Vaga 29M, cas ITV i debat PSC–independentisme

tots els esforços s'estan basant en el tema de les raons econòmiques. I permeti'm, en tots els respectes, que li digui una cosa. La onada independentista en els referèndums en alguns pobles va ser bastant ridícula. Molt ridícula, perquè a més a més només anaven abud als que estaven convençuts i a vegades no arribaven ni al 10 ni al 14%, com és el cas del meu poble. Llavors, no ens expliquin que hi ha una gran onada independentista perquè l'Assemblea la van preparar vostès al Palau de Sant Jordi. I, home, una mica de Sant Gelat va quedar. Segur que hi havia més puestos a Barcelona que semblés que estigués molt més plena. Home, hi ha partits polítics que no omplen com van omplir el Sant Jordi. Toni, home, uns amb menys problemes que altres. Hauria de fer venir-ho tocar-se. Home, no, perdona. No tenen pressupost, per tant, s'entrapant. I no van arribar ni a 7.000 persones. I els referèndums es van pagar amb diners públics. Un moment, no es poden nerviosos. Si hi ha un convidat, deixen-lo respondre. Les coses s'han de situar en el seu context concret. Les consultes va ser una cosa que venia de la societat civil, no és una cosa oficial, no és una cosa institucional. Va haver-hi una participació d'un 18 o 19% en tot Catalunya, són 900.000 vots. Jo crec que no s'ha de menystenir això, però tampoc s'ha de magnificar en absolut. Això és l'experiència que va haver-hi que jo crec que és millor que s'hagi donat que no que no s'hagués donat. Ara sabem el que va passar i, per tant, podem pensar millor, racionalitzar millor sobre el que ha passat. I, bé, després els partits han de també fer les seves pròpies estratègies. A mi el partit que més em preocupa pel futur del país és el Partit Socialista. el Partit Socialista de Catalunya, perquè aquests competències ho pot dir, bueno, han fet poc, han fet molt, no sé què, però segueixen una línia clara, o no, però per almenys segueixen una línia, veus una estratègia, el que em preocupa com a país, com a català, és el PSC que farà en el seu futur. Està en un moment que jo crec que no té model, no té model, no té lideratge, no té res, no es desmarca del Partit Socialista, ni planteja una del PSOE, ni planteja una... I jo crec que no estaria d'acord, en l'última recordem-ho, ni independentista ni de dretes, era l'eslògan del PSC, no li va anar gaire bé. Ni independentista ni de dretes d'elles. No, perquè ho havia fet malament. A veure, no facis trampa al voluntari en aquestes darreres eleccions. Que quan sigui tan independentista, el PSC li anirà molt millor. Perquè hi ha molta gent, la majoria, que no és independentista. Perdoni'm, però vostès que estan propugnant una Catalunya independent, creuen que es trobaran mai amb el PSC? En aquesta línia? Bé, ens podem trobar, no segurament al PSC com a institució, però sí amb molta gent del PSC. Miri, amb unes dades del CEO, hi ha més votants del PSC que han votat independentista que no pas votants de solidaritat independentista. per la independència que han votat independentista. Ah, clar. Per molt poc, eh? Cent i pico mil a cent i pico mil pocs. O la gent és tonta o el CEO fa les enquestes que voleu. La gent del PSC no s'assabenta. O sigui, ara resulta que seran tots independentistes camuflats. Independentisme camuflat al PSC. És evident que hi ha una proporcionalitat aquí. Hi ha independentistes votants independentistes a tots els partits. La majoria estan a Convergència. No estan a els partits independentistes. La majoria d'independentistes del país vota Convergència. Mhm. Més de la meitat. Ho hem de deixar aquí. Senyor Requejo, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Senyor Bolaño, gràcies, bon dia. Bon dia. Gràcies a tu em deu al Bolaño un sopar. L'enor Mallor, puc venir? Gràcies, adéu. Com ràdio. Que et diguin què passa al món està molt bé, però qui t'informa del que passa aquí? La malla.cat explica Catalunya municipi a municipi. Ara, amb el nou servei de notícies per correu electrònic de la malla.cat, tu decideixes què vols rebre. Les notícies, l'agenda, el temps, els esports del teu municipi, de la teva comarca. Ningú no mira el país de més a prou. La malla.cat, el valor de la proximitat. El rebujito de Morán, la muestra gastronómica andaluza que puedes probar todo el año. La comida andaluza en Barcelona. Calle Rita Bonat, número 3, teléfono 93 430 1045. A l'hora de dinar, la cuina de Carbó. T'espero cada migdia amb la teva recepta pur. Cada dia, de dilluns a divendres, de 12 a 1 del migdia, la cuina de Carbó. Aquí soc, la Mireia Carbó, la cuina de Carbó, a Com Ràdio. Comradio. Comradio. Notícias. Bon dia, són les 10. Us parlem Aite Polo i Oriol Poixador. La Guàrdia Civil ha detingut aquest matí a València un presumpte membre de la xarxa terrorista Al-Qaeda. En un comunicat, la Guàrdia Civil assegura que ha pogut confirmar la pertinença d'aquest home a l'organització a partir del seguiment que han fet de les seves activitats a internet. La investigació va començar ara fa més d'un any i en aquest temps també ha pogut confirmar. comprovar que l'home ha difós productes audiovisuals per induir a la realització d'atacs terroristes. El cas el porta el jutjat número 5 de l'Audiència Nacional. Al llarg del matí seran de conèixer més detalls. El president de la Generalitat, Artur Mas, i el ministre d'Economia, Lluís de Guindos, es reuniran aquest migdia al Palau de la Generalitat. És la primera vegada que tots dos es trobaran des que Guindos és ministre. La trobada ve precedida d'un sopar de treball que ahir a la nit van mantenir a Barcelona Lluís de Guindós i el conseller d'Economia Andreu Masculell. Segons s'ha sabut, van abordar qüestions com la situació econòmica de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. La reunió entre Mas i de Guindós d'avui es fa quan només falten tres dies perquè el govern central presenti, aprovi en Consell de Ministres els pressupostos generals de l'Estat per aquest any. Uns pressupostos que, segons ha avançat el portador del PP a Catalunya, Enric Milló, potser no satisfà a l'executiu català o a dita com ràdio. Si ens mirem aquest pressupost exclusivament des de la perspectiva catalana, del que ens agradaria a nosaltres que digués aquest pressupost, poder no ens agradarà, perquè poder ni veure tot el que voldríem que hi hagi. El que conec és la voluntat ferma del govern de poder atendre aquestes partides, aquestes necessitats i aquestes obligacions que hi ha legalment contentes amb Catalunya. Ara, com això es pugui després portar a la pràctica, tenint en compte les disponibilitats pressupostàries que hi ha, que són molt escasses perquè el forat que s'ha trobat el govern és grandíssim, doncs aquí veurem com es plasma. Millor no ha confirmat si els pressupostos incorporaran els diners de la disposició adicional tercera de l'Estatut o els fons de competitivitat. Els títols de banca cívica han sortit avui a borsa una mica més de dos euros, un preu inferior al que cotitzaven abans d'anunciar la seva fusió amb CaixaBank. Cada títol de banca cívica costa 17 cèntims menys que divendres passat, dos euros amb cinc. Per contra, els títols de CaixaBank han pujat, ara costen més de tres euros. Una protesta d'estudiants al centre de la ciutat de Barcelona obliga tallar en aquests moments el trànsit a la via Laietana. Barcelona, Roger Rufín, bon dia. Bon dia, doncs són una trentena de joves que es concentren en aquests moments davant de la seu de la Secretaria d'Universitat i Recerca de la Generalitat. Protesten perquè en aquests moments aquí dintre s'està fent una reunió per transformar el sistema de govern de les universitats catalanes i consideren que s'està excloent no tan sols amb ells, sinó amb la resta de la comunitat universitària. Aquesta protesta està provocant, com dèieu, talls a la via a l'età, en sentit baixada, i els joves estan fortament custodiats per diversos corbons dels Mossos d'Esquadra, d'un moment però sense incidents. Com ràdio, Barcelona. Un atropellament mortal entre les estacions de Tarragona i Salou, el tarragonès ha obligat a suspendre la circulació de trens en aquest tram. Renf ha posat a disposició dels usuaris un servei alternatiu d'autobusos. L'atropellament ha passat poc abans de dos quarts de nou del matí per causes que ara investiguen els Mossos d'Esquadra. L'incident afecta en aquests moments la línia de trens regional R16, que uneix Barcelona i Tortosa, i els trens de llarga distància que estan aturats a les estacions de Salou, Portaventura i Tarragona. Això mentre a les carreteres el trànsit ha millorat forces ja. Raca Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Queden poques vies que vagin plenes, malgrat encara el cinturó de litoral es veu molt carregat entre Sant Joan d'Espí i Cornellà, en sentit zona franca. O la C58, l'últim tram entre Moncada i el Nus de la Trinitat, encara molt ple per entrar a la ciutat comptal. De fet, sobretot és per agafar la ronda litoral que no acaba de fer net. Sobretot queda lentitud entre el Nus i Gran Via i a partir d'aquí, més endavant de fet, a partir del fòrum, encara aturades intermitents fins a la Barceloneta. Tot això en sentit llobregat. És tot des del RAC, bon dia. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça viatja en uns minuts cap a Itàlia, on demà s'enfronta el Milan, en partit dels quarts de final, anada de la Lliga de Campions de Futbol. Pep Guardiola, el tènic Blaurana, s'endú 21 futbolistes, on la principal novetat... és la presència al retorn del davanter holandès a Felai, tot i que encara no té l'alta mèdica. També viatgen els joves del filial Oyer, Muniesa, Tello i Montoya. A la tarda, a partir de les 6, faran l'última sessió prèvia al partit, serà a San Siro, escenari demà del duel més destacat dels quarts de final de la màxima competició continental. Una prova, una competició, que en aquests quarts de final s'estrena avui amb la Poel de Nicosia, Real Madrid, a partir de tres quarts de nou del vespre. En basca't, destaquem que el Barça-Rigal pot certificar avui mateix a Rússia la classificació per a la final a quatre de l'Eurolliga d'Istanbul. Els de Xavi Pasqual juguen a la pista de l'Únix, casant a les sis de la tarda. Com Ràdio. Notícies. Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I us saludem en aquest dimarts 27 de març per començar aquest programa, aquestes 3 hores de Just a la Fusta, en què us acompanyarem... portant-vos l'actualitat del dia. Començarem amb l'Andrea Bueno parlant primer de tot de les notícies de Sant Just, les que ens queden a prop de casa. També amb ella farem un cop d'ull a les portades dels diaris, l'anemà d'aquesta esquitxada a Catalunya pel cas campió, totes les portades. Mora a través dels portals digitals, això en aquesta primera hora. I també tindrem temps per parlar de meteorologia amb el Carles Hernández i Rius, avui que tornem a tenir un dia primaveral i de sol. Més coses. A partir de les 11 i 10 reprendrem el cicle d'entrevistes a empresaris del municipi. Avui parlem amb Isabel Sant, directora de l'Hotel Esperi a Sant Just. Hi ha dos corredors de Farenta Artúlia amb el Jaume Capreciós, el Jordi Farràs i també amb el Pep Quintana. Més coses, perquè a partir de les 12.10 parlarem avui amb el Ferran Rull i el Toni del Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Just en relació a la vaga d'aquest dijous per saber com s'estan preparant aquestes... aquests últims apunts de dijous, i també saber quanta gent més o menys està previst que faci vaga. També, de tot plegat, n'anirem parlant al llarg d'aquests dies, a través de Ràdio d'Esvern, us informarem de com funcionaran els serveis com a les escoles o els centres sanitaris. I a la tercera hora del programa, a més a més, també tindrem temps a parlar dels llibres, de llibres, amb el Diego Marcos, de llibreria Resenya, com cada dimarts. Just a la posta. I tot això, com sempre, acompanyat de bona música. I avui començarem amb Mishima, que avui, justament avui, treuen 19 i, per tant, comencem el dia escoltant els Vespres Verds, una de les noves cançons d'aquest àlbum, l'Amor Feliç. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Potser dit des de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, ultraves, blaus, opers, taronges despostes de vida mai nostra, amb negadors als vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grocs, tu et trobes, claus, sopets, taronges, les postes, bebida mai nostra, embriagadors els vins que bevem quan fugim a la primera. Impressiones, el meu amor. Fins demà! Oh. Just a la fusta. Sant Just en directe. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Passant 11 minuts de les 10, saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar de les notícies del municipi. Avui hem dit que estaríem pendents d'aquesta vaga de dijous. Com afectarà Sant Just? I hem parlat amb les escoles del municipi. Més o menys ens estan explicant com es desenvoluparà l'activitat als centres. El dijous les escoles obriran les seves portes per acollir els nens i nenes. I els serveis mínims queden garantits, ja que hi haurà mestres que faran vaga i hi haurà, evidentment, mestres que s'hauran de quedar a l'escola. A Montseny aquest migdia tenen una reunió per acabar de matisar aspectes relacionats amb la jornada i amb els serveis que s'hi prestaran. Montserrat i l'Escola Presó al Municipal Marrex també obriran, però no garanteixen que es puguin donar els serveis habituals. A Marrex, per exemple, hi haurà serveis mínims de dos quarts de nou a dotze del migdia i de tres a cinc de la tarda. No es pot garantir, per tant, que hi hagi servei de cuina ni educadors de suport al migdia. Pel que fa a l'institut, uns 7 o 8 mestres faran vaga, d'un total de 50, i s'intentarà tenir la major normalitat possible. I pel que fa a la concertada Madre Sacramento, ningú farà vaga en principi, l'escola obrirà, però ens han explicat que la normalitat al centre dependrà de com i quan puguin arribar els treballadors a l'escola, amb la vaga clars que hi hagi al transport públic. I bé, doncs, mica en mica també anirem coneixent com es desenvoluparà l'activitat dijous als diferents equipaments municipals de Sant Just. Molt bé, doncs ja anirem parlant també, vull dir que a les 12 parlarem amb el responsable del comitè d'empresa de l'Ajuntament, en aquest cas vinculat amb aquest tema en concret. Seguim parlant de més coses, parlem ara d'animals de companyia. Sí, i us expliquem que a l'Hospital Veterineri d'Esvern i al Centre Veterinari Collxarola participen de la campanya d'esterilització i identificació d'animals de companyia que han engegat la Comissió Interlocutora de Protectores d'Animals de Catalunya amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona fins al 30 d'abril Podeu identificar i esterilitzar les vostres mascotes, gats o gossos, en qualsevol d'aquests dos centres per un preu més barat de l'habitual. El preu per col·locar el cip identificatiu és de 30 euros i, pel que fa a l'esterilització, el preu varia en funció de si són masclars o femelles. A les femelles cal dir que és més cara. Pels gats costa 50 i 70 euros, els gossos 100 i 150 euros i les fures 50 i 70 euros. Els dos centres de Sant Just que hem mencionat, l'Hospital Veterinari d'Esvern i el Centre Veterinari Collserola, no esterilitzen fures. Però vaja, podeu esterilitzar les vostres fures a d'altres centres de Barcelona. Aquesta campanya, com dèiem, l'ha engegat la Comissió Interlocutora de Protectores d'Animals de Catalunya. I bé, doncs, fins al 30 d'abril teniu temps per fer-ho, per esterilitzar les vostres mascotes i per identificar-les amb el xip. Molt bé, doncs d'aquí ens n'anem a un últim tema, és una xerrada prevista per aquesta setmana al municipi. Sí, i tractarà la prevenció de la violència de gènere en l'adolescència. És el tema d'aquesta conferència que es farà demà al vespre a l'Institut de Sant Just. És una de les activitats que es fan al centre amb motiu del mes de la dona, que l'Institut celebra cada mes de març per celebrar el Dia Internacional de la Dona, que vam celebrar el passat 8 de març. Des de fa any, al centre educatiu, els alumnes participen de tallers i activitats per lluitar contra la discriminació entre sexes i per desmuntar estereotips masclistes. La conferència de dimecres de demà n'és un exemple, però en aquest cas és oberta a tothom, no només al jovent i als alumnes de l'institut. La conferència la impartirà Jordi Balcell-Gener, que és psicòleg, psicopedagog i director d'Aula Actual. Serà, com dèiem, demà a dos quarts del vuit del vespre a l'Institut de Sant Just i pot assistir-hi tothom qui vulgui. Molt bé, doncs moltes gràcies, Andrea, i tornem a parlar tot seguit. Fins ara. Fins ara. Un quart d'onze del matí amb aquesta orga ens endinsem a escoltar els Arcade Fire amb aquest intervention, un dels temes que el va fer més popular amb el primer àlbum que van treure el 2006, aquest Neon Bible, que encara ara sona molt bé. He was taking back the throne No place to hide Your fighting as a soldier on their side You're still a soldier in your mind Though nothing's on the line Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. La informació més propera al Just a la Fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen 5 minuts d'un quart d'11 al matí, és moment de fer un repàs a la premsa, l'actualitat del dia, per això comencem saludant l'Andrea, de nou, bon dia Andrea. Bon dia. I comencem pel punt avui. Sí, notícia econòmica, Caixa forta, Caixa banca absorbeix banca cívica per mil milions i ens diu que l'entitat catalana es converteix, per tant, en la primera de l'estat. És la notícia econòmica del dia, que crec que destacen pràcticament tots els diaris, si no tots, Després també en política llegim dos alts càrrecs sospitosos de tràfic d'influències. La Guàrdia Civil va detenir ahir el subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Massalles, el número dos de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, i els empresaris Sergi Pastor i Sergi Alcina i Ricard Puig Nou per suposadament haver conformat una trama per aconseguir de manera irregular la concessió dels serveis d'inspecció tècnica de vehicles, la ITB, a Catalunya. En fotografia veiem a Isidre Masalles, el subdirector de Seguretat Industrial, entrant en un cotxe de la Guàrdia Civil envoltat de fotògrafs. Entrevista també avui al Punt Avui amb Joaquim Nadal, president del grup parlamentari del PSC. Diu, si ara haurà de decidir si continua una política suïcida. Alimentari aposta per la innovació i la cuina de qualitat. I dues coses més. Barcelona, Trias, comença a primar l'estructura municipal. I en cultura, Josep Massot, premi d'honor de les lletres catalanes. Passem al del País, que ens titula el PSOEI, lenta pactes amb Izquierda Unida per governar Andalusia i Extremadura. Rubalcaba, recolza acords d'esquerres en totes dues autonomies i Rajoy nega que les reformes hagin causat el fracàs del PP. D'altra banda, la foto ens fa referència als Estats Units. És una foto de Barack Obama. Diu que és important que Putin em doni un marge. És un micròfon obert que va captar ahir com el president dels Estats Units demanava al seu homòleg rus que Vladimir Putin li doni un respir en les negociacions sobre la defensa antimíssils. Llegit amb una lletra molt petita, però ho he encertat. Molt bé. Per tant, aquest problema etern dels micròfons oberts que sembla que mai acaba d'arreglar-se. Més coses. La punta econòmica destacada és que la Caixa passa a ser el primer banc espanyol després de comprar a Banca Cívica. L'entitat paga 977 milions en accions. Més coses en economia. Montoro augura una imminent alçada d'impostos a les empreses. Una punta internacional. Estroscan imputat per proxenatisme en el cas Calton. Benedicta XVI al cocodril i Cuba. El papa només tindrà èxit si atén la pluralitat que emergeix a l'illa. Reportatge, doncs, d'aquesta visita del papa a Cuba. I un parell de punts més encara. Suspens total en serveis socials. València, Canàries, Madrid i Balears a la cua d'Europa en assistència social. I Leopold de Brizuela guanya el premi Alfaguara. L'autor argentí, doncs, aboca en una misma noche la dictadura militar. doncs això són els titulars que ens destaca el diari El País. Doncs passem al perièdic que ens parla de CaixaBank, nou líder de la banca a Espanya, és la notícia econòmica, també llegim que una trama pretenia fer trip i joc amb les ITB, dos als càrrecs de ciu imputats per una seqüela del cas campió, Rajoy no es dona per assabentat del resultat andalús, Rubalca va insta grinyant a pactar amb Izquierda Unida, i dues coses més, ho comentaves tu ahir, Cameron, James Cameron, torna al fons del mar. El veiem en fotografia de portada com s'està ficant en una nau que el portarà fins a 11.000 metres de profunditat. Després de filmar les restes del Titanic, ha firmat ara una gesta al convertir-se en el primer home que arriba en solitari al punt més profund de la Terra, la Fossa de les Marianes, a 11.000 metres de profunditat. El veiem en fotografia de portada, com dèiem, i també veiem el cantant de Mishima, L'amor i el desig, segons Mishima, I, per últim, en el suplement més valor, 12 receptes per a Barcelona. Molt bé, doncs això pel que fa al periòdic. Ara ens n'anem a repassar l'actualitat del 3-24, que tenim una mica més dades actualitzades de les notícies d'aquest matí de dimarts, 27 de març, i atenció, mala notícia, perquè es confirma que s'apujarà la llum al mes d'abril. És una notícia que ha sortit aquest matí, i s'apujarà, em sembla, entre un 4 i un 5% a... És que va ser allò que just en aquell moment apareix un anunci. El lloc que estic llegint ara mateix pujarà entre el 5% i el 7% a partir de l'abril. Ho ha anunciat el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que ha dit que l'increment es repartirà també entre els operadors del sector elèctric i en els comptes públics per evitar que els consumidors vegin pujar la tarifa un 40%. Més coses, les crispetes contenen més antioxidants que moltes fruites i verdures... És una informació que sorgeix de Pensilvània. Una curiositat, si més no, perquè són aquests aliments que, a principi, sembla que estan relegats a ser segur que són dolentíssims. Sí, no? Exacte. Més coses. Obama convida Rajoy a la Casa Blanca. El president dels Estats Units i el president espanyol s'han trobat a Seul, on han comentat la situació econòmica. Obama ha convidat Rajoy al despatx Ubal. Doncs, a part d'aquesta invitació, avui tenim que De Guindos es reuneix amb Mas Culell, això va ser ahir la nit, abans de la trobada amb Mas. El ministre d'Economia i el conseller de la Generalitat han sopat junts en una cita prèvia a la trobada d'aquest dimarts del president català De Guindos. La reunió arriba dos dies després que Mas ha defensat una hisenda pròpia per Catalunya, si no arriba el pacte fiscal, i quan falten tres dies perquè es presentin els pressupostos generals de l'Estat del 2012. I, finalment, que govern i sindicats pacten els serveis mínims del 29M, de la vaga de dijous. Doncs això és el que més ens destaca el 3-24. I la portada del diari ara destaca, ja notícies que hem comentat, el cas campió que esquitxa Catalunya, número 2 de la Diputació de Barcelona, un alcarrac del govern i 3 empresaris detinguts per tràfic d'influències en les ITB. I en fotografia veiem a Isidre Masalles, custodiat per la Guàrdia Civil, I en aquest sentit llegim també que Ortengarín i Torres haurien cobrat 2,8 milions en 3 anys. També la notícia econòmica del dia. La Caixa compra banca cívica per 1.000 milions. Es converteix així l'entitat en el primer banc d'Espanya. L'historiador, editor i monjo Josep Massot rep el Premi d'Honor. I les signatures convidades a l'ara avui són Carles Boix, Sebastià Alzamora i Jaume Funes. Doncs la CBERS Digital també ens avala amb aquesta notícia que hem dit. El rebut de la llum s'apujarà a l'abril entre el 5 i el 7%. També se'ns diu que De Guindos sobre el pacte fiscal ha dit sortim de la crisi i ja en parlarem. És el que ha dit el ministre d'Economia a RAC1. Diu que l'important és arreglar els problemes de liquiditat de la Generalitat, que això és el que compta ara. I també se'ns diu que Obama convida Rajoy a la Casa Blanca, com dèiem després de la primera trobada, a Seúl. Més qüestions. Els serveis mínims que dèiem de la pagada de dijous sector per sector. L'acord entre la Generalitat i els sindicats és semblant de l'aturada del 2010, però s'amplia en un terç el nombre d'efectius i s'incrementen els horaris del transport. Doncs això és una mica el més destacat d'aquesta portada de l'ara digital. Doncs la Vanguardia en portada no ens explica res que no hem comentat. El cas campió esquitxa el govern i la diputació, és una de les notícies més destacades. En portada veiem el president dels Estats Units, Barack Obama, i a Dimitri Medvedev en una trobada que tenia ja a Seul. Obama diu al titular vol una tisorada nuclear Els Estats Units proposen a Rússia reduir les armes tàctiques, fins ara intocables. També ens parla de CaixaBank. Entitat líder a Espanya en comprar banca cívica per 1.000 milions. El banc resultant de la fusió gestionarà actius superiors als 340.000 milions d'euros. Diu també que la Caixa, amb el 61%, controlarà el grup, mentre que la resta de Caixes en tindrà un 3,4%. I tres coses més a l'avantguàrdia en portada, més breument, alimentària i la cuina en temps de crisi, l'amor feliç al disc de l'evolució de Mishima, i en cultura també, el monjo savi Josep Massot rep el Premi d'Honor. Doncs passem ara als apunts esportius del dia, que el món esportiu ens diu Piqué, el Kaiser de la Champions. És la portada del diari Esport, no, el Mundo Deportivo hem dit. Ara ho ampliem, ampliem una mica aquesta informació. Ens acostem a la portada que ens diu, és una exclusiva del Mundo Deportivo, diu el central torna a l'equip a Europa en el seu millor moment. El Milan és dels rivals més forts i serà un repte medir-nos a Ibra. És un grandíssim davanter. Són declaracions exclusives de Piqué al Mundo Deportivo. És el més destacat d'aquesta portada d'aquest diari, tenint en compte que avui no hi ha encara partits, sinó que és demà aquest partit del Barça-Milan. El Diari Esport ens diu dos mesos per guanyar-ho tot. L'equip de Guardiola ha arribat llançat el tram decisiu de la temporada i el seu punt àlgid de forma coincideix amb la disputa dels títols. Per tant, doncs, va lligat. I la incògnita s'hi jugarà Piqué a San Siro. Això és el que planteja amb El diari Esport. Ens anem ara al diari As, que se'ns diu Contrao, no sé si pronuncia aquest nom, i Déu Més, i fa referència, doncs, entenc, diu Mourinho, diu els xiulets del Bernabéu-Capell no els valoro, diu que el Madrid afronta la visita de la Poel sense Xavi Alonso, i això és una mica com planteja el partit d'avui al diari As. Una fotografia també curiosa, perquè surten... dos jugadors de Madrid entrenant, un dels Cristiano Ronaldo, i és un moment en què s'està aixecant els pantalons, i sembla com si, bueno, no sé, és una imatge poc futbolística, vull dir, és com si volgués donar-nos a entendre els altres interessos de Cristiano Ronaldo. I ens anem amb el Marga, que ens diu, deixa'ls sense paraules, se li diu a Cristiano Ronaldo, perquè hi ha una foto d'ell, i entenc que és deixar-los els de la Poel, no? No ho sé, potser no. Diu, el Madrid espera una rebuda... Ah, no, clar, és allò que vam comentar ahir, que hi havia com mal rotllo a Nicosia per un partit que havia disputat Cristiano Ronaldo. Ah, és veritat, sí, ho vam comentar, que no coneixíem la història. Sí, doncs continuem, sense saber-la, però se'ns diu que el Madrid espera que una rebuda a trocador, diu, contra Cristiano Ronaldo per desqualificar el públic... Mira, ara, quan li van gritar Messi, Messi, en Portugal. Llavors, doncs, marca el repte que marqui molts gols i tothom se n'oblidi. I declaracions de Mourinho, no sóc el responsable ni he estat jo qui ha determinat absolutament res. Això és el que ens diu el diari Marca d'Avui, per tant, una mica avorrit abans aquesta prèvia del partit, demà ja donarem més informació. Per tant, d'aquesta manera tanquem aquest repàs per l'actualitat del dia. Moltes gràcies, Andrea, i fins després que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta, el magazín del matí. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcici. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21 La Rambla, el servei de la comunitat. Essència, el punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar. per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerços. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern o al telèfon 93 372 1710. Essència. Espai de vida. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Skies are open, eyes are closed. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cic minuts i tres quarts d'onze del matí. És moment de parlar del temps. Per això tenim el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Bé, bé, sí. Tranquils. Sí, sí, sí. A més, la metrologia tampoc no és que ens hagi d'esbarar massa. No, no, per això ho dic. Fustrant ahir, ja t'ho dic. O sigui, sortir de la ràdio amb clarò de dia... Estrany, eh? És estrany. Bé... T'ho digui estrany, jo dic sostrany. No, però sí que és veritat que jo crec que costa més adaptar-se a això que al canvi de l'hivern, no? Sí. El nivell de canvi d'hora, vull dir que xoca més pel cos. Fins i tot és massa aviat, encara anem abrigats, estem al mes de març i ja estem amb una llum d'estiu total. Jo amb això estic d'acord, eh? Jo em semblaria bé fer-ho l'abril, per exemple, això. No ho sé. Jo crec que s'avancen una miqueta massa. Però bé, són coses que passen a la vida i no s'hi pot fer res. Aviam, molta tranquil·litat. Ahir vam tenir tempestes de mitja tarda, tot i que aquí Sant Jus no van arribar, que ja ho apuntàvem, però sí que van caure pel centre de Catalunya, també cap a les comarques de Lleida, benvingudes, quantitats màximes al voltant dels 15, 16 litres per metre quadrat, són d'aquestes tempestetes de mitja tarda, que desapareixen del mapa per la previsió, però que podrien tornar ja una miqueta de cara al cap de setmana. I és que no pinta la cosa massa bé, i sort que estem encara molts dies vista del que és la Setmana Santa Escolar, que podria començar divendres, Però sembla que el temps es va complicant i que la Setmana Santa, els mapes a molt llarg termini, ens arriben fins ben bé 7 dies vista, fins ben bé dijous, divendres sant. No hi ha ni un dia que estigui. No. Ni un. Però el cap de setmana aquest, per exemple... Cap de setmana sí, el salvarem fins diumenge a la tarda, com si diguéssim. Diumenge a la tarda es començaria a tapar i a la nit ja podria començar a ploure. I a partir d'aquí ja tenim una Andalusia on patiran si han de treure verges amb la pluja que podria caure, perquè Andalusia pot ser important... El que passa és que són mapes a molt llarg termini, ningú s'hi vol mullar massa. L'altre dia sentíem una entrevista amb el president del Servei Meteorològic de Catalunya que feia referència que van molt justos els tres dies vistes les previsions, a molt més ja són d'aquests... Clar, la setmana passada que havia de ploure tant, va ploure dos dies només, no? Per això. Els mapes indiquen que tota la setmana vinent estaria plovent, però potser acabem com fa una setmana que total va ser una mica de dimecres i tot el dijous, o sigui que tampoc no va ser tant. Esperem que sigui així, no? Perquè és que si no, balla rotllo. Sí, una mica sí, no? Tanta història. Tant de solet, amb bons caps de setmana. Diu, mira, ja es va arribar a la Setmana Santa, haurà sigut uns caps de setmana més macos i patapam. A tot Catalunya seria. Sí, sí. O sigui, és una situació d'inestabilitat a tota la península ibèrica, abarcarà tot arreu. Hi ha dos nuclis importants, un al centre de l'estat espanyol i un altre al sud. i això podria anar fotent feina i enviar vents humits de mar cap a terra, cap a Catalunya, i encara que no precipités massa i no fossin grans pluges, però sí que estaria tapat, només pel fet d'estar tapat. Si vas a gaudir una miqueta de l'exterior, ara que ens han canviat l'hora i podem gaudir-ho fins tard, doncs que estigui tapat també és una mica rotllo. Però bueno, esperem aviam si al llarg de la setmana la cosa es va... Es va arreglant, es va modificant... És bo, eh?, que sigui ara que ens diguin que plourà, perquè falten tants dies que potser... Sí, també ens poden anar fent la idea... No, no la idea, no, però vull dir que falten tants dies que probablement pugui canviar una mica la situació. Però sí que els mapes indiquen una certa inestabilització, un petit canvi a la segona meitat d'aquesta setmana... I és que el que vam tenir ahir, aquestes tempestes de mitja tarda, serà l'únic ingredient que pot variar una miqueta aquesta setmana a partir de dijous, divendres i també el cap de setmana. No arribaria a Sant Jús, però sí creiem que probablement puguin arribar aquestes tempestes de mitja tarda a partir de dijous i que també siguin divendres, dissabte i sobretot diumenge, però aquestes tempestes de mitja tarda podrien arribar. Són típiques d'aquesta època de l'any, ja comencem a entrar amb uns valors, doncs, que ahir va començar a bufar una miqueta de vent de mar cap a terra, i això va frenar els termòmetres. No ens va passar això al cap de setmana, que no teníem cap influència de vent, i els termòmetres a Sant Just es van enfilar fins als 19 graus, tant dissabte com diumenge. Però ahir ja va bufar una miqueta de marinada, i això va provocar que a tot el que és el litoral català les temperatures quedin una mica frenades per la temperatura de l'aigua del mar. I això afecta Sant Just, encara que estigui a una certa distància del mar Mediterrani. O sigui que, En totes aquestes zones litorals, les temperatures queden frenades i ens quedem amb valors al voltant dels 16 o 17 graus, que no són molt altes, i només que creuem ja la serralada litoral i ens anem cap a l'interior, aquestes màximes s'enfilen fins als 20 graus. Sí, és cert que cap a l'interior de Catalunya les temperatures sí que tenen més oscil·lació tèrmica. Per exemple, a Girona han tingut un grau de mínima i avui s'esperen 20 graus de màxima. Hi ha una oscil·lació tèrmica bestial. Però clar, a Sant Just ens movem amb valors de 8-9 graus de mínim, avui hem tingut 9 i la màxima ahir va ser de 17, o sigui que tampoc no és tant, són 8 graus de diferència, no és tan bèstia com 19 graus com a comarques de l'interior o de Girona. A les nits encara fa fred a l'interior, nosaltres el que tenim és màximes frenades per la influència del mar, que sí que és cert que tarda una miqueta més en escalfar-se i la influència del sol ens arriba més cap a l'estiu. Llavors, la tardor és a l'inrevés. Com que tenim l'aigua a la mar calenta i li costa refredar-se, també, a l'interior la tardor arriba més aviat i a la costa tenim aquestes marinades que ens fan pujar molt el termòmetre encara que estiguem al mes de novembre. Però la gent ja es banya, no, per Setmana Santa? Alguns agosarats, sí. Va en funció de la Setmana Santa. La Setmana Santa sempre balla una mica i llavors la podem tenir... Cau normal, no? Sí, jo crec que cau, sí. És com a la mitjana. Sí, a l'estàndard. Llavors, sí, podem trobar algun agosarat que s'hi fot dins l'aigua. També ha d'acompanyar una miqueta la temperatura exterior. Si no tenim massa marinada, l'anticiclo és molt potent i tenim un ambient molt càlid. I també depèn de la costa, no, suposo? És diferent banyar-te a Torre d'Ambarra? Sí, això és evident. Cada que és ha de ser bastant més valent. També dos o tres graus més valents. A Torre d'Ambarra potser t'apropes més. També en zones del sud de Catalunya la temperatura ambient és més elevada. i a dalt, cap a Girona, tenir més pedra a l'aigua del mar també li costa més escalfar-se i això també provoca que la temperatura durant tot l'any sigui molt més freda al litoral gironí que no pas al tarragoní. Però bé, si la temperatura ambient és prou càlida... doncs sí que et ve de gust allò, si estàs allà prenent el sol i estàs així una mica calorat, et fots dintre, et fots com si et fotessis el congelador, llavors surts i tens aquella sensació de dir, estic glaçat però el solet m'està escalfant i és una sensació molt xula que això no passa a l'estiu, perquè l'estiu et banyes, surts i segueixes tenint calor, o sigui que és una sensació bastant xula. Aviam, aviam si algú ha anat. A veure si fa sol, clar, perquè si plou... Bueno, esperem-nos bastant, són alguns mapes que indiquen... Tenim dies per anar-ne parlant, no? Sí, sí, falta molt i aviam si va canviant. De moment el cap de setmana el salvarem per això, eh? El diumenge de Rams, que és el dia 1 d'abril, que cau amb aquest proper diumenge, sembla ser que els Rams no passaran. Gràcies, Carles, i fins que vagi bé. Bon dia. Sorrow found me when I was young Sorrow waited, sorrow won Bona nit. Sous-titrage ST' 501 Fins demà! Cover me in rag and bun Sympathy Cause I don't wanna get over you I don't wanna get over you Bona nit. Just a la fusta. Sant Just en directe. 9 minuts i arribem a les 11.00 del matí. És moment com cada dimarts. Aquesta hora de saludar el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, Jaume Rull. Molt bon dia. Hola, bon dia a tothom. Bon dia. Avui comencem parlant dels TAPs, aquesta recollida que es fa des de fa temps ja des de l'associació de veïns. Portem ja a la vora quatre anys ja. Quatre anys. Quasi quatre anys, sí. I quants TAPs? Bueno, no ho sé, TAPs, milers i milers de TAPs. És curiós això, però hi ha una sèrie, una quantitat de TAPs tan diferents que es podria fer fins a un estudi de TAPs perquè hi ha la tira de TAPs diferents. Sí, sí. El problema nostre és la logística d'això. Això ens ha desportat una mica... Ja sabeu que tenim un espai a l'Ajuntament que ja no el tenim. Els taps ocupen, encara que pesa poc en si, però el volum que ocupa és bastant elevat. Cada sac d'aquest d'obres que omplim, que és un metro cúbic, ocupa més o menys quasi un metro quadrat i això ocupa molt lloc a tot arreu. Llavors, el sac més gran que teníem era les monges, les urdes, no?, allò també per treure el sac d'allà dintre és una mica complicat perquè està un semisòtono on estan les cuines. Tot això ens creava una sèrie de problemes a la logística. Teníem que contratar un camió, després teníem que contratar un camió pluma per allugar els sacs i portar-los. La deixalleria que estava a Montornès, això ens costava uns diners que eren més que els taps, que ens donaven pels taps. I tot el que hem dit que això ens escapa de les mans per la quantitat de taps que tenim. Llavors hem centralitzat tota la recollida al centre cívic Joan Maragall Allà la gent va portant sacs, o sigui, van portant taps que no paren. O sigui, molt bé, la gent té consciència que hi ha dues branques d'això, que és l'ecologia, que si no, que estàs menjant a la deixineria i després la causa bona, no?, una causa tal. I ara, on aquests taps els fiquem en bolsos d'escombrides aquestes de 80 litres, aquestes... Industrials. Industrials, no? I les portem... Hem trobat una empresa, no una empresa, una fundació, que també es dedica a el mateix... que és la Fundació en Seur, l'empresa aquesta de transport Seur, té una fundació que també està reconegut per tot Espanya per alguna causa solidària o alguna cosa així. I això el que hem fet aquesta setmana, hem portat amb un cotxe particular, que això ja es permet allogar els sacs aquests amb una certa facilitat, i portar-ho d'un cotxe particular, quan diguem, ara, què hi caben amb un cotxe particular? Doncs 10 sacs de 80 litres, doncs vinga, va. I això ens costa més, ens costa menys, Menys temps, menys logística i, bueno... Que no llogar un camió, no? La benzina ara a Viladecans. Per tant, es fan més viatges petits. Ho fem en viatges petits i qualsevol de nosaltres agafa quan està allò al despatiu nostre, està ple, que podríem dir cada 15 o 20 dies, potser hem de fer cada 15 o 20 dies, els estats que arriben. Però, bueno, a nosaltres és més fàcil i aquesta calça solidària és o una calça per nosaltres, una calça de Bilbao o una calça de Sant Sebastián. No ho sé, per dir-ho, eh? I això és el que hem trobat. De moment, continueu portant taps, però hem canviat el módus de la logística. Si també volíem comunicar, que ja ho comunicareu vosaltres, o si no, em sembla que teniu una... Sí, en parlarem demà, també. Sí, en parlarem demà. L'Associació de Veïns, juntament amb la Federació d'Associacions de Veïns del Baix de Bregat, tenim un taller que es diu Art Actual, que donem conferències per tot arreu, i aquesta vegada lo donarem a l'Institut. Hem col·laborat amb el director de l'Institut, el senyor Margarit, hem col·laborat per fer aquesta xerrada que vosaltres apareu demà amb el psicòleg nostre, que es diu Prevenció de la Violència de Gènere a l'Adolescència. I això suposo que no sé quina capacitat tindrà a l'aula de l'institut, però, bueno, no sé, si algú el vindrà, ja sabeu que per part de la associació esteu invitats. I és un tema però important, no?, suposo, perquè després a la llarga acaba influint i que s'hi espreven. Sí, el senyor Valseix, una persona que és un psicòleg nostre dels veïns, de la Federació dels Veïns, i, bueno, és una persona que sap molt I és molt agradable la de sentir-lo a parlar. És una persona que arriba a la gent molt fàcilment. És tot el que tenim per aquesta setmana. Una bona activitat, exacte. Moltes gràcies, Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns. Que vagi molt bé fins la setmana que ve. Adéu, bon dia. La passió d'Esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. Cinc hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. I i l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587 Esparreguera, terra de passions. Tres minuts i mig i arribem al punt horari de les onze del matí. Un moment en què connectarem amb Com Ràdio. Ho fem escoltant la bona vida amb aquest tema que es titula Ayer te vi. Ayer por fin te vi Te vi Tendiendo la ropa Yo no buscaba tan alto Fuiste salarte contra mi puerta Yo no buscaba y te vi canciones nuevas por verte y no poder tenerte como no pude dormir tejí un sueño despierto en el tú dabas un salto y yo te esperaba con brazos abiertos no lo esperaba de ti sentí pasiones Pasiones nuevas por verte y no poder tenerte. Ah, na, na, na, na. Ah, na, na, na, na, na, na. Ayer por fin te vi, te vi, ya lo sé, y tú a mí también. Pude ver, me mirabas bien, así no puedo seguir. Tendré que sumir, me diré que hoy aquí Bona nit. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, són les 11. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El Banc d'Espanya confirma que l'economia espanyola entrarà en recessió aquest primer trimestre de l'any. Així ho assegura l'últim bolletí econòmic que ha fet públic aquest matí. El Banc d'Espanya assegura que durant els primers mesos de l'any s'ha continuat amb una dinàmica de contracció de l'activitat econòmica. Una caiguda que s'assuma a la reducció del producte interior brut que l'economia espanyola Ja va patir l'últim trimestre de l'any passat. El mateix informe també confirma que la destrucció d'ocupació i de llocs de treball ha continuat durant els primers mesos d'aquest any. El rebut de la llum pujarà el mes d'abril entre un 5 i un 7%. Ho ha anunciat el ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, que ha justificat l'increment dient que obeeix a una sentència judicial. El Tribunal Suprem ha obligat el govern a cobrar el cost real de la llum a més de 20 milions de clients des de l'octubre de l'any passat. El ministre ha confirmat també que aquest divendres presentarà un seguit de mesures al Consell de Ministres per reduir el dèficit de la tarifa elèctrica. El presumpte membre d'Al-Qaeda detingut aquest matí a València tenia residència fixa en aquesta ciutat i té nacionalitat d'Aràbia Saudita. Tot i això, l'home va néixer a Man, a Jordània, segons fons de la lluita antiterrorista. La Guàrdia Civil acusa aquest home d'administrar un fòrum jihadista a internet i l'acusen d'induir a la realització d'actes terroristes. Els cinc detinguts ahir a Barcelona, presumptament implicats en la trama de concessions irregulars d'ITB, continuen a l'espera de declarar davant de la policia. Segons han informat fons properes al cas, avui mateix poden declarar davant dels agents que porten la investigació. Tots cinc són encara dependències de la Guàrdia Civil des que ahir van quedar arrestats. Entre els detinguts hi ha el subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Massalles, o el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous. El president de la Generalitat, Artur Mas, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es reuniran aquest migdia al Palau de la Generalitat. És la primera vegada que tots dos es trobaran des que de Guindos és ministre. del govern central. La trobada ve precedida, però, per un sopar de treball que ahir a la nit ja van mantenir Lluís de Guindós i el conseller d'Economia Andreu Masculell. Segons s'ha sabut aquest matí, tots dos van sopar en un restaurant a la ciutat de Barcelona. i van abordar qüestions com la situació econòmica de Catalunya, d'Espanya i d'Europa, així com la presentació dels pressupostos que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres. Els notaris, els procuradors i els registradors de la propietat podran utilitzar més el català amb les eines que posarà a la seva disposició la Generalitat. Serà a partir d'un conveni signat aquest matí per les Conselleries de Cultura i de Justícia. Barcelona, Joan Porta, bon dia. Bon dia. La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha explicat que el conveni subscrit juntament amb el Departament de Cultura té la intenció de millorar la competència lingüística en català dels registradors als procuradors i als otaris. A tots ells, l'administració autonòmica els hi facilitarà les eines de treball més oportunes. Aprofitament i moltes vegades adaptats a les seves necessitats professionals via online i web per no haver de desplaçar-se i no perdre temps per desenvolupar la seva feina, i eines també de recolzament telemàtiques per poder confeccionar els seus escrits en català. L'àmbit de la justícia amb un 20% d'ús del català continua sent el que precisa de més empenta per normalitzar la llengua. Com Ràdio Barcelona. Com Ràdio Esports. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça-Rigal pot certificar avui a Rússia la classificació per a la final a 4 de l'Eurolliga de bàsquet que es disputarà a Istanbul. Els homes de Xavi Pasqual juguen a la pista de l'Únix casant a les 6 de la tarda hora catalana. Si fos necessari, un quart partit es disputaria aquest dijous. Escoltem les valoracions del tènic blaurana Xavi Pasqual. Tenim tres oportunitats per guanyar una, ens ho hem de mirar així, però el proper és el més important de tots plegats. Cada vegada, quan tens una situació com aquesta, progressivament cada vegada és més difícil guanyar. la tercera victòria. El primer partit és el més, en teoria, amb el que ells tenen més pressió per jugar i amb el que nosaltres hem de ser capaços de jugar millor per aconseguir la victòria. El Barça domina la sèrie per 2-0 després dels dos primers partits disputats al Palau-Plaurena. En futbol, el Barça de Pep Guardiola viatja en aquests moments cap a Itàlia, on demà s'enfronta el Milan a San Siro, partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. La principal novetat a la convocatòria del conjunt blauranà és el retorn del demanteu holandès Ibrahim Afelai, tot i que encara no té l'alta mèdica. I a la Lliga de Campions recordem que avui el Real Madrid juga contra la Poel de Nicosia, a tres quarts de nou. Com Ràdio Notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Bueno. Dijous es farà el ple municipal corresponent al mes de març. Començarà mitja hora més tard perquè tothom qui vulgui pugui assistir a la manifestació que es farà a Barcelona a les 6 de la tarda amb motiu de la vaga general per protestar contra la reforma laboral. Dos temes destacats que es tractaran al ple seran l'aprovació del Pla Municipal de Joventut de l'Ajuntament 2012-2015 i l'aprovació inicial de la modificació del reglament de funcionament intern del Consell Municipal de Solidaritat i Migració. Es debatran també un total de 9 mocions, per exemple, en contra de la reforma laboral, en defensa dels drets de les dones, contra l'increment de l'IBI i dos documents a petició de via democràtica per reduir el sou de l'alcalde i dels regidors de govern i sobre el tancament de Promunça. Tot plegat serà dijous a partir de dos quarts de vuit del vespre a la sala de sessions del consistori. L'Ajuntament de Sant Just s'assumirà dissabte a l'hora del planeta apagant llums d'edificis i espais municipals. És una acció en defensa del medi ambient que impulsa el Fons Mundial per la Natura. Per això, dissabte, durant una hora, entre dos quarts de nou i dos quarts de deu del vespre, A Sant Just s'apagaran els llums de les façanes de l'Ajuntament de Can Ginestat, de l'Església, la Font de l'Avinguda Indústria, l'Escultura de la plaça Camoapa i el Molí Fariner. L'any passat, més de 5.200 municipis i ciutats de 135 països van apagar els llums de llars, oficines i edificis emblemàtics. En aquesta línia, l'Ajuntament de Sant Just convida el veïnat a sumar-se a la iniciativa. I acabem recordant que una desena de famílies de Sant Just que cobren la renda mínima d'inserció podran beneficiar-se d'una subvenció per al consum d'aigua a partir de l'estiu. L'Ajuntament i Aigües de Barcelona signaran un conveni de compromís social que permetrà subvencionar el consum d'aigua d'aquestes famílies. Igual que el consistori Sant Justenc, també signaran l'acord la resta de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'ajut permetrà estalviar uns 140 euros anuals de mitjana i s'adreça a les famílies que perceben entre 106 i 642 euros al mes i que consumeixen menys de 100 litres d'aigua per evitar ni dia. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També als Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, bon dia. Respira ileso en sus estados graves tanto hablar del fin que ahora apenas duele. Y aun así te reirás, volveré a revivirlo sin duda. Podría ser tan fácil, sería espectacular, si fueran reversibles aquellas noches de incendio. Más noches reversibles para saborear las horas más humildes con un placer más intenso. No ves que semos perdidos, hemos ganado historias que contar más que algunos tienen. Fins demà! Justa la fusta. Passen 10 minuts de les 11 del matí. Des de fa uns mesos a la ràdio estem entrevistant diferents responsables d'empreses del municipi per saber una mica quina és la situació d'aquestes empreses, més enllà del context econòmic de crisi que sentim a parlar cada dia per fer-ho tot plegat una mica més proper. Avui hem convidat a la directora de l'Hotel Esperia Sant Just, Isabel Sant, molt bon dia. Hola, buenos dias. Comencem pel principi, parlant de l'Hotel Esperia. Quant de temps fa que l'hotel està a Sant Just? El Hotel Espíritas Anjos es de los primeros que se abrieron en la zona y lleva desde 1989, desde el 89, ya son unos añitos. Déu n'hi do, sí, són més de 20 anys i per tant són uns anys en què suposo que també hauran canviat moltes coses del funcionament de l'hotel o del tipus de clients que s'allotgen en aquest hotel. Sí, sí. Yo no llevo desde el 89, yo llevo solo cuatro años, pero bueno, desde que se abrió ha ido variando un poco la tipología de clientes, sobre todo en los últimos años. El fet d'estar Sant Just marca d'alguna manera? Fa que sigui diferent d'altres hotels que pugui haver-hi per la comarca o en altres zones? Sí, sí. Tenemos una serie de ventajas por estar aquí. También tenemos el inconveniente de que no estamos en Barcelona Centro, I que el transport potser és més limitat, que no arriba el metro, però potser a algú li interessa que sigui més tranquil. Sí, esas son las ventajas que tenemos. Es un sitio mucho más tranquilo que el centro. ...con fácil acceso tanto desde el aeropuerto... ...desde las estaciones, desde la carretera... ...y ahora con el tramvia la verdad es que incluso eso se ha salvado un poco... ...lo de estar en el centro es bastante fácil acceder al centro... ...y yo veo más ventajas que inconvenientes. Perquè el tipus de clients que en els últims anys... ...a més a més havia anat canviant una mica... ...quin perfil és en general? Nosotros de siempre hemos tenido de lunes a jueves empresas, clientes de negocios, convenciones, congresos y luego el fin de semana es lo que sí que ha cambiado un poco. Antes casi no venían turistas a la zona y ahora gracias al tranvía y a la mejora de las comunicaciones sí que tenemos en temporada alta bastante turista. El tipus de gent que fa turisme. i que antes solo iban al centro, y ahora sí que... S'abren una mica més, no? Sí, s'abren un poco más, gracias a las comunicaciones, a la mejora de las comunicaciones. Bueno, el fet que hi hagi un tramvia, encara que sigui més o menys lent, suposo que s'agraeix, no? Sí. pel que fa més. A més, és un hotel que forma part d'una gran cadena, no? I aquí, en el cas de Sant Just, és una empresa gran, m'imagino. Quants treballadors hi ha actualment? Nosotros en el hotel tenemos alrededor de 45 o 48 empleados. Depende mucho de la temporada, pero personal constante en el hotel unos 45. Déu n'hi do. Gent de Sant Just n'hi ha o és gent...? Sí, hay bastante gente. ¿Sí? Sí, de Sant Just, sí. I de los alrededores, també. Clar, suposo que sempre ajuda una mica el fet de poder-ho tenir a prop de casa, però de vegades passa que hi ha una empresa i que et dona la casualitat que tu també és de Barcelona o aquestes coses. En aquest cas, a més a més, com dèiem, actualment, en aquest context de crisi, el que dèiem al principi de l'entrevista, que hi ha com molt aquesta sensació que tot no acaba de rotllar, que els negocis costen i que de vegades n'hi ha que sí que funcionen, però tot queda una mica emboirat per aquesta sensació... de crisi. Com ha afectat la crisi a l'hotel? Ho heu notat? Sí, sí que lo hemos notado. Los ingresos han caído. Como he dicho antes, nuestro principal cliente de lunes a jueves es la empresa y es un poco la que más se está resentiendo. Entonces, obviamente lo hemos notado. Lo intentamos suplir con otro tipo de cliente, abriéndonos a otros mercados, como he dicho antes, sobre todo al turístico, al de los grupos... Y adaptándonos un poco a las necesidades nuevas que tienen estas empresas, que tienen menos presupuesto para organizar cosas. Entonces hemos creado productos nuevos, más accesibles y sobre todo dándole la opción a las empresas. Hemos puesto, por ejemplo, mucho tanto en salones, en comidas, en precios de habitaciones desde la propia empresa en función de su presupuesto. pues se lo adapta, ¿no? Hace comidas más sencillas o más elaboradas en función del presupuesto que tiene para este evento, ¿no? ¿Han estado más cortas también? Sí, sí, se ha notado mucho. Antes había clientes que venían de lunes a miércoles, de lunes a jueves, y ahora cortan mucho las estancias. Sí, sí. Suposo que en el cas d'empreses potser vigiles una nit, si te la pots estalviar, m'imagino que s'agraeix. Uau, que l'empresa deu vigilar-ho més, no? Sí. I pel que fa a la temporada, un hotel que també rep bastants empreses, no sé quina és l'època en què acostuma a haver-hi més gent a l'hotel. Si és més d'estiu o si és en temporada just en la voràgina del curs, per exemple. Sí. Pues las temporadas ya no están tan marcadas como antes, ¿no? Que nos limitábamos bastante a la empresa, con lo cual en verano era nuestra temporada baja. Ahora al haber abierto un poco más el abanico y tener más diferentes tipos de clientela, la verdad es que mantenemos una ocupación bastante constante todo el año. No hay un periodo así, más o menos. Hay un periodo de temporada alta de empresas y uno de temporada alta de turistas, ¿no? pero se compensan uno con otro. Sí. No sé si ho veieu així des del sector, però en principi des de fora fa la sensació que el turisme és un dels sectors que més resisteix o que aquí més està resistint la crisi. Sí. La verdad es que tengo que reconocer que somos uno de los sectores afortunados, ¿no? Obviamente lo hemos notado, no es lo que he dicho antes, los ingresos han bajado, más que por falta de trabajo por precios medios. Pero bueno, nos hemos adaptado bien, hemos creado productos nuevos, nos hemos adaptado a lo que necesitan las empresas, a lo que necesita la demanda y de momento trabajo no nos falta. Suposo que el secret per sobreviure també és anar-se adaptant a les circumstàncies, una mica anar-se reinventant en funció del que va passant. Sí, lo que he dicho antes, hemos creado mucho producto nuevo, una oferta... Más abierta para que el cliente sea el que decida cuánto puede gastarse. No solo de cara al alojamiento, sino nosotros tenemos también el restaurante Alambí, donde damos bodas, comuniones y hemos hecho lo mismo. Ya no nos dedicamos solo a la boda clásica, sino que nos hemos abierto a... Hay gente ahora que prefiere hacer un cóctel o solamente un bufé o una comida con los amigos íntimos... hemos abierto el abanico en cuanto a las empresas igual desde un coffee break les ponemos precios desde y el cliente es el que va añadiendo servicios o productos hasta llegar a lo que puede gastarse Justament el fet que sigui un sector que resisteix bastant va ser una de les qüestions per la qual es va decidir aprovar aquesta taxa turística des de la Generalitat, una taxa que des del sector no ha estat gaire ben rebuda i que desperta més o menys polèmica, perquè qui més qui menys en aquestes qüestions sempre tothom opina una mica, no? I llavors no sé si és una mesura que realment és negativa, ho veieu així des dels hotels. Todavía no puedo opinar. Yo creo que hace falta tiempo ver cómo se pone en marcha y ver cómo reaccionan los clientes. Yo creo que es pronto todavía para opinar. Yo esperaría un poco a ver qué pasa. De fet, ensenia que fins a la tardor no es començarà a aplicar, per tant, encara hi ha tot aquest temps. Doncs avui hem parlat amb Isabel Sant, directora de l'Hotel Esperia Sant Just, per saber una mica com està funcionant aquest hotel aquí al municipi. Un hotel que hem dit que segurament hem dit que és el primer que va estar ubicat aquí Sant Just i que, per tant, continua aquí i continua endavant. Moltes gràcies i que vagin molt bé. Molt bon dia. A vosaltres, gràcies. La immobiliària Century 21, en la seva etapa d'expansió, necessita propietats en lloguer i en venda a tot el Baix Llobregat. Volem donar resposta a la demanda. Tenim 7.700 oficines a 72 països, 9 a la província de Barcelona. Vingui a veure'ns a l'oficina de Sant Just d'Esvern, a la Rambla. Li farem una valoració gratuïta del seu habitatge. Century 21, la Rambla, el servei de la comunitat. Essència. El punt de trobada entre persones que comparteixen inquietuds i valors nascuts del compromís amb la vida al natural, les relacions humanes i l'evolució personal. Un espai per gaudir, per descansar, per investigar, per retrobar-se i per regalar coses diferents. A la nostra botiga també trobareu productes de comerç just. Ens trobareu al carrer Ramon i Cajal número 1 de Sant Just d'Esvern, o al telèfon 93 372 i 710. Essència. Espai de vida. La passió d'esparreguera. Deixeu que el Dols Batec pugui escoltar del vostre cor dolcíssim. Un espectacle popular de magnituds èpiques, únic a Europa. El meu cor us anuncia que abans de ser traïdor, tots morirem. 5 hores de teatre. M'arrenquen del cor una vida. 300 actors. Teniu el cor podrit per l'ambició. Orquestra i cor en directe. El cor del vostre mestre està sagnant. Un auditori per a 1.700 espectadors. en el meu cor milers de clavis. I l'emoció d'una història universal. M'ho diu el cor, Jesús. Ha triomfat sobre la mort. Cada diumenge des del 4 de març fins l'1 de maig i el dissabte 14 d'abril. Venda d'entrades les 24 hores del dia a l'entrada de Catalunya Caixa o a les taquilles del teatre trucant al telèfon 93 777 1587. Esparreguera. Terra de passions. On the corner of Main Street Fins demà! Bona nit Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just a la fusta, el magazín del matí. 4 minuts i 2, quart o 12 del matí, moment en què farem tertuliar la tertulia habitual de cada dos dimarts abans, però us expliquem més qüestions d'aquest matí de dimarts, 27 de març. Comencem parlant ara de cinema, perquè resulta que productores de Hollywood van buscar acords amb Megablot. Disney, Warner, Fox i Turner van proposar al portal Ara Tancat compartir continguts i publicitat. Resulta que i han buscat, això és el que publica avui la premsa de Neuzalanda. El portal recordem que va ser acusat pels Estats Units de pirateria informàtica i que està clausurat des del 19 de gener, que té suposadament correus electrònics que demostrarien aquest interès de les productores. Ho treu el diari New Zealand Herald i assegura que aquests missatges haurien estat escrits per executius de Disney, Warner Bros., Fox i Tarnet Broadcasting, empreses que s'han queixat de violacions dels seus drets d'autor. Aquests directius haurien proposat a Megablot compartir continguts i tancar acords de publicitat conjunta. A més, en el cas concret, The Warner Bros. sembla que hauria expressat la seva intenció de pujar al portal tot el seu contingut de cop en comptes de fer-ho vídeo a vídeo, mentre que la resta van demanar al portal un diàleg sobre projectes de publicitat conjunta. Aquesta, doncs, és la novetat del dia en relació a aquest cas Merablogs. 1, 2... Més coses que ens expliquen alguns diaris aquest matí de dimarts. Doncs el que dèiem, aquest anunci d'aquest matí, que el govern espanyol ha avançat que la llum s'apujarà entre el 5% i el 7% a l'abril. El ministre Soria recorda que ja estan obligats per la decisió del Suprem sobre el dèficit de l'executiu amb les elèctriques. Diu que l'Estat i els operadors assumiran... una part de l'increment que hauria de ser del 40%. Ho ha avançat el ministre Sòria, ho ha dit en declaracions a Antena 3, ha dit que el govern espanyol haurà de pujar la llum per complir amb la decisió del Tribunal Suprem que obliga a repercutir en la tarifa elèctrica el fet d'haver superat el límit anual de generació de dèficit de tarifa fixat en 1.500 euros. Per tant, nova pujada de la llum, en aquest cas, el proper mes. Escolta, amada, primavera, verano, otoño, invierno, da Polín en la playa. Es mucho más, es todo el sol de marzo, despertando párpados en flor, cerrados. Os he visto como palcos corriendo, aún más rapidos que el viento, calva Fins demà! Pasamos este otoño temblado Más, es mucho más, es esta luz de invierno, de ritiendo, de deshaciéndose, de hierro. Bona nit La informació més propera al Just a la Fusta. Petit Indi. Petit programa de música independent. Cada dimarts de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Passant quatre minuts, totes quarts de dotze, saludem aquesta hora al Pep Quintana, al Jordi Ferraz, molt bon dia. Hola, bon dia a tothom, bon dia. De moment, doncs, estem esperant, se suposa que també tindrem avui entre nosaltres el Jaume Campreciós, com és habitual, i a la Palmida Vadell. Esperem. I de moment, doncs, anem fent tertúlia. Un dia en què hi ha força temes per parlar, per tant, doncs... Què dius ara, què dius ara, què dius ara? No se'ns acabarà. Si no passa mai res. O passa repetit, no?, perquè tornar a sentir ahir, quan es tornàvem a estar per tot aquest cas, o aquesta part de la trama del cas... aquest nou cas de corrupció, sembla que ja acabi fins i tot que ens acabem tornant, que diguem, un altre. Sí. Jo no sé, l'altre dia vaig anar a fer la revisió del cotxe aquí a Sant Just. També vas fer això, el campió. El campió. I la veritat, allà no ho vaig notar res, no? No, clar, allà al principi no hauries de notar-ho gaire, no? Sí, perquè, doncs, esclar, vull dir aquesta mena d'empreses, aquests entramats que són concessions i tot això, esclar, les concessions de vegades venen perquè te les concedeixen, no? ja gairebé ho porta la paraula. I, almenys, pel que sembla, pel que hem llegit avui molt ràpidament al diari, doncs hi havia una qüestió d'aquestes, no?, de concessions. Clar, com passa amb els càrrecs polítics, de seguida s'emboliquen els secretaris generals dels partits, per exemple, i després, doncs, aquest fet curiós de la Diputació de Barcelona... que en surt un, entre l'altre i el cap de 20 dies, i diuen, escolti, vostè també... Que sigui un lloc en què hi acabin col·locant... Sí, que fa rumiar una mica, no?, tot plegat. Però és que jo no sé el que passa, però és que avui en dia ser polític, no sé quins 100 ni quins 11 són, però vull dir, jo crec que és una cosa... O tu agafes amb cara i vols i ets honest, o si no agafes aquestes, i això sempre sortirà. A la llarga. Sí, a la llarga sempre ha de sortir. A la llarga sempre ha de sortir. I les concessions i tot el que hi ha, o sigui, els que són a dalt de tot tenen càrrec i aquests pot ser que faci alguna cosa, però els que no estan controlats són els que se'ls emporten sempre. Els que ho fan més ningú els pot controlar. I potser es troba a faltar una mica també que dins del mateix partit es pugui fer autocrítica, no? Vull dir, que cada cop que surt un cas d'aquests no hi ha algú del mateix partit que es queixi perquè embruta també la imatge del partit, no? Vull dir, sinó que es fa aquesta... En aquest cas, perquè estem parlant encara de... Vull dir, és un cas que acaba de sortir i tot és, com es diu, aquella paraula, tot és hipotètic. Vull dir, que tot encara no és segur. Presumptament. Presumptament. Per això dic que són prevents. Ja veurem com es desenvolupa tot plegat. El que sap greu és que, per exemple, la portada del diari Ara ens diia Catalunya esquitxada, perquè és clar, és que és així. Vull dir, nosaltres no som passants, no? Per una altra banda, cal saber que tenim de tot i cal ser-ne conscients. Però sap greu, sempre no, perquè confies en la gent, confies en les institucions, confies en tot plegat, i després veus que no és així, i cada vegada, doncs... És molt difícil, perquè ens estan tirant, no ho sé, ens estan perdent moltes coses, i la qüestió política, tot el que és una qüestió econòmica, és una quantitat de diners que se'ns en van, que algú es roba, alguns desapareixen i no sabem mai on et van, i clar, els que som de baix de tot, Som els que estem patint les coses perquè són els que ens estan apujant els preus, ens apugen l'IU, ens apugen els medicaments, el pugen tot, i en canvi els altres són els que van tirant i ningú els fa donar el que se n'han portat, i són els amos. Aquí el que sembla ser, per una banda, evidentment que hi ha una qüestió econòmica, perquè si no ja no estaríem parlant d'això, una concessió sempre representa que al darrere hi ha diners, però vull dir més que res el fet que puguis accedir a un lloc concret perquè et permeti fer un negoci, i un negoci que pugui ser lícit, però d'una manera, vull dir, una mica massa ràpida sense passar segons quins graons, i que ho aconsegueixis per fer aquell negoci que ho faria un altre, també passant els controls necessaris. Això és el que sap greu, que hi hagi aquesta possibilitat que perquè ets amic o perquè no sé què et puguin concedir aquestes coses, perquè a la llarga tothom treballa per fer diners, el que passa és que cal seguir els passos normals per aconseguir aquests llocs de peina, no? Sí, perquè quan fan una cosa d'aquestes que va a subhasta o són a través d'uns plats, vull dir, aquí no surt ningú. Si t'ho donen ja per concessió directa. Ja, ja, està clar. I jo soc amic d'aquest, amic de l'altre, i gràcies a això tu me'n dones per aquí, me'n dones per allà, i això és el que hi ha. M'imagino que en temps com els d'ara encara es vigila més, no? Al mes se sap més. Sí, estan més... i molesta més, no?, també que ha passat a aquestes coses, li molesta sempre, però clar... Quan ho saps, sí, quan no sabentes que hi ha una cosa d'aquestes, saps més greu encara, perquè sabem que ha passat sempre, i no és cap excusa, però vull dir que ara passa una mica com aquesta qüestió malaurada de les senyores aquestes que maten dia sí, dia també, i suposo que hi ha hagut molts problemes d'aquest tipus durant anys, però no hi havia la publicitat que hi ha ara, o el control que hi ha ara, o la informació que tenim ara, I en aquests casos, com ara aquests de corrupció, aquests de favoritismes, etcètera, també s'han donat, jo diria que sempre, perquè tenim casos locals, aquí cases que han pujat dos pisos més del compte, etcètera, vol dir que algú els ha deixat pujar dos pisos més del compte a canvi d'alguna cosa, perquè no pas perquè ets guapo i et deixo pujar dos pisos més i, vull dir, passa... Jo crec que, a més a més, ara, Josep, per això, tot això, ara hi ha més periodisme, no? periodisme i periodistes. Llavors, tota aquesta gent està més al cas de les coses. Llavors, hi ha molts periodistes que estan directament, o estan a les comissaries, o estan al juzgat, i clar, se n'entenen de tot, i si no, investiguen. Abans, tot això, com aquell qui diu, era impensable. Era un periodisme estricte de dir, tu publica això i s'ha acabat. Bé, oh, aviam, jo discrepo en aquest moment del que tu comentes, perquè s'ha dit moltes vegades, jo no seré pas el primer que ho digui, ni que, doncs, opini, que hi ha molts periodistes al servei de, al servei, per exemple, d'un partit, al servei d'uns interessos, que naturalment el que els interessa és descobrir si són de l'altre. Sí. I esclar. I els altres de l'altre. Efectivament. Això no és periodisme. Aviam. periodisme seria, doncs, que el senyor que està en una redacció estudia el mercat en general i opina del que hi ha, no que estigui al servei o que porti, doncs, el parte del partit contrari i dir, mira, aquests que dolents que són, han fet això i ja tenim una carpeta més. Això d'entra dintre del que és la política, jo crec que dintre dintre... La política sí, però el periodisme no, eh? Sí, però és el que estàvem a dir, la mica de corrupció que hi pugui haver, perquè tu... dones per aquí, doncs em dones una certa llibertat per fer això, i jo investigo el que a tu t'interessa, i l'altre al revés, i cada partit fa el seu per treure el seu profit, que no tindria que ser així. Jo fins d'aquí dos anys no vaig anar a passar a l'ITB, vull dir que ja veurem a quina empresa... l'aniré a passar. Vull dir que de moment... Sigla que sigui, com que s'hi ha d'anar, perquè no sabrem d'aquí som. Jo mai he sabut quan he anat a passar a l'ITB, de qui depenien i quins passos havien fet per poder tenir aquella concessió. Perquè abans anaves a l'ITB i era una cosa, després va passar a la societat d'aigues i ara va passar d'una per l'altra i no sap mai què és. Ah, entre empreses es compren i es venen. Això és el mateix que passa amb els bancs i que passa amb tots els compres. Nosaltres, com que hi hem d'anar-hi, com que hi hem d'anar-hi... Mentre la passem, no? Perquè després se'n diuen... Solti que vostè no se li inciden els llums del fre quan frena. I vaig haver d'anar corrents al mecànic. I ha dit, escolta, posa'm aquí un parell de làmpades perquè resulta que les tinc foses i quan freno els de darrere no se n'enteren. Un perill, eh, llavors? Però era una cosa lleu, era una falta greu. Ai, lleu. També deia, la matrícula està poc il·luminada. Ah, sí? Sí, també m'ho posaven en el parte, no? Bueno, t'ho posen de tot, allò, però... És de tot, com que et donen els 15 dies, si no basta, no t'apagar, això és el que els interessa a ells. No havia de tornar, eh? Amb això no calia que tornés, no. Amb això no. Quan frena, aquí no se'n sent res. I a més a més, la matrícula queda poc il·luminada perquè deu faltar o se fos una de les bombetes o bé, doncs, hi ha massa pols. en el vidre, per exemple, però no vaig haver de tornar. Per tant, doncs, d'aquí dos anys ja tornarem a parlar amb aquesta tertúlia de quina empresa i com ha anat. Exacte, com ha evolucionat també tot plegat. Més coses d'aquests dies, i que en principi condicionaran la setmana, que és aquesta... D'aquí tres dies, en principi, el govern espanyol ja anunciarà cap on aniran els pressupostos després d'aquestes eleccions andaluses, que finalment sembla que no han acabat d'anar com pensaven que anirien ni uns ni altres. Evidentment, jo crec que ha sigut una sorpresa per part d'uns, per part dels altres i per part dels tercers, que són els que s'han emportat el gat a l'aigua, els d'iniciativa, perquè resulta que doblar, en una època així, doblar la quantitat d'escons és importantíssim, no? I això que havia baixat la participació i que també de vegades segons quin vot que deixa de votar és justament els d'esquerres, es diu. Sí, però suposo que aquest d'Esquerra s'ha compensat el que ha perdut el Partit Socialista, d'alguna manera. És el que ha derivat, però al principi es creia que el vot de socialista potser derivaria cap al PP, que és el que acostumava a passar els últims anys, almenys a la resta d'Espanya. Jo crec que cada vegada que anem a votar, cada vegada ens ho trobem més difícil. Per votar, sí. Per votar, perquè no saps el que ha fet. Perquè ara el PP va pujar perquè era normal, perquè els votants eren una alternativa. Sí, sí. Llavors, a Andalusia s'han trobat que durant aquest temps que va entrar el PP fins a les eleccions han vist que han passat unes coses que, clar, tot això els ha afectat. Si no haguessin passat, suposo que no haguessin tret la majoria. Estaven mal calculat. Ho han calculat malament i els hi ha sortit. S'han calculat el temps de la votació, vull dir, les votacions. quan ja havíem vist unes quantes coses. Jo crec que interessaria fer uns partits que fossin com Déu mana, perquè tenim el PP i per molt que vulguem, a part del que és la política... El paper a l'idioma catalana l'està trepitjant. Ah, bé, aquesta costat. Llavors... No és que hagin tingut gaire les ajudes, però a part dels altres tampoc, no? Però vull dir, jo crec que són coses que sí que s'hi han de pensar, perquè un partit que tingui majoria absoluta en un país és deplorable. El que no hi ha dret és que puguin haver també les col·leccions que es fan, que és el que dèiem, tu et dones això, ell et dones això. Tindria que ser una cosa conjunta. Passarà una mica a Andalusia mateix, perquè... Els socialistes no tenen prou escons per governar. Es tenen que anar amb l'iniciativa. Vull dir que... Esquerra Unida i... Es clar, per poder tirar endavant. Em sembla que és bastant, diguéssim, lògica... La coalició, sí. A més que no passi, fos una iniciativa amb el PP, que ho veuria una mica... Seria una mica estrany i s'hauria de justificar molt. Ja m'estan avisant d'aquests avenirs. Sempre m'avisen d'aquests avenirs quan jo sóc aquí. En mig de la tertúria. En mig de la tertúria sempre hi ha l'agenda que diu que has d'anar a la ràdio. Això passa per portar els mòbils. Jo no porto mai mòbil. Ara no discutirem això. Seria una altra història. No, però el que estàvem parlant d'Andalusia, ens hem trobat amb estudies. Estudia el més segur que tingui que pactar el PSC i el PP. I el PP, ja. Llavors, clar, veus aquestes incongruències que dius què passa. I pels pressupostos de la Generalitat, què? Sí, què? Ah, clar. Quan llegeixes els diaris hi ha gent que s'estripa les vestidures que anaria perquè diu com pot ser que aquests partits que ens estan posant plets per una banda, que sigui el català, que sigui l'escola, que sigui etcètera, etcètera, que sigui l'Estatut. I resulta que després, per tirar endavant, hem de dir hola, que bé, que amics que som, i tira endavant. I l'endemà hem de dir que som sobiranistes. Això és una cosa que els que estem al baix de tot arriba un moment que dius que hem de fer. Aquí has de votar, és que no saps les coses com fer-ho. Ja vindran les votacions, ara en aquest moment... El que hi ha ara és el que ens estan traient. Estem veient el que veiem, després haurem de decidir què podem fer quan ens toqui anar a votar. Ara no, ara... No podem organitzar un referent. Aquests 3 anys que queden, aquests 3 anys farem el que sigui. Parlava per això de fer eleccions anticipades, es deia, de Convergència, que segons com, que no ho creu perquè seria un fracàs, segons com, però que no descarten, en lloc de fer-les d'aquí a dos anys, no seria? Fer-les l'any que ve. Això seria a nivell de Catalunya, només. Sí, sí, sí, està clar. Eleccions, doncs... I que suposo que si es decideix fer també tindrà un punt estratègic, eh, m'imagino. Sí, home, ells ho pensen tot. Exacte. De tota manera, vull dir, que digui això és el president de la Generalitat, jo crec que és un punt, perquè han estat vuit anys els altres que ho tindrien que haver fet i tampoc ho van fer. Sempre es llencen globus sonda, eh, de totes maneres. Va molt bé llençar un globus sonda, perquè llavors veus la reacció de la gent. Una mica també és el que passa aquest cap de setmana, no?, amb aquest congrés de Convergència, tot el que més o menys s'ha dit, que després s'ha més o menys desmentit, vull dir que és aquesta ambiguetat, no?, de defensar una hisenda pròpia. Avui hi ha aquesta reunió amb el ministre d'Economia Espanyol, Artur Mas, i aquest ministre. Per tant, suposo que tot plegat són aquests temes que de cop i volta sembla estrany d'entendre com és que aquest giro, o aquest giro tan catalanista, mentrestant s'està pactant tants altres temes amb el Partit Popular, que està aixafant, com dèieu, la llengua catalana. Sí, sí. És complicat, no? Suposo que és ficar-se molt en política i entendre tot aquest tema de trames i pactes i acords. Per arribar a un final, diem-ne sumes i restes, aviam si al final suma, no? Perquè és un joc d'això, d'ara sí, ara no, ara sí, ara no, però per veure si al final és positiu tot allò, no? Perquè ara no ho entenem, moltes coses no s'entenen. Crec que fer-les també és difícil per part de qui ha de donar la cara. I de dir, doncs faig això i estic en contra de tot el país que el tinc al darrere, per exemple, no? I jo, la veritat, com que no he estat mai a dintre d'un partit, ni menys que governés d'aquesta manera, no sé opinar o quina és la tàctica o la manera de tirar endavant, perquè aquestes... Tirar endavant, d'alguna manera, vol dir, sempre una renúncia. O sigui, quan hi ha un pacte, sempre hi ha una renúncia per les dues parts per les dues parts, però per veure si després el resultat final és bo o no és bo. Això és el que ara hem de veure nosaltres. Jo crec que és molt difícil. Jo tampoc soc de cap partit, ni he volgut ser mai en política, ni m'agrada mai, però sí que reconeixo que quan estàs dintre d'un lloc has de fer uns pactes molt generals. per poder aconseguir unes coses, quan l'altre té més majories i així, i que tal com estan les lleis en aquest país, has de pactar sempre amb el que sigui. Llavors has de suspesar què és el que t'interessa més per poder fer, i això és molt difícil. Per veure si el resultat final és positiu o no. A nivell català ens interessa molt que tinguéssim la gent que estan proposant. O el concert econòmic que diem, és que aquí no és com el País Basc, el País Basc tenen l'avantatge que ells ja el tenen. I són ells, és al revés, són ells els que diuen tens un tant per cent per Espanya i llavors ho tenim nosaltres. I nosaltres és al revés. Llavors, clar, arribar a això, si ho poguessin aconseguir, has de baixar moltes coses, que si hem de renunciar la llengua per aconseguir coses... Ah, no, no, perquè això és sagrat. Això no pots fer. Perquè és que ja seria anul·lar el poble. Però segurament la gent no deixarà. Ja seria vendes per un plat de llenties, llavors, eh? Com tant, hi ha altres solucions més factibles. Què, Carme, què expliques més? Tenim la vaga general d'aquí dos dies. Ah, molt bé. És una setmana intensa. Com la veieu? Em sembla que aquesta vaga ja la va convocar el Rajoy i... Ja la va convocar. Ja hi comptava. Si retallo per aquí o faig això o altra, tindré una vaga. Jo crec que la vaga, primer, que jo no hi estic d'acord, i segona, que és una cosa que és llibertat, i si hi hagués democràcia, el que vulgui fer vaga té dret a fer la vaga. El que no hi ha dret és que hi hagi els piquets i t'obliquen a tancar o fer el que vulgui anar a treballar. Els piquets són informatius. Són informatius. No, però... No diuen res. Si no, trenquen el vidre o trenquen el que vulguis. Però és democràcia. Sí, esclar. Una cosa, aviam. La vaga en si és una defensa, diguéssim, contra uns atacs concrets, que pot ser la llei. De protesta, no? De protesta, en aquest cas. La base és que després s'ha de veure si realment és el sistema. Evidentment, encara nosaltres tampoc arreglarem el sistema... de la vaga ni de com arreglar aquesta qüestió laboral. Però en refereixo que de vegades és molt soroll i poc enous. I per una altra banda també el que provoca una sèrie de circumstàncies nefastes per molta part de la població, inclús pels propis afectats. Hi ha 50 raons per què no se'n van a davant de la delegació del govern i protesten allà i deixen la resta de la ciutat, per dir-ho d'alguna manera, si parlem de Barcelona, que la gent faci la seva vida. perquè hi ha gent que necessita moure's, que està d'acord amb la vaga, però necessita moure's, necessita una certa llibertat, necessita anar a treballar, necessita que allò no es pari, no s'aturi, i resulta que hi ha una sèrie de circumstàncies que obliguen a fer, vaja, tallar, per exemple, l'edigunal, i que ja no entri ningú a Barcelona, i per la banda de la Bidiana també, i estem tot un matí que no hi ha ningú. Clar, però això és un altre punt. Això és el que afecta a les vagues, o sigui, una vaga... que per si diguis, fa una vaga com una empresa que digui, nosaltres fem vaga i no treballem, és l'empresa sola. Però quan afecta a tothom, si agafes en aquelles èpoques del franquisme, o inclús ara, que agafes els transports metropolitans, com que tenen la paella pel mànec, ells deien, nosaltres fem vaga, clar, tenim tota la paella pel mànec. És com en aquelles èpoques la CET, que deia la CET, jo tanco i afectava la CET, i per dassos solucionaven el seu problema. I és un sistema que tenen ells de fer força. La força està allà i afectar tot el màxim possible de gent. Però llavors això jo crec que crea una, des del meu punt de vista, que pot ser equivocat, una reacció contrària en la defensa del que estan fent els altres. Perquè si t'estan perjudicant d'alguna manera en aquell moment concret, les simpaties no acostumen a ser gaire... No hi són. No hi són. Per tant, doncs, què aconseguim amb una cosa i l'altra... vull dir, de tallar allò i provocar, doncs, un caos, diguem-ho d'alguna manera, a tothom d'aquella ciutat o d'aquell sector, i llavors la gent afectada no és partícip del que està passant, més aviat diria que és contrària, que l'afecta de tal manera que no pot ser un simpatitzant d'aquella activitat, no? I, per tant, doncs, sempre hi ha aquestes qüestions contradictòries. El dret, per una banda, sí. Ara, hi ha drets que molesten, Clar, és que quan afecta la ciutadania, vull dir, jo crec que no tindria per què ser una vaga, perquè llavors ja no entrem dintre del que és la democràcia que estem dient. És el que deia abans, quan és una empresa que l'empresa, ella mateixa, fa una vaga per raons equis, però afecti només aquella empresa. Però si ha de fatal la resta de ciutadans, el comerç o la botiga, els que siguin, i digui tu has de tancar perquè jo t'ho dic, I una vaga general és tothom. I una vaga general és tothom. I una vaga general és tothom. Llavors, el que vulgui fer, que la faci, però que tinguin dret els que no. Això saben que no tindrien ningú. Realment no tindrien gaire gent. Doncs ja veurem com anirà el dijous i el divendres, doncs ja veurem el resultat als diaris, no? Allò que eren 300.000, quan eren 30.000... Bueno, exacte, aquest ball de xifres sempre és l'altra història que... Però bueno, això les vagues s'han fet a cada govern. Cada vaga general ha tingut una vaga general. Ah, sí, sí, sí, clar. Sí, sí, tots han tingut la seva. Cada vaga general. Els hi toca una vaga general. El que passa és que una cosa és la vaga general que estem parlant per defensar o defensar-se d'aquestes lleis que volen ser restrictives, i per una altra banda, el que dèiem ara, a nivell d'usuari, a nivell de ciutadà, el que ens pot afectar quan no estem a dintre d'una empresa o quan no és l'empresa aquella que fa... la seva reivindicació. Exacte. I la gent que vol anar a treballar no pot anar a treballar perquè no pot agafar ni l'autobús ni el metro ni pot agafar res. Llavors, clar, no hi ha llibertat. Pensa que hi haurà serveis mínims, eh? Sí, però bueno... Sí, em sembla que el transport, per exemple, un de cada tres autobusos entre 6, 30 i 9, 30 i a la tarda i després hi ha espais en què no n'hi ha. Això em sembla molt bé perquè sobre el paper sempre tenim un percentatge que soluciona bastantes coses. Malauradament, sempre parlem que els informatius són desinformatius. Sí, sí. I ja està. I això, malauradament, va així. Jo crec que... I encara té una gran defensa, no? Perquè de quina manera faríem complir la vaga... No tenen sortida, si no és d'aquesta manera obligat, no hi ha sortida. Llavors, on tens la llibertat de fer una vaga general, en aquest cas, o no vaga general, no? No té sentit. A més, vull dir, jo ja fa aquests dos o tres anys, em sembla que són, que mai havia vist Comissions Obreres i UGT els dos desirets junts. No els havia vist mai. Ja van a tot arreu. Sí, sí, sí. Això no els havia vist mai. En el fons, aviam, ara ens posaríem la camisa d'onze bares, però no deixa de ser una empresa bastant semblant. Sí, que és una empresa. L'una i l'altra. Vull dir que deixem els sindicats aquí, que facin la seva feina, que la facin el més bé possible... que sàpiguen fer i que les repercussions siguin les mínimes per a aquelles persones que han de fer la seva vida normal cada dia. I d'aquí 15 dies en tornarem a parlar, a veure com ha anat tot plegat. Més coses d'aquest matí. Aquell dia, aquest matí. S'ha avançat el ministre... d'indústria, que finalment s'apuja la llum. Entre un 5 i un 7% aquest abril. Veus, Jordi? I estan parlant de pujar l'IVA també. Suposo que ens hauríem d'anar preparant pel que pugui sortir aquest divendres, que justament és quan es detallaran aquests detalls de pressupostos. I com que s'estaven esperant en principi... A fer veure que no passava res fins a les eleccions d'Andalusas, però sembla que algú se n'ha adonat. És una mena com de jugar a cuit amagar, no? No, però també sembla que la gent no sabia de què va la història, no? Vull dir que també es tracta una mica... No diem res fins que no veiem com van per allà, com que han anat una mica maldades, diguem-ho d'aquesta manera, no? Si només no ha sortit el que s'esperava d'una manera clara, doncs ara vindran les conseqüències. Mira, i ara veig última hora... S'avança que no, que Rajoy abaixarà entre un 14 i un 15% la despesa per ministeri en els pressupostos. Per què no treu un el de cultura, que està tot traspassat? Traurien l'altre, segurament. Voldrien treure el d'aquí. No, no, no, però si no té contingut. El Ministeri de Cultura no té contingut. Perquè està tot traspassat a les comunitats autònomes. Per això dic que potser ells el que defensarien és eliminar els altres... No, no, que volen estreu-los. Volen recuperar el 100%. Per això ho dic. Però, aviam, és que és una incongruència. Estem parlant de rebaixar un 14, un 15 o un 10.000% en un lloc que no hi hauria de ser. No hi hauria de ser. I la despesa que significa aquest ministeri és extraordinària. I llavors resulta que no... que hem de rebaixar un 14% de què? D'un re? I els funcionaris que treballen allà, què fan? Es poden distribuir de moltes maneres, però és que, a més a més, aquests funcionaris, un cop han traspassat també les competències, ja no hi són. D'alguna manera també em van passar de funcionaris amb el mateix paquet, diguéssim, de traspassos. Comprens? O sigui, en tot cas, el que deuen haver és provocar més places, més interdinatge, segurament, que és la manera que resolen aquestes coses. En fi... També ens posaríem en camisa d'11 bares. Jo crec que és una cosa que ho tenim molt difícil perquè ells volen la seu i no ho volen deixar. Bé, no ho deixaran. I la intenció que tenen és que les autonomies, aviam si les poden recuperar. Evidentment, però vull dir, la llei que diu que està tot traspassat i que és competència de cada comunitat autònoma, doncs per què hem de mantenir una cosa fora de la llei? Un ministeri que no té competència. I això, doncs, des d'aquí se n'ha parlat força. I suposo que des d'altres comunitats també. I que ara ens vinguin. Evidentment que aquí no es pacifica. Diu, per tots els ministeris, un 14, un 15, és igual. En tot cas, ja en parlem també d'aquí 15 dies, perquè se'ns acaba el temps. Mig minut ja arribem a les 12 en punt de migdia. Moltes gràcies a tots dos. Pep Quintana, Jordi Ferraz, que vagi molt bé. I fins aquí 15 dies. Molt bé, gràcies. Adéu, bon dia. Arribem, doncs, al punt horari de les 12, en punt del migdia, moment en què connectem amb Com Ràdio, tot seguit també sapiguem què és el que passa a Sant Just amb el bollet informatiu dels Sant Just Notícies i tornem a la tercera hora a partir de les 12 fins ara. Com Ràdio. Notícies. Bon dia, a les 12 h. Us parlen Maite Polo i Oriol Pujador. El president del govern, Mariano Rajoy, assegura que la vaga general convocada per demà passat no servirà per resoldre els problemes que té Espanya. Rajoy ha fet aquestes declaracions des de Saúl a Corea del Sud, on participa a la cimera de seguretat nuclear. Es un derecho que está en la Constitución y punto. No tengo más comentario que hacer. No va a servir para solucionar los problemas de España, pero no vamos a debatir ni a discutir. Los sindicatos tienen derecho a convocarla y el gobierno tiene la obligación de gobernar haciendo aquello que crea que sea mejor para el interés general. En paralel, els sindicats, comissions, obreres i UGT de Catalunya han fet una crida al petit comerç perquè s'assumi aquesta aturada general. Tarragona Marrovira, bon dia. Bon dia. Els secretaris generals de Comissions Obreres i UGT asseguren que la vaga general d'aquest 29 de març tindrà un ampli seguiment. Segons els sindicats, s'han adherit a la vaga més de 2.000 comitès d'empresa i de tots els sectors, com per exemple el de la indústria química de Tarragona. Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT, ha instat al petit comerç a sumar-se a aquesta convocatòria. fer una demanda especial al petit comerç perquè participi en aquesta aturada. El petit comerç d'aquest país que ha de saber que si nosaltres perdem els drets, si nosaltres no tenim un sou decent, si nosaltres no tenim feina, ells s'hauran de tancar. Per altra, Joan Carles Gallegó, secretari general de Comissions, ha dit que han presentat aquest matí una denúncia a Inspecció de Treball perquè un centenar de treballadors han estat coaccionats per part dels empresaris perquè no facin vaga. Com a Ràdio Tarragona. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, qualifica de molt important l'operació policial que ha permès detenir avui un presumpte membre d'Al-Qaeda a València. Se l'acusa de difondre la doctrina jihadista a través d'internet i de captar terroristes per enviar-los a l'Afganistan. Madrid, Edgar Arribau, bon dia. Bon dia, el presumpte terrorista d'Al Qaeda detingut era conegut a l'organització com el bibliotecari d'Al Qaeda. La seva funció era principalment difondre les activitats terroristes, captar i adoctrinar nous yihadistes, és a dir, la formació de persones com Mohamed Merah a Toulouse, exemple que ha posat el ministre Jorge Fernández Díez, i tot i deixa ben clar que entre aquesta operació i la francesa no hi ha cap relació. Escoltem el ministre de l'Interior. Se dedicaba exclusivamente a esta tarea, estando en su casa todo el día y dedicándole de 8 a 15 horas diarias a la realización de esta difusión de la doctrina yihadista, la captación de yihadistas y evidentemente la facilitación del transporte de eventuales yihadistas hacia Afganistán y otras zonas en donde el terrorismo yihadista está muy activo. En aquesta operació que segueix oberta, hi han participat un centenar de guàrdies civils durant més d'un any. Com ràdio, Congrés del Diputat. El Saló Alimentari acollirà avui i demà una nova edició del Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, en guanys a centre en la prevenció de l'obesitat. Barcelona, Laura Álvarez, bon dia. Bon dia. Una trentena de científics i impressionistes de diversos països del món analitzaran durant dos dies les causes de l'obesitat i faran conferències i debats per difondre els beneficis de portar una alimentació saludable. Aquesta nova edició del Congrés ha quedat inaugurada oficialment fa tot just uns minuts pel conseller d'Agricultura, Josep Maria Pellegrí, que ha destacat la importància d'apostar als dubtes alimentaris de qualitat. Debemos hacer pedagogía social. Debemos cambiar los hábitos de los ciudadanos. Debemos cambiar esa manera de consumir y ese concepto del consumo de los alimentos. Deben ser alimentos de calidad que tiene que ser la base para una nueva gastronomía. Para favorecer, sin duda, los alimentos para que favorezcan la salud de las personas. Actualment l'obesitat afecta més de 500 milions de persones. És per això mateix que l'Organització Mundial de la Salut ha advertit que si no es canvien els hàbits d'alimentació, l'obesitat es podria convertir en la gran pandèmia del segle XXI. Com Ràdio Fira de Barcelona. Bon dia, us parla Joan Barberà. El Barça ha quedat emprellat amb el Copenhagen als quarts de final de la Lliga de Campions d'Envol. El partit d'anada a Dinamarca i el de tornades disputarà el Palau Blaurana. És el pitjor rival possible que els podia tocar al conjunt català. En bàsquet destaquem que el Barça-Rigal pot certificar avui a Rússia la classificació per a la final a 4 de l'Eurolliga d'Istanbul. Els de Xavi i Pasqual juguen a la pista de l'únic Casan a les 6 de la tarda i si fos necessari un quart partit es disputaria dijous. Escoltem les valoracions de Xavi i Pasqual. Tenim tres oportunitats per guanyar una, ens ho hem de mirar així, però el proper és el més important de tots plegats. Cada vegada, quan tens una situació com aquesta, progressivament cada vegada és més difícil guanyar la tercera victòria. El primer partit és el més... ells tenen més pressió per jugar. Pressió la que té l'únic Casam perquè està perdent aquesta eliminatòria per 2 a 0. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Al Servei Local de Català de Sant Just busca voluntaris que vulguin participar del programa Voluntariat per la Llengua. Es tracta d'un programa a través del qual una persona català no parlant conversa durant un total de 10 hores amb una altra persona que no ho és i que vol aprendre la llengua. Poden quedar per prendre un cafè o per fer qualsevol activitat conjunta i ara l'Escola de Català té aprenents que necessiten parellar lingüística. Per tant, si voleu participar-hi us podeu posar en contacte amb el Servei Local de Català a l'Ajuntament de Sant Just trucant al telèfon 93 480 4800 o bé al web www.bxl.cat. Més qüestions. La prevenció de la violència de gènere en l'adolescència és el tema de la conferència que es farà demà dimecres a l'Institut de Sant Just. És una de les activitats que es fan al centre amb motiu del Mes de la Dona, que l'Institut celebra cada mes de març per celebrar el Dia Internacional de la Dona. Des de fa anys, al centre educatiu, els alumnes participen de tallers i activitats per lluitar contra la discriminació entre sexes i per desmuntar estereotips masclistes. La conferència demà dimecres n'és un exemple, però en aquest cas és oberta a tothom, no només al jovent. La conferència anirà a càrrec de Jordi Balcells, gener psicòleg psicopedagog i director d'Aula Actual. Serà dos quarts de vuit del vespre a l'Institut. L'organitzen el centre, l'Associació de Veïns de Sant Just i la Federació d'Associacions de Veïns del Bas Llobregat. I acabem amb una altra activitat, en aquest cas també per demà dimecres. A l'Aula d'Extensió Universitària d'Esplugues es farà una taula rodona sobre l'economia actual i el que ens espera. Els ponents seran l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, l'alcaldessa d'Esplugues, Pila Díaz, i Josep González, president de PIMEC. Per assistir-hi s'ha de confirmar assistència enviant un correu electrònic a l'adreça a a u g g e arroba i a hu.es. L'entrada pels socis i socies és gratuïta, però pels que no ho són costa 5 euros. La taula rodona serà demà a les 6 de la tarda a l'Auditori Maria Rosa Campreciós i Garcia de la residència d'Avis la Mallora. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de ràdio d'Esvern, 3B dobles, ràdio d'Esvern.com. Que vagi bé, bon dia. Remember, walking on the first time. Her features, light skin and light brown eyes. It was September, girl you're looking so fine. Sex pack, sleeps are falling, she's my sign. One, two, three, four. The hard ones, one of ones, don't ask no more. Fins demà! . . . . . Passant 10 minuts de les 12 del matí, el Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Just dona suport a la vaga general del proper 29 de març. El comitè ha registrat al consistori un escrit d'adhesió a la protesta que exigeix al govern la retirada de la reforma laboral. Avui per això parlem amb el president del Comitè d'Empresa de l'Ajuntament, Ferran Rueda, molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Una vaga en contra de la reforma laboral. Per què? En què baseu aquest rebuig? En primer lloc, la reforma laboral s'explica per ella mateixa, és una reforma totalment imposada, no negociada amb ningú, i només per aquest fet ja és un motiu per rebutjar-la. De totes maneres, entrant en el contingut, bàsicament el que diem és que és totalment injusta, que no crea ocupació i que desfà el model de serveis públics que tots ens hem treballat des de l'inici de la democràcia. Per tant, d'alguna manera, també, segons com és una vaga que recull el desànim que hi ha pel que fa a les diferents retallades socials que hi ha hagut en els últims dos anys, com si diguéssim, us fa aquesta sensació? I tant. De fet, el que s'està parlant és que aquesta vaga general no és una vaga únicament laboral, si és una vaga ciutadana. S'han sumat centenars d'associacions i entitats de tot tipus vinculades al món de la política, però també vinculades al món de... de l'espectacle, el món de l'associacionisme, d'entitats de tot tipus que han volgut fer seva aquesta protesta contra la reforma laboral i contra les formes de fer aquesta reforma. A principi, doncs, falten dos dies encara per aquesta vaga, però no sé quina és la sensació que teniu en general, a nivell de carrer, que aquests dies es comenta, a diferència de l'anterior, o almenys, ara parlo per part meva, tinc la sensació que hi ha com més gent que m'interessa en participar-hi o que se l'han fet més seva que no, per exemple, amb la del setembre del 2010. No sé si és justament per aquesta sensació que comentàvem de decepció amb les últimes mesures dels governs o si és una qüestió que no és compartida. Bé, depèn de qui parlis. Això depèn de qui parlis sempre. Si parles amb gent aturada, hi ha gent que això de la vaga li queda una mica lluny. Si parles amb gent que treballa a l'administració pública, doncs estan molt tocats. Molta gent que té un lloc de treball com tu i com jo, moltes vegades no tenim un bon contracte de treball i, per tant, tenim sempre la por. El que sí que hi ha és, per exemple, aquí el Baix Obregat, la sensació que tenim a nivell comarcal és que hi ha molta gent afectada per eres i eros fruit de la reforma laboral i aquesta gent està molt cabrejada, molt indignada i s'assumen a aquest malestar general de la ciutadania. També hi ha aquesta, segons qui, que es pregunta si una vaga, si en principi no hi ha alguna altra manera de protestar, si es podria fer d'alguna altra manera, és a dir, si es pot canviar el model de protesta. És un altre dels temes que apareixent, jo tinc diferents qüestions que van sortir en aquests dies, perquè van sortir en diferents tertúlies, i que també convé saber qui és el que ens en seu. És una opinió pensional, totalment, això. Penseu que una vaga general no es convoca així com a xins, i influeixen molts factors. Hi ha moltes maneres de protesta, hi ha hagut moltes manifestacions. Últimament, cada dimenge o entre setmana fins i tot, s'han fet manifestacions, s'han fet activitats denunciant aquesta reforma laboral, s'ha prestat a fer qualsevol tipus d'actuació que, de forma pacífica, intentés modificar l'actitud del govern, però no hi ha hagut manera. Llavors, convocar una vaga general és la forma que ens hem dotat amb la nostra democràcia que totes les persones que treballem i les que no treballem podem dir-li al govern per aquí no passem. Molta gent diu que amb això no s'aconsegueix res, però si ens fixem en tots els drets laborals i socials que s'han aconseguit, justament s'han aconseguit després d'aquestes manifestacions. No l'endemà, però sí amb el temps. Per tant, seria un primer pas, allò que algú pregunti, però què s'aconseguirà amb aquesta vaga? En principi no és una cosa a curt termini, sinó que es mira una mica més enllà, m'imagino. Jo crec que sí. Pel que fa a l'Ajuntament, hi ha uns serveis mínims decretats, igual que és el que passa, per exemple, a les escoles de Sant Jus, també obriran, hi ha uns serveis mínims que s'han de garantir els centres, també és el mateix que passa amb els centres sanitaris. En el cas de l'Ajuntament, en concret, quins són aquests serveis mínims? De fet, avui s'ha fet públic, almenys als treballadors, el decret de serveis mínims a l'Ajuntament i s'ha optat per fixar aquells serveis a Centraleta, que hi haurà sempre una persona que atendrà les trucades. A l'oficina de gestió integrada, que és la planta baixa de l'Ajuntament, també hi haurà una persona que atendrà les persones que vulguin acostar-se a l'Ajuntament. A l'escola Bressol sí que hi haurà tres persones educadores que estaran durant el matí i la tarda al centre. En el cas de serveis social sí que hi haurà una persona com a serveis mínims. I després els serveis de secretaria, intervenció i tresoreria. Aquests són els serveis mínims que s'han decretat. Nosaltres, per la nostra part, el que hem volgut també és recolzar aquests serveis mínims identificant-los per diferenciar-los que la gent que no vol accessir el seu dret a la vaga. Clar. D'altra banda, dijous es llegirà un manifesto, es llegirà alguna cosa a l'Ajuntament, a les portes de l'Ajuntament, com s'ha fet alguna altra vegada? Bé, nosaltres el que hem fet és convidar tots els treballadors de l'Ajuntament a participar amb els piquets informatius que iniciarem a primera hora del matí i després hem convocat a tothom a fer un esmorzar, en diem un esmorzar vaguista, davant de l'Ajuntament, els rentapeus, entre les 9 i les 10, per trobar-nos tots junts i, bueno, i recolzar les nostres reivindicacions. El que sí que estem demanant també a tots els treballadors, i ja ho faig extensiu a tot el que m'escolti, doncs que tothom hi pot participar, tant els que treballen aquell dia com els que aquells dies no poden, no treballen o no tenen feina, que és recolzant la vaga, recolzant les manifestacions de... queien a la tarda, no anant a comprar, no fent cap acte de consum i no portant els fills a l'escola per recolzar també el personal que les escoles i els comerços volen fer aquesta vaga. A més, també s'ha proposat a l'Ajuntament una mesura concreta en relació, és a dir, quan es fa vaga, a més a més, la part del sou del treballador es retira, no se li assigna la pagada d'aquell dia... I llavors es proposa fer amb aquesta paga que no s'assigna una qüestió concreta. Sí, nosaltres hem demanat a l'Ajuntament que destini l'import equivalent a tot el que se'ns deduirà a les persones que farem vaga, que ho destini a una partida pressupostària d'ajuts d'emergència de serveis socials. És a dir, una partida pressupostària del propi Ajuntament destinada a pal·liar els efectes justament de les retallades que s'han fet i que estan... tocant molt a prop de moltes famílies de Sant Just. D'aquesta manera, aquests diners que se'ns trauran els treballadors que fem vaga anirien a pagar a la gent que està més afectada justament per la reforma laboral o les retallades. Heu rebut resposta? Encara no. És una proposta que vam fer la setmana passada, finals de setmana passada, i estem esperant. Cal dir també que nosaltres vam demanar que s'aplacés la convocatòria del ple municipal. Això s'ha fet a tots els ajuntaments i fins i tot al Parlament de Catalunya, que s'aplacés el ple d'aquell dia, però sembla ser que alguns regidors de l'oposició no han donat el seu vistiplat i no s'ha pogut fer. Es retarda només mitja hora. Es retarda només mitja hora. En tot cas, nosaltres demanàvem que es posposés un dia abans, un dia després, perquè no tenia cap significació i, de fet, es consta que molts altres ajuntaments així ho han fet. En el nostre no ha estat possible i, en tot cas, demanem també als càrrecs polítics que recolzin... la vaga i han presentat una moció perquè s'aprovi el ple en contra de la reforma laboral. L'ha presentat el mateix comitè d'empresa? Sí. De fet, nosaltres, jo represento el comitè conjunt. En el cas de l'Ajuntament, estem treballadors que són funcionaris i personal laboral. Tenim un comitè d'empresa i una junta de personal. Totes dues ens hem unit i formem el comitè conjunt que representem a la totalitat dels treballadors municipals. D'acord. Doncs hem volgut parlar avui amb Fran Rueda, president d'aquest comitè conjunt d'empresa, en relació a aquesta lavaga general que es fa aquest dijous. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Adeu, bon dia. Gràcies. I waited till I saw the sun. I don't know why I didn't come. I left you by the house of fun. I don't know why I didn't come. I don't know why I didn't come. I wish that I could fly away Instead of kneeling in the sand Catching teardrops in my hand My heart is drenched in wine I would die in ecstasy But I'll be a bag of bones Driving down the road alone Ràdio de Svema 98.1 Passen 21 minuts de les 12, saludem ara Pep Quintana. Molt bon dia, Pep. Hola, bon dia, què tal? Tornem a saludar, que hem parlat abans de la tertúlia. Tornem a tots els oients. Exacte, ara ho fem per parlar d'aquestes notícies que parlaven de Sant Just a principis de segle XX. Sí. Avui no ens situem ben bé. Ara comencem el 1885. Més enrere, doncs. Una mica més enrere. I anirem avançant una mica, però dintre d'un tema, encara que breu, monogràfic, que és el famós mosaic romà que es va trobar aquí a Sant Just es Bern, oi? Hem anunciat algun dia que en parlaríem una mica, no és que hi hagin gaires novetats, però almenys explicarem una mica què deien els diaris de l'època, i començarem pel 1885, el diari polític, literari i mercantil La Dinastia, que és un dels nostres clàssics, va publicar a la pàgina 151, 151, diu aquí, mare de Déu, quin diari, una referència del diari de Barcelona, ja saps que en aquella època, feien això, nuestro colega, i llavors expliquen què deia l'altre diari, si s'estalviaven d'escriure ells, sobre la descoberta d'un mosaic romà. Diu, segons refiere nuestro apreciable colega el diario de Barcelona, ja comencem, volguem dir, ja copiarem el que deien aquells, no? Al empezar la plantación de una viña fue descubierto hace pocos días en un campo del término de San Justo d'Esvern, propiedad de la familia Modolell, un mosaico al parecer romano que excitó en alto grado la curiosidad pública en toda aquella la comarca. Anteayer pasaron a reconocerlo el presidente señor Maspons y varios individuos de la Asociación de Excursions Catalana, quienes pudieron asegurarse de la autenticidad y belleza del descubierto. La parte hasta ahora descubierta, que será de unos 10 o 12 metros cuadrados, ofrece un dibujo muy elegante y bastante bien conservado, de dobles círculos tangentes y secantes, con entrelazados y otros adornos en las secciones formadas por los arcos respectivos. Corriendo a lo largo del paralelogramo que afecta la parte central a uno y otro lado una bonita greca. El mosaico es de tres colores, blanco, negro y encarnado por su desnivel y otras circunstancias, es probable que estuviera al descubierto en una villa romana formando un terrado o galería con vistas al precioso llano del Llobregaz que desde allí se domina. Se han encontrado allí cerca tégulas y huesos romanos si bien hasta ahora nada que pueda precisar la época de la construcción. Los excursionistas sacaron del mosaico un detallado dibujo que se proponen publicar y recomendaron mucho la continuación de los trabajos y la conservación de todo lo que se descubra. Bé, tenim aquí una sèrie de coses d'aquelles curioses. Primer, aquest diari de la dinastia, que són molt llestos, copia tot el que diu el diari de Barcelona. Llavors explica això, que el fet d'anar a treballar amb una vinya... van topar amb unes pedres, aquestes pedres, en aquest mosaic romà, que era molt important. Parla també de com eren els dibuixos, etcètera, que s'entreu un dibuix general, que per mi crec que és el que ens sembla una fotografia que es publica en altres moments d'aquest mosaic i que potser en lloc d'una fotografia realment és un dibuix molt ben fet, perquè a l'època potser es dibuixava més que es fotografiava. I llavors el que és curiós, per exemple, que troben ossos romans. Esclar, ossos romans... Estranya, no? Una mica 1880... Però ossos... Com saben que són romans els ossos? Poden ser de catalans... En fi, llavors resulta que diuen que això, que està molt bé, que es farà la conservació, que miraran d'acabar-lo de treure tot. Segons sembla, feia més o menys, hem vist en algun lloc algunes dades, 7 metres per 3, que és importantíssim, no? per l'època. A més a més, vol dir que aquí, quan parla que hi havia unes vistes molt bones sobre el pla del Llobregat, és que, efectivament, si ara nosaltres ens imaginem la lloc on era, que és on hi ha el Garden actual de la Rambla, allà hi havia aquest mosaic romà, doncs d'allà cap aponent no hi havia absolutament cap construcció, tot eren camps fins al riu Llobregat. Per tant, vol dir que la vista era absoluta, no hi havia res que ho privés, ara... Primer les torres del davant ja ens ho deixen veure, després venen una sèrie de cases indústries, després ve el Walden, després ve qui sap què, no? Per tant, vol dir que nosaltres no veuríem mai tot això entremig el Llobregat, i en canvi el pla del Llobregat es veia des d'aquest punt. També recordem que durant la Guerra Civil aquí s'hi va posar una peça d'artilleria perquè dominava tot el Baix Llobregat, perquè tot això que estem veient no existia, totes aquestes cases, aquestes edifices no existien. Era un punt per dominar molt bé el Baix Llobregat perquè estava en una alçada molt bona i ho permetia, no? Bé, llavors resulta que estàvem al 1885, si no recordem, i passem al 1892. Què han passat? Set anys, no? O sigui, del 85 al 92 són set anys, si no m'equivoco. I llavors diu que la dinastia també fa referència... l'extracció d'un mosaico romà trobat a Sant Just. I diu, mañana se començarà a extrair en Sant Just d'Esvern, aquí curiosament ho escriu en català, el mosaico romano de què hemos hablado estos días y que ha sido regalado a l'Ajuntamiento de esta capital por el señor Madorell para que figuren el Museu Municipal de Historia junto con varios objetos de ceràmica que fueron hallados también en aquel pueblo. O sigui, aquí, al cap de set anys, set anys, diu, Mañana s'hi començarà a extrair en Sant Jus d'Esvern. És el 27 de març del 92. Anem de pressa, perquè no es perdi res, ni es faci malbé res. Molt bé, és el que diuen aquí. Estem al març del 92. Ara anem al maig també del 92. La dinastia, que evidentment és el nostre diari de capçalera, diu que... Les referències excepcions al Mosaic Romà. Ayer, mañana... ...verificaron su anunciada excursión... ...a Sant Just d'Esvern... ...el arquitecto municipal señor Falqués... ...el concejal señor Carreras Candy... ...y el director del Museo Provincial de Antigüedades... ...señor Elías de Molins... ...en su presencia practicaronse... ...importantes excavaciones... ...apareciendo algunos trozos... ...que forman parte del magnífico mosaico romano... ...que ha de ser trasladado a esta ciudad... ...con destino al Museo Arqueológico Municipal... ...y muchos fragmentos de ladrillos, tégulas y ánforas... ...de inestimable valor... Però siguen con actividad los trabajos, pudiendo asegurar-se que en breve quedaran ultimados. Aviam, al cap de set anys, resulta que, primer, el mes de març diu que demà començaran a extrair-se tal. Estem al mes de maig i diu, ayer, mañana per fer-nos una fiam d'excursió, com el que no hi havia anat, aquests senyors, Carrerascandi i companyia, no? I diu que en presència d'ells estan excavant. Mhm. Jo, mentrestant, suposo que havia encollit raïm i tot de la dinya aquesta que hi havia sobre el mosaic romà. Perquè al cap de set anys encara diu que estan excavant i que han vist peces de gran valor i no sé què. Molt bé. Estàvem al 1892? Sí. I per què no passem el 20 de juliol del 1903? Vinga, anem saltant anys ràpid, avui. Saltem... Ahir diu, la Vanguardia. Ara ja han passat a la dinastia, potser va plegar, ja no sabem... Ara per la Vanguardia diu, publicacions recebides, quarta columna, una còpia de mosaic perdut. Es veu que aquí publiquen un dibuix que diu, mosaic romà descobert anys enrere en una vinya de Sant Just d'Esvern, d'una còpia que em feu treure l'arquitecte municipal d'en Pere Falqués. Jo crec que aquest és un peu, diria que això és un peu de dibuix del mosaic, perquè recordem que al començament de tot diu que van treure un dibuix molt ben fet i tal i qual, que diria que és l'única cosa que nosaltres coneixem d'aquest mosaic. El peu. Bé, aviam, vull dir peu de dibuix. Ah, el peu, val, val, sí. Perdó, peu de dibuix, per què? Diu, mosaic romà, com ha descobert anys enrere a Nureminya de Sant Just d'Esvern d'una còpia que em feu treure a l'arquitecte municipal d'on Pere Falqués. Això no és una notícia. Això, més aviat, és el peu d'una fotografia o d'un dibuix que explica què veiem en aquest dibuix o en aquesta fotografia i diu que és el mosaic romà aquest, el 1903. Recordem que va començar la història el 1885. Així que no patim perquè... I el 1904, què passa el 1904? La Vanguardia també diu Los Monumentos Históricos. Una notícia sobre el mosaic perdut. En Sant Just de Desvern descobriu-se un rico mosaico que fue cedido a l'ayuntamiento de aquel pueblo, cosa que la notícia anterior d'anys endarrere diu que el regalen a l'Ajuntament de Barcelona pel Museu Arqueològic. Però diu, a l'Ajuntament d'aquel pueblo, com sigui bueno. I del que se sabe ocupar en el butlletí del centre excursionista? Però nadie sabe dónde ha ido a parar. I aquí s'acaba la superhistòria. Si la nostra amiga Olga Sber, si l'Olga Sber no ens descobreix aquí, realment, un te tenim, el mosaic romà, o unes restes, o un dibuix, o una tègola, o una àmfora, o un os romà, doncs que aquí se'ns acaba la història. Comença el 1885 i el 1904 ens diu, doncs, mira, no en sabem res. O sigui, aquí passa una barbaritat... És estranya, hi ha alguna cosa, no? Aquí, primer, passa una barbaritat d'anys. Entre visita i visita, aquella pobra vinya, els moduli, perquè tenien molts terrenys i tenien molts quartos, diguem-ho així, no? Però tenir embargada, diguem-ne, aquella vinya arrel del mosaic romà, durant tantíssims anys sense poder-hi fer res, perquè encara, quan tornen a fer aquella visita, al cap de 10 anys o 12 o 15, doncs encara estan excavant, tampoc era tan difícil, perquè si amb una arrella, doncs ja topen amb una part del mosaic, doncs amb una xapolina i una mica un magalló poden acabar de descobrir tot, no? Exacte. Però, com que la vida és així, doncs mira, aquí deixem la història, aquesta breu història, fins que no descobrim alguna cosa nova, que seria una il·lusió fantàstica, bàrbara, com saber, per exemple, perquè Sant Just d'Esbern es diu d'Esbern, i perquè la campana és l'escut de Sant Jus, que són les nostres bases històriques tradicionals i que ens hi estem trencant les banyes, seria també molt interessant saber qui té el mosaic de Sant Jus d'Esvern. M'agradaria anar-lo a veure i felicitar-lo per haver aconseguit durant tants anys amagar-lo a casa seva, perquè és una peça que, Déu n'hi do, 7x3, 21. 21 metres quadrats vol dir que no es poden tenir el rabador. I amb caixes, potser sí, i partit, perquè... Una de les coses que aquí no hem trobat encara, però surt amb alguna crònica, és que per tal de traslladar-lo, i això s'acostuma a fer, es serra i es trosseja, i així permet un trasllat més fàcil, que no pas es podria trencar malament si s'agafava o s'intentava agafar tot sencer, cosa pràcticament impossible perquè es desfaria. Llavors es serra, es fan uns talls molt concrets i vigilats, i després es torna a muntar, a remuntar, com s'ha fet amb les pintures de taull que s'arrenquen de la paret, es tornen a posar, etcètera, i en aquest cas, aquestes peces ceràmiques tan immenses, resulta que es poden tornar a refer si s'han tallat bé i s'han guardat en caixes. I encara podríem trobar les caixes amb el bosaic a dintre. Això ja seria ja... També podria ser, eh? Llavors l'hauríem de posar aquí a la ràdio. Sí. ensenyar el mosaic aquest, que ens hi n'està, possiblement. Seria un bon lloc. Si et sembla bé, Carme, ho deixem aquí. Tornem a parlar la setmana que ve. Sí, la setmana que ve no, perquè em permeto fer unes vacances, que també me les mereixo, diria jo, humilment, i l'altra setmana. Perfecte, doncs que vagi molt bé, Pep. Gràcies. Adeu. Just a la fusta. I els dimarts, a aquesta hora, com sempre, és moment de parlar de llibres. Ho fem amb el Diego Marcos, de la llibreria Resenya. Bon dia, Diego. Hola, bon dia, Carme. I avui comencem parlant amb El somni de la ciutat d'Andrés Vidal. El somni de la ciutat. Un d'aquests llibres que apareixen ara per Sant Jordi, que té com a escenari Barcelona. com podreu veure en la portada, que és una foto en perspectiva de la segreda família, i ens ve a narrar una mica el que ja diria jo que el mercat comença a estar saturat de llibres d'aquest estil, que és la família emigrada a Barcelona a principis del segle XX, un moment en què en què la ciutat començava a despertar, es preparava, em sembla que era la segona mostra, aquestes mostres que fan l'Expo, que ara es diu Expo i demés, i ens parla d'una família que ve de la zona de Terol, em sembla recordar què és, i comencen a treballar amb l'empresa de tramvies. El pare és conductor de tramvies, el fill treballa al taller de manteniment, I el que sí que està bé en aquests llibres, per si encara no ho tenim més o menys per la mà, són tota una sèrie d'aconteixements que van passar a la Barcelona de l'època aquesta que estàvem parlant, principis de 1900, que la ciutat estava sacsellada, o es veia sacsellada, molt sovint, per vagues, les lluites entre obrers i empresaris, Llavors, la trama del llibre és això, el que hi ha més o menys en altres llibres ens han anunciat també, que és la família aquesta que ve, que lluita, que entra dins del món aquests dels sindicats, un element de la família una mica faltat sense escrúpols, que tan juga d'una banda com cap a l'altra, s'infiltra i comença que és treballador, llavors a dins de les lluites del món obrer, però diguem que sap obrir-se una mica camí i anar passant informació als empresaris per trair una mica tot aquest moviment i totes aquestes... En definitiva, un llibre d'aquests que al final ens diu com realment aquesta gent sense escrúpols... va escalant la seva escala social, es van encombrant, i al final sempre troben una mica la seva justícia. Però bé, em sorprèn que m'estava mirant ara aquest llibre, el llibre... Va sortir la setmana passada, va arribar la setmana passada a les llibreries, i ja venia amb una faixa d'aquestes que a mi personalment em molesten molt, aquestes faixes que els hi posen els llibres, que diu la novel·la més apassionant de l'any. I ja, d'entrada, amb el servei de novetats, el llibre encara no s'havia posat a la venda, jo vaig poder llegir més de 50.000 exemplars venuts. Si us plau, no feu cas. Abans de fer-ho? Sí, el dia que es posava, el dia que arribava. Sí, que és mentida directament. Clar, és mentida, vol dir que deuen haver fet una impressió de 50.000 exemplars, que és una impressió molt generosa per com està, pels temps que corren, no? I deuen tenir perspectives de vendre'ls, suposo. De totes maneres, val a dir que aquest senyor... és autor d'un altre llibre que em sembla recordar que es deia Heredaràs la terra, que també va sortir per Sant Jordi, no sé si de l'any passat o l'altre, i va ser... I va vendre bé. No, va ser... Va passar pràcticament inadvertit. La fórmula era molt similar, era pràcticament la mateixa. Suposo. D'uns desheredats del camp, que vénen a Barcelona també, i comencen... la seva escalada social. Clar, en aquestes setmanes m'imagino que ja és aquesta prèvia de Sant Jordi, no?, de preparar llibres perquè estiguin enfocats cap a vendre, sobretot. Llibres i llibres i llibres i llibres. És el més així, més d'aparicions de novetats. Sí, i el gust és tan ampli dintre tot el personal que compra llibres que, clar, s'ha de cobrir una mica tot, no? Clar, clar. Què passa és que per això estem als llibres, també, els llibreters, per dir... Jo aquest no sé, va d'això, no sé si t'agradarà o no t'agradarà. Doncs de moment sabem de què va aquest, el Sònia de la Ciutat, i ara passem amb una mà al davant i l'altra al darrere. De l'Alan Bennett. Aquest senyor, no sé si recordareu, és el segon llibret, perquè són llibrets, són novel·les molt cortetes... que arriba aquí de l'Alan Vened. És un senyor britànic, em sembla recordar, que es dedica bàsicament al teatre allà i a guions, guions de, no sé si de cinema i televisió, no recordo. I el llibre anterior és un llibre que es deia, a veure com es deia, que me'n recordi... Bé, ja me'n recordaré i us ho diré. No us amoïneu aquests lapsos de memòries. Una lectora poc correcta. Ah, sí, en títol que sona. Sí, era un llibre molt divertit en què la reina d'Anglaterra s'aficionava a la lectura accidentalment. Tothom començava a preguntar-se què li havia passat a la reina perquè s'aficionés a la lectura. Que per què la reina, en lloc de preguntar-te per la teva dona i els teus fills i com tenies a la família, et preguntava quin llibre estaves llegint. Que això s'havia de posar solució. Bé, això era... L'anterior. L'anterior, eh? En aquest, que és amb una mà al davant i una altra al darrere, la fórmula que aplica, suposo perquè el senyor aquest, l'Alan Bennett, deu ser ja una mica així, és la de l'humor britànic. Aquest humor britànic, aquests personatges molt rectes, molt correctes, amb un llenguatge que... l'intenten acurar al màxim sobretot un dels elements en aquest llibre ja és una parella i qui intenta acurar al màxim el llenguatge i donar la paraula exacta per definir una cosa en aquest cas és el marit que és advocat es tracta d'una parella que no tenen fills no es pot dir que siguin ni feliços ni infeliços és una monotonia total són aficionats a la música, sobretot ell és molt aficionat a Mozart, que una nit surten a veure una òpera. Llavors, quan tornen a casa seva, es troben que els han buidat, els han buidat la casa. I aquí és on, en aquesta escena és on comença el llibre, que la dona manifesta que els hi han robat. I el senyor diu no, que no ha estat un robatori. Que això ha estat desbalitzat. És la paraula exacta. I aquí és on comença el llibre. En definitiva, que els han desbalitzat perquè és la paraula que defineix el que han fet. Perquè els lladres ho han endut tot. I quan dic tot, és tot. Absolutament tot. Fins i tot s'han endut el fort on la senyora havia deixat cuinant-se una sant per quan tornessin de l'òpera, en la qual cosa s'han quedat sense sopar. En definitiva, que és una parella que normalment les seves compres les feia als grans magatzems, a les grans superfícies i a les grans botigues, no feia compres a les botigues de barri i de cop i volta es troben que no tenen absolutament res I la dona es veu, en certa manera, condemnada a comprar les botigues de barri. Llavors hi ha tota una sèrie de definicions de qui són els botiguers del barri, quin tipus de producte venen, etcètera. Tot això avisen a la policia, apareix la policia, prenen nota del que ha passat, que faran el que podran... i que els enviaran uns psicòlegs, assessors, per ajudar-los a superar aquest trauma. Tot això amb humor britànic, o sigui, narrat amb aquest estil britànic flemàtic i quasi ni s'alteren, encara que diguin moltes barbaritats. Posen la denúncia, la caça d'assegurances, el més important i el que li dóna més importància, sobretot el marit, ja dic, és a l'equip d'àudio de música que tenia, no? Clar, el tresor. Sí, el tresor, i era l'equip últim model, a la qual li responen que no pot ser l'últim model si feia més d'un mes que l'havia comprat, perquè ja en un mes aquests aparells queden desfasats, exactament. Llavors, que decideixen superar aquest tràngol i... Començar com aquell que diu una vida nova, que és allò que, mira, ens hem desfet d'infinitat de coses que ni feien servir. Per què volíem nosaltres una coberteria de 12 coberts quan mai teníem convidats ni a dinar ni a sopar, no? Una vegada ho vam intentar i va ser un desastre. Doncs fora, ara tindrem les dues forquilletes i dos ganivets i els dos plats i tal. Total, decideixen refer la seva vida d'una manera més austera, més... més allò sense despilfarros ni entrar en aquestes presses de la vida moderna. Llavors, quan ja tenen el tràngol, diguem que superat, i tornen a tenir la seva vida més o menys refeta, els hi arriba una carta amb una factura. Agafen la carta, la factura, l'obren, i la factura és d'un magatzem, De guardamuebles. Ah. En la qual, a tot això ja havien cobrat els diners de l'assegurança, etcètera. Ja tenien la seva nova vida muntada, no? Sí, sí, tenien la seva nova vida muntada. I a partir d'aquí millor que no expliqui més perquè ja hauria d'explicar tot el desenllaç que suposo que us podeu imaginar quin és. Però no, de totes maneres és sorprenent, eh? Perquè quan arribes aquí, diu, una carta d'un guardamobles. Però com han arribat els mobles allà? I el que un s'imagina quan està llegint és un contenidor amb tots els mobles apilats. Doncs no és això. No és això. No és això. Així que, si voleu saber com continua, ho haureu de llegir. Total, és un llibre que supera les 100 pàgines de molt poquets. Està editat per Empúries. Doncs amb una mà al davant i al darrere ens n'anem a parlar de la recomanació infantil de la setmana, que en aquest cas és el barret de la bruixa. Sí, el barret de la bruixa és un llibret d'aquests adreçats a nois i noies a partir de 5 anys. A veure, els nois i les noies a partir de 5 anys no acostumen a llegir aquest tipus de llibre. M'he explicaré. M'he explicaré. És un llibre que ja està fet en lletra d'impremta. Els nois i noies d'aquesta edat acostumen a llegir els llibres fets o en lletra lligada o en lletra de pal. Són molt poquets els que han fet el salt aquest fins a la lletra d'impremta. Bé, de totes maneres, si no són capaços de llegir-lo als 5 anys, el poden llegir als 6, als 7, perquè és a partir de 5 anys. O als 90 els poden llegir. O als 56, com l'he llegit jo. I bé, es tracta, això, la història d'un barret d'una bruixa. És una bruixa que té un barret, un barret d'aquests punxeguts, i que tota la seva família... Fills, nets, besnets, el fan servir. Cadascú el fa servir per una cosa diferent. Hi ha un que el fa servir com a llargavistes, un altre que el fa servir com a altaveus, un altre que el fa servir com a cucurutxo per posar-se als ciabats. Llavors, en una d'aquestes utilitzacions que es fan del barret, hi ha un accident i el barret se li escapa de les mans a qui l'està fent servir i va parar a la punta d'un cuet. el coet sent l'aire i se l'emporta cap a l'univers volant. Tot això, el coet es comença a desmuntar, totes aquestes coses que fa, el barret cau i es converteix en el nas del Pinotxo. El nas del Pinotxo comença a créixer, comença a créixer, comença a créixer fins que es torna perillós i Pinotxo decideix desfer-se del seu nas. Llavors, el troba un saltador de perxa que el fa servir per saltar la perxa. De sobte, el barret, que amb el Pinocho havia crescut molt, torna al seu tamaig original i ja no li serveix el saltador de perxa. I el saltador de perxa el deixa i l'agafa una cigonya. Llavors, que se'l posa el veu. I mentre va volant un dia li cau, i aquí li torna el barret una altra vegada, a la bruixa que havia perdut el seu barret. És maco, doncs, aquesta història així cíclica. Sí, és maco i, a més a més, és rimat. Està escrit en poesia. Molt bé. Doncs és aquesta recomanació infantil, el barret de la bruixa. I d'aquesta manera tanquem aquestes recomanacions de la setmana. Ho hem fet, com sempre, amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Bon dia i fes la setmana que ve. Adeu, bon dia, Carme. Onze minuts i la una del migdia, saludem aquesta hora el Jaume Socarrats. Bon dia, Jaume. Hola, molt bon dia. Per parlar de curiositats que passen arreu del món, avui comencem parlant d'una cosa bastant curiosa per no treballar, exacte. Escuses per no treballar, n'hi ha de molt dolentes, però jo per mi aquesta és la més dolenta que he sentit en molt de temps. Un home s'emputa el peu amb una serra per no anar a treballar. Ha estat un home austria que va decidir emputar-se el peu amb una serra elèctrica per quedar incapacitat i no haver d'anar a treballar. en l'home va ser operat més tard, però encara no han pogut reincorporar-li el peu. Es veu que l'home, té 56 anys, havia d'anar-se a fer una revisió per veure si podria continuar amb una feina que es veu que a ell no li agradava i va decidir tallar-se el peu amb una serra mecànica i d'aquesta manera no va haver d'anar a la revisió. L'home es va tallar el peu, va tirar el peu a la caldera, no preguntis per què va tirar el peu a la caldera, i va trucar a l'ambulància. Evident, va venir un helicòpter a buscar-lo i se'l van emportar... i l'home encara està bastant malament a causa que va perdre molta sang. Vull dir que si no voleu anar a treballar, l'excusa de tallar-vos el peu no és gaire bona, la veritat. Penseu-ne una de millor, perquè té conseqüències complicades. Veia tela, eh? Sí, sí, i ara ens n'anem a una altra... En una altra botiga, a Califòrnia. Sí, aquesta és una d'aquelles històries que sembla que només passi a les pel·lícules, però un home ha salvat la vida gràcies a que el van disparar i la cartera li va parar la bala. Allò mític que veiem sempre, que disparen el protagonista i tothom es pensa que s'ha mort, però en realitat... la cartera li ha parat la bala, doncs això va passar en una botiga de Califòrnia on dos atracadors van entrar a robar i van disparar a un dels empleats. Aquest, al principi, doncs semblava que estava mort, però després vam veure que no hi havia sang enlloc i que portava la cartera al pit i que li havia de salvar la vida. És de pel·lícula total, això, eh? Sí, sí, i a vegades suposo que deu passar. Jo, que sempre em poso la cartera aquí a la butxaca de darrere, no me la posaré sempre aquí al pit. Per si et disparen, no? Sí, per si les morts. Molt bé, molt bé. I ara ens n'anem a una altra curiositat, que és que avui estem d'excuses estranyes, no?, per no fer les coses. Aquesta també de posar en risc la teva vida. Et poses en risc la teva vida perquè uns nois van saltar del 55è pis, es diu així, 55è? Sí. Del 55è pis per no pagar la compta. La policia està buscant a quatre homes que se'n van anar a menjar al bar Shannon Bennett a Nelburn, I quan van acabar, en contra de pagar, el que van decidir va ser saltar per la finestra. Aquest bar està a dalt d'un edifici, d'un hotel. Crec que és així en pla ricatxo o elegant, maco, saps? D'aquells que no fan menú de 10 euros, per dir-ho en manera, saps? Doncs es veu que els nois aportaven paracaigudes. I quan van fer el salt, van fer un salt de caiguda lliure i van obrir el paracaigudes i es van salvar. La policia encara els està buscant. No ho sé, és un bon... No ho sé què dir-los. Bé o malament, què opineu? Tenim les línies obertes. Doncs, mentre esperem que algú ho es pronunci, passem... Ah, una altra cosa que avui hi ha, que avui parlem de curiositats en aquest nivell d'arriscar-se la seva vida, has volgut seleccionar 3 de les morts més curioses. Sí, ens ha fet gràcia aquesta notícia, era com una notícia-reportatge, podem dir-ho així, que diu 3 de les morts més curioses i insòlites de la història, no? Sovint l'amor és una cosa que ens fa respecte, que és un tema una mica delicat, però és que quan llegeixes això, la veritat és que no pots evitar riure-te o que se t'escapi el riure per sota el nas. Una mort que va passar el 1999. Una dona va ser trobada al parc de Georgetown, Inglaterra, amb una espècie de llança que la travessava. Al principi tot normal, no? Estrany. Però llavors es va veure que la llança era feta d'orina congelada. que es diu que aquesta orina s'havia escapat d'un avió que en aquell moment passava per allà i que al caure de tanta distància es va congelar pel camí i a l'arribar a terra en forma de llança va maralar la dona. Són 99, però no fa gaire temps. No, estem parlant d'uns 11 anys, no? Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do. Més morts estranyes. Un altre. En Hans Stinger es va fer molt famós per tenir la barba més gran del món. Es veu que la seva barba superava el metre i mig de llargada. I el 1567 es veu que, mentre es caminava, es va entrebancar amb ella i es va trencar el coll. Per culpa de la seva barba. Aquesta té gràcia, no? És per una cosa seva. Ahir que parlàvem d'aquella noia que tenia el cabell tan llarg... Que s'ha fet bona parella. El barbut i la peluda, no? I l'última mort, així estranya? L'última. Aquesta em va fer molta gràcia perquè una dona va morir després d'imitar la mort de la seva germana. Què vol dir? O sigui, el 1991, allò que et pen una dona... tailandesa de 57 anys caminava tranquil·lament per la seva granja, va patinar, trepitjar un excrement de vaca i per evitar la caiguda es va intentar agafar un cable i es veu que era un cable elèctric i va morir electrocutada. Llavors, després del funeral, la seva germana els estava mostrant a alguns amics o alguns veïns com va passar l'accident i es veu que mentre els ensenyava li va passar també amb ella. A veure, la del cable no pot ser, eh? Sí, bueno, són aquelles coses que no acabes d'entendre mai, no? Però, bueno. Doncs, després d'aquests apunts sobre la mort, ens canvies de tema i parles de futbol. Sí, parlem una mica de futbol, jo que avui jo al Madrid, i aquesta podria anar una mica relacionada amb els del Madrid, perquè en Bedoya, que és un dels jugadors de... de més targetes vermelles del món. En Gerardo Bedoya és un colombià que ara està jugant al Santa Fe i es veu que a l'últim partit li van mostrar la seva targeta número 40. Exactament, porta 40 expulsions. Si mirem altres dades així de jugadors de Sotamèrica que tenen targetes, per exemple, en Dyson Potes té 18 targetes, o sigui, és el segon, no?, A Argentina, si camiem de país, el que en té més té 20 targetes, que és en Víctor Longo. A França, 25 targetes el que en té més. A Espanya és en Xavi Aguado, que no sé ni qui és, jo no el recordo, en 21. Però jo crec que n'hi ha algun del Madrid que podria superar de targetes vermelles. No direm res més. Doncs això pel que fa al futbol i acabem parlant de ciència. De ciència. una notícia que ens ha cridat molt l'atenció perquè la tecnologia cada dia ens sorprèn més, i és que la invisibilitat podria fer-se real gràcies a científics espanyols. Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona són un dels responsables, han construït un cilindre invisible als camps magnètics que és impossible detectar el que té al seu interior. Es veu que aquests científics han construït aquest... Això, aquest cilindre que és invisible, que és una cosa que fins aleshores era impossible de pensar, es veu que fa 10 anys que s'està treballant en tema de la invisibilitat, que fins aleshores només era un tema de ciència-ficció, que la gent pensava, bueno, això és només de pel·lícules, però ara s'està treballant i es va treballar en el seu moment aquells avions invisibles als radars, invisibles a la vista, doncs ara... ja comencem a tenir objectes més quotidians, com un cilindre que oculta coses que no sabem. De mica en mica, de mica en mica. A veure quin dia comencem ja a veure homes invisibles. Bueno, no, perquè no els veurem. Serà estrany, eh? A veure si el vaig lluny, jo, aquest moment. Ja veus, la tecnologia cada dia avança i ens sorprèn. Doncs d'aquesta manera tanquem aquest programa d'avui. Moltes gràcies, Jaume. Gràcies a vosaltres. Tanquem aquesta recció d'avui, volia dir. Gràcies, Jaume, i fins demà. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. I tanquem també tot el programa d'avui. Ara sí, donem les gràcies a la gent que l'ha fet possible. L'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles, l'Anna di Rius a la previsió meteorològica. També hem parlat avui amb el Ferran Roeda, el comitè d'empresa de l'Ajuntament, en relació a la vaga que es fa demà passat, la vaga general. I, a més a més, hem fet tertúlia amb el Pep Quintana i el Jordi Farràs. Amb el Pep Quintana hem repassat la història de Sant Just. Hem parlat de llibres amb el Diego Marcos i a les 11 també hem parlat avui amb la Isabel Sanz, directora de l'Hotel Esperia Sant Just. Us ha parlat Carme Berdoi i tornarem demà a partir de les 10, com sempre, amb una nova edició del Just a la Fusta. Ara us deixem amb les notícies. Tot seguit sendreu també les notícies de Sant Just i avui ens n'anem escoltant als Flaming Lips. Bona nit. Bona nit. Com Radio. Noticias. Bon dia, és la una. Us parlem Maite Polo i Oriol Pujador, una casa antiga. S'ha esfondrat al centre de Mataró, al Maresme. No ha causat ferits, però que sí que s'han hagut de desallotjar alguns veïns. Mataró, ràdio, Elisabet Solsona, bon dia. Bon dia. S'ha esfondrat al número 36 del carrer Sant Antoni, en ple centre de la ciutat. Fa aproximadament un mes... Va caure el número 38 i, degut a un mal apuntalament, tot i que tot això encara està per confirmar, fa una horeta s'ha esfondrat el número 36. Com a mesura preventiva s'han desallotjat els veïns del número 34, també del número 32, del 35 i del 37. Aquest hora, òbviament, el trànsit ha estat tallat. Mossos d'esquadra, bombers i policia local estan al lloc dels fets. El president del govern, Mariano Rajoy, ha anunciat una reducció d'entre un 14 i un 15% en la despesa dels ministeris. La xifra exacta es coneixerà aquest divendres, quan el govern central aprovarà en Consell de Ministres els pressupostos generals de l'Estat. El president ha garantit també que els pressupostos no preveuen la pujada d'impostos. No queremos tocar todo aquello que afecte al consumo. De hecho, sabe usted que la única partida del presupuesto que ha subido es la remuneración de los pensionistas. En segundo lugar, no hemos subido el IVA. Vamos a congelar los sueldos de los funcionarios. Ya durante mucho tiempo no podemos bajar ahora los sueldos de los funcionarios después de todo lo que ha ocurrido. Y bueno, vamos a intentar no afectar al consumo. Fins ara, fons de l'executiu xifraven en un 12% la reducció aplicada de mitjana als ministeris. L'OCDE fa una crida als països de l'eurozona a reforçar les mesures anticrisi. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ha publicat avui un nou informe en què qualifica l'evolució de l'economia d'incerta. Brussel·les, Raquel Correa, bon dia. Bon dia, l'OCDE no en té prou amb les propostes de Brussel·les i reclama a Europa que es blindi encara més per evitar que la crisi de Grècia esquitzi economies febles com l'espanyola i la italiana. El secretari general de l'organització parla d'un tallafocs de com a mínim un bilió d'euros, una xifra que supera les que es discuteixen aquí a Brussel·les. Ángel Gurria. Hauríem de blindar-nos amb la mare de tots els tallafocs. que fos prou fort, ampli, profund i alt, que fos prou gran com per assegurar que en realitat no caldrà que mai l'utilitzem. El secretari general de l'OCDE, a més, aposta perquè el Banc Central Europeu intervingui més al mercat de deute sobirà. reclama una jugada com la que va fer aquest estiu el BCE per ajudar Espanya i Itàlia, que estava en el punt de mira i que després ha estat molt criticada. Com rediu Brussel·les? Els sindicats, comissions obreres i la UGT han ocupat aquest matí l'oficina de treball de Lleida per informar els aturats de com els afecta la reforma laboral i demanar-los que s'assumin a les mobilitzacions. Segons els sindicats, nombroses empreses donen suport a la vaga però denuncien que d'altres... amenacen els treballadors perquè no en facin. Lleida Marta Serret, bon dia. Bon dia. Una vintena de representants sindicals han ocupat simbòlicament l'oficina de treball de Lleida per denunciar que els aturats també patiran la reforma laboral, ja que afavorirà la contractació dels que tenen una prestació més alta. La secretària general d'UGT, Rosa Palau, ha aprofitat per denunciar que hi ha empreses tan grans com petites que amenacen els treballadors perquè no facin vaga. Hi ha la petita empresa que tanquen el despatx a la persona i li diu, mira, el dia 29 si fas vaga, al teu poste n'hi ha 5.000 per entrar. I per tant, nosaltres ho fem a cara descoberta davant de moltes persones al carrer i ho fem a nivell democràtic informant de la situació que ells i ells fan la presió psicològica.