La Justa del 30/12/2021

I'm in the fast lane, time is precious, I'm counting down the seconds, I can feel you on my skin, I go in this direction, I'm sorry that yours is different. Doncs bé, ara sí que som aquí amb vosaltres, estem preparadíssims i preparadíssimes per afrontar aquest últim programa del 2021 amb vosaltres. I ho fem obrint amb un tema de los Frequencies juntament amb Zonderling, això es diu Love to Go. Ara mateix passen 13 minuts de les 10 del matí, amb aquest tema us donem a tots la benvinguda. I a continuació també us fem partíceps del somari del programa que us portem per avui, que, com bé sabeu, tenim més hores musicals últimament aquí a la justa. I és el que farem gairebé durant tot el programa d'avui, tot i que a la primera hora, a partir d'ara i fins les 11, amb el Carles Rius, que el tenim aquí, farem un repàs primer de les notícies aquí de Sant Just, i després també anirem a repassar les portades dels diaris a l'Avenguardia i el Periódico. I seguidament també farem la previsió del temps i fem aquest record de Torri, l'etiqueta o el hashtag Meteor Sant Just, si voleu trobar, buscar i tenir la informació relacionada amb la previsió del temps aquí, al nostre municipi. I hem de parlar també de literatura abans que acabi l'any, i així ho farem, ho farem com cada setmana amb l'Oriol Sant Aujia, que ens parlarà dels llibres que regalarem, o que podem regalar, són sugerències a cada membre de la família, haurem de preparar una mica l'imaginari i ubicar-nos com existiríem tota la família asseguda a taula en aquests dies de festivitats nadalenques, i que ens hem d'imaginar que tots els membres de la família ja ha arribat un llibre que llegirien, per exemple, els avis, les avis, els tiets, els nets, els pares o les mares. I com no, doncs bé, escoltarem bona música al llarg de tot aquest últim programa del 2020, perquè recordem que demà hi ha un especial resum de tot l'any a ràdio d'Esvern, ara us donarem una mica més de detalls. I hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Ha apuntat al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a V-XL PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. I com no, doncs bé, escoltarem bona música al llarg de tot el temps. I com no, doncs bé, escoltarem bona música al llarg de tot el temps. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no. I com no, doncs bé. I com no. I com no. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no. I com no. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no, doncs bé. I com no, doncs bé. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no, doncs bé. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. I com no. Avui m'he imaginat com que ja hem passat el Nadal, però encara queden reis per fer avui una miqueta de llibres. M'he imaginat com si estiguessin a la taula en tota la família. M'he imaginat com si estiguessin a la taula en tota la família. M'he imaginat com si estiguessin a la taula en tota la família. M'he imaginat com si estiguessin a la taula en tota la família. Soc 발� excel·lent. Aquest és un equip molt important. Bé, bunto molt, que un acompanament substitution de l'amigna de Turcà. petitó, va ser, va culpint molt a la societat. I com que m'agrada molt aquest país, l'he demanat per per llegir sobre aquest país i veure com va ser tota aquesta trama. A veure si es porten bé els reis, que deia que clar que aquests nadals suposo que algú ja haurà rebut llibres, però que encara tenen la segona opció que són els dies de reis, el dia de reis per també fer regals, així que com si estiguessin assentats i assentades asseguts i assegudes a taula, en Oriol demà recomanar llibres comencem per quin familiar. Vinc a parlar amb l'avi, al cap de la família l'avi. M'he imaginat un avi que li agrada molt la història i ara amb tota la reviu, tot el tema social, arrel de viure el que viuen els seus nets i el que parlen amb els seus nets i en l'avi els reis li han portat al llarg camí cap a la llibertat de Nelson Mandela. Això té bona pinta, eh? Estic veient la portada del llibre i m'agrada força, també l'estètica, el dibuix, no sé si el tens per aquí o el visualitzes? El visualitzo perquè el tinc al cap, ara no el tinc davant, però sí, sí, sí. Que salveu amb ell, diguéssim, de perfil, amb la típica imatge, aquesta del puny amb un, però és com si es desdoblés el puny i són tres punys que s'aixequen, que per cert hi ha llibreries com el Taïr, a Barcelona, gran llibreria, que la tenen disponible per si algú que té ganes d'atrapitxar una llibreria i no fer comandes online, també. I tant, això que recomanem és perquè part del rei vagin a tocar llibreria, sí, sí. Exacte. Sí, sí, sí, correcte, correcte. I seguim amb altres membres, què li podríem regalar, per exemple? No sé qui ve, ara. A l'àvia, a l'àvia. En aquest cas m'he imaginat una àvia que li agradava molt llegir a la seva època, que li agradava escriure quan era jove, però al final no s'hi va dedicar, evidentment, per ser constàncies de la vida. I el llibre que li ha emportat el rei és L'art de la ficció, de David Lodge. En aquest cas és un llibre, és una obra molt ladient per als estudiants de literatura, per escritors amb potència, com m'he imaginat, aquesta àvia de família, i perquè tots ells puguin comprendre com són els mecanismes interns que s'utilitzen per fer ficció. I és un llibre on l'autor utilitza diferents articles de crítica literària, precisament, i a través d'això analitza diferents fragments de novel·les clàssiques i modernes, i a partir d'aquí ens explica com es fa la ironia, com s'utilitza el simbolisme, com s'aplica el temps històric o l'històric dins de les novel·les i de ficció. Per tant, ens expliquen maneres i com es fa ficció, al final és interessant. És un llibre que parla de com escriu llibres? Exacte, exactament. Com crear aquesta ficció i com qui crea aquesta ficció utilitza diferents elements per crear-la, i et dona una mica, et introdueix una mica a l'art de pensar de crear un llibre. I després de l'àvia i l'àvia, que corresponentment, o sí, per cadascú aquest, al llarg camí a la llibertat d'Anelson Mandela, seria potser per l'àvia, o l'àvia també, i aquest altre, a l'art de la ficció de David Dodge, si seguim, diguéssim, l'escala familiar cap a Vall, de l'arbre geneològic, cap a Vall, no sé qui tocarien, si fills o nets... Me n'he anat als nits, per això he dit que he pensat en el llibre de l'àvia de les converses que té amb els nits i tot el tema social. Doncs el net gran, que m'he imaginat un net de 20 pocs anys, que amb la seva adolescència ha viscut tot el tema del procés aquí a Catalunya, té encombrat o ha hagut demanar al reis l'últim llibre de Jordi Cuixart d'aprenentatges i una proposta, on Jordi Cuixart escriu un llibre inspirador valent, on ens aborda temes d'actuals i aborda tot el tema del moviment que hi ha hagut i que ha desbordat la política catalana i en general en aquest país, i el que a mi m'atrau i entes que atreia el net gran el demanar aquest llibre, és que també plasma contradiccions dins d'aquesta lluita o dins d'aquestes idees, que això crec que és molt interessant dins del món que vivim ara, que a lo millor aviament que són. Totalment lícid de defensar les teves idees, polítiques, socials, són poques com ho diria. No veiem les contradiccions o no la sabem veure, no la sabem ser crítics amb elles, vaja. En aquest cas seria per aquest net honeta d'aquest llibre de Jordi Cuixart, aprenentatges i una proposta. I si seguim per edats, no sé quin seria el següent que li tocaria, més o menys edat jove, no? Ens estem movent encara? Exacte, exacte. Una llitra d'adolescent, de 12 anys, m'ho he imaginat, on el rei li ha emportat el puzzle de cristall d'ablogins. Aquest llibre pertany a una triologia i on el primer llibre és la noia invisible, que ja m'he imaginat que aquesta pre-adolescent ja se l'ha llegit, i l'ha enganxat i ha hagut de continuar en aquesta triologia, i a partir d'aquí demana, ja les feis m'ho porten, s'ha portat molt bé, el puzzle de cristall. Hem de tenir en compte, però que s'ha llegit... La primera exacte, bueno, potser... S'està en el tema, eh? Exacte, se'ns passa, que a la vegada es llegim, i no ens hem llegit part de la triologia, d'aquesta segona part de la triologia, que comença amb la xica invisible, i ponen aquell llibre que hi ha certes coses que comencen a encaixar respecte al primer, i bé, a partir d'aquí, a l'insert, en aquest llibre. No seria la mateixa autora de la xica del tren, ara que estem parlant de noia invisible i de més? Potser estic juntant... És el mateix? Em sembla que sí. No tinc les dades aquí, perquè és a veure que a moltes vegades fem el directe canòstic amb tots els punts que he preparat, ens enmovem en els directes, que es poden estar aquí amb tots nosaltres, i no ho tinc davant, però potser sí que és la mateixa, ara no enganxes. En qualsevol cas, facem la següent proposta per a algun altre membre de la família que estigui assegut a taules, suposo que tocaran també els més petits, els més jovenets, jovenetes. Sí, sí, sí, els més jovenets, del qual... Aquí m'haig de ser un expert, aquí... A veure, a veure. També ens ajudin, però he vist que hi ha una sèrie de llibres que es diu Aus i els Monstres, que m'ha recordat que quan nosaltres eren petits que parlàvem d'en Teo, no?, en Teo a l'escola, en Teo a l'Ausor... doncs una miqueta d'aquesta sèrie de llibres més modernada, Aus i els Monstres, on, en aquest nen, en el lloc de autonomia, hem portat diferents llibres d'aquesta sèrie on plasmen diferents situacions. I faltaria, de millores recomanacions que portem avui, però em faltaria, clar, em passarà directament dels avis, els nets. No sí, falta alguna persona a intermitge, que serien els fills d'aquests avis, és a dir, els pares. Exacte, els pares i mares de tots aquests nets, nets que veiem, no? Clar. En aquest cas, a la mare, que evidentment la vida en aquests tres fills que hem plasmat, ja no és la mateixa vida que portava quan era sorpera, quan estava cagada amb el seu marit, recomanar una paraula que tu entendràs de Xavier Bosch, on ja serà els que ens esculteu, també, per no la remetre amb el mateix, que ens esculteu des de anys passats per les tardes. Un autor que m'agrada molt per la seva... per ser vocabularititzat, per la seva tendresa i per com transmetre els sentiments que vol transmetre. Paraules que tu entendràs, a mi em va fascinar les diferents situacions que plasme, el matrimoni que hi ha a teus fills brans, en aquest cas. I bé, es reviuen la passió que hi havia abans d'haver fins. Doncs mira, molt adient també per aquests pares amb fills que s'han desnets, els avis, que necessitin també temps per ells o trobar aquests temps de parella. Tot i tenir fills, òbviament, també. Sí, però s'ha de trobar, s'ha de buscar per trobar-ne. Exacte. I faltava també una altra recomanació, també pot ser pare o mare, però en aquest cas, el pare? Sí, el pare, en aquest cas, he recomanat un llibre que em va treure i que crec que demanaré també el rei, a part del que he dit abans. El llibre que em va treure, és el l'experiència de Timothy Garon Ash, on m'atreu molt perquè parla de quan al menos en donant a dos, es fan públics uns èxits de l'antiga república democràtica alemanya. I aquest historiador britànic, Timothy Garon Ash, l'escriptor, viatja avervent per veure si per casualitat Hi ha algun expedient sobre ells. Resulta que sí que en troba. Veu que em veuen l'anomen en Romeo, en aquests expedients d'investigació i temes de part fosca dels governs. I a partir d'aquí comencen a investigar els moviments de resistència al Regimnasi. I és una miqueta històric del que sí és història. Al final, expedients existents. Veure com estan escrit i què ens expliquen aquests expedients. Tot una investigació, una mica de trenca-closques. I a les taules sí que és ser que cada vegada podíem dir... No sé si era per la Covid, però les famílies creixen i sempre hi ha persones afegides, podíem dir cunyats, padrins, a taula. I en aquest cas crec que el cunyat també les ha segut a taula. I tant, no sabia si posar-ho o no, però allò típic de que per anar ambures amb el cunyat que t'hi portis més bé o t'hi portis més malament, doncs jo li porto molt bé, els meus cunyats, això que he tingut a l'entrada. Parlem d'un cunyat imaginari on els reis li han portat els assassinos de Germànda Viríe. És una novel·la molt martiginosa, on hi ha molta violència, hi ha molta hora de filtre, tota la interacció social del país de Bogotà, perquè realment Germànda Viríe és de Bogotà, i el que explica és que després d'acumulatre un assassinat amb defensa pròpia, es troba una sèrie de consciències insòlites. I això el fa escriure i el fa implicar i explicar tot aquest engranatge que fa a través de la novel·la, i rebre la diferents coses del país i de com mana que un país hi ha molta crueltat i violència. Una novel·la molt, molt, molt interessant, molt interessant, i jo m'explica també tot això relacionat amb les relacions socials que hi ha allà a través del crim. Anar-te'n amb un país que cadasconeixem, segurament ens venen idees impulsades, però que cadasconeixem, ens introduir-nos en aquest món. Ara que dius Gaviria, em sonava molt el nom, m'he intentat buscar-ho ràpid, i és el segon cognom del cap del narcotráfic colombia, que deia que va ser Pablo Escobar i, de segon cognom, es deia Gaviria. I és molt probable. Ara que comentaves, m'ha semblat per un moment que podia tenir una certa connexió, perquè al final d'aquest narcotràfic de Pablo Escobar i tot el teixit de contactes, i la gent que tenia treball en parell també estaven inclòsos els assassinats. Sí, sí, i tant, i tant. Per tant, podria ser com a bossa vol, com a bossa vol, màfia. Exacte. És materialitzat, no ho fan, però, evidentment, manen i decideixen qui i com s'ha de fer, sí, sí. Exacte. I falta una altra taula, que serien els tiets o tietes. Correcte. M'he aprofitat de la tieta o tiet per parlar d'un gran llibre, d'un gran boom de testanya que estem a punt d'acabar, que és el jugador d'Alma de Javier Castillo. Com el nom diu jugador de l'Alma, la sinòpsia et diu, et fa la pregunta de si qui eres, jugar, i et traslladarà al Nou Vallor del 2011, on hi ha una noia de 15 anys que apareix crucificada, i a partir d'aquí un periodista comença a investigar, i, a partir d'aquí, a llegir i introduir-los en aquest llibre, que ha estat tant gran la seva acceptació per part del públic, que ha estat, i a ells, també ha estat un gran, gran boom, i que ho ha anunciat amb el hat en aquest noi. Déu n'hi do. Bona recomanació. Podien dir que agraït tots els que estan a taula tenen un llibre per demanar, o per... o que podrien rebre, no sé si falta alguna altra a taula, o alguna altra que pugui sobreaixi per dir si algú no sap què regalar. Una altra opció. Una última opció que m'ha quedat... m'ha vingut element, ara ja pensant, amb la meva sobra, o la meva cunyada, o algun dels meus debots, que és un llibre que és més per interactuar, que no pot llegir, que és caligrafia creativa. I, de fet, m'ha recordat, mentre es feia, mentre patava a l'espai d'avui, perquè l'han passat al rei, per a casa, van fer caure un llibre semblant, que és llibres on et fan una mostra de caligrafia de diferents tipus de caligrafia, i el que has de fer és tenir la gran paciència, que això ens falta molt en aquest món d'avui en dia, per reproduir-la, poc a poc, i ja sigui a la salari, o sigui una praula amb aquest tipus de caligrafia. Això em recorda una mica a l'escola, quan ens feien practicar la caligrafia, d'anar fent l'AC, i vinga, repetir l'AC, i després la L i la M, és una mica tornar a reaprendre, o a dibuixar millor, escriure millor la lletra. Escriure, dibuixar, i inclús hi ha tècniques inclús, ja no per fer només la lletra en petit, sinó fer la lletra més gran, que inclús hi ha gent que es va dir que a fer-ho, i d'això en crea algun altre quadre, i que sí, molt, molt reivindicatiu d'aquest tipus de caligrafia, perquè també em recorda les lletres que tenien els avis i els besavis, que per escriure una carta, per exemple, evidentment que seria escriure, però segur que l'escrivien més lentament que nosaltres, perquè tenien una lletra molt més curosa que la nostra. Això és veritat, sí que és cert que també hem perdut una mica la grafia, perquè ja no escrivim cartes, per exemple, cartes postals, perquè tampoc ja no s'utilitza tant el paper i anem molt més al digital, el tablet, el dinador, el teclejar, i sí que també hi ha una espècie de boom d'aquestes caligrafies, fan també tallers, de gent que li agrada més la caligrafia més medieval, no més antiga, que la gent com un taller d'art d'expressió creativa, també s'han dit que és tot de moda, no podíem dir? Per això m'he dit, perquè veig que és tot de moda, i per això, perquè al final, ara farà un any, per la família, la caure un lliure d'aquests, i va ser un teniu. Doncs ara sí que tenim la taula plena, la taula plena de regals també, de llibres, que és el que volíem, és el que portem en aquesta secció, que ens portes, de fet, Oriol, i ara que es posa a casa tranquil·lament, la llegeix el seu llibre o dibuixar, si és que li ha tocat la caligrafia creativa, però, en tot cas, tenim tota la família més que contents, que esperem que així sigui el dia de reis, de tu desitjant-te una bona entrada d'any, i ja gairebé que tinguis un bon dia de reis, nosaltres ens escoltarem amb tu, ja, d'aquí que he gravit dues setmanes. Correcte, molt bé, molt bé. Bon any a tothom, i que a reis us portin moltes coses, que us ha portat molt bé. Això mateix, com a mínim llibres. Un abraçada, Oriol. ...cowboy, cowboy in LA. Thunder, pickups in cheap gasoline. Lightning, best show that I've ever seen. And you get up every day and you work hard for your pay, happy in a pair of jeans. Oklahoma, it made a man out of me. Let's skip the club, let's skip the crowd, I wanna take you on a date. I'll hold your hand, I'll hold the door, cause that's how I was raised. All the other boys in town looking talk the same, but I've got a different kind of heart on cowboy, cowboy in LA. We could take it slow, this ain't a rodeo, I could show you something new. Let's skip the club, let's skip the crowd, I wanna take you on a date. I'll hold your hand, I'll hold the door, cause that's how I was raised. All the other girls in town won't look at you the same, but I've got a different kind of heart on cowboy, cowboy in LA. Una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a bebaixaxelapuncat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Una de les notícies destacades d'aquest penúltim dia de l'any va ser la inflació que ha arribat el 6,7% de mitjana al conjunt de l'estat aquest mes de desembre. Si els preus s'han continuat disparant aquest mes de desembre, aquesta és la taxa més alta en gairebé 30 anys. L'electricitat n'és la principal responsable seguida de l'alimentació. Respecte al mes de novembre, els preus han pujat 1,3%. Són dades provisionals que avança l'Institut de Sadística, les definitives que inclouen les variations per comunitat. Deixem el que ha passat al final. Té la veritat i la sentència. Les notícies amb la Marta Romagosa. L'epidemiòloga de la Vall de Bronda, Barcelona, Magda Campins és totalment partidària d'obrir les escoles al pròxim 10 de gener. Creu que abans de tancar-les s'hauria de tancar els interiors de bars i restaurants, ho ha dit el mes de Catalunya. que hi ha un risc més alt de contagis. Tenim els interiors dels bars i els restaurants oberts sense mascareta, i els nens van a l'escola amb mascareta, i a la classe estan amb mascareta, per tant, no seria llògic tancar les escoles i mantenir els restaurants i els bars amb els espais interiors oberts. Itàlia aprova més mesures per limitar el moviment dels no vacunats de la Covid. A partir del teu de gener s'ampliarà l'obligació de tenir vigent al certificat sanitari, on es demostra la pauta completa per agafar el transport públic, també per entrar en hotels, participants, cerimònies civils o religioses festivals, o fins i tot per piscines, encara que siguin a l'aire lliure. Això a Itàlia, a París, mentre estan a partir de demà, serà obligatori portar la mascareta a l'exterior. A més, el govern francès ha anunciat que les empreses s'exposaran a rebre multes, si es demostra que no prioritzen el teletreball. Empreses, autònoms i cooperatives de treball associat ja poden demanar els ajuts del servei d'ocupació de Catalunya per contractar joves. L'ajut és de més de 17.600 euros per cada empresa que contracti una persona desocupada, menor de 30 anys, a jornada completa. El govern destina aquestes convogatòries a 125 milions d'euros, que permetran contractar més de 7.000 joves sense feina. La meitat de la dotació es destina a subvencionar contractes en pràctiques per joves en titulació. L'altra meitat és subvencionar contractes laborals, però els qui no poden subscriurem un de pràctiques. Segons l'enquesta de població activa, el tercer trimestre, la taxa d'atur juvenil, és del 19,4% gairebé el doble que la població en general. L'alcalde de Terrassa, Jordi Vallar, respona amb indignació la portada de la revista del grup municipal de Ciutadans, on apareix l'antic despatx del que el dia ha buit, i amb una frase que diu qui governa Terrassa. Vallard, que des de l'agost passat té un dels seus fills malalt de càncer, explica que ha continuat el capdavant de l'ajuntament, tot hi haver de passar moltes hores a l'hospital. Anima, Terrassa, Marta Vallès. Bon dia. Vallard respon des del seu Twitter, on publica la imatge de la portada de la revista que el grup de Ciutadans ha repartit per la ciutat, i apareix el despatx noble del que el dia que no és, el que utilitza l'alcalde habitualment, i escriu en l'alcalde ni és ni se l'espera per liderar els canvis que Terrassa necessita. Jordi Vallar, el respon que ha seguit fent la seva feina, des de l'habitació de l'hospital, en contacte diari i permanent amb el seu equip. I el fegeix que és tenir molt mala vava, que se sent trist, i que quan pugui tornar l'ajuntament, tampoc se asseurà el tron, sinó que tornarà, com sempre, a peu de carrer. Marta Vallès, Catalunya Radio Terrassa. El Departament de Territori iniciarà de forma inminent la reparació del túnel de la carretera entre Horta de Sant Joan i Prat de Comta a la Terra Alta. Les escleixes que s'hi van detectar van obligar a tallar la carretera a l'estiu i ara s'hi circula per una via de pas alternatiu. Horta de Sant Joan, Anna Ferras. La recerca de l'hospital és de 3.333, que reforçarà amb formigua armat i una estructura metàlica. Joaquim Miralles, és l'alcalde d'Arnes. Sí que és veritat que en el bypass que vam fer estàvem contents ja perquè no havíem d'anar a la volta, però evidentment estem molt contents que hi haguem sortit de nostre suplic. S'han fet ja els treballs preparatoris i la definició del projecte. Ajudament amb el desviament provisional per on és circular, l'obra tindrà un cos de 2 milions d'euros. I ara s'ha fet un projecte de 3 milions d'euros. El Barça suma fins a 10 jugadors positius de Covid després que avui s'han confirmat els de Sergiño, Dest, Coutinho i Abde. De cara a partir de domenge al camp del Mallorca, Xavier Hernández també té 6 jugadors lesionats, dels quals es podria recuperar Pedri i Busquets està ascensionat. Fins a 17 jugadors són els que han fet les recorregudes. Fins a 17 jugadors són ara mateix baixa al Barça. A l'Atlètic de Madrid s'acaben de confirmar 5 positius, entre ells el tècnic Siméone, a més de Coque, Griezmann, Herrera i Joao Félix. A l'Atlètic de Bilbao, els nous positius són Raúl García, Íñigo Leque, Unai Núñez i Asiér Villalibre, que s'assumen a Zarraga i al tècnic Marcelino, també positius. A l'eurolliga de Bàsquet, Bascón i Abarça, aquest vespre de dos quarts de nou, Cori Higgins, torna a l'equip després de set setmanes de baixa per una lumbàlgia, també és novetat Sergi Martínez-Cúrit, i Oriola Sombaixa per Covid. El Bascón i Abarça amb transmissió a través del Guèpilab de Catalunya Ràdio. A les últimes hores s'han confirmat els pitjors pronòstics per a Ricky Rubio, el jugador de l'NBA. Es perdrà el que queda de temporada, perquè té un trencament del lligament en creuat anterior del Janoll Esquerra, al base del Masnou. Es va lesionar a la matinada d'Himicre. I en esquí, el segon supergegant de Bormió a Itàlia, que s'havia de disputar avui, s'ha suspès pel mal estat de la neu, les altes temperatures, 12 graus. Avui hem desfer-la a neu que no tenia bona qualitat per esquiar. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Estan exaurides les inscripcions per lliurar la carta al reis d'Orient, al casal de joves. Encara queden places disponibles per lliurar la carta al reis d'Orient, però al Masjui, per fer-ho que l'inscriuers a través del web d'inscripcions de l'Ajuntament, que és a Sant Just.barra inscripcions. Abans de reservar l'entrada, cal tenir en compte aquests punts següents. Els infants hauran d'entrar acompanyats d'una persona adulta sempre a dins del recinte. No es permet inscriure una nena o un nen a més d'un rei. Només poden inscriure-se en un rei. Només poden assistir un màxim de dues persones adultes per infant i també s'han de registrar. Aquesta dada és important. Les reserves són de fins a un màxim de... Aquestes festes un plim de música a les nostres llars. Perdó. Aquestes reserves són de fins a un màxim de cinc membres de la unitat de convivència. L'entrada al recinte, on hi haurà els reis d'Orient, es faran torns de 15 minuts. I també hi haurà una cua per accedir a cadascun dels reis max. Un cop dispositada a la carta a la bústia del rei seleccionat, es prega a les persones assistents a sortir ordenadament del recinte habitant aglomeracions. I també recordem els últims dies per visitar la setena edició de la mostra Sigues Original. Un projecte iniciat al 2013 que es va crear amb la intenció de donar espai i visibilitat a artistes de proximitat, que en algun moment han tingut vinculació amb els projectes que s'impulsen des de l'espai de lliure creació Carme Malaret. En guany, les mides de totes les obres és de 11 x 26 centímetres, i compta amb la participació de més de 40 artistes que presenten prop de 100 obres, totes presentades en aquesta mida. Es tracta d'una mostra col·lectiva d'obres originals, de format petit, que els creadors i creadores han fet expressament per aquesta edició. Són, per tant, obres inèdites. Es busca potenciar la diversitat de tècniques, estils i conceptes i pensament. Amb la nova proposta de mides que es presenta cada any, es busca els artistes a replantejar com poden adaptar el seu art a les peces exposant el seu llenguatge personal. Les obres es poden adquirir i els preus es comprenen entre els 30 i els 300 euros. Sigues originals podrà visitar fins al pròxim 5 de gener en horari de dies laborables de 6 a 8 del vespre i els dissabtes dels diumetges de 12 a 14. A l'espai de lliure creació Carme Malaret es troba al carrer Bona Vista. Finalitzem el 3 de gener del 2022 s'activa l'estacionament regulat de zona verda i blava. Al pròxim 3 de gener de Juntscaders s'activa l'estacionament regulat de la zona verda i les noves places de zona blava en diversos carrers del barri centre. Promoixa a l'empresa municipal encarregada de la gestió, ha començat una distribució postal per informar les persones empadronades a Sant Jus, al barri centre, sobre el funcionament de la zona verda per a residents. Així, en aquesta circular s'informa que l'ordenança fiscal número 7 estableix taxa per l'estacionament de vehicles d'atracció mecànica en les vies públics municipals i n'estableix les tarifes per a residents, i les tarifes per a residents de l'àmbit de zona verda. Les tarifes de pagament per a residents són les següents. 18 euros l'any, aquesta tarifa només estarà disponible amb l'APP-AMB aparcament. Els parquímetres no es podran fer aquest pagament de 18 euros l'any, però sí aquests restants. 5,50 euros el trimestre, 0,50 euros la setmana i 10 càntims el dia. Aquestes tarifes s'han d'abonar directament als parquímetres. Les noves places de zona blava estan situades en els següents trams de carrer. El carrer m'ho s'han entenint en Tonino Tenes, entre el carrer Mercader i el passat Japons, el carrer Bonavistre, entre el carrer Església i el carrer Josep Módolell, el carrer Bonavista, entre el carrer Església i el carrer Carles Mercader, el carrer Josep Ençal Clader, atocada al carrer Badó, i a la plaça Jesim Verdaguer, i també el carrer Teneu, entre el carrer de la Creu i el carrer Major. Fins aquí la informació local. Tornem amb més notícies d'aquí una hora amb l'edició migdia dels Sant Just Notícies. Tornem-nos a tots que vagi bé i bona tarda. Tornem amb més notícies d'aquí una hora. Tornem amb més notícies d'aquí una hora. Tornem amb més notícies d'aquí una hora. Tornem amb més notícies d'aquí una hora. Tornem amb més... Aquesta festa és un plim de música a les vostres llars. a Ràdio d'Esvern, les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadales escolta Ràdio d'Esvern, els 98 punuts de la FM i bones festes. L'últim programa d'aquest 2021 ja ho sabeu i ho fem a més amb una visita molt especial, perquè tenim amb nosaltres una persona que podíem dir que es va formar a Ràdio d'Esvern, a la Mísora, ha voltat per tot el món, de fet ha treballat com a corresponsal de guerra, també per alguns mitjans, com el Gesira, actualment viu a Nova York, per això sona aquesta cançó de Frank Sinatra i ell és l'Edgar Costa, l'Edgar, bon dia. Què tal, bon dia? Bon dia, ben tornat a casa. Saps la il·lusió que fa que et diguin aquestes coses i venir cap aquí? És com la... et fa sent... Una abraçada, no? Sí, però és que cada vegada té més valor, com que ens hem fet grans que et diguin coses maques des de casa d'Isàla. Home, clar, a veure, aquí la Mísora et va veure creixer. No gaire, eh? Profesionalment, però... No, però professionalment sí. I tant, i això no és perd. Clar, hi ha molta gent, moltes persones, moltes experiències, moments... Home, el fet d'haver... jo, em sembla que tenia 15 anys quan vaig començar aquí a la ràdio, i vaig estar amb un d'anys, que ara queden lluny, però això marca molt. Quants anys vas ser aquí a la Mísora? És que no t'ho sé dir per ser terrible amb la... Però si vaig començar en 15, jo crec que em vaig estar fins als 20 llargs. Doncs menys d'una dècada, més d'una dècada, segurament. Ara ha dit així, em sembla poc. Ah, sona poc. Sona poc, sona poc. I actualment estàs visquant a Nova York, però has voltat un munt. Has publicat un llibre, has fet mil coses. Home, sí, vas fent cosetes. Si mires enrere d'unidor, eh? Sí, i jo porto ja 5 anys, que és el que em sorprèn, 5 anys. Diuen que a partir dels 5 anys ja et pots considerar a Neu Yorki. Sí, però amb... per nacionalitat vols dir o per el sentiment, eh? Nova York és una ciutat cosmopolita, que hi ha gent de tot arreu, però has de tenir 5 anys per considerar-t'hi. Val, i t'hi sents? Crec que et consideres Neu Yorki. Sí, sí. Considereu Neu Yorki, sí. El nivell d'anglès, què tal? Bé, crec que va arribar un punt en què ja... Super, ja no sé, perquè jo... No, super, no. Però hi ha un moment que ja no millora. Com que jo tinc la fluïdesa per comunicar-me bé, però l'accent i la manera de parlar ja no té millora. Potser algunes paraules que vas incorporant de tant en tant, però no... Clar, el llenguatge adaptat a la... És a dir, a la pròpia jerga, no? A més o a menys? Sí, però... El que no canvia és l'accent. Tens un punt que ja no hi ha millora, perquè ja has arribat a la fluïdesa, però amb el teu accent. És a dir, anglès fluït ja, per les penes, ja corre, eh? Bueno, això és el que es pot. I com és això de viure a Neu York? En concret. M'he mudat amb en Chatham, amb la pandèmia. Els preus dels lloguers van baixar brutalment, sobretot a certs barris que abans eren inaccessibles. L'últim any abans de mudar-me vivia el Bronx, i vaig tenir l'oportunitat de trobar un pis molt bé de preu, bueno, bé de preu, comparat amb el que era. Que no és el Bronx, entenc. No és el Bronx. Perquè a les pel·lícules sempre es veu que el Bronx és la part més obscura. Seria com una mina, salvant distàncies, però és com la part més obscura de la ciutat, on gairebé ningú hi vol viure. És així, de veritat? Bueno, el Bronx és molt gran, i zones així més... Es defineix una miqueta pel tòpic del perill, perquè són barris més humils, per tant, hi ha més... Un més tràfic de drogues, potser, també? Sí, els anys 90, les imatges d'aquells bidons d'en Foc, això ja no té... Jo, per exemple, em dedico a... Jo soc un responsable, i llavors cobreixo notícies, i hi ha molts... Molts incidents que passen, però no només el Bronx, també, hi ha parts de Brooklyn... Nova York és una ciutat que té el millor llopitxó, no? Llavors, si vols escarbar amb l'opitxó també trobes. La salda a la Casa Blanca et va tocar cobrir-lo? Sí, jo estava aquell... Recordo el matí, a primaríssima hora, jo estava fent cua, perquè hi havia un... El tram donava un discurs, i a mi em tocava cobrir-lo. Llavors, me recordo que no anava ben abrigat, i vaig passar molt fred, perquè estava quiet, aguantant moltes hores... Perquè no es veu del periodista, no? Aquest patiment... Clar, patiment total, perquè allà és un fred èpic. I quan va acabar el discurs, la gent va marxar cap a la Casa Blanca, i jo també jo estava fent un livestreaming de tota la jornada, i en seguida em vaig trobar en mig de tota aquella... Maria de persones enforismades, i jo vaig entrar al Capitol, inclús. Aquest tumultor de gent té, com diuen també equits tribunals amb espanyols, sí? Era un tumultor per definició, sí. I vaig entrar... Me'n recordo que em començava a rebre molts missatges de gent que es preocupava, i estàs bé, i la veritat, per mi va ser un... un episodi... esperpèntic, era... Tu vas patir per la teva integritat? Ningú en moment. No, no, no. Ni cap emputxada, ni cap moment de diòstra igual, ens hem confinats aquí dins, perquè hi ha algú que ho fa... Doncs no ho sé, s'ha dit, va una mica més alt. Saps què passa, que té un simbolisme molt gran, però no era una situació de perill real. I els mitjans de comunicació ho han utilitzat molt també, perquè és molt... que hi ha molta política arredera. Això també s'ha fet servir molt per exemplificar el fi de Trump, no? Bàsicament. Sí. I... Però perill, per la meva integritat, en cap moment. Tot i que van morir, no sé si van ser dos o tres policies, o no? No, va morir una noia disparada per un policia. I això va ser... Jo he estat en situacions molt més perilloses. Durant tot l'any i mig de pandèmia, quan hi va haver la mort de George Floyd, va haver-hi moltíssimes protestes que acabaven amb violència a les nits, i allà sí que vaig passar por. Jo vaig estar a Minneapolis l'any passat, van matar un noi de van meu, el sortida d'un... d'un badulaque on va morir George Floyd, el uest de Minneapolis, i això realment té molt més impacte. A la Casa Blanca és més... és més simbòlic que no pas un episodi de passar-ho malament. També el cas de George Floyd, després va haver-hi també aquesta Maria, dissim, a través de les xarxes socials, d'aquest reculsament, amb aquesta frase de I can't breathe, que no podia respirar, també et va tocar cobrir-ho. O vas cobrir la situació. Jo soc corresponsal d'Estat Units en base a Nova York, però quan hi ha algun episodi gran de notícia, breaking news forte, normalment vaig a cobrir-ho. I sí, vaig estar tant a Minneapolis durant el procés, i vaig arribar dos dies després de la mort de Floyd, que era la nit que van cremar una comissaria de policia, i me'n recordo, està aquella nit allà i era... Saps què passa? Quan estàs com a periodista cobrint una cosa intensa, el filtre de la càmera i el fet d'estar-t'ho treballant, li poses una altra distància. Però realment hi ha moments quan la policia carrega contra els manifestants, i tu estàs allà, a ells els és igual que siguis un periodista. Si et ve tot a press, és igual, no? I la podran rebre igual. Aquest detingui o que un manifestant no li faci gràcia que tu estiguis amb una càmera, o sigui, et poden caure per totes bandes. I aquí sí que hi ha una adrenalina que et surt per les orelles. T'agrada aquesta adrenalina per això? Jo mai m'hagués pensat... Jo mai m'hagués imaginat que m'agradaria, i sí, sí, sí. Perquè com a corresponsal de guerra, on havies estat? No he sigut ben bé corresponsal de guerra, però jo vaig estar en situacions de guerra. Vaig estar 5 anys, i vaig viure, sobretot, molta tensió de... a Fadellas, on hi havia tirotejos, i trobaves en situacions de guerra, però no és que jo estés a l'Afganistan. Però tot i això, la... aquesta adrenalina que deies, és un factor positiu, negatiu, és a dir, el que ho deixes en certa manera, perquè forma part d'aquesta professió, i d'aquell moment... És un... És un nibri. Jo crec que té conseqüències, i que no les notes en el seu moment. O sigui, quan tu passes, per exemple... Mira, tu ets un exemple. Fa un parell de setmanes estava a Quentac i cobrint un tornador, que va de bastar una ciutat sencera, no? Jo estava gravant, cases destrossades, gent com havia perdut tot, i la veritat és que jo feia, grava com gravaries qualsevol cosa, fas una entrevista, i dos dies vaig estar allà una setmana. I als 5 dies me'n vaig anar a un... com es diu, un centre de collida d'animals, perduts, no? Estava filmant gossets en gàbies, i hi ha un moment que estic filmant dos gossets, que estan dins d'una gàbia, i me'ls estava mirant, i em van començar a saltar les llàgrimes, i clar, és com que de cop, tot el que estava visquent va sortir, a través de... T'entendre com era el gosset, no? I dir, com a sí, jo... Té un impacte, i la por d'aquest disparin, o que matin algú al teu costat, realment té... Però l'adrenalina ens és una cosa que et sents... Ostres, estic fent algú... Això t'enganxa, també, no? És que, a més, és químic, no? S'agrega... s'agrega substàncies, i això el cos ho acaba demanant. El tema de les armes, com... com l'arribes a acceptar, de viure en un lloc on les armes... Doncs jo puc portar-ne un al bolso, ara, no? És potser la cosa que més em costa de pair, perquè no ho entenc. I ara, si fostiguéssim uns estudis de Nova York, de ràdio... Nova York és diferent, eh? Nova York és una ciutat que... que no és tan representativa dels Estats Units. Però està permès que una persona dugui una arma reglamentària amb el permís i tot això? No. Tu no pots estar armat si no ets una força de l'ordre, i... Hi ha diferents categories, no? Hi ha el que li diu un open carry, que vol dir portar l'arma que sigui visible. Això no es permet. Inclus, quan vas per l'Amèrica Profunda, estàs a Texas, i et pots trobar que amb uns grans magatzems hi hagi un cartell a l'entrada que digui, armes no. Clar, si et diuen armes no, vol dir que és normal que la gent porti armes. I això... Mira, el que més em va sorprendre, amb el tema de les armes, va ser a Minneapolis, estava cobrint quan era l'aniversari de la mort de George Floyd, estava al barri del George Floyd, i hi havia unes oferendes florals, i estaven fent com un acte, i hi va haver un tiroteig, van disparar un paio, davant meu, i en aquell moment, jo em vaig refugir a esredir un cotxe, i van començar a disparar, i tothom que estava al meu voltant, anava armat. I és una cosa que jo, durant l'hora i mitja que havia estat allà, no se m'havia ni passat pel cap que tothom tenia. Però quan veus que de cop i volta tothom treu una pistola, dius, hòstia, això és el Far West. És que sí, a vegades sembla com una ciudad sin ley, no? Ahir, precisament, crec que va ser jo abans d'ahir, també hi havia un tiroteig, un centre comercial, hi havia un home que... En fi, va... És que això era el pare cada dia. Sí, clar, a nosaltres imagino que ens arriba una de cada 50 o 20, no? No, arriben totes, perquè sempre és notícia. I jo, com que us pensarà allà, me n'adono que, doncs, que, inclús... qualsevol cosa que passi a Times Square és notícia mundial. Clar. I sí, però, realment, els tirotejos tan accidentals, com de persona que té problemes de salut mental i acaba liant-la, és un país molt gran i és un país amb un accés a les armes desproporcionats. Molt fàcil que... I això acaba donant sempre episodis d'aquests de notícia. I, a més, que sempre hi ha d'anys colaterals, no? Per exemple, en aquest cas d'aquest centre comercial, una bala perduda que s'anomena, no? Va anar a parar un vestidor, va treure-se la cortina i dins hi havia una menora amagada, crec que amb la seva mare, amb la seva germana, i va morir aquesta nena, no? Clar, és que... Disparada per la policia, clar. I és la que protegeix també la ciutadania. Sí, però és que la policia també és un focus de... O sigui, un policia està en una situació de que en qualsevol moment el poden disparar. I ells van... responen a trucades i a situacions de perill. I el policia és el que més s'exposa, perquè... I després hi ha moltes coses a analitzar, la brutalitat policial, el tema del racisme, el tema de la facilitat... Però és que ells també són focus de poder ser disparats en qualsevol moment. Parlar sobre tot el tema del George Floyd, que sí que de ressó mundial, òbviament, no? Però podien dir la població afroamericana o la població negra, si es permet dir així, se segueix aixecant per seguir lluitant contra aquesta discriminació, encara actual, cap a ells. És un tema, potser, dels més difícils d'entendre. D'entrada, quan portes ja un temps vint a Estats Units, acabes donant-te compte que està relat el problema, perquè mai s'ha resolt, no? La història d'Estats Units, que és una història curta, comparada amb la història europea, però que d'un origen tens l'esclavitud, després tens la segregació, i després tens un món d'hipocresia en quan els temes de raça, però una obsessió, que certes coses no es poden dir, i altres que no s'arreglen. Llavors, clar, es va creant un sentiment de frustració en les dues bandes, perquè ara mateix vivint un moment dels Estats Units, has d'anar amb molt de compte, perquè hi ha molta sensibilitat, i també hi ha una moda d'enfotre-se'n del blanc, no? Ah, sí, també? I tant, i tant. Però en quin sentit? És a dir, per color mateix? O com a raça, diguéssim... És que realment el blanc ha estat impuna durant molts anys. I com que es barregen dos coses, una és la discriminació real, i una altra cosa és la confrontació. I una confrontació en un nivell simbòlic, perquè no es pot parlar d'aquest tema, i això crea encara més... El que hem viscut amb George Floyd, és la frustració de situacions límits. Per què una persona pel fet de ser negra la seva vida valgui menys? Això és injustificable. Clar, és que si ens plantegem aquella situació amb un George Floyd blanc, de ben segur... També passa. Segurament per l'estadística, no? És que, clar, és un tema que no tenim temps per analitzar-lo, perquè el pots abordar des de molts àmbits. Sociològicament et trobes en què pel fet de ser negra, tens menys oportunitats. I, a sobre, és més fàcil que caiguis en cercles de pobret. La població carcelària estadounidenca, aminentment, és el que allà diuen black and brown, que és negres i... Molats o... No, sobretot es parla molt de... Centra Amèrica... O mezcla, o mix-race, que et diuen, no? Sí, guait, no, a les presons era bé. Sí, també. Però avui dèiem proporció, si els diuen així... Sí, però hi ha... Les xifres parlen per si sols. El crim també es comet més en barris marginals, en barris que sona aminentment, black and brown. Llavors, què vol dir? Que els negres cometen més crims? No. Vol dir que també... De fet, sí, amb xifres, sí. Però vol dir que això és culpa de ser negra? No, és culpa de no tenir oportunitats. I això és el que has de resoldre. Però també es crea un... Ara vivim... Les reis socials fan que... que tothom opina i ataca, i la cultura wok, que és l'aixecament i el despertar, també fa el cancel·lament, i si algú comet algun tipus de comentari inapropiat, li poden aconseguir que perdi la feina. I després tens tot el que és les hipocresies, la gent que s'aprofita de les causes. El moviment Black Lives Matter té líders que guanyen diners amb això i es compren mansions a Califòrnia, i en realitat el que estan és aprofitant una causa, que és molt trist que passi, però pel seu benefici personal. Però personalitats públiques? Sí, noms propis. Sí, clar. No sé, hi ha un cas, no sé si aquí ha arribat molt, un actor de la sèrie Empire, el Justin Smollett, un paio que és afroamericà, homosexual, i que va orquestrar un atac fals, va pagar uns països perquè l'ataquessin, i va dir que l'havien atacat uns pro-tramp. Clar, això és tan aberrant. És digna de pel·lícula, eh? I serà pel·lícula, segur. Això ho podeu buscar. De fet, ara va ser el seu judici, va passar l'any passat, i ha sortit culpable. Ell va mentir a la policia, va inventar-se que l'havien atacat sobre una cosa il·lògica, perquè ell és de Chicago. A mi, nenament afroamericana, és impossible que uns països pro-tramp li diguin, ves-te'n d'aquí, this is Make America Great Again, i a sobre, clar, ell s'està aprofitant. U, d'un fet cert, que és la discriminació racial. Un altre, l'homofòbia. I aquest paio és un paio forrat, un actor, que no el discrimina ningú, o més el contrari, que el veneren, i aprofita això perquè hi ha gent que s'aprofita de les coses. Que li volia treure re dit, d'alguna manera, a la situació, o fer-se veure o notar d'alguna manera. Bueno, vull fer-se la víctima per guanyar popularitat, i tenir ressò. Clar, i jo trobo que temes serios com aquests, que passen, que gent ho pateix, tu no pots agafar i aprofitar-los, i molta gent ho fa. Reculsar-se, refugiar-se sota la bandera de la discriminació, ho trobo que hauria també de ser castigat, no? Perquè no és... És una cosa real, tu no pots... Sí, no és ètic, no és ètic. I tampoc pots refugiar-te en que si tu no et dones una feina és perquè ets afromèrica. Home, no, potser és perquè no vals per la plaça. Que no treu, que hi hagi molta gent que no se li pot permetre que et discriminin perquè tu ets XOZ. Aquest també s'han donat, podríem dir, casos de discriminació, però en aquest cas, per exemple, persones que volen llogar o comprar un pis, sobre tot llogar, que per motius segurament més racials, també se'ls treu de la llista de possibles persones que poden arribar a llogar aquell pis. De fet, recentment, crec que va ser a TV3, feien un estudi i podíem dir trucades a diferents immobiliàries o agents immobiliàries per preguntar si ell fos moviment, si fos israelí, si podria entrar en el procés de selecció d'aquest pis i la majoria els dient que no, directament, sense ni tan sols demanar nomines, ni tan sols demanar cap tipus d'informació, que és la que realment necessita el propietari entrar a dir en aquell pis. És que aquest és el problema quan estem generalitzant per un fet que diu que sí. És el que deia abans. Les taxes de crims sí que hi ha una... pots veure racialment qui comet més crims als Estats Units, però no és perquè... No té res a veure amb que siguin d'una determinada raça. Deia de veure amb un origen o un grup on estan, que és a dir, si vius en una comunitat marginal, és més fàcil que estiguis influenciat per bandes, per cometre crims, però no és perquè siguis tu d'una raça o d'una altra. És perquè vius allà, és perquè no tens accés a altres coses. O arregles el problema o sempre estaràs... Sempre estarem així. S'enquistaran encara més, no? I ara hi ha un moment de molta tensió i ha sigut tot fruit de l'any Trump, dels 4 anys de Donald Trump. Que té un editor, eh? O com a periodista, ha sigut divertidíssim. Sí, això t'ha d'anar a preguntar. Una personalitat d'un personatge així dona molta vidilla. Home, jo el trobo a faltar. L'especte periodístic o polític? L'especte periodístic, com a personatge, és una persona repugnant. Però és fascinant, la seva figura. En canvi, Joe Biden no té cap mena de gràcia a seguir-lo. Jo, que em toca a vegades anar a actes presidencials, dius, home, quina màndora. El de sucre, a més, ara té aquests problemes de salut. O sigui, Joe Biden, la gran... Si ara parlem de política i la figura de Joe Biden, el que jo crec positiu que porta és calmar les aigües. Tens una persona que més o menys és un senyor gran, que malament en teoria no cau, i ara era la persona ideal. Home, hi havia molta gent més interessant per poder ocupar aquesta plaça. I a Trump se'l troba a faltar. Es nota que hi ha gent que vol que torni, realment. I es fa notar aquesta gent? És que Amèrica està molt dividida. A nivell social, jo crec que passa a tot arreu. Que cada vegada la dicotomia, entre una opció política i l'altra, sempre acaba extremant-se. I amb el cas de Trump és evident. Mitja Amèrica és pro-Trump i el vanera. Perquè és una figura massa polèmica, com perquè et siguin diferents. I el dius o et torna a boig. Jo crec que això també ho provoca aquí, o altres punts que no siguin a Estats Units. Però és diferent. Aquí és molt fàcil criticar Trump. Perquè Trump és tan esperpèntic que no pots... Jo, per exemple, la meva visió de Trump, quan vaig arribar als Estats Units, em vaig mure a Nova York el primer any de Trump. El que opinava abans ha canviat moltíssim. Jo entenc coses de Trump ara. De decisions, de parlaments seus... Els parlaments seus sempre van enfocats a crear polèmica. I ell és un paio molt més intel·ligent del que sembla. I això, almenys? Sí, home, tot tu no és. Això de ben segur, però no saps si realment és una titella, si realment té una equip de comunicació brutal al darrere, i la interpretació que fa és molt bona, és un 100% ell tal com és. I això és una de les coses que a mi m'agrada. La política està plena de hipocresia en qualsevol nivell. Llavors tu et trobes una persona que és capaç de dir les coses com són, encara que no t'agradin, i plantejar-te, i cagar-se amb qui vulgui, i enfrentar-se a qui vulgui, que és com... és refrescant, el fet que algú sàpigues que es barallarà amb qui vulgui. Que no hi ha filtres, no? No hi ha filtres. No té filtres, Donald Trump. En canvi, Joe Biden saps que et dirà el que et dirà, volgui captar, per exemple. Tornant al tema racial, Joe Biden ha sapigut abraçar el que és el sentiment... podria ser abraçar o provocar, perquè realment la frustració amb Trump, quan ha tocat el tema racial, és quan ha decantat la balança política. El fet que els afroamericans de cop i volta hagin votat contra Trump, ha permès la victòria de Biden. Biden ha aixecat la bandereta d'haver sigut el company d'Obama de viatge, i ja és el candidat pro-afroamericà. Però en realitat, Joe Biden és una persona que en el propi debat de les primàries contra l'actual vicepresidenta Kamala Harris, la vicepresidenta l'acusava de racista, perquè el senyor Joe Biden, en els seus temps Mossos, quan era... és hereda aquesta Amèrica Blanca condescendent i que no empatitza amb el negre. I, de fet, ell, en un debat, quan estava fent campanya, li va dir amb un afroamericà, amb un Zoom, d'aquells, li va dir que si tu votes per Trump no ets negre. Però què que ara ja has de dir tu? Què passa, que per ser negre no tens opinió? I aquesta és la mentalitat antiga de l'Amèrica Blanca, que no... i que Joe Biden representa. Joe Biden no és una persona molt conscient de les necessitats afroamericanes. El que aprofita és de les necessitats americanes per guanyar vots, per això és polític. Bona explicació. No, molt bona explicació, no, la veritat. Volia parlar també de Hollywood, però no només el lloc en si o el passeig de la fama, sinó les personalitats públiques, actors, actrius, aquestes estrelles, que suposa que estan com una altra dimensió, que les vides tenen un altre tipus de manera de ser. Sembla que la seva vida és diferent a la resta del món mundial, o almenys aquí el que també arriba és que aquestes persones estan fora del nostre univers, no sé, estan en una altra. No sé si ja també es veu així, o al contrari, algun cop t'has creuat algun actor, o alguna personalitat així Hollywoodiense, per dir-ho, i com si res. Bueno, a mi saps què passa? Que no m'atreuen gens els famosos, em fan mandra. Em fan mandra. Sí, no, la veneració exagerada de figures... Però una mica és el que passa, no? Estan units, estan tots en un pedestal. Sí, però prefereixo anar a un actor, un actriu, un director de cinema, que és un influencer. Que almenys aquests fan algú, no? Dirigeix una pel·lícula, no? Si tu estàs aportant algú. Crec que a vegades és sobre dimensió, però a Estats Units passa molt, perquè també és un país de molts contrastos, i llavors, si tu guanyes molts calés, en guanyes una qüestió exagerada, i si tens fama, la fama és tremenda, però almenys aportes una contribució artística, no? Però cada vegada més... El món en què vivim és més virtual, llavors hi ha gent que realment té fama, perquè fa un ball de TikTok i enganxa. Bueno, també és una manera de fer art, no? És la seva manera de fer art, i cobren diners per fer-ho, de fet. Suposo que tinc enveja d'aquestes. Ara demanem un ball a veure si tenim èxit. Alec Baldwin va ser de menutícia, no fa massa parlant del tema Hollywood, per aquest tret, aquesta... Tu no n'ha parlat d'armes, aquest arma que va disparar-se, encara per què? O no sé si, finalment, s'ha sabut, perquè no havia estat supervisada, o el motiu que fos, no sé si realment... Però el tema és que va morir la productora, o la... Va morir la directora de fotografia. Una directora de fotografia que també era coneguda i bastant amiga del propi actor. Clar, perquè pensem que això és un equip de rodatge, estan junts, això és un accident que... A mi em costa entendre per què... Es veu com accident? Els Estats Units, on encara hi ha detractors... És un miscidiu voluntari, com a molt, no? Perquè, realment, ningú planteja que Alec Baldwin volgués matar a la directora de fotografia, en un set de rodatge. El que passa és que hi ha una persona encarregada de la seguretat del... És igual que si has de vigilar, si una grua... Hi ha dones mesures, és sorprenent que puguin estar utilitzant armes de foc real, que puguin realment causar un accident com aquest. Alec Baldwin no és el responsable de mirar com està la pal... Bueno, de fet sí, perquè ell és productor executiu. Jo crec que té més responsabilitat per ser el productor executiu que no pas per ser la persona que dispara. Perquè ell no és el que ha de mirar si la pistola té una bala o no. Li dona una pistola, juga a fer bandolero. És que és una pel·lícula. Però què fan en pistoles, en bales reals? No ho entenc. Jo, això, realment, el punt aquest, jo és el que no entenc, que realment siguin vegades de... Real? Sí. Que puguin matar i ferir, no... No ho sé. No ho entenc. No sé si ha donat massa per la... Sí, sobretot, perquè també la figura d'Alec Baldwin és polèmica, perquè és un personatge públic, que la seva última feina més coneguda és precisament ser el Donald Trump de la ficció del Saturday Night Live, que és el programa de més Ramon Borri de sàtira política, que és històric. Alec Baldwin és una figura que és compromès políticament, per tant, la dreta també, per tant, l'accident de la mort en el set, n'hi han fet moltes carnis, no? Perquè també és polèmic parlar de l'Alec Baldwin allà. També ho és? Sí, perquè l'Alec Baldwin... Hi ha de per si fora del succes, eh? Sí, perquè si fos només el succes, és notícia un moment i ja no faries debat, o potser faries debat del fet de les armes, no? Però aquí es busca l'escarni de l'Alec Baldwin, perquè l'Alec Baldwin és una figura polèmica. Hi ha de per si. Sí, perquè Donald Trump odia a Alec Baldwin. Llavors, la dreta... La dreta fa... fa... Com es diu? Señala? Quan amb el dita estàs tocant la ferida. Sí, posa el dita a la ferida, no? Sí, posa el dita a la ferida. Crec que no sé si seràs d'acord, però Donald Trump pot ser que hagi estat l'únic o el president que més ha utilitzat el seu poder també a través de les xarxes socials, que el Obama també n'utilitzava, però la manera com s'ha comunicat Donald Trump ha utilitzat la seva presió social o la seva... Sí, de fet... El seu missatge? Donald Trump era una figura coneguda des de sempre. Al final dels anys 80, ell ja és una persona que sona com a possible presidenciable. Sempre ha coquetejat amb això. Què passa? Que l'època de Trump és l'època de més explosió de la comunitació social. I ell va ser el primer president que feia de Twitter una plataforma de parlar amb el poble. Està propagant de també, però... I les ironies del destí és que Donald Trump ha deixat de presidència sent bloquejat de Twitter, de Facebook, de fenestrat de tot arreu. Ara ha creat la seva pròpia plataforma social. Segueix sent una figura que mou moltíssima gent, perquè Donald Trump és més que no pas el candidat republicà. O sigui, de fet, és el gran problema dels republicans als Estats Units. Fins que no sàpiguen com treus de sobre Donald Trump, ho tenen molt complicat. Això durarà anys, i anys, i anys. Depèn. De què ha de passar, perquè realment es retiri, què ha de dir a la foscor? Que el candidat que ha de dir el lideratge republicà sigui capaç de tenir el beneplàcit de Donald Trump. Un cop passi això, Donald Trump ja desapareix. I això, hi ha possibilitats que em passi, creus? Sí, sí. Si a Donald Trump s'alcamelen per... d'alguna manera... Què passa que a Donald Trump no crec que ningú el pugui fer entendre res amb jo? És que jo crec que no, per això et digui. Et veig molt positiu, però vaja. Ja ens ho explicaràs quan passi, però... Hi ha un paio, que és el governador de Florida, el ron de Santis, que ara està guanyant molta popularitat i com a possible presidenciable. Imagina't que el governador de Florida, que és una persona interessant a analitzar, que podria ser proper president dels Estats Units, imagina't que ell s'apigués camalar-se el Trump i posar, no sé, la seva filla, com a possible vicepresidenta del seu... del seu govern, no? Llavors, Donald Trump, que això ho apullés. Per tant, tens tots els candidats de Trump a favor, tens els republicans tradicionals a favor, i a veure si això pot batallar una possible camala a Harris. No sé. Ara tenim l'any que ve, seran eleccions que en diuen mi temps, que és quan es vota el Congrés i hi haurà, probablement, tornaran els republicans a liderar el Congrés. Això dificultarà la governabilitat de Biden. Biden podria ser. Biden ha dit que es tornarà presentable, perquè calli la gent i no es peculin amb la seva decadència. Però camala a Harris també, ara està en un moment molt difícil, perquè camala a Harris no és l'escollida de Biden, perquè l'interès, la van escollir perquè és afroamericana i dona, i queda molt bé, però no s'entenen. I això se sap des d'un inici. Sí, i a més a més li dona les feines més delicades que falla. Per exemple, la defensa de la política migratòria a la frontera, això és una cosa que desgasta, que a la Harris no té bona premsa, perquè no para de perdre membres del seu gabinet que la cursen de d'éspota. A més a més, només pel fet de ser dona, encara estem en un moment tan masclista, que això és una dificultat que haurà de afrontar, serà interessantíssim veure què passa. I tant, quan passi, recuperarem aquest podcast, i veure si ha estat una mica l'actor de bola del futur. Si vols fer predicció, jo crec que Biden no acaba el seu mandat, ja sigui per la qüestió que sigui, o per políticament, perquè interessa posar la càmera a Harris de presidenta en el seu últim any i així poder afrontar les eleccions de 2024, ocupant de la Casa Blanca, i que perdrà i que banyarà el candidat republicà. Això queda gravat, avui, 30 de desembre, a les 12.46 del migdia. Abans que marxis, et garo un parell de temes, volia preguntar-te si ets fan o no, perquè jo soc bastant de l'NM de Géneres, no sé si es pronuncia així, que té l'NM de Géneres Show, que està... Ja ha acabat, no? No ho sé, no ho sé, no és que la vegi cada setmana, però vull ser molt fan d'aquesta dona, com muntar aquests shows, els convidats que té, i l'ironia que li aporta a les entrevistes que fa, i la seva persona de per sí que té una energia bastant explosiva, aquesta dona, no sé com se la veu allà. Això és pura curilitat personal, eh, ja? Sí, sí, la Ellen de Géneres va ser un gran, un gran nom que va representar, sobretot pel que és una dona lesbiana, aconseguint arribar a ser número 1 de l'espectacle, sobretot des de Los Angeles amb el seu talk show, però és que porta molts anys a la professió, i és un dels grans noms, no? Abans hi havia la Oprah Winfrey, i potser és un dels noms més importants dels últims anys en l'espectacle del show business a la tele. El que passa és que ara van anar per ella, això que tenien de la cultura del cancel·lament, Ellen de Géneres ha viscut un atac de corso i de ribo de... bàsicament se l'ha acusat de dèsputa, i de mala jefa, i arribant al punt que ja no té el programa, i ara ja està... I té una mena, això, eh, dins del seu equip. Ha quedat fora? Ja no ho sabia. Ja no, sí, fa coses petites, però ja no té el seu programa a la tele. Ostres. L'època Ellen de Géneres s'ha acabat. S'ha acabat, ostres. Doncs mira, no era coneixadora de... No, no sabia això. De fet, molts cops agafo trossos de vídeos o programes, entrevistes i l'escolto, no? Exacte, sí, sí, per això. I abans que marxi d'això, sí, Covid. No parla una mica de com està aquesta situació allà, o com ho has viscut, o com ho viu en ells, les restriccions, aquí, no sé si més o menys les coneixes, però aquí tenim toques de queda, la distància, mascareta... Sí, sí, sí. I allà? Doncs mira, Estats Units. Estats Units, com a país, el que et vinc dient amb tots els temes, un país massa gran i massa diversos. De països. Clar, i no té res a veure el que es viu a Florida amb el que es viu a Nova York. Els Estats Demòcrates són molt més restrictius, els Estats Republicans passen del tema completament. Potser no existís la Covid gaire bé. No, sí, realment, jo durant els temps de pandèmia, he anat a Miami, per exemple, i he estat amb discoteques, i tot obert, tot normal, i les xifres tampoc són tan diferents en quan els Estats restrictius i els que no. Les xifres de positius o de casus vols dir? En el seu moment, d'hospitalitzacions, de morts... Clar, això és un tema molt delicat, perquè no et pots prendre en broma, però a Estats Units és terra de llibertats, on costa molt restringir la llibertat de les persones, un dels temes tornant a les armes. No els toquis la llibertat a portar-me'ls. Tampoc els toquis la llibertat a obrir o tancar el seu negoci. Llavors hi ha molt conflicte amb això. A Nova York ha sigut capital mundial de la pandèmia a inicis del 2020, on era... Bueno, com aquí era... No et podies creure, no? Que cada dia havies de fer un contatge de morts. Jo em tocava anar a filmar com els camions frigorífics amagats amaven cossos que no hi havia on enterrar-los, perquè en Nova York és tan brutal la quantitat de gent que el drama és palpable. Però en quant a gestió de la pandèmia, jo crec que el fet de tenir unes mesures menys restrictives ha fet que la gent ho gestioni amb... La gent ho pensa menys i es parla menys del tema. Que no vol dir que afecti menys, no? No, clar. Fem veure que no està sent tant com és. Hi haurà de gire una mica la cara cap a l'altra costat. Bueno, és com... No en parlem tant. A més, hi ha hagut altres problemes també. Tot l'execament... Hem viscut uns anys de revolta civil. Jo durant un any he anat cada dos setmanes a una edifici en Flames on estaven sacajant-lo, a Philadelphia, a Portland, hi havia l'exèrcit dels carrers. O sigui, jo el que he viscut allà... De la mar i civil. I combinat amb el Covid. Però realment la gestió del Covid és menys... és menys... en parlem menys. Surtim més i en parlem més. Amb la qual cosa, mentalment acabes menys condicionat, i si et toca de prop, és un drama com per qualsevol persona, que infel·litzament estem... A més, la incertesa de com hem de viure, què hem de fer. Jo, per exemple, ho visc bastant tranquil, perquè tampoc la meva família està aquí, i ara que estic aquí és quan vaig amb molt més de compte. Vaig fer un PCR, un antigens o més arribar, però jo no m'hagués estat tancat, perquè probablement no m'hagués fet l'antigen, perquè jo estic tot el dia treballant, i prengueix les meves mesures, però no hi penso. Tornant al tram, que ha sigut una mica el tema estrella d'aquesta conversa, el tram va dir que com era jo, que havíem d'injectar-nos, no sé quina, el líquid... Que no, la gia. Va dir alguna cosa, que creia que s'injectàvem, no sé què... No creia que s'injectàvem, no. Clar, és que el pobre tram, aquí, tothom, s'han enfocat. Bueno, de pobre té por. Va fer una brometa en una roda de premsa, i se'l va... Però era per aquí, la broma. I sugeria? Ell no sugeria, ell va preguntar... Ell va preguntar a l'equip, el Task Force del coronavirus, la doctora Burke, una senyora que amb les seves cares es podien fer més, perquè quan parlava el tram se li posava una cara de dir... Ai, Déu meu. Aquesta dona. Se la veia sempre a les fotos sortia el doctor Fauci, que era el Simón Nostra, i la doctora aquesta, que era una senyora... que se li notàvem la cara al que pensava de tram. I hi va haver un moment, no sé què, una dada que li van passant el briefing anterior a la roda de premsa, clar, el tram li presentaven gràfics i dibuixos, no? Perquè no li podies... No podies explicar-li massa estona, que li havies ensenyat una foto, no? Ell es va quedar amb una dada, que l'elegia... són coses certes, que la desinfecció... Podríem investigar a veure què es pot fer amb això, no? I l'altra, sí, sí. La frase va quedar, hi va haver alguna pobra persona que per escoltar-se trames va... Van provar alguna cosa d'aquestes? Tenim casos de gent que la va liar. Igual que quan parlàvem de la cloroquina i la hidroxocloroquina, i temes de medicines d'animals, que la gent se les injectava i va de casos seriosos. Adéu, adéu. Negacionistes, m'hi vaig veure ben ient, no? Ui, sí, són prou divertits. Són quants? Sí, sí, sí. Però és que es va rege... A veure, és que el tema del... hi ha una demonització de qui no creu amb el discurs oficial, que jo crec que aquest és el problema. O sigui, hem de ser... O sigui, el que no ens hem de tornar és amb radicals de res, no? I jo crec que podem respectar-nos tots una mica. El que passa als Estats Units és que junten, dins de la mateixa bossa, els sombats negacionistes de... Ui, no, no hi ha pandèmia, que això és molt difícil de defensar o de... inclús conversar amb les persones que demanen que no se'ls imposi una dictadura del que has de fer i com t'has de moure. Clar, perquè aquest és el problema. Que t'obliguin a vacunar-te, per exemple? Que t'obliguin a vacunar-te, que t'obliguin... No sé, els treballadors públics de Nova York, que t'obliguin al que... Allà, per exemple, els molesta molt que el sector públic digui el que ha de fer al sector privat. Llavors, Biden va fer intents, que han sigut rebutjats pel Suprem, d'obligar les empreses a despedir els empleats si no estan vacunats. I és una mica aquest tema, no és que... Jo he estat en manifestacions de la policia, dels bombers de Nova York, que demanen no ens obligueu a vacunar-nos. Nosaltres, si estem positius, ens retirarem, però nosaltres no creiem que sigui necessari. Llavors, per què has d'imposar res? Clar, aquí hi hauria un altre discurs, que no ens donaria temps, un debat de si els propis metges o metgeses no confien, podríem dir, una manera amb aquesta pròpia vacuna, perquè sembla que la resta de població que no sigui metge sí que realment se'ls obliga a vacunar-se. Però els pobis metges... És que ja són partidaris. No, perquè s'hauria d'investigar. I la quantitat de metges, Estats Units i enfermeres, que no estan vacunats i... És que, a més a més, tornem a... La França també hauria bastant moviment. Clar, és que tot el món estem en un moment cap per ball, que costa de payir el que estem vivint, però a nivell polític allà, trobes, per exemple, els Estats Republicans, on inclús Texas o Florida, està prohibit que t'obliguin a portar mascareta. Està prohibit que t'obliguin a portar mascareta. Sí, tu, com a botiga, no pots obligar, en certs llocs, a un client que porti mascareta. Quan a Nova York, estem, ja fa un any, en passaport Covid. O sigui, el que aquí ara s'està implementant allà... Clar, jo, per exemple, em vaig vacunar el gener de l'any passat. El passaport es va implementar el març. Fa temps que és la nova realitat i hi ha peixugues amb tot. Aquí hem anat amb els altres tempos. El passaport Covid ara es comença, farà un maset i escatx, que es comença a implementar, el comença a demanar. Si no el tens, doncs te'n vas a casa, en determinats llocs. A mi, saps què em xoca? El tema de que aquí s'hagin de pagar les PCR, a Nova York... Els antijans els has de comprar a la farmàcia. Sí, allà te'ls regalen i les PCR són gratuïtes. Tu pots anar a qualsevol cantonada, hi ha una furgoneta que et fan un PCR gratis. Aquí també hi ha un altre filó, un altre filó d'empreses que treuen diners a través d'aquests antijans. A la farmàcia, aquests dies, per Nadal, s'han vist desbordadíssimes. Crec que no s'han vingut tantes PCRs des d'antijans des que va començar la pandèmia. Sí, però són nous models de negoci. Jo està fent un reportatge sobre una noia que va crear una línia fashion de gel i d'or d'alcoholic, perquè el contenedor era molt, molt, molt, molt. I es va forrar, de cop i volta es va tornar millonària, perquè va tenir una bona idea adaptada a aquesta... Igual que les mascaretes, ara tothom dissenya mascaretes, que si és més món els l'has tampat o d'aquí poc, pot sobreviure i com capeixes, no? Intentar protegir la teva població amb mesures... Jo crec que a vegades és que... Jo tinc una sensació que anem tots tan perduts. Sí, governs, gairebé científics, metges... I a mi em preocupa, si ens movem amb la por, doncs jo crec que s'hi estic en por i et parlo de la meva feina. Jo, si vaig en por a una manifestació, és més probable que rebi una bona hostia perquè vaig en por. Per tant, jo soc partidari d'anar optimista, em compta intentar respectar el màxim que pugui, però sense viure atamorit, amb res. O sigui, ni amb les pandèmies, ni amb que... ni amb que m'atracin al carrer, clar, que jo... I si m'ha de passar, em passa, però... No, que esperem que no. Jo, si puc arribar a respectar el màxim... Mira, jo crec que és per aquí. Escolta, moltíssimes gràcies per venir a la ràdio, visitar-nos. Al final hem fet l'hora, hem fet l'hora, sí. M'estan xerrant, tampoc t'ho he deixat sol. Però mira, això és la ràdio, passa molt ràpid, el temps. Però m'agrada molt, teníem aquesta tercera hora, que anàvem a ser una música especial, però ha sigut encara més especial, perquè t'hem tingut a tu i hem pogut xerrar de tots aquests temes, que espero que la gent també ho hagi gaudit a l'altra banda. No tinc un dinar, ara estic arribant tard. Doncs mira, saludos dels dins d'aquí, si vols. Ara arriba l'Edgar, ara us el tornem. Edgar, que vagi tot, molt bé. Gràcies per passar per aquí. Fins aviat, a veure si és cert. I nosaltres gairebé que marxem, perquè ens queda un minut i mig per l'una del migdia. Això vol dir que la justa s'acaba i us deixem amb el vullet informatiu del migdia. A recordar-vos també que nosaltres demano i som, perquè hi ha aquest repàs, aquest somari, de les notícies més destacades durant tot aquest any, durant tots els mesos del 2020, però al dia 11 vinent, el dia 3 de gener, així que serem aquí amb vosaltres, el 3, el 4, el 5 i el 7. Però hi ha una petita variació, hi haurà 3 dies, que no escoltareu la meva veu, sinó un altre veu, serà l'Enric Riba, el conductor de la justa durant els dies 3, 4 i 7 de gener. Tot i això ho recordem també, que si voleu recuperar els podcasts, ho podeu fer al web de radiodesvern.com, sempre que vulgueu, estiguem o no aquí nosaltres. Només acabem dient-vos que tingueu una molt bona entrada d'any, molta salut, molt amor. Ui, deus molt, i com sempre, no oblideu, sintonitza com sempre dictradiodesvern.com, allà on sigueu, i a l'hora que vulgueu, que vagiu tot molt bé i fins l'any vinent. Sintonitza com sempre.