Sobiranisme, cultura i educació en crisi

en diverses ocasions al Parlament de Catalunya, que com a mínim convoquin un referèndum d'autodeterminació. Ens diuen que no. Llavors preguntem, escolti, vostè, què és el màxim que estan disposats a fer? I ens diuen, el màxim que estem disposats a fer és una cosa semblant al concert econòmic basc. D'acord, doncs si això és el màxim que estan disposats a fer, nosaltres estem disposats a ajudar-los a fer el màxim que estan disposats a fer. I per això vam votar... el concert econòmic, perquè creiem que és el màxim que ells volen fer i perquè estem convençuts que és el primer pas per constituir la hisenda general de la República Catalana. Per tant, nosaltres què li diem al senyor Artur Mas? Senyor Artur Mas, apliqui el que vostè es va comprometre davant dels ciutadans de Catalunya a fer. Vostè va dir que tant sí com no faria aquesta hisenda pròpia. Doncs fàcil, eh? Si el senyor Rajoy li diu que no, vostè què haurà de fer? Tenir una hisenda pròpia, perquè si no, no se'n sortirà. Si el senyor Rajoy li diu que sí, vostè que haurà de tenir? Una agenda pròpia, perquè si no, no se'n sortirà. Si el senyor Rajoy li diu, sí, però ara no, vostè que haurà de fer? Una agenda pròpia, perquè si no, no se'n sortirà. Conclusió de tots els escenaris. Vostè necessita una agència tributària, una agenda pròpia. Doncs fàcil-la. No ens faci perdre el temps els ciutadans de Catalunya. Fàcil-la. I nosaltres què li direm aquest divendres al senyor Artur Mas? Que la faci. Nosaltres estem en contra que el senyor Artur Mas se'n vagi a Madrid a parlar amb el senyor Mariano Rajoy, perquè l'estat espanyol incompleix tots els acords als quals arriba. I no té sentit anar a negociar amb algú que no complirà els acords que faran. Però hi va amb el seu suport. No, no, no. Ell hi va. Nosaltres li anirem a dir aquest divendres, com li vam dir al Parlament, com li diem cada dia, com li diem avui des d'aquesta ràdio i com li diem des de tot arreu, que nosaltres li donem suport a que faci aquesta isenda pròpia. No que vagi a negociar a Madrid. Si vol anar a negociar, que hi vagi a negociar. Però tots sabem com acabarà. Acabarà. Que el senyor Rajoy li dirà que no en el millor dels casos. Perquè en el pitjor dels casos li dirà sí, però ara no. Bé, sí, però no. I el senyor Rajoy li farà l'Artur Mas el mateix que el senyor Artur Mas i Convergència i Unió li fa molt sovint a la societat catalana. Que és dir, sí, però no. Bé, sí, però ara no. Ja ho veuré... Doncs li donaran la mateixa medicina que ell tantes vegades ha donat a la societat catalana. I com que aquesta medicina és una medicina amarga, perquè ens fa perdre un temps que no ens podem permetre el luxe de perdre, nosaltres ja li diem, no cal que hi vagi. Ara, si vostè hi vol anar, vagi. I davant d'això, vostè quina oferta pot fer? Nosaltres quina oferta podem fer? El senyor Artur Mas com a mesura de pressió. Doncs l'oferta que els nostres diputats votin conjuntament amb els diputats de Convergència i Unió la independència, una. Dos, que els nostres diputats votin al costat de Convergència i Unió i d'Iniciativa per Catalunya la convocatària d'un referèndum de determinació. Tres, que els nostres diputats votin al costat de Convergència i Unió i d'Iniciativa per Catalunya la creació d'aquesta isenda pròpia, d'aquesta isenda general de Catalunya, d'aquesta agència tributària catalana. Déu-n'hi-do. Quantes coses podem fer? Ha tret profit dels quatre minuts. Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, moltes gràcies avui per acompanyar-nos aquí a la sintonia de la xarxa. Espero que em convideu sovint i així puguem aprofitar 4 minuts. Segur que l'11 de setembre segur que en parlem. Des d'allà, des d'aquí, des d'on sigui. Sònia Domènech, Ioforn, Ferran Casas, a vosaltres espero també en una altra jornada. I a tots vostès fins demà a les 9 del matí, com sempre en aquest espai de la tertúlia a la sintonia de la xarxa. Estàs escoltant la xarxa. L'any passat, la Fundació Pau Casals va presentar un conjunt d'actes en homenatge a la trajectòria humana i musical de Pau Casals. Aquests actes commemoraven el 40è aniversari del lliurament de la Medalla de la Pau de l'ONU i el 50è aniversari del seu concert a la Casa Blanca, davant el president John Fitzgerald Kennedy. Pau Casals va conservar intacte fins als 90 anys l'esperança de tornar a Catalunya. Aleshores, davant la perspectiva que potser la democràcia arribaria massa tard, va decidir crear la Fundació Pau Casals. Des del 1972, la Fundació gestiona la Vila Museu Pau Casals, un museu que no es limita a presentar la biografia del músic. Una petita mostra de tot el que es pot veure i sentir a la vila Museu Pau Casals, l'antiga casa d'estiuets del compositor al Vendrell, s'ha traslladat al centre comercial Illa Diagonal. Els visitants poden veure fotografies, textos i reproduccions d'alguns objectes del violoncialista. A la inauguració, l'alcalde del Vendrell, Benet Gené, va destacar l'humanisme de Casals. Fa un posicionament de les seves conviccions, això per un costat. La seva catalanitat, només cal que recordem el discurs de la ONU, Se'm posa la pell de gallina, no? I per la seva capacitat com a artista, com a executor, Amb aquesta exposició, la Fundació Pau Casals vol apropar a tots els públics la figura del violoncialista. D'aquesta manera volen posar rodes al museu, és a dir, organitzar petites mostres per difondre la figura de Pau Casals, fora del Vendrell, on ja és bastant conegut. La mostra també vol mostrar l'actitud vital del mestre, així com el seu desig que la música constitueixi un element imprescindible en la formació de nens i joves. Actitud que es plasma amb una sèrie de tallers infantils, música diària en viu i explicacions setmanals d'un luthier. La caixa de música de Pau Casals es podrà veure al centre comercial Illa Diagonal fins al 8 de setembre. Oriol Puig, la xarxa. Són les 10. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, veu un error que el president Artur Mas vagi a negociar amb el govern central el pacte fiscal. En declaracions a la xarxa, Junqueras ha dit que amb qui s'ha de parlar és amb els catalans. Els que som sobirans de Catalunya som els ciutadans de Catalunya. Amb qui ha de negociar el govern de Catalunya? Ha de negociar amb els ciutadans de Catalunya i s'ha de posar d'acord amb els ciutadans de Catalunya de què volen fer amb el seu futur. ens correspon a nosaltres, no li correspon al govern espanyol decidir el nostre futur, entre moltes altres coses, perquè cada vegada que el govern espanyol ha pres alguna decisió sobre el futur de Catalunya ha sigut una decisió catastròfica. Pel que fa a la manifestació independentista de l'11 de setembre, el president d'Esquerra Republicana s'ha mostrat convençut que serà un èxit i que es donarà una visió clara a Europa sobre la situació identitària catalana. Continua al Palau de la Moncloa a Madrid la cimera d'empresaris hispano-alemanya organitzada pel govern central. Més d'un centenar de directius, líders sindicals i de la patronal dels dos països analitzen la situació del mercat laboral espanyol i les possibles vies de col·laboració entre Espanya i Alemanya. El president de la patronal espanyola, la COE, Joan Rossell, s'ha adreçat als empresaris alemanys per expressar-los la seva confiança en un futur sostenible de l'economia espanyola. En España estamos dispuestos a asumir, lo está diciendo el gobierno, lo está diciendo el parlamento, lo estamos diciendo los agentes sociales, a asumir esa carga de responsabilidad y hacer voluntariamente los ajuntes necesarios, por duros y exigentes que sean, pero paulatinamente, no de un golpe porque muchas veces es imposible. El gobierno ha puesto en marcha un número importante de reformas en sectores críticos, como el mercado laboral, el financiero, las cuentas públicas, con el fin de modernizar y flexibilizar la economía. Los resultados no son automáticos, pero llegarán paulatinamente y habrá un momento en que el cambio de tendencia se produzca. La cimera hispano-alemanya ha començat amb una intervenció del ministre d'Economia. Luis de Guindos ha assegurat que Espanya està fent ara les reformes que Alemanya va fer fa 10 anys. El punt final d'aquesta cimera serà la reunió que mantindran el president del govern espanyol Mariano Rajoy i la cancellera alemanya Angela Merkel. La trobada es farà també al Palau de la Moncloa i a la una del migdia. S'espera que Rajoy expliqui a Merkel les últimes reformes aprovades pel govern però també el calendari de noves mesures a prendre. Tots dos líders també avaluaran la possibilitat que Espanya faci ja oficial la petició de rescat econòmic. Rajoy i Merkel escoltaran des de la Moncloa les conclusions d'una altra reunió, la que mantindran els membres del Consell de Govern del Banc Central Europeu a Frankfurt, Alemanya. Diverses fonts ja han filtrat en aquestes darreres hores que Mario Draghi, president d'aquest òrgan regulador de l'economia comunitària, anunciarà una compra massiva de bons de deute públic dels països més castigats als mercats i amb la prima de risc més alta. De moment, a l'espera de les conclusions d'aquesta reunió, la prima de risc espanyola continua relaxant-se i es troba aquesta hora als 488 punts. Avui és el segon i últim dia dels exàmens de selectivitat al mes de setembre. A prop de 6.000 estudiants s'han examinat a primera hora del matí de geografia o física, segons la matèria que hagin estudiat. A partir de dos quarts d'onze faran els exàmens de grecbiologia o cultura audiovisual. I després serà el torn de la química i l'economia a l'empresa. Al migdia, pausa per dinar, i a la tarda es faran les proves d'electrotècnica i història de l'art. Les notes d'aquestes proves d'accés a la universitat se sabran el 25 de setembre. I pel que fa al trànsit, hi ha tranquil·litat a la xarxa viària. RAC Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Així és, de moment, trànsit ja net i còmode. En principi, a la xarxa viària, cap incidència o entrebanc que pugui perjudicar massa la mobilitat, segons les últimes dades del Servei Català de Trànsit, i també força tranquil·litat ja pel que fa a les dues rondes en aquests moments, segons confirma també la Guàrdia Urbana. És tot des del RAC. Bon dia. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Sorpresa a l'Open dels Estats Units amb l'eliminació del número 1 del món Roger Federer als quarts de final davant Thomas Verdic per 7-6-6-4-3-6-6-3. El servei Janko Tibsarevic serà el rival de David Ferrer als quarts de final d'aquest torneig. Però el protagonista d'aquesta matina ha estat Andy Rodic, que ha jugat l'últim partit com a professional. Ho ha fet a casa seva i perdent davant l'argentí Juan Martín del Potro amb 4-7 molt disputats. 6-7, 7-6, 6-2 i 6-4. Canviant de tema, avui es disputa la 18a etapa de la Volta a Espanya entre Aguilar de Campó, Palència i Valladolid, una jornada plana de 204 quilòmetres. Alberto Contador sortirà com a líder després de prendre-li la primera posició Pulito Rodríguez. Al Madrid l'any té dos minuts i 21 segons d'avantatge sobre el ciclista de parets. Joaquim Rodríguez reconeix que ho té difícil per recuperar el liderat, però no llença la tovallola. Sigue quedando muchas vueltas, lógicamente muy, muy, muy difícil, pero no voy a decir imposible. I un últim apunt de futbol. L'Espanyol disputa avui un partit amistós davant un combinat de futbolistes de l'Empordà. Els beneficis aniran destinats als afectats pels focs d'aquest estiu. El maig començarà a les 9 de la nit a l'estadi de Vila tenim de Figueres. Gràcies. Què tal? Bon dia, com esteu? 10 i 5 del matí. Us saludem des de Ràdio d'Esvern avui 6 de setembre del 2012. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Benvinguts a aquest programa matinal de Ràdio d'Esvern. Que abans no comenci la programació regular de la temporada 2012-2013 aquí a la Ràdio Municipal. de Sant Just d'Esvern. Us estarem acompanyant amb els bolletins usaris dels serveis informatius i a la una del migdia l'informatiu migdia dels Sant Just Notícies i dels serveis informatius d'aquesta casa. Carme Berdoi, bon dia. Bon dia. Bé, avui, a més a més, també al programa, a part de repassar algunes notícies de Sant Just d'aquí uns moments, també parlarem amb diferents entrevistats, oi, Carme? Sí. Qui tindrem avui? Doncs avui vindrem a... Ai, Jordi, és que ara no tinc la gent d'aquí davant, però tinc algun dubte. El director d'Institut. El director d'Institut. Llavors tenim la Carme Malaret, ens sembla, també. Carme Malaret, també? No, Silvana Boc. Silvana Boc. Demà, Carme Malaret. Sí, la Silvana, del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Jus d'Esbert, que ens explicarà i ens vindrà a explicar quines són les novetats de cara, aquest any, al nou taller d'escriptura, que nou, ja no tant nou, potser, no?, perquè fa un parell de cursos que estan en funcionament i cada vegada millor, com preparen el novembre literari, etcètera, etcètera. En fi, comencem repassant notícies de Sant Just. Carme, tu diràs... Doncs, senyora, comencem parlant de l'atur, que ha augmentat en 8 persones al mes d'agost i ara n'hi ha 821 sense feines, segons dades que ha fet públiques al Ministeri de Treball, a Sant Just. Tot i que no és un increment desmesurat, són 8 persones, com dèiem, però és el segon més consecutiu de pujades i en total són una quarantena més que ara fa un any, aquestes 821. L'augment també ha estat general a Catalunya, ja ho hem comentat, però també al Baix Llobregat, on a l'agost les llistes de persones inscrites a les oficines d'ocupació han crescut amb unes 1.800 persones. Per tant, és una notícia positiva, no? No. L'ocupació ha augmentat. Apuntades a les oficines d'ocupació. Apuntades a les oficines d'ocupació. I de gent que s'apunta, clar, a vegades no té feina, però en realitat les que consten a l'atur, les del Ministeri, són les que estan apuntades a les llistes aquestes. No, és que havia entès que l'ocupació havia pujat a 1.800 persones. Al contrari. Ah, val, val. Bé, continueu repassant més notícies, Carme, tu diràs. Doncs mira, aquesta hora està en marxa, acaba de començar una xerrada, organitzada per la xarxa 06, sobre l'aprenentatge dels infants. La imparteix la mestra i directora de l'escola Als Encants de Barcelona, Agnès Barba, i l'objectiu d'aquesta xerrada, que l'està fent aquesta hora, com dèiem, és plantejar com educar els nens i nenes durant els primers anys de vida, que són, doncs, un moment bastant clau. per formar-se. És ara començat a les 10, com dèiem, a l'equipament de la plaça de la Pau. De 0 a 6 anys, el que va dir l'Agnes Barbaí quan la vam entrevistar, que és el que es forma, el més important, és la personalitat del nen en qüestió i tot plegat. Per tant, s'ha de tenir en compte. Bé, i acabem ja amb una última notícia de Sant Just. Doncs una notícia referent a una exposició que s'inaugura aquest vespre. És la mostra de pintura de Natalia Cao, el celler de Can Genestà, S'hi podran veure 25 quadres de format mitjà, una part de les seves pintures més recents i una part dedicada a l'escriptor alemany Renir Maria Rilke. Són quadres abstractes i es podran veure a partir d'avui, a dos quarts de vuit del vespre, i l'exposició es podrà veure fins al 6 d'octubre. Bé, repassem tot seguit quines són les notícies més vistes al diari Ara. La cinquena és que 400 científics d'arreu del món desxifren parts fins ara desconegudes del genoma humà. En quarta posició, com a més llegida de Gispert, la presidenta del Parlament de Catalunya, rebutja baixar el sou dels diputats, entre cometes, si cobren menys de 3.000 euros, no sé com anirem. Això va despertar molta polèmica, ja vam comentar aquí. En tercera posició, la Diada Institucional reivindicarà la llengua catalana arran de les agressions viscudes. En segona posició, l'Assemblea Nacional Catalana vol una manifestació massiva l'11 de setembre. i adverteix que la pancarta que compta és Catalunya, nou estat d'Europa, que és la pancarta que encapçalarà l'Assemblea Nacional Catalana. I el més vist, el número 1, la notícia més llegida del diari Ara.cat, és Miguel Bosé sobre l'independentisme. Ah, què diu? Estic convençut que veuré canviar la geografia de la península. Això és el més vist. Que més interessa la gent que llegeix el diari ara, eh? Sí, sí, clar, clar. No, no, curiós. Diu, el músic ha opinat al programa Divendres que no es pot forçar un poble a ser el que no vol ser. I aconsella els catalans que emprenguin el camí cap a l'estat propi pensant, per si de cas, que esteu sols o que no esteu sols, diu. Ah, que esteu sols. En fi, doncs és curiós, eh, Miguel? A mi m'han sorprès, aquestes declaracions. Sí, sí, ha entrat directament al debat sobre la independència de Catalunya el cantant i ho ha fet sense pèls a la llengua i en declaracions al programa de TV3 el divendres... on ha parlat de qüestions professionals i també de política, i sobre la manifestació independentista de la Diada, el músic ha afirmat que ell creu que veurà canviar la geografia de la península i que n'està absolutament convençut perquè aquí hi estem totalment abocats. Molt bé. Doncs Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Sant Just a radiodesvern.com i a partir de les 11, a les 12 també, al butlletí i a la 1 i 5 al Sant Just Notícies edició migdia. Carme, gràcies, bon dia. Bon dia. Ara escoltes ràdio d'esvern, sintonitzes ràdio d'esvern. Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1 I thank the Lord above, you're not here to see me. Fins demà! Fins demà! Feeling so small I stare at the wall Hoping that you are missing me too I'm spending my time Watching the sun go down I fall asleep to the sun I'm spending my time My friends keep telling me Hey, life will go on Time will make sure I get over you This silly game of love You play it with only two Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! 10 i 20 d'aquest matí, 6 de setembre del 2012. Recordeu que dimecres que ve, a la tarda, dia 12 de setembre, a partir de les 5 i fins les 7 del vespre, als Jardins de Can Ginestar hi haurà la presentació de la 29a temporada de Ràdio d'Esvern amb tots els programes d'aquesta casa i també els nous, que n'hi ha un parell o tres perquè els conegueu de forma pública. Farem aquest programa especial per presentar la 29a temporada, ja 29 anys, de Ràdio d'Esvern. Bé, repassem algunes notícies. 400 científics d'arreu del món desxifren parts fins ara desconegudes del genoma humà. Un consorci internacional en què participen científics catalans revela els resultats d'un miler i mig d'experiments i explica les funcions del fins ara mal anomenat ADN porqueria. De fet, quan es va anunciar l'any 2000 la descodificació del genoma humà, com el full de ruta, que fa que les nostres cèl·lules siguin com són, es van adonar a conèixer entre 20.000 i 25.000 gens que formen l'anomenat llibre d'instruccions de la vida, en una roda de premsa sense precedents, en la qual van intervenir simultàniament Bill Clinton, que aleshores era president dels Estats Units, i Tony Blair, exprimer ministre britànic, que de fet era una gran fita, però impregnada d'una creença que avui es confirma que és falsa. Sí, aleshores es creia que els gens eren els únics que codificaven ordres i que eren molt independents, però els científics no van trigar a adonar-se que la codificació era molt més complexa. Ara fa cinc anys es donaven a conèixer els primers resultats del projecte ENCOT, que ja apuntava que el que en un primer moment es va qualificar com ADN porqueria, que de fet ocupava el 95% del genoma, i que es creia que no tenia cap funció, jugava en realitat un paper molt important. I ara arriben els resultats definitius que trenquen del tot aquest antic dogma i confirmen que efectivament són fonamentals. Una notícia lleugera per començar al matí. I és que el Consorci Internacional ENCODE, en què participen de forma rellevant científics catalans, acaba de completar la gran enciclopèdia dels elements de l'ADN que formen la intricada cadena de senyals químics que fan que, amb els mateixos gens, les cèl·lules s'acabin comportant de manera diferent. Es tracta d'una enorme tauler de control, amb milions d'interruptors, imagineu-vos, que regulen l'activitat d'aquests gens. Sense aquests interruptors, els gens no funcionarien. És a dir... són el que fa que amb la mateixa informació genètica de base, amb una cèl·lula, acabi convertint-se en una cèl·lula de la pell, del cervell o del múscul, o que fa que es torni cancerígena. En total, aquesta investigació sobre el genoma humà, que posa al dia una mica com està la cosa, ha generat i ha analitzat més de 15 terabits, que són 15 milions de bits, de dades en brut. Sumar tot l'esforç en computació que s'hi ha dedicat equival a 300 anys de temps. Déu-n'hi-do a aquesta investigació. En fi, continuem escoltant més música en... Tina Charles, amb aquest tema, love to love. M'agrada estimar per estimar. Mira, aquesta noia és així. Fins demà! Sols un instant de claror, una cadira elegida, i no em donis més, si no em vés, i un parasol, si fas sol, potser demà. Digue'm que sí al passadís i disfressem-nos de monges. Omplirem el rabador d'amics del sol, si fa bo, potser demà. Ballarem junts damunt la sorra amb espardenyes i un barret. A casa hi deixarem la roba i l'irreal serà el més cert i el més clar. I ens banyarem despullats entre garotes i crancs i no en tindrem prou, mal que en cou el sol al cap sense un drap i el nas pigat. Bandera blanca al teu cor i gallerets a la platja. Dóna'm encara un petó que em moriré de tan bé que estem tots dos. Ballarem junts damunt la sorra amb les pardenyes i un barret. A casa hi deixarem la roba i l'irreal serà el més cert. Bailarem junts damunt la sorra Amb espardenyes i un barret A casa hi deixarem la roba I l'irreal serà el més cert Bailarem junts damunt la sorra Amb espardenyes i un barret A casa hi deixarem la roba I l'irreal serà més cert. I l'irreal serà més cert. I l'irreal serà més cert. I l'irreal serà més cert. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Knowing me, knowing you There is nothing we can do Knowing me, knowing you We just have to face it this time We're through Breaking up is never easy I know but I have to know Knowing me, knowing you It's the best I can do Fins demà! Pensa en mí. Cuando sufres. Cuando llores también piensa en mí. Cuando quieras quitarme la vida. No la quiero para nada. Para nada me sirve sin ti. Piensa en mí. Cuando sufras, cuando llores también. Pensa en mí. Cuando quieras quitarme la vida. No la quiero para nada, para nada. Nada me sirve sin ti. Luz Casal piensa en mí. 10.38 d'aquest matí. Continues escoltant Ràdio d'Esvern, el 9.8.1 de l'AFM. I et recordo que a partir del 12 de setembre comença la programació regular de la temporada 2012-2013. Pensa en mi. Cuando sufras. Cuando llores. También. Pienso en mí. Cuando quieras quitarme la vida. Para nada, para nada me sirve Sin té. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Ells són The Lemonheads i aquest tema quan estem a punt d'arribar a 3 quarts d'11 és Robinson. Tot seguit, repassem alguna notícia de caire cultural. Com per exemple que l'Arteria Paral·lel, teatre situat en aquesta vinguda de Barcelona, presenta una icona del transformisme. I és que el transformista italià Ennio Marqueto ofereix per primera vegada a Barcelona el seu espectacle de transformisme després d'actuar i triomfar a més de 70 països. El Teatre Arteria Paral·lel acull des d'avui fins al 23 de setembre El xou de l'artista venecià en què interpreta 55 personatges diferents. Entre ells destaca la imitació còmica d'Alaska, Lola Flores, Mona Lisa, la Marilyn Monroe, Justin Bieber, Elvis, Amy Winehouse, Lady Gaga o Freddie Mercury. Marqueto pretén oferir amb aquest espectacle noves cançons, nous personatges i molta transformació. I és que durant la funció d'una hora i mitja... Es transforma en diversos famosos a la vegada gràcies a uns vestits elaborats, la gran majoria amb materials com per exemple paper o cartró. Una de les novetats que Marqueto oferirà a l'arteria és la imitació de més personatges espanyols amb motiu de la seva presentació a Barcelona. L'espectacle diu que inclou la paròdia d'una de les obres de Picasso, de l'Asca i de la Lola Flores. una de les seves favorites, segons ha comentat aquest artista. El còmic italià va manifestar així mateix la seva idea d'ampliar l'espectre d'espectadors, a incloure noves celebritats en la funció com Lady Gaga o Justin Bieber. I va proseguir afirmant que serà un muntatge molt visual, amb molt de ritme, en què cada personatge és una nova història. Marqueto va insistir que la diversió està assegurada. És impossible avorrir-se. En fi, canvis ràpids de vestuari, extravagants vestits i còmiques interpretacions d'icones populars avalen aquest gran especialista del transformisme. Si el voleu veure, a YouTube hi ha alguns vídeos d'aquest home, d'Alenio Marqueto, que a partir d'avui fins al dia 23 de setembre estarà a l'Arteria Paral·lel amb aquest espectacle de transformisme. 10 i 45 d'aquest matí... I continuem escoltant una mica de música, en aquest cas Patti Smith Group i el tema Because the Night. Que per cert, no ho he comentat abans, però si algú que ens estigui escoltant vol demanar alguna cançó, només cal que ens truqui al 933723661, 933723661, per demanar la cançó que li doni la gana. Fins demà! Fins demà! Bona nit! Bona nit. Fins demà! Fins demà! It's cold out there, but it's warm in there. They can dance, we'll stay home instead. Wake me up before you go, go. Era i desperta'm abans que te'n vagis, vagis. Wake me up before you go, go. Tema original de Juan... Camí cap a les 11 del matí, 10 i 51. Continuem a Ràdio d'Esvern en aquest matí del 6 de setembre del 2012. Per cert, us recordo que a partir de la setmana que ve, concretament dimecres, comença la temporada 2012-2013 de Ràdio d'Esvern. I per fer-ho com a novetat en guany, farem un programa especial de presentació de temporada amb tots els programes, una quinzena, que conformen la graella d'aquesta emissora. I tot seguit parlem de David Bowie. I és que a Londres mostrarà la intimitat de David Bowie. Sí, senyors, el Museu Victorian Albert explorarà la figura del cantant a partir dels seus objectes personals com instruments, vestuaris o fotografies. L'artista britànic David Bowie serà el centre d'una exposició al Museu Victorian Albert a partir del març del 2013. L'exposició pretén aprofundir en la seva influent carrera a través de més de 300 objectes, vestits, fotografies, lletres de cançons, manuscrits o instruments. David Bowie is... és com es titularà aquesta exposició, repassarà de març a juliol els diferents processos creatius que el polifacètic artista ha provat al llarg de cinc dècades. Tanmateix, l'exposició no seguirà en eix cronològic per presentar els 300 objectes de David Bowie, que ja té 65 anys. David Bowie, mare meva, com passa el temps. La mostra arrenca els primers anys de David Robert Jones, que és el seu nom autèntic, i reflecteix la seva gran passió per les innovacions en l'art, el teatre i la tecnologia, i també la seva atracció per la ciutat de Londres. El Museu Victoria and Albert exhibirà més de 60 dels cridaners vestits de Bowie, que també representen diferents personalitats que el músic ha adquirit al llarg de la seva carrera artística. Així mateix es podran veure fotografies del provocador cantant fetes per Terry O'Neill i Masayoshi Sukita. I entre molts altres objectes hi haurà extractes de pel·lícules en què va participar. Des del 2006 l'artista es troba retirat dels escenaris i només fa alguna col·laboració puntual. Bé, doncs si us passeu per Londres i teniu curiositat, a partir del març i fins al juliol de l'any que ve podreu visitar aquesta exposició de David Bowie. recordant una mica la seva trajectòria a través dels vestits i de la seva personalitat tan curiosa. I justament escoltem ara un tema de David Bowie, Mític Space Oddity, que explica la història d'un astronauta Ground control to Major Tom. Diu, ground control to Major Tom, el coronel Tom que està a l'espai. Take your protein pills and put your helmet on. Diu, posa't el casc i porta el cinturó. Ground control to Major Tom. Perquè explica la història d'un astronauta que surt a fer un passeig especial per reparar la nau o el que sigui i l'astronata diu, aquí us quedeu, jo em piro cap a l'espai. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. D'aquí uns moments connectem amb el bolletí de la xarxa anteriorment coneguda com ràdio i després el bolletí del Sant Just Notícies i tornem després perquè parlarem d'aquí una estona amb la Silvana Boch del taller d'escriptura de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esbert. Fins ara mateix. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem amb Aite Polo i Oriol Pujador. Ja han començat les obres per substituir l'escut de Felip V, que hi ha a la façana del Parlament de Catalunya. Els treballs s'allargaran fins demà i convertiran l'actual escut en un homenatge a Francesc Macià, el primer president de la Generalitat Republicana. La nova peça s'inaugura dilluns vinent, vigília de la Diada, per celebrar el 80è aniversari de la Cambra Catalana. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. Una adaptació de l'escut de la Segona República quan Francesc Macià era el president de la Generalitat Lluïda a partir de demà a la façana del Parlament de Catalunya. Un escut que va ser destruït pel franquisme i que l'escultor Jaume Casas ha elaborat en pedra de Montjuïc feta pols, picada, barrejada amb resines de polièster. Va ser en Macià el que a l'època de Macià el van col·locar aquí. Llavors va vindre el franquisme, vindre la guerra, ens van fumar a l'escot i el que havia d'en Macià el van destruir. I llavors aquest, que es veu que pertaneixia a una de les portes que entrava aquí a Barcelona, el van treure d'aquell port de l'on, el que es veu que el devien tindre recollit i llavors van col·locar-ho aquí, aquest de Felip V. I ara, com les coses han canviat, Doncs em van encarregar, em van encarregar, em van encarregar per fer l'escut. Aquí hi havia abans com el de Macià. L'escut té un pes de 22 quilos i s'espera que demà estigui ja enllestit. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, retreu al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que no hagi complert amb la seva promesa de crear una hisenda pròpia. Junqueras recorda al president Mas que no cal que convoqui eleccions anticipades per crear aquesta hisenda. Ho ha dit en declaracions a la xarxa. Si el govern fa eleccions anticipades... i es presenta a les eleccions anticipades parlant de la gent de pròpia i parlant de... vol dir que ens està enganyant. Perquè per fer la gent de pròpia ja té majoria ara en el Parlament de Catalunya. I quan tu ja tens majoria per fer una cosa, no cal que convoquis una de les eleccions anticipades per fer aquesta cosa. Junqueras també ha dit que veu un error que el president Artur Mas vagi a negociar amb el govern central el pacte fiscal perquè amb qui s'ha de parlar, diu Junqueras, és amb els catalans. A Madrid continua la cimera d'empresaris espanyols i alemanys per buscar vies de col·laboració que ajudin a superar la crisi del mercat de treball i, per tant, reduir les altes xifres d'atur registrades a Espanya. A la trobada hi participen els màxims representants de les patronals de tots dos països, així com els sindicats i el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Abans de començar aquesta reunió de Guindos, ha defensat l'esforç que està fent Espanya per ajustar la seva economia a les exigències europees. Espanya està fent un ajuste estructural de 7 punts del PIB. És, sin duda, el major esforç, des del punt de vista de la reducció del dèficit públic, que ha llevat a cabo pràcticament ningún país de la OCDE. Ningú altre país, incluso los que tienen programas de ajuste, está llevando a cabo un saneamiento tan profundo, tan rápido, tan importante de sus finanzas públicas. Aquesta cimera hispano-alemanya tindrà el seu punt i final amb la reunió dels caps de govern tant d'Espanya com d'Alemanya en un dia clau per a l'economia espanyola. Mariano Rajoy i la cancellera alemanya Angela Merkel analitzaran la crisi dels països de la zona euro... Molt pendents, a més, de l'anunci que també ha de fer avui el Banc Central Europeu. Mario Draghi ha de confirmar si aquest organisme comprarà deute dels països més castigats pels mercats. Aquesta expectativa empeny, de fet, la Borsa Espanyola. Aquesta hora a l'alça. En aquests moments l'Ibex 35 guanya un punt i mig per cent. Pel que fa, la prima de risc continua relaxant-se i es cursa distàncies amb el vol d'Alemanya. La prima situa ara els 478 punts. Bon dia, us parla Marta Casas. A l'obert de tenis dels Estats Units, el número 1 del rànquing ATP, Roger Federer ha quedat eliminat en els quarts de final davant de Tomas Berdich. L'altre protagonista de la jornada ha estat el nord-american Andy Rodic, que ha jugat el seu últim partit com a professional. Rodic ha perdut contra l'argentí Juan Martín del Potro. Aquesta tarda, també en quarts de final, David Ferrer s'enfrontarà a Janko Tibsarevic en dobles. Marcel Granollers i Marc López, la parella de catalans, s'enfrontarà en semifinals a la parella Radek-Stepanek-Leander Paes. A la volta, Joaquim Rodríguez s'ha quedat gairebé sense opcions després que ahir va cedir al lideratge i va quedar a 2 minuts i 28 segons d'Alberto Contador, que és el nou mallot vermell, i també a 36 segons d'Alejandro Valverde, que és ara mateix el segon classificat. Avui es disputa la 18a etapa de 204 quilòmetres entre Aguilar de Campó i Valladolid. En basquet, aquest migdia se sortegen les semifinals de la Supercopa, que es disputaran a Saragossa. i en la que participaran el Barça-Rigal, el Caixaragossa, el Real Madrid i el València. Bàsquet i l'Espanyol viatjarà avui cap a Paralada, on farà un estàig de tres dies i on avui a les 9 de la nit jugarà un partit solidari contra un combinat de jugadors de l'Alt Empordà per ajudar els afectats pels incendis d'aquest estiu. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. L'actual augmenta en 8 persones al mes d'agost a Sant Jus i ara n'hi ha 821 sense feina, segons dades que ha fet públiques el Ministeri de Treball. Tot i que no és un increment desmesurat, és el segon més consecutiu de pujades. En total són una quarantena més que ara fa un any. L'augment també ha estat general de Beslíbregat, on a l'agost les llistes de persones inscrites a les oficines d'ocupació han crescut en unes 1.800 persones. Aquesta tarda s'inaugura una exposició de pintura al celler de Can Ginestàs, un recull de les obres de l'artista Natàlia Cao. A la mostra s'hi podran veure 25 quadres de format mitjà, una part de les seves pintures més recents i una altra part dedicada a l'escriptor alemany René Maria Rilke. Natàlia Cao pinta quadres abstractes, fa servir colors poc cridaners i fuig de les etiquetes. Pel que fa als materials, predomina l'austeritat, fa servir els olis i sobretot la tinta xinesa. Natàlia Cao va estudiar a Belles Arts i fa només 3 anys que viu a Sant Jus. La mostra... S'estrena avui a dos quarts de vuit del vespre i es podrà veure fins al 6 d'octubre. I acabem aquest butlletí recordant-vos que la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana fa una crida a la ciutadania Sant Justenca perquè pengi senyeres i estelades als balcons. pertence una resposta simbòlica al robatori de les banderes penjades a la penya del Moro. La proposta de l'ANC és que es pengin de manera indefinida. Per posar les coses més fàcils dissabte, l'ANC Sant Just posarà una parada davant del mercat per vendre senyeres i estelades i un dels primers a penjar-la ha estat el mossèn de la parròquia de Sant Just, que ja l'ha col·locada al capdamunt del campanar de l'església. A l'altra banda, l'assemblea penjarà aquest dissabte la bandera a la penya del Moro perquè pugui unejar de cara a la diada. I l'entitat estudia si més endavant instal·larà la bandera en un altre indret. I de moment això és tot. Més informació al bolletí de les 12 i 5 i a la 1 i 5 als Entes Notícies edició migdia. I remember you well in the Chelsea Hotel. You were talking so brave and so sweet. Giving me head on the unmade bed. While the limousines wait in the street. Those were the reasons That was New York. We were running for the money and the fish. That was called love for the workers in song. Probably still it's for those of them there. Fins demà! I remember you well In the Chelsea Hotel You were famous Your heart was a legend You told me again You preferred handsome men But for me you were mad Bona nit. Fins demà! Thank you. Bona nit. Fins demà! One way or another, és a dir, d'una manera o altra, amb Blondie. I walk down the mall, stand over by the wall, where I can see it all, find out who you're calling me, to choose the supermarket, check out some specials and rap, who can get lost in the crowd. Amb ells arribem a un quart de 12 d'aquest matí, 6 de setembre del 2012. One way or another, where I can see it all, find out who you're calling me. Parlem ara del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Perquè aquest festival mantindrà el preu de les entrades, tot i la pujada de l'IVA. El festival de Sitges ha presentat ahir a Madrid la participació espanyola a la propera edició del certamen. El seu director, Angel Sala, ha assegurat que Sitges sempre ha recollit el talent que ha donat al cinema espanyol i ha confirmat la presència a la programació d'un dels títols més esperats de l'any, Lo Impossible, del barceloní. J.A. Bayona, que es projectarà fora de concurs en una sessió especial. A Sitges també es veurà, després de la presentació sense abastiar, el debut de Marcel Forés, Animals, un altre producte de la factoria de l'escac. Un 75% de la participació espanyola del festival és, de fet, de producció catalana. Altres títols que s'estrenaran al festival són El Bosch, d'Òscar Aibar, Insensibles, de Juan Carlos Medina, Mira qué pelo más guay, de Borja Echeverría, o Invasor, de Daniel Calparsoro. La pel·lícula que inaugurarà el festival serà El cuerpo, d'Oriol Paulo, i la coproducció espanyola Drácula 3D, de Darío Argento, també es projectarà al festival. Àngel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges, ha aprofitat la cita per assegurar que els preus de les entrades del festival no es veuran afectades per la pujada a l'IVA i també ha justificat aquesta decisió perquè la base del públic del festival és molt jove. Per tant, des d'aquí també, com a mínim jo personalment, aplaudeixo a l'Àngel Sala i a la gent del Festival del Cinema de Sitges. Molt bé. I continuem parlant de cultura, perquè Jaume Plensa, l'escultor català, ha fet una gran escultura a Rio de Janeiro, a una platja de Rio de Janeiro. Era Sant Just, era Sant Just. Diu que qui passegi per la platja de Botafogo, a l'abadia de Guanabara, a Rio de Janeiro, se'n portarà una sorpresa, i és que des d'aquest dilluns i fins al novembre hi ha una gran escultura de l'artista català Jaume Plensa, un gran cap de 12 metres fet amb resina i pols de marbre, eh?, del Sant Just i Jaume Plensa. L'escultura, titulada Mirar en els meus somnis, representa el rostre d'una nena de 14 anys que vol transmetre tranquil·litat, pau, i Serenó. Forma part de les sis propostes de sis artistes internacionals per al projecte Altres Idees per a Rio dins de la Mostra Internacional d'Art Públic del Brasil. Plensa ja havia posat en el passat una de les seves creacions gegantines al mig del Madison Square Park de Nova York. Bé, la veritat és que les imatges que ens arriben des d'aquesta platja de Rio de Janeiro, amb l'escultura de Jaume Plensa, són bastant espectaculars, perquè es veu un cap, un cap de potser, jo crec que 10 metres, no, 12 metres, no hem dit, 12 metres d'alçada, que sobresurt de l'aigua. És a dir, que des de la sorra, si estàs mirant el mar, veus com un cap de color blanc... Amb els ulls tancats, que és la figura d'una nena de 14 anys, sobresurt de l'aigua. Una mica, sí, molt espectacular. En fi... Doncs si aneu a Rio els propers mesos... Bé, de fet, fins al novembre podreu veure aquesta escultura. Primer ja feu ràbia si aneu, això d'entrada, i després que podreu veure aquesta escultura del Sant Justenc Jaume Plensa, que vol transmetre tranquil·litat en una platja de Rio de Janeiro. 11 i 19... D'aquí una estona amb Silvana Boch de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern que ens explicarà quines són les novetats i quan comencen els propers cursos i què heu de fer si us voleu apuntar per saber escriure millor. But it's over now Fins demà! It must have been love Fins demà! Fins demà! Fins demà! El Rolling Stones amb Stir Me Up. Camí cap a dos quarts de dotze del migdia. Continues a Ràdio Desverd. D'aquí uns moments parlarem amb la nostra primera convidada del dia d'avui, la Silvana Boch. Abans però aquest tema de Joe Cocker, you can lift your hat on me. Yes, yes, yes. Fins demà! Oh, I love it. They don't know I love it. Dos quarts de dotze en punt. Continuem a Ràdio d'Esvern, aquí al 98.1 de la FM. Ja sabeu també que ens podeu veure a través d'internet i la pàgina web de radiodesvern.com, a través de la webcam, que tenim instal·lada aquí el control número 1 de la ràdio. Avui la nostra primera convidada és de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, la Silvana Vox. Silvana, bon dia. Hola, bon dia, Jordi. Bé, una vella coneguda de la ràdio, perquè la Silvana va estar col·laborant durant molt de temps en diferents programes culturals, a la mà també de l'Arnau Cònsul, i bé, ja fa, em sembla, que aquest serà el tercer any, que també amb l'Arnau Cònsul, que també està movent el cap per allà, esteu a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Com va, en general, l'escola d'escriptura? Doncs molt bé. A l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just i també al centre cívic Can Ginestar. Fem una mica de poble a l'Ateneu i una mica de poble al costat de la biblioteca, al centre cívic. Bé, abans de començar, Silvana, t'haig de felicitar pel teu català. Ai, moltes gràcies. Perquè tu ets argentina. Jo soc argentina, sí. I has après català fa aquests últims anys aquí. Sí, fa 10 anys que visc aquí. 10 anys, eh? Sí, 10 anys. El temps passa molt ràpid. Molt, molt. Els pronombres febles, de totes maneres, encara... No els domino gaire. L'assignatura pendent, no? Sempre quedaran. En fi, entrem en matèria. La segona quinzena d'octubre comencen aquests cursos de l'Escola d'Escriptura de Taneu. Què és el que hi fareu? Mira, començarem, com tu ho has dit bé, a la segona quancena d'octubre, a Can Ginestar, un taller de memòria, que és nou. Teix aquest taller? Aquest és, més que ficció o inventar un personatge i posar per escrit una història imaginària, és que la gent que tingui vivències, que vulgui posar per escrit, utilitza el taller com un lloc on fer-ho. Per tant, per explicar una mica, o aprendre a explicar les vivències personals, les històries que ens han passat, una mica com si fos una mena de diari, però ben estructurat? Sí, exactament. O sigui, una mena de diari, o si surts d'excursió amb les cees, o... camines per Sant Just i veus alguna cosa o vas al cinema i dius, mira, aquesta pel·lícula m'ha fet recordar la meva infantesa, doncs posar tot allò per escrit com una... això, com memòries, no?, de la teva vida. Perquè tu que has impartit ja classes i tallers d'escriptura, Quins són els errors més comuns de la gent que no ha estudiat mai o no ha fet mai un taller d'aquest tipus? El rigor amb el llenguatge i la manera de comunicar les coses de manera efectiva. O sigui, les repeticions de paraules, els rodolins o la lògica dins de l'estructura d'una narració... A vegades la poca confiança que es té amb el lector, que dius, bueno, això ho haurem entès, llavors repeteixes tres vegades la mateixa idea i dius, no, no, has de confiar en el lector perquè ja tens l'eina com per explicar el que has volgut explicar i el lector és una persona intel·ligent i t'ha entès. Diguem-ne, la lògica interna d'un relat. I quants alumnes han passat ja pel taller, més o menys? Buf, ara no sé dir, però més de 20 persones, segur. Ara em queda un grup que fa 3 anys que estem junts. Aquest serà el tercer curs i ens anomenem els letraferits dels dimecres. I la bona notícia és que amb aquesta gent estem preparant un llibre que sortirà, suposo que... i estem en plena fase de producció, és molt divertit, és molt agraït, és una feina molt bonica. Després de dos anys de cada dimecres portar un relat i aprendre l'ofici d'escriure i practicar les eines de l'escriptor, ara es veurà publicat. Per tant, si ho entenc bé, aquest grup que va començar com un taller més, com un curs més, ara ha evolucionat fins a la creació d'un llibre que serà de relats breus o no? Sí, relat breus, sí, sí, sí. I alguns són escriptors més d'aquest tipus que et dic de memòria, són cinc persones i unes altres són més de crear un personatge i de fer contes i relats. I està molt bé, estarà molt, molt bé. Tenen molt nivell. Però publicar un llibre avui en dia no és fàcil. No, però ens autopublicarem. Us autopublicareu? Sí, no és tan difícil com sembla, tampoc. I com ho fareu, això? hi ha moltes impremtes i editorials per internet i tu fas la maquetació, tries els relats, els encarregues, demanes 10 exemplars o 20 o els que vulguis, te'l porten a casa i després queda a la xarxa, a la web d'aquesta editorial i la gent del poble o la gent que vulgui fa una comanda i li arriba a casa el llibre. De fet, no sé si... Bé, en molts sectors ha passat, eh? amb la música també, cada vegada els músics s'autoediten els seus propis CDs i tot plegat, i també en el món dels llibres ja fa temps que passa. Sí, sí, és una bona sortida per al món editorial aquesta. Bé, continuem repassant més cursos, perquè ens havíem quedat amb aquest de la memòria. La memòria, sí, que seria la primera vegada que ho provem. Jo crec que és molt interessant, perquè sé que hi ha molta gent que escriu de les seves experiències, el que tu ven deies diaris o notes de dietaris, i és un lloc... O sigui, la part bona és que tens companys que estan fent el mateix camí que tu, i t'escolten i llegeix el que has escrit i et corregeixen, i és un lloc molt bonic de trobada de la gent, lletra ferida. El següent curs és aquest que et deia dels Lletra ferit del dimecres, que és gent que ja fa tres anys que estem treballant junts. I es pot apuntar a algú? Sí, però si hi ha gent que té un nivell, o sigui, que hagi escrit alguna cosa, no necessàriament que hagi estat publicat, òbviament està obert per a qualsevol altra persona que tingui una mena ja de bagatge d'escriptura. Potser hauríeu de fer una prova, potser, el primer dia. Sí, però... El que he après també durant aquests tres anys és que el grup fa que si hi ha alguna persona que té una mica de nivells més baix, el mateix grup fa que pugi el nivell. O sigui, està bé la barreja de gent que potser sap una mica més amb una altra que no sap tant. I això està molt, molt bé. És una de les millors coses que tenen els tallers. Estem parlant amb la Silvana Boc, una de les responsables d'aquesta escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just, que, com veieu, a partir de les pròximes setmanes ja es comença a posar en marxa, la segona quinzena d'octubre concretament, amb aquest curs de memòria, també els dimecres. El plaer de l'escriptura, Silvana, és molt important. És molt important, és una meravella. Com es pot arribar a trobar per la gent que a vegades ha escrit i no li agrada escriure o sent que allò que escriu no està bé? Home, a la gent que no li agrada escriure, crec que no trobarà mai el plaer per l'escriptura. O sigui, jo crec que abans de ser escriptores o de voler posar alguna cosa per escrit, hem de ser bons lectors. O sigui, la gent que llegeix molt, la gent que assisteix al club de lectura de la biblioteca o al de l'Arnau o a l'Ateneu de Sant Just, és gent que probablement ha escrit o escriu el diari a la nit o alguna nota al cap de setmana o alguna cosa així. jo trobo que aquella hora i mitja que estem junts en els tallers amb la gent és meravellós, o sigui tu poses com els budells damunt la taula quan escrius i trobes en un lloc on tothom fa el mateix i aquest plaer, aquesta amistat aquesta xarxa de relacions que aconsegueixes en aquesta mena de tallers és... És meravellós, o sigui, és genial. El plaer de l'escriptura és el que et dic, és el mateix que el plaer de la lectura. Quan llegeixes un llibre i aquest món, o sigui, entres a viure en aquest món de ficció, quan escrius és... Encara millor, perquè és tu el que va creant tot aquest món, aquests personatges. Sense cap mena de dubte. Per cert, el novembre literari, no sé si l'esteu ja començant a treballar. Tancarem la setmana que ve i està molt fort. Ve molt fort, molt fort. L'any passat, recordo que també va ser com a novetat. Em sembla que era, no m'ho he equivocat, cada dimarts. de novembre i venia un escriptor i la veritat és que l'any passat va ser increïble. Aquest any podem avançar en algun nom? Sí, podem. En principi tindrem el Josep Pedrals amb el romanso d'Anna Tirant que és aquest llibre de poesia meravellós que ha guanyat premis és brutal En principi tenim tancat la Rosa Maria de la biblioteca al Baulenas, Premi Sant Jordi de fa un parell d'anys. Perdona, de moment m'estàs dient dos noms que són bastant coneguts dins del món literari actual. Actual. I en principi, si Déu ho vulgui així, Déu en el sentit abstracte, Déu. D'energia. D'energia. El Sánchez Pinyol, amb el Victus en castellà. És una aposta molt, molt forta i en principi... Les negociacions estan avançades. Seria boníssim que vingués. Home, seria espectacular Albert Sánchez Pinyol, no? Les edats d'or, Pallassos i monstres... La Pelfreda, Pandora i Congo... Amb el Victus, que és aquesta novel·la que publicarà en castellà, però en una editorial catalana que encara no ha sortit i ja se'n parla des de fa mesos. Ja està contractat a No sé quantes llengües la traducció, o sigui, seria perfecto, però encara no podem dir sí, segur. Tant de bo, tant de bo. I també, Lluçenton Baulenas, has comentat... I sé que hi ha un altre nom de la biblioteca que el portarà la biblioteca Joan Margarit, però ara no me'n recordo. La setmana que ve probablement, o l'altra, ja estarà tancat el novembre literal. Tu creus que aquests autors podran passar per la ràdio en algun moment? Home, i tant que passaran per la ràdio. Si no, no vindran. D'acord. Le tancarem les portes del poble. No, no, no. És que una condició sine qua'num de contracte és que han de passar... Que passen per la ràdio. Clar, per la ràdio. I tant que sí. En fi, Silvana... Escolta, perdó, és que m'he oblidat d'esdontar uns dels tallers que no es fa aquí a Can Ginestar, al centre cívic, sinó a l'Ateneu de Sant Just. que és també de relat, de narrativa, de ficció, els dimarts de 8 a dos quarts de 10 de la nit. I em parteixes tu el taller? Sí, sí, a l'Ateneu de Sant Just. Per aquest curs, la informació, la gent ha d'anar a la secretaria de l'Ateneu, i per la resta, per el de memòria i ficció, relat curt de Can Ginestà, al Centre Cívic de Can Ginestà. Clar, clar, clar. Que per cert, tema preus, quant valen aquests cursos? El de Can Ginestà 70 euros tot el curs, o sigui el trimestre, i el de l'Ateneu no et sé dir, més o menys, o sigui els preus són més o menys el mateix. I per el de l'Ateneu no cal ser soci. doncs Silvana, moltes gràcies per haver vingut al programa que és un programa aquest que estem fent cada matí una mica especial perquè fins que no comenci la temporada de Ràdio d'Esvern farem un programa també de presentació de tots els programes dimecres que ve a la tarda a Can Ginestar estem escafant motors aquests matins amb música i entrevistes Silvana, moltes gràcies que vagi bé, bona tarda adéu Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No, it's not that I don't know. I just don't want it to grow. It's not that I don't know. I've changed my mind Canvi cap a les 12 del migdia amb aquest tema de Find Young Cannibals, She Drives Me Crazy. Parlem de cinema ara i de la nova pel·lícula del director Manxec, Pedro Almodóvar. Perquè aquest director, aquest cineasta espanyol, ha convertit l'aeroport fantasma de Ciudad Real en un plató. El director Manxec i el seu equip han rodat diverses escenes de Los Amantes Passajeros en aquest aeródrom sense activitat des de l'abril. I és que Pedro Almodóvar i el seu equip han estat a l'aeroport fantasma de Ciudad Real on no hi ha cap vol des del mes d'abril per rodar-hi algunes escenes de la pel·lícula. Per arribar a l'aeroport on havia de rodar ha hagut de desplaçar-se fins a Ciudad Real amb AVE i després agafar un cotxe. Molts extras han participat en aquesta filmació de les escenes durant les quals es recrea un aterratge forçós. L'aparició de l'equip ha generat molta expectació entre els veïns de la zona que s'han passat hores mirant-s'ho i sobretot esperant a veure Almodóvar. Parlem ara dels Rolling Stones. Perquè publicaran un disc amb dues cançons noves el 12 de novembre. Les dues composicions titulades Gloom and Doom i One Last Shot formaran part del recopilatori de grans èxits GRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR Segons ha anunciat avui la veterana banda a la seva web. Es tracta d'un àlbum compost per 3 CDs amb 50 temes que abasten tota la carrera de la longeva formació de Londres, que no publicava cap disc des de feia 7 anys. Bé, i acabem amb una notícia, amb una altra notícia musical, i és que Marc Nofler actuarà a Barcelona el dia 25 de juliol del 2013. El concert forma part de la gira de presentació del disc Prevatureing. I és que el músic britànic Mark Knopfler actuarà a Barcelona el 25 de juliol de l'any vinent. Dins de la gira europea de presentació d'aquest disc, que començarà el 27 d'abril a Estambul. El concert de Knopfler, exlíder del grup Dire Straits, serà al poble espanyol, segons ha informat la promotora Doctor Music. Les entrades es posaran a la venda a partir de les 10 del 4 d'octubre, a partir de les 10 del matí. La gira també inclou concerts a Madrid, Màlaga, Gijón i San Sebastià. No Flair considera que Privattering és un viatge emocional a les arrels dels sons dels dos costats de l'Atlàntic. En la gira, No Flair estarà acompanyat de vuit músics i, a més, ha mostrat les seves noves cançons i interpretarà vells clàssics de l'etapa de Dire Straits, com aquest tema que estem escoltant. L'heu reconegut o no? Sí. Tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals i després els del Sant Just Notícies. I després, d'aquí mitja hora, a la següent hora del programa parlarem amb el Jesús Margarit, director de l'Institut de Sant Just Esgarri. He doesn't want to make it cry or sing. There's any no guitarist on. Bona nit. Saving it up Friday night With the sultans Where the sultans all swing Then a crowd of young boys They're fooling around in the corner Bona nit Bona nit. Són les 12. Notícies en xarxa. Parlem mai de Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una banda de lladres de cases que actuaven a la comarca del Baix Llobregat i a cinc detinguts que tenen entre 17 i 26 anys. La investigació va començar el mes de juny a partir d'una denúncia per un robatori amb força en un habitatge d'esplugues de Llobregat mentre els propietaris eren a dins dormint. Els lladres es van emportar diners, targetes de crèdit, documentació i fins i tot el vehicle de la família que tenien a dins de l'aparcament. Després venien els objectes robats a través de pàgines d'internet de compra i venda d'articles. Els detinguts tenen un ampli historial delictiu i la policia els atribueix set robatoris comesos durant els últims mesos a Esplugues, però també a l'Hospitalet de Llobregat i assegut a Calafell, al Baix Penedès. A l'Hospitalet, per exemple, van robar el cotxe una dona embarassada després d'arrossegar-la durant diversos metres per poder prendre-li aquest vehicle. Les detencions s'han fet a més en un edifici d'obra nova al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet que els joves havien ocupat sense el consentiment del propietari. La plataforma d'afectats per la hipoteca de Girona ha aconseguit aturar o bé ajornar 50 desnonaments des que es va crear ara fa un any. La plataforma ha començat avui el que ha batejat com a operació a Uribor. Volen que tothom que tingui una hipoteca referenciada a aquest índex demani al banc que els torni els diners que han pagat en concepte d'interessos. Girona, Sònia Tobert, bon dia. Bon dia. Des de la plataforma d'afectats per la hipoteca de Girona, consideren que l'Euríbor és un índex posat a dit i per això han iniciat una campanya perquè tothom que tingui una hipoteca amb Euríbor presenti demandes contra els bancs reclamant que es tornin els interessos pagats i que se'ls indemnitzi. Avui han presentat les primeres reclamacions a una oficina de bànquia. Marta Fuera és la portaveu de la plataforma. Avui estem aquí per visibilitzar un canvi en l'estratègia de la plataforma de Girona. Passem, diguéssim, a nivell judicial, a l'atac. No ens estarem quiets, plegats a braços o simplement defensant-nos de l'atac constant que ens estan fent les entitats bancàries. Sí, ells compleixen la llei, però és una llei injusta, és una llei indigna. En un any de funcionament a les comarques gironines s'han adreçat a la plataforma més de 500 afectats per la hipoteca. S'han aturat o posposat més de 50 desnonaments i s'han aconseguit 17 decions en pagament. El Tresor Públic espanyol ha col·locat a la subhasta d'aquest matí el màxim de deute previst. L'organisme estatal ha col·locat 3.500 milions d'euros i a uns interessos molt menors que a l'anterior subhasta. La demanda ha superat de fet l'oferta gairebé el doble i s'han adjudicat bons a dos, a tres i a quatre anys. La subhasta s'ha vist afavorida per l'expectativa que avui... El Banc Central Europeu anunciï la compra de deute massiu a Espanyol. De fet, ha transcendit que el principal òrgan regulador de l'economia europea pot fer una compra il·limitada de deute públic de països més castigats pels mercats. És a punt d'acabar-se la reunió d'un centenar d'empresaris espanyols i alemanys que es fa des de primera hora del matí al Palau de la Moncloa, a Madrid. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha obert aquesta cimera explicant les reformes que ha fet Espanya per superar la crisi. Espanya està fent ara... ...lo que Alemania hizo hace diez años. Está haciendo ahora medidas, está tomando medidas... ...y están llevando a cabo reformas... ...para mejorar el comportamiento de su mercado laboral... ...para mejorar su competitividad... A la trobada també són els màxims representants de les patronals i sindicats dels dos països. Miren de trobar solucions a les elevades xifres de turn que registra el mercat laboral espanyol. Aquesta cimera és a punt d'acabar-se, mentre el que ha de començar a la una del migdia és la reunió entre el president del govern espanyol i la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, una reunió que també es farà al Palau de la Moncloa. S'espera que Rajoy expliqui a Merkel Les últimes reformes aprovades per l'executiu, però també el calendari de noves mesures a prendre. Tots dos líders també avaluaran la possibilitat que Espanya faci ja oficial la petició de rescat econòmic. Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça ha entrenat aquest matí novament en una sessió conjunta amb el filial. Carles Puyol ha tornat a exercitar-se amb la màscara protectora durant la part de la sessió on hi havia exercicis de contacte. L'entrenament ha estat dirigit per Eusebio Sacristant, ja que Tito Vilanova encara és a la reunió de tècnics de la UEFA que se celebra a Niu, a Suïssa. L'Espanya al viatge avui cap a Paralada, on farà un estatge de 3 dies. Avui a les 9 de la nit jugarà un partit solidari contra un combinat de jugadors de l'Alt Empordà per ajudar els afectats pels incendis d'aquest estiu. El partit que es disputarà a l'estadi de Vila tenim a Figueres. I en basquet a aquesta hora se sortegen les semifinals de la Supercopa, que disputaran el Barça-Rigal, el Caixa-Aragosa, el Real Madrid i el València-Basquet. La competició serà els dies 22 i 23 de setembre. a Saragossa. I acabarem explicant que l'Obert dels Estats Units de Tenis, el número 1 del rànquing ATP Roger Federer, ha quedat eliminat en els quarts de final davant de Tomàs Verdig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Aquesta tarda s'inaugura una exposició de pintura al celler de Can Genestà, on recull de les obres de l'artista Natàlia Cao. A la mostra s'hi podran veure 25 quadres de format mitjà, una part de les seves pintures més recents i també una part dedicada a l'escriptor alemany René Maria Rilca. Managalia cau pintar quadres abstractes i fa servir colors poc cridaners. Fa servir també com a materials els olis i sobretot la tinta xinesa. La mostra s'estrena avui a dos quarts de vuit del vespre i es podrà veure al celler fins al 6 d'octubre. La Taneu vol facilitar l'accés a nous socis de l'entitat de cara a aquest nou curs i apropar-se'ls joves. Aquest és un dels reptes que es va marcar a la nova junta quan es va posar al capdavant de l'entitat Ara fa boc més de mitjà any. En aquest sentit, el president de l'Ateneu, Albert Macià, ha obert la porta a la possibilitat de baixar les quotes per fer-se soci de l'entitat, que ara costa 90 euros l'any. Avui, la Junta de l'Ateneu té la primera reunió del curs i es preveu que s'aprovi la modificació dels estatuts de l'entitat per adaptar-se al nou reglament. D'altra banda, l'entitat s'apunta a la crida que ha fet l'ANC i penjarà la senyera de manera permanent al balcó de l'Ateneu. Dimarts que ve participaran dels actes de la Diada a Sant Just. I acabem aquest butlletí justament parlant dels actes de la Diada Nacional que Sant Just celebrarà amb els tradicionals actes de l'11 de setembre. Tot plegat començarà dimarts que ve a les 12 del migdia. El pare de Pau Casals davant de l'estàtua commemorativa de l'11 de setembre amb una ballada de sardanes de l'agrupació sardanista Sant Just amb la cobla Catània i a la una es farà l'ofrena floral d'institucional i d'entitats. D'altra banda, la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana ha organitzat més actes també per commemorar la Diada. I de moment això és tot. Més informació d'aquí una hora a l'informatiu migdia dels Sant Just Notícias. Fins ara mateix. El pas dels dies enganxa més que l'heroïna. És tan eficaç, tan eficaç com l'aspirió. per cada moment que tornes a viure. Ara tu digue'm si és veritat el que m'han dit que vas explicant. Digue'm, te'n recordes? O quan ho deixes, te'n sorrides? Digue'm, què és veritat? O tu tampoc saps ben bé d'aquest parlo? Fins demà! Parlim d'aquells mons llunyans de les espècies Un viatge fragmentat. Un fascicle de Vull ser de gran, jo ja és costó Mil balenes a tocar Sentir l'electroestàtica i el mar Calipso bé, calipso va sense haver-hi estat. Veure els colors dels esculls de corall. Vostès cafandra, jo xandall. Confia en mi, anem més avall que amb aquest comandament. Que hi ha coses noves i un del sol que esperen un explorador. Messie Cousteau, per què vostè els taurons no li fan por? Messie Cousteau, no, no, no. Messie Cousteau. A mi no em cal l'alta definició, Messier Cousteau, no, no, no. Messier Cousteau, Messier Cousteau, com més avall que em vas, hi ha més presió, Messier Cousteau, no, no, no. La mare em crida des del menjador. Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Ràdio Despert, 98.1. Fui et sentia, tot un poble moviment! Ja m'lisburna de la història. Gràcies! L'esclama d'un sentiment. Un, dos, tres, sí! Viurem sempre corrents avançant amb la gent rellevant contra el ventre, es porten sentiments. Viurem amb de l'inviva, aflamat la vegeixem. L'esclama de tot un poble moviment. Viurem sempre corrents avançant amb la gent rellevant contra el ventre, es porten sentiments. Viurem amb de l'inviva, aflamat la vegeixem. L'esclama de tot un poble moviment. I amb columnes de paraules, travessant la llarga nit, en feites, cels, mars i muntanyes, pels escenares tu no creus d'amor. Gràcies. Allà amb les paraules creixen i el cor batega ben fort amb la flama de tot un poble en moviment, tot un poble en moviment, tot un poble en moviment. Ara escoltes pràdio d'esperc, sintonitzes pràdio d'esperc, 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern Mentrestant, aquest tema mític ja... Sóc mariner sense por. De la música en català, directament, l'Axe en Busco. I el tema La meva terra és el mar. El meu rellotge sóc jo, que no en tinc segons i que allargo les hores. Tu bé, Timo, que m'ajudes... Eva, dreça-se el tu i el vent. Treu-me d'aquesta tan festa. Treu-me que ja no puc més seguint l'estrella. Potser em vaig perdre el cel i vaig perdre el seny. No crec en les possessions, doncs penso que hi ha massa coses que ens separen i tots som del mateix món. No crec en nacions, ni en obligacions, ni en obligacions. que no sóc d'aquí, que pot ser d'allà, sóc part de l'oceà. Dóna'm força per cridar, que ja sóc de mi, no sóc de ningú, la meva terra és el malmet d'aigua i sal. Sóc a l'aigua, no hi ha peles, ni danderes, ni lesions. El silenci que m'envolta és la salsa que em fa viure i em deixa lliure. que si l'aigua s'enmorgen, la pedra no ho som, mullem un altre cop. Tornem força, tornen molts, que si l'aigua s'enmorgen, la pedra no ho som, mullem un altre cop dins del cor. Si em dius adéu Vull que el dia sigui net i clar Que cap on sent trenqui l'harmonia del seu cant, que tinguis sort i que trobis el que et va mancar en mi. Si em dius avui, i que el sol faci el dia molt més llarg. I així, Rupa, tens el temps d'un rellotge aturat, i que tinguem sort, i que trobem tot el que ens va mancar. I així, Frank, Bona nit. Bona nit. Si penses en mi No demanis un camí planer ni estels de gent ni una marca de promeses sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg Aquesta versió de pomada del clàssic de Lluís Llach, que tinguem sort, quatre minuts fa arribar a dos quarts d'una del matí. La setmana que ve arrenca el curs 2012-2013, el curs escolar, amb 20.000 alumnes més a tot Catalunya i més de 1.700 mestres menys. La plantilla es redueix per primer cop en un curs que Irene Rigau, consellera d'Educació, vol que sigui clau contra el fracàs escolar. Per parlar-ne de tot plegat i de com es posar en marxa aquest curs des de la perspectiva de Sant Just, tenim el director de l'Institut, Jesús Margarit, bon dia. Hola, bon dia. T'agraeixo que hagis vingut perquè em sembla que no ets gaire amant d'aquestes aparicions públiques. Poquet a poquet, em sembla acostumant. Sí, perquè, home, de fet, no fa ni... Ni dos anys. És el tercer, comencem el tercer. El tercer any com a director a l'institut. Com ha anat aquests dos anys? Quina experiència, quina valoració en fas a tot plegat? Positiva com a experiència, tot i que potser no és el millor moment per ser director d'un institut de secundària, però la sort és que el centre on treballo, els companys, i en fi, doncs, dintre del que són les coses, bastant satisfet dels dos anys que porto. Irene Rigau, això que comentàvem, va dir fa un parell de dies en roda de premsa que volia elevar els resultats del sistema escolar, combatre el fracàs escolar, però, com comentàvem, amb menys recursos que mai, no? Creus que això és compatible? Tenir en compte les retallades que hi ha hagut, menys mestres que abans, augmenta també la ràtio, és a dir, els alumnes per classe, sobretot a secundària? No, per mi és incompatible. És una paradoxa no sé, on és del desconeixement o del cinisme, una de les dues coses com a única possibilitat, perquè en el moment en què dones menys recursos, tot es costa molt més, i no sé, hi ha coses bàsiques que no tindrem i que jo crec que afectaran, per desgràcia, la qualitat de l'ensenyament. Per exemple, combat amb l'any passat... Per exemple, vull dir que a la reducció nosaltres tenim el mateix nombre de grups, d'alumnes potser més, però vull dir que el grup serà el mateix nombre de l'any passat, perdem dos professors, això es pal·liarà amb augment d'hores lectius al professorat, sobre això ja no entraré a discutir Aquest fet, però em sembla molt més greu el tema de les substitucions, vull dir, el fet que sabem taxativament que a partir d'ara, si algú es posa malalt, doncs 10 dies no tindran professors, alumnes, si serà cobert amb les guàrdies del mateix institut, doncs això, qualitat no pot donar-te el fet que durant 10 dies ha de sobreviure un alumnat fent exercicis, perquè si no té el professor titular. s'haurà de fer exercicis de la matèria, no podrà avançar gaire perquè el professor que li vingui a fer la guàrdia no té per què ser de la matèria que li està donant el professor que està malalt i per molt que intentem donar més cobertura als guàrdies, intentar que hi hagi més possibilitat, però això hi ha un límit, 10 dies un alumne no pot estar fent exercicis en què ningú es corregeixi o que es corregeixi un professor que no s'ha de saber especialitat. Jo crec que és el més greu de tot el que ens ve a sobre d'aquest curs. Això t'anava a preguntar, de totes les mesures anomenades dins del sac de les retallades en el tema d'ensenyament, aquesta per tu és la pitjor. És a dir, que si hi ha un professor que està de baixa, pel que sigui, durant els propers 10 dies... Els primers 10 dies lectius de la seva malaltia no està cobert. No és per contractar ningú? No, no, no. Arribarà un substitut, pot ser que la baixa sigui per 3 mesos, però si la baixa comença a partir d'ara... Doncs els primers du dies lectius no ve ningú i a partir de l'11 dia lectiu és quan t'arriba un substitut que potser estarà la resta del curs. Si s'adona el cas que ens trobem amb dos professors al mateix centre, doncs a lo millor ens donen un d'aquests dos de seguida. Però com a punt de partida jo ho trobo realment un disbarat que quan comença a notar-se, avallament ara no, perquè aquests volia encarar. Quan comença una tercera veritat, que comença a haver-hi una sèrie de baixes puntuals, doncs això pot ser un gran renou. I sobretot, acadèmicament, el prejudici de l'alumnat, que sobretot si parlem de cursos amb una exigència de contingut, que estem parlant de formar alumnes, de donar-los una competència a l'ESO i a la batxillerat per a la universitat, doncs que 10 dies lectius sense avançar el temari de segon de batxillerat de qualsevol matèria és una cosa molt... Molt poc pensada. Jo crec que molt poc pensada i no sé, ningú m'ha explicat el... Puc entendre molt el tema retallar, el tema econòmic, però això jo crec que hi ha llocs molt més evidents on treure diners que no de les substitucions de professors. I quin és el pla, no sé si de xoc, o les mesures que prendreu o que heu pensat a l'institut per si passa això? És a dir, si un professor ha d'abandonar el seu lloc de treball durant aquests dies 10 dies següents, heu de fer les substitucions entre vosaltres, no?, o aquella classe, com a mínim, que no queda buida. L'augment de l'hores de professorat al centre s'ha fet augmentar l'ombra de guàrdies, per tant, a 20 i més guàrdies, hi haurà més professor disponible per cobrir aquells forats que un professor deixi, però, clar, això no garanteix mai... Hi ha departaments on el professor és únic o són dos, et pot cobrir una matèria o un que sigui d'una altra, és molt difícil, tot i que també, doncs, entretenem que els departaments... Ha d'haver un seguiment molt clar de què està fent aquest professor perquè si falta algú que pugui seguir una miqueta el fil, però, repeteixo, hi ha uns condicionants externs que, per molt que et proposis que això es noti poc, al final segur que, per desgràcia, s'acabarà notant. De totes formes, no totes les mesures que s'han pres, com a mínim, penseu que són negatives, perquè, per exemple, també hi ha el tema del nou horari, pel segon cicle d'ESO, que, de fet, em sembla que valores positivament, no? Sí, en el nostre cas vam demanar només el segon cicle, primer vam mantenir dues o dues tardes, i l'experiència a veure com funciona. Jo crec que els de primer, molts llocs de Catalunya han triat tota l'intensió de tota l'ESO, ens vam triar per prudència una mica fent només el segon SICA, perquè primer ho veiem com encara una mica petits per fer sis o de seguida. Com que un dia sí que ho faran per qüestions d'organització, doncs veurem a veure com funciona. Però és veritat que les tardes eren bastant inútils acadèmicament i pedagògicament, no s'avançava com al matí. Ah, no? Però la tarda sempre és molt més difícil fer una classe normal, has d'intentar fer una cosa que a vegades el programa no avança i intentes una mica fer activitats més lleugeres perquè sabem que la tarda no rendeixen com al matí, però la sextena hora al matí també pot ser una mica... durien segons quines edats. Per tant, els alumnes de tercer i quart d'ESO, aquest any, a quina hora marxaran a casa? A les tres. Tindran de vuit i mitja a tres, igual que els de batxillerat. I fan el mateix horari que fèiem ja a batxillerat. Per cert, que també hi ha un altre tema nou, que és que aquest nou curs, 2012-2013, els alumnes de segon i de quart d'ESO faran quatre hores més de matemàtiques a la setmana, en lloc de tres com fins ara. Seran 70 hores més durant tot el curs i és que les dades diuen que un 24% d'alumnes que acaben l'ESO sense assolir les competències bàsiques en matemàtiques i un 23% ho fan en nivell baix. Era per tant necessària aquesta quarta hora de matemàtiques a la setmana? Suposo que pels professors de matemàtiques segurament sí. A segon, és veritat que hi ha optatives que a vegades dubtes una mica de la seva existència o de la seva consistència acadèmica. En el cas de segon, això ha tret una hora d'optativitat que no crec que faci gaire mal el fet d'haver-la perdut. a quarts i que el projecte de recerca que s'ha perdut per l'element de matemàtiques, doncs intentarem mantenir-lo, perquè era una idea bona el fet de fer un projecte en comú d'alumnes investigant un tema i de més, de cara al batxillerat també anava bé, com que també s'ha de mantenir igualment, doncs ho mantindrem fora d'una hora lectiva, però, bé, bueno, cadascú una mica també, jo com a forç de llengua, doncs també valoraria augmentar, ho trobo impresentable, que són de batxillerat fent només dues hores de llengua de català i dues hores de castellà, A primera i a segon de batxedat, trobo que és inconcebible perquè les llengües també són fonamentals. I amb dues hores a la setmana, doncs poc pot fer. I poso cadascú escombrarà cap a casa i defensa les hores màximes de la seva matèria. Però bé, el resultat de les competències bàsiques en el cas nostre va ser força bo en tots els àmbits, vull dir que matemàtiques inclòs. Estem parlant amb el Jesús Margarit, que és el director de l'Institut de Sant Just, i com veieu, jo, Jesús, et noto una mica indignat, amb tot plegat, no? Com esteu vivint el professorat en general? M'imagino que la indignació també és palpable entre els professionals del centre? Bé, normalment aquests 3-4 dies que portem de setembre encara domina l'àmbit, l'esperit una mica... alegre del retorn i, en fi, una mica la processó va a dintre, indignat, no sé si transmeto, potser, perquè, bueno, són quatre dies intensos que portem de setembre i, clar, com a director, una mica veus més enllà d'aquests quatre dies, que encara tens l'alegria de les vacances més o menys dura. No, no, ho dic perquè aquest sentiment que tens tu és compartit també amb molts sindicats de l'ensenyament i que poden entrevolir l'ambient d'un curs escolar que comença i, de fet, hi ha un moviment en nom de la coordinadora d'Interzones i el sindicat CGT que ha convocat una vaga pels centres... el primer dia de curs. No sé si l'Institut de Sant Lluís es suma, no? No, ningú ha parlat de res i el bé dels alumnes està per sobre de totes les possibles indignacions que a títol personal podem tenir. Vull dir que hi ha una realitat de persones que són els nostres alumnes, que necessiten una atenció, que hem d'estar dintre les circumstàncies defensant el millor que podem... les nostres condicions i que ells, doncs, s'aprenguin el millor i que no tenen per què rebre totes les coses negatives que una mica al voltant poden haver-hi, no? Per tant, doncs, hi ha formes de protestar, jo crec que no tenen per què intervolir o destorbar el de curs normal d'una activitat d'activa, que jo crec que al final és molt més important fer classe que, bueno, activitats que a vegades són coses que a vegades, doncs, tenen un sentit, però també a vegades no penses massa en la teva realitat, en aquest cas, del fet d'ensenyar i tenir uns uns alumnes que depenen de tu. I les altres formes de mostrar aquest desacord amb aquestes mesures, quines són? No sé si parleu directament amb la Conselleria d'Educació o teniu comunicació directa amb la Generalitat. Hi ha una comunicació molt jeràrquica, vull dir que és una cosa molt així d'ensenyament baixant. i en quant a director hi ha reunions diferents, després hi ha una junta de directors personals, vull dir que el tracte acaba sent bastant limitat. I com són aquestes reunions de directors d'institut? Bueno, depèn del moment. Ara actualment, quan es escalfa una mica més l'ambient, es pot estar una mica més escalfat. A vegades tenim un paper una mica dur, que és estar una mica al mig entre una banda i l'altra. Un lloc ens veuen com direcció i a l'altre lloc no deixem de ser funcionaris, vull dir que evidentment estem una mica al mig i això a vegades pot ser una mica més dur. També, sí, la veritat és que hi ha moltes mesures que són negatives, però Maria ha comentat també el tema de l'augment de ràtio, que ha perjudicat sobretot a secundària, perquè l'increment del nombre d'alumnes per aula, que és el que s'anomena la ràtio, que va aprovar el ministre d'Educació, José Ignacio Obert, com a mesura de retallada, tindrà més incidència als instituts de secundària que a les escoles de primària, tal com ja havia anunciat la consellera de fet d'ensenyament, Irene Rigau, abans de l'estiu. De fet, per posar ja xifres concretes en aquest sentit, el màxim de ràtio permès pel Ministeri s'aplicarà un 1% als casos de primària, que està entre 28 i 30 alumnes per aula, i el tema que ens ocupa, perquè tenim aquí el Jesús Margarit, director de l'Institut de Secundària de Sant Just, que és un 5,6% més a secundària, que estarà entre 34 alumnes, i 36 alumnes per aula. Com veus aquesta mesura? La mesura van aplicar-la al final només a primer d'ESO, no a la resta de cursos, a primer d'ESO de moment, i nosaltres tenim la sort que a primer d'ESO la preinscripció i matrícula va ser força alta, teníem les quatre línies concedides perquè ja superàvem el percentatge d'abans, amb els 35 en tenim les quatre línies i per tant tindrem una ràtio més baixa de cursos passats, segurament, Al final, per una qüestió, com que tenim molts, no es poden aplicar les tres grups, tindrem quatre grups, i per tant, d'aquesta banda, no es poden queixar avui la ràtio, excepte potser a tercer ESO, que és una mica on només tenim tres línies, i per tant pot haver-hi una mica més de ràtio més alta. A primer, segon i quart, la ràtio serà força bona, perquè tenim quatre línies. De quants alumnes estem parlant per classe, més o menys, per tant? A 28, jo crec que estarem més o menys a primer i en general. Potser 28 i potser tercer sí que estarem a 32, 33, segurament. Tercer serà el curs enllés i més. Tot i que sempre a l'institut fem grups flexibles i intentem que aquestes frases més altes només siguin a matèries una mica més pràctiques o que a vegades tinguin desdoble i en realitat matèries instrumentals, normalment la ràtio és més baixa, intentem que estigui pel 26, com amb el 28, fins i tot en el cas que és de 30 i escaig que he dit abans, doncs que estiguin a 28 quan fan llengües i quan fan matemàtiques i... Per tant, aquesta banda de ràtio de l'ESO no tinc especialment motiu per queixar-me. A més, seria d'avui, perquè parlem de... Com que aguda a setembre, les dades són una mica relatives, però si no canvia res, que no hauria de canviar-hi, seria així. A batxillerat sí que tenim una mica el problema que vam posar la ràtio de 40, en el cas de batxillerat, a primera batxillerat, i això, més que tenir al final una ràtio molt alta, el que ens ha provocat és perdre alumnat, perquè quan van fer la ràtio de 40 van treure possibilitat a famílies que volien matricular-se al centre a fer batxillerat els van dir que no, perquè no teníem possibilitat, i al final potser tenim la ràtima més baixa del que hauríem volgut nosaltres mateixos. Quants alumnes hi ha per classe i llavors a batxillerat? Dependrà d'avui que estan fent la valoració de quart d'ESO, de saber quants passen de quart cap a batxillerat, hi ha algú que arribi, però segurament estarem al 30, ni tan sols, no sé si 35 com a molt, és a dir, com estàvem abans, suposo que no us notarà la diferència. per aquest problema que hi ha una mica del tema de matrícula. Hem parlat molt d'aquestes mesures noves, d'aquestes noves mesures polítiques de retallades, d'ensenyament i tot plegat, però a mi m'agradaria preguntar-te ja com a professor, com a mestre, el mes de setembre és el mes... que s'agafa amb més ganes perquè comença un nou curs i és tot plegat? O potser és el més més dur? No, s'agafa amb ganes. Jo crec que l'esperit general com a professor i el que es veu és més ànims que... Hi ha tornades pitjors. Per mi, personalment, la tornada del gener, a vegades, em costa molt més que la tornada del setembre, que, bueno, tens alegria sempre una mica del retorn. El fet d'ensenyar, portem dos mesos sense donar el rotllo així de forma oberta i tenim ganes una mica de començar... esplaiar-nos a l'aula. I el gener costa més, no? Per mi personalment sí, però no sé. Per què? No ho sé. Veus una mica de mig, no acabes de... Ja portes tres mesos d'orillos, però el primer trimestre és dur. A part de professor de gestió, doncs que és el trimestre en què més has hagut de començar a moure coses. Llavors, el segon també veus una mica molt lluny. Al final, i en canvi esplejava tot molt accelerat i tampoc no... En fi. Tu, Jesús, dones llengua, no? Llengua castellana i italiana. Llengua castellana i italiana, que és una nova optativa, no? Quan jo estava a l'institut no hi havia l'optativa d'italià. Una mica després. Va començar una mica després. Va començar després. I, per cert, encara els alumnes són disciplinats i es llegeixen... tot el que proposes a llengua castellana, és a dir... Suposo que ha fet sus trabajos, però intentem que... En fi, la idea és que llegir, més que per obligació, jo, com a professor de llengua en aquest cas, sempre la il·lusió que tens és que a algú li generi il·lusió per llegir, que més que l'obligació de llegir durant aquell curs, Si ja no donen el curs, al final s'ho trobaran els mateixos. Home, jo recordo que quan jo et vaig tenir de professor donaves molt material, no? Sí. Sí, moltes fotocòpies de molts llibres. Poesia. Això, més o menys, segueix amb aquesta línia. Segueix? I això que em comentaves del Rincón del Vago m'ha fet molta curiositat. Els professors mireu aquestes webs a vegades? Jo he optat directament per no demanar treballs escrits per internet. Si demanes un treball d'escrit que te'l penses per ordinador, el primer que has de fer és posar a Google la primera frase d'aquell... d'aquell treball que trobaràs un enllaç a un... Tu has enganxat de forma personal a gent que ha fet un copiar i pegar per entendre'n directament de web del ric on del vago? Ostres, això és dedicació, no, Jesús? Vull dir que, home, si has de mirar cada treball... Per això dic, comptat per fer el manuscrit i que sigui el moment. Vull dir que els treballs aquells de fer a casa la lectura d'un llibre, doncs cada vegada, evidentment, en aquest món que tenim, han perdut molta validesa, sobretot l'originalitat ja cada vegada s'ha... Clar, perquè s'han adaptat tant els alumnes com també els professors, no?, us heu de tornar a adaptar i en aquest cas, per exemple, fer exercicis directament preguntant i l'hora de classe o el temps que sigui fer la pregunta i que la responguin allà, saps que no hi ha truc, no? O intentar fer preguntes molt rebuscades perquè no tinguin possible solució almenys de moment fins que no generin. Molt bé, doncs Jesús Margarit, director de l'Institut de Sant Lluís, moltes gràcies per haver vingut, per haver-te passat, tot i que abans d'entrar ens recordaves que ja vas estar el juliol aquí. Però clar, jo crec que valia la pena perquè estem a pocs dies dimecres, no? Recordo que sí, dimecres 12. Hem enviat correu a les famílies dient l'horari perquè farem presentacions en diferents horaris en funció del curs amb els alumnes i hem enviat correu a totes les famílies de l'institut perquè sàpiguen a quina hora tenen la presentació dimecres. I la tarda fem una reunió amb pares de primer d'ESO perquè també se sentin acompanyats al principi la tarda amb la direcció perquè vegin una mica... Com que vam fer la reunió de portes obertes fa molt temps, pot dir que va ser el mes de febrer, fem una reunió d'una tarda amb els pares de... de primer, la direcció del centre per una mica situar-nos. Estan molt perduts els pares que entren amb els fills de primer d'ESO? Cada vegada hi ha més comentaris al respecte, vull dir que quan comences a reunir-te amb pares de primer sempre et diuen clar, és que el canvi és molt fort i que potser hem anat deixant... Per això des del passat ja vam fer una reunió aquesta inicial, perquè també, tot i que després faran un altre amb els tutors, s'ha avançat el mes d'octubre, faran un altre i amb els tutors respectius, creiem que és bo que això és una trobada col·lectiva amb la direcció, explicar una mica el centre... què som, què fem, i en aquest cas el tema horaris, el tema de coses que el mes de febrer estava molt lluny i potser doncs convé. Aclarir coses, que se sentin acompanyats i tranquil·litzats. Aquesta mesura m'imagino que la vau prendre perquè alguns pares potser veien massa precipitat de sisè de primària, antigament l'LGB, passar a l'institut directament quan abans era dos anys més tard, que era a vuitè, primer de grup. Quines són les preocupacions dels pares? dels nous alumnes que entren a l'institut més recurrents? En aquests últims anys s'està el tema ordinadors, que això era un tema molt recurrent, el canvi a l'ordinador en lloc del llibre, i una mica el tema disciplina, no tant... Comença, arriba una edat, el tema absències, el tema puntualitat, etc., el fet de la comunicació amb el tutor... aquests una mica els temes recurrents, no? Com se sabenten ells d'una sèrie de coses, que si sabentaran igual de ràpid, si se sentaven a l'escola o trigaran més, que si se'ls cridarà o no se'ls cridarà, si... I com està, per cert, el tema dels ordinadors, ara que has tret aquest assunto? Bueno, pues está, ha caído en... S'ha aparegut en combat. A primer de això s'ha aparegut, a segon, tercer i quart mantenim perquè els alumnes ja tenen el seu ordinador i el mantindrem. I a primer el que farem és aprofitar l'úbo que tenia del projecte, que era l'instal·lació a les aules i tot el que comportava. El fet que s'han mogut i han fet coses, doncs intentar conciliar que si a l'aula portaran una altra vegada el llibre de text, però que puguin eventualment portar el seu ordinador... per fer alguna cosa puntual a la classe i, sobretot, el processat i que utilitzar l'ordinador a la pissarra digital. Aquest és un projecte, per tant, que ha durat 3 anys? Dos. Dos anys. Dos i escàs, vull dir que dos i una mica més del primer any que no va acabar sent res. Per tant, aquest és el primer curs, 2012-2013, on els que entrin al primer d'ESO ja no van amb un ordinador. No, ja no van amb un ordinador, almenys no van amb un ordinador dotat pel departament, per tant, no van amb un ordinador. I poden portar els que ells vulguin o no? Farem això una mena d'instruccions, que no tant que el portin alegrament, sinó que si el professor diu que poden portar un ordinador, doncs que sigui un portal que tinguin ells a casa, amb unes mínimes característiques bàsiques que ha de tenir aquell ordinador, i sempre per fer activitats estrictament acadèmiques i amb la següent vigilància del professorat, evidentment. I llavors ens podem trobar classes de primer d'ESO aquest any, on alguns alumnes tinguin ordinador i d'altres no? No, de fet no tenen per què tenir-lo, perquè tenen llibre de text de tot, i l'únic és que si puntualment volen venir amb l'ordinador, doncs que el poden portar. Poden trobar casos que no el tinguin, llavors per això també aquesta reunió donarem consciència una mica sobre si en cas de dubte de quin ordinador poden comprar, doncs les opcions que el mercat donen semblants al que tenim abans. També hem parlat potser d'una mena de lloguer, d'ordinadors que poden tenir al centre... el d'abans, intentar llogar-lo a un alumne puntualment durant l'any, si ho necessito a l'ordinador, per després tornar-lo, i una mica d'opcions així per també aprofitar, perquè això que tenia de bo, un projecte que també podem discutir hores sobre la seva validesa, perquè va ser pensat també en una precipitació i en un poc criteri, que al final s'ha demostrat, però clar, dos anys, també és... Sí, sí, en general... Veig que sobrevol aquí el poc criteri, des de la Conselleria d'Educació al Ministeri d'Educació. Sí, però sense posar nom. No és tan qüestió política com qüestió de nom. Pràcticament sembla que sigui qui governi, el Departament d'Ensenyament o Educació, pots canviar-li el nom, però al final... Ja no sé de mals, que estan molt arraigats. Això també passa allà al Ministeri d'Educació. Això t'anava a dir perquè, clar, aquesta mesura dels ordinadors ve de l'anterior govern, quan Ernest Managall estava de conseller d'Educació, no? Vull dir que... Escolta, què passa? Com es pot millorar, tu creus? Bueno, seria, donaria per moltes altres tipus de vista molt llarga. Lamentable és que potser l'educació es veu amb el tema retallades, vull dir que és molt fàcil actuar sobre l'educació i d'aquí treure uns diners puntuals, i en canvi, quan un llegeix el tema de les escoles segregades, per allà sí que hi ha diners per subvencionar, vull dir que seria coses que clavan al cel, vull dir que llavors, en fi... En fi, doncs, molts ànims, que us vagi molt bé aquest nou curs que comença el 2012-2013, també a Sant Just d'Esvern i a l'Institut, com a tot arreu, dimecres, dia 12 de setembre. Jesús Margarit, director de l'Institut de Secundaria Sant Just d'Esvern, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Moltes gràcies. 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí a sobre un gobre llit, perquè ara no, però després fot rasca't. Ja veuràs, si tens ganes o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat. Fins demà! Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc Vull entendre-ho, però no puc Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc Vull entendre-ho, però no puc Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig si no t'està convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar. I tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ell em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre el brano poc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ara escoltes pràdio d'esperc, sintonitzes pràdio d'esperc. Ai, Dolors, porta'm al ball, avui que ve tothom, Avui és quan hi hem d'anar. Ai, Dolors, vindré cap al tard amb un cop de cotxe i t'esperaré a baix. I Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat. Ni Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat. Avui Dolors, jo picaré un ritme amb les mans mentre tu treus els diquets de l'enèsim combinat. Avui Dolors proposa un tema al cantant Un que rigui de tu i de mi I d'aquesta història que s'ha anat acabant Va Dolors Que avui serem dos nens grans Res de tonteries Res de ser especials Un, dos, tres. Un, dos, tres, xa, xa, xa. Taló punta, taló punta. I torna a començar. Ni dolors, ningú esperarà. Cap escena dolça davant cap portal. Ni dolors, cap gran veritat. Serà revelada quan es faci clar. Avui, Dolors, mourem el cos al compàs d'un tambor accelerat d'una gran línia de baix. Avui, Dolors, proposa un tema al cantant un que rigui de tu i de mi d'aquesta història que ja no és important. Un que ens defineixi en tres acords, un que ens expliqui a la posteritat, un que conscientment sigui un punt i final d'olors. Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar. Dos minuts, arribem al punt de la una del migdia. Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar. Doncs sí, doncs sí que és possible que acabem el programa. Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar. I ho fem amb un tema, després d'aquest, de l'Ai Dolors, dels Manel, mític del rock català. Els pets, amb aquest bon dia ens acomiadem, d'aquí uns moments connectem un minut i mig amb la xarxa per escoltar el butlletí de notícies generals i després els enlluns notícies d'edició migdia. Bon dia. La vella Montserrat desperta el barri que els escombra com canta les primeres parcials sobre feixugues pedallà rere el vidre entre Fins demà! El vell mig de la plaça, la peixatera pren paciència amb la conçó que reboga en regal les preparades natural. Jo podria reposar, l'avís Josep no es deixa perdre cap detall i amb les guardes per a mi. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem a IT Polo i Oriol Pujador. L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, acaba de confirmar que participarà a la manifestació de l'11 de setembre que es farà a la ciutat de Barcelona. Ros s'ha mostrat convençut que aquest gest no l'allunya del màxim dirigent del PSC, Pere Navarro, que ja ha dit que no comparteix el lema independentista d'aquesta mobilització. Lleida, Marta Sarret, bon dia. Bon dia. L'alcalde de Lleida i membre de la direcció del PSC ha assegurat que la decisió no l'allunya del primer secretari, Pere Navarro, ja que no assisteix a la manifestació pel lema independentista, sinó per reclamar un millor finançament i respecte per l'autogovern de Catalunya. Jo crec que serà una manifestació de l'11 de setembre que, organitzada des d'una entitat independentista, aplegarà moltes sensibilitats, entre altres... les dels que defensem que no hi hagi agressions al nostre autogovern per raons econòmiques i que aspirem a un model de finançament millor que ni diem pacte fiscal. Ros ha recordat que l'11 de setembre ja és tradicionalment una jornada reivindicativa, però que aquest any està encara més justificat. L'alcalde ha donat el tret de sortida al repartiment de senyeres a Lleida, que es poden recollir a l'Ajuntament, a la Regidoria de Cultura i als centres cívics. El Departament d'Economia assegura que les condicions que la Generalitat oferia perquè Eurovegas s'instal·lés a Catalunya ja han caducat. Fons del departament han confirmat a la xarxa que les Vegas Sants, l'empresa promotora d'aquest macroprojecte de casinos i hotels, tenia fins al 31 d'agost per acceptar o no l'oferta del govern català. Aquesta mateixa setmana, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, s'ha mostrat optimista respecte al fet que Eurovegas s'acabi instal·lant a Madrid, l'altra ubicació que l'empresa es planteja. És a punt de començar el Palau de la Moncloa. A Madrid també la reunió entre el president del govern espanyol Mariano Rajoy i la cancellera alemanya Angela Merkel. Una trobada en què tots dos líders analitzaran les estratègies que l'Europa comunitària ha de portar a terme per posar fi als dubtes sobre la zona euro. És previst que Rajoy expliqui també el calendari de reformes que el govern central ha fet fins ara i el que encara ha de fer, així com la petició de rescat de l'economia espanyola. Merkel arriba a Madrid després de mantenir contactes amb diferents líders europeus. Tant Rajoy com Merkel estaran pendents durant el dinar de treball de les explicacions que doni també aquest migdia el president del Banc Central Europeu des de Frankfurt. Mario Draghi compareixerà per donar els detalls de la reunió que mantenen des d'aquest matí els membres del Consell de Govern del Banc Central Europeu. Segons ha transcendit, Draghi pot anunciar un pla d'aquest banc per comprar deute dels països de la zona euro més castigats pels inversors. L'aportació econòmica de la Diputació de Barcelona al circuit de Catalunya serà com a màxim d'un milió d'euros. El vicepresident primer, però, Alberto Fernández Díaz, ha afirmat que l'import encara s'està negociant. Ho ha dit a la capital del Vallès Oriental, Granollers, Maria Llongueres. Bon dia. Bon dia, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, assegura que aquesta aportació serà important, però que també s'estan acabant de perfilar certes contraprestacions que la Diputació rebrà per participar en el finançament del circuit de Catalunya. Sí, a sobre. Doncs amb el circuit estem oberts a la negociació darrere també altres contraprestacions en diversos àmbits, social, econòmic, de formació, turístic, doncs evidentment jo crec que arribarem a un acord. Fernández Díaz ha explicat que d'aquesta manera la Diputació atén les peticions dels ajuntaments i els agents socials i econòmics de les comarques que es beneficien de l'impacte econòmic d'aquesta infraestructura. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. Barça-Rigal-València i Real Madrid-Seragossa. Emparellaments de les semifinals de la Supercopa d'Espanya de bàsquet que jugarà els dies 22 i 23 de setembre al pavelló Príncep Felip de la capital aragonesa. Encara en bàsquet, el FIAC Joventut de Badalona ha fitxat l'alè nord-americà Moses Eambe. Té 26 anys, fa 1,98 i prové de la Lliga de Desenvolupament de la NBA. En futbol, l'exjugador del Barça, Gavi Milito, ha assegurat en declaracions a la xarxa que es pot considerar ja Leo Messi com el millor futbolista de la història i que no veu el Blaurana immers en polèmiques o picabaralles amb el club, com és el cas de Cristiano Ronaldo. Sí, puedo decir que al final para ganar cosas se necesita de un buen vestuario, de un buen grupo, que vayan todos con el mismo objetivo, que nadie se... aunque están los mejores y los peores dentro de un equipo, pero que... Nadie se sienta mejor o más importante que el compañero de al lado. Al final, eso es lo que te termina también llevando por el buen camino y a partir de ahí llegan los buenos resultados. Milito està convençut que Tito Vilanova triomfarà com a tècnic del Barça.