La Justa del 3/11/2022

Té 8.12 del matí, avui entrem una mica més tard i és que estàvem fent una entrevista força destacada a Catalunya Ràdio, i per això ara marquen 12 minuts que passen les 10 del matí i nosaltres comencem aquest magasin matinal de la justa. Doncs això mateix, nosaltres ja sabeu qui sou, i jo mateixa sóc la Mireia, i fins l'una, la Mireia Redondo, per cert, i fins l'una del migdia serem aquí amb vosaltres si ens voleu acompanyar. Avui a més, és Milk en Venni 5, els cobra en el programa, això es diu Prisoner. És un tema, crec, més propi d'un divendres, potser més tranquil, però vaja, com que aquesta setmana ha estat una mica curta, tenim sensació gairebé de divendres des d'ahir, si és que ens agraden molt els ponts, ja ho sabeu. Doncs anem a repassar una mica el fumari d'aquest programa, número 238 de la Justa, que com bé sabeu ens podeu sintonitzar al 98.ufm i també a ràdio desvern.com. Com que aquesta setmana és una mica estranya, podríem dir, per aquests 3 dies hi ha algunes seccions, alguns espais, que com que hem oblidat el seu festiu d'11 i marts, doncs hem volgut recuperar-ho en aquests dies, és per això que avui entindrem algunes. Però abans de les seccions, com sempre, fem aquesta hora informativa, en la qual hi repassem les notícies que tenim aquí en el nostre municipi, ho fem amb de l'UALOP, també hi repassem sortides, les notícies que passen per les portades dels diversos diaris, afegint també la notícia esportiva, i abans que toquin les 11, parlem també de la previsió del temps amb el Carles Rius. I el que em referia de la secció serà, a partir de la segona hora, i és que em comptes de tenir avui una entrevista, que normalment no estem acostumats a que a partir de les 11 i quart tenim l'entrevista del dia avui, o que agirarem una mica i tindrem la tertúlia esportiva, que ara tenim els dilluns, perdó, i aquesta setmana doncs l'hem volgut, hem volgut moure, i ara tindrem avui a primera hora de la segona hora. Seguirem parlant de qüestions locals també a la segona hora, i és que precisament demà tenim una presentació d'aquest reportatge del documental Just Graphite, una història local que ho produït pel Miquel Ardevol, que vam tenir per aquí el programa ja fa unes setmanes. Doncs es projectarà precisament demà a la tarda, el casal de joves en el marc de la Cluenda de la Festivitat, podríem dir-ho, de la celebració dels 25 anys del casal que han estat celebrant durant tot aquest any. Em parlarem de nou amb Miquel Ardevol, la Miquel Ardevol, a veure si també ve acompanyat d'Èric Desgisper, que és l'altra persona, l'altre director d'aquest documental. No us podeu perdre la cita de demà al casal, de fet serà una jornada completa, però aquesta projecció del documental serà a la tarda, al vespre, i després hi haurà concert, hi haurà nit de DJ, hi haurà festa, hi haurà d'anar-hi. I saltarem a la tercera hora, quan ja toquin les 12 del migdia, per escoltar bona música. Passarem per Gants & Roses, per Rihanna, perquè ha tret una nova cançó després de la seva maternitat, de Núria Grigem, de Rema Ayan, a Camura. I doncs, quants més, això vol dir que tindrem amb nosaltres, la Raquel Hidalgo, que és la nostra experta en novetats musicals. I acabarem parlant com no de xarxes socials, és que la Vanessa Montserrat és la nostra experta, i sempre ens il·lustra i ens informa de les últimes novetats del que cal saber per estar al dia amb definitiva la xarxa socials. I entre altres qüestions amb la Vanessa ens explicarà que per què Instagram està eliminant algunes comptes i seguidors. Sabrem si us ha passat. Vosaltres espereu que ens ho expliqui ella mateixa. Ens hem quedat escoltant aquest altre tema musical també del mateix grup de Milk. S'escriu M-I-L-K amb punts entre mig, com si fossin sigles. Aquest tema es diu B-S-R. I entre altres qüestions amb la Vanessa ens explicarà que per què ens ho expliqui ella mateixa. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a B-X-L-PUNCAT, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Avui en parlarem d'algunes d'aquestes notícies que ara explicarem amb la Lua López dins d'aquesta clóenda de la festivitat del 25è aniversari del casal de joves, que serà demà, per cert, Lua, bon dia. Bon dia. Bon dia, no sé si és una de les notícies que tenim o ja m'he l'han set a la piscina, però podria ser o podria ser. Nosaltres en parlarem amb el Miquel Ardebul, que no parlo de dir-li Miqui, però és per la confiança, però amb el Miquel Ardebul, en parlarem avui, però fem-nos resò d'altres notícies que també tinguem aquí al municipi. Comencem informant que el centre cívics l'edat senzill serà fin i acoll l'exposició indestructible, una mirada a la generació del futur d'Àfrica, amb fotografies del font Rodríguez i textos del periodista Xavier de Coa. La mostra, que es pot veure a partir d'avui fins al 30 de novembre, ens apropa la realitat del continent d'Àfrica. El projecte indestructible s'ha documentat durant més de dos anys les històries d'onze nens i nenes, de deu països africans, com a reflex dels assoliments irreptes d'un continent divers i fascinant, un projecte sobre una infància africana que lluita. Les històries retraten la infància dels països Duganda, Mali, Capver, Gambia, Chat, Madagascar, Mozambique, el Congo, Guinea-Bissó i Etiopia. El projecte indestructible busca estendre ponts i convida a creuar-los per conèixer altres realitats del continent africà. És per aquest motiu que el projecte es pot veure en diferents formats per arribar al màxim de públic possible. Podeu accedir-hi mitjançant internet a la pàgina Web Indestructibles África.org, mitjançant un llibre periodístic narratiu, també un futur llibre, una novel·la gràfica, un documental o aquesta exposició fotogràfica i tinerant que visita aquest mes en just desvern. L'exposició està formada per una selecció de 44 imatges de gran format realitzades per l'alfons Rodríguez i acompanyades dels textos del Xavier de Coa. La mostra que veurem al nostre municipi busca apropar aquestes històries al públic d'una manera més directa, amb la presència física de l'espectador, per crear vincles entre aquests i els nens i nenes indestructibles. Un dels principals objectius del projecte és justament arribar als i les joves del nostre país i de la nostra societat, perquè reconeguin i empatitzin amb els seus similars africans. El 9 de novembre, a les 7 del vespre, el centre de cívics solidarits en Cisarafini es farà la inauguració i una visita amb els autors d'aquesta exposició que ha estat a diferents ciutats del món. També dimarts que ve, a un quart de 12 tindrem a Radidesverne, a l'alfons Rodríguez, que ens anirà més a tal sobre aquest projecte. Per ser-ne m'he apuntat moltes coses, eh, has comentat moltes coses. Jo molta informació en aquesta notícia. Llibre, periodístic, narratiu. Sí. Què sabem? Sí. Què sabem, què és? Sí, sí. Una mini novel·la? Exacte. Sí, és més en format novel·la i només en text, perquè diguéssim que després hi ha un fotollibre on hi ha fotografies d'allò més maques, és que jo tinc el fotollibre. Val. És a dir, que aquest acompanya el fotollibre. Estic tancada. Em fas passar il·lusió que vingui a l'Expo, que per aquí, que passen just. És coneixadora, veig, eh? Sí, quan m'entraure el fotollibre me'l vaig comprar, perquè una de les històries, una de les personatges que presenten en aquest projecte, concretament la de Gàmbia, són dues noies, aquí jo vaig estar fent classes de fotografia, així com a enècdota radiofònica. I llavors, a partir d'aquí, de cop en va com a arribar i vaig veure una fotografia i els havien fet com un reportatge i apareixen aquestes dues noies, que jo tenia molt bona relació, perquè tenen un o dos anys menys que jo i estaven estudiant foto. I em va fer una especial il·lusió, perquè jo havia anat com feia un any, un any anterior, perquè elles estudien a una escola per dones de llagàmbia, i a mi em va... T'ho hauria anat a Gàmbia un any abans? Sí, jo vaig anar a Gàmbia, vaig anar a aquesta escola de perdones, i llavors jo vaig estar amb aquestes noies, un parell de setmanes, fent una mica un petit taller sobre fotografia, i els vaig ensenyar quatre nocions i així. Però quan parlàvem d'elles era no, no, això de la fotografia aquí a Gàmbia és impossible, i elles una volia ser sastre, i l'altra crec que cuinera, una cosa així, la fotografia era com totalment secundària. I llavors sí que jo vaig parlar com amb els responsables d'aquesta escola, i estaven com a punt de crear com una branca, perquè és com si diguéssim una espècie de formació professional, i estaven a punt de crear una branca que sí que tingués com que exploressin aquest periodisme i fotografia, com per tenir realment una sortida professional. Llavors un any més tard, quan hi van anar ja l'alfons i el xavi a cap allà, i van fer el reportatge que aquestes dues noies ja volien ser periodistes, ja no volien ser ni sastre ni cuinera. Llavors va ser com bonic així, ja està, fila l'història. Que maco, molt bonic, molt bonic, guai, i tant. Doncs ara entenc també les ganes que tens a veure l'exposició, i tinc ganes d'haver-hi tant el fotolibre, com aquest llibre periodístic narratiu, com tota l'exposició. I també de parlar-ne. La setmana vinent tindrem el fons Rodríguez, el dimarts. Vinent. Vinga, va, més notícies en altres àmbits, s'enjusten. Continuem informant que s'ha instal·lat aquesta nova instal·lació fotovoltaica a l'escola Montseny de Sant Just d'Esvern. Es tracta d'una pèrgola de estructura de fusta amb una coberta de plaques fotovoltaiques semi-translucides que generen un espai d'ombra alpàtic a l'hora, protegeixen energia elèctrica neta, que s'autoconsumirà al mateix centre escolar. L'ús i el foment de les energies renovables és essencial per al desenvolupament sostenible, i també en aquesta energia solar fotovoltaica converteix la radiació solar en electricitat a través de panels solars fotovoltaics. Aquesta acció es correspon en un dels objectius del PAM, que recordem que és aquest pla d'acció municipal, en què l'Ajuntament de Sant Just es compromet de forma efectiva en la transició cap a les energies renovables. M'encanta que digui PAM. És com molt... És fort. Què tenim? Quins són els pròxims projectes? PAM. Exacte. És potent. És per animar la població, també. Molt bé. Vinga, tenim noves... Tindrem noves energies renovables fotovoltaiques. Ui, fotovoltaiques. Fotovoltaiques. Sant Just va cap a aquesta direcció. També hi ha alguns equipaments, Sant Just Tengs, que també s'hi estan incorporant a banda de les cases particulars, que també hi ubiquen, no? La Cassolars em van parlar també fa unes setmanetes amb una empresa que va venir aquí a explicar-ne més, precisament al Casal de Joves. No paro, vull el dia del Casal de Joves. Sembla que m'hagin pagat per fer propaganda. Però no, no, no. Vinga, ens falta una última notícia. Doncs acabem informant que aniva el gran enemic de Roma és la conferència de l'aula d'extensió universitària d'aquesta setmana. Com sempre, tindrà lloc avui dijous a partir de les 6 de la tarda l'Auditori de la Residència a la Mallola. El Conferència en serà Carles Buena-Cassa, doctor en geografia i història i professor d'història antiga a la Universitat de Barcelona. És col·laborador habitual en activitats de divulgació de diverses institucions i autor de numerosos articles, tant de caràcter científic com de divulgació. Avui començarà la classe relatant els amors frustrats de Nees Amdido, la reina de Cártago, i explicarà la veritat de la Barca Nona, del líder cartaginès Amil Carbarca, que diuen que va ser trobada als peus de Montjuïc. Entre d'altres també parlarà de l'exèrcit de la Fants de Níbal, travessant els Pirineus camí de Roma i resoltarà quanta sal calguer per tal d'assemblar la ciutat un cop destruïda. Per resoltre tots aquests temes i conèixer més detalls, us podeu acostar avui a partir de les 6 de la tarda en aquest auditori de la Mallola. Creu que és molt interessant, també. Tenen moltes qüestions d'interessants avui. Tenen moltes conferències molt diverses, des de l'hora d'extensió universitària. O sigui, se'n van d'una punta a l'altra amb una facilitat, que dius, algun tema t'ha d'interessar. No és que tots segueixin, perquè a vegades sí que hi ha altres conferències, que ens en dintre de cicles i al final... Sí, mateixa temàtica, no? Exacte, que en Gina està entint una sèrie de conferències sobre l'història de Xina. Vas a totes les conferències, però si no t'agrada ja... Si no s'ho empatitzes, no n'hi ha res, clar que no. En canvi, l'hora d'extensió universitària és com que una setmana l'història de Xina, ara tens la Niva, ara tens una altra cosa completament diferent i vas fent. Història, cinema, periodisme, també, entimo periodistes... Sí, sí, parlen de... Abarquen moltes temàtiques, suposo que també és una mica per la varietat dels socis. Sí, socis. Que també els agrada, doncs, tenir diversos temes, diversos temes. Avui no et posaré la música d'esports, perquè encara no toca, eh? Tenim una altra cançó, en aquest cas escoltarem una mica de Beyoncé en quatre minuts per dos quarts d'onze, abans de fer les portades dels diaris, que ara desfarem. Ara ara. Your heart is glowing. And I'm crashing to you. Baby, kiss me. Before they turn the lights out. Before they turn the lights out. Baby, love me lights out. In the darkest night. In the darkest night. I touch through the crowd. I touch through the crowd. Your face is all that I see. I give you everything. Baby, love me lights out. Baby, love me lights out. You can turn my lights out. Forever. Ooh, baby, daylight's wasting. You better kiss me. You better kiss me. Before time is run out. Yeah, yeah, yeah. Nobody sees what we see. Nobody sees what we see. They're just hopelessly gazing. They're just hopelessly gazing. Oh, oh, baby, take me. Take me. Before they turn the lights out. Before time is run out. Baby, love me lights out. In the darkest night. In the darkest night. I touch through the crowd. I touch through the crowd. Your face is all that I see. I give you everything. Baby, love me lights out. Baby, love me lights out. You can turn my lights out. I love me lights out. You love me lights out. You kill me, boy, lights out. You love me lights out. All that I see. You give me everything. Baby, love me lights out. Baby, love me lights out. You can turn my lights out In the darkest night, oh I search through the crowd Your face is all that I see I give you everything Baby, love me lights out Baby, love me lights out Baby, love me lights out Ara que hem de construir el nou futur d'Europa, entra al portal de la conferència sobre el futur d'Europa i participa-hi. Escolta, Europa, Europa, ets tu! Generalitat de Catalunya El que passa en un minutet de dos quarts d'uns entrem a fer també les portades dels diaris. I comencem amb la portada del diari, ara com gairebé cada matí fem. Així que comencem repassant l'imatge, tenim aquesta fotografia d'un dels Brasilis davant de la policia. Diu que Bolsonaro afluixa el carrer i és que de moment no reconeix a l'ula de Silva. Per tant, tenim una controversia ciutadana força important. I que més tenim un problema també amb el català aquí, almenys a Barcelona. I m'he segmentat pel barris, perquè les estadístiques diuen que molt, molt poc joves el parlen. Per exemple, el nou barri és un 5,1%. I ja se'l veia un 15,9%. És poquíssim, són xifres molt baixes. I la resta, bueno, que quedes cunt al preti, però jo diria que són molt baixes. Seria de veritat, si entenc que l'ús del català entre els joves és quina llengua majoritària fan un servei entre ells, entre amistats. I cada llengua paterna, materna, però imagino que al final, la que parles a casa pot ser que acabis sent la por. Bueno, tot i que no sempre. No va dir que de cop jo crec que menys, que el castellà... Té més pressió de l'exterior que l'interior. Sí, el castellà, jo crec que s'està imposant. És del carrer. Sí, és igual el que parlis tu a casa. Estic d'acord amb això també. Però tot i això segueixen ser unes xifres molt baixes, 5,9%. Que també és cerca, que potser en funció dels barris hi ha gent que també és de fora, no? Per tant, hi ha... Sí, jo crec que sí, parlem de barris com nou barris, justament. Doncs sí que hi ha un factor clau que t'hauria de tenir en compte, que és això, que és l'immigració que ve de fora. Probablement entenem de països que castellan o parlant. Que clar, baixes estadístiques, obvi? Doncs dos. Baixa percentage. Doncs només un, dos. Molt bé. Vinga, anem a sumar més coses a la portada. També en qüestions de corrupció, eh? Exacte. Obrim amb aquest cas de corrupció, diu que la Fiscalia demana 20 anys de presó a la cúpula del 3% de CDC. Anticorrupció, situa Andreu Biloca i Germà Godú, com a màxim responsables. Reclama 374 milions d'euros als actors investigats, 267 a les persones i 107 a les empreses. En fotografia, Bolsonaro afluixa el carrer, un seguidor de Bolsonaro. Veiem això en fotografia, davant la policia i en un autopista als afores de Sao Paulo. En una jornada en què les protestes van començar a perdre intensitat després que el president derrotat digués que facilitarà el traspàs de poder a l'ula de Silva. Continuem amb aquesta notícia, com ve, d'aquest ús del català entre els joves, que se situen el 5,9% de nou barris i el 15,9% de la ciutat vella. Continuem amb els Estats Units, que pujan el preu del diner per 6 ecop en 8 mesos. En fotografia, veiem persones a París, que van llançant una font i diu a Europa s'escalfa el doble de ràpid que el planeta. I per últim, en esports, els insults al futbol passen dels Estadis a les xarxes socials. I era bé a jutjats, serà el següent titular. Està clar, probablement. Molt segur, molt segur. I que seguim amb qüestions brasilelles, que digui, perquè sembla que s'estan curat ja en un cop d'estat, almenys des del carrer, des dels carrers ho estan fent. Seguim també amb qüestions de fiscalia, com hem llegit el diari ara, i també amb crisi climàtica, que de nou ho repeteix. Aquest que a Europa s'escalfa el doble, que en la mitjana, un dia, també, perquè per proporció hi haurà molts més vehicles que potser hi ha altres, no? Com diners o països? Exacte. La venguàrdia, però, torna igual que ara obriem aquest titular sobre presumpte corrupte. Diu que la fiscalia demana penes de fins a 20 anys pel finançament i legal de CDC. Anticorruptió, situa Germà Gordó a la cúspide del cas 3%, i solicita moltes de 3 milions d'euros a Convergència i el PDeCAT. En fotografia veiem, bueno, Població del Brasil, sota el titular, o Pobo, PDe, Socorro o Exército. Diuen, corajant el cop d'estat al Brasil, els seguidors del president sortint del Brasil, Gers Bolsonaro es van concentrar en diferents llocs del país per solicitar la intervenció de l'exèrcit. A la imatge, alguns manifestants, amb una pancarta, per reclamar el cop d'estat a Rio de Janeiro, no accepten la victòria de Lula, que tampoc no ha concedit Bolsonaro, que ha autoritzat altres pas de poder. França regularitzarà sense papers per cobrir llocs de treball. El sector agropecuari, la construcció, el transport i l'hostaleria en seran els beneficiats. En fotografia veiem a Netenhaiu, que diu que governaran el seu tercer mandat amb una majoria suficient. Benjamint Netenhaiu ha tornat. La coalició de partits dretants i ultrarotodoxos que lideren l'ICUT, obté una majoria de 65 escons, que permetrà a Netenhaiu, governar amb tranquil·litat en el seu tercer mandat. El dirigent ha promès que restaurarà l'orgull nacional. També la venguàrdia continua amb aquest titular sobre el PP, que diu que carrega contra el govern central amb l'ariet de Puigdemont i l'Assadició. L'executiu retreu a Feijó, que utilitzi Catalunya per desestabilitzar. Qui és el senyor X que va anar a veure Puigdemont? Pregunta el PP al govern Sánchez amb referència a una insinuació de l'expresident català. En fotografia, com ve deia, amb aquesta sequera i és que Europa s'escalfa el doble que la mitjana mundial. I per últim, aquesta edició, allà de biografies, en format còmic. I ets que anaves a seguir comentant alguna cosa del còmic? Sempre que sento còmic, penso menjos amb Maria Ribas. No et sonarà pas. És un expert en còmics, per cert. L'hauries de conèixer perquè és un crac, però ens falta aquí el programa. Vinga, acabem també amb la portada del perió. Dic que no heu de quedar 10 bars obligats a pujar preus per l'Alça de Costos. No sé, es deixarà de fumar les terrasses, ja se'ls empons. Això també és un mes d'ús. Què més, parlant de moving i parlant de reserves federals, parlant de diners, d'economia europea. Exacte, el periódico obre amb aquesta notícia sobre els bars, diu que l'encariment d'aliments i suministrament repercuteix en la factura dels menús més barats que tendeixen a desaparèixer. Una enquesta del gremi de restauració de Barcelona mesura el descontentament del sector. En fotografia, el bullying no para, ara es porta al mòbil. El 15% dels estudiants pateixen esatjament a les xarxes socials. També la portada del periódico publica nous casos de abusos de poder de del masses amb dones. Diu, fa referència a una afirmació d'aquestes dones, que diu que em va tractar exatoriamente, vaig patir humiliacions i intimidació. El Parlament estudia avui si s'enciona l'ex dirigent de junts per l'incident amb una periodista TV3. La portada del periódico continua amb aquesta reserva federal, que diu que torna a pujar els tipus d'interès, un 0,75%. També passem per el fiscal, que demana fins a 22 anys de presó pel 3% de CDC. I per última petita fotografia, veiem Virgínia Ginda, vicepresidenta de Fument, que optarà a presidir la COE. I ara no ens equivoquem, perquè ara sí que ens toca escoltar aquesta cançó. I que sí que ens toca, perquè toca també la notícia esportiva del dia escollida per l'equip informatiu d'aquesta misura. Avui anem a parlar sobre Corsbol, i és que Catalunya véns a França i Escòcia i s'acosta al Mundial. La selecció catalana de Corsbol ha fet avui un gran pas endavant a Antàlia i Turquia, en les seves aspiracions de classificar-se per jugar al Mundial del 2023, amb un doble triomf en una jornada rodona, i ja suma 4 milions d'euros. El matí i els catalans han derrotat França per 33 a 12, i a la tarda es van desfet d'Escòcia per 30 a 70. Així lideren la taula de 7 equips amb 12 punts i es classifiquen els dos primers. Avui Catalunya descansarà, divendres, s'enfrontarà a Hungria i dissabte claurà el campionat de bandegals. Hem de recordar això. Corsbol, ojo, és probablement l'únic esport migst. Corsbol. Corsbol. Corsbol. Corsbol. Corsbol és probablement l'únic esport migst. Corsbol. Corsbol. Sí. Expliquem-nos què és aquest corbol. El corbol és una espècie de bàsquet. Juguem dos cistelles. Les cistelles no tenen taulers. O sigui, només hi ha, com si vinguéssim a dir, l'anella, l'ar-o. I la diferència també és que, si tu en el bàsquet et pots moure, si votes la pilota, en el corbol no et pots moure. O sigui, un cop et passen la pilota et quedes quiet i només li pots passar algú del teu equip. Sense tu que terra. Sí, sense que la pilota t'entén. Exacte, i tu tampoc et pots moure. O sigui, quan reps la pilota, tu et quedes quiet i l'has de passar. Una mica. Llavors... Tens que dominar aquest esport. Perquè m'està mirant. Fa una estoneta. Fa una estoneta. No, però m'has fet mirar una estoneta en què consistia el corbol, perquè m'ha cridat l'atenció. Només ha conegut, eh? No, no, molt poc. El nom, com a tal... És dels Països Baixos. No són a massa. És bo que juga bastant pels Països Baixos. Llavors aquí... Bueno, tenim selecció catalana i és el que és bona. O sigui que... Doncs mira, sí que en tenim i sí que és bo. I això jo crec que és probablement l'únic esport mix 100%. O sigui, jugant tant nois com noia junts, des de petits fins a grans. I hi ha una cistella o n'hi ha dues? N'hi ha dues, una per cada equip. O sigui, això sí que és com més semblant el bàsquet. Però com que no hi ha com si diguéssim el tauler, pots que n'estés de totes les places de la cistella. Perquè estic veient imatges que estan contuts al voltant de la cistella, de l'Aro, diguéssim, oi? Sense plafó, eh? Sí. No té plafó perquè puguis tirar des de qualsevol costat, no? Exacte. O sigui que puguis tirar des de darrere, també. Pots tirar des de darrere, també. Pots dir-ho en canestar? Sí, no... En canestar, oi? En canestar. En canestar. Fer canestar. No es pot dir en canestar. En el nom d'un medicament. En canestar. Pel dolor d'esquena. Ens crec per allà... Mira, ens ho diuen? Sí, a veure com és, això? En cistella. En cistella. Mira, tenim un xivato aquí directe. En cistella, m'agradeu, en canestar. Bueno, si no em fan fora, oi? Doncs això, corf vol... corf es veu que vol dir cistella. No sé quin idioma dels països... En cistella. I, per tant, cistella vol pilota, pilota a la cistella. Fin. Una vergonya de tinc en canestar. Bueno, per passar la vergonya, que estic una mica vermella i sovant, anem a escoltar un tema de Nina Simón, però aquesta té un punt una mica més modernet. Vinga, marxem amb aquesta cistella. I altres qüestions. Demà hi tornem amb més lua. Fins de l'ous. Fins de l'ous. I no have fear. Ooooo. And I'm feeling good. And I'm feeling good. Feeling good. i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo I sense autèfics a te, dans la forer, prendre des maléfics Dans la torpe, en moi, et luxuriant Dirigeant d'Olia, exuberant Les armes milenales nous ont adoptées Et nous vivions heureux dans la canpè J'ai un meu saupage au re-terrain Il en faut peu pour toi et moi Prenons racines dans les bois En fin d'ali, faut hors la loi Les pieds plantées dans un hueso Ecochantés sur un troll d'oiseau Qui nous invite un peu plus beau A partager l'entitèquo J'ai un meu saupage au re-terrain Il en faut peu pour toi et moi Prenons racines dans les bois A l'escoltes pràdio d'esper. Si tu n'hi t'has pràdio d'esper. La pràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Pràdio d'esper. Durant de 8.1. Pràdio d'esper. Durant de 8.1. Pràdio d'esper. November 1, 2012 Mmm, mmm, mmm, mmm, mmm, mmm... I'm... Left me out... Hold me down. Crec que és força reconeixible, reconeixible, reconegible, reconeixible, crec que és la veu que estàs unant de mateix de fons, i, si no, la Raquel ens ho explica, Raquel, bon dia. Bon dia. És la Rihanna. És la Rihanna. Amb la seva última cançó, i nova cançó després de 6 anys, Sense treure música, sí, sí. En aquests anys ha estat mare, entre altres. Ha estat mare i ha estat empresària, sobretot. Ha estat empresària, també. De roba, de... de... de... de... de... de... de... de... de... Cosmètica, no? També va ser cosmètica. I ara torna a fer música. Perquè estic veient unes notes molt tranquil·les. Sí. El que ens tenia uns tomats. Sembla una mica com una nana i tot. Una mica. Sí, sí, sí. No, però aquesta cançó és una balada que és la primera cançó que surt de la banda sonora de la pel·lícula Black Panther o A Can de Forever, que s'estrenarà en l'11 de novembre, en dues setmanes. Això és Marvel, no? Sí, és Marvel. I... i bueno, doncs aquesta és una de les cançons principals de la banda sonora. I tot el disc de la pel·lícula de totes les cançons sortirà el 4 de novembre. I aquesta cançó és un homenatge a l'actor de la primera pel·lícula de Black Panther, que és el Chadwick Boseman, que va morir fa el 2016. I és un homenatge a ell, i aquesta cançó ha estat escrita per la Rihanna, també ha estat escrita pel productor de la pel·lícula, i pel productor de la Rihanna, i també pel director de la pel·lícula en conjunt. Pantito homenatge en aquest actor, que va morir. Sí. I de la Rihanna també sabem que aquesta també ha estat una notícia les últimes setmanes que participarà de Super Bowl 2023. Sí, com a cantant, òbviament, clar, no és veritat. No, no, no, a la mitja part. I és un dels moments més estelars d'estats Units, de l'any. Vull dir, és el moment de l'any, també. I aquest és el moment en el qual ella recopilar totes les seves grans cançons i farà un megamix. I de moment també s'ha sapat que la Rihanna està preparant a nivell musical a part de les seves marques de cosmètica i moda, està preparant un álbum que l'any 2018 a la Vogue va dir que serà un disc de Rigi, sobretot de Rigi. Sí, sí. Una mica Bacto d'Origins, no? Sí, sí, Bacto Barbados. Bacto Barbados. Això mateix. Cami i musical radical, crec que hem de fer ara, escoltar una mica d'això, també. He pensat que començarien més animats, els Gans & Roses. Sí. I seguim amb alades, què està passant, aquí? Doncs, bueno, aquesta és una de les seves cançons més importants, que és Novenberrain, i aprofitant que estem al novembre, que acabem de començar el mes, doncs també la posem. Escolta'm. I aquesta cançó, juntament amb grans cançons de Gans & Roses, com per exemple Don't Cry, o Knocking on Heaven's Door, que és una versió d'una original de Bob Dylan, s'estan raditant. En totes, s'estan raditant 60 temes, que sortiran un altre cop l'11 de novembre. Quants temes? 60 temes? En totes, sortiran 91 temes, però s'estan raditant el que parlàvem l'altre dia de tornar, o sigui, de remasteritzar-los, de tallar els temes, doncs s'estan raditant per tornar a publicar-los. M'agradeu, gairebé 100 cançons. Sí, 100 cançons dividides en dos àlbums, que es diu One Use Your Illusion, One & Two. I aquest disc, aquest doble disc va sortir l'any 1991, el 17 de setembre, però ara es torna a editar. Això és pels amants, amants, amants de Gans & Roses, eh? Sí, sí. A més, amb aquesta col·lecció, sembla que faci aquí publicitat, però podrán obtenir un llibre de 100 pàgines, podrán obtenir audios y vídeos inédits, com el que passa amb Queen, que ara ha reedit en tot, i també posen els vídeos de les gravacions i tal, i també documents arxius. Tindran tot aquest material. Que t'uneu en a promo, eh? Aquesta cançó que tantes vegades s'ha interpretat, eh? Crec que és de les més reinterpretades per a molts cantants. Sí. Hem d'escoltar també una veu d'una noia que sempre tinc el dubte. Com es diu? Es diu Núria Graham, però tothom diu Núria Graham. Graham, sí, perquè ella... Bueno, escoltem una mica la cançó, i ara parlem. És catalana, aquesta noia? És de Vic. Sí, però el seu pare és d'Irlanda. D'aquí el cognom, eh, d'aquest Graham. Graham, Graham, Graham. Clar, hi ha gent que no li en pronuncia l'acte, com si fos Graham. Clar. S'ha dit així, ben dit. Graham, jo crec que sí, Graham. A més, avui, sí, m'he mirat una entrevista d'ella, però ella deia que ja s'ha acostumat a que tothom li digui Graham, que ella mateixa es diu en plan... I a l'agrada. I aquesta cançó es diu Yes, It's Me, de Goldfish, que el Goldfish és un corpí, crec que es diu en castellà. Sí, com un corset, vols dir? Sí, unes... No, no, no. No. Un tipus de peix, que és de color d'orat, però no sé com es diu. Ah, un peix? Sí. Ah, bien, te es un corpíño. No. Bueno, és una espècie de peix. I, bueno, parlo una mica de trobar-se com a peix en l'aigua, pel significat que té aquesta frase, també, però també perquè fa un homenatge a la natura, i fa un homenatge una mica a les faules imaginàries que, normalment, aquestes històries i metàfores es fan amb animals. I, bueno, ella se sent com aquest animal en aquest tema i en aquest album. Peix en l'aigua, no? Sí, un peix en l'aigua. I aquesta cançó correspon a l'album Cycle Man, però encara no ha sortit i no se sap quan sortirà. No hi ha data establerta. Val. Llavors estem una mica a l'espera. O sigui, aquesta cançó em formarà part. Sí, em formarà part. És el primer abans d'aquesta cançó, però encara... Ai, d'aquest disc, perdó, però encara no... No se sap massa més, no? No. Per cert, vam tenir en Núria Graham, aquí s'enjust, a l'abril del 2021, vam tenir la teneda s'enjust, amb Judith Nederman, entre d'altres. Sí, sí, sí. I totes dues han col·laborat també amb la Maya. Amb la Maya... Ho presentem triomfo. La Maya, sí, la Maya Romero, que a Mella, per exemple, en la Núria va al seu primer disc que es diu però no passa nada de la Maya, va fer les guitarres, li va ajudar molt que el documental de la Maya surt com es fan col·legues i com li ajuden el procés de producció i de composició. Tenim un documental de la Maya, també? Sí, es diu Una Vuelta al Sol. Una Vuelta al Sol, va, va, la Maya, la cantant, també, de la que va sortir de la operació en triomfo, també. Justament el documental es va llançar la pandèmia, el 2020, i es va estant interessant, perquè es veu un artista que, per exemple, a diferència de la Itàna, que és l'artista, crec que, més comercial, avui dia a Espanya, un artista que ha tingut aquesta personalitat de triar un altre camí molt més independent, molt més alternatiu. No va triar massa en sortir-se de la línia comercial, un cop va sortir de, per exemple, triomfo, que es va veure a les carreres de cadascun a la Itàna World, quan es va fusionar en Blana, a Guerra... Però ja ens donava pistes en realitat. Quan veiem l'acadèmia, el reality, que ella feia covers de cançons que no són molt conegudes i que donava veu a artistes emergents o artistes poc coneguts, doncs ja es veia una mica, perdoneu-vos, tiros. És que sí. Doncs ha sigut fet, de fet, marca estil, també, amb roba, vestit, tot allà és com una tendència diferent. Diferent i molt fidel, sí, mateixa, i pel que diuen, ara que una mica desafareix, és una persona que és igual davant de la càmera, que... de les càmeres que darrere, llavors, aquesta naturalitat que li caracteritza. Això és un punt a favor, a favoríssim, per ella i tant. Vinga, canviem, també, de músiques. Sona molt bé, això, eh? Molt diferent el que hem estat escoltant fins ara. Sí, es tracta de Frobit, que ja parlàvem la setmana passada del Felacuti, que va ser el primer artista... Bueno, l'artista en Nijeria, per referència... Sí. El pare de la Frobit, doncs, ei, és un dels fills de la Frobit, i es diu Davido, i aquesta cançó es diu Fall. I Davido, que realment es diu David Adedeji Adeleke. És un cantant, compositiu i producte, en Nijeria. I el seu debut musical realment el va fer en una agrupació amb els seus cussins, que es deia Kiwi International. I va tenir més fama l'any 2012, és quan va començar la seva carrera musical. Ja fa 10 anys que estan al sector musical. Sí, però el que passa és que és veritat que no se li dona molta veu aquest tipus de música. Ara sí, ara cada cop més, perquè ja tot s'està fusionant, però ell és bastant conegut, i els Billboard és un dels artistes nigerians més importants, segons les gistes de Billboard. Ja veus, és bastant conegut. També és que no l'escoltem més, no sona tant. Perquè final no és música que es faci a Occident, realment. Sí, però aquí també escoltem molt de reggaetó, ni molt de..., no? Vull dir, tot això? Ja. No tampoc és d'aquí. Ara comencen, sí, però... Ara comencen, però bueno, i la Frobit m'encanta. Perquè, a més, és veritat que després parlarem d'un artista que ha fet que amb la seva cançó, i tic-toc, han fet molt popular un tipus de ball. Però és veritat que aquestes músiques conviden a ballar, també. Home, sí, que aquesta convida m'haurà una mica, no? Vull dir, sí, sí, és impossible, no m'haurà una mica. Aquesta es diu Fol, però n'hi ha un altre que volíem escoltar, no? També, que es diu If, és a dir, Sí Condicional, no? Seria? Sí. És una mica salvar les distàncies allà en a camura, no? És una mica, és mateix, estil? Sí, sí, sí. A més, ara parlarem d'ella, que també veu de... Sí, la tenim avui, també. Sí, sí, sí. M'has recordat? Sí, ella sí que es fa fer molt popular, i a més, va col·laborar amb el Maluma i tot. Però ara parlem d'ella. Però del Davido volia afagir que ell va tenir com un conflicte amb Sony, amb la discogràfica, perquè al principi sé que és veritat que va fer un contracte amb ells. Però després va crear la seva pròpia... la seva pròpia saggei, que es diu Davido Music Worldwide. Si busques a l'artista a internet o als seus vídeos a YouTube, surt el seu saggei, que té molt de mèritge, és molt guai de dir... Mira, em produeixo jo mateix, també. I llavors, per què he tingut problemes de tema de drets, o el que hi hagués firmat amb Sony, no? Jo crec que de tema de condicions, però és veritat que... Després sí que va tornar amb Sony, sí que es van posar d'acord. És molt divertit el saggei com a tal, no? Que surt com un nen amb una corona, no? Un nen afroamericà. Es convido a... A veure, corona. Molt bé, molt bé, autogestionant-se, no? Doncs sí, al final, sí. El que ha de dir sortirà millor. I crec que seguint en el fil d'aquest tipus de música hem d'escoltar aquest tema, que, per cert, portem un parell de setmanes escoltant-la a l'ajusta, ja? Ah, sí? Ens acabem de descobrir, sí, ens agrada molt. Ens agrada molt. Qui no es mogui una mica amb aquesta cançó, té un problema de... Ja, ja, aquí no ens podem puntar ni... Ja, ja, estem aquí com... Rema, que també es va popularitzar molt... Rema, es diu, eh, aquest cantant? Sí, es va popularitzar molt pel TikTok, perquè aquesta cançó ha fet superfemosa. I aquesta cançó, en concret, és una versió que té una col·laboració amb la Selena Gomez. I, a veure, sí, veiem que artistes internacionals estan ajudant aquests artistes. Però, bueno, que jo és molt important a Nigeria, ja... Sí, però segur que cantant la Selena Gomez li ha donat una proyecció internacional. Sí, a més, aquesta col·laboració va sortir fa un mes, més o menys, i ja té moltes reproduccions. Quan hi va treure l'original, va trigar més a pujar. Una petita ajuda, no? Una petita ajuda. Però, bueno, hi també ha col·laborat amb Bad Guial, el tema Forziford, 44, i Bad Guial és un artista català, al final. Sí, cert, cert, filla d'un actor català, també. D'Eduard Farello. D'Alfarello, sí. Cuba Colombia. Aquesta és Bad Guial. Aquesta és. P向a Quim opens Mami, jo te quiero, mami, si me ve con los tres... Aquesta és l'altra cançó que he fet també amb Bad Guial, que també m'imagino que somata amb el que va cantar en Serena Gómez i d'altres, no? D'altres que jo tenia, perquè... Propulsió internacional. Sí, i a més, ara s'ha convertit en un artista referent de l'afrovit, el pop i el trap. I hem de dir que la Bad Guial és veritat que fa trap o reggaetón, però ja sempre, sempre ha tingut molta influència del que és la música jamaicana. Sí? Llavors sempre ho has reivindicat ella i està superbé. L'avorat amb artistes és molt important, d'aquest peronorama. I, bueno, arribar... Començades de ser-ho, és veritat que té el pare que té i ve de la família. D'on ve? Però arribar tan juny i reivindicant altres músiques doncs es valora bastant. No estàs malament. I a per ell, Rema, també té cançons sol, no? Sí. Vol dir, que a part de cantar amb més gent, té cançons com aquesta, no? London. London. Em fa gràcia el nom, Soundgasm, com si fos un orgasme de sonor. Exacte. Una mica. O sigui que aquí podem escoltar la seva veu, com a tal. Mira, aquests ens la guardem per anar sonant el programa, també. Molt bé. I que ara sí que toca una mica de llana com una camura, que és la que deiem que una mica sona estils similars, no? Sonorament parlant, és mateix estil, és afrovi. És afrovi, sí, sí. Aquesta sabem perquè aquesta cantana es va fer famosa coneguda, va ser a través de la jatja d'aquesta cançó, o antigament o abans ja feia més música, perquè jo ara vaig conèixer a partir de la cançó de jatja. Sí, però crec que abans té alguna cançó. I a més, ella està a casa d'un producte francès, que ara ha hagut una polèmica i aniran a estriunals i tal, però sí, o sigui, ver abans, crec que ella... Clar, sí que és veritat que el dic que has dit un homo, un món, un perdo, que es diu una camura, que és del 2018, que és el que inclou els temes copains, que és el que estem escoltant i ja, ja, va suposar un abans i un després, però ja té temes d'abans. Sí, sí. I ella realment és una cantant que va néixer a Mali, i que és de part la francesa, però que va creixer els suburbis de París. O sigui, la seva música la podem escoltar estan francès. Aquesta sí, però la de jatja no és amb francès. L'escoltem una mica, perquè això és... O sigui que és amb francès, també. Bé, barreja una mica francès, perquè diu què passa... Hello, papi? Hello, papi, mi, què passa? Sí, barreja... El que és... Bueno, perquè en aquesta zona d'àfrica i tal també es parla l'anglès, diguéssim, el francès, i, a més, inclou paraules en castellà, perquè, en aquest temps, en el 2008, és veritat que va començar a estar molt en auge, després, sobretot, el despacito, col·laborar amb artistes ja dins, llavors, sí, sí. I jatja, sabem què és? És el nom d'una persona? No, jo no sé què significa. Però, com que és amb majúscula tota l'estona, m'imagino que serà una persona. Potser sí, està fent un vocatiu o jatja, crida en algú, però no ho sé, ara mateix... No sabem qui és aquest jatja, o no? I sí que és veritat que ja té un disc anterior a aquest, aquest Nakamura, que és del 2018, que es diu Journal In Time, que és del 2017. Per això ja va començar un any abans, però, bueno, aquest disc és el que... No de debut, però el que li va fer més popular. I el 2020 va treure a ella. Perquè, sí, això et fica molt bé, però, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, perquè, si et fixes, són les dues parts del seu nom. Comença pel cognom, i ara després treu a ella, que és el seu nom. Molt homònims. Sí. Vinga, seguim escoltant bona música, toca el torn de dos grups. Tinc apuntat per aquí. M'he d'estar entusiasme. Va bé. Va bé. Sembla que no començava bé, però sí, després de la tos. A veure, què estem escoltant, Raquel? Estem escoltant el kit Daniel, que aquest tema justament es diu... què vol dir, tu sí, en anglès, i és una novetat, aprofito que s'afrovit també, que junta també POPITRAP, però també és una novetat musical, perquè va sortir fa una setmana aquesta cançó. I aquesta cançó és el que abans et veia, a Tiktok va crear com un moviment, o sigui, un pas de dansa que es diu Odo, que, bueno, és, tipo, el twerk, i s'ha fet tendència a Tiktok, aquest pae. Sí, com el de la Rosaria, que al final va acabar ballant ella, al final de la... El Cochito era la cançó, no? No, hi ha un ball que es va... Ah, no, perdó, la... La Anita, potser. L'última cançó que va publicar, que la va, diguéssim, cantant en gira, la va presentar durant la gira. La de despetxar. Aquesta, aquesta. Sí, però és veritat que despetxar la Coriola va crear... la va crear, crec que va ser un ucran... Sí, una persona ucrània que va fer el Tiktok, es va inventar la Coriola i després es va viralitzar i d'allà la Rosalía... I ella la va agafar. Sí, en aquest cas és diferent, perquè aquest pas de ball ve del videoclip inicial, que surt una noia fent aquest pas de ball, i després s'ha viralitzat a Tiktok. Però és veritat que ara que estàs parlant de la Rosalía, ella, el seu concert, la que s'ho ha dit Papi Chulo, que és un clàssic de reggaetón, la va, ja, també fent un així twerk, també. Pensava que et referies a això, però, bueno... No, clar, ho deiem al sentit que ella va agafar el ball del Tiktok. Sí, sí. I dels seus fans. Sí. És música que et posa de bon humor, eh, jo, perdoneu que us digui, però això et xeca ànimes. Sí. Que bé, seguim amb Afrobeat. Un moment, això és japonès? Sí, això no és Afrobeat, això és... No, no, per avui, sí. I esperem que... Però això també et posa de molt bon humor, i és cançó japonesa indie. Indi. I aquest artista es diu Yo Kamiyama, i aquesta cançó es diu Cat. Clar, una mica difícil seguir la lletra, eh, perquè estan japonès. Sí, ara mateix. Sí, ara mateix. Això s'està posant complicat. I aquest artista és, a més de cantant, lletrista, compositor, també és productor de la seva propia música, s'ha dit la base musical d'aquesta cançó, la FETEI. O sigui, té dos noms. El nom d'Interpret, que és Yo Kamiyama, i té un altre nom per ser productor que és Vocaloid. Ah, mira. O sigui, té com dos facetes, no? No t'enganyaré, si no et dic, que m'he transcrit com s'escriuen, aquestes paraules, perquè costa una mica de pronunciar. Sí. És difícil, això. Vocaloid, has dit? Vocaloid. Ah, Vocaloid, vale, vale. Mira, que no sóc massa fan de la música japonesa, però acabo de descobrir que tenen estils i ritmes que poden ser... M'escoltables? Sí, s'han fet molt... O sigui, al final tot es fa comercial i són una mica... És veritat que l'idioma canvia, però són una mica semblant, i també investigant que no he portat aquesta cançó, però potser la porto d'aquí unes setmanes, i hi ha molts artistes dels anys 80 de Japó, que tenen... que sonen molt semblants a, jo què sé, a la Bonnie Tyler o a artistes americans, llavors, tampoc no queda tan diferenciat. I em recorda molt les cançons dels 80, em recorda molt a les intros, els openings de les sèries que estan en català, del Detectiu Con, en Inuliaixa... Super eufòricas, i tot és una mica el mateix. No n'aportaria tota la música japonesa, també. Sí, sí. Però de moment surtis de Japó, no? Sí, sí, de moment sí. I anem cap a de nou, a Estats Units o Canadà, i no sé si va néixer a Canadà, aquest, no? Canadà, Canadà. El Déu Narcowen. Amb aquesta veu superdark. Això fa tant de Halloween, no? Sí, sí. Sí. Així es diu la cançó, no? You Want It Darker, sí, sí. I Déu Narcowen és poeta, novel·lista i cantautor del Canadà. És un artista... ha estat un artista molt, molt reconegut. I, bueno, la seva cançó més important, jo crec que és a l'Eluia, que s'han fet mil versions. Però, bueno... Per què era seu, originalment, aquesta cançó? Sí, però un rufus, que ara no me'n recordo del cognom, va fer una versió per la pel·lícula d'esrec, la segona. Oh, que maco que sí. La pel·lícula i la cançó de Déu. Sí, sí, sí. No, la primera, la primera. I, bueno, ja sí que es va fer un boom. Però la original és seva, eh? Sí. I es considera una figura fonamental del folk nord-americà, sobretot als anys 60 i 70. I és això, els seus temes, tant a nivell melodic com a nivell de lletra, han sigut influïntia per molts artistes. És curiós, a la manera que té de cantar parlar, no? Perquè sembla que no... És més d'una parla, no? Sí, però té una altra tema, que es diu alguna cosa com Dance with Love, o un dels temes més importants seus, que sí que canta una mica. S'anima una mica més, no? Sí, sí, sí. Bueno, potser no tenia com la millor veu, diguéssim. Sí que una veu peculiar, però, bueno... Diferent, o és? Diferent, sí. I, a més, les... les sintonies, les notes, són molt baixes, no? Són molt... d'en d'això, molt dark. Molt greus, sí. Aquesta és una altra seva, no? By the Rivers Dark. Sí, estem amb aquesta temàtica, una mica obscura. I seguirem amb obscura, amb Roy Orbison? Oi, no és tan obscure? Sí, també. És obscure. Sí, sí. Bé, més tristot, no? Sí, més tranquil, sí. Vinga, ens estem passant una mica del nostre minutatge d'espai, però, vinga, va, amb un parell de minutets, a veure si ho tenim, això, Raquel. Estem escoltant el Roy Orbison. Sí, el Roy Orbison, amb aquesta cançó, que es diu In Dreams, i ell és un artista country i pop. I, bueno, aquest senzill es va publicar el febrer del 1963, i es va convertir en la cançó principal de l'album que es va publicar el mateix any. I va ser número 7 a les llistes de Billboard, i va tenir molt d'èxit. I, segons la Roy Naston, que parlaven també l'altre dia, aquesta és una de les 500 millors cançons de la història. Uau, uau, uau. Una mica Elvis Presley. Sí, sí, sí. Veu molt, no? Sí, sí. Per aquí, que aquestes cançons, des de l'anterior de Leonard, i aquesta, i aquestes dues que ens falten, té alguna vinculació amb el programa de Crims, de TV3, que torna. Que torna el 14 de novembre del 21, sí, sí. I formen part de la banda sonora, per això són d'Arky, perquè hem passat a la Halloween. Això mateix. Aquesta també, que es diu Friday in the Lost. Aquesta també forma part de... Sí. I don't care if Monday's blue. I don't care if Monday's blue. Que recordem que l'original no és d'ella, no? No és de la Jeanette Devlin, sinó que és de Cure, que és una banda mítica britànica, que té altres temes com Just Like Heaven or Boys Don't Cry, amb una imatge molt peculiar, amb un maquillatge molt... molt emo, que parlava amb els primers dies. Però són mítics i aquesta cançó és increïble. La veurem a Crims, eh? No. Ho hem d'esperar uns dies, ara no tinc apuntar per aquí, però Crims tornava ara, però segona setmana. El dia 11-14 de novembre. Això, segona quincena, sí. Ho tenim supermercat. Vinga, va, i marxem amb un grandíssim, grandíssim, de tots els temps, És ell. Com està? Tant de set anys, no sé si segueix cantant, tocant, composant, però vaja, ens ha deixat perles com aquesta. Sí, sí, aquesta cançó que es diu Tears in Heaven, de Dick Clapton, i que aquesta cançó va obtenir 3 grames, només una cançó, a més del seu disc i d'altres temes, però aquesta cançó va obtenir 3 grames l'any 1993, i també forma part de la banda sonora de Creams, i és una cançó d'un Cream, perquè està dedicada al seu fill, que va tenir un accident al seu fill petit de 4 anys, i és un homenatge preciós, i és una cançó molt, molt important. Vinga, ens quedem amb l'Àmeric Clapton, amb aquest Tears in Heaven, i Raquel, esperem a veure Creams, per escoltar aquestes cançons, també, i esperem també Dijous Vinen, perquè ens il·lustrisen més cançons i més novetats musicals, que aquí per anem nota de tot. Moltes gràcies.Així que no gràcies a tu per passar per aquí. Fins Dijous Vinen.Fins Dijous. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins Dijous Vinen. Fins d'una setmana el que tinguem per endavant.