Justa la Fusta
Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!
Subscriu-te al podcast
Vaga 14N, entrevista SI i cultura a Sant Just
Resum general
Programa magazine amb actualitat local, repàs de premsa post vaga 14N, meteorologia, entrevistes, tertúlia, agenda cultural i secció d’invents. Els punts clau del dia:
- -
- Vaga 14N i desnonaments: seguiment ampli a les portades i digitals; debat social i polític a la tertúlia.
- -
- Política: entrevista a Miquel Casals (Solidaritat per la Independència) centrada en la independència, la consulta i propostes econòmiques i educatives.
- -
- Sant Just: notícies locals (Servei Europeu de Voluntariat, primers Pastorets del municipi, agenda jove i bibliotecària).
- -
- El temps: bonança suau a migdies, mínimes a la baixa les properes nits; possible inestabilitat diumenge cap a Tarragona.
- -
- Cultura: cartellera destacada (teatre familiar, Temporada Alta, clàssics i comèdia), i entrevista sobre el Mercat de segona mà a l’Escola Montserrat.
- -
- Invents: història del menjar infantil: de les dides i la fórmula de Liebig a Nestlé i els potitos Gerber.
Notícies de Sant Just
- -
- Presentació del Servei Europeu de Voluntariat (18-30 anys) al Casal de Joves; mobilitat en àmbits cultural, inclusió, medi ambient.
- -
- Crida per als primers Pastorets del municipi: “És teu! Els contrapastorets de Sant Just” (21 i 23 de desembre). Es busquen extres; assajos finals la setmana prèvia.
- -
- Campanya: actes d’ICV-EUiA, CUP, PSC i SI; carpes informatives al municipi.
- -
- Promoció d’habitatge públic al Mas Lluí (PPO).
Repassa de premsa i digitals
Vaga 14N i economia
- -
- Portades: balanç de vaga amb seguiment desigual; grans manifestacions; debat pels desnonaments i política de seguretat (incident menor a Tarragona).
- -
- Digitals: caiguda del PIB trimestral (-0,3%); debat sobre mesures de dèficit; ressò del 14N a xarxes (#14N).
- -
- Desnonaments: govern espanyol prepara moratòria parcial per a rendes baixes i llindars d’hipoteques; negociació PP-PSOE amb discrepàncies.
Altres temes
- -
- Internacional: escalada Israel–Hamàs; exhumació d’Arafat; Xi Jinping pren el relleu a la Xina; empresaris als EUA i fiscal cliff.
- -
- Contraportades: cooperació i sharing (Favorece), memòries de guerra (Kevin Powers), veus de la societat civil i diplomàcia (Francesc Vendrell).
- -
- Esports: golejada de la selecció espanyola amb pes de jugadors del Barça; entrevista a Piqué (valors i presidència del club, futur fill català).
- -
- Cultura i curioses: possible Shakira cantant “Boig per tu”; guanyadors del Sona9; història d’un llegat milionari a un poble de Florida; proposta: visita modernista a l’Hotel Espanya.
El temps
- -
- Migdies suau-templats (15–19 ºC), però mínimes a la baixa les nits vinents (capes recomanades).
- -
- Divendres i dissabte: sol amb núvols alts; estabilitat relativa.
- -
- Diumenge: augment de núvols i possibilitat de ruixats sobretot a Tarragona i litoral sud.
- -
- Setmana vinent: entrada d’ambient més fred i desitjats fronts atlàntics per al Pirineu.
Entrevista política: Miquel Casals (SI)
- -
- Llistes per primàries i forta presència del Baix Llobregat; valoració crítica de la legislatura (retallades).
- -
- Objectiu: independència sense matisos i via ràpida; rebuig a opcions d’estat associat.
- -
- Economia: denúncia del dèficit fiscal (17.000 M€/any); proposa baixar impostos empreses per contractar i reduir atur.
- -
- Educació: immersió lingüística i català com a única llengua oficial; estabilitat dels models educatius consensuats.
- -
- UE: aposta per negociar com a estat contribuent i seguir dins l’espai europeu.
- -
- Pactes: només amb forces que vulguin la independència i “ràpid”. Consulta amb pregunta clara i referèndum vinculant:
> "Independència sí o independència no"
- -
- Frase clau:
> "Tenim pressa"
Tertúlia
- -
- Balanç de la vaga 14N: menys incidents que al març, però preocupació pels aldarulls puntuals.
- -
- Desnonaments i suïcidis: urgència d’acords reals i protecció social efectiva.
- -
- Atur com a problema central; debat sobre obligacions europees i priorització del deute.
- -
- Mobilitat laboral i fuga de talent jove; comparacions amb Alemanya (jornades parcials i repartiment de feina).
- -
- Infraestructures: reivindicació del Corredor Mediterrani i crítica a la visió radial.
- -
- Campanya: to inicial alt i després pausa; reflexions sobre PSC-PSOE, jovent i participació.
Sant Just en directe: Mercat de segona mà (Escola Montserrat)
- -
- Dissabte al matí (10:30–14:00), pista de l’escola. Inscripció: 3 €; encara oberta via blog de l’AMPA (emparrat.blogspot.com) i in situ.
- -
- Només productes de segona mà (res de botiga); cada paradista porta el seu material i s’endú el que sobri.
- -
- Objectiu: cohesió de famílies, obrir l’escola al poble i fomentar reutilització.
- -
- Valor pedagògic: els infants practiquen gestió de diners, valor de les coses i reducció de residus.
Cartellera teatral (selecció)
- -
- Familiar: “El cel de la Jojo” (Poliorama, dg. 12 h).
- -
- Temporada Alta (Salt): “El mestre i Margarita” (Pep Tosar; música en directe; gran aposta).
- -
- Estrenes curtes: “Anatomia dels centaures” (Lliure, Iguana Teatre); “Vespres de la Beata Verge” (Sala Beckett).
- -
- Últimes: “Oleanna” (Romea).
- -
- Monòleg: Carme Sansa en “En vostè ja ho entendrà” (Tantarantana; dl.-dt.).
- -
- Clàssics: “12 homes sense pietat” (Teatre del Raval); “Luces de Bohemia” (Biblioteca de Catalunya); Òpera “L’elisir d’amore” (Liceu).
- -
- Comèdia: “El nom” (traducció de Jordi Galceran, direcció Joel Joan).
La màquina del temps: Menjar infantil
- -
- De la lactància materna i les dides a alternatives digestibles per a nadons.
- -
- 1867: Liebig formula un substitut de llet materna (malta, farines, potassa) per dissoldre en llet.
- -
- Nestlé: farina lactada (1867), marca amb niu (de “nest”), expansió amb llet condensada (La Lechera).
- -
- 1928: Gerber introdueix els purés en pot (“potitos”) a 5 cèntims; logotip del nadó icònic.
- -
- Arribada a Espanya via Bledina (Bledin); avui conviuen preparats comercials i purés casolans.
Seccions de l'episodi

Notícies locals (Sant Just)
Servei Europeu de Voluntariat; primers Pastorets (“És teu! Els contrapastorets de Sant Just”); actes de campanya; recordatoris informatius i promoció d’habitatge.

Repassa de portades i digitals: vaga 14N, economia i desnonaments
Anàlisi del seguiment de la vaga, manifestacions i ordre públic; debat sobre mesures anti-desnonaments i caiguda del PIB; recull dels més llegits i línies editorials.

Internacional
Guerra Israel–Hamàs; exhumació d’Arafat; canvi de lideratge a la Xina (Xi Jinping); empresaris EUA i l’abisme fiscal.

Contraportades i entrevistes destacades
Economia col·laborativa (Favorece), memòries de guerra (Kevin Powers), veus de la societat civil; diplomàcia internacional (Francesc Vendrell).

Esports a les portades
Golejada de la selecció amb protagonisme blaugrana; entrevistes i focus en Gerard Piqué; temes de l’Espanyol.

Cultura, curiositats i proposta del dia
Rumor: Shakira cantant “Boig per tu”; guanyador del Sona9; llegat milionari insòlit a Florida; proposta: visita modernista a l’Hotel Espanya.

El temps amb Carles Hernández i Rius
Migdies suaus i mínimes a la baixa; cap de setmana estable fins dissabte; possible inestabilitat diumenge al sud del litoral; setmana vinent més freda.

Butlletí en xarxa 11.00
PIB espanyol (-0,3% T3); mesures urgents anti-desnonaments; balanç d’incidents del 14N i detencions; esport internacional de seleccions.

Butlletí local 11.05
Recordatori del SEV; estrena de les Live Sessions al Casal de Joves; canvi d’horari de la Biblioteca Joan Margarit.

Entrevista: Miquel Casals (Solidaritat per la Independència)
Prioritat absoluta a la independència; proposta econòmica basada en reduir el dèficit fiscal; defensa de la immersió i català com a única llengua oficial; UE com a estat contribuent; pactes només pro-independència; referèndum vinculant amb pregunta clara.

Tertúlia dels dijous
Reflexions sobre la vaga 14N, desnonaments i atur; obligacions europees i deute; mobilitat laboral i jovent; crítica a infraestructures radials i defensa del Corredor Mediterrani; campanya electoral i participació.

Butlletí en xarxa 12.00
Balanç d’incidents 14N a Barcelona; recessió a l’eurozona; possible acord PP-PSOE sobre desnonaments; bàsquet (Eurolliga) i NBA.

Butlletí local 12.05
Crida per a extres dels Pastorets; concert benèfic per a la parròquia; trobada sobre voluntariat olímpic del 92.

Entrevista: Mercat de segona mà (Escola Montserrat)
Dissabte 10:30–14:00; inscripció 3 € (emparrat.blogspot.com); només segona mà; objectiu comunitari i pedagògic (diners, valor d’objectes, residus).

Cartellera teatral amb Maica Dueñas
Familiar al Poliorama; Temporada Alta: El mestre i Margarita; estrenes curtes al Lliure i Beckett; darreres d’Oleanna; monòleg de Carme Sansa; 12 homes sense pietat; El nom; Seca Espai Brossa; L’elisir d’amore; Luces de Bohemia.

La màquina del temps: menjar infantil
De la lactància i les dides a la fórmula de Liebig; naixement de Nestlé (niu com a logotip) i la Lechera; 1928, Gerber i els potitos; arribada a Espanya via Bledina; convivència amb purés casolans.
Just a la Fusta. Molt bon dia passant 5 minuts a les 10. Comencem a aquesta hora el Just a la Fusta d'avui dijous 15 de novembre. Un programa en començarem parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno, després parlarem amb l'Anna Díaz, farem un repàs de la premsa general del dia, de l'arrant l'endemà d'aquesta vaga general, analitzarem quines són les conclusions que s'arriba a través dels diaris, també farem un cop d'ull altres informacions culturals, esportives, i acabarem, com sempre, amb una proposta per fer aquest vespre. I més coses, parlarem també en aquesta primera hora del temps amb el Carles Hernández i Rius que ens expliqui si aquesta abonança s'hi estarà uns quants dies o si ens hem de tornar a preparar pel fred. Més coses. A partir de les 11 i 10 continuarem la ronda d'entrevistes que estem fent a diferents representants polítics arran de les eleccions al Parlament el 25 de novembre. I avui entrevistarem a Solidaritat per la Independència i en concret serà a Miquel Casals. És l'entrevista que farem a partir de les 11 i 10, un quart de 12 aproximadament. Després, com sempre, tindrem la tertúlia dels dijous amb la Joan Algarra, el Pere Oliver, la Lina Santa Barbera i la Montse Larrea. I a partir de les 12 parlarem avui amb Begoña García perquè aquest dissabte es fa un mercat de segona mà A l'Escola Montserrat organitza l'AMPA i parlarem amb una de les organitzadores d'aquest mercat. A més, també, com cada dijous, repassarem la cartellera teatral amb la Maica Duenyes i acabarem el programa fent el repàs de la història dels invents amb la Léer Danú i avui el menjar infantil. Tot plegat a partir d'ara mateix i acompanyant-vos, com sempre, amb bona música. Comencem. I avui comencem amb la Cristina Rosenving. I like any of the moon Fins demà! Every winter seems short as I'm counting up to 36. Now I'm not getting wiser. Fins demà! Fins demà! Som de back to my hand, nothing else to conceal. I would shake off my boots, say that I was never 36. Just a la fusta. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tast d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Un minut i un quart d'onze del matí, un moment per repassar l'actualitat d'avui al municipi. Amb l'Andrea, bona, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme, molt bé. I tu? Bé, també, també. M'alegro, m'alegro. Comencem avui parlant d'una xerrada que es fa aquesta tarda, no? Sí, és una xerrada, ja n'hem parlat al llarg de la setmana, però ho anirem ampliant mica en mica. Avui es presenta a Sant Just el Servei Europeu de Voluntariat, que és un programa finançat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer de voluntaris en algun país europeu entre sis mesos i un any. El projecte es planteja en diferents àmbits, cultural, d'inclusió, d'informació juvenil, mediambiental, entre d'altres, i és de mobilitat individual, per tant, l'hauries de fer sol o sola, i no es necessita cap titulació concreta. Pot ser que és una bona opció pels joves que no trobin feina aquí, no estiguin estudiant i vulguin engegar un projecte de mobilitat internacional. La conferència per presentar aquest servei europeu de voluntariat, aquesta opció, serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Ovidimulló del Casal de Joves. Hi intervindran Joan Passeganyes, regidor d'Ocupació i Innovació, Lluís Monfort, regidor de Joventut i Begoña Aro, que és tècnica del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Molt bé, doncs una xerrada interessant. En parlarem també demà, de fet, amb el regidor d'Ocupació, no?, l'Amba Saganyes, per tant, doncs s'ha d'explicar com ha anat tot plegat. Parlem ara d'una altra qüestió i són aquests pastorets, no?, que es fan a Sant Just. Són els primers pastorets que tindrà Sant Just, es faran aquest any, es representaran aquest any i l'estan organitzant la Taneu i la Cal, com deia, els primers pastorets del municipi i per això, doncs, l'organització Fa una crida, d'alguna manera, als santjustencs i santjustenques perquè necessiten actors i actrius que facin d'extres en les representacions. Des de l'organització asseguren que els pastorets que es podran veure sobre l'escenari al desembre són diferents a d'altres pastorets, innovadors, contemporanis, moderns... Diuen que són molt divertits i que estan adaptats a la realitat de Sant Just. De fet, la representació portarà per títol «És teu! Els contrapastorets de Sant Just» i es farà el 21 de desembre a les 8 del vespre i el dia 23 a les 6 de la tarda. Que l'any passat es van fer també, oi? Es van fer per ràdio. És que ara anava a dir, em sona molt que jo ho havíem explicat. Jo també ho he pensat, però es va fer per ràdio. És veritat, que ja van dir que la idea seria intentar... Fer-la l'any següent perquè no tenien temps de portar-la a sobre els assadaris, vaja. I bé, doncs aquest any és l'any, i cal destacar que els extras només hauran d'assistir als assajos que es facin la darrera setmana abans de l'estrena, que serà el 17 de desembre, el dia 20 de 7 a 9 del vespre. I per més informació us podeu posar en contacte directament amb la Cal, el correu electrònic calsanjust arroba gmail.com o bé el correu de l'Ateneu, que és ateneudesvern arroba gmail.com. Doncs a veure si agafa interès tot plegat i la gent... i participa, perquè és una bona iniciativa. Si us agrada aquest mundillo del teatre i d'aquestes coses, doncs, mira, és una opció. Molt bé, ja acabem destacant actes de gent de campanya, perquè avui n'hi ha uns quants aquí al municipi, Indria. Sí, d'entrada, iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa, convida avui el portaveu del partit al Parlament, Jaume Bosch, serà en un acte que es farà a les 7 al Centre Cívic Salvador Espriu, i la CUP també farà un acte de campanya avui, en aquest cas de 7 a 9, a la sala municipal de l'Ateneu. I de cara als propers dies, el PSC instal·larà demà una carpa al Parc de les Passes de Sant Pere, dissabte un altre al Mas Lluí, i Solidaritat per la Independència instal·larà una carpa dissabte de 9 a 2 al Parc Madagall i diumenge també de 9 a 2 a la plaça Camuapa. Molt bé, doncs això és una mica el més destacat també en aquest sentit. Gràcies, Andrea, i fins després. Que vagi bé. Bon dia. Recordeu que, com sempre, podeu actualitzar-vos als butlletins horaris i també a la una als Sant Just Notícies, edició migdia, a més també del web de la ràdio. La informació més propera al Just a la Fusta. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Fins demà! The difference between what I want and what I need. Fins demà! Fins demà! Just a la fusta. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat Generalitat de Catalunya Fa un mes tenia dos fills Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ei, ei, ei, ei. Un taxi, no? No, tio. No vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagant. Ho has fet mil cops. De veritat, no pateixis. Vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat. El qui és que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Un quart i mig d'11 del matí, moment per repassar l'actualitat del dia, que avui que hem dit, doncs, ve marcada, si més no, a nivell de portades de diaris en paper per aquesta vaga general d'ahir dimecres. Bon dia, Anna. Bon dia. Sempre amb la Nadia fem aquest rapa general i avui, doncs, realment el tema del dia és aquest, no? És la vaga general. Comencem pel diari ara. Hi ha una fotografia de la manifestació d'ahir que a més crida l'atenció perquè com que ja era fosc es veu simplement il·luminat. Diu, vaga parcial, protesta general. L'aturada paralitza la indústria i afecta menys el comerç. Una manifestació multitudinària clama contra les retallades i polèmica pel cop de porra d'un mosso a un nen de 13 anys. Són alguns dels temes que després tracta el diari a dins, a les seves pàgines. En el cas del punt avui tenim una fotografia també d'aquesta vaga, en aquest cas més a prop, de gent amb les banderes catalanes i algunes de les pancartes que es feien servir ahir per anar fent la manifestació. Diu, clam general, carrer, seguiment desigual de la vaga amb manifestacions multitudinàries. Senyal, la segona turada de l'any mostra el malestar creixent. La Vanguardia diu, vaga limitada. Hi ha una fotografia des dalt d'un edifici, també d'aquesta manifestació, tot il·luminat. Vaga limitada, ampli suport a l'aturada a la indústria i més reduït en el transport i el comerç. Els sindicats celebren les manifestacions massives de Barcelona i Madrid i guindos de fuig criticar la protesta sindical i la COE la qualifica de política. Molt bé, doncs és el que tenim en aquestes portades. Encara ens queda per això l'última, que és més grossa, no? Fins i tot. Sí, hi ha una gran fotografia d'un mercat completament tancat amb només una persona que ja està passejant. Diu, molt general. La tercera aturada en dos anys evidencia el malestar social. El 85% dels treballadors s'assumen a una vaga que també paralitza el comerç a Catalunya. Molt bé, doncs això és el que trobem avui, o com ens expliquen als diaris aquesta vaga general d'ahir. De fet, avui els portals digitals en general ja han passat a una altra història i el tema principal del 324.cat, per exemple, és que l'economia cau un 0,3% el tercer trimestre, una dècima menys que l'anterior. També que la Comissió Europea considera efectives les mesures del govern espanyol per reduir el dèficit el 2012 i el 2013. I el segon tema, però, continua sent aquesta gran manifestació que culmina... la segona vaga general del govern Ajó, i també se'ns mostren tot el conjunt de tuits amb el hashtag 14N, apareixen encara al web del 324, i finalment també se'ns diu que els blaugranes brillen en la golejada al Panamà, parlant però de la selecció espanyola. A l'Ara.cat el tema principal és el drama dels desnonaments. Se'ns diu que Rajoy aturarà avui els desnonaments a les rendes baixes. Després també se'ns diu encara aquesta manifestació multitudinària contra les retallades a Barcelona. I finalment passem també a més qüestions com ara aquesta jornada de vaga que acaba amb 30 detinguts i 29 ferits a Catalunya. Més qüestions a les portades dels diaris, Anna. Doncs La Vanguardia i el periòdico donen molta importància a la vaga i només destacen una altra notícia que són l'acord al que s'ha arribat per frenar els desnonaments. El periòdico diu el govern frenarà des d'avui els desnonaments de les famílies amb rendes baixes. La negociació entre el PP i el PSOE s'acaba sense acord. Després en parlarem una miqueta més d'aquesta notícia. En el cas de La Vanguardia, hi ha un text a sota on diu els nous piquets que van escalfar Barcelona. La presència de sindicats a primera hora als carrers del centre de la capital catalana clau del tancament en el sector del comerç. I com deia, una petita notícia també dels desnonaments, de la nova llei que sortirà. En el cas de Lara, diu Israel mata el camp militar d'Amas en una sèrie de raids aèris selectius. I, per últim, el punt avui, que simplement té aquesta notícia de la vaga, i a sota destaca el seu apartat de Catalunya vol viure en llibertat, Albert Riera, que diu no hi ha cap greuge contra Catalunya. Són tot un seguit d'entrevistes i crítiques que sempre, que cada dia hi ha dins d'aquest diari. Molt bé, doncs passem ara a destaca que és el més llegit dels portals digitals. El 324, per exemple, és que un menor acaba amb un trau per un cop de porra d'un agent dels Mossos de Tarragona. És la notícia més llegida d'aquest portal. El segon tema és la qualificació dels sindicats de la vaga general, en un 85%. I el tercer tema és això que comentàvem, les xifres detinguts, almenys 22, 21 imputats i 29 ferits a Catalunya durant la vaga general. En el cas de l'Ara Pro, la notícia que més ha interessat són les declaracions de Gerard Piqué, que va dir ahir que la independència al principi farà Catalunya i Espanya més dèbils. El segon tema és el clam contra les retallades en una manifestació multitudinària i el tercer tema també és aquest incident dels Mossos que obren un expedient informatiu pel cas del menor ferit a Tarragona en una càrrega policial. Més qüestions, passem ara a obrir diaris. Què ens trobem avui, si tenim temps per fer un cop d'ull una mica més ampli? Comencem pel diari Ara, que parla de la vaga general, on va participar el 85% dels treballadors. Diu, els piquets van tancar ahir les botigues del centre de Barcelona, la Guàrdia Urbana avisava a tots els comerços porta per porta... que un nombrós piquet de la CGT avançava cap a la zona fins al moment les persienes estaven a mig baixar i amb els guàrdies a la porta fins que van passar i després va quedar tot desert. Són una sèrie d'articles que fan el seguiment d'aquesta vaga, de qui la va fer, com per exemple les escoles i les universitats, amb gairebé unanimitat, però també destaca que els hospitals, tot i que l'activitat va baixar, molt pocs treballadors van fer vaga. Doncs és el que tenim d'una banda. Què més tenim? Seguim amb el punt avui. Parla del Partit Comunista Xinès, que va concloure ahir el seu XVIII Congrés Nacional. Es van elegir els membres del nou comitè central de l'organització i es van aprovar per unanimitat les diverses esmenes presentades als estatuts del partit, sobretot la crida per avançar cap a una civilització ecològica. Hu Jintao és el nou president i incorpora la formació del pensament teòric I el partit reafirma el seu compromís amb la lluita contra l'abús de poder després del cas de Bo Xilai. Perfecte, doncs això és el que tenim també en un dels diaris. Encara ens en queden un parell. Què més tenim? La Vanguardia diu un llindar de 20.000 euros de renda. Parlem dels desnonaments. Ja s'han decidit algunes de les característiques que han de reunir les famílies per no ser desnonades. Així, per exemple, les famílies en l'atur amb fills o gent gran no perdran la vivenda si les llars no superen els 20.000 euros de renda. Si aquest és el cas, podran negociar amb el banc la hipoteca, però només les que hagin costat fins a 400.000 euros a les grans ciutats i fins a 240.000 en els pobles de menys de 100.000 habitants. Per tal, unes mesures que són potser una miqueta dràstiques. D'aquesta manera, el govern central decretarà avui aquesta llei per protegir la població vulnerable, tot i no haver arribat a un acord, com dèiem, amb el PSOE, que ha demanat més temps per seguir negociant. Doncs també un dels grans temes del dia i acabem amb una última qüestió que trobem finalment al periòdico. Parlem de la crisi, entre cometes. Diu, feia anys que no demanava diners als meus pares pels estudis. És el cas d'un estudiant que assegura que no s'ha pogut matricular de totes les assignatures que li tocaven per curs perquè si no li hauria costat més de 4.000 euros i és una xifra que ara mateix no pot pagar. És un dels molts testimonis d'estudiants que estudien i treballen. per poder-se pagar la carrera i assegura que la pujada de les taxes és la més forta dels últims anys i això no ha fet més ric que la Universitat Catalana. Els estudiants han vist com aquesta comunitat torna a ser la que aplica unes tarifes molt altes i cada vegada els és més difícil accedir a una beca. Déu-n'hi-do, tot plegat també, tot el tema de l'educació com queda amb tots aquests últims canvis. Suposo que serà un dels temes que arran del nou Parlament hauran de tractar-se, segurament. Més coses, parlem ara del que passa a l'altra banda del món. I comencem parlant d'Israel, diu, de l'Israel, s'encén la guerra entre Israel i Hamas, amb la mort de tres israelians, un grup de palestins llença un missil contra una residència al sud d'Israel i mata tres persones vivant la violència entre Israel i la franja de Gaza. Tot aquest tema, doncs, que s'està començant a prendre bastanta més força del que és habitual, que ja n'hi ha bastanta, i que segurament, doncs, perquè ens estan passant tantes coses a prop, doncs, no se'n parla tant del que és el que ens passa, que és el que passa, doncs, en aquest cas al Pròxim Orient. També es diu que comencen els treballs d'exhumació a la tomba d'Arafat. Diu que amb aquesta investigació es pretén aclarir si l'expresident i Premi Nobel també va ser enverinat. Ha assassinat a 13 Córsega el president de la Càmera de Comerç de Jatxo, Jacques Nasser, destacat líder independentista, que va ser assassinat, doncs, en un tiroteig que va tenir lloc a la botiga que regenta el centre de Ajatxo, a Còrsega. I polèmica a Irlanda per la mort d'una dona a qui se li va negar l'avortament. Segons se li va dir, és un país catòlic i l'avortament està prohibit. Tot plegat ha acabat malament. També se'ns parla de la Xina, com comentaves ara, Xi Jinping pren les rendes de la Xina i el vicepresident xinès ocuparà el març del 2013 el cap d'estat. Durant l'Assemblea Popular Nacional va assumir també la direcció de les forces armades. Hi ha diferents qüestions que ens parlen de la Xina, també un tema que cal tenir en compte i no deixar-lo de banda, tot i que aquí ens passin tantes coses. I finalment també se'ns destaca que els empresaris dels Estats Units Demanen un pacte per evitar l'abisme fiscal. Obama reuneix amb els directius de les grans companyies i els adverteix que no farà concessions a la taxa dels rics. Això és el que passa a nivell internacional. Passem ara a destacar més qüestions a través de les contraportades dels diaris. I comencem avui pel periòdico on se'ns diu que competir no és la millor opció per l'ésser humà. És una entrevista a Cristóbal García que va crear la web Favorece. És una comunitat de persones que cobreix les seves necessitats sense recórrer ni als diners ni a l'intercanvi i fomenta així la generositat. Ell va crear aquesta web, com dic, com diu, i el que fa és ajudar si algú també t'ajuda a canvi. Ja està també el càrrec d'una altra web, que el que fa és, en aquesta via de favors, deixar, per exemple, el couchsurfing, on tu pots deixar el teu sofà de casa i després anar al sofà de casa d'una altra persona. De manera gratuïta. Sí, bastant interessant. A més, coses. Tenim que a l'avantguàrdia llegim, sentia un alleujament... Miserable, quan el que queia no era jo. Qui ho explica? Kevin Powers és poeta i acaba de publicar la seva primera novel·la de guerra, que ve avalada per molt bones crítiques. Està basada en la seva pròpia història i explica com dos joves soldats de la guerra de l'Iraq intenten continuar vius. Asegura que les situacions són fictícies, però el que pensa Issen el protagonista és real, és el que ell pensava en situacions semblants. Va estar un any al comandament d'una metralladora a l'Iraq en plena guerra i explica la seva experiència i com ho va viure. Doncs interessant segurament també sentir aquest testimoni. Passem ara cap a l'ara on tenim que l'esperança és que la crisi permetrà als polítics actuar amb més llibertat. Avui l'entrevista és a Ramon Vilaseca, de 55 anys, que té una explotació agrícola i ramaderra. torna a parlar sobre el que ell creu que passarà amb Catalunya i Europa sobre aquestes properes eleccions. Asegura que el que li ha d'exigir a un líder polític és seriositat i honestedat, per sobre de tot, que no ha d'enganyar ni deixar-se influir pels poders econòmics. Déu-n'hi-do. Això és el que podem llegir en aquest recull que es fa ara, o d'entrevistes que es fan a diferents representants de la societat civil. Passem ara al punt avui, on podem llegir que la mentalitat centralista de Castella porta un porta... Tenim una entrevista a Francesc Vendrell, que és diplomàtic internacional. Les preguntes avui van des de la situació del món de fa 50 anys fins a Obama o el que està passant a Síria. Ella ha vingut a Barcelona per participar en una conferència de les Nacions Unides a Espanya... per parlar sobre el món que volem, ja que n'ha estat representant de les Nacions Unides en diversos conflictes arreu del món. Doncs també un testimoni interessant. I d'aquí passem ara a les portades esportives. Tenim l'esport que ens diu golejada a l'estil Barça. Iniesta i SES van dirigir l'equip i Pedro va fer dos gols i Villa van firmar tres gols, 1 a 5. En realitat se'ns parla de la selecció espanyola, tot i que si no fos perquè són les samarretes que porten els jugadors que tenim, és a dir, Pedro... Jordi Alba i Niesta no ho sabríem de què se'ns està parlant també en diu Màgic i Niesta i declaracions de Piqué que va dir m'agradaria ser president del Barça també va dir que el seu fill serà català perquè naixerà a Catalunya i bé, doncs això era el més destacat de la portada de l'esport en el cas del nou esportiu parlem també doncs de se'ns parla també avui de, no se'ns fa cas vull dir de l'estació espanyola i se'ns diu se'ns parla de l'espanyol, diu guerra oberta referent a tot el tema de les eleccions. D'altra banda, se'ns diu que el Barça és el centre del món i se'ns parla de Busquets, Iniesta, Xavi i Jordi Alba. Són els temes que ha decidit tractar avui el nou esportiu, avui que no hi ha tanta actualitat, del món barcelonista. I el protagonista del Mundo Deportivo avui és Gerard Piqué, que ens diu Valors. És el titular que ha triat, entrevista Mundo Deportivo a Gerard Piqué, I bé, doncs ens parla d'humilitat, justícia, sinceritat, d'autocrítica i prudència són els blocs que han decidit destacar d'aquesta entrevista que fan avui a Gerard Piqué. Més qüestions, deixem de banda ara l'esport per passar a la cultura, Anna. Comencem per una notícia curiosa que crida bastant l'atenció i és que Gerard Piqué a una entrevista a RAC1 va assegurar que Shakira cantarà Boig per tu. aquesta mítica cançó de Sau, doncs en farà, pot ser, no va assegurar que hi fos, però podria ser que al seu proper disc hi hagi una versió d'aquesta cançó. A mi em fa bastanta mandra, eh? Bé, és una cançó molt catalana, bueno, primer sentim-la, no?, si l'arriba a fer i a veure... Sí, el que passa és que és aquesta que està tan sentida que... M'acaba fent, no, potser és curiós, però no sé, en tot cas, una opinió personal. Bueno, sempre està bé que algú que no sigui d'aquí canti una cançó en català. Sí, això sí, això sí. Més coses. Parlem d'MT Cage, que és un grup de música de Rubí que va guanyar el concurs de maquetes del Sona Nou. És el concurs més important de la música en català i el dimarts passat es va celebrar la Sala Polo de Barcelona. aquest grup guanyador està integrat per un bateria i un guitarrista i fa cançons tipus blues indie i que recorda grups com The Black Case Molt bé, doncs és un grup d'aquests que potser acaba sent també un fenomen emergent, perquè recordem que la iaia o manel surten també del senonau, per tant caldrà estar al cas segurament Passem ara a la notícia absurda del dia avui és que és una bona notícia, segurament que és que un home deixa 4 milions de dòlars a un petit poble de Florida amb el seu testament. Era un home que no tenia família a la zona i només tenia una germana a l'estat de Nova York, es diu Jonas Borne, es deia. Era un home de 79 anys que va deixar tot el seu patrimoni a la localitat de Bel Air, que de moment ha quantificat la seva casa, els mobles i l'automòbil, el seu cotxe. Ells en total són 3.800 habitants en aquest poble i per tant estan molt sorpresos, segons el gerent municipal que va comunicar la notícia a l'alcalde, es veu que li van dir estar assegut perquè aquestes propietats seran per a vosaltres, us deixen 4 milions i bé, diguem que tothom està molt sorprès, els veïns diuen que ningú s'imaginava que aquest veí que vivien en una casa molt modesta, en un carrer sense sortida, detall curiós, pogués deixar tota aquesta herència, que era un home molt reservat, que ningú el coneixia gaire i que, per tant, ningú esperava que faria aquesta donació. Diu que fins i tot es va morir al setembre aquest senyor i que no es va fer ni un funeral en el seu record perquè es veu que no es relacionava amb ningú. Diu que l'alcalde està decidint que inverteix aquesta herència. Curiós. Molt bé. I d'aquí passem a recomanar alguna activitat per fer avui dijous, Anna Una visita guiada a l'Hotel Espanya de Barcelona que és una joia del modernisme català La ruta està feta per donar a conèixer la remodelació del seu interior a carrer de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i es pot anar qualsevol dia de la setmana per tant és una proposta oberta algun dia que tinguem lliure Molt bé, doncs una proposta interessant per conèixer una mica més també la ciutat i la seva arquitectura Gràcies, Anna, i que vagi bé. Fins ara. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Recorda que per votar has de dur l'original del DNI, el passaport o el carnet de conduir. Els col·legis electorals obriran de les 9 del matí a les 8 del vespre. Si vols saber on has de votar, consulta la targeta censal que rebaràs a casa teva. Més informació 012 o parlament2012.cat Generalitat de Catalunya. La, la, la, la, la, la... Fins demà! La, la, la, la, la, la This is a happy end I'll take you far away. I'm a new soul, I came to this straight world Hoping I could learn a bit about how to give and take But since I came here, felt the joy on the field Finding myself making every possible mistake A new soul in my life Fins demà! Bona nit. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smoot jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Lips, every afternoon from five to seven. A radio just... Però què? M'ha ensenyament dit el que fa. Bueno, vostè m'ha dit que volia ser uns com a internacional. No, jo no l'he dit, això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Recorda que per votar has de dur l'original del DNI, el passaport o el carnet de conduir. Els col·legis electorals obriran de les 9 del matí a les 8 del vespre. Si vols saber on has de votar, consulta la targeta sensal que rebaràs a casa teva. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar al kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. 11 minuts i arribem a les 11 en punt del matí. Un moment per parlar del temps amb el Carles de Randredi Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Avui ens hem llevat amb sol, no? Fa bon dia, no fa gens de fred. Sembla que no siguem al novembre. Sí, avui sembla que no siguem al novembre Sí, tenim temperatures una miqueta més altes Aquest vent d'agregal ha anat escalfant una miqueta l'ambient al llarg dels últims dies I realment, l'altre dia potser ens queixàvem amb aquest espai que no havíem tingut estiuet de Sant Martí Però bé, les temperatures ara s'estan comportant bastant bones Hem de dir que realment fa molt de fred a gran part d'Europa Però a nosaltres ens arriben uns vents agregarats que arriben una miqueta rascalfats i no ens estan aportant massa fred Sí que cap a l'interior les mínimes han baixat força, allà on no bufa aquest vent, aquest vent d'agregal, doncs, d'una manera important ens afecta sempre Sant Just, la resta de vents és més complicat, els llevant... aquests sí que són una mica més destacats aquí a casa nostra, però el vent d'agregal no afecta l'interior i a l'interior sí que les temperatures tiren molt avall. Les màximes sí que més o menys a tot arreu seran iguals, o sigui que cap a l'interior de Catalunya tindran mínimes molt baixes i màximes molt altes i enganxaran més encostipats que no pas a la costa, que avui la mínima ha estat de 12 graus. Però anem al tanto perquè de cara a aquesta propera nit i les següents seran més baixes les mínimes. Com que la nit queda serena, els núvols ens han ajudat a que no baixéssim massa, però aquesta nit ja ho ha intentat, ha intentat baixar la temperatura però s'ha quedat amb els 12,9, gairebé 13, Però creiem que la propera nit, la de dijous o divendres, la de divendres i la dissabte seran una mica més fresquetes i hi haurà molta diferència, perquè les màximes sí que les mantindrem. Potser Barcelona avui fins i tot poden arribar a 18 o 19 graus. Sant Jus entre els 15 i els 16 graus ens quedarem aproximadament. O sigui, són valors que podríem dir que són agradables per estar al mes de novembre, però al tanto amb les mínimes perquè són dies de capes. Aquells que comentes tu, que sempre vas posant i traient capes, doncs hem de fer una mica el ceba, com si diguéssim. O sigui que hem d'anar traient i posant perquè al matí potser a brigadets vas bé, sobretot els propers dies, i durant el migdia les temperatures aprenen suficient com per tenir fred, perquè és el que toca també, no? Què tindrem al llarg dels propers dies amb preguntes? Doncs, és broma. No, no, és el que ens preguntem tots. Sí. Doncs aviam... Potser el dissabte una miqueta sí. El que passa és que sí que també torna a coincidir un altre cap de setmana que s'inestabilitza una miqueta més el temps. No en pluges, però sí que tindrem una mica més d'inestabilitat durant el cap de setmana. És aviat per dir-ho, tot i que som a dijous, perquè hi ha una depressió bastant potent, bastant complicada, que va ballant pel que és davant del golf de Cádiz, si ens agafem així una mica la geografia, i no acaba d'entrar cap al Mediterrani, com que tampoc no acaba d'entrar, sí que està afectant a tot el que és la meitat sud del Mediterrani, Granada, Almeria, Múrcia, potser Alacant, les Pitiusos, en aquestes zones sí que al llarg dels propers dies tindrem una certa inestabilitat, però hem d'estar a la White perquè només que li doni per morres una miqueta al seu centre i enviï vents de llevant de mar cap a terra ens canviaria molt la previsió del temps de cara al cap de setmana. De moment el que ens diuen els mapes avui, ho han anat confirmant els últims dies, és que tindrem demà divendres i bona part de dissabte un cel una mica variable, amb el sol com a gran protagonista i també amb alguns núvols alts. Avui en tindrem de núvols alts i no faran gens la guitza. Les temperatures no canviaran massa a les màximes. Les mínimes quedaran, com dèiem abans, una miqueta més curtes al llarg dels propers dies, perquè tindrem la nit serena. I de cara al diumenge potser aquests núvols augmenten una miqueta més. O sigui, tindrem més quantitat de núvols, seguiríem jugant amb sol... Però ja els mapes indiquen la possibilitat d'algunes precipitacions, sobretot cap a les comarques de Tarragona, comarques del litoral. En aquelles zones podrien caure, a Tarragona encara més, al delta, però a la resta algunes gotes. No estem parlant de grans pruges. Potser sí que cap a la tarda i al vespre podria caure alguna coseta més. No estem parlant d'una gran inestabilització, Però el que també hem d'anar molt al tanto és que estem fent unes previsions en funció d'una depressió que pot fer el que vulgui. Clar, que pot canviar en funció de com giri, no? I podria canviar la previsió de cara, sobretot dissabte i diumenge, o sigui, els últims dies d'aquesta setmana. I el que dèiem, doncs, sembla ser que a partir d'aquesta inestabilitat, que podria ser una mica més marcada, podríem portar-la entre diumenge i dilluns. A partir de dimarts podríem baixar les temperatures, podria canviar la situació del vent i podríem tornar un altre cop més a prop de l'hivern. I el que dèiem, sembla ser que la setmana que ve és una setmana d'impàs cap a un ambient bastant més fred, Amb depressions. A finals de novembre, abric que està bé. Sí, sí, sí. Sembla ser que ja la cosa apretaria una miqueta més. I el que també demanen des d'aquí fora i des de molts punts, que comencin a entrar fronts atlàntics que empastifin el Pirineu de color blanc. Ah, clar. Perquè, clar, estem arribant ja a finals de novembre. Com de desembre. Volen obrir a primers de desembre i probablement, a part de fabricar neu, que ho podran fer a partir de la setmana que ve, doncs ens interessa també que la neu caigui de forma natural, que és on... realment és important per les vistes d'esquí. Molt bé, doncs a veure si hi ha sort i si, bueno, anirem en tot cas actualitzant encara demà divendres per matisar una mica aquesta revisió de cada cap de setmana. Sí senyora. Gràcies Carles i que vagi bé i bon dia. Que vagi bé. Just a la fusta 5 minuts i arribarem en punt a les 11 del matí, moment en què connectem amb la xarxa. Tot seguit també sentirem el bolletí informatiu dels Senyors Notícies i tornarem després a les 11 i 10. Recordeu que continuarem amb aquesta ronda d'entrevistes a diferents partits polítics i avui ens toca parlar amb un dels responsables de Solidaritat Catalana, que és Miquel Casals. Ho farem després de les notícies, com dèiem, i a les notícies ens hi acostem escoltant els Wilco i aquest AMI. I came around and I fell. Oh, oh, oh. Some guys have everything I know. It's all right. I turn around. I'm crawling around the outside. It's all right. Fins demà! You won't set the kids on fire. Oh, but I might. Oh. Come on. So now talk. So the car's coming, I'm home. And then the car is on a slim jim, but brother. So the soul with the cold, clean toe is a mother. Yeah, that's right. When you're gonna find out It's alright. It's alright. Fins demà! El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material amb què es fabrica el material amb què es fabriquen els somnis. Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'economia espanyola ha caigut al 0,3% el tercer trimestre d'aquest any. És una dècima menys del que va caure l'anterior trimestre. Malgrat això, el producte interior brut s'ha reduït per cinquè trimestre consecutiu a causa del descens del consum i també de la inversió. Tot i aquestes xifres, la davallada del consum entre els mesos de juliol a setembre ha estat la meitat que en el segon trimestre. Concretament, el 0,5%. Una dada que s'explica per les compres que es van avançar aleshores amb la pujada de l'IVA. L'Institut Nacional d'Estadística ha confirmat les dades que es van avançar ara fa unes setmanes i que situen la caiguda interanual del producte interior brut en el 1,6%. El Partit Popular assegura que el decret llei que avui aprovarà el Consell de Ministres per evitar el drama dels desnonaments estarà format per les mesures més urgents per protegir aquells que menys tenen. Ho ha dit el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, que també ha lamentat que el PSOE no hagi arribat a un pacte unitari amb el Govern Central. Tot i això, Alonso assegura que al marge del decret llei es continuarà negociant amb tots els grups. El govern ha d'aprovar un decret que pare aquesta situació, que proteja els que menys tenen, Alonso ha dit que l'executiu ha d'actuar amb responsabilitat i ha rebutjat una reforma profunda i immediata de la llei hipotecària. El portaveu del PP ha assegurat que canviar una llei d'aquesta mena necessita més temps i més reflexió. Aquest, precisament, ha estat un dels principals esculls en la negociació amb el PSOE. A les pròximes hores han de començar a passar a disposició judicial a les 30 detinguts a Catalunya pels incidents d'ahir durant la jornada de vaga general. S'hi han de sumar 21 imputats més a diverses ciutats i a la majoria dels casos... estan acusats de delictes d'atemptat contra l'autoritat, coaccions i desordres públics. A Barcelona es van fer una vintena llarga de detencions, però es van fer tres arrestos més a Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i també a la ciutat de Tarragona. L'home detingut a la capital tarragonina va atropellar un piquet que li barrava el pas quan volien anar a treballar i li va causar lesions que fan que encara estigui ingressat a l'Hospital Joan XXIII. Precisament a Tarragona hi va haver uns aldarulls que han aixecat polèmica per l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Un noi de 13 anys va rebre un cop de porra al cap durant una càrrega dels agents per dissoldre un grup violent a les portes del Corte Inglés de la ciutat. La família estudia emprendre accions legals i els Mossos lamenten els fets. Argumenten en un comunicat que la porra va rebotar a sobre de la motxilla de la persona que perseguien i va tocar el cap del noi que estava al darrere i fora del camp de visió de la gent. El Departament d'Interior de la Generalitat ha obert un expedient informatic. Al marge dels incidents, avui, l'endemà d'aquesta jornada de vaga general, és dia de valoracions. Des de la patronal, el vicepresident de Foment de Treball, Josebi Sima, ha posat en dubte que l'aturada tingui cap sentit. En canvi, ha dit a la xarxa que si els sindicats només haguessin convocat la manifestació o les manifestacions que es van fer arreu del territori, potser la patronal s'hi hauria afegit. Jo li deia al servei general de la UGT És que si en comptes d'una vaga general, en comptes d'una vaga vostès haguessin organitzat una manifestació i inclús haguessin pogut pactar els punts, jo estaria al costat de vostès, perquè realment hi ha un mal humor generalitzat, però no només amb la classe treballadora, també amb la classe empresarial i amb tots els sectors ciutadans. Des dels sindicats de la UGT de Catalunya com Comissions Obreres consideren que va ser majoritari el seguiment de la vaga. Bon dia, us parla Marta Casas. Tito Vilanova recuperarà aquesta tarda els internacionals per començar a preparar el partit de dissabte al Camp Nou contra el Saragossa. Alexis torna lesionat del partit en el qual el Xile ha perdut per 1 a 3 contra Sèrbia. Segons la primera exploració mèdica, el jugador té unes 15 al turmell dret. Avui se li faran més proves per determinar l'abast de la lesió. Els 8 blaugranes convocats per Espanya han guanyat a Panamà per 1 a 5. Han marcat Pedro en dues ocasions, Villa, el madridista Sergio Ramos i el basc Markel Sosaeta. L'Argentina de Messi i Mascherano ha empatat a zero davant de l'Aràbia Saudita. Tots dos han completat el partit i aquesta matinada el blaugrana Dani Alves ha disputat els 90 minuts de l'empat a un que ha aconseguit el Brasil davant Colòmbia. El gol brasiler l'ha fet Neymar. A l'Espanya, els cinc dies abans de les eleccions a la presidència del club, Sergio Oliveró ha dimitit com a conseller de la Junta Gestora del Club. Oliveró marxa perquè considera que Joan Collet, conseller delegat i principal candidat a la presidència, ha ampliat el contracte de l'empresa de seguretat de l'Espanyol amb finalitats electoralistes, ja que té un important paquet d'accions. Per la seva part, Joan Collet sosté que l'ampliació del contracte s'ha fet al marge del procés electoral. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Buenó. Aquesta tarda es presenta Sant Just al Servei Europeu de Voluntariat. Es tracta d'un programa finançat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer de voluntaris en algun país europeu entre sis mesos i un any. El projecte es planteja en diferents àmbits, cultural, d'inclusió, d'informació juvenil, mediambiental, entre d'altres. És de mobilitat individual i no es necessita cap titulació concreta. La conferència per presentar aquest servei europeu de voluntariat serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Ovidi Montlló del Casal de Joves. Precisament el Casal de Joves estrenarà dissabte les Live Sessions. Es tracta d'una barreja de la Jam Session i dels concerts dels músics dels Bucs d'Assaig. Els músics de Sant Just han decidit unir els dos tipus de concerts i han creat aquestes Live Sessions que, com deien, s'estrenen dissabte. D'aquesta manera, els músics i bandes que ho vulguin podran pujar a l'escenari de la sala Utopia del Casal de Joves per tocar algunes cançons, donar-se a conèixer o improvisar, sigui quin sigui el seu estil musical. Tancaran la nit els concerts del grup de rock Joan Laia i el de punk rock Entre Pierna. L'entrada serà lliure i no cal fer inscripció prèvia per assistir-hi. La primera live session dels músics de Sant Jus serà dissabte a partir de dos quarts d'onze de la nit a la sala Utopia del Casal de Joves. I acabem destacant que la biblioteca Joan Margarit canvia d'horari la setmana que ve. A partir de les hores obrirà un quart d'hora abans i tancarà un quart d'hora abans. En lloc d'obrir a les quatre de la tarda, ara es farà a tres quarts de quatre. per tancar a un quart de nou del vespre. Tot plegat per adaptar-se als nous horaris de Can Ginestar, que tancarà les portes del recinte a dos quarts de nou. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també als Sant Jus Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. I mentrestant, recordem que podeu seguir informats al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Seguramente por la mañana cuando despiertes no quede nada un día más entrará por la puerta yo me habré ido por la ventana solo te pido que cierres los ojos que yo quiero ver cómo bailas vamos a ver cuánto resiste un corazón hecho de porcelana días que vuelan Fins demà! Hoy es el día, hoy es, tendría algo que ver contigo. El día que estuvimos a punto de perdernos, dejaron de girar los planetas, nos miraba el universo. Sabía que todo era distinto, que no hicimos caso a las señales del destino. Cantándole a la lluvia, bailando como indios, sabemos que es el día que comienza el mundo. Fins demà! La informació més propera al Just a la Fusta. Aigua natural tractada mineral potable del mar Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Ara passen 11 minuts de les 11 del matí. Continuem aquesta hora la ronda d'entrevistes que estem fent des de dimarts amb representants polítics dels diferents partits de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya el proper 25 de novembre. Avui és el torn de Solidaritat per la Independència i parlem amb Miquel Casals, coordinador de Solidaritat al Baix Llibregat i número 27 també a les llistes per Barcelona. Molt bon dia. Hola, bon dia. Unes eleccions que abans d'entrar em comentava que a més a més hi ha un paper important per part del Baix Llobregat en aquestes llistes per Barcelona. Sí, sí, des de... La societat catalana per independència és un partit, som l'únic, que fa unes primàries pures. Això vol dir que qualsevol adherit que estigui registrat, i nosaltres en deiem adherits, les persones que estan amb nosaltres, es poden presentar. I són totalment lliures, vull dir, es pot presentar a qui vulgui i, a més a més, depèn dels vots que rebi el lloc on vas a la llista electoral. I des del Baix Llobregat hem tingut molta participació de molts adherits del Baix i tenim posades 14 persones del Baix Llobregat de diferents pobles, per tant, el Baix Llobregat està molt ben representat en aquestes llistes de solitat catalana per independència. Unes eleccions que arriben de manera anticipada, de fet fa dos anys que es van fer les últimes, el novembre del 2010, i que va proclamar aquest anticipament el setembre. Artur Mas, com valoren aquestes eleccions anticipades? Creuen que eren necessàries? Eren necessàries? Personalment crec que no. políticament i socialment poder sí perquè el govern de la Generalitat, el govern de l'Artur Mas, de Convergència i Unió, després de les retallades produïdes i després del clan popular de l'11 de setembre no ha tingut una altra opció que fer aquestes eleccions. però si es vés volgut, des de dins del Parlament hi havia una majoria independentista que hagués pogut tirar endavant aquest referèndum que tant ens han promès, que no sabem encara quina pregunta ens faran, i jo no calia, no potser hem pogut estalviar, però ara que estem posats, tirarem endavant i intentarem tenir uns bons resultats per ser decisius a dins del Parlament i que el Plan Popular de l'11 de setembre, que cridava independència, des de la societat catalana per independència, puguem obligar o empènyer a arribar a aquesta fita. Han passat dos anys des d'aquestes eleccions anteriors. De fet, va ser també el primer moment en què la solidaritat va entrar al Parlament. Per tant, volia demanar com valora, d'una banda, la gestió del govern d'aquest últim mandat i, d'altra banda, el paper que hi hagi pogut tenir solidaritat. Bé, el mandat de la Generalitat de Convergència i Unió, que era aquell govern que ens havia promès dels millors, la veritat és que han estat, jo crec, un govern dels pitjors. Perquè amb les retallades socials, de sanitat, amb educació... En tots els àmbits que hem arribat, la situació, com he dit, ha estat inaguantable. Ja no hem pogut aguantar-ho més i hem tingut de presentar aquestes eleccions. Sobretat catalana per independència, des del Parlament de Catalunya, el que sí que és ha treballat. Ha treballat molt i el que hem fet És tot el que hem dit. Tot el que hem dit ho hem fet. Això vol dir que nosaltres vam dir que presentaríem una llei de transició cap a la independència i va ser el primer que vam presentar al Parlament de Catalunya. També vam dir que faríem regeneració democràtica i també ho estem fent des del nostre partit. Volem canviar l'àmbit polític i canviar la llei d'eleccions al Parlament de Catalunya. També el que s'han presentat són la llei de prou peatges, perquè, com tot home ho sabeu, a Catalunya és la comunitat autònoma de règim en comú que té més peatges de tot Espanya. De fet, no és que tingui més, és que els tenim quasi tots. I això és un greuge comparatiu amb la resta d'Espanya. Els catalans sempre ens toca pagar. Pel que fa a aquestes eleccions, ja les que vénen ara, es parla d'un dels grans temes, i de fet Mas les va convocar després del fracàs del pacte fiscal i després de la manifestació de l'11 de setembre, i per tant un dels temes candents i que està sortint cada dia a la campanya és tot el tema de l'autodeterminació, de la consulta i la independència, que evidentment ja apareixia al programa de solidaritat, Però com viuen tot aquest procés que es parli tant d'independència, arran també de la manifestació de l'11 de setembre, però també des dels diferents partits polítics? Quina és la seva posició? A veure, nosaltres des del primer dia estem demanant independència. Estem demanant que Catalunya sigui un nou estat. d'Europa o sigui un nou estat del món. Volem ser com Holanda, volem ser com Dinamarca, volem ser un estat. El que no volem ser és un Puerto Rico o volem ser com Baviera. O un estat associat dins d'unes regions hispàniques. No, nosaltres volem l'estat català, volem la República Catalana. I des del primer dia. Ara molts s'han apuntat al carro perquè porten 32 anys al Parlament de Catalunya, als partits que ara estan dient que volen la independència, i durant aquests 32 anys no han fet res. Per dir alguna cosa, hi havia un cas que diu que és independentista i va fer president el senyor Montilla. i un que diu estat propi però té endurant llei dins del seu grup. Això nosaltres des d'aquesta perspectiva sí que ho tenim molt clar. Nosaltres anem a Barraca, nosaltres volem la independència de Catalunya, sense matisos i sense condicions. I a banda de la independència, l'altre gran tema, evidentment, actualment és l'economia, que potser sembla que per part del seu partit de solidaritat, sobretot com que està tan centrat en la independència, no sentim tantes vegades, si més no, les propostes que puguin tenir per combatre l'actual crisi econòmica, ja siguin l'atur, les previsions més macroeconòmiques, etcètera. Què és el que proposa la solidaritat contra tot plegat? A veure, sempre ens han dit que no tenim més propostes que la independència. Això no és cert. El que passa és que la independència condiciona tot. La independència condiciona el treball, la independència condiciona la salut, la independència condiciona l'educació, la independència condiciona els serveis socials. Espanya ens roba 17.000 milions d'euros anuals als catalans. Això és aproximadament uns 60 milions d'euros diaris. Amb aquests diners, els catalans podríem resoldre el problema econòmic, no demà mateix, poder triguem uns mesos, triguem un any. Però amb aquesta injecció de diners, ràpidament el que podríem és baixar els impostos de les empreses perquè puguin contractar gent. Reduir l'atur. Si no reduïm l'atur, la crisi no l'acabarem mai. Un gran expert va explicar que per reduir, perquè si tot funciona correctament econòmicament, pots reduir l'atur d'un 3 o un 4%. Nosaltres a Catalunya ja estem al 24%. Coloculeu els anys que tenim per sortir d'aquest forat. Si tenim la independència, sortirem molt abans. I els nostres joves, els nostres aturats i els nostres pensionistes i treballadors, perquè Catalunya és un país de treballadors, en sortirem tots junts i abans de la crisi. I pel que fa al model educatiu, també s'ha parlat molt últimament d'una banda pel tema del model de l'escola, és a dir, tot el tema de la immersió lingüística, quin model defensa la solidaritat i també totes les xifres de fracàs escolar que també sembla que no van a la baixa. A veure, nosaltres el que demanem sobretot és una educació pública i de qualitat. i sobretot basada en la immersió lingüística. Ens hem quedat sols defensant el català com a llengua oficial de Catalunya. Els altres partits posen el castellà, que és respectable, que el castellà estigui respectat, però no llengua oficial. La llengua oficial de Catalunya ha de ser el català. I a l'escola el que hem de fer és que sigui un lloc on els joves nostres es trobin, sigui un lloc de retrobament amb aquesta societat catalana. Com podem, el que deies tu del tema del fracàs escolar. El fracàs escolar, cada vegada que hi ha un govern, intenten canviar els sistemes educatius. A més a més, tenim competències plenes a la Generalitat i resulta que des de Madrid interfereixen tot el que poden. Si es fa un sistema educatiu concret, s'ha de tirar endavant i ha de ser en consens amb els pares i amb els mestres. Sobretot amb els mestres, que ells són els que saben com han de fer un sistema educatiu. I pel que fa, tot plegat també, el paper que pugui tenir Brussel·les, és a dir, que es puguin prendre decisions des d'aquí, però tot plegat sembla que acaba estant molt condicionat pel que passa a Europa. Correcte. Com pensen fer-ho? És a dir, que tothom pot dir la seva o es pot intentar fer una mica al Parlament, però sembla que estigui lligat pel que pugui passar des d'Europa. Com ho veuen, tot plegat? A veure, Catalunya independent seria un estat contribuent a la comunitat europea. Aquí ens estan posant la por que no entraríem a la comunitat europea. El tema és que la comunitat està dividida en tres grans blocs, que són les regions, i Catalunya està considerada com una regió motor d'Europa, els ciutadans, tots els catalans som ciutadans europeus, i la tercera és l'estat. Aquest és l'únic punt que nosaltres ens quedaríem a part el moment que ens constituïssim en estat perquè no estaríem dins la comunitat. Aquí és quan nosaltres hem de negociar amb la força que tindrà Catalunya a dins la comunitat al ser membre contribuyent el que estàs dient de les decisions. Hi ha decisions que a Europa a nosaltres no ens interessa aplicar. Pensa que els països dèbils són els que han d'acceptar aquestes receptes d'Europa i els països forts no les accepten. Parlem ara d'enquestes, perquè les últimes xifres deixaven, alguns semblava que Solidaritat quedaria fora del Parlament, depèn de l'enquesta i de les últimes setmanes. Com les valoren les enquestes? Se les creuen? Nosaltres, a veure, les enquestes ja fa dos anys ens van dir que teníem zero diputats i van entrar al Parlament en quatre, la solidaritat de la independència. Ara també ens estan dient que si zero, que si un, que si tres, que si de zero, quatre... Les enquestes, jo com vaig conèixer un senyor que era una enciclopèdia en cames, que em va dir que al món hi ha tres tipus de mentides. Les mentides clàssiques, de tota la vida, que fan mal. Les mentides piadoses, que és aquella que dius quin nen més maco, i és molt lleig. I després les enquestes. Les enquestes les cuinen, les fan. Per tant, no ens les creiem. La decisió és del poble català el dia 25. I nosaltres estem convençuts que amb la feina realitzada en dos anys tindrem un bon resultat. I parlant de l'endemà, ja del 25N, en cas que entrés en el Parlament, parlant de possibles pactes, amb qui acceptarien pactar o amb qui descartarien pactar? Nosaltres pactarem amb qualsevol partit que vulgui la independència de Catalunya i que vulgui anar ràpid. Tenim pressa, tenim molta pressa. Per què tenim pressa? Tenim pressa perquè l'economia catalana s'està enfonsant. Estem en un índex d'atur que això és inassumible. Estem en un índex de frascàs escolar inassumible. Estem en una situació que, com no posem ràpidament solucions, anirem a pitjor. I el pitjor és la pobresa, la misèria. Cap a qui va abocada Catalunya? Com no tinguem la independència aviat. Pactarem amb qualsevol partit que vulgui tirar endavant un projecte de república catalana, d'estat català. I estan oberts a parlar d'una consulta, sigui com sigui, o posarien matisos a l'hora de parlar? La consulta ha de tenir una pregunta molt clara. Independència sí, independència no. No comencem a preguntar coses que no interessa la gent. La gent se'ls ha de dir molt clarament quin tipus de consulta es farà, que nosaltres creiem que ha de ser un referèndum, perquè el que no podem fer és aigualir la decisió del poble català, sinó que un referèndum, i a més a més que ha de ser vinculant, i el que decideixi el poble català Tant surt i sí, tal surt i no, perquè som democràtics i hem d'acceptar el que digui la gent, el que digui el poble. Si surt i sí o surt no, el que hem de tenir molt clar és que se'ls ha de preguntar en un referèndum amb els catalans. Està clar, doncs estem parlant amb Miquel Casals, coordinador de solidaritat del Bas Llobregat i número 27 a la llista d'aquest partit per Barcelona i el que fem ara en aquests moments en què acabem l'entrevista és acabar amb unes preguntes una mica més curtes. Primer de tot, m'agradaria preguntar-li quants diputats esperen que treurà el seu partit al Parlament. Nosaltres, a veure, intentarem de treure, intentarem. El seu decideix el poble català, però volem assumir el grup propi. Amb quin mitjà de transport va treballar? Amb vehicle privat, amb tota la família, amb la meva dona i la meva filla, la deixem a la facultat a primera hora del matí, al Bell Beach Enfermeria, continuem la ruta, parem a la Gran Via, jo em baixo o parquem al cotxe, la meva dona agafa l'autobús, se'm va a la feina i jo treballo allà mateix. Quina és l'última pel·lícula que ha vist al cine? Ui, l'última pel·lícula que vaig veure al cinema. No soc gaire cinèfil perquè trobo caríssim i a més a més les pel·lícules no estan en català. Per tant, aquesta me la salto. Està llegint algun llibre actualment? Estic amb els pilars de la terra perquè m'he enganxat amb aquest rol de les esglésies i les catedrals i me'l van recomanar i no l'havia llegit i estic entusiasmat amb ell. Quina és l'última cosa que fa abans d'anar a dormir? Què faig abans d'anar a dormir? Normalment em bec un got d'aigua. I quin plat cuina millor? Jo de cuiner no en sé gaire, però a la meva dona li encanta que faci les barbacoes, que soc un especialista. Doncs amb aquestes últimes preguntes acabem aquesta entrevista que hem fet avui a Miquel Casals de Solidarita per la Independència. Moltes gràcies. A vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. Adéu. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promuntza.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio just burn. M'ha dit el que fa. Vostè m'ha dit que volia ser com a internacional. No, jo no l'he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi... El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Recorda que per votar has de dir l'original del DNI, el passaport o el carnet de conduir. Els col·legis electorals obriran de les 9 del matí a les 8 del vespre. Si vols saber on has de votar, consulta la targeta sensal que arribaràs a casa teva. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Les implodències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Pocs segons per arribar en punt a dos quarts de dotze del matí. Doncs, com dèiem, en punt 2 quarts a 12 del matí, per tant, per fer la tertúlia habitual dels dijous. Avui, però, ho fem amb un equip més reduït. Tenim per això la Joan de Carles. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I també la Montse Larrea. Bon dia, Montse. Hola, bon dia. Avui ens falta, per tant, el Pere i la Lina. Avui és una mica... Estem a mig gas. Sí, sí, i tant. No, per motius de metges. El Pere acompanya la Carme i la Lina s'ha de fer unes proves. I ja està. De ser allò que passa a la nostra edat, hem de fer quan en quan una mica d'ITUV. Hem d'anar posant parxes perquè s'aguanti la cosa. I per molts anys. Exacte. Doncs avui comencem parlant de la vaga general, perquè és el tema que ocupa totes les portades encara dels diaris aquest endemà. Com ho heu vist? Us ha semblat com les anteriors? Ho heu vist com sempre? Què us sembla? Potser hi ha hagut menys incidents que la del març, no? Això també val la pena destacar-ho. Potser sí, per un costat. O sigui, després ens han ensenyat unes vistes molt impressionants de Tarragona, dels aldarulls, i després també que la gent volia anar fins a la borsa o no sé quanta gent que semblaven males intencions perquè van cremar una furgoneta dels Mossos... La policia nacional, clar, també tenen allà la central, també estava esperant-los. Vull dir que és trist que darrere d'una manifestació sempre s'hagi d'acabar amb aquest aldarull, perquè semblava que era una manifestació contra manifestació, diguéssim, alternativa. Bé, doncs, aquestes coses que acostumen a passar. La vaga, hi haurà gent que l'haurà fet de bon grat, hi haurà una altra gent que l'ha fet a la força perquè els escamots o els piquets no els deixaven treballar, però sembla que la indústria ha respost bastant. Sí, i el transport públic. Sí, també. Ja fa temps que la cosa dura, no? Fa temps que no hi ha manera de trobar l'enteniment entre una cosa i l'altra, perquè el govern està obstinat, totalment obstinat, A pagar la deuta. O sigui, el problema que genera l'atur no li importa. El problema que pot generar els desnonaments no li importa. L'únic que li importa és pagar una deuta que no l'arribarà a pagar mai. però està obstinat totalment. Està obligat. Obligat? Està obligat. Obligat, llavors, és perquè estem lligats. Perquè ens han lligat. És que quan vam entrar a la Unió Europea era a les bones i a les dolentes. I espera't, que l'any que ve, en lloc de rebre quartos, els haurem de posar. Clar, perquè hem rebut molts. Clar que hem rebut molts. Potser ha sigut mala cosa nostra no saber-los administrar adequadament. Quan entraven. Perquè ara ja no entren. I els que han entrat per salvar la banca. A mi l'única preocupació que m'entén, perquè el toco de la vora, és l'atur. És que la gent que vol treballar no troba feina. No troba feina. I si no es crea empleu, això degenerarà a pitjor. Degenerarà a pitjor. Perquè fins ara encara hi ha molta gent que cobra l'atur. Però i quan deixin de cobrar l'atur? Les famílies que tenen tots els membres amb l'atur i sense els 400 euros. I això pot ser el 2013 o el 2014. Clar, està a les portes. I de fet, segonament comentava ara també el cas dels desnonaments, aquest cas que fa tants anys, o és igual, 3 o 4 anys, que es va accentuant que hi ha molta gent que s'ho està passant malament i fins que no s'ha arribat a l'extrem... d'arribar als suïcidis, no? Escolta'm una cosa. Aquests últims suïcidis han sigut sonats, però jo sé de bona tinta que hi ha hagut altres casos que no han sortit a l'avent pública. Perquè ha sigut el moment en què l'anàvem a desallotjar, no? No, i perquè hi ha quatre, o sigui, dos concretament en una setmana han sigut massa suïcidis. Però jo conec una persona que està molt a la guait i diu, calla, quatre, si sabessis. Ja, perquè n'hi ha d'altres que no han sortit a la llum. I a part de tot això, fixa't bé que els dos grans partits, el que governa i el de l'oposició, no s'han arribat a posar d'acord. No s'han posat d'acord. O sigui, per real decreto sortiran els dos anys. Però, què? Els dos anys? I després amb un sou, un salari sobre els 20.000 euros. Tu saps que hi ha molta gent que no arriba als 20.000 euros a l'any, eh? Hi ha molta gent que no arriba als 20.000 euros a l'any. Esclar, abans un miliurista era un no sé què. I ara, gràcies a Déu que pugui ser miliurista. Sí, gràcies, perquè clar, amb poqueta cosa, però van fent. No, no, es fa fent una pilota grossa... Jo no sé com explotarà això. No, no l'hi veig. Home, ja està explotant una mica, no? Jo intento ser optimista, perquè hi ha un dit, hi ha una dita que diu que no hi havia ni mal que fien anys dures. Exacte. Però si hem d'esperar cent anys... Ja no hi serem. Mare del cel, eh? No hi serem aquí. No ho sé pas. Jo, el que em fa pena, jo penso, quan jo era petita, quan vaig ser adolescent, a casa érem justets, però potser més bullants que en un altre lloc, perquè el meu pare era paleta... I a banda del sou que tenia fix de l'empresa que treballava, podia fer petites coses. Petits treballs que li portaven un mes a més. I a poc a poc es va anar fent una caseta a la setmana. Els nostres fills, això? Impossible. Bé, més que els nostres fills, els nostres nens. I els nostres fills tampoc, perquè els hi prendran, els hi estan prenent. els pisos que no poden pagar la hipoteca i això jo els nostres nets ho veig que és la jovenalla més preparada del món perquè han estudiat en saben moltíssim estan a l'aguai de totes les tecnologies Però pobres criatures, estem igual quan la pel·lícula que vaig veure l'altre dia ve a Alemanya. No la vaig veure, no. Sí, el sacristan i tota la camarilla aquesta que feia pel·lícules en aquell temps, amb un altre lloc, d'una altra classe, però han de marxar de casa i és molt trist. Però a Alemanya no tenen el dret de fer vaga, oi? Funciona diferent, segonament, no? No poden fer vaga. No? No. No ho sé, doncs. No ho conec. No ho conec. No està permès. No poden fer vaga. Tenen una regularització diferent, però el dret a vaga no existeix. També perquè, diguéssim, els sous estan distribuïts d'una altra manera. Perquè va sortir una llei ja fa d'un temps que deia que s'havia de repartir el pastís. I la gent estava conforma, encara que vagi justa. Si hi havia feina per 8 hores, 4 per un i 4 per l'altre. Hi ha molta gent a Alemanya que treballa a mitja jornada. Que arribin o arribin és igual, però ells treballen. I, esclar, ja és una altra manera de veure les coses. El que té la sort de tenir una feina, fàcilment no la deixa anar, la meitat. Fàcilment no, perquè ens hem tornat molt possessius de les coses. No volem compartir. Això potser també tornarà a canviar, segurament. Haurà de canviar, no? Com aquí, quan hi havia plena feina per tothom, molta gent va haver el canvi de l'empresa a la qual treballava, perquè va començar a internacionalitzar-se, les multinacionals van comprar aquella empresa, però van dir, miri, escolti'm, a partir d'ara s'ha d'anar a treballar a Madrid, amb pis i tot, i un suplement de sou. I... cobrant un bon sou com cobraven i hagués sigut més important, no vam voler canviar d'allò. Perquè aquest arrelament que tenim en el nostre país, en la nostra societat, aquest sistema de canvi de treball per anar en una altra regió, nosaltres no el tenim assumit. D'un temps, aquesta banda. Així com els americans el tenen assumit, com poden anar a treballar en una altra regió tranquil·lament, encara que s'hi s'ha de traslladar tota la família, Però això era d'un temps aquesta banda, des que teníem aquesta societat del benestar, que la trobarem a faltar indubtablement. Però les nostres famílies, els nostres havent passat... són fills d'una altra, almenys a casa meva, d'una altra regió, d'unes altres regions. I s'han afincat aquí i tal. Ells ja van haver de marxar de casa seva. Ja, fa anys. I fa molts anys. I quan la SEAT va muntar la gran empresa, va venir moltíssima gent. I a Montserrat, que no hi havia gent, que parlo de cent i escats anys enrere, ho explicaven els monjos, que havien d'anar a Extremadura amb autocars a portar-se la gent d'allà, donant-los-hi habitatge, donant-los-hi un bon sou, i vivint allà perquè la gent, les condicions dures, perquè treballar a la muntanya... es necessiten ganes de treballar perquè fa fred, perquè la feina dintre d'ara encara hi ha aire acondicionat a tot arreu i hi ha calefacció a tot arreu, però jo moltes vegades he passat a les cel·les antigues i he passat molt de fred a Montserrat. No, fred per acabar congelat. Doncs anaven a buscar la gent fora i ja llavors hi havia aquest sortir de l'ambient de cadascú. Però ara, durant uns temps, clar, que tot ens anava tan bé, estàvem a casa i sortir de casa i anar a mandra. I teníem aquesta comoditat de tenir la feina a l'abast de casa nostra. És que, de totes maneres, és ideal. És una de les conseqüències i aconseguiments del benestar. Però, clar, ara, mica en mica, la cosa s'ha anat perdent. Hem de canviar el xip. Sí, sobre els nostres joves ja l'estan canviant. Bueno, hi ha gent jove que ha optat per anar-se'n a Anglaterra. Sí, sí. Irlanda, Sòcia... O sigui, això li ha costat diners al país, perquè han estat a les escoles, normalment el tant percent de l'escola pública, amb una preparació a la universitat, i ara que ja estan formats i poden donar un fruit al país, han de marxar. Això són diners perduts. i servells que se'n van fora a treballar, perquè llavors aquests difícilment tornaran. Si no s'hi ofereixen... Clar, és el que deia el mestre Oro quan va tornar, el gran físic. Deia, oh, però és que jo aquí no puc treballar en les condicions que estic treballant als Estats Units. Després la cosa sembla que es va arreglar una mica. Perquè aquí es dedica molt poc a... A investigació. Es dedica pocs recursos a investigació. O sigui, és la iniciativa privada que ho fa. L'Estat, poc. i la investigació costa molts cèntims perquè a vegades s'han de mantenir tots aquests físics o tots aquests matemàtics i a més a més tu fas una prova del que sigui i passes un any passes dos passes tres o deu i arriba al final i potser l'has perdut perquè surt negativa com passa amb la vacuna de la malària O sigui que d'una gran esperança que hi havia, ara resulta... Ha quedat com molt difuminat, no? No, és que en lloc d'un 90% o d'un 100% que ja donava la verola i altres vacunes, resulta que no dona com a resultat més que un 26% o un 27%. Esclar, són molts cèntims. I, clar, s'ha de continuar investigant. I són cèntims. Un país amb molts diners... han gastat els diners en altres coses, en infraestructures inútils, segons la meva idea, inútils que realment no han portat el país... Però continuen obcecats en fer infraestructures que en el país actualment no les necessita, perquè d'on s'ha de treure els recursos? D'allà on n'hi ha, perquè d'allà on no n'hi ha no treurà res. doncs continuen obcecats en fer infraestructures que no condueixen enlloc. Sí, condueixen a un cert número de la població. De contentar la població. Però concretament et refereixes al corredor del Mediterrani. Quants anys fa que se'n parla d'això? No, no. Sí, estan d'acord, però no hi ha els quartos, perquè els quartos es gasten amb altres llocs. Però resulta que destinen més calés al suposat corredor central, que seria el corredor de l'Atlàntic. No, seria el corredor... No, aquesta cosa radial d'aquest país és absurd, perquè ha de sortir tot. d'un centre. De Madrid. Quan realment hi ha llocs que necessiten, perquè amb el corredor del Mediterrani arriben fins a Cádiz, per dir alguna cosa. Per dir, per dir, sí. Escolta, me recolliria tot aquell important... Tot el que generaria... Clar, d'Almeria, Múrcia, València... No hi ha manera. Això és la sortida... Clar que els camioners molts es quedarien sense diners, però s'ha de buscar una alternativa. Seria més ràpid, els costaria més cèntims. Està quasi fet. Sí, sí. Falta la última... Falta la financiació. Exacte, l'última arrencada, l'última tacada per acabar-ho. L'últim és aquí al port mateix, que la Generalitat tindrà que pagar aquests dos quilòmetres... De tren, no? Per l'amor de Déu. Per sortir d'allà dintre. És absurd. Sí. Ah, és absurd. Però tots els governs que hem tingut, no n'hi ha hagut cap que hi hagi posat un interès... Positiu. Bueno, el secret casco s'ho va fer, a menys de boquilla, i va concedir tot l'assumpte de l'AVE, però, esclar, entre tant, s'han anat quedant tant. Els ha denegat la Comunitat Europea que facin cap més connexió que la que ja tenen mig feta, però, en canvi, ells continuen insistint en què volen fer el corredor per la part central i d'aquesta manera no arriba ni a un cantó ni a l'altre i així passem anys un any rere l'altre és com jo no fa gaire que vaig passar per l'autopista passava molt però l'altre dia em vaig fixar màquines arrembades allà per fer aquest tram que costa tantes vides el tram de dalt de l'A2 el desdoblament de la carretera si estan posades les màquines hi ha mons de terra que ja estan fet que s'han mogut ja, que s'han mogut és que s'acabaran fent malbé tot allà a Montegat ara diu que començarien a fer-ho sí, això han dit, no? suposo que amb campanya electoral com l'esteu vivint la campanya electoral? home, s'ha aturat una mica, no? oi que sembla que hi ha hagut com una frenada? Suposo que ara també, clar, costarà, s'han de posicionar en funció del que tothom ha aprofitat d'alguna manera, no? Sí, per arribar a l'espai s'ha servit, clar. Sí, sí, ha fet com una frenada que no se'n parla de les eleccions, no? També amb el tema de l'adhesió en pagament i dels adonaments, dimarts sí que és veritat que el tema del dia era aquell, per tant, la campanya que també quedava en un segon pla... Suposo que també estem al mig, m'imagino que aquest cap de setmana que hi haurà actes centrals agafarem força. Va començar bastant forta, fa l'efecte amb declaracions incendàries. Avui he sentit que comentava un periodista, ens ha donat temps a reflexionar realment el que volem votar. Potser ha estat més dia de reflexió que el que serà el dissabte abans de les eleccions. Naturalment, perquè 24 hores no són suficients per meditar. Clar, perquè encara queden... Avui estem a dia 15, no? Sí, 10 dies. Queden 10 dies, eh? O sigui, del diumenge a 8. Amb 10 dies es pot atacar molt. Però ha quedat com deslluïda, no? No, però ara a mi em fa gràcia, venint cap aquí, estava fent una feina i tenia la televisió posada. I via publicitat Pirates.com. Ah, sí, per què tot això? El Partit Animalista, que és espantós. El Partit Animalista, també l'he sentit jo, aquest. És espantós, pobret, aquest pobret garrinet allà expirant. Quina cosa tan horrorosa. Com es pot organitzar un partit que participi, com per exemple a fer... No, suposo que tenen les seves signatures. Hem de demostrar uns avals. Necessiten uns avals, no? El Partit Animalista, el dels animals, no? Sí, sí. Deu haver-hi gent que està d'acord. Aquesta gent que s'ha mogut per aconseguir que les curses de braus no es fessin. Ja, és el mateix. Sí, és aquest partit. Totes aquestes divisions, perquè tan repartir, tan dividir, tan estirar, estirar, això mimba la força. Sí, però que té la idea ben designada i pensada. De votar el partit que ha de votar. Vaja, a mi ni la... Jo ho tinc molt clar. O sigui, no ara, sempre. O sigui, tens... I quan aquell partit t'ha decebut, llavors vas amb un altre. Canvies, no? Canvies, si tens el gret de canviar. Si t'ha ofert tota una sèrie de coses. Una legislatura. La propera, se'n tornem-hi. Doncs s'ha de canviar, perquè per això estan les eleccions cada quatre anys. Perquè, per exemple, el PSC, el partit que està ajuntat amb el PSOE... Sí, que és un filial. Això va ser una idea del Joan Rebentor. Tot aquest canvi que hi ha hagut ha perjudicat en el Partit Socialista. L'ha perjudicat i molt, eh? perquè no té la força que tenia, eh? Entre que el Navarro, diguéssim, no està massa d'acord amb el Rubalcaba, el Rubalcaba no està massa d'acord amb el Navarro. Això li fa perdre força, va disminuint. després d'aquestes votacions que fan, que sempre estan subjectes a votar el que vota el Partit Central, que és la fidelitat de partit, no? I, no ho sé, ha quedat com una cosa deslluita. Bé, jo crec que també els últims anys del Rodríguez Zapatero van ser una mica fatals. Bé, i el Rodríguez Zapatero allà i el Montilla aquí. Sí. tampoc va quedar una cosa massa galdosa estan lligats un partit amb l'altre o sigui que no tenen poder de decisió el d'aquí el que arrossega és el d'allà clar, és que si s'haguessin conformat a ser socialistes catalans votessin o no els votessin però és clar, això de pujar-se al carro nacional em sembla que no va ser una bona idea Però suposo que el partit també està molt dividit, no? Vull dir que m'imagino que hi ha la part que hagués volgut que fos separat, no? Només PSC, i la part que és el contrari, com per exemple és el que proclama Carme Chacón. Sí, però clar, a la Carme Chacón també ara li interessa més asseure a Espanya que no en aquí. Justament per això. Perquè hi ha alguna vegada que li sents a dir unes coses que sembla mentida. Suposo que tot ve condicionat per interessos més enllà fins i tot de polítics. Un antic nostre, el Lluís Domènech, que sempre recordo les seves paraules i sempre ho dic, deia que aquest país no tenia una democràcia, tenia una partitocràcia. Aleshores, era una paraula que encara no la posaves, però avui dia més d'un polític i més d'un periodista en els seus comentaris l'ha reflectit. No s'està governant en favor de la gent normal del carrer i dels interessos nacionals. Treballa de cara a l'interès del partit. I això està fent que molta gent no anirà a votar. O potser sí, eh? No sé... No, ni per a casa meva. A casa meva tothom fa el que li sembla i que tothom no es deixa influir per ningú. Però una persona que sempre... i que era molt, molt devota d'anar a demostrar el seu parer... Bueno, sí, el deure, el deure de... Sí, sí, sí, sí. No, no, no, una persona que ja té la seva edat, no és cap criatura. Doncs aquest any no anirà a votar. No anirà a votar. Diu, perquè ni Perico ni Juanico. Diu, tots m'han de segure. Per tant, em quedo a casa. Això no pot ser de cap de les maneres. Ara, tu no pots influir amb els altres, dic això no, perquè el votar va costar sang, sobretot a les dones. Doncs al nostre deure, vot en blanc, si no... No, no, no, perquè els vots en blanc encara no estic molt clar d'on van a parar. Bueno, no sé si tenen força. Bueno, els vots blancs són pel partit majoritari. Hauries de fer vot nul, en tot cas. Si t'atxes la papereta, penses que és un vot, però... Compte com a votant. Jo ja li vaig dir, diu, no, no, cap, no. Ni pel que tingui més vots, per res. M'estic a casa meva. Les eleccions que van començar, o sigui, quan es van convocar eleccions i que va passar tot això, si s'hagués votat al cap de 15 dies, per exemple, una suposició que no dona temps... Potser sí que la cosa hauria anat molt ràpida. Ah, vols dir després de la manifestació. Home, de fet, les enquestes ja ho demostren, no? Clar, llavors s'ha fet, com que hi ha hagut tant d'espai... Això és el que comentaven avui. És que no es podia. De fet, em sembla que la idea... No, legalment no es podia. Quan es va començar a parlar, recordo... Ai, presidents, directors de diaris que deien serà al principi de novembre, però algú va dir no perquè hi ha... No, no, hi ha fet temps que... No, no, hi ha d'haver 54 dies... El que obliga la llei. perquè la gent llavors pugui reflexionar perquè si no ho faríem a voto pronto diríem que si vota el jovent el jovent votarà molt esquerra però molt esquerra el jovent sempre ha votat molt esquerra el que passa que el jovent li costa molt d'arrencar perquè vas coptant les idees i ja estan molt de temps ara estan enfadats i aleshores pot ser que hi hagi més vots Purament esquerra, eh? Purament esquerra. La gent que ja tenim una certa edat, potser són més moderats, més conservadors, però la gent jove en tirarà molt a l'esquerra. No, no, de fet és el que quasi la llei vital toca, no? Segurament, vull dir que... Però potser hi ha gent que abans no hagués anat a votar i en canvi ara potser sí que té ganes que envia alguna cosa o que... Mira, el maig del 68, qui va sortir al carrer? A França. Van sortir els joves. Els joves. Clar, passat 5 anys, 7 anys, aquesta embranzida juvenil es va perdre. Es perd. I després, quan aconsegueixes un treball, tant si tens 22 com si tens 25, quan aconsegueixes una estabilitat, deixes de ser tan radical. Deixes de ser més... O sigui, tendeixes més a ser conservador, perquè tu ja tens... Alguna base. I que dels 20 o 30 anys, aquest període de 10 anys, la gent canvia molt, eh? Però molt, eh? Les idees són totalment oposades. La vida t'hi dona una certa experiència. Esperem que ara, aquesta última setmana, la cosa es torni a posar en moviment, que ha fet aquest lapsus, que ha quedat així durat. A veure, en parlarem, de fet, jo és que bé que estarem com en aquesta recta final. I tant. Doncs moltes gràcies, Montse i Joana. Avui ho deixem aquí i tornem dijous que ve. Que vagi molt bé i bona setmana. Adéu, bon dia. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar. Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Hey, where did we go? Days when the rains came. Down in the hollows. Fins demà! Fins demà! Just like that. So hard to find my way. ... ... ... ... ... ... Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de l'adocumentació és el proper 20 de desembre. Més informació al web promunça.cat o al telèfon www.promunça.cat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Just Club. T'hi esperem. Són les dotze. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem amb Aite Polo i Oriol Pujador. L'Ajuntament de Barcelona acaba de fer balanç dels incidents i desperfectes causats ahir al finalitzar la manifestació alternativa de la vaga general i a la capital catalana. El consistori assegura que la mobilització es va desenvolupar amb civisme i que el dispositiu que es va activar va funcionar. Malgrat això, recordem-ho, es van detenir a Barcelona 27 persones i, segons el consistori, es van cremar un centenar de contenidors. L'Ajuntament Anna Ruiz, bon dia. Bon dia, 800 pintades, 29 licències mèdiques i 100 contenidors climats. A la vaga general del mes de març es van cremar 300. Són les dades que ha volgut comparar el portaveu del govern municipal, Joaquim Forn, per mostrar-se satisfet pel resultat de la vaga general de la ciutat. Per a Forn, la tasca preventiva d'institucions, policia i sindicats, ha fet possible una jornada de protesta reivindicativa, però més o menys tranquil·la, des del punt de vista de l'ordre públic. I, lògicament, són dades que jo crec que, en comparativa amb el que va significar la vaga del 29 de març, ens donen una idea que les coses han funcionat d'una manera més o menys satisfactòria. Lògicament mai podem estar plenament satisfets perquè s'han tornat a cremar contenidors, però lògicament nosaltres crec que els dispositius de prevenció que s'han realitat han estat molt i molt importants. Els altres es van concentrar en la manifestació alternativa de la vespre. La policia va controlar la situació en un termini d'hora i mitja aproximadament. És a dir que falta la valoració econòmica del test perfecte. No costa 1.200 euros. Valoracions del consistori de Barcelona al marge. En les pròximes hores començaran a passar a disposició judicial els 30 detinguts arreu de Catalunya pels incidents durant la vaga general. 27 dels detinguts són a Barcelona. S'hi han de sumar 21 imputats a diverses ciutats i en la majoria dels casos estan acusats dels delictes d'atemptat a l'autoritat, coaccions i desordres públics. A banda de la capital catalana es van fer 3 arrestos més a Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i a Tarragona. L'home detingut a la capital tarragonina va atropellar un piquet que li barrava el pas quan volia anar a treballar i li va causar lesions que fan que estigui ingressat a l'Hospital Joan XXIII. Els països de la zona euro han entrat en recessió durant el tercer trimestre d'aquest any, segons acaba de fer públic l'oficina estadística de l'Eurostat, l'economia dels països de la moneda única. Ha caigut una dècima entre els mesos de juliol i setembre, malgrat el creixement de dos dels països motors de la Unió, com són Alemanya i França. Els 17 països de l'euro no entraven en recessió des de l'any 2009, fa més de tres anys. I pel que fa a Espanya, l'economia també va continuar en recessió en el tercer trimestre, però el deteriorament va ser menor que en el segon trimestre de l'any. El Producte Interior Brut va caure 3 dècimes, però la davallada és molt més gran si es tenen en compte els últims 12 mesos. De setembre a setembre, l'economia del conjunt de l'Estat va perdre l'1,6%. Govern central i el principal partit de l'oposició, el PSOE, intensifiquen encara aquesta hora els contactes i exaureixen les últimes hores de negociació per arribar a un acord sobre els desnonaments. Després de 3 dies de reunions, El Consell de Ministres ha d'aprovar aquest migdia mesures urgents per frenar el drama d'aquells que estan a punt de quedar-se sense casa, tant si hi ha o no acord amb el Partit Socialista. Ho farà, doncs, a través d'un decret amb l'objectiu d'aturar el drama de les famílies que es troben en situació extrema, és a dir, d'aquelles que tinguin ingressos menors als 19.000 euros. En aquests casos, s'ajornarà durant dos anys l'ordre de desnonament. Bon dia, us parla Marta Casas. El Barça de Bàsquet ha viatjat aquest matí a Alemanya, on a les 7 de la tarda jugarà partit d'Aurolliga contra el Brosse Bàsquet's Bamberg, que el tècnic Xavi Pasqual analitza el rival. Estem en una línia ascendent també de resultats. Un equip que a casa ha jugat molt bé, amb molt bon ambient amb el seu públic, i un equip en què a casa vam estar força bé, defensivament molt bé, defensivament sense encert, però teníem el partit 20 punts a dalt les 7 minuts al final. Els Blaugrana són líders en solitari de grup després d'haver guanyat els 5 partits disputats fins ara. L'equip podria assajallar la classificació per al top 16 si guanya i elietubos lituà perd contra el CSEC de Moscou. A l'NBA aquesta matinal els Grizzlies de Margazol han guanyat el standard d'Oklahoma de Serge Ibaka per 97-107. El de Sant Boi ha sumat 14 punts, mentre que el congolès, format al Club Bàsquet L'Hospitalet i al Manresa, n'ha sumat 17. Amb aquest triomf l'equip de Memphis suma la setena victòria consecutiva i signa el millor inici de la història de la franquícia. I a l'Espanyol, cinc dies abans de les eleccions a la presidència, Sergio Oliveró ha dimitit com a conseller de la Junta, gestora del Club Oliveró Marxa, perquè considera que Joan Collet, conseller delegat i candidat a la presidència, ha ampliat el contracte de l'empresa de seguretat de l'Espanyol amb finalitats electoralistes, ja que té un important paquet d'accions. Notícies en xarxa Tot seguit. les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, Sant Just tindrà els seus propis pastorets aquest any. La Taneu i la Cal estan preparant els primers pastorets del municipi I per això fan una crida als enjustencs i enjustenques perquè necessiten actors i actrius que facin d'extres en les representacions. Des de l'organització asseguran que els pastorets que es podran veure a l'escenari al desembre són diferents a d'altres, contemporanis, trencadors molt divertits i adaptats a la realitat de Sant Just. La representació portarà per títol És teu? als contrapastorets de Sant Just i es farà el 21 de desembre a les 8 del vespre i el dia 23 a les 6 de la tarda. Els extras només hauran d'assistir als assajos de la darrera setmana abans de l'estrena del 17 de desembre, el dia 20, de 7 a 9 del vespre. Més qüestions d'Esvern Accions prepara un concert aquest diumenge per recaptar fons en benefici de la parròquia de Sant Just. El violinista americà Josep Gold i el guitarrista català Jaume Torrent faran una parada al nostre municipi diumenge en la seva gira mundial per oferir aquest recital que tindrà lloc a la parròquia. Es demana una aportació de 10 euros per assistir-hi i complir amb l'objectiu de l'entitat, beneficiar la parròquia de Sant Just. El concert del violinista Josep Gold i del guitarrista Jaume Torrent es farà, com dèiem, aquest diumenge a les 8 del vespre a la parròquia i és obert a tothom. I acabem destacant una activitat que tindrà lloc aquesta tarda. A les 7, a l'Arxiu Històric Municipal, organitza una trobada conferència a les Sarades Golfes de Can Ginestà per parlar de la participació dels Sant Justencs i Sant Justencas a les Olimpíades de Barcelona del 92. Alguns Sant Justencs, que van ser voluntaris en aquell esdeveniment, explicaran les seves vivències i records amb motiu del 20è aniversari dels Jocs i arran de l'exposició que es pot veure al cim de Can Ginestà fins al dia 22 de novembre. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sants Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Molt bon dia. Fins demà! Te puedes vender, cualquier oferta es buena si quieres poder. que yo no tengo la culpa de verte caer Si yo no tengo la culpa de verte caer. Pierdes la fe, cualquier esperanza es vana y no sé qué creer. Bona nit. Déjalo llorar. No seas membrillo y perdón. Si yo no tengo la culpa de ver que entre dos tierras estás y no dejas aire que respirar. Entre dos tierras estás y no dejas aire que respirar. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta. Aquest dissabte l'Escola Montserrat organitza un mercat de segona mà. Es poden fer les inscripcions si voleu reservar un espai per muntar una paradeta. I aquest mercat serà a la pista esportiva del centre demà passat al matí. Ara en parlem amb la Begoña García, que és mare i membre de l'AMPA de l'Escola Montserrat i una de les organitzadores d'aquest mercat. Molt bon dia, Begoña. Com se us va acudir fer aquest mercat de segona mà? D'on sorgeix la idea? Doncs mira, volíem fer alguna cosa que provoqués la interacció de les diferents famílies que formem al centre educatiu i que alhora ens ha servit per obrir l'escola al poble. I aleshores vam pensar que una bona iniciativa era el que ja organitzen l'escola alemana, que és el Mercadillo, que té un èxit brutal. I vam pensar que podria ser una bona idea. De fet, aquí a Sant Jus també se'n fa tant en tant un mercat d'aquesta mena al Casal de Joves, per tant, m'imagino que potser a Sant Jus hi ha una mica aquesta consciència de mercat de segona mà, que no és el primer cop que es fa i que potser també és més fàcil atraure gent. Sí, al Casal de Joves tant feia d'intercanvi i aquesta última jornada va ser de segona mà. A la vagoneta també n'havíem fet i com que havia funcionat molt bé, Doncs era una mica com, bueno, doncs intentem que les famílies ho demanaven, doncs igual fer els vols de Nadal pot ajudar que hi hagi molt d'interès, no?, tant de muntar parada com de passar i mirar i ver si hi ha alguna cosa interessant. Com funcionarà? Començarà durant tot el matí, no? La idea és que comencem a dos quarts d'onze fins a les dues, I si has de muntar parada, doncs des de les 9 per començar a muntar, o dos quarts de 10, i ja plegar perquè a dos quarts de 3 estigui tot recollit. I d'altra banda, no sé si encara realment hem dit al principi que es podrien fer inscripcions, encara se'n poden fer o ja està tancat? Sí, no, no, encara se'n poden fer, es poden fer a través del blog de l'AMPA, de l'Escola Montserrat, que és entrant a emparrat.blogspot.com, Les hi ha una pastilleta, que entres d'allà, surt un full d'inscripció, que només es demana les dades, el telèfon de contacte, el nom, i aleshores, inclús, si el mateix dissabte hi hagués algú que no ha pogut inscriure's i que està interessat, pot venir directament allà a l'escola i muntar la seva paradeta, i aleshores el que demanem és una inscripció de 3 euros. O sigui, aquests 3 euros per poder formar part d'aquest mercat, no? Sí, exacte. Els 3 euros aquests, la idea era que fes una mica de compromís, que realment la gent que s'està inscrivint que no ens trobéssim, que a l'hora de la veritat no hi hagués ningú, i a part és una manera de recaudar una mica per les despeses de l'AMPA, tal com està aquesta any la cosa. Clar. Doncs tot és un ajut que ens anirà bé perquè faci falta, no? Tant si s'han de llogar materials, com si necessitem monitoratge... I quanta gent hi ha apuntada, al moment? Doncs mira, dia d'ahir hi ha 20 famílies. Déu-n'hi-do, no? Està bé. Sí, sí, estem molt contents. Per ser la primera vegada que patíem una mica, perquè, ostres, no sé, que potser fa quatre dies de les festes de tardor, i ara ja també serà al Mercat de Nadal, que tenim de... Sí, sí. Estàvem una mica així que no sabíem ben bé una idea per dates, però no sé, estàs responent molt bé, estem molt contents. I el tipus de productes que hi ha en aquest mercat és divers? Vull dir, depèn de cadascú? Depèn de cadascú el que sí que demanem, que han de fer sempre coses de segona mà, que no sigui mai un producte nou, em refereixo a la que sigui d'un prestacional de la venda. O sigui, que tu puguis tenir botiga i puguis utilitzar-ho com una billeta més, no? Sinó coses que puguis tenir a casa, tant si es roba, com si són, no sé, catxarros que ja no utilitzes, joguines que vols fer net, coses que diguis, bueno, doncs això encara es pot utilitzar, però nosaltres ja no ho fem servir i pot ser que hi hagi algú altre que l'interessi, no? muntes la parada també el que sí que demanem és que cadascú es porti tot el que necessiti hi haurà qui vol muntar una parada més gran i porta una tauleta i unes cadires hi haurà que amb un folà de terra doncs ja en té prou com que això cadascú s'ho munta com vol doncs el que sí que nosaltres no disposem de material perquè de l'escola no utilitzem res i tot el que tothom porti el que queda s'ho torna a endur que no queda allà res, no? Això sí que demanem la responsabilitat que tot el que portem cap allà, ni que siguin caixes de cartró, o si has portat roba i ja no la vols tornar cap a casa, doncs és responsabilitat de cadascú de portar-ho en una bústia recollida o del que vulgui fer. I a banda de les famílies, els nens també estan engrescats? Sí, sí, sí, clar. La idea, que per mi és el més interessant, és que, a part que hi hagi... el que seria bàsicament una història mercantil que podríem dir que representa un mercat. La idea és que tenim uns objectius tant de centre perquè seria això, que les famílies que utilitzem el centre educatiu coneguem i puguem relacionar-los i a més a més que aquest espai que és un espai públic, és l'espai de l'escola, les hores que no són lectives poden ser utilitzades per qualsevol altra cosa, no? Que pugui revertir també en el centre, en aquest cas, doncs, en l'AMPA, perquè són espais molt grans que passen moltes hores sense ús. I després, doncs, a nivell més pedagògic, no?, que és això que parlàvem dels nens. Clar, jo, per mi, el més interessant és que això és una feina que... que hi requereix una feina prèvia amb els nens, no? I aquesta feina prèvia és que has de trobar un espai i una estoneta amb els teus fills, que et poses allà davant dels calaixos de les joguines i vinga, va, què posem pel mercadillo? Doncs això sí, això està malament, això és per llançar, això ho donem, no, mare, això no ho vull donar, doncs és com tota una feina que pot ser amb ells de... Bé, això del deixar anar les coses ja no et fan saltar, no? Sí. I alhora també trobo que és molt interessant el valorar les coses. O sigui, el valor de les coses és com molt relatiu, perquè igual a tu ja no ho vols per re i per tu és un catxarro que ja ho llançaries i en canvi per un altre pot ser un gran tresor, no? Pot ser just allò que estava buscant. En la qual, d'aquesta manera, doncs allarguem la vida dels objectes I també aprenem que generem menys residus, perquè és això, el que tu ja llançaries de les escombraries, doncs per un altre pot ser fantàstic. I també és molt interessant el fet d'aquest intercanvi, ni que sigui per monedes, que ells encara si són molt petits no acaben d'entendre perquè, mama, i això t'hi poso, no? Com es relacionen ells amb els diners? I com s'entén la llibertat que et pot donar al que tu tinguis autonomia, no? Sobretot quan de vegades et diu, mira mare, que ja hi ha una Barbie o alguna cosa que m'agradaria. Doncs mira tu si tens els dinerets al que has venut. I ja, el que ells valoren de, ostres, tinc monedes. I aquestes monedes, quants diners són? El valor de les coses i el valor del diner, no? I doncs vés i li preguntes, a veure si amb aquestes monedetes que tu tens t'arriba per comprar allò que tu vols. I no cal que passis pel criteri de la mare que saps que et dirà que no, que no et vol comprar, no? O potser sí, però en principi, i si és un altre que xarro més a casa, doncs ara em dirà que no, ja no m'atreveixo demanar-ho. La llibertat i l'autonomia que et dona al pensar, ostres, jo tinc un tineret d'unes coses meves que he venut i potser em permeten comprar-ho que em fa molta il·lusió. Clar, és donar-li un altre sentit, no?, també, tot plegat. És molt maco de veure, també és com es relacionen amb això, cada vegada es van superperduts, sobretot van ser petits, no?, quan ja són més grans, ja, bueno, jo tenen molt assumit el valor dels diners i com funciona, però quan són petits... Encara tenen, exacte. Doncs, molt interessant, duplegat serà aquest dissabte, com dèiem, a partir de dos quarts del matí fins al migdia, aquest mercat de segona mà que organitza l'escola Montserrat, Si encara voleu participar i podeu fer-ho a través del web www.emparrat.blogspot.com és la web de l'AMPA, no? Sí. I bé, doncs que vagi molt bé, que hi hagi molta sort i esperem que sigui un èxit. Esperem que tot ho han repetit. Perfecte, que vagi bé. Gràcies. Bon dia. Adeu, fins i tot. Just a la fusta. Fins demà! La luz de la mañana. La luz de la mañana. La luz de la mañana. La luz de la mañana. Un quart i mig d'una del migdia, un moment per parlar de teatre amb la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Bon dia, bona hora. Sentim aquesta sintonia que ens introdueix en aquesta secció. Avui, per on començarem? Començarem parlant, com sempre, que hi ha alguna cosa a dir en el teatre dels més menuts. Perquè al Teatre Poliorama fan tots els diumenges, això és una mica fotudet, però només ho fan els diumenges a les 12 del matí, no hi ha l'opció del dissabte, que és normal dissabte i diumenge. D'un espectacle dedicat als més menuts, a partir de 3 anys ben bé, o jo diria que menys encara, que es diu El cel de la jojo. El cel de la yo-yo és una història d'una vaca, surten ninos parlant, n'hi ha dues persones, dues noies que mouen aquests ninos i que també són part de l'espectacle, canten, ballen, en fi, un espectacle realment molt, molt maco per als més menuts, el Poliorama, tots els diumenges d'aquest mes de novembre. Una bona proposta per la família, per incluir els nens al teatre. Després també m'agradaria comentar, ja saps que s'està fent el Festival de Temporada Alta de Girona. Hi ha espectacles que s'han de veure perquè no arriben aquí a Barcelona. i perquè són magnífics. La setmana passada vaig anar a veure Les Tres Germanes de Chekhov, dirigida per el Donnellan. Em va semblar una preciositat i, a més a més, em va fer curiós perquè ens vam trobar a mitja Barcelona, ja. veient les tres germanes de Chekhov dirigida per el Donnellan, evidentment perquè no vindrà aquí a Barcelona, sinó no serien aquí. Demà s'estrena una altra cosa, que no és un espectacle que ve de fora, sinó un espectacle d'aquí, però que potser no tenim ocasió de veure-ho aquí a Barcelona. perquè ja saps com estan les coses, no? Estan una mica malament. És un espectacle que es va veure també fa alguns anys per una companyia de fora. Està basat en una novel·la, una novel·la de Mikhail Bulgakov, que no sé si l'has llegit, és El mestre i Margarita. No, però ja sé quina és. Vaig estar a punt de començar-la aquest estiu i al final la vaig apartar. És una obra preciosa. Algunes persones diuen, jo no ho dic això, però algunes persones diuen que és la millor novel·la que s'ha escrit mai. Déu-n'hi-do. N'hi ha gent que ho diu, eh? Suposo que t'enamores d'ella, no? Bé, doncs d'aquesta novel·la de Mikhail Bulgakov es va fer un espectacle de teatre i ja dic, aquí a Barcelona s'ha pogut bé veure una versió d'una companyia britànica en un grec i també es va veure fa ja molts anys em penso que va ser el 2003 o una cosa així es va poder veure un muntatge dirigit per el Chico Massó que era molt més petit, perquè els de Londres, els d'Anglaterra venien, no sé si eren 36 o 38 persones al repartiment, i aquí es va fer una cosa molt més petita. Doncs d'aquesta proposta... que va sorgir el 2003, s'ha tornat a fer un espectacle que està dirigit per al Pep Tossard i que el Pep Tossard fa de mestra i la Maria Lanau fa de Margarita. A part d'aquests dos, doncs, està el Fermí Reixac, que fa el Dimoni, és un paper que en la versió anterior feia el Tosar, el Pep Tosar, i bé, i després n'hi ha molta gent del teatre, l'Alba Serraute, el David Tanguera, l'Oscar Muñoz, l'Oscar Molina, un repartiment... una miqueta minso per al que és la novel·la, però que funciona superbé. A més a més, la música és tota en directe i el Pep Tosat ja saps que és el que porta al círculo Maldà i sempre s'ha queixat que no rep cap subvenció, que ell fa propostes als estaments oficials i que no li fan cas. És una mica rebel de cinc causa, en aquest sentit. Bé, doncs explica que va reunir 40.000 euros de devolucions de l'IVA, no de teatre, no de cultura, i que amb aquests 40.000 euros s'ha embarcat en aquest projecte. Però que no té un teatre per posar-lo en marxa a Barcelona. Perquè, clar, el circuit Maldà, si has anat alguna vegada, és molt, molt, molt petit i no és ben bé un teatre. És un saló on una part del saló es dedica als espectacles i una altra part del saló es dedica al públic, no? Vull dir que no té ni les tramolles ni té res que sembli un teatre. Clar. Per tant, qui vulgui veure aquest magnífic muntatge del Pep Tossar haurà d'anar a Girona, concretament a Salt, perquè no es fa a Girona, es fa a Salt, que està al costat, eh? Del maestro, el mestre i Margarita. Doncs una bona proposta. Sí, per al cap de setmana, no? Sí, exacte. Per escapar-nos cap allà. Girona és preciosa i així ja... Bé, ara en parlem d'un parell de propostes que... S'estrenen avui i acaben diumenge. Per tant, hem d'aprofitar-se, les podem veure, no? Sí, anem per feina. Mira, la companyia mallorquina d'Iguana Teatre estrena el Lliure de Gràcia. El Lliure de Gràcia estrenarà Anatomia dels Centaures. És una adaptació escènica de comptes d'un autor mallorquí, el Miquel Àngel Riera, i els relats són de tota mena. Van des de la gent que va patir la guerra civil, una mica de tot. Iguana Teatre, el llibre de Gràcia, des d'avui, El diumenge, amb La rara anatomia dels centaures, una adaptació escènica dels contes de Miquel Ángel Riera. I una altra cosa que també s'estrena avui, i també acaba, diumenge, jo no sé per què fan aquestes coses tan curtetes, no? Sí. En fi, doncs, a la sala Bequet avui s'estrena Vespres de la Beata Verge. Mhm. És una obra d'Antonio Tarantino, que està dirigida per el Jordi Praticoll. I el Tarantino, que no és el Tarantino famós del cinema, eh? És un altre, sí. Es diu igual de com no, però no té res a veure amb el director de cinema i actor de Tarantino, no? Doncs el Tarantino va escriure això... a partir d'un succès real que li va passar a un vell. I l'obra és la història d'un pare que espera en un dipòsit de cadàvers per recuperar el cos del seu fill. El fill s'ha suïcidat i a partir d'aquí el pare reflexiona sobre tot el que ha passat al voltant d'aquest suïcidi. Sobre el paper, a mi penso que pot ser molt interessant. ja veurem en què queda però si voleu tenir el vostre propi criteri doncs ja sabeu que teniu des d'avui fins diumenge exacte, un dia d'aquells per organitzar-nos Una altra cosa que volia comentar és que ja s'estan fent les últimes representacions d'Oliana al Teatre Romea. Per tant, la gent que vulgui i que no hagi anat encara, que espavili, perquè si no es quedarà sense veure aquesta obra del David Mamet, que està dirigida per el David Selvas. i està interpretada pel Ramon Madaula, que està magnífic, i la Carlota Olcina. Molt bé. I què més? Tenim moltes més coses. Tenim més temps? A veure, sí, encara en tenim una mica. Doncs mira, el Teatre del Raval... Bé, no, primer diré un espectacle que val la pena, però que és un espectacle no per majories, eh? Ja ho dic. Per un públic concret, no? Sí, està molt bé, però és un monòleg, és un monòleg que fa una magnífica actriu i que dura, no arriba ni a l'hora, una hora curteta. Aquest monòleg el fa la Carme Sansa, està dirigida per el Xavier Albertí, que això ja és un luxe, la fan al Tantarantana, I atenció perquè només la fan dilluns i dimarts. Déu-n'hi-do. Per això és que estan canviant molt les coses, veus, no? Suposo que per fer-se una mica marcat, no? Si vols venir vint aquests dies i si no per no tenir la sala mitjana. Sí, no, el dilluns i el dimarts normalment aquestes sales no funcionen perquè normalment es fan funcions de dimecres a diumenge. Aquests dos dies hi ha moltes sales que ara aprofiten per treure una mica més de calorons per la gent que pugui venir dilluns i dimarts. Dilluns i dimarts podem veure aquest espectacle dirigit per Xavier Albertí, que està interpretat per la Carme Sansa, i que és una obra de Claudio Magris. Es diu, en vostè ja ho entendrà, i parla d'una història... És una història d'amor, parla una mica de tot, i és una dona que des de fa un temps està ingressada a una casa de repòs. I parla amb el president de la institució, de la casa de repòs, per agrair-li el permís que l'ha concedit al seu marit, per venir-la a buscar. A partir d'aquí, d'aquest monòleg, doncs veiem la vida que ha portat aquesta dona, com és el seu marit i com són les seves circumstàncies. És molt interessant. El que passa és que, ja dic, no és un espectacle per majories, perquè és una persona, pel plantar del mig de l'escenari, parla. I només és això, no? Ja, ja. Per tant, s'ha d'anar amb una idea concreta del que ens va veure. Exacte. Jo sempre dic que s'ha de saber una mica què vas a veure quan vas al teatre, perquè potser et trobes coses que realment no t'interessen gens ni mica. Està clar. Bé, una altra cosa que també és de text però no és estàtic i no és un monòleg, és el que fan al Teatre del Raval, 12 homes sense pietat. Tothom recorda, evidentment, la pel·lícula, una magnífica pel·lícula, 12 Hombres sin piedad. Me n'acordo, d'aquesta pel·lícula. Sí, és molt bona, és boníssima. Bé, doncs al Teatre del Raval fan 12 Homes sense pietat, que no és ben bé una estrena d'aquesta temporada perquè la van fer la temporada passada. Va tenir molt d'èxit, van exaurir les localitats molts dies i, per tant, l'han tornat a recuperar. Tothom suposo que sap de què va la història, però recordem que són 12 persones... que formen un jurat popular, i que han de decidir la culpabilitat o la innocència d'un jove de 18 anys que està acusat d'assassinat. Assassinat en primer grau, vull dir, una condena forta. Llavors, la majoria del jurat vota per enviar el noi a la cambra de gas, però un dels membres del jurat no està d'acord amb això i intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable. Aquesta és la història de 12 Hombres sin piedad, la pel·lícula, i, evidentment, també és la història de 12 homes sense pietat que es pot veure al Teatre del Raval i que, bé, està dirigida per la directora, justament, del Teatre del Raval, que és la Ampar López. Mm-hm. Més coses? Sí, sí, encara tenim una mica més de temps. Tenim més propostes endavant. Sí, sí, tenim més propostes. Podríem parlar, ja ho vam dir l'altre dia, però vull recomanar-lo una altra vegada, del nom. El nom és una comèdia. boníssima, que està traduïda per el Jordi Galceran. És d'uns actors francesos. Que aviat parlarà en el programa de la tarda el Jordi Domènech, que parlarà amb el Joel Joan, em sembla, per saber una mica de tot plegat. Doncs sí, està dirigida per el Joel Joan i està traduïda per el Jordi Galceran. Aquesta obra, El Prenom, Fou un èxit absolut quan es va estrenar a París el 2010, o sigui que és una obra relativament... Es va estrenar al Teatre Eduard Seté i la veritat és que va tenir molt bona crítica tant per al ritme com pels diàlegs, que són molt bons i que fan riure moltes vegades. I va estar nominada els Premis Molière, que són els mags nostres, els Premis Millors de Teatre. Va estar nominada els Premis Molière en sis categories. Déu-n'hi-do, millor comèdia, millor autor viu, millor director. I el 2012, és a dir, aquest any, s'ha fet una versió cinematogràfica que està dirigida pels mateixos autors. Ja ho veurem. Jo això que els mateixos autors facin un guió pel cinema... O potser és la manera que convenci, no? I que tingui... No me n'han parlat malament, de la pel·lícula? Me n'han parlat bé. Sí? Bé, doncs els autors són de la Port i de la Pateller. El meu francès és horrorós. I la pel·lícula està feta per als mateixos que van fer l'obra de teatre, els mateixos actors. Tot això és una informació anexa perquè el que sí que puc dir és que vaig anar a veure-la, em va agradar molt, ho vas passar molt bé i penso que val la pena d'anar-hi, perquè realment és una comèdia... que et fa pensar també una mica, no és l'humor per l'humor. Què més? Doncs a la seca, Espai Brossa, un espectacle absolutament diferent. Es diu Els missatgers no arriben mai. És una obra que està basada en personatges de l'antiga Grècia i que la fan tres magnífiques actrius. El quint d'aquesta obra... Són monòlegs, eh? Són tres monòlegs, amb tres personatges de la mitologia grega. Però el quint d'aquesta obra... és que la Rosa Novell, que és la directora, el que ha fet és no agafar els monòlegs i posar-se allà pel Plantada i bla, bla, bla, bla, sinó que ho ha ambientat amb tres actrius que es troben per assajar aquesta obra. I, per tant, clar, hi ha un distendiment, hi ha un joc entre elles que, a part del text i a part del monòleg, doncs... Fa que l'espectador entri millor en aquesta obra. I per acabar, podríem recordar dues coses clàssiques. El Liceu, produïda per el Mario Gas, estan fent l'Elixir de More, una magnífica òpera, dirigida, o sigui, produïda per el Mario Gas, però que és una producció que ell ja va fer fa anys i que realment és una obra divertida que t'ho passa superbé. I una altra opció seria anar a la Biblioteca de Catalunya, si no veu anar l'any passat a veure Luces de Bohèmia. Torna, no? Sí, estan fent Luces de Bohèmia, de Ramon del Vallinclan, És una magnífica obra de l'Esperpento. Està interpretada fantàsticament per tots els actors que surten, entre ells el Lluís Soler, que fa el prota. I la veritat és que si no l'heu vist i us agrada Ballinclan, val la pena d'anar-hi, perquè l'Oriol Broxi ha fet una magnífica adaptació de l'obra. doncs val la pena apuntar-se a veure-la. Moltes coses, eh? Sí, sí, hem parlat de coses que s'acaben aquesta setmana, coses que passen a Girona, o dilluns i dimarts, una mica de tot. Podem anar dilluns a veure una cosa, dimarts a veure una altra, dimecres a veure una altra, vull dir, cada dia podem anar al teatre si voleu perquè n'hi ha molta, molta oferta ara. Doncs perfecte, Maica, moltes gràcies i tornem dijous que ve. D'acord. Que vagi molt bé i bon dia. You don't know what's going on Bona nit. Fins demà! Fins demà! Yes, you are left out Out of there with a out of doubt Cause baby, baby, baby, you're out of time You thought you were a clever girl Giving up the social world But you can't come back Be the first in line Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps La màquina del temps Sí, en aquest viatge en el temps. Sí, exacte. I ens ha marcat a tots nosaltres, també ja fa temps. No crec que ara... Bueno, ara si tenim fills només ens marcaria. Exacte. De moment aquí no és el cas, però... No, de moment no. En tot cas, avui cap on viatgem. Doncs avui anem a l'any 1867. Per parlar del conjunt de preparats nutritius especialment indicats... per als primers mesos de vida dels infants avui parlarem del menjar infantil Per tant, suposo que algú, quan sentim aquests plos, normalment la història és que diuen que potser els nens volen dormir o tenen gana, no? Sí, normalment. Tu avui et centraràs, no et centres en cap invent de dormir, tot i que un dia podíem parlar d'aquells interfonos, no? Sí. Mira, no seria una mala idea, ja tenim un altre capítol per parlar dels nens, però avui el que fem és parlar de quan els nens el que volen és menjar, no? Menjar, exacte. No hi ha dubte que la millor manera d'alimentar un nadó és la prevista per la natura, és a dir, a través de la llet materna, és el que s'anomena la lactància materna. L'OMS, l'Organització Mundial del Salut, recomana com a imprescindible la lactància materna exclusiva, o sigui, només això, durant els sis primers mesos de vida. Després es va introduint l'alimentació complementària, que és la que explicarem avui. Sí. També l'Acadèmia Americana de Pediatria considera que durant un any es pot o s'hauria de mantenir la lactància, a part de si introdueixes altres menjars. En alguns casos, sobretot abans, la lactància materna no la feia la mare, ja fos per absència o per malaltia, abans morien més les dones de part, i el nadó era alimentat a través de la llet subministrada per una altra mare, el que s'anomenava una dida. La dida, o ama de llet, era una dona que alletava un lactant que no era el seu fill, evidentment aquesta dida havia tingut un altre nen, si no, no tenia llet als seus pits, i el seu ús es remunta a la prehistòria. Clar, clar. Va de l'edida, per això. Exacte, l'edida ja existia des de la prehistòria. Va ser comú fins al segle XIX per alimentar nens quan les seves mares no podien o no desitjaven fer-ho. I avui en dia ha caigut en desús a la major part d'Occident gràcies al desenvolupament de fórmules més completes de llet en pols adaptava al sistema digestiu del nen. Clar, ara ja li pots donar un biberó. Ja no cal que busquis una mare que la lleti. Molt bé. enfilant-se la cua d'en Paz, vigilava el vent. Però fins que no va arribar els productes infantils adequats, quan no hi havia una altra possibilitat, la llet humana a vegades fins i tot era substituïda per llet de vaca o de cabra. Déu-n'hi-do, eh? Perquè suposo que no seria fàcil digerir aquest tipus de llet. No, aquest era el problema. S'administrava amb un biberó, però el problema era que generava intolerància en molts infants i els provocaven seriosos trastorns, fins i tot. doncs la mort, perquè un bebè no era prou capaç de digerir-la. Al segle XIX, amb l'avenç de la medicina, es prengui consciència que calia reduir l'altíssima mortalitat infantil i diversos professionals van començar a experimentar l'entorn de la nutrició durant els primers anys de vida. Un d'aquests homes, fóu al químic alemany Justus von Liebig, també era, com a anècdota, aquest Justus von Liebig, era el que va produir un extracte de carn com a alternativa econòmica als nutrients de la carn, el que després anomenaríem Abecrem. Mira, va inventar força coses, només de l'alimentació actual. El que va inventar aquests extractes de carn, que va ser l'Abecrem, en Justus, va aconseguir també una substància que, dissolta en llet de vaca, constituïa un excel·lent substitutiu de la llet materna, La fórmula consistia en un preparat de bicarbonat de potassa i farines de blat i malta, i que es va començar a comercialitzar el 1869. Però, si algun nom està indestriablement associat a la nutrició infantil, aquest és Nesle. Henrik Nesle, i fixa't que ho pronuncio Nesle, diferent que com ho estem acostumats a sentir, amb l'accent a la primera E, havia nascut a Frankfurt, Alemanya, Però de molt jove emigra a Suïssa, al cantó francòfon de Baud. Perfectament integrat en el seu entorn, adaptar el seu nom al francès, fins a esdevenir Henry Nestlé, amb la incorporació d'un accent a la E final. Com a farmacèutic, Nestlé estudia i desenvolupava la seva pròpia farina làctea sobre la base de la llet, farina i sucre. I tot això assajat amb èxit des del 1867 amb un nen del veïnat que havia nascut prematurament. I llavors, clar, necessitava un suplement alimentari. Nestlé va fundar la seva empresa a la localitat suïssa de Bebei i ben aviat comercialitzava el producte la farina lactée Nestlé. En francès fa farina lactée Nestlé amb un logotip derivat del seu cognom, ja que nest, de Nestlé, en alemany, com en anglès, significa niu. No ho sabia. Sí, jo tampoc. Un element associat al concepte de seguretat, nutrició, maternitat i família. Sí, sí, d'un valor important, no? Exacte, valors que més vol transmetre Nestlé a través dels seus productes. Així doncs, el logo, si us hi fixeu, és la paraula Nestlé, i un niu i tres ocells, que són dos cries i una mare. No ho havia associat mai. Doncs ve d'aquí. Estem situats bastant enrere, pensava que realment no feia tant de tot plegat, però estem a 1874, vull dir que fa molt de temps de tot plegat. Fa molts anys. Ara serien 150 anys, 140 anys més o menys. Sí, però bé, sí, sí. Doncs precisament això, 1874, Jules Monerat va comprar la companyia Nestlé per iniciar una gran expansió. amb l'addicció de nous productes, entre els quals la llet condensada, que només calia dissoldre en aigua. Aquest preparat nutritiu ja era comercialitzat per l'anglo-suïss Condensed Milk Company i s'inicia una gran competència entre dues empreses. El 1905, avancem una mica, Nestlé va absorbir aquesta empresa que també li feia la competència amb la llet condensada i passar a fabricar el seu producte més destacat, que és la llet condensada Mealmade. que és paraula anglesa que traduïda al francès es convertia en la letière, comercialitzada a l'estat espanyol com la letxera. Ja tenim aquí la letxera. Ja tot va agafant sentit. Comença amb les farinetes, després allà condensada, acaba dient-se la Nestlé, la letxera. I el 1927, mira si fa d'anys, amb motiu del seu 60è aniversari, o sigui que Nestlé té un pan d'anys, la companyia suïssa organitza una intensa campanya publicitària en què resumia les virtuts dels seus productes. Deia, exactament. Ho dic en castellà perquè ho he extret de la vanguardia. Gràcies a la leixera i gràcies també a la enorme labor educativa realitzada per la societat Nestlé en els seus 60 anys de victoriosa lluita contra la mortalitat infantil, miles i miles de nens han salvat els pèl·ligors del primer any i s'han desenvolupat fortes i hermosos, pregonant, amb els seus sanos colors i recia constitució, el alto valor nutritiu de la leche condensada, la leixera. la que mejor digieren los niños por su perfecta homogeneización. Curiós, eh? Aquesta definició també o descripció de... Es nota que és de fa anys, eh? Construcción reci, colores. Era el més important, realment, clar, que els nens estiguessin sants. I també és el moment en què la llet és bàsica, no? Ara potser ha adquirit unes altres connotacions, però... Sí, fins aleshores era com l'única manera d'alimentar-los. Però més, precisament, a partir d'aleshores, va aparèixer una altra manera d'alimentar-los. Precisament aquell any, una jove mare americana, anomenada Dorothy Gerber, estava, com totes les mares, naturalment preocupada per l'alimentació de la seva filla, Sally. Nascuda pocs mesos abans... El pediatre li havia recomanat una dieta d'aliments sòlids en forma de puré que ella preparava sol·lícitament cada dia. Cada dia, cada dia feia el puré. El cas és que la Dorothy estava a casa de man Daniel Gerber, propietari d'una empresa conservera de Fremont, Michigan. Conservera que feia conserves. La Dorothy va pensar que els purés... ja preparats, podrien ser un bon producte per a les mares atrafegades. Les mares, eh?, no els pares. Sí, encara estem en una època determinada, no? Sí, els pares no feien purés. En Daniel, el marit, va fer unes quantes proves i el 1928 la Fremont Cunning Company, que era l'empresa de conserves del marit, va comercialitzar les cinc primeres varietats de menjar infantil envasat, a l'econòmic preu de cinc centaus al pot. Clar, sortia a compte. Sí, sí. Com podies comprar-ho era sa, era nutritiu perquè estava tot molt, molt mirat i t'estalviaves haver-ho de fer cada dia. El producte va tenir una acollida extraordinària i l'empresa adoptava el nom de Gerber per especialitzar-se en la producció de menjar i complements alimentaris infantils. Al mateix 1928 es va convocar un concurs per a l'adopció d'un logotip apropiat que guanyà l'artista Dorothy Smith amb el dibuix d'un nadó Si et veiessis la imatge, no sé si la podem passar per la Twitter o algun lloc d'aquests, però la coneixeries, és molt... Sí? Sí, és coneguda. És un bebè, com d'aquella època, dibuix, i és l'Anne Turner, que era filla d'una veïna d'aquesta, de l'artista Dorothy Smith, i això acaba sent el logotip de Gerber. Al Mercat Peninsular, ara entendreu tot això què és, doncs al Mercat Peninsular aquest producte va assolir la màxima implantació a partir dels anys 60, bastant més tard que allà, que als Estats Units, com sempre, i Aquí als anys 20-30, m'imagino que tot plegat... Per això, per la comercialització dels famosos potitos. Són els potitos, que encara ara funcionen. I tant. Aquí van arribar fabricats per l'empresa francesa Bledin, que després ha acabat cent de milions de marques. Bledin va ser la primera que va instaurar aquí els potitos, els famosos potitos. Ara que diem així, tothom dius potito i saps què és. Exacte. Avui hem sabut d'on bé tots plegats, que realment ens hem remuntat bastant enrere. Molt enrere. La meitat del segle XIX, cosa que ens ha sorprès bastant. Passat per la llet, després de la llet vam veure que potser podien també intentar incidir o canviar una mica l'alimentació ja quan passaven al sòlid i aquí va aparèixer doncs els purers i els potitos i fins ara. De moment no hi ha moltes més coses, no? Exacte, suposo que ara està tornant allò de gent que... Gent materna power. Exacte, i jo fer els purers a casa... Per economia, perquè els potitos tampoc són tan barats. I també és millor, és més natural. No estan tan mal fets. Exacte. Molt bé, Elia, doncs moltes gràcies. Hem repassat una setmana més la història d'algun dels invents de la nostra vida cotidiana actual. Gràcies i fins i tot que vagi bé. Adéu, bona setmana. Just a la fusta. Sant Just en directe. I acabem, doncs, també el just a la fusta d'avui, dijous, 15 de novembre. Donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. Per tant, l'Andrea Buen els serveis informatius, l'Anna Díaz de l'actualitat del dia, el Carles Hernández de Rius amb la presidió del temps. Avui hem parlat també Miquel Casals de Solidaritat per la Independència, coordinador del Baix Llobregat, en aquesta ronda d'entrevistes de la campanya electoral. Hem fet tertúlia amb la Joan Algarra i la Montse Larrea i aquesta última hora hem parlat amb Begoña García, mare de l'escola Montserrat del Mercat de Segona Magas fa dissabte. Hem fet teatre a la Meca Dueñas i ara mateix Invents amb l'Aliar Danui. Us ha parlat Carme Berdoi i tornem demà a les 10. Moltes més coses. Que vagi bé. Bon dia. És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El conseller interior, Felip Puig, acaba de fer balanç de l'actuació policial i dels incidents produïts ahir durant la jornada de vaga general. Puig ha confirmat que els Mossos d'Esquadra han obert una investigació interna per determinar si es va actuar malament en la càrrega policial del migdia a la ciutat de Tarragona. Segons el conseller, un menor va resultar ferit per un cop fortuït al cap, però el departament dubta de l'actuació.