La Justa del 18/10/2022

M'encuento yo cantando por aquí, caminando en las calles de Madrid, to'chileando todo muy feliz, eso saliendo y que sigue así. Són els ritmes amb els que obrim avui la justa, això es diu, Txileando por Madrid, la canta en la BPMilag i el Rafael Carrel és el tema com deien amb el que obrim la justa, avui, dimarts, dia 18 d'octubre. Ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí amb aquest ritme, doncs us donem, com deien, hem vingut al magasin matinal de ràdio d'Esvern, som la justa, ja ho sabeu, i fins l'una del mig dia serem aquí amb vosaltres. I anem a fer una mica el resum de les qüestions que tenim preparades per avui, és a dir, el que us portarem des d'ara i fins l'una, com us deien, comencem amb aquesta primera hora informativa, la qual li comentem i repassem les notícies que tenim aquí al nostre municipi. Per les portades del diari, repassem també una notícia esportiva destacada, tot plegat amb la Lua López i abans de les 11 també toca parlar de la previsió del Temps amb el Carles Rius, amb aquest hashtag Meteos en Just, podeu trobar i també publicar informació a les xarxes socials. Parlarem també, a la segona hora, parlarem també del Festival de Sitges, ens farà una petita crònica al Sergi Arrada del Casal de Joves, perquè és un gran cinefi, recordem, aquesta 55ª edició del Festival de Sitges que ha tingut lloc, precisament a Sitges del 6 del 16 d'octubre. I en pel·lícules, per exemple, com Irati, aquesta pel·lícula basca que ha triomfat Sissu i Pearl, han estat les grans guanyadores. En parlarem amb el Sergi Arrada, que, com deia, em farà una petita crònica del que ha pogut veure a 15 actors i actrius, ha pogut conèixer també i una mica en farà 5 cèntims del que es cuia al Festival de Sitges. I parlarem també en aquesta segona hora d'emocions, emocions i somriure, tot barrejat i englobat en el dia mundial de la salut mental, que es va celebrar la setmana passada. En parlarem amb la Lila Lorenzo, que ja ha passat per aquí pel programa en alguna ocasió. I ens explicaré una miqueta més sobre aquestes qüestions. Per cert, Lila Lorenzo, ella és dinamitzadora del somriure, si li agrada dir-se i també és educadora. En parlarem d'aquesta salut i el vent està emocional a través de la salut mental i del somriure. I seguim també destacant qüestions que passen durant les festes de tard o una d'elles. És l'exposició, de fet, la inauguració de l'exposició que quedarà de forma permanent instal·lada al centre cívic de Mas Lluís, el centre cívic Soledat Sants. Ens estem referint amb es el Temps, aquest projecte tirat endavant per l'espai de lliure Creació Carme Malaret. De fet, el projecte va ser escollit el novembre del 2021, a la primera convocatòria subvenció al foment de la creació artística, una convocatòria que va obrir l'Ajuntament de Sant Just un any més tard inauguren aquesta instal·lació amb 355 pots, que precisament 355 persones van presentar per preservar aquell moment en el Temps. En parlarem, doncs, amb la Carme Malaret. Serà a partir de quarts d'una. I recordeu, la inauguració, si voleu, assistir és aquest dissabte a les 11 del matí, el mateix centre cívic Soledat Sants. I, com a bon dimarts, també acabarem parlant de Podologia amb la Teresa Montero, que avui ens portarà un altre de les patologies que cal saber i conèixer del món de la Podologia. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a vivaixaxl.cat, perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. I abans de fer aquest resum informatiu, escoltem aquest She's a Lady, una versió que cantar la Ion Babe sona així, no és la mateixa que m'ha escoltat ahir. Les versions d'aquesta cançó són així, l'escoltem abans de fer aquest repàs informatiu. És una versió que cantar la Ion Babe sona així, l'escoltem abans de fer aquest repàs informatiu. És una versió que cantar la Ion Babe sona així, no és la mateixa que m'ha escoltat ahir. És una versió que cantar la Ion Babe sona així, l'escoltem abans de fer aquest repàs informatiu. Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta Europa, Europa ets tu, Generalitat de Catalunya. Gràcies. Doncs mira, ja està en marxa aquesta primera fotolinera de Sant Just, que recordem que està situada davant l'escola Montserrat. En aquest cas l'equipament és l'escola Montserrat. Es tracta d'una fotolinera finançada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que causa de la seva localització a l'entrada de la porta principal de l'escola Montserrat. No es tracta d'una reserva exclusiva i, quan no hi ha cotxes aparcats carregant, es pot aparcar sense problemes. Aquesta és l'escola Montserrat. I l'elèctrica, amb energia elèctrica també, tot un món. El dia 15 d'octubre va ser el dia internacional de la pèrdua perinatal i gestacional, i amb aquest motiu avui té lloc la xerrada del dol perinatal, la mort del fill o fill abans de néixer. La mort gestacional és la que té lloc quan l'ambriot té més de 22 setmanes i l'aperinatal és en el cas que el nadó hagi mort entre les 28 setmanes de gestació i la primera setmana de vida. La mort és un tabú en si mateixa, una mort que passa abans de néixer, és un tabú en l'espai privat, intimitat i també en l'entorn social. Avui la xerrada té lloc a partir de les 6 de la tarda, el centre cívic Soledad Sandy serà fini, i per inscriure'us podeu trucar el telèfon 93-475-6300 o enviar un correu electrònic a b.st.justarrovediva.com Quins emails, més fàcils? Sí, perquè què diria la retina? Anava a recordar que vam parlar amb Maria 3 a Pisuñe l'any passat, precisament en aquestes dades per parlar d'aquest dol perinatal, el dol gestacional, que també va oferir una xerrada, una conferència a les escoles, en aquest cas és cap a Mas Lluís, així que m'ho veiem, no és cap allà. Vinga, què més, tenim una altra notícia. Doncs acabem amb una proposta cultural, i és que dins el cicle el monotòpic de l'espai mercat es farà la presentació del diptic novel·les de Jordi Coussar, format per les novel·les Cavall Salvatges i Formantera Lady, un acte organitzat conjuntament amb Call Lliberté, que busca fer un acte homenatge a Jordi Coussar, novel·lista, narrador i dramaturg, un escriptor en escota verga, el 1961, que ens va deixar l'any passat. Cavall Salvatges és una ficció terapèutica que va servir a Coussar per esportar el sentiment de culpa pel consum d'heroïna. A primera vista, Formantera Lady sembla una continuació de les aventures múltiples presents a Cavall Salvatges, però també hi ha la mirada sèptica distanciada d'una exi oncirreformat, el Daniel, que està escrivint sobre aquestes mateixes aventures. La presentació del diptic novel·les comptarà amb els editors de la breu edicions i tindrà lloc a l'espai mercat aquest dijous 20 d'octubre a les set del vespre. Sí senyora. A més, crec que aquesta exposició de Mons s'allargarà. És a dir, tindrà continuïtat, no els Mons com a tal, sinó el 2022... Exacte, 2022 Mons, que és el projecte, que penjen altres fills. Per tant, crec que l'any 20 d'alguna forma ho comentàvem l'alcalde en una inauguració. Crec que continuarem veient exposicions, sí, no sé si el mateix art, art conceptual, art... quin art? Ho veurem de veure. No, definitiva. Que més, vinga, fem una pausa musical abans de fer aquest repàs també de portades de diaris. Lo ara tornem, anem a escoltar una mica de cardigans. Això es diu Love Full. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga, ara tornem. Love Full, vinga. 6 minuts per dos quarts, doncs, representem també les portades dels diaris que tenim aquí al davant amb nosaltres. Volia passar directament a la qüestió gairebé l'oa esportiva, perquè Alexia Putella es torna a guanyar la pilota d'or. I un orgull també pel futbol femení, que teníem ja dos pilotes d'or a casa aquí, a Barcelona, amb l'Alexia Putella, jugador del futbol club Barcelona, femení. I altres qüestions que passen de nou per aquesta guerra ucraïna, segueixen atacant des de Rússia, i la cúpula dels Mossos, que no paren de canviar-la, no hi ha massa consens. Ni evinences, bones evinences. Exacte, com dius, aquesta cúpula dels Mossos acumula 6 canvis en 5 anys. El conseller Alena Ces Estela hi situa cellent al cap davant del cos a l'espera d'un relleu definitiu. Des de la destitució de Trapero, pel 155, la Polícia Catalana no ha tingut un lideratge estable. En fotografia veiem aquest fum que surt d'un avió militar rus que s'estabella en territori propi contra un bloc d'habitatges i en esports. El jutge permet que Neymar vagi a l'hotel a descansar, amb consta que mentre marcava un gol, jo ja era llit. Sí, em fa molta gràcia això, és com si tingués una feina diferent a la resta del món mundial. Ell va cansat, els altres no. No, no, no, no. I per acabar, com ve deies, Alexia Putella es torna a guanyar la pilota d'or. Gavi rep el premi a millor jugador de menys de 21 anys. Em fa gràcia perquè després diuen que tothom és igual de val a la justícia, no? Igualeta. Això qui ho diu? Es deia, es deia. Jo deia, no, si tots som iguals a val a la justícia, igual. No és el que es diu i l'altre que ho és. Igual, igual, igual, estem tots igual. Tota condicions, eh? És el que és diferent. Sí, sí, m'hauria de veure altres persones si demanessin allò de fer un descans o no estar a la sala del judici. Què els hauria dit? Bé, doncs, sort, fànims. Allà tens una màquina de cafès, si vols una mica de cafè i anar i enganxar. Ah, i ara m'ha vingut ganes de cafè, Lua. Ara me'n faré un entre notícies i notícies. Finga, passem a la venguàrdia, poca gent m'interessa que faci un cafè o no, passem a la venguàrdia perquè seguim amb aquesta crisi a la política autonòmica, amb la qüestió dels Mossos. També amb aquesta tempesta de drones que va caure ahir sobre KIF, amb dronges, a un altre nivell, ja. I, de nou, també amb aquest bany d'or per a l'Àlexia Potellàs i també per Benzema, que surt amb ulleretes i sembla un matemàtic o un físic. Sí, som l'una altra persona. Sí, sí. Ja fas la fotografia, li poses un premi Nobel de Física i també cola, eh? Jo ho tens. Sí, sí. Crec que no li donaria de vei, però... Això a la venguàrdia també obre amb aquest títol principal, que fa referència a la crisi a la policia autonòmica, diu que a l'interior destitueix el setè cap dels Mossos en 5 anys, el conseller Helena, relleva el comissari Estela, 9 mesos després d'anomenar-lo, i l'oposició denuncia manipulació política del cos. En fotografia, com veies, també aquesta tempesta de drones sobre KIF, diu que la capital d'Ukraine, KIF, va patir ahir un nou atac rus amb drones Kamikaze, que va fer almenys 4 morts. Les autoritats van informar que 28 drones bomba de fabricació iraniana van ser llançats contra infraestructures energètiques i edificis residencials, per veure que només 5 van impactar i van explotar. L'Unió Europea es planteja sancionar l'Iran per aquest motiu. També fa referència a aquesta bretxa de la llei del Només CSC, que permet que un violador demani rebaixa de condemna. El recurs de la defensa aprofita que desapareix el delicte de bus sexual. El recurs de demanar la rebaixa de la pena en gairebé 3 anys, aprofitant que per al delicte d'agressió sexual es preveu menys condemna. La porta de la venguàrdia també passa per aquesta pressió a la banca per ajudar les hipoteques vulnerables. Sánchez, que donarà 30 milions al Marroc perquè vigili la frontera. També passa per Grècia, que diu que acusa Turquia davant d'una 92 migrants despullats, i acabem amb aquesta gala perill. Es diu Bany d'Or, paral·lexia, putelles i benzema. També, per últim, la venguàrdia fa referència a aquesta edició del 2023. Barcelona compartirà en Madrid la vianal de la ciència. I amb la porta del periódico acabem amb els repàs d'aquestes tres destacats informatius. Amb aquests drons que m'hi caces contra Kiv de nou, i a més en fotografia sí que es pot apreciar un d'ells, perquè volaven tan ràpid que eren imperceptibles, en format de dron, petits, i li va dificultar més a les forces aèries ukraineses de frenar-los. I així van acabar impactant contra espais no militars. Què més, seguim repassant-lo a qüestions del periódico? Doncs això torna en un altre cop més, obri com a titular principal en aquesta crisi dels Mossos, que diu que provoca la destitució del comissari en cap al Consell Helena, si és Josep Maria Estela després de l'últim xoc, per l'elecció dels sis nous comissaris. L'ara intendenta Rosa Bosch, que es perfila com la primera dona a assumir el càrrec. En fotografia, aquest dron, preparat per l'atac a les proximitats d'aquí, va ir. Diu que a Rússia comença a utilitzar ucraïna, avions no tripulats de fabricació iraniana, molt més barats que els missiles. La portada del periódico també passa per l'EFP dual, que diu que es consolida i ja arriba a les 103 guarderies municipals de Barcelona. El nou ministre d'Economia Britànica desmunta tot el pla de listres en esports a l'èxia potelles, que es corona per segona vegada com la millor del món. I el rebal, suma 10 nous itineraris en què la bici serà prioritària. Per últim, en fotografia, l'ararà malaltia neurològica que pateix la regidora socialista Rosa Alarcón. Fem pausa i anem a cap als esports. Anem a cap als esports, vull dir que anem a repassar la notícia, l'úa destacada per l'equip d'informatius de la mesura. Avui jo crec que ja sabem quina és, és l'Àlexia Potelles, que ho titulant continua sent la reina. La ballesa n'entorna aixecar la pilota d'or, un guardó que guanyava Benzema en categoria masculina. El tron d'Europa és propietat d'Àlexia Potelles. D'això ja no n'hi ha dubte. La capitana i líder del Barça és la reina del futbol i els guardons més prouats porten gravats al seu nom. Repetim la imatge de l'any passat, al teatre d'Uxatelle, a París, es va rendir els peus de la millor futbolista del món. La mig-campista catalana, l'esionada de gravetat, i que passa el moment més difícil de la seva carrera, va rebre el trufeu amb els ulls llumits. Espero que la pròxima vegada que hagi de parlar, sigui de nou al camp, i que ens tornem a veure aviat allà. Ho trobo molt a faltar, va dir la guanyadora amb la pilota Jalasmans. L'el·lusió del primer dia, les ganes i el neguit de tornar a trepitjar la Géspa i demostrar al camp la norma futbolista que és, continuen intactes. Els endiments se muntegen en el cor d'una futbolista que representa tota la seva generació i que Idi Lluns va tornar a ser guardonada. És la primera futbolista que aconsegueix durant dos anys consecutius la pilota d'or. L'any passat va ser especial, va ser la primera, però aquesta té alguna cosa diferent. La situació de la blaurana, de fet, no podria ser més diferent. La primera pilota d'or va arribar en un moment vent dolç. Va posar la ciraret al pastís després una temporada incommasurable de la migcampista, que va ser la líder del triplet aixecat pel Barça. Era la cara de la moneda. En canvi, el moment actual. I al final de la passada campanya ens son la creu. Recordem això, que l'Exapotelles es va lesionar a inicis de juliol. Porta uns mesos, doncs, completament aturada i recuperant-se d'aquesta lesió. De fet, és això que també va... va afegir com va recollir aquest premi, que quan es va lesionar el juliol va pensar que ja no seria possible. Doncs, per una cosa obvia, era que deixaria de jugar durant molts mesos tornar a txarcar aquesta pilota d'or. I tot i això? Exacte. Tot i així. És igual que la resta hagin continuat jugant a futbol aquests últims mesos. I ja se la mereix sense jugar. Exacte. Ja se l'havia guanyat abans del juliol. I tant, i tant. És la Messi, de moment és la Messi. Sí, sí, basicament. El fa venir, el fa venir. Molt bé, Lua, doncs gràcies per aquest espai. Demà hi tornem amb més qüestions. Bon dimarts. Igualment. Que vagi bé. Adeu. ... And so I'll have to play If you think you're getting away I won't prove you wrong I'll take you all the way Boy, just come along Hear me when I say, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not kill the groove Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not steal the moves DJ, gonna burn this goddamn house right down Oh, I know, I know, I know, I know, I know, I know, I know There may be others And so, and so, and so, and so, and so, and so, and so, and so You'll just have to pray If you think you're getting away I won't prove you wrong I'll take you all the way Say another song I'll blow you all away Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not kill the groove Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not steal the moves DJ, gonna turn this house around somehow Matter on the dance floor But you'd better not kill the groove Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not steal the moves DJ, gonna burn this goddamn house right down Don't think you'll get away I won't prove you wrong I'll take you all the way Boy, just come along Hear me when I say Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not kill the groove It's a matter on the dance floor But you'd better not steal the moves DJ, gonna burn this goddamn house right down It's a matter on the dance floor But you'd better not kill the groove Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor But you'd better not steal the moves DJ, gonna burn this goddamn house right down It's a matter on the dance floor But you'd better not kill the groove Hey, hey, hey It's a matter on the dance floor I don't know what you've got, not still the moves, DJ! I no, no, no, no, no, no, no, no. I abans d'entrar també a l'espai meteorològic amb el Carles Ríos Escoltem a Pestora, això es diu Lola, és un tema que va ser una força fa uns quants anys, segurament la recordareu. No me llames Dolores, llámame Lola. No me llames Dolores, llámame Lola. La que sempre va sola por Barcelona, buscando follón. Ay, ay, ay, ay, Lola. Ay, ay, ay, ay, Lola. Ay, ay, ay, ay, Lola. Ay, ay, ay, Lola. Me pregunto si es caprillo y sabía quién necesito, vivía papalante. Si estás uno conmigo y venga, dame manoche, venga. Y venga, me encanto conocerlo. Bienvenido, Manuel. No me llames Dolores, llámame Lola. La que siempre va sola por Barcelona, buscando follón. Venga, Manuel, que las cosas no se hacen solas y para tenerla hay que querer. Me llames Dolores, llámame Lola. Ay, ay, ay, ay, Lola. Ay, ay, ay, ay, Lola. Busca, busca, busca, té busca. Busca, busca, busca, follón. Vullo en la noche en vela con mucha cautela Me meto en medio de torno, con yo Busca, busca, busca, busca, busca, busca, busca Vullo en la noche en vela con mucha cautela Me meto en medio de torno, con yo No me llame tolora y llámame Lola La que siempre más sola con parcelona Mocando, con yo No me llame tolora y llámame Lola La que siempre más sola con parcelona Mocando, con yo Venga mal hoy Que las cosas no se hacen sola Que va a tenerla ahí que quiere No me llame tolora y llámame Lola Ay, ay, ay, ay Lola Ay, ay, ay, ay Ay, ay, ay Lola Ay, ay, ay, ay Això és no tu, és tu Això és no tu Si home I tant Això és un blues, tio Com que el blues? Sí, perquè el blues Just blues? Ah, just blues Perfecte Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10 Tu ets el finals Si no, al final equipped Un 5 tries Gràcies com el Carles Rius, Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bé. Com anem per l'altra costat? Doncs per l'altre cantor, força tabaladeig, perquè fa el temps, perquè realment no us acaben de posar d'acord masses mapes. O sigui, cada un diu una miqueta a la seva, cert que estem en una situació així, una mica estranya, podríem dir per la situació de les temperatures que tenim, per la situació atmosfèrica que hi ha, amb una depressió, que s'ha quedat com clavada davant de l'Atlàntic, entrarà una miqueta que pagalissi els propers dies, i, de la manera que està posada, és estrany, perquè està com quieta. I el fet de quedar-se com quieta en aquesta zona, a part de portar molta pluja que pagalissi, el que fa és reforçar sempre un recorregut de sutuès, cap a Nord-Test, i ens està enviant aire molt càbit. És una estufeta que ens està arribant i ens està enviant aire calent, però no tot arreu està afectant de la mateixa manera, amb això. O sigui, els que estan fent previsions del temps, els que ens estan publicant a les xarxes mapes o a les mateixes empreses que es dediquen a analitzar la situació i fer pronòstics, tota aquesta gent varia molt. Els uns dels altres, en funció del que diuen, i a vegades generalitzen el fet que, sí, o sigui, tenen 8 dimarts, com demà dimecres, hi ha un fet molt clar que, a 1.500 metres d'alçada, estarem 8 graus per sobre del que tocaria per l'època. Però Catalunya és molt diversa, i al litoral tenim una situació, i a l'interior no tenim una altra. És cert que ja portem un parell o tres de dies que les temperatures estan tocades als 30 graus a l'interior de Catalunya, que entre 8 dimarts i demà dimecres és probable que aquestes temperatures s'enfilin per sobre dels 30 i puguin arribar a 31 o 32, quan hauríem d'estar a 21 o 22 de màxima, però no tot arreu, és el que estem dient. O sigui, s'enjuus, sí que ens afecta aquesta calorada, perquè tenim temperatures una miqueta més altes del que tocaria, ara s'enjuus amb un dia normal en mitjana, hauríem d'estar amb una màxima de 22, com a molt, avui arribarem a 24, demà és el dia que teòricament està anunciant-se com el dia més càlid, aquest caloret que estem, sí, però tampoc no n'hi ha per tant, i probablement s'enjuus, demà potser ens quedem més curts que avui, o sigui que no tot arreu ens està afectant de la mateixa manera aquest aire càlid, perquè doncs, bàsicament per l'influència marítima, o sigui, aviam, si ens anem al centre de Barcelona, a les dues del migdia és probable que la temperatura pugui enfilar-se per sobre dels 25 graus, però en altres punts una miqueta més ventilats, sense estar tan encaixonats amb una ciutat, és bastant provable que la temperatura no tiri tan amunt, sobretot afectats pel mar, un mar que es troba uns 24 graus a la costa de Tarragona, uns 22 graus al voltant de 22, 23, a la costa central, i entre 21 i 22 a la costa Brava, tot, i així hem pogut veure aquest cap de setmana com molta gent, amb l'abonança que feia, doncs anar a la platja esbañava, que no passa absolutament res, una temperatura que és que podríem trobar per setmana santa pels valents, podríem dir. És una situació que sí que és cert, que tenim una influència molt càlida, que la pluja que va caure ahir va caure en forma de fang en alguns punts de Catalunya, però que s'enjuus, sí que, sobretot quan ve... Hi ha un personatge que aquí la ràdio ve als migdies, ve tot acalorat perquè va munyabai per s'enjuus en la seva feina, i arriba sempre dient, oi, què calor que ha de ser, no? I llavors aquesta frase és més que res, l'aixafogó que fa, o sigui, si estem fent activitats a l'aire lliure, jo vull poder-ho comprovar, ha sortit ben d'hora, ben d'hora, no m'he trobat el guantíola, però he sortit ben d'hora, m'he passejat per la vall de santa pels valents, i realment arribes a casa suat, i això, que són les 7, 8, 9 del matí, però la sensació de calor i la humitat doncs és molt elevada, i com que la temperatura no baixa prou, tens aquesta sensació de calor. Tot i que avui hem tornat a baixar fins a 18 graus de santa pels valents, hauríem d'estar en 14, 15, estem a 18, estem molt per sobre del que tocaria, i és bastant probable que, en petits els i baixos, aquesta temperatura, a partir de dijous, comenci a baixar, però amb una lentitud extrema, o sigui, molt, molt, molt a poc a poc, entre el dijous, dia 20, i el... dijous, 31 d'octubre, ara estava fent memòria bianca aquell, el 31, molt a poc a poc la temperatura anirà baixant, tant a poc a poc que si diem que demà dijous, doncs potser tenim una màxima de 23, potser el 31 d'octubre estarem amb 19, o sigui que, pràcticament, amb 10, 11 dies, la temperatura molt progresivament anirà recuperant els seus valors més normals per l'època. Això, doncs, relaxa, aviam, visc des d'avui, això relaxa una mica la pronòstica que he de dir, el dia que arribem a les temperatures normals per l'època, si això coincideix amb el principi de novembre, que ja hauríem d'estar entre 16, 17, 18 graus, clar, si portes tot el més d'octubre, la segona meitat d'octubre, amb 22, 23, 24, la temperatura no va baixant, i de cop i volta ens entra una miqueta de vent del nor, i diu, nois, això és la realitat del que toca per l'època, la baixada de 24 a 18 és una animalada, i no ho parlem de mínimes, que si una mínima de 18 que estem tenint aquests dies ens baixa fins als 12 o 13 graus, també és un cladell, o sigui, és un canvi radical a la roba que portes pel carrer. El que deia, en petits els i baixos, però la tendència és que la temperatura es vagi normalitzant molt a poc a poc aquest mes d'octubre, o sigui, que els que pronosticaven que més d'octubre seria més càlid de l'un normal i poc plogós sembla que la van encertar a principis d'octubre, perquè sembla que aquest mes, doncs poca cosa tindrem pel que fa el pluja, que ens cal molt, a Sant Just, i poca cosa tindrem també pel que fa a temperatures fresques, tret del principi d'octubre, que sí que hem d'estar dins de mitjana, però que portem uns quants dies per sobre. Previsió del temps, després d'aquest rotllo que us he fotut, doncs és per la que vull... Per ubicar-nos, per ubicar-nos. Sí, avui dimarts tindrem bastants núvols baixos, a prop de la costa, aquests núvols van combinant-se amb sol, al migdia tenim més estonetes de sol, i això provoca que la temperatura es pugui enfilar. A més, hem d'estar graus, molt semblant als 24,2 que vam tenir. No és res de l'altre món, però hauríem d'estar un palet per sota. Demà dimecres, seguim en uns dies bastant entreanyinats, les nits també amb forces núvols. Demà dimecres serà un dia un altre cop, amb aquesta situació de molts núvols, amb alguna clariana al migdia, i en unes temperatures que més o menys serà molts semblants a les d'ahir, o un palet més baix. Imagina't que el dia més càlid a Catalunya, que serà demà dimecres, a Sant Just, potser recolem una mica el termòmetre, en comptes de 24 i 23, tampoc no re de l'altre món. Les mínimes continuen altes, les nits segueixen sent molta humitat, segueixen sent molt tapades, i no estem amb nits d'hòrides, perquè baixem fins als 18 graus, però encara són temperatures prou agradables, com per no tenir que posar-te l'edredon amb una finestra oberta, només t'has de tapar una mica i s'està prou bé. Dijous, potser tenim alguns núvolets més, seguirem amb un valor més o menys semblant, núvols sense precipitació, amb temperatures que no varien massa. Si els núvols són una mica més importants, dijous, que això ho aniran confirmant demà dimecres, és probable que la mínima encara sigui una palet més alta, ens quedem amb un 19 només, tampoc no re de l'altre món, però són temperatures que haurien de ser clarament més baixes, i encara podem anar amb mànigues de camisa tot el dia. Divendres, aquí tenim un petit canvi de temps, és el que comentàvem abans, que podria fer baixar la temperatura de divendres, i és el fet que alguns mapes, o gairebé tots els que consultem habitualment, ens marca en pluja pel matí. O sigui, de matinada podria caure alguna coseta, i a primera hora del matí podria ploure una mica. Això ens pot portar a pensar que si hi ha aquesta precipitació, amb uns vents del sotuès, és probable que divendres s'hi manté aquest dia gris, com diuen avui els mapes, que això ho confirmarem demà, perquè d'un dia per l'altre, això pot canviar bastant. La màxima divendres estaria de 21 o 22 graus, tant sols, fruit d'aquesta pluja, d'aquesta també una miqueta més fresqueta, la mínima també podria baixar una miqueta més. De moment només matí, comentes? Matí, al migdia ja teòricament no plauria, i a la tarda de divendres tampoc ha de ploure. Tenim concessos solidaris a escoles, doncs sembla que en un principi hi hauria núvols, l'ambient seria una mica més fresquet, amb humitat a lavada, però no hi hauria precipitació. I si el divendres ja ens fa adoptar aquesta precipitació matinal, sí, parlar del cap de setmana ja és una mica de broma, però baix a sembla i tot indica que tindrem un cap de setmana variable, amb més sol que no pas núvols, i amb unes temperatures que es mantindran. Alguns mapes les pujan fins als 24 graus, altes mapes els deixen en 22-23, haurem d'anar seguint l'evolució, però sembla que dissabte hi diu menja, i a finals de la setmana passada ens parlava que hi havia aquesta possibilitat de precipitació, i sembla que no, la possibilitat de pluja està divendres, i l'altra possibilitat que tenim de pluja més pròxima seria de cara al dilluns, 24. Ja hauria passat festes de tardor, o sigui que de moment sembla que el cap de setmana es comportarà prou, amb unes temperatures al voltant dels 23-24 graus, i potser després de la pluja de divendres, la nit de divendres a dissabte, la nit de dissabte diu menja, baixa un palet la temperatura i baixa fins als 17. No seguirem per sota, però, com podeu comprovar, en mida que van avançant els dies, i passem aquests dos primers dies de calor, i dimarts i demà dimecres, la tendència és que la temperatura, molt a poc a poc, es vagi col·locant en els seus canons normals. Serà un procés molt lent, perquè la setmana que ve, a tret d'aquest dilluns que podríem tenir alguns ruixats, seguirem en valors al voltant dels 23 i 17 mínims, o sigui que són valors una mica, encara per sobre del que tu volia, i no seria fins el darrer cap de setmana d'octubre, el dia que canviem l'hora i totes aquestes coses, i que ens arriba aquest... Això sí, un pont de tots sants, perquè resulta que el dia 1 de novembre ens cau amb dimarts, hi haurà gent que farà pont, i que és un cap de setmana llar d'agastanyada, doncs aquestes temperatures ja sí que es normalitzarien, ja estaríem en valors per sota dels 20 graus i mínims per sota dels 15, o sigui que ja estaríem en una tardor avançada, com toca, per un mes de novembre. I en un canvi horari, una mica més normal. Sí, el tenim a tocar, ja, de nou. Sí, no és aquest cap de setmana, ens han regalat aquesta, i ens han regalat una miqueta més de llum, perquè normalment sempre és el cap de setmana del Sant Josep Carré, sempre que el 24, 25, 26, però ara, com que tenim l'últim cap de setmana d'octubre, cau justament en 29 i 30, doncs ens ho canvien cap al dia 29, la nit del 29 al 30, o sigui, la matinada del 30, farem aquest canvi de que les 3 de la matinada seran les dues, i normalitzarem una miqueta, el que és el tema de la llum, ja sé que hi ha molts retractors i que hi ha molta gent que gaudeix que les tardes siguin ben llargues per poder fer mil coses, però us dic jo, i jo suposo que hi ha uns quants mortals en aquest moment que ens estan escoltant, que això de que el sol et surti a les 8 i del del matí, és una mica empipador quan t'has de xecar el matí, perquè prefereixes que quan te'n xeques et surti el sol i que tothom faci l'esforç, el sol i nosaltres. Ara que el sol no hagi sortit encara i que t'hagis de xecar, doncs de unidó. I ja com a última reflexió, si ens quedem amb l'horari d'estiu, i això que tard tot l'hora, si es posen d'acord tots els europeus, doncs farem aquest canvi, que ja no s'haurà de moure l'hora dos cops l'any, que ens quedem amb una hora fixada, si ens quedem amb l'horari d'estiu serà espectacular, perquè a quarts de leu del matí, el sol a l'època més bèstia, al final de desembre, al principi, és de gener, encara no haurà sortit a Sant Just. O sigui que seria una imatge realment espectacular. Una mica de primitiu, eh? Per començar el dia és una mica de primer. O sigui, si es manté d'horari d'estiu, perquè tota la gent vol, perquè aquí, clar, o sigui, som lletins, els lletins els hi va l'agresca nocturna, com més se llargui el dia per la tarda millor per tots. Clar, o sigui, hi haurà hem de passar amb aquesta reflexió, de dir, valer, portaràs els nens a l'escola, company, que serà negre nit. Aviam aquí, et xeca un nen amb negre nit, i porta un nen a l'escola amb negre nit, això durant els mesos de desembre, genei, bona part del febrer. Però, bueno, tranquils, perquè llavors tenim aquella tranquil·litat i aquella alegria que l'estiu, a les 10 de la nit, encara és clar. 10 de la nit, que s'haurà de canviar d'això. La terminologia, no? Dels sols, dels sols. Doncs bé, Carles, ho anirem seguint. Gràcies per aquesta previsió, més informació, a xarxes socials, també. Avui hem anat una mica tard, reconeixem, però la foto és més bonica. Que hem anat tard fent un espai? No, hem anat tard fent la publicació a Instagram. La publicació és xarxa, sí. A més, d'un dia havia sortit de casa i ha dit, home, Carles, tant tard, jo no sé què posar-me. Ja els avis ho ara, que si m'estan escoltant, que demà hi anirem ve d'hora, però que tampoc no cala brigar-se massa, que seguim en caloreta. Estupendo, Carles, que tinguis un bon dimarts, i demà hi tornem amb més informació meteorològica, mentre estan xarxes i web. Això mateix, aquí serem. Bon dia. i vinga. If I had it my way, if I had it my way And everything we do could fall apart Would it be a sin to call it art? Cause it gets your heart Would you have it my way? Would you sit down and have a drink? Would you have it my way? Yeah The coffee keeps me from making No, no, no, no, no, no Would you have it my way? Would you have it my way? Would you sit down and have a drink? Would you have it my way? Yeah The coffee keeps me from making No, no, no, no, no Lovely For the things I can't explain Why do you like to make a mistake? And everything goes your way today Without you I feel alone With the way you look, I can't say no These feelings go These feelings go Everyday begins with the alarm And when I reach out to grab your arm I don't know if it's too far Would you have it my way? Would you sit down and have a drink? Would you have it my way? The coffee can't be front-breaking I'm making a long, long, long walk There ain't no room left in my mind There is no room left to fantasize I imagine my way out of this cubicle lie There is a chance where you will soon There ain't no room left in my mind I'm talking to a voice on the other end There's a big mess, a message built in the sand There ain't no room left in my mind Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada Tornem a la segona hora per parlar entre altres qüestions de cinema del Festival de Sitges amb Sergi Arrada que ha deixat Catalunya, ràdio, Madrid. Més notícies amb la Marta Prats. Rússia ha destruït el 30% de les centrales elèctriques d'Ukraine amb 8 dies segons denuncia el president Volodimir Zelensky. Les forces russes han atacat aquest matí noves infraestructures que han deixat sense llum i aigua la capital, Kiv, i altres regions del país. Han estat 3 explosions al nord de la ciutat que han afectat unes plantes elèctriques. La majoria de les plantes s'assuma a les provocades per altres raïts russos. A més, en les últimes hores, missiles llançats contra l'edifici residencial a Mikhojive, al sud, han deixat almenys un mort. Dos turistes de nacionalitat espanyola han mort i tres més han quedat ferits en un accident d'un globus a Turquia. L'aparell transportava 28 passatgers i dos tripulants i ha fet una atarratge d'emergència després d'una augmenta sota de la velocitat del vent, segons han informat fons oficials a partir de les primeres dades. Des d'aquí a Turquia, la majoria d'aquestes plantes s'han posat en contacte amb l'aïllat a la provincia turca de Nefseir, a la regió de Capadosia, on les sortides en aquests aparells són un dels reclams turístics més habituals. Pugen les hospitalitzacions per Covid, que tornen a superar el mig miler, però es frena el nombre de contagis detectats. Segons les dades setmanals que facilitat aquest matí al Departament de Salut, s'han confirmat 4.700 positius nous durant la setmana passada, 300 menys que l'anterior. A les UCIs hi ha 16 pacients per coronavirus, i hi ha 9 de funcions confirmades la setmana passada, tot i que aquesta dada no és definitiva. Els CAP van atendre la setmana passada un total de 37.000 visites per infeccions respiratòries agudes. Una vuitena part eren casos de Covid. Un miler de consultes van ser neumònies i 700 casos van ser afectacions per grip. El Regne Unit, la primera ministra Listras, el maquis de l'Ajuntament d'Esquadra, va ser a l'últim dia que va ser llibertat. Després d'unís de silenci en una entrevista a la BBC, trasmet errors i demana disculpes, però assegura que té la intenció de continuar en el càrrec. Continuaré, perquè ens van alejar per comandar aquest país. I això és el que estic determinada de fer. que reclamen mesures per reintroduir definitivament el llop a Catalunya. Consideren que el retor d'aquesta espècie a les nostres muntanyes és clau, entre altres aspectes, per controlar la població de Sant Glàs. Jaume Grau és un dels porta veus de la plataforma Group Llob. Aquest vespre es constituirà a Barcelona. Hi ha molts estudis de les energis que porta la presència del llop en un territori. Exemples. A Barcelona hi ha molts estudis de les energícies que porta la presència de llop en un territori. Exemples, doncs, a la primera capèria d'avidiments són els individus més franges, vulnerables, vells o malalts. Fa que es mantingui en millor qualitat genètica, diguéssim, les col·lacions cridestres. Pot ajudar, per exemple, per venir a l'extensió de l'agrib porcina, que els ascenglars transmeten. Un imitiu malalt, si és de predat, per un llop, hi haurà menys possibilitats que s'apropi als zones habitades o granges. Des de l'Unió de Pagesos, auguren que si el llop torna, diuen la remedria extensiva a les muntanyes, desapareixerà. Els esports, Montserraia. Segona, jornada del judici pel cas Neymar II, i ara amb la declaració del president de Madrid, Florentino Pérez, Catalunya Ràdio, ciutat de la justícia, Ramon Salmú, bon dia. Què tal, bon dia, un Florentino Pérez, que ha donat molts pocs detalls de l'operació de la negociació entre el Real Madrid i Neymar, ha agafat molta distància amb aquella negociació, diu Florentino, que no tenia constància d'una cora entre el Barça i el futbolista, i que l'oferta que va aplaudar és el Real Madrid. Va ser de 45 milions d'euros. Ha estat una declaració força breu de l'encara president del Real Madrid. Ara mateix som en moment de pausa, en moment de descans, després, és el torn d'André Corí, a les hores a Vistaira del Barça, al Brasil i home fort a Sud-Amèrica. A més a més avui també, com a dia, declaracions parlarà. També l'exdirector general, Antonio Roussí, o l'exvissa president Javier Faús. Ara bé, el nom propi del dia és el de Neymar. Avui és el dia que hem d'escoltar un dels acusats d'aquest cas. Neymar, de moment encara, no ha arribat a la ciutat de la justícia. En el moment en què, d'aquí a uns 10 minuts, ha de començar la segona part d'aquest judici. Ramon Salmú, Ràdio, Barcelona. Segona pilota d'or consecutiva per Alexi Apotelles, com a millor jugadora de la temporada passada, a la gala de lliurement del Preni. Dos blaugranes més també van ser guardonats. Gabi, que va guanyar el premi copa com a millor jugador jove. I Robert Lewandowski, el guardor Ger Muller, com a màxim golejador de la temporada passada. La pilota d'or masculina va ser per Karim Benzema, jugador de Madrid. A la Copa de la Reina de Futbol, avui, llevant les planes Granada, dos quarts de cinc, i a l'eurolliga de Bàsquet, Bayern, de Monique Barça, les no del vespre amb transmissió a través de l'AP i el web de Catalunya Ràdio. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11.00 i 6.00 minuts. Us informa l'Ualopet Ribes. Avui, Sant Just en Comú celebrarà l'assemblèa per escollir la persona cap de llista per les municipals 2023. L'assemblèa tindrà lloc a partir de les 7 del vespre al casal de joves, on es farà la presentació i tria d'aquesta persona cap de llista, es parlarà dels pressupostos municipals 2023 i de la participació a Sant Just al carrer. Al final, hi haurà torn de paraules per les persones assistents. Ja estan marxant la primera fotolínera de Sant Just d'Esvern, situada davant l'escola Montserrat. La fotolínera va ser instal·lada el mes de maig i està formada per una pèrgola ampla que es fotovoltaica es aguantada per un parell de màstils que compten amb endolys per a la recarrega de cotxes elèctrics. Té capacitat de fins a quatre vehicles elèctrics amb tres punts de recarrega semirràpida. Tota l'energia produïda de manera renovable està connectada a un equipament i, per tant, tota l'energia que es produeix quan no es carrega en bateries de cotxes va destinar d'aquest. En aquest cas, l'equipament és l'escola Montserrat. Es tracta d'una fotolínera finançada per l'àrea metropolitana de Barcelona i no es tracta d'una reserva exclusiva i, quan no hi ha cotxes aparcats carregant, es pot aparcar sense problemes. Amb l'installació, doncs, es garanteix un servei de recarrega gratuït pel veïnat i la comunitat educativa que posti pels vehicles elèctrics. Dins el cicle al monotòpic de l'espai Mercart es farà la presentació del diptic novel·lesc de Jordi Cossà, format per les novel·les Cavall Salvatges i Formantera Lady, un acte organitzat conjuntament amb Call Lliberté, que busca fer un acte humanatge a Jordi Cossà, novel·lista, narrador i dramaturt, un gran escriptor en escuta verga, el 1961, que ens va deixar l'any passat. Cavall Salvatges és una ficció terapèutica que va servir a Cossà per esportar el sentiment de culpa pel consum d'heroïna. A primera vista, Formantera Lady sembla una continuació de les aventures múltiples presents a Cavall Salvatges, però també tenim la mirada sèptica distanciada d'una acció enquí reformat en Daniel, que està escrivint sobre aquestes aventures. La presentació d'aquest diptic novel·lesc comptarà amb els editors de la breu edició i tindrà lloc a l'espai Mercart aquest dia, 20 d'octubre, a les 7 del vespre. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullatiu d'Ari de les 12 del migdia, fins ara mateix. CINEMA SENSE LÍMITS CINEMA SENSE FRONTERES CINEMA SENSE MESURES EN DEFINITIVA CINEMA SENSE CONDITIONS Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE MESURES SINEMA SENSE SELES F�自己 Ha pasado, lo he descuidado, tú te fuiste, estaba claro, estaba claro Ya mirado, ya no hay nadie, ya no estás, lo he superado, lo he olvidado Ya va todo, lo que hago es siempre me recuerda a ti Recuerda a ti Creo que hay algo aquí que puede ser perfecto Que aun no sea el final de nuestro cuento Que empieza en las calles de la ira Y ahora dime qué hago yo sin ti He despertado y te has dejado tantas cosas en mi cuarto, vaya a cuadro Te he mandado mi mensaje que tú no me has contestado, los ha borrado Ya va todo, lo que hago es siempre me recuerda a ti Creo que hay algo aquí que puede ser perfecto Que aun no sea el final de nuestro cuento Que empieza en las calles de la ira Y ahora dime qué hago yo sin ti Que hay algo aquí que puede ser perfecto Que aun no sea el final de nuestro cuento Que empieza en las calles de la ira Y ahora dime qué hago yo sin ti Ya va todo, lo que hago es siempre me recuerda a ti Y ahora dime qué hago yo sin ti Ja no tens excusa per sintonitzar Radio Desvern cada tarda de 5 a 7 T'has d'agrair la rambla de Dilluns de Divendres amb Núria Garcia Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment Tartúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just Només hi faltes tu, segueix el dia a dia de la rambla a Instagram i Twitter Les àvies i els avis són sàvies i sàvies No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de vici sense edat En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran Acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara Et necessiten, i tu a ells també Des de vici sense edat et necessitem, festa voluntària Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern Unes cançons Crec que és una de les cançons, aquest tubular vells de la pel·lícula de l'exorcista que a més pot il·lustrar, podríem dir, el cinema de terror Tot i que n'hi ha moltes, com Eduardio Manostijeras o altres pel·lícules Que poden il·lustrar sonorament, pel·lícules de terror Tot plegat, i diré, per què està sonant això? Doncs sona perquè hem de parlar del festival de Sitges, el Sitges Film Festival d'aquest 2022 Perquè en Sergi Arrada, del Casal de Joves, ja ha assistit Podíem dir que ha anat com a corresponsal de la misura I volíem saber una mica, volíem fer una petita crònica del que ha vist, del que ha viscut I de les persones que també hi ha conegut en aquest festival de cinema de terror Sergi, bon dia Hola, molt bon dia, què tal? Bon dia, mira, aquí molt ben ambientats, crec que sonorament parlant Aquesta magnífica, no, el Tuval Arvels de l'exorcista Sí, sí, impressionant, va de sonora I molt ben triada aquí per introduir una mica el que ha estat i el que significa el festival de Sitges Sí, com ha anat? Has gaudit dins del que cap? Sí, o sigui, realment aquesta ha estat la 55... No sé com es diu, la 55... Edició del Festival de Sitges Jo porto un mes de 20 anys d'anti el festival primer com a públic i després ja d'acreditat I he de dir que és de les edicions amb més nivell de qualitat que he viscut, bueno, que ha començat a anar De fet, ha estat com una edició de rècords O sigui, han fet rècords de... Sergi? Ai, sembla que l'exorcista ha fet el seu efecte Hem perdut el Sergi, ara, Sergi Hola, sí, han fet rècords... Digues, digues, sí, ara sí, hem perdut uns segons, digues Vale, doncs han fet rècords d'entrades venudes han fet també rècords de persones convidades que han vingut a presentar pel·lícules també s'ha batut un altre... Bueno, no és un rècord, però per primera vegada un mateix director ha guanyat a l'esperit del festival per segon cop el primer de millor pel·lícules O sigui que mai un mateix director havia guanyat dos cops el primer de millor pel·lícules i aquesta edició també ha passat O sigui que és com una edició de rècords i realment amb una molt bona acollita de cinema fantàstic Hi ha algunes pel·lícules que, segons també la crítica cinematogràfica han triomfat o són les grans guanyadores entre elles la pel·lícula Bascairati o Cisso Iperl no sé si les has pogut finalitzar o... Sí, sí, sí, he vist les tres Perl és una pel·lícula nord-americana del director Taiwèst, és la continuació o és la pracuela d'una pel·lícula d'error que es va estrenar aquest estiu que es deia X que s'enventava els anys 80, principis dels 80 i era un grup de joves que anaven jugant una gran ja ja perduda a la Médica Profunda per rodar una pel·lícula porno i acabaven... acabaven molt malament Molt malament, d'acord, deixem-ho aquí Sí, sí, sí, i aleshores aquesta pel·lícula, la de Pell, és la precuela, a X surt una dona gran perquè la prota i la dona gran estan interpretades a X per la Mia Got, que és un actriu Doncs aquesta noia ha tornat a fer de la dona gran quan era jove i és la pel·lícula de Pell que, de fet, va guanyar el primer enió director i el primer enió actriu doncs que probablement la pel·lícula està molt bé acaba amb un pla... no desveljo res però acaba amb un plano final, amb un plano fix un actriu de la Mia Got, que està... O sigui, la càmera l'enfoca directament a la seva cara i aguanta aquest plano, com... o sigui, com 3 o 4 minuts, els fítols de crèvits el plano amb la seva cara i sí, sí, sí, està sensacional, la pel·lícula està força bé i sí, ho veu la recomano O sigui, és una de les que més em va agradar, de fet, aquest any De terror de Pell, recordem del director T-West amb aquesta Mia Got com a protagonista amb aquest plano tan llarg, m'agradeu, això és també ser valer, eh? per parlar del director Sí, sí, a part, aquesta pel·lícula es va estrenar per sorpresa, crec que al sistema el decant resulta que quan van anar a... van anar a... a rodar la primera part, la de X van anar a... no sé si era astràlia o Nova Belanda perquè el tema de Covid era molt més senzilla allà i les mesures que tenien allà de prevenció era un cop arribava estavies de quedar dues setmanes tancat a l'hotel, abans de poder-te moure pel país Aleshores van dir, mira, ja que estem aquí, que hem fet tot aquest viatge, hem d'estar dues setmanes aquí tancats va parlar a la pel·lícula, va dir, oi, i sent tot d'una pel·lícula fent dos Ah, mira A veure, és que només estem pagats per una, no, ja... Però si aquestes dues setmanes aprofitem i fem el guió i no sé què i tal ens donem el vestit, clar, a veure, primer escriu el guió i després en parlem. Tot el que li va comentar la Mia Got la Mia Got també es va endrescar moltíssim perquè li agradava molt el personatge i en aquelles dues setmanes de tancament entre el director i l'actriu van escriure el guió de la pel·lícula Pel M'agrada Déu i els va preguntar la cultura Sí, sí, sí, els va agradar molt i tot el que, en lloc d'una pel·lícula, van gravar dues ningú sabia que havien gravat dues pel·lícules Aleshores es va estrenar per sorpresa a Can que també va agradar bastant i ara ha arribat al cinema i estar seguint un èxit de públic i de física Vaja, doncs, unidor, però quina facilitat tenen de crear guions i això és que ho porten a la sang, vull dir, és que han nascut per crear pel·lícules Sí, i suposo que estan també molt endrescats, el personatge li agradava molt i, a final, anem a fer més vida d'aquest personatge que a vegades els actors, quan creen un personatge des de zero també s'inventen una història al darrere, no? Doncs una mica la història al darrere d'aquest personatge N'hi ha d'altres que comentàvem, no? La pel·lícula basca iràtica de fet crec que va rebre també el premi del públic i premi a millors efectes especials Exacte, iràtica és una pel·lícula rodada en osquera és la segona pel·lícula d'aquest director és una segona germatratxa també a fer cormatratxes sempre les fa en osquera i agafa com contes i agendes de la mitologia basca Aleshores, és també entrat en el Baidirati abans de ser el Baidirati i, bueno, és com a la de Mitjana és una història de reis, de bruixes, de dimoni, si tal en el país basc és una pel·lícula que està molt ben rodada d'aquestes especials estan curiosos perquè és una pel·lícula que no és molt cara o sigui que al final són efectes especials fets amb molt d'amor i és una pel·lícula que va gaudir molt al públic i que està al seu premi A mi també em va agradar l'anterior d'aquest director que era arremantari, que també es va veure a Sitges no em va agradar tant però aquí es confirma que és un director que tenim molt en compte Està mirant 4,3 milions d'euros ha estat el pressupost de la pel·lícula que és el pressupost considerat baix Potser per Espanya no tan baix però és una pel·lícula que hi ha batalles ja en saps, com a Estats Units això hauria estat una gran superproducció perquè hi ha batalles ja en de tot 4 milions d'Espanya, millor, és bastant en Estats Units no és res les pel·lícules de terror que estan considerades barates estan 16 o 20 i aquesta nivell de posa i de terror també cala o és més aviat més senyora de los anillos per entendre'ns és més sang i fetge és més fantàstica, no fa gens de por això és com a l'agenda arturica és calivur ja en batalles, ja en bruixes, ja en agentes ja en deïtats màgiques per allà però no és una pel·li de por tot això entra al ventall de pel·lícules de cinema de Sitges entre el terror curidur entre el fantàstic més general la sincreticció la gran guanyadora d'aquest any no és una pel·lícula de por ni de sincreticció i dubto que sigui fantàstica però és una bona pel·lícula és finlandesa és una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial de quan els nazis estaven allà a l'apònia i tot això és una pel·lícula d'acció com la del 580 fer Esparzo Arcenàver és un home que és el siso és una paraula que significa quan tu has perdut... no té traducció literal és una paraula finesa però a l'apònia és un home que no en hi ha i va a saco i no t'importa res i ho destrosses tot és un home que a ells sol s'enfronta a tot un batalló a l'apònia i ell està buscant orts i aleshores ell, com que li treuen, es vol revanjar i el vol recuperar. I tota la pel·lícula és ell empatant els nazis o els nazis empatxant tu a ell. És una pel·lícula d'acció molt sangnant, o sigui, hi ha moltes explosions, esmembraments, la gent va aplaudir molt i tal, però ni és de por, ara pot dir que potser és fantàstica perquè ell sembla que sigui mortal. Val. Però saps la pel·lícula que ha estat el Força Negra, els 80, que és tot... Sí que no li passa mai re, sí, re per tot arreu i segueix igual. Sí, sí que li passen coses, li foten trets i tal, per tot arreu. Ara agafa un ferro i ficar sol com si fos una grapa, doncs ell s'alfica, saps? Sí, sí, sí. Primer auxilis. Sí, és una pel·lícula molt divertida, molt entretinguda, és molt violenta i hi ha molt de sang, moltes explosions i tal, i bueno, jo la vaig disfrutar bastant i el públic va disfrutar bastant. Va haver-hi una mica de polèmica quan li van donar el premi perquè fins al dia de l'entrega només s'havia exhibit a la sala altra muntana, que és una sala petita, que és gairebé com una sala de premsa, que no la va veure molta gent, i després un passe a la sala gran de l'auditori, però entre setmana a l'una de la matinada. Ostres. Per tant, no hi havia massa gent que l'hagués vist, imagino. No, el jurat i poca gent més. De fet, el públic, en general, quan deien, quina gaunyada sí, aquesta quina pel·liès. O sigui, la gent comentava pel carrer que no la sabien, o sigui, no la havien vista, però va coincidir, perquè ja estava programat així, que el mateix dia dels premis a la nit, que és quan jo la vaig veure, el dissabte a la nit, tenia un altre passe a la sala del retiro, que és com el cinema clàssic d'allà de tota la vida. Aquesta sessió sí que es va escoltar, i la gent que va tenir sort per comprar el que ja la tenia comprada va poder veure la millor pel·lícula, que també va guanyar millor actor, que aquest premi, jo sí que crec que no es m'ha rescut. O sigui, el personatge i l'actor tenen molt de carisma i tal. Però és un personatge que no parla en tota la pel·lícula, que no fa res més que matar gent, i bueno, jo ja sé. També va guanyar millor fotografia, que no està malament, i jo van de sonora, que és un premi que tampoc fixa gaire, perquè està bé la banda sonora, però tampoc és que he d'estar aquí per això. Per tant, la millor pel·lícula del festival de Sitges, que és aquesta que comentàvem de Halmar i Helander, Sissu, no has estat vista o coneguda, potser, pel públic, no? Està una mica de sorpresa. La gent la descobrirà després dels premis i la descobreix, i a part és una pel·lícula que no és que sigui fantàstica, però bueno, això no és problema del jurat, si és problema dels seleccionadors del festival, que si l'han posat al secció oficial, el jurat té dret a donar les premis que vulgui, però sí que es podria discutir i debatre sobre si té molt sentit que Sissu estigui a secció oficial. Però bueno, que és una pel·lícula molt disfrutable, molt trantiguda, i jo la recomano, però no per passar por ni per res. Més fantàstic, està clar. Perquè deies, portes més de 20 anys, o era bé 20 anys, no? Sergi, assistint al festival de Sitges, tant com a públic, com després acreditat també, com a prens, etcètera, clar, són 20 anys, també han canviat molt el festival de Sitges, t'han anat a preguntar com has viscut aquest any, respecte a altres edicions? Bueno, jo crec que el festival està en la direcció correcta, o ja està posicionat correctament, o sigui, és un cinema fantàstic en el sentit més ampli de la paraula, sí que és cert que a la dècada del 2000, al principi del 2000 o finals del 90, quan estava l'Àlex Burina i després, no sé si era el Ropvilles, no sé qui va ser el director del festival, va haver-hi una època que van fer tota una secció paral·lela, que no tenia res a veure amb el fantàstic, o sigui, hi havia encomèdies, pel·lícules alvorial, en coses d'aquestes, i també és un home com un premi en aquella secció que era per obrir-se a tots els públics, i es va desvirtuar una miqueta el que era el festival, però ja fa temps que s'ha tornat a centrar. De fet, la paraula fantàstic s'havia tret, i la Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya, i l'Àngel Sala va tornar a ficar a la paraula fantàstic, va treure aquesta secció, no sé, no se'n tenia que feia ja Sitges, al·lícules alvorial... Per obrir-se a altres públics, no imagino, tot i que clar, si t'estàs tancant en un festival fantàstic o de terror, no? Clar, al·lícules al·lícules, potser no hi ha cap massa. A més d'un, potser li fa por avui al·lent. La curiositat és que Sitges és dels festivals que més èxit de públic té, ja no a Espanya, sinó a tot el món. Si tu vas a la Festival de Màlaga, a l'Ajuntament de Sebastià, ja en públic i tal, però no estan les sessions i el poble tan avarrutat com està Sitges. Si hi ha un festival de cinema que s'estan morint, els més grans, no? Però sí, Sitges té molt bona salut i jo espero que la mantinguin durant molt de temps. 55 anys, no? 55 edicions, és un bon vegatge. I com és exactament cert, si tu que hi has anat tantes vegades, arribar tot el que comporta per agraïter-te, premsa per anar a la sala, per arribar a les sales, per tenir aquest programa, escollir les pel·lícules, és a dir, tota aquesta organització, clar, hi ha molta gent per allà, m'imagino, la gent per tot arreu, gent de premsa, com s'organitza, com t'organitzes tu a l'hora d'arribar allà, dir, val, anir a veure aquesta, que hi ha aquesta sala, no? Això també ha canviat molt i, de fet, ha millorat moltíssim des de fa 3 o 4 anys, sí, abans, cada dia, o sigui, el dia d'abans de tu anar al cinema, t'havies de xecar a les 7 del matí a intentar aconseguir les entrades pel dia següent. Si tu cada dia havies de posar el despertador a les 7, 5 del matí i, barallar-te allà, on-line, jo què sé, amb tota la gent de premsa, milloren 400 persones de premsa per intentar aconseguir algunes de les invitacions per veure les pel·lícules que tu volies del dia següent. Abans d'això, de l'on-line, seria fer-ho mateix, però hi ha d'anar personalment, a fer cua a les 10 del matí a una soficina, i tothom seria de cinema, i sofia ja corrents cap a la cua per intentar agafar les entrades del dia següent. Ara tot això ja ha canviat, ja no he de posar el despertador ni res, i no hi ha un dia, abans que comença el festival, un dia que havia, mira, jo què sé, el 26 de setembre, a la 11 del matí, s'obrirà l'accés a la solicitud d'entrades. Tu tothom es connecta ja, la web PETA, perquè PETA, i res, tu tens unes limitacions segons la teva acreditació, perquè hi ha indústria, hi ha premsa, hi ha dos tipus, tu tens 40 invitacions als 50 per a tot el festival, o 15 al joc d'industria, i tu tens allà totes les sessions, totes les cinemes i tal, tu has d'anar triant i agafant, abans de que s'esgotin, i aleshores, tu quan arriba al festival, tu ja saps totes les pel·lícules que veuràs, quins moments tindràs lliures, i tot això, també durant el festival, tu pots canviar d'opinió, o el que sigui, tu pots cancel·lar alguna entrada, i canviar-te'la per un altre, o cancel·lar-la i no recuperar-la, però... tens com un marge de neu per cancel·lar entrades perquè una altra persona pugui gaudir d'ella i tot això, realment el tema d'entrada està molt ben aconseguit i han millorat molt en tots aquests anys. Clar, s'han digitalitzat, i a l'hora, per exemple, de contactar amb actors, actrius, directors, de quina facilitat teniu de poder accedir amb ell per fer entrevistes cròniques? El festival, per un cantor, et dona el llibre del festival que està en totes les contactes amb productors, distribuidors i tot això, i a part et dona tot un llistat de telèfons o d'amens amb la gent que va personalment al festival, per si vols fer alguna entrevista en directe, o en directe, o grabar-la allà, però en persona, com si diguéssim. Però directors i... Mira, actors, actrius, sí, sí, en qui tu vulguis. A part, les pròpies distribuidores, com que tenen, sí que suposo que si passa correus i tal, també en correus, en pla de noia, mira, també et volen convendre la pel·lícula per si no tens l'entrada del que sigui, mira, que projectem aquests dies, estarem per allà, si vols una entrevista, si vols un secret, et puc passar un menjar per veure l'online si no pots anar aquell dia, si és tan ben telèfons. I també està cert que si ets d'un mitjà de comunicació, no molt conegut, o per exemple, jo què sé, una ràdio municipal, com la Ràdio de César, personatges molt, molt famosos, que tenen moltes entrevistes al dia amb jo, tu no pots accedir-hi, perquè van avançar, és la panguàrdia, el periódico, TV3, la llil del més gran, sí, sí, està clar, està clar, està clar. Però, sí, però, bueno, igualment, tens accés a aquestes persones, també hi ha espais dins de l'hotel del Malià, que és on està l'auditori, que hi ha com uns jardins, que ja també hi ha protocols i tal, i fan com esdeveniments, que tu pots estar ja amb els actors, els directors, si pots preguntar alguna cosa, però potser no fer tot una entrevista allà de mitjora, perquè ja tenen coplesores reservades, no? Però, bueno, sí que el festival posa totes les facilitats perquè tu puguis entrevistar si vols entrevistar alguna persona. Per tant, t'hi has sentit còmode, eh? És a dir, un festival que cuida una mica també, no? Les persones que també hi van a treballar, no només a Gaudí. Sí, sí, em sento sempre molt còmode en el festival de Sitges, és el meu festival, ja et dic que porto més de 20 anys parint, i sí, sí, és molt còmode per mi, me'l conec perfectament, sé com n'ha d'un jo com l'altre, les draceres per al viatem, sí, sí, és el meu festival. Clar, i allotjament també, t'acabes dormint allà o acabes anant i tornant per visualitzar pel·lícules? Dormia, dormia allà. Això no ho paga el festival, eh? Clar, no va dir, això entenc que és que la butxaca de cadascú, no, ja? Sí, bueno, vaig compartir l'apartament amb altres acreditats que també conec, que també venen cada any i tal, i entre quatre vam jugar un apartament i sí, m'està allà els dos dies. Molt bé, força bé, no? És a dir, quines jornades? Sí, sí, que la pensa que molts dies a les 8 i quart del matí ja estàvem veient la primera pel·lícula. Calla, això de veure una pel·lícula de terrores, vull t'hi guardar el matí amb el cafè aquí al mig, a l'esòfac. Com senta? Sí, és curiós. De fet, tinc una metodota fa molts anys, perquè sempre el primer dia, el dijous, el matí, a la sessió de les 8, o vull dir alguna cosa, a l'auditori només van escoles infantils que es posen com una sessió especial per ells, en una pel·lícula d'animació, en una pel·lícula que sigui com més familiar i tal, exclusiva per les escoles de primària de sitges. I l'haver-hi un any que jo anava a la sessió de l'espress, que era una pel·lícula que ja sabia que era superviolenta, supervestia i supertal, no va ser el primer, anàvem nosaltres, una sessió supervestia i tal, i quan vam sortir, estaven les escoles fent cua per entrar al cinema. I les feies sortir d'aquesta pel·lícula, que és com sortir del matadero, de l'espuixador, i veure ja cua de nens de 8 o 10 anys per entrar al cinema, i diuen que venen aquí els matinadors. Però sí, sí, sí, sí, el tema de la sessió i tal, a les 8 i tal, és un món. És curiós, perquè clar, mentalment quan algú va veure una pel·lícula el moment és tard o nit, i sobretot si són de terror, no es diu, mira, les 10 del matí em ficaré a veure una pel·lícula de terror. Suposo que mentalment també és diferent, perquè surts i és de dia, no és com anar al cinema a la nit. Sí, sí, no hi ha part. La percepció és diferent, clar. Sí, i que de vegades et posen pel·lícules que són molt bones, però són molt denses per les 8 del matí, és el que et podries tancar a les 8 hores, i aquest any, per exemple, de la clausura, que era fins als ossos, és una història d'amor entre dues persones que són caníbals, però és més un drama romàntic en moments de sigores i tal, però és més del director de Call Me Your Name, si és un autor i un director bastant conegut, bastant renombrat, que guanya molts premis i tal, si no és una pel·li de por, però és més un drama... Un caramelisme. Sí, sí, sí. Però clar, allà, a les 9 del matí, veient allà com s'estaven menjant, no sé qui, si mentre es decidien, si s'anaven junts o no, saps? Era com... Potser no és l'hora. Aquesta és la pel·lícula To The Bone, aquesta, amb l'Àlili Collins i el Quino Ribs? No, no, no, Bon Senol, Bon Senol. Ah, val, és un altre. D'Alti Moti Xamanet, este, com es diu, i un altre noia que ara no recordo com és el seu nom. La Taylor Russell, no? Potser? Sí, sí, potser. Sí, Alti Moti Xalamet, sí. Exacte, Bon Senol. La pel·li em va agradar molt, ja et dic, potser no és l'hora. Tenia jo més ganes, potser, també. No, clar, clar, m'agradeu anar a veure com es mengen cossos a les 8 del matí, clar, difícil, eh? Difficil·lètics i d'accesis. Abans de marxar no em volia deixar res perquè volíem fer una mica la crònica de les teves aventures al festival de Sitges, que em portes la meitat d'edicions enanti, gairebé, perquè em portes 55 i portes uns 20 anys enant. Déu n'hi do, al final seràs dels més veterans, no?, d'assistir en aquest festival. Sí, jo crec que porto com 25 anys o així, però jo crec que el 96 o el 97 vaig començar a anar com a públic. Sobren de fer un menció especial, no?, un menció especial al públic més reincident i no, més veteran. Escolta, doncs t'agraïm que ens hagis fet aquesta petita crònica destacant pel·lícules com dèiem, no?, aquesta Irati, Sisu i Pearl, entre altres, o aquest Bones and Alls, si algú té ganes de veure com es mengen entre ells, que no sigui les 8 del matí, recomanem que sigui una altra hora. Sí, sí, això sí. També destaca aquesta l'edició del cinema espanyol, o sigui, aquest any el cinema espanyol ha xacat sitges, meravellosament, hi ha un munt de pel·lícules que s'aniran estrenant, tardita que ja s'ha estrenat que va guanyar el matí d'endor, els vestes de Rodrigo Sorogoyen, que és impressionant, la piedat d'Eduardo Casanova, que és molt arriscada per molt bona, Venus de Balagrel, superdivertida, Unicorn Wars, que és una pel·lícula d'animació, una batalla amor entre ossos amorosos i unicorns, o sigui, moltes barges, és una locura de pel·lícula d'animació, Mantícora de Carlos Bermud, que també està superbé, moltes pel·lícules que s'asumen també a Irati, un munt de pel·lícules espanyoles molt bones, que suposo que s'aniran estrenant i que no es podeu perdre. Va, doncs les apuntem, Sergi, moltes gràcies, t'agraïm aquesta connexió en directe, que tu també estàs treballant ara, per tant, gràcies per dedicar-nos a aquesta estoneta i per parlar d'aquest festival de Sitges amb la cinquena, ja t'ho diré jo també, cinquenta-cinquena edició del festival, l'edició número cincuenta-cinc, mira que ve més ràpid. Sergi Arrada, moltes gràcies, que vagi molt bé i visc al cinema de terror i fantàstic. L'art de la vida, l'art de la vida. Això mateix, l'art de la vida, aquest cinema. Un abraçada, un dia, Sergi. Igualment, adeu, adeu. Escolteu una mica Kylie Minogue, això es diu In My Arms, després de parlar amb Sergi Arrada sobre aquest festival de Sitges amb la seva cinquenta-cinquena edició, que va tenir lloc del 6 al 16 d'octubre i ens destacava algunes pel·lícules com aquestes, apunteu si les voleu visualitzar quan les inaugurin, el projecting a les sales, Irati, Sisu, Pearl, Bones, and all, i n'hi ha unes quantes més que m'han passat per aquest palmarès d'aquesta edició, com per exemple Jerk o Leonor Will Never Die, Flashback Before Death, és un altre, i per exemple Night's Siren, una pel·lícula també de mansió especial a millor direcció en aquesta secció oficial fantàstic del festival de cinema de Sitges. Escolteu mentre estan a Kylie Minogue, abans de parlar també de qüestions, que passen per la salut mental. I don't wanna be alone How does it feel in my arms How does it feel in my arms Do you wanna do you need it, do you need it Tell me how does it feel in my arms I'm listening How does it feel in my arms How does it feel in my arms Do you wanna do you need it, do you need it Tell me how does it feel in my arms How does it feel in my arms How does it feel in my arms Hola, buenos días, ¿cómo estás? Buenos días, Lila, pues muy bien, aquí ya sonriendo, ya estamos sonriendo. Es importante, es importante estar el día así y acabarlo también. Exacto, esto es relevante a ver si se puede, porque a veces cuesta más, pero la intención está puesta, que ella es mucho. Sí, es importante tener intenciones saludables para uno mismo, claro que sí. Exacto, y comentaba justo ahora que vamos a hacer un poco de regreso en el tiempo, aunque el día mundial de la salud mental también debería ser casi cada día, o de hecho es cada día, porque cada uno tiene su cura personal, de cuestiones de bienestar emocional, etcétera, etcétera, y cada vez también es la gente, hay más gente que pide también ayuda para esas cuestiones. Y creo que querías comentarnos también algunas actividades que se hacían alrededor de este día, o algunas cuestiones que pueden ser de importancia para los oyentes. Totalmente, sí, sí, tanto, si tienes algún tipo de situación difícil, solo mental como si no, desde luego que tener esos tips de auto-cura o de auto-ayuda, pues nos vienen muy bien, porque así como somos capaces evidentemente de tomar conciencia del cuerpo y de cuidarlo, y de atenderle y hacerle su higiene, pues también es importante conocer que escribí un higiene con la mente, para que esté fresca y feliz, y bueno, disponible para la vida. Entonces, este día que se ha marcado como el 10 de octubre dedicado a la salud mental, estos días nos da miedo porque nos inspiran a hacer diferentes acciones dedicadas a ese tema en cuestión. Entonces, aquí concretamente yo he colaborado con la fundación salud mental de Cornellà, con unas actuaciones, unos talleres dedicados sobre todo a la relajación, técnicas de relajación. Y bueno, pues la verdad es que ha venido bastante gente de todo tipo, desde joven, entre un poquito más madura, y también gente que yo le llamo a la tercera juventud, que siguen ahí con ganas de seguir aprendiendo y de cuidarse. I per què és tan important aquestes tècniques de relajación, per equilibrar la salud mental? Bueno, porque de alguna manera promueve buenos hábitos, que pasan sobretot por reconocer y aceptar esos mecanismos que uno tiene a veces inconscientes de autosabotaje o emociones difíciles o descalificación de uno mismo. Pero eso puede ser necesario darnos cuenta cómo es nuestro proceso de pensamiento, qué sentimos, qué percibimos, porque todo esto siempre origina una influencia que afecta a nuestro cuerpo, todo lo que pensamos y todo lo que nos ha pasado, desde el pasado que han dejado una huella, tienen una gran información que la conocemos a través del cuerpo. La mente es tan difícil, la mente es importante tener recursos para dirigirlas hacia nosotros, hacia lo que queremos, no hacia lo que ella quiere, que es muy a menudo, es lo que hace que tengamos tantas dificultades en la vida, porque lo quina. Sí, de ahí también hace un poco la, bueno, estoy igual, ya queda un poco lejos, pero así con neuroimunología, básicamente trata de eso, de sacar a través de las emociones, es decir, a través de lo que expresa el cuerpo esas emociones, a veces una úlcera, un dolor de cabeza, un dolor de estómago, más allá de lo que le pueda pasar el cuerpo es porque nos está hablando de algo que le está pasando, es somatiza, es algo más interior, más emocional. Completamente, nuestros pensamientos, nuestras creencias, sentimientos, impulsos, creas sensaciones corporales, y esto está demostrado científicamente, lo cual nos hace ver que el cuerpo nunca miente. Y, pues, de lo que llena todo el cuerpo, siempre está ahí diciéndose lo que necesita, lo que realmente le conviene al cuerpo qué comer, qué no comer, cuántas horas dormir. Cada uno es diferente, aunque evidentemente hay generalidades que se aplican a todo el mundo, y es más partidaria de conocerse uno mismo y reconocer que necesita, según su estilo de vida, súper importante. Ahora ya lleva tiempo, unas técnicas que han creado psicólogos y psiquiatras norteamericanos que se llaman mindfulness, y es fantástico, lo verdad es que están llevando muchísimas personas alrededor del mundo, porque han creado un protocolo muy específico para situaciones de estrés, situaciones de ansiedad, de depresión, de resolución de emociones difíciles, conductas ansiosas, agresivas, depresivas. O sea que el mindfulness también es una de las, bueno, que diría que no es una técnica, es una forma de vivir, de estar muy presente en lo que nos sucede y tomar conciencia a través de la atención plena. Claro, el mindfulness también es un punto de relajación, que es un poco las clases que diste en Cornelia, que comentabas que hiciste estas técnicas de relajación, y al final, a través de la relajación, es donde más fácil es conectar con esas partes nuestras más íntimas que quizá carecen de atención. Es decir, esta relajación sería el camino para llegar. Correcto, es encontrar esa calma más allá de las situaciones que encontré en nuestro interior, esa calma y desde esa calma poder actuar. Normalmente nos dejamos llevar por la mente, y esa es la que nos crea muchas de las situaciones, desafíades de la vida. El hecho de poder conocerte a ti mismo, a través de muchísimas técnicas, muchísimos recursos, el mindfulness es un entrenamiento de la mente para poder ser, sobre todo, gestionar a ti mismo, como emociones difíciles, sentimientos, también incluso enfermedades, adicciones, situaciones como la norexia, la bulimia, el mindfulness está teniendo bastantes buenos resultados. Yo me formé hace muchísimos años, no le hice mucho gaso, y luego lo retomé, y me di cuenta que sí que era muy necesario e importante aplicar el mindfulness en la vida cotidiana, o también como algunos recursos que nos ayuden a relajar esa intensidad mental. Esos ímulos continuos que nos da la mente, que no todos son buenos, que no todos son saludables. Clar, hi ha pensaments que no són saludables. Podríamos decir igual que la alimentación. Correcto, sí, sí, sí. Eso es que damos una cadena de organizamientos que no son adecuados o que no nos benefician en la vida, no obstante como vienen de uno del pasado, de cómo nos han educado, qué hemos recibido en la escuela, el colectivo social, el colectivo familiar, y tantas influencias en nuestra mente que a veces digo ahí quién soy yo. Estamos muy estimulados y también muy influenciados por lo que hemos recibido. Y esto es lo que crea muchas veces condicionamientos. I en estos talleres de relajación, perdona, Lila, i vas a dir alguna cosa? Yo no digo que esto contiona y crear formas de pensar, todo lo que hemos recibido en nuestra vida, desde la infancia, la adolescencia, la juventud, la madurez, experiencias que hemos pasado, difíciles, traumáticas, marcan nuestra forma de pensar. Y claro, saber esto te ayuda, sobre todo encaminarte hacia algo que sea más beneficioso para ti. Y sí que es cierto que las técnicas de relajación nos ayudan a llevarla viva, nos ayudan muchísimo en la meditación, en el mainstream, que ahora está como más en auses, son recursos fabulosos para no tratar de tener la mente porque se vuelve a volverte loco, ni experiencia, tantos daños con la meditación y no más bien observar qué sucede, qué hace la mente, a qué, a dónde va. Y entonces en estos talleres, sobre todo, el dinamiso y facilito recursos para la vida cotidiana que se puedan hacer, pues, dentro de todo, pregando los platos, o si quieres un poquito más de tiempo puedes observar como esta respiración, como se hace sentir, algún determinado alimento, que están más presente en todo, en todas tus acciones de la vida cotidiana. Es algo que parece fácil, pero no lo es. No, para nada, para nada. Pensando, creando, manipulando, enviando información, imágenes, sensaciones, probablemente es intensa, es intensa. Entonces, este tipo de recursos nos ayuda a dirigirla. Bueno, pues, venga, ahora vas a estar a mi servicio, que te necesito queridamente. No voy a ir a lo que tú quieres, ¿no?, al arrumiación o al pensamiento recurrente o al quiloto automático, no, no, no. Quiero que vengas aquí a ducharte conmigo. Vamos a estar presentes en este momento de higiene personal. Te iba a preguntar justo antes cómo entras en estas técnicas de relajación, por si alguien en su casa puede probarlo en algún momento, o que necesite estar conectado con sí mismo y escucharse en silencio. Es decir, ¿qué vías utilizas para ayudar a la gente a entrar en esta fase de relajación? Hay algo muy interesante, uno siempre busca recursos, técnicas, herramientas. Y es muy simple, digo, ¿qué es lo que aquí te relaja? ¿Qué pasa por ahí? Quizás a mí me relaja muchísimo tomar un baño, ponerme las esencias y una velita y una musiquita, pues ya me relaja. O me relaja pintar, me relaja la jardinería. Por ahí empiezo, ¿no?, qué es lo que así te relaja y dedicarle a esa acción que ha de dar ya un ratito, porque esto era una buena prevención para una buena salud mental, para dedicar tiempo a aquello que a ti te aporta bienestar. Y después hay técnicas como te podrás ayudar, por ejemplo, a hacer algún estiramiento según tu capacidad, según tu cuerpo, porque no todo el mundo puede, pero siempre hay alguna zona que podrás definar, músculos faciales, puede ser algún estiramiento sencillo de los brazos, pero sí, como seguro que lo haces cada mañana, de salir al ruedo, en la cama, esperar tu cuerpo, despertarlo. También te puede ayudar la respiración. La respiración es uno de los aliados del ser humano para entrar en conexión con uno mismo. La respiración puedes modificar en muchísimas técnicas o simplemente observar cómo respiras en ese momento. Y ya estás más en el presente, más en el aquí ahora estoy respirando agitadamente, pues voy a calmarme, o estoy respirando entrecortada, o respiro muy, muy rápido, o respiro lento. La respiración creo que es un buen anclaje para iniciarte en encontrar ese estado de paz, estado de calma. Acerca, eso también es la respiración. A veces, cuando uno escucha su propia respiración, ya se calma. Cuando solo concentras en escuchar cómo respiras, ya puedes relajarte un poco. Eso es, si lo haces ahora mismo, no hace falta ni cerrar los ojos, simplemente observa en este momento como esta respiración, tal y como es. Y puedes modificarla, evidentemente, de hecho, es que cambian las células, cambian tu estado de ánimo, una respiración profunda, puede evitar una reacción, esa tenemos, ¿no? Muy a menudo, que alguien te hizo un tattoo, vale de ahí, bueno. Con la reacción, que sea que, nuevamente, es agresiva, puedes darte cuenta de que vas a entrar en una reacción y puedes respirar profunda y soltar el aire. Es realmente una de las medicinas, la respiración. Y tan. Incluso las neuronas, las células, puedes cambiar pensamientos. Todos beneficio. Lila, tenemos que dejar aquí el espacio que estamos a punto de tocar las 12 del mediodía, así que recuerdanos si alguien quiere contactar contigo, de alguna forma, ¿cómo lo puede hacer? Pues mira, puede hacerlo por el teléfono móvil, que creo que es lo más... que tenemos a mano. Sí. Y muy fácil, que es el número 6, 4, 5, 9, 8, 9, 6, 5, 7. Y que veces un sonrisa si no contestes en ese momento. Exacto. Pues nos despedimos también con una sonrisa. Lila, muchas gracias de nuevo por pasar por aquí, por la justa, para el programa, y que vaya todo muy bien. Te despedimos con una sonrisa. Gracias, un placer compartir y colaborar con vosotros. ¿Cuándo queráis? Un abrazo, Lila. Buenos días. ¡Hasta la noche! Ja em puc ehrlichar un petís estelar. Per això hauríem d'apareixar la petició pròpia del Parlament, del cessament del comissari Josep Maria Estela, com a cap dels Mossos. Sí, ho ha anunciat el matí de Catalunya Ràdio, el director general de la Polícia, Pere Ferrer, ha anunciat aquesta compareixença a petició pròpia del conseller d'Interior, Joan Ignasi Helena. Pere Ferrer, en aquesta entrevista, ha confirmat que Duar Sallén ara pararà al cap dels Mossos d'Esquadra. El comissari en cap és el comissari Sallén, que té el reconeixement no només del director i del conseller, sinó de crepats de comandaments que, des d'ahir, s'han posat a la seva disposició per treballar per l'organització i pel projecte. Bé, es notícies amb la Marta Prat. El déficit comercial d'Espanya s'ha multiplicat per 4 dels primers 8 mesos de l'any. La diferència negativa a favor de les importacions respecte a les exportacions supera els 46.000 milions, sobretot per l'encariment dels productes energètics. El que l'estat ha comprat a l'exterior s'ha disparat fins a prop de 300.000 milions, un 40% més. En canvi, el que ha venut a d'altres països s'ha quedat amb 252.000, un 25% més que el mateix periode de l'any passat. L'activitat de l'aeroport de Girona quedarà sota, mínims, a final de mes i durant la temporada d'hivern. Rayaner hi elimina la base i només hi haurà 4 vols regulars. Girona Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia. Els treballadors de Rayanerà Girona alerten que això els deixa en una situació de precarietat que han denunciat a inspecció de treball i al jutjat. Lídia Aresanz és porteveu del sindicat usoc. Les uniques opcions que ens han donat han sigut demanant-se una excedència voluntària o un traslado temporal o permanent amb una altra base. Rayaner ofereix avui des de Girona a 29 destins. A finals de mes només se'n mantenen 4. Londres, Pisa, Baden-Bada, Nicre Còbia, la meitat que li venen anterior. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona. Dues turistes catalanes de 62 i 64 anys en mort i 3 més han quedat ferits en un accident d'un glòs a Turquia aquest matí. La parell transportava 28 passatgers i dos tripulants i ha fet un aterratge d'emergència després d'un augment subtat de la velocitat del vent. El globus s'havia enlairat a la província turca de Nefsehir a la regió de la Capadòcia. L'escaladora iraniana, el nas recavi, ha aparegut després de competir sense el vel islàmic a Corea del Sud. Ha publicat un missatge a les xarxes socials, dient que avui vola cap a l'Iran amb la resta del seu equip. També ha dit que el Jihad, obligatori per les dones iranianes, li va caure sense voler mentre participava als campionats d'Àsia d'Escalada. En aquesta línia, l'ambaixada de l'Iran a Saúl ha comunicat que aquest matí l'atleta torna a Téran i ha negat la seva detenció. Els amics de recavi, però, afirmen que no saben rella. Res d'ella des de diumenge. Llívia La Sardanya vol investigar els origens històrics de l'antiga farmàcia Esteve, una de les més antigues d'Europa. Ara han encarregat un estudi per saber quins medicaments s'hi feien i d'on venien els ingredients. Llívia Loi Barrera, bon dia. L'objectiu és rellançar l'antiga farmàcia del segle XV com un atractiu turístic cultural, per això s'aprofundeix en les investigacions històriques que inclou anarlesis químiques dels medicaments, Gerard Conilla és director del museu. Són medicaments que alguns daten del segle XVIII, XIX i XX, no? S'ha pres mostres de tots ells a la composició d'aquests medicaments per saber com estan compostos. També han encarregat un estudi que destaca el valor del mobiliari barroc Única Europa, a Lloi Barrera, Catalunya Ràdio Llívia. Carlos Cuevas i Amaya Salamanca han defensat l'adaptació al cinema de la Piel del Tambor, la novel·la d'Arturo Pérez-Reverte, que s'estrèn a divendres. Tots dos han explicat al mantí de Catalunya Ràdio que l'escriptor està molt satisfet amb aquesta pel·lícula que dirigeix el colombià Santiago Dou. El dice que sí que reconoce su novel·la, pues mira, me parece como un maravilloso para nosotros que hemos trabajado. Estamos dentro de lo que había sucedido en su cabeza y contentos con esto. Sí, arquitectònicament la novel·la és claríssima i funciona estupenda i la pel·lícula, tu la veus i és impossible que no t'enganxi, que no estiguis allà atent, a veure qui és el mal o qui és el bueno, o qui n'ha matat, o funcionar com un tiro a la pel·lícula. Els esports, Montserraia. Fa uns minuts Neymar ha declarat a la segona jornada del judici pel cas Neymar II, ciutat de la justícia Ramon Salmurri. Bon dia. Què tal? Bon dia, ara mateix. El que declara és el pare de Neymar, representant el futbolista en el moment del seu fitxat ja pel Barça. Ho ofereceron a Gis. Ho ofereceron a Gis i ciutat del Barça. El pare de Neymar està explicant la negociació entre NN, l'empresa que ell gestionava juntament amb la mare del futbolista i que va servir per concretar el seu traspàs cap al Barça. Abans, en la declaració de Neymar, ha matisat les paraules de Florentino Pérez, de reconegut que tenia una proposta insistent del Madrid, però ha explicat que la seva voluntat va ser determinant per acabar fitxant pel Barça. No me acuerdo que tenía el Madrid para ir, y bueno, no me acuerdo cuasaron, pero el último momento era Barcelona, era Maldí, y bueno, mi corazón siempre pidió para ir al Barça. Avui és la segona jornada d'aquest judici, i va ser dia de qüestions prèvies. Avui les primeres declaracions a banda de la família de Neymar ha declarat també Florentino Pérez, com a testimoni i també Raül Sant llei, que han expensat les declaracions de Javier Faus, a les hores vicepresident econòmic del Barça i d'Antonio Rússic, exdirector general del club. Ramon Salmurri, Catalunya Radio, Barcelona. A l'euroll i a l'esqueta avui va hiart Nebonic Varsal, el nou del vespre amb transmissió a través de l'àpig web de Catalunya Radio, i sis catalans disputaran el pròxim mundial de gimnàstica artística que es farà a Liverpool del 26 d'octubre, el 7 de novembre. Són Joel Plata, Tierno Diallo, el davontà Ana Pau Jiménez, Lorena Medina, Paula Raya i Marina González, que torna a l'equip espanyola mundial. És clasificatori per als Jocs de París 2024. Fins aquí, les notícies. Ara es pot desprèviu d'esper, si tu n'hi has desprèviu d'esper, la ràbia de Sant Just. Durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Són les 12.8 minuts. Us informa l'Ualopeth Ribes. Creixen el nombre de denúncies de violència masclista al Baix Llobregat. En el segon trimestre del 2022, els partits judicials del Baix Llobregat van registrar 569 denúncies. Els 86% de les quals van ser rebudes per atestat policial amb denúncia de la pròpia víctima de violència masclista. El 13% per intervenció directa policial i el 8% per informe de lesions. El nombre de denúncies de violència masclista ha crescut. Registren així 35 denúncies més respecte al primer trimestre del 2022 i 37 més respecte al segon trimestre del 2021. De cada 100 dones víctimes de violència masclista, no ho declararan el procediment judicial. A la nostra comarca hi ha hagut 46 homes condemnats i 9 d'absolts en el segon trimestre del 2022. Es van iniciar 118 ordres de protecció totes incoades a instància de la víctima de violència masclista. El 57% de les ordres de protecció van ser denegades. Podeu consultar l'informe complet a l'Enllas, que trobareu la notícia de Ràdio d'Esvern. El dia 15 d'octubre és el dia internacional de la pèrdua perinatal i gestacional. Amb aquest motiu avui tindrà lloc la xerrada del perinatal, l'amor del fill o filla abans de néixer. Aquesta anirà a carreg de Maria Teresa Pissonier, doctora en psicologia i evasitco, pedagoga i terepeuta gestal. L'amor gestacional és la que té lloc quan l'embrió té més de 22 setmanes i l'aperinatal. És en el cas que el nadó hagi mort entre les 28 setmanes de gestió i la primera setmana de vida. Aquest fet, tot i afectar a moltes dones i famílies, avui en dia encara està rodejat d'un gran tabuja, que, si ja la mort, és un tabú en si mateixa. Un amor que passa abans de néixer és un tabú, en l'espai privat, intimitat i també en l'entorn social. Disabteja-se una ofrena floral a l'escultura abraçada, Daniel Nabot. Obicada en el cementiri, en recorda els 5 fans que han mort abans de néixer, per mort gestacional perinatal o nonats. Per inscriure'ls, podeu trucar al telèfon 993-475-6300. Dins el cicle al monotòpic de l'espai mercat es farà la presentació del díptic novel·lesc de Jordi Cossà, format per les novel·les Cavall Salvatges i Formantera Lady, un acte organitzat conjuntament amb Call Lliberté, que busca fer un acte humanatge a Jordi Cossà, novel·lista narrador i dramaturg, un gran escriptor nascut a Berga del 1961, que ens va deixar l'any passat. Call Salvatges és una ficció terapèutica que va servir a Cossà per esportar el sentiment de culpa pel consum d'eroïna. A primera vista, Formantera Lady sembla una continuació de les aventures múltiples presents a Cavall Salvatges, però també tenim la mirada sèptica distanciada d'una acció en qui reformat, en Daniel, que està escrivint sobre aquestes aventures. La presentació d'aquest díptic novel·les comptarà amb els editors de la breu edició 11 i tindrà lloc i ja us vinc d'octubre a la set del vespre. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca els senjors notícies de l'una del migdia. Bona tarda, mateixa. Bona tarda, mateixa. Moltes gràcies per destruir-nos. T'hi he crapat cruise? Sí much. Això és un blues, tio. Com que és un blues?Sí, perquè és un blues. Just blues?Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Som dins d'aquesta exposició de l'espai de Lliure Creació Carme Malaret. La notícia és que aquesta exposició es transforma en una exposició permanent. Vostè vi stuff a Can Laia i hi ha alguna exposició determina de la setmana passada de Mar de 1998. Linea Basne que s'agradaria i parlava d'aquesta festa de terda. Bon dia Mireia i bon dia Carme, aquí el telèfon, però amb cor aquí s'enjust. Pot por presentar, gairebé. Exacte. Doncs si farem l'entrevistació una mica simultània amb Carme, amb tu mateixa, que estàs aquí l'estudi amb el Kim per telèfon, per parlar d'aquest projecte són gairebé 400 persones que hi han participat, en concret, 355. Per tant, 355 pots que heu d'ubicar ara, crec que entre Carme, tu i el Kim i més gent, els estàveu organitzant per muntar a l'espai del centre cívic. Aquí recau més aquesta feina, més de preparatius. Deixa-ho que respongui el Kim. Mira, amb aquest projecte, que és un projecte com el que normalment fem, amb l'espai de la lliure que és seu, Carme Malaret, és un projecte molt comunitari, molt plural. Llavors també, a l'hora de muntar i desmuntar, muntem equips molt comunitari per, entre tots, poder fer les coses. I efectivament, dèiem aconseguir... Primer que considerem que és un projecte molt interessant, com perquè es quedés només en una exposició, i pensàvem que seria també molt interessant que, d'alguna manera, es quedés en permanència en algun lloc. Llavors es va triar, finalment, a l'espai del centre cívic, soletats sants, i vam triar un lloc que ens descaiem, que és el adequat, per fer aquesta exposició del projecte en permanència, que és d'una manera definitiva allà, o que el temps intervingués en aquest projecte. Sí, perquè hem de recuperar una mica... clar, en base al temps, nosaltres en parlem, perquè ho coneixem força i hem parlat, Carme, però fem una mica de memòria, que és realment això d'en basar el temps. Com hi han participat les persones també, i que hi han en basat en aquests pots, a part del temps? En basar el temps, com ha dit el Quem, és un projecte del col·lectiu que treballem a l'espai, i que, d'alguna manera, l'essència és... què posaríem en un pot, que vulguessin preservar, sobretot preservar de l'oblit, que des d'una manera permanent. Ens convidàvem a qualsevol persona de qualsevol edat, se'ls donava un pot, i allà dintre posaven el que ells creien, que volien preservar d'aquest oblit, i que podia ser tant una cosa material, tangible, un objecte, o una cosa intangible, que també n'hi ha, no? Llavors, clar, 350... Ens sembla que ens van repartir 400 pots, potser no arribava, però van arribar a terme 355. En part del 50 i pico? Potser no arribava a 50 i pico, però 30 o 40 potser sí, perquè, clar, hi ha incidències, és a dir, que els vam donar gent que està a l'altra punta del món, que no van arribar temps, que es van trencar, i van haver-hi pots, que es van ignorar. Vull dir que la persona que ho va arrebre, va dir, bueno, a mi, posaré marmelada, però a mi que no m'atabalim més. O sigui que hi ha 355, i el que hem constatat és que cada pot és una narrativa poètica, és com un poema visual. I a més, estan tots ells seticatats pel nom de la persona, si volia posar l'autoria, podia ser sense autoria, i amb un lema, qui volgués, no? Això també dona una mica de pista, que és el concepte que s'han basat. Sobretot, a part de... visualment també és el concepte, que s'ha volgut preservar. I això és molt interessant, crec que és de les coses interessants d'aquest projecte. I tant, però tot i que es vulgui preservar, el temps passa igual. El temps passa igual, i sobretot això ens ho mostra el que passa dins dels pots. Això mateix. Perquè, clar, nosaltres aquest projecte el van tirar endavant a la primavera del 2022, i, clar, potser si li haguéssim tirat endavant a l'hivern, la gent hagués posat coses diferents a dintre. Però es va posar molta flor, molta natura. Què passa? Que aquesta flor, aquesta natura, amb el pas del temps, també es transforma. Llavors, encara que el pot és estàtic i presentat, a dintre, aquest temps no s'atura i transforma el contigut, se seca, no, això mateix, moltes coses veurem que... I els ha passat bastant ràpid el temps, no? No tenim allà, s'ha transformat. Quim ha tot plegat com s'organitza per presentar-ho a l'exposició permanent que veurem al centre cívic de Soledad Sants. Estarà el sistema estanteries, per exemple, com el que teníem vista a l'espai quan es va presentar? Bueno, mira, de fet, el projecte, una de les parts que jo he trobat molt interessants, és la seva transparència. És a dir, aquestes menes de pots podien ser com càpsules tancades o paques, amb que no veguéssim el que està passant dintre. I, en canvi, són petites càpsules transparents que observem el que hi ha dintre, o sobretot el que cada participant vol ensenyar. Per tant, a l'hora d'ensenyar-ho, o de ubicar-ho dins de l'espai, en el centre cívic, vam buscar un disseny que també jugués amb aquesta transparència. Doncs està a les vidrieres i amb unes estanteries també de vidre transparent per donar aquesta idea de vitrina, de petit aparador, on s'ensenya cada història envasada de cada participant, que penso que li dona un cert valor. I, com diu la Carme, el temps és un dels aliats fonamentals en aquest projecte. I, quan envasem una idea o tanquem aquesta idea per llançar-la a l'espai, a l'espai de temps, hem de ser conscients que a l'espai el nirà canviant i el nirà transformant. I aquesta transformació és el que podrem veure reflectida amb aquests pots i amb aquestes estanteries transparents. I com estaran fixes? Això ja us parla un coneixement, però aquests pots seran fixes. I la gent pot interactuar amb ells o la idea és que es vegi? És a dir, que s'aprèix i que es visualitzi només? Sí, la idea és que quedin com si fos un aparador. No hi ha una idea d'interactuació, perquè no és un supermercat on tu puguis agafar el producte. No són productes, són petites obres d'art que, com a qualsevol exposició, preferim que no es toquin massa, per deixar-les preservades amb el temps. Això sí que és cert que estem ara amb unes petites tensions... Químiques? Químiques, perquè puguem-nos fixar. Que penso que arribarem al bon terme, que quedaran fixats, perquè es puguin ser observats. I potser és la gràcia, tampoc cal que... Té que haver-hi aquesta frescó a l'hora de visualitzar-ho. Perquè els que s'han pogut tancar amb una reixa, ja no hi hauria problema, però també volem que siguin visibles. Que s'apreciin, que la gent es pugui acostar i posar gaire bé l'ull. Exacte, i observar-ho, però sisplau... No toqueu. Que no els toquin. La idea és que es quedin fixats allà, de moment Carme, crec que no hi ha una data línit. De moment l'exposició es presentarà allà i quedarà allà. El concepte final del projecte era que aquest embasar el temps, que des de manera permanent en algun lloc públic, així ho vam escriure en la presentació del projecte, que també s'ha de dir que va ser guanyadora de la primera subvenció del foment de la creació. I gràcies a això vam poder realitzar, vam poder donar tots aquests pots a la gent, i la participació va ser molt àmplia, i molt transversal, i transgeneracional. I això també dona una riquesa en el projecte, que nosaltres estem molt contents. I un dels epílegs, ens agradaria, nosaltres ho vam exposar a l'espai, em sembla que va estar 15 dies, allà sí que a diferència d'aquí del centre cívic, allà no estaven fixats els pots, i la gent els podia agafar, però era un format com més acollidor, no estava vigilat, i també una de les gràcies era, ostres, a veure aquest, què hi posa, no? Com ho ha etiquetat? Aquí en el centre cívic, on que ja és d'una manera permanent, doncs fins que veiem que la cosa, doncs aquest temps ha passat i ha transformat, i potser ja s'ha visualitzat, però la nostra intenció és que quedi un temps llargs. Perquè l'autoria dels pots, tot i que sigui a títol individual de cadascú, no inclús, per exemple, la Misora, també té un pot, que recordo que vam col·locar, aquests pots ja són del projecte, perquè quedi allà, no és a retorn. No, nosaltres ja ho anunciàvem, que aquest pot, hi va haver gent que va posar coses molt personals, però se'l va dir, això no se'n tornarà, i això vol recuperar-ho, doncs no hi posis. I tothom va posar el que li va semblar més adequat. I com tregineu, Quim, aquests gairebé 400 pots, amb un llavall, per col·locar-los, enganxar-los, ubicar-los... Hi ha una manera de col·locar-los? Hi ha alguna pauta per dir... Van així? Mira, d'alguna manera, vam utilitzar la meteorologia d'enversar, dels envasats, marmalades, diguem. Llavors, fins i tot l'estètica és bastant similar amb aquesta idea d'enversar, realment, un producte, en aquest cas, una idea, no? Llavors tots tenen aquestes etiquetes, a més, vam aconseguir unes capses de cartró per poder amagar-les, i poder-les portar amb un llavall. I una miqueta amb aquesta estètica, quasi-quasi científica, per això volem posar una mica el que es podrà observar, com si fossin les típiques vitrines de magatja màxa que podem veure en llocs com de científics o a les farmàcies, o en llocs, diguem, amb una museística més científica que potser tan artística, no? I a l'hora de treginar-los i portar-los, és a dir, o decidir alguna manera quin pot té el veí al costat, el pot veí al costat? Bueno, normalment tenim les previsions, i després hi ha un factor que ens encanta, que és el factor de l'Azhar. A veure, depèn com vagin, si veiem que un pot xirria molt, el costat d'un altre, doncs podem canviar-ho, però si no, deixem una miqueta també que l'Azhar, com en la vida, ens col·loqui els veïns, no a vegades, els que triem, els que toquen. No hi ha un ordre visual o alfadet i cronològic per figures, per res? No, no, no. Volíem, a més, el projecte, que és el que hem elaborat també en tot l'equip de l'espai, va ser, sobretot, donar aquesta diversitat, i no l'acutar. Per tant, la vida és diversa, i estem acostats, i estem convivint amb gent molt diversa, amb el fet que no ens Yoo per l' Expressió. És un present. És una mica el reflex del projecte, de l'ocial. Nosaltres estaran cada pot amb el veïnatge que d'alguna manera toca, no amb el veïnatge que ho triem. M'agrada aquestes comparatives. No m'ho heu fet, també, No hi ha res amb el que no hi ha res. Pensem que la vida és així. És diversa i plural, i aquesta és la gràcia. Per tant, millor barrejats que no separats. És una mica reflex de la societat. Carme, una petita mostra social global, perquè no són tots de guida. Senjors, només? No, no. A veure, nosaltres també mostrarem unes infografies que també vam posar a l'espai, en què es veien una mica... ens sembla que al final van ser sent i pico de llocs diferents que ens han arribat aquests pots. Evidentment, la major part de participants són de Sant Just, després es tenen el Bas i Obregat, després també tenim molta representació del Meresma, de l'Orgel, de Lleida, i després ja anem pujant cap a l'Aragó. Sembla que també hi ha pots, d'Amsterdam, de Viena, i de Japó. De Japó? De Japó també va arribar el pot. Va anar i va tornar el pot. A veure, vam fer, diguéssim, una mica de... És a dir, nosaltres... la persona que ens va enviar el pot de Viena, el que va fer, nosaltres vam intentar a veure si era possible enviar el pot a través de missatgeria en el lloc. Ens resultava molt car, i després també hi havia la història que es podia trencar. Llavors, el que vam oferir, aquestes persones que volíem participar, és que ens enviessin, depèn del que fos, amb una carta, amb un correu certificat, que ens enviessin el que volíem posar al pot, i com el volíem presentar, i nosaltres feiem l'acció, però sempre sota la supervisió de la persona que era autora. I en quan a Japó també ens van dir, jo vull posar això, i ho vam posar a nosaltres, però l'etiquetatge i tot, ve de aquesta persona que està vivint a Tòquio. Val, val, d'un i dos. Per tant, ha sigut una feina a distància, també, no? Sí, sí, sí. Jo crec que hem... Hem entusiasmat, no?, hi ha gent de fora que té relació amb l'espai, o que l'ha tingut en un moment donat, se'ls va convidar, i van respondre, i mira, sí, però jo ja us porto, us dic el que vull posar, i vosaltres ho envaseu, però sempre amb la supervisió de la persona que ens donava l'ordre. I aquest, que de setmana, feu la inauguració, que imagino que serà inauguració, similar al que vau fer a l'espai, però ja ha de formar, diguéssim, definitiva, perquè si quedi a l'espai, al centre s'ha d'hi pixelar sense, imagino que també hi sereu amb el Quim, no sé si més persones també del projecte, nosaltres hem convidat, a través de l'espai, tota la gent que ha participat, i a més, hi ha tota la gent que participa en actes que és amiga, de què fem en l'espai, doncs que aquest dissabte les 11 ens farà la inauguració, que si es volen retrobar en aquests moments, que en un moment determinat van posar a dintre del pot, doncs que tothom està convidat. Clar, al final acabarà sent una miqueta una manera de trobar-se la gent que ja ha participat també, és a dir, les persones implicades en el projecte. Un de trobada, cadem on estan els pots, no, Quim? Sí, i a veure com està el meu, perquè a vegades et passa aquestes coses. Quan un fa una creació per partit no gran que sigui i queda exposada a l'espai públic, d'en tant en tant, vas a fer una visita a veure com està o com es manté allò que en un moment determinat es va fer. Llavors també és una mica l'idea troncal que teníem amb aquest projecte, aquesta intervenció del temps, perquè podem fer un dibús, podem fer fins i tot un grafiti o el que sigui amb un espai públic amb un aparell i no serà el mateix grafiti en què l'acabem que el cap d'un any. Llavors el temps és un factor que ho modifica, per bé i per malament. I tant. L'únic que esperem és que no quedi mal mesos, que no patiu cap tipus de... els pots, que no pateixin cap tipus de... en fi, trancadissa o el que sigui, s'hauria molt de greu. No m'esperen. La contem que s'hi contem amb l'abundat de la gent, s'ha de tenir en compte que tot el públic sempre hi ha sobretot aquest amena de patiment. Doncs passa sobretot amb les escultures o amb cert art urbà, que al primer dia queden perfectes i després del temps i la intervenció de la gent es va modificant. Esperem que no es trenqui el David de Miguel Ángel. Clar que tant. Però la seguran segueix 100% mallers. També forma part de la societat amb la que vivim. Les n'hi ha transformant. Segurament agafen polls i, com ha dit la Carme, cada embàs que estem en cada parador personal de cada participant s'ha de transformar. És lògic. Potser el mes de maig hi haurien unes meravelloses roses que actualment s'han convertit en fons. Però el temps té aquestes coses. I aquest poder transformador. I tant. Amb basar el temps. També són paraules força potents. Amb basar el temps. Que casco, pensi que li agradaria també amb basar. També és un exercici que poden fer a casa. De fet. També s'ha de concentrar la meva energia en crear això. I també veure com passa el temps en allò que ha preservat. També per la idea que, com deia la Carme, el principi va quedar seleccionat per aquest... Jo li dic beca, però no és una beca, com a tal. Són ajuts de creació artística. De creació artística de l'Ajuntament. També no era bona per aquesta tasca. Esperem que l'espai de lliure creació segueixi fent moltes coses d'aquestes. A tu, primer, perquè estàs per telèfon. I mira, perquè t'ha tocat. Una abraçada. Moltes gràcies. I sobretot moltes gràcies a l'equip del programa i amb tu en concret per donar veu a iniciatives com aquestes. Ja veus. Ja veus, no. Per això estem en el dia. Exacte. De Sant Just, amb aquest sentit, hi ha la possibilitat que l'únic que fan és en riquins a nivell cultural i a nivell del pensament. I tant. Per això volem donar veu també i que la gent us escolti i explica aquests projectes. Així que també gràcies, Quim. Ens veiem, de fet. No sé si avui demà o dissabte, però ens veiem segur. Així que una abraçada, Quim. Fins aviat. Gràcies, Quim. Moltes gràcies. I Carme ens quedem amb tu, a l'exposició, abans de recordar que vagi dissabte. Aquest dissabte, la Sons del Matí, els centres cívics solats, sents? Sí, jo, a mi, tota l'equip ens faria molta il·lusió que retrobant-se amb gent que ha participat i compartia aquest moment d'acabar d'alguna manera un projecte que farà un any va començar amb una idea, amb unes inquiatuts, aquella utopia, que vam pensar que això estaria bé poder estar en un espai públic i que la gent de Sant Just ho pogués visualitzar i compartir i que fos, el que ha dit el Quim, motiu de pensament. Jo crec que una de les coses que ens interessa molt a l'espai és provocar aquest esperit crític, aquest pensament, el posar coses d'alguna manera et fan pensar, i crec que en basar el temps, com tu també has dit, en basar el temps és possible, aquí deixo la pregunta. M'ha recordat també el projecte d'Expresat que va sortir al carrer? Que ens agraden aquests projectes també participatius, col·laboratius, a més que surten al carrer i que la gent que no hi ha participat on no en sap o no té ni idea que existeix, potser ho pugui conèixer. De fet, aquesta presentació al centre cívic Soledad Sants perquè està col·locat amb un barri que és relativament nou, és el maig llui, i també podem arribar potser a una certa part de la població de Sant Just que no ens coneix i que és una manera també d'explicar de qui som i com hem elaborat aquest projecte i que estigui allà, també sé que la Soledad li fa molta il·lusió i ens ha felicitat doncs, per mi ens sento per mi en tota l'equip ens sentim molt agraïts. Bona collida, també. Clar, el centre cívic Soledad Sants és un acte d'artistes en Justenca, també, que pugueu conviure els dos arts i les maneres de pensar. Això és força positiu, també. Doncs vinga, puntem, recordeu, aquest dissabte, les 11 del matí al centre cívic Soledad Sants haureu de buscar aquests pots. A la Carme, el Quim hi ha tot l'equip per veure la presentació d'aquest projecte que quedarà de moment, de forma il·limitada, exposat de forma permanent en aquest espai. Així que ho anirem a veure. Gràcies, Carme, també per venir fins aquí amb aquesta entrevista híbrida, per telèfons, que el Quim ens deia al final també que una abraçada abans de penjar i ens veiem al dissabte, al centre cívic. Us esperem, us esperem, amb moltes ganes. Bon dia, Mireia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. But I kept running for a soft place to fall. And I kept running for a soft place to fall. And I kept running for a soft place to fall. And I kept running for a soft place to fall. And I was running far away. Would I have loved the world someday? But don't take me home. Take me home where I belong. I got no other place to go. No take me home. Take me home where I belong. I got no other place to go. No take me home. Home where I belong. No, no. No take me home. Home where I belong. Home, home, home. No take me home. Home where I belong. No, no. No take me home. Home where I belong. I can take it anymore. Ha, ha, ha, ha. Ro, mo, mo, mo... Ro, mo, mo, mo. Ro, mo, mo, mo, mo... Ro, mo, mo, mo, mo... Ro, mo, mo, mo, mo. Ro, mo, mo, mo... Ro, mo, mo, mo, mo... Ro, mo, mo, mo, mo, mo... Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust tipot ajudar. Soliciteu enviant un correu electrònic que s'enjust encara fumes a roba s'enjust.cat. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret, però hi ha una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a vivaixa xl.cat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de fotors. Són 6 mesos, s'ha de recordar el way that you'd wake up. Stealing covers, dying on the life I don't mind. Now I'm in the car and I'm moving away, thinking to myself have I made a mistake before you. I would have asked me to stay too late. Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving in the cold and someone else is sharing my sky, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Took a new road, open the windows and drive slow, one light on the water, one light on my mind. Hour after hour getting further away, I keep on moving, so it's easy to save all of you, I would have begged me to save you too late. Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving in the cold and someone else is sharing my sky, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving in the cold and someone else is sharing my sky, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? Now I'm driving through the tall trees, someone else is in the front seat, but only for a minute, only for a minute, why can't he be next to me? I51, ara que marca el rellotge, entrem a fer també l'espai de podologia amb la Teresa Montero. Avui hem de parlar d'una qüestió que pot ser que us soni, són els helomes periungals. Aquest és el nom científic, el nom mèdic, però té altres noms o té altres maneres de dominar-se, que segurament us serà més fàcil per entendre-ho. Així que saludem la Teresa, Teresa, bonos dies. La Teresa volia apuntar-se al grup. Tot és bé per aquí, tots preparats per les helomes periungals, però no sé si hi ha un o així com els ojos de pollo o altres noms més comuns o populars. L'Elle. Sí, sí, Uldapoll, molt bé, molt bé, molt bé, un punt. Bé, i bàsicament, és la títica patologia que s'aconsegueix molt amb la unia clavada, perquè apareixen les laterals de la unia. I perquè la sensació és una mica similar, i aquí puc parlar en primera persona aquí una... no? Puc dir que sí? Puc dir que sí, perquè a part que a tu t'hi ocorre, com a tot, no sé si ho saben, l'hem comentat alguna vegada, que ets pacient de la clínica i que t'has posat en la mateixa mà. I hi ha cinc temes que els tenen amb la mà, també, i aquest és un de ells. Aquest és el que més, sí, sí, sí. Entonces, te voy a preguntar que tú, como paciente, qué sensación es la que tienes cuando te pasa esto. Anda, que me hace una entrevista. La sensación. Sí. És a dir, no, tu no ves d'on se está clavando, o visualmente, lo más fácil es pensar que la unia se está clavando y la sensación es literal, que se te está clavando algo, pero encima muy punzante. Que eso es lo que molesta más. Perquè es un dolor, se caracteriza por ser un dolor bastante agudo, pero también te digo que la diferencia, por ejemplo, cuando una unia está clavada y tenemos por otro lado el ojo de pollo, los dolores no son iguales. No es lo que pasa, no es lo que pasa. No es lo que pasa, no es lo que pasa. Esto, tú sabes que te tocas en lateral, notas un dolor como muy agudo, pero no se llega normalmente a infectar o a generar, no, esa pus que puede ocurrir con la unia clavada. De normal, ¿eh? Que pueden pasar muchas cosas. Y básicamente, ¿cómo lo podríamos definir? Pues es como si hay un aumento de piel que tiene la forma como si fuera un cono. Yo supongo que por eso antiguamente siempre está llamado así, porque la sensación es de algo clavado. Entonces, cuando lo sacamos, es verdad que molesta bastante más, pero después notáis al libro. Cosa que con la unia clavada no. Tienen que pasar un par de días para que se baje la inflamación y la infección, a pesar de que la unia no está clavada. Y lo comparo mucho, porque hay personas que como, bueno, en tu casa venen y dicen, creo que se me está clavando la unia y luego realmente lo que tú tenías era un ojo de pollo. Que está punzante, ¿no?, las sensaciones de eso. Lo primero que pienses es que tengo una unia que está clavada. Y no tiene nada que hacer. Es decir, que se le clava la unia y a raí de clavársela la unia, la piel. Se defiende, no, genera este acúmulo de piel, lo que es en el lateral. Entonces, hay veces que tú quitas la unia, luego de abajo te encuentras que hay un loma considerable de bajo. Però estàs habitual, normalment les dues juntes aparecen o tampoc no és que... Això té molt a veure amb la forma que tingues la unia. Les unies que són més planes, que no tenen aquesta curgatura de laterals. Normalment no va a ocurrir. Pero si es la típica unia, como muy el teja, que ella se le ve... Bueno, lo que estuvimos comentando el otro día con el tema de la esóstosis, que ella crecía el hueso y la unia cada vez se iba poniendo mucho más cóncaba, al final eso sí da lugar a quien pueda ocurrir las dos cosas. ¿Qué más cositas podemos decir? El tema de por qué ocurre, ¿no? Sí, me voy a preguntar. Yo quizás sé por qué el mío, pero en general, ¿por qué pasa? Bueno, suele pasar mucho en aquellas personas con el calzado cerrado. No quiere decir que vayamos más calzados, ¿eh? Daros cuenta que cuando estamos durante, sobre todo en invierno, que probablemente cuando más ocurre, el pie entre el zapato o la zapatilla se está moviendo. Entonces provocamos que a la hora de caminar haya más visión o más roza en la zona y que pueda dar lugar a la aparición de esta patología. ¿Qué harás algún tú cual crees que es por lo que a ti te pasa? Yo iba a añadir el factor deporte también, ¿no? O, por ejemplo, tema de impacto o también el uso de zapatillas, zapatillas que sean más buenas o de marcas de calzado y no quizá de ropa, que no son las más correctas. En mi caso quizás es un poco un cúmulo entre el deporte y un tipo de zapatillas en ocasiones que no son las más correctas. Más mi pie que es más delgado y estrecho que una baguette. Entonces, claro, eso tampoco, no sé, se ayuda. Bueno, básicamente eso que has dicho, que, mira, nos vamos a centrar en el tipo de pie. Si tú, por ejemplo, eres una persona que tiene el pie muy delgado, en otras ocasiones el pie es más ancho. Y también hemos comentado muchas veces que no tenemos en cuenta el tipo de zapato que nos compramos respecto a nuestra morfología de pie. ¿Qué ocurre? Que si tú tienes un pie bastante ancho y te estás poniendo, por ejemplo, una bamba que está bastante estrecha, en los laterales de las uñas entre los dedos y en los laterales de la bamba, vamos a estar cada vez teniendo más presión. Entonces, más fácil que puedas salir la patología, podamos tener otras. Luego, hay personas en su caso que, aunque tú llevas un buen calzado que me gusta, tiene más que ver con el tema de deporte. Pero si es cierto que al ser tan delgado y al utilizar el pie todos los días, el pie se mueve más, porque tampoco hay zapatos que estén como para pie delgado. Es un poco, la fricción o cómo se mueve ese pie dentro de ese zapato. Por ejemplo, si nos gusta la montaña y nos gusta mucho hacer bajada corriendo, vamos a tener más impacto por mucho que nos apretemos a ver las bambas. Y en la subida, depende cómo o qué tipo de subida, bueno, si la bamba te queda un poquito estrecha, puede ser que también no te... O lleves, por ejemplo, la uña un poco más larga, puedes notar también ese rostro, ese friccionamiento en la zona. Totalmente. Nos queda un minutito y poco, pero yo sé que sí que tiene solución, pero para aquellos que quizá les pase o lo que sea, que se queden tranquilos, que hay solución y no pasa nada, se puede curar. Se puede curar y lo único que tenéis que tener en cuenta, no intentarnos arreglar esto en casa, porque es muy difícil sacarlo. Ya que no es la piel hacia afuera, es la piel que se va haciendo cada vez más hacia dentro. Entonces, por mucho que nos demos con el palito o con la tijera, no vamos a sacar realmente la punta más interna. No, ja us digo yo que no, que lo he probado, no lo probéis en casa, no vas a llegar a ninguna parte. I apartemos a veces con eso provocamos que pueda haber una irritación de la zona e incluso llegar a una infección. No lo probéis. Por intentar sacarnos lo que es lo que nos manda. Sí, que no vamos a llegar tampoco. ¿Pero tiene solución pasar por el podólogo? Eso sí, podóloga en este caso. Sí que tiene solución. Hay solución y básicamente, depende de qué tipo de paciente, no veremos todos estos factores que hemos estado hablando y ver si con el tratamiento conservador llegamos a buen puerto o realmente hay que hacer un tratamiento más invasivo, pero que siempre recuerdo o digo que dependen de cada paciente. Totalmente. I si quieren más información o lo que sea Plaza Maragall, número dos, ¿verdad? Crínica Teresa Montero. Aquí estamos en la Plaza Maragall, con los brazos abiertos que digo yo. Això mateix. Y esperando para ver vuestros pies. Teresa, muchas gracias hasta el martes que viene con más temas. ¡Mas gracias a vosotros! Nosotros también nos vamos ya casi casi, nos vamos juntas, Teresa, con Rigoberta Bandinivas. Escochamos un poco de Too Many Drugs. Buena semana, Teresa, i els uyens ens tornem a veure demà. Adéu. Adéu.