Sant Just: premsa, calor, robatoris i energia

Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Justa la pusta. Molt bon dia, passen 6 minuts a les 10. Comencem una nova edició del Just a la Fusta d'avui, dijous 21 de juny. Avui un programa en què començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa i dels diaris digitals, que passa també per aquestes novetats vinculades amb la legalització de Sorto. I parlarem també en aquesta primera hora del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui és finalment el primer dia oficialment de l'estació de l'estiu. Més coses. Farem cuina amb la Carme Amador. També tindrem, a les 11 i 10, parlarem amb un dels Mossos d'Esquadra que demà importeix una xerrada sobre els robatoris a l'estiu. I farem tertúlia, com cada dijous, amb la Joana, el Pere, la Montse i l'Alina. I encara més coses, també farem teatre una mica d'unyes i parlarem de les notícies curioses del dia amb el Jaume Socarrat. I tot això a partir d'ara i acompanyant-vos també, com cada dia, amb bona música. Jo trobo Jo tant, sa lluna i sa estrella sa jungla i es bosta animat es trenes, vaixells, avioneta I esteu sumarit i apartat. Ja tantes te fei sa galleta. Quan dius tu podria et sa meu. Ta sexy, ta dolça i ta freda. Oh yeah. La zebra que passa amb semàfor i com se desmunta un bidet. Cosmètics i margaretastor, ja sé com s'escriu Juliet. Jotant la rosa i els cactus i moltes més coses també. Un llapis d'Iqué, un pistatxo, oh yeah. Per exemple, el teu cos exerceres de nit. Estar res blanc de sol, és meu cos damunt. Per exemple, el teu llit cap en ombra i en sols amb el termo espanyat. Per exemple, l'armic. Jo tant, sa lluna i sa estrella, sa jungla i es bosta animat. Es trenes, vaixells, avioneta, i esteu son marit i apartat. Jo tant, sa fruita vermella, i quan te t'avi riuré, te la pots nen o farts princeses, oh yeah. T'ha divertit la t'ha escrit quan t'estic avorrit. Per exemple, el teu cos exercit estenyit. El carrer blanc de sol és meu cos damunt. Per exemple, el teu llit de bon ombra i llençols amb estermos banyat. Per exemple, dormits. T'ha divertit la t'ha escrit quan t'estic avorrit. és el meu cos de vermunt. Per exemple, esteu a nit de bon ombra i llençols amb els termos punyats. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 12 minuts de les 10. Un moment, aquesta hora, per parlar de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I avui comencem parlant d'una activitat que es fa avui dijous. Doncs sí, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, l'Escola Montseny acull la presentació de la cooperativa energètica Som Energia. Marc Rosselló, de la cooperativa Som Energia, considera que el context de crisi econòmica pot ser una oportunitat perquè creixin les alternatives al model energètic actual. Som Energia va arrencar fa un any i mig i ja compta amb més de 2.800 socis. Marc Rosselló, Considera que els moviments verds han de sorgir de base, ja que els governs estan massa condicionats pels interessos de les grans empreses. En aquest sentit, des de Som Energia, aposten per un model energètic descentralitzat, sense grans centrals productores. Rosader també creu que s'ha d'acercar un model que acabi amb la dependència energètica envers altres països. L'acte de presentació de la cooperativa Som Energia està programat per aquest vespre, a dos quarts de vuit, a l'Escola Montseny, que és una escola verda, i per tant acollirà aquest acte de presentació de la cooperativa Som Energia. Molt bé, doncs això d'una banda, també més qüestions a tenir en compte aquests dies. Sí, parlem d'activitats d'estiu, concretament del Casal de Joves, perquè aquesta setmana es tanquen les inscripcions dels cursos d'estiu del Casal de Joves per noies i noies d'entre 12 i 18 anys. En guany l'oferta és variada i per tots els gustos, des de cursos de cinema fins a cuina, passant per tallers de fotografia, grafits, creació teatral, dansa o circ. Encara hi ha places disponibles per tots els cursos. Podeu apuntar-vos-hi al Casal de Joves o trucant al telèfon del Casal de Joves 93-371-02-52. El preu és de 25 euros per cada setmana de curs. El 13 de juliol es durà a terme també la Gala de Cluenda dels Casals d'Estiu, on es podrà gaudir del curtmetratge del taller de cinema i les exhibicions dels tallers de circ, hip-hop i ball-popping. I d'altra banda, el dia 6 de juliol també hi haurà una festa per a menors d'edat, per exemple, amb DJ Pomar, per exemple, i amb altres atractius a la festa. I bé, doncs, aquesta bàsicament és una part important de l'oferta del Casal de Joves, però si voleu consultar tota l'oferta del Casal per aquest estiu, doncs heu d'entrar al web www.casaldejoves.com Perfecte, i acabem amb un últim apunt. Doncs un apunt de Ràdio d'Esvern que supera el llindar dels 500 seguidors a Twitter. Aquesta xifra demostra la crescent consolidació de Ràdio d'Esvern a les xarxes socials. De fet, a Facebook ja supera els 2.800 amics i des del mes d'abril ja està present també a Instagram, que és aquesta nova aplicació... que ja existia per iPhone, ara està també per Android, que consisteix en que pots penjar les teves fotografies a la xarxa. Amb filtres bonics. Sí, exacte. I pot ser una foto que no val gaire, li poses un filtre i sembla bona i tot. El web de Ràdio Esvern també segueix prosperant i el mes de maig s'han superat els 11.800 clics a les notícies locals. Una altra nobertat és el portal comarcal de notícies, que difon l'actualitat del Baix Llobregat, I recordem també que des de Sant Jordi, d'enguany, Ràdio d'Esvern també compta amb aplicacions per Android i iPhone, que us podeu descarregar al Play Store o a l'Apple Market corresponent. I, a més a més, l'emissora ofereix també tota la programació en podcast, així que no hi ha excusa per no escoltar Ràdio d'Esvern. Exacte, molt bé. Doncs gràcies, Sergi, i fins ara. Molt bé, fins ara. Passa un minut d'un quart d'ons del matí. Escoltem ara a M. Ward amb aquest tema del seu últim disc. Música She's a primitive girl. Don't like to boast. From a natural head to a natural toes. The girl's got a lot of what they call her most. Yes, she's a primitive girl. But she don't like to boast. And I'd like to think I'm a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig, doncs, un moment per repassar l'actualitat del dia a través de les portades dels diaris i també, doncs, de l'actualitat digital. Per això tornem a saludar el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem aquest repàs, com és habitual, pel diari El Punt Avui. El punt avui diu cada vegada més pobres. La renda per càpita, referent-se a la renda per càpita, la requiesa per evitar en l'estat espanyol cau per quart any consecutiu. Només Grècia i Irlanda han tingut retrocessos més notables. No em sorprèn gaire, tampoc, per això. De fet, és una cosa que ja es desprèn de tota la resta de notícies econòmiques. I ens mostra com un gràfic en què es veu, comparant amb la mitjana de la Unió Europea, la renda de cada país. És a dir, si la mitjana de la Unió Europea fos 100, a Luxemburg tenen 274, és a dir, que són gairebé 3 vegades més rics que la mitjana europea. A Irlanda, 127, per tant, una mica més rics. A l'estat francès, 107. A l'estat espanyol, 99, per exemple, una mica per sota. I a Grècia, 82. A Portugal, 77, per tant. Déu-n'hi-do, el Portugal molt avall. Els països que estan a la cua, sí. No sabria que era tan baix. Sí, sí, Déu-n'hi-do, està a la cua del tot, Portugal. Més temes, diuen Economia. La pressió sobre el deute espanyol relaxa. Els mercats donen treva davant la perspectiva d'una compra massiva. El Constitucional legalitza Sortul. El Tribunal dona l'aval a la formació Betzale per un sol vot de diferència. Per tant, destaca també aquesta legalització del partit basc. Sí. En cultura, diu, edicions de 1984, publica un recull amb 12 narracions del nord-americà Doctor Who. Molt bé. És el que ens destaca el seu suplement de cultura. I també ens parla de la Grècia. Sa mare es forma un govern tripartit i dona esperances. Això és tot el que diu el punt avui. Doncs passem pel diari El País, que el teníem a punt i ha marxat. Però, bueno, el recuperarem tot seguit. En tot cas, mentrestant... Anem fent el periòdico, si vols? O el tens ja? Tinc... Ui... Tinc... És que són complicats, aquests aparells electrònics nous. Sí, sí. Són iPads aquests, que has d'anar mal dit. Tinc alguna cosa, eh? Tinc alguna cosa. En tot cas, passem al portal del 324 i després ja recuperarem el diari El País, així... No farem esperar més. El 324 ens planteja quin és el forat de la banca. Diu que avui s'han de saber els resultats de les auditories sobre les necessitats de capital de la banca espanyola. L'Eurogrup espera que avui mateix Espanya demani formalment el rescat de la banca espanyola i les condicions, però, continuen sent discutides per les parts. També se'ns destaca, ens diu Laika Quinn, referent a Madonna i al Sant Jordi, també un tema que surt a totes les portades dels diaris. Sorprenent, també. I vols anar? No. No, jo tampoc. No, no, no. I també se'ns diu que rep el Premi Internacional Catalunya quatre anys després. El Tribunal Constitucional legalitza, sort-ho per sis vots a favor i cinc en contra. I bé, això d'aquest premi és estrany, no?, aquest titular, perquè tampoc se'ns diu res més. I ara diu la Generalitat Lliure a Aos Aung Suu Kyi al Premi Internacional Catalunya quatre anys després de concedir-li. Se li va concedir el 2008, fa 4 anys no va poder assistir a l'acte d'allionament que es va fer a Barcelona perquè es trobava sota risc domiciliari pel règim militar birmar, i finalment el president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet arribar una carta a Suki, en què li expressa la seva admiració pel treball i la valentia, amb els quals ha lluitat per un país millor, i diu que el convida a venir a Barcelona l'any que ve, i convida formalment. Doncs això... Un dia, ens saludarem. Exacte, són les novetats d'aquest matí del 3.24, que bé, alguna altra cosa nova és també que se'ns diu que se'ns fa un tall més anecdòtic, Rajoy, presentat com el primer ministre de les Illes Salomó a la Cimera de Rió. Diu que, a més, el cap de l'executiu espanyol no ha reaccionat i ha començat el seu Parlament sense esmenar aquest error, cosa que encara és més curiosa, no? Sí. Ostres, ahir ho vaig veure al Twitter, que algú preguntava Illa, Solomó? Doncs diu que després, clar, evidentment, el director de la sessió plenària es va disculpar i, bé, doncs diguem que a Rajoy no va dir res. A Espanya ja li passen aquestes coses. Li van dir que era el rei d'això, el primer ministre de l'Illa, Solomó, i va fer com si res, cosa que també és estranya. També una vegada vam posar l'himne de la República. Sí, però allà sí que es van encaixant, no? No ho sé, és encara tots amb cara de... Curios. Recordo algun episodi més sonat d'aquests. Però, en fi, seguim amb el periòdico. Vinga. Que també ens diu Madonna fa vibrar el Sant Jordi. La reina del pop va conquistar el públic de Barcelona amb un concert espectacular i colorista. Ens destaca aquest concert d'ahir de Madonna. Pla del Ministeri per al curs que ve dràstica tisorada a les beques a secundària. 3.000 alumnes catalans de batxillerat i formació professional perdran l'ajuda al pujar a 6 la nota exigida. Sindicats i pares denuncien que la mesura exclourà els més desafavorits. Per tant, la forma de retallar amb beques consistiran en pujar la nota per obtenir-les. Per tant, els estudiants haurem de... fer més colzes per aconseguir aquestes beques. Tampoc em sembla malament. No, dintre de tot, almenys, si més no, està retallant per mèrit. S'ha de servir perquè posi el nivell. En fi, Europa espera que Espanya detalla avui l'ajuda a la banca. Brussel·les creu que concretar una xifra permetrà aclarir els dubtes i calmarà els mercats. Per tant, volen donar una xifra definitiva del rescat de la banca. I el govern critica la legalització de Sorto. És aquest apunt que ens fa el periòdic sobre la legalització del Partit Bà. Avui sentia aquest matí allò, en una ràdio catalana, però recopilació de diferents talls, de diferents emissores espanyoles, parlen d'aquest tema i realment de vegades és estrany pensar en quin país estem i quins líders comunicatius hi ha. Passem al país, que ens diu que el Constitucional legalitza sort-ho, però li exigeix respecte a les víctimes. També sentit que va ser per 6 vots a 5 i que s'adverteix als successors de Batassuna que seran apartats de la llei si són ambigus amb la condemna del terrorisme. També se'ns diu que Espanya negocia condicions per fer digerible el rescat, que Rajoy cancela la celebració del debat de la nació aquest any i també que el retard dels resultats de les urnes aguditza l'atenció a Egipte. Aquestes eleccions que arran de Grècia han quedat una mica també esveïdes al nivell de ressò mediàtic. El nou pla per la TTT amenaça amb el tancament de canals. També és un altre dels temes de la portada del país. I la fotografia de nou és Madonna. Diu Madonna mística, elegant i ambiciosa. I una imatge del concert d'ahir a Barcelona. Dos apunts més del país. Diu el metro tancarà abans per estalviar. Això em sembla que fa referència al metro de Madrid. Perquè el servei acabarà a la mitjanit de dilluns i dijous a Madrid. Si no recordo malament, el metro fa sempre mateix horari, excepte el dissabte, però fa... tanca dos quarts de dues de la nit. Dos quarts de dues, cosa que també aquí a vegades a Barcelona a les 12 s'ha dit que és molt d'hora i que segons com no tens temps, allà hi ha aquesta hora i mitja més, doncs es veu que ara de dilluns o de dijous també tancaran abans. En canvi, el que no hi ha a Madrid és aquesta... la instal·lació que no es tanqui el dissabte en tota la nit. Això no existeix a Madrid. No, tanca. Tanca, sembla que potser és a les dues, és una mica més tard, dos quarts de dues, però... És que a les 12 pràcticament no et dona temps ni a fer sobre taula. Quan t'has de sopar, has de marxar corrent. I també, a punt esportiu, la Roja apela a la prudència per superar a França. Ja està. És el que ens diu el País. A l'ara diu febre a Madonna i ens ensenya la reina del pop. És com nobre els sprints, m'ha sorprès també que li dediquin tanta atenció. A mi també em sembla bastant increïble amb la notícia que hi ha més o menys negatives. Les fotografies que fan referència fent a la futbola o espectacles, realment és estrany. Suposo que també deu vendre, no?, això. No ho sé, per això m'ha sorprès, sí, potser sí, és atractiu, m'imagino, no ho sé. No ho sé, en fi, el tema més destacat, a part d'aquest de Madona, és el d'Euskadi, diu un pas més per a Euskadi, la legalització de Sorto per part del Tribunal Constitucional marca la ruta cap a la normalització política del País Basc, ens diu el diari Iara, i finalment dos apunts més, els mercats aposten pel rescat imminent, rebaixant la pressió sobre Espanya, també el que comentava el periòdico, i el bisbe Agustí Cortés contra Eurovegas. No sé quin bisbe és aquest. El de Sant Feliu. És el de Sant Feliu. Sí, el de la comarca, com si diguéssim, és el que quedaria afectat. Doncs vaja, el bisbe de Sant Feliu, que és contrari al complex d'Adelson. Em sembla que cada cop està més a prop. Passem ara, anava a passar cap al diari ara, però tinc aquí davant també les portades espanyoles... I bé, en tot cas, només comentar-les, però l'ABC que ens diu el Tribunal Constitucional es rondeix els proetarres, el Mundo titula legalitzat el partit d'ETA i la Razón va una mica més enllà, ens ensenya una bandera espanyola amb un forat al mig i ens diu aire per ETA. Així és com veuen les coses, doncs. Des d'aquests tres diaris a aquest La Razón. Aquests tres diaris espanyols que m'imagino que Déu n'hi do la gent que els deu llegir. Sí. Passem ara... T'afereixo la fotografia de Madonna. Exacte. Passem ara a la versió digital del diari Ara per tenir una mica l'actualitat, o sigui, la informació una mica més actualitzada. Ens obre parlant d'aquest tema que agrada tant, que és la prima de risc, que sembla que avui S'ha enfilat una mica, diu... No, al revés, es relaxa a l'espera de la subhasta del Tresor, ha obert 514 punts. Espanya intentarà col·locar entre 1.000 i 2.000 milions bons a 2, 3 i 5 anys, en un moment en què la rendibilitat del deute espanyol a 10 anys s'ha situat per sota, ara sí, del 7%, aquest famós 7%, que era com un límit, una línia vermella, com si diguéssim. La Reserva Federal amplia la compra de deute als Estats Units per guanyar liquiditat... i també se'ns diu que Pa Negre és el més vist del Prime Time amb 431.000 espectadors referent a audiències ahir TV3 va homenatjar Miri Teixidor projectant aquesta pel·lícula i es va imposar a comando actualitat que va ocupar el segon lloc de la nit i també Carot Rovira diu vaig estar en contra d'implantar Esquerra al País València de fet són declaracions que apareixen ja a l'interior del diari referent a l'homenatge que fan avui a Joan Fuster i com a novetats d'aquest matí, també se'ns diu detingut una o per la mort de la seva parella a Reus, per aquesta mort de dimecres, i mort la dona de 70 anys que estava en estat crític per un incendi al seu pis de Barcelona. Aquests successos també d'aquest matí de dijous. A Vanguardia ens diuen el deute relaxa a l'espera de possibles compres europees. La prima de risc cau 38 punts i els tipus d'interès es situen per sota del 7%. Espanya negocia avui amb l'Eurogrup suavitzar el rescat bancari. Per tant, doncs aquest apunt econòmic. També ens diu Madona de Barcelona, l'ambició rosa encén amb el seu guard i la seva màgia un abarrotado per a Sant Jordi, un ple fins la bandera. Vaja, no sé... Producció literal, però vaja, ple a vessar al Palau Sant Jordi, en qualsevol cas. El Tribunal Constitucional legalitza sort-ho perquè es presenti a les eleccions, el Constitucional corregeix el Suprem per vulnerar el dret de participació política, la decisió evidencia la fractura de l'alt tribunal, per això que sis magistrats han votat a favor i cinc en contra. Altres temes. Mas diu que no tot el sud d'Europa és... De roig seria despesa... Malbaratament. Malbaratament, correcte. Diu que no tot el sud d'Europa és malbaratament, festa i toros. Ens diu Mas, o braus. Està bé que ho hagi dit des d'Amèrica, no? El president aboga per rellençar la imatge de Catalunya, juntament amb Israel a Massachusetts. I finalment un parell de temes més, els llauners i traficants, el paral·lel, doncs és el que cada vegada n'hi ha més, el paral·lel. I finalment ens diu, en el seu apartat de tendències, ens explica avui quin és el risc d'exhibir-se a la xarxa. Doncs que l'expliquin perquè em sembla que tots més o menys estem ja, vull dir, portem uns anys d'exhibició, o sigui que... Alguns riscos els sabem, suposo que altres n'estem al marge. Sí, diuen que ara mateix, si tu vas, per exemple, a fer una entrevista de feina, el primer que et miren és el teu perfil. Això ho diuen, però no sé si és veritat. O sigui, si ho he sentit sempre... No ho sé. Clar, tampoc conec gent que agafi gent... No sé quina imatge has de donar en el teu perfil, no? Depèn de la feina que busquis, potser. Clar, no ho sé. Bé, en tot cas, passem a la Bremsa Esportiva, que ens parla de futbol... l'esport ens diu Iniesta fitxa a Alba, diu entrevista des de Polònia, diu que Iniesta es descobreix, diu Jordi és el meu soci ideal, seria un grandíssim fitxatge pel Barcelona i també diu que aposta per Vilanova, diu que amb Tito l'equip tornarà a lluitar pel futbol de la Lliga i la Champions. I bé, després també se'n diu lluita amb Cristiano pel MVP de l'Eurocopa, que és un premi. Què és MVP? El MVP, doncs el millor jugador. I per què veu això? És Most Values Player. Ah, Values. És una paraula així, ve de la NBA. Doncs diu, no en tinc la reacció de Ronaldo amb Messi, cadascú de pensar en lo seu. Bé, declaracions d'entrevista a Iniesta i després també, ai, se'ns diu, és que se n'en va la portada. La intensa vida de la porta. No sé si has vist les fotografies. No. Doncs són... Es veu que van a un casament i això, són imatges d'ell en una piscina, una mica en la línia d'aquelles imatges de l'Udegas. Sí. Doncs... Sí, no sé si ho vaig explicar ja, que el seu partit, Democràcia Catalana, havia fet com una mena de reality de la porta. Ah, sí? Ah, sí que vas dir alguna cosa, és veritat? Sí, per tant, si entreu a la pàgina web d'aquest partit veureu a la porta en el seu dia a dia, sortint a passejar amb el gos... La imatge d'això és estranya, és tot de gent dins d'una piscina, no és l'únic, amb camises i tal, i ell, amb una imatge una mica hooligan, diu l'expresident exerceix de polític i prepara... Exerceix de polític vol dir banyar-se amb una piscina vestit. Prepara la seva tornada al Barça i disfruta del moment. És la manera de veure-ho que té el diari Esport. El Mundo Deportivo ens diu... També ens parla d'aquests dos temes. Ens parla d'Iniesta. El titular és Ed Iniesta. Andrés, que diu que va cap a aquest MBP, mostra un aire nou i discurs de líder. També li he fet una entrevista al Mundo Deportivo. O sigui que cadascú li he fet una entrevista i ho destaquen a la portada. En aquest cas també parla de Tito, el suport és total, no comprarà en Guardiola, i diu que la filosofia que fa servir el Bosque és la del Barça, que no n'hi ha una altra i que això està clar. I bàsquet, diu una altra falta de senyorillo del Madrid cap al Barça, no van veure com els campions recollien el seu trofeu. Això sí que han trigat dies, a veure-ho. Va ser diumenge, no?, dissabte, diria. Doncs avui ho treuen aquí a la portada. i diu Festa de la Porta a Itàlia. El polític, que va anunciar que vol tornar a ser president del Barça, va acabar a la piscina. I a la mateixa foto... És que és curiós, la foto, eh? Vull dir, que ell mira a càmera amb els braços alçats i... És divertida, és divertida. Passem al nou esportiu. El nou esportiu diu MVP, també. Aquesta paraula que t'agrada tant. Has vist? Ja l'he descobert. Niesta ha estat l'únic jugador triat dos cops com el millor d'un partit a la primera fase d'aquesta Eurocopa. I llavors també ens diu la cara de l'Eurocopa, la força d'Alemanya amb un ple de 9 punts, el miracle de la classificació de Grècia i l'entrega exemplar de l'afició irlandesa, que tot i així ha marxat sense sumar ni un punt. Els aldarulls entre els aficionats russos i polonesos serien la Creu, també la Creu l'eliminació d'Holanda, una de les favorites, i el gol fantasma que no es va donar a Ucraïna contra Anglaterra, considerant que aquesta és la cara i la Creu. Per cert, avui Joan República, Xega i Portugal, el primer partit de quarts de final, a tres quarts de nou del vespre. I dos apunts també ambàsquet. Entrevista fan avui a Joan Creus, que és el secretari tècnic del Barça-Rigal. La secció mantindrà el pressupost, diu Joan Creus. El director esportiu del Barça-Rigal destaca l'exigència de la temporada passada i nega que Xavi Pasqual hagi estat mai qüestionat. I parlant de NBA, Miami, una victòria del títol. Molt bé, doncs la premsa de Madrid, el Marc avui ens diu l'equip, proposa equip en francès, i llavors diu Invencible, en realitat ens està parlant d'Espanya, diu la roja riba platòrica de confiança, el desafiament en França, diu que els francesos preparen els gals, eh, diu, que juguen molt en tot plegat, diu, preparen un tributazo antijugones, i no ho sé traduir, i després també Zidane diu... el Butxí d'Espanya el 2006, diu, la Roja sap molt bé on va i què vol, per mi és la preferida, bla, bla, bla. I Benzema que diu que serà una guerra al camp. Fins de totes maneres, l'Unió França ens sap que s'han enfrontat 5 o 6 vegades, França i Espanya en fases finals, és a dir, en europeus o en mundials, i a Espanya no guanyen mai. Doncs veurem què passa aquest dissabte. També ens diu un motí per anar-se'n gratis, això al Madrid, l'Arts... el Tintop i Gago exigeixen al Madrid carta de llibertat. I he deixat pel final la portada de l'As, perquè m'ha agradat bastant avui. Parla del Bosque, són declaracions del Bosque, una entrevista que ha fet l'As, no ho sé, i el titular destacat és això és futbol, no la catequesi. Diu, sempre juguem amb un no, bueno, després parla de coses de futbol, però és com... És curiós el titular que han destacat. Sí, sí. I que tothom se sent titular, que entén les males cares i ja està. I surt ell somrient al mig d'un camp de futbol. Doncs això és el que ens diu la premsa d'avui, la premsa esportiva. També així que veiem aquest repàs per l'actualitat general del dia. Gràcies, Sergi. Fins després. Fins després. LazyTown aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com Essència El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Jus d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Just a la fusta, el magazín del matí. En punt tres quarts del matí, un moment per parlar del temps, amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Què tal? Molt bé. Amb la taula preparada per fer una roda de premsa, com veig. Jo, una de les opcions és tirar-los a terra, diguem-ne, perquè estem parlant dels micròfons, suposo que la gent ja ho veu per la càmera. Això es fa, en principi, perquè crec que els que fan el programa límites al vespre... Vol que se'ls hi vegi la samarreta, o sigui, porta un patrocinador i la part que posa Unicef s'ha de veure, llavors treuen tots els micròfons perquè se'ls hi vegi l'Unicef. Bueno, està bé, que algú es guanya la vida com pot, tu si tens patrocinador quan fas un programa, benvingut, Sia. Què tal, Carme? Avui és un dia fotut, eh? En quin sentit? Ja t'aviso, de la calor. Que em farà molta, vols dir? Molta. Bé, ja n'està fent, eh? O sigui, tampoc no cal... Només traiem el dit a fora... I ja notarem que la calor és important. Doncs jo he dormit en finestra oberta, i a les 6.30, que ja es fa de dia, hi ha gent de llum. No, però m'he tapat bé allà, eh? Vull dir que he pensat, mira, potser no em farà tanta calor... No, saps què passa? Aquesta hora que dius tu és el moment que surt el sol, i en el moment de la sortida del sol sempre es gira una miqueta de vent, i aquest vent és una miqueta fresquet, et ve de mar cap a terra, i provoca aquesta sensació, dius, ui, mira, ha estat la mar de vent amb la finestra oberta dormint, que dius, això més de gent no ho acostumes a fer, o sigui que deu fer calor fora, i de cop i volta et ve una petita baixada de temperatura amb aquest airet que et dona part a part, no? Però això passa cada dia quan surt el sol, si de moment, mentre surti el sol, doncs això ho tindrem. El que no ens treu és el fet que avui la mínima a Barcelona amb prou feines ha baixat els 22 graus i a Sant Josep hem arribat als 21 graus. És molt alt. I després l'altra notícia és que ara, a 13 per les 11, tenim 25,4 graus amb un 70% d'humitat, temperatura resultant 32 graus. O sigui que ara en aquests moments tenim 32 graus de sensació al carrer, acaben de passar tres quarts d'11, i avui probablement Sant Just estigui al voltant dels 29 o 30 graus. La humitat, a mesura que va pujant la temperatura, la humitat també té tendència a anar baixant. Són aquests moments tontos del matí, que la humitat és molt elevada encara, perquè ja tenim un 70%, el termòmetre ràpidament comença a pujar, i tenim un moment on les temperatures de sensació se'ns disparen. Però cap a les 5-6 de la tarda, jo crec que la temperatura de sensació de Sant Just podria estar al voltant dels 33 o 34 graus. Un valor molt alt, molta calor per ser les primeres hores de l'estiu, Potser és un avís del que ens ve, eh? Potser a aquestes noves estacions diu, prepareu-se per la que us ve. De moment sembla ser... Carles, però si sempre passa, això. Passa sempre, que entres a l'estiu i ja tens 32 graus a les 11 de la màtica. No, però vull dir que no cal que sigui una cosa apocalíptica. No, potser és un avís. No, home, és apocalíptic avui. És apocalíptic, perquè si el primer dia d'estiu i encara ens en falten 92 perquè s'acabi, hem d'estar en aquestes temperatures, en aquesta calor, ens anem apenyats. No, no passa res, no passa res. Hem de beure molta aigua. Avui és un d'aquells dies que l'activitat física al migdia no es recomana. Tota aquella gent que aprofita els migdies per anar a córrer per la muntanya amb un dia de sol tonto d'aquests més de... No tonto la persona, dia tonto. Doncs que s'ho intentin estalviar avui perquè poden tenir un cop de calor important. Avui el sol apreta moltíssim, la calor serà molt intensa i això provoca que puguis tenir problemes de salut fins i tot si triem al migdia per fer esport. Hi ha altres hores del dia i si avui tu estalvies tot això... que t'estalviaràs. D'altra banda, també anar ben hidratats, els nanos també porten les seves cremes, el barret per si van al pati moltes estones, són d'aquells dies que potser no ho diem mai durant la primavera i que això normalment s'ha d'anar dient durant les primeres setmanes d'estiu potent, les setmanes dels nens de vacances, avui els nens encara estan a l'escola, van al pati, són els últims dies, però totes aquestes recomanacions o mirant-se en alguna pàgina web de la Generalitat o d'algun lloc les recomanacions de la calor, doncs seria bona refrescar en memòria perquè comencem tot just aquesta estació, però avui és un dia d'aquest que totes les prevencions són bones de cara als nens, la pell, anar ben hidratats, el que dèiem fer esport al migdia o a primera hora de la tarda, totes aquestes coses avui hauríem d'anar-nos-ho mirant perquè és un dia on les temperatures s'enfilaran molt i faran molta calor a Sant Just. Molta calor que té les hores comptades, també, perquè la cosa afluixarà de cara al divendres i, sobretot, al cap de setmana. És una salutació de l'estiu, llavors. És la benvinguda. Normalment es saluda amb la mà movent-la així, com fa la reina Sofia, però l'estiu ha vingut i ens ha fotut un calbot per darrere. O sigui, hi ha de dir, desperteu, que aquí estic. El que passa és que, clar, en punts del litoral, les baixades i pujades de temperatura tampoc no les notem massa, m'explico. Avui potser arribem als 30 graus a Sant Jus, el que dèiem és una temperatura molt potent, això vol dir que cap a l'interior se'ns dispararan els termòmetres per sobre dels 35 i gairebé en alguns punts arriben als 40 graus. És un dia de molta calor, ja ho hem dit moltes vegades, però demà, en canvi, les temperatures tenen tendència a baixar. Si arribem als 30 graus avui, demà potser ens quedem amb una màxima de 25 o 26. Clar, baixa molt. però dius, si la humitat és elevada i superem els 30 graus en qüestió de deixar fogó, o sigui, que el termòmetre estigui 30 o estigui 26, si la sensació de deixar fogó del cos està per sobre dels 30 graus, al migdia tindrem calor i farà calor igual. El que passa que el termòmetre sí que es mostrarà una miqueta més baix. I durant el cap de setmana seguirem amb aquesta mateixa situació. Dir que avui ens creuava un front, ho vam anomenar a principis de setmana, aquest front avui ens pot deixar alguna tempesta cap a la zona del Pirineu aquesta tarda, ja ho agrairan, perquè amb aquesta tempesta, doncs, refrescarà una miqueta l'ambient, però l'únic que veurem nosaltres és un petit augment de núvols. Ara avui ja tenim al cel alguns núvols alts, és aquest front que arriba completament desgastat. A la tarda aquestes tempestes, potser a l'horitzó podem veure algun núvol una miqueta més desenvolupat, però que no ens tocarà a nosaltres. Demà divendres al matí encara tindrem restes d'aquests núvols, d'aquest front desfet que ha passat per Catalunya. Al matí podem tenir alguns núvolets per fer bonic, o sigui, el sol seguirà sent el protagonista. i ja de cara a la tarda el sol s'imposaria, i ja parlaríem d'un temps molt tranquil, que teòricament ens ha de continuar acompanyant amb molta tranquil·litat durant tot el cap de setmana de rebetlla. O sigui que, de moment, tranquil·litat, temperatures que a partir de demà tiren una miqueta avall, però l'estiu ha entrat en força i es queda amb nosaltres... I diuen que la zona que ve hi haurà una onada de calor, no? Jo m'ho volia reservar, això, de cada setmana que ve, perquè dos males notícies també en el mateix espai, doncs tampoc no es tracta d'això, perquè jo no crec que la gent estigui molt contenta de tenir un dia d'onada de calor, que és avui, i que la setmana que ve ens torni una altra castanya. Alguns mapes ho indiquen, sí, és cert. Però ja ho veurem, perquè la primera setmana sencera d'estiu ja parlant d'onades de calor. No, no. Mals auguris, eh? Mals auguris. No, perquè aquesta setmana estarà bé, per exemple. Estarà bé, però farà calor. O sigui, estàs tots els dies... Clar, sí, sí. Tots els dies calor i després tenim a l'afegir tota una hora de calor. Bé, doncs... Exacte, que vagi bé, Carles. Gràcies, bon dia. A veure. La informació més propera al Just a la Fusta. Absent friends, here's to them Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Un moment, com cada dia, per posar-nos a la cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, bon dia. Avui quin plat cuinarem? Avui sí, exacte. És dijous, per tant, ja se'ns acaba. Demà ja farem postres, o sigui que avui ens queda el plat plat. Passa tan ràpid... Què farem? Tinc dues coses, però en faré una. La guardem per la setmana que ve. O per acompanyar qualsevol cosa. Avui farem una lasanya freda amb tonyina amb escabetx. T'agrada la tonyina amb escabetx? La de llauna? Sí, bé, no sé, l'escaveig m'agrada, ara fa molt temps que no menjo, però sé que m'agrada. A mi és que m'agrada més l'altre, però ja tonyina amb l'escaveig. Home, tenen gust, no, també? Sí, sí, sí, però no se m'ocorreix mai pensar-hi. Això és un plat també facilíssim, que si pots fer la tonyina, la pots escaveigar tu, evidentment. Molt millor, això sempre. Això ja queda per descomptat, no? Però quan cal que faltes temps, agafem les làmines de lasanya, que ja les venen precongelades i cuites que només les tens que deixar descongelar que a temps enrere havíem de posar una olla de 25 litros i anar tirant cada cosa perquè ara ja això ja ha passat a la història es fa per Nadal perquè és com una tradició però ara ja no en fa falta agafem amb una safata posem una de color verd per exemple una miqueta de ceba fresca aquest plat és fred no s'ha de cuinar ni s'ha de fer res talleu una miqueta de ceba o cebollino, que és més... Potser no és tan... Cebollino és més dolç. Com es diu ara? La segona que veiem, si me'n recordo, com es diu en català. Cebollino, que és més finet. És com uns cellets petits, saps? Ho talleu. Llavors, poseu una mozzarella, formatge de mozzarella, que totes les marques, boníssimes, perquè és una de les coses més ben logrades. L'altre dia ho va dir un crític de... de menjar, va dir que els que venen als mercats, la mozzarella aquesta que va amb bosses, que n'hi ha dos marques només, em sembla, perfectes, o sigui, recomendables. Agafes, treus obres, treus l'aigua i el talles molt fineta. I fas una capa amb una miqueta de mozzarella. Una altra capa amb unes enxubetes. Una altra capa, bueno, estic parlant així que tampoc us penseu que són 24 capes, que són per un dinar aligerito. Llavors, una altra tapa d'un altre color, perquè n'hi ha de color blanc, de color verd i un color cremós. Sí, que mira, és per trencar la monotonia d'en joc. I llavors, hem dit, el formatge, l'anxoas... uns tomaquet xerri, tirem per la meitat i llavors a últim moment obrim la llauna de tonyina amb escabets i ja et dic si la podeu fer perfecte, preguntar-ho a l'àvia com es fa perquè jo no ho sé i tireu per sobre aprofitant aquell oli. Molt bé. Allò s'ho tapeu amb una altra capa i llavors agafeu el cebollino aquests llets petitons, el talleu una miqueta, el tireu per sobre, que dona una miqueta de color. I teniu un plat fred. I molt vistós, a més a més. I de veritat que quedereu bé. Perquè tot és boníssim. A tu t'agrada la mozzarella? M'agrada molt. Només la mozzarella, amb una miqueta d'oli i sal. La deixes un ratet? Deliciosa, no? Doncs ens apuntem també a aquesta lasanya freda. Gràcies, Carme. I fins ara, que vagi bé. Bon dia. Bon dia, Soles 11. Us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El tresor públic espanyol ha aconseguit superar amb èxit la nova subhasta de deute. Ara fa només uns minuts s'ha comunicat que el tresor ha col·locat el màxim de diners previstos, uns 2.200 milions d'euros en bons a 2, 3 i 5 anys. ha hagut de pagar uns interessos més alts. De fet, pels bons de 5 anys, el Tresor ha hagut de situar el tipus d'interès per sobre del 6%. És la cota més alta des de fa 15 anys. A l'anterior subhasta, el Tresor en va tenir prou en pagar un 4,9% d'interès. Caldrà veure ara la reacció. que el resultat d'aquesta subhasta té sobre els mercats i en concret sobre el deute d'Espanya. La prima de risc que ha cotitzat aquest matí a la baixa es troba al voltant dels 510 punts de diferència respecte del bo d'Alemanya. Els inversors, en paral·lel a aquesta subhasta, també esperen avui el resultat de les auditories a la banca que dues consultores externes han fet del sector bancari espanyol. Avui, per tant, s'ha de saber quin és el forat, quina és la quantitat de diners que les entitats financeres deuen. El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, assegura que la reforma de governs locals que prepara l'executiu de Mariano Rajoy no comportarà grans canvis en aquesta institució. Assegura, Salvador Esteve, que les reformes que prepara el govern central ja s'estan aplicant a la Diputació de Barcelona des de fa uns mesos. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia, sí, diu Salvador Esteve que la Diputació de Barcelona ja cobreix tots els serveis que els petits municipis de la província no poden assumir. D'aquesta manera, la reforma de la llei de règim local no afectarà aquest temps supramunicipal perquè s'ha avançat i ja fa el que la llei, en principi, els obligarà. Encara vaig veient després d'un any la quantitat de coses que fem. Ho faran per suprimir això. d'un cop de decret. És impossible. Avui, sense la Diputació de Barcelona, el 95% dels municipis de la nostra demarcació no podrien sobreviure. La Diputació de Barcelona ofereix serveis als ajuntaments com la recaptació d'impost, la regulació del padró i assessorament jurídic i econòmic. Salvador Esteve ha participat en una conferència informativa A Madrid també, i aquesta hora comença el ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial, convocat pel president d'aquest òrgan i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar. És el tercer ple que se celebra aquest mes per tractar la polèmica denunciada per alguns vocals pels viatges de Dívar a Marbella, pagats presumptament amb diners públics. Avui Dívar podria presentar la seva dimissió. Les hipoteques van baixar a l'abril, prop d'un 14% a Espanya respecte del mes de març. Es van signar gairebé 21.500 hipoteques per la compra d'un habitatge, però la caiguda és continuada. Des de fa dos anys són les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. L'import mitjà dels préstecs va ser de 100.000 euros, una mica inferior als que es van concedir el mes de març. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 25 anys com a presumpt autor de cinc agressions sexuals comeses al municipi de Badalona. Els agents van rebre a l'abril diverses denúncies de dones d'entre 16 i 51 anys. El presumpte autor utilitzava la violència física per fer tocaments a les dones. En alguna ocasió, l'arrestat va seguir les dones i les va saltar al portal del seu domicili. El Partit Popular Basque assegura que Sorto és legal però no demòcrata. Ho ha dit el president d'aquest partit, Antonio Basagoiti, al País Basc, l'endemà que el Tribunal Constitucional l'autoritges. Vittòria, Jordi Llorenç, bon dia. Bon dia. Continua el ressò sobre la legalització de Sorto. Aquest matí, en els passadissos del Parlament Basc, el president Popular Euskadi, Antonio Basagoiti, ha discrepat de la visió oferta per la majoria política basca. El seu judici, Sorto és legal però no demòcrata. Esta gente debería darse cuenta de que para competir en política como los demás es imprescindible no beneficiarse de 900 atentados y es imprescindible no tener nadie detrás que puede volver a recuperar las armas si no le gusta algo. Son legales, pero no son demócratas porque tienen 900 asesinatos detrás y porque han sido incapaces de pedir a ETA que desaparece. Per la seva banda, els promotors de Sort 1 compareixeran a mitja hora a Bilbao per analitzar el veredicto del Constitucional. Con Ràdio País Vasco. Bon dia, us parla José Pol. Avui comencen els quarts de final de l'Eurocopa de Futbol. A tres quarts de nou s'enfronten dues de la selecció en revelació de la competició, Portugal i República Txec. El millor jugador txec, Tomas Rossic, serà dubte fins a l'últim moment per lesió. El seleccionador portuguès, Paulo Bento, destaca que el seu equip ha de ser humil si vol passar a l'eliminatòria. Jogarem bé, i com s'ha fet sempre aquí, amb voluntat, amb seguretat, amb constància, amb organització i amb talent. Serem feliços si guanyem, i si no ho fem, felicitarem el rival com vam fer amb Alemanya, tot i ser conscients que no mereixíem perdre. Sense humilitat ho tindrem tot molt més complicat. Demà a l'Amanya a Grècia, dissabte a França a Espanya i diumenge a Anglaterra a Itàlia. El va ser rebrà el proper 10 de juliol el Premi de la Federació Espanyola de Futbol al Joc Net. L'entitat blaugrana compartirà premi amb el Màlaga per ser els dos equips de primera divisió menys sancionats. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Sergi Pont. Coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, l'Escola Montseny acull avui la presentació de la cooperativa energètica Som Energia. Marc Rosselló, de la cooperativa Som Energia, considera que el context de crisi econòmica pot ser una oportunitat perquè creixin les alternatives al model actual. Som Energia va arrencar fa un any i mig... I ja compta amb més de 2.800 socis. Marc Rosselló considera que els moviments verds han de sorgir de base, ja que els governs estan massa condicionats pels interessos de les grans empreses. En aquest sentit, des de Som Energia aposten per un model energètic descentralitzat, sense grans centrals productores. Rosselló també creu que s'ha de cercar un model que acabi amb la dependència energètica envers altres països. L'acte de presentació de la cooperativa Som Energia està programat per aquest vespre a dos quarts de vuit a l'Escola Montseny. Aquesta setmana es tanquen les inscripcions dels cursos d'estiu del Casal de Joves per a nois i noies d'entre 12 i 18 anys. Enguany l'oferta és variada i per a tots els gustos, des de cursos de cinema fins a cuina, passant per tallers de fotografia, grafits, creació teatral, dansa o circ. Encara hi ha places disponibles per a tots els cursos. Podeu apuntar-vos-hi al Casal de Joves o truquen al telèfon 93 371 02 52. El preu és de 25 euros per cada setmana de curs. El 13 de juliol es durà a terme la gala de Cluenda dels Casals d'Estiu, on es podrà gaudir del curtmetratge del taller de cinema i les exhibicions dels tallers de circ, hip-hop i ball-popping. D'altra banda, el Casal de Joves celebra el 6 de juliol una festa per a menors d'edat. Per a més informació podeu consultar al web www.casaldejoves.com I Ràdio d'Esvern supera el llindar de 500 seguidors a Twitter. Aquesta xifra demostra la crescent consolidació de Ràdio d'Esvern a les xarxes socials. A Facebook ja supera els 2.800 amics i des del mes d'abril ja està present a Instagram. El web de Ràdio d'Esvern també segueix prosperant i el mes de maig s'han superat els 11.800 clics a les notícies locals. Una altra novetat és el portal comarcal de notícies que difon l'actualitat del Baix Llobregat. Aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí a una hora amb un nou bollet horari i a partir de l'1 i 5 minuts al Sant Just Notícies Edició Migdia. Podeu seguir tota la informació local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials a Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Fins demà! Bona nit. I took her to a supermarket I don't know why, but I had to start somewhere So it started there I said, pretend you got no money She just laughed and said, are you so funny? I said, yeah I can't see anyone else smiling Are you sure? You want to live like common people Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! 1, 2... Ven a Splau a ver el gran espectáculo de Lazy Town. Los personajes de la famosa serie infantil te invitan a disfrutar gratis de su show en directo. Serán los próximos 28 y 29 de junio a las 7 de la tarde en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com Esencia El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, O al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Passa un minut d'un quart de 12 del matí. D'aquí a pocs moments parlarem d'aquesta xerrada que es farà aquest divendres demà sobre la prevenció de robatoris a l'estiu durant les vacances que anirà càrrec dels Mossos d'Esquadra. D'aquí a poca estona parlarem amb un dels Mossos d'Esquadra que impartirà aquesta xerrada per saber ben bé de què anirà i quins són els consells que es donen per prevenir aquests robatoris de cara als mesos d'estiu. En parlarem tot seguit. Ho farem després d'escoltar una mica més de música. Sento l'olor de l'anemí que s'entén en sa misteri. Adéu-s'ho. M'enteroleix la ment, em desperta els sentits, fa tant de temps que no em sentia tan sol. I baixo al carrer, he de treure diners, i encara no et deixe, que em diu que no tinc un raó. Avui no em cau. M'ha trucat el Miquel, dic ell, li cauen del cel i avui m'invita a volar. Avui volarà. Diu, avui volarà. Avui volarà. Avui volarà. Fins demà! La nit ha caigut, els fars els fan els passen blancs i vermells, i els meus ulls ballen amb ells. I entre l'ombra i la llum, de mil bares plens de fum, com si fóssim germans, ens coneguéssim de fa mil anys. Som 5.000 que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però no volem. No volem. ... ... ... ... ... ... ... ... ... El Xavier Martín, Mossos d'Esquadra. Molt bon dia, Xavier. Hola, bon dia. Una sensació, no, aquesta, que els robatoris augmenten a l'estiu, que m'imagino que no canvia, no? Que això es manté cada any, que és l'època en què hi ha més robatoris. Sí, com a sensació, sí, es manté. El que sí que és cert és que després fem aquestes campanyes precisament per això, per evitar que tinguem més robatoris del que més o menys estem acostumats. I ho fem de forma ordinària, eh? Cada juny, abans del juliol, acostumem a fer una xerrada amb la gent... amb el col·lectiu més vulnerable o amb la gent que pot patir aquest tipus de robatori, associacions de veïns, associació de gent gran, etc. Clar, en aquest cas, aquí Sant Just aquest divendres es farà per la gent gran. Quins són els consells bàsics a l'hora de prendre precauacions? Bé, doncs, el que són els consells que fa la gent gran com a col·lectiu vulnerable, ens centrem bàsicament en el tema de domicili, que són els habituals, els que tots més o menys coneixem de tota la vida. Quan marxem de casa a deixar les portes ben tancades... no deixar objectes excessivament de valor a casa, no dir a gent que no coneixem que marxem, deixem la casa avui durant una temporada una mica llarga, si tenim gust i tenim algú que ens recolli les cartes està bé, tenir algú de confiança que pugui entrar de forma periòdica a domicili per comprovar que tot està bé i fins i tot canviar o tancar o obrir una persiana perquè exteriorment sembli que la casa no està de tot tancada, que no hi ha ningú... És a dir, elements que dificultin l'accés també als domicilis dels adres. Clar, generar una mica de moviment, m'imagino. Això mateix. Evitar que es pugui accedir a la casa posant les alarmes, tancant portes, etcètera, però a la vegada generar això, sensació de moviment i que generi el dubte que a dins la gent que està vivint ha marxat un mes o 20 dies o dues setmanes fora de vacances. Clar, perquè imagino que en aquest cas els lladres controlen bastant els moviments de la gent, ja sigui també durant l'any, no? És a dir, allò, saber quina hora no hi ha algú dins de casa... Això sí, el que passa... Sí que ho fan, eh? Sí que ho fan. El que passa és que també ara ens centrem molt en el període estival, però això també és molt... És habitual durant altres períodes que no són d'estiu, que marxem fora de casa. I això també un altre consell que donem molt, sobretot en pisos, no tant en cases, en pisos... El consell bàsic és que qualsevol persona que truqui... hem de saber qui obrim la porta, sobretot a nivell d'interfonos. Quan truca algú hem de saber si el coneixem o no, o qui és o qui no és, i no obrir la porta a ningú. I també molt important, davant de qualsevol dubte d'algú que no coneixem o que ens genera algun tipus de dubtes, que ens truquin. Que truquin al 112 al Mossos d'Esquadra o bé a la policia local de la població. I davant del dubte demanem molt això que anem per comprovar que realment aquella persona està aquell immoble perquè ha d'estar o no. I això és una cosa que també demanem molt. No sé si... Sí, digues, digues. No, també volia comentar que en relació amb les xerrades que fem, també són a nivell de domicilis, però també fem referència a altres tipus de fetes delictius que, com a gent gran, com a col·lectiu vulnerable, són fàcils que caiguin en aquest tipus de delicte. Per exemple, parlem de quan ara arriba la paga doble, és un gent que té hàbits de recollir del caixer o del banc els diners de forma sencera. En efectiu, no? Sí, tot de cop. En efectiu, tot de cop. Fem consell també per evitar que siguin víctimes d'estafa d'aquesta gent que parlem abans, gent que va al revisor del gas o comprovar la llum, gent que està passant per alguna cosa que no ho és, per amengany o aprofitant algun descuit per agafar algun objecte de l'interior del domicili, etc. És a dir, empobrem una mica... els 4 o 5 directes que són més fàcils o més probables que siguin víctimes d'aquest tipus de persona, de gent gran, etc. Clar, i anant en aquest sentit. En el cas que et trobis un llet a dins de casa, què és el que es recomana? Aviam, per norma general, els lladres sempre que tenen dubte sobre si algú hi ha dins d'algú, marxen. O quan entren i es troben amb algú, marxen. Això és com a norma general. Sí que és cert que davant d'una situació d'aquestes, que esperem que no ens trobem, doncs el que hem de fer és procurar sortir de casa. No podem entrar en casuístiques, perquè hi ha molt tipus de casuístiques, però el que hem de fer és ni enfrontar-nos, ni intentar agredir-los, ni molt menys. Hem d'intentar marxar de casa i a la mínima que es pugui trucar al 112 o a la policia local. Perquè, de fet, normalment els lladres entren quan no hi ha gent. Vull dir que a vegades hi ha hagut alguns casos de lladres que entren quan la gent dorm, però sobretot es produeixen aquests casos, no? Exacte, i les agressions moltes vegades, els episodis més o menys de violència, es produeixen perquè el lladre amb la voluntat de fugir i amb la persona en aquesta casa s'encara o l'intent de retenir i el lladre vol fugir i... no tant per agredir a l'ocupant del domicili. Senó per fugir, no?, una mica. Exacte, exacte. El tema de les caixes fortes, no s'hi ha augmentat en els últims temps, de gent que té diners en caixes fortes, si es recomana o... Bé, en això no ho hem detectat, ni no tenim informació de si hi ha més vendes o no, això a nosaltres no ens arriba. En quant a robatoris d'aquestes fortes, no tenim un augment significatiu. De fet, no s'estan donant... I que la gent, és un dels consells que sí que donàvem, que la gent no ha de deixar objectes de valor a casa, una temporada més o menys perllongada. I en cas que marxessin, sí que estaria bé deixar-ho en cases de seguretat o en llocs més segurs, però no ni a la vista ni de facil accés. No sé si teniu dades de si han augmentat els robatoris en els últims anys o si s'estan disminuint... No, en quant a Sant Just, les xifres es mantenen. Té un índex de delinqüència molt baix, molt baix, molt baix, però molt baix, i sobretot en comparació amb altres zones metropolitanes i rodalies, i com a fets d'aument no estem detectant. Potser aquest any sí que estem veient que estan avent-hi les substraccions una mica de telèfons, d'última tecnologia, i que s'estan donant una mica. però no per considerar-ho com a rellevant, no? Però sí que és cert que aquest any estem detectant això, que en els darrers un o dos mesos s'està augmentant una mica aquest tipus d'arrogatoris. M'imagino que per això al carrer, no? Vull dir que en aquest cas... Sí, sí, sí, això és via pública, sí, sí. És un objecte petit i que té un cert valor, perquè són mòbils amb molta tecnologia, i bé, doncs darrerament estem detectant això. Exacte. Doncs, de tot plegat, de fet, sobretot dels robatoris, la prevenció dels robatoris a l'estiu, a casa, durant les vacances, en parlarà demà divendres al Centre Social de Milenari, en aquesta xerrada per fer aquesta prevenció dels robatoris a l'estiu. Avui hem parlat amb Xavier Martín Mossó d'Esquadra. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, molt bon dia. Gràcies, adéu-siau. La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The hill of the leaves. Every afternoon from five to seven. A radio dust burn. Però què? M'he ensenyat el que fa. Bé, vostè m'ha dit que volia, així com a internacional. No, jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. 1, 2... Fins demà! The words came by To give to you The word of the old man Morning time Back to you. Fins demà! Just a la fusta. Passen 5 minuts de dos quarts de 12 de matí, un moment per fer tertúlia, com que a dijous, i ho fem saludant el Pere, la Joana i la Montse. Molt bon dia a tots tres, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Carme, i bon dia a tothom. Avui la que no tenim més a la Lina, per tant, la saludem. Si ens estigués escoltant... Sí, potser en l'últim moment vindrà. Igual bé, igual bé. És que un dia passat, pobreza, va venir ella sola. I nosaltres fent el pendó vam desapareixer el programa. No és fer el pendó, ho dic amb broma. Vem anar de molta culturalitat. Teníem una excursió programada al Palau de la Música amb l'associació de gent gran i coincidíem l'hora de la ràdio i vam anar a visitar el Palau. Si m'hagués apuntat tampoc hauria pogut venir. Tampoc, no he pensat. He estat ocupada de coses de família i, clar, no... És que això de visitar sales de concert en el moment que no hi ha concert, com les visites al Liceu o al Palau, té la seva gràcia perquè et pots parar amb escultures, amb figures, amb detalls de l'arquitectura, que, clar, quan estàs pendent de l'orquestra o estàs pendent del cantant... A vegades no te n'adones o no ho captes tant. Sí, al Liceu sí que l'he visitat. Al Palau fa molts anys, vull dir. No, jo feia un mes i una setmana que havia estat al Palau. Ara, sincerament, jo pensava que ens ensenyarien més, perquè pràcticament el que ens van ensenyar i fins i tot ens vam fer una mica de concert d'orga i tot, va estar molt agradable. Però és el que havia vist feia un mes i poc. Ja, el mateix. Sí, sí, o sigui... Sabeu què passa? Que està programat per fer moltes visites. I com que van turistes i gent de tot el món, i cada mitja hora entra un grup de gent nova, s'ha de fer via. I no s'hi entretenen gaire. T'expliquen les quatre coses... Perquè, diguéssim, no sé per quina raó, per senzill que sigui, que no ensenyessin el Palau Petit, diguéssim, la sala petita. Ja, la sala petita. No, no, no. No, no l'ensenyem. Perquè fan via. Sí, deuen tenir-ho molt a través i llavors esperen. Ui, enorme. Hi ha unes visites al Liceu que ensenyen l'escenari i unes altres que no, que ensenyen com funciona tot l'aparell de talons. Quan nosaltres vam anar a veure el Teatre Nacional de Catalunya... que van fer jornades de portes obertes, ens ho van ensenyar tot i fer les politxes de l'escenari, tot, tot, tot. Va ser molt interessant. Tot depèn de la quantitat de gent que tinguin aquell dia. Si hi va una multitud o se n'hi van poquets. Han de fer via perquè el que no poden... Si dura mitja hora, és mitja hora i s'ha acabat. No, tres quarts. Hi ha un quart d'hora de vídeo que t'ensenyen tota la història i les persones que han... que han contribuït, molt interessant, i després mitja hora d'explicació. Però no va arribar gaire a mitja hora. Sí, com sigui recomanable, no? Oh, i tant, i tant. O el dia següent, que vam fer jornada de portes obertes, va haver-hi unes cues extraordinàries. Això ja passa. Com passa als museus, el mateix. Encara devien fer més via que amb nosaltres, no? Però hi ha molta gent que s'hi troba... Jo recordo una vegada una visita a la Capella Sixtina del Vaticà, que va ser relaxada i amb... i vista amb un cert detall, i un altre, que allò era passar en pla de cua, després de fer tres hores de cua, cinc minuts allà dintre, però escolta, si no he tingut temps de veure res, jo ho veia més bé, quan maquetava llibres d'art a la neta, que llavors projectaves la diapositiva, la calcaves, i recreaves allà millant-ho, i allà et despatges en un moment. La capella Sixtina jo crec que o es canvia una mica la manera de fer-ho, o si no la sensació sempre, perquè jo els dos o tres cops que hi he estat... És curta. Un cop era quan acabaven de pintar-ho, allò que ho van reformar. Jo la vaig veure a mig pintar i després ja pintada del tot, que personalment potser m'agradava més amb aquella pàtina fosca que no en blau. Després de tanta retocada, de tanta neteja. El que passa és que la sensació realment és d'estar dins d'un mercat, de la gent que hi ha realment... que tampoc no respecta el silenci. No, no, no. No treu l'encant de nosaltres. Ens trobem una cosa amb la pintura, i això és general, amb tota la pintura, que constantment i progressivament s'estan restaurant tots els quadres de tots els museus del món, perquè hi ha uns equips de restauradors més bons, i cada vegada, amb mitjans electrònics, descobreixen les coses que hi havia al fons del quadre. Ara han redescobert dos quadres de Picasso, que ell els havia tapat perquè no li agradava, i sense el seu permís els han rescatat, els han remodelat, han descobert qui hi havia allà, i ja està. Amb la Mona Lisa, no diguem, hi ha diverses Mona Lisa pel món, tenia el fons negre... I ara hi ha uns paisatges i una lluminositat extraordinària. Bé, em sembla que a vegades on ho ridem o ens passem, no? Sí. No, no, era un claroscur i ara ha passat a ser totalment lluminosa. Totalment lluminosa. I, evidentment, els nets dels nostres nets, les pintures que veuran, no seran les autèntiques que van fer aquests autors, sinó que les uniran restaurant, millorant... No, de totes maneres, si respecten la restauració, l'autoria autèntica, d'acord... Però jo vaig veure la capella Sixtina, la meitat restaurada, que l'estaven restaurant, i la meitat sense restaurar, i a mi personalment aquella pàtina de temps m'agradava més que no quan la codac la van atesjar tota. Ja no és tan autèntic, perquè precisament si és vell necessita tenir... Clar, el temps també posa la seva pàtina. perquè no t'adies esborrat del tot el temps ho hauria deixat tot negre al final mireu la catedral de Barcelona que se'ns queia a trossos i ara l'humaca que la tenim i l'otractiva que està i ara es cobra i abans no es cobrava o veiem els llocs a l'estranger cobren i aquí jo em vaig quedar patidifusa perquè a Navarra a la catedral Vem anar amb el... Sí, sí, sí. Serveix per a un manteniment. A Pamplona. No em sembla tampoc massa exigerat. No, no, escolta'm, ja... Doncs a l'any 2000. Vem anar el meu fill i jo i, escolta'm, 500 pessetes cada una, eh? En aquella època. En aquella època. El que reclamava era que en els edificis eclesiàstics... realment es cobrés entrada, llavors sí que es pagués l'IBI. Ah, és l'IBI, clar. És aquest el tema. Vull dir, si en principi hi ha un manteniment, naturalment... Si recullen pasta, han de pagar com tots. Exacte. Si no, llavors ja no estan sense l'ànim de lucre. Pagar l'IBI i el manteniment de l'edifici seria el que estan cobrant, no? Perquè tampoc tenen per què fer beneficis. Exacte. I ara permeteu-me dir que vaig ser dels diaris que hi ha un homenatge a Joan Fuster en els 20 anys de la seva mort. Ahir vam dir 25 per error. Perdó. És que he llegit en alguns llocs 25 i nosaltres 20. Potser depèn de la font. En qualsevol cas. és un autor que hem de recordar, perquè ha fet moltíssim per la llengua dels valencians i la llengua dels catalans. I com l'estan destruint tot, eh? Intenten, ho intenten. Però saps què passa? Que quan més ho intenten, menys ho aconseguiran. I porten 500 anys així. Ara, imagineu-vos aquesta última moguda de dir-li al català que es parla la franja... Que seria la llengua... Aragonès oriental. Llavors, què hem de dir? Castellano central el de Madrid i castellano del sur el d'Andalusia. Quan ens ho ensenyen, quan emprènem català, està dividit amb aquests grups, però no perquè el català de segons quins llocs no sigui l'autèntic català. És català. I ahir ho comentàvem, deia, quedarà, diguéssim, l'autèntic, el que ells consideren autèntic, el circonscrit a Catalunya... i l'altra seran unes llengües que són com derivades del català, quan la seva. No és així, no és així. Però ells ho intenten perquè la gent s'apensi. Perquè la, d'alguna manera, no? Llavors, si tu mires la gramàtica i totes les regles, són per tots iguals, respectant els girs de cadascuna de les parts. Si ja estava ben resolt a les normes de Castelló de 1932 amb el Pompeu Fabra, Carles Salvador i tots aquests senyors. I ja estaven ben d'acord. Que són originaris de la regió valenciana. No, allà es va reunir gent de Mallorca, de València, de Barcelona. Que ja el lluitaven pel mateix. Sí. En canvi ara, discregar-ho tot... I a més, tot era autèntic perquè tot ha nascut de les arrels del poble. Per tant, no n'hi ha un que sigui dialecte de l'altre, no. Tan val parlar valencià la manera del català o viceversa. I tant. Tot val igual. I aquí tenim ara un recent professor que ha mort, que ha estat un gran professor, l'Emili Teixidor. Sí. Se l'ha recordat molt com a escriptor. però també com a home de lletres, que com diu l'Espinàs, no són la mateixa cosa, perquè l'home de lletres és el que divulga, és l'ensenyant, és el pedagòg, i ell ha fet una labor de pedagogia a les escoles. Ell sí que l'ha fet al teixidor. I a més va fundar la escola, ha fundat la Britània Patmos... I per això et dol tantíssim que aquestes persones que han fet una feina tan vàlida, després surtin normatives dient que si hi ha un valencià... que se l'han tret de la màniga, que és més autèntic que l'altre, que si ara traurem una gramàtica, que serà la gramàtica de l'Aragonès Oriental. Jo a València no he estat així, a València l'he fet de passada, no he estat mai, però jo he estat molt temps, però molt temps, a Mallorca, jo no he tingut mai, mai, mai cap problema, amb què jo he demanat les coses en català, més o menys, que hi ha unes petites variacions... Però mai m'han rectificat ni mai m'han dit res. Home, així que no ho diem, així, aquí ho diem, això. No, no, no, mai. I durant 15 anys jo he anat dos cops a l'any a Mallorca. O sigui que ho tinc trepitjat i trepitjat i trepitjat. Mai m'han dit res. No et tinc d'assegurar que sí, eh? Sí, a tu sí. El Valís Valencià, sí. Ah, per això et dic jo. No, no, però últimament a Menorca hi ha... Ai, diu, aquest problema que teniu vosaltres amb l'escola que cadascú... No, no, nosaltres... Això ens ho va dir la guia que ens va portar al Llamosa, eh? Que se'n valen desentendre. No, són indiferents. Això és pitjor. La indiferència és pitjor. És molt pitjor, perquè si a tu et prohibeixen una cosa, tens més desig de defendre-la. Però el que tant se li en dona, aquest, és el que fa més mal. Doncs mira, jo diria que València, d'indiferència, res de res. Hi ha uns grups que són espanyolistes a tope, molt espanyolistes. A mi m'han dit de tot en València. Per ofrendar nuevas glories a Espanya, en esta región supo luchar, i tot ho fan por España. I després hi ha un altre grup, més reduït, però molt important, que són els valencians catalanistes. I també ho són molt militants. Indiferència? Mai. O sigui, jo sempre que he tret aquest tema de València, hi ha unes discussions, inclús entre famílies, tremendes. Entre famílies hi ha moltes, madres i tant. Així s'ha parlat sempre valencià i parlarem valencià de tota la vida perquè és la meva llengua mare i l'altra contestant-li que no i que no, que la nostra llengua madre és el castellano i el valencià. És malsonant. No tant com el català, però és malsonant. Jo ho he sentit, això. Jo tinc una amiga que és valenciana, és de Gandia, i amb l'única que parla català... Oh, Gandia parla molt bé el valencià. L'única que parla en català, o sigui, ella parla en valencià i amb mi, sempre m'ha parlat català, perquè diu que jo no li m'han inspreat mai les paraules que ella diu. És molt graciós. Llavors diu, amb tu sí que parlo català, català, que és català-valencià. Diu, però és que amb els de més a vegades m'han corregit, m'han... M'han sufocat, no? Diu, amb tu no, perquè veig que tu m'ho entens tot i amb tu parlo català, català que jo parlo a València. Diu, però clar, és que aquí també hi ha gent que no ho tolera. Però a vores, que si jo parlo en un valencià, li parli a la manera del valencià, igual que ell me parli a mi. Home, clar, aquí està la gràcia. I si no parles perquè no el saps fer... No, jo li parlo com parlo habitualment. Jo és que més he dit que si parles a la manera del barceloní et contesten en castellà, però si parles a la manera del valencià... Clar, però en principi hauríem de poder parlar cadascú com vulgués. I que cadascú parles com vulgués i l'altre amb la llibertat de contestar. Si la fonètica sona diferent d'un lloc a l'altre, però no vol dir que no ens puguem entendre parlant cada un la nostra llengua. Ok. Però això que diu el Pere és com si cada cop... Normalment, quan els catalans parlem en castellà, sembla que ens faci vergonya el nostre accent i que s'hagi de dissimular. I, en canvi, accents com el d'Andalusia, en general, no es corregeix mai. I amb una altra cosa, amb més perill. O sigui, a la cadena nacional, quan parla el mas o qualsevol persona catalana, de seguida surt la veu traduint. Parla qualsevol polític o personatge de Galícia, que també aquells no els tradueixen mai. Encara considerin que s'assembli, perquè hi ha diferències, i suposo que encara que el català l'entengués si no fossin dos ratlles, sempre es traduiria. Sempre el tradueixen, i ells no. Hi ha moltes coses que no són diferents del castellà. Igual que en Gallec n'hi ha que són diferents. A mi em crida l'atenció, per exemple, que en el Saló del Còmic de Coruña, vinyetes des del Atlántico, la immensa majoria dels actes públics es fan en Gallec i ningú diu res i ningú protesta. Però, en canvi, aquí veig que en el Saló del Còmic de Barcelona, en molts actes públics, quan algú es dirigeix en català des de la taula, tot i sent catalans, diuen no, no, por favor, en castellano que hay gente de fuera y no nos entendería. O sigui, ja donen per suposat que no ens entenen. Jo crec que això és un plaig d'inferioritat. perquè fins que l'altre diu, no, repeteix-m'ho que no t'entenc, tu no pots dir, no me vas entendre. És una barreja de les dues coses. Igual sí que l'entenc. Sembla que a nosaltres ens faci cosa... que sigui signe de mala educació, no parlar amb l'altre, com ho coneixem tots dos, que tenim la gran sort de ser bilingües. Perquè el castellà nostre no és exactament com el que ells parlen per l'accent que tenim. I els escenaris que no parlen amb el seu accent, i els andalusos, Jo tenia una companya, quan jo treballava, tenia una companya que era d'Almeria, i a Almeria la gent bé, diguéssim, molt lletrada, parlava un andalús encara més retorçat que la gent del poble. Més tancat. Sí, la gent del poble l'entenies perfectament. L'altre, clar, quan ella estava a la veu d'Almeria en aquell moment, i Renoi li van obligar, i parlava un castellà correctíssim, però quan podia parlar amb algú... que es deixaven amb el seu accent, doncs era feliç. I ara, imagina't, ara hi és morta, pobra. Però si ara visqués, diria, mare de Déu, tant d'esforç que vaig fer. Tant d'esforç que vaig fer per parlar. Però tu saps, Joana, que en alguns llocs d'Espanya l'accent andalús es considera simpàtic, agradable i que sona bé a l'huida, i l'accent català no els agrada tant. Però no és l'accent, segurament. No, això mateix. Solen ser... Solen ser... Xocants, amb la seva manera de parlar. Solen tenir gràcia, els andalucs. Tenint en compte una cosa, que són vuit províncies i cadascuna parla a la seva manera. Totalment diferent. A les semillans, als granaïns... I tant, i estan a tocar. I no ve a San Jaén. Clar, perquè és molt més interior. No, interiors no. Són diferents, però no parlen igual. Si és andalús, doncs mira. I aquí també tenim nosaltres a vegades la mala costum de parlar ràpidament en castellà com si no ens entenguéssim. L'altre dia em deia un company del club de natació que és marroquí i em deia i em deia i per què tothom es dirigeix a mi en castellà com si jo fos de Valladolid? Si soc del Marroc i entenc perfectament el francès i l'anglès que els parlo Igual que entenc la meva llengua, dic jo, el català hi tinc més facilitat que en castellà. Però, como me ve morenito, es dirigeixen a mi en castellà. I sempre està dient, però si jo no soy de Valladolid, per què no parles en català, no? Aquest dia, Eli, no faig sentit parlar en català l'iniesta? Molt bé, eh? Sí, mica en mica, perquè suposo que ho ha volgut fer quan ja ha tingut allò per no equivocar-se i la timiresa. El pitjor que podem fer els catalans quan cap persona castellana se'ns dirigeix en català i ho fa malament, és menysprear-ho. És una que demofa, no? Sí, no. És acceptar-ho tal com és i si l'has de corregir amb aquell sexe sentit que dius... Però el vaig sentir parlar i vas quedar una miqueta impressionada perquè és molt correcte, molt bé i fluid, eh? Bueno, perquè escolta, aquests nanos estan dintre de la immersió, eh? Bueno... Ells ja n'han anat a escola i n'hi ha de venir més o menys ara. N'hi ha que porten 40 anys aquí i encara estan immersió en l'immersió i no la parlen. No, perquè no volen, perquè ells ja no volen molestar-se. O sents parlar la Vidal o sents parlar altres que no són ni d'aquí tan siquiera i que quan ho comencen a parlar veus que ho dominen. Que no és tan difícil, no? Que lo difícil és expressar-se amb fluidesa en una llengua que no és la teva. Però si tot l'entorn... i parla, és que és natural que t'hi enganxis. Si els altres et parlen en català. I a més, no es pot mai generalitzar, perquè és molt curiós, que jo he vist i en diverses ocasions. De les poques pel·lícules de cinema que es fan en català, veure-les en versió original a Madrid i que la gent les escolta amb tota l'atenció llegint els subtítols en castellà. I això, en canvi, és bastant infreqüent a València. Per veure Tirant-lo Blanc a València, que la feien en castellà a tots els cines, menys amb un cine de les afores, que estava a la Quinta Forca, que era l'única que el feien en Valencià. A la resta no, perquè ara el feien la immensa majoria de cines. I això que tirant l'Oblanc estava tota feta a l'Amanida del Valencià, eh? Sí, i tant, ja, ja. Perquè és originari, és originari d'aquesta regió. Ah, i ara que he citat el Cine Renoir de Madrid, cito també el Renoir d'aquí, ja ho vaig dir amb el programa d'ahir, però és que em sap molt de greu i ho he de dir. Aquesta tarda... hauríem d'anar tots en massa al cine Renoir de les Corts perquè veiessin que ens agrada el cinema i que no el tanquessin. Aquesta tarda és la última. Jo que he anat molt al Renoir perquè... No, és que fan uns programes molt importants. L'última sessió, Renoir les Corts. I cada vegada ens queden més lluny els cinemes de Sant Just per a la gent que ens agrada el cinema. Però és que a sobre la programació del Palau Balanyà o de les Arenes no són en versió original i el tipus de programació que fan en algunes sales és cine comercial, tot de pel·lícules d'acció i de sang i fetge, i en canvi en el cine Renoir pots veure encara avui, el darrer dia, una pel·lícula com aquesta del professor, com es diu, Messier Lassier. Sí, exacte. Digue-m'ho tu, que ho coneixes bé. No, és que no sé quina és. Sí, és una pel·lícula francesa, no? Sí, és d'un pel·lícula que va substituir un professor en un lloc que no ha mort de mestre i l'hi porten amb ell i aleshores... Sí, m'hi he sentit parlar. Sí, últimament hi ha tot un relliggell de pel·lícules franceses molt interessant. Jo vaig anar a veure el discurso del rei i me la vaig... Sí, sí... La vaig anar a veure amb la secció original. I una altra pel·lícula, que és una delícia. Pot tenir pocs coneixements, però el suficient per poder entendre la pel·lícula. Que era una meravella. Encantar. Encantar. Ja hauràs vist també aquesta darrera, les noies de la sisena planta. Això, si ho veus doblat per dia, tota la gràcia. Clar, és que parlen un francès xaborrejat, perquè són... i per tant juguen amb això. Han anat a fer de criades a París sense saber francès, la prenen sobre la marxa i els gacs estan precisament amb les barreges i els potipotis que es fan barrejant el seu castellà, que és la seva llengua mare, amb el francès. Quins sinens quedaran? El de Renoir Fèlida Blanca. No, Casablanca tancat. també. I el Verdi. I el Renoir Florida Blanca, que jo sàpiga que no el tancen. Aquell, a més, normalment està ple, el Florida Blanca. Així com a les Corts, sí que és veritat que jo almenys... Moltes vegades les sales estaven mig buides a Floride Blanca. Jo a vegades m'he quedat sense entrar fins i tot. Mig buides? El Renuà a les Corts a vegades estava ple els diumenges. Jo he estat veient pel·lícules amb tres persones i una vegada jo sol en tota la sala. Estaven molt buides. Estaven molt buides. I és llàstima perquè està en un lloc assequible. També tenim el Cine Baix aquí al costat. Aquest en el programa del vespre el defensem la tira de vegades. Sóc un entusiasta i el Cine Baix. I a més el Baix és cooperativa. La gent no es va voler quedar sense cines a Sant Feliu. A més fan... totes les setmanes fan cinema clàssic, fan cinefòrums, fan programació molt bona. Sempre hi ha també alguna programació infantil o de cinema comercial, com deies, perquè també hi ha molta gent que els interessa. Aquests 15 dies que he estat fora, he quedat desconnectada, no sabia que tancaven el renovat. Sí, bueno, jo no ho sabia tampoc. Fa una setmana ho van anunciar, em sembla. A més a més, a casa del meu fill, és un home que no li agrada la ràdio. Ell m'està ficat dintre l'ordinador. Llavors jo em fa falta una ràdio. Clar, saber una mica què passa. Per internet va ser en primer lloc per no me'n vaig entrar. Avui hem parlat molt... La mateixa empresa ho va enviar... De llengua i cultura. Això també. Està molt bé, no sé si teniu alguna punt més. A tots els programes parlant d'economia, però és que ja arriba un moment. És cansat. El titular del punt avui. Cada vegada més pobres. Escolta, més desesperant. l'economia cada vegada més malament. L'altre, els mercats aposten pel rescat imminent d'Espanya. No, perquè l'altre dia que parlava el Rajoy, una de les vegades que el vaig sentir parlar amb això del del reino d'Espanya, em va caure com una pedra. Sí, sí. Què reina teniu? No, perdona, ahir no. Ahir el van presentar com el president, el primer ministre de la Salomón. I ell no ho va rectificar, eh? Després li van demanar excuses quan es va acabar i tota la pesca. Avui heu connectat amb la ràdio i això heu sentit. Però, hombre, de les... Ja, escolta'm, així ens coneixen arreu. A més ens faltava, després de tot el maremàgnum que hi ha, amb tots els que han anat sucant d'aquí i sucant d'allà, a més ens faltava el del Ribó, no? Que també ha fet viatges que no sé a què treuen cap. Sí, aquest tema és un d'aquests que va sortir de cop i volta, es va treure en principi també per fer... Sí, perquè aquestes ambaixades que han obert arreu del món, que representen Catalunya... És que no ho veig massa clar. És diferent. Em sembla que era diferent, perquè el tema del síndic no anava tant per les ambaixades. Una informació que es va treure també com fora de context... Sí, però de totes maneres he llegit avui al diari que eren 156.000 euros del síndic. Són dinerets, eh? Aquí ella es va defensar molt bé ahir avui. Sí, perquè tenia que anar al Parlament, no? Em sembla que havia d'anar al Parlament a donar explicacions. A donar explicacions i que els gastes estan justificats. És que em sembla que ni que estiguin justificats. Suposo que ara el que passa és que aniran sortint, en diferents casos, molts viatges, sigui del síndic, sigui del president del Consell Judicial... o com molts altres, que qui més qui menys haurà... Com deia l'altre dia, si es podia fer, el Salamartín ho va dir, aquesta reunió de tots, del G20, que han anat amb les esposes i amb qui hi ha correspost, si es podia fer per conferència. Per internet, per videoconferència, i no costava ni un duro. Però, Joana, per internet no s'haurien pogut després donar el bany en aquelles aigües transparents. Mira, escolta, en tempo jo ja em pregunto... Aquelles aigües tan maques, no? Sí, i a més a més les grans comilones. Re, tots amb un hostal, amb una pensió d'una estrella... Sí, i viajant turista, classe turista. I dutxa italiana. Sí, classe turista o dutxa com nosaltres quan vam anar... al grup nostre d'aquí, de Sant Just i d'allà on era el mossèn Anton, que ens van tocar les Hermanes Blanques, ja ho sabem. Se'ns acaba el temps, eh? Ai, sí, el temps. Tornem-la, s'ha acabat. Se'ns ha acabat. Austeritat. Austeritat completa. Gràcies a tu. Adéu. Bon dia. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, sols a tots. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. Aquesta hora es fa un minut de silenci convocat per l'Ajuntament de Reus al Baix Camp per condemnar la mort d'una noia a mans, presumptament, de la seva parella sentimental. Els fets van passar ja a la nit. Reus Mar Rovira, bon dia. Reus Mar Rovira, bon dia. Bé, és evident que aquesta connexió amb la capital del Baix Camp ara mateix no és disponible. Com dèiem, però, insistim, a les 12 del migdia l'Ajuntament ha convocat un minut de silenci per condemnar la mort d'una noia ahir al vespre en aquest municipi del Baix Camp, a mans presumptament de la seva parella. Des de Madrid, el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Juan Ignacio Zoido, ha exigit a les comunitats autònomes que paguin els seus deutes amb els ajuntaments. Ha dit Zoido que no pot ser que els consistoris facin de bancs per a les autonomies. Madrid, Albert López, bon dia. Bon dia, sí. El president de la Federació de Municipis i Províncies creu que la reforma de la llei que regula els ajuntaments... ha de garantir la suficiència financera dels ENS locals. I això implica, diu Juan Ignacio Zoido, que les comunitats paguin els deutes que tenen amb els ajuntaments. Las comunidades autónomas tienen que ser responsables y cumplir con todas las obligaciones que tienen pendiente de abonar a tantos y tantos ayuntamientos de España. Tantas y tantas comunidades autónomas, gobernadas por unos y por otros. Señoras y señores, se ha acabado el tiempo... de que los consistorios seamos el banco de muchas comunidades autónomas. Zoido aposta pel paper que juguen les diputacions, les qualifica d'inqüestionables i creu que s'han de reforçar i assumir els serveis que els petits municipis no poden oferir. Com Ràdio Madrid. Ara sí, anem fins a Reus, a la capital del Baix Camp, on s'està fent un minut de silenci per condemnar la mort d'una noia a mans presumptament de la seva parella sentimental. Ahir al vespre, Reus, Mar Rovira, bon dia. Bon dia, tot just en uns instants. Iniciarà aquest minut de silenci a la plaça del Mercado del Darreus. Davant les portes del consistori s'hi concentren autoritats i veïns del municipi. Els fets es van produir ahir pels vols de les 9 del vespre al domicili de la dona morta al carrer O'Donald, prop del passeig prim. La dona morta de 28 anys va morir a causa de les diverses parides d'arma blanca que li va propinar la seva parella sentimental, l'home de 32 anys i de nacionalitat marroquina. va trucar al 112 per avisar dels fets. El presumpte autor podria passar a disposició judicial entre bullidà amb les segons fonts properes de la investigació. A aquest acte de condemna se li ha sumat la presidenta de l'Institut Català de la Dona, Monsagatell, i també l'Ajuntament de Tarragona, que ha convocat un minut de silenci a la una del migdia. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Díbar, ha anunciat aquest matí que dimiteix del càrrec. Díbar ha comunicat la decisió davant del ple d'aquest òrgan, reunit en sessió extraordinària a petició seva. D'aquesta manera s'ha convertit en el primer president del Poder Judicial que abandona el càrrec. El motiu és la denúncia que van fer diversos vocals del màxim òrgan de Govern dels jutges sobre els seus viatges a Marbella, pagats amb fons públics per un valor d'uns 28.000 euros. La prima de risc espanyola cotitza per sota dels 500 punts després de 10 dies per sobre d'aquesta barrera psicològica. L'indicador que mesura la confiança dels inversors a l'economia d'un país s'ha relaxat després de la subhasta de deute públic que el tresor ha fet ara fa una hora. S'ha aconseguit col·locar el màxim de deute previst, uns 2.200 milions d'euros, tot i que el tresor ha hagut de pujar als tipus d'interès. Una cinquantena de pensionistes protesten en aquests moments a prop del Departament de Salut en contra de l'euro per recepta que s'ha de començar a pagar aquest dissabte a Barcelona. Laura Álvarez, bon dia. Bon dia, la protesta s'ha acabat al mig de la travessera de les Corts, on just fa 10 minuts hi havia 200 pensionistes manifestant-se a cop de xiuleta. El trànsit ha quedat interromput durant 10 minuts i tot just fa uns moments que s'ha restablert la circulació de vehicles. El col·lectiu es queixa que són els més grans els que patiran més, diuen, els efectes d'aquesta mesura d'ajust del govern català. Ens ho ha explicat en Benic, no pensionista. Normalmente, cuanto más mayor eres... Más medicinas utilizas por ley de vida y además cuanto más mayor eres las pensiones son más bajas. Entonces el que va a pagar absolutamente todo es el pensionista, sobre todo. La concentració ha començat a les portes del Departament de Salut on un grup de pensionistes ha entregat un escrit dirigit al conseller Val Lluís demanant-li que es faci enrere en aplicació de l'Europa Recepta. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla José Polo. Avui comencen els quarts de final de l'Eurocopa de Futbol. A tres quarts de nou s'enfronten dues de les seleccions de la competició que han fet un millor paper, Portugal i República Txec. El millor jugador txec, Tomás Rossiki, serà dubte fins a l'últim moment per lesió. El seleccionador portuguès, Paulo Bento, destaca que el seu equip ha de ser humil si vol passar l'eliminatòria. Jugarem bé, i com s'ha fet sempre aquí, amb voluntat, amb seguretat, amb constància, amb organització i amb talent. Serem feliços si guanyem, i si no ho fem, felicitarem el rival com van fer amb Alemanya, tot i ser conscients que no mereixien perdre. Sense humilitat ho tindrem tot molt més complicat. Demà, Alemanya, Grècia. Dissabte, Espanya, França. I diumenge, Anglaterra, Itàlia. El Barça rebrà el proper 10 de juliol el guardó de la Federació Espanyola de Futbol al Joc Net. L'entitat blaugrana compartirà el premi amb el Màlaga per ser els dos equips de primera divisió menys sancionats. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts, us parla Sergi Pont. Coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, l'Escola Montseny acull aquest vespre la presentació de la cooperativa energètica Som Energia. Marc Rosselló, de la cooperativa Som Energia, considera que el context de crisi econòmica pot ser una oportunitat perquè creixin les alternatives al model actual. Som Energia va arrencar fa un any i mig i ja compta amb més de 2.800 socis. Marc Rosselló considera que els moviments verds han de sorgir de base, ja que els governs estan massa condicionats pels interessos de les grans empreses. En aquest sentit, des de Som Energia, aposten per un model energètic descentralitzat sense grans centrals productores. L'acte de presentació de la cooperativa Som Energia està programat per aquest vespre a dos quarts de vuit a l'Escola Montseny. Aquesta setmana es tanquen les inscripcions dels cursos d'estiu del Casal de Joves per a nois i noies d'entre 12 i 18 anys. Enguany l'oferta és variada i per a tots els gustos, des de cursos de cinema fins a cuina, passant per tallers de fotografia, grafits, creació teatral, dansa o circ. Encara hi ha places disponibles per a tots els cursos. Podeu apuntar-vos-hi al Casal de Joves o trucant al telèfon 93 371 0252. El preu és de 25 euros per cada setmana de curs. El 13 de juliol es durà a terme la Gala de Cluenda dels Casals d'Estiu, on es podrà gaudir del curtmetratge del Casal de Cinema i les exhibicions dels tallers de circ, hip-hop i ball-popping. D'altra banda, el Casal de Joves celebra el 6 de juliol una festa per menors d'edat. Per més informació, podeu consultar el web www.casaldejoves.com. Ja acabem explicant-vos que dissabte s'implanta la taxa sanitària d'un euro per recepte, segons ha anunciat el portaveu de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs. Aquesta taxa no gravarà els medicaments d'un preu inferior a un euro amb 67 cèntims, així com els de dispensació ambulatòria i els subministraments directament per un centre de salut. Per no sobrecarregar els malalts crònics, també s'ha fixat un topall de 61 euros anuals. Els farmacèutics podran saber, a través de la targeta sanitària, si el ciutadà forma part dels col·lectius El farmacèutic Sant Justenc, Joan Salom, ha explicat quins col·lectius estaran a exempts de pagar aquesta taxa. Els farmacèutics no han encaixat de bon grat la mesura, ja que preuen que pot suposar una disminució de la demanda de medicaments. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora als Enjust Notícies, edició migdia. La informació continua a www.radiodesvern.com, a les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter i al portal www.informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia. Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arcadín i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Madí i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Una amiga, molt amiga, venia massa sovint i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Vols venir? Vaig preguntar-li a conèixer els meus padrins. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. I ara ella porta els nens al col·le i jo faig els plats de la nit. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Jo alimento Els periquitos, ella rega el jardí i ens ha costat Déu i ajuda a arribar fins aquí. Jo sempre compro menjadur, malgrat... I ens ha costat teu i ajuda arribar fins aquí. Jo sóc un fan de l'estèric. I ell ja té tots els tintins. Ens ha costat teu. Prefereixo que no parli del seu nòbil de París que ens ha costat Déu i ajuda a arribar fins aquí. Jo soc de ballar la conga, ella es decanta més pel tuís. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Jo dic, ets un ron amb cola, i ella vol car-te de vins. I ens ha costat, Déu m'hi ajuda, arribant fins aquí. Ell em dirà que no estem pujant, Bé, bé, bé, bé. Estem escoltant just a la fusta. Lazy Town aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com. Un minut i un quart d'una del migdia, un moment per parlar de teatre, com cada dijous. Saludem per això la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Ai, ara sí, bon dia. Tenia el micro mal posat. Què tal? Bé, com va anar per Madrid? Mira, per Madrid he vingut mal altona. Et sentim la veu, eh? Sí, sí, perquè, no sé, jo suposo que a l'AVE posen l'aire condicionat tan, tan, tan fred que no es pot aguantar. I així que estic una mica, ja veus, no? Mhm. Però bé, vaig venir contenta, vaig retornar contenta i feliç perquè vaig veure dos espectacles magnífics. Un d'ells era el que vam comentar la setmana passada, Folies, el Mari Guàs, amb un repartiment gairebé de tots els que surten són catalans, gairebé tots. La Vicky Penya, la Teresa Villacrosa, el Pep Molina, en fi, tots. I la veritat és que és un espectacle, si tens ocasió d'anar a Madrid, no t'ho perdis. Si et vols fer un regal a tu mateixa... Val la pena. Sí, no t'ho perdis, perquè vindrà a Perelada el dia 26 i 27 de juliol, però no és igual, perquè clar, a Perelada és un espai obert a l'aire lliure, allà a Madrid, tenen tota l'escenografia muntada que canvia contínuament i que és fantàstica i la història és molt maca jo al final gairebé vaig regalimar vaig treure una llagrimeta i tot és la història d'un promotor teatral que al seu teatre el van o sigui el volen tirar a terra per fer un pàrquing Llavors, abans d'enderrocar-lo, convida a tota la gent que ha passat d'anys, els anys 40 i tal, a tota la gent que ha passat pel teatre, els convida a un sopar i a una festa per acomiadar l'espai. I a partir d'aquí, és curiós perquè el Mario és el promotor i l'amo del teatre i diu una frase que em va fer molta gràcia perquè diu Podeu recordar la vostra feina, podeu recordar els vostres amics, i també podeu explicar moltes mentires de com es va la vida ara. M'ha fet molta gràcia això, perquè a vegades passa, quan et trobes amb gent que fa 20 anys que no la veus, que has tingut moltíssima relació i tal, sempre intentes... explicar que la teva vida et va molt bé, no? Molt maca, l'Asunción Balaguer tan gran que està, que està molt gran, i balla, i canta, i en fi, és un musical que no falla res, que és molt difícil, això, perquè normalment o falla els números de coreografia, de ball, o falla el musical en si, o falla la interpretació, aquí està tot absolutament equilibrat i molt bé. I després vaig anar a veure un altre espectacle. També a Madrid. Sí, jo no sé si te'n recordes d'una pel·lícula que es diu Orquesta Club Virginia. No. No l'has vist? No. Doncs és una pel·lícula molt maca, la història d'una orquestra d'aquestes que van pertot arreu i que malviuen gairebé. I el que em va sorprendre molt és que a la pel·lícula sortia l'Antonio Recines... El Sants, el Pau Riba, en fi, tot un repartiment de luxe. I ara l'estan fent també allà els mateixos. O sigui que després d'anys de fer la pel·lícula, doncs ara s'han posat a fer-la al teatre. I també és un musical, clar, perquè l'orquestra toca, canta i tot. I una història maca, també. Bé, deixem Madrid, ja dic, si algú vol, no sé, felicitar-se per el seu aniversari i donar-se un regal i tal, que se'n recordi que... que pot fer-ho perquè estan feliços fins al 21 de juliol. Ah, encara tenim un mes. I el Club Fínia també. Hi ha coses interessants per veure. Jo m'agradaria començar el programa, entre cometes començar perquè ja l'han començat, felicitar-ne la Concha Velasco. A Conja Velasco el passat dilluns li van donar un premi, un premi que per ella és molt important, per ella i per qualsevol que li donin, que és el Premi a tota una vida. El Premi a tota una vida la dona la Unió d'Actors d'Espanya. Per tant, és un premi que donen els companys i que és un guardó molt especial, perquè més de 2.000 actors afiliats han votat per ella. I ella, doncs, ja saps que té un dels currículums més brillants de la història d'aquí, no? Són molts anys, no?, realment. Ara, ella va néixer al 39, eh?, fer comptes. Ja veus l'edat que té. Exacte, sí. I està fent, encara, encara està fent bolos, està fent gira, de jo el que vull és bailar. Allò que van fer al Teatre Goya amb tant d'èxit. A part d'això, està en el rodatge de la sèrie Gran Hotel... I a part d'això, cada setmana també grava el cinema de barri, de televisió. Déu-n'hi-do, doncs. És a dir, de veritat, és aquello de morirà con les botes puestes. Perquè imagina't l'edat que té i està super, super, super activa. Bé, un espectacle, l'espectacle més vist en tota la temporada del... No, en tota la temporada. En tots els anys que funciona el TNC, Què diries que és? No ho sé. Doncs mira, el passat dimecres, el 13 de juny, va assolir aquesta meta de ser el més vist de tota la història del TNC, agost. A l'anterior, porten 70.000 persones que l'han vist. Ja saps que l'han fet en dues temporades. Repetirà o en principi ja està? En principi ja està. L'herància rendible, no? Perquè suposo que hauria de sortir a compte. Clar, clar. Suposo que si tothom... Com que ara la cosa està molt malament, si mires la cartellera ho veus, que està molt malament perquè hi ha moltes reposicions. Com que ara la cosa està molt malament, a lo millor, l'any que ve, el repartiment que surt a l'agost no tenen res per fer. Però, de moment, tanquen aquí. A l'anterior, el que portava la veu cantant, va ser un que també està dirigit per el Sergi Belvell, que és dissabte, diumenge i dilluns, que era també un espectacle magnífic. I ara, com que ja estem a Sant Joan gairebé, la gent que li agradi el teatre, que sàpiga que els teatres de focus, és a dir, el Romea, el Condal i el Goya, que són els tres teatres que porta Focus, a partir del dia 19, o sigui d'abans d'ahir, fins al 24 de juny, Després de l'espectacle tindran copa i cava per celebrar Sant Joan. Molt bé, no? O sigui que, si voleu anar... Gràcies al detall. Sí, pots anar a la rebetlla i prendre la copa i el cava allà, o sigui, el cava i la coca, o pots anar un dia qualsevol d'aquesta setmana que també estaràs convidat a fer-lo. Recordem que el Goya Fans el Obert, de David Heard, en Josep Maria Pou, Roser Camí i Jaume Amadaula, al Condal fan Joan el Capri les monoles del Capri del Joan Pere i a la Villarroel fan Burundanga que és un espectacle per riure amb el Carles Canut la Roser Blanc, la Clara Cols vull dir que és un espectacle per passar-s'ho bé i després aquesta coca i cava molt bé I avui, si teniu ganes de veure un espectacle que està molt bé i que, a més a més, és gratuït, això és molt important. També, exacte, val la pena apuntar-se a aquestes coses, si estan bé. Podríem anar al Centre Cultural de la Casa Elizalde, que no sé si està a la Gran Via de Barcelona, Gran Via cantonada a Viladomat, en penso. Doncs podríem anar a dos quarts de nou, perquè al Centre Cultural de la Casa Elizalde es podrà veure la companyia El Fantàstic Hardy, que és una companyia que fa unes coses molt acurades i molt ben fetes, amb un espectacle que diu A mi què m'expliques? Va passar per Barcelona, penso que va estar a la 9-9, molt pocs dies, i ara tenim l'ocasió de poder veure-ho, a més a més, gratuït. O sigui que val la pena, no? Sí, sí, una proposta d'aquestes que sempre s'han de tenir a l'agenda. Més coses. Més coses. M'ha sorprès una cosa que, la veritat, és que no sé ben bé si serà el mateix. Resulta que la setmana passada vam parlar que el Romea faria quatre acords música més teatre, te'n recordes? Que era una mena d'entrevistes amb músics, eh? I que justament el 20, 21 i 22 està el Manrique fent-li una entrevista a la Sílvia Pérez Cruz, però abans ha estat el Bruno Oro, abans ha estat Pastora... Bé, doncs això sobre el paper... Sembla que és el que hem dit, no?, una entrevista amb música. Però és que resulta que a la sala de Montaner, els mateixos dies, els mateixos dies, eh?, doncs la Lídia Pujol està fent un espectacle dirigit per el Sergi Bilbell, que és de converses, també. Ah, mira... En aquest cas... És estrany, no? O és coincidència, si més no, no ho sé. No ho sé, no ho sé. Jo no sé qui ha copiat aquí, eh? Jo crec que algú ha copiat algú, eh? O potser ho teníem pensat fer-ho més endavant i hem decidit aprofitar... No ho sé, no ho sé. És estrany. Conversa singular, se'ns diu l'espectacle de la Montaner. I llavors Lídia Pujol, que és una cantant i que, a més, es canta molt bé, és fantàstica, Doncs ha preparat una sèrie de converses. Estarà amb la Maite Martí, que és molt amiga d'ella, molt, molt, molt amiga d'ella. La va conèixer la Lídia Pujol. En un moment donat volia saber què era el flamenco i va fer un curset amb la Maite Martí i des d'aleshores que són molt amigues. Després també farà una entrevista al Santiago Auxerón, que és el cantant de Ràdio Futura, te'n recordes? I després a Teresa Forcades. És a dir, que la música segurament no sé qui la posarà aquí. No sé si la posarà la Lídia o la posarà els convidats. Clar, suposo que la Maite Martín i l'Ocerón segur que sí, no? Però és molt curiós perquè són pràcticament el mateix fet a dos teatres diferents en les mateixes dates. A mi em sona molt malament, la veritat. I perquè sembla que ho facin a les mateixes dates perquè no puguis triar, no? O sigui, si vas a un, no pots veure l'altre, per tant, no pots... Això que tan agrada a la gent, no? Comparar una cosa amb l'altra. Doncs això, el Romea, quatre acords, música més teatre, concretament el 20, 21 i 22, Sílvia Pérez Cruz i Julio Manrique, i a la sala Montaner, Lídia Pujol, que comparteix la seva intimitat Doncs en la Maite Martín, en la Teresa Forcada el dia... Maite Martín el 21, Teresa Forcada el 22 i Santiago Auxerón el 24. Molt bé. Doncs també ens apuntem. Tenim alguna altra cosa encara? Tenim més coses, però no sé si tenim temps. Sí, encara sí. Doncs mira, els jugadors, els jugadors que ja han prorrogat una vegada, tornen a prorrogar. Perquè com que cada vegada que prorroguen es venen les entrades i es queden exaurides, van fent, no? Sí, és el que t'estava dient abans, Carme. Si els que estan fent l'obra, que són magnífics actors tots, no tenen una altra feina, doncs continuen amb l'obra. En aquest cas, doncs, Els jugadors és una obra escrita i dirigida per Pau Miró, amb l'Andreu Benito, el Jordi Boixaderes, el Jordi Boix, el Boris Ruiz... Són magnífics actors, estan fantàstics... I la història també és molt bona perquè explica una mica la vida de cadascú, dels germans, són germans, però al final a tots li va la vida molt malament, pobrets, i un d'ells diu el que voldria fer i és el que faré és atracar un banc. I els altres diuen, què dius, per favor, que estàs boig o què? Però al final ho fan. Al final ho fan. Bé, l'únic que cal dir és que no hi haurà funció el dissabte 23, que és el dia de la rebetlla, i que sapigueu que si voleu anar a veure els jugadors, encara tenim... Encara tenim temps. Fins al juliol, fins a mitjans de juliol per anar a veure. Doncs també ens apuntem a aquesta proposta. I també el Tantanantana estan fent una cosa també bastant original, quan... quan les coses són original, val la pena, no? Que es diu 180 graus de cel. Sí. 180 graus de cel és una obra de l'Àlex Fauró i la història, que per això dic que és original, és d'una noia, l'Àngela, que acaba de sortir de la presó. Val. I parla una mica de com tornar a començar després de sortir de la presó. I és una companyia que ha vingut diverses vegades aquí a Barcelona i que sempre també fa coses com molt... Diferents una mica, no? Sí, una mica més. I molt estudiades. Exacte. Doncs ara sí que hauran d'anar acabant, Maica. Doncs mira, per recordar, perquè això ja ho vam dir, el dia 30 de juny esteu tots convidats a la inauguració popular del Festival Grec de Barcelona. Mm? L'espectacle inaugural estarà al passeig de Lluís Compan, l'entrada és lliure, evidentment. Començarà en canter Cadè Macau, una bona orquestra per ballar i per fer el burro una mica. Després hi haurà un espectacle a dos quarts d'onze que es diu Pedalejant cap al cel, que és molt, molt original. A mi m'agradarà veure-ho perquè tenen com una mena de carpa instal·lada a 30 metres d'alçada... I allà n'hi ha gent, una mica com de circ, però a 30 metres d'alçada. N'hi ha ciclistes, violinistes, ballarins, però tot està a dalt de tot. I després, per acabar la festa, tindrem una altra nova orquestra, que és la Troba Kung Fu. que ja saps que està una mica especialitzada en rumba catalana, per ballar i per cantar i per passar-ho bé. O sigui que el dia 30, ja ho sabeu, espectacle inaugural del Festival Grec de Barcelona. Perfecte, Maica, doncs moltes gràcies i tornem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Adéu, xiau, bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. The brass was phasing tombs I couldn't place windows open and raining in maroon, yellow, blue Bona nit Oh, I didn't die. I should be. Fins demà! Bona nit Fins demà! Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia, coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible. L'Escola Montseny acoll aquest vespre a la presentació de la cooperativa energètica Som Energia. En vam parlar també l'altre dia amb un dels responsables d'aquesta cooperativa i avui parlem d'aquesta Setmana Europea de l'Energia Sostenible amb el regidor de Medi Ambient, Pere Uriols. Molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. any 2012, no sé si hem millorat en moltes coses o si encara es va massa lent amb tots aquests temes d'energia sostenible. Doncs sí, es va molt lent. No hi ha dubte. No hi ha dubte. Bé, en el tema, per exemple, de l'energia renovable hem anat endarrere. Ja saps que amb la situació de crisi, de retallades, una de les coses que s'ha fet és estroncar i destruir, de fet, tota la... relativament gran ja indústria d'energies renovables que s'havia anat creant i que aquí a Catalunya també hi havia una bona participació en això i la desaparició de les primes i la desaparició del règim especial de fet a la pràctica doncs ha fet que tota aquesta indústria pràcticament hagi desaparegut i m'imagino que en principi a curt termini tampoc es preveu que canviïn gaire les coses llavors Mira, ara les esperances, d'alguna forma, estan en que aparegui la normativa que se'n diu l'autoconsum, que és la normativa que ha de permetre que el mateix que produeix energia renovable la pugui consumir en unes condicions adequades. Aquesta normativa ja havia d'haver sortit i es va dilatar en el temps que aparegui. En definitiva, l'autoconsum vol dir que tu pots produir i consumir Però, clar, com que és molt difícil consumir en el moment en què necessites, doncs tu produeixes, consumeixes el que pots i el que et sobra ho envies a la xarxa i ho consumeix una altra i després tu pots consumir el mateix que has donat a la xarxa. Això hi ha diferents formes de fer-ho. Hi ha una forma que a nosaltres ens agradi que es pogués fer, que és la forma cooperada, és a dir, que no només el que... el que es produeix a sobre la teulada va per l'edifici que hi ha a sota, sinó, per exemple, a nosaltres ens interessaria poder produir, per exemple, per poder alimentar l'enllumenat públic, per exemple. El qual volia dir, doncs, produir en un lloc per després poder consumir en molts quadres de consum de l'enllumenat que tenim al municipi, no? I això es podrà fer? Això sembla que no, eh? Etcètera. Estem pendents de veure com surt aquesta normativa, eh? I aleshores veure com es n'hi ha desenvolupant les coses pel que fa a la producció, que l'altre repte, més important encara, que és el de l'eficiència. Exacte. L'altre dia parlant amb els responsables, o amb alguns dels membres de la cooperativa Som Energia, ens deien que els moviments verds havien de sortir de base perquè els governs estan massa condicionats per interessos amb grans empreses. I tant, i tant, i tant. Bé, els governs en general estan condicionades per moltes coses i està clar que les grans companyies subministradores, comercialitzadores, etcètera, tenen un gran poder, tenen uns interessos molt importants al darrere i condicionen constantment, ens estan demostrant constantment que condicionen les polítiques del govern, dels governs. Això és així? Mhm. I així, per tant, totes les iniciatives possibles per trencar això són imprescindibles. De tota manera, si en principi cada cop surten més estudis o més dades que revelen o que confirmen que en principi totes aquestes energies, les energies fòssils, s'acabaran relativament aviat, en principi és estrany que des dels governs no s'estiguin fent més coses, tenint en compte que és un problema que el tenim bastant a sobre. Sí. Sí, però està clar. Està clar que costa... Bé, hi ha evidències que hi ha un termini, més o menys, jo què sé, es parla molt de 50 anys, en què desapareix això. També una cosa que no es diu tant, que és que també hi ha un termini de desaparició de l'urani per poder fer nuclears. Les existències d'urani també són molt limitades. etcètera. Però, en canvi, m'imagino que els interessos per poder-se enriquir durant 50 anys són molt grans. Compensen, suposo. 50 anys normalment és més que la vida de la major part de les persones que estan en aquest negoci. La realitat és aquesta. I tenen més poder que, en principi, els grups polítics que puguin tenir interessos en l'energia verda. A la pràctica ja ho veus. És que... No només és el poder amb respecte als gups polítics, perquè els gups polítics, el cap de vall... El poder important és el poder econòmic, no? I, esclar, aquesta gent, doncs, evidentment, són part d'aquest poder econòmic, una part substancial d'aquest poder econòmic. Tu ja saps que, per exemple, que en aquest país les companyies energètiques estan estatament vinculades amb el sistema financer. És a dir, que tots els bancs, grans bancs, la nostra estimada Caixa, oi?, que també té una gran incidència en el sector energètic. I això fa que això tingui gran incidència també en el sector polític. Òbviament, el sector econòmic, evidentment, que fa tot el que pot per controlar el sector polític i, de fet, controla les decisions polítiques a través dels diferents mecanismes que tenen, com és partits polítics que tingui gairebé propis o partits polítics en els quals hi tingui incidència, no? I si meres com la de Brasil, serviran per alguna cosa, en principi? Bé, bé, jo espero que sí, espero que això pugui ser positiu, però esclar, la solució, evidentment, tampoc és aquesta. És a dir, la solució és la suma de moltes coses. Evidentment, el que deien aquests companys de Som Energia, evidentment que la societat civil ha d'anar a moure's i ha de fer coses, no? Evidentment que l'administració pública, a la mesura en què pot, com crec que fem aquí és injust, amb... molt discretament, però fem, intentem fer coses, i l'administració de l'Estat i de la Generalitat també ha d'intentar, i també n'han fet de coses, també n'han fet, el que passa és que, per exemple, no sé, la política de primes que s'ha dut aquests últims anys, tot i que segur que es podia millorar, però ha tingut uns efectes molt importants, que és el desenvolupament d'una indústria renovable. El que passa és que, ara, justament el que han fet ha sigut eliminar-la de cop, és depriment. De fet, en principi, amb el pla de l'energia del canvi climàtic a Catalunya, un dels objectius més clars és aconseguir aquesta eficiència energètica a banda del creixement de les renovables. Una eficiència energètica que, d'una banda, en aquest cas sí que els ciutadans hi tenim algun paper, no?, directament. Clar, evidentment, cadascú a casa seva té un paper molt directe. Cal més conscienciació en aquest sentit? o, en principi, el consum domèstic, d'alguna manera, vinculat també amb la idea d'estalvi econòmic, potser està més desenvolupat. Clar. En la mesura en què tots ens miren més a casa els consums, ara cada vegada més els 70 o 80 euros de la factura de la llum cada vegada tenen més relevància. I això fa que ens n'anem i miren més, en aquest sentit. Però també la sensibilitat ha anat augmentant. Ha anat augmentant i tothom va fent coses... jo crec que l'abans en aquest sentit ha sigut molt limitat. Però no és només en aquest sentit, no només és la vessant de les llars que no es preocupen prou, sinó que jo crec que el que n'hi ha hagut és un desenvolupament d'aquest aspecte en l'oferta. És a dir, aquí ens tornem a trobar amb les grans companyies elèctriques que tant en tant ens fan propaganda que ells volen que siguem aficionats, que les nostres ja siguin eficients i tal, fan alguna propagandeta d'aquesta, però el que no hi ha hagut realment, i jo almenys no ho he sabut percebre, és que en el sector industrial, en el sector dels instal·ladors, en el sector de la construcció i tal, realment s'hagi pres això en sèrio i que les construccions es facin amb aquesta perspectiva, que els instal·ladors ofereixin als ciutadans la possibilitat de... comencen a haver-hi coses, però hi ha molt que m'hi acorre, la possibilitat de fer modificacions i d'assessorament pràctic i efectiu de com reduir el consum energètic a les cases, això està molt desenvolupat. I bé, nosaltres des de l'Ajuntament hem fet algun intent, alguna cosa en aquest sentit, i realment ens ha costat molt. Jo diria que hem fracassat. Hem fracassat en intentar... arribar a les llars i fer coses... La col·laboració de tècnics en aquest sentit costa molt. Suposo que és un tema també com que no hi estem gaire acostumats i m'imagino que va lligat amb els hàbits i a vegades no és fàcil. Perdona, sí, de la mateixa manera que hem fracassat també amb tots els intents que han fet, n'han fet alguns, de promoure que hi ha iniciatives privades en l'àmbit de les renovables. Hem fracassat amb tots els intents que han fet. N'han fet tres... no sé si quatre, iniciatives concretes de fer coses, i a part d'oferiments públics que tothom qui volgués que vingués, que l'ajudaríem, que l'assessoraríem, que l'acompanyaríem. I per tant no funciona. I no hem aconseguit respostes en aquest sentit. Doncs un panorama complicat, no?, en aquest sentit. De moment almenys a curt termini sembla que no és fàcil. No és fàcil, no és fàcil. Jo crec que el tema dels costos de l'energia ens anirà acompanyant en aquest sentit, perquè d'alguna forma està clar que això és fonamental percebre els efectes en la butxaca i aleshores també un acaba entrant-hi. La sensibilització va augmentant també, és a dir que jo crec que també i d'alguna forma el cas de Som Energia és un cas paradigmàtic perquè han aconseguit una implantació molt important i hi ha molta gent que s'està fent soci, que està que està comprant l'energia a través d'aquesta cooperativa. És a dir, que tot plegat, doncs, jo crec que sí, que hi ha camins d'avançar, però que els que portem una miqueta de temps amb això, estem... Una mica decebuts. Deixabuts, sí. Doncs, de moment, avui ja som just dins d'aquesta Setmana de l'Energia Sostenible, Setmana Europea de l'Energia Sostenible, es presenta aquest vespre a dos quarts de vuit a aquesta cooperativa Som Energia. Avui n'hem parlat de tot plegat també amb el regidor Pere Oriols. Moltes gràcies i molta sort. Que vagi bé. Bon dia. Moltes gràcies. Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio just burned. Però què? M'ensenyar marit el que fa. Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, ja no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Onze minuts i la una del migdia, parlem aquesta hora de notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Poso encara aquesta cançó de fons perquè ha estat una patícia musical teva. Sí, saps que m'agrada molt. No m'ha convençut gaire, eh? T'he de dir. No em diguis això, home. Tom Jones és un clàssic i aquest tema She's a Lady estic segur que hi ha moltes noies que ens estan escoltant ara que l'estan ballant molt sensualment. Sí, creus? a través de les zones de ràdio d'Esvern. En tot cas, parlem tot seguit de notícies curioses, sentim abans, però un anunci. Ven a Splau a veure el gran espectacle de Lazy Town. Los personajes de la famosa serie infantil te invitan a disfrutar el gratis de su show en directo. Serán los próximos 28 y 29 de junio a las 7 de la tarde en el centro comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com. Estem escoltant just a la fusta. I ara sí, és moment, doncs, de parlar del món de l'absurd. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia, una altra cop. Comencem parlant de pintura. Doncs, efectivament, anem a parlar d'una persona que a Tailàndia està siguent, doncs, ara mateix una ídola. Es diu Dung Dwang Jai... Difícil de pronunciar, aquest nom. Dwang Jai Jansunoi, té 23 anys i es veu que és una estrella gràcies al programa Thailand Good Talent, perquè té el talent de pintar quadres amb els seus preciosos pits. Molt bé. A imatges, doncs. Sí, a imatges i vídeos d'ella pintant això. El que passa és que, clar, evidentment Tailàndia és un país d'aquests que de seguida aixica polèmiques aquests temes i es veu que a mitjou, mentre estava pintant, això va crear molta i va generar molta polèmica. No, no, clar. Es veu que aquest programa està pensat perquè la gent de Tailàndia, usualment els joves, puguin mostrar les seves habilitats especials. El que passa és que, tot i així, es diuen que han de haver-hi alguns límits. Això és el que diu el ministre a la premsa, ja que potser la part conservadora d'aquest país està més en contra d'aquest tipus d'espectacles. Estic segur que Telecinco estaria encantat de la vida. Però hi hauria polèmica, també, potser. No sé... Crec que sí, perquè és alguna cosa així, en segons quin horari segur que sortirien també... Tu creus? Home, hòstia, foten molta merda, eh, aquests canals. Ja, ja, però a vegades en la que es veu un pit és molt pitjor segons com que... segons quin llenguatge que es fa servir, no sé. Potser no, eh? Potser no. Jo crec que aquí... Estem curats, ja. Els pits ja no ens afecten. Altres coses potser sí, però bueno... Doncs passem ara a una altra història. No ens allunyem gaire per això desoblegat, perquè vols parlar d'uns calçotets. Avui veig que està centrat en temes així, eh? I no ho faig... És la tendència del dia, no? Avui anem a parlar d'un estudi que diu que utilitzar calçotets bòxer augmenta la qualitat. fèrtil dels homes. Ah, sí? Sí, es veu que és un estudi publicat a la revista Human Reproduction, que es veu que revela tots els factors, com l'ús dels calçotets bóxels, que es veu que influeix molt en la qualitat de la fertilitat dels homes. Segons aquestes, es veu que per fer aquest estudi han comptat amb 2.249 homes, més grans de 18 anys, Ho han fet en 14 centres de reproducció assistida i es veu que els han sotmes a un ampli qüestionari sobre els seus hàbits de vida i després comparar els resultats per veure quins tenien més millor qualitat i quins tenien pitjor qualitat. I després, una de les coses que ha sortit en comú ha sigut que els que tenien més bona qualitat fos que tinguessin boxe. Jo no m'ho crec. Jo sí que m'ho crec, perquè com a home puc dir que jo utilitzo bòxer, estic molt content. I creus que tens bona qualitat. No sé si tinc bona qualitat, no tinc fills. Per això dic que és un matís estrany, no? No ho sé, això penso que són unes investigacions que han portat a terme de forma conjunta científics de la Universitat de Manchester, Universitat de Sheinfield i Universitat d'Alberta, en Canadà. No vull posar en dubte, tampoc, el seu prestigi, però em sembla estrany. Com a conclusió. Bé, potser perquè potser no els tens tan apretats. I llavors, en principi, tot pot fluir millor, no? Imagino. Bé. Sí, ho investigarem, Carme. Molt bé. Passem a més coses, ens anem ara cap al McDonald's, no? Sí, perquè aquesta notícia m'ha cridat molt l'atenció, perquè molta gent que va al McDonald's sempre es pregunta per què l'hamburguesa que m'acaben de servir no s'assembla a la que surt l'anunci, no? Perquè tu sempre veus l'anunci allò tan maco i tan ben fet, arribes allà i et posen allà els pans i té, aquí lo tienes, toma. i no s'assembla de res. Doncs això, la senyoreta Hope Bagosi, que és la directora de màrqueting de McDonald's, ha aconseguit fer un vídeo, evidentment, amb totes les ganes de fer promoció i prou, o sigui, promoure el restaurant aquest, ha fet un vídeo on es comparen les hamburgueses reals que et serveixen en un restaurant i les hamburgueses que utilitzen... els anuncis. I en aquest vídeo es veu perfectament aquesta noia com arriba a un McDonald's, es agafa una hamburguesa i se l'emporta amb un estudi fotogràfic i llavors és quan comença tota l'elaboració que fan perquè quedi tan bé en els anuncis i sembla allò que sigui menjar de Déu. Bueno, és un vídeo curiós, la veritat és que està ben fet, s'ha de dir, bueno, aquesta gent sempre que fa coses com que els tenen, doncs s'ho gasten i fan bé, és com Coca-Cola, no? Tothom li agrada als anuncis de Coca-Cola perquè es fan molt bé, no? Però la Coca-Cola sí que s'assembla, la dels anuncis. No canvia tant. No, és veritat, com a idea. I el que passa és que no ho podem provar, no? No, però jo recordo quan era així petita que em fixava molt en els anuncis i quan tenies allò, un got de Coca-Cola així en refresc, que et senties com una mica dins d'un anunci. Bé, a mi em passava, almenys, tenia aquesta visió romàntica de la Coca-Cola. Bé... Amb el McDonald's no. Amb el McDonald's, clar, t'ho donen allò tan ràpid, eh? Tan ràpid, però bé, és un vídeo curiós, està bé, de veure. Molt bé. I acabem, doncs, parlant-nos-en cap a l'Índia. Sí, perquè ha hagut un cas molt, molt, molt sospitós d'en Pinky Pramanic, que es veu que és una noia atleta índia, però que es veu que... És un home i, a més a més, està acusat de violació. Toma, toma, toma. Moltes coses, eh? Tot en un titular, eh? En tres paraules, el que s'ha desvetllat. L'atleta índia i guanyadora de la medalla d'or dels Jocs Asiàtics del 2006, Pinky Pramanik, ha sigut arrestada després de la denúncia que havia violat una dona. Aquesta atleta índia es veu que podria ser un home i, quan mires les fotos... Doncs dius que sí. A vegades amb atletes hi ha dubtes, no? Perquè també se sap en principi que... més o menys fan servir... Home, sí, i més quan mires, per exemple, les atletes russes, solen ser... Que dius, hostia... Tenen cosos masculins, sí, sí. Tu és un tio. Molts músculs. Diu que... Bé, anem a explicar el xiste d'aquests, però potser... Millor potser m'ho guardo. Es veu que els dubtes que hi ha sobre el gènere d'aquesta dona que va guanyar la medalla d'or dels Jocs Asiàtics del 2006... han sortit a la llum després que una dona denunciés que havia estat violada per aquesta atleta. I assegura, segons la víctima, que no és una dona, sinó que és un home, perquè ella ho ha pogut comprovar de primera mà. Per tant, ara tot això començarà a moure un cas, perquè suposo que li retiraran el premi, perquè, esclar, ha competit com a home en una competició femenina, a part que... No treu que acaba de... Ha fet una cosa molt lletja, que és una violació, i suposo que tindrà la seva repercussió. Està clar. Pinky premanic. Pensaves que no et descobriríem, eh? T'hem pillat. Doncs bé, Jaume, moltes gràcies. Acabem així aquest repàs de notícies curioses, que vagi molt bé. Molt bé. Moltes gràcies. I també ens acomiadem, doncs, d'aquest Just a la Fusta d'avui, dijous, 21 de juny, primer dia d'estiu. Donem les gràcies a la gent que han fet possible aquest programa, al Sergi Pon, als serveis informatius, al Carles Hernández de Rius, a la Revisió del Temps, la Carme Amador, amb la recepta diària de cuina. També avui hem entrevistat el Xavi Martín, mosso d'esquadra, que impartirà de manera xerrada sobre prevenció de robatoris a l'estiu. I hem fet tertúlia, també, amb els habituals dels dijous, com són la Montse, el Pere i la Joana. I en aquesta última hora hem parlat de teatre amb la Maica Dueñas. També hem entrevistat Pere Oriol, regidora de Medi Ambient, el marc de la Setmana de l'Energia Sostenible. I acabem de fer també notícies curioses amb el Jaume Sucarrats. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de demà. Que vagi molt bé, que tingueu un molt bon dijous. Ara escoltes Ràdio Desferri Sintonitzes la viuda esperant la ràdio de Sant Lluís 98.1.