La Justa del 19/10/2021

I... És el tor de Crystal Fighters. Això es diu Wild Wines on els encarregats d'obrir aquest programa de la plaça Mireia, Són les 10 i 10 del matí. Ara són les 10 i 11. Bon dia a tothom. Benvinguts de nou al Magàsic Matinal de ràdio d'Esvern. Això és l'ajusta i jo mateixa sóc la Mireia. Sabeu que fins l'una del migdia serem aquí amb vosaltres. Avui, abans de presentar-vos el somari el programa que us portem preparat per avui. Recordem que és la idea internacional del càncer de mama. Volem visibilitzar algunes de les xifres per mostrar també aquesta realitat de la malaltia, que, a més, és el tumor més freqüent entre la població femenina. Alguna d'aquestes xifres són les següents segons l'OMS. Cada 30 segons, en algun lloc del món, es diagnostica un càncer de mama d'altres xifres d'Espanya. Es diagnostica en prop de 25.000 nous casos l'any. Això vol dir que una de cada 8 dones tindrà càncer de mama en llarg de la seva vida. En un càncer de mama, aquesta és la part més positiva, un càncer de mama detectat a l'inici de la mateixa, pot disminuir fins a un 25% la probabilitat d'amor. Avui el programa també el dediquem a totes aquestes dones lluitadores que passen algun moment de la seva vida per un càncer de mama. I ara sí, anem a fer el repàs del somari que us portem preparat per avui. Per què prepareu-vos? Us portem un munt de coses. Començarem com sempre en aquesta primera hora més informativa, repassant les notícies de Sant Just i també els titulars dels diaris Ara, la Vanguardia i el Periódic. Els titulars, vull dir, les portades. Ho fem amb la Lua López. Seguidament farem el repàs de la previsió del temps amb el Carles Ríos. En entrevista política, la segona hora, començarem parlant amb l'Anna Vilanova, regidora no excreta, amb ella repassarem diversos temes, com altres temes d'actualitat política municipal. Seguirem també parlant amb el Daniel Martínez. Segurament us sonarà el seu nom entre d'altres temes, perquè ha estat el director del musical Mamamia que s'ha tornat a repetir i heu pogut tornar a veure aquest cap de setmana durant les festes de tardó. Aquí, a Can Gynasta, té altres feines, té altres musicals entre mans. Un d'ells és la Chippy Night, que es podrà veure aquest cap de setmana, aquest dissabte a la nit, a la plaça Antoni Maleret i Amigo, en el marc de la nit de la dona, organitzat per dona i empresa. Parlarem amb ell per saber què és aquesta Chippy Night i, encara més, per saber què és el Chippy, que no sé si molts de vosaltres que els esteu escoltant sabeu exactament a què ens estem referint. Què més parlarem també amb el Sant Justen i artista multidisciplinari de la llibre de Rubén Córdoba, també conegut com a Dissoñando a les xarxes socials? No sabem si ha publicat o no, perquè ens ho haurà d'explicar ell, però l'entremants del seu primer llibre, el seu primer d'òpera prima, un llibre dibuixat, creat i escrit totalment per ell, es diu Cròniques Pospandèmiques. Se n'ha fet res o a través del seu Instagram, si podeu anar a veure-ho. És Dissoñando, amb n, i griega. Doncs, bé, parlarem amb aquest artista visual i multidisciplinari per saber com ha creat aquest llibre, que es diu Cròniques Pospandèmiques, i què en farà ara? A veure si realment pot acabar a les llibreries. I per últim, parlarem de Podologia. Avui ens parlarà la Teresa Montero, com sempre ens parlarà dels peus de gats. Els peus de gats són aquestes sabates que ens utilitzen per escalar. Ens parlarà de les característiques que hauríem de tenir, com pot afectar també els nostres peus, si no els utilitzem correctament. I quin tipus de peu de gats hauríem d'escollir en funció del nostre peu? Si us agrada l'escalada, o si no, o si teniu pensat posar-vos-hi a fer algun dia, algun tipus d'escalada, escolteu aquest espai perquè, de ben segur, us serà útil. I love it when you do it like that. When you close up, give me the shivers. Well, baby, you wanna dance till the sunlight cracks. When they see the body's over them, we'll bring it right back, yeah. Ràdio Gospel, Durant la 8.1, Ràdio Gospel, Durant la 8.1. Ràdio Gospel, Durant la 8.1. Ràdio Gospel, Durant la 8.1. Ràdio Gospel, Durant la 8.1. i totes les veus que sonen aquí. L'Ua, bon dia. Bon dia, mira, ja. Bon dia, Lua, ben tornada al programa. Gràcies. Ben tornada cada dia, però vaja, jo et faig la vida d'una igual. Què tal, Lua, tot en ordre? Sí, sí, sí. Doncs vinga, anem a comentar si et sembla les tres notícies que ens toquen primer de més a prop, com sempre dic, amb què és d'esperta avui s'enjust. Doncs, mira, en el mar de les festes de Tardou arriba Fèlix Brunet i el seu espectacle, Geli Cadabra, s'enjust d'Esvern. Ho farà aquest dijous, 21 d'octubre, les 5 de la tarda, al centre social al milenari, amb una activitat adreçada principalment a la gent gran. Geli Cadabra és un espectacle itinerant, en un personatge amb un carretó de gelats antics, famàgia mímica i humor gestual, un show dinàmic fresc i divertit, amb un aspecte vintage, i acompanyat de la millor música tradicional francesa amb acordions, que li dona un toc nostàlgic. L'espectacle és totalment visual i el personatge no parla. Per assistir a aquest espectacle, cal fer inscripció prèvia, directament anant al centre social al milenari. Activerats per a totes les edats, tipologies, estils... És a dir, és això? Jo sí. Va adreçar de la gent gran, però és un espectacle familiar. Així que... És com l'impro show. Si algú s'hi vol acusar, exacte. Pots fer-ho, no és allò que digui... Si no tinc més de 60 o 70 anys... No ho entendré. No ho entendré. No, es pot anar... Jo crec que també va destinar a infants, joves, adults. A tots, eh? Aquí la furguella és des dels... Que a tothom hi vagis. Sí, fins als 99, no? Que s'acostuma a dir fins als 99 anys. Vinga, va, això, en el que toca, les festes de tardor, que recordem el cap de setmana, podíem ser el punt culminant, també és l'últim cap de setmana de les festes. Hi ha moltes entrades que ja estan... comencen a estar exorides. Exacte, anàvem a anar per aquí, a les següents notícies. Sí, perquè és això, s'han esgotat les entrades amb reserva prèvia per les activitats que entraven dins aquest març de les festes de tardor, que serien a l'escaiproom de trail, i al concert solidari de Sant Just Solidari amb Vicis sense edat. Aquestes activitats uneixen a moltes altres que en qüestió de dies ja havien exorbit les seves entrades, com totes les de caire infantil. L'escaiproom de trail és una activitat organitzada per trail Barcelona, que es dura a terme aquest dissabte al matí, al barri de Mas Lluï, on els i les participants han de seguir un itinerari per la natura, resoldre enigmes, aconseguir pistes i superaproves per tal de aconseguir una missió recompensa. El concert solidari, organitzat per amb Vicis sense edat i Sant Just Solidari, tindrà lloc al divendres, amb l'actuació d'Ajustin, Melanjan, Icaro, Robert Guido i els combos dels tallers de música, començar a les 9 de la nit al claustre de les escoles, i durant el concert es podran fer portacions voluntàries en benefici del projecte d'en Vicis sense edat. Des de l'organització, em volgut assenyalar que encara que no es disposi d'entrada, la tanca que dona el parc rumandre oberta, i que, per tant, es podrà veure i escoltar des de fora de les escoles el concert. Encara, però, es pot reservar entrada per un seguit d'activitat a les festes de Tardó, que també requereixen inscripció prèvia. Aquestes són el concert de Dilemia, de Divendres, a dos quarts de 10 de la nit, davant el mercat municipal. També dissabte, s'han obert noves entrades, de les quals encara queda disponible un últim torn de la festa d'altres, organitzada pel Carraublau, on es farà una intervenció al mur del centre cívic Soledat Sants, a Masluí. El mateix barri se celebrarà tot seguit la botifarrada popular, organitzada per l'associació veinal de Masluí. A la set del vespre, a la sala cinquantanari de la Teneu, hi haurà el concert d'Albert Mangó, dins del cicle de la Virce. Per acabar, queden també entrades pel concert de Majapartibán, que finalment començarà les 12 de la nit, a la pista de l'Institut de Sant Just, i que enllaçarà amb el DJ Surda, a les 2 de la matinada i fins les 3. Les festes a Tardó d'Anguany també inclou en altres activitats i esdeveniments que no requereixen inscripció prèvia, com la Shopping Night o Sant Just al Carrer. Podeu consultar el programa complet a la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Just i també a Radides Bern. Quin èxit estan tenint, a la dia, aquestes activitats, les proposades, com m'he comentava, el coordinador d'Ambicis Sensadats d'aquí de Sant Just, per aquelles que no tenen entrada o d'anar a propar-se, al final també és un concert a l'aire lliure, per tant, de ben segur que, d'alguna manera, veuran o escoltaran. I que si es facilita amb una porta oberta en direcció al parc, doncs mira. Exacte. Amb més motiu. És això, també s'han rebaixat les normatives, en teories, sabem sempre que a Sant Just som una mica més estrictes, eh? Sabem que ens va... La paraula és purista, purista. Crec que és purista. Vull dir, perquè... Puritans. Bé, vaig a les feses de Tardó a Sant Feliu i crec que no tindran ni punt de comparació amb les normatives a Sant Just. Vivim en un país a part. Sant Just. Una petita localitat, eh? Que vas deveindre un país amb la seva pròpia normativa. I que, per tant, és una mica més exigent, però feta la llei, feta una mica la trampa, ningú et pot privir i anar al parc a sentar-te tu en un banc i escoltar el concert. Això és cert. Això és cert. Que s'hi puguin apropar, igual que amb mamia, que hi havia unes places reservades per les persones que no havien pogut aconseguir entrada, però com que van ganchar just el canvi de normativa, es va poder ampliar l'aforament. Per tant, persones que no tenien entrada de prèvia van poder entrar, així que no patiu, si teniu ganes de veure Justin, Melanjan i Carlos Robert Wiedow, i també alguns combos dels teus de música, organitzat per Sánjo Solidari amb Visí Sencerat, és el vostre moment, divendres a les 9 del vespre de les escoles. Exacte. El claustre. I ara sí, amb què acabem? Doncs mira, acabem amb una proposta cultural, i és que dius que inaugurar el celler de Can Ginestà a l'exposició fotoràficament del Sánjo Stengnes Torribes. Amén vols un reconeixement cap a una generació que resisteix la sol·litzitud i la duresa de la vida rural... de la vida rural... No, perdona, no, solo, per tu. Ja li està passant a la veritat. És que hi ha un vidre i hi passa gent i salut, i llavors el saludos... No, és per tu, no és per tu, perdó. Vull aquí fent totes coses, amb els braços, no, no. Que ho creu, això? L'exposició d'Amén vols un reconeixement cap a una generació que resisteix la sol·litzitud i la duresa de la vida rural en un poble de muntanya, entre boscos i petites zones de cultiu. Rereles esquerdes d'unes vides marcades per la austeritat i les creences, religioses es mostren les arrels dels fruits que ells i elles van mantenir. El record llargament sentit dels que se'n van anar marca els rostres en els quals treu al cap una lucidesa mai perduda. Amén és la imatge constant i repetida del pas a una altra realitat, una pregària a la vida de qui ja res espera, se ven per endavant, que és l'última partida i que camina cap al lloc que li està des de sempre reservat, el pensament d'un final inevitable. L'exposició, doncs, sinagura aquest dia 21 a 2.45 de vuit del vespre, al celler de Cànginastà i es podrà visitar fins al propè 26 de novembre. Pels més curiosos i curioses poden visitar la pagina web del fotògraf, Nestor Ribés, amb Vevaixa, Pones, on podrà consultar entre altres projectes una mostra on l'any d'aquest projecte de ment. Projecte de ment? Es diu amén. De... De apòstrof amén. Ah, de ment. Clar, el sonava com de mente. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, ho estem fent molt bé avui. Parlem de cultura, també, cultura, i en aquest cas exposicions, ahir ens en fèiem ressò d'aquesta obra que tindrà lloc al parador de l'espai lliure de creació Carme Malaret, xesco marcer, marcer, per cert, amb accent en català, segona M, artista multidisciplinari, el tindrem aquest dijous aquí, a partir d'un quart d'un, així que parlarem també amb ella, a veure què són aquests cignis, de cignis, que presenta, precisament, a l'aparador de l'espai, aquest dissabte, i crec que hi serà durant fins a finals de novembre, no? Finals de novembre, sí. A Nestor Ribés el tindrem la setmana que ve, també. Doncs vinga. Ah, sí, ja el veig, aquí també, el 27 d'octubre. Exacte. Perfecte. Doncs, l'oara sí, et saludo a tu, ara, no el que està al darrere teu, que tinguis bon dimarts, i fins demà. Anem a les portes de l'espai. Ai, anem... Bueno, acabem la música, i sí. Bé, adéu, ho estic fent tot al revés. Sí, això de tenir públic gradera m'està afectant fins ara, Lua. La morzina. And I look across the water And I think of all the things Why they're doing it And in my head I've made a big turn Since I come home Well my body's been a mess And I miss your gentle hair And the way you like to drag it I want you to come on over And stop making a fool out of me And why don't you come on over Valeria Valeria Valeria Valeria Valeria Valeria Valeria Valeria And why don't you come on over Valeria Valeria Valeria Valeria Valeria Valeria A fotografia, que digui. Exacte, com ve dius, Llara, i jo crec que també la resta dels diaris ho obra portada amb aquestes notícies del país basc i les declaracions d'Otegui a les víctimes d'ETA. Que, sentim, el seu dolor no s'hauria d'haver produït mai. El líder de l'Esquerra de Bertzale aprofita el desaniversari de la Déu a les armes de la banda terrorista per fer un nou pas en el meu culpa. En fotografia, dos anys esperant la reconstrucció d'un pit, només un de cada quatre hospitals públics pot oferir tot el ventall de tècniques a les pacients, que han patit cancer de mama. Una notícia d'esports, Paul Lavadosa, la noia que mai ha deixat d'assumiar, torna al cim del Tènies, i ho acompanyen amb una fotografia de la mateixa Paula. També, Llara, fa referència a Martín Villa, que diu que no torna a la medalla i porta judici a l'Ajuntament. I ja planteja a revisar què pot fer el Tribunal de Comptes i, per últim, per als acusats del castor, no van ser de retrèmuls sinó microsismes. Que recordem, també, que Paul Lavadosa va passar per una presió, perquè va ser d'ansietat, ha tingut un camí molt difícil, i ella també ho deia, que va perdre la il·lusió, va perdre totes les ganes de jugar a tècnics, i ara, precisament, toca el cel, podríem dir, amb una recompensa professional en el Tènies. Això és el que destaca el diari. Ara anem cap a la Vanguardia, seguim amb Motegui, amb imatge, amb fotografia, però també amb aquest debat institucional. Exacte, la Vanguardia obre amb aquest debat constitucional, diu que Sánchez busca acords amplis per reformar la Constitució. El president proposa d'incorporar-hi drets sobre el medi ambient o salut, i apunta que la inviolabilitat del rei és d'una altra època. En fotografia també veiem aquestes declaracions d'Otegui a les víctimes d'Eta, que diu que el seu dolor no hauria d'haver passat mai. Arnaldo Otegui veiem coordinador general passeja amb el secretari general d'assortos, Arcaïts Rodríguez, pels jardins del Palau de Iete, a Sant Sebastià. Va ser en aquest mateix lloc on fa 10 anys es va fer la conferència de Pau, que, patrocinada per personalitats com Kofi Annan o Gerri Adams, va precedir el cessament definitiu de la violència d'Eta. Pessoa i Pnebé reconeixen el pas de l'esquerra versàl·le, que el PP desdenya. Tot i que ho van considerar insuficient, el Pessoa i el Pnebé van admetre que Vildu ha fet un pas cap a la normalització política, mentre que el PP no s'ho creu. I fan un petit article a fons, diu Auskadis, a costum a la Pau. La Vanguardia també parla del govern, diu que impedirà els projectes de renovables, si no tenen acceptació social. Els plans d'energia neten de tenir suport local i habitatges propiacions. Les borrenys que modificarà el decret d'implantació d'energia renovables a Catalunya condicionarà la viabilitat dels projectes a l'acceptació del territori. Es busca així superar el rebut social que han despertat anteriorment aquests projectes. En fotografia a Barcelona, els patinets em baixen les zones de passeig. Veiem això, un passeig bastant arrebentat, amb un senyor on anem a aquest patinet. També fa una punta de cancer de mama, diu... quan us surt la fotografia d'una noia, i amb les declaracions els meus pits eren bombes de rellotgeria. Per últim, anem al cap nou, l'espai Barça s'ha de submetre a referèndum. Quina declaració més estranya, aquesta de la dona, que comentava el tema dels pits, en el sentit que li havien de textir per el tumor, o serien pitjores conseqüències, no? És curiós de declaració. I ara anem, acabem, ara sí, pel periódico. Una crisi em s'ha fata, en imatge. Exacte, el periódico posa aquesta fotografia d'un rètol d'un restaurant del carrer de Ferranda, Barcelona, on posa a ser busca, que manera, icocinero, con experiencia. Diu una crisi em s'ha fata, la reobertura de restaurant sense restriccions, xoca amb la falta de cambrers. La fuga de personal a altres sectors accentua el problema. En titular principal, l'Otegui es disculpa pereta, però les víctimes demanen més. Comunicat del líder de Versaleda, o anys després al final de la banda. El Parlament del Patiment pels atemptats diu que està disposat a mitigar-lo. El PP exigeix un perdó i una condemna del terrorisme explícits. També, el govern i el PP intenten desencallar el pacte pel poder judicial. Amb una petita fotografia, el periódico fa referència a aquest trama estrepitós veïns del carrer de Mallorca, que suporten obres sorolloses des del 2013. També fa referència a aquests 10.992 empleats. Els ellos massius costaran els bancs 2.800 milions aquest any. Amb una resposta a l'Unió Europea, Espanya promet més protecció de l'espai natural pròxim al Prat. I, per últim, amb una petita fotografia, fa referència al periódico aquesta gran transformació de Paula Vadosa de la depresió a l'Extesi. Que comentàvem, fa uns minuts. Doncs ara sí que et deixo marxar. Exacte. Que tinguis bon dimarts i si que ens tornem a veure demà, al mateix lloc. Bon dimarts, adiós. I I'll by myself and I'll look across the water. And I think of all the things that's why they're doing it. And in my head I've made a picture. Since I come home, where my body's been a mess. And I miss your gender hair and the way you like the jagger. And I want to come on over and stop making a fool out of me. And why don't you come on over, Valeria? Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. Valeria, yeah. And why don't you come on over, Valeria? Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. D834 del matí, escolta'm ara aquesta dolça i jove, veu? Ella és Rigo Bertha Van Dini, també es la veu de l'anunci d'estriada amb aquest estiu. A veure què passa, es deia la cançó. Aquest tema musical es diu per això. Me quedé de lado sin saber reaccionar. Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar. Y es que ningún lugar es el erróneo que más da todo andará. Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear. Too many drugs, muy poco espíritu. And I love drugs, and I love espíritu. Ben a bailar, ben con tu espíritu. Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora las 6 en el café. Aprofitant que són aquesta veu de Rigoberta, us comentem una mica. Vosties, també diferents equipaments municipals com pot ser canginestans. Tenim aquest espectacle que comentàvem que està obert a tots els públics. Tant de molts drugs, muy poco espíritu. Seguirem amb aquest cap de setmana de festes de Tardó per fer la Cluent de final. La traca final divendres 22 a partir de les 7 del vespre a la sala Marcart. A partir de dos quarts de 10 de la nit hi haurà un concert a la mateixa plaça. Un concert amb el grup d'Ilemia per aquest concert que a l'inscripció prèvia a sanjus.cat barra inscripcions o directament. També divendres a les 9 del vespre a les escoles. A l'inscripció prèvia hi haurà un concert de Tardó de Sanju Solidari. Hi haurà actuacions de diferents grups com Justin, Melanjan, Icarus, Robert Guido i també artistes i combinats musicals dels tallers de música. A l'inscripció prèvia recordem que les entrades estan exaurides, però com ve comentava el coordinador d'en Vici sense edat, Carles Sánchez, com que el concert és ara aire lliure i les portes romandran obertes. I hi haurà un concert de Tardó de Sanju. És el que és més important. Tant de res puc apropar. Tant de res puc apropar. Tant de res puc apropar. Tant de res apropar. Tant de res apropar. Tant de res apropar. Passem a un dels plats forts d'aquestes festes de tardor, que serà aquest dissabte 23 d'octubre. I haurà festes de tardor. També, el barri de Mas Lluís començaran a partir de les 10 del matí, amb una sortida amb el grup de Trail Barcelona. De 10 a 12 serà aquesta activitat, a sortir des del carrer Montessori, també amb Mas Lluís. I es tracta d'un escaperoom de Trail, les persones que resoldin aquests animes, endavantalles o pudles, seguint-nos unitirà ràniques per a la muntanya. O podem fer amb grup, amb família, amb amics, amb el que sigui. Recordem que aquestes entrades sí que estan exaurides, si hi ha qualsevol persona que vulgués, o pel que sigui, vol intentar apuntar-se, poden contactar directament al web trailbarcelona.com o al correuinfoarrobatrailbarcelona.com Les activitats també seguiran a dos quarts d'11 i fins a les 12, el centre cívic Soledad Sants i Seraphine, i, a Mas Lluís, com deia Mont, se celebrarà la festa del Tres. El que es farà és una intervenció artística plàstica, podríem dir, al mur del centre cívic Soledad Sants, a carreg de diferents nens i nenes, que vulguin participar-hi. La intenció és que siguin infants de 3 a 6 anys i les intervencions es faran en grups de 10 infants, duraran uns 15 minuts. Per això també cal inscripcions que juraria que també estan exaurides, com deia amb el web s'han just puncat barra inscripcions, o també directament a la web d'entràpolis. Soltem a escoltar aquest tema d'Imagin Dragons, això es diu Wrecked, i seguim recordant una mica les activitats d'aquest dissabte. Passarem a les 12 del mig i també al carreg Montessori, just davant del centre cívic Soledad Sants, on hi haurà també una activitat infantil, a Grimpe Lluna, són 4 músics a l'escenari que us portaren un espectacle de música i humor, en el qual els protagonistes seran els nens i les nenes, inscripció prèvia també, s'han just puncat barra inscripcions, i per acabar aquesta jornada de festes de tardor al barri de Masluí, a dos quarts de dues al carreg Montessori, també dinar popular i activitats lúdiques, com per exemple un bingo musical. Per això també cal inscripció prèvia, més informació, sobretot les activitats que succeixin a Masluí, també us recomanem que aneu al perfil oficial de l'Associació de Veïns, a Vebaixa, Vebaixa, Masluí, Instagram, Facebook i Twitter. Com deiem, el 17 de 23 d'octubre és una mica el plat fort d'aquestes festes de tardor, saltem altres indrets del poble, com per exemple el Parc del Milenari, quan a partir de dos quarts de 12 hi haurà la jocoteca ambiental, a carreg de patim patam de 12 al migdia, a dos del migdia, hi haurà també aquesta activitat potions de bruixa. A quines plantes ens ajudarien a sobreviure si ens perdem el bost? Es farà un test d'infusions medicinals autòctunes, és una activitat familiar de Caire, que digui, perdó, a Mèdia Ambiental, el mateix 17 de 23 d'octubre, a partir de la set del vespre de la Taneu, seguim amb el cicle de concert la Virce, és el torn d'Alba Armangou Cuartet, serà, com deiem, a la sala cinquantanari de la Taneu, el preu general és de 15 euros i 12 euros pels socis de la Taneu, per més informació també podeu anar a la web de la Taneu de Sant Jus i també al web activitats.cat. 17 de la nit, també és el torn dels i les més joves, i és que a partir de les 11 de la nit, al pati de l'Institut de Sant Jus, hi haurà aquest concert de tardor amb màxa party brand, per aquest concert també cal inscripció prèvia, Sant Jus.cat, barrar inscripcions, i la culminació del 17 de 23 d'octubre és la nit de Sant Jus, del carrer a partir de les 6 de la tarda, i a aproximadament fins a dos quarts d'una, hi haurà tapes, punts de restauració, la shopping night, que vol dir que les botigues d'aquelles zones estan obertes, tenen les portes obertes, zona xilauta, espectacles i actuacions del carrer, el carrer també, i també hi haurà aquesta jornada de la nit de la dona, organitzada per dona i empresa de plaça Antoni Malaret, amb l'actuació del musical La Xipi Night, serà a partir de les 6 del vespre fins als quarts de 12. Els carrers, on hi haurà en aquestes activitats, serà el Carrer Bonavista, el Raval de la Creu, el Carrer Creu i, com deien també, la plaça Antoni Malaret i Amigo. I el punt final, la cruenda d'aquestes festes de tardor 2021, serà aquest diumenge a partir de les 9 del matí i fins dos quarts de tres aquest any a la vinguda indústria, hi haurà aquesta jornada de Sant Just el Carrer, abans d'això, pels més matiners, a les 9 del matí, hi haurà aquestes matinades amb el drac de Sant Just, que la intenció és que tothom desperti i es llevi, perquè assisteixi a aquest Sant Just el Carrer. A partir de les 10 i fins les dues, en aquesta vinduda d'indústria, en el tram entre Miquel Reverter i gairebé fins a Sabados Priu, fins a la Rotonda, tenim aquesta nova escultura LGTBI-CUP-LUS. Hi haurà diferents actuacions, activitats, per exemple actuacions del grup Digstree, actuació també del cor L'Opom de Flors, del Just, Gospel Cor, de Bandandarà, del cor Coratjo, de la Colla de Gagans, de Sant Just, també hi participarà les bardes Sant Just, i hi haurà també Zumba Inclusiu, a part d'alt de tot això, hi haurà també activitats de plaques fotovoltaiques, de bici sense edat i Sant Just solidari, també hi participaran amb una Carpa, el Centre d'Estudis Sant Just Tengs també hi serà, la sala Sant Just també hi serà, esplugues sense barreres, també hi podeu trobar una Carpa, també hi haurà una de l'agrupació fotogràfica de Sant Just, i Sant Just canviem el XIB, Reciclem més i millor, aquesta campanya també hi serà present. Precisament amb ells parlarem durant aquesta setmana, per parlar només de la Carpa, que estan duent a terme. Aquestes són les activitats que ens esperen per aquest últim atracar final de les festes de tardor. Recordem, a partir d'aquest dijous i fins diumenge, tenen totes aquestes activitats més informació també, al web de ràdio d'esben.com, on ens en fem ressò, de totes les activitats, les entrades que queden, i les persones que hi participen, s'han de parlar a l'Uciani, i els diuen, no és. I les xarxes del XIB, són les activitats que ens esperen per aquest últim atracar final de les festes de tardor. Recordem, a partir d'aquest dijous, i fins i millor, aquesta campanya, que ens en fem ressò, i fins i millor, aquesta campanya, que ens en fem ressò, i fins i millor, aquesta campanya, que ens en fem ressò, i fins i millor, i fins i millor, aquesta campanya, que ens en fem ressò, i fins i millor, aquesta campanya, que ens en fem ressò, i fins i millor, aquesta campanya, que ens en fem ressò. Recordem, recordem. Què heu de creus? Recordem, recordem. Recordem, director el� Edge sergeant for Ouardat. Al Jo vindy vers toi着... A l'esdeu del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Vinga va, quina és la previsió per avui, per aquests pròxims dies més propers? A veure si de moment sabem què passarà aquest cap de setmana, les festes de Tardó? De moment pinta molt bé, el cap de setmana pinta bé fresquet, això sí, no serà com avui o com demà o fins i tot tijous, perquè hem d'arribar una mica de fresca, de cara al cap de setmana i tornarem a la Tardó. Ara estarem uns dies que estarem una miqueta més bé, que ja ho té d'octubre i a partir del divendres, quan hagi passat el front, doncs tindrem una miqueta de més fresqueta. Per què tenim de cara les properes hores? Doncs seguirem igual, seguim amb una situació de creixement de núvoles a la costa central, ahir vam tenir fins i tot un cruixet que no se l'esperava absolutament ningú, va ser un cruixet que va deixar precipitacions fins i tot destacades cap a la zona de la Barri de Sants o també cap a la zona del Litoral del Garraf, va ser un núvol que es va situar sobre la Barcelona. A nosaltres es va enganxar de rescripció, com ja s'havia situat tot el 2021, i es van caure 4 dècimes a l'estranya, en altres llocs en què hi ha hagut més, però estan just com que estem amb la mala ficció de pluja aquest 214 dècims. Llavors, el que tindrem és avui i demà, dos dies així, amb el sol com a protagonista, amb alguns núvols que entren a la costa, que poden deixar alguna gota, però és molt poca cosa. L'altre ingredient important que tenim és que a gran part de Catalunya les temperatures estan tirant força, una avui es superarà en alguns punts les màximes els 26 o 27 graus, però en canvi, a la costa on que tenim la influència aquesta maríssima, el que tindrem de cara als protets dies és una de les temperatures que puja una miqueta, però encara es mantindran força ràdio, una de les temperatures estrenals voltant als 23 o 24. Avui tenim uns valors molt més agradables que dies enrere, ja estem a 18 graus. Penseu que algun dia d'octubre la màxima està en aquest valor, així que avui podem estar voltant dels 22 o 23 graus. De cara a demà a la tarda podem tenir alguns núvols més, les mínimes també són molt agradables, hem baixat fins als 15 graus. Avui és un valor que a la ciutat no fa gens de fred, i de cara al dijous podríem tenir alguns núvolets més. Hem estat mirats de les previsions, la pluja que podria, aviam podria, aviam en condicional, podria caure, a Sant Jus sembla que tots es van posant a poc a poc el decor en que sigui la matinada de dijous a diventes. Alguns mapes ens porten aquesta pluja fins al divendres de mig matí o fins i tot mig dia, però bàsicament s'està parlant o com a mínim les previsions apunten més a la matinada que no pas el dia de divendres. Nos ho veiem perquè en divendres hi ha moltes activitats a l'aire lliure a la nit i seria molt interessant poder tenir un temps estable de cara a aquella nit de divendres. Sembla ser i tot indica això, ara irem seguint de matinecres dijous que la pluja podria ser present. A més en molt poca quantitat podria estar present la nit de dijous a divendres, la matinada, i que podrien caure entre 100 i 10 litres per metre quadrat. Amb aquesta precipitació és quan votarem aquest canvi de temps que comentàvem a l'inici d'aquest espai. Un canvi de temps que ens portaria una baixada de les temperatures i el mateix divendres, i també es mantindria durant el cap de setmana. Tot i la presència del sol serà fresquet, les minutes seran una miqueta més baixes, ja no seran mínimes de 15, sinó la 12 o 13, que també és més normal per l'època, i aquesta situació es mantindrà uns quants dies més, o sigui, seguim amb aquesta una miqueta més fresqueta de cara a la setmana vinent. Ara estem en aquesta situació d'una certa estabilitat, amb aquest canvi de temps que arriba dijous que podria portar precipitacions a l'endita dijous a divendres, però que després es baixaria un cap de setmana bastant més tranquil. No tindrem un sol espatarre en el cap de setmana, sinó que hi anem jugant amb sol i núvols, perquè encara no acabarem de fer massa net, però no s'esperen precipitacions, i el que dèiem, el canvi més important després de viure la temperatura de màxima d'avui, la de demà i fins i tot la de dijous, serà aquesta baixada de temperatures que tindríem de cara al divendres i al cap de setmana, que doncs farà que refresc una mica de més. Tot i així, la nit de Sant Jus, que és una nit d'activitat a l'exterior, o fins i tot el concert de l'institut, seran valors al voltant dels 14 o 15 graus. Potser l'institut, que s'allarga més de la matinada i arriba fins a l'estresa, ja sí que potser caldria portar alguna cosa de més, però com que la gent va al ballar, també fa una mica d'exercici físic, i tampoc no es nota tant el fred, no? Bueno, depèn del que d'on és de tu en aquest concert, però que sembla que avui la nit de Sant Jus no perillen el sentit que no cal paraigues, i no cal pensant que es pot suspendre ni res per l'estil, simplement que ens abriquem, tant pel concert com per la jornada de la nit de Sant Jus, del carrer i que poden estar tranquils també els comerciants per posar el seu espai fora de la botiga en aquest shopping night i també pel dia de la dona, la nit perduda, la dona, la plaça Antoni Maralet, que em comentava. L'únic és això, és acabada per filar ben bé aquesta finalització de pluja, del divendres al matí, que apunten alguns, que bueno, que això haurem d'anar seguint els propers dies si és molt, perquè es podria moure la tardor, ja sabem que precisar tres dies vista a quina hora plourà, és molt complicat, i hem de veure finalment on ens acaba cayent aquesta pluja, que és poca cosa, però que si cal, depèn de quina hora d'aquest dia, doncs fa una mica de quizze. És entre dijous i divendres, ja haurem d'anar aconseguint avions i es va mantenir en aquest punt. Vinga, va, doncs Carles, et deixem ja que faci el teu dimarts, avui no sé com acomiagar-vos, és una mica estrany que vagi bé la jornada i fins demà que tornem a fer la previsió del temps, ja ho saben els nostres ullens. Doncs molt bé, aquí estarem. Bon dia. Bon dia Carles i bé. Bon dia Carles i bé. Bon dia Carles i bé. Bon dia Carles i bé. Això es diu Franck Moody, no, Franck Moody és el cantant, de fet, la cançó. Si us dius, she's too good for me, un minut i mig que no arriba encara per les onze en punt del matí, un moment per connectar, ja ho sabeu, en Catalunya Ràdio, nosaltres tornem a partir de les onze, com us havíem anunciat, tenim entrevista amb l'Anna Vilanova, regidora no escrita, i també tenim una entrevista amb Dani Martínez, i també ens informaven fa uns minuts que vindrà acompanyat també de Daniela Fumador, directora artística i musical, d'aquest musical de la Chippinite, en aquest xilaut de la nit de dona, que tindrà lloc a la plaça Antoni Mararet, aquest 17 23 d'octubre, això és el que us portem per la pròxima hora, però és que a la tercera hora encara hi ha més temes com aquest llibre de cròniques pandèmiques, pospandèmiques, de Rubén Córdoba, hipodologia, avui parlarem dels peus quan escalen. Ens veiem a la segona hora, fins ara. Les 11 en punt, Gemma Bonet, bon dia. Bon dia, Laura Rossell. Andressem l'actualitat d'aquesta hora que passa entre d'altres per les declaracions que ha fet el metge de Catalunya Ràdio, Arnaldo Teigui, demanant que Felipe González reconegui que va organitzar els gals. Diu que seria un pas per la reconciliació tan important com el que va fer ell l'Esquerra Berzale dient que mai hauria d'haver existit el dolor de les víctimes d'ETA. Precisament l'ex vicepresident Basc i exministre socialista Ramon Hauregui també ha dit al matí de Catalunya Ràdio que els actes fora de la llei van retardar molt l'assoliment de la pau. Los actes fuera de la ley en el comienzo de la democracia española acabaron siendo muy, muy perjudiciales. Retrasaron enormemente la victoria democrática y retroalimentaron a la violencia. Son consecuencias probablemente de momentos muy especiales en el comienzo democrático de una democracia muy débil, muy aislada también, sin suficiente control sobre sus propias fuerzas. Tot i així Hauregui ha dit que no es pot equiparar la violència de l'estat amb la d'ETA i que l'estat no ha de demanar perdó. També en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, l'any de Càrigui Íñgor Cullo ha igualit la importància del comunicat de l'Esquerra Berzale dient que és un pas insuficient, que no han censurat prou l'existència d'ETA. Més notícies amb la Marta Prat. Avui és el dia internacional dedicat a la lluita contra el càncer demà amb la causa principal de mort en les dones. A llar de la seva vida, cada una de cada 8 dones li diagnosticaran aquesta malaltia. Les pacients demanen sobretot més investigació i suport psicològic i els professionals recorden que s'han fet avanços tan importants contra aquests tomors que s'han posat a l'estat. A l'esforç de les dones reben tractaments personalitzats i menys quimioterapia. Asociació contra el càncer, Mònica Mas. Bon dia. L'aplicació clínica dels tractaments contra el càncer demà són cada dia més numerosos i eficaços, i una part dels esforços s'hi centren ara, sobretot en estudis genòmics, que permeten als oncòlegs saber si un tractament beneficiarà o no la pacient amb un tumor localitzat, que són el 80 o el 90% dels casos que es diagnostiquen. El tractament és el que es veu ara. El tractament és el que agafi la pròpia realitat cap del servei d'oncologia de l'hospital clínic. Avui en dia disposem uns instruments, sobretot basats en la genòmica, la genètica d'aquest càncer demà, per veure si val la pena fer una quimioterapia preventiva per millorar la supervivència d'aquestes pacients, millorar la probabilitat d'això podria tornar en els próxims 10 anys. Avui dia, el dia del càncer demà, de les seves vides i que, en molts casos, les deixa en una situació de vulnerabilitat. Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona. El judici per l'ofegament d'una nena de 4 anys en una piscina municipal de Ripoll ha acabat amb la conformitat d'una condemna d'un any de presó per als monitors. Última hora, Girona Félix Martín. Bon dia, el judici ha finalitzat fa pocs minuts i les dues parts han pactat la condemna. L'apucat de 3 de les monitors acusades, Francesc Jofrés, creu que ha estat la millor solució per a tots. Ho ha passat malament, tothom, aquí. I el millor és acabar amb aquest tema amb una solució judicial raonable que s'ha obtingut per la via d'un pacte. Félix Martín, Josep Plaza, Unitat Mòbil, els jutjats de Girona. Policies espanyols van coaccionar els directius de la banca privada d'Andorra perquè entreguessin proves dels comptes que la família Pujol tenia al seu banc. Així ho ha afirmat l'exconsellor delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, durant el judici per blanqueig de diners, que s'està fent el principat. Corresponsal d'Andorra, Eloi Barrera, bon dia. Joan Pau Miquel assegura que l'intervenció del banc va ser una operació orchestrada per les clavegueres de l'Estat per obtenir les dades bancàries dels Pujol a Andorra. Afegeix que les autoritats espanyoles ja els havien amenaçat, que si no col·laboraven hi hauria conseqüències. I apuntat l'agregat d'interior a l'ambaixada, Celestino Barroso i el camp de freds interns de la policia Marcelino Martín Blas. L'exconsellor delegat de la BPA s'enfronta a penes de 8 anys de presó per blanqueig de diners. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsal a Andorra. Amb pitjor anmoderadament les dades de la pandèmia de la Covid augmenten els contagis de l'última setmana i puja la velocitat de transmissió que s'acosta a l'1. El risc de rebrot després d'una baixada continuada ara puja fins als 42 punts. Salut t'ha notificat avui mig miler de contagis nous i 14 de funcions més. La positivitat de les proves s'enfila una mica i supera l'1,5%. Avui comença a buscar una informació sobre l'Afganistan organitzada pel Kremlin. Es tracta de la primera reunió multilateral en què participaran els talibans des de la seva arribada al poder. A la Simera també hi seran la Xina i el Pakistan, dos dels països que més s'han acostat al fundamentalisme del nou emirat islàmic. Des de la retirada de les tropes nord-americanes, la Xina i Rússia han buscat augmentar la seva influència a la regió. Sobre aquesta qüestió, n'ha parlat en un nou capítol del podcast Mapa Mundi de Catalunya Ràdio, l'investigador Nicolás de Pedro. Bueno, Rússia, igual que a Xina, no quiere que lo que suceda en Afganistán irradio o genere inestabilidad o se proyecte hacia Asia Central, en Asia Central exoviética. Por otro lado, quiere aprovechar para reforzar su posición en la propia Asia Central exoviética y también en su relación con Pakistán, porque eso también le da a su vez, digamos, cartas en su negociación con la India. Podeu sentir el podcast Mapa Mundi, i Vox, Spotify i el web de Catalunya Ràdio. Els esforços, Montserraia. Aquesta hora el Barça s'entrena per rebre de mà el dinamor de Kiev en partit de Champions, el Camp Nou. A quarts d'una, Ronald Cuman oferirà la conferència de premsa prèvia. Avui comença la tercera jornada de la fase de grups d'aquesta lliga de canpions de futbol, l'acte de Madrid i l'hètic de Madrid, Liverpool, de la resta de la jornada, destaquen els partits Bruges Manchester City i París Saint-Germain L'Épsic. Podreu seguir la jornada a la Champions, al canal Twitch de Catalunya Ràdio amb Ricardo Arquemada, a partir de dos quarts de nou del vespre. L'espanyol puja fins a l'onzena, posició a la clasificació amb 12 punts, després de la victòria d'ahir sobre el cadis per dos a zero, amb gols de Raül de Tomàs i Melamet. La valoració és del tècnic Vicente Moreno. Preferim estar d'ahir cap a munt, de d'ahir cap a baix. Crec que era molt important la victòria per a tots, especialment per als nostres aficionats, i l'han pogut aconseguir. Estiguen contents i ho disfruten, com d'abans, que, si no, no disfruten mai. En basc a la penya de Vutauel Auroca, la segona competició continental i ho fa la pista del Trento itàlia a les 8 del vespre i a la lliga de futbol sala, a Barça, a Repelvetis, a dos quarts de nou, i a les partits es pot veure per esport 3. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 7 minuts. Us informa l'Ualope. En el mar de les festes de Tardó arriba Fèlix Brunet i el seu espectacle, Geli Cadabra, Sant Just d'Esvern. Ho farà aquest dijous 21 d'octubre a les 5 de la tarda social al milenari, amb una activitat adreçada a la gent gran. Geli Cadabra és un espectacle a Itinerà, en on un personatge amb un carretó de gelats antics, fa màgia mímica i humor gestual. Un show dinàmic fresc i divertit, amb un aspecte vintage i acompanyat a la millor música tradicional francesa, amb acordions, que li donen un toc nostàlgic. L'espectacle és totalment visual, i el personatge no parla una metodologia que fa que l'espectacle sigui inclusiu per públics de totes les nacionalitats. Per assistir a aquest espectacle, però, que al final inscripció prèvia, assistim directament al centre social del milenari. Digueu-s'hi inaugurar el celler de Can Ginestar a l'exposició fotogràfica Amén, del Sant Justany Nestor Ribés. Amén vol ser un reconeixement cap a una generació que resisteix la solitud i la duresa de la vida rural en un poble de muntanya, entre boscos i petites zones de cultiu. Rere a les esquerdes d'unes vides marcades per l'austeritat i les creences religioses, es mostren les arrels dels fruits que ells i elles van mantenir. El record, llargament sentit dels que se'n van anar, marca els rosses en els quals treu al cap una lucidesa mai perduda. L'exposició, doncs, inaugura aquest dijous dia 21 a dos quarts de 8 del vespre al celler de Can Ginestar, i es podrà visitar fins al proper 26 de novembre. Pels més curiosos i curiosos, podeu visitar la pàgina web del fotògraf Nestor Ribés amb Vevaixa Pones, on podreu consultar entre altres projectes una mostra on l'any del projectament. També podreu gaudir d'una entrevista amb l'autor Dimecresc, que ve a Ràdio d'Esvern. Esgotades les entrades amb reserva prèvia per les activitats d'Escape Room de Trail i el concert solidari. Encara, però, es poden reservar entrades per un seguit d'activitats de les festes de Tardó, que requereixen inscripció prèvia. Aquestes són el concert de Dilemia, de Divendres a dos quarts de 10 davant el Mercat Municipal. També dissabte, se n'ha obert noves entrades, de les quals encara queda disponible un últim torn de la festa d'altres organitzada pel Carraublau, on es fa una intervenció al mur del centre cívic Soledat Sants. El mateix barri de Mas Lluís se celebrarà tot seguit la botifarrada popular, organitzada per l'Associació Veinal de Mas Lluís. A la set del vespre, a la sala cinquantenari de la Taneu, hi haurà el concert d'Albert Mangou, dins el cicle de la Virce. Per acabar, queden també entrades pel concert de Màxa Partiván, que comença a les 12 de la nit a la pista de l'Institut de Sant Just, i que enllà serà amb el DJ Surda a les dues de la matinada i fins les tres. Les festes a Tartó d'en Gany també inclou en altres activitats i esdeveniments que no requereixen inscripció prèvia, com la Shopping Night o Sant Just al carrer. Podeu consultar el programa complet de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Just i també Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 12 del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 12 del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 12 del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 12 del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 12 del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació al Vullati Urari de les 12 del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació del migdia fins ara mateix. Tornem amb més informació del migdia fins ara mateix. Abans d'iniciar la conversa m'agradaria felicitar, no a Radio Desbert, per aquesta nova temporada i m'ha fet molta il·lusió portar el bolletí, perquè m'ha fet molta il·lusió veure que hi ha canvis de programació, més a més que han capçalat per 3 dones joves i fos desitjo molts encers. Moltíssimes gràcies. Sempre hi ha un punt de vergonya, vam sortir de les portades, però vaja, moltes gràcies Anna. Heu quedat molt bé, estem fantàstiques. Moltes gràcies Anna. Doncs anem a comentar una mica a punt de l'ordre del dia, podríem dir, començant per l'últim ple municipal, per l'últim, i el primer que va ser el primer d'aquest curs 2021-2022, que crec que l'altre dia vaig dir 2021, un ple en el qual es van debatre diferents temes, hi havia motions presentades, dues d'esquerra que van ser aprovades, i una teva també que finalment no va entrar a ple. Per quin motiu no va entrar a ple? A veure, aquesta emoció era per demanar un nom d'un carrer que es posés l'1 d'octubre, per commemorar aquella data, que no hi ha cap carrer, que commemori aquesta data, va ser un dia que més de 6.000 persones amb dret a vot van sortir senjurs, i per tant penso que és un esdeveniment que s'havia de tenir present. La vaig retirar tot i sabem que tenia els consensos suficients perquè es portés a terme per denunciar, diguem-ne, d'alguna manera, la no presència del regidor de la CUP, que tot i que havia entrat... Fet els papers amb els terminis establerts, no els hi va arribar temps, perquè formés part del consistori aquells lleus, i vaig fer com acte de protesta. La presento a aquest proper ple, el ple d'octubre. Sabent també que tindrà aquest recolzament? En principi sí, suposo que no canviaran, és la mateixa emoció, i tot plegat vull dir que no crec que hi hagi cap mena de problema. El ple municipal d'octubre sí que podrà prendre possessió a la Javadía, com a nou regidor de la CUP Sant Just, per tant sí que es podrà incorporar en el seu primer ple, com a regidor de la CUP. Passem altres temes, per exemple, amb Mas Lluís. En parlem també amb tots els portaveus dels grups municipals, precisament perquè hi ha molt d'emoviment, tenen molts temes actius també, i d'altres mancances, com és d'equipament, també temes de telefonia, tenen microtalls, és de faja, gairebé un parell de mesos, un mes i mig d'agotar un mal funcionament, d'alguna part elèctrica, que en deixa sembla que comença a detectar ara per solucionari. En fi, Mas Lluís sempre està una mica en el punt de mira, perquè no deixa ser un barri que, per la seva ubicació, queda una mica més allunyat, però no deixa de ser Sant Just també. Exacte. Des del teu punt de vista, com veus que es poden solucionar aquests problemes, aquestes mancances que té a la Javadria. El creixement de Mas Lluís ha sigut ràpid, molt ràpid, exponencialment molt ràpid i, per tant, no s'ha fet una actuació d'equipaments adequada per aquest creixement. I és evident que ens hem de posar a tot el consistori durant aquests anys, no, a solucionar tots aquests problemes. Les famílies tenen problemes de mobilitat, perquè, de fet, a Sant Just el centre del poble és molt complicat per ells, perquè tenen solamente un aviat d'accés, el tema de l'escola, el tema de l'escola Bressol, els microtalls aquests de telefonia mòbil, per tant, ens hem de posar, i ens hem de posar seriosament, perquè és una part important de Sant Just. Se li dedica partides posopostàries, o se li dedica atenció, realment, a aquestes necessitats? Home, pel que es veu, no. Perquè totes aquestes mancances, si s'haguessin dedicat als recursos, o, diguem-ne, fer una planificació més adequada i més acurada, doncs això no succeiria. Passem a altres equipaments, per exemple, la Teneu, que amb breus començaran a fer aquestes obres de la sala municipal, unes obres força esperades, que porten força millores, també, l'equipament, per als usos, que se li podran donar d'aquí, en endavant, una bona actuació. Una bona acció, no? Sí, sí. Més a més, que sóc ateneuista de tota la vida, evidentment, que la nostra sala, la nostra sala gran, s'adacuï a les necessitats del poble, diguem-ne, és per felicitar-nos a tots plegats, però ja es va manifestar en el ple que es va aprovar, la remodelació de la Teneu, que no s'havia fet un pla acústic adequat, perquè és necessàrit, és de la mateixa importància, a seure bé, sentir-se còmoda, estar ben airejat, diguem-ne, que pogués escoltar amb la qualitat necessària tots els espectacles que es puguin dotar-me. Altres temes, com, per exemple, a veure què tenia a punt, per què? Sí, les festes de tardor, home, sí, no et podem oblidar, aquest esdeveniment que ja portem uns dies, és el passat 13 d'octubre que van començar i duraran fins al 24 d'octubre. Unes festes de tardor, obviamente, adaptades a les circumstàncies, a la Covid, ja ho sabem, i aquestes petites restriccions, petites, no tan petites, però restriccions que ja s'han començat a eliminar algunes d'elles, ens en fèiem resoldre i vendre'ls passat, el 15 d'octubre. De quina manera s'han gestat aquestes festes de tardor, que has pogut participar, has pogut dir la teva? De fet, no, i hem pogut participar, si que se'ns va presentar la programació abans que sortís al carrer, diguem-ne. Hem vingut a aquestes festes de tardor. Evidentment, les restriccions, el que passa que avui, comença, diguem-ne, que les restriccions s'obren molt més i esperem que molta més gent pugui gaudir, sense haver-se d'haver apuntat a tots els actes. Clar, després de tant de temps sense poder-ne gaudir, aquestes festes són tan estimades i tan participatives, tenim ganes de que funcionin el màxim, que hi hagi ple a tots els actes, i que tenim moltes ganes de festa. Llavors no van comptar massa amb la teva veu, en aquest sentit? No, no. És una de les mancans que potser té aquest equip de govern, que compta poc amb l'opinió dels grups que estem a l'oposició. Tenim coses a dir, tenim propostes. Segurament que si ens ho preguntéssim, no sé si millors, no sé si iguals o pitjors, però també millors, no ho sé. Però com ara s'hi ha d'anar escrita, igualment tens el mateix dret a veu, que vols saber l'altre grup que estic a l'oposició. Soc regidora escrita, però no sé si ho saps, però jo sempre parlo amb nom del calia republicana, de fet, és amb el grup amb el qual em vaig presentar. Juntament amb Junts per Catalunya? Sí, juntament amb Junts per Catalunya. Hi ha altres temes, com per exemple, el tema dels nous contenidors ho parlàvem també la setmana passada, el tema de l'estat de govern va tenir una reunió amb el veïnat del barri centre, que es veu més afectat per aquest canvi, suposa de millora, el tema de descongestionar aquests punts de residus, però també es afecta d'una manera negativa els veïns i veïnes del barri centre, sobretot en els carrers de Taneu i Montserrat, perquè aquells carrers ja ens va confirmar el calde. Sí, sí que sí, canvien de sentit en aquest procés, que ha estat força acomentat a les xarxes, hi ha molts veïns i veïnes que no hi estan del tot d'acord. També hi ha passat aquest procés de preguntar a l'oposició des de l'equip de govern municipal, o ha estat també un ànime... Tampoc no ha estat preguntat, en tot cas dic que els canvis sempre produeixen inconvenients. Malgrat tot nosaltres des del caldria republicana ja vam parlar i ja vam manifestar que nosaltres creiem un altre sistema de recollida, que era la recollida porta a porta, que és la capacitat que té la senjura per reciclar, sempre ha estat molt alta, i creiem que seria més adequat fer un porta a porta. En tot cas, aquests inconvenients sí que els veïns és evident que quan els canvien sentits o que els canvien les comoditats és complicat adaptar-se. En tot cas ja veurem com funcionen. Una de les queixes que ens ha arribat forces veïns és el tema de l'obertura dels contenidors amb xip. Què farem amb aquestes dades? Per separar aquestes dades perquè les has de donar. I sabem com han les coses, no amb el tema de la privacitat de dades. I això crea moltes sengúnies o molts recels, reticències amb molts veïns. Sembla, com deies, durar termes aquest canvi de sentit, tot i que l'alcalde comentava que estarien a temps de canviar-ho, si veien que allò no funcionava. És a dir, una mica prou error. Ho farem perquè ho necessitem, perquè el camió només té aquest braç per recollir el contenidor per la dreta. Però si veiem que no funciona, perquè hi ha un semàfor el que recreu amb rambla, que és molt llarg, i jo pot encara congestionar més aquella zona de tràfic, es tirarien enrere. Tira endavant un canvi i tornen enrere. Jo ho veig difícil perquè els camions recolliran igualment per la dreta, no els canviaran per l'esquerra, i aquests canvis que es donaran seran, no crec que siguin reversibles, seran irreversibles, ens haurem de acostumar a aquests canvis. Per aquest procés de canvi de contenidors, vosaltres vau tenir participació des de l'oposició, o sigui, la decidida dels models nous. No, la participació no compta en massa, ja t'ho he dit abans. Tot cas, sí que ens informen abans que sorti, evidentment, el públic en general, però no ens van demanar l'opini o el respecte. També, de fet, jo, clar, no van a aquesta legislatura, això ja ve, de la legislatura anterior, per no totes les propostes de canvi de recollida d'escolleries. Hi ha un altre tema, Anna, que tenim els càrsecs de cuixinets a tocar, és una de les activitats més esperades de l'any. La festa amb això també, les festes de tardor, però dels càrsecs de cuixinets mouen molta gent, també del vas i obregat que s'apropa, i que ve aquí s'enjusa a veure aquesta curiosa cursa. Aquest any, el format havia de ser sense públic, com que és una activitat esportiva, podia ser en públic el 100%, que vam veure aquests canvis, però, definitivament, tindrem càrsecs de cuixinets, que és el més important, també. Important, important, perquè és una de les fites més reconegudes a Sant Jordi. Porten molts anys fent. De fet, jo he participat a càrsecs, no és que portin els càrsecs a la sang, perquè no m'hi tiren mai, però sí que he participat en l'organització des de fa molt de temps. A casa meva, el meu marit, la meva filla, el meu fill s'hi han tirat, i, per tant, estem tots contentíssims que es puguin tornar a arrependre, i quan va sortir la idea de fer els càrsecs sense públic, doncs era com una cosa estranya, perquè, de fet, és la cursa de càrsecs, però és tan important els que estiren com el públic que està mirant. És una trobada també, a vegades et trobes amb gent que, d'un any per l'altre, aquesta cursa de càrsecs, és un fet, també, de retrobament de Sant Jordi. Per tant, sense públic era molt estrany, esperem que es puguin fer amb tota la normalitat. I tant. Dades de Sant Jordi a Covid-19, no sé si volies fer alguna referència del tema de com es trobarà amb les dades i les xifres. Les dades no les serem a saber. Des de l'equip de govern, si que els voldríem agrair això, que durant tot el temps ens ha anat informant de com estaven les dades, ara suposo que devem estar com a tot arreu, que anem a millor, i, per tant, ja es veu que estem gairebé amb una normalitat. Veus poques mascares pel carrer, si que els centres, els llocs tancats, la gent ho acostuma a seguir les regles. I estem bastant acostumats a un any i mig d'aquestes restriccions, mascareta, distància, mans, etc. Ho tenim molt assumit, em sembla bastant. El que passa que a l'aire lliure ens anem relaxant una miqueta. Això d'equipaments tenim un espai no nou, però encara se li diu el nou espai, Mercat, que està ubicat a la primera planta del Mercat Municipal. La gestió directament, és a dir, la gestió de decidir quines exposicions hi passarà, passa per tots els propers municipals, és decisió de govern i podeu afegir la vostra? Bueno, sí que s'accepten propostes. Podem participar en les propostes, però hi ha una organització que s'encarrega i ha de triar les propostes. I per ara, les que hem vist, personalment, les he trobat molt encertades. Aquesta última és fantàstica i molt ben organitzada. Vull dir que cal felicitar quan es fan les coses ben fetes, i en aquest cas és un gran encert. Tot i que, sovint, sembla que hi ha... No hi ha les visites esperades per tenir una sala molt gran, que té una exposició encara amb agostir centelles. Falta comunicació o falta d'alguna manera que la gent sàpiga que hi ha aquesta sala i que s'hi fan exposicions? Sí, el problema de Sant Just sempre ha estat aquest. Potser que no ens arriba la informació al moment o no ens arriba de forma adequada, tenim molta tendència a baixar a Barcelona, abans de la Covid, evidentment, molta tendència a baixar a Barcelona. I ara, i a Sant Just sempre ens han quedat com a mitges, en moltes coses, perquè la teniu, per exemple, té una programació de música clàssica i de música de jazz i tot fantàstica, i a vegades penses, ostres, és que quina llàstima, no, que tampoc gent pugui gaudir d'un espectacle de tanta qualitat, que s'estan fent a Barcelona i en plansales, per exemple. I Sant Just tenim un problema amb la comunicació. Evidentment no sóc expert en comunicació, i aquí no podria donar propostes, però en tot cas, ens ho hem de fer mirar o hem de buscar la manera de fer arribar tota la informació al públic. Així com el Bollati, que comentaves... Tens aquí el damunt de la taula. I hi ha gent que hem sentit diferents veus de persones que passen per aquí per la misura cada setmana, que a dia, crec que era 13, 14 d'octubre, encara no havien rebut el Bollati a casa seva. Clar, i, a més, amb especial connotació per les festes de tardor, perquè també amb aquest díptic, amb aquest format magazine, podríem dir, per saber tot el que passaran les festes de tardor, i també per poder-se apuntar als actes, que, igual, si no els hi arriben d'una forma digital, potser s'han perdut l'oportunitat de visitar o de participar en algun acte que, quan s'hi volien apuntar, ja fèiem tard. Exacte, de fet, és veritat que l'altre dia parlem amb uns companys que... perquè els hi preguntava, que els havia semblat, i tot plegat, que ara fem cada més, i diuen, no sé, és que encara no ens ha arribat... no ens ha arribat el Bollati, i estan, diguem-ne, a càrrega d'industria. Vull dir que tampoc no és... a mi, a casa ens va arribar també fa bo, que potser arriba massa just, si ha d'arribar informació, per exemple, de les festes de tardor, i el que deia, si s'havien d'apuntar, si que els actes estan tots a tope, no hi ha la possibilitat d'inscriure-les en molts d'aquests actes. Justament has comentat el teu de la columna, teniu un espai, ha variat una mica, no? El Bollati és a dir, l'espai que tens, tant tu com també l'altre regidor no ets cripticoferrer, ha variat en format i en distribució de pàgines. No esteu juntament amb tota la corporació municipal i oposició, sinó que esteu en una altra plana, i teniu un espai mensual. Exacte. Bueno, de fet, amb el meu pas... Jo ho heu vist, el Bollati. De fet, el pas, quan jo vaig passar a regidor en escrita, s'exegia una mica la participació dels grups municipals i dels regidors al Bollati Municipal. Es va fer una proposta en la qual la primera proposta que es va fer, nosaltres no hem participat, els regidors nostres no ens han convidat a elaborar aquesta proposta, per tant, a nosaltres ens ve donat, és un acord que fan els grups municipals, i la primera proposta és que nosaltres podíem fer un article amb la meitat de caràcters, o menys de la meitat de caràcters que els altres grups municipals, cada dos mesos. Aleshores, no sé per què, però tampoc com que no puc, segurament, no puc vas explicar, es va fer una nova proposta, i aleshores aquesta nova proposta és que nosaltres podíem, amb el mateix espai, amb els mateixos caràcters, escriure un cop cada més, és a dir, cada Bollati, però amb una ubicació diferent. Evidentment aquesta proposta, nosaltres no hi estem gens d'acord, com a darrere, entre mig de tota l'informació i propaganda, i es perd bastant el que nosaltres volem dir. De fet, ja em vaig queixar, el grup de portaveus, que a la pàgina principal, on hi ha els grups municipals, hi ha 3 o 4 propagandes, i nosaltres estem a la pàgina de darrere. Dic, potser aquí, si les properes eleccions traiem més representació, potser ja passarem davant de tota aquesta gent que es publicita, que va per davant nostre. Clar, de moment nos trobaran, com deies, la plena després de tots els regidors i partits polítics a l'oposició. Dins d'aquest breu, perquè sí que és una columna més petita, comunicaves també que a petició de també els antics companys de coalició junts per Catalunya, ara PDeCAT, però junts per Catalunya, amb laia flotats al capdavant, no podries parlar el Bollati Municipal en nom del que el dia republicana. Una de les condicions també que ens havien imposat. Es fa molt estrany, perquè nosaltres vam fer una coalició junts per Catalunya i el dia republicana, quan vam marxar d'aquesta coalició per motius polítics, diguem-ne, no personals, evidentment, els estimo moltíssim als meus sexes companys de coalició, però que no pugui parlar amb el nom de qui em vaig presentar, se'n fa molt estrany. I evidentment jo faré totes les queixes necessàries, perquè això no sigui així. Perquè el que el dia republicana segueix existint, en certa manera? Sí, seguim existint, evidentment, no estic jo sola en tota la feina que portem a l'Ajuntament, però l'error nostre va ser que no ens vam constituir ni com entitat, ni com a agrupació d'electors, ni res, i aleshores, per aquest motiu vaig passar a regidor en escrit, si hem estat constituïts com entitat, diguem-ne, política, o grup d'electors, aleshores hi hagués hagut, per una part junts per Catalunya i l'altra, el que el dia republicana. Per tant, en un futur sí que ho podeu fer, i... Sí, sí, està a les nostres... I tornar a candidatura amb el que el dia republicana. Exacte, evident que això, encara ho estem parlant, evidentment no et puc dir res perquè estem parlant sobre el tema, però en principi, si ens tornéssim a presentar, seria el del que el dia republicana hi ha constituïts. Anna, hem d'anar deixant aquí l'entrevista, si volies afegir algun altre punt, que no els haguem repassat endavant, també. Una cosa que m'agradaria veure també del Vulletí, perquè me'l miro, suposo que com la majoria de ciutadans, és que volia felicitar l'equip de govern, perquè parla de que obrirà tot un processos participatius, per tractar de temes importants a Sant Just, i és una de les coses que nosaltres portàvem al nostre programa electoral, i esperem que això sigui, i hem fets importants, per exemple, a parlar dels pressupostos participatius, de quins usos s'han de fer a totes les entitats, o a tots els locals, o a les infraestructures de l'Ajuntament. Per tant, felicitem-hi, que es dogui a terme, i que hi podem participar. Un canvi de l'empresa que gestionava aquests processos participatius, no fa massa, que portava també altres temes, com, per exemple, la Ramo de la Ciutadana, la Pau, que també va quedar... Es va obrir també un procés participatiu, i, de fet, no se sap encara en quin punt està, i, a més a més, sí que va ser un procés... Va ser l'inici d'un procés participatiu. Jo em dedico l'ensenyament, i quan vull que arribem, que prenguem una determinació entre els alumnes de la classe, es fa una pluja d'idees, després les idees més votades es debaten, i al final s'acorda quina és la millor. I ens hem quedat amb aquella pluja d'idees que no sabem encara on arribaran i on ha arribat. Per fila encara...Exacte, com volem la plaça de la Pau. Ana, doncs ara sí, deixem l'entrevista. Gràcies per passar per aquí per la Misora, per venir per aquí, i ens veiem a la Misora en pròxims mesos. Molt bé, moltes gràcies, Mireia. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Mireia. Moltes gràcies, Mireia. Moltes gràcies, Mireia. Moltes gràcies, Mireia. Gràcies, Mireia. Estem ambientats i ambientades. Hauríeu d'haver el Dani Martínez estar ballant dins l'estudi. Tots preparadíssims. El musical El Xipi s'estrena aquest cap de setmana. Dissabte 23 d'octubre, en el marc de la nit de la dona, organitzat per dona i empresa, l'activitat se centrarà a la plaça Malaret, a la zona de la pista de Simen, a la zona de la ciutadania. Comencem ara mateix amb el Dani Martínez. Bon dia. Espera, que no té ober al micròfon bé. Ara sí. Bonsoir. Bon dia. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Comencem. Bona nit. Benvingut, la rebuda que ha tingut, tant a xarxes, tant el boca o orella, tant tot, vull dir... Com els aplaudiments aquests de minut i mig, que això esteu a un nivell de l'iseu, saps quan ets amb mal les mans d'aplaudir? Jo sempre, jo una de les conyes que li deia el Lluís Terresa, el nostre producte objecutiu era, vull que aplaudeixin 15 minuts seguits, i no ho vam aconseguir 15, però vam aconseguir molts. Si sumes tots els aplaudiments de tots els passis... Més de 15. Calcules, sí. I, Daniel, aquesta la veu, que m'agradaria on són 3 passis seguits... Jo venia d'un refredat... Les ofis, la prota, a més? Sí, exacte. Jo venia d'un refredat molt fort, i, a més, ara segueixo encara. I, bueno, el que es diu, no l'adrenalina, que guarda... Pura tot. Exacte. I ja està, vaig acabar els 3 passis i va ser, boom, ja em va encabrar tot. Vaig començar a trobar-me fatal, però... Molt bé, molt bé. Normal, però no era bona, no era bona. Moltes gràcies. Se'n treu-nos ara a parlar d'aquesta Chippy Night, perquè durant la Shopping Night, eh, Dani, molt ben trobat aquest nom, hi ha la Chippy Night. A mi em deien les meves estimades amigues de dona i empresa, em deien, escolta, Dani, busquem-li un nom que sigui autèntic, que puguem... que tingui gràcia. I jo vaig estar, com dues setmanes, pensant el nom, jo pensant... arribarem al dia de la funció, en què no tindrem nom. I un dia, no sé per què penso, shopping, shipping, shopping, shipping... Chippy Night, la Chippy Night... I vaig pensar, hòstia, la Chippy Night, la Chippy Night. És com un joc de paraules. És molt ridícul, és molt extravagant, inclús podríem dir lleig, però és el que m'agrada. Té el seu, és el que m'agrada. És allò de dir que no saps ben bé per què, però t'agrada. És com la Coca-Cola, no? Que veus un glop i dius... Però segueixes babint. En aquest cas, la Coca-Cola té un secret que no se sap mai. En aquest cas de la Chippy, el secret... Ah, no ens els explicaràs. Repeteixes el mare meva produccions, Dani, amb tu a la direcció, també amb la direcció artística i musical, no? Exacte. És com la nostra estrena, és com... Una altra estrena. Sí, però és com l'estrena pública de la productora, de la companyia, perquè fins ara havíem signat amb l'Ajuntament, i ara ja passem a ser, diguéssim, companyia, i ara ja comencem a signar ja amb la nostra companya, mare meva produccions, i estem molt contents, és la primera projecte que signem així, ja, a lo grande, i és una producció molt bonica, perquè és de petit format, en diferència amb ma, ma, mia, que era un espectacle de gran format, aquest és de petit format, i això m'agrada molt, l'aforament serà d'una 100 persones, més o menys, per tant, dos passis. Dos passis. Dos passis, a les 9 i a les 10 i mig. I llavors, això farà que el públic no només ho pugui veure des del pati de butaques, sinó que ho podrà veure a tota la plaça i a tot el carrer, perquè és un espectacle que es podrà veure a pràcticament el carrer creu i a tota reu de la plaça. Anem a ubicar als nostres ullents qui o què és la Xipi, no la Knight, sinó el Xipi en sí, sabem que era un bar antic d'aquí senjors, però no sé si hi ha molta gent que coneix realment aquest Xipi o què és suposada pel poble, aquest ambient nocturn i d'oci, deixem-ho aquí. Mira, jo explicaré una anècdota, ja sabeu que a mi les anècdotes m'agraden molt. Jo estava, diguéssim, l'equip de Mara meva producció, ens estàvem fundant l'associació en una reunió que es va allargar bastant, i estàvem, doncs, la Daniela, el Carles, que és l'ajuda de direcció musical i productor, i el productor exegutiu, que és el Lluís i jo, eren tots quatre, xerrant, xerrant, i el Lluís de cop i volta per la reunió i diu... Escolta, les noies de dona i empresa m'han comentat això, volen fer un espectacle per la Shopping Night, i em pensen tant tu, Dani, que em pensen que tu els diries així. Jo vaig pensar, hòstia, ara què faig, jo? Després de ma mamia, és com que jo pensava que ja no sabré fer res més, perquè ma mamia és com que vaig tirar tota la carn de laçador, saps? I m'agafa, Lluís, i em diu, volen fer alguna cosa de cabret. A mi sembla il·luminar el camp. Jo vaig pensar, ostres, aquí hi havia el carrer de la sala, que coneixem popularment aquí, Sánjus, que és el carrer Encent Claver, i es diu el carrer de la sala, perquè hi havia el casino, la sala del casino, i vaig pensar en fer alguna cosa sobre la sala del casino, tal i que qual. Vaig arribar a casa, vaig mirar informació en el llibre de l'abans, i de cop i volta, buscant informació del casino, vaig trobar informació del Xipi. Jo ja havia sentit a parlar del Xipi, però així, molt, a dures penes. I vaig començar a documentar-me del Xipi, vaig pensar que era una oportunitat d'or, perquè no només és una cosa, és un local que està bastant just, sinó que, a més, estava a pocs metres d'on farem l'espectacle. I això era com algun meravellós. On estava aquest local? Perquè estava on estava l'òptica Josa, ara mateix, doncs estava allà. Badó amb bona vista, no és això? No, no, carregueu, carregueu. El Badó està... Ah, creu amb... Ah, sí, creu abans de bona vista. Creu abans de bona vista, sí. Clar, clar. Hi ha una altra òptica Badó amb bona vista. Exacte, exacte, una altra òptica. Però no és aquella. No, estem parlant de l'òptica Josa, que està, diguéssim... Sí, sí, davant de bambooques. Sí, no, davant de bambooques, no. Ah, tampoc. No és aquesta lòptica Badó. Exacte, una altra òptica Josa. De la Plaça Antoni Malarè. Ara m'ho vico. Sí, sí, sí, el costat de la ferreteria. Exacte. El costat de la ferreteria, allà... Que tenim òptiques, no, el poble? Moltes, moltes. És que la gent de Sant Jose està molt cega. No, no, ja veig. Cega d'amor, eh? No, sí, m'acordava i era... Sí, sí, és que l'amor en cega. L'amor pel nostre poble en cega, que és el que... amb l'esperit, amb el que fem aquest espectacle, l'amor pel nostre poble. Oh, carai, d'anys. A quins anys va ser, és a dir, en quina època s'obliga aquest bar d'oci nocturn, bar musical, perquè en sí que era un feina espectacle, era de nit, nit? El seu inici el té als anys 40, principis dels 40, el seu fundador és el Josep Maria Modulell, i el va afundar per fer un restaurant de referència en el nostre municipi on es podien encodear les massa altes autoritats i la gent més important de la província. Llavors, això va tenir bastant d'èxit, vam venir gent molt famosa, Cantinflas, el Biosca, jugadors de futbol com el Biosca... Vam tenir Cantinflas a Sant Just? El Cantinflas va venir a Sant Just, i, de fet, hi ha una fotografia que ho mostra i és al·lucinant. Sí, la Flores també havia vingut moltes vegades. Venia gent molt famosa, perquè el senyor Josep Maria Modulell tenia molts vincles amb gent important de Mont de la Faràndula. Llavors, doncs això va començar aquí com a un restaurant de culte, no? Però, a partir d'aquí, la cosa es va anar decantant cap a un lloc on es feien també balles de saló, música en directe, i inclús tenia pista de patinatge, i era com un lloc de referència. Però en el local, no? Sí, la pista de patinatge crec que era exterior, però... Vaja, però igualment. Bar musical, restaurant amb pista de patinatge, tu, escolta, això era... De l'intercomercial, gairebé, de l'època. De l'interior tenim molt poques imatges, se'n guarden sobretot a l'exterior, però de l'interior hi ha molt poques imatges. Llavors, Josep Maria Modulell era una persona que tenia moltes idees i moltes propostes. Jo sempre dic que és una persona que estava avançada a l'època, molt avançada a l'època. I, a partir d'aquí, Josep Maria Modulell va fer un pas del costat del projecte, a finals dels 40, i els seus socis, Roca Mora i el senyor Garcia, es van quedar amb el local. Què va passar, doncs, que el van anar denigrant cada vegada més, es va convertir en un cabaret, algun més, no diríem el què, però algun més com un cabaret, fins que, al final, la pressió veïnal va fer que tanquessin el local, i aquest local es va desplaçar al polígon, que vindria a ser allà on està davant del Walden, aquella zona d'allà es va tornar a situar al Xipi. I, bueno, nosaltres fem un espectacle que vol retrohomenar-te el bon Xipi, el Xipi dels seus orígens, i també el Xipi dels anys 50, és una mica el que era l'essència del Xipi, allò de trobar-nos, de fer família, i ara, després de la Covid, creiem que és una cosa molt important, tornar-nos a trobar, tornar a fer família, i és aquest esperit del que agafem, l'esperit del Xipi. Sí, sí, totalment. I, a més, estem encantats, a més, i tenim la gran sort de tornar a comptar amb la Daniela en aquest projecte, que ara ens explicaran una mica el tema de les coreos, de les cançons, perquè no ha sigut fàcil triar les cançons, de les coreos... Clar, és complicat, també, parlar sense fer spoilers, no? Allò de dir, presentar el que fareu, però sense dir exactament què fareu. Exacte. Daniela, més o menys, què ens trobarem, o què representareu en aquest musical? A veure... Sense dir-ho tot, perquè la gent ho ha de trobar quan ho vegi. Hi ha l'essència d'un cabaret, que és, bueno, espectacles musicals, amb danses, una mica de... de coses rares que passen en cabarets, i cançons molt típiques que la gent conèixerà al moment. Sí, sí que hi ha cançons com molt més... Totes són de musicals, això que he dit molt clar. Hi ha una excepció, potser, o la de la Sara Montiel... Sí, però aquesta... Però, més que res, les hem volgut posar... Però la lletra és vostra, eh? No, no, les cançons són... Són originals, i hi ha traduccions... Exacte, com a mamia, que és a dir, la traducció en català. Exacte, hi ha una traducció, per exemple, de la meva cançó, que me la va fer un company, que és traductor, que està molt bé. I després que escut, doncs, ha anat buscant traduccions que tenien de les escoles de música o d'altres llocs. I per mi, el més guai d'aquest projecte és el pianista, que és a l'Aleix Cuevas, que... És molt jove, també, no? Sí, sí, sí. Va passar una cosa, és que jo li vaig dir al Dani que volia que toquis ell, perquè ja havia tocat amb ell i al piano, i és una persona que ho fa superbé, és meravellós, a més, és supercorrant, una passada. I va coincidir que, Dani... Resulta que l'Aleix Cuevas és el basnet del Josep Maria Modulell, fundador del Xipi. I llavors tindrem Sant Xipiera. Xipiera. Sant del Xipi al nostre espectacle. I això és una cosa que ens motiva moltíssim. A més, a ell li feia molta il·lusió. Clar, i a part de les cançons que us ha comentat la Daniela, que tindrem aquestes cançons, que són cançons de musicals, que popularment coneixem, perquè són cançons de Chicago, de Cabaret, i d'altres musicals. Jo quedo una gana de demoure't, no? De xacar-se i ballar, no? A més, a part d'aquestes, també hem volgut agafar alguna cosa més de l'època, una sala Montiel, una dinar Morgan... Algú que faci més d'època, però hi ha bastant de barreja. Hi ha coses actuals, hi ha coses més... més d'aquella època, i, a més, hem pogut aconseguir una cosa que ens fa molta il·lusió, molta il·lusió... Hem pogut aconseguir rescatar l'himne del Xipi. Tenia un ímne propi. El Xipi tenia ímne i bandera, només li faltava govern. Què vius? Un aratèu, era com... Un país? Sí, era com un país, quasi, era com un país. Una república independent aquí, dins de Sant Just. Totalment. I la lletra... I com heu pogut recuperar això? Doncs, Josefina Modulell, filla... A través de la família, no? Exacte. Filla del Jose Maria Modulell i àvia de la Leix Cueva. Ens va aconseguir la lletra amb un paper, quasi, és una passada, aquell paper és com un paper. La lletra original, que la va escriure un poeta de Sant Just, i li va posar a música la dona d'aquest senyor, amb el piano. La lletra la vam aconseguir, la música no la vam poder recuperar de cap manera. Vau fer cantar la Josefina. Bé, sí, va tararejar alguna... Clar, per guiar-vos una mica com és, no, al final. Sí, les notes. I un assaig va venir la Leix i vam començar... Bé, va. Sí, és un ímne modernitzat. Exacte. Amb la lletra original, però amb música i notes. Sí, adaptades. Exacte. Clar, jo crec que serà com la cosa... És com el número més impactant, perquè el altre sí que coneixem tot, però l'Ímne del Xipi ningú el coneix, jo hi ha molt poca gent, que sí que potser doncs els seus avis, els seus pares, els he encantat. Però tinguem en compte que la gent que va viure plenament al Xipi, ara mateix deu tenir uns 90... Clar, això no va dir res. Clar. Per tant, l'Ímne del Xipi és un ímne que ja està quasi perdut, i nosaltres l'hem recuperat. No només això, sinó que també tot el que veieu en el nostre espectacle, tot el tema de trets o decorats i tal, són còpies dels originals. Dels cartells originals, del cartell original del Xipi, de tot. Hem volgut versionar tot. Tot el que teníem en el Xipi ho hem intentat versionar tot el que teníem en el Xipi. I això és feina d'Arxiu Municipal? Això és feina d'Arxiu Municipal... Això és feina d'Arxiu Municipal Jordi Amigo. Exacte. Jordi Amigo no és que ens hagi ajudat. Jordi Amigo ens ha donat la vida al projecte. Encara més. Perquè crec que, gràcies al Jordi, li podem trobar veracitat al projecte. Perquè l'Arxiu Municipal ens ha donat molt de suport, ens ha donat cintes d'entrevistes dels anys 90, ens ha donat molta oportunitat a poder-li posar veracitat al projecte de Josefina també, la Josefina Modorell ens ha donat moltes eines. I a partir d'aquí, és anar juntant-t'ho tot i anar fent un equip. Per això hem tingut un equip brutal, ja no només artístic, sinó també de producció, perquè hem comptat, en aquesta vegada, la mare meva de producció ens ha comptat també amb el suport de dona i empresa per fer el projecte. No és que dona i empresa em vingui i em faci d'encarrec. Dani, has de fer això, sinó que em diuen, Dani, has de fer això, però tens moltes mans que t'ajudaran en tot el que necessites. I a mi això m'encanta. No és una petició, és una col·laboració, no? Totalment, i la Sara Jaques ens ha ajudat moltíssim. Des d'aquí, moltes gràcies per tota l'ajuda que ens està fent a nivell de decorat, que està quedant tot preciós, us encantarà. La Ira també està fent una feina excepcional, la Marta Malaret, que són amb les 3 que treballo, i evidentment la Mercè, la presidenta de dona i empresa, que també ens està donant un suport increïble, i totes les dones empresàries. I emprenedores, que ens estan ajudant. Escolta, parleu de l'equip també. Dani, suposo que estàs tu també una mica amb aquest tema de quan sou els papers que té cadascú, ordenar-los el damunt de l'escenari, ordenar les veus... Quant de gent feu en aquest cas de la Xipi? Som en total som 5. La Emma, la Gala, el Carles, el Javi i jo, i el Dani, que és el que fa tot un monòleg, fa tot el viatge amb nosaltres i nosaltres completem amb números musicals. I sí que és molt guai, perquè crec que és un projecte super... que dona molt poder a la dona. És molt Power Woman. I, a més, completa amb els homes que hi ha, perquè no sé, són molt forts i fan números superpodarosos. Clar, i a més, vull afegir que els papers masculins els hem feminitzat molt. Són la nova masculinitat, no?, perquè l'època no hi eren. Exacte. Hem extripat tots els roles. I són uns currants, és que és un meravellós treballar amb elles, perquè és que t'ho posen tot fàcil. Clar, jo he fet el tema de coreografia, és com la primera vegada que ho feia, i era com un repte bastant heavy per mi, però és que... Hi havia com idees que tenen com una coreografia molt concreta, però sí que és veritat que he dit, l'hem de transformar una mica, perquè la gràcia també és com modificar. I la veritat és que s'han adaptat molt bé. Jo patia per un Carles, per exemple, que no ha ballat mai. I la veritat és que superbé des del primer dia, a més, hem fet molts assajos paral·lelaments a mamà mia, que era superesgotador. I jo ho agraeixo molt, perquè tot és molt més fàcil, tot va molt més ràpid, després ajudar que la feina sigui molt més completa. Sí, jo des d'aquí vull dir que agraeixo molt l'esforç que han fet tots els actors, tots els actrius, perquè va haver-hi un diumenge que van començar a assajosar les 11 del matí, i els van acabar les 9 de la nit. I això té un mèrit molt gran, perquè teníem assajos de mamà mia, teníem assajos de cabaret... Això no va dir, han conviscut els dos assajos. Sí, a la vegada, els que ja han participat en els dos, tu, Daniela, la primera, has conviscut amb assajos de mamà mia, perquè mamà mia en sí i xipi. Va ser un mèrit per la teva veu, també. I per tots els altres, perquè va resultar que vam acabar tots malalts els de cabaret i mamà mia, perquè era com... És que no podem més, però la veritat és que és superbé, superguai. Sí, sí, sí. És un goig treballar així. Serà un goig veure-ho, també? No sé, jo tinc moltes ganes de veure-ho, a la veritat. Tinc moltes ganes, perquè és la primera de Maturgis, que he escrit, i la veritat és que em fa un especial il·lusió. És un espectacle de petit format, com us he dit abans. No espereu gran cosa. És un cabaret. Sí, és com la funció d'un cabaret. El que veureu serà com una funció del cabaret. Profiteu aquestes grades, oi, de la pista. Serà més o menys aquella zona, no? Que et donen per pujar i baixar molt. Jo sempre intento fer coses una mica diferents, allà, sempre... Que si la fa sena de cantina està, que si m'agradaria... Següent que serà. El Walden, Dani. Serà el Walden. Sí, sí, una fura dels vals, tipo Walden. Doncs ho va deixar l'aire, Dani, o sigui que... El Walden estem pendents del Walden, però bueno... És capaç de fer alguna història per mi. És que ja et veig, Dani, et veig. Sí, sí. No sé, amb un cabaret em fa especial il·lusió, perquè... Jo vull que que digui, clar, marament de produccions, de moment estarà treballant fins que ja no dongui més, però marament de produccions estava treballant sempre que es pugui fer una cosa cultural del poble. El principi, el nostre primer projecte, la part que explotàvem de patrimoni cultural era la fa sana de cantina està. En aquest cas, el que explotarem com a patrimoni cultural serà la història del nostre poble i aquesta, en concret, que és la del Xipi. I això doncs serà com una línia perquè sobretot els joves vegin que podem aprendre història que és molt important els nostres orígens, i que podem fer-ho de la forma més divertida, més dinàmica possible. I és per això que també ens diem marament de produccions, perquè jo sempre els dic als nanos que ell és molt important tenir clar els nostres orígens, com que el nostre origen ha sigut mamà mía, mare meva, en català, és molt, molt important tenir clar els nostres orígens. És tot un sentit, eh? Sí, sí, sí. Perquè quan miris al darrere diràs que estic aquí gràcies a això. I el Xipi, doncs, és també una de les coses, perquè la vida nocturnada de Sant Just ara ha d'haver caigut, però en aquella època va ser important gràcies al Xipi, i també moltes coses que han passat a la història de Sant Just han passat gràcies al Xipi, si no hi hagués estat, no hagués sigut el mateix. Des d'Instagram de Dona i Empresa també se'n feien ressò. De fet, publicava en aquest cartell de la Xipi Night, que també hi haurà aquesta zona de la zona Xipi, que es diu, no?, que la gent podrà prendre consumicions, hi haurà punts de restauració, amb diferents comerços de dona i empresa, no?, i a part d'això hi haurà aquesta zona Xipi, un espai, diguéssim, amb l'excusa del Xipi, un espai on la gent es pot seure, escoltar de fons el vostre espectacle, i no només per la gent, com deies, Dani, que ho ha viscut, perquè no és tothom que ho ha viscut ni sap l'existència d'aquest Xipi, sinó la gent jove o no tan jove, que no sap ni que va existir el Xipi, ni que cantin fes va ser quizà enjust. Totalment, totalment. I a part d'això volia afegir que en aquesta publicació hi havia diferents persones que comentaven que les seves mares o àvies les explicaven històries d'això. Ens explicava també la noia que està darrere de events 3, que està al carrer Raval de la Creu, que sí, que també ho recordava, que recordava famosos personalitats que hi havia anat, en fi, moltes històries que hi ha darrere, i també se'n recorda, i això suposo, Dani, que també és una miqueta el que voleu, que la gent rememori, i, a més, que participi en les seves històries. Nois, hem d'anar deixant aquí l'entrevista, que ens queda res. Segons, per les 12 del migdia, gràcies, Dani, i a la fumador Dani Martínez. No només per venir aquí a explicar-nos això, sinó per organitzar tot això, reviure i aixecar aquesta història de Sant Just. L'Xipi Knight, aquest dissabte, 23 d'octubre de Pla Santoni, amb Malaret i Amigo. Mare meva, produccions, mare meva, que ens espera, Dani, amb vosaltres. Que vagin molt bé, molts èxits. Dani, a la cuina, a la veu. Gràcies. I ara que són les 12, tornem a actualitzar-nos amb el vulletí Gemma Bonet. Bon dia. Bon dia, Laura Rossell. Doncs tu diràs per on passar l'actualitat, aquesta hora. Doncs mira, l'entrevista que heu fet avui, Arnaldo Otegui, continua marcando l'actualitat d'aquest dimarts. Otegui ha demanat que Felipe González reconegui que va organitzar el terrorisme d'estat. Diu que seria un gest a favor del procés de pau tan important com el que va fer ahir l'Esquerra Bersalé, dient que mai hauria d'haver existit el dolor de les víctimes d'ETA. És un emplaçament que el líder d'EAC Bildu ha fet al matí de Catalunya Ràdio. ¿Qué paso cualitativo importante sería para la convivencia que otros hacieran sus declaraciones desde el 18 de octubre? No para pedirles cuentas, no para pedirles persecuciones penales, sino que importante sería, por ejemplo, que Felipe González dijera, yo organicé los gals. Pero repito, no como un reproche, sino como decir, vamos a aportar todos en una mesa y vamos a asumir todos todo lo que hemos hecho. Nosotros no tenemos ningún problema en asumir lo que hemos hecho. Més notícies amb la Marta Prat. Un grup de víctimes de la síndrome de l'Òlida Colza s'ha tancat al museu del Prado de Madrid i amenacen de suïcidar-se en públic si no s'atenen les seves peticions. Són víctimes amb següeles de la intoxicació que va afectar milers de persones pel consum d'aquest tipus d'hòlit desnaturalitzat als anys 80. Madrid, Marc Guadilla, bon dia. Bon dia. Segons els membres de la plataforma Síndrome Tóxico, seguim vos vivint de la Polícia Nacional i la seguretat del museu s'haurien emportat detinguda ja dues persones que participaven a la protesta. La resta continuarien dins del museu concretament a la sala Velázquez, d'on hi ha el quadre de les menines. Els vigilants de seguretat continuen intentant desallotjar el grup i, de moment, ha aïllat la sala de la resta d'estalacions. El grup d'afectats que ha estat tancat reclam el govern central que escolti les seves demandes. Marc Guadilla, Madrid, Catalunya Rari. La majoria independentista a la mesa del Parlament ha aprovat que el diputat de Junts, Lluís Puig, pugui delegar el vot en el ple des de l'exili. Anem al Parlament Jordi Corbalán. Ara diputat de l'exili ja havia delegat el vot a començaments de la legislatura, però ho va fer amb la diputada Gemma Geys, que després va renunciar a l'escó quan la van nominar Consellera. Durant tots aquests mesos Puig ha continuat delegant el vot en la porta veu del grup parlamentari, com la resta de diputats de Junts, que no podien ser a l'hemicicle per la Covid. El ple que comença aquesta tarda serà el primer amb tots els diputats a la Cambra. Per tant, Puig ha hagut de tornar a formalitzar la delegació de vot en la porta veu del seu grup. Els socialistes que tenen recorregut la primera delegació han votat en contra i probablement demanaran a la mesa que reconsideri la decisió d'aquest matí. Jordi Corbalán, Catalunya Ràdio, Parlament. No creixement de les exportacions catalanes a l'agost, les empreses van vendre productes per valor de més de 5.500 milions d'euros a l'estranger, un 23% més que l'agost de l'any passat. La xifra, però, també supera els registres pré-pandèmia. El mateix passa amb les exportacions acumulades a llarg d'aquest any. Són un 26% més que durant el mateix període de l'any passat, però també superen en un 7% les de l'any 2019. El conseller d'empreses Roger Torrent ja apuntava que aquest 2021 seria un bon any per les exportacions catalanes. A segons preveia, superaran els 74.000 milions d'euros per sobre dels nivells d'abans de la pandèmia. A estat d'excepció a l'equador, el president Guillermo Lazo ha decretat l'estat d'excepció per frenar l'escala de violència causada pel narcotràfic i ha desplegat més policia i militars al carrer, el nombre d'assassinats s'ha disparat aquest any, i l'agost ja superava de llarg el total de víctimes del 2020. La traductora i professora Montserrat Franquesa, morta als 55 anys, doctorada en filologia clàssica, va centrar-se en la traducció del grec i de l'alemany i en la docència universitària des de la Facultat de Traducció i interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Convençuda del pes fonamental de la traducció, va ser-ne una gran divulgadora des de la revista Digital Visat, de la qual era cap de redacció, juntament amb Joaquim Gesti. I Petrós Márcaris, Josep Rod i Soti Triantafilou. Els propers dies informadors municipals donaran a conèixer el pla integral de neteja i millora de l'espai públic de l'Ajuntament de Barcelona. L'objectiu és que facin una feina pedagògica en els 100 punts, on s'està treballant intensament per buscar la corresponsabilitat de la ciutadania a Barcelona Marriera. Aquests punts és la ramla prim de Barcelona, on aquest matí es feien feines de millora de l'arbrat de les zones verdes, de neteja dels contenidors i de grafítics en el mobiliari urbà. Per posar en valor aquesta feina, ara s'hi sumaran els informadors, com ha avançat el regidor d'emergència climàtica a l'Oiva-Dia. No només veurem equips de neteja, no només veurem els equips de serveis de l'Ajuntament, sinó que també veurem informadors que ens ajudaran, també quan s'ha treballat a la pedagogia, i per tant aquesta corresponsabilitat tan necessària, com les millors condicions. Marriera, Catalunya, Ràdio, Barcelona. Els esports, Montserraia. Avui comença la tercera jornada, la fase de grups de la Lliga de Campions de Futbol, amb els partits Xáctar, Madrid i Atlètic de Madrid, Liverpool a les 9 del vespre. Podreu seguir la jornada de la Champions al canal Twitch de Catalunya Ràdio amb Ricardo Arquemada, a partir de dos quarts de 9 del vespre. Mentrestant, el Barça s'entrena aquesta hora per rebre demà el dinamó d'Aquíaf, el Camp Nou, d'aquí mitjora, Ronald Cúmen, oferirà la conferència de premsa prèvia. Amb bàsquet la penya debut avui a l'Aurocap, la segona competició continental i ofer la pista del Trento italià, a les 8 del vespre, a la Lliga de Futbol sala, Barça Betis, a dos quarts de 9 i per esport 3. I els catalans, Joel, Plata i Tierno, Diallo, han començat la seva participació mundial de gimnàstica artística avui al Japó. Plata ha quedat a primer del concurs general de la seva subdivisió. En Aparells, Plata ha quedat a primer en cavall i segon en terra i en barra. Diallo només participa en alguns aparells i ha destacat en cavall on ha quedat el tercer. Aquests resultats ara s'han de comparar amb els de les altres 7 subdivisions. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 6 minuts. Us informa Lua López. Neix una nova pàgina web de l'Ajuntament de Sant Just, on trobar totes les exposicions d'art i cultura del nostre municipi. El nou web SantJust.barre exposicions aglutina a les exposicions que es fan principalment a les sales, al celler, mercat i al cim amb informació i imatges de cadascuna. La pàgina web també conté informació de les mostres que collen altres espais expositius del nostre poble, com el centre cívic Joan Maragall, les escoles, l'espai de lliure, creació, carme, malaret i l'artaneu. També s'hi pot consultar la relació d'esculptures i obres que hi ha als carrers i parts de Sant Just d'Esvern i dels cellers Carraublau i dels cursos municipals d'Artsplàstiques. Actualment, d'on es poden visitar els follets informatius i fotografies de la futura exposició de Néstor Ribes, al celler de Can Ginestar? L'exposició de la sala cim descobreix Sant Just i el seu patrimoni, que s'inaugurarà aquest 21 d'octubre i fins al propè 21 de desembre, i l'exposició i mostra de vinils, antics, alta fidelitat, que s'inaugurarà divendres a la sala mercat. El format de l'espai del regidor i regidora no ha escrit el vulletí municipal, la variada en format i distribució, deixant d'estar conjuntament amb la corporació municipal i oposició, i passant a estar la propera pàgina. A l'aigua i a ràdio desvert, la regidora no ha escrit Ana Vilanova, que ha explicat que el seu pas de regidora no ha escrit. Vas exagerar la participació dels regidors i grups municipals al vulletí municipal. Es va fer així una primera proposta dels grups municipals, on Vilanova ha volgut assenyalar que no es va comptar amb els regidors no escrit. On es va decidir fer un article amb la meitat de caràcters dels grups municipals que de dos mesos. Finalment, Però es va fer una nova proposta d'escriure un cop al mes, és a dir, a cada vulletí, que la regidora no ha escrit Quico Ferrer està en d'acord amb aquesta proposta definitiva, ja que això el situa darrere entre informació i propaganda, on es perden els seus escrets. La regidora no ha escrit, ha explicat, que es va queixar el grup de portaveus del fet que la pàgina principal on hi ha els grups municipals, hi ha propaganda que ocupen un espai que podrien ocupar ells. Acabat afegint que espera treure més representació les properes eleccions per poder canviar això i passar la pàgina principal. En el mar de les festes de Tardó arriba Félix Brunet i el seu espectacle Jelica Dabra Sant Just d'Esvern. Ho farà aquest dijous 21 d'octubre, a les 5 de la tarda, al centre social, al milenari, amb una activitat adreçada a la gent gran. Jelica Dabra és un espectacle itinerant, on un personatge amb un carretó de gelats antic, fa màgia mímica i humor gestual. Un show dinàmic, fresc i divertit, amb un aspecte vintage i acompanyat de la millor música tradicional francesa amb acordeons que li dona un toc nostàlgic. L'espectacle és totalment visual, i el personatge no parla, una metodologia que fa que l'espectacle sigui inclusive per públic de totes les nacionalitats. Per assistir a aquest espectacle, s'ha acompanyat també al centre social del milenari. I així és tot. Tornem amb més informació del Torn tools de la plots G thank you, i tres moltes més informacions绝. Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Senjus Market, sense anar més lluny. Com per els teus comerços de sempre? Ara, online. Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu. Afavorint el comerç de proximitat. Comper a Senjust, sense anar més lluny. Senjus Market. Més informació a la plataforma senjusmarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Senjus d'Esvern. Més informació a la plataforma senjusmarket.cat. Just to just pass down stairs to think I'd hoped you'd be okay Now I can't think of what to say Maybe I'm misunderstood But I can't believe you're feeling good From post break of six That helps you forget your hands What did you expect from post break of six? Post break of six That helps you forget your hands What did you expect from post break of six? Or when you love somebody but you find someone And it all unravels and it comes undone Post break of six That helps you forget your hands What did you expect from post break of six? Post break of six That helps you forget your hands What did you expect from post break of six? Post break of six Post break of six That helps you forget your hands What did you expect from post break of six? Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10 Ràdio T'esper, durant ta 8.1 Ràdio T'esper, durant ta 8.1 Ràdio T'esper, durant ta 10.1 Polyfaiga Chroniques P Öylepancy czyli precede Carry la primera obra en comú en elımız col·loquen la primera obra de l'artista s'ajusta multidisciplinari que toca rakar obres d'art Sí, molts espais de l'art. Ell és el Robin Córdoba, segurament el coneixereu a les xarxes socials per dissonyand-ho, també per aquesta exposició que vam fer al celler de Can Jini Estat, de Wikingsong. Robin, bon dia. Hola, molt bon dia. Molt bon dia, ben tornat a la ràdio. Enhorabona per aquesta obra, que a més ens has portat avui aquí en papel. Un dels cinc exemplars que tens a casa, amb les teves mans, suposo que molt disgutats. Escolta, tirem enrere una mica per entendre d'on prové aquestes cròniques pospandèmiques. En quin moment comences a gestar aquest personatge, que ets tu? Sí, doncs mira, això comença... Gràcies a vosaltres per convidar-me, això primer. I amb la pregunta que fas, doncs això comença involuntàriament, gairebé, amb una situació molt quotidiana. Just fa un any i a tipó, que li estic passat, no l'altre. I en la que això em va succeir una cosa que vaig conèixer amb una persona, amb la mascareta posada. Sí? I al cap d'unes hores ens vam creuar pel poble, per begur, que estàvem de vacances per allà, i no portava la mascareta al tio i no el vaig reconèixer. I aquí al cap em va fer un cortocircuïto i vaig dir, hòstia, aquí està passant algo que ens supera a tots i que és molt subliminal, no? És molt subtil. I que té molt a veure en com tot el tema de la pandèmia, tant les coses més a nivell de relacions humanes, com temes psicològics de la por i tot això, doncs estava produint canvis que no ens estem ni adonant, no? I comença amb aquesta anècdota, que és la que em fa fer un primer esquetx, simplement per mi, per compartir i divertir-me, i ja em posa en una tesitura d'estar sempre amb aquest ull observador de totes aquestes situacions que generen en aquesta nova paradigma de post-pandèmic. Dius en el teu Instagram que en aquestes pròniques pors pandèmiques, perdó, hi ha vida, mort, por, com deies, no? Virus, bla, bla, bla, altres coses, no? I aquestes situacions també que ens ha portat aquesta pandèmia... no coneixen? Exacte. Una mica no coneixen, llavors, entenc que a través d'aquest personatge que estèticament, si et mirem a tu i mirem el personatge, només pel cabell podem identificar aquests tu, que és un detall molt reconeixible de la teva persona, no? És autobiogràfico, és primera persona, o és un personatge que li passen coses, però són les teves vivències? Les vivències són totalment reals. No hi ha cap que hagi surgit d'estar pensant històries i a veure què m'invento, no, sinó que totes hi ha una experiència meva, o d'algú molt proper que m'ha d'haver compartida, i que llavors m'ha portat a fer tant la reflexió escrita com després l'elaboració de la il·lustració còmica, no? Perquè realment aquesta és el format del llibre, són una compilació de microrelats que tots composen d'una part més... bueno, un petit paràgraf de texta, on hi ha una reflexió basada en el fet real, i després està aquesta traducció acòmic que l'acompanya. Per tant, les persones que ho llegeixin i ho vegin es poden sentir en certa manera allò de dir... Ai, això m'ha passat, o, similarment, jo he viscut una cosa com aquesta. Clar, i llavors, aquí, respondent a la pregunta, doncs és autobiogràfic, i, alhora, aquí recau, jo crec, un dels grans valors del llibre, que és universal. Tothom, o molta gent, se sentirà identificada menys amb alguna de les històries, segurament, o, com a mínim, veurà molt possible que li pugui succeir una d'aquestes històries. Hi ha algunes imatges que són, per exemple, i ho poden veure també al teu Instagram, dissonyant-ho, amb en Aigriega, que es veu com molta gent apilotonada, moltes mascaretes, no? I un, que sembla desubicat. Així és com t'has sentit, potser en algun moment, o creus que molta gent s'hi ha sentit? D'on és tu i què estic apient-ho? Aquest mundo és molt canviant. No sé si tothom s'hi ha sentit així, però jo sí. Sé de molta gent que sí. I, per mi, aquesta és una base fonamental de reprendre una miqueta de les nostres vides, que és la d'entendre que estem perduts, que no sabem res. I ara, amb la pandèmia, encara més, no? Sí, però al final... No és la collega final, però jo crec que és com una... això, no? És un cop d'atenció, uns sacsets, que ens posen una situació... que, per mi, en aquest cas i al llibre, es basa una miqueta al personatge en això, no? És... M'invento el terme de... Diguéssim que estic en metge d'una guerra de negacionistes i afirmacionistes, no? Doncs aquest personatge... està definit pel concepte que és el dudacionista. Dudacionista. I llavors... Que és ni un ni l'altre? Ni un ni l'altre, i els dos a l'hora, i, bàsicament, perquè partireix d'això, a final de saber que no sap res. Crec que és com anar una miqueta a la part més humil que tots tenim i podem accedir, que a vegades ens costa molt, i que, a l'hora, des d'aquest dubte de tot i aquesta vulnerabilitat i acceptada, és el punt, crec, com podem reconectar tots, no? I no entrar en aquestes guerres d'aquí, té els ideals correctes, qui sap la veritat, qui no, qui se la inventa, qui manipula, quan, en el fons, no som ningú per saber res del que està succeint. Llavors, bueno, dudacionista, per mi és aquesta postura que, subliminalment, faig promoció, diguéssim, per mi aquesta és l'actitud correcta, i amb la que crec que tots podíem trobar-nos un altre cop, no? Llavors tu també t'hi sents una mica així? Totalment. En dubte, entre el que potser poden dir els governs, els mitjans, i la gent que nega l'existència realment d'aquesta pandèmia del virus en concret. Nego que ningú pugui saber la veritat. No hi ha una veritat 100% sobre aquest tema en concret. Jo crec que no. Si jo crec que no. Llegint també l'obra no és una resolució, no és una... La gent no trobarà la veritat en el llibre. O d'aquí... No, en el llibre no... No, evidentment. Això és una de les intencions del llibre, és, precisament, primerament, treure llenya i riure una miqueta de les desgràcies. Això és... També apostar a Caballó Ganador, perquè és la tragico-mèdia del primer gènere literari que funciona. L'humori és? L'humori és sempre. I després d'estar que, al final, que d'aquests microrelats, no està... Diguem cap... Conclusió concreta, ni està donant resposta de res, sinó que t'està fent possiblement riure i deixar-te més preguntes que respostes. Que, per mi, aquest és l'inici. Fer-se preguntes. No donar per acceptar el que et donen massa gats, i tampoc tenir una resposta directa, ràpida, no? Si no... Pensa, pensa. També és una mica la llevo d'aquest... Que com t'expliques aquesta història de trobar-te una persona amb mascareta i senya i preguntar-te com pot ser que no l'hagi reconegut. Què no s'està passant, no? Què no s'està passant? I què invisible és, no? Perquè... Seqüeles hi ha moltes que són evidents, no? Començant des de les pròpies símptomes fisiològics, les morts, però després hi ha tantes coses a nivell social, de sistèmiques, entre les relacions humanes, la consciència global, que no som conscients, perquè és invisible, però, realment, jo crec que és el que condiciona el ser humà d'aquí cap endavant. És la gran condiciona en tot això. La por, la por al contacte humà. Hòstia. Aquesta és una de les preguntes del llibre, és... Si el Roce hace el carinyo, ¿qué hará la distancia? ¿Qué tan es promou? Doncs bueno. Si algo bueno, no tan bueno. O, en el teu cas, t'ha ajudat d'alguna manera el fet d'escriure o dibuixar-ho, plasmar-ho, és a dir, diuen que les tècniques d'escriptura són de les millors que un psicòleg pot sugerir a algun pacient a l'hora de treure emocions, o les bones dolentes o les que tinc ja dins. En el teu cas et va ajudar o t'hi has sentit. Has sigut, podíem dir, una teràpia? Era bé per tu? 300%. Sí? Si ho té el teu psicòleg personal, no? El meu psicòleg psicòlogo, en aquest cas personal, ja la tinc. Que també li agraeixo moltíssim, perquè també he estat allà amb aquest tema. I sí, sí, l'escriptura és una de les eines que utilitzo moltíssim per això, no?, per fer, al final... Per viure, com dius, el Daniel Ventosa, un gran amic meu, també, i actor, que té una obra meravellosa ara mateix, al Teatre Gaudí. No ho sabia que anava a fer, però aprofito. I tant. Que fa Sergi's Mundo allà. I en una de les seves cançons diu això, no?, al final... Si t'estan patint cada dia una mica menys. Doncs l'escriptura, al final, això, et ajuda bastant. Et va traient duro, no? A aquests punts, sí. I tenia lliure les mans, comentava al principi, tens cinc còpies, no?, has fet cinc còpies autogestionades... Ai, que se me'n val el micròfon. Autogestionades econòmicament, és a dir, ho has tirat tu endavant. Són cinc còpies tens, a les teves mans tens, el teu primer llibre. Sí. Com és? Quina sensació és? És molt maco, és molt maco. Vam, potser, a formalitzar-lo així. Està molt ben acabat, el llibre està totalment acabat. Hi havia una para així, més ego, de, hòstia, tenir un meu primer llibre a les mans, i amb tapadura i tal, igual. Això no passa cada dia, eh? Maravallós, no. No passa cada dia, i és molt maco. I després, doncs, això, també, per la idea de tenir-lo ben acabadet, que tinc un valor d'objecte maco, perquè el disseny també... està tractat amb molt d'amor, i molt de cura, i molt de... molt de llògica, també. I la idea per això, no? Per també, doncs, de cara d'ara amb davant, doncs, amb les reunions que estic començant a obrir, amb editorials o possibles editorials, doncs, puguin veure què d'aquest que estic parlant, no? I, realment, està fent aquest efecte. Vull dir, que el té a les mans, no dubta del que és, amb temps perfectament, parlant així, en termes més comercials, el producte, què és. I això, doncs, bueno, segurament el fet de ser un llibre físic acabat, ajudat, també. Perquè com és això? Tu tens aquestes primeres cinc còpies, que en tinc que també serveixen per anar a aquestes editorials, presentar-ho, i que tu vulguin publicar en una primera edició, veurem si hi hem més, però clar, com... que aquest món, no sé si és nou per tu. No havies hagut de picar fortes en aquest sentit, no? No, en aquest món editorial... És un món que feia molt de temps que volia entrar, per també altres coses que tinc en process de llibre, el propi llibre de la poesofia visual, de dissenyant-ho, per exemple, i coses així. Què et volia preguntar, en parlarem. Sí, i llavors el tema era, doncs, per mi és un món nou, jo vinc més de tot el tema contingut audiovisual, és totalment diferent, i a més no sóc jo qui porta aquesta part comercial, de moure's i vendres, i llavors, doncs, ara sí, ara per mi és un món molt nou, i llavors heu obert dos vies, tant la de directament amb els editors, i també amb artistes del Gremi, que ja tinc un bagatge arredera, i la veritat és que, bueno, ara me'n dius, jo anava amb l'idea d'editorial, editorial, editorial, i m'estic trobant que hi ha altres vies que tot al final serà fer una balança i veure quina és la opció més bona, no? Hi ha micromassanatges, llavors hi ha... Bueno, Amazon, per exemple, és una plataforma per a l'autodissió també molt interessant, s'ha de veure, perquè he rebut també, bueno, sóc nou, sóc un novato, estic molt peix en això, però, bueno, he rebut també, des d'aquests artistes, opinions sobre les editorials que t'atiran enrere, no? És com has de fer una balança i escollir molta visibilitat, però poca retribució. I bé, també, és que no estic tancat a res, no tinc tampoc una ambició més enllà de que s'ha fet real ja aquest llibre, i per mi això ja em fa feliç, i d'aquí anem davant tot el que vingui i benvingut serà. Els fítbacs que reps també t'ajuden a l'hora d'intentar decidir en aquest món que, o aquest càmig cap al món editorial, que pel que expliques no és massa fàcil, i ets dins, clar, si ets nou, en el teu cas. Sí, sí, sí, inclús els que no són nous, vull dir, tenen també aquest sentiment de... bueno, de... explotació, diguéssim. Sembla que per les persones que hi han publicat, s'hi ha de ser una mica més fàcil, no? Jo dic que ja has publicat, tens la porta oberta, tens els contactes, i el que m'hi he fet. Clar, clar, sí, sí. Això és una... Això sí. Has dit aquest concepte de poesia, ja ho diré bé, poesia, visual, que dius també en la contraportada d'aquestes cròniques pospandèmiques, que aquesta poesia visual ha surgit en moltes obres, poesies, exposicions i performance que has fet durant els últims anys, que és exactament... entenc que és una fusió entre poesia i filosofia, però visual. Correcte. Doncs ja l'has explicat tu, ja ho has dit. És així la portada, explica't tu. No, doncs això és el concepte que porto molts anys treballant amb el projecte de Dissoñando. I, bueno, al final és trobar un llenguatge que faci que sigui l'espectador que al final s'hi involucri en l'experiència de l'obra d'una forma proactiva, no? I d'aquesta forma ser creatiu a l'hora que estàs observant. Perquè tingui una creença que ser creatiu, això que es diu, anar a la glàndola pineal, la glàndola de l'abstracció, el poder de l'abstracció de l'home, al final és el que ens fa ser crítics, ens permet fer-nos preguntes i d'allà on podem tornar a néixer, canviar-nos a nosaltres mateixos, deixar de ser un robot. I, llavors, per mi aquesta és la meva aportació al món. En aquesta vida, és intentar fer del món un lloc una miqueta més maco, tot des que soc papa, ho entenc, això. I... Perquè això, per mi, és com fer una revolució, ni des de dalt, ni des de baix, com s'havia dit sempre, que només porta guerres i lluita, sinó des de dintre, no? I, llavors, per mi la forma és deixar una llavoreta de creativitat en les persones. Si no hagués... Si no hagués existit la pandèmia, si no ens hagués passat això, que portem ja un any i mig, al març de l'enveniment i a fredós, que es diu molt ràpid, no hagués existit aquesta obra. No. El teu punt de vista davant d'aquesta situació, òbviament, no? És a dir, és allò de... Diuen que crisis amb llatí vol dir oportunitat, no? Sí. En aquest sentit, millor que mai, cobra sentit amb el teu llibre, amb el teu obra, i amb el que tu vols explicar a través d'ella. És a dir, que en parlis de grair... A veure, agafem això amb pinces, eh? Ningú agraeix que hagi arribat la pandèmia. Però, en aquest cas, si no hagués existit aquest moment, no hagués existit aquesta obra. Sí, sí, correcte. Els teus pensaments al voltant, els teus dibuixos, d'això. En pare ha agraït. Molt. Amb moltes cometes, eh? Que la gent ens entengui el sentit al qual estem enfocant aquesta frase. Però, bueno, que al final, això també és una... Hi ha un dels esquetsos del llibre, que es diu així, no? Maldito positivismo, no? I és una cosa que jo mateix sempre em trobo a mi, mateix de cara, intentant ser positiu i trobar les coses bones, de les coses dolentes, i a vegades dic, hòstia, no les veig, però en aquest cas, sí, això és una part positiva. I, igual que a mi em passa amb això, jo crec que ens passa a tots, amb moltes altres àmbits de la nostra vida, des de la pandèmia, també, vull dir. A l'igual que hi ha una por, el contacte humà i de val, bueno, hi ha molta gent que no, que tot el contrari, que s'ha donat de l'importància d'aquest contacte humà, no? Llavors, si simplement aquesta pandèmia ens ha fet despertar consciència, que és una miqueta a la intenció del llibre, doncs benvinguda a la pandèmia, com dius tu, entre moltes cometes, no? Sí, però és que acabes de tirar endavant, no? Sí, sí. I tant, d'aquests esquexos, aquests micro-contes, o micro-situacions, que comentaves que hi ha en aquests... Microrelats, sí. Microrelats, exacte. Hi ha algun, a part d'aquest, que és el punt inicial, d'aquesta trobada no reconeixent-se una persona amb i sense mascareta, hi ha algun altre que tu t'hagi creat un impacte d'amunt dels altres microrelats, microestorietes, que dius, i aquest, realment, guau, la via de plasmar, si o sí, en aquest llibre no podia deixar de pedre. Mm-hm. Bueno, sobretot amb el que es basa a la portada, i aquest, possiblement, és el que et deia, al final, les experiències viscudes em porten a fer les historietes, i aquesta, diguéssim, és metafòrica. La portada? Sí, la portada surt d'un dels esquexos, que es diu obligació versus raó. La portada és el personatge, el dudacionista, que porta la mascareta per sobre d'un nas, però, evidentment, tapant-li els ulls. I la frasea que l'acompanya és aquesta, la mascareta, por encima de l'anàlisi, nos dicen, pero toda obligación la debe filtrar la razón, porque si no, acabas ciego, ella, que ésta es la imatge, i el vídeo promo faig caxon de això també, i aquí, per mi, aquesta és la més pute de totes, perquè és que és veritat, és metafòra pura. Però si fem cas o missa de totes les obligacions, restriccions... Ui, no podem. Clar, que ens estan al·larmes, que ens estan fotent. I no les passem pel filtre de la raó, o sigui, de preguntar-nos què sento jo amb tot això, realment, doncs no veurem més enllà del que ens diuen. Estarem... Diego, com mi. Estemos, Diego. En el teu perfil, torno de dissonyant domena i grega Instagram, si algú vol veure també aquest vídeo, diguéssim, promocional, se't veu a tu, intentant-te servir cafè, però la lia, perquè tindràs el cafè, se t'agrada i tot, perquè al final es veu que realment la teva aparició és exactament igual que la portada, que és que apareixes amb una mascareta col·locada en els ulls. Per tant, no estàs veient gairebé el que estàs fent, és, com deies, aquesta metafora del que presentes des del llibre. I a l'hora, de per si, és còmica. Hi ha un to, exacte, hi ha un to a humor, dius, ostres. Pobre Xaval, si és que no venen. Exacte, sí, sí. Vull dir, estàs ciego. I la raó, ningú, al parecer, no li funciona massa, no? I llavors, si estàs sec, què passa? No pots veure-te el cafè tranquil·lament i acabes empastifat. Com de mièrdes, el cuello, que diuen. Això mateix. Llavors, ara què passarà, Rubén, a partir d'ara, amb aquesta pica a portes editorials, com deies, persones relacionades amb el món editorial, escriptors, comentàvem també fora de micròfons, altres escriptors s'enjustencs, que també han passat per ser la primera ópera prima. A partir d'ara, què? Hi ha gent que t'està preguntant el teu Instagram, es pot veure, on poden aconseguir un llibre, en tens 5, per tant, o els rifes, o fas un sorteig d'aquestes, el millor posterior, o, clar, exemplars són molt pocs per les persones que te'ls estan demanant. Aquí la radio també en volem un. Què passarà? No, no, jo us l'estic apuntant a tots, eh? No em podeu dir que no, eh? No, esclar que no. Si es demanes perquè el volem. Llavors, ara que és l'espera, no? Això pot trigar més us. Això, l'espectativa és una bona estratègia de marketing, també. Sí, sí. Però no, sí que és veritat que la resposta està sent supermaca, molt bona, i com que tampoc no tenia una ambició cap objectiu concret més enllà de formalitzar-la, la obra, doncs ara vaig sobre el camí, es maco perquè, a diferència de la feina, per exemple, de l'estudi, aquí és com puc anar improvisant i no tinc cap pressió de res. I, a sobre de marxa, vaig veient. Aquests 5 exemples que tinc aquí, la idea és que, com a mínim un, és per a mi, per anar per les reunions i tal, i, bueno, potser els acabo posant això, no? Venen com a una edició especial, amb unes làmines, coses que em passen pel cap. Però, paral·lelament, et diria que ara mateix, en dos dies, m'han de demanar 50 persones, i ho tinc per escrito, que no s'escava ningú, ja. I llavors, ja només amb aquesta xifra, podria haver fet un tiratge diferent, de bones a primeres. En el qual, econòmicament, per mi també... Homes d'un esforç, no? Més barata la unitat, no? Però és el que dic. Estic tan peix, que no em vull posar pressió, i, sobre la marxa, vaig veient. Però algun diu que sí que potser faig una edició corteta, autoritades, jo m'he inventat una editorial que es diu Disso Books. Disso Books, de dissonyando, no? Sí, que m'ha inventat així en 10 minuts, però ja m'agrada tot el logo, m'agrada el nom, i escolta, funciona bé, i potser... Doncs mira, si el futur de les editorials també està en autoritatge, doncs potser serà Disso Books, jo què sé. Disso Books, et dic de cròmica post-pandèmiques, no? Sí, no sé. Amb dissonyando, amb autor. Perquè l'autor és dissonyando, eh? Sí. Sabem que ets Rubén Córdoba, però la teva marca artística és dissonyando. Ho seguirà sent, de moment. No em caso amb res. No et cases amb res? No. El teu fill, la teva parella, sí. Això sí, sí. Sempre. Rubén Córdoba, gràcies per passar per aquí avui. M'agrada conèixer, de primera mà, el que hi ha darrere d'aquesta portada, aquesta persona cegada, però, en el fons, em ganes de qüestionar-se el que li estan dient, aquest dud d'afionista, amb aquesta... com era, Poe Sofia? Poe Sofia, visual. Molts, molts èxits, teníem seguit la pista, em ganes de veure aquest llibre aquí a la ràdio, però alguna llibreria que el llibre té, l'escribar... Bueno, jo d'aquí dos dies, amb l'Arnau... A l'esternato. O sigui, home, és el meu veí de dalt, a més, o sigui... No tinc escapatòria. Hi ha alguna presentació d'aquestes que fa que el llibre té? M'encantaria, aquí el poble sempre és el millor. Sí, home, sí, d'aquí, cap a fora, no? Primer es comença aquí, després cap a fora. Exacte. Et desitgem molts èxits, Rubén. Moltíssimes gràcies, un plaer sempre estar aquí amb tu. Tinc tant, una abraçada molt forta, i endavant amb aquestes cròniques pospandèmiques, que ens faci reflexionar, sobretot, el que sabem, el que ens diuen i el que pensem. Abraçades, molt gran. I si no ens deixen abraçar, mirades que abracin. Ara, ens en fem una fora. Adeu, Rubén. Vale, adeu. The dreams in which I'm dying are the best I ever had. I find it hard to tell you, find it hard to take. When people run in circles, it's a very bad world. Bad world, bad world. Children waiting for the day they feel good. Happy birthday, happy birthday. Want to feel the way that every child do. Sit and listen, sit and listen. Went to school and I was very nervous. No one knew me, no one knew me. And a teacher tell me what's my lesson. Look right through me, look right through me. And I find it kind of funny, find it kind of sad. The dreams in which I'm dying are the best I ever had. Find it hard to tell you, find it hard to take. When people run in circles, it's a very bad world. Bad world, bad world. Bad world, bad world. And I find it kind of funny, find it kind of sad. The dreams in which I'm dying are the best I ever had. I find it hard to tell you, find it hard to take. When people run in circles, it's a very bad world. Bad world, bad world. Bad world, bad world. Bad world, bad world. Bad world, bad world. I want you by my lonesome, above this fatty space. It's easy and a wholesome, with no ones in the way. Well, if no one's in the running for the part, I'd love to pick a day to show you the main room. I don't need a bouquet, I just need proper space. Hold me three blocks away, I got battles for days. I got tropical haze, go away and away by. Let me go with your coat, grab a hold of my arm, tell them niggas to move. Tell your sister you fine, cause baby there's room in here. Just enough for two in here. But you and me in here, yeah. What can we do in here? What can we do, what can we do? As crazy as it may seem, it's not too hard to read. It's too many ifs and maybes, and not enough certainty. Well, if no one's putting numbers on the board, I'd love to take a swing, so I'd even grace you. But I don't mean any harm, I'm just speaking my mind. Take a look at that moon, all that's bright as your eyes. We got plenty of space, go ahead and recline. Take a puff of that, get a sip of this wine. Cause baby there's room in here. Just enough for two in here. Ain't nobody but you and me in here. What can we do in here? What can we do, what can we do? So why don't we walk, let's go do something. She had a bright smile, big white teeth for me. Whiteer than the white teeth, remind me of wifey. Met her at the studio, sort of like a high bar. She told me she had games, so we connected like the wifi. She had this A and swag about her, so I called her my type. Cause I only think on my timeline. And it was this one picture, her and the swimsuit. That made a nigga want to beat it up, and I intend to. But I'ma have to put it in work. Baby girl that drink it all, face like Mona Lisa. I'm just trying to beat a wall that ain't gone. I ain't got no patience, I can't wait long. She come and see me, but she don't stay long. And that's the problem, she a good girl. Maybe it's too much smoke in the room. And she don't want that Mary Jane and her Vidael sad soon. So I'ma take a minute and walk her to a Uber. Got a bullet in my heart and she just shoot her. Oh, hey, fat. Baby it's room in here. Yeah. Just enough it's room in here. Yeah. Ain't nobody but you, and me in here. Yeah. Oh. Fuck it we do in here. Oh, what can we do? Fuck it we do. Ah, oh, le poc. Ah, oh, le poc. Ah, oh, le poc. Ah, oh, le poc. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu veis també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Mireia Belmonte. L'Alla Palau. L'Alla Sals. Maria Vicente. I Alexia Potelles. Juntes sumen més de 140 capítols esportius. I tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·laborat Ràdio d'Esvern. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Com a tana, canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Quan pensem en màgia, ens imaginem endavinant... que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a B-XL.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Últim espai que us portem per avui. Hem de parlar d'escalada i per escalar necessiteu peus de gat, material a part de les cordes i altres temes, però parlant de podologia, necessiteu els peus de gat, que són aquestes sabates, aquestes bambes, que no són massa còmodes. Avui en parlarem amb la Teresa Montero, podòloga aquí a Sant Justa, a la clínica Teresa Montero, a la plaça Maragall. Així que la saludem el telèfon. Teresa, buenos días. Muy buenos días. ¿Qué tal estais todos? Muy buenos días. Bien, aquí, de ceosos. De saber a ver quién nos cuenta estos pies de gat, que comentaba, sobre todo para aquellos que, digamos, integran la escalada en su deporte, deporte semanal o más habitual, o simplemente para aquellos también, que igual puntualmente pueden ir a aprobar este deporte. No es en tu caso si alguna vez te has puesto los peus de gat. Sí, sí, pero he puesto una vez y he puesto el espacio, porque la verdad son bastante incómodas, si alguna vez estás puesto alguno, Mireia. Sí, sí. Y la verdad que me ha parecido interesante de cómo tienen que estar los pies, y claro, luego pensando como podóloga, dijo a nivel de patología, que es lo que nos puede ocasionar. He hecho un poquito de resumen de lo que son, para aquellas personas que no lo sé, como que no hayan hecho escalada nunca. Tenemos que saber que son las zapatillas que utilizan los escaladores, tanto como si es a nivel interior, en rocódromos y tal, como si es ya para irnos a montaña. ¿Vale? Lo que pasa es que hay diferentes tipos. Se llaman pies de gatos porque son ligeras, son flexibles y son adherentes, es decir, porque necesitamos tener mucha adhesión con lo que es la zapatilla dentro de la roca. Tenemos que saber también que su suela recubre tanto a nivel de la parte del suelo como los laterales, tanto a nivel de frontal, como la parte trasera y como ambos lados. Veremos como un trozo de goma que recubre como casi medio pie. También es importante que queden muy ajustados de ahí que sean tan incómodos porque necesitamos ganar lo que es sensibilidad, precisión e incluso... Bueno, que haya dicho que pueden ser incómodos que me estoy repitiendo. Sí, lo de incómodos ya de por sí, pero como tienen esta... Son rígidos, porque claro, son rígidos y tienen muy marcada la forma del puente para también ayudar al agarre del pie cuando estamos subiendo esta roca o esta pared. No, totalmente la clasificación que hacen, o lo que he podido ver en los diferentes artículos, es que hay dos tipos de clasificación, uno que según la forma y otro que según la orma. Según la forma se pueden clasificar de varias maneras, entonces hay por un lado pies de gatos simétricos y pies de gatos asimétricos. Los simétricos que son un poco más cómodos con la puntera de la papatilla, que está más alineada con el talón y que son para las personas, como yo en este caso, cuando lo probé, que se recomiendan para que nos estamos iniciando la escalada. Luego los de pies de gatos asimétricos que son mucho más técnicos, las punteras que van mucho más hacia adentro, como si tuviéramos el pie como más arriñonado hacia adentro, que nos hace esta forma, son mucho más rícidas y comprime mucho más el pie. Eso es según la forma, pero luego se la hacemos según la orma, pues tenemos también orma rícida y orma calcetín. La orma rícida, como la palabra indica, pues estructura interna que es más rícida, que reduce el dolor, por ejemplo, cuando estamos escalando al hacer empodramientos o ir por pequeñas fisuras de la roca para poder meter el pie que nos agarremos bien. También decían que facilitan el canteo, que el canteo es utilizar ambos laterales de la puntera para pisar pequeños salientes más o menos planos, ¿no? Y luego también que no se necesita que el ajuste sea máximo, por lo tanto que sean un poco más cómodas a la larga. Y luego sin embargo, la orma de calcetín es mucho más sensible, es para aquellos personas que van a hacer más escalada frontal. Tiene que ser el ajuste máximo, o sea que, como claro, la palabra indica de calcetín súper ajustable y que no son recomendables para principiantes, ya que se necesitan unos pies más polivalentes, más cómodos, y generalmente los de calcetín, a nivel de preces, son mucho más baratos. Y también lo que me parecía interesante, los artículos que estuve mirando, es que decían qué tipo de gato vamos a utilizar, no vamos a elegir, pero todo va a depender del tipo de escalada que vamos a realizar, del nivel que tenga la persona en cuestión y del tipo de roca. Porque, por ejemplo, no es lo mismo una persona que vaya a revisar una travesía más exigente y necesitaremos un modelo de altas prestaciones o de una orma más rígida, que no es lo mismo de una persona que va a hacer grandes paredes o escaladas muy largas, que necesitará tener un modelo de pie de gato, porque sea mucho más cómodo, ¿no? Porque si no, no va a aguantar tanto tiempo. Perdona, hi ha aquest tipus de... És a dir, hi ha, com dic, surti men, hi ha un surtido de tipos de pies de gato, este zapato para poder escoger el que mejor nos vaya para nuestro pie. Pues por lo que se ve sí, hay diferentes tipos, y aparte, por ejemplo, también me parece muy curioso, porque tiene su lógica que si hace, por ejemplo, una vía, que hace que se calista, más a necesitar que la puntera sea mucho más reforzada. O si, por ejemplo, yo que sé, vas a meter el pie por diferentes fisuras de roca, por diferentes agujeritos, vamos a decirlo así, nos tiene que proteger el pie de gato más a nivel del empenio o el lateral del pie. Seguramente me parece un mundo bastante curioso y bastante... hay muchas cosas, ¿no? Que hay que saber. Claro. Que en eso habrá expertos mucho más que yo. Y es un poco a nivel general. Si nos importa, a mí lo que sí me importó cuando decidí ponerme algo de esto, era que, bueno, que es lo que nos puede ocurrir en nuestros pies si no tenemos cuidado, ¿no? Porque, por ejemplo, al tener las pies como más engarra, más apretados, podemos hacer que tengamos el batom a sus unguales, que ya lo hemos comentado en alguna ocasión, que es la mancha de esa negra que queda en la uña de la sangre atrapada. Això és perquè aprieta, o estamos rozando constantemente con algún dedo. Todo el tiempo, eso es, que pueda provocar que se me atoma, se caiga la uña y que tengamos, o una parte, o sea, que tengamos una unicolítica de la uña, o incluso que haya una festación de la matriz, que la uña la perdamos y que encima no nos vuelva a salir y que, si nos sale, pueda hacer más... o que salga deformada. Por un lado, al tener los dedos, según cómo lo tengamos, más apretados unos con otros, pues tenemos que podamos llevar los velomas interdigitales, que eran aquellos sofos de pollo que salían entre los dedos. Poder dar lugar a nivel de fisuras en las uñas, de tanto golpeteo, telomas a nivel de los dedos que pudiera parecer como una pequeña callosidad que provoca luego dolor que es de la deformidad del dedo. También la aceración es decir, que tengamos grietas interdigitales que sangren. Incluso capsulitis de la zona por la posición tanto tiempo, de tener los dedos tan en flesión, respecto a los metatardeanos, o incluso una fractura, si tenemos un golpe, callamos un canteo mal hecho y nos podamos dar, a nivel de algún metatardeano más lateral y podamos tener una fractura o una fisura, por ejemplo, a nivel de la superficie del quinto, que es la barriguita que no sé si has acordat o alguna vez lo hemos comentado. Entonces, bueno, que tenemos que tener bastante cuidado, y un viento un poco rápido, y que luego a nivel de recomendación que os diría yo, pues sobre todo que tengamos un corte correcto de las puñas, que dentro del que tenemos que ir un poco apretados, que tengamos en cuenta qué tipo de zapato, qué de gato vamos a necesitar, que cumpla con las características del tipo de vía que vamos a realizar y también porque, sobre todo, para que la calaba se asegura la hidratación que es súper importante también y la acomodación de los dedos depende qué tipo de dedos vamos a necesitar por ejemplo la utilización de vendaje o por ejemplo de hortesis de silicona para evitar, por ejemplo, que nos salga un elemento interdigital o ese ojo de polio interdigital o el tema de las aceraciones o las grietas, por ejemplo. Entonces, bueno, ya que contamos que hay poco espacio, pero por lo menos pues evitar que tengamos las menos patologías posibles. Claro, todo eso también va siempre añadido con, es decir, se añade esto al propio cuidado que podamos hacer de nuestros pies, ya sea con, es decir, antes de colocarnos un pie de gato o antes de hacer cualquier deporte que implique, ¿no?, algún tipo de zapato o de de actividad especial en nuestros pies. Estoy a partir de esa base, ¿eh? Totalmente. Y aparte, tengo que decir que es verdad que hay personas que realizan fútbol, escalada o cualquier malompeto que te pueden pisar más y tal y que lo hacen de forma frecuente es normal que esa persona tenga luego patologías en el pie. Pues aquí luego la verdad tenemos que cuidar. Pero cuántas veces si nos ha cayo la uña de un partido de fútbol que yo conozco a muchos amigos y a mucha gente, ah, bueno, se ha puesto negra y ya se cambiará, ¿no? Realmente son cosas que, bueno, hay que tratarlas, ¿sabes?, no es porque yo tira que vengáis todos que sí a la consulta, pero a ver si me entendéis. El tener un dematoma puede ser que no sea otra cosa luego después. Hombre, obvio. Como que haya una deformidad. Y luego también lo que me pareció per a la gente que así, que seguramente los que hagan escalada tendrán mucho más, sabrán mucho más de marcas que yo. Que sepamos eso. Pues que está boreal, la esportiva, que esa supongo que es catalana. He estado bastante miedo, además. Mad rock o la penalla, por ejemplo, que las podremos poner ahí cuando subamos las historias, Mireia, para poder... para que la gente, si quiere, que lo pueda buscar, si lo necesita. Venga, perfecto. Un último minutito, si llega, más o menos, que no sé si quería añadir algún otro tema o recomendaciones para la gente que no haya hecho nunca escalada. Y última recomendación, sobre todo esto, para el tema de pies y zapatos. Última recomendación a nivel mía. Por ejemplo, cuando tú vas allí, te dan un 38 y te dan un 38, ¿no? Bueno, yo me tipo que cambié el 39 porque era imposible andar con eso. Ni escalar menos todavía. Entonces, claro, que depende del tipo de pie de gato que te den, que no pasa nada porque tengas que... porque te pongas un mueve, no quiere decir que no te vayas a adherirte a la roca bien. Que realmente tiene mucho que ver depende de qué morfología tengamos de pie. ¿Vale? Entonces, que lo tengamos presente, también es verdad que el pie de gato que te den allí es diferente porque es un rocódromo, que es lo que yo he probado. Seguramente, como hemos hablado, no va a ser lo mismo si vamos a hacer una reverencia de alta mortaño, por ejemplo. A nivel de roca. Tenemos que dejar aquí con esta experiencia de los peus de gato que para aquellos que lo hagan, como decía, habitualmente o no lo quieran probar, ya saben qué tipo de zapato tendrían que comprarse para que no les pase nada a los pies y si les pasa algo, pues que acudan, como siempre a un profesional o un podolgo, como tú. En este caso, aquí en Sant Just, Teresa, muchas gracias por pasar por aquí y hasta el próximo martes, que vaya muy bien. ¡Hasta vosotros! Gracias a vosotros. ¡Hasta vosotros! ¡Un abrazo! Adiós. I nosaltres marxem corrents, perquè arribar l'una del migdia tornem demà. Adéu adéu.