La Justa del 6/4/2022

Gràcies a tots i a totes, benvinguts de nou a l'ajuste. I will be back de Sam Feldt amb Rukis per obrir l'ajuste d'aquest dimecres, 6 d'abril. Bé, sabeu que nosaltres som l'ajusta al magasin matinal de ràdio d'Esvern de cada matí. Fins l'una serem aquí amb vosaltres. I amb aquests ritmes de Rukis de Fons, anem a comentar el somari del programa que tenim preparat per avui. Per cert, programa número 130. Començarem com cada matí repassant notícies d'aquí del nostre municipi amb la Lua López. També repassem les portades dels diferents diaris que arribem aquí a la Mísora. I avui sí que tindrem amb nosaltres durant aquesta primera hora abans de les 11 del matí, el Carles Rius amb ell. Bé, parlarem, com ja sabeu, cada matí de la previsió del temps per saber què passarà a les pròximes hores i dies. Si voleu seguir la informació o també publicar alguna fotografia o qualsevol tema al respecte sobre la meteorologia d'aquí de Sant Just, ho podeu fer a les xarxes socials. I si ho feu, etiqueteu-nos. Et etiqueteu a la justa o a la Mísora també a Ràdio d'Esvern. I, sobretot, utilitzeu aquest hashtag o etiqueta meteo Sant Just. Entrarem a la segona hora, a partir de quarts de 12, per parlar amb Imacolà de Font, ella és directora de l'Institut de Formació Profesional i també de cicles formatius de grau mitjà i superior de les gràfiques del vas llobregat d'Antoni Algaró, en definitiva, que el tenim aquí a Sant Just. Parlarem de la qüestió que ens pertorca fa unes setmanes. Sabíem que l'Institut de Formació Profesional passa a ser públic. Ofereixen 6 grups de formació relacionada amb les arts gràfiques i, precisament, aquesta setmana, el pròxim 8 d'abril, aquest divendres, fan la sessió de portes obertes de forma presencial per ensenyar tots els cursos tallers i aquestes formacions professionals que ofereixen aquí a Sant Just. La segona hora dels dimecres també implica, vol dir i significa, parlar amb el Pep Quintana de diversos temes. Per exemple, l'Història de Sant Just, o qualsevol altra tema que trobem destacat d'aquí del nostre municipi. Saltarem a la tercera hora per parlar amb la Glòria Conesa. Cada setmana ens porta diversos temes relacionats amb art, amb exposicions, ja sigui aquí a Sant Just, vas llobregat o també a Barcelona. Avui anirem cap a Barcelona, cap a un espai d'exposicions, que es diu El Cubo de Obrador. Si ho voleu buscar per internet, Obrador, s'escriu amb dues os, perquè, precisament, hi ha una Sant Justenca, un artista Sant Justenca, que és Núria Ruano, perdó, que hi passa per ja durant el mes d'abril. Exposa somnis entre la realitat i la ficció, un projecte artístic que gira al voltant del paisatge i també el concepte del lloc, veurem què ens explica la Núria Ruano. I tot a través d'una tela amb blanc on aquesta artista Sant Justenca presenta la seva manera de veure aquesta espècie d'espai i lloc. I per acabar el dia d'avui, tindrem l'Oriol Lluc, que torna al programa després d'unes setmanes, que l'hem tingut fora, i avui tornam un espai que per un dia s'allunyarà una mica d'aquestes frases fetes i refranys que ens té una mica acostumats. De fet, parlarem de la realitat del Kurdistan, un territori repartit entre quatre estats, Turquia, Irak, Iràni, Síria, a partir de la seva experiència per l'Oriol Mitxar. A més a més, ens repassarà altres qüestions, potser una mica similars al tema que ens porta normalment, com l'origen de la paraula espà, en quina situació es troba del Kurdistan, tema de costums, de la població, quines impressions també ha tingut sobre Irak, el menjar, les relacions... I també parlarem de la festa Nou Rus, que és la seva festa de cada any. Això és tot el que us portem pel programa d'avui. Com deiem número 130, si no anem mal encaminats. Ens hem quedat escoltant aquest tema de Calvin Harris, però farem una pausa i volem escoltar una altra. Fem una molt breu pausa, escoltem un tema musical i entrem a fer tot aquest repàs informatiu a la primera hora. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. La cançó que volíem escoltar ara, això és Ja estic vivent amb Dani El César i Giveron. Sí, és com que tornes a passar. T'han de tornar a dir ben tornat. Sí, sí, sí. Benvolgut, benvingut. Benvolgut. Com el programa aquest que tenim. Ben amat. Crec que també es diuen a vegades. Doncs això anem a parlar una mica de les notícies que tenim aquesta hora. Tot recordant sempre els uents que sempre es poden anar actualitzant a llarg del dia a xarxes socials i també al web perquè a vegades sorgeixen altres notícies més enllà d'aquesta hora que és el que tenim ara. La pregunta doncs és aquesta, que tenim aquesta hora aquí a Sant Just. Doncs mira, comencem amb una notícia d'esports i és que comença la nova temporada de triatló a nivell europeu i la Sant Just, que l'Anna Moragas continua amb els seus èxits esportius. El passat 27 de març va tenir lloc a Quarteira, Portugal, la Copa d'Europa i Júniure, en la que Moragas va proclamar-se campiona. A l'inici de la prova, 5 triatletes van sortir destacades de natació. Entre elles no es trobava Moragas, que va ser una de les protagonistes del segon grup que va trepar les escapades a la prova de ciclisme. El Podium, doncs, es decidia a la carrera a peu on Elena es va col·locar entre les primeres posicions conjuntament amb les britàniques Lizziec i Bethany Cook, aquí va aconseguir finalment avançar el tram final cap a la meta, somant una medalla d'or al seu palmerès. Seguidament, aquest cap de setmana, s'ha celebrat la Copa d'Europa i Júniure de Melilla que, a Moragas, també ha aconseguit la medalla d'or. En aquesta competició es van citar 46 participants i l'Elena es va imposar per 14 segons a Elsa Pena, espanyola, que va entrar en segona posició. Aquesta darrere es va celebrar en modalitat duet l'O d'agut el fort temporal a la ciutat, que va obligar a eliminar el segment de natació. Amb l'hora a Portugal ha quedat classificada pel proper campionat europeu Júniure de Triatlo, aquest mes de maig que tindrà lloc a Polònia, i també pel mundial Júniure de Triatlo, que celebrarà el juny a Canadà. O sigui que... Fersits d'esports, fersidets, fersidets. I tenim una mitja d'esvern aquí, salvar les distàncies. Exactament el mateix. Molt similar, molt similar. No, però vull dir, d'Eunidós, acaba de començar la temporada i ja s'està fent amb dos ors, estem parlant d'aquest tornarà en altre campionat europeu. I aquest mundial, a poc l'haurem de tenir per aquí els micròfons de ràdio d'esvern, i si segueix així l'haurem de portar aquí poc. I tant, de fet, més o menys l'entrevista quan va acabar, a mi m'agrada molt dir això de, tant hem seguit la pista i recordo que va dir algú com si ho fareu perquè seguiré fent tot això. Vull dir, em tornarem a parlar i espero que sigui en el punt aquest de has tornat a recollir una medalla, o has tornat a pujar el pòdium, per tant. He de dir que he vist un vídeo del final d'aquesta Copa d'Europa Júniure de Portugal. Sí que fa un crit. No, és que fot un esprin final, vull dir, estem parlant d'on tria l'O, no és allò que fas els 100 metres i a l'últim és... Ja està, no, no, o sigui, portes ja uns quilòmetrets darrere, fer aquest esprin final. D'una part d'un esprin i tot. Sí, jo crec que, no sé, com a mínim m'ho m'hi tu l'has mursat, aquell esprin. Tu dic jo ara. I a més, fa un crit d'alegria, no? Sí, sí. De fet, el seu Instagram també ho publicava, no? Normalment, ella no, diguéssim, no ha sanificat aquesta emoció tan bèstia quan creu una meta, però per ella aquesta vegada havia estat diferent. És que van enganxades. Exacte, va ser molt apretat, molt disputat i li va sortir el crit, el crit directament de, uah, ho hem fet, ho hem fet, ho hem fet. Sí, sí. Per ser, si algú vol també buscar-la a Instagram per seguir una mica aquests passets, passasses, perquè ja no són passets, el que fa Elena Moraga és Elena Guiovaix Moraga, a Instagram. Així podeu seguir una mica també la seva trajectòria. Anem cap a una altra notícia de Quina Índola. Ara que estem en aquesta setmana també d'activitats físiques, no sé si n'hi ha activitats físiques per comemorar el dia mundial. Exacte, aquestes hi són. Jo les vam recordar ahir, no és una notícia avui, però perquè... Que vagin al web a recordar-les. Exacte, però bueno, que recordem que és això, que és aquesta tarda que he de dir que està molt bé, perquè sovint fem esport, almenys jo m'incloc, i sembla que el fa al principi i es tira al final. No ho fas mai, no? A vegades sí, a vegades no. Aquí ve de moltes lesions, diria un ficció. Sí, sí, sí, no, 100%. Per això el taller d'avui la tarda recordem que es tracta justament d'això, vull dir que està bé, perquè amb molts cops... bueno, ho fa mandra i vagis a fer el que vagis a fer total, el que tens ganes és de fer aquell esport en concret. Llavors vas a fer un partit, doncs jugues al partit. M'imagino que si fessis una triatló com l'Elena, sí que es calfaries, eh? Clar, però estem parlant de... de fachangues, de vaig a passar la tarda, no sé, vaig a el rocòdrom, vaig a la tarda del rocòdrom, quan acabo, acabo i penso, no estiro, no estiro... Doncs hi ha dies que sí i hi ha dies que penso, me'n vaig cap a casa, no passa res. No, sí que passa, sí que passa. Jo, per experiència... I al seta i quants d'avui ens ho diran? Doncs apuntati. Doncs apuntati? Ens ha apuntat o no? Sí. Sí, molt bé. T'he de dir que hi ha moltes lesions que es causen per això, precisament, eh? Jo n'he patit algunes i tampoc no sóc triatleta, vull dir, tampoc no ho faig un gran esport, però no has tirat... Doncs sí que ho fan. Algun múscul que s'ha d'utilitzar en força durant aquell moment fa que te l'hagis... Tu et puguis trencar, puguis fisurar, puguis ser un trencament fibril·lar... Això és el que ens ensenyaran avui a la tarda. Això mateix, vinga, va. I qui vulgui anar més a passejar tranquil·lament hi ha aquesta caminada popular de mal matí. Que per cert, avui és el dia mundial, de l'activitat física, avui 6 d'abril... És avui, però aniran a venir activitats. És el 12, oi? Sí. Només fa 12 anys que ho celebrem. Es veu que... Bueno, jo crec que... Sí, potser abans, simplement tots aquests problemes d'obesitat i tal, són relativament, no ho sé... Més moderns. O potser s'han donat a conèixer, perquè els endocrins i els nutricionistes fa molts anys que existeixen, però... Sí, però crec que sí que és veritat que cada cop hi ha aquesta vida més sedentària, o l'altre dia repassem aquestes dades, i, bueno, tot amb la pandèmia part, molt teletreball, passem moltes hores i hores... Jo, a vegades, ho penso, que m'obligo com anar a caminar, m'he anat d'un lloc a l'altre, m'he assentat, a un altre lloc, m'he assentat, he quedat amb no sé qui, m'he assentat... I potser, no sé, caminar una mica, transportar-nos d'un lloc a un altre... Caminar, caminar. Sí, i sembla molt fàcil, però no ho fem moltes vegades, que és caminar d'un lloc a un altre. Clar, a més, aquí s'afegessin els patinets, també, en aquestes rodes, que et col·loquen just a sobre, aquí, senjors, hi ha un... ja no sé si una família o són persones, diguéssim, que no tenen connexió entre ells, però sí, no sé si t'hi has fixat mai, sempre hi ha un parell de persones que van amb casc, amb... portant... Bueno, clar, o sigui que... Proteccions als cols, els enoies, però van amb aquesta rodeta. Exacte, i amb això sembla que... Se'n et treu de caminar? Clar, sembla que sigui diferent. No, no, no he agafat el cotxe, he agafat el patinet, però no t'estàs movent, bueno, si estàs de peu, o en comptes d'estar assentat, però, vaja, que no m'os ni un múscul. Totalment. Tinc per aquí algunes de les xifres que ens va comentar la Silvia Granollers, aprofitem-hi i les comentem. El sedentarisme, perdó, que no el... Que no el sedentarisme, eh, de debò. El sedentarisme, des de... Bueno, dançar de l'esclat de la pandèmia ha augmentat un 15%. Que això és molta gent, eh, que ha deixat de caminar i fer esport i s'ha espatxoflat el sucà i no ha sortit massa. Clar, tot aquest teletreball, una que molta gent que ho diuen, és que començo a treballar a les 8, em llevo a les 8 menys, 2, m'incorporo, em poso a treballar, sí, sí, i no... Ha de teletreball, vols dir, eh? Sí, teletreball, teletreball. Clar, clar, que és realment que et mous de llit a una cadira amb una taula dins que s'acaba. És d'enxacant cada... crec que és hora, hora i mitja, dues hores... Sí, però aquest... Que sigui fer uns exercicis... Dones voltes per la casa. Sí, encara que sí. És que al final és la inactivitat. La cadua al sedentarisme ha fet un altre de les xifres d'aquestes dades, és que cada any la inactivitat física causa 3,2 milions de morts al món. És una xifra enorme. És llegant, realment, per una qüestió que és molt fàcil de solucionar, no? Moveu-vos. Exacte. I, de fet, en pràctica activitat física de forma regular, que també ens ho recordava la Silvia Granullers, té uns beneficis que, vaja, si realment els posessin al davant millores les funcions cognitives a llarga d'espància de vida, disminueix la mortalitat, disminueix també l'aparició de malalties com la diabetes, la hipertensió, el cancer de còlon, el cancer de mama. És a dir, hi ha una llista força ampla, aquests són alguns punts, que... Home, de debò, sí, prefereixes seure el sofà, encara, si no ho dius... Vinga, vaja, volem-nos una mica. En caminant a tot arreu. Vinga, vaja, mireu el programa. Us anirem a que consulteu el programa que teniu publicat a la notícia, de Ràdio d'Esvern, on veureu les activitats des d'avui, el de mar set d'abril, el 12 i també el 14 d'abril, aquí a Sant Just. Vinga, tu també me'l fes por, que més, Lua, que més tenim. Continuem amb una notícia de cultura i és que de mà Sinaugura, una nova exposició al celler de Can Gynestàs, sota el títol Arbotànica de l'artista Margarita Mascaró, Un conjunt de 30 obres amb el món vegetal com a fil conductor. Hi ha pintures sobre paper i tela, mosaics, brudats artístics sobre tela, obres en relleu i llibres d'artista. Cada obra representa un element d'un jardí personal i a la vegada un jardí en sí mateix. Mascaró ha partit de l'observació activa de la natura, amb la qual ha establert un diàleg verd a través de l'art. Mitjançant l'acte de dibuixar, ha vist com les plantes s'expresen amb la seva forma dinàmica i com l'han fet de mestres guiant la seva mirada i explorant en els seus records vegetals, obrint un canvi a l'experimentació. L'exposició que s'inaugura el 7 d'abril a dos quarts d'avui del vespre es podrà veure fins al 13 de maig. Demà també podreu escoltar aquesta entrevista que li farem a Mascaró al magasin matinal. Aquí hi ha l'ajusta a un quart de 12. Això mateix, certament. S'ha de per telèfon per això, que sempre sap com una mica de greu, perquè no és el mateix, però veja, que el tindrem aquí, perquè amb ella veurem de quins temes volen posar el damunt de la taula per parlar d'aquest vis a vis, per fer aquest vis a vis. I com l'altre autor, és el coautor d'aquesta obra que vam publicar fa uns anys, i que, a més o menys, serà el que portaran a l'espai de lliure Criació Carme Malaret. Què més? Hem acabat, no? Les tres notícies? Doncs en falta una? Ens en falta una, perquè la del dia de l'esport... Exacte, ens l'hem animat a comentar. Jo he fet campana, hi ha d'una notícia. No, acabem informant que s'han obert les inscripcions pel taller enigma a carregar Josep Maria Ibarra, un taller que pretén apropar el món de la criptografia i els missatges secrets a nens i nenes més grans de 8 anys. S'ensenyarà com cada lletra de l'abassadari és com una peça de l'ego, una sola no sembla gaire, però unir d'altres peces es pot convertir en qualsevol cosa imaginable. Es tracta d'un taller organitzat per la biblioteca Joan Margarit, que es dura termes el propè 18 de jous, 28 d'abril, a dos quarts de sis de la tarda la selecció d'Or Consul de Can Ginestà, un taller amb una durada de 60 minuts. Per poder-hi assistir, que el fa inscripció prèvia a la biblioteca o ve un flint al formulari online, que trobareu les seves xarxes socials, i també a la notícia de la pagina web de Radio Desvern. Per tal de garantir la seguretat del públic assistent, l'aforament és limitat i es farà un control d'accés. Oh, ja tornem a aquestes coses, eh? Bueno, es mantén. Exacte, depèn de quines coses. Sí, es mantén. Sí, però després veus que amb els nous, immensament plens i plens de gent, saps? I no sé si el 100% de gent porta la mascareta. Llavors aquí nosaltres a la petita escala... Bueno, però ara recordem que, que encara que tinguem el Covid... Jo no ho tinc, el Covid. Però la Covid no hauria... O sigui que podríem estar aquí, que hi ha notes d'interna a casa. Ah, no, sí, les quarantenes... Sí, quarantenes, sí. No, és que... La quarantena les ha pregut, ja no existeix. Aquest confinament perimetral que havies de fer... Vull dir, és això. Ara, si vols informar amb qui t'has vist, és... bueno... És com quan tenies la grip, et trobes malament, ja és a casa, no et trobes malament, doncs fes el que vulguis. Ja no existeix. Ja no existeix. Ja està, ara hi ha coses més importants. Grip paraleles, no sé, guerres i coses així. Ui, déu-n'hi-do. Vinga, a dos quarts d'onze del matí, fem una pausa musical, ara que sabem que el Covid ja no hi és, això és una... ens treu un test a sobre, oi? No t'hi sent directe. Si us plau, estem en clau d'humor, ja ho sabeu. Vinga, i tornem a fer portes dels diaris en re, en un pari de minuts, que és el que dura aquesta cançó, que és Head Waves de Glass Animals. Gràcies, aquí. I can't make you happy, oh, now. Usually I put something on TV. So we never think about you and me. But today I see our reflections clearly in Hollywood. Laying on the screen. You just need a better life than this. You need something I can never give. Fake body all across the road. It's gone, now the night is gone. But some things I can never give. Fake body all across the road. It's gone, now the night is gone. But some things I can never give. Fake body all across the road. It's gone, now the night is gone. But sometimes I think about it's you. Late nights in the middle of June. He always been freaking me out. Can't make you happy, oh, now. You can't fight and you can't breathe. You say something so loving. But now I gotta let you go. You'll be better off in someone new. I don't wanna be alone. You know it hurts me. You know it hurts me. You know it hurts me. You know it hurts me. You know it hurts me too. You look so broken when you cry. One moment and I say goodbye. Sometimes I think about it's you. Late nights in the middle of June. He always been freaking me out. Can't make you happy, oh, now. Sometimes I think about it's you. Late nights in the middle of June. He always been freaking me out. Can't make you happy, oh, now. I just wanna know what you're dreaming of. When you're sleeping, smile so comfortable. I just wish that I could give you that. That look that's perfectly unsat. Sometimes I think about it's you. Late nights in the middle of June. He always been freaking me out. He always been freaking me out. Sometimes I think about it's you. Late nights in the middle of June. He always been freaking me out. Can't make you happy, oh, now. Sometimes I think about it's you. Late nights in the middle of June. He always been freaking me out. Can't make you happy, oh, now. I just wanna know what you're dreaming of. I just wanna know what you're dreaming of. No. A 5 minuts que passen de dos quarts del matí, entrem a fer repàs de portades, de dia més o menys. Aquesta hora comencem com cada dia també amb la portada del diari ara, amb aquestes fotografies que encara cobreixen les portades de molts diaris, aquesta invasió d'Ukraine, i en fotografies crec que són les mans d'un infant, sembla, potser no veiem mal encaminada, però som les mans d'un nen petit sense vida, i en altres qüestions, crec que també passen per les qüestions econòmiques europees. Exacte, com ve, us obrim amb l'invasió d'Ukraine, amb aquesta fotografia força impactant, que ja definies, i ho acompanya el titular Albanabatra tot i que portava el bracelet blanc. La població de Butxa plora i continua enterrant els seus civils morts en mitja de la creixer i indignació mundial contra l'exèrcit de Putin. Jalenski, recorda Guernica, insta les empreses espanyoles a fer boycott a Rússia. També passa per aquesta comissió europea que defensa les euroordres d'Iarena. 20.000 científics passen a tenir contracte indefinit, i per últim, el banc d'Espanya preveu que la inflació es dobli el 2022. I passem a una altra portada. La següent portada, de fet, què és la portada de la... Tornaré a dir portada, eh?, de la Vanguardia, a vegades m'enganxo unes paraules. Portada de la Vanguardia, que, de fet, sí que repassa temes de la guerra d'Ucraïna, però amb altres fotografies, tot i que, sí que crec que està destacant aquesta matança, una mica en la línia en què explicava el diari ara. Exacte, veiem en fotografia el líder ucrainès que va intervenir per videoconferència i que va rebre l'aplaudiment de gairebé tots els parlamentaris. Diu de la mateixa manera que jo ho assenyalava el diari ara, que Zelensky recorda a Espanya l'horror de Gérnica per reclamar més sancions. El president d'Ucraïna es dirigeix a les Corts per agrair el suport, però demana més contundència i assenyala empreses que encara operen a Rússia. Un seguretat, Kiv, demana a l'ONU un tribunal com el de Nuremberg. També un article de Joaquín Luna, enviat especial a Butxa, que el títol disparaven als civils només perquè podien matar-los. I en fotografia veiem un home que plora genollat al costat d'un cadàver a Butxa. Passem també per la portada de la vanguardia per aquest banc d'Espanya, que preveu una inflació d'un 10% almenys fins al juliol. El banc d'Espanya calcula que la inflació continuarà creixent a Espanya i se situarà per sobre d'un 10% almenys fins al juliol. Com a conseqüència, la inflació mitjana de l'any estarà en un 7,5%, cosa que obligarà a destinar almenys 12.600 milions d'euros actualitzar les pensions. En una petita fotografia, també veiem aquest gir polític, dràstica caiguda de la imigració africana després del suport arrabat. I per últim, aquesta sentència, a revés del Tribunal Suprem, a la gestació per en càrrec. Gestació subrogada, eh? Estic entenent? Exacte. Sí, sí. Per en càrrec. Vinga, anem cap a l'última portada d'avui, de la portada del periódico que animatja, doncs crec que de fet és la mateixa fotografia que també destaca la vanguardia. Potser és una altra fracció de segon, però... Sí, sí, que és quasi bé la mateixa, mentre que a la vanguardia veiem a tots els parlamentaris a Pleudines i Lenski, a la del periódico, està parlant Pedro Sánchez. Doncs ve, en fotografia, en imatge titular, titular, no? De fet, en imatge, perquè en titular sembla que... que enfoquen cap a aquest canvi d'hàbits que provoquen incerteses. Exacte, el titular principal del periódico fa referència que els adulcurants relleven el sucre. Endolcidors no recomanats per nutricionistes guanyen cada cop més terreny en l'alimentació. Els plats precoïnats es consoliden als restaurants per sortir de la crisi de la Covid. Dades confuses, com deixifrar el galimatí a les etiquetes dels productes? En fotografia, com ve, dèiem, a Pedro Sánchez, es dirigeix a Lenski en videoconferència i al Congrés. I dius a Lenski, recorda Gernic, el president ucrainès... Espera, que es perdem. Eludeix el Congrés al bombardeig al 1937 i demana a Espanya que deixi de fer negocis amb Rússia. També passa la portada del periódico per el banc d'Espanya, que eleva el 7,5% la previsió d'inflació mitjana de l'any. També passem per la causa del procés, el fiscal es recolls en l'estatut per defensar que el Suprem pugui reclamar, potser, al món. La Comissió Europea bala les euroordres contra l'expresident. També hi ha aquesta crida a la vaga, científics contra la crisi climàtica es transformen en activistes. I, per últim, en fotografia veiem Antonio Balmón, que diu l'urbanisme ha de protegir les dones. L'urbanisme, eh? Quina barreja de titular, no? Sí, entenc. L'urbanisme. Bueno, que sí, no ho sé. Va, Oriol, t'investigueu una mica, eh? Bueno, em sona una mica com a il·luminació, no? Coses així que facin els carrers i l'urbanisme més segur. Va, aniria per aquí, m'imagino. Sí, sí, sí. Potser, potser, vinga. Ho investigarem. L'ho marxem, que avui sí que tenim el Carles i sí que podem fer la previsió al temps. Un pes que em trec de sobre, perquè no la sé fer. I no és allò que dius. No ho sé, temperatura. Bé, ara feu una jaqueta, avui. No volia, per res, suplantar la seva identitat ahir, però em vaig limitar a llegir el que ell ens havia enviat i que es pot també consultar al web. Però avui sí que el tindrem aquí, però fem una pausa musical. Com sempre, Clara Pella, vinga, Sant Justenca, música cantant en compositora, amb aquest oceanes, que va ser la cançó que ara va donar. Coneixen, una mica. Sí, bastant, sí, sí. Doncs vinga, perquè ells que encara no la conegueu, si és que encara no... Avui és el vostre dia. Ara és el vostre moment, no marxeu, això és Oceanes de Clara Pella fins demà. Fins demà. En som moltes, però minoria a les que m'entens que el món canvia. Fa massa que el patriarcat ens obstrueix tot a les vies. I mira, tu vas tard cubar-s'hi, i encara creus que la nostra meta és ser d'onzelles esperant. Que arribi un proxeneta, a mi les dones que m'agraden, són les que fan solut quan riuen, les que espelen els genolls i mengen melpa i olives. Que porten cabells curts, irrebiosament negres, i no els atura cap llop, ni els mana cap tipus de bèstia. Que per ser una gran princesa, no cal vibre en un palà. I anar sempre amb vestits roses, ni fer petons a gripaus, ni ser fràgil, delicada. Esperant un prince blau, ni ser rosa com fil d'on, ni ser sosa fins la mort. Que el que volem en aquest món són més princeses, que ballin, que trepitgin fora el caminar, i veguin birra per sopar. Que parlim pels escosits i donin la seva opinió, que se'n farin i plorin, i els agradi l'acció. Facin olor a vora de foc, dormin a qualsevol lloc, trinen qui es fan petons i enfades, ninfes o bruxots, assaltin totes les noms, rebentim païsles, portes. Una mirada inundada de cada recor que ens fa fortes. I si creus que és ficció, només tenim una opció, que fa massa temps que em dura el desig i la frenar. De que el món sigui una plaga de princeses indomables. Són les filles, la raiva, però amb totes les famílies aixequen amb l'arma. Les dones, la nana, la tevura és molt cansada i no cura. I la vida i l'arma, i les agres, es brunen. Quan seré xampant, es brunen sense panjamentes i bruxots, es brunen sense panjamentes i bruxots. Les princeses que ballen tenen les mans plenes d'anàfres, de tant treballar a terra, salten muts, puja els arbres, volen com ocells, estan d'acord i a part s'hi arriben. Ells s'enamoren com salvatges, són panteres pels hostatges, que el que volem en aquest món són més princeses oceanes, que cridin i es banyin transparents i despullades, que el seu mar ple d'onades, la desgilòdia i el rancor, quin humor forma part d'aquesta tribu atlèctica, dialèctica pacífica. El reparlen amb respecte a que és difícil ser filla d'una societat infecta. Per elles totes mira, no existeixen els detectes. I si creus que és ficció només l'anim una opció, que fa massa temps que muda la situació de la nopla, de que el món sigui una plaga de princeses indomables. Bústia! Les filles... de l'aigua... veuen per tot arreu per poder estar-hi, això li mandava... les dones... d'un praia... la ventura és pitjosa, i no puc ni allargar-me... li agafes... les murals... quan segueixen la misura, se esporten manes i roses... i dèiem que les quemes... són la màxima germina de porça i no creiem... no creiem... I hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Ha apuntat el voluntariat per la llengua. El programa de les pareies lingüístiques, a bebaixaexela.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de fotors. Vinga, avui sí que tenim, com deia, amb el Carles Riusarà a passar. Un minutet de 3 quarts d'11 del matí, Carles, no et volia suplantar pas la teva identitat de Mataurola. Jo vaig poder un dia. No vaig poder escoltar, perquè estava una mica enfainat en aquell moment. No era vida o mort, però no tenia una intervenció i no podia estar pendent de l'ara. Mira que l'escolto, però en aquell moment no podia ser. Però ja m'imagino que ho vas fer bé. Vaig llegir la teva previsió. Vaig posar-ho a l'aigua, eh? Sí, sí. Jo vaig anunciar que avui tindríem un dia una mica més gris. A primera hora del matí. I sí que hem tingut més núvols, però molt ràpid. Hem sortit al sol i molt ràpid. Sí, el tenim una mica entrenyinat. És una línia frontal que ens ha creuat i que ha deixat molta precipitació al mar. Avui, si la gent s'ha xecat ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com fa el Guardiola, ha pogut veure com, si mirava el ràdor del servei meteorològic de Catalunya, veia com hi havia molta precipitació des de pràcticament la costa Tarragonina fins al Mare Esma. Tot estava al mar i en algun moment ha volgut entrar alguna goteta cap a l'interior, però era molt poca cosa. I ara ja ha desaparegut aquesta precipitació. Era una línia frontal que vam comentar dilluns que creuava el país, que ho faria entre la tarda de dimarts, el matí de dimecres, i aquí ha quedat la cosa. O sigui que ha passat de nit, doncs hem enterat, i avui seguim amb un dia amb les restes d'aquesta línia frontal. També tenim una mica la ressaca d'una depressió bastant potent, d'una baixa tèrmica que es troba en front de les costes de Cadis, que s'està desfent ja, i es podien veure imatges per televisió de tota la zona de Gibraltar. Van tenir que tallar l'auroport de Gibraltar, perquè el mar passava per sobre de la pista on atarraven els avions. O sigui, hi havia unes ventades, precipitació, o sigui, realment un temps molt complicat, però aquesta depressió, que nosaltres tenim ara, és una miqueta la ressaqueta d'aquesta depressió, es desfarà i marxarà cap a la zona d'Algeria, però hi ha molt poca quantitat. I el que tindran molts propers dies és una línia anticiclònica, una falc anticiclònica que ens abraçarà una miqueta i ens portarà molta estabilitat en el temps. I això provocarà per una banda que tinguem sol, i per una altra banda que comencin a agafar vents del su-tu-es. Són molt punyateros aquests, es diuen vents d'Espanya. I el que fan aquests vents és escalfar. O sigui, suposo que quan havia la relació a Catalunya-Espanya, segles enrere, cada cop que venia alguna notícia d'Espanya, s'escalfava l'ambient a Catalunya, i aquí hi ha vents d'Espanya. Però perquè quan arriben aquests vents, els su-tu-es, que són molt terranis, que no agafen tota la temperatura de la superfície, i aquí arriben molts rescalfats. I el que fan és disparar temperatures. Recordo l'any 2014 o 2015 que vam tenir una temperatura màxima en un mes de juny, una tarda, en un moment donat, de 38 graus. Va ser fruit d'una avantada espectacular que vam tenir a casa nostra, una avantada de su-tu-es i va provocar... Vols un gotet d'aigua o alguna cosa? Tens la cara a espera? Espera, t'esperem, t'esperem. Vinga, vaja, hem begut una mica d'aigua. No ho demanaves, demana-ho a mà. No cal aquí estar patint, en el directe. Aquests vents del su-tu-es, el que provoquen és que les temperatures es disparin, que pugin molt, i és el que passarà entre dijous i divendres. Després, saps, ja normalitzem temperatures. Però que ningú tampoc es pensi ara que el que tinguem dijous i divendres ja ve per quedar-se, sinó que les temperatures probablement durant el cap de setmana tornin a la normalitat. Perquè ho diem, doncs perquè... Avui podem arribar, ahir vam arribar als 14, gairebé els 15. Avui podem superar aquests 15 i ha tocat als 16, però demà dijous probablement en tinguem 21 o 22, i si els mapes tenen raó, divendres podríem arribar a tocar els 23 o 24 graus. O sigui que si a Sant Just arribem als 23 o 24 hi haurà punts de Catalunya que superaran els 25 i que farà molta calor. Llavors, és el que comentàvem al principi de setmana, que semblava que tinguéssim un cap de setmana d'hivern rigorós amb temperatures del més de gener, i de cop i volta amb 5 dies, ens tocarà un cap de setmana de plèstiu. No és ben bé així, però a base que tindrem temperatures molt agradables, sobretot divendres. Divendres és el cop màxim de temperatura, segons els europeus, el mapa de previsió, dissabte ja baixaríem cap als 18 graus i diumenge estaríem al voltant dels 16 a 17. Pujarem i... Una mica pujada, després hi tornarem a... La primavera li agrada fer molt això, i així provoca uns encostipats de calample. Divendres serà potser el dia una mica més calorosa amb més bones temperatures. Fins i tot el migdia podríem dir que farà calor. Amb aquests vents apunentats, que ens acompanyaran fins ben bé dissabte, mentre no canviï aquesta direcció del vent, la temperatura es mantindrà molt alta. Pel que fa a les mínimes també ho notarem, perquè avui hem baixat fins als 9 graus, ja no són aquells dos de la nit, a diumenge dilluns, de fa 48 hores, avui hem la mínima estat de 9, però és perquè ha estat tapat. Aquesta propera nit tornarà a baixar la temperatura, perquè tindrem una nit serena, dilluns 5 o 6 graus. Primera de la nit i última hora del dia, seguim mantenint aquesta situació, mentre no entriquem del sud-oest, seguirem amb una situació de molt contrastèrmica entre el dia i la nit, gairebé més de 10 graus, perquè avui dèiem que arribaríem als 16, amb solet al migdia, de nit podríem arribar als 5 o 6, que hi haurà molta amplitud tèrmica amb la nit i el dia. Però com que digous, comencem-ho fants aquest vent càlid, això ho transforma tot. El matí passarem ràpidament al migdia a uns 20 o 21 graus. O sigui que ja demà notarem que a primera hora farà fred i al migdia tot allò que portem abrigats com animals al matí ens sobrarà absolutament tot el migdia, perquè amb 21 graus no cal massa cosa. I com que seguirà durant la nit bufant aquest vent agradable, les mínimes ja no baixaran tant. O sigui que la nit de dijous a divendres en comptes de 5 en tindrem 10 de graus. O sigui que realment és molt boig, però el divendres serà un dia que ja pel matí notarem que l'ambient és molt agradable i no fa fred. I al migdia podríem arribar a tocar aquests 22 a 23 graus, que et deu n'hi do, i podria ser més. Però creiem que entre 22 i 23, en un vent deponent, doncs que serà el que marcarà la jornada. A partir del dissabte comença una mica a tenir un temps més variable. El dissabte seguirem amb temperatures agradables, perquè sembla que podríem arribar alguns núvols la nit de divendres de dissabte, que joveran amb el sol, no és que hagi de ser un dia tapat el dissabte, però les temperatures reculen amb aquests núvolets i amb aquest vent del sud-oest que comença a tallar la seva influència. La temperatura baixarà una mica més i si parlem de 23 graus divendres dissabte, podríem estar al voltant de 18 o 19. O sigui que tampoc no és una temperatura fresca. La nit de dissabte de divendres tornarà a baixar la temperatura en altra cosa, amb els valors normals per l'època, al voltant de 7 o 8 graus, i diumenge serà un dia solellat, i la temperatura és una mica més fresqueta. Perquè m'ho farà una mica de vent més humit, després a última hora també podria entrar una miqueta de nord, o sigui que tenim aquesta variabilitat pel que fa a les temperatures, però en general podríem dir que fins i tot a Dilluns podríem parlar d'una situació d'estabilitat. I la altra notícia seria que es podria formar a partir del Dilluns una situació d'allavant de precipitacions que en un principi, segons els mapes, afectaria país balancear i Illes Balears, i a Catalunya ens quedaríem una miqueta al marge, però tot i així també rebríem precipitació. Veu una patacada, un altre cop, d'ambient no molt fred, perquè és una situació d'allavant i estem gairebé mitjans d'abril, la setmana que ve, però sí que podríem parlar de precipitacions entre dimarts i dimecres. Pluges que podrien ser fins i tot destacades, tot i que la gran part de la precipitació ara per ara, això pot variar, afectaria el país balanceir les Illes Balears. Però nosaltres a partir de dimarts i dimecres, dijous, podríem tenir una situació de pluges, un altre cop que engraixaria una miqueta més aquest plurviòmetre, i si s'acaba dijous, i com a mínim divendres, que ja és divendres sanis, el que veiem aquí més proper, divendres farà sol amb una temperatura de 20 graus, o sigui, que sembla ser que iniciaríem la setmana santa amb bones temperatures, i pel que fa als americans, ens porten alguns núvols més durant la setmana santa, però en general temperatures ho tocaven els 20, dilluns, divendres i dissabte, diumenge potser més sol, dilluns encara més sol, i els americans són més atrevits, perquè diuen que a partir del dilluns de pàscua, temperatura s'ha tocat als 25 graus, o sigui, que això és molt variable, al mes d'abril, ens estem aquí animant a fer previsions amb molt llar termini, però vaja, que el que tenim clar és que venen uns dies amb molts els i baixos amb les temperatures, amb calor intensa, podríem dir fins i tot divendres, cap de setmana amb alguns núvols, però amb el sol com a protagonista, més normals per l'època, que no pas les de divendres, i a l'espera d'aquesta possibilitat que entre dimarts i dimecres ens pugui arribar aquesta situació de allavant, que podria portar precipitacions a casa nostra, ja ho veurem, ho anirem seguint, perquè falten molts dies, però a gaudir, i sobretot a saber que es porta en cada moment, o sigui, si us hau d'abrigar el matí, que no us molesti després del mig del que porteu, perquè si no podeu enganxar un bon encostipat, aquests propers quatre dies, en iran molt boges. I aquesta previsió llar termini, que encara falta, encara falta una mica per setmana santa, però hi ha molta gent que té els ulls posats per veure què farà, on anirà, o si es vol moure, o fer alguna excursió, era lliure, etcètera, així que anirem seguint. Amb el que es posen d'acord, els mapes és que les temperatures, com a mínim les temperatures, seran les normals per l'època. Ni grans calor, ni grans freds. Això va bé saber-ho, com a mínim. Doncs Carles, marxem, ens queden uns quatre minutets abans de les 11, que sempre entra força bé, força bé, bé, força bé. És molt animal. Carles, ben tornat a... Ja veus tu, un dia que no has estat, i mira, ben tornats, però vinga, demà, amb més previsió del temps. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu a tothom. I veu a tothom. I veu a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu a tothom. I veu on hi veus a tothom. I veu on hi veus a tothom. La conselleria de Drets Socials s'ha pronunciat també en aquest sentit, però han negat que no aplaudissin. La conselleria de Drets Socials assumirà conjuntamentament d'esa i l'interpel·lació de la CUP. La conselleria ha explicat que està treballant amb el món local i amb altres departaments del govern per crear un fons solidari amb aquest objectiu. La conselleria de Drets Socials és una companyia que cobreix el 35% dels suministraments i amb altres companys que arribarien al 85% d'aquests suministraments. Marta Corbal en Catalunya, Radio Parlament. La Fesana dels Eons del Congrés ha estat atacada de vermell arrant una protesta de científics contra el canvi climàtic. Es queden curtes i reclamen que els polítics escoltin les seves propostes. Madrid, Catarina Carman. Bon dia, són unes desenes de manifestants, bandes de biòlegs astrofísics i la majoria vestits amb la bata de laboratori. Es fan dir rebel·lió científica i han tirat globus en pintura vermella les escales i columnes de la porta dels llons del Congrés per fer-se veure. Elena González es queixa que ningú els escolta. No es pot decidir la població lo que está pasando y la población puede presionar a los políticos para que lo que sea necesario que no lo estén haciendo. Catalina Carman, Catalunya Radio Madrid. Continua l'ampli dispositiu dels Mossos, el barri gòtic de Barcelona pel desallotjament de la Casa Àfrica al carrer Canuda. Els agents han fet fora totes les persones que s'havien concentrat davant l'edifici sense incidents. Barcelona, Jordi Brecons, bon dia. Bon dia. Doncs tot just ara els Mossos estan començant a fer les escales de la Casa Àfrica. Els Mossos han fet fora totes les persones que s'havien entrat un per un de la porta, les persones que miraven d'habitar-ne a l'entrada. Fa uns minuts els mateixos ocupants de la Casa Àfrica han començat a treure les maletes a les portes de l'edifici i també s'havia fet sortir de la casa els periodistes que havien entrat prèviament. Tot apunta que a l'interior de la casa sí que hi hauria més persones acompanyant la trantena d'habitants de l'inmoble. Les entitats veïnals demanen la comitiva judicial de l'estratotòmic que se'ls donarà un sostre en passari de les pròximes nits. De fet, carregant contra la poca empatia de l'escola d'ustalaria i turisme, propietària de l'inmoble, a l'hora de fer-se càrrec de la situació de vulnerabilitat dels seus ocupants, Jordi Brecons, Catalunya Ràdio, Barcelona. Oliver Stone serà el convidat estrella del festival internacional de cinema de Barcelona-San Jordi. El director de cinema nord-americà, guanyador de 3 Òscars, presentarà un documental on torna a revisar l'assassinat de John Fingert al Kennedy. Barcelona, Margariga, bon dia. Bon dia. La seva presència el 25 d'abril s'ha sumat a la de la ja anunciada de Jeremy Thomas, el producte britànic que serà l'humanitzat d'aquesta edició del BSN Film Fest. A més, s'han anunciat presències destacades del cinema espanyoli català, com Natàlia de Molina, Carmen Machi, Quim Gutiérrez o Greta Fernández. També Jaime Rosales i Alberto Rodríguez presentaran les primeres imatges de los girasoles silvestres i modelo 77, dos films molt esperats, i l'única baixa és la de Natoli Carpof, el gran campió dels escacs, que no té permís per accedir a la Unió Europea perquè és diputat de la Duma Rossa. Margariga, Catalunya Ràdio, Barcelona. Els esports, Montserraia. Comencem amb motor, novetats, de Marc Marqués, de Mia Aguilar. Bon dia, Marc Marqués. Ha rebut l'alta mèdica per tornar a la competició després de la caiguda indonesia i la posterior diplopia, que l'ha mantingut dues curses a la banqueta. El pilot Cerveria està preparat per tornar a l'acció a la quarta cursa del campionat, el gran premi de les Amèriques, un gran premi que ha guanyat en set de les vuit vegades que s'ha celebrat. Tot i això en el comunicat que on de més aquest matí, Marc Marqués assegura que no viatja amb la intenció de guanyar la cursa, sinó per recuperar sensacions amb l'equip d'una moto de carrer. El circuit del Carràs durant unes dues hores, rodant sol i en grup, per valuar la seva condició. En futbol, menfis, sales i onat, i es baixa per a l'entra, Frankfurt, Barça de demà, anada de quarts de final de l'Europa League. Tampoc hi serà l'UC de Jorn amb Covid. L'equip viatja ara cap a Alemanya. El Barça jugarà per primera vegada en la seva història austràlia. Primer, quin masculí de futbol jugarà una mistosa a 25 de maig a Sydney contra una selecció dels millor jugadors de la Lliga australiana. L'aplicació a l'arlandesa de futbol ha anunciat que l'extècnic blaugrana Ronald Cúmen serà el nou seleccionador quan s'acabi el Mundial de Catar. A la Champions avui hi ha d'anar de quarts de final Chelsea, Madrid i Villarreal, Bayern, Mónica, les 9 del vespre. Ho podeu seguir el tuit de Catalunya Ràdio amb el Ricard Torquemada. L'entrenador del Barça de Bàsquet, el Lituà, Sarones i a Siquebixús, ha ofert una entrevista al matí de Catalunya Ràdio on et met que quan l'Ituani es veïn dependitza de la Unió Soviètica al 1990 es van ser difícils. En primeros años recuerdo que estuvimos en las colas para tener algo de pan, papel higiénico, por ejemplo, algo de arroz y yo estaba en las colas con mis padres. Tenemos mucha suerte de ser independientes y bueno, tener democracia y... I a la Lliga femenina de Bàsquet avui hi ha un Igirona que diu la seu a un quart de 9 i per esport 3. Tot seguit, les notícies de Sant Just. A començar la nova temporada de triatlo a nivell europeu i la Sant Just tenc Helena Moragas continua amb els seus èxits esportius. El passat 27 de març va tenir lloc a Quarteira, Portugal, la Copa d'Europa, junyor, en la que Moragas va proclamar-se campiona. A l'inici de la prova, 5 triatletes van sortir destacades de natació. Entre elles no es trobava Moragas, que va ser una de les protagonistes del segon grup, que va atrepar les escapades a la prova de ciclisme, el podium d'on desestidia a la carrera Apeu, en l'Helena es va col·locar entre les primeres posicions. Conjuntament amb les britàniques, Lizzie Edge i Bethany Cook, aquí va aconseguir finalment avançar al tren final cap a la meta, sumant una medalla d'hora al seu palmerès. Seguidament, aquest cap de setmana, s'ha celebrat la Copa d'Europa, junyor de Melilla, en que Moragas també ha aconseguit la medalla d'or. En aquesta competició es van citar 46 participants i l'Helena es va imposar per 14 segons a Elsa Pena, Espanyola, que va entrar en segona posició. Aquesta darrere es va celebrar en modalitat d'Uatloh, d'agut el fort temporal a la ciutat. Amb l'hora portugà, la que ha d'haver testificada pel proper campionat europeu junyor de Triatloh aquest mes de maig, que tindrà lloc a Polònia i al Mundial Junyor de Triatloh, que se celebrarà el juny a Canadà. Demà s'inaugura una nova exposició al celler de Can Ginestar sota el títol art botànica de l'artista Margarita Mascaró, un conjunt de 30 obres amb el món vegetal com a fil conductor. Hi ha pintura sobre paper i tela amb mosaic, brudats artístics sobre tela, obra en relleu i llibres d'artista. Cada obra representa un element d'un jardí personal i a la vegada un jardí en si mateix. Mascaró ha partit de l'observació activa de la natura amb la qual ha establert un diàleg verd a través de l'art. Mitjançant l'acte de dibuixar, ha vist com les plantes s'expresen amb la seva forma dinàmica i com l'han fet de mestres guiant la seva mirada, i explorant en els seus records vegetals obrint un camí a l'experimentació. L'exposició, que s'inaugura el 7 d'abril a dos quarts d'avui del vespre, es podrà veure fins al 13 de maig. Demà també podreu escoltar l'entrevista amb Mascaró al magasin matinal de ràdio d'Esvern L'Ajusta a partir d'un quart de 12 del migdia. Obertes les inscripcions pel taller d'enigmes a carrag de Josep Maria Ibarra. Aquest taller pretén apropar el món de la criptografia i els missatges secrets a nens i nenes més grans de 8 anys. S'ensenyarà com cada lletra de l'abassadari és com una peça de l'ego, una sola no sembla gaire, però un i d'altres peces es pot convertir en qualsevol cosa imaginable. Es tracta d'un taller organitzat per la biblioteca Joan Margarit, que es dura a terme el propè dijous 28 d'abril a dos quarts de 6 de la tarda, a la sala exidor-cònsul de Can Ginestar. Un taller amb una durada de 60 minuts. Per poder-hi assistir, que el fa inscripció prèvia a la biblioteca, o bé, omplir el formulari online que trobareu a les seves xarxes socials i la notícia de la pagina web de Radio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatiu Jair i de les 12 del migdia. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Tornem amb més informació al Vullatiu. Farem una més informació a Lluís genesa i griefes cuinant en Bangabang. 11.18 d'al matí seguim en directe des de la misora. I entrem en aquesta segona hora per parlar amb dues persones estretament lligades amb un institut de formació professional, Toni Algaru. I tenim la directora del Mgoladafoni i també tenim la Natàlia Corredoira, un coordinador de mà de Gògica. Ens vulguem existeixir als micròfons a les dues. que no havíeu passat abans per aquí, potser? No, no, primera agressiva. Sí que va passar per aquí un desprofesor, Estòniu Buenaditza, amb les alumnes de la seva classe, per parlar una mica de les exposicions... De fet, l'exposició que faran aquesta setmana en una de les cantonades del Marcart, que és aquest espai on ara acoll la mostra de Mons, del món propi, i sí que vam estar parlant. Però avui no és el tema que ens pertorca, avui hem de parlar de l'Institut de Formació Profesional, l'Antoni Algaró, tu pregunto a tu i m'acolada, o tu em dirigeixo a tu perquè és un institut públic, ha passat a ser un institut públic, i de fet és l'únic de Formació Profesional, l'especialitat de la família d'estudis de les arts gràfiques, i més el tenim aquí, s'enjust. Sí, som l'únic... és institut públic, som l'únic central que ofereix totes els cicles formatius de la família d'arts gràfiques, i, a més a més, tenim una línia d'arts i disseny, que també el tenim un mitjà i un superior. Quins són aquests... Estàs sonant un mòbil, oi? Sí, espera que el tanco. Tranquil·la, tenen a preguntar... Quins són aquests cicles formatius que oferiu de grau mitjà i superior? Perquè tenim un ventall força ampli de temàtiques, relacionades amb les gràfiques. Sí, sí, ja t'he dit que en mateixes ofertem tots els estudis de la família de Profesional desgràfiques, de fet, són l'únic central que el fem. I fem el grau mitjà de preimpressió digital, el grau mitjà d'impressió gràfica, el grau mitjà de postimpressió i acabats gràfics, i, després, dintre dels cicles formatius de grau mitjà de la branca d'arts, que també l'estrenarem a aquest nou cuscare començarà, és el de assistència a la producció de gràfica interactiva. Aquest és nou, no? També hi ha un de gràfica publicitària? Sí, però és un superior. El que van venir aquestes noies a fer-ho del projecte Mons, que l'Aina 1 i l'Aina 8 tinc entès. Sí, sí, exacte. A l'Aina 1 i l'Aina 8 crec que a dos quarts de 6 de la tarda fan una visita, també, que es pot visitar. De fet, quedarà aquest corner amb els treballs exposats que encara no els hem vist. De fet, quan vam venir a parlar-ne, encara no sabíem bé quin seria el resultat final, així que serà per anar-ho a veure. Són 6 grups de formació relacionada amb aquestes gràfiques, en totals, que oferiu? No, oferim total de 6 grups. 6 grups de la família professional de gràfiques, i un grup que és d'o... Ah, estic malament. 5 de la família professional de gràfiques i 2 de la família d'arts plàstiques i dissenys, perquè també fem el superior de disseny i edició de productes multimèdia i el de disseny i gestió de la producció gràfica. I dins de la Basandars, el grup de noies que va venir amb això del món, que és el de gràfica publicitària. I el centre, com deia abans, ha passat a ser de titularitat pública. No sé si això ha implicat algun canvi en quanta direcció, en quanta gestió... Doncs sí, perquè els que hi som no tenim res a veure amb la fundació que hi havia abans. És un centre que ha ampliat oferta formativa, és un centre que ha canviat completament la estructura, tant la direcció com els professionals que ara hi treballen, perquè ara tots són del sector públic abans no ho veuen. I en quant a tu, Natàlia, com a coordinadora pedagògica, les teves tasques, no sé si s'han vist modificades amb aquest canvi o s'haurien d'estirar endavant les mateixes? Ens estem estrenant com a coordinadors pedagògics. Nosaltres veníem d'una escola a les dues juntes, d'una escola a Barcelona, i el fet de crear la direcció és una cosa nova per nosaltres. Un repte. Un repte total, amb molta il·lusió. Quines són les teves tasques, o més o menys, al teu dia a dia en l'institut com a coordinadora pedagògica? Una miqueta gestionar la part d'orientació, quan els alumnes veus que no estan on ells creuen que han d'estar, que els veus una mica perduts, una mica xerrar amb els pares quan ho necessiten, planificar xerrades preventives, una miqueta educant valors, també, no? Com a centre, no només fer la part de formació professional, sinó crear persones preparades pel món professional. El tur professional. Exacte. Perquè les persones que hi entren tenen clar allò de dir... realment la meva vocació, o part de la meva vocació passa per aquests cursos, o per aquesta línia artística o de disseny de les gràfiques, o hi ha... tenen dubtes o es qüestionen a vegades, no? En un món ideal és el que esperem. O sigui, ens agradaria que l'orientació no l'haguéssim de fer nosaltres, dins del centre, que evidentment nosaltres tenim una part d'orientació, però que els alumnes vinguessin orientats correctament abans, per millorar l'absentisme, bàsicament, perquè la gent no es desanimi i sortida del sistema educatiu. Molts alumnes sí que ho tenen molt clar, i altres simplement proven alguns els agrada més i altres els agrada menys. Doncs hem de tractar amb tots ells. No sé si teniu, i m'ha atuat això també, si teniu percentatge d'èxit, és a dir, les persones que passen pel centre, és a dir, que fan algun dels cursos de cicles formatius, que diguis que el percentatge d'èxit, en quan surten, en el món laboral, professional... Jo et donaria... De com a trajectòria, eh, professional? Dades genèriques nosaltres, evidentment, el seu ara, el primer any, de fet, portem 6 mesos. No tenim dades en aquest sentit, però sí que la trajectòria habitual, per l'experiència prèvia que tenim tots, és fenomitzar, després fan un superior, i una bona part d'ells s'incorporen a la universitat i d'altres directament al món laboral. Vull dir, realment sí que és una trajectòria que enriqueix, perquè són dos anys, i ja tenen un títol que els permet treballar, que volen continuar dos anys més i va anar augmentant la seva capacitat professional. Realment sí funciona. El primer any de grau mitjà, a vegades, no acaben de trobar el seu lloc, però és, com deia la Natàlia, reorientar-los cap a un altre cicle, dins del mateix sistema educatiu, que s'ha d'adaptar millor a les seves inquietudes i capacitats. I quin és el perfil de les persones que accedeixen en aquests cicles formatius? No sé si Natàlia tens tu, més o menys... Hi ha perfils molt variats. A grau mitjà, evidentment, tenim alumnes que surten de l'ISO, tenen un edat entre 15 i 17 anys, per tant, acostumar-les a estar més perduts de saber el que volen en el seu futur. Però en canvi, a Graus Parió tenim grups molt més diversos. Hem tingut gent de 50 anys, hem tingut gent de 40, gent que ha traïd el sector, però que s'ha trobat sense titulació del com no anar escalant entre la seva empresa i necessitar aquesta titulació. Llavors, són grups més diversos. Però ara, a un mitjà, acostumem a tenir grups de 15, 17 anys, amb les coses més o menys clares, però encara viuen amb els pares. Són dos tipologies alumnes una mica diferents. I dels cursos que oferiu dels cicles formatius, quin és el que més crida l'atenció? Home, ara està molt de moda tot el que és de... tot el que és disseny i aquest que farem ara d'assistència el producte gràfic interactiu, perquè tot el que està relacionat amb la tecnologia sempre crida molt l'atenció. Jo, sí que no obstant, sí que faria una crida a que aprovin el que és la impressió i el que és la post-impressió. Perquè molt alumnat, el que ho té molt clar, evidentment, ha d'anar cap on t'ho té clar, perquè és la millor garantia d'èxit. Però n'hi ha molt que ho és per provar. Per què volen trobar una feina immediatament? Doncs són, justament, aquests dos cicles, el d'impressió i el de post-impressió, els que hi ha una gran demanda, és que és curiós per què hi ha una gran demanda laboral. De fet, pensa que el cicle de post-impressió som l'únic centre tota Catalunya que el fem. I hi ha multitud, tot el que és l'envellatge. Àmaz, no per fer propaganda d'ells, però ha despertat tot el que és el món de l'envellatge. I hi ha molta demanda de design d'envellatge en aquest sentit. D'aquests cicles formatius, clar, cadascun requereix de les instal·lacions pertinents, amb una maquinaria pertinent... Específica i delicada, a vegades. Com ho té repartit en l'edifici, són sales que es comparteixen entre diferents cicles, o com s'entresi en l'edifici, per aquells que no hagin estat mai, que per cert, si vens a estrenar l'oportunitat, després ho comentarem com es distribueixen aquestes aules de treball. Doncs, mira, tenim la sort, i jo dic que és quasi un luxe, però tenim la sort de tenir una instal·lació molt potents i molt preparades i adoptades a tot el que és els cicles desgràfiques. El que és planta baixa ja la part està separat, ja la part del taller, un taller enorme, que el tenim seccionat per la part d'impressió, per la part de post-impressió. I després, en una altra secció, diguem-ne, ja no és tant el taller, tenim tot el que és la basant més digital. I a la segona planta hi són, tenim tot l'aulari, evidentment, totes les aules equipades amb un ordinador per cada alumne. I un ordinador, vull dir, no és qualsevol, amb el programa aris específic de les gràfiques, de fet treballem amb suport àper. No és perquè vulguem ser més macos, sinó perquè és la plataforma superior a la que treballa, el 90% de tota la indústria gràfica. De qui surten projectes que poden tenir cara i ulls, com per d'aquí un futur, no sé si, doncs idees d'embalatge, de packaging, idees creatives que podrien entrar en alguna multinacional, una empresa en un futur proper. Per descomptat, vull dir, la creativitat de l'alumnat, vull dir, l'alumnat és molt bo, vull dir. Els que encaixen o els que realment tenen allot, tenen una creativitat molt alta i la creativitat no és només dins del món del design, vull dir, en el packaging també hi és. Quan obrim una caixa de regal o un envàs de perfum que obres ja totes coses, hi ha una part de design creatiu, però també hi ha una part de design d'enginyeria, per dir-ho d'alguna manera, per cada subjecte. De fet, fan una activitat que és molt divertida, que és fer un embalatge que ha de suportar que deixis per caiguda lliure, que en diem una alçada de 3 o 4 metres, que un ou no es trenqui. Realment ho aconsegueixen. Sí, sí, el primer començament tot és un... bueno, es trenquen els ous que hi vols fer, però realment surten embalatges caixes que no es trenquen els ous, però, a més, són visualment molt, molt atractives. Vull dir, realment el potencial és molt bo, els professorats donen les eines, però la creativitat de com podria ser, perquè a mi m'agradaria que fos sortir una mica de la caixa quadrada, vull dir, i qui parla de caixes, qualsevol tipus d'atra d'envàs. Fins i tot en plàstic, tenim també flexografia, vull dir. És que realment és molt xulo, molt. T'has conegut i molt xulo. No explicarem el secret de l'O de l'ou, perquè llavors vindré a un altre i agafarà la idea. No, però és que és fantàstic. No és per fer un envàs després, però la gràcia també, és que donem un material flexible que no és rígid per a si, i que no... i prohibim utilitzar la cola. Llavors, o sigui, augmentem la dificultat, a més. M'agrada Déu, sí, s'han de tancar molt la closca, no per aconseguir que l'ou no es trenqui. L'únic del posen ells, una miqueta. Més o menys quants alumnes hi passen? Clar, sí que sé que és una mica aviat, com a nou centre públic, però més o menys no sé quants alumnes passen. La oferta, vull dir, tot... És cicle formatiu, és públic, i l'oferta dels graus mitjans és sempre de 30 alumnes per grup. Per tant, per cada un dels cicles mitjans, són 30 alumnes per cada grup. Actualment, com que hem iniciat i tenim molts primers, i tenim dos segons, per impresió que venien de cornyar de les teves atarrades, i el segon de dia ja hi tenim 227 alumnes. Però la previsió és que els que tenim ara primer passin a segon, i estarem parlant del voltant d'uns 400, 350, 400... Bueno, depèn de com va tot, per al principi. La procedència d'aquests alumnes, entenc que es força variada, perquè, clar, estem aquí sent just. No és el centre de Barcelona, això ho dic, no? Imagino que ve gent d'altres llocs, no només de la ciutat, sinó que potser vas llobregat. Va llobregat i, de més enllà, que dic jo, venen de Barcelona, perquè pensa que de centres que facin desgràfiques, estem nosaltres, aquí a Sant Just, Barcelona, i Sabadell, i els altres ja són Lleida, Tarragona, Girona, Tortosa. Realment, vull dir, ve gent de tot arreu, que no pot anar a Lleida, valores, que és el que més dona. I si algú vol fer impressió o post-impressió, ha de venir cap aquí, perquè no hi ha més. O Tarragona, que també fan. Però post-impressió, no? Aquí pot haver de tenir una residència d'estudiant. Un bar, ja ho hem parlat, que ens aniríem bastant bé. No tenim una maquineta de cafè, podrets. Jo crec que serà beneficiós per a tot l'entorn del centre, perquè realment s'ha de donar assistència, d'alguna manera, a tot aquest alumnat. Jo crec que s'ha de donar assistència a transport públic, sinó de menjar de coses. Jo crec que reactivarà, no dir que no estigui activat, però reactivarà el que és l'economia de tot l'entorn, perquè hi ha molt de volum. Hi ha moviment, de canalla jove. Triga el color del teu futur. De fet, cada paraula amb un color diferent. És una mica el lema per aquesta jornada de portes obertes, que feu aquesta setmana al divendres d'avui d'abril. Portes obertes presencials, no virtuals, més intensa de la Covid, que hi podran veure les persones que vinguin a informar-se, fins on podran entrar, a conèixer l'escola, a l'institut. Mira, ja hem fet dos portes per explicar una mica el projecte i la línia, i explicant que aquest consisteix exactament que ho hem fet telemàtic, però trobàvem a faltar que s'ha de viure. Vull dir, ja s'estudis que els has de viure. Viure, conèixer i poder, per veure la magnitud, realment on testaràs. I el que farem serà una breua explicació per si algú que no va poder connectar-se. Però, bàsicament, és fer com una guia, un tour turístic, per dir-ho d'una manera, explicant tot el que són les nostres instal·lacions tocant. I també hi haurà alumnat que els explicarà els que fan. Jo crec que pot ser una sessió bastant divertida, més que divertida entretinguda i de coneixement, que pot ajudar clariductes que tinguin els que estiguin interessats. Jo crec que és molt important poder visitar les instal·lacions. Justament ahir tenia orientació amb dues famílies, que no podien venir a la jornada de portes obertes per certs motius personals. I eren famílies amb fills que, per exemple, tenia problemes motius i anàvem a cair a rodes i necessiten a vegades veure l'espai en el que es desenvoluparan, veure que està adaptat, que s'hi sentiran a gust, que no necessitaran un ajut especial i quedar-se tranquils. Sentir una mica el feeling que et dona l'espai i veure si t'hi veus o no. L'escalf, no? Una mica. Sí, sí. És important, sobretot perquè el primer dia d'escola, un cop que has pres la decisió, ja saps el que veus, ja saps el que et trobes. Clar, i que són... A tu no has asseguratat? Si escull... Hi poden ser dos anys, no, que hagi d'estar... Exacte, a l'agradar. A l'agradar, a la teva vida. Exacte, a l'estar a gust. En quin horari succeix aquestes portes obertes? Les portes obertes les fem. Aquest divendres de 7 a 9. La idea és que facin la preinscripció. De 7 a 9, a veure... A la 7 comencem. A la 7 del matí? No, perdona. A la 7 del vespre. A la 7 de la tarda, disculpa. De 19 a 20, eh? De 19 a 21. T'han entrevistat a haver-les acabat. Llavors, la idea és que facin la... facin la preinscripció a través de la web, que hi ha un formulari, bàsicament per poder atendre tothom com es mereix. Per inscripció, vols dir, per assistir a les portes obertes? Sí, però l'únic motiu és, tenir nosaltres organitzativament, poder atendre tothom, que no ens trobem, perquè hi hagi molta gent i no ho tinguem previst. Vull dir, tal com ho tenim ara, la intenció és fer grups de 10 o 15 persones, perquè sí que ens deixen fer-les presencial, però ens intenteu reduir i fer el que diem una mica de guia. Llavors, aquí, perquè és així com ho... Ho tindran més proper. Clar. I abans d'anar-hi, si volen buscar informació a internet, on es poden trobar, estem a tot arreu. A tot arreu. Home, de xarxes socials, a l'Instagram segur que està... A l'Instagram? Actiu. A Twitter? Anirem activant més, encara, no? Esperem que hi hagi algun vídeo de les jubnes de portes obertes. El Twitter també, has dit? El Twitter i després tenim... A la web intentem actualitzar tota la informació, no? Temes de preinscripció, a les jubnes de portes obertes, a la web ho trobareu una miqueta tot. O, directament, entrena a la web, també hi ha els canals d'aquests de xarxes socials. La web és IFP, Guió, mig, el Guió Puno, RG. I el Twitter, de fet, també és IFP, Guió, Baix, per això, no? El Garó, Instagram, crec que més o menys ho sé el mateix, no? Doncs, bé, saben que tenen les cites, els nostres uents, aquest divendres de 19 a 21 hores, no es pensin que serà 7 del matí, que potser hi sereu, però no rebena gent, no? Obrim a la 7 i miga del matí i tanquem a les 10. Tot i que l'alumnat marxa a les 9. Doncs de 7 al vespre, 9 de la nit, aquest divendres, 8 d'abril, tenen aquesta jornada de portes obertes, Natàlia i Maculada. Gràcies per venir fins aquí, fins a la misura, i explicar-nos una mica en què consisteixen aquests cicles formatius, l'oferta que teniu i també recordar aquesta jornada de portes obertes, que feu divendres, que vagi molt bé i endavant, amb tots aquests alumnes que passen per Antoni i el Garó, que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Gràcies, m'he quedat bastant bé. I don't relate to you, no, cause I'd never treat me this shittty. You made me hate this city. And I don't talk shit about you on the internet. I never told anyone anything bad, cause that shit's embarrassing. You were not everything and all that you did is make me fucking sad. So don't waste the time I don't have. Don't try to make me feel bad. I could talk about every time that you showed up on time, but I'd have an empty line cause you never did. You never paid any mind to my wonderful friend. So I should have more love for you cause I want to see you. You ruined everything good. Always said you were misunderstood. Made all my moments your own. Just fucking leave me alone. De La preach me photographers, Vista de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompany-los a veure el poble on es van criar. Dona els vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esber. 01.11.2019 Froma, que tragin etrtur methods olivets. El suc. Sí, les fem pencamunt, aquí, eh? Sí. La gent no es veu, sempre ho diem, però tu te cleges. Jo te clejo, no, no, jo com si estés fent l'examen... Sí, sí. Directament. De mecanografia. A mi em dona com per dirigir-ho, com si fos l'orquestra. Saps on donar per xagar les mans? Sí, sí. Llavors sembla que jo estigui dirigint l'orquestra. Jo com que la darrera prova que vaig fer les oposicions va ser la de màquina, doncs ja m'ha quedat, això, m'entens, ja? Sí. Parlàvem amb una companya d'estudis, que deia, si no ens sortim, ja farem la pròxima. Ja sabem ara de què va i es prepararem. Clar. La pròxima va durar uns 15 anys. Mare de Déu. A tornar-se a presentar una oportunitat. A tornar a obrir una oposició? Sí, una oposició. 15 anys? Sí, una cosa exagerada. Com els bombers de Catalunya, que triguen molts anys, també a obrir la convocatòria? Sí, de la convocatòria, pel temps que el passava. I, per sort, ja hem passat la primera. Mira, això ja ho vam quedar, heu quedat resolt. Però m'ha quedat sempre aquest pic. De picada, no? La màquina. Sí, m'agrada picar. Com era l'examen? Ara tenc curiositat d'aquest donant un text, i havies de picar-lo i que quedés perfecte el cul, no? Sí, exacte, que quedés perfecte, al màxim possible. I, a més a més, les pulsacions que feies per minut. Les picades de tecno per minut? Sí. És a dir, anaves més ràpid o més... Sí, això es valorava moltíssim. O sigui, l'agilitat per escriure, quantes pulsacions per x temps, que devia ser un minut, i llavors en valoraven això, també, i que la pulsació fos de la lletra adequada. Clar, clar, clar. Perquè volíem anar picant, picant, però no sabria de res. Sinó que, doncs, per escriure, la paraula correcta. Esclar. Quantes en feies per minut? Ara, així, com paria... No, és que fa tants anys. Ja fa 30 anys. Ràpid, tiquetiquetiqui... Li donaves canya? Donava tota la canya que vaig poder per passar l'examen. Sí, em vaig comprar a tornar amb l'oliveti, a casa feia dels pràctiques i tot plegat. Llavors vaig dir, si no passes aquesta vegada, ja passaràs la pròpia, perquè sabràs a part d'aquesta prova, hi havia moltíssimes altres proves, que també veies i et feies la mateixa reflexió. Ara ja sé què vol, ara sé què vol, Ara sé que no sé què, ara no et sé res, perquè no fons, tot això tu inventàveu, tu programaves d'una manera, creus a la propera, tot això s'hauria de fer. A la propera va trigar tant. No, clar, que a part d'això... Podria haver canviat moltíssim, també. Moltíssim tot, clar. Potser no existien i s'havia passat ja una altra manera, no? Sí, potser ja hi havia els ordinadors, però tot i així l'ordinador ha de picar molt de clar. I aquesta prova era més fàcil fer-la amb una olivet i, per entendre, és una portàtil, una lettera 30 i pico, que no passa amb un ordinador. Però bé, tot això és història, tot això ja va passar. La vida. Escolta, una última pregunta sobre aquest tema, Pep. Fàcil de preguntar. Clar, eren oposicions, però... o, bueno, oposicions... Sí, em troba per entrar a la realitat. Ah, val. Sí, val, val. Jo sempre he dit que una de les impressions que he tingut jo a la vida, és baixar la vinguda... Des de l'edigonal, cap a una de les facultats de la universitat, el riu de nois i noies, i dic nois i noies, perquè tenia 52 anys, quan vaig fer les oposicions, que acabaven de sortir de l'escola de l'acadèmia d'allà on vulguis, que aquells anaven frescos i com una rosa, a part sense cap manera de responsabilitat, aquella edat, tenien, per sort, m'imagino, la majoria dels pares, i tenien a la plata-taula. No era el meu cas. Llavors, doncs, esclar, t'impressiona veure aquella ribada de gent que ve a competir, o que tu vas a competir amb ells i ells amb tu. La qüestió d'haver-hi qui ho feia més bé i que cada vegada... Sembla que entris amb davantatge, no? Semla, ho sembla. Pot ser, no? Sí, vaig anar amb una acadèmia molt coneguda, d'alcadèmia àdams, que molta gent... Per practicar, t'aclejar amb la màquina? No, no, per estudiar a tots els temes. La màquina ho feia a casa, bàsicament, i els temes que hi havia un grapat. Allò que et preguntes, de què serveix tot això? Sí, després no ho faràs. Esclar, això passa amb unes proves d'examen, no? De tot això, si són temes que no tocaràs en la teva vida... Ara passa, avui en dia. Sí, però allò ens ho... Això no és un programa educatiu, de qualsevol... El que passa és que et fas una reflexió després, ja després, quan reflexiones. I dius, sí, bé, el que fan és provar-te si ets capaç de fer això. Encara que no hagis de fer servir mai, no sé si te'n surts d'aquesta problemàtica, o d'aquest projecte, o del que sigui, o d'exposar aquesta teoria. Si te'n surts és que el fer el vertical. Si saps fer el vertical, passes físicament una sèrie de proves. És un exemple tonto. Però vull dir que era així mateix, jo em deia, per escolta, tu, que ets cruzant amb els professors, discutit, o comentat, de dir, escolta, no és això, si no ho farem servir mai. Jo almenys allà on teniré, i si passo, jo la feina que hauré de fer, i t'ho plegat, perquè jo estava d'interi, llavors, a Bascicones, van presentar aquestes oposicions. I sí, però són proves que s'han de passar. I si no les passes, no passes. Encara que siguin contra-electoris pel que tu creus, no? I fins que te n'adones, que allò és una prova d'habilitat, pràcticament, no? Si tu te'n surts, d'aquella prova, tens una capacitat per sortir-te'n d'altres. Era això, una mica, fins aquí, no? Les proves de la vida, Pep. Home, com ens posen... Sí, n'hi ha moltes al llarg de la vida, no només d'oposicions. Què m'expliques més? Tens alguna frase? Mira, saps que està pensant precisament que fa molts dies que no anem a rodemots i que els tenim una mica abandonats? Sí, es força en cada dia. Porten 5.000 o 50.000 de paraules, en sembla que sí. Tranquilament, no? El que te n'ha preguntat també, si el paraulògic el segueixes jugant. Sí, sí. O ha baixat la dèria, aquesta inicial. No, no, la dèria no, perquè això tonto. I m'espero l'una de la nit perquè el canviïn... Ah, mira. Sí. Però per veure els resultats o per...? No, no, per veure els nous. Perquè els resultats m'he parat en un punt determinat que ja no he consultat amb la vida, amb aquest sentit. Un diccionari per buscar una paraula, no. Tot el que he fet fins que allà he arribat mentalment. Fins que he exaurit totes les possibilitats ingles, fent combinacions de lletres. Provant, no, al final. I quan ho proves, surto una paraula que dius, això és impossible, no ho dic mai ningú. Ni existeix. I sí, són detalls tècnics, per ser la cibella de la cella del cavall. Que tu, que cara i saps tu, de la cibella de la cella del cavall. No sent res. Doncs tu poses una combinació de lletres i surt. El que sigui que no ho sé, eh. I dius, sí, cibella de la cella... Ah, molt bé, doncs mira, tinc una paraula més. D'acord. D'acord, sí. Però en canvi, ja li haurem, no l'ofereix servir mai i tampoc. És difícil de fer-les totes, no sé si hi ha algú que ha aconseguit fer-les totes. Els que les fa totes, sí, conec una noia que les fa... Però vull dir que amb el diccionari... Ah, sí, amb el diccionari amb mà i és capaç de trobar totes les que... Sí, totes les paraules. Estan de pareix aquell dia. Això és una bona estona, eh. Jo suposo que és una dedicació, ja gairebé professional. Oh, sí. Potser cobra i tot. Doncs sí, parlant de raó de mot, sí que tenim algunes dades paraules. Sí. Per exemple, hi ha una expressió, una locució adverbial, que es diu pel cap al. O sigui... Que dius pel cap al, tindrem la vintena d'anys. Sí. Que més o menys aquella època, aquella època de la seva vida, tindrà això, tindrà pel cap al. O sigui, és veure una mica el futur o veure una mica cap on van les coses, com un estimació, no? Sí, exacte. Una aproximació... Pel cap al guanyarem tant. També ho diem dins, no? Doncs depèn de la feina que facis pel cap al, guanyarem tant euros. I coses així pel estil. Així és. Aquí diu també que es pot utilitzar a tot estirar. Ah, bé, sí. Com a sinònim d'aquesta expressió. A tot estirar és que com a màxim, podrem guanyar això. Exacte. Li posa un límit en aquesta expressió. I també existeix pel cap baix. També, perquè com a mínim... Tirant amunt o tirant avall. Com a mínim, guanyarem això o farem allò. Això a l'altre ho anirem. I guanyarem tantes ciutats. Per dir-ho així d'una altra manera, no? Sí, ja no els com a màxim, i els com a mínim. Exacte. I què més tenim per aquí? Tenim una paraula que és temperi, masculina. Un temperi, que sembla que la gent no està massa contenta. Quan fan un temperi, potser. Un temperi. Sí, diu... I va haver-hi, per exemple, un temperi d'insuls. Una quantitat gran. Sembla que sí, però va més vinculat al tema dels crits. És a dir, a la quantitat d'aquest enfadament que porta a les persones, el temperi són moltes persones enfadades cridant, diguéssim. Això és el que diu aquí. Sí, diu avalot de crits de diverses persones irritades, que seria també un aldarull o una cridòria. Són més clares aquestes paraules últimament. Sí, cridòria i aldarull. Que és temperi, però sí, sí, esclar. Les paraules són paraules i diuen el que han de dir. No la coneixien massa, aquesta, eh? No, però si ara, actualment, es fa servir menys una cridòria, faríem servir més, més normalment. I hi ha un altre sinon, que és esbalot, no sé si ets sol. S'esbalotar, esbarar, és tot això. Sí, de moviment. S'ha esbalotat la canalla a l'escola. Exacte. Sí, que et matia la classe. Bé, sí, esbalot, moviment exagerat. Exacte. Després hi ha un verd per aquí, veu que es diu grillejar. Grillejar? Les patates que es grillen? Sí, pot ser. Però crec que no va per un tema alimentari, eh? Ja, no sé si són... No tinc cap exemple, no m'han adonat cap. Ah, no? Que és estrany. Hi ha alguns sinònims o les explicacions finals que expliquen ells? Que inclou en la paraula? Tampoc, tampoc no massa. Crec que va relacionada amb la mandra, això sí. Amb la mandra? Mira, sembla que tens un familiar, si més no, compartiu con nom, que diu que en un llibre que es diu la mandra, sosté que aquest pecat capital, és a dir, la mandra, és inerent en l'ésser humà. Això segur. Ser grillós o grillejar o ser mandross és innert. Vol dir el mateix? Sí, exacte. Mandrejar, grillejar, ser mandross... Jo reconec que hi ha paraules que llavors n'hi ha d'altres que reconeixes més el tema d'aquest tracte. Però és que, si no, les altres es perden. Clar, aquest grillejar, jo no hauria fet servir mai, no? Amb les patates? Sí, això que t'he dit. Les patates se'n grillen. Vol dir que et dius sortir els brots aquests, no? Sí, sí, els grills, i després sí. Jo tinc patateres a casa, vaig plantar patates, i vaig aprofitar les grillades. Ah, sí, de la grillada, directament, ja li plantes. Un dia, la patata grillada, la pateixo pel mig, la planto i ha sortit unes patateres bastant considerables, per l'espai que jo tinc d'or. Que tens d'or. D'or turbà, no? D'or turbà, que és una capsa de fusta amb potes, que està molt bé, molt maca. I molt maca amb aquest sentit, que és un... Home, fa... El qual... Fa goig perquè imagino que té forces aliments per allà. La patatera. Jo, ara, en aquest moment, tinc això. Tinc plantat tomequeres, o sigui, ara no, en aquest moment hi ha patates. En aquest moment hi ha patates. També teníem aduixes, però vam fer la fidel, que diem malament, cagalàstics. Oi, què és això? Que es va morir. La fidel cagalàstics. La fidel cagalàstics? Què és això del cagalàstics? És morir-se? Sí, és una expressió. Aquesta no la conec, veus? La fidel cagalàstics. És morir-se o que allò acaba malament. Que aquella cosa... I un cagalàstic què és? No ho sé, no ho sé. Va ser algo important. No tinc ni idea, és una expressió que te la prens i després la dius. I moltes vegades fem això. Diem una expressió sense saber què diem. Exacte, sí, sí. Ja ens passa això, no? Sí, però pensar que cagalàstics seria... Com que es diu la fi dels cagalàstics, com si fos... No ho sé, em invento un grup de música que van acabar malament, no? Llavors ho relaciono amb això. No ho sé, no ho sé. Hauríem de... Hauríem de... Hauríem de consultar amb algun... gramàtic. Sí, per exemple. Que vol dir que cagalàstics, en aquest sentit, quin sentit té això? És uns elàstics que es caguen, parlant clarament, o que és un personatge. Alguna... Un personatge... Si fas la fi del cagalàstic, vol dir que estar relacionat amb algú que tenia aquest nom, ens inventem per dir aquesta expressió. M'imagino algun tirant, si no em preguntis per què. Sí, elàstics. Abans d'utilitzar una mica pels tirants, no?, per agafar els pantalons, em refereixo. Ara hi ha gent que els utilitza. I potser cagalàstics, algú que acaba... fent allò amb els pantalons posats? No ho sé. Hauríem de preguntar algú que sàpiga. És molt complex, ara. Esbrinal, per què? Està estirant el xiclet, que digui jo. Està m'especulant, Pep. Jo no m'agrada mai. O sigui, no m'agrada mai. No em sóc partidari. Perquè, quan estàs parlant d'una cosa que tot és possible, i no és la veritat possiblement, doncs mira, podríem estar hores discutint això. Però si es diu... Ah, no, no, no. Estàs imaginant possibles coses, no? Sí, en aquest sentit, sí. Però és clar, si no saps ben bé d'aquestes, no estaràs allà mig hora inventant possibilitats. Pots estar-hi tota la vida, si vols. No val la pena, perquè t'hi pots passar a la vida. Vinga, va, tinc una última. Hi ha un adjectiu que s'utilitza tant en masculí com en femení, que es diu, toca tardar o toca tardar-ne? Que arribar tard. Alguna manera. Que arribar tard. Sí, una persona. Una força literal. O la primera era estar toca tardar-ne. Una mica, sí. Podíem dir-ho d'aquesta manera, no? Força tardar-ne. Sí, i per tant, doncs... És això, si arriba a estar, tot arribes d'hora. Tocat tardar-ne vol dir més bé que fa estar. Sí, també és segur que sol llevar-se tard. És a dir, aquesta persona, que a tu es toca tardar? Sí, jo sóc una tardada. I els caps de setmana, també. Vaig estar molts anys, però molts, que a la 6 del matí ja me n'anava a treballar. I llavors és sol. Està recuperant les hores de sol, nen. Això no perdono a ningú. Reunido, eh, a aquestes hores intempestives? Sí, me peu d'aquí cap a esplugues. Pràcticament al hospitalet arribàvem caminant. Ens anàvem ajuntant pel camí. Anàvem agrupant-nos. Anàvem agrupant. Fins arribar als laboratoris d'esplugues. Alguns anàvem a la societat general de farmàcia, que anàvem soljèfrags, els altres anàvem al rockador, que eren laboratoris rockador, que feien un producte estable de moda, perquè un de treballes treballo al urudonal. Era el producte que feien. I li deia així, exactament. La gent sabia que allà era l'urudonal. Li van durar aquest nom, no era el nom del laboratori, sinó del producte. Saps que tinc força fotografies d'aquesta època, per un familiar proper. T'he vist a tu, en algun d'aquestes fotografies? Sí, que gairebé te les he de portar per aquí. No, però per bon, per aquests laboratoris. Provetes desatx. No sé si són aquests en concret. Si veus una mi només podia ser rockador. Doncs devia ser aquest, sí, m'imagino. Mira, hem de marxar, però tu comento fora, a veure si ets tu, el de l'urudonal. L'urudonal. L'urudonal. Que era un producte per reuma. Doncs va, a veure si la setmana vinent podem parlar. Pera, deixo que el comiatis... Oi tant. Vam a una estremissora germana i amiga. Les 12 en pungem a Bonet, bon dia. Bon dia, Laura Rossell. L'actualitat entre d'altres ara que passa per la plana política, perquè el PSC sofareix acordar amb el govern, que han vist pressupostaris per donar resposta a la crisi econòmica provocada per la guerra d'Ukraine. Sí, el cap de l'oposició, Salvador Illa, ha fet l'oferiment a la sessió de control al president, on també ha dit que considera que el pla de mesures anunciat ahir pel govern és insuficient. Ho està seguint des del Parlament. L'Eva Comta, bon dia. Hola, bon dia. El president del grup parlamentari del PSC, Salvador Illa, demana que el plec de mesures anunciades ahir pel president de la Generalitat per paliar els efectes de la crisi econòmica derivada de la invasió rossa d'Ukraine, supostes que els bros parlamentaris han fet arribar a Pere Aragonès, i ofereix el suport dels socialistes per fer fronar aquesta crisi. S'entén primer Illa i després Aragonès. Que si calgués fer alguna modificació pressupostària, el meu grup està en disposició, també, d'escoltar, de proposar i d'ajudar. Que és el moment de mesures valentes, de tenir la disponibilitat de recursos, les modificacions pressupostàries no han de comportar retallades en altres àmbits, sinó que, en moments... i això és una característica en els moments de guerra, necessites ampliar la capacitat del pressupost públic. Per això és important que també es pugui fer en l'àmbit de la Generalitat, gràcies pel seu suport. A la sessió de control del president, la CUP ha acusat Aragonès de vendre la llengua en referència a l'acord entre el PSC esquerre, junts i en comú, per modificar la llei de política lingüística. I va comptar Catalunya Ràdio Parlament. Més notícies amb el David Casablanca. Acaba sense incidents el desallotjament de la Casa Àfrica, el barri gòtic de Barcelona, ha participat en un ampli dispositiu dels Mossos i també la unitat de Drons. L'Ajuntament de Barcelona treballa per garantir un habitatge a la trantena de persones que s'han quedat al carrer. Barcelona, Miquel Harque, bon dia. Bon dia, just, a la plaça que hi ha al costat d'aquest edifici desallotjat, a la plaça Vila de Madrid, s'apleguen els desallotjats, entre els quals el Mohamed en dues criatures busca solució. Estamos ya afuera de la calle. Dicen que nos va llevar a un hostal, a una berguer, nos sabíamos de bomair. Estamos esperando todavía aquí. Vamos 7 meses. La finca es propietat de l'escola, dutelería y turisme. Miquel Harque, Catalunya, ràdio Barcelona. Avui han jutjat dos joves de Terrassa i Call de Tennis, que s'enfronten a 5 anys de presó, acusats de desordres públics i de gració amb Mossos d'Esquadra a la manifestació que es va fer a Barcelona pel tercer aniversari de l'1 d'octubre. El fiscal només ha presentat, com a prova, el testimoni de dos agents de la Polícia Catalana. Audició de Barcelona, Maria Núria Rebelle, bon dia. Hola, bon dia. A la tasca policial només consta que un dels dos nois va creuar un contenidor al mig del carrer. Un dels dos Mossos que els han incriminat davant del tribunal ho admés així a preguntes d'un dels seus advocats. I quan el segueix ha observat que ha col·locat al mig de la via un contenidor. Sí, perfectament. És l'únic que diu que ha conocat un contenidor, però no diu que hagués vist el senyor Sergi Molina en aquesta minuta ni tirar pedres, ni botelles, ni col·locar contenidors, només un contenidor. És així, va col·locar un contenidor. Maria Núria Rebelle, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona. El conseller d'Interior, Jordi Ignasi Alena, ha anunciat que canviaran els respiradors dels bombers que han provocat crítiques onànimes dels sindicats. El Parlament Alena ha explicat que el mes de maig tindran resoldre el problema amb nous equips que no posin en risc la integritat dels bombers. Una inversió de 2 milions d'euros, que en 6 setmanes, probablement estarà tot resoldre. Efectivament, és un tema que ens preocupava, i com que ens preocupava, ens ocupava amb tota la determinació. El paper francès condemna els actes de crueltat cada vegada més greus que es cometen a Ucraïna, com la matança de Butxa. En una audiència general al Batical, Pontifex ha mostrat una bandera ucraïnesa provident de Butxa, i s'ha saludat uns nens a aquest país que acaben just d'arribar a Itàlia. Aquesta bandera... Aquesta bandera ve de la guerra, de la ciutat martiritzada de Butxa. I també alguns nens ucraïnesos aquí acompanyant-nos. Que heigat acompanyant-nos. Saludem-los i preguem amb ells. Que preguem un senyor color. Cosmocaixa inaugura aquest cap de setmana un nou espai permanent dedicat al món microscòpic, aquest nou àmbit, anomenat Micrarium, reprodueix una laboratori de microscòpia. Barcelona, purificació, Barcelona. Bon dia. L'espai està organitzat en quatre àmbits fronteres, sobre tecnologies on es podrà veure, per exemple, als pixels d'una pantalla de mòbil, cosmo sobre geologia química i física, i evolució dividida en dues parts. Organismes microscòpics i mostres microscòpiques d'organismes no microscòpics. Tot plegat per divulgar la importància del món més petit, com explica Rubén Duro, assessor científic de l'espai. Aunque no veamos lo que hay en ese mundo microscópico, que es imposible a simple vista verlo, sí que es importante porque tiene unos efectos que sí nos afectan directamente. Y lo estamos viviendo ahora con la pandemia. Purificació, Barcelona, a Ràdio Unitat Mòbil. Els esports, Montserraia. M'hem fisc de pa i sal, les dionat, i es baixa l'últim oral Barça per jugar de mà al camp de l'Èntrag Frankfurt, a la nava de quarts de final de l'Europa League. Tampoc hi serà l'úg de joc amb Covid. D'aquí uns minuts l'equip arribarà a Frankfurt. Aquesta tarda s'entrenaran al camp alemany i, abans, a roda premsa del tècnic Xavi Hernández. A la Champions, avui, a nava de quarts de final, Chelsea Madrid i la Real Bayern, demoníquels 9 del vespre, ho podeu seguir al Twitch de Catalunya, ràdio amb el Ricard Torquemada. A la Lliga Femenina de Bàsquet, unis Girona, que diu la seu en quart de nou i per esport 3. En motor, Marc Marqués, torna a la competició aquest cap de setmana, gran premi de les Amèriques. Avui ha rebut l'alta mèdica dels problemes de visió doble que arrossegava des de l'última caiguda indonesia. En Batarpolo a les 8, juga a primer partit de la final de la Lliga entre l'Atlètic Barcelona i el Barcelona, és una final que juga millor de 3 partits. Mario Lloret, porter del Barcelona. Una final molt complicada aquest setmana, i tindrem un rival amb una forma física molt bona, i amb una mica de partits que venen fent també molt bona. Llavors, al final, l'objectiu és intentar competir de tu a tu, estar fins a final de partit amb les opcions de guanyar, i d'aquesta manera veurem qui s'ho importa. I a l'UQL Lliga d'UQL Patins, avui, per l'última jornada, s'ha de decidir, entre altres qüestions, el Vuitè equip que jugarà al play-off i que pot ser el Caldes, l'Igualada o el Vultregar. Els partits d'avui són Caldes, Mallleu, Reus Calafell, Igualada, Vultregar, Elcoy, Lleida, Liceo, Noia, Elcobendes, Palafrogel i Barça, Girona. Fins aquí, les notícies. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa Lua López. L'Institut de Formació Profesional, Antoni Algaró, de Sant Just, ho faré per primera vegada estudis públics especialitzats. Així ha passat a ser l'únic institut públic de Formació Profesional especialitzat en la família d'estudis de les arts plàstiques. El centre, ubicat al carrer Parlament català número 1, 3, de Sant Just d'Esvern, disposa d'unes instal·lacions amb els mitjans tècnics a dients al servei de l'alumnat, com a futur professional del sector i coneixadeu coneixadora de tots els processos de les arts gràfiques des del disseny, fins als acabats finals del producte. A l'única n'orienten i assessoren a l'alumnat de la mà de professionals docents especialitzats en els diferents àmbits del sector professional de les arts gràfiques i del disseny. L'Antoni Algaró ofereix per una banda cicles formatius de grau mitjà de preimpresió digital, impresió gràfica, post-impresió i acabats gràfics, i assistència al producte gràfic interactiu. Per l'altra, ofereix també cicles formatius de graus superior en disseny i edició de publicacions empreses i multimèdia, gràfica publicitària i disseny i gestió de la producció gràfica. Aquest divendres, 8 d'abril, de set del vespre, 9 de la nit, celebraran portes obertes. Per tal de poder participar en les sessions de portes obertes, és necessari i realitza la inscripció a la seva pàgina web. Avui és el dia mundial de l'activitat física, que té l'objectiu de promoure l'activitat física com a eina de salut i benestar, i es tendrà els efectes beneficiosos d'aquesta pràctica en front del sedentarisme, un dels principals factors de risc de mort als països occidentals. Des de l'Ajuntament s'ha notificat que les activitats planejades per avui, 6 d'abril i el pròxim dijous 14 d'abril, han quedat cancel·lades per falta d'inscripcions. Es manté, però, la tradicional caminada popular planejada per demà. A partir de les 2 del matí, sortint de l'esplanada davant del cap, començarà la caminada amb opció a fer dos recorreguts amb diferents nivells. Han acabat a partir de dos quarts de 12 del migdia. Es comptarà amb un refrigeri final al lliurement dels val regals a les persones participants i una classe de Zumba. El propè dimarts 12 d'abril, el casal de Joves, continua convidant a qui ho vulgui aprovar i practicar el tec vol. L'esport coneix futbol i tenis taula. A l'abril també comencen els nous cursos de marxa nòrdica. Per a més informació us podeu adreçar l'ambulatori, o trucar al 93-470-0689. Fins ara. Demà s'inaugura una nova exposició al celler de Can Ginestar, sota el títol art botànica de l'artista Margarita Mascaró, un conjunt de 30 obres amb el món vegetal com a fil conductor. Hi ha pintures sobre paper i tela, mosaic, brudats artístics sobre tela, obra en relleu i llibres d'artista. Cada obra representa un element d'un jardí personal i a la vegada un jardí en si mateix. Mascaró, a partir de l'observació activa de la natura, amb la qual està blert un diàleg verd a través de l'art. Mitjans en l'acte de dibuixar ha vist com les plantes s'expresen amb la seva forma dinàmica i com l'han fet de mestres. Hi ha la seva mirada i explorant en els seus records vegetals, obrint un camí a l'experimentació. L'exposició, que s'inaugura el 7 d'abril a 2 quarts d'avui del vespre, es podrà veure fins al 13 de maig. Demà també podreu escoltar l'entrevista amb Mascaró, i desvern l'ajusta a partir d'un quart de 12 del migdia. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Sánchez tenc els sanjos notícies de l'1 del migdia. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix.