéu. Just a la fusta. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Gràcies. Un minut i arribem a la una en punt del migdia, un moment per tancar aquest just a la fusta d'avui. Dimecres, 30 de maig, donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible, el Sergi Pona, els serveis informatius, el Carles i l'Andrés de Rius, a la previsió meteorològica. També avui hem de parlar amb el regidor d'esports de l'Ajuntament de Sant Jus, Víctor Murillo, arran de la festa de l'esport. Hem tingut a l'alerta noia amb els invents, a l'Alba Cunès amb la televisió, i també hem fet tertúlia esportiva amb el Carles, l'Enric Riba i l'Emilius Casocchio. I, a més a més, com sempre, la cuina amb la Carme Amador. Tornarem a partir de demà, a les 10 o moltes més coses. Us ha parlat Carme Amador i que tingueu molt bon dimícres. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, és la U9. Us parlem Aite, Polo i Oriol Pujador. La prima de risc espanyol arriba als 540 punts bàsics. L'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país continua registrant màxims històrics des que aquest matí ha començat a cotitzar. Espanya, ara per captar l'interès dels inversors als mercats, en bons 10 anys ha de pagar un 6,7% d'interès davant de l'1,3% que paga Alemanya, el deute país considerat de referència i més segur. La borsa...