Sant Just: notícies, Sónar, meteo, conflictes i cinema

O sigui, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10 d'avui divendres 15 de juny. Comencem un nou just a la fusta, començarem avui parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont, també farem un repàs de la premsa del dia i sabrem quin és el temps que ens espera pel proper cap de setmana amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb aquest sol radiant i que ja hem notat que la calor sembla que ja s'instal·larà definitivament potser entre nosaltres. També farem cuina amb la Carme Amador i avui entrevistarem a la segona hora l'alcalde de Sant Just, Joret Perpinyà, per parlar de l'actualitat del municipi. També, com cada divendres, parlarem d'un conflicte internacional. Avui, la segona part dels grups terroristes amb els seus aliats. I a les 12 i 10, entrevistarem a Víctor Murillo, membre de l'Europa Fotogràfica Sant Just, parlant de la inauguració del tercer concurs internacional de fotografia, que és demà, i també del safari fotogràfic, el primer safari fotogràfic que es fa sent just. I com que és divendres, també tindrem els concerts de la setmana amb la Deia Calbó i les estrenes de cinema amb la Georgina Llongueres. Tot això a partir d'ara mateix. 1, 2... Gràcies. Fins demà! Raise your hands and sing it with me. The sometimes strongest and most wonderful things of those we cannot see. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts a les 10 del matí. Un moment per repassar l'actualitat del municipi. Per això saludem al Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Comencem parlant... de la xarxa de suport a persones necessitades. Perfecte. L'Ajuntament impulsa un conjunt d'accions per reforçar l'atenció a les persones necessitades. Ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas i la parròquia referent al Banc d'Aliments i també està treballant per crear una xarxa de pisos de lloguer social per a persones en una situació econòmica delicada. D'una banda, l'Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas i la parròquia per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment, una vintena de famílies són usuaris d'aquest servei. Fins ara les col·laboracions eren puntuals i ara seran unes col·laboracions fixes. D'altra banda, promunça l'empresa municipal de l'habitatge i la regidoria d'acció social estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament ens subvencionarà parcialment aquest lloguer i en principi estarà actiu de cara a l'últim trimestre de l'any. Molt bé, doncs una bona notícia. Sí, una bona notícia per a aquells que estiguin patint més la crisi, doncs tenen algun lloc on agafar-se. Parlem ara d'actes del cap de setmana. Dissabte l'Orfeó Enric Morera farà el concert de clausura dels actes del seu 60è aniversari. La celebració ha durat tot aquest curs amb diferents concerts i es tancarà amb el d'aquest dissabte que comptarà amb dues parts, un repertori en català i un en diverses llengües. La presidenta de l'Orfeó, Pilar Zapata, explica que aquestes peces s'interpretaran forma part de la trajectòria d'aquests 60 anys d'història de l'Orfeó Enric Morera. L'Orfeó cantarà peces del propi Enric Morera, de Pau Casals i de Joan Manent, entre d'altres noms. Actualment l'Orfeó compta amb 40 cantaires, tot i que, com passa amb moltes corals, fan falta més veus masculines. El concert de la causura del 60è aniversari de l'Orfeó serà a dos quarts de vuit del vespre, dissabte, a la sala de cinquantanari de la Taneu. Perfecte, doncs una activitat d'agenda i tenim encara més coses pel cap de setmana. I finalment la festa de la parròquia del Sant Justi Pastor, que organitza la parròquia aquesta festa trobada festiva per fer propostes d'esperança davant la crisi. Durant tot aquest curs els grups parroquials han treballat sobre la situació actual de canvis socials i com la crisi afecta maneres de viure habituals dels últims anys. Diumenge s'exposaran diverses alternatives per combatre la crisi. La mostra s'organitza en cinc àmbits. Empreses d'economia social, fundacions per a la inserció, comerç i venda directa, cooperació i solidaritat i ajuda directa. Tot plegat vol servir per plantejar canvis de la manera d'actuar davant el panorama actual. Hi haurà també un dinar, que serà... No ho sé, ara mateix... La trobarà serà diumenge i començarà a dos quarts de dotze. i es farà primer una rebuda de la gent que arribi. A les 12 es celebrarà una missa i després es passarà a observar l'exposició i hi haurà també un dinar a desert. Diríem que anirà tot seguit. I després d'anar hi haurà també música en directe per tancar la trobada festiva que vol plantejar aquestes propostes d'esperança davant la crisi. Tot ple, començarà a dos quarts de 12 i diríem que els actes aniran succeint uns darrere els altres. Exacte, no tindrà pèrdua. Doncs serà diumenge, gràcies Sergi i fins ara. Un quart d'onze. Escoltem ara Los Planetes. Gràcies. Si todo el tiempo que despediciaste se vuelve de nuevo contra mí. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui Amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'11 al matí, un moment per repassar les portades dels diaris. Comencem, com sempre, amb el punt avui. Per això saludem de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Comencem, doncs, el punt. Sí, el punt que avui també parla d'economia i diu, amb la por al cos... En positiu, The Guindos sosté que té el suport de tota Europa. La Unió Europea afirma que les mesures de Rajoy són les adequades. El FROB no liquidarà cap de les entitats nacionalitzades. I la Borsa, liant al deute, reacciona amb alces en l'IBEX 35. I en negatiu, el BOA 10 anys en zona de rescat global de l'Estat. La prima de risc a 550 punts bàsics, 9 màxim històric. Segueix pujant la prima de risc. Merkel critica la dècada irresponsable de l'Estat espanyol. i el Banc Central Europeu, Vince Tarrajo, i a fer fortes retallades de la despesa. Per tant, diríem que ens posen una balança els punts positius i els negatius, tot i que els negatius probablement... Guanyen una mica, eh? Pesen més, sí. Altres temes. Barcelona ja es mou al ritme de Sónar, el Sónar menja gaire la seva 19a edició, amb unes previsions de públic que arriben als 90.000 espectadors durant tot el cap de setmana. Per tant, doncs, comença el sonar i amb molts espectadors que hi assistiran. Sí, sí. També ens destaca, diu, que Barcelona blinda les platges. Puja un 150% el nombre de multes amb assetjistes, venedors i altres serveis il·legals. Aquesta gent que es dedica a ofereix serveis de forma... Anar a una platja de Barcelona, segons com, exacte. I és bastant cansat, en el sentit que no para d'aparèixer gent intentant... Sí, sí. Encolumar històries. I, finalment, ens diu la meitat dels repetidors a primària no arriben als mínims. Una cosa que també em sorprend, perquè, és clar... A primària? Sí, però què vol dir? La meitat dels repetidors a primària no arriben als mínims. Clar, normalment la gent que repeteix no arriba al mínim, per això repeteix. Sí, no entenc gaire. Suposo que hauríem... Deu ser com... No ho sé. No ho sé, perquè no sé si es refereix a després, o... I també el seu suplement al sortim ens diu que la flama del Canigó renova la fraternitat entre els catalans de les dues bandes dels Pirineus. Però encara és la setmana que ve, no? És el dia 23, la revetlla de Sant Joan, suposo que... Fan una prèvia, ja. En guany la flama anirà també per municipis de l'altra banda dels Pirineus, de francesos. Doncs passem ara al país que ens parla d'economia i ens obre directament amb declaracions de Merkel. Diu Merkel, dos punts. Els meus recursos són limitats. La cancellera fixa les línies vermelles de la capacitat d'Alemanya per resoldre la crisi europea i critica les decisions irresponsables a Espanya a l'última dècada. També que Guindos admet que la pressió sobre el deute no és sostenible per gaire temps. Tampoc, doncs. En aquest cas, doncs, diguem que no ho ha negat. Després... Ai, perdó. Que el bo espanyol i la prima de risc marquen màxims en una altra jornada negra. I després també el president del Bundesbank, que diu que les condicions del rescat d'Espanya han de ser àmplies. Un titular trobo bastant ambigu. I a tot això, llavors, no hi ha fotografia, i la fotografia de la portada del país, no sé si te la pots imaginar. La fotografia de la portada del país? No, no ho sé. Fernando Torres. Fernando Torres, l'arroja... Sí, arrotllant, arrotllando, no ho sé traduir, tampoc. A Irlanda... Suposo que és un dels pocs motius d'alegria, no? Això ho dic, amb la millor... Per la parròquia... Espanyola. Amb la millor versió de Torres. Diu, d'altra banda, que l'exèrcit egipci pren el poder a la... a la... a la... al dia abans de les presidencials, els constitucionals ordenen la dissolució del Parlament i, més breument, amb cultura, l'arc rus antiputin s'instal·la a Barcelona... I en societat, una mà neandertal darrere de l'art rupestre. Doncs, curiositats que parla de les que tracta avui el diari El País. Doncs, el periòdico, que avui obre de manera molt gràfica, ens mostra un mapa a Europa i ens diu Europànic. L'atac a la moneda única s'estén de sud a nord. Espanya entra en zona d'intervenció en plena tempesta de l'euro. L'interès del deute voreja el 7%. i Rajoy no mou fitxa i el rescat dels bancs no superarà els 70.000 milions. I el mapa aquest que ens mostra a la portada del periòdico ens ensenya com estan els tipus d'interès dels bons a 10 anys a cadascun dels països de la zona euro. I, per exemple, ens destaca que Espanya està al 6,91%, Portugal està una mica bastant per sobre, el 10,81%, Irlanda el 7,41% i Grècia el 28,53%. En canvi, els països que estan millor en aquest sentit són Alemanya, Holanda, Òstria, Finlàndia... França o Bèlgica, no tan bé, però... Irlanda, quan està? Irlanda, el 7,41%. I Itàlia també s'acosta als nivells d'Espanya. Per tant, diríem que es veu clarament el nord, que encara es manté, i el sud, que està caient en picat. Excepte Irlanda, que en aquest sentit seria un país més del sud, encara que estigui al nord. Altres temes. La roja sí que s'adueix a Europa, Torres amb dos gols, Silva i Cesc olegen la feble irlanda i s'acosten a quarts de final. I finalment ens diu que l'Anna del Rei, saps qui és l'Anna del Rei? Sí, m'agrada molt. Qui és? És una cantant. Ens diu que es deixa veure pel sonar. Sí, vol dir que canta pel sonar. Sí, sí. Sí, després la posaré, està molt bé, està molt bé. Sí? No ho sé, per la fotografia no m'inspira gaire. No, però musicalment sona bé, sona bé. Bé, ja està. I ens fa també recomanacions pel cap de setmana. Diu que has d'anar a petar un gintònic. Ah, sí? Sí. Doncs li farem cas. Ah, vale, no. Crec que ens donen copes de gintònic. Ah, com a regal del periódico. Sí, pagant 6 euros et donen un parell de copes. Déu-n'hi-do. Bé, doncs passem al 324 que ens diu que l'interès pel bo espanyol es relaxa aquest matí lleugerament i la prima de Ritz que situa per sota dels 540 punts. Tampoc és una relaxació molt àmplia. Rajoy i Almúnia reuneixen aquest matí després que el PP en demanés la dimissió. Els bancs centrals de les principals economies mundials preparen plans de contingència per una eventual sortida de Grècia de l'euro. I el constitucional egipci agita el país retornant el poder a l'exèrcit a les portes de la segona volta electoral. Aquestes són les notícies més destacades del 3.24 aquest matí. A l'ara, diu, insostenible. De Guindos, alerta de la situació mentre els dubtes sobre l'euro i el rescat asfixien Espanya. Rajoy es raoneix avui amb el Múnia després que el PP n'hagi demanat la dimissió. Bons a 10 anys, diu que estan al 7%, la prima de risc 543 punts i el rescat de la banca, doncs, que serà de 70.000 milions d'euros. Després ens mostra un altre tema que diu el rescat dels fills d'Antònia González que cobra 700 euros al mes i té 4 fills a l'atur. Diu, quan podem els donem diners i si no, menjar. És la solució que diu que té aquesta dona per mantenir els seus fills. Ha vist que sembla que ara no els tocaria i acaben sent ells els que ajuden els fills. Llavors, a l'hora que tracta aquest tema, potser de més a prop, que sovint es mostren moltes xifres, però també aquest reportatge són realment impactants. I també diu, la dissolució del Parlament torna a posar Egipte sota control de l'exèrcit. Aquest és l'últim tema que ens estaca l'Ara, també sobre les revoltes a Egipte. Doncs passem ara a l'Ara.cat, a la versió digital del diari Ara, que ens diu, la teníem preparada i ara se'ns ha anat a la pàgina. Si vols continuar amb l'avantguàrdia. Però a veure si em va ràpid, sí, ja la tinc, ja la tinc. Diu, els interessos pel deute espanyol i la prima de risc baixen lleugerament, el que deia també el 324 a l'inici de la sessió. També que els bancs centrals es preparen per injectar aquesta liquiditat després de les eleccions a Grècia. I més coses que se'ns diu. Cap de setmana d'estiu, sol i més de 30 graus al migdia, en parlarem després amb el Carles. També se'ns diu que l'organització juvenil basca segueix a esdissol i que Carles Francino, novetats en comunicació, passa a la ventana. Per tant, doncs, deixaria... Els matins de la SER hi passaria la tarda i Gemma Nierga presentarà Oi por Oi amb Pepa Bueno. Aquests canvis, jo també cal destacar que la cadena SER, un altre dels canvis que farà és que prepara un euro a la cadena SER Barcelona i els volia acomiadar part de la plantilla i reduir el sou a la resta. Per tant, doncs, canvis en general a la cadena SER. Continuem amb l'avantguàrdia que diu el deute espanyol paga gairebé el 7% d'interès. L'escepticisme dels inversors persisteix tot i el suport del Fons Monetari Internacional Hollande i Monti. Els auditors xifren amb més de 60.000 milions les necessitats de la banca. I Rajoy cerca a Europa la sortida a la pressió dels mercats. El president prepara les reunions amb els líders de l'Eurozona i Obama en el G20. Altres temes que ens destaca la Vanguardia. L'exèrcit egipci pren el poder en dissoldres el Parlament. Indignació per una decisió del Constitucional que anula les eleccions de l'hivern. La Vanguardia també ens diu que Espanya arrasa Irlanda, 4-0 a l'Eurocopa. I finalment diu, avís a electors i subscriptors. Problemes tècnics aliens a la Vanguardia ens obliguen a imprimir un diari sense colors, en algunes planes, amb el suplement Viure sense paper salmó i amb l'ordre d'algunes de les accions alterat. Per tant, avui és un caos, això. Sense el paper salmó la Vanguardia no té cap sentit. Sí, un autèntic caos avui la Vanguardia. Tot i que no ho destaquin en titular, jo crec que és el titular més destacat de l'avantguarda. Passem ara... Volia passar a la informació esportiva, el que passa que llavors és allò que em passa, que tinc tots els diaris al davant... Sí, i no pots resistir de... No, perquè és que ho he dit del país que... Tampoc ho trobo tan estrany tenint en compte que és el dia del país i que aquí, quan guanya el Barça, sempre ocupa la fotografia. Però el Mundo va en la línia del país, és a dir, titular, blablabla, l'economia, i llavors sota una fotografia i tal, però la Razón i la BC van molt més enllà i la BC dedica una portada d'allò que fan aigres quarts de la pàgina, però tota una fotografia dels gols d'ahir i no sé què, de dos jugadors d'ahir, Silva... Silva? Silva i Fernando Torres, diu 4-0, diu eleccion de futbol. És el titular més destacat en general. Després a sota et diu l'interès del deute, no sé, ronda el 7%, però ho trobo bastant desmesurat. Suposo que és per vendre, que s'han de vendre a diaris i m'imagino que així atrauen a molts possibles consumidors. I la razón en la línia, el que passa que és curiós, perquè gairebé tota la portada és Fernando Torres i el titular, atenció, eh? Diu, repita Espanya. És aquest el titular. I a més fa allò que ho junta els temes. Diu, la selecció dona un respira el dia que els mercats i la passivitat del Banc Central Europeu posen Europa en el màxim alerta. Sí, com si una cosa tingués alguna relació amb l'altra. Com si les victòries d'Espanya fessin baixes tipus d'interès. Sí, no, no, no. Ho trobo molt fora de lloc. I llavors hi ha els gràfics de la prima de risc i això, però clar, barrejat com si diguéssim... Aquesta informació, no sé quants diaris ven la raó, però... Sí, sí. La fórmula habitual normalment és dedicar el titular al tema que té més pes i la fotografia als esports, no? Acostumen a fer-ho així. El món i el país ho fan així, que més o menys són més seriosos. No sé, relacionar un tema amb l'altre. Jo entenc que puguin dedicar la fotografia a això, perquè... Una fotografia, no sé, de Rajoy, doncs ja n'hem vist moltes i tampoc no ens aporta res, no? Però, no sé. En fi, anem a les portades esportives, a veure què ens diuen. L'esport que ens diu Festival de Gols i se'ns ensenya una imatge de Cesc Fàbregas. Va marcar, també? Sí, l'últim gol. Els comentaristes de Telecinco van dir que ja havien vessat els braços, Irlanda. Com que va marcar un gol d'un jugador del Barça, doncs ho ha dit. Ah, sí? Ja havien bastat els braços. Ja no s'hi va, aquest gol. I el Mundial Esportiu ens diu exhibició d'aquest 4-0. I també se'ns destaca tots dos que Puigetino finalment no marxa. Va fer aquell amago, no?, una mica de dir, faré una roda de premsa i tinc una bona oferta per finalment quedar-se. Passem al nou esportiu. El nou esportiu, com sempre, també connectant els temes en el fons. Sí, sí, sí, de fet també. Diem una cosa de raó, però... No, no, és veritat, és veritat. El nou fa el mateix, diu, màxim interès. I ens mostra una fotografia dels jugadors de la selecció espanyola celebrant un gol i a sota, per si no havia quedat clar el joc de paraules, per si algú encara no havia entès, diu, la selecció espanyola recupera el crèdit golejant Irlanda en una jornada negra en què el tipus d'interès del deute espanyol es dispara de manera alarmant. Per tant, també ens connecta... Sí, sí, directament. Recupera el crèdit. Doncs tota una carrera sota sospita, també. Ara parlem del ciclisme. L'acusació formal de dopatge contra l'Anne Armstrong posa en perill els seus set tours. És un tema que fa temps que dura, però sembla que segueix en peu. Realment... Jo crec que a molta gent li agradaria saber si realment es va a dopar o no l'Anne Armstrong, però jo crec que també m'agradaria saber... quants dels seus contrincants, també. Perquè, vull dir... Suposo que serà difícil de tenir una solució segura, no? A mi meixo només, a més. Sí, sí, no ho sé. Hi ha molts interessos i... Sí. I, finalment, també és que Pochettino decideix quedar-se. Doncs passem ràpidament a les portades de Madrid. El Las ens diu Toma Nueve i apareix Fernando Torres, que veig que els agrada molt a tots, ara. No ho sabia. El Torres? Sí. Sí, no sé, hi havia hagut aquest dubte de si havia de jugar o no. Sí, sí. I el Marc ens diu la roja CD Sata. Vull dir, s'hauria de deixar anar, però crec que és més contundent CD Sata. Ja sé per què els hi cau tan bé, Torres. Pel gol del Barça. Jo suposo que sí. Arran d'això és quan han tornat a emocionar-se. Doncs és el que ens diu la princesa esportiva. Per tant, així acabem aquest repàs per les portades d'avui. Gràcies, Sergi. I ara tensió perquè sonarà l'Anna del Rei. Ah, molt bé. A veure si et convenç. A veure què tal. Fins ara. Fins ara. Feet don't fail me now Take me to the finish line All my heart it breaks Every step that I take But I'm open at the gates They'll tell me that you're mine Walking through city streets Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i jurídic. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I el telèfon? 93 473 28 97. 93 473 28 97. Finques d'Esvern. Administradors. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Dos minuts i tres quarts d'onze del matí, un moment per parlar a aquesta hora del temps i per això tenim el Carles Hernández de Rius. Ara sí, Carles, bon dia. Bon dia, perdó, perdó. Estaven sortint mapes del forn i dic, deixa'm mirar-ho abans. Canvia aquest temps esplèndid? Esplèndid. Home, avui... Llevar-se avui amb aquest sol és diferent. Llevar-se avui és un rotllo. No. No fa encara calor extrema. Tenies de tot menys ganes de viure, gairebé. No, és veritat. Però no he dit tinc calor. Calor no ho has dit encara, però pensa que és una frase que dilluns m'ho diràs. perquè l'eixafogor farà acte de presència. Aviam, avui a Sant Jus hem arribat a una mínima de 16 graus, a les nits es pot dormir la mar de bé, pots tancar finestres si no hi ha cap tipus de problema. I així ens podríem quedar, ho dic fort, però aviam si em sent s'empel·la. Però és que hem estat tots els ulls així, està bé, també. Sí, sí, bueno, hem tingut dos o tres castanyes i... Em ve una de forta, eh? Sí? Sí. Què vols dir, castanya? Calor o pluja? Sí, canícola, allò, onada de calor potent. I a més coincidirà... Sant Joan. Amb Rebetlla i coincidiria amb l'entrada de l'estiu. Està bé, eh? No t'agrada? No, no, aviam. Que arribi l'estiu i faci temperatures d'estiu, que és el que tindrem aquest cap de setmana, dius, mira, És el que toca. Però una onada de calor per començar l'estiu... És com si el 21 de desembre comences nevant, saps? Està bé, també. Ho trobo bonic. Sí, home, sí, d'un cantó a l'altre. Si no, pot estar molt bé. Però vull dir que t'arribi la primera clatellada. O sigui, l'hivern... És el meu punt de vista, clar, com sempre, però vull dir que l'hivern, a base de tapar-te i de posar-te capes, doncs la cosa se soluciona. A l'estiu, no. Dins l'aigua. Sí, clar. No, no. Hi ha que tenen la sort que la setmana que ve comencen vacances, com és la senyoreta Carme. No és veritat. I ja farem dos mesos o tres a la platja. Ja no fas la selectivitat, que no has acabat avui, Carme. Realment és l'estiu, és el millor estiu de tots, en aquest sentit. Sí, el de la selectivitat. Jo crec que és l'únic, encara no treballes. Sí, sí, és perfecte. Els altres anys ja dius que... Encara no treballes... Bé, clar, depèn de l'època. Jo és l'únic estiu que no he treballat. I va ser bestial, clar, diu, acaba la selectivitat, encara queda una setmaneta. Home, no, abans s'enganxava bastant més amb Sant Joan, no, la selectivitat? Sí, no, jo, sí. Jo em sembla que era el 20 que va començar de vacances i llavors tens aquests 3 mesos esplèndids. Llavors, la gran festa era deixar-te anar a Sant Joan. Exacte. No, estava bé abans, però bé, havíem... Ara també està bé, va. Sí, la gent ja pot passar-s'ho bé a partir d'avui, els jovent aquests que passen d'un nivell a un altre no tenen res més a fer que de gaudir i disfrutar, que estan amb l'edat de fer-ho, que després la cosa es complica i ja és més complicat fer-ho. Però ben definitiva, que sembla que sí, però falten molts dies encara, però que podrien, alguns mapes així ho indiquen, es podria complicar el temps, dit així, de cara a la rebella de Sant Joan. Ah, pluja? No, en el sentit de calor. És complicar-se. Però en la rebella complicar-se seria pluja. No, depèn d'aquí, depèn de com t'ho miris. Hi ha gent que li agrada més la pluja que el sol. Sí, una part la rebella. Doncs bé, com a mínim una rebella fresqueta, que a les 3 de la matinada portes la jaqueta. Portem unes quantes de rebelles fresquetes. Doncs aquesta sembla que no, però falten molts dies. I també arriben alguns canvis durant la setmana vinent, o sigui que encara han de passar moltes coses abans no ens arribi la rebella de Sant Joan. De moment, però... Sí, futur immediat. Doncs augment progressiu de les temperatures. Avui, tot i haver tingut 16 graus de temperatura, després d'aquesta entradeta d'aire fred que hem tingut aquesta setmana, li costa que la temperatura mínima es vagi recuperant, vagi pujant, i aquest cap de setmana serà un tarannà. d'anar pujant aquestes mínimes, però les que quedaran clares i evidents seran les màximes. Avui ja ho patirem. Ahir ja van superant alguns punts de llei dels 30 graus, 31, 32, cap al pla d'Urgell, i avui aquests valors es podríem fins i tot superar. A la costa, que de moment anem... anem trampejant aquesta primavera estiuenca, doncs a partir d'avui ja al migdia emprenyarà una miqueta. Avui ja els valors podrien arribar a superar 26 o fins i tot arribar a 27 graus, tot i la presència a la marinada, tot i la temperatura de l'aigua del mar. Creiem que avui és un dia que al migdia ja farà caloreta i serà una mica empipadora, perquè no tenim vent del nord i l'ambient ha de ser xafogós. Demà dissabte és un dia que ho hem anat dient tota la setmana, o sigui que serà un dia bastant tranquil, amb el sol com a protagonista, amb temperatures una miqueta més altes, demà fem sostre... i aquest dissabte no ens portarà ni tempestes a l'interior, o sigui que serà un dia força tranquil. El dia que ballava durant tota la setmana, que era el diumenge, finalment la cosa sembla que no, que no ballarà i que serà un dia que podem tenir algun núvol més, algun núvol, és per fer bonic i per pintar quadres, i pel que fa a les temperatures ja no pujarà més, però estarem a la banda alta, o sigui que l'ambient xafogós, calorós, tot el que tu vulguis, encara a la primavera, doncs el tindrem aquest cap de setmana. O sigui, que és un cap de setmana d'estiu en plena primavera. En plena primavera, Carles, 17 de juny no és plena primavera. Però no és plena, és final. No és el paradigma de la primavera. Fins que no canviem, és plena primavera. Digues el que vulguis, però no. Aprofitem-lo. Sí, serà un cap de setmana d'estiu. Llavors, aquests petits canvis que anunciàvem, que potser ens feien la guitsa el diumenge, arriben de cara a la tarda diumenge, però amb alguna tempesta molt despistada cap a les comarques pirinenques. De cara al dilluns, aquestes tempestes començarien a guanyar una miqueta més de terrenys, sense massa variació en les temperatures, potser baixen una mica, però no ho notarem, l'ambient serà xafogós. i dimarts sembla que sí que aquestes tempestes ja abarcarien una miqueta més de terreny i podríem visitar altres zones de Catalunya. Encara no es pot confirmar si podrien arribar a Sant Jus, però sí que marxaran de les... Bueno, no, seran a muntanya, també estaran a l'interior, també tindrem a prop del Montseny, o sigui que les tempestes... es mouran per més indrets, on tenen més números de tempesta en aquestes situacions, és a les comarques gironines i també a les litorals, perquè les tempestes del Pirineu fan molt poc recorregut, arriben al litoral gironí i allà sí que poden encara descarregar. O sigui que durant la setmana vinent hi ha aquests canvis de mitja tarda de tempestes, amb això aconseguirem guanyar-hi alguns graus del termòmetre, sobretot perquè fa les màximes, Però el que dèiem, sembla que la segona meitat de la setmana que ve, coincidint amb la rebetlla, doncs ens arribaria una onada de calor, que de moment no està confirmada, però bueno, hem d'anar fent boca perquè la coca de Sant Joan i tota aquesta activitat de la setmana vinent cada dia està més a prop. És veritat. Això sí que no ens ho treu ningú. Això és veritat, és veritat, ja hi som. La senyera, la penya del moro, i tot plegat. Sí, sí, senyor. Hòstia, amb una onada de calor. Farà calor, doncs, aquest dia. Sí, patirem una mica. Bé, tot sigui per això. Bé, Carles, doncs gràcies. Molt bé. I bon cap de setmana. Igualment, Carme. Que vagi bé, bon dia. She's a primitive girl, don't like to boast. From a natural head to a natural toast. The girl's got a lot that they call her most. Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast. And I'd like to think of a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. I com cada divendres, moment per fer unes postres a l'hora de fer aquesta recepta de cuina. Molt bon dia, Carme. Hola, què tal? Avui quines postres farem? Avui farem uns creps amb marmelada. Molt bé. I no pensis que és res difícil perquè els meus nets, parlo en primera persona... S'ho fan ells directament. Home, Déu-n'hi-do, doncs. Sí, sí. Quan arriben a casa i no hi ha la seva mare o el seu pare, es fan, què està fent? Creps. Molt bé. És una cosa facilíssima. A més, els encanten els nanos, eh? És una qüestió d'agafar llet, una miqueta de farina. Jo insisteixo sempre amb la farina. Ja sé que soc una miqueta reiterativa, però insisteixo. La farina ha d'estar cuita. Perquè, si no, pots sentar una patada al fetge. Sí. O sigui, la farina, per exemple, si fas una beixamel, tens que cobre molt. Perquè la farina s'ha de coure. I llavors jo per això recomano moltíssimes vegades farina ja treballada o si no la clàssica medicina de tota la vida. Sí, sí, sí. I t'estorbies problemes. No és que la farina no sigui bona. Però això és el problema aquest, que si crua la farina, almenys a mi, llavors agafem una paella d'aquestes, agafem un bol, ara em sortirà un got de vidre o de plàstic, tirem la llet i, per exemple, per mig litro de llet, tres cullerades de maicena. Si les voleu salades, són una miqueta... de sal i les podeu rellenar amb el que vulgueu, però en aquest moment es tracta de fer un postre. Llavors, posem una miqueta de sucre. No us passeu perquè no fa falta. Agafem la paella, posem una miqueta d'oli, però així aneu fent així amb la paella, no en veieu, però ja s'ho podeu imaginar. I amb un cotxeró, com es diu? Un cullerot. Un cullerot? Aquest era fàcil. Agafem... agafem un cullerot amb la salsa aquesta que hem preparat la medicina amb la llet, és que no té res més, eh? Vull dir, l'heu triturat abans amb el mini primer, amb l'apareta o aquell que tingueu, i amb un cullerot a la paella. Aneu fent així, fent així que no s'enganxi, els nanos, com que no en saben, agafeu dues coses de fusta, sí que en sabes, eh? Hauries de veure'ls. A les gires el poses en un plat que es refredi, llavors agafeu marmelada del que tingueu, que hi ha unes marmelades al mercat increïbles, Hi ha gent que se les fa... Encara hi ha gent que es fa les marmelades a casa. Sí, sí, sí. Però veure unes marmelades de taronja amarga, que te les recomano, boníssima, o de cireres, o de sers, o que vulguis, quan ja estan freds, tires la marmelada per sobre, els plegues així, i de veritat que és un postre exquisit. Molt bé. No engreixa, home, engreixa. La marmelada, una mica, eh? Si es fan graciós les postres, sempre engreixen una mica. Estem parlant d'un crep per persona. Exacte, molt bé. Així de fàcil, ja està. Doncs perfecte. Gràcies, Carme. Com a un cap de setmana. Adéu, bon dia. Ja sabem com t'agrada aixecar el braç i calcular el pol d'on ve el vent. Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes quan marxes corrent. Ja hem entès que ets una Música Música Música Música Com si totes les bruixes del món coincidissin a gent del futur, que és cosa de temps que et sorprendís pensant que ho tenies, que jo creia en tu. Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor. I com t'enterri una bona gent, creixerà un raure fort. I és quasi entranyable que oblidem. Quan s'obre com una flor groca pel penediment. Si ho saps com si totes les bruixes del món estiguessin llançant un conjunt, una rima. que jo creia en tu. Si em lleves i fos rei, reuniria les cores per imploure el codi penal. Que es pliveixi a la gent, anar pel món buscant re que no pugui anomenar. Que la por es tenia allà per poder He passat-la junts i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies quan jo creia en tu. Estem escoltant just a la fusta. Com ràdio, notícies. Bon dia, Soles 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El Banc Central Europeu assegura que està disposat a ajudar els bancs que ho necessitin. El president del BCE, Mario Draghi, acaba de confirmar fa només uns minuts que l'eurosistema continuarà subministrant liquiditat als bancs solvents sempre que sigui necessari. Draghi ha recordat que en els últims tres anys el Banc Central Europeu ha adjudicat ja gairebé un bilió en bé d'euros en dues operacions destinades al sector bancari. Les declaracions del president del Banc Central Europeu sembla que de moment han portat la calma als mercats aquest matí. La prima de risc espanyola, tot i que continua molt alta, s'ha reduït respecte al tancament d'ahir, ara mateix cotitza els 530 punts bàsics de diferència, mentre el bo espanyol a 10 anys es troba al 6,8% d'interès. La jornada a les borses coincideix aquest matí amb la publicació de les dades de deute públic d'Espanya. Segons dades del Banc d'Espanya, el deute del conjunt de les administracions públiques va arribar al 774.000 milions d'euros durant el primer trimestre, o el que és el mateix, una xifra que equival al 72% del producte interior brut, les tres quartes parts. És el nivell més alt de deute públic des que es va començar a fer aquesta sèrie estadística l'any 95. El deute públic es va incrementar un 5% respecte al tancament de l'any 2011 i un 13% en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior. El mateix banc de l'Espanya també ha fet públiques les dades sobre el deute de les comunitats autònomes, un deute que ha augmentat prop d'un entre el primer trimestre de l'any passat i el primer trimestre d'aquest any. És l'increment més gran de la sèrie històrica i des de l'any 95 l'endeutament de les autonomies no ha parat de créixer. Catalunya és la comunitat autònoma que va tancar l'any passat amb més volum de deute, 42.000 milions d'euros, que representen el 29% del total del deute acumulat pel conjunt de les comunitats. Doncs avui justament el Consell de Ministres preveu aprovar els plans de reajustament de les comunitats autònomes, uns plans que passen perquè les autonomies puguin endeutar-se i pagar així els proveïdors. Una reunió del Gabinet de Rajoy que ha estat precedida per una trobada al Palau de la Moncloa a Madrid entre el president del govern i el comissari europeu de la competència Joaquín El Múnia. Justament ahir des del Partit Popular van demanar la dimissió del Múnia per haver dit aquesta setmana que el govern espanyol es planteja tancar algun dels bancs nacionalitzats perquè seria més econòmic, ha dit que no pas sanejar-lo. Fons del govern central han assegurat però que la reunió d'avui entre Rajoy i el Múnia ja estava convocada des de feia dies. A Catalunya els bossos d'esquadra busquen un camió de gran tonatge per la seva presumpta implicació en l'atropellament mortal d'un ciclista al Vendrell, al Baix Penedès. Els fets han passat a dos quarts de set del matí quan un vehicle que circulava per la Nacional 340... ha atropellat el ciclista i, posteriorment, ha fugit. Els Mossos busquen, doncs, un tràiler, però la recerca és complicada perquè no hi ha cap testimoni dels fets. La Generalitat farà inspeccions aquest estiu per evitar l'actuació dels taxis pirata. Els Mossos d'Esquadra i els inspectors del Departament de Territori i Sostenibilitat vigilaran especialment les poblacions turístiques, els ports, els aeroports i les estacions de tren. Ho ha explicat a Com Ràdio el director general de Transports, Ricard Font. amb el seu esquadra, doncs intensifiquem els controls en els punts claus, no?, els propors, els ports, les estacions, en aquest cas les estacions de tren són fonamentals per anar allà, és on es produeix bàsicament el més grau nivell de frau i per tant hi ha inspeccions molt més altes que tenim, a més a més, parlades i pactades amb el sector. Aquest any els Mossos i els inspectors comptaran amb una nova eina, una targeta que identificarà els vehicles de lloguer amb conductor que de vegades són utilitzats com a taxis de manera fraudulenta. A tot Catalunya n'hi ha 390, prop de 400 i no poden circular la recerca de clients ni tampoc recollir-los. Com Ràdio Esports Bona nit, us parla José Pol. En poc més d'una hora, Tito Vilanova assignarà el contracte com a primer entrenador del Barça. Després, a la una del migdia, serà presentat al Camp Nou. Tot i l'oferta important de la Sampdoria italiana, Mauricio Pochettino, continuarà com a entrenador de l'Espanyol. El tècnic argentí ho va afirmar ahir en una convocatòria especial. Para mí es un orgullo poder ser entrenador del Espanyol. Decirle que seguiré siendo el entrenador del Espanyol que he tenido, sí, que he tenido en las últimas horas y que he rechazado cada una de las propuestas que he tenido. En joc les semifinals del campionat d'Espanya de futbol femení sub-18. De moment i a la mitja part, el País Valencià va guanyar en Catalunya per 4 gols a 0. A l'Eurocopa, la selecció espanyola ha guanyat per 4 a 0 a la República d'Irlanda i es col·loca com a líder del seu grup. Els de Vicente del Bosque necessiten un empat en l'últim partit contra Croàcia per classificar-se pels quarts de final. I també a l'Eurocopa, més de 20 condemnats a presó pels incidents del passat dimarts abans del partit que enfrontava a Polònia i Rússia. Com Ràdio Notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Sergi Pont. L'Ajuntament impulsa un conjunt d'accions per reforçar l'atenció a les persones necessitades. Ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas i la parròquia referent al Banc d'Aliments i també està treballant per crear una xarxa de pisos de lloguer social per a persones en situació econòmica delicada. D'una banda, l'Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas i la parròquia per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment, una vintena de famílies són usuàries d'aquest servei. Fins ara, les col·laboracions eren puntuals i ara passaran a ser fixes. D'altra banda, Promunça, l'empresa municipal de l'habitatge i la regidoria d'acció social, estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament en subvencionarà parcialment aquest lloguer i, en principi, estarà actiu de cara a l'últim trimestre de l'any. Dissabte, l'Orfeo Enric Morera farà el concert de clausura dels actes del seu 60è aniversari. La celebració durà tot aquest curs amb diferents concerts i es tancarà amb el d'aquest dissabte, que comptarà amb dues parts, un repertori en català i un en diverses llengües. La presidenta de l'Orfeo, Pilar Zapata, ha explicat que les peces que s'interpretaran formen part de la trajectòria d'aquests 60 anys. L'Orfeo cantarà peces del propi Enric Morera, de Pau Casals i de Joan Manent, entre molts d'altres. Actualment l'Orfeó compta amb 40 cantaines, però Pilar Zapata admet que calen més veus masculines. El concert de clausura del 60è aniversari de l'Orfeó serà a dos quarts de vuit del vespre dissabte a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. I la parròquia del Sant Justi Pastor organitza una trobada festiva per fer propostes d'esperança davant la crisi. Durant tot aquest curs, els grups parroquials han treballat sobre la situació actual de canvis socials i com la crisi afecta maneres de viure habituals dels últims anys. Diumenges s'exposaran diverses alternatives per combatre la crisi. La mostra s'organitza en cinc àmbits, empreses d'economia social, fundacions per a la inserció... comerç i venda directa, cooperació i solidaritat i ajuda directa. Tot plegat vol servir per plantejar canvis en la manera d'actuar davant el panorama actual. La trobada serà diumenge i començarà a dos quarts de dotze, en què es farà una rebuda a la gent que s'hi acosti. A les dotze se celebrarà una missa i després es passarà a observar l'exposició i es farà un dinar de germanor. L'activitat serà organitzada per la parròquia, però vol obrir-se a un públic divers. Després de dinar hi haurà música en directe per tancar la trobada festiva parroquial per plantejar propostes d'esperança davant la crisi. Tot plegat començarà a dos quarts de dotze a la plaça de l'Església. Aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora amb un nou allotiu horari, a les 1 i 5 minuts del Sant Just Notícies edició migdia. Podreu seguir informats a través de les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter, a través de la pàgina de Ràdio Esvern, www.radioesvern.com i a través del portal d'informació comarcal, www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que veus és un mirall que enlluerna aquí de massa pots arribar fins al blau si em dons la mà Si tot el pas Moltes gràcies, moltes, moltes. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Finques d'Esvern. Ens dediquem a l'administració de comunitats i de lloguers, a la gestió comercial i a les assegurances. A més, us oferim assessorament fiscal, immobiliari i juli. Estalvieu-vos fins al 40% de les despeses de la vostra comunitat de veïns. Us atendrem a la nostra oficina del carrer Carles Mercader, número 4, de Sant Jus d'Esvern. I el telèfon? 93 473 28 97. 93 Fins d'Esvern. Administradors. Passen 13 minuts de les 11, un moment per parlar de l'actualitat del municipi i per això tenim l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Molt bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, avui de moment comencem parlant amb temes que ens queden així prop de casa, per tant ho dic perquè tenim aquest dia de context econòmic tan complicat. Parlem de Sant Just. Parlem primer de Sant Just i de coses que passen per aquí, com per exemple anem parlant els últims dies, també quan es va començar a posar en marxa aquest procés participatiu per posar nom a l'Escola Montserrat, un procés que està en marxa, que es pot votar a través d'internet, es pot votar també a través de les butlletes que hi ha en diferents equipaments i tot plegat servirà per donar nom a aquest nou centre formatiu. que a més a més es presentarà, o s'explicarà una mica com serà el veïnat d'aquí quinze dies, aproximadament. Bé, efectivament, doncs, ho explicarem als veïns, ho explicarem també a les entitats que hi ha, qualsevol persona, de fet, que de Sant Just vulgui venir, no? Per diferents motius, perquè fa aproximadament 4 o 5 anys vam explicar també al mateix col·lectiu, al mateix barri, doncs, el que l'Ajuntament tenia previst en el seu moment o que anava a ejecutar, doncs, amb les seves diferents fases, no? la situació econòmica i la crisi s'ha fet que ens plantegéssim una modificació de coses, no substancialment, però potser en els timings també, no? I ens semblava que retornar o demanar-li o explicar a la població i al barri que això serà alguna cosa diferent i que els temps seran també diferents, per executar-ho ens semblava lògic. Però, a més a més, com tu dius, és que... suposo que les primeres setmanes de l'any vinent aquest centre, l'antic centre de l'escola Montserrat, estarà en marxa. El geni, per tant. Jo crec que sí, que si tot va bé, a final d'any, primer mes de l'any vinent, aquest centre pot estar en marxa. Explicarem amb molt de detall, perquè ja s'ha construït o s'ha rehabilitat en funció d'aquests serveis educatius i de formació, i tot aquest projecte de formació al llarg de la vida que es farà en aquest centre, I, per tant, això també ho volem explicar-ho. I, a més a més, acabarem d'engrescar, si no s'ha engrescat ja la gent de Sant Just, i de fora de Sant Just també podria fer-ho, perquè, com tu deies, també es pot fer per internet, el fet d'escollir un dels noms que diferents entitats locals van proposar conjuntament amb l'Ajuntament. Per tant, aquests són els tres motius per al qual el dia 3 de juliol farem aquesta trobada, aquest acte, per explicar quan estarà en marxa aquest centre... què es farà dins del centre i la resta d'equipaments i d'espais públics, que algunes coses hem modificat, perquè evidentment han canviat els temps, també ho explicarem. De fet, és un procés que, vulguis o no, el fet que puguis triar i a partir d'uns noms enganxa una mica o fa estar més a la guai. Em consta que hi ha molta participació i aquests dies... Aquests dies, com tots que assisteixo a molts actes, els caps de sabana principalment, doncs he sentit molta gent preguntant-se una a l'altra tu qui has votat, no? No sé si l'alcalde ha votat. Sí, ja ho he fet, ja ho he fet, però no em preguntis aquí. És un vot secret, no? Si no condicionarem. És un vot secret perquè jo crec que les diferents propostes... doncs tenen molt de sentit. Per tant, et mous a vegades per algun sentiment, et mous per algun conteixement o per algun motiu, un valor, que dius, escolta, em decanto per això, però jo crec que el surti el que surti, doncs està molt encertat aquest nom, principalment perquè ho vam presentar a unes entitats que ja tenen prou coneixement i tenen prou valor, i perquè jo diria que tots tenen una certa importància. Està clar. Això d'una banda, doncs, aquesta activitat que serà, recordem, el dia 3 de juliol, parlem ara d'altres qüestions. Ahir vam parlar amb la Gina Pol, que vam parlar d'aquesta xarxa d'habitatges socials, que properament es prepararan les bases. De tota manera, el que volíem parlar ara era d'habitatge, però no en aquest sentit, sinó aquests 18 habitatges públics amb Mas Lluí que s'adjudicaran de forma directa, en principi. Bé, l'altre dia parlàvem amb el regidor Bassaganyes, que és el que porta la regidora d'habitatge, i el responsable de Promunça em deia que pràcticament aquests habitatges ja estaven venuts o llogats, és a dir, hem fet una opció nova que és lloguer amb opció de compra a 3 i a 5 anys, és a dir, tu, fas un lloguer, pagues un lloguer cada mes, aquest lloguer doncs el poses en una guardiola, diguem-ne, és a dir, es guarda, no el perds, i si d'aquí 3 anys, doncs se't dirà, pot i vol comprar el pis? Doncs sí, doncs miri, vostè ja ha pagat aquests diners, multiplicat per 3 anys, doncs aquests li descompto el preu, no? I si no, doncs segueix. I d'aquí 5 anys li tornarà a dir, vol comprar o pot comprar el pis? Doncs sí, doncs, miri, tal, no? Bé, doncs això ens semblava que podia ser una opció interessant, amb totes les dificultats, diguem-ne, del pla de viabilitat per Promunça, perquè això, doncs, és evident que estava pensat per vendre's, però jo crec que també és un exemple clar que l'equip d'Auer vol també estimular el lloguer i veure si aquestes opcions també encaixen a les necessitats del municipi. Hi ha persones que diuen, escolta, jo ja em va bé llogar-ho cinc anys i després el compro, no? i si ha de seguir, doncs pot seguir. Aleshores, ens sembla que és un producte, parlant en termes empresarials, que té el seu públic, i la veritat és que, em deia el gerent, també, que pràcticament estan adjudicats. Per tant, a més, són aquests habitatges que suposo que si és marxa, llavors tornaria a entrar-hi algú amb lloguer i amb opció compra, sempre, no? Exacte, efectivament. Doncs, això pel que fa més lluir, n'hem anat parlant, de fet, l'últim dia, si no m'equivoco, fa quinta dies vam parlar de la connexió amb Mas Lluí, però en aquest cas vam parlar de transport, de les queixes també del veïnat, i hem parlat d'aquest famós autobús que podia arribar-hi. Tenim una notícia dolenta amb això, sí. L'Antea Metropolitana ens ha comunicat que no creu convenient posar aquest autobús al Mas Lluí. Nosaltres seguirem lluitant i defensant els veïns perquè tenen tot el dret. Ens sembla que ha d'haver-hi algun mitjà de transport molt més a prop. Personalment li vaig oferir a l'alcalde de Sant Feliu la posició que des del pressupost municipal ajudar que el cos d'aquests autobusos interns que té Sant Feliu poguessin allargar-se una mica més fins a les portes de Sant Feliu de Sant Just. Això s'està treballant, sembla que també és molt difícil per l'antia metropolitana, i per l'altra banda la proposta que vam fer de pujar l'L10 també s'ha denegat. A mi em sobta molt aquesta contesta freda de l'antia metropolitana del transport, perquè és evident que hi ha una situació econòmica complicada, és evident que el contracte programa a l'Estat fa pocs dies ha comunicat que no pot aportar 40 milions d'euros, que ajudava a tot el transport metropolità, però és que s'ha de trobar solucions. És a dir, és un barri que necessita que hi hagi, que s'apropi, algun mitjà de transport, no? Clar, d'alguna manera potser es pot entendre que un autobús nou, ara per ara... No, això no, però és veritat que... Sí, però és veritat que qualsevol línia no és un xicle. Ja, ja, però l'autobús Urbà de Sant Feliu, que ja arriba a mes lluït... Això és un altre autobús, i un autobús val 230.000 euros, s'han de pagar, i a l'L10, pujar a l'L10 també és un altre autobús, i també s'ha de pagar. Però bé, el veí té tot el dret de manifestar-se, de queixar-se, i ens trobarà al costat de... l'Ajuntament està al costat d'ells, perquè hem de trobar alguna solució. A mi, si em dieu... ara no pot ser aquest any, però l'any que ve sí, doncs parlem-ne. L'Ajuntament de Sant Just té els diners en el pressupost municipal d'aquest any, ja els tenia l'any passat. Per tant, i és evident que no ho podem fer nosaltres sols, perquè no tenim la competència perquè no podem arribar a aquests costos. L'última paraula és de l'EMT, no? Sempre. Però jo crec que aquí ha d'haver-hi una altra etapa, un altre procés de tornada de diàleg amb l'ETA metropolitana i fer-li veure que acceptaríem una temporalitat, acceptaríem alguna cosa, si vols, provisional o temporal, el que sigui, però no podem passar molts mesos. És cert també que fins que no tenim aquest vial obert de l'ITB, del carrer Espigolera, És més difícil, això, no? Ara hem aprovat el plec de condicions, les empreses es poden presentar, tenen un temps per fer les ofertes a l'Ajuntament i aquesta obra s'iniciarà ràpidament. És una obra de sis mesos, per tant, és possible que el genet estigui tot obert i allà és el moment també que no hi hagi una altra excusa, com s'ha tingut per part de la MT, de dir, home, és que aquest L10 ha donat molta volta. Bé, ara té el carrer aquest, passi-ho per aquí, no? Nosaltres estem fins i tots disposats a parlar... que hi hagi una reducció de parades dintre del polígono. Volem veure com afectaria això als treballadors que agafen l'autobús allà. Vull veure com això encaixa, però estaríem disposats a parlar d'aquest tema perquè precisament no hi hagi un autobús més. És a dir, renunciar a alguna parada és alternatòrica, vagi al Mas Lluit. Bé, parlem-la, però entenem la situació, que és un tema complicat avui dia, les finances de tothom, i és evident que l'antiga metropolitana està més a prop de fer reducció de serveis, que no pas d'ampliar serveis. Però bé, hem de parlar. Nosaltres acceptaríem un calendari de temporalitat, però hem de fer alguna cosa. Per tant, suposo que ja seria per això tot de cara a parlar-ne de cara a l'any que ve. Sí, és evident. Nosaltres el que farem una altra vegada és conservar aquest pressupost municipal pel 2013. Continuarem tenint el pressupost municipal uns diners per fer front aquests autobusos, no? O aquesta necessitat de transport. Si ens demanen que hem de posar alguna cosa, ja ho hem dit que ho farem, perquè ens hem d'ajudar entre tots. En aquests moments, l'administració és la suma d'esforços el que aconsegueix els objectius, no? Però, clar, el que no podem fer és el 100%, entre altres coses, perquè són molts diners, no? De fet, suposo que el fet que s'obri aquest vial ja resoldria, evidentment, no en autobús, però caminant, si més no, fins i tot és diferent. Mira, l'altre dia explicava a l'equip de govern una cosa que també us ofereixo fer-ho amb un plànol de Sant Just, és molt divertit, no? Deien, no, és que el Mas Just està molt lluny. Mira, hi ha la mateixa distància del Walden a la parròquia, fixa't tu, no, no, no, és així, eh? Agafa't qualsevol boli mateix, eh? Agafes el plànol de Sant Just i a la mateixa distància del Walden a la parròquia que del Walden a la rotonda inicial del Mas Lluit. Per tant, és veritat que no és agradable el polígono, és veritat que hi ha la pujada de l'ITB, és veritat que... És un camí diferent. És una topografia diferent. No és el carrer indústria. Però és la mateixa distància, i ningú s'ho creia. I dic, va, vinga, fem-ho, no? I efectivament, carai, tothom es va quedar parat amb això. És la mateixa distància del Walden a la parròquia que del Walden a la rotonda inicial del Mas Lluit al barri. No on estan els habitatges. de protecció oficial que estan a l'altra banda, però entenem al barri del Masull. Per tant, el que hem de fer és també aquest itinerari, fer unes propostes, que ho estem treballant, que sigui més amable aquests itineraris i que hi hagi fins i tot nous vials a part d'aquest, que ho hem demanat a l'àrea metropolitana, i això ho explicarem als veïns, i que sigui molt més permeable i amable aquest passeig, amb totes les dificultats de passar per davant d'unes fàbriques, etcètera. Però si tu t'agafes al carrer del camp de futbol que és un lloc d'equipament, i baixes aquell tros, estàs a l'ITB. I de l'ITB, doncs, és la pujadeta. És evident que no és el mateix, però no és una instància exagerament, vist d'aquesta manera. I això ho hem de fer veure tothom, principalment també, et dic a l'Antea Metropolitana, que m'he quedat bastant decepcionat, diguem-ne, que hi hagi un no rotund. Hem dit que aquest vial seria de cara potser al gener, no?, en principi. Sí, jo crec que tot pot ser possible si no hi ha cap. cosa que ho impedeixi jurídica, l'obra adjudicarem el mes que ve. Perquè ara el plec de condicions està aprovat. Està aprovat i les empreses s'estan presentant. Perfecte. D'altra banda, justament vinculat amb això que comentàvem, per exemple, el cas de l'antidià metropolitana del transport, que no té diners i que, per tant, argumenta que en aquest context de crisi és molt difícil fer tantes coses, diguem que ens porta a parlar una mica... també, i de nou, a la situació actual, una setmana en què, venim del cap de setmana passat, en què es va... no sé quin terme s'hauria de fer servir, però això no va dir... No sé si hauríem de parlar de rescat de la banca, de rescat de l'Estat, però, en tot cas, d'aquesta injecció de diners per sortir una mica de tot plegat. No sé si hem d'estar contents d'aquesta notícia, si tenen en compte les dades que estan sortint avui d'aquest... Prima de risc, exacte, que frega aquests nivells del 7%. Deu ser la deuta, el 7%. Prima de risc 540, 550, que arribaria... Bé, este moment molt complicat, no se li escapa a ningú, però hi ha diferents coses a dir. És a dir, el que ha passat aquest cap de setmana... no és bo ni dolent, és a dir, és el resultat de com ens trobem. Això és una mesura que la tens perquè et trobes en un escenari complicat. Era inevitable, segurament. Jo crec que és una bona mesura, independentment d'opinions, de valors ideològiques, de mètodes, de demanar responsabilitats, etc. que podria haver fet un programa sencer, però si l'economia ha de tirar, els bancs han d'existir i han d'estar financiats. És una frase resum, perquè, ja dic, hi ha coses que realment no tenien que haver passat i hi ha responsabilitats a demanar, a molts nivells, no? Però és evident també que si les entitats financeres no estan sanejades i no tenen, diguem-ne, liquides i diners, l'economia no tira endavant, és una peça clau, no? Dit això, que insisteixo, tothom sap que soc socialdemòcrata i, per tant, potser és una mesura més neoliberal, aquest comentari, però jo tinc una teoria que, evidentment, si encertés, jo crec que em contractaria tothom, però el que tingui que passar a tots els nivells passarà aquest any, absolutament. Grècia sí, Grècia no, euro sí, euro no, més bànquies sí, més bànquies no... Tot el que vulguis. Passarà aquest any. Definitivament sabrem on ens trobem, perquè jo crec que ja no sabem ni on estem des d'aquest punt de vista. Espanya no té credibilitat pràcticament a fora, però és veritat que hi ha molts factors que sobrepassen Espanya en aquests moments, però molts, i que és evident que el capital està absolutament fora del sistema democràtic, que això és el pitjor que podia passar en els darrers anys. Només dir-te una cosa, ahir a la borsa, per exemple, hi ha un valor que es diu Grècia-Atenea, un nom així que aglutina 20 companyies de Grècia. Ahir va haver-hi gent que es va fer uns beneficis terribles. O sigui, Grècia en aquests moments està com està, el seu poble i els seus ciutadans estan molt malament, i ahir va haver-hi uns guanys amb borsa increïbles amb aquest valor. Per tant, això no pot ser. Això no pot ser que hi hagi gent que domina els mercats, que formen de capital risc, que fons financers, que els és indiferent, que el país vagi bé o malament, els tractes de guanyar diners... I això no pot ser, aquesta frase... Però han de donar confiança a aquests mercats que els és igual a tota la resta. Però aleshores, la meva teoria optimista... si m'ho permets, no? M'agrada que hi ha molta gent que ho està passant fatal. La meva teoria optimista és que aquests mesos o aquestes setmanes passarà tot el que tingui que passar, que sabrem a què juguem i que a partir de l'any vinent, a l'estiu, jo crec que l'economia espanyola en dècimes començarà a moure's. 2013. Després de l'estiu jo crec que començarem a moure's, que en dècimes l'economia es mourà, principalment, i més dècimes a Catalunya, perquè Catalunya té una gran potencialitat empresarial, no només amb les exportacions, sinó tot plegat, I jo crec que en el moment que la roda es mogui, doncs a poquet a poquet, si treballen mil persones més, doncs consumeixen, després vindran mil més i a poc a poc anirem aixecant el cap. El problema és que la roda no es mou. Hi havia un greu problema és que els bancs no tenien diners. Ara, teòricament, teòricament, i espero que es controli molt bé tot això, no? Perquè si no seria un altre fracàs, doncs teòricament sobre el paper el tenen i desitjo que l'utilitzin correctament, no? No sortirem de l'euro. Jo crec que no. Doncs, d'aquesta manera, n'anirem parlant també les properes setmanes. Ara, no suposo, ens toquen uns mesos o un estiu calent, per tant, ja n'anirem parlant. Avui hem parlat també d'Actualitat Sant Justenca amb l'alcalde de Sant Just, Joret Pervinyà. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres i bon cap de setmana. Que vagi bé, bon cap de setmana. La informació més propera al Just a la Fusta. Bona nit Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! I els divendres, aquesta hora, és moment de repassar algun conflicte internacional, per això saludem el Sebas Elias. Bon dia, Sebas. Hola, bon dia, què tal? Avui recuperem una mica la secció que vam començar la setmana passada, aquests grups terroristes, per tant fem La segona part, com si diguéssim. Sí, la setmana passada vam parlar d'ETA i de l'Aira. I ara ens centrarem una mica més en forces terroristes més internacionals, com més les FARC, que operen a Colòmbia, al Qaeda i Hamas, per últim. Déu-n'hi-do, grups que sonen fort també els últims temps. Sí, sí, sí, són bastant actius. Bé, si vols comencem per les FARC, que... Les FARC vol dir Fuerzas Armades Revolucionàries de Colòmbia. Sí. I té els seus origins en què és la guerrilla més antiga i numerosa d'Amèrica Llatina. Està fundada després de l'ofensiva que va fer el govern colombià, que es va dir el Frente Nacional, que va realitzar el 1964 contra una república de Marquetàlia. que és una república que es va instaurar com una comunitat autònoma creada per grups comunistes radicals, grups armats, a més. I aquesta ofensiva de 1964 va fer que es fundés aquest moviment revolucionari per defensar un estat, com ells diuen, guerriller, marxista i leninista. Déu-n'hi-do, eh? Exacte. Llavors, en comunicats a l'opinió pública, les Farc afirmen que el seu objectiu és acabar amb les desigualtats socials, polítiques i econòmiques, la intervenció militar i de capitals estadounidencs a Colòmbia, que diuen que fan molt mal, mitjançant un establiment d'un estat marxista, leninista i bolivarià, el que és desestimat pel govern colombià. Són partícips del conflicte armat colombià des que aquest cop que va fer el govern del 1964, per tant, 48 anys ja dura aquest conflicte. És temps, vull dir, 50 anys es diu aviat, també. Per tant, doncs, més coses referents a les FARC. Sí, són... Com estem parlant de grups terroristes, per qui és considerat una organització terrorista? Doncs per bastants estats, entre ells Colòmbia, com no podria ser d'altra manera, Xile, Perú, Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, més tota la Unió Europea. Tot i això, governs d'altres països llatinoamericans, com pot ser Brasil i Argentina, fa frontera amb Brasil i molts dels seus grups es troben en aquesta frontera, no li apliquen aquesta qualificació. D'altra banda, el govern venezolà, Hugo Chávez, que ja sabem que és molt d'aquesta branca socialista, ha sol·licitat que se li torni un estatus de grup beligerant i no de grup terrorista. Tot i això, a l'agost del 2010, va manifestar a Guatxàvez que les FARC no tenen futur i igualment els demana alliberar els segrestats, que és una de les seves fonts principals. Parlem ara de les seves accions. Quin tipus d'accions acostumen a dur a terme a les FARC? Bé, principalment el narcotràfic, guerra de guerrilles i tècniques de terrorisme com la implantació de mines antipersona, assassinat de civils, membres del govern, policies, militars, segrestament amb fins polítics o d'extorsió, atemptats amb bombes i armes no convencionals com poden ser cilindres de gas, animals bomba i actes que han provocat desplaçaments forçosos de civils. Segons unes estadístiques de la campanya internacional contra les mines antipersones, Les FARC són els majors... És el grup que més implanta mines antipersona a Colòmbia i al món. Per tant, és molt perseguit per aquesta tècnica que fa de mines antipersona, que és tan perillós pel civil. Exacte. I del finançament, perquè normalment aquest tema sempre és una qüestió delicada per totes aquestes bandes. Clar, les seves accions van molt orientades a buscar aquest finançament. Per exemple... L'any 2003, la principal font d'ingressos de les FARC va ser el cobrament de rescats per segrestaments i el robatori d'animals. Obtenint guanys de 19 milions de dòlars a l'any. Els guanys obtinguts de narcotràfic són del 30% del total i la major part dels diners que obtenen per aquest delicte és l'impost al gramatge. el qual és pagat per cada gran produït pels campesins, cocalers i grups narcotraficants. Per tant, molt lligats també a aquest... A la terra, no? Sí, i també per la coca. Per això, directe del lloc de producció, com si diguéssim. Exacte. Un altre informe diu que, fet pel govern de Colòmbia, que també pot ser lluny de la realitat, perquè els interessa forçar aquestes definicions de les FARC, Diu que el narcotràfic obtenen 1.000 milions de dòlars a l'any, disparat del que dèiem abans, comparat amb els 19 milions de dòlars. Només per venda de droga. I segons aquestes mateixes fonts, l'extorsió els signifiquen a les FARC més de 600 milions de dòlars, mentre que el robatori de Bastia ocupa el tercer lloc en els seus mètodes de finançament. Una mica per veure dos dades. I ara ens volies comentar també exemples d'extorsió. Sí, una mica exemplificar com actuen aquestes forces armades. Segons una llei dita 002 del 2000, anunciada públicament pel Mono Jojoi de les FARC, que és un líder, durant unes conversacions de pau, qualsevol directiu d'empresa o persona natural amb un patrimoni major a un milió de dòlars haurà de pagar un equivalent al 10% d'aquest patrimoni sota l'amenaça de segrestament si no es du a terme. Aquesta amenaça va provocar en el seu moment... un èxode de colombians cap a l'exterior. És a dir, si tu no pagues aquest impost revolucionari, com podem identificar amb el que feia ETA, doncs estàs exposat a que et segrestin en un país tan perillós com Colòmbia, no? Un altre exemple, el molt més famós, Ingrid Betancourt, va ser segrestada per les FARC el 23 de febrer de 2002. Aquesta periodista, tot i això, va ser alliberada el 2 de juliol de 2008, per l'Exèrcit Nacional de Colòmbia, juntament amb altres ciutadans americans. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Realment, l'ASPARC, un d'aquests casos d'una de les bandes terroristes, doncs, més tamudes, no, segurament? Sí, bastant antiga, també, i, per tant, que segueix amb força, tot i ser tan antiga. Sí, no sembla que hagi d'acabar-se, de moment, justament. No, i en un continent tan complicat com és el d'Amèrica Llatina, que ens trobem en països realment caòtics. Està clar. Parlem ara de Caïda, que és aquest gran nom que fa 10 anys, una mica més de 10 anys, que l'anem sentint i que ha servit... d'excusa en alguns casos també, i en altres per escampar foc i alarmisme. A banda, evidentment, de ser un grup terrorista, no és que els estigui justificant. Bé, ara al final d'aquesta definició ens plantejarem si realment existeix, però anem a pau. Al-Qaeda, que significa la base, és una organització paramilitar, llihadista, que ara explicaré el que vol dir aquest terme, que utilitza pràctiques terroristes i es planteja com un moviment de resistència islàmica al voltant de tot el món, mentre que és comunment assenyalada com una red de terrorisme internacional. El seu fundador i líder va ser Osama Bin Laden, mort fa poc, un multimilionari d'origen saudí que va estudiar religió i ciències econòmiques a la universitat del rei Abdulaziz. Yihad, com he dit, és un concepte essencial de l'islamisme que en les llengües occidentals es sol utilitzar com un com un terme islàmic del concepte de guerra santa. La pràctica, el que vol dir llihad, designa moltes coses, com moltes paraules aquí podrien significar moltes coses diferents. I una d'aquestes paraules que s'utilitza amb el terme llihad és la paraula lluita en un context polític, i és el que se li dona més potència. Parlem de Bin Laden, que és el gran nom que s'associava amb Al-Qaeda. Sí, investigacions recents de periodistes, investigadors, analistes i especialistes afirmen que Bin Laden va ser financiat per la CIA en la lluita contra les tropes de la Unió Soviètica a Afganistan durant la Guerra Freda. El recolzament anava des de la instrucció en combat fins a l'entrega d'armament. L'1 de maig de 2011 és assassinat aquest líder, Osama Bin Laden, per l'exèrcit estadounidense a la localitat d'Abotabat, situat a Pakistan. I un altre punt que és important parlar en aquest sentit és la guerra d'Afganistan, no? Sí, d'on sorgeix Bin Laden, d'on sorgeix aquesta base, aquesta al-Qaeda? La guerra afgana va de 1978 a 1992 i podríem assenyalar-la com el Vietnam de l'UTS. La guerra va despertar solidaritat dels pobles del món, especialment dels països islàmics, els que van enviar batallons de mujahidins a alliberar Afganistan. entrenant-se en les bases que els països àrabs i l'Occident, sobretot Estats Units, aquí entra en joc Estats Units, recolzaven i financiaven amb firmesa i resolució. Una d'aquestes bases d'entrenament, de cedir d'armes, aquesta base, va ser fundada i dirigida per Osama Bin Laden amb el total recolzament d'Estats Units. I com s'organitza? La seva estructura està basada en cèl·lules de militants i reis de contactes clandestins, molt semblant al modus operandi dels càrtels de narcotraficants. i li ha donat una molt àmplia mobilitat d'accions i una gran dificultat per desarticular-la. És present en tot el món, el que fa molt difícil aquesta desarticulació i bé, és que ho veiem, ho veuen en tot el món. Anem a l'acció, els atemptats que han produït. Sí, el més famós, el que ha saltat a la fama és el 2001, van atentar contra les Torres Bessones de Nova York, el Pentàgon de Washington, sacrestant quatre avions i deixant milers de morts. Va ser l'atac amb major nombre de víctimes que van destruir els edificis més alts dels Estats Units i van danyar la seu central de l'exèrcit dels Estats Units. Per tant, intenten colpejar el poder econòmic, com és les Torres Bessones, el poder polític, que és la Casa Blanca, tot i que no van arribar qui sap per què, i el poder militar, el Pentàgon. Déu-n'hi-do, eh? No sé si... Jo cada cop que recordo aquell dia... Tothom recorda, no?, què estava fent aquell dia. Exacte, perquè em sembla que tots vam ser com molt conscients que potser després no ha estat tan significatiu, però en aquell moment semblava que canviaria el món allò que estava passant. Sí, va ser un cop molt fora, a més per televisió, veient-ho. Sí, nivell simbòlic, no?, segurament, pel món occidental. I als Estats Units havia de respondre, no?, Tot i això, tot i la repressió brutal que ha fet els Estats Units o que ens han vengut, l'activitat d'aquest grup i les seves franquícies, lluny de desaparèixer, van canviar l'organització per convertir-se en una organització internacional i coordinada amb militants repartits per tot el món. Com hem dit, molt difícil de desarticular. Un altre exemple de... d'acció, és l'any 2008, una amenaça per part de la mateixa Al-Qaeda provocant la suspensió total del rally Dakar 2008, que recordem que des d'aquell any no es celebra a Dakar, sinó que es fa per diverses localitats de Xile, Argentina, i prosegueix portant el nom. Per tant, aquest rally per Àfrica no és possible degut a les amenaces d'Al-Qaeda. Un altre exemple és l'11M a Madrid, on van morir entre 190 i 200 persones. També els atemptats de Londres, del 7 de juliol del 2005. Per tant, uns atemptats molt universals, no? També atacs fallits a Barcelona i Alemanya, a més d'amenaçar països com Itàlia i Àustria. Déu-n'hi-do. Què passa, tu vols plantejar-nos ara si existeix ella, Alcaïda? Tu què creus, Carme? Jo crec que sí, però perquè jo soc una mica més cret una que tu, segurament. No, no, i com... Jo no ho sé realment si existeix, però plantejo, i si no existeix, alguns moviments activistes, com el moviment Sages d'Estats Units, no reconeixen l'existència física d'aquesta organització, sinó que el que afirmen és que es tracta d'una organització imaginària instaurada pel govern dels Estats Units amb l'objectiu de justificar intervencions bèl·liques en qualsevol lloc del món, del planeta, com la guerra... contra el terrorisme, el qual genera guanys astronòmics per selectes grups econòmics dominants, com poden ser bancs, fabricants d'armes, corporacions de la indústria combustible, etc. I manipular l'opinió pública per tal de trobar un recolzament democràtic suficient per sancionar lleis antiterroristes com la controvertida llei patriòtica, una que es va instaurar després d'aquests atacs. que es caracteritzen, entre altres aspectes, per la restricció de llibertats i garanties constitucionals d'aquest país tan lliure i tan democràtic com és els Estats Units, entre les quals s'inclouen aquelles relacionades amb la privacitat de les persones i les seves activitats aplicables tant per ciutadans estadounidenses com per estrangers. Per tant, jo el que he fet és... M'he anat a mirar un documental que té aquest grup, que és Sages, que es pot trobar al mateix YouTube, a Google, vídeos... I realment m'ho he cregut. M'he cregut que realment aquests atemptats són obra dels americans. I si els mires... T'obren dubtes, no? Per respectar el que sempre ens han explicat. No dubto que existeix Al-Qaeda. Què passa? Que potser dubtes qui hi ha a tarrera del Al-Qaeda, segurament. Exacte. I si realment existeix Bin Laden. Per tant, recomano molt aquest documental que no sé si... Obre la mena, això segur. Doncs interessant, també. Sí, també diuen que els americans sempre han buscat la justificació d'una guerra, com pot ser l'atac de Pearl Harbor. També plantegen que no van ser els japonesos, sinó que van ser ells mateixos per entrar i justificar aquesta entrada a la Segona Guerra Mundial, que recordem que ho havia d'aprovar al Congrés. Va ser una cosa molt estranya. I també va ser durant la Primera Guerra Mundial... quan es va enfonsar a l'Hocitània un transatlàntic que portava 234 passatgers a Estudio Nidencs i va ser el detonant perquè entrés a Estats Units a la Primera Guerra Mundial. Ara no recordo si això del Congrés era la Primera Guerra Mundial o la Segona, però en qualsevol cas... Doncs un dels grups terroristes també, com dèiem, més coneguts, dels que més s'ha parlat en l'última dècada i que m'imagino que tampoc s'acabarà aquí. tot plegat. No, perquè ara també se'ns planteja Iran, el tema Iran, qui sap si hi haurà un atac d'aquí a poc d'Iran o darrere estarà als Estats Units, a Israel, justificarem una guerra, anirem a la guerra, bé, tot s'ha de veure, però darrere de l'11S hi ha moltes guerres d'Estats Units i ben justificades amb això. Amb aquesta excusa. Doncs, Déu-n'hi-do, hem parlat d'Al Qaeda i passem ara a Hamas. Sí, amb Hamas estudiarem una mica el grup terrorista, però també vam introduir l'altre dia el terme terrorisme d'estat. Sí. I després també ho veurem. Primer, Hamas. Com diem, Hamas. És l'acrònim de Harakat al Mukawama al Islamiyah, que vol dir Moviment de Resistència Islàmic. És una organització política i militar palestina que es declara com llihadista, com Al Qaeda, nacionalista islàmica. Hamas va ser fundada pel sheik Ahmed Yassin el 1987 durant el curs de la primera intifada. El seu objectiu, que està definit en la seva carta fundacional, és l'establiment d'un estat islàmic a la regió històrica de Palestina, que comprendria els actuals Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, amb capital a Jerusalem. Per tant, no es conformen amb l'actual territori que té Palestina, que és la Franja de Gaza, Cisjordània, i una petita part de Jerusalem, sinó que també... Passem a parlar de l'estructura. Sí, Hamas compta amb una sèrie d'organitzacions dependents que desenvolupen les seus activitats en molt diversos àmbits, que va des de l'assimilació cultural i religiosa als joves, a través de madrasses, l'assistència social als palestins més necessitats i a les famílies d'aquells membres morts o presos en presons israelis, que hi ha una repressió tremenda, i la representació en les institucions polítiques palestines a través de la llista de canvi i reforma. I també les brigades, per últim, de Eseddin al Qassam, que és el braç armat de Hamas, que practica el terrorisme. Per tant, doncs, parlem ara del component terrorista d'aquesta organització. Sí, ha estat declarada organització terrorista per molts estats, com la Unió Europea, Estats Units, Israel... Bé, una mica tot aquest món occidental. Des de la seva creació el 1987 fins a l'actualitat, les diverses organitzacions que formen part de Hamas s'han convertit en objectius prioritaris de les operacions militars d'Israel, que han acabat amb la vida de molts membres del moviment, incluent el seu fundador i líder espiritual, com hem dit abans, Ahmed Yasin. Quins són els seus objectius a nivell polític? Bé, la llista de canvi i reforma, com és aquest partit polític llegat a Hamas, es presenta a les eleccions generals palestines de 2006 i van obtenir la majoria absoluta, el que els va otorgar la potestat de formar govern que va liderar Ismail Hanilla, que va generar una sèrie de sancions per part d'alguns països occidentals i àrabs que consideren terrorista Hamas. Després d'una sèrie d'enfrontaments i tensió creixent amb el rival al-Fatah, que és com una mica el que va fundar Yasser Arafat, En el 2007, les organitzacions armades lleials a l'autoritat nacional palestina, que és una sèrie de mecanismes que té el Palestina, és com l'estructura de Palestina, el 2007, com dèiem, a la franja de Gaza van acabar per expulsar del territori els partidaris del Fatah i es van fer amb el control total de la franja. Per tant, aquesta llista de canvi i reforma va fer fora el seu rival polític però palestí també. Així que les tensions són fortes també entre palestins. El govern de Hamas a Gaza es troba des de llavors sumés a un bloqueig per part d'Israel que impedeix l'entrada de molts productes en territori de la franja de Gaza. Rebutgen l'estat d'Israel. Sí, molt. I no reconeixen aquesta legitimitat que té l'estat d'Israel, ni excepte la resolució de l'Assemblea General d'Estats Units que va proposar el 1947 mitjançant la qual, amb aquesta resolució, s'establia que la participació de Palestina, la partició, perdó, de Palestina en dos estats, un àrab i un jueu. Considera que Israel va ser edificat a partir d'una usurpació de la Palestina històrica, com bé sabem que va ser una imposició, i no accepta ninguna reconciliació amb els jueus que no inclogui la renúncia a qualsevol pretensió sobre Palestina, incluent la totalitat del territori de l'estat d'Israel. És bo recordar una mica com Com es van produir aquests fets? Amb la resolució 181 de la ONU, que es va votar el 47 per l'Assemblea General, es preconitzava, amb aquesta resolució, la divisió de Palestina en dos estats, un àrab i un jueu. I aquest estat jueu significava el 54% de tota Palestina. Per tant, se li entregava més de la meitat del territori a una població que no era autòctona. Jerusalem i Badlem quedarien sota el control de la ONU. Les fronteres es van definir segons la concentració de població en les regions i només un 30% de la població era jueva i estaven concentrats en un 7% de territori, tot i que tenien més d'un 50% de territori. El mateix dia que es va donar la resolució va esclatar una guerra civil i un any després David Ben Gurion va fundar l'estat d'Israel i van acabar dominant un 80% de tot el territori palestí. Déu-n'hi-do. En múltiples ocasions Els líders de Hamas han qualificat els diàlegs entre àrabs israelis, com els acords d'Oslo, que es van donar entre els 90 i principis del 2000, com una pèrdua de temps. Recolzen la lluita armada i els atacs suïcides contra civils com mitjà per anar amb els seus objectius. Hem parlat de Hamas i ara parlem del terrorisme d'estat per part d'Israel. Sí, un problema que planteja... aquest terrorisme d'estat d'Israel. Què fem amb els refugiats palestins, amb aquells palestins que estan a les seves terres però a l'estat d'Israel? Els refugiats continuen sent un problema fins i tot avui en dia, després de 50 anys i fins i tot 60. Tot i la resolució 194a de la ONU, en què es diu que tots els refugiats tenen dret a tornar a casa seva o rebre una indemnització si és que no volen tornar, Israel, de fet, no acata la sentència. molts van haver de marxar a l'Iban, Jordània o Síria. En la Palestina ocupada del 48, només 160.000 àrabs dels 900.000 que eren encara hi vivien. Per tant, una expulsió de més de 700.000 habitants de 900.000. L'any 2006, segons el Palestinian Central Bureau of Statistics, hi havia més de 10 milions de palestins al món. I molts repartits. Dos milions i mig a la Franja Gaza, una a Israel... i més de 5 milions són refugiats. Un altre aspecte relacionat amb el terrorisme d'estat d'Israel és la Guerra dels Sis Dies, que va del 5 al 10 de juny de 1967, on Israel es va apropiar del Sinaí, els del Golán i el que era la Franja de Gaza, Jerusalem i Cisjordània, que és la part palestina. La qüestió és què en faria Israel d'aquestes conquestes. La ONU Amb una altra resolució, la 242, que és la més famosa, el novembre del 67, insta la retirada de les forces armades israelianes dels territoris ocupats i el suspens de qualsevol acte beligerant. A canvi, tots els estats àrabs havien de reconèixer l'estat d'Israel. El que van fer els israelians va ser ocupar militarment les zones sense enaccionar-se els territoris palestins. i es va començar la colonització. Això es va fer perquè no podien fer-ho d'altra manera i l'única manera ocupar militarment. Avui del món no hauria quedat bé d'altra forma. La neteja ètnica ja no es pot dur a terme, per tant, comença una colonització, per tant, comencem a fer fora a la força. Els camps de concentració de Gaza i Cisjordània encara avui funcionen per aïllar amb dues poblacions, i hem de dir que aquests camps de concentració són, hi ha molts habitants per metre quadrat, és una de les concentracions més elevades d'habitants per metre quadrat. Avui en dia, tot intent de pau entre els dos bàndols es centra en aquesta resolució, la 242 del Consell de Seguretat. Els àrabs han donat el seu braç a torsa, tot i que significa el 80% del seu territori, però Israel no s'han... no està contenta i encara en vol més. I un altre exemple, per acabar allà, és el mur de separació que des del 2002 es comença a construir. És una barrera de prop de 700 quilòmetres d'extensió que separa Palestina d'Israel, però també divideix en dos algunes poblacions palestines. És una enorme barrera de formigó, aquest mur de separació entre dues poblacions, llambrades militars a cada cantó i torres de vigilància per a franc tiradors. Encara no està acabat. I hi ha llocs on només hi ha llembrades militars i tanques d'alta seguretat. Però la funció és la mateixa. Per tant, porten com 10 anys construint-lo i no tenen pressa perquè la funció de llembrades o de mur és la mateixa. Per Israel, el mur garanteix la seguretat i impedeix que els terroristes palestins entren a Israel. No obstant, les polítiques militars i el mur no són de seguretat sinó d'ocupació. Perquè seguretat davant qui? No hi ha... Jamás... Sí que pot tenir capacitat, però davant d'Israel no cal construir un mur, crec jo. I això és el que fomenta una mica el terrorisme amb aquest mur. I què diu el Tribunal Internacional de Justícia? Bé, és espectador de luxe perquè vam veure com 9 de juliol de 2004 hi ha una resolució. El mur és contrari al dret internacional. S'insta a Israel a desmantellar el mur. També recorda el dret d'autodeterminació palestí i demana a la comunitat internacional una major implicació en el conflicte. Tot i això, tot i tenir un Tribunal Internacional de Justícia, el dictamen no és vinculant. Per tant, no cal acatar-lo. Estats Units anuncia, és el gran defensor d'Israel, que bateria una decisió del Consell de Seguretat per fer complir el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia. Recordem que si no hi ha l'acord del Consell de Seguretat, aquest dictamen... no és vinculant, Israel no cal que faci res, quedarà malament a ulls del món, però té Estats Units darrere, per tant, aquí ens quedem. No, no, exacte, és el que hi ha, en aquest sentit. Doncs molt interessant, Sebas, aquest repàs avui per aquests altres grups terroristes, diguem que en aquests dos dies hem fet un bon repàs a tot plegat. Moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé, bon dia. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12, us parlen Maite, Polo i Oriol. Pujador, la pressió sobre el deute a País d'Espanya no aconsegueix relaxar-se. La prima de risc, cotitza aquesta hora els 535 punts de diferència, mentre el bo espanyol a 10 anys es troba al 6,8% d'interès. Són només dues dècimes per sota del màxim històric assolit ahir del 7%. Ni les paraules d'aquest matí del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, assegurant que el BCE donarà diners als bancs que ho necessitin, ni tampoc els contactes que Mariano Rajoy, president del govern, continua tenint amb autoritats europees, sembla que aconsegueixen reduir la pressió sobre Espanya. El president del govern, com dèiem, s'ha reunit aquest matí amb el comissari europeu de la competència, Joaquín Almúnia. Tots dos han avaluat la situació del SAT. sector bancari espanyol. La reunió ha començat a les 9 i oficialment encara no hi ha cap comunicació oficial de com ha anat la trobada. Al Parlament de Catalunya, el Partit dels Socialistes acaba de presentar al registre unes 50.000 signatures en contra de la disminució del pressupost de la Generalitat per a les escoles Bressol. Els socialistes denuncien que es pretén construir una societat de dues velocitats. Parlament, Albert Garcia. Bon dia. Bon dia, el Partit dels Socialistes denuncia la disminució de l'aportació de la Generalitat a les escoles Bressol que passa de 1.800 euros per alumne a menys de la meitat. Una limitació que provoca un increment, al seu entendre, inassumible de les quotes que paga les famílies. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha expressat la seva indignació per aquest fet. Abans els comentava que estem molt preocupats, jo diria que indignats, perquè al darrere de la crisi hi ha una excusa molt clara per desmuntar el que en diem l'estat del benestar, per desmuntar molt clarament tota l'estructura de l'educació pública del nostre país. El partit dels socialistes espera aconseguir el suport de tots els partits per tirar endavant una proposta que vol garantir la continuïtat de la xarxa pública d'escoles Bressol. La proposta ve avalada per 50.654 signatures. Com ràdio Parlament de Catalunya. L'equip de govern a l'Ajuntament de Barcelona està disposat a renunciar a determinats projectes per aconseguir acords i poder aprovar d'aquesta manera amb d'altres forces polítiques el programa d'actuació municipal. L'anomenat PAM és el full de ruta del mandat. Ajuntament de Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha donat el vistiplau al PAM a aquest full de ruta que ara necessitarà de la negociació per tirar endavant i ser aprovat el mes d'octubre pel ple municipal. Joaquim Forn és el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Nosaltres som conscients que per arribar a un consens... haurem de renunciar, haurem de cedir, com espero que també la resta de grups polítics sàpiguen que per arribar a aquest consens també hauran de renunciar ells. Això és una qüestió, un acord entre dues parts. Per tant, les dues, si tenen voluntat, totes han d'estar disposades a renunciar a determinats temes. Nosaltres, en el moment que se'ns plantegi, anem amb tota la vocació i amb la voluntat de poder arribar a acord, però també entenent que això suposarà que haguem de modificar determinades qüestions que per nosaltres en aquests mesos també són importants. El PAN presentat avui es planteja per tant prou obert per buscar aliances, de fet Convergència i Unió... Ja fa setmanes que està negociant amb els socialistes unes negociacions que Forn ha tillat de serioses, com Ràdio Ajuntament de Barcelona. L'expresident de l'Associació de Víctimes del Terrorisme a Catalunya, Robert Manrique, que va resultar ferit en l'atemptat d'Hipercor ara fa 25 anys, és a una presó de Vitoria aquest matí per reunir-s'hi amb un dels autors d'aquell atemptat. El membre d'ETAP ha dit Rafael Carité. En entrar al centre penitenciari, Manrique ha explicat que l'objectiu de la trobada, promoguda pel Ministeri de l'Interior, és fomentar la divisió entre els reclusos de la banda terrorista i que més presos d'ETA s'assumin als dissidents. Com Ràdio, esports. Bon dia, us parla José Polo. En aquests moments, al Camp Nou, Tito Vilanova està signant el seu contracte com a primer entrenador blaugrana. La presentació oficial serà en poc més d'una hora. Mauricio Pochettino seguirà com a entrenador de l'Espanyol després de refusar una important oferta de la Sampdoria italiana. L'argentí ho va fer ahir públic en una convocatòria de premsa especial. Per mi és un orgull poder ser entrenador de l'Espanyol. Decirle que seguiré siendo el entrenador del español, que he tenido en las últimas horas y que he rechazado cada una de las propuestas que he tenido. Fa uns minuts ha finalitzat les semifinals del campionat d'Espanya de futbol femení sub-18. Catalunya ha perdut amb el País Valencià per 7 gols a 2. Més de 20 condemnats a presó pels incidents del passat dimarts de l'Eurocopa abans del partit que enfrontava les seleccions de Polònia i Rússia. I la selecció espanyola ha guanyat per 4 a 0 a la República d'Irlanda i es col·loca com a líder del seu grup. Els de Vicente Del Bosque necessiten un empat en l'últim partit contra Croàcia per classificar-se pels quarts de final. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12.05 minuts, us parla Sergi Pont. L'Ajuntament impulsa un conjunt d'accions per reforçar l'atenció a les persones necessitades. Ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas i la parròquia referent al Banc d'Aliments i també està treballant per crear una xarxa de pisos de lloguer social per a persones en situació econòmica delicada. D'una banda, l'Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas i la parròquia per reforçar el programa d'aliments per a les persones més necessitades de Sant Just. Actualment, una vintena de famílies són usuàries d'aquest servei. Fins ara, les col·laboracions eren puntuals i ara seran fixes. D'altra banda, Promunça, l'empresa municipal de l'habitatge i la regidoria d'acció social estan treballant perquè la població amb risc pugui accedir a habitatges amb preus socials. L'Ajuntament en subvencionarà parcialment aquest lloguer i, en principi, estarà actiu de cara a l'últim trimestre de l'any que ve. D'aquest any, perdó. La benzinera dels Tres Santos celebra demà el seu 50è aniversari. La gasolinera forma part de Sant Just, però està situada al punt de confluència entre el nostre municipi, Sant Faleu de Llobregat i Sant Joan d'Espí. D'aquí ve l'origen del nom Tres Santos. La benzinera està activa des de 1962. El seu fundador, Bonaventura Basagoda, ha repassat l'origen de l'establiment, que en els últims anys molts jugadors de la Barça omplen dipòsits de manera habitual. per la proximitat amb la ciutat esportiva. Aquest pas dels Blaugranes es pot veure reflectit dins el recinte, on hi ha un munt de fotografies dedicades dels jugadors que han anat passant per l'establiment. Segons Bonaventura-Bassa-Goda, aquesta relació s'ha convertit fins i tot en un reclam a l'hora de tria benzinera. Dissabte, a partir de les 10 del matí, Tres Santos estarà a la festa per celebrar aquest primer mig segle d'història. I el Club de Bàsquet Sant Just arriba al final de temporada i us celebra aquest dissabte a partir de les 9 del matí el Complex Esportiu de la Bona Aigua. La festa acabarà amb un pica-pica i l'entrega de trofeus commemoratius de la temporada. Abans, però, el bàsquet serà el gran protagonista. Amb el final de la temporada arriba el moment de fer balanç i Francisco Arrabal, membre de la Junta Directiva, assegura que estan satisfets per la feina feta. El Club Bàsquet Sant Just tancarà la temporada aquest cap de setmana amb una festa de cluenda al Complex Esportiu de la Bona Aigua a partir de les 9 del matí. Aquesta ha estat tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí a una hora. Al Sant Lluís Notícies edició migdia podeu seguir informats a través del web de ràdio www.radiodesvern.com, a través del portal d'informació comarcal www.informatiucomarcal.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Gràcies. Provem d'encaixar en escenes boniques amb ports de diumenge faracits, de gavines en grans sobre taules on els avis canten en nits vora el foc abraçats a una manta. Es tracta de ser els simpàtics del barri els que ballen i ballen. fins que els músics parin i rompen rugants, lluïn les millors gales amb discos, amb dones, amb feines estables i a vegades ens en sortim. I a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I a vegades una cara embola de sobte ens demostra que ens en sortim. Mosquem cada bé en el retaule magnífic dels que van pel món amb posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia contents compren flors a sa mare i intentem trempejar per ser persones dignes al pare modèlic que volen les filles el de la veu greu el de la mà forta capaç I a vegades ens en sortim. I a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim. I a vegades ens en sortim. I a vegades ens en sortim. I a vegades una tonteria sobte ens indica que ens en sortim. I a vegades se'ns baixa la vege i de sobte ens rebela que ens en sortim. Just a la fusta. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. 1, 2... I com que divendres és moment de rebessar els concerts per aquesta setmana, aquest cap de setmana, i per això tenim l'Adrià Calva. Bon dia, Adrià, què tal? Hola, molt bon dia. Avui també, sobretot parlant del Sònar, no? Vam parlar la setmana passada d'aquests concerts de dijous i avui, doncs, toca entrar ja directes cap a divendres. Comencem, doncs, amb un dels noms més sonats, també, d'aquest festival. L'Anna del Rei. Que actuarà a 3 quarts i 5 minuts de 12 avui divendres a l'escenari Sòner Pub. És segurament l'artista que fa una música més diferent de totes les propostes del Sòner. És una, no ho sé, una cantant pop que ha triomfat en l'era d'internet. No sé quina opines tu, perquè hi ha moltes opinions. A mi m'agrada molt, eh? Sí, sí. A mi també, de fet, però hi ha aquella cosa una mica rara que alguns pensen que és una mica més fals tot el que sembla. Va penjar un vídeo d'ella cantant aquesta cançó, el Video Games, amb un videoclip gravat d'una forma molt casolana, però es veia que ja hi havia pressupost. És una mica allò de no se sap fins a quin punt ha sorgit. Que potser hi ha algun punt de trampa i màrqueting. Bé. Sí, en tot cas, sigui com sigui, suposo que potser hi ha algunes coses fosques, però musicalment jo trobo que sona molt bé. Sí, i tant. En el disc, sobretot, en els directes, esperem que també, perquè al YouTube hi ha alguna que d'altra desgràcia i a vegades falla una mica i per això se l'ha criticat moltíssim, però esperem que el Sòner fas un molt bon concert i un molt bon espectacle. A veure, doncs, què fa aquesta nit? Més coses que podrem veure avui. És Fatboy Slim, uns habituals del sonar que actuarà a les 4 de matinada també a l'escenari sonar-pub. Fatboy Slim, que és el sobrenom de Norman Cook, un productor d'electrònica que fa música recarregada, ràpida, ballable, i amb tons àcids i fins i tot d'inspiració una mica, una mica, tampoc no molt, inspiració soul o fang. Les seves mescles s'aconsegueixen que siguin himnes que omplen estadis i encapçalen llistes d'èxit. I a més els directes fan un xou impressionant, Fatboy Slim, d'un home que ha aconseguit agrupar més de 100.000 persones per veure-lo només amb ell al Brasil. Doncs un dels grans mans també d'aquesta nit. Fins doncs. Passem ja cap a dissabte. Els Hotchips. Sí, i tant, que són un grup d'electrònica que s'han fet famosos per remesclar èxits pop, com aquest que sona, que és el Rehab, remesclat per Hotchips. És una proposta molt interessant. De fet, és curiós que un grup d'electrònica es faci famós per això, per agafar èxits molt pop i remesclar-los, però és que ho fan amb molt bon gust i amb molta qualitat. Gràcies. A part d'aquestes remescles, també evidentment presenten produccions pròpies. Són Joe Goddard i Alexis Taylor, que actuaran a dos quarts de dues. També l'escenari són ArtPub. Dissabte, eh, per això ja. Sí, sí, això ja per a demà dissabte. Doncs és una altra de les propostes. Ara sí que sentim. Ara. Destant interessant, doncs. Passem al següent, encara el sonar. Aquest dit mau, no sabria pronunciar-ho. Dit mau five. Sí. Sí. segurament és el cantó més de house comercial i també la part més electrònica que portem aquí avui a l'agenda de música és un home, un DJ que punxa sempre amb un cap de ratolí gegant en els concerts i de fet és molt famós per això i és això, és la vessant de house més comercial de discoteca, que tindre el sonar però diuen que té molta qualitat punxant i punxant les seves pròpies produccions evidentment, que això el sonar ho té cap Potser són digis que enllacen una cançó amb l'altra, però són sempre produccions seves, normalment. Ja està bé, doncs. Doncs són aquests. Això a altres hores realment m'agradarà, m'imagino, el sonar triunfarà bastant. Exacte, sí, sí. Passem ara, canviem de escenari, deixem estar el sonar i ens n'anem també per això aquest dissabte, eh? Delorean. Un grup per això que podria sonar el Sònar tranquil·lament. Perfectament, això t'anava a dir. Sembla que sigui una mena d'alternativa al Sònar. Doncs el RAT, que no difereix gaire de les propostes que podem veure al Sònar, és un grup molt, molt interessant. Van treure el 2009 un senzill que es deia Ayrton Senna i es van donar a conèixer moltíssim, sobretot per l'estranger, i aprofitant en aquest renom de treure aquest senzill que els va fer famosos, van treure el quart disc, perquè ja en tenien tres al mercat, un disc que es deia Subitha, i que va fer que se n'anessin per les Amèriques desgotant entrades a la majoria dels seus concerts. O sigui, si una mica ens interessa el pop barracat una mica amb electrònica, és molt interessant. Si no, podem anar a l'Ori, a mi ens interessa molt, que ningú es preocupi, perquè són uns habituals de resmatades, o sigui, si no és dissabte, serà un altre dia, segur que hi ha moltes oportunitats per veure'ls, això fins abans de la tardor, que es tancaran a l'estudi per gravar el seu nou disc. Respecte, doncs, si anem al sonar, no ens hem de preocupar. Exacte. I ens quedem a Ras Matars, però a la sala Ras Matars 2, per veure Lamb of God. O sigui que és una altra història, eh? Sí, sí, sí, ja és un rol molt diferent. És una banda de metal i hardcore, aquests Lamb of God, que actuarà dimecres, una banda nascuda a finals del 90 a Virginia, que en els seus primers anys de vida no tenien cantant i per això deien que la seva música era una mena de new wave, del heavy metal. Posteriorment, quan hi van incorporar el cantant, doncs s'ha convertit en una banda de metal molt reconeguda, però una banda d'això, roto i bastant dur. Crec que és dels estils musicals que em costa que no puc. Vull dir, ja en general crec que tinc les més preferències, però a vegades escoltes una mica de... l'electrònic a mi em costa, però si ja, segons què, puc entrar-hi, però amb el metal no... A mi em passa igual. A mi no, no seria el meu estil de música favorit, tot i que s'ha de reconèixer que... És un grup que porta ja una certa trajectòria, porta 20 anys en carrera, i dins d'aquest món té molt de renom. De fet, l'últim dia s'acaba de treure, el 2012, es diu Resolution, i ha rebut unes crítiques impressionants, i a més, no només per la seva música, sinó per la tècnica dels músics, perquè a vegades menys preen. Potser aquest tipus de músic... No, no, això segur, eh? S'han moltíssim, els músics d'aquest estil. I que sentim ara aquest tema forma part d'aquest disc, a nivell de guitarres, etcètera, vull dir, hi ha molt treballadors. Per ser que ara mateix em diu un apunt que me n'he assabantat avui al matí dissabte i al final de gira d'Inspira de la banda de pop. Ah, sí? Sí, a l'auditori crec que no hem tingut temps d'incorporar-lo, però també és un petit apunt per aquest dissabte. Val la pena també, un altre estil també. Igual que la que sentirem a continuació, ja de cara a setmana que ve. S'identifica ràpidament, també. Sí, s'identifica ràpidament, però no és segurament bé dels seus millors discs, perquè últimament m'adona, agonitza una mica, de tal forma que perquè algú li faci cas d'ensenyar pits als seus concerts. Sí, sí, l'altre dia, no? Sí, sí, no sé si era... no record massa on era. Bé, va haver d'ensenyar un pit en directe i evidentment va sortir a portada a molts diaris. És la Madonna, que no li cal el títol de presentació, que és la reina del pop i ningú li treurà el títol, però segurament quan passi la història de la música el recordarem més per cançons com Like a Virgin, Material Girl, Like a Player o Who's That Girl, que no pas en aquests últims treballs va treure el Hard Candy el 2008, que va tenir molt èxit, però era d'una dubtosa qualitat i ara presenta un MDNA, també amb el títol posat expressament per tenir polèmica, per ser mòmic al nom de droga... És això, és crear una mica polèmica perquè algú li faci una mica de cas. No m'havia fixat en això, no coneixia aquesta polèmica. Sí, sí, sí. Hi ha una mica Madona que... Bé, no diria Rosalán pel escenari, perquè realment fa uns espectacles impressionants i segurament en directe, doncs... Encara que fins i tot no coneixis a la Madona, pot ser una molt bona experiència veure-la, però bé, no ho sé. Barreja una mica aquestes polèmiques, no?, o aquests cridats en si, sobretot. La que té. Doncs això serà dijous i divendres, no? Dijous i divendres. Sí. No, dimecres i dijous. Dimecres i divendres, sí. Al Palau Sant Jordi. Doncs aquesta és l'última proposta d'avui, divendres. Gràcies, Adrià. Merci. I tornem la setmana que ve. Que vegi bé i bon dia. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Ho s'ha dit des de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges despostes, vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grups, trobes, blaus, rupets, taronges, les postes, de vida mai nostra, embriagadors els vins, que bevem quan posim a la primera. Impressiones, el meu amor. Fins demà! Fins demà! Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio, just a la fusta. Un moment com cada divendres per parlar de cinema, repassar les estrenes de la setmana amb la Georgina Llongueres. Bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Avui, doncs, una setmana en què, Déu-n'hi-do, encara, per ser gairebé estiu, trobo que encara hi ha prou pel·lícules. Sí, hi ha molta cosa i, a més, algunes destacades. Comencem parlant de Sacame del Paraíso. Sí, és una comèdia americana, una comèdia romàntica, amb en David Wayne com a director i en Paul Rudd i la Jennifer Aniston, dues cares conegudes de les comèdies, al capdavant d'aquesta pel·lícula, que és sobre una parella, que interpreten aquests dos actors, que decideix deixar la gran ciutat i anar-se'n a viure en una comunitat lliure i idíl·lica, una comunitat o una comuna hippie. el que fa la pel·lícula d'alguna manera és criticar la naturalesa humana i la manera actual de viure i de pensar aquest contrast entre la vida estressant de la ciutat i després resulta que quan tens tot el contrari tampoc t'agrada no estem mai contents que també és veritat que potser hi ha termes mig que s'haurien de valorar també segons la crítica passarem una bona estona barrejant aquesta comèdia i part de sàtire en aquesta pel·lícula I a més a més hi ha un bon repartiment de secundaris dels membres de la comuna hippie, doncs es veu que hi ha actors divertits. Atenció perquè el tràiler ho diu absolutament tot, per tant. Perillós. Potser no caldria veure'l tot perquè, la veritat, he vist la pel·lícula i ho veient. Doncs mirem un trosset per fer venir ganes de veure-la. ¿Sabes lo que me apetece? Quitarte esa bata y... ¿Por qué no estás en el trabajo, George? Es que me han echado. Nos recuperaremos y volveremos a Nueva York, pero mi hermano me ha ofrecido un trabajo y Atlanta es el mejor sitio para nosotros ahora. ¡Qué guay, mi hermano sin techo! ¿Y la caja de cartón? ¡Linda madre mía! Menudo petazo. Rick, estás haciendo que todo el mundo se sienta en coma. Ellos ya me conocen. Solo hay que introducir estos datos. ¿Que introduzca solo estos datos? ¿Me estás cuestionando? No me cuestiones. ¿Estás de coña? ¿De coña? Despedido. Readmitido. Tómatelo como un aviso. Larguémonos de aquí. Oye, ya estoy harta de coche. Hostal Elisio. ¿Estáis buscando el hostal? A 800 metros, no hay pérdida. ¿Vamos? Sí. Dios mío, nos persigue. Nuestros pellejará hicieron trajes. ¿Qué haces? ¿Estáis bien? Doncs sí, realment anem veient tota l'evolució dels fets de la pel·lícula. Vull dir que exacte, ens queda clar en quin moment és cada cosa. Per tant, passem a la següent estrena, que és Màxima Seguritat. Sí, és una pel·lícula francesa que barreja acció, ciència-ficció i una mica de thriller amb els actors Guy Pearce i Maggie Grace com a protagonistes. La pel·lícula està ubicada a la presó experimental que han construït a l'espai on estan tancats 500 criminals dels més perillosos de la Terra, no? Diuen, bueno, ningú vol una presó acusat de casa, doncs la posem ben lluny, no? Una pel·lícula, segons la crítica, plena de tòpics, amb un heroi dur, una víctima guapa i els dolents, que són lletjos, no? Una mica tot que quadra segons els tòpics. Exacte. La pel·lícula barreja el gènere futurista amb el tema de les presons i els motins. Doncs, mentre... hi ha una visita de la filla del president, resulta que s'amutinen tots els presos de la presó i l'agafen amb ella com a hostatge. Destaca la bona direcció, diuen que a moments és una direcció bastant original, i la pel·lícula està basada en un argument del cineasta Luc Besson. Una pel·lícula que en general, tot i titllar-la bastant de sèrie B, diu la crítica que és força entretinguda. Doncs sentim aquest tràiler. Tu mujer no parava d'insistir i tuve que tirármela. Es la única cárcel de máxima seguridad en la que no hay manostratos, abusos sexuales, fugas, ni amotinamientos. Aquí está la mayoría de los reclusos. Impresionante. Así es. ¡Tiene un alma! Hace unas horas se ha producido una revuelta en la prisión de máxima seguridad, MS-1. Ha habido un motivo. Mi hija está allí dentro. Mandaremos a un hombre con una orden muy concreta. ¿A quién? Menudas vacaciones. Me casco un viaje al espacio, me meto en una trena de máxima seguridad, rescato a la hija del presis y cuesta muerta, burlo a los psicópatas que han despertado. Era broma, acepto. ¿Por qué dejaría de estudiar? ¿Crees que esto es seguro? No hay ningún peligro. No tienes por qué hacerlo, basta con darme las gracias. La MS-1 está fuera de control, denos acceso. Doncs realment també un tràiler que ens indica, no ens explica tota la pel·lícula, però veiem bastant això que ens havies comentat i per on anirà tot plegat. Passem a la següent estrena d'aquesta setmana, que és Acto de Valor. Sí, és una pel·lícula del que ens arriba dels Estats Units que barreja acció i una pel·lícula sobretot bèl·lica. és del director Mick McCoy i Scott Bok, que en realitat són dos directors. És el relat cictici que explica la història o la tasca que fa la Navy SEAL, que és un equip de soldats d'elit que han de realitzar una missió secreta o que es dediquen a fer aquest tipus de missions secretes. De fet, la pel·lícula està protagonitzada per militars reals en actiu, els quals els han fet participar en aquesta ficció que una mica el que fa és relatar la seva... la seva vida real o el seu treball del dia a dia. La pel·lícula, de fet, no deixa de ser un homenatge a les forces armades. La crítica fins i tot que és un catàleg en moviment, com si fos una mena d'anunci de reclutament. Sí, sí, és molt fort. El que passa que tot això ho han fet amb una estètica molt de videojoc bèl·lic i, per tant, la veritat és que ha tingut bastant ressò i bastant bona rebuda a la taquilla dels Estats Units. No sé si és perquè atrau aquesta part més bèl·lica, i potser a tu i a mi no, i per tant ho veiem com una cosa disparatada, però la veritat és que ha tingut bastanta bona acceptació per part del públic, i evidentment des d'aquí potser la veiem molt patriòtica, molt com si fos un anunci, però bé, als Estats Units de moment ha agradat. Aquí veurem què passa. Doncs sentirem una mica aquest tràiler. ¿Cuál es la solución? Doncs, efectivament, velícula bèl·lica, amb tots els ingredients adequats. I es nota, no? Només pel so, també. Sí, és fàcil identificar. Ens anem ara a un altre estil, la pel·lícula Histèria. Sí, totalment diferent, contraposada. És de la directora Tania Wexler, ens arriba del Regne Unit, i es tracta d'una comèdia romàntica d'època, amb actors coneguts o cares conegudes com Maggie Gyllenhaal, el Rupert Everett o el Hugh Dancy. Ens centrem a l'Anglaterra del segle XIX i explica la història d'un doctor que és el que va inventar el primer vibrador elèctric. Sí, sí. per al que anomenaven en aquell moment la histeria femenina, que seria com un eufemisme per dir l'orgasme. Una pel·lícula que passa amb molt bon humor, amb molta naturalitat, a vegades un pèl cursi, però bé, també ho porta a l'època, perquè a l'època victoriana, al Regne Unit, la veritat és que es tractaven aquest tipus de temes relacionats amb el sexe, amb aquest pudor i amb aquesta part més curta de cursi. Una comèdia força agradable, a més a més bastant agosarada i juganera, I també que aporta temes de guerra de sexes i de lluita de classes que en aquell moment era el que estava a l'ordre del dia. Per tant, una pel·lícula simpàtica, segons la crítica, i amb la qual hi podem passar una bona estona. Doncs sentim com... Buenos días, señora Parsons. Buenos días, doctor. Dígame, ¿qué sabe usted de la histeria? Nada. En sus formas más graves requiere medidas drásticas. Una buena pressión constante, esa es la clave. Uf. Necesito ayuda. Gracias. ¡Vamos! Me faltan manos para tanto trabajo. Acaba de ofrecerme un puesto el mejor especialista de Londres en medicina para mujeres. ¡Qué espanto! ¡Dios santo, hombre! ¡Qué fuerte está! Es un tratamiento médico que estimula el sistema nervioso. ¿Quién es ella? Es su hija. Es un caso muy difícil. Debe de ser difícil dar placer a tantas mujeres de la ciudad. El placer no tiene nada que ver, se lo aseguro. Supongo que eso dependerá si se está junto a la mesa o encima de ella. ¡Adiós! Menudo chispo tiene una chica. Debo encontrar la forma de atender a esas mujeres como es debido. Me parece que a los franceses les ha ido bastante bien usando la lengua. No, no. Mi nuevo generador. Dios mío. La mano se te queda calentita y con un cosquilleo. ¿En serio? ¡Eso es! ¡Ja, ja, ja! ¿Demonios? Bien, ¿con quién lo probamos? No vamos a coger un peligroso aparato eléctrico para presionarlo contra las partes más sensibles de una señora. ¿Le he hecho baño? No. Ahí. ¿Cómo se llama ese chisme? Pues yo lo llamaba el plumero. Yo pensaría en un nombre rápido para que una chica sepa qué pedir. Hay una revolución social en marcha. Ya no tiene general a las mujeres el lugar que nos corresponde. Le presento a mi ayudante eléctrico. ¿Va todo bien, señora Castellan? Doncs, si hem vist més o menys per on van els tets, és divertit també aquesta pel·lícula histèria. Passem a la següent estrena, que és Moonrise Kingdom. Sí, seria la darrera dels estrenes més destacades d'aquesta setmana. De fet, una de les que més destaquen avui la crítica és el director Wes Anderson, que arriba dels Estats Units. De fet, és una pel·lícula d'aquestes que arriba dels Estats Units, però podríem dir que en un circuit molt més independent. Tot i que, atenció, la reta i l'actors, Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Tilda Swinton i la Frances McDormand, entre d'altres. Home, Déu-n'hi-do. De fet, va ser de pel·lícula que va obrir el passat Festival de Cants. I l'argument, la pel·lícula està ambientada en una illa de la costa de Nova Anglaterra, l'estiu del 1965, i és una comunitat d'una pacífica illa, que de sobte aquesta comunitat es veurà trastornada arrel de la desaparició d'un nen i d'una nena de 12 anys, que desapareixen per l'amor que senten un per l'altre. Una pel·lícula que apela molt a la nostàlgia dels estius de petits, per tant, tots aquells que hem viscut estius més aventurers o que hem fet alguna cosa amb amics, realment hi sentirem identificació, una pel·li romàntica... A més a més, està feta des del punt de vista molt infantil, per tant, viurem o veurem tot des del punt de vista dels nens de la pel·lícula, no? Parla de la infantesa i també de la maduresa, té molt bones interpretacions, segons la crítica, i una estètica molt personal, sobretot una estètica molt dels anys 60 amb colors pastels. Tota la pel·lícula té com un to glueng, ataronjat... i tingui l'oportunitat de veure la pel·lícula o el tràiler, doncs jo ho podrà veure, i amb personatges ben excèntrics. Jo diria que és una de les pel·lícules destacades o més destacades o que més valora la crítica aquesta setmana de la cartellera. Doncs anem cap al tràiler. ¿Qué clase de pájaro eres? Yo un gorrión, ella una pala. No, he dicho... ¿Qué clase de pájaro eres tú? ¿Qué clase de pájaro eres tú? Querida Susi, este es mi plan. Querido Sam, mi respuesta es sí. Querida Susi, ¿cuándo? Querido Sam, ¿dónde? Querida Susi, camina 370 metros al norte desde tu casa al sendero sin nombre. Gira a la derecha y sigue hasta el final. Nos vemos en el Prado. ¿Quién falta? Sakuski, ¿estás ahí dentro? Reconcha, se ha alargado. ¿Cuántos demonios estás? Estoy aquí. ¿No te preocupa que tu hija se haya escapado de casa? Menuda preguntita. Hasta que lleguen refuerzos el hijo al pequeñín, al pirilla y al chico con el parche en el ojo para que vengan conmigo en la furgoneta. Estoy mirando. Cuenta, Juanela, sobre todo paisajes, pero también algunos testigos. Si lo encuentran, a mí no me van a pillar sin un arma en las manos. Ni a mí tampoco. ¿Dónde está el chico? Me han dicho que le ha alcanzado un rayo. Es verdad. Me voy afuera. Voy a buscar un árbol que talar. Passem ara a Cinco días sin Nora. Sí, Cinco días sin Nora és una pel·lícula mexicana, va ser la triomfadora dels Premis Ariel, i parla o es mou al voltant d'un funeral, però tot i això tractat amb humor, on es descobreix que la persona que ha mort, la tal Nora, potser no era com la recordem, és a dir... arrel de la seva mort es comencen a descobrir coses de la difunta que potser no acaben d'agradar del tot als seus éssers més estimats. A més a més, la pel·lícula es mou a través de flashbacks de la joventut de la protagonista i dels protagonistes, i per tant, una pel·lícula d'aquestes que ens mostra trobades familiars, quotidianes, arrel d'un funeral, diguem-ne que no és un argument molt original, però sí que en aquest cas la veritat és que la deixa molt bé, diu que és una comèdia costumista i agradolça, i que, tot i això, ha trigat 4 anys a estrenar-se al nostre país. És una pel·lícula que a Mèxic es va estrenar l'any 2008. Idò, doncs, riu una mica tard. Sentim aquests 5 dies sin hora. Hijo, hola, soy yo, llámame. Tu mamá se tomó 3 frascos de pastillas y acabo de encontrarla. Su esposa Dora era una mujer excepcional. Exesposa. Necesito una tumba para mi exesposa. ¿Falleció? Estamos pensando en enterrarla viva. Pase. Todavía no he encontrado vuelo y no sé si voy a poder llegar hoy. ¿Crees que es casualidad que ella se haya matado justo en estas fechas? ¿Eso qué tiene que ver? ¿No te das cuenta de que todo lo que tu mamá hizo fue solo para manipularnos? ¿Y el abuelo? Fue a ver si la abuela sigue muerta. Jenny Robb, la tía Lea, es decir que la invitó a mi mamá. Ay, oiga, José, yo creo que hay que decirle que no le está muerta. ¿Qué hay ahí? Los secretos de tu abuela. Ese señor no soy yo, papá. Si tú fuiste el que decidió dejar a mi mamá, ¿esto qué más te da? Lea, hay algo que quiero saber. Mientras estuvo casada conmigo, estuvo con alguien más. ¿Nora? Esa menza no tuvo ojos para nadie, más que para ti. Lo único que ella quería era joderme la vida a todos y lo logró. ¿Qué es esto? Y acabé la semana... amb una última pel·lícula que és Iceberg. Sí, Iceberg, una pel·lícula espanyola de Gabriel Velázquez que ens explica la història de tres adolescents o tres històries d'adolescència que passen per moments crítics. Deixen de ser nens però encara no són grans. Una pel·lícula que ha estat premiada al Festival de Nants amb una menció especial d'ajudat al Festival de Gijón. Per tant, ve avalada pels premis però, com sempre, no deixa de ser una pel·lícula independent i alternativa que segurament veurem amb ben pocs cinemes. A més a més, el tràiler no el podem escoltar. Bé, el podríem escoltar però realment no entendríem res. Doncs és ben inquietant. El tràiler és com treuen un cotxe d'un llac amb una grua i res més, diguem-ne. És tot el procés de treure el cotxe del llac. Per tant, ja no cal ni que l'escoltem. Doncs no entendríem gairebé res del que passa de pel·lícula. D'acord. Doncs així acabem. Aquest repàs per les dos estrenes de la setmana, molta oferta, força més temàtica diferent. Per tant, diguem que cadascú podria trobar La seva pel·lícula, el cinema, aquest cap de setmana. Gràcies, Georgina, i tornem la setmana que ve. Molt bé. Bon dia. Fins demà! Bits are crazy like our minds. All this anger makes us blind from all these poisons that are mine. I know I cannot rewind as I struggle to be more kind. Bona nit. Bona nit. Just a la fusta. 9 minuts i la 1 al migdia. Arribem a la recta final del programa d'avui, d'avui divendres. Us expliquem encara algunes coses més d'aquest matí de divendres 15 de juny. com és ara que 55 cartells de Miquel Barceló estan exposats per primer cop a Barcelona. El rei al segle artístic de Barcelona ha presentat la mostra als cartells de Barceló, fins ara inèdita, on hi ha 55 cartells de l'artista que recullen tota la seva trajectòria artística i que basten dissenys realitzats entre el 1975 i el 2011. Els cartells estan datats des de la mort de Franco, amb cartells, en aquest cas, de les primeres exposicions col·lectives de Barcelona a Mallorca als anys 75 i 76, fins a l'última corrida de toros de la Monumental de Barcelona al setembre del 2011. L'exposició mostra la col·lecció privada de Juanjo Ribas i Agustí Verdú i els col·leccionistes especialitzats en el contemporani posseixen un fons amb obra d'altres artistes a banda de Barcelona, com Antoni Clavé i Jaume Plensa, que en parla fa boca amb ell perquè fa 30 anys que viu aquí a Sant Just. L'exposició dels cartells de Barcelona es podrà veure fins al 8 de juliol i llavors canviarà i anirà a Madrid i a Mallorca. I els amants de l'art també que s'apuntin a passar per Madrid un dia d'aquests perquè el Museu Thyssen acull una exposició, una de les exposicions més importants del pintor Edward Hopper. Es va estrenar res aquest cap de setmana, aquest cap de setmana passat, i així estarà fins al setembre. Per tant, si teniu algun moment aquest estiu per passar-hi, podreu veure algunes de les obres més conegudes d'aquest pintor americà. Quadres que segur que... De primer cop d'ull no són el nom, però segur que sí que veieu alguna de les seves imatges en què acostuma a retratar, doncs, cases de l'època dels anys 30, també, doncs, la vida d'alguns personatges, en habitacions d'hotel, algunes dones en cafeteries... És aquest tipus de retrat d'època que feia, doncs, i que ha aconseguit captar un moment molt concret de la societat americana i que ha captivat a molta i molta gent. Doncs ara aquestes obres, moltes del MoMA, arriben a la Galeria Thyssen... De Madrid hi haurà aquesta exposició sobre Edward Hopper i que es podrà visitar fins al 16 de setembre. 6 minuts i la 1 del migdia. La informació més propera al Just a la Fusta. Doncs escoltem ara, camí de la hora del migdia, una mica més de música. Ho farem amb la bienquerida i amb aquesta cançó que es titula Oi. Bona nit Y decidí otra vez. ¿Qué será la muerte? Me preguntaste un día y no te supe contestar. Si la muerte es mirar y no verte... Que la muerte es mirar y no ver Podría confesarte cualquier cosa de mi vida Fantasmas congelados y se fueron a otro lado Y es que hoy al volverte a ver Decidí empezar a quererte otra vez. Pero decidí. Pero decidí. I ara sí que arribem a la 1 en punt del migdia. D'aquí a dos minuts serà el moment de sentir el butllet informatiu del Com Ràdio i després podreu sentir l'informatiu del Sant Just Notícies edició a migdia amb el Sergi Pón. Recordem que tornarem a partir de dilluns a les 10 com sempre i donem les gràcies ara a la gent que ha fet possible el Just a la Fusta d'avui divendres 15 de juny. Per tant, el Sergi Pol, als serveis informatius, el Carles Hernández i Rius, a la previsió meteorològica. Avui també hem tingut cuina amb la Carme Amador, hem parlat amb l'alcalde de Sant Jus, Jureber Pinyà, hem fet conflictes internacionals amb els seus alies i també hem fet les estrenes de la setmana amb la Josep Llongueres i els concerts d'aquest cap de setmana amb l'Adrià Calvo. Us ha parlat Carme Verdoy i tornarem, com dèiem, dilluns a partir de les 10. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon cap de setmana. Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.