La Justa del 26/1/2022

I també la lletra que ve d'Itàlia, la cobra avui, el programa de l'ajust, això es diu Més som Bria Cato, és del grup que es diu Mariano i sona així de bé. És la cançó com deien comra avui, l'ajusta d'aquest dimecres 26 de gener, avui amb temperatures gèlides, potser no tan exagerades però, en qualsevol cas, esperem que estigueu a ben resguari, que estigueu escoltant ràdio d'Esberto. Doncs som-hi, anem a comentar una mica el somari del programa que tenim preparat per avui, tots escoltant aquest tema musical de fons. Començarem com sempre amb aquestes notícies del nostre municipi amb la Lua López, repassem aquests tres titulars del dia, amb ella també repassem les portades dels diaris de la venguardia, el periódico i el diari ara, i en aquesta primera hora abans de les 11 del matí també repassem la previsió del Temps amb el Carles Rius, i us sem aquest record de Torri, amb la etiqueta o hashtag meteo, s'enjust podeu trobar tota la informació que publiquem des de la misura referent a aquesta temàtica. Seguirem a la segona hora per entrevistar Xavier Vax, president del cine baix, del cinema de Sant Feliu de Llobregat. També hem de parlar de la mostra de cinema asiàtic que celebra el cinema. Sant Feliu Veng a partir del 27 i fins al 31 de gener d'aquest any. Per tant, començarem demà. Serà la 14ª edició i reunirà també amb diferents certàmens la mostra latinoamericana al març, i una mostra africana al juny. Per cert, un format de quatre sigles anuals, ja sabeu això, és la mostra del cine baix. I, en aquesta ocasió, en aquest torn, els toca el moment del cinema asiàtic. I a l'última hora el que farem serà desfefres. És feta, soparem amb l'Oriol Lluc i avui parlem d'expressions relacionades amb els dies de la setmana i també amb algunes supersticions. No sé si recordareu que a la setmana passada, aprofitant també que havíem passat aquest Blumondei, vam repassar algunes expressions, refrens i frases fetes sobre els dilluns i també algun altre dia de la setmana. I va sortir. Ens hem quedat ganes de saber-ne una mica més, així que avui repassarem conceptes com, per exemple, en Martes Terece o hi ha altres expressions com el dimarts, ni embarcats, ni casats. Pararem dels diumenges, com per exemple Anna de Diumenge o expressions com Dominguer o d'on han sortit i com és que s'han quedat establertes a la nostra llengua. Això és tot el que us portem pel programa d'avui. Ja sabeu que fins l'una del migdia serem amb vosaltres. Fem una breu pausa, escoltem un tema musical abans d'entrar a fer el repàs de les notícies del dia amb l'Eloi López. Prova-ho ara, prova-ho ara, un com més, prova-ho ara, fes com si no cremés, prova-ho ara, tu copines els nens que s'inclinin al rei, sí que flipin els vells, prova-ho ara, que se'n senti al carrer, prova-ho ara, no fan falta en cartells, prova-ho ara, treu l'apost del fusell i un cop ho hagis fet, dispara. Uta ninto, uta ninto, uta ninto. Prova-ho ara, que rebenti el secret. Prova-ho ara, no pateixis per ells. Prova-ho ara, crida i salta del tren i torna a fer un com més per si demà ja no hi és. Prova-ho ara, corre cam a través. Prova-ho ara, vaja com si provés. Prova-ho ara, en terra el dolor i un cop ho hagis fet, dispara. Utanim to, utanim to, utanim to. Veuràs 10.000 cavalls venint tots al galop i entre la pols i els crits. Utanim to, utanim to, utanim to. Prova-ho ara, Prova-ho ara un com més. Prova-ho ara, fes com si no fre més. Prova-ho ara, Prova-ho ara que se't senti al carrer. Prova-ho ara, no fan falta que et diguis. Prova-ho ara, Prova-ho ara un com més. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia, millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor dins la teva bombolla, que a fora. Millor poc temps, que amb molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat, sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. A les contes, ràdio d'esper. Cintunits, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. En parlem des de przedady a la generació Covid. ¿Deu ixy de duit del matí seguim amb vosaltres en directe des de ràdio d'esper. i és el tema que ens acompanyarà per repassar les notícies del nostre municipi amb la Lua. Lua, bon dia. Bon dia, Mireia. Bon dia. Anem a repassar primer els temes que ens toquen de més a prop, aquí a Sant Just, amb algunes notícies, crec, que de mobilitat, forces parades, també. Exacte. Comencem, però, amb una actualització de la notícia que deia Mai, és que s'han exaurit aquestes entrades per poder accedir al Taller d'Arquitectura de Ricardo Bufill. Ja tens la teva? Sí. Jo també. Ja, ja. A veure, hem de dir que no hauràs d'informar-nos a tots i a totes els Sant Just i Sant Just. La gran moment en què vam saber. Exacte. Vull dir que hem compartit la informació, no ens ho hem guardat, hem reservat totes les entrades, era... No, per ser de radioesberta, tampoc tenim una entrada especial i res, eh? Vull dir, em vaig inscriure com a Mireia i tot plegat, però, vaja, no n'obriran més de dies. No, això recordem que ha obert aquest matí les seves portes, de manera interrompuda fins demà, 27 de gener, a les 6 de la tarda, per un manatjar l'arquitecte amb mort al 14 de gener. La fàbrica, no, amb què es coneix l'espai on està ubicat el Taller d'Arquitectura, que recordem que està a la vinguda d'industria número 14, està obert a totes les persones que hagin reservat aquesta entrada i vulguin acostar-se a donar l'última dieu a l'arquitecte Sant Just. Tinc veí lustre de Sant Just per visitar l'espai i era necessari reservar aquesta entrada que ja no es poden obtenir. Ricardo Bufill ha deixat un llegat arquitectònic imbènds amb el Walden 7 com a emblema de Sant Just, que se va singularitat la convertida en un edifici cònic reconegut internacionalment altres construccions destacades de l'arquitecte, en estar la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya, l'Hotel Vela de Barcelona, la Moralla Roja de Calp, la prolongació de la vinguda de la castellana de Madrid, el Gratacel 77 US Waker Drive de Chicago, o l'edifici Shiseido de Tòquio. Carai, l'últim de Tòquio no li falta un accent una mica més japonès? És que aquí ja no dormia. Ora, arribo, arribo. Sí, Shiseido, l'hi he fet més asiàtic, no sé com seria. No sé ni com fer-ho. Algo així, algú així. Vinga, doncs que tinc la entrada, tenen l'oportunitat exacte de gaudir-ho, i no sé si hi ha alguna manera de alliberar-les, si algú la té i no hi va, per exemple. Si algú ho pot aprofitar, ho permeten. No ho sé, jo també diria... És d'una persona a fer-ho, eh? Que aquí vulgui vagi a la porta i plori una mica, que jo què sé, potser està avui tant aquell moment o coses aquestes que passen. És que avui, clar, sí, potser. Recordem que s'han reservat entrades, però que no havies de reservar l'hora, per tant potser que tothom hi vagi aquesta tarda, però que demà segurament m'estima sencera que les heu d'anar al matí, doncs així menjant. Si algun agafa la seva entrada, que no desesperi, és un passeí tot per qui val poble, és un moment que s'acosta a la porta d'altre llet d'arquitectura i que pregunti. O plora, una miqueta, les dues coses. Vinga, anem cap a una altra notícia, també. Sí, oi? Esforça esperada, eh? Sí, perquè finalment l'Odefabre entre en funcionament, aquesta zona verda, el barri centre, una tarifa bonificada, recordem per els residents a la que es podrà acollir el veïnat empadronat a la zona. El pagament de la tarifa bonificada es podrà efectuar només a través dels perquímetres i permetrà donar fraccions de dia per 10 cèntims, de setmanes, 50 cèntims o 12 setmanes, de 4 euros amb 50. El preu anual així es manté en 18 euros, mitjançant la reducció del preu de la tarifa de 12 setmanes, que és aquesta tarifa trimestral que passa a ser de 4 euros amb 50. D'aquesta manera el preu per a 48 setmanes és de 18 euros i tenint en compte que el mes d'agost no es paga a la zona verda, el preu anual es mantindrà. És a dir, s'ha anul·lat aquest pagament anual directe, però si tu vas fent els pagaments trimestrals... Els diaconomicaments surt igual. El que passa és que en comptes de fer un, has de fer quatre. Exacte. A l'any. Sí, està anar-t'hi passant una mica més pel perquímetre. Llavors, per més informació sobre aquesta zona verda i comprovar si el vostre vehicle es pot acollir o no en aquesta tarifa reduïda per a residents, podeu consultar la pagina web de Promúncia. Les persones no residents al barri centre podrán estacionar també en aquesta zona verda pagant per a una tarifa per minuts. És un funcionament similar al de la zona blava. Això equivaldrà a 50 cèntims per 20 minuts o 2 euros amb 15 a l'hora. En aquest cas, el pagament es pot afectuar a través dels perquímetres o també a través de l'aplicació pel mòbil AMV Aparcament Metropolità. Doncs ja ho tenim aquí, de fet. Segurament molts de vosaltres haureu trobat un follet informatiu, un follet no pel bosc, eh? Hola! Aquest és el pagament. Aquesta és la zona verda. Un vestit de verd, no, aquest tipus de follet, no. Un paper enganxat als vidres glaçats, perquè sí que és cert que avui hi havia molts vidres als carrers que estaven glaçats, vidres de cotxe, eh, amb glas. Doncs bé, ja incrustat tindreu el paper, incrustat amb el glas, que potser no us surt mai més i us quedeu amb aquell paper enganxat, tindreu allà aquest follet informatiu i diu això, exacte. No oblidareu mai el dia que es va implementar la zona verda i blava, ampliar la blada al barri centre. I ens falta una última notícia. Doncs anem cap a Cultura i Reivindicació i és que a l'espai de lliure Creació Carme Malaret s'ha sumat el manifest de L'Operdal, que porta partitul sóc un poeta oponent, un manifest en suport a la commemoració oficial dels cent anys del naixement de Guillem Viladot. L'Operdal és la fundació Guillem Viladot, que ha presentat el manifest en suport a la reconsideració per part de la Generalitat de la Comemoració Oficial del Sant Anari de Guillem Viladot, pioner en múltiples llenguatges artístics, creador i articulista polifacètic. I en baixador també de la cultura catalana reu, entre d'altres. L'espai Malaret s'hi ha volgut sumar, convidant a llegir el manifest, que han penjat en el seu perfil d'instagram de l'espai, i també trobareu la notícia de la Peixnava de Radio d'Esvern. Han convidat també a qui ho cregui, oportú de signar-lo. Han explicat així que el dia 29 de gener s'han set a un any ple d'activitats iniciatives relacionades amb el Sant Anari del naixement de Guillem Viladot i l'espai ha afegit que formaran part de la programació de l'any Viladot i que l'exposició als llibres de l'Operdal serà l'espai el 15 de setembre. Em vam tenir aquí, precisament, a Carme Malaret i Laura Beringo, que va ser per parlar de la setena mostres i els originals, però també van parlar d'aquest manifest i de la futura participació, en certa manera, en aquest circuit per extendre l'art de Viladot. Doncs ja tenim data. Ja sabem quant. Tant molts mesos, encara. Tenim data, tenim data. Lo marxem escoltant una cançó abans de fer les portes dels diaris i anem a escoltar una cançó que més ens acaben d'informar no fa masses minuts, que els nois del programa Bits, un programa que fèiem aquí, que matíem, aquí a Ràdio d'Esvern, fins fa, crec, un any, han tret el seu primer disc, demanant que els promocionem des de la misura, com no. Així que tenim la cançó preparada a Spotify i el grup es diu Moods Extended. No, perdó, el grup es diu Viel. Ai, no, perdó, que ho estic dient molt malament. Perdó, el grup es diu Doc Cat. Sí, de rebobineu, no em feu cas. A la grup es diu Doc Cat, Doc 2 punts Cat. I aquest primer album, aquest primer EP, es diu Naked Black Holes. I precisament hi ha una cançó que es diu Black Holes i l'altra es diu Naked. Quina vols que escoltem, Lua? Doncs ja diria que comencem per Naked. Comencem per Naked? Doncs són així. Aquests són els nois. És l'album que han publicat, com dèiem, els nois del programa Bits, que per aquí se'ls troba a faltar, però mira, ens enviem música i els podem escoltar. Així que anem a escoltar-los els diaris en uns minuts. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. I comencem per Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked. Naked.