Sant Just: Polèmica als cursos, ANC i actualitat

grans volums de negoci. L'IBEX 35, el principal indicador del parquet espanyol, registra que estaran unes pèrdues del 0,3%, mentre que la prima de risc es troba als 442 punts. És el nivell en què tancava ahir. La jornada econòmica està marcada de nou per les especulacions. sobre un possible rescat de l'economia espanyola. Avui el president del govern central, Mariano Rajoy, es reuneix a Malta amb el president francès, François Hollande, i amb el primer ministre italià, Mario Monti, en una trobada que ha de servir perquè tots tres abordin el futur de la zona euro. I pel que fa al trànsit, ja ha millorat força la circulació tot i que encara hi ha algun punt amb intensitat. Hola, bon dia. Així és, sobretot és l'entrada per l'extrem sud de l'àrea d'influència de Barcelona. Estem parlant del cinturó de Litoral, encara força ple, ben bé des de l'Hospitalet i fins a la zona franca. De fet, fins a Montjuïc de la Ronda Litoral han sentit Besòson. En part, tot plegat, ve agraujat per un vehicle variat que ja s'ha retirat. També l'entrada per l'autopista B23, lenta, espessa, entre Esplugues i la Diagonal, i en aquesta autopista hi ha un tram, un punt de retenció, ens ha sentit Martorell. És tot des del RAC, bon dia. Esports en xarxa. Bon dia us per l'Arnau Maimó. Ramon Kundal fa marxa enrere i no es presentarà a la reelecció com a president de l'Espanyol. La reacció contrària dels socis i seguidors del club i la crítica dels petits i mitjans accionistes diu que l'han fet recapacitar. Kundal va compareixer en roda de premsa acompanyat pel màxim accionista del club, Daniel Sánchez Llibre, on va deixar clar que no es desentenen del futur de l'entitat i que donaran suport amb les seves accions a la candidatura europea. que consideren més adequada per al futur de l'entitat. Canviem de qüestió, Barça i Madrid se centren des d'avui amb el clàssic de diumenge al Camp Nou, després d'una jornada de descans. Els dos equips tornen aquest matí a la feina. Pel que fa a l'equip, Laurana Gerard Piqué segueix entrenant matí i tarda per intentar arribar al partit, tot i que encara va coix de la lesió al turmell no es descarta que pugui jugar infiltrat. I avui arrenca la Lliga d'Ok sobre patins amb 16 equips, 14 dels quals catalans i amb el Barça com a gran favorit per revalidar el títol. El Liceu sembla l'únic amb capacitat de discutir-li el domini perquè té un equip titular força potent, tot i que ha escursat la plantilla. El partit inaugural serà avui a les 9 de la nit i enfrontarà el Mopesa, Vilanova i el Reus Deportiu. Notícies en xarxa. Just a la Fusta. Molt bon dia, són les 10 i 5. Comencem el Just a la Fusta d'avui, divendres 5 d'octubre. I comencem un programa avui carregat de coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Avui ens portarà també detalls de la reunió que hi va haver ahir, la reunió informativa que has de celebrar ahir la tarda, sobre com queden els nous cursos d'arts plàstiques de Can Genestà. En parlarem tot seguit amb l'Andrea Bueno. També d'aquí una estona repassarem l'actualitat del dia, el més destacat de les portades, dels diaris, articles, entrevistes... I altres informacions a nivell general ho farem amb l'Anna Diet d'aquí una estona. I també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber quina és la previsió de cara a aquest cap de setmana que sembla que farà una mena d'estiuet. Com cada dia també farem una receta de cuina amb la Carme Amador i a partir de les 11 i 10 entrevistarem Montse Molinero de l'Assemblea Catalana de Sant Just per parlar de l'Assemblea que tenen justament demà al matí. Tindrem a la segona hora la Irene Pujadas amb la seva volta al món per les diferents ciutats a través de la cultura. Avui se'n va cap a Ciutat del CAP a Sud-àfrica. Entrapassarem la cartellera cinematogràfica, les estrenes amb l'Anna Díaz i a la segona hora entrevistarem el regidor de Cultura, Sergi Seguí, per parlar justament de tot el que ha passat amb els cursos d'arts plàstiques, la nova proposta i la situació en què es troba, doncs, tot aquest tema que me l'entracten també aquests dies. I acabarem amb l'agenda de concerts amb l'Adià Calvo. Just a la Fusta. Comencem ara mateix avui amb San Josecs. Pensaments que em venen constantment, em fan sentir malament. Grats, barreres, sense importància, em tenen a atrapar. La distància entre nosaltres és ínfima i tu saps. Jo pensava que amb la mirada ja n'hi havia prou, però ara veig que encara ens queda molt igual. i em tenen a casa meu on hi tinc pensaments que em venen constantment però menys són amics meus i hi ha a les interiors comerços del mirall em tenen atrapat són entreteniments Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Música Música Música Música Ho torno a intentar i estàs despistada. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 13 minuts de les 10, un moment per posar-nos el dia de l'actualitat sinjustenca i per això tenim l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Molt bé. Divendres. Sí. És aquest dia així. Interessant, una mena en què tothom s'ha agafat tot amb més bon humor. I avui tenim moltes coses, com sempre parlant d'aquesta reunió que hi va haver ahir per informar de tot el tema dels cursos desplàstiques. Com va anar? Doncs, prop d'un centenar d'alumnes d'aquests cursos van mostrar ahir la seva indignació, d'alguna manera, pel canvi d'empresa que el gestionarà a partir d'ara. El regidor de Cultura, Sergi Seguí, va explicar com s'havia desenvolupat el concurs públic per adjudicar la gestió i els alumnes no estaven d'acord amb les explicacions que donaven. Gaudim Crean Art, que és l'empresa de la Carme Malaret i la Puri Martín, que els coordinava fins ara, no va quantificar una tarifa en el plec de condicions i per això va quedar sense opció d'adoptar la renovació del contracte per dos anys amb possibilitat de pròrroga de dos anys més. Els alumnes també denuncien que l'Ajuntament no ha estat transparent en la convocatòria del concurs i en com s'ha desenvolupat una mica tot el procés, des de convocar el concurs a l'agost, sense deixar opinar els alumnes, fins haver anunciat els noms dels professors que hi hauria. Els alumnes reivindiquen que l'Ajuntament podia haver avisat de la possibilitat que els tallers canviessin de mans al principi d'aquest curs, però que no els va informar i d'això es queixen. A mi és un enredo, per la sensació que hi ha raó que no sé què hi ha darrere, si hi ha un equip que poden fer alguna cosa i que ha funcionat durant 20 anys, per què collons volen canviar ara? Si hi ha hagut una queixa, però és que tots estem contents, tots volem que estigui en els problemes dels professors. Tenen dret a fer-ho, no puc dir que no puc fer-ho perquè ho poden fer, estem en temps de crisi i és normal, però clar, això és Sant Jus d'Esbert i realment fa molts anys que hi estan aquests professors. que això es pot solventar si ho parlen, ho raonen, i uns baixen i els altres pugen, perquè segur que es tracta de sous. L'Ajuntament només mira parets, no miren el poble. Tanquen tot el bolletí. Si promous una empresa i agafes gent d'aquí al poble, els fan una rebaixa perquè cada bolletí ho porta. I aquí no han mirat res de la gent del poble i que fa 30 anys, 20 anys, la Puri i les altres que estan aquí. I pensa una cosa, que si això no se soluciona, en general s'esborrarà tothom. L'Ajuntament ara ens trucaran una altra vegada i ens diran el que, perquè per 200 euros que cobra una empresa més que l'altra... Això també es podia parlar, perquè en més que pujessin 50 cèntims, tothom i els veus estarien conformes, perquè no se n'anessin els professors que hi ha. Ens haurien de dir per què, perquè no hi ha hagut queixes, tothom ha pagat les tarifes, inclús si s'hagués anunciat una pujada tothom hauria pagat. El regidor de Cultura ens ha dit diverses vegades que és per millorar. Si 300 persones li diuen que estan supercontentes, Com pot ser que vulguin millorar, què? Home, si jo estigués amb l'empresa que ha agafat aquest servei, ara marxaria corrents, o sigui, no en vol ningú. Començo un curs a la gent en contra, és encarregat, potser, un professional als meus fons, però clar, per culpa de l'Ajuntament, per fer les coses fora de temps, per fer-les amagats, per fer-les sense cap transferència i per no saber que si estan governant, estan governant per nosaltres. No perquè legalment faig les coses molt bé, molt boniques, i m'estalviu no sé què. Déu-n'hi-do. Doncs sí, i com sentíem, alguns dels alumnes creuen també que s'ha primat aquesta qüestió econòmica, que no pas la qualitat dels cursos. Ja tot plegat en parlar després amb el Sergi Sergi. Exacte, a cap un quart d'una. Molt bé. Ja anirem parlant al llarg del dia també. A l'informatiu tornarem a sentir, suposo, tota aquesta varietat d'opinions, els punts de vista des de cada cantó. Molt bé, Andrea, més qüestions. Doncs ara us expliquem que a aquesta hora, a les 10, comença una vaga parcial als autobusos de transports metropolitans de Barcelona fins a les 3 de la tarda. La Generalitat, però, estableix que els serveis mínims s'han de complir, per tant, ha de circular el 25% del servei habitual a 9 línies d'autobús, entre elles les 63 i les 157, que passen per aquí a Sant Just. A les línies del bus de barri ha de continuar circulant un vehicle en aquest període i la resta del dia el servei ha de ser normal en totes les línies. O sigui que si heu d'agafar l'autobús... entre ara mateix i les 3 de la tarda, doncs, que sapigueu que us podeu trobar amb certs retards. Va bé, saber-ho, doncs, i acabem, això sí, ara fent una mica de mirada cap al cap de setmana, hi ha força coses a Sant Just. Doncs sí, tenim moltes activitats. D'entrada, demà dissabte arrenca la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura. Demà al vespre tindrem al pregó, a la seu de l'entitat, amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i un munt d'activitats al llarg de la setmana, fins al 14 d'octubre. D'altra banda, diumenge, la CEAS celebra la seva 17a caminada popular per Collxarola, i si no us heu apuntat anticipadament, que sapigueu que ho podeu fer diumenge, abans que comenci la caminada, dos quarts de nou del matí, al Patí del Roura de l'Ateneu. La caminada serà aquell diumenge mateix i sortirà des del Patí del Roura, passant per Can Ferriol, la Torre del Bisbe, Vall d'Onzella i el Coll de Can Solanes i tornar un altre cop al Patí del Roura. I una altra activitat que estaria bé destacar és la nova sortida naturalista que organitza CEPA Alnús Ecologistes de Catalunya, diumenge, en aquest cas, per descobrir bolets de tardor a la Vall de Sant Just. La trobada serà a les 10 del matí a la plaça Verdaguer i no cal fer inscripció previa per participar-hi. Molt bé, doncs ofertes també per tots els gustos per aquest cap de setmana, per aprofitar-lo, que sembla que, a més a més, fa la bon temps. Gràcies, Andrea, i fins després. Que vagi bé, bon dia. Que vagi bé, Carme. Repassem tot seguit l'actualitat més general del dia. Ho fem després d'escoltar aquest Happy Together de The Tartals. If I should call you up, invest a dime. Fins demà! Bona nit. Fins demà! So happy together. How is the weather? So happy together. Bona nit. Bona nit. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'11, per tant, moment de fer un cop d'ull a l'actualitat a nivell més general. Per això saludem aquesta hora, l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia. Avui, un divendres d'aquests, que també potser les portades varien més entre elles que els últims dies, no? Doncs sí, en el cas de l'Ara, la Vanguardia i el Periódico, tots coincideixen en parlar de Romy i Obama en el debat que van tenir... Però l'Ara li dona una total importància, diu, encara hi ha partit, Romy guanya per sorpresa el primer debat, capgira la cursa cap a la Casa Blanca i obliga Obama a moure fitxa. En el cas de la Vanguarda i el periòdico, però, comparteixen la portada amb Rajoy, diu el periòdico, el banc d'Espanya no es creu Rajoy, el governador augura que no es complirà el dèficit i suggereix la congelació de les pensions. L'INDE considera optimista la previsió del govern d'una caiguda del PIB del 0,5 al 2013. En el cas de La Vanguardia, diu, el banc d'Espanya crida a fer més ajustos en guany. L'INDE teme que el dèficit s'allunyi de l'objectiu pactat amb Brussel·les i el governador contrari a actualitzar les pensions per l'alça de la inflació. En el cas del punt avui, la portada diu, sense acord sobiranista, negociació, fracassa l'intent d'Esquerra i la porta... d'enterrar diferències i presentar-se en coalició a les eleccions. Pacta les dificultats per elaborar les llistes i fer una campanya conjunta als grans esculls per arribar a un acord. Molt bé, doncs tot plegat ens ho actualitzen també els digitals, que ens diuen que alliberen un nen d'11 anys, és a dir, un tema nou en aquest cas, però d'11 anys segrestat a Barcelona. El grup especial d'intervenció dels Mossos d'Esquadra ha alliberat aquest nen que havia estat segrestat a la capital catalana, els raptors que han estat detinguts demanaven un rescat de 5 milions d'euros i el noi havia vingut de València amb la seva mare a Barcelona. També se'ns parla del que ens comentaves ara, que no hi haurà una coalícia independentista el 25N i dos apunts més. Se'ns parla d'un festival de sitges fantàstic que en marxa des d'ahir i també es fa ressò de la nova vaga d'autobusos a Barcelona. Pel que fa... El diari Ara Digital ens diu, ens parla de Carme Chacón, que ha parlat avui a Antena 3. L'exministre del PSC s'oposa a la independència de Catalunya en una entrevista a aquest canal i diu que tot és una finta electoral de març. Un dels plantejaments que ha expressat és, he de decidir pel meu fill de 4 anys si és català o espanyol, doncs és el que es planteja a Carme Chacón aquest matí. I, d'altra banda, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, plantejat des de Monarracú i ha dit a López Tena, és molt difícil sumar amb algú que no vol sumar. En referència a tot aquest intent d'assumir forces per fer una coalició independentista. Això són les novetats d'aquest matí del diari Ara i del 3.24, els portals de notícies digitals. Passem ara a repassar més informacions que hi hagi a les portades. Doncs en el cas del diari Ara, diu Barcelona posarà guapo el Passeig de Gràcia. L'Ajuntament dedica 5 milions a fer-hi una reforma light. Són unes reformes que volen reparar els dèficits que pateix aquest districte de Barcelona i introduir millores tecnològiques. En el cas del punt avui, diu l'ús del català al jutjat recula un any més. El nombre de sentències i procediments dictats en la llengua pròpia per jutges i magistrats no supera el 13%. Cada vegada és inferior l'ús del català en els jutjats. En el cas de La Vanguardia, diu, els bisbes contra la desintegració d'Espanya. El text s'aprova amb abstencions catalanes. Feia temps que s'esperava una declaració de l'episcopat espanyol sobre la crisi. Va arribar ahir, però amb un fragment contra l'independentisme. El text va registrar quatre abstencions, tantes com prelats catalans. I, per últim, en el cas del periòdico, diu, la policia evita una matança a la Universitat de Balears. Això va passar ahir i després parlarem una miqueta més a dins dels diaris. Molt bé, doncs, de fet, aquesta justament és la notícia més llegida del portal 324, aquest detingut. La segona és el fracàs de la cimera d'Esquerra, Solidaritat, Regrupament i Democràcia Catalana per explorar una coalició independentista. I la tercera és que els Mossos imputen un delicte de maltractament d'animals a un veí de Solsones, el que més ha cridat l'atenció als lectors del 324.cat. Pel que fa a l'ara, la notícia més llegida és el fracàs entre aquesta cimera entre Esquerra, Solidaritat I reagrupament. El segon tema més llegit és que Luis de Guindos diu a Londres que Espanya no necessita un rescat i provoca les rialles del públic. Déu-n'hi-do, doncs, amb aquest tema. I el tercer tema més llegit és que el líder del tercer grup de l'Eurocambra posa virar quadres a l'altura dels règims repressors. Això és el que més ha interessat als lectors d'aquests diaris. per obrir els diaris en paper, en aquest moment en què segurament sentiu l'Anna com fan les pàgines amunt i avall, perquè ens destaca sempre alguna cosa per llegir en cadascun dels diaris. Per on comencem avui? Doncs en el cas del diari ara, diu 50 anys de Love Me Do. Avui es compleix mig segle des que es va publicar el primer single dels Beatles, Love Me Do. El Punt avui fa un petit article en homenatge a aquest grup, on fa una retrospectiva de la trajectòria d'aquest grup britànic. En el cas de Lara, un article de les eleccions entre Romy i Obama diu Amèrica redescobreix Romy. Hi ha hagut un gir inesperat a les eleccions nord-americanes ja que Romy s'ha imposat en el primer debat a Obama i així posa a zero la campanya. En aquesta crònica hi ha un repàs dels diagnòstics que fan diversos diaris americans, quin tipus de campanya es fan i què pot suposar aquest gir que no s'esperava. En el cas del periòdico, com he dit abans, hi ha un partit reportatge, un article que parla del fet d'ahir d'aquest estudiant que volia fer volar la Universitat Balear una miqueta, es diu que és un fan dels fets de Columbine que van passar el 1999. bé, doncs es va detenir aquest jove ahir que pretenia atemptar a la Universitat de Palma amb 140 quilos d'explosius que havia comprat per internet el detingut va relatar les seves intencions en un diari privat on expressa el seu odi cap a la societat bé, doncs totes les dades d'una desgràcia que per sort s'ha parat a temps Per últim, a La Vanguardia, a l'apartat de Viure, tenim un article sobre un japonès. Diu, el paio que ha conquerit iTunes. El polèmic PCI porta el pop sud-coreà al capdamunt de les llistes mundials. A part, Sar Sang, que és així com es diu aquest coreà, ha aconseguit fer-se un lloc a les llistes en una indústria en la que predominen els rostres bonics i joves. Ell supera la trentena i no és físicament atractiu, això ho diu l'avantguàrdia, no és una opinió personal. Entre altres trets, no obstant això, ha aconseguit superar els seus compatriotes convertint-se en una estrella mundial amb una cançó de burla a la societat sudcoreana. La cançó que l'ha fet famós és Gangnam Style i té uns 320 milions de visites al YouTube. Molt bé, doncs aquests són alguns dels articles que podrem trobar avui als diaris. Val la pena dedicar-hi una mica més d'estona i ara repassem una mica què és el que passa a l'altra banda del món a nivell internacional. I comencem parlant del conflicte a Turquia perquè l'ONU condemna Síria perquè el conflicte amb Turquia i demana prudència. Occident considera responsable el règim del president sirií Assad i els russos sembla que han volgut evitar totes les crítiques o qualsevol crítica al govern de Síria. Síria es disculpa amb Turquia per la matança de civils. L'anunci a través de l'ONU arriba després que el Parlament turc hagi autoritzat a enviar tropes a Síria. En aquest sentit, també se'ns diu que Turquia afirma que no vol una guerra amb aquest país, que no tenen cap intenció de fer-ho. També se'ns diu a l'avantguàrdia internacional que Obama acusar Romney de mentir durant el primer debat. S'ha augmentat de mà de tots dos candidats recuperen les seves respectives campanyes després de la primera prova de foc a Denver. I, finalment, també fem algun apunt més. Per exemple, que Cuba jutja un espanyol implicat en l'accident en què va morir Pallà i que, referent a les eleccions de Colòmbia... Xàvez tanca la campanya electoral de Venezuela proclamant ser la pàtria i la vida davant de centenars de milers de partidaris. Per tant, també tot plegat molt vinculat amb el món electoral en segons quins països, sobretot ara en el cas dels Estats Units, evidentment, i també en el cas de Venezuela, que ja fa dies que en parlem. I ara ens fixem en les contraportades dels diaris, a veure doncs quins plantegen o quins presenten aquests diaris. Comencem a través del diari Ara, que el que fa els divendres és presentar-nos aquest amunt i avall del Xavier Bosch, que ens parla avui d'obsessions rendibles i de fer-s'ho a sobre. Sí, elogia en primer cas la nova pel·lícula de Woody Allen, reivindica l'acostum d'anar a veure les pel·lícules en versió original i sobretot diu si surt el propi Allen tenint un paper com és el cas de Roma con amor, ja que té un valor afegit que per a les traduccions. Fa també un repàs a altres pel·lícules que ell considera les millors d'aquest director. Per altra banda, tenim una fotografia de Xavier Trias, parla de la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de reformar les terrasses de Barcelona i deixant els lavabos a clients i no clients en comptes de posar més lavabos que funcionin amb monedes. Una petita crítica, una miqueta donant la seva opinió sobre aquesta iniciativa de l'Ajuntament. Molt bé, doncs això pel que fa el diari ara, La Vanguardia, el titular destacat és que els hippies d'ahir són els líders econòmics d'avui. Qui ho diu això? Doncs tenim una entrevista a Ramon González, que és editor i periodista. Parla dels canvis que hem experimentat des dels anys 60 i el que hem agradat i encara tenim present avui en dia. Parla de les revolucions que suposen els emprenedors i com la societat busca sempre reencaixar en un món que no para de modificar les tendències contínuament. Doncs és una de les entrevistes que trobem a les contraportades. N'hi ha més encara, el periòdico. El titular és Espanya es penalitza molt la mobilitat laboral. Sí, en aquest cas l'entrevista és Joan Marc García, que posa en marxa un start-up a Espanya i diu que això no és fàcil. Ell és el creador de Grownies, juntament amb un altre soci, que és una web d'intercanvi de roba infantil, on tu dones el teu lot i reps un crèdit que pots fer servir per comprar roba per nens. que no és la teva, diguéssim. En el cas... I en el cas, l'últim cas és el cas d'avui, que el titular és els talons se'n tornen boja, si pogués els duria tot el dia. L'entrevista és a Mireia Belmonte, que és nedadora olímpica, ja té dues medalles olímpiques, només 21 anys, i parla de la seva carrera i del que a partir d'ara vol dedicar-se. Ella està estudiant empresarials i encara no té decidit quin és el seu futur. I doncs parla d'això, de la trajectòria que seguirà i com ha arribat fins on és ara. Molt bé, doncs aquestes són les contraportades d'avui. Passem ara cap a l'actualitat esportiva. L'esport ens fa un titular referent tot ja escalfant els ànims pel Barça-Madrid i el Barça pot dinamitar el Madrid i la imatge és curiosa perquè és directament una imatge gràfica d'una mena d'explosiu on dins hi ha l'escut del Real Madrid. Per tant, una mica estrany. Diu, ocasió històrica i la casa dels embolics, després de la rebel·lió de Sergio Ramos, Casillas, San Rigo de Mourinho, a través de les xarxes socials. Per tant, doncs, diguem que tampoc no hi ha un ànim molt unit, potser, en aquest sentit. I després, el Mundo Deportivo ens parla de Messi. Ens diu Messi XV... 18, Di Stefano. Diu Messi contra Di Stefano. Leo té a tocar el rècord golejador del mite blanc als clàssics. També, doncs, referent a aquest partit que juga diumenge al vespre. I el nou esportiu també en parlem ara. Ens parla també de tot aquest tema. I, de fet, el titular és I tant amics. I la imatge és de... És de Leo Messi amb Casillas, en un moment somrient i mitja abraçant-se, jugant en un partit de futbol. Leo Messi ha marcat 15 gols a Casillas en els clàssics i estan a només 3 del rícord històric de Di Stefano. Per tant, la mateixa idea del Mundo Eportivo, però ensenyant-nos aquesta imatge de tots dos futbolistes. I això és l'actualitat esportiva. Passem directament cap a la cultura. Doncs tenim demà el concert de Lady Gaga al Palau Sant Jordi. És l'única parada espanyola de la gira Born This Way, un concert que promet entreteniment i parafernàlia d'ojo de la cantant nord-americana més extravagant del moment. El tour té un total de 112 concerts i gairebé totes les entrades de totes les ciutats ja estan venudes. I bé, doncs és un gran èxit assegurat que portarà a tema. Tenim, per altra banda, la família Irreal, que ahir va fer... Perdó, és una àcida comèdia musical coprovirà per la campanya de Goll de Gom i la productora Minoria Absoluta, que és l'encarregada de Polònia, que ahir va fer la seva presentació al públic. Les funcions començaran el 8 de novembre a Barcelona amb actors com Toni Albà, Mireia Portes o Keco Novell, entre d'altres. Molt bé, doncs segurament també tindrà bastant d'èxit una obra d'aquesta mena. I ens anem ara cap a la notícia curiosa del dia. Avui parlem d'una... És curiós, no sabria massa com anunciar-ho, però resulta que és una noia brasileña que subasta la seva virginitat per construir cases pels pobres. És la Caterina Migliorni, una jove brasileña de 20 anys, que en un documental Virgins Wanted narra la història de diferents joves que... abans i després de la seva primera experiència sexual, ho expliquen, i llavors una d'elles el que fa és subestar la seva virginitat per obrir una ONG, i la finalitat és construir aquestes cases per pobres. I la subhasta ja arriba als 155.000 dòlars. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, passant coses curioses realment pel món. Acabem però quedant-nos a prop de casa i amb una recomanació per fer avui al vespre, que avui divendres normalment sempre és el dia en què la gent té més ganes de fer coses. Anna, què ens proposes? Doncs avui s'inaugura el Caixa Fòrum, la temporada, juntament amb el The National Gallery, anomenada Seducidos por el arte, pasado y presente de la fotografía. És una temporada que, sense pretendre ser espectacular, intentarà superar els resultats de l'any anterior. Entre les exposicions podrem trobar al voltant d'unes 400 peces arquitectòniques procedents de grans col·leccions públiques internacionals de Mesopotània, obres del cineasta Georges Méliès, Japó i Piranesi, i obrirà així la temporada d'exposicions de la Fundació. Molt bé, doncs val la pena el Caixa Fòrum, a més a més, és gratuït, em sembla, o sigui que sempre està bé mirar a veure si hi ha alguna cosa que ens pugui agradar. Gràcies, Anna, i fins ara. Fins ara. Fins demà! Fins demà! Can you imagine when this race is wrong? Tag on the faces into the sun. Fins demà! Fins demà! negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Dos minuts i tres quarts d'onze del matí, moment, per parlar del temps, la previsió, perquè cap de setmana ho fem amb el Carles d'Eran Lidi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Estiuet, no? Estiuet, sí, sí. Avui no ha vingut amb sandàlies perquè no m'ha semblat com falta de respecte a l'octubre. No, digues la veritat, perquè has perdut el bronzo d'una manera estrepitosa i llavors els peus els tens massa blancs. No. No he perdut de la cara, el bronzo, però els peus amb cara estan morenos. Ah, sí? Sí. Ah, si et tapessis la cara amb un mitjó potser conservaries el moreno. Doncs sí, estiuet, el que dius tu. Tenim temperatures molt agradables, tampoc no és d'estiu espaterrant, però sí que realment a les hores centrals del dia s'agraeix. El que passa és que, clar... Fins i tot aquest matí, no? Sí, sí, no, ara tenim 20 graus, o sigui, s'està prou bé. Al llarg de la setmana ha anat pujant molt progressivament, ha estat una pujada molt lenta, molt pausada. Ahir arribàvem als 24 i mig, recordem que dimecres estàvem en 23, gairebé com a 8, dimarts amb 22,3, o sigui que la cosa ha anat poc a poc, s'ha anat inflant, i encara es pot anar inflant una miqueta més. Jo crec que el dia més inflat podria ser dilluns, que ja tindrem unes temperatures que estaran molt per sobre del que és el normal, la gent agafarà una adaptació tremenda d'aquestes temperatures, perquè són agradables i són maques de sentir, i després ens vindrà una patacada. Com acostuma a passar sempre a l'octubre i a la tardor. Però, bueno, aprofitem aquests dies. Alguns núvols baixos. Avui no fan acte de presència, però sí que hi són. Les planes de l'interior tenim unes boires que són bastant persistents, humitats molt elevades a l'interior. Avui, doncs, qui aparca el cotxe fora o aparca la moto fora, doncs, es pot trobar amb el cotxe completament xó, perquè les humitats de la nit, doncs, pugen... O la roba estesa, eh? Jo l'anava a treure aquest matí. Sí, estava com mullada, però bé, un parell d'horetes, si vols, ara t'escapes un moment i ja la podràs treure. El sol, si li toca una miqueta, ja... Ja fa el fet. Divendres de sol, temperatures una miqueta més altes, ahir el que dèiem vam arribar als 24 i mig, avui podem arribar als 25, serà un dia molt tranquil i a la tarda alguns núvols que creixen, que són de bon temps, perquè estem en un pentà baromètric, estem en una situació que no tenim influències de res, inclús l'anticicló és tan gran que abarca tot el Mediterrani i no tenim ni isòveres, que es diuen aquelles ratlles que marquen la direcció dels vents, no són presents a Catalunya. I així seguirem, depressions molt potents, importants, el Nadine ja ha desaparegut, ja forma part d'una depressió que es troba enfront de la costa de Portugal, però que ja està, i que la tendència és que no pugui superar aquest anticicló, que se'n vagi cap a les Illes Britàniques, se'n vagi cap a França, i només de resquitlló amb alguns núvols alts, que probablement tinguem demà, passaria per sobre del que és la península ibèrica. Aquests núvols alts deixaran passar el sol i no afectaran les temperatures. El que sí que passa és que cada dia el sol ens està marxant ràpidament, cada cop més aviat, o sigui, estem caminant en una carrera en direcció al solstici d'hivern, que ens portarà al moment en què el sol es pon molt més aviat, amb l'ajudeta també del proper dia 28, que ens canvia l'horari, passarem a l'horari d'hivern, Sí, però vull dir que llavors ja la pata queda d'una hora sencera. Ara està marxant el sol cap a... quan falten pocs minuts per dos quarts de vuit, i a poc a poc ja veureu com aquest mes d'octubre molt ràpidament arribarem gairebé a les set de la tarda, que es farà fosc, i quan arribi el pal del dia 28, a les set seran les sis. Aquell dia és molt trist. Per mi és perfecte. És idoni i és ideal, i és quan jo estic molt content. Quan surto a la ràdio i és fosc, jo soc un tio feliç. I tu és completament el contrari. Quan comences a veure que la llum natural encara il·lumina quan surts de treballar de la ràdio... Ara encara hi ha algun dia que dos quarts de vuit encara, si surto aquella hora, ara surts aquell dia 20 minuts més tard i ja està. Sí, sí, és el moment, o sigui, dos quarts de vuit ara és el moment en què el sol es pon, llavors tenim aquells 20 minutets que encara la claror és suficient, has d'encendre les llums del cotxe, però encara és suficient i encara t'hi veus. Clar, això ràpidament, el que dèiem al mes d'octubre, perdrem aquesta mitja horeta i a més a més tindrem el canvi d'horari, o sigui que serà una hora i tres quarts, gairebé que es perdrà durant tot el mes. tot el mes d'octubre. Perquè ho estem dient tot això, no per fotre rotllo, sinó pel fet que, com que cada dia es va ponent més aviat, el sol no pot fer tota la seva tasca i hi ha prou nit com perquè les temperatures es puguin desinflar. I si avui parlàvem de 25 graus de màxima, probablement la mínima es torni a situar al voltant dels 17 graus, com ha passat aquesta nit. Hi ha molt marge tèrmic, hi ha molta diferència entre màximes i mínimes, i el que estem dient amb això, que no ens cansem de repetir-ho pels encostipats que puguin arribar, perquè és un cap de setmana d'estiuet, però al matí I al vespre ens hem de posar alguna cosa, perquè si anem ensenyant els dits, com dius tu, pantalons curts, que això potser fins i tot ve de gust aquest cap de setmana, també sabta com diumenge, fins i tot els que tenim la caminada de les cees el diumenge, doncs podem posar ben fresquets, tot i que al matí, quan arribem al Pati del Roure, a les 8 del matí, doncs sigui aquella sensació de fresqueta, però que ràpidament, quan comences a caminar, se't passa i passarem calor, com pràcticament sempre, eh?, pocs anys. hi ha hagut allò una situació de fred o de pluja. Alguns anys els recordo jo plovent fent-ho i que llavors ja tens més sensació de fred perquè es desploma l'aire fred aquella en alçada, però... Aquest cap de setmana no serà el cas i podrem gaudir o patir calor els que estiguem fent alguna activitat física al carrer amb aquestes temperatures tan agradables, que podrien arribar dissabte a superar els 25 graus però no arribar als 26, i entre diumenge i dilluns podrien arribar els 26 graus a Sant Jús. Superar tranquil·lament els 30 graus a l'interior de màxima i també serà molt més marcada la diferència entre màximes i mínimes, perquè si parlem... que cap a les planes de l'interior, sobretot al Pla de Lleida, que es puguin arribar a superar els 30 graus entre diumenge i dilluns, les mínimes continuaran sent al voltant dels 10 o 15 graus. Hi ha molt marge tèrmic també aquí, i això pot portar també a una sèrie d'encostipats importants. També ho tindrem aquí a la costa, el que passa és que els valors mínims no baixen tant, sinó que ens quedarem amb 17-18 graus. Més enllà, perquè ja es comença a patir una miqueta la influència de la festivitat de la setmana vinent, això que... És el Pilar? 12. No, bueno, clar. Sí, però no és festa perquè sigui el Pilar. Ah, no? No. Sempre ho celebravem el Pilar a casa, com que hi ha una tieta. Clar, però... Vosaltres seguirem celebrant el Pilar. Jo celebro la festa de Sant Feliu. Però com es pot celebrar un genocidi? Ah, tu celebres la festa de... D'acord. Doncs bé, el fet aquest és que... Que la setmana vinent alguns mapes apunten que entre dimarts i dimecres es podria inestabilitzar i començaria a baixar les temperatures. I altres mapes ens deixen encara un marge de dimarts-dimecres d'estabilitat i a partir de dijous sí que ja no ens ho treu ningú. Dijous, divendres, dissabte, diumenge, a més amb una baixada important dels valors. Perquè clar, anirem 25-26 i de cop i volta passarem dimarts a 24 i a partir de dimecres 18-19. I l'haurà? Quin dia? Hi ha una previsió que diu dimarts, dimecres, dijous, divendres, estable, dissabte, diumenge, pluja. Hi ha una altra previsió que diu bona part de la setmana tranquil·la i a partir de dijous, pluja, ja que ens acompanyaríem fins al cap de setmana cada dia. Doncs no estic d'acord. Jo, si vols, faig una previsió al teu gust i dic la setmana que ve farà sol igual, entrem amb unes temperatures molt agradables. Quin tipus de pluja? Molta pluja o normalena? Hi ha alguns dies que són amb tempestes i ruixats puntuals però les dues previsions que he consultat, que són les que habitualment ens mirem, les dues ens marquen un cap de setmana marcat per la pluja, o sigui, marcat d'inestabilitat. No és a dir, fa sol durant tot el dia i tenim tempestes de tarda, no. I algun dia se salva, no? A l'altra previsió salven divendres, que també és festiu. Ja. Ho s'ha de veure, eh? Falten molts dies, ja saps que... que hem anat fent pronòstics durant tot el mes de setembre de possibilitats de pluja una setmana i només n'hem encertat una, la del dissabte passat. Tota la resta, que pronosticàvem canvis en el temps i inestabilitat, no han arribat. O sigui que tenim molts números que no passi res la setmana que ve, però sí que hi ha molts mapes. I a més que, quan estem en aquesta situació de pantàbaromètric, dura molts dies aquesta situació. I pot estar gairebé 10 dies sense que passi res. Els 10 dies coincideixen pràcticament amb els mitjans de la setmana que ve. Per això molts mapes indiquen que a més de 10 dies de pantà i amb aquestes depressions tan potents que tenim atlàntiques, tot això té tendència a moure's una miqueta. Hem tingut molts dies d'abonança i probablement a mitjans de la setmana que ve la cosa comenci a canviar perquè no pot ser etern. També s'ha de dir, i també s'ha de comentar aquí, que aquestes situacions que tenim avui són molt típiques de l'estiu, no de la tardor. O sigui, aquest pantà que tenim així, que tens tota aquesta gran estabilitat al Mediterrani amb aquest bon temps, I totes les depressions circulant més al nord també són més coses de l'estiu que no pas de la tardor. És un cas estrany, podríem dir, que no acostuma a passar massa la tardor. I que també s'hauria de perfilar per aquí el fet que tot això tard o d'hora ha de canviar perquè estem a la tardor i no estem a l'estiu. Però ja, on anirem seguint, Carme? Falten molts dies, no vull aixafar la festa, però aquest cap de setmana també hi ha alguna cosa, no? Sí, també hi ha alguna cosa. No és la part central, però disfrutem les coses que hi ha. Exacte, exacte. Molt bé, Carles. Doncs gràcies i bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Vuit minuts i arribem a les onze de matí. Escoltem ara Sorrow de The National... Sorrow found me when I was young Sorrow waited, sorrow won Sorrow they put me on the pill It's in my honey, it's in my milk I don't want to get over you. I don't want to get over you. I don't want to get over you. Sorrel's my body on the way Sorrel's a girl inside my cave I'm dealing a city sorrow bill It's in my honey, it's in my bed I don't want to get over you. I don't want to get over you. I don't wanna get over you. I don't wanna get over you. Gràcies. I els divendres, com sempre, i com cada dia és moment de parlar de cuina, però com sempre ho fem parlant de postres amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Avui quin plat farem per acabar un àpat? Bé, un plat de temporada 100%. Molt bé. Això està bé. Sí, és que s'ha d'intentar... Val la pena, no? Hauríem de fer un dia un calendari de temporades, perquè jo, de veritat, que no sé massa això com funciona, eh? I com que ara ve de tot arreu bé coses, t'agraden les figues, a tu? Sí, m'agraden molt. Però, clar, les figues, si les compres avui, menja-te-les avui. Sí. Perquè és un fruit que no sé per què en dos dies... Es fa malbé. No és que es faci malbé. Però madura molt ràpid, sí. Per tota la gràcia. Allò, si la compres, ho fas avui. I tu dius, oh, les figues, sí, però li posarem una miqueta de gràcia, perquè si no, agafem la figa, la partim per la meitat, un pot d'aquest de nata muntada, tirem per sobre i una miqueta d'ametlla picada. Ah, molt bé, amb el fruit sec que també... Ja està, i teniu un postre... Que no és car i és més fàcil que això. És fàcil que no siguin només les filles directament. L'ha anat al seu, podeu anar a comprar la pasteleria, però això ja és buscar amb el que ja avui en dia... Combinen molt bé amb el formatge, no, també, les figues? Les figues combinen... És que amb el formatge manxec, de veritat... Mira, em vaig comprar l'altre dia unes peres d'aquestes verdes que es diuen... No sé què no em tenen, que són molt lletges de fora, però són exquisites. Prova o amb formatge? Ja ho provaré, doncs. Sí, sí, és veritat que les vaig provar justament les figues amb formatge i vaig trobar que és una bona combinació. I de veritat és que el formatge és... És encertar. Hi ha vegades que, perquè el pernil és exquisit, però també tens que ser un bon pernil. Les coses com siguin... Sí, sí, això també. En canvi, el formatge pots encertar-la més. Digue més. I no gastar-te tant, clar. Molt bé, Carme. Doncs bon cap de setmana. Bon cap de setmana i fin de setmana que ve. I bon profit. Que vagi bé. Bon dia. Adeu. Just a la fusta. Sant Just en directe. Un minut i mig i arribem a un punt a les 11 del matí, moment en què connectarem amb la xarxa per saber què és el que passa arreu del país. També sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després a les 11 i 10. Entrevistarem Montse Molinero de Sant Just per la Independència. A més a més, també tindrem la volta al món per les ciutats a través de la cultura amb la Irene Pujadas i les estrenes de cinema de la setmana amb l'Anna Díaz. I a les 12 i 10 recordeu que entrevistarem el regidor de la cultura, Sergi Seguim. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home i una dona com a presumptes segrestadors d'un nen d'11 anys a la ciutat de Barcelona. El petit el van alliberar el 27 de setembre d'un pis de la capital catalana on va estar retingut durant dos dies i on el van trobar lligat de mans i peus i fortament sedat. Es tracta d'un nen estranger que havia vingut a Barcelona amb la seva mare des de València. que és on viuen, segons els Mossos. Tots dos, mare i fill, van venir enganyats després que unes persones els asseguresin que els ajudarien a regularitzar la seva documentació al país. El segrest es va produir en un descampat del Baix Llobregat, on mare i fill van trobar-se amb quatre persones, segons els Mossos. Els segastradors van emportar-se el menor a punta de pistola i li van dir a la mare que si volia tornar a veure el seu fill havia de pagar un rescat de 5 milions d'euros. El cervell d'aquest segrest, segons la policia, és un home que va coincidir en una presó del País Valencià amb el pare de la víctima i allà va aconseguir dades de la família. Aquesta tarda passarà disposició judicial al noi detingut a Palma per planejar un atemptat contra la Universitat de les Illes Balears. El jove té 21 anys i continua arrestat a dependències policials de Palma. La policia li ha confiscat 140 quilos de material químic que acabava de comprar a través d'internet per elaborar els explosius. El govern català denuncia que els pressupostos aprovats per l'executiu de Mariano Rajoy preveuen una retallada del 16% A nivell global, els pressupostos generals de l'Estat per nosaltres tenen un qualificatiu que és que són uns pressupostos deslleials amb les persones i especialment amb les persones més vulnerables, perquè globalment baixen un 16,61% en l'àmbit dels serveis socials, però el que és pitjor és que tornen a fer uns ajustaments sobre el ja ajustat. Claries assegura també que l'any que ve Catalunya rebrà 29 milions d'euros menys per pagar les prestacions corresponents a la llei de la dependència. L'Ajuntament de Barcelona aprovarà avui en ple el pla d'actuació municipal, el full de ruta que el govern de la ciutat seguirà en els propers tres anys. El text tirarà endavant amb el suport d'Unitat per Barcelona i l'abstenció del PSC. Ajuntament de Barcelona, Pere Sanz, bon dia. Bon dia. Fa uns minuts ha començat el debat amb l'exposició del primer tinent d'alcalde Joaquim Forn amb agraïments al PSC i Unitat per Barcelona. De fet, el programa d'actuació municipal 2012-2015, el primer de tries, s'aprovarà amb els vots a favor de Convergència, Unió i Unitat per Barcelona i l'abstenció dels socialistes. En contra d'aquest full de ruta del mandat votaran populars i iniciativa per Catalunya. El PAM preveu una inversió de 1.900 milions d'euros i entre les propostes que recull el document està la creació de places d'escoles Bressol, la millora de la xarxa d'equipaments esportius, l'augment de la presència policial al carrer, l'aposta per la regeneració urbanística, impulsant la plaça de les Glòries i la Sagrera, entre altres, i el foment de l'ocupació, a més de contemplar la celebració de consultes ciutadanes. A la ciutat de Barcelona també ja està en marxa una nova jornada de vaga als autobusos de transports metropolitans. L'aturada aquesta vegada és parcial i la convoquen 3 sindicats de 10 del matí a 3 de la tarda. En un comunicat, l'empresa assegura que la generalitat només ha fixat serveis mínims del 25% a les zones on no hi ha servei alternatiu de transport públic. Els treballadors protesten contra la retallada en el seu sou. Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça s'entrena a partir d'aquesta hora per preparar el clàssic contra el Real Madrid del pròxim diumenge. El principal dubte dels blocbranes continua sent Gerard Piqué, lesionat del turmell. Pel que fa, el Real Madrid també s'entrena des de fa mitja hora a la ciutat esportiva de Valdebebas. A l'Espanyol, finalment, Ramon Condal no es presentarà a les eleccions del 19 de novembre després de les massives protestes i crítiques que ha rebut per part de l'afició. El president ho va anunciar en una roda de premsa conjunta amb Dani Sánchez Llibre. Els dos màxims accionistes del club... Van anunciar que no encapçalaran cap candidatura, però donaran suport a la que els generi més confiança. En l'àmbit esportiu Mauricio Pochettino donarà aquest migdia la llista de convocats per al partit de demà contra el Valladolid. També a primera divisió, avui a dos quarts de deu, es juga el partit entre el Celta i el Sevilla. És el primer partit de la setena jornada. I avui arrenca l'Hockey Lliga d'Hockey Patins. La competició torna al format de 16 equips, 14 dels quals són catalans. El partit inaugural enfrontarà el Vilanova i el Reus Deportiu a partir de les 9 de la nit. També arrenca avui la Lliga Lepora, el Barça B i el Força Lleida. Són els únics dos representants d'aquesta temporada. El campionat compta amb només 14 equips. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Els alumnes dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals Reclamen que es mantingui el professorat que hi havia fins ara. És una de les condicions de l'alumnat, que no estan d'acord amb el canvi d'empresa que s'ha produït al capdavant de la gestió dels tallers, que fins ara portava l'empresa de Carme Malaret i Puri Martín. Un concurs públic, recordem-ho, va adjudicar la gestió dels cursos a una altra empresa, la qual cosa implicarà canvis en el professorat, tot i que l'oferta formativa seguirà sent la mateixa. Trop d'un centenar d'alumnes dels cursos van mostrar ahir al vespre la seva indignació pel canvi d'empresa que el gestionarà a partir d'ara. Ho van fer en una reunió que va tenir lloc a l'escola Montserrat i on el regidor de Cultura, Sergi Seguí, va explicar com s'havia desenvolupat el concurs públic. D'aquí poc més d'una hora en parlarem amb el regidor, el Just a la Fusta. Més qüestions. Fins les 3 de la tarda hi ha una vaga parcial als autobusos de transports metropolitans de Barcelona. La Generalitat, però, estableix que els serveis mínims s'han de complir. Per tant, han de circular el 25% del servei habitual en nou línies d'autobús, entre elles les 63 i les 157, que passen per Sant Just. A les línies del bus de barri ha de continuar circulant un vehicle en aquest període. La resta del dia el servei ha de ser normal en totes les línies. I acabem recordant que demà dissabte arrenca la temporada de caça 2012-2013. S'han establert cinc dissabtes per a la caça major, que són les batudes de por sanglars, i 18 dies dijous i dissabtes per a la caça menor, és a dir, per caçar conills, todons, tors i becades. Per les batudes de Port Sanglars l'horari permès és de 8 del matí a 3 de la tarda. Aquest dissabte serà la primera batuda del Port Sanglar a la vall de Sant Just. Durant els dies de casa major s'assenyalitzaran i es tancaran els camins de les zones on es fa la batuda a la vall. A partir d'aquí la zona quedarà controlada pel cos d'agents rurals amb la col·laboració dels guardes del parc de Collserola i la policia local de Sant Just. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una i cinc. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio 3W, radiodesvern.com. Que vagi bé, molt bon dia. Esos días cuando todo es tan oscuro que no puedes pensar. Sientes que ha acabado, que el camino equivocado ya llegó a su final. Mire qué silencio que hay entre vosotros pronto quedará en un despertar. Dile que esa imagen que hay en tu cabeza será la que te haga madurar. Para respirar piensa lo mejor. Piensa que si un día ella no está... Deja ese momento en el cajón de los recuerdos y recuerda su olor. Piensa en esas cosas que le hacían maravillosas. Fins demà! No sabes esos días cuando todo es tan oscuro que no puedes pensar. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Passen 12 minuts de les 11, parlem aquesta hora de demà dissabte, en què es reunirà, la Taneu, l'Assemblea Nacional Catalana, la secció de Sant Just. La trobada serà a la sala del cinquantenari i en parlem aquesta hora amb la Montse Molinera, membre de l'Assemblea. Molt bon dia, Montse. Hola, bon dia. Una assemblea que d'alguna manera servirà per parlar una mica del que es farà de cara a aquesta tardor. exacte fa un any que vam començar l'Assemblea Nacional Catalana a Sant Just i per tant d'alguna manera tocava donar una explicació a la gent de tot el que havíem fet i de tot el que volíem fer i hem cregut que els voltants del 12 d'octubre ens hauria agradat fer-ho el 12 d'octubre que és festa nacional espanyola doncs hi ha gent que fa festa i que marxarà per tant això ho avancem el dissabte I quin és el balanç que es fa d'aquest temps? Aviam, el balanç, evidentment, és molt positiu, a nivell de Sant Jus, sobretot. Creiem que hem pogut sembrar una mica el que tenia programat l'Assemblea, de poder conscienciar la gent de quina era la situació de Catalunya dins d'Espanya, i dins del estat espanyol, vaja, i conscienciar en el sentit de... que prenguessin la iniciativa de sortir al carrer, que prenguessin la iniciativa de dir qui són, sense cap mena de por, sense cap mena de coacció. I això creiem que ho hem anat aconseguint. La gent actualment ja s'atreveix a dir que és independentista, cosa que fa uns anys enrere s'atrevia. Creiem que l'Assemblea Nacional, a nivell nacional, està fent una gran feina en aquest sentit. I no sé si en aquest sentit creieu que de cara a tot el que pugui passar a la 25N us pot, en principi, ha de ser bo per l'Assemblea. Ha de ser bo per l'Assemblea, evidentment. Aviam, l'Assemblea, fins que no s'hagi el referèndum, evidentment fins que no siguem independents, doncs seguirem treballant. Una fita de l'Assemblea era poder fer un referèndum vinculant. Llavors, el fet que el president Mas ara convoqui les eleccions per reformar que realment la gent vol un govern independentista a Catalunya, doncs creiem que és positiu. Per tant, el veieu bé, el perri que està fent ara el president Antormàs? Sí, sí, sí, el veiem bé. Evidentment es poden fer moltes lectures d'oportunisme i aquestes coses, però nosaltres en això no hi entrem. Com a mínim a nivell de Sant Just, en aquest tema no hi entrem, ho veiem bé. i que cadascú voti allò que creu que ha de votar. L'Assemblea de Sant Just, demà s'ho explicarà, però una de les coses que sí que té molt clares és que no es ficarà en la campanya política, l'únic que és que si la gent demana que s'ha de votar, evidentment recomanarà que es voti aquests partits que estiguin a favor de la independència en primer terme. Coses com el que va passar ahir en el sentit d'aquesta cimera que es va fer entre Esquerra Soledreta Catalana, Soledre Balent de Vendència, volíem dir, també amb Regrupament i el partit de Joan Laporta, que no s'hagués arribat a cap acord. Creieu que és un pas enrere el que es vol aconseguir de l'Assemblea? És una mica trist, realment, aquesta situació. Aquesta situació l'hem viscut tantíssimes vegades que jo em sembla que dels partits ja començaria a desistir d'arribar a un acord. Perquè no és la primera vegada que intenten fer una col·lusió conjunta i no arriben a l'últim moment a terme. Per l'altre costat, també creiem que aquí el problema és de molts personalismes entre una sèrie de gent de tots els partits. Divergències personals. Divergències personals, més que no pas polítiques. De les grans figures, com si diguéssim, no? Sí, sí. O de les grans figures, o de les mitges, o dels que negocien. Jo no entraria en detalls si és de la gran figura o és del negociador. Creiem que és més un problema de relacions... entre les persones que no pas de fons polític. No sé si llavors parlant d'aquí Sant Just, ara centrem-nos demà a fer-ho en aquesta assemblea per fer una mica el balanç d'aquest any i de cara a aquest proper curs, com si diguéssim en principi, tornen els diàlegs, no? Els diàlegs per l'any de pendència. Tornem els diàlegs... Havia de començar aquesta setmana, oi? Havien de començar a l'octubre, però va estar impossible perquè havia de venir el Vilamedal, l'alcalde de Vic, com a president de l'Associació Catalana de Municipis, però per problemes d'agenda, i després es va entendre d'aquí hi havia una moguda important que eren les eleccions, però quan vam haver-ho d'anul·lar era abans de la confirmació que hi havia les eleccions. Per problemes d'agenda, precisament, no va poder ser que ell vingués. Està ajornat, o sigui que un dia el portarem a Sant Just. A l'alcalde de Vic, doncs. A l'alcalde de Vic, exacte. I llavors comencem el 8 de novembre, comencem els diàlegs, n'hi ha previst un pel 8 de novembre, n'hi ha un previst pel 13 de desembre, i llavors a partir d'aquí ja començarem els del proper any 2013. Per tant, doncs començaria tot plegat a nivell d'actes i més no al novembre. Sí, o sigui, el 8 de novembre ve el Martí Anglada, que creiem que és molt interessant... tot el que ens explicarà i, bueno, convidem també la gent a que s'ho reservi a l'agenda. Està previst avui de novembre a l'Ateneu de Sant Just, també. I a banda d'aquests diàlegs per l'independència, teniu prevista fer alguna altra cosa o encara és d'hora? Aviam, just aquesta setmana la MSN està acabant de parcel·lar el full de ruta de cara al... el 2013, diguem-ne, fins a arribar al referèndum, quin és el full de ruta que s'ha de fer. Això avui ho tindrem nosaltres, sí que per tant demà és la novetat a l'Assemblea, perquè s'està acabant de coure, i a nivell de Baix Llobregat també acabant de mirar com s'organitzen totes les coses que es plantegen, i és el que presentarem demà. En principi, el primer acte important serà aquest del 8 de novembre, a part de l'Assemblea de demà, evidentment. però tothom qui vingui demà a l'assemblea ja podrà saber tot allò que des de l'ANC es planteja de cara a arribar al referèndum. És un acte obert, no? Vull dir que suposo que si algú té interès en saber què es fa, pot venir. Sí, evidentment, perquè nosaltres per poder treballar i per poder d'això creixem-hi gent que vingui a l'assemblea i gent que tingui ganes de treballar. També presentarem una sèrie de comissions demà a les presentacions de tota una sèrie de comissions, a les quals demanar la gent que s'hi apunti, que col·labori, que ens ajudin, perquè hi ha molta feina a fer, hi ha moltes parades al carrer a fer, hi ha moltes activitats a fer a nivell informatiu, a nivell d'anar als barris i poder explicar a les associacions de veïns, a les entitats, als clubs de jubilats, a les escoles, als instituts, tot a les instituts que són més grans, a les escoles on referia els professors, doncs poder explicar les ampes. què vol dir ser independent, què vol dir poder aconseguir aquesta independència i fer consciència, fer consciència des de la informació. Doncs anirem parlant també des d'aquí, serà de moment, podeu anar-hi demà, aquesta reunió, aquesta assemblea que es farà demà a les 11 del matí, la sala del 50 anaria de la Taneu, a més al final també el celler de Can Mata oferirà un vermut per la gent que hi assisteixi, cosa que també fa dissabte una mica. I també felicitar-vos perquè, de moment, doncs, sembla que la senyera la tenim encara, la penya del Moro. Sembla, sembla no. No creiem el mal temps. Sembla que sí. I, bueno, realment, jo crec que el recolzament que hi ha hagut al poble de Sant Just perquè la senyera hi sigui està donant els seus fruits. Perquè, com a mínim, ja no ha hagut cap acte més vandàlic en contra i creuem els dits, però esperem que això continuï. Perquè, evidentment, per debat de tot hi ha la convivència de totes persones. Esperem que sigui així. Doncs moltes gràcies, Montse Molinero, de l'Assemblea de la Catalana de Sant Just, i que vagi molt bé demà. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia. Oh, the band marked stone inflammation. The brass was phasing tombs I couldn't place. Windows open and raining in maroon, yellow, blue. Bona nit Fins demà! Fins demà! Oh, if I didn't die I should be Satisfied I survived Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Jus. 5 minuts i arribem a dos quarts de 12 del matí. A aquesta hora saludem l'Irene Pujadas. Bon dia, Irene. Bon dia, Carmen. Espera que no et tenim a punt. Ara sí, bon dia, Irene. Hola. Bon dia. Avui, en aquesta secció que fem, que viatgem una mica pel món, a través de la cultura, has triat una ciutat potser menys coneguda per la gran majoria. No sé si tu hi has estat. Oh, no, ja m'agraveria. Jo tampoc. Mai, mai. Potser no és un dels llocs on ha anat la gran majoria de gent, no? No. On ens portes avui? La ciutat d'avui està a 12.140 quilòmetres de Sant Just, és a dir, força lluny, exactament a 175 hores en cotxe, i arribaríem baixant cap al sud, creuant el Mediterrani, passant per països com Algèria, Nigèria, Angola i Namíbia. I la ciutat que estem parlant és la ciutat del Cap, al sud de Sud-Àfrica. Doncs ens traslladem d'alguna manera cap allà. Vinga. Oh, si sigue l'estat. Fins demà! Per tant, ens estem ambientant una mica musicalment, no? Ens trobem ja cap allà, ens situem. De fet, aquesta cançó és una mena d'himne que es diu Déu beneeixi Àfrica i és com l'himne nacional sud-africà d'ara és un híbrid d'aquesta cançó i de l'himne anterior. Molt bé, per tant, doncs... És bonic, sona així. Home, és ben bonicota. Intens. Bé, molt ràpid. Contextualització avui, molt ràpida. La ciutat del Cap està a la província del Cap Occidental i és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica, amb una població de 3 milions i mig d'habitants, que tampoc és moltíssim, però bueno, Déu-n'hi-do. És coneguda per la seva bellesa. Si veieu fotos, al·lucinareu. És preciós, però molt, molt bonic. I és la destinació turística més popular del país. Mhm. La ciutat va fundar-se oficialment el 1652, quan l'arribada d'un navegant holandès, Jan van Ríbeck, va suposar l'establiment del primer assentament europeu. Ara mateix ha sortit del cap són els 11 i 20, com aquí, i estan als 16 graus. Una mica menys que aquí, de temperatura. Sí. Per tant, doncs ara ens vols parlar d'una novel·la, no? Exacte, la novel·la que us vull recomanar és Desgràcia, de Koetzi. Us explico una mica qui és l'autor. John Maxwell Koetzi va néixer a la ciutat del Cap i de fet totes les seves novel·les estan ambientades a Sud-àfrica. Tot i que el 2002 va marxar a Austràlia i va... instal·lar-s'hi definitivament i va adquirir la ciutadania australià i tota la mandanga, cosa que va ser bastant polèmic perquè totes les novel·les que havia fet fins ara totes tenien com a tema una mica Sud-Àfrica i tots els seus... totes les seves contradiccions, no? Va ser el primer escriptor en obtenir el Premi Booker dos cops, el segon cop per la novel·la, perquè era la novel·la que volem recomanar, i va obtenir el Premi Nobel de la Literatura l'any 2003. Cosa bastant sèria. Així que, si vols, Carme, podem sentir-ho. Solt una part d'aquest discurs, no? Sí, ni que sigui només com per... Sentir-li la veu, no? Exacte. Situar-nos una mica en el que deia, en aquest moment de recollir, en el seu moment de discurs, no? Sí. En què li entregaven aquest Premi Nobel. Sí. Fins demà! Bé, en tot cas, doncs, més o menys l'hem sentint, s'en tenia una mica, és el moment principi de tot, no?, que està explicant ara el partit d'aquesta anècdota, no?, per explicar, o per acabar de fer aquest discurs, que val la pena, no està bé que estigui en aquestes coses? Sí, sí, està penjant el vídeo i el discurs escrit. Bé, en tot cas, la novel·la. La novel·la se situa en l'era post-aparteit. I va de David Luri, que és un professor de la Universitat de Ciutat del Cap, divorciat i de 52 anys, que ha de fugir de Ciutat del Cap perquè és denunciat per assetjament, perquè té una història amb un alumne i diguem que s'aprofita de la seva condició de professor per... festejar amb un alumne. Així que fuig a casa de la seva filla Lucy, que viu amb una altra dona en una masia a l'est de la ciutat del Cap. Allà sembla que tot va bé i sembla que la relació pare i fill, doncs, per la filla va bastant bé. Fins que un dia tres negres es presenten a la casa, peguen i fan cremades a David Lurie i violen i deixen planyada a la filla Lucy. Déu-n'hi-do, doncs. Sí, la novel·la és molt xunga, però... Ja ho sembla, no?, una mica, en aquest moment, suposo que... Però jo la recomano moltíssim perquè... Koetzi no només l'escriu molt i molt bé, sinó que també l'escriu alguns dels problemes que encara tenia, i no sé si encara té, perquè tampoc, vull dir, no en tinc gaire idea. Sud-àfrica després de l'era post... bueno, després de l'era de l'aparteit, no? Tot i això val dir que la novel·la ha tingut tant defensors com detractors, perquè es veu que quan... La novel·la es va publicar al 1999, que l'aparteit s'ha acabat el 91, i es veu que el Congrés Nacional africà va acusar Koetzi de representar brutalment la percepció de l'home negre per part de l'home blanc, i en molts àmbits se'l va arribar a titllar de racista. Ah, sí? Sí. Per tant, doncs... Sí, de fet, una altra sud-africana, que també és Premi Nobel de la Literatura, que es diu Nadine Gordimer, va dir que aquesta novel·la li semblava fatal i que... Bueno, hi va haver moltes crítiques i, no sé, jo crec que els defensors el que deien era que segurament el que tothom volia l'any 99 és que tots els llibres... presentessin un món amb un futur molt bonic i molt prometedor i amb esperances de fer un país maco. Això és precisament el que Coetze no vol fer perquè inspecciona totes les tensions no resoltes d'aquesta era post-apartheid. Aquestes transicions que sempre són difícils. Exacte. A mi em sembla que tirar-lo de racista és bastant exagerat. Vull dir, no ho sé, suposo que dins de Sud-àfrica hi hauria bastant debat. Clar, quan ets en comptes d'animal personal i dones la impressió que tot funciona, fa que els lectors sentin angoixa per tot el que està passant. Però, en tot cas, jo la novel·la la recomano moltíssim, es llegeix molt bé i, vull dir, no és especialment llarga. I també hi ha una versió cinematogràfica protagonitzada per John Malkovich que crec que està molt i molt bé. Molt bé, doncs mira, ens preguntem una novel·la més que anem cap aquí. I ara passem una mica cap a la part de cinema. Quina pel·lícula ens recomanes, Irene? En matèria de cinema, una de les grans pel·lícules que situa a Ciutat d'Àfrica és Invictus, de Clint Eastwood. Hem de dir que no passa a la ciutat del cap, però sí que cal dir que la pel·lícula té molt a veure amb Nelson Mandela i que Nelson Mandela va estar personat durant anys i anys a una illa que està just tocant a la ciutat del cap. Per tant... Exacte. En tot cas, la pel·lícula serveix per entendre part de la història sud-africana, sobretot també l'era post-apartit, no? i la pel·lícula narra la manera com Nelson Mandela ha sortit de la presa el 90 i ja president de Sud-àfrica, perquè va ser entre el 94 i el 99, utilitza la Copa Mundial de Rugby del 95 i l'esport, bueno, el rugbi en general, com a estratègia per conciliar el conflicte entre la majoria negra i la minoria blanca, que temia com que la majoria negra es volgués menjar o alguna cosa així. Llavors Mandela és prou reconciliació i utilitza la selecció d'africana de rugby, anomenada Springboks, que al principi s'associa molt als blancs i és molt criticada pels negres, però a poc a poc la mateixa gent de l'equip i sobretot l'entrenador fan com una feina molt d'acostar-se a tothom i al final tots són molt feliços i tots recolzen l'Springboks i és una història real. Jo crec que la van adulcurar una mica. És bonica la pel·lícula? És molt bonica. Jo no sé si... Sembla que fa 10 o 3 anys ja. O que la van... Que es va fer? O més, o més. Sí, tants? No tants, eh? Ja potser no tants. I és una cosa així. I és molt recomanable, no? Ara, per tant, sentim si en cas un tros del tràiler per acabar de convèncer algú que li pugui interessar. Everybody sees me, no? I'm all the places... Fins demà! Por mi invicta alma. Soy el amo de mi destino. Soy el capitán de mi alma. Hoy toma posesión el presidente Mandela en Pretoria. Deberá equilibrar las aspiraciones de los negros con los temores de los blancos. Recordad este día. Es el día que nuestro país se fue a la mierda. Hermanos, hermanas, es el momento de construir nuestra nación. Los blancos apoyan a Sudáfrica. Los negros bailan a terra. ¿Cuándo es la Copa del Mundo? No os emocione demasiado. Son un auténtico desastre. Ya veiem todo esto épic, ¿no?, de alguna manera. Sí, sí. Doncs es una bona película, ¿no?, bastant recomanable. Yo la recomano molt, a mí me sembla molt bona. D'això, pel que fa a Invictus, i ara encara parlem de més coses, estem parlant de Ciutat del Cap, aquest repàs que fem amb la Irene a través de la cultura, viatgem per tot el món, avui ens n'hem anat cap a Sud-àfrica, i què més ens expliques, doncs? Bé, per acabar, us volia parlar de música sud-africana, i hem sentit alguns clàssics com Lucky Doop o Brenda Fassi, i jo, de fet, volia allunyar-me més del tema autòcton, i parlar-vos del disc que Paul Simon va fer a Sud-àfrica, que és Graceland, El va publicar, editar... Sí, tot seria correcte, no? Sí, l'any 1986, és a dir, quan la partida encara no havia acabat. I és una mena d'amics d'estils, en plan pop-rock, però també estils sud-africans, com Easy Catamilla i Kabanga, o alguna cosa així, no ho sé. En tot cas, l'àlbum va estar molt influenciat per la feina de músics sud-africans, com Johnny Cleco, Si For Un Kuno, i va estar... quasi tot va ser grabat a Sud-àfrica amb la col·laboració de molts músics sud-africans. El que és graciós d'aquest àlbum és que, clar, va ser publicat el 86 i molta gent va acusar Paul Simon de trencar el boicot cultural que s'havia imposat per part de la resta del món contra el règim de l'apartit. O sigui, és clar, els peixos que no hi estaven d'acord havien comentat aquesta mena de boicot cultural. Però, clar, Paul Simon, vull dir, ell va col·laborar amb músics negres i no va... i no va recolzar el govern en cap moment, ni cap cosa així però és molt graciós com la doble cara de... sempre passa, no? del cantó més institucional segurament potser no s'entenia exacte, però d'una banda hi va anar, cosa que va ser trencar el boicot però de l'altra banda va com unir tota la gent en un CD que no sé sona bé, eh? sí, sí, és molt bonic I bé, us deixem... Ens volies deixar per això amb un himne, no? M'equivoco? Bueno, l'himne em feia bastanta gràcia perquè era això, perquè era l'himne sotaafricà. No sé quan... Ah, el van canviar al 97, clar. I és el que hem dit abans, que és un hibrit de la cançó aquesta de Déu beneeixi a Àfrica. I... Doncs marxem amb aquest himne. Vinga! Gràcies, Irene. Que vagi bé. Bon dia. Adeu, Carme. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! I'm yours. Hey, hey. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Just a la fusta. Dos minuts i tres quarts a dotze del matí, moment per repassar les estrenes de cinema de la setmana i ho fem amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Hola. Avui bastantes pel·lícules, no, també? Sí, una mica d'oferta per tothom. Sí, el públic avui és bastant divers. Exacte, per on comencem? Vengança, Conexió en Estambul. És una pel·lícula que ve de França, és d'acció. El director és Olivier Megaton, que va fer pel·lícules com Transporter 3. És una segona entrega, la primera es deia Venganza, del director Pierre Morel, però aquesta va tenir molt d'èxit i aquesta nova seqüela s'enfrenta a una difícil manera de superar les expectatives. El director, però, assegura que no ho veu com una continuació de la història, sinó que ha agafat el protagonista i se l'ha endut a un altre escenari amb uns altres personatges i que, per tant, no és tant una segona part d'una pel·lícula sinó dues pel·lícules amb un mateix protagonista. També diu que, clar, fer servir Istanbul com a escenari, tot i que està molt de moda i últimament va sortint a bastantes pel·lícules, va ser molt caòtic perquè havien de rodar molt ràpid amb poca gent i les escenes havien de ser eficaces. La història té la ciutat d'Estanbul, com ja he dit, com a escenari. És un agent retirat de la CIA i la seva dona, que són segrestats per vengar la mort d'uns albanocos uvars que havien raptat anys enrere la seva filla. Al repertori tenim Liam Neeson, de Battleship, Femke Jansen, de la famosa sèrie de televisió Niptak, Maggie Grace, que interpretava Shannon a Lost, entre altres actors. Asesinó a nuestros hombres. A nuestros hermanos. A nuestros hijos. Vamos a encontrarle. Realment ja veiem pel·lícula d'acció, no?, bastant clàssica la idea. Sí, la història no és molt rebuscada, però bé, suposo que donarà una miqueta d'entreteniment als que la vulguin veure i als que els agrada aquest tipus de gènere. Molt bé, doncs passem cap a la següena estrena. Magic Mike. Exacte, aquesta pel·lícula d'Steven Soto, perquè per tant és una d'aquestes que en principi hauria de ser recomanable, no? Doncs sí, és un drama que ve dels Estats Units i és una introducció al món dels boys. Channing Tatum, que és actor, va escriure una història autobiogràfica. Ell amb 19 anys es guanyava la vida fent balls de striptease en un club de Florida. Anys més tard va debutar al cinema com a actor... I després de treballar amb aquest director, amb Soderbergh, Indomable, va decidir portar-li la seva idea i ell, el director, va dir que si l'escrivia li portaria als cinemes. Tot i estar basada en una història real, que seria la seva vida, tant els personatges com moltes de les situacions no són reals. Per tant, es pot crear una atmosfera a través del sentiment d'estar en un moment en la vida en el qual s'està disposat a fer qualsevol cosa. Al límit, no? Una mica, per tant... Sí, és una mica... Sí, podríem dir que sí. Sentim el tràiler. Buenas tardes. Buenas noches. ¿Vive aquí? Sí. ¿Sí? ¿Cómo se llama? Kim. Kim, ¿puede apartarse, por favor? Hemos recibido quejas por ruido y consumo de alcohol. Siéntense, vamos a estar aquí un rato. No tendrá ningún objeto punzante que pueda clavarme. No. Bien, porque yo sí. Finta bé, no? Un tràiler molt gràfic, encara que només sentim la veu, diguéssim, es pot veure de què anirà. Com ja ha dit, és un jove que es guanya la vida fent estriptease gràcies a un seductor amant de les gresques nocturnes que li ensenyarà tot el que necessita saber per guanyar diners a través de l'art de la seducció. El director assegura que la pel·lícula narra com algú pot perdre el rumb de la seva vida si pren males decisions i s'envolta de la gent inadequada. La història comença d'una manera de viure amb luxúria i que podria semblar divertida inclús però acaba desencadenant en una sèrie de situacions. És complicat una mica tot plegat, segurament. Exacte. Molt bé, doncs, Pinta B és una proposta interessant, no?, és una de les que segurament també li anirà millor potser la taquilla, no?, de les que ens portes avui. I d'aquí passem cap a la següent, que és, no sé si ho pronunciaré bé, és Baztán. Sí, és un drama que ve d'Espanya. En aquest cas, el director és Iñaki Elizalde, que ja havia fet diversos curtmetratges i prestigiosos documentals com Pat Esnac, un cuento de Navidad. És una pel·lícula que es desenvolupa en tres espais temporals diferents, a la vall de Baztán, L'hivern del 1621, la tardor del 1991 i la primavera del 2010. Molt bé. Posem el tràiler? Hola, me llamo Pache Begochea, tengo 17 años y soy de aquí, del Valle. Pancho, a Torrones! Valle, que bona. Le importaría hacerme una torra, por favor. Què ens explica, doncs, aquesta pel·lícula? Doncs, per una banda, tenim un equip que registra el testimoni d'uns fets escabrosos i d'unes persones que van ser aïllades i tractades com si fossin animals, a les quals se les van denominar agotes. Intenta trobar les raons d'aquest tracte discriminatori adentrant l'espectador a les arrels d'un misteri d'aquest poble de Navarra des de dues perspectives temporals diferents. Una és, com ja he dit, l'actual amb aquest equip de gravació i l'altra en el moment en què se suposa que van passar els fets. Utilitzar llavors un recurs de cinema dins del cinema que és també bastant habitual en les produccions. En aquest cas tenim a Carmelo Gómez de Pecados o La Casa de Mi Padre i en un ex-Ugalde de Dràcula o Los Fantasmes de Goya com a actors més destacats. Molt bé, doncs la pel·lícula espanyola de la setmana i d'aquí ens anem a una altra d'aquestes pel·lícules que tenen un públic molt fidel. La prova és que Ja hi ha unes quantes pel·lícules d'aquesta saga de Resident Evil. Sí, en aquest cas es diu Venganza, ve dels Estats Units, òbviament, és una pel·lícula d'acció, tot i que tracta el tema dels zombis. Molt no es pot explicar de la història perquè és una miqueta el mateix de sempre. El virus T, que segueix devastant el món, matant a gent i transformant-la en zombis, hàbits de sang. Alice segueix intentant, juntament amb un grup d'humans, lluitar contra la corporació Umbrella, que és la responsable d'aquest desastre. Bé, el seu principal objectiu serà trobar el responsable de la lliberació del virus i matar-lo amb l'aparició d'una antiga aliada i diverses subtrames que van apareixent a la pel·lícula. Perdó. Una vida normal no marcada de nou per l'aparició d'aquesta figura. Sí, en aquest cas el director és Paul Anderson que ja s'havia encarregat d'altres versions de Resident Evil. L'actriu més important és Mila Jovovics que està casada amb aquest director i torna a reencarnar l'apocalíptica Alice Abernathy. Amb altres actors són Michelle Williams de Perdidos o Kevin Durant de Zero Puro. Bé, doncs és una nova entrega que ens portarà per escenaris com Nova York, Tokio, Moscú, però sense deixar de banda la part més humana, entre cometes, perquè estem parlant d'una pel·lícula de zombis, que els actors aporten. Una notícia curiosa és que durant el rodatge, a causa d'una escena molt complicada, 16 figurants van resultar ferits. Alguns d'ells van ser traslladats a l'hospital. Però el problema el van tenir els metges, que a l'anar distreçat de zombis i amb sang per tot el cos, tenien dificultats a l'hora de trobar la sang real, les ferides reals, i diferenciar-la de la sang de zombis. Doncs l'anècdota realment que suposo que devia marcar part del rodatge i que si finalment va acabar amb un final feliç, doncs sempre són curiósos que passin aquestes coses. I d'aquí canviem radicalment de tema i ens n'anem cap al documental de la setmana. Sí, és Zuloak. És un documental d'Espanya. El director és Fermín Muguruza, que és una de les figures... Músic, no? Sí, sí, sí. És una de les figures més carismàtiques del panorama musical basc i aquest és el seu segon documental. En aquest cas és un documental ple d'humor, àcid i rock. Segueix els passos de la banda d'Electropunt, que es diu Zuloa, com el títol del documental, que està liderada per Arrate Rodríguez, que és una amant de la música basca que va decidir formar el grup de música per tal de filmar tots els passos, cuidant cada detall estètic, la direcció musical, etcètera. És a dir, va crear un grup per fer després un documental. Penxatuet, Iruimacumes, osatutako música tal de bateratzea. Women Power Trio. Per tant, em situa directament dins d'aquest grup de música, exacte. Està narrat en clau d'humor i narrar les peripècies des de la fundació del grup fins a les gires, amb entrevistes a dones que no pertanyen al grup però narren diverses perspectives, etcètera. La idea d'aquest documental es comparar amb Velvet Underground d'Andy Warhol. D'on i do, doncs, brutal. De fet, la Ratre Rodríguez, que és la que va fundar aquest grup, diu que es va inspirar una miqueta en això, que si Warhol ho va fer perquè ella no podia, no? I bé, per últim, una dada curiosa és que per poder dur a terme aquest projecte s'ha buscat la col·laboració col·lectiva on tots els interessats que volguessin podien fer els seus donatius i ajudar així a tirar-la endavant. Fins a la pel·lícula. Exacte. Una d'aquestes iniciatives on últimament és una manera també que es puguin fer unes coses culturals, no? Exacte. Molt bé, doncs passem ara cap a una altra pel·lícula. Ens arriba aquesta des de la Gran Bretanya i és Bellamy, història d'un seductor. Un drama és una èòpera prima dels britanics Declan Donnellan i Nick Ormerodei, que són dos advocats de formació que fa anys que treballen en aquest projecte. És una altra adaptació de l'obra Bellamy, de Gaida Mopassant. Aquesta història s'ha portat al cinema en diverses ocasions, però bé, des d'una altra perspectiva. un embacador que després de tornar de la guerra d'Argèlia aconsegueix seduir totes les dones de l'alta societat que vol i així arriba a una classe social superior a la que en un principi doncs era la seva Nors de Roi Estàs horrible, te invito a un trago Busco mejor suerte en París Pues llegas en buen momento París está podrido de dinero ¿Por qué no vienes a cenar? Conocerás a mi mujer. En situa l'època, per tant, també, no? Aquestes pel·lícules que també recreen una mica, també, vull dir que visualment és bonic de veure, no? També molt treballar. Clar, la novel·la és del 1880. En aquell moment era molt subversiva i escandalosa, però avui en dia aquest tema que tracta no sorprèn tant. Es fa clara repercussió de l'èxit que està tenint Robert Pattinson, que és l'actor de Crepúsculo o Cosmòpolis. Et surt també Uma Thurman, d'Apple Fiction, Christina Ricci, de l'inoblidable Casper. Christine Scott Thomas, de La pesca del Salmón en Llemen, que es va estrenar fa pocs mesos. I bé, doncs un problema que diu el guionista que va tenir és que volia que el protagonista, que hi és simpàtic, tot i ser, doncs, un immoral... Això passa a vegades, per això. En aquest cas s'aconsegueix? En aquest cas, diu la crítica que sí. Personalment, ja cadascú que ho jutgi. Que ho jutgi. Doncs és Belamí, història d'un seductor, aquesta pel·lícula que ens arriba des de la Gran Bretanya i ens n'anem bastant més lluny. Ens caiem una mica per aquí també, però el títol és Siete dies en La Habana i és una coproducció on també Espanya i França hi tenen paper, però també és de Cuba, no, la pel·lícula? Sí, de fet, és un drama, és la història més diferent del que estem acostumats a veure. Són set històries diferents durant set dies de la setmana rodades per set directors diferents. Home, interessant, doncs, no? A més a Cuba sembla que hi ha bastant escola de cinema, diria, vull dir que hi ha una tradició important en aquest sentit. Sí, a més són directors molt diferents entre si, com Julio Medem, Gaspar Noé, Pablo Trapero, Benicio del Toro, les històries són diferents, és a dir, no tracten un mateix tema, però totes conformen aquesta pel·lícula que tracta una miqueta la problemàtica que té Cuba, els tòpics i els problemes als que s'enfrenta actualment. Si es parla de Cuba, suposo que no pot faltar la música. Exacte. Ambienta molt bé. Alguns dels temes que es tracten són... La història és un actor nord-americà que assisteix a un festival de cinema a Cuba. Un altre és un realitzador que viatja a la ciutat per rebre un premi o una cantana a la que ofereixen anar-se'n a treballar a Espanya. Diversos personatges que tracten diversos temes com també el tabú de la homosexualitat a la Cuba de Castro o una visió de la ciutat des d'un punt de vista d'un palestí. Doncs pot ser interessant també, no?, per anar a veure potser un altre tipus de cinema, però d'històries diferents i té gent bona aquí al darrere. Per tant, doncs, una bona proposta i d'aquí acabem amb l'última estrena. Déu-n'hi-do, d'aquesta remana n'hi ha moltes, que és El Fraude. Sí, és un thriller, drama, suspense, balla entre aquests gèneres, és dels Estats Units. El director és Nicolas Jarecki, que va fer The Informers. Actors, Richard Gere, una gran crida, Pretty Woman, no cal dir més pel·lícules, Susan Sarandon, de Cadena Perpètua, i Tim Roth, de Pulp Fiction. Un hombre de negocios entregado, un hombre de familia, un hombre al que tengo la suerte de llamar, mi mentor y mi padre. Él decía que todo giraba en torno a 6 letras. D-I-N-E-R-O. ¿Por qué vendes la compañía? Tenemos grandes beneficios. ¿Cuánto dinero necesitamos? ¿Quieres ser el más rico del cementerio? en aquesta història, no? Sí, en aquest cas el protagonista és un important empresari de Nova York que està acostumat al luxe i a l'accés. Bé, es veu abocat a una sèrie de problemes i haurà de vendre a l'empresa abans que surti a llum tota una sèrie de transaccions il·legals, problemes que acabaran afectant a tots els membres de la seva família, ja que entren en escena un detectiu encarregat de descobrir què passa i un antic amic del protagonista que no li posarà les coses fàcils. La història en si no sembla gaire diferent, però bé, doncs, amb Nicolas Cage com a... Els actors i el plegat interessa. Molt bé. Doncs, Anna, ho deixem aquí. Se'ns acaba el temps. Són les 12. Gràcies i fins la setmana que ve. Bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els bombers de la Generalitat han desallotjat un institut i un bloc d'habitatges al municipi de Sant Joan de les Abadeses, al Ripollès, per una fuita de gas. Unes obres a la via pública han provocat el forat en una d'aquestes canonades. No hi ha ferits i el desallotjament s'ha fet en caràcter preventiu. En total són 140 persones les que ha calgut desallotjar. En aquests moments la fuita està continguda i ara els bombers treballen per poder recuperar la normalitat. A partir d'aquesta hora, responsables dels Mossos d'Esquadra expliquen els detalls del segrest que s'ha conegut avui d'un nen a Barcelona. Els agents van alliberar el menor a finals de setembre, dos dies després de ser retingut. i van detenir-ne els dos presumptes segrestadors. El nen, que és estranger, el van segrestar en un descampat del Baix Llobrecat el 25 de setembre, quan la mare hi va acudir enganyada per regularitzar la documentació. Vivien a València, però es van traslladar fins a Barcelona per fer aquesta operació. Aleshores, els delinqüents van segrestar la criatura a punta de pistola, exigint a canvi del seu alliberament un rescat de 5 milions d'euros. El cervell dels segrets, segons els Mossos, És un home que el pare de la víctima va conèixer en una presó del País Valencià, on tots dos complien condemna. L'operació, però, continua oberta perquè busquen un quart membre del grup. La comarca del Baix Llobregat ha perdut 50.000 llocs de feina en els darrers 4 anys. La crisi econòmica ha canviat el model productiu d'aquesta comarca i la indústria ha cedit espai al sector dels serveis. Sant Just d'Esberma i Carme Gallego, bon dia. Bon dia. Els sectors més afectats no és de la indústria i de la construcció. Els serveis guanyen assalariats encara que l'atur general de la comarca supera el 17%. Els ajuntaments estan prenent mesures per fomentar l'arribada d'empreses i la creació de llocs de feina. A Sant Just d'Esvern, per exemple, l'Ajuntament pagarà la nòmina dels nous contractats durant sis mesos. Josep Perpinyà és l'alcalde de Sant Just d'Esvern. Hem pactat amb el sector industrial de Sant Just que els paguem el 50% de qualsevol persona que entri a treballar nova en els polígonos. amb un tope, amb unes característiques, amb uns criteris. L'Ajuntament de Gabà de la seva banda rebaixa en un 50% l'impost d'obres a les empreses que s'implantin a la ciutat o bé a les que facin millores a les seves instal·lacions. Avui hi ha nova reunió del Consell de Ministres a Madrid i en aquest cas presidida per la portaveu del Govern, Soraya Sánchez Santa Maria. El motiu és que el president del Govern central passa el dia avui a Malta on ha de participar en la cimera dels països de les dues ribes del Mediterrani i en paral·lel on Rajoy s'ha de reunir amb el president de França, François Hollande, i amb el primer ministre italià, Mario Monti, per analitzar la crisi de la zona euro. Pel que fa al gabinet de l'executiu de Rajoy, avui aprovarà el projecte de llei de costes i autoritzarà la firma d'un acord amb els Estats Units per desplegar l'escut antimíssil de l'OTAN a la base naval de Rota, a Cádiz. La ciutat de Barcelona està en marxa des de fa dues hores. Una nova jornada de vaga en els autobusos de transports metropolitans. La aturada aquesta vegada és parcial i la convoquen tres sindicats de 10 del matí a 3 de la tarda. En un comunicat, l'empresa TMB assegura que la generalitat només ha fixat serveis mínims del 25% a les zones on no hi ha alternativa de transport públic. Els treballadors, recordem-ho, protesten contra la retallada de sous. Els Mossos d'Esquadra han detingut un lladre molt actiu a Barcelona gràcies a la tecnologia dels mòbils d'última generació. L'home va fer una estrabada a una dona des d'una moto al carrer Entensa, concretament, i va fugir. La víctima, però, tenia activada una opció del telèfon mòbil de seguiment que li acabaven de robar. Això va permetre a la policia veure quin recorregut estava fent el lladre en tot moment i detenir-lo. El detingut té nombrosos antecedents si es trobava en un règim de tercer grau penitenciari. Ja ha tornat a ingressar a la presó. Bon dia, us parla Marta Casas, el seleccionador espanyol de futbol, Vicente del Bosque, acaba de donar la llista de 23 convocats per als partits contra Vialo, Rússia i França. Hi ha 8 jugadors del Barça, Valdés, Jordi Alba, Xavi, Busquets, Iniesta, Cesc, Pedro i Villa. La principal baixa respecte de la darrera convocatòria és la de Gerard Piqué. Quan falten dos dies per al Clàssic, el Barça entrena des de les 11 per preparar aquest partit contra el Real Madrid del pròxim diumenge. El principal dubte dels blaugranes continua sent Gerard Piqué, lesionat del turmell. Pel que fa al Rai al Madrid, també s'entrena des de dos quarts d'onze a la ciutat esportiva de Valdebebas. A l'Espanyol, finalment, Ramon Cundal no es presentarà a les eleccions del 19 de novembre després de les massives protestes i crítiques rebudes per part de l'afició. El president ho va anunciar en una roda de premsa conjunta amb Dani Sánchez Llibre. Els dos màxims accionistes del club van anunciar que no encapçalaran cap candidatura però donaran suport a la que els generi més confiança. D'altra banda, en l'àmbit esportiu, Mauricio Pochettino donarà aquest migdia a la llista de convocats per al partit de demà contra el Valladolid. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Els alumnes dels cursos d'arts plàstiques municipals reclamen que es mantingui el professorat que hi havia fins ara. És una de les condicions de l'alumnat, que no està d'acord amb el canvi d'empresa que s'ha produït al capdavant de la gestió dels tallers, que fins ara portava la Carme Malaret i la Puri Martín. Un concurs públic va adjudicar la gestió dels cursos a una altra societat, la qual cosa implicarà canvis en el professorat, tot i que l'oferta formativa seguirà sent la mateixa. Prop d'un centenar d'alumnes dels cursos van mostrar ahir al vespre la seva indignació pel canvi d'empresa que el gestionarà a partir d'ara. Ho van fer en una reunió que va tenir lloc a l'escola Montserrat i on el regidor de Cultura, Sergi Seguí, va explicar com s'havia desenvolupat el concurs públic. Tot seguit, després d'aquest bolletí, en parlarem amb ell, el Just a la Fusta. Canviem de qüestió i us expliquem que el 15 d'octubre s'iniciarà la campanya de vacunació de la gripe a Sant Just. De fet, la campanya començava oficialment a Catalunya el passat dilluns, dia 1, però l'endarreriment en el lliurament de les dosis als centres mèdics per part d'un dels laboratoris proveïdors ha fet que estiguin arribant poques vacunes. Aquest retard no només passa a Sant Just, sinó que és una qüestió a nivell estatal. Tot i això, segons ha explicat el director de l'Àrea Bàsica de Salut, el just a la fusta, el doctor Moniesa, les que ja han arribat als centres van posant a les persones més susceptibles. Recordem que a Catalunya el Departament de Salut pretén distribuir 1.250.000 dosis de vacunes per immunitzar els grups de risc. Entre aquests grups, a més de malalts crònics i persones més grans de 60 anys, es troben les embarassades i els treballadors i treballadores que realitzen serveis per a la comunitat. I acabem parlant de mobilitat. L'associació Bici Baix Llobregat demana als ajuntaments de la comarca que creïn una xarxa bàsica per desplaçar-se en bicicleta. Volen que sigui un carril que uneixi tots els municipis. En aquest sentit, també demanen que es limiti la velocitat a tots els carrers. L'entitat també reivindica accessos per a vianants i ciclistes en totes les infraestructures que es plantegin. L'entitat ho demana tant per les noves com per les reformes de les que ja existeixin. Aseguren que la crisi ha fet que més gent es desplaci a peu o amb bici per estalviar i per això, després de celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, reclamen millores en aquest sentit. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora als Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5 i mentrestant no us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Radio d'Esvern, 3W, radiodesvern.com. Molt bon dia. Si et digués amor meu que em fa por la matinada que són aquelles estrelles que ofereixen com amenaces no sé què segna la lluna el fil de la seva dalla crec que després de la nit Vindrà la nit més llarga. No vull que m'abandonis. Ai, amor meu a l'alba. A l'alba, a l'alba. A l'alba, a l'alba. A l'alba, a l'alba. Els fills que no vam tenir. Fins demà! No vull que m'abandonis, no. Ai amor meu a l'alba. L'alba, l'alba, l'alba. Hi ha mil voltors en silenci, es tenen les seves ales. No t'estrossa, amor meu, aquesta silenciosa dansa. Mala i balla mons, hora de matinada. Ai, amor meu, a l'alba, a l'alba, a l'alba, a l'alba. A l'alba, l'alba A l'alba, l'alba A l'alba, l'alba A l'alba, l'alba A l'alba, l'alba A l'alba, l'alba A l'alba, l'alba No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Passen 13 minuts de les 12 de migdia. Parlem a aquesta hora dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals. Ho hem anat explicant aquests dies. Carme Malaret i Puri Martín deixaran de coordinar aquests tallers arran d'un concurs públic que ha adjudicat els cursos a una altra empresa. Ahir es va fer una reunió informativa on el regidor de Cultura va explicar als alumnes quina és la situació ara mateix i com quedaria l'oferta dels nous cursos. I ara en parlem amb el regidor de Cultura, Sergi Seguí. Molt bon dia. Bon dia. Una situació difícil perquè els alumnes estaven molt contents amb l'oferta que hi havia hagut fins ara, amb els professors que tenien, i el que reclamen és poder continuar tenint la situació anterior, aquests professors, aquests cursos, una cosa que no pot ser perquè hi ha aquest concurs que comentem. Per tant, què ha passat ben bé? Bé, el que ha passat és això que comentaves, el que ha passat és el que va comentar l'alcalde al darrer ple, arran d'una pregunta precisament d'alguns alumnes, El que ha passat és el que va explicar l'alcalde aquí mateix divendres passat, fent una mica anàlisi de l'actualitat del poble, i el que ha passat és el que vam explicar ahir. És a dir, se separa la gestió de la casa de cultura que ens hi està, quan dic la casa em refereixo a consergeria, neteja i gestió d'espais, de la gestió dels cursos de les plàstiques. Això s'arriba a aquest punt perquè durant tot un any... es parla amb el professorat que hi ha i de mutu acord es veu convenient fer-ho perquè és una manera de poder fer créixer els cursos, que hi hagi independència respecte d'aquesta empresa de gestió dels espais, com aquell que diu, i bé, s'arriba al punt que pot ser una opció interessant, el que passa és que com el contracte és d'una certa quantitat, que són de 17.000 euros l'any, i el contracte és per dos anys, per tant de 35.000, prorrogable de dos més, per tant de 70.000, la llei de contractació ens obliga a fer un concurs públic en el que es presenten dues empreses i acaba guanyant l'empresa que no gestionava fins ara els cursos. És un ple de condicions que és el que comentes, ha fet decantar cap a aquesta altra empresa. Es pregunta també la gent com s'ha dissenyat aquest ple, perquè fa la sensació, o almenys per part d'alguns alumnes comentaven, que potser s'ha prioritzat o s'ha tingut més en compte l'estalvi econòmic que no la qualitat del projecte o tal com funcionava fins ara. Si en principi tot anava bé i per part dels alumnes, per part de l'Ajuntament, com deia l'alcalde l'altre dia, es valorava la qualitat d'aquesta oferta, per què? Mira, la puntuació del concurs eren 85 punts. La llei de contractació pública diu que hi ha una part objectiva i una part subjectiva de valoració dels projectes. Aquesta part més subjectiva no pot passar mai del 50% de la puntuació. Per tant, el que fem és que d'aquests 85 punts, 40 punts corresponen a la part més del projecte artístic, diguem-ne, i 45, que és més del 50%, corresponen a la valoració més objectiva. D'aquests 45, 25 responen a mesures mediambientals i 20 corresponen a la part econòmica. Per tant, jo diria que és el percentatge més petit. Però, a principi, suposo que no és una cosa de... No crec que les mesures mediambientals donessin més apunts a favor de l'un o de l'altre. Bé, si s'aportaven els certificats conforme sí que es reciclava, que s'utilitzen materials no contaminants i de més, sí, sí que apunto a més, està clar. Per tant, també hi ha una qüestió de punts que aniria per aquest camí. Sí, sí, sí. Perquè fa, també, justament vinculat amb tot això, aquest estalvi econòmic, encara que sigui potser una puntuació menor, sí que, en principi, per l'Ajuntament s'estalviarà amb prop de 1.500 euros. Sí, però això no pensem que sigui l'important. És a dir, l'important que ens plantejàvem amb aquest concurs era que hi hagués una continuïtat en l'oferta, que és una continuïtat en els cursos que s'estaven fent, i, evidentment, com a administració pública, el que hem de garantir és que aquest servei sigui un èxit, independentment de qui el gestioni, perquè el que tampoc podem fer amb els plecs de condicions dels concursos és fer-los almenys, diguem-ne, almenys independents possible, com aquell que diu, els hem de fer totalment neutres. Això està clar, però suposo que... És a dir, si nosaltres poséssim clàusules a favor d'empreses localitzades aquí o a favor d'empreses que fa 30 anys que treballem aquí, el que estem fent és tancar l'àmbit i la llei europea no t'ho permet fer. No, això està clar, però suposo que fa la sensació a vegades que es vol potenciar coses que es fan des del poble o fins i tot a nivell econòmic. Hi ha molts cops que ens trobem amb les mans lligades. Hi ha molts cops que la teva política va a favor de potenciar aquestes coses que tu comentaves ara i que t'he tallat, però que imagino que deuries anar per potenciar coses que funcionen, coses que es fan aquí des de fa molt de temps, coses que tenen molt de reglament, coses que la gent valora molt positivament, però malauradament som l'administració pública i jo crec que hem de fer un exercici de transparència, de neutralitat, que hem de fer exercici de complir amb les lleis que ens venen marcades i, per tant, això és el que hem fet. Clar, però també fa la sensació, la contradicció, també és l'administració pública, hi ha unes administracions superiors, tot això suposo que s'entén, i a més estem en crisi econòmica, etcètera, etcètera. Però, clar, també hi ha uns alumnes que porten molt de temps, a més en una cosa com molt específica, vull dir que són cursos d'arts plàstiques, amb una formació concreta, etcètera. Tot plegat, suposo que és difícil, i encara ho fa més difícil, el temps. És a dir, com ha passat tot això que hagi estat i que hagi esclatat, si més no, quan ja s'havien apuntat. És evident que, primer, en tot el procés hi ha un component emocional molt fort. Això salta a la vista. No calia haver fet la reunió per adonar-se'n, com aquell que diu, perquè ja ho sabíem. Les coses com siguin és així... Puri, la Carme, el Jordi i la Genira porten temps fent aquests cursos, hi ha molta gent que repeteix any rere any, i és evident que aquest lligama emocional existeix. Aquest és un punt. L'altre punt que em comentaves... El temps, és a dir, que també comentava la gent que potser a finals de curs passat es podia haver dit que podria existir la possibilitat, o sigui, que s'ha fet com si més no, de cara als alumnes, potser no se'ls ha explicat prou que podia passar això, no? És a dir, o fins i tot al setembre, dia 1 de setembre que us apren inscripcions, potser sí que es podia haver dit, ha explicat d'alguna manera, que no era definitiu, que quedaria així aquesta oferta. Mira, està clar que de tot se n'aprèn, eh? I hem d'admetre, l'Ajuntament ha de fer autocrítica, i n'hem fet, eh? I sí, hem fet coses malament en aquest procés, només faltaria... Salta la vista, ahir ho deien... dues o tres persones assistents a la reunió van dir que no ens podien haver informat abans. És clar, a vegades aquest excés de zel o de dir, ostres, no, si informem, informem amb el màxim d'informació que tinguem a la mà. Si ho haguéssim fet el mes de maig, l'únic que podíem haver dit era que s'estava preparant aquest pleg, que s'aprovarien els propers mesos i que, bé, que al setembre... doncs sabríem si continua la mateixa empresa o no hi hauria alguna altra, depenent de com s'hagués desenvolupat el concurs. Però és clar, més enllà d'això, no podíem haver informat de res. Llavors vam decidir fer-ho quan tinguéssim el màxim d'informació possible, que ha estat ara. És evident que se'ns ha solapat tota la temporalitat de les matriculacions i d'altres, i que segurament, si ho haguéssim fet preveient-ho molt millor... està clar que hauríem evitat un trasbals a molta gent. I l'aspecte temporal? És a dir, en principi, encara que no s'hagués explicat el juny, etcètera, no sé si els terminis eren que... O sigui, si l'1 de setembre ja s'havia de saber quina empresa quedaria adjudicada, o si és una cosa que... Saps què passa? Que no es pot fer la licitació fins que no s'acaba el contracte vigent, i el contracte vigent acaba el 6 d'agost. Llavors, en fi, és... Sé que és un rol administratiu i de més, però és que no es podia fer abans. No es podia fer abans fins que no s'acabés el contracte. Ja us dic, i ho diré a qui calgui i on calgui, que sí, que segurament ens hem equivocat amb les temporalitats i, clar, a pilota passada, com aquell que diu, o sentint l'opinió de molta més gent que la que t'arriba, doncs, clar, pots arribar a aquesta conclusió, però a vegades prens la decisió amb... amb els elements que tens sobre taula i et penses que és el millor i després resulta que bé, que potser podíem haver fet això el mes de maig, juny. Ahir es va fer aquesta reunió informativa a l'Escola Montserrat ahir la tarda i sentim si et sembla l'opinió d'alguns dels alumnes d'aquests tallers. D'acord. A mi és un enredo, per l'essència de la raó que no sé què hi ha darrere, si hi ha un equip que ha funcionat durant 20 anys, per què el collon volen canviar ara? Si hi ha hagut una queixa, però és que tots estem contents, tots volem que estigui els professors. Tenen dret a fer-ho, no puc dir que no puc fer-ho perquè ho poden fer, estem en temps de crisi i és normal. Però clar, això és Sant Jus d'Esbert i realment fa molts anys que hi ha aquests professors. que això es pot solventar si ho parlen, ho raonen, i uns baixen i els altres pujen, perquè segur que es tracta de sous. Resultament només mira parets, no miren el poble. Tanquen tot el bolletí. Si promous una empresa i agafes gent d'aquí al poble, els fan una rebaixa perquè cada bolletí ho porta. I aquí no han mirat res de la gent del poble i que fa 30 anys, 20 anys, la PUR i les altres que estan aquí. I pensa una cosa, que si això no se soluciona, en general s'esborrarà tothom, eh? L'Ajuntament ara ens trucaran una altra vegada i ens diran el què. Perquè per dos mil cinc cent euros que cobra una empresa més que l'altra, això també es podia parlar, perquè només que pujessin 50 cèntims, tothom i els veus estarien conformes, perquè no se n'anessin els professors que hi ha. Clar, hi ha la sensació, si més no, de desconcert, una mica de sentir-se potser desemparats, també, de com si no s'hagués comptat amb ells quan són uns cursos que, en principi, són per ells. Llavors, tot això feia que la gent estigui encara més enfadada. Sí, sí, i ho entenc. És a dir, com et deia abans, entenc tot aquest component emocional, i que potser s'agrava una mica amb això que deien en aquest tall, que no els hi hem comentat res. Bé, a vegades prens les decisions i et creus que les estàs prenent... d'una manera correcta, i t'adones que potser sí que hagués valgut la pena comentar-ho en alguna de les classes, com vam fer la visita abans a final de curs i d'a més. Però vaja, en aquell moment no ho vam considerar i probablement ens vam equivocar. Clar, perquè en principi des de l'Ajuntament es valorava bé la qualitat d'aquests cursos. Sí, evidentment, és a dir, una cosa no elimina l'altra. Tota la feina que s'ha fet durant aquests anys, tot el bagatge... tota la història, tota l'experiència que hi ha, tot això és que no es pot esborrar, perquè no es pot, ni es pot ni es vol, només faltaria. Però amb aquest afany de fer-los créixer, que anessin a més, d'augmentar grups, de donar-los més llibertat creativa, de donar-los més llibertat d'acció, doncs ens hem vist abocats en aquest procés que ha acabat així. També és una llàstima tots aquests anys, tota aquesta experiència que acabi d'aquesta manera. Sí, però és que malauradament, i hi torno, però és que les lleis de contractació que ens venen donades no tenen en compte totes aquestes petites coses, tots aquests detalls que són més de situacions concretes del territori. És a dir, hi ha una llei general i punt i s'aplica. i no et deixa tenir en compte tots aquests moments i totes aquestes històries tan concretes. Això passa sempre, però suposo que quan passa a nivell tan petit, a petita escala, en un poble on més o menys tothom es coneix, que hi hagi aquestes traves administratives... És complicat de salvar. És complicat de salvar i és el que et deia abans, moltes vegades tens les mans lligades. Però, vaja, el que també es va dir ahir i que m'agradaria repetir aquí és que la nova empresa adjudicatària té les portes obertes i entén perfectament la situació. De fet, ells van passar per una situació similar fa uns anys a l'Hospitalet de Llobregat. Entén la situació i el primer que ha fet ha estat veure i adonar-se'n que aquest és un component molt important, el professorat, i el primer que ha fet ha estat establir converses amb el professorat sortint per veure si hi havia la possibilitat d'arribar a alguna mena d'acord I com estan aquestes converses? Doncs des d'ahir al vespre no tinc cap notícia nova, diguem-ne, sé que estan parlant-ne i quan sapiguem alguna cosa, com vam dir a la reunió, quan sapiguem alguna novetat, quan tinguem alguna cosa concreta a dir sempre abans de l'inici previst de curs, el 15 d'octubre, doncs ho informarem i enviarem una carta i ens posem en contacte amb els alumnes. Aquest, de fet, és una reclamació justament de les més significatives per part dels alumnes, no?, sabés qui hi hauria, qui els donaria classe, si la Carme Malaré, la Purimartín o els altres professors continuarien. Això no se sabrà fins... No, és a dir, la nova empresa té el projecte fet i té el professorat establert per cadascuna de les disciplines, però, en vistes de la situació, el que hem fet ha estat obrir-se i dir, home, a veure, si hi ha tant d'arrelaments, si funciona tan bé, doncs potser que parlem amb elles i si volen continuar en aquest projecte amb una altra gestió, però continuar elles al capdavant de les classes i dins de l'aula, doncs parlem-ho. Se n'ha segut i n'estan parlant. Ara mateix, respecte d'ahir al vespre, no tinc cap novetat. Per tant, continua aquesta incertesa en aquest sentit. Sí, en el sentit d'acabar de determinar qui serà la persona que hi haurà dins de l'aula, per entendre'ns. També ahir explicaven molts dels alumnes que estaven organitzant-se en comissió per continuar protestant, o si més no, expressar aquestes queixes, fer-se sentir, no? Segurament. Com ho encareu, tot plegat? És a dir, si hi ha un grup important d'alumnes que protesta, tot això, suposo que els anireu explicant el que hi ha. No, home, evidentment. També m'imagino que, a part d'això, no sé si, en principi... És a dir, no hi ha marxa enrere possible. No, és a dir... Jo no crec que l'administració pública s'hagi de dedicar a anul·lar concursos quan el resultat no és el satisfac... És a dir, el concurs públic es regeix per les nostres que es regeix i és net i transparent i, per tant, em semblaria que no estaríem fent bé la nostra feina si ara mateix ens dediquéssim a anul·lar això. Ara bé, la gent és lliure de pensar el que vulgui, d'organitzar-se com vulgui, de venir a demanar informació, de mantenir les trobades que calgui, de demanar el que creu que és millor per ells. Només faltaria que no poguessin organitzar una comissió, una plataforma o el que acabi sent, no? Però vaja, estem oberts a explicar absolutament tot. És a dir, jo crec que potser, com et deia abans, sí que hem comès el pecat per tenir el màxim d'informació, esperar-nos explicar-ho, però jo crec que quan l'hem tingut l'hem explicat tal com ha estat. Hem sigut transparents, hem sigut nets, hem sigut clars, i continuarem sent-ho, ja sigui amb tot l'alumnat o amb una comissió que ells escollin o que es constitueixi, amb això no hi posarem pegues, només falta dir. I sou conscients que es poden perdre molts alumnes? Sí, sí, sí, en som conscients. En principi, per això, l'oferta de cursos es manté les mateixes disciplines? Sí, l'oferta és exactament la mateixa. Sí, són els mateixos cursos, però en principi amb uns altres professors això no se sap. Veurem quan acabin aquestes converses que està tenint la Fundació, que és la nova empresa adjudicatària, i els anteriors professors. I llavors ara la gent que s'havia apuntat a uns cursos concrets, suposo que té aquest temps per decidir... Esclar, per això també volem donar la informació el més aviat possible, i ens agradaria que aquestes converses que estan tenint anessin ràpides, per, precisament, que la gent pugui tenir temps de decidir si es manté, si es canvia... Fins quan tenen temps, en principi, per dir-ho? Si les classes comencen el 15 d'octubre, nosaltres ens agradaria poder comunicar a les classes al principi de la setmana vinent, però és una cosa que no està a les nostres mans, més enllà d'esperar que arribin o no arribin a un acord. De seguida, que ho sapiguem, enviarem la informació de com quedarà, de quin serà el procediment. Evidentment, també ahir hi havia alguna persona que deia que esperava que no s'eligirés el rebut fins que no es decidís tot plegat. Home, per suposat que no, per suposat que no, ja veurem totes les tecles que faci faltar perquè això no sigui així, perquè no pot ser, home, no pot ser que començant 15 dies més tard, en principi, i a més a més amb tot aquest embolic i gent que potser al final decideix que no li interessa, s'eligiria un rebut, no crec que estiguem en disposició de fer-ho. És a dir, hem d'aturar aquests cobraments fins que es resolgui. No hi ha un mínim de gent per això, perquè es puguin tirar en marxa els cursos. El dia 15, en principi, tot funcionarà amb normalitat. En principi, el dia 15 començaran, sí. Suposo que és un cop complicat de gestionar des de la Regió de la Cultura, també a nivell de l'Ajuntament. Ahir també molta gent parlava fins i tot de conseqüències electorals. Bé, encara falta molt per les eleccions municipals, però igual que la gent té llibertat per pensar el que vulgui, per constituir-se en la plataforma que vulgui, la gent té llibertat per votar allò que cregui més convenient pels seus interessos. Sincerament, jo crec, soc dels que pensa, que en política s'hi està de passada i que si no renoves la confiança de la gent o o la gent ja no diposita en tota la seva confiança, doncs, escolta'm, és que alguna cosa no dos haver fet bé. Clar, sí que és un d'aquests concursos en què, casos, volíem dir que fa aquesta sensació, doncs, de... Encara que sigui tot legal, és a dir, no hi ha res fora de la llei, però sí que potser la confiança, justament, que comentes dels alumnes, en aquest cas, en una cosa que funciona... És que és com que no has sentit atraït, però una mica sí que fa pensar... Ostres, quin sentit té, no? Llavors, què s'ha de fer? Perquè una cosa... O sigui, ja sé que són administracions que estan per sobre, però igual la sensació que fa des de peu de carrer és que potser l'Ajuntament, en tant que també és una administració, podria fer-hi alguna cosa més, no? Bé, nosaltres, quan ens plantejàvem això d'aquest creixement dels cursos, aquesta llibertat més artística... Bé, com podem fer-ho? Com podem normalitzar això? Com podem contractualitzar això? I els serveis jurídics ens diuen que com s'ha de fer és amb un concurs obert. Per tant, convoquem un concurs obert i ho comentem amb el professorat i els comentem que el que han de fer és constituir-se en societat, presentar els projectes segons l'expliques... I això és el que fem. Si els serveis jurídics ens diuen que hem de fer-ho així, doncs ho fem així. Si ens haguessin dit que es podia fer d'una altra manera, doncs haguessin mirat de fer-ho d'una altra manera, no? Heu parlat amb el professorat? Sí, sí, sí. Jo hi vaig tenir una trobada amb la Carme Malaret abans de la reunió, al migdia, al seu taller. Sí, sí. I com s'estan prenent? Home, imagina't si per nosaltres és un cop fort, per ells ho és tres vegades més. I és totalment comprensible. És un projecte de 15-20 anys, cada cop i volta... S'atura. Se'ls esfuma, s'atura i estan fotudes perquè és normal que estiguin fotudes, que si no ho estiguin, alguna cosa passaria. És molt normal i molt lògic. També és cert que no deixen de ser empleats de l'empresa que fins ara tenia la gestió de tot Can Ginestà, que és iniciatives i programes, i que per tant... continuen sent-ho i han de resoldre una situació laboral que també els neguiteja, com és lògic. Clar, hi ha molts factors, no? Sí, sí, sí. I ahir ho parlàvem amb la Carme i jo li deia, escolta, ja sé que ara això no et sonarà bé, però vull dir que et puc ajudar en tot el que faci falta, en tot el que pugui, si al final es decideix per fer cursos pel seu compte, doncs que ens ho digui per no fer-nos competència l'un a l'altre, que només faltaria això ara, no? Però, clar, ella em deia que volia anar pas a pas, diguem-hi, primer resoldre una cosa i després veure com encarar el futur, que ho vaig entendre perfectament i tornarem a parlar quan faci falta, però està en una situació que no és senzilla. I la nova empresa, com s'ho està prenent? Perquè també no arriba en un moment fàcil i et dius que ja s'ho va trobar a l'hospitalet, però clar... Sí, ells es van trobar, diguem-ne, en el paper en què està ara... En l'altre cantó. Exacte, això mateix. Però com s'ho plantegen? Home, ells estan il·lusionats amb el projecte perquè arriben a un lloc on les arts plàstiques estan molt arrelades, no? I tenen un públic fidel, diguem. Llavors ells s'ho prenen amb molta il·lusió de poder començar i poder tirar endavant el projecte. I han vist que hi ha aquesta passió, no? Encara que bé, ahir va ser una mica dur també per ells, com per tothom, m'imagino. Però, vaja, tenen ganes de tirar endavant. Mhm. En principi suposo que a partir de la setmana que ve, o la setmana que ve per força, en principi s'haurien d'anar tancant aquests matisos, saber si finalment quins professors hi haurà. S'informarà això directament als alumnes, m'imagino? Sí, sí, sí, no, els hi farem arribar una carta, perquè ahir... Just, no una carta. Ahir se'ns va demanar així, se'ns va dir, no cal que convoqueu una altra trobada, sinó que envieu-nos una carta, o feu-nos una trucada, doncs si creuen que no val la pena fer una nova trobada, doncs enviarem un escrit, i ho explicarem tot, i vaja, farem el que calgui. De seguida que tinguem informació, tant de vossa solucioni... Avui, aquesta tarda, diguem. Tant de bo pugui venir aquí el dilluns al vespre al rentapeus i donar alguna bona notícia, no? Vindràs dilluns al vespre al rentapeus. Vindràs dilluns al vespre al rentapeus, sí. Ja us he fet la falca. Però tant de bo pugui venir i dir, nois, del que vaig dir divendres, oblideu-vos-en perquè ha passat això. Bueno, tant de bo sigui ràpid. La sensació és aquesta. No ho sé, no ho sé, perquè també, és a dir, com a administració pública no crec que haguem de seure en la taula de negociacions, perquè és que és una cosa entre una empresa i uns empleats, diguem-ne, no? És com si, no ho sé, la Nestlé fes una oferta als tècnics de la... no ho sé, de Nutrexpa, i l'Ajuntament del poble on estan situades les dues s'assegués a la taula... Però no deixa de ser uns cursos municipals. Sí, són uns cursos municipals, però nosaltres no podem forçar ningú a fer res, no? Jo m'ho veig així, potser hi ha gent que no ho pensa així, però jo ho veig d'aquesta manera. I aquest concurs públic, fins quant de temps... És a dir, quant de temps hi haurà aquesta empresa gestionant aquests cursos? Perquè això funciona per anys, no? Sí, en principi són dos anys, prorrogable dos anys més. Són dos anys i si es compleixen una sèrie de condicions, si es fa la revisió i es creu que es va per bon camí, són dos anys més i si es creu que la cosa no funciona o que no s'estan complint els objectius que ens havíem establert, doncs la relació contractual s'acaba. Com en qualsevol concurs, perdona aquest tall, eh? Sí, però a vegades no se sap per això, que a vegades val la pena recordar com funciona aquest sistema de punts que hem comentat al principi, quins criteris hi ha, quins referents hi ha... No és fàcil i jo ho entenc que... L'administració potser en alguns moments és molt freda i no té en compte aquest sentiment, no? Abans comentaves que us havíeu equivocat, segurament, l'Ajuntament, que estàveu fent autocrítica, en quin sentit us heu equivocat? Bé, en la manera de treballar, en calendaritzar, en saber quan hem de fer què, diguem-ne, no? I com ho hem de fer, també, perquè també va ser una errada publicar l'oferta amb el nom del professorat. Bé, això no va ser una errada, perquè, de fet... fins al 6 d'agost ja estaven contractats, però sí que no posar una nota explicativa, per exemple, o quan van venir a fer la visita de final de curs, no explicar, escolteu, a partir de l'octubre, abans hi haurà això, i no sabem com pot acabar, i veurem a veure què és el que passa, però vaja, que ho sabessin. Segurament, per aquí sí que moltes de les coses que es van dir anaven en aquest sentit, I bé, ho hem d'emtomar, quan un s'equivoca ho hem d'emtomar i intentar que no torni a passar. I ho esperàveu aquesta reacció per part dels alumnes? Era lògica. Si et dic que sí que ens l'esperàvem, potser et mentiria, però no és estranya, per entendre'ns. És una reacció lògica i que no és d'estranyar, perquè segurament jo faria el mateix. I, doncs, anirem parlant la setmana que ve, també. Hem dit que dilluns, de fet, tornes a venir el rentapeus, el programa que es fa a les 9 del vespre. Per tant, suposo que es pot actualitzar també tota aquesta informació. Sí, evidentment, actualitzarem totes les dades que pugui ser. Sabeu que estic a disposició vostra pel que necessiteu. Suposo que abans del dia 15 igual tornarem a parlar, perquè m'imagino que si el dia 15 comença, la setmana que ve serà bastant clau. Cap problema. Si no és aquí presencialment, doncs a través del telèfon, com hem fet algun altre cop, però que estic oberta a parlar-ne amb qui sigui, on sigui, com faci falta. Doncs moltes gràcies, Sergi Seguí, regidor de Cultura, per explicar-nos una mica tota aquesta situació, tot el tema dels cursos de les plàstiques municipals, com està aquesta situació, cap on s'anirà, encara hi ha alguns interrogants i algunes incerteses importants. i segurament que condicionaran també què faran els alumnes, que al cap i a la fi són els afectats i els principals afectats directament de tota aquesta situació, a més a més, evidentment, del professorat, que també és evident que és qui ho ha rebut més. N'anirem parlant. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Just a la fusta, el magazín del matí. Unlucky, I got no place to go and so I follow my feet. A choice is facing you, a healthy dose of pain. A choice is facing you, a huge star through the rain. A choice is facing you, but I choose to refrain. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Is it someone that you maybe recognise? Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia, com a internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi... Just a la fusta. Si ens col·lava una altra falca, passa un minut de tres quarts d'una del migdia. Saludem aquesta l'Adrià Calva. Bon dia, Adrià. Hola, molt bon dia. I acabem avui el programa parlant de l'agenda de concerts. De fet, normalment és una secció que també la fem sempre en aquesta última hora i avui la acabem del tot perquè així ja tenim la consciència de cap de setmana del tot. Avui comencem, de fet, amb un clàssic, no? Sí, propostes molt variades. Comencem per Maria del Mar Bonet, acompanyada del pianista Manel Camp. Un bon dia o pot ser una nit prop del mar jo m'havia dormit quan de cop El cel s'omple de llum i un ocell negre surt sense venir d'un lloc. És bonic. És bonic, és bonic. I hi ha moltes oportunitats per veure'ls. De fet, des d'ahir dijous i fins diumenge... al Jamborí Club, que és aquest club de jazz que hi ha a la plaça Regal de Barcelona. Hi ha dues sessions, tant a les 8 del vespre com a les 10 de la nit. O sigui, fan com si fos quasi bé una obra teatre, anar fent sessions perquè és un club petitó, el Jamborí, i llavors té la seva gràcia que segurament si fessin un sol concert s'ompliria ràpidament. És una mica per donar oportunitat a tota la gent que li agrada Maria del Mar Bonet i Manel Camp d'anar-los veient. I un lloc curiós, segurament. Vull dir que és un lloc que t'imagines més un auditori o així i veure'ls del jambori també pot ser una altra manera d'entrar-hi. Clar, segurament Maria del Mar Bonet no està acostumada a fer aquests concerts amb petits locals. I tens més a prop, no? Exacte, sí, és una de les gràcies, precisament, d'aquest concert. Presenten, doncs, la reedició d'un disc que es diu Ben a prop, va sortir el 1989, i era, doncs, de Mariel Marbonet amb Manel Camp. Al llarg de tot aquest temps ha anat fent versions d'aquest disc, ha anat complementant amb noves cançons, amb noves col·laboracions entre tots dos, una mica el resultat definitiu, un resum de tot el que han fet en la seva carrer musical, són aquests concerts fins a dijous i fins a diumenge. Molt bé, doncs fem ara una d'aquelles pendicions que tant ens agrada en aquesta secció per anar a parlar d'una altra història molt, molt, molt diferent. I recuperarem la cançó de seguida. Sempre que fem aquesta secció tenim problemes tècnics i es veu que no ens deixa entrar... Encara, però parlem d'Extremoduro. Sí, i tant. Extremoduro que tocarà dissabte a les 8 del vespre, una hora prudencialment d'hora, al parc del fòrum, és a dir, en un macrocenari, i per 29 euros. Un preu que, bé, potser pica una mica, però aquells que som fans del grup estaran disposadíssims a pagar aquest preu. No cal massa presentació per dir que és Extremoduro. És un grup de rock castellà que, encara que no en siguis molt fan, segur que el coneixes. Va néixer als anys 80, finals del 80, al 87. a Extremadura i segurament és el grup, potser no, però potser m'ho aventurà massa, però és el grup de rock més famós de tota Espanya, podríem dir que seria una mica així. Segurament, a més arriba com a molts fans diferents, no? Vull dir que encara que tingui un públic fidel, també és d'aquests grups que entren en diferents sentits, no? Sí, amb això tens raó. De fet, és veritat, és un grup que té un públic segurament molt fidel d'aquells que li agrada sempre el rock dub, però també gent que no està massa habitual d'aquest estil de música, com podria ser jo mateix, sí que ben coneixo cançons i molta altra gent. És a dir, un clàssic transversal, podríem dir, extremament dur. A mi em cauen bastant bé els d'Extremaduro, vull dir, és un d'aquests grups que em cauen simpàtics. Sí. O sigui, que això que dèiem ara, que potser no t'encanta aquest estil, però que, mira... I tornem amb aquest eclecticisme que ens caracteritza per parlar d'un dels grans concerts del cap de setmana, no? Sí, segurament el més gran, el més important, o almenys aquell que reunirà més públic, deixem-ho així. És la Edi Gaga que actua al Palau Sant Jordi aquest dissabte a les 9 del vespre i encara queden entrades de preus molt dispersos, dels 50 euros fins als 95, ja se sap, depenent de la zona del Palau Sant Jordi. Per rentar el seu últim disc, que de fet ja fa un any que va treure, que es diu Board This Way, del qual estem sentint el primer senzill, i també sonaran molts temes clàssics, segurament, d'aquell primer disc que es deia The Fate Monster, que és el disc que la va fer famosa, no ho sé. És l'édica que, de fet, pot no agradar gaire, però el que fa, fa molt, molt, molt bé. És autèntic, no?, dins del seu camp, vull dir que... Autèntic? Encara que sigui un producte comercial, eh?, però vull dir que... o artificial, però vull dir que... No sé com... No, sí, potser no és el millor adjectiu, però... No, de fet, autèntic sí que estaria bé dir-ho, perquè en realitat ella mateixa, abans de fer-se famosa com a Lady Gaga, era compositora i escrivia cançons per altres artistes pop, com Britney Spears, Pussycat Dolls o Fergie, i després es van fixar en ella, segurament per la seva extravagància, perquè tampoc... No sé, té un físic una mica diferent i van dir que van apostar per ella i doncs ara fa... Clar, no ho sé si ara mateix es composa ella les seves cançons, no en tinc ni idea. Però no se n'amaga de ser un artista pop completament que fa cançons molt comercials i que dins d'això ens ho fa molt bé perquè agrada a molta gent, és un gran fenomen que traspassa música amb els seus vestits de dissenys raros, amb les seves declaracions... És una artista, no? No sé si és ella la que va dir que volia ser Madonna o no. No, algú va dir que volia convertir-se en la Madonna. Sí, segurament deu ser ella. Deu ser ella, sí, sí. Té la intenció, doncs, d'això, de coronar-se com la nova reina del pop i, de fet, ho està aconseguint. Això sí, el primer disc va ser com una gran explosió i ara, últimament, el fenomen Lady Gaga el tenim una mica abandonat i ja no ocupa aquelles seccions d'altres notícies que vegades veiem. Lady Gaga es presenta amb un vestit de carns en una desfilada, no sé on. Ja, últimament, la tenim una mica abandonada. No ho sé. Doncs segur que els seus fans, que n'hi ha molts, disportaran també aquest dissabte al Palau Sant Jordi. I ara ens anem a un cicle una mica més petit, que és el que es fa a La Pedrera, de prop 2012. Sí, aporten unes quantes edicions d'aquest cicle i és interessant perquè és l'auditori de La Pedrera que hi posen, evidentment, instruments i altaveus perquè hi actuïn artistes molt diferents. És un cicle que va començar a principis de... i acabarà a finals d'octubre, i, per exemple, aquesta setmana hi ha concerts interessants i molt diferents. El primer és el dimarts 7 d'octubre, on hi tenim una versió per nens del que fan grups alternatius de l'escena catalana, com podrien ser Refri Matès Matès, Beach Beach i Anímic. És a dir, és un concert que es diu Animals, que està destinat exclusivament per nens petits. Porta molt, era, això de la música d'aquests grups per nens? Suposo que també és un altre mercat que... que pot anar bé i que està bo que ha explotat, no?, en aquest sentit, i és tan interessant. De veritat, no és molt original, de fet, si feu algunes cerques per Spotify, hi ha disc de Nadal, de Nadales, perdó, de nanes per anar a dormir, doncs de grups pop. Bastanta gràcies. Està bé, sí, sí, és maco, simpàtic. Seria una mica això. Molt bé. I el dimecres Maria Coma, també, com a... És la que sentim de fons. Perfecte, Maria, doncs moltes gràcies per portar-nos una mica a la agenda de concerts de la setmana i que vagi bé, bon cap de setmana. Bon cap de setmana, adéu. Es fos collint Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Tres minuts i arribem a la una del migdia. Tanquem, doncs, aquest just a la fusta d'avui, divendres, 5 d'octubre, i acabem així aquesta setmana intensa. Avui donem les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa. Per tant, l'Andrea Buen els serveis informatius, l'Anna Díaz amb la cartellera cinematogràfica i també l'actualitat del dia, el Carles Heranrius i Rius, en la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Montse Molinero de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, que demà fa en aquesta assemblea n'hem parlat cap a les 11, i també hem fet el repàs a la història, a la volta al món per la cultura, amb la Irene Pujadas. Hem parlat, a més a més, d'aquesta última hora, ampliament amb el Regidor de Cultura, Sergi Seguí, sobretot de la situació dels cursos de les plàstiques, i acabem de fer, ara fa molt poca estona, l'agenda de concerts amb la Deia Calvo. I tornarem, doncs, a partir de la setmana que ve, cada dia, a partir de les 10 i fins a la 1 del migdia, us acompanyarem, i si voleu recuperar qualsevol contingut del programa, Sapigueu que podeu fer-ho, com sempre, a través del podcast. Ara us deixem amb el bolloti de la xarxa i tot seguit a la 1 i 5, l'Andrea Bueno amb el Sant Just Notícies Edició Migdia. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon cap de setmana. Us ha parlat Carme Berdoi i tornem dilluns a les 10. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to five. I tu, Seba, a Radio Dustburn. Però què, Seba? M'ha dit el que fa. Bueno, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra acaben de donar els detalls de l'operació que ha permès posar en llibertat un nen d'11 anys que ha estat segrestrat 3 dies i dues nits en un pis de Barcelona. El nen ha estat emmanillat de peus i mans a les fosques i sedat. L'inspector Jordi Domènech ha explicat que dins del pis han trobat una nota manuscrita amb instruccions d'esquartar al nen en cas que la família del menor no pagués els 5 milions d'euros del rescat que exigien els segrestadors. La carta es refereix al nen com al gat. En quatre ocasions parlant de trocear al gato. Parlan en quatre vegades que, textualment, cualquier acció que le passe... El nen que és colombial van segrestar en un descampat del Baix Llobregat el 25 de setembre quan la mare hi va acudir enganyada per regularitzar la seva documentació. Vivien a València però es van traslladar fins a Barcelona per aquesta operació. Aleshores els delinqüents van segrestar la criatura a punta de pistola exigint a canvi del seu alliberament un rescat econòmic.