Sant Just: roures salvats, Som Energia i més

Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Comencem el Just a la Fusta d'avui dimarts 19 de juny. Un programa en què començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També amb ell farem un cop d'ull a la premsa del dia, als titulars dels diaris i també als portals digitals. L'endemà, doncs, se'n queda nou. Sembla que els mercats van tornar a castigar el deute de l'estat espanyol. Més coses, també parlarem del temps amb el Carles R. Nedi Rius i parlarem de l'associació de veïns amb el seu president, Jaume Ruy. A la segona hora entrevistarem a Marc Rosselló de la cooperativa Som Energia, aquesta cooperativa que es presenta aquest dimecres a Sant Just. I a la segona hora farem tertúlia, com cada 15 dies, amb la Marçà i la Cristina. I encara més coses, avui és dimarts, per tant, parlarem amb el Pep Quintana del que passava a Sant Just ara fa més o menys 100 anys. I també parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i farem les notícies curioses amb el Jaume Socarrat. Tot això a partir d'ara mateix i acompanyats de bona música. Just a la fusta. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passen 11 minuts de les 10. Un moment per posar-nos al dia de l'actualitat Sant Justenca. Per això saludem el Sergi Pont. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. Per on comencem avui? Comencem pel tema dels roures centenaris, que està portant molta cua. I finalment sembla que no es talaran. Tot i que això ja ho vam dir fa unes setmanes i al final va tornar... Sí, l'última cosa era que estava com amb aquella incertesa, no? Aquells 10 dies en què... Sí, aquesta era l'última notícia que havíem tingut i finalment sembla que no es talaran. El propietari de la finca on estan ubicats ha reconsiderat la decisió de talar els dos roures arran de les converses amb entitats mediambientals i amb l'Ajuntament. La idea inicial era tirar-los a terra perquè considerava que feien massa ombra... Però quan es va saber... l'entitat medioambiental ALNOS va pressionar per evitar-ho des de l'Ajuntament i al Gremi de Jardiners. També vam parlar amb el propietari perquè tingués en compte el valor patrimonial d'aquests roures. Finalment, la propietat ha decidit conservar aquests dos roures i només estalarà una alzina ubicada al mateix espai que estava menys desenvolupada. La possibilitat que els arbres poguessin talar-se ha fet reaccionar l'Ajuntament, que per evitar casos semblants treballarà per un catàleg d'arbres protegits de Sant Just. Per tant, al final, els roures no... Aquesta alzina sembla que sí. Però semblava que ja era una altra història, no? El seu valor era... Sí, era diferent. Sembla que ha sigut una mica per compensar i que tothom es quedi... Estou content. Tindrà una mica menys d'ombra, el vaí, però el roure seguirem. Exacte. Més coses. Parlem ara de cara a l'estiu, no? Sí, d'acord a l'estiu, no sé si fa 50 anys que estàs en parella. No, fa 50 anys que visc tampoc, Sergi. Molt bé, doncs llavors aquest acte no va dirigit a tu, però potser hi ha algú que ens està escoltant i que sí que li interessa perquè l'Ajuntament organitza un homenatge pels matrimonis que en guany celebren les seves noces d'or. L'acte tindrà lloc diumenge 5 d'agost durant la festa de Branavall per les persones grans, emmarcada en la festa major del municipi. Totes les parelles que serveixen 50 anys de casats o de convivència poden inscriure's a l'acte a través de l'oficina d'estudi integrada de l'Ajuntament. Tenen temps per fer-ho fins al 20 de juliol, és a dir, que encara poden pensar-s'ho i anar fins al 20 de juliol i hauran d'estar empadronats al municipi i presentar el seu llibre de família per demostrar-ho. Molt bé, doncs una bona iniciativa també. Suposo que no crec que siguin moltes parelles, per tant, doncs que Déu fer il·lusió quan s'hi arriba. Segur. Acabem parlant de Sant Joan. Sí, Sant Joan sí, no? Que celebraràs. Sí, Sant Joan sí. Aleshores això sí que t'interessa. Pocs petards, eh, per això. Soc bastant poc de petards. M'agrada que n'hi hagi, però jo no en tiro mai. De coca sí. Coca sí. Coca i bengales. Molt bé. Coca sí, però petardos no. Sant Jus celebra la ravella de Sant Joan amb l'arribada de la flama del Canigó. Això és el que... es farà a Sant Jus més concretament, hi haurà tres revelles al municipi d'una banda des del Milenari i s'avançaran a l'edat oficial i dijous a les 6 de la tarda es farà una revella per la gent gran al Milenari. A partir de les 6 de la tarda i el dia 23 començaran les activitats sobre la flama del Canigó. A les 6 hi haurà la concentració de la plaça Verdaguer, de representants de les entitats per recollir la flama a la plaça Sant Jaume de Barcelona i i la flama arribarà a les 9 del vespre a la carretera de Reial amb Doctor Rivalta i començarà el recorregut pels carrers Sant Justencs. Cap a tres quarts d'11, la flama entrarà al parc del Canigó, es llegirà el manifest i s'encendrà la foguera. Pel que fa a les rebelles, la comissió de festes del barri nord n'organitza una a les 11 de la nit, al parc Joan Maragall amb el duo Dominó, i la Casa Regional d'Extremadura farà la seva dos quarts de 12 de la nit davant de la seu de l'entitat. Diguem que hi ha oferta variada a Sant Just per gaudir de Sant Joan. Bueno, aquest any no hi ha oferta jove per això. No, no, variada però per la mateixa franjada. Exacte, això sí. Això sí. Molt bé, Sergi, doncs gràcies i fins ara. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta. Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-lo expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció. Cremen fort les margarides que eren totes de cartó. De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja no és comestible, això ja són els versers, mantenint la compostura, recosint els teus cosins, tenint les noves guies per no serms desagraïts. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança de ser amics dels Sirees, però seguim trencant-nos famos sense fer-lo expressament, És l'erònia simbiosa i algun dia n'aprendrem. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passant 3 minuts d'un quart d'onze del matí, moment per les portades dels diaris i per això tornem a saludar el Sergi Pol. Bon dia, Sergi. Hola, bon dia. I comencem, com sempre, pel punt avui. El punt avui titula sense treva. Els mercats ignoren els resultats de Grècia i Montoro suplica al Banc Central Europeu que actui per controlar la prima de risc, que continua posant de forma desorbitada. Ahir estava ja als 589 punts. La Unió Europea promet avançar cap a la Unió Fiscal. La Unió Europea ha aprofitat el gran fòrum mundial que representa el G20, el grup dels 20 països més industrialitzats del món, per afirmar que treballa a favor de la Unió Fiscal. Brussel·les escolta així les demandes del Fons Monetari Internacional i dels Estats Units. Aquest apunt en economia. sa mare s'afanya a buscar soci de govern, el líder de Nova Democràcia, vol més temps per complir el pla de rescat i la Unió Europea descarta donar-n'hi. Per tant, doncs, sa mare és que vol formar govern ràpid, de fet, ahir deien que no pot estar ni unes hores més sense govern Grècia i que intenten, doncs, guanyar una mica de temps, també. Exacte. Si se'n surten, oi? Més temes. En Salut diu dissabte ja s'haurà de pagar un euro per recepta. Sí. Per tant, a partir de dissabte falten quatre dies. Per tant, si algú ha de demanar una recepta, que ho faci ara i que s'afanyi. Perquè a partir de dissabte s'haurà de pagar. Premi Sant Joan. Ada Castells examina les pors en la novel·la Pura Sang. I ha guanyat aquest premi Sant Joan per aquesta novel·la. I finalment es fa un reportatge també el punt avui que diu incerteses amb tensió màxima. Deixa només el titular i com que tampoc tenim avui el diari complet, no puc fer allò d'anar a la pàgina i veure de què va. Doncs passem al país que ens fa aquelles portades denses en què ens parla de molts temes. El que passa és que està organitzat en tres parts, com si diguéssim. I la part central ens posa el que estic a Espanya augmenta, malgrat l'aposta de Grècia per l'euro, l'interès del deute va d'un altre rècord, i Montoro admet que la situació és crítica i demana l'ajuda d'abans a entrar a l'europeu, però sobre d'això, al damunt hi ha com una altra quadra, que és la principal, o si més no, que està en primer lloc, que diu que la Roja passa amb suspens a quarts de final de l'Eurocopa. Aquest gol, doncs, a última hora. Si no marcaven, no passaven? Si no marcaven, sí que passaven, però van marcar el gol al minut 88 i si en lloc de marcar Espanya hagués marcat Croàcia, llavors sí que s'eliminaven. Per tant, fins al minut 88 els anava d'un gol. Doncs això també apareix a la portada. També ens diu que els líders mundials busquen un compromís a favor del creixement i més coses. El nou govern grec exigirà la renegociació del rescat. Els islamistes canten victòria a Egipte mentre creix tensió amb l'exèrcit. i interior reduirà a 90 km per hora la velocitat a les carreteres secundàries. Més apunts més breus del país, llei trampa pels desnonaments, els bancs veuen rendijes legals per pagaments... Escletxes. Escletxes legals, molt bé, sí. La crisi refreda la cimera verda. Pocs creuen que Rio 20 salvi el planeta del deteriorament. I diu, tal és ser literatura en paper premsa. El reporter públic a Espanya, vida d'un escriptor. És el que ens explica aquest matí el país. El periódico torna al tema de l'Eurovegas. Diu, Eurovegas desperta recels. El baròmetre de Barcelona desvela que la majoria suposa el projecte malgrat el suport massiu de la indústria turística. De quina forma valora la instal·lació d'Eurovegas a Barcelona? És la pregunta que han fet. El 49,5% diu que és negativa, el 36,8% diu que és positiva i el 13,8% es mostra indiferent. Per tant, hi ha més negativa que positiva, tot i que doni bastanta divisió. Sí, sí. El tema principal de la portada al periòdico, però es diu que Rajoy perd la coartada grega. La prima de risc segueix fora de control i l'interès puja al 7,1% malgrat la victòria de Samaràs. És Samaràs o Samaràs? Jo és que ho sento... Tots els diaris catalans escriuen amb accent a l'A. Sí, jo alguns dies sento Samaràs, però en algun altre lloc ho he sentit diferent. I llavors, no sé, jo diria Samaràs, no? Sí, no ho sé. Ho llegiré tal com ho posa. Per tant, malgrat la victòria de Samaràs, la primera risc segueix fora de control i l'interès posa el 7,1%. El G-20 surt en suport d'Espanya i demana que el rescat dels bancs no compti com a deute. Per tant, aquests apunts econòmics, fent referència també a la cimera de Mèxic en plena tempesta financera, aquesta cimera del G-20. Altres temes, també diu... Catalunya es bolca amb les víctimes de l'hipercor. Avui fa 25 anys de l'atemptat d'ETA hipercor i es reviu una mica, es parla amb les víctimes. De fet, crec que abans d'ahir, no?, una víctima es va entrevistar amb un d'ETA. Per tant, doncs, torna aquest tema. I finalment, aquest apunt esportiu, Iniesta porta a Espanya a quarts de final, ens diu el periódico. No va ser ell que va marcar el gol, però és el jove més en forma. Doncs el 3-24 ens diu que Rajoy demana al G20 separar el rescat a la banca del deute públic. El president del govern espanyol reconeix a la cimera del G20 que el rescat bancari anunciat està fent molt de mal a Espanya i demana que els rescats bancaris siguin directes, és a dir, sense passar pel frop com el que es prepara per la banca espanyola. També ens diu que la primera risc aquest matí espera en posicions rècord la subhasta del tresor, ahir, com hem dit, es va arribar al 589, i aquest matí s'ha llevat, diu el diari directament, al voltant del 570. Més coses, se'ns diu que, de nou, que Grècia podria tenir govern de coalició avui, i com a coses noves, també se'ns diu, se'ns parla d'hipercord, i una vintena de detinguts en una operació antidroga a Gabà. També Fernández Díaz, ministre d'Interior, rectifica i diu que els no vull pagar són incívics però no violents. Aquestes declaracions, doncs, que suposo que se li van escapar i sembla, doncs, que al final ha rectificat. Sí, esperem que se li escapessin. Passem al diari, ara. El diari, ara, diu... Crisi sense fi. Els mercats no tenen pietat amb Espanya i el G20 urgeix a Europa a resoldre la crisi del deute. I també una cosa que li agrada molt a Lara, que és resumir en números. Diu que la prima risca està a 574 punts, la morositat financera puja a un 8,72% i l'interès del Bo de Banys és del 7,15%. Mentrestant, l'IBEX baixa un 2,96%. Grècia aconsegueix tenir govern, també ens diu. Bé, aconsegueix, no sé si encara ha fet la coalició de govern. No ho sé, Lara ens diu que aconsegueix tenir govern, ja. Mhm. Malestar a les farmàcies. Dissabte entra en vigor l'euro per recepta enmig de crítiques dels professionals. Guia per l'usuari per entendre com funcionarà el nou sistema. Per tant, a l'hora ens dona aquesta informació de servei perquè la gent pugui entendre com funcionarà això de l'euro per recepta. I més o menys ja està. A l'hora ens destaca sobretot aquests dos temes en la seva portada. Molt bé. Doncs passem ara a la seva versió digital. que també ens parla de crisi. Rajoy diu que el rescat a la banca és tremendament nociu perquè en deuta més l'estat. Ho ha dit des de Los Cabos a Mèxic. El govern espanyol vol col·locar aquesta setmana 5.000 milions d'euros en deute. Altres coses, Microsoft farà la competència de l'iPad amb la nova tauleta Surface. Diu que hi haurà dos models i que funcionen en Windows 8, però que no sortiran a la venda com a mínim fins Nadal. Per tant, doncs... Encara queda. I el govern espanyol implantarà a l'estat variable totes les autovies i autopistes. També el Tribunal Constitucional debatrà aquesta setmana sobre la legalització de Sorto. Jorge Fernández Díaz explicarà a TV3 que ETA manté la clandestinitat d'una estructura molt feble i li ha exigit una dissolució incondicional. I, bàsicament, doncs aquests són els temes nous d'aquest matí, del dia i ara. La Vanguardia diu, setge, Espanya. Les eleccions gregues no calmen els mercats financers que tornen a carnissar-se amb el deute espanyol. La Borsa enceta a la setmana amb una caiguda de gairebé el 3% encapçalada pels títols bancaris. Diu, després de girar full en les eleccions gregues, els mercats es van a carnissar-hi amb Espanya. La prima risc del deute públic es va disparar i va marcar un nou màxim ben a prop dels 600 punts. La borsa per la seva banda també va patir i va perdre gairebé un 3% amb un càstig especial per les accions bancàries. Per tant, dia negre de nou per l'economia espanyola. Obama lidera la pressió perquè Europa reaccioni, també ens diu l'avantguàrdia. Altres temes, interior, bolleis eficaces contra la violència urbana. Fernández proposa una revisió del sistema penal i demana la fi del buonisme en la seva intervenció a Barcelona Tribuna. Jorge Fernández va fer aquestes declaracions ahir a la conferència de Barcelona Tribuna. I finalment, la punt esportiu, Espanya quarts per la mínima 1-0, la Roja vens una dura Croàcia amb un gol solitari de Navas servit per Iniesta. Molt bé, doncs a la premsa esportiva enllaçem-hi perquè també ens diu... L'esport ens diu que Cesc va sortir al rescat, el Blaugrana va entrar al minut 72 per crear la jugada de la victòria i també ens diu Salvador Casillas. Les miraculoses intervencions del porter van evitar la derrota de la selecció i també ens diu que Tito ja treballa. Diu que el tècnic es va reunir amb Zubizarreta per planificar la plantilla. O sigui que ja està posant-se en marxa. Això, l'esport i el mundo deportivo, també ens parla de la selecció espanyola. Espera, que teníem la portada a punt. En tot cas, si vols, passem a la del nou esportiu. Sí, el nou esportiu, amb els seus tradicionals jocs de paraules, diu hispànic. Doncs... Pànic és pànic. Seria el joc de paraules. I ens ensenya uns aficionats de la Roja, veient el partit, no sé si en sembla una pantalla, pel que sembla, i posant-se les mans a la cara. Per tant, Espanya es classifica com a primera de grup, després estan molts minuts patint i hi ha un gol de l'eliminació. També ens diu que Itàlia acompanya Espanya i que avui és jugar Suècia-França i Anglaterra-Ucraïna. Ens parla també de bàsquet, diu La Lliga de l'Orgull, Pasqual Navarro i Creus visiten la redacció del Nou amb el trofeu de Campions de Lliga. Per tant, m'imagino que avui ens han fet una entrevista. I finalment hi ha un personatge que fa 20 anys, que és el Cobi. Crec que ho vam dir fa uns dies. Sí, de veritat. En definitiva, 20è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona i diu que serà un 20è aniversari a vostè. Bé, normal, no? Com crec que hagués de fer a les festes. Sí. Al cap i a la fi, doncs d'aquí 5, són el 25è. Exacte. I si hi ha més diners, doncs ja es farà més cosa. Molt bé, Portiu ens diu Líders, i ens parla de la selecció espanyola, eh? Diu que la selecció acaba a primera del grup, amb un gol de naves en passe d'Iniesta, el minut 87, i que el combinat de Del Bosque va jugar per sota del seu nivell davant d'una croàcia seriosa. Mhm. és el que ens diu el Mundo Deportivo, i molt, molt, molt breument, també ens diu primeres decisions al Barça, Tito haurà de fer, ha descartat gent, una plantilla que pot tenir fins a 26 jugadors, i l'Orbeck, els esports, diu això en bàsquet, Pasqual, Chichi Navarro, el trio guanyador blaugrana, doncs al Mundo Deportivo diuen que cal reinventar-se. en general. Em pensava que anava a dir que visiten el Mundo Deportivo. Ostres, potser també hem visitat aquest diari. Sí, sí, perquè diu el Mundo Deportivo, per tant, potser sí, han fet ruta... Sí, potser sí. La ruta del Bacalao. No ho sé. I els titulars de la premsa madrilenya, l'As ens diu Primers, això seria un titular normal, però entre parèntesis i també força gros, ens diu Punts Suspensius, però quin susto? Bueno, diu en castellà. I ja està. Diu que Casillas i Iniesta van treure Espanya d'un problema. I el Marc ens diu, en canvi, per ser campió s'ha de patir. I llavors, doncs, hi ha les imatges de Naves, em sembla, abraçant-se a Sergio Ramos. I ja està. En fi. I diu, Cacà només se n'anirà si li demana al Madrid. Cacà, ostres, que encara juga al Madrid, aquest home. Sí. És el que ens diu la premsa de Madrid. D'aquesta manera acabem aquest repàs per l'actualitat del dia. Gràcies, Sergi, i fins ara. Bon dia. Estem escoltant just a la fusta. Lazy Town aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el centro comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de S'Àngels d'Esvern, O al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake Distinct among snowflakes Unique in each way you can see Fins demà! I can't keep it to myself. What good is it to sing helplessness blues? Why should I wait for Fins demà! Fins demà! Fins demà! Someday I'll be like the man on the screen. Cinc minuts i tres, quarts d'onze del matí, moment per parlar del temps. Avui sembla que la calor ha fluixat una mica i ens hem llevat avui amb aquest cel més gris, a més a més també amb aquestes temperatures potser més agradables. En parlem amb el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. No estiguis trista. Estava explicant com era el dia. Sí, sí, sí, és un dia gris. És trist per tota aquella gent que gaudiu suant... La cancel·lada, quan fot aquell sol i aquella xafuga tan meravellosa a l'àrea metropolitana. Doncs tots aquests que disfruteu suant aquesta cancel·lada, dir-vos que avui és un dia... Si fa o no, fa igual, perquè la cancel·lada la suarem igual, perquè la humitat és molt elevada i les temperatures no tenen previst baixar. O sigui, els vents són del sud-oest, ho explicàvem ahir, que amb aquests vents la temperatura no és que es refresqui ni quan hi ha precipitació. Si hi ha una... Catalunya és molt diversa i sí que hi ha una zona de Catalunya on les temperatures són clarament més baixes, que és l'Alta Ribagorça, els Dos Pallars... a la vall d'Aran. En aquella zona hi ha hagut precipitacions a les últimes hores durant aquesta matinada. També aquesta matinada hi havia precipitacions destacades al baix i a l'Alt Empordà. I potser ja on hi ha hagut els ruixats, sobretot en zones de muntanya al Pirineu, allà els valors són més baixos. Però, per exemple, aquest matí tenien 12 graus a Esterra i d'Aneu i, en canvi, en tenien gairebé 18 a Núria. Núria també estava a mig tapat, però, clar, els vents del sud allà entren amb una certa força, però a l'Alt Pirineu i potser la diferència d'alçada estava amb 300 metres, però hi havia molta diferència pel que feia la temperatura. Aquí només ha embrutat, no? Aquí han caigut 4 gotetes, encara no ha registrat la màquina pràcticament pluja. Aquest matí han caigut 3 gotes, no, perdó, no dir 4, 3 gotes així una mica gordotes cap a les 9 del matí a Sant Jús. Tampoc ha registrat dècimes de litre perquè no arriba a ser precipitació. Són alguns núvols una miqueta més emprenyats, hi ha inestabilitat en alçada, ens està creuant un front. El que dèiem, està donant precipitació... Més cap a tot el que és la zona de les comarques de Ponent. O sigui, tot el que, si féssim una ratlla, diguéssim, de Tarragona cap al Pirineu, en aquella zona, sí, Tarragona capital, sí que hi hauria precipitació, però, en canvi, de Tarragona cap a Girona o cap als Empordats o, jo què sé, cap a Torrella, doncs diríem que en aquella zona serà més difícil veure ploure avui. O sigui, tenim la meitat oés amb precipitacions, l'altra meitat més complicat. Llavors, durant el dia, cap a l'interior, sí que poden tenir precipitacions, pot anar fent, podem tenir moments de núvols. A Sant Jús, què és el que ens importa? Durant tot el dia de pat, pot caure alguna gota, que no arribarem ni a registrar el probiòmetre. O sigui que la recomanació d'agafar paraigua és relativa. Aviam, si t'anguni el fet que et caigui una gota al cap, sí. Perquè aquestes gotes, com que també venen brutes... Però els meteoròlegs sempre dieu, agafeu paraigües, per si de cas. Home, quan hi ha pluges, sí, però avui jo... Per si de cas. Sí, però tampoc és Londres, això. No sé... A mi sempre m'ha sorprès que a vegades plou i no s'esperava... i de cop apareix gent amb paraigües al carrer. Cosa que mai he entès. A Catalunya anem prou preparats sempre. Tothom porten paraigües a la bossa. Sí, sí. I el meu bolso també en porto un. No em vols fotre un paraigües si no portem res? Bueno, és igual. El fet és que avui jo no recomanaria portar paraigües, perquè el que pugui caure et fots a xopluc a qualsevol barri de qualsevol casa i són tres gotes les que cauen. Tampoc no esperem cap ruixat important. Fins i tot al migdia es pot obrir alguna clariana i traurà el nas al sol. O sigui que hi haurà, dient-ho malament, un afluixament de núvolar de cara al migdia. Però de cara a la tarda tornarà a ser una mica més destacat aquests núvols. I pel que diuen els mapes, la possibilitat més clara de tenir precipitacions és de nit. Ahir ho comentàvem, te'n recordes que dèiem que potser no ho vèiem perquè estaríem dormint quan plogués. Quan tenim més possibilitats que aquestes pluges puguin abarcar zones més de l'est, comarques centrals, potser seria més cap a la nit, nit, matinada. O sigui que ja sí que podem esperar alguna precipitació i els mortals que tenim cotxes fora al carrer, que no estan xupluc, que no tenen pàrquing, quedaran una mica embrutats perquè aquesta pluja és realment força bruta. El que deien aquests comentaris del 324, tranquils els tristos, perquè... Anar a dir una frase d'aquestes eclesiàstiques. Tranquils els tristos, que demà al matí ja el sol tornarà a guanyar terreny, aquest front passa a ser història, durant el dia el sol guanyarà terreny i serà el protagonista, temperatures demà que es tornen a enfilar, demà dimecres a la tarda... doncs encara hi haurà restes d'inestabilitat. Això pot provocar que de cara a la tarda, doncs, pugui haver alguna tempesta en zones de muntanya i del Pirineu. Dijous hi ha res de res. La nit de dimecres o dijous passem i canviem d'estació, i ho hem anat recordant. A la 1 i 9 minuts comencem l'estiu, i l'estiu arribaran tota la força del món, perquè si dimecres les temperatures recuperen el poc que hagin perdut. Avui estem en 24 graus, ara ja està el cel tapat, i imagineu-vos si estiguessim amb sol. O sigui que avui dimecres afluixa una mica, però són temperatures altes per estar tapat. Demà dimecres el que tindrem és sol i temperatures que es recuperen, i dijous arribarem al màxim. O sigui que dijous és aquell dia que comentàvem ahir, que també ho seguim dient avui, perquè les previsions així ho indiquen, que podríem tocar gairebé els 30 graus a Sant Just. Si a Sant Just trunquem 30 graus, els que se'n vagin cap a l'interior, cap al Vallès o cap a comarques interiors, realment els valors estaran per sobre els 30 graus pràcticament a tot arreu. Ambient molt càlid, molt càlid per rebre aquesta nova estació, i després, a partir de divendres i el cap de setmana, afluixa una mica el termòmetre, que també seria d'agrair. Sé que algú es posarà trist, també, però dels 30 podríem baixar el 27 o 28, amb molta humitat, amb molta aixafogor, amb sensació de molta calor. Sí, clar. Aixafogor ja no se la traiem de sobre, Carme. Si no, fes una crida a Sant Pere que torni l'hivern. Però la sensació d'aixafogor serà complicat que marxi perquè continuarem amb aquesta influència de béns entre punentats i del sud, que no ajuden massa a que es faci una mica de canvi d'aires i hi hagi bona visibilitat. Normalment, quan passa un front, tenim una mica d'entrada de vent del nord, i refresco una miqueta, aquesta vegada no, perquè aquest front tira com si diguéssim cap a França, i continuem amb aquesta influència de vents més del sud, que arriben rescalfats. Déu-n'hi-do. Doncs, avui aprofitem, no?, els que ens agradi, o els que us agradi el dia gris. Digue'ls-hi-m'ho a mi. Sí, avui aprofitem aquest dia gris perquè realment el que queda després de setmana, disfrutar-lo perquè farà sol i la cabella també està assegurada, o sigui que tenim bastanta tranquil·litat. Molt bé, Carles, doncs gràcies i fins demà. Això sí, espera un moment. Què? Si algú ha de sortir aquesta matinada, com que acabo de recomanar que no agafin paraigües, si algú surt de nit o matinada per Sant Jús, que l'agafi. A passejar el gos i això, hi ha gent que ho fa. Això mateix, això mateix. Doncs per la passejada del gos nocturn, aquesta potser sí que hauríem d'agafar el paraigües, no fos casca. Molt bé, perfecte. Reveure. Adeu, Carles. Estem escoltant just a la fusta. Se ha cerrado el ciclo de fantasmas La pantalla aparece tu nombre Me has pillado tranquilo Con mi cuarto recogido ¿Quién no se ha de ¿Dónde te has metido? Puede que en una tragedia Nunca nos dijeron que este chiste no tiene puta gracia De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esput jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. Petit indie. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aquest correu ens ha fet molta il·lusió. La Marta de Vilafranca del Penedès ens explica. Després de llegir les intervencions de la gent, m'he animat a reciclar del tot. Fins ara només ho feia mitges i posava d'excusa la falta d'espai. Però després de veure aquest blog, ja no hi ha excusa. A reciclar del tot i ensenyar-ho a aquíreciclem.cat. Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Just a la fusta. I com cada dia, ens siguem sempre a la cuina per fer algun plat per dinar. Avui què farem, Carme? Avui farem... La Carme Amador, que no t'he presentat avui. Bon dia. Farem unes patates farcides amb formatge roquefort. T'agrada el formatge roquefort? Sí, així barrejat amb coses, sí. Sí, tampoc no és un formatge que t'hagis de menjar cada dia, però que porta moltes solucions. Agafem 3 o 4 patates, els plats sempre diem que són per 4, doncs vosaltres podeu fer bé idealment el que vulgueu. Agafeu 4 patates, aquestes blanques que hi ha ara, les patates noves que ens diu, que siguin grandetes, empelli tot, o sigui, les renteu bé, aviam, el raspallet de les ungles que tenim tots, Que millor a la cuina n'hi hauria de tindre una, una vegada. No el que fa servir... Un altre, clar. Un altre, clar, la cuina. No, bueno, no passa res, tampoc. Home, una mica sí, no? Que sigui diferent. Que sigui diferent, però bueno, tindre un raspallet d'aquests a la cuina també té la seva utilitat, eh? Llavors agafem més que res per netejar bé les patates. Passem per aigua, les frutem una miqueta. Ja no et dic que fes servir el fregall, perquè això sí que em sembla rústic. I llavors tirem pel raspallet, d'acord? que en les botigues aquestes també n'han sis en un paquet. Les bullim amb aiga i sal. Sí. Abundant, eh? 20 minuts, 25... Bé, les punxeu amb un palillo amb la punta d'un gabinet, ja veureu si estan cuites. Les traiem, les deixem refredar, les partim per la meitat, fem... Traiem una miqueta la polpa, però no per llançar-la ni res, eh? La polpa, la carn de la patata, eh? Mhm. Ah, ja sé com es diu el lluç de l'altre dia, barat. Ah, val. Vam recordar perquè ho vaig preguntar. Veus? No identificàvem el nom en castellà. Sí, barat és en català. Els oients ja saben que era barat. Rectifiquem. Ara m'he recordat que jo també se m'encén la bombilla. Tornem cap a la cuina. Tornem cap a les patates una altra vegada. Agafem formatge Roquefort. Un 100-150 grams, perquè aquí es tracta de fer una cosa una miqueta sòlida. Agafem una bossa d'aquestes d'amanides, aquestes que hi ha ara, pot ser escarola, o rúcula, una d'aquestes que no hi hagi. És igual, eh? Llavors agafem una part d'aquest enciam, o escarola o rúcula, el que vulgueu, ho deixeu a part, i l'altra part la tritureu una miqueta... I la poseu a coure molt lentament, que el formatge es desfagi. Val, perfecte. Amb una miqueta d'enciam o de verdura, bueno, amanides aquestes que hi ha ara, eh? Sí, sí. La recepta posa rúcula, però podeu menjar el que vulgueu. Jo amb la rúcula tinc un problema que sempre se'm queda enganjada aquí al coll. I sí, sí, un dia vaig passar francament molt malament, eh? afegiu quan el formatge es vagi desfent en seguida teniu que afegir una miqueta de crema de llet és un dinar, un menjar una miqueta potent però tampoc passa res podria dir llet però amb una miqueta de crema de llet queda més bo el que voleu que us digui ho desfeu bé, tireu per sobre de la patata la patata que hem tret amb la cullera la barregeu amb aquesta salsa no es trata de tapar, fer un tap la barregeu i tireu tota la patata s'espatxorrarà per sobre, per dir-ho d'alguna manera, sortirà. Formatge ratllat i ho poseu al forn cinc minutets. I teniu un plat fresc, perquè, aviam, és un plat d'estiu. Pots tindre a fer-lo a mitja tarda o per sopar, perquè estigui fred. Sí, pot ser fred o tevi, pot servir. I si el vols una miqueta tevi, perquè el formatge... no s'hagi quallat, el poses un minut a microones abans de menjar-te. Molt bé. Ja està. Molt bé, doncs un bon plat. Un bon plat i també és econòmic, eh? Sí, perfecte. No us queixareu, eh? Viva la crisi, eh? Adéu. Fins demà. Bon dia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Conradio. Noticias. Bon dia, a les 11. Us parlem Maite, Polo i Oriol. Pujador, el tresor públic espanyol ha superat amb èxit la subhasta de deute que tenia prevista per aquest matí. Segons s'acaba de saber, Espanya ha col·locat 3.039 milions d'euros en bons a 12 i 18 mesos, el que suposa que el tresor ha aconseguit el màxim de diners que tenia previstos per aquesta operació. Espanya ha hagut de pujar els tipus d'interès fins al 5% per col·locar aquests diners. Uns interessos que no pagava des del mes de novembre, quan ja hi va haver una nova tongada de crisi i de tensió sobre el deute país espanyol. Aquesta és la primera subhasta del tresor des de les eleccions gregues de diumenge i des que Espanya i la Comissió Europea han pactat el pla de rescat per al sector bancari. La bona acollida d'aquestes subhastes ja s'ha traslladat als mercats. La borsa espanyola, que minuts abans de fer-se pública el resultat de l'operació, que hi ha més d'un 0,4%, ara mateix ja s'ha situat en el terreny dels guanys. L'IBEX 35 puja unes dècimes, un 0,4%. I el mateix passa amb la prima de risc. Ara fa una hora l'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia d'un país es trobava per sobre dels 570 punts I ara ja ha baixat en només uns minuts fins als 560 pots. Els inversors i els mercats també hauran de reaccionar a partir d'aquesta hora a la decisió que ha transcendit fa només uns minuts sobre les auditories al sector bancari espanyol. Segons fons properes al govern central, el resultat d'aquests exàmens al sector bancari no es faran públics. Finalment, fins al mes de setembre. En principi, les auditories havien d'estar enllestides a finals de juliol, però segons s'ha sabut ara... El resultat queda ajornat fins al mes de setembre per poder fer un examen, diuen, més exhaustiu del sector. Tot i aquest retard, aquesta setmana sí que es coneixeran el resultat de dues auditories que han fet consultores externes sobre el risc immobiliari al conjunt del sistema financer espanyol. Aquest informe ha de servir per concretar l'ajut que necessita el sector bancari amb l'acord pactat per Brussel·les. El president de la Generalitat, Artur Mas, començarà avui un viatge oficial als Estats Units. Serà a la tarda, en la segona visita internacional de la legislatura. La primera va ser al Marroc. El govern català vol intensificar així les relacions bilaterals entre Catalunya i els Estats Units i promoure Catalunya com a destí turístic i empresarial. Artur Mas hi anirà acompanyat dels consellers d'Economia i de Salut. Abans de marxar, però, el cap de l'executiu català participa aquest matí en l'habitual reunió dels dimarts del Consell de Govern. Els Mossos d'Esquadra ja han tancat l'operació antidroga feta aquesta matinada. Ahir matí al municipi de Gabalves, Llobregat, i així frenarà els detinguts com a màxim en 15 persones. A l'operació s'han fet una vintena d'escorcolls i entrades a domicilis del barri de Can Espinós, que està situat als afores del municipi de Gabalves. També han decomissat unes quantitats no especificades de cocaïna i també d'heroïna. D'aquí una hora es farà un acte d'homenatge a les víctimes d'hipercors a Barcelona amb l'assistència del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Serà el dia en què es compleixen els 25 anys d'aquell atemptat que va fer 21 morts. En declaracions a Com Ràdio, l'expresident de l'Associació de Víctimes del Terrorisme a Catalunya, Roberto Manrique, s'ha mostrat disposar a col·laborar en el procés obert arran de l'anunci d'ETA d'abandonar la violència. Moltes víctimes el que volem és que tot això acabi bé. El que volem és que ningú pateixi tot just avui, quin dia per dir-ho, el 19 de juny. No volem que ningú més pugui patir el que hem patit nosaltres i aleshores tot el que s'hagi de fer dita de la llei ens agradi més o ens agradi menys, però hi hem de col·laborar. Jo ho tinc claríssim, això. Aquesta tarda l'homenatge es traslladarà al monument de l'Avinguda Meridiana de Barcelona amb la presència de la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias. Fins demà! El segon d'aquest grup serà el rival de la selecció espanyola, que ahir es va classificar com a primera després de superar Croàcia amb moltes dificultats per un gol a zero. A l'altre partit del grup, Itàlia va superar Irlanda aconseguint la segona plaça que dona accés als quarts de final. En bàsquet avui es farà públic a la llista dels seleccionats per formar part de l'equip de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Londres. El gran absent serà el català Ricky Rubio, que segueix recuperant-se de la seva lesió de genoll. En embola, avui a les 12, el Barça presenta el seu nou fitxatge, Martín Estranoski, i l'actual campió del grup de segona B, on juguen els equips catalans, l'Atlètic Balears, ha anunciat una reducció del pressupost del 50%. L'entitat Balears, l'Atlètic Balears, pot renunciar als seus millors jugadors. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Sergi Pont. Finalment, els dos roures centenaris del carrer Catalunya no estalaran. El propietari de la finca, on estan ubicats, ha reconsiderat la decisió de talar els dos roures arran de les converses amb entitats mediambientals i l'Ajuntament. La idea inicial era tirar-los a terra perquè considerava que feien massa ombra, però es va saber... Però quan es va saber, l'entitat mediambiental Alnos va pressionar per evitar-ho. Des de l'Ajuntament i el Gremi de Sardiners també van parlar amb el propietari perquè tingués en compte el valor patrimonial d'aquests roures. Finalment, la propietat ha decidit conservar aquests dos roures i només talarà una alzina ubicada al mateix espai que estava menys desenvolupada. Tot és a punt per l'istada de la senyera de dissabte, organitzada per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. L'acte, però, compta amb el suport d'un ampli nombre d'entitats del municipi. La bandera medirà dos metres per tres i se situarà damunt d'un pal de vuit metres. La convocatòria serà dissabte, un quart de deu del matí, a Can Ginestar. A dos quarts de deu començarà la caminada cap a la plana de Can Solanes i l'acte d'issada serà a les onze, però cinc minuts abans es farà un acte de reconeixement al Paul Burnà, que va formar part activament de la plataforma Sant Just Decideix. Tot seguit, a la plana de Can Solanes es celebrarà un acte festiu amb representació de diverses entitats del poble. Aquelles persones que tinguin dificultats per caminar o s'estimin més no fer-ho podran posar fins a la plana de Can Solanes en uns cotxes llançadora habilitats per a l'organització i que sortiran del pàrquing de Can Ginestar. Per cert, aquest vespre a les 8 hi ha una reunió a la Taneu per acabar de matisar els últims detalls amb les entitats que hi participaran. L'Ajuntament organitza un homenatge pels matrimonis que enguany celebren les seves noces d'or. L'acte tindrà lloc diumenge 5 d'agost durant la festa de Branavall per les persones grans, emmarcada en la festa major del municipi. Totes les parelles que els celebrin 50 anys de casats o de convivència poden inscriure's a l'acte a través de l'oficina de gestor integrada de l'Ajuntament. Tenen temps per fer-ho fins al 20 de juliol i hauran d'estar empadonats al municipi, així com presentar el seu llibre de família. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora amb un nou bollet horari i a partir de la 1 i 5 minuts al Sant Just Notícies edició migdia. Podeu seguir informats, com sempre, al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com, a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter i a través del portal d'informació comarcal, informatiucomarcal.com. Que passin un molt bon dia. Ja en té 65 i per treballar no vas. M'han jubilat i ja té el pis per anar. Ara serà un simple senyor. I ja ningú li dirà, doctor, ara serà un simple senyor. I cada dematí camina carrevall Canvia diaris, llegit se passa al santoral, i tot mudat, espargeix patosat, mentre els corroms salvats. Fins demà! No deixarà de ser el doctor. No hi ha ningú. I dirà, Señor, no deixarà. Bona nit. Bona nit. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Passen tres minuts d'un quart de dotze del matí. Aquest dijous a dos quarts de vuit de la tarda es farà una activitat per la Setmana Europea de l'Energia Sostenible. Serà una xerrada per presentar la cooperativa de producció i consum d'energia verda Som Energia i també es farà una visita comentada de la instal·lació solar fotovoltaica del terra de l'Escola Montseny. A aquesta hora parlem justament d'aquesta cooperativa Som Energia i per això tenim a l'altre cantó del telèfon un dels seus membres, Mar Rosselló. Molt bon dia. Aquesta cooperativa d'energia, ben bé, com funciona? Què proposeu? Doncs mira, la Covertió de la Segona Regia va néixer per oferir una eina de canvi, una eina en què les persones puguem, aquelles que volem canviar el model energètic, que volem que sigui basat 100% en energías renovables i en la participació de la ciutadania, doncs trobés un espai on sumar-s'hi. Però no només en discurs, sinó oferint d'alguna manera un servei. I ara el que estem oferint és l'electricitat de casa, estem comercialitzant l'electricitat, que és certificada 100% renovable, i també estem impulsant nous projectes de generació, com el que comentaves aquí de Sant Jus, de l'escola, cobertes i voltaiques, a partir del finançament dels socis. Per tant, oferim una opció de consum i una opció d'estalvi. Quants anys fa que funciona? No fa res. Fa poc. De novembre del 2010... relativament jo, el que passa és que és una iniciativa que el que porta és iniciatives com aquesta que fa molts anys a Europa sí que venen funcionant, no? Venen funcionant i aquí no n'hi havia cap. Vull dir que en principi és això, si és a través del finançament dels socis també és com un principi, no? És una mica de projecte embrionari d'alguna manera. Sí, si volem que el model estètic sigui realment renovable ha de ser gràcies a una força de la societat que ho reclami, perquè veiem que el ritme que marquen els polítics i les grans empreses no va per aquí, no? Intenta ser més lent i mantenir el model actual. Per tant, és necessari que com a ciutadans i ciutadanes puguem, com a consumidors, podem dir jo vull aquest tipus d'energia i també amb els nostres escaldis, amb part d'ells, amb allò que considerem adequat, doncs també poder-los a disposició de la cooperativa per fer nous projectes perquè cada dia hi hagi més energia verda, no? Aleshores, això és el que intentem, generar aquesta força, aquest moviment social. Creieu que hi ha força gent més conscienciada ara mateix amb tots aquests temes? És a dir, que hi ha, a diferència dels últims anys, potser vinculat també amb tot el tema de la crisi, que s'han plantejat més coses i que hi ha més intenció de fer-ho o que encara és molt nou tot plegat? És una bona pregunta perquè la reflexió també la fem nosaltres. A vegades diem que és un mal moment perquè és un moment de crisi econòmica on pot ser que les coses costin però també és veritat que és un moment en què molta gent està reflexionant de com estan funcionant les coses i busca i està disposada a buscar i donar suport a alternatives succeeixen les dues coses el que nosaltres sí que veiem és que sí que hi ha interès per la cooperativa la cooperativa cada dia creix un número de socis perquè s'hi pot fer qualsevol persona que vulgui i a diari tenim nous socis que s'hi fan I això demostra que hi ha aquesta voluntat de formar part d'una iniciativa com la nostra i de canviar i de buscar noves formes. Quants socis sou actualment? Mira, més de 2.800. Déu-n'hi-do. Jo et dic que cada setmana va néixer a Girona la cooperativa, després ràpidament a tot Catalunya hi havia molts socis i ara també és fora de Catalunya que està venint també molta gent interessada. Aleshores és... Bueno, va créixer de mica en mica, però constant, i aquesta és la nostra satisfacció. Per tant, la seu és a Girona, però, diguem que, o sigui, dóna servei a àmbit molt més general, no? Sí, sí, pel que fa a la comercialització, l'electricitat, oferim a qualsevol persona que estigui connectada a xarxa, allà on estigui, tota la península, tota Espanya, en aquest cas. Vull dir, el fet Aquest servei el podem oferir tots els socis i tota persona pot ser soci de Som Energia, perquè comparteix els objectius, els valors i la motivació. Comentaves ara fa una estona, i també ho poseu al vostre web, que dieu que no s'ha d'esperar als governs. Aquesta idea de vegades que tenim que amb les energies, tampoc els polítics no hi fan res, potser deixar de responsabilitzar-nos una mica més tots, segurament. Sí, és necessari pel que et comentava abans, veiem que hi ha algunes forces, també les empreses convencionals són empreses molt grans, amb molt de poder, que també estan protegint els seus interessos, que és d'alguna manera legítim, però estan molt a prop del poder polític. Aleshores veus que a la política li costa ser valenta i d'apostar clarament cap a aquest model renovable. I a més a més és que el model renovable que nosaltres defensem i busquem és el de la participació, el de l'empoderament de les persones. No entendríem un model renovable centralitzat de grans instal·lacions i d'una distribució d'aquesta energia amb grans línies de distribució, com actualment funciona amb els combustibles fòssils, sinó un model que jo l'entenc que és el model renovable, que és la descentralització, petites instal·lacions a prop dels punts de consum i, per tant, pensant tenir tots una mica instal·lacions a casa, és necessari que les persones hi formin part, hi creguin i tinguin un paper actiu, no?, en aquest canvi de model. És a dir, que potser estan una mica més implicats, no?, que segurament ara ens n'oblidem, no?, de moltes d'aquestes coses i el que proposeu és també una mica, doncs, ser una mica més conscients de tot i també, doncs, per allò bo i per allò dolent, m'imagino. Sí, sí, recuperar el control, d'alguna manera, bueno... L'hem cedit perquè així també ens ho han... Ens hi hem trobat, no? Exacte. No, exacte. No ens hem de sentir culpables, però les renovables també ens poden portar aquest canvi i una ciutadania més participativa. L'energia és un aspecte clau, no? El nostre desenvolupament. Per tant, fem-ho. De tota manera, quin paper creieu que han de tenir els governs o que haurien de tenir en els propers anys? Home, el paper que hauríem de tenir realment és de no posar, primer no posar regulacions que dificultin el desenvolupament de les renovables, enviar missatges clars que les renovables no són ni més cares, ni més ineficients, que això... Bé, potser bé d'altres fonts, però el govern tampoc ho acaba rebatint prou. Ja, és una idea bastant estesa, no? No és un model rendible, totes aquestes idees. I aquestes idees que, si es diuen constantment, acaben sent veritats, no? I acció que molt sovint no ho són del tot, doncs ha d'haver-hi... Jo crec que, de part de la classe política, doncs ha d'haver-hi una aposta clara i decidida. per mi és de sentit comú i per nosaltres des de la cooperativa que hem d'aprofitar els recursos propis que tenim i deixar de dependre d'uns recursos primer que són esgotables i que creen una dependència exterior. Aquest sentit comú... No el veiem reflectit en les decisions polítiques. Per tant, aquesta voluntat clara de dir, escolta, hem d'anar cap a un model en què aprofitem els nostres recursos, en què intentem reduir el nostre consum per ajustar-nos als recursos renovables que tenim, doncs això és el que hem de fer. I hauríem de posar-se darrere d'aquest moviment. El que passa que bé, no és així. Per tant, hem de generar aquesta veu perquè... encara que les coses vagin malament, difícils o el que sigui, estiguem al darrere demanant aquesta lluita. De cara als propers anys, o més a llarg termini, creieu que aquesta situació canviarà? O sigui que finalment s'haurà, o sigui que les energies en principi s'acabaran, segons quines energies fòssils, que s'hauran de redireccionar aquestes polítiques més d'hora que tard? No, sens dubte, i... I ja des d'Europa, des de la Unió Europea, doncs hi ha aquesta voluntat de treballar cap a les energies renovables i cap a aquesta menor dependència dels combustibles fòssils. És que el sentit comú i les coses cauen pel seu pes, el propi pes, no? L'aspecte important és veure si fer-ho abans o després, o quan abans es faci millor. I de quina manera, no? Aleshores... Està clar que d'aquí a 50-60 anys estarem amb una escassetat de combustibles fòssils que ens obligarà clarament a pensar què fem. Fem-ho a partir d'ara, no acaba d'esperar en aquell moment, però molt més intel·ligent avançar-nos i fer-ho d'una manera que la ciutadania i les persones, si en formem part, no deixaran mans d'això de grans empreses o d'altres interessos que no són els dels interessos comuns. Estem parlant amb el Marc Rosselló de la Cooperativa de Producció i Consum d'Energia Verda Som Energia que es presenta també aquest dijous a Sant Just en el marc de la Setmana Europea per l'Energia Sostenible i han dit que oferiu electricitat, com si diguéssim. És a dir, és en aquest àmbit justament que us centreu o també hi ha algun altre àmbit d'actuació? No, inicialment aquest any i mig de la vida que té la cooperativa el que vam voler, com a primer objectiu, generar, visualitzar la demanda per part de consumidors d'una energia d'origen renovable. Per tant, ens vam constituir com a comercialitzadora. Per què? Per ser una comercialitzadora verda, una comercialitzadora classe A, classificada per la Comissió Nacional de l'Energia, les comercialitzadores queden classificades en funció de les fonts d'energia de la seva electricitat i som energia sempre volgut ser 100% renovable. Aleshores, oferim la facturació de l'electricitat als socis i sòcies que ho vulguin amb el compromís que som energia després aquest volum d'electricitat que venem prové de projectes renovables. Actualment projectes Som Energia només en té un, un funcionament, una coberta solar, i on també anem a buscar aquests origens de l'energia a altres projectes existents. Però, mica en mica, un dels objectius és tenir projectes propis, i això és una de les altres línies de treball, que és impulsar, com us comentava, tenim un projecte amb funcionament a Lleida, ara estem fent 3 instal·lacions fotovoltaiques més, en tenim dues més a punt d'iniciar-se, una planta de biogàs, la voluntat que Com a força conjunta, com a membre de socis i sòcies, puguem tirar endavant nous projectes renovables i aquest és l'altre esforç important. Visualitzar la demanda com a consumidors i després també produir com a persones conjuntament. I pot accedir qualsevol persona, en principi. Vull dir que no s'ha de ser una empresa concreta ni res, sinó és a nivell... usuari també serviria, com si diguéssim. Exacte, poden ser socis, tant persones físiques com empreses que comparteixin el que indica els objectius i tot el que perseguim des de la cooperativa. I està obert a tothom, a tothom que vulgui formar part d'aquest model o d'aquest moviment social i que vulgui aprofitar també aquests serveis de, escolta, em canvio la factura de casa meva i en lloc que me la factura i la companyia convencional, doncs m'ha de facturar la meva cooperativa i, escolta'm, doncs, certs estalvis, doncs, els poso per sentir-me també productor renovable i empenya cap a aquesta direcció. Doncs, moltes gràcies, Mar Rosselló, membre de Som Energia, i que vagi molt bé tot plegat aquest dimecres. Hem dit que podrem tornar, qui tingui interès, doncs, podrà sentir aquesta presentació, aquest dijous, volíem dir, a dos quarts de vuit del vespre a l'Escola Montseny. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Molt bé, moltes gràcies. Aquí ens veurem. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. Lazy Town aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villa Pereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Ara passen... Falten tres minuts per arribar a dos quarts de dotze del matí. Escoltem una mica més de música ara amb els estants. Just a la fusta, el magazín del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Petit Indi Petit programa de música independent Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern I ara sí, doncs, sentim aquest Tema titulat Cuando ella toca el piano, dels Stancil. Cuando ella toca el piano es diferente. Es sencillamente como estar al lado del fuego. Se pone muy nerviosa cuando le escucha gente. Y muy graciosamente siempre empieza a gesticular. Y sale a la calle y saluda a todo el mundo. Tiene un segundo para Roby, el perro más feo del mundo. Y cuida a la gente como nadie. Costa de sí misma a menudo. Y yo me parto con la justicia. Ya verás, ya verás, me dice. Si eres incapaz de dar de más... Vivo en una ciudad que está enferma y Barcelona sobrevivirá gracias a ella. Dejando sus huellas Hoy toca el rescate Del pobre hombre del tiempo que se ha quedado en blanco y ella sabe lo que es pasarlo mal. Gràcies a ella Just a la fusta, el magazín del matí. Un moment, com cada dos dimarts, de fet, Artúlia, amb la Mercè i la Cristina. Avui, de moment, només tenim la Mercè. Molt bon dia, Mercè, què tal? Hola, molt bon dia, Carme. I esperant, doncs, a veure si la Cristina, que avui ha trobat una mica de trànsit, podem tenir-la d'aquí una estona. Si més no, de moment el que farem serà, des d'aquests dies, no?, que diem que llegir diaris o parlar en qualsevol conversa de cafè, tot acaba parant al mateix lloc, no?, d'alguna manera, aquesta situació... No, la veritat és que veiem que la gent ja està com molt, molt desanimada. Inclús hi ha molta gent amb por. Allò que et diuen, ostres, em fa por, les coses ara com aniran. I el que és curiós és que moltes d'aquestes persones és un tema de d'anticipació. És a dir, tenen por al que pot passar, però no perquè ara ho estiguin passant malament. Clar, gent que potser tampoc no nota encara tant la crisi, però que l'entorn... No, en el sentit que segueixen cobrant exactament el mateix, la seva vida no ha variat en res, però estan dintre d'una pseudodepressió, allò que ho veuen tot fos, tot negre, on anirem a parar. I per tant, això no els no els permet, vull dir, viure el moment, d'acord? I aleshores, clar, i això és el peix, vull dir, que es mossega la cua, no? Vull dir, perquè parlis amb qui parlis, vull dir, tot és tot és un discurs pessimista, no? Absolutament pessimista, negre, decepcionant, i clar, dius, bueno, vull dir, però disfrutem una mica també del que tenim, d'acord que tenim problemes, d'acord que les coses van malament, d'acord que hi ha moltes persones que actualment ho estan passant malament, vull dir, perquè no només que s'han quedat sense feina, sinó que hi ha molta gent que comença a perdre ja la prestació, que ni tan sols, vull dir, l'altre dia sentia, vull dir, que comença a haver molta gent, vull dir, que comença a dependre de la pensió dels pares. Exacte, el paper dels avis, que en don boxen en general pensions molt altes i que, a més a més, han treballat durant molts anys. Sentia una senyora, vull dir, que a casa... a casa seva, vull dir, ara, tenia els fills amb nets i que resulta, o sigui, que eren, no sé si són vuit persones i que havien de viure en una sola pensió, vull dir, això, evidentment, més escarrifós. Però, vull dir, però si no ens col·loquem en aquest extrem, hi ha l'altre extrem de persones que segueixen treballant, segueixen tenint el seu sou, però estan vivint exactament, o sigui, la mateixa sensació d'angúnia i angoixa que aquesta persona que està en una situació oposada. Aleshores, clar, vull dir, això tampoc és bo. Vull dir, perquè estem com encomanant a tot el nostre entorn, vull dir, un... una sensació de desànim, exacte, vull dir, que no deixa viure. Però clar, suposo que és com difícil, no? Intentar mantenir una altra actitud, vull dir que caldria, però en segons quins àmbits, és a dir, que en segons quins, suposo que si tens molta gent al teu entorn, això costa arrencar aquest positivisme. N'hi ha, eh? El que passa que tampoc apareix, doncs, potser els grans mitjans de comunicació. Però el que també és veritat, l'altre dia, o sigui, inclús a mi, o sigui, allò que intento ser positiva i tal, i llavors allò que... disfrutar de la vida, encara que sigui només veient el sol, d'acord? Ostres, vull dir, veient les notícies, ostres, és que t'agafes garrifant-se, dius, mare meva, però què passarà? T'agafa por i dius, ostres, aviam, un moment, un moment, vull dir, quan vinguin les coses, doncs ja creuarem aquest pont, però no el creuem abans d'haver arribat al pont, no? Vull dir, perquè ja em vaig descobrir jo mateixa, o sigui, aviam, i faré això per si en cas, perquè tal, perquè l'altre... Aviam, no cal. Vull dir, de veritat que vaig pensar un dia que vaig pensar, però com pot ser? No puc viure així. No, no, clar. No puc viure així, vull dir, d'acord, vull dir que tinc una sèrie d'obligacions, tinc fills, vull dir, clar, vull dir, aquesta incertesa també m'afecta, però bueno, però... Mentre no arribin les coses, no puc fer res. Clar, perquè en aquest sentit també, de cara als nens, per exemple, que deies ara, segurament també està ensameta aquesta sensació, segons com. Clar, és que els hi estàs contínuament, no perquè això costa molt diners, això perquè no sé què, no perquè, clar, perquè... Més que estar els hi dient, no perquè això... perquè no hi ha diners, o pel que sigui, o sigui, uns missatges negatius, anem a donar missatges més positius. Ostres, doncs, escolta'm, disfrutem d'això, disfrutem d'una passejada per la muntanya, anem a agafar la bicicleta i anem a fer no sé què, en lloc de no sortir perquè no hi ha diners. Exacte, o sigui, fer veure aquest canvi d'aixut que estem fent, però potser fer-lo, doncs, que ja s'està començant a fer, aquest canvi d'hàbits i això, però potser enfocat més en aquest sentit positiu que deies. Exacte, exacte, exacte, o sigui, i... I suposo que també, o sigui, des de les institucions, per exemple, no ho sabia, em vaig assabentar pel meu fill, que a Sant Joan es va fer un mercat de segona mà, és a dir, que la gent es podia col·locar i vendre coses seves que ja no utilitzava. Sí, aquí Sant Just també de tant en tant es fa el mercat d'intercanvi i de que es fa dos cops l'any. Doncs no ho sabia, no? I em vaig quedar agradablement sorpresa perquè pensava, ostres, Quina bona idea, no? Perquè, clar, tens a vegades una quantitat de coses a casa que et sap greu llançar-les perquè estan bé, són bones, són de qualitat, però senzillament no les utilitzes. I en aquell moment tampoc saps de ningú que dius, ostres, ho pot utilitzar. I que inclús sigui amb aquests mercats d'intercanvi, allò que A vegades volia col·locar un preu simbòlic, no? Vull dir que no és que hagis de guanyar diners, jo què sé. No, és més el fet aquest. Recordo, perquè aquest tipus de mercats es fa, per exemple, a Holanda, el dia de la reina. Sí. O sigui, està permès que tothom pugui posar el seu xiringuito al carrer i que pot prendre el que vulgui. I recordo que em va fer molta gràcia, perquè em va semblar molt curiós, Un coixí de pell. Un coixí llarg, així, de metro. De pell, de cuir. I recordo que em va costar dos euros, imagina't. És una cosa absolutament irrisori. Però, clar, aquella senyora i aquell coixí, suposo que ja en tenia prou i a mi em va fer molta gràcia tenir aquell coixí. Aleshores, clar, és reutilitzar les coses. Perquè hem vingut d'una situació en què Bueno, i compravem, i compravem, i compravem, i a vegades era només pel fet de comprar, no? Vull dir, passaves per un lloc, oi, que maco, oi, que no sé què, pum, compraves i després arribaves a casa i què feies amb el lloc, d'acord? O sigui, clar, diguéssim, o sigui, doncs que aquestes coses poden rodar. Clar, i ara potser ens sabem més la teoria, no? I caldria potser començar a aplicar-la a la vida quotidiana, no? Clar, clar, clar. dir, sí, sí, no hem de comprar tant, però doncs potser també plantejar-se amb què fem, segons quines coses, etcètera. Exacte, o sigui, perquè... I dintre d'aquestes coses, vull dir, és agafar també aquesta il·lusió, no? O sigui, vull dir, si a tu t'agrada comprar, fica per cas, no? La senyora o la persona que li agrada comprar de forma... Bueno, doncs vull dir, amb aquests mercadillos es posa les botes. Exacte. Sí o no, i tampoc cal, o sigui, s'ho passa bé i ja el dispens i és poc, no? Però bé, només que res, el tema és és el fet de reutilitzar les coses que tenim a casa que ja no et serveixen i amb una altra persona li pot servir. Però, sobretot, agafar-ho amb cada coseta d'aquestes amb il·lusió. Perquè el que està clar és que el desànim, el pessimisme, les pseudodepressions... No ajuda gaire. No és que no ajudi, és que, a més a més, afecta la salut. O sigui, el teu sistema immuni baixa. Amb la qual cosa estàs expenses a qualsevol tipus d'infecció. I això és important. Com a persones hem d'estar contínuament amb un estat... I més ara, amb tot el cacao de receptes. Intentar estar el millor possible. Adaptar-nos una mica a les circumstàncies. Saber pensar que és el que hi ha i que hi ha coses que estan canviant No veure-ho de manera negríssima tampoc, no? No causar aquest alarme general. Però les situacions no canvien perquè tu estiguis d'una manera o d'una altra. No, no, clar. No canvien. Vull dir, la decisió és teva. Vull dir que aquella mateixa decisió o està bé o està malament. Sentir-te bé o sentir-te malament. Depèn de tu. Clar, aleshores, vull dir, davant d'això dius que me ponga com me ponga, la situació serà la mateixa, però després almenys Estiguem acostant nosaltres mateixos, no? Exacte. Doncs sí, sí, està clar que són aquests moments en què ens fan pensar, ens fan plantejar més coses que altres vegades, segurament. Mira, veig que una mica tard veig que arriba la Cristina, a veure si tindrem allò dos minuts per fer una salutació ràpida i acabar de tractar aquest tema. Home, ja que arriba, no? Així la fem entrar. Molt bon dia, Cristina. Ai, encara no en sent. Buenos días. Buen día, Cristina. La circulación hace de las suyas. ¿Qué tal? Molt bé, hija. Aquí estamos tarde, pero seguras. Ya hem arribat. Molt bé. Veus, ella ve aquí amb... En malagria. En malagria, de lo que estábamos explicando. De que las cosas las tenemos que coger con alegría. Ahí vamos. A pesar de todo. A pesar de todo. A los mediterráneos es lo único que nos queda, ¿eh? No, no, sí, que al final sembla que sigui... aquest estat d'ànim, no? Aquesta idea de posar-hi una mica de sal. És exacte. Sí, sí, sí. Bueno, vull dir, però em sembla que després de tot es vegi com un raig de llum, no? Vull dir, amb el tema que, per exemple, ara Grècia ha dit que s'hi mantingui l'euro i llavors d'alguna manera hi haurà aquest daltabaix que volia haver. Exacte, vull dir que tothom tenia por d'això. Bueno, per tant, Desestressem-nos un poco. Exacte. Solo hay que bajar la prima de riesgo y res més. I ja està, ¿no? I com que no depèn de nosaltres... Exacte, com que no depèn de nosaltres, doncs almenys tinguem la festa en pau. Vull dir, estiguem... Disfrutem de la rebella. Sí. Aquestes coses sí, que a més, doncs... Clar, s'han de disfrutar aquestes coses. Que recuperin encara més, sí. Clar, vull dir, s'han... Y luego también yo creo que los servicios de información y de programas tendrían que empezar a sacar buenas noticias de gente que ha salido de la crisis, de nuevas cosas que se han creado. Hay gente que no la está notando y que ha aprovechado. O sea, dar optimismo desde todos los lados. Es fa una mica, però crec que sempre queda com molt simbòlic, no? Sí. Es veu molt... Oh, mira, estos cuatro. Pues no, hay que empezar a... ¿No? Ya hemos tocado fondo, pues vamos a salir. Tornem a començar, no? Sí, sí. Una mica de marxa. Vinga, doncs a veure si ens posem les piles també des d'aquí. Doncs bé, moltes gràcies, Marça i Cristina. Que vagi molt bé, bon dia. A tu, Carme, bon dia. Adéu. I reckon it's again my turn to win. I'm yours. Hey, hey. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bona nit. 9 minuts i les 12 de la migdia. Parlem ara de cultura, ho hem comentat al principi del programa d'aquest matí. S'ha trucat al Premi Sant Joan, un dels més ben dotats de la literatura catalana, i l'ha guanyat pura sang la novel·la Dada Castells. Aquest és un dels guardons més ben dotats, tot i que aquest any l'import del premi s'ha reduït de 60.000 a 35.000 euros pràcticament. A la meitat de Castells l'ha aconseguit en pura sang una novel·la de misteri ambientada a Menorca. És el 32è Premi Sant Joan i Unim, una novel·la ambientada en aquesta illa i, segons l'autora, és la història d'una noia que ha de començar la seva vida de nou i s'instal·lar a les Balears. Però també és alhora una reflexió sobre el contrast entre els nostres desitjos i allò que les circumstàncies ens permeten complir. Ada Castells també ha escrit altres novel·les com El dit de l'Àngel, Mirada i Tota la vida. Per tant, diguem que també és jove, però és una autora força prolífica. Pura Sangs està a la guanyadora entre els 54 originals que es van presentar a aquest concurs i Edicions 62 el publicarà la propera tardor. I encara més a punts culturals, perquè s'ha presentat ja la programació de la propera temporada del Teatre Lliure. És la segona amb Lluís Pasqual al capdavant, un nou curs format per 31 espectacles que miraran més que mai d'explicar la realitat que ens envolta. És el que es va explicar ahir durant aquesta presentació. Suposo que en parlarem també aquesta setmana a l'Espai de Teatre amb la Maica Dueñas. D'aquests 31 espectacles, 21 són de producció pròpia i altres clàssics, com ara La Gavina, de Chekhov, La vida es sueño, de Calderón de la Barca, i Els faréstecs, de Goldoni. Clàssics del segle XX també, com ara L'estranger, de Camus, o El monte platos, de Harold Pinter. I segons Lluís Pasqual, ell el que va dir és que prefereix la gent capaç de mirar la realitat amb certa tendresa i amb tota la capacitat de la intel·ligència que té l'ésser humà que quan arriba de tot registra la paraula ironia i a vegades fins i tot la paraula bon humor. Per tant, una mica aquest esperit positiu davant del moment actual de crisi, situació més o menys delicada. El muntatge que obrirà la temporada serà Songs of Wars I Have Seen i serà el 10 d'octubre, el dia de l'estrena. És un espectacle musical dirigit per Ernest Martínez Izquierdo i Jordi Prat que el que fa és tenir textos de Gertrude Stein i música de Heiner Goebbels. És un espectacle sobre la guerra i també un concert, se'ns diu, on les que es queden a tocar són les dones i algun home molt amagat darrere, perquè en realitat els homes han marxat i les dones són les que han quedat. Aquest serà l'espectacle que obrirà aquesta segona temporada amb Lluís Pasqual al capdavant del Teatre Lliure. Coses d'aquest any, d'aquesta temporada. S'ha tancat sense dèficit, hi ha hagut 100.000 espectadors... S'ha fet un milió d'euros a taquilla i ha augmentat un 50% el nombre d'abonaments. Per tant, doncs, bones notícies, tot i que, de cara al proper curs, la gatellada del pressupost ha estat pràcticament del 30%. Ens acostem ja a les 12 del migdia, un moment en què connectarem amb ComRàdio, també tot seguit sentirem el bolletí informatiu dels Enjust Notícies i tornarem després a la tercera hora del Just a la Fusta. Escoltem ara, però, aquest tema dels Beach House, titulat Zebra. Bona nit. You run before us. Black and white horse. Arch in the mountains. Anyway you run. You run before us. Black and white horse. Arch in the mountains. Anyway you run. You run before us. Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Con Radio. Noticias. Bon dia, són les 12. Us parlem Maite, Polo i Oriol Pujador. La prima de risc espanyola es redueix lleugerament després de la subhasta de deute públic que ha fet aquest matí al Tresor, tot i que continua a nivells molt alts. Ara mateix, l'indicador que mesura la confiança dels inversors en l'economia del país es troba als 563 punts de diferència, amb un interès pel bo a 10 anys per sobre, encara del 7%. La subhasta del Tresor també ha portat, sembla, la tranquil·litat a la borsa espanyola... L'IBEX 35, l'indicador de referència al parquet madrileny, guanya a aquesta hora més d'un 1,5%. El Tresor ha aconseguit col·locar el màxim previst de 3.000 milions d'euros en bons a 12 i 18 mesos, tot i que l'interès que ha hagut de pagar per aconseguir l'atenció dels inversors ha estat del 5%. més alt que el dels últims 15 anys. L'Ajuntament de Cornellà de Llobregat reclama a la Generalitat que torni a activar el dispositiu de seguretat especial dels Mossos d'Esquadra a la zona de discoteques de Can Famades d'aquesta localitat. Ho diu després de la mort d'un noi arran d'una baralla en aquest polígon, aquest cap de setmana. El dispositiu policial es va suspendre el juliol de l'any passat. Ràdio Cornellà, Beatriz Fonsarer, bon dia. Bon dia. El consistori corneianenc demanarà personalment al govern català reprendre el dispositiu de vigilància a la zona de discoteques famades, el lloc on aquest cap de setmana un jove de 17 anys va ser apunyalat per una baralla entre bandes. Emilia Briones és la tenenta d'alcalde de l'Ajuntament de Corneia. Un dispositiu organitzat per Mossos d'Esquadra, un dispositiu especial de vigilància, de tancament, que és el que deia pel tema del tancament, Doncs el juliol del 2011 va desaparèixer de forma unilateral. I de moment no han tingut cap mena d'informació al respecte, que tornin. Però el que demanem, efectivament, és això, més vigilància. En la mateixa línia, el consistori recorrerà a la sentència de la jutgessa de Barcelona que la setmana passada va suspendre el tancament cautelar de la sala Capitolio, decretat per l'alcalde, argumentant que no es podia deixar sense feina a 25 treballadors. Ràdio Cornellà per a Com Ràdio. L'Ajuntament de Barcelona buscarà vestigis romans a la plaça de Sant Jaume amb un georradar perquè es pensa que allà hi ha l'antic fòrum de la ciutat. Aquesta és una de les mesures del Pla Barquino presentat pel govern municipal. Ajuntament Pere Sanz, bon dia. Bon dia. L'objectiu del govern municipal és recuperar i posar en valor el patrimoni de l'antiga ciutat romana, Barcelona. Per aquest motiu l'Ajuntament invertirà més de dos milions d'euros durant aquest mandat. Jaume Ciurana és el tinent d'alcalde de Cultura. I ens proposem fer això, des de l'àmbit de la recerca, a l'àmbit de la difusió, a l'àmbit de la patrimonialització, a l'àmbit de la museïtzació de diversos espais vinculats amb la ciutat romana, que Barcelona també tingui el seu propi relat, que Bárquinos tingui el seu propi relat, com ho té la Barcelona Ròtica, o la Barcelona Modernista, o la Barcelona Cerdà. El Pla Barquino preveu enderrocar dos edificis per redescobrir 40 metres de l'antiga muralla romana. La voluntat del consistori és fer visible i accessible la resta romana a la ciutat pels barcelonins i pels turistes. Com ràdio, Ajuntament de Barcelona. Tarragona tindrà una guia de comerços locals per fomentar la despesa dels turistes russos en aquesta ciutat. Cada visitant rus es gasta de mitjana 150 euros al dia. Tarragona, Júlia Girivets, bon dia. Bon dia. Les guies de comerç es podran agafar en hotels, punts turístics o centres comercials. El gran impacte de turistes russos a la Costa Daurada els darrers anys ha estat el detonant per crear aquesta campanya, donat que fan una important despesa en la zona, sobretot en cultura i luxe. La regidora de comerç, Patricia Anton, ha explicat que, a més, que la cop que compren a Tarragona podran obtenir a canvi premis de la terra, com, per exemple, Biovermuts. Però en aquest cas el que tractarem amb aquest català què és? que el visitant rus, quan vingui a la ciutat, sàpigui on s'ha de dirigir a través d'uns planells, ja no només del patrimoni, sinó de les botigues, i a més el fem entrar en una sèrie de joc, que és que a través de les compres realitzades amb aquestes botigues de proximitat que surten al catàleg, les botigues del centre de la ciutat, pot aconseguir diferents premis. Per fomentar encara més aquest fet, una trentena de comerciants del centre de la ciutat necessita classes bàsiques de rus per poder conversar amb els clients. Com Ràdio Tarragona. Com ràdio. Esports. Bon dia, us parla José Paul. Avui es disputa l'última jornada de la fase de grups de l'Eurocopa de Futbol. A tres quarts de nou, França, líder del grup D, s'enfronta a Suècia, ja eliminada, i a la mateixa hora, Anglaterra i Ucraïna es juguen la classificació. Roy Hodgson ja tindrà disponible la gran estrella de la selecció anglesa, el davanter del Manchester United, Wayne Rooney, després de superar l'ascensió. El segon d'aquest grup serà el rival de la selecció espanyola, que ahir es va classificar com a primera després de superar Croàcia, amb moltes dificultats, per un gol a zero. A l'altre partit del grup, Itàlia va superar Irlanda aconseguint la segona plaça que dona accés als quarts de final. En basquet avui es farà públic a la llista dels seleccionats per formar part de l'equip de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Londres. El gran absent serà el català Ricky Rubio, que segueix recuperant-se de la lesió de Genoi. En aquests moments, el Barça presenta el nou fitxatge Martin Stranowski i la catalana Natàlia Rodríguez no participarà en el proper europeu d'atletisme. Una de les atletes catalanes de més renom arrossega una lesió de turmell. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. Finalment, els dos roures centenaris del carrer Catalunya no estalaran al propietari de la finca on estan ubicats a reconsiderar la decisió de talar els dos roures arran de les converses amb entitats mediambientals i l'Ajuntament. La idea inicial era tirar-los a terra perquè considerava que feien massa ombra, però quan es va saber, l'entitat mediambiental no es va pressionar per evitar-ho. Des de l'Ajuntament i el Gremi de Sardiners també van parlar amb el propietari perquè tingués en compte el valor patrimonial d'aquests roures. Finalment, la propietat ha decidit conservar aquests dos roures i només talarà una alzina ubicada al mateix espai que estava menys desenvolupada. Coincidint amb la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, l'Escola Montseny acollirà dixous la presentació de la cooperativa energètica Som Energia. Marc Rosselló, de la cooperativa Som Energia, considera que el context de crisi econòmica pot ser una oportunitat perquè creixin les alternatives al model actual. Som Energia va arrencar fa un any i mig i ja compta amb més de 2.800 socis. Marc Rosselló considera que els moviments verds han de sorgir de base, ja que els governs estan massa condicionats pels interessos de les grans empreses. En aquest sentit, des de Som Energia, aposten per un model energètic descentralitzat, sense grans centrals productores. Rossell també creu que s'ha de cercar un model que acabi amb la dependència energètica envers altres països. La presentació de Som Energia serà dijous a dos quarts de vuit a l'Escola Montseny. Tot és a punt per l'issada de la senyera de dissabte, organitzada per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. L'acte, però, compta amb el suport d'un ampli nombre d'entitats del municipi. La bandera medirà dos metres per tres i se situarà damunt d'un pal de vuit metres. La convocatòria serà dissabte, un quart de deu del matí, que ens hi n'està. A dos quarts de deu començarà la caminada cap a la plana de Can Solanes. L'acte dissada serà a les onze, però cinc minuts abans es farà un acte de reconeixement al Paol Burnà. que va formar part activament de la plataforma Sant Just Decides. Tot seguit, a la plana de Can Solanes es celebrarà un acte festiu amb representació de diverses entitats del poble. Aquelles persones que tinguin dificultats per caminar o s'estimin més no fer-ho podran posar la plana de Can Solanes en uns cotxes llançadora habilitats per a l'organització i que sortiran del pàrquing de Can Ginestar. Per cert, que aquest vespre a les 8 hi haurà una reunió a la Taneu per acabar de matisar els últims detalls amb les entitats que hi participen. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora als Sant Just Notícies, edició migdia. La informació continua actualitzant-se al web radiodesvern.com, al portal d'informació del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com i a les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Noia de porcelana, buscava una ànima dintre teu. I això era com buscar papallones blanques damunt la neu. Noia de porcelana, la teva entranya és plena de vent. Fins demà! D'una mirada et van trencar un braç, semblaves indignada com una santa sense vea. Noia de porcelana buscava llum en la teva pell, i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent. Noia de porcelona, què vols que et donin no donant re? Ets freda i inhumana, et preocupes de cinc a cinc. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Passen 13 minuts de les 12. Un moment d'aquest hora per tirar una mica enrere i mirar cap al passat. Per això saludem el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, bon dia. Perquè ens portes la història d'ara fa més o menys 100 anys, no? Sí, perquè el passat, encara jo soc una mica gran, no soc jo. Exacte, dic que ha quedat una mica estrany la presentació. Vaja, que ja tinc uns quants anys. No, no, ja ens entenem. Perquè ens indiques exacte. Doncs sí que, tal com dius, intentem tirar una mica endarrere la història, perquè anem comprenent una mica més... Doncs coses que han passat a Sant Just, les coneixem també, i després veiem com quedaven reflectides en els mitjans de comunicació d'una època determinada. Avui, per exemple, tenim dues coses. Una és de l'any 1939 i l'altra és del 1958. Ja és més de... cap aquí, però també és un fet que després comentarem, no? Aquest del 12 de febrer... del 19 de febrer del 39, diu això. És de la Vanguardia, i en l'apartat de notes de la Región, diu Sant Justo d'Esvern... El pasado domingo, día 12 del Corriente, tuvo efecto en el vecino pueblo de San Justo de Svern el acto de la inauguración de un hermoso local destinado a los servicios benéficos de auxilio social. Ya es una mica en aquella retórica, el hermoso local, en un local, evidentment, perdón, de auxilio social. ¿Qué van fer? Diu, en la plaza principal de dicho pueblo... Las alegres y típicos sonidos de unas sardanas invadieron el aire del terruño, los cuerpos y los corazones, tanto tiempo constreñidos al silencio y a la pasividad. O sigui, las sardanas van retornar una mica l'alegria que deia aquests cors tan passius durant tants anys. Después de l'acto de la inauguración se sirvió un lanche al que asistió el representante de Madrid en Barcelona de FETI de la Jons, don Guillermo Palau, Carai, diuen lunch i tot. Sí, lunch, lunch. Sí, en anglès, lunch. I per això que en aquella època, restaurante, havia de dir restaurante, no restaurant, perquè semblava que fos afrancesat. Sí. Però aquí en el diari posen lunch. Que curiós. Sí, molt. Don Guillermo Palau, rollo, ¿quién glosó en un breve y cálido, en una breve y cálida alocución? La significación del acto dentro del fervor patriótico sentido por todos los concurrentes, reverdecido en estas horas del luminoso amanecer de España, gracias al caudillo y al glorioso Ejército Nacional. Déu-n'hi-do. Toma. Sí. Canteris. Exacte. L'alegria. L'alegria de aquesta gent. D'aun venia, no? Diu, como remate, sí, de la festa ressenyada, se sirvió igualmente a todos los niños del pueblo una comida quedando así marcados los sentimientos humanitarios de auxilio social en Sant Justa d'Esvern. Toma, Carme, perquè no hi eres. Vas perdre un dinar que l'Auxili Social va oferir a tots els nens i nenes, se suposa, de Sant Justa, aquest dia 19 de febrer del 1939, que va inaugurar Tot i així, diu, que va negre, torna un darrere, el dia 12, eh? El dia 12. El surt, la ressenya, el 19 de febrer a la Vanguardia. Doncs, mira, és aquelles coses que passaven, no? Aquí, a la FETI, la Jones tenia la feina, doncs, a la rereguarda, doncs, de procurar totes aquestes coses de cara a la població, doncs, per donar l'imatge amable, d'ajuda, etcètera, etcètera, després que havien esbaldit tot el que havien esbaldit, però, esclar, havien de passar... Llavors, a dir, els nens són pobres, els hem de donar uns un dinar, hem de fer un servici... Que s'ha de oblacar, no? Sí, naturalment, perquè després de passar i arrasar-ho tot, llavors venien i ho calmaven, no? És una mica allò, primer tirar les bombes... I després... I després bé... Bueno, això ho feia, per exemple, amb una pel·lícula molt divertida, que era el Chico, que feia el... Perdó, el Charlot. Sí. Passava un nen petit i tirava pedres i trencava vidres, i llavors passava el vidrier darrere... El nen era el seu fill, esclar. I passava el vidri a darrere, vidres, vidres... Ai, que jo tinc el vidre trencat. I posava el vidre nou. Va ser una guerra de 3 anys. I després ara venim a calmar aquí la fera. Bé, aquesta és la qüestió. Més coses. Sí, una altra, que és la darrera que parlarem avui pràcticament, va ser el 1958. L'ABC del dissabte 28 de juny ens parla a l'edició del matí Dos jóvenes muertos y otros dos heridos cerca de Barcelona por un automóvil que se dio a la fuga. Una de las víctimas era hijo del conde de Godó y se dirigía con sus compañeros a Montserrat a pie para cumplir una promesa. I això ens en recordem encara alguns, eh? De nosaltres, que ja teníem una edat. que aquests nois cada bon matí de matinada anaven cap a Montserrat a peu perquè estudiaven dret i llavors van anar a celebrar, que havien acabat els exàmens o una cosa palestina, era el juny, i que havien segurament fet una promesa que anirien a peu fins a Montserrat. Si aprovem, no? Si aprovem, anirem allà. I diu això, diu, Barcelona, los estudiantes de derecho Javier Carrasco Nadal de 22 años Ramon Sardabo, fill de 21, Enrique Godó, Montañola i José Luis Mir Andreu, ambos també de 21 anys de edat, hicieron la promesa de marxar a pie al monasteri de Montserrat si aprovaven els exàmenes. Els quatre muchachos, al aprovar les assignatures, acordaron complir la promesa en la passada madrugada i emprendieron la marxa per la carretera general de Madrid a Francia. A l'allar-se en el tèrmino municipal de Sant Just d'Esvern, fueron alcanzados per la espalda, per un cotxe de turisme que marchava a gran velocitat en dirección a Madrid. A consecuencia de la colisión, que se produjo entre las dos y las tres de la madrugada, resultaron José Luis Mir Andreu con heridas tan graves que fallecían en el mismo lugar del suceso. Enrique Godó, Montañola, segundo hijo del conde de Godó, también con heridas gravísimas. Ramón Sardabo, con conmoción cerebral y magullamiento general. Y Javier Carrasco Nadal, con diversas contusiones. Este último pidió auxilio y un motorista que pasó por el lugar del suceso avisó rápidamente a la Guardia Civil del puesto de San Justo de Esvern que acudió con celeridad junto con el juez de instrucción de San Julio de Llobregat quien inició las correspondientes dirigencias. Parece ser que se trata de un coche marca SEAT habiéndose encontrado un aro de los faros y dos varillas plateadas de la carrocería. Como quiera que el conductor del vehículo se dio a la fuga, la Guardia Civil avisó rápidamente a todos los controles esperándose que quede... que pueda ser detenido. El cadáver de don José Luis Mir Andreu quedó depositado en el cementerio de San Justo de Svern, mientras que en una ambulancia fue trasladado a la sala de urgencias del Hospital Clínico Enrique Godó Montañola, quien dejó de existir poco después. El cadáver fue trasladado al Instituto Anatómico Forense del citado hospital y esta mañana, previos los trámites legales, entregado a su familia. Ramón Sardabofill ha sido internado en la clínica del doctor Soler Roig, y su estado sigue siendo estacionario, si bien se espera una reacción favorable. El otro herido, Javier Carrasco, se encuentra en su domicilio bajo los efectos de la terrible impresión sufrida. Déu n'hi do, eh? Signa Mencheta, que era un dels que hi havia redactors en aquella època dels periodistes. O sigui que aquest fill Godó, un dels dos que va morir, era fill del conde Godó, que és el de la vanguardia, etcètera, etcètera. O sigui, aquí ja veiem que això, malauradament, passa constantment, no? que després han d'anar pels tallers a buscar quin cotxe estan repintant, o quina planxa estan arreglant, perquè no s'han aturat, han provocat un accident, no han atès en absolut a la víctima, que en molts dels casos pràcticament és mortal, i després han d'anar a la recerca d'aquests individus que no tenen ni vergonya. I per tant, miren, aquí tenim que l'any 58, aquí a Nótermel Municipal, a la baixada, de Sant Feliu, per l'alçada més o menys de la Torre Blanca, és quan aquests nois que anaven, com dèiem abans, a peu, per complir aquesta promesa que havien aprovat al curs, doncs el cotxe els va enganxar i dos els va matar. I fins aquí deixem-li les notícies de Sant Just. Una, que ha sigut la primera del 39, amb la inauguració del magnífic local, meravellós local d'auxilios social, i l'altra, desgraciadament, aquesta al 58. Molt bé, Carme, doncs ja veus. Gràcies, Pep. A tu, fins de rebeure, això mateix. Que vagi bé, bon dia. Justa la fusta. Lazy Town aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com Just a la fusta. Sant Just en directe. Let me sing you a waltz out of nowhere. Let me sing you a waltz About this one night stand You were for me that night Everything I always dreamt of in life Fins demà! Bona nit Fins demà! I have no bitterness, my sweet I'll never forget this one night thing Even tomorrow in other hours My heart will stay yours until I die Fins demà! Fins demà! Un moment per parlar de literatura per això, com cada dimarts a aquesta hora, saludem a Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Molt bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. Avui comencem parlant d'un llibre que es titula justament La libreria ambulante, de Christopher Morley. Christopher Morley, sí, també és un autor d'aquells de finals del segle XIX, començaments del XX. Per tant, fem una mica d'història, no? Sí. És que saps què passa, Carme? Que jo durant els mesos d'estiu trobo que les novetats que hi ha són tan pobres, sincerament. Que convé rescatar alguna altra obra, no? Sí, sí, sí. I a més, els editors també suposo que aprofiten per treure coses que se'ls han anat quedant als calaixos. Passat Sant Jordi és aquest moment, no? Sí. Sant Jordi i la fèria del Libro de Madrid, que és el juny. Un cop passen això, abril-juny, ja el que ens va arribant, diguem que és bastant... Algú intenta, jo, ficar algun number one, algun bombazo durant l'estiu, però, bueno, ja... Ens anirem nodrint de coses antigues i que valen molt la pena. Perfecte. A veure, la libreria amb volants. Això ens explica, ens retratar una mica... el que és l'Amèrica del 1900, de principis del 1900. I en la història, a veure, és una parella de germans que han decidit establir-se en una granja i viure una mica de l'explotació de la granja. Llavors, el germà és una parella, és un senyor i una senyora, li agafa... per dir-ho així, el cuquet de l'escriptura. I comença a escriure i com tot funcionava més o menys a Nord-Amèrica en aquella època, al 1900, que les distàncies eren molt llargues i tot es feia per correus, les compres es feien per correus. Jo recordo un catàleg de la Sears que era com una enciclopèdia on es podia comprar de tot ell comença a enviar a editors els seus escrits i a poc a poc va entrant dins del món literari i va tenint un cert èxit en la qual va deixant de banda el treball de la granja. Un bon dia que el senyor aquest havia fet un viatge per trobar-se amb uns editors es presenta a la seva granja un senyor amb una llibreria amb volant, una llibreria amb volant que és un carromato estirat per un cavall. Directament, no? Com si fos allò de gelats. Sí, sí, sí. En aquest cas de llibres. Llavors es presenta a la granja i és la germana, només, i el senyor aquest pregunta pel germà. I el germà no hi és, que trigarà a tornar, no tinc pressa, m'esperaré, aparcaré el carromato si vostè em deixa aquí a la seva granja i m'esperaré fins que torni, perquè la meva intenció, jo em dedico a vendre llibres, per tot arreu venen llibres, però la meva intenció, ja estic una mica cansat, vull escriure les meves memòries, la meva intenció és vendre'm al meu negoci movent tot, carromato, cavall i el gos que m'acompanya, i instal·lar-me a Brooklyn per escriure les meves memòries. O ja li dic jo que no, la germana que no volia. Total, que la cosa es va embolicant i al final qui decideix comprar el carromat és la germana. Llavors la germana compra el carromat, avisa els veïns que quan arribi el seu germà els digui que estarà uns mesos fora i que ja tornarà i busca una mena de minyona perquè li cuini el germà quan hi sigui i de més, no? tal que empreny el seu viatge amb el carromat. Amb tot això, el senyor que era propietari no es queda gaire satisfet amb el negoci i decideix seguir-la, només que res perquè no tingui problemes. A meitat de tot aquest periple que vam fent, la noia descobreix que el senyor l'està seguint, llavors decideixen continuar junts. I és tal la relació que es crea entre el senyor a través dels llibres i la noia, que decideixen casar-se, definitivament. I, bueno, viuen la seva història d'amor, es casen, perquè, bueno, el típic nord-americà, allò que arriben a un poblet i diuen... Ens casem-nos aquí mateix... Sí, busquen el jutge i es casen allà mateix, no? Llavors, bueno, s'acaba el periple i decideixen tornar a la granja. Són molt feliços, és una història d'amor molt maca. Decideixen tornar a la granja... la germana presenta el germà el senyor del carromato i la decisió final del germà, tal com acaba la novel·la és dient-li escolti, li compro el seu carro i els hi deixo la granja per vostès i jo me'n vaig i el senyor del carromato diu el carromato niu subni el carromato no es ven és el niu de mort de la parella és l'origen del plegat, no? Doncs amb aquesta llibreria amb volante, que és la primera proposta d'aquesta setmana, passem a la següent, que és Cada dia, Cada hora, de Natasa... Sí. Drànic. Drànic. Drànic. A veure, aquesta noia també és la seva primera novel·la. Sí. Llavors, també és una història d'amor. I és una història d'amor, si cal, més maca que l'anterior. Això passa a Croàcia. Bueno, a veure, a Croàcia... l'acció comença a Croàcia en un moment en què neixen dos nens un nen i una nena amb 3 o 4 anys de diferència llavors aquest nen i aquesta nena es coneixen a la llar d'infants quan els dos van a la llar d'infants es troben i es coneixen i la manera en què es coneixen és que el nen està a la llar d'infants és una mica més gran que la nena I quan entra la nena, el nen es queda com bloquejat. I decideix, ja de molt petit, decideix ni parpadejar ni respirar. Perquè igual si respira o parpadeja, la noia aquella desapareix. Llavors, què li passa? Que té un desmai. Clar. Se li van doblegant les cames i queda estès a terra. I quan es desperta, el que sent el nen... és una veueta que li diu el meu príncep durment desperta i algú que li fa un petó, que és la nena. Llavors, és una història d'amor molt maca, primer entre dos nens, que encara, diguem, no té els ingredients que té l'amor adult, aquesta relació. Llavors, què passa? Que quan la nena en té 9 anys, em sembla recordar què és, la seva família ha d'abandonar el lloc on viuen, i es traslladen a París. De Croàcia se'n va a París, no? El nen es dedica a la pintura, ell pinta, i amb el temps, cadascú va creixent per la seva banda, cadascú va tenint les seves relacions d'adolescent, etcètera, i amb el temps, resulta que el noi es converteix en un pintor d'una certa fama i té exposició a París, i allà es tornen a trobar. i es torna a repetir la mateixa escena del primer dia de guarderia. Que ell torna a veure una noia que li resulta familiar i decideix no perpadejar i no respirar per por que la noia desaparegui, amb el conscient d'esmai i tot igual. El reconeixen i tornen a viure una altra època de molt ja, diguem, els 25 anys o així. es tornen a separar perquè el noi torna a Croàcia i diguem que ja ve l'etapa de la maduresa l'etapa definitiva on es torna a repetir una altra vegada el noi està en un hotel a Croàcia i apareix una turista I quan la veu, es torna a repetir la mateixa escena, que decideix que no pot respirar ni perpadejar perquè la noia pot desaparèixer. Es torna a desmaiar, li tornen a despertar de la mateixa manera i la noia torna a ser la mateixa. Igual que va sempre. I acaben decidint, tant un com l'altre, estan casats i tenen fills i acaben decidint que el que han de fer és desaparèixer junts. Perquè estan condemnats. Exacte, a trobar-se. No només trobar-se, sinó que és que A veure, vas llegint el llibre i vas veient que tot el que hi ha, tot el que hi ha és amor. Tot el que hi ha, o sigui, les converses no tenen converses. No tenen converses a dos, es pot dir. Perquè sembla que les converses del que van parlar, van parlant un fa la continuació de l'altre. I sembla que sigui la conversa d'una sola persona, però a dues veus. Per tant, estan condemnats a viure junts, no? Sí, sí, sí. És això. I una mica, pues, la moraleja, pues, és això, no? És que si estàs predestinat ja de nen, pues... Que ho aprofiti. Sí. Exacte. Doncs, després de l'amor, passem ara a la proposta per a un públic més jove. En aquest cas és Ala de Corp, a Florida, de l'Enric Larreula. Sí. Aquest novet dom, no?, d'aquesta aventura. El novet títol d'Ala de Corp. A poc a poc, Enric Larreula, val a dir que... que la història de la de Corp va començar cap allà a finals dels anys 80. I ara, o sigui, s'ho està prenent amb una certa calma. De totes maneres, que s'ho prengui això amb una certa calma no vol dir que no escrigui, perquè la llista de títols de la Reula és interminable. És interminable. No tan llarga pot ser com la del Jordi Serra i Fabra. Un altre estil, no? Sí, sí, sí, també. Jo recordo de quan els llegia. El que passa és que el Jordi Serra i Fabra... És Sierra, no? Sierra. És Sierra i Fabra. és que toca amb molts pals. Toca des d'adults. Jo no sé, sincerament... Jo ara, clar, fa 10 anys potser que no el llegeixo, però recordo que m'enganxava i me'n llegia molts d'ell, però que de vegades, quan el llegies masses, notaves que, com que tenia molt enganxa a l'estil, que te'l col·lava per tot arreu, un estil que està bé, però que suposo que és el fet de fer tant, tant, tant, que avui no, no. Mira, a mi em sembla recordar que l'autor més prolífic que existeix per ara aquí és el Marcial La Fuente Estefanía, que no sé si a tu et sona. Aquest senyor es dedicava, bàsicament, a escriure novel·les de l'OES, novel·letes, novel·letes de l'OES, no? I, bueno, va escriure una quantitat d'aquelles que no et sabria dir la quantitat de títols que va treure. I jo diria que el Jordi Cerrifabra va de cara a batre el rècord del Marcial La Fuente Estefanía. Però, bueno, l'Enric Larreula també té una producció infantil brutal, eh?, no arriba tant com el Jordi Serrafabra. I l'Ala de Corp a Florida és la novena entrega del personatge aquest, del pirata Ala de Corp, aquest pirata molt refinat, molt ben educat, molt culta, que suposo que incompleix una mica les normes de la pirateria perquè ell, en el seu vaixell, acostuma a portar la seva dona, la seva filla i la seva família. Ara dic que és un personatge que, a veure, quan va néixer va ser que ell va segrestar a la que havia de ser la promesa d'un governador de la Illa Llibertat, el Carip, del governador espanyol de la Illa Llibertat, el Carip. Primer la va segrestar. Però és que després es van enamorar i es van caçar. I és la dona que li acompanya ara en les seves aventures. I és un pirata, ha de dir una mica, que malgrat en un moment donat la corona anglesa li va oferir la patente de corso, ell la va rebutjar perquè una de les condicions que li va posar la corona anglesa va ser que no posés traves al tràfic d'esclaus. Ell va dir que no. Ell era amant de la llibertat, sobretot era amant de la llibertat, i que no pensava passar per aquí. Llavors, són llibres on el personatge aquest és una mena de Robin Hood. El primer que fa és això, és la illa llibertat on... els aborígens, diguem, estaven esclavitzats pels colonialistes, en aquest cas la corona espanyola, doncs munta una revolta, una revolució, fa fora els colonitzadors i entrega les terres i fa casa seva de la illa Llibertat. Llavors, el que fa és això, bàsicament critica... és una mica de repàs del que era la història en el segle XVII, que és quan estan situades totes les accions, i critica això des de l'Església, de com contribueix a mermar la llibertat dels autòctons, en aquest cas d'Amèrica, de les zones nou descobertes, fins a l'imperialisme, la codícia dels països colonials ja he dit també, el tràfic d'esclausi, sí, sí, és un alegat una mica en contra de totes les potències i de l'enriquiment per l'enriquiment. A costa, exacte, de tot plegat. Doncs una bona manera també d'acostar-se a tots aquests temes a través d'aquest ala de cor a Florida d'Enric Larreula. I així que vam, doncs, un dimarts més aquesta secció literària. Moltes gràcies, ho hem fet com sempre amb el Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Adeu, bon dia, Diego. Adeu, gràcies, Carmen. La informació més propera al Just a la Fusta. Lazy Town aterriza en Splau. Los personajes de la famosa serie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta el 1 de julio en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com Justa la fusta. Bona nit. I'm only the one Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. En punt 3, quarts d'una del migdia, un moment ara per repassar notícies curioses que passen arreu del món i per això tenim el Jamaso Carrats. Bon dia, Jaume. Molt bon dia. Què tal? Molt bé, molt bé, molt animats avui, eh? Molt bé, sí? Sí, perquè portem les notícies... Far les notícies. Sí, sí. Doncs comencem directament. Atenció, la primera notícia, realment, comences fort avui, que és una jove que supera un càncer cerebral gràcies a una muntanya russa. Doncs sí, és un mètode nou que s'ha inventat. És un mètode nou. És una noia, es diu, va ser, té 22 anys, i es veu que quan tenia 12 anys va estar a punt de morir a causa d'un tumor cerebral que tenia... que es veu que era tan gran com una mandarina. Es veu que uns dies abans del que podria haver estat la seva mort, ella va pujar a una muntanya russa i va superar aquest càncer gràcies a aquesta atracció. Es veu que tota la pressió, tota la força d'atracció que té aquesta muntanya russa li va aliviar aquesta... o sigui el flux sanguini i li va donar un temps més de vida llavors ella va començar a sentir-se uns marejos i quan va anar a l'hospital li van detectar que tenia aquest tumor i la van poder operar i salvar-li la vida i ara està perfectament amb 22 anys doncs una notícia que està sorprenent vull dir que realment allò quan vas a Port Aventura així puja a la muntanya russa ai no sé puja perquè potser et salva la vida tens de saber-ho Doncs aquesta és la primera notícia, realment bastant impressionant. Passem a la següent d'aquests detalls que fan una mica, taten una mica la població, que és sobre el president Obama. Exacte, president Obama, tan bona persona que sembla a les fotos, però es veu que se'n va anar d'un restaurant sense pagar la compta. Deu estar-hi poc acostumat, suposo, una mica de coses. Ja, això també ho penso. Deu tenir assessors, potser, avui dia, eh? O que molta gent el deu convidar perfectament, no? Pel fet de tenir el president dels Estats Units dinant al teu restaurant, suposo que és bona promo. A vegades és allò que com més diners tens, menys coses pagues, no? Normalment allò en festivals de música, els músics o gent que té accés a zones VIP no paga i en canvi la gent que ha pagat l'entrada és la que sí que paga, vull dir que són aquelles contradiccions. I no els deixen entrar enlloc amb aquests. Doncs bé, el cas és que el president Obama va anar a un restaurant el passat 13 de juny, al local es deia Kenny's BBQ, que es veu que és un restaurant d'aquests de menjar ràpid, on l'Obama va fer un esmorzar juntament amb quatre ciutadans amics seus, dos militars i dos peluquers. Es veu que van fer el dinar amb motiu que era el dia del pare, que se celebra el 17 de juny. Si vols, t'explico fins i tot el que va menjar l'Obama, que va demanar costilles amb salsa de barbacó i amb guarnició d'arròs i verdures. I es veu que el dinar pujava a uns 55 dòlars. Només això? Sí. Jo crec que era la seva part del dinar. Doncs costilles... Bastant cotitzades, eh? Sí, però bé, és que a l'Obama li agraden molt anar als llocs de menjar ràpid i que molts dels seus assessors sempre li diuen que no hi vagi perquè és molt perillós que li treguin imatges o fotos que li puguin perjudicar, però ell sempre ho ha confessat públicament, que és... Li agrada molt tot el tema hot dogs, hamburgueses i tot aquest fast food. No ho sé, no ho sé, em va tan maco el seu tipus, no? És que es conserva bastant bé. Bueno, es pot fer de tot, no? Suposo. Pot ser president dels Estats Units i atiborrar-te hot dogs. El cas és que l'Obama, després de dinar, el que va fer va ser aixecar-se i marxar. I els propietaris del Kenny Kenny BBQ, aquest bar, el que van fer va ser... en contres de trucar a la policia, en contres de trucar a reclamacions, el que va fer va ser directament trucar a la Casa Blanca i a l'administració de la Casa Blanca dir-li que el president havia tingut un menjar i que no l'havien pagat i que, sisplau, que el paguessin, i es veu que la mateixa tarda van complir i li van pagar. Sí, clar, home, només faltaria, no? Havia de ser curiosa la situació, eh, trucant a la Casa Blanca. Tu, que hem de veure diners... Exacte, però devia estar content, potser, el que ho va fer. Passem ara, en canvi, a compres d'aquestes regalades, no? Reclams pels clients, imagino que és una mica, doncs, per fer una mesura anticrisi d'aquestes... Una iniciativa que ha sortit a Alemanya i que jo crec que s'acabarà expandint cap aquí, perquè tot el que passa a Alemanya ho fem aquí, els anem seguint sempre, doncs es veu que un supermercat alemany regalarà o regala la compra a tots els clients, doncs, que bàsicament vagin amb pilotes, és a dir, que vagin totalment nus És el supermercat Pris, que està al poble de Suderdulhum. Segur que no es diu així, amb la mà deu sonar pitjor. I es veu que si tu vas a aquest supermercat sense roba, et regalen una sensacional oferta de 270 euros en compra gratis de tots els productes que ells tenen. Però clar, evidentment has d'anar a fer la compra totalment nú. Que no hi ha multes a Alemanya? Perquè clar, aquí per exemple està multat, si vas pel carrer d'Espollat et multen. Llavors no sé si compensaria la diferència... Home, jo crec que si han fet aquesta proposta, això de la multa no ho deuen contemplar. Però pot venir un guàrdia urbà... Home, es tracta que vagis amb roba fins a la porta del supermercat, treus tota la roba, entres a dintre... Agafes el que puguis i... I va anar-hi gent, no? Home, és que és una oferta suculenta. Hi ha fotografies bastant interessants. Sobretot hi ha fotografies de molta gent jove agafant moltes caixes de cervesa. Conills. Per tant, però segur que també hi ha la típica... dona o pare que va fer la compra de casa, conill, pel fet que sigui gràcia. Jo aquí, de fet, això ho he vist en una botiga de roba interior aquí a Barcelona fa relativament poc. El que passa que era l'hivern i suposo que per això es jugaven, però era una d'aquestes cadenes típiques de roba interior que deia que si anaves vestit amb roba interior o amb pijama, potser era l'hivern i era amb pijama, te'n regalaven un o alguna història així, que no és tan mala idea, realment, perquè, mira... Bé, es tracta tot, són una mica iniciatives, ofertes, que fan per intentar buscar una mica de publicitat. En aquest cas, la cadena Pris, fent aquesta maniobra, va aconseguir incrementar bastant més les ventes, també, perquè la gent deia, anem-hi a aquell bar, aquell supermercat. A veure si és el que hi ha la gent conilla o així, no? A veure si enganxaves i veies alguna cosa d'aprofit aquell dia. Passem ara a una entrevista. Ens posem tecnològics, no? I ens parles també de subhastes. És un tema que sé que t'agrada. És un tema que sempre surt perquè sempre sorprèn perquè subhasten coses i es paguen borrades per coses que dius, hosti... En aquest cas més o menys s'entén perquè és un ordinador Apple i la febre Apple en general... La febre Apple està fent molt de mal, està fent molt de mal i ara em tireu unes xifres aquí que veuràs quin mal que fan. La notícia és que es va vendre el primer ordinador Apple, es va subastar fa poc a Nova York pel preu de 296.000 euros. Quasi res per un ordinador que com a molt pot sumar i restar. Nova York. La notícia és del 14 de juny i es veu que es va vendre el primer exemplar d'Apple fabricat per Steve Jobs i Steve Bosniak. És un ordinador que data del 1976 i que en el seu moment costava uns 500 dòlars. Aquest cop es va vendre per 374.000 dòlars, que venen a ser uns 296.000 euros. I es veu que aquest és el primer ordinador que tenia teclat, que quan apretaves se veien el que apuntaves en la pantalla. S'ha de dir que en aquesta subhasta també hi havia unes cartes de l'expresident dels Estats Units, Eisenhower, concretament 114 cartes, que estaven escrites per aquest president, que també es van subhastar per la... O sigui, van anar a part, aquestes cartes. Sí, exacte, el mateix dia van fer aquesta subhasta, que les cartes valien 152.000... dòlars, vull dir, quasi res per 114 cartes. Però tornant al tema d'Apple, aquí es veu que aquest ordinador va suposar pràcticament el naixement d'Apple, no només històricament, sinó físicament, perquè és el producte, no? Es van fer una tirada de 500... de 500 ordinadors, crec, en aquell temps... No, perdó, 200 ordinadors, i ara avui en dia només en queden 7 d'aquest model. És que és allò, peça de museu, no? Sí, peça de museu. I el més curiós és que aquest ordinador és dels pocs que encara funciona. O sigui, d'aquells 7, aquest és concretament dels pocs que funcionen. Per tant, té gràcia poder-lo tenir, m'imagino. Sí, no sé per què el farà servir... Suposo que qui el pugui comprar, l'exposarà a casa seva i ja està. És totalment un producte d'exposició perquè, com has dit tu, la febre Apple ha fet molt de mal perquè només aquest segon trimestre del 2012 l'Apple ha registrat un benefici net d'uns 11.622 milions de dòlars. Només el segon trimestre. Jo tinc amics que estan pagant iPhones a terminis per poder tenir un iPhone. Vull dir, clar, evidentment no pagaran 300.000 euros, però clar que no... té 300 euros directament i que li ve de costenir l'iPhone, doncs sí, sí, de dir, mira, doncs pago 50 euros al mes... Jo no sé si és una moda, no sé si és una necessitat del futur, no sé cap on està anant tot aquest rotllo, però és que jo quan vaig en metro, per exemple, i entres al metro i mires a veure si algú et saluda o així, només veus clatells. Pantalles. Clatells i gent amb ulls de pantalles. I gent que està jugant a jocs realment absurds, eh? I de vegades gent que no treu ni el so de l'Apple i es talla amb el... Però clar, és el futur, no? A veure... Ens podríem treure de la crisi, eh, els d'Apple? Sí. Passem ara a l'últim punt del dia, que és aquest personatge. Avui també vinculat a un robatori i amb beguda, no? Exacte, perquè hi ha un personatge a França, evidentment no sabem qui és, perquè és el que ha robat i per tant és un crac. És una mica anònim. Però és un crac perquè ha robat a França una càrrega de xampany, concretament de la marca Dom Perigron, que estava valorada ni més ni menys que 400.000 euros. Mira, es pot comprar l'ordinador amb aquests diners. Guai, a tela, eh? I ven el xampany. I ahir, mira que parlàvem del xampany més antic del món, i no era tan car, eh? No, no, no. Es veu que un remol que contenia 5.400 ampolles de xampany d'aquesta marca, Dom Pering Dong, crec que ho he dit bé ara, d'un valor de més de 410.000 euros, va ser robat al parc industrial de Le Havé, això està al nord-oest de França, i és una cosa que ho ha indicat, segons la policia, que va ser el divendres passat. Segons les primeres constatacions, es veu que aquest robatori es va produir, o sigui, el dematí del dilluns, quan un remolc esperava ser carregat a dins d'un barco que seria enviat cap a l'estranger. Doncs van aprofitar uns quants, uns desconeguts, van enganxar el remolc a un tractor i se'n van emportar al seu botí, que eren aquestes ampolles de xampany, que no són barates. No, no, Déu-n'hi-do. Doncs gràcies, Jaume, amb aquesta notícia que ve amb aquest repàs pel món de l'absurd i tornem demà amb més coses. Demà més. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Dos minuts i arribarem en punt a la una del migdia. En moment, doncs, per acomiadar aquest just a la fusta d'avui dimarts, 19 de juny, donem les gràcies a la gent que han fet possible aquest programa. El Sergi Pona, els serveis informatius, el Carles Hernández i Rius a la previsió del temps, la Carme Madó amb la recepta de cuina. Avui hem parlat amb el Marc Rosselló de la cooperativa energètica Som Energia, que es presenta aquest dijous. a Sant Jus, coincidint amb la Setmana de l'Energia Sostenible Europea. Hem fet tertúlia amb la Mercè i la Cristina i, a més a més, també hem parlat de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i de l'experi de Sant Jus de fons quants anys amb el Pep Quintana. Ara mateix també acabem de fer les notícies curioses amb el Jaume Sucardats i us ha parlat Carme Berdoi i tornarem demà a partir de les 10 amb una nova edició del Justà de Fustar. Que passeu un molt bon dimarts. Ara escoltes l'àviu d'esmerc, sintonitzes l'àviu d'esmerc, la ràdio de sol.