La Justa del 26/10/2022

... ...le parfum de cette forêt de pain, que sabe qui cule. Som ritmes, una mica, podríem dir, caribenys, per aquesta època de dany, però tot i això... És una cançó que ens agrada de por ser, això. Es diu Le Joli, xos, i el grup cantant es diu Polo en pan. La petite déjeuner, c'est un violí, sembra ser muller, se metra... Benvinguts a tots i a totes, de nou, al Magasi Matinal de ràdio d'Esvern. Com més sabeu, nosaltres som la Justa, i serem aquí amb vosaltres fins l'una del migdia. Per ser ara mateix passant 8 minuts de les 10. ...com la priorisme de les 8 classes. I no dans l'autre où j'ai perdu la trace, mon amour. Anem a repassar amb tots vosaltres el sumari de qüestions que tenim preparades per avui, per aquest programa número 330... Perdó, 300, encara no ho hem menjat. De fet, he afegit 100 programes, el programa no. 234 de l'ajusta. Anem a repassar una mica les qüestions que tenim per avui, com deien, comencem amb aquesta primera hora informativa, com vés a veure'l, i aquí alguns s'enjusten i s'enjusten, que ens consta que els agrada una salutació, l'Ina, de nou. Doncs bé, anem a fer aquest repàs informatiu amb la Lua López. També ja repassem, com més sabeu, notícies d'aquí, del nostre municipi per començar. Després saltem també les portades dels diaris, per saber el que passa fora de s'enjust. I acabem repassant també una notícia esportiva destacada de la jornada. I per acabar aquesta hora informativa, toca també parlar de la previsió del temps, de Carles Riu. Entrem a la segona hora per parlar d'esport, i és que tindrem aquí els estudis de ràdio d'Esvern a la Sant Justenca, de Huawei Ovoquir, perquè, entre altres premis, aquest atleta a la Sant Justenca, com deien, va quedar segona la cursa al Bombers de Barcelona. En té d'altres de premis, i recordem, només té 26 anys, ha estat ja, fa un parell d'anys, campiona catalana de Cros, també va guanyar a l'or en els 3.000 metres llisos, i va guanyar també la cinquantena edició de Cros de Mataró. De fet, era la primera vegada que també aconseguia una primera posició. Em parlarem amb aquesta atleta a Sant Justenca, que, com a particularitat, acostuma a córrer d'escalsa. Parlem també d'història d'aquest municipi, amb el Pep Quintana, en aquest espai que fem una mica de missalània, de qüestions que ens passen pel cap, qüestions en Justenques, també, i que passen, volia dir, per la història també del nostre municipi. I a la tercera i l'última hora viatjarem cap a Egipte, però no cap al país com a tal, sinó que visitarem el Museu Egipci de Barcelona, ho farem amb la glòria conesa. I per acabar, i ara que s'apropen aquestes dates, de recordar les persones que ja no estan amb nosaltres, la Lila Lorenzo, educadora i dinamitzadora del somriure, ens explicarà o parlarem. Bàsicament de la pèrdua de persones estimades, aprofitant aquests dies que, per cert, queda ben poc pel 30 d'octubre i el 1 de novembre. I know they said never look back, but we keep driving to where it's at, whatever way we go. I escoltem abans de fer aquest repàs informatiu, com que dematiu un tema musical, això és de Camp Cloud, es diu All Downtown. I know they said never look back, but we keep driving to where it's at, whatever way we go. I escoltem abans de fer aquest repàs informatiu, com que dematiu un tema musical, això és de Camp Cloud. I escoltem abans de fer aquest repàs informatiu, com que dematiu un tema musical, això és de Camp Cloud. I escoltem abans de fer aquest repàs informatiu, com que dematiu un tema musical, això és de Camp Cloud. I escoltem abans de fer aquest repàs informatiu, com que dematiu un tema musical, això és de Camp Cloud. I escoltem abans de fer aquest repàs informatiu, com que dematiu un tema musical, això és de Camp Cloud. I don't know who I am I don't know who I am I don't know who I am I don't know who I am I don't know who I am Give me your heart for your own downtown It's gonna turn around, I'll give you all for your own downtown, baby Give me your heart for your own downtown I'm not gonna fall, it's gonna turn around Give me your heart for your own downtown, baby Baby is gonna pay Baby is gonna pay Baby is gonna pay I és terrible, when your breath touch my neck, next, next, next, next to you. Vinga, un quart d'11 del matí, que marca el rellotge i entrem a fer repàs informatiu amb la Lua López. Aquí li hem de preguntar amb què ens lavem avui. Aquí, al nostre municipi, Lua, bon dia. Bon dia. Bon dia, bon ecuador de la setmana, bon dimecres. Anem a repassar amb tu les notícies que tenim aquests moments. Exacte, espera, eh? M'espero. Les he perdut. No tenim notícies. Ja està, ja està. Les hem perdut. Sí, han tornat? Sí, sí, sí. Vinga, va, retrobades. M'haig de dir que hi ha primera hora i hi ha notícies perdudes. A més, quan ja han estat redactades. S'han jut les lleves perdut, o sigui, seria com el titular. Aquest seria el titular, vinga, anem perdudíssim. No, no, trobades, trobades, han passat coses. Mentre d'altres. Ahir va ser presentat aquest nou servei de bicicleta compartida de metropolità amb bici, que oferirà 2.600 bicicletes, 100% elèctriques de derrere generació, per a 15 municipis de la metròpolis de Barcelona, entre ells, Sant Just desvern. Durant l'acte, han mostrat el model de bicicleta elèctrica de derrere generació, l'estació d'encoratge i el tot informatiu del nou servei de bicicleta metropolitana, que es posava en marxa el 2023. En concret, a principis del 2023, arribarà als municipis de Sant Feliu del Llobregat, Sant Joan d'Espí, Cornallà del Llobregat, i durant els tres mesos següents, els altres 12 municipis entre ells, Sant Just. El projecte disposarà a disposició de la ciutadania fins a 2.600 bicicletes, 100% elèctriques, en 236 estacions d'estacionament. Així en concret, eh? Exacte. Durant el 2023, la MAV aplicarà una tarifa promocional de 25 euros l'any per abonament, i a partir del 2024 l'abonament tindrà un cos de 40 euros l'any. Per tal de facilitar l'ús del conjunt del servei amb BICI de la MAV i el servei BICIC de l'Ajuntament de Barcelona, i establir unes condicions preferents per als usuaris que vulguin utilitzar aquests dos sistemes, es crearà un abonament metropolità per utilitzar els dos serveis, que estarà entre els 53 i els 65 euros anuals. Pel que fa a la integració de l'ambici amb el servei de BICIC, també s'ha previst aquestes estacions de pont o de transferència dels dos serveis. A Sant Just d'Esvern ens interessa sobretot l'estació que estarà situada a esplugues de l'aplicació de l'Ajuntament de Barcelona. Tenim com més dades, perquè sí que sobretot el regidor Josep Maria Ranyéns havia donat com informació, ja sabíem que això s'intereria, que també afectaria Sant Just i tota la pesca, però ens faltava conèixer exactament quin seria aquest preu de poder utilitzar els dos sistemes a l'hora, perquè és una cosa que sobretot... jo crec que és el que preocupava més a les persones de puc anar a Barcelona amb això. Vull dir fins a quin punt el serveix tenia aquesta bicicleta. Seria la gràcia, també? Sí, crec que és bàsicament els trajectes que... que més... bueno, que al final que més utilitzaríem, sí, segur que hi ha persones de Sant Just que treballen a... no ho sé, a Cornellà i Guaranaris, saps? Sí, hi havia la can, segurament. Però realment jo crec que poden anar a la capítola amb bicicleta, doncs té el seu què. I llavors molta gent es queixava que no és el mateix sistema, són com dos... o sigui, ho gestionen independentment i que no es podia sumar directament i que fos exacte. I que no fos només un sistema, sinó que, mentre tant, tot i que això es vol preveure que ha vist en el mateix sistema, s'havia de buscar com fer que més o menys molestés el mínim possible de les persones. Et veig superposat el dia de tota la qüestió bicicletaire. Bueno, és que crec que és bastant... O sigui, crec que és bastant interessant... El B-5, algun cop que m'han deixat utilitzar-lo, perquè de dir que no el tinc, però m'han deixat utilitzar-lo a Barcelona. Si tens una bicicleta elèctrica, és un gran què? És molt pràctic. Vas molt més ràpid amb la bicicleta amb un llaval que agafen el metro o esperant a l'autobús o el castig. És cert que de la B-5, i ho sé per coneguts, que sí que són usuaris, cada vegada costa més trobar-te una bicicleta que no estigui mal estat. És una vergada que el Manillar no estigui girat, que no li hagin fet algun acte bandàlic. Sí. Més que res, doncs per conscienciar-nos a tots, que les bicicletes són de tots, i si tots volem fer la servir, hauríem d'estar en bon estat. Espero que no els hi passi aquí. Per cert, hi ha un regidor del Consistori. Feia una... Feia una publicació i ho sabem perquè ens ha etiquetat a la misora, i suposo que si ens etiquetes perquè vol que ho veiem. És el regidor que no ha escrit que ho faré, que juntament amb aquesta música s'està escoltant la mateixa. Està escoltant la mateixa, que està sonant directament de l'Instagram, diu que l'alcalde Jomba Saganyes és escollit, perdó, pels nous capítols de verano-azul bicicleta a Sant Just. Sempre amb aquest to. Sí, és veritat que... Perquè els colors de l'Oxilieta fan una mica entre la camisa que porta el color blau. Exacte, han penjat aquestes fotografies des de l'Ajuntament, com el regidor de mobilitat van assistir en aquesta presentació i hi ha una fotografia de l'alcalde molt feliç de la bicicleta d'en Bissi. És la que acompanya aquesta música. Exacte, sí, sí. Volíem fer la clocada d'ullet, perquè com que ens en etiqueten, cada dos per tres també val la pena dir què és el que publiquen. Així ho volen, perquè... Vinga, que més altres notícies que tenim aquesta hora. Continuem amb aquesta informació que demà tindrà lloc la presentació del projecte descobrint el passat, una reflexió per al present, refugent i aeri, aquest setzec Congrés Internacional de Ciutats Educadores. El Congrés va començar a i dimarts 25 d'octubre i tindrà lloc fins a aquest divendres dia 28 en Don, a Corea. Els congressos se celebren generalment cada dos anys i són la culminació d'un procés de treball sostengut en el temps per part de les ciutats i les xarxes. L'objectiu és crear espais on les ciutats sostenguin a les ciutats. Es tracta en guany de la setzena edició d'aquest Congrés Internacional de Ciutats Educadores i tractarà el tema ideant el futur de l'educació a la ciutat, innovació, tradició i inclusió. El Congrés busca debatre i intercanviar bones pràctiques sobre com construir des d'una perspectiva holística ciutats educadores sostenibles on ho existeixin passat, present i futur. En guany acollirà aproximadament 2.000 participants de 500 ciutats educadores de 35 països. El Congrés Internacional de Ciutats Educadores és Sant Just desvern. L'averta martí serà l'encarregada d'exposar el projecte descobrint el passat, una reflexió per al present refugi anti-aeri en format workshop. El refugi anti-aeri de Sant Just va ser construït el 1938 després dels terribles bombardejos que va patir Barcelona als dies 16, 17 i 18 de març d'aquell mateix any. El refugi comptava amb dues boques d'accés i la seva extensió de 165 metres se situa a 8 metres de fundària. A la notícia que ens en fèiem ressò a inicis de més amb el butlletí moltes vegades van preguntar si es pot visitar, no, ara mateix, no? O sigui, ens anem a una ciutat educadora. Andong! Andong! Andong a Corea, a presentar el projecte que no es pot veure, però pels curiosos i curioses encara poden entrar a la pagina web de refugi.santjust.net i es pot consultar, és una miqueta, un regustí, que obviament no és el mateix que visitar el refugi, les coses com són, les relacions amb els vídeos i testimonis de llavors. Bueno, per passar les tonetes... Se't tenen pop, pop! Sí, per passar les tonetes, fins que tornin a reobrir aquestes visites que ha de ser allò més interessant, jo no he anat, no sé si tu has anat al refugi. Sí, i tant, de fet, el dia d'inauració que vam fer com una visita teva fa molt. Doncs mira, fa molt i molt. Fa molt i molt. Jo crec que estava com una visita teatralitzada amb els vídeos de... Sí, que és el 2019. Previ pandèmia, el 18-19. Sí, jo crec que no hi vaig anar perquè no estava aquí. Doncs sí, 18-19, eh? Potser 19, més aviat, sí, sí. I és molt interessant, de fet, és curiós entrar i també el refugi, perquè intentes posar la pell de les persones que refugiaven. M'he de dir que m'està llegint la història i m'ha cridat bastant l'atenció perquè deien que a part de... O dels bolets? Sí, és molt interessant. Que es va utilitzar per cultivar champinyons a la guerra? Sí, sí, tant i tant. Clar, amb la humitat que hi ha allà sota, no te l'explico. Està bé, està bé, està bé. M'ha cridat l'atenció de, mira, un dia tiraven bombes i van deixar de tirar bombes, vam cultivar champinyons. Està bé, està bé, està bé. Potser hi havia alguns en justícia, no ho sabien, però sí, allà van cultivar, van fer un petit hort. Un petit, no? Una mica gran? Potser eren els millors champinyons que s'havien complitat a la Barça o no estaven al refugent aèria de Sant Just. És molt probable, és molt probable. Doncs sí, interessant, quan no tornin a obrir, perquè no tenim data, és a dir, informació de quan... Tampoc és ben bé perquè està tancat, suposo que l'han de fer reformes o deu ser perilloses allà, perquè si no... No, perquè realment quan ho van obrir ho van preparar perquè es pogués obrir i visitar. És a dir, va estar obert durant uns mesos i la gent podien fer visites. Ara no ho sé, ho han trobat tot, ho han trobat algunes runes romanes, no ho sé. Ho hem de preguntar quan passi... El consistori, no? Bàsicament o l'arxiu potser? Persones del consistori, per aquí. Ajudeu-vos. Doncs sí. Ens falta una notícia? Faltar una notícia, sí. Ens falta una. Ens falta una i és que el centre Montessori de Sant Just Montmón inicia aquest mes de novembre un nou cercle de maternitat. Però expliquem que consisteix demà a dijous 27 d'octubre, a la Maria, que és col·laboradora d'Obl i assessora de l'Electància, oferirà una acció informativa per resoldre tots els dubtes i facilitar informació sobre què és un cercle de maternitat. Es tracta així una mica per sobre d'un espai que vol acompanyar les persones a través d'aquest procés de la maternitat. En aquest cercle s'aportaran aines necessàries per estar informades durant aquest camí. Les sessions es realitzaran un dijous al mes on s'aportarà un monogràfic a nivell teòric sobre un tema escollit per les pròpies persones participants. Aquesta acció informativa tindrà lloc a l'escola Montmón, que per qui no ho sàpiga està situada al carrer Sant Martí de l'Erb, número 1 de Sant Just Desvern, així. Pel Norte. Zona Nort. Sí, és aquella zona... No l'obligava, veus? Jo sí que l'obligo, com si diguéssim, o sigui, la visualitzo, però si m'arribes a preguntar, fa 10 minuts, com has deia al carrer on està aquesta escola? No ho sabíem, eh? No. És una escola, és això. Montessori, alternativa, tenen un pati molt xulo, els nens en filen pels arbres, és així. Ah, és la vinguda... És la vinguda que puja cap a l'escola. Sí. La miranda... Sí, per això dic que és el Norte. Pujant a la dreta. La escola americana també queda allà al costat. Molta fusta, oi? Sí. Molt de fusta. Tenim com una espècie de... com es diu, com una cabanya d'aquestes de... De pati, sí. La tipica de pel·lícula. Una mica, no? Ai, no ho sé. Sí, és aquest jo, què? Montmón, m'agrada molt el nom, també. Vinga, anem a fer una pausa musical a 4 minuts de 2 quarts d'11, escoltem Aurora, mentre tant, i ara tornem Lua. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'interessa saber quines són. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. Els pressupostos generals de l'estat pel 2023 afronten avui el primer examen al Congrés, si debatran a partir de les 12 a les 7 esmenes a la totalitat presentades pel Partit Popular, Vox, Ciutadans i altres formacions. Les esmenes sumen 159 diputats insuficients per tombar els contes a l'Hospital de Sant Joan de Déu. L'Hospital de Sant Joan de Déu ja està preparat per rebre el nen, té bé dos anys i mig, i està volant en avió medicalitzat des de Cancún a Mèxic, un empresari espanyol. Li ha pagat el trasllat després de la crida de la família que necessitava diners pel viatge, ja que la operació no se li pot fer en aquell país. La caló i la polució maten molt més ara que abans. Aquesta és l'alerta mundial que fan des de la revista científica de l'Ancet en l'informe L'Ancet Countdown del 2022 sobre salut i canvi climàtic, que s'ha publicat avui. I és que les morts arreu del món relacionades amb la caló han augmentat un 68% entre el 2017 i el 2021, en comparació amb els primers quatre anys de la dècada dels 2000. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la directora d'una altra informa a l'Ancet, centrat també en l'impacte del canvi climàtic a la salut pública a Europa, Rachel Lov, explica quina és la situació als països europeus. Hem detectat que el canvi climàtic té un impacte negatiu en la població dels països europeus, en conseqüències directes i indirectes. Hi ha un increment important de mortalitat per la caló, més risc de transmissió de malalties infeccioses o l'avançament de la floració d'abres allergènics, com les oliveres. Els esports, Montserraia. El Barça s'aferra a l'últim brir d'esperança a la Champions aquest vespre. Per mantenir-se vius, el Victòria Pilsen ha d'empatar, com a mínim, contra l'índer, a 3,4 de 7. I després, el Barça ha de guanyar el Bayern, demonicar les 9, una derrota als Txecs, que són els cuers de grup i no han guanyat cap partit, ja deixaria el Barça fora dels 8 anys de final. Hernández, el tècnic, admit però que és quasi com un miracle. Bé, tant com a miracle tenim una petita esperança, però, evidentment, ho tenim molt difícil. Quan no depends de tu mateix, doncs et genera molts més dubtes, no? Quan tu ets capaç de generar coses per tu mateix i que depèn de tu, doncs tens més seguretat. Ara estem en una situació molt incòmuda. El Barça Bayern es pot seguir a la TDT a Catalunya Ràdio des de les 8 del vespre, 4 equips més, ja són els 8 anys de la Champions, Borussia Dortmund, Chelsea, PSG i Benfica al Sevilla. La Juve, en canvi, n'han quedat fora. En basca, a la Eurolliga femenina a l'Andes, un i Girona a 2,4,8 i, per esport 3, a l'eurocat femenina, Cadí, la seu, Grenge, igual, de Luxembourg a les 8, i a l'eurocop masculina, el juventut juga la pista del CDVita, olimpiata, el Lyobliana, Eslové, a 2,4,8. A la Champions d'en Bol, el Borc Barça, 3,4,9 i a les 4 de la tarda, debut del Barça, la Champions de futbol sala, Reben, el Jovo Cubó, Neher, l'Andès, tots dos partits, també per esport 3. I el Mundial femení de futbol sala, de Rota de Catalunya contra Venezuela, per 6 a 1, i amb lesió de 3 jugadores a aquesta pròxima nit, juguen contra Bolívia. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 6 minuts, us informa Lua López Rivas. I un moment, el que ens ha presentat el nou servei de bicicleta metropolitana compartida amb Bici, que oferirà 2.600 bicicletes, 100% elèctriques de darrere generació. Per a 15 municipis de la majoria de les dones, la majoria de les dones estan en la presó. I en el lloc de la majoria de les dones, la majoria de les dones estan en la presó. Per a 15 municipis de la metròpolis de Barcelona, entre ells s'han just desvern. Durant l'acte han mostrat el model de bicicleta elèctrica de darrere generació, l'estació d'encuratge i el tot informatiu del nou servei de bicicleta metropolitana, que es posarà en marxa el 2023. En concret, al principi del 2023 arribarà els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espícos Mallà de Llobregat, i durant els 3 mesos següents, els altres 12 municipis entre ells s'han just desvern. L'acte posarà a disposició dels ciutadans fins a 2.600 bicicletes en 236 estacions d'estacionament. Durant el 2023, l'AMB aplicarà una tarifa promocional de 25 euros l'any per abonament. A partir del 2024, l'abonament tindrà un cos de 40 euros l'any. Per tal de facilitar-los conjunt del servei ambici de l'AMB i el servei bici de l'Ajuntament de Barcelona, es crearà un abonament metropolità. Per utilitzar els dos serveis, estarà entre els 53 i els 65 euros anuals. Pel que fa a la integració de l'AMB i amb el servei de bici, s'ha previst crear estacions de por en la transferència dels dos serveis. A Sant Just desvern ens interessa, sobretot, l'estació situada a esplugues a tocar de la zona universitària. Demà tindrà lloc la presentació del projecte descobrint al passat una reflexió per al present, l'estació de l'AMB i amb el servei de l'AMB. El Congrés va començar i dimarts 25 d'octubre i tindrà lloc fins a aquest divendres, dia 28, en Don, Corea. Els congressos se celebren generalment cada dos anys i són la culminació d'un procés de treball sostengut en el temps per part de les ciutats i les xarxes. L'objectiu és crear espais on les ciutats puguin aprendre unes de les altres i establir nous contactes que donin peu a futures col·laboracions. Es tracta de la Sant Gen Edició del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que tractarà el tema i deien el futur de l'educació a la ciutat, innovació, tradició i inclusió. El Congrés busca debatre i intercanviar bones pràctiques sobre com construïdes d'una perspectiva holística ciutats educadores sostenibles, on que existeixin passat, present i futur. En guany acollirà aproximadament 2.000 participants de 500 ciutats educadores de 35 països. Una d'aquestes ciutats educadores és Sant Just d'Esvern. El martí serà l'encarregada d'exposar el projecte com a workshop. Tot i que actualment ha estat encat a les visites, es pot entrar a la pàgina Web Refugi.santjust.net, on es podrà conèixer més informació sobre la seva història. El Centre Montessori de Sant Just Montmón inicia aquest mes de novembre a un nou cercle de maternitat. Per explicar en què consisteix, demà dijous 27 d'octubre, dos quarts de sis de la tarda, col·laborador a Doula i assessora de l'actància, oferirà una sessió informativa per resoldre tots els dubtes i facilitar informació sobre què és un cercle de maternitat. Es tracta d'un espai que vol acompanyar les persones a través del procés de la maternitat en aquest cercle, s'aportaran eines necessàries per estar informades durant aquest matí. Les sessions realitzaran un dijous al mes on s'aportarà un monogràfic a nivell teòric sobre un tema escollit per les persones participants. La sessió informativa tindrà lloc a l'escola Montmón, situada al carrer San Martí de l'Ern número 1, de Sant Justes Bern. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullat Iurari de les 12 del migdia, de Sant Justes Bern. La sessió informativa tindrà lloc a l'escola Montmón, situada al carrer San Martí de l'Ern número 1, de Sant Justes Bern. La sessió informativa tindrà lloc a l'escola Montmón, situada al carrer San Martí de l'Ern número 1, situada a l'escola Montmón, situada al carrer San Martí de l'Ern número 1, situada al carrer Sant Justes Bern. Lo que a ti te llama La complicidad es tanta Que nuestras vibraciones se complementan Lo que tienes me hace falta Y lo que tengo te hace ser más completa La afinidad es tanta Miro a tus ojos y ya sé lo que piensas Te quiero porque eres tanta Cositas bellas que me hacen creer que soy Soy la levadura que te hace crecer el corazón Y tú la vitamina que me hace falta soy Ese rocio que se pasa en tu vegetación Y tú esa tierra fértil que está en casa soy La rancarena que alfomra tu playa Todo el follaje que da vida a tu mapa De toda idea creativa soy la gestación Tú eres la utopía liberada La complicidad es tanta Que nuestras vibraciones se complementan Lo que tienes me hace falta Y lo que tengo te hace ser más completa La afinidad es tanta Miro a tus ojos y ya sé lo que piensas Te quiero porque eres tanta Cositas bellas que me hacen creer que soy Soy la levadura que estres meses soy tu adicción Y tú eres mi felicidad, mi calma soy Una colonia que va amb busca de liberación Y tú eres esa dosis de esperanza soy La cordillera que en la distancia Te cura la visión con su elegancia De todo loco que me intentas soy la frustración Tú eres ese reto que me encanta Les àvies i els avis són sàvies i sàvies No deixis queis ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de vici sense edat En vici sense edat és una iniciativa solidària Que busca combatre la soledat entre els més grans La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar Les persones d'edat avançada I depèn de tu, que ho facin sols Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran Acompanyes a veure el poble on es van criar Dona els vida, que torni a sentir el vent a la cara Et necessiten, i tu a ells també Des de vici sense edat et necessitem Festa voluntària Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant JustSvern És és ok És és ok Bàsic o no? Ja ho estàs dient Hábanlo ben pit. Cap marat hi ha ciutadans Deia que ho té Fins correcte unter großen weißen segen und wurden wachtgeküs vom spätsummerregen es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay es ist okay Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Poteles. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Col·labora Radio Desvern. Estudiu l'FP d'Oxiliar d'Infart Maria. Puc aporta molt el sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amv.cat. FP, amb l'FP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te el voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a bebaixaexela.cat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Som-hi. Entrem a fer aquesta entrevista que us havíem comentat a l'inici del programa. Ara que passen 21 minuts de les 11 del matí tenim el telèfon amb nosaltres de la Doua'e o Bouquir. Que la saludem. Doua'e, bonos dies. Hola, bonos dies. Bonos dies. Gràcies per dedicar-nos estos minuts aquí a la misura. I entenc que n'ha de també entrar-te la Nora Buena per aquestes prèmios que va recogint-ho. Que amb la teva jove carrera no està malament, la veritat. Vamos a recordar esta última hazaña que ha quedado segunda en la Cursa de Bombés de Barcelona. Con un tiempo de 34 minutos. Que esta cursa tuvo lugar este fin de semana, si no voy mal informada. ¿Cómo fue esta cursa y cómo has hecho para conseguir una segunda posición? La verdad que, bueno, me ha ido bastante bien. Estoy contenta con el resultado. Lo que pasa en el año pasado hice mi mejor marca en la misma competición. Y lo que pasa en el año pasado empece un poco antes, o sea, antes le entreno. Y por eso estaba más preparada. Bueno, y esta temporada empece un poco más tarde, pero no me puedo quejar porque me ha ido bastante bien. Y ahora, como estamos en el principio de la temporada, la verdad que me ha ido bastante bien. Sabemos además que en algunas de estas cursas, o de algunas de cross también, corres descalza. No sé si esta también la hiciste sin zapatos. No, en el esfalto todavía no he probado, corres descalza. Corre con bambas. ¿Y alguna sí que has hecho sin zapatos, digamos, por ejemplo, una competición que tuvo lugar el 2019, que te proclamaste campeona de cross de la ciudad de Girona? Sí, yo en las carreras de cross, como el terreno es más blando, pues ahí sé que puedo correr descalza y no tengo ningún problema. Pero en el esfalto todavía no puedo porque lo veo un poco más duro y es por eso. Pero en el cross yo sigo corriendo descalza porque me va bien, entonces sigo. ¿Y qué es lo que te llevo a hacer de correr descalza, que es más cómodo para ti o sientes que es más natural? Sí, bueno, es depende del terreno también porque cuando no hay tantas piedras y tantas cosas, pues es mejor porque me siento mejor. Yo lo probé un día y desde ahí ya empecé a correr descalza porque me iba bien porque no sentía el ritmo, que iba rápido, pero no sentía el ritmo que iba tan rápido. Entonces desde ahí digo que voy a correr descalza y si me va mejor, pues mira. ¿No se si habrá otras chicas o chicos de competición que también lo hagan así o eres de las pocas personas que en las competiciones tipo cross de tierra, digamos, no de asfalto, también compiten de esta forma? Sí, sí, yo he visto mucha gente también, ahora cada vez hay más gente que corre descalza y ahora estoy en un grupo de gente que corre descalza y la verdad hay muchísimas gente que corre descalza. Bueno, en el asfalto también, pero yo en el asfalto lo veo un poco en duro, es más difícil porque se puede visionar, pero en un terreno que es blando no pasa nada. Tenemos apuntado por aquí también que has recibido distintos trofeos, premios el febrero del 2020 también te programaste campeona catalana de cross, luego también ganaste el oro de los 3.000 metros lisos y también participaste en la edición de cross de Mataró, creo que por primera vez también. Así que te programaste campeona de distintas disciplinas, esto fue en 2020. Exacto, sí, he hecho unas cuartas competiciones la verdad y también compite el cross en nivel al campeonato de España, fui con la selección catalana. Sí, el año pasado, sí, bueno, llevo dos años que estoy corriendo descalza. Dos años. Sí. Y luego vino un poco la parada del Covid, no? Porque esto estábamos recordando febrero más o menos del 2020 que fue justo antes de que empezara toda la pandemia, confinamiento, etcétera, etcétera y este año y medio casi también de restricciones ¿cómo has podido compaginar el atletismo, correr, competir con todas las restricciones que hemos estado viviendo? Sí, es que la época de Covid era un poco difícil porque yo estaba en mis mejores tiempos, entonces pues es que me afectó bastante porque no podía salir a correr, entrenaba solamente en casa pero no es lo mismo entregar en casa que fuera en las pistas entonces me afectó pero luego he podido recuperar mi nivel. I com lo hiciste durante este tiempo tenías, no sé si una cinta de correr en casa o de alguna forma que pudieras? Sí, hacia lo que podía, también hacia escaleras, ejercicios de fuerza, subir y bajar escaleras durante 20 minutos o más cada vez había dado algo más nuevo. Sí, correr en la cinta, hacer un poco de lo que podía. ¿Y todo esto sin olvidar qué? ¿Y creo que todavía estás con el club de latísmas de Sant Just? No, este año estoy independiente. ¿Este año ya vas por libre? Sí, exacto, este año estoy libre. ¿Y qué supone, es decir, qué diferencia supone de competir con un club a competir sola, es decir, cómo buscas esponsors patrocinadores o de qué forma te puedes organizar para competir? Es que esa vez que me ha pasado, el año pasado estaba... es que yo no sabía hasta cuándo teníamos que fichar, entonces pues hasta el último momento me han ofrecido otros clubs para fichar y me había ido a tarde y no he podido fichar, entonces por eso he puesto independiente. ¿Y ser independiente qué significa? Imagino que tu et di... O sea, és a dir, tu decide esto... Sí, poder competir por libre, que, per exemple, no estic amb un club, no compito en las carreras que yo quiera. Sí, insisto, o sea, correr por libre, digamos. És a dir, que ja no correspon el club de latisme. Exacte. I a l'hora de, per exemple, no sé si tenéis también patrocinadores o esponsors, això també ho tens que buscar tu sola, diguem-ne, independiente. Exacte, sí, tengo que buscarlo yo o un manager. I a nivell d'entrenos, perquè, clar, antes si vas a club de latisme, imagino que també teníais uns entrenos més grupals o de forma, diguem-ne, més continuada. No sé, ahora como lo... No, yo desde entonces em pese... Entreno con mi padre, me entren a mi padre. Entreno casi sola, porque a veces, como estoy trabajando también, y entendo compasinas, a veces, el trabajo con el... con el entreno, entonces muchas veces entreno sola porque no estoy a la hora cuando hay grupos, ¿sabes? Y, bueno, ya me he costumbrado. Clar, clar. Clar, ara tens 26 anys, no? Sí, exacte. És a dir, ja estàs en època de trabajar, més que de estudiar, no? Entiendo? Sí, sí, estoy trabajando ahora. I te lo puedes organizar bien como para entrenar, que decías, tu padre es quien te entrena para luego enfocarte a las carreras, preparar todo lo que es necesario. O sea, ¿puedes compaginarlo bien de tiempo? Sí, sí, sí. O sea, por las mañanas trabajo y por las tardes, pues voy a entrenar. ¿Cuántas horas a la semana haces d'entreno, por ejemplo? Depende de las temporadas también. Ahora, como estamos en principios de la temporada, pues ahora necesitan más... son más horas y más kilómetros. Entonces, sí, son más horas y más kilómetros. Es depende de la temporada. Pero digamos que más o menos al día, ¿cuántas horas puedes llegar a entrenar? Bueno, cuando tengo que hacer series o algo, pues sé que he tardado, unos dos horas o tres horas. Bueno, tampoco tanto, así. Es que el entrenamiento depende de la programa, depende de lo que te diga el entrenador. A veces he tardado cinco horas, se tengo que hacer ejercicios de fuerza y... ¿El entrenador, que es tu padre, decías, o a parte también tenéis una persona, digamos, un coach o... Es tu padre. Es mi padre, desde siempre. Tenéis buena sintonía porque, claro, una cosa es tener un entrenador, que sea una persona que sea ajena a ti, la otra es entrenar directamente con tu familia, ¿no? ¿Lo lleváis bien? Sí, bastante. La verdad es que sí, ni vamos muy bien entre todos. Antes también, o sea, antes cuando em empecé a hacer aletismo, em empecé con mi padre y mi hermano también, por día, hacia aletismo, y mi hermana también. Éramos todas así, así. Pero claro, con el tiempo ahora que van haciendo más grandes, pues que cada uno ha ido, pues, estudiar, de trabajar, entonces me quedé yo haciendo aletismo porque me gusta mucho. O sea, tus hermanos ya salieron, digamos, del mundo del aletismo. Sí, bueno, hacen deportes, pero ya no son, ya no a nivel de competición, digamos. Hacen, corren a meses, pero no como yo, que en plan, no se dedican profesionalmente al aletismo. Claro, claro, en tu caso sí que, imagino que te gustaría también un futuro, pues seguir dedicándote a esto, ¿no? O llegar a realmente, ¿no? Sí, exactamente, sí, sí. Ahora yo estoy planeando, sí. O sea, que de aquí en una setmana ja me voy a ir a entrenar a un sitio en altitud para estar más en forma. O sea, ya me quiero dedicarme y ir a profesionalmente. ¿Qué quiere decir esto, de ir a entrenar a un sitio de altitud? La altitud me entiendo, ¿eh?, que es de la altitud de muntanya, ¿no? Sí, sí, en... bueno, en muntanya sí, pero tiene que ser como... aparte de 1.600 de altitud. Entonces, para mejorar, ¿sabes?, para mejorar de ahí va bien para entrenar. Entonces, tengo que ir para prepararme, digamos. Es un mes y hay que estar ahí, es como concentración, ¿sabes? Perquè vas a entrenar ahí porque imagino que luego también tienes alguna competición que sea en esta altitud, es porque es mejor para el cuerpo entrenar a esa altitud y luego competir. Sí, es mejor para el cuerpo, es para mejorar el nivel también. Por eso voy allí. Y luego, pues yo creo que habrá alguna competición porque me voy a ir a Marbecos y habrá alguna competición por allí y voy a competir, es para soltarme, digamos. ¿Cuáles son, digamos, en el calendario de competiciones? Esto imagino que también lo miráis directamente con tu padre, ¿no?, que te hace entrenador. Imagino que cogeis el calendario y marcais un poco las que quieres participar para prepararte. Sí, sí, sí. Se entramos a la... donde hay el calendario de la Federación Catalana de Alitismo y allí salen todas esas competiciones y allí marcamos los que queremos hacer. Sí, entre los dos. I ara comentaves pròximamente iràs a Marbecos que, bueno, tu eres de tánjar, ¿no?, creo. Sí, sí, sí. I vas a realizar, també, alguna cursa, alguna competició? Puedo hacerla. Podría hacerla porque ahora estoy... Sí que puedo hacerla porque será por medio de noviembre para estar más suelta en las competiciones. Es porque tengo que ir a la altitud para entrenar y luego tengo que hacer una carrera para estar más suelta, digamos. Vale, vale. Veo que lo tienes como muy claro, ¿no?, todo lo que tienes que trabajar, ¿no?, al aspecto físico. Exacto. Exacto, sí, sí. Esto es entre yo y mi padre, digamos, mi entrenador, pues hablamos sobre esto y me lo explica y así yo lo tengo también claro entre los dos. I mentalmente, a la hora de hacer una de estas competiciones, te preparas, también, o tupadetamente ayude alguna forma a mantener un poco, digamos, la moral o a... Bueno, mentalmente, ser fuerte como para aguantar y encima, pues, ganar buenas posiciones. Es que la verdad, la verdad, que mi padre me ayuda muchísimo psicológicamente. Cuando estoy en una competición yo siempre le digo, ven conmigo. Sí. Porque a la hora que cuando estoy más cansada y lojando un poco, pues, él me está diciendo que tengo que mejor... Mientras que estoy corriendo en la carrera, pues, me dice... Me dice cosas, en plan, respira bien, ponte, relájate. La vez me ayuda bastante psicológicamente, la verdad. És un soporte moral, no?, per a ti, també? Sí, bastante, bastante, bastante. La verdad, en la competición de bomberos también, si no fuera él, a lo mejor quedaría tercera o una cuarta. Él siempre está, venga, vamos, que muy bien, que lo haces bien, que vas haciendo bien esa vez, sí, sí. La verdad, que me ha ayudado bastante. O sea, que él, en cierta manera, va siguiendo un poco la cursa, o al menos la de Bombés, que fue siguiendo un poco el recorrido, también. Sí, sí, estaba con la bici, porque yo le he dicho, por favor, coge la bici, y cuando ves que estoy un poco... que me estoy aflojando algo, pues, me animas, y la verdad lo hace muy bien. O sea, que son, digamos, trofeos compartidos, o són, no?, són copas compartidas, quasi. Exactamente, sí, exactamente. Él me ha ayudado mucho, la verdad. A próxima competición, la más cercana que tengas ahora, no sé si será la de Marruicos, que comentabas. O sea, la siguiente, ¿qué competirás? La siguiente, pues aquí yo creo que... bueno, las principales que tengo, yo que tengo que hacer el campeonato de Cataluña y de España. Solo más, digamos, más el principal, digamos. El Vogo, si sonen competiciones de la ruta, pues también. I en un futuro do o ae, no sé si te querrás especializar en alguna, es decir, en algún estilo, no sé si 3.000 metros lisos, o más de cross, o más de competición de, digamos, de cursa urbana, para entendernos. No sé si hay algún tipo que te llame más, que sea más atractivo para ti. La verdad es que a mi me gusta todo, o sea, medio fondo y medio fondo me gusta todo, cross, a pistas también. Sí, sí, me gustaría hacer 3.000, de 3.000 para arriba, 5.000 también. De metros lisos, eh? Sí, de metros lisos, y tres mil obstáculos también, que me va bien. Tambien de obstáculos, Dios mío. Sí, sí. Sí, sí, yo también soy atleta de 3.000 metros en obstáculos. Uau, de unido. Pues gracias por atendernos, por dedicarnos estos minutos, de explicarnos un poco más sobre tu trayectoria, enhorabuena también por estos premios. Como decía, que aquí a la misora, pues intentamos hacernos un poco de, bueno, hablar de ello también, porque como bonas en justencas, pues va la pena contarlas, digamos, los méritos y estas estrofeos, y estas buenas posiciones que vas consiguiendo, y que te vas superando. ¿Tienes algún reto personal, digamos, para estas próximas competiciones, campeonata de Cataluña, campeonata de España? És a dir, tienes una meta para conseguir, de crono? Sí, ahora lo tengo más, es entrenar y prepararme para hacer mejores marcas. En el 3.000 o el 5.000 també. Sí, sí. Porque en el cross no vale el crono, no vale la posición, pero en las pistas vale más las marcas. Claro, claro, claro. Pues muchos ánimos también a tu entrenador, a tu padre, que también es como tu coach, su porte, moral, enhorabuena por este trabajo también de equipo de familia, que esto tampoco no se ve cada día. Así que enhorabuena, y gracias de nuevo, per atender-nos i muchos éxitos. Te deseamos muchos éxitos. Gracias. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. I qué bueno volar, y qué bueno vivir. Y qué bueno cuando tú me miras y me dices que sí. Y qué bueno volar, y qué bueno vivir. Y qué bueno, qué bueno. Y qué bueno, qué bueno. Y qué bueno cuando tú me miras y me dices que sí. Y qué bueno cuando tú me miras y me dices que sí. Y qué bueno cuando tú me miras y me dices que sí. Que bueno que viniste cuando viniste. Que mal que te perdí cuando te fuiste. Que malo estar triste. La colección de discos que compramos Yo voy a quedarme con los que cantamos Qué bueno que volviste Qué bueno volar Qué bueno vivir la vida como un chiste A lo que venga se resiste Vale, como soldado Siempre firme Y qué bueno volar Qué bueno volar Qué bueno vivir Qué bueno vivir Y qué bueno cuando tú me miras Y me dices que sí Y qué bueno volar Y qué bueno vivir Y qué bueno, qué bueno Qué bueno, qué bueno Socando las nubes para poder coincidir El sol hace que florezca lo mejor de mí Viviendo, volando No remonto el vuelo si no estás almando Pregúntame de nuevo que en qué estoy pensando Piensa que en qué bueno que volviste Porque siempre te estuve esperando Y qué bueno volar Y qué bueno volar Y qué bueno vivir Y qué bueno vivir Y qué bueno cuando tú me miras Y me dices que sí Y qué bueno volar Y qué bueno vivir Y qué bueno, qué bueno Qué bueno, qué bueno Y qué bueno, qué bueno Sí, sí Comencem I érem V緊 parapotar podreu trobar, per exemple, en el vullatí de Sant Jus d'aquest mes d'octubre. I és que el centre òptic Vallard celebra 25 anys. Des del 1997, que els tenim al nostre municipi, tenim amb nosaltres el telèfon, el Xavier Vallard Carbó, responsable de l'àrea comercial d'aquest centre òptic, que el trobareu aquí Sant Jus, així que el saludem. Xavier, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Bon dia Xavier, gràcies per atendre'ns. I enhorabona, per aquest quart de segle. Escolta, no totes les botigues del municipi poden dir que porten 25 anys obertes, com és el vostre cas? Doncs sí, realment estem molt contents d'haver pogut assolicar aquesta fita d'estar 25 anys aquí a Sant Jus, atenent al públic. I tant, i tant. Què és el que us ha fet, o què és el que us fa, durar i per durar aquí a Sant Just? Home, és la nostra filosofia de tensió molt personalitzada, molt acurada a cada client, sense pressa, dedicar-li el temps necessari, tant a l'hora d'agraduar-li, com després, a l'hora de vendre-li unes ulleres, explicar-li molt bé totes les opcions, totes les possibilitats, i deixar-li que el client trii el que més convenient cregui, sempre, clar, contant amb el nostre assessorament. Però és això, d'una tensió molt acurada, dedicada i molt testoneta, explicar-ho tot, que el client sigui molt conscient del que està comprant. Que en definitiu, en aquests anys, d'haver-ho, haver vist que eren gent, a través també de consultes, visites, no? Sí, això és una de les coses que ens fa molta gràcia amb el Brauli, que hi ha clients que els atenien en 15 o 16 anys, i ara venen amb un carretó, amb un nen petit, ja, o dos, i això, per exemple, és una cosa que ens fa molta gràcia, i que ara tenim les generacions següents. Teniu diversos serveis, el centre òptic, teniu optometria infantil, teniu també entrenament visual, adaptació d'audífons, una llarga llista. Però què és el que normalment demana més la població que acudeix a vosaltres? A veure, potser el que més fem és fer una visita molt acurada, graduar molt bé la vista, i després fer-li les ulleres molt ben fetes, molt a mida per cada persona. I una altra de les coses que potser ens ha caracteritzat, i també ens ha diferenciat d'altres centres, és que fem això que documentaves de l'entrenament visual. I això també ens ha diferenciat desistingit, i és una cosa de la qual estem particularment contents de poder fer. Perquè aquest entrenament visual d'adueixo que és per millorar la visió d'algunes persones que poden tenir alguna patologia, imagino. Bàsicament l'entrenament visual l'hem treballat amb nens que tenen dificultat a l'escola per l'aprenentatge. L'electroescriptura els costa molt, tenen molta dificultat a vegades en aprendre a llegir, a escriure, o després fan molt mala lletra, o els costa molt llegir un text i entendre el que està dient aquell text. Llavors aquests nens, nosaltres els fem una visita molt completa i si veiem que realment hi ha algunes funcions visuals que no acaben d'anar prou bé, a través d'aquest entrenament visual, que són una sèrie d'exercicis amb els ulls, doncs milloren molt la seva capacitat visual i llavors actualment milloren molt el rendiment a l'escola. En aquests 25 anys Xavier, tant tu com en Braulio, heu estat al capdavant de l'òptica de llar. Heu estat bisquent aquests 25 anys també. Com ha canviat, podríeu dir, el comès, el carrer, el mateix vostre carrer. Està ubicat del carrer Creu 42. Com ha canviat una mica l'entorn en aquests anys? Sí, sí, hem estat els dos aquí als 25 anys i sí, sí, hem anat veient, tenint veïns diferents en els locals del nostre entorn i sí, sí, hem anat veient una miqueta que això ha anat canviant. Sí, sí, hem vist que ha anat canviant una miqueta. Escolta, en aquests dos anys, per anar a acabar, Xavier, en aquests dos anys de pandèmia, com ho heu sobrepassat també, perquè clar, en els 25 anys que porteu d'experiència segur, de ben segur que dos anys com aquests no els havíeu viscut mai. Mai, mai, han sigut, han sigut realment molt, molt excepcional. Sí, sí, clar, els primers moments de la pandèmia i tancament, doncs, nosaltres, com a centre òptic que som, podíem tenir obert, perquè érem sempre hem estat llocs prioritaris, com pràcticament com una farmàcia o com un establiment de comestibles. Llavors sempre hem pogut tenir obert, el que passa és que obriem només els matins, en el moment més fort del confinament, i per donar servei a algú que venia amb unes belleres trencades i que estava molt apurats, si realment va ser un canvi molt fort, a nivell que va baixar molt l'assistència de públic, perquè és que tothom estava tancat a casa, i nosaltres també vam reduir molt el nostre horari d'obertura. És sí que és cert que quan ja es van obrint els confinaments i van anar deixant que les persones poguessin moure's una miqueta més, llavors vam tornar a agafar el fil amb els nostres clients i vam tornar relativament de pressa a una certa normalitat, perquè també que les persones necessitaven com mai el tema de les ulleres, perquè tothom estava a casa treballant davant de pantalla, i potser encara van notar més que necessitaven unes ulleres per estar confortables treballant. Sí, ho heu notat també, que hi havia potser un increment de necessitat d'aquesta part que ajuda a la visió? Sí, sí, en diners generals una miqueta després de tot el tema del confinament i tothom hagués estat tan tancat en interiors i haver fet servir tant les pantalles, vam notar que algunes persones necessitaven una miqueta d'ajuda per estar més còmodes. I per anar acabant, Xavier, tendireu o fareu algun acte especial, algunes de veniment o alguna festa, no sé, per aquests 25 anys? A veure, no tenim previs a si res molt especial, però sí que és cert que ho estem compartint, com per exemple aquest dissabte ha passat amb la nit de botigues obertes, però estem compartint amb els nostres clients i vam oferir a tothom qui passava per aquí aquest dia una ocupeta d'acaba i després ho oferim també un petit obsequi a tothom qui passa per aquí, com va morant aquests 25 anys. I tant, enhorabona per aquest quart de segle, com deia, moltíssimes gràcies, Xavier, per atendre'ns en aquests minuts, que hem organitzat així una mica les minuts, moltes gràcies, i com deia, enhorabona per aquests anys, que en siguin molts més i poden ser 25 més, com a mínim? Clar que sí, moltes gràcies també a vosaltres per la vostra trucada. I tant, bon dia. Bon dia. Doncs així és aquest central òptic Ballart, el que recreueu número 42, celebra aquests 25 anys, se'ns explicava Xavier Braulí, el capdavant d'aquest central òptic, dançar que van obrir, per cert, més informació al web òpticaballart.com I tant, doncs quedem escoltant aquest I Hate You, I Love You, que ara ho està dient ara mateix d'Olivia, Braian i Gnaix, nosaltres tornem a la tercera hora per seguir parlant de qüestions com Art amb la Glòria Conesa. I anirem a visitar el Museu Egipci de Barcelona, i parlarem també de Dol i de la pèrdua de persones estimades recassar a prop el dia 1 de novembre. I don't mean no harm, I just miss you on my arm, wedding bells were just alarms, caution tape around my heart, you ever wonder what we could have been, you said you wouldn't and you fucking did, lied to me, lied with me, get your fucking fix, now all my drinks and all my feelings are all fucking mixed, I always missing people that I shouldn't be missing, sometimes you gotta burn some bridges just to create some distance, I know that I control my thoughts and I should stop reminiscing, but I learned from my dad that it's good to have feelings when love and trust are gone, I guess this is moving on, everyone I do right does me wrong, so every lonely night I sing this song. I hate you, I love you, I hate that I love you, I love you, I love you, I love you. I just d'aquesta hora ha de començar el Congrés dels Diputats el debat del fesopost general de l'estat per al 2023. Sí, avui passen el seu primer tràmit i es voten demà, avui s'hi debaten les setes menes a la totalitat presentades per l'oposició, les esmenes sumen 159 diputats insuficients per tombar als comptes si el govern espanyol consoli del seu suport. Bona nit, Paola Bruxats. Bon dia. Bon dia, la ministra d'Isenda Maria Jesús Montero acaba d'entrar a l'hemicicle, es apunja de pujar la tribuna per defensar els tercers pressupostos de Pedro Sánchez als més socials segons el govern espanyol per afrontar un context de guerra i d'increment de preus. El govern espanyol arriba molt tranquil al debat, ja s'ha assegurat el suport dels socis habituals, que li salvaran aquest primer tràmit, però encara queda molta negociació per davant, i Esquerra condiciona el seu sí definitiu als avenços que faci la Moncloa amb la reforma de la sedició. Ho acaba de recordar Gabriel Rufián a l'entrada de l'hemicicle. Como saben, Esquerra Republicana està comprometida en el avance de la agenda social i de la reducció del conflicte, i em atrevo a sugerir el peso de cable menos. Les votacions seran de mai, sinó hi ha sorpreses estombaran les peticions de l'oposició, de PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP que demanen tombar els pressupostos. Paola Bruxats, Catalunya, Ràdio, Madrid. Més notícies amb la Marta Prat. La mesa del Congrés amb el vot a favor dels socialistes ha acordat ampliar una setmana més el termini per la presentació d'esmenes a la llei trans. Aquesta pròrroga tensa les relacions entre PSOE i Unides Podem, ja que els morats són partidaris de no allargar més els terminis per poder aprovar la llei abans que s'acabi l'any. Madrid, Jordi Prats, bon dia. Hola, bon dia amb els Vox. En del PSOE, PP i Vox, la mesa ha donat una setmana més de marge per esmarxar la llei trans als socialistes. Deixó havien solicitat en contra del pare del seu sòsis de Govern, Unides Podem, des de la ministra de Igualtat, Irene Montero, expressat el seu malestar. Es incomprehensible que el Partido Socialista vuelva a ampliar el plazo de enmiendas. Esto solamente perjudica a las personas trans y a las personas LGTBI que venen en riesgo la aprobación de una ley que permite garantizar sus derechos. El PSOE vol més termini per reforçar la sauretat juridicatiu del text, ja que preveu que Vox durarà la llei trans al Constitucional. La intenció d'Unides Podem és tenir-la aprobada abans de l'any. Jordi Prats, Catalunya Ràdio Mare. L'acompanyia energètica hiberdrola ha guanyat 3.100 milions d'euros nets durant els primers 9 mesos de l'any. Això és un 29% més que en el mateix període de l'any passat, tot i la baixada diu dels resultats obtinguts a l'estat espanyol. Segons hiberdrola, Espanya és l'únic país on han vigurat els seus resultats bruts d'explotació. Hi han caigut els beneficis, que en canvi han millorat sobretot els Estats Units i el Brasil. La Polícia Nacional ha detingut un home a Torrejón de Artols, de Madrid, en relació amb l'homicidi de la seva ex parella fa 19 anys. Les restes de la víctima van aparèixer fa pocs dies en un paratge d'àvila, i el cas de la desaparició d'aquesta dona es va reactivar. Avui portaran el detingut a la zona on es van localitzar els ossos de la dona. El Cranig ja es va trobar fa 3 anys a la mateixa àrea a la provincia d'àvila. Malgrat les demaneses de les autoritats iranianes, centenes de persones es concentren davant la tomba de Masha Amini, la jove assassinada a mans de la policia, per no portar bé el bel islàmic avui en motiu del 40è dia de la seva mort. Aquesta data marca la fi del dol en aquest país. L'alerta perseguera que ja afecta 300 municipis catalans s'haurà d'extendre a més pobles i ciutats si no plou aviat, i amb quantitats importants. Però els meteoròlegs no veuen res que indiqui canvis significatius a mig termini. Vicen Altava, tècnic de modalització del mediocat. Descriu així el punt en el que estem. Ara mateix les reserves d'aigua als pantans estan a un 36% de la capacitat. Amb un cas espacialment preocupant, el de Siorana Riu de Canyes, el 11%. Els esports Montserraia. El Barça rep el Bayern a la Champions aquest vespre a les 9. Quan surti en el camp els blaugranes ja sabran si han quedat fora dels 8 anys de final de la competició, i que el Barça no té cap part d'aquestes set. L'interès pel Victòria Pilsen i tan sols un empat o victòria dels txecs pot afavorir el Barça. Pel que fa el Bayern, arriba el Camp Nou amb les baixes de Lucas Hernández, Neuer, Saneh i Sar. I amb la intenció de reformar el primer lloc de grup. Julián Nagelsmann, tècnic bavarès. Volíem guanyar, volem acabar primers de grup i mantenir el nostre prestigi. No ens podem permetre cap debilitat. La trasmissió del Barça Bayern es pot seguir a la TDTA Catalunya ràdio des de les 8 del vespre. També avui a la Champions, l'Atlètic de Madrid ha de guanyar el Bayern la Bercusen per continuar optant als 8 anys. Altres partits d'avui són l'Àgex Liverpool, el nàpols clàssic Govrengers o el Bruja Esportu. En bas que a la Eurolliga femenina, l'Uni Girona juga a França contra el Llanda a dos quarts d'avui i per esport tres. A l'Aurocat femenina, que ha dit la seu Grengeual de Luxemburg a les 8. I a l'Aurocat masculina, el joventut juga la pista del Xedevita o l'Olympia de Liobliana-Slové a dos quarts d'avui. A la Champions d'en Bol, al Borg Barça a tres quarts de nou i a la Champions de futbol sala, Barça-Jobocubo-Nerlandès, tots dos partits també per esport tres. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La Curs Gratuit No occurs gratuït del Servei d'Ocupació Local de Sant Just d'Esvern per ser batllador o batlladora de menjadors escolar. Aquest curs profeirà les persones interessades de coneixements pedagògics, organitzatius i tècnics necessaris per dur a terme la teva feina. La Curs Gratuit Es tracta d'una formació complementària per a persones que vulguin treballar com a monitor, monitora de lleure i similar. Els continguts del curs oferiran contextualització sobre el temps lliure del migdia, el plantejament i objectius al servei escolar i el paper i funcions de la monitora o el monitor al temps del migdia. També s'oferirà informació sobre alimentació i nutrició, atenció a la diversitat i primers efectius. La Curs Gratuit Es tracta d'un curs destinat a persones inscrites com a dono, el SOC, i prefereix també a la plataforma Shalok. Tindrà lloc a Can Ginestar del 7 al 11 de novembre, norari de matins, de 10 a 2, per participar-hi que l'inscriures a l'enllaç que trobareu a la pagina web de Radio Desvern. Demà tindrà lloc la presentació del projecte descobrint al passat una reflexió per al present refugi anti-aeri, el Satzè Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Va començar i dimarts 25 d'octubre i tindrà lloc fins a aquest divendres, dia 28, en Don, Corea. Els congressos se celebren generalment cada dos anys i són la culminació d'un procés de treball sostengut en el temps per part de les ciutats i les xarxes. L'objectiu és crear espais on les ciutats puguin aprendre unes de les altres i establir nous contactes que donin peu a futures col·laboracions. Es tracta de la setzena edició del Congrés Internacional de Ciutats Educadores que tractarà el tema, ideant el futur de l'educació a la ciutat, l'educació i inclusió. El Congrés busca debatre i intercanviar bones pràctiques sobre com construir des d'una perspectiva holística ciutats educadores sostenibles, on que existeixin passat present i futur. En Guany acollirà aproximadament 2.000 participants de 500 ciutats educadores de 35 països. Una d'aquestes ciutats educadores és Sant Just d'Esvern. La Bertha-Martí serà l'encarregada d'exposar el projecte com a workshop. Tot i que actualment s'ha tancat a les visites, es pot entrar a la pàgina web refugi.santjust.net, es pot reconèixer més informació sobre la seva història. I ahir va ser presentat el nou servei de bicicleta compartida metropolitana amb bici, que oferirà 2.600 bicicletes 100% elèctriques de derrere generació per a 15 municipis de la metròpolis de Barcelona. Durant l'acte han mostrat el model de bicicleta elèctrica de derrere generació, l'estació d'encuratge i el tot hem informatiu d'aquest nou servei de bicicleta metropolitana del 2021-2023. En concret, a principis del 2023 arribarà els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan d'Espí, Cornallà de Llobregat. I durant els 3 mesos següents, els altres 12 municipis, entre ells, Sant Just Desvern. El projecte posarà disposició dels ciutadans fins a 2.600 bicicletes de derrere generació en 2.136 estacions d'estacionament. Durant el 2023, l'ambici, la MAB, aplicarà una tarifa promocional de 25 euros l'any per abonament. El projecte posarà un cos de 40 euros l'any. Per tal de facilitar, l'ús conjunt del servei àmbici de la MAB i el servei B5 de l'Ajuntament de Barcelona es crearà un abonament metropolità per utilitzar els dos serveis que estarà entre els 53 i els 65 euros anuals. I això és tot. Tornem amb més informació i tancar els enjuus notícies de l'1 del migdia. Fins ara mateix. Ja tenen 16 anys i ara totes cremes refreguen els cossos pels camps d'all costat. Un vestit de flors i una camisa descansen a l'herba si el riu és a prop. Les hores de l'同 campaigns i es tanarà antimàtiques. unning al moment. La llacht s'ocupa amb qui en deixen les hores busquen pics nova estan sols els duetzes les han vist agafant les vicis sabem que és l'inici sobre els seus caps que aquesta feina nit. Para Ja t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I entre uns dits, els dits per a l'altre, com si fos un videoclip, què ens ha passat, no sé què som, però què ho apostàs. La Jana ja dorm, perquè quan sent un pit contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat. I ara exageren que no sap cap tema dels 30 que té per reagir, s'apropa la Jana que ve per darrere, diu que em veia pres a ser feliç. Quan agafa la mà, no passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el recordes tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però què ho apostàs. Li fa un petó al front, mentre a la camina la Jana fastona que pensa que és mort. Una mica més, un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix. És tan petita i té els ulls de la Jana i quan plores els l'Eva somriu, ja passava a les que algunes històries tenen un final feliç. I el recordes tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, no passa el temps, no passa el temps. I el recordes tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps. I el recordes tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps. I el recordes tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps, no passa el temps. que ha estat un cop fa molts anys, però també tinc el regust d'aquella dintre i crec que ho voldria tornar en un altre moment. Ara li vaig a fer una mica de propaganda, ja fa diferents viatges, per gent que no hi ha anat mai o per gent que ha anat moltes vegades. Jo penso que no he anat mai amb ella, però he anat en altres llocs i no està malament. I ella fa de guia? Ella fa de guia, sí. Doncs va, a veure si algun dia la portem. Ja puc donar el telèfon, el menyor ens està escoltant. Està escoltant que es doni para l'Odida, aquí no esperem. Doncs el Museu Egipci, que està aquí a Barcelona, el carrer València, 282... Carai, sí que ho saps. No, sí, perquè... 284. 288, ho tens de davant. Sí, sí, carai, però ho has clavat. I bueno, no és un museu especial. Primer, està molt al centre de Barcelona, al costat de Passeig de Gràcia, i té tres plantes, la planta que entres, la planta primera i la planta sota, no. Jo feia molts anys que no hi anava, però encara recordava coses, per exemple, quan fa molts anys vaig anar, hi havia un llit que tenia a prop de 6.000 anys. Fet de fusta i de, em sembla, que és de cuir. De cuir. Sí, el somier és de cuir. I el recordava, aquest llit ja encara hi és, l'han canviat de puesto, però lògicament encara hi és, no sé si es pot canviar les peces, perquè no sé si tenen un fons o no, suposo que sí. Això va començar un senyor que es deia Klos, que li agradava molt tot el que era a l'Egypte, i aleshores va començar a col·leccionar, i una vegada ja va col·leccionar, va tindre tantes peces, aleshores va obrir el museu. El museu hi ha mòmires, hi ha moltes coses, i és divertit. A més, pots anar, també, això que diem sempre, amb nens, perquè lògicament no fa por i perquè està tot molt ben posat i tal. Si tu primer els prepares i els dius, doncs trobo que és diferent. És una cosa diferent que es pot fer aquí, fins a Barcelona, en el centre. I a mi m'agrada, ja el coneixia, i per motiu de poder-us a parlar a vosaltres, vaig anar a veure com estava. En aquests moments hi ha una exposició que parla d'Aptolomeu, Farao d'Egypte, i a motiu de la descoberta del temple que fa cent anys, que em sembla que van descobrir una sèrie de coses i, aleshores, amb què m'otifen aquesta exposició especial. A veure, a mi de les coses que més m'agraden, el que m'agrada, és una cosa que ja coneixia, que és la taula rosseta, o la pedra rosseta, que és aquella que per això van descobrir com es llegien els geroglífics, o sigui, perquè està escrit en tres idiomes. Sembla que és el grec, un altre que es diu de signes, i, per tant, van poder descobrir com els geroglífics... Com es llegien, no? Aleshores, allà està molt gran, però, clar, hi ha fotografies, hi ha coses... És rèplica de la peça, o és la...? És, encara no sé si va... No, no, és rèplica, sí, hi ha moltes rèpliques pel món. Sí, bé, a Londres també crec que un dels museus la història també la tenen, no sé si aquella és l'original. I són rèpliques, sí, per tothom, no n'hi ha rèpliques, però bé, és igual, ja et fas la idea, que sigui... És gran, eh, la pedra, la peça? Sí, fa 1,5 o 2 metres, ens sembla que fa 2 metres per 1,5 metres. Ho vaig estar llegint, però una veritat és que no me'n recordo. Sí, sí, que va ser gràcies a aquesta que es va poder traduir, no?, el llenguatge... Bueno, entendre, no?, el llenguatge del geroglífics... Entendre el llenguatge del geroglífics, sí. I bé, el museu no és que sigui molt gran, però jo penso que per a el que hem d'aprendre és suficient, no?, després el que hi ha és una gran biblioteca. Biblioteca de venda, de llibre, no, biblioteca, llibreria, suposo. Bueno, biblioteca no m'he preguntat si n'hi ha... És probable que també tinguin, no? El que sí, és una gran llibreria, tota mena de llibres, i sobretot molts contes per nens. Jo no és que parli sempre de nens, però és que sempre en trobo moltes coses per nens, vull dir. No, sí, també està bé, que també... I bé, gran quantitat de llibres pels nens, no?, on te se'ls explica tot el que més o menys ja coneixem als grans, perquè ells comencin a ficar, no? Aleshores, el museu egípcia també el que té és que fa moltes coses, des de visites guiades, serveis educatius, que pots enviar escolars en allà, amb grup, i els hi fan, visites guiades... És... és... Verdaderament jo penso que està bé educar-los i portar-los allà, no? Mm... Jo vaig visitar-ho molt ràpid, perquè ja l'hi he visitat, i tenia que anar amb unes clages al costat, a casa de l'Ithaldi, i després ja no vaig tornar... El proper dia tornaré, i encara me'n paparé més, del tema, no? No fa... no fa gens de por, en absolut. Jo he de dir perquè alguna vegada sí que he vist a una mòmia que m'he fet por. Quan veus aquelles cares, que estan destapades, que els hi han tret, no sé per què les vendes, i et surt aquella cosa... Però bueno... És una mica més pròpia de Halloween, no? Més pròpia de Halloween. Bueno, sí, ara quasi que... L'època d'Ananya, i passar una mica de pus, sí, és precis, no? També tenen unes peces, a mi, fa molts anys, aquí vaig visitar-lo, però recordo que tenim unes peces com eròtiques, figures eròtiques, també tenen peces de cosmètica, uns suports per posar el cabell, el cap per rentar el cabell, que eren molt avançats en el seu moment. Tenen coses... Bueno, els egipsis eren... Pensa que els egipsis comencen 6.000 anys, o sigui, fa 6.000 anys, 3.000 abans de Crist, en sembla que ja hi eren, i ja eren persones per dir-ho d'alguna forma educades, quan aquí encara estàvem, doncs en temps de la rehistòria, ni piquipala, jo crec que no havíem arribat ni a l'època del ferro, no? Sí, eren molt avançats. I, a més, les dones eren molt importants, i eren... O sigui, les dones estaven tan considerades o més, potser més inclús que els homes, no? Tenien... Perquè no ho sàpigues, una cosa que és molt sàpiguda, però escasaven els reis, escasaven entre ells els germans, perquè la sang no es barragés. Aleshores, clar, sortien com sortien. Perquè amb aquest pobret li faltava un dit del peu, tenia el peu torçat i no podia caminar, una sèrie de coses, també a la mà un dit, no sé què, és que es barrajàvem per ser més pur. El que no sabien és que barrajant-se per ser més pur, aleshores sortien tots defectuosos, saps? I clar, aquestes coses... La sang real, no? Clar, barrajar és el que... Ara actualment encara passa, que ha sigut cases entre cosins, abans tenies que demanar-hi cas a les entre cosins per més al papa, que no sé què té a veure al papa amb els defectes físics, però bueno, es tenia que demanar per més al papa. Però de tota manera no és aconsellable casar-se entre família per això, perquè després poden haver-hi problemes, no? Això és veritat, no sé si ara ja ho hem solucionat o no, però fins ara fa poc hi havia aquest problema que si ets consanguint, pots tenir problemes. Bueno, esperem una amorança del cosí germà. També entenc que s'ha de donar molt, perquè es doni la situació de ser una mica estrany, no? Perquè et arribes a enamorar d'un familiar? Bueno, no ho sé, com hauria de passar, però... Sí, sí, sí. És curiós de per si, no? Perquè ja ens han educat bé, però abans que no estaven tan educats, la cosa canveava molt, i bueno, després als poblats, les tribus aquestes que són tan poca gent, inclús ara en l'Amazones, que encara en queden algunes, no? O a Borneo, que hi ha algunes que encara ni s'han descobert d'animals que hi han parlat, de quan en quan surto un animal nou. Clar, aquestes gent s'han de casar més o menys entre ells. Bé, tampoc no tenen coneixència d'altres cultures o d'altres poblats. Clar, de l'Amazónia, un dia vaig veure una fotografia que em va cridar amb molta tensió. Era tot el poblat igual. Tots tenien, a més, això que fan castellan el Serrell i el cabell de sota les orelles, tan homes com les dones, i, a més, és que eren iguals. Podien ser germans, entre tots ells? Sí. És que fan quan neix un... que té algun problema físic. Això ja no és... no ho sé, no. Bé, doncs, tornant a l'exposició... A les peces eròtiques que havia comentat. També recordo que això va ser el museu del mateix Caire, aquest museu enorme que ara estan fent el d'història, que estan fent també el... com es diu, un ermitaix, un ermitaix, un museu també... Hauríem comentat, també, aquí, que estan fent... Un ermitaix, el Caire. Allà recordo que vaig veure un dels primers preservatius de la història, que és dels egipcis, que és fet com de tela, de no sé quines filtres... Els egipcis no sé com s'ho feien, però els romans... els romans es feien els preservatius, les tripes, no sé com es diu, les tripes de català... El que nosaltres fem les botifarres, que aleshores li introdueixen la carn i quan s'asseca, amb això es feien els preservatius als romans. Amb els budells. Amb els budells dels animals es feien els preservatius als romans. I aquí, encara, hi ha gent que no em fa servir, perquè vegi. Jo recordo aquest del museu d'història, del Caire, perquè era impressionant veure una peça molt petita, i encara com s'ha conservat amb tots aquests anys. Era fet de fibra, semblava com fibra vegetal, no vull saber jo tampoc això com devia funcionar, perquè això t'està entrant dins el cos. Però penso que era molt avançat per l'època, i ja estàvem pensant en aquests sistemes de prevenció d'embaràs o de malalties, també. Sí, també hi havia molta prostitució. Les senyores suposo que es tenien que, d'alguna manera, guardar de quedar-se embarassades. Les hores, clar, no sé com... No sé la fiabilitat, tampoc no és preservatiu, no ho sé. Però em va sobtar, em va sobtar, perquè realment era una cultura molt avançada de qüestions d'aquestes, i també d'exposar-les en públic, de qüestions de figures eròtiques d'aquests temes. A mi hei fet una de les coses que més em va cridar l'atenció, és les comunes, perquè aquí ara ja no li diem la comun, li diem el bany, els serveis són molt fins parlant. Però quan jo era petit, li deia les comunes, perquè la comun era el barri got, el barri antic, era una fusta amb un forat, però això jo ho he tingut a casa dels meus avis, i era fusta i un forat al mig, i per allà que hi ha tot, no hi havia aigua, et diràven una galleda, i això ho he vist, a EFSO, una comuna, que per això es diu en comunes, les comunitats, era una sala molt gran, i tot de foradets, tot de foradets, és que la gent va allà, seia, i tots feien a l'hora les seves necessitats, i de pas, pues, parlàvem. Ah, era així obert, no? Era allò que estàs tu, un tapadet? No, no, no, era una sala com de 4 per 4 metres o 5, i aleshores, una pedra, la pedra plena de foradets, i aleshores posava allà, feies les seves necessitats, xerrant amb els amics, amb comunitat i comunes, i bueno, sí, d'això bé. Després també n'he vist amb alguns, que passen a aigua per sota, no sé si va ser a Turquia, que també hi havia varios junts, però aquests eren de veritat, que es feien servir, i per sota passava l'aigua, passava l'aigua, i bueno... Així se me denoteja, la Valarán. Bueno, de fems, en definitiva. Segurament que d'aquí ve el concepte comuna, que coneixem avui en dia, no? Segurament sí que ve d'aquí. És probable. Perquè era una manera de fer comunitat i de parlar. Que aquí un moment més estrany, no? Però vaja, sí, al final tothom en algun moment passava per l'aigua, no? Potser anàvem molt res de ben clar. No sé si passàvem molt de clar. Anàvem a dir per tenir grans converses allà dins. El que no sé és si era només femení masculí o masco... o tots barrejats, no? Tots barrejats, no? De totes maneres, aquest tema, aquí el tenim com molt... molt tabú, no? I en canvi, jo penso que potser l'antiguitat, això de fer les seves necessitats, que és normal. No, clar. Aquí no, aquí ara és molt tabú, no? Jo no he preguntat mai a ningú com ho fa, o com ho deixa de fer. Com va de ventre, no? Com va de ventre, no? No, i menys fer-ho en comunitat, no? Vull dir, tenim un més pudor. Sí que cerca altres països com a la Índia, per exemple, doncs també tenen inclús punts d'abans d'abans públics al mig del carrer i sense portes. Sí. Sobretot per homes. Després hi ha aquells que teníem a la dany metge aquí, amb algun palau, i veus, una mena d'habitacioneta petita de un metro quadrat, que surt de l'edifici, que té un forat, i és que per allà feien i allà que hi ha, oi? Sí, sí, sí. Clar, i han hagut batters, que li diem batters, però bé, no, hi han hagut comunes de moltes menes. Sí, o a les masies que ho tenien a fora amb una caseta, també. Ara amb una caseta, que era només... Vaig veure... a la Índia? Sí, a la Índia. Vaig veure un... saps aquestes balles que tenim nosaltres? Grans de publicitat, que fan 3 per 8 metres, doncs n'hi havien, i que deien, fins i tot, era una... era una zona molt pobra, eh? I amb grafic, o sigui, dibuixat o dibuixat, amb colors, ensenyaven a la gent, perquè... no hi havia lletra, perquè la gent no sap llegir, que fessin un forat a terra, fessin les seves necessitats, i després ho tapessin. O sigui, hi havia un senyor ajupit, fent les seves necessitats, amb un forat i després amb una palau tapava. O sigui, i això és fa poc, eh? És curiós com encara hi ha gent, això, que no té vàters, no? Lògicament, no poden tindre, no tenen res, no tenen ni matalars. I com... a la Índia el govern s'encarrega, de dir, perquè no hi hagi infeccions, feu això amb forat a terra i després el tapeu. Que és el senyor, no? Això és ara. Perquè fa poc ho vaig veure. Sí, tenim la sort que tenim aquests quartos davant, i alguns tenen més de 1, i 2, i 3. No, sí, aquí tenim les privilegies en aquest aspecte. Sí. Quan amb un en tenim prou, però bueno... Realment... Estàvem en tot en camp. Sí, sí, sí. Estàvem parlant de... Ajups i de Barcelona. Sí. Però mira, hem anat parlant de moltes coses. És que estava veient, quan parlava això del tema erotisme, que estava veient també que tenien llits especials, i de fet he arribat a veure aquest llit de madera i cuero, que deies que comentaves de posta i cuina. Sí, que té això. Sembla que són, com a mínim, 4 o 5.000 anys, perquè són 2.000 abans de crisi. 2.900 abans de crisi. 2.900, eh? 2.900. T'hi posa 3.000 abans i 2.000 ara, doncs té 5.000 anys, un llit i s'aguanta. En canvi, ara vas a Ikea, compres un llit i el cap d'un any ja s'acaba perquè es trenca. I es veu que les tires de cuir les barra fer, les barra construïen, en Jordi Glós, que comentaves que és el que va tirar endavant. És el que va tirar endavant. Els veus? Sí. Després també hi ha molt boniques, molt boniques, nines, d'un tamaïn d'un pam, no sé si són de joguina o... Jo crec que sí, que són nines de joguina, però que són una monada, moníssimes. Hi ha tota una col·lecció de nines, que en principi, a mi em sembla que són nines, nines per jugar, d'aquelles que es trenquen, que cauen i es trenquen. I... Bé, hi ha coses diferents. Vull dir, sí, està bé. I de tothom, en Camón, s'ha d'anar al Sant Anari també. Per això fan una programació especial i hi ha l'exposició de la meva faraó d'Egypte, que és la que hi ha ara, i aleshores sí, es celebra en el Sant Anari de... recordo què és exactament. De la tomba de tothom Camón. Hi havia com un misteri al voltant d'aquesta troballa, va morigent, m'imagino, per totes les partícules i micròbids que havien d'haver-hi a dins, tants anys, tants centenars d'anys trencat. Els primers que van respirar aquell aire, alguns de l'expedició van anar morint. Sí, van trobar molts tresors i, bueno, molta gent els va... els robaven, entraven per endursals, però molts diuen que molts van poder aconseguir guardar-los i estan sobretot al museu britànic. Els anglesos els van educar allà. Penso que ara a Egipte està molt reclamant tot el que els anglesos van expoliar amb la seva època, que potser si els anglesos no ho haguessin expoliat, ara no existirien, però ara els egiptes ho estan reclamant. I els estan donant coses però closes sense valor, les coses amb valor els anglesos no les deixen anar. No sé si a poc a poc. Ara sembla com si estigués de moda tornar les coses al seu lloc, però clar... No ho sé. És una llà estima, perquè si surt del lloc hi ha perdó i el sentit, però si no, no tothom pot anar a veure-ho. Allà, clar, si només quedés tot aquest material a Egipte, d'única manera és anar a Egipte. No tothom pot ser pot anar a Egipte, a veure-ho. Clar. A Madrid hi ha aquells monuments que és com a edificis antics que no recordo com es diuen a Madrid. Ah, el templo de debò. Imagina't que ara el demanen, no? De debò, sí. Imagina't que ara el demanen, que el podrien demanar, però és que per tot el món hi encoden. Però això va ser un regal, no? Crec, el templo de debò. Però crec que si un regal també el poden reclamar. Ah, bueno, sí. Perquè si regales no demanes, no? En el moment que sovain en dut d'Egipte, encara que no fos un regal, els van permetre. Perquè no els hi van prohibir, que s'enduguessin res. Allà no ho apreciaven, i s'ho enduien tot, no? Aleshores... Bueno, ara reclamar-ho és un problema. Jo penso que això no arribarà mai a fer-se. Perquè entre altres coses posem un exemple al Baticà, no? Al Baticà, tot el que tenen, no només al Baticà, sinó a l'esclésia, a tot el món, totes les obres d'arc que tenen, que els han regalat, que els han donat, que les han agafat, que se les han fet seves. Això no ho tornaran mai. Aleshores, aquí hi ha... Tornar les coses al seu lloc, com tindria que potser ser... és... jo crec que és impossible, no? És igual que... Això va passar l'any passat. Les esclésies dels pobles es van posar al seu nom, tot... El bisbatge ho va ordenar, totes les cases dels mestres, sobretot tenen les escoles que havia donat al poble. Els pobles de Catalunya, de tot Espanya. Normalment havien donat uns terrenys, un espai, i es havien fet unes escoles. Aquestes escoles no estaven registrades. I se'n van donar compte l'any passat, fa dos anys. I aleshores va córrer a l'esclésia posar-ho tot al seu nom. I ara hi ha un moviment que diu que ni parlar-ne, no? Que això és del poble i, per tant, t'he de tornar al poble. No sé com acabarà el tema, però és un tema molt important, perquè pensa que són quasi tots els pobles que han donat a l'escola, que l'havia donat al poble, a l'escola, o... coses... La propietat hauria de ser el mateix poble. Les han farmeries, o tot el que hagués inventat, que el poble ho ha donat o una persona ha donat un terreny perquè es faci o un espai, i ara ha vingut el bisbat, i tots ho ha posat al seu nom. Parlem-ne. Ho deixem córrer, perquè... Aquí és com si, a l'hora de descobrir, per exemple, la penya del Moro i aquest poble díbar, no sé qui hagués decidit que això havia d'estar exposat i segueixin endut directament les peces. També és una llàstima, perquè haig de tenir aquest patrimoni aquí, també. I forma part de la riquesa municipal, també, en aquest cas, el poblatíbar. També és una llàstima. El parado, totes les pintures que s'han agafat, que s'han anat important de tot arreu, i ja no parlem de tot l'or, de Sud-Amèrica, de... totes les coses que van portar d'allà, les monetes d'or i de plata, que crec que estan a Sevilla, a Sevilla hi ha la biblioteca, que es queda a Sevilla, es guarda tot, moltes coses que es van portar quan va haver el descobriment d'Amèrica, i estan allà a Sevilla, doncs, bueno, amagadetes, ben guardadetes, que no sigui que les reclamin. No, sí, clar. Els propietaris, eh? Que no reclamin els propietaris, clar. Em sembla que és el mateix govern que té allà, que seu, clar, i que... Em sembla que està com una mica així amagat, no amagat, però que no se'n parla gaire, que no sigui cas que a Sud-Amèrica ho reclamin, perquè aquí es va portar moltes coses de Sud-Amèrica, sobretot molt or, clar, que després el van desfer, i van fer la vejilla pel rei o la corona pel rei, però encara hi ha molta cosa que queda. Sí, és tot un... és tot un debat, el fet que les peces, on es troben, si haurien de quedar-se on estan, perquè la pròpia des d'allà, o en definitiva. Sí, sí. Glòria, m'apunto que en algun moment l'Isabel Navot vindrà, a veure si amb tu o sola, o contactarem amb ella, per parlar-ne. I si tu fas el viatge amb ella, doncs també voldrem saber. Molt bé. Deixem aquí el viatge a Egipte. Glòria, si et sembla bé, bona setmana. Fins a propera. I fins al Dijous Vinen, que vagi molt bé. Adéu, bon dia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ens apropem a dades com el 1 de novembre, 8 de novembre, el 2 depèn de quins punts del planeta també se celebra, sonre, la memòria dels morts, que ja no són aquí, entre nosaltres. Hi ha avui la Lila l'Orenza, educadora i dinamitzadora del somriure, que ja us comença a sonar perquè passa situament. Ens en vol parlar d'aquesta pèrdua de les persones estimades per enfocar aquests dies que venen ara. Bona tarda. Bona tarda, Lila. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.