Solidaritat, educació, TV i llibres a Just a la Fusta

I arribem ara ja en 4 minuts. Ens situem a les 11 del matí i us parlem però abans d'Antònia Font perquè, atenció els que tingueu iTunes, que ja podeu escoltar una de les noves cançons de l'últim disc, del disc que sortirà el 9 d'octubre, d'Antònia Font. Han publicat a través del seu Facebook, Antonia Font. han dit que ens presenten el single per jo i tots els ciclistes del disc Vostè és aquí és una cançó que com dèiem es pot descarregar de manera gratuïta a través de l'iTunes i si no el teniu també es podeu descarregar aquest programa i ho podeu fer bastant fàcilment Aquesta que sentim, evidentment, és la cançó Alegria, una de les més conegudes d'aquest grup. I, com dèiem, el nou àlbum es publica el 9 d'octubre, divendres passat, al grup mallorquí Alba Estrenaia, al Mercat de Música Viva de Vic, i els qui l'han pogut veure expliquen que és una proposta atrevida bastant interessant i diferent del que ha fet fins ara. I, de fet, si aneu al seu Facebook, també, per exemple, podreu veure... com és la portada d'aquest disc, que és una mena de mapa de metro, per això es titula vostè és aquí, i a cada parada, a cada línia, hi ha un títol diferent, com ara aquest que sentim ara, aquest títol que deia ara, volem dir, per això i tots els ciclistes, també és a casa d'Escarboner, Colors passant cristalls, Cartes de Ramiro esperant assegut, 15 a 40, Zoom, Som Bonet estava controlat, sí, com sigui, són fins a 40 títols, per tant, doncs, sembla que serà un disc on hi haurà 40 cançons de més o menys durada, i per tant serà bastant curiós i interessant de veure com és aquesta proposta dels Antonia Font. De moment, com dèiem, podeu escoltar aquesta cançó que es diu Som jo amb sa bicicleta, que faig Rodesplaneta, així és com comença i el títol complet és per jo i tots els ciclistes. La podeu descarregar-vos, doncs, a través de l'iTons. Connectarem d'aquí poc més d'un minut amb el butlletí de la xarxa, després també sentirem el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després amb la segona hora del Just a la Fusta, on entrevistarem en Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, també tindrem la cuina amb la Carla Amador i a més a més farem tertúlia amb la Marcela Cristina. No marxeu, fins ara mateix. A les contes de Viudas Verde Sintonitzes l'àdio d'esmerc, la làdio de Sant Just. 98.1 Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esbut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth jazz. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Maite Polo i Oriol Puigador, el rector de la Universitat de Barcelona, Didac Ramírez, alert al govern català que per poder atreure estudiants estrangers cal una bona oferta educativa i això suposa, diu, destinar més diners públics. Són declaracions a la xarxa del rector de la Universitat de Barcelona l'endemà que el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, demanés precisament a les universitats que busquin finançament extern, per exemple, captant alumnes estrangers. Quan el conseller diu això... haurà de tenir molt present que perquè els estudiants estrangers vinguin a estudiar a les universitats catalanes, les universitats catalanes hauran de ser atraients. I això també requereix recursos i recursos públics. El rector de l'AUB ha dit que la situació a les universitats catalanes és d'emergència i molt complicada pel que fa a l'increment de les taxes a les matrícules universitàries. Direc Ramírez ha assegurat que aquests diners s'invertiran en les facultats i en l'educació. L'equip de govern de Santa Coloma de Farners a la Selva presentarà una moció al plenari després d'haver rebutjat ahir la proposta d'alguns grups de declarar el municipi com a territori català lliure. Ho ha dit a la xarxa l'alcalde d'aquesta localitat, Antoni Solà, que ha justificat el vot en contra de Convergència i Unió. Nosaltres entenem que aquest nas el camí. Jo crec que cal fer referència a que Catalunya ha tingut uns reus molt importants aquests darrers anys, sobretot amb el tema de la retegada de l'Estatut, i que, per tant, no s'ha... Tot això s'ha d'explicar molt bé, s'ha de documentar. A més a més, crec que es perd una oportunitat històrica de fer una moció que puguin aprovar tots els ajuntaments que estan a l'Associació de Municipio de Història i Independència, que hi som, i l'aspecte més important encara és que entenem que la via per arribar a aquesta independència ha de ser via referèndum La proposta la van presentar Esquerra Republicana de Catalunya, Colomens pel Canvi i la CUP, candidatura d'unitat popular. En canvi, ahir també la capital del Baix Ebre, Tortosa, va aprovar a declarar-se com a territori lliure i sobirà després que ja ho fes Vic, la capital d'Osona. Aquesta hora declara l'Audiència de Barcelona el ginecola Carlos Morín. Està acusat de practicar avortaments il·legals a la seva clínica de la capital catalana. Al judici també es preveu que declari avui la seva dona acusada de col·laborar en aquest delicte. Els acusen d'interrompre... més d'un centenar d'embarassos fora dels supòsits que preveu la llei. El tresor públic ha aconseguit col·locar més de 4.500 milions d'euros en lletres a 12 i a 18 mesos en la subhasta que s'acaba de fer. És el màxim de diners previstos per a la subhasta d'avui i, a més, el tresor ha pagat menys interessos que en anteriors ofertes. Per les lletres a un any es pagaran uns interessos del 2,9% i per les lletres a un any i mig es pagarà un 3,15%. En tots dos casos, suposa una baixada de tres dècimes respecte de l'anterior subhasta. Les incògnites sobre aquesta subhasta que s'acaba de fer pública marcaven les cotitzacions als mercats aquest matí. L'IBEX 35 cau a la borsa un 2%. I a Madrid aquest matí ha quedat ja registrada a l'Assemblea la carta de dimissió d'Esperanza Aguirre com a presidenta de la comunitat. Amb aquesta formalitat, doncs, sobre el procés per a la designació del nou president de la comunitat madrilenya en un debat d'investidures. Preveu que aquesta mateixa setmana... es convoqui la mesa de l'Assemblea que haurà d'aportar la designació d'un candidat. Com a màxim, aquest procés es farà en 15 dies i després ja es podrà fer el debat d'investidura. Recordem que el Partit Popular té majoria en aquesta assemblea. Ahir, de fet, durant l'anunci de dimissió, la mateixa Esperanza Aguirre va designar Ignacio González com a president en funcions i com el seu successor. Bon dia, us parla Marta Casas. Avui arrenca la Lliga de Campions amb els primers partits de la fase de grups. El Barça entrenarà aquesta tarda per preparar el partit de demà contra l'Espartac de Moscou. Tito Vilanova té els dubtes d'Alexis i Jordi Alba. Els russos arribaran avui a Barcelona. L'entrenador és una iamèrica, ha dit a la xarxa que no és cap sorpresa que els blaugranes hagin guanyat els quatre partits de Lliga disputats fins ara. En canvi, sí que li sobta el mal inici del Real Madrid. Bueno, pero eso no es ninguna sorpresa. La sorpresa sería no hacerlo. Porque no es una sorpresa que gane las cuatro, sino que es una confirmación de que la cosa sigue. Bueno, pues el polo opuesto de lo que no se esperaba, ¿no? Pero bueno, esto es como todo, ¿no? La Turca va a empezar mal ese bache y seguro que lo recuperará porque tiene potencial para ello. Els blancs debutant avui a la competició continental serà contra el Manchester City a partir de tres quarts de nou al Santiago Bernabeu. La visita del campió anglès en l'inici d'aquesta Lliga de Campions posarà a prova novament l'estabilitat del vestidor blanc. L'Espanyol, per la seva banda, ha perdut 4.000 socis aquesta última temporada. El club en té ara 29.136. El conseller delegat, Joan Collet, atribueix aquest descens de simpatitzants a la crisi econòmica. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Aquesta tarda el Casal de Joves acull una nova campanya de donació de sang del Banc de Sang i Teixits. Les donacions segueixen sent molt necessàries, ja que els hospitals en necessiten periòdicament. Sílvia Arcos, tècnica de promoció del Banc de Sang i Teixits, Insisteix que no s'ha d'esperar que hi hagi una catastrofa per donar, perquè hi ha molts malalts que en depenen. Les donacions a Sant Just han crescut en els darrers anys gràcies a les campanyes que s'estan fent a les escoles i a les universitats. Tot i això, la població entre 30 i 55 anys segueix sent la que més sang dona. Des del banc de sang i teixits també demanen que ningú s'autodescarti a l'hora de donar sang i que, en cas de dubte, assisteixi als punts de donació de sang per preguntar-ho. D'altra banda, recorden que no cal estar en dejú i que es pot fer vida normal abans de donar sang. Aquesta setmana encara es poden fer les inscripcions pels cursos al Servei Local de Català de Sant Just. El centre ofereix diferents nivells de llengua adreçats tan a gent que no en sap gens com per persones que volen adquirir fluidesa o perfeccionar els seus coneixements. Els nivells de català són el bàsic, l'alimental, l'intermedi i el de suficiència amb títol homologat amb els respectius certificats A, B, C i D. El nivell bàsic és gratuït. De moment encara hi ha places a la majoria de cursos i pels qui no vulguin fer cap examen oficial... També hi ha sessions de llengua. Una de les novetats d'aquest curs són unes tertúlies que s'han organitzat arran de la petició de gent que les ha demanat. A més, també continua el voluntariat lingüístic en què dues persones es reuneixen un mínim de 10 hores per parlar en català fora de classe. L'objectiu és que els que comencen a aprendre la llengua puguin deixar-se anar. També estan treballant. Aquest programa, amb les entitats, com per exemple les CEAS, les inscripcions i les proves de nivell, es poden fer fins dimecres de 10 a 12 del matí i de 5 a 7 de la tarda s'han de fer l'aula de català al carrer Creu Números de 33 al primer pis. Els cursos començaran la setmana vinent. I acabem amb un apunt de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, que comença el curs amb noves activitats per apropar la literatura al poble en les seves diverses vessants. Autors i estudiosos ensenyaran a gaudir de la literatura gràcies a la seva experiència. La primera sessió tindrà lloc diumenge 30 de setembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Piquet de l'Ateneu. Serà un recital poètic de l'obra del Minutaura de Friedrich Durrenmatt, polifacètic autor suïs en llengua alemanya, traduït pel Sant Justenc. Ignasi Pàmies. La sessió serà bilingüe i comptarà amb la participació de la poetessa Núria Martínez Bernis. Aquesta és tota la informació del moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora amb un nou bolletorari a partir de la 1 i 5 minuts als Sant Jus Notícies Edició Migdia. Podeu seguir informats també a través del web de ràdio d'Esvern i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. pantalons blancs i camisa amb la faixa sota el braç i a la cara un somriure arribo al mig de la classe l'emoció que ja m'abraça i busco el meu color tothom s'enfaixa s'està muntant la pinya em poso al meu lloc i un dels més petits és el més alt del món i toca el cel amb la mà i toca el cel amb la mà Sous-titrage Société Radio-Canada El tronc puja de pressa, va bé, està ben quadrat. Es col·loquen dosos, la canalla arriba dalt. La cotxa d'Ocejo, tres passes de l'enxaneta, s'encavalta. I ara ve el millón, es nota el assaig, on la colla es fa gran. Això es replega amb nits de suor, castelles carregats. I un dels més petits... Fins demà! Fins demà! Els castells són força, equilibri, valor i seny. Els castells són rauja, quan els descarreguem. Els castells són força, equilibri, valor i seny. Patricio. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Estem escoltant just a la fusta. Ja aquesta hora parlem de Sant Jus Solidari. Aquest setembre hem anat parlant amb els responsables de les diferents entitats del municipi per saber com es presenta el curs i quins són els objectius i projectes que es plantegen de cara a aquest nou curs. Per això avui tenim el president de Sant Jus Solidari, Lluís Casals. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, gràcies. Curs en què en principi imagino que es mantindran els projectes actius que vam comentar el mes de març quan va tenir lloc l'Assemblea. Per tant, imagino que es continua tant pel que fa a Camuapa, pel que fa a Gàmbia... Continuem en actiu. Sí, sí, continuem en actiu. De fet, aquest concepte de curs per les ONG és un concepte molt estrany, perquè és més aviat una cosa escolar. Diguem que funcionem per anualitats, no? I estem, doncs, dintre del 2012, una mica més de la meitat, seguint tot amb el... amb el desenvolupament previst i amb alguns canvis degut a la situació general que viu el país, les administracions i en concret els pressupostos de solidaritat i les ONGs. Que han baixat o que no arriben. Sí, és correcte. Evidentment nosaltres, les nostres fonts de financiació són els socis i sòcies de Sant Just Solidari, el nostre principal finançador a part dels socis és l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern, que també és membre de l'associació, que en el seu dia, fa 20 anys, es crea, primer es deia un autonoma, es deia Comissió Local de Generalment, després va ser Sant Jus Solidari, es va crear quan vam fer l'Ajuntament en Camuapa. Llavors, l'Ajuntament de Sant Jus, a diferència de molts altres ajuntaments que els diferents regidors i regidores de solidaritat volen implementar els seus criteris o crear polítiques noves en funció dels canvis de govern. L'Ajuntament de Sant Just ha fet un procés de descentralització, del qual jo m'enorgulleixo, ho explico en els llocs en els quals puc, que és que el pressupost de solidaritat, més de la meitat, bastant més de la meitat, el passa a Sant Just Solidari per la gestió per part de la societat civil, en aquest cas, doncs, l'Associació Sanjus Solidàric, que també l'Ajuntament hi té un membre en l'equip directiu, que és actualment la regidora de solidaritat, la Natorrella. Però bé, d'alguna forma, això a més té altres avantatges, a part que dona continuïtat, és molt més rentable, perquè posant un exemple de l'aportació de l'Ajuntament... Si passem a altres ajuntaments veïns d'aquí, no cal centrar-nos en noms. Només la dedicació amb tècnics, els sous de tècnics que necessitaria l'Ajuntament per gestionar l'agermenament, serien pràcticament la subvenció que rep Sant Justitari. I l'únic que haurien pagat és uns sous. Encara, el més calent estaria aquí, en el sentit que encara després s'hauria d'implementar el pressupost per tirar endavant els projectes. Imagino que és el que passa en alguns casos. Sí, en la majoria, els ajuntaments normalment no descentralitzen. Els ajuntaments es gestionen ells els pressupostos per la Generalitat. És a dir, prova d'això és que quan, per exemple, hi ha una reunió sobre ajuntaments agermanats amb Nicaragua, has de pensar que la fan un dimarts als 12. I això et dona idea del nivell de descentralització. No? Perquè... Qui pot pensar que si això ho portés a la societat civil, dimarts a les 12 poden estar allà. La gent està treballant, no? No ho fan un dijous a les 8 de vespre o un dissabte al matí. Convoca les reunions del Fons Català de la Cooperació de l'Egemerament o dels municipis que volen parlar sobre l'Egemerament en Nicaragua, no? L'última que van convocar era això d'una tarda a les 3 o una cosa així. Per tant, en aquest sentit, aquí Sant Just sí que gaudim d'aquest plus, no? Sí. Jo crec que és un plus molt important. Primer que mobilitza, no? De la societat civil, la gent que està implicada a l'associació. És més autèntic, no? I té continuïtat. No va... Ara hi ha un canvi de govern, no? Que aquí no es preveu, però que hi ha poblacions per aquí que ara canvia dels colors del govern de municipi, canvia molt, no? I imagina't tu... Si cada regidor vol implantar una cosa nova, que ja ho pot fer amb una part del pressupost, no? I en aquest sentit, les subvencions de la Generalitat, que diverses entitats s'han encaixat a nivell general, que no arribaven, com està afectat? Això ha sigut un absolut desastre. Perquè la Generalitat, fonamentalment, viacolitza el tema de cooperació a través de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament. I em sembla que ha rebaixat els pressupostos a un 20% del que ha fet un ERO de més de la meitat de la plantilla. I, a més a més, amb una falta total de tacte, no? Perquè, per exemple, ara t'ho diré així una mica de memòria, però diria que a l'abril es convoca una... Hi ha una convocatòria de projectes de solidaritat per presentar-se a les ONGs, no? Era molt més reduïda, però no sé ara quan... Sembla que eren... No sé si eren 400.000 euros, no me'n recordo. correcte, de pressupost, o alguna cosa més. I només donen un mes de plaç per presentar tota la documentació. Un projecte subvencionable per la CCD, per les gents que tenen la cooperació, jo què sé, són 140 dinar quatre, no? M'entens? I ens posem a treballar com a bojos, ens posem a treballar com a bojos i, a més a més, algunes hores i es gasten diners, perquè necessites assonament, necessites anar en consulting, que et preparin coses, etcètera, etcètera. I llavors, tots corrents, corrents, corrents, Les ONGs dedicant temps, dedicant molt d'esforç, molts diners perquè el pla és molt curt, molts diners no, molt d'esforç perquè el pla és molt curt, presentem els projectes. Ara, a finals de juliol, l'agència catalana diu que aquest pressupost està cancel·lat. Zero. O sigui, si no l'has de donar, no el treguis, perquè estàs molestant, estàs enredant i estàs creant un volum de treball a un sector, que són els ONGs, que prou feina tenen, no? I els hi fas presentar tot un volum de documentació, per després cancel·lar, per supost. És vergonyós, no? Aquest final d'any veurem, i ahir ja hem vist, però veurem un drama dintre d'aquest sector. Desapareixeran moltíssimes ONGs. Nosaltres tenim una fortaleja important, és que no tenim sous. Mhm. A Sant Just tenim un quart de jornada només, molt poc. I a Nicaragua, un sou, però un sou a Nicaragua és menys d'un quart de jornada aquí, perquè el nivell de vida no te la creus, no? Es paguen uns altres sous. Clar, nosaltres podem tirar endavant. El que passa és que estem immersos en tot un replantejament, perquè, per exemple, el projecte més important que tenim entre abans de desenvolupament econòmic es basava en uns previsibles ingressos de finançadors externs que en aquest moment, sincerament, no s'estan donant. Aquestes subvencions que, en principi, sembla que desapareixen, no? Ara i avui, que per fi tenim una contrapart potentíssima a Nicaragua. És a dir, que nosaltres, que amb l'hospital havíem treballat sols, i en aquest moment tenim una contrapart a Nicaragua, que és ADM, que és Assemblea pel Desarrollament Municipal, que és una ONG de Nicaragua i que està centrada a treballar fonamentalment a Camuapa, que porta més de 20 anys en gestionat pressupostos europeus, i en aquest moment hem fet un... Amb empreses diria una UTE, no? Hem fet una unió, hem unit les nostres sinergies per treballar conjuntament aquest projecte de desenvolupament econòmic. I ara que estem... en el millor moment, en aquest sentit, tècnicament ens trobem amb això, i això fa que estiguem en un moment de replantejament, d'adequar i de refer el projecte conjuntament amb la nostra contrapart, amb l'associació en pal de servei municipal, de refer aquest projecte, adequar-lo al que seria iniciar-lo amb pressupostos propis, i a la vegada Doncs començar a reinventar-nos una mica i no descartem, doncs, que estem ara fent el que en diem un brainstorming, estem reunint, fent unes reunions àmplies, que no és només de l'equip directiu, sinó més obert, de la gent que penca, de la gent que participa, de la gent que és l'ànima de l'associació, doncs hem fet una reunió i ara el mes que ve en farem una altra, I estem reinventant-nos una mica en base a aquesta nova situació. És que tothom ho ha de fer. Són aquests canvis que comentaves al principi, que canviaran algunes coses, segurament. Poden canviar algunes coses, que en aquest moment no els vull plantejar encara perquè és d'hora. És d'hora, exacte. Però no descartem en el futur optar per presentar-nos a convocatòries de la Unió Europea, etcètera, perquè aquí és que hi ha molt poca temps. Hi ha molt poca tela que tallar. Canvis relacionats amb el finançament, que també afecten els projectes. Afecta tot. S'estan fent barbaritats. Has de pensar que l'Agència Catalana Cooperació estava finançant projectes que eren trianuals i que implicaven actors d'aquí i actors del sud, d'associacions, de col·lectius, projectes que estaven a mig desenvolupats i tot això que ha tallat. I a més començat, no? Esclar, de mig fer, que generen unes expectatives en cooperatives de camperols, en desenvolupaments, en inversions compartides nord-sur, etc. Tot això ara se'n va tot a nord. És un moment complicadíssim, dificilíssim. Que jo dic que és un moment que associacions com la nostra perviuran. Per què? Perquè la nostra frutalesa és que el 95% de la nostra feina és voluntariat. Hi ha bastants socis a Sant Just? Continua... Al voltant de 240, n'han baixat una mica ara. Per tant, és una bona xifra, no? Sí, sí. Vull dir que tenen en compte el nombre de població de Sant Just i tot, m'imagino que... No aspirem només a tenir socis de Sant Just, en tenim de fora, també. Però sí, estaríem... Ara no et sé dir, puc mirar en l'última... en el... Mentre anem parlant, vaig mirant la memòria i et diré la dada més o menys exacta. Aquest seria una mica el panorama per ara. Anirem parlant també per saber com acabaran condicionant aquests canvis. D'altra banda, pel que fa més a temes de logística, potser, a principis, es preveu que a principis de gener ja tingueu el local nou, el centre Montserrat, i en aquest sentit comentàveu que en principi voldríeu ubicar-hi també una botiga de productes de comerç just. Bé, deixa'm fer parèntesis. Mira, era una mica optimista jo, sempre tendeixo optimista. Exactament, vam acabar el 2011 amb 214. 214, una mica més de 200. Sí, però 214, per exemple, jo personalment n'he fet dos més. Per tant... 216 i algun més... Gairebé 220. 220, pot haver-hi alguna baixa, però estaríem a una forquilla entre el 215 i el 220. D'acord. Sí, socis. Doncs això és el que fa el soci. Ara, si tornem cap al tema del nou local, aquesta botiga, comentàveu, de productes de comerç just. Bé, més que de comerç just, que pot ser que en el futur, el local també obre una nova perspectiva, una nova perspectiva que podrà donar un aire nou a l'entitat i ofertar noves coses i noves participacions. Des de... amb diferents aspectes. Des de l'espai botiga, que pensem crear-lo, que inicialment no estaríem per arrencar de plantejar-nos una botiga comerç just, perquè una botiga comerç just significa moltes coses, des de distribució, etcètera, veure si dintre el que és la xarxa comercial de Sant Just, això encaixa, això s'ha d'estudiar, això ha estudiat molta calma, no? Però, com a mínim, distribució de productes dels territoris en els quals nosaltres estem ubicats, no? Des de les teles, que són precioses, les teles de Tiedia i de Bàtic, de Gàmbia, fetes per les dones del Centre de Dones de Tugerenc, des de productes d'artesania de Camoapa, etcètera. Totes aquestes coses sí que volem començar-les a ofertar, no? Llavors començar a muntar aquesta estructura. Amb la qual cosa també, això obrirà la porta a un nou tipus de voluntariat. El problema que tenim ara amb el voluntariat de Senyor Solidari és que ha de ser un voluntariat molt especialitzat, és a dir, una persona ve a s'enjo solidari i comença a treballar amb nosaltres i fonamentalment treballem en projectes. Però tu projectes no pots venir de dir tinc ganes de fer coses en solidaritat i em pots anar a treballar projectes, no? Perquè és complexa, se n'ha d'aprendre a treballar en projectes. És una tasca que moltes ONG se'n fan professionals. Llavors, doncs, s'hi pot d'entrar, però són grups de treball... En Nicaragua és un grup de treball que funciona molt bé, que hi ha unes 8 o 9 persones que es reuneixen periòdicament, que tenen les tasques distribuïdes... i van funcionant, i aquí hi pots entrar-hi. Però pots entrar-hi, primer escoltar, veure com va, etcètera, i a poc a poc hi pots entrar en aquest tema. Llavors tenim un voluntariat a vegades més esporàdic, que, per exemple, quan muntem una parada, muntem algun xoc o alguna cosa, ens ajuden. Ara, si, per exemple, muntem l'espai botiga, obrirem la porta a un altre tipus de muntariat. Tu pots venir a fer unes hores de servei, en el qual véns a atendre la botiga, a fer guàrdia de botiga, diguéssim. Moltes d'aquestes coses. Després, espai voluntariat. Tot això que et dic, no sé si ho hauria de dir, són coses que no ho dongueu per fet, coses que estem discutint. Pensem que en el nou local podrem oferir una finestra oberta al poble perquè la gent en el seu espai llibre, en les seves vacances, la gent que té sensibilitat a nivell de solidaritat, pugui adreçar-se a nosaltres i que nosaltres puguem ser un pont van t'oferir-li informació de com pot utilitzar el seu temps, com pot tirar endavant, donar-li camins en els quals transitar el seu sentiment solidari. Jo personalment he estat, per raons personals, he estat sis dies a Calcuta, fa dues setmanes, i em vaig trobar un xaval d'horta, amb un centre de la mare transat de Calcuta donant de menjar els molibuns un xaval d'Horta que dedicava 15 dies que encara tenia de les seves vacances 3 setmanes o un mes de les seves vacances allà des de moltes coses que potser un té aquest sentiment i diu com el vehiculitzo, te sentes a un ordinador poses voluntariat, poden sortir 300 coses a Google una mica orientar exacte, xerrades a les quals vingui gent a donar testimonis Tenim el testimoni d'una catalana que ha estat tres mesos treballant a Calcuta, a la pruseria de Manatresa, i explica la seva experiència. Tenim una noia que ha estat en Survival treballant amb els nyanumanis o treballant amb la no sé on. Uns joves que han estat a través del Saber Civil Internacional treballant a Palestina, uns joves a Sant Jus, i que venen i expliquen la seva experiència. Una mica ser ponts, en aquest sentit, de vehicles, ser un vehicle en el qual es puguin obrir portes del voluntariat. Home, doncs una proposta bastant interessant, que no és definitiva. No, però estem treballant en aquesta línia, estem treballant en una línia que ens podem convertir, que puguin ser un centre en el qual hi hagi un espai de debat, de fòrum sobre desenvolupament, programes nou surt, nord surt, etcètera, on puguin venir xerrades... tertúlies, pel·lícules, coses d'aquest tipus, ara que tindrem aquest local en el qual podrem enfartar. Això en aquest moment és el que s'està coent a la cuina de Sant Lluís Solidari. Que no és poc, doncs. No anirem parlant al llarg d'aquest curs. Moltes gràcies. Avui hem volgut no fer un curs real a Sant Lluís Solidari, però ja que encetem temporal, d'alguna manera, convidar-vos aquí al Just a la Fusta perquè us expliquéssiu com ha estat tot el tema. Moltes gràcies, Lluís Casals, president de Sant Lluís Solidari. Fins aviat. Gràcies a vosaltres per l'oportunitat d'estar aquí. Adéu, bon dia. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. Sant Just en directe. I aquesta sintonia ens indica, com cada dia que és moment, de posar-nos a la cuina. Per això saludem també la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Avui què prepararem? Mira, avui farem un platet dintre de la tònica aquesta, que ja vaig dir ahir que faríem una miqueta cada dia una cosa diferent. Bé, que no diferent, que no s'ha... Avui farem un llucet amb patates. Molt bé. El llucet, molta gent es pot pensar el lluc el compro congelat i tal, o que es pot comprar congelat. Jo el compro congelat. Però el lluc és de les coses que potser ha pujat menys. Llavors us recomano que per poc que pugueu, compreu-lo per falta de temps. Aneu a la peixateria i compreu un tros de lluc que us el facin en supremes. En supremes vol dir que us l'abren pel mig, treuen l'espina I queda un tall sense espines ni res, saps? Sí. Bé, llavors agafem aquest plat, no us costarà embrutar absolutament res, perquè és el forn. Agafem, posem el forn a tope, la safata del forn, posem una miqueta d'oli, tallem la ceba xac-xac una miqueta, i les patates molt fines, així en rodanxes. En rodanxes es diu, sí? Sí, sí, sí. Bueno, nena, perquè ara estem intentant polir el meu català. Tallem xac-xac, fem una bona... una bona alfombra de ceba i patates, la deixem durant 10 minuts a foc mitjà, i el baixem perquè el forn ja estava calent. Una miqueta d'oli, i quan les patates les punxeu en un gabinet, quan veieu que la patata ja es punxa bé, no que estigui desfeta, que es punxa bé, llavors agafeu el lluç, l'heu rentat una miqueta perquè, aviam, s'ha de coure, però com que ha anat per terra, a vegades sapiguer... No, és veritat. Aviam que et penses que els peixaters... Quan pesquen el lluç, pesquen en guants? No, està clar. El pesquen i el tiren a terra i totes aquestes coses. Però on cal caurem, també es mata tot. Però, bueno, rentarem el lluç. L'aixuguem una miqueta i el posem en la safata. A part, ja el posem al forn, eh? Però això és qüestió de... És ràpid, oi? De cinc minuts. Perquè el lluç, si s'ho passa, és com si fos un fregall. Jo els ho dic, eh? Passen tots els peixos, eh? S'ha de tindre el punt just. Jo aquí diria 5 minutets. Perquè les patates ja les tenim cuites. Llavors, amb el pica-pica... No tens el pica-pica encara, no? No. Amb el pica-pica poseu julivert, ametlles, all... La sal ja la podeu posar en la picada, també. I quan enllusi estigui fet, en l'últim moment, hi poseu una miqueta d'oli, feu com una espècie de... que quedi una massa compacta, agafeu amb una cullereta i ho tireu per sobre... Del lluç, un minut ja podeu servir. Ja m'ho direu. No, no, fa venir gana. És fàcil i saníssima, eh? Sí, sí, i tant. I la gràcia, com tots els plats de la cuina catalana, és la picada. És veritat. Sofregit i picada, eh? Sofregit i la picada, tots els plats, és això, eh? I això, bon profit. Doncs ja provarem, Carme, aquest lluç amb patates. Vinga, fins demà. Fins demà, bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. A ragged shirt and baggy pants. I met him in a cell in New Orleans I was He looked at me to be the eyes of age. As he spoke right out. Talked of lies, talked of lies. He laughed and slapped his leg. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Bona nit Fins demà! He spoke with the tears of 15 years How his dog and he traveled about Dog up and died He just up and died After 20 years he still grieved Mr. Bojangles, Mr. Bojangles, Mr. Bojangles' hands. Fins demà! Mr. Bojang, girls. Mr. Bojang. Mr. Budget stands. I a aquesta hora saludem la Mercè i la Cristina. Molt bon dia a totes dues. Què tal? Molt bon dia, Carme. Buenos días. Per recuperar, com cada dos dimarts, aquesta tertúlia que fem cap a aquesta hora, cap a dos quarts de dotze del matí, per parlar una mica de l'actualitat, intentar no parlar... Fer una tertúlia no només de política, sinó anar una mica... Temes més socials, no?, d'alguna manera. Exacte. I per això avui, com que acabem de començar d'alguna manera el curs, volíeu parlar de la tornada a l'escola. Això. perquè diguem que és un dels anys en què hi ha més canvis pel funcionament de les escoles, que hi ha més alumnes per classe, menys professors, també del treball per les famílies, el material escolar s'ha encarit bastants. Com heu viscut vosaltres? Bueno, pues yo de momento la renta ha sido bastante normal. Pero el otro día me llamó la atención esto de que en los colegios públicos ahora se va a pagar a raíz de tus rentas. Ah, sí? En la televisió lo dijeron... O sigui de cara al curs que ve? Sí. O sea, si... Según la nómina, ¿se pagará más o se pagará menos? De todos modos, decían que se podía llegar a pagar hasta un 60% más. Però en principi seria... A les escoles públiques tampoc no hi ha una despesa tan important. Por eso te digo que si vale 35 euros, pagar un 60% más tampoco sería... Más tampoco sería... Mira, yo lo oí y realmente tampoco me pareció mal. De fet, al principi, la gent que li costa més a una escola pública se suposa que hi ha beques i ajudes d'aquests tipus. Per tant, m'imagino que aniria en aquesta línia. I el que és, por convicción y por esto, si tú tienes una buena nómina... Si pagas 35, pagar como mucho 65, tampoco le supone un... Y creo que es justo. ¿No os parece? Sí, sí, sí. De fet, sí, suposo que el pagament en funció de la renda seria just en molts àmbits, segurament. Yo creo que sí. Yo creo que sí. Que passa que és un tema delicat, aquest. Llavors, perquè també entraríem en el tema de la sanitat, no? Per exemple, que... No sé. Bueno, sanidad, ya con lo del euro que tenemos que pagar. I el ecopagament. El ecopagament. Todo esto yo creo que ya nos han subido de momento bastante. Sí, sí, pero claro, es tu toma el mateix. Porque, claro, sí. No, es en función de la renta. Es en función de la renta también. Que me parece bien que sea en función de la renta. Y que las cosas se hagan en función de la renta. Lo que pasa que decimos, bueno, es un poco de aquí, pero si le suben en función de la renta todo, llegará un momento que la renta no dará para todo. Claro, eso es lo que n'ha comentado. Vale, educación. Vale, son esto más. Pero si lo metemos en sanidad. Si lo metemos en la biblioteca pública. Al final direm... Dejo de cobrar, cobro la meitat... Exactamente. És com el fet d'anar retallant sempre els funcionaris, no? Sí que tenen una feina fixa, però clar. Sembla que en dos anys en alguns casos hi han tret bastants diners. Claro. Que el problema que veo yo es... Siempre... que fuesen en un ámbito o dos, es asumible. Pero, claro, si se coge la primera y empiezan a sacar a las rentas todo, pues llegará un momento que no puede ser tan poco. Porque entonces todos, su renta bajará, los que cobran poco, será como si cobraran mucho porque se ahorran un montón y estaremos todos como siempre, pobres. Pobres, sí. I en el cas de... Hagas lo que hagas, no te sirva. Da igual el sueldo que te den, porque vas pa pobre. I en el cas de l'IVA, del material escolar, ho heu notat a l'hora de fer algun tipus de compra? Bé, nosaltres, en el nostre cas, com hi ha hagut un canvi substancial, hem passat de no llibres i hem passat a l'iPad. Ah, és aquest cas que s'ha sortit parlant. És un cas bastant interessant. Bé, clar... en principi, aquest any, ens ha costat molt més. Clar. Perquè no és un iPad, vull dir, el que costa un iPad... Però suposa que és per tots els cursos, no, llavors? Sí, suposa que és així. Però és primària, també? Bueno, en principi, nuestra escuela es ESO y batxillerato. Claro, es que primària... Yo pienso que son muy pequeños para tener... Dominar una pantalla de... No, y que se pierde, que se rompe. Claro. ¿Y qué pasa si se... Vamos a ver, ¿qué pasa si un chiquillo lo pierde, se le rompe o pasa algo? Bueno, para eso también hay los seguros. Hi ha una assegurança, per això pagues més, no? Pagues una quota, vull dir, perquè ja assegures la pèrdua, el robatori, el... El que es tranqui. ¿Y se compra a través del colegio? Bueno, en nuestro caso, o sea, nos dijeron un sitio, una tienda de Apple, ¿vale? Que nos hacían, pues nada, un poquito de descuento. O sea, no había... O sea, por ir en grupo, no. Ahora, tú podías comprarlo donde quisieras, como si querías tener, si tú tenías uno en casa y resulta que era... Podía tener todas las prestaciones. O sea, que no era mucho más barato que hubiesen hecho ellos una compra o que a los padres les pudiera salir. No, no. O sea, consiguieron, me parece que era un 5% de descuentos, íbamos todos a la misma tienda y ya está. A ver, con Apple tampoco puedes conseguir demasiado. Apple es una de las tiendas o una de las marcas que cuesta muchísimo porque no les hace falta. Y entonces, los libros, ellos no tienen libros, sino estudian... De fet, és la idea de quan va sortir el sistema dels ordinadors fa tres anys, abans de tot el tema crisi, una mica era la idea que havia de sorgir, que desapareguessin en gran part els llibres de text i que funcionés a través de programes d'ordinadors. Els llibres en paper, perquè, per exemple, l'ESO, aquests llibres els tindrà dintre de l'iPad. Vull dir, han arribat a un acord amb l'editoral Cruïlla i llavors, vull dir... ¿Y tus hijos qué dicen? ¿Que se ve igual, estudian igual? Cristina, acabamos de empezar. No, ya me parece interesante. Clar, però és una mesura que no... Ha de ser només en algunes escoles concretes, vull dir que no... Però jo penso que això és un tema, vull dir... que pels nois potser els hi serà senzill, però clar, per nosaltres, que hem estat acostumats tota la vida amb el llibre, les llibretes, els papers... Air cargados como mulas. Jo, per exemple, estudiar amb un ordinador, amb un iPad, a mi em seria sumament difícil. Jo necessito el meu llibre, el meu paper. El paper. Sí, necessito el paper. Sí, no, no, però és que inclús amb el tema de les agendes. La gent va amb els seus iPods i no sé què, les seves agendes electròniques... Jo necessito el paper de tota la vida. Sí, tenen funcions diferents, segurament. Vull dir que també hi ha qui combina una mica tot plegat. Sí, sí, suposo que cadascú és la... Y que ellos yo creo que ya es otra generación y que lo tienen mucho más fácil. Claro. Bueno, para ellos suposo que... Es lo normal. Lo de las agendas y todo eso dentro de nada seremos, bueno... Uf. No, clar, ja veus els crios que van amb el mòbil, ja tenen la música, no sé què, l'agenda, tot està allà dintre. No, no, per ells és una cosa molt fàcil. Yo sí que lo he notado, pero también en el colegio hay mucha ficha. O sea, que antes no había. Sí, que muchos libros no me los han pedido porque me han dicho, no, lo haremos con fichas. Y yo, bueno, pues mejor. Entonces ya te contaré si las fichas me las cobran o no me las cobran. Porque igual si me cobran las fichas y me cuesta más que el libro... Ya no me sale a cuenta. Ya no te sale a cuenta. Claro, suposo que es una mica de... Me imagino que las escuelas también estarán intentando... Estamos todos un poco a la expectativa, que aún no sabemos bien bien si lo hemos notado mucho, ¿no?, por cosas de estas. Porque el material es como si hubiera cambiado. Y luego también me ha llamado la atención lo que oí que en tercero de la ESO... Ya se pueden decidir hacer módulos o hacer FP. Eso es a partir de l'any que ve en principio. Ah, perquè la meva filla comença a tercera ESO y no ha tingut que escolir res. No, no, a partir de l'any que ve. Y també me parece bien, és com en nostra època, quan entonces se acabava l'EGB i empezàbamos primero bachillerat, segundo i tercer. Bueno, jo hice bup. Bup. Jo hice bachillerat, bup. Jo crec que... Sí. ¿Te acuerdas? Pues viene a ser... Viene a ser eso y tampoco me parece mal. ¿Pero no es Moldora? No. Nosotros empezamos a escoger, Cristina, en tercero de BUP, que es lo que corresponde ahora a primero de bachillerato. A primero de BUP podías decidir no estudiar. No, no, no. Un año antes, como ahora. No, Cristina, no. Exactamente igual. Octavo de GB. ¿Después de octavo de GB? Sí, no, pero tú fíjate, o sea, cuando terminan los dos últimos cursos, que son primero y segundo de bachillerato, son los que ellos escogen lo que van a hacer. ¿Y luego el COU teníamos? ¿Eran tres años? No. ¿Hombre? No, Cristina, teníamos tres de BUP y en los dos primeros de BUP hacíamos todo. Exactamente igual. Claro, que los tres de BUP es como ahora la ESO. No. ¿Y luego? Los dos primeros de BUP son como tercero y cuarto de ESO. Ahora no acaban con 14 años, acaban con... No, ara s'acaba amb 16. La ESO s'acaba con 16. Sí, antes con 14 años tú ya te podías ir del colegio. Però em sembla que aquesta llei tampoc no fa que al 16 puguis marxar, sinó que pots triar ja l'itinerari. I eso me parece bien. Sí, però no ha canviat l'edat d'escollir. L'edat d'escollir és exactament la mateixa. Claro, porque tú hasta los 16 es obligatorio estudiar. El que passa és que... El que passa és que a partir dels 15 triaràs ja un itinerari una mica. Un? Exacto. Si digues cap a lletres, cap a... No, i si vas per... No, perdona, vull dir, quan vam fer BUP, el tercer de BUP, que teníem 15 anys, vam escollir. Ara és abans, eh? Ara és, o sigui, el just... Canvia en relació a ara, vull dir jo. Si ara es canvia a quart d'ESO trias... No, trias, trias a... A primer de batxillerat. A primer de batxillerat, si ara passa... No, no, no, mi hijo hace cuarto de la ESO y ha tenido que escoger por donde va, si va más tecnológico o más humanista. Igual és algun cas concret, perquè en principi fins a quart d'ESO tots fan el mateix. Quarto de la ESO, jo no sé si és este año el principio... porque no tenía ni idea, pero en cuarto de la ESO ya escoges, hay assignatures que ya no haces, otras que sí que haces. El que sí que escoge es que diferentes escoles poden fer, una cosa són les assignatures curriculars, que és per tothom, i després hi ha escoles que... Pueden posar una sèrie d'hores de reforç. Optatives, també. Optatives, però que no són curriculars, sinó que les dona l'escola. Home, les obligatòries són sempre obligatòries. Sí, però... Però, per exemple, él podia escoger física o química o, en vez de física o química, escoger otras que havien de... Para luego hacerlo más tecnològico o más humanista o más... Però física o química és obligatòria un quarto d'això. No. Física és obligatòria, però química no l'ha acogido. Química no es obligatoria. No. Bueno, es curioso. No, no. Yo, como no me había encontrado en el caso, estuvimos debatiendo si hacía una cosa, si otra y tal, y he pensado, madre mía, qué lío, bueno. Y luego otra cosa que me ha dicho hoy es que ya el derecho para la ciudadanía, ¿no? Y digo, ¿y qué habéis hecho entonces? Y me ha parecido chulo. Fotografía. Ah, sí, mira. O sea, desde la cámara, enseñan desde la cámara lo básico Hasta todo lo que es la fotografía. Que en aquest cas sí que m'imagino que depèn de cada centre en concret. Sí, habrán elegido por su posición. Pero a mí me ha gustado porque aparte a él le gusta la fotografía y en cuanto a que para el niño que haga igual el artístico... Tiene una part creativa, ¿no? Tiene una parte creativa que... Sí, pues me ha gustado lo de la fotografía. Digo, pues mira, está bien. Bueno, pues suposo que això va en funció de les escoles. Sí, sí. Vull dir, hi ha una normativa i després... Mi hija no sé aún que... No lo sé. També aquest any una de les novetats és que crec que segon i quart d'ESO que s'afegeix una hora més de matemàtiques per tots els alumnes. A segon i a quart, a tercer no? Sí, no. Clar. Bueno, porque el año que viene, como en terceros, se podrá elegir si hacer FP o hacer módulos o algo así, seguramente, entonces, como el cuarto igual desaparece, porque no se llamará cuarto de la ESO, sino igual cambiará... pues ya lo tienen igual más preparado para eso. Pero la primera pregunta es, ¿por qué tantos cambios? Cada dos por tres. Hasta han cambiado. Cada cambio de gobierno importa eso. Pero tengo una lógica, ¿por qué tantos cambios? Porque cada vez que vienen unos, se ve la realidad de que estamos en la cola de la Unión Europea en Educación. Y somos de los que más dinero nos gastamos en educación. ¿Esto no tiene sentido? No. No, en absoluto. Y entonces quieren hacerlo mejor. No funciona. Vienen otros y dicen, ahora lo arreglo yo. Lo que pasa es que siempre se piensa que lo mejor es cambiarlo todo. Efectivamente. Efectivamente. Mirar mejor la rel que no sería... Y parece a veces que... Bueno, yo hay cosas que... De momento yo todo lo que... Esto no me disgusta. Veurem, doncs, com funciona el gust. A mi no me disgusta. Ara, ja habrá tiempo para criticarlo, eh? Ja habrá tiempo. Avui hem parlat, doncs, d'aquest primer testet, primera tornada a l'escola. Anirem parlant, com sempre, cada 15 dies, la Marcela i la Cristina, de diferents temes de l'actualitat en general, també. Moltes gràcies a totes dues i que vagi bé. Bon dia. Moltes gràcies, Carme. Adéu-s. Adéu-s. Just a la fusta, el magasin del matí. Ràdio Taspel 98.1 Ràdio Taspel 98.1 Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El jutge del cas Morín ha decidit no acceptar com a prova el vídeo gravat amb càmera oculta per una televisió danesa que va destapar les suposades pràctiques il·legals en avortaments a les clíniques del doctor Carlos Morín. A l'Audiència de Barcelona avui ha de declarar el doctor que està acusat d'interests supòsits que preveu la llei. Audiència de Barcelona, Montcarvajal, bon dia. Bon dia, el jutge ha desestimat el vídeo de la televisió pública danesa del 2006, que va destapar el cas perquè considera que és una prova il·lícita, ja que es va fer amb càmera oculta. Aquest és el moment en què denegava el CEDA. El Tribunal reitera la veneració d'aquesta prova per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè es considera una prova il·lícita, per els razonaments que ja es van dir en l'auto de feixa 9 de febrer passat, El doctor Morín i 11 persones més estan acusades de cometre més de 100 avortaments il·legals i de falsificar documentació continuadament. Morín ha dit fa una estona, abans que se sostengués el judici durant mitja hora, que només respondrà al seu advocat i no a les preguntes de les acusacions que són el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l'Associació Cristians, ni tampoc respondrà al Ministeri Fiscal. El zelador del geriàtric Dolot ha admès davant del jutge que se'n penedeix d'haver matat 11 ancians del centre i diu que va ser un greu error. Amb la declaració de Joan Vila aquest matí ja s'ha acabat la fase d'instrucció i el cas ja es pot jutjar a l'Audiència de Girona. Tant la Fiscalia com les acusacions han demanat que el zelador continuï a la presó fins al judici i la defensa ha insistit a demanar la llibertat perquè sosté que no hi ha risc de fuga. Vila es declararà insolvent perquè no pot pagar els més de 700.000 euros de fiança que li demana el jutjar per cobrir les indemnitzacions als familiars de les víctimes. La amorositat dels clients de bancs i caixes espanyoles assoleix un nou rècord històric. El juliol es va disparar fins a gairebé el 10% i es van sumar així dos mesos consecutius. de xifres màximes d'impagats. La dada l'ha fet pública aquest matí al Banc d'Espanya i posa en evidència els problemes greus del sistema financer. Els crèdits sense cobrar de particulars i empreses es van apropar als 170.000 milions d'euros el juliol, més d'una quarta part relacionada amb el sector immobiliari i també amb el de la construcció. Així doncs, ja fa més d'un any que puja cada mes que passa l'índex de morositat bancària. Tarragona tornarà a tenir sales de cinema. Des de finals del 2009, quan van tancar els últims cinemes que quedaven, la ciutat s'havia quedat sense sales i calia anar en cotxe a una zona d'oci als afores. Les noves sales, amb una inversió de 20 milions d'euros, obriran d'aquí un any i estaran ubicades al Parc Central. Tarragona, Júlia Giribets, bon dia. Bon dia. Les obres dels nous cinemes duraran entre 12 i 14 mesos. Per tant, es preveu que abans de la campanya de Nadal del proper any ja puguin estar oberts. Es construiran en total sis sales en una superfície d'uns 2.200 metres quadrats. El gerent del centre comercial Parc Central, Pere Peiró, ha explicat en declaracions a la xarxa les característiques dels nous cinemes. Estem parlant d'unes sales de cinemes d'última generació amb una capacitat aproximada de 1.250 butaques. A part dels cinemes, el Parc Central també augmentarà l'oferta comercial i d'oci amb l'obertura de 26 nous locals. El conjunt de tota l'obra, inclòs els cinemes, suposarà una inversió de 20 milions d'euros. Bon dia, us parla Marta Casas. Avui arrenca la Lliga de Campions amb els primers partits de la fase de grups. El Barça entrenarà aquesta tarda per preparar el partit de demà contra l'Espartac de Moscou. Tito Vilanova té per aquest partit els dubtes d'Alexis i Jordi Alba. Els russos arriben avui a Barcelona. L'entrenador de l'equip, Unai Emery, valora a la xarxa els pros i contres de debutar contra un rival de l'entitat del Barça. En este caso, una parte alegría de enfrentarte a Barcelona, pues porque nos coloca en En ese escapate que queríamos de estar con... Si no es el mejor equipo del mundo, pues estamos hablando de los tres mejores, ¿no? Y segundo, pues la dificultad añadida en lo que conlleva el jugar con ellos. Pero tiene más cosas positivas que negativas. Avui debuta el Madrid contra el Manchester City a partir de tres quarts de nou el Santiago Bernabéu. També avui es disputaran el Borussia Dortmund-Àgex, el grup del Madrid, en el grup A Dinamo de Zagreb Porto i PSG Dinamo de Kiev, el grup B Olimpiakos Schalke i Montpellier Arsenal i el grup C Málaga Zenit i Milan Anderlecht. L'Espanyol per la seva banda entra en aquest matí. El club ha presentat al·legacions per les expulsions de Pochettino i Longo. El comitè decidirà demà. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 minuts. Ahir es va estrenar el nou programa de política de Ràdio Esvern al Rentapeus i ho va fer amb una entrevista a Montse Molinero de Sant Jus per la Independència i Jaume Marfany, membre del secretari permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. Montse Molinero opina que els actes de l'11 de setembre a Sant Jus van ser un èxit de participació, especialment la marxa de torses de la vigília de la Diada. Des de Sant Jus per la Independència seguiran impulsant. els diàlegs per la independència a partir del mes d'octubre. El primer dijous de cada mes es durà a terme una conferència amb un personatge rellevant de la vida política catalana. El primer dijous d'octubre, a partir de les 8 de la tarda, l'alcalde de Vic i president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila Labadal, serà el protagonista del primer diàleg a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Montse Molinero opina que actes com aquest han estat claus en l'èxit de les mobilitzacions de l'11 de setembre. Aquesta tarda el Casal de Joves acull una nova campanya de la donació de sang del Banc de Sang i Teixits. Les donacions segueixen sent molt necessàries, ja que els hospitals en necessiten periòdicament. Sílvia Arcos, tècnica de promoció del Banc de Sang i Teixits, insisteix que no s'ha d'esperar que hi hagi una catàstrofe per donar, perquè hi ha molts malalts que en depenen. Les donacions a Sant Just han crescut en els darrers anys gràcies a les campanyes que s'estan fent a les escoles i universitats. Tot això, tot i això, la població entre 30 i 55 anys segueix sent la que més sang dona. Aquesta setmana encara es poden fer les inscripcions pels cursos al Servei Local de Català de Sant Just. El centre ofereix diversos nivells de llengua adreçats tant a gent que no sap gens com per persones que volen adquirir fluïdesa o perfeccionar els seus coneixements. Els nivells de català són el bàsic, l'alimental, l'intermedi i el de suficiència amb títols homologat com els respectius certificats A, B, C i D. El nivell bàsic és gratuït. De moment encara hi ha places a la majoria de cursos, però pels que no hi vulguin fer exàmens oficials també hi ha les sessions de llengua. Una de les novetats d'aquest curs són unes tertúlies que s'han organitzat arran de la petició de la gent que les ha demanat. Marta Mossack, del Servei Local de Català, ha concretat que hi haurà tertúlies per diversos nivells de llengua. Les inscripcions i les proves de nivell es poden fer fins dimecres de 10 a 12 de matí i de 5 a 7 de la tarda s'han de fer a l'aula de català, al carrer Creu, número 73, al primer pis. Els cursos començaran la setmana vina. Doncs aquesta és tota la informació de moment. Nosaltres tornem d'aquí una hora, a partir de la 1 i 5 minuts, al Sant Just Notícies, edició migdia. Podeu seguir informats també a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com i a través de les nostres xarxes socials a Facebook i a Twitter. Que passin un molt bon dia. La nina es desperta amb el so del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, molt buit, firmaments concrets. Fins demà! amb les cegeses d'aquests que parlen sol, els grics. La mateixa amor immensa, una llunyana nit d'estiu. La mateixa amor immensa, la jovina al fons d'un riu. Sovint sense adonar-se, bat les ales i al voltant li creixen mil, milions de flors. Frans i orgulloses, l'eternitat és els colors. I la força amb aquells que fan cançons dels crits. I la força amb aquells que dels crits fan cançons. Una llunyana nit d'estil, la mateixa lluny intensa de la nina quan somriu, la mateixa. Just a la fusta. Ara passant 12 minuts de les 12, saludem a aquesta hora Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia a tothom. Tornem, doncs, a recuperar aquest espai dels dimarts. Tots els fans d'aquest espai que ens estaven esperant. Ens estaven esperant, però amb candeletes, eh? Home, segur que sí. Sí. Hi ha gent mirant a través de la pàgina web, per exemple, ara mateix. Veus? Molt bé. Hola, ens saludem a tothom. Exacte. Què tal? Bon dia. Aquí ara intentarem, d'acord, Carme, refer una mica la història, fer memòria, i anar esbrinant coses. Aquí hi ha el projecte, ho hem comentat alguna vegada, que el centre d'estudis rediti com a miscel·lània un èxit, que va ser la cronologia i fets de Sant Just d'Esvern del segle XX. Això vol dir que s'hi afegiran més coses, que es corregiran potser algunes altres, i que llavors també donarem una visió global del que ha estat Sant Just durant un grapat d'anys, més de 100 anys. El que és interessant també per tothom, aquest tipus de publicacions, però especialment per totes aquelles persones que, com ens indica de vegades en Josep Perpinyà, l'arcalde, venen noves a Sant Just i parla de 400 i 500. Per saber una mica on viuen, no? Per saber on han anat a parar, perquè molta gent busca un lloc per evitar, però desconeix, és normal. normal, natural, que desconegui, doncs, la història del lloc on t'ha anat a parar. A través dels llibres del Centre d'Estudis i d'aquests llibres, com ara la cronologia, que d'una manera com pastilles, diguem-ne, dóna notícia d'una sèrie de fets que han passat, doncs ajuda a situar-te més bé on ets. I això, doncs, també va bé. però aquest coneixement, no?, crec que sí. Doncs això és el que farem i, de fet, començarem avui, anirem repassant cada setmana, anirem per l'altre cronològic, no?, en aquest cas, directament? Sí, comencem de segle, tot i que aquí, recordem que en l'edició anterior, fèiem referència a la Maroteca, que hem anat trobant de tots els diferents diaris que han recollit del 1700, 1800, etcètera, no?, des que hi ha, doncs, digitalitzat tota la notícia, que feia referència a Sant Just. En aquest cas, quan convingui, intercalarem també algunes d'aquestes notícies, per fer-ne memòria, i començarem avui pel 1900. Una mica, doncs, què passava el 1900 aquí a Sant Lluís? Com queda reflectit a través d'aquesta publicació? I què passava, doncs? Doncs mira que hi havia un senyor que era l'arcalde que es deia Josep Carbonell i Modulell. Això per començar, diu que hi havia aquest senyor que era l'arcalde de Sant Lluís. La família Carbonell i Modulell ja fa des del 1300 que tenim notícia que... tenen casa a Sant Just, i per tant era normal, i com moltes altres famílies, que de tant en tant vagin sortint, ocupant càrrecs municipals, com l'alcaldia, etcètera. Llavors, el que és curiós és que com comença el segle? Quanta gent hi ha a Sant Just al començament? El 1900. I ara quants n'hi ha? Ara calculem que n'hi ha sobre uns 15.000, ens diuen. Una mica més, em sembla. O més, eh, que sí? Doncs mira, hi havia 1.101 habitants. Ostres, d'acord. Vol dir que Déu-n'hi-do, no? vol dir també com s'ha ampliat el poble, com s'ha hagut de construir perquè càpiga tota aquesta gent des del 1900, no? I per tant, doncs, hi havia 1.101 habitants que estaven repartits entre les cases de pagès i el nucli més antic que hi havia aquí, el carrer del Raval, Badó, etcètera, aquí mateix on ens trobem ara, no?, totes les masies que conformen aquest rosari, diguem-ne de masies per la pel avall de Sant Just, etcètera. Clar, segurament devia haver-hi més gent censada a les masies que al nucli urbà. Sí, al nucli urbà era petit, perquè ja anirem veient com es va ampliar en el nucli urbà a base d'edificacions i obrir carrers, naturalment, perquè quan ens ho imaginem, hem de pensar que hi havia uns nuclis habitats, que eren les masies, i al vol tenien uns camps molt importants. Arribaven a ser tan importants que arribaven fins al riu Llobregat, I quan ara pensem això, és com impossible que atrevistinguem Sant Fliu, tinguem Molins de Rei. Però arribaven fins allà, no? Llavors, què passa? Doncs que en el moment que comencem ara el segle XX, el 1900, ens trobem que hi ha un nucli habitat petit, però que encara està molt envoltat de camps, que s'aniran urbanitzant i obrint carrers que conformen una mica l'estructura actual. Aquí tenim més coses. Per exemple... Hi han fets curiosíssims, molt elementals, podíem dir-ho, vist des de la nostra perspectiva. I diu, com comença el segle? Doncs amb unes millores a la casa de la Mestre per evitar els corrents d'aire que li podien provocar refredats. Ens podem imaginar... Home, es cuidava bastant, doncs, la figura. Sí, però ens podem imaginar quin tipus de casa hi havia, que hi hagi de fer reformes per evitar corrents d'aire perquè no s'engustipin. Vol dir, doncs, que la casa era miserable, diguem-ho clarament. Clar, perquè s'hagin de fer reformes per tapar corrents d'aire, evitar que el mestre s'engustipi, doncs ja anem bé, no? Sí. El sou de la guatxilla era de 61 pessetes i aquells que tiren runes a la terra, a la riera, són multats amb 5 pessetes. O sigui, aviam, aquí també comencem allò de dir, tu no fas això, doncs paga una multa, etcètera. En aquest cas ens sortiran més casos d'aquests de pagar una multa per fer coses que no s'havien de fer, almenys tal com estàvem previstes en aquell moment per part de l'Ajuntament, no? Doncs, en aquí, per exemple, que l'Eguasil cobri 61% és possible que sigui l'any. Enteneu? No és el mes. Clar, és que m'ha semblat molt per aquesta època, no? És que, esclar, tampoc ens ho indica, aquí hauríem d'afinar més coses de les que deia al començament, no? hi ha dades que s'haurien d'especificar una mica més, perquè si no et deixa amb un dubte que era el trimestre, era cada setmana, impossible cada setmana, lògicament, però bé, estem amb això. Aviam, diu, el dia de la festa major del 1900, l'Ajuntament paga 100 pessetes, que era l'1% del pressupost municipal, o sigui que ja veiem quin pressupost hi havia, que era l'import que costava l'orquestra que tocava durant l'ofici de la festa major, de l'ofici religiós. acompanyava al moment de la consegració. L'orquestra cobrava un 10% del pressupost municipal. Un 1%, un 1%. El 10% no, un 1% del pressupost. Però vull dir, 100 pessetes per tot l'orquestra. Jo he viscut, després, per exemple, jo faig el parèntesi, que el 18 de juliol de Sant Camil hi ha una congregació com una espècie de monjos, de camils, que es cuiden de cuidar malalts, etcètera. I el 18 de juliol celebren Sant Camil. I recordo, doncs, que en els anys 60, sí, i 60 i pocs, ens contractaven amb l'Orfeó Enric Morera per anar a cantar. I era un dia que, precisament, era tradició anar a la platja i autoritzaven que els camions podien carregar gent i portar-los fins a la platja, etcètera, etcètera. I aquell dia nosaltres no hi anàvem, perquè, com que cantàvem amb l'Orfeó, havíem d'anar a cantar a l'ofici de Sant Camil. I érem, doncs, unes 40 i escaig de persones. L'import era mil pessetes. Esclar, vull dir, Aquí tenim que l'orquestra en cobrava 100 el 1900. Vull dir que, escolta, que nosaltres ho cobravem una misèria, aquesta orquestra, déu-n'hi-do, comparativament al que va cobrar. Per tant, molt bé. Què diu? Diu, potser per celebrar l'inici del nou any, els regidors es van comprar una medalla de plata per distingir-se amb un cordó, i van penjar, jo soc regidor, em poso una medalla. Sí que filàvem en Prim, doncs, eh? Però mira, amb un pressupost, de via la plata, deia anar amb un preu molt assequible, perquè amb el pressupost que hi havia, que es comprin nou medalles, doncs, Déu-n'hi-do. Passem al 1901, i diu que l'Ajuntament, davant de l'augment del lloguer de les escoles, que passava de 450 a 500 pessetes, o sigui, augmentava 50 pessetes, no sabem exactament, aquí hauríem de també especificar, si més no, on eren les escoles, perquè diu, l'augment del lloguer de les escoles, diu, lloga un altre local situat a l'actual plaça dels Estudis Vells. O sigui, els Estudis Vells, la plaça aquella, li dona nom precisament a l'escola que es va posant allà. I llavors hi tenim inclús les fotografies, com van fer el llibre de les escoles a Sant Just, doncs a la porta d'aquest edifici, que actualment són habitatges, doncs s'hi va instal·lar l'escola del poble. I llavors la van llogar per 315 pessetes. O sigui, van aconseguir un rebaix bastant important d'allà on estaven ubicats, perquè els demanaven 500 i van dir, no, no, això no ho podem pagar. I van llogar el local de la plaça dels Estudis Vells per 315 pessetes. Molt bé, un bon estalvi, eh? S'ha de felicitar els que van treballar-s'ho, perquè van estalviar. I, aviam, durant la festa major, això ja som al 2001, ai, en el 2001, perdó, eh? Diu que la Comissió de Vall de la Societat de la Joventut, que era un grup que pràcticament eren els solters del poble, no? Sí. Després ja veurem que el 1917 i 18 aquesta societat encara... S'aguanten els solters i els casats i organitzen els valls de festa major fins que funden l'Ateneu el 1918. Per tant, però aquí el 1901, aquesta agrupació, la joventut, demana permís per construir un pont que comuniqui el Saló del Català amb el Cafè del Colomà. Això era en el Carrebedó. En el Carrebedó hem conegut dues fabriquetes més posteriorment. una de teixits i al davant hi havia una de plàstics, en un moment determinat. I abans dels plàstics hi havia hagut una foneria, que era de la família Pual. Llavors, entre un local... O sigui, aquells dos edificis eren locals públics, o sigui, cafès. Hi havia, doncs, per una banda, el Saló del Català i l'altra, el Cafè del Colomar. El Cafè del Colomar era pujant al carrer Badó, mà dreta, i la sala del Català pujant al carrer Badó, mà esquerra, que és on hi havia la fabriqueta. de teixits. Llavors, què van dir? Com que el carrer no estava ni asfaltat, ni molt menys, etcètera, doncs van dir, fem un pont entre un local i l'altre, a base de taulons i guarnit, etcètera, etcètera, que això permetrà una, doncs, anada i vinguda d'un local a l'altre, ens afavorirà a tots, i a més a més no ens embrutarem les esperadenyes, ni les noies que portàvem el vestit llarg. Molt pràctic, doncs, de plegar. Doncs que el carribador devia ser, si plovia una mica, un fangar, I d'aquesta manera, doncs, per la Festa Major tenien aquest pont, passaven d'un local a l'altre, i també donava una certa, diguéssim, alegria al carrer, que hi hagués una cosa extraordinària, que era un pont que passés d'un costat a l'altre, etcètera, no? Molt bé. Doncs d'època d'avanços, eh? Sí. Naturalment, endarrere ja hem anat sempre, però en demanen molt més. Per tant, ja veurem les coses que, com dèiem abans, van obrint els carrers, es va qualificant el poble, no? Evidentment. Llavors, què passa? Per exemple, al carrer Bonavista, que ja hi havia un trosset obert, eh?, parlo d'un trosset, eh?, perquè veurem més endavant que parla d'un altre tros que s'obre, quan dius, penses que el carrer Bonavista era dalt a baix i no ho està ni molt menys, eh?, perquè es anaven guanyant espais en els horts que hi havia, en els camps que hi havia, camps de metllers, horts urbans, etcètera, etcètera, i llavors diu... Es pretén que les voreres del carrer Bonavista tinguin 1,50 m d'amplada en lloc dels 83 centímetres que tenen ara per poder-hi plantar arbres. O sigui, esclar, són 4 pams. 83 centímetres són 4 pams. Amb 4 pams just passa una persona, etc. Llavors van dir, fem-ho fins un metro i mig i ens permetrà plantar-hi arbres. I van plantar-hi acàssies, tenim les fotografies... Llavors vol dir que hi havia un ombra a aquell carrer, que també tenia un altre. Aquesta banda, diem-ne, que es va urbanitzar primer, era la granja de Can Carbonell, que coneixem ara, perquè a l'altra banda era un marge. Encara hi havia un marge. Molt bé, doncs ara passem al 1902. Anem bé de temps? Sí, encara tenim una mica més de temps. Tu tallaràs, ja m'avisaràs. El 1902 què passa? Diu coses d'aquelles curiós que ara també ens criden l'atenció. L'any s'inicia fixant l'horari dels plens ordinaris de l'Ajuntament a les 10 del matí dels diumenges. Déu-n'hi-do, doncs. I encara veurem més endavant que a les 3 de la tarda. Veurem que a les 3 de la tarda convocaven els plens municipals. Entre setmana havien de treballar. Havien de treballar, hi havia els paletes, etc. Alguns no treballaven massa. Aviam, eren els amos, alguns. Els càrrecs principals... Però vaja, queden que a les 10 del matí potser era sortint de missa, m'ho invento, doncs que feien els plens. Alguns veïns de Barcelona edifiquen cases al carrer de Bona Vista. O sigui, comença a urbanitzar-se amb gent que veia. Segones residències, no? I es fan com segones residències. Cases d'estiuet i aquestes coses. Sí, que han acabat, finalment, tots visquent-hi, perquè és molt més pràctic viure a Sant Just i baixar a la feina a Barcelona o en el negoci, en el que sigui, no? Per tant, al 1902 ja es construeixen cases. Gent de Barcelona que ve aquí, al carrer Bona Vista... és un dels principals, amples, que es comença a urbanitzar i tenir cases. L'Ajuntament aprova l'urbanització d'un carrer que va des del final del carrer de la sala fins al passeig de la muntanya. Aquí, geogràficament, tenim un problema. O sigui, si això no ens ho especificen una mica més, que és el que haurem de fer quan es faci la reedició... Tant podria ser el Miquel Reverter com el carrer Carles Mercader. Però ens inclinem, jo almenys m'inclino, per algunes consultes que he fet, que fos el carrer Miquel Reverter, que anés des del capdavall del carrer de la Sala fins al passeig de la muntanya. D'acord. Per tant, deixem-ho aquí. En aquesta zona. Però més aviat Miquel Reverter m'inclinaria jo. S'acorda la realització de voreres a la carretera? Perquè no n'hi havia. La carretera, vull dir, tot era l'emplada que tenia. Directament, no? Calçada. I està tot enfangat, eh? Fins a cada un. Tenim les fotografies que no hi ha ni una sola llamborda, fins que després fan les llambordes i finalment les faltar. És que estem molt enrere. És que estem al 1902. Penseu que Sant Just era un poble de cases de pagès. Sí, sí, està clar. Llavors, a la carretera es fa això... i a més a més uns vorals al costat de les voreres. Per què? Perquè la gent tenia el costum de bucar les aigües brutes, i quan dic brutes vull dir de tota mena de brutes, a la carretera, al carrer. I d'aquesta manera podia córrer i escolar-se l'aigua. He estat en pobles de França que encara fa uns anys, no parlo d'ara, parlo d'uns quants anys enrere, que corre l'aigua pel carrer... Llavors, la gent va abocant el carraja. Això ara ja n'han de quedar poquíssims, eh? I el punt de tipus medieval. Llavors, doncs, per estalviar que la gent, pum, llencés la galleda allà al mig i tot plegat, uns vorals que pogués córrer l'aigua per allà i la cosa quedés una mica més dissimulada, no? Molt bé. Ara, doncs, deixem el 1902 per ara aquí. I ens anem cap al 3? Sí. Al 3 hi havia uns mestres, diem-ne municipals, que van ser molt coneguts durant la seva època, que era la senyoreta Laieta, que era Eulàlia Vergés, i el senyor Pere Pasqual. Aquests eren els mestres oficials de Sant Lluís, de la gran majoria dels nostres avis i besavis. Ja estem parlant del 1903, naturalment. A més a més, aquests eren els mestres oficials, però hi havia les germanes carmelites que en el carrer de la sala, amb xanfrà, amb el passatge petit, hi tenien una escola per nenes. Ah, mira. I durant, doncs, molts anys van tenir l'escola allà. Per tant, també era una altra escola. Era una altra escola. Allà les nenes tenim també, naturalment, les fotografies de les nenes, més aviat de cases ben situades de Sant Jus, que les portaven a aquesta escola de monjos, que sempre ha tingut aquesta tradició, l'escola de monjos, de portar-hi gent que estigués bé, perquè pel tipus d'educació, ben situada, etcètera. A més a més, les nenes pensaven una cosa, que poques anaven a escola. Clar, clar, que l'estem a 1903, eh? És que aquí s'ha d'anar rumiant tot, eh? S'ha d'anar rumiant tot i ho veurem després amb un detall si hi arribem i si no la setmana que ve veurem té una diferència. Si ens sembla que avui ens haurem de cada 1903. Molt bé, doncs vinga, aviam si l'acabem. No, això segur. Doncs això, al carrer de la Sala, amb el xanfarada, passés batit, hi havia aquesta escola de Monges Carmelites. Molt bé. El pressupost municipal... en aquell moment era de 11.096 pessetes. Recordeu que abans l'orquestra aquella, que cobrava l'1%, eren 10.000. Ara ja tenim 11.096 pessetes. L'Ajuntament informa favorablement, i ara aquí agafem-nos també, perquè ho hem repetit altres vegades, favorablement del projecte del Trenvia, que anava de Barcelona amb un Lins de Rei. 1903. Senyores i senyors. L'Ajuntament diu, sí, sí, endavant. És molt interessant que aquest projecte d'un tramvia entre Barcelona i Molins de Rei, passi per Sant Just, nosaltres donem el vistiplau que sí, el 1903. Molt bé. La llestament militar, o sigui, la mili, afecta a vuit Mossos de Sant Just. Ja podem veure, doncs, també, proporcionalment, quina quantitat de noies seria. Vuit. Aquí han nascut. Els 19 anys. Els van, doncs, quintar quan tenien 19 anys. I, doncs, eren vuit nois... Esclar que hi havia més nois, però al 1903, dels 19 anys, els quinten, i n'hi ha vuit que els quinten. Miquel Modorell i Rius, cessa com a arquitecte municipal, de la família, com veiem, Modorell, que es van mantenint en aquestes famílies, també, benestants aquí a Sant Just, i ocupen càrrecs com el d'arquitecte municipal, en aquest cas, i llavors està substituït, queda substituït per en Marsalià, Coquillat i Llufriu. En Marsalià... que alguns el confonen amb Marcelí, i Marcelí no, vull dir, aquest nom no era el d'ell, ell es deia Marcelià. Déu-n'hi-do, complicat una mica. Coquillat i llufriu, sí, però era el nom que tenia aquest senyor. És una persona molt interessant perquè, doncs, construeix a partir d'aquí, doncs, la major part de l'Eixample de Sant Just està signat per ell com a arquitecte municipal, substituint aquest modulell i rius, i després vindrà l'arquitecte alemany quan vingui la substitució de Marcelià a Coquillat. I llavors... Diu, aquí també una d'aquelles coses que quedes una mica aquí pensant com anaven les coses al 903. Diu, el governador autoritza els enjustencs a utilitzar la farmàcia i el metge desplugues. Però fixa, o sigui, el governador autoritza que els enjustencs puguin utilitzar la farmàcia... Tenia l'autoritat. És que és fantàstic, eh? Esclar que hi ha altres coses també prohibitives actualment i que... També ens marquem una pauta. Però pensar que en un moment determinat el governador ha de donar permís en els Sants Justens perquè puguin anar a la farmàcia, desplogues perquè a Sants Just no n'hi havia. O sigui, hi ha el metge i se n'han d'anar les plugues amb l'autorització del governador, Déu-n'hi-do. Sí, sí, com estaven les coses. És a dir, que ara hi ha coses que comparativament es podrien assembrar. Sí, sí, perquè això fa més de 110 anys. Però és clar, vull dir, hi ha altres coses que dius, caram, sí, ara també tenim aquestes mancances, això i allò, i necessitem l'autorització per això i per la més enllà. Però a més se n'ha de ser per anar a la farmàcia... T'havien d'autoritzar. Déu-n'hi-do, no? Bé, doncs si et sembla bé, Carme, aquí al 1903 ho deixem i seguirem la setmana entrant. I tenim, doncs, mira, tot l'any... I tant. No, no, molt interessant. Però és que hi ha detalls que jo crec que val la pena recordar-los perquè ens n'adonem una mica d'on som i d'on venim. Exacte. I on anem, especialment, eh? Perfecte, Pep. Moltes gràcies. Fins dimarts que ve. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia a tot el meu dia. Bona nit. She's a primitive girl, don't like to boast. From a natural head to a natural toast. The girl's got a lot of what they call her most. Yes, she's a primitive girl, but she don't like to boast. And I'd like to be a primitive guy. I see the difference, the difference between what I want and what I need. Fins demà! Passen quatre minuts de dos cordones al migdia, després d'escoltar aquest Primitive Girl d'Enward, és moment de parlar de televisió. Per això tenim l'altre cantó del telèfon, l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme, bé i tu? Bé, per parlar, com sempre, de televisió, una setmana, continuem amb aquesta època de tardor, que en principi és època de canvis, novetats, no? És un moment de moviment, si més no, també, el món de la televisió. Doncs sí, tens raó, i és època, com deies, d'estrenes. Una d'elles serà demà a les 10 de la nit, a Telecinco, i és la versió espanyola del concurs de talents La Voz, que arriba ja precedida per un gran èxit a tot el món. Per exemple, als Estats Units ja va estrenada setmana passada la quarta edició d'aquest programa. I, de fet, a Telecinco li vol donar també un fort recolzament, i és per això que Ahir tots els canals del grup Mèdia 7 ja van emetre un avançament del que serà el nou format presentat per Jesús Vázquez, en què els quatre jutges, que són en aquest cas Melendi, Malú, Rosario Flores i David Bisbal, no veuen el cantant durant les audicions, sinó que només l'escolten i és a partir de la veu. Per tant, jutgen la veu directament, no? Exacte, sí. En aquest cas no hi haurà suposo grans escenificacions com en altres concursos de talents musicals, ja que, com diem, es basaran únicament en la veu. Quins competidors tindrà els dimecres La Voz a Telecinco? Doncs, per una banda, s'haurà d'enfrontar Comando Actualidad a Televisió Espanyola, alguna pel·lícula, cinema, a la sexta, i hauria d'haver competit amb la serie Imperium, Antena 3, però, com que aquesta no està funcionant molt bé, Antena 3 l'ha traslladat als dijous, precisament per evitar enfrontar-se a la voz. I en el seu lloc ha col·locat de moment la TV Movie de dos episodis d'Històries Robades sobre aquests casos de nens robats que últimament se n'ha parlat tant. I més endavant podria ser que Antena 3 ubiqués en aquesta nit de dimecres la segona temporada de Tu, que ara més suena, que vam comentar la setmana passada que l'estaven rodant i l'estaven preparant. doncs veurem com queda tota aquesta graella, finalment, suposo que en funció també d'audiències i d'aquestes qüestions que fan canviar una mica tot plegat, no? Sí, exacte, ja saps que la contraprogramació és de força de moda i aquestes dues cadenes, Tele 5 i Enseny 3, lluiten per evitar que els programes d'aquests estrella o que se suposa que han de congregar grans audiències deixin en un segon lloc a molta distància l'oferta de l'altra cadena. Per tant, és una lluita constante. Molt bé, doncs això d'una banda és una de les estrenes que ens portes. Què més tenim? Una altra estrena, en aquest cas d'Antena 3 i programada per aquest divendres, es titula Te lo mereces i és un programa presentat per Paula Vázquez i Roberto Leal en què els participants busquen ajudar a un ser esquimat, ja sigui aconseguir un somni o a superar una situació complicada. Per fer-ho han de passar les rondes del programa de manera que puguin aconseguir els diners que el programa ofereix com a premi i donar-los a la persona escollida que no sap el que està succeint al plató i que, per tant, tindrà una sorpresa al final del programa si la persona, el seu ésser estimat, aconsegueix aquests diners per ajudar-lo. Aquest factor emocional, no? Sí, sí. Molt bé. I encara ens quedem en TN3, en aquest cas amb una sèrie diària, El secreto del puente viejo, que ha arribat aquest dilluns al seu capítol número 400, amb un gran suport per a l'audiència. En l'últim mes la sèrie ha aconseguit un promig del 15,1% de share i 1.552.000 espectadors. I tot i que l'agost va desaparèixer el personatge principal i hi va haver un salt temporal de 16 anys. Per tant, s'estaven arriscant aquí a nivell d'argument. També es van incorporar, per tant, nous personatges, però... sembla ser que tots aquests canvis de moment han estat ben rebuts, molt ben rebuts pel seguint de la sèrie, que de fet fins i tot han augmentat. Ja saps que quan hi ha aquest tiratge en els arguments de la sèrie poden passar dues coses, o bé que els seguidors de sempre es desencantin i deixin de veure-la, o no només que continuïn enganxats, sinó que fins i tot altres que no s'hi podien enganxar perquè no havien començat a veure-la, doncs puguin en aquest moment incorporar-se com a espectadors, no? i sembla ser que això li ha passat al secreto del Puente Viejo, que fins i tot en alguns d'aquests nous episodis a partir de l'agost ha aconseguit superar a Sálvame a Telecin. Han estat de sort, doncs, en aquest sentit. Sí, perquè és un risc. Sí, sí, doncs mira, els ha sortit bé, per tant suposo que els ajudarà a continuar-se arriscant en segons quins casos. Més coses del món de la televisió. Doncs encara parlem d'una altra escena que ja s'ha produït, però, i de fet va ser aquest diumenge, és la setena temporada de Salvados a la Sexta, que ha pulveritzat tots els rècords històrics del programa, amb una mitjana de 2.696.000 espectadors i un 15,5% de quota de pantalla, un 19,1% en el cas de Catalunya, i doncs gràcies a aquesta dada va aconseguir que la Sexta fos líder absoluta d'audiències el diumenge i que registrés la seva millor dada històrica en horari de màxima audiència d'un diumenge, sense esdeveniments esportius, que ja sabem que menjen a part, que són una altra cosa. Aquest èxit de Salvados, vull dir que em sembla que a més vaig llegir que a Catalunya era també molt alta l'audiència, és a dir, en relació a la mitjana espanyola, però que a llocs com... em sembla que era Extremadura, no voldria equivocar-me, que en canvi allà el Xer, aquest programa ja és d'un 3%, per tant, doncs és un bé que també cada territori té els seus interessos. Sí, com deies, Catalunya se situa a 4 punts per sobre del que seria la mitjana espanyola pel que fa al seguiment d'aquest programa Salvados, i fins i tot Madrid arriba al 20%, perquè, com he dit, la mitjana és del 15,5%, doncs imagina't, encara Madrid la supera amb 5 punts. En aquest cas, en aquest episodi de Salvados, es parlava del paper de la ciutadania en democràcia, si podem fer alguna cosa més per influir en la política política més que anar a votar cada quatre anys. I també a Twitter, que ja saps que s'ha convertit en un índex de mesurar l'audiència dels programes, el hashtag Ciudadanoclinics, que era el títol del programa, va ser trending topic mundial durant tota l'emissió de Salvados. Per tant, si continua així, continuarà sent molt exitós aquest programa, com ja ho va ser en temporades anteriors. Molt bé, doncs anirem seguint també aquesta evolució de Salvados. Més qüestions, Alba, encara? Doncs parlem ara de 4, que ha presentat la seva nova temporada i, entre altres coses, continua amb el seu gènere emblemàtic, que són els coach, aquests programes d'entrenament personal. Per exemple, Supernanny, ja la coneixem, torna amb la vuitena temporada. Hermano Mayor també torna amb la cinquena temporada. I hi haurà una estrena en aquest gènere, que és Padres Lejanos, presentat per El Cordobés, que acompanyarà un grup de pares i fills en el desafiament de guiar un ramat per la Patagònia argentina. No ho sé, d'entrada l'argument del programa, si més no, una mica sorprenent. Suposo que busquen ja l'originalitat d'una manera que de vegades pot costar, no?, primer cop d'ull. Exacte, sí, sí. Ja veurem si ens enganxem, si podem explicar més endavant, a veure com funciona tot això, però com et pots imaginar, i com que és un coach, és un programa d'entrenament, doncs la relació entre els pares i fills que participaran en aquest programa no és gaire bona, i per tant, mentre guien el ramat, hauran també de llimar les seves diferències. Molt bé, doncs no sé si tens més notícies, Alba. Encara podem parlar de més estrenes que prepara 4, per exemple, en l'àmbit de l'entreteniment, ja vam comentar al magazín WhatsApp, també la segona temporada del xou de cites, que va ser el format revelació de la temporada passada, i també un programa que es titula Palabra de Gitano i que s'acostarà a aquells gitanos que són grans empresaris. Després, a nivell de reportatges, a 4 acull ara aquest programa presentat per Mercedes Milà, que es titula Diario D, que es va estrenar ahir, de fet, i que fins ara es matia a Telecinco, però que s'ha canviat a 4. També Connexió en Samantha continua amb la seva cinquena temporada. 21 dies, que ja és un format, podríem dir, consolidat a la cadena. En aquest cas entraran mons com el del Tore o els Toros, o el de l'insomni, també. I continuen també els programes de viatge perdidors en la ciutat, que seria la contraposició de perdidors en la tribu, perquè ara són les famílies espanyoles les que acullen a les tribus que les van rebre en el seu moment. No sé què seran més curiós. Sí, sí, sí. És una mica com allò del cocodrilo d'Andy, quan anava a Nova York i no sabia que era un lavabo. una mica suposo que és aquesta idea. I què més podem parlar? Doncs de les sèries estrangeres, perquè 4 és el canal en obert amb major nombre de sèries en la seva graella i, per exemple, aquesta nit concretament estrena Espartacus, diòces de l'arena, que és la precoela d'Espartacus, Sangre i Arena, que la temporada passada va ser la segona sèrie més vista de la cadena després de Los pilares de la Tierra. Per tant, aquesta nit potser... espartà que els dioses de l'arena tingui força audiència a 4. Molt curiós. Doncs molt bé, Alba, de moment són algunes de les novetats d'aquesta temporada. En anirem parlant, com sempre, cada setmana. Moltes gràcies i tornem a parlar la setmana que ve. Molt bé, Carme, igualment. Una abraçada. Igualment, que vagi bé. Bon dia. Adéu. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Just a la fusta. Sant Just en directe. Són jo en sa bicicleta, te fai rodes planeta, són jo com una fletxa. Si veus passar una estela, la telma de novembre, la mà una bassa d'oli, només veities bones i mortes de petroli. Vaig estibant pedretes, sotrats i clavelleres, com una formilleta, empeny la geosfera, una hora dins Angola, mitja hora filipines, modien els taxistes, les vees peatones. Per això hi tots els ciclistes, amb una bicicleta, fan circular les coses, aquesta melodia... I a aquesta hora parlem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya, com les últimes temporades. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Recuperem aquesta secció en què cada setmana ens portaràs tres llibres i farem una mica de repàs, dos llibres en principi per adults, un llibre per un públic més jove i anirem repassant aquestes novetats editorials. Molt bé. Avui comencem per Missió en olvido, de Maria Dueñas. Maria Dueñas, que era un llibre, una autora bastant esperada ja, sobretot per les seves lectores, més que pels seus lectors del llibre anterior, El tiempo entre costures. Sembla ser que s'han arribat a vendre dos milions d'exemplats. D'un i do. Sí, d'un i do pels temps que circulen ara, no? Llavors hi havia molta gent, això que estava moltes lectores, bàsicament, que estaven esperant un nou llibre de Maria Dueñas, i per fi ha arribat, la setmana passada va arribar a les llibreries, que és Missión y Olvido. La seva protagonista també és una dona, igual que en el llibre anterior, una dona que és professora d'universitat, que per circumstàncies personals, diguem alguna infidelitat del marit, decideix posar terra pel mig, i se'n va a Califòrnia a treballar també en... a fer del que ella fa de professora d'universitat i allà començar una nova vida diguem allà la seva feina consisteix en un encàrrec de catalogació d'un legat d'un professor que ha mort en un accident quan investigava l'ubicació de l'última missió franciscana del segle XVIII que era de monjos espanyols i allà s'estableix tota una sèrie de relacions amb persones que es va trobant I val a dir que aquesta senyora, diguem, Maria Dueñas, bàsicament té seguidores, té lectores, però jo crec que... Pot agradar tothom una mica. Sí, sí, sí, perquè és el seu segon llibre. Sí. A més a més, és una senyora amb un currículum bastant espectacular, em sembla que és doctora en filologia anglesa, ha impartit classes als Estats Units, ara estava en excedència, suposo perquè s'està dedicant a escriure i s'ha convertit amb la seva primera novel·la en una autora d'èxit. Però que jo crec que no estaria de més que alguns lectors també es dediquessin a... Entressin una mica o intentessin entrar en el món de Maria Dueñas perquè sincerament és de les autores que bastant, per dir-ho d'alguna manera, rodones en el sentit de les històries que explica, com les explica. No parla només de dones. Bé, el seu món, bàsicament, els seus protagonistes són dones. Això passa amb altres novel·les, no?, que no només lleixen homes. Exacte, hi ha homes, també, indubtablement, en tota la trama, no?, però la seva novel·la anterior, doncs, era una... El Tempo entre Costures era una noia modista que, a través del seu taller, doncs, es va convertir en espia, doncs, per sentir el que explicaven altres dones, que eren les dones de militars alemanys de la Segona Guerra Mundial, i a partir d'aquí, doncs, després es va convertir en espia. O sigui que és un món bastant femení, però no estaria de més que... No queden exclosos, no, els homes? Ni molt menys. Per tant, que s'atreveixin. Sí, si són lectors que els agraden les històries ben narrades i ben explicades, indistintament que siguin homes o dones els protagonistes, poden accedir perfectament als llibres de Maria Dueñas, als dos que té per ara, eh? Aquest, doncs, que acaba de sortir és Mission Olvido. Mission Olvido, sí. Per ara està només editat en castellà i l'editorial és Temes d'avui. Doncs aquest és el primer llibre que ens portes avui. El següent també és un d'aquests que els seus fans estaran esperant, m'imagino, amb bastantes candeletes. És Baila, baila, baila, de Haruki Murakami. Haruki Murakami. O sigui que ja, pel que he sentit por ahí, comencen a sentir-se veus d'un possible Premi Nobel. Ja ho veurem. Sí, sí. És d'hora, no, per això? No, bueno, és un senyor que, a veure, que mirem aquí les seves dades, nascut al 49, bueno, sí. No, però sí, sí, podria accedir perfectament. A més a més, té una obra que ja comença a ser considerable tota la trajectòria de Murakami. Jo aquí he de fer una aclaració. Jo a l'Aruki Murakami no he aconseguit encara trobar-li el què, sincerament. Jo tampoc, eh? Per tant, malament, llavors, avui, perquè pensava que podíem entrar... Sí, el que passa és que, clar, comentant amb els seus lectors o seguidors, que a més a més és que n'hi ha que són pràcticament incondicionals... Sí, sí, per això, clar. S'ha d'anar en compte. I que et venen a demanar el llibre abans que el llibre estigui a la llibreria, ja que s'hi comencen a fer cua, doncs és allò que jo, a pesar d'haver llegit dos o tres llibres d'ell, li tornaré a donar alguna oportunitat. A veure, què em passa amb ell? Em passa que ell fa un tipus de literatura, per dir-ho d'alguna manera, que hi ha un cert subrealisme. I llavors jo aquest subrealisme en literatura no he aconseguit encara trobar-li el sentit de què és el que està explicant, no? I amb aquest baila, baila, baila, passa una mica el mateix. Jo l'he estat fullejant per ara, perquè és un llibre que encara està calentet. L'he estat fullejant. Ens explica una història d'un jove, també, que és un redactor freelance... I després de passar uns dies una mica foscos, sent la necessitat de tornar a uns certs escenaris de la seva vida anterior. Llavors, fa un viatge a Sapporo amb la intenció d'allotjar-se en un hotel en el qual ell ja havia estat. Però, clar, quan arriba a l'hotel es troba que l'hotel ja, aquell hotel no existeix. El que existeix és un altre, no? Llavors, a veure, troba personatges que ell coneixia anteriorment i d'altres personatges nous, no? El que passa és que ja t'aclaren en la contraportada del llibre que torna a entrar aquí, Murakami torna a ficar el seu món oníric i de somnis i d'escritura subrealista, que diu últimament, no? Llavors jo no sé si per iniciar-me o reiniciar-me jo no hauria d'anar a buscar el Tokyo Blues, que sembla ser que és la seva obra allò més... Sí, la que més difusió ha tingut, el Tokyo Blues i l'altre, el Kafka, a la platja, que són les dues que més difusió han tingut. En tot cas, els seus seguidors ja ho saben, editat com sempre en Tusquet en castellà i en Púries en català, Murakami, amb el Baila, Baila, Baila, torna a estar a les llibreries. Una cosa que volia comentar també, aquest llibre és el que ell va escriure just immediatament després del Tokyo Blues. Ah, doncs un detall important. Sí, sí, sí. O sigui, que estem parlant de l'any 83, em sembla recordar, i no ens ha arribat, fins ara no ens ha arribat a nosaltres. Quasi bé 30 anys, doncs, eh? Vull dir que està escrit fa 30 anys i m'imagino que... Sí, no em voldria equivocar, eh? Però jo diria que sí, que és l'any 83, ara us ho confirmo. No, perdó, 88. Bueno, m'he equivocat de 5 anys. M'he equivocat de 5 anys. Tampoc és tant. Doncs aquesta és la segona proposta, Baila, baila, baila, de Ruki Murakami. Suposo que els seus lectors fans no els sabrà, veurem si la resta també els acaba d'enganxar. Acabem amb l'últim llibre d'avui, que és, com sempre, per un públic més jove, en aquest cas és Futbol per principiants, de Luigi Volando. Exacte. Aquest és el número 18 d'una col·lecció que es diu Gol. I és un equip de futbol de jovenets, adolescents, que es diu Las Cebetas, l'equip de futbol. I és un equip de futbol que hi ha un cert paral·lelisme, per dir-lo així, amb... amb el Barça, no?, perquè és un equip que quan agafa la pilota els contraris ja tremolen, no haurà de veure què és el que passarà. Llavors, bueno, en els diferents volums que han anat apareixent, ja he dit que aquest era el número 18, doncs ens ha anat explicant diferents històries dels diferents personatges que configuren aquest equip de futbol. I en aquesta en concret, de futbol per a principiants, hi ha una incorporació nova a l'equip d'un noi que és adoptat, és africà, i passa que el seu pare adoptiu és l'entrenador de l'equip. Llavors, tant sí com no, el pare vol que el nen estigui a l'equip. I el nen, a l'Àfrica, pràcticament a la selva, no hi ha res semblant una pilota. Llavors és un desastre, al principi és un desastre. Què és el que passa? Aquestes aventures que passen moltes vegades amb els joves, que en una aturada de la lliga, a l'hivern, se'n van a passar una temporada a la neu, fan una setmana blanca, i quan estan passant aquesta temporada a la neu, una part dels integrants de l'equip fan aquestes coses que fa molta gent jove de sortir fora de pistes i demés, i es perden. llavors estan bastant desesperats tant els que estan perduts com els que no ho estan i els estan buscant perquè no els troben però què passa? que gràcies a aquest noi africà i al seu aprenentatge a la selva les seves capacitats d'orientació com poder fer foc amb dugues branques senzillament aconsegueixen salvar-se i això és el que converteix aquest noi que em sembla recordar que es diu Issa El protagonista aquest sí, Isa, és acollit per tot l'equip, és arropat per tot l'equip i passa a formar part també de l'equip de les Cebetes. Doncs una història maca, no? També parlar de l'amistat i tots aquests valors. Sí. Doncs és Futbol per principiants i aquests són els llibres dels quals hem parlat avui. Primer dia en què recoparem aquesta secció de llibres. amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. I tornem dimarts que ve, com sempre, a aquesta hora. Que vagi molt bé, Diego. Gràcies, Carme, igualment.