Sant Just: Ple, aigua, cultura i Primavera Sound

Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta. Molt bon dia. Passen 6 minuts de les 10. Se la dem per començar un nou just a la fusta. D'avui, divendres 1 de juny. Estrenem més amb la calor ja ben a punt. En parlarem en aquesta primera hora amb el Carles Hernerrius. Parlem del temps per saber també quin temps farà aquest cap de setmana, si finalment plaurà o aguantarà i podrem salvar tots els actes que es fan a l'aire lliure, tant dissabte com diumenge, a Sant Just. Abans, però, parlarem de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. A més, ahir va haver ple de municipal, per tant, doncs, hi ha força temes a tractar. També amb el Sergi repassarem les portades dels diaris i els portals digitals per parlar, doncs, de saber quina és l'actualitat que es tractarà més al llarg del dia d'avui. I, a més a més, també en aquesta primera hora, atenció, tres quarts, doncs, parlarem amb el Lluc Canals, que és Sant Justenc i membre d'enginyer sense fronteres, que ens farà la conferència que impartirà aquest vespre al local de les Cies, que forma part del cicle de l'aigua, aquestes xerrades que es fan un cop en més els divendres. I a partir de les 11 i 10 entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Juret Perpinyà, l'endemà, com dèiem, d'aquest ple municipal. Cap a dos quarts de dotze serà moment de parlar de conflictes internacionals. Avui ens anirem cap a Síria amb el Sebas Elias. I a la tercera hora parlarem de les estrenes de la setmana amb la Georgina Llongueras, de l'agenda de concerts, amb l'Adrià Calvo. També farem les notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. I el Sergi ens portarà la cançó de la setmana a través d'algunes informacions que han anat sortint aquests dies. Just a la fusta. I tot plegat, com sempre, també acompanyat de bona música. Comencem ara mateix. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Yes, won't you shine, shine on Shine, shine, shine on Yes, won't you shine, shine on Ràdiut Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 12 menys de les 10, un moment per parlar de l'actualitat del municipi. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Ahir va haver ple municipal, per tant comencem parlant d'aquesta sessió del mes de maig. Doncs sí, un ple d'ahir que va durar més que el del mes passat, aproximadament una hora i mitja, un parell d'hores, i en el punt més destacat que es va aprovar, ser un increment de l'IPC més dos punts dels preus públics per l'escola Bressol. Van votar-hi a favor l'equip de govern, Convergència i Unió, i el Partit Popular i només hi va votar en contra via democràtica. D'aquesta manera, el Consistori assumeix la major part dels diners que deixarà de pagar la Generalitat en aquest concepte, que, com ja hem anat informant en les darreres setmanes, ha baixat Aproximament un 30 i un 40% les subvencions per a les escoles Bressol. Doncs part d'aquesta diferència l'assumirà l'Ajuntament i l'increment de les taxes per a les famílies serà només de l'IPC més dos punts. Per tant, doncs un increment lleuger, moderat. Tenint en compte la disminució de les subvencions en aquesta partida. El punt més controvertit del ple va ser la moció de suport a la plataforma Aigües Vida, contra l'externalització dels serveis que fins ara ha ofert l'empresa pública Aigües Ter Llobregat. La moció la va presentar iniciativa i bé, doncs pretenia donar suport a aquesta plataforma Aigües Vida, doncs que considera que externalitzar un servei bàsic com l'aigua doncs no... no portarà beneficis per la població. La moció no es va aprovar i només va comptar amb el suport d'Iniciativa i Esquerra van votar en contra el Partit Popular, Convergència, Unió i Via Democràtica i el Partit Socialista s'hi va abstenir. Pere Urriols, d'Iniciativa, va retreure els seus socis de govern socialistes que no donessin suport a aquesta moció. Doncs... I, per tant, no et pliu endavant perquè no té breus vots. No ho pots parar. Doncs aquests van ser els dos punts més destacats del ple, i si et sembla parlem també dels veïns del Maslluí. Sí, que van passar més coses, doncs no en aquest ple? Sí, una representant, millor dit, dels veïns del Maslluí va estar ahí al ple, i en el torn de pregs i preguntes va transmetre la preocupació dels veïns del Maslluí perquè no ara s'arriba a transport públic i ara hauran de pagar, com tots els ciutadans, el tribut de la mobilitat. Els veïns de Maslluí alerten que estan decidits a no pagar aquest tribut perquè no els arriba el transport públic que consideren que els hauria d'arribar. I van tenir una conversa amb l'alcalde que va dir que lluitaria conjuntament amb els veïns de Maslluí perquè arribi el transport públic i que creia que no era la millor solució no pagar aquest tribut, ja que de fet el tribut es paga en concepte de tota la xarxa de transport públic i no només perquè t'arriba a casa teva, per entendre's. Si agafen el tren a Sant Feliu, suposo que també va lligat amb això, per exemple. A més, l'alcalde també va dir que justament ahir havia rebut una notificació de l'entitat metropolitana del transport dient que no era procedent ni adequat en aquests moments... parlar d'això, que arribés al transport públic a Maslluí, ell diu que estava molest per aquesta notificació que va rebre, i que en aquest sentit lluitaran per poder aconseguir que arribi el transport públic, però que creu que la millor manera no és no pagar aquest tribut, sinó perquè això seria, en el fons, acabar donant la raó que no arribi el transport públic. Per tant, això va quedar així. Doncs veurem com acaba també tot plegat. Ara hem de parlar amb ells també. I en parlem després amb l'alcalde. I acabem amb una última qüestió. Sí, una activitat musical, cultural per avui. El grup Sant Justenc de Música Tradicional Riu actua aquest vespre al bar, o a la granja Carbonell, millor dit, del carrer Bonavista, a partir de les 10 de la nit. Amb aquest concert iniciaran una gira que els portarà fins a l'Empordà, Cantàbria, Navarra i el País Basc, entre d'altres indrets. Per cert, que el grup Riu també està preparant un nou disc. I abans de presentar-lo, encara tornaran a portar la seva música Sant Just el 27 de juliol, també a la grangeta, per tancar la temporada de sopes a la fresca. Per tant, de moment, avui ja tenim una cita amb aquest grup de música tradicional a les 10 a la granja de Carbonell. Perfecte, doncs gràcies, Sergi, i fins ara mateix. Fins ara. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 5 minuts d'un quart d'11 del matí. Un moment per repassar l'actualitat del dia a través dels diaris. Per això tornem a saludar el Sergi Pont. Bon dia de nou, Sergi. Hola, bon dia. I comencem pel punt avui. El punt avui que diu els diners fugen. 97.091 milions, la sortida de capital es dispara el primer trimestre. 31.500 milions, el volum de dipòsit es redueix al mes d'abril. Banquia, pitjor i impossible, també diu, fent referència a declaracions que va fer Mario Draghi, dient que Espanya no ha pogut fer pitjor, en el cas Banquia. Mas demana confiança. El president del govern, Artur Mas, va defensar ahir en la conferència inaugural del Cercle d'Economia, Sitges, el model de pacte fiscal. Mas va demanar confiança als empresaris i va assegurar que el pacte no trenca res i que la gent pròpia de Catalunya estaria connectada amb l'Estat i la d'Europa. Mas va remarcar que el pacte fiscal no és només una qüestió de diners, sinó que Catalunya pugui decidir sobre els seus recursos. Això és el que va dir ahir Mas al Cercle d'Economia. Altres temes. Frons contra el català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja que sigui la llengua preferent en l'atenció al públic de l'Ajuntament de Barcelona i la justícia reconeix a quatre alumnes el dret a rebre l'ensenyament en castellà. Per tant, el punt d'estar que aquestes sentències... diríem contràries, consideren la normalització del català. I un parell de temes més, un també vinculat amb això, diu el Tribunal Constitucional admet seleccions catalanes si no juguen contra la Roja. Per tant, això vol dir que no les admet, perquè serà bastant complicat que Catalunya pugui disputar alguna competició internacional sense coincidir amb la selecció espanyola. I per cert que aquest apunt el destaca en política, en la seva part de política, i un tema que després surt també en diaris esportius. I finalment, el seu suplement Sortim diu, el Bruc rememora aquest cap de setmana la gesta del timbaler i Berga ja respira de patú. Molt bé, és la setmana que ve, és veritat. Per tant, els temes de cultura popular. Doncs passem ara al país que ens diu, com sempre, amb clau econòmica, ens obre i ens parla de ministre de Guindos. De fet, ens posa, Guindos, dos punts. Diu, l'euro se la juga a Itàlia i a Espanya aquestes setmanes. Estats Units dona suport a la injecció directa de fons als bancs espanyols. Més coses, la sortida de capitals, ja ho deies, Suma gairebé 100.000 milions des del gener. El Banc Central Europeu aixaca aquest verb tan castellà tan difícil de traduir. El govern viu la pitjor gestió possible a Bankia. Més coses que se'ns diuen. Se'ns parla de tot aquest cas judicial que avui he sentit que ja més enllà del país en parlava amb més gent. Diu que Díbar se trinxera al càrrec sense rendir comptes de les seves despeses. Diu que no hi ha ninguna irregularitat jurídica, moral o política i, per tant, en lloc d'intentar... parar el cop, no?, i presentar una dimissió o alguna cosa així, Carlos Díver, doncs, insisteix en defensar, doncs... La seva innocència. Exacte. Presunta innocència. També se'ns diu que... Diu, no volem tornar a l'Espanya dels 50. Diu, la crisi no pot deslligar-nos de la Unió Europea tornant-nos a un país de cacics. És un tema, doncs, que tracta avui el diari El País. I també ens fa una punt cultural. Diu, un abans i un després... a l'exhibició de cinema. Paco León estrena alhora en DVD i online la seva òpera Prima, que és Carmina o Revienta, i que va presentar en un festival, doncs ha decidit saltar-se al cinema i presentar-la directament en DVD i paral·lelament també online. Per tant, doncs, innovador, tot plegat. Passem al periòdico. I atenció, parin les rotatives, notícia d'última hora. Shakira i Piqué compren cases plogues. Portada, eh? Sí, sí. Però perquè suposo que és exclusiva del periòdico. Ah, segurament. Llavors per això hem volgut fer la portada, no? Sí, sí, hem fet aquí una fotografia de la casa. Està bé, eh? No podem dir que viuran apretats. No, no. Jo m'ho he estat llegint una mica perquè m'ha interessat el tema. No, perquè em queda tocat d'esplugues i diu que allò que vivien ara, que era un triplex a Barcelona, que ella se sentia ofegada una mica. Sí. O sigui que si estava molt a gust, perquè, clar, tres cases, allò està bé... Però que necessitava com a espai, com a terreny, que en canvi, exacte, que aquí es veu que ho trobarà. Sembla que són 700 metres, crec. No és molt gran, però jo crec que és suficient, no? Ara, si es compren un gos, potser hauran de tenir una casa més gran. Sí, o si tenen un fill. Bé, en tot cas, només sabem que s'han comprat una casa. Bé, he fet una mica de trampes, però de fet aquest no era el titular principal del periòdico. Però és la fotografia i tot. Molt destacat, sí. El titular principal diu Guindos, el futur de l'euro es juga a Espanya. Això és el que va dir Luis de Guindos. El Cercle d'Economia obre les jornades de Sitges. El ministre de l'Economia vincula l'esdevenidor de la moneda única al final de l'atac al deute i Draghi carrega contra la gestió del govern de Rajoy en la solució de la crisi de Bànquia. Es parlarà no ben bé d'això, però aquest divendres es parla d'aquesta idea d'aigua, un dret, no una mercaderia, aquesta conferència que es fa dins del cicle de l'aigua com a font de riquesa. No sé què pot fer-hi la gent que s'interessa per aquest tema i que pensa que li agradaria fer alguna cosa, si pot intentar entendre alguna cosa més o si és una qüestió que depèn directament de les administracions. No, no, a veure, el que hem d'aconseguir és que hi hagi més democràcia en la presa de decisions. ja sigui en tots els ambients, no? I l'aigua no s'escapa aquí. De fet, l'aigua és un dels elements més importants i, per tant, no podem deixar que es faci a desfaci sense consultar, no? Està clar, doncs... Les mobilitzacions socials fa una vegada d'anys van impedir el trasllasament de l'Ebre, no? És a dir, hi ha mobilitzacions importants contra el trasllasament del Plai Presidògic Nacional i s'ha aturat, per tant. De moment també, no sé si... De moment també, sí. Si tornarà a canviar a Totplegat. Hi ha troines i tal, no? Sí, sí. Doncs de Totplegat s'emparrarà aquest vespre a partir de les 8 en aquesta conferència amb el Sant Justenc Lluc Canals. Avui l'hem tingut aquí el Just a la Fusta. Moltes gràcies i que vagi molt bé, molt bon dia. Adéu. La informació més propera al Just a la Fusta. Parlem ara del futur nom per al nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Aquests dies hem explicat que està en marxa aquest procés participatiu perquè la ciutadania voti quin dels noms prefereix dels que han proposat els col·lectius que s'ubicaran en aquest edifici, a més també de l'Arxiu i el Consell Municipal de les Dones. Avui parlem amb la Marta Mossach, del Servei Local de Català. Molt bon dia, Marta. Hola, bon dia. Vosaltres heu proposat Marga Miró i Colea, que és filòloga i veïna a Sant Justenca. Sí, sí. A nosaltres ens vam comentar això, que penséssim noms, i en vam triar uns quants, però entre ells hi havia el de la Marga, i la veritat és que per nosaltres és perquè ens ha marcat, a mi m'ha marcat com a persona, com a mestre, i penso que a l'escola també, perquè quan la Marga tenia 67 anys, va venir a... aprendre, a repassar, perquè havia vingut de Venezuela i va venir als cursos de català. Jo llavors començava, era, entre cometes, novata, novata, tenia 24 anys, i recordo que, clar, jo era molt jove, la gent que tenia al davant era això, de 50 en amunt, ella 67 anys, i quan... quan va acabar la classe em va dir, no m'ha agradat gaire, però ho millorarem, això. I la veritat és que, clar, a veure, era una persona dura i el que demanava era que la gent treballés i millorés. Ella sempre havia treballat per això, per lluitar, perquè la gent fos millor i perquè tothom tingués un futur millor. I a mi, personalment, es va dedicar una miqueta a fer-ho. perquè em va començar a donar llibres, comentava, me'n convidava a casa seva per parlar dels llibres, el Sant Jordi no me'n regalava un, me'n regalava quatre o cinc, després havíem de comentar-ho, i a la classe m'ajudava a mi, ajudava les companyes, i després va continuar, perquè no sé si això us pot veure també al web, ella havia estudiat Filologia Francesa, Per necessitat, perquè va marxar d'aquí, es va haver d'exiliar, amb 20 anys va marxar a França i llavors allà, clar, s'havia d'espavilar per sobreviure. S'havia una miqueta de francès, això és el que m'havia comentat, per això va poder passar i va poder sobreviure encara una miqueta millor que d'altres i llavors es va treure la filologia francesa. Va estar allà vivint i després es va haver de tornar a exiliar a Venezuela. I allà feia classes de francès, però també de castellà, i fins i tot va arribar a ser subdirectora d'una escola de Venezuela. I va estar molts anys. I després va venir aquí i va viure els últims 30 anys de la seva vida. Però ella ja va venir aquí gran, gran. I clar, el que volia era que tothom aprengués, que millorés. De fet, ella es va apuntar també a classes de català. A classes de català, imagina't, és un exemple. Sí, sí, perquè deia, jo no he pogut estudiar això i jo vull estudiar... I clar, ara de literatura en sabia un munt, eh? Però d'ortografia, clar, encara en sabia més. Jo, això sí, això m'ho deia. Diu, això encara, eh? Perquè em pots ensenyar moltes coses. però a mi em va ajudar a créixer com a professora i a les companyes que tenia també. De fet, fins aquest any que va morir, el grup on era ella ens vam continuar veient i ens trobem i continuarem trobant-nos segurament, però gràcies a que ella va fer com una mica el vincle que unia tothom. i clar, jo penso que, com a mínim, nosaltres el que podíem proposar era això, algú que havia marcat a l'escola de català d'alguna manera, que ella sempre havia estat una persona discreta, ara això sí, dura, perquè hi ha gent que em diu, home, però Déu-n'hi-do... Tenia caràcter, no? Sí, molt de caràcter, però és que jo penso veure una persona que ha hagut de marxar, encara no en 20 anys, fora del seu país, sense la família... sobreviure, espavilar-se i créixer, i després créixer també a Venezuela, encara a Bolívia, que també va estar, o ets fort o et quedes allà al forat i no en surts. I penso que una mica forma part de com han de ser o com han de fer veure que són, perquè jo crec que moltes vegades era això, eh? Perquè s'enfadava, però després t'ajudava. I dius, a veure si... Una façana, no? S'enfadés, clar, havia de ser la façana que tenia, però després li sabia greu. Llavors, per sota, més discret, dissimuladament, anava fent altres coses. I també penso que és un nom que sona bonic. Sí, això és veritat. Marga, Margarida, Miró... I pensava, mira, la gent que no la conegui, com a mínim, encara que no ho sàpiga, li sonarà... Exacte, i és una d'aquestes ocasions que de vegades quan en algun lloc agafa un nom, també es comença a saber una mica més qui era en el cas de gent més desconeguda. Sí, sí, i tant. Perquè a més, totes les classes que havia fet quan ja era aquí, va fer classes, sent gratuïtament a gent necessitada. Havia fet nens de l'institut castellà, català, m'havia demanat a mi també material, i ella ho feia voluntàriament. Ara, això sí, deia, ho faig, però... qui de veritat s'ho pren seriosament. Si no s'ho prenien seriosament, ja ho abandonava, perquè era això una mica estricte. Però ella sempre s'ho faria. Clar, i de manera altruista, suposo que és molt vocacional també. Sí, per això. Doncs Marga Miró és el nom que es proposa des del Servei Local de Català per aquest nou centre formatiu, aquest edifici ubicat a l'Escola Montserrat, que de fet és on anireu també vosaltres, vull dir que de moment... Hem anat parlant amb diferents col·lectius, però l'arxiu, per exemple, proposava el nom però no estarà allà. Vosaltres sí que hi sereu, en teniu ganes? Sí, moltes, moltes. I a més hem fet una visita d'aquelles que es diuen visites d'obres i és molt bonic i estarem molt còmodes, amb sol, claror, aules... fem un canvi substancial i tenim moltes ganes d'això, de ser-hi i poder treballar molt i poder fer moltes coses que de vegades ens limitem perquè no tenim prou espai i ara en tindrem de sobres. Sabeu quan hi podreu ser, més o menys? No, a mi m'agradaria al setembre poder ser-hi per començar el curs. No ho sé, perquè queda poc, però queda poc per mi. Després les miquetes, de vegades, triguen més que segons quines coses. Però a mi m'agradaria si pogués ser al setembre. I si no, suposo que màxim al gener o febrer, no ho sé, potser de les obres ho sabran millor. Doncs moltes gràcies Marta Mossach del Servei Local de Català per parlar avui d'aquest nom de Marga Miró que és el que es proposeu des del Servei Local pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Gràcies i bon dia. Molt bé, gràcies a vosaltres. Doncs aquest cap de setmana tenim, cap de setmana, com hem anat comentant, plegat de concerts a Barcelona, és el Primavera Sauna i per això avui saludem a l'Adrià Calvo, com cada divendres. Bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. Per centrar-nos sobretot en aquest festival, comencem directament. Entrenen matèria? Sí, aquest que sona és el Rufus Wayne Wright, que és un, bé, no sé, dir-li cantautor pop que presentarà el disc. All Days, All Nights, Song for Lulu, que és el seu antepenúltim, i l'últim, que és el que més sonarà, que es diu Out of the Game, que és un disc romàntic i presosista, com una mica sempre el que ha fet Rufus Winewright. Està bé, aquest disc? Sí, sí, sí. No us n'ha sentit, però... Sí, l'he sentit. Torna una mica al que havia fet al principi, després d'un parèndesis així una mica més de tristor, d'aquest que dèiem All Days, All Nights, Song for Lulu. Més coses que trobarem avui, divendres, el Primavera, un dels plats forts d'aquest any... Sempre que veu algun cap de cartell així més potent, aquest que són els The Cure, que ja porten més de 20 anys de trajectòria, repassaran clàssics que pots trobar dins diferents discs de la música pop-rock alternativa com Free Imaginary Voice, Disintegration, Kiss Me, Kiss Me, Kiss Me o 17 Seconds. Doncs una de les propostes també que segurament aplegarà més gent en aquest concert. Doncs aquests són dos dels noms que trobarem aquesta nit. Anem a destacar-ne un parell més per demà dissabte. Aquests són Kings of Convenience, no sé què et semblen, aquest grup. Aquests m'agraden molt. Sí? No t'agraden? Sí, sí, sí. No, sí, sí, sí. No els he vist mai en concert, tinc ganes de veure'ls. Jo tampoc, és així, fan un folk, un pop, no sé, és així, alegre, no? No seria un disc en un grup que en cap cas trist, un grup així calmat, fàcil d'escoltar i molt bo que presentaran el seu últim disc. que va sortir el 2009 i que es diu Declaration of Dependence. És un grup que supera amb calma i, de fet, fa concerts molt seleccionats allà on vol. O sigui, el primer i el segon és una molt bona ocasió per veure'ls. Doncs els tindrem aquest dissabte al vespre, on també entra molts, molts, molts altres grups. També ens en vol fer una altra suggerència. I és per un altre tipus d'horari, eh? Vull dir, més ballable, dos plegats, no? Sí, això ja és més entrada de la matinada, serà tres quarts d'una, a l'escenari de Sant Miguel actua Justís, que és un duet francès que fa una mescla entre house comercial i pop així, buit entero. Podrem sentir, doncs, segur, èxits del seu primer disc, que va sortir el 2007, i es diu, com ells mateixos, Justís, i presentaran el seu últim disc, que va sortir l'any passat, el 2011, i es diu Audio Video Disco. Doncs aquests són molt pocs dels muntants noms que podrem veure dissabte i vendres i dissabte, però us hem volut destacar, doncs, algunes de les propostes que no us han de passar per alt. Tot i això, si no teniu algun ambient pel Primavera Sound, que pot ser, perquè també, doncs, és més seleccionat, és més car, etcètera, etcètera, no hi ha excusa perquè hi ha concerts gratuïts diumenge. A les 6 de la tarda tindrem un grup que es diu Lorena Álvarez i Subanda Municipal, que és un grup molt curiós perquè ha presentat el seu primer disc el 2012, que es diu La Finta, i ara va presentar amb 150 cassets i amb un Waltman que regalaven, és a dir, una fricada de grup. Divertit, eh? És divertit, sí, és això. Un estil retro i una mica de pop positiu que li afavoreix bastant aquesta forma de comerciar la seva música diferent per cridar l'atenció. que està sonant de fons, però, és Jou Crepúsculo, que actuarà una hora més tard a les 7, que és el sobrenom de Joel Iriarte, que és un cantautor de Barcelona. Digue-li cantautor, digue-li artista pop, que presentarà, doncs, el seu últim disc, que es diu El Caldero, i també èxits, segur, del seu disc més famós, que es diu Chill Out, que va sortir el 2009. I també hi tindrem més cantautors espanyols. Senyor Nacho Vegas. Sí. Un cantautor, també podríem dir, d'influències anglosaxones i asturianes, que cada disc que publica s'ha superat i ja ha passat de ser un cantautor o pop minoritari a, podríem dir, estrella de la música alternativa a Espanya. Si no els coneixem o no el coneixem, una bona idea és començar a escoltar en el seu disc Actos inexplicables o Cajas de música difíciles de parar o, per exemple, també desapareixer aquí. El seu últim disc, però, es diu La zona sucia, que és el que més sonarà al primer i al segon. Molt recomanable, també. I podrem veure, a més a més, el Ian Tirsen. Molt famós perquè és el compositor de la banda sonora d'Amelie, tot i que el Noia té una trajectòria molt més extensa. Per exemple, discs tan bons com Dust Lane o Skyline, que són els que més sonaran segurament a la primavera. O sigui, s'allunirà una mica de la banda sonora d'Amelie. I tot aquest pack de concerts gratuïts i altament recomanables s'acabarà amb Richard Holley. Sí, que és un guitarrista que va formar part de la banda Palp el 2000, però va emprendre la seva carrera solitari i va fer un disc molt, molt bo que es diu Cole's Corner i últimament, per exemple, ha publicat un disc que es diu Standings at the Sky Edge, en què flirteix una mica amb la música electrònica i més ballable. Doncs atenció tot el cap de setmana, però aquests concerts gratuïts de diumenge, si no teníeu previst i us interessa, doncs pot ser una bona manera de descobrir, si no els coneixeu, aquests grups, o si més no, doncs d'assaborir-los. Gràcies, Adrià. Avui hem tingut alguns problemes tècnics, no hem pogut fer la secció amb tota la calma que voldríem, però tornem la setmana que ve. Vinga, bon cap de setmana. Bon primavera. Just a la fusta. Sant Just en directe. I'm a new soul. I came to this strange world hoping I could learn a bit about how to give and take. But since I came here felt the joy and the fear finding myself making every possible mistake. Fins demà! This is a happy end Cause you don't understand Everything you have done Why is everything so wrong This is a happy end Come and give me your hand I'll take you far away Bona nit. Fins demà! Gràcies. I cada divendres parlem de cinema per repassar les estrenes de la setmana a la cartellera. I per això tenim l'altre cantó del telèfon, la Georgina Llongueres. Bon dia, Georgina. Hola, molt bon dia. Setmana de força estrenes. A diferència de les últimes, tenim força per triar, també. I comencem amb una de les més destacades, que és la de la Blancaneus. Exacte, la Blancaneu i la llegenda del caçador, del realitzador rapper Sanders. És un realitzador publicitari... que el que ha fet és una nova versió del plàssic dels Germans Grimm. Recordem que aquest mateix any ja es va estrenar una Blancaneus, en aquest cas protagonitzada per la Julia Roberts, si us en recordeu. Sí, és veritat. Era com més còmica, amb tot un altre tipus de marca visual, ja que aquesta que ens plantegen ara és molt més tenebrosa, amb corps, molt més negra, ja ho veureu, o ho podrem induir en el tràiler i qui vegi el tràiler o la pròpia pel·lícula, no? Ha triat com a protagonistes la Charlize Theron, com a bruixa dolenta, diguem-ne, i a la Kristen Stewart, que és l'actriu protagonista de Crepúsculo, com a Blancaneus. Conjuga la part més infantil amb un tenebrisme més adult, com dèiem, la part aquesta més fosca de la pel·lícula. Una pel·lícula que, segons la crítica, té molt bona posada en escena, molt bon disseny de producció... Destaca sobretot el paper que fa Charlize Theron com a la bruixa dolenta, que és la gran protagonista de la pel·lícula. Si més no, en el trailer ja es nota que ella és la que porta la batuta. I com estem dient amb el propi títol de la pel·lícula, també es pot veure en català. Per tant, una pel·lícula que podrem anar a veure triant la llengua que volem anar a veure. Doncs pot estar bé aquesta primera estrena de la setmana. Sentim aquest trailer. Donaré aquest món miserable a la reina que s'ha guanyat. Llavis vermells com la sang, cabells negres com la mort. Dolça Blancaneu, porta'm al teu cor. Blancaneu i la llegenda del caçador. 1 de juny al cinema, cinema en català. Passem ara a la següent, que és En Fuera de Juego. Sí, és una coproducció entre Espanya i Argentina del director David Marquez. amb actors coneguts, cares conegudes, com Fernando Tejero, Diego Peretti, el Pepe Sancho, l'Ugo Silva o el Ricardo Darín, entre d'altres, que també hi apareix. És una pel·lícula al voltant de la picaresca, del futbol, sobretot amb gir, sorpreses i mentides, no? De fet, no és la primera vegada, no és una pel·lícula molt original en aquest sentit, que fusionin el futbol i l'humor, no? Perquè precisament Fernando Tejero ja, no sé si ha fet el còrner més largo del món, o el penalti més largo del món, o alguna cosa d'aquestes, Sí, és veritat. Per tant, és un cinema espanyol bastant encasillat, segons la crítica sense massa gràcia, massa previsible i plena de tòpics. Per tant, la veritat és que la crítica avui no deixa molt bé aquesta pel·lícula, de la qual en destaquen un guió massa fluix. De què va? El tema de la pel·lícula és que descobreixen una joia en brut entre uns nois, uns jugadors, i el fet que això pugui arribar a ser un gran negoci revoluciona... a tots els protagonistes, no? Una pel·lícula que va ser presentada al darrer Festival de Màlaga. Doncs em sentiré maltraert, si més no, per descartar-la o per acabar-la de veure com vintava. Sincero, eh? A mi no me preguntes cuál es la capital de Finlandia, porque ni lo sé ni me interesa. Yo solo sé de una cosa, de fútbol. Y la pregunta es, ¿tu chaval es un crack? Mi chaval es un crack. De ocho, de nueve o de veintitrés, pero un crack, eh? A mí no me gusta perder el tiempo. El contrato es el estándar para este tipo de... Ay, perdón. Sí. Yo sé. Mourinho. ¿Cómo estás? Disculpá por no ir a o partito. Do cento no quinento. Sí, sí, sí. Firmá en calente. Colosal, colosal, muy obrigado. Un abraciño, Mourinho. El despacho de un representante es su Blackberry. Lo que pasa es que la mía la tengo estropeada. Niña. Pasemos a la següena estrena que es de partitul La sombra de los otros. La Sembra de los otros és la proposta de thriller sobrenatural que avui arriba a la cartellera, protagonitzada per Julianne Moore i per Jonathan Riesmeyer, dos cares ben conegudes. La pel·lícula és dels productors de The Ring i explica la història d'una psiquiatra forense, la interpretada per Julianne Moore, que està especialitzada en descobrir falsos casos de personalitat múltiple. És a dir, aquesta gent que intenta... Bé, que diuen que tenen personalitat múltiple, però en realitat el que estan és fingint tenir com una doble cara. S'enfrontarà a un gran repte en la seva carrera a partir d'un cas que li vindrà d'aquest tipus de personatge. Una pel·lícula, segons la crítica, que el guió té un punt de partida força interessant, però que a mesura que avança la pel·lícula es perd bastant en tòpics. És una pel·lícula, segons la crítica, massa previsible, molt fluixa narrativament, tot i que està bastant treballada pel que fa a la part estètica. De totes maneres, jo tampoc la crucificaria d'entrada, ja que un thriller sobrenatural té els seus seguidors i també pot ser que ens passem una estona interessant. Sí, li donarem una oportunitat, si més no, a veure si ens convenç amb aquests minuts de tràiler. Puedo llamarte luego? Estoy en el aeropuerto. Necesito tu opinión sobre un paciente. ¿Dónde encontraste a David Benborg? Pues me lo derivó el doctor Foster. ¿Cuánto lleva internado aquí? Desde la prehistoria. Sueles prepararlos casi un mes antes de que los exprima yo. Ah, pero este es toda una novedad. Diga. Está Adam. Lo siento, doctor Harding. Aquí solo estoy yo. Quiero que le busques. ¿Qué ha sido eso? Soy Adam. Adam empezó a recrear una imagen mental de David. ¿Por qué crear esa idea delirante? El verdadero David Benburg fue asesinado. Se lo llevaron al bosque y abusaron de él. Lo torturaron. No tienes por qué reconocer este lugar. ¿Qué te pasa? Estuve de noche. Ya viene. ¿Quién? El diablo. Hay algo que quiero enseñarte. ¡Apartese de mí! I la següent estrena es titula Por fin solos. Imagino que en clau de comèdia... Sí, és una comèdia que en aquest cas està dirigida per Lawrence Kasdan. Ens arriba dels Estats Units. i amb actors molt coneguts, com Diane Keaton, en Kevin Klain i Diane West o Sam Shepard, entre d'altres. És una pel·lícula bastant típica de sobretaula, d'aquestes, doncs, que ens deixem veure, no?, amb bastanta llongeria. Sí, tranquil·lament. Exacte. De fet, els dos actors, doncs, són dos grans actors, però que estan, en aquests moments, doncs, una mica de capa gaiguda i el que fan, doncs, és fer aquesta pel·lícula, doncs, de comèdia fàcil, no?, és una pel·lícula que parla de com una parella substitueix la marxa de les seves filles, por fin solos, per això es diu així, però agafant no adoptant un gos, i això fa que els ompli una mica aquest buit que han deixat les filles. Aquest gos, que s'ha perdut, serà el gran protagonista de la pel·lícula perquè tornarà bojos a tots els familiars que l'estaran buscant. De fet, es tracta d'un retrat generacional amb to de comèdia, buscant sempre el somriure còmplice dels espectadors, que sobretot va destinat a persones que estiguin precisament en aquesta època de la seva vida, en l'època que tornen a viure en parella perquè els fills han marxat de casa i trobaran complicitat en els protagonistes de la pròpia pel·lícula. Una pel·lícula de divertiment, lleugera i per passar una bona estona. Molt bé, doncs d'aquí ens n'anem a la següent que justament té un títol que és... Bueno, mirem primer aquest tràiler. No va bien. Sabes más de tus pacientes que de tu propia familia. ¿Hay algún modo de solucionarlo? Yéndonos unos días al campo. Eso es ridículo. ¿Y cuál es el plan? ¿Aún funciona en todo? ¿Por qué crees que está tan alegre? Mira eso, muerden. No, embisten. Los perros los controlan con ladridos. Cariño, funciona. Me he dislocado el hombro. Tendrás que colocarlo en su sitio. No puedo. No quiero que me hagas caso por mucho que griten. Basta, me estás matando. Te he dicho que no me hagas caso. Just like that. Las cosas que me irritan de ti no tienen importancia comparadas con lo mucho que te quiero. Por fin, solos. I ara sí que ens anem a la següent que m'havia fet gràcia que justament el títol de la següent pel·lícula, si aquesta que vèiem ens parla d'aquesta parella que tornen a viure junts, doncs la següent és I si vivimos todos juntos. Exacte, és com el contrari, no? Passem de parelles que es queden soles a parelles que decideixen viure tots junts. I és que és una pel·lícula que està coproduïnt entre França i Alemanya, és una comèdia, on hi apareixen que ara estan conegudes com Daniel Brühl, Geraldine Chaplin o Jane Fonda. I és que és un grup d'amics de 75 anys que el que fan és decidir anar a viure junts, com si fossin una comuna hippie, no estar en una residència per la gent gran ni res, sinó que conviure tots en una mateixa casa. Sobretot la pel·lícula la salva el carismàtic grup d'actors que la formen, És un relat amable sobre la bellesa, ve baixa, defensa sobretot la dignitat que pot tenir les persones a la tercera edat, i és un relat força atípic sobre aquest grup d'edat. És sense complexos i toca temes que potser, com la sexualitat i temes així, que potser no estem tan acostumats a veure a les pel·lícules. Fa poc van estrenar la de l'Hotel Maryland, on un grup de jubilats també anaven a l'Índia a passar els seus darrers temps, diguem-ne, i ara també ens arriba aquest altre. Per tant, potser és un tipus de públic al qual les pel·lícules estan començant a apuntar, no? Doncs mira, també pot ser una opció, si més no, diferent una mica del que hem anat veient fins ara. Sentim aquest tràiler. Deberíamos pensar seriamente en esa historia de vivir en comunidad. Fue mía la idea de esta comunidad. No puede ser. ¿Te crees que eres un hippie o qué? Cuando vi a mis amigos con dificultades, busqué soluciones. Aquí no hay más que viejos. Me parece inadmisible dejar que un viejo amigo reviente en este tuburio. ¿Y si vivimos todos juntos? Sois unos completos inconscientes, joder. ¡No me lo puedo creer! Lo que más me interesa es la visión del mundo contemporáneo de los mayores. ¡Pandilla de viejos chochos! ¿Y si vivimos todos juntos? Para las tareas que no hace Dirk, propongo que se hagan equipos de dos. Somos cinco. No podemos hacer equipos de dos. Su director de tesis le ha dicho que nuestra comunidad marca tendencia. Lo que le interesa es cómo será nuestra vida, nuestras actividades domésticas, culturales, sexuales también. Ya lo veréis. Escucha, si tienes miedo de que tus nietos no te quieran, pon una piscina. Ya verás cómo te quieren. No puede ser una piscina mientras yo viva y hablar. Es extraño. Se es previsor para todo, pero nadie se preocupa de asegurar los últimos años. ¿Se lo hacen pasar mal estos viejos? ¿De qué se ríen? Estoy empalmado. Tampoco son tan viejos. Sois completamente idiotes. No somos ángeles, mierda. I acabem aquest Rapaz per les estrenes amb l'última d'aquesta setmana, que és Mientenaranjas, que es titul... No sé massa per on va. No, la veritat és que llegint l'explicació de la pel·lícula deu tenir la seva explicació, però no la podem sobreentrendre, diguem-ne. És del director Imanol Uribe, és una pel·lícula espanyola, el director de Días Contados, que va fer aquesta pel·lícula en 1994, i ara ens arriba amb Miel de Naranjas, on hi ha també actors o cares conegudes, com Blanca Suárez, Carra y Lejalde... L'Àngela Molina, l'Eduard Fernández o la Nora Naves, entre d'altres. Ens situem als anys 50, Andalusia, on veurem, doncs, o viurem l'amor entre els dos protagonistes, que el que fan és observar les injustícies que es cometen durant la dictadura de Franco. És un thriller polític, inspirat en fets reals, que, segons ells, intenten allunyar-se dels llocs comuns del cinema de la postguerra, que n'hi ha molts, d'espanyol. Jo he llegit de tot, he llegit, doncs, que... no utilitza massa tòpics i també he sentit que és una pel·lícula més de guerra civil i de postguerra. És el tema preferit. Exacte. Per tant, si ens agraden les pel·lícules de memòria històrica, podem anar a veure i jutjar per nosaltres mateixos si realment segueixen aquests tòpics. Doncs és Mil de Nananja, sentim el tràiler. Si algun dia te decide, ve al cine y pregunta a la taquillera cuando ponen vida de mi vida. Tu contacto se llama Miel. Tú y Miel falsificaréis los permisos de entrada y salida del puerto. Mira, ¿qué... qué anda haciendo este chaval? Por las tardes. No voy a servir con esa carita de mosca muerta. Déjalo de mi cuenta, mi teniente coronel. Fernando es una pieza clave en esta operación. Y hay que sacarle de allí como sea. Venga, soldado, lo vamos después sol. I així arribem al final d'aquest repàs per les estrenes, la cartellera d'aquesta setmana. Moltes gràcies, Georgina. Molt bé. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Maravinen, adeu. Fins demà! To you Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we've made it through another Fins demà! Bona nit. Just a la fusta. 4 minuts i arribarem al punt horari de la 1 al migdia abans d'acabar aquest programa de divendres, però... És moment, doncs, com les últimes setmanes, de repassar l'actualitat del municipi a través d'una cançó. Per això saludem de nou el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia, Carme. Avui t'has entrat en una notícia que fa dies que anem comentant, no? Tinc un problema, eh, però? Sí? Que hi ha una part de la cançó que no me'n recordo, de la melodia. Ah, de la melodia, directament. Imagina't. Doncs pot saltar aquesta part, per exemple, o no ho sé. Sí, acabes que queda molt cossa, queda molt cossa la cançó. No ho sé, tens dos minuts i mig per interpretar-la i per pensar-t'ho agafa servir d'aquest... De moment, doncs, això, jo vaig anunciant aquest tema, que en principi és aquest tema del futur nom de l'equipament ubicat a l'antiga Escola Montserrat. És aquest tema que s'està fent la tria, no?, i aquest procés de participació ciutadana. I ara, doncs, quin és l'altre micro que farà servir o només em farà servir? Aquest mateix, va. D'acord. La cançó d'avui és cutre, eh? Sí? Aviso... Baixarà el nivell, doncs. Els oients, demano disculpes d'avançat, però no m'agrada cantar cançons d'un nivell tan baix, però... I sé que l'audiència no s'ho mereix, perquè l'audiència no s'ho mereix. És fidel a aquest programa i no es mereix una cançó com aquesta. El que passarà ara mateix. Sí, però... Un dia és un dia. T'ho permetrem. Però tot dia sí, mira. Com vulguis. Què farem? Que boniques les propostes de noms del nou Montserrat. Si t'agraden, no t'ho pensis, entra al web i votejar. Són tan mones les propostes que no em decideixo. Les escoles, la campana, Teresa, Carme i Marga. Que boniques les propostes de noms del nou Montserrat. Si t'agraden, no t'ho pensis, entra al web i votejar. He vingut a fer un anunci d'un nou nom per l'edifici del costat de l'Ateneu. És la part que no me'n recordo. Oh, quin és. No us el desvetllaré encara perquè si no el vers no em quadra i em feu quedar malament. Oh, quin és. Vaja igual, que boniques les propostes de noms del nou Montserrat. Si t'agraden, no t'ho pensis. Entra al web i vota ja. Perdoneu, perdoneu. No, a mi m'ha agradat. No me'n recordava de la melodia. Doncs jo l'he trobat bastant adient amb tot el tema. Aquella part era divertida i... i ha quedat semidivertida, però s'ha entès. Perdoneu, no sé si m'està veient la gent des del webcam. Sí, sí, t'estan veient. Si voleu, fem una cosa. El dilluns me la preparo una mica més i us l'atorro canta. Molt bé, doncs em sembla bé. Perfecte, Sergi, t'apuntem i moltes gràcies. Molt bé, adéu. Sentim tot seguit en les notícies. Adéu, bon dia. I d'aquesta manera tanquem aquest programa d'avui, divendres, 1 de juny, i tornarem a partir de dilluns a les 10 amb més coses amb una nova edició del Just a la Fusta, Ara us deixem, com dèiem, el butlletí informatiu de Com Ràdio. Tot seguit també sentireu l'informatiu, el Sant Just Notícies, edició migdia, amb el Sergi Pont. Que vagi molt bé i que tingueu un bon cap de setmana. Adéu, bon dia. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, és la UNA. Us parla Maite Polo i Oriol Pujador. Espanya continua sent el país amb més atur de tota la Unió Europea. La taxa de persones aturades al mes d'abril va ser del 24%, segons les xifres que ha fet públiques avui l'Eurostat, l'oficina estadística comunitària. La desocupació a Espanya, per tant, doble amb escreix. La mitjana dels països de la zona euro... que és del 11%. A Espanya la segueixen Grècia, amb una taxa d'un 21,5% d'atur, segons dades de febrer, i Portugal, amb el 15% de la població activa sense feina. A l'altre extrem, Àustria i els Països Baixos, tenen un atur d'entre el 4% i el 5%.