Sobiranisme, Sant Just i cultura: entrevista i agenda

Són les 10. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. D'aquí a un parell d'hores el president de la Generalitat Artur Masa es reunirà amb una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana, l'entitat que va organitzar la manifestació independentista d'aquest dimarts en motiu de la Diada i a la ciutat de Barcelona. Membres d'aquesta assemblea ja van reunir-se el mateix 11 de setembre amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i li van entregar un manifest en què demanaven a la Cambra i també al govern català que engegués el procés per declarar la independència a Catalunya. La trobada amb el president avui es produeix després que mas hagi defensat des de Barcelona, però també des de Madrid, que Catalunya necessita un estat propi per seguir creixent. L'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya Ver, Raül Romeva, ha assegurat en declaracions a la xarxa que la massiva manifestació de dimarts a Barcelona ha canviat la perspectiva que des d'Europa tenien de Catalunya. El tema de Catalunya s'ha posat al mapa europeu quan abans no hi era, des d'aquesta perspectiva. Abans hi havia, per dir-ho així, una clara sensació que hi havia un tema a Escòcia, un tema a Gales, un tema a Irlanda del Nord, si m'apures, un tema al País Basc, però Catalunya era una regió on hi havia algunes sensibilitats, però no es veia com una qüestió en dimensió europea, i ara sí. Romeva aposta perquè Catalunya convoqui un referèndum abans de plantejar qualsevol canvi en la Constitució. Els Mossos d'Esquadra continuen investigant els motius d'una baralla que s'ha produït aquesta nit al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental, i que ha acabat amb la mort d'un jove d'ètnia gitana. De moment, la investigació continua oberta i s'han detingut dues persones d'origen xinès. Ràdio Sabadell, Núria Bruguès, bon dia. Bon dia. Els Mossos han detingut el propietari del bar de Sabadell per la mort ahir d'un home després d'una baralla. Tot i que es desconeixen els motius que van motivar la discussió, alguns testimonis apunten que no era la primera vegada que hi havia hagut friccions. La víctima de 30 anys era un mediador gitano del barri. Un ciutadà d'origen xinès, el propietari del bar, seria el presumpte responsable d'aquesta mort. Durant la baralla, una altra persona va resultar ferida greu. L'Audiència de Barcelona comença a jutjar avui el doctor Carlos Morín i diversos col·laboradors per la pràctica de més d'un centenar d'avortaments suposadament irregulars. El judici s'allargarà previsiblement fins a finals de novembre i comptarà amb més d'un centenar de testimonis, entre ells moltes de les dones que van avortar les clíniques Ginemedex o altres de Barcelona amb fetus. de fins a 30 setmanes de gestació morint. La seva dona i altres col·laboradors s'enfronten a penes d'entre un i tres anys per cada avortament, cosa que suposaria més de 300 anys a presó per al principal implicat. El Departament d'Empresa i Ocupació ja ha fet públics els serveis mínims per la vaga convocada a metro i autobusos de transports metropolitans de Barcelona i per aquest dilluns que ve, al matí de dos quarts de set a dos quarts de deu, circularan la meitat de metros i autobusos que en un dia normal. El mateix passarà entre les quatre i les vuit del vespre. La resta del dia només queda garantit un 20% del servei. La vaga a metro i autobusos, a tema B, coincideix també amb una jornada de vaga renfa. Coneguem ara quina és la situació del trànsit a aquesta hora. RAC, Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Ja ha millorat molt ràpidament el trànsit. En aquests moments queden poques vies amb problemes. Recordem, això sí que a la C59, segons informa el Servei Català de Trànsit, hi ha hagut un accident a Caldes de Montbui i s'està donant pas a l'alternatiu. Per tant, aquí encara no acaba de millorar gaire el trànsit. La C58 encara amb alguns punts una mica carregats, sobretot a Sabadell i més avall a Badia de Vallès. Això, alguns punts d'intensitat, però en general tot plegat ja molt més tranquil. És tot de Salrac. Bon dia. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Aquest cap de setmana torna la Lliga després de l'aturada pels compromisos de seleccions. En clau blaurant Alexis Sánchez, que dimarts va jugar amb la selecció de Xila, té una petita ruptura. La doctora de la cama esquerra ja es perdrà el partit d'aquest dissabte a les 8 contra el Getafe. Recordem que Tito Vilanova tampoc podrà convocar Andrés Iniesta, que estarà entre 10 i 15 dies de baixa, mentre que el lateral Jordi Alba es dubta per aquest cap de setmana. Per cert, el Barça s'entrena a partir de les 11 del matí a porta tancada la ciutat esportiva del club. Pel que fa a l'Espanyol, diumenge a les 12 del migdia, l'Atlètic Club visitarà l'estadi Cornellà al Prat. El migcampista blanc i blau, Joan Verdú, evoluciona de manera favorable de les molèsties que pateix el Turmell. El davanter uruguayà, Christian Astuani, té clar que l'equip, després de tres derrotes consecutives, necessita urgentment una victòria. Entiendo que en el entorno estén ansiosos por ver el equipo ganar y ver la clasificación al español donde tiene que estar. Nosotros somos conscientes de eso y estamos trabajando duro. Nosotros vamos a darlo todo para poner al español donde tiene que estar, ¿verdad? I un últim apunt de futbol. Avui a les 9 de la nit al Sabadell s'enfrontarà el Real Madrid Castilla a l'estadi Alfredo Di Stefano. A la taula de classificació de segona divisió el Madrid és 11,6 punts mentre que l'equip del Vallès Occidental és 13,5. El tècnic Lluís Carreras ha convocat Juvenal que encara no ha jugat en els 5 partits de Lliga que ja s'han disputat. Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem el Just a la Fusta d'avui, divendres 14 de setembre. Un programa carregat de continguts. Avui començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb el Sergi Pont. També farem un repàs a l'actualitat del dia amb l'Anna Díaz. I parlarem del temps, avui que ens hem llevat d'un altre cop amb un cel ras, amb sol, tot i que, com ens havia comentat el Carles els últims dies, ja comencem a sentir una mica més de fred als matins. En parlarem, doncs, en aquesta primera hora. Després, a les 11 i 10, entrevistarem l'alcalde de Sant Just, Joret Perpinyà, per parlar de l'actualitat santjustenca. I encara més coses. A la segona hora, també repassarem la cartellera. Avui és divendres, per tant, s'estrenen pel·lícules. I repassarem, doncs, quines són les novetats de la setmana, cinematogràficament parlant, amb l'Anna Díaz. I a la tercera hora estrenarem una secció amb la Irene Pujadas, amb qui donarem cada dia, cada setmana, cada divendres, la volta al món per alguna ciutat diferent a través de la seva música, el seu cinema i la seva literatura. Avui ens anirem cap a Rússia. I també, com cada divendres, tindrem l'agenda musical, l'agenda de concerts, perquè cada setmana amb l'Adrià Caldo. Tot això a partir d'ara mateix. Comencem, com sempre, amb bona música. Avui amb els ve l'en Sebastián i aquest, Aima Cucó. Fins demà! Fins demà! Fins demà! I'm a cuckoo. Bona nit. Fins demà! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 12 minuts de les 10, un moment per posar-nos al dia de l'actualitat Sant Justenca i per això saludem el Sergi Pont. Molt bon dia, Sergi, què tal? Hola, molt bon dia, molt bé. Avui comencem parlant d'economia, de pressupostos. Doncs sí, parlem de l'Ajuntament de Sant Just, que ja començarà a treballar aquest darrer trimestre de 2012 per redactar els pressupostos del 2013. La primera tinent d'alcalde, Gina Pol, opina que el moment econòmic obliga a prioritzar algunes partides. Doncs sentim... Escoltem, Gina Pol, la tens? L'estic buscant perquè no la tinc a la carpeta disponible. Des de l'Ajuntament han explicat que intentaran pal·liar dins de les seves possibilitats les conseqüències de les mesures impulsades per la resta d'administracions, però no obstant això, pressupost serà vostè com l'any passat. Gina Pol va explicar que la situació és complexa i per això els pressupostos han de ser austers. Ara sí, clar. Principalment les socials aniran a més i les d'ocupació també i d'altres que hauran d'anar menys perquè la bossa és la que és. Per exemple, la via pública costarà molt més fer obres al carrer. Primer perquè són costoses i després perquè els diners que tenim ja no arriben per tantes actuacions. És un moment complicat perquè sembla que el POU cada vegada vagi més fons i no vegis una fi, no veus fins on. Doncs ja ho sentim. El moment complicat econòmicament que obliga a prioritzar algunes partides davant d'algunes altres i sembla que les socials seran les que sortiran més reforçades per part de l'Ajuntament, ja que també s'intentarà pal·liar les conseqüències de les retallades de la resta d'administracions. En parlarem també avui a la segona hora del programa amb l'alcalde. Més coses de Sant Just. Doncs mira, parlem ara de l'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau, que reprèn la seva activitat dilluns vinent. El servei, que es durà a terme de 5 a 7 de dilluns a divendres, es dirigeix a infants de 0 a 10 anys i a les seves famílies. El regió d'educació Lluís Montfort va valorar també positivament aquesta iniciativa impulsada per la xarxa 06 i l'Ajuntament. ja que és una oferta educativa no dirigida, no convencional, diríem, com les escoles. Exacte. I això també és molt positiu per aquesta frangada. Els preus es mantindran en 2,5 euros el tiquet diari per a l'espai de joc i 3,5 euros per a l'espai de joc dirigit. També s'ofereixen abonaments de 10 dies a 23 euros per a l'espai de joc i 32 per a les activitats divisides. L'abonament anual costa 80 euros. Molt bé, doncs això que començarà dilluns i acabem amb un últim apunt, també ara vinculat amb el món de la cultura. Sí, doncs tots aquells que els agradi cantar han de saber que Sant Just compta amb una nova coral de Gospel. De moment són una desena de persones i assagen cada dijous de 3 quarts de 8 a 3 quarts de 10 a l'Escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el cor Gospel Link Singers, també de Sant Just, i que ara engeguen un projecte diferent. Es basen en el projecte de Moïsser Sala, que el mes d'abril va oferir un taller de gospel obert a tothom a Sant Just. Una de les seves components, Lilo Miller, assegura que volen seguir el seu estil tant pels assajos com a l'hora de fer concerts solidaris. La Coraljus Gospel assaja cada dijous i ja prepara un concert per presentar-se a Sant Just a l'octubre per festes de tardor i un altre en petit format al barri de Maslluí. Per tant, doncs, una nova coral de gòspel, una nova oferta cultural. Realment, Sant Just és poble de corals. Estava pensant ara, perquè hi ha el cor de l'Orfeó, no?, l'Enric Morera, després també hi ha... Un clàssic, com el Corropom de Flors. Ara dues corals de gòspel. Déu-n'hi-do. Sí, sí. La veritat és que sí, per la poca gent que ja s'ha endust... Sí, sí, tradició. Doncs, moltes gràcies, Sergi. Molt bé. Fins després, que vagi bé. Bon dia. Fins ara. Fins ara. Passa un minut d'un quart d'onze del matí, mirem una mica enrere ara i escoltem els The Band, una de les selles cançons més conegudes, com és aquest que sentirem ara, que és The Way. Bona nit. I picked up my bag I went looking for a place to hide Fins demà! Fins demà! Well, Luke, my friend, what about young Annerly? He said, do me a favor, son. Won't you stay and keep Annerly company? Take a load off, Fanny. Take a load for free. Take a load off, Fanny. And you put the loads right on me. Fins demà! Fins demà! Justa la fusta. Passant 5 minuts d'un quart d'onze, és moment ara de saludar l'Anna Díaz. Molt bon dia, Anna, què tal? Molt bon dia. Per repassar l'actualitat del dia, comencem per les portades dels diaris. Quina és la notícia més destacada d'avui? Doncs, sens dubte, el discurs d'ahir demà és a Madrid. Continua tot aquest tema, realment és el tema de la setmana, suposo que serà el tema també de la tardor, però diguem que, si més no, durant aquesta setmana, tots els diaris s'hi estan dedicant a... sobretot la màxima atenció, i és el tema principal tant pel que fa en la majoria en la fotografia com pels titulars. Com ens ho expliquen, doncs? Doncs al periòdico surt un titular on diu Mas defensa Madrid la consulta independentista. El president no detalla quan i com seria el referèndum sexacionista. Presidents autonòmics carreguen contra el cap del govern català. Aquesta polèmica que tenim sempre. Exacte. Catalunya amb Madrid. Què més tenim? Ara, el treball dalt l'avui... Tenim Mas, no afluixa. Adeu. El president confirma a Madrid que seguirà el camí assenyalat en la diada. Entre Catalunya i Espanya s'ha produït un sentiment de fatiga que penso que és mútua. Això són declaracions del president Mas. L'11 de setembre no s'anava contra ningú, sinó que se subratllava un projecte propi. I el que s'ha d'entendre és que Catalunya necessita un estat, instruments d'estat. I surt una fotografia del senyor Mas en aquest discurs. També el diari ara, per exemple, ens diu de l'autonomia a l'estat propi. La imatge és també d'Artur Mas. Hi ha quatre rostres més dels presidents, d'expresidents. Ens sembla que per fer una mica un repàs de cap on anem o cap on va, a quin lloc es farà la història del president Artur Mas. Per últim, a La Vanguardia tenim el govern espanyol Falvuit a Mas a Madrid. Cap membre de l'executiu del paper no va anar aquest cop a la conferència del president. Les absències contrasten amb la presència d'Espotorno al cap de la casa del rei. I el líder del ciu planteja sense embuts a la capital una separació amigable. En aquest cas no tenim fotografia del tema. Bé, doncs ja li he dedicat un altre punt de vista, però si més no, encara tots els diaris en paper... dediquen o obren amb aquest tema, amb els digitals varia una mica, hi ha més coses, avui el 324, per exemple, ens obre amb economia, The Guindos descarta noves condicions pel rescat, però anuncia reformes importants, avançat que hi haurà anuncis importants en els pròxims dies, en matèria de reformes estructurals, tot i subratllant també que l'important és la reducció De dèficit, altres titulars destacats d'aquest matí, el 3-24, van també pel tema de la diada. Forcadell, abans d'entrevistar-se en Mas, amb qui s'entrevista a les 12 del migdia, també reitera a Catalunya Ràdio que necessitem un estat. Un parell de punts més d'aquest matí, un és esportiu, es torna a la festa del rugby català i l'altre barreja esport i premsa del cor, potser. que seria així, és la casa de Guardiola a Nova York, i se'ns ensenya en fotografies com és el lloc on viu ara l'exentrenada del Barça, Pep Guardiola. El diari ara, en la seva versió digital, ens obre parlant-nos de rèpliques del PP a Mas, Maria Dolores de Cospedal diu que no és moment d'avanasses i que el pacte fiscal és una barbaritat, és la seva resposta a la patícia que va fer el president Mas a Madrid, i encara algun apunt més d'aquest Madrid, d'aquest matí, és que a Mas aquestes declaracions de Catalunya necessiten un estat i totes les reaccions que han portat lliguen també amb l'assemblea que agraeix la valentia de Mas a Madrid i pendents també d'aquesta reunió avui a les 12 de migdia. Això és les novetats que ens porten aquest matí als diaris digitals. Passem ara, continuem mirant la portada, però ara ens fixem en algun racó, algun titular que s'hagi colat en aquesta portada. Doncs a La Vanguardia tenim una fotografia de desenes de manifestants i amanites que van aconseguir accedir ahir a l'interior de l'ambaixada als Estats Units. El titular diu Obama, la defensiva davant dels nous assalts a ambaixades. Bé, doncs aquest seria un tema que també aquests dies està bastant... Candent. Sí. Doncs aquest és un dels titulars que ha pogut fer-se enlloc en aquesta portada i hi ha altres diaris que hi trobem. Doncs el diari El Punt Avui diu que en una Catalunya independent el Barça jugaria a la Lliga Espanyola. Sandro Rosell assenyala que a Europa ja hi ha equips que competeixen en la Lliga d'un estat veí, com passa amb el Mónaco i el Campionat Francès. Tenim també una fotografia. Doncs aquest és un altre punt... que podem destacar d'aquest matí, i al periòdico, quin altre titular s'ha colat en aquest diari? Diu, Trias i Martí tanquen el primer pacte sociovergent a Barcelona, acord pel pla d'acció municipal. Molt bé, doncs, un punt de política municipal. Passem ara a repassar les notícies més llegides al 3-24, que són aquesta de Camal Segura, Madrid, Catalunya necessita un estat, la segona, atenció, perquè és una d'aquestes notícies curioses que de vegades apareixen entre les més llegides dels diaris, és que una nova joguina eròtica permet el sexe interactiu a través d'internet o bluetooth, és la segona notícia més llegida del 324, i la tercera és que una mort per ferides d'alma blanca en una baralla en un bar a Sabadell. Ara, en canvi, la més llegida són les declaracions de Del Bosque, que ha dit que els catalans estan en el seu dret de defensar la independència, i també hi ha les declaracions de Mas a Madrid en segon lloc, i en tercer lloc Hi ha l'editorial del Financial Times que preveu una crisi constitucional a l'Estat si més torna amb les mans buides la setmana que ve de Madrid. Això és el més llegit en aquests dos portals digitals. Passem ara a obrir els diaris. Què ens recomanes que llegim aquest matí? A l'avantguàrdia, a l'apartat de tendències, tenim un reportatge de la generació nini. Es diu Generació nini, sí, sí, al límit. Dels joves que estudien i treballen, els que lluiten per deixar de ser nini. Bé, doncs, un retrat d'alguns joves, com la majoria d'Espanya, que lluiten per deixar de ser ninis en una societat que ofereix molt poques oportunitats. Exacte. Per tant, doncs, val la pena no oblidar-se, no? De tant en tant, recuperar aquest tipus de reportatges. Tenim alguna altra cosa en més diaris? Doncs sí, el periòdico ens informa que la gira del sonar arriba a Amèrica del Nord. El festival ofereix 8 concerts als Estats Units i Canadà. Fa un sal internacional. Molt bé. I encara un últim apunt, si mirem en aquest cas el punt avui. Tenim el sopar francès de blanc arriba a Barcelona. La ciutat celebra el primer àpat a l'aire lliure, conegut com el Dinner en Blanc, al Parc Joan Miró. Doncs és un selecte sopar que obliga a complir un seguit de normes pulcres en el Parlament de la Taula i vestir per assistir-hi, amb un total de 300 assistents. Bastant curiós, doncs, també, aquest costum francès que arriba a Barcelona. Passem a més qüestions. I mirem ara cap enllà, mirem, doncs, què passa a l'altra banda del món, a punts internacionals, Parlem de parlar d'aquesta tercera nit del Darulls al món àrab pel vídeo sobre Mahoma mentre Washington mira de rebaixar la tensió. Aquest conflicte que ha tornat a aparèixer al caire hi ha hagut més al Darulls davant de l'ambaixada nord-americana. Dijous ahir més de 200 persones van resultar ferides en les protestes i l'extremisme àrab clama contra l'imperialisme nord-americà tot i la crida del govern egipci perquè les protestes siguin pacífiques. El conflicte sembla que es fa una mica gros, és un dels temes més destacats en plana internacional. I un apunt més o menys curiós que és que Benet XVI inicia una visita a l'Ivan en plena crisi regional. El papa passarà tres dies a aquest país per demanar la pau al pròxim Orient i també per mirar d'injectar moral a una comunitat cristiana que ha de conviure també amb els moviments islamistes. Doncs aquests són un parell de punts internacionals que fem aquest matí de divendres. D'aquí ens n'anem a parlar de les contres dels diaris. Comencem a parlar de La Vanguardia. Què ens porta avui? Doncs tenim una entrevista a Diego Amador, que és pianista i cantaó flamenc. Diu, preferiria saber menys de la vida i no haver patit tant. D'ell es diu que és un gitano amb l'ànima negra igualeta que la del rei Charles, perquè mai abans un cantautor no s'havia acompanyat al piano. I bé, doncs és una sèrie de preguntes sobre la seva obra, la seva trajectòria. Molt bé, doncs pot ser interessant. Doncs anem amb una altra línia, la que ens porta al punt avui. Tenim una entrevista a Isidre Mestres, director del grup de teatre Els Nou Pins de Tiana. El titular diu, podem assajar nou mesos per fer una obra tres dies. Diu, fer teatre i estimar el teatre és una forma de vida i per això són tan importants els grups amateus. És a dir, seria una altra manera de fer teatre. D'entendre-ho, exacte. Aquests dies que també parlàvem de l'auge de la gent que va al teatre, suposo que també és un moment per reivindicar d'alguna manera tot el que tingui a veure... amb aquesta disciplina artística. I amb una última contraportada, què més tenim? El periòdico ens fa una entrevista a Àlex Esquerra, és un psicòleg de Fènix, que va saber sortir del pou per escoltar i allargar la mà a drogodependents i alcohòlics. El meu objectiu va ser treure altra gent de la Foscor. Diu, és fill d'una família normal, de classe mitjana, que va tenir un problema amb les drogues en la joventut, però va saber redreçar el rumb. Doncs no mirem. Interessant també aquesta entrevista per veure com poden canviar segons quines coses. Això pel que fa a les contres, ara ens mirem les portades dels diaris esportius. I comencem per la del diari Esport, que ens ensenya també on viu Guardiola a Nova York, que és un dels teus temes més destacats. També ens diu Clàssic i Papà, és el titular, diu per aquestes dates... La del clàssic, doncs, naixerà el primer fill de Messi a Barcelona. Per això, doncs, aquest titular de l'octubre més il·lusionant de Messi. El nou esportiu, en la seva línia habitual que ens destaca, doncs, són les declaracions de Sandro Rossell, que diu que en una Catalunya independent el Barça jugaria a la Lliga Espanyola. Els catalans tenen tot el dret a defensar la seva independència com a poble. En aquest cas, doncs, també es destaquen les declaracions de Vicente del Bosque. I el Mundo Deportivo ens parla del Madrid. De fet, de la portada, la imatge és amb Mourinho i Cristiano Ronaldo i ens diu Mourinho, tensió, és el titular. Diu que tots dos portuguesos se'ns van enfrontar l'endemà del ridícul de Getafe, que el tècnic va denunciar la falta d'actitud de Cristiano que es va sentir al·ludit i bé, el jugador va explotar amb el Bernabéu i va dedicar el seu gol. Diguem, doncs que el Mundo Deportivo, en lloc de parlar-nos, de destacar-nos altres qüestions més d'aquí prop, Miren cap a Madrid avui. I d'esports passem a fer un cop d'ull a punts culturals. Què ens portes avui, Anna? Doncs ahir el cronista Lluís Permanyer va rebre el Premi Trajectòria 2012 de la Setmana del Llibre en català. Se li reconeixen així un total de més de 80 obres centrades en l'art, l'urbanisme i la vida cultural de Barcelona. Recordem que aquest premi Trajectòria s'entrega anualment des del 1997 a un professional vinculat amb la cultura catalana. Bé, doncs volia destacar aquesta figura del senyor Permanyer. Després tenim també que el ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Huert, ha assegurat que la pujada de l'IVA en la cultura serà perfectament revisable quan l'economia millori. Ha recalcat, però, que en el cas dels museus i les institucions sense ànim de lucre, queden exemps d'aquest increment de l'IVA. Recordem que la cultura ha pujat del 8 al 21% en cinema i teatre, els llibres tenen un 4% i els llibres electrònics també han passat del 18 al 21%. És a dir, és una pujada bastant significativa. Esperem que aquest possible marxar enrere sigui real i no haurem d'esperar 5 o 10 anys per veure-la. I d'aquí passem a la notícia curiosa. De fet, la destacàvem a l'hora de repassar les notícies més comentades, que és que una nova joguina eròtica permet el sexe interactiu a través d'internet o bluetooth. Ho llegim en aquest cas el 324. Una empresa gironina, de fet, ha creat el Clic Clic. És aquesta joguina que permet connectar a través de dispositius de distància d'internet o bluetooth i aconsegueix d'aquesta manera transmetre els moviments dels seus respectius usuaris. Un dels responsables d'aquesta empresa, que és el director de cinema per adults, Narcís Bosch, ha explicat que la joguina em permet que el sexe deixi tenir fronteres gràcies a internet i també ha dit que facilita que les sensacions es traslladin a l'instant. És un producte que surt a la venda avui divendres a l'estat espanyol per un preu de 160 euros i de moment només es pot comprar a través d'internet i tenint en compte l'interès que ha despertat amb els lectors, si més no del 324, m'imagino que tindrà més o menys èxit. Ara passant quatre minuts de dos quarts d'onze del matí, estem repassant l'actualitat del dia amb l'Anna Díaz i acabem, com sempre, aquest repàs amb una proposta per fer aquest vespre. Avui, divendres, sempre és més fàcil trobar el temps per fer-la. Què em recomanes? Doncs des d'avui hi ha una exposició d'un total de 68 obres del pintor holandès Rembrandt. El Museu Diocesà de Barcelona recull la seva obra des de 1630 al 1659, amb obres sobretot de temàtica religiosa dedicades a la infància de Crist i relats bíblics. És una exposició que pot estar interessant. Sí. Fins quan la podrem veure? Suposo que si comença ara, m'imagino que serà un parell de mesos. Per tant, doncs, interessant i apuntar-se-les perquè aquestes després... Penses que hi ha molt de temps, creus que ja el trobaràs i després totes acaben passant. Per tant, doncs, val la pena voltar-s'hi de pressa. Doncs moltes gràcies, Anna, i fins després. Fins després. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La informació més propera al Just a la Fusta. Passant sis minuts de dos quarts d'onze del matí, escoltem ara Nacho Vegas amb la gran broma final. La gran broma final. Mientras se aproximan carcajadas obtuve un premio por miedo a padecer de cinco años de indolencia. Es la semana grande de la crueldad y en nuestro honor celebran una fiesta. Yo me limitaba a contemplar la misma grieta de la pared. Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar. Era el día de la gran broma final. Ha cundido el pánico en Madrid, salen fotos en la prensa rosa. Fins demà! Bona nit o el del día de la gran prova final. Como un mar me presente ante ti, en un par de agua y en un par de sal. Lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran promesa. Hay que decir que era grande y fuerte nuestro amor y lo era igual que en las torres gemelas allá en Nueva York. Y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz, Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal, es el día de la gran broma penal. Cuando te griten con rabia que tu amor entero fue una estafa y tu protesto es un vino que para escuchar cuando ya no queden ritos suene un golpe seco y casi un grito y luego ya no te molestes ya no hay nada que arreglar es el día de la gran broma final Ya nada será igual. Tras el día de la transformación. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la Ràdio, Just a la Fusta. Tres minuts i tres quarts d'onze del matí, moment per parlar de meteorologia i per això saludem el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Molt bé. Sí. T'has abrigat avui per venir cap a casa. Sí, cap a casa no, eh? Bueno, cap a casa a la ràdio. La ràdio és la casa de tots. Exacte. Molt bé, molt bé, si m'agrada, comença a refrescar una miqueta. Fes un manco aquest temps. Mira, et donaré la raó. Està bé, el que passa que... Jo ho quedaria així. És traicioner, sí. Sempre. Ja està bé. Bé, jo baixaria una miqueta a les màximes. No, però així està bé. És un salt que s'agraeix, no? Encara no. Sí, home, si bufa vent del nord i sempre fes així nord-nord-oest en aquest país, doncs els de Girona acabarien sonats, però nosaltres ho agrairíem. Sí, està bé, perquè, clar, al migdia s'enfila la temperatura, potser hi vam arribar fins a 26 graus, però, clar, amb 30-40% d'humitat, doncs la cosa es viu d'una manera completament diferent. I el que tindrem al llarg dels propers dies és una mica aquesta situació. Potser amb el cap de setmana... Com que estallarà la influència de vents del nord, la humitat podria començar a pujar i potser sí que els migdies ja poden ser una mica més emprenyadors, més xafogosos. Però això són processos molt lents. Quan es neteja molt l'atmòsfera i passem d'una situació de molta xafogor, entren vents del nord, estan dos o tres dies ventilant el país. Per una banda, el que provoquen és que la recuperació de la humitat sigui lenta, a no ser que ens entrés unes ventades importants del sud-sud-est, que són més humides i que llavors canviarien completament la situació, que no serà el cas d'aquest cap de setmana, I d'altra banda, també el que provoquen és que a les nits les temperatures quedin molt baixes. També tenim l'altre ingredient que ja portem dies dient, que les nits cada cop són més llargues, el dia es va escurçant, i la temperatura pot baixar més. Si el sol se'n va més aviat, és normal que haver més hores de foscor. Sense la presència del sol, els termòmetres puguin baixar una mica més. Llavors, la previsió és que entrem amb anticicló. que avui el vent del nord comença a fluixar gran part del país i això el que provocarà és, per una banda, que les temperatures màximes es puguin enfilar una miqueta més aquest cap de setmana. Tampoc no tindrem allò... les grans visibilitats com tindrem avui o vam tenir ahir, sinó que els núvols baixos a punts del litoral o la mala visibilitat tornarà a recuperar el seu protagonisme. Però bé, serà un cap de setmana de sol. A més, és recomanable el fet aquest de poder anar a la platja, perquè tal com surts, com que encara no hi haurà massa humitat, doncs surts i és agraït sortir d'una aigua que... que està calenta, perquè en aquesta època de l'any està molt calenta, aquesta aigua surt fora i l'airet que corre, doncs, està realment molt bé, perquè no hi ha molta xafuga i el termòmetre tampoc s'enfilarà tant. Avui esperem una màxima d'un altre cop d'uns 26 graus a Sant Jús, la mínima ha estat gairebé de 16, gairebé entre 16 i 17 graus a Sant Jús, depèn del lloc. I això, doncs, provoca que hi hagi molt marge entre màximes i mínimes. És aquell ingredient que, quan acostuma a passar, tant a la primavera com gairebé a les portes de la tardor, ens porten als encostipats. Hem d'anar una mica al tanto perquè comencem amb aquella situació de ceba, d'anar posant i traient capes durant el dia, i això, doncs, el que passa de fer el ceba i vol ser un préssec, doncs, agafa un encostipat quan no toca, no? I hem d'anar una mica al tanto amb aquesta situació perquè, tot i que diem i hem pronosticat que al cap de setmana les màximes pujaran una mica... les mínimes es mantindran força baixes. I serà bastant normal a Sant Just, tant aquesta propera nit de divendres a dissabte com la de dissabte-diumenge, o la de diumenge-dilluns, tenir valors al voltant d'entre els 16 i els 18 graus. O sigui que són valors clarament més baixos que les màximes, que probablement entre dissabte i diumenge puguem arribar a 27 o 28 a Sant Just. O sigui, hi ha molta diferència, molt marge entre màximes i mínimes, i això el cos ho hem de preveure si no volem enganxar el primer constipat de la temporada. De cara a molt llarg termini, després d'un cap de setmana tan bo i l'anticicló acompanyant-nos, doncs comença a debilitar-se la presència d'aquest anticicló, es va retirant i tots els mapes pràcticament apunten a un canvi de temps que aniria gairebé vinculat a l'estrena del Barça a la Champions, entre dimarts i dimecres. Dimecres. Quants estrena? Crec que dimecres. Dimarts. No ho sé. Sembla que és dimecres. És dimecres al Barça? Em dic que era el dia de la tertúlia, que faríem la prèvia. Dimecres. He cridat dimecres per aquí fora. Dimecres. Dimecres a la una. Hi ha algú? Dimecres. Ah. És una subasta. El fet és que dimecres arribaria un canvi de temps que ens portaria a precipitacions. Ho diem tot en un condicional ben gegant. També ens portaria a una baixada de les temperatures i alguns mapes acusarats ens porten que a partir de dimecres, incluint-hi el cap de setmana a la setmana que ve, també hi hauria una certa inestabilitat. O sigui, no seran des de dimecres fins al cap de setmana dies de pluja, però sí que en petits intèrvals de bon temps anirem amb una inestabilitat que podria anar-nos acompanyant dia sí, dia no a Sant Jús. Ja veurem, seria una molt bona notícia perquè necessitem... O sigui, sí que ha plogut al nord del país, ha plogut el Prepirineu, ha plogut el Pirineu, ha plogut també el Camp de Lleida, el Camp de Tarragona... Però on estem nosaltres no plogu gaire, estem molt secs, la pluviometria de Sant Just està molt per sota del que hauria de ser en aquesta època de l'any. Quants litres han caigut aquest any? Ara estem al voltant dels 170-180, ho diem perquè hem tingut un parell d'episodis, sobretot al mes de maig, que no van comptabilitzar, al voltant dels 20-25 litres, ara el pluviòmetre nostra marca 150, però hi hauríem d'afegir entre 20 i 25 que van caure al mes de maig i que per problemes tècnics no vam poder registrar. Estem al voltant dels 200. Estem encaminant ja la recta final del 2012. La mitjana, com tu saps, està al voltant dels 550-600. O tenim una tardor espectacular, que pot passar en un clima mediterrani, o realment estarem molt per sota del que és la mitjana normal a Sant Just, tot i que en altres punts del país pugui estar dins de la normalitat. Però, en general, globalitzant, està sent un any sec i esperem que la tardor ho arregli. El clima mediterrani acostuma a fer això. Nosaltres mirem mitjanes, però probablement, jo què sé, amb una primavera i amb una tardor, ha plogut tot el que plou regularment durant tot un any. És constància. Són episodis de pluges que te'ls trobes. Normalment, i l'estadística, que és molt relativa al clima mediterrani, la tardor i la primavera haurien de ser les dues estacions plujoses d'un clima anomenat mediterrani, i a l'estiu i a l'hivern són dues estacions tradicionalment seques. Quan surt allò que els mapes americans fan com una predicció de com serà l'hivern i la tardor encara no s'ha fet? La tardor encara no... Jo no en regullo cap. Els últims mapes que vaig consultar d'americans que feien previsió al mes de setembre van marcar una segona quinzena de setembre amb molta més activitat que la primera. La primera ha estat realment fluixa. La segona sembla, i tot indica, tot i que comencem demà la segona meitat, sembla que amb aquesta previsió que la segona meitat de la setmana que ve podria ser més animada potser inicia un episodi de temperatures bastant més baixes i també de precipitacions dia sí, dia no. O sigui, tant de bo arribi això, estem parlant de Sant Just, tant de bo arribi això a Sant Just perquè ho necessitem. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies i bon cap de setmana. Igualment, Carles. Que vagi bé, bon dia. 10 minuts i les 11. Escoltem ara el Miquel i l'Òlga Tornan dels Manel. Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi amb un pas viu i decidit. Marxeu on sigui, que us esperin, baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines, poseu els nens al llit. Si dormen, mireu com respiren, perquè si es morren Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Voleu amables pretendents Fins altres braços que us valorin I pel camí no no pregunteu Deixeu que el nostre amor es fongui Guardarem com un tresor Les vostres panxes, les carícies I els jurem per un moment Ens pensàvem que ens equivoquem com que ho anem a fer. I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Olga, t'he portat una rosa. Jo et coneix margarides. Escolta, estava pensant, aquesta vegada és bona. Va, calla i dona'm la mà. Guardeu-vos forces bona gent. Potser ens veurem un altre dia. Sabrem que volíeu fer més del que hi farem. Així és la vida. T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes. T'equivoques de remei i baix sin fer calor. No sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. No sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Just a la fusta, el magazín del matí. 6 minuts i les 11, atenció ara a aquesta dada, que és que un milió i mig d'internautes a Espanya han estat estafats per internet. És el que diu un estudi de l'Associació d'Internautes que diu que el 6,5% dels usuaris d'internet a l'estat espanyol han estat víctima algun cop d'un tipus... d'estafa per internet. En aquest sentit, el president d'aquesta associació d'internautes considera que cada cop l'educació digital és millor, però els casos de víctimes d'estafes a internet estan augmentant. I en aquest sentit, les recomanacions semblen senzilles, però cal tenir-les en compte segurament per evitar, segons quines situacions, i és evitar entrar en pàgines poc segures, no reenviar informació falsa i tenir cura de les dades personals a internet. A més, també afegeixen que la principal font de transmissió de fraus són les cadenes de correus. Per tant, alerta a l'hora de fer aquells mails massius i, sobretot, val la pena fer servir el sistema de la còpia oculta. I el Sònor desembarca als Estats Units i al Canadà amb una gira a vuit grans ciutats. Comentàvem abans aquest festival de música avançada que farà aquesta gira, aquest Sònor Nord American Tour, a vuit ciutats i que començarà el 31 d'octubre a Chicago per anar a Toronto, Nova York, Montreal, Boston, Denver, Oakland i Los Angeles i s'acabarà el 10 de novembre. És una nit de música electrònica a cada ciutat i en sales de 2.000 a 4.000 espectadors amb xous en directe, amb les sessions de DJs i creacions... Audiovisuals. Aquesta idea de fer el salt, més enllà del festival que es fa a Barcelona i també en els últims anys a Galícia, surt del mateix festival, que el que vol és estendre la seva marca, la marca Sonar, en un mercat potser no tan fàcil o no tan accessible com és el dels Estats Units o Canadà, de Nord-Amèrica. I ho volen fer perquè tant als Estats Units com a Canadà s'està vivint un moment d'expansió de la música electrònica i el que volen és aprofitar el moment. De fet, alguns mitjans de comunicació de prestigi, com el New York Times o Los Angeles Times, hi han dedicat diversos articles a la música electrònica en què parlen d'aquest fenomen i és el primer cop que promotors musicals veuen la possibilitat de fer-hi negoci tenint en compte la possible bona resposta que es trobarien dels espectadors. Ara, de moment, s'ha engerat aquest sonar un Nord American Tour, i si us interessa o estareu als Estats Units amb aquelles dates, podeu trobar les entrades també a través del mateix web del Sònar. Dos minuts i arribem a les onze en punt del matí. És el moment en què connectem amb la xarxa per saber què és el que passa arreu del país. També sentirem el bolletí informatiu dels Sant Just Notícies i tornarem després, amb més coses, a la segona hora del programa. Parlarem, primer de tot, amb l'alcalde de Sant Just, Josep Arvinyà, i després serà el moment de fer un repàs de la cartellera cinematogràfica i repassarem les estrenes amb la Nadia. Ho farem, doncs, com dèiem, després de les notícies. Fins ara mateix. A l'escoltes, ràdio d'Esbert. Sintonitzes, ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Jus. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio just burn. Però què? El senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, avança que hi haurà més anuncis importants sobre reformes estructurals a l'economia espanyola. De Guindos, a l'entrada de la reunió que l'Eurogrup i l'Ecofin fan avui a Xipra, ha assegurat també que és més important controlar el deute públic, el dèficit públic espanyol, que no pas especular sobre un possible rescat. En estos momentos, el planteamiento general... es que las condiciones establecidas para España de reducción del déficit público, que están en nuestro procedimiento de déficit excesivo, y lo que es también nuestro programa de reformas, en el cual España sigue trabajando y sigue trabajando de forma importante, y yo creo que al respecto serán anuncios importantes en los próximos días, es la cuestión básica. Lluís de Guindós ha descartat també que la zona euro acabi exigint a Espanya noves condicions si finalment demana el rescat. Per cert que aquestes declaracions del ministre coincideixen amb la publicació de la dada sobre el deute públic espanyol. Segons les dades del Banc d'Espanya, el deute del conjunt de les administracions públiques de l'Estat ha crescut al 3,8% durant el segon trimestre de l'any. Amb aquest augment el deute marca un nou rècord històric i supera els 800 milions d'euros, el que suposa un gairebé 76% del producte interior brut. El principal augment s'ha produït en el deute de l'administració central. El president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneix tot just d'aquí una hora a les 12 del migdia amb una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana, l'entitat organitzadora de la manifestació independentista que aquest dimarts Va plegar més d'un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. La trobada es farà a les 12, com dèiem, al Palau de la Generalitat i després que el president hagi fet dos discursos aquesta setmana, un a Barcelona i un altre a Madrid, demanant obertament un estat propi per a Catalunya. SEAT limitarà la contractació de treballadors d'empreses de treball temporal a la seva planta de Martorell al Baix Llobregat. Sindicats i direcció han acordat que només el 10% de la plantilla pugui ser d'empreses d'aquestes característiques. Martorell, Maricarma Gallego, bon dia. Bon dia. Els treballadors de les ETT serviran per cobrir baixes reduccions de jornada o puntes de producció. Per cobrir vacants definitives, l'empresa contractarà directament els treballadors. El president del comitè d'empresa, Matías Carnero, ha destacat els beneficis de la mesura. Para la plantilla de la CTT le da una seguridad que en el tiempo pueden pasar a CEA. Dos, nosotros para la bajada de mercado tenemos un colchón importante donde no tengamos repercusión negativa para nuestra plantilla. Y tres, pues bueno, es conjugar estos dos conceptos de flexibilidad, estos dos conceptos de plantilla para que nadie, todo el mundo tenga trabajo y que nadie se vea perjudicado en ese sentido. A CEA té actualment unes 500 persones contractades per ETT. Aquest mes 125 passaran a formar part directament de la plantilla. Els bombers de la Generalitat treballen per extingir un incendi que s'ha produït aquest matí en una empresa de Castellà del Vallès. El foc s'ha originat en una màquina de l'empresa i s'ha estès afectant la coberta de tot l'edifici. Fins al lloc dels fets... s'hi han desplaçat 11 vehicles dels bombers, així com una unitat del grup d'emergències mèdiques. Tot i això, no s'ha hagut d'atendre a cap persona. L'incendi està controlat a aquesta hora i els bombers esperen poder donar-lo per extingir tan breu. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup dedicat a la venda i distribució de nebulitzants a gran escala. S'han detingut 9 persones i se n'han imputat 3 més com a presumptes autors d'un delicte de tràfic de substàncies dopants. Un d'ells és un pare... que comercialitzava hormona de creixement en lloc de subministrar-la als seus dos fills en tractament per prescripció mèdica. El grup distribuïa els anabolitzants en botigues de nutrició esportiva. Els Mossos han escorcollat tres domicilis i dues botigues especials. Bon dia, us parla Marta Casas. Aquesta hora comença l'últim entrenament del Barça abans de jugar demà a Getafe. A la baixa d'Andrés Iniesta per aquest partit s'hi ha unit la d'Alexis, que també ha tornat a la concentració amb la selecció xilena, amb una elecció a l'adductor. El xilet també es dubta per al partit de Lliga de Campions contra l'Espèrtac de Moscou. Jordi Alba, amb grip, continua sent dubte també per demà. A l'Espanyol continuen pendents de l'evolució de Joan Verdú per al partit de diumenge a les 12 del migdia contra l'Atlètic de Bilbao. A segona divisió, avui a les 9 de la nit, al Sabadell s'enfrontarà el rei al Madrid Castilla a l'estadi Alfredo Di Stefano. I aquest migdia a la una se sortejarà la tercera ronda de la Copa del Rei. Al Sabadell, el Llagostera i el Prat coneixeran els seus rivals. A les 12 comencen les semifinals de la Copa d'Ibis de Tenis entre l'equip espanyol i els Estats Units. El primer partit enfrontarà a David Ferrer i Sam Coerri. Aquesta nit arrenca la Lliga de Futbol Sala. El Barça de l'Esport, que defensa títol, rep el trim en Navarra un quart de 10. Abans a les 9 jugarà el Marfil Santa Coloma a camp del Saragossa. I aquesta nit la selecció espanyola duque i patins repren el campionat d'Europa, que es disputa a Portugal. Els de Carles Feritxe s'enfrontaran a Suïssa. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts. L'Ajuntament de Sant Just treballarà aquest darrer trimestre del 2012 per redactar els pressupostos del 2013. La primera tinent d'alcalde, Gina Pol, opina que el moment econòmic obliga a prioritzar algunes partides. Des de l'Ajuntament intentaran pal·liar dins de les seves possibilitats les conseqüències de les mesures imposades per la resta d'administracions. No obstant això, el pressupost serà vostè com l'any passat. L'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau reprèn la seva activitat dilluns vinent. El servei, que es durà a terme de 5 a 7 de dilluns a divendres, es dirigeix a infants de 0 a 10 anys i a les seves famílies. El Regió d'Educació Lluís Montfort valora positivament aquesta iniciativa impulsada per la xarxa 06 i l'Ajuntament. Els preus es mantindran en dos euros i mig, el tiquet diari per a l'espai de joc, I 3 euros i mig per a l'espai de joc dirigit. També s'ofereixen abonaments de 10 dies a 23 euros per a l'espai de joc i 32 per a les activitats dirigides. L'abonament anual costarà 80 euros. I Sant Just compta amb una nova coral de gospel. De moment són una desena de persones i assagen cada dissous de 3 quarts de 8 a 3 quarts de 10 a l'escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el cor Gospel Link Singers, també de Sant Just, que ara engeguen un projecte diferent. Es basa en el projecte de Moisés Sala, que el mes d'abril va oferir un taller de gospel obert a tothom a Sant Just. Una de les seves components, Lilo Miller, assegura que volen seguir el seu estil tant pels assajos com a l'hora de fer concerts solidaris. La coral Just Gospel assaja cada dissous i s'ha preparat un concert per presentar-se a Sant Just a l'octubre per festes de tardor i un altre en petit format al barri de Maslluí. De moment aquesta és tota la informació local. Nosaltres tornem puntualment cada hora i 5 minuts amb els butlletins horaris i a partir de les 1 i 5 minuts també als Sant Just Notícies edició migdia. Com sabeu podeu seguir la informació de Sant Just a través de radiodesvern.com i a través de les xarxes socials Facebook i Twitter. Que passin un molt bon dia. Fins demà! And you better start swimmin' or you'll sink like a stone For the times, they are a-changin' I'm writers and critics who'll prophesize with your pen And keep your eyes wide, the chance won't come again And don't speak too soon, for the wheels still in spin Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! D'aquesta hora parlem d'actualitat municipal. Aquesta setmana hem començat temporada a la ràdio i, com sempre, cada 15 dies entrevistarem l'alcalde de Sant Jus, Jure Perpinyà, per tractar diversos aspectes relacionats amb el dia a dia del municipi, també qüestions més generals que d'alguna manera o altra afecten i condicionen Sant Jus. Per això saludem aquesta hora a Jure Perpinyà. Molt bon dia, alcalde. Bon dia, què tal? Comencem? Bé, començant el curs a nivell general, també, com dèiem aquests dies, que quan comença el curs de les escoles és com si començés El curs general per tothom, un curs per tant que ha començat fort amb aquesta diada de l'11 de setembre que es pot dir que és una jornada històrica que fa pensar que vivim un moment intens tant a nivell polític com social. En els actes de fet oficials de la diada d'Aquí Sant Just ja va fer referència al moment que està vivint Catalunya, que és un moment crucial en què els polítics segurament hauran de prendre decisions i tothom tindrà alguna cosa a fer o alguna cosa a dir. En aquest sentit, com valora la manifestació d'aquest dimarts? Bé, jo crec que és una manifestació multitudinària que recull l'estat d'ànim i la voluntat clara que el país ha d'avançar en tenir un autogovern en molts casos sense aliment, que la gran majoria aquesta convocatòria era per la independència. Que se va afegir gent, sí, evidentment, però hi ha un malestar que és la conseqüència d'una situació i de molts motius dels darrers anys. i que la crisi econòmica, a més a més, ha accentuat aquesta voluntat, doncs, de tenir un posicionament, doncs, com a país i com a nació molt clar, no? Per tant, jo crec que la centralitat catalana s'ha desplaçat, doncs, a bona part cap a la independència, i després hi ha un full de ruta, espero que hi hagi un full de ruta, doncs, com deia en les meves paraules de la diada, no?, on hi ha la responsabilitat, s'implanti per aquells que tenen responsabilitats polítiques, perquè ara, déu-n'hi-do, aquesta situació de gestionar-la. Però el poble de Catalunya s'ha manifestat i, per tant, com a demòcrata, el que s'ha de fer és respectar-ho, el que s'ha de fer és valorar-ho i hi ha un missatge clar, jo crec, cap a Espanya en aquests moments. I veurem com es va concretar en aquesta voluntat social dintre els propers mesos, que estic d'acord que seran intensos a tots els nivells. Creu que els diferents responsables polítics sabran respondre en aquest sentit a aquesta voluntat general, mantenint-se al marge una mica de cada interès concret de partit, com en altres ocasions ha passat? Jo crec que la manifestació ha sobrepassat la voluntat dels partits polítics o el posament dels partits polítics. És a dir, una cosa no espontània, perquè es anava veient que la cosa anava a acabar creixent, però potser la magnitud sí, no? Però, en tot cas, insisteixo, jo crec que el president de la Generalitat i el president de Catalunya en aquests moments té una situació damunt de la taula que, si realment està convençut, perquè les seves manifestacions en els darrers temps semblava que la independència podia ser un fet, doncs ara li pertoca gestionar i conduir el poble de Catalunya... cap en aquell escenari polític i social i com a nació que se li està demanant. I això té un gran avantatge, que pot ser una il·lusió, una etapa nova, a l'Estat de Catalunya, un impuls nou com a nació, com a país, però també té aquest risc, diguem-ne, potser, que si no arriba on la gran majoria, o aquesta majoria, doncs vol, pot portar un fracàs, una decepció molt important, i a més a més, L'altre risc és que hi hagi una fractura, una part, diguem-ne, de la societat que amb això no estigui a gust i hi hagi conflictes. Però el que està clar és que el país s'ha manifestat. I això, dins de la democràcia, ho has d'acceptar i ho has d'assumir com a dirigent. Jo vaig fer referència al meu Parlament de la Diada de l'11 de setembre que al llarg dels últims 150 anys ha hagut moviments importantíssims d'impuls, de posicionament, on el poble de Catalunya, o Catalunya en general, diguem-ne, doncs ha fet un gran pas en aquesta identitat, no?, feia referència a la renaixença, feia referència al Prat de la Riba, a l'Estatut d'Autonomia de la Segona República, en el moment d'arribar a Terradell, jo crec que aquest 11 de setembre hi ha un impuls i un posicionament important, que també passava a la història, Doncs perquè el poble vol que Catalunya sigui una nació sense límits, en aquest cas. És a dir, una nació amb estat. Sí, sí, jo crec que la gent que estava allà, la gran majoria, és veritat que s'afegia gent, doncs que si això, l'altre, però no ens enganyem. La gran majoria que es va manifestar amb uns convenciments del 100% d'independentistes i altres potser amb un sentiment més petit i tal, però... Però ja no hi havia gent, diguem-ne, que esties totalment en contra d'aquest sentiment, no? Per molt que alguns dius, escolta, jo aniré perquè tal. Jo crec que el que va estar allà, poc o molt, molt més que molt que poc, però... doncs tenia aquest sentiment que el país ha de fer un pas més endavant, des d'aquest punt de vista que deia de posicionament i d'identitat, no? Vostè va anar a la manifestació? Jo oficialment vaig dir que no anava a la manifestació, però sí que vaig estar passejant pels carrers, diguem, de plaça Catalunya, de plaça Universitat, perquè és evident que era una concentració històrica, no?, i volia veure de primera mà i que ningú m'ho expliqués però no vaig estar dintre darrere d'una pancarta jo penso en aquests moments que el federalisme ha estat i podria ser, encara que evidentment és un camí que ha trobat moltes pedres moltíssimes pedres pel camí, potser masses ara i també ho vaig dir-ho que o hi ha federalisme en totes aquestes dificultats o el camí és el que es va manifestar la gent és a dir, el que es va manifestar tot aquest milió i mitja persones Per tant, estem amb una mena de cruïlla i que jo crec que Espanya hauria de reaccionar definitivament. En sap molt de greu alguns comentaris, entrevistes que he sentit en les últimes hores d'alguns mitjans de comunicació espanyols. El que està fent encara és escalfar més i que ho trobo absolutament fora de lloc, no? S'està sortint també un nacionalisme molt radical d'Espanya amb unes veus absolutament que no entenen res, o sigui, absolutament res. Nosaltres el que demanem és un fet diferencial, som qui som històricament, no? I per tant, com a Catalunya és una nació, i això quan vas a determinats mitjans de comunicacions espanyols o àmbits espanyols, quan dius que Catalunya és una nació, doncs això ja s'esveren, no? I jo crec que el fet de no ho entendre en els últims anys ara fa que ja no diguis que som una nació. És que hi ha molta gent que digui, escolta, ara volem ser un país ja independent, amb estat propi, etcètera, etcètera. I això em sap molt de greu si ho entenc que he sentit en les últimes 48 hores, perquè realment És increïble, no? És increïble. Sí, en aquest sentit, què li sembla la reacció del president Artur Mas a les paraules que va dir ahir després d'aquesta diada? Bé, jo vaig fer un article fa potser un any amb el meu blog, o menys, no ho recordo, uns mesos, on te deia que la independència és la cosa més important que pot tenir un poble. És el més important. Per tant, un dirigent polític o el màxim dirigent polític del país no pot com ha estat jugant en els darrers temps, amb una certa dualitat, amb una visió més electoral. És evident que en el moment que el president Pujol es manifesta clarament per la independència hi ha un pas endavant molt significatiu, perquè és una persona molt respectada. Per tant, hi ha una voluntat clara d'un sector de convergència que això realment comença a creure. Jo crec que les paraules són de prudència, però insisteixo, i el president necessita un missatge de prudència, perquè vaig fer una frase també l'altre dia i deia Fa uns anys els independentistes cabien només en un carrer, no? Ara la gent que vol que l'autogovern no tingui límits no acabem amb una autopista, no? És a dir, per tant, però encara han de ser més, no? Per tant, ull perquè hi ha una part molt positiva, que és aquesta que deia abans que la gran majoria dels assistents volen, no? I l'altre és aquest risc social o de frustració si això no arriba a temps, no? O no arriba en un període curt de temps, perquè si això no és possible... Ara tenim el pacte fiscal. És difícil que vingui el president, doncs, que torni de la visita en Rajoy, no? Que torni, doncs, a 17 i content. Això és dificilíssim. Per tant, el dia següent això s'ha d'explicar, no? I després, les eleccions jo crec que seran anticipades. Tinc la sensació que no seran a la primavera, però això depèn del president, evidentment. Més tard. Jo diria que serà més tard, que intentarà aprovar el pressupost o aprovar-lo anar fent i guanyar una mica de temps. Però Convergència, en aquest cas, des del meu punt de vista... diria que el seu programa electoral serà molt sobiranista i, per tant, si això es confirma, després hauria d'haver-hi una consulta on els catalans i les catalanes ens manifestem i a partir d'aquí hi ha sí o no, si no definitivament. És a dir, com deies al començament, viurem un any amb intensitat des d'aquest punt de vista, però no ens oblidem, que això em preocupa molt, dels problemes reals socials que hi ha. No ens amaguem sota la senyera, no ens amaguem sobre només la identitat nacional... que és molt important, evidentment, no? És el sentiment, és l'orgull de ciutadà, de català i tal, però els problemes socials són gravíssims, no? O sigui, no ens amaguem ara i estem tot l'any... Doncs ara ha començat un curs, com deies, escolars, no? Ha començat amb molts més nens i amb menys mestres. Aquesta és la realitat del país, també, eh? Aquesta és la realitat del país, un país que no pot pagar les nòmines de determinats hospitals, eh? Per tant, això és el que realment és molt important en aquests moments per Catalunya. I això tinc por que sigui una certa cortina de fum, que només parlem ara d'identitat nacional i tot això, que és el que viuen la gent que està en una situació molt complicada, també sense feina, doncs està molt bé, però el dia a dia és aquest, precisament, no? Hi ha més coses, no? De fet, també és un moment convuls polític i social, però econòmicament, doncs, continua tenint un pes claríssim. Continua... La prioritat continua la mateixa de fa un any o dos, no? Però és normal el que ha passat. Jo crec que és la suma de molts aconteixements, de molts posicionaments, i al final la gent diu això ja n'hi ha prou. Llavors, quan encara insisteixo, després de la diada, encara sense alguns comentaris de fora, jo crec que es fa demà la diada, que hi ha mi gent. Segurament, alimenta una mica tot plegat. I en aquest sentit, més en termes econòmics, quina sensació té la gent de Sant Just? És a dir, Es nota també d'aquest malestar continuat o hi ha una mica més de sensacions de canvi respecte als últims anys? Des del punt de vista econòmic? Sí. Mira, ara estava prenent un cafè amb un empresari i una persona d'una botiga i sempre que estic amb alguna persona que té algun negoci li pregunto, jo vaig fent, jo també vaig fent, he començat després de l'agost i anem fent. És evident que hi ha gent que no fa, malauradament, Jo he posat una dada en els últims mesos, no la tinc actualitzada ara, però la tenia el maig-juny, que hi ha més empreses avui a Sant Lluís que fa un any, i que fa dos. Per tant, això és significatiu. És veritat que són deslocalitzacions d'altres llocs, algunes són de creació nova. I és veritat que l'atur puja molt poquet, estem al 9 i algo, estem al 9 i pico, 9,2, 9,3, però en general és un municipi que aguanta. Ara bé, sempre comento el mateix. Les paraules de l'alcalde, que diu que aguanta un municipi en aquelles famílies que no tenen feina o que han tancat les empreses, no serveixen per res, absolutament per res. Jo crec que les últimes notícies, un calendari que em vaig fer mental, si m'ho permets dir-ho, en els primers mesos de l'any, que està passat tot allò que havia de passar. Jo vaig dir que aquest any passarà tot el que hagués de passar i després ja sabem a què juguem, no? el que és els bancs, el Banc Central Europeu com s'ha manifestat, jo veia que ho faria, per tant, jo tinc, ho he dit públicament, i puc tornar a dir, crec que després de l'institut l'any que ve l'economia espanyola començarà a remuntar en dècimes, s'estan posant unes bases damunt de la taula, que és veritat que està fraccionant la societat i que està deixant molts col·lectius de banda i molts serveis públics molt tocats, i que està canviant És la manera de fer, però que l'economia espanyola jo diria que després d'estiu començarà a remuntar, perquè comença a haver-hi alguns escenaris possibles per moure's. I això és evident que quan treballen mil persones més, aquests consumeixen i hi hagi mil més. I anirem així, no anirem de 300 mil en 300 mil, anirem de mil en mil. Diria que per les dades que puc tenir a Sant Just, que és una micro dada, segurament distorsionada de la realitat, perquè els problemes són molt lluny i molt grossos, però nosaltres ens estem plantejant en aquests moments fer el mateix pressupost del 2013 que el 2012. Mantenir-lo. Mantenir-lo. Les dades que em donen des d'Hisenda és que segurament podrem mantenir el mateix pressupost de qual cosa portem ja 5 anys que no manteníem el mateix pressupost. Per tant, és molt possible que l'Ajuntament de Sant Lluís tingui el mateix pressupost en el 2013 que el 2012. És a dir, que es mantindrien també les prioritats en serveis socials... Es mantindrien. Si això ho podem fer-ho, que ens pertoca aprovar-ho al mes de novembre, però ja estem treballant i el que se'm diu és que és molt possible que tinguem el mateix pressupost. Poso una dada. El pressupost del 2011 és el mateix que el 2004. Mireu o penseu els anys que han tirat enrere, no?, i en canvi estem mantenint, la gran majoria de coses està mantenint, no?, o sigui, si nosaltres poguéssim fer aquest pressupost igual que el 2012, jo crec que recolliria una mica aquesta realitat que estic dient, que comencen a moure's, més que moure's, i escolta, no desconfio que això caigui tant, o no desconfio que aquests ingressos vagin, eh?, Parlo del dia a dia, del que és el pressupost ordinari. El que estarem de forma complicada és el pressupost d'inversions. Això sí que tindrem una situació... Això serà dificilíssim. Jo diria que les inversions del 2013 també seran molt poquetes. Però també ens pertoca això. Jo ho tinc molt clar, que el que no podem fer és més coses dels diners que tenim. L'Ajuntament de Sant Jus l'any passat va tancant superàvit, I, per tant, tenim una deuta molt baixa i hem de ser molt prudents, absolutament. I aleshores el que hem de fer és, evidentment, no endeutar-se, que tampoc ens deixen, però no fer coses que no toquen, i fer allò que realment sigui molt prioritari i anar a mantenir els serveis públics. Si l'any vinent l'Ajuntament de Sant Lluís aprova aquest pressupost igual que el del 2012, jo crec que és un símptoma d'aquest camí que estava marcant abans. Però hem de ser molt prudents i esperar. I no em graveu molt l'entrevista, perquè potser d'aquí 7 mesos o 10 mesos... Ho hem de repetir el tall. No, tot i això, suposo que en aquest sentit, aquest any, en el pressupost de l'any passat, es van començar alguns canvis, com pel que fa a la vagoneta, que s'ha reconvertit d'alguna manera, que funciona ara com a equipament de la plaça de la Pau, es fa un altre tipus de servei semblant al que es feia. Per tant, al principi, no s'haurien de veure més canvis d'aquest tipus. Nosaltres hem fet un reajustament, o estem fent un reajustament també al Centre Social del Mil·lenari, significatiu, que ha començat fa pocs dies i serà progressiu, perquè era un centre social amb un cost molt elevat, moltíssim, i també han fet algun reajustament, com tu deies, a la vagoneta. Però fixa't que, en termes generals, malgrat que li ha afectat algunes famílies això, però en termes generals l'Ajuntament està mantenint pràcticament tots els serveis públics, és a dir, que han fet un esforç Molt important de racionalitzar, optimitzar, de retallar coses que són més internes, adjudicacions que li afectava a un sector molt petit. El que són els serveis públics com a tal, grans, no han estat tocats. I, per tant, per exemple, què vol dir això? Per exemple, la neteja dels serveis o dels edificis públics és una retallada important, que li afecta segurament a persones que estan treballant d'aquestes empreses, és evident. Però no són coses directament... que la població les utilitzi, m'explico. I hem retallat, recordo una hora del lliustram, que sortia de 9 a 10 de la nit. Són coses que li ha afectat algunes famílies, però no ha estat general. La vagoneta el mateix, teníem un cost molt elevat per l'estructura i l'empresa que ens gestionava, és a dir, de la manera que ho teníem muntat, llavors hem canviat aquest tipus de servei, estem donant bona part d'aquell servei d'una altra manera i dintre de la xarxa de 06, és una xarxa educativa de tots els altres equipaments i serveis que tenim pensat per l'educació d'aquestes edats, i aleshores acabant des dels més petits fins als 13 o 14, no? I jo crec que sí, evidentment, potser algú no ho ha entès, però ens tocava fer això, no? Esperem aquest pressupost, i aquest pressupost s'aprova com el 2012. Insisteixo, estem enviant un missatge que no hi haurà unes retallades, diguem-ne aquesta paraula famosa i maleïda, en els serveis públics. Però hem d'esperar una mica. A vegades em pregunteu coses i voleu estirar, estirar, estirar, i el que dic és que, escolta'm, si m'agafeu la frase dient que estem treballant en aquesta línia o l'alcalde ha dit? Malament, eh? En tot cas, també comença, com dèiem, un curs polític que el ple del mes de setembre serà justament d'aquí 15 dies. En aquest sentit, les relacions entre membres del govern i oposició suposo que continuaran amb la línia dels últims mesos aquest primer any. Jo crec que històricament ha hagut una convivència molt bona en el ple municipal. Potser en aquest mandat tenim la presència... d'un partit polític que ha tingut un tarannà inicialment, diria que en aquests moments no és així, amb un tarannà que no estàvem acostumats, però el partit de l'oposició col·labora, pregunta, etc. Jo sempre dic que és molt difícil estar a l'oposició, els que estem al govern creem les coses, les construïm, i després és molt difícil que un que estigui a l'oposició, que normalment tenen la seva feina, que es dediquen poc perquè no poden, perquè tenen altres coses, és molt difícil que et tombin les coses, però històricament jo crec que fa molts anys que hi ha un nivell de convivència, el pacte està funcionant perfectament bé, entre el Partit Socialista, Esquerra Republicana o Junts per Sant Just i Iniciativa per Catalunya, és a dir, anem tots a una i s'expliquen les coses avui mateix. Tinc una reunió amb el Llorent Rey, també amb el portareu del Partit Popular, que és habitual, ho faig cada mes, els explico la situació, i proposen, compartim, i la Unió, diguem-ne, ha de pensar que el teu municipi tiri endavant Aquí sempre hi és, no? Doncs n'anirem parlant al llarg d'aquest curs. Avui, com dèiem, primera entrevista amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, de la temporada. Ens reunirem, doncs, poc i dedicament cada 15 dies per valorar l'actualitat municipal. Moltes gràcies, Josep Perpinyà. Molt bé. I molt bon dia, que vagi bé. A vosaltres, bon dia. Just a la fusta. Ara escoltes l'àviu d'esmerd, sintonitzes l'àviu d'esmerd, l'àviu de sang. Y tu piel es blanca, como esta mañana de enero. Demasiado hermosa, como para ir a trabajar. Y sin pestañear, hablamos con la jefe en cuento chino. Y como niños, nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil. Tienes frío, pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte que tú ríes y no te enfades, porque eres más lista y menos egoísta que yo. Tú todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar. Imagina una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luz de soles, la costa catalana y estamos tranquilos, como anestesiados, después del gazpacho nos quedamos dormidos, mirando el tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana, imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro, colgándose a sus hombros el mallot amarillo. De nuevo el chiringuito, un bañito, helado de pistacho y partida al futbolín. Lanzamos unos frisbees, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos dorados, hablamos callados, la luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa. Am. Am. Am. Fins demà! Pero no está igual, hoy ganaremos el mundial, subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos, el tiempo se para, el aire no corre, mosquitos volando y grillos candorando y tú a mi lado, muriendo de sueño, cansada, contenta, me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo invento, te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata, buscando a una estrella llamada Renata. que bailava salsa con un asteroide llamado Julián, el Rodríguez de Malta, malvado he creído, traidor, forajido, conocido, bandido, en la vía láctea por vender estrellas, independientes a multinacionales, semiespaciales, o te adormes. Estem escoltant just a la fusta. Passen 5 minuts de les quarts a 12 del matí, divendres, ho comentàvem fa una estona, i per tant és moment, ho comentàvem que és moment de parla de cinema, les estrenes de la setmana, que aquest any estrenem una nova col·laboradora també per presentar-nos les pel·lícules. L'heu sentit també cada matí repassant l'actualitat del dia, que és l'Anna Díaz. Molt bon dia, Anna. Bon dia. I repassarem també cada divendres les pel·lícules que s'estrenen, que a més a més normalment ara és l'època bona, d'alguna manera, encena que la tardor... i el febrer, que és just quan acaben de fer els Òscars, és com una bona època, sin cinematogràficament parlant. Exacte, comencem a tenir ja bones estrenes. Exacte, o títols també per tots els públics, perquè és una mica el que passa, em sembla, aquesta setmana, no? Doncs sí, comencem per Tot el recol, que és de Lane Wiseman, que és el marit de la Kate Bakinsall, que és la protagonista d'aquesta pel·lícula. Vé d'Estats Units, és d'acció i ciència-ficció. És una crítica sobre la complicada situació política, social i ètica que estem vivint. Doncs sentim com pintam a través del treball. ¿Estàs contenta con tu canvi de vida? Ja sé que esto no és lo que imaginábamos cuando éramos más jóvenes, pero ¿quién consigue todo lo que desea en la vida? ¿Qué sabes sobre Ricón? Aléjate cuanto puedas de ellos. No juegues con tu mente, tío. Parece que andas buscando algo. ¿Es esto? ¿Querrás tener tres manos? Busco Ricón. Diviértase. Cuéntenos su fantasía. La implantaremos en su memoria. ¿Qué ha pasado? Aquí hay un error. Yo no soy nadie. Oh, joder. Esta tarde fui a Rickall. ¿Qué? Y los maté. Pase lo que pase, vamos a salir de esta. Tranquilo. Lori, Lori, no puedo respirar. Venga. Estos del Ricol, diguem que és aquesta pel·lícula que ja veiem per on van els trets, no?, d'alguna manera. Doncs sí, de fet és una nova versió de la pel·lícula homònima de 1990 de Paul Verhoeven, que va ser protagonitzada per Sharon Stone i Arnold Schwarzenegger. Una pel·lícula bastant mítica, no?, si més no, aquella, aquesta no sé si ho aconseguirà, perquè em sembla que no sé si les crítiques la deixen massa bé. Bé, té unes petites diferències. Aquí el director assegura que és una nova paràbola sobre la realitat i la ficció, no només de la pel·lícula, sinó de la nostra realitat. Llavors, la trama no varia en gran mesura. De l'anterior, Duke Quai és un obrer casat amb la Lori que decideix regalar-se una aventura mental on es converteix en un superespia que s'haurà d'enfrontar amb un malvat dictador. Aquí la realitat i la ficció es confonen en un nou remake de, com hem dit, aquesta pel·lícula. I, bueno, cal destacar el disseny futurista de la pel·lícula, que és obra d'aquest director. Parlem una mica, doncs, dels actors que són bastant coneguts, no?, per al gran públic. Sí, com hem dit abans, Kate Beckinsale és la protagonista d'aquesta nova versió... La vam conèixer en pel·lícules com Mucho ruido y pocas nueces o Serendipity, però sobretot el seu èxit va venir amb la saga d'Underwall. Aquí és el primer paper que fa com a villana de la història, és una assassina despiadada i violenta, així que... Almenys per comprovar si se'n surt, val la pena rebeure. És un altre registre, també, del que és habitual. I després tenim l'actor. Colin Farrell, que el vam conèixer per Corrupción en Miami o Nuevo Mundo. Aquí destaquem també les coreografies, que estan molt més treballades a la nova versió, i el director ha volgut fer-la d'una manera una miqueta més sofisticada. Doncs veurem si se'n surt la pel·lícula. I en resum, com ens acabes... O per qui estaria dirigida, no? A qui agradarà aquesta pel·lícula? Bé, parlar una miqueta de les vides que ens agradaria viure a banda de les nostres, sobre els desitjos de ser una altra persona, la insatisfacció que ens atemoritza la nostra rutina del dia a dia. Llavors jo crec que és una miqueta per tots els públics, si bé és d'acció i ciència-ficció, doncs va dirigit una miqueta cap a aquest tipus d'espectadors, diguéssim. Doncs aquesta és la primera estrena de la setmana, ens n'anem cap a la següent, que és Hasta la Vista. Doncs és una pel·lícula que ve de Bèlgica, és una comèdia dramàtica que ve del director Geoffrey Andoven. El vam conèixer per Happy Together o Mace Hes, que són dues pel·lícules que també tracten temes delicats, com és el robatori a una família per part del director d'un banc o l'Alzheimer. És un tèler que no podem sentir-lo, però està en versió original. Exacte, per tant, podem sentir-nos segons per ubicar-nos directament. Espai! Erghe oid al Vrauhat Josef. En tot cas, doncs explica'ns millor de què va aquesta pel·lícula i ho entendrem segurament una mica millor. Doncs el tema principal són tres discapacitats. Un paraplègic, un noi amb paràlisi cerebral i un sec que viatja a Espanya per perdre la virginitat. Aquesta pel·lícula està basada en una història real. El 2006 un jove sense mobilitat va topar amb una casa de cites que tenia accés per cadira de rodes i aquí és on va perdre la virginitat. A la seva lluita, perquè tothom tingui dret a una vida sexual digna, se li van unir dos joves més. I a partir d'aquí va anar avançant, diguéssim, va crear una fundació. Ja se'n va fer un curt que es diu For One Night Only, que va ser el que va fer decidir el director a dur a terme el projecte. D'alguna manera suposo que ja tenia molt al cap que volia repetir aquesta idea o explicar-la potser amb un altre tipus de format, en aquest cas. Amb un llarg matratge. Exacte. Els actors aquí no són coneguts, al nostre país, per tant no els nombrarem, però bé dir que és una pel·lícula amable i divertida que no deixa de tractar un tema molt delicat com és la vida i la convivència amb els discapacitats. Es veu l'esforç que han de fer per anar complint el que havíem planejat i el difícil paper de la paternitat en aquests casos, ja que s'ha d'intentar mantenir un equilibri entre la protecció i el dret que tenen a ser els més autònoms possibles. visualment és bonica, no?, vull dir que he vist el tràiler així, és un minut i mig només, però sí que està molt cuidada la imatge, també. Sí, jo crec que pot ser una pel·lícula interessant. Ha regut alguns premis, a més a més? Exacte, va ser guanyador al Festival de Montréal, del Gran Premi de les Amèriques, el Premi del Públic i el Premi del Jurat, així també com l'Espigador i la Joventut al Festival de Valladolid, entre altres premis. Déu-n'hi-do, doncs aquesta és esta vista, aquesta pel·lícula belga, que ja ho sabeu, l'heu de trobar en versió original subtitulada, D'aquí passem cap a un altre tipus de pel·lícula. És un documental que ens arriba des de França. Sí, parlem de Era ser una fe. Aquí Charles Guillemont i Gabriel de Lepinó van donar la volta al món amb motxilla i bicicleta per descobrir fins on arribava la fe cristiana més enllà de Roma. El realitzador i director és Pierre Berneret, que els va filmar. Aquest director aquí potser no el coneixem gaire, però gaudeix de certa fama a França, ja que ha cobert diferents conflictes bèl·lics. Es muy difícil para mí dejar este país. Esta tierra está mezclada con sangre cristiana. Cuando estalló la bomba, caí al suelo. Cuando abrí los ojos, solo vi a dos personas, mi mujer en llamas y mi hijo muerto. Mataron a Mario. Lo mataron únicamente por ser cristiano. Conducir por las carreteras del mundo no es siempre fácil. La sociedad, el cansancio, el calor. Nos duele la cabeza, hace calor, solo en camiones. Bueno, ahora estoy un poco enfadado porque esta mañana me han vuelto a robar lo que llevaba en la mochila. Una proposta diferent, segurament, també. I que comença amb aquest principi èpic que et traia després d'ensenyar aquesta altra part més... Més amable, segurament, és el que trobarem també en tot el documental. Doncs sí, de fet, cal dir que les crítiques no la deixen en molt bon lloc, alegant que s'acaba convertint en una recerca de cristians arreu del món sense més ni menys. Falten aventures i un treball una miqueta més profund dels personatges. La pregunta a la que volen respondre els dos protagonistes és si la fe cristiana és la mateixa per molt que vagis més enllà del que tenim entès com el món occidental. La ruta passa per Romania, Turquia, Síria, Irak, Índia, Nepal, el Tíbet, la Xina, Tailàndia, el Senegal, Mauritània, Algèria i l'Amazones. Suposo que si més no de paisatge deu ser interessant. Sí, els crítics deien que quant a imatge és interessant de veure. Però que li falta una mica... destino, otro lugar falta una mica de contingut exacte, doncs és aquesta pel·lícula, aquest documental que es titula Aire se n'ha fet, suposo que també serà difícil de trobar a tots els cinemes passem cap a una altra pel·lícula realment avui tenim una mica de tot ara ens anem a la pel·lícula titulada Una botella en el mar de Gaza una coproducció entre diferents països doncs si és un drama entre Israel, França i Canadà perdó, s'ha produït entre Israel, França i Canadà El director és Thierry Vinisti, que fa la seva segona pel·lícula. El va debutar amb l'Utremanger, el 2003. Està basada en una novel·la semiautobriogràfica de Valeri Zenati, que va escriure el guió d'aquesta pel·lícula i explica els seus records d'adolescència a Israel, quan se li va despertar la consciència política. Me llamo Tal Levín. Pronto cumpliré 17 años y vivo en Jerusalén. Anoche hubo un atentado en un café cerca de mi casa. No entiendo cómo la vida puede depender de que te apetezca ir o no a tomar un café. Con cada atentado se oye. Estamos hartos de los palestinos. Pero los palestinos, ¿quiénes son? El que encuentre esta botella que me responda a esta dirección. Hay una carta dentro. Dime dónde la has encontrado. ¿Quién eres? Háblame de ti, por favor. Está loca. Cariño, ven a mi ventana esta noche a cantarme una serenata. ¿Tienes miedo? ¿Y de quién es la culpa? ¿Te lo has preguntado alguna vez? Oye, ¿has tenido noticias de tu botella? No. ¿Quién eres tú y quién soy yo? Es lo que importa. Así que eres francesa. A lo mejor no eres tan mala. Estamos en guerra, tal. ¿No lo entiendes? No te das cuenta del peligro. Te comunicas con alguien que no sabes ni quién es. Una película, doncs, que tracta un tema complicat i suposo que d'un punt de vista així intentant trencar una mica, potser, no? Sí, de fet, quan veus el tràiler ja veus el tema principal de la pel·lícula, és això, una jove que veu en directe un atemptat suïcida, llavors això transtorna una miqueta la seva existència, i decideix escriure una nota, posar-la en una ampolla i enviar-la al mar, i per sorpresa seva rep una resposta, i és aquest una miqueta el detonant que fa que la història avanci. El director tenia molts motius per portar el llibre a la gran pantalla, ja que assegura que avui en dia tant a Israel com a Cisjordània no només hi ha la preocupació política, sinó també les coses quotidianes de la vida, com l'amor, els desitjos, i és una miqueta això el que volia mostrar. La vida més enllà de tot el conflicte, no només parlar de la problemàtica, sinó que també tenen problemes més personals, potser, no? Exacte. Doncs fa bona pinta, no? Sí, la veritat és que, bé, és una miqueta el retrat dels problemes polítics actuals, però ho ha explicat d'una altra manera, no tan encarats en la violència, diguéssim. Està rodat allà mateix, a més a més, no? Sí, el director explica que va tenir una problemàtica amb el rodatge perquè els va ser impossible gravar a Israel i a Gaza pels problemes polítics actuals. Llavors va utilitzar exteriors reals, però es van haver de rodar els sets interiors de Gaza en ciutats d'Aràbia i Israel. diu, era impossible entrar en Gaza con un equipo israelí. Això és una cosa que actualment és complicat. Doncs una bona pel·lícula per entendre una mica com es viu tot plegat, d'una botella en el mar de Gaza, una altra de les propostes més o menys, potser més independent d'aquesta setmana. Ens anem ara cap a una pel·lícula francesa, però es tracta d'una comèdia. Sí, parlem del nombre... Com tu has dit, és una comèdia. Els directors són Alexandre de la Patillère i Mathieu de la Port, que ja havien col·laborat amb diversos guions, com el de La Renaissance o L'Immortel, però dirigeixen el seu primer film en comú. La vida a veces es dura. Hay días agotadores, con un sinfín de reuniones, montones de horas en transporte público. Uno necesita ver a la familia. Compras un puto estesor. Que burro eres. Ese de la barba es Pierre, mi cuñado. Mi madre, Françoise... No escatimes en aceite. Luego echa las émolas. Sí, sí, sí. ¿Y mi hermana Babu? Pues eso, mi hermana. ¿Qué haces? Intento distraerme. Si quieres distraerte, pon la mesa. ¿Ese pingüino con el trombón? Es Claude, el mejor amigo de la familia. Y esa preciosidad es Ana, mi mujer. Es la única mujer que conozco que ha empezado a fumar en el embarazo. Eso es malo para el niño. Pues díselo a ella ahora. Puede salir muy pequeño. Pues era jinete. Ah, mi hijo. Mira, tiene los ojos de su padre. Bueno. ¿Habéis pensado ya algún nombre? Tenemos uno casi seguro. Venga, ¿cuál? ¿Qué nombre? Lo bueno de estar en familia es que te puedes decir de todo. ¿Entonces no os ha gustado? ¡Que la pobrecita se ha vuelto loca del todo! Una comedia francesa amb molt humor francès. És un tipus de pel·lícula que segurament hem vist altres vegades. Sí, de fet ens pot recordar una miqueta El sopar dels idiotes, que és una obra de teatre que vam tenir aquí a Barcelona durant bastant de temps. Llavors, la història, el protagonista és en Vicent, que va celebrar la seva paternitat a casa de la seva germana, en el que sembla un sopar tranquil, però quan surt el tema sobre el nom del nadó, l'agradable sopar es converteix en un infern de discussions. Hi ha hagut problemàtiques i polèmiques a partir d'aquest detonant, perquè és un tema una miqueta complicat, diguéssim. Aquesta pel·lícula, el 2010, va ser un gran èxit teatral. És a dir, primer va ser un gran èxit teatral... I ara s'ha portat a la gran pantalla amb els mateixos actors que la van representar i dirigida pels seus creadors. Per tant, han optat per fer-ho una miqueta de la mateixa manera. Per fer aquesta adaptació, volien una màxima fidelitat a l'original i van descartar la possibilitat d'incloure subtrames i flashbacks per potenciar l'essència del text, que pot ser que ens recordi, com ja he dit, el Sopar dels Idiotes. Per tant, l'obra de teatre, no? Suposo, però passa a la gran pantalla. Sí, exacte. Doncs, bé, pot ser divertida, no? Suposo que també... Sí, és una comèdia una miqueta més personal, una mica punyetera, que ens pot fer treure unes rialles. Doncs aquesta pel·lícula francesa, El Nombre, d'aquesta passem cap a una producció argentina que es titula Pecados. Doncs sí, és una coproducció entre Argentina i Espanya i és un drama. Aquí tenim a Diego Jäcker, que va debutar com a Mariposas en la Luz, dirigeix, produeix i és el guionista de Pecados. De fet, veiem també cares conegudes de l'estat espanyol, no? I, per exemple, Carmelo Gómez és un dels actors protagonistes. Sí, el coneixem per Tierra. Cristina Abrondo, també d'Una casa de locos, Mariano Reinaga i Diana Gómez són els protagonistes que donen vida a una parella d'adolescents que viuen un amor prohibit en un petit i allunyat poble de los valles calxequies, on només queden adults. És una pel·lícula que està íntegrament rodada a l'Argentina i intenta reflexionar sobre fins on poden arribar les mentides, els prejudicis i la violència dins de la família. Déu-n'hi-do, doncs, no? Temes complicats, també. Sí, seria una pel·lícula també per un cert públic específic, no? Potser no per tothom. Trobo que a part de la primera estrena de la setmana, que és aquest... Tot el ricol, que és totalment comercial, les altres tenen en comú aquest punt... Independent. Una mica independent, eh? Sí, sí, m'ha sorprès. Bé, doncs aquest és aquest TK2, d'aquí ens n'anem cap a una altra producció espanyola. Doncs sí, passem a Càmera Obscura, és un drama, és el primer llargmetratge de Maru Solores, la història parteix d'un curtmetratge anterior, i el guió l'escriu ella mateixa juntament amb Ruth Regmet. També en versió, diguem que combina diferents idiomes, no? Sí, aquí tornem a tractar discapacitats. Jacqueline Duarte és la protagonista de la pel·lícula. La directora va voler una actriu que tingués deficiència visual per tal de donar més realisme a la història. Parlem de la pel·lícula. La protagonista és Anne, un adolescent amb un greu problema visual que s'ha d'enfrontar als abusos dels seus companys, a la sobreprotecció dels seus pares i a la possibilitat de quedar-se cega permanent. La pel·lícula utilitza de manera magistral els sons i les imatges per suggerir com perceben al món les persones invidents. Home, doncs una feina suposo difícil també amb una pel·lícula, no hem jugat tant l'element visual, vull dir que suposo que es deu haver estat molt cuidat per aconseguir-ho. Suposo que tot el tema del so, no? Pujant segons quins... Exacte. Però és una bona aposta. Sí, una imatge bastant treballada. Altres actors que apareixen en aquesta pel·lícula són Yoxian Benguetxea, conegut per Balada Triste de Trompetas o Celda 211, Víctor Clavijo, de La República y la Senyora, Alejandro Suárez, Hidden Soldier, i Leire Berrocal, Un Mundo Casi Perfecto. Són doncs aquests que acabarien de... Ha completat el repartiment. Exacte. Doncs una pel·lícula que pot ser interessant per com planteja també tota aquesta problemàtica i també tot aquest tractament del so que pot ser interessant de veure pels amants del cinema. Jo crec que interessant i sobretot entranyable. Doncs és l'última proposta aquesta càmera obscura d'aquesta setmana, una cartellera repleta de títols també amb una intenció menys independent, vull dir que potser s'allunya una mica del cinema... Més comercial, però segur que una cosa o altra trobarem per anar a veure. Gràcies, Anna, i fins la setmana que ve. A tu. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Old pirates, yes they rob I Sold I to the merchant ship Minutes after they took I From the bottomless pit But my hand was made strong By the hand of the almighty We forward in this generation Triumphantly, won't you help to sing these songs of freedom? Cause all I ever had, redemption songs, redemption songs. Fins demà! Redemption songs. Redemption songs. Fins demà! Fins demà! Redemption songs These songs of freedom Songs of freedom Doncs després del cinema hem sentit aquesta versió del Redemption Song de Bob Marley feta per Johnny Cash i Jonas Tramer, i d'aquí ens n'anem ja, connectem en un minut i mig amb el botlletí informatiu de la xarxa, tot seguit també sentirem el botlletí informatiu dels enjust notícies i tornarem amb la tercera hora del Just a la Fusta d'avui divendres en què estrenarem secció, parlarem de ciutats a través de l'art amb la Irene Pujadas, ens anirem cap a Moscou i després també tindrem l'agenda de concerts d'aquest cap de setmana amb l'Adrià Calvo. Tot això ara mateix, després de les notícies, fins ara mateix. Just a la fusta, el magazín del matí. Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Joan. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. Aquesta hora comença una reunió entre el president de la Generalitat Artur Mas i una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana, l'entitat que va organitzar la massiva manifestació d'aquest dimarts amb motiu de la diada i a la ciutat de Barcelona. La trobada es produeix a més després que el president hagi reclamat en dues ocasions la creació d'estructures d'estat per a Catalunya. Palau de la Generalitat Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La delegació de l'Assemblea Nacional Catalana ha arribat fa 10 minuts al Palau de la Generalitat. També s'espera l'assistència del president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Anvila de Badal. El que ha dit Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, tot just abans d'entrar a Palau, és que lliuraran al president Artur Mas el seu full de ruta i l'han felicitat també pel discurs d'ahir a Madrid. Avui sobretot anem a escoltar també. Nosaltres li plantejarem o li explicarem el nostre full de ruta i escoltarem el que ens vulgui dir el president. I també el volem felicitar també pel discurs d'ahir a Madrid. Carme Forcadell ha afegit que el president Mas ha escoltat el clam del poble, que el feliciten i que l'encoratgen per continuar treballant. Si va per aquest camí, ha dit, ens tindrà al darrere. Ara que els esperadons, quina resposta els dona el president Artur Mas, qui ahir a Madrid va defensar la necessitat d'una estructura d'estat per a Catalunya i va sugerir la possibilitat d'un referèndum. Un cop acabi la reunió, compareixeran a la sala clavé els organitzadors de la manifestació i tot seguit ho farà el portaveu del govern, Francesc Homs. La Generalitat ja ha decretat els serveis mínims per la vaga dilluns als transports públics de Barcelona. Concretament està convocada a metro i autobusos de transports metropolitans. Preveu el funcionament de la meitat del servei des de dos quarts de set a dos quarts de deu del matí i entre les quatre i les vuit del vespre. La resta del dia només queda garantit un 20% del servei. Els sindicats de metro i autobusos han convocat aquesta vaga de 24 hores per protestar contra les retallades salarials que se'ls vol aplicar. La jornada de vaga a metro i autobusos de TMB coincideix a més amb una jornada de mobilització també de vaga a Renfe i a DIF a tota Espanya en contra de la intenció del govern central de privatitzar el servei ferroviari. En aquest cas, Rodalies de Catalunya prestarà el 66% del servei entre les 6 i les 9 del matí i entre les 5 i dos quarts de 9 del vespre. Durant la resta de la jornada només queda garantit un 33% del servei. Pel que fa a la llarga distància hi ha els AVEs. es garanteix el 73% del servei dels trens. Els bombers de la Generalitat han donat per extingir l'incendi que s'ha produït aquest matí en una empresa que està allà del Vallès. El foc s'ha originat en una màquina de l'empresa i ha afectat bàsicament la coberta de l'edifici. Fins als llocs dels fets s'hi han desplaçat 11 vehicles dels bombers. No s'ha hagut d'atendre cap persona fàrida. L'Ajuntament de Barcelona assegura que la temporada de platges es tancarà amb un 15% menys de fets delictius. El Consistori fa un bon balanç a la campanya estiguenca d'aquest any. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. El primer tinent d'alcalde Joaquim Forn ha detallat que fins a finals del mes d'agost prop de 3 milions i mig d'usuaris han gaudit de les platges barcelonines, una xifra que suposa un increment de l'11,2% respecte al 2010 per Forn. És important la presència de voluntaris i la tasca de la Guàrdia Urbana que ha minimitzat els delictes. Nosaltres estem satisfets i l'aigua ho demostra. Primer, és important haver aconseguit perquè gent que voluntàriament s'ha apuntat en aquest servei. De fet, són més de 70 persones que durant aquests 3 mesos han fet aquesta feina molt intensiva. L'Ajuntament s'ha felicitat també d'haver acotat a la mínima expressió la venda amb volant a les platges i els serveis que ofereixen massagistes no titulats. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. Està en marxa l'últim entrenament del Barça abans de jugar demà a Getafe. Avui tampoc no s'entrena Jordi Alba, que continua amb la grip. El d'Hospitalet podria sumar-se a les baixes d'Iniesta i Alexis per lesió. Per l'entrenament d'avui, Tito Vilanova ha hagut de cridar als jugadors del filial Gerard Olofeu i Cristian Tello. L'Espanyol també s'està entrenant. Hector Moreno s'ha incorporat al grup i Joan Verdú s'exercita sense problemes amb la resta de companys. Els Blanquiblau reben diumenge a les 12 del migdia. a l'Atlètic de Bilbao. A segona divisió, avui a les 9 de la nit, al Sabadell, s'enfrontarà el Real Madrid-Castilla. L'estadi Alfredo Díaz-Stefano, el tècnic Lluís Carreras, avisa del perill dels blancs. Són jugadors de molta qualitat, molt potents, amb molta il·lusió, molt verticals, que l'úniques fissures a vegades que pot tenir és aquest ímpetu que van amb les jugades per burguets a menjar el món, i això a vegades... Aquest accés de voler anar tenen algun desajust, però molt poc. I aquesta hora comença el primer partit de semifinals de la Copa d'Ibis entre Espanya i Estats Units. S'enfronten David Ferrer i Sam Querri. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, considera que a Catalunya es troba en una cruïlla i que l'única alternativa al federalisme és l'estat propi. Perpinyà opina que la manifestació sobiranista de dimarts va sobrepassar la voluntat dels partits polítics i que ara els dirigents hauran d'assumir la seva responsabilitat. Segons l'alcalde de Sant Jús, després del més que possible fracàs del pacte fiscal, el govern de la Generalitat convocarà eleccions anticipades. Perpinyà creu que Convergència s'hi presentarà amb un programa clarament sobiranista. L'alcalde de Sant Jús va assistir a la manifestació, tot i que no de forma oficial, sinó per Viro, un moment que considera històric. Perpinyà considera que la centralitat del país s'ha posicionat i que el tractament que s'està fent d'aquest tema a Espanya incentiva aquest sentiment. De totes maneres, l'alcalde insisteix que el principal problema que cal afrontar és el de la crisi econòmica i que la qüestió independentista no ha de ser una cortina de fum. L'espai de joc de l'equipament de la plaça de la Pau reprèn la seva activitat dilluns vinent. El servei, que es durà a terme de 5 a 7 de dilluns a divendres, es dirigeix a infants de 0 a 10 anys i a les seves famílies. Els preus es mantindran en dos euros i mig al tiquet diari per a l'espai de joc i tres euros i mig per a l'espai de joc dirigit. També s'ofereixen abonaments de 10 dies a 23 euros per l'espai de joc i 32 per les activitats dirigides. L'abonament anual costa 80 euros. I Sant Just compta amb una nova coral de gospel. De moment són una desena de persones i assagen cada dijous de tres quarts de vuit a tres quarts de deu a l'escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el cor Gospel Link Singers, també de Sant Just, que ara engeguen un projecte diferent. Es basen en el projecte de Moïse Sala, que el mes d'abril va oferir un taller de gospel obert a tothom a Sant Just. Una de les seves components, Lilo Miller, assegura que volen seguir el seu estil tant pels assajos com a l'hora de fer concerts solidaris. La coral Just Gospel assaja cada dijous i se prepara un concert per presentar-se's en just a l'octubre per festes de tardor i un altre empatí format al barri de Mas Lluí. Aquesta és la informació referent a Sant Just. De moment, nosaltres tornem a partir de l'1 i 5 minuts al Sant Just Notícies, edició migdia. Podeu consultar també la informació local a través del web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com i a través de les xarxes socials d'aquesta emissora a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. Fins demà! No saps més que un joc per tu, et segueixo allà on vas, sóc com dos per tu. A les nits que estic calent et necessito i no ets, un dia d'aquests et deixaré. Poder estar a mi calentant, ofegant-te entre les meves mans. Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me. Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar. No sap més que un joc per tu et segueixo allà on vas, sóc un gos pelut. A les nits que estic calent necessito, no hi ets, un dia d'aquests et deixaré. És inútil continuar, no sóc més que un joc per tu. Et segueixo allà on vas, sóc com un vos per tu. A les nits que estic calent et necessito i no hi és. Un dia d'aquests et deixaré. La informació més propera al Just a la Fusta. Passant 12 minuts de les 12, comencem la tercera hora d'aquest Just a la Fusta d'avui divendres i hem dit que ho faríem estrenant una secció sobre ciutats. Farem la volta al món a través de la cultura, com si diguéssim, i ho farem amb la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene, què tal? Bon dia, Carme. I el que farem una mica suposo que és, avui ho presentem una mica i ja entrarem en mateixa, en una ciutat en concret, però parlarem això, no? Una mica de ciutats de tot el món o de per aquí Catalunya, però vull dir que serà tractar-les o parlar de com són aquestes ciutats a través de llibres o de música. Exacte, triarem pel·lícules, música, llibres, exposicions, el que trobem, i això, i farem com un repàs de cada ciutat. I avui, de fet, has triat un lloc per començar que ens envia bastant lluny. Sí, de fet, hem decidit començar bastant forts i marxar a una ciutat que està exactament a 3.704 quilòmetres de Sant Just. I podeu arribar fent 40 hores de cotxe i passant per França, Alemanya, Polònia i Bielorússia. I estem parlant de la capital de Rússia, Moscou. Estem ubicats també musicalment parlant. Comencem bastant forts. Això que sentim és el cor de l'exèrcit roig, el cor oficial de... De l'exèrcit rus, que continua cantant per aquí i per allà, en un format bastant kitsch actualment. Bé, podeu veure vídeos pel YouTube, són bastant forts. I començarem per dades generals, que potser no són apassionants, però ens ajudaran una mica a posar-nos en context. De la ciutat, no? Exacte. La capital russa, no, de fet? Exacte. Moscou és la capital russa, té 11 milions i mig d'habitants. Déu n'hi do. Poca conya, sí, sí. I una superfície de 1.081 quilòmetres quadrats. La ciutat va fundar-se en 1147 i el seu primer alcalde es deia Yuri Dolgoruki, un nom bastant divertidet. Ara mateix a Moscou són les 2 i 14 i estan a 19 braus. Doncs un cop ubicats del tot ja... Fins demà! Com dèiem, doncs, musicalment estem molt traslladats cap allà, no? Sí. I bé, no sé tu, Carme, però jo quan penso en Moscou, crec que la gent pensa majoritàriament en potser aquesta mena de música imperial, sars... Sí que ve una mica al cap, no? De primera, és que ens queda lluny i no ho coneixem tant, i no és un destí on la gent acostumi a anar i que ens pugui explicar altres coses. Exacte. I bé, no ho sé, l'alfabet xerílic, potser el Kremlin, aquells gorros de quan fa molt fred. Molt fred, sí. Molts multimilionaris, perquè es veu que Moscou és la ciutat més cara del món, després, abans de Tòquio. I bé, també bastanta pobresa, em sembla, el Bosca, els nous invasors de la Costa Brava o el simpàtic grup de l'Exposi Riot, que bé, n'hem tingut força notícies últimament i que la broma els va sortir força cara, però les podem escoltar ara breument. És un canvi bastant fortet. Què més en pot dir de Moscou per ubicar-nos una mica i situar-nos més enllà dels tòpics que potser més o menys tots tenim al cap? Parlem d'arquitectura. L'arquitectura seria una mena d'edificis renaixentistes, blocs soviètics. Hi ha les set germanes, que són set gratacels erigits durant els últims anys de Stalin, un dels quals és la Universitat Estatal de Moscú. Si ho mireu, si ho intenteu veure en fotos, són molt fortes. És una mena d'edifici immens que fa una por molt gros, molt gros. Llocs mítics com la Passa Roja, el Cremville, la Catedral de Sant Basili, que és aquella que té molts colorets, que és del segle XVI, i arquitectura moderna diversa com la Moscow City, una mena de centre de negocis que estan construint actualment i que es emprenen els típics crotacels nuva llorquins. I bé, com hem dit, a cada programa intentarem recomanar un llibre, una pel·lícula i música relacionada amb la capital en qüestió, A vegades fallarà el llibre o la pel·lícula o el que sigui, però, bueno, hi posarem entusiasme. Exacte, d'alguna manera o altra podrem fer alguna idea de com s'explica aquesta ciutat a través de la cultura, no? Exacte. I, bueno, comencem per la literatura moscovita amb dos dels grans clàssics rossos, Txekhov i Tolstoi. Txekhov Comencem per Chekhov, un bon home nascut el 1860 en un poblet de la Rússia meridional. El 1876 va traslladar-se a Moscou per reunir-se amb la seva família i estudiar Medicina, tot i que després es va convertir en un gran escriptor. L'obra que recomanem, Les Tres Germanes, la va escriure el 1898, el mateix any que va escriure l'Ordre dels Cilarers, que potser la coneixeu perquè fa temps, fa poc, fa relativament poc. Són aquestes obres que es tornen... Les Tres Germanes també. Potser es fa més en adaptacions, que potser es fan... Es parteix d'aquesta hora de Txekov i llavors es fan lectures contemporànies o... Sí, però les dues han estat al teatre milions de cops. I bé, en tot cas, l'èxit de les tres germanes no té lloc a Moscou, sinó en un poblet pertot de la Rússia rural, però el cas és que aquestes tres germanes, Olga, Masha i Irina, tenen el somni de tornar a Moscou algun dia, que és el... Bé, elles van estar... havien viscut a Moscou sempre fins 11 anys abans, I ara fa uns anys que estan en aquest poblet, que és una mena de guarnició militar perdut per Rússia, i tenen com moltes ganes de tornar a Moscou, no? Aquestes tres germanes, membres de la família Prozorov, representen la decadència de l'aristocràcia russa. Són tres dones de classe privilegiada, molt cultes i molt refinades, però molt insatisfetes amb la seva existència i la vida en aquest poble on estan ara mateix, no? Així que viuen a base de somnis, bàsicament el somni de tornar a Moscou, que es presenta una mica com... La capital, no? Exacte, la capital, la terra de les oportunitats, el lloc... Bueno, sí, una ciutat totalment idealitzada. La manera de fugir una mica també de tot plegat, no? Exacte, i el lloc on passen les coses, on tot és fàcil, divertit i tal, no? I aquesta imatge, en certa manera, es contraposa amb la imatge de Moscou que apareix a la gran obra de Tolstó i Anna Karenina. L'acció d'aquest clàssic passa entre Sant Petersburg i Moscou i hi ha una mena de contraposició entre aquestes dues ciutats. I Sant Petersburg és presentada com una ciutat cosmopolita, europea, així excèntrica i com més desenfadada, no? I Moscou és presentada com una ciutat conservadora, amb molts lligams socials basats en... la família o la classe social i com molt més centralista. Clar, els dos extrems, no? Una mica, potser dos tipus de capitals, que segons quines èpoques també ha passat en lloc. Potser seria Madrid-Barcelona, no? Sí. El van totes les distàncies del món. Sí, jo crec que el tòpic encara es manté bastant, no? Com que Sant Petersburg és més... No ho sé. Cosmopolita, no? Sí. O la part cultural, potser... Sí, sí. I bé, això hi ha en Moscou com molta més importància dels valors i tal, no? Molt... Una mica allunyat, potser, de la visió aquesta de la terra o d'oportunitats que veiem a les tres germanes de Chekhov. Tot i que, bueno, hi ha relacions també, no? Perquè Anna-Carinina Moscou també s'associa amb l'àmbit rural i és com a lloc de la felicitat familiar. I, en canvi, a Sant Petersburg hi ha molta dispersió i els personatges no són capaços de portar una vida estable perquè estan massa... com la vida a la gran ciutat. Això, cosmopolita, no? És una altra història. També, clar, tenint en compte el context on ens ho presenta i l'època i tot, doncs suposo que aquestes característiques estan més marcades, no? Sí, sí, són més extremes. I bé, en tot cas, la crítica de l'artificialitat i la decadència de l'aristocràcia russa és un dels grans temes de les dues obres que, més enllà de Moscús i Rússies i el que sigui, jo les recomano amb molt d'èmfasi. I, de fet, ara se m'acut d'un altre d'aquests llibres que parlen d'alguna manera de Rússia, sense situar-se, sense fer-ho des d'allà, no són escriptors russos, però ara m'ha vingut al cap l'agulla daurada de la Montserrat Roig, que parla d'ella a Rússia durant també una temporada, i amb la intenció, clar, també per l'època, vull dir, eren els anys 80, per tant, és una altra història, però vull dir que era un moment, doncs, també molt intens, i va fer aquest llibre, quan va tornar, l'agulla daurada, de la seva experiència, justament, doncs, per aquest país... que li va aportar molts contrastos i que també li va trencar alguns tòpics que tenia fets abans d'anar-hi. També bastant recomanable aquesta visió de la Montserrat Roig. És que és un país fort, eh? I bé, fetes aquestes diversions generals, passaríem a la pel·lícula russa, que segurament és la pel·lícula russa. I bé, si vols, Carme, veiem-ne el tràiler. Sí, podem sentir... Segurament se n'anarà potser allunyar, no, aquest tràiler? Vull dir que no, abans hem fet el cinema, és un altre tipus de tràiler. Now, from the most widely acclaimed novel of our generation, Metro-Goldwyn-Mayer presents David Lean's film of Boris Pasternak's Doctor Zhivago. I és aquesta pel·lícula que protagonitza Omar Sharif, és una mena de drama èpic que estava fet en una novel·la. i que es titulava igual, i que la pel·lícula va tenir molt èxit al moment, va guanyar uns quants Òscars, i va ser com un boom d'aquests que ha agradat tan Amèrica, d'alguna manera, la història. De fet, explica la història d'un general soviètic, que és el senyor Zivago, que explica la història del seu germà mitjà, que és el mitjà Yuri Zivago, que el protagonista és Omar Sharif, I llavors, doncs, explica aquesta història del seu germà a la jove Tònia Komarasoyava. És aquests cognoms russos complicats, eh? I llavors, doncs, Zivago creu que el seu germà mitjà és, en realitat, el pare d'aquesta noia, a qui explica tota aquesta història. I llavors, doncs, hi ha el marc històric de tot plegat, aquesta història, doncs, personal, és el període de 1912-1923, que va ser, doncs, molt intens... Rússia inclou, doncs, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa de 1917 i la Guerra Civil Russa, que és quan el règim del Sar va ser derrocat i es va establir la Unió Soviètica, per tant, doncs, diguem que també el context històric que et tracta és bastant interessant. Llavors, doncs, l'argument és aquesta recerca que fa el tinent general, doncs, de la filla ilegítima del seu germà, que era el poeta i mitja i tot plegat, però, doncs, Entretot també hi ha tota aquesta història de guerres i conflictes històrics. I els protagonistes que són Julie Christie, molt jove, perquè ara estic veient les fotos, i realment fa impressió, i Omar Sharif, i per tant una pel·lícula que en el seu moment també va ser d'aquestes conegudes. És molt llarga, no recordo ara com dura. És molt sí, com tres hores o una cosa així, no? Jo l'he vista només una vegada, allò que més la vaig enganxar mig de casualitat, i sí que és veritat que no vaig parar de veure-la, vull dir que em vaig quedar a mirar-la tota. però que ja es dedica estona i gana, segurament. Aquesta pel·lícula que d'alguna manera ens trasllada o és una de les imatges de Rússia que potser tenim més o menys al cap. Això pel que fa al cinema, no? Hem parlat de cinema, hem parlat de literatura una mica i ara volies parlar-nos de música, també. Sí, aviam. Hem de dir que, a part d'aquella cançó de All the Things 6-7 de Tattoo, jo n'he trobat gaire res més tot i que no tinc cap dubte que Rússia és un país molt gros i segur que hi ha grans persones que fan grans cançons, però, bueno, no hem tingut temps o les fonts necessàries per trobar-ho i, bueno, en tot cas serà un tema que investigarem en el futur. En principi, doncs, havíem pensat de... d'acabar amb algun hit de la música tradicional russa, tipus... tipus folclor rus típic. Carme, si ens pots... Exacte. Tornem, doncs, en aquest moment, no? Això seria, potser, el que... Bé, aquesta era una opció, però al final he decidit que potser seria millor acabar amb una música una miqueta més festiva i fàcil, així que us deixem amb la cançó A Rússia, d'Antònia Font. Doncs amb aquest hit més conegut, també estiuen i festival, tanquem aquest primer viatge, aquesta primera ruta a través de la cultura per a una ciutat del món. Avui ens han anat a Moscou i a Rússia. Gràcies, Irene, i fins la setmana que ve. Molt bé, fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia. Som verdes, som blanches i una flor surt dins una teulada més grolla i més alta dues coerades de suc la boira d'Escòcia, dues coerades de sucre, suc de tafè, tafè de Colòmbia, de tadrals, amb dormideres i dones, se tanten ses portes, i de dins, ja sé que ja som a Rússia, i tot en sa veritat, d'una rasta insuperable, A Rússia hi viu ser gent amb zero graus, s'acongelen i s'aguanten. Dues quarades de sucre, suc de taronja, ses faldes d'Escòcia. Dues quarades de sucre, suc de tafè, de tafè de Colòmbia. Tatedrals, amb dormideres i dones, se tancen a ses portes. I de dins, jo sé que ja som a Rússia. I tot ens ha veritat d'una rasta insuperable. A Rússia, ahir viu-se gent amb zero graus, se congelen i s'aguanten. A Rússia, i tot en sa veritat d'una rasta insuperable. A Rússia, ahir viu-se gent amb zero graus. Se congelen i s'aguanten. A Rússia, i tot en sa veritat d'una rasta insuperable. A Rússia, ahir viu-se gent amb zero graus. Se congela ni se guanten. La informació més propera al Just a la Fusta. Doncs aquesta sintonia ens indica que és divendres i per tant cal... No, ens indica que és divendres la sintonia... Avui, a més a més, comencem amb concerts importants. Sembla que la Tardó presenta algunes propostes que no ens podem perdre. Per tots els gustos, també, de fet. Comencem amb la primera. No me importa alternar con un mafioso, si cuenta buenos chistes y error un pozo, no me moda aplastar a los insectos, a quien me brinda una ola... La deu inconfusible, no?, de Joan Manuel Serrat. Sí, i ara s'incorporarà el Sabinan. De fet, a mi em fa una mica de por parlar d'aquesta parella, perquè hi ha grans erudits i grans fans. i el que pugui portar allò és poc i més intentant fer una crítica del seu últim disc. Així que recomano que si algú n'és molt fan i els agrada molt, doncs millor que l'escoltin i que no em facin massa cas. Presentaran al Palau Sant Jordi un disc conjuntament que han composat els dos, que es diu l'Orquestra del Titànic, i el presentaran dins d'una gira que es diu Dos pajares contraatacan. És a dir, els va anar bé l'anterior Dos pajares d'un tiro, i ara hi tornen presentant... Aquest nou disc, que aquest cop sí que el fan ells dos, composat des de zero, i també les lletres, perquè l'anterior, el del 2007, el dos pajars d'un tiró, és que anaven versionant l'un a l'altre i anaven fent cosetes, però el nou disc, tot material autèntic. Ja. Tinc un punt de curiositat, o sigui, em genera com una sensació ambigua d'una mica de mandra per un cantó, i per l'altre no m'agradaria pagar els 189 euros que val alguna entrada, veig, però mira, no sé, veuràs la Tessadina... en el fons, ho haurien de fer un cop a la vida, suposo. Sempre fa una mica de gràcia. Si et sembla, llegeixo una crítica de la web Tanaka Music, que permetrà saber una mica de quin estil és aquest últim disc. Diu, ja no tenen la rebeldia ni la qualitat dels seus treballs anteriors, però és un disc que es deixa escoltar amb serenitat, composat per dos ocells que tan sols necessiten empènyer una mica el vaixell per seguir navegant tranquil·lament. Doncs mira. Segons. Cau en simpàtic, si més no. Sí. Doncs en tot cas això, Serrat i Sabina. Aquest vespre el de la Sant Jordi encara que tenen entrades. Passem a altres propostes que s'allunyen una mica. A veure com fem aquesta transició. Vamonos, vamonos. De fet, no parlem d'un concert sol, sinó d'un d'aquests concerts col·lectius per una bona causa, com se diguéssim, no? Sí, amb això és el que ha quedat el festival més ben dit Eurovegas Go Home, en saber la decisió que a l'Eurovegas s'anava a Madrid i havia programat un macrofestival amb Albert Pla, amb Sílvia Pérez Cruz, amb Riu Gratuït i el Prat de Llobregat, que... es creia que vindrien uns 10.000 persones, clar, la decisió que la facin a Madrid fa que això s'hagi hagut de reconvertir i ajuntar-ho amb un festival que es diu Esperanza World Music Festival, que es feia cada any, des de fa unes quantes edicions, a la platja del Prat del Llobregat, sense aquells grans caps de cartell. Quina casualitat amb el nom per això, una mica, Barcelona World... Ostres, no m'hi havia fixat. Pensava que era expressament, de fet. Doncs no. No, no, no. Vol dir l'original, que és Barcelona Wall, en realitat. Tampoc no té més, però... No hi havia pensat i és veritat que sí que s'assemblen. Doncs no hi ha ni Albert Plán, ni Sílvia Pérez Crut, ni Riu, sinó que els caps de cartell són aquests que sonen de fons, que són Bongo Botraco, que es van fer molts famosos el 2010 per aquesta cançó que es diu Todos los días seré el sol xipirón. Doncs això serà aquest dissabte, com deies, a la platja del... Sí, a la platja del Ibregat. Passem ara a més coses per aquest cap de setmana, també amb una altra línia. Sí, suena bien, tío. Suena bien. Mi verso libre. Ferran está en la música. Yo solo pongo mi bolégrafo. Escucha. És el Festival Hipnòtic, que per aquests que els són amants del hip-hop i el rap ja el deuen conèixer de sobres i és una bona oportunitat també, per si no ens agrada massa aquest gènere, per aproximar-nos i perquè hi ha el boi millor de l'escena de l'estat espanyol en aquest tipus de música. És la novena edició, si no m'equivoco, i són 12 hores de música pels amants de la cultura de carrer, cultura hip-hop i cultura del rap. I a part d'actuacions, per exemple, de Swan, Five, Boy... que ve des de Madrid i presenta el seu últim disc, que es diu Extremely Flammable. Hi ha també cicles de conferències, exhibicions, competicions de ball, o sigui, macrofestival d'aquesta temàtica, doncs molt, molt variat. També hi actuen la mala Rodríguez, Tito, Rapsus Clay o Xota. Doncs mira, una bona oportunitat pels amants, en tot cas, d'aquest tipus de música. Canviem de nou d'estil? És Nicola Jard, que el podrem veure a l'Apolo aquest diumenge. Dia 16, i després d'haver-lo gaudit al sonar, hi ha una nova ocasió en format més reduït i presentant el seu últim disc, que va sortir el 2011, que es diu Space is Only Noise. I fa... Quin estil de música? Doncs això que podem sentir de fons. És una mescla entre alguns sons mig tribals amb electrònica, una cosa per això molt suau, eh? Quan dic electrònica és alguna pinzellada, no? Que ningú... S'espanti. Exacte. Sí, sí. I bé, és una música una mica diferent, potser costava una mica d'escoltar en un principi, però sí que és, doncs, destaca dintre dels concerts d'aquesta setmana, perquè és un músic molt reconegut internacionalment. Molt bé, doncs, interessant. Si més no. Això. I un dels punts importants d'aquest cap de setmana a nivell musical se'ns en va cap a Vic. Començo a preguntar-me com era... Tot és un dels grups que trobarem al festival, el Mercat de Música Viva de Vic. Sí, que són els mates mates, són una de les moltes propostes que sonaran aquest cap de setmana i de fet ja va començar a sonar ahir dijous a Vic, que segurament és un festival destacadíssim i és, si algú vol escoltar música, que se'n vagi cap a Vic directament, perquè moltes, moltes propostes i molt diferents des de... Grans grups, ja consagradíssims, com Love of Lesbian, Els Catarres, Charango, La Pegatina o Antonia Font, que, per cert, presenten nou disc, no?, si no m'equivoco. Sí, el presenten, o sigui, en triat Vic, aquest mercat de música de Viva, de Vic per presentar-lo. Per tant, doncs, una bona oportunitat per sentir com serà que encena, que, si no m'equivoco, llegi per la xarxa aquest matí, però mig de passada, que encena que surt a l'octubre. Surt a principis d'octubre, crec, i sembla que serà un disc. Sí, ho llegit bé. Un revolucionari amb... cançons de diferents idiomes i sons més diferents, s'haurà de veure. Per ser, un concert gratuït, aquest d'Antònia Fonts serà a la plaça Major. També altres grups més emergents, com per exemple els mateixos que és Tim de Fonts, o Maria Rodés, si es pot dir que és emergent, i també altres propostes poc conegudes, com Anari, que és un concert de guitarra acústica i veu de dissabte, si no m'equivoco, que també té molt bona pinta. Molt bé, doncs un bon moment, com deies, per gaudir de la música cap a Vic. He quedat sense aire, però ja tinc el record al cor. I canviem radicalment d'estil. D'alguna manera ens n'anem a escoltar un altre tipus de veu que actua, no aquestes setmanes, sinó dijous que ve, a l'auditori. That's such a pretty name I'm gonna say when I make you cry. És la Nora Jones? Sí, que va ser una precursora d'altres dones o cantants que mesclen el jazz i el pop, com són Diana Kroll, Ramer o Melody Cardot. Va obrir, doncs, la veda a aquest tipus de música que combina... Segurament és el millor pop que pots tenir i el jazz, doncs, més accessible. És una molt bona proposta, tot i que les entrades estan esgotades. Presentarà el seu últim disc. I són molt cares, eh? Molt cares, però valien molt. Molt. Jo m'ho vaig mirar perquè m'agrada molt, però, a veure, molt. No sé, però... Les que es veien de molt lluny, bueno, què passa amb aquests concerts? Que mínim 40 euros, segurament, o... O sense visibilitat, clar, que evidentment és un concert que val la pena, eh? Segurament, però així... El dia que ho veus trobes que és car i el dia que tu ho penses ja s'ha esgotat, per tant. I fa una mica de ràbia. Sí. Presenta el seu sisè disc, que es diu Little Broken Hearts, que és molt interessant perquè segurament aquesta cançó que sentim de fons és la cançó que s'estila més al que havia fet anteriorment. És un disc més poper, però en el millor sentit de tots, i a més incorpora una mica de soul i algunes cançons una mica més rockeres, com d'altres una mica més de geni. O sigui, té molt bona pinta per escoltar-lo tranquil·lament. Doncs l'Anara Jones, que també ens agrada bastant, la tindrem aquest dijous a l'auditòria. I amb ella, de fet, tanquem aquest repàs per la gent de concerts d'aquesta setmana, aquesta setmana, i tornarem, doncs, la setmana que ve. Moltes gràcies, Adrià, i bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Que vagi bé, bon dia. Bon cap de setmana. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Any way you run, you run before. Just a la fusta, el magazín del matí. Tres quarts i mig d'una del migdia. Encetem aquest últim tram del programa d'aquest Just a la Fusta parlant de més qüestions d'avui divendres, 14 de setembre. I parlem ara de novetats televisives perquè torna, és moment en què tornen programes, ahir en parlàvem també amb l'Alba Conesa, I un dels més esperats és el retorn del convidat, que serà el proper dilluns. S'encetarà amb Jordi Pujol com a convidat. A més a més, també aquesta temporada una de les novetats que inclou és que Albert Tom experimentarà o tindrà l'experiència també d'obrir casa seva a un convidat. En aquest cas serà a Ferran Adrià. Tot i això, de moment, el primer dia el platforç serà Jordi Pujol. Aquí des del primer moment, segons llegim el diari ara, el presentador de l'espai, Albert Tom, que no parlin de política. Segons el presentador, aquest capítol va ser un dels que més el va impactar i assegura que ofereix un retrat molt íntim d'una persona, una de les persones més públiques d'aquest país. Més personatges per on passarà cap de setmana l'Albert Tom seran el filòsof Xavier Robert de Ventós, el tenor Josep Carreras, el metge Joaquim Barraquet, també l'atleta Kilian Jornet, el perruquer Lluís Llongueres o músics com Paret i Núria Feliu. I després també altres personatges potser menys coneguts, com ara el lama Wangshin, que és el representant del Dalai Lama Europa, neus català supervivent d'un camp de concentració nazi que té 97 anys i viu en una residència d'avis del seu poble natal, i també la monja Victòria Molins. I com dèiem, l'episodi aquest especial serà el moment en què Alberto passarà a ser l'anfitrió i rebrà a casa seva el xef Ferran Adrià. Tot plegat, doncs, començarà dilluns que ve el convidat a Torna a TV3. Just a la fusta. Sant Just en directe. I un altre dels retorns va ser justament ahir dijous, també un dels retorns més esperats és Polònia, que a més a més d'aquesta temporada, tenint en compte el moment polític cúmbols, continuarà amb les bones audiències. De fet, el primer programa va tenir 684.000 espectadors i es va convertir en el quart més vist de tot l'any. Això són 22,8% de quota de pantalla, uns resultats que el van situar al segon lloc del rànquing diari, només per darrere del Telenotícies migdia, que es manté un dia més amb xifres especialment altes. De fet, ahir dijous va arribar al Telenotícies migdia de TV3 els 725.000 espectadors. I tot plegat també va situar la TV3, la cadena en general, la més vista en quota, amb un 16%, En diferències, la segona va tenir un 11%. I una por més, ara barrejant cinema i, com dèiem, el món una mica del cor, perquè Emma Watson resulta que és la celebrity més perillosa de la xarxa. L'actriu, que de fet era coneguda com a una de les protagonistes de les pel·lícules de Harry Potter, és la famosa més perillosa a la xarxa d'aquest 2012, segons publica un estudi de l'empresa d'antivirus McAfee. De cada vuit pàgines que prometen fotografies i vídeos d'Emma Watson, de l'actriu en diferents moments ens diu despullada o en plena borratxera, de cada vuit pàgines que prometen això, Una conté un virus. Buscar continguts audiovisuals sobre l'actriu implica un risc d'un 12,5% de trobar-se amb una pàgina que intenta robar les contrasenyes dels usuaris o infectar l'ordinador. Aquesta empresa, Makafi, ja fa 6 anys que anomena la celebrity més perillosa de l'any a la xarxa. L'any passat, per exemple, la guanyadora va ser la model Heidi Klum i aquest any Emma Watson també comparteix aquest rànquing amb les actrius Jessica Biel i Eva Mendes. I per primer cop, des que l'empresa publica aquestes estadístiques, com dèiem, des de fa 6 anys no hi ha cap home entre el top 10 de perillositat. El primer és en 3er lloc i és el còmic i presentador Jimmy Kimmel. Tell me now how do I feel how does it feel? I atenció a aquest apunt curiós, que és que una funerària anglesa ofereix la possibilitat d'afegir codis QR a les làpides que connectin amb imatges i vídeos del difunt, un servei que costa 375 euros. La idea és que connectant-hi els smartphones dels que visitin la tomba, aquests podran veure textos, imatges o vídeos, segons informa. la cadena britànica BBC. La funerària està situada a la localitat de Poole, al sud d'Anglaterra, i ofereix aquest servei als seus clients per fer memorials més elaborats pels seus familiars que no un missatge gravat a la pedra on pot haver-hi només un nom i amb un codi QR ja es pot llegir tota la resta. L'empresa cobra 300 lliures, que són l'equivalent a 375 euros per crear aquest codi, que també es pot situar en nínxols, bancs, arbres o plaques. Una idea curiosa que trasllada al món de les funeràries també al negoci de les xarxes. 6 minuts i arribem a la 1 del migdia. Ens escoltem ara, ens anirem escoltant un tema de l'Elvis Perkins. Això ho farem després, però, d'acomiadar aquest programa i donar les gràcies a la gent que l'ha fet possible, per tant, al Sergi Pont, als serveis informatius, a l'Anna Díaz de l'actualitat del dia, al Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps, també avui hem parlat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, hem fet la cartellera amb l'Anna Díaz, hem parlat d'una ciutat del món a través de la cultura amb la Irene Pujadas i també que hem de tenir l'agenda de concerts amb l'Adrià Calvo. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem a partir de la setmana que ve més coses cada dia de 10 a 1 del migdia. El Just a la Fusta ens podeu escoltar també, recordeu-ho a través d'internet del www.radio.com o recuperar els programes i els espais que vulgueu a través del podcast de la ràdio. Ara us deixem amb el guetlletí de la xarxa i tot seguit a l'1 i 5 també podeu sentir El més destacat del que ha passat al municipi, les notícies de Sant Just, l'informàtic migdia amb el Sergi Pont. Ens anem, com dèiem, escoltant l'Elvis Perkins i amb aquest While You Were Sleeping. Que tingueu un molt bon cop de setmana. While you were sleeping, your baby's grew. Fins demà! They gave us pics, said go minus sun and go gold and come back when you're done. Uh-oh, uh-oh. Fins demà! Bona nit. Oh-oh, oh-oh, oh-oh While you were sleeping I tossed and I turned Till I closed my eyes But the future burned Through the planet turned A hair grey As I relived the day Fins demà! I walked on tiptoes and I'll never catch up to you Who sleeps so sound My yawns are useless My heart beats too loud To go to sleep My mind's too proud To clap While you were sleeping the time changed All your things were rearranged Your vampire mirrors face to face They saw forever out into space And found you dreaming in black and white While it rained in all the colors of the night Oh, oh, oh I watched the TV's memories Bona nit. So I waited for the riddled sky to dissolve again by the sunrise. And I made a death soup for life for my father's ill-widowed wife. Did you have that stranger's dream before you woke? Cause in your gown you had the butterfly stroke. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Marta Patricio i Oriol Pujador. Continua al Palau de la Generalitat la reunió entre el president Artur Mas i una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana, l'entitat que va organitzar i promoure la manifestació massiva d'aquest dimarts. a la ciutat de Barcelona. La presidenta d'aquesta assemblea, Carme Forcadell, s'ha mostrat esperançada abans d'entrar a la reunió a Palau de la Generalitat. Albert Garcia, bon dia. Bon dia. Doncs ja fa una hora que ha començat aquesta reunió entre Artur Mas i una representació de quatre membres de l'Assemblea Nacional Catalana, encapçalada per la seva presidenta, Carme Forcadell. La trobada té lloc al despatx del president de la Generalitat i, segons ha pensat Carme Forcadell abans d'entrar a Palau, la seva intenció és escoltar Mas i encoratjar-lo per iniciar el camí cap a la independència. Pensem que realment, tal com va dir, va escoltar el clam del poble. Sí, sí, per això també avui el felicitarem. I l'encoratjarem a continuar treballant i que si va per aquest camí ens tindrà al darrere. Jo crec que el poble està al darrere. A la sala claver del Palau de la Generalitat, la sala anexa, la que es fa servir per les rodes de premsa de govern, ja està tot a punt per a les compareixences que faran d'aquí uns minuts els membres de l'Assemblea i posteriorment el portavut del govern Francesc Oms. El PSC vol que el PSOE converteixi la defensa del federalisme. El primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, ha dit que s'està treballant en un protocol de relació amb el PSOE i que avança per bon camí. Cal un nou escenari de relacions que contempli aquesta vocació, aquest projecte federal, que ha de ser una vocació, un discurs, un projecte federal, unes propostes federals que no poden sortir només des del PSC, que han de ser compartides, impulsades i defensades també pel PSOE. I això ha de quedar...