La Justa del 22/4/2022

I don't believe in the ground, there's no sound or reason, holding them down, there's no need to believe them at all, at all, oh, oh, oh. And held in your hand the only thing you needed, both eyes closed, Lord knows you're seeing it all, at all, oh, oh. Doncs bé, ha estat avui Jake Troth amb aquest Sunday Smile, com si fos un diumenge de somriure al cobra al programa d'aquest divendres 22 d'abril a les portes d'aquest Sant Jordi. Per fi, una mica més normal d'en s'ha d'acabar a arribar la pandèmia. 10 i 9 del matí, que marcarà mateix el rellotge, amb aquest tema us donem a tots i a totes. La benvinguda, l'ajusta, el magàsit matinal de ràdio d'Esvern, fins l'una. Serem aquí. Mentre ens acompanya aquest tema musical de fons, anem a fer com cada matí el repàs del somari i dels temes que tenim preparats per avui, començant amb aquesta primera hora sempre més informativa, repassant notícies de Sant Jordi, primeres que tenim aquí. Després passem també a llegir les portades, repassant les portades dels diaris que rebem aquí a la misura. I han acabat també la previsió dels temes, que tenim tots i totes, podríem dir, els ulls posats endemà, sobretot demà a l'hora del matí, perquè aquí a Can Ginesta, durant tot el matí, hi hauran aquestes paradetes, les tradicionals, paradetes de llibres, de roses, de més d'una, dues, tres, 15 entitats de gegants, també els tallers d'art plàstiques, de gaudim, creant. Ara així que a tothom, que era bé tothom, podríem dir amb els ulls posats a m'haurem de veure què passa demà amb la previsió dels temes. Doncs bé, avui en parlarem una mica més acutat tot i que el temps ja ho sabeu mai és 100% verificable. Entrarem a la segona hora per parlar de sardanes, parlarem amb la Maria Teresa Cots, ella és monitora de sardanes, una tradició que la Covid s'ha mantingut una mica llunyada dels actes populars i culturals, però precisament demà, a partir de les 12 aquí a Can Ginesta, hi haurà una ballada de sardanes, parlarem amb Maria Teresa Cots, una mica més enllà de l'acte o de l'activitat de la cultura que hi ha al darrere d'aquestes sardanes. A la segona hora també parlarem amb Mónica Liliancano, ella ja va passar per aquí per l'ajusta fa unes setmanes, precisament quan el taller d'escriptura per a dones s'ha organitzat entre altres pel Consell Comarcal del Vas-Llobregat i també la biblioteca Joan Margarit, al voltant del Premi Literari Delta va començar. Doncs bé, ahir va tenir va acabar aquest curs, ahir hem participat en un grup d'unes 15 dones i el curs ha compres unes 12 hores d'aprenentatge i també de compartir lectures. En vella farem doncs la valoració del taller i veurem si té continuïtat, que ahir la Rosa Maria Vallès, directora de la biblioteca, ens comentava que sí, que sembla que tindrà continuïtat de cara a l'octubre. La tercera i última hora la dedicarem a parlar de temes astrologics i psicològics, parlarem d'astrologia amb aranxa a limón, com sempre ens explica una mica la posició dels astres en aquests dies per entendre, potser, coses que sentim dins nostre. I acabarem parlant també de psicologia amb el David Fernandet, avui ens porta la síndrome de la cara avui, d'aquesta reparcusió d'abandonar la obligatorietat de les dones i d'aquestes llocs de l'escriptura. La tercera i última hora la dedicarem a parlar de temes astrologics i psicologia d'abandonar la obligatorietat de les mascaretes, que sembla que no per tothom ha arribat de la mateixa manera. Hi ha gent que encara necessita, no sé si per por, pel virus o també per aquesta seguretat de no mostrar-se, necessita encara portar-la, així que parlarem de tot plegat. Fem una pausa, escoltem un tema musical com cada matí i seguim informant-vos de tot el que passa aquí a Sant Just. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa XL.cat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Estem Mystery Jocs. que siempre pueda hacer lo que tú quieras les pido hacer lo que tú quieras ah, ah, ah, mi beba te me livran a los ojos son las estrellas que te conseen que el viento te lleve donde tú quieras los angelitos te mando, te mando los pido a cielo, les pido, les pido los angelitos te mando, te mando les pido haciendo, les pido, les pido te veo mi sueño, abro los ojos te quiere matar, sigo corriendo seca de un fuego, me quedo quemada si queres tú, te fuiste temprano pero sé que siempre te tengo a mi lado no me quedo a nada si pudiera yo voy de pa' atrás es que el tiempo hace me va y nada me acuerdo la luz de tu mirada ah, ah, ah, mi beba te me livran a los ojos son las estrellas que te conseen que el viento te lleve donde tú quieras los angelitos te mando, te mando los pido a cielo, les pido, les pido los angelitos te mando, te mando les pido a cielo, les pido, les pido no me quedo a nada si pudiera yo voy de pa' atrás es que el tiempo hace me va y nada me acuerdo la luz de tu mirada te me livran a los ojos son las estrellas que te conseen que el viento te lleve donde tú quieras los angelitos te mando, te mando los pido a cielo, les pido, les pido los angelitos te mando, te mando les pido a cielo, les pido, les pido Generalitat de Catalunya 7 milions i mig de futurs Ràdio TASPEN Durant de 8.1 En Guàrdema Ràdio TASPEN Durant de 8.1 Entrem en aquesta hora informativa que escoltem la veritat. Explorem què cr firefighta fer una nou estrellada amb sooners de 5.30 del matí. Comptes a escoltar l'aveu? Bon dia! Jo fertilitzo a la uranium. per això, si ho sabem. Primer notícies d'aquí. Sí, ens sumem una miqueta al Sant Jordi sobre moltes activitats avui, però ens l'agrarem d'una... Ahir ja en parlàvem de moltes, avui hi ha la entrega de premis del concurs de posició pròxima en català per a no professionals, i d'altre banda, avui també hi ha una nova edició del documental del mes de Sant Justes Bern, com sempre... Per cert, aquesta entrega de premis a les seta de les escoles, si hi ha algú que ha participat i no sap o vol anar igualment, encara que no hagi participat avui a les set en punt, fora d'exterior, del claustre de les escoles. I parlem del documental del mes, que, com sempre, arriba a les 8 del vespre a la sala de 50, en Ari de la Teneu. La pel·lícula triada per aquest mes és Rock per Mil, de Nita Ribaroli, que explica la història de Fabio, que vol convèncer la seva banda de rock preferida, els Foo Fighters, perquè actuin a Cesena, el seu petit poble natal situat al nord d'Itàlia. Per aconseguir-ho es proposa una fita gairebé inassolible, reunir mil músics per tocar junts i en sincronia la seva cançó Learn to Fly. Serà capaç de aconseguir-ho? La missió sembla impossible. Com aconseguir els diners? Trobarà tants músics? Doncs aquesta és una mica el que va fer aquest home, va fer una crida per YouTube, va ser l'inici de la increïble aventura de Rock in 1000, que es diu, la banda de rock més gran que ha existit mai. Rock per Mil és la història del Fabio, però també de tota una comunitat que influïs positivament en cadascun dels seus membres, animant-los a perseguir el seu somni, mentre et donen el millor d'ells mateixos, un documental divertit en el qual la nit arribarò, i ens ofereix una motiva i emocionant injecció de rock. Un germatratge que podeu veure, com dèiem abans, avui a la Teneu, a les 8, a la sala 50, l'entrada és de 7 euros, la General, i pels socis i socis de la Teneu és de 5. Vinga, tenim una de les notícies, que tenim en compte que demà també tenim aquest Sant Jordi, aquí d'Ala Can Ginnestà, que no sé si és una altra notícia en concret. No me l'han posat, avui, dels serveis informatius, però saps què passa? Que estem pendents de si sí o si no. O sigui, de moment s'està decidint durant aquest matí, aviam si sobre la possibilitat de poder tirar endavant el Sant Jordi. El que sí que he vist aquest matí, pels jardins de Can Ginnestà, és treballant a la jardinat, posant plantetes, arreglant els testos que tenim just sobre de la ràdio, que s'està arreglant tot el que és la zona. També hem de dir que amb la pluja d'ahir, que tornarem a l'última hora d'aquesta primera hora de la justa, també ha creat una sèrie de basals en aquestes zones, on anirien les carpes de demà, que també s'hauria d'arreglar una miqueta, perquè, si no, demà serà un pastifer. I tot això estem pendents que aquest matí, l'Ajuntament de Sant Justa, si deixi, si tiren endavant, o no, l'activitat de carpes de Sant Jordi. D'altra banda hem de dir, ja parlant de Sant Jordi tot i que no, és una de les notícies que hem de dir avui, que les activitats de la biblioteca es continuen fent. Recordeu que la biblioteca, tant s'hi plou com si no, té assegurar de l'activitat. Per una banda té una activitat de... L'hora del compte. De l'hora del compte, que és la companyia... Era molt divertit, era vivint del cuento. Vivint del cuento, dius. I també hi ha una presentació d'un llibre, que també sembla que aneu parlant d'aquí a l'ajusta. Sí, me'n parlais, i això és dins de... És l'assa infantil de la biblioteca. Sí, llavors el compte està previst fer-ho fora, els jardins de Cànginasta, però, si plogués, es faria dalt de la sala... O sigui, que les activitats de la biblioteca tirarien endavant, tot i la pluja, i l'activitat de Sant Jordi no surt a les notícies avui aquest matí, perquè suposo que estem pendents d'aviam que ens diu l'Ajuntament, si tira endavant on ha aquesta activitat de mal matí. És una llàstima si es suspén, però jo crec que seran valents i ho tiraran endavant. Esperem que sigui un pareu a Capalina, o tothom és capaç de portar-la. No sé que caigui el Gran Aigüat. No deixi ni muntar parades, però vaja. Amb l'esperança, què més tenim com a notícies de la Diània? Doncs una notícia que ja, si volen, els pares i mares que tenen marrecs a casa i que volen portar la criatura l'any vinent a una escola a Bressol de Sant Just, diuen que comencen les portes obertes amb visites presencials a l'escola a Bressol municipal marrecs, per tal que les famílies interessades en inscriure les seves filles o els seus fills puguin conèixer l'escola i el seu projecte educatiu de primera mà. Les portes obertes doncs tindran lloc diuen a partir de dos quarts de sis de la tarda, dimecres 27, a les 9 del matí, i dijous 28 a dos quarts de sis. Repetim, dilluns, a dos quarts de sis, dimecres, a dos quarts de deu, i dijous, 28, a dos quarts de sis. Per poder assistir a les visites, cal demanar cita prèvia, trucant al telèfon, 93-371-46-47. Tot aquesta notícia la podeu trobar a la web de radiolesberg.com. El nombre de sessions s'ajusterà a la quantitat de famílies que vulguin visitar al centre. El període de preinscripció per al curs 22-23 tindrà lloc el proper mes de maig i es podrà dur a terme de forma telemàtica. Si puguin completar la preinscripció per mitjans telemàtics, també tindran l'opció de fer-ho presencialment o demanant cita prèvia a l'escola. Per més informació sobre el procés de preinscripció a l'escola, a Bressol Municipal Marex, podeu consultar al web sanjus.cat.marex. Una web molt bonica, per cert. I ho acaba nova, aquesta anava a la biblioteca. També, també molt chula. Què més, ens faltaria una última notícia? Sí, és una notícia que va vinculada al veïnat de Masyui i al veïnat de Sant Joan Centre, com si diguéssim, perquè aquesta comunicació, aquesta passarela, doncs sembla que una vegada més el trasllat d'aquesta passera que s'està fent o que s'està previst construir, que connectarà al barri de Masyui amb al barri sud per Collserola, al costat de Can Jalaver, doncs sembla que ha retrat el trasllat. La passera s'ha fabricat a Vitoria, Uzcadi, arribarà a Sant Just en dos camions de grans volums. Inicialment havia d'arribar per Semana Santa, un trasllat que va ser jornat a aquest cap de setmana de Sant Jordi, ja que l'arts anys no va donar el permís per circular aquests dos grans vehicles per evitar que hi haguessin vehicles molt passats circulant per les carreteres en unes dates tan assenyalades com és la Semana Santa, llavors ho van suspendre. Finalment, però, sembla que aquest cap de setmana tampoc es podrà dur a terme aquest trasllat que ara està previst que realitzi el proper 30 de vell. Recordem que el principal repte d'aquesta passera és superar el desnivell des de Masyui fins a la Riera. O sigui, que fem una línia recti, passem just per sobre de la Riera, i anar a confluir en un punt que comporti un desnivell de pujada assumible, més agradable que el vial que hi ha actualment ara, que s'agafa al costat de la ITV, que és una bona pujada, i que també se't passa una mica les ganes de pujar. De baixar potser sí, però després has de tornar tampoc. Es tracta d'un itinerari per avionants i bicicletes, que compta amb una passera a la part que sorteja a la Riera, des de la Masia de Canja laver, al voltant de la cruella entra Maria Zambrano i el passeig del camí de la Masia, fins a l'inici del carrer Juan Ramon Jiménez, que és el que toca el barri sud a la cruella amb la vinguda de la Riera. O sigui que ja es pot veure. Si passeu per allà veureu com a l'inici i al final estan construïts, que és el que porten aquests dos camions des d'Euskadi, i que un altre cop se suspeix aquest cap de setmana, però tot està previst que el proper dia 30, que si no recordo malament, és dissabte, arribin aquests dos camions. Doncs després de la festa de la dansa, el dia de la dansa, que és el 29 de gener, sí. I el dissabte de concerts de la Virge, per celebrar aquella feina. Sí, en parlarem amb Lluís Terres, un dels organitzadors, no, el dimarts vinent, per fer una mica d'escalfament. Poden anar seguint l'actualitat més enllà d'aquestes tres, que tenim aquesta hora, també a web, a radio.com i a xarxes socials, Facebook, Twitter, Instagram, on cada dia també anem informant. Fem una pausa musical, Carles. Ens queden uns 6 minuts per dos quarts d'11. Tornem amb tu a fer portades dels diaris i tampoc no marxes molt lluny, perquè farem la previsió del temps, que és el teu espai. Fins ara. La Lluís. La Lluís. Díaz me siento perdido, inquieto sobre el confundido. Entonces me ato a las estrellas, y el mundo entero le doy vuelta. Yo canto para alguien como tú, con la oreja en el ar. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Na, na, le. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Na, na. Estí buscando a ese momento la música que cuando llega me llena con su sentimiento, su sentimiento a vida llena. Walking on a sideways, looking for innocence, trying to find my way, trying to make some sense. Yo canto para alguien como tú, solo como tú, baby. I'm singing for somebody like you. What about you? I'm singing for someone, someone like you. Tú dime a quién le cantas, cause there's something about you there. Speak to my heart, speak to my soul. I'm singing for someone, you're all like you. Yo canto para alguien, someone like you, someone like me. Todo como tú, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Buscando ese lugar, looking for paradise. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na. Ese corazón herido, la música le da sentido. Pedamos con la voz tu sala, pedamos a tus pies camino. Oh, there's anybody out there. Feel like I feel, trying to find a better way. So we can hear. I'm singing for somebody like you, sort of like me, baby. Yo canto para alguien como tú, solo como tú. What about you? Yo canto para ti. Oh, I'm singing for someone. Yo canto para alguien. Oh, cause there's something about you there. It speaks to my heart, it speaks to my soul. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. I'm singing for someone. I'm singing for someone like you. Yo canto para alguien. Someone like you, someone like me. Yo como tú, me hiciste. Todo el mundo va buscando ese lugar. No te importa. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, I'm singing for somebody like you. Busca-lo, busca-lo. Oh, cause there's something about you there. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. A la bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en Vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbèrm. Vinga, dos quarts en punt, 11, que marca ara mateix el rellotge. Carles, seguim amb tu. Entrem ara a fer repàs de portades dels diaris. Si et sembla comencem pel reportatge del Diari Ara. El gran titular és la Catalan Gate. Tens la relació amb PSOE i Esquerra. Recordem que hi va estar el president Aragonès a Madrid per fer consens amb els partits independentistes. Vici de la Catalan Gate demanarà la taula de diàleg, però també l'acord sobre el català o votacions al Congrés Claus per a la legislatura, el cas Pegasus, que és el que obre la portada del Diari Ara. Amb dos apunts més d'aquest titular diu que Aragonès avisa Sánchez des de Madrid que si el cas no s'aclareix, no podrà continuar sense soci. I el PSC es desmarca de l'acord del Parlament contra l'espionatge perquè apunta al govern espanyol. Aquest és el gran titular. Podríem dir que en fotografia en tenim dos de destacades. Una és la visita del president Sánchez d'ahir a Ucraïna. Sánchez va visitar KIF i va doplar l'ajut militar a Ucraïna. El president espanyol anuncia a Zelensky i el suport per investigar els crims de guerres russos i podem veure una imatge en la roda de premsa dels dos presidents. I l'altra imatge que destaca el Diari Ara és el suposat detingut per la brutal violació aigualada. Es veu un home encaputxat amb un gersei encaputxa i els Mossos d'Esquadra el porten caminant cap al vehicle policial. Diu detingut per brutal violació aigualada. Un jove de 20 anys amb antecedents per un delicte sexual va ser detingut ahir com a presumpte autor de l'agressió sexual que gairebé acaba amb la vida d'una menor aigualada. Aquesta és l'altra imatge. I en petit format el Diari Ara també destaca que el sector immobiliari es dispara i recupera els nivells del 2007. Els inversors estrangers es tornen a fixar en Barcelona i un altre petit titular que podem veure ampliat dins les pàgines del Diari Ara fa referència als esports i diu que el Barça fa un exercici de supervivència per superar la reial societat per 01. Recordem que van marcar la primera part, la segona part, hi havia moltes lesions pel camp que no acabaven de fer els canvis, la reial societat va atacar durant tota la segona part però van fer una bona tasca salvant aquest 01 i encara lluitant per aquesta segona plaça, la Lliga, que és el que li queda aquesta temporada al Barça. La mateixa informació, que comentem amb la Lliga, normalment estem a aquest nivell. Per això ho dic. No, al contrari, que no tenim tanta informació, no es volia dir, que no estem tan posades al dia esportiu. Vinga, passem cap a la portada del Periódico també, que seguim amb aquesta qüestió d'aquest jove que a tota punta, que és el culpable de aquesta violació, brutal violació d'aquesta manora igualada, és bàsicament la fotografia que destaca en portada del Periódico i en altres qüestions, com per exemple també aquesta picabaralla entre esquerra d'aquí amb govern central d'allà, per aquest Catalan Gate que més tenim de la portada del Periódico. És molt fort aquesta situació. Mentre la busco, faig un comentari. Avui sentia per ràdio i tu sabies que si, per exemple, tens el veí de dalt que vol saber la seva economia i una manera de poder-ho fer, doncs és agafant-hi i anar-te'n a la bústia i agafar una carta seva i mirar els seus estalvis. Saps en quan està penat el fet que agafes una carta del teu veí, obres la carta i mires l'extracte del banc. Fer de aquest acte és una falta greu i són 4 anys de presó. Només el fet d'anar a consultar una cosa que no és teva i és una carta amb una bústia dins d'un escala en un pis. Ho dic per fer referència al Catalan Gate que diu que és una cosa que dins de la llei hi ha coses d'intimitat, com és una carta dins d'una bústia que siguin 4 anys de presó i que no es vulgui investigar això del Catalan Gate o que vegin cap a un altre cantó. És molt fort. Les notícies no s'entén, una de les notícies la que estem comentant, aquest jove mantassadent de violació que va violar presentament aquesta jova menor d'igualada amb les penes de presó, comparades amb aquesta, per exemple, que sembla anecdotari. El periodico avui sí que el gran titular, sabem que el periodico és de tendència a PCC-PSO, el gran titular parla d'aquest jove mantassadent que va violar la menor d'igualada, la fotografia podrien dir que és calcada a la delara, però més ampliada, o sigui, podem veure les policies i també és el mateix moment en què aquest nano entra al vehicle policial. El detingut de 20 anys va actuar sol, va causar greus sequeles a la víctima de 16 anys i ja havia comès delictes sexuals, que feia casa si hi havia comès delictes sexuals, els Mossos feia un mes que li seguia en la pista. Aquest és el gran titular en fotografia del periodico, també destaca el periodico comportada amb un titular una mica més petit, que a esquerra et deixen l'aire a la seva relació amb el govern, això li dona un protagonisme més petit i a baix de tot el periodico de Catalunya, ho entenem per la seva tendència política. El destacat en vermell podríem dir del periodico, avui és el titular de que Sánchez recolza a Zelenski amb una gran remesa d'armament, aquesta sí com que és més propera, però això ho fan tots els diaris, en tendències polítiques a cada diari i que deu fer la seva. També hi ha un destacat que parla d'un récord al mes d'abril i és que Espanya supera per primer cop els 20 milions de treballadors en actiu, és un dels titulars que destaca el periodico, i també un altre dels destacats és que Barcelona demana que es redueixi la brosa davant la vaga de la recollida que podria arribar en breu. Per què fa el món de l'esport, hi ha una referència a futbol femení, la futbolista del Barça a Itàna bon matí diu que quan tens emocions que t'ho fan passar malament és bo escriure-les, és una reflexió que fa la Itàna bon matí i que probablement es pugui veure ampliat a les seves pàgines, aquesta és una mica la portada de l'edició català del periodico aquí a Catalunya. I ens faltaria la portada de la venguàrdia, que és l'últim que tenim, aquest sí que el tens en paper, amb aquesta guerra a Europa, més aviat aquest atac de Rússia a Ucraïna, perquè Sànchez va visitar diverses ciutats, acompanyat de Zelensky, del president, i en altres qüestions de nou seguim amb aquesta violació d'igualada, en aquesta menor, que torna a ser de nou portada amb altres qüestions, fem una mica el repàs. L'única diferència és que la portada de la venguàrdia i la fotografia poden veure en Sànchez saludant a Zelensky, el president d'Ucraïna, i també poden veure de fons la primera ministra d'Anesa, la Methe Fredigsen, que també va ser present en aquesta trobada, o sigui, tant Espanya com Dinamarca van fer la visita a Ucraïna. És la gran fotografia de la venguàrdia, amb el senyor Sànchez al capdavant, també fa referència amb titular a la violació d'igualada i al detingut, amb la fotografia d'aquest detingut entrant dins del cotxe, també fa referència a la venguàrdia, com en altres portades, que el president Aragonès et verteja a Madrid, que veu la legislatura en l'aire, se'n podrien anorris el govern de Pedro Sànchez, si no s'investiga el cas Pegasus. També hi ha un altre titular que no destaquen en portades els altres diaris, és que el banc central europeu decidirà si puja el tipus amb IPC del mes de juny, això seria per tremolar totes les famílies, estarem molt atents a aquesta notícia d'economia, i pel que fa diferents breus que fa la venguàrdia amb diferents colors, un fa referència a Sant Sebastià, Donosti al Barça Pateix per guanyar la rella al 01, també una referència a Sant Jordi, els autors aconsellen quins llibres comprar, això ho podeu trobar a l'apartat de cultura de la venguàrdia. També parla de la crisi climàtica, diu que la temperatura europea ha pujat 2,2 graus en els últims anys, que això és una autèntica animalada, sembla poquet, un dia fa 20, l'altre fa 22, no es nota gaça, però de mitjana pujat 2,2 graus és una autèntica animalada. I tant, i tant, de fet avui precisament Google, aquest dúdel de Google, que és la pàgina principal quan vas a buscar el cercador, et surt diverses imatges de l'evolució des de l'any 2000 fins al 2021, es veient com una part, exacte, un glaciar es va desfent, i de fet, si cliques en aquesta imatge et recondueix altres pàgines destacades sobre canvi climàtic, sobre ciències, llibres inclús recomanats sobre aquesta temàtica, com ens pot afectar, pàgines de Greenpeace, mans unides, etc. Per tant, sí, una qüestió que preocupa a tots i a totes, i també als que no hi són, doncs que hi seran pobres... I per què ho faig a Google avui? Doncs perquè avui és el dia de la terça. Exactament, gràcies, Carles. Molt. És així. Doncs fem una pausa musical, un parell de cançons, si vols respirar una mica fent un got d'aigua, i tornem a fer previsió del temps amb els dos posats amb aquest Sant Jordi, a Can Ginestar, esperem que si vinguem, ara tornem. Escolta Bruno Mars, això es diu When I Was Your Man. I'm a little girl, cause my heart breaks a little when I hear your name. It all just sounds like ooh. Too young, too dumb to realize that I should have bought you flowers and held your hand. Should have gave you all my hours when I had the chance. Take it to everybody cause all you wanted to do was dance. Now my baby's dancing, but she's dancing with another man. My pride, my ego, my needs and my selfish ways cause the good strong woman like you to walk out my life. Now I never, never get to clean up the mess I made. And that haunts me every time I close my eyes. It all just sounds like ooh. Too young, too dumb to realize that I should have bought you flowers and held your hand. Should have gave you all my hours when I had the chance. Take it to everybody cause all you wanted to do was dance. Now my baby's dancing, but she's dancing with another man. Although it hurts, I'll be the first to say that I was wrong. Oh, I know I'm probably much too late to try and apologize for my mistakes, but I just want you to know. I hope he buys you flowers, I hope he holds your hand. Give you all his hours when he has the chance. Take it to everybody cause I remember how much you loved to dance. Do all the things I should have done when I was your man. Do all the things I should have done when I was your man. Oh, yeah! I love it! I love it! I love it! You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on. Let me charm you. Go and order on me. You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on. Go and order on me. You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on. Let me charm you. Go and order on me. You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on. I don't whisper in the rest of my heart, and then she said to me, boy, just push that thing, or push it harder back on me. So let me hold you, girl, caress my body. You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on, let me drive you. Girl, why not run me? You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on, let's hug me, hug me, kiss me, squeeze me, hug me, hug me, kiss me, hug me, kiss me, squeeze me, hug me, hug me, kiss me, hug me. When I got a knock, I go back to the night. If she thinks I'm a knock, I'll fight. Me don't feed her with popcorn, that's right. Walk on play, we like height. For the longest time we're jamming in the party, and you're windin' on me, pushing everything. I ride back on top of me, yeah. But if you think you're gonna get away from me, you better change your mind. You're going home, you're going home with me tonight. So let me hold you, girl, caress my body. You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on, let me drive you. Girl, why not run me? You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on, yeah. I ride back on top of me, yeah. But if you think you're gonna get away from me, you better change your mind. You got me going crazy, you. Turn me on, turn me on, let me drive you. Turn me on, turn me on, let me drive you. Turn me on, turn me on, let me drive you. Una gran cançó d'una gran pel·lícula també de Pretty Woman, això es diu The Pretty Woman, de Roy Orbison. Fem aquest tema abans d'entrar a fer la previsió del temps de nou avui amb el Carles Rius. Una gran cançó d'una gran pel·lícula també de Pretty Woman, això es diu The Pretty Woman, de Roy Orbison. Pretty Woman, stop a while Pretty Woman, talk a while Pretty Woman, give your smile to me Pretty Woman, yeah yeah yeah Pretty Woman, look my way Pretty Woman, say you'll stay with me Because I need you, I'll treat you right Come with me baby, remind tonight Pretty Woman, don't walk on bike Pretty Woman, don't make me cry Pretty Woman, don't walk away Okay, if that's the way it must be okay I guess I'll go on home, it's late They'll meet tomorrow night, but wait, what do I see? Is she walking back to me? Oh, Pretty Woman La reserva s'esgoten, la sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vida Tenim quanta tr ganska agec. Tu penses molt i치�na dius-je per la sang. A l'hora d'anar a la campanya de donació de sang, aquest gest que salva vides ha arribat a Sant Just, serà el casal de joves d'aquí a la Sant Just. Queden una quinzena de places disponibles encara en horari de matí, des de les 10 del matí fins a les dues del mig, i també en horari de tardes, des de dos quarts de cinc fins a les vuit, encara podeu anar a donar sang. De moment hi ha una vuit antena de persones que han resesvat hora, i ara hi ha una altra. Ara podeu anar a donar sang, de moment hi ha una vuit antena de persones que han resesvat hora per donar sang, però ara podeu fer-ho d'anar al gest d'una sang.gencat.cat, la fa la vostra hora, reservar la cita, i apropar-vos, sobretot, important que llegiu aquests factors que heu de complir abans de fer aquesta donació de sang, tot i que qualsevol persona sana, entre 18 i 70 anys, cap a més de 50 quilos, pot donar sang. Carles, seguim i tornem amb tu. Què tal, bon dia, com anem? Bon dia, molt bé. Això és molt. Igual que abans. Sí, no ho hauria de fer massa, la cosa. Tothom ha escoltat un parell de cançons molt bones, com sempre. Molt, molt bones. Vinga, parlem de Sant Jordi, sobretot, ja sabem que hi ha més vida, més enllà d'això, però crec que avui hi ha molta gent que té els dos posats, entre comerciants, polítics, podríem dir, no?, ciutadania, amb què passarà demans, entrem aquí amb Sant Ju, sempre, què podrem fer, què no podrem fer, esperem en comptar amb aquestes parades de canginestar, com pinta el temps. Aviam, ens expliquem. Avui és una pausa entre dos línies frontals, la línia frontal que ens va afectar a partir del dimarts dimecres, que va arribar a casa nostra, va generar una depressió davant del Mediterrani i va provocar aquestes precipitacions entre dimecres i dijous, perquè, a part d'això, portava aireu fred associat. Molt bé, doncs imagineu-vos dos línies frontals, una que ja ha passat i ha marxat cap a Itàlia, ara tenim un marge de treva, que és just avui divendres, que tenim el Ser Serer, i molt tranquil. Si us heu fixat en la foto que hem fet avui a les xarxes socials del dia d'avui, del horitzó de Sant Just, heu pogut veure els tels dels avions. És un dels símptomes habitualment que pugui arribar un canvi de temps. Quan el fum dels avions es condensa en el sada i es queden marcats al cel durant molta estona, això vol dir que està arribant algun canvi de temps. I aquest canvi de temps arriba amb una altra línia frontal, que arribarà a partir d'aquesta tarda per les terres de Ponent. Això farà que avui el matí sigui solellat, com estem tenint ara, però que a la tarda puguin ja haver alguns núvols, i això farà que aquests núvols cada cop vagin a més. És una línia frontal que no és que sigui massa activa, però darrere seu porta aire fred associat. Clar, en el moment que tenim aire fred associat, el fet d'arribar al Mediterrani amb una temperatura de l'aigua del mar que ara està demitjant al voltant dels 13 a 14 graus, aquest aire fred, en contrast amb superfície i en el sada, provoca que puguin creixer núvolades i puguem tenir algunes precipitacions. El front en sí és molt poca cosa. Llavors, aquest front ens creuara durant la matinada i ens podria portar alguna precipitació, però de caire feble. És probable que durant la matinada el que tinguem és algunes gotetes a les dues, tres, quatre de la matinada. Després, el que tindrem és, potser, una activitat una mica més important, o sigui, el gruix d'aquest front ens podria passar entre les 6 i les 8 del matí, deixant, com a molt, 2,2 litres per metre quadrat, que és el que ens diu. Estem mirant la previsió més optimista de cara al Sant Jordi. Després parlarem de la més negació. El sinistre. Els americans, no? Sí, normalment sí. Llavors, entre les 6 i les 8 del matí, ens podria ploure amb una miqueta més d'intensitat. Després, pararia. I el que passarà és que aquest aire fred durant el dia farà que tinguem un bon sol amb algunes núvolades que veurem, que aniran passant per aquí, algunes seran prou gruixudes, i sembla que, a partir del migdia, aquestes núvolades podrien tornar a desenvolupar-se lo suficient com per deixar anar algun ruixat puntual. Hi haurà moltes estones de sol, o sigui que al matí hi haurà estones de sol, però aquests núvols que creuen i que caprichosament es col·loquen a diferents punts i van i descarreguen en un punt, doncs això és el que fa de molt mal preveure el Sant Jordi d'Anguany. Podria ser un Sant Jordi espatllat a Sant Feliu, amb un ruixat a mig matí, i que deixés tot ben xop, i a Sant Just, potser, aquest ruixat no acaba passant, o a l'inrevés. O sigui que és una situació realment complexa de poder precisar on nassos caurà aquesta precipitació. El que és cert, i el que comenten els europeus, que l'han clavat bastant les últimes setmanes, és això, el que dèiem. De matinada algunes gotetes, la màxima precipitació està prevista entre les 6 i les 8 del matí, després deixaria de ploure, trauria el nas al sol fins i tot amb alguns núvols, i a partir del migdia es podria tornar a revifar aquesta situació d'una certa inseguratat en el temps, amb sol, i aquestes nubulades en algun moment puntual podien deixar anar a un ruixat. Quan el dia pràcticament acabi, el sol tornarà a guanyar terreny fins a la seva aposta, com va passar ahir, que va ser un salatge preciós a la nit, perquè teníem tots aquests núvols que teníem en front de la costa, però per punent, se s'obrien moltes clarianes, i això va permetre quan el sol es punia, doncs, tenir aquest sol rugent, l'hi lòs, vermellós, molt bonic, que també és després d'un dia de pluja, doncs va ser molt bonic. Parlem de la pluja, precisament. Una pluja que ahir, doncs, ens va aportar 16 litres per metre quadrat. Això permet ja arribar, aquest mes d'abril, una precipitació al voltant dels 26 litres, que no està gens malament. Això, amb el còmput total d'aquest 2022, ens fa arribar al 108 litres per metre quadrat. I a tall d'exemple, si aquest any, finals d'abril, estem a 108 litres per metre quadrat, i l'any 21, recordeu, que va ser un any molt sec, l'any 21, amb 4 primers mesos de l'any, va caure 88 litres. O sigui, que han caigut 20 litres més, continuem dient que el 21 va ser molt sec, però ara, de moment, el 22 és sec, perquè encara no tenim aquelles precipitacions que hauríem de caure, hauríem d'estar al voltant dels 300 litres, i no pas dels 100. Però bé, tot això és benvingut, i és el segon mes amb registra de pluviositat, aquest mes d'abril, el primer va ser el mes de març, amb 64 litres, ara l'abril ja en portem recollits 26 més, el que pugui caure aquesta nit i aquesta matinada, que podria rodonir la cosa cap als 30, li tregeu brem com van les coses. Una altra de les situacions curioses que ens porta sempre a la inestabilitat és aquesta temperatura de l'aigua del mar, que feia referència, estan entre els 13 i els 14 graus. Quan tenim aquesta influència marítima de vents humits de mar cap a terra, ens provoquen que hi hagi aquestes ventades, que eren molt fixes de sotuers, test i nord-est, el que fa és agafar aquesta temperatura marítima i portar-lo en superfície a punt de la costa. Per això, amb prou feines, vam superar els 13 graus, és la temperatura més o menys que està a l'aigua del mar, i és aquesta influència marítima que va frenar completament la temperatura a la costa, que ja ho vam dir, i pràcticament era un dia d'hivern i no pas de primavera. Avui, com que treu el nas al sol, aquestes temperatures es poden recuperar una mica. Tot i així, aquest matí, ja teníem valors forts a baixos. Avui la mínima senjús ha estat al voltant dins dels 9 i dels 10 graus. Ara, en aquests moments, amb la presència del sol, a l'escola Montseny, a l'estació que tenim a l'escola Montseny, la temperatura és de 16 graus, i a Cangin està en aquests moments és de 16 graus i mig. Recordem que Cangin estàs a una miqueta més elevat de la superfície del terra, o sigui que a nivell de terra podríem estar una mica més baixos, però estem al voltant dels 16 graus. Un altre dels fets aquests que comentem i que hem anat dient durant tota la setmana, seguim amb pressions tremendament baixes. Avui, per fi, hem arribat als 1.000 hectòpascals. Ara estem a 1.000 hectòpascals. Això provoca que amb aquestes pressions tan baixes puguem tenir una mica de migrany, una mica de mal de cap, una mica de mal sentir. I recordeu que, quan ens creu una altra línia frontal, continuarem amb aquesta pressió baixa, no només avui, sinó que també demà dissabte. Hem fet previsió d'avui divendres, un dia que els núvols aniran a més, però ens deixarà un bon matí i un bon migdia, demà dissabte amb aquesta inseguretat fins al vespre, i diumenge comença un període de temps més tranquil, més essolellat. És bastant probable que, segons els europeus, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres... Probablement podem parlar de temps més tranquil. El temps es podria tornar a complicar a partir del 18.28 i afegir-hi divendres i dissabte, però, en què falta molt, no ens enfilarem massa. I només volíem destacar una altra dada, que el fet de les temperatures de cara al cap de setmana, doncs que avui podem arribar als 17, 18 graus amb aquest solet, demà dissabte entre els 15 i els 16, sempre per sota de la mitjana, i començarem a recuperar una mica la mitjana de temperatura, si tot va bé, a partir de diumenge, amb unes màximes al voltant dels 20 graus, o sigui que al migdia s'estarà prou bé. Llavors sembla que no parella tant el dia com a tal, però el dia en el sent demà... De parella a parella, però... Jo deia que no es pugui celebrar. Jo crec que es podria celebrar, o sigui... La meva opinió, així, mundana és... Munteu carpes, senyors de l'Ajuntament, poseu-li sostre totes les carpes, o sigui, aquestes carpes, o sigui, les parades de llibres sense sostre, doncs, és complicat, però si munteu carpes, els llibres estan arrasarats de la petita pluja que pugui caure, que ens pugues caure durant el matí, però jo crec que anirem jugant amb estones d'esfoys i estones de núvols. Jo, per mi, tiraria endavant. Les decisions dels polítics. Això estan per criticar-los després. Sí, no hi ha llocs, també, per exemple, a Girona. Organitzaven el Sant Jordi dins d'un dels pavallons que tenen. No esportius, en aquest cas, és un pavalló, diguéssim, que utilitzen parvaris per fer concerts, per fer actes, etcètera. Un espai filial, deu ser, sí. Exacte, un espai filial. I aquí potser algun any es podria plantejar de utilitzar, per exemple, la bona aigua, o alguna pista gran, la nova coberta, també, la nova pista coberta que tenim al complex esportiu. No és el mateix, no té el mateix encant, no són les vistes de Can Ginestar, etcètera, etcètera, però, almenys, segur que, si aquell dia de ploure, doncs el salves de cara a un futur. Sí, i teníem l'oportunitat de la tardada poder parlar amb l'alcalde de Sant Just, que vam coincidir aquí a Can Ginestar, i em preguntava, què fem, què fem, o com anirà la cosa. I dius, encara és molt insegur la situació. I ell deia, feia la reflexió aquesta, que em deia que deies tu. És que no tenim un espai a Sant Just per acollir tot aquestes parades. Encara que sigui més lleig, com a mínim, poder fer el fet, perquè tenim llibreries, que és el seu agost, tenim floristeries, que també fan l'agost, i també tenim els nanos de les escoles que també intenten vendre roses per poder marxar de final de curs. És tot un seguit de gent que es veu molt afectada per aquesta festivitat si no es pot realitzar. Però, ara, tenim que tenir-ho amb obres, i els complexos esportiu i activitat esportiva durant. És un dissabte normal i és difícil fer fora tota l'activitat que hi havia una pista. Un dia a l'any, si us veu que alguna manera es pot gestionar, és un dia a l'altre. Un dia a l'any, si us veu que alguna manera es pot gestionar, és un dia a l'any. No, no, no, jo aquí a resoldre cap problema institucional, valgan 10. Ara sí, a Carles Bon, Sant Jordi, però no he vist que faci, però esperem que no, que es pugui celebrar amb plena normalitat, dins el que cap, i ens veiem dilluns. Regalar roses i llibres. Vinga, que vagi bé. Just move on up! Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Gemma Bonet. El diari nord-americà de Washington Post publica avui un editorial molt crític amb les democràcies que fan servir programes espies, com el Pegasus, i el catalan gate. El diari assegura que quan les democràcies cometen vulneracions de les llibertats civils, tant flagrants com sembla que s'han produït a Catalunya, mereixen una condemna. En el text titulat Les democràcies, no hauríem d'allobrar-se a un futur de vigilància il·limitada. El mitjà explica que un director executiu de l'empresa israeliana NSO, que produeix el programari espia. Asegura que gairebé tots els governs d'Europa estan utilitzant aquests programes. De Washington Post alerta que les democràcies que els fan servir actuen com a règims autoritaris. El diari alerta també que aquests abusos demostren que cal una regulació global i afegeix que l'única solució per la properació sense control d'eines com Pegasus és que els estats compromessos amb la protecció de les llibertats civils s'uneixin per escriure algunes regles. El partit popular crea la Comissió de Secrets Oficials del Congrés que és l'òrgan on es podrien aclarir moltes de les incògnites sobre l'espionatge massiu del programa Pegasus. Això, el mateix dia que els socis d'investidura del govern espanyol, han presentat una sol·licitud de compareixença de Pedro Sánchez a la Càmbra. Anem ara a Brussel·les. La Comissió Europea orgeix els ciutadans europeus a conduir menys, i els ciutadans europeus els ha coordinat l'Agència Internacional de l'Energia en resposta a la Invasió d'Ukraine. Brussel·la Jordi Baró. Bon dia. Nova crida de Brussel·les als ciutadans europeus ha fet més en la resposta a la Guerra d'Ukraine. Seguint la demanda genèrica repetida per Josep Borrell de baixar la calafecció, ara l'Agència Internacional de l'Energia i la Comissió Europea creten un pla amb 9 recomanacions senzilles i més específiques que passen també per abaixar un grau la calafecció o apujar un grau l'aire condicionat, però també per treballar des de casa per evitar els desplaçaments, rebaixar 10 quilòmetres hora la velocitat en cotxe per vies ràpides, deixar el vehicle a casa al diumenge a les grans ciutats o utilitzar el tren en lloc de l'avió. L'Agència Internacional de l'Energia, amb seu afrança, calcula que això pot fer estalviar 500 euros per any de mitjana a cada llar i reduir la dependència energètica de Moscou. Apunta que si aquestes accions les seguissin tots els ciutadans de l'Unió Europea servirien per estalviar 220 milions de barris de patòria l'any i gas natural suficient com per a escalfar 20 milions d'allars. Jordi Vara, Catalunya Ràdio Brussel·les. L'ofensiva russa contra Ucraïna busca tenir una porta d'entrada cap a la regió, però russa de transnistria molt d'àvia en aquesta zona, que fa frontera amb el sud d'Ucraïna, i és a pocs quilòmetres d'Odessa. Les tropes russes ja hi són presents des de fa anys, i una eventual conquesta d'aquesta part d'Ucraïna els garantiria reforçar la presència a les ones. Mentre estant, no hi ha cap respir en l'àmbit humanitari, només que avui no es podrà obrir cap corredor per amacuar civils de d'altres ciutats. Avui comença a funcionar un nou radar de tram a la carretera C14 entre Pons i Bessella, el Prépidineu. Aquesta és una de les principals vies d'accés cap al principal d'Andorra, corresponsant a l'alorigella Loi Barrera, bon dia. Bon dia, el radar controlarà un tram de nou quilòmetres i mig, on als últims cinc anys hi ha hagut una cinquantena d'accidents amb 8 morts i 15 ferits greus. L'alcaldeça de Bessella Cristina Barbenz fa hi anys, que demanava mesures per reduir la sinistralitat. La realitat d'aquesta carretera és la velocitat. S'ha demanat sempre que es fes alguna actuació. El que, si un radar de tram o una altra mesura, és a dir, una modificació del terçat de la carretera, no ho sabem, però que alguna actuació s'havia de fer, sí. A Loi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsant a l'altor Roxell. La fèrie d'abril obre aquesta tarda a les portes després de dos anys a pandèmia, ocupa 54.000 metres quadrats al Parc del Forum de Barcelona i estarà oberta fins l'1 de maig, en total més de 100 casetes, una vintena de les entitats organitzadores i la resta de restauració i de diferents activitats. Però la fèrie ofereix moltes coses més, com explicava el matí de Catalunya Ràdio, Jesús Conte, portaveu de la Federació d'Antitats Culturals Andaluses de Catalunya. També hi ha la Casa de la Cultura, que també depèn de fer cac, on hi haurà actuacions més de tipus presentació de llibres i el de tipus d'activitats culturals, hi ha la Caseta d'Ukraine de Solidaritat Amucrània. I després hi ha un espai important, que és el pa de detaccions, de detaccions grosses, és a dir, el que diuen els Firaires és la més important d'Espanya, en quant a volum i també de participants. Mixi Ma publica avui el seu nou disc, L'Aigua Clara. Arribats aquí... Així és com ha sonat en directe l'actuació del grup durant l'especial Vigilia de Sant Jordi, que han fet el matí de Catalunya Ràdio. Pel líder de Mixi Ma, David Carabén, el disc parla de la renovació constant que suposa viure i fer música. L'Aigua Clara parla d'això també i del reneixement, o l'aigua baptismal, si vols, de ment. Aquesta necessitat que tenim tots de renovar-nos. Has de buscar les raons per les quals segueixes creient una mica tot, en la música, en l'esforç que hauràs de fer per fer-la, i en trobar motius per cantar sobre ells. L'Aigua Clara és el nou disc d'estudiar en 22 anys de trajectòria, el comporn en 10 cançons, i la gira començarà als 6 de maig a l'editori de Girona. Els esports, Josep Antonaisa. El Barça està pendent de l'evolució de Dani Alves, Gerard Piqué i Ronald Araujo, que van acabar amb molèsties a la victòria del Barça, Sant Sebastià per 0-1. Els blaugrana tornaran a jugar diumenge al vespre en partit pendent contra el Rayo. A la Champions Femenina, avui semifinals d'anada, Barça vols bur d'Alemanya a 3-4-7. La transmissió de Catalunya és ràdio des d'una hora abans. Encara es poden comprar entrades al portal web del Barça. La jugadora Carolina Graham Hansen diu que estan molt il·lusionades. Eso, partidos, todo el mundo quiero jugar. Cuando estamos en pretemporada hacemos entrenos muy duros, aburidos o no disfrutando tanto, es para eso. També en futbol avui assemblea extraordinaria de la Federació Catalana a Mataró per convocar eleccions a la presidència el 22 de maig i un partit de la primera Federació Gimnàstic San Fernando. En tenis taula final anada de la Superdivisió Masculina Artea al Santiago Borges, a l'open de Barcelona de tenis, avui partits d'avui tens i de quarts de final. Amb bàsquet a l'elep, llei de palència. Avui també entrenaments del Gran Premi de Portugal de Motos i el Gran Premi de Mília Romània, fórmula 1. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona nit. Bona nit. Avui torna el documental del Mesa Sant Just d'Esvern, com sempre, amb la projecció a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Taneu. La pel·lícula escollida és rock per mil de Nita Ribaroli, que explica la història de fons. Avui torna el documental del Mesa Sant Just d'Esvern, que explica la història de fons. Avui torna el documental de rap per mil de Nita Ribaroli, que explica la història de Fabio, que vol convence la seva banda de rock preferida als f Indians. Per aconseguir-nos proposa una fita gairebé inassolible. Raonir mil músics per toquejons i en sincronia la seva cançó Learn To Fly. Serà capaç de aconseguir-ho, la musió sembla impossible. Com aconseguir els diners? ¿Trobarà tants músics? Una crida del YouTube serà el línisi de la increïble aventura el rock més gran que ha existit mai. Rock, per mi, és la història de Fabio, però també de tota una comunitat que influeix positivament en cadascun dels seus membres, animant-los a perseguir els seus somnis mentre donen el millor d'ells mateixos. Un documental divertit, en el qual a nit arribarà, li ens ofereix una motiva i emocionant injecció de rock. Un llarg matratge que podreu veure a la Teneu, avui a les 8 del vespre, l'entrada és de 7 euros la General, i a les 8 de setembre hi haurà 8 euros pels socis i socios de la Teneu. Dilluns comencen les portes obertes amb visites presencials a l'escola Bressol Municipal Marrex, per tal que les famílies interessades en inscriure les seves filles o els seus fills al centre puguin conèixer l'escola i el seu projecte educatiu de primera mà. Les portes obertes, doncs, tindran lloc al dilluns a partir de dos quarts de sis de la tarda, que és 27 d'abril a dos quarts de deu del matí, i dijous 28 d'abril també a dos quarts de sis de la tarda, per poder assistir a les visites que el demanar cita prèvia al telèfon 93 371 46 47. El nombre de sessió ens ajustarà a la quantitat de famílies que vulguin visitar el centre. El període de preinscripció per al curs 2022-23 tindrà lloc al proper mes de maig i es podrà dur a terme de forma telemàtica. Les persones que no puguin completar la preinscripció per mitjans telemàtics també tindran l'opció de fer-ho presencialment demanant cita prèvia. Per a més informació sobre el procés de preinscripció a l'escola Bressol Municipal Marrex, podeu consultar la pàgina web de senjos.cat-marrex. A jornat una vegada més el trasllat de la passera que connectarà al barri de Masluí amb el barri sud per Collserola. La passera s'ha fabricat a Vitoria, Oskadi, i arribarà a Sant Just Desvern en dos camions de grans volums. Inicialment havia d'arribar per Sant Manes Santa, un trasllat que va ser jornat aquest cap de setmana. La passera s'ha fabricat a Vitoria, a Escadi i arribarà a Sant Just Desvern en dos camions de grans volums. Inicialment havia d'arribar per Sant Manes Santa, un trasllat que va ser jornat aquest cap de setmana. No va donar el permís per circular aquests dos grans vehicles per evitar que hi haguessin vehicles molt pesats, circulen per les carreteres en unes dades tan assenyalades. Finalment, però, aquest cap de setmana, tampoc es podrà dur a terme aquest trasllat que ara està previst que realitzi el proper 30 d'abril. Recordem que el principal repte d'aquesta passera és superar el desnivell des de Masluí a la Riera, i anar a confluir en un punt que comporti un desnivell de pujar d'assumible més agradable que el vial que hi ha actualment i que s'ha d'assumir. Es tracta d'un itinerari per avianants i bicicletes que compta amb una passera a la part que sorteja la Riera des de la Masia de Canja la Verde, al voltant de la Cruïlla entre Maria Zambrano i el passeig del camí de la Masia, fins a l'inici del carrer Juan Ramon Jiménez a la Cruïlla amb la Vinguda de la Riera. I això és tot. Tornem amb més informació de les 12 del migdia, fins ara mateix. Tornem amb més informació de les 12 del migdia, fins ara mateix. Tornem amb més informació de les 12 del migdia, fins ara mateix. Tornem amb més informació de les 14 del migdia a la Riera. Tornem amb més informació a les 12 del migdia. I don't know what's speaking People hearing without listening People writing songs That voices never share No one dared Disturb the sound of silence Fool said I do not know Like a cancer grows Hear my words that I might teach you Take my arms that I might reach you But my words like silent raindrops fell And echo the wills of silence And the people bowed and prayed To the neon god they made And the sign flashed out its warning In the words that it was forming And the sign said the words of the prophets Are written on the subway walls And tenement halls and whispered The sound of silence Para escoltes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper La ràdio de Sant Just Durant 8.1 Ràdio d'esper Durant 8.1 Ràdio d'esper Durant 8.1 Ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio de Sant Just Durant 8.1 Ràdio d'esper Durant 8.1 Ràdio d'esper Durant 8.1 Ràdio d'esper Una mica més de la història, tu també que has estat professora, monitora de sardanes, explica'ns una mica més què hi ha al darrere d'aquest ball popular. Jo he estat monitora i també he estat l'última presidenta de l'agrupació sardanista de Sant Just, que va enfundar fa 30 anys i ara fa viatjar a sis que van tancar l'agrupació. Per mi és un honor poder ballar sardanes des de ben petita, perquè per mi la sardana és el ball popular i tradicional català. És una cosa que de petita em van ensenyar i a mi sempre m'ha agradat molt ballar sardanes. De petita s'havia ballat perquè no s'havia puntat i repartit. I un bon dia aquí a l'Ajuntament van organitzar un curset de sardanes i ens vam apuntar a aprendre a comptar i repartir, perquè quan hi ha la Rullana d'Averi una persona que conti i reparteixi les sardanes per indicar si són curs, si són llars, el repartiment, si és un 2, si és un 3, si passes del curs i de llars. Nosaltres vam fer el curset i a raó d'aquí vam muntar l'agrupació de sardanes. I de veritat que ara amb temps de Covid tinc bastant molt de ballar sardanes i de ballar-les una mica amb tranquil·litat, perquè també fa una mica de por i recansa, però jo penso que ara tota la majoria de gent està vacunada i com seran a l'aire lliure l'únic que passa que demà, no sé si el temps ens acompanyarà. Sí, esperem que sí. Deies, Maria Teresa, això de comptar i repartir, què vol dir exactament que hi ha una persona dins la Rullana que és la que compta i reparteix? Bueno, les sardanes es compon quan estem ballant amb els braços a baix, perquè la gent una mica ho entengui, estem ballant curs, i quan aixequem els braços a cap dalt, aixecats, estem ballant, no què li diem, llars. La sardana es consisteix als curs i als llars, i la persona que compta ha de ser en aquell moment i estar repartint curs o estar a escoltar la melodia de la sardana quan comença a tocar la copla i saber primer l'has d'escoltar perquè toquen dos curs i dos llars, i llavors un cop han tocat els dos curs i dos llars, tu saps el que tira la sardana, perquè els dos primers curs i els dos primers llars se li diuen els d'anàlisis. Si el cop ha sentit el primer de curs, si no t'has equivocat, que a vegades té menys equivocat, doncs saps que tira 33, 35, sempre els curs és molt fàcil de repartir, perquè si és anar, acaba amb un 3, i si és parell, acaba amb un 2. I llavors la persona que reparteix ja sap la estructura de la sardana i sap si passen de curs a llars. I llavors quan diuen dos i seguit, per exemple, doncs segueixes ballant curs, si estàs ballant llar, i diuen dos i seguit o tres i seguit, doncs segueixes ballant el que estaves ballant, si estàs ballant curs, i diuen un dos i llars, doncs ja saps que has de fer un dos i aixecar els braços i passar a llars o viceversa de llars a curs, no? I bueno, la persona que compta sap la estructura de la sardana i llavors sap en cada moment a poder-se el que ha de fer. Per tant, a cada rollana, quan sobre una rollana sardana sempre ha d'haver-hi una persona que sigui la que porta aquest tempos, la que vagi comptant i dirigint una mica la resta? Sí, sí, sí, ha d'haver-hi una persona perquè tu has d'estar escoltant a la copla i està al tanto si tira 33 ja saps que n'hi ha dos, si tira després els llars tira 75, saps que en vén a un altre de 75, i mentre estàs comptant tu has de saber que el número 75 s'acabarà amb un tres. Si és 77 saps que és un dos i un tres. En mi d'acabes comptant tu saps més o menys la repartició, no? Perquè els llars tot s'acaben amb un tres, dos tres, llavors el següent s'hauria d'afegir dos dosos i un tres i a la proper número serien tres dosos i un tres. I la persona que ho compta ja ho sap, no? Però clar, llavors la majoria de la gent sap ballar però no sap comptar-hi repartir. No, no en sap, llavors sempre a cada un llanat ha d'haver-hi una o més persones, però bueno, n'hi ha una que és la que compta i repartés, no? I llavors, bueno, la gent està al tanto qui és la persona que va cantant si diu dos o diu tres o diu seguits o diu llars, saps? O sigui, mana la copla també, no? És a dir, la música marca els passos, no? Aquests, com deies, aquests... Sí, que la copla, bueno, cada sardana té un número diferent de compassos, saps? Cada copla, oi, cada copla, cada sardana té una tirada diferenta, saps? No totes tenen els mateixos números, no? I llavors tu saps si... Bueno, hi ha gent que per exemple ja té una llista i si han fet el programa de les sardanes, que m'han enviat els nostres persones que d'aquí s'enjust que tinc al mail, o la gent es mira aquella sardana com ara totes pot consultar pel senyor Google, doncs entres i la gent sap, pot mirar l'ordinador, que s'assardana la pastoreta, pos tira 65 i el sal és el número a 50 i acaba en 85. Tens un avantatge a la persona que compta? Si ja saps el sal, aquí el número és, quan l'alcontes, llavors no fa falta comptar, està comptant tots els llars. Ja saps que quan comences, quan hi ha el sal, ja saps que aquella sardana, el sal és el número 53, per exemple, llavors només compta de 53 fins al número final, 77, 85, 79, el que sigui, però clar, cada sardana té una tirada diferent, no totes tenen el mateix número i llavors sempre es va estar comptant, els catalans sempre comptem. I quants passos, és a dir, hi ha diferents vals per entendre, quina tipologia de passos, de maneres de ballar? No només hi ha els curs i els llars, els curs i els llars, i després, ja és per gent que en sap més, hi ha passos lliures que són més divertits, no són, l'estructura de la veritat oficial és un curs i llars, i els passos són curs i llars i no es modifiquen, però sempre hi ha floritures, i m'agrada per fer de tant en tant, sense fer alguna, sempre és més divertit i quan hi ha nens, ensenyals hi ha alguna floritura de passos lliures, els agrada també, sortir-t'ho una mica d'això. Després en el nostre, en tots aquests 30 anys que hem estat a la grupació, que hem ensenyat a molta gent, perquè no és que sigui jo solament monitora, som un grup de monitors que ensenyàvem a Sant Just cada any, no? I han tingut la sort que tota aquesta gent que hem ensenyat ens ha sortit una noia que balla sardanes amb una colla barcelona, que van amb els vestidets, aquells tan al midonàs, i que banyen també, no? Ens ha sortit una nena a Sant Just, bueno, ja no és una nena, ja té 20 i algo, però per nosaltres que hem estat monitors i hem fet una feina en el poble, és sempre un orgull. I tant, perquè què va passar amb l'associació de sardanes d'aquí de Sant Just, amb la grupació sardanista? Doncs que nosaltres ho vam fondant, sembla, l'any 86, arreu del curset, que ho va organitzar l'Ajuntament, com va passar amb totes les coses aquí, aquest poble, i altres, no? No és solamente el nostre. Doncs que la gent es vencen grans i no hi ha relleu, i jo he estat 30 anys a la grupació, a la secretària, i dels últims 6, no sé quants anys, de presidenta, no? I llavors, clar, si no hi ha relleu, són 30 anys, i la gent sí que li agrada ballar sardanes, quan ve i tal, no? Però la gent no li agrada, a darrere hi ha una feina que no es veu, saps? Tant sigui contractar la copla, com fer tota la pàpera savorocràtica que requereix un ajuntament. I això per mi va ser el que em va acabar de decidir, tanta burocràcia, no? Perquè fas un treball que ningú t'obliga, la veritat, nosaltres vam muntar a la grupació, si tu ho fas és perquè tu vols, perquè t'agrada les sardanes, i perquè el poble de Sant Just se'n benefici, no? Però clar, arriba un moment que si no hi ha relleu, 30 anys són molts i pesen, no? Ha de haver-hi un relleu, i en totes les entitats el que passa és que el relleu es va no bé, i tu et vas fent gran, no? Jo si li hagués vingut un relleu de gent jove, tu t'hi posa, o no tan jove. T'hi posa, estàs un temps traspassant, però clar, sempre érem els mateixos, no? La gent li agrada, però la feina darrere que hi ha que no es veu, no? Doncs no hi havia relleu. L'únic que ho vam traspassar de nou a l'Ajuntament, se'n fan menys de sardanes quan hi harem pandèmia, no? S'han fet aquests dos anys, i només van fer l'Ajuntament un concert, perquè a part d'això també es poden fer concerts, hi ha concursos, moltes coses, perquè aquí tan just només seien concerts i ballades. L'únic que quan vam tancar, vam parlar amb l'Ajuntament, els que eren els membres de l'Ajuntament, a l'Ajuntadirectiva, vam parlar amb l'Ajuntament, que, bueno, que en cada ballada nosaltres intentaríem assistir, perquè som els que sabem engegar la Rullana i comptar repartir, no? I tu no t'hi posa, la gent no pot ballar. I el que em passava quan jo era petit, que mentre no venia el senyor que comptava repartir, tenies que estarà esperant i anar tocat amb sardanes, i si ningú engega a la Rullana, la gent no s'hi pot afegir, no? Nosaltres es venen compromete com a agrupació els membres de l'Ajuntament a poder assistir, i perquè s'engegui la Rullana i no es perdi la tradició del ball popular català, que és la sardana, per excel·lència. Clar, aquest tema del relleu de gent jove o gent que agafi aquestes que s'apunti, que participi, que s'impliqui, passa moltes entitats, no només d'aquí de Senjús, sinó molts altres llocs, però, clar, estem parlant d'una tradició que pot ser costa una mica més, perquè no sé si està massa arrelada entre, per exemple, la gent jove, no sé si és una activitat que tinguin en ment, que poden fer. Sí, saps què passa? Que també les sardanes ara no estan de moda, la tele mateixa, els mitjans de comunicació només ens fan els castellers, i la sardana la tenen una mica com oblidada. A veure, també són modes, no? Jo entenc, no? I la gent jove que nosaltres hem tingut en el corsec, que n'hem tingut bastanta, a vegades me les trobo, perquè ara ja són més grans, potser tenen 30 o 35, però, bueno, se'n recorden, i si en un moment d'una... hi ha una sardana s'enjust si poden posar, no? Però aquesta gent jove ara té una altra feina, estan tan infills, no? O tenen unes altres inquietuds, no? I llavors, potser, la sardana, a fa molts anys, era com una cosa molt integrada amb un poble i tal, no? I ara potser no estem tan de moda, no? I és una pena que es perdin les tradicions, com els esberts i totes aquestes coses catalanes, que en definitiva són la nostra terra, el nostre país, la nostra cultura, no? I tant. I comentaves també aquestes vestimentes, que normalment ja quan... la imatge que tenim és que quan es ballen sardanes la gent doncs és perquè ha arribat en aquell lloc, en aquella plaça, llavors s'hi apunta, no? És a dir, fora dels que ja van preparats per ballar-les, normalment la gent va vestida de carrer per explicar-nos, que hi ha una vestimenta per ballar les sardanes. Sí, si aquesta nena d'aquí s'han just, la Clàudia, que balla amb una colla sardanista, em sembla que és el mare nostre, doncs aquesta nena balla molt bé, amb uns passos, hi van amb aquests vestidets i tal, hi van a concursos i tal, però hi són gent jove, la cavalla, quan aquests concursos de sardanes són gent jove. Però, clar, això també implica una dedicació, perquè has d'anar dos o tres dies a assajar i tal, totes són hores, i quan el jovent està estudiant, fent una carrera i tal, imagina que t'agafa dels 18 als 23, que és una edat molt maca, que la gent és molt jove i té moltes inquietudes, però, clar, també tenen o agafen nòvio, o estàs estudiant una carrera i no tens tantes hores lliures. O si les tens, les vols dedicar a una altra cosa, també no. Clar, clar, també és bastant comú, quan es fan aquestes rotllanes, que són molt boniques de veure, es col·loquen aquestes bosses, les bosses no, les jaquetes es col·loquen normalment al mig, entenc que quan és el ball... Sí, es col·loca en el muf. Sí, és una col·loca... Sí, i després la gent ha de saber pel cantó on ha d'entrar, a vegades la gent no entra en el lloc correcte, aquí s'enjusa a veure com estem nosaltres, intentem nosaltres que la gent, si algú fa algo que no és correcte, perquè hi ha gent que no li agrada que el costat es posi un senyor, una senyora que no en sap, i això et considero que és una falta de respecte, no? Si no em sap, doncs t'aguanta. No hi ha la premsa. I llogades en toquen els alumnes que no en saben tant, doncs què de fer, ser respectuosa i ajudar, però hi ha gent que en sap i li molesta, que una persona que no en sap, es posa al seu costat. Llavors li deixen anar un estirabot, i aquella persona que té un interès a ballar ser d'una, en aprendre, aquella persona ja no balla mai més. I s'ha de fer correcte, no? I a vegades hi ha gent que no és correcta, sort que no n'hi ha gaires d'aquests, però bé, i a mi m'ha passat una vegada anar a Badalona. Imagina't, jo que soc monitora i em sé. Hi ha cèrcles de ballades que sobren rollanes, i hi ha gent maleducada en venir, no aquí, no es posi. Perdona, jo soc monitora i em sé de ballar, no? Però llavors això et pega en un estirabot d'aquests, i llavors la gent, encara que siguis gran o petit, dius que s'ha cregut aquest, no? Jo penso que la gent ha de ser una rollana que s'agafen les mans i cal, s'ha de ser amigable i no ha de despreciar la persona que es posa al costat, però bueno, en la vinyada el senyor hi ha de tot, no? Això sí, i tant, i tant, i tant. Sí, a més, és una tradició que realment convida aquells que potser no en saben, però els li agrada veure-ho, que puguin participar tot i que no tinguin totes aquestes inclusions. I també hi ha moments que també t'agrada estar escoltant aquella sardana que és tan maca, perquè hi ha algunes que són obligades a falavió, que hi ha una estona que només toca el falavió o toca la tanora, hi ha obligades de cada instrument, no? Hi ha algunes que t'agrada estar escoltant les no? De les maques que són, perquè tot el que sigui música és maca, encara que sigui música de rock, música clàssica, música de copla, totes tenen el seu gust i el seu encant, no? Per això hi ha un compositor que l'escriti i hi ha sardanes que són més saidoses, a mi m'agraden les que són més alegres, no? Però que també hi ha les de concert que són més tranquil·les, més pausades, no? Però que també són agradables i boniques d'escoltar, no? I tant, de fet, em sembla que, com a coples, són més de 10.000 o 20.000 composicions de sardanes. Enllant, enllant, moltes. No sé ara exactament les que hi ha, perquè amb això de la pandèmia i la crisi que ha creat, això, no? I la vera i tot, pues clar, moltes coples han hagut de plegar, perquè hi ha algunes que eren el seu modo de subsistència, no? I clar, si tens tu lloc a un local i després no tens actuacions, m'entens? És com un cercle tancat que no hi ha. I, clar, totes aquests dos anys que no s'ha pogut ballar, doncs, clar, és a la millor molta gent ha plegat. Hi ha coples que eren grans i han plegat, però esperem que en sortin de noves, perquè a Girona i a Lleida hi ha... i a Tarragona hi ha llocs, aquí ho es noten, hi ha, perquè ara les escoles de música, a part del senyar guitarra, piano, violí, trombó, també hi ha escoles que aprenen a tocar instruments de sardanes, de coples, vull dir. I ara puja un jovent amb un nivell musical molt bo. Però, clar, l'estar amb una copla, això implica que els diumenges, festius, dissabtes, has d'anar a tocar amb un poble, i això també és una mica esclau, no? T'ha d'agradar molt. És una implicació el que deies, també, que cadascú va tirant, que per la vida, amb altres activitats o compromisos, i li has de dedicar una estona unes hores, no? Jo, per exemple, quan estava a l'agrupació, jo sabia que aquell dia hi havia sardanes, i no em podia comprometre una altra cosa. Perquè, bueno, ja ets una mica respectuosa, si tu estàs amb una entitat, doncs aquell dia, almenys que passi una cosa greu, que no puguis, tinguis un compromís inaudible, perquè aquell dia tens... Ara, que tu no és cas a l'agrupació, si un dia no vols anar, doncs no m'entens, però, bueno, i després te pots anar amb una altra poble a ballar, no? A veure, a mi m'agrada que hi hagi un sardanes al meu poble, però clar, com a monitore persona, que saben que hi ha sols de les que conto, potser aquell poble és el dia que me'n disfruto, no? Que sempre s'exposa gent o que et deia abans que... que no saps, però, bueno, jo mai diré res. Jo, si vaig amb una altra poble, com que soc molt alta, doncs em poso sempre al costat de ballar. Tens avantatge. Però, clar, comptar amb una persona que és més baixeta, i això vas a la penja, dius-me'l, dius-me'l. Déu meu, però, clar, jo mai li diré una estirabot, perquè no és correcte, jo concis. Amb això, soc molt respectuosa. Llavors, si vas amb una altra poble, sempre busques algú que vagi bé, i que sigui de l'alçada, no?, però, clar, si se't posen nens al costat, jo em posc clar que havia de fer per aguantar-hi, que n'hi ha. No? No podeu fer una altra cosa, no? Mira, Maria Tresa, just ara mateix em comenten des d'informatius que ha trucat una noia de Sant Just, la Marta, que volia fer una proposta per les sardanes, explica que el sistema opina aquesta Sant Just, que hauria d'haver-hi un cercle d'ensenyament, un cercle de sardanes, per aquelles persones que no en saben, o que potser no s'atreveixen a ballar amb la gent que sí que en sap, el que comentàvem abans, que la gent nova sí que s'hauria de poder integrar d'alguna manera en aquest cercle, però que, clar, que quan els cercles els veus ja que en saben, i que ballen, i que tenen tots els passos controlats, clar, la gent que no en sap, o no, realment, no n'ha ballat mai, que no s'atreveix, o no té la capacitat d'integrar-se, proposava aquest avuyent, que hi hagués com un grup d'ensenyament, per la gent que no en sap, que realment, que pugui haver-hi algú pel mig que pugui ensenyar. No, no, si tens raó, però clar, nosaltres hem estat 30 anys ensenyant durant dos mesos l'any, el gener i el febrer, hem estat durant 30 anys ensenyant a ballar sardanes, això implica que cada dissabte durant dos mesos, gener i febrer, tu no podies sortir al lloc a la tarda. Això és molt fàcil dir-ho, però d'haver-hi una implicació, i si tu fas un corset, jo no puc dir els meus alumnes, miri, demà no vindré que me'n vaig a esquiar, o demà me'n vaig a excursió. Tens que haver-hi una, és molt fàcil, però clar, això genera una feina, i que no m'importa fer-la ni tornar-la a fer, no m'importaria, però clar, la gent també ha de saber que per exemple el que ens passaven quan hi havia el corset, aquell dia a l'alumne no venia perquè s'anava a esquiar, i de gener i febrer posa a l'època d'esquí, o aquell dia s'anaven a excursió un altre, m'entens? Però el monitor no pot faltar, no? Perquè això és el respecte, no? Clar, m'agrada, no ens importaria el grup, algun any fer un corset, perquè ho proposem en el grup, a la junta que hi havia abans, amb molt de gust ho tornaríem a fer, però no cada any, no? Perquè això és un esforç, no? Clar, clar, potser seria... I un temps de dedicació de la teva vida privada. Clar, potser seria un... Seria potser una mica més fàcil que quan es celebra en aquests actes, només enllà de apuntar-se a un curs, o més enllà de formar part de l'entitat com a tal, si no li poden dedicar tot aquest temps d'anar a fer classes, etcètera, quan es fa les sardanes, per exemple, de màquina que en Gina està, no?, que es pogués crear algun grup amb una o dues persones que poguessin ensenyar aquesta gent, però incito, no?, en l'acte, més enllà de participar en l'entitat. Abans de l'acte o durant l'acte? No, durant, sí, durant, que se n'és, no?, que mentre un grup està ballant, perquè ens saben, hi hagués un petit, una altra rollana, que hi hagués una altra persona, que més o menys guien els passos, i hi anés explicant, clar, imagino que llavors hauria d'haver una persona que s'encarregués d'això, no? I que no balla. I que ballen aquest grup de rollana o una altra rollana, no?, però que intenta explicar-hi ensenyar. Però, mentrestant, estàs ensenyant, no estàs ballant, estàs ensenyant. Clar. I no pots anar al ritme que marca la música, perquè la música té un ritme més ràpid o més lent, depèn de la melodia que et torni. La idea està bé, però, clar, la persona que... que imagina les poques sardanes que fan els senyors, que en fan poques, ara, que no hi som nosaltres, abans nosaltres ens teiem unes noves 10 mensuals. Aquest any estan previstes 3, 3. Si els 3 dies que hi ha sardanes a Sant Just, 3, li dius a una persona, no, avui que n'hi ha, te dedicaràs a ensenyar. A la millor, algun monitor no està d'acord, m'entens? Perquè no hi ha cada setmana Sant Just. 3 a l'any. I clar, dius, està molt bé, jo puc dedicar un quart d'hores o 20 minuts, però, clar, vull dir... Això també tenia que ser gent que s'apuntés. I dius, bueno, aquest dia, un estona... Doncs, bueno, la millor ho fem, no? Un estona per ensenyar uns quants, però, clar, això no s'aprenen 5 minuts, ni en 10 minuts. No, no. M'entens? No s'aprenen, això? Un corset dura 10 hores. Un corset feia dos mesos, dos hores a la setmana, no? Doncs compta, 8 i 2, 16. Amb un quart d'hora i les sardanes que apren demà, dura dos hores. En dos hores no es pot aprendre a ballar. M'explico, perquè sí que la millor agafaràs el curs o els llars, però després hi ha els acabaments, els dos o els tres, que acabes a l'esquerra, s'ha de començar a la dreta. I la gent això no ho aprenen dos dies. Això és l'experiència meva del corset de 30 anys. Potser hi ha un espabilat, un llet, que quan l'ensenyes a fer el dos i el tres, i sapiguem quin peu ha de començar, com fa un dos o un tres, quan li dius, un entre 100.000, perquè això dona una feina, però s'allanen els corsets per aprendre, i has de machacar, i machacar, i machacar, i amb molt de gust es fa, no? Però, clar, no s'aprenen dos hores amb una ballada que facin de mà senyors, no? Que hi ha una cei, sí que aprendrem una mica el pas al curs, i a fer-me una mica els llars, però no s'aprenen dos hores, no? És la meva opinió. Demà almenys esperem que el temps ens respecti, que sí que ens deixi veure aquesta ballada de sardanes, i que aquests tímids, o persones que no en saben, que almenys prenguin nota el que vagin fixant-te, o fixant-se, o creguin les seves rollanes, que vagin copiant. Pots difondre, almenys, un telèfon, no m'importa, però si s'apiguessin que hi ha un grup de gent que vol aprendre, que s'apontessin, i nosaltres amb molt de gust, però les apreniem unes classes, m'entens? Sí, sí, et sembla. Vinga, doncs, dona el teu telèfon, Maria Teresa, el telèfon mòbil, si et sembla? Sí, sí, cap problema. Mira, el C08-17-07-84, no et donaré a repetir abans de marxar. Maria Teresa, agrair-te, que ens expliquis tot això, tot aquest món de les sardanes, que de fora pot semblar fàcil, però de ben segur que no ho és, i amb ganes de veure ballar demà, que ens hi n'està aquest grup de sardanes. Gràcies per atendre'ns, Maria Teresa, i que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. I bona diada. Bona nit. Tornem a fer el recordatori d'aquest telèfon, com comentava la Maria Teresa, si hi ha algun grup de persones que vulguis aprendre aquestes sardanes veient el format, ho parlaríeu ja amb ell, el C08-17-07-84, el C08-17-07-84, si no puc apuntar el telèfon en una estona, la notícia que et trobareu a ràdio desben.com, de ben segur que trobareu també el telèfon. Així que vinga, anem-vos a ballar sardanes, i més no demà. Gràcies. Quan pensem en màgia, s'adonen que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques, a B-XL-PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. 012, la Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar a sobre salut, ajuda efectivo-sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït de denunció psicològica i assessorament jurídic. Això significa punt-cat-barre, atenció a les dones. 012, la Generalitat al teu costat. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar. O no, el Club Alternatiu en Pau Sverd. I vendres a les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música... i l'opelteratiu en Pau Esvern. I vendres a les 9 del vespre. Escolta'ns en directe al ràdio d'Esvern. I sempre que vulguis, al ràdio d'Esvern, un cop. Per escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, per ràdio de Sant Just. Durant de 8.00. Ràdio d'Esvern, Durant de 8.00. Ràdio d'Esvern, Durant de 8.00. 11 i 47 del matí passem de parlar de sardanes, a parlar d'escriptura per a dones, perquè ahir precisament va quedar aquest tallei d'escriptura de narrativa, escrita per a dones, que es va fer a la sala Isidore Consul. Aquí, a Can Ginestar, han estat unes 12 hores de classe, repartides en classes de dues hores, i crec que hi ha assistit una quinzena de dones, per això tenim a la tallarista, a l'encarregada d'aquest taller, a Mònica Liliancano, amb nosaltres, Mònica, buenos días. Buenos días. Gràcies per venir a estar aquí, oi, que hablamos contigo cuando empezó el curso, el taller, pero fue por teléfono. ¿Cómo ha ido este taller? Primera pregunta. Yo estoy muy contenta, muy contenta por el trabajo que se ha logrado, por la implicación de las asistentes, y bueno... Ha habido buena participación, implicación de las mujeres que han participado en el taller. Sí, y se han escuchado trabajos muy interesantes, con posibilidad de proyección. Sí? Porque el objetivo del curso ya no era tanto publicar un libro, que esto ya implica mucho más tiempo, no, no solo 12 horas, sino coger técnicas, o entender cómo es la estructura de un libro, narradores, puntos de vista, ubicaciones. Supongo que es un poco lo que habéis tratado en el curso. Sí, hemos tratado la base de la novel·la inicial, porque este curso también estaba auspiciado por el premio de novel·la Delta, pero hemos podido conjugarlo con técnicas de escritura creativa, que han permitido que alunas, que era la primera vez que se acercaban a un taller de escritura, pudieran enriquecerse de las de mayor experiencia, y las que ya traían un proyecto, profundizar de manera técnica en él, y también sorprenderse con la aportación de las compañeras. Sí, porque las clases cómo funcionaban, había lecturas, o se hacía redacción directamente en la clase cómo funcionaba. Bueno, la dinámica de la clase es ofrecer un tipo de trabajo, una técnica, y escribir en clase. ¿Qué permite esto? Que en 25 minutos el trabajo pueda ser leído, escuchado por el resto de las compañeras, y así no solamente tener la aportación desde la coordinación, sino poder disfrutar y aprender de los distintos enfoques del trabajo. Entonces, se han producido dos trabajos por encuentro, lo que permite releer en casa, continuar trabajando, y concentrarse en la creatividad, y aprender a darse ese espacio, que es fundamental y es muy rico el ejercer ese trabajo con continuidad. O sea, de ahí pueden salir futuras obras, futuros libros, futuras escrituras... Yo pienso que en la continuidad, si logramos una continuidad en el trabajo, como en otros talleres en los que se ha podido profundizar, bueno, el ideal, uno de los ideales, sería producir una publicación independiente. Claro, porque luego tendrá continuidad. Han sido seis clases de dos horas, un total de doce horas, pero seguirá el curso o habrá segunda parte? Sí, habrá una segunda parte. También hemos tenido esta noticia ayer, y en octubre podremos continuar con escritura creativa. Y también será más o menos, no sé si tenéis ya perfilado, será también un poco el mismo sistema de una vez a la semana, dos horas, o hay que todavía perfilar. Todavía hay que acordar cuál será la continuidad. Pero, en principio, ha sido muy alentador conocer esta noticia ayer, para todas. I al final, también el hecho de ser solo mujeres, no sé si también crea como un clima distinto o más de cercanía, o quizá también se sienten más cómodas a la hora de escribir, escribir a veces cosas que uno lleva dentro, pero que puede ser que le toquen alguna parte de su emoción. No sé si eso ayuda a hacer un círculo más cercano, digamos. Por supuesto, por supuesto. Se ha creado un clima muy íntimo y de mucha soloridad, y lo ha hecho esto todavía más fluido y más placentero. Sí, algún texto que te haya llamado la atención, algún tipo de escritura, claro, cuando empiezas un curso, imagino que si no conoces a las alumnas, o a los alumnos, claro, todo te puede sorprender, a nivel de escritura, de maneras de pensar o incluso también de exponer el texto. No sé si ha habido alguna sorpresa, digamos, como tallerista, como la responsable del taller. Bueno, siempre es una... está abierta y siempre sorprenden los diferentes tipos de enfoque. Pero lo que más me ha maravillado es la disponibilidad en el trabajo y el compromiso. Esto que inicialmente es difícil, especialmente en personas que es la primera experiencia que realizan y en un período de seis encuentros, los resultados del taller están estrechamente ligados a la disposición de las integrantes. Y es cierto que yo siempre hago una propuesta que permita articular la técnica con la sentimentalidad, o sea, la creatividad con la escritura expresiva. También para facilitar el camino hacia la imaginación y la inventiva. En ese sentido creo que un gran peso del éxito del taller está en la dinámica que se produjo. Tambien dicen que la escritura también ayuda a la gestión emocional de una persona, de uno mismo. El hecho de escribir a veces te puede ayudar a sacar inquietudes, emociones, situaciones, etcétera, que es una manera de canalizar, al final, la escritura. Sí, evidentemente. Sí, por supuesto, evidentemente, esto ha sido para quienes no la conocían en esta faceta. Yo he notado que ha sido un descubrimiento que, evidentemente, puede abrirse y también en el ejercicio de la escritura literaria a una continuidad en una escritura íntima que se pueda desarrollar en diarios, ¿verdad? Pero sí, yo he podido ver que ha sido un descubrimiento, también, en ese sentido, en varias integrantes. En varias integrantes hay algunas de ellas que estaban viviendo procesos comprometidos emocionalmente. No sé si has tenido feedback de las mujeres que han participado, comentario final de cómo ha ido, un poco de, digamos, el retorno de las clases. Bueno, teníamos ayer la visita del alcalde y la regidora y yo estaba bastante concentrada en que pudiéramos producir como si fuera un día normal, pero sí, tuvimos comentarios de lo gratamente que lo habían vivido y del deseo de continuidad. Y entonces, al recibir la noticia, la verdad que todos los comentarios era cómo continuar conectadas hasta octubre para no perder este clima, esta dinámica tan productiva que se había dado. No sé si vais a generar algun grup o de alguna forma vais a crear sinergias como para de aquí a octubre, que falta unos meses, ¿no?, como mantener al menos las que quieran seguir. Sí, esa era la voluntad de algunas alumnas. Y también se comentó la sorpresa entre las que estaban de cómo habían ido estos encuentros y, por supuesto, la alegría de haberlos. ¿Quién sabe si en un futuro algún Premi Delta surja de estos talleres? No sé si alguna vez algún libro ha surgido de estos talleres. Mira, la Matilla Eva Garrigosa, ha assistido a talleres de escritura, y sí, al menos que yo conozca, es cierto que hay otras talleristas que dan talleres del Premio Delta, tres integrantes de talleres han ganado Premios Delta y, en mi experiencia, tengo varias alumnas de talleres de escritura que han editado de manera independiente. També, o sea, hay un porcentaje de éxito ahí. No? Al menos de aquellas que tengan proyecto consolidado? Sí, yo creo que las mujeres tienen tantas herramientas y son tan comprometidas creativamente que, bueno, yo llevo años disfrutando de esta actividad y cada vez más sorprendida por una capacidad de vivir el presente que tiene que ver también con una capacidad para desarrollar la creatividad que puede empezar con la escritura y puede tener diferentes versiones o puede continuar con ella y llevar a la producción literaria. Claro, claro, claro. Así que en octubre seguirá este curso, no sé si, para entonces, con el Covid, no sé si habrá igualmente un límite de personas o puede crecer igual, ¿no?, el número de personas de mujeres que se puedan apuntar. Creo que quedaron algunas fuera en esta... Me refiero que quedaron en lista de espera y luego no pudieron acceder, ¿no?, porque ya estaba lleno, digamos, en las plazas. Sí, sí, sí. Es una lástima. Sí, sí, había un grupo al menos de 15 personas y bueno, ha sido, a pesar de ello, ideal trabajar en un grupo en donde la mayoría no tenía experiencia en escritura, en talleres de escritura, con un grupo de 10 personas. Claro. Pero sí, evidentemente, las dinámicas se ajustan al grupo de gente y, evidentemente, la diversidad siempre hace que el grupo se enriquece. Claro, y que unas aprendan del tipo de escritura de la compañera de al lado, la que ha leído antes, la que le era después, que todo acaba siendo un poco nutritivo para todas, ¿no? Evidentemente. Bueno, contigo también como profesora, pero también entre todas, ¿no?, con dinámicas, imagino que algún juego de estos, ¿no?, o maneras, ¿no?, de, digamos, de dinamizar la escritura, ¿también? Sí. ¿No? Sí, las vanguardias, la verdad, son mi debilidad y los juegos, también. Pero, bueno, siempre alternándolos con la técnica para también segurizar en la producción, que es importante también en los inicios. Claro, pues, Mónica, te deseamos... Buena Día de San Jordi, porque nos tenemos aquí a las puertas ya, y esperando que Octubre vuelva este curso, que ya entonces volvemos hablar a ver cómo se propone, cómo será, y de nuevo, pues gracias por pasar por aquí. Gràcies. Gracias a vosotros por difundir este espacio de tanta riqueza. Y tant, una abrazada, que vaya muy bien. Una abrazada, un San Jordi. Igualment. I nobody's gonna slow me down, oh no. I got to keep on moving, ain't nothing gonna break my stride. I'm running and I won't touch while I walk, oh no. I got to keep on moving, ain't nothing gonna break my stride. Nobody's gonna slow me down, oh no. I got to keep on moving, ain't nothing gonna break my stride. I'm running and I won't touch while I walk, oh no. I got to keep on moving, never let another girl like you work me over, never let another girl like you. Bon dia, us informa Gemma Bonet. San Jordi es calfemotors al centre de Barcelona, aprofitant el bon temps d'avui. Algunes llibreries ja han tret parades al carrer i molts lectors ja s'hi estan acostant. Som a la llibreria la central al carrer Mallorca de Barcelona. Alic, Giral, bon dia. Hola, bon dia, sí, cuas. Fins i tot per pagar a les llibreries del centre de Barcelona. Molta gent que s'ha avançat a la Diada de Sant Jordi per la previsió que, demà, els carrers i les paradetes són plens de goma-goma i les cuas encara siguin més llargues. L'Aurora i en Pep, per exemple, ja han comprat els seus llibres. Per no trobar-me demà tanta aglomeració de gent per fer-ne més tranquil·la. Soc València, hem vingut alguns anys i hem estat molt plens de llibreries i hem preferit. Anem avui en temps. Demà passejarem i veurem tota la festa que hi ha. La central del carrer Mallorca, muntat per a dalt carrer, també ho han fet la casa del llibre, l'afnac de Plaça, Catalunya, i on a llibres, Pau Claris, entre d'altres, Sàlix, Giral, i José Antonio Rodríguez, Catalunya Ràdio, llibraria la central. Més notícies amb la Marta Pratz. Els partits independentistes, més país i compromís reclamen la compareixença de Pedro Sánchez del Congrés i dels ministres de Defensa Interior en Comissió per explicar l'espionatge massiu a l'independentisme a través del sistema pagassos. Madrid, Catarina Carman, bon dia. Bon dia. Els independentistes redoblen la pressió si ja van demanar la Comissió d'Investigació. Ara sol·liciten que Pedro Sánchez, els ministres de Defensa Interior i la directora del CNI, compareguin al Congrés. Des de la Montcloa, reiteren que no s'han demagat res i neguen que la legislatura estigui en perill. Sentim la ministra d'Educació, Pilar Alegria, en declaracions a Ràdio Nacional. Yo, desde luego, he podido hablarle por la parte de este gobierno. Nosotros no damos en absoluto la legislatura por terminada, sino que sabemos y queremos seguir dialogando con todos, especialmente también con Cataluña, como hemos venido haciendo desde el primer momento. Catarina Carman, Cataluña, Ràdio Madrid. Últim dia de campanya avui a França, abans de la segona volta de les eleccions presidencials de Diumentja. Segons les últimes enquestes, Emmanuel Macron consolida l'avantatge sobre Marín Le Pen. L'actual president quedaria més de 10 punts per sobre de la candidata d'extrema dreta, 55 a 45 per cent com a mínim. En les últimes eleccions fa 5 anys, el marge va ser més gran. Macron va obtenir dues terceres parts dels vots i Le Pen la resta, una tercera part. La Generalitat ha fixat uns serveis mínims del 50% en la recollida selectiva de vidre, envasos i paper cartró durant la vaga de neteja a Barcelona, que comença a dirumentja, i que durarà fins i vendres de la setmana que ve. A hospitals, escoles i mercats, el servei d'arcaollida no quedarà afectat, la recollida de residus orgànics s'haurà de fer almenys cada dos dies, i la de mòbles només es farà si impedeixen el pas de vianants i de la circulació, els mínims a les deixalleries seran del 33%. Baixen els contagis de Covid detectats l'última setmana i hi ha menys hospitalitzats a planta i a les ossis. La incidència acumulada els últims 7 dies queda per sota dels 100 casos per cada 100.000 habitants, una situació que no es donava des de mitjans de novembre. Ara hi ha 946 malalts per Covid, ingressats als hospitals, 33 a les unitats de cures intensives, la xifra més baixa de tota la pandèmia. Els indicadors milloren pràcticament tots. L'Ajuntament d'Elna és el primer de la Catalunya Nord que permet l'ús del català en les seves deliberacions i en la documentació escrita. L'últim plaer ha acordat per una àmplia majoria, incorporar-ho al reglament municipal. Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia. L'única condició és que tot seguit de l'ús del català es faci també en francès. L'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, explica a Catalunya Ràdio que inicialment els hi van prohibir, però van demanar informes jurídics que els han donat l'error. Hem volgut fer-ho oficialment i posar-ho al reglament interior del nostre ple, que ara és oficial al poble d'Elna, que vulgui parlar, escriure els actes oficials en català, ho pot fer a la condició natural. Hi ha una traducció igual en francès. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona. Els esports Josep Antonaisa. Ara a les 12 comença la jornada l'Open de Barcelona de Tenis, que ha aprofitat el bon temps i recuperar els partits d'avui tens de final a Jornatzei i posar-se el dia amb els de Quarts. Estutgar avui, Quarts de final, el paulabadosa juga contra la tunisiana Onze Jabert. Si guanya passarà el número dos del Ranking Mundial. La meteorologia també pot marcar el Gran Premi de Portugal de Moutos. Última hora de miagilar. Bon dia. Bon dia. En Pluxa, Mar Marquet, ha dominat el primer entrenament lliure del Gran Premi de Portugal, superant Joan Miri Marco Vetseky, amb la 6ena posició per Màbric Vinyales i la 2ena per Alex Marquet. I a partir de la 14ena posició hi ha, per exemple, el líder bestiánini o el campió Cuartararo, o 3 catalans, Alex Espargaró, Paul Espargaró i Alec Rins. La segona sessió de lliures començarà quan passin 10 minuts de les 3 de la tarda. A dos Quarts de dues comencen els entrenaments del Gran Premi de Mília Romanya en fórmula 1. En futbol a 3 Quarts de 7, una hora abans de Catalunya Ràdio, Barça-Bolsburg, semifinal anada de la Lliga de Campions Femenina. A les 9, el partit de primera federació, gimnàstic San Fernando. A les 6, Artea el Santiago Borges, és la final anada de la Superdivisió Masculina de Tenis Taula. I a les 9 del vespre, la Lliga, Lep, de Bàsquet, el llei de rebre visita del Palència. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa Lua López. Justícia i Pau de Sant Just continua recordant els Sant Justangs i Sant Justenques de com es poden canalitzar els donatius monetaris al poble ucrainès davant el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Des de Justícia i Pau, han volgut obrir una porta bàsica i molt important en aquests moments, es tracta d'enviar una ajuda monetària a les ONGs que cooperen directament amb el país d'Ucraïna. A Sant Just hi ha tres bancs operatius i col·laboradors que s'assuraran a qui ho desitgi sobre les diverses opcions i ONGs amb les que treballen. Aquests bancs són la Caixa, la BBVA i el Bank de Santander. Tots els bancs esmentats es troben situats al centre del municipi, el carrer Bonavista. Quan la persona en qüestió es dirigeixi a un dels tres bancs esmentats, aquests li ensenyen una llista amb les ONGs amb qui col·laboren. Tots seguit, d'acord amb els coneixements i conviccions de cadascú, només s'haurà de triar la quantitat i on es vol destinar els diners. Un mecanisme quasiautomàtic, mitjançant un programa informàtic. El primer dia, ara mateix, és que aquestes entitats que treballen a camp tinguin recursos per cobrir les necessitats que tinguin en cada moment. Recordem també que l'Ajuntament està criant una base de dades de persones de Sant Just que vulguin ser famílies acollidores al nostre municipi en què es que sigui necessari. Les persones que hi estiguin interessades poden enviar un correu electrònic a Solidaritatarrobes SantJust.cat. A Jornat una vegada més el trasllat de la passera que connectarà al barri de Maslui amb el barri sud per Collserola. La passera s'ha fabricat a Vitoria, a Óscari, i arribarà a Sant Just d'Esvern en dos camions de grans volums. Inicialment, havia d'arribar per Sant Mena Santa, un trasllat que va ser jornat aquest cap de setmana de Sant Jordi, Jacalers d'Ànze. No va donar el permís per circular aquests dos grans vehicles per evitar que hi haguessin vehicles molt pesats, circunstracions de l'Ajuntament, i de l'Ajuntament. Finalment, aquest cap de setmana tampoc es podrà dur a terme aquest trasllat que ara està previst que realitzi el proper 30 d'abril. Recordem que el principal repte d'aquesta passera és superar el desnivell des de Maslui a la Riera i anar a confluir en un punt, que comporti un desnivell de pujada assumible, més agradable que el vial, que hi ha actualment i que s'agafa al costat de la ITV. Es tracta d'un itinerari per avianants i bicicletes que compta amb una passera a la part que sorteja l'Ajuntament, que és una passera que s'ha de fer a l'Ajuntament. La passera és una passera que es fa a l'Ajuntament, que és la passera a la part que sorteja la Riera des de la Masia de Canjalaver. Al voltant de la Cruïlla entra Maria Zambrano i el passeig del camí de la Masia, fins a l'inici del carrer Juan Ramon Jiménez de la Cruïlla, amb la vinguda de la Riera. I avui torna el documental del mes a Sant Just d'Esvern, com sempre, amb la projecció a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Taneu. La pel·lícula escollida és Rock per Mil, de Nita Riveroli, que explica la història de Fabio, que vol convèncer la seva banda de rock preferida als Foo Fighters, perquè actui en assassina al seu petit poble natal situat al nord d'Itàlia. Per aconseguir-ho es proposa una fita gairebé inassolible, reunir mil músics per tocar junts i en sincronia, la seva cançó Learn to Fly. Una crida al YouTube serà l'inici de la increïble aventura del Rock in Mil, la banda de rock més gran que ha existit mai. Rock per Mil és la història de Fabio, però també de tota una comunitat, que influeix positivament en cadascun dels seus membres, animen-los a perseguir els seus somnis mentre donen el millor d'ells mateixos, un documental divertit en el qual a Nita Riveroli ens ofereix una motiva i emocionant injecció de rock. Un llarm atratge que podreu veure a la Taneu avui a les 8 del vespre, a l'entrada de 7 euros la General, i 5 euros pels Sòsis i Sòsies de la Taneu. I això és tot, tornant amb més informació i tota l'actualitat s'enjusten que els senjors notícies de l'una del migdia, fins ara mateix. Ràdio T'esper, durant ta 8.1. Quan sóc d'algú és quan no sóc ningú. Sé que em podria enamorar de tu i de tu i de tu i vull llançar-me el buit. Sé que em podria enamorar de tu i, ei, ei, ei, ets. No t'enrefis de la bona sort, si tens clar que depèn de tu. Si l'amor em fa tornar a perdre el cul, no hi guanyo mai llitant a contra col. I vull viure com si fos l'últim cop, sentir-me a casa en un jove ni profund. Vull viure com si no ho hagués viscut, com si l'àmbit de no m'hagués fet mal. No segueixis fingint que ets de pedra. Quan t'has trencat tants cops aprens a refer-te. No segueixis fingint que ets de pedra. Quan t'has trencat tants cops. Miren enrere, s'entenen les coses, però es diuen mirant endavant. Penjo d'un fil de nit i de dia. No crec que vagi al cel, però em tu i vaig a viure. Tot el que m'emporto, tot el que se'ls borra. Tot el que sento, no m'hi cap entre les mans. Penjo d'un fil de nit i de dia. No crec que vagi al cel, però em tu i vaig a viure. No segueixis fingint que ets de pedra. Quan t'has trencat tants cops aprens a refer-te. No segueixis fingint que ets de pedra. Quan t'has trencat tants cops. Quan sóc d'algú és quan no sóc ni un. Sé que em podria enamorar de tu i de tu i de tu i vull llançar molt buit. Sé que em podria enamorar de tu i ei, ei, ei, ets. L'ajusta, el magasin matinal de Radio Desverne. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a dipendres de 10 a una, en directe a Radio Desverne. Tots 12 i 4 que marca el rellotge ara mateix. Entrem en aquesta tercera i última hora a les portes de Sant Jordi. Parlem d'estrologia amb l'aranxa limón, que com que ha de divendres, excepte el passat, que era festiu, tenim aquí a la misura per actualitzar-nos una mica del mapa astrologic que tenim ara mateix per potser arribar a entendre algunes sensacions, emocions que tenim o que ens perturben. A vegades, aranxa, bon dia. Bon dia, Mireia. Bon dia, ben tornada a la misura, com ha anat la setmana santa, per cert. Molt relaxada, molt tranquil·la, molta natura, molt de verd. I molta pausa, molta orina, que diria. Molta orina? Sí. Orina de... de tauró. Ah, de tauró. Taurina, taurina. Ah, taurina, val. Taurà, sí, sí, sí. Una altra cosa, vale, vale. No, no. No tinc, no, ara, igual, se m'escapava alguna cosa. Doncs, va, parlem una mica del mapa d'estrelles, de com estan els astres, els signes, com ens afecten o com ens han afectat i com encara segueixen aquests dies. Mira, el passat dinar d'abril va entrar el sol, finalment, a taura, després d'aquest període que va estar, i és que ens va com activants, vam notar aquest perfí, no, sortida d'aquest letargo, d'aquesta hivernació forçada, que portem potser patint, incluso, espiritualment, als últims dos anys, i el sol ja va tenir aquesta funció de despertar, d'un clic, d'una arrancada de motor. I ara hem entrat a tauró i l'energia canvia, canvia d'estar, ara ens toca connectar amb la terra, connectar amb la natura, sentint-se a part de la natura, activar sentiments de sostenibilitat, de més ecologia, connectar amb el cos, connectar amb l'alimentació, què sóc, com em moc, què li estic fent el meu cos, com l'estic sentint, com l'estic passadent. Que és com un replantejament? És una reconecció, és on connectem amb allò que diem, la carn de cris per dir-ho d'alguna manera, és aquesta carn, aquest cos, que som nosaltres, és matèria de creació. Llavors, és trobar una manera d'honorar el deus de les coses petites a partir d'això, de valorar tot el que ens el vol, el que ens manté vius, que és el menjar, la natura que ens és fèrtil i ens proveix de recursos per mantenir-nos vius, i és gaudir tot això que puc ensumar, que em pot alimentar el cos i l'ànima per dir-ho d'alguna manera. És aquesta capacitat de donar valor a no només allò que m'envolta i que em pot permetre obtenir beneficis, sinó també el valor que em dono a mi mateix i aquells que m'envolten. Llavors, per aquest motiu també, Taura és el signe que regeix l'evaloració, els recursos materials, l'economia i els calés i la prosperitat. És un signe lent, perquè és un signe de terra, és un signe fixa més a més i per ser de terra, és més lent, és més pacient, és més mandrós, perquè recordem que després d'aquesta energia, tan impetuosa i tan rapidadària, és arribar a Taura, que és bueno, bueno, bueno, ja hem sortit de l'ou. Potser que anem a posar-nos en un lloc resguardat, en un lloc tranquil i anem a veure ara com tirem això endavant. Taura representa aquesta fase on ja el foc d'àries ha posat, ha ensatat les coses i ara ve el ralentir del cotxe, que ha de garantir que aquell motor es pot seguir mantenint en marxa. Llavors, Taura és molt pràctic, és molt tangible, és això, és lent, i és bueno, jo què tinc per poder mantenir això? És materialitzador, fa coses. Però, clar, també, com deien, és un signe fixa, és un signe de terra, llavors pot passar que tinc una miqueta de pego massa, pego a potser les coses materials, que sigui una miqueta que no, que ha quadrat i no sigui gaire flexible, i, clar, el regeix venus amb la qual cosa, que és un disfruton, li agrada el bon menjar, li agrada el bon veure, li agrada ballar, li agrada gaudir dels plats de la vida, és el típic Dionissos, que diríem. Llavors ara estem amb aquesta energia en el cel, que és evidentment la del sol que hi ha entre Tauro, amb breu també, bueno, ja va entrar a Mercuri, i tenim quasi tots els planetes del cel, ara mateix repartits entre terra, signes de terra i signes d'aigua, que donen un clima molt i molt fèrtil, molt i molt bo, per materialitzar coses. L'aigua ens inspira, ens connecta, bueno, ja sabem com funciona la natura, tan íntit, terra i tan íntit, aigua, llàvida. L'aigua, evidentment, és necessari, però és més creatiu, és més comunicatiu i, evidentment, el foc, alimenta però l'esperit des d'un altre lloc, però ara mateix és potser un dels climes més fèrtils que tindrem, per portar termes, per realitzar tot allò que tenim pendent de materialitzar, de portar termes. La vida, realment, ens està oferint ara connectar-nos amb tot allò que ens està venint, que ens està oferint. L'energia, Tauro, és femenina, els signes tenen sexe, tenen genera, i Tauro, sí, Tauro és femení. Venim d'un d'onaris que, evidentment, és molt masculí, molt més llang, per dir-ho d'una manera, i era un moment també de permetre'ns connectar més amb aquesta energia més femenina, amb una energia molt més nutritiva, amb aquest canvi de velocitat, de percebre el temps d'una altra manera, de gaudir de la vida més a més, no tan... Perquè pot estar-nos passant que haguem sentit que volíem que les coses fossin com el nostre aigua s'estava capficant que hi fos. I ara és un moment com d'afluir, d'acceptar, d'arribar i d'acceptar que el rebre, coses de la vida, pot tenir a veure amb el fet que accepti que arribin com elles han d'arribar, com jo vull que arribin. Cosa difícil, eh? Molt difícil, quan estem molt en l'ament, quan estem molt en l'aire, quan ens fiquem, però sort que també m'hercuria estar a Tauro, que també està a terra, llavors, al final, és sortir de tu, sortir de d'on estaves, d'on ha tancat, potser ha quedat obsessionat amb algunes idees recurrents, i sobretot no trobant-hi sortida a qüestiós amb les que estaves, com en Ruscat, amb les que estaves lligat sense solució. Llavors, aquest Tauro obre un clima de sortida, de disoldre'ns amb la natura, disoldre'ns amb un entorn que ens ofereix un gaudir, un deixar anar, i un acceptar la vida com és, un fluir a poc a poc, perceptiu i sentit i sensible, que, a més a més, ens porta les solucions que estem amesperant, com diu una de les cançons de l'Aurengil, no? Allò que vols et farà plorar, allò que necessites et escaparàs, si no ho agafes, però allò que necessites, irònicament, s'acabarà convertint en allò que sempre havies desitjat, només que li deixis, no? When it hurts so hard, when it hurts so hard, when it hurts so hard, no? Això és el que ens està passant ara. Allò que intentem controlar, allò que volem dir nosaltres com ha d'anar, no sortirà. Més a més, si és des d'un lloc d'egoisme, si és des d'un lloc d'individualisme, però si fluim, si sentem que és així com ha de ser, d'ells d'egoïdís, ja estem de cançons, com diria l'Acelin Dion, això serà i portarà un clima molt més valambolent. Demà, a més a més, aquest sol, que va fer res, que va entrar a taura, es posa en un aspecte xungo amb Plutó, que ja sabem, que Plutó és un planeta que li encanta, que mirem les ombres aquella part dolorosa, conflictiva, que ens enfronta a lo que no volem mirar. Plutó ens fa mirar cap on no volem, i concretament podria ser que estigui posant molt en relleu si Plutó, capricorn, capricorn és l'estable, és la estructura, és allò ferm, allò perdurable, allò inamovible, i està Plutó allà, vol dir que estic sentint que coses que donava, per molt fixes, per molt estables, s'estiguin veient amenaçades. Gràcies a això m'agafaré més encara aquest sol a taura, que em permet confiar d'una altra manera, potser no tan controladora, en què jo em fluï de la vida, que estic percebent, que m'està notrint, que potser és el que ha de ser, i que potser és la millor manera que sigui, no? L'altra banda, tenim també aquests dies, ara, a partir de demà, 23 d'abril, un quart manguant en aquari, que ens indica que és un moment de pausa, quan hi ha quarts manguants, quan hi ha moments així, que ja a la lluna s'està preparant per un tremendo brutal eclipse el proper dia 17, dia 30 d'abril. Això està a tocar?Això està a tocar, i això és un dels grans esdeveniments anuals, perquè a totes reures... Comencem la temporada d'eclipses. Tenim aquest 30 d'abril i l'altre 16 de maig. És un moment, ara mateix, amb aquesta lluna manguant, d'agafar pausa, d'agafar calma, de relaxar-nos i de reflexionar. Perquè només falta, com deia, aquesta setmana, pel primer eclipse de la temporada, que aportarà molts nous inicis i convé tancar cicle i descansar per fer espai a tot allò que s'ha d'iniciar. Pensa que els eclipses són moments on ens atem noves etapes i passen coses molt sorprenents. Venen a catalitzar aquesta necessitat de canvi. El 24 d'abril, m'acobri que ja sabem que és la nostra ment, la nostra parla, la manera que tenim de vinculant-se, que tenim de comunicant-se, tindrà un aspecte dur amb satur. I dius, i ara què passa? Pots passar que hi hagi viatges cús, o hi hagi situacions de compromís, visites de compromís, o que tingui converses que, d'alguna manera, m'estan generant cicle d'incomoditat, alguna tensió... És com no forsem molt la centrifugadora mental. Si passa això, en els propers dies, a partir de dia o menjada i junts, si veiem que hi ha situacions on el coco ens està com una olla a pressió i ens està demanant i ens està enviant al lloc correcte. D'on té l'auton de l'off? Tal qual, perquè aquest mateix mercur i que està veient-se tensat per aquest Saturn té un aspecte vanapolent, fluït amb neptú, a peixos, i ens diu, ves a la teva, ves-te'n a la teva, no cinc box, fes alguna cosa que et distregui, busc la teva manera d'esfogar tota aquesta tensió mental. La no cinc box, perdona, és d'un monòleg, d'una xerrada... Sí, és com del món del coaching, és aquell lloc on sobretot van els homes i van, no? Sí, que parlaven d'això dels caixes, que se suposa que el sexe femení té les caixes connectades, però els homes tenen la capacitat de que no. I hi ha una que es diu la no cinc box, que és on no pensen en res. Sí, és aquell moment de Homer Simpson amb un XS, molt ambajable. Jo m'he demanat una per la propera vida. Sí, jo també vull una, una no cinc box d'aquestes, però hi ha, però fixa, jo d'installada en el software. Doncs sí, sí, efectivament, llavors, insisteixo, tenim aquest pot ser que es doni aquest clima mental una mica... que ens carrega, que ens posa dificultats, que és... Uf, tinc el coco, ara mateix no vull pensar en res, no? Aquest moment de... eh, m'ha explotar el cap. Busquem alguna manera de distreure'ns, busquem donant-nos a un espai de relax, de soledat, de la zona, suposo, que ens tocarà fer coses, cuida plantes, cuida jardins, a fer un passeig. Ara és una broma absolutament estereotipada, no? Però, bueno, trobem aquesta no cinc box, trobem aquesta no cinc box, el que ens funcioni, manualitats, cuina, el que sigui que funcioni per deixar el coco també, que es relaxi una mica, perquè a part és un planeta que estarà bastant... tenim bastants aspectes, no? El tema mental, tot com ens funciona, aquest registre de la nostra realitat, està passant per molts aspectes seguits. Llavors, primer, aquesta mena d'atenció, després tenim el mercuris que d'aquí entra a sombra, que diem, hombre prerretrograde. És allò que et comentava de quan un planeta, des de la perspectiva terrestre, fa aquesta mena d'aquí euró, aquesta mena de giro, i invirteix el sentit de l'Òrita, aquí ho passàvem com un plec, com un canvi d'inèrcia, com si haguéssim estat amb un pal movent l'aigua, amb una galleda i de sota decidim... Sí, et gira, però perquè l'astre gira... No, l'astre, des de la perspectiva solar, fa una ellipse perfecta, però des de la perspectiva terrestre, que és des d'on analitzem l'estilogia, el que percebem és com que el planeta fa una mena d'aturada, com les corbes d'aquí de Collserol, que fan aquestes corbes impossibles de casi 320 graus, no? Fa una mena de darrínxul similar i tira cap enrere. Però és una il·lusió òptica donada a la perspectiva des de la Terra. O sigui, en si no ho fa, com a tal... I no és fictòsens o no, però per l'estilogia sí. Llavors, des de la perspectiva terrestre, aquest camp vibracional alterat també altera les propietats del signe. I què passa? Jo no sé, però jo ja he començat a anotar a casa, ens ha espatllat l'ascensor de l'edifici, ahir se'n va espatllar l'ordinador aquest matí. A mi també se'n va espatllar la caldera. Bé, benvinguts, benvinguts, benvinguts, benvinguts a Mercuri Retro. Vull dir, warning, warning, warning, triple exclamació, perquè comencen a passar coses molt interessants. Vull dir, tot això que veicula el dia a dia, els aparells domèstics, les comunicacions diàries, els aparells que em faciliten vincular-me, comunicar-me, bé, sigui mitjans de transport bàsics, les coses que em faciliten el dia a dia, perquè al final Mercuri regeix l'entorn immediat. Mercuri regeix, quan el nen surt del pit de la mare, tot aquell món que descobreix és la casa, els germans, els cosins, el barri, l'escola primària. Aquell entorn és el que regeix Mercuri. Llavors, tot allò que ha fet que estigui implicat en aquest entorn estarà, d'alguna manera, cap per ball. Molt bé, que bé, no? Has de dir que porto molts anys avisant el meu entorn, quan s'hi aprofa, perquè ja em tenen por, perquè inclús el meu... Jo el vaig sugestionar, i per això se li van trencar. De salato doméstics a casa. Si és per aquí et sugestiono que seràs millonari d'aquí poc i compartim beneficis. Però, lamentablement, jo va ser al ran que vaig veure allò de l'ascensor, tot en un dia, com tres coses, i dius, s'ho estresquen i em dic, no, no, no, que està a punt de venir, encara queden dies, però ja potser que comencem a notar-ho. A més a més, Mercuri, a més de que s'està preparant per aquesta petita inversió, que ens portarà una miqueta a tots cap per ball, també està vivint uns aspectes molt fluits amb tres planetes d'una banda amb Jupiter i amb Neptú, que estan a peixos. Recordem que són els grans planetes responsables de que ens sentim connectats amb el col·lectiu, amb un nivell d'enesia superior, són els responsables de que estiguem inspirats, són els responsables de que ens sentim creatius, generosos, pares de l'amor universal, som ciutadans del món, volem l'altruisme, no? Potser que estiguem amb aquesta facilitació d'aquest flux a piciar cap a la nostra manera de registrar la vida, de comunicar-se, i també té un aspecte fluït amb Plutó, que és, com deien, el destructor, però que és el garant que coses que ja són caducs, que ja no han de ser-hi, que han de ser transformades, facin el seu procés orgànic i natural. Que és el que ens fa mirar cap a on no volem, no? Ens fa mirar cap a on no volem per aconseguir que moutem la pell, que canviem, que millorem, que imagina't que un gradeblat viu un trauma perquè s'ha de desfer de la pell, perquè ha d'anar allò que el fruit, per dir-ho d'una manera, vull dir, forma part de la vida. A la carta natal tenim la Casa Vuit, que és anàloga a Escorpí, que és anàloga a Plutó, que és una casa on tenim... Aquí té planetes en allà. Són planetes que el li toca viure'ls, com el gran és de transformació a nivell de processos personals tota la vida. Una persona que té un júpiter a Casa Vuit o una lluna a Casa Vuit, posem el júpiter, per exemple, és una persona que el tema del propòsit de vida, que el tema de les veritats, que impulsen de vida, sempre ha estat un tema conflictiu. Sempre és des del punt de vista del nen, un nen que viu conflictes amb la religió, o amb la filosofia de vida, o amb la confiança en la vida. Si potser el seu terrenat no pot li dir amb això, perquè és molt fora el que viu a casa seva, ho posa a la caixa a Pandora, que és aquell terreny que diem inconscient, i quan es fa gran donar manera on altra la vida, li portar temàtiques perquè pugui transformar-se en aquelles temàtiques. Llavors li tocarà viure des d'un lloc molt inter, molt profund, molt complet, molt llengui, molt llang, molt integrant, home i llum, tot el que té a veure amb aquella veritat d'aquell planeta. Una persona que té un sol a la Casa Vuit haurà viscut mil milers de mutacions de pell, de capes de pell relacionades amb qui és, la seva identitat. Potser li deu haver viscut, evidentment, situacions molt conflictives, molt associades a bus, de poder, perquè, final, tot el que té a veure... El que ens fa a moure és allò que em fa patir, i, normalment, hi ha a veure amb haver viscut situacions, però això, de bus de poder, de bus del tipus que sigui, de dolor intens, o de crisis d'aquestes que et trenquen, et fan desaparèixer el terra sota els teus peus, no? Llavors és una casa molt interessant, perquè qui surt d'aquestes situacions havent-hi fet els deures? Són veritables a Vesfènics, són persones molt inspiradores, persones molt completes, i, amb una visió de la realitat, que està més enllà del que molts podem arribar a aspirar. I els que no passen aquests processos dient... Doncs s'enquistan, potser amb l'autocompassió, s'enquistan amb el victimisme, amb una actitud de nen, de nen que no surt i no en fronta. Això és una mica també l'enfrontament entre la lluna i l'atur. Així és com és, a tots ens passa d'una manera o una altra, tots tenim una casa avui, tots tenim un plutó i tots tenim un escorpí, evidentment tots tenim un Saturn, però al final és l'adult conscient que diu, mira, podria haver estat pitjor o podria haver estat millor, però això és el que m'ha tocat, i amb això faig al Químia, i jo broal·les i ha menjat-me el món. El turjo de les tènitzes, no? Tal qual, llavors, plutó, al final ens fa uns aprenentatges duríssims, depenent, evidentment, de la psique de la persona, potser molt més dur que menys, no és mai igual per dues persones, però ningú és ningú per jutjar les circumstàncies de l'altre. Sempre s'ha de respectar la singularitat, única i preciosa de quedar-hi ser-ho mà. Plutó, al final, és un dels motors de canvi més importants que tenim. Llavors, què passa? La nostra mena estarà vivint amb papat, d'una energia de molta generositat, molta compassió, de molta inspiració, de molt de sentins a part d'algú, i d'altra banda, amb tota aquesta energia plutoniana, que també entén que la vida i l'organi, la natura i tot el que és inclou l'amor i la destrucció com a part de la vida. Llavors, això ens reconcilia amb una manera de viure la vida. Ens pot ajudar a generar un nou concepte de gratitud, un nou concepte d'obrinza al rebre. Per què no a mi? Si al final, l'obor i l'odolent, l'operfecte, l'imperfecte, tot forma part de la mateixa dualitat, tot forma part del mateix. Pot ser un moment molt d'obrinza o d'obrinza al rebre, és un moment molt fèrtil, perquè, a més a més, el dia 30 d'abril, que deia que tenim l'eclipse, on el qual és un eclipse parcial de sol, el grau de boda taura, aquest nou camí a iniciar acabarà culminada el 8 de novembre amb un eclipse de lluna a taura, també. Ara m'ho fas tu a mi i després tu faig jo a tu. Ens endincem amb una nova etapa, i llavors ens passaran coses que catalitzaran aquest canvi. Però és que la regent d'aquest eclipse, que és Venus, que és la regent de taura, a més a més aquesta darrera setmana d'abril, estarà en conyunció amb Neptú i en Júpiter, i està també amb un sextil aplutós, oportunitats per reconciliant-se, revitalitzem relacions, s'inclus que a nivell econòmic hi hagi tots aquests sistemes, aquests temes de recursos, reactivi, revifi, hi hagi una repuntada com positiva, i amb el col·lectiu ja sabem que les Venus i tot el que té a veure amb Venus i Terra regeix l'economia, els recursos, i pot ser que hi hagi temes relacionats amb la inflació, que també haguéssim de mirar. Demà farem un resum més, potser més profund, de tot el que porta l'eclipse, que és un eclipse, i per què passen els eclips, és que té a veure amb els nots. Parlarem ja l'argoitèndido, perquè és que ja et dic que a nivell astrològic estan quasi bé tots els astrólecs parlant d'aquesta tita importantíssima. Aquest dany tot és estrenós en cartelera i a fondre roques ja van tenir aquella superconyunció i l'octubre Neptú no queda com l'apertura d'un portal còsmic, però és que a la temporada d'eclipse tothom diu que ve de trac. També sentirem aquesta darrera setmana d'abril. Vull dir, ja comencem, per nosaltres l'ansetem, per dir-ho d'alguna manera, amb aquest Sant Jordi Marabellós, que és pura cultura, pura literatura, pura affaixa d'inspiració de connectar amb aquestes fonts líricas i de poesia que estan en l'ambient. I aquesta darrera setmana d'abril, com deia, tal com està també aquesta Venus d'espectada, que està exultant, que està inspirada, que ha mirat el cel, i li venen els versos que, sense fer cap esforç, estarà molt bona, molt fèrtil, molt brutal, per tal de crear coses que tinguin a veure amb això, en captar sensibilitat, art, música, lírica... Allò, tot el que tingui a veure amb en Deixà, que les muses i els adors ens visitin, no? És un moment de superar expectatives, és un moment d'accedir a la creativitat, d'obrir el cor i deixar que l'ambient se'n papi, que estan els dos, tant l'ambient com el cor, molt perceptius, no? I com que el diu, sap de vinent, 30, no? És aquest eclipse de sol, no? Parcial, sí, el eclipse del sol. Just divendres vinent, que tindrem aquí, també podem parlar més acutadament, que ens pot passar o que podem sentir, quan faci aquest eclipse. Que podem esperar, sí, sobretot, qui tingui, efectivament, qui tingui planetes. Jo em sembla que un dia faré un tutorial en plan, vinga, obrim tots, ove, doble, ve, doble, ve, doble, ve. Grupovenus.com i mirem la... Buràs davanteu, no?, un mandala, una rodona, hi ha uns numerets, allà és de mirar, o aquest símbol, perquè, evidentment, aquí l'enganxi, l'eclipse, notarà potenciadíssim els efectes... els efectes energètics que em fenomenen així. Pots portar, evidentment, a tots d'una manera o altra, ens arriba, és com el que deiem de Mercurio Retro, no?, jo només dono l'avís, després tots són llàgrimes, però, al tanto, amb els aparells domèstics, les motos, els cotxes, els altres sorts... Teniu el telèfon d'un electricista mà, no?, si no són manetes vosaltres, amb el Quiber. Mines, comenta't abans una cançó de Celine Dion, i amb ella ens acomiadem... Mira, és la que comentaves abans, una d'elles que gairebé et podes acantar, eh?, algun dia això serà el següent. És la Venus, aquesta, eh?, mira, demà d'una per cantar, però la de l'Aurengil també és molt bona, sí, sí. I, divendres, vine en seguim, ja una mica més enfocats, a veure si fem aquest tutorial de com llegir mandales, en recomentes com llegir, no?, la casta Estral, com llegir-ho, per entendre-ho. Sí, fer una ABC, mira, si cal, faig un curs aquí, i de tres horetes a Canji, com dieu els desenllos, a Canji, un taller de tres horetes, introducció a l'astrologia, i aquí a tothom s'ha d'apartar-se la carta amb les quatre taules que fa salutària. I tant, va, mentrestant, a Galdí de Sant Jordi, bona diada. Aranxa, que vagi molt bé, demà, que visca la creativitat, la literatura, les roses, els tracs i les princeses, o les que no vulguin ser princeses, també. I, fins i vendres, vinent, que vagi molt bé, ens caiem amb la Céline Dion, vinga. iendo la cantera I see, if you stick together, you're gonna find the way, yeah. So don't surrender, cause you can win in this thing called love. When you want it the most, there's no easy way out. When you're ready to go, and your heart's left in doubt. Don't give up on your fate, love comes to those who believe it. And that's the way it is. That's the way it is. When life is empty, with no tomorrow, and loneliness starts to cry. Baby don't worry, forget your sorrow, cause love's gonna conquer it all. When you want it the most, there's no easy way out. When you're ready to go, and your heart's left in doubt. Don't give up on your fate, love comes to those who believe it. And that's the way it is. That's the way it is. When you're ready to go, and your heart's left in doubt. Don't give up on your fate, love comes to those who believe it. And that's the way it is. That's the way it is. That's the way it is. That's the way it is, baby. That's the way it is. Don't give up on your fate, love comes to those who believe it. And that's the way it is. I found a photograph, like a ghost from the past, showed me who I was, not who I am. The greatest moments ever last, widest life, move so fast, I'll never understand. I miss the broken hearts, the sun is in the sun, they always say that loving is not wasted on young. I remember everyone, when our love feels more like it. How do we say that? The only way we're gonna make it is if we remember the feeling of... Now every line up on my face puts me back into my place. Whenever I start acting like a child, I guess we'll never be the same as who we were just yesterday. I miss the broken hearts, the sun is in the sun, they always say that loving is not wasted on young. But I remember everyone, when our love feels more like it. How do we say that? The only way we're gonna make it is if we remember the feeling of... When our love feels more like it. The only way we're gonna make it is if we remember the feeling of... La jeunesse et l'amor, tu t'en souviens? C'est facile d'ouir, vas y essaye. I miss the broken hearts, the sun is in the sun, they always say that loving is not wasted on young. But I remember everyone, when our love feels more like it. How do we say that? The only way we're gonna make it is if we remember the feeling of... When our love feels more like it. How do we say that? The only way we're gonna make it is if we remember the feeling of... Remember the feeling of... Remember the feeling of... She said a lot. La reserva s'esgoten, la sang segueixen necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vides. Vinga, seguim en directe des de ràdio d'Esvern. I fem aquest últim espai en aquests gairebé 13 o 14 minuts que ens queden parlant de psicologia amb el David Fernandes, del servei integral de salut, a l'edifici Walden. Avui parlarem de la síndrome de la cara. Vull dir què és això, si tots tenim coses a la cara, ulls, nars... Sí, però hi ha una mica més enllà i tot va relacionat amb la mascareta, que, recentment, el 19 per als infants a les escoles i el 20 per a la resta, amb algunes excepcions, ja no és obligatòria en espais tancats. Però què ha passat amb la mascareta? Que hi ha gent que encara no s'atreveix a terra. No tant pel virus en sí, sinó per una altra qüestió, que és la que analitzarem avui amb el David. David Fernandes, bon dia. Bon dia Mireia, com va? Bé, ben tornat de setmana Santa. Aquests dies de calma i de relax. Espero que hagi anat bé. I hem tornat amb bones notícies, com deia, perquè les mascaretes, de moment, esperem que no tornin, però de moment s'han acabat en espais interiors. I això ha donat pas a aquesta síndrome, que se li diu de la cara buida. I tant, i és molt encara aquesta setmana, en trets les mascaretes. Per mi és una alegria, és una bona senyal. Tot ho començant una altra vegada a la normalitat, però no sé si t'has adonat, Mireia, que hi ha gent que encara no se la treu. I tant, sí. I que encara hi ha gent que la porta, o per prudència, o perquè encara no sucreu la notícia, o perquè està allot... doncs encara hi ha gent i volen portar-la. Però tot això ha generat un síndrome, que es diu de la cara buida, en què hi ha molta gent que no se la vol treure, o que li costa tornar a la normalitat de no portar-la. Sobretot aquesta síndrome és més evident amb els joves, sigui amb els adolescents, que no volen donar conèixer la seva cara, pels pors, per tema d'identitat, i això és un tema que ara comencen a trobar-nos a consulta. Sí, arriba a consulta, inclús? Arriba a consulta, sí, sí, perquè hi ha gent que s'amaga darrere d'aquesta mascareta, hi ha tota mena de qüestions, hi ha gent que té por, perquè encara el virus continua escampant, pel voltant, i d'alguna manera la Covid no s'ha acabat, i d'alguna manera també hi ha gent que prefereix ser més prudent, del que pugui dir sanitat o el propi govern, amb el seu departament de sanitat, i hi ha gent que és normal, que tingui por, i poc a poc començarà a poder desprendre, però sí que és cert que el que hem notat, que a les aules, a l'institut, amb els joves, doncs ja no només és per por, sinó per por a descobrir la seva cara, i tenir una miqueta l'autostima baixa, o fins i tot no trobar-se acomodant un mateix, i això ja comença a ser una miqueta més problemàtica o més greu, quan ja només és un tema de salut. Clar, ja has dit, tema d'autostima, imagino que molt, sobretot els joves, perquè potser la gent gran o gent més adulta que porta la mascareta pot ser que ho faci també per motius de responsabilitat, de si tenen algun familiar que pot tenir alguna malaltia, o per precaució, però la gent jove, pot ser pel tema d'autostima, de sentir-se amagat o també en aquesta època d'olescència que potser tenen més granets, hi ha més engné, o no acaben d'estar segurs del seu físic, aquests són els motius que els porten a amagar-se, encara, realment, la mascareta. Evidentment, i per això es diu la síndrome de la cara buida, perquè aquí ja no només hi ha un tema de por a agafar la malaltia o a traspassar la malaltia a algun familiar, sinó que hi ha un tema que ve a més enllà de la pròpia malaltia, és el tema de descobrir la seva identitat, descobrir la cara, tenir por a ser rebutjat, tenir por a que li facin algun tipus d'increpació, de bullying, dintre de les aules, i amb aquest sentit encara continuen amagant-se darrere, i és una etapa molt important, perquè estem construint la identitat, hi ha gent que és molt més introvertida, però hi ha gent que és molt més introvertida, i d'alguna manera, té copi volta, han de donar la cara d'alguna manera, i per això es diu la cara buida, perquè d'alguna manera no volen donar la cara, no volen donar-se a conèixer. S'han acostumat a escampar, han sigut dos anys, o sigui, és molt de temps, sigui per la gent jove, o sigui, si tenen 7, 8, 10 o 14, doncs és una part molt important de la seva vida, que han estat amb aquests factors, i de copi volta ara, poc a poc, han de tornar a la normalitat, han de tornar a la normalitat, perquè d'alguna manera, abans vivien sense mascareta, i d'alguna manera han de tornar a sentir que hi ha normalitat, que tornem a descobrir-nos, a veure qui som. Tenien test per això que aquesta síndrome, que en definitiva ha generat la pandèmia de la Covid, perquè dançar d'això és quan s'han detectat aquests casos de gent amb aquesta preocupació. En si no és, o de moment no és una patologia, no sé si és un trastorn en sí, perquè no sé si pot ser un trastorn de l'imatge corporal, en adolescents, no sé com es pot tractar. Sí, en un principi es tractaria com un tema, o sigui, primer, hauríem de veure quina és la por que hi ha dintre, si és una por agafar una malaltia, si és una por estar esposat, o és una por descobrir quina és la seva identitat, i afrontar la seva vida sent qui és, sense por ser rebutjat. O sigui, que d'alguna manera és un síndrome que esposa aquest nom, perquè ara la gent, ara ja poden toste ni la cara descoberta, i encara no la molta gent prefereix no fer-ho, i d'alguna manera hem d'esbrinar que hi ha darrere de tot això. O sigui, i quines són les por, i quines són les sequeles que han quedat de la Covid. Això d'alguna manera hi ha gent que no li costa, hi ha gent que és molt fàcil, que estava desitjant, amb jo mateix, que estava desitjant que això passés, però hi ha molta gent que té molta resistència, que s'ha acostumat, que d'alguna manera s'ha sentit protegit, i d'alguna manera, ara retirar-la és sentir-se menys protegit, i aquesta protecció ve en tot, amb la identitat, amb l'enfermetat, en tot. I d'alguna manera el que resulta més, com diria, més conflictiu, és que la Canalla, els joves, s'hagin amagat darrere de allò, per por a ser rebutjat, per por a, d'alguna manera, a descobrir-se, i no sé, d'alguna manera, crepat, o que es fiquen a mi, o que d'alguna manera sentim molt vulnerables, d'alguna manera que està mascareta el que ha fet és protegir-los, i no era el que es pretenia, pretenia protegir-nos de l'enfermetat, de la Covid, però no d'un mateix, i això són les secues que queden quan hi ha hagut tant de temps, porten dos anys amb mascaretes, molt més, jo crec, però força temps, no? És com ara costa molt habitual algú, i després costa molt també deshabituar algú, algú que ja s'ha acostumat a vestir-se, i posar-se la mascareta i passar-les a percebut, potser. I quines eines són les que proporcioneu o ajudeu o doneu en aquest jove, sobretot adolescents, que no volen fer el pas de treure-se la mascareta per aquesta acceptació o per aquesta imatge que tenen que no volen mostrar? Clar, aquí la feina és treballar l'autostima i treballar l'identitat, i treballar, doncs, que són macos, no? Malgrat el que pensin, és començar a treballar-se els mateixos en estimats per tal que som, no? I igual que quan treballes un problema d'autostima, doncs, en aquest sentit, treballes igual, no? Un problema d'autostima o un problema d'acceptació envers un mateix? És la pròpia acceptació, i moltes vegades aquests nanos són molt adaptables a l'entorn, no? És començar a veure que també són part de l'entorn i són part d'allò que hem d'estimar, no?, que són els mateixos, llavors, en aquest sentit farien una teràpia com si fos una teràpia d'autostima, d'acceptació, d'estimació envers un mateix, no? Imagino també que la manera de treballar-ho amb professionals, com deies, com amb psicòleg, tot arrepertes és afrontar directament aquesta por, aquesta ansietat, no?, per dir la millor manera d'afrontar-la, perdó, de combatre-la, és afrontar-la, no?, és a dir, que per exemple, aquest adolescent s'atreveixi realment a trobar-se la mascareta quan abans millor, no?, perquè això no quedi, potser, enquistat, per evitar també que l'ansietat o quedi allà, o vagi creixendo i encara vagi a més, no?, o, clar, també s'ha de veure ben bé com aniran aquests pròxims mesos a nivell d'això, xifres de la Covid i demés, i evitar que els adolescents, tot i sentir-se o joves, tot i sentir-se còmodes, no sigui la solució a les seves pors, a les seves inseguretats, no?, ensenyar-los, m'imagino també, que això no és una solució per ells, no?, no poden estar tota la vida tapant-se. Totalment, no?, i cada cop que més s'estapen, d'alguna manera, més s'estapen a ells mateixos, no?, i sí, moltes vegades, home, és una afrontació, malgrat moltes vegades, ja ens agradaria que anés molt més ràpid, però a vegades s'ha d'anar molt poquet a poquet, no?, anar una miqueta, doncs, despejant la nariz, després la boca i després treure'n, no?, de les orelles. O sigui, és algo gradual, no?, que ells ho han de sentir, perquè és que ells volen, és seguretat, i moltes vegades, el tret de treure això, és una manca de seguretat, és com sentir-se a nu, i d'alguna manera, no volent, no?, que es sentin malament, el que volen és que siguin capaços d'afrontar-lo de la manera que es volen, encara que sigui molt gradual, molt a poc a poc, però que també siguin capaços de descobrir-se, no?, perquè d'alguna manera això també s'estima, i els joves, amb aquesta edat, solen comparar-se molt amb els parells, i això fa que ells tinguin aquesta por de no ser suficient, de no estar preparats per afrontar totes les retes, de tenir molta vergonya, i això és el que hem de preparar, mica en mica, doncs saben que poden fer coses, i com la vergonya, al final, la curiositat fa que, que a poc a poc puguis vençar aquesta por, tenir curiositat, que afrontar i veure què passa, és una edat que és difícil, perquè aquí, amb aquesta edat, s'agafa l'identitat, s'agafa la força, per després anar cap a la vida, cap a fer-se un furat. I tant. David, hem de deixar aquí l'espai, que ens queden 10 segons per marxar-s'hi, que ens acomedem de tu, i també de l'audiència, que anigueu tots i totes una bona dia de Sant Jordi. Tornem d'hi junts. Adeu, David. No ve, Mireia, Adeu, Seau.