Turisme postpandèmia i model de valor; 5a onada COVID i restriccions; avís de França; tensió CUP-Govern; subhasta d’un da Vinci i actualitat esportiva

Llavors ara estem pensant que si es recupera més o menys aquest estiu podríem arribar a un 60% del que vam tenir l'any 2019, abans de la pandèmia. I el que rebia el conjunt d'Espanya és al voltant dels 80 milions. Doncs ell diu que en sobren 20. Per què? Perquè hauríem d'intentar tenir preus més elevats que aquest país en el seu conjunt per allò de Catalunya, per allò del conjunt d'Espanya, es valori molt més. I això passa per elevar els preus. I els hotelers i tot el món que envolta el turisme té certa por quan es diu aquest tipus d'arguments perquè pensen que la majoria del turisme europeu, que és el que rebem, se sentirà més atret per països com Croàcia, com Turquia, com Grècia. I la meva pregunta al sector, i aprofito ara també aquest moment, és dir, de veritat el que prestem tots els serveis que es presta des del nivell de seguretat que tenim, per exemple, a Catalunya, al nivell de les nostres platges, dels serveis, de la gastronomia, de veritat val el que fem al mercat o val molt més? Jo crec que val molt més. I aquesta és la reflexió que hem de fer. a països com França, per exemple Suïssa, des del servei que es presta en els hotels, com el que es presta, no sé, en qualsevol altre servei, és molt més alt. Estem en el nivell de França, sí? Estem en el nivell de França, que és dels millors països del món, junts amb Estats Units i Espanya, com a receptors de turisme, perquè no ho posem molt més en valor. Rebent 20 milions menys de turistes, tindríem una pressió mediambiental menor, podríem tenir un marge de beneficis molt més alt, això és el que hem de pensar a partir d'ara, i que, entre cometes, gràcies a la pandèmia, hauríem de tenir molt més present de cal els propers anys. El turisme és una de les grans indústries espanyoles, i si hi ha 20 milions menys de turistes, s'ha de fer, d'alguna manera, l'economia que surti per una altra banda. O sigui que aquesta reforma sembla bastant impossible, i la que planteja la Marina també, perquè, en el fons, la gent que ve a l'estrangera ve a la platja, perquè una persona de França ja té bones pistes d'esquí al seu país, no cal que vingui els Pirineus a esquiar, però volen venir a la platja perquè les platges a França no són tan bones, perquè no tenen tan bon temps. Els italians venen a la platja a Espanya perquè a Itàlia s'ha de pagar la platja. És a dir, que aquest és el model, però és perquè és el que la gent vol, i encara que tu facis unes infraestructures a l'interior de Catalunya, segurament no tindran sortida, perquè ningú no voldrà venir. És a dir, que... Això no s'aguanten amb pinces, el que dius, però... Jo crec que sí. No, no, no s'aguanten amb pinces. El turisme interior, segur, però una persona de l'estranger vindrà a la Garrotxa, encara que sigui molt macuna. No, el turisme rural està ple, Leo. Clar, però de nosaltres, de... No, no, no, turisme estranger... Sembla que desconeixes una mica el país que trepitges. El turisme rural... Conec molt bé la Costa Brava, et dic que viu... Però el turisme rural funciona molt bé, eh? Parlo de l'interior, vull dir, clar, et deus pensar que la gent va amb plomes i són xeroquis. Vull dir, jo crec que la riquesa de la diversitat turística des de fa molts anys a tot Catalunya, caser rural... No, no, no, no parlem de pressió. No parlem de pressió. A la platja que a l'interior. Jo no dic que no sigui maco. No, no, no és maco. I a més, tu deies una cosa que crec que tens raó, que no es tracta que aquestes àrees es plenin de persones també. Evidentment, evidentment. Aleshores, no sé per què està... Però deixo-me de posar un exemple que deia el senyor Caballet, que crec que és molt interessant, Leo, quan tu deies... Els hotelers depenen molt dels toroperadors, no? I els toroperadors britànics que tenen el domini total. Llavors et venen a un hotel i et diuen et garantim el 90% de l'ocupació durant tot el mes d'agost, perquè et portarem una sèrie de visitants britànics, no? Molts. Ara, el preu, te'l poso jo. I el preu serà aquest. I l'hoteler, com que t'acaba cobrint el 90% de l'ocupació, et diu que sí. Aquest és el meu dubte. Que potser li hauria de dir que no. Per què? Perquè has d'acceptar un preu que et doni esmorzar, sopar i l'allotjament. I a vegades fins i tot el dinar, allò que diuen de pensió completa, per dir-ho així, no? Doncs tu acceptes l'esmorzar i l'allotjament de nit, però si es volen quedar a l'hotel, pagues el servei de l'hotel de menjador i tots els serveis que durant el dia puguis fer servir. És a dir, és aquest el model que hauríem de canviar. no acceptar que el domini, perquè al final qui té la, diguéssim, qui mana? Mana el turo parador britànic, que et garanteix l'ocupació. I com que tu tens una certa por de no omplir-ho tot, t'acabes lligant de mans a aquest turo parador. Crec que aquí això és el que ha de canviar i que d'alguna forma ho podríem dir en unes altres paraules. A veure, Manel, l'altre una mica més d'orgull, mostrar una mica més d'orgull... Que vingui una persona i que pagui més pel mateix servei. Això no té sentit. Clar que sí, clar que sí. Estàs dient això? No vindran. Ah, no vindran? No vindran perquè hi ha molta competència. Perquè prefereixen Turquia? Home, clar. Igual no. Igual no. Pagaràs més per una cosa que has pagat menys tota la vida. no té cap sentit el que estàs dient. Igual et costa una transició d'un any o dos anys. Estem parlant d'una biodiversitat. O sigui, o de vint anys. No ho crec. Hi ha un turisme del vi... No ho crec. Hi ha un turisme... Clar, i és el turisme que s'ha potenciat a Barcelona, evidentment. No, a Barcelona i a l'Ebre i a tot arreu. És a dir, hi ha un turisme gastronòmic, d'ornitologia, de senderisme... Estem parlant d'una... Ho deia el Manel, jo estic molt d'acord amb el que diu. Hi ha una biodiversitat. Tenim una riquesa. Tenim un país que és un veritable plató cinematogràfic. Que el gruix de la costa... Home, ja ho sé, és una obvietat. Clar, és el que t'estic dient. Però ja està dient una altra cosa. El que estem parlant és de repartir la casa. I aquests vint milions que diu aquest senyor empresari, jo no sé si són vint milions o no, però el que estem parlant és que potser no hi hauria d'haver tanta pressió, hi hauria d'haver una repartició. I aquesta repartició recauria en els treballadors, recauria en el país, recauria en la societat i recauria en tots nosaltres. Jo crec que les societats... Hauríem de buscar unes altres àrees econòmiques on que pugui treballar la gent i que tinguem unes altres sortides que no siguin només... Però fixa't aquesta Barcelona postnuclear de Barcelona. Això és el que hauríem de fer. Ah, també. I les despedides de soltero aquestes que fan a Barcelona, que és el turisme que tenim... Les 10 i 6 minuts. Passem ja pel bolletí d'Oscar Fernández. Bon dia. Hola, Laura, bon dia. A més, amb les dades actualitzades, s'acaben de publicar dels nous contagis. A veure, va, per on va la cosa avui. Sí, segueixen la tònica dels últims dies perquè el Departament de Salut acaba de notificar 7.866 contagis nous de coronavirus, 4 defuncions. A més, les hospitalitzacions per Covid també pugen i força. Una cinquantena més de persones als hospitals. Les UCIs creixen una mica. Ara hi ha 138 ingressats. Ahir en teníem 133. El risc de rebrot s'enfila als 1.552 punts. Això sí, es frena una mica la velocitat de transmissió, que es manté al 3,3. I la positivitat puja molt poc. Està disparada, però, al 15,5%. Deixa de pujar, però continua en un nivell que és insostenible. S'han posat, això sí, a les últimes hores, 118.000 dosis de vacuna més. I això pot fer que hi hagi més restriccions i més interacció social per plantar cara a la variant delta del coronavirus. Aquesta, com a mínim, és la recepta que ha donat la doctora Bea Mote, responsable de vacunes, i immunoteràpia i farmacologia de l'Hospital Germán Trias i Pujol, que assegura que amb la capacitat de contagi d'aquesta nova variant, caldria més d'un 80% de vacunats per poder arribar a la immunitat de grup. I també ho va dir això el conseller Argimon. Mote ha fet aquesta reflexió avui al matí de Catalunya Ràdio. Entre 80 i 85, que ja són molt alts. Per tant, no l'assolirem durant l'estiu. Llavors, estem en una situació en què no tenim immunitat de grup i que ho hem mouat tot. Ho hem mouat tot, ens hem relaxat, estem tenint moltíssimes interaccions socials. I, home, sí que és veritat que els altres vulnerables estan protegits, però encara hi ha moltes gent vulnerable no protegida. I gent que pot estar perdent la immunitat perquè ja fa temps que s'ha vacunat o perquè, bueno, per situacions de salut que fan que la seva immunitat no sigui igual d'excel·lent. Mote puntualitza que els casos de reinfecció o de persones vacunades que s'infecten són minoritaris. De la seva banda, el director d'Estratègia i d'Atenció Primària i Salut Comunitària, Rafel Ruïd, ha defensat que encara es permetin fer grans celebracions i grans esdevaniments sempre que es compleixin amb els protocols. En declaracions també al matí de Catalunya Ràdio ha fet una defensa aferrissada dels testos d'antígens. I sobretot també és útil quan la incidència generalitzada, com és ara, la incidència de la comunitat és molt alta. Aquí s'ha vist que l'autoritat, diguem, i sobretot el valor predictiu de la prova és molt potent, molt positiu. Per tant, en un context com el que estem ara, que realment molta gent s'està fent jove en casos positius, creiem que els testos rapid sí que són una una utilitat. Més notícies amb Carlos Baraiva. Aquesta cinquena onada es comença a notar també a les residències de gent gran. Hi ha una cinquantena de residències que tornen a estar infectades. Deu d'aquestes estan a nivell vermell perquè acullen brots actius de Covid, mentre que el 40% restant són centres amb treballadors contagiats. La presidenta de la patronal ACRA, Cinta Pasqual, ha assegurat el matí de Catalunya Ràdio que els casos d'usuaris contagiats continuen sent molt baix i que els que preocupen, sobretot, són els contagis de familiars de treballadors. 18 persones usuàries infectades de 55.000. És una dada que no és alarmant i és un porcentatge realment petit. És cert que aquests 3 o 4 dies ha crescut una mica més, però més de treballadors infectats. Això provoca tenir les residències per on ja amb la lupa, no? És el que s'ha de fer. Pasqual insisteix que les residències són segures i que s'han de mantenir els actuals protocols, com les visites dels familiars als centres, però amb més cribratges. França desaconsella venir de vacances a la península ibèrica per la situació de la Covid i la propagació de la variant Delta. El secretari d'Estat d'Afers Europeus del govern francès, Clement Boen, ha demanat que els que encara no han reservat els seus viatges evitin anar a l'estat espanyol o a Portugal com a mesura de prudència. En una entrevista a la televisió France 2 ho ha justificat pel fet que les dades epidemiològiques són molt preocupants i ha avançat que s'està estudiant si s'apliquen mesures restrictives per a aquests desplaçaments. Portugal, Espanya, Catalunya en particular, on hi van molts francesos de festa, de vacances, tingueu atenció, sigueu prudents. Els propers dies prendrem una decisió i podríem reforçar les mesures. Els qui encara no hagin reservat les vacances, eviteu Espanya i Portugal com a destinació. Espanya i Portugal són destinacions molt preferides pels francesos. De fet, el francès és el principal mercat de turistes estrangers a Catalunya. I en la plana política la CUP alerta que l'acció del govern no compleix ni de bon tros les seves expectatives i que tot això posa en risc l'acord que van arribar amb Esquerra per donar suport a la investidura de Pere Aragonès. El diputat de la CUP Carles Riera concreta que un dels àmbits en què discrepen de com està actuant el govern és l'hora de treballar per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació. No ha parlat dels matins de TV3. No anem bé i considerem que el govern de la Generalitat i Esquerra Republicana està tenint un paper molt tevi o molt passiu. Doncs, obviament, discrepem molt de l'acció del govern. Per tant, l'acorda s'està tensant i la nostra inquietud i la nostra preocupació és creixent. Per tant, què hem de fer? Hem d'apretar, hem de pressionar molt per tal que el govern compleixi aquest acord de mínims. Avui surt a subhasta a la Sala Cristis de Londres un dibuix de Leonardo da Vinci pel qual, segons els experts, es podrien arribar a pagar 14 milions d'euros. De fet, és un dibuix molt petit de 7 centímetres per 7 i representa el cap d'un os. El mestre del Renaixement el va dibuixar fa més de 500 anys i durant els últims 150 l'obra ha estat en mans de particulars. El dibuix ja està fet amb una tècnica que requereix una alta precisió i delicadesa, la punta de plata i això incrementa el valor artístic del traç i el preu que en pot arribar a pagar el futur comprador. Els esports amb Robert Prats. Anglaterra jugarà la final de l'Eurocopa per primer cop a la història. Un penal a 6 minuts al final de la pròrroga va donar la victòria per 2 a 1 els anglesos contra Dinamarca. La final entre Anglaterra i Itàlia es disputarà diumenge a Wembley a partir de les 9. El govern japonès ha confirmat que establirà un nou estat d'emergència sanitària durant els Jocs Olímpics. Es preveu que els Jocs es puguin acabar disputant sense espectadors o amb pocs espectadors. El president del Comitè Olímpic Internacional Thomas Bach ha arribat avui a Tòquio. A Wimbledon avui semifinals femenines, Barty Kerber i Pliskova Sabalenca, mentre Pogatzer continua com a líder del tur tot i que va cedir un minut i mig a l'etapa del Mont Ventú. Ara li treu 5 minuts a Rigoberto Urán que és segon avui a etapa plana en final a Nimes. Luis Figo tornarà a jugar contra el Barça en un partit de llegendes que enfrontarà el Barça i el Madrid divars de la setmana que ve a Israel. Serà el primer cop que juga contra el Barça des que es va retirar segons va informar el programa 11 d'Esport 3. I el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avala la remodelació del Camp Nou i la seva rodalia ja que considera que té un interès públic. Fins aquí les notícies. Aquest estiu sintonitza el Just a l'estiu de dilluns a divendres a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM. De 10 del matí a 1 del migdia us esperem al magazzin matinal Just a l'estiu la versió més fresca del Just a la Fusta tots els dies de juliol. Entrevistes seccions notícies informació s'enjustenca d'actualitat i tertúlies no te'l perdis. Aquest estiu entre piscina i platja els matins de Ràdio d'Esvern són tendència. Bon dia Sant Just ara mateix són les 10 i 14 minuts benvinguts al Just a l'estiu al magazzin matinal de Ràdio d'Esvern del mes de juliol. Avui som dijous 8 de juliol del 2021 i com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la 1 del migdia. Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua López i després farem passar el Pep per la lectura de les portades de la premsa i comentar amb ell també el Dia Internacional d'avui i algunes efemèrides. Tancarem la primera part del programa a les 10 i 50 amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius. A segona hora avui farem entrevista amb Mària Montfort que és monitora del Club d'Esplai ara mateix d'aquí de Sant Just per comentar amb ella quines són les activitats de la festa major que està preparant l'entitat del Lleurell Juvenil de cara a aquest estiu i de 12 a una última hora parlarem amb la Maica perquè farem secció de teatre sempre ens recomana comèdies monòlegs teatre infantil drames tot això però serà de seguida ara us deixem amb un tema musical i comencem no marxeu No Celsius el que ens forms no marxeu es angélica Ens agrada estar amb tu. ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Gracias! ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...