La Justa del 29/9/2021

I'm in love with you. I'm in love with you, yeah. I'll replay this moment for months, alone in my head, waiting for it to come. I wrote all your lines and those scripts in my mind, I hope that you'll follow it for once. Aquests són els ritmes de Camila Cabello es diu Don't Go Yet i és el tema que escollim avui per obrir aquesta justa. Bon dia a tothom. 10.12 del matí d'aquest dimecres 29 de setembre. Don't go yet, don't go yet, don't go yet, don't go yet, don't go yet, don't go yet, don't go yet, don't go yet, don't go yet. Mentre sona la veu i els ritmes de Camila Cabello us comentem al somari que us portarem per avui. Ja sabeu que des de les 10 del matí, que ja han passat ara són les 10.13 i fins l'1.30 i ja serem aquí amb vosaltres. Avui començarem repassant les notícies del dia amb la Lua López. També farem aquest repàs de les portades dels diaris ara, la Vanguardia i el Periódico. També amb la Lua i seguirem fent el repàs de la previsió meteorològica amb el Carles Rius. Això serà durant la primera hora. A la segona hora entrevistarem la Rosa Maria Manuel i la Mercè Camps, respectivament, les presidentes de l'Associació de Comerç d'Esben, Comerci, Empresa i Dona i Empresa. Parlarem amb elles de les festes de Tardó i les activitats que, des de cada associació, respectivament, tenen preparades i pensades. Avui anirem cap a la sala Tecla Sala i parlarem de l'artista Vicenç Vaca, que ha presentat l'exposició fora de cap lloc. Avui anirem desfent freses fetes rafranys també dites populars amb l'Oriol Lluc, el nostre expert. Podíem dir que en aquesta part de la llengua avui la protagonista serà la bicicleta. La llarga amb la bicicleta ens portarà diferents paraules que tenen relació amb la bicicleta. Dès passant, els meus ulls s'estan tentant i em pensen que estic bé. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot em trobo en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot en una conversa. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Sí, en definitiva. Les propostes que teniu o de cara al Nadal també, que és aquestes para de firar al Nadal? Doncs, bueno, l'ha ficat al Nadal, l'hem parlat a la data. L'hem durat ja data. 12 d'azembre, que és un saranjumentge, el Barri Sud, el Barça Camuapa, hem recuperat aquest mercat que la gent els agrada. I l'hem recuperat amb les dues associacions, donant força que és un mercat que havia d'estar present. Allà sempre fem activitats, perquè encara queda molt de temps, sempre fem alguna cosa, a part de l'esclavament farà, encara no ho sabem. I també farem, com sempre, una campanya de Nadal, és a dir, amb regals, sortejos, això sempre està. I amb aquest, fins ara, és el que tenim, amb la xòping, i també hi ha un quinto tapa pel mig, amb l'escarre, que tenim les coses. Això és nou, eh? És nou. Això és nou. I torna a passar per aquí, el quinto tapa? Sí. I ajuntaran amb els cars, que és el dia... El 13 de novembre. El 13 de 14, doncs, em sembla que una setmana abans o així, serà el tema del quinto tapa. Abans sempre el fèiem a primavera, però ara el farem en aquest època. Per què perdre temps? Per què esperar, no? A pujar a casa es volia lligar amb la nit de Sant Just, però ja anava molt tard. Una mica plet, també, no? Molt plet, sí, molt tapat. Doncs em passen els cars, que crec que també està molt bé. Així que aquest hivern hem de compensar... Tot el que no s'ha pogut. Exacte, hem de compensar-ho. I sí, sí, crec que tenim 3 mesos, els macos i la gent. I en feina, eh? Sí, hi ha molta feina al darrere. I a dona i empresa no sé si teniu començat amb el curs, com totes les associacions que tornen al setembre. Sí, nosaltres la veritat és que hem continuat fent activitats tot i la pandèmia, però les fèiem on l'any i no és el mateix. Llavors, ara, a la tornada de l'estiu, vam pensar que tot el que puguem fer presencial ho farem. I una de les primeres coses que hem fet, nosaltres fem una reunió cada a qui no s'hi solstissi, que era una mica una trobada per parlar del que fos. Ens era igual, però trobar-nos, veure'ns les cares. Les fèiem on l'any i les vam fer, fa un any que les fem. I ara ens tocava una, que la vam fer la setmana passada, i vam decidir fer-la presencial. Ens vam trobar amb un bar i vam convocar totes les socias, vam venir una quinzena de socias. I la veritat és que molt bé, al final, teníem una necessitat de tocar-nos, de dir, doncs, tot el que puguem fer presencial ho farem. Aquesta va ser una de les primeres que vam organitzar. Després, a l'octubre, tenim l'edició de la nova guia de serveis. La hem redditat perquè hi ha hagut moltes saltes de socies noves. I esperem que, perquè s'està enviant imprentes just aquests dies, que per la nit de Sant Josep Carrella la tinguem i la puguem tornar a repartir. És una eina que per nosaltres la veritat és que la vam treballar durant la pandèmia i és espectacular, perquè va tenir molt bona collida. I, de fet, moltes noves socies ens han conegut a través d'aquesta guia, no? I era una manera, també, de donar visibilitat a les socies que no tenien comerç al carrer. Llavors, com deia, amb el mercat de Majui, i una cosa que farem, que sí que és una activitat exclusiva per a les socies, és un retir urbà a l'ESA Yoga, que és una de les socies que tenim, que té un espai de yoga, que ens convida a fer una mena de portes obertes, una classe de yoga amb cuen costivetanos, i després ens convida a un esmorzar, i també és una manera de poder tornar a trobar-nos i fer activitats que ens encanta. De un i dos. I després...No programació. Tenim el novembre i el desembre també ple d'activitats. Te les dic molt ràpid, perquè ja sé que no tenim gaire temps, però hi ha una cosa molt interessant que està oberta a tot el comerç, que la Resomaria ha de fer encara no ho sap. S'ho trobes, la Resomaria, va. Un taller de comunicació local, que aquest sí que el farem online, i que no volem que sigui exclusiu per a les socies, sinó que creiem que tot el comerç pot ser molt interessant que pugui accedir, i després ens hem convidat a una empresa que és experta en això, i que ens pugui donar tips de com analitzar els mitjans que tenim al nostre vas, així, en local, com fer una campanya, com fer una obertura d'un negoci, si és que hem de fer-ho, però tot a nivell de comunicació. I després, una altra de les activitats que farem el novembre és una ruta literària per a Barcelona, això sí que és només per a les socies, saps greu, d'un llibre que es diu Dones de Barcelona, i el que fan és fer una passejada per a Barcelona, tenen diferents itineraris, nosaltres farem un d'ells, i ens expliquen la història d'aquestes dones que... Doncs que, jo què sé, la primera agència matrimonial, que va ser creada per a una dona, coses així. Creiem que és una activitat que està molt bé, i després, com que estem a Barcelona, ja ens quedem... Hi ha un dinar, un pic de pica, un vermut... Això sempre els agrada. I després, a Nadal, a desembre, a part del mercat de Nadal, sempre intentem fer també un taller de Nadal, i aquest any, segurament ho farem també a través d'una de les nostres hòsties, que és Granell, que també és una hòstia novinguda, i ens farà algun tipus de taller, algú de menjar amb el producte que té ella, alguna cosa interessant que segur que ens agradarà. Ara se m'està ouvint la gana, ja. Parlar de menjar i tenir gana, directe. Doncs esculteu-me'n de deixar aquí. Rosa Maria Manuel, presidenta d'Esvern Comerci Empresa, i Mercè Cams, de dona i empresa. Molts ànims amb tota aquesta feina que teniu al davant, però també enhorabona per poder tornar al carrer. Entre altres activitats que teniu, i poder tornar-ho a fer tot de forma presencial. Teníem moltes ganes. L'objectiu, ja, vital, que teniu tots des de fa ja gairebé dos anys. Que vagi molt bé aquestes festivitats i activitats properes, i ens anem veient mai millor dit pel carrer. Molt bé, perfecte. Gràcies a vosaltres. Adeu. I, I am the only thing you should need. You should be addicted to me. The only thing I am filled selflessly. You are the only thing that I need. You should be addicted to me. You don't see what I do. I try to defend you. I do not see what I do. I try to defend you. It's hard not to defend you. But you're not my detent to you. You don't see what I do. I try to defend you. It's hard not to defend you. But you're not my detent to you. The hard thing is saying you are not addicted to me. I'm the only thing you should need. You should be addicted to me. The hard thing is saying I am filled selflessly. You are the only thing that I need. You should be addicted to me. Després d'aquesta petita para la tècnica, com us havíem anunciat, que ha durat uns minuts més del que teníem previst, acabem aquesta segona hora del programa. Acabem escoltant aquest tema, es diu Beautiful. És de The Avener and Bipolars and Shine. Tornem a la tercera hora per parlar d'exposicions amb la Glòria aconesa i també per parlar i desfefres, i també per parlar d'exposicions amb la Glòria. El debat de política general que s'està fent el Parlament des de Gratarda arriba a un dels moments àlgics, és la intervenció dels socis de govern de Pere Aragonès, per tant, de Junts per Catalunya, que carreguen, en aquest cas, contra el govern espanyol, Gemma. Doncs sí, efectivament, per mantenir, diuen, la persecució contra el govern. I també per parlar d'exposicions amb la Glòria aconesa, i també per parlar d'exposicions amb la Glòria aconesa, i també per parlar d'exposicions amb la Glòria aconesa, per mantenir, diuen, la persecució contra l'independentisme, assegurat des de Junts que fan el ridícul amb les seves actuacions. Els partits de l'oposició retreuen als socis de govern les seves discrepàncies amb les intervencions al debat de política general. Anem cap al Parlament, Jordi Corbalán, bon dia. Bon dia, per Albert Batet, de Junts. La detenció de l'expresident Puigdemont demostra que el conflicte polític continua més viu que mai. L'estat espanyol continua i no atura la seva lluita contra l'independentisme. Tots els poders de l'estat treballen com una piconadora. Diuen que volen dialogar, però segueixen actuant amb tota la força d'un estat per intentar d'oblegar-nos, per destruir-nos. La líder dels comuns, Jessica Albiac, veu un govern afablit, però demana vindar la taula de diàleg. I fa aquesta palació a Junts. La taula del diàleg acabarà per beneficiar-nos a totes i a tots. Fins i tot a Keits que no hi creuen. Fins i tot a Keits i a aquellers que treballen, continuament per fer-la descarrilar i per dinamitar aquesta taula del diàleg. Ciutadans i el Partit Popular veuen un govern esgotat, dividit i cremat i carreguen contra el PSC per ser-ne còmplices. Jordi Corbalán, Catalunya Ràdio, Parlament. Més notícies amb la Marta Prat. El Tribunal de Luxemburc ha anul·lat els acords pesquet i agrícola entre l'Unió Europea i el Marroc per vulnerar els trets del Sàhara Occidental, un territori pendent de descolonització. Bruxelles, Jordi, bon dia. Bon dia, Victòria del Front Polissari i Raders de la Justícia de l'Unió Europea, les relacions de Bruxelles amb Rabat. El Tribunal General de l'Unió Europea ha tombat els acords de pesquet i comerç agrícola entre l'Unió Europea i el Marroc per vulnerar els trets del Sàhara Occidental. Els declara i legals per considerar que s'han tancat sense el consentiment de la seva població. Bruxelles ja va fer consultes amb urbanitzacions de la societat civil i va fer consultes amb l'unió europea. La majoria de les acords de pesquet ha de ser a part del Front Polissari, aquí els jutges del Luxembur reconeixen la sentència al reconeixement a nivell internacional com a representant del poble del Sàhara. L'anul·lació de l'acord pesquet afecta, sobretot, a Espanya, que té la majoria dels vaixells que operen a la zona. Els acords però es continuaran aplicant temporalment com a mirim durant dos mesos i l'Unió Europea pot encara recórrer la sentència. Jordi Baró, Catalunya i Raders de Bruxelles. La ministra rei és Maroto, demana ajuda a la Comissió Europea per impulsar la fabricació de semiconductors a Europa. Ho ha reclamat durant el Consell de Competitivitat que es fa avui a Bruxelles. España está solicitando que la Comissió Europea incremente la ambición con respecto a los instrumentos que faciliten la producción de semiconductores en Europa. Valoramos muy positivamente la anuncio de la ley europea de CHIP, pero es necesario un mayor impulso de instrumentos, tanto legislativos como financieros. El preu de les matèries primeres ha augmentat un 95% entre l'abril de l'any passat i aquest mes d'agost. Les energètiques són les que han pujat més, especialment el gas natural, que ha multiplicat el preu per 5. I a tot això, si ha de afegir que també ha crescut el cost del transport marítim, sobretot de les rutes procedents d'àsia. Us recull un informe de PIMEC que constata que Europa depèn de la Xina en moltes d'aquestes matèries. Això té uns efectes que els ha explicat el director d'economia i empresa de PIMEC, Àngel Armosilla. Airebé el 90% manifesta que l'impacte és una reducció i els seus màries. Altres estan endarrerint comandes, un 30%. Altres estan augmentant estocs de suministes. Alguns estan perdent contractes, com en el cas de la construcció, ja s'estan prohibint pèrdues de contractes. S'estan ayornant plans d'inversió i en algun cas estem posatura o és reduïc fabricació o és reduïc personal. Les entitats socials reclamen que internet sigui considerat un dret fonamental. Un estudi de la taula del tercer sector alerta que el 20% de les persones adultes que atenen no poden accedir a internet sempre que volen i que amb la pandèmia s'ha agraït la bretxa digital. Francine Alsine és la presidenta de la taula. La pandèmia ha evidenciat la crua realitat de la bretxa digital que no podem oblidar que també és social. No podem menys tenir-la perquè l'accés a internet condiciona clarament l'exercici d'altres drets que són essencials, com és l'educació, el treball, la salut, la relació amb les administracions i la llibertat d'expressió i informació. La taula de consens del Delta de l'Ibrad verteix a la Generalitat i també a l'Estat que s'ha entrat en temps de descompte per fer actuacions preventives aquesta tardor que evitin més inundacions i més regressió a les llevantades habituals de l'hivern del Tebran a Ferras. Bon dia als moviments de sorra que han de durar quatre mesos a Orient d'inici abans del desembre i encara no s'han concretat. Avui a la taula hi havia curtos portaveu de la taula. Si no es fan aquestes obres preventives, per desgràcia tornarem a sortir a tots els mitjans de comunicació europeus. L'entitat reculla d'esions en necessiten 300 per presentar una queixa formal a la Comissió Europea amb el suport del Cíndic de Greuges i la defensora del poble de la Unió Europea, Catalunya Radio del Tebre. Els esports, Oriol Montner. Vull partits més de la segona jornada de la fase de grups de la Champions. El Barça jugarà a les noues camps del Benfica. Ronal, comencem que l'equip necessita els punts després de la derrota contra el Bayern, però no creu que el partit d'avui sigui decisiu per la clasificació per als vuit anys de final. El tècnic recupera per el partit Pedri, Ir, Sergi, Roberto, però no pas Jordi Alba. Les vuit començarà a la Té de Catalunya ràdio. Els altres set partits d'avui són el grup del Barça Bayern, Dirma de Kiev, l'Efa, Atalanta i Aung Boy, Vallsburg Sevilla i Salzburg Lilla i Alec Zenit Malmo i Jove Chelsea. Aï de Rota del Madrid, a casa contra el Modés, Xeriff per un gol a dos i Victòries de l'Atlètic de Madrid a Milà, també per una a dos i del PSG sobre el City per dos a zero amb gol de Leo Messi. A la Lliga femenina de futbol, avui a la Sísbila, real Barça, en ambola 3-4-7, ves-prem Barça, partit de la tercera jornada de la fase de grups de la Champions. A la Lliga femenina de basc, atavuï un Isirona Valenci i Cadira Ceu Saragossa. I l'endemà que el Pròsic et decidís permetre que l'accent de Barcelona està dissemcapacitat per a més de 10.000 persones, avui l'interterritorial de salut i el ministeri han acordat permetre que l'aforament sigui del 100% a tot l'estat. Tot i això, la decisió última sobre els aforaments correspon a cada govern autonòmic. L'Atlètic de Madrid, pròxim rival al Barça, ha comunicat que tots els seus amunats podrán anar a veure el partit. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa Lua López. La secció excursionista de la Teneu Sant Justeng, la CES, amplia el seu projecte obrint les portes als i les més joves. L'entitat va ser fundada el 1934, davant l'únic centre excursionista que hi ha al nostre municipi. Realitzen així, multitud d'activitats, com ara excursions, conferències, el concurs fotoràfic, o el seu vulletí, entre d'altres. Ara, un grup de joves sanchostencs i sanchostenques han decidit unir-se a partir de la seva passió per la muntanya i l'alpinisme, creant així una nova secció jove inexistent fins al moment. N'hem parlat a Ràdio d'Esvern amb el Lluc Tost, integrant del nou projecte, que ens ha explicat una mica més aquesta idea. Ha senyalat que els una secció jove han hagut de delimitar la franja d'edat de la nova secció entre els 18 i els 35 anys. Busquen per una banda persones que formin part directament de la seva jove dedicant el seu temps a la gestió de l'entitat i de les diverses activitats. Per l'altra, també es busquen persones que es vulguin apuntar directament a les activitats i excursions, sense formar part de manera activa. Es quedarà properament una compte d'Instagram per tal d'arribar a un públic obert, i també es faran arribar a les diverses activitats a través de la pagina web de les seves. De moment, que estigui interessat o interessada, pot enviar un correu electrònic a rovegemell.com. Tornaran a estar obertes les portes de la seu de l'entitat de l'Associació Veinal de Mas Lluís. Des de mitjans de setembre han tornat a obrir el local, situat a l'espai Mas Lluís i al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, amb l'horari de sempre, els dimecres, de 6 a 8 de la tarda. Busquen així recuperar un espai per tal de poder parlar amb el veïnat, realitzar gestions i organitzar activitats a l'exterior. Des de l'Associació han volgut remarcar que fora d'aquest horari us podeu posar en contacte amb el Gélles, a través de les xarxes socials, o enviar un correu electrònic a Info, a Roba, Mas Lluís, en Just.org. Han assenyalat també que, fora de l'horari establert, tampoc es deixin pots amb oli recicletotaps, que només obren les seves portes als dimecres. Divendres torna a l'avoratori d'art, l'espai d'experimentació i creació artística del casal de Joves de Sant Just. Aquesta vegada, amb una activitat dins el marc d'oci nocturn alternatiu, destinada a Joves a partir de 16 anys. Es presentaran els i les joves diferents disciplines artístiques per tal de desenvolupar la seva creativitat i iniciativa. L'activitat començarà a partir de dos quarts d'11 de la nit, a la sala obrida del casal de Joves. Té un preu de 5 euros i es repetirà el dissabte, dia 2 d'octubre. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat de Sant Just desvern, informatiu de l'una del migdia. Fins ara mateix. No tenia ganes de saltar una vez más. Me quedé de lado sin saber reaccionar. Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar. Y es que ningún lugar es el erróneo que más da todo andará. Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love spiritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora a las 6 en el café. Me voy, ahora hablaremos de que todo estará bien tomando un té. Y a las 6 debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer para crecer. Me voy, todo está bien porque es que siempre estuvo bien y estará bien. Me voy, sigo el camino y conmiego ya veré cómo lo haré. Me voy de aquí, me voy ya. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love spiritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. No existe el mar, solo hay espíritu. Y es que yo siempre intentando entender cosas que tienen que ver con el ser. Y es que yo siempre intentando soñar. Y al final todo reside en mirar. Que dentro yo tengo un palacio real, lleno de cuartos donde patimar. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love spiritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. No existe el mar, solo hay espíritu. Solo hay espíritu. Mueve tu espíritu con un esqueleto, directamente desde Colombia a tu espíritu, moviéndose al ritmo de la cúmia, de la rana, de la gente que hace. Ven a bailar, ven con tu espíritu. Entrem a la tercera i última hora del programa 12 i 16, que Marc ara mateix el rellotge i ho fem visitant exposicions d'exposició sonora pel que he pogut veure, l'haurem a veure com ho presenta l'artista Vicenç Vaca, que crec que és d'Itàlia, el cognom, no? Li diuen senzillament en Vaca, o sigui, li ha cortat el nom. Un que té les dues en Vaca. Cés, m'he imaginat que era d'Itàlia. Doncs la veritat és que no sé que la seva família són els músics de jazz, ell opta per l'altre contemporani i es salta la tradició de familiar. No sé dir-te exactament. He buscat la seva... Potser després ho trobarem, si trobo d'on té, ja t'ho diré. En aquests moments ho tinc més enrere. Aquesta exposició, el tec la sala... Bueno, per començar, parlem d'hospitalet, el tec la sala... Això, per què? És un lloc que sempre fan coses en diverses sales, a més hi ha biblioteca, és un gran espai de l'hospitalet, com un centre civil, però a lo gran, o sigui, té de tot. Hi ha l'entrada i és espectacular, perquè hi ha una gran pujada per on pujan els camions, amb les obres d'ara i tot aquestes històries. O sigui, que és un centre que aquí en Olga Givís i el Gurgi coneixen, em semblarà molt bé. Bé, aleshores hi ha aquesta exposició d'en Vicenç Vaca, que es diu Fora de Cap Lloch. És una exposició d'Arsonor. Això què vol dir? Bé, l'Arsonor no és gaire conegut, es tracta de fer això, el que diuen, amb sons, fer art. Aquest art no tothom l'entén, ni sap de què va, no? Precisament per això, que no sàpiga de què va, l'Arsonor no seria malament que vagin a veure'l, no? Per exemple, vas allà i tu participes en algunes de les... de les peces que hi ha. Per exemple, hi ha una que és participativa. Hi ha una que és, per exemple, un taburet posat del revés amb uns fils per dintre, fills elèctrics, d'aquests de tots colors, i una pantalleta platejada que distorsiona la teva imatge. Tu et mires allà i parles i dius, ah, i aleshores s'ha de ser ah, uu, i aleshores la distorsionen i aquest art que t'ho has dit, ah, hola, cel, el que vulguis, et distorsiona i crida i ho sent tothom perquè se sent a tota la... a tota la planta. A tota la planta. A tota la planta. Tu et converteixes també en una part de la peça. Converteixes en una part de la peça, sí, exactament. Està dividit en uns 15 espais, aproximadament, no gaire grans ni en gaire peces, però bé, per saber el que és de què es tracta, em sembla que hi ha suficient. Després hi ha unes peces audiovisuals, on també és més o menys interactiu, i tu poses el quem, hi ha una mica, i aleshores van sortir en el 50% i està parlant també de política, una mica d'activisme, una mica de tot barrejat. Després hi ha una peça que diu, estic mort. Va que sempre diu que ell està mort, i és una sèrie d'autorretrats. Que ell està mort, això? No, ell ho diu. Ell ho diu, des del 1998. Aquesta peça és des del 1998, però ell ho segueix, d'alguna forma, dient. I aleshores hi ha un autorretrat d'ell, una mica deformat, que sembla un gerro, que és un gerro xines, o sigui... Tot és molt contemporani, com quasi sempre, tot el que fa en el tec la sala. A part d'això, pots, com ja hem dit, fer coses interactives, perquè després parla també de la història de la música, perquè els objectes i cès inanimats, aleshores també els traslada, els posa, els posa música. De fet, l'exposició es tracta d'això. Després hi ha una part també que és com de literatura universal, que agafa... Hi ha unes peces que són uns cotxes, plens de llibres, i allò que fan les màquines, que els xafen i els converteixen en un paquet. Segons un paquet de cotxes, han barrejat en llibres. Però el cotxe et va en real? El cotxe et va en real, però el que fa la màquina, que el redueix, el converteix en un paquet quadrat, i està barrejada la llauna del vidre i la llauna del cotxe, amb tot el material que hi ha dintre, amb aquestes llibres o pàgines... Sí, exacte. Bé, tota lla és naturalment molt moderna, molt d'ara. Ell és un personatge que encara viu, que encara fa coses, que ha exposat per tot el món, i que nosaltres no tenim un gran coneixement d'ell, però ell és una persona coneguda. Jo no el coneixia, la veritat, i em va agradar veure-ho. Més que res, perquè això de l'art sonor, coses que fan soroll i que... No el coneixem massa. Havia participat, quan anàvem jo, en un grup que participàvem en temes d'aquests d'Eren, espais sonors i escultures sonores, i una vegada, fins i tot, el vaig portar aquí, al meu profe de la universitat, i a Can Ginestar, vam fer una sonografia d'on de l'aigua aquella, i a les hores sonava, i a les hores hi havia uns instruments. Era una època que també es va fer una exposició al Museu de Barcelona, o al Museu de Barcelona, important, en tot eren peces d'aigua i sonoritat. I vaig poder posportar una aquí a Sant Just, i a Can Ginestar em sembla que era que parlàvem de... Vaig fer una conferència, i sobre aquest tema, i la vam portar aquí, i a les hores, la peça sonava, se sentia l'aigua, hi havia un moviment. La peça era de Vicent Vaca, també? No, una peça era del professor de la universitat. Però també era aquest art. Era aquest art sonor. Art sonor, de fet, és tot el que sona, que no és una cançó, que no és algú del que ja està establert. No hi ha gaire seguidors, però sobretot aquí a Espanya, però fora d'aquí sí, és molt més conegut, perquè, a més això, si no me'n recordo malament, el personatge que més o menys ho ha inventat d'alguna manera, però tenia ara, ara potser ja no hi és, però tenia un orant típico d'Àngel que ara seguia amb aquest francès, i seguia amb aquest tema. O sigui, és algo que existeix. Vicent Vaca, estic veient-te 67 anys. Encara segueix fent exposicions. Sí, i, a més, n'ha fet, ja t'ho he dit, per a tot el món. Per a tot el món ha fet en el... Bueno, per a Espanya, per a Descomptat, però també ha sortit d'aquí i ha fet moltes coses. O sigui, el que vull dir és que és una exposició que és superrecomanable per a tothom, perquè no és per a tothom. Sobretot per a la gent jove també estaria molt bé, per això que et dic, no, perquè tu actues i et sents, i, a més, et sents a tot el museu, i hi ha una sèrie de coses, et mires amb un mirall, et deforma la cara, tu parles i si dius, doncs, cel, després ell et diu, cel, no sé què, no sé què, i et contesta i... bueno, és... Està bé. Sí, per veure un altre tipus d'art, també, no? Una tipus d'art, escultura, o quadra pictòric, fàcil d'entendre, no? Exacte. Perquè aquí quantes tona més o menys? Poc, sí, és que a mitja hora tu pots veure perfectament. Sí. Sí. Jo el que faig moltes vegades és que la veig, miro una mica els cartells, el fotografiu, i després quan hi ha molt de texta, ho miro a casa i interpreto millor a les hores tot el que és a l'exposició, quan veus tot el que estàs llegint a casa tranquil·lament, en el sofà, en lloc de veure-ho allà dret, si t'estan donant cops o no. La veritat és que en aquesta no hi havien cops, hi havien a tot el museu, em sembla que hi havia una altra persona, jo, veient aquesta exposició, que era de 15 sales, bueno, sales, saletes. Sí. Hi havien 15 espais, on hi havien coses. Sobretot posar això a l'audiovisuals i sobretot música, altaveus i coses d'aquestes. És fill, estàveu llegint també que és fill de músics, de músics de jazz, que ho has dit. I que, a més que la seva família, amb un dels seus... no sé si deus ser el pare o el germà, el Vicenç Vaca, era un esportista força famós i, a més, la seva família tenia relació amb interactuals com Josep Pla. Sí. O Eugeni Xamar, o Carles Cindereu. Jo suposo que era una família bé. O sigui, hi ha un moment que s'interessen per la música, els pares, aquest senyor que deixi xantant, doncs és gent de post-guerre, pràcticament, o abans, i la gent que es dedicava a la música, ja ho saps, on les cases havien sempre... hi havia un piano o una cosa altra. Sí, era un punt de trobada interactuat, no? Perquè no existia el cinema, el cinema sí, però no la televisió i totes aquestes coses. És allò que veiem a les pel·lícules, no? La noia que toca el piano, oi, la nena, la nena que toca el piano, doncs, bueno, va per aquí. Aquesta és la prova. I ella es va separar de tot aquest tema i a l'hora es va seguir aquesta línia més moderna de música sonor, o sigui, de plan sonor, que és algo que no fa massa anys que està en l'ambient de les exposicions i de les universitats. L'exposició la recomana també entre altres mitjans de comunicació a la coneguda revista Time Out, que costuma fer recomanacions, aspectes culturals, musicals, i recomana que... En fi, que si es pot que vagin a veure, que està crec que és fins al gener de l'any que ve. Està fins al gener, o sigui, que tenim temps perquè dura... No sé si és fins al 22 de gener. Sí. No, fins al dia 9 de gener del 22. O sigui, que encara hi ha molt de temps per veure-la. No hi ha pressa, es veu de seguida, i és molt diferent en el que pots anar a veure normalment amb una exposició de pintura. S'assurre fora de l'un normal, i per la gent que no ho coneix, és una manera de descobrir el que és l'art sonor, perquè, com que hi participes, té la seva gràcia. A col·locar també com un dels principals referents de l'art sonor a Baca, a l'artista, de dir, a col·locar en una posició força rellevant. L'art conceptual. Sí, i ell encara està, com tu has dit, jove, jove. Jove, dins del que podríem dir, no? I es mou per tot el món. I va, em sembla, que ha estat anar a la Guggenheim, ha estat en molts llocs interessants, fent la seva obra musical, sonora... Ja et dic, es pot fer el... Allà no hi vaig veure res d'aigua, però jo he sentit... Jo he vist música sonora d'aquesta mena, amb aigua, també. Amb aigua. Un detall important és que ets gratuïta, l'exposició. Sí, l'exposició és gratuïta. Jo no sé si el tec la sala és gratuïta o no. La veritat és que em vaig quedar de parada, perquè vaig arribar allà i hi havia unes tequilles, i hi havia tres nois a la tequilla, o sigui, com volien dir... És una caixa important, no? I en canvi van dir, no, no, passi, passi. Molt bé, molt gràcies. I vaig entrar, la vaig veure, ja et dic, hi havia poca gent, i clar que el tec la sala tampoc és un lloc que estigui a la rambla de Barcelona. Les hores la gent que va allà va expressament perquè l'interessa un tema en concret o una exposició en concret. I... està bé, Nària. I més si algú no coneix el tec la sala, està molt bé. I com la vas descobrir? Vas s'avantar abans? De l'exposició? Sí. Ho vas anar... Vaig a veure què hi ha en aquesta... Mira, si vols que et digui la veritat, vaig pensar. No tinc gaire temps. Demà tinc que anar a la ràdio. A veure, per aquí a prop... Ai, són els deures, és un deures. Per aquí a prop, què puc veure? Perquè no m'havia pogut preparar més dies, i aleshores vaig tec la sala, a veure què fan. I vaig pensar, ah, doncs mira, això no anem parlant mai a la ràdio d'Arsonor. Anem, està bé, vaig a veure-ho i parlarem d'això. O sigui, aquest va ser el meu raonament d'anar a veure, entre altres coses, perquè estava a prop. I no tenia gaire temps d'anar a Barcelona. I ja està, només. I en uns quarts, buscant també informació sobre l'Arsonor, hi ha moltíssims artistes que també s'han dedicat a aquesta part de l'art. A aprovar, a crear sons a través de materials, també. Que, de fet, aquí a l'Espai Carme Malaret, la Mireia Mateu, també va fer una aproximació a aquest art sonor, que fins ara no havia afegit la música o el som, més aviat a les seves obres. I també ho feia a través d'uns fils, amb unes làmines que penjaven a les parets. Va fer una mica d'aquest art sonor. Ja no es pot veure, perquè va ser una mostra express, una hiàstima. Però també va passar per aquí per Sant Just, per aquest art. Mira, ara mirarem a veure si es pot sentir... Bueno... Sí, sí, s'escoltava, eh? S'escoltava. O sigui que... En què sembla que tinc algun més provenç igual. És això. Sentir sons... Clar, amb una... Despreocupació per... que molestis el veí, perquè ella, com que tot el museu va d'això, doncs aleshores, ja et dic, se sentia des d'altra sala. No molestava, perquè com que tot anava de so, encara que estiguessis en una altra sala, llegint alguna cosa, t'acompanyava un sol especial. No és un son ni agradable, ni és un sol... que tingui un carisma. O no, eren sons. Sons. Ja et dic que a vegades es fan amb aigua, en aquest cas no es feien, no hi havia res amb aigua, cosa que em va estranyar. Però... sí, és diferent. Clar, les persones que potser no estiguin massa acostumades, segurament els hi pot costar d'entendre una obra així. Una exposició feta a partir de segons... L'odidal seria la gent jove. L'odidal seria la gent jove. Jo penso que al tec la sala hi ha un lloc d'experimentació per gent jove que porten, perquè a vegades he vist, que porten escoles d'anantos de batxillerat, d'entre 15, 13 anys, que van allà en grup. I aleshores, fins i tot, veig que fan punts i fan coses. O sigui, que ja està bé. Potser no va molta gent, però sí que sí que van escoles i grups, perquè l'hospitalet és un lloc que encara que no ho sembli, hi ha art, hi ha bastantes coses. Alguna vegada hem parlat, exposicions a l'alegria i de diverses sales. A més, hi ha inclús gent important de Barcelona, que s'ha traslladat a l'hospitalet, perquè els preus de Barcelona de la Romla de Catalunya no els podien aguantar. I aleshores s'han traslladat a l'hospitalet. O sigui, l'hospitalet, ara, amb art contemporani... Com a galeria o com a, diguéssim, centre de treball, com a taller? No, com a galeria, com a taller. Com a tot, l'hospitalet és un centre d'art contemporani, i ara, és important, de Ramla de Catalunya, alguns han passat cap allà. I, clar, els locals de Ramla de Catalunya, el Consell de Cent, els preus són increïblement cars, i actualment, l'art costa molt de vendre. Si no són institucions, poca gent compra art. Com que no sigui el banc de sabadell per la seva col·lecció, o bancs de... Això m'ho va dir un galerista. Ells venien quasi sempre a institucions perquè no es pot vendre al públic en general. I menja aquest tipus de coses, de coses sonores i coses... Aquestes que, clar, tu què fas amb això, que has de tenir un impossible? No, depèn de com sigui que has de tenir-me, o entre l'obra o entre tu. Clar, i, a més, això no és exclusiu ni res. És un art que no es pot comprar. Aleshores, qui ho pot comprar? La caixa, el banc de sabadell i aquesta gent. Perquè aquestes obres estaven en venda, o no? Aquestes obres allà no estaven en venda. No sé si es poden estar en venda. És possible que les pugui comprar, o en lloc d'aquest, això m'ho va dir... Estrany de la Mota, que és una de les millors galeries de Barcelona, sinó la millor, i m'ho va dir ella, la Maria Àngels, que venien sobretot a institucions. Clar, institucions, perquè és clar, és clar, qui compra això? Clar, una cosa és un quadre, una escultura... I els artistes, si no cobren i no guanyen, doncs... Tampoc no poden treballar. Tampoc no poden treballar. Clar, és una feina, d'un de la salla, ser artista. Tu veus saps, de la meva glòria. Doncs, Glòria, gràcies per portar-nos avui a aquesta exposició, i conèixer una mica més aquest art sonor de Vicenç Vaca, fins al nou de Jane, a l'Hospitalet, que hi vagin, i que ens hagin semblat, també, per saber... Home, estaria bé, alguna vegada, algú vinc digués... ¿He vist aquesta exposició i què us sembla? El podríem posar, també, en aquesta... I tant. I que ens truquin, i que ens comentin, perquè, a lo millor, a mi em sembla una meravella d'exposició, i algú que diu, però això no... No hi ha per on agafar-ho. Ja saben que poden escriure'ns el Twitter o el correu, o que truquin directament a la ràdio. Ja ho saben, excuses no n'hi han. Gràcies, Glòria, que vagi molt bé, i fins la setmana vinent. Adéu. Fins la setmana vinent. No tenia ganes de saltar una vez más. Me quedé de lado, sin saber reaccionar. Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar. Y es que ningún lugar es el erróneo que más da todo andará. Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love espíritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora a las seis, en el café. Me voy, ahora hablaremos de que todo estará bien, tomando un té. Y a las seis debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer para crecer. Me voy, todo está bien porque es que siempre estuvo bien y estará bien. Me voy, sigo el camino y conmiego ya veré cómo lo haré. Me voy, me voy aquí, me voy ya. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love espíritu. Ven a bailar, ven con tu espíritu. No existe más, sólo hay espíritu. Y es que yo siempre intentando entender. No hay cosas que tienen que ver con el ser. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals de bon preu. A favorin el comerç de proximitat. Compris Sant Just, sense serà més lluny. Sant Just Market. Més informació a la bla de forma, SantJustMarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infermeria, que porta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat. FPRO, amb l'FP aviat podrà embolar. S'ho porta a la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Estàs sonant verano azul, Oriol, per què estàs sonant verano azul? Bàsicament perquè aquesta setmana passada que vaig tenir vacances, me'n vaig de fer una ruta amb bicicleta. I ja saps tu que jo m'inspiro de setmana en setmana per anar a trobar en frases i per anar trobant... L'opció de les vivències, no?...temes per aquest espai. I la setmana passada, evidentment, el que m'ha inspirat és això. Buscar coses de bicicletes i parlar una mica de bicicletes. Va per desfer, com sempre, frases fetes, dits, referents, etcètera. Abans de res, quants quilòmetres tens a l'esquena amb aquesta bicicleta que has fet aquesta ruta? 536. I ara falta saber quants dies? Amb 6 etapes. De veritat. És una ruta molt guai que es diu Pirinexos. Està molt ben indicada, està explicada a una pagina web, també. Si es posa, acaba per les Vies Verdes. Una ruta bastant assequible per tothom, i jo l'he disfrutat moltíssim. Pirinexos. Pirinexos, sí. Surt d'on vulguis, però jo he fet Girona, Girona, passant per Olot, Sant Joan de les Abadeses, Camp Frodon, mulló, vas a prets de mulló, després fas tota la bar francesa, i vases per l'Empordà, fins al Baixa Empordà, se'n paliu de guixos i tornes a pujar. I amb el Forges, tens de campanya i vinga, eh? Sense, tens de campanya. Amb Vivaq i amb alguns punts que tenia amics que em van acollir a l'únic. Deixes descansar l'esquena, una estona, sisplau. I tant, i una lucha calenta, i tant. Doncs va, vinga, anem a desfer frases fetes i dites, etcètera. Com deiem amb la bicicleta com a protagonista. Fem una presentació, a veure què ens portaràs. Home, he de dir que de referents no n'hi ha, i m'ha costat trobar frases que parliessin de bicicletes. En tenim algunes que fem cadiem i que fem servir amb català, ara ho veurem, i després també hi ha algunes frases cèlebres, que algunes personalitats més o menys cèlebres, ara després les descobrirem, han anat pronunciant al llarg del temps. Sí que està clar que és el mitjà de... de transport més ecològic, perquè al final és... Seguríssim, això el veig. Té poc impacte ambiental.Això ho apeu. Això ho apeu, sí. Segurament a peu encara és més ecològic. Al nord d'Europa hi ha molta cultura, no diem de Àsia, a la Xina o a la Índia, on seria el mitjà de transport oficial. Aquí ho estem començant a encantar, no? Vull dir, a Barcelona, vaja, els càrregues bici... En fi, crec que culturalment encara no estem preparats. Déu-n'hi-do, ja està ben tingut un boom, la bicicleta elèctrica està ajudant, però no. Encara no estem preparats, tenim molt tot preparat per anar amb cotxe. Exacte, sí, ens costarà trobar el cul del seient del cotxe. Digue'm, bicicletes, bicicletes i bicicletes. Bé, del francès, biciclet, que en realitat els francesos li diuen velo a una bicicleta, però diguéssim que vindria aquí, que així com a definició és un vehicle de propulsió humana, que es mou gràcies a la força que transvet a dues rodes alineades. El ciclista fa una força sobre els pedals, que es transmet el pinyor de la roda de la radera, mentre la roda d'avant és la que és directe. És la que ens porta cap a un lloc o cap a l'altre. A Egipte hi havia una màquina, podríem dir, entre cometes, que era una barra unida per dues rodes, dues rodes unides per una barra. També a la Xina s'ha trobat alguna cosa semblant. Sembla que en aquests casos les rodes estaven fetes amb bamboo, que és un material força molt deixable. Flexible, no? Però diguéssim que la veritable història de la bicicleta d'Esquadris, cap al 1790, el comte de Cibrac inventa el que ell va dir al celler i fer, o també se li deia que vallà rodes. En final, això era com una barra de fusta, un llistó de fusta, acabat amb un cap de lleó, de drac, de servo, una decoració, que estava sobre dues rodes. Però no era molt maneuverable, no tenia manillar, no tenia... Era com un carro, sí que en tenien, eh? Sí, era com un carro, però de dues rodes. On tu t'hi podies recolzar, t'hi podies asseure, amb una cama cap a cada costat. Això, el baró drys de Daubert Brond, d'Alemanya, al 1813, ho va perfeccionar una mica, li va posar màquina arrant. Encara no tenia pedals, i perquè ens entenguem, és aquestes bicicletes dels pels nens molt petits que seuen, però s'empellen amb els peus, que no tenen pedals. Doncs diguéssim que això va ser la primera aproximació a una bicicleta, però seguia sense tenir això, sense tenir un manillar, per tant, no acaba de ser còmoda del tot. El que ets senyor tenia l'idea de que, quan caminem als humans, desperdiciem molta força, perquè simplement caminem, empanyem, però no aprofitem aquesta força que fem. I llavors ell va, voler fer que aquesta màquina no et podies asseure, i fent aquest moviment que fan els nens petits, a sobre d'un tricicle, que no té... Però tocan a terra, eh? Sí, tocan a terra, empanyant amb les mans, perquè ens fem una idea, doncs era la seva idea que poguéssim avançar, aprofitant més la força de les nostres... de les nostres cames. S'hi va dir Dreizina també, li va dir màquina ram, però després la gent li va dir Dreizina, perquè era el baró Dreiz, llavors li van posar aquest nom. Però diguéssim que, on hi ha la transformació total, anem de trobar una bicicleta de veritat, és quan algú li decideix posar-li pedals, que passen moltes coses, com molts inventors, que un tal Macmillan Kirkpatrick, el 1839, ho va inventar, però no ho va patentar mai, i va ser un tal Gavindals de Lesma Hawow, que deu n'hi do el nom, uns anys més tard, set anys més tard, que va decidir, deu anys més tard, per no el set ja ho he dit bé, que va decidir patentar aquest invent, difondre'l, i durant molts anys ell va ser considerat el inventor de la bicicleta. Diguéssim que la gran revolució va ser aquesta, posar-li uns pedals. És com també l'invent de la ràdio, les zones, que s'hi tens la, tampoc es va patentar en el seu moment, llavors es van robar les idees entre ells, es van emportar gent de l'altre equip, una miqueta... Exactament. Amb un gran invent, que és la bicicleta. Exactament. I a veure. I el que va fer l'últim pas de perfeccionament, aquest dia al final li ensonarà, que és algú que es va inventar una càmera de tele i cauchu, que s'inflava màire i es col·locava a la llanda, i per evitar que es punxés també va inventar una coberta de cauchu, també, i el nom d'aquest inventor era Dunlop, que encara dia d'avui és un dels, diguéssim... El coneixem per la marca. El coneixem per la marca, com a fabricant d'anomàtics. Sí senyor. Va ser aquest senyor que es va inventar la roda de la bicicleta. És allò que et porta per a tot arreu, fent girar una cosa amb la planta del peu, la contamina i tevos... Es veig que veig que és co-boix, que n'hem descobert avui, gràcies a tu. Oriol, explica molt bé que és una bicicleta per a nens i nenes, eh? Però explica perfectament. És co-boix, és un cantautor, diguéssim, de comptes, s'explica comptes, canta cançons infantils, que a mi em recorda molt la meva infància. Sí? Sí, m'agrada molt, és co-boix, i tant. Tinc alguns casets a casa, encara. Encara? Sí, sí, i tant. Si ens ensenyessin més assignatures així, seria, em crec, més fàcil d'entendre, que t'expliquen física o química així. I el protó ve d'aquí, no? Jo crec que hauria sigut força millor per a les meves notes. Sí, sí, sí. M'han ambientat una mica, què més hem de saber de la bicicleta? A mi sempre m'agrada fer com aquesta introducció de la història, de d'on veuen, on venen les coses. Ara sí que podríem anar cap a les frases. Abans comentàvem això, de que amb la bicicleta elèctrica, amb els carrils bici, amb l'idea que comencem a tenir més ecològic, a tots al cap de fer-ho un món millor pels que venen després, la bicicleta s'ha posat de moda, però, en realitat, sempre s'ha servit com a taxi, sempre hi ha hagut policies amb bicicleta, repartidors amb bicicleta, que ara n'hi ha molts, també sempre n'hi ha hagut. Com a la llet i el diari, no? Exacte, sí, sí, sí. Uns quants anys han quedat repartint amb bicicleta? Sí, sí, sí. I això ha donat noms algunes frases. No són ni referents ni frases fetes del tot, però que sí que són com frases d'ous popular. No sé si mai no t'han dit o no has sentit o tu mateix has dit que això és com d'en bicicleta. Mira que no l'utilitzen massa, no? S'aplica, és una referència, quan una cosa que és un cop l'aprens, ja no l'oblides mai, perquè és veritat que potser fa un any que pel que sigui no has pujat amb la bicicleta i tornes a pujar i no t'equilibres, saps com va, te'n recordes, no és una cosa que per no practicar no... No ho pots, no la manera de... Crec que ho he utilitzat jo personalment, utilitzat més el conduir-hi cotxe, no? Sí, sí. És com conduir-hi cotxe, no? O sigui, ja ho saps, per molt que ho deixis de fer, sabràs conduir-hi. Exactament. Al final hi ha el mateix, segurament, amb cosir, hi hagi pres a cosir, un cop aprena a cosir, ja no s'ha d'oblidar, cuinar, escriure a l'ordinador, o qualsevol conducció en general és veritat, que un cop n'aprens ja no oblides. Però jo sí que és una frase que s'han dit molts cops i que agafa la bicicleta, diguéssim, no agafa un altre exemple, no agafa el cosí o no agafa l'escriure a l'ordinador, sinó que agafa la bicicleta com una referència d'una cosa que quan aprens ja no la oblides. Això és com una bicicleta, ja ho tens fet, ja ho saps. Quines d'altres tenen la bicicleta com a protagonista? Aquesta no s'ha dit l'haurà sentit, jo també sí que l'he sentit bastant, que diu si la meva àvia tingués rodes, seria una bicicleta. Ai, no l'havia escoltat mai. Si la meva àvia tingués rodes, seria una bicicleta? No, això vol dir que les coses són com són, que si fossin diferents, serien una altra cosa, i molts cops a la vida es tracta de prendre decisions, de vegades ens equivoquem, ens la mantem, si hagués fet això en lloc d'allò, si hagués esperat més temps, si hagués pres aquesta decisió en lloc d'una altra, si li hagués donat una altra oportunitat, doncs no. Perquè si haguessis fet això, les coses no serien com són. Per tant, si la teva àvia, o si la meva àvia tingués rodes, seria una bicicleta. No l'havia escoltat mai, eh? No sé en quin moment algú li va plantar l'àvia aquí, unes rodes a l'àvia per comparar-la amb una bicicleta. La bicicleta, clar, entenc que són coses tan oposades com el que dius. El que és és, i el que no ha estat, no és una vida que has distingut, o no és una cosa que hagi passat. És per comparar-ho dràsticament, entenc. La de puntem. Si la meva àvia tingués rodes, seria una bicicleta. Quan algú li ha estat donant moltes voltes a les coses, no cal donar-hi més voltes, ja està. Potser es posa a riure quan li dius, llavors hi ha l'animes. Segurament, segurament. A més, n'hi ha una altra que sí, que l'he comentat al principi del programa, i és que anar a pinyo fix o a pinyo enfijo, també és allà, crec que aquesta s'escolta bastant més. Sí, que segurament això és la que s'assembla de les que porto avui, més això, una frase feta, i és això. És algú que va per feina, que no s'adapta a les circumstàncies, sinó que sempre actuar de la mateixa manera, que és gairebé sense pensar, sense reflexionar, que té una idea i... Una mica com els burros, no? I tiren davant sí, comparativament. Sí. I segurament aquí hem de trobar això, que amb la introducció dels canvis de marxes a les bicicletes, que al principi eren un plat i un pinyor, i si feia pujada amb la sort, amb els canvis de marxes... Doncs es va permetre això, que les bicicletes s'adaptessin de les necessitats del terreny, si fa pujada, si és pla, si fa baixada, doncs va servir una combinació o una altra, i en canvi, el que va a pinyo fix és el que no fa servir aquests canvis de marxes, sinó que... Però ho passa una mica malament, no? Ho passa malament. T'anava a preguntar, segur que els canvis de marxa i de plat de pinyor ens n'has fet un munt en aquests 300 quilòmetres. I va molt bé, perquè en alguns punts que no tocava fer pujades... Si tu a pinyo fix no podies anar, vaja, ni... T'haguessis deixat els bessons, la tot. Ni literal, ni metafòricament. Ni metafòricament. No, no, no, no. Què més tenim de les bicicletes? Doncs ara passarem a frases més aviat... És una cosa que no hem fet molt en aquest programa, que potser una vegada sí que se'ns ha escapat, que és com frases cèlebres de... bueno, hi ha una mica de tot. Hi ha algun polític, algun pensador... Que van dir, que van dir... Sí, que van dir fent referència a la bicicleta, perquè és curiós com... Ara ho veurem, és curiós com la bicicleta, pel que sigui, és un element de referència com en el cas que hem vist abans de... Això és com anar amb bicicleta, perquè la bicicleta es pren moltes vegades com a referència. Jo n'he fet així, en frases que he trobat, n'he fet tres grups. Això és una recerca a fons, eh, Oriol? Sí, sí, a fons. Doncs això n'he fet tres grups. Primer, potser, aquesta gent que destaca les bicicletes pel seu valor ecològic, hi ha un escritor i unista americà de ciència ficció, que es diu S. S. Wilson, que diguéssim que el seu món, el seu... on ell es va llogar sempre en la ciència ficció, i en canvi, ell, sobre la bicicleta, diu que, com que la bicicleta demanda pocs recursos materials i energètics, contribueix poc a la contaminació i a les causes de morir lesions, fa que la contribució a la salut ja es pot considerar la més penèvula de les màquines. És la persona que, en el seu món, sempre estan les màquines, els invents, el futur, la ciència ficció, i en canvi, tocando peus a terra diu, la millor de les màquines que s'ha inventat mai és la bicicleta. Sí, que contribueix poca a lesions i a les causes de morir, però si te'n vas a una bicicleta, a una ciutat com Barcelona... Sí, això és veritat. Li podem assegurar el senyor Wilson que, o un o l'altre, te la pots trobar, o les lesions, o manavoradament, també, accidents, el morts, la bicicleta. Aquest n'és un, S. S. Wilson, i unista americà de ciència ficció, n'hi ha d'altres que han parlat també de les bicicletes. Potser ens sona una mica més, que és un polític laborista del Regne Unit, que ell va dir que això, que anar amb bicicletes a l'esforç humà, un efecte ambiental gairebé neutral, junta amb la capacitat de viatjar grans distàncies sense molestar ànimo, ell diu que la bicicleta és el matrimoni perfecte entre tecnologia i energia humana. Ah, mira. Això és veritat. Força certa, aquesta última frase. La bicicleta és el matrimoni perfecte entre tecnologia i sinèrgia humana. Així és. Si no et fas mal, perfecte. Home, i tant. L'ideal és no cal. No cal. Tot i que tot. Cal les jo, eh, tu? Ni cames cansades, ni... No, que no, que no. Avals, que sembla que... No, mira, que he vingut aquí... He pujat a la penya del moro, són 500 quilòmetres. Què més, has dit que hi ha polítics que n'han parlat de la bicicleta, o que han fet alguna frase referent a la bicicleta? Unemicorving, com acabem de veure, i el següent, hi ha més amb un element lúdic de plaer, de relaxació, de interacció amb l'entorn de la bicicleta, és John Fitzgerald Kennedy, que aquest sí que sabem qui és, que ell va dir que no hi ha res comparable al senzill plaer de fer una volta amb bicicleta. Ah, mira. I en realitat és una cosa que jo podria estar-hi d'acord, sobretot quan fa temps que no he pujat a una bicicleta i pujo... El vent a la cara, la sensació de llibertat... Aquesta sensació, i tant. Moure't per on vulguis, o bonament puguis moure't per la calçada, o no calçada. Sí, sí, sí, té força raó, el senyor Fitzgerald Kennedy, un paul d'escansi. Què més? Després tenim Artur Conendoy, que és l'escriptor escocès, que en el seu personatge més conegut, que és el que li va fer dir, segurament potser era una opinió d'ell, o era... li va fer dir que quan el dia es torni fosc, quan la feina sembli monòtoma, quan resulti difícil conservar l'esperança, simplement puja una bicicleta i fes una volta sense pensar en res més. Ah, mira, no sé, hem de relaxar-se, segurament, el senyor Conendoyl. Era Ser, no? Sí, sí, el van... va acabar, sí, en Ser. Sí, sí, sí. El senyor Sherlock Holmes, bé, en boca de Sherlock Holmes. Sí, sí, li va fer dir a Sherlock Holmes. A costum m'ha passat, també, que molts autors o escriptors, en aquest cas, posen en boca de personatges molts pensaments seus. Sí, i penso que molts dels escriptors ho fan, això. Que més ens en queden uns quants, encara? Va, ara anem a la paraquesta més filosòfica, potser, de parlar de la condició humana a través de la bicicleta. Per exemple, George Wea, que és ex futbolista i és actual president de l'Iberia, a l'Àfrica, ell va dir que l'educació és un procés continu, és com anar amb bicicleta, si no pedaleixes, no ho escapen davant. És una bona comparativa. Helen Keller, que malauradament és la única dona que he trobat que a tingui... M'agradaria haver portat més dones, però és l'única que he trobat, que és una escriptora i activista americana, que, a més a mi, era sorda, era cega. I ella va dir, segurament, haurem de trobar-li un truc, diu, la tolerància és el millor regal de la ment. Recareix el mateix esforç del cervell que mantenir l'equilibri sobre una bicicleta. Per tant, ella pot voler dir que per ella era complicat, però també pot voler dir que una cosa tan fàcil, com ser tolerant, com anar amb bicicleta, sembla que per moltes persones és molt difícil. No és tan fàcil. Exacte. Helen Keller, és l'única dona que veig que ha sigut recuperar algunes de les frases de bicicleta. En el món de les frases cèlebres, sempre costa trobar frases de dones, que predominen les d'homes, sí, sí. En els reculls d'Internet predominen molts coples de les de dones. On allà estima, perquè segur que en van existir, segur que en van haver, però la història, per desgràcia, no ha estat escrita amb una mà femenina. Sí, fins ara, masculina. Falta alguna altra. Mira, estic veient una Einstein per aquí. Però abans hi ha una altra, no? Sí, abans d'Intern hi ha Charles Shultz, que és el creador de la tira còmica Pinoots. Segurament ens donarà més Charlie Brown, Nuby, companyia. Charlie Brown ja s'havia manteta. No, que no s'agava. Exacte. Doncs ell, amb el seu punt, segurament, aquest punt nazi tumorístic que tenia de la vida, és com una bicicleta de 10 velocitats. Ara ho diríem de 24. Com una bicicleta de 10 velocitats, la majoria de nosaltres tenim engranatges que mai utilitzem. I segurament és veritat. I tant. Segurament és veritat. Són com una mica les capacitats que podem arribar a tenir, que no som conscients, potser, que les tenim, no? Fins que no les proves o no t'hi trobes en la situació. Exactament. Molt bé, Pinoots. I acabarem amb Einstein, que segurament sí que és el més cèl·labre de tots els que hem portat avui, que va dir això... No, l'Akele, també n'heu dit, eh? No l'hi traiem, Merits. Per ser l'única dona que té una frase refei en aquest tema. Exacte. I va dir una cosa semblant el que va dir George Weack, que ho va dir en referència a l'educació, ell va dir Einstein, la vida és com anar amb bicicleta. Per mantenir l'equilibri s'ha de seguir pedalant. Oh, carai. Ha quedat rodoníssim. Ara faltava aquesta frase de Tom Hanks a la pel·lícula de... Ja t'ho diré. La gran pel·lícula que va fer. No ho feu. No, no, l'altra. La vida és com una caja de bombones. Nunca saps el qual té a tocar. Això, Forrest Gamm, gràcies. Li faltava acabar com amb aquesta frase, gairebé. Però t'ha quedat rodoníssim. Què més? Crec que hem acabat ja la secció. Oh, se m'ha fet molt ràpid, Oriol. Volíem més frases amb bicicletes. Ja no n'hi ha més, però aquestes són les que he seleccionat per avui. Doncs gràcies, Oriol, per passar per aquí. Portar-nos aquestes novetats literàries i descobrir més històries. Avui he referent a la bicicleta, a veure què ens portes la setmana vinent. Com que és època de bolets, igual també... Ah, mira, vale. Això m'agrada. Això de tant en tant que em posis deures, m'agrada. No, i a mi no m'agrada fer-ho. Perquè a mi em treu pressió. Ara ja tinc tema. Bolets... Bolets tardor, perfecte. Sí, fulles... Sí. Perfecte. Això ha estat el bolet poc, a partir d'aquí. Perfecte. Va, doncs, la setmana que havia bolets, amb aquests foncs que estan molt bons. Oriol, gràcies per venir fins la setmana vinent. Adéu. Adéu. Això es diu Aviam, que passa. Darri Goberta, bandini, la música, precisament de l'anunci del famós i conegut en un sí d'estriadam d'aquest 2021. I amb aquest tema musical marxem nosaltres fins aquí, aquesta justa d'aquest dimecres 29 de setembre. Tornem demà a dijous amb més temes, entrevistes i col·laboradors que tingueu bon dimecres.