La Justa del 14/4/2022

Me lo vas a decir antes que pase la noche. No voy a esperar hasta que salga el sol. Això que estem escoltant ara mateix és Kevin Johanssen, la veu d'aquest cantant que juntament amb Rosa Lent creen aquest tema musical. Es diu Antes de Berthes, on així de veies el tema que obre aquesta justa d'aquest últim dia de la setmana, tot i que som dijous 14 d'abril. Avui tanquem la setmana. Doncs sí, demà divendres 15 i el pròxim dilluns, dia 18, no hi serem aquí amb vosaltres, serem de petites vacances, la setmana setmana. Tot i això avui encara ens queda, com deiem, aquest programa així que anem a parlar de tot el que us portem preparat per avui. En aquest programa número 136, comencem com cada matí repassar les notícies del nostre municipi, amb la Lua López. També ella fem un repàs, com deiem, dels temes que tenim aquesta hora aquí a la misura i amb ella també repassem les portades dels principals diaris, que tenim a ràdio d'Esvern, el diari ara la portada de la Vanguardia i també del Periódico, per saber què més passa fora del municipi. Repassem també la previsió del temps amb aquest hashtag Meteos en Just, per si voleu trobar informació a xarxes socials, o també si voleu publicar qualsevol tema relacionat amb la meteorologia en el nostre municipi, podeu fer amb aquest Meteos en Just. Entrarem a la segona hora per parlar amb Pere Ruiz, ell és tècnic de promoció econòmica i amb ell parlarem del concurs de comerç, que organitza les associacions de comerç del poble, d'Esvern, comerç i empresa, i dona i empresa organitzen de nou, com ja és força habitual, un concurs de comerç per Sant Jordi, en el qual podeu guanyar vals de 20 euros de descompte. Parlarem amb Pere Ruiz per saber de quina manera podeu fer-ho per aconseguir aquests vals i de quina manera també funcionarà aquest concurs. I d'última hora la dedicarem per parlar de coach Selling amb Frank Rigol, el nostre col·laborador de força habitual, que de dues o tres setmanes el tenim per aquí per parlar de consells, de com afrontar canvis professionals, també personals, i com avançar en el nostre procés de creixement personal que es vegi reflexat també en les nostres tasques del dia a dia. I avui per acabar tancarem l'ajusta amb cinema, amb una bona dosis de cinema, perquè Carme Nebot ens farà viatjar a través de pel·lícules com, i ja ho veureu, us ho deixaré una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I te lo diré, te lo diré, oh, dámelo, dámelo, te lo daré, te lo daré. Hey, dímelo, dímelo, te lo diré, te lo diré. Això era antes de verte com deíem de Rosalén i Kevin Johansen, el tema que ha obert avui l'ajusta. Ara mateix, fa 12 minuts de les 10 del matí, anem a fer una pausa de promoció amb una pausa musical abans de fer tot aquest repàs informatiu. I anem una mica aquest dijous, 14 d'abril, amb aquest tema de Harry Styles, això es diu As It Was. I anem una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I anem una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I anem una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I anem una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I anem una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I anem una mica a l'aire perquè espereu fins a l'últim moment per saber de quines pel·lícules ens parlarà avui la Carme Nebot. I nobody's coming to help. Your daddy is my son. He just wants to know that you're well. In this world, it's just us. You know it's not the same as it was. In this world, it's just us. You know it's not the same as it was. As it was. As it was. You know it's not the same. You know it's not the same as it was. As it was. As it was. You know it's not the same as it was. As it was. As it was. Un quart d'11 que marca ara mateix el rellotge. Seguim en directe des de la Misora Municipal i abans de fer aquest repàs de notícies que tenim ara mateix i que també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més o menys fa un parell de dies que no fem el recordatori. Veureu que hi ha aquest desplegable a la part superior de la web. I també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més o menys fa un parell de dies que no fem el recordatori. I també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més el recordatori. I també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més el recordatori. I també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més el recordatori. I també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més el recordatori. I també podeu consultar el web de radiodesbern.com. Us fem com cada matí i més el recordatori. Vinga, ara sí que som 10 i 18 del matí. Entrem a fer repàs, com deiem, de notícies que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim aquesta hora. Recordem que demà no hi serem per tant les notícies d'avui seran una mica les que quedaran durant aquests dies. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, anem a repassar notícies del poble que tenim en aquesta hora. Vinga, tres minutets per dos quarts d'onze del matí. Entrem a fer el repàs de portades dels diaris, l'ho asseguim amb tu. I comencem com que dematim la portada del diari ara, seguim amb aquesta guerra a Europa. I també altres qüestions, com la que estaven comentant tot just ara a Catalunya Radio, aquest tribunal de comptes que encara segueix demanant retenir aquests diners a part dels polítics involucrats en aquest procés de l'1 d'octubre. I altres qüestions fora també de Catalunya. Doncs, com ve dius la portada a l'Araobra amb aquesta guerra a Europa, diu el TPI veu indicis de crimes de guerra ucraïna, Biden acusa a Putin de genocida, Macron demana moderació i Lepen vol un alliance amb Rússia. Fin l'Àndia fa el primer pas per entrar a l'OTAN i els tres països bàltics visiten Kif. En fotografia exposen els diaris de Carter, sobretot en Camon, el novembre se celebrarà el centenari del descobriment de la tomba del faraó Tuten Camon i gent comença les exposicions que ho commemoren, com la dels diaris de Howard Carter, entre d'altres, que es pot veure a la Biblioteca Votley en Docsfort. La fiscalia del Tribunal de Comptes manté l'acusació però redueix els costos de l'1 d'octubre. També la portada a l'Ara, passada per aquesta inflació rècord, els preus han pujat un 9,5% respecte al 2021, l'assetjament a les dones que porten jazz que estiga el codi penal i per últim, a Espanya estudia 3 casos d'una nova hepatitis infantil. Per cert, el TPI és el Tribunal Penal Internacional, per si de cas hi ha algú que les sigles encara no les domina, que sovint no acaba sent fàcil, hi ha moltes sigles d'organitzacions amb europeus i de més. Vinga, passem a la portada de la venguardia, seguim també amb aquest frau de les mascaretes a Madrid, resultava que tenia pocs calerons al compte, per tant, no li podien embargar els seus vents, que tenien alguns d'esviar algun fons cap a un altre lloc, on estaran, màgia potàgia, i altres qüestions com aquest atac que encara segueix de Rússia a Ucraïna, situació també del PP al punt d'Espanya, on estan entrant amb força box. Exacte, com ve dius, la venguardia obra portada amb aquest somari per presumpte frau, diu el Meida va trucant plena negociació al comissionista de les mascaretes. Ens han estat fets segur, escriu una alta càrrec de l'Ajuntament de Madrid en un WhatsApp, un dels imputats. Gràcies, no? És boníssim la punt, sí, sí. Continuem, no sabia si en català WhatsApp s'escriu potents en portades. Sí, ho tinc en portades, m'està fent mala veritat. P-d-o-b-l-a-t-s-a-p. És com si veguessin que està llanitzat una paraula... Clar, però llavors no la poses en P-d-o-b-l-a, ja no sé la posaria en WhatsApp. No sé si està acceptada pel diccionari directament com per poder-la... Acomptes adaptar a l'idioma, perquè li falta un acte, li falta en dues pès, també, no? Sí, sí. Li falta una majúscula, perquè ho han portat dues... En fi. Què del dubte aquí, de quina manera s'escriu? No, no, per això. Si la venguaria ho escriu així, entenc que està ben escrit. Sí, suposo. I, a més, amb minúscules, eh? Clar, però sí, és com en Alfonso, és una marca, per tant, m'exploteu una mica el cap... Sí, que no portin una majúscula, oi? I que la catalanitzen una mica estranyament, vull dir, tampoc les t'esacaben de catalanitzar amb aquesta vei doble iniciada paraula, perquè no és una lletra que l'utilitzem massa per dir-hi. El següent serà G-U-D-E-R-A-S-I. Exacte. En fi, continuem. Continuem, continuem. Ara, que passa per molts altres temes, també passa per aquesta Guerra Europa. En fotografia, veiem el president d'Ukraine, Volodimir Zelensky al centre, amb els seus homòlegs de Lituania, Polònia, La Tònia i Estònia, aquest dimecres a Kiv. Zelensky reclama armament pesant per resistir davant Rússia. Els presidents de Polònia i les repúbliques bàltiques visiten Kiv en mostra de solidaritat. Préu, Lina, confirma que el març va tancar amb una inflació d'un 9,8%. El president d'Ukraine, Volodimir Zelensky, va demanar armament pesant a Occident per poder fer front a l'ofensiva militar que prepara a Rússia l'és del país. Ho va fer mitjançant un vídeo, en el que domina i que és una de les seves principals armes. Va dir que el seu exèrcit necessita llençacüets, carros de combat, veicles cuires sats, avions de combat i tota mena de munició. Sobretot missiles anti-tancs i anti-aeris. La portada de l'Avenguale també passa per aquest efecte Feijo, que deixa el PP a tres punts del PSOE i frena a Vox segons el 6. El relleu de Pablo Casado per Alberto Núñez Feijo li ha anat bé al PP segons el baròmetre del 6 de l'abril. Els populars arriben a un 27% dels vots, 6 punts per sobre del resultat electoral del 2019. Segons l'enquesta, el govern espanyol aguanta força bé la crisi d'Ukraine, ja que la majoria dona suport a la seva actuació en aquest flanc. Continua també per aquesta alerta per una hepatitis d'origen desconegut que afecta els nens. Des del gener, s'han comptabilitzat el regne unit 74 casos d'una hepatitis d'origen desconegut que afecta els nens. Alguns han necessitat un trasplantament de fetge. Cap no ha mort. A Madrid se n'han detectat tres casos. Aquest dimecres es va metre una alerta mèdica europea. La portada també passa per anticonsceptius i és que diu que la píndula masculina està cada cop més a prop i per últim tanca amb una notícia a Barcelona i aquest pla per crear un pol cultural i alimentari. Ens en falta una última, la portada, que seria la portada del periódico. He dedicat fa gràcia de posar diumenge a 14 d'abril. Diu diumenge és que no tinc molt petit. Sí, sí, sí, m'ho acabo de veure. Diu era el futur, aquesta gent. Ja està, s'han patat totes les setmanes santa. Petita gran errata, portada. Sí, sí. Ben vist, ben vist. Tinc una lletra molt petita, però sí, sí. De nou torna a treure el tema de la pandèmia, que jo no sé quanta setmana es fa que en portada potser no hi apareix com a tal. No m'ha dit bastant, bastant... Bastants dies, setmanes, no? I en altres temes que l'eclipsen, obviament. Però ara de nou torna almenys a la portada del periódico amb una certa calma perquè els contagis baixen i també les UCIs estan una mica sota mínims. Exacte, posa. Les UCIs sota mínims m'agraden els contagis. Catalunya inicia el pont amb xifres d'infectats similars a les de fa un any, però amb menys pressió hospitalària. L'OMS manté el nivell de pandèmia per setmana santa. 27.000 catalans en morten dos anys. En fotografia principal, els aeroports alcen el vol. Fins a 12 instal·lacions aeroportuàries superen aquesta pasca al nivell pre-pandèmia. Tot i que al Prat i Barajas estan un 20% per sota de les xifres de fa 3 anys. A la fotografia veiem aquestes cues de viatgers davant els taulets de facturació i a l'aeroport de Barcelona. A la portada del periódico passa per aquest independentisme que diu que agafa el camí de l'art real polític. En fotografia també veiem dues dones tristes, desolades, posa per soldats russos i ho acompanya del titular ucraïna d'anunciar violacions de nenes i dones a les zones ocupades. 35 exals càrrecs. La Fiscalia ha baixat 3,4 milions la desviació de fons per al procés i també fa servir aquestes comissions a Madrid. Medina va buidar els seus comptes dos dies després del pelotazo de les mascaretes. És un bravo, perquè és moviment. És molt intel·ligent. És molt intel·ligent. I en fotografia veiem Wikihousing que planteja 50 joves construir un prototip de casa. Wikihousing, això és com un Wikipèdia. Wikipèdia, Wikilocks, Wikilife. Tindrem el final. Tu què tens? Una Wikilife. Sí, hem acabat de repassar aquestes portades dels diaris. I ara sí, Lua, em queda dir-te que tinguis una bona setmana santa, aquests dos dies que tindrem de festa de Madrid Vendres i el pròxim dilluns 18, que no serem aquí amb vosaltres. Acastant-nos, veiem el dimarts. Bons quatre dies, que són pocs, però... Algú és algú. No seran intenses, us aprofitarem benços. Tornem dimarts vinent. Apa, passar-ho bé, Lua, que vagi molt bé. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Aquesta operació sortida que està sent tranquil·la a l'estació de Sants de Renfa, però en canvi, força complicada pel que fa al trànsit. Anem primer cap a Sants, a l'estació de Sants, al volum més gran de viatgers, s'espera entre aquesta tarda i demà. A l'estació de Sants, s'espera entre 60.000 i 60.000. Sabiguem quina és l'activitat prevista a l'estació de Sants. Allà hi tenim en Jordi Bracons. Bon dia, des de Renfa, confirma que de moment l'operació sortida s'està desenvolupant amb normalitat. Durant tot el matí, el flux de passatges a l'estació de Sants és constant, tot i que sense aglomeracions, més enllà d'alguna cua puntual i ràpida, el control de seguretat de la llarga distància i la ve. La majoria de persones expliquen que a cap algun punt de la geografia espanyola hi tambien el sud de França, la zona de Narbona. Des de Renfa calculen que fins dilluns 160.000 usuaris hi utilitzaran el tren per desplaçar-se. Aquest dijous es preveu en un 50.000 en total. Aquesta tarda es preveu el pic màxim del dia a Sants. Per això recomana venir a l'estació amb el màxim temps possible per evitar aglomeracions o cuas innecessàries. Jordi Bracons, Catalunya Ràdio, Estació de Sants. I sapiguem com està el trànsit, que està en força complicat aquesta hora. Gràcies, Marsegiménez. Bon dia. Prou de 30 quilòmetres de cua compacta i acordeònica en l'AP-7 en direcció sud entre Sant Cugat i Sobirats. Diferents accidents estan complicant aquesta sortida. També hi ha problemes en direcció nord. També problemes per allessar en diferents vies amb l'AP-7. A la V24 estan sortint els vehicles amaturades avallirant en direcció a Vilafranca i en direcció a Sant Cugat i Sobirats. A la V24 estan sortint els carreres que porten a la platja, com la C-31, a Torrella de Montgrí, la C-32, a Tordera, o les que porten a la muntanya, com la C-16, a Serks. Ves notícies ara, Manquim Balaguer. Tornen les restriccions a algunes zones naturals protegides de les terres de l'Ebre. Arnes a la Terralda i la Ràpida al Montsià regulen l'accés a espais com els estrets de l'Ebre. Bon dia, després de la bona acceptació a l'estiu, Arnes es torna a posar a prova l'aparcament regulat i de pagament a zones com els estrets del toll del vidre i el Trabocador a la Ràpida el tornen els controls per evitar la massificació de visitants de l'any passat. Josep Caparrós és l'alcalde de la Ràpida. Tothom respectarem l'espai natural del Trabocador i d'aquesta manera es tindrà aquella ocupació èctima. El consistori recorda que el Trabocador no s'hi pot per noctar i que l'accés rodat està prohibit de nit. Catalunya, ràdio, la Ràpida. Rússia hauria perdut el seu vaixell insignia al mar negre. L'exèrcit ucrainès assegura que ha tocat el creuer en semícils mosques va amb un projectil. Els russos, en canvi, parlen d'un incendi que hauria fet explotar munició. Per Pol Moles, president de la Societat d'Estudis Militars i expert en qüestions navals, l'exèrcit ucrainès té capacitat per haver-ho fet. Són declaracions a Catalunya Informació. La possibilitat que hi és durant els darrers set anys ucraïna hauria anat desenvolupant missils d'un divaixell, concretament el missil Neptune, que aproximadament tindria uns 300 quilòmetres de basta. Ara bé, aquests missils no sabem quants d'ells haurien sobreviscut els atacs i de l'altre haurien de disposar de sistemes de seguiment d'identificació d'objectius. Almenys 300 persones en mort a Sud-Àfrica a causa de les inundacions que hi ha a l'est del país. Aquest matí el govern ha decretat l'estat d'emergència per facilitar l'enviament de recursos especials a la regió afectada. Hi ha milers de persones sense guanyellum, centenars de cases han estat destruïdes i les principals caràteres estan tallades perquè no són transitables. Tots els sistemes de vigilància epidemiològica estan activats davant l'alerta de l'HOMS, d'un tipus de petit és desconegut que afecta infants menors de 10 anys i que ja ha provocat una setantena de casos al Regne Unit i tres a l'Estat espanyol. Els serveis de pediatria catalans vigilen per detectar possibles casos tan aviat com sigui possible i reben informació gairebé en temps real de possibles infeccions suspitoses. Un sistema potenciat gràcies també a la pandèmia. Toni Soriano, de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiència de pediatria de l'hospital Vall d'Hebron, ha confirmat a Catalunya Ràdio que de moment no hi ha cap cas a Catalunya. Tenim l'aventatge que ens ha donat el Covid, que la creixió de xarxes de recerca compartim informació gairebé en temps real i de moment la informació que tenim de companys i companys de pediatres de Revés de Catalunya és que no hi ha casos de moment. Algú dels afectats al Regne Unit també ha donat positiu en Covid-19, però de moment no s'ha establert cap relació directa entre les dues infeccions. El que ha fet el Regne Unit és que la pandèmia ha de ser directa entre les dues infeccions. Els esforços, Montserraia. El Barça rep avui l'Àntrec Frankfurt a la tornada de quarts de final de la Lliga Europa de Futbol. Els blaugran es van empatar una alenada piqués dubte fins a última hora per a partit que comença a les 9 des d'un orvans la transmissió a la TDT de Catalunya Ràdio. Avui també juguen les altres tres eliminatòries de quarts de la Lliga Europea i l'Atlanta Leipzig, amb empat a un de l'enada, l'Olympic de Lio Westham, també amb empat a un de prima partit, i Glasgow Rangers Braga, amb un a zero per als portuguesos. A la Lliga Saber de Bàsquet avui a les 6, Barça Unica, amb el retorn de Pierre Oriola, després de 4 mesos, lesionat i Perògan Manresa, a dos quarts de 9, Sant Pablo Burgos, juventut. Avui comença a jugar-se a la fase final de l'Aurol Lliga Duque i Herba, masculina, l'Atlètic Terrassa. Un problema en del nerlandès, a un quart d'avui. Marcel Lles, capítol de Terrassa. Són molt ambiciosos, sabem que tenim davant un dels millors equips d'Europa als últims anys, però respecte a l'Amsat, hem llenat molt. Tot i tenir un equip molt jove, haver jugat a una final d'alegria, ens dona molta confiança en jugar partits d'aquest nivell. I l'exjugador colombia, Fredi Rincón, que dilluns va patir un greu accident de trànsit a mort aquesta nit. Rincón va jugar entre altres equips a Madrid als anys 90. Fins aquí les notícies. Són passió. Bona tarda des de Frankfurt. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. El comerç de Sant Just d'Esvern surt per Sant Jordi i porta un concurs per tots els Sant Justencs i Sant Justenques. Tota persona que comprim llibre o una rosa en algunes de les botigues participants, entrarà automàticament en el sorteig d'un val de 20 euros per gastar en aquella botiga. Aquestes llibreries, papereries i floristeries, són la papereria a l'escrivar, que el llibre té la papereria NECI, Floreto, la Jardinaria Ardivert, César, Floral, Lisart, Horticultura i Eze Bayevents. Quan es faci la compra a les botigues participants, només s'haurà d'omplir una botlleta amb les dades de la persona participant. Cada botiga tindrà el seu val de 20 euros que surt a gerar entre els seus clients. El sorteig de totes les persones participants es dura a terme, el propè divendres 29 d'abril en directe a Ràdio d'Esvern, dins del magasin Matinal La Justa, a partir de les 11.40. El pròxim 14 de maig inaugurarà el Centre Cívic Soledat Sanc i Serafini, a partir d'aquesta data també s'obrirà l'aula d'estudir, que acollirà el Centre Cívic. Fins ara, les dues aules d'estudi es trobaven a la biblioteca, amb l'aula de 82 persones i el casal de joves amb una furament de 20 persones. Aquesta nova aula, situada al carrer de Maria Montessori, número 2, tindrà una furament de 62 persones. L'aula d'estudi Soledat Sanc obrirà el pròxim dilluns 16 de maig i al llarg dels mesos de maig i juny. Només tancarà les seves portes els dies 23 i 24 de juny, obrint també els caps de setmana. L'horari d'aquesta aula serà de tardes i nits, obrint de sis de la tarda, dues de la matinada. Aumentant dues hores, l'horari nocturn de l'aula de la biblioteca de Joan Margarit, que tanca les 12 de la nit. Les persones que viatgin en autobús a la nit, amb la Línea 12 i que hagin de baixar Sant Just desvern, podran demanar al conductor o conductora que aturi l'autobús en un lloc diferent de les parades establertes. Aquest nou servei, que es posarà en marxa el 23 d'abril, està atreçat a totes les persones, especialment a les vulnerables perquè puguin baixar en el lloc que se sentin més segures i més properes a la seva destinació. A Sant Just les zones de parades de baixada de demandes seran delimitades entre l'eix de la carretera real i de la vinguda de la indústria. Només caldrà demanar-ho al conductor o conductora i l'autobús s'aturarà en el lloc triat per la persona usuaria. La baixada de demanda s'haurà de fer per la porta del davant. El servei de nitbus arriba a 18 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i actualment la MAB, ja disposa de 10 línies de nitbus en parades intermedies a demanda. I això és tot. Tornem amb més informació i total actualitat Sant Just. Tenc els Sant Just notícies de l'Auna del migdia. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Radio Desvern. Generalitat de Catalunya. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creix a professionalment o continuar a formar-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a V-XL a Puncat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nat. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara el que toca productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 100 milions i mig de futurs. Para escoltes ràdio d'esper. 100 units ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant l'6.5. Ràdio d'esper. Durant el 8.2. Ràdio d'esper. gasping. La banda sonora de la pel·lícula Coda, que serà de moment la protagonista de l'espai de cinema amb la Carme Nebut. Carme, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Ben tornada la misura. I gràcies també per passar per aquí. Escolta, que estem en setmana. Santa, sempre ho dic a tots els que passeu en dies festius i te propes fins la misura. Així que gràcies. Molt bé. Per l'esforç. Aquí som. Escolta, estem escoltant part de la banda sonora. És bonica la banda sonora, perquè la veu de aquesta noia és realment molt bonica. I la pel·lícula va d'una noia que finalment es promociona per la veu. És bonica la banda sonora. És bonica. Vinga, parlem d'aquesta coda. Jo dic el que he triat per avui. He triat. Recordo que van parlar d'algunes pel·lícules d'Òscars. Aquesta és la sorprenent pel·lícula finalista de la millor pel·lícula dels Òscars d'aquest any. El meu m'ho ha d'entendre no és la millor cinematogràficament parlant, però té uns ingredients que la fan guanyadora. Hi ha pel·lícules que, per alguns motius que concorden en un moment determinat, la fan guanyar. Una xarmesa dels múltiples Òscars que trobem. Jo crec que n'hi ha d'altres, superiós aquesta, si hem maturàficament parlant. Però aquesta és una pel·lícula amable, ben rebuda en el moment actual, perquè és una pel·lícula d'una història feliç, amb uns ingredients que impliquen una certa duresa tractat d'una manera que no fan du a la visió de la duresa, que és un ingredient cinematogràfic. Per tant, parlaré d'aquesta, i després una altra pel·lícula, que és la guanyadora de les pel·lícules en parla no anglèsa, que és Drive Mac Car. Aquesta és una grandíssima pel·lícula, que en aquest moment es va veure a les plataformes, en particular Filmin. Sí, és una pel·lícula llarga, és una pel·lícula extraordinària, a mi em sembla una pel·lícula japonesa. Hem de saber d'entrada que el Cine és japonès, i en general el Cine Oriental, sobretot el Cine Oriental Atlàntic, perquè l'Índia és un altre món, i quan te'n vas a l'Occident, tot va canviant, però la banda pacífic del Pacífic fan un cinema extraordinàriament interessant, el cinema xinesis i intel·ligent, el cinema de, per exemple, Singapur i Taiguan, tota aquesta part té un cinema extraordinàriament interessant, i per tant, però un s'ha de ficar amb un altre pell, perquè el cinema Oriental és diferent, i un com ficat, aquesta és una pel·lícula excel·lent, de guió, de càmera, i del que ens arriba de la història. És a dir, que és una història trista, però justament diria que és un final, el gran, la història, les històries que m'escriu, un final per aprendre a viure, per tant, no és un final pacimista. La pel·lícula que ara comencem, que Coda, és una pel·lícula que tot ella és d'en Sant, tot ella t'alegra l'esperit. La pel·lícula Coda es diu, els sonidos del silencio ha entrat aquí a pantalles, que mira que és una frase bonica, els sonidos del silencio, i Coda és un acrònim del child of the adult, perquè és hijos de sortos. Sí, són les sigles. Així és l'acrònim. Jo no la sabia, m'ho he hagut de buscar perquè posa aquí, però diu això, els fills del child de pares sorts. Aquesta pel·lícula, per tant, d'escriu una història d'una nena, que és la protagonista de la pel·lícula, ella no és sorda, és la única no sorda de la seva família. Té un pare i una mare sort, i un germà sort, sort-muts. I aquesta és una història peculiar que barreja uns ingredients que diria jo. Ell és una nena de 16 anys, per exemple, jo diria, té una cosa així. És el primer amor d'una adolescent, és la filla gran d'uns pares sorts-muts que viuen en un món peculiar, perquè és el món dels sorts-muts, i que comença a viure la seva pròpia vida com és típic dels adolescents. Per tant, un altre ingredient positiu per aquesta història. Els pares pot ser que visquin el que se'n diria el síndrome del niu 8. Per tant, és un altre ingredient sentimental que porta la pel·lícula. A l'hora que els fills marxin, no? Exacte, perquè la filla representa, ara ho acabo d'explicar, que vol marxar, i després el molt delòs d'aquesta pel·lícula és que una filla de pares sorts-muts, la seva opció de viure és cantar, que ja és paradògic. I, per tant, és una boníssima història. És una boníssima història, perquè si te l'expliquen així penses, home, és que per aquesta història jo m'hi apunto, perquè té tots els ingredients per ser guanyadora. I, per tant, és una bona història. I en història és que només descriure-les, després es poden fer bé o es poden fer malament, és evident, però la història amb sí té bona història. Per tant, i després que clar, els sorts, no sé si algú que ens escolta o els sorts-muts, tenen una vitalitat en general i una forma de comunicació que és especialment directa, perquè necessiten molt estona per dir una paraula que tu has de comprendre de seguida, amb un gest, i que ells t'aclaparen perquè l'entenguis, vull dir que en general el sort-mut, que són especialment competidors amb una conversa, perquè amb ells no se'ls escolta, i per tant la seva manera de ser escoltat ha de ser dura, perquè si no, el sort-mut, que no se l'escolti i que no lluita per ser escoltat, que ja es veu que de la manera habitual no en serà, ha de aconseguir-ho de la manera d'imposició amb gesticulació, que no sempre és immediata, sobretot la dels dits, i per tant fan personatges peculiar, lluitadors, en general, hi ha de tot, com és evident. Per això també és una bona història, perquè és una història d'un tipus, clar, a totes manes hi ha gent de tota mena, però la veritat és que el sort-mut que lluita per entendres amb una societat que parla amb sons, és d'inici un lluitador. I per tant, això ho descriu perquè aquesta pel·lícula té aquests punts com d'entrada, no se'ls guanya, quasi els té. Llavors, què té una? El pare i la mare d'aquesta pel·lícula, els dos ells són sorts de debò, i per tant... Són sorts de debò, vols dir, els actors? Els actors, sí, sí, són sorts. Els dos, els dos, un és... No me'n recordava d'aquest nom, me l'he puntat, Troi Michael Koster, que és ell sort, que és actor, però és director de cinema, ha fet pel·lícules, ell ha dirigit pel·lícules, que és un tot personatge, això és el pare. I la mare, la mare que jo quan la vaig venir a dir a qui em sona aquesta persona, és la Mary Merlin, que va fer el... Espera, com s'ha deia aquella pel·lícula? Ai, no sé si puc ajudar ara. Un mundo del dios, un dios menor, que la feia amb el William Hart, que aquest camort fa molt poquet, que era una pel·lícula del 86, i ella va guanyar l'Òscar, ella, que és sort, muda. Però parla, en sembla que aquesta... Clar, hi ha sort que parla uns diferents, però finalment articula en sons, no? Aquesta, ella va guanyar l'Òscar el 86 per la pel·lícula... Hijos d'un dios menor. Hijos d'un dios menor. Era la pel·lícula que feia amb William Hart, i ella, que era una pel·lícula extraordinària, perquè era també feta per una sort muda, que era l'actriu, que és ara, el 2022, la mare d'una família de sorts muts, amb una filla que parla, i que té la capacitat de parlar, i no solamente de parlar, sinó de cantar. Per tant, quan t'admires la pel·lícula, té uns ingredients, que si els coneixes, la fan especialment atractiva. Perquè com és que han fet això, aquesta gent, amb aquestes condicions? A més a més, està dirigida per una dona, que en aquests moments jo també penso que és un ingredient. I tant. Per tant, aquesta és la història. Ara he de dir que és un remake, és un remake d'una pel·lícula francesa, que van fer àinita TV3, i que per tant els que l'hagin vist, t'han dirà, ah, és aquesta, doncs sí, és aquesta, que es deia la família Berlier. La família Berlier està... I que de la família Berlier a la pel·lícula, l'únic sort mut que ho és de debò és el germà, perquè ells són una família, un pare, una mare, una filla i un fill. I el fill a la pel·lícula francesa és sort mut. És curiós que puguin voler sectors, perquè, clar, surten d'algú que es presenta en un càsting per al sector, no? Un sort mut en un món d'actors i que la veu és fonamental. I que l'addicció és un... és un plus. Per tant, és curiós. I llavors, ahir nit, que la vaig veure, vaig dir, mira, parlaré de Coda de Mar, perquè són dues pel·lícules molt semblants de guió. Clar, la Coda que ha guanyat l'Òscar ha fet un guió adaptat. A la pel·lícula francesa són uns pares que viuen al món rural, perquè es dediquen a les granges, fan formatge i després les venen a Mercadillos, o no sé ben bon. I, en canvi, la pel·lícula americana, la Coda, la que ha guanyat, són pescadors. Clar, ha girat, això. Quan comença la pel·lícula americana, que és un començament bonic, bonic, perquè és el mar. És el mar lluitant per la pesca i la nana, la protagonista de la pel·lícula, buidant el peix, és una entrada molt bonica, cinematogràficament parlant, i a més d'imatges. En canvi, diria que la pel·lícula francesa... els francesos fan un tipus de cine comercial, sobretot el comercial, que comença que la seva objectiu és ser... no torturar l'espectador. No solament això, sinó fer-li amable. Jo pensava... a la pel·lícula que vaig comentar aquí, que era el triomfo, que es tractava del món dels interts de les presons, estava tractat d'una manera amable. Però un pensa, per exemple, l'intocable, no necessiten records d'aquesta pel·lícula. Aquesta pel·lícula és una pel·lícula basada en un món, en una història real, d'una persona amb molts diners, i jo tiri un fador a la vida, que em sembla que cau amb un parapent, té una cosa d'aquestes, i queda completament invalid, i només pot moure el cap, no sé si la recordes. Estava magníficament interpretada. És un home que es resisteix a la situació que està, però és un lluitador amnat, i finalment li posa un ajudant, que és africà, i amb el que al final s'entén, perquè en el fons són dues persones lliures d'esperit. És una mica l'anti-ajudant, no? Exacte. Si hauria de fer algo, això és el que no fa. Però és el que més bé li fa, el pacient. Per l'esperit que tenen els dos. El personatge que l'ajuda és lliure d'esperit. Acaba de sortir de la presó, quan l'agafa. Suposo que és una pel·lícula que tothom recorda, ara que la comento així, perquè per dir el tipus de cine francès, que fa pel·lícules d'èxit, perquè aquella va ser una pel·lícula de grandíssim èxit, encara ara si la comentes, tu te n'has en recordat, i quan te n'has en recorda. Una banda sonora, tota ella era un pac boníssim. Però el cine francès comercial sap fer això. I s'ha esmerçat esforços en fer això. I ho sap fer bé. I la Farmir Le Berlier, com la coda de l'Òscar d'aquest any americana, té també aquest ingredient. Fa una temàtica que podria estar tractada amb duresa. Jo penso que, per exemple, tu com comentaves abans el cine irlandès, segur que la tracta d'una altra manera. I el cine anglès també. Igual de bona, o sigui, que el cine bridànic és un gran, gran cine, i uns grans, grans actors. Però el cine francès té la crunya ficada amb aquest tipus de cinema que el fa bé. Tenen la capacitat de fer-ho. Si algú la va veure ahir, la protagonista és una nana de 16 anys, que efectivament ella és cantant. Ho fa molt bé, canta bé. També és cantant a la vida real. Sí, a la vida real. I l'ambientació i el món que descriu és més naïf, més compte que el de coda, que pretén un ser realisme. Però els dos acaben parlant del conflicte que tenen, laboralment, aquest tipus de personatges, els pares a França, que són granges, i els pares a la pel·lícula americana, que són pescadors, amb uns grups en què tot es fa a través de la veu. Tant el cantar els preus dels peix, tot és un món que per ells és un món ingrat. I la francesa també. Són dues descripcions, lleugerament diferents de la mateixa història, i amb els mateixos ingredients. Per això crec que en aquest moment, que tenim un món no especialment optimista, el pes d'una pel·lícula que n'és, també ha tocat els Òscars, diria jo. I tant, sí que almenys hi hagi una espurna de... De banda d'una duresa, llui tant es guanya. Exacte. És la història del conte aquest. Del conte aquest. De superacions, una mica. Com? Dic de superacions. Sí, sí, clar. Una història de superacions. Que si tu l'expliques amb realisme, fas un biscotti, o fas una sonata... No pots sortir un drama, també. Depèn de com s'enfoqui, això pot ser un drama. Un drama, clar. Sí, sí, però que no ho fan aquest tipus de directors. És un altre tipus de directors que farien això. Fan això... I és una història que jo crec que el Cines es veu amablement, com si els que van veure a la pel·lícula a TV3, la passaven... Era una pel·lícula que es veia bé. Que es veia molt bé. Bé interpretat. I quan penses que la dificultat, la dificultat com actor, de fer un sormut, i la de fer que tot un sormut, de fer d'actor, que és el que passa a la pel·lícula americana. Xapó, eh? Potser els dos. I tant, i tant. Els dos, el pare i la mare, que els dos en són, i els dos han emergit, amb un món que no està fet pels sormuts, està fet pels homes que emiteixen veus, i s'hi entenen. Per tant, estar al meu mot de veure és una pel·lícula que es veu bé. És una pel·lícula que descriu tots aquestes problemàtiques personals que qualsevol família pot viure sense l'ingredient de les dificultats aquestes, però unes altres dificultats. Però que això la fa especialment brillant. Les dues veus són bones. Les dues cantants, tant la de la pel·lícula francesa, la de l'americana és molt, molt bona. Ho fa molt i molt bé. I ho fa molt bé la interpretació de la reia. Crec que és la millor interpretació. Sí? Sí, sí, la pel·lícula americana, molt bé. Per tant, què diria aquesta pel·lícula? Que la podeu anar a veure? Que la neu a veure, no? Que us la recomanem? Sí, que la podeu anar a veure, perquè és una pel·lícula que un surt bé d'aquesta pel·lícula sense ser cinematogràficament una pel·lícula per l'eternitat. Havies comentat també la de Drive My Car. Que ens queden pocs minutets, Carme. Doncs la començo i si per cas ja la acabareu. Fem uns últims tres minutets. Carme, que ara és una gran, gran pel·lícula. Una grandíssima pel·lícula cinematogràficament parlant. És una pel·lícula dirigida per el risc suque Hamaguchi, basada en un conte del Murakami, que ja són... El Murakami té contes que no són fàcils. Doncs aquest no és fàcil. Però... Però el que explica és bonic, finalment. És la història de dos persones que tenen problemes vitals, profons. Un amb la seva dona que és morta i un amb la seva mare que és morta. Per tant, dos problemes que porten el cor que ja no poden resoldre. Perquè s'acaba amb els problemes, però no amb el patiment. Per tant, aquesta és la pel·lícula que com ho enfoquen ells dos i com fortuitament es troben. Això sí que és bonic perquè l'Axar, a les pel·lícules, a mi sempre em sembla meravellós. Perquè canvia les pel·lícules. I tant. Canvia les vides. Sí, no volia dir les vides dels personatges. Però aquí la canvia perquè fortuitament ell, que és un director de teatre, va amb un grup a crear una pel·lícula que està preciosa, molt ben fet. Curiosament, mira, ara que he parlat dels seus muts, un personatge del Tio Vanya fa una selecció. Ell va en aquest poble a fer una selecció. I un dels personatges del Tio Vanya la fa una sòrmuda. M'estava preguntant tot l'estona que l'estava veient. I com ho fan, això, el teatre? Doncs, per sorpresa meva, el teatre surt tot el teatre ple i surt, com el diceu que posen els texos del que estan cantant, estar al tex amb japonès i amb anglès. No t'ho perdis. Del tex d'aquest personatge? De tots, eh. Però d'aquest personatge, un continua a la pel·lícula. Perquè ella, durant l'obra, només fa el gest. Ella, tota l'obra, la fa sorprenent haver vist aquestes dos pel·lícules que, per una manera fortuita, puc parlar del mateix. Que com és que allò a la pel·lícula ho explica, perquè ella arriba a ser actriu. Actriu, una actriu sòrmuda que fa una obra de teatre que aquesta sí que no se'n pot estar de parlar. I parla amb signes. I es descriu tota la pel·lícula amb signes. I... Bé, llavors, dic... Si no tenim més temps, t'explico. La pel·lícula va, llavors, ell es trasllada en aquesta ciutat, fa una selecció dels que es presenten per fer el Tio Bània, i, llavors, fa una selecció i comencen el cessatge. Llavors, això que fan els japonèsos, el món del Japó en aquesta pel·lícula és una cosa extraordinària. No sé si ho sabeu, però, per exemple, no es pot fumar... És a dir, que es pot fumar. Ells són dos fumadors empadarnits, tant el personatge central, que és el director de la teatre, i la seva conductora del cotxe, Drive My Car, que també és una fumadora. Llavors, van sempre amb una caixeta que va sempre a la del Japó, la gent fumadora, que tira la censa i la colilla. I no hi ha ni un paper terra. És que crec que és multa, com el carrer Japó depèn de quines dones no es pot... És curiós, perquè són dos personatges fumadors, ells, constantment fumen a tota la pel·lícula. I, quan te'ls mires, penses, fixa't. Aquí les tirem a la platja, incl. Sí, menauretament, encara sí, la gent que ho fa. Però, bé, t'explico aquests ingredients, perquè són ingredients en què et pots fixar. És una pel·lícula en què et pots fixar moltes matisos. És una pel·lícula tan bonica d'imatges i tan ben tractada d'imatges i tan ben tractada de personatges, que després tu et pots anar fixant en com acaba de... El guió és molt bo, eh? El guió és molt i molt bo. Com acaba explicant la història que els uneix. I, per tant, si dius que no hi ha més temps, tu deixo aquí... Vinga, va, sí, no? Sí, com a pinzallada... Sí, pinzallada, i com que encara acabaré... Tenia una altra pel·lícula, que és la mujer més dolenta. Ah, sí, aquesta la vaig veure. La mujer más malvada de todos los tiempos, una cosa així. És una noruega. Havia triat tres països, perquè havia triat la còdia, que és americana, la dressmaker, que és japonesa, i aquesta, que és noruega. És molt interessant, també. I també és molt interessant, molt interessant. Les apuntem pel pròxim dia, Carme, et sembla? Sí, et sembla. Vinga, va, així ens quedem amb ganes de saber què passa amb aquestes dues. Us acabaré d'explicar del Daimekart, perquè encara tinc coses... No, no, guardem aquí, guardem la llista. I les aconsello les tres. Les tres, perquè raons diferents totes, eh? Clar, no sé la gent que li agrada, però les tres aconsello. És veritat que la més dura de veure una cosa llarga, però si un va preparat per veure una cosa llarga, la pot veure bé. S'ha de saber que comença la pel·lícula amb el passat, sense títols, ni dir res, i quan comença el present, comença la pel·lícula amb els títols de credi. Per tant, tota la primera part no entén res, eh? O... Constant, sí. Però després explica la història. O sigui que... Això. Això també passa als llibres, i passa a les novel·les, i passa als teatres. Per tant, maneres d'explicar una història n'hi ha moltes, i aquesta n'és una. Aquesta n'és una. Ara sí, Carme, et desitjo bona setmana santa, igualment a tothom. I tornem a parlar de cinema ben aviat, que tenim ganes de saber què més passa amb aquest Daimekart, una pel·lícula més malvada, una cosa així. Sí, hem posat un nom força curiós, a més que és de Noruega. És Noruega, és Noruega. Grandíssims, grandíssims actors, perquè ella és una grandíssima actriu. Tenen uns primers planos que penso xapó, perquè ens pensem que només tenim el cine britànic, el cine americà i el cine... No, no, no. El cine d'anés és extraordinari, que són un país petit, eh? Tenen cinema i un gran... Tenen grans actors. I jo, que no coneixia res o poca cosa, poca cosa, eh? D'aquesta banda també és un cine important. Explorarem. Explorarem el cinema d'anés, també. Molt bé. Bona setmana santa, Carme, que vagi molt bé. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Cervei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora, i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Cervei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Bona nit. 12.46 del matí. Entrem a fer un últim espai. Una petita breu tertúlia, una mica esportiva, informativa, variada, podríem dir. Tenim amb nosaltres avui el Richard Cafarot i el Carles Rius. Bon dia, els dos. Bon dia, avui estem una mica més solets, no tenim el Paul i l'altre Carles, el Carlos? Sí, el Carlos em va dir que intentaria venir, però veig que finalment no ha pogut. Veig que no ha pogut, no? Segurament. O no? O està de vacances? M'ha intentat també connectar amb algú que parlàvem de l'esport local, però finalment és el que diem aquests dies. Ah, és que... Ahir m'han parlat amb el Toni Collantes. Sí, tenies una mica trobada, no? M'han trobat avui passejant i clar, estava fent... No sé si va un clor d'avi, o no sé, estava amb l'avi passejant una xiqueta. Després també he vist el Kim, que estava a l'artisme de l'Esfai, i m'ha dit que li agradaria vindre, però que avui mateix no podia, perquè justament del l'artisme estan bastant... N'enxerrem massa, però anem molt... Quim Santacana. Quim Santacana. L'artisme que és justament avui en tenim dues... dues malles. Si han sortit el bulletí, aquí... Jo crec que a Ràdio d'Esbanja vam fer una entrevista. Va passar a la Sònia. Són dos cracs de l'artisme que estan triomfant, i no paren, perquè en aquest cap de setmana n'han fet alguna de grossa, també. O que tu et fa un parell de cap de setmanes. El fet curiós de la Sònia Jiménez, que és atleta, també s'enjustenca, és que s'organitza tot ella, és a dir, no té un entrenador, no té un coach... I ella s'organitza, agafa el calendari de curses, per exemple, i s'organitza de quines vols fer i com se les prepara. Totalment... El que ha de fer durant un any. Exacte. Les metes a les marca ella, sí que puntualment consulta potser algun dietista o algun difícil, però... Alguna casa de feina. Exacte, sí, però que sugestiona tota ella, eh? Doncs el midó, campiona de Catalunya en 803.000 metres, d'Espanya en 800 metres, su campiona d'Espanya en 1.500 i tercera 1.300. Sense entrenador. Sí, sí, sí, tot a sola, tot a sola. Ai, que l'ofici d'entrenadors no pot anar nor. De quina edat estem parlant? A dalt? A dalt? Mira que està per sota dels 30 o tocar, no? No, són 40. 40, sí. 40 i molt pocs, eh? Sí, sí. Diuen que és el millor moment, eh? Per fer què? Per fer aquestes distàncies. Per fer aquestes distàncies. De fet, sempre he sentit que per fer una marató la millor edat és els 40 anys, perquè tens el cos dosarrollat i el cap... Què dius, aquesta edat? Sí, sí, sí. Perquè et parla la gent més jove, que tira més, no? No, la gent jove tira més, però és clar, psicològicament no és tan forta. Calcula que als 40 anys tens... si tens ben muntat el sostre i el cos... Clar, xocarreres de 12, 15, no? Triadlons, clar. Totes aquestes matxacades hi ha molta psicologia, evidentment. Hi ha molta preparació del cos, però... Sembla que no, però és un carnet. El coco s'ha de tirar ja. El que passa també per aquí, el Iván Eruzo, que també és... Sí, me vas comentar, però no sé ben bé qui és aquest món. És atleta, i de fet, ja per arrezar el riz, no sé si coneixes una competició, que es diu Everesting. Bueno, el nom ho diu tot. El nom no és l'Everest. No, bueno, no té a veure amb la muntanya, deu tenir a veure. Amb l'alçada. Exacte. Amb els metres. Exacte, es tracta de fer... tants quilòmetres com els que implica pujar l'Everest. Pujar l'alçada, que és un... 8, 8, 4, 8. Exacte, però ell, a més, hi ha sumat un Ironman. Ell sumarà un Everesting amb un Ironman. És a dir, que es passarà més de 24 hores fent esport, gairebé, m'explicava. Jo no sé com aguantar aquesta gent. Jo tampoc. Has estat molt fort. Jo tampoc no m'entenc. De fet, li vaig preguntar i va dir que estava tot aquí dins. Va sanyar el coco i va dir que tot està aquí. No, ni físic, ni no físic. Hi ha moltes coses a la vida, eh? És que jo no em veig capaç ni de veure-ho a la tele. Que fa tot i no? No, de acabar-la. De veure tota la cursa sentat on sofa, no em veig capaç. Que són moltes hores, eh? Moltíssimes. I després ve la recuperació posterior. Sí, que almenys és més canya. Això els hi passa als ciclistes. Quan acaben aquestes etapes de 200 km, quan arriben es foten unes bicis tàtiques i es tiren mitja de fotemunicames. Clar, clar. I després tenen... Calambres, com es diuen això, les... Exacte, rampes, tenen... Clar, de tota una miqueta. Sí, no pots parar de cop. Si fas un dia 200 km el dia següent, no pots dir que ara m'ho estic al sofà. Jo crec que aquesta gent no fa sofà. Aquesta gent no té sofà. Perquè si no ho fan... Un sofà amb pedals, no? Sí. S'ho han inventat. Si hi ha l'esport local, ja... Ja vaig dir que vaig parlar amb el Rodolfo. Aviam si et teníem més al tanto, que ens poguéssim pagar a passar notícies fresques per poder-les comentar. Sí, seria bé. No sé com ho faríem. Estàvem parlant de les entitats. El mateix dilluns, en el moment que hi rebre la informació, si la rep el mateix dilluns, i em va explicar a tot una miqueta el que n'hi havia, però a nivell de entitats esportives. Els dos llocs que n'han grans, que són el camp de futbol i la bona aigua, és un tal... Moltes. Però n'hi ha molts més. Hi ha una escola que diu Barcelona Barna Rítmica, que és de gimnàstica rítmica i de més, i a Taicuondo i atletisme, que no entren aquí, però també atletisme... Hi ha unes quantes més. El Trail de Barcelona, que també ha organitzat... La futbol està en els dalscars, el ciclisme també està allà a l'estem. Sí, que també fan sortir, sí. Que a Barcelona el camp de futbol es veu que finalment sí que es farà... En començant, les obres. En començant les coses i... I realment... Ojo, que jo crec que fora Barça i Espanyol no n'hi ha cap club de... cap poble que pugui tindre dos camps de futbolons per poder... Aquest nivell estarem? Jo crec que sí, dos camps... El Cornellà mateix, que és un grande dels grandes, té un camp de futbolons i un de futbolset. Allà s'apanyen tots. Tindrà dos camps de futbolons... Bueno, el Cornellà em sembla que els han mogut. Com que no, la fundació i tal d'altre, mouro perquè és moltíssima gent. Clar, clar. Però els tens canviar en altre lloc. Però hi ha una pena molt gran, això, amb els dos camps de futbol. On te fotrem la festa major, ara? Això, això, això és el pitjor de tot. Això és el pitjor de tot. Però si home, clar... És inimaginable, o sigui, jo... Tu diuen a tu, de petit, o a mi... Bon? De que aquí hi haurà dos camps de jespèries. No, no t'ho haguessis cregut. I després també seria un bon moment, jo no sé si em fot un tono més de futre, però... Vinga, posem-nos-hi, va. Sí, perquè hi ha una mala maró entre el lètic i el senjús, que jo... Sí, encara, això és real. És que això que continua. Qui pot saber que era una mica les restes de... Home, jo ho he viscut tot, he estat amb el senjús, he estat amb lètic, he estat jugant, he estat amb... Sé hasta el moment que me'n vaig anar a lètic, vull dir que va ser una cosa... Una cosa que estava entrant en jo el senjús, a la Vins, crec que era jo, i vam acabar guanyant la lliga i... I el president ens va dir que... que no ens convenia a pujar, perquè, si no, l'any que bé, teníem que anar cap a Sabadell, o els viatges eren molt lluny. Bueno, això és tipic, ara. Ja no és clar, diu-s'hi. Però era com fer anar-vos. Bueno, perquè el senjús és més... És més petit. Ens anem a jugar a Sant Joan, ens anem a jugar amb molins, i no volen sortir d'aquest... És un altre tipus de verofuers, que, a més a més, són dos clubs diferents. Tot i que l'altre dia vaig sentir... Bueno, un fill va anar a veure un infantil ser, crec que és del senjús, i dic, com poden tenir tantes lletres al senjús, i es veu que hi ha hagut un acord entre lètic i senjús, i hi ha nanos de lètic, que, per falta de capacitat a lètic, els passa al senjús per poder formar equipi. Això seria el que farà, bo, vull dir. El tipus sempre ha estat d'un... Dic, hosti, dos equips... És molt ràpid. Sí, de plantejament passa i ja és estrany. La fia amb el temps, dius, hosti, són tan diferents que, al final, per un pare és més fàcil. Sí, aviam què vols. Vull dir, ja el senjús, el miol, té un nan o no va entrenar, perquè veus que plou, i no passa res. I el lètic et trobarà, i mira què passa, i el dissabte igual aniràs a la banqueta, vull dir. És completament... No té res a veure, una cosa a l'altre. Vull dir, jo que sovint hi vaig al camp, n'hiam a la maró a nivell de coordinadors, de que sigui tu, o que sigui tu, o que sigui qui ta la música. Aquesta és allò que dius, ja no toca. A més a més, jo crec que, a més a més, del senjús, quan passa, jo crec que... quan passa que es formen dos clubs, doncs sí, és normal que n'hagi el rifi ràfi, però jo crec que actualment del senjús no queda ningú. No. Allà, amb les belles glòries... Sí, de quan estàvem nosaltres, o de les persones que es van quedar darrere nostre, hi havia l'Aniceto, que també va plegar, el Dominguez, potser està una miqueta per allà, són la gent que estava a la directiva. El president és un home de les pluges, i vull dir, ja no toca. Quan ja ho vaig al canvi, a l'altre dia és una tonteria, però estava al canvi, i el de l'lètic estava encalantant, i els hi fotien música per motivar-los, i va vindre un coordinador del senjús, que estava parlant de... i que va ser la música, aquesta, o què era... La convivència bona, bona, no ho és encara. No ho entenc, perquè primer ha passat molt de temps, i després són clubs completament diferents. I que probablement la gent que ja no hi és, que ja era el senjús, i que estava des de feina moltíssims anys, el desgast d'aquest afrontament continuaran molts anys, també els va portar per tard una miqueta d'aquesta situació, que és molt gran, és a dir, de persones dins del club, que és més gran de lètic. El lètic s'ha fet molt gran, molt gran. Lètic ha apostat molt a dalt, i realment ho ha fet molt bé, i està molt gran. Vull dir, el senjús s'ha quedat on s'ha quedat, és el que diu... Potser anem a jugar als senjús, anem a jugar contra els senyors de l'espí, i volins, i ja en tenim prou. I el senjús a lètic va jugar a Suecia, i se'n va a l'Alenosti, i se'n va a un tacalgui. Llavors, clar, vins a punt de miqueta... Jo crec que amb el temps les coses s'aniran recolocant, i els senjús quedarà més o menys absorbit, o s'agafarà un nom comú, amb l'antiguitat d'un equip i l'altre, i s'acabarà unificant la cosa. Un perquè està molt d'habilitat, i ara ja pràcticament li està arribant tot el que és el oxigen des de l'altre equip. No t'he sentit al final, no? No. És que els equips que tens aquí muntat són els que jo he de descartar, perquè no tinc més capacitat ni horaris, tot i que tu tens un dimarts i un dijous sense poder fer entrenaments. Llavors, jo crec que això acabarà... Que ningú vulgui acceptar-ho, que probablement ni un serà absorbit per l'altre, i l'altre serà absorbit per un, però vull dir que acabarà confluint amb un equip que és normal, amb un poble... No sé quants altres pobles tenen més d'un equip? Pobles més o menys similars a senjús, eh? Pobles plugues tenien molts barris. Quan jo era jove, jo hi havia 400. La propulsió de població és més gran. Pobles de més o menys densitat similars a senjús. Sí, és estrany. És estrany que hi hagi entre els equips. Amb pobles més grans s'entén que hi ha gent barris que ja poden fer el seu... Sí, em dius hospitalet, em dius altre més gran... No, amb aquelles plugues. Esplugues era una animalada. Sí, la pla plana, no sé què. Ara queden els pluguents, vull dir... Canvi de l'et, també, les plugues, tot allò. Canvi de l'et, hi havia el Rajó Marillo, que també estava allà... És que hi havia molts equips. El Rajó Marillo. Per cert, abans que marxeu el teu volant i mireu la hora que és, però ahir... No sé si vas veure algun partit, un Carles, perquè va haver-hi... Força d'interessant, amb un Manchester... Sí, un Manchester... Un solo Simeone Guardiola. Sí, un atlètic Manchester. Cadéu-n'hi duret, eh? Es volia preguntar què us va semblar el moment que tots els jugadors es van anar al còrner, que si un van pujar l'altre van començar. Va haver-hi un moment que el partit va frenar amb l'escalfada que portes, amb uns els interessa perdre temps, i els altres els interessa... I una mala imatge. Cada escufa la seva. És com un teatre, això. I al final, en aquests moments, una llarga al partit, l'altra a l'escurça, i l'altra a Brudesta... I després, clar, amb aquesta situació... 12 minuts, ojo, eh? Que va ser una barbaritat. De fet, els locutors deien, el partit de Madrid regalant tot un partit de nada, completament. I després, aquí, a la tornada, pensar-se que podríem fer alguna cosa. Llavors, quan els altres diuen, bueno, que tenen 10 minuts, anem guanyant una zero, ens haurien de marcar un parell de vols per guanyar, anem a controlar el partit, i llavors els agafa la ràbia de dir, això és anti-futbol, perquè esteu perdent temps, dic, tu vas perdre temps durant 90 minuts a l'altre lloc. I l'eugació que es van endur, eh? I al final, i al final... Mare de Déu, sembla que segueixi endur la Champions, eh? Doncs tindrem les semis, ja, el Guardiola de Madrid... Mare de Calenta, sí. Dos angles contra dos espanyols. Un dia real, que de un ídol. Ja és per a l'Àlipa. No sé quanta gent. Ja hi han quedat com a escut. Si ja vagi bé, bon Sant Jordi. Fins ara, adiós.