La Justa del 11/2/2022

... Doncs per aquells que tingueu unes edats similars, segurament a la meva, és a dir, nascuts cap als anys 80, recordareu segurament aquest tema musical, un dels més famosos i coneguts de l'Aureja de Bangó, quan encara hi havia Maia Montero al capdavant de l'agrupació musical, això és 20 de Nero, i amb aquest tema obrim avui l'ajusta de Divendres 11 de Sobrer. Per cert, si voleu recuperar una mica la geovicació temporal, que sapieu que aquest any, perdó, que aquesta cançó es va publicar l'any 2003. Doncs veiem aquest 20 de Nero de Fonts, us donem la benvinguda a tots i a totes. Avui hem vingut de nou a l'ajusta al Magasin Matinal de ràdio d'Esvern. Avui encarem el programa número 92, així que som... Ja sabeu que fins l'una del migdia serem aquí amb vosaltres. Avui tenim força teca per comentar-vos per un costat al somari del programa. D'avui també volem fer una mica especial menció aquest dia internacional sobre les dones i les nenes, a la ciència, una data parcada per les Nacions Unides al 2015, amb la voluntat de promoure aquesta participació, també a eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes d'educació, ocupació, encara existents en els mons científics i també un dels seus objectius, es trencades barreres jurídiques, socials o culturals, per fomentar una major participació, precisament de les dones i les nenes, i reconèixer els seus èxits científics. Així que, com a petit homenatge, nosaltres des de l'ajusta, el que farem avui serà anar recordant diverses científiques que han passat una mica desapercebudes a llar de la història, no sumareixen per res, però nosaltres avui les recuperarem, la recordarem i farem una mica cinc cèntims de la seva biografia. Només comentar-vos que parlarem, per exemple, de Rosalind Franklin, de Lóbeles, de Liz Meitner o de Margarita Sales Falgueres. Totes elles rellevans en el descobriment científic d'alguna aspecte. Dit això i reclamat també per una societat igualitària on la dona i la nena tinguin un paper clar a la ciència, per un futur també, les nostres filles i fills, els dos, les dues. Tinguin referents en qüestions científiques amb dones científiques. Dit això anem a comentar una mica el somari del programa que tenim preparat per avui. Començarem amb les notícies de 10 a 11, a més o menys unes notícies del nostre municipi, la repassarem amb la Lua López. També parlem i repassem les portades dels diaris, de la venguàrdia, per tu, del periódico i també del diari ara. En aquesta primera hora també repassem, de la previsió meteorològica amb el Carles Ríos. Podeu seguir, de fet, tota l'informació que publiquem des d'aquí, des de la misora, a través del hashtag Meteos enjust. Com feien referència ara fa uns minuts, dia internacional de la dona i la nena a la ciència, i avui parlarem amb Sofia Nogues, ella científica. Pararem amb ella o ens qüestionarem. Quina posició tenen encara actualment les dones en les carreres científiques? També farem una mica de referència al moviment molt matildes, si el recordeu. Va ser uns vídeos que es van fer mirar amb uns textos. Recordant, doncs bé, aquestes dones, que potser no havien arribat a triomf en el món científic, per segurament, aquestes barreres desigualitàries. De fet, Sofia Nogues va participar en el passat 2020 en el X Expedition, penalitzar la salut dels marts i oceans, a través de les partícules de plàstic i també altres de xalles que trobaven al llarg de la seva travessa en valer. Parlarem amb ell, com deien, d'aquesta qüestió relacionada amb les dones i les nenes a la ciència. Això serà a la segona hora. A la segona hora també, de fet, a partir de quarts de 12, parlarem amb Marc Carbonell, i és coordinador de la mitja d'Esvern. La mitja d'Esvern, si ve recordeu, l'última edició que s'havia de celebrar va ser el 2020, però, com bé tots sabem, va ser cancel·lada, ha tegut a les circumstàncies de la Covid. Així que no es va poder dur a terme aquest any. Sí, sí que la tornaran a fer. Us podeu apuntar a partir del 18 de febrer i parlarem amb ell, de tot plegat, que és el que han preparat, o estan preparant, per presentar aquesta tercera edició de la mitja d'Esvern. Avui podríem dir un programa forç esportiu, perquè per un costat parlarem com us deia ara. Marc Carbonell de la mitja d'Esvern, i a la tercera i l'última hora parlarem també amb David Buena-Cassa. Ella està al capdavant de l'escola de Trail Barcelona. A més, informació la podeu obtenir al seu Instagram, Trail Yo Baix Barcelona, o també el web trailbarcelona.com. Parlarem amb ell, precisament, també de temes d'esports de la primera edició de la Trans-Barcelona. Una edició que tindrà lloc avui, a partir del vespre, aquesta tarda, en punt de sortir de prop de la bona aigua del complex esportiu municipal. Serà una ruta d'uns 22, 23 quilòmetres, amb un desnivell positiu d'uns 1.100 metres, i la ruta, directament, serà des de Sant Just fins a Sant Cugat. Per això també li han denomenat Trans Collserola, perquè el que volen és atravesar gran part del Parc Natural de Collserola, i així també ampliar oritzons i reptes des de la mateixa escola de Trail. I això no és tot avui, tenim un programa, un programa força ple. Acabarem parlant de psicologia. L'espai que ens porta a cada divendres, el David Fernández, és el autor del Servei Integral de Salut, que el tenim ubicat al Walden. Cansat d'haver d'anar a comprar a Barcelona? Busques alguna cosa en concret? Deixa de buscar. La teva resposta està molt més a prop del que et penses. Està, de fet, a la porta de casa. Sant Just Market, sense anar més juny. Comper els teus comerços de sempre, ara, online. Productes de qualitat i del comerç local, a un clic de distància. Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar. No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu, afavorint el comerç de proximitat. Comper a Sant Just, sense anar més juny. Sant Just Market. Més informació a la bla de forma, SantJustMarket.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Passa un minut d'un quart, del matí, escoltem aquest tema de Justin Bieber. Això es diu Ghost. És un de l'àmbit d'àlbum Justice, un de l'últims àlbums que va publicar. I miss you more than life. And if you can't be next to me, your memories ecstasy. I miss you more than life. I miss you more than life. Young blood thinks there's always tomorrow. I need more time, but time can't be borrowed. I'd leave it all behind if I could follow. Since the love that's left is all that I get. I want you to know that if I can't be close to you, I'll settle for the ghost of you. I miss you more than life. And if you can't be next to me, your memories ecstasy. I miss you more than life. I miss you more than life. I miss you more than life. And if you can't be next to me, your memories ecstasy. I miss you more than life. And if you can't be next to me, your memories ecstasy. I miss you more than life. I miss you more than life. Idò... Comencem amb aquesta entrevista. amb un municipi de Sant Just, l'úa, bon dia. Bon dia. Bon dia, ben tornada. Anem a fer la pregunta misteriosa. Amb què es lleve avui Sant Just? Doncs mira, Sant Just es lleve? Sabent? Caradides Venn soneja la celebració del dia internacional de les dones i les nenes en la ciència amb un debat en directe a la Rambla, en magasin de tardes. Una taula rodona entre dones de Sant Just o vinculades per estudis o centres educatius relacionades amb la ciència i la tecnologia, per tal de fer difusió de la importància que les magues escollin carreras científices i tecnologies. Així d'un quart de set a set de la tarda, a la Núria Garcia conduirà un debat amb dones científices de Sant Just. Aquestes són la Paula García, graduada en enginyeria industrial, la Inegis Vert, estudiant del grau de matemàtiques, l'Alexandra Eurovean, graduada en medicina, la Isabel Pijuán, exprofessora de l'Institut, membre del grup impulsor del PEC, concretament de l'Àmbit Escola, dona de ciència i tecnologia, l'Anna Molina, metgesa especialista en estètica i nutrició i la Rosé Feliu, professora de l'Institut i referent d'aqua educació. El dia internacional de les dones i les nenes en la ciència va ser decidit l'any 2015 per l'Assembleix General de les Nacions Unides, que va proclamar l'11 de febrer de cada any per tal de promoure aquesta participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'educació de decisions en la ciència. Busca així eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l'educació i l'ocupació. Doncs molt bé, nosaltres també tenim aquest espai de dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, que sembla que tothom s'ha n'ha oblidat, però aquí l'ajusta també tenim en el magàsin matinal de ràdio d'Esben. Tindrem a Sofia Nogués, com deia, i a científica. He fet una mica l'explicació abans, va participar en aquesta X Expedition, que va navegar amb un valer a través de diversos margs i oceanos per analitzar les particulars, com deia, de plàstic i altres de xalles, que van a trobar en el llarg d'aquesta travessa. Sofia Nogués, de fet, també va participar al passat 8 de març, diria que va ser el del 2020, en el qual va explicar una mica tot plegat, de portar, inclús, unes mostres d'aquests microplàstics que havia trobat i va animar una mica les nenes que hi eren per ja el dia 8 de març. Doncs bé, a què s'interessin per aquesta qüestió? Científica, ambiental i també com a referent d'en qüestions femenines, en aquest àmbit. Així que nosaltres també oferirem aquesta entrevista que no s'han parlat. És un tema interessant, és important, és quan, com sempre, en un dia que se li dediqui, no fem res, s'ha de, sobretot, s'ha d'educar en aquesta possibilitat, que sembla que és una possibilitat molts cops oblidada. Dintre de les ciències, al final, les dones on sí que està plès, a totes les ciències dedicades a cuidar, on podria ser informària, sí que coneixem pocs informers i moltes informeres, però quan anem cap a enginyeria, cap a informàtica, cap a tecnologia, sembla que número 5 mujeres de la mà no puguin anar. I això és una cosa que s'ha de treballar des de ben petites, ensenyant que això és possible. I hi ha molta feina a fer, a nivell d'escoles, a nivell d'instituts, en aquest institut tan maco que tenim aquí s'enjust, doncs també que està bé que hi hagi aquestes dones que vull parlar, però que també es treballi des de dins per fer un canvi real, com si diguéssim. I tant, i tant. Nosaltres, de fet, durant el programa anirem recordant diverses dones a nivell català, espanyol o inclús internacional de diverses èpoques i segles que han deixat la seva petjada, sovint no se les recorda, perquè, doncs bé, pel fet que sigui les dones a la història han quedat en un segon pla. Nosaltres anirem recordant-les algunes d'elles que les havíem mencionat abans, descobridors, per exemple, de l'estructura molecular de l'ADN, fites històriques que, de fet, gràcies a elles, hem pogut seguir analitzant altres termes científics. Per tant, agrair-los a totes aquestes. Participació i aportació a la ciència, que avui el nostre petit homenatge serà recordar-les i en expliquen una mica què és el que han anat aportant a la ciència i què han aportat també a la humanitat. Vinga, seguim amb un altre tema que no sigui de ciència. Anem cap a una segona notícia. Doncs anem cap a les seves i és que organitzem avui divendres, una nova conferència sota el títol les Colònies d'en Llobregat, a càrrec de Rosa Serra. Aquesta conferència tindrà lloc a les 8 del vespre, a la sala Piquet de la Teneu. La Ponent, Rosa Serres, l'Escencia d'engeografia i Història per a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora de secundària, directora del Museu de les Mines de Serk, i responsable de diferents tasques de gestió a la Diputació de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre la història i el patrimoni del Vergadà, especialment sobre colònies industrials i la mineria del Carbó. És també membre de l'àmbit de recerques del Vergadà des de la seva fundació i directora de la revista L'Erol, des del 2005. La SEAS, aquest cap de setmana, va carregada i és que Diu Menja també organitza una nova excursió a la Riera de Marles o de Puigreig de Gironella, a la comarca del Vergadà. A sortir a la set del matí des del parador hi haurà dues opcions d'excursió, la curta i la llarga. La llarga és una circular des de Santa Maria de Marles, passant per Santa Maria de Pinos i recorrent un bon tram de la Riera de Marles seguint el GR4. Es tracta d'un recorregut d'uns 15 quilòmetres amb 430 metres de desnivell acumulat. La curta resegueix el GR270, Randall Llobregat, Aigüesamunt, des de Puigreig, fins a Gironella, amb 10,7 quilòmetres i 166 metres de desnivell. S'han de fer inscripcions a partir del 7 de febrer i fins avui, a CS.Sanchúsarrabajemel.com. Si no es disposa de llicència federativa, també un cop es faci inscripció de fer el pagament d'aquesta. Tindrem avui una jornada força esportiva, més abans ho recordàvem. Avui parlarem de la Mitja, d'Esvern, parlarem també de la Transcollserola, i si aquells que ho volen els més joves ens poden apuntar també a les CS.Jove. Anem plens d'esports i naturales, aquí, a Ràdio d'Esvern. Ens falta una última notícia, Lua. Doncs mira, per última que va explicant que un total de 117 municipis a l'Aire de Barcelona podrien entrar aquest mes de febrer en fase de prealerta per saquera, tal com avançat TV3 i han confirmat fons de la Conselleria d'acció Climàtica, Limentació i Agenda Rural de la Generalitat. Es tracta dels municipis que formen part de l'ens de bastament de l'aigua terribregat, entre ells Sanchús d'Esvern, que inclou una superfície de 1.800 quilòmetres quadrats, on viuen un 5 milions d'habitants. La fase de prealertes decretaran el mar d'una reunió de la TEL, que encara no té data oficial, encara que serà previsiblement la setmana que ve, i tindrà afectacions sobre els municipis de les comarques de l'Alpenedès, la Noia, el Baix Llibregat, Barcelona, Esguerraf, Marezma, Selva, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Les fons consultades han insistit que l'activació de la prealerta no comporta restriccions en l'ús de l'aigua, però sí mesures de contenció de demanda, d'optimització del consum i de potenciació de fons de bastament alternatives, com ara la de salinització, els fons de saquera i aigua regenerada. La decisió es prendrà si les previsions meteorològiques no canvien notablement abans del dia de la reunió, tenint en compte que la prealerta es decreta, quan el nivell de l'aigua dels embassaments del sistema tert-libregat és menor als 60%, i ara mateix està al 58%, mentre que fa un any era del 86%. Doncs ja ho sabeu, obriu l'aixeta en compte, no deixeu que es perdi aquesta aigua que tant costa de recuperar, i l'ho va fer amb una pausa musical abans però de fer el repàs de portades de diaris, en aquesta pausa musical també m'heu explicat alguna biografia d'aquestes dones científiques. Tornem. Doncs sí, efectivament és Bruno Mars, juntament amb Anderson Paak i Silk Soni, que es van ajuntar per crear aquest nou álbum, això és un dels seus singles, es diu Smoking Out The Window. I aprofitem també que tenim aquests 3 minutets escoltant la música aquesta cançó de fons per fer una breu explicació d'aquesta peculiar vida de Rosalind Franklin. Ella va néixer a Anglaterra a Londres el 25 de juliol del 1920, i va morir el 16 d'abril de 1958. Va ser una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment precisament de l'estructura de l'ADN. Rosalind Franklin es va aducar en Química Física en 1945 per a la Universitat de Cambridge, i va estudiar les tècniques de difracció de rats x durant 3 anys a l' Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat de París. Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada a l'aboratori de John Randall, al King's College de Londres, i ella, Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, així ho explicaven els seus contactes. Va mantenir aquí una relació força complexa, així ho indicuen diversos mitjans, amb Mauri Wilkins, que va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de rats xx de l'ADN, a James Watson i Francis Crick. S'admet així que cap altra inspiració paut en forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN. Per tant, podem sobreentendre que van ser certament substretes aquestes imatges que havia treballat i descobert, com deien Rosalind Franklin. Aquest descobriment, però, no va ser casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com, per exemple, l'estructura del grafit de l'ADN del tabac. Franklin, però, va morir prematurament de Can Cerdovari, el 1958, a Londres, segurament o probablement per l'efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves investigacions, les condicions de treball, que, com a dona, va bé de suportar a Cambridge, i certes paraules despectives d'aquest professor de James Watson van fer aparèixer, com un greu ja, la concessió del Premi Nòvel de Fisiologia o Medicina, Watson Crick i Wilkins, el 1962. Quan ja s'havia produït la defunció de Rosalind Franklin, els seus companys, però... fins i tot Watson, famós per la mordecitat amb la qual es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal intel·lectual per ella, però aquest Premi Nóvel serà rebut per Rosalind Franklin. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques, a Vivaixa i XL a Puncat. Perquè, quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Dos quarts en punt, 12 del matí. Comencem per repassar la portada del diari. Ara, si parlàvem d'una bona notícia per als més petits, en termes d'educació, avui tenim una notícia que ha de ben segut, tant en ells com a pares, mares, famílies, que siguin de la manera que siguin, no serà massa ben rebuda. I és que el curs avança una setmana. Per tant, les escoles començaran aquest propècurs 2022-23, que pel 5 de setembre no massa bona notícia per a algunes famílies. Aquest és la qüestió que destaca amb titular, no en fotografia al diari ara, però en fotografia tenim una espanyola, una catalana. És una catalana, és una catalana. Sí, perdó, tenia molt color vermell i m'ha volgut la vista. Aquí, a Canal Castellet, sí, sí. Fem realitat un dels seus somnis. Vinga, anem a repassar una mica la portada del diari ara. Doncs, com ve deies, obrim amb aquesta notícia d'educació, és que el curs avança una setmana. Els alumnes d'infantili primària començaran el 5 de setembre i els dés o batxillerat i FEP el dia 7. Crítiques de mestres i famílies per nova consensuat al canvi, perquè això comporta que hi hagi jornada intensiva tot el mes de setembre. En fotografia veiem a Canal Castellet, que fa realitat el seu somni amb una plata olímpica, la Rider de Sabadell, és la primera esportista catalana que fa podi en un jocs d'hivern, amb el segon lloc en Halfpipe. La portada del diari també passa per cultura, i és que, mort Maria Antònia Oliver, veu de la literatura popular pionera en la novel·la negra, va conrear tots els gèneres. En fotografia veiem a la superilla de l'Eixample, una realitat al 2023, les obres per posar vert i treure cotxes. Els començaran el juny. I per últim, a Espanya, tindrà dues fàbriques de bateries. Catalunya segueix gairebé despenjada del projecte i hi opten extrema, dura i segon. Seguim amb altres qüestions. Seguim amb la portada de la Vanguardia. També tenim aquesta mateixa fotografia de la catalana. Sabadell, enca, amb la medalla, no l'està mossegant, però segurament no la falta ho està següent. Estava dir que sigui una miqueta curiós. Estava mirant ara, perquè jo, Halfpipe, honestament no sabia molt bé quin tipus de prova era, i, ojo, és la típica rampa de punta a punta que els relaciona a més skate, exacte, però més nou, i els trucs que fa i tal, torno a repetir. No tinc ni idea, però clar, que he guanyat una magalla. Molt bé, molt bé, que la gent ho busqui a la Caral, al YouTube. Halfpipe, exacte. Vinga, som-hi, doncs, a la Vanguardia també. Apareix ella, com deia, segurament la fotografia següent. La nava mossega aquesta medalla, l'expressió que té de... No sé si és com de somriure, emoció, sorpresa... Tot una mica.Tot una mica, inclús, de la emoció, de la emoció. Sí, sí, exacte, a la Vanguardia obre amb aquesta fotografia, amb aquesta plata històrica de castellet a Pekín. També amb... El principal passa per aquesta cita tecnològica del Mundial. Una cita tecnològica mundial, no tal mundial. Diu el mobile situa a Barcelona amb rumba la normalitat pòs Covid. El Congrés obrirà el dia 28 i recuperarà la presència internacional. I la Vanguardia fa aquesta entrevista de John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, que diu que el creixement del Mobile World Congress no té límits. Hi ha fotografia, veiem com aquesta mascareta ha deixat de ser obligatori al carrer, i a la fotografia veiem el carrer de la rambla d'ahir, i algunes persones val a dir que encara porten aquesta mascareta, però moltes altres ja van sense. A la portada de la Vanguardia també passa per aquest avançament del línici de curs que incendia a la comunitat escolar, la tornada a classe Catalunya serà el 5 de setembre, en horaris reduït tot el mes. Naturgis ascindirà en dues grans empreses amb negocis diferenciats. També passa per les caravanes antivacunes, que s'estenen del Canadà a altres països, i fa una entrevista a Paul Thomas Anderson, director de cinema, que diu que hem recreat l'adolescència dels anys 70. Per últim, amb un petit titular, després de dos anys, interior prohibeix els talls de la Maridiana. I si voleu veure realment aquest salt de Caral, a la portada del perídico, es veu perfectament, perquè Caral sembla que passi per sobre de nostres, i col·loques el diari gairebé sobre del cap, doncs està fent un d'aquests girs, que deia de l'Ua. És una de les fotografies, a més, els he quedat com molt encaixada, la portada amb aquests exigents de nou... Avui està bé, exacte. I li han trobat just el perfil perfecte per provocar a Caral saltant, i ja saltant, com diu, a la plata al final. I també qüestions de mobile que ja destacàvem amb la Vanguardia. Exacte, la portada del periódico ressalta, principalment, aquest titular del mobile, que diu que es dirà treure 60.000 visitants als preparatius de la gran cita tecnològica. A la Fira de Telefonia, que m'haurà 240 milions d'euros, confia a marcar l'inici de la recuperació puscovita a Barcelona. I fan aquesta entrevista amb John Hoffman, també director de la GMA, que diu que ajudem a fer que Barcelona sigui llarg d'emprenadors. Com ve, dèiem, es veiem a Caral Castellet, en plena crovàcia a Pekín, i diu que Caral assalta a la plata per fi, que fa una fehistòria i guanya la medalla olímpica amb un gran exercici. També fan aquestes dues entrevistes, el president de Castella i Llaó, el fonsor Fernández Manhuéco, que diu que fa falta una gran mobilització per governant solitari, i també el candidat del PSOE, Luís Tudanca, que diu que s'ha de donar una oportunitat al canvi a Castella i Llaó. També passa per aquest projecte Geminis, diu que anar a atorger i donar entrada al fonsor australia i FM i es dividiran dues empreses. El nou mitú, la científica estrenca en el silenci contra la misogínia i la discriminació, i també passa per aquest calendari 2022-2023, i és que Catalunya avança l'inici del curs escolar el 5 de setembre. Per últim, amb una petita fotografia, nou cine espanyol, quatre directors novelges que aspiren als Goya. Poco mansió, estic veient en les portades, o poc destacament, d'aquest dia internacional de la dona i la nena a l'eciència, de ben segur que a les pàgines interiors hi haurà alguna mansió, esperem, perquè en portada... Sí, sí. Força escas, força escas. Vinga, doncs som-hi, ara sí. L'ho hem acabat amb tu. Bon cap de setmana, fins dilluns. Gràcies, igualment. Gràcies, fins dilluns. Adeu. Això és Submillion Reasons de Lady Gaga. Passen 36 minuts de les 10 del matí. Seguim explicant-vos, o resumim-vos, algunes de les biografies d'aquestes dones, que, d'alguna manera o una altra, han deixat la seva petjada la història científica. I segurament, d'alguna manera o una altra, no se les recorda. Anem a parlar, ara, de Ada Lóvelas. Ella acontece, de fet, de Lóvelas, el seu nom original. És Augusta Ada Byron-King, puntesa del Lóvelas. Va néixer a Londres el 10 de desembre del 1815, i va morir el 27 de novembre del 1852. És la primera dona programadora en la història dels ordinadors. Ella va ser també matemàtica i va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial d'aquest aparell. A les seves notes de treball de Lóvelas va inscriure el que ara es considera el primer algoritme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora, la primera dona programadora. Encara que patia una situació de salut fràgil i estava malalta, no va abandonar la seva educació. L'obsessió, aquí, indiquen, sovint insana de la mare, que ara té a escapar els gustos del pare, van ser un dels motius pels quals es va dedicar a estudiar matemàtiques. Va tenir diversos tutors i tutores, com ara ho gustos de Morgan. I més o menys a partir dels uns anys, les seves habilitats matemàtiques es van començar a manifestar molt notablement. I l'estima també hi ha aquest interès per a aquestes va dominar durant quasi tota la seva vida, fins que morir el novembre del 1852. Tot i així, Lóvelas sempre va tenir una fort atracció per les lletres, la lectura i la poesia, i va atar una mica el talent i l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. En aquest cas, s'ha enjuntat estei homes i Nil Moliner. Això es diu Volveré Empezar, ara mateix marca els rellotges a les 10.40. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del seu pare. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. I l'amor per les lletres del segon trimestre. Bon dia, són les 11 i 7 minuts, us informa Lua López. Radio Desben soneix a la celebració del dia internacional de les dones i les nenes en la ciència amb una entrevista amb Sofia Nogués a la Justa i un debat en directe a la Rambla, el magazine de tardes. El debat de la Rambla consistirà en una taula rodona entre dones de Sant Justo vinculades per estudis o centres educatius, i relacionades amb la ciència i la tecnologia, per tal de fer difusió de la importància que les noies escollin carreras científics i tecnològiques. Així, d'un quart de set a set del vespre, la Núria Garcia conduirà un debat amb dones científics de Sant Just. Aquestes són la Paula Garcia, graduada en enginyeria industrial, l'Aina Gisbert, estudiant de grau de matemàtiques, Alexandra Eurovean, graduada en medicina, l'Isabel Pijuan, ex-professora de l'Institut i membre del grup impulsor del PEC, l'Anna Molina, metgesa especialista en estètica i nutrició, i la Rosè Feliu, professora de l'Institut i referent d'aqua educació. El dia internacional de les dones i les nenes en la ciència va ser decidit l'any 2015 per l'Assemblea General de les Nacions Unides, que va proclamar l'11 de febrer de cada any per tal de promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació, i els processos d'adopció de decisions en la ciència. Les seves organitzes avui divendres és una nova conferència sota el títol les colònies del Llobregat, a càrrec de Rosa Serra. Aquesta conferència tindrà lloc a les 8 del vespre a la sala piquet de la Teneu. La punent Rosa Serra és lliçenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona. Està professora de Secundària, directora del Museu de les Mines de Cercs i responsable de diferents tasques de gestió a la Diputació de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre la història del patrimoni del Bargadà, especialment sobre colònies industrials i l'aminaria del Carbó. També és membre de l'àmbit de recerca del Bargadà des de la seva fundació i directora de la revista L'EROL. Un total de 117 municipis de l'àrea de Barcelona podrien entrar aquest mes de febrer en fase de prealerta per Saquera, tal com ha avançat TV3 i han confirmat fons de la Conselleria d'acció climàtica, alimentació i agenda rural de la Generalitat. Es tracta dels municipis que formen part de l'ents d'abastament de l'aigua del Terç Llobregat, entre ells s'enjust esvern, que inclou una superfície de 1.800 quilòmetres quadrats amb viuen uns 5 milions d'habitants. La fase de prealerta es decretarà en el mar d'una reunió de la TL, que encara no té data oficial, encara que serà previsiblement la setmana que ve, i tindrà afectació sobre els municipis de les comarques de l'Alpenedès, la Noia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Meresma, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. I això és tot. Tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia, fins ara mateix. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. I ara, amb més informació, tornem amb més informació al Vull llatí horari de les 12 del migdia. Vigila, i no guai. Vamos para la vermelas, rúa, ropa, rúpera. Vamos para la vermelas, rúa, ropa, rúpera. I tu te mueve jazile, esto ya quiere, entres en vacilés. Tu te mueve jazile, esto ya quiere, entres en vacilés. Es esta que hay de vender pa'ca, a pasar el lento, es lo que va a pasar. Una combinación de cámaras y baldís, mirada que va. Lo que va a pasar, lo hecha pa'ca, lo que va a pasar. Ay! Va mirar, no guà!. ¡Vamos para verteras! ¡Rumpa, rumpa, rumpera! ¡Vamos para verteras! ¡Rumpa, rumpa, rumpera! ¡Vamos para verteras! ¡Vente, vamos a bailar! ¡Sistema! ¡Vamos para verteras! ¡Vamos para verteras! ¡Vamos para verteras! ¡Vamos para verteras! ¡Vamos para verteras! ¡Vamos! ¡Vamos! ¡Vamos para verteras! Estudio l'FP d'Oxiliar d'InfartMaria. Puc aportar molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. Informa't a les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat. F, però aviat podràs volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador. No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria. No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Per seguida actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Un set de set del matí. Converseu en directe des de la misura a Ràdio d'Esvern. també abordant aquest dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, com dèiem, una data marcada per les Nacions Unides el passat 2015 entre altres objectius és promoure aquesta participació plena i també en condicions d'igualtat d'aquestes dones i futures científiques en aquest àmbit que sovint està més masculinitzat. Per aquest motiu parlem amb Sofia Nogués. Ella ja va passar per aquí per la misura el passat 2020 precisament per parlar de la seva experiència en el projecte Expedition en el qual 300 dones van donar la volta al món en un barco de vela, en un valer, en diferents etapes, en 31 etapes durant gairebé dos anys per evaluar l'estat dels oceans a través de petites mostres d'aquests microplàstics. Sofia Nogués també va participar en el 8 de març aquí al nostre municipi. Farà també dos anys precisament per exposar aquesta temàtica i alarmar una mica d'aquest problema dels plàstics i dels microplàstics en el mar. Volem parlar amb ella també des del seu punt de vista també abordar aquesta qüestió sobre el futur de les dones a la ciència i també de l'actualitat en quin punt ens trobem davant d'aquesta temàtica així que la saludem. Sofia, bon dia. Hola, bon dia Mireia, gràcies. Bon dia Sofia, gràcies per participar aquí en aquest dia internacional de la dona i la nena a la ciència i també per tornar a passar per la misura. Un plaer tornar a parlar amb tu i escolta, Sofia, volíem començar una mica abordant com deia aquesta temàtica. Tu també que hi has participat des d'una vessant científica en aquest projecte d'Expedition que ha, si et sembla, fent-nos una mica cinc cèntims de com va ser la teva experiència a bord d'aquest valer. Clar, sí, doncs va ser al final de 2019. Vaig participar en l'etapa que anava des d'aruba fins a Panamà i vam navegar durant dues setmanes analitzant la presència de microplàstics al mar. I, bueno, el que vam trobar és que hi havia un món, que hi ha uns corrents especificats al carip on es troba una gran acumulació d'aquests residus. I, bueno, va ser una experiència molt interessant, perquè jo no vinc d'un perfil científic, jo de fet vaig estudiar periodisme, però m'interesseva molt aquest tema i la proposta era una expedició, com explicaves abans, on només dones participaven per fer recerca sobre la presència de plàstics al mar. I la idea de fer-ho només dones durant aquesta expedició era per donar visibilitat també a aquesta problemàtica de la manca de presència de dones en l'àmbit científic i també donar visibilitat a projectes científics liderats per dones i per donar veu a dones també no només en ciències, sinó també en navegació, que és un altre àmbit on no hi ha tantes referents i on hi podria haver més. Llavors, jo vaig participar en aquest projecte i vam fer la recerca i va ser molt interessant veure això. Com projectes com aquest tenen un gran impacte i donen veu a les dones en ciències que, històricament, no hem tingut tanta presència a les escoles i no hi ha tants referents. És una manera de cridar l'atenció al públic i dir, escolta, fem això, sent només dones perquè normalment no es veuen les veus femenines en els projectes científics, tot i que n'hi ha i són mixtes molts, però les dones no tenen tant de veu. A més, és curiós perquè hi ha xifres o fites que digui... Com, per exemple, la primera dona que va travessar l'Atlàntic que va ser en Davidson, al 1952, va anar des d'Anglaterra fins a Nova York i aquestes fites, sovint, o queden potser a la sombra d'altres que per casualitat han estat homes o no has recordat. De fet, la jove Naomi James, que ho en tenia 28 anys, va ser també la primera noia, podíem dir, que va ser a la volta del món amb Vella. Va estar gairebé durant 300 dies en solitari, en algunes escales. Exacte. Com ho veus tu també, Sofia? Per què no es recorden aquestes fites quan és una dona a la que està al capdavant? Clar, exacte. Jo crec que és un problema i que s'ha d'assolventar els col·legis. Per exemple, a les escoles sí que s'hauria de parlar més de les dones en ciència. Històricament, sabem que les dones no han tingut tant de veu que han estat al darrere d'homes, que han tingut el reconeixement de les fites científics, han rebut els nòvels, tot i que hi havia dones al darrere fent la recerca, i llavors això s'hauria d'enfatitzar a les escoles. Això passava i tot i que hi ha moltíssima investigació que l'han fet homes i que tenen el reconeixement, s'hauria de també dedicar una partat per parlar de les dones en ciències, que sí que han passat a la història, perquè n'hi ha moltíssimes. I es podria parlar, fins i tot, una invenció com el wifi que utilitzem gairebé cada dia, la tecnologia, la base de què es va després adaptar el wifi, va ser una dona qui ho va inventar, va ser la Geri Lamar, perquè no es parla d'aquesta dona, quan es parla d'aquesta tecnologia de la que tant depenem, i hi ha moltíssimes altres, fins i tot va ser una dona que va descobrir l'ADN, o també el primer sistema d'aquella facció amb energia solar, un tema que també està molt al corregue, ara mateix, energia renovable, va ser una dona que ja estava arredera, la Maria Telke. Llavors, parlar d'aquestes dones seria molt interessant, i crec que això podria inspirar a que hi hagi més dones en ciència, perquè si les nenes tenen referents, segurament, això inspiraria a que diguéssim, doncs jo també vull fer això. Si només veus homes en ciència, potser dius això no és per mi. Clar, és un segment, podíem dir, d'un tipus de professió, que sempre ha estat una mica categoritzada per homes, i sí que és cert, comentaves si des de l'educació, des d'escoles, també a les cases llars i famílies, però sobretot basant-nos en l'educació, ja formés part d'aquests llibres d'història, que no només Einstein, o no només d'altres grans noms, d'homes científics de la història, han deixat una petjada també les dones, i en l'educació també comentàvem abans fora de micròfons, subint la concepció que es té d'una carrera científica, que segurament acabes en un laboratori, no només és això. Exacte, sí, jo crec que això també és molt important, de cara als joves, educar els nois i noies per dir que fer una carrera científica no només hi ha aquesta sortida, que tenen moltíssimes més, i no només carreras científices, perquè a vegades pensem que una carrera científica es treballen en un laboratori, ser una arqueola que és desenterrar osos prehistorics, o ser periodistes pel carrer, cobrir notícies, i aquests sí que són alguns dels escenaris d'aquestes carreras, però hi ha moltíssimes altres sortides. Algú en ciències, per exemple, pot escriure en una revista, o en una de les càmeres de televisió, i un arqueòloga podria fer recerca en laboratori o ser professor d'escola. Un periodista podria treballar en l'àmbit corporatiu parlant de sostenibilitat, que per exemple és el meu cas, jo vaig estudiar periodisme, però ara estic en una empresa i tracto en temes de sostenibilitat, que no és el que vaig pensar quan vaig estudiar periodisme. Jo crec que totes aquestes opcions s'haurien d'explicar als joves, perquè sàpiguen quines alternatives hi ha, i que no sempre pot ser d'interès a la ciència, però penses que el laboratori no és el teu, però hi ha moltíssimes altres sortides. Llavors, parlar d'això ampliaria molt aquesta perspectiva. De ben segur que coneixes un moviment que vas ausifar un parell d'anys, i no ho veig malencaminada, el nou Mor Matildes, que es va difondre per molta xarxa socials, a part tenen també el web de noomormatildes.com, bàsicament volen potenciar aquesta presència de dones en aules, en carreres, on hi ha falta de referents femenins, en vocació científica o en vocació. Doncs bé, en aquests àmbits, de fet, des d'aquest mateix moviment es van crear uns anexes per llibres de text a nivell educatiu, en el qual ubicaven diverses dones, diverses dones que sí que havien tingut un paper important a la ciència, algunes també les comentaves tu mateixa, Sofia, però les col·locaven amb paper, com per exemple Einstein o Fleming o Schrodinger, les col·locaven en situacions on tothom coneix, com Einstein o Fleming, són aquests anexos de llibres que haurien de formar part gairebé del propi llibre, no haurien de ser anexos. Exacte. Jo crec que això està canviant una mica, però encara tenim molt camí per fer. I d'altra banda, un altre tema que crec que és interessant i té un gran impacte dia a dia en tot el que fem és com els estudis científics han de tenir en compte la perspectiva femenina, perquè som gairebé el 50% de la població, però encara hi ha molts estudis i assajos científics clínics que es fan en una perspectiva masculina. No del tot, però una majoria de perspectiva masculina i això també pot tenir un impacte als resultats. I si no tenim aquesta diversitat de gènere a nivell científic i a nivell assajos clínic, després això té un gran impacte sobre la societat, no sobre les dones. I hi ha moltíssims exemples d'això, històricament, de com m'ha impactat negativament a les dones, un seria, per exemple, quan es van fer les proves amb els cinturons de seguretat, que no tenien en compte el cos, l'anatomia de la dona o dels nens, llavors no protegien adequadament a dones i nens. I això encara passa, llavors s'ha de ser molt rigorós, perquè no segueixi passant, perquè canvia aquesta perspectiva. Com més dones en aquest àmbit, potser ajudarà a canviar, i a que no passi això. Tu també que vens d'una branca periodística, comentàvem, radica una mica l'educació, canviar aquests tabús o aquesta manera de pensament social, davant d'aquesta temàtica en concret de la ciència. Creus que radica directament a l'educació o també, per exemple, els mitjans de comunicació? Són partícipes de fer arribar a això i de fer arribar d'una manera, de les perspectives de gènere, de femenina com masculina? Exacte, sí, jo crec que és molt important. De fet, avui dia consumeix moltíssim contingut a internet, a xarxes socials, a televisió, premsa a tot. Llavors, si els mitjans i el contingut audiovisual posa de manifest aquests referents i parla de dones en ciència, segons quines carreres que, històricament, s'han vist més masculinitzades, això podria canviar també la perspectiva social que tenen els nois i noies de la societat, de les carreres que poden fer, de les professions que poden exercir després. I és molt important perquè dona... Bueno, realment jo crec que he estudiat periodisme i he fet molts estudis sobre com es parla de la dona en els mitjans, i crec que hi ha molt pes sobre com la societat està formada amb com es... Amb l'ideari col·lectiu? Sí, exacte. Segons com s'explica i com es projecta la dona, en els mitjans de comunicació, on a la dona hi ha els homes, després això es veu reflectit en la societat i els comportaments que tenim venen molt de com s'han projectat en la televisió, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general. És important aquest portaveu, que a parlar de dones en ciència hi ha molts més àmbits. Exacte, hi ha molts àmbits, ara també comentaves tema de mitjans, però també, per exemple, cinemes, pel·lícules i moltes pel·lícules que ara podem veure de fa, potser, 10, 15, 20 anys, que hi ha conceptes, hi ha moments molt masclistes, realment, o hi ha moments en quals la dona hi juga un paper totalment irrellevant, en les pel·lícules o el tracte, que rep, també, la dona. Sí, exacte. Es veu una gran diferència. Ara mateix, entre aquelles pel·lícules i les que es fan ara, es posen de manifest moltíssimes injustícies i diferències a les pel·lícules que s'estan fent avui dia, i això és molt important, perquè crea molta consciència sobre la problemàtica que hem viscut. I tant. Tu vas formar part d'aquest projecte, com deia, de l'Expedition, per tant, tu has format part d'aquesta petita història de dones que, a poc a poc, van deixant el seu nom amb diferents projectes científics. En el teu cas, eren unes 300 dones que vau participar en aquest projecte, i volgués o no, Sofia, has format part d'aquesta història pliant i científica amb dones. Sí, és així. Sí, sí, i m'agradaria continuar fent-ho, la veritat. El bo d'aquest projecte és que no només va ser l'Expedition, fins al punt que es va poder fer, perquè després amb la pandèmia es va pausar, però ara s'està reactivant amb altres propostes. I durant la pandèmia sí que s'han continuat fent moltes xerrades sobre dones en ciència, sobre la presència de microplàstics i solucions, i s'ha continuat fent molt projecte de... Molta ciència ciutadana, que li diuen, que és projectes on algú que potser no té un perfil científic pot participar en una recerca aportant dades, aportant informació, perquè després un equip de científic analitzi les dades i escrigui estudis o faci recerca sobre diferents temes. Llavors això continua i m'agrada continuar formant part d'aquests projectes, i si en algun moment es reactiva a l'expedició de navegació, m'agradaria participar en el projecte d'un altre cop, perquè com et dic, a navegació també necessitem més dones, més referents. I tant, tenim algunes referents com Anna Corbella, que en una de les edicions del Barcelona World Race va quedar una cisena a posició, una fita en general, per on definitiva. Exacte. Realment, una dona que aconsegueixi aquesta posició. Crec que els petits gestos es poden, és a dir, a través dels petits gestos podem aconseguir grans canvis, però sí que cerca els petits gestos o aquestes petites actuacions, venen donats per petites formiguetes. Ara ho estem comentant amb tu, que has format part d'aquesta exposició. Però hi ha moltes altres dones, amb molts altres àmbits, que també van dipositant aquests granets de sorra, van creant escola, van potenciant a qualsevol nivell. Aquesta inclusió de les dones també se'n diu les nenes a la ciència, perquè precisament seran el futur, a la ciència. Seran les nostres precursores. Exacte. Hi ha molt moviment també de contes i llibres per nenes i per nens de científics, per exemple. Això ha sigut un gran moviment i crec que té un gran impacte, perquè si tu ja de petit estàs llegint llibres i contes sobre científics, això et pot inspirar. Jo també vull ser com ella, no? És una mica el que fem quan ens expliquen històries de petits. Jo vull ser com aquest protagonista o aquesta protagonista. Llavors, si les protagonistes són dones a la ciència, segurament tindrem més científics en un futur. Clar, és la qüestió. Buscar referents, com creus, Sofia, que estarà aquesta temàtica en concret, aquesta situació de dones, a la ciència? Veure nòvels, supremis determinats en aquest àmbit otorgats? Otorgats a dones d'aquí, no sé, imaginem-nos 50 anys. Espero que siguin moltes més, la veritat. Jo crec que sí que s'està parlant més d'aquest tema i s'està donant més veu a les dones en ciència. Jo crec que veurem un canvi. Segurament trigarà temps, però jo crec que sí que el veurem. I és qüestió d'això, d'educació. D'acord? Jo crec que sí, perquè hi hagi igualtat. Ara tinc un nen i la meva idea és educar-lo perquè sigui per lluitar per la igualtat. Sent un nen, tindrà més privilegi segurament. I això l'ha de tenir en compte, també, i ajudar a les dones perquè siguin amb el mateix nivell de privilegi. I ser conscient d'aquest privilegi també. I ser conscient d'això de manera correcta. No treure un avantatge d'això. Jo crec que és molt important l'educació, ser conscient en tots els sentits i saber que hi ha dones en ciències que s'ha d'ajudar a que hi hagi més dones en ciències. I també quan veus una injustícia, dic que és una injustícia. No mira cap a una altra banda. I això és molt important. I també la gent que va guanyar Nadal, em sembla a l'Australia, i les notícies van parlar que era la primera vegada que es guanyava, no sé quants grans l'AMS, o quin va ser el titular, però van sortir moltíssims altres titulars i ell, escolta, és el primer cop que un home guanya tants grans l'AMS. Hi ha hagut moltes, hi ha hagut tres dones que ja han guanyat molts més cops. Com pot ser que encara hi hagi aquests titulars? En aquest sector que ho han fet, ho han aconseguit. I tant, i tant... I llavors és això. Tornaran qüestions periodístiques, també, aquesta regularitat informativa. És a dir, contra aquesta informació, abans també de dir-la, de fer-la pública, sobre un tema com aquest, en aquesta qüestió amb tècnics, que sí que és cert, que també és un àmbit on les dones hi han tingut força a presència, i molts premis, també, entre grans l'AMS i d'altres. Sofia, gràcies per atendre'ns avui. Aquí la petita entrevista que hem fet avui. Gràcies també per ser un referent en aquest àmbit, i per donar-nos l'oportunitat també de parlar amb tu, tot i que gairebé tres anys després d'haver comentat aquesta expedició, que vam tenir el gust de tenir-te aquí a la misura, anurà bona per aquesta fita, i les que vinguin, Sofia, gràcies per tot. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.