La Justa del 9/3/2022

De nou és una dona. En encargada d'obrir aquest programa, com deia, l'ajusta. Això es diu It's Amazing, és de Gem, i és, com deia, la dona que obre de nou l'ajusta. Avui, digueu, dimecres, perdó, nou de març. Ara són les 10 i 10 del matí. Anem a repassar, doncs, el sumari del programa que tenim preparat per avui. Començarem aquesta hora informativa, repassem les notícies del nostre municipi amb la Lua López. També repassem les portades dels diversos diaris que ens arriben aquí. Ara més hora el diari, ara la venguardia, i el periódico. I en aquesta primera hora també toca parlar de la previsió del temps amb el Carles Rius. Com us havíem avançat, ahir, en el mar d'aquest 8 de març, el dia internacional de la dona, teníem un seguit d'entrevistes, d'espais amb diverses dones, amb qui parlar d'elles de diferents temes relacionats. Doncs bé, una mica al voltant, com deiem, d'aquest 8 de març. Avui és el torn també de Carme Besoles, ell és escritora central, amb qui parla d'elles de diferents temes relacionats. Doncs bé, una mica al voltant, com deiem, d'aquest 8 de març. Avui és el torn també de Carme Besoles, ell és escritora Sant Justenca. Acaba de publicar una recopilació de 17 textos escrites en els últims anys. Són textos que aparentment són de característiques i temàtiques diverses, però veurem que aquest recull de narracions tenen un fil argumental que les relaciona. Això serà a partir de les 11. En aquesta segona hora també parlarem amb Pep Quintana, ell parlem, ja sabeu, de temes diversos, d'història, de Sant Just, d'anècdotes, vivències o també dels nostres punts de vista, davant de diverses situacions que tenim aquí a Sant Justenca. I entrarem a la tercera i última hora per parlar d'art d'exposicions. Ho fem amb la Glòria Conesa, com cada setmana, i per acabar també de nou, una d'aquestes entrevistes que us havíem publicat en aquest especial entrevistes al voltant del 8 tema, parlarem amb Mònica Lilian Cano. Ella està al capdavant del Tallir d'escriptura creativa para dones, organitzat o co-organitzat entre l'Ajuntament de Sant Just i també el Consell Comarcal del Vas Llobregat en el marc del Premi Delta de Narrativa para Dones. Parlem amb ella perquè precisament demà, demà dijous, comença aquest Tallir d'escriptura creativa para dones que abans de re confirmar-vos que ja no queden places. Mònica Lilian Cano Mònica Lilian Cano Mònica Lilian Cano Mònica Lilian Cano Mònica Lilian Cano Mònica Lilian Cano On my hatred, I will be cheated The only way we're gonna make it Is if we remember feeling how She's in love La jeunesse et l'amor Tu t'en souviens? C'est facile de bien Parce que c'est ya I miss the broken hearts The summers in the sun They always say that loving you Thou are wasting all the young But I remember every word When our love feels more like death I will be cheated The only way we're gonna make it Is if we remember feeling When our love feels more like death I will be cheated The only way we're gonna make it Is if we remember feeling how I remember the feeling how I remember the feeling how I miss the broken hearts I miss the broken hearts I miss the broken hearts La cura és dur! given Bon dia, ben tornada al programa, després d'aquest dia l'Illa, el qual ja saben els nostres oients, perquè així es va retransmetre des de aquí des de la misura que van participar en la lectura d'aquest manifest, tant de Núria com tu com jo mateixa, així que també el nostre petit granet de sorra, aquest dia internacional de la dona, aniré a la municipal. Vinga, anem a parlar de les notícies que tenim avui de Bundataula amb què es lleve avui Sant Just. Doncs mira, des de dilluns ja es poden realitzar les prenscripcions als centres d'educació infantil primària i secundaria obligatòria de Sant Just d'Esvern. Les prenscripcions al segon cicle d'educació infantil i primària es van obrir aquest dilluns set de març, a les que avui s'han sumat les d'educació secundaria obligatòria. Les prenscripcions es fan de manera online. Per realitzar-les es necessita doncs qualsevol dispositiu electrònic amb connexió internet. També es necessitarà tenir amà una eina d'identificació digital, el codi identificador de l'alumna i la documentació digitalitzada. Tot seguit, només s'ha d'umplir el formulari de prenscripció electrònic que trobareu a la pagina web de prenscripció.gencat.cat i seguir els passos. La sol·licitud compta amb 5 apartats que s'han d'umplir d'acuadament, protecció de dades, dades personals, dades acadèmiques, criteris de verem i documents i confirmació. Un cop es finalitza el formulari s'ha de comprovar que rep per correu electrònic el resguard de la sol·licitud de prenscripció i verifica que la documentació s'ha validat correctament. Si cal adjunta alguna documentació més, s'haurà de modificar la sol·licitud entre el 22 i el 23 de març. Si no s'ha pogut presentar en les ates indicades, es pot fer el tràmit a partir del 28 de març i fins al 28 d'abril d'aquest 2022. En aquest cas, però, seran sol·licituds fora de Termini i s'assignaran posteriorment a les presentades en Termini. I anem cap a una altra de les notícies que tenim al damunt de la taula, avui? Doncs, mira, continuem informant que, davant de l'emergència humanitària derivada del conflicte ucraina, des de la Fundació Solidança, hi ha diferents iniciatives que estan sorgint en solidaritat amb les persones refugiades d'Ucraïna. Solidança ha volgut ratificar així el seu compromís a favor de la pau i el rebutjar la guerra, i ha expressat que condemnen qualsevol expressió de violència i es refermen a la defensa dels valors del diàleg en democràcia com a única via per trobar solucions als conflictes polítics, territorials i socials. Entre altres accions, Solidança ha iniciat una recolecta de roba d'abric, mantes i sacs de dormir. Les donacions aquests materials són de Barcelona com de Girona. I entre elles, la que queda més a prop del nostre municipi és la seva ceu, la nau de Sant Joan d'Espí, que recordem que està situada al carrer Raval de les Vagudes número 25. Des de l'entitat, s'està col·laborant amb associacions i grups d'ajuda per tal de fer-les arribar a les persones refugiades, tant a les fronteres com quan arriben aquí. També hem posat a disposició la nau de l'encant de salt com a centrar de suport logístic per a diverses accions. Vinc a demanar aquest suport humanística i per últim ens falta una última notícia. Doncs acabem amb una proposta cultural i social que ens fa mirar vellbé i que continua a obert el seu barcami per aconseguir finançament pel seu nou projecte sota el títol TRANS. TRANS és una peça editorial que actua com el tedeu per a 6 persones del col·lectiu amb la finalitat de treballar a la inclusió i la integració de les persones trans en la societat. Està plantejat des d'una mirada intencionadament neutra on les persones que han tingut de les històries han estat escollits de manera lliure i personal per cada veu, portant 6 perspectives d'una mateixa vivència que de capítol utilitza una eina d'expressió diferent com la fotografia, el diari personal o el relat, entre d'altres. El llibre ha obtingut el reconeixement d'un dels premis més valorats en el disseny gràfic, l'ADG Lausa Porta, un es valora com el disseny pot aportar la societat. Entre l'equip de les veus del projecte i a la Sant Justenca de 63 anys, Rosa Maria Maristany. Vellve, que va viure en primera persona el pas d'iniciar, la transició de gènere i tot l'entorn familiar, independentment de la generació, va necessitar un procés de comprensió al rebre la notícia. Gràcies a aquesta situació, va veure com és necessari naturalitzar un aspecte tan humà com, simplement, ser qui ets. Per tal de poder produir aquestes primeres unitats del seu treball i poder-les distribuir, vellve ha iniciat aquest barcàmia amb l'objectiu de aconseguir 5.700 euros. Tot el que superi aquest objectiu anirà destinat a l'Associació Trans-Bash Power. El barcàmia es va obrir fa 10 dies i encara en queden 30 més per participar. De moment se solit, amb un total de 127 aportacions, la quantitat de 4.481 euros. Amb cada aportació que es pot fer, a través de la seva plataforma de barcàmia, es rebrà també una recompensa. Així es pot aconseguir tenir el nom als crèdits del llibre, el mateix llibre o la dedicatòria d'una de les veus. Trobareu l'enllest per participar al barcàmia a la pagina web de Radio Desbert. Vinga, doneu-li un cop d'ull. També a l'entrevista que va fer la Núria que va parlar amb la Mireia. El qual explica una mica tot aquest projecte, que esperem que aconsegueixi i assolessi aquesta cifra que s'ha col·locat com a tupe, com a repte. Si hi passa, encara també mira-ho. Jo crec que té números que sí que hi arribarà, perquè només en 10 dies això està relativament a prop d'aquest objectiu, no és allò que li quedi molt lluny. Vull dir que... Pot assolir-ho. Sí, jo crec que sí. Fem una pausa, Luan. Ens queden encara uns 100 minuts per dos quarts, doncs escoltem una mica de Camila Cabello i ara tornem a fer portades dels diaris. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. No, no, no. Don Goye, Goye, Don Goye, Don Goye. What you leaving for, when my night is your. Just a little more, Don Goye. I'm a love. La, la, la, la, la, la... La, la, la, la, la, la, la... Don Goye, oh no, no, no, leave it. No te vayas que la ve. Oh no, no, no, leave it. Ara ho he anat. No te vayas que la ve. What you're leaving for when my night is yours, just a little more, don't worry. Ara és tot, ja s'ha d'anar, ja s'ha d'anar. Si tu anis, ja s'ha d'anar, ja s'ha d'anar. Ara és tot, ja s'ha d'anar. Ara és tot, ja s'ha d'anar. Ara és tot. 3 minuts per dos quarts d'11 del matí, anem a repassar-lo a les portades dels diaris, començant com cada matí amb la portada del diari. Ara em resumo una mica del 8 de març, i les manifestacions i trobades que es van fer a diferents capital, el candidat comarca a Catalunya, i seguim amb aquesta guerra a Europa. Exacte, com ve dius, el diari ara haurem aquesta fotografia de la manifestació d'ahir del 8 de març, on es poden llegir cartells, com el 8 de març no és festa, és lluita. I ho acompanyarà el titular 8 de març, el feminisme, clama i igualtat i crida contra la guerra. També continua aquesta portada, com a tema principal amb aquesta guerra a Europa, diu els Estats Units, prohibeixen importar petrol i gas i carbó de Rússia. Biden augmenta el càstig econòmic a Putin, una mesura a la qual no s'apunta a la Unió Europea. La guerra fa que Brussel·les trenqui un tabú i obri la porta a limitar el preu de la llum. En fotografia veiem dues noies amb armes apuntant, i diu la petjada de l'oligarca rus, de l'Ocoi, la Barcelona. Alec Berov té inversions al port i a la plaça Francesc Macià. També passa per la gent d'Udessa, que diu que s'entrena per al combat. Canviem de tema. La Montcloa no en té prou amb la carta de la Mèrit i l'Insta ha explicat els seus negocis. I, per últim, la portada de l'Ara tancar amb els científics xinesos que fan que un ratolifament llarra produeixi sense esperma. Uau. Uau. D'un idó, no? M'agradaria saber la part física, química, que explica que això pot passar. Sí, sí, jo. M'ajuro que són els que investiguen ells, també. Ojo. Homes del món. No són tan necessaris, són una reproducció humana. Vinga, passem a la Vanguardia, també, de nou, una mica. El resum seria aquest, no? Les imatges d'ahir, també, i aquesta guerra europea que segueix. Que segueix, endavant. Exacte, la Vanguardia torna, també, a obra igual que l'Ara, amb aquesta fotografia de la manifestació del Vuitema, on veiem unes quantes noies en primer pla i diu que la veu feminista torna amb força al carrer. Milers de persones van reclamar igualtat a les ciutats del món. També passa per aquesta guerra europea. Les siderúrgiques, parant per l'alt preu de l'energia, a l'Unió Europea aprovarà noves mesures per mitigar l'escalada del cos de l'electricitat i elaborar les reserves de gas. En fotografia veiem centenars de refugiats ucrainesos que han estat allotjats provisionalment en un centre comercial de Pse-Mils, a Polònia. Els civils comencen a evacuar les ciutats bombardejades. 2 milions de persones ja han fugit d'Ukraine des de l'inici de la invasió russa. I també passa per aquesta negociació. A l'exigècia d'arritòries i neutralitat, a canvi de pau. Canviant de tema, però passant també pels mateixos temes, una mica que l'ha portada de l'ara, Sánchez demana al rei emèrit que doni explicacions pels seus actes. Vaig ser informat del sentit de la carta, no del contingut. Va dir ahir Pedro Sánchez sobre l'emissiva del rei Joan Carles. Aquí va demanar que aclareixi uns fets de sabadors. En fotografies a les autopistes, els accidents amb camions es disparen. I per últim i per acabar, hi va cantar 6 musiques, riales i llàgrimes en la Déu a Pau Riba. M'ha fet gràcia, trobo curiós que el president del govern li van comunicar que hi havia una carta, però no li esperessin que deia aquesta carta. Hi ha una carta del rei, de l'emèrit. I què dice? Mira, no lo sé, però hi ha una carta per a ti, com el programa aquell. Vinga, passem a la portada del periódico. Seguim de nou, una mica el resum seria. Estòtica, bona part de la portada, l'ocupa aquesta manifestació, Lila, d'ahir. Exacte. Més de mitja plena del periódico, l'ocupa aquesta fotografia dels manifestants a Barcelona, on hi veiem cartells com, sense feminisme, no hi ha educació, o Tu eres preciosa, és la societat, la que és una merda. I ho acompanyem al titular un altre 8M d'èxit. La jornada reivindicativa clama per la igualtat i s'acaba amb uns 15.000 manifestants a Barcelona. La portada del periódico també passa per gelenci, que diu que planteja una resistència fins al final. Els Estats Units apujen la pressió mosco, el primer a importar petrol i gas russos. I, en fotografia, veiem aquesta vacuació d'una àvia airpin amb un carru de la compra, a prop d'aquí F-I. Sánchez Dilot en exhibeix en unitat d'Avenputin i 9.100 milions d'euros és el cos dels bombardejos. També la portada del periódico passa per altres temes, com per Barcelona, cobre el carril bus a les bicis. M'agraden estudis que ho van considerar perillosos. Brussel·les accepta estudiar totes les opcions per frenar el preu de la llum i, per últim, la porta, no descarta fitxar halant i buscar pactes per enfortir els comptes del club. Ostres, compta amb aquesta notícia. Barcelona obre el carril bus a les bicis, m'agraden estudis que ho van considerar perillosos, estudis i jo mateixa també ho considero força perillós. Bueno, diguéssim que és un bèl·le una mica grans, no? I que és atropellable una bici. Les coses com són. Una mica, sí. De fet, ja fa cert respecte quan potser algunes motos escolen el carril del bus i les veus allà una mica apretades i defenses davant d'un autobús. Clar, però sí que és veritat que la normativa diu que si no hi ha carril bici, com si diguéssim, tu has d'anar per la calçada. El més a prop a la vorera, a sobre. Per tant, bueno, no ho sé, millor anar només amb autobusos que amb tots els cotxes allà, no ho sé. A d'acord de veure. Tu t'hi posaries, que fas amb bicicleta? A Barcelona, no? Per aquí, eh? Vas i m'ha dit, vinga, val més, recte, cap avall. Vinga, carril bus, bicicleta, o la soc l'album posa davant de l'autobús amb bicicleta? Sí, bueno, si és l'únic que puc fer, és a dir, si no hi ha carril bici... Sí. Però quin ramè, si no, què fas? No vas amb bicicleta o si no tens la opció? No, no, està clar. Si ho agafes la bicicleta, poses pel carril bus o et deixes la bicicleta i veixes caminant. Per respecte a què, no? Digues-te'ls... Vinga, què més? I estem, Lua. A més, ens hem quedat sense música. Estem així, com una mica orfes, sonorament. Vinga, escoltem un tema de l'Ikili, o l'Ikili, crec que es diu, i Follow Rivers, bon dimecres, Lua, fins a mà. Fins a mà. I don't wanna leave the water where I'm waiting. Your mind will run at heart, run deep run wild. I, I follow, I follow you deeply, baby. I follow you, I, I follow, I follow you. I don't wanna leave the water where I'm waiting. Your mind will run at heart, run deep run wild. I, I follow, I follow you deeply, baby. I follow you, I, I follow, I follow you. Don't don't wanna leave, I follow you. I, I follow, I follow you deeply, baby. Your mind will run at heart, run deep run wild. I, I follow, I follow you deeply, baby. I follow you, I, I follow, I follow you. Don't don't wanna leave, I follow you. I, I follow, I follow you deeply, baby. I follow you, I, I follow, I follow you. Don't don't wanna leave, I follow you. I tant. 012, la Generalitat al teu costat. Si, com a dona vols saber quins recursos tens al teu avàs, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs la tensió que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions especifices per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Això són els Manel, això es diu, això, la cançó. Aquest tema musical es diu Tresa Rampell. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 012, la Generalitat, al teu costat. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 012, la Generalitat, al teu costat. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 012, la Generalitat, al teu costat. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 10.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 11.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 12.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 13.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 14.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 15.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 16.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 17.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 18.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 19.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 20.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 21.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 22.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 23.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 24.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 25.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 26.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 27.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 28.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 28.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 29.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 31.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 32.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 33.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 34.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 35.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 36.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 37.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 39.37 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Retrius. 42.40 minuts que passen del matí, escoltem aquest tema musical abans del matí, escoltem aquest tema musical abans del matí, escoltem aquest tema La, la, la, la, la, la, la, la, la Cover me in sunshine Shower me with good times Tell me that the world spin, spin it And since the beginning And everything will be all right Coverings and shine. Agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informativ comarcal.com A l'aeroport de la fantasia Proge de l'equateur a un point précis Latitud 500, longitud 36 Au coeur de la fora a septembre a six Dans ta territoria verroyante Tu etes une beauté étolecente Les oiseons nous chantent l'armée l'opée Et nous vivions heureux dans la canopée Gen de saufage ou reterra Il en faut peu pour toi et moi Prenons racines dans les bois Enfants d'un hifo ou en la loi Les pieds plantées dans un ruisseau Les couches chantées se trolent oiseons Ils nous invitent un peu plus haut A partager nos idées La reta de l'aeroport de l'aeroport de l'aeroport de la fantasia Les oiseons nous chantent l'armée l'opée Gen de saufage ou reterra Les pieds plantées dans un ruisseau Les couches chantées se trolent oiseons En Amazonie, un retour aux sources et sans artifices Patre dans la forraille en des manifices Dans l'accord pour moi et luxuriante Du légende oléa et supérante Nous ont adopté et nous vivions heureux dans la canapé Gen de saufage ou reterra Il en faut peu pour toi et moi Prenons racines dans les bois Enfants d'un hifo ou en la loi Les pieds plantées dans un ruisseau Les couches chantées se trolent oiseons Ils nous invitent un peu plus haut A partager nos idées pour A compartir con aha Apa Kristina– No es热light ni on tornes. Tenim 9 minuts del 21 del matí, abans de connectar amb Cultura, Déu-hi, 51, últims 9 minuts que tenim abans de les 11 del matí, abans de connectar amb Catalunya a ràdio. Carles, som amb tu per repassar la previsió del temps. Molt bon dia, què tal? Sí, repassem, repassem, repassem una previsió del temps que no és com aquelles vegades que entravem aquí dillà, que els hi expliquem, perquè no passa absolutament res, sinó que tenim bastanta teca, tenim activitat, hi ha precipitacions. A hores d'ara Catalunya encara anava cap a la zona d'Andorra i la Cerdanya Francesa, podríem dir, o de la Catalunya Nord. També hi ha precipitacions una miqueta destacades ara cap al nord del Mar Esma i també cap al litoral de la Selva, i precipitacions molt més destacades però ja en mar en dins, davant de la costa Gironina. O sigui que encara hi ha una certa activitat, els mapes més o menys van coincidint amb el que es feia amb previsió, o sigui que més o menys es va concretant el que anaven prevèdent, prevèdent aquests dies. Sí que és cert que hi comentàvem que al matí que ara podríem tenir algun roxat a Sant Just, a la costa central, però aquests roxats han anat una miqueta més ràpids i es concentren a Girona, que és el que esperàvem, que passés a mig matí, mig dia. Doncs ara ja ho diuen aquests petits roxats. A alguns punts és una pluja moderada, podríem dir, però vaja que van deixant la seva quantitat d'aigüents zones que realment ho necessiten molt. Nosaltres a Sant Just, doncs ahir vam tenir un parell de línies de precipitació que van destacar en altres punts que no pas a Sant Just. Per exemple, a la ciutat de Barcelona, sobretot que pel port van caure més de 4 litres per metre quadrat, a Sant Just, ahir van caure 4 dècimes de litre, nosaltres anem content amb dècimes, som així de xulos. I aquesta matinada han caigut 2 dècimes, això suma 6 dècimes més de litre, el nostre còmput global del que tenim recullit en guany, i ja hem arribat als 25 litres, 25,2, ahir vam superar els 25 litres, i portem aquest més 8,2 litres per metre quadrat, però penseu que un dia ja m'encaure 7,4, o sigui que està plovent poc, però la previsió és que els dos fronts que ens podríem... és un front i una gestació d'una llamentada, que seran els dos protagonistes dels propers dies, podríem inflar bastant més, molt més, aquesta quantitat de pluja que portem acumulada aquest 2022. Anem a PAMS, avui tenim la ressaca de la línia frontal d'ahir, que per regar una mica a Catalunya també va deixar precipitacions en forma sòlida, i avui tenim un temps d'impàs, però és un temps d'impàs amb molts núvols, o sigui que avui continuarem amb força novolositat, amb alguna clariana o alguna ullada de sol, però amb un dia, una altra cop, una mica rufoltòtica, si mirem el cel en algun moment es deixa entreveure una miqueta de cel blau, i això és el que passarà al llarg del dia d'avui. Demà, dijous, una altra cop, una altra dia força gris, segons els mapes, hi ha alguns que diuen que tornarem a tenir alguna ullada de sol, altres diuen que serà força més tapat, però, vaja, jo crec que avui diners, dijous, i una bona part de divendres, tindrem un temps variable, no esperem precipitacions, són dies tots tres que anirem jugant amb estones de sol i estones de núvols, potser avui més, dijous, i divendres, no tant, però, vaja, que seran dies variables en combinació de sol i núvols. Pel que fa a temperatures, avui ha refrescat, hem baixat fins als 6 graus, una altra cop, la nit una mica serà en què hem pogut tenir, o que vam tenir aquesta matinada per més que les temperatures mínimes baixessin, i les màximes es mantindran per sota del que toca per l'època, tant avui com dijous com divendres, sempre per sota d'aquests 15 o 16 graus que hauríem d'estar, o sigui, 13, 14, és el que tindrem, ahir vam arribar a una màxima de 12, ara s'enjust tenim una temperatura de gairebé 10 graus, 9,9, i al migdia es poden arribar aquests 12 graus. Recordeu que podríem estar tranquil·lament amb 16 o 17, o sigui, que 12 graus és bastant per sota del que tocaria per l'època. I dijous i divendres, pel que fa a temperatures, es mantindran aquests valors més o menys semblants, entre els 13 i els 14 graus de màxima i mínimes per sota dels 10. A vegades, si la nit és serena, que no ho creiem, doncs baixa una miqueta més, com ha passat avui fins als 6, si la nit no és tapada, és grisa i els núvols es farà acte de presència, baixa molt poc, baixa fins als 8 o els 9 graus. Entre divendres i dissabte, o sigui, a mig matí de divendres, mig dia, arriba una línia frontal que es comprarà tot el país deponent cap allavant i que podria portar precipitacions. Com ho reflecteixen els mapes? Doncs bé, alguns ens ho marquen de cara al dissabte, un dia plujós dissabte on podríem recollir, fins a uns entre 5 i 10 litres per metre quadrat a Sant Just. La previsió europea ens marca un dissabte amb menys quantitat d'aigua, però un dia molt gris amb els núvols com a protagonistes ens acompanyarien tot el dia. I aquesta línia frontal, doncs, encara avui dimecres, no podem precisar en el moment que arribarà i en el moment que marxarà. O sigui, que aquesta línia frontal que col·loquem entre divendres i dissabte és bastant probable que ens comenci a afectar divendres a la nit i que durant el dissabte vagi fent la seva feina i ens vagi descarregant. Algunes previsions es marquen fins a 10 litres, altres es queden bastant més curtes i parlen de dècimes. Això haurem d'anar veient la quantitat de pluja, però sí que tot apunta a cal dissabte. Per una banda, serà un dia gris i també tot apunta a cal dissabte serà un dia força més fresquet que aquests dies que estem tenint. La màxima amb prou feina superaria els 10 graus amb això de la pluja. Les mínimes no es mourem massa. Llavors, diumenge, podria ser, podria ser, perquè ara això ja és molt condicional. Diumenge podria ser que tinguéssim una miqueta més de sol amb uns núvols que es podrien trencar una mica al matí, però ràpidament, a partir del diumenge, a la tarda, és una depressió que, a baix de l'atitud, s'enva cap a la zona de Múrcia, Almeria... Almeria. I en aquesta zona estarà al seu centre i això enviarà vents molt forts de llevant de mar cap a terra. Quan més recorregut tenen aquests vents, més precipitació donen. Què passa amb aquestes situacions de llevant? Que en funcions on es col·loqui el seu centre, imagina't que se'n va almeria o puja a Múrcia o al seu centre, per exemple, està castelló, la precipitació és més amunt. O sigui que podria ploure molt a Tarragona, podria ploure molt a Barcelona, o si el seu centre puja i se'n va cap al país valencià, podria ploure cap a Girona i la costa de la Catalunya Nord o de la França. Això és el que ens fa ballar una miqueta aquesta possibilitat. Fa dies que tots els mapes apunten que ens tocarà una mica la loteria. O sigui que podrien parlar de precipitació. Quants dies? Doncs començaria diumenge al vespre nit i ens podria acompanyar entre dilluns, dimarts i dimecres. Fins i tot dijous. Serien uns quants dies amb una situació de llevant. Podríem dir que entre dilluns i dimecres el llevant seria molt fort i quan més recorregut tingui aquest llevant pel mar, més precipitació et parlaríem que tindríem a la costa. Els més animats en van entre el 50 i el 75 litres per metre quadrat, que això seria una molt, molt, molt bona notícia a Sant Just. Altres encara són més forts. Per exemple, al dijous 15 de març ens podrien caure només en aquell dia uns 40 litres per metre quadrat. Dilluns ens podrien caure uns altres 40. O sigui que, de moment, de moment, pinta força a veure aquesta situació de llevant que es podria engrescar a força. Recordeu que pels petits moviments que faci una depressió, els vents de llevant ens donen humitat. El Gregal, que és el nordest, també dona humitat i dona precipitació. Però si se'n va molt avall, se'n va molt que pendents del Mediterrani ens entra ben del nor i no plou. O sigui que això és tan radical com el que estem dient. O sigui que pot ploure molt o pot no ploure res. I llavors hem d'estar-ho seguint. El que està clar és que ens arriba un front de cara al divendres i al dissabte, que probablement ens afecti de cara al dissabte, diumenge podríem tenir un impàs bona part del dia, i a partir de diumenge a la tarda, aquesta situació de llevant podria portar precipitació important. A més a més, Sant Just seria una de les zones més ben regades. La costa central seria una de les zones on la pluja faria més acte de presència. Ens cal moltíssim. Ho anirem seguint aquesta setmana, esperem que no s'espatlli la cosa, i que la setmana vinent que pinta pluja sigui aquestes quantitats que estem comentant perquè ens calen. Al cap de setmana seguirem els propers dies aviam aquest dissabte i aquest diumenge com va evolucionant. De moment, sembla que dissabte ens plaurà i diumenge tindrem una pausa. Doncs ho anirem seguint, Carles. Com sempre, amb tu també, a través de les xarxes, a través del web de ràdio d'Esvern, que tinguis bon dimecres, i tornem a fer la previsió del temps. Doncs aquí serem fins a mà. Que va si ve bon dia. I'm the victim of police brutality, no. I'm that of being a victim of fate. You're ripping me off, I'm proud of what God's say. I'm not the captain to fulfill this prophecy. Send me free. Skin-head, dead-head, everybody gone bad. Trapidicious speculation, everybody, Allocation in the sea, on the news. Everybody don't do black men, black men. Don't look like the angels. All I'm gonna say is that they don't really care about us. All I'm gonna say is that they don't really care about us. Avui que s'aprova el quart paquet de sanctions de Brussel·les precisament per aturar la Invasió d'Ucraïna. Les noves sanctions a l'Unió Europea van dirigides a més oligar que a russos i a banks via los russos. Anem a Brussel a Jordi Baró, bon dia. Noves repressàlies de l'Unió Europea contra Moscou aprovades aquest matí pels envaixadors dels 27. Les sanctions expulsen 3 banks via los russos del sistema internacional de pagament suift, cosa que els dificultarà operar globalment i afegeixen més oligar que russos i polítics a la llarga llista negra de personalitats a qui es congelen els vents en territori comunitari i se'ls impedeix l'accés a l'Unió Europea. Per a esquivar les sanctions i ampliar la llista d'exportacions prohibides des de l'Unió Europea a Moscou. Jordi Baró, Catalunya Radio Brussel·les. Més notícies amb la Marta Pratza. El Govern assegura que Catalunya està preparada per acollir 2.000 refugets més que afugen d'Ucraïna. De moment han arribat 1.200. Un cop siguin aquí se'ls repartirà per tot el territori i podran tenir un permís de treball i accés a la formació laboral que ofereix el servei català d'ocupació. Ensellera d'igualtat i feminisme estan i averses. Segura que ja fa dues setmanes que treballen a tot el territori per organitzar l'acolliment d'aquests refugiats i que ara com ara no sap com serà el macrocentre d'acollida que va anunciar el govern espanyol a Catalunya. Declaracions al matí de Catalunya Radio. El ministeri ha anunciat aquest macrocentre a Barcelona, que es faria un primer cribatge, però nosaltres tenim una realitat que és diversa, tenim comunitat ucraïneza repartida ja a tot el territori i serà el conjunt del territori que l'anirà revent. Per tant mobilitzarem aquells equipaments, que són municipals, que siguin del recursos públics que disposem des de la Generalitat, equipaments privats, que en un moment donat lloguem per donar resposta a aquesta primera acollida. Austria atura la llei que obliga els més grans de 18 anys a vacunar-se de la Covid. La decisió anunciada pels ministres de salut i de fers constitucionals després d'un consell de ministres arriba sis dies abans que entreguessin amb vigor les multes per als qui no respectessin la norma. Ha estat clau l'informe d'una comissió que afirma que amb la situació actual de la malaltia s'ha d'acabar amb motiu per engegar. Una mesura tan dràstica. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos joves de 20 i 23 anys acusats d'una agressió sexual a una noia en un parc del districte de Ciutat Vella de Barcelona, el cap de setmana passat. Els dos detinguts ja han ingressat a la presó, els agents de la policia van atrapar els suspitosos quan sortien corrents després de l'agressió i duien a sobre el telèfon mòbil de la víctima. Una altra petrulla dels Mossos a poca distància va atendre la noia i van comprovar que els detinguts tenien a més del telèfon una tarjeta de crèdit de la víctima. Barcelona comença a instal·lar els nous contenidors i desplega els nous serveis de neteja amb el 66% de vehicles elèctrics. El nou contracte de neteja suposa una inversió de 2.300 milions d'euros pels pròxims 8 anys. La xifra més alta destina demà i pel consistori. Barcelona, Marriera, bon dia. Bon dia. En aquesta primera fase de implantació ja es comencen a veure els primers contenidors nous a Ciutat Vella, la Xample, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. Els contenidors són més petits, més visibles i estan agrupats en un únic punt, com ha explicat el regidor d'emergència climàtica i transició ecològica a l'Oiva-Dia. Ara encara estem en aquestes primeres setmanes, en què hi haurà alguns canvis d'alguns contenidors, es col·loquem un lloc, els acabem de valorar, potser després s'han de moure. I per les primeres setmanes encara no podrem disposar de totes aquestes eines d'informació, però esperem que al tornar l'estiu poc a poc aquestes eines es vagin obrint i ens permetran això. Per exemple, podrem seleccionar un contenidor i ens explicarà tots els elements que podem viar en aquest contenidor. L'objectiu és arribar a unes recollides del 55% al 2025, Marriera, Catalunya, Ràdio, Barcelona. He detingut el conductor d'una furgoneta que, a la tarda, va provocar un accident mortal a Sant Feliu de Boixalleu, a la selva. Multiplicava per 4 la taxa del col·lèmia. Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia. És un conductor novell de 38 anys que circulava per la carretera GI 553. A la tarda, en avançar un camió, va perdre el control del seu vehicle, va envair el carrer al contrari i va xocar frontalment contra una altra furgoneta. La conduia a una dona de 46 anys a la veïna de Tordera, que va morir a causa de l'impacte. A ella el van traslladar en ferides lleus a l'hospital Troeta de Girona. Entre d'altres li van fer la prova del col·lèmia i multiplicava per 4 la taxa per mesa. Això ha fet que els Mossos d'Esquadra l'hagin detingut acusat d'un delicte d'humicidia imprudent i també per conduir begut. Fèlix Martín, Catalunya, Ràdio i Girona. L'Ajuntament de Roses, a l'Alanportar, vol implantar el paisatge a Mosaic a la part que li correspon al Parc Natural del Cap de Creus. Aquest tipus de paisatge combina terreny forestal amb agrícola i ramader i, en cas d'incendi, serveix de tallar focs. Es va fer evident en l'incendi de fa dues setmanes. Anem a Roses, laia Claret, bon dia. Bon dia, segons el Parc Natural. Només un 10% de la superfície està treballada en forma de Mosaic. És un projecte 5 anys que acaba de començar, i era un tècnic del segon. Fa l'anàlisi del terreny. Ho detall a Fèlix Llorenç, regidor de promoció econòmica. La que estem fent ara mateix és la prospecció. És a dir, analitzar els terrenys que hi ha a Roses, quins són cultivables, i, a part de fer cultivables, perquè són bons, sí, per olivera, per vinya, dependent ja del tipus de terreny o de l'inclinació del tipus de pendents del terreny. A més, també pot suposar un benefici econòmic pels propietaris, el cadon i el conreu i l'armaderia, i també una opció de crear llocs de feina. Fins aquí, a Clarit, Catalunya Ràdio Roses. Els esports, Josep Antonaisa. El Barça s'entren ara a les 11. Després, Xavi Hernández i Franky de Jong faran la roda de premsa prèvia al partit de Vuitens de final de l'Europàl·lic de futbol contra el Galatasaray de Demal Camp Nou. Avui és nit de Champions, amb la tornada dels Vuitens de final, rei el Madrid PSG, una zero pels francesos de l'Anada. El tècnic Mauricio Pochettino diu que en va bé, finalment, podrà jugar. Está bien, está bien. Estaba dolorido al principio, pero después, con calma, con más tranquilidad, pasaron un par de horas, ya se sentía mejor y ya podía caminar. En l'altre partit del dia, Manchester City esporting de Portugal amb 5 a 0 pels de Guardiola a l'Anada. Ja clasificats per Quarts, Líber, Polibayer. Amb bàsquet a dos Quarts de nou, a l'eurolliga femenina, Quarts de final, perfomeries avenida de Salamanca, un i Girona, a partit que podreu seguir per l'aplicació i la pàgina web de Catalunya Ràdio. A l'eurocap masculina, en dos rejuventut, a les Vuit. Més bàsquet a la Lliga femenina, que a dir la seu, ara escrivitòria, a les Vuit, i a la Lliga Lep, llei de Melilla, també a les Vuit. A l'OK Lliga, a les 9, noia Igualada i llei de Calafell. En futbol sala aquest migdia, a les 12, sorteix de la Copa d'Espanya amb la presència del Barça. A la Copa del Món d'Esquielpí, Quim Salaric, disputa aquest vespre, a l'OM, a Flajau, a Austria. I als Jocs Paralímpics, Paul Macuri ha acabat, en el lloc 25, a la prova d'esprim d'esquí de fons, a Pekín. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 8 minuts, us informa Lula López. Ja es poden realitzar les prescripcions al Centre d'Educació Infantil Primària i Secundària Obligatòria de Sant Just d'Esvern. Les prescripcions al segon cicle d'Educació Infantil i Primària es van obrir aquest dilluns 7 de març, a les que avui s'han sumat les d'Educació Secundària Obligatòria. Les prescripcions es fan de manera online, i per realitzar-les es necessita doncs qualsevol dispositiu electrònic amb connexió internet. També es necessitarà tenir mà a una eina d'identificació digital, el codi identificador de l'alumna, i la documentació digitalitzada. Tots seguint només s'ha d'omplir el formulari d'aprenscripció electrònic que trobareu a la pagina web d'aprenscripció.gencat.cat i seguia els passos. Un cop es finalitzi aquest formulari, s'ha de comprovar carrer per correu electrònic al resguard de la sol·licitud d'aprenscripció i verificar que la documentació s'ha validat correctament. Devant de l'emergència humanitària derivada del conflicte a Ucraïna, des de la Fundació Solidància s'han començat a mobilitzar, col·laborant en diferents iniciatives que estan sorgint en solidaritat amb les persones refugiades d'Ucraïna. Solidància ha volgut ratificar-hi el seu compromís a favor de la pau i el rebutge a la guerra, i ha expressat que condemnen qualsevol expressió de violència i es refermen en la defensa dels valors del diàleg en democràcia. Com a Unió Europea, la majoria d'aquestes institucions s'adormen en la defensa dels valors del diàleg en democràcia, com a única via per a trobar solucions als conflictes polítics, territorials i socials. Entre altres accions, solidància ha iniciat una recolleta de roba de brick, mantes i sacs de dormir. Les donacions d'aquests materials es poden fer qualsevol de les seves botigues, tant de la zona de Barcelona, com de Girona, entre elles, la que queda més a prop del nostre municipi, la seva seu de la Nau, de Sant Joan d'Espi, situada al carrer Raval de les Bagudes, número 25. Des de l'entitat s'està col·laborant amb associacions i grups d'ajuda per tal de fer-les arribar a les persones refugiades, d'anar a les fronteres com quan arriben aquí. També hem posat a disposició la Nau de l'Encant de Sal, com a centre de suport logístic per a diverses accions. Continua obert al Berkami per aconseguir finançament pel nou projecte de Mireia Vallvé, sota el títol TRANS. TRANS és una peça editorial que actua com el tabeu de les 6 persones del col·lectiu amb la finalitat de treballar a la inclusió i la integració de les persones TRANS en la societat. TRANS està plantejat des d'una mirada intencionadament neutra on les persones i les seves històries són el centre i l'eix que articula cada decisió de disseny. Cada capítol utilitza una eina d'expressió diferent, com la fotografia, el diari personal o el relat, entre d'altres. El llibre ha obtingut el reconeixement d'un dels premis més valorats en el disseny gràfic. L'ADG l'osa porta. On es valora com el disseny pot aportar la societat. Entre l'equip de les veus del projecte de la Sant Justenca de 63 anys, Rosa Maria Maristany. Per tal de poder produir aquestes primeres unitats del treball i poder-les distribuir, vell ve a iniciar-te un bercàmia amb l'objectiu d'aconseguir 5.700 euros. Tot el que supere que t'objectiu anirà destinat a l'associació TRANS Baix Power. El bercàmia es va obrir fa 10 dies i encara en queden 30 més per participar. De moment es solit en un total de 127 aportacions, la quantitat de 4.481 euros. Amb cada aportació que es pot fer a través de la pròpia plataforma de bercàmia, la recompensa. Trobareu-la enllas per participar al bercàmia a la página web de Radio Desvern. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatiu Lari i l'impeted de l'objectiu d'aconseguir 5.700 euros. Tanto correr persiguiendo lo que ha de llegar. Cuesta crez cuando el miedo no te deja ver. Deja que sale al canto que he inundado tu alma. Levántate y camina porque en cualquier esquina. Vas a encontrarte, vas a encontrarte, vas a encontrarte. Oh, oh, oh, oh, oh. Porque todo se acaba colocando. Aunque a veces parezca que al P Christine le faltan piezas. Porque las instrucciones de montaje estaban equivocadas. pero así, como se ensamblan las maderas, como se encuentran dos imanes, cuando en la hora todo llega. Atardecei, misterió, trata de sostener el sol. Pero el sol arde y el mar no embullirá y lo verás cae. Deja que salga el canto, deja que san el llanto que ha inundado tu alma. Levántate y camina porque en cualquier esquina. Vas a encontrarte. Vas a encontrarte, vas a encontrarte. Vas a encontrarte. Vas a encontrarte. Vas a encontrarte. Vas a encontrarte. Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat. F, però, amb l'FP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMV. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior, que a l'interior. Millor amb poques persones. Millor amb poques persones, que amb moltes. Millor, dins la teva bombolla, que a fora. Millor, poc temps, que amb molt temps. Millor, persones de risc baix, que de risc alt. Informa't en a canalsalut.cat.cat. Sistema de salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Ha apuntat el voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques, a bebaixaexela.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de fotors. Per a les potres, ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Fem unaisions de La llibertat de l'Àfrica 11 i 18 del matí seguim en directe des de Ràdio d'Esvern. Entrem en aquesta segona hora per parlar amb Carme Besoles, ella és escritora s'enjustenca, acaba de publicar una recopilació de 17 textos escrit en els últims anys. Es diu Quien Sabernada de Nadie. Aquí tenim un llibre que ens ha portat, que li agraïm, perquè ens hagi portat aquesta mostra. Carme, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, benvinguda a la misura, i gràcies per aquest llibre que tinc aquí entre les mans. Gràcies a vosaltres. Gràcies per venir aquí a la ràdio, explicant-nos una miqueta més de Quien Sabernada de Nadie, que hi ha en si, i et dona a pensar que hi explicaràs a dins, és a dir, dones ganes de saber què és el que sap ningú, de ningú, re de ningú. Exacte. És una pregunta que et fas a l'hora de començar a escriure aquests relats? A veure, són 17 relats de tema molt variat, però diríem que dintre de la variació de temes, que crec que el pot fer atractiu per un públic forç ampli, hi ha un fil enllar de totes les narracions, que és una mica la limitació que té la comunicació entre les persones. Ja siguin properes o més llunyanes, però en tot cas el que desconeixem als uns dels altres és, a vegades, important. És una característica de l'esa humà, que sempre té coses pròpies, coses que no s'acaben de manifestar. I per això encara que és el títol d'una narració, no és perquè sigui el títol d'una narració, perquè més aviat el que és és una constant que surt enllar de moltes de les narracions. És el fil conductor, no? Exacte. Perquè estic veient que hi ha diversos, que tinc el llibre aquí a les mans, els títols d'aquests microrelats tenen noms forç diversos, hi ha un barlovento, el pitjor dels silèncis, hi ha diversos noms. Si vols, us explico una mica. A veure, hi ha tres, el primer, que es diu per fin, un altre que es diu intemperie, que es diu Los hijos, que estan fets en clau d'ironia, que només es poden entendre com una exageració de situacions humanes, d'una mare amb els seus fills, que és Los hijos, intemperie una mica el balanç que fa un gestor cultural quan està arribant al final de la seva vida laboral, i el primer de tots, per fin, un personatge que està sempre insatisfet de tot, que no li agrada res. Però després d'aquests, que diríem que tenen aquesta similitud en el enfoc irònic, hi ha altres, com el que es diu el que canso Los lagos, que és sobre el canvi climàtic, la creació a través de la literatura, d'un ambient d'inquietud, un ambient de les persones perdudes en mig d'una naturalesa que en comptes de ser propícia, doncs moltes vegades és inquietant i dona, diríem, símptomes que passa alguna cosa. Després tenim una altra, que potser és el que pot agradar més els més joves que llegeixin el llibre, que es diu Urgències, i és una mica el malús, o el que diríem, qüestionable de la tecnologia. A veure, és un... Un aspecte esforç reals, o situacions cotidianes, canvi climàtic, el tema de us de xarxes, telefonia... Sí, ja s'han tractat de forma literària, però per dir-vos un exemple, aquest d'Urgències, doncs és un adolescent, que li queda el telèfon mòbil enganxat a l'orella. Aleshores, el que passa amb aquesta situació inesperada i que ni tan sols els metges saben què fer-ne. Després n'hi ha d'altres com... A veure, per exemple, aquest és peculiar. La camisseta amarilla és com un tractament fantasiós de, no diria, del procés, però sí de com era habitual vestir-se amb samarretes de diversos colors quan s'acudia a les manifestacions. No hi ha cap mena de contingut polític, que és una cosa fantasiosa, imaginativa, sorprenent del que passa amb una samarreta. Després n'hi ha d'altres que són, potser, de tipus més personal, com pot ser obsessió, que entre la gent que m'envolta els agrada molt, que és l'obsessió d'un veí per una veïna i la veïna que comença a entrar amb la història. Després tenim, per exemple, Barlovento d'una forma també literària està tractat el tema de la drogadicció amb un jove i... a veure, no d'on més pistes, però està clar que el tema és aquest. Després en tinc dos que estan dedicats, un el doble, que està dedicat a un amic meu que va morir fa anys de la sida, i que, com està present moltes vegades en el record, li dedico un d'ells, però també és absolutament una recreació literària, perquè si el llegiu veureu que és una situació sorprenent, que evidentment no es pot donar la realitat, però per test d'un punt real. Després l'altre que està dedicat és que es diu Borth, que és l'últim que, amb aquest estanc en llibre, que és un connom, és el nom d'una persona, és un connom que encara existeix, que deuen, igual, conèixer alguna família, que es diuen de connom Borth, però és una història que està dedicada al meu pare, i és una història dels anys de la República i de just els anys següents a l'acabament de la guerra. I està basat en una història real d'una anarquista, però, evidentment, també està recreat de forma literària. Després hi ha alguns altres que són, diríem, situacions que s'acostarien, perquè no són microrelats. Hi ha algun de molt curtet, de fet, per ell de molt curtets, la resta no ho són tant, doncs aquests altres són com podríem diminuir novel·les, situacions humanes que es podrien desenvolupar més i acabarien sent una novel·la, però que s'han quedat aquí. Jo crec que, tal com deies, són títols i temàtiques molt variades, amb el qual a veure animo a la seva lectura, perquè crec que uns per una cosa i uns per una altra us poden fer passar una bona estona llegint. I són textos que has anat escrit en diversos anys, però el 2020 i el 2021, a sé quan es van, podem dir, juntar, o els vas a juntar tots. Jo he escrit sempre el que passa, que no m'he dedicat a escrit. Jo he estat professora de llengua i literatura, però he escrit sempre. Però hi ha hagut èpoques, que he escrit textos pedagògics, textos o revistes de centra. Al final de la meva època universitària vaig fer una recopilació d'autors de l'època de la República dels anys 20, que es diu L'Ediologia de los Escritores, que no sé si és tov, algun evis, però costa trobar-lo. I després havia escrit algun conte, però en aquest cas amb català. Llavors, a la vegada que feia tot això, jo anava escrivint i anava deixant en el calars, perquè no tenia ni temps, ni impossible dedicació per publicar-los. Ha estat ara que m'he decidit, i és allò del més tard que mai, perquè encara penso que estic prou en forma com per poder-ho fer. Però alguns d'ells estan escrets fa anys i re·laborats últimament. I en altres, que veieu que el tema és més proper i que estan fets últimament. A veure, no és un llibre fruit de la pandèmia. En tot cas, la pandèmia el que ha servit és per acabar de polir-los i de recollir-los, tot esperant que, en acabar-se, ja poguessin sortir. Si no hagués hagut la pandèmia, haguessin pogut sortir abans. Hi ha hagut el que hi ha hagut, doncs, això el tard que mai. Més el tard que mai, i tant. En el sumari o el resum del llibre, en les primeres planes, explicaria una mica la teva trajectòria professional, la d'escriptora, diu que per la teva plena vocació com a lectora i convençuda del paper primordial de la lectura, entens la publicació com un regal per aquells que vulguin llegir-la, que si els hi aporta reflexió, plaer i algo de dit ja, diu, hauràs aconseguit o hauràs assolit en èxit, és a dir, que per tu, que la persona que agafi aquest llibre i reflexioni o pensi o almenys li col·loqui un granet de sorra, perquè allò desenvolupi amb altres pensaments, serà tot un èxit per tu. Sí, és que, de fet, a mi el que més m'agrada és llegir. M'agrada molt escriure, he treballat tot. Però és que llegir, a veure, escriure ets tu amb tu mateix, enfrontat a tu mateix, amb les teves llums i les teves ombres, però ets tu. La lectura, en canvi, t'obre horizons, t'obre el món, el univers, el cosmos, el que li vulguis dir. Clar, la lectura és més, encara, que l'escriptura. Per tant, la vocació ben bé és de lectora. Què passa? A la vegada, si t'agrada escriure, penses que potser, perquè hagués pogut decidir no publicar, però penses que si la lectura és un plaer, perquè no, si pots aportar un regal en aquest sentit. A veure, jo, per encoratjar que em llegiu, us diria que, esclar, si aneu a la llibreria del poble i que el llibre té un preu al llibre, per 14 euros, teniu, doncs, unes hores, unes estones garantitzades d'imaginação, tristeses, alegries, diversitat humana. Això és el que dona la lectura. La lectura, per una petita inversió capaç, ens sembla que els llibres són cars, i en realitat, som molt barats, perquè donen i, a més a un llibre, el pots tornar a rellegir, el pots deixar en bon alt, però és a dir que la lectura és, per mi, sempre un regal. I això és el que he volgut fer. He volgut fer la publicació, i t'he pensat alguna cosa més, parlant davant aquests anys propers, que siguin regals. Que això, com dic, que aquí us ho passeu bé. Després hi ha una altra cosa que veureu, que volia no oblidar-me, que en el punt de llibre... Sí, mira, perfecte, que ho diguis. Posa un lema que diu... Això t'ho volia preguntar. Perdona. En davant, mira, hi ha resols del dubte. Doncs mira, posa, és com un lema que diu, Somos parte de un inmenso calidoscòpio. I després diu el que significa, amb gre, calidoscòpio. A veure, a part de que desconeixem el que pensem moltes vegades, o sentim els uns dels altres, i per més que ens esforçem, és difícil acabar de comunicar-nos a fons, o potser impossible. A part d'això, és que el món és com un calidoscopi. És una mirada a multitud de coses, en aquest cas, de persones. Tot som una petita part d'aquesta multitud d'humanitat que podem veure a través de les persones com a un calidoscopi. T'ha portat alegries també aquest llibre? Que deies, jo vull oferir una estona d'alegria o de pensament als lectors, però tu t'has donat també estones d'alegria o de tristó, també, com expliquen aquestes narracions? A veure, amb mi m'agrada escriure. Per tant, dona l'alegria de la creació literària. Alguns m'he divertit, i altres, doncs han servit per reflexionar, per fer més rica la meva pròpia reflexió, i que els voldria transmetre als altres aquesta capacitat de reflexió també que té la literatura, i que encara que siguin situacions que no ens han passat a nosaltres, o situacions que no se'ns havien acudit, són exemples de reaccions, actituds, sentiments, humans. Per això crec que, malgrat de totes les dificultats que té, publicar, distribuir, arribar, com es publica molt, arribar a les llibreries, etcètera, esperem que tot sigui més alegria que no parles de tristeses. I, a veure la vida, no hi ha res que no tingui dificultat, per tant, també seria un bon reflex del que és la realitat, la dificultat. És difícil el procés d'arribar a consolidar aquests escrites en un llibre, que és aquest que tenim aquí, a les mans? Sí, perquè sempre tens dubtes, tens més material, i no saps si incloure'l, pensa serà massa llarg. Jo crec que aquestes 17 donen una quantitat suficient de lectura, per conèixer, en diria, amb una escriptora, però a la vegada també per conèixer el missatge que es vol transmetre amb el llibre. Sempre és difícil acabar-se de decidir i a parlar. La feina d'escriure és una feina de l'ans molt solitària. Per dir-ho així, ets tu amb el paper, tu amb les teves hores, tu amb la teva imaginació, tu intentant que el llenguatge sigui el més expressiu possible. També us volia aclarir que jo encara que he escrit, per exemple, el conte infantil amb català, el llibre està amb castellà, perquè primer sóc de mare castellana vieja, que es deia abans de Burgos, i que va venir a l'època de la república en aquí, que es va casar amb un català, ja està integrada sempre, però jo he tingut com a llengua materna el castellà, que potser que també és cert que he tingut com a llengua paterna el català. Per tant, potser sempre hi ha un desdoblement, però intel·lectualment, per els anys que jo vaig enxampar, vaig desenvolupar més amb castellà. Quan jo feia la carrera, feies català, però el teu conte amb grups, podríem dir gairebé alternatives, però la llengua d'expressió intel·lectual era el castellà, per això és la meva llengua literària. Hi ha només l'edició amb castellà, entenc? Sí, hi ha el conte final Bord, que sempre he pensat que el vull la versió catalana, que està situat al Guinardó, perquè si està situat on vivia la família del meu pare, i evidentment era un ambient català, no sé, penso que aquest hauria de tenir la versió catalana. El que passa és que això em trobo una mica amb una discussió, la possibilitat de fer només l'altra reducció, o ja aquí em diu que potser seria fons de rescriure'l per fer la versió catalana, no ho sé, penso. Què té de tu aquest llibre? Explicaves, no? Un amic que vas perdre fa uns anys, que li dediques també un dels escrit, el teu pare també, que ja apareix, de tu em refereixo a què té la teva experiència a evitar aquest llibre? Home, entenc molt, perquè sempre és fruit de l'observació. La característica, jo crec, dels escriptors és la capacitat de reviure situacions, personatges o de crear-los a través de l'observació de allò que ens envolta. Per tant, clar, ja només l'observació és una expressió de la meva vida, de la meva personalitat, etcètera. El que passa és que ha d'haver quedat molt clar que, quan s'intenta fer literatura, hi ha tota la part de recreació, que encara que estigui basat en un fet concret, diríem que voles. A partir d'aquí vas cap a altres mons, cap als altres tornes enrere, endavant, és un fluït que no s'acaba. Per tant, hi ha una part meva que no té res a veure, sinó amb la creació literària. I un cop els lectors hagin acabat, aquestes són gairebé 120 pàgines. Sí, gairebé 130. Sí, gairebé 130 pàgines. Resoldran aquest dubte que també es planteja la contraportada. Fins quin punt sabem qui són els que ens rodegen al lector i va a resoldre per si mateix aquest dubte? Jo crec que és que no el podem resoldre. L'altre dia parlàvem uns amics i deia que hi ha una sagista que li vaig a llegir que les persones tenim quatre nivells de vida. La vida pública, la vida individual, personal, la vida íntima i després tenim la vida secreta. Diríem que el llibre està en el punt aquest de la vida secreta. Això que encara que visquis molts anys amb una persona, encara que veis una persona continuament, dona igual pares, fills, marits, aquí siguin amics. Hi ha una part de nosaltres que evidentment és que és intransferible, que a vegades ni tan sols la acabem d'elaborar, sinó que només és un parlar amb nosaltres mateixos i si ens aclarim bé, si a vegades ni ens aclarim. Per tant, jo crec que aquest títol de quins saben anar de Nadie és una realitat, és una veritat. Sabem el que podem saber dels altres i nosaltres manifestem allò que podem també. I per més que vulguem acostar-nos, jo crec que hi ha una limitació que no podran resoldre els actors ni jo com a escriptora ni ningú. Interessant aquesta reflexió, aquestes quatre vides, que tenim molt bé o quatre maneres, que tenim cadascú dins nostre. Quins saben anar de Nadie? Deies que estava disponible al llibre T, a la llibreria El Carrego en la Vista. Sí, que tenim la sort de tenir una llibreria com cal, els senyors, m'encanten les papereries, però vull dir que la llibreria ja que la tenim, doncs animeu-vos i el neu a comprar. I tant, doncs animem a les persones que ens estiguin escoltant que adquireixin aquest 15 de Nadie en castellà, en el teu Carme Besoles. Gràcies per passar per aquí per la misura, per atendre'ns a aquesta estona i per deixar-nos també aquest llibre, aquesta mostra que llegirem amb molt de gust, que vagi molt bé i esperem veure't molt aviat per aquí per la ràdio. Gràcies a vosaltres i espero que us agradi. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Passa per la justa. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Dic que acorda en l'espre i va ser un dels llocs que se'n va veure més. Va venir a veure'ns aquest senyor, per a Viral Nyako, i va dir, mira, tinc la intenció d'enregistrar els cagadors, però esclar, després de tants anys, i el primer enregistrament oficial que es podia fer de l'himne, després de la vida de Franck, etc. I llavors, no sé, ara m'equivoquo de ser a l'any 74 o 76, els 76 és l'enregistrament, això segur. Però esclar, hi havia les seves dificultats, hi havia una censura molt important, en aquell moment, i, doncs, hi havíem com salvem les censures, etc. I ell, doncs, que estava en el món de la discografia, i les emissores, i tot això, va presentar el text, i va presentar el permís, demanar el permís per enregistrar els cagadors, i ho va fer passar com una cançó popular tradicional coneguda. I llavors, en aquell moment, la censura s'ho van passar. Curiosament, no se'n va anar a donar aquella límina nacional de Catalunya, sinó que era el cançó tradicional coneguda, que les intentava... O potser no el coneixia a base, tampoc. Doncs els cagadors, els censors, han d'estar espavilats. No ens va anar malament, doncs. Per sort, no ho van estar gaire. I el fet és que nosaltres... Fem una manera que ell volia dir que cantava, van enregistrar aquest disc en la sala gran de la Teneu. No van anar ni amb uns estudis, van portar uns d'equips mòbils, els van instal·lar en la sala gran de la Teneu, les escales van baixar fins a la plateia, ens van posar tot el cor, i ja vam cantar dues obres, la sardana de les monges, i aquest imne, el cagadors, que era per primera vegada l'estrenàvem, perquè també l'estrenàvem amb el sentit que era una versió polifònica adaptada a quatre veus. Que havia fet un músic, Josep Viedé de Girona, que dirigia la polifònica de Girona, va fer una adaptació encertadíssima, que es canta, avui dia, els cors quan canten quatre veus, l'himne de Catalunya, canten la versió del Josep Viedé. Molt bé, molt interessant. La teva veu sona, per tant, eh? Sí, la meva veu. Aquesta primera sona, sí, perquè... La sardana de les monges ho trobem, però el cagadors és el motiu pel que parlem avui, també. Clar, la sardana de les monges va afegir per fer l'altra cara, no? Aquests discos petits tenen dues cares. Amb una banda hi tenim el cagadors, i l'altra, la sardana de les monges. Que és un vinil en forma més petita, oi? Sí, sí. Per dins és un vinil... No sé si té algun nom en concret, però és un vinil petit. És aquest disc... Dos cançons, una per cara. Dos cançons, una per cara, sí. De teva veu hi apareix en les dues, eh? Sí, sí. No som distingents, perquè... m'adapto al meu cor. Segur que sí. Segur que sí. El fet és aquest, doncs, de que... Ahir vam acomiadar Paul... Ai, espera, perdó, per evitar-me. Va ser el fet que aquesta persona em discretíssima, perquè després d'haver fet això, doncs que va ser una pupella, perquè és clar, es va reproduir una altra vegada a la CUP Nacional de Catalunya, així de bones a primeres. Les gent doncs van quedar molt sorpresos. Ell sempre va estar amb un segon pla de cara a nosaltres. Teníem aquesta relació gairebé, diria, contractual, perquè després vam dir, home, aquelles coses que passen, no? Vam quedar amb una quantitat de diners per fer-la enregistrament. I després va vendre com l'aigua. Diuen, home, vols dir? Voleu dir que s'hagis pavocs, que no estaria bé, que nosaltres poguéssim modificar el import del contracte. Clar, per cebreu una mica més... Una mica més, perquè veiem... En relació als venuts, els álbums venuts. Sí, els álbums venuts, perquè... Vam dir, escolta, això es ven, com deia, com l'aigua, i resulta que nosaltres vam cobrar una quantitat fixa, i és clar, aquí ens agradaria, tenir una mica més de participació, una mica. I ens han dit que no, que els contractes eren els contractes, que les paral·les eren les paral·les i tenien tota la raó. Teníeu pactat un preu sòlid, diguéssim, que no anava lligat amb la denda, no? És clar, clar, efectivament. I llavors vam arribar, doncs, amb un 50-50. No ens donaven més diners, però ens vam donar discos. Molts discos, imagino, no? Uns quarts discos, perquè poguéssim vendre els discos i compensar, en certa manera, la para econòmica. I així ho vam fer. Llavors, aquest disc ha estat una referència internacional. I tant. I que amb aquests discos que us va donar, els veu vendre, imagino. Perquè almenys podíeu treure una mica d'arrere. Sí, sí, sí. Vam fer els possibles. Tampoc calia fer tants esforços, perquè ens venia molt bé, sincerament. La gent es va englescar molt a comprar aquest enregistrament, i ho vam vendre, els que ens vam facilitar. Que després d'aquest vinil també té aquesta història que va anar cap a França. Potser això no havíem parlat alguna vegada. Sí, sí, sí. Perquè, ara, amb aquest disc, a la mà, i diria que era aquest mateix disc, i, si no, un altre d'hidrèctic, va remenar a San Martin Levaux, a França, perquè allà hi vivia el president Terredelles. Clar, una colla d'orfeó que havíem enregistrat aquest disc, que era un fet històric. Teníem el president a l'exili. Teníem el president Terredelles, doncs, a França. Vam pensar que el que estaria bé és portar-li uns discos, uns exemplars, per dir, miri, el president, hem enregistrat l'himne, i aquí el té, i vam una colla d'orfeó, un cotxe, i vam desplaçar a San Martin Levaux, a fer el lliurament d'aquest disc. Van anar tant de pressa, tant de pressa a nosaltres, i després no va posar un amunt dels gendarmes, perquè la nit... De velocitat? Sí, de velocitat. No pas pel disc, perquè no hi estaria ni idea, sinó de velocitat, perquè la nit... O sigui, vam sortir de qui sent just, una tarda, cap al tard, i vam fer nit, ja on vam poder, dia dintre a França, que de fet va ser estirar-se el llit una estona, perquè l'endemà ja teníem el visita, aquesta concertada, amb el president Terredelles. I va ser just arribar, lliurar-hi el disc, i sense ni dinar, ni res, tornar cap a casa, perquè al vespre hi havia una assemblea de l'Orfeón Rimorera, hi havia un canvi d'ajuntes, i la casualitat va donar... Va fer que jo fos el president Nau. O sigui, aquella nit... O sigui que anàveu apretats de temps, no? De temps i de tema. De tot, sí, sí, ja veig. Per tant, arribar a tocar, paret i tornar, eh? Sí, sí, com a aquells jocs. I vam arribar just aquí al vespre, perquè... per celebrar l'assemblea de l'Orfeón, després d'ots, de la satisfacció, de poder portar aquest disc en el president Terredelles, l'exili, no? No m'exino. I així va ser interessant. Va ser una mica una aventura, tot plegat, no? Perquè en registrar aquest disc hi havia una aventura. Sabíem què podia passar, aquelles coses, aquelles reaccions, que a vegades no t'esperes, o que esperes i preveus. I llavors, com que la qüestió... Hi ha una anècdota, també, del disc, que encara va passar... Jo no m'explico com va passar la censura, d'alguna manera. Sí. Perquè diu... La lletra original diu... Ara és hora d'estar alerta. I el senyor Vidal va venir amb una lletra que deia... Ara és hora catalans, ara és hora d'estar alerta. I així està enregistrat, eh? Que el disc diu... No diu ara és hora, segadors, diu ara és hora catalans. Ara és hora... Clar, encara era més escandalós de cara censura. Però va passar-la. I tant, perquè està gravat i va passar... Li van posar el vist i plau, el pla fet, en els textos que va presentar, i deia, ara és hora catalans, ara és hora d'estar alerta. I doncs és una anècdota bastant curiosa, que més i més sorprèn, perquè és clar, es va saltar tant la lletra, cosa que també és curiós. La lletra oficial se la va saltar. Però, a més a més, en lloc de dir segadors, que no diu res, diu pagèsos, segadors... Sí, no va dir terra, llibertats, pagèsos, no? Una mica la... Segadors, conceptes... Ara és hora catalans. Clar, això ens va sorprendre molt, i ho va encantar, va passar, està enregistrat, aquí sí, després voleu passar el disc. Ho escoltareu. I aquesta és la història. És la història, diem-ne, el fet que l'octuós que hagi d'explicar, ja n'hem parlat a tres glèdors. Sí, alguna vegada recordo que hi havia un comentari. Si li va fer un acte a la tele, que se'n va per la força, es va explicar tot això, no? Persones que varen anar a portar aquest disc a França, el president de Radelles, i llavors vull dir, però ara el fet, malauradament, el fet és que ens ha mort aquest veí, i que ha viscut des d'any 60, aquí s'enjust, ja dic, amb una discreció absoluta, la seva feina, amb Espevox, amb els músics... Ha continuat, també, la seva trajectòria professional? En aquell moment, el set a sis, clar. Va continuar amb aquesta faceta especial? Sí, treballava per Espevox, i treballava per Radio Nacional, i treballava exacte, etcètera, i el 76, ell estava en plena facultat. Clar, llavors va... Ara tenia 86 anys, precisament, quan va morir, ahir, abans d'ahir, havia complert 86 anys, doncs aquí estava en plena facultat. I recordo molt que alguna vegada havíem anat a cantar caramells a casa seva, ens convidava, doncs, quan el cor sortia per Pasqua, i ens hi trobàvem, doncs, actors i trios i cantants, que ell havia convidat a casa seva, perquè ens precelebrava les caramelles, i arribàvem allà, i trobàvem la Núria Feliu, per exemple, o trobàvem el que després va ser el Ferrandis, el famós Chanquete. O sigui que hi havia... la de l'Empera Vidal. És a dir, de reunir aquestes personalitats, podríem dir, del món de la música, i passar, sobretot, desapercebut, en el poble, en refereixos. Però sí, és clar, feia la vida a casa seva. Vol dir, altres personatges han passat per aquest municipi, s'han parlat, i ho han segut, i s'han parlat, en refereixos. Sí, en aquell moment, no, va passar una cosa com... gairebé administrativa, podríem dir-ho per un costat, per aconseguir uns permisos per enregistrar una obra. El fet és que era una obra que tenia un pes molt específic. Perquè ara, com deia, quan es canta els cagadors, i es canta veus, es canta aquesta versió. Escrita pel Sr. Josep Díaz. Tot i que va trigar una mica, perdona, crec que no les ha dit algú, va trigar una mica a ser l'himne nacional de Catalunya. No es va aprovar fins al 1993. Estic recuperant, així, d'arxiu. Sí, però es cantava. Però com a himne, allò dins nacional, no? Després de que va ser que quan hi va haver reunions polítiques i institucionals es van anar normalitzant, i és amb aquesta qüestió. Però esclar, era l'himne. Hi ha molts hibres prohibits, o moltes peces, que la censura prohibeix. Inclus que en són, sabem, dels nostres cantants, que els han censurat els cançons. En cara del 2021? Sí, que no canteixin o que canviesin la lletra, però és una qüestió. És una qüestió. És una qüestió. Era un fet que l'himne estava enregistrat, es havia venut moltíssim. Es posava en manifestacions, es posava en actes que fos. Aquest disc es podia escoltar i se'n dir. Després, la qüestió oficial de l'himne va venir perquè el Parlament va aprovar això de l'himne, va fer un llibre. L'Oriol Martorell hi va participar en els cagadors de la confecció d'aquesta peça musical dels cagadors. Vull dir, també va tenir aquesta repercussió en quant a la legalitat podíem dir-ho d'alguna manera. I per una altra banda tenia una documentació darrere que explicava l'origen d'aquesta cançó, una cançó de trobador i de protesta. De Manel Milai Fontanals, de fet. L'escriptura original? Sí. Jo recordo el Rafael Soviracs, que va fer una versió molt curiosa, bastant seguint l'original, d'alguna manera, amb text allà, aquí diferent, del que es canta, i que amb la guitarra, amb el que la van... pam, pam, pam, pam, quan cantava bon cop de fals, picava amb els dits en la caixa de la guitarra, i doncs donava més impuls i donava més êfasi en el moment que cantava aquestes paraules. I era el Rafael Soviracs. Què hauria passat si no hagués passat la censura? És a dir, si hagués quedat allatrabat... Sí, home, amb els anys. Si sap l'evolució d'aquesta lletra... No ho sabem. És que ells les coses no saben mai. Però per què no ha passat? Com que no ha passat, no ho sabem. Què hauria passat? Però sí que... I almenys m'imagino que amb els anys s'hauria aconseguit donar-nos registrar un hymne nacional. I tant. Hem de plegar-ho així. Tenim cre que per aquí avui sí que són puntuals. Hi ha dies que no ens va bé i avui avui ho són. Bona setmana, una abraçada. Silenci contra la invasió d'Ucraïna. Sí, nosaltres ara mateix connectem amb la concentració que s'està fent a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Allà hi tenim la unitat mòbil amb la Mònica Mas. Bon dia. Hola, bon dia, Gemma. Doncs sí, s'està fent aquests 5 minuts de silenci, aquesta concentració silenciosa que organitzen la Federació de municipis i provincies espanyoles. També els principals centrals sindicals, aquí hi ha representants de comissions obreres i d'UGT. I també representants de l'Ajuntament de Barcelona, com l'alcaldessa accidental Laura Pérez, també el tinent d'alcaldia Jaume Collboni. Per part del govern de la Generalitat, Patricia Plaja, que és la portaveu, i també la secretària general de la Presidència, Núria Coenca, que estan aquí davant de l'Ajuntament per mostrar el rebutge, la violència que està fent a Ucraïna i en solediritat i la pau pel poble Ucraïnes. Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Plaça Sant Jaume de Barcelona. Més notícies amb la Marta Prats. El president de la Generalitat Pere Aragonès condiciona la seva participació a la conferència de presidents autonòmics que es farà aquest cap de setmana a la Palma, el fet que si pugui arribar a acords concrets vinculats amb la guerra d'Ucraïna. El president de l'Aragonès ha posat de condició que s'hi pacti com ha de ser la coordinació de la collida de refugiats i que s'hi aprovin mesures de suport en l'àmbit energètic, tant per empreses com a particulars. També que serveixi per crear un fons per afrontar les despeses que suposarà la guerra d'Ucraïna. Ho ha dit aquest matí al Parlament, respondent en la interpel·lació que li ha fet el cap de l'oposició al socialista Salvador Illa, reclamant-li que existeixi a la conferència de presidents. Sentim-los tots dos. Jo li demano un punt de respecte primer per aquest Parlament, primer pel govern que vostè presideix, i pel conjunt dels catalans. Fas-hi un favor, sisplau, d'anar a la Palma. Si és per treballar, per arribar a acords, que ens permetin defensar el compromís de Catalunya amb els reptes globals, en aquest cas, amb la situació ucraïna, i la defensa dels interessos de Catalunya, dels ciutadans i de les empreses, i podem ser, però no anirem a una conferència buida. Durant la sessió de control del president, ciutadans, Vox i el PP han acusat els partits independentistes de tenir vincles amb el govern ross, i va comptar Catalunya Ràdio Parlament. Indignació al govern espanyol per les acusacions rebudes del Partit Popular en la sessió de control al Congrés. Els populars han acusat Pedro Sánchez d'utilitzar la guerra com a coartada davant la inflació i l'alça del preu de l'energia. El president espanyol ha respost afirmant que l'únic responsable d'aquesta situació és Vladimir Putin. Rússia menaça amb represàlias contra els països que enviem voluntaris miliciants o armes a Ukraine, el Ministeri de Fers Exteriors assegura que ja ha transmès l'advertiment a les principals embaixades, però no ha especificat de quines represàlias està parlant. La porta veu del ministeri rús alerta d'Europa que aquests voluntaris i mercenaris tornaran convertits en combatents durs, tal com ha passat amb els que en lluitat l'haurien mitjà als últims anys a conflictes com els de l'Irak o Siria. Va ser el mateix president ucrainès, Volodimir Zelenski, qui va fer una crida internacional a Ciutadans d'altres països perquè s'assomessin els esforços de l'exèrcit contra Rússia. Segons el Ministeri de Defensa, 20.000 voluntaris de 52 països en resposta a la convocatòria organitzada a través d'internet, aquests combatents s'integraden en una unitat especial, vatajada com a l'Ajuntament Internacional de Defensa Territorial d'Ukraine. La velocitat de transmissió de la Covid torna a l'1, que indica risc d'extensió de la pandèmia. El Departament de Salut ha notificat 8.600 contagis nous de coronavirus i 7 de funcions més. Baixa el nombre de malalts ingressats per Covid. Ara hi ha 1.077 pacients, 163 a les UCIs. El risc de rebrot torna a pujar com a ahir. Queda a 649 punts. La positivitat de les proves es manté estable. La incidència acumulada en 7 dies es manté també molt fixa amb 319 contagis per cada 100.000 habitants. S'han posat gairebé 9.500 vacunes més. Condemnen l'hospital de la Seu d'Orgel per una negligència mèdica que va acabar amb la mort d'un pacient fa 5 anys. La sentència obliga a compensar econòmicament la família de la víctima. I caldria que el dia de la mort de la família que ha fet la seva família de la família en els 4.466 anys que havia ingressat per un hèrnia a discal. Lli d'Astele us homes, bon dia. Bon dia. L'home va morir 9 dies després per una infecció greu, una sepsia que ningú va saber detectar tot i el seu empitjorament. Lluís Hòri, és l'advocat de la família. La mateixa família és més important que no pas a l'aliment econòmic. És el que per sentència judicial s'hagi reconegut. Cada assistència sanitària va ser molt efectuosa amb un resultat. La sentència dels jutjats contenciós administratiu número 13 de Barcelona ja és ferma perquè la Fundació Sant Hospital de la Ceu, un centre concertat amb el servei català de la salut, ha decidit acatar-la i no presentar-hi recurs. Estel, a vosaltres, Catalunya Ràdio Ileida. Compte fins que el qual beet. Pa'ls ells, els té la Praze. Umkar vialit Són uns dels 30 artistes que completen el cartell del sonar 2022 i que s'afegeixen els de Chemical Brothers, de Blaze, Moderet o Setangana, que ja es coneixien. Niño de Elche tocarà Emilia i 40 músics de la banda de música La Valenciana. Maria Arnal i Marcel Begerra interpretaran el seu últim disc Clamor. I Samantha Hudson debutarà en un nou show en viu, on no hi faltaran els seus grans èxits. Després de dos anys d'absència per la pandèmia, el festival torna a ser el lloc de l'estat espanyol. Després de dos anys d'absència per la pandèmia, el festival torna a la normalitat i se celebra entre el 16 i el 18 de juny, a Fira Monjuic i a Fira Gràmbia de Barcelona. Els esports, Josep Antonaisa. El Barça anunciarà la renovació de la jugadora de l'equip femenina, futbol, Marta Torrejón, fins al 2024. També renova fins al 2024 l'atacant del granullers d'en Bol Pol Valera. Amb bàsquet aquest vespre dos quarts de nou, primer partit de quarts de l'eurolliga femenina, perfumeries avenida de Salamanca, un i Girona. El podreu seguir per l'aplicació de Catalunya Ràdio. Laura Antoja, segona entrenadora de l'Uni, creu que guanyar avui seria clau en una ronda de tres partits. Seria un pas gegant per mi, perquè crec que és el partit més important. Poder-nos emportar una victòria en allà seria molt bo per nosaltres per poder venir aquí a Girona i tenir la il·lusió real de passar a l'aluminatòria. A l'eurocat masculina avui en Dorre Joventut, a la Lliga femenina, Cadí Laceu Arasqui, a la Lliga Leb, Lleida Melilla. En futbol, 8 anys de final tornada de la Champions, avui Real Madrid PSG i City Sporting de Lisboa. A la primera federació avui Costa Brava Vilarealbe. A l'equip lligue masculina, Noia Igualada i Lleida Calafell, a l'equip lligue femenina, Viga Rielts Vultregà i Palau de Plegamans, Mataró. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa l'Ualopè. Fins aquí, les notícies de Sant Just. Hem tingut els micròfons de ràdio d'Esvern a Vassoles, que ha expressat que el fil argumental que les relacions és la limitació que té la comunicació entre les persones, ja siguin properes o llunyanes. En tot cas, ha volgut afegir que el que desconeixem als uns dels altres és important i rellevant, ja que l'ésser humà sempre té coses pròpies que no s'acaben de manifestar. Es tracta així d'un conjunt de dissert narració sobre el tren i els seus viatgers, l'ús inquietant de la tecnologia o el canvi climàtic, que s'entremesclen amb històries existencials que permeten veure la vida des de diversos angles i els seus protagonistes com un conjunt polièdic i d'ésser humans que es debaten entre la realitat i el sentiment. Les tres primeres narracions estan creades en claudir unia com exageració de la vida mateixa. Vassoles veu la publicació de qui en saber nada de Nadia com un regal per aquells i aquelles que es decideixin a llegir-la. Afirma així que si els porta reflexió gaudi i plaer, ja haurà aconseguit l'èxit. Ja es poden realitzar les prenscripcions al Centre d'Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria de Sant Just d'Esvern. Les prenscripcions al segon cicle Educació Infantil i Primària es van obrir aquest dilluns set de març, a les que avui s'han sumat les d'Educació Secundària Obligatòria. Les prenscripcions es fan de manera onlènica per realitzar-les, es necessita doncs qualsevol dispositiu electrònic amb connexió internet. També es necessitarà tenir amà, una eina d'identificació digital, el codi identificador de l'alumna i la documentació digitalitzada. Tot seguit només s'ha d'omplir el formulari i de prenscripció electrònic que trobareu a la pàgina web d'adpresinscripció.gencat.cat i seguir els passos. Un cop es finalitza el formular i s'ha de comprovar que arret per correu electrònic el resguard de la solicitud de prenscripció i verifiqui que la documentació s'ha validat correctament. Continua a Obert Albert Cami per aconseguir finançament pel nou projecte de Mireia Vallbé Trans, una peça editorial que actua com el tabeu per a 6 persones del col·lectiu, amb la finalitat de treballar la inclusió i la integració de les persones trans en la societat. Trans està plantejat des d'una mirada intencionadament neutra on les persones i les seves històries són el centre i l'eix que articula cada decisió de disseny. Cada capítol utilitza una eina d'expressió diferent com la fotografia, el diari personal o el relat, entre d'altres. Entre l'equip de les veus del projecte i a la Sant Justenca de 63 anys, Rosa Maria Maristany. Per tal de poder produir aquestes primeres unitats del treball i poder-les distribuir, Vallbé ha iniciat un Bercami amb l'objectiu de aconseguir 5.700 euros. Tot el que superi l'objectiu anirà destinat a l'Associació Trans-Bashpower. El Bercami es va obrir fa 10 dies i encara en queden 30 més per participar. De moments assolits amb un total de 127 aportacions, la quantitat de 4.481 euros. Amb cada aportació que es pot fer a través de la plataforma de Bercami, es rebrà una recompensa. Trobareu l'enllaç per participar al Bercami a la pagina web de Radio Desvern. D'això és tot, tornem amb més informació de l'actualitat Sant Justenca, els sant just notícies de l'1 del migdia. Fins ara mateix. Compartim notícies d'actualitat, experiències socials, espiritualitat i parlem l'entorn de l'hostilitat i l'hospitalitat, com tractem els immigrants. Això és els dimecres a 2.408 del vespre, amb repetició als dissabtes a 2.4012 del matí. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Encara podríem dir una mica de ressaca d'aquest dia de la dona, d'aquest 8 de març. I com deien durant aquesta setmana, anem a borden diverses temàtiques al voltant d'aquest 8M, i com no podia ser d'una altra manera glòria, l'espai d'exposicions, art i cultura que ens portes també, i aquest vincle de la dona. Que felicitats també per la part que et va tocar ahir cada dia, per aquest dia de la dona. Sí, el dia de la dona. Ara s'ha convertit en qüestió de museus, amb el més de la dona, perquè clar, una exposició amb un museu no dura només un dia. Durant tot el mes de març podrem disfrutar d'anar als museus i veure exposicions amb el tema de la dona. I des del museu Picasso, el de Frederic Marés, el Muba, el Born, tots, i dediquen el més de març a la dona. Començaran els 5 de març, i fins al 31 podrem anar a veure, visites guiades, si volem cineforums, si volem conferències, taules rodones, bueno, hi ha tota una organització, saps que quan les dones s'hi posen, hi ha una organització sobre aquest tema, a tots els municipis. Ara estem parlant de Barcelona. En tots aquests que ja hem dit, parlaran del feminisme i temàtiques de la dona en l'art i en la història. Pràcticament són tots els importants, o sigui que el tema és important. Parlaran en el museu Picasso, faran, per exemple, com la dona... O sigui, volen desbontar els tòpics de com la dona soltera veata i de províncies. Ells diuen de la tia Pepa. I les dones de la nit, que són les prostitutes. I aleshores, tot això, intentaran explicar-ho i donar-li la volta com han estat mirades les dones durant els primers anys del segle XX. I tot això podeu trobar informació, com sempre, per internet. I després, o sigui, tenim que començar a dir dies, tot això ho podeu veure. Però el 17 i 18, el Frederic Marés organitza aquesta taula rodona, que és una especialista en escultura, aportaran el testimoni i valoraran les trajectòries com a artista i docent del nas. O sigui, barregen a l'art les dones i els museus, i pràcticament són tots els museus importants de Barcelona. Ahir, precisament, a TV3 feien uns documentals en el Sense Ficció dedicats al dia de la dona i en part també es feien preguntes de què passa amb les dones i l'art. També una mica de l'evolució dels museus amb l'entrada tant de dones pintores, escultores o artistes, com també l'entrada de les dones dibuixades, pintades, en els museus, i agafaven estadístiques dels quadres. És a dir, que les dones dibuixades i pintades van entrar nues en els museus i mira una mica el percentatge de dones nues que hi ha en els museus de grandíssims artistes. Sense desmarejar, però la proporció de dones nues que si veuen els museus en proporció potser a homes o a bustos. Jo em sembla que a dones no n'he vist mai cap. No, gairebé, no? Mentre que de dones nues n'hi ha moltíssimes, no sé, potser també perquè els que pinten quasi sempre han sigut homes. Bueno, a veure. Molts han sigut homes que eren dones i que agafen el nom del marit. O sigui, això és com l'escriptura, no? O sigui, també hi ha hagut pintures que per poder vendre i fer alguna cosa han utilitzat el nom del marit. I això ha sigut sempre. I ara, afortunadament, amb aquest tema ja no ens hi trobem, però és una cosa molt que se sap, que les dones no han tingut dret ni a pintar ni a escriure ni a dibuixar ni a fer res de res. Se les ha posat sempre al plan de casa i a cuidar els nens. I aquí s'ha acabat. Comencem en el segle XX. Bastant endins, al segle XX, ha pogut estar una mica més lliures, no? Jo crec que fins al 70 la cosa no va anar bé. Perquè, inclús, en els anys 60, deien que la dona es tenia a casa i tenia fills. És molt antic a mi. No et donarem aquell lloc de treball, perquè ets una dona. No sé si hi ha alguna vegada que he comentat. I aleshores li van donar el lloc amb una altra persona, però ho portava jo. I això no fa tants anys. Fa molts anys, però vull dir, és d'aquest segle. És una actualitat recent. El segle ha passat, no? Bé, penso que pot ser molt interessant qui estigui en aquest cas, de ficar-s'hi i d'anar a sentir-ho. Després, en el Museu Picasso, dins de les menines, hi ha tot un tema de... els matrimonis de conveniència, present el retrat d'infanta margarita d'estúries que el va fer Picasso. Les dones, a més, ja saben que eren tot matrimonis de conveniència, fins pràcticament també a aquest segle. Almenys amb la gent una mica... Bé, bé i no bé. Amb totes les escales socials, els matrimonis eren de conveniència. I això, fins que ha sigut aquest any. Bé, ara suposo que ja no queda gaire, però, vaja, també hi ha qui s'ajunta i només... Per conveniència. Si em permets, es diu que em fa molta gràcia. Gràcies, no, cap al revés. Com hi ha cert sectors, o quasi, quasi jo, que em perdoneixia el bus que se sento fes, sectes, com és el... com és el opus, o com són els protestants, que organitzen viatges i organitzen festes perquè els seus fills es casin entre ells, no? O sigui, i això, encara que no ho sembli, encara avui segueix, i això és així perquè vaja, conec temes d'aquests que fan aquestes coses, d'intentar que s'hi casin entre ells, no? Però, bueno, afortunadament, la gent es pot casar amb qui vulgui. No ho sé. Què més, Gloria? Què més... Quins altres museus? Has comentat el Picasso, el Frederic Mares, el Muba, no, es diu, i el Centre Cultural del Bon, que en van parlar, no fa massa, que també tenen exposicions... Jo no n'he viscat encara. De fet, les exposicions són ara, el mes de març, i jo encara no n'he viscat, però sí que estic interessada. Pràcticament tots fan alguna cosa sobre aquest tema. I... aquest, el Bon Centre de Cultura amb l'assessorament d'Isabel Segura, fa 3 jornades, en el mes de març, el 17, 24 i 30, que també és una cosa gratuïta, que hi ha les odres parlant de tot aquest tema, i hi ha unes publicacions que sonen castellà, però, bueno, que es poden llegir, que parla, sobretot, d'una obra que no sé si ho pronunciaré, que es diu All Bodies or Live Lives. Els nostres cosos, les nostres vides, no? I les dones, que el van escriure, van traduir i fer circular les dues bandes de l'Atlàntic, o sigui, és una publicació del 1971, i va ser amb el tema de feminisme i tal, prou important per això, per passar l'Atlàntic, i que es va conèixer molt. No la conec, però això és el que diuen, no? Què més? Molt interessant. Hi ha algunes que són gratuïtes. Estic veient les d'Alborn, per exemple, són activitats o visites que són gratuïtes? Sí, aquestes diuen 3 dies de març, els nostres cosos, les nostres vides, celebració del feminisme des dels anys 70, que és el que deien. O sigui, fins als anys 70, poca cosa podíem fer, no? Quan una dona, inclús les dones que treballaven, en el moment que es casaven, i cada vegada van embarassades, deixaven de treballar, i això era, doncs, completament normal. Bueno, sí, era socialment acceptat o, inclús, socialment era el que tocava? Era el que tocava. I era que és obligatori. És que en l'africina, si estaves embarassada, anirà malament. O sigui, en els anys 60 era així. Els anys 70 ja van menys... Va ser els anys 70, jo trobo que van ser uns anys estupendus per la dona, que es va revolucionar. I jo em considero una d'elles, no? Bueno, una d'elles, entenc-me. Sí, ho vas formar a part del moviment. La veritat és que sí. Podria ser de moltes coses, però trobaves que, per exemple, que no podies anar a treballar en pantalons, o sigui, i aleshores jo treballava amb una empresa molt moderna de publicitat, eren 200 noies que treballàvem, perquè... I vaig demanar que si podíem anar en pantalons, lògicament, em va dir que sí, no. Però vull dir, fins a aquesta època no podíem anar a treballar en pantalons. I ara diràs, però com pot ser? Doncs és, ens obligaven a anar en faldilles, i no amb tecons, però quasi. Més aviat sí, no? Perquè les secretàries o les noies que treballaven tenien que estar guapes i mones ensenyant un poco de cuixa. I encara que jo no era el meu cas, perquè no era secretària, però és igual, tenies que respectar unes normes que existien. Sí, com un codi no escrit, i, a més, no escrit ni per nosaltres. I les dones hem decidit que hem d'anar a treballar en faldilles. I en talons, i ensenyant els genolls. I no queda tan lluny. Jo, per experiència pròpia, també, en un àmbit publicitari, en una agència de publicitat no fa massa, no dir el nom, en una de les primeres reunions que vaig assistir amb el client, vaig anar amb uns pantalons i amb unes botes. I el meu cap de l'agència em va dir que, si us plau, que a la pròxima vegada no n'és amb aquells pantalons. I t'estic parlant dels anys 2000... No ho prometo. Que fort! A anys 2016, 2015, sí, sí. És que ja no vaig dur a massa, no per això, però a la filosofia et tocava una mica. És que hi ha empreses que tampoc diuen, no, però la meva filla, que és molt més jove que jo, on també l'han obligada a anar amb un cercòdic de fosca, faldilles, sabates, atacó, vull dir, i això és ara, o sigui... És que dius, però bé, era com pot ser, no? Com pot ser que això encara existeixi? O sigui, fem-lo del dia de la dona, que a mi no m'agrada gens, i que mai he anat a les manifestacions, i que trobo que no hauria de ser i, per tant, no hi participo, a procurar-ho no participari. Però, verdaderament, per un altre banda, penses, no en la raó, no? O sigui, és que estem encara, cada vegada, potser, ni a menys, o últimament torna a haver-hi diferències. Torna a haver-hi diferències. O sigui, diferències, vull dir, que la dona va enredera. Des de fa 10 o 15 anys, la dona va enredera. El qüestió de drets, o de... De drets i de... Amb l'avançament cap a la... I quan veig que hi ha noies jovenetes, que els 25 anys tenen 4 fills, és que se'n posen els pels de punta, no?, i aquesta noia la conec. I com a mínim han de tenir 3 fills i s'han d'estar pels fills, i volen deixar de treballar... Clar, jo m'esvaro moltíssim, perquè això es torna enredera, i la veritat és que penso que hi ha un cert cercle que està tornant enredera. I potser és un cercle més aviat de classe social més alta que baixa. Potser perquè la baixa necessita més el sou de la dona, dels dos sows, i no hi ha manera de pagar un pis. Per tant, però és una cosa que... La veritat és que em sorprèn. Em sorprèn molt. I també, no sé, a vegades veig persones que diuen, que estan a les sabates fins que les vegi el meu marit. Escolta, aquestes frases sí que això es torna enredera directament. He sentit, bé, ja vindré a fer una foto i enviar-li al marit de les sabates que es vol comprar. A mi m'agafa alguna cosa. És part de menjar-li l'opinió endavant, que no sigui el que marqui la decisió de comprar. El marit de les sabates... Jo crec que no s'ha de demanar l'opinió al marit per comprar una sabata. Mira, què et semblen, me les compraré igual, però què et semblen. Jo soc de les que compro unes sabates i ni les ensenyo, ni dic les estrenades. I de les por en posables, no? Em diuen, oi, portes sabates noves? Sí. Sabates diuen un vestit, no? Penso que la llibertat absoluta de la dona és que tindria que ser ja, i no ho és, no ho és, no ho és. Però crec que encara queda molt, queda molt per fer. Crec que sí que hem avançat, clar, m'obico en una altra generació i per mi, diguéssim, aquest moviment és més nou que per tu, que ja portes més anys, que et va sonant, que tu ja ets dintre, que arribi a dir que has portat pantalons en una feina. Però jo crec que a poc a poc, més poc que ràpid, hi ha petits avenços, almenys el fet de dir-ho, de posar aquestes xifres de la bretxa salarial, que seguim cobrant menys, de moltes diferències desigualtàries, que no tenen cap tipus de sentit. Crec que a poc a poc, o vull pensar que a poc a poc. Tot i que aquí sempre hi haurà una part residual de la societat, que no avançarà el mateix ritme per a diferents qüestions. Però crec que... Ui, què està passant? Està vibrant. Crec que sí, que a poc a poc estem avançant, o això el voldria pensar. Sí, però mira, fitxat, aquí... Tinc en el 70, els Estats Units van començar un moviment femenista, la Jane Fonda, artista de cine, l'ajudit xicabo, que també és una artista molt reconeguda en quant a pintures i demés, i Lili Tomlin... O sigui que al 70 hi havia una sèrie de gent coneguda, activista, que... que coneix... que... que existia, que... Ara no, ara... Digue'm el nom d'un activista femenista. No... no es coneix. Tinc tanca el telèfon. Tranquil·la. Que no es coneix o si no existeix... Home, n'hi ha. N'hi ha forces. Com de ningú, ara? En Apolo, per exemple, és una noia que fa monòlegs, és monòlogista, fet des d'aquí de Sant Feliu de Llobregat. Sí. És una dona que aboga pels drets... Els drets mínimament fonamentals de la dona ho fa a través de monòlegs. Aquests monòlegs sempre tenen un punt d'humor, però en el fons són frases molt directes i molt contundents del que demana, vull dir. Clar, activista, no sé si ella com a ta les considera un activista. De fet, la vam entrevistar l'estiu passat, perquè va venir aquí la festa major, pot arribar a ser un dels referents avui en dia, com una dona que lluita per aquests... Ja no dic ideals, perquè no són ideals, són... són aspectes bàsics, que hem de solir. Però jo crec que sí que n'hi ha, i moltes, t'en dic una, però n'hi ha moltíssimes, i altres àmbits, o altres plataformes, o que arribin altres noies més joves, que crec que també és força important, que arribin sobretot a la gent més jove, que són els de les futures generacions, vaja. Sí, potser sí. A mi, jo, per exemple, no sabia ni que hi havia un institut cultural de la Barcelona, de la dona, no? O sigui, sí que hi ha anat a la Baixa de Sant Verac, que hi ha un institut de... no sé si és el de la dona, igual és el que és el de l'Internet. El cultural o l'institut català, l'institut català de les dones? Sí, que allà fan moltes coses, i havia anat, però... L'apena és que tinguin que haver-hi aquestes coses diferencials de la dona, perquè el dia de la dona hi ha un testà al dia de l'home. Vull dir. Nosaltres l'hem creat perquè en el fons s'ha demanat, s'ha treballat. És a dir, s'ha arribat aquesta fita, perquè durant molts anys s'ha anat cridant, no? Allò de dir, ostres, i nosaltres on som? I per què això és diferent? I per què cobrem menys? I per què aquesta situació no se segueixen succeint? I perquè hi ha dones que moren a mans d'omes, no? Sí, sí, sí. A mi m'han arribat a dir quan treballava, que no em pujaven el sou com amb altres dones, perquè jo tenia el meu marit, que ja hi havia uns homes a casa. Això m'ho han dit, o sigui, però fa molts anys. Però bé... La meva mentalitat és que, com que no és aquesta, em costa molt d'entendre-ho. Clar, i tant, no, i a mi també se'n fa molt du, però encara avui en dia hi ha contractes de sobretot noies esportistes, que hi surti en aquest documental, que tenia una clàusula de si hi ha un embaràs, i ja en 48 hores et poden fer fora. Sí. I són clàusules que s'han anat seguint aplicant-se diversos contractes, fins que es va dur els jutjats i es va... Clar, però a veure. Jo, quan vaig tenir la meva criatura, això que dius de l'embaràs, el diumenge sortia de la clínica i el diners m'ha anat a treballar. I quan em van preguntar quan vindrà, dic que ja sóc aquí. Clar, la veritat és que, en el nou cas, vaig poder tenir algú que en cuidava de la criatura, no? Però vull dir, la gent, si té 3 mesos de festa, els fa sensès, i si pot fer 4, fa 4, i si pot fer 5, fa 5. Clar, potser és que a mi no sóc una dona per estar a casa amb criatures. I a l'endemà em vaig a dir, no, prefereixo veure-la dos hores al dia bé, que no està tot el dia canviant penyal. Això depèn de la gent, no? En el meu cas... Però almenys hi ha el dret d'agafar aquesta baixa maternal. I per què no paternal? Ara, a veure, a Suez, ens sembla que són 6 mesos que donen inclús a l'home. Per tindre, per cuidar les criatures. En canvi, aquí, amb això, estem en el segle passat. I sovint, també, tornem al mateix. El sou de l'home és més alt, i el sou de la dona en aquesta casa amb una criatura és més baix. Qui seguirà treballant de ben segur serà l'home, perquè aconseguirà tenir més diners per... És a dir, que al final és una mica un pesc, és una cua. Sí, és un tema que està present des de sempre, de tota la vida, almenys de tota la meva vida. El tema de l'home, les dones, els sou, els treballes... Bueno, no tampoc diré a l'empresa, però hi ha empreses que han arribat a posar dones en el seu consell d'administració, això parlava jo el diari, abans d'ahir, per... Perquè s'han de posar per tindre una paritat. Posar amb una dona que el millor és més tonta que un home, tampoc ens sembla bé. No, s'han de posar la meitat de les dones. Per què la meitat de les dones? Si aquestes dones no tenen la capacitat que pot tenir un home, és que ni homes ni dones s'ha d'escollir la gent que tingui capacitat. No la meitat que siguin dones, ni la meitat de homes, perquè tothom estigui content. No sé, són coses que jo no hi estic massa d'acord. Potser avui no m'estic posant gaire. No va, en qüestió professional. Però t'ha sentit que molesta molt. Home, sí, tant, i jo crec que és força punyent, i depèn de les circumstàncies que tingui cada dona, doncs encara pot ser més punyent. Però un tema professional, jo crec que sí que... És a dir, la igualtat ha de ser i també perquè han d'haver-hi dones. I per què no? Per què sempre, no? De les principals que hi són, a Ibex, és una minoria absoluta, realment, la representació de les dones. I ja no pel fet de ser dones, sinó pel fet de... Per què es troben en aquestes dificultats a l'hora de poder accedir a aquests càrrecs? Ja no és vull arribar aquí, sinó perquè se'n fa tan difícil poder arribar a tenir el mateix sou i el mateix càrrec que el meu company de feina, que és un home. No? Són preguntes que... El que passa és que, per exemple, quan els treballes que a mi m'ha passat i has de viatjar, quan tens un bé bé que li estàs donant el pit és un problema. Ara no, perquè ara hi ha aquesta cosa que es diu... Treu la llet. Que, aleshores, potser és més fàcil perquè la congelen i els donen les criatures, però d'això fa poc, o sigui, aquesta poder tindre una llibertat absoluta quan ets mare és molt difícil. I potser cada vegada menys, però durant uns anys va ser molt dur per les que volíem treballar i tenir amb criatures. És una paraula de conciliació familiar que es va crear fa uns anys, que sembla que recaigui la responsabilitat d'aquestes dues paraules, que sembla que recaigui la dona. Sembla que sigui ella la que ha de conciliar tot aquestes tasques de la casa quan l'home és plenament capaç de fer les mateixes. Podria agafar, com deies abans, la baixa de paternitat ell seguida, tota sencera, i que sigui la dona que va a treballar una mica més de salaritat. Encara ja per temps. I tant, jo crec que és això, i són petites accions, petits granets de sorra, que anem cap a una... No crec que la veiem allò al 100%, ni tu, ni jo. Com moltes altres coses que encara quedaran, marxarem i encara quedaran per aquí, obviament, és qüestió de molts anys, no? I està molt arraigat a la cultura de moltes mentalitats, tant d'homes com de dones, també, no? Oblidem, el feminisme tampoc no és un moviment contra l'home, que sovint es pensa. Hi ha hagut èpoques com els egipsis, no?, on la dona aprenia moltes decisions. Era molt important. La Cleopatra, però és en sèrio, molt Cleopatra, però és que és veritat, o sigui, era una dona que m'anava molt, i allà s'escollia la gent, no sé, allà entre part que es casaven entre germans, és igual. Però vull dir, la dona era tan respectada com l'home, amb algunes civilitzacions, no?, cosa que ara, doncs no, no ho sé. Cleopatra hauríem de recuperar la seva figura, eh? Per ser totes una mica més Cleopatra, i no d'altres aspectes. Gloria, ens ha passat el temps volant i vols deixar aquí, que tenim una altra vista després. Gràcies per passar per aquí. Fins el proper dimecres que vagi bé. Fins el proper dimecres que vagi bé. Fins el proper dimecres que vagi bé. Oh, ha qua, quàtoa, canpi. When it's just you and little me. Everything is clear, and everything is new. So you won't believe it, will you? With your cold I'll keep you warm. With your love, just hold on. Cause I will be ascending. Oh, don't leave me. Cause I will be ascending. I will be ascending. I will be ascending. Oh, don't leave me. Oh, don't leave me. Per escoltes ràdio d'Esber, sintonitzes ràdio d'Esber, per ràdio de Sant Just. Ràdio de 8.1. Ràdio d'Esber, durant de 8.1. Ràdio d'Esber, durant de 8.1. 12 i 42, que marca ara mateix els rellotges, saltem d'un espai a l'altre i passem ara a parlar amb la Mònica Liliancano. Ell és la responsable del taller de la teva llarga. La teva llarga és la teva llarga. La teva llarga és la teva llarga. La teva llarga és la teva llarga. La teva llarga és la teva llarga. La teva llarga és la teva llarga. La teva llarga és la teva llarga. Ell és la responsable del taller d'escriptura per a dones. Demà, dia 10 de març, a partir de les 6 de la tarda, parlem amb la Mònica, perquè la tenim al telèfon. Hola, bon dia, Mireia. Gràcies per atendre'ns. Està fent un resum d'aquest taller d'escriptura del premi Delta que comenceu demà. Dijous aquí a Can Ginestad. Són dues hores per aprendre tècnica, experimentar el treball creatiu, propiciar l'expressió literària i biogràfica. Un taller que treballarem en aquest taller material que es podran utilitzar en un projecte, tant sigui de relats, de biografies, de novel·la... Bé, és un taller obert on, generalment, el públic que tenim és un públic força interessat en el treball d'escriptura o que l'interessa molt la creativitat. I bé, estem expectants, perquè l'anterior va ser molt trotífer, però l'anterior va ser molt trotífer. I pensem que aquest també... També serà molt entusiàstic. Les inscripcions sí que estan exaurides, totes les places ja estan cobertes. Sí. De moment ja comença aquesta edició amb bon peu, perquè això vol dir que hi ha dones de, no sé si són justes, o de proximitat de la comarca, però això vol dir que hi ha una mica d'interès. Almenys dones que o els ja agradi escriure, imagino, o ja escriguin i volguin aprendre una mica més perfeccionar la tècnica, o qui sap si arribar a publicar alguna novel·la, alguna obra. Sí, no és un percentatge gran habitualment, però, generalment, la escritura és una cosa molt propera al món expressiu, especialment de la dona. És un treball força interessant, en tornar la intimitat, el coneixement. Bé. Digues-me, no sé si hi ha un perfil mònica, un perfil de dones que s'hi apunten, o en l'anterior edició, no sé si hi ha un perfil d'això, d'això d'aquestes dones que s'apropen aquest taller, no sé si comparteixen algun denominador comú, o un interès comú. Bé, sóc variat, però jo què sé, generalment, l'interès és en relació a la història familiar, el desig de descriure relats, novel·la, hi ha un plaer per a l'escriptura, i també hi ha un desig d'experimentació. Llavors, si tot això soment la conjuntura actual, jo crec que els espais més creatius que existeixen són tallers de novel·la o tallers d'escriptura, en general, i més propicis per al moment actual. Sempre, però per al moment actual especial, m'agradaria diria jo. Estava comptant abans, són 6 dies, no? Durant el mar són 4 dijous, digues-hi. 6 trobades, 2 hores cada trobada. 2 hores cada trobada. Sí, sí. El que faràs és escriure i també llegir, el que vol dir que no només hi ha una proposta des de la coordinació, sinó també estar la varietat de propostes que ofereixen cada integrant del taller. Llavors, es produeixen unes dinàmiques molt enriquidores, i que entusiasmen, perquè, diguem que podem fer com a l'esat abans de la publicació quan llegim. I que també tenen unes altres vertents. És una mica es nutreixen entre elles, aquestes dones que hi participen fan enriqueixen, d'alguna manera, aquests tallers? Sí, perquè pot ser que algunes hi hagi uns 7 dies, altres que no tenen cap experiència, i és molt enriquidor i molt sorprenent el resultat de la entrega del treball. A més a més, el que s'intenta és que hi hagi una dinàmica creativa, i tingui la privilegi de poder escoltar i poder veure-se en certs i la creativitat de les dones. Són, com deies, dues hores de taller cada dia, durant aquests 6 dies. Com serà la dinàmica mònica d'aquestes classes? De quina manera s'han desenvolupat les classes? O si és una mica més natural? O pot ser que va fluint durant aquestes setmanes? Com funcionarà? Sí. Mira, s'entrega una guia en materials teòrics. Cada taller, jo treballo d'una manera molt personalitzada, llavors cada taller té el seu desenvolupament particular, i es treballen propostes que evidentment tenen a veure amb l'exercici de la tècnica, però que van variant segons el perfil creatiu de les dones. És una mica un engranatge, no? És una mica una barreja, potser? Sí. Sí. És l'oportunitat, jo crec, per convertir aquesta activitat en un espai també que no necessiti un marc ideal. Una de les qüestions més interessants i més importants en relació als tallers d'escriptura és que ens capacita per la creativitat que ens dona ser el present. Llavors, quan és tan difícil d'idear a la vegades de l'habitació pròpia, exercir la creativitat des de l'escriptura és només una part molt valosa, sinó una mena de trampolí per altres creativitats en la nostra vida. Tu, Mònica, no sé si tens... Perdona per la pregunta. El teu passat literari, si és que es pot preguntar així, de quina manera has estat relacionat amb les lletres? Amb les lletres m'he dedicat des de fa 30 anys a l'exercici de tallers d'escriptura creativa en producció de materials teòrics per als meus tallers i en publicacions independents. La meva formació és de periodista, arterepeuta i coordinadora de tallers d'escriptura. Per tant, les lletres i tu sou també una, podríem dir? Sí. Sí. I per aquestes dones que s'hi han apuntat, que participaran aquests tallers, si ens estan escoltant ara, què han de portar, no físicament, una llibreta i un boli, amb què han de venir en aquests tallers? Què poden esperar, amb què sortiran d'aquestes sis trobades? Bé, el que veia al començament, l'oportunitat de comprovar les seves capacitats a partir d'una producció que elles podran fer en aquests temps i també l'exercici de la creativitat que és una de les altres qüestions que permet... que permaneguin a veure, obertes, obertes a la realitat i com també una eina per el seu treball. Per altra banda, si veiem les dones que han sigut premis de novel·la, tenint entre les dones que han sigut premis de novel·la delta, hi ha alumnes de tallers d'escriptura, hi ha productora de materials digates i hi ha escriptores que continuen amb la seva labor. Si pensen en les premis de la declarada del 2000, tenim l'Isabel Prescolí, a la Silvia de la Cohen, a la Sonia Martí, a la Carnedía, i, generalment, el que hem comprovat durant aquests anys és que el nivell dels materials sempre s'ha estat superant. Tenim també la Eva Maria Garrigosa, que va guanyar l'última edició del Premi Delta amb aquest advocador, va passar per aquí també per les justes. Ens explica una mica també el seu perfil. Ella no és escriptora com a tal, sinó que tenia la seva professió, en recordo, vinculat amb el món de l'ensenyament, i explica una mica el contacte amb el Premi Delta, com la informació que havia rebut, com la interacció o l'entrada que havia tingut cap a aquest Premi Delta per presentar si, a més, havia estat en un entorn de biblioteca. Aquella biblioteca havia trobat la informació, l'havien assessorat, l'havien informat, l'havien acompanyat, i no sé si ara que estaves fent el repàs d'aquestes guanyadores, no sé si ella mateixa també havia passat per aquest tallers d'escriptura. Hi ha altres talleristes en el Premi Delta. Jo, les que he tingut d'aquests trenis, són la Sònia Martí i la Carme Bia, però, clar, hi ha moltes talleristes. No coneixia la seva experiència. La que tinc molt present, per exemple, és la Maite Moreno, que la vaig entrevistar fa dos anys, i després la Silvia Adela Coan, si pensem, és una de les productores de materials de tallers més importants del país. Quantes dones hi han inscrit, no sé si tens aquestes xifres, i quantes dones faran aquests tallers? 16. Són 16 dones, eh? En aquest tallers són 16, sí. Creus que sortirà algun llibre, algun llibret, alguna narració, alguna petita obra? Això és molt difícil d'aventurar, perquè encara no l'has conegut. Però crec que el meu ideal entorn al tema dels tallers és proporcionar una eina importantíssima, i jo diria més que mai avui dia, que és apropar-nos a la paraula i utilitzar-la en tants espais on és necessària des de la nostra gènere. Llavors, jo crec que transcendeix una mica la utilitat que evidentment treballem en aquesta direcció, però hi ha tantes baixans on l'expressió amb la paraula avui és tan important que crec que una de les qüestions més interessants és que s'aconsegueixi expressar la pròpia identitat des de la pròpia Déu. I a vegades no només narrar-te. Una d'aquestes funcions, una de les més importants, és trobar la pròpia Déu narrativa. I l'exercici en tallers d'escriptura, jo diria una qüestió mental. Digues, digues, Mònica. Sí, sí. Per mi transcendeix això que és tan important i he treballat durant molts anys en aquesta direcció i he vist uns fruits veritablement entusiasman. Esperem doncs que en un futur només s'allunyar, aquestes 16 dones que passaran per aquests tallers d'escriptura del premi Delta, veiem com diem els fruits, ja siguin format llibre, obra, poeteses, però tinguem aquests resultats, també en part, gràcies a tu, Mònica, que seràs una mica la veu cantant d'aquests 6 dies, com diem, a la sala Gidorkonsu de Can Ginestar, que comencen demà de 6 a 8 i seran els consecutius dijous. Mònica, gràcies per atendre'ns avui, també per venir aquí a Sant Jos i donar-nos aquesta oportunitat, aquestes 16 dones que participen en el taller. Seguim en contacte per veure com evoluciona, veure si podem parlar al final d'aquest taller, que serà el 21 d'abril, l'últim dia. A veure si podem parlar també amb tu per fer una mica de valoració de com ha estat, com ha estat aquesta edició. Doncs serà un plaer, serà un plaer. Moltíssimes gràcies per el vostre interès. I tant, una abraçada, Mònica, fins aviat. I fins aviat, una abraçada. Mònica, gràcies per atendre'ns avui. Més de 1.000 milions de reproduccions When the Party is Over, de Billy Elish, es va posicionar o va posicionar a la cantant, aquesta jove cantant, com una de les cantants de revelació de fa un parell d'anys. Tancem avui el programa amb ella, els casos segons de l'una del migdia. Us deixem amb l'edició migdia dels informatius de ràdio d'Esben, que tingueu bon dimecres i demà tornem a ser amb vosaltres de Déu del matí, una del migdia. Buenas tardes benvinent.