La Justa del 23/2/2022

... Doncs si ahir descobriem aquest grup es diu Mau B, amb aquest tema by MySight. Avui és el tema musical que cobra l'ajusta d'aquest dimecres 23 de febrer. ... I ho fem també perquè hem de celebrar que avui precisament arribem al programa número 100, doncs s'ha acabat de començar aquest passat setembre del 2021, doncs sí, avui hem arribat al 100 programes d'ajusta. ... Avui hem de celebrar una cançó que ens agrada la força i hem escollit que seria aquesta. ... Així que per la part que us toca, estimats i estimades huyents, donar-vos les gràcies per ser a l'altra banda de les ones, perquè precisament una misura, una ràdio, un programa no tindria sentit, si no hi ha gent que ens escolta. ... Som-hi, doncs, a repassar el somari per aquest programa número 100, com a tal, no tenim res especial, però us comentem, doncs bé, tots els punts, els temes que us portem per avui. ... Així que començarem amb aquest repàs de notícies, l'espai informatiu amb l'Oalope, també allà repassem, com sempre, com fem cada dia, bàsicament, repassem les 3 notícies del dia, els 3 punts destacats aquestes hores, i allà també repassem les portades dels diaris ara a la venguàrdia i el periódico, que són els principals rotatius que tenim aquí a la misura. ... Abans de les 11 de la matí fem també la previsió del temps, el repàs de la previsió meteorològica amb Carles Rius, tot plegat, si voleu trobar informació, podeu fer a través de l'etiqueta o el hashtag Meteos en Just. ... Entrem a la segona hora i parlarem amb Joana Cervera, ella és la mare de l'Ània, parlarem amb ella de la recollida de fons per la investigació de càncer infantil, el dia que apeteix la seva filla, l'Ània. Parlarem també del càncer, les iniciatives solidàries que s'han dut a terme, que han dut a terme des d'aquesta família, i també parlarem d'aquesta web que estan posant en marxa per les recaptes de fons per aquest càncer infantil. ... Entrem a la tercera i última hora per parlar de fotografia. Anirem de visita a diferents centres de fotografia de Barcelona, ho farem amb la Glòria Conesa, i amb ella visitarem diversos punts, no sé si us sonaran alguns noms, com per exemple, l'Espec de fotografia Francesca de la Roca, on Juan Naranjo Galeria d'Art i documents, per exemple, el KBR, vingut a l'Hitoral número 30, a Barcelona. Aquests són alguns dels centres de Barcelona de fotografia, que visitarem amb la Glòria Conesa. ... I per acabar el programa d'avui, toca desfefres, fetes, fetes, no, fetes. I farem amb l'Oriol Lluc, que avui ens proposa, com a titular, acabar i acabar malament. I és que sí que és veritat que hem quedat en tenim una expressió que diu tot va bé i sí s'acaba bé, perdó. Però també sabem que hi ha moltes expressions que també fan referència a quales coses, no acaben bé o bàsicament acaben malament. Per exemple, la frase és fetes com sortida de cavall, sortida d'animal, o anar maldades o anar pel pedregar. Són algunes de les expressions que ens portarà i ens desfara l'Oriol Lluc, el nostre expert, ja sabeu, lingüista. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. I ens hem quedat escoltant un altre tema, això és el Stewart, de l'Oriol Lluc. Les angoixes i els nervis mal educats i les bronques i les histèries i tot plegat ja se'n pot anar a la merda. Perquè jo vull l'únic que vull és mirar el cel i que tothom em deixi en pau poder. Jo vull l'únic que vull és no fer res i a la merda. I els inversos i la gent que vol molestar i les enveges i tot plegat ja se'n pot anar a la merda. Perquè jo vull l'únic que vull és mirar el cel i que tothom em deixi i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Això és els dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició als dissabtes a dos quarts de 12 del matí. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè jo vull que la gent que vol molestar i que tothom em deixi en pau poder. Perquè nosaltres durant aquest procés hem dit adeu a varios nens i és de les coses més dures que hem pogut viure. Per tant, ens mou donar a conèixer la nostra història, donar a conèixer com són els nens amb càncer, que alluny del que tothom s'imagina de ser nens... Són nens somiadors, lluitadors, alegres, que et regalen un somriure en el pitjor moment del que estan vivint de la seva vida. Són nens que volen jugar i això és el que nosaltres volem transmetre. Per això ens estem moventant i per això també estem fent tantes iniciatives, perquè volem que la gent sigui conscient que hi ha una malaltia molt cruel, que ha de conèixer uns nens que no somareixen i que és necessari recolzar-los. I hi ha moltes maneres de recolzar-los. No sé si sovint us heu fet la pregunta de per què? Moltes vegades no té resposta. Moltíssimes vegades. És inevitable fer-se-la per això. Arriba amb un punt que aprens a fer-te preguntes que saps que no tenen resposta. Arriba amb un punt que quan vius això aprens a entendre missatges que et donen. Per exemple, l'equip mèdic, al final nosaltres tots parlem amb la mèdica. I al final aprens a partar les preguntes que saps que no tenen resposta i que, per tant, et robaran energia. I, per tant, el per què no ho sabem. Fotos projectes de cara per anar acabant, Joan, de cara a aquesta, no sé si recaptació de fons, per estudiar el cancer infantil o, d'alguna manera, per ajudar altres ànims, per entendre'ns? Sí, estem immersos ara amb una nova iniciativa, que és Encent Un Estel, que és tots aquests 8.000 estels que vam fer els nens de l'escola de l'Ània. Doncs els hem portat a una pagina web que estem creant, que veure la llum en els properes setmanes, amb la qual donem a conèixer la història de l'Ània des del punt de vista que l'hem viscut nosaltres, de superació, d'energia, de lluita, de positivisme, de força, i donem a conèixer què és el cancer infantil, què són els tomors cerebrals, i hem creat un univers ple d'estels pels nens amb càncer. Les persones, amb les seves aportacions, mitjançant la compra d'un estel i mitjançant també constalacions, perquè oi que quan mirem el cel no veiem estrelles, només. Veiem 4 estrelles juntes, que amb la nostra imaginació les ajuntem, i jo escassiopeia, o és l'ousa major, doncs aquí també hi ha constalacions. Hi ha situacions 3 estrelles, taparís la B, que és la constalació de la valentia, de la lluita, la constalació de la superació, la constalació de la resilència, doncs les persones amb les seves aportacions alimentaran una línia de recerca nova que s'està creant pionera a l'Estat, entre l'Hospital Vall d'Hebron i a Catalunya, sobre l'estudi dels tumors celebrals. Té un idò, això deu portar molta feina també. Moltíssima, moltíssima, però... És el seu projecte en fi. Però en sentim molt orgullosos, perquè sabem que aquesta línia de recerca pensa que el servei és el gran desconegut. Hi ha moltes altres tipus de càncers que estan més estudiats, perquè ja han tingut aquest impuls de recerca, però els tumors celebrals no. I, a més, estem parlant del servei, que és el gran desconegut. Qualsevol tipus de tumor al servei té una afectació a les zones vitals. Parlem de la parla, de la memòria, de la consciència, de l'equilibri, del moviment. Per tant, quan ens afrontem aquest càncer, és molt dur per les sequeles que comporta i pel desconeixement que es té del servei tot i que els últims anys s'ha avançat molt. Per tant, ara hem convertit un projecte familiar per poder crear aquesta línia de recerca, que és una línia de recerca preciosa entre l'Hospital Baidebrón i l'Universitat Política de Catalunya, i esperem que la gent s'enamori de la història de l'Ània i d'aquesta iniciativa com estem nosaltres. De ben segur que ho fareu, Joan, que vagi molt bé aquesta excursió de dissabte. Moltes gràcies. De ben segur que ho gaudireu. L'Ània serà la que més ho gaudirà, però a vosaltres de retruco, òbviament, també, per veure la contenta feliç i baixant aquestes pistes, fent aquestes corbes que dius abans, que vagi molt bé molts èxits. I tampoc, quan transeu oficialment a aquest web, per seguir parlant d'aquest projecte, per seguir una mica la pista i les passes de l'Ània, que vagi molt bé, i moltíssimes gràcies per compartir aquest testimoni amb nosaltres. Moltíssimes gràcies a vosaltres per donar-nos veu. Gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Exacte, una mica vinculades, però potser si no ho dic, la cançó no ho sembla. Però vaja, està parlant de fotografia, d'abans... Mons. Escolta, abans de re de dir que sóc una gran apassionada a la fotografia... Ah, sí? Sí, fa una part de mi també. Bueno, a veure si et descobrim alguna cosa. Ho diré. Ah, vinga, va, m'apunto coses noves. Va, però comencem. Doncs mira, comencem per dir que París és la capital del món reconeguda com a número 1 en fotografia i la segona és Barcelona. Això poca gent ho sap. O sigui, diuen que tenim poca estima als de Barcelona tot el que tenim en fotografia. Ui, què dius? Sí, no, no, és en sèrio. O sigui, no ens ho pensem el que tenim aquí. Aquí tenim 3 centres de fotografia, que són el Photocolectània, el KBR i la Virreina, que són un referent internacional. O sigui, després de París ja et dic que és la ciutat que en fotografia té més pes, no? I no ens som conscients, és una pena, és una pena, perquè és així, o sigui... La fotografia va començar fa molts anys, ja a Barcelona sempre ha sigut un lloc important, amb uns excel·lents dedicats a la fotografia, com pot ser el pont més, el misseracs, el mes ponts, la col·lita... El Joan fa un cobert actualment, no te'ls anomeno tots perquè és que hi ha una llista increïble, no? I aquests centres que hi han, fan unes exposicions fantàstiques, i la pena és que no sé si és que la gent no coneix, que es fa poca publicitat, però la gent s'ho perd, la gent s'ho perd. Però ja et dic que a Barcelona després de París és la ciutat més important del món, en quant a exposicions fotogràfiques de qualitat, no? No coneixia aquesta posició europea, com a ciutat cap dalt en el tema de fotografia o amb exposicions. Entenc que va referir tal el tema que tenim bones exposicions... Tenim bons fotògrafos i tenim bones exposicions. I ja et dic que aquests tres centres són importantíssims. El que passa és que diuen que tenim l'autostima molt baixa, i jo penso que segurament és veritat. I després estan en uns llocs fantàstics, perquè estan a les Rambles, al Port Olímpic, i penso que s'haurien de promocionar, però això no sé si ho hauria de fer l'Ajuntament, o qui ho hauria de fer. Però la veritat és que estan molt bé. Hi ha 13 centres de fotografia a Barcelona. Centres de fotografia, parlo, d'una exposició neta petita de 13 centres que es dediquen a la fotografia, l'estiu de la fotografia, la promoció de la fotografia, entre ells hi ha l'Arxiu Futuràfic de Barcelona, la Virreina, el Foro Nostrum, hi ha una quantitat de galeries al Falto Collectània, i Can Bastet. Són molts llocs els que hi han dedicats a la fotografia, i poca gent l'acusat, i això s'hauria de promocionar. No sé com, però són molts centres i ja està molt bé. Jo crec que cada centre també fa una mica de la seva autopropaganda. Això sí que és aiauto-bombo, podíem dir, de les seves exposicions, tallers, per exemple a Photocollectània, sempre... El que passa és que cal buscar les xarxes socials o entrar a la web. Sí, els que ho sabem, que hi ha aquestes exposicions, ja hi anem. Però jo penso que hi ha molta gent que no té ni idea. I el Menac, per exemple, té una part d'ara de fotografies que li han arribat per ampliar els seus espais. I el Menac sembla que sigui un lloc d'art contemporani d'altres tipus, en canvi, no. També té fotografia. I després això que deia, la gent que hem tingut aquí, com el Leopoldo Pomés o el Xemamado, està molt bé. I aquí també. Jo visc una exposició del Xemamado, la primera que vaig veure va ser el Tecla Sala. O sigui que el Tecla Sala també s'hi dedica. És a Barcelona, sinó que és a Barcelona, és a l'Hospitalet, és a centres de tot el voltant de Barcelona. Home, aquí a Sant Justa hem tingut diverses exposicions fotogràfiques de Francesc Fàbregas, Carles Arraima. La plaça Maragall a Sant, se acostumen a fer fotografies, exposicions de fotografies, també de l'agrupació fotogràfica. Sí, Sant Just, han fet coses de fotografies. Se'n fan, i això està molt bé, no? Però ja et dic que el pes que té a Barcelona amb la fotografia al món, això és molt desconegut. És molt desconegut. Per això estem aquí per recuperar-ho. Ara estem aquí per recuperar-ho. Mira, també hi ha una galeria nova, que es diu Photonostrum. És un sistema molt... com molt el dia, que pràcticament l'acaben d'inaugurar. Sembla que es volia inaugurar abans de la pandèmia, a 4 de març del 19, i dos dies abans del confinament és quan la van inaugurar, lògicament, van inaugurar i van tancar, i van obrir el cap de dos anys, pràcticament, no? És una galeria que té 850 metres quadrats, i està a l'example, és a la Diputació 48. I el que ho portes diu Julio Hirsch Hardy, jo no sé qui és, però bueno, no sé qui és. És un senyor que s'ha dedicat tota la seva vida a promocionar la fotografia. I és una exposició que hi ha actualment de l'Esteve Macurri. La veritat és que no el conec massa, però deu ser bona. Aleshores hi ha una sèrie d'espais. Sí, Macurri és un dels grans fotògrafs de la geogràfica. Ella portada de la... Sí, és una exposició que no conec gaire, però és una exposició que té, en sembla que són 80 fotografies d'arreu del món, entre ells, la de la nena afganesa, una foto molt coneguda. Exacte. És una llàstima que no aprofitem això que tenim. Com sempre dic que és una llàstima, perquè moltes coses de les que tenim no ens en donem compte. I aquesta és una Barcelona centre de fotografia després de París. O sigui que... A més també tenim el rotatiu que va per tot el món, el World Press Photo, l'exposició que està a les millors fotografies del món, de l'any, que crec que va parar també el... No sé si el Macba o la part de museu del darrere, on estan el claustre, que és el nom, crec que té un nom. Sí, el CCCP, vol dir. Exacte, sí, exacte. Aquí mateix, també fan aquesta exposició, que també val molt la pena, i és fotografia espectacular de tot el món. Sí, inclús el museu nàutic, també fan exposicions de fotografia molt bones, hi ha anat a veure algunes, i en sembla que ara també en tenen una que és molt interessant. O sigui que sí, és tot Barcelona. Després hi ha la Vienal de Belles Arts i Futografia, que són 333 artistes de 46 països, i això va començar sent a Barcelona, però al final aquesta ens ha l'empres, i aleshores ara la Fana Madrid, com a la foto vienal·le. O sigui, a primera persona aneu a la foto vienal·le, i ara al final, no sé, s'han anat cap allà. Potser perquè és el centre, la veritat és que en quantes exposicions, i museus i tot això, la veritat és que la capital del re, no, encara ens va per davant, no? Enroba algunes temes, s'emplacen algunes activitats en allà, i no pas aquí. Sí, sí. I d'aquestes galàries centres de fotografia, que com a tales diuen centres de fotografies, algun que hagis visitat que valgui molt la pena, o que, si o sí, s'hagi de passar? Bueno, que la Virreina, per exemple, és una mica potser la corona, no? Sí, la camp no em perdo mai, és la de fotocolectània. Fotocolectània estàvem en un carrer estretet, avió august, a Plaça Gala Placídia, quan va començar, era un lloc molt poc conegut. Ah, sí, cert, recordo la ubicació. Era un lloc molt bonic, perquè tenia tot el sostre que li entrava la llum, i tenia dues plantes, una amb una barana, com un passadís, al rededor de la planta, amb varanes, molt clara, molt clara, i tenia això, no? Tot el cel era una clara boia. I fotocolectània va començar allà. Ara potser està molt lloc millor, en quan els turistes, perquè està a prop del barri Gòtic, està al part de la Ciudadella, és un lloc molt més ampli, i la veritat és que fan exposicions molt maques, i que, a més, les promocionen bé, i fan conferències, i fan debats, i fan taules rodones. A més, allà, ara hi ha varios centres de fotografia. Hi ha un altre, el carrer Princesa, en aquests moments no recordo com es diu, que també és molt concorregut, i que també fa moltes coses interessants. A part d'aquests, no sé si n'hi ha algun més per allà baix, bueno, està al carrer... al carrer del Museu Picasso, que allà també hi ha uns centres de fotografia, i hi ha exposicions de fotografia, i hi ha una que és important, que està casi a tocant a Santa Maria del Mar. O sigui, que centres de fotografia, quan penses, sí que dius, ostres, sí, n'hi ha molts a Barcelona, no? I el que passa és que són poc coneguts, potser són coneguts per la gent que s'hi dedica, però la gent del carrer coneix menys. Clar, hauries de fer com una ruta de centres, que precisament és un mapa que hem penjat a Twitter, que és la fotografia que ens va passar ahir, com sorten diferents punts de Barcelona. Sí, inclús ania a una fàbrica, i potser aquest no el conec amb ester. Bé, no el conec, potser sí que el conec, perquè vaig estar en una nau industrial, que a tota la nau, el primer pis, el van dedicar a la fotografia, que em sembla que era... perquè vaig anar a gent d'aquí del poble que feia fotografies allà, era un prell de persones, em sembla que hi havia Carles Rai, un prell de persones que s'anjust que es posaven allà, i el vaig anar a veure, i vaig anar a la planta dedicar a la fotografia. Jo suposo que és aquest, ara que ho veig, no, perquè no crec que n'hi hagi en varios de centres de fotografia a Sant Andreu, i la veritat és que està molt bé, està molt bé. Queda una mica lluny per nosaltres, però bueno, sí pot anar. Tranquilament, sí pot anar. Sí pot anar. La verícula, el transfer públic, el que sigui. Després tenim, pues, això, l'Institut d'Estudis Futuràfics de Catalunya, l'espai fotogràfic francescat a la roca, el carrer Llençà, projectèria, el carrer Ricard, número 19, o sigui que... i després hi ha més al sur, més cap al mar, que és aquest, l'Arxifotogràfic de Barcelona, a la plaça de Pons i Clerc, número 2, que és al costat del carrer Comerç, el Fotocolectània, el KBR, i després hi ha la galeria Belit, bueno, foto, són molts, o sigui, són molts. És qüestió d'agafar un dia que estigui ganes, amb el que coneixe algú nou, agafar internet i buscar posar això, centres de fotografia de Barcelona, mirar quan estan oberts i anar-ho a veure. Anàvem a preguntar també el tema de, per exemple, amb temes d'art, sí que hem comentat alguna vegada que es poden comprar peces, també hi ha aquests petits llibres d'autor, que n'havíem llibre d'autor, llibres d'autor, però en qüestió de fotografia, no sé si també hi ha com una mica aquest circuit de persones que poden comprar i vendre fotografies, perquè com que també estem en un moment escarrada d'internet i te la pots imprimir gairebé a casa, no sé si realment hi ha com un sector també de comprar i vendre d'aquest tipus d'art, com a tal. Sí, sí, sí, sí. Jo sempre m'he fet una pregunta. La fotografia està molt bé, comprar-la. Tu compres un oli i el oli saps que durarà 300 o 400 anys, perquè el oli es va inventar, no sé, de mitjana, i encara duren les peces que estan fetes amb oli. El que no se sap és la fotografia quan durarà. O sigui, perquè pràcticament és del 1800 finals, la fotografia, aleshores, no sabem quant quantes, quantes segles pot arribar a durar una fotografia. En paper, moltes afereixes? En paper. Clar, perquè digitalitzat això ja pot durar fins que el núvol caigui, com que aquí diu, fins que aquests sistemes informàtics que permeten amagar-te gamar-ho, fallin. Sí, home, això és estupendo, que no es facin molt bé, però, clar, una cosa és el sistema informàtic i tot el que siguin professionals, i l'altra cosa és quan tu tens això, unes fotografies de la família, què passa després? No sé, a vegades m'he preguntat i no he preguntat mai a gent que ja entengui, jo no ho sé, i m'agradaria saber quan dura una fotografia. Quan dura? Clar, perquè és que les fotografies són molt cares. I quan s'acaba de deteriorar, eh? Les fotografies, les bones fotografies que es venen a Galeries Dar tenen uns preus molt elevats. Tu saps que compres un oli per tota la vida, pels teus fills, nets, basnets i per tota la parentela que et vingui a darrere. Però la fotografia penso que encara, ben bé, no se sap. No se sap. Aleshores, invertir en fotografia és més complicat. Clar, clar. És més complicat, no? Tot i que encara hi ha fotògrafs que part de la seva feina és vendre les seves fotografies no només online, sinó amb prints. El que fa molt amb els fotògrafs és vendre llibres. O sigui, ells fan un llibre, posen les seves fotografies, i això sí que es ven. Això sí que es ven, i saps que això es durarà tot el que duri un llibre. I potser pintura hem dit que no, però quan a fotografia és més fàcil comprar un llibre i tindre'l i veure... per saber que no es fa malbé, no? Però, clar, no és el mateix que penjat amb una paret. A mi la fotografia el començament fa anys, com ja m'agradava la pintura, la fotografia no em deia res, jo pensava això de la fotografia no ho entenc. Però cada vegada, la veritat és que cada vegada les fotografies, no sé si és perquè el fotoperiodisme ara està més a la bas de tothom, i veus el moment per la televisió i les fotografies que fan de les guerres o de les pandèmies, o de lo que vulguis o de la lluna, és igual. Que les tens molt properes i a més te les passen cada dia milers a la televisió, no? Però la fotografia és una cosa que cada vegada la trobo més interessant. No sé... la gent que opina, però... Ui, jo la trobo interessantíssima. Tu la trobes interessantíssima. Fa fotografies, sí. I, a més, des de ben petit, no sé, em va fascinar bastant. Perquè a casa també eren bastants fans de la fotografia, sempre hi havia una càmera en qualsevol viatge, sortir de dinar, que també acaba relacionant que qualsevol moment és perfecte per tenir una càmera. Sí, el que passa és que la fotografia per mi és una cosa, com tu dius, i la fotografia és una cosa i el telèfon no mòbil és una altra. I aleshores jo m'he aficionat el mòbil. Mòbil no hi ha dia que no faci deu o totes fotografies. És un avantatge, però a l'hora també és un tir d'arrere, perquè la fas fotografies a tothom al dret. Que són per mirar-les i que una vegada al mes faig neteja les senyes quasi totes i tanquetes poquíssimes en quant a fotografia d'això, de vistes o de museus o del que sigui, que pretenguin ser artístiques. No estem parlant de les fotografies familiars. Però la veritat és que sí, que em faig moltes, però poques i després no les organitzo. Hi ha... I em sembla que ara aquí hi havia un... un curs per arxivar fotografies que s'ha aplaçat i passa a ser el setembre. Amb l'Arxiu Municipal o amb el Centre Estudis, en Justencs, imagino. Sí, jo em vaig apuntar per fer-lo, perquè... que deia això, que t'ensenyen a arxivar les fotografies. A veure, la majoria de la gent, si algú les posa amb àlbums, però molta gent les posa en capses i a mi de que les va fent ni... i no les torna a veure mai més. Aleshores, seria molt interessant aquest curs, si el fan perquè el van endarrerir per la pandèmia, també em sembla. Sí, em sembla que el feia... Bueno, sí, el fa l'ajuntament. Seria molt interessant quan el facin poder-lo veure i saber com es poden guardar. I si val la pena guardar-se a alguns quines fotografies, perquè la veritat és que... i amb carret i tota aquella història, les feies, i al millor surti a un pitafi, i en canvi, el millor no les tiraves, perquè amb una punteta hi havia una cosa que t'interessava. Ara el tema amb els mobis és molt diferent, però... és més còmodo i més pràctic per a tothom, i se'n fan milers de fotografies. Tinc 50.000 al telèfon. És una bestiesa. Potser ens hauríem de, almenys, fer-nos-ho mirar. Fem-nos-ho mirar. Sí que és cert que ara també amb la telefonia i amb aquesta càmera que tenim, que té tants megapixels, que fa una fotografia perfecta al final. Un gran camarot, diguéssim. El que passa és que això queda... ho guardes potser en algun disdu o alguna... no? I allà queda. On i això? On i això, ho queden en el mòbil i no... Si ho guardes en un disdu, a casa ho guardem en un disdu, i jo, si veus que diu la veritat, ni on són els disdu. Clar, abans era molt fàcil. Vaig a consultar aquest álbum d'aquest viatge d'aquest moment. El que passa és que hi ha fotografies que t'impacten tant i són tan bones, no? Una, no sé si la recordaran, és sortint una nena de vietnàm despullada, d'una bomba amb les mans obertes, tota despulladeta, corrents i veus el fum arredera, que aquesta fotografia és de les que més m'he impressionat, després una que també allà, no sé si va ser en vietnàm, que disparen el moment que maten amb un home, i quan se li va, ja ha d'acostar-te al cap. Ell de Junolls i el tio que el mata per dalt. Bueno, clar, és que hi ha fotografies que t'expliquen tantes coses i t'afecten tant que la fotografia és una cosa que... que bé, que... no sé. Que val més que mil paraules, no? Aquesta grandíssima frase que sempre es diu, en lloc d'una imatge, val més que mil paraules. Per cert, fa 45 anys aquesta fotografia que comentes de la guerra vietnàm, 45 anys. Sí, no, la que comentes de la nena que sortíem, els veuen diferents nens i nenes amb alguns soldats, alguns cremats, alguns nens cremats, i, al darrere, tota una fumera i una explosió. Jo admiro molt tot el que són els fotoperiodistes que es fiquen per tots aquests llocs, i també hi ha els de Mèxic, no? Els pobres que estan allà buscant, els periodistes, que estan buscant totes les màfies de la droga, que cada any se n'encarreguen, no sé si hi van llegir, els periodistes, o sigui, una bestiesa, no? I el fotoperiodisme és molt fort, és molt fort, i jo seria incapaç de fer-ho, d'anar amb una guerra o d'anar a veure coses d'aquestes. Mira, anar a fotografiar un volcà, això sí. Sí, des d'alguna línia segura, no? Però vaja, tenen molt de mèrit. No sé si estan prou ben pagats perquè molts posin per de la vida. Crec que de ben segur, no crec que pugui estar alçada, no? Un preu que pugui realment justificar aquella feina... No, és una feina vocacional que la fas perquè t'agrada. No crec que sigui per el que cobres, perquè no sé com va molt bé, però els periodistes a vegades fan una foto que després la venen, o sigui, no són del lloc, a part de que la venguària perquè tenen un periodista o la BBC, sí, d'acord. Però molts periodistes fan les fotos i després intenten vendre-les. Clar, és un món que no és fàcil. No és fàcil. No, no. Primer fan la foto i després veure si algú s'hi compra. Clar. I, a més, han de pagar el viatge, s'han de pagar tot... Bueno, hi ha algun periodista que, una periodista fotògraf que conec d'aquesta mena, no ho passen molt bé econòmicament. Mira, porta un dia per aquí. Així ho acabem de comentar amb ell o amb ell. I en parlem. Molt bé. Gloria, deixem aquí l'espai. Seguim amb altres espais. Gràcies, com sempre, que vinguis per una setmana. Igualment. I una setmana vinent. Adéu. I una setmana, i una setmana. I una setmana... I una setmana. I una setmana de cada moment. village, autent, rooted, box, que són les seves primeres. I la setmana vinent. I una setmana. I una setmana. I jim. On disability fee ésís? I que algun ésser és qui torna a constants? I he done Oh, your dad has reached And your mommy's gonna come Oh, hi, little baby, done You cry Some are dying Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia, millor a l'exterior, que a l'interior, millor en poques persones, que en moltes, millor dins la teva bombolla, que fora. Millor poc temps, que en molt temps. Millor persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.gencat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat.barra, atenció a les dones. Zero, 12. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanyes a veure el poble on es van criar, dones els vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. La ràdio de Sant Just 98.1 Hauríem d'esperar que comences a cantar o que entrés la lletra d'aquesta cançó per entendre una mica per què estàs sonant i del que parlarem. Bon dia. Gràcies. Avui parlem d'acabar, de coses que acaben i normalment acaben malament, i de coses que ja van pel mal camí, que ja van mal encaminades. Tot i que sí, és veritat que en català tenim aquesta expressió que diu tot va bé si acaba bé, perquè de vegades les coses no comencen bé, però si acaben bé ja està bé. Però avui no. Avui no parlarem de les coses que van bé, sinó de les coses que van malament. Abans, per això he volgut portar-ne una que he sentit molt a casa, que és sortir de la cavall, sortir de l'animal. Això és un inici, una sortida, un començament. Això ve del joc de la botifarra, que segons aquest joc, sortir, és a dir, iniciar una jugada, una mà, una partida amb un cavall, amb la carta del cavall, és una animalada en el sentit que és un error o una cosa imprudent. Jo la veritat és que sempre havia pensat que era una il·lusió als descacs, perquè sortir de cavall també pot sortir... Ah, bueno, com a jugada, com a tal. Com a jugada pots començar en lloc de moure aquell P.O., que normalment tots movem, els que no en sabem gaire, també pots començar movent un cavall, però no, és el joc de la botifarra, que és un joc molt català. No sé si ara estem intentant recordar que no sé si la sortida amb cavall és a dir, alguna jugada que sàpiga sortir amb cavall és una bona jugada, finalment. Jo no ho sé, no sóc un gran expert en descacs, però em sembla que no, em sembla que en general no són les jugades més... Però va, ara sí, anem cap a les coses que van malament, i abans de que acabin malament, el que deien de les coses que van pel mal camí, la primera que he portat és anar pel padregar, no sé si l'havies sentit. Quan una cosa va pel padregar és que no va bé, i seria una abreviació d'anar al carro pel padregar. Per tant, l'explicació és clara, un padregar és un lloc ple de pedres, com a definició d'adiccionari. Per tant, si el carro va pel padregar no rodarà bé, no podrà avançar bé, tindrà atraves, tindrà dificultats, no hi haurà una conducció tranquil·la, segurament hi haurà una varia, es pot trencar una roda, es pot fer molt bé, per tant, el que ha robat pel padregar és que les coses no estan anant bé. Van maldades, que és precisament la frase que ve a continuació, que crec que és la primera vegada que la veig escrita, i crec que no hagués escrit així. Jo tampoc. Tinc alguna més a la següent, precisament, que tampoc l'hauria escrit així. Que sorprèn, quan veus escrit, imagines d'altra manera com s'escriu aquest, anar maldades. Sí, anar mal, M, A, L, I, dades, com la paraula dades, de xifres i números, exacte, anar maldades. I aquesta també no n'ha accedit a molta explicació, maldades, maldonades, però el dic això, que les coses venen malament. Per exemple, en una parella les coses poden anar maldades, ja que he trobat també que això de maldades és un sinònim de desavenir-se o renyir. I aprofitant, és veritat que renyir és quan una parella trenca, que és una manera que es deia molt abans. Jo sí ho havia sentit en els meus avis, però és veritat que segurament entre la gent més jove o en el llenguatge més cotidia no es fa servir tant renyir, si no fem servir tallar, han tallat, han trencat o han deixat, exacte, però renyir ja no es fa servir tant. I també et pots desavenir, inclús podries haver trobat que pots renyir amb els amics, amb companys de feina. Per tant, anar maldades sí que he trobat que està una mica més lligada a les relacions personals. I en canvi, quan el que roba pel pedregat, també he vist que és una mica més genèric. I anar maldades és... s'acostuma a utilitzar amb quines són les relacions personals. Hi ha vincles, per exemple. Exacte, amb vincles. Amb maldades. Exacte. I hi havia un altre que també comentaves, que escrita, visualment, pot arribar sorpèn a perquè no t'imagines així. Exacte, que és anar amb el borràs o amb el borràs. Que ens ho imaginàvem junts, amb el borràs, i si és com maldades jo me l'imaginava tot junts. I és això, seguim amb la mateixa idea que quan les coses van pel mal camí, que tenen una mala tendència o una tendència negativa, en aquest cas he trobat això, que s'associa més a negocis i qüestions econòmiques. Per tant, sembla ser que potser una amiga a cada una la podria utilitzar una més per relacions personals, l'altra més per negocis. Té un significat pràcticament igual que les dues anteriors, però això, el que deia, amb cada una amb el seu, l'origen més concret. En aquest cas ens hem de veure què significa borràs, borràs vindria de borra, i la borra és la part més basta de l'estopa de cànem sense netejar. Per tant, és un teixit bast. És una tradució. És un teixit bast. Sí, sí, sí. Tròstic. Sí, vas, que no és suau, que no és agradable, que no està ben entrelligat entre ell, i per dir-ne de manera, és això, és un trap de mala qualitat feta amb les restes d'un teixit bo, per tant, si les coses van de mal borràs és que no van amb qualitat, no van ben encertades. Són com les restes d'una cosa que podrien haver, les sobres, exacte. Per tant, una mica l'Antònim de la Seda, seria aquest borràs, aquesta part de tela. Sí, sí, sí. Avui estem una mica negatius, tampoc no volem aixafar la guitarra ningú. No, no, no, no, és la idea. Tenia altres com anar de mal en pitjor, però que és de mal en peor, en realitat, és una tradució del castellà. Aquesta que es diu molt amb castellà d'aire de guàté mala, guàté peor, que sí, és això de jugar una mica amb les llengües, però ja quan ja les coses ja han anat malament del tot i ja s'han acabat, hi ha una en català que a mi m'agrada molt. Per què? No, no, no. Perquè ja va molt malament. És fer la fi del caga elàstics. Ui, com això? Fer la fi del caga elàstics. Del caga elàstics. Escolta, la primera vegada que escolto aquesta frase. És molt catalana. No, jo l'havia escoltat molt a casa. Sí? Sí, als tiets. És catalana de tradició popular, amb aquest punt escatològic, que també està molt present sempre a l'humor, a la manera de ser catalana. Perquè has dit caga elàstics. Exacte. Quan una cosa acaba malament, però més a més fer la fi del caga elàstics, acaba malament i amb un cert punt de ridícul. No se sap exactament qui era en caga elàstics, però sí que podem deduir que és això, que algú que es va fer les seves necessitats de sobre. Els elàstics són aquell element, aquelles tires que es subjecten als pantalons. Els tirants. Exacte, sí. I llavors, al final, el caga elàstics és una mica... Vindria a significar que t'has cagat els pantalons. Literal, eh? Sí, sí. Per tant, és un mal final. A la literatura hi ha diverses referències a aquesta frase. La més coneguda es reporta el nostre admirat Víctor Pamies, que explica que l'expressió... La salutació, Víctor, si t'escoltes. L'expressió apareix en una auca dedicada a la mort del dictador Franco, el 20 de novembre de 1975, titulada l'auca de l'enfadós o la fi del caga elàstics. I està publicada per Edicions La Magrana, el 1980. L'auca s'atribueix a Joan Nulliver, conegut com per a quart, però com passen la majoria d'obres que han volgut ser prateixament anònimes, mai sabrem del cert l'autoria d'aquí la va imaginar. Però no és una expressió, això de caga elàstics, que neixi per referir-se a Franco, tot i que s'utilitzen aquesta auca. La segona edició del costumari català de Joan Amades també apareix i sembla ser que la primera referència és l'any 1923 a la revista Les Tuies, el número 11, que apareix aquest concepte i fa referència a un episodi grotesc d'un trobador que feia cançons d'època i que vau guanyar un concurs de poesia. El premi consistia en uns elàstics brudats, en uns elàstics bonics, elegants, i aquí és veritat que en Víctor ens va convidar a imaginar-nos el resta de la història. No ens acaba d'explicar. Però sí que ens explica que hi ha altres personatges que serien com en caga làstics, que es fa servir el país valencià o a la zona de Girona. El país valencià diu en fer la fida en Camot i a la zona de les comarques de Girona diu en fer la fida en vacaina, que els dos eren bandolers coneguts que van acabar malament quan els van capturar. Per tant, van fer la fida en Camot o la fida en vacaina, perquè van acabar morts capturats. Van acabar malament, exacte. Què més, després, quan les coses ja no poden potser anar millor? Vull dir, allò és... Destinació, por. Anar-se de norris també, ha acabat malament, no sé, té solució. Jo aquesta l'he volgut posar perquè la coneixia, inclús l'utilitzo i no he trobat això ser un significat clar. És la mateixa idea, no es que vagi malament, sinó que ja s'ha espatllat, ja s'ha acabat, no té solució. L'orris sí que he trobat que prové de llatir orreum, que seria la mateixa idea dels orreos gallecs, aquelles construccions de pedra posades, aixecades perquè el gra estigui ventilat, però no he sigut capaç d'entendre més allà de quina relació pot tenir. Però sí que és maca, anar-se de norris. Una construcció cometada amb anar a pique? Sí, sí, sí. I després tenim ir-se a pique. Aquestes que no volies que se'm escapés, però sí. Ve del castellà, la podem dir amb català, anar-se a pique, però en realitat ho hauríem de dir en castellà perquè el pique és un madero que se coloca como armazón de un barco. Por tanto, cuando un barco se va a pique, se va hacia el pique, es porque se está hundiendo. Y hay así que a chimpum, ¿eh? Sí, sí, sí. Aquí no hi ha solució. ¡Vale! ¡Vaya, vaya, agua! Bueno, Maria Jiménez, això es diu si acaba... Si acaba malament, com es diu, normalment. O com pot acabar. Acabar com el Rosario de la Aurora. He volgut posar aquí la Maria Jiménez perquè... Bueno, bueno. Té aquesta expressivitat per ambientar-nos, perquè tot i que també diem amb català acabar, acabar com el Rosario de la Aurora, l'origen sí que seria el primer cop que es va pronunciar la frase o la creació de la frase vindria del castellà. Té molts possibles orígens diferents. Jo aquesta recordo que l'havíem fet, ¿vale? Tots eren al voltant de la mateixa idea, ¿vale?, d'una cosa que és així, que en un amic dutabà acabà malament, va acabar molt malament, per això ara avui en dia fem servir l'expressió així. La Aurora fa referència al moment del dia en què el sol treu el cap per l'horitzó, aquell punt de la sortida del sol, ¿no? El Rosari de la Aurora era un rosari que arrasava en processó a partir de les 12 de la nit i que solia allargar fins ben entrada de la matinada, inclús fins a l'hora que despuntava el dia que sortia el sol. Per això els diu el Rosari de la Aurora. Hi ha diferents teories que apunten que aquest fet causava conflictes entre els participants de la processó i els estudiants joves que tornaven de festa en aquella hora i uns molestaven els altres, es barallaven, entre els que arrasaven el Rosari i els camorristes que eren els delinqüents de l'època, que no estaven contents de la presència de masses persones a la nit perquè no podien dur a terme les seves activitats il·lícites, o entre els de la processó i els veïns que estaven cansats del soroll de pares i de les pregàries a sota de les sinestres de casa seva. Per tant, són conflictes que es generaven, però hi ha diverses teories i ubicades en diferents indrets de la geografia espanyola. Cada poble ha fet una mica la seva anècdota de per què havia acabat com el Rosari de la Aurora. Que cadascú es quedi amb el que més li agradi, el que més simpatitzi d'aquests llocs. I l'original, que és la que jo havia conegut la primera vegada que vaig buscar informació, és que dos processors s'havien trobat en un creuament i cap de les dues s'havia volgut cedir el pas a l'altra perquè elles creien que era la meva processó, la meva imatge, el que jo vull. És la més important. I havien acabat a cops de Siri, diguéssim. L'hi haurà literal, eh? L'hi haurà literal. Per tant, és la idea que jo tenia, però he trobat que també hi ha aquestes altres teories, però al final són baralles entre grups de gent que no els agrada trobar-se en moments de la nit. Bàsicament. I abans hem comentat temes cacs perquè de cop i volta ens ha aparegut aquesta figura del cavall que no tenia a veure o aparentment no directament i hem d'acabar, crec, amb una de les frases que neix en aquest tauler però s'utilitza per moltes coses. S'utilitza per moltes coses, que és escàqui mat i prove del persa, xac mat, no sé si ho pronuncio bé, i significa que el rei no té escapatòria o bé el rei està atrapat. Per tant, el rei no es mata, el rei simplement es captura. Per tant, el rei no té escapatòria, el rei està atrapat. És literal, però és veritat que després en el dia a dia la podem aplicar a molts altres. I tant, i tant, i tant. Escàqui mat a tot aquestes frases que hem anat traient avui, que esperem no haver desanimat ningú, simplement estem ampliant aquest ventall d'expressions. Avui, amb aquest cavall, acaba malament. Allò de dir, mira, hem acabat, com el rosa era l'eurora, que sempre ho diem. Així que gràcies per passar per aquí. Com sempre, bona setmana i fins dimecres vinem. Sí, que vagi bé. Adeu. I nosaltres marxem. Això es diu Purple Disco Machine i ella l'altre. El tema és d'opament fins demà.