Vaga 14N, eleccions 25N i agenda local de Sant Just

I pel que fa al trànsit, la situació està pràcticament ja normalitzada. Només hi ha intensitat a les vies que envolten la ciutat de Barcelona. Arracaduara Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Doncs certament queden ja poques vies que presentin dificultats. Bàsicament la ronda de dalt encara una mica lenta entre via Julià i Horta, en sentit llobregat. Hi havia hagut un vehicle variat ara ja retirat, per tant va estirant també. I queda un tram de retenció a la B30 de l'altura de Sant Cugat. Recordem que són unes obres. en aquest lateral de l'autopista, en sentit nord, que compliquen un palet més el trànsit. És tot des del RAC. Bon dia. Bon dia, us parla Arnau Maimó. Quan queda menys d'una setmana perquè es facin les eleccions, el Consell d'Administració de l'Espanyol, els candidats Joan Collet i Sergio Oliveró, han passat pels micròfons de la xarxa i tots dos han donat suport al timing Mauricio Pochettino. En plena campanya electoral, Collet ha parlat de la difícil situació econòmica del club i ha defensat l'austeritat com a via de sortida, mentre que Oliveró promet un mandat menys presidencialista. Escoltem un i altre en declaracions a la xarxa. Naturalment que el tema de generar més ingressos i retallar les despeses, bé, tampoc estem inventant res. I el futbol en general a Espanya, doncs, els últims anys s'ha estirat molt més el braç que la màniga i ara hem de fer les retallades. Jo sempre dic que el Consell de l'Espanyol ha de ser l'òrgan rector més important del club. Jo he estat tres anys i no ha sigut el Consell i les reunions que, a més, no es parlaven de temes importants. No hem fet cap votació en tres anys. Els temes ja venien decidits. Encara en clau blanc i blava aquest matí s'ha de celebrar una cimera entre el conseller delegat Joan Collet, el director esportiu i l'entrenador. Tant Pochettino com Planes volen conèixer de primera mà si la directiva manté la confiança en la seva gestió o aposten per un canvi d'arrum. En embola avui es disputen dos partits avançats de la desena jornada de la Lliga Sobal. El líder al Barça s'enfronta al CAI Aragó a dos quarts de nou a Saragossa. I a les nou de la nit el Granollers, de Zé a la taula, rep la difícil visita de l'Ademar de Llaó, quart a la classificació. Just a la posta. Molt bon dia, passen 5 minuts a les 10. Comencem a aquesta hora just a la fusta d'avui dimarts 13 de novembre. Un programa avui carregat de coses. Començarem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Després tindrem un moment per parlar de l'actualitat del dia. Amb la Nadia repassarem portades de diaris i altres informacions que trobarem a dins de la premsa tradicional i també diferents propostes culturals i esportives. A més a més, també parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius per saber quin temps o quin fred ens esperen les properes hores i els propers dies. I a partir de les 11 i 10 començarem aquesta ronda d'entrevistes de diferents representants polítics de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. Avui és el torn de Pablo Barranco de Via Democràtica. I més coses, perquè també avui parlarem de televisió amb l'Alba Cunesa, farem tertúlia amb la Marsella Cristina i a partir de les 12 parlarem amb Pep Quintana perquè ens expliqui la història de Sant Just, però avui també Vindrà com a representant de l'Esvern Accions per parlar del concert que fan aquest cap de setmana a Sant Just, un concert benèfic. Poeta que avui fa un recital dins del cicle del novembre literari aquí a Sant Just, al municipi. A la Taneu farà aquest recital juntament amb un tas de vins. Tot plegat serà a partir de dos quarts d'una hora. Just a la fusta. Acabarem el programa parlant de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i, a més a més, també mirarem de parlar en algun moment del programa, encara no ho sabem exactament a qui no la serà, però dels serveis mínims d'aquí Sant Just de cara a la vaga general de Demà Dimigres. Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, acompanyant-vos amb bona música. Avui comencem amb The Pepper Potts. Just a la fusta. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre entre les 10 i la gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Ara passen 13 minuts de les 10, un moment per parlar d'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, molt bé. I tu? Bé, també, molt bé. Sí, sí, sí. Aquí, un dimarts intens, o sigui que... Sí, sí, sí. Home, avui tenim moltes coses encrensants, variades. De fet, passen coses al poble, per això també ens anirem parlant. Comencem, doncs, per això, parlant del novembre literari, no? Sí, d'un recital poètic que tindrà lloc aquest vespre, com bé deies, amb el poeta Josep Pedrals, que és el convidat aquest vespre del cicle novembre literari, I farà un recital relacionat amb el seu roman sudanà tirant i, a més a més, el celler de Can Mata serà present en aquesta cita perquè oferirà un tast de vins, en concret d'un vinegre amb denominació d'origen de la Conca de Barberà i que es veu que, segons va explicat l'Estrit Goldstein aquí al Just a la Fusta, doncs és un bicam. És ideal pel recital. I bé, doncs, aquest recital poètic amb Josep Padral serà avui a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu i el seu roman S'ho d'anar tirant, doncs, i avui suposo que parlaràs amb ell una estoneta, no?, perquè ens expliqui en què consistirà. Exacte, cap a dos quarts d'una, a veure com anirà tot plegat. Molt bé. Molt bé, doncs, això per començar, però tenim més qüestions. Avui parlem d'un acte que es fa aquest dijous, no? Sí, és una conferència informativa que es farà per presentar a Sant Just al Servei Europeu de Voluntariat. És un programa finançat per la Comissió Europea que vol permetre als joves d'entre 18 i 30 anys fer de voluntaris en algun país europeu entre sis mesos i un any. El projecte es planteja en diferents àmbits, per exemple cultural, d'inclusió, d'informació juvenil, mediambiental, entre d'altres, i és de mobilitat individual, per tant hauries d'anar tu sola. i no es necessita cap titulació concreta. Pot ser una bona opció pels joves que aquí no trobin feina. Sí, pot ser una mica diferent del que estem acostumats a pensar, però està bé. Això mateix, si hi ha algun jove que vol iniciar algun projecte de mobilitat internacional i no sap ben bé què pot tirar, aquesta pot ser una bona opció. I demà al vespre, com dèiem, es presentarà aquest Servei Europeu de Voluntària. Demà dijous, a dos quarts... Demà dijous, no, dijous, dijous, avui, estimars. A dos quarts de vuit del vespre, a la sala Ovidi Montlló del Casal de Joves, hi intervindran Joan Bastaganyes, regidor d'Ocupació i Innovació, Lluís Manfort, regidor de Joventut, i la tècnica del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, la Begoñaro. Molt bé, doncs perfecte, i acabem parlant de l'agenda de campanya, no? Això mateix, i de dos actes que tindran lloc avui al municipi. D'una banda, la secció local del PSC està preparant un acte avui a les 6 de la tarda en defensa de la sanitat al Centre Social El Milenari. Els ponents seran candidat Nevado, que és representant de la gent gran de Sant Just, Ramon Morera, doctor d'atenció primària, Jordi Tudela, exdirector del PRODEP, que és el programa d'atenció a la dependència, i l'alcalde de Sant Just, Josep Perminias. Serà a les 6 de la tarda al Centre Social El Milenari, com deia. I d'altra banda, Convergència i Unió convida aquest vespre el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Clarias, a una conferència que col·loqui sota el títol davant del missatge de la por, claredat i convicció. Això serà al Centre Cívic Salvador Espriu més tard, a dos quarts de vuit del vespre. És interessant, no? S'en tinc conseller o exconseller ja de la Generalitat. Sí, parlant d'aquest tema. I bé, doncs, tot això són els actes de campanya que tindrem avui a... Déu-n'hi-do, eh? Un dimarts bastant intens, realment. Molt. Una setmana intensa, el que ens queda encara. Exacte. Doncs molt bé, Andrea, moltes gràcies i fins aquí una estona. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé, Carme. Bon dia. Perquè recordeu que voleu sentir, com sempre, els butlletins, horaris, l'Andrea, actualitzant-nos el que passa a Sant Just i també a la 1 i 5 als Sant Just Notícies, edició migdia. Ara passant dos minuts d'un quart d'onze del matí, d'aquí uns moments repassem l'actualitat més general del dia. Ho farem per després d'escoltar Russian Red avui amb el seu tema de l'àlbum que va treure l'any passat de Sandra Tris, de l'àlbum Fuerteventura. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem escoltant just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze, moment per posar-nos el dia a nivell més general, amb l'Anna Díaz. Bon dia, Anna, què tal? Bon dia, molt bé. I ens expliques cada dia diferents qüestions que podem trobar als diaris. Comencem, com sempre, repassant la notícia del dia a les portades. Avui la notícia del dia coincideix en totes les portades d'aquests diaris, que són els desnonaments. Alguns posen fotografies en portada, els altres no, però tots tracten aquest tema. Comencem per la Vanguardia, diu, els desnonaments aturats pels bancs en espera de la reforma. Hi ha una fotografia d'uns afectats dels que se'ls ha aturat el desnonament de casa seva. Les entitats paralitzaran els desallotjaments durant dos anys en casos de necessitat extrema. Govern central i PSOE ultimen mesures que s'aprovaran dijous per evitar les expulsions. En el cas del periòdico, diu Treva de dos anys. Hi ha una fotografia que se'ls ha aturat el desnonament que ho estan celebrant, diu stop desnonaments. La banca accepta una moratòria que el govern i el PSOE negocien. Un decret establirà les condicions d'extrema necessitat. Al diari Ara hi ha una fotografia d'un home fent darrere i davant de la policia amb un cartell que posa stop desnonaments i posa encallats PP i PSOE no tanquen l'acord sobre els desnonaments mentre la banca... aprova una moratòria de dos anys per casos greus. I per últim, el punt avui, que no posa cap fotografia, però diu desconfiança en el pacte contra els desnonaments. Doncs des del gran tema del dia, aquest que ha trasbalsat una mica tota l'opinió pública, perquè és una qüestió que ja feia temps que passava però que no acabava d'arrencar, Tampoc en l'agenda mediàtica, no només en l'agenda política. Per tant, no cal que ens enganyem ara. Vull dir que apareixen reportatges, però de manera molt simbòlica. I passem ara per això, actualitzar-ho, perquè avui ja no... De moment no és la notícia principal dels portals digitals. El 324 obre parlant d'economia. Diu que Catalunya és la comunitat de l'Estat on van créixer més els preus durant l'octubre. Creixen set dècimes més que en el conjunt d'Espanya. Avui s'ha sabut aquestes dades sobre el PIB. Ai, la inflació, perdó. Catalunya encapçara, de fet, la inflació a la 100 interanual. Des del juliol, el cost de la vida serà tancarint, sobretot per la pujada de l'IVA i l'augment dels preus de medicaments i carburants. Déu-n'hi-do, eh? 4,2%. Interanual, eh? Després també passem a més qüestions. Diu que la transsexualitat té arrels biològiques. La primera investigació que s'ha fet en persones transsexuals no sotmeses ni a tractament hormonal ni a cap intervenció quirúrgica, ha trobat evidències que la feminització o masculinització de l'individu està relacionada amb el gruix de l'escorça cerebral. Déu-n'hi-do. I, finalment, també tenim desnonaments, el govern espanyol i el PSOE, que continuen negociant avui un pacte per aturar aquests desnonaments. Pel que fa a l'Ara.cat, també se'ns obre parlant d'aquesta inflació. De fet, es fa una altra... De fet, se'ns diu que és la inflació anual més alta des del setembre del 2008, quan va començar a petar una mica tot plegat. També tenim aquesta informació d'aquesta continuació de govern espanyol i PSOE per desencallar la reforma dels desnonaments. I finalment, segon dia de vaga, els autobusos de Barcelona, recordem... que avui hi ha serveis mínims en dues franges horàries, que és des de les 9 i fins a les 11, i de dos quarts de 8 a dos quarts de 10 del vespre, la resta d'hores no circulen autobusos en principi. Fixem-nos en més qüestions que trobem a les portades, Anna. Comencem pel periòdico, diu Mas, entren al cos a cos amb Mar Gallo. El ministre considera que la consulta seria un cop d'estat entre cometes. Hi ha una petita fotografia de Mas ahir al mirador de l'alcalde de Barcelona. Seguim amb l'avantguàrdia, que diu el ministre d'Exteriors equipara la consulta a un cop d'estat. El candidat de si ho replica, no deixar que la gent parli, sí que seria un cop a la democràcia. En el cas del punt avui, diu a vocació de genis en el centenari de la Pedrera. Hi ha una fotografia d'una maqueta de l'exposició que està dedicada a aquest centenari de l'edifici de Gaudí. I per últim, en el cas del diari Ara, diu el Violi Camacho de neteja per Badalona, visitant pisos precintats per evitar la immigració il·legal. Hi ha una fotografia també d'aquests dos polítics darrere d'una porta que hi ha la cinta de la Guàrdia Civil. Molt bé. Déu-n'hi-do, doncs tot plegat. Passem ara a destacar què és el que més interessa dels lectors dels portals digitals, el 324.cat Justament el tema principal és una nena de cinc anys a l'àvia saudita mort torturada pel seu pare, és el que més he llegit. El segon tema és que Messi amb ensurt inclòs desferma la bogeria en la seva arribada a l'àvia saudita i el tercer tema és un xoc frontal entre un turisme i un camió que causa dos morts a la C-55 a Manresa. Més coses, més llegit a l'ara.cat. Normalment sempre diem que són notícies polítiques i, de fet, és que Junqueras planta el círculo equestre. El segon tema és que Margallo diu que el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya seria un cop d'estat en termes jurídics, el que també hem llegit ara a les portades. I, finalment, el tercer tema és que els bancs paralitzaran els propers dos anys d'enonaments més greus que també ho hem anat comentant fins ara. Obrim pàgines i què és el que ens trobem avui de destacat als diaris, Anna, que no ens podem perdre. Comencem pel diari ara, diu, les ombres de la fera morós que ha sacsejat la CIA. L'FBI investigava des de l'estiu la infidelitat de David Beatreus, que encara està ple d'interrogants. La Casa Blanca assegura que desconeixia la relació entre el que ara és exdirector de l'agència i la seva biògrafa, I el que passa és que la notícia coincideix que ha sortit just després de les eleccions nord-americanes. Per tant, hi ha aquesta confusió de si s'ha estat amagant fins ara o si realment no se'n sabia res fins que la notícia ha explotat. Doncs això és el que trobem. D'una banda, què més tenim? Seguim amb el punt avui. Hi ha un article relacionat amb tot aquest tema de les portades dels desnonaments. Diu que Càritas frenen un any 350 desnonaments. Més de 100 famílies al mes acudeixen al servei de medicació en l'habitatge i l'entitat alerta que aquesta situació és dramàtica. Recordem que el PP i el govern estan decidint encara, estan acotant aquesta nova llei que sortirà, per tant, doncs, el que diu Caritas és que ell intenta ajudar tota aquesta gent que acudeix a ells renegociant les hipoteques i el lloguer, o bé buscant lloguers més baixos perquè aquestes famílies no es vegin al carrer sense cases. Doncs és un altre dels temes que podem llegir avui als diaris. Què més tenim? La Vanguardia diu tecnologia per guanyar eficiència i qualitat de vida. La filosofia de Smart City, que representa la capital catalana a 3.700 ciutats d'arreu del món, en aquest disseny de les urbs intel·ligents que reuneix unes 6.000 persones en un intercanvi d'idees, projectes i negocis. L'objectiu és fer ciutats que consumeixin poca energia i contaminin menys, que siguin eficients en tots els sentits i responguin a totes les necessitats reals dels ciutadans. Seria aquesta definició de Smart City. I en aquest article s'expliquen algunes millores que presenten diverses ciutats del món, des de Tòquio fins a Barcelona, per arribar a aquestes característiques. Molt bé, doncs curiós també tot aquest tema. I acabem parlant del periòdico. Diu, si no aturem el país, el 14N podran imposar noves retallades. Els líders de Comissions Obreres i UGT de Catalunya apel·len a la majoria social en contra de l'ajust públic. Els sindicats compten amb l'adesió a la vaga general de 2.837 comitès d'empreses i asseguren que si aconsegueixen per al país, les entitats podran negociar les retallades que no fan res més que perjudicar els ciutadans i, per tant, crear cada vegada més desigualtat. Doncs això és un tastet del que podem trobar avui a la premsa del dia. Passem ara a fixar-nos què trobem a nivell internacional. Comencem explicant que Amnistia denuncia maltractaments indocumentats a Líbia. Diuen que per ells els tracten com animals o esclaus, que són estrangers i que no tenen drets. És el que assegura una dona nigeriana segons Amnistia Internacional. També tenim que l'Estats Units investiga el seu màxim comandant a Afganistan, el general John Allen. Està sota investigació per, suposadament, comunicar-se de manera inapropiada amb la dona al centre de l'escàndol de l'exdirector David Tretroux. I també tenim que moren set refugiats palestins després dels atacs a Damasco. Les autoritats palestines insisteixen que els refugiats palestins a Síria no estan participant en els combats entre forces governamentals i rebels. Més coses. El Suprem de Brasil condemna 10 anys de presó a José Dirceu. L'exministre de la presidència amb Lula està trobat culpable de corrupció. I finalment Angela Merkel que demana paciència als portuguesos. La cancellera alemanya ha llançat una pilota d'oxigen al govern de Passos Coelho i li promet que arribarà amb èxit a la meta del creixement i la inversió. Doncs això són algunes de les notícies que passen avui a l'altra banda del món. Passem ara a fixar-nos en les contraportades. Estem escoltant just a la fusta. I comencem pel periòdico on llegim que l'alcohòlic està enganxat a l'ampolla i un enganxat a ell. És el testimoni de Maria C, no posa el cognom, la fotografia és d'una dona d'esquenes, per tant, suposo que per mantenir aquest anonimat, ell explica el cas, el seu cas que va viure amb el seu marit, que era alcohòlic, En aquest cas, el titular es refereix al problema que viu la persona alcohòlica i la que està al seu costat i, per tant, ens explica quina va ser la seva història i com van aconseguir superar-ho, en aquest cas, amb final feliç. Déu-n'hi-do. Segurament tot plegat. Testimoni interessant de llegir. Passem ara cap a l'Ara, on tenim aquest recull d'entrevistes que es fan cada dia a un representant de diferents col·lectius. Avui se'ns diu No penso anar a votar després de les eleccions. no passarà res. En aquest cas, l'entrevistat és José Domínguez, que té 36 anys i treballa a la cadena de muntatge de la fàbrica SEAT amb Arturell. Aquest titular fa referència a que ell diu que en aquesta última manifestació de l'11 de setembre els polítics s'han posat les piles, ara es vol la independència, però no es fan cas de moltes altres manifestacions i això el que li fa pensar a ell és que no estan a prop de la gent sinó que simplement d'allò que els interessa. Doncs el que trobem ara, el punt avui, perdó, se'ns fa un record pel prestig, no? Diu, aquells dies alguns gallecs van amagar el cap sota l'ala. Josep Figueres va ser un voluntari a Moixia durant aquells dies. Avui fa 10 anys que el prestig es va accidentar a la costa de mort de Galícia i l'entrevista passa per algunes de les coses que es van viure, quins sentiments es respirava... i com anava transcorrint aquest dia a dia en què tot Espanya vivia una miqueta amb l'aia al cor, veient com evolucionava. Sí, sí, res n'hi do, eh? Són un tòpic, però realment no era conscient que ja feia tant de temps de tot plegat. I acabem amb La Vanguardia, on també en una entrevista avui trobo que sempre són interessants, però que avui totes les contraportades crec que mereixen realment un moment d'atenció, cadascú en la seva línia. Però avui a l'avantguàrdia tenim l'estil del tomate, el fan servir avui els informatius. Qui ho diu això, Anna? Jorge Javier Vázquez, que és presentador de televisió, ocupa la major part de la graella de Telecinco, suposo que ja tothom el coneix. Ell ha escrit una novel·la de caire autobiogràfic que es diu La vida iba en serio. Parla del seu paper a la televisió, de com ella es comporta i assegura que la televisió no ha de redimir les persones, sinó que ha d'extreure'ls d'alguna angoixa i una miqueta defensant el seu paper dins de la cadena que actualment és la que més crítica es té per part de la societat. Això és el que tenim a les contres d'avui. Hem dit que val la pena, segurament si teniu un moment, llegir-vos aquestes entrevistes que trobeu als diferents diaris. Just a la fusta. Sant Just en directe. Fem una condulla a la premsa esportiva, que avui en tots els diaris parlen de Messi. L'esport ens diu Messi que envia la història. No hi ha rècord que se li resisteixi. Ha superat a César i Pelé i va ara per Müller i Platini. I la imatge que s'ha triat des del diari Esport, des del Messi, crec que del Barça, llegint una biografia de Pelé. M'ha fet molta gràcia per això. que la biografia, que en teoria segons el peu de foto llegeix, si més no les dues pàgines que té oberta són fotografies, directament sense ni peu de foto. El nou esportiu ens diu Trencant motlles, els inacabables rècords de Messi també desborden els mites del futbol i es fa un repàs de tot plegat, de diferents futbolistes que han marcat la història. I tenim ara el Mundo Deportivo, que ens diu Messi... Aper Molera, el següent rècord que vol superar. Després de superar Pelé, ara el seu objectiu és el torpedo. La imatge és una foto explosiva del Mundo Deportivo, que ens diu... És una imatge d'ell amb una samarreta. No entenc massa, aquí està firmada. I després té les mans una fotografia de Pelé. En tot cas, és la imatge que ha triat el Mundo Deportivo per il·lustrar tota aquesta suma de rècords i premis. I de l'esport, passem a la cultura, com cada dia. Què tenim avui, Anna? Doncs ahir es van celebrar els Premis Arc a l'Arteria Paral·lel de Barcelona, que són uns premis que s'otorguen, sobretot musicalment. Hi havia premis en 13 categories i la gala va ser presentada per Roger de Gràcia. Alguns dels guardonats van ser La Pegatina per la seva gira internacional, Love of Lesbian per la gira a les sales de concerts, Charango per les festes majors i Lídia Guevara a títol personal com a artista revelació. També es van guardonar revistes com End the Rock. Molt bé, doncs això és un dels temes culturals, en tenim algun altre per això? Sí, tenim un altre tema que tots els diaris tracten, per tant no en puc estar de comentar-lo. Aquest divendres hi ha l'estrena de Breaking Down, que és la segona part de l'última entrega de la saga de Crepúsculo, i ahir es va celebrar la preestrena a Los Ángeles. Recordem que aquesta estrena serà mundial, per tant a tots els cinemes del món el divendres podran veure, tots aquells panys podran veure la pel·lícula, I la notícia és que Kristen Stewart va arribar de la mà de Robert Pattinson, no sé si estàs al corrent, des d'aquest estiu va tenir un afer i se'ls ha relacionat. Sí, però ho havien deixat, no? I no sé què. Això és el que els diaris diuen, que no se sap si han tornat o no, però bé, la cosa és que van aparèixer ahir de la mà i, per tant, al ser una parella que porta tants fans al darrere, doncs no s'estan d'acord. Cap diari s'està de no comentar-ho. Doncs amb aquest últim apunt, també amb un punt gossip, parlem ara d'altres qüestions i fem aquest apunt curiós, com és habitual. Avui parlem de Justin Bieber, que es veu que hi ha un not eròtic. Diu que fa uns mesos la companyia Things for Fun fabricava ja com una nina inflable, però que era Justin Bieber, i que el van retirar perquè el cantant ho va demanar, i aquest cop han afinat una mica més aquest tret i li han posat el títol és Just... i juguen Beaber, per tant, juguen una mica que sona igual que el nom de l'artista, però no és el mateix, per tant, no els pot demanar, se suposa. El que passa, doncs, que també, almenys pel nom, que aquesta nova joguina no els ha agradat a l'estrella juvenil i ha posat els seus advocats en marxa per arreglar-ho tot plegat. Acabem amb una proposta, Anna. Cinema, avui cinema perquè hi ha un moviment de cinema independent que ja es mou des de fa anys, sempre al marge de les subvencions tradicionals, i avui celebra la seva tercera edició. En aquest cas es projectaran tres pel·lícules de diversos directors als cinemes Alexandra de Barcelona. I totes giren sobre la temàtica dels extraterrestres, però no d'aquests que nosaltres podem pensar que són fora del planeta Terra, sinó dels mons que existeixen dins del nostre mateix planeta. Per tant, una proposta diferent. L'entrada són 3 euros, de manera que tampoc encara és acceptable, no? Exacte. Perfecte, Anna. Doncs moltes gràcies. I que vagi molt bé. Bon dia. Adéu. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Dos minuts i tres quarts d'onze, moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme, què tal? Bé, avui ens hem llevat amb un dia gris, ahir el vespre ja es notava el fred, eh? Sí, a més, avui ha començat a bufar a gregal, no ho fa amb molta intensitat a hores d'ara, però creiem que al llarg de les properes hores serà intens, bufarem bastant d'intensitat a Sant Just, tindrem vents forts. I això provocarà que amb aquests núvols que tenim a sobre, que tot just al matís i miraves cap a Ponent veies un cel serè preciós, i miraves cap a Mar i veies uns núvols que s'apropaven amb una certa intenció. de fer maleses. I ara el que tenim és aquests núvols una mica a sobre. És el que comentàvem ahir, que aquesta depressió que s'havia anat una mica cap a l'Àfrica torna a recuperar posicions i puja una miqueta més de latitud i ens afecta una miqueta, però sempre parlant amb diminutiu, miqueta, perquè tampoc no és una... El lloc on ens ha d'afectar més estar lluny de Catalunya, però sí que ens podem veure afectats per més núvols, alguna precipitació feble aquesta tarda o aquesta matinada, el que comentàvem ahir, aquesta possibilitat de pluges febles... I és a partir d'aquesta tarda i també durant les primeres hores de demà al matí. Després la cosa es tranquil·litza bastant. Però bé, aquests ingredients els tenim. Per una banda tenim temperatures fresquetes, ja ho dèiem ahir, que a primera hora del matí i a última hora l'ambient és més fred, podríem dir. I això el que provoca és que si sobretenim una miqueta de vent al llarg de les properes hores tindrem més sensació de fred. I els núvols també ajudaran poc. O sigui que avui 15-16 com ahir, tot i aquesta presència i aquesta sensació de més fred. De cara a demà, aquesta tarda i aquesta propera matinada pot ploure alguna cosa, no serà massa destacat, i demà al matí podem tenir encara alguna precipitació amb restes de núvols, però a mesura que avanci el dimecres creiem que aquests núvols aniran marxant, que ens donaran pas més estones de sol, en un temps que no canviarà massa. Amb aquest solet, probablement tornem a assolir temperatures com les d'ahir, amb valors al voltant dels 15 o fins i tot superar a 16, en algun moment 17, però entre 15 i 16 graus seria el seu. i el que de les nits una miqueta més serenes, les mínimes seran força més fresquetes. Aquesta previsió de dimecres, els mapes ens indica que serà per dijous, per divendres, dissabte... I avui els mapes... Sí, sí, sí. O sigui, no veurem el sol fins diumenge. No, jugarem amb sol i núvols, o sigui, és demà. Demà al matí ja sortirà el sol i llavors anirem jugant amb sol i núvols, no tindrem masses núvols importants, no parlarem de precipitació ni de grans canvis pel que fa a les temperatures. Serà una setmana bastant monòtona. A partir de demà al migdia... i sembla que potser diumenge a la tarda la inestabilitat d'aquesta depressió, que s'estarà bastants dies al sud del Mediterrani, de tant en tant va fent els seus moviments, és difícil de calcular, pot canviar molt la previsió que estem fent perquè aquesta depressió fa una miqueta el que vol, però els mapes ahir ens indicaven una cosa o ens indiquen una altra i sembla que diumenge a la tarda aquesta depressió es podria apropar i de cara a la tarda de diumenge es podria apropar algunes precipitacions a Catalunya. Està per confirmar tota aquesta situació, perquè, clar, de moment està molt al sud i ens afectarà indirectament, però si pugés de l'atitud al llarg dels pròpers dies ens podria afectar una miqueta més. O sigui que ho anirem mirant, ho anirem seguint pam a pam, i si hem de sortir ara de casa, doncs agafem paraigua, perquè potser de cara a aquesta tarda, vespre, nit... Ens podrien enxar, no? Podria caure algun ruixat, però no és massa important tampoc. Molt bé, Carles, doncs perfecte, moltes gràcies, anirem parlant aquesta setmana. Molt bé. Que vagi bé, molt bon dia. Bon dia. en volcarissos del temps que ens queda viu marxant com escapistes com magos emocionistes enrereu dins cabells que fan altura al temps perfum d'intecs mineus que són dels carreres i obrint i passant un dia en seqüències dissenyades per no perdre els hores per no trobar-nos l'un a l'altre, l'un a l'altre. T'allunyes i ens separes i aquest cop no fa mal que el tall que fas de res és net i no fa sant. No fa sant. No fa sant. No fa sant. No fa sant. Fins demà! Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació. Sí a les persones. Obertament.org Ei, ei, ei, ei. Un taxi, no? Tio. No vull deixar el cotxe aquí. No et siguis cagant, ho has fet mil cops. No pateixis, ho vaig fer. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Fins demà! 10 minuts i arribem a les 11 del matí. Aquesta hora parlem de la vaga general que hi ha convocada per demà dimecres i en parlem amb el Ferran Rueda, president del Comitè Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament. Molt bon dia. Hola, bon dia. Una vaga general que destaca, sobretot, perquè és europea, en primer lloc, és una vaga que està convocada simultàniament a diferents ciutats de tot Europa i també perquè fa una mica més de mig any que se'n va convocar una altra. Per tant, sembla que hi ha un malestar evident, no? Sí, de fet, és la primera vaga d'àmbit europeu. Hi ha molts països que s'han sumat amb vagues generals o amb mobilitzacions, tant del sud com del nord com del centre d'Europa. I també destaca perquè és la primera vegada que convoquen no únicament els sindicats, sinó una plataforma formada per 200 entitats socials, on hi ha entitats veïnals, entitats socials, entitats de tot tipus. Creieu que, en general, perquè es parla per parlar i es fer hipòtesis, però que s'asseguirà més que la del març, perquè vosaltres heu parlat també amb els treballadors de l'Ajuntament, però així una mica en general... No sé si la sensació, creieu, és que hi ha més descontentament i la gent vol protestar més o que la gent s'ha condenat en aquesta vaga justament perquè ja se n'ha fet una i també hi ha aquesta sensació que potser no funciona tot plegat. Bé, el que sí que hi ha és més raons per fer vaga. Ahir mateix a la nit ens donaven una altra raó per fer vaga. Els partits polítics del govern no es posen d'acord amb una oratòria pel tema dels desnonaments però els bancs sí que es posen d'acord en fer una moratòria de dos anys. Aquelles incongruències que la gent no entén i cada cop van sumant més motius per fer vaga. Les previsions són que sí que és veritat que hi ha molta gent que no farà vaga laboral perquè estan directament aturats, però aquesta vaga, com ja he dit abans, el que destaca és perquè no és únicament una vaga laboral, sinó és una vaga social, i una vaga d'àmbit molt més en general. El que s'està demanant, per exemple, és que la gent no faci cap tipus de... Vaga de consum, no?, una mica, com si diguéssim. S'està convocant a la gent que no vagi a les botigues, no porti el nen a l'escola, no utilitzi els caixers... no utilitzin el mòbil, no repostin el combustible pel vehicle, i això s'està fent des de diferents àmbits, no únicament els sindicats, perquè molta gent no té treball i, per tant, la vaga laboral amb ells... Clar, no la pot fer, és a dir, no pot dir-ho a l'empresa, deixar d'anar a l'empresa i que li treguin el sou, en aquest sentit. També ha convocat la manifestació a la tarda, demà a la tarda, justament. De fet, aquesta vegada també destaca perquè no únicament hi ha una vaga, hi ha una manifestació a Barcelona... Però s'han anat sumant moltes altres ciutats i Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Vilafranca, Vilanova, Reus, hi ha 20 o 30 municipis de tot Catalunya que estan creant mobilitzacions. ara també s'està convocant una concentració per demà a Cornellà, en l'àmbit de tot el baix en igualtat, i nosaltres des de l'Ajuntament estem convocant tot el personal a fer una concentració davant de l'edifici de l'Ajuntament, i de fet el que volíem convidar és la població també que s'assumi amb aquesta concentració. Nosaltres el que farem és posar un mur de la indignació perquè tothom pugui dir la seva, pugui escriure el seu rebuig a les retallades i pugui, en tot cas, desfogar-se. Donar arguments, no?, una mica, també, o exacte, o fer diferents consignes, imagino que... De fet, també ens aprofitem per fer l'esmorzar conjunt i el que estem proposant és que la gent es mengi els xoriços. Cadascú ho entengui com vulgui, però fem una xoriçada general. És a dir, que farem una trobada de gent indignada per menjar-se els xoriços. Això demà al matí davant de l'Ajuntament, no? Demà al matí. El mur estarà durant tot el matí... i la xurissada la farem de 9 a 10. A primera hora del matí, a l'hora d'esmorzar, m'imagino. Això és el que faran, suposo que encara és d'hora per parlar de si se seguirà gastant per això. Parlava de sensacions, perquè a més el dret a la vaga i en clau que no cal dir-ho amb anterioritat, sinó que cadascú pot decidir i demà mateix decidir què fa o què no fa. però per això parlava d'aquesta sensació que, d'alguna manera, potser quan es va convocar semblava que quedava molt a prop de l'altre i tot plegat, però que en els últims dies s'han sentit bastantes veus a favor també d'aquesta vaga i, com deies, aquest conjunt d'entitats que s'hi ha sumat que fa pensar que potser té un punt diferent també de les últimes. Sí, creiem que sí, perquè no estem parlant bàsicament d'una vaga de no anar a la feina, sinó de demostrar el teu rebuig a totes aquestes retallades imposades que no paren de caure'ns a sobre. Jo crec que tothom té raons per fer aquesta vaga i fins i tot hi ha comerços que ens han dit que ells tancaran amb solidaritat amb tota la gent que no pot anar a la compra. I per ells també significa una manera de solidaritzar-se amb els seus clients. És un acte simbòlic, no? Sí. Doncs tot plegat a això demà dimecres, aquest dia 14 de novembre de la Paga General, a més a més també et sembla que en el cas de la gent que hagi de treballar per serveis mínims, em sembla que es torna a repetir una proposta que ja es va fer el mes de març, pot ser, que és que la gent que vulgui pugui fer que el seu sou, potser m'equivoco, fer que el seu sou es destini a alguna part social. De fet, el que hem demanat a l'Ajuntament és que... la part del sou dels treballadors que s'estalviarà per aquesta vaga... la destinin a un fons social que es destini a projectes que redondin en benefici de la societat. La part que se li treu al treballador, no? Això mateix. I això el que hem fet és fer la mateixa petició que es va fer amb la darrera vegada general. L'Ajuntament hi va estar al favor i, de fet, ens han comunicat que no fa gaire han fet una aportació extraordinària amb un fons social d'ajut econòmic per a la ciutadania amb més problemes arran d'aquelles deduccions per la vaga i això és el que demanem per aquesta vaga també. I ha rebut resposta de moment? De moment no, perquè el que hem fet és demanar-ho avui mateix i encara és d'hora. De tota manera, aquesta vegada els treballadors de l'Ajuntament, com que la situació econòmica és força difícil per alguns treballadors de la casa... El que hem creat també és un fons solidari d'ajut econòmic, de manera que si hi ha alguna persona que realment no vol fer vaga o no pot fer vaga perquè realment té una necessitat econòmica d'aquests diners que se li traurà en aquest dia, doncs aquesta excusa ja no la tindrà perquè hem creat aquests fons per poder una mica compensar aquesta pèrdua de diners. Aquests fons estaran nutrits de les... els mateixos treballadors que aportaran. Sí, seran aportacions que es faran per aquesta gent que vol fer vaga però que tindria complicat amb aquesta part que li treuen del sou. Això mateix. Doncs una bona iniciativa, també. Doncs hem parlat ara aquests últims 10 minuts, arribant al punt de les 11 del matí de la vaga general de demà, 14 de novembre. N'hem parlat amb el Ferran Roeda, que és president del Comitè Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament. Moltes gràcies, Ferran, i que vagi molt bé. Molta sort. Gràcies. Adéu, bon dia. Estem escoltant Just a la Fusta. Un minut en punt i arribem a les 11 del matí, moment en què connectem, com sempre, amb el bolletí de la xarxa per actualitzar-nos del que passa arreu del país. Després també tindrem moment per sentir el bolletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després amb moltes més coses a partir de les 11 i 10 a la segona hora del Just a la Fusta. La informació més propera al Just a la Fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Catalunya és la comunitat autònoma... on més han pujat els preus al mes d'octubre... amb un augment de l'1%. Així ho assegura la dada de la inflació... que aquest matí s'ha fet pública... de l'Institut Nacional de Estadística. Amb aquest nou increment, la taxa d'inflació... se situa al 4,2%. És el nivell més alt de preus a Catalunya... des del setembre de l'any 2008. Al conjunt d'Espanya, l'augment de preus de l'octubre... ha estat de vuit dècimes. És el quart més consecutiu... amb encariment de preus. Des del mes de juliol, el cos de la vida s'ha encarit especialment per l'increment del preu dels carburants, el dels medicaments i també l'augment de l'IVA. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, aposta pel corredor del Mediterrani com a xarxa prioritària i bàsica de transport de la Unió Europea. El ministre s'ha referit en aquest corredor de trens abans de pronunciar una conferència aquest matí davant d'un grup d'empresaris del Vallès. Bon dia, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, ha defensat el corredor del Mediterrani assegurant que tenim una oportunitat d'or d'orientar les inversions en infraestructures a la nova realitat del món. I aquesta passa pel corredor del Mediterrani. El món s'està desplazant del Pacífico. És obvio que la via d'entrada a Europa va ser el Mediterrani. I per nosaltres una construcció d'infraestructures, singularment el corredor Mediterrani, per atendre, per recollir. García Margallo ha recordat que la Unió Europea vetaria una declaració unilateral d'independència en contra de l'ordenament intern d'un país. Una declaració d'aquest tipus, apuntualitzat, no l'acceptaria cap país de la Unió Europea. L'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes a Catalunya creu que les reunions entre Govern Central i PSOE per aturar els desnonaments arriben tard. En declaracions a la xarxa, el secretari general de la VICAI a Catalunya, Jofre Ferrés, ha dit que no esperen grans acords d'aquestes trobades. Fiar-nos que hi hagi un acord raonable de dos partits que ara es desperten i que ara volen pactar, doncs home, la veritat és que no tenim massa esperances ni massa expectatives en aquesta reunió. en qualsevol resultat, perquè ja no és només per als desnonaments, sinó és fer modificacions legislatives que realment fan falta en aquest país des de fa molts anys. Per tant, tenim certs dubtes i certes reticències de creure que realment seran solucions que donin resposta efectiva a tots els diputats. Des de la DICAE qualifiquen d'hipòcrita la decisió de la patronal de la banca i de la Confederació de Caixes d'Estalvi d'aturar durant dos anys els desnonaments dels col·lectius més vulnerables. Els Mossos d'Esquadra han detingut un agent d'assegurances a Girona acusat d'estafar 40 clients. L'home s'ha apropiat presumptament dels diners d'unes pòlisses valorades en uns 14.000 euros en total, en lloc d'abonar-los a les empreses asseguradores. Per tant, els clients que estaven convençuts que havien contractat assegurances de cotxe, de vida o de la llar, segons el cas... quedaven desprotegits. El detingut és un veí del municipi de Palafrugell, al Baix Empordà, que té 59 anys. Després de passar a disposició del jutjat de guàrdia de Girona, ha quedat en llibertat amb càrrecs. Continua la vaga d'autobusos de transports metropolitans de Barcelona. Aquesta hora s'acaba l'aturada del torn del matí. Es repetirà el vespre entre dos quarts de vuit i dos quarts de deu de la nit. Els serveis mínims per aquella franja són del 33%. És a dir, que circula un de cada tres autobusos de 12 línies i un cotxe de cada línia del bus del barri. El motiu d'aquesta protesta és l'eliminació de la paga extra de Nadal i d'altres retallades en el salari. Recordem que demà, jornada de vaga general, també s'ha garantit un 33% del transport públic. Això sí, només a les hores puntes circularan un de cada tres trens de Renfa, Rodalies, Ferrocarrils i un de cada tres autobusos. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Marta Casas. L'entrenador de l'Espanyol Mauricio Pochettino i el director esportiu Ramon Planas tenen previst reunir-se avui amb Joan Collet per valorar la situació esportiva. El conseller delegat i candidat a la presidència del club ha donat suport al tècnic en declaracions a la xarxa. En aquest moment no n'hem pensat en pla B ni en pla C. Esperem que ell estigui igual d'animat, que no en tinc cap dubte que és així. El primer que ha d'estar convençut que això ho pot tirar endavant és ell, que és el capità d'aquest vaixell, i que jo estic segur que això ho tirarem amunt. Per la seva banda, el també candidat Sergio Oliveró ha demanat unitat. En tenis, Marcel Granollers i Marc López s'han proclamat campions del Masters de Londres de tenis en categoria de dobles després de superar la parella índia formada per Bupati i Bopana a la final. Els barcelonins, número 5 del rànquing mundial, s'han imposat per 7 a 5, 3 a 6 i 10 a 3. I en embol avui es disputen dos partits avançats de la desena jornada de Lliga. El líder del Barça s'enfronta al balonmano Aragó i el Granollers rep la de Mar de Lleó. ... ... ... ... ... Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. El poeta Josep Pedrals farà un recital poètic aquest vespre a l'Ateneu, en el marc del novembre literari. Pedrals centrarà els seus versos en el seu romanso d'anar tirant. L'acte comptarà més amb una degustació de vi a càrrec del celler de Can Mata. En concret serà un vinegre amb denominació d'origen de la conca de Barberà. El recital poètic amb Josep Pedrals serà, com dèiem avui, a les 8 del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu i el seu romanso d'anar tirant. Més qüestions? Joan Margarit presenta un nou poemari, esperta al senyal. Dos anys després de publicar No era lluny ni difícil i tots els poemes, l'autor Sant Justenc acaba de publicar aquest nou llibre que presentarà el desembre a Sant Just. El nou poemari de Joan Margarit comença amb una cita de Josep Pla que diu que les biografies haurien d'estar escrites en vers. Margarit parteix d'aquesta cita per configurar un poemari amb tocs autobiogràfics. Considera que les poesies, a diferència de les autobiografies en prosa, poden reflectir la vida de la persona que les escriu, però també la vida de les persones que les llegeix. En expert al senyal, Joan Margarit barreja autobiografia amb altres poemes. Ara Margarit començarà una gira pels Estats Units per fer recitals poètics i el dia 13 de desembre presentarà el seu darrer llibre, expert al senyal, a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just. I acabem recordant que l'Ajuntament de Sant Jus no farà inversions l'any que ve als carrers del municipi. Ho ha dit l'alcalde, Josep Perpinyà, que ha avançat alguns detalls del pressupost que s'està elaborant des del consistori. Josep Perpinyà ha assegurat que augmentaran les partides en serveis socials però que les inversions als carrers no hi tindran cabuda. Ha assegurat que la prioritat és mantenir els serveis. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jòs Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir informats i actualitzats al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Just a la fusta. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar. Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta. 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. Ara passant 11 minuts de les 11, comencem aquesta hora, aquesta ronda d'entrevistes amb els representants de diferents partits polítics de cara a les eleccions, com sentíem, del 25 de novembre al Parlament i comencem amb Pablo Barranco, president de Via Democràtica, regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just per aquest partit des de fa un any i mig i que ara es presenta com a número 1 de les llistes per les eleccions al Parlament de Catalunya. Molt bon dia. Bon dia i bona hora. Unes eleccions que arriben de forma anticipada, és a dir, que s'han convocat, les últimes van ser ara fa dos anys, i una legislatura part tan curta i convocades, segons va explicar el president Artur Mas, una mica arran de tot el que ha de passar l'11 de setembre, creuen que són necessàries aquestes eleccions o que és massa d'hora per fer-les? Com es valora des del seu partit? Pensem que sí que té una mica de precipitació, els seus motius tindrà, Suposo que l'única meta que té el senyor Mas és assolir la majoria absoluta per intentar assolir la independència de Catalunya, que és el que sembla que vol el seu partit. Fa uns anys no era així perquè semblava un partit nacionalista, ara sembla que s'ha convertit en un partit separatista o independentista i pensem que hi ha molts votants o potencials votants de Convergència que això no ho accepten. Com valora aquests dos anys de govern el paper d'una banda per part de l'equip de govern, per tant, de Convergència? Bastant negativament, les xifres ho diuen tot, estem en quiebre econòmica i social, no podem pagar els nostres providors, no podem pagar la sanitat, està com està, hem de demanar diners a Madrid, jo no dic que sigui culpa d'aquí o d'allà, Jo només dic que el senyor Mas es va trobar un desgavell increïble produït pel desgovern del senyor Montilla i en comptes d'intentar millorar-ho introduint mesures indispensables, el que ha fet ha sigut retallar amb el lloc no adequat. I el paper de l'oposició durant aquest temps? Bé, això suposo que ho diran les urnes, també. El paper del Partit Socialista em sembla que ha sigut bastant estrany. Vull dir, aquí diuen una cosa, a Madrid diuen una altra... Bé, el senyor Rubalcava, ara resulta que al cartell electoral no hi ha el nom del candidat perquè no el coneix ningú, simplement posa federalisme. Vull dir, federalisme què és? El model alemany, jo estic d'acord amb això, però no s'expliquen. Només critiquen a dreta, a esquerra, i estan en un limbo que em sembla que els costarà moltíssims vots, i aquests vots... Esperem que no vagin a l'abstenció només, sinó que vinguin a Via Democràtica i segurament a altres partits petits també. El president Artur Mas dèiem que argumenta aquesta convocatòria d'eleccions anticipades després del fracàs del pacte fiscal i la postmanifestació de l'11 de setembre i es parla sobretot d'aquesta consulta per l'autodeterminació des de Via Democràtica com veuen la independència. Ara feia una estona que deia que estava a favor del federalisme. L'independència tinc per això que queda al marge del seu partit. Sí, nosaltres no som independentistes, nosaltres som independents. Som independents de tota la partitocràcia que ens governa, tant aquí a Catalunya com a nivell d'Espanya. Estem en mans de dos partits i dos partits bisagra al País Basc i a Catalunya i això sembla que algun dia haurà de canviar. Hi ha moltíssims descontents i una gran part d'aquests descontents es van afegir a la manifestació de l'11 de setembre. No tinc cap dubte dels milions, milió, milió i mig, dos milions que deien que hi havia a la manifestació, suposo que una gran part no són independentistes però estan farts de tot i es van sumar a la manifestació una mica per simpatia. i en el cas de ja parlant ja de passat 25N però estarien a favor d'una consulta? Bé, nosaltres estem a favor de qualsevol consulta. De fet, amb el nostre programa posem que volem ser referèndums. Podríem fer un referèndum general perquè no costi massa calés al país. Referèndum general demanant a la població que volem que Espanya sigui el reino d'Espanya, volem una república i altres qüestions igual d'importants. I una qüestió podria ser... si algun territori d'Espanya es vol segregar, es vol independenciar, nosaltres pensem que no és una qüestió només que decideixi el territori, sinó que és És qüestió que ho decideixi globalment tot l'Estat. Sí, Espanya. Respecto totes les opcions, respecto absolutament les persones que són independentistes. Nosaltres tenim al partit persones que pensen d'aquesta manera i respecto també els que no ho són. Nosaltres des del que és via democràtica no som independentistes, som independents de tots els partits grans. i per això intentem donar aquest pas per intentar assolir un resultat bo a les eleccions autonòmiques. Un altre dels temes que marca el dia a dia actual, a més a més d'aquest context d'independència que també està influint en aquesta campanya electoral, és sobretot l'economia, la crisi econòmica dels últims anys que marca tot plegat, la sensació de l'atur, també les previsions econòmiques pessimistes o altres xifres vinculades amb tot aquest món. Què proposen des de Via Democràtica per combatre aquesta crisi? Sí, nosaltres proposem quatre coses, bàsicament. I aquestes quatre coses no tenen res a veure amb la independència, ni amb Catalunya, ni amb Espanya, ni amb relació amb Catalunya i amb Espanya. Perquè pensem que això no deixa de ser una cortina de fum per dissimular els greus problemes socials que estem patint. Nosaltres posem quatre coses, bàsicament. Primer, retallades. Volem retallades a tope, però a tope per... pels sols dels polítics, eliminar 40.000 cotxes oficials que hi ha, 10.000 targetes de crèdit que estan utilitzant els polítics a Espanya, subvencions a partits i sindicats, eliminar-les absolutament, tancar el Senat, tancar les diputacions, tancar els consells comarcals... Tot això ens aportaria un estalvi de 52.000 milions d'euros. També proposem bonificar amb un 50% amb taxes i impostos totes les activitats d'emprenedors, autònoms i pymes per intentar que el drama aquest de l'atur tingui fi. Proposem també, i això sembla que està de moda, però està de moda des de fa quatre dies quan es va suïcidar una regidora socialista al País Basc. Abans d'això, les altres morts sembla que no valen igual. Això és la hipocresia dels partits grans. Nosaltres proposem una moratòria bancària de dos anys a interès zero. Compte, interès zero. El que s'està parlant aquests dies és moratòria, però amb quines condicions? Escolti'm, vostè dintre dos anys tindrà el mateix problema... amb més interessos i tindrà a acabar dos anys més quan vostè tingui 60 o 70 anys. No, això no és. Vostè deixa això parat dos anys a interès zero. I també proposem habilitar 100.000 habitatges que estan buits a Catalunya per famílies de Catalunya en situació de greu exclusió social. Perquè del que es parla és dels desnonaments que es faran a partir d'ara. Però i els que s'han fet? S'han fet 532 desnonaments cada dia a Espanya. 532, això és una barbaritat. I, finalment, també proposem que els polítics i els malbarators en caixes i bancs siguin processats per les seves responsabilitats penals. i d'una vegada per totes reordenar la justícia, que sigui una justícia independent i apolítica. D'alguna manera són propostes que, segons com, també acabaran passant per això pel criteri de Brussel·les. Creuen que tota aquesta política que es fa des d'aquí en realitat està molt marcada pel que es decideix a Europa? Bé, sí que està molt marcada i, de fet, s'està notant, el senyor Rajoy té preparat el rescat des de fa mesos i no el farà visible, no serà un fet aquest rescat fins després de les eleccions catalanes, perquè s'hi juga molt. D'altra banda, parlem també d'educació, que és un altre dels elements claus que és necessari i que s'està parlant per tirar endavant. M'agradaria saber quin model d'escola defensen pel que fa també a la llengua, és a dir, escola en català, tot el model d'immersió lingüística i què proposen també mesures per combatre aquest fracàs escolar. Nosaltres defensem una educació de qualitat. Això no s'ha donat. No sé si és problema de la immersió lingüística o d'un altre problema que no s'ha resolt els últims anys. Nosaltres estem a favor d'ombilingüisme a Catalunya. De fet, nosaltres estem parlant a català, jo parlo al carrer català, a castellà, i no hi ha cap problema. Pensem que tot això també és una forma de polititzar el debat polític, igual que la independència i tots aquests temes. S'han de respectar les persones a Catalunya que al carrer vulguin parlar castellà, al carrer vulguin parlar català i el que sí que estic totalment d'acord en que segurament fa 30 anys s'havia de recolzar l'idioma català perquè estava on havia oblidat per tot el que havia passat però penso que ara ens hem menat una mica al contrari. Penso que no és correcte que les escoles públiques es donin a la setmana 45 minuts de castellà. Penso que hauria de ser una miqueta més perquè això no deixa de ser una riquesa parlar dos idiomes, sortir a l'estranger amb dos idiomes perfectes i, a més, si podem encara més a l'anglès i al francès, afegir-ho seria formidable. De cara a l'endemà del 25-en, estarien d'acord amb pactar amb algun partit? O descarten algun partit directament? Sí, la segona pregunta és la bona. La segona pregunta és la bona. Ja ens coneixem. Segurament hi ha partits que no pactarien mai. Són els partits, anem a dir, amb unes ideologies pràcticament bordejant la democràcia. Parlem de partits que encara parlen de comunisme, de marxisme, tot això. Tot això que ha sigut un fracàs... Quins partits, per tant, amb cicles? Sí, per exemple, amb iniciativa no podríem pactar mai i segurament amb els socialistes ens costaria molt. Esquerra seria molt difícil també per la seva deriva molt independentista i els altres estaríem oberts a escoltar sempre i quan totes les nostres propostes siguin acceptades, cosa que veig bastant difícil però nosaltres posaríem això davant de la taula. També li volia preguntar si es creu les enquestes, els pronòstics que estan sortint en els últims dies. Em crec que algunes. Les que no em crec són les que surten directament de la cuina de Convergència i que els donen la majoria absoluta. Jo penso, el meu pronòstic, és que no assoliran la majoria absoluta per poc. Penso que els socialistes baixaran moltíssim i els demés més o menys es mantindran i espero i desitjo que els partits petits, com Via Democràtica i d'altres, que també han de tenir la seva oportunitat, que tinguem l'oportunitat de tenir veu al Parlament. Pel que fa als actes de campanya, aquí a Sant Just se'n faran, se n'han fet, com anirà tot plegat? Bé, nosaltres hem fet una campanya bastant basada en internet, en Facebook, en Twitter, i hem fet un acte bastant discret, amb 200 persones aquí a Sant Just, el dimetre, i de fet som un partit petit, que no tenim una estructura a tot Catalunya, de fet només ens presentem a la província de Barcelona, i no tenim previstos molts actes, però de totes les maneres els que es queden fent aquests dies us informarem. D'acord, doncs ara ja, després d'aquestes preguntes de gaire més general, passem a entrar en algunes preguntes més concretes, més ràpides, per trencar una mica aquest estil d'entrevista i acabar aquesta entrevista que estem fent, recordem, amb Pablo Barranco de Via Democràtica. Primer de tot, li volia demanar quants diputats creu que atraurà el seu partit. Desitjo que molts. Estaria contenta amb tres. Amb quin mitjà de transport va a treballar? He vingut de la ràdio caminant, perquè tinc l'avantatge que he vist aquí molt al costat, i a treballar, perquè no hi ha un transport públic adequat, vaig amb cotxe. Quina és l'última pel·lícula que ha vist al cine? Fa molt de temps. No tinc temps d'anar al cine, ho sento. I no sé si està llegint algun llibre, ara mateix. Ara mateix no tinc temps de llibres ni de cine fins al 25 de novembre. Després del 25 de novembre veurem el que llegeixo. Quina és l'última cosa que fa abans d'anar a dormir? Rentar-me els dents. I quin plat cuina millor? Quan té temps? Això sí que m'agrada i ho faig dissabtes i dimenges normalment. A la paella em surt bastant bé. Doncs moltes gràcies, Pablo Barranco, de Via Democràtica. Recordem que estem fent aquesta ronda d'entrevistes als diferents representants de diferents partits de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya el 25 de novembre. Moltes gràcies i molt bon dia. Gràcies. Just a la fusta. Sant Just en directe. All the way from France With shiny, shiny cufflinks Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! I cada dos dimarts a aquesta hora saludem la Marcela Cristina. Bon dia. Bon dia, Carme. Hola, buenos dias. Per fer una mica de tertúlia d'actualitat, intentar parlar una mica de tot el que passa al nostre voltant, no? Una perspectiva de carrer. Exacte, una mirada tranquil·la, com si diguéssim. Avui, justament, com que demà hi ha aquesta vaga general, hem pensat comentar-vos en primer lloc si creieu que la vaga és adequada que es faci ara, també en plana campanya... si té un sentit justament per això i si creieu que és necessària, també. Jo tinc una cosa. Jo, vull dir, de les vagues no és que sigui gaire partidària. Perquè una vaga a l'inici pot funcionar, però després de tantes vagues és que ja no té cap poder de res. Ha perdut el gas, diguéssim, no? És allò, vull dir, quan obres una ampolla de cola a cola, vull dir, hi ha molt gas. Però és que aquesta ampolla ja està, vamos, ja té el cul, vull dir, ja està desbravat és que ja no farà res, és un desgast, no pas pels polítics, és un desgast per la gent. Perquè, a més a més, quan algú va a fer vaga, tampoc cobra. Te descuentan el dinero. És que a sobre és un perjudici pel treballador. Y como hay tanto paro, y hay tanta gente que ese dinero lo necesita, el que sea un éxito... Ya no es una cuestión de que tú estés de acuerdo o no. Es una cuestión económica. Y entonces ya no puedes tampoco valorarlo mucho. Porque mucha gente que iría no va a ir porque lo necesita para dar de comer a sus hijos. S'ha dit també per això que aquest cop és una vaga que es fa també simultàniament a diferents països i que això li dona com un sentit més europeista que a vegades es reclama, segons com, no tant d'unes sigles en concret. Ja, però tu piensa que ara estan los sueldos de pena, el paro que hay, y ese dinero que tu eres de ese día, del que tenga la suerte de estar trabajando, igual lo necesita para apagar la luz o para darle bocada, és que... Però és igual, és que encara que hi hagi gent, vull dir, és que... Aviam, però tu creus que els polítics... això els afectarà amb alguna cosa, seguiran fent exactament el mateix. Exactament el mateix. I només perjudica a la gent de baix, res més. Hay que buscar un sistema de queja colectiva que no implique ni sueldo ni dinero y que les dé a los políticos de verdad. Suposo que la vaga, en aquest sentit tradicional... bastants anys enrere havia tingut els seus efectes, havia funcionat, però que ara, en la manera com som... És una mica anacrònica, potser, no? Antes era, oye, la gente no está contenta, no nos volverán a votar. Pero es que ahora, como volvemos a votar siempre los mismos, todo es lo mismo. Però ja ho assumeixen, eh? Ja lo tienen asumido. Però si ja saben de què, Rajoy, no sé, si em sembla que ja va dir que durant aquests quatre anys li tindria un o dues de vegades. Ja ho tenia asumido. Ja lo tienen asumido. Però igual que el Rajoy, els altres països... Igual que el MAS, lo tienen asumido, també, lo de la... No els afecta. Ja no les afecta. Antes sí que era disuasorio de... Cuidado, que votaran a otro. Ahora les da igual. Además, yo tengo la sensación de que los políticos y los partidos es como si hubiesen dos y si no sale uno, sale el otro y luego sale uno, sale el otro y lo pagamos entre todos. Y se van cambiando la pelota. Esto está mal montado. ¿Y cómo sería la monta? Pues para empezar en los partidos pequeños... també haurien de tenir els mateixos drets. Ara tenen segons quins diputats. Justament a Catalunya hi ha bastants partits petits que tenen força diputats. L'única manera d'això seria una financiació pels afiliats. No per grans banquers, grans empreses, que estan esperant després a favors. Això no, perquè al final sempre estan alimentant els mateixos partits. I que després els partits que estan s'alimenten de tots nosaltres. Y pagan con el dinero... Esto no es justo. El finançament de partit segurament és una d'aquestes parts que està encara una mica més... Esto es igual que comisiones obreras. En el resto del mundo, todo el mundo que es de comisiones obreras... paga y comisiones obreras vive de sus afiliados. Aquí no, aquí estamos pagando tú, yo, todos estamos pagando a comisiones obreras. Pues yo a lo mejor cuando quiero que me defienda alguien, quiero un abogado y se lo quiero pagar yo. Ellos se tendrían que alimentar, no de todos nosotros, y verías cómo lo harían mejor. Pero como tienen el asiento en el culo y es un cargo político, pues aquí... No pasa nada Les da lo mismo gane quien gane Siempre van a cobrar Eso es un chollo Eso se tendría que eliminar Y entonces ellos tendrían que Vivir de sus afiliados Intentar conseguir más Contra más tengas Será que mejor lo haces No, está claro que seguramente Se habrá de cambiar Y detrás de eso van las huelgas Que las montan ellos. Les da igual como salga. Para justificar-se. Para justificar que están haciendo algo, porque claro, si no, no fan res més. Per l'última vaga, per exemple, almenys per gent que conegui, va participar amb molta gent que segurament discrepa de sindicats. Sí que és veritat que estan estigmatitzades pels sindicats, però que hi ha casos en què... Que tens tota la raó del món. No crec que sigui per cosa seva, eh? No, que hi ha molta gent... La gent que va va de bona fe. Per pròpia iniciativa. Sí, però aunque tú no quieras, también estás apoyando a esta gente. Que estos son otros políticos que están viviendo del cuento y que no tendría que ser así. Però si d'alguna manera hem de començar per algun lloc, és per fer neteja aquí. Que ya está bien, que nuestro dinero vaya a toda esta gente. Mira... Que se le ocurren. No, però és que no hi hauria... Si traguéssim tota aquesta porria... Tota aquesta púrria, o sigui, entre això... Sí, a qui ho referiu ara, perquè ara estem dient braules majors, vull dir... Sí, no, no, no, a lo que estamos hablando. A tots els representants sindicals? Claro. No, vull dir... No, no, no, que hi sigui. I ara que posar-los tots el mateix sac és massa. No, no, no, han d'estar. Ara, el que no pot ser... Han d'estar los que puedan estar y los que ellos, con su dinero, los que puedan tener. Y por eso lo tienen que hacer bien. No tienen que estar todos en un pote y que lo paguemos todos. Això ha de ser... O sigui, els afiliats, que els paguin i ja està. Però el que no pot ser un poti poti... I que se busquen la vida. O sigui, una partida cap aquí, una partida cap allà... Aquí todo es cargo político. No... No, vull dir, això no es paga del pot de l'estat, diguéssim, del pot del que tothom retribueix. Además, es que no pasa en ningún sitio, solo pasa aquí. En Alemania, ni en Alemania, ni en Francia, en ningún sitio europeo pasa eso. Aquí siguen viviendo como reyes. No, que vivan como reyes. Pero no con mi dinero, que se busquen la vida. Pero por sus afiliados. Eso. Y si lo hacen muy bien, yo me afiliaré. Yo no tengo ningún problema. Pero no quiero que sean cargos políticos como están. ¿Y de gente hay? No, hombre, no. Es que claro, como no empecé... Si retallamos, retallamos para todos. Sí. Això en el cas dels sindicats i en el cas de la política en general? Els partits polítics. Què caldria canviar? No, això, senzillament canviant això, hi hauria una gran diferència. Perquè la gent, llavors, treballaria pel poble. Treballaria, vull dir, pels seus afiliats. Què volen? És el que et dic. Si jo soc d'un partit polític i pago una afiliació i resulta que m'estan donant el que jo necessito o el que vull o em donen un recolzament, ostres, jo seguiré apoyant-los que el que jo els pago resulta que viuen com uns reis, però a mi m'estan donant el que jo necessito. Escolta'm, com si em volen viure en un palau. A mi m'és igual. L'important és que em donin el que jo necessito. I després, altra cosa que jo penso que se tendria que posar. Els polítics tots prometen, prometen, prometen, i una vegada que estan arriba no fan ni el 70% del que han prometit. Doncs que això fos que t'havien de donar comptes d'això. Porque yo estoy votándolos por lo que me prometen. Seguramente Barcelona habría de cambiar también aquel discurso. Eso es una tomadura de edes. Claro, si no es... Incluso no hasta la diaria estudió. El antes y el después. Aquí se pone al político al mejor que miente. No, no. Tendrían que tener un compromiso de que eso se va a hacer. Y si no, tendrían que saltar. Porque nosotros votamos por unas ideas, por lo que dicen, por lo que hablan... Però jo penso que això també solucionaria pel fet de l'afiliació. Per què? Perquè primer prometen una cosa i després canvien. Perquè puen a fer-lo. No, perquè després estan atats a los compromisos de la gent que los ha financiado. Això també pot passar, clar. I llavors, vull dir, tornem un altre cop... Esto tendría que ser ilegal. Bueno, pero por eso estamos diciendo... Claro, pero al principio es como financian los partidos. Pero eso es lo que vamos... Este es el tema. ¿Qué hay que cambiar? Jo et donaré, vull dir, mil milions, ¿vale? I si guanyes... doncs aleshores vull que em beneficis en aquest sentit, amb l'altre... Eso no se tendría que estar penado. No, pero no penado, sencillamente que no fuera posible, que només es mantinguessin... Que saltaran, si mientes que salto. Que solo se mantinguessin... Que es mantinguessin amb l'aportació dels seus afiliats. Ja està, vull dir, és que no passaria una llei amb això. Ja, però, aunque sus afiliados, por ejemplo, los mantienen y están en el poder y no hacen lo que han prometido, eso tampoco... Llavors, se suposa que a les següents eleccions no els votes. Bueno, pues ve, ya lo hemos arreglado. Ya lo hemos arreglado. Però jo crec que l'important està amb el finançament, vull dir, perquè llavors no els hi creen compromisos. Llavors, vull dir... Clar, perquè quan el banc o l'empresa o no sé què dona aquells diners, clar, també s'està arriscant un diner. Perquè és si guanyes, no si perds. Vull dir, si perds no tindrà força. Oh, i els bancos que te perdonen deudes. Bueno, bueno, pero es otra forma de pago. Pues es lo mismo que tú estás diciendo si te ves toda la razón, es eso. ¿Qué has hecho tú para que yo te perdone? No, todo esto no puede ser. I justament en aquest sentit també, ja que hem de començar la campanya electoral i quan ens tornem a trobar, de fet, ja haurem passat les eleccions, per tant, doncs, ens quedarà poca campanya. Vosaltres creieu que la gent realment es manté sempre fidel a votar, o sigui, no perquè sigui afiliat, però que sempre acostuma a votar el mateix, però que ara això està canviant una mica, o realment tothom acaba votant el mateix? El que veig és que la gent, o sigui, un, sempre hi ha els fidels de sempre, que aquest sempre, vull dir, tenen aquesta idea. Però el problema és que tenim... Només dos opcions. Home, però ara n'hi ha més, no? Que sembla que tenen uns quants escons. I que s'haguen en los medios. Dius, aviam, aquests a mi m'agraden, però clar, el meu vot aquí es perderà. Clar, vull dir... Tot això té que canviar. Per exemple, les eleccions gallegues, que va aparèixer aquest nou partit d'esquerres, que segurament tindrà menys veu, però suposo que és molta gent desencantada d'algun gran partit que ha decidit, bueno, doncs provaré a donar la meva veu cap a algun altre lloc. Vull dir que igual és... aquest desplaçament. Sí, però gent descontenta, fiquem per cas, eh? De PP no se n'anirà amunt d'esquerres. No, se n'anirà a Ciutadans, que també puja. Bueno, pero gente a lo mejor de... Bueno, Ciutadans es considera d'esquerres. Por ejemplo... A què? Ciutadans es consideren d'esquerres, també. Per tant, no, PP... Exacte. Y no se puede ir a Ciutadans tranquilamente. Aquí lo que se va a votar es independencia. Sí o independencia. Pero digo lo de aquí. Y será, los que no la quieran o PP o Ciutatans, porque sean... Y los que la quieran, pues cualquiera de los otros partidos. Y eso es lo que yo creo... I per això el PSC quedarà a baix, perquè no es que acaba de pronunciar, segurament, no? Yo creo que va a perder muchísimo, muchísimo. Y además es que, como encima, los de su partido en Madrid tampoco está... No hay una unidad. Están tocados. Una imatge de cohesió, no? Sí, están muy tocados. Yo creo que va a ser... Jo crec, eh? Ara faig un parèntesis, eh? No té res a veure, però m'ha fet molta gràcia aquest matí escoltant la ràdio, una entrevista amb un dels components de la trica, que quan es van retirar van dir, però no tornaran mai més a fer res. Va dir, bueno, quan Catalunya sigui independent, com pensant, això ja és que ni ho veurem nosaltres i res. I ara potser haurem de començar. ensajar, no? Va fer molta gràcia perquè ho van dir com algú de dir, bueno, ja està, hem acabat. Era la manera de dir fins mai, no? Exacte, exacte. Doncs potser ara ja haurem de pensar. Sí, sí, sí. El que votarà la gent o per què vota la gent una cosa o l'altra, vull dir, jo crec que ara ja... És que ni se sap. Depèn de moltes coses. Clar, vull dir, perquè hi ha el desànim. Clar, hi ha aquesta part de la Cristina que està claríssima, el tema de la independència. Però també hi ha molt això, aquest malestar general, no? Clar, però la falta d'opcions també és important. És que quina opció tenim, a part d'aquestes dues? És que no n'hi ha més. No, sí que... Esta vez estoy de acuerdo que sí que hay. Però quan dieu dues, què seria? Sí que hay? O sí que hay? Perquè clar, PSC ja té un... Estan amb el mateix nivell de PP, segons les enquestes. Bueno... Los no y los sí Ah, pensadés de partit concret No, no, no, sí, és de no o de sí O sigui, no és allò de dir Bueno, aviam, jo no em vull separar Però el que sí m'agradaria És tenir un règim fiscal Com el que té, jo què sé Navarra o País Basc O País Basc, m'entens? O sigui, clar Bueno, esto lo dice Ciutadans lo dice esto Fins ara és el que havia defensat Convergència, això Ara hi ha aquest canvi perquè els han dit que no, això. Ja, vull dir, sí, però encara no ha arribat el suficient perquè la gent ho sàpiga. Perquè s'ha desmarcat, no. No, perquè ha fet el bombazo i s'ha desmarcat d'això. Hasta ahora nosotros creíamos eso. Yo creía eso. Y ahora me ha venido con el bombazo y entonces habrá gente que continuará y gente que saldrá. Pero también habrá otros que a lo mejor eran muy de izquierda y que querían eso, que los van a votar. Van a ser interesantes. Van a ser muy interesantes. No te quepa la menor duda. Yo creo que es la primera vez que todos vamos a estar pendientes, pendientes. Y se va a ir a votar. Y se va a ir a votar. Yo creo que sí. Hay vidilla. Tan a favor o en contra. Tan sigue a favor como en contra. Pero aquí esto es tan animosas como las americanas. Oye, mira, podemos hacer una cena. Exacte. I llavors veiem tranquil·lament a veure com van les eleccions. Hasta ahora nos vamos a dormir. Bueno, y mañana ya lo esperaremos. I canviar ara tothom estarà pendent. Exacte. Doncs en parlarem d'aquí 15 dies. De fet, que just ara haurem... Farà dos dies quan haurà moltes eleccions. Perfecte. Moltes gràcies, Marcia i Cristina. Que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Adéu. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Passen dos minuts de tres quarts d'onze. Un moment per parlar ara de la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Hola, tres quarts d'onze. De dotze, és veritat. Dic malament l'hora, eh? Hola, bon dia. Comencem parlant d'història de Sant Just, no? Sí, i tant. Fem aquest repàs per als anys 20, ens vam quedar. Sí, als anys 20. Vam acabar el 22 i remarcàvem com a construcció especial tant el mercat municipal com el sanatori, que encara totes dues... Edificacions perviuen i estan en molt bones condicions, per cert. I llavors ja passem al 1923. En aquest diu que comença a edificar-se el Casino dels Senyors. O sigui, en el carrer Major hi ha un passatge que se'n diu Passatge Major i allà dintre es va edificar un casino que després va servir inclús per fer una santa missió per la seva superfície, per capacitat pública, etcètera. I allà, la colònia estiuenca, el que feia era les seves festes, els seus valls, els seus concursos, les seves reunions socials, etcètera, etcètera, de tots els que venien a l'estiu a passar-lo aquí, a Sant Just d'Esvern, que hi havia una colònia bastant nombrosa d'estiujans. I per això inclús es van fer un local per ells, no? Aquí, el casino dels senyors, que se'n deia. Llavors, aviam, la plaça de la Casa de la Vila passa a ser oficialment plaça de mossèn Jacint Verdaguer, hi havia un grup de joves de Sant Just que va dir que mossèn Cintos mereixia tenir el seu nom en una plaça important de Sant Just. Varen fer l'oportuna sol·licitud i l'Ajuntament va concedir que la plaça davant mateix de l'Ajuntament, de la plaça de la Vila, es digués mossèn Jacint Verdaguer, que encara se'n diu ara. I a la primavera comencen les obres d'urbanització de la Plana Pedrosa. O sigui, és una de les urbanitzacions primeres que trobem al redor de Sant Just i de les Masies. A darrere de Camp Pedrosa, per exemple, comença la Plana Pedrosa. i també la construcció d'una peça fonamental a Sant Just per les seves característiques, que és la xamaneia de la fàbrica Sansón. Imaginem que en aquell moment, com que hi havia queixes que el fum queia sobre quan bufava el vent cap a dintre la població, i aquí van dir, no, no, fem una xamaneia que així caurà sobre un altre lloc. Bàsicament, una xamaneia serveix per això, perquè com més alta és, més llunyensa el fum. Per tant, mira com que va ser... Doncs molt alta, ja parlarem d'això. Home, sí, no, perquè és un dels fets que marca Sant Jus, segurament, no? Sí, aquí, esclar, és que, a més a més, sabem que la van aturar un parell o tres de vegades, perquè, diguéssim, l'ajunt de govern de la pròpia fàbrica tenia por que caigués, no es fiaven dels enginyers que l'estaven construint, I la van fer aturar perquè tenien por que caigués. I els enginyers insistien que ells sabien com fer els càlculs, que per això eren enginyers en aquest cas. I sí, sí, doncs la veritat encara la tenim aquí, ben ofana. Aviam, què passa? També aquest any 23 es fa la construcció de la nova escola de l'Ateneu per part dels propis socis de l'entitat. O sigui, quan aplegaven de treballar, quan havien fet les seves 8 o 9 o 10 hores, s'anaven cap a l'Ateneu i seguien treballant per construir l'escola pels seus fills. Això és importantíssim. Avui dia ja m'explicaràs si algun pare no va ni a les reunions de l'AMPA. Per tant, vull dir que, bé, deixem-ho estar aquí. Es fa una missió de deute públic municipal per fer front a les despeses de l'empedrament de la carretera. Recordem que a la carretera, inclús hi havia amenaces d'alguna línia d'autobusos que deia no passarem mai més per aquí perquè ens queda el cotxe amb un dels sots. I per tant, doncs, comença l'Ajuntament, fa un emprèstit públic per tal d'empedrar la carretera. I en aquella època, estem parlant del 1923, es recullen 105.000 pessetes. Per mi és una fortuna. Esclar que les veia, però vull dir que aconseguir que a Sant Just recullin a base d'accions de 500 pessetes 105.000 vol dir molta participació de la població, no? Aviam, què passa el 23? Doncs que el 13 de setembre hi ha el cop d'estat de Prima de Rivera i s'inicia una dictadura militar que durarà fins al 29. Doncs Déu-n'hi-do. El moviment català és inicialment frenat i mediatitzat, però l'impuls que duia no va poder ser desviat. I encara dura. Molt bé. Aviam, vols que passem al 24? Vinga, avancem una mica més. Què més tenim? La pròquia fa uns nous gonfanons. Què són gonfanons? Doncs una mena d'estandards que es porten al començament de les processons... i hi ha brodats i estan en mercats avui dia dintre dels despatxs parroquials, etc. i en l'arxiu, doncs amb les imatges de Sant Just i Sant Pastor. Eren uns estandards que es posaven al començament per obrir les processons, no? I per tant, el 24 es comencen a fer aquests gonfanons. També comença l'urbanització del Sagrat Cor, o sigui, del barri del Sagrat Cor i del carrer de la Mare de Déu dels Dolors. O sigui, comença la urbanització. Sí. L'hostal de la carretera deixa de funcionar. Aviam... L'hostal de la carretera, que era, naturalment, un hostal, deixa de funcionar per què? Perquè segurament, com hem vist altres vegades, quan obren el carrer Bona Vista, segurament que toca, d'alguna manera, l'hostal que hi havia a la carretera. No sabem exactament l'ubicació, però per qui va la cosa, no? També podria ser el carrer de l'Ateneu. Tenim els nostres dubtes i els aclarirem quan puguem. Sí. Es tracta que abans la via Augusta passava per dintre del carrer de la Creu, passava pel Raval de la Creu, baixava pel carrer Badó, etcètera, etcètera, i allà, a la punta, que encara hi ha naturalment l'edifici, hi havia l'hostal. Se'n deia l'hostal de la Creu, perquè hi havia l'hostal de la Creu, l'hostal de la Garrofer, etcètera. No sé, és que al vol hi tenia unes botiguetes, inclús l'escola, i va ser ajuntament, inclús, aquest edifici. Ah, sí, també, eh? També, també. Per tant, doncs... Hi ha en una de les finestres, hi ha la campana, l'emblema de Sant Just, i, per tant, aquest edifici que es conserva encara amb molts afegidons, perquè, esclar, aquests edificis, normalment, quan passaven les persones que feien oficis com ara de fuster o de sabater o de, inclús, arregla el que sigui, feien uns adossats en aquests edificis principals per poder treballar allà i viure, inclús d'alguna manera. Per tant, si despulléssim el que és l'edifici, veuríem que és bastant diferent del que veiem externament ara. Però llavors, allà hi havia l'hostal. Quan van obrir la carretera, el 1670 i escaig, al cap d'uns anys, bastants anys, s'hi va fer un hostal. I, per tant, aquí ens diu que el 1924 aquest hostal de la carretera es tanca. L'altre ja es havia tancat, el d'aquí dalt, eh? Però vull dir, un detall, es tanca l'hostal de la carretera. Doncs molt bé. Això l'any 23, no? Això l'any 24. O 24, ja estem, 24. Aviam, l'Ateneu inaugura el nou local de les seves escoles, la Carrera de Montserrat, aquelles que dèiem que els socis anaven a fer els vespres, enviat amb un grup de nenes, sent president Miquel Casanovas i Bosch, que era un dels primers presidents que hi havia. El 18, sabem que era el senyor García, que va fundar l'Ateneu, Doncs l'any 24 sabem que hi ha el senyor Miquel Casanovas. Josep Alemany i Jové és el nou arquitecte municipal i finalitza la construcció de la xumaneia de l'ascensor, de la fàbrica, amb 102 metres, que era la més alta que hi havia a tot Europa en aquell moment. O sigui que van triomfar els enginyers i van fer el ridícul, per dir-ho d'alguna manera, per precaució i per por de la junta que hi havia de la fàbrica, no? Va morir en aquell any també l'arquitecte, que fins aquell moment ha sigut arquitecte municipal, per això entra el senyor Alemany després, en Marcel·lià, Coquillat i Llufriu, que la major part, diguem-ne, de les edificacions públiques que aquí s'anjusten s'han signades per ell com a arquitecte municipal, lògicament, no? També es mor Lenin, que és un estadista i revolucionari rus, Lenin, doncs es mor en 224. No, però sempre... No, no, clar, no sabia si hauria passat per aquí, per l'hostal. No, potser sí que hi va passar un dia. Però com que aquí hem parlat, per exemple, que es havia proclamat aquesta... Ai, el Primo de Rivera fa una dictadura militar, que és una cosa que no és només Sant Justenca. Ara aquí, en el cas de la mort del Lenin, doncs és una cosa internacional que també remarca que dintre d'aquest any va passar aquest fet, no? I per tant, si et sembla bé, ho deixem aquí la setmana que ve. Comença en 1925. Perfecte, molt bé. Un moment, doncs, ara canviem una mica de música, no?, perquè el que fem és continuar parlant amb en Pep Quintana, però parlem d'una activitat que es fa aquest cap de setmana al municipi, no?, que es fa en concret diumenge, si no m'equivoco, un concert organitzat per Desvern Accions. Efectivament. Què serà? Què hi trobarem? Bé, en principi, doncs, és un concert de violí i guitarra, de dos instrumentistes magnífics, dos professionals que donen la volta al món i aquest cap de setmana s'aturen aquí a Sant Just per actuar, i es tracta, doncs, de Joseph Gold, que és el violinista americà, i en Jaume Torrent, que és el guitarrista català. Per tant, és un concert de dues figures, com deia abans, molt rellevants dintre del món musical, que formen un duo ja fa molts anys i que van fent una gira molt important. Aquí hi ha també, a més a més, l'afegitor que un dels membres de Desvern Accions, que és en Josep Maria Marquès, és amic personal del guitarrista i també hi ha, per afinitat i per les vegades que s'han trobat també amb en Josep Gold, I, per tant, també gràcies a ell, venen a actuar aquí. I venen a actuar, doncs, a benefici, ho hem organitzat com un concert benèfic, els d'expercions, en aquest cas. Per tant, el preu que es cobri l'entrada servirà per... Sí, va destinat absolutament a la parròquia, per activitats parroquials. Per tant, nosaltres demanem al màxim de gent possible que vingui, perquè el concert s'ho val, els dos interessants són magnífics, el concert serà el moment d'arribar, entreguem, lliurem a tothom, A més a més, el programa perquè puguin seguir amb les biografies dels dos músics i d'aquesta manera podran ajudar també a la parròquia a passar una hora excel·lent de música. Per tant, recomanem a tothom que vingui, que ens ho passarem bé i de passada ajudarem a la parròquia. Quin preu té? 10 euros, sí. Un preu que considerem que és el just per fer una activitat d'aquest tipus i que tingui després una mínima repercussió per la parròquia. Ja fa relativament poc que hi va haver un altre concert, no?, organitzat per desvern accions. Sí, efectivament. Com va anar? Va anar molt bé. De públic, això, vull dir. Art i part. I llavors, de públic, Déu-n'hi-do, eh? Hi havia un centenar de persones que apareixia la primera vegada i pràcticament boca a boca. I valia entrada, també, no? No, no, era gratuït perquè era dintre de les festes de tardor. Tampoc havíem dit si es pagaria o no. La gent que va venir no sabia si es cobraria l'entrada o no. I es van trobar, doncs, que era un concert gratuït dintre... de les Fesses de Tardoc, presentació de Desbernaccions, que assumíem qualsevol fet que hi hagués de cara a aquest concert, i llavors un dels intèrprets era l'Escola Grauriana de Catalunya, de la qual jo també en formo part. Per tant, si tu em dius com m'anar, és una mica difícil que respongui objectivament, però jo, vaja, el que va dir la gent, l'arcalde, inclús el regidor de Cultura, que ens va felicitar a Desbernaccions per tal com havia començat l'activitat, musical de la nostra entitat, doncs vol dir que a la gent els havia agradat el que va sentir. Molt bé, doncs a veure si també va bé aquest diumenge. Esperem a tothom diumenge a la tarda a les 8. Exacte, a la parròquia de Sant Just. Això mateix. Doncs moltes gràcies, Pep Quintana. A vosaltres. Que vagi bé i tornem dimarts que ve amb més coses. Molt bé. Adéu, bon dia. Bon dia. Just a la fusta. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 12. Us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Catalunya és la comunitat autònoma on més han pujat els preus amb un augment de l'1% al mes d'octubre, així ho assegura la dada de la inflació que aquest matí ha fet públic a l'Institut Nacional d'Estadística. Amb aquest nou increment, la taxa d'inflació se situa al 4,2%. És el nivell més alt de preus a Catalunya des del setembre de l'any 2008. Des del sindicat Comissions Obreres de Catalunya i en declaracions a la xarxa, La seva portaveu, Dolors Llobet, ha explicat per què l'augment de preus és més evident a casa nostra. Per l'euro per recepta que s'està aplicant a Catalunya i també per l'increment dels preus que hi ha a l'ensenyament, sobretot l'ensenyament superior, donat que també a Catalunya l'ensenyament privat i el concertat té més pes que l'ensenyament públic. Per tant, la dada no pot ser més que negativa i, a més, en aquests moments de greu crisi econòmica, una dada com un IPC d'un 4,2 vol dir que molta gent... la posa realment en el límit de la pobresa i de l'exclusió social. El conjunt d'Espanya, l'augment de preus a l'octubre ha estat de vuit dècimes, és el quart més consecutiu amb encariment dels preus. El portaveu del Partit Popular al Congrés es mostra convençut que Govern Central i PSOE arribaran a un acord en la reforma de la llei hipotecària. Alfons Alonso ha recordat, però, que el Consell de Ministres, en què s'aprovaran les mesures per evitar desnonaments de les persones més vulnerables, es farà dijous i que, per tant, l'acord ha de ser imminent. y tienen que negociar sabiendo que hay un reloj que está en marcha, que ese reloj tiene una fecha que es el jueves y que nosotros no podemos demorar la adopción de decisiones ya. El asunto no puede esperar más, hay gente pasándolo mal y por tanto ese es el marco temporal en el que se tiene que mover la negociación. Por eso yo confío en que lleguen a un acuerdo en el día de hoy. Me parece que hay mimbres y que hay base para llegar a un acuerdo que es positivo para todos y por eso yo espero que el Partido Socialista sea consciente de eso y llegue a un acuerdo con el gobierno cuanto antes. Ahir, després d'una reunió de 5 hores, les dues parts no van tancar cap acord en ferm, tot i que van assegurar que s'havien aconseguit avanços substancials. El govern català recorda que els serveis mínims dictats per demà dia de la vaga general garantiran els serveis essencials a les persones i alhora. respecten el dret dels treballadors a fer vaga. L'executiu recorda que demà, 14 de novembre, pel que fa als transports, circularan un de cada tres trens a Rodalies, Metro i Ferrucarrils, i també autobusos, a noves puntes, és a dir, de dos quarts de set del matí a dos quarts de deu i de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de nou del vespre. L'assistència sanitària també garantirà el servei normal a urgències, a les unitats de cures intensives, als tractaments de quimioteràpia o radioteràpia. També l'atenció als malalts ingressats i als transports sanitaris urgents. Pel que fa al sector educatiu, a les aules, als centres d'infantil i primària, hi haurà una persona de l'equip directiu i un docent per cada sis classes, mentre que a les llars d'infants hi haurà una quarta part de la plantilla. A Terrassa, el Vallès Occidental, ja ha començat la vaga indefinida dels treballadors de la recollida d'escombraries. Aquesta nit ha estat la primera de l'aturada que fan aquests empleats de l'empresa municipal en protesta per l'eliminació de la paga extra de Nadal. L'equip de govern de l'Ajuntament de Terrassa argumenta que suprimeix la paga obligat per una norma estatal. L'empresa municipal ha proposat als treballadors avançar les pagues extraordinàries fins a l'any 2015, però ho han rebutjat. Els serveis mínims ordenats per la Generalitat a Terrassa... Garanteixen la recollida d'escombraries als centres sanitaris i assistencials, a les escoles amb menjador i als mercats municipals. La recollida i el transport de la matèria orgànica queda reduïda al 50% i la resta de la selectiva al 25%. Bon dia, us parla Marta Casas. L'entrenador de l'Espanyol Mauricio Pochettino i el director esportiu Ramon Planas s'han reunit amb Joan Collet fa una estona a la ciutat esportiva de Nijarque. S'ha analitzat la situació de l'equip i també el futur del tècnic. L'ha trobada, però, ha acabat sense decisions. Pochettino no vol dimitir i Collet no vol prendre cap decisió abans de les eleccions a la presidència del pròxim dilluns 19 de novembre. D'altra banda, en declaracions a la xarxa, el candidat a la presidència, Sergio Oliveró, dona suport al tècnic. Poquetino té un contracte que no acaba aquest any, sinó que acaba l'any que ve, i és l'entrenador que va decidir, l'expresident, donar-li tres anys de contracte. Jo penso que ara hem d'estar amb Poquetino en el projecte, sí o sí. Però jo penso que és la persona que ens ha de treure d'aquí. És l'única persona que ens pot treure del tema esportiu. També en futbol, la Lliga de Futbol Professional ha fet pública la llista dels premis als millors jugadors de la temporada passada. Messi ha estat triat millor jugador i també millor davanter. Iniesta, millor migcampista. Puyol, premi al Joc Net. I Marc Bartra, millor defensa de la segona divisió. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Ueno. L'Ajuntament de Sant Just ha decretat serveis mínims de cara a la vaga general, convocada per demà dimecres a nivell europeu. Per departaments, hi haurà una persona treballant a la centraleta, una altra a l'oficina de gestió integrada, una persona més a serveis socials i un altre assessorament legal. Un altre treballador del consistori s'encarregarà de les tasques de control i fiscalització econòmico-financera i una altra de les de tresoreria. Pel que fa a l'Escola Bressol Municipal Marrex, hi treballarà una persona que tingui atribuïdes les funcions de direcció... i dos educadors o educadores. Pel que fa a la resta d'equipaments i serveis municipals, que no estan decretats en els serveis mínims, faran el que trobin oportú, en funció de si els seus treballadors i treballadores volen sumar-se a la vaga o no. És el cas de les escoles de Sant Just. A l'escola Montseny aniran a la vaga quatre dels 18 mestres que hi ha, a Canigó un, i a Montserrat de moment no ho saben. A l'Institut la major part de professors i professores treballarà, i a l'escola Madre Sacramento cap mestre ha dit que s'assumi a la vaga. Més qüestions aquest dijous es presentarà a Sant Just al Servei Europeu de Voluntariat. Es tracta d'un programa finançat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer de voluntaris en algun país europeu entre sis mesos i un any. El projecte es planteja en diferents àmbits, cultural, d'inclusió, d'informació juvenil, mediambiental, entre d'altres. És de mobilitat individual i no es necessita cap titulació concreta. La conferència per presentar aquest Servei Europeu de Voluntariat serà demà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Ovidi Montlló del Casal de Joves. I fem un últim apunt per recordar que diumenge es farà el cinquè cross escolar al Parc de Torre Blanca. L'organitza el Club Atletisme Sant Just i s'adreça a infants i joves nascuts entre els anys 1995 i 2007. Les inscripcions es poden fer aquesta tarda a quarts de nou del vespre al complex esportiu municipal La Bona Aigua. D'altra banda, els participants dels Jocs Escolars del Basllobregat es poden apuntar a través del programa informàtic NEO. Les inscripcions per participar-hi finalitzen avui. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sánchez Notícies edició migdia a la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu trobar la informació local actualitzada al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia. No colors, no skin. Fins demà! Gràcies. Just a la fusta. Sant Just en directe. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 79 30. 93 470 79 30. Just a la fusta, el magazín del matí. Passen 13 minuts de les 12, aquesta hora parlem de televisió amb l'Alba Conesa. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Com sempre, per fer un repàs de diferents aspectes del món de la televisió, comencem avui parlant dels Premis Ondes. Exacte, de la 59 edició d'aquests Premis, corresponent a l'any 2012, en què els Premis han estat, per exemple, Concha Velasco com a millor actriu per la seva participació a la sèrie Gran Hotel d'Antena 3, encara que González Costa ara molt actiu en el món de la televisió, perquè també presenta cine de barrio a Televisió Espanyola. Després, millor actor ha estat Mariano Peña, que interpreta el personatge de Mauricio de la sèrie Aïda. El millor programa d'entreteniment ha estat La Voz de Telecinco, millors presentadors Amiga Tiburu i Jordi Hortado de Televisió Espanyola tots dos, I Televisió Espanyola també aconsegueix guardons en l'àmbit de la ficció, ja que l'Ondes a la millor sèrie és per Isabel i l'Ondes a la millor minissèrie és per El Ángel de Budapest, que van emetre ja fa uns mesos. Doncs això pel que fa a aquests guanyadors del Premis Ondes, no sé si en destaquem algun més o... No, aquest seria el principal. Passem ja a parlar de la sexta que va estrenar a la sobretaula el magazín Alguien tenia que decirlo. Sí, va ser aquest dilluns, ahir mateix, presentat per Dani Rovira, del Club de la Comèdia, Xavi Franquesa, que havia estat a part amb un comedi, i David Broncano, de Estes no són les notícies. I és un programa que repassarà l'actualitat social i del cor des d'un punt de vista particular, amb l'objectiu de seduir, sobretot, els espectadors més joves. A l'hora de plantejar el divent del plató, com recordareu, em sembla que ho vam comentar en un altre programa, La productora ha rescatat l'esprit de l'informal de Telecinco, de manera que es gravarà diàriament en un local amb aparador a l'exterior, en concret en un antic concessionari de cotxes situat al carrer d'Alcalá 232 de Madrid. I, per tant, els dianants seran, d'alguna manera, públics també d'aquest magazín. Doncs serà curiós veure com funciona, no? Perquè, no sé, així de primera sembla interessant... Sí, es vol obrir al públic, que de fet suposo que tindrà alguna manera de sentir també el que es diu a dintre del concessionari, perquè diguéssim que hi haurà un vidre entremig, però ja s'hauran muntat prou bé, sé que havien posat llums a fora al carrer, i ho anirem veient cada dia de dilluns o divendres en aquestes sobretaules a la sexta. Molt bé, tenim també més coses, com ara que Passapalabra va complir ahir dilluns 5 anys a Telecinco. Sí, al voltant de 220.000 preguntes formulades amb 1.700 concursants, que jo no ho sabia, però es veu que han de superar unes proves de selecció, a les quals s'han presentat gairebé 12.000 aspirants, i doncs aquests són alguns dels resultats dels 5 anys que porta a passar paraula a Telecinco, on segueix sent el concurs més vist de la tarda, amb més de 2 milions d'espectadors i un 18,2% de quota de pantalla, i fins i tot se situa a 3,4 punts per davant del seu immediat competidor. Per tant, podem dir que Passapalabra encara en té per uns quants anys més, sembla. Molt bé, Déu-n'hi-do. Passem ara, que són xifres interessants, passem ara a parlar de la minisèrie Un munt dos infants que s'acomiada avui a la graella de 4. Serà dos quarts de la nit, quan s'emetin els dos últims capítols d'aquesta minissèrie, que recordem que és la seqüela de l'exitosa Los Pilares de la Tierra i que durant les últimes tres setmanes ha estat seduint el respecte dos de quatre i s'ha mantingut amb uns resultats molt per sobre de la mitjana de la cadena, per tant una bona aposta de quatre que s'acomiada aquesta nit, dèiem, a dos quals d'onze. Molt bé, doncs aquest comiat que suposo que també tindrà el seu públic fidel a l'hora de tancar aquesta temporada. o aquesta minissèrie, si més no. Més coses, amb Ara en Temps Revueltos, que també tanca tapa a Televisió Espanyola i es comença a rodar l'espin-off per Antena 3. Sí, aquest espin-off no el podem veure fins al gener de l'any vinent, però és veritat que aquest final d'etapa a Televisió Espanyola vol dir el final d'etapa d'una de les sèries de més èxit de la televisió, líder de la sobretaula des de l'abril de 2008, ...que s'acomiada aquest dijous amb doble capítol... ...un que s'emetrà a l'horari habitual... ...a quarts de cinc de la tarda... ...i l'últim que s'emetrà a dos quarts d'onze... ...de la nit de dijous, com dèiem. Set anys en antena han convertit... ...en la sèrie amb més hores i capítols... ...de la televisió d'Espanya. També és la sèrie espanyola diària més guardonada... ...va aconseguir, per exemple, un premi Ondas... ...precisament a la millor sèrie... ...quatre premis TP en aquesta mateixa categoria de sèrie... dos premis de l'Acadèmia de la Televisió a la millor música i quatre premis de la Unió d'Actors. Va ser distingida també amb la medalla de plata a la categoria de drama al Festival de Nova York 2007. Per tant, veiem que ha estat valorada tant per públic com per crítica i per la seva nova etapa d'antena 3 mantindrà l'equip tècnic i els protagonistes principals tot i que s'incorporaran nous actors i actrius, com de fet es feia en cada nova temporada d'aquesta sèrie. Per exemple, Josep Linuesa, Marc Clotet, Carme Cunesa, Elena Furiase o Bàrbara Goenaga són algunes de les incorporacions confirmades. Home, doncs bons noms, no? Sí, acostumen també a picar fort amb això. De fet, diuen que és un dels èxits de la sèrie i que potser amb aquests grans actors i actrius és un dels seus secrets, vaja. I dir també que l'arribada d'aquest spin-off a Antena 3 tindrà conseqüències per una de les dues ficcions que ocupen actualment la sobretaula d'Antena 3, Bandolena, que acabarà després de dos anys i més de 500 episodis amb unes dades d'audiència notables per la seva franja, tot i que no tan competitives com les de l'altre serial d'Antena 3, que és El secreto del puente viejo, i suposo que per això aquesta ha estat la que ha hagut de fer. ...o la que haurà d'abandonar... ...en detriment d'Amerinti un porri o altres. Molt bé, doncs... ...estarem al cas també de tot plegat. Parlem ara també encara d'en TN3... ...que estrena l'any que ve... ...la segona temporada de la sèrie Polseres Vermelles. Sí, aquesta sèrie que explica una història... ...sobre el valor de l'amistat, la superació... ...i les ganes de viure d'un grup de nois i noies... ...ingressats a la planta infantil d'un hospital. Aquesta sèrie d'Albert Espinosa... ...que en la primera temporada va aconseguir... ...un gran èxit tant de crítica com d'audiència... Antena 3, on es va estrenar el gener de 2011, va promediar uns 514.000 espectadors i Antena 3 també va obtenir una audiència mitjana molt bona de més de 2.300.000 espectadors. La trama de la segona temporada arrencarà dos anys després del final de la primera i això implica que, a més de conviure amb les malalties, els protagonistes també inicien una nova etapa vital, que és l'adolescència, i per tant això implicarà nous problemes o conflictes o noves trames. També hi haurà nous personatges i també han dit que hi haurà més exteriors que en la primera temporada. T'anava a dir que TV3, per això no s'ha fet la segona temporada? No, això és el dubte que m'ha quedat i no l'he pogut esbrinar si s'estrenarà abans Antena 3 que TV3. Clar, o si només es farà Antena 3 aquest cop. TV3 era una de les coproductores de la sèrie, així que jo m'imagino que no deixaran ametre la TV3 en català. Ho haurem d'anar investigant. Molt bé, doncs sí, sí, està clar. Ja n'anirem parlant també, a mesura que sapiguem més detalls. Acabem parlant de 4, que prepara per les tardes un programa d'actualitat. Sí, tracta del programa TV3, presentat pels periodistes esportius Jesús Gallego i Álvaro de la Lama. És un magazín que tindrà com a plató la seva pròpia redacció i per tant això vol aconseguir la màxima frescura i mediatesa en les notícies que es vagin produint al llarg de l'emissió del programa i també la cadena promès per aquest magazín esperit crític, ironia i provocació. Doncs veurem com acaba tot plegat. Molt bé, Alba, d'aquesta manera acabem aquest repàs pel món de la televisió. Moltes gràcies i tornem, com sempre, dimarts que ve. Molt bé, gràcies a vosaltres. Que vagi bé, molt bon dia. Estem escoltant just a la fusta. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com 1, 2... S'aire la travessa amb un minut, i una via de ferro obri motor, vola més amb llades miguls, a 9,5 mil peus d'altitud. L'altitud sud, mos precipitam damunt París, i se'n maniobres en descens, t'he d'escriure un vers un moment, Diria't els teus llevis són hiverns i somriures. I el cel s'aperta en si mateix. És una esfera intangible en els ocells en totes direccions. Sobrevolen i sempre els horitzons equidisten com el pols i l'equador. Quan som davall la lluna i no som davall el sol diria que el teu cos el consider i que el meu sentiment se despista Fins demà! Just a la fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també... Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Recorda que per votar has de dur l'original del DNI, el passaport o el carnet de conduir. Els col·legis electorals obriran de les 9 del matí a les 8 del vespre. Si vols saber on has de votar, consulta la targeta sensal que rebaràs a casa teva. Dos minuts i arribem en punt a dos quarts d'una del migdia d'aquí a pocs moments. Parlem del novembre literari. Avui, dimarts, hi ha aquest nou acte, un acte, un recital del poeta Josep Pedrals, també acompanyat d'un tas de vins organitzat pel celler de Can Mata. Parlem d'aquí una estona i ho farem amb ell mateix, amb Josep Pedrals, i ho farem després d'escoltar Ben Harper. Fins demà! Now, angel, won't you come by me? Angel, hear my plea. Take my hand and lift me up so that I can fly with thee. So that I can fly with thee. And I'm waiting on an angel And I know it won't be long To find myself a resting place In my angel's arms My angel's arms So speak kind to a stranger Cause you'll never know It just might be an angel Come knocking at your door Come knocking at your door And I'm waiting on an angel And I know it won't be long To find myself a resting place In my angel's arms In my angel's arms I hope you come. Bona nit. Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com. Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Fins demà! Parlem aquesta hora de literatura perquè aquest vespre continuen els actes del novembre literari. Avui es combinarà poesia i vins en un recital a càrrec del poeta Josep Pedrals i amb la col·laboració del celler de Can Mata que oferirà un tas de vins. N'hem parlat aquests últims dies i aquesta hora el que fem és saludar el poeta Josep Pedrals. Molt bon dia, Josep. Hola, bon dia. Aquests últims mesos de Sant Just, de fet, ja hi ha hagut algun parell d'actes que combinaven la poesia i el vi. Què et sembla aquesta proposta? Aquesta proposta em sembla encertadíssima perquè in vino veritas, com diuen els llatins, i per tant... La poesia, que és com una mena d'acostament a la veritat, ha d'anar perfecte amb el digui. No sé si ho has fet mai algun cop en algun recital, vull dir, que s'hagi combinat directament, o sigui que hi hagi hagut, no el fet que es pugui prendre una copa, sinó que formi part també de l'organització del recital. Algun m'he fet al Priorat, que com que tenen vinyes i això, hi ha aquestes coses i són més tradicionals. I una cosa que munto jo als estius a Ripoll... No és amb vi, sinó amb el menjar. O sigui, es fa una combinació de poesia i gastronomia que és tota una història divertida. Clar, també una bona proposta. Creus que serveix una mica també per treure segons quines pors o per desmitificar la poesia que, tot i això, actes com el recital d'aquest vespre, encara que no hi hagués vi, imagino que aniria per aquí. Però que potser d'alguna manera algú que s'espanti una mica el pot ajudar en aquest sentit? Home, espero que sí. No sé si el vi serà prou atractiu, però confio que sí. El vi que hem triat coincideix una mica per zona i per tal amb algunes històries que explicaré. Per tant, l'origen del vi és servida també per crear un marc a la poesia. Avui ens presentaràs el romanso d'Anna Tirant, que és el segon llibre que es publica a l'editorial L'Abreu. Què ens trobarem en aquest recital? En aquest recital el que faig és explicar el llibre, però com que el diu un poc complicat, l'explicació és tot un espectacle, en realitat. O sigui, acaba resultant una història en si. O sigui, la història de la creació del llibre i de com funciona és tot un... Ja forma part del recital. Sí, sí, sí, exacte. I el tipus de públic, perquè aquests dies ens comentaven que el cicle del novembritàri acollia com molts públics diferents, que és diferent el que pugui anar a veure Albert Sánchez Pinyol, que vingui avui al vespre, o creus que és una cosa per tots els públics, realment? A quin públic interessarà més? Jo crec que això en realitat és per tots els públics, perquè al final no deixa de ser un espectacle semiteatral, no? En realitat, un recital de poesia sempre és una cosa així més o menys... teatralitzada, no? Per tant, crec que és prou obert, perquè a més és explicacions i històries que són comprensibles per tothom, diria. Fa temps que has anat fent recitals per diferents punts. No sé si en tot aquest temps que t'has mogut has trobat que hi havia més gent disposada a llegir poesia o a escoltar poesia, o si simplement és una idea que tenim preconcebuda i que no és així, que hi ha gent, ja existeix aquest públic. Aquest públic existeix, i potencialment és quasi tota la població, perquè de poeta, musica i loco, tot el món dones un poco, no? I vull dir que hi ha un tipus de poesia que li entra per força, i de fet tothom en sap de poemes, encara que sigui allò del Juan de la Pitxacorta, saps? Aquestes històries tothom les utilitza, la paraula l'utilitzem quasi tots. Per tant, és un món que... té un públic potencial increïble. I públic fidel també n'hi ha. No és només una cosa per iniciats o per sectaris, diguéssim. Exacte. I sí que fa la sensació, per això, que potser el que ha passat en els últims temps és que hi ha més espais, o sigui, que el circuit es va fent una mica més gran, potser. Sí, perquè va agafant diverses sensibilitats. O sigui, hi ha gent que s'acorda al món del recital i va intentant buscar quin és el seu racó de... Perquè els recitals de la poesia, com tot, i cap tothom, o sigui, la gent de dretes, la gent d'esquerres, la gent que és molt tiquis-miquis i els que els agraden les coses a l'augrades, a l'engròs. I cap tothom, des de les paraulotes fins a les paraules més finolis, diguéssim. Passaria una mica com amb la música, no?, segurament. Exacte, exacte. Sí, sí, sí. tot i que suposo que en principi la poesia encara té una etiqueta que de vegades costa d'expulsar-se, m'imagino. Sí, perquè hi ha com una idea molt mística de la poesia. O sigui, la gent es pensa que la poesia ha de portar en si mateixa algun missatge molt elevat, quan a vegades la poesia el que porta és... O sigui, hi ha la poesia tabernària de tota la vida, dels goliards, de certs trobadors i juglars, etcètera, que... diguéssim, parlar de la divina amada o aquestes coses, la dona angelicata, diguéssim, no li cal. Parla precisament de la poda de sardines, no? I aquesta poesia molt sovint la gent no la té concebuda com a poesia quan ho és perfectament i a més té una tradició llarguíssima en la humanitat, no? De fet, ja que et tenim aquí, vam poder llegir durant molt de temps al diari Ara cada dia un sonet que feies vinculat justament amb alguna qüestió relacionada amb l'actualitat. I que també serveix segurament activitats d'aquesta mena o poesies d'aquesta mena per recordar-nos això, no? Doncs que la poesia pot ser tot arreu, com si diguéssim. Sí, sí, sí. De fet, l'objectiu era aquest, una mica, trobar la poesia quotidiana en el diari. Aquí a Sant Just no sé si has vingut alguna vegada a fer algun recital, Josep. No, a Sant Just no, precisament. Suposo que has estat per Barcelona, has voltat també per la resta de Catalunya, no sé si... Suposo que hi ha diferències entre els tipus de públic o si això va com va. Sí, també depèn de quins nuclis vas, que per exemple són menudíssims o així, et trobes que el públic és quasi tot el poble a vegades, perquè no s'hi fa res més. A pobles com Sant Just, per exemple, suposo que serà una altra història i... també per ubicació... Està a tocar la Barcelona també, no? Sí, etcètera. És una altra història. Serà curiós de veure també per això, perquè dins d'aquest cicle són aquests actes que més o menys tenen força bona resposta, tenen en compte que a vegades a Sant Just té aquesta fama que ens costa moure'ns una mica per anar a activitats, potser perquè està a tocar la Barcelona justament, però suposo que el fet que es barregi també amb el vi, que hi hagi hagut aquests precedents d'aquest parell de recitals, en aquesta línia, també animaran força la gent. Jo, per part meva, a tothom que ens estigui escoltant, em comprometo a fer-los passar bé. Això t'anava a preguntar. Perquè en principi és això, que s'hi ha d'anar amb ganes des a les 8 del vespre, a final del dia, per tant, una mica amb aquest esperit. Exacte, exacte. No és una conferència, diguéssim. És més aviat un monòleg d'humor, quasi bé. Doncs serà avui a les 8 del vespre a l'Ateneu, aquest recital de poesia acompanyat de vi amb Josep Pedrals. Avui n'hem volgut parlar una mica aquí al Just a la Fusta. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I que vagi molt bé, molta sort. Igualment. Adeu, bon dia. Just a la Fusta Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Aixecar-ho. Fins demà! Bona nit. Supose I never, ever met you. Supose we never fell in love. Supose I never, ever let you kiss me so sweet and so soft. Supose I never, ever saw you. Supose we never, ever called. Just to break my own fault Just to break my fault Just to break my fault Just to break my fault Break my fault Break my fault I never loved nobody fully Always one foot on the ground And by protecting my heart, truly I got lost All these voices I hear in my mind All these words I hear in my mind All this music And it breaks my heart And it breaks my heart I hear in my mind All these voices I hear in my mind Fins demà! Just a la fusta, Sant Jús en directe. I com cada dimarts repassem diferents novetats literàries que podem trobar a les llibreries i fem com sempre amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'aquí Sant Jús. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Avui comencem justament parlant d'una novetat molt recent, no?, perquè va arribar, em sembla, la setmana passada, i aquesta setmana també n'hem anat parlant, és aquest esperta, el senyal de Joan Margarit. Joan Margarit, editat per Proa, com tota la seva obra, i ens trobem amb un altre poemari, d'en Joan Margarit, que, sincerament, sempre ha valgut la pena de llegir-lo. es parla en algun moment com si fos autobiogràfic, més que com si fos autobiogràfic, com si fos una novetat que fos autobiogràfic. Quan jo en tots els darrers llibres d'en Joan Margarit he trobat... Referències, no? Referències al temps que va viure a les Canàries, referències a les seves relacions familiars, referències a la seva feina, etcètera, no? I en aquest ens trobem una mica amb el mateix. I val a dir que jo que no havia estat mai un lector de poesia, bueno, a veure, he estat lector de poesia clàssica, diguem, la poesia rimada, la que en la meva època estudiavem més o menys a l'escola, però no de poetes contemporanis, diguem, I és que cada dia li estic trobant més el gust a llegir sobretot aquest senyor, en Margarit. Enganxa, doncs. Sí, suposo que una mica... A veure, enganxa en el... En un sentit, exacte. Sí, que et pot enganxar la poesia. I que li trobis la cadència en la que l'has d'anar llegint, com cada vers... les d'espremre, les d'intentar treure el significat i el que ha volgut dir, que de vegades és una mica complicat. I després també és trobar el moment de llegir la poesia. És diferent, segurament, no?, que per llegir una novel·la. Sí, per suposat. La novel·la és una lectura que, per dir-ho d'alguna manera, acostumen a ser lectures lineals. Aquelles que vas... No rellegeixes, com si diguéssim, no? Encara la poesia sí que... Pàgina 20 segons de novel·la, més o menys, no? I la poesia no. La poesia, moltes vegades, ja ha de ser rellegida i reinterpretada i més. I a mi una cosa que m'agrada molt d'en Margarit, i és que amb els títols, només amb els títols dels seus llibres, ja es pot fer un poema preciós. Em venen a engarar al cap, per exemple... Home, l'últim, no?, per exemple, on era lluny i difícil. On era lluny i difícil, el misteriosament feliç. Sí, sí, sí. I és que em dona la sensació que, clar, és un autor... que ha arribat a un punt de la seva vida que li permet mirar endarrere i tenir una perspectiva molt llarga i fer uns anàlisis en què arriba a aquestes conclusions. Després de tot el que he viscut, de tot el que he passat, soc misteriosament feliç. I he arribat fins aquí I ara me n'adono que no era ni lluny ni difícil. I ara ens trobem amb l'expert, el senyal, que és el nom, em sembla recordar, del primer poema que surt en el llibre. I aquest esper, el senyal, quan hagi acabat de llegir el llibre, sincerament, suposo que se li pot treure també algun significat igual que els que parlàvem abans. No sé a què es deu referir amb això d'espert el senyal. No crec que signifiqui la desconexió, per dir-ho així, de la vida o alguna cosa així. És difícil de dir. Té més d'un significat, segurament. Sí, pot ser. El que passa és que és un senyor igual que molts de nosaltres, que ja podem dir que hem viscut més del que ens queda. Bueno, depèn d'aquí, no, Diego? No, Carme. Diferent, segurament, que això en Margarit. Tu no, tu encara et queda... No se sap mai, això. No se sap mai, però jo tinc claríssim que a mi em queda menys del que he viscut. Està per veure'm, està per veure'm. Crec que sí, sincerament. Bé, doncs és aquest espert el senyal de Joan Margarit, que un bon poemari, a més a més es presentarà aquí Sant Just al desembre, per tant aquí a la ràdio ja n'anirem parlant també. Passem ara a una novel·la, ara sí, de John Grisham, Los Litigantes. Sí, tenim el John Grisham, que John Grisham porta una mitjana de novel·la per any. Déu n'hi do, eh? Sí, sí, sí. i sempre escriu sobre el mateix, sobre temes d'advocats. Sí, hi ha moltes que han estat adaptades al cinema, hi ha bastantes pel·lícules basades en tots aquests plaits que en Grisha han anat fent llibres abans que sortís la pel·lícula, i aquí ens trobem també amb un bufet d'advocats no de gaire èxit, és un parell d'advocats que es dediquen a casos de poca importància, divorcis, es dediquen a passejar pels hospitals per veure a qui poden demanar per treure's uns diners i a més, no? I tenen un petit bufet i amb això han aconseguit sobreviure durant 20 anys, no? El que passa és que es troben, en un bon dia, es troben a un tal David Zink, que era un jove advocat que estava treballant en un bufet de prestigi, però que ha acabat fins al capdamunt d'aquest bufet i ha decidit i decideix que ho deixa. I després d'un bon dia de borratxera, per oblidar tot això, el troben tirat. a la porta del seu despatx, aquests dos educats, i tal com torna, diguem-ne, aquest David Zinc, els demana feina. I sembla que només començar a treballar amb ells els arriba el que podria ser el cas de la seva vida, el que els podia solucionar ja, el que els queda de vida professionalment. i decideixen tirar-lo endavant, comptant que són tres advocats que no tenen experiència ni tenen la talla adequada per dur endavant el cas que es veuen entre mans. I aquí és on s'embolica tot, i els intenten cremar el bufet, fer que desisteixin de portar el cas endavant, perquè hi ha moltes persones i persones influents, empreses influents i molt poderoses, ficades pel mig, Però, bueno, decideixen tirar-lo endavant i, efectivament, així s'aconsegueixen els dos vells advocats, Finley i Fix, que eren els que ja sobrevivien en aquest despatx, aconsegueixen arribar fins a la seva jubilació. I el jove advocat, el David Singh, aconsegueix l'èxit i poder obrir el seu bufet i continuar la seva vida professional. Mhm. Doncs és aquesta nova novel·la de John Grisham. John Grisham. Passem ara cap a l'última recomanació de la setmana, que, com sempre, passa per un públic més jove. Avui és el diari del Grec, una nova... Són diferents entregues, no? Sí, una nova entrega del diari del Grec. És el número 6, però és que són els llibres que últimament, diguem, estan donant vida econòmica al centre. A la secció de joves, perquè la llibreria en general està molt animada amb el Sánchez Pinyol, amb el Victus, i amb aquella trilogia que ja vam parlar també en el seu dia de les 50 homes. Sí, sí, sí, continua també. Sí, sí, sí. Sincerament, és l'únic que s'està venent. O que es pot mencionar. Aquí el grec, en aquesta entrega, torna a tenir problemes. Les parets de l'escola han aparegut pintades i ell és el principal sospitós. El que passa, que és el més estrany, és que és innocent. Si no del tot, sí, una mica. Per sort, una nevada inesperada... fa que hagin d'anul·lar les classes i en grec es deslliura del càstig a l'escola. Però tampoc es deslliura del tot del càstig perquè ell pensa que no hi ha cap càstig pitjor que quedar-se atrapat a casa seva i amb la seva família durant les vacances. Clar. Per tant, a partir d'aquí... Dóna joc, no suposo, tota aquesta història? Sí, sí, bueno, recordem que el primer llibre del grec porta el títol d'un pringat total, no? I llavors és un personatge... A veure, que jo sincerament no sé què és el que veu la gent aquesta de 10 o 12 anys en aquest llibre. Vull creure que no es veuen reflectits en aquest personatge, sinó que els serveix una mica de rebuig, no? Però que és una onada que a mi em sembla que està passant bastant, és un acorrent que des de fa temps, perquè per una altra banda tenim el Simpson, el Simpson a televisió, o un altre que hi ha, que no sé si és Pare de família o algo així, que també és una sèrie, i és que són uns protagonistes totalment en contra de la bona moral i de... I és això, suposo que això fa una mica l'efecte rebuig. Sí, esperem que sí, no? Suposo que mai se sap quines són les conseqüències. Esperem que sigui així. Doncs gràcies, Diego, i tornem la setmana que ve amb més recomanacions. Que vagin molt bé, bon dia. Gràcies a tu, Carmen. Dos minuts i arribem en punt a la una del migdia, per tant, moment per tancar aquest just a la fusta d'avui dimarts 13 de novembre. Donem les gràcies a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno als serveis informatius, l'Anna Díaz amb l'actualitat del dia, el Carles i l'Anna Dírius a la previsió del temps, avui hem parlat amb Pablo Barranco de Via Democràtica, a més a més també amb el Pep Quintana de la història de Sant Just i del concert que es fa aquest diumenge organitzat per les Bernaccions. Hem fet la Túlia amb la Marsella Cristina I en aquesta última hora hem parlat amb Josep Pedrals, el poeta que avui farà un recital poètic en el marc del novembre literari a Sant Just, també de televisió amb la vaconesa i de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Ara us deixem amb l'informatiu dels Sant Just Notícies per saber el que passa al municipi i nosaltres tornarem dijous a partir de les 10, com sempre, perquè demà no farem programa ni veure just a la fusta amb motiu de la vaga general. Marxem, doncs, i tot seguit les notícies. Primer recordem bolletí de la xarxa i després, sí, l'informatiu del Sant Just Notícies. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El govern català confia que els serveis mínims pactats amb els sindicats i per la vaga general convocada per demà garantiran els serveis essencials dels ciutadans. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, diu que respecten la convocatòria d'aquesta mobilització. Palau de la Generalitat, Ivana Roig i Jana Ruiz, bon dia. Bon dia. El portaveu del govern ha adoptat un paper neutral, una posició neutral pel que fa a les raons econòmiques i socials que justifiquen la convocatòria de vaga general de demà dimecres per part dels sindicats. OMS ha limitat a assegurar que el govern vaïllarà per una jornada tranquil·la, també ha justificat perquè, com a l'anterior convocatòria de vaga general, estaran més atents a les dades de seguiment que proporcionin patronal i administració abans que les dades proporcionades pels sindicats. La nostra vocació no és fer una gara de xifres, és donar la informació, perquè és, a més a més, la nostra obligació, sobretot i especialment la relativa a les administracions públiques, perquè d'aquesta no en podem, diguem-ne... és que tingui la responsabilitat, perquè la Generalitat de Catalunya ha de saber quantes nòmines pagarà per al dia de demà, a tenor de la gent que faci vaga, i per tant li direm exactament quantes persones han comunicat a la Generalitat que feien vaga.