Sant Just: pluja, premsa, literatura i tertúlia

Just a la fusta. Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Us saludem per començar 3 hores de programa. Tot aquest matí us acompanyarem fent aquest just a la fusta avui que ens hem tornat a llevar amb el cel ben tapat i amb pluja. Ara sembla que ha fluixat però diguem que ha anat plovent al llarg de les últimes hores. En parlarem en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius a la part de meteorologia. Abans però parlarem... De més notícies del municipi, amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull els diaris per repassar la premsa d'Alia, també els diaris digitals per saber quina és l'última hora d'aquest matí de dijous 22 de març. I en aquesta primera hora, a més a més, després del temps, també sabrem quines activitats podem fer els propers dies. Ens ho portarà la Roser Sort, ens portarà aquesta agenda especial. A partir de les 11 i 10 entrevistarem a Marta Mossac, que és la responsable del servei local de Català, perquè demà és l'últim dia per presentar els treballs al Premi de Prosa i Poesia de Sant Just, aquesta edició, la 24ena dels Premis Literaris del municipi. Farem la tertulia dels dijous amb la Joana, la Montse, el Pere i la Lina. Parlem de teatre, farem notícies curioses amb el Jaume i a més a més també tindrem, com sempre, la cuina amb la Carme Amador. I tot plegat, com sempre, acompanyat de bona música. Comencem. Just a la fusta, Sant Just en directe. Avui comencem amb Josh Rose, amb aquest Fly Attendant de l'àlbum 1972. Fins demà! I grew up so scared Bible Belt Redneck lifestyle One day I'll fly free In the airplane Where's my seat Heaven knows the lengths I go to please him every day. Fins demà! Hotels were closed and the airport was clean I was stranded alone Durante 8.1 FM, Ràdio 3.1 Durante 8.1 Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio, just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Jús. Passen 13 minuts de les 10 i és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Segon dia, plujós? Sí. Tercer dia de primavera? És veritat. T'ho diria. Sí, però bé, sí, hem d'estar molt contents perquè era necessària aquesta pluja. Sí, això és veritat. Per tant, Andrea, canvia aquesta cara. No, anem preparats. Anem preparats. No, jo soc molt de pluja, eh? Més si vaig amb botes d'aigua. Sento invencible. Exacte. Doncs... Doncs d'aquesta manera comencem. Aquest repàs per les notícies del municipi, per on comencem? Comencem parlant del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals, perquè demà és l'últim dia per presentar els textos en aquest concurs que organitzen el Servei Local de Català i que aquest any compta també amb la col·laboració de l'Ateneu. Hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat, pel que fa a la categoria de nens i nenes de 9 a 11 anys, Els tres primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per llibres. Els joves rebran premis ja en metàl·lic, d'entre 60 i 80 euros. I per les persones adultes, de 100 euros a 160 euros en funció de si guanyen primer, segon o tercer premi. Doncs que sapigueu que els textos es poden presentar fins demà divendres al Servei Local de Català, l'Ajuntament, als matins de 10 a 2 del migdia. I que trobareu les condicions completes de com fer-ho al web municipal www.sanjus.cat Més coses, Sanjus Tenques? Doncs parlem del restaurant El Mirador de Sant Jus, que participa en la nova campanya gastronòmica Els Sabors de l'Horta del Bas Llobregat d'aquest any. 39 restaurants de la comarca participen en aquesta campanya, que té com a objectiu promoure els productes locals i de proximitat. De fet, aquests establiments ofereixen durant tot l'any a les seves cartes diverses propostes culinàries amb els productes que es cultiven a l'Horta del Bas Llobregat Són uns productes que gaudeixen del distintiu producte fresc del Parc Agrari. I el Mirador, tots els dies de l'any, també ofereix aquests productes de proximitat. El Sabords de l'Horta del Bas Llobregat és una campanya que es fa des de fa 8 anys i que està impulsada pel Consorci de Turisme de la Comarca i pel Parc Agrari. I si voleu conèixer més detalls d'aquesta proposta i també quins són aquests 39 restaurants, podeu consultar el web www.turismabasllobregat.com. Allò trobareu tota la informació. Doncs una bona proposta també pels amants de la gastronomia local i de qualitat. I acabem parlant de futbol. Sí, perquè l'equip infantil de l'Atlètic Sant Jus va guanyar per 3 a 2 ahir. Al vespre, l'infantil ve del Barça, el camp municipal de futbol. Era un partit amistós, però va ser complicat per amb dues parts i gairebé fins al final no es va saber qui guanyaria. De fet, a la primera part el Barça va tenir més possessió de la pilota i van començar a guanyar els Blaugrana i 0-1 era el resultat en el descans. I després, aprofitant un córner, Santana va empatar. Després l'Atlètic va remuntar, o sigui que la cosa es posava més de cara cap als locals. I poc després va tornar a empatar el Barça, després també d'un altre córner. Finalment, un gol de Cito de l'Atlètic va fer vèncer l'equip Sant Justenque. Amistós. Molt bé. Doncs ens en agrarem i moltes felicitats a l'Atlètic Sant Jús per aquesta victòria amistosa però contra l'infantil B del Barça que sempre fa una mica més d'il·lusió segurament. Qualitat. Doncs gràcies Andrea i fins ara mateix. Fins ara. Que vagi bé, bon dia. Igualment. La informació més propera al Just a la Fusta. Passen dos minuts d'un quart onze del matí. Escoltem ara els mexim amb aquest neix al món dintre de l'ull una cançó d'aquestes adequades pels dies de pluja. Tots ens hauríem de preocupar. I notem que totes les coses que hauríem d'haver resolt, no les hem resolt encara. A poc a poc se'ns han anat a acumular una feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tant secretes, de tant callades, encara s'han de complir, si és que s'han de complir, algun dia. Que mai hem plantat cara els nostres somnis, però tampoc els problemes que no ho seguim de fa temps. Ja volem ser, què volem dir, què volem ser, si ho tenim clar. Com ho hauríem de fer? Qui podríem comptar? Com t'has amb mi? Com tu amb tu? Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por, però de sobte, com que no vol la cosa, d'un dia per l'altre me n'oblido. I a la llarga, què vols que et tinc? Al final de tot, no sé com, ni gràcies a què, ni per quin estret mecanisme, tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento, em tranquil·litza. No sé com, però em tranquil·litza. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Fins demà! Foment estudia diversos escenaris per rescatar les grans radials madrilenyes. És la notícia principal del Punt Avui, amb aquest joc de paraules. D'altra banda, també ens diu al Punt Avui que el pistoler de Tolosa planeja tornar a matar ahir. La policia francesa va mantenir assetjat ahir el pistoler sospitós d'haver comès diversos assassinats a la zona de Tolosa i diu que volia tornar a causar morts ahir mateix. En fotografia de portada, de fet, veiem uns agents emmascarats a prop del domicili on es va atrinxar els sospitós. Jo no encara està, en principi. Sí, en principi, sí. També ens parla la notícia esportiva de la jornada. El Madrid empat a Vilareal i la Lliga revifa. En societat, la retallada fa pujar un 42% l'espera quirúrgica. Itàlia deixa lliure el rentacotxes de Montgat, després ho amplia el periòdico. I Barcelona acullarà la prostitució als carrers. Dues coses més en clau cultural. La Magrana reedita el clàssic als primers contes catalans que Teide va publicar l'any 58 i entrevista a Pepe Serra. Mascarella ha d'entendre que el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha de fer el seu projecte. Molt bé, doncs d'aquí ens n'anem cap al diari El País, que ens diu que el diagista de Toulouse és un francès entrenat d'Afganistan. Mera, de 24 anys i origen argelí, preparava un altre atemptat i el terrorista va fer-hi a tres agents quan es va veure correlat a casa seva. També se'ns diu que Barcelona prohibeix la prostitució al carrer. Atenció, aquesta paraula, Andrea, és la paraula del dia del país. Meretrices i clients seran multats, entenem què vol dir, però no sabria dir tanta paraula. Clar, perquè podríem fer la traducció literal, que seria meretrius... Però no sé si seria correcte. I clients seran multats... Maratrius, sí, sí, maratrius. Es diu així? No sabia que es digués així. Jo tampoc, o sigui, ho he dit en traducció literal. Maratrius i clients seran multats en tot el terme municipal. Més qüestions que ens destaca a la portada del País. Rajoy donarà accés públic a tots els contractes i subvencions. La llei de transparència instaurarà el reclamat dret a la informació. El fiscal evita demanar presó per mates a no veure's el risc de fuga. I també testimonis que acusen El Mundo, el diari, de pressionar-los per exculpar un autor de l'11M. És un tema que treu avui el país. També se'ns fa aquest apunt esportiu, que el Madrid perd gas a Villarreal. L'empat 1 a 1 a prop al Barça a 6 punts. També ens parla de l'imam de Terrassa. Diu, i si no fa cas, l'has de pagar. Són declaracions D'aquest imam, els Mossos van gravar, no són declaracions, sinó que van gravar el que deia l'imam de Terrassa. I un últim apunt al diari El País, a la portada encara d'espai públic nom privat, les marques rebateixen fins i tot les parades de metro. Són parades de metro de Madrid. Per tant, és la publicitat que arriba també a aquests espais. Molt bé. Passem cap al periòdico. La notícia més destacada és l'alliberament de l'Òscar. El titular és alliberat. La justícia italiana absol finalment l'Òscar, empresonat durant 626 dies per una suma d'errors en una presó napolitana. I el veiem en fotografia. Molt content després de sortir de la presó. Primeres declaracions de l'Òscar. He viscut tot aquest temps acollonit. I la reacció dels veïns de Montgat, el seu poble, ens diu que celebren que s'hagi fet justícia. És la notícia més destacada al periòdico, un diari que ha fet un seguiment bastant exhaustiu d'aquest tema. D'altra banda, el setge a la sèrie de Tolosa es converteix en un xou. Hi ha dues coses que ja hem comentat. Més duresa contra els clients de la prostitució. Les multes seran el doble que les de les maratrius. I, per últim, en esports, el Madrid fora de sí queda a 6 punts del Barça. Doncs anem ara cap al 324, que ens parla d'una última hora que busquen dos excursionistes desapareguts a la zona de 7 cases. També se'ns fa referència a l'assassí de Tolosa, no és que sigui de Tolosa, sinó que està ubicat allà. Les autoritats franceses no saben si l'assassí confés de Tolosa encara és viu. El Ministeri de l'Interior ha confirmat que l'últim contacte amb Mohamed Merah va ser a les 22.45, i en les últimes hores la policia ha intensificat la pressió per aconseguir que l'assassí confés de Tolosa rendeixi durant aquesta segona nit de setge policial. S'han sentit quatre explosions més al seu domicili. Se li han tallat el subministrament d'aigua, electricitat i gas. Mera havia assegurat que moriria amb les armes a la mà. Per tant, pendents també de com evoluciona tot plegat. A punts esportius a la portada del 3-24, el Madrid perd els papers i dos punts a Vilareal. S'han destacat també les declaracions i els insults de Pepe a l'àrbitre. I també... Se'ns explica que la ronda de dalt està tallada en els dos sentits de circulació per un cotxe incendiat a l'altura de Via Júlia. L'incendi d'un cotxe ha provocat a aquesta hora aquest tall i, segons ha informat el Servei Català de Trànsit, un turisme s'ha incendiat, el túnel de la Guina Hueta, encendit llobregat a l'altura de Via Júlia. Més coses. Mor el guionista italià Toni Noguerra, figura mítica del cinema italià, que va participar en els guions de Marc Hort o Ginger i Fred de Federico Fellini, entre altres. Ha mort als 92 anys d'edat. I l'últim apunt fa referència al temps, un tornado, un incendi i diverses inundacions. El temporal ha deixat un tornado a Ibars d'Urgell, fa que es desbordi el barranc de Berenys, a Salou, i a Balaguer una filtració d'aigua de pluja ha causat una explosió i un incendi en un hospital de malalts crònics. Per tant, doncs el temps que... És conseqüència. Exacte. I ara sí que ens n'anem cap al diari ara. I ens diu que reobre la guerra dels peatges. La fallida de les autopistes de Madrid encén l'alarma a Catalunya. El 48% d'ingressos dels peatges surten del corredor mediterrani. En fotografia de portada també veiem una imatge d'un vídeo del jove que ha sembrat el terror a França. Aquest és el titular. La policia el va localitzar ahir al presumpt autor de la cadena d'atemptats racistes que s'ha exagetat al país els últims dies. també llegim que el Madrid empat a Vilareal i ja té el Barça només 6 punts, i un article del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé, que diu, ja no ens plantegem canviar Espanya, sinó com exercir el dret a decidir. És un article de Lluís Racudé que podeu llegir a l'ara, i també els articles de les signatures convidades de Miquel Puig i de la Cristina Gallac. Molt bé, doncs a la seva pàgina digital ens obre també amb el tema... de la matança a Tolosa. La policia francesa dubta si l'assassí encara és viu. També se'ns diu que el que era li havia encarregat una missió contra la França i que la Guàrdia Civil va buscar mera per Girona. La policia francesa va alertar a la Guàrdia Civil que l'assassí de Tolosa assistiria a un congrés salafista secret a Girona on les forces de seguretat en van rastrejar la pista. També se'ns parla de les pluges que continuen i que la neu arriba a les cotes baixes al Pirineu. Se'ns explica... que la fallida de les autopistes a Madrid reactiva a l'origen dels peatges, com deies, i els apunts esportius. Més d'un milió de catalans van veure l'empat del Madrid a Vilareal, perquè era un partit que es feia per TV3, i que el Madrid perd els papers a Vilareal i que el Barça, per tant, ja és a 6 punts. Són els apunts més destacats d'aquest matí del diari ara. Molt bé, doncs passem a l'avantguàrdia, que ens diu que l'Illamista de Tolosa preparava més crims, i veiem... La mateixa imatge, una imatge molt semblant d'un vídeo que la cadena Frans 2 va emetre ahir mostrant el presumpte assassí. I també ens diu la Vanguardia que la Guàrdia Civil va buscar l'assassí a Catalunya. França va alertar a Espanya que el jove es dirigia a una reunió de salafistes a Girona. Tendències, llegim que l'imam de Terrassa aconsellava donar cops a les dones amb una vara de fusta, segons el fiscal. I diu la Vanguardia, declaracions de l'imam, cal pagar-li sense que s'agni, sense fracturar d'ossos. I dues coses més. Ens parla del Real Madrid, atac de pànic de l'equip a Vilareal. I per últim, revisors de tren amb por de les agressions. Milers de multes per viatjar sense bitllet queden sense cobrar per un conflicte de competències a Rodalies. Doncs passem ara als apunts esportius. El diari Esport ens diu aquesta lliga la guanyarem. 1 a 1, Cangelo a Madrid i una imatge del Cristiano Ronaldo. El Mundo Deportivo ens va... de la seva, i no ens parla del Madrid, sinó que ens diu, jo vaig veure jugar a Messi. És el titular destacat. Llavors apareixen diferents futbolistes, no futbolistes, o sigui, hi ha Iniesta, Xavi, Puyol, així de futbolistes, llavors hi ha Ferran Adrià, Víctor Valdés també és de futbolista, apareix Ferran Adrià en mi. No, però també hi ha Reixac, que sí que té de futbolista, Sandra Rossell, és a dir, tot de gent, i llavors un parell més que no els conec... És a dir, hi ha una noia que no sé qui és i hi ha un senyor que deu ser un directiu, també, perquè està al costat de Sandra Rossell, però no ho sé segur. Hola. És que hi ha Ferran Adrià, també, per això dic que... Ja, sí, no hi ha una mica de tot, sí. Sí, i llavors hi ha una persona que no es veu... Catalans il·lustres, potser podríem dir. Sí. I hi ha algú, un jugador o una persona que és negre, perquè se li veuen els braços, però no se li veu res més, perquè es tapa la cara amb la samarreta i diu, qui hi ha darrere d'aquesta samarreta? Llavors has d'entrar a la pàgina i ho trobes... És una exclusiva del Mundo Deportivo i són 78 fotos de figures barcelonistes que homenatgen a Leo Messi. És a dir, entenc que dintre, a banda de... Ho estan fent tots avui. A banda dels jugadors també hi haurà aquestes figures il·lustres, posen una samareta de Messi i diuen que els hi sabeu aquest jugador. I d'altra banda sí que ens diu el Barça 6 punts, més petitet en relació a aquest empat inesperat d'ahir del Madrid a Vida Real. Això al Mundo Deportivo. I ara ens anem a la prenença madrilenya que avui no ha sigut gens condescendent amb... amb l'equip potser sí, però si més no amb Mourinho i tota aquesta estratègia i aquesta tàctica que comencen a no agradar gens tampoc a Madrid. De fet, avui sentia unes declaracions d'ahir de la SER, de la COPE i de Ràdio Nacional d'Espanya, em sembla, i tothom, tots almenys, eren bastant crítics contra Mourinho i contra aquest joc brut o aquest espectacle lamentable que va tornar a ensenyar ahir. El diariàs ens diu Calent, Calent és el titular, diu el Madrid va fer un mal partit i va acabar desquiciat per Parades Romero. Un altre error de Casillas i quatre expulsats del Madrid. Són els titulars. També se'ns diu que l'àrbitre va incloure l'acte, que Pep el va insultar al túnel. A Pepe el va insultar al túnel, perdó. També se'ns diu que Messi fa culés als argentins. El prestigiós diari Ole va canviar el seu nom rendit al blaugrana. Leo, no? Sí, clar, que va jugar amb Ole i Leo. Mira, això és original. Sí, sí, sí. Els argentins van sempre una mica més enllà, en aquest sentit. I ara ens n'anem finalment al Téremas, que ens diu Escàndol. Diu, la Lliga... El Rojo Vivo no sabria dir-te en català, perquè és una exposició que m'agrada molt en castellà. El Barça, 6 punts. Diu, el Villarreal es garrapa. Uns altres dos punts als blancs de falta directa al minut 82. Pare de Romero. s'ensenya amb el Madrid amb 5 expulsions i ens diu que els blancs acaben desquiciats segons l'acte Pepe va increpar a l'àrbitre Cristiano va abandonar la gespa repetint només robar, només robar molt trist també si ho sentiu o veieu és també trist aquest comentari diu Tim Morato plantejament del partit per Mourinho i diguem que dintre hi ha algunes articles una mica crítics amb l'actitud de l'entrenador blanc. I aquests són els titulars esportius de la jornada, i d'aquesta manera tanquem aquest repàs de l'actualitat del dia. Moltes gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara. Passant 3 milions de dos quarts d'onze, escoltem ara el No sé cómo te atreves de Los planetas y la bien querida. Ahora sé que nos parecemos Ahora parece que sé que tú y yo somos igual Y que sé que lo me lo merezco He venido a pedirte otra oportunidad. No sé cómo te atreves a venir, a decirme que me quieres, cuando yo te solicitaré muchas veces y jamás me hiciste caso. Bona nit. Ahora sé lo mucho que te quiero Y ahora quiero que te digas que me quieres igual Y aunque no puedo decirte lo siento Ahora siento que por fin puedo decir la verdad. La immobiliària Century 21, a la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o al telèfon 93-372-1710. Essència. Espai de vida. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batet pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. el meu cor milers de clavis. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera. Terra de passions. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert. Ràdio Desbert, 98.1 FM. Ràdio Desbert, 98.1 FM. Ràdio Desbert, 98.1 FM. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. Quatre minuts i tres quarts del matí. És moment, aquesta hora, de repassar l'actualitat meteorològica i la previsió per les propers hores i els propers dies. I ho fem com sempre amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Què costa, de dir el meu nom? Bon dia, Carles. Sí, així ràpid, sí. Hi ha moltes R's i a mi les R's em costen. Això és culpa de mon pare. Sí. Tenia que haver posat Josep i em va fotre Carles. Queda millor Carles, eh, potser. Sí? Sí. El de Josep ja no se'n veuen masses. No. Bé, es diuen peps, també és veritat, no? Sí, però és un nom que s'ha anat perdent una mica, no? Sí, ara potser amb el Pep Guardiola tornen, no? Gent que li posi peps al seu fill expressament. Sí, sí, sí. Això passa. Doncs, a banda dels noms, avui en realitat hi ha molts temes, no? Vull dir... Primavera, pluja... Pluja, tempestes, trons importants a Sant Just d'Esvern, tornados a l'interior, ahir bas d'Urgell hi ha hagut un tornado que s'han portat uns quants ostres... Déu-n'hi-do, molta activitat, una situació de llevant que, a més a més, ens ha portat neu, que tenim gairebé, en unes zones del Pirineu, entre un metre i metre i mig, de neu nova acumulada. La primera va ser molt compactada, va ser molt humida, i aquesta, doncs, encara que caigui molts centímetres, com que es compacta, queda menys quantitat de centímetres, però durant tota aquesta nit està endavant, amb molta intensitat a bona part del Pirineu, i això ha donat un tou de neu que, si les temperatures acompanyen una miqueta en aquella zona, poder poder... Poden gaudir d'aquesta neu per primer cop aquesta temporada, però la poden allargar una miqueta fins a setmana, fins aquí 15 dies. Sabien com van les coses. Perquè després, quan acabem l'espai, valorarem el que ens pot arribar de cara als propers dies i les portes estan obertes. És com si diguéssim, mira, obrim les portes, apartem l'anticicló i, si voleu, podeu anar passant. Aquesta és una mica l'explicació final de cara a les properes setmanes. Sembla que s'actipa una miqueta. Avui he vingut a veure amb un company meu que viu cap allà del Pirineu i que ha sentit a parlar alguns avis d'aquella zona que diuen que quan l'hivern és molt sec i es porta tan malament la primavera és molt generosa. Això ho diuen alguns avis per allà del Pallars Sobirà. Podria ser, sí, sí. És una d'aquelles opcions que si es compleix diré, mira, els avis del Pallars tenien tota la raó del món. Doncs, en definitiva, que tenim una situació encara una mica complicada. Encara hi ha precipitacions, sobretot a tot el que és la conca del Llobregat i també cap a comarques gironines. Aquestes precipitacions estan entrant també pel centre del país, cap a la Garrotja, cap a Osona, i també arriben i peten cap a la Cerdanya i cap a aquelles zones. O sigui, i l'Alta Garrotja també. O sigui que encara hi ha una certa precipitació, però tot això està a punt de fer un canvi radical. Ho diem perquè estallarà el flux de vents de llevant, que són els que generen aquesta novolositat, i de cop i volta ens entrarà més vent del nord. O sigui, cap a aquest migdia ja entraria una miqueta tramuntant i mestral. Això farà que tots dos extrems del país es netegi ràpidament i canviï completament la situació pel que fa al cel. I aquí a Sant Jús el que tindrem és encara alguns núvols i a poc a poc aniran marxant i aniran perdent castanya, aniran perdent les precipitacions i creiem que aquesta tarda ja podria fer pràcticament sol a Sant Jús a una temperatura, que fins i tot es recuperarà. Sí, tenim 9 graus ara, les temperatures... És el que passa en aquestes èpoques, encara així, entre primavera, hivern, hivern, primavera, que no acaba d'arrencar la temperatura i si tenim algun dia sencer sense el sol, doncs ja els termòmetres comencen a tremolar. Així doncs, una situació que a poc a poc va marxant, si tu deies, ei, no ho vas dir, dic, sí, sí, jo ho vull posar a la web de la ràdio, posa que el dijous al matí encara teníem possibilitats d'algun ruixat. I així està passant. Portem aproximadament un parell o 3 de litres des d'aquest matí, des de les 8-9 del matí. Aquesta nit ha estat molt plujosa. L'episodi, més o menys, entre la nit de dimarts, que van caure 4 litres, durant tot el dia d'ahir dimecres, que ens van caure al voltant d'uns 10-15 litres, i avui que portem acumulats gairebé 20, o sigui, la cosa està amb uns 35-40 litres per metre quadrat. Ahir la nit va caure amb molta intensitat, amb molt poca estona, va haver moments de gairebé 30 litres per hora, o sigui que la intensitat era bastant potent, i va coincidir també amb aquestes tronades. Ens va fer de dia dos o tres cops a Sant Lluís amb uns trons que van caure bastant a prop, amb uns llampècs que van caure bastant a prop, i el troba a ser realment espectacular a la nit. Doncs tot això s'acabarà, tot això marxarà, d'aquesta tarda ja parlarem de sol, i ens arriben un parell de dies, divendres i dissabte, bastant tranquils, de sol, amb temperatures molt agradables. Ho diem perquè fa una mica anar de bòlit això de la primavera, però ja és això, o sigui, el dia que tenim tapat aquella precipitació, les temperatures són molt baixes, ahir no vam passar dels 12 graus, però en canvi a la que el sol pot treure el nas i l'ambient s'asseca una miqueta, el termòmetre es dispara. O sigui que ara tenim 9 graus, però si tot s'acaba complint avui i aquesta tarda tenim sol... a les 3-4 de la tarda podem arribar a 15 o 16 graus amb el solet, que s'estanà molt bé. De nit refrescarà, ho diem, perquè com que s'ha netejat tot l'ambient, tenim l'ambient una miqueta més fresquet, aquesta nit la temperatura pot baixar fins als 6 o 7 graus, és un ambient més fresquet, i de cara demà al migdia, doncs, un altre cop temperatures molt agradables, que poden arribar gairebé als 17 o 18 graus, o sigui, que l'ambient serà molt agradable al migdia, i contrastarà molt amb la nit, fruit d'aquestes pluges que han refrescat una miqueta l'ambient. El sol fa la seva feina, però quan se'n va, encara hi ha unes quantes hores de nit, doncs les mínimes poden baixar el que volen. Diumenge, ho deixem amb stand-by. Alguns llocs diuen que farà un sol espaterran, altres llocs diuen que serà un dia tapat i possiblement amb alguna precipitació. I els mapes que diuen que pot estar tapat amb precipitació ens ho porten dia tota la setmana, igual que els que diuen que fa sol. O sigui, ho deixem amb stand-by perquè farem referència a allò que començàvem dient en aquest espai, i és el fet que l'anticicló s'ha retirat que les portes estan obertes i que diferents fronts es poden anar visitant al llarg dels propers dies. O sigui que no és que ara ens arribi l'anticiclo, estiguem un mes sense pluja, sinó que de cara a les properes setmanes, aquesta activitat, aquesta inestabilitat, sé que això fot una mica de ràbia perquè sembla que arriba la setmana santi i també anirem acompanyats d'una certa inestabilitat, però sembla que les properes setmanes seguirem amb situacions molt semblants a aquesta o... paral·leles, on sigui amb fronts atlàntics, en situacions de llevant, però sembla ser que comencem, acabem un mes de març i començarem un mes d'abril amb una certa activitat meteorològica, que això ens portarà, en definitiva, a pluges que ens calen i molt. És positiu, no? Per tant, doncs, bones notícies. Molt bé, doncs gràcies, Carles, i anirem seguint. Molt bé. Fins ara, que vagi bé, bon dia. Escoltem ara les Vivien Gels amb aquests Wild Eyes i tot seguit passem a rebassar l'agenda amb la rosa sort. Gràcies. 10 minuts i les 11. A aquesta hora saludem a la Roser Sort. Bon dia, Roser. Bon dia, Carme. Normalment et sentirem més tard, però avui hem fet aquest canvi d'horari. i no farem agenda com he anunciat abans, és el que vam fer la setmana passada, sinó que avui el que fem és centrar-nos en la primavera, que acaba de començar aquesta setmana, i un dels fenòmens que arriben a la primavera, a banda del bon temps o de les pluges, la inestabilitat i tot plegat, són les al·lèrgies primaverals. Doncs sí, com ja sabeu, ha començat la primavera, no en un temps precisament primaveral, Però, bueno, com que diuen que l'abril proges mil, la lloc és una mica indesís. També va lligat, sí. Sí, va una mica lligat, ja que feia com quasi quatre mesos que no plovia a Barcelona i crec que potser li feia una mica de falta, la veritat. Però, bueno, així parlem de les al·lèrgies. Què és una al·lèrgia? És una resposta exagerada al nostre sistema immunològic davant de qualsevol substància estranya que considera potencialment perillosa. L'organisme posa en marxa una sèrie de mecanismes de reconeixement, detecció... i producció d'anticossos per combatre els agents invasors. Quan el número d'anticossos és exagerat es produeix una reacció al·lèrgica. És el que diem quan... Sembla fàcil, així, eh? Sí, és... Bé, la grip, el mateix és quan diuen que tens anticossos que comença a fer mocs i tos i tal, o sigui, quan tens grip fort és que ja els anticossos han superat el tema. Hi ha molts tipus d'al·lèrgies, es classifiquen segons la causa i la part del cos a la que afecten. La més freqüent a la primavera és l'ernitès al·lèrgica, que és la típica del polen, diguéssim, que és la que comença a picar-te al nas, provocades per partícules que transporta l'aire, com he dit bé, el polen, herbes, floritures, pols, i fins i tot, i això va fet molta curiositat, la caspa dels gossos. Caspa dels gossos és com una cosa que és molt estrany. És estrany. Bàsicament és... És el polen de les plantes que comencen a florir i és la més comú a la gent que et comença a picar el nas, comences a estornudar, tot aquest tipus de coses. Hi ha moltes plantes que en aquesta estació realitzen, com he dit, la polinització a través de l'aire. És el que s'anomena polinització anamfòlica. Anamòfila. Això. És complicada, eh? Sí, una mica complicat. Aquests noms estranys tan científics sempre... I és la responsable de moltes de les al·lèrgies. I he trobat remeis naturals, com qui diu, remeis de les àvies, que m'han fet molta gràcia, típic remei de quan tens mal de panxa, fregar-te la panxa... Aquests consells que funcionen, normalment, encara que semblen absurds. Sí, jo he trobat una mica exagerat. A veure quins ens portes tu, eh? Però normalment aquestes coses, a vegades, que s'escapen una mica... Dels consells tradicionals sempre tenen aquest punt, doncs, que tenen algun efecte. Sí. Si els teus síntomas són lleus, pots prendre un all cru en les amanides. Déu-n'hi-do, eh? Aquest és un remei que pot tenir conseqüències secundàries. Després no donis gaires petons, perquè si no... Després, pel nas tapat, mastega all, també, que t'ajudarà a gestionar... que veig que l'all és l'aliment clau. Després diu que també pots mastegar un tros de rus de mel durant 10 minuts. Home, però d'on el treus el rus de mel? Ja, és el que anava a dir, com no te'n vaig a un lloc especialitzat. Igual els ven, eh? Poder sí, això no ho havia passat mai. Però mastegar-lo deu ser... Com molt empalagós. I durant 10 minuts, eh? Després, per combatre les picors del nas, enrugiment i inflamació, pots fer aports de sauc i aplicar cotó a la pell. Aquest crec que el sabia bastant. A veure, gent que és bullir mig litre d'aigua, la traiem del foc, afegim tres cullerades de... flor de souc, la deixem reposar un minut i fem vapors de la infusió. Sí, aquest tema de fer els vapors, jo potser amb aquestes flors justament no ho havia fet, però sí que és veritat que funciona força, no? Sí, bueno, amb aquest tipus de flor no, perquè crec que és molt concret, però típic que fas aquells vapors amb, bueno, típic que la gent ficava menta o el que sigui, com que per descongestionar, que ara venen aquests productes a la farmàcia sense haver de fer això, però igualment que és aquest el més comú i el que havia sentit jo I el que la meva àvia m'havia dit sempre de... Nena, posa't aquí, tal i tal. És el que trobava més comú per poder descongestionar. Mhm. Doncs uns bons remeis naturals, no?, perquè aquestes al·lèrgies, tots els que tinguin aquests símptomes, no sé si tu ets tan propensa a tenir al·lèrgia per la primavera. Doncs no, la veritat és que no, mai m'ha afectat el pol·len. Jo tampoc, tenim sort, doncs, perquè la gent que ho pateix és allò, a més és com una cosa que no pots controlar gaire, no? No, sí, a més tot el dia es torna d'anis, se'n m'acabaix tot el dia amb el mocador al costat. La veritat és que amb el bon temps que representa que és la primavera, anar amb un mocador i anar en plan tot el dia... Em sembla que bé amb això, aquesta primavera no es prevega de les més complicades en aquest sentit. Potser pel tema de la pluja, no sé quins serien els motius, però que en principi que els al·lèrgics potser ho tindrien una mica més fàcil que altres anys. Per tant, si no, mira, poden fer cas dels seus consells i sobretot comparar molts alls, no? Doncs sí, a veure si és veritat i alerta els al·lèrgics perquè si tenen algun tipus de... de congestió, ja saben el que tenen que fer, doncs. Doncs moltes gràcies, Roser, per aquests consells i explicar-nos una mica, introduir-nos a les al·lèrgies primaverals. Tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé, moltes gràcies, Carme. Que vagi bé, bon dia. Camí de les 11 del matí, escoltem ara el Tarky Moon de Bigot. At the end of the year when love goes to rear The candle on the cell fell like a fire in my belly With a low blow more thing And my head cracking like older Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinga. Comradio. Notícias. Bon dia, a les 11. Us parlem, Maite Polo i Oriol. El pujador continua encara tallada la ronda de dalt a Barcelona i en sentit Llobregat. Un cotxe s'ha incendiat ara fa més d'una hora i això obliga, com deia, a tallar el trànsit. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Sembla, per les últimes informacions que ens donava la Guàrdia de Mana, que ja deu quedar poquet perquè es pogués reobrir el trànsit, però ara com ara, evidentment, sí, sí, ronda de dalt, encara tallada en aquest punt. a l'altura de Via Júlia, en sentit Llobregat, que passa que, de fet, el trànsit ja a l'altura del Nus de la Trinitat es desvia. Per tant, els vecles ja no entren en aquesta ronda de dalt, sinó que es desvien cap a la ronda litoral, que, evidentment, està absorbint tot el volum de trànsit, amb cues des del Nus de la Trinitat fins a la Barceloneta, sobretot aquest tram i en sentit Llobregat. Dit això, encara es veuen afectades les vies d'entrada, especialment la C-58 entre Ripollet i el Nus de la Trinitat, amb l'antitud... Hi ha turades ara potser més intermitents, més fragmentades, i la pota nord, que es manté també amb cues, amb retenció compacta des de Montigalà fins al Nus de la Trinitat. A més, hem de recordar que hi ha hagut un altre accident fa una estoneta a l'autovia 2, a l'altura d'Abrera, sentit Barcelona. La via tallada en aquesta direcció es desvia el trànsit per lateral, però vaja, estem perdant d'uns 4 quilòmetres de cues en aquest punt de l'autovia. I per últim, també recordem que avui hi ha problemes a la T11 per obres a la zona entre Reus i Tarragona. és tot des del RAC. Bon dia. La pluja ha complicat molt el trànsit al llarg del matí. De fet, les pluges també han fet que el telèfon d'emergència 112 hagi rebut 336 trucades mentre els bombers han fet una vintera de serveis, la majoria a les comarques de Tarragona. Bàsicament han estat per acumulacions d'aigua en baixos, terrats i taulades. Els bombers continuen buscant dos germans que ahir van desaparèixer a la zona de Set Cases, al Ripollès. Havien sortit d'excursió i tenien previst fer nit al refugi d'Ull de Ter. Tot i que les condicions meteorològiques són adverses, els bombers confien trobar-los en vida perquè són bons coneixedors de la muntanya i tenen molta experiència. Ho ha explicat a Com Ràdio Jordi Martí, cap dels bombers de la Generalitat a Girona. El que sí que sabem és que el noi dies enrere s'havia construït un iglú a la zona de Coll de la Marrana, que això, si han tingut l'habilitat de localitzar el mateix iglú o poder fabricar un altre, això ens podria ajudar a poder trobar aquesta gent en bon estat. A les tasques de recerca s'incorporarà un helicòpter quan millorin les condicions meteorològiques. A Brussel·les ja ha començat la reunió dels ministres de transport de la Unió Europea on han de reformar la seva aposta pels corredors ferroviaris. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia. Incloure el corredor mediterrani entre les línies de tren prioritàries dins de la Unió Europea és un dels objectius del Consell de Ministres de Transport que ha començat aquí a Brussel·les fa tot just una estona. A les 27 descartaran, en canvi, el traçat central, aquesta línia de tren per Madrid i Saragossa, que promovia el govern espanyol. Anna Pastore és la ministra de Foment. Estamos trabajando, como sabe, con Francia en ese proyecto del corredor central... que estava ja en la propuesta del 2004, y que para nosotros el corredor mediterráneo está en ejecución, como ustedes saben, es prioritario, pero son muy importantes, también lo son el eje atlántico y el corredor central. Y en eso vamos a seguir trabajando. I és que Bruxelles considera que és més viable construir una línia de tren per la costa mediterrània, des d'Algeciras fins a Portbou, que no fura dels Pirineus per unir la península amb França. Com Ràdio Brussel·les. Mataró acull avui Tecno Local, una nova edició d'aquest fòrum sobre els mitjans de comunicació de proximitat. Aquest any se centra en la connexió de les televisions locals amb les darreres tecnologies, ho ha explicat a Com Ràdio el director general de la xarxa audiovisual local, Marc Malillas. El tema d'enguany és la televisió connectada, i segurament aquest sigui el canvi que podem tenir més a prop, no? Una televisió connectada que, en definitiva, es deu amb múltiples pantalles, no? És a dir, parlem de l'Smart TV, parlem de tot el... que podria ser el conjunt de tàblets que ens permet accedir al final a uns continguts des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, i tot això vinculat amb xarxes socials. L'Agència de Comunicació Local s'ha sumat enguany a l'organització de Tecnolocal, un espai de debat també sobre el treball en xarxa de televisions locals, ràdios, xarxes socials i portals web informatius. Com Ràdio Esports Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça se situa a només sis punts del Real Madrid en la lluita pel títol de Lliga Primera Divisió després de l'ensopegada dels de Jose Mourinho que van empatar contra el Vilareal a un en un partit on l'àrbitre va expulsar els madridistes Sergio Ramos, Osil, a més de Mourinho i el seu ajudant Ruiz Faria, que és reincident. A tot això, l'àrbitre, parades Romero i en majúscules, reflexa l'acte que Pepe el va insultar. El defensa serà sancionat. Tots els precedents d'aquesta temporada pel mateix insult de Pepe a un col·legiat, tant a primera com a segona divisió, han estat castigats amb dos partits. Avui, a les vuit del vespre, l'Espanyol juga al camp del Betis amb l'objectiu de sumar tres punts per mantenir-se en places europees. Podeu seguir el partit de Com Ràdio a partir de dos quarts de vuit. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Demà és l'últim dia per presentar els textos al concurs de prosa i de poesia en català per a no professionals de Sant Just. L'organitza el Servei Local de Català i aquest any compta amb la col·laboració de l'Ateneu. Hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Per nens i nenes de 9 a 11 anys, els tres primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per llibres. Pel que fa als joves, els premis ja són en metàl·lic, d'entre 60 i 80 euros. I dels 100 als 160 euros... per les persones adultes que guanyin entre el primer i el tercer premi. Els textos es poden presentar fins demà divendres al Servei Local de Català a l'Ajuntament als matins de 10 a 2 del migdia. L'agrupació fotogràfica Sant Just i l'Ajuntament estudien fer un safari fotogràfic al juny per nens i nenes fins a 15 anys. Encara és una idea, però ja s'està pensant en què consistirà. Segons ha explicat Víctor Murillo, membre de l'entitat fotogràfica, es faria el dia de la inauguració de les fotos del concurs internacional de fotografia, les balconades del carrer Bonavista. Aquell dia, el 16 de juny, els nens i nenes hauran d'anar preparats amb un mòbil per captar les imatges al voltant del tema, que els anunciaran una estona abans. D'aquesta manera es vol involucrar els nens i nenes en el món de la fotografia. I acabem amb un apunt comarcal. El centre d'estudis del Baix Llobregat es posiciona en contra de l'Eurovegas. L'entitat considera que el projecte és contrari als valors i compromisos que la societat ha anat adquirint en els últims 30 anys. Aquest rebuig és fruit de la intenció dels promotors de l'Eurovegas de modificar algunes lleis de les alteracions en activitats i pel territori que causaria la instal·lació d'aquest macrocomplex i de les conseqüències que tindria pel medi ambient, entre d'altres motius. A més, l'entitat creu que el projecte és prou gros com perquè la Generalitat obri un debat públic. Per això reclamen al govern català que informi als ajuntaments, especialment als afectats, i també a les entitats comarcals de l'estat de les negociacions. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de l'1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, bon dia. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. La passió d'esparregueres. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 cores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera, terra de passions. Fins divendres es poden presentar els textos pel concurs de prosa i poesia en català per no professionals de Sant Just. Organitza, com sempre, el Servei Local de Català i aquest any compta també amb la col·laboració de l'Ateneu. Aquesta hora parlem amb la Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català. Molt bon dia, Marta. Una edició que em sembla que hi ha per la 24 i, per tant, no sé si ara l'any que ve es farà alguna cosa especial amb la 25a edició d'aquest concurs. Esperem poder fer-ho, perquè s'ho val. S'ho mereix, no? Suposo que és un d'aquests premis que es van fent any rere any, però sempre hi ha, suposo, el dubte de si es poden continuar fent i m'imagino que si la participació és àmplia. Sí, de moment tenim molta sort. L'any passat vam batre rècords i tot. I esperem aquest any, com a mínim, mantenir el que hem aconseguit i a veure l'any que ve què podem fer. Com sempre, hi ha diferents categories, per edats, de 9 a 11 anys, 12, 14 i 15, 17. A banda dels adults, quina d'aquestes és la que té més participació, on s'animen més a escriure? A veure, la més és la de 9 a 11 anys, però la veritat és perquè tenim el suport de tot el professorat i de les escoles, que són una mica qui van empenyent els nens, i de vegades potser una mica obligats, alguns, eh? Tots no, però, clar, empenyen i ens acompanyen molt. Després, adults. Adults, clar, que ja és ells per lliure, i adults Déu-n'hi-do. On ens falla, que dic que ens falla sempre, perquè sí que ja en presenten obres, però menys, és l'edat de 15 a 17. que sabem que és una edat difícil i estan una miqueta ganduls. I de moment aquest any anem igual, perquè de nens en tenim, d'adults també, i en canvi 15-17 encara ens falta... És una mica més flux. Suposo que des de l'institut es deuen fer també campanyes. Ells fan el que passa que és una edat, allò que suposo que pensen, ara he de fer això, a més a més, i els costa. Però bé, sempre n'hi ha, sempre n'hi ha els... i molt bons, que potser de fet passa això, que els nens potser són més atrevits, tothom escriu a veure què passa, i després els altres diuen, home, jo no ho faig gaire bé, no m'hi presento, que no és el cas, perquè de vegades... Depèn de la imaginació que tinguis i el moment que hagis escrit allò, pot ser molt bo. És una edat potser en què costa una mica més llançar-se, no? I també hi ha moltes inseguretats i potser justament és això que comentes, que fa dubtar una mica més, no? Sí, sí, però esperem i a veure si ens escolten i diuen... Exacte, encara... Perquè a més, a veure, ja sé que no és l'objectiu, però donem uns dinerets que sempre van bé. I tant, no, no. I més ara. Són uns premis que estan valorats econòmicament i per tant és un reconeixement que també s'agraeix, no? A banda de rebre un diploma... que puguis tenir una recompensa. Quins són aquests premis? Doncs, mira, amb nens de 9 a 11 anys, la veritat és que tenen un valor, però és amb llibres. I va des de 70 euros pel primer premi a 45, el tercer. En canvi, els joves de 12 a 17, perquè fan 12 a 14 i després 15 a 17, els premis són de 80, 70 i 60 euros. I després els adults, doncs de 160... a 100 euros, jo crec que està a veure bé. No, no, i tant, vull dir que són premis que... Ara, amb els temps actuals, està molt bé. No s'ha baixat, vull dir que podria haver-hi hagut un canvi, una reducció, i es mantenen més o menys... Igual. S'ha anat els últims anys. Sí, sí, igual, igual. La veritat és gràcies a l'ajuda també de l'Ateneu i l'Ajuntament, clar, entre tots, podem anar mantenint aquests premis. Comentaves, a més, que també destaca el bon nivell, no? És una cosa que destaqueu moltes vegades, la qualitat dels textos, també en el cas de la categoria d'adults i en algun cas també dels joves. Suposo que, com comentes, els nens venen molt més impulsats per les escoles, per tant, és diferent també el que es busca, suposo, a l'hora de participar en aquest cas. Sí, però amb adults i joves, fins i tot, Déu-n'hi-do, eh?, el nivell que hi ha. I, a més, jo... He estat, per sort, he pogut estar des del primer concurs fins ara i he notat la diferència però enorme. Primer amb les estructures, després amb l'ortografia, que encara hi ha faltes però cada cop va millorant. Sempre hi ha una coseta perquè el català sempre té la seva excepció, la coseta més complicada. Però, en general, les presentacions cada cop són millors. L'estructura, la imaginació i el llenguatge. Això sí. I és important i molt bo. És a dir, que l'estructura, diguem que es van innovant, no? Sí. Que potser també vol que la gent llegeix més, m'imagino. Sí, exacte. I hi ha de tot, perquè hi ha els típics, els clàssics, no? Que tenen un vocabulari molt elevat, però amb tot el vers, per exemple, que rima tot. I després... Les proses poètiques, i depèn del jurat, doncs hi ha jurats que tiren més cap a una banda, uns altres d'un altre, i com de jurat també el tenim molt diferent, hi ha gent gran i hi ha gent jove, doncs una mica depèn del moment que ens trobem, la decisió i qui es tira més cap a una banda més creativa o moderna i la més clàssica i d'un llenguatge amb Molt treballat. Això dels premis, molts cops també s'ha de mirar, de vegades, sé que la gent que s'hi presenta que sempre mira qui són els jurats en altres premis, perquè saben més o menys llavors per on aniran els trets. L'estil, sí, sí. Aquí tenim jurats molt diferents. Qui el forma? Doncs encara m'ho han d'acabar de confirmar, però a les escoles presenten un professor de cada escola... I després hi ha un altre senyor que havia estat director d'una escola, el Jaume Camproví, que també s'hi ha afegit. I per adults i joves, però més grans, tenim una senyora que es diu Camila Roca, després la Silvana Boc, que és una mestra de cursos i d'escriptura, i després un noi, el Jordi Ramírez, que és professor... professor, o ara acabat Filologia Catalana, també, i la Montserrat Riberola, que està a alcaldia, hi ha premsa, i anem... Encara m'han d'acabar de confirmar alguns si venen o no, però tenim una mica de tot. Varietat. Sí, i les edats també són molt diferents, des de molt joves a més grans. Pel que fa a les categories prosa i poesia, suposo que poesia encara és el que costa més presentar, o no és així? Doncs no. Mira, jo també... A mi també, perquè a mi em costa la poesia i veig que no. Hi ha molta gent que escriu poesia, molta. Als nens els agrada molt. Clar, que fan rimes com rodolins, però està bé. Clar, també... Costa més, has d'escriure menys. T'ha de rimar, però has d'escriure menys. En canvi, clar, una prosa ben escrita i ben redactada, amb la introducció, el nus i després el desenvolupament, i la conclusió costa més que el lli. I també hi ha un altre tema, que són només tres fulls. I llavors, clar, has d'acotar, perquè pot ser que et surti més llarg o que et surti curtet. I potser costa més, eh, la prosa. Jo també pensava com tu, eh, que la poesia era... No, no, ja està bé. No, no, hi ha mos poetes. La prosa poètica, per exemple, on aniria? A poesia? La posem a poesia, sí. Per el que vulgui preguntar i que tingui aquest dubte. I a poesia hi ha una extensió també de dos fulls? També, dos fulls, però hi pot ser un sol vers, un sol poema, o un recull, també. Això, doncs, pel que fa al tipus de premis, també pel jurat, les temàtiques, pel que fa a la prosa, són recurrents sempre o hi ha varietat, també? Depèn de les edats. Mira, amb nens... habitualment és o la primavera, les estacions de l'any, els animals, o després algú que se li acuta una cosa diferent. Que la veritat és que quan és diferent s'agraeix. I de vegades sorprèn i potser guanyen per això, per la diferència, per marcar diferència. Després els joves és normalment la mort o l'amor. que també són dos grans temes que preocupen en aquestes edats. I després als adults hi ha una varietat increïble. Jo crec que tots tenen un tema diferent quan són amb els adults, i això està molt bé. I ens costa més després de triar. L'any passat la participació va ser molt alta, es van superar també segons quins rècords. Aquest any teniu dades ja del nombre d'obres que s'han presentat? No, el nombre no. Tenim el volum, de moment. Perquè justament avui parlar amb la meva companya, que és qui recull les proses i poesies a l'Ajuntament, al Servei de Català, i m'ha dit, adults tenim molta cosa. Els nens han trucat de les escoles que ho portaran. Diu, però els joves, molt poquets. I una mica segueix la línia que és habitual. També és habitual... El divendres, tenir una allau de gent, què sembla? Hi ha una corrua de formigues venir a portar a última hora o trucant. T'esperes un moment que ara arribo? I així. A tot arreu, a tot arreu. Ja ho tenim en compte, això. El lliurament de les obres es fa dels guanyadors, vull dir, es fan un acte públic per Sant Jordi. Són dos actes diferents, un pel que fa als nens i joves i l'altre, doncs, el dels adults. Sí, però ho fem al mateix dia. Sí, sí, intentarem fer-ho. Algun cop s'ha fet separat, però l'any passat i aquest també ho farem tots junts. Joves, nens i adults. I això perquè fa Sant Jordi, no sé si també es publiquen llavors els guanyadors en algun recull o es fa alguna cosa. Abans es feien algun llibret, però ara el que fem és penjar-ho al web de l'Ajuntament. que si algú està interessat pot veure els de l'any passat i estan molt bé i una mica és el que fem que és una manera ràpida i que estigui a la base de tothom té una durada després ho endrecem i està molt bé així doncs fins demà divendres encara hi ha temps per presentar aquests exemplars tant per al concurs de prosa com de poesia s'ha de fer a l'Ajuntament de Sant Just i hi ha temps fins les dues del migdia Avui hem parlat amb la Marta Mossack, responsable del Saber Local de Català, que organitza aquest concurs des de fa 24 anys. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a tu. I focus on the pain Fins demà! Fins demà! You stay the hell away from me, you hear? I wear this crown of thorns Upon my liar's chair Full of broken thoughts I cannot repair Beneath the stains of time What have I become? My sweetest friend. Everyone I know goes away in the end And you could have it all My empire of dirt I will let you down I will make you hurt Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Un minut i dos quarts de dotze del matí, és moment de saludar, com queda dijous a aquesta hora, la Montse, la Joana i el Pere. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, Carme, molt bon dia i molt bon dia a tothom. I esperem també que d'aquí a pocs moments arribi l'Alina i s'incorpori a la tertúlia. Avui, però, abans de començar a parlar de temes d'actualitat més general, ja que ahir era 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, i aquí Sant Just es va fer per primer cop aquest acte de commemoració, un acte que s'havia de fer a la plaça de l'Església, com que va fer amb el temps... es va canviar i es va fer finalment a la sala del cinquantenari, i ja que hi vau anar, doncs volia preguntar-vos una mica com havia anat aquest acte i com va anar, si hi va haver gent, i més o menys quina va ser la resposta. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, no, Pere? Sí, i a més, amb molt de goig de participar, perquè a nosaltres la poesia ja ens agrada molt. De fet, en el programa 60 i més, que fa 10 anys que el fem aquí a la ràdio, incorporem sempre al final alguna poesia i parlem sempre d'algun poeta, normalment el que ha nascut aquell dia, el dia que fem el programa... Per exemple, el proper dimecres toca a Miguel Hernández. No hi ha setmana que no surti algun poema. Fareu el dia del Miguel Hernández. Li dediquem sempre a un poeta. I ahir, precisament, va ser un recull molt interessant on hi havia obra de molta gent d'aquí de Sant Just que escriu poesia i d'altres que eren de poetes bastament coneguts, com Joan Margarit, o Salvat Papassell, o d'altres autors, o un foix, i acabem recitar poemes d'ells. No sé si també es van llegir un poema en diferents idiomes. Sí, el primer, el de presentació. El de Narcisco Madira. Sí, sí, que estava fet per aquest, a l'inici de Catat. Sí, llavors van recitar després amb anglès, amb francès, amb italià i amb castellà. Era el poema de les quatre paraules. De les quatre paraules. O sigui, la defensa de la mort, del país... del no tenir por a defensar la nostra llengua i veure com la nostra llengua també sona tan bé amb d'altres idiomes va estar molt bé perquè a més en el fulleto aquest que es va publicar de tots els recitals que es van fer a la ciutat de Barcelona i també a molts pobles de la província creen les llibreries aquest fulleto i aquest poema era el punt de partida de tots els recitals i estava editat en un munt d'idiomes entre ells el japonès, l'ara sí, sí, en plan de De promocionar la poesia. I la nostra llengua, no? I això que defensem de no tenir por i molt d'amor envers la nostra llengua. Per tant, doncs, aquest acte que es va fer ahir, que en principi, segons explicava el regidor de Cultura, que des de l'Ajuntament s'ha impulsat l'acte i llavors... l'han dut a terme diferents entitats, cosa que és el que també dona vida a tot plegat. Sí, han col·laborat diferents entitats. En principi ha de ser un punt de partida i la idea és que es pugui repetir cada any, cada 21 de març, aquest Dia Mundial de la Poesia, amb aquest recital que es va fer ahir, que en principi es puguin anar fent actes d'aquesta mena. I tant, que sí, si fan tantes localitats i a tants llocs de la ciutat de Barcelona, per què no el podem fer Sant Just? Exacte. Està molt bé. Tenint en compte que aquí ja tenim un festival de poesia, el Val per Sant Jordi, I realment el que va ser molt emocionant és que un nen d'11 anys va recitar el seu poema, que es deia Volcà, i realment va ser... està molt ben estructurat i promet que el dia de demà pugui ser un escriptor de poesia. I tant. Doncs això va ser ahir dimecres, aquest dia, en un dia de la poesia, que va quedar una mica igualit, potser... No, però jo penso que potser a l'aire lliure... Potser no hagués tingut aquell acte intimista que va tenir allà. Sí. La prova que es fan gairebé els recitals de poesia d'aquest dia es fan en biblioteques i en llibreries, vol dir que els espais recollits es presten més. Van bé, no? Doncs mira, encara hem d'agrair la pluja. En canvi, els espais oberts, la prova és que aquí Sant Just en diverses ocasions s'han fet... Passejades poètiques, i les passejades poètiques tenen un gran inconvenient, i és que en meitat de la passejada passa una moto, passa un cotxe... O xarra la gent. La gent parla. I això què és? També la plaça de l'Església és enlloc recollit, vull dir que en aquest sentit, potser sí que hagués ajudat, però bé. Si hagués fet sol, fantàstic. Però aleshores va quedar molt bé en el lloc. A més, i la sala dels 50 anys ja la teneu... que ja hi hem participat en una pila d'actes, es presta molt bé, tant per fer teatre íntim, com per fer poesia, com per fer concerts. Té molt bona acústica, això és molt important, estar en un lloc que la paraula ressoni bé, perquè en segons quins espais oberts la paraula es perd i has de cridar molt. I la poesia dita a crits no és el mateix. Hi ha vegades... que requereix, sobretot moltes d'elles, una intimitat. Si tu dius, fa una lluna clara i una nit serena, jo m'estic a la plaça de Sant Joan, damunt de les finestres cau la lluna plena, i ho dius a crits, per donar un exemple, no sona bé. Per absolutament tot l'intimisme. Per tota la... Ja em deixava anar amb un segarra que ahir va estar present, perquè evidentment va ser l'any passat dedicada a Josep Maria de Segarra, i vam llegir també ahir dos poemes d'ell. Doncs això pel que fa a aquest dia de la poesia, hem volgut començar justament per aquest acte que es va fer i el vespre. Saludem també aquesta hora a l'Alina, que s'ha incorporat ja a la tertúlia. Molt bon dia, Alina, què tal? Bon dia i demano perdó per arribar tard. No, sí, avui hem començat una mica abans de l'hora. Ah, bueno... Un minut abans. Vale, però crec que així tot he vingut un minut més tard i això tampoc no és bo. No passa res, una setmana en què, a banda de les pluges, que són una nova notícia, l'actualitat d'aquests dies es mou sobretot per aquest assassinat que ha passat a Tolosa, i que ara estic llegint que l'última hora és que finalment aquest assassí estava arreglós en el seu pis, li van tallar l'aigua i el gas, però seguia sense sortir, com que en principi es pensa que podia tenir explosius, per això no entrava la policia directament, però sembla que ara ha entrat ja la policia al pis de l'assassinat. S'ha trobat viu, perdó? De moment l'únic que sabeu que ells ja han entrat. L'última hora és que ha entrat. Jo l'última cosa que he sentit és que demanaven als bombers reforços. I que tenia por de que estigués mort, que s'hagués suïcidat. Perquè tota la nit és el que no ha donat senyals. Una situació trista, lamentable i tots aquests adjectius. I el més problemàtic en aquests casos és quan, sobretot en el cas de França, hi entra en joc en una campanya electoral i una notícia tan tràgica com aquesta... s'acaba fent servir segons com per guanyar uns vots o unes simpaties o unes altres per tant doncs com que acabàvem de llegir això veurem com evoluciona tot plegat però segurament és lamentable que un noi jove 23 a punt de fer 24 anys estigui mentalitzat d'aquesta manera i a més a més amb aquest sedisme amb aquesta crueltat té odi és que és incomprensible Però això ja fa anys, no?, que voltava amb aquestes, que militava, no?, militava amb aquests... I havia anat a leccionar-se. Sí, perquè hi ha reunions salacistes. Darrere d'això hi ha sempre unes tècniques de rentat de servei que es porten molt més acurades i molt amibles. Jo sempre cito una pel·lícula, que això ho explicava molt bé, que els personatges protagonistes eren precisament dos nois musulmans alliçonats per un imam d'aquests que els desrenta el cervell. I tant. I es veu com, a un d'ells, això ja no té marxa enrere. Vull dir, està tan convençut, està tan imbuït. Sí, com aquest xicot, segurament. I el que s'ho qüestiona, vull dir, és un autèntic drama, perquè aleshores no pot fer marxa endavant ni marxa enrere. Clar, està atrapat. Està atrapat per uns o per altres, no? Vull dir, es veu atrapat dins d'un... Però els que hi creuen, hi creuen de debò, eh? Vull dir, estan... Estan mentalitzadíssims. Encegats totalment, eh? Però tu no has de mirar més que les escoles que els nens aquells. O sigui, la lliçó no els ensenya en cultura general, no, no, la mentalitat d'un curà que fins a cert punt és el curà exacte o no, o és l'adaptat que cadascú ha fet a la seva mida. Perquè ningú pot dir de maltractar la dona, com ara el problema en aquest imant de terrassa, no? Aquest de terrassa... Aquest és el que va arribar a dir, no? Va dir textualment, perquè ve avui a la coberta de la Vanguardia, diu l'imam de Terrassa aconsellava donar cops a les dones amb una vara de fusta, segons el fiscal. I deia textualment, cal pagar-li sense que s'acni, sense fractura d'ossos. Però que aleshores quedaria constància. I que la desgràcia ara de l'islam és que la dona surt a guanyar-se la vida i, clar, el tenim dependència, això va contra... No, no, perdona, el que és fatal és que diu que la dona ha de considerar que està un grau inferior Sí, sí, ho diu aquí. Està en un grau d'inferior i diu, evidentment, sempre serà de castigar quan és en casos de desobediència al marit. O sigui, dona la sensació que és un cert que és un mes al marit per complert. Si no hi ha el marit, hi ha el pare, si no hi ha el pare, hi ha el tio, si no hi ha el tio, hi ha el cosí, hi ha el germà. I tota la família està involucrada si ella... Fa una falta... El dijous passat ho vam comentar amb la lectura d'aquest llibre de la Sacra de los Nosegues. Sí, exacte. Com la família d'aquí és incapaç de fer-ho. Per executar la filla. A vegades la falta senzillament que el marit hi ha semblat... que ha mirat un noi guapo que passava pel carrer. Que li ha semblat. Que li ha semblat. Que li ha semblat. Com si una persona no fos lliure de mirar tota la gent maca que passa pel seu costat. Si un home dona paisatge o qualsevol altre ser riu. Els hi marca molt la religió. Potser fa molts, molts anys aquí. la religió catòlica també marcava molt a la gent. I també la dona per sortir per donar. Hi havia una interpretació fanàtica. Fanàtica, exacte. Això ho tens en els viatges a Amèrica, doncs que, esclar, quan la creu, teníem que treure tota la cultura que tenien la religió. Sí, sí, sí. quan moltes de les cultures eren fantàstiques i ja li podien haver respectat i segueix sent hi ha grups d'extrema dreta aquella dita castellana que diu adiós rogando però això és una altra cosa això és una altra cosa no con el mazo dando això no vol dir no vol dir Tu pots fer els prexedeu, però escolta, tu penca perquè és el que necessites. Això és a dir, que no... Les obres són el que interessa. No solament el parlar. El que passa que jo crec que el res, i perdoneu que ara me'n desvio una mica, què és ressar? La gent no sap ressar. La majoria creuen que ressar... No, perquè és demanar. No, no, és demanar o, per exemple, doncs, recitar o repetir una oració que ja està feta i dita. Una mena de mantra, no? Ah, això és així. No, ressar és... comunicar-te amb un ser superior, que pot ser Déu, pot ser una cosa abstracta, pot ser la natura, que no està present, i tenir aquella comunicació espiritual. Això és ressar. No de dir, mira, escolta tu, que estic molt malament, vull que em torni la primitiva. Exacte. Bé, que generalment es demana. O sigui, ressar no és demanar, sinó que és comunicar-se amb aquest ser, cert o el que sigui. Aquesta idea que tu vulguis. Això és el que verdaderament... Però ja saps què diu la dita? Que la gent només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Quan trona, gràcies. Gràcies, perquè ho sabeu recordar. Ahir al vespre, cada 11... Tronava, tronava. A prop de casa va caure un llami. I aquí, al costat de casa meva, semblava que la presó s'il·luminava, tu. Jo el que us volia dir, les dues coses que ja les sou mencionades, d'aquelles coses que a mi m'agraden de dir que siguin optimistes, la primera és aquesta, la que n'hi ha pluja. Ah, jo la setmana passada jo vaig dir, com nota optimista. I que consti que encara que a mi m'agradi ressar, no repetir, sinó ressar, a mi m'agrada, és aquell moment que pots estar amb tu mateix, i amb la teva pau interior, doncs no farem com el conseller de la Generalitat, que no creia en res però va anar a la Moraneta i després va estar un mes plovent de margament. Aquí no arribem amb això. Aquesta és una bona. I l'altra bona, ho sento molt, perquè ja sabeu que sóc forofa del futbol, que ahir empatés el Madrid, també està bé. I després felicitar a los rapsodes, que els tenim aquí davant. Jo no vaig poder anar perquè tenia que estar de guàrdia. Tenia guàrdia. Tenia les seves obligacions. Van ser molts més, eh, que tens només una petita representació. Ja, bueno, però vull dir, jo els que conec els felicito. Sí, sí. Una setmana en què també una altra de les bones notícies que ha aparegut ha estat en aquest cas d'aquestes ciemeses. Això volia dir jo. Sí, sí, com a nota optimista. Va ser fantàstic. No, no, i tant, eh? De fet, els últims anys jo crec que... Potser no ens n'anem adonant perquè hi ha tantes males notícies que de vegades aquestes bones passen per al·l. Ara sembla que potser també hi ha una intenció d'intentar trobar coses bones. Perquè la gent també vol notícies bones. Però pel que fa a la ciència van apareixent més o menys bastant sovint coses, avenços molt importants. Aquest equip té molts èxits, un grau molt alt d'èxit. O sigui, d'operacions dintre dels fetos, molt. El que acaba de dir ara, la Carme, té molta raó. La contraportada, el Peron s'ha llegit el de Liman, que estava a la primera. A la contra hi ha un tema molt interessant. Sí, hi ha un tema molt interessant que diu Martin Kaplan, que és un senyor que va néix a Newark, a New Jersey, i que viu als Àngels. Doncs aquest diu, somriure davant de les coses és proporcionar una alternativa. Bé, doncs això ja és positiu. Ja és positiu. I aleshores, en un de les preguntes que li fa, li diu aquesta, només deixa'm, diu, doncs vostè té molta feina per moltes coses que li diu, no? Diu, intento explicar als periodistes que també poden cridar l'atenció sobre temes complexos, més enllà dels crims i els famosos, si els introdueixen en una bona història. Diu, hi ha una figura de l'antigüetat, Filó, un jueu helenissat, que deia que quan coneixes algú, jo crec que això m'ha cridat l'atenció, eh? Diu, Filó, un jueu helenissat, que deia que quan coneixes algú has de ser gentil, perquè dins d'aquesta persona hi ha un gran conflicte que desconeixes. Què vol dir això, al meu entendre? A vegades jutgem les persones sense acabar-les de conèixer. O sigui, que d'entrada hem de tenir la mirada àmplia i aleshores voler captar, o sigui, entendre aquella persona, l'empatia, aquí fosada. Això és una cosa que... A mi m'ha passat moltes vegades. A mi m'ha agradat molt també d'aquest personatge, molt d'atenció, és quan explica que l'escola, els polítics, els pares, els criadors de tendències, el cinema, de vegades també... no també sinó molt la televisió intenten convertir-te en titella perquè et deixes arrossegar per la seva propa història sense pensar pel propi conte i llavors és molt interessant no tenir mandra i no deixar-se arrossegar per les tendències dels altres perquè precisament quan et deixes arrossegar molt pels altres és quan comencen aquestes tragèdies tan grans de caure en una secta de caure en un grupet que estàs dins el grup dins la colla que ja et dona acollida i no has de pensar pel conte propi Això pot arribar a portar conseqüències molt dramàtiques. Aquest filògic que diu, diu, jueu helenitzat. Esclar, els jueus, com si diguéssim, tenien la mentalitat molt a la Bíblia, seguint la... Molt estricta. De l'Antigua, de l'Antiguo Testamento, no? I aleshores doncs anaven sempre guiats per aquella cosa, inclús de la venjança. vull dir que això ja se sapessin. En canvi, els helenos, els grecs, helenizados, doncs aquests no, eren molt més amplis, la ment la tenien molt més oberta. Sí, com sempre el cas de Maimonides. Maimonides és un jueu helenitzat, i els dos grans savis per la primera d'anditjana. Bé, senyors, això que somrigui és una alternativa molt ben fet ja. Això recorda que ja ho recomanaven al Medi d'Ivita i l'Art de Chardèn. Dirigiu-vos amb un somriure i intenteu somriure fins i tot davant l'adversitat. Solament l'entrada que fas en un lloc que es trobin unes persones, el somriure fa obertura. Obertura, clar. Hi havia una publicitat a la televisió ja fa molts anys. no me'n recorda de quin producte, diu, per què vas per la vida amb aquesta cara tan sèria? Somrio a tothom i llavors no necessitaràs que ningú et cridi l'atenció. Per exemple, a la ciutat de Nàpols, on la gent circula més aviat malament, els guies recomanen que miris els conductors a la cara i els somriguis i llavors et paran i et deixen passar. Jo ho vaig comprovar alguna vegada i amb alguns funciona, però amb d'altres no. O sigui, has anat molt de costa... I vigila que no estiguin un planxat. I cuidado, no passis amb un semàforo encara que estigui verd. Vigila que no vingui cap cotxe. Se't pot emportar. I si està en vermell i vas en cotxe, te'l pots passar tranquil·lament. Però el problema és si està verd i tu pots passar i que passi el cotxe. Els vianants ja ho saben que no es poden confiar. Compte que això, per desgràcia, també passa aquí cada vegada més, eh? Ha crescut... L'incivisme. Ha crescut l'incivisme i ha crescut el nombre de persones atropellades en centres urbans, tant a Barcelona com a pobles de l'entorn. Estic fixant en el semàfor que hi ha aquí al poble baix mateix, al carrer aquest Verge dels Dolors, que està davant del Caprabo. La gent el passa... olímpicament en vermell. Aquella rotonda és una mica perillosa, perquè hi ha aquella stop de la indústria que s'acaba fent com un seda. Però no el respecta ningú, ningú el respecta. Però cotxes i petons, eh? El que va a peu també. Escolta'm una cosa. Quan anem, quan el Manel em porta aquí a la ràdio... No hi ha semàfor de petons, perquè he fet el creu al tros de la indústria. Sí, al tros de la indústria no hi ha semàfor, però al davant del caparabo sí que hi ha semàfor. Tu estàs parada com una tonta, amb cara de tonta, perquè està vermell i no passes. però passen 3, 4, 5, en vermell, pim-pam, pim-pam, pim-pam. Jo, francament, no triga tampoc tant un semàforo. Te refereixes als vianants. Jo em refereixo als conductors. A l'altra cantonada que parla la Carme, que és l'industria, allà no hi ha semàforo. Allà sí que tens que anar molt en compte. Sí, perquè ve un de... Perquè els cotxes venen de... Venen de les... El d'allò i la rotonda. I llavors no veuen els peatons fins que els tenen davant. Això també... I pel tipus de... Vull dir que és com la mà de visibilitat. Vull dir que no ve recta. Sí, no hi ha mala visibilitat. Però també hi ha un estop pintat a terra pels cotxes enorme i no el respecta ningú. O sigui que tothom fa la rotonda al seu aire i tu t'has d'esperar encara que tinguis preferència. Sí, sí, perquè te la jugues. Sí, sí. Encara que els hi facis llums, els toquis, ells es queden tan campants. El Rany Jus és també una mica punt negre perquè hi ha hagut diversos atropellaments al carrer Marquès de Monistrol, davant del Parador. El pas de Vianants aquell. També és una mica conflictiu. Et confons una mica. No, no, i potser tu vols atreveixar el carrer Monistrol, com deia el Pere, i aleshores els que venen de la Rambla tirant cap a Cameli... No ho respecten. Pugen perquè potser han de pujar pel carrer de la Sala. si aleshores et trobes allà al mig tenint en compte que a dintre de la població si anéssim a la velocitat que indiquen 30 o 40 aleshores tindríem temps de canviar de frenar el cotxe ara m'acaben de dir que un xicot anava amb la seva moto normal i estava parat ve un cotxe allò que diem no ha parat i no sé si va ser jo ens deia i el va tirar O sigui, el va empènyer per darrere i aleshores el va tirar damunt de les vies i el tramvia passava en aquell moment i se l'ha carregat. Un xicot de 23 anys. Sí, això va sortir l'altre dia, tot el que jo vam comentar. El que passa és que li van donar res, en uns segons ho van despatxar. Allò que no es vol que se sàpiga massa que el tramvia atropella gent. Però és que el tramvia no tenia cap culpada. No, no, no. Però això pot passar aquí amb el tramvaja, pot passar a la diagonal. Sí, clar, clar. A la diagonal, quan gira per entrar allà cap al camp del Barça, aquella cruïlla, aquell revolt és criminal. I si et fan caure i venen els cotxes contínuos uns darrere dels altres, et pot atropellar el cotxe dalt darrere. És que el Vianant no té consciència que és una màquina i que en uns segons... A vegades no la pots dominar. No, però ja pararan. No, no, perquè és que entre el moment que reacciones, trepitges el fre i en pares a la màquina... Són tots que haurien de prendre consciència. Jo crec que sí. I és bastant un conflicte de petits i grans, perquè jo m'hi he trobat tan conduint com caminant que qui és temerari no és només un jove o una persona gran. No, no, no. I ara... De totes les edats. Sí, ara no sé si està penat o no, però a mi una vegada era joveneta i també era la cruïlla aquella del carrer Girona, que també no saps per on tirar, i vam passar, una amiga i jo, vam passar pel mig de la Diagonal. No hi havia el trànsit d'ara, ni molt menys. Però ens vam fumar en aquest temps, i parlo de 60 o 65 anys enrere, 60 anys. dues pesetes de multa. I les vam haver de pagar. Dice, señoritas, no les sepa mal, porque esto puede que les haya salvado la vida. i, avui, tinc percentíssim la gent ho fem per inèrcia avui segueixen multant a persones ho segueixen fent el que passa que necessitaria un policia per cada persona les incidencies és veritat que potser amb qüestions de multa i tot el carnet de punts que es van canviar alguns hàbits per exemple allò de l'hora de no veure a l'hora de conduir s'ha anat disminuint molt en els últims anys i en canvi algunes altres conductes que igual el que s'hauria de fer potser és intentar, doncs, apretar més les lleis o fer que siguin endurir-les. No, és que passa que per totes aquestes coses que són cíviques i de la societat on vivim, falten anys de pedagogia que ja ha de començar les escoles. I això ja s'està fent. I ara s'està fent. Ja me l'havia ensenyat a l'escola. Però vull dir, ho tens que assimilar. Com ara molta gent, doncs, encara que encara no està prou, ja s'ha quedat la cosa assimilada que les deixalles... Les tens que distribuir i posar aquí i posar allà. I això hi ha molta gent que s'ha conscienciat. I gent que no ho volen fer. El que passa és que els humans creiem que avui i a demà no. La història et diu... Però el 3 del cas és que fa com un parell d'anys, on comentaven amb la Montse Riverola, estem contents perquè d'any en any hem augmentat l'assumpte del civisme en quant a reciclatge. I ara, d'un temps aquí, se torna a estancar. Escolta'm... S'ha d'anar recordant sempre el mateix, s'ha d'anar recordant. És que jo conec... Explicaven que el regidor de Medi Ambient, justament, que s'havien fet campanyes molt fortes, i que allò fa uns, dos o tres anys, segurament, i que ara, doncs, s'havien deixat de fer, i que sí que es nota una mica, doncs, que hi ha gent que si no li vas recordant més... Has d'anar recordant. Sí, per exemple, el cas del contenidor del vidre, i Albert, tothom, em sembla que molta, molta gent ho té com a assimilat, i ja ho fas... En canvi, el tema de l'orgànica i l'altra, que és més nou, encara s'ha anat fent i està incidint bastant, però costa una mica més. Aquest matí mateix comentaven a la televisió, en el programa de TV3, que diu que ens repetim molt en els temes, però és que no ho aprenem. I aleshores hi ha temes. El tema de la llengua fa 200 anys que està pel carrer i no hi ha manera. El tema de la prostitució al carrer, que avui altra vegada el preguntaven a televisió, que torna a ser tema d'actualitat, perquè... és que contínuament sembla que la cosa es comenci a millorar i després torna altra vegada. Hi ha coses que sembla que estan inserides en el cert. És difícil de regular. És molt difícil de regular, no? Perquè, clar, la prostituta... Aviam... per ella és un modus vivendi, no?, perquè es guanya la vida fent això. Llavors, si no hi hagués demanda, tampoc hi hauria oferta. Aquí està. Perquè, clar, hi ha llocs on es passegen tranquil·lament perquè la gent va allà a buscar. La qüestió és que es prohibeix a buscar. Vol dir que es deixarà de fer si es prohibeix? No, no. El que passa és que, com multaran al senyor que fa servir, o sigui, que requereix els serveis d'aquesta noia, Llavors potser s'ho pensaran una mica. La qüestió és que el que es fa és prohibir la prostitució al carrer. Al carrer. No en altres llocs que ja havia existit. Sí, però és que com són tant, tant, tant... L'any 56 es van prohibir aquests llocs. I llavors... I aleshores, esclar... Llavors no, no han de treballar al carrer. Però és que tu passes per segons quines carreteres o segons quins carrers a segons quina hora, i, escolta'm, és un perill, perquè... N'hi havia hagut molt al camp del Barça, no?, al rededor del camp del Barça. Sí. Alguna vegada al sortir... No ho sé si ara... No eren prostitutes, eh?, eren prostitutos. Sí. Nois que es vestien i que feien molt de gots. Hi havia de tot, hi havia de tot. Hi havia de tot, sí, sí. Però no ens enganyem, perquè amb això la veritat som molt hipòcrites. Sí. perquè la trauran dels carrers i seguiran havent-hi màfies que ho organitzen dins de pisos. Però els diaris més seriosos porten pàgines senceres anunciant salons. La Vanguardia mateix. Sí, la Vanguardia i el País i el periòdic. Aquí està permès la publicitat. Per tant, el que es tracta després de tot és de treure-ho de la vista del públic. Amagar-ho. és que últimament en segons quins barris érem molt escandalós és que ha sigut la protesta del propi veïnat que clar a partir de segons quina hora però no perquè estiguessin les noies allà és perquè actuaven allà Sí, sí, sí. Que actuen al carrer. Aquí està el problema. Si vas amb una criatura més petita o el que sigui, actuen al carrer. A mi em fan molta pena, aquestes noies. No, no, pobres nanes. A mi també em fan penya. Ho sento, perquè la majoria d'elles, sí. La senyora que diu, no, no, escolta, jo, per mi és el meu mitjà de vida. Oh, i li agrada, i ho fa bé, i ja està. Doncs mira tu, és el seu problema. El que passa és que una majoria estan en mans de màfies. Bueno, però les que estan venint... I són menors d'edat, algunes, tenen papers en regla, vull dir. I amb les condicions poc higièniques i poc a tot que les fantasins. I la immensa majoria, ja ho veus només en els anuncis, que posen orientales exòtiques, que ja dona la sensació que és una màfia terrible, que els han fet venir aquí... enganyades, que les vulguin apostillir-se, llavors són víctimes aquestes. Aquesta llei, en principi, la real del problema seria aquesta, acabar amb aquestes màfies. Aquesta llei que vol servir això, si això servirà d'alguna cosa. I l'altre regular i després que tinguin un control sanitari. Però és que en aquell temps, abans de l'any 56, jo havia llegit una novel·la que explicava tot aquest tema, I realment cada 15 dies passaven... Passaven la revisió. Hi havia un metge de barri que les tenia amb un control i, esclar, i segons la medicació de llavors, les cuidava i les tractava. Per sempre hi ha hagut l'explotació sobre això. La idea que els països africans si se'n van a dormir amb una verge joveneta i tot això, si us era la sífilis que porten, o el virus aquest de la... I així ho van escampant. No, no, i ho van escampant així, d'aquesta manera. Perquè diu que amb això els curarien, és com una idea també ficada en el cap d'ells. Sí, els expliquen una idea. I van escampant el SIDA, va ser de bé. Però n'hi ha també de controlats, i aquí sí que s'aprova més a la legalitat, que estan controlats com si fossin empreses. O sigui que són cases que es dediquen a això. Allà seria com a Holanda, no? Com un CAP, com un CIC, com a Holanda. Si és una empresa, suposo. Un barri amb la penyestra. Que fa el seu horari, van allà a la penyestra. Paguen el seu impost i tenen la seguretat social. Elles sí, perquè generalment, aquest ha explicat, que solen viure, estan exposades en l'aparador, però viuen en aquesta casa. Per tant, deuen estar controlades i, a més, deuen pagar els seus impostos. Crec que sí. És complicat perquè també és una qüestió que va molt lligada amb qüestions d'educació i que suposo que fa tant de temps que existeixen i tenint en compte que... Diu que és l'ofici més antic del món. No, no, no, jo crec que vam fer aquest estudi ara bíblic i arqueològic i antropològic i allà la prostituta està ben considerada. Parlem-ne, eh? Bueno, però és que eren ben considerades les etàries. No, no, no, estic parlant d'abans. En l'època de Josué. Ja, imagina't. De l'antic Egipte. Per què? Perquè complien una missió. I a la cultura japonesa, les gèises també eren molt ben considerades. Tot i que la geisha és un punt de part. perquè acostuma a ser una persona culta i que se li exigeix molt és un punt i a part el d'Egipte no amb aquest boom de nens a la Xina i que la nena, que també se la treuen de sobre, arribarà un moment que tindran que fer arenes de... Iaia, ja arribarà. Se'ns acaba el temps. Se'ns acaba el temps. La Carme diu que se'ns acaba el temps. I ha sortit el sol, per tant. L'aren nos ha salido el sol. Continuem parlant la setmana que ve, que vagi molt bé. Molt bé, gràcies. Adéu, bon dia. Connectem tot seguit amb les notícies i tornem després amb l'última hora del Just a la Fusta. Fins ara mateix. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. La policia francesa acaba d'anunciar la mort del presumpte assassí de Tolosa de Llenguadoc. Ara fa uns minuts la policia ha posat en marxa l'assalt a la vivenda on aquest home s'havia atrinxerat des de feia més de 30 hores. Tres policies també poden quedar ferits, segons les informacions d'alguns mitjans de comunicació francesos. París, Aida Palau, bon dia. París, Aida Palau, bon dia. És evident que no és possible ara mateix establir connexió amb la capital de França. Insistim, però, en la notícia d'última hora, l'operació que ha posat en marxa la policia francesa i que ha acabat amb la vida del presumpte assassí de Tolosa de Llenguador, que ha acusat de set assassinats. Ara sí, París, ahir de Palau. Bon dia. Bon dia, doncs tot va molt ràpid. Fa uns 20 minuts s'han sentit unes explosions molt intenses i un tio teix a l'edifici on es trobava Mohamed Merat-Rinxerat. En aquests moments estan els bombers i una ambulància. No hi ha confirmació oficial, però una font de la policia assegura que el sospitós està mort i que hi ha tres policies ferits, un d'ells greu. La informació és encara confusa, però algunes fonts asseguren que en el moment de l'assalt a l'apartament, després que en les últimes hores no hagués donat senyals de vida, Mohamed Merah ha disparat tot això en condicional. D'un minut a l'altre ha de parlar el ministre d'intervió, Claude Guéon, que hauria de confirmar aquestes informacions. Com a Radio París. L'Ajuntament de Salou, el tarragonès, reitera que cal millorar la desembocadura del barranc de Berenys per evitar que es torni a desbordar. Les pluges d'aquesta nit han provocat danys en aquest barranc i han destrossat completament el carrer C de Salou. Tarragona, Mar Rovira, bon dia. Bon dia. Doncs efectivament, amb les primeres pluges abundants d'enguany, el barranc de Berenys s'ha tornat a desbordar aquesta nit i ha causat nombrosos danys al barri de la salut de Salou. Un obre ha estat el principal cul, Paula del TAP, que s'ha format i ha destrossat el carrer C, un carrer petonal i proper a la platja. La regidora de Manteniment, Serveis i Via Pública, José María Rodríguez, ha assenyalat la importància de tirar endavant del projecte d'ampliació de la desembocadura de la Riera, que tindrà un cost de 9 milions d'euros. A final d'octubre, comença més de novembre, van tindre tres informaments del barranc. Sí, efectivament. Això indica la imperiosa necessitat que tenim, que ja està aprovada, de fer l'única sortida perquè aquest barri pugui viure com cal. Els efectius de la brigada municipal continuaran netejant la zona afectada i es manté activat el pla municipal d'alerta per inundacions. Com Ràdio Tarragona. Notícia que tot just ara acabem de conèixer. Han trobat Sanz i Estalvis, els dos germans, els dos excursionistes que s'havien perdut prop del municipi de Set Cases. El Ripollès se'ls buscava des d'ahir. Tots dos tenien previst fer una excursió i fer nit al refugi d'Ull de Ter, tot i que les condicions climatològiques eren adverses. Els bombers... Han iniciat aquest matí l'operatiu de recerca i, insistim, tots dos han estat trobats sants i estalvis. L'empresa química La Seda del Prat de Llobregat ha acomiadat 14 persones. Segons els sindicats, gràcies a la nova reforma laboral, el Prat Ràdio Elisenda Ariza, bon dia. Bon dia, l'empresa al·lega causes organitzatives i econòmiques. Comissions Obreres assegura que es van assabentar dels 14 acomiadaments amb mitja hora d'antelació i de forma verbal. Francisco Moraleda és membre del comitè d'empresa de La Seda. No va haver-hi convocatòria oficial, sinó que verbalment es va comunicar al comitè d'empresa que al llarg del dia es farien 14 acomiadaments en caràcter individual per causes teòricament objectives. Alegant pèrdues, disminució de vendes i reorganització interna de la companyia. El comitè vincula aquests acomiadaments amb l'aprovació de la reforma laboral. Els treballadors estan realitzant aturades de dues hores al dia per aconseguir negociar les condicions d'aquests i de futurs acomiadaments i també faran vaga el proper 29 de març. El Prat Ràdio per a Com Ràdio. Bon dia, us parla Joan Barberà. L'espanyol juga el camp del Betis a les 8 del vespre amb l'objectiu de sumar 3 punts per mantenir-se en places europees. La principal novetat en la convocatòria espanyolista de l'equip que entrena Mauricio Pochettino és la presència de Juan Albín. Podeu seguir el partit Betis Espanyol a Com Ràdio a partir de dos quarts de 8 del vespre. El Barça s'ha situat a només 6 punts del Real Madrid en la lluita pel títol de Lliga. Primera, després de la nova ensopegada, segona consecutiva dels de Jose Mourinho, que van empatar contra el Villarreal a un gol en un partit on l'àrbitre, Parades Romero, va expulsar els madridistes Sergio Ramos, Ozil, a més de Mourinho i el seu ajudant Rui Faria, que és reincident. A tot això l'àrbitre, i en majúscules, reflecteix l'acte que Pepe el va insultar. En bàsquet, destaquem que el Barça-Riga el vol sumar a la segona victòria consecutiva contra l'únic Casan en la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga. El partit avui, a tres quarts de nou del vespre, al Palau Blaugrana. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Demà és l'últim dia per presentar els textos al concurs de prosa i de poesia en català per a no professionals de Sant Just. Hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Segons Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català, els nens i nenes de 9 a 11 anys són els que més participen animats per les escoles. En aquest cas, els tres primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per llibres. Els joves són cada any la categoria més fluixa, però en adults torna a activar-se el nombre d'obres presentades. En aquests dos casos, els premis ja són en metàl·lic, d'entre 60 i 80 euros per joves i dels 100 als 160 euros per adults. Els textos, recordem-ho, es poden presentar fins demà divendres a les dues del migdia. Al Servei Local de Català, l'Ajuntament, l'horari és de 10 a 2. També us recordem que ja està en marxa el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Jus d'Esvern. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Una de les novetats de la tercera edició del concurs és que s'introdueix una quota de 8 euros per participant. Un dels objectius principals de pagar per participar-hi és aconseguir que el concurs sigui autosuficient. Les fotos s'han de presentar a través d'internet fins al 20 de maig. D'entre totes les fotos participants, un jurat especialitzat triarà les millors fotos, una cinquantena com a màxim, i s'exposaran a les balconades del carrer Bonavista, entre el 16 de juny i el 16 de juliol. I a banda d'aquest concurs, també com cada any, es convocarà el concurs popular de fotografia. Trobareu les condicions d'en dos concursos al web de l'agrupació fotogràfica Sant Just, www.santjust.org barra AF Sant Just. I acabem destacant que l'equip infantil de l'Atlètic Sant Just va guanyar per 3 a 2 a l'infantil B del Barça, al camp municipal de futbol. Era un partit amistós, però va ser complicat per amb dues parts. De fet, a la primera part, el Barça va tenir més possessió de la pilota. Van començar guanyant els Blaugrana i el descans va arribar amb un 0-1 al marcador. Ja a la segona part del partit, els infantils de l'Atlètic, dirigits per Jorge Tostado, van reaccionar i aprofitant un córner, Santana va empatar. Poc després, l'Atlètic va remuntar i el Barça va aprofitar un altre córner per aconseguir el 2-2. Finalment, un gol de Cito va fer vèncer l'equip Sant Justenc per 3 gols a 2. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu consultar tota la informació local al web de la ràdio 3W, ràdio d'Esvern.com. Molt bon dia. I think I lost my way. Getting good at starting over. Every time that I return. Learning to walk again I believe I've waited long enough Where do I begin? Learning to talk again Can't you see I've waited long enough Where do I begin? You remember the days we built these paper mountains, then sat in Washington, burn. Think about my place. Can't you feel it growing stronger than conqueror? Fins demà! Fins demà! Bona nit. Just a la fusta. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. La passió d'esparregueres. Deixeu que el Dolç Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. La informació més propera al Just a la Fusta. I com cada dia ens posem a la cuina, com sempre també, amb la Carme Amador. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Què tal? Bé, bé. Avui, amb quin plat ens sorprendràs? Bé, avui, un plat que a mi em soluciona molt quan tinc els meus nets a dinar a casa, perquè els hi encanta. Els tinc un cop a la setmana, això que diria aquí. I els agrada molt. I és un plat que són espaguetis al pesto. És que se'n poden menjar dos plats. Llavors, a l'espagueti no fa falta que diguem com es fan. Vull dir... la mida per espaguetis perquè no et s'obrin tens que agafar els dits així com aviam tu digueu sí ah sí fent un cercle amb el pols i l'índex ah sí no ho sabia això sí això és el que mideix tècnicament això ara és una tonteria d'aquestes que trec jo però va bé no? sí sí i a més els espaguetis encara que et s'obrin no passa res perquè et passa sabent demà per la paella bueno aquí la gràcia és fer el pesto mhm Tu saps fer el pesto? No, m'agrada molt el pesto però sempre el compro. Agafes formatge, gorgonzola. Ben d'aquest, ben fort. Un bon tros. Però no te'l recomano que el compris ratllat. Perquè no és el mateix. Si agafes un tros, vas a la xarcuteria on compris tu habitualment, dones un tros de gorgonzola i te'l ratlles. És que canvia moltíssim. Però un bon tros de gorgonzola que és el formatge que més s'alimenta, però aviam, si menges un trosset de gorgonzoles com si et mengessis 200 grams de l'altre, perquè porta... Els ciclistes del Giro d'Itàlia s'alimenten amb formatge gronçola. Perquè porta moltes calories. Porta de tot. Porta de tot. És un formatge exquisit. El que passa és que, clar, com totes les coses... És el que té, exacte. Bueno, agafes el bon formatge gronçola, deus tindre un ratllador i tu també té un ratllador a casa, perquè si no, ja ens ho hem de fer mirar. No l'anem a comprar el mateix dia, també. Però sí, jo et dic, per fer el pesto no ho compraria ratllat, però bueno, cadascú que faci. Llavors, si vols afegir una miqueta d'una mental, també, per fer una miqueta... més de consistència, perquè potser és una miqueta més cremós. Llavors agafem un bon manac de julivert. Es pot tallar a mà, però si tens l'estrit de l'un, dos, tres, ja perfecte. Perquè ha de quedar molt fi. I a la mà els cuiners ho fan molt bé, però a mi sempre he sospitat que després ho acaben passant per una trituradora. Però bueno, això és una altra història. Llavors, un bon oli d'oliva. Un bon oli. No l'oli que fem servir d'un grau i tot això, no, sinó un oli d'aquests verds potent. D'acord? Et poses, per quatre persones poses un cop d'oli, el formatge, el julivert, sal i pebre. Jo és que el pebre el poso tot arreu, ja t'ho dic, eh? Tinc un molinet i el poso tot arreu. Va bé. Les pitures, els espaguetis, ja està, ja està fet, el pesto ja és així, no té més més. Llavors, els espaguetis, hi ha una llegenda italiana, que saps que els italians mengen pasta tot el dia. No, no, tot el dia. I no estan grassos, o sigui que no diuen que la pasta engreixa. Els espaguetis, la gent que està a taula té que esperar els espaguetis, no els espaguetis per la gent a taula. O sigui, com que els espaguetis en 10 minuts els tens fets, quan ja estiguin tots a taula, que estan picant una mica de la manida, llavors n'has que bullir. Els escorres, els has salat, una miqueta d'oli i els poses en una sabata, en un bol, a taula, i doncs cadascú que es posi el pesto que vulgui. De veritat que, bueno, te'n pots menjar dos plats, eh? Sí, sí, agrada el pesto, és una bona opció. I també he de dir, aviam, que també es pot comprar fet. Ja, ja, no, però també té gràcia. Ens hem d'esforçar una miqueta, eh? Perfecte. El que ben fet també, també està molt bo, eh? Sí. Res a dir. Doncs gràcies, Carme. No, el provarem, el provarem. I així, doncs, sempre és millor. Sempre s'ho queda millor. La pasta és un plat que agrada a tothom i resolt sempre. Doncs gràcies, Carme, i fins demà. Que vagi bé. Bon dia. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. En fi, i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Centuri XXI La Rambla, al servei de la comunitat. Ràdio 2BMA 98.1 5 minuts i dos quarts d'una del migdia. Amb aquesta sintonia verem la benvinguda la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Hola, bon dia. Què tal? Bé. Hem estat uns dies sense parlar de teatre, però avui sí que tornem i amb les piles carregades, amb moltes coses. Sí, n'hi ha moltes coses i, curiosament, a Barcelona es poden veure tres muntatges de Shakespeare i un que no és de Shakespeare, però que després ho explicaré perquè té molt a veure amb Shakespeare. A veure... El Nacional s'està representant des d'allà fa temps el Mercader de Venècia. El Mercader de Venècia, a mi personalment, penso que el director, el Rafel Durán, no ha posat l'obra on l'havia de posar. I la veritat és que resulta un Mercader de Venècia absolutament... Incomprensible. Sí? Ha sentit males crítiques. Els actors salven com poden els seus personatges, sobretot Ramon Madaula intenta salvar el seu personatge de Xiloc, encara que li costa perquè la direcció, diguem-ne, la forma de veure el mercader de Venècia del Rafael Durán, que és el director, és absolutament incomprensible, no? Per tant, jo el dia que vaig anar, la sala estava... Home, és la sala gran del Teatre Nacional, que n'hi ha moltes cadires, però estava bastant buida. I la veritat és que ha tingut unes crítiques, la majoria d'elles, bastant nefastes. És una obra que ja ho vam parlar, penso, quan es va estrenar... volen tenir la genialitat que a vegades fa gala el Cadiz de Vieito o l'Àlix Rigola, que fan servir coses com els micròfons i tal, i al final queda un pastitge. Per tant, el Mercader de Venècia d'aquesta temporada nacional, per mi personalment, no té gaire importància... Doncs aquesta és una de les obres de Shakespeare, no? Aquesta és una de les obres de Shakespeare, sí. Ara s'ha estrenat al Teatre Lliure de Montjuïc, l'obra Coriola, que també és una obra... Shakespeare sempre... Bueno, tothom ha vist més d'una versió de totes les obres de Shakespeare, no? Coriola també s'ha vist aquí a Barcelona unes quantes vegades. En aquesta ocasió, el Teatre Lliure de Montjuïc, doncs, torna... el que va ser fins l'any passat el seu director artístic, Àlex Rigola, amb aquest coriolà, amb un repartiment... Diguem-ne que és un repartiment bastant normal dins del que fa servir el Rigola. El prota, el coriolà, és justament Joan Carreras, que és un magnífic actor i que, a més a més, pràcticament ha fet tota la seva carrera... al costat de l'Àlex Rigola. L'obra és molt bona, parla d'un home que defensa un coronel, un militar, que lluita per la llibertat del seu poble, però que després, una vegada s'ha acabat la lluita, no sap ben bé si ha de donar el poder al poble o no, si el poble està preparat o no per al poder. Aquesta no l'he vist, aniré a veure-la segurament la setmana que ve. L'Ecoriolà és una gran obra de Shakespeare i suposo que en les mans del Rigola tindrem moments, diguem-ne, sorprenents, perquè sempre posa una miqueta de de coses sorprenents dins del seu muntatge. L'altra obra que he dit, que és de Shakespeare, però que realment no és de Shakespeare, és Els dolents, que es diu Shakespeare Villains. Bé, hem dit que el Coriolà és el Teatre Llura de Montjuïc, oi? Sí. Sí, molt bé. Doncs aquesta Els dolents de Shakespeare Villains la fan a la Sada Montaner. L'actor, director i dramaturg anglès Steve Berkhoff, que és reconegut internacionalment per la seva participació en moltes pel·lícules, fent justament de Dolent, i que a més a més és un especialista en el teatre de Shakespeare, ha fet pel·lícules de dolent sempre en Rambo o en Octopusi, vull dir... I a més a més, en l'obra de Shakespeare, que la coneix molt i molt bé, gairebé sempre ha fet de villant, no?, de dolent. Doncs la peça de Shakespeare i villant és una... jo diria que és una classe magistral... sobre els dolents i sobre el mal fa una dissecció dels personatges parla per exemple de Iago Iago és un home dolent que fa el mal per fer-ho i que realment el que fa és ficar-li la idea a Otelo que la seva dona, la Desdèmona l'està enganyant amb un altre fins que Otelo arriba a assassinar Desdèmona Vull dir, fer mal per fer mal, perquè no aconsegueix res amb això. Parla també de Ricard III, un home que vol el poder, un home que té moltes mancances físiques, però que al seu cervell l'únic que pensa i l'únic que vol és tenir poder, i per tant es carrega, mata a tothom que està per davant d'ell per aconseguir aquest poder, a més a més sense cap mena de sentiment de culpa. Parla de tots els dolents de Shakespeare. Sí, del Xiloc, per exemple, del Mercader de Venècia, que en aquest Mercader de Venècia del Teatre Nacional que estàvem parlant abans li volen donar un aire de bona persona i que realment és una mala persona perquè és una persona que està repudiada de la societat de la gran Venècia, els jueus estaven gairebé vivint en un gueto i hi havia un odi racial entre ells, molt gran, no? Llavors, davant d'això, Xiloc, doncs, el que vol és fer patir Antonio. I ho fa, o sigui, ho intenta. Ho aconsegueix. No, no ho aconsegueix al final, però ho intenta. O sigui, vol... quatre lliures de car del costat del cor, no? I no vol que li paguin el que ha prestat, no? Bé, vull dir que parla de Macbeth Macbeth en realitat no era en principi un dolent jo penso que és molt més dolenta la Lady Macbeth que és la que instiga que Macbeth mati el seu rei. És el cervell, no?, una mica. Sí, el cervell i gairebé tot, perquè el Macbeth admira el seu rei i l'estima, però la seva dona és la que realment li fa fer el que fa, no?, de matar-lo. I a mi el que més em va sorprendre, no sé, no l'havia pensat mai, és que dins d'aquests dolents parla de Hamlet. Ah, també? Sí. El situa també en aquesta... En aquesta... Jo no, la veritat és que no ho havia pensat mai, i mira que hi ha llegit vegades i vegades Hamlet. Però quan ell ho explica, perquè l'espectacle en si és trossos de les obres que s'està parlant, però després també fa una dissecció profunda del personatge i dels actors anglesos, de com viuen ells els Shakespeare, perquè clar, a Anglaterra Shakespeare, tothom sap Shakespeare de memòria, no? I diu en un moment de l'obra, que em va fer molta gràcia, que és molt difícil fer Shakespeare perquè el públic té sempre la imatge de Sir Lawrence Oliver fent els papers, i que és molt difícil de competir, no? Bé, doncs, això que t'estava dient, que a mi em va sorprendre el de Hamlet perquè jo no havia pensat mai que fos un dolent, però realment, tal com ell ho explica, doncs té raó, perquè el primer que mata és el Polonio, el mata creient que és el seu oncle, és veritat, però després es va carregant a un munt de persones. perquè sí, no? o sigui, mata molta gent i és veritat, jo no l'havia pensat mai però realment també el podem posar dins d'aquests sacs de dolents bé, l'obra es diu Els dolents, justament la fan a la sala Montaner la interpreta magníficament de veritat, magníficament el Manel Barceló és un monòleg de dues hores no es fa llarg, t'ho juro que no es fa llarg, amb una escenografia supersimple i supersenzilla, i ell fa d'actor, d'actor anglès, justament del que ha escrit l'obra, l'Stiffen Bercot, fa de Iago, fa de Hamlet, fa de Lady Macbeth, fa de tot, en trossos molt... L'obra, la veritat és que està molt ben escrita i el Manel Barceló ho fa superbé. L'ha dirigit el Ramon Simó, I la traducció és del Mario Serra. Molt bé. Jo penso que per la gent que li agrada Shakespeare i que coneix l'obra de Shakespeare, és una obra absolutament recomanable, aquesta dels dolents de... Fa bona pinta, eh? Sí, la veritat és que sí. A mi em va agradar molt, eh? Doncs l'apuntem a l'agenda, aquests dels dolents. I després, per acabar, he dit que feia entre Shakespeare's a Barcelona. No és ben bé a Barcelona, perquè és a l'Hospitalet, però... A l'Hospitalet aquesta setmana es podrà veure un Ricard III. Home, doncs... Ricard III, que ja hem parlat, que és un dels dolents de Shakespeare. Doncs es podrà veure aquest cap de setmana la companya Atalaya Teatre i Ricard III. I es farà el diumenge 25, o sigui, només es fa el diumenge... A les 7 de la tarda. M'agradaria molt anar-hi, però el diumenge és un dia una mica dolent tot per anar, per mi, per anar al teatre. O sigui que no sé si hi ha ni idea. De totes maneres, si voleu conèixer la maldat de Ricard III, doncs és una bona recomanació al Teatre Joventut de l'Hospitalet, que està aquí al costat. Atalaya Teatre presenta Ricard III. Imagina't quan de Shakespeare... a la cartellera. Sí, sí, és un bon moment pels fans d'aquest gran autor per anar a veure alguna de les opcions que se'ns presenten. És que, a més a més, la veritat és que el kit de la qüestió és que parla de coses... Actuals, universals, no? Sí, de sentiments humans que encara tenim i la veritat és que no es fa... No caduca mai, no? De fet, si et fixes, tots els xèspirs, que això és, clar, això és un motiu econòmic, però gairebé tots els xèspirs que es fan, que es fan molts, sempre van en vestuari d'ara. Perquè els sentiments i les passions, diguem-ne... S'entenen igual ara mateix, no? S'entenen igual, sí. Doncs passem a una altra cosa. Passem a una altra cosa. Vaig anar a veure Incendis, que és la gran obra de la temporada, no? És magnífica. La veritat és que és magnífica. Incendis és una obra, ja també ho vam comentar, que és una obra d'un canadenc d'origen libanès. Està interpretada per un repartiment magnífic, però diguem que els principals papers els porta la Clara Segura i el Julio Manrique. Per mi... el que fa el Julio Manrique en incendis és el millor que li he vist fer damunt d'un escenari. I ha fet coses bones, per tant... Està fantàstic. Ja saps que el director és l'Oriol Brogi. A l'Oriol li agrada molt fer jocs teatrals i un dels jocs teatrals que fa habitualment, també potser per motius econòmics, és que... L'actor ha de fer molts personatges. En aquest cas, els protes fan més d'un personatge però que té una certa relació. La Clara Segura fa de mare i de filla i el Manrique fa de fill i també de pare i de germà gran. No explicarem el final de l'obra, perquè el final de l'obra és molt sorprenent, però sí que direm que la història és la d'una dona que té dos bessons i que els últims anys de la seva vida no parla, resta en silenci. Quan mort, el notari, el testament, llegeix el testament... i dins del testament els demana als seus fills, als dos bessons, que busquin coses que trobin el seu pare i que trobin el seu germà, perquè resulta que ella havia tingut un fill abans de tenir-los a ells dos. Un fill que va ser, això no li diu el notari, però després se sap, és un fill que va ser, doncs, d'un gran amor. D'un gran amor. Va tenir un gran amor de molt, molt joveneta. Era, doncs, com Roma i Julieta, dues famílies, dues tribus que no es podien... Està ambientada al Líban, eh?, quan estan parlant de la mare. Dues tribus que no es podien veure i que no hi havia manera. I tenen... O sigui, es queda embarassada... per amor, perquè s'estimen moltíssim, però al final no poden casar-se ni poden viure junts. Llavors, la mare, després de morta, el notari diu als seus bessons, que són de després, evidentment, que busquin el germà i que busquin el pare. I aquí comença tota la història perquè ells que viuen a Occident, a Europa, doncs han de tornar al Líban, que estan en guerra i que per tant és molt, molt, molt perillós. La veritat és que tots estan fantàstics. Jo diria que això de fer diversos personatges és molt difícil i ho aconsegueixen. Vull dir, tu creus que són diferents personatges. L'únic que puc dir de l'obra és que molta gent m'ha dit que no se sentia bé el text. I que és una obra, evidentment, de text. S'ha de seguir el text per enterar-se de tot. L'Oriol Broxi ha fet una mena de trajat de la biblioteca, que és on habitualment treballa, que el terra és de terra, i ho ha posat al Teatre Romea. Està a dues bandes. Una banda del públic està dins de l'escenari, I l'altra banda, diguem-ne que es platea. És bé, l'escenografia funciona. I tots els detalls que té el brogi d'imaginació i que posa en funcionament també funcionen molt bé. Per tant, està cada dia ple, però... feu un esforç i intenteu anar a veure aquests incendis. Que encara hi ha algun forat, eh? Sí, que fan el Romea. Però està cada dia ple, eh? Sí, sí, això sí. A més a més, tampoc queda gaire. S'acaba el 22 d'abril i són d'aquestes improrrogables. Per tant, val la pena... Si teniu interès, en buscant entrades aviat. El repartiment, ho dic perquè tots mereixen la pena de ser citats, és la Clara Segura, el Julio Manrique, el Xavier Boada, que és el notari... i que fa un paper a la Riera, no sé si tu la veus, és un dels socis del casino. Ah, sí. Sí, el que em penso que està malalt. Val, sí, sí, és aquí. També ho fa bé, doncs? També, també, ho fa fantàstic. Xavier Boada, Marcia Cisteró, que és una habitual que treballa sempre amb l'Uriol Brogi, també fa uns quants personatges diferents. Clàudia Font, Xavier Ricard i Xavier Ruano. Tots estan fantàsticament bé. També cal dir que al principi, com que a l'Oriol Brosi li agrada molt el joc teatral, algunes persones m'han comentat que al principi no entenien ben bé què passava. però de seguida s'entra en el joc. I no ho explico perquè, si no, no tindria gràcia. Molt bé, Maica, doncs també ens l'apuntem i amb un àsterisk ben gran, no?, aquests incendis. Sí, sí, jo crec que sí. Recordem també que el Teatre Goya s'està fent una comedieta, una comedieta, que no va més enllà, però que t'ho passes molt bé, que està molt ben feta i molt ben dirigida. Els actors són la Maribel Verdú i l'Antonio Molero. El director és el Josep Maria Pou i el títol és El tipus de la tomba de al lado. És la història de dues persones que es coneixen al cementiri, un joc una mica estrany, però que d'alguna manera volen estar juntes però els separen moltíssimes coses. Un, ell és un granger, que només pensa en les seves vaques i en la seva granja, que no té estudis, que no té tal ciència intel·lectuals, I ella és una bibliotecària que, doncs, deixés Sopenshauer i està sempre... Llavors, clar, volen estar junts, però no hi ha manera, perquè no tenen res en comú. Una comedieta, que ja dic, no és res de l'altre món... Però per entretenir funciona. Però tu passes bé. Molt bé, doncs també és una bona proposta. I ara, si et sembla, per acabar... Sí. també podríem dir que s'està fent cada vegada més i em sembla fantàstic, eh? Cada vegada més s'està fent Sarsuela que és un espectacle jo crec que és molt, molt complet perquè no només és la interpretació sinó que també hi ha orquestra, música i cant, no? És una mica com els musicals per dir-ho d'alguna manera. Doncs s'està revisant una mica la zarzuela aquí al nostre país i en aquesta ocasió al Teatre Victoria han portat un homenatge l'espectacle és un homenatge a José Tamayo que durant molts anys es va dedicar al món de la zarzuela i que feia zarzueles magnífiques s'han juntat tot l'equip, l'últim equip que va treballar en José Tamayo i han fet això, han fet com una mena d'homenatge al seu mestre i al seu director i la veritat és que per la gent que li agradi la zarzuela penso que està molt bé aquest espectacle perquè no és una zarzuela en concret sinó que són diferents diferents Àrees, cançons, escenes de diferents arzueles. El teatre Victoria va portir Tamayo, es diu, a l'espectacle. Doncs amb aquesta última proposta tanquem aquest repàs per la cartellera teatral i aquestes recomanacions. Moltes gràcies, Maica, i tornem la setmana que ve. Adéu, que vagi bé, bon dia. Ràdio 2VM 98.1 I després d'escoltar aquest tema dels ILS, que es titula I need some sleep, farem un repàs de notícies curioses amb el Jaume Socarrat. Fins ara mateix. I need some sleep You can't go on like this I tried counting sheep But there's one I always miss Hey Fins demà! I need some sleep, time to put the old horse down I'm in too deep and the wheels keep spinning round Everyone says I'm getting down too low Fins demà! Just gotta let it go. 10 minuts i la 1 al migdia, com sempre, en aquesta recta final del programa. Saludem el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia, Carme. Per fer un repàs de curiositats que passen arreu del món, comencem avui parlant d'una recuperació d'un tresor curiós. Sí, aquesta notícia a mi m'ha agradat molt, l'he trobat molt curiosa, i és d'aquelles notícies que et fa pensar com les voltes que pot arribar a donar el món, no? El titular diu així, es diu, recupero una moneda que es va gastar fa 24 anys. El noi es diu Tim Kirk i quan era un nen petit es veu que s'avorria moltíssim i un dia el que va decidir fer va ser agafar els seus estalvis, els pocs estalvis que tenia, les monedes i les va marcar amb un esmalt d'ungles de la seva mare. Les va marcar totes amb les seves inicials. Ell se'n recorda que més o menys totes aquelles monedes en el seu temps se les va gastar amb xutxeries, caramelos, coses de nens, no? 24 anys més tard, en Tim Kirk ha recuperat una d'aquestes monedes. De cop, un dia tornant del supermercat, quan es va buidar les butxaques, va veure que una de les monedes estava marcada amb les seves inicials que havia fet ell fa 24 anys. Home, és una notícia d'aquestes. Una notícia curiosa, curiosa. Història bonica, eh? Molt bé, doncs ens agrada aquesta primera notícia del dia. Ens n'anem ara. També avui portes notícies vinculades amb elements infantils, no?, perquè han inventat un os de peluix. que funciona pels grans, per això, no? Sí, és un os de peluix, és un invent que, evidentment, com no podia ser d'altra manera, ens ha vingut des del Japó, i és una nova tecnologia que està al servei de tota aquella gent que comença a tenir problemes d'apnea hipopem, hipopepna, o que es diria, com ho diem nosaltres, que ronca, la gent que ronca, bàsicament. T'explico com funciona. És un os en forma de coixí i tu dorms entre les seves cames, per exemple, a la seva panxa. L'os aquest analitza els decibels que desprens tu, el so que fas tu mentre dorms, si fas molt de so o fas molt poc so, i a més a més també et medeix l'oxigen que tens a la sang. Llavors... Quan ell veu que t'estàs passant una mica, que està fent molt de merder o així, t'acarícia la cara, t'acarícia el cabell... I et calma, llavors. I fa que, clar, o et calma, o fa que et tinguis de moure't... Ah, molt bé, aquest invent. Intervé, intervé. Es veu que és molt suau i hi ha molts de models de diferents colors i per tots els gustos. Deu ser molt car, no per això? La veritat és que no ho sé. El que sí que sé és que hi ha més de dos milions de persones... que han demanat aquest osset perquè els faci companyia a les nits. Doncs veurem si també arriba aquí. Més qüestions d'invents estranys, no? Ara parlem d'un tipus de massatge una mica estrany, realment. La gent, quan va fer-se massatge, sovint li agrada que sigui alguna cosa agradable, tranquil... Amb aquest tipus de massatges que explicarem ara, jo no sé on està gaire la tranquil·litat. És massatges que es fan amb ganivets de carnisser. Estran, eh? Aquell ganivet de carnisser, que tots veiem el carnisser... Aquests que a casa s'ha de vigilar, no? Exacte, aquells ganivets potents. Doncs et fan massatges amb això. És com un nou tipus de massatge de relaxació que ha sortit i que s'utilitza moltíssim a la Xina. Es veu que aquest tractament, segons els experts, es fa amb els ganivets, amb la part més afilada, i t'apreten sobre les zones en qüestió, no? zones que te fluxa l'energia, o zones on hi ha una circulació de sang, no sé, important, i després ells el que fan és que, evidentment, no et fan sang, no hi ha ni una gota de sang, però amb aquests ganivets t'alliberen tensions, diu que netegen el cos de les toxines... Bueno, alivia una mica els vasos sanguíls. Fa una mica de por de primeres, però suposo que també passa amb l'acupuntura, no? Exacte. Crec que va relacionat i que deu fer una mica la mateixa funció. Se n'ha de saber, m'imagino que no ho proveu a casa vostra. Evidentment, no. Però d'alguna història deu tenir. I ara ens anem amb un d'aquests rècords que mai acabaré d'entendre. Aquesta gent que té aquest afany per sortir al llibre Guinness. Un dia podríem parlar de qui era Guinness. Sí. Podríem fer un monogràfic de Guinness i els rècords més estrany. Bueno, Guinness no era una cervesa. Però suposo que devia ser algú, no? Potser sí, devia ser un home que ho va batre tot. Buscarem qui era el rècord Guinness, perquè realment, com has dit tu, fa fer a la gent coses... Com, per exemple, la protagonista de la següent notícia, que es diu Susan Eman, és una noia dels Estats Units i vol pesar 730 quilos per aconseguir el rècord Guinness. Suposo que deu pensar tant, per tant, potser em pesa 700 i diu... M'ho prenc com una cursa, però és que no ho puc imaginar. La foto és increïble, la foto realment és increïble. És que 730 quilos a nivell... No sé quin animal pesa això, més o menys. Doncs no sé, un poni petit pesa això. Un elefant pesa més tones. Però un poni, aneu a voltar per això, una vedella. Bé, En fi, la Susan Eman s'ha proposat això, convertir-se en la persona més gorda del món. La seva parella, que es diu Parker Clark, que també és un personatge, es veu que li sembla perfecta l'idea perquè a ell li encanta cuinar. Les paraules que ha firmat la Susan diu... Somos tal per a qual. A mi m'encanta comer i a Parker li encanta cocinar. Somos la combinació perfecta. Però no tarda saber... Bueno, suposo que és per agafar-s'ho amb una mica de conya, no? Perquè realment la foto fa molta gràcia perquè es veu allà estirada en un llit amb tot de menjar al voltant i al seu marit al costat anar-li posant el menjar a la boca, saps? Actualment, atenció, actualment la Susan Eman pesa 340 quilos. Ha de duplicar pràcticament el seu pes per arribar a la xifra de 730 quilos i aconseguir el récord Guinness. Però potser és mort abans amb aquest intent. Vull dir que és una cosa molt exagerada i fora d'òrbita. Jo ho trobo molt exagerat i segons explica en Parker, el seu home diu que ell evidentment que pateix una mica per la salut i ja s'encarrega que menja alguna ensalada i diu que li fa fer una mica d'esport també. No ho sé. Li desitgem sort No ho sé, tinc clar massa. Quina seria la sort, no? Ens anem cap a la Xina, ara. Anem a la Xina, on ens arriba per tots els amants del te. Jo, mira, fa qüestió de dos mesos que m'estic començant a fer una mica d'amant del te. Un empresari xino ha llançat un te de luxe que es fa fertilitzat amb excrement d'os panda. O sigui, pel sol fet que es faci amb excrement d'ospanda, aquest te ja costa uns 438.000 gens, que venen a ser uns 69.000 dòlars o 52.000 euros. Perquè hi ha pocs pandes, no? Hi ha pocs pandes i, a més a més, el cultiu d'aquest tipus de planta amb aquests excrements suposo que requereix més atenció. Es veu que, bueno, paraules del noi, queremos difundir la idea tradicional de la China y del reciclaje, la conversión de la basura en algo útil y de lujo. Es veu que aquest magnate, aquest empresari, ja sempre ha fet coses d'aquestes una mica extravagants, però estic segur que, com moltes altres coses extravagants, acabarà tinguent molt d'èxit i tot i al seu preu. Possiblement. A veure si algun dia tenim la sort de provar. Aquest té fet d'escrements d'os panda. I d'aquí ens n'anem, acabem amb poesia avui, perquè justament ahir va ser el Dia Internacional de la Poesia, és a fer aquest acte aquí ahir al vespre per celebrar-ho i avui encara n'anem parlant. Has investigat una mica i has trobat el poema més antic del món? Efectivament, és un text que està escrit en una tableta de fang. que està classificat pels arqueòlegs, que es diu com a Estambul, número 2461, per si algú ho volgués buscar. Doncs vinga, el anem a llegir. Anem a llegir aquest poema i diu així, es diu... Porta'm al dormitori. No, seré portada al dormitori, perdó. Nubi meu, has obtingut plaer de mi. Explica-li a la meva mare que et donarà delícies, també al meu pare que et donarà obsequis. És un tema que constata... Perdó, és un poema que constata del 2025 abans de Crist. I és d'una dona, no? Una poetícia. Realment es va trobar el 1889 a la ciutat de Nipur, a Irak, i actualment està exposat al Museu de l'Antic Orient. Doncs amb aquesta curiositat final poètica tanquem aquesta secció de curiositats i també d'aquesta manera tanquem el programa d'avui. Moltes gràcies, Jaume, i fins demà, que vagi molt bé. Moltes gràcies, bon dia. Us esperem demà amb moltes més coses a partir de les 10 per fer una nova edició del Just a la Fusta i que vagi molt bé. Bon dia.