La Justa del 6/5/2022

Tens bé, ara sé que som amb vosaltres. Molt bon dia a tothom, a tots i a totes. I benvinguts de nou al Magasin Matinal de Ràdio d'Esvern. Això és l'ajusta. Passen ara 13 minuts dades 10 del matí. I amb Alicia Keys, juntament amb JC, això és Empire State of Mind. Obrim aquest programa de divendres 6 demà. Avui anem amb uns minuts també de retrat, simplement perquè estaven fent tècniques. Tècniques no tasques de mantenir bé ni de millora del sistema del telèfon, de les trucades que vam fer servir per les entrevistes, que de ben segur que partidarà, doncs no tindrem cap tipus de problema ni tan més. Ens vinguem encara aquest divendres, que desitgem que tothom estigui bé. I amb ganes de cap de setmana anem a repassar el somari del programa que tenim preparat per avui començant com sempre amb aquest espai de notícies, informació, les notícies d'aquí del nostre poble. També repassem portades dels diaris i acabem parlant de la previsió del temps amb el Carles Rius. Entendem a la segona hora, a partir de quarts de 12 del migdia, per parlar amb la Txell Ribas, ell és il·lustre d'hora s'enjustenca i justament aquest dilluns va presentar un recull de dibuixos creats durant la pandèmia, tal com explica ella per veure'ls tots en conjunt i recordar aquesta etapa de Covid, i encara vivim, però d'una manera força diferent, quan estàvem confinats l'exposició es podrà veure fins al 2 de juny i l'organitzada a l'entitat de l'Associació de gent gran de Sant Jordi. I en aquesta segona hora també parlarem amb l'Anna Abril, una jove escritora, autora del llibre CityScienters, identificada a Uyer de l'editorial Autografia, editora que va presentar precisament aquest Sant Jordi aquí a Can Gynestar, dins de Can Gynestar, ja li van fer unes petites preguntes durant el dia de Sant Jordi, a fer-te veure un petit recull en el vídeo que trobareu en el nostre Twitter, l'ajusta que jo vagi també al Twitter de ràdio d'Esvern, però avui parlarem una miqueta amb més profunditat. CityScienters, identificada a Uyer, parla sobre la violència de gènere, en primera persona, perquè ella, ja veureu l'Anna Abril, ho va viure quan era força jove, així que en parlarem en aquesta segona hora. I la tercera hora la dedicarem a parlar d'estrologia, com que la divendres és l'aranxa de limón, l'encarregada de passar per aquí, per explicar-nos en quina situació s'obriquen els planetes i de quina manera podem percebre-nos-altres aquests moviments, aquests canvis. Com sempre, més informació al seu web, arancelimón.com o a les xarxes socials, aranxa, guiovaix, limón, aranxa, com diu sempre, amb Tx, i acabarem parlant avui amb el centre d'estudi Sant Justencs, en concret, amb l'historiador de l'Anna Abril. La tradició del curs de coneixement Sant Justencs ens parlarà de la transdena edició del curs de coneixement Sant Justencs. Que per fer-vos una pinza allà d'aquest curs de coneixement Sant Justencs tindrà lloc des del maig fins al juny, sota el títol Pican Pedro, tractaran temes, com per exemple les mines d'aigua, les barraques de Vinyau, les grutes sota terra. És un cicle de tres conferències que tindran lloc a la sala cinquantana de la Teneu, tres dies diferents de les set del vespre, les dates són el 13 de maig, el 10 de juny, i el 17 de juny. Si voleu assistir-hi o voleu més informació, podeu posar-vos en contacte amb el centre d'estudi Sant Justencs, o enviant també un correu. Sintra d'estudis a roba Sant Just.org. ... Dia 11 Finalment de marge Com fem sempre, una pausa musical之前 entre fer aquest espai informatiu, 10H? Per cert, recordeu que aquest cap de setmana Tenim plens d'activitats, no les llegiré totes, les podeu consultar a l'apartat de l'agenda de la web municipal també teniu les notícies, notícies, notícies amb nostre web, però d'estacar-ne, doncs bé, aquesta recollida de residus advocats al Parc Natural de Colserola que organitza l'Associació de Veïns de Mas Lluís, el Cleanup Day també teniu l'inauguració de la segona exposició del Cicle d'Art Contemporani Mons, el Mercat, serà aquest dia dissabte, perdó, el set de maig a les 12, a la mateixa sala i també a l'exterior, que més teniu un mercat amb volant, el dissabte, amb les lluites a partir de les 10 del matí amb activitats infantils, i si us falta alguna activitat més, diumenge de 10 del matí, a 10 de la nit teniu la festa del comerç amb restauració, tallers, activitats infantils i concerts durant tot el matí, el Parc Maragall, teniu tota la informació també al web de ràdio d'Esvern. I did it again, I played with your heart, got lost in the game, oh baby, baby, I used to think I'm in love, and I said from above, I'm not that innocent. Bring me here, before you go, there's something I want you to have. Oh, it's beautiful, but wait a minute, isn't this? Yeah, yes it is. But I thought the old baby dropped it into the ocean in the air. Well baby, I went down and got it for you. Oh, you shouldn't have. Oops, I've fallen into your heart, got lost in this game, oh baby, oh you. I did it again, I played with your heart, got lost in the game, oh baby, baby, I used to think I'm in love, and I said from above, I'm not that innocent. Did it again, I played with your heart, got lost in the game, oh baby, baby, I used to think I'm in love, and I said from above, I'm not that innocent. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al Voluntariat per la Lengua, el programa de les parelles lingüístiques a B-XL a Puncat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Deu i 21 minuts anem a fer repàs de notícies del nostre municipi amb la Lua López Lua. Bon dia. Bon dia i bon divendres anem a repassar aquestes notícies, que no sé si aniran relacionades amb les 342.000 activitats que tenim aquest cap de setmana. Aquesta setmana agafeu i en comptes de ser una persona, en sou quatre. Exacte, ajunteu-vos amb amistats, amb familiars i una miqueta per preferències operadats, envieu a una de les persones a cada activitat i després a la nit supeu tots junts i ho poseu en comú, perquè és la única manera de poder assistir a tot el que hi ha. I què hi ha? Aquí en parlem d'alguns, si m'imagino que no tots, perquè hi ha unes quantes bastantes. Comencem amb algunes coses, per exemple. Amb l'arribada del bon temps, sense una nova programació infantil i familiar, que és aquesta primavera d'estiu, consisteix en una trantena d'activitats a tot tipus, planificades durant els mesos de maig, juny i primera setmana de juliol, tant per infants com per les seves famílies. El tret de sortida, òbviament, és aquest cap de setmana. Es comença avui amb l'activitat d'hi vendres al parc, a les planades del casal de joves a partir de les 5 de la tarda, amb tallers d'esport, d'articultura, que duraran fins les 8 del vespre. Demà torno a la nova proposta del Cleanup Day, la recol·lecta i reciclatge de deixalles a Collserola, que començarà a les 10 del matí al parc de Iuliaquieta. Per participar-hi, que l'envia un correu electrònic que netegem l'entorn, roba gemel.com. També demà, el mateix part d'Iuliaquieta, però a partir de les 11 del matí es podrà gaudir d'una activitat infantil, el mercat tan volant demà es llui, amb jocs gegants tradicionals. Per últim, també demà, però a partir de dos quarts de 12, hi haurà una nova activitat de la jugaterca ambiental al parc del milenari, on es construirà un hotel d'insectes per celebrar el dia de les papallones. Això és només aquest cap de setmana, a banda de tallers i activitats diverses, també s'han programat espectacles infantils, la majoria dels quals tindran lloc als diumenges al matí. Podeu consultar totes aquestes activitats i la programació completa, que també arribarà a totes les llars de Sant Just d'Esvern, a l'enllaç que trobareu ve a la pagina web de l'Ajuntament, o també a la notícia de reglament d'Esvern. I com podeu veure, per exemple, només dissabte, estem parlant de tres activitats dedicades ja, infants i famílies, que, si voleu assistir, si podeu anar a les 10, us donarà temps a esmorzar, potser recollir un parell de llawnes que trobeu directament al parc de Iuliaqueta, perquè no us donarà temps anar a Colserola, perquè a les 11 ja heu de tornar a estar al parc de Iuliaqueta, o no, de fer una miqueta de jugar a un joc, i jo crec que us donarà temps d'aquest jocs tradicional gegants. I passar-te pel mercat amb volant. Exacte, llavors anar a corrents que per part del milenari, que us ensenyaran com fer aquest hotel d'insectes. I al costat ja tens el mercat, que just a les 12 farà inauguració. Exacte, que sí. Si els pares volen baixar un momentet i veure què hi ha a l'exposició nova, que s'inaugura, també. Sí, sí, és un mic, jo crec que és això, que es pot fer... O sigui, fora bromes es pot intentar triar, òbviament, a tot, no hi arribareu, trieu una, doncs això, qui, si teniu infants, petit. A les 11 i mig ja us apropia la joga teca ambiental, li capa les 12 i mig, abaixeu el mercat i fa una mica més de cultura i música. Jo crec que ho expliques amb una logística fàcil, i crec que no és tan fàcil. Quan hi ha un o dos o tres nens i has de mobilitzar tota la família, la passada no es pot utilitzar encara. Per tant, són vehicles amb un avall sempre dissabte a les 12 del matí, fàcil més de aparcar. O part del milenari. Em descull. Es desculli, perquè el part del milenari també tens després això, aquesta inauguració del món reflex. Per tant, és una miqueta... És una miqueta més cultural, també pels adults, punxarà música a la Clara Aguilar, és una miqueta més... Pots demanitzar també la història. Exacte. O l'altra opció és fer més dissabte de mercat, anar al mercat amb volant, jugar una mica als jocs tradicionals, fer les compres, perquè així hi ha mates dos pájaros d'un tiro, fas coses culturals, però també gestiones la família. És lliure que si es tria bé es pot fer tot. Si et necessiteu assessorament, sobre com organitzar, per favor, la lua, i us puc fer propostes. Seria tan divertit. Sí, propostes molt compactes. Com pregunten. Quina edat tenen els infants o la gent que hi hagi en fi a casa vostra? Una informació. Si us plau, que truquin. De debò, m'agradaria que algú truqueix i digui si us plau, fes-me el planning. Organitzar el cap de setmana. Exacte. Digue'm dissabte què puc fer per abarcar la major part d'activitats, després que la gent no es queixi que no em fem aquí senjors, que ara venen totes les del món mundial. Vinga, que més seguim amb activitats, que més hi ha. Exacte. Continuem amb una activitat que té lloc tot el diumenge i és que tornarem a gaudir de la festa del comerç després de dos anys en què s'ha vist anul·lada per la pandèmia. La celebració tindrà lloc al Parc Maragall durant tot el dia de Déu del matí a Déu de la nit. I trobareu paradetes d'una trantena de comerços i serveis del municipi, tallers, activitats infantils i zones de restauració. Al matí podreu audir activitats de yoga, tai chi, ki, gong, ki, gong, crec que has dit pronuncia. Una actuació tindrà en un espai de jocs infantils, tallers variats i actuacions de tricycle musical, les barres de Sant Josi i la Colla Jagantera. La policia local farà una exhibició canina i davant del centre cívic Joan Maragall es podran visitar 3 autobusos de la col·lecció de busos clàssics de la Fundació TMAB en el mar del Sant Anari de la xarxa d'autobusos de Barcelona. A la tarda hi haurà actuacions i espectacles diversos, s'entregaran també els vals a les persones guanyadores del sorteig de Sant Jordi i, a més, per cada compra realitzada, rebreu com obsequi una planta, fins que hauria existències. Aquesta festa del comerç està organitzada per l'Ajuntament amb la col·laboració de d'Esvern, Comerci, Empresa i Dona i Empresa amb el suport de la EMAB i la Diputació de Barcelona. Si voleu saber exactament a quines hores hi ha tots aquests tallers per no estar-los esperant des de la seta del matí fins a la seta de la nit, podeu consultar el programa ser complet en tots els horaris, a la pàgina web de l'Ajuntament i a la notícia de Radio d'Esvern. Ara sí que t'ho han agraït. A ben segur que sí. Des de la seta del matí fins a les hores. A mi m'interessava el teixi i, com que no sé quina hora és, des de les 10 fins que facin el teixi m'espero. Hi ha algunes més que organitzen algun dels comerços que hi són a la mateixa plaça, com per exemple la Clínica de Podologia, Teresa Montero, que tenim un espai al programa que també farà unes activitats de pintar el peu, dibuixar el peu, que els nens intentin entendre que són els peus com funcionen i veure si algú pot millorar, qualsevol aspecte. I en altres activitats em consten també d'algunes paradetes petites d'altres comerços que no faran la gran activitat, però que aniran fent els seus tallers, com deia, com aquesta de la Clínica de Podologia, Teresa Montero, que si algú es vol passar també. Vinga, ja hem fet la promo. Què més? Vinga, ens falta una última notícia. Doncs l'última notícia ens allunyem com seríem de l'activitat concreta d'aquest cap de setmana i és una proposta... Més cultural, que ens va presentar a l'Espanya de lliure creació Carme en Malaret, que ens en fèiem resoque aquesta setmana, que és aquest projecte en bas al temps, però que per fi sabem exactament quins passos que el seguim per poder-hi participar. Recordem que això, que és el quart projecte participatiu promogut per l'espai, que també és el guanyador de la primera subvenció municipal per al foment de la creació i que vol motivar persones i col·lectius a participar en la proposta d'envasar aquell moment o moments que es vol preservar i donar-li una connotació de part d'horabilitat. Ho fa a partir dels dos conceptes de la mitologia grega en torna el temps, el cronos i el caïros. El primer s'utilitza per designar el temps entès com una succesió imperable d'instants, un temps no conscient. El segon descriu el temps precis en el qual succeixen les coses, el temps conscient. El projecte explora aquest binomi temporal, recollir el moment en què volem conservar una acció i fer-la perdurable. Per participar, només es necessita una idea que es vulgui conservar, ja sigui tan gible o no. Tot seguit, que l'adquirir un dels envasos que proporcionen des de l'espai, que és un pot de vidre transparent, treure les instruccions i introduir aquesta idea dins, que llavors segellarà l'envas, tancant-lo en farmesa i enganxant el precincte d'envasar el temps que es troba dins del recipient. Tot seguit, hi ha una etiqueta on caldrà escriure el lloc, la data, el nom i el títol de l'acció que caldrà enganxar-la per superior del pot. Per últim, només cal acostar-se a l'espai de llibre creació i portar l'envas. D'aquesta manera es passarà a formar part d'aquesta mostra col·lectiva que es presentarà al mes de juny del 2022 a l'espai mateix. Així és. I de fet, aquí a Radio Desben tenim quatre pots i em portaran més si ho necessitem, perquè la gent que passi per aquí ja siguin col·laboradors, col·laboradores o gent que fa programes. Tu mateixa l'úa, no sé si tens un pot, però aquí en fora en tens un per tu. Jo no en tinc, però vull participar. Doncs la caixa està aquí fora. De fet, la Carme Malereta ens comentava que si necessitem més que em podia portar, per tant, projecte totalment important participatiu, obert a tothom. Absolutament, totes les edats. Un nen de 5 anys, 6 anys, crec que van dir que també ha participat. Jo crec que el resultat que es podrà visitar al mes de juny serà molt interessant, perquè recordem això que es treballa com deixant davant d'aquesta autoria de l'artista que fa l'única obra d'art, sinó que es fa des del col·lectiu, des de tothom que vulgui, com ve has dit, és intergeneracional, i es veurà... És interessant que en aquest moment 2022, la població primordialment de Sant Just, què volen basar en aquests pots? El pot viatjarà d'una altra part del món, no sé exactament on, però va sonar un Copenhague o un Brasil, que el pot viatjarà. Esperem que arribi bé perquè està vidre. I és molt important, remarcaven els buits artistes de diferents categories, és molt important que se segueixin les instruccions que acompanyen aquest pot, perquè hi ha una setma instruccions per tapar-lo, per indicar el nom, la data, la ubicació, doncs ha fet el pot, és obert i és totalment lliure, però s'han de seguir una setma instruccions, almenys per dipositària dins, el que tu vulguis, aire, el que sigui, pot dipositar el que sigui. Interessant, interessant. Doncs fora tens un pot, té el teu nom, la pot agafar. Anem a fer una pausa musical i anem a tirar una mica enrere en el temps, perquè diré per què, doncs perquè avui és l'aniversari d'una companya meva, una amiga meva, i aquesta cançó l'escoltàvem quan era Força Joves, Força Joves. No sé si us sonarà un nom que es deia un grup, que es deia Safari Duo, ajuntament amb Clark Anderson Anderson, van fer aquest tema musical. És una mica marxosa, em direu, home, mireu, ja són les 10.30 del matí. Voleu dir que hem d'escoltar això? Ens ha semblat força interessant per començar aquest cap de setmana amb unes notes musicals, una mica actives, així que això es diu All the People in the World, que per alguns ja us sonarà pels altres no, i sona exactament així. All the people in the world, every boy and every girl, just imagine that we could, it isn't hard to do. All the people in the world, every boy and every girl, just imagine that we could, they saw brotherhood. All the people in the world, just imagine that we could, they saw brotherhood. All the people in the world, all the people in the world, just imagine that we could, it isn't hard to do. All the people in the world, just imagine that we could, it isn't hard to do. All the people in the world, just imagine that we could, they saw brotherhood. All the people in the world, all the people in the world, just imagine that we could. All the people in the world, just imagine that we could, face our brotherhood. Bé, suposo que si hi havia algú que encara no s'havia llevat o despertat amb aquesta cançó segurament, si s'ha d'escoltar en roti d'esvent, ja l'hem aixecat de cop, de llit d'una estiguesa sentada, asseguda, asseguda. Entrem a fer portades dels diaris, així que baixem una mica les revolucions musicals i comencem-lo amb la portada del diari ara. De nou seguim amb aquest Catalan Gate, com es diu, que és Catalan Gate, perquè sí, confirmen que el CNI va espiar agunes amb autorització judicial, per si hi havia algú que encara tenia els seus dubtes, i amb definitiva seria una mica el destacat en fotografia i en titular, i en altres qüestions petitones, que queden una mica més reduïdes, que ara destaca el diari ara. Exacte, com ve dius, però, destaca aquest Catalan Gate, diu el CNI va espiar agunes amb autorització judicial. El govern espanyol assegura que no ho sabia, però la revelació porta al límit la relació amb esquerra. El president català exigeix saber qui va donar l'ordre i qui coneixia l'operació dels serveis secrets. I en fotografia veiem això, a Porta Tancada, un uixer del Congrés, tancant-hi la porta de la Comissió de Control de Secrets Oficials. L'Ara també presenta aquest suplement especial, l'Art de la Guerra en Còmic, es publica una història de reflexió bèl·lica d'Oriol Malet i Joan Carlin. L'Ara convoca la tercera edició del seu premi de còmic en català per adults, i el Saló Còmic Barcelona obra avui les obres les portes de la seva quarantena edició. I les obres també hi haurà obres dins. També la portada passa per aquestes altres notícies, i el sertari renuncia a ser la candidata de junts a Barcelona. Els sindicats convoquen més vagues a l'escola, el maig i el juny, i per últim acaba amb aquesta crònica, l'ubació dels empresaris del cercle, el rei Felip. I què més, passem a la vanguardia també amb aquest... Li diuen d'una altra manera, però baixen definitives el mateix aquest catalan gate, el cas Pegasus, se li pot dir de moltes formes, i tenim part també d'aquesta invasió de Rússia-Ukraïna, perquè el president Lula troba que Zelensky, el president d'Ukraïna, és tan culpable de la guerra com Putin. És un titular força cru, si més no. Veient el que està passant, aquestes afirmacions encara són una mica més dures, però també hem de tenir en compte de part d'aquí, les diuen, en boca d'aquí surten. El titular principal, com dius de la vanguardia, passa per aquest cas Pegasus, diu la legislatura per Illen, confirma el CNI que va espiar agonès. La directora del centre et met escoltes a 18 independentistes amb autorització judicial, i té unes responsabilitats per no trencar. També passa per aquests lligams a Israel, al Besar de Pegasus, al Marroc. En fotografia, veiem el rei i la ministra de Ciència, que va en salut dels empresaris, quan van arribar a les jornades del cercle d'economia de Barcelona. La patronal i sindicats trenca en la negociació de l'augment salarial. La COE, amb atre dimarts, que ve la seva proposta per a les empreses. La patronal va donar-hi per pràcticament trencades les negociacions amb els sindicats de Comissions Obreres i UIGT per a l'augment salarial. Els sindicats van inaugurar que, si la patronal manté la seva posició, hi haurà conflicte social. També passa per aquests debats. Els empresaris volen autonomia econòmica europea. En titular, també, com deies, el brasil·ler Lula troba que Zelensky és tan culpable de la guerra com Putin. El papa suggeriria que els lladrucs de l'OTAN podrien ser la causa del conflicte. A Catalunya, 4 vegades més abans de la fila, el curs escolar, a Bilbao es llibre el presumpte assassí de homosexuals, i, per últim, aquesta cita del disseny. Barcelona es vol que en el festival OF. O, F, F, no? Que seria apagat. És que és 3 Fs. Ah, 3 Fs? Ah, sí, són 3 Fs. I si per això és O, F, F, F? O, F, F, Festival. Festival de la creativitat, l'àrdia, el disseny digital. Sí senyora. Sí senyora. O, F, F, F. La web és O, F, F. Amb tantes Fs, punt Barcelona, si algú vol. És informació sobre aquest festival que pinta força bé. El periódico és l'última portada que ens toca repassar. I tenim, de fet, en fotografia, tenim uns veïns en just temps que, de fet, els coneixereu, sinó en persona, perquè és fàcil d'obar-nos pel poble. Són els cantants d'Estopa. Exacte. Vésquena, a prop del parc Maragall. O sigui, ens els podem creuar. Jo els he creuat tantes vegades, que al final hi ha inclús 10. Acabes com saludant, encara que no et coneguis. Però, vaja, et sents una certa empatia musical. A més, surten en fotografia, perquè diu que en Eurovisió és un estrès. Mai anirem. Això ho tenen claríssim. Això, si segueixen de gira, sinó que ets mal encaminada, i segueixen fent música. Exacte. A part d'aquest titular, diu que a l'Estopa obre, avui, hi ha llei de la Gira Jornada del 2020, i que el 14 de maig els portarà al part del fòrum. També la portada del periódico, passar per altres titulars, que ja havien vist també la venguarrera. Ara, com aquest embolic del cas Pegasus, que diu que creix atrapats amb els espies. La directora del SNEI revela que van investigar 18 independentistes amb tutela judicial. Les explicacions a porta tancada no paivaguen la tensió en el govern i amb esquerra. La baixa natalitat deixarà avui des l'11% de les places de P3. El sector educatiu veu com una oportunitat de millorar l'augment gradual de vacants. També passa per aquesta invasió russa, diu el dolor de fugir de l'Eucraïna en veïda per no tornar en 5 anys. També passa per les jornades del cercle, que el viñó creu que la inflació ja pot haver arribat al pic màxim. Sant Pau obrirà una clínica d'urgències, per a més grans de 65 anys. També passa per Artadi, que diu que renuncia a ser candidata a l'alcaldia de Barcelona per motius personals. I per últim, en fotografia, veiem el papa que va compareixar i en que dirà de rodes per dolors en un genoll. Amb aquesta P petita del periódico. Exacte. Vinga, doncs, marxem d'1842 d'Eunidó. L'hora que és, anem a escoltar una cançó una mica d'estiu, perquè va ser anunci, va ser perdó, cançó, d'anunci d'una cervesa catalana molt important. Així, com vermell, amb lletres blanques, saps? Com no fer promoció. Exacte, que segur que tothom n'ha aprovat una, amb major d'edat, eh, cap amunt. Vinga, escolta'm aquest tema, i gairebé el deixem marxar de cap de setmana. L'ho acabem així molt bé. I fins i junts, a veure a quantes activitats has pogut anar. A totes. I a veure si has pogut ajudar algú a organitzar el seu cap de setmana. Adéu. Bona nit. Bona nit. I realize got the car keys still. So I book into my own old car. I fell asleep on the passenger seat. I dreamed of a summer sex with you. And you whispered in my ear. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight. Why can't you leave me tomorrow instead? Why can't you leave me tomorrow instead? And above the clouds he said to himself, I can't believe how naive a man can be. That's why I love you so. And that's why I can't be with you. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight. Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight. Bona nit. Bona nit. I solitari, solitari, solitari, solitari, solitari... I don't care what you say, every words I say in a way mine is lost. So it's my soul, I will catch you if you fall. And the love, can you say, will not change my mind for days. No more fear, game is over, there's no love that lasts forever. Just be, we're spinning on my way, I can't stop running. And be, we're spinning on my way, I can't stop, I can't stop. Estem en un ritme que gairebé estem de dissabte, perquè estic veient, ens ha saltat d'una cançó a l'altre, no volem que sonés aquesta, però s'ha quedat sonant. Això es diu The Will de Ophelia Casey, que hi ha algú que la vol buscar i escoltar-la sencera. Són 6 minuts de cançó i no tenim temps d'escoltar-la sencera, perquè hem de fer també la previsió del temps amb el Carles, així que fem una pausa de promo i tornem a parlar del temps. Catalunya és europea des de la seva fundació. Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils, la protecció del català o les migracions, si vols decidir sobre el futur d'Europa, tu tens coses a dir. Catalunya té coses a dir. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa. Europa, ets tu. Generalitat de Catalunya. Vinga, uns 11 minuts per les 11, de fet. Anem a fer aquest espai de previsió del temps amb el Carles Rios. Si voleu seguir-ho també, la xarxes hashtag o etiqueta meteu-se en just, tant si voleu publicar com si voleu seguir també la informació que anem publicant a Facebook, Twitter i Instagram, amb aquest hashtag trobareu tot el que es publicui sobre aquesta previsió del temps aquí a Sant Just. Vinga, ara sí, anem a fer la previsió. Carles, bon dia. No, encara no. Espereu. És una mica difícil si no tenia els auriculars que em poguessis escoltar. Ara sí, Carles, bon dia. Bon dia. No, sí. Bon dia. Bon dia. Com estàs? Un problema auriculars. Sí, però m'escoltes bé, ara? Sí, senyor, senyor. Vinga, va, els uents també, espero. Bon dia, Carles, bon dia, vendres. Anem a fer la previsió del temps, ja ho sabem, més o menys, que passarà així a grans trets aquest cap de setmana, però anem a confirmar si és que hi ha algun dubte del que pot passar demà demà passat, és que hi ha aquestes 342.802 activitats. Ah, si se va pensant, dir que ara em furan moltíssim. Ara ho he frigat el número de l'altre. No, la tendència i tots els mapes a llarg termini ens porten a pensar que ens arriba una època de molta tranquil·litat a Sant Just, i a bona part de Catalunya, amb les típiques tempestes de mitja tarda, al Pirineu, alguns dies puntuals, però la tendència és que es vagi estabilitzant molt el temps. Per tant, els americans, a finals d'abril, que el mes de maig seria una mica sec i calit, és bastant probable que a partir d'avui, i sobretot després d'aquest cap de setmana, vingui temps estable, sense precipitacions i temperatures, doncs cap amunt. Ja començarem amb el mes de maig aquell de 25-26 graus, que pràcticament és estiu i que ja ens oblidem pràcticament de la primavera. Potser a finals de maig podria canviar una mica la truita, però vaja, els mapes a llarg termini avui anava plenes les xarxes, i parlàvem, doncs, que a partir, sobretot després d'aquest cap de setmana, ens atem una etapa ja més estiuen que podríem dir amb molta estabilitat, que això, per tots els organitzadors d'activitats, que ens són molts senyors, doncs suposo que estaran prou contents, perquè sembla que el temps acompanyarà durant bastants dies. Però encara tenim que viure avui divendres i hem de viure aquest cap de setmana. Ahir vam tenir aquestes tempestes que esperàvem que arribessin, al final 4,2 litres per metre quadrat. Vam tenir el petit problema, petit, de que entraven per darrere de Collserola, com si diguéssim, i quan van topar amb Collserola els va costar saltar l'altre cantor. Sant Feliu, Molins, Senjús, Barcelona, 4 litres per metre quadrat, si ens anem a Sabadell, per exemple, eren 16 litres per metre quadrat, o sigui que va ploure, la intensitat era de 16 litres per hora, o sigui que tampoc no era una intensitat molt forta, no estava bé, no estava mal, i el que vam tenir és això, que ens va arribar, però va arribar tot i que fos el migdia, i no estava desgastada, realment li va costar descarregar amb una certa intensitat de l'aire multiplitant. Esperàvem una miqueta més si arribaven tant d'hora, perquè ahir vam donar les dues opcions, les dues possibilitats, que ens vinguessin molt aviat i poguessin descarregar més intensitat, o que ens vinguessin cap al vespre, ja desgastades. Doncs al final ens van arribar aviat, una va caure entre les 3 i les 4 a la tarda, l'asseguentament de les 4 i les 5, són dos ruixats així puntuals, que són benvinguts, 4,2 litres de seny, just aquí a l'estació de Can Zinastà. M'ha quedat com a gust, no? No ho vol, estava gust aquí sobre. Sí, sí, a més es va quedar així com una miquatura d'et, i per això va deixar d'anar una mica més de precipitació. I bé, tot això és història. Què ens espera aquests propers dies? Doncs bé, avui depèn des d'un dia esplèndid, amb una temperatura que ja ha anat pujant des del matí. Vam dir ahir, o hem recordat que a la nit seria una mica més fresqueta, en comptes de quins han baixat fins als 13 graus, i ja comentàvem ahir que les temperatures habituals de mínimes, els propers dies, jugaran entre els 13 i els 15 graus, o sigui que tampoc no és un fred rigorós. Ara, en aquests moments, a Sant Just, ja tenim una temperatura una miqueta més alta que la que teníem ahir a la mateixa hora, en aquests moments ja tenim 19 graus, i avui podem arribar als 22, ahir ens vam quedar amb 20, perquè just al migdia, en el moment que es calfa més el sol, va arribar aquesta tempesta, i dels 18, 19 graus que estàvem, vam baixar als 16 quan va haver de la precipitació, després li va costar remuntar. És molt fresca, de cop i volta va, evidentment, però va quedar la fresca instaurada. Aquests 16 graus ja no van remuntar després a la tarda, perquè el sol ja anava al cap aquí. També tenien molts núvols, algunes altres, també les que havíem al horitzó, i això va fer que es mantingués una temperatura força baixa durant el dia. Avui ja no, avui ja estem veient que tenim 19 graus en aquests moments, i això ens porta a pensar que avui podem arribar als 22, o una miqueta més aquí a Sant Just, o sigui que és un ambient força agradable al migdia. També tenim una situació d'umitats força més baixes, no sé si ho heu notat avui, però l'umitat és una miqueta més baixa, no hi ha tanta humitat com en dies enrere, ara estem a un 48%, que és un altre d'aquells ingredients que et porta a pensar que les tempestes avui no tindran tanta pistonada. Podem tenir alguns núvols aquesta tarda, però amb aquesta humitat tan baixa és bastant probable que avui parlarem d'alguns núvols a la tarda i veu poca cosa més. O sigui que avui dia tranquil amb temperatures que ja superen els 20 graus. Demà dissabte, un dia esplèndid, a les natures que puja una miqueta més. 23, no arribarem als 24, però ja és un valor una miqueta més agradable. I el dissabte a la nit podem tenir algun núvolet més, molt poca cosa, aquests núvolets que són de bon temps i que no ens han de donar precipitació. O sigui que demà dissabte salvem el dia, va ser un dia força maco. El diumenge serà un dia una miqueta més variable. Tindrem sol i alguns núvols també, tant el matí com a la tarda. Les previsions continuen RKR, els americans ja s'han despenjat, però la precipitació de cara al diumenge no portàvem tota la setmana parlant de la previsió americana, que ens parlava de proges al diumenge a la tarda. A mi de que ha anat avançant la setmana, cada cop ha anat posant menys quantitat, i avui ens hem trobat el mapa d'aquest matí, amb zero quantitat de precipitació. O sigui que no ha de ploure el diumenge a Sant Just. Però en canvi, els europeus i els canadencs sí que marquen la possibilitat d'algun roxadet a partir de les 8 del vespre. Molt poca cosa, dècimes de litra, però podria algun núvol despistat i no fer la guitza, perquè tampoc no és res de l'altre món. Recordar que tenim una fira que dura fins a les 10 de la nit diumenge al Parc Maragall. Dubtem bastant de cacavi passant, però aquesta possibilitat hi és i no ens podem estar de comentar-ho aquí a l'ajust. Diumenge cap a les 8.9, algun agotet es podria escapar a Sant Just, però seria molt poca cosa. I el que dèiem, un cop hagi passat aquest cap de setmana, diumenge també la temperatura més o menys això, 23-24 graus, seguim amb uns valors molt agradables, i a partir de dilluns és quan... el que dèiem, arriba una estabilitat bastant marcada, un anticicló que es vol quedar amb nosaltres, un anticicló que pot portar un temps molt tranquil a Sant Just, i què més portarà aquest anticicló? Doncs unes temperatures ja més pròpies de pré-estiu, que no pas de primavera, o sigui que a partir de dilluns, aquests 23-24 fins i tot algun dia puntual es podria arribar a solir els 25-26, algun punt de Catalunya a 30 graus ja, o sigui que la setmana que ve pinta a sola allà de pràcticament tota, més o menys ho veiem des d'avui, a més a més, abans diem la primavera serà anar una mica al tanto, però quan s'instal·la un anticicló tan potent és molt difícil de que passin coses, i a Sant Just realment trindrem força, estabilitat, durant bona part de la setmana vinent, i ja veurem el cap de setmana, encara falta molt, però vull dir, cap de setmana encara amb alguns novolets, amb algun intent de tempest a l'interior, però a partir de dilluns el temps s'estabilitza molt més. Bones notícies per a totes aquestes activitats a l'aire lliure, que es poden celebrar, és l'únic que estem pendents des d'això, del diumenge, el vespre, si s'escapa alguna gota, i confiem ben poc, però quan composen els mapes, no ens estem de viure. Doncs vinga, tenim bona previsió, a veure si acaba aguantant-se, que, de fet, l'altre dia també comentàvem, no sé si fins realment les 10 en punt de la nit, o de les parades estaran obertes, i de peu, perquè no sé si realment un diumenge a les 10 de la nit creguéssim passejant per Sant Just. Per la meva experiència final, el que passa és que cap a les 8... 8 dies cats comencen a recollir parades, i també hem de pensar que és una fira que aguanta fins les 10, però perquè hi ha un concert de 9 a 10 de la nit, i és en un espai on no hi ha parades. Jo crec que hi haurà dos activitats ben diferenciades, el desmontatge dels comerciants a les 8, el vespre, un cantó al carrer major, i la gent que estigui gaudint de l'activitat, doncs que estigui anàvejant al concert dels Claptons, que és de 9 a 10 de la nit. També, clar. No fa lleig, com la fira de Nadal, que veus que estan fent un concert encara que estan desmontant totes les parades. Quan queden amb espais diferenciats, suposo que anirà així. Per un cantó estaran desmontant, i la gent que passi a passar-ho bé, i no estigui venent producte, suposo que estaran gaudint dels Claptons abans fins l'hora que acabi. Iguals comerciants també s'apunten, fer un últim ball allà, allò a dir, vinga, reventem el dia a dia. Deuen fer-ho bé, perquè els demà és de veu, diuen demà és dilluns i tornem a treballar. Ja hauria de ser un dissabte, però vaja. Dilluns, bon cap de setmana, que vagi tot molt bé, totes les festes, activitats, i el temps. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... I'm a cosmic girl From another galaxy My heart's a zero gravity She's from a cosmic world And in the index to sea Transmitting all my frequency And I want to see you with my eyes When I see her pretty face, she's just a cosmic girl. From another galaxy, a transmitter known with frequency. Oh, I can't you be my cosmic woman. I need you, I want you. Per escoltes, ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Vinga, comencem ben puntuals a aquesta segona hora. Passa un minutet d'un quart de 12 del migdia i tenim amb nosaltres la Txell Ribas, il·lustradora de Sant Just. Lluïns va presentar, va inaugurar aquesta exposició de dibuixos creats durant la pandèmia. El centre social, el Milenari, són dibuixos plens de pandèmia. Diu el cartell de l'exposició, Txell, bon dia. Hola, bon dia. Gràcies per venir fins aquí dedicant-nos una estoneta. Mira, el cartell que estàs ensenyant just el podem veure també a través del YouTube de la Mísora, que de fet ja havies passat per aquí. Sí, amb plena pandèmia, gairebé. Estàvem en pandèmia, ja podia moure'ns, ja, perquè vaig venir. Però que estaven fort de restriccions. Sí, sí, sí. I vaig parlar d'aquesta col·lecció de dibuixos, realment, perquè els acabava de... Havia estat fent-nos durant tota aquesta pandèmia, i vam fer una entrevista sobre aquests dibuixos, i ara ens hem animat a fer aquí una exposició. I tant, si vols tirar-me una mica enrere, en quin moment els dibuixes, o et ve la idea, els dibuixes, temes... Potser una mica més infantils, normalment, però vas voler dedicar a aquest serie. Vas personalitzar el virus, no? Li has ficat ulls, cara, i són personetes, que ens poden caure millor pitjor, però vaja, tenen vida, no? Sí, sí, vaig... Bueno, això, estàvem en pandèmia, ens havíem d'anar reinventant la feina, i coses, allò que vas pensant què puc fer, i mira, com que el tema era constant, ràdio, televisió, i tot, el virus, el virus, doncs vaig començar a fer... Bueno, em vaig inventar un personatge, el vaig penjar a l'Instagram, i vaig veure que la gent els va agradar, els que ens seguien així, i vaig dir, bé, mira, i anava fent, anava fent, i al final va fer tota una col·lecció de diferents situacions d'aquest personatge que m'havien inventat, i que realment ha evolucionat una mica, perquè els primers, ara me'ls mirava, i eren una mica diferents. I després ja han agafat coses i sempre són els mateixos. Tenen personalitat, no? Sí, sí, sí. I aquestes il·lustracions, que són un total, doncs, són 12 a 15, o diu, 8... Totes les que tinc són 20 i pico, em sembla, i les que hem exposat són un recull d'aquestes, em sembla que són les 25 que tinc així, i anem a exposar... Té una quinzena, potser, o? Uns 10, més o menys. I en algunes que són una mica més, com dir-ho, més fàcils de veure, perquè es veu, per exemple, el flotista Melin, que comptava fora, que el segueixen tot una horda de virus, o d'altres, que vas agafar inspiració de contes infantils, no? Sí, bueno, jo és que, bàsicament, faig il·lustració infantil, faig contes per nens, sobretot per escoles, i per aprendre a llegir, i tot el que és la dibuix molt clara, infantil. I llavors sí, mentre estava fent vinyetes del Covid, vaig començar a fer uns quants que en tinc, en sembla 3 o 4, de contes, contes clàssics vaig pensar, no? Mira, contes clàssics, la caputxeta, em va sortir amb el llop, que no és el llop, sinó el virus, amagat, la blanca neu, que en contes a la poma, li donen el virus... Bueno, i realment hi ha el flotista de Melin, que jo crec que el flotista de Melin és el que té més èxit. A més, la gent que l'ha vist, tothom ho diu, que hi ha un carnaval que està disfressat d'una xeringa. Sí. Com que els anava penjant, depèn del moment, quan venia el carnaval vaig fer el de carnaval, el de fidany, també, que tots estàvem a dins confinats, i aquí qui només disfrutava era el virus, també hi ha una vinyeta. Depèn del moment. Són, com deies, aquesta quinzena, una dezena d'il·lustracions que tenen allò que tenen l'espai, que va ser directament l'associació de gent gran, aquesta entitat que està presidida per Pep Quintana, que et van demanar, d'alguna manera, exposar, no sé si això en concret o... Sí, sí, el Pep em seguia a les xarxes, i llavors m'ho va proposar, com a associació de la gent gran, perquè ell és el president, em va proposar de fer una exposició de dibuixos meus, perquè allà a les xarxes hi ha molts dibuixos infantils, del que faig. Parlant amb ell, jo vaig dir-li, com t'has d'anar exposant diferents dibuixos que tinc sols, sueltos d'infantil, perquè no agafem tota la col·lecció aquesta de la Covid. I ell m'ha encantat, i llavors hem posat en uns quadres que queden molt bé, jo crec, tots junts, i a més pots fer tota una visió en general del que va ser aquell moment, dels més durs, no? Sí, en aquests moments. En aquesta invitació, el Tarjetó, diguéssim de l'exposició de dibuixos plens de pandèmia, és obvi, que estan plens de pandèmia, i és vermell, negre i blanc, són els tres colors. Sí, sí, vaig basar-me en una cosa senzilla, perquè el que ho anava fent bastant seguint era de ser una cosa... però el que d'un gué és que impactés. El virus en seguida el vaig fer vermell, vaig pensar que es vegi, i llavors hi vaig anar jugant amb el negre, el blanc i el vermell. Sí, perquè el vermell és com... no agressiu sinó et crida, no? La tensió és impactant, no? Normalment acostuma a estar relacionat amb temes d'urgència o temes, no? Sí, sí, sí. El virus és el que domina... el meu personatge del virus, que és vermell, és el que domina cada il·lusió. És la primera exposició, diguéssim, com a tal que fas aquí, no sé si el centre social o a Sant Just, per exposar part de les teves il·lustracions. Bueno, a Sant Just vaig fer una exposició, però fa molts anys que en Ginestar, una exposició col·lectiva, era una altra temàtica molt diferent, perquè ja vaig estar en Nicaragua un any, i vaig venir amb tots els dibuixos fets, dibuixos més pictòrics, sobre l'experiència d'allà en Nicaragua, i col·lectiva per això. Era amb 4 o 5, que cadascú exposava a la seva part, i ja vaig exposar aquelles quadres. O sigui que allà sí que hi havia més color. Allà hi havia més color, sí, sí, sí. Era més pictòric. El fet d'escollir aquest vermell negre sobre blanc, és a dir, s'assolir una mica de la teva... del teu treball una mica més diari o més... Sí, sí, perquè jo faig la il·lusió molt de color, perquè, a més, és infantil, vull dir que jugo molt, amb més colors, com més... Concreta, més més... Jugar amb aquests tres colors, com més... impactant. És més fàcil treballar, per exemple, amb tres colors, amb dos en blanc de fons, que amb més colors, en una il·lustració, o això et surt. Bueno, això depèn, com que això són imatges molt concretes, i molt... Sí, és més senzill, i és sempre clar, de més de saber com combinar-ho els tres colors, que quedi realment el que vols que impacti més. El personatge d'Ai és vermell, i llavors això ja hem donat joc de tota la il·lustració, d'acompanyar-lo en el altre... en el fons i... en el context que li doni la imatge amb els altres colors. I quin procés creatiu comporta crear? Per exemple, una d'aquestes il·lustracions, agafem la del flautista de Melín. Sí. Per exemple, quin procés comporta és digital directament, o passes primer per paper, fas esbossos... A vegades faig algun esboss, però així amb llibreta. Saps allò de dir quan tens la idea. Però no sempre, perquè jo treballo amb digital fa molts anys, i llavors per mi la tauleta és com un paper, i llavors moltes esbossos els faig directament amb digital. Però sí que a vegades estàs esmorzant i tens la idea, i fas així amb un paper, amb una llibreta, per afirmar la idea, i llavors ja ho passes amb el digital, i igualment sempre faig l'esboss amb digital, i llavors a sobre ja vaig retocant. I quan t'estona, per exemple, comporta crear-me una d'aquestes o d'aquestes de la pandèmia, de dibuixos de pandèmia, hores de dedicació? Bueno, hores, una hora segur, o dos o tres, depèn de... perquè a vegades tens la idea, però no acabes de... Per dibuix. Per dibuix. Per un, vull dir. I a vegades no acabes, o a vegades depèn. Aquesta, per exemple, que tenim aquí, que és més senzilla, la idea em va sortir... T'estan fent un test, no? Que ets una a l'altra. Un virus a l'altra. Aquest potser vaig estar una horeta, d'enfoc, no, però n'hi ha que són més la del... la del soltista de Melin, vaig estar-hi més, perquè és tot, o la rec, o la que hi havia darrere dels virus, i el soltista, que també vaig estar donant-li voltes a veure com el feia, depèn de... Tot això et passa, té primer el procés de tenir la idea, no? La idea, a vegades, no et ve tan ràpid, com de dir, ara vaig a fer un dibuix, sinó que et surten moments, que és això, que estàs esmorzant, que estàs al llit, que estàs intentant dormir, i llavors pensant, i llavors tens la idea. I aquella idea, el procés que té fins arribant a la idea, després es plasmana un el paper, en el paper, en el dibuix, en el dibuix. O a la taula i tot. I llavors, allà, i és el procés de com la idea aquella, com a vegades la tens molt clara, i en seguida la fas, i a vegades és com... Li vas donant voltes i vas donant voltes, depèn. Depèn de... Perquè mentalment visualitzes allò? A vegades, sí. A vegades la tens molt visualitzat, i a vegades tens la idea, però no un cop el dibuix ets dibuix, ben bé no seria així, a veure, torno i vas donant-hi voltes. Si no hagués estat... Si no haguéssim estat parats aquest temps, segur que aquests dibuixets no existirien. Vull dir, en definitiva... Sí, sí, sí. És com malauradament, però gràcies a... Sí. Aquesta d'oblinitat. S'ha de trobar les petites coses bones que ens ha portat aquesta pandèmia, no? Una mica s'ha de trobar sempre... la part positiva. Sí, una mica també. Menys dura, menys trista, però clar, no sé si també d'una pandèmia tu també et van ajudar en certa manera, a treure una mica de palla a l'assumpte, no? Perquè hi ha prou entrevistes fututs estàvem, no? En aquests moments més complicats de restriccions i de contagis, no? Igual va ser una petita... Un punt una mica... No sé si diu humor, perquè no sé si és humor, però donar-li una altra cara a la pandèmia. Sí, sí. És una mica de donar-li la part més simpàtica. Exacte. De lo que ens estava passant en aquell moment. Que encara vivim, de fet, però ja estem en una altra fase, no? Sí, sí, sí. Sembla que hi ha residuals, parem, toquem fusta. Hi ha molta fusta aquí. Tu ets recordada, per cert, que poden visitar-la fins al 2 de juny en el centre social milenari, en aquella sala que tenen exposicions, que a sovint també hi fan alguns tallers, però hi veuran a tota la paret, totes aquestes il·lustracions. I no sé si hi ha algú que en algun moment diu, estres, m'agrada molt aquesta il·lustració, es pot adquirir o d'alguna manera poden posar-se en contacte amb tu, o per si poden parlar-ho, o si poden comentar-t'ho. Sí, sí. Si hi ha alguna imatge d'aquestes, bueno, tenir-la a casa, es poden contactar, el meu Instagram és riveschell i em poden o per... el meu Instagram directament ho poden contactar amb mi. Si volen trucar aquí a la misura, ja et veiem tots aquests potencials adquísidors d'art. Xell, sabem que has de marxar si que t'acomiadem, tot agraint que s'hi passa per aquí, i que ens ha dit que ha explicat una mica més d'aquests dibuixos plens de pandèmia fins al 2 de juny, al centre social, al milenari, animo tothom que faci un cop d'ull en aquesta sala d'exposicions, com dèiem, del centre social. Que vagi molt bé, i a seguir dibuixant, que faci dibuixos. Moltes gràcies. Ben bonics, que vagi molt bé, Xell. Ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha! Uuuh. Si una orquesta tuviese que hablar de los dos Sería más fácil cantarte uno a Dios A hacernos adultos sería un crescendo De un violil etal El tambor anunció mal temporal Y perdemos la armonía Pone algo de música ligera porque me siento sentés Que sea ligerisima Palabras y más misterios Y alegres solo un poco Pone algo de música ligera, este silencio inquietate Parezca el par de este apunt sobre el dolor Que nos harás de los dos Si no queremos Si bastase un concierto o una simple canción Para ver una flor nacer entre tanta ruina Y a Dios veniría Que calmas un poco este temporal Aunque de nada valdría Pone algo de música ligera porque me siento sentés Que sea ligerisima Palabras y más misterios Y alegres solo un poco Pone algo de música ligera, este silencio inquietate Parezca el par de este apunt sobre el dolor Que nos harás de los dos Si no La música del fondo de los supermercados la canta Tu vecina de la cola del paro La escucha al mil i hurista la gente Es como ese martillo dentro de tu cabeza Entra en tu pensamiento sin darte Apenas cuenta que es lo que estás haciendo en esta fiesta De mierda y piensa Que se escapa tu vida llenos de indiferencia No pensamos en nadie Pone algo de música ligera Pone algo de música ligera Pone algo de música ligera porque me siento sentés Que sea ligerisima Palabras y más misterios Y alegres solo un poco Pone algo de música ligera, este silencio inquietate Parezca el par de este apunt sobre el dolor Que nos harás de los dos Si no Queremos Tu que has sangrado tantos meses de tu vida Perdóname antes de empezar Soy engreída y lo sabes bien A ti que tienes siempre caldo en la nevera Tu que podrías acabar con tantas guerras Escúchame Mamá, mamá, mamá Paremos la ciudad Sacando un pecho fuera El puro estilo de la croix Mamá, mamá, mamá Por tantas mamá, mamá, mamá, mamá Todas las mamá, mamá, mamá, mamá Tu que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza Con ganas de llorar pero con fortaleza Escúchame Mamá, mamá, mamá Paremos la ciudad Sacando un pecho fuera El puro estilo de la croix Mamá, mamá, mamá Por tantas mamá, mamá, mamá, mamá Todas las mamá, mamá, mamá, mamá Mamá, mamá, mamá, mamá, mamá Viven les mamá, mamá, mamá, mamá No sé por qué dan tanto miedo a nuestras tetas Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza Ya hay no sabes que... Escúchame... No, no, no, no, no, no. Dime, solo dime cómo hablarte. Quiero darte más de dos besos. Quiero perder el ave por tus huesos. Tengo más de mis planes, pero no sé por dónde empezar. Quizás podría cenar en el coche o pasear por barras de la estorte. Tengo más de mis planes, pero no sé por dónde empezar. Tal vez puedas ayudarme a decirme cómo hablarte. Quiero y puedo perderme un poco por ahí. Como dijeron en Pokémon, yo te elijo a ti. Escribí un discontero desde el día en que te vi. Si te digo te quiero, tal vez dirás que sí. Dame, dame una oportunidad para presentarme. Si sales de la unilla, voy a buscarte. Y sin trabajar yo me quedo hasta tarde. Dime, solo dime cómo hablarte. Quiero darte más de dos besos. Quiero perder el ave por tus huesos. Tengo más de mis planes, pero no sé por dónde empezar. Quizás podría cenar en el coche o pasear por barras de la estorte. Tengo más de mis planes, pero no sé por dónde empezar. Tal vez puedas ayudarme a decirme cómo hablarte. Busco tu mirada per nos destear. Y pronto te levantas y me muero. Muero porque creo que vas a invitar a una última copa en tu velero. Quiero montarme en tu velero. Quiero darte más de dos besos. Quiero perder el ave por tus huesos. Tengo más de mis planes, pero no sé por dónde empezar. Quizás podría cenar en el coche o pasear por barras de la estorte. Tengo más de mis planes, pero no sé por dónde empezar. Tal vez puedas ayudarme a decirme cómo hablarte. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de català o ajudar algú a parlar-lo. A punt de tal voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7,5 milions de futurs. Viva la Vivaixa Ixl a Puncat. 11 i 41 del matí, que era bé tocar les 12 del migdia. Entrem a fer aquesta segona entrevista que teníem preparada per avui. Tenim amb nosaltres Alana Abril Paltrell, és mestre i també escriptora. De fet, recentment ha publicat aquest llibre, Citescientes Identificada, que aquí vam tenir una mica la primícia donant el Sant Jordi celebrat als jardins de Can Ginestar, en el qual vam poder parlar amb ella i vam poder fer unes preguntes. De fet, podeu trobar aquest vídeo a ràdio d'Esvern, al Twitter i també a l'Instagram avui, però la tenim aquí amb nosaltres. Vem bé 15 o 20 minuts per parlar més tranquil·lament. Hola, bon dia. Gràcies per venir fins aquí. Per dedicar-nos també aquest espai per parlar, com deien, d'aquest llibre Citescientes Identificada, avui, de l'editorial Autografia, d'aquesta petita editorial que ha publicat aquest llibre, que Déu ni dos són... Ara que el tinc aquí les mans són gairebé dues cintes pàgines, de la teva experiència, explicant una mica el que vas patir amb la violència de gènere, que per començar no és fàcil parlar-ne, així que, en nom de les dones, també crec que t'agraeixo que ho hagis fet i que ho hagis fet amb un llibre, que ho hagis publicat. Començarem parlant, si et sembla, preguntant-te, què és el que has volgut explicar aquí, a través d'aquesta petita entrevista que et vam fer a la ràdio, i, a més, algunes pins d'allades, però per aquells que no hagin vist aquell vídeo, venen aquestes notes, venia d'un diari personal, i ha acabat sent un llibre. Sí, exacte. És a dir, jo vaig patir violència de gènere durant 15 anys amb la mateixa persona. I això és molt de temps. Aleshores, jo me'n vaig adonar, no quan estava a dins de la relació, sinó una vegada vaig sortir d'allà, i arrel d'escoltar la història d'una noia que havia patit violència de gènere. Jo m'hi vaig sentir molt identificada, i vaig pensar, ostres, si ella ha viscut violència de gènere i la seva història i la meva se sembla moltíssim, això és que jo també l'he patit. Aleshores, vaig posar paraules a aquells fets que m'havien anat passant, perquè jo no era del tot conscient, i aquell dia va ser com que la meva ment va fer un clic. Aleshores, quan me'n vaig adonar, jo necessitava treure-ho d'alguna manera, vaig trucar al 016 per rebre atenció psicològica, però tenen una llista d'espera d'ara veu un any. Aleshores, mentre jo no havia... Per atendre't a títol personal o per acompanyar-te, no? Exacte, per rebre atenció psicològica. I perquè imagina't les dones que hi ha que ho pateixen, que estigui tan saturat al 016. Aleshores, necessitava treure-ho d'alguna manera, i vaig començar a escriure, a escriure com a teràpia. Quan vaig haver acabat d'escriure la meva història, vaig pensar si jo em vaig sentir identificada amb la història d'una noia i em va servir. Potser, si publico la meva història, també servirà a altres dones. Aleshores, vaig buscar editorials, vaig enviar el llibre només a una a l'editori de l'autografia. I em van trucar al cap de tres dies, dient-me que no era bona, que el meu llibre havia estat passat a la fase de publicació, que, si jo volia, que tiraven endavant. I com et va sentir el moment en què et van dir la teva història, serà publicada? Perquè una cosa s'escriu a tu, les teves vivències, ha títol personal amb un diari, si li vols dir així, però l'altre és que això està engebilitzat amb un llibre, que és el que tens aquí al davant, la sensació. Doncs, al principi, jo pensava que m'estaven prenent el pèl. I pensaven, no pot ser tan ràpid, dir que això és... Tipus, quan et trucen de felicitats, t'ha tocat una bicicleta. Doncs jo pensava que era així, que m'estaven prenent el pèl. I vaig pensar, ostres, però ho vaig buscar més a fons i tal, i no, no, vaig veure que era en editorial sèria, que anaven sèrio la cosa, i... No era cap broma? No, no, no. No era cap broma. I aquí està el meu llibre. I aquí el tenim, i tant. Escolta, has dit que vas passar 15 anys patint aquesta violència de gènere, però que un cop estàs dins, no saps diferenciar si és allò o acaba de ser una normalitat d'una relació tòxica. No? Ho veus quan estàs a fora. Exacte. Per aquelles dones que en algun moment ho viuen, de quina manera se'n poden adonar, més enllà de quan estàs a dins, trucar al 116, o demanar consell a amigues, o parlar-ho si en pati com et té, de quina manera se'n pot adonar una dona quan està patint. La veritat és que és molt difícil, perquè des de dins és que és impossible veure-ho. De fet, jo he fixat que curiós que pensava, quan estava dintre de la relació, pensava que l'amor està sobrevalorat, perquè jo estic vivint l'amor, se suposa que estic enamorada, però no n'hi ha per tant. Això deu ser cosa de les pel·lícules. Aleshores, la única manera que vaig començar a veure que la cosa no anava bé, és perquè vaig conèixer una altra persona i vaig poder comparar. Aleshores, aquesta persona em tractava bé, m'acompanyava als llocs, i... Em respectava? Sí, exacte, em tractava, em respectava, m'amor, i llavors vaig comparar, jo vaig tenir moltíssima sort, i vaig poder veure la diferència, vaig dir, llavors l'amor és això, no és que l'amor estigui sobrevalorat, és que jo el que estic vivint no és amor. Aleshores, poc a poc vaig començar a llunyar-me, a intentar sortir d'allà, però va ser molt lentament, és que és impossible adonar-se'n, o sigui, només podem comparar, o si t'explica la història a una altra noia, però tot i així, quan estàs dins, com que vas com els cavalls, que vas tirant, tirant, tirant per sobreviure, el teu cervell tampoc et permet adonar-te'n, simplement et diu que tiris milles i ja està. És com una inèrcia no controlada, o que no controles tu gairebé. No. Tinc aquí un dels llibres que m'has deixat, i justament heu no mal llegit, perquè l'acabes adonant, però justament heu vist en una pàgina que expliques, dius, no és que m'hi parecira mal que hi havia la seva família, o que feia plenes a sola, simplement que durant la setmana treballàvem els dos, i quan arribava el fin de setmana, me peticia a fer plenes amb ell, i per su part, no era sí. Suposo que això és una petita anècdota de moltes, que tu anaves veient, i no és normal donar relació, tot i que Disney també ha fet una mica de mal. Les pel·lícules han idealitzat molt el romanticisme, però vaja, donar base, d'entendre una relació com una relació bona, completa, i que un ajudi l'altre, i l'altre a l'un no és el que passava. No, exacte. O sigui, sobretot, al principi, com que comença molt lentament, el fet de passar de zero violència a cent, és molt a poc a poc, és un procés lentíssim, molt al llarg del temps, i molt subtil, sobretot. O sigui, a tu ningú... És que som un degoteig. Clar, ningú vindrà a dir-te, mira, fes-me el dinar, o et pagarà, o el que sigui, sobretot violència psicològica, et menys prearà, ningú vindrà d'entrada, a cap dona li agrada que la maltracti. Aleshores, això és una cosa que és amb tècniques molt elaborades i molt actualitzades, sobretot ara ja no hi ha tan violència física, sinó que és més violència psicològica que se n'ha anat actualitzant perquè si ara algú ve i fa violència física, que també, però és com més fàcil reconeixer-ho, i és més fàcil perquè les dones tenen més accés a l'exterior, treballen, són més autònomes. Aleshores, és més fàcil que el voltant, potser se n'adones, aleshores, més violència psicològica. Però ja et dic que és tant al llarg dels anys i tant subtilment, és primer un comentari, després incideixen en aquest comentari, potser els funcionen, fan un altre comentari, i és molt, molt poc a poc, i sobretot és, estic molt resposta, és a dir, potser ells fan un comentari del teu físic, veuen que amb això et fan sentir insegura, aleshores van per aquí, o sigui, és el que els hi funciona, a un altre potser li funcionarà les amenaços, doncs, o el xantatge psicològic, emocional, el xantatge emocional, doncs, tirarà per allà, van servir el que els hi funciona. I és... és a dir, el maltracte físic també es pot veure, no? Malauradament, una dona que ha estat maltractada físicament li pots veure els blaus o els cops, però el psicològic no es veu. Exacte, i és per això que és tan perillós, perquè el psicològic no es veu i fan, primer de tot, taïllen de la família, de les amistats, a poc a poc fent de petits comentaris. D'ostres, la teva amiga no m'agrada, perquè sempre està fent tonteries, a veure si tu també em faràs ara per culpa seva. Ostres, la teva mare t'ha dit això per fer-te mal, no? I et van com aillant. Llavors, quan et tenen aïllada, comencen el seu procés. Aleshores, potser et fan un comentari. O sigui, el seu objectiu és tenir-te alligada. I quan estàs aïllada, llavors van la teva autostima. Fins que al final pensis, quina sort que tinc, que almenys ell m'aguanta. Quina paciència que té amb mi. Si acabes agraint, que el tens. Exacte, exacte. Es pujan de valor, i fan que tu creguis que ells són molt més superiors a tu, que tu no valis gens la pena, que ningú t'estimarà, i que sense una persona al teu costat no podràs fer res perquè et perdràs, perquè aniràs perduda per la vida, perquè no saps solucionar els problemes, per tant, necessites una parella. I la única parella que et podrà aguantar és ell, perquè té molta paciència amb tu, i perquè tu ets insuportable, no valis gens la pena. Aleshores, quan et tenen lligada del teu voltant, a ella del teu voltant, i quan et tenen lligada que tens l'autostima pels terres, i et penses que és l'única persona que serà capaç d'aguantar-te, i que necessites algú perquè tu ets una inútil total, aleshores, òbviament, no surts d'allà, perquè penses i on aniré, i què faré si no sabré fer les coses. Et treu tota l'autostima, en definitiva. Sí, completament. Després has de tornar-la a construir des de zero. És a dir, són 15 anys, has dit, no? Sí, sí, sí. Són molts anys, seguit. I en el moment en què dius prou, la resposta no et fa por, la seva resposta, o en el moment en què vas dir, me'n vaig o no sé com va ser la situació, però em refereixo, en el moment en què vas dir, això es trenca, s'acaba, marxo d'aquesta situació, no tenies por o no tenies, no ho sé, incerteses, inseguretats davant de la persona que t'havia fet endavant durant tants anys. De no sé ningú, o sigui, tenia por de no saber fer res sense ell. I és molt paradògic perquè, sense ell, sóc més jo que mai. Però jo tenia molta por de, sobretot més que per la seva reacció, que també, també, perquè quan li vaig dir, es va posar molt nerviós, em vaig acabar la mà, i sort de la goseta que tinc, que ara la tinc amb mi, la Vimba, que automàticament, sí, quan va veure que em vaig acabar la mà, el van a mossegar, i aquell moment va ser un moment, bueno, el recordaré, tota la vida, un seu instint de protecció, no? Sí, sí, sí, va ser molt fort, i que em va voler protegir, i en aquell moment sí que vaig sentir por, però després, però sobretot tenia por de mi mateixa, de no saber fer les coses, però vaig pensar que estic tan malament així, que prefereixo saltar al buit, i potser sí que haig, que ja intentaré apanyar-me, que no pas continuar així. I un cop surts, clar, no sé si donen aquest camí, d'aquests 15 anys has perdut amistats, o t'has allunyat d'amistats, no sé si també familiar, però clar, en el moment en què surts, necessites també d'aquest recolzament, el pots recuperar, et recuperes. Sí, o sigui, jo vaig tenir moltíssima sort, perquè hi ha moltíssimes dones que no recuperen ni les amistats, ni la família, ni res, i ja estan sols, i encara costa més sortir, perquè llavors moltes vegades tornen enrere i tornen amb el seu maltractador, perquè veuen que estan perdudes, que no tenen ningú i tal, i tenen molta por a la soledat, és normal. Però jo vaig tenir moltíssima sort amb això també, soc molt afortunada, perquè quan els vaig dir, la meva mare em va obrir les portes de casa seva, jo també comptava amb el recolzament de la resta de la família, que em van dir tranquil·la, no pateixis, estem aquí. Les meves amistats, quan els vaig explicar, sí que és veritat que hi ha algun amistat que no ho va entendre i a dia d'avui doncs està perduda, i tampoc la culpa és normal, vull dir el cap i a la fi, però jo vaig desaparèixer durant 15 anys, aleshores és molt de temps, o sigui, potser vaig estar sí que anava quedant amb la gent, però molt de tant en tant, i bàsicament la gent que tinc actualment em comenta que jo d'un dia per l'altre vaig desaparèixer, que es proposaven coses, plans, i jo no hi anava, sempre tenia... I aquestes persones no venien en certa manera a buscar-te, no sé si a salvar-te és la paraula, però no sé si sabien realment la teva realitat, o veien que simplement t'havies aïllat del grup o t'havies separat de les amistats, o ells no tenien aquesta percepció, per tant no podien ajudar-te. Exacte, o sigui, des de fora no es veu, però gens, és impossible de veure. Aleshores, les meves amistats i les meves amistats clar, el que fa el maltractador és que et pensis que ets tu qui es vol aïllar de la resta, que et pensis que és tothom que està en contra de teva i és el món que és dolent, i ell és l'únic bo que t'apolla, que et recordsa. Aleshores, clar, com que jo em pensava que era jo la que no volia anar, doncs així és veritat, mira la meva amiga, que fa tonteries i tal, ostres, mira la meva mare, m'ha fet això per fer-me mal, segur, és que no penso parlar-li més. Clar, la resta de la gent veia que jo m'enfadava o tal, aleshores ells es pensaven que era jo que prenia la decisió, perquè m'ho pensava jo mateixa i era el que transmetia. Aleshores, doncs, clar, no... Que no et veien, realment la realitat, ni tan sols tu? No, exacte. Des de dins? Exacte. En quan el recolzament psicològic comentaves al principi, que tot i trocant el 116, el 016. Perdó, el 016. Clar, tot i dir-te que hi ha aquesta cua, que hi ha moltes dones que encara estan pendents de ser ateses, un cop surts, reabs recolzament d'alguna manera psicològica per reforçar el d'ostima o treballar tots aquests temes que durant tants anys han estat allà congelats i que hi ha hagut aquest absurd... que t'ha absorbit, definitiva, no sé si has tingut oportunitat de tenir terapeuta psicòloga. Sí, o sigui, de fet, jo vaig començar la teràpia amb una psicòloga fa... aquest febrer, o sigui, just al cap d'un any de donar-me'n, va ser quan vaig començar la teràpia psicològica. Sí que és veritat que jo vaig trigar un parell de mesos més del normal, perquè va haver-hi un problema del lloc i tal, de la zona que em vaig modar, llavors no me n'anava bé una zona i em van haver de canviar i vaig haver de tornar per a més. Normalment jo calculo que és 9 mesos, 10 mesos, més o menys, l'espera. I per fi vaig poder rebre atenció psicològica, la meva psicòloga, que és la Raquel, que parlem cada dues setmanes i tenim teràpia i em fa veure que, una mica, m'explica com les tècniques que utilitzen els maltractadors, m'explica el per què em sento així, llavors el fet de que m'ho pugui explicar i entendre-ho és el que m'ajuda, perquè no és explicar la teva història, i tornar a recordar i preguntar coses, i no. De fet, la meva història li he explicat una vegada per sobre i molt breument, i ja està. Simplement, anem... El focus està amb tu? Clar, no amb ell. Exacte. No amb aquella història. Ens entrem amb curar-me, jo, amb curar la meva autoestima i amb poder-me donar eines, perquè si em sento malament en algun moment, doncs per sortir del... Jo li dic bucle. Fins que no vaig rebre atenció psicològica, que això està molt bé, és que m'anava trucant una tècnica que... que ha de... un cop al mes o així, des que jo vaig demanar ajuda fins que vaig ser atesa per la psicòloga. Una vegada al mes em trucava una tècnica i em preguntava com estava, no? Et van fer un seguiment, més que res, per si segueixes viva, perquè moltes dones, quan truquen, viuen amb el seu maltractador, que van de ser conscients, que van anar amb ell, se'n tornen a anar, et van fer el seguiment per si segueixes viva. Per sortir aquest bucle. Sí, per com estàs, et donen consells i a les hores fins que te tenen. Com deia el llibre com a nom, i crec que és bastant clar, si te sientes identificada, crec que tenies per aquí un text o un trosset que volies llegir abans de marxar, que ens queden un parell de minuts, i al final també recorda-nos si alguna dona no hi ha home, que també ens està escoltant, i vols saber-ne una miqueta més, o saber més de la teva història, que també et puguin seguir. Doncs el meu Instagram, em poden trobar el meu Instagram, que estic molt activa, que és ann.expected, tal qualseona, ann.exped, t-e-d, en expected, i allà vaig penjant coses i estic bastant activa. I si alguna dona crec que necessita ajuda o el que sigui, doncs també, des d'aquí, l'animo, em pot escriure un missatge privat per Instagram, i jo la puc ajudar sense problema, o sigui, puc orientar-la, només que res, a on anar. Vinga, vegem allà així, per deixar una mica aquest peixet. No hablamos más. Se instal·leó en el sofà recuperando su trono, y yo me fui a la cocina a preparar la cena. Lo que decía, él un completo rey y yo una total esclava. Pero lo que no preven los reyes es que los súbditos, cuando están hartos de que los aprieten, se revelan. Y eso estaba a punto de hacer yo. Había empezado mi pequeña gran revolución y él ni siquiera lo sospechaba. Enhorabona per aquesta revolució, Anna. Si te sientes identificada, huye, d'en Abril Paltre, moltes gràcies per passar per aquí, per explicar la teva història. Enhorabona també per fer-ho, una abraçada. Moltes gràcies. Que vagi tot bé. Moltes gràcies. Marta Prat, bon dia. Bon dia, Laura. Marta Prat, bon dia. Bon dia, Laura. Comencem recollint aquest intercanvi de paraules que han tingut els dos presidents, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, fa només uns minuts a Barcelona. Exactament, ha estat en aquestes jornades del cercle d'economia a l'Hotel Vela de Barcelona. Els dos presidents han parlat uns minuts en plena crisi d'espionatge a l'independentisme, i hores després, que Pere Aragonès, el metge de Catalunya Ràdio, demanés més explicacions a Sánchez. Barcelona, Jordi Perpinyà. Hola, bon dia. Duu-me la pena. Hem parlat amb l'Aragonès Sánchez a l'Hotel Vela, després tot esperant la presidenta de la Comissió Europea Úrsolo a Bondar-Lajén. Sánchez s'ha volgut acostar a Aragonès i hem parlat en posats serios bora 5 minuts. No sabem si després han estat reunits un estona, perquè des que han entrat l'hotel la premsa els ha perdut la vida durant 15 minuts. Ara tornen a estar asseguts a cada costat de Bondar-Lajén a l'auditori de les jornades i de les jornades del centre d'economia, perquè d'aquí uns minuts el CERCLA li entrega un premi a la mandatària europea. Segons fons de la Presidència de la Generalitat, Aragonès ha aprofitat aquesta petita conversa amb Pedro Sánchez d'uns breus minuts per demanar-li una reunió cara a cara, que segons diuen aquestes fons, no pot ser una conversa aquí a les jornades de 5 o de 20 minuts, que vol una reunió encara lluny sigui quan sigui, però que aquesta no la donen encara per bona, no és la reunió que demana la Presidència de la Generalitat. Ara, aquí a les jornades del CERCLA, pendents del discurs de Pedro Sánchez, que serà el que clausurarà aquest acte. David Mendoza i Judit Perpinyà, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més informacions amb Mireia Salam. L'economia catalana ha l'endit la recuperació. El primer trimestre ha crescut un 0,5% respecte a l'anterior, segons les dades de l'Institut d'Estatística, en un començament d'any marcat per la guerra ukrainea i una inflació disparada. El sector que més s'ha ressentit de la frenada és la construcció. En un any, el PIB, els diners que mou l'activitat econòmica, ha crescut un 6,4% i destaca el dinamisme del sector serveix, sobretot les branques relacionades amb el sector de la Generalitat. El sector serveix, sobretot les branques relacionades amb el turisme, el transport aèrii, hostaleria, restauració i agències de viatge i també les activitats lligades als viatges de negocis. La indústria, en canvi, no acaba de arrancar en un context d'increment generalitzat dels preus i problemes de subministrament. Amnistia Internacional considera que les forces russes han de respondre davant la justícia pels crimes de guerra a la regió d'aquí, en una investigació sobre el terreny, l'oenergia ha documentat atacs aèris i legítims, bombardejos desproporcionats contra els civils, i abusos i execucions extrejudicials per patrats en el marc d'una estratègia ben definida, segons ha denunciat la seva secretària general, Agnès Calamar. Sabem que són una part del patró que caracteritza la conducta russa en les hostilitats des del principi, una patró que se repeteix a gran escala i amb un impacte devastador. Un impacte. Els casos confirmats de Covid continuen pujant, i els ingressos hospitalaris pujan moderadament i s'acosten al miler. L'última setmana amb dades consolidades ha detectat prop de 2.000 positius diaris. Els hospitals hi ha 30, malalts més que dimarts passat, però hi ha menys pacients a les UCIs. En aquestes unitats de crítics hi queden una trantena de persones per Covid. La incidència acumulada a 7 dies torna a créixer i arriba a 174. Fa una setmana estava a 154. La velocitat de transmissió es manté frenada, però per sobre de l'ú, les defuncions per Covid baixen, se n'han notificat 44 als últims 7 dies, 6 milions i mig de catalans, el 80% de tota la població ha rebut almenys una dosi de la vacuna. S'allarga la instrucció del procediment judicial contra la presidenta del Parlament Laura Borràs. El Tribunal Superior de Justícia ha citat a declarar com ha investigat a finals de mes Roger Espa, que era tècnic de gestió administrativa de la institució de les lletres catalanes Barcelona-Maria Núria-Rebetle. Bon dia. Borràs estava un pas de judici, però les parts han demanat més temps per presentar més proves i accedir a tota la documentació, i el magistrat ho ha acceptat. Pel dia 24 d'aquest mes ha citat aquest càrrec de la institució de les lletres catalanes, entre el 2013 i el 2016, aquí la Fiscalia acusa, juntament, en Borràs, de concedir contractes fraccionats a un amic comú. Segons el magistrat, Borràs va abusar de les funcions del seu càrrec, estima amb més de 300.000 euros els fons que s'haurien malversat. Maria Núria-Rebetle, Catalunya Ràdio, Barcelona. Magali Sare, pública, es ponja el seu disc més personal, on canta amb les migues i amb Salvador Sobral. La canta en Barcelona l'ha presentat en directe al matí de Catalunya Ràdio, on ha pogut saludar el cantant portugès sobre la que ha quedat per plecs després d'escoltar una cançó del disc de Magali Sare per la coincidència amb un tema que està escrivint. Jo t'ho juro, tia, t'ho juro que no em sent clar, jo, tia. Però hi ha dos mesos o alguna cosa així que és que és una cançó que es diu, por que canto, canto para no falar, canto para no musalar, canto para tu... No, en sèrio. Igualito, igualito, igualito, igualito. Fes-la, Salvador, fes-la, per favor. I els despots amb la Montserraia. Pendents de la Copa femenina d'Oca i Patins, en jove ha partit jihón. Vull tregar de quarts de final, entrem al pavallons, ha de setembre de llei de Montse migr, bon dia. Bon dia, guanya el jihón per dos gols de zero, quan falten 13 minuts i 43 segons, perquè s'acabi el partit. Tots dos gols aconseguits a la segona part al descans, al resultat era d'empat a zero. Quan s'acabi aquest partit, jugarà a l'últim de quarts de la Copa femenina entre el Menyeu i l'Igualada. I a la tarda, els dos últims de la Copa masculina, Liceu Reus i llei de Calafell. Montse migr, Catalunya Ràdio, pavalló 11 de setembre de llei de Montse migr. Amb bàsquet semifinals de la Champions FIVA avui, el Manresa juga contra l'Utbisburg alemany, a les 9, amb transmissió a través del Web i l'App de Catalunya Ràdio. En futbol o porter del Barça Marcandré Tereset Stegen, no s'entren avui per indisposició, segons ha informat el club a la sessió i són els Jove Nils, Àlex Valle i Marc Casador. Aquest migdia arrenca el giro d'Itàlia Budapest, amb 195 quilòmetres de mitja muntanya fins a Visegrat, i participa en els catalans Antonio Pedrero del Movistar i David de la Cruz de l'Estanà. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 8 minuts, us informa Lua López. Amb l'arribada del bon temps, s'enceta una nova programació infantil i familiar, primavera d'estiu. Demà consisteix en una trantena d'activitats de tot tipus, planificades durant els mesos de maig juny i la primera setmana de juliol. El tret de sortides aquest cap de setmanes comença avui amb l'activitat Divendres al Parc, a l'esplanada del casal de joves a partir de les 5 de la tarda, amb tallers d'esport, d'articultura que duraran fins a les 8 del vespre. Demà torna una nova proposta de Cleanup Day, la recollecta i reciclatge de deixalles a Collserola, que començarà a les 8 del matí al parc de Iuliaquieta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic, que netegem l'entorn a robagemel.com. També demà, el mateix parc de Iuliaquieta a partir de les 11, podrà gaudir d'una activitat infantil al mercat amb volant demà es llui amb jocs gegants tradicionals. Per últim, també demà, però a partir de dos quarts de 12 del migdia, hi haurà una nova activitat de la jugatera ambiental al parc del Milenari, on es construirà un hotel d'insectes per celebrar el dia de les papallones. Podeu consultar totes les activitats i la programació completa, que també arribarà a totes les llars de Sant Just d'Esvern a l'Enllas, que trobareu a la pagina web de l'Ajuntament per la notícia de Radio d'Esvern. Aquest diumenge avui de maig tornarem a gaudir de la festa del comerç després de dos anys en què s'ha vist anul·lada per la pandèmia. La celebració tindrà lloc al Parc Maragall durant tot el dia, de Déu del matí a Déu de la nit, i trobareu paradetes d'una trantena de comerços i serveis del municipi, tallers, activitats infantils i zones de restauració. A la tarda hi haurà actuacions i espectacles diversos. S'entregaran també els vals a les persones guanyadores dels sortets de Sant Jordi. Hi ha moltes activitats de llocs infantils. La policia local farà una exhibició canina davant del centre cívic Joan Maragall. Es podran visitar tres autobusos de la col·lecció de busos clàssics de la Fundació TMAB en el mar del Sant Anari de la xarxa d'autobusos de Barcelona. A la tarda hi haurà actuacions i espectacles diversos. S'entregaran també els vals a les persones guanyadores dels sortets de Sant Jordi. Hi ha moltes activitats de llocs infantils, de la col·lecció de busos clàssics de la Fundació TMAB en Sant Jordi. Hi ha més. Per cada compra realitzada, rebreu com obsequi una planta fins a exaurir existències. Podeu consultar la programació completa a la pàgina web de l'Ajuntament i a la notícia de Ràdio d'Esvern. Ahir es va fer la presentació del projecte col·laboratiu en base al Temps de l'espai de lliure creació Carme Malaret, on es va explicar els passos que cal seguir per participar-hi. És un projecte promogut per l'espai, també el guanyador de la primera subvenció municipal per al foment de la creació. És una iniciativa que vol motivar persones i col·lectius a participar en la proposta d'en basar aquell moment o moments, que es vol preservar i donar-hi una connotació de perdurabilitat. Per participar només es necessita una idea que es vulgui conservar, ja sigui tangible o no. Tot seguit, cal adquirir un dels envasos que proporcionen des de l'espai, un pot de vidre transparent, traure les instruccions, introduir la idea dins. Cal, llavors, segellar l'envas, tancar-no en farmesa i enganxar-ne el president d'en bas al temps que es troba dins del recipient. A la tiqueta caldrà escriure el lloc, l'edat, el nom i el títol de l'acció que caldrà enganxar-la per superior del pot. Per últim només cal acostar-se a l'espai de lliure creació i portar l'envas d'aquesta manera es passarà a formar part de la mostra col·lectiva que es presentarà el mes de juny a l'espai mateix. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjos tenc més de l'una del migdia. Tornem amb més informació i informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. Tornem amb més informació i informació. que finalitza el 30 de maig amb la lluna nova a Géminis i seguirem amb aquest clima com molt la miqueta caoti, com de molta transformació i de fet ara parlaré, no és un mes on es desenvoluparan molts temes claus. I ara parlaré una miqueta del que hem viscut aquesta setmana i faré una miqueta de spoiler de la setmana 20 sense arribar a dir el que passarà al divendres perquè així el divendres aprofito i ja acabem la setmana. Ara mira, per exemple, el dia 1 va ser el dia 1, doncs el dia 1 i el dia 2 de maig vam tenir l'entrada de Venus a Àries. Llavors diríem, bé, molt bé, doncs adiós. Venus és la regent del nodo norte, que deia que és precisament el nodo norte a Taurà on va tenir jo el clíclic de dissabte, és a dir, terra, lluna i sol. La lluna en mig del sol i la terra amaga o oculta el sol, la consciència, la solaritat. En el signe de Taurà està regit, al principi actiu d'aquell signe que és Venus, que és la porta d'entrada de com aquesta energia ens entra a nosaltres per dir-ho d'alguna manera. Llavors, si aquest planeta és la personificació, és al principi actiu, si l'energia abstracta és Taurà, la manera de saber com actuen nosaltres a aquell Taurà és veure on tenim Venus. Llavors, aquest principi actiu, que és Venus, ha entrat al dilluns Àries. Llavors, això què vol dir? Vol dir que hi ha un canvi per fi, una Venus que estava a peixos, estava en aquell líquid amiotic, estava en aquell usufructe, ha entrat en un signe que implica acció i no serà l'únic signe planeta, perdó, que entrarà àries aquest mes. N'entrarà més, amb la qual cosa també veiem, que és un mes on s'activa, entrar àries vol dir moviment, acció, aire fresc, s'activen les ganes, necessites de prendre una direcció, motivació, decisions, començaments. Llavors, Venus, que és la primera que ha entrat al dia dos àries, el que fa és que en set a mesura el fet que hagi canviat de signe pot portar una mobilització, es destrava, es desbloqueja, alguna cosa important. Actuem buscant nous reptes, sobretot acció, gaudir, és un moment d'agafar com més autoconfiança, més autodeterminació, abandonar una mica els accessos, aquella manera postergada, estar sempre cansats, per fi dir, no, mira, ja, ja m'he motivat, ja trobar que és tan pent d'aquest foc, que dono un salt i surto de la cadira, acaben també a nivell de relacions, aquestes ambigüetats que podien, fins a no saber decidir cap on volíem anar, vam estar tot el més passat, amb molta idealització, amb una nebulosa, no saber ben bé, i a l'espiana, sí, sí, a tot una nebulosa, tot era possible, però avui, però no avui, i ara és com un moment d'aprendre decisions i concretar una mica més el que volem, de manera com més... Exacte, aportades, que és una mica d'esperit més aria. Un dia després, el dimecres, 3 de maig, vam tenir un aspecte positiu entre Plutó, que és el gran destructor, i Júpiter, que és el responsable de que tot sigui... tots es magnifiques, fa més gran, és el gran optimista, és el gran benevolent, és el gran benefactor, i això és boníssim que hi hagi un sex-til, un aspecte fluït entre aquests dos planetes, i per què em diràs per què? Perquè és la primera vegada que aquests dos grans colosos estan espectats de la manera que sigui, i quan dic aspecte, és que allà a la roda de l'uròscop, voldríem que hi hagi una ratlleta entre els dos, fliparíeu perquè és molt comú, és aquestes ratlles les que interpretem com aspectes, però des del 2020 aquests dos planetes anaven a parlar-se, exacte, i això ens remet que hi hagi aquell 2020, aquell 2020, sí senyora. No ve massa de gust ni reviure ni recordar, no? Però què ens diu això? Quan dos planetes s'han deixat de parlar, i l'altre, i m'ha conversat que han tingut, han estat tan bèstia com la que van tenir, i a tres bandes que no només va ser Júpiter i Plutó, va estar Saturn al mig, i ara estaven a Capricorn, on encara segueix Plutó, que és el que té l'hòrbita més lenta. A Capricorn, que és el cim de la història, de la realitat, de les sistemes socials, de les estructures, de com ens organitzem, de les tradicions, es troben los tres gineters de l'apocalitzis. Es troben Saturn, que és el repressiu, la normativa, la repressió, la llei als límits, la frustració, Plutó, que és la destrucció, i Júpiter, que és qui ho amplifica i ho fa tot més bèstia, i li dona un sentit nou a les coses. Amb aquell estèlium, amb aquella triple conjunció que va haver-hi, es va derrumbar la antiga fantasia de control i de invulnerabilitat que tenia. A més, va haver-hi un canvi de llògica. No van poder tornar a veure igual la realitat ni res de les convencions com les havíem acceptat segament fins a aquell moment. De fet, els fets que van passar van passar, però quan veus que es tradueixen, hi ha una analogia astrològica, jo no soc de les que crec que l'astrologia condiciona, però està molt bé, a mi m'encanta mirar com es tradueix amb astrològic una sèrie de fenòmens. Llavors, que després d'aquesta trobada, la banda xunga, la valia molt parda, veure que et tornen a trobar-se, en aquest cas Plutó, que és l'agenda de destrucció que ens porta a transformar-se, a transformar-se des d'un lloc d'acceptació d'allò que no m'agradava, de mirar la cara a allò que ja no podia ser més, que ja estava podrít i fer una neteja bona, una neteja traient bé l'apús, com aquell que diu que ara tinc una aspecte positiu amb Júpiter, que pareix la meva confiança, allò que dona i em permet articular i generar-me una arquitectura, una narració de la realitat nova, és un aspecte absolutament revitalitzador i positiu, potser un dels més importants de l'any, que a més estarà actiu tota aquesta primera quinzena del mes. Llavors, què fa aquest aspecte? Afeboreix que t'ho empranem com va arribar a canviar la nostra comprensió del món des del 2020? Fins ara què ha canviat? I sobretot com podem obrir-nos a noves possibilitats ara? Tot allò que va passar al 2020 ens va deixar com tant desculucats que tot just ara es pot dir que ara ja podem començar a parlar d'una nova normalitat a la qual jo puc dirigir una sèrie de expectatives, una sèrie d'intencions creatives per obrir-me camí, per trobar una nova manera, una nova narrativa amb la que explicar-me les coses i que potenciï la meva confiança, la meva motivació. Perquè segurament hi ha alguna cosa dintre de la meva que està bloquejant que aquesta motivació pugui florir, doncs és el moment de connectar amb aquestes raons profundes que m'estan bloquejant la motivació i deixar-la que... per no permet-me explicar-me la meva propia comovició des d'un lloc nou. Sí, sí, un bon moment. Sí, és un moment excepcional. Resilència a tope. És un moment, és l'essència de la resiliència, perquè ha pat Plutó estar a Capricorn, és a dir, la realitat no és flors i violes, però Júpiter està a Peixos amb la qual m'està inspirant per donar-li un giro a tot i trobar una tercera via que em pugui ser bàlida. De fet, amb aquest aspecte has parlat que et poden aparèixer noves oportunitats laborals o algun tipus de canvi en el nostre estit de vida. Potser que ens retrobem o connectem amb una vocació que no teníem registrada o podria donar lloc a que estiguem capaços d'establir una estratègia per poder progressar. Té molt a veure amb el propòsit de vida, Júpiter. És la fleixa, no és l'altra gent de Sagittari, que és la fleixa i el que ens dicta el camí. Exacte, el propòsit, sí, tal qual. Juntament, els dies 4, 5 i 6 de maig tenim una altra sèrie d'espectes. Vull dir, estàvem a mentir, quan parlo d'espectes sempre dic que els aspectes són exactes. Diem partils d'estrologia per dir que realment el diàleg és... Si són 100 entre 5 graus per un trígono, doncs són realment 135 graus. Si són 90 graus per l'equadratura, són sempre diàlegs molt directes entre els planetes. Llavors, els dies 4, 5 i 6 ens ha tocat viure... Sí, de la Mecres, avui, eh? Sí. Avui és 6 i divendres. Correcte. Ens ha tocat també viure com Plutó viu un aspecte també positiu amb Mercuri. Plutó, de Sutó, Mercuri, com penso, com em comunico i això podia ajudar... Acleament s'enfoci a millor que realment hem de transformar. Un altre aspecte que ve a favorir tota aquesta transformació, que estem vivint per molts aspectes, però tots amb un regús molt positiu al final del camí. Tot ens convida ara a convivre tot aquest procés de transformació com una cosa maca, com un procés en vellesa, a veure la part maca, la part bonica de tot això. També tenim un altre aspecte molt interessant, que és una conjunció, és a dir, estan juntets al sol i haurà a Tauro. Això que implica. Això que implica. Ja vam dir que Tauro és un signe tranquil, estable, no en canviïs gaire les coses. Li agrada que ho digui, jo tinc el meu, el meu... No, m'he agafat més ràcus. Sí, sí, sona, confort. És molt... Bueno, diem, no és que sigui mandrós, però a Tauro per què canvia les coses si ja en funcionen? Ja tinc la bona bodega, el rebós a tope, tinc la casa, què més necessito? Vull dir, seguir construint... És que és més... és estable, és permanent. Vull dir, té la natura. Gaudec del que té, és com aquell pagès que té garantida que el vesti al camp, que tot funcioni, que tot vagi bé, generar riqueses, generar usufructe, tenir assegurats els recursos i per què complica la vida. Per això és un signe fixa, és un signe de terra, i és un signe que al final busca el gaudí, però, bueno, és una vida senzilla, és on tornem quan somien tots en aquella casa, a la Cerdanya o a l'Empordà, aquell viure contemplatiu, que per què vull més, no? No té per què ser... Dic senzilla per no dir simple, perquè sembla que és superinjust, perquè a vegades un torna a Tauro des d'un lloc absolutament savi, des d'un lloc absolutament transformador. I llavors, aquesta anesia, juntament amb la Dorano, que realment hi hagi aquesta volta. Orano és un signe que el que ens porta és una insatisfacció, insintre, mental, que ens obliga a reiniciar, a experimentar, a estar oberta a lo nou, a lo espontàni. Però sempre amb aquesta idea de renovar antigues crenses, antigues normatives, qüestionar-me tot allò que em vaig passar, qüestionar-me tot el que diu Capricorn, tot el que diu Saturn. Sí, sí, tu em dius que aquestes lleis, que tu em dius no, m'ho crec. No, vaig a tastar, vaig a... Llavors, quan s'ajunten aquests dos, què passa? A veure, a part que tenim l'activitat mental a Taupe, poden venir notícies, missatges o troballes sorprenents. Inicis de projectes, de col·laboracions, d'amistats... Toc a fer alguna cosa distinta, com deien. Obrir-te a veure què pot passar, i evidentment, en certa mesura, el que toca és trobar noves maneres d'habitar al món, o d'habitats a nosaltres, o de connectants amb la nostra propi valor, la nostra estima, el nostre cos, la nostra alimentació. Però és sempre fent aquest procés d'obrir-te a l'1-O, per poder ressignificar aquest espai d'habitar, on et sents estable, on pots gaudir, on pots escoltar el teu tempo vital, on la vida passa lenta, però passa... gustosament, no? És disfrutor, en el tauró, no? Això, si ho vau fer de vacances, és genial. Clar, però aquí el repte és habilitar... Ostres, en comptes de fer mecànicament aquests plats que faig cada dia o tal, escolta'm, em miro, vaig a una botiga nova, compro uns elements diferents, uns ingredients diferents... Fes-te la meva frustració culinària. Ah, sí? Que fort! Doncs mira, m'agafo aquest salament... Provaré aquest plat... Ja, normalment no em llevaré una hora més abans, m'aniré a fer una passejada i començaré el dia, ja, en aquest moment de natura, d'oxigenar-me, em faré una passejada, deixaré que... Ara mateix, li deia l'altre dia, no?, el David i la Cristina... Ostres, entrenar amb olors, no? Entrenar amb olors? Olor! Ara la muntada té olor, es nota molt la primavera. És brutal, no? Sí, més aquests dies que mig plou, que després puja, tota la humitat i pujar amb olors. Fàrig, hola! És meravellós, poder tancar els ulls, anar caminant i deixar que l'euló t'impregni. Són petites coses, però que a vegades ens fa habitants a nosaltres mateixos des d'un lloc diferent, més ple. I això és un trànsit que convida, no?, despertar aquesta percepció, però sempre com a fruit d'una petita punçada, d'una petita insatisfacció que ens ha fet un dins, a noves maneres, no?, noves maneres per anar a la feina, fer sempre el mateix camí i donar una volta i a veure com ens sorprèn la vida, no?, buscar, anar a cercar aquesta oportunitat de camí. Originalitat? Sí, totalment. Per anar acabant aranxa, que avui després tenim una entrevista que veig que la tenim per aquí a la persona. No sé si et queda molt de guió perquè veig per aquí un full, però vinga, va, diguem-hi un parell de minuts més. Bé, també tenim mercuri amb aspecte bo amb venus, són dies favorables per converses assertives, clares, gestionar conflictes, reunir amb les paraules. També tindrem sol amb un aspecte positiu en març, juntament amb la lluna crecient de lleu, que són dies actius molt propicis per començar a materialitzar alguna cosa que hem somiat des de fa temps, com veus, tot va una miqueta per la mateixa banda. Dèiem que plutó i el sol també tindran un aspecte molt positiu, amb la qual cosa ens toca apreciar, no?, ens facilita apreciar aquesta belleza de travessar una tormenta que influï en ella, perquè això ens està portant indubtablement amb un nou, amb un nou dia, amb una nova sortida de sol. I el dia 10 de maig, en Espoilet ja entra a mercuri, a retrobar d'acció amb la qual, això hem de preveure interferències, confusions, cancel·lacions, repareixen persones del passat, assolventar temes que quedaven pendents, tornen records que ens poden portar a tenir preses de consciència, és important o seria recomanable tornar aquell lloc que era especial per mi, recuperar relacions distanciades, resoldre temes pendents amb germans que potser que tornin, feu si us plau, còpies de seguretat, de totes les dades, reviseu els meus delicats, perquè possiblement poseu el destinatari que no toca ir a la leu, perdó. I també el mateix dia 10 de maig, i amb això ja acabo, Júpiter també passa a Àries, Júpiter, com deia, és un d'aquests colossos que ens porta molt benefactor, ens porta molta consciència d'on volem anar, i estar fins al 28 d'octubre a Àries farà una petita retoradacció a Peixos i el 20 de desembre torna entre Àries. És un planeta que està molt feliç amb un signat de foc com és Àries, perquè ho activa, la motivació és el motivat, és l'alegria, és l'optimisme, és la confiança, i això amplifica la confiança cap a nous desitjos que ens portarà a prendre grans decisions, farem grans accions, assumirem riscos i ens llançarem a l'aventura. Ens en sentirem molt anesiatitzats, actuarem segons els nostres pensepris, però ojo que amb Mercurio Retro, amb aquest entusiasme, no ens oblidem de llegir la lletra petita de les coses, perquè ja dic que amb aquesta impulsivitat ens pot portar problemes. La lletra petita del contrato, no? Del contrato. Té de dir, aranxa, que crec que és dels dies que a títol personal, i ningú li importa, però és més anticidentificada moltes de les coses que has comentat, i no només amb el menú, que has comentat del diari, de menú de menjar, però jo no sé on tinc algun planeta que últimament està a festa. El que està clar és que en aquest moment és tot molt caòtic, portar molta transformació, se'ns estan restructurant moltes peces de nosaltres que eren les que ens garantien l'estabilitat, amb la qual cosa sentim que tot es desmorona, l'emocionalitat està passant un moment molt complexa, molt difícil, llavors el repte real, si et serveix d'algú, mira, hi ha un llibre que a mi em va costar molt agafar de la balda, el tenien allà i no era mai el meu moment, que es diu El poder de la hora, de l'Ecartolet, el coneixes i hi ha un moment per aquest llibre, jo tinc clar, perquè no és un llibre que es llegeix, és un llibre que es viu, però el que sí que postula és estar molt al present, ni passat, ni futur, aquí i ara, llavors, des d'aquest present, fluir. El tinc a casa, però no l'he... Obre't una pàgina, l'aclar, i el missatge que ha revist d'aquella pàgina serà per tu, a vegades amb els llibres que encara no són accessibles a nosaltres, anem-lo agafant per un moment. Obre't una pàgina i allò que llegeixis serà per tu, però sobretot fluir amb gratitud i entrega, i fluir sabent que deixar de resistir-te és la clau, perquè arribi la teva vida, allò que la teva animanela, i el teu ego t'ameix. Llavors, l'ego que controla té por, però l'ànima ja està preparada per molts canvis. Llavors és el moment ara d'això, de confiar, de fluir, d'agrair, tot el que tenim, i dir, C-A, que sigui com agides. Feràpia personal total, tu comentaré fora, però és espectacular tu de les coses que has arribat a dir, que m'hi sento connectada, d'alguna manera. Aranxa, gràcies per passar per aquí, molt bon cap de setmana, i divendres vinent, i tornem, recordatò, i ràpid, on trobar-te a xarxes socials i web. Aranxa, amb Tx, que jo vaig Limón, o a la web aranxalimon.com, també amb Tx, i bueno, Limón com la fruita, o el meu telèfon 626-934850. Bon cap de setmana, que vagi tot molt bé. I tant, i tant, i tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant, i tant. I said a lot for Bella, don't go load this, the streets aren't getting hotter. There is no water to put out the fire, me go that is better. For me and Maria on the corner, making a waste to make it better. Then I look up in the sky, hoping that there's a better day. Un mateix, freue! McJanes! Northside! Southside! stellen. Worldwide! And even when we are apart It's different when we're together My angel, yeah She reminds me of the west side story Of growing up in Spanish Harlem She livin' the light just like a movie star Oh, my dear Maria Oh, she fell in love in Isolée To the summer of your time Leigh by Carlos Santana Put them up, y'all Carlos Santana with the rest, which you can To the summer of your time Leigh by Carlos Santana Leigh by Carlos Santana Leigh by Carlos Santana To the summer of your time Leigh by Carlos Santana Servei de Creditació de competències professionals Jo porto molts anys treballant de Benedora, i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra el professional que hi ha darrere a la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial de allò que saps fer i creixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes oficial. Generalitat de Catalunya. Vinga, últim tram d'aquest programa, últims 15 minuts abans de l'una del migdia i tenim a nosaltres el Juli Ochoa, membre del Centre d'Estudis en Justencs i també forma part de la Comissió de Patrimoni. No sé si ho he dit bé, Juli. Bon dia, Juli. Hola, bon dia. A la Mísora. Crec que feia una mica de temps que no passaves per aquí. Sí, feia bastant. Entre pandèmies i... Sí, se'ns ha fregat una miqueta, sí. I Covid, sí. Ens va massa avantar d'aquest curs de coneixements en Justencs, que és la terzena edició a través de Maria Quintana, de la presidenta del Centre d'Estudis, que els diu un espai d'actualitat aquí a la Mísora. Sempre ens va explicant les pròximes activitats. I una d'elles és aquesta. Em sembla força interessant per parlar-ne, perquè és un cicle de tres conferències sota aquest títol de Piquen Pedra. Afectivament, aquests cicles, aquests cursos de coneixements que s'en Justencs, ja aporten un cert rodatge. El primer el vam fer l'any 1998, i de llavors ens ha, amb una freqüència gairebé allà, ha hagut algunes aturades que a la pandèmia hi ha tres casos, però hem arribat ara, guany, a la terzena edició. Aquesta terzena edició ens hem encarregat els components de la Comissió de Patrimoni, i l'hem enfocat d'una manera, en certa manera monogràfica, a tres temes que formen part del patrimoni, però no són dels més crideners, com poden ser les minesaigues, les construccions de pedra en seca, principalment les barraques de vinya, i les grutes de les masies. Tots els hem posat sota un mateix títol de picant pedra, ja que el seu origen i la seva tècnica, això és picant pedra, precisament, per aconseguir-ho. Tot això ho teníem aquí sent Just, o encara es deu conservar alguna mina... Hi ha bastanta cosa, mira, el primer tema que tractem, les mines d'aigua, vam fer un estudi que ens va portar una vintena d'anys, una mica d'anar fent, i vam publicar el llibre de les mines, ara farà uns 30 anys, on presentàvem un estudi, el més complet possible, però a l'època, i una catalogació pràcticament exhaustiva del que hi havia. Va a dir que d'aquests 30 anys ens ha hagut algunes variacions, com la descoberta d'algunes petites coses noves, i l'alimentable pèrdua d'altres, que en el seu moment havia vivint enteriat. Atratant passa amb el segon tema que tractem, les barraques de vinya. I ja fa, encara potser una mica més, ara no tinc les netes aquí davant, vaig confeccionar una catalogació de les barraques de vinya en un temps en què pràcticament ningú ni parlava, i vaig catalogar prop d'una vintena que n'hi havia aquí, o vaig publicar amb un voletí de les seves, i va quedar aquell inventari. Amb el pas del temps, aquestes construccions que abans ningú s'hi fixava, ha anat entrenant amb valor, i ara es considera molt el treball de la pedra en cert, com una part important del nostre patrimoni paral·lela a l'equitatura oficial. Com són aquestes barraques de vinya? De ben segur algú? Potser algunes restes d'alguna, però no sap què és això. Exactament. Consisteix el pagès, el anar treballant, les pedres que li fan nosa, per correuar les diverses feixes i xins, les arrecuna al volcantor del camp, i la manera de aprofitar-les, ja que no hi ha els sistemes, de vacuació, tot això, era transformar-les en un com de profit. Les aprofitaven per fer diverses coses auxiliars de la mateixa agricultura. Feien marges, feien brocals de pou, i feien petites construccions a les barraques aquestes, totes de pedra en cert, sense lligar amb re, pràcticament. Pedra sobre pedra, i la pròpia gravitació les manté, amb una tècnica ancestral de saber-ho fer. Aquestes barraques servien, això, d'aixoplo, mentre treballava per guardeines, per vigilar, era una manera d'aprofitar una cosa que feien osa i transformar-la en una cosa que anava bé pel cultiu. Aquesta tradició arquitectònica de la pedra en sec, des de la prehistòria, enllaça amb les noragues de Cerdènia, amb els teleiors de Balears, tot el tipus de construccions antigues, i s'ha mantingut fins ara en què ja no es fan, hi ha altres tècniques més modernes, i s'està perdent. És ara quan s'han posat en valor i s'està mirant de mantenir-les i conservar-les. Que serien com aquestes bordes, no? Exacte, són bordes de pastor, barraques de vinya, tenen 50.000 nors boris... Però el concepte és aquest, no? Comparteixen el mateix concepte. El tercer punt que tractem són les grutes. Les grutes són hipugeus que es construyeixen. Hipugeus? Sí, cavitats soteranyes artificials, que acostumen a estar al nel sol sol, de la major part de les nostres masies, a les quals mai separat atenció, no són d'accés públic, són de us, dels propis estats de les masies, i s'han anat utilitzant, com a fresqueres, com a refugis, com a sistemes de fugida, 10.000 aplicacions que els es deixin poder tenir. Que no és un pou, perquè jo m'estic imaginant un pou. Normalment és una galeria que va parar amb una petita sala. Allà la gent guardava les patates, les botelles... Era la nevera, o el congelador, per conservar aliment. Les masies en trobes aquí, que en Ginestani hi ha una. És molt xula, hi ha la de Can Carbonell, hi ha diverses. I n'hi ha per tot arreu. Les xerrades tindran lloc als divendres, dies 13 de maig, 10 de juny i 17 de juny. La del 13 de maig la fa un equip, en el qual jo els tinc molt ben valorats, són hostius realment fantàstics i uns entusiastes. Molta gent m'ha preguntat, si tu vas fer llibre a les mines, com és que no fas tot la xerrada? No, passa una cosa. Tot el que pugui saber està en certa manera, si es construït en el que vaig publicar fa una trentena d'ells. Aquests nois han sigut treballant, estan actuals, i la seva visió de les mines i de l'estat de la qüestió és molt més actual que la meva. Hi són hostius molt bons, estic plenament en contacte amb ells, i ho fan molt bé. Seria força interessant parlar amb ells. Un d'ells és el Sant Justent Jaume Campos. Jaume Campos, que per raons ara viu Sant Feliu, però és Sant Justent completament. És un equip de tres nois, que són el Jaume Campos, el Josep Menargas, que tot hi va ser Sant Feliu, és fill de la nostra companya dels centres tudis, Núria Regadell. I el tercer noi és un Sant Feliu en què es diu Oriol Valls. Aquestes han fet un equip que treballen molt bé amb Piña, i estan ara fent a l'equivalent el que vam fer nosaltres de les mines de Sant Just, o estan fent Sant Feliu. Estan fent el català que exerciu de les mines d'aigua que n'hi ha Sant Feliu. Clar, una part de les mines de Sant Just, sobretot de les de Gran Recorregut, n'odreixen Sant Feliu. Per tant, l'objectiu del seu treball actual comporta l'exploració de mines de Sant Just, les quals ara ells tenen una visió molt més actuals que no pas la que puc tenir jo. Clar, estan connectades. Exactament. És que les d'aquí van aparar a Escapallà, la de la Torre Blanca, la de la Grasma, van tot a Escapallà. Llavors jo penso que la xerrada d'ells la recomano tothom, perquè potser és superinteressant. Aquesta serà la primera, eh? Ara, d'aquí al dia 13. Després, per qüestions de calendari, hi n'hi ha un petit sal i a la segona serà el dia 10 de juny. El dia 10 de juny, parlo bé. Vaig fer el catàleg de les mines de Sant Just tot i que ara n'hi ha catalogacions que recullen la meva feina i alguns afegits que en el seu moment a mi se m'havien escapat. De la mateixa manera, les catalogacions actuals no recullen perquè lamentablement s'han enfonsat i s'han perdut. Algunes dels que jo tenia catalogades ja tenia unes feines posteriors, però, bueno, jo ara recullo els treballs d'uns i d'altres i faré una petita exposició a l'estat de la qüestió de les mines, ahir de les barracues de Vinya, existents en el nostre terme, parlant de passada, del parquet, l'agència, la raó de ser, i una mica també de com està tot el nostre entorn. La tercera xerrada, que serà el dia 17 de juny, tot i que n'hi ha mines grutes, aquí s'enjust, no s'han estudiat a fons. Jo abans t'hi he comentat que he visitat unes quantes, n'hi ha altres companys que han estat... Potser n'hi ha més a cases de titularitat privada que no es coneixen o que tampoc no ho sabem ni la família que hi viu. Exactament. N'hi ha una gent del Meresma que han estat treballant molt a fons en el coneixement d'aquestes al·legacions que hi ha allà. Són els estudiosos Pere Venito, Laura Bosch i Joaquín Grau Pere. Aquests són bastant... són una gent molt bona. Jo, per exemple, el Pere Venito, té la meva biblioteca, alguns llibres seus, ha estat donat en diverses ocasions en castigiós premi i l'uró d'investigació històrica. La Laura Bosch ha fet unes catalogacions boníssimes també d'aquests i pugeus a zones de pobles del Meresma. Són els tios que la gent que ens saben, realment, ens saben i molt. Els ha contractat el company Daniel Cardona, que també és membre del Centre de Vicenç Justens, i ells vindran. Farem una exposició de conceptes genèrics d'aquestes grutes, d'aquestes cavitats artificials, aplicables plenament a lo que és d'aquí senjús. Aquesta explicació genèrica que ells faran serà complementada amb una menció de les existentes aquí, que això ho farà el propi Daniel Cardona, n'hi ha aquí i una descripció de on n'hi ha i quines característiques les tenen. Perquè aquestes es poden visitar actualment? De visita pública cap d'elles està condicionada. Després, com que una gruta d'aquestes, per fer-la pública a tots els efectes, cal una sèrie de mínims de seguretat... Sí, igual com es va fer amb el refugi, s'hauria d'avilitar per fer-ho com funcionable. Ara, poder-se entrar. He trobat la de Can Carbonella, perquè sou camí del Quim Carbonell. Va dir, entreu-me a mirar la meva. Vaig entrar a la d'aquí, la de Can Ginestar. I són llarges? Tenen recorreguts? No, no sóc comparat amb les mines o comparats amb el refugi. Seran 12 o 15, 20 metres a tope. Una altra cara a la memòria que vaig entrar també va ser la de l'hostal de la carretera. La vam trobar parejar completament, explorant un tros de galeria de mines, que estava connectada, i vam veure... Totes aquestes mines, aquestes grutes, és el mateix. Un corredor que fa una lleugera, así que zaga, i acaba amb una petita sala, que em diuen, l'olla, a la qual n'hi ha tot repicat a la terra, un banc adosat a l'eteral, els que s'hi fiquen, ja ho vull asseure i estar-s'hi. Clar, aquestes, quan la guerra és bombardejos... No és com es refugi, no? En vacles èpoques, no de conflictes bèl·lics i tal, aquestes grutes es feien servir per guardar les patates, per tenir els ampolles enfres... Una sèrie de coses, una fresquira. I tot això es feia picant, directament. I aquí s'enjust que tenim l'hicorella barrejada amb fang. Mira, aquí s'enjust tenim la part baixa del terme, terrenys quaternaris, que són marges i ergiles. Això del quaternari i a la part de muntanya afloren els esquistos, l'hicorelles, que són del paleozoic, que són més antigues. Sota aquesta terra nostra d'aquí del quaternari, trobaries la capa del paleozoic de les pisarres. I és aquí on està la gruta, més o menys? On està la casa. Normalment acostumen, sobretot les que estan aquí, en el núcle urbà, acostumen a trobar de seguida a l'argila. I n'hi ha altres que sapent, depèn del que trobin. A nivell de profunditat, que poden ser un parell de metres cap avall. No gaire, sí, no gaire. Un parell de metres costumen ser sensiblement descendents, però tampoc són molt profundes. Que he d'unir-te la tasca per crear-les. Amb les eines que tenien aquella època, de quins ens estem parlant, quan les van crear? Són difícils de adaptar, perquè pràcticament en cap d'elles n'hi ha cap d'altra, allà posada. Són posteriors a la masia, però no excessivament posteriors. Que això, les escritures, imagino que tampoc no surt, perquè no forma part, diguéssim, dels metres habitables. Clar, clar, clar. Digues-ho. Ja veus que el coset es dedica a aquesta... l'edició del guany, es diga aquests tres aspectes d'elements que formen part del nostre patrimoni, però que, normalment, poques vegades tenen en compte. I, capit, tenen una certa importància, com a testimonis que són d'una època preindustrial. Les mines, les barraques de vinya... les grutes configuren el nostre passat i la nostra manera de ser. I tant, i tant. No és per preguntar-te per anar acabant. De quina manera es poden apuntar? No sé si cal que siguin socis al centre d'estudis o és oberta a tothom. És oberta a tothom. I les sales, això m'havia fet vida preguntant-ho, m'havia de comentar que les xerrades es fan a la Teneu, a la Sala del 50 Nari, que, com sabeu, té una fora considerable. Sí, tant. Els vam agafar una sala tan gran, perquè, quan vam plenajar el curs, encara estaven vigents les mesures Covid, i necessitava molt d'espai. Ara ja no són tan... Ara estem en un altre moment. Exactament, però la sala hi és. Per tant, pot venir molta gent, si vol. Tindran lloc als divendres a la set de la tarda, a la Sala del 50 Nari. I per apuntar-se senzillament per tenir un control d'aquí vindrà, i saber també si cabran o no hi cabran o així, val la pena apuntar-se al correu electrònic del Centre d'Estudis Sant Just Tengs, que és, centre d'estudis, tot amb una sola paraula, a Roba Sant Just.org. Allà envia les dades per apuntar-s'hi i assistir, i cadena directament el dia de la xerrada, una miqueta abans, i el dir-la. Un es pot apuntar a una, a dues, o a tot el sigla, tranquil·lament i indistintament. És gratuït i senzillament és nari. Pempe i llapis per prendre nota de les quatre coses que es diguin. I tant. Moltíssimes gràcies per explicar-nos tot el que comporta aquest curs de coneixements en Just Tengs. A veure si d'alguna manera, en parlem fora de micròfons, seria possible parlar amb els altres components i conferencients. A veure si d'alguna manera ho podem fer, ara ho comentem. Em puc dir com contactar amb ell. Moltes gràcies, molt bon cap de setmana. Molt bé, i de nou, gràcies per passar per aquí. Gràcies a vosaltres. I nosaltres avui ens acomiadem amb Alicia Keys. Això es diu No One, una cançó de les més conegudes. Podíem dir d'aquesta cantant. Marxem amb aquest tema musical que tingueu un cap de setmana i adosificar aquestes activitats que aquest cap de setmana em va pler. Ens tornem a escoltar i a veure. En certa manera, el pròxim dilluns que vagi bé.