La Justa del 8/11/2022

... És la beu de la Riana, la que obre avui aquest programa de la Justa. Això es diu Love on the Brain. Love on the Brain, el que seria mor en el servei. Podria ser la traducció literal. L'escoltem ara que sabem que torna a fer música després de 6 anys d'aturada, en els quals ha estat empresari, ha estat mare, s'ha dedicat altres línies de negoci, i ara torna a publicar noves cançons. Així que aquí el nostre petit homenatge de retornar del món de la música per Riana. Ara mateix passa 9 minuts de les 10 del matí amb aquest tema. Us diem a tothom, a tothom. A tothom, a tothom, bon dia. Nosaltres, com bé sabeu, som la Justa, que és imatinal de Ràdio d'Esvern. I fins l'una del migdia serem aquí al vostre costat, si voleu sintonitzar Ràdio d'Esverns. A sigui al dia 98.ufm o també a Ràdio d'Esvern.com. I com que de matí anem a repassar tot aquest somari pel programa número 241 de la Justa, i també tots recordem-vos que el Twitter arroba la Justa aquí o baix, i trobareu també les entrevistes de la setmana. A partir d'aquests dies anem publicant les entrevistes que tenim aquesta setmana, les més destacades. Ahir vam fer una amb la Mar Vizoso, que està al capdavant, de fet, cordina, les estones de clàssica a la Taneu de Sant Just. I vam parlar d'aquest projecte per a joves, el Ion Clàssic i el Tinc Clàssic. Avui és el torn de parlar de fotografia, amb un projecte que es diu Els Indestructibles, però abans farem com cada matí, aquest repàs informatiu de notícies que tenim a aquesta hora, qui és Sant Just, amb la Lua López, d'avui sí que la tenim per aquí. Repassem també amb ella portades dels diaris, a través de les portades que també rebem aquí cada matí a la misura, i acabem parlant de previsió meteorològica amb el Carles Rius, amb aquesta etiqueta o hashtag meteo, Sant Just. Podeu trobar tota la informació que publiquem a xarxes socials. A la segona hora sí que farem una d'aquestes entrevistes que us comentàvem, i és que és el torn del fons Rodrígue de Lles Fotògraf. I juntament amb Xavier Aldecoa van publicar el llibre Indestructibles, una mirada a la generació del futur d'Àfrica. L'exposició que ha pres forma d'exposició es podrà veure. De fet es pot veure ja el centre cívic Soledad Sants fins al 30 de novembre, i us preguntareu què documenta exactament aquests indestructibles. Doncs van documentar fa ja un parell d'anys la història de 10 nens i nenes, de 10 països diferents africans, com exemple de superació, i també reptes d'un continent divers, perdó i en constant evolució als autors. Avui en parlarem amb un d'ells, amb el fotògraf. Van anomenar un projecte improbable, veurem per què improbable, però ha estat finalment realitzat i per què indestructibles. Seguirem també amb altres entrevistes com a la Lila Lorenzo, Elles educadora i dinamitzadora del Somriure. L'hem tingut el programa en diverses ocasions, perquè hem parlat amb ella des de dalt, a les parts, diguéssim, la millor part del Somriure com a teràpia. Avui parlarem precisament d'aquests quatre llibres que ha publicat fins ara, i que precisament, pròximament, presentarà també al abacus del bar i centre, està una mica lluny, però si voleu, us podeu apropar per què farà la presentació d'aquests quatre llibres que ja ha publicat. I la tercera i l'última hora, ara que ja se'ns ha acabat la cançó la Rianat tocarà parlar també d'economia. Avui ens preguntem si hi ha crisi o no. Entenem tots que sí, però si n'hi ha o no, què passa amb aquesta crisi? Acabarem parlant, esperem de podologia. Avui que tenim la Teresa, sembla una mica malalta, però intentarem parlar amb ella, com sempre, de qüestions que ens actualitza del món de la podologia. Some people live for the power, yeah. Some people live just to play the game. Some people think that the physical things defined was within and I've vivid. And I ain't got you, yeah. Some people search for a fountain. The promise is forever young. Some people need three dozen roses. And that's the only way to prove you love them. Hand me the world on a silver platter. And what good would it be? No one can share, but no one who truly cares for me. Some people want it all, but I don't want nothing at all. If it ain't you, baby. If I ain't got it too, baby. Some people want diamonds rings. Some just want everything, but everything means nothing. If I ain't got you, you, you. Some people want it all, but I don't want nothing at all. If it ain't you, baby. If I ain't got you, baby. Some people want diamonds rings. Some just want everything, but everything means nothing. If I ain't got you, yeah. If I ain't got you with me, baby. If I ain't got you, baby. If I ain't got you with me, baby. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira, que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties, prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reactituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. I just put us from you that's dead. Turning text from the clock, it's a morning to morning. Just finding parts of my face when they're looking at angels. Passant un parell de minutets d'un quart d'unze del matí, diguem-ne bé les hores que m'estan renyant. L'Ua, bon dia. Diuen que no dic bé les hores. Unes sèries que no les diem bé sempre? De pen, no? Volia haver-hi la quarta. Exacte, malament. Clar, malament, malament. Falten 5 minuts per dos quarts tot de 7 de 3. Però el correcte s'hauria de ser així. Penso que la gent ha de fer una qüestió a casa per saber quina hora és. Però està ben dit, està ben dit. Procuraré dir-ho millor. M'agrada parlar del català correcte. Tot i que a vegades tenim alguna relliscada com el bueno. Bé, doncs. L'Ua, ben tornada. Ara sí. Anem a fer també rapes de notícies, les que diguem doncs, doncs, aquesta hora. Comencem informant que avui s'inicia aquesta recullida d'aliments organitzada per Càrites Sant Just, que es dura paral·lelament a varios punts del municipi, per a aquelles famílies que més ho necessiten de Sant Just d'Esvern. Des d'avui, fins a aquest dissabte 12 de novembre, Càrites comptarà amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluï. D'aquesta manera, a partir d'avui, fins divendres, el punt de recullida serà el Centracívic Soledat Sáncer de Fini, on es podran portar els aliments de l'anorari de matins, de 9 a 1, com de tardes, de 4 a 7. El dissabte es podran portar al punt de recullida proper al qualiment del barri de Mas Lluï, a partir de les 10 del matí fins les dues d'en migdia. Paral·lelament, Càrites organitzarà altres diferents punts de recullida a la resta del municipi al cap de setmana, començant aquest divendres dia 11 i fins al dia 11. Aquests punts de recullida seran el Mercat, el Superalena, el Capravo Miquel Reverter, l'Arbolari i el Capravo de la Carretera Reial i el Superconsum. Entre d'altres es demana que es portin sobres obrics de sopa, llanties cuites en pot de vidre, pasta, ros, sardina, tunyina, oli, pate, galetes, fruit, sexo i el de bany. Una iniciativa que ja l'hem viscut. Jo crec que més d'una vegada aquí... La coneixem, la coneixem. Aquí a Sant Just sí que és això, consulteu bé els horaris, perquè és l'únic que pot ser una miqueta liòs, perquè és com si Càrites faró una banda, tots els punts de recullida, però llavors també compten amb la col·laboració de la Sociació de Veïns i Veïnes de Mas Lluís, que han fet que aquest recapte, que només havia de ser el cap de setmana, com si diguéssim, també duri el llarg de la setmana. Contribueixen una mica més. Exacte. Saber que a Mas Lluís hi podeu anar, i ja a partir d'avui, i a partir de divendres, hi podreu anar altres parts del municipi. Vinga, que que es comporti el seu petit granet de sorra, ara que els bancs d'aliments estan en precari, hi ha necessitat, podríem dir, o que cada dia més persones que necessiten, d'aquests bancs d'aliments, per seguir menjant cada dia, donant menjar els fills i famílies que tenen, que segur que no ens costa res, seguint aquests aliments que deies, una petita compra extra que anem a comprar, i deixar una bosseta. Vés a això, és tenir el cap que siguin aliments que es puguin guardar, que es puguin perdurar. Penseu que la majoria són això, embasats, unes conserves exactes. Vinga, anem cap a més notícies que tinguem aquesta hora. Doncs mira, aquest mes, el Consell Municipal de les Dones, compleix 20 anys de trajectòria, fent seguiment de les polítiques i accions en favor de la igualtat. Més de 150 dones hi han estat vinculades, en un moment o altre, llarg d'aquestes dues dècades, aporten idees, creen debat, posen l'accion en les desigualtats, en les necessitats reals de les dones, proposen accions i assessorament a l'Ajuntament. D'aquesta manera s'ha volgut impulsar accions que contribueixin a superar estereotips, a defensar els drets de les dones, coeducatives, de sensibilització, i que posin el servei de les dones en general, però especialment a les víctimes de violència masclista, serveis i recursos específics. Per celebrar-ho, hi ha marcat fins aquest novembre l'Ila, s'ha organitzat una jornada de taules rodones, en torno al naixement, la consolidació i el futur del Consell, però que a l'hora també vol ser un homenatge i un agraïment a totes aquestes dones que han participat, o encara participen de forma activa. Aquesta sessió de taules rodones tindrà lloc al dijous 10 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, al centre cívics l'edat Sant Serafini, que recordem que estan al carrer de Maria Montessori, número 2, amb l'objectiu de debatre sobre el passat, el present i el futur del Consell. Moltes coses a Mas Lluís, no? Passen? Sí, últimament. És el centre del poble. Altra dia sentia el que deia. Calla, que encara ens canvien el centre del poble i s'haurà Mas Lluís. Que és el centre neuràlgic. Cada cop estan passant més coses allà. És molt actiu, sí, sí, molt bé, molt bé. Vinga, anem cap a l'última notícia. Doncs tanquem, ens sentim a l'Ajuntament, a través de l'Ampressa de Servinatura, ha començat els treballs de desbrossament de les franges de protecció contra incèndies resultant del núcleo urbà del municipi. Aquestes franges de baixa combustibilitat redueixen el risc de propagació dels incèndies protegint el bosc, les persones i els vents. El terme municipal de Sant Just Desvern ha estat d'una franja de fins a 25 metres lliures de vegetació arbustiva i amb una limitació del nombre d'arbres, d'acord amb la delimitació aprovada pel ple de l'Ajuntament del 23 de desembre del 2020. Aquests treballs de manteniment tindran una durada aproximada d'un mes i consisteixen a netejar la part més baixa del bosc, que està torturant les restes vegetals de desbrossar-hi seccionant plantes i arbustos amb llus de motocerra per esportgar les franes baixes o els arbres caiguts. Concepteva a la geotessió arbustiva? És una cosa que, quan la veus, ets de veritat que un mistre hi ha tot l'inc scoring. La planta baixa, hi ha el que toca el nivell genoll. Aquests arbustets, les males erbes que també es coneixen. Això és el que és més fàcil d'incendiar. Pobres plantes. Si tu agafes un mistre i intentes clamar un arbre, Crec que et costarà molt més, en canvi, un arcos d'aquest, jo crec que el deixes allà, com de raull, deixes una mica el mestre i el llofre. Combustió assegurada, sí, sí. Tinc a pobres plantes perquè ens hi toca el rebre, això dels arbustos, les males herbes, no? I mira, no és que siguin lletges, però no contribueixen, no? Que en tenim potser problemes com aquests, o que hi ha un possible incèndio per preveure, bàsicament. Vinga, me'n ha pres una altra paraula, avui, vegetació arbustiva. Vinga, molt bé. Anem a fer pausa musical, abans de fer portades dels diaris, així que anem a estudiar... Estudiar, anem a estudiar. Bueno, si volem estudiar una mica, però ara volíem escoltar primer, això amb Iquiel Oliver, que vam descobrir fa un parell de dies, això es diu, me'n vaig a viure a Lleida, és així de clar, aquest noi. I no sé si se'n va a estudiar. Potser ho heu atret d'aquí, no ho sé. Ara, ara, mirem-hi. I tu... Això és massa trist. I estic enfadat. Això és massa trist. I estic espantat. Me'n vaig a viure a Lleida, a una casa de camp. A mig de pereres i planes de blat Tendré una escopata Seré que s'adom I em segui terretat Feré cançons Me'n vaig a viure lleide Me cago en tot N'iré per segona De multa extractor Això és massa trist I despietat Això és massa trist I aquí estic plorant Me'n vaig a viure lleide Feré de pages Plantaré plantes I no diré res Pound for glory Pound for glory Made for you Voice of summer Told me to Play your game Underneath my wings I got the sun in the sky Waiting on revival And to hold in the VOICES Tinc quatre minutes per dos, c quadonses. Fixi les notícies. Ara anirem per les portades dels diaris. Avui no tenen en públic delegation de diàrees. aquí, perquè normalment el web que consultem, que és com el kiosk digital per excel·lència, no la tenen publicada avui. Per tant, no ens hem de trobar-la. No passa res. No la tenim exactament. Fumar paper així que vaig a cegues, no sé què diu, la portada. Doncs mira, avui la portada de l'ara obrem aquesta notícia sobre consum, diu que indústria i pegesia llensen cada any 55 kg de menjar per persona. El 2020, en plena pandèmia, es van malgastar 57 milions de tones d'aliments a tot Europa. El malbaratament alimentari genera el 8% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En fotografia anem cap a l'incendi climàtic. Ho va dir ahir Antonio Guterres, en l'obertura de la Simera del Clima, cop 27 de l'ONU, que se celebra a Egipte, en la qual penja d'un fil objectiu de limitar l'escalfament global, a un com a cinc graus. A més, molts països han anat a la cita del desert a comprar-hi combustibles fòssils. És realista totalment. Riberar per no plorar, fa pena. Vull dir, és tristíssim. És com una cosa solidària i arrobar endur-tut per tu. És una miqueta xino, com algun centre, és com un contrari. És antagonic. No seria el que hauries d'anar a fer. No és una mica contraproduent. Sí, visc al clima, però aquí he comprat tot això que contamina. Me'n pots posar 10. Has vingut contaminant, venint-ho a buscar. Clar, no, obviament, perquè tots recordem que normalment en aquestes Simeres no hi van en mitjançant, no sé, un cavall, o caminant, hi van amb el seu jet privat, que combustiona el triple, que el que fem nosaltres durant 10 anys a la nostra vida. Home, no passa res. Mireia, tu recicle a casa teva. No reciclo molt, em fa doig quan algú no ho fa, imagina't. Els d'altres ja vingui, despil farra, patroli, vingui... En fi, continuem amb aquesta portada tan positiva de l'ara, i aquest dimarts diu més vacunes als països pobres i més restriccions als països rics, haurien evitat 3,8 milions de morts. M'encara millor, eh? Jo crec que pleguem, hem de marcar a casa, plorar, i ja està. És remuntable, això? Jo crec que no passa, perquè fa referència a l'ara en aquest podcast sobre la mèrit de Corina, que diu aparèixer amb bosses de diners. Bueno, no, no remuntem mai, avui comença a Londres la vista sobre la immunitat de Joan Carles, i per últim els transportistes amenacen amb una vaga indefinida a partir de diumenge. L'aturada la convoca a la plataforma que validarà la protesta del mas. M'encara millor, eh? No sé si hem començat bé o hem acabat millor. Jo crec que millor que ensenya'm a casa el que queda de la setmana, eh? I ja està. Si em preguntes on estic, diré que m'has donat per mi, Zeloa. Si voleu buscar, ja sabeu on estaré. Vinga, anirem a mirar a veure si la portada de la venguardia millora una mica la situació, perquè ja no és dilluns, que és dur, és dimarts, que encara és més dur, jo crec. I doncs sí, tenim de nou aquesta vaga indefinida dels transportistes, que hi tornaran, tenim que més violència política a les legislatives d'Estats Units, que en parlarem aquest i vendre's amb el Joel Raguant. Tenim també premis nationals a la ironia, m'agrada això, m'agrada. I se'n va cap a l'Uislandero. Doncs... Premi nacional a la ironia, eh? Sí, sí, sí, un premi de lletres, mira. Voleria veure com el rep, no? És a dir, quina broma fa quan el rep? Clar, sí, només ho pot rebre fent una broma irònica, no? Clar, clar. Tu no pots dir, moltes gràcies. No, no, no has de fer un fa. Clar, bueno, doncs molts ànims ha de ser complicats, quanta pressió. A més, és premi nacional, eh? Aquí no ens han conegut, perquè nosaltres dos a Mourionia també anem sobrades, eh? Podíem repartir a l'Uislandero. La Vanguardia, obra també amb titular sobre aquesta 27ª conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic, hi haurà que anirà... Serà un tema que ens anirà repetint aquests dies, que se celebra, perquè sempre és que fan meravelles. L'ONU demana gravar les patrulleres pels dents de la crisi climàtica, grans emissors de carbònic, com la Xina, l'Índia i Rússia, donen l'esquena a la Simera, que plega gairebé 200 països a Egipte. En fotografia a Madrid, activa metges per videoconferència, i surt una persona vestida de mort, que porta un cartell que posa soy el nuevo plan de urgencias o s'espero. Diu la greu crisi, que pateix la sanitat pública a la Comunitat de Madrid, s'ha traslladat els serveis d'urgència dels centres de salut, en molts dels quals no hi ha metges. Per intentar resaltar aquesta situació, el govern madrilenya ha decid que gairebé la meitat d'aquests ambulatoris disposin d'un metge que tingui per videoconferència. Perillós. No és així, no. Vull dir molt perillós. No ho sé. Rosana, límit. Home, vull dir... Què hi tens? No, m'he duele la oreja, saps? Vull dir, per videoconferència, que no et puguin mirar absolutament res. Tocant, tocant, o... Depèn en 100% del que tu expresses en paraules, que he de dir que normalment el metge a mi se'n dona fatal. Què tens? No sé, una mica de mal aquí, allà. Però de lo que el deu quan és i tu... Jo què sé, clar, en funció del dolor que sento jo, normalment tu, la resta de la població, no ho sé. No hi ha una escala del dolor universal, no? Bueno, és difícil. I, a més, s'afegia el tema de l'idioma, que no fa massa llegir amb una de les portades, que el fet que el metge i el pacient no es comuniquin amb la mateixa llengua pot arribar a dificultar, precisament, aquesta expressió, aquesta manera de comunicar el que és el que li passa. Digue-li que hi ha un nou vingut, un nou vinguda, que per videoconferència t'expliqui per què està malalt o malalta. Molt bé, endavant. Sí, ànims, perquè... Tinc res remuntables. També, com deia, els transportistes tornaran a la vaga indefinida dilluns pels incumpliments de l'executiu. El grup que va començar l'aturada anterior denuncia que continuen treballant a pèrdues. El sector minoritari de transportistes, que ja va corralar el govern espanyol, torna a convocar una aturada indefinida. La porta de la venguara també passa per aquesta creixent violència política que enraeix les legislatives d'avui als Estats Units. Un de cada 6 funcionaris electorals han patit amenaços en un país més dividit que mai, i on el tram es permet fer bromes sobre l'atac als pel·losi. També continua la portada. Amb aquestes tropes russes de lit que denuncien centenars de baixes en una ofensiva inútil. També passa per aquest premi nacional que deia amb l'ironia del Luis Landero. I per últim, en aquesta Europa League, el Barça contra el United de Cristia. Sí, sí, ens va tocar i vam... De fet, no sé què era bé el sorteig en directe aquí a la tertúlia. Sempre escollim els millors moments per fer la tertúlia. I netebusca una mica aquesta ironia de Luis Landero. I, com a tal, no és que hagin premiat la seva ironia, sinó que ell ha guanyat el premi nacional de les lletres, que està dutat, atenció, amb 40.000 euros. I amb 40.000 euros, la ironia també... Te la faig cada dia, si vols, eh? Però ha guanyat aquest premi nacional de les lletres espanyoles que otorga el Ministeri de Cultura i està dutat amb aquests 40.000 euros. I el tema de l'ironia és un dels fets que ha destacat el jurat pel llibre del qual ell és l'autor, que és juegos de la edat tardia, i diuen que és un extraordinari narrador que utilitza atmosferes i personatges d'una manera expressiva i excel·lent, i que més domina l'humor i l'ironia i que incorpora amb molta brillantet, que seria el paper de la imaginació, així que aquest home deu ser un crac de la ironia, però far premi nacional de les lletres espanyoles, en concret, que otorga aquest Ministeri de Cultura. Recem una mica més de Luis Landero. Doncs sí, i d'aquesta ironia. I d'aquesta ironia seva també. Amb el periódico, amb aquesta bandera americana per a qui dà l'ondejant surt, en format digital i paper, amb Estats Units, doncs una mica en el punt de mira, i que més la inauguració d'aquesta acima del clima, a Charmencech, espero haver-ho dit bé. Charmencech. Tot homes, no veig ni una dona, per ficar-nos a ser... Així n'hi ha una. Pobre. Sí, molt petit oneta. He trobat dues. Dues d'uns... Sí, a veure, si n'hi ha avui són... Hi ha unes 26 persones. Ah, sí, sí. I a l'esquerra del tot, un braç que es veu a baix, crec que també és una dona. Dos dones i mitja. Que de 30 homes hi ha dos dones i mitja. Està bé. Amb menys de portada, de periódico, de cimera, aquesta. La cimera, perdó. La cimera, molt bé. Vinga, falta avançar també en aquest aspecte. Sí, el periódico torna a obrir portada amb aquesta cimera, diu Espanya i Senegal, llençant una aliança contra la sequia. Més de 25 països i 20 organitzacions recolzen el pla amb una injecció inicial de 5 milions d'euros, permetig aquests efectes de la falta d'aigua. La ONU promet protegir els països més vulnerables. També passa per aquests transportistes que van parar al mar i que convoquen ara una altra vaga. La protesta, que comença a diumenge, coincidirà amb l'inici de les compres del Black Friday. Què ha passat? Jo he fet el Black November. Ja està. Impacta en la renta. El districte Mèrric de Barcelona també va patir aquesta Covid. Quina és el districte Mèrric de Barcelona? El més ric de Barcelona. Tirem cap a dalt, potser. Són zones més altes. Sí, no va dir per aquesta zona. És que no apareix el titular, però no apareix quina és el districte. També fora de la política, la patronal Foment fixa a l'exconsellera El Sartadi com a assessora. I per últim també aquesta Europa League. El Barça viurà un sucedanit de la Champions enfrontant-se al United de Cristiano. I també veiem en fotografia petita, aquest Luis Landero, que guanya al 74 anys el premi nacional de les lletres. I aquí no fan referència a la seva ironia. No, la ironia és un comentari del jurat. L'altra portada no, s'ho prenen com si fos realment l'home a ironia. Si fos una persona seria ell. He trobat alguna informació sobre els barris que tenen la renta per capita més alta a Barcelona. Passant, obviament, tres torres. S'ha arribat a Sant Gervasi, les rentes per capita arrompen els 38.500 euros. I a més és curiós, perquè aquestes xifres tripliquen els barris amb renta més baixa, a la ciutat maridiana, i 9 barris on la renta a mitjana són d'uns 10.500 euros. Això és d'un informe que es va publicar cap als 2018, aproximadament. I en general, la mitjana barcelonina de la renta són 21.000 per 2.500. Així com per tenir una xifra d'estacades. Per ordre ja sabem. Tres torres a Sant Gervasi, a la bona nova Sarrià, a la vila olímpica, el puxet i ferró, i la dreta de l'eixample. A més, a menys. A menys. I els que tenen menys començaríem pel barri gòtic. Seria el que té més dels que menys, potser, amb 14.766 euros. El barri de Bardum, el toro de la Peira, roquetes, la Marina, Camp Aguera, el Besós, el Raval, Trinitat Nova, el Baró de Vivè, i Ciutat Maridiana, els últims dels últims, Ciutat Maridiana, la que té la renta més baixa, amb uns 10.500 euros. Això és la situació de Barcelona. Així ho tenim. Ai, què et sembla? M'he pegat el microfònic. T'he de llegir els llavis, ara. Com va? Ho he pegat i he parlat. Vinga, estem, però ens falta. A ell l'hem fet, però no és el mateix. Vinga, va. Vam fer una mica de repàs de resum de notícies portives, però avui ens portes la notícia esportiva destacada del equip d'informatius. Avui anem cap a Water Polo, i és que la selecció espanyola amb 12 catalanes ha obtingut el títol de la Lliga Mundial en una final molt intensa contra Hungria. L'equip de Miquioca, una final agònica i molt intensa contra Hungria, va segellant la tanda de penals al títol de la Lliga Mundial, un dels pocs que faltaven al seu palmerès. La portera Martina de Terrer, de només 20 anys, va reforçar la seva condició de especialista en els penals, a Turana 3, en la llarga sèrie que va acabar decidint el títol. Després d'un partit molt anivellat, dos gols de forques se'm la van deixar la final sentenciada per 9 a 11, però Hungria, atacant amb 7 jugadores, va acabar forçant la tanda de penals amb un gol de Gorissati a l'últim segon. Precisament, aquesta jugadora va ser la que va arreglar l'últim llançament que va donar el triomf a l'esdoca. O sigui que avui, Water Polo Mundial, pum! Pum! D'una idea, eh? Si a la que surts una mica tal futbol, resulta que es fan coses també en altres esports, que es van agafar en títols hapequí. Sí, sí, tant i tant. No hi ha només la pilota de futbol, encara que vegades ho sembli, que sigui només el que mou més diners i més de tot, no, no. Vaig més. Què més, per cert, recordem que el 27 de novembre, parlem d'esport, i també, en aquest cas, femení, el 27 de novembre tenim la inauguració del camp de futbol, amb aquest partit de fèmines, de fèmines injustenques, joves, que crec que encara s'hi poden apuntar, si volen, eh? Sí, anava a dir, són joves, no? Per això, fins a... de 12, a 14, a 12, a 16... Sí, abans de... Sí, això ho vaig xiarat, no? Podríem dir, més o menys. Com vam assabentar que aquest partit de fèmines serà... seran les taloneres, per d'una manera, del partit oficial, que serà Sant Just Veterans contra els veterans de l'Espanyol, del futbol club espanyol. Algun dia m'agradaria que fos el revés. T'anava a dir. Per què? No? Hauria de ser, potser, perquè també és veritat que... Recordem que no hi ha equip de fèmines aquí, Sant Just. No, encara no. Estarem jugats. Estarem parlant d'una pura petxanga de gent que era del futbol, de noies que era del futbol, vull dir que. Bueno, els veterans, a veure. Bueno, és un equip. Sí, aquests encara estan federats i jugats, sí. Clar, te n'anava a dir, és un equip. Ells no van de la maco a com van a jugar, no. Clar, però algun dia estaria bé que fos el revés. Bueno, que s'impulsi, que recuperin els equips femenins aquí a Sant Just. Durant molts anys, si volia jugar a futbol, era molt maco. Se te passa de rosa? Sí, fer partits voluts de... Així, que bé, mira, fèmines. Durant molts anys, volia jugar a futbol. Volia ser el poble del costat? O jugar a equips mixtes, no? Crec que hi havia algun així, organitzat de forma... Clar, però si et volies, fa de la... De Pam Tomàquet, eh? No, no, de Pam Tomàquet, dic jo. No, no. Vinga, marxem, ara sí. Escolta, bona música, com sempre, l'ho va bon dia. Bon dia, Fudi, bon dia, Marc. Bon dia, eh? Bon dia, igual. Bon dia, i fins demà. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. Passen ara un parell de minutets de 3 quarts d'11 del matí. Seguim ve les hores. Carles, bon dia. Carai, què ha passat això? Bon dia. Què ha passat? Que m'han comentat que les digui bé. Ah, molt bé. Això ha passat. Has trucat amb Pumpeu. En Pumpeu Fabra, m'ha dit. Mira, mira, para de destrossar el diccionari. Para de dir les hores malament, perquè no pot ser. I la manera fàcil, són les 10.47. I ho fas en plan digital. No, però fem-ho bé. Sí, sí, per mi perfecte. La manera més fàcil és llegir l'agora dels números. Però aquí també ens ve una mica l'improving. Així que això mateix, 2 quarts de 3... De 2 minuts de 3 quarts. Molt bé. Això són 3 quarts i mig. 3 quarts i mig per les 12. Poc a poc, poc a poc. Vinga, anem a parlar de la previsió meteorològica del temps del cel de Sant Just per saber com el tenim i com el tindrem. Doncs tenim un cel que anirà guanyant pel que fa a núvols. Avui tenim un cel ben blau, però sí que és bastant probable que entre demà i dijous, si els mapes tenen raó. Doncs el que farem és entrar amb l'arribada d'un front, un front que ve per l'Atlàntic, que viatja i està travessant la península i bèrica, i avui ja en zones del Cantàbric, doncs ja pot donar algunes precipitacions. I aquest front, quan arribi cap a Catalunya, es toparà amb un anticicló que tenim ara per ara situat al Mediterrani. És un anticicló que farà com una mica de topall, farà de barrera, i aquesta depressió, quan arribi a Catalunya, es quedarà tot el que són les comarques de la Franja, de Ponent, i viatjarà de sud cap a nord i entrarà cap a l'Alpirineu, cap a les comarques del Pirineu de Lleida. Llavors, el que sí que creiem que acabarà passant amb aquest front és que no tindrem precipitacions de Sant Just per variar, però sí que hi haurà alguna precipitació a les capçaleres dels rius de Lleida, el Segre i les Nogueres, i el que tindrem és aquesta precipitació durant el dia de demà. És un front que creu entre dimecres i dijous. Nosaltres el que notarem aquí, Sant Just, és un augment dels núvols. Demà serà un dia on hi haurà més núvols. També tindrem estones de sol, en nom de petit, però vull dir sí que hi haurà més presència de núvols, i aquests núvols, fins ben bé, dijous al matí, els tindrem amb nosaltres. La màxima precipitació que diu algun mapa és 0,1 litres per metro quadrat, o sigui que ja no cal ni fer-hi referència que pugui ploure algun acusat a Sant Just, si cau algú serà testimonial, i aquest front el que ens portarà també és una petita baixada de temperatures també una mica progressiva, a partir de divendres. És un front que afectarà entre dimecres i dijous, comarques, llei de tanes, i també el Pirineu de llei de Pirineu central, com a molt, i a la resta el que tindrem és una mica més de núvols, però no notarem aquesta precipitació, perquè el front no pot acabar de creuar i que no hi hagi cap anticiclor que tenim al Mediterrani i que farà de barrera i que no deixarà entrar a tot Catalunya aquesta línia frontal. Derrera d'aquesta línia frontal, com tu ja saps, sempre hi entra una miqueta més d'aire renovat, una mica més d'aire fred, i això és el que provocarà que potser dijous encara no, que ens quedem al voltant dels 18 i 19 graus, però sí que ja, a partir de divendres, ens quedarem per sota dels 20, i vam arribar a tocar dels 21, i ens quedem una miqueta més curts per la presència dels núvols, ens quedarem al voltant dels 20 graus, però dijous ja començaríem a baixar per sota dels 20, i és bastant probable que el cap de setmana, que serà un cap de setmana de moment, sembla, i pinta molt tranquil amb més núvols divendres, més sol dissabte i més núvols diumenge, però sempre amb sol, el que variarà de la resta de la setmana, és que el cap de setmana ja estarem sempre per sota dels 20 graus, 18, 19, sí, que els cars, les màximes no seran de 21 i 22, sinó que el dia dels cars a la ombra farà fresqueta i el soleig, si estàs molta estona, doncs tindràs una mica de caloreta, però ja et dic que sempre estarem per sota dels 20 graus. El normal en aquesta època hauria de ser uns 15, 16, com a molt 17, que sempre estem una mica per sobre, i aquesta mica per sobre es va reduint, i és cert que ens atem un procés d'uns quants dies que les temperatures quedaran per sota dels 20 graus, o sigui que anem apropant-nos molt a poc a poc cap a les temperatures normals per l'època, però no seria fins la setmana vinent que les temperatures començaran a devallar una miqueta més. Què passarà als propers dies? Doncs després del pas d'aquest front, les capes altes s'està veient com s'està gestant un anticicló bastant potent que es vol instal·lar als països escandinaus. Aquest anticicló el que fa en el corrent natural de l'amisferi nord de totes aquestes depressions que es formen a l'Atlàntic i viatgen cap al nord d'Europa que tenen allà dalt, les precipitacions i les temperatures. Si de cop i volta poses una barrera en front de les illes de la costa de Noruega, entre Islàndia i Noruega, totes aquestes depressions que venen des del Canadà i des de Groenlàndia i viatgen cap a Europa, al topar-se amb aquesta barrera el que fan és tirar cap avall. Llavors baixen de l'atitud i intenten circular per un altre zona on elles puguin seguir aquest corrent oest que tenim típic l'amisferi nord. Pel que diuen els mapes i s'està gestant, encara falten dies però té bona pinta, podríem dir. És el fet que aquestes depressions si es troben amb aquest topall escandinàvia baixaran de l'atitud, el seu centre no estarà al nord de Noruega sinó que podria estar cap a les illes britàniques i aquestes depressions més fortes podrien creuar la península i bèrica amb més intensitat i també podrien aportar bastant més aire fred que no pas el que tenim. Aquesta setmana és quan iniciem una tendència a la baixa de les temperatures que al llarg de la setmana vinent ens podria aportar uns dies de precipitació. Els americans avui ens mostren que el dimecres 16 podria ploure, dissabte 19 podria ploure, dimarts 22 podria ploure i ja amb unes temperatures a partir de dimarts que baixarien clarament. Per exemple, el dimarts que ve d'aquí una setmana. La temperatura més o menys serà com l'ha d'avui. I és bastant probable que el dia següent el dimecres 16 la temperatura no passi dels 15 graus. Tenim una deballada que seria normalitzar. Però com portem tant de temps amb temperatures extraordinàriament més altes amb valors en 4 o 5 graus per sobre del que toca tot i que aquest cap de setmana comença a refrescar és bastant probable que la setmana vinent entrem de cop amb les temperatures que tocaríem per l'època. Aquests 15 o 16 graus a tot estirar i amb una miqueta més dinastabilitat i el que estem explicant s'acaba complint tots aquests engranatges que acaben coincidint doncs és bastant probable que tinguéssim doncs hi ha una entrada tardor avançada tot i que estem parlant de mitjans de novembre i ja tocaria des de fa molta temps que tinguéssim tardor avançada, però vaja més va el tard que mai i sembla que a la setmana vinent començarem a tenir una normalitat anar més abrigats, anar com toca el mes de novembre fred, doncs bona part del dia que s'estigui bé però tinguis calor si totes aquestes coses podrien arribar a partir d'inici de la setmana que ve. Doncs vinga, anem nota, abriguem-nos una mica més que també ve de gust. Sí, home, és el que toca. Ja ens tocarà d'aquí ben poc tornar a portar màniga curta perquè cada cop se'ns està escursant més aquest hivern però vaja que ja tocava que unes temperatures que fa com 15 dies que haurien d'estar amb nosaltres doncs arribin 15 o 16 dies més tard del que tocaria per l'època. L'any passat aquestes alçades estàvem avoltant de 16 graus, l'any passat un dia com avui, la màxima va ser de 16 ara en tenim 17 que ens hi n'està 16 al Montseny, ah, un Montseny ah, sí, a l'escola del Montseny. I arribarem als 20 graus que són temperatures 3, 4, 5 graus per sobre del que tocaria tot això té tendència anar canviant i és el que tenim cada cop les nits són més curtes hi ha una dita que ara no em sortirà però que és des de tots sants fins Nadal són les nits més curtes de l'any on la foscor és més habitual o una cosa així que hi ha una dita i bueno, ja hi som en aquesta situació ja hem passat tots sants, anem camí de Nadal amb aquestes nits tan llargues i amb aquests dies tan curts les temperatures és normal que no puguin pujar massa però ens estan pujant igual o sigui que aviam si la setmana que ve canvia la situació Mira, parlant de dites i referents que feia temps que no ho fèiem perquè no ho traiem d'aquí per ser-ho, ho obtenim d'un web que es diu Soq Petit Punkat que té moltes dites per mesos per temàtiques per temporades, per estacions està molt complet i aneu-us que a algú amb la qüestió del temps o de la nit que digui i n'he trobat un parell, una que diu per Sant Andreu i Santarria fa més nit que dia no sabem quant cau aquesta Santarria i diu una altra que diu per Sant Andreu llarga nit i dia breu que també hauríem de mirar quan cau Sant Andreu i no hem de mirar mai a la festa millor de Sant Andreu i una altra que diu per Sant Andreu s'allarga el dia, no ho creureu Ah, va, mira No sé què passa per Sant Andreu Vinga, va, doncs deixem aquí l'espai del temps Carles, gràcies, que de matí ens quedem escoltant Ja, mira, que veiem aquest look Filosofi, preciosa Bon dimarts I don't wanna do all I want you I don't wanna do all I want you You I want you, I want you, I want you, I want you, I want you Love, oh, eyes of his care, previous solutions that I had in my mind a perfume Seems to do, I'm alive to tell him, says he'd make a better young man My love and me's nothing to do, so maybe I'm still alive My love and me's nothing to do, so maybe I'm still alive Feel my life philosophy, don't you see it's killing me Feel my life philosophy, yeah, don't you see it's killing me My love and me's nothing to do, so maybe I'm still alive Love, oh, eyes of his care, I need love, love, love i l'exposició, que sapieu que la podeu anar a veure fins al 30 de novembre, al centre cívic Sula d'Azsans, i heu de pujar-us, heu de propar i veure aquesta exposició. En parlarem, com diem, a la segona hora, i seguidament també parlarem amb Lila Lorenzo, escritora, dinamitzadora del somriure, és educadora, també, per parlar dels quatre llibres que ja ha presentat, que ja ha publicat, però que presentarà en una nova presentació a la vacus. Amb novetats que arriben des d'Egypte, des de la cimera de la COP 27, perquè la Unió Europea s'hi compromet a preservar 40 milions d'actàries de boscos i selves tropicals. Efectivament. I serien a Gà Asàmbia, a la Guaiana, al Congo, a Uganda i a Mongòlia. També es compromet la Unió Europea a generar un milió de llocs de treball en aquests països relacionats amb la gestió sostenible d'aquest país. És l'anunci que ha fet la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen en el marc de la COP 27 de Schermaldsheik. Compartim l'ambició de salvar els nostres boscos. Estem perdent 10 milions d'actàries de boscos cada any, l'equivalent a la mida d'Islàndia cada any. Sabem que els nostres boscos estan en perill, i si estan en perill, la nostra terra també ho està. Només uns boscos sants poden emmagatjar macarboni i ajudar-nos a la lluita contra el canvi climàtic. A la COP també s'hi ha anunciat un acord de les 14 grans empreses d'alimentació del món per eliminar la desforestation de les seves cadenes de suministrament de Soja, Carni, Oli de Palma, abans de 3 anys i difondre les emissions que genera la seva activitat a partir del 2024. Més notícies amb la Marta Prat. La secretària General d'Esquerra Republicana Marta Rubira segura que no ha rebut cap visita d'amissaris del SOE per proposar-li que es presenti davant la justícia espanyola a canvi d'un indult o d'una reducció de la pena de sedició, com ha explicat que ha rebut l'expresident Carles Puigdemont. Són declaracions a TV3. Mai he rebut cap visita ni cap representació del Partit Socialista o Espanyol, mai, si haguéssim vingut, m'hi hagués assegut perfectament per defensar la nostra causa, els nostres drets, i per explicar en quina situació de repressió constant ens trobem, però crec que senzillament no s'ha d'esbrevit a fer-ho. De fet, tenen moltes prevencions en reunir-se amb determinats polítics que ells sempre diuen que hem estat involucrats al referèndum de l'1 d'octubre. El govern espanyol assegura que farà el necessari perquè la vaga que ha convocat a partir de dilluns la plataforma en defensa del transport, que plega autònomes i petites i mitjanes empreses, no es produeixi. Ha parlat a TV5 o la ministra de Transport, Raquel Sánchez, que admit que hi hagi pogut haver incompliments del decret que prohibeix els transportistes que hagin de treballar a pèrdues, però en plaça al sector, a identificar els infractors i a denunciar-ho per poder sancionar. Seguro que se produce algún incumplimiento, pero lo que hay que hacer es denunciarlo, y sobre todo poner en valor también que hemos conseguido desde luego mejorar las condiciones. Em baixen lleugerament els contagis de Covid detectats a Catalunya. Segons dades de salut notificades avui, les setmanes passades van detectar 6.100 positius. Els ingressos hospitalaris de causa del coronavirus tornen a superar el mig miler després d'un petit increment. A les UCIs hi ha 24 malalts per Covid en estat crític. L'última setmana s'han notificat 6 de funcions per coronavirus, tot i que és una xifra que s'ha d'actualitzar. Les últimes setmanes s'han comunicat entre 25 i 30 morts setmanals. El president ucrainès, Volodomir Zelensky, es mostra oberta negociar amb Rússia, però només si serveix per restableir les fronteres del país, aturar compensacions pels atacs sofers i si es castiga als criminals de guerra. Zelensky ha recordat que Moscou ha resposat les propostes negociadores d'equip amb nous atacs i xantatges. Després de publicar-se la voluntat de la Casa Blanca, perquè les dues parts obrin converses, els assessors de Zelensky han reafirmat que negociar amb Putin seria una renúncia i que no li faran aquest regal una declaració que manté la negativa de Zelensky a parlar amb el líder Rúss, mentre sigui president. La comarca del Pla d'Orgel va quedar a partida per l'autovia a dos fa uns 25 anys i ara una nova passarela per vianants i ciclistes permetrà superar el mur en què s'ha convertit la infraestructura. El Ministeri de Transport s'assumirà la construcció del pas elevat durant l'any que ve llei d'estel a vosaltres. Bon dia, és una passarela que reclamen des de fa anys els ajuntaments del Palau d'Anglesola i Mollerussa, situats a banda i banda de la dos. Té un pressupost que supera els 2 milions d'euros. L'objectiu és facilitar els desplaçaments a peu i amb bicicleta i donar continuïtat a una de les vies verdes més importants del territori, la que resegueix el Canal d'Orgel. Del calde del Palau d'Anglesola, Francesc Balcells destaca aquesta doble funció del pas sobre l'autovia. Per tant, la passarela, tant amb una banda com amb l'altra, mirar tots les mals per fer possible accés tant per anar a treballar, com a gent que va amb bicicleta banda i banda treballant, com també pel tema o si, temes port. Estel o vosaltres, Catalunya Radiol·leida. Al carras de Carlesimón opta als premis del cinema europeu a les categories de millor pel·lícula i millor guió. Les seves príncipes alribal són la Belga Close, de Lucas Dond, la Danesa Holly Spider, de Lia Basi, i la Sueca i el Triangulo de la Tristeza, de Ruben Ostlund, que ja es va endur la Palma d'Or a Canes. I és que aquestes tres pel·lícules opten a millor pel·lícula i guió, igual que al carras, però també estan nominades a millor direcció i en alguna categoria d'interpretació. Els guanyadors se sabran el 10 de desembre, en una gala que se celebrarà a la capital d'Islàndia, a Rey Quibern. Els esports, ou del Serra. A Madrid, si aconsegueix la victòria aquesta nit a Pamplona, davant l'Ossassuna, en partit de la 14a jornada de Lliga. Tot això després que ahir als Blancs ens upeguessin el camp del rei Ovellecano, per 3-2, en el partit que tancava la jornada del cap de setmana. El Barça Ossassuna jugarà a dos quarts de 10, i el podreu seguir en directe a la TDT de Catalunya a radio a partir d'un hora abans. Avui també juga el Girona, a partir de les 7, el camp del Coé, l'Elx, els de mitja, el volen continuar a la bona Racha, després d'empatar a Madrid i guanyar l'Atlètic Club. Aquest partit també el podrà seguir en directe al tot gira de Catalunya a ràdio a partir de quarts de 7. Avui hi juga un partit més de la 14a jornada primera, el que enfrontarà a l'Atlètic Club i al Valladolid. L'Espanyol, que no juga fins demà amb el Bilarreal, ha de saber avui si el Comitè de Competició accepta o no les elegacions presentades per l'expulsió de Cabrera. I el Mundial d'Oquè i Patins de l'Argentina, la selecció espanyola masculina, ha perdut aquesta matinada en el seu debut precisament, que s'equipa en fitrió per 4-2. Avui hi juga davant Mús Sambic i la selecció espanyola femenina s'enfrontarà a Portugal, després de guanyar-hi Xila. Fins aquí les notícies. Bon dia, són les 11 i 8 minuts, us informa l'Ualopet Ribes. Fins aquí les notícies. Neix Estones de Clàssica per a joves i adolescents, marvis o sopianista, professora de Secundària i Música i coordinadora del Cicle de Concerts Estones de Clàssica a la Teneu de Sant Just d'Esvern, ha parlat arreu d'Esvern sobre aquest cicle de Pombola en Focaro. Fa 5 anys que el cicle funciona a la Teneu i fa uns mesos la mare ha agafat amb ganes il·lusió el relleu de la coordinació amb la voluntat de donar una volta el format. La idea principal és apropar la música clàssica als joves de Sant Just d'entre 12 i 22 anys. La proposta de la mare és fer dos concerts. El llon Clàssic, a l'abril matx amb els alumnes com a músics, de dades entre Eso i Batxilarat de l'Escola, Oriol Martorell de Barcelona, l'Escola de Música del Bruc, el Liceu i el Tin Clàssic, el maig juny, i el treball de final de carrera d'un alumnat de Smuco del Liceu. Podeu ampliar informació amb l'entrevista que trobareu el podcast de Radio d'Esvern. Avui comença la recollida d'aliments organitzades per Carites Sant Just, que es durà paral·lelament a varios punts del municipi per a aquelles famílies que més ho necessiten de Sant Just d'Esvern. Des d'avui, fins a aquest dissabte 12 de novembre, Carites comptarà amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluís. D'aquesta manera, a partir d'avui fins divendres, el punt de recollida serà el centre cívics L'edat Sant Serafini, on es podran portar els aliments tan enhorari de matins, de 9 a 1, com de tardes de 4 a 7. Al dissabte es podran portar el punt de recollida proper al coaliment del barri de Mas Lluís, a partir de les 10 i fins les dues. Prelelament, Carites organitzarà diferents punts de recollida a la resta del municipi al cap de setmana, des del divendres, dia 11, fins al diumenge. Aquests punts de recollida seran el mercat, el superalena, el capravo Miquel Rebarter, l'arbolari, el capravo de la carretera reial i el superconsum. Entre d'altres es demana que es porti sobres obrits de sopa, llan ties cuites en pot de vidre, pasta, ros, sardina, tunyina, oli, pate, galetes, fruit secs o gel de bany. L'Ajuntament a través de l'empresa Servinatura ha començat els treballs de desbrossament de les franges de protecció contra incendis al voltant del nucli urbà del municipi. Les franges de baixa combustibilitat redueixen el risc de propagació dels incendis, protegint el bosc, les persones i els vents. El terme municipal de Sant Just Desvern es tracta d'una franja de fins a 25 metres lliures de vegetació erbustiva i amb una limitació del nombre d'arbres, d'acord amb la delimitació aprovada pel ple de l'Ajuntament del 23 de desembre del 2020. Aquests treballs de manteniment tindran una durada aproximada d'un mes i consisteixen a netejar la part més baixa del bosc, tridurant les restes vegetals desbrossant i reaccionant plantes i arbustos amb l'os de motocerra per esportgar les branques baixes o els arbres caiguts. I això és tot. Tornem amb més informació al Vullet i Orari de les 12 del migdia. Ara mateix, no marxeu. Tornem amb més informació al Vullet i Orari de les 12 del migdia. Tornem amb més informació al Vullet i Orari de les 12 del migdia. Tornem amb més informació al Vullet i Orari de les 12 del migdia. Tornem amb més informació al Vullet i Orari de les 12 del migdia. Y aunque no me sienta atrapada Yo no miro más que tus ojos Yo no miro más de tus ojos Porque yo bailo en tu mirada Y aunque no me sienta atrapada Yo no miro más de tus ojos Y aunque no me sienta atrapada Yo no miro más de tus ojos Porque yo bailo en tu mirada Y aunque no me sienta atrapada Yo no miro más de tus ojos Porque yo bailo en tu mirada And aunque no me sienta atrapada Yo no miro más de tus ojos I'm burning, I'm burning, I'm burning, I'm burning I'm burning, I'm burning, I'm burning I'm burning Helm me out, show me the way, too much time, Car in this way, if this is a game, I don't wanna play, you gotta show some love or let me get away. Helm me out, show me the way, too much time. Car in this way, if this is a game, I don't wanna play, you gotta show some love or let me get away. I find myself in a desert to find some flames. And I wonder what is my blame. Would you help me to leave this place out? I find myself in a desert to find some flames. And I wonder what is my blame. Would you help me to leave this place out? I'm burning, I'm burning, I'm burning, I'm burning. But it feels like I'm in this frozen desert, I live my life when every day is a fire. I'm burning, I'm burning, I'm burning, I'm burning. But it feels like I'm in this frozen desert, And that's when I live my life, when every day is a fight. When every day is a fight. Whenever, whenever, when every day is a fight. When every day is a fight. What did I do to fill these flows? Every little thing for you is double. And I'm not like that, you're always mad. If this is the night when I wanna wake up. What did I do to fill these flows? Every little thing for you is double. And I'm not like that, you're always mad. If this is the night when I wanna wake up. I find myself in a desert of ice and flames. And I wonder what is my blame. Could you help me to leave this place out? I find myself in a desert of ice and flames. And I wonder what is my blame. Could you help me to leave this place out? I'm burning, I'm burning, I'm burning, I'm burning. But it feels like ice in this frozen desert. I live my life and every day is a fight. I'm burning, I'm burning, I'm burning, I'm burning. But it feels like ice in this frozen desert. I live my life and every day is a fight. Per escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Ràdio d'esper. Durant l'8.1. Prou. Entrem en aquesta segona hora. Ara passen 5 minuts d'un quart de 12 del matí. proposant cada setmana. Avui parlem d'un tema d'una exposició que podeu veure fins al 30 de novembre, al centre cívic Sola de Txans, a Mas Lluís. Es tracta d'indestructibles, una mirada de la generació del futur d'Àfrica. Un llibre, coeditat per Alfonso Rodríguez, fotògraf i també Xavier, el decó a periodista, el qual ha afegit el text en aquest llibre. Jo tinc el llibre per aquí al damunt, i avui tenim amb nosaltres Alfonso Rodríguez, fotògraf d'aquesta obra d'aquest llibre, Alfonso, bon dia. Bon dia, què tal? Bon dia, gràcies per venir fins aquí, fins la mesora, per explicar-nos una miqueta més sobre aquesta exposició, que, com deia, podem veure al centre cívic Sola de Txans fins al 30 de novembre. Indestructibles. Podem fer una mica un resum, aquest projecte improbable, que li deieu així, improbable, que són... o la intenció era documentar la història de 10 nens i nenes, de 10 països africans, per ensenyar una mica els reptes del seu dia a dia, dels assoliments, del que aconsegueixen en aquest país que estan constant evolució, i que així ho plasmeu, tenen text com en fotografies, en aquell llibre que tinc aquí, que després hi entarem una mica en detall. Sé que més o menys la idea va sorgir abans de la pandèmia, ara que la vida s'ha marcat abans i després de la pandèmia va ser abans, va ser cap al 2018 potser? Sí, sí, va ser abans, fins i tot una mica abans, al 2018. Allà és el gent, o sigui, ja està d'embriar una mica del projecte en aquelles dades ja fa bastants anys, però després, de fet, el que hem fet ha sigut viatjar, acabada de més o menys guionitzar-ho tot, i acabava viatjant durant quasi dos anys per 10 països diferents de l'Àfrica, intentant, posar exemples del que podria ser la propera generació, la generació del futur d'africans i africanes. És un continent molt jove, i creiem que focalitza en els més joves, en els nens i nenes, nois i noies del continent, era una bona idea per apropar-los a la nostra societat, per apropar que, a final, els seus anells, els seus desitjos, el que busca, els seus objectius no són massa diferents dels nostres. En les primeres pàgines del llibre que el tinc aquí, me l'ha deixat la Lua, que el va deixar per poder mirar, i, a més, en el principi de tot, que expliqueu una mica les vostres peripècies, des de com ho heu viscut els entrebancs que heu tingut també, a l'hora de poder arribar als llocs, a fer aquest reportatge... Hi ha un tros que diu, seguim-ho s'adelante o no? Indestructibles és la mateixa resposta a aquesta pregunta mil vegades. Sí, perquè és un projecte... En realitat, és un projecte molt artesà, és quasi un treball d'eurofebre, perquè són molt països, amb casuístiques molt diferents, amb uns recursos, diguem-ho així, limitats, tot i que hem tingut molt recursament de diferents entitats, però, a final, tant de temps i tants viatges i tan complicats comporten que acabi sent un treball molt artesà. A final, el treball de reporterisme o de periodisme o de fotoperiodisme, com li vulguis dir, és sempre una mica així, és una cosa molt sobre la marxa, és veure-les venir, tenir sempre un pla B per si de que es feia l'A, que moltes vegades feia, s'ha d'improvisar molt, però dintre de tot això estem acostumats, vull dir, és com una mena ordenada d'intre del caos de treballar, en aquest sentit. Quins 10 països vau arribar a visitar en aquests... gairebé dos anys, comentaves del viatge? Sí, a final hem fet un recorregut per una part d'Àfrica, no? És a dir, a l'ES, a l'OES, al nord, al sud, i hem estat a Cabo Verde, a Gàmbia, a Guinea-Bissau, al Txat, a Etió Pia, a la República Democràtica del Congo, a Mossambí, que a Mada Gascar, i no sé si s'ha oblidat algú, a Mali... Bueno, a final, hem intentat una mica això. De fet, bé, el que et comentava és només una distribució geogràfica, sinó també per temàtiques o per casuístiques, no? Són temes, sí, que ens parlem de... són històries de pèls, són històries que parlen de noms i cognoms, de nens i nenes, nois i noies, però també que toquen temes molt transversals i generals, que es donen a tot el continent, i fins i tot fora d'aquell continent, no? Nosaltres ens hem focalitzat a l'Àfrica, perquè és una mica un continent ple d'esteriotips i marcat molt per idees preconcegudes que tenim, i també ens agradava trencar una mica amb això, no? Sí, jo sóc Xavi Aldecoa, com tu has dit, esperiodista, però es corresponsa a l'Àfrica. Ell coneix tot el continent molt a fons, és expert, bastant expert en tot el que es podria dir de ser geopolítica i la seva... la seva pròpia idiosincràcia, no? És a dir, de l'agent dels africans i africanes, no? I jo treballo a tot el món, però és veritat que he treballat moltíssim a l'Àfrica, també. He viatjat molt des de fa més de 25 anys al continent, no? I a Finera era una mica un intent, això, podríem dir, de posar en exemples, a través de històries amb noms i com noms temes, que els hi passen amb ells, però que també ens passen a nosaltres. Volíem trencar també aquesta idea preconcebuda que tenim de que sempre són víctimes als africans, i no és així, moltes vegades no ho són. I encara que ho siguin, no es tracta de posar l'emfeixi o de posar una mica el focus en què els hi passen, sinó en què fan a millor que els hi passen. I això crec que és el que hem intentat des del començament del projecte. Són 10 històries, però com heu arribat a estirar el fil de cada... És a dir, l'hora de contactar amb les persones, d'arribar a estirar de la seva història, que també us ho vulguin explicar, compartir, no? És a dir, que es vulguin implicar en el projecte, com heu arribat a solir. Que en Xavier tindrà també més a la mà o més contactes, potser, o pots arribar? Sí, de fet, bé, ha sigut que la història és diferent. Hi ha arribat històries a través meu, també hi ha arribat històries a través del seu. Vull dir que, al final, és un compèndi de coses, i sobretot de l'experiència que tenim per treballar al continent. Al final hi ha molta gent que ens ha ajudat a arribar a aquestes històries. I altres han sortit una miqueta que sí que sí sobre la marxa o de contactes amics personals que tenim allà al continent. Com, per exemple, la història de Congo, que va arribar a través d'una persona que coneix el Xavi d'allà, i la història de Congo dels nens soldats, que és una història de les més complexes, de les que podríem dir que és més difícil d'arribar, perquè és un grup rebel, i són dos nens que, quan vam explicar la història, eren soldats enactius, vull dir, no són soldats... No són nens soldats reintegrats a la societat, que és més fàcil d'arribar a través d'ONS, o d'agències internacionals. Vull dir que era molt... era com molt casual a arribar allà, no? I, al final, vull dir, no hi ha un mètode concret, simplement és el pròpia mètode del reporterisme a l'Àfrica, podríem dir, fins i tot, també, a altres llocs, però sobretot a l'Àfrica, que és allò que tot sembla que mai sortirà fins que hi ha un moment que tot ecluciona i, llavors, tot és molt fàcil, i funciona una mica així. Que és el que hem intentat, d'alguna manera, treballar dins dels nostres paràmetres que coneixem i que ens donen la nostra experiència. Quins paribles heu passat, heu viscut? Han estat dos anys de viatge, no sé si interromput o seguit, però quins paribles heu passat? En el llibre, si poden llegir algunes d'aquestes històries, de canviar d'aquí, o de persona confiança, que us pugui humoure, d'haver d'ensenyar la motxila moltes vegades davant de la policia, o davant de gent armada, quins paribles heu passat? Bé, de fet, jo crec que sempre el que hem intentat des del bon començament és que els protagonistes i aquestes històries tinguin el seu protagonisme a prop i mai ens posem davant nosaltres. Això no ens agrada massa parlar de què ens ha passat o què hem viscut, però, bueno, a final, a nivell d'anècdota, doncs és evident viatjant de qualsevol manera que viatjis sempre t'acaben passant coses, perquè és com una petita o fins i tot com una gran aventura. Has d'agafar transports públics, transports locals, has de conèixer gent que no tens ni idea de on et portarà, o qui són, moltes vegades... L'idioma pot ser una barrera, també. L'idioma, per això, clar, l'idioma... Bé, Àfriques divideixen grans zones idiomàtiques a nivell de la seva influència a colonitzadora, que són el francès, l'anglès i el portugès. I, a final, amb això et mous en un cert àmbit del país, però quan arriba a sa segon, a on, o a quin lloc, o a quin punt, o a quin cercle concentric de la teva història, molt al núcle, doncs ja potser et trobes amb què són llengües, llenguatges locals, idiomes locals. Llavors sempre has de fer-te acompanyar o d'anar amb una persona local, que nosaltres sentíem fixar, que són els que ens faran les traduccions. Hem de recordar també que aquest projecte no només és una exp o un llibre, és també un llibre fotogràfic, un llibre de narrativa, periodística, és un espectacle teatral que ja s'està produint, és un documental que ja està funcionant bastant bé a nivell de festivals i que tard o d'hora acabarà sortint amb alguna plataforma. Vull dir, és un projecte educatiu que va per escoles i per centres culturals, pels més joves, amb una sèrie de material escolar, perquè els mestres puguin treballar amb els nois i noies d'aquí, de les nostres ciutats. En fi, que és una... Nosaltres li diem un projecte de transmèdia, d'alguna manera, és un web, també ja hem fet un album il·lustrat. És un projecte que abarca molts formats de difusió, perquè és el que pretén. El que pretén ser educatiu dintre de la seva... Una mica dels seus objectius, o fins i en definitiva... Vull dir, es tracta d'això, de traslladar uns coneixements o de traslladar uns missatges que ens donen la gent que està allà a l'Àfrica, africans i els nens i nenes africans, i traslladar-ho cap aquí perquè d'alguna manera acabem apropant-nos. I això era el nostre objectiu, sempre ho ha sigut. És el bon començament. L'heu assolit, sentiu que l'heu assolit? Sí, estem molt satisfets, perquè la Cullida ha fixat que aquesta expo que veurem aquí a Sant Just ja ha viscut a prop de 100.000 persones. 100.000 persones a més de 30 ciutats de molts països, de diferents països, Brasil, Bèlgica, Gàmbia, a tot Espanya... Vull dir, a final, això et dona una idea que hi ha un interès, que a l'Àfrica, en realitat, no és una cosa que estigui marcada per uns estereotips que tothom gira la mirada, perquè és el que sempre escoltem i el que sempre ens expliquen. I, a final, el fotolibre es va esgotar... Vull dir, la prova que ara hi ha una productora fent aquest espectacle infantil basat en el projecte. Tot això ens indica que ha tingut una trajectòria i que l'està tenint encara en el percent. Tot i que ja fa més de dos anys que el vam acabar el projecte. I això, evidentment, és molt satisfactori per nosaltres, perquè és el que intentem arribar... Per què fem nosaltres aquestes fotos o aquesta filmació? O el Xavi, per què escriu els seus llibres? Doncs d'alguna manera, per arribar, quanta més gent millor. I, quan veu començar el projecte, teniu aquesta idea de que fos un projecte transversal, 360 o transmèdia, no? El que comentaves, la voluntat ja era aquesta, o a mesura de l'èxit rebut, eu, en atampliant... Sí, teníem aquesta idea, per ser sincer, nosaltres, des del bon començament, ja pensàvem que, com a mínim, el que faríem seria una exposició fotogràfica, totes els reportatges a premsa, radio i televisió, que ha sortit a molts, no et podia dir quants, però ha sortit a anar això en el geogràfic, al país, a la venguàrdia, amb diferents llocs. I... volíem això, evidentment, perquè som reporters, o sigui, nosaltres fem la nostra feina per publicar-la, però també volíem això, sobretot, una exposició fotogràfica i, com a mínim, un fotolibre, i un llibre de periodisme narratiu. Però després s'han anat incorporant altres idees que han anat sortint, que ens han proposat de fer, i això indica que el projecte està més viu que mai, i que el que nosaltres intentàvem amb un bon començament, que era, doncs, tenir una certa repercussió, portar aquestes històries de la Cati, del Canji, totes els indestructibles, que nosaltres els havíem... Doncs que, a final, bueno, és una cosa que interessa, la nostra societat, hem estat exposats a Brussel·les, a llocs molt significatius, i després als nostres barris, que també això és molt important, per exemple, amb el projecte educatiu, que és una exposició molt més senzilla, però que a la vegada és molt més portable als llocs, no són marcs de fusta, com aquesta, que veurem aquí a Sant Just, doncs que ha arribat a llocs molt concrets, d'àmbit molt local, que això és el que també volíem, al principi, sobretot això, avui podíem fer un llibre que s'ha venut a diferents països del món, però que després aquest projecte arribés al... Per exemple, aquí jo soc d'aquí, i soc d'esplugues, però faig molta vida a Sant Just també, són els meus barris on vaig cada dia a comprar, o a passejar amb el gos, o el que sigui, són els meus barris, i això indica que, bueno, no sé si que nosaltres ho hem fet bé, això ja no depèn de mi, dir-ho, però sí que indica que el projecte ha tingut molt bona acollida, per part de la gent, no? I bé, això és el que intentàvem des de bon començament, d'entrar dins de les cases, sobretot dels més joves, i això és una cosa que ens ha interessat molt, és a dir, portar, fer aquesta mena d'acorda, perquè els joves d'aquí l'estiresin i arribessin d'alguna manera connecta amb els allà, aquests ponts que en diem moltes vegades, perquè la gent jove d'aquí pugui conèixer la gent jove d'allà. I què té l'Àfrica com a continent que potser no tinguin d'altres? O per què ho escolhiveu decidir, a banda, que el Xavier és corresponsal, també, en aquest continent, però què ha tingut de diferent que us ha atret o us ha captivat per anar allà, a treballar, a investigar, a conèixer i a retratar? Sí, bé, com tu ho has dit, el Xavier és corresponsal allà, ell coneix molt bé el continent. Jo crec que és una de les persones que més coneix el continent actualment en el nostre país. Jo diria que ha sigut una mena de fusió, és a dir, jo sempre he treballat al continent, des de fa més de 25 anys que porto treballant al continent, tot i que la meva feina m'ha portat a diferents llocs, m'ha portat als 6 continents del planeta, però sempre he tingut una especial predilecció pel continent africà, i no sé ben bé què és, però potser el que et diu qualsevol escriptor del continent o qualsevol viatger que hi hagi estat allà, que és un continent molt apassionat, és a dir, quan el coneixes és difícil de sortir-ne. És a dir, pots sortir, però hauràs de tornar a entrar, probablement. Sempre hi ha alguna cosa que et convida tornar al continent africà, no sé si és probablement la seva gent per sobre de tot, i també com no la seva pròpia casuística, aquesta manera d'entendre la vida, allò que diuen. Insisteixo, sense fugir un cop més dels drames, perquè hi són, però la realitat és que li saben donar la volta, els africans i les africanes li saben donar la volta aquest drama, i no es tracta d'ajudar, sinó d'escoltar-los. Moltes vegades es parla del continent silenciat, del continent invisible. Això no estem d'acord en absolut, vull dir, ells s'estan allà, i només cal aixecar la mirada per veure'ls, i només cal escoltar-los, perquè ja hi parla, i ja et diuen les coses. I el continent africà està evolucionant constantment i molt positivament. El que passa és que moltes vegades no ens fixem, passem una mica de puntetes o passem per sobre, i no ens fixem en aquell continent que té molt a dir, que segurament tindrà molt a dir en el futur. Un parell de qüestions indestructibles, si mires la definició és qualsevol cosa que no pot ser destruït, que no pot ser descomposat, és a dir, que no hi ha manera d'eliminar-ho o de desoldre-ho. Podríem dir la definició més d'addiccionari. Això per un costat i per l'altre, de totes les fotografies que tenim al llibre, se'n veu una quarentena, crec que són 44 en concret, l'exposició de Soledad Sants, com heu fet la tria? Dos preguntes en una, però... Això és molt difícil, fer aquesta selecció, aquesta edició gràfica, aquesta feina, aquest exercici... És complicadíssim, això. És més que tot el projecte gairebé, no? Això em va tocar a mi, evidentment, amb una mica de comentar-lo amb el Xavier i tal, però em va tocar a mi, perquè jo he portat sempre una mica la direcció més d'imatge de tot el projecte, i va ser molt complicat, perquè, com podeu imaginar, tinc milers d'imatges, tinc milers de fotografies... Si no et volia preguntar quantes, però ho tenia puntat. No li preguntaré, perquè igual no saps exactament, no? No sé la xifra, no la sé, però imagina't, 11 històries, 10 països, i potser milers en cada una de les històries, multiplica, i aquí tindràs una xifra de molts números. Però per estar tot el vídeo, he estat tot filmat en vídeo, perquè hem fet el documental. Vull dir que això implica una dedicació visual absoluta, i també de coneixement, de l'entorn... Al final, és un projecte que està basat en la narrativa, són comptadors de històries, que descova la seva manera, però és el mateix, hi ha tanta diferència, i a partir d'aquí, això implica que tindrà que escollir, potser per cada tema, entre centenars, o un parell de milers de fotos o 3.000 fotografies, sempre és molt complicat. Clar, però ho has aconseguit. Sí, potser ho he aconseguit, però no sé si és la millor selecció. Això sempre quedarà una mica pendent de... Perquè tinc dos plens de fotografies d'indestructibles, i tot i que les he revisat moltes vegades, evidentment, però potser hi ha alguna que, si la veu altra, algun editogràfic diria que ha estat molt bona, no l'has posat, però al final s'ha d'escollir. Hi havia una altra pregunta. El tema d'indestructibles, perquè el continuen, si creus que és indestructible, les persones, les ànimes que l'habiten són indestructibles, per tant, no s'acabarà mai amb elles, per entendre'ns? Sí, a veure, parter és una miqueta d'un títol, sempre té que ser una cosa potent, sota el nostre punt de vista, des del punt de vista periodístic, o des del punt de vista projecte documental, sempre té que ser una cosa potent i que funcioni amb moltes llengües diferents, sobretot amb una llengua internacional com és l'Ànglès, i funciona en aquest sentit. Nosaltres creiem que és que indestructibles era un bon nom, perquè realment tenen molt d'indestructibles aquests nens, i malgrat tot aquells nens i aquelles nenes, malgrat totes les dificultats en el seu dia a dia, assoleixen moltes vegades el que volen assolir, i si no, assoleixen continuar amb vivint, que no és poc. Exacte, no descartem que tinguin les seves crisis existencials, les seves pos, evidentment, però tot i així continuen endavant, en un context que hi ha un entorn que és molt hostil moltes vegades, molt hostil. Aquí estem acostumats amb una mica vivint dintre d'una societat del bienestar, i aquest benestar ens atrofia moltes vegades segons quina és capacitat, perquè estem molt acostumats a tindre-ho tot amb un clic, amb obrir una xeta i tenir màgua, donem percentat que anirem a l'escola, perquè els nostres pares ja s'encarregaran d'això, i allà no és així, hi ha moltes vegades s'ha de lluitar per això, i malgrat totes aquestes dificultats, ets assoleixen objectius que per nosaltres poden resultar més o menys fàcils, o no, però els assoleixen amb moltes més dificultats que nosaltres, i això jo crec que els fa d'alguna manera, que ho hem volgut simbolitzar amb aquesta paraula. Indestructibles. A la primera plana, de fet, sí, després de la contra, hi ha els agraïments, i després també hi ha una dedicatòria. Volia preguntar qui és aquest encià, el diallo, no sé si ho veu, diallo? Sí, diallo. És un eixicero, a la part del català, és un... com es diria? És un bruixot. Sí, un bruixot. Un xaman, un bruixot. Demà li diu que va morir poc després de compartir amb nosaltres la seva història, perquè va ser tan important com per dedicar-li al llibre. Sí, bé, jo us diria que demà, a la visita guiada que farem a l'Expo, explicarem en detall la set de la tarda, allà al centre de Soledad Sants, farem una visita guiada, el Xavier i jo mateix, i explicarem en detall de la seva història, però és un... Un psicolavi, si vols. És una història molt curiosa i que representa molt bé la nostra feina. Nosaltres vam anar a Mali amb la recerca d'una nena, i volíem explicar la seva història, i ens vam trobar que aquella nena no tenia història per una setia de circumstàncies, però que potser la tenia el seu germà petit. I quan estaven, d'alguna manera, treballant aquesta història, la història del kanji, el net del diàlogo, ens vam adonar que per darrere sempre hi havia un home gran, molt gran, que no és fàcil de trobar al deus, al medi rural africà, que sempre estava com dient amb el cap, no, estava com queixant-se, o no ho sé si, perquè estàvem entrevistant els pares, el propi nen, veïns, etcètera, i sempre anava com darrere, com dient, no, no. No em semblava bé, no em semblava que no... No, estic massa d'acord amb el que estan contestant els meus veïns i veïnes, i llavors el Xavi va dir, què és aquest senyor, li va preguntar algun, i ell va dir, és el xaman, és el bruixot, una mica, de l'aldea i tal, i té molts coneixements, i li tenim molt de respecte, i llavors no es vam anar cap a ell. I llavors, d'alguna manera, la història va exclucionar per si mateixa, i ens vam adonar que aquesta capacitat que tenim d'adaptar-nos a les circumstàncies, allà es materialitza de la manera més clara i més contundent possible, i ens vam adaptar, llavors, a la seva història. I la seva història és la que ha fet que la història de Malí sigui una història molt maca per nosaltres, molt profunda, que connecta també diferents generacions, tres generacions concretament, és a dir, la seva, la de l'avi, la dels seus fills o pares del Canji, que era el protagonista de la nostra història, que ja era un nen, tres generacions. I de com les tradicions, i de com es barrejaven les tradicions amb la modernitat per dir-ho així, i com tot això ara mateix està en un punt per dir-ho així, de fusió, en aquell moment en el que tots estan fusionant, però que encara hi viuen, i que encara tenen força en aquelles tres generacions. I ens vam adonar que era una història molt bonica, pensàvem que l'havíem perdut, que havíem viatjat fins a Malí, pràcticament per res, i a final ens vam adonar que allà hi havia una de les històries potser més potents per aquesta interconecció entre generacions, que també ens interessava molt, perquè era com un momentatge a les generacions anteriors, no només a la generació de més joves, que sempre d'alguna manera són els que es creuen, o els que som protagonistes del seu present, però que el passat és molt important també. El passat, la gent que ens ha passat abans, que nosaltres per aquell mateix camí té molt edi, té molta experiència, i l'avi, el diàleg, era representar tot això. I és una mica aquest pivot sobre el que tot gira en aquesta història de Malí. No va arribar a veure ni el llibre, l'obra, no? No, no, no. Les persones que hi han participat l'han arribat a veure, l'han rebut. Molts, sí, molts han vist les seves fotografies en premsa, el llibre, l'exposició, fins i tot, alguns, però altres penseu que no és fàcil. Jo ara estic darrere, és gent que està bastant neïada en segons quinció, sinó que ens és fàcil, però jo ara estic darrere de tornar... M'he tornat a Madagascar, no he pogut contactar amb la protagonista de la història, però estic intentant contactar-la de cara a un proper viatge que tinc a l'enquivé, al país, i vull localitzar-la, i vull portar-li material del que ha d'anar. En definitiva, és agraïment, perquè nosaltres hem fet tot això, perquè ells ens han obert les portes de les seves vides, i ens han deixat explicar les seves històries, i això d'alguna manera els hem d'agrair. I que millor manera que porten-li el resultat. I mira, tot serà prou d'un instal·lar això. I insisteixo, hi ha alguns casos que sí, que ja ho han rebut, perquè és gent que té més comunicació, gent que fins i tot amb WhatsApp, doncs et pots comunicar amb ell, és clar, és molt més fàcil. Que no agafa un avió i anar-te'n amb una aldea a les terres altes de Madagascar, on no sap si trobarà, si encara hi viu allà, etcètera, etcètera. La casuística de cada persona, l'indret on viu, i de la persona i de l'indret on viu. El llibre es pot adquirir encara d'alguna forma, és a dir, el llibre amb paper, amb el que tinc i jo aquí ara, amb mi? Sí, el llibre fotogràfic s'ha esgotat. Hem fet una segona edició i també s'ha esgotat, i el llibre de periodisme narratiu indestructible és del Xavier Aldeco, amb el grup planeta, amb península, aquest sí es pot adquirir encara, suposo que a llibreguies o a través del web o Amazon, etcètera. Aquest sí que encara es pot adquirir. És un llibre que, a més a més, abarca més històries, perquè, clar, la pròpia narrativa i les pròpies dimensions d'un llibre implica que podies posar moltes més històries, no? Llavors el Xavier va fer més històries de les que hi són, el projecte. En el projecte vam parar a Monsa perquè vam pensar que, si no, podríem explicar 100 o 1.000. Clar, on poses el límit, no? I no tenia sentit, perquè tot això després, per fer la difusió d'això, per transformar-me en un format més o menys assequible per tothom i poder explicar-ho, era massa lío, no? De fet, el documental no té les 11 històries, perquè era massa llarga, llavors hauria d'entendre que havia fet una sèrie i per això no donava. Segueu en proposta. Segueu en proposta, no? I aleshores ho hem deixat amb una versió de 76 minuts, que té 7 històries, i amb una versió de 57 minuts més televisiu, diguem-ho així, que té una història menys. Vull dir que... Hem adaptat cada un dels formats de difusió, tots estan basats amb les mateixes 11 històries, però ho hem adaptat una miqueta al propi format. El llibre acabem amb una fotografia de la pàgina sencera d'un bosc que ara no és el tipus d'arbres, somen roures, o caliptus. Mira, no l'he acabat. Amb una persona que va caminant i es gira, o que es volgui gira o que ja s'ha girat, que visualment sembla que... O estàs entrant cap allà o encara pots seguir més, no? Sembla que encara deixis les portes obertes per dir una forma, no? És a dir, que el llibre no concluïge en el sentit de que no queda tancat, no? És a dir, hi ha més històries de moltes més persones africanes, no? Sí. Aquesta és la història d'etiópia, és la història d'una nena que acaba de néixer, perquè no ho hem comentat, però el projecte barca des de 0 anys a 18. És a dir, una mica el que podíem considerar, que ja passes a l'edat adulta per generalitzar-ho una mica. I aquesta és la darrera foto del llibre i de la història d'etiópia, perquè precisament és simbòlica d'això, no? Aquí ho has encertat, no? La vam posar com a la darrera foto, perquè simbolitzava una miqueta que el camí continua, que ells són joves, que són històries inconcluses, que no són històries que tenen una presentació, una introducció, un nuix i un desenvolupament, una conclusió de tot, no, perquè són històries que no han acabat. Són nois i noies, són gent jove, tenen de fet tota la vida per davant, no? Tant de bo poguéssim tornar d'aquí 10 anys i veure com està, ni fer un indestructible els dos, no? En aquest sentit, per la curiositat de veure com han avançat a la vida, qui ho ha aconseguit, qui no, però no perquè siguin africans, perquè a nosaltres ens passa igual. Nosaltres comencem amb unes idees, amb uns objectius, i no sempre els resolim, però no és important aquí, com diu sempre el Xavi, no? Vull dir, aquí la nostra societat, el èxit, està sobrevalorat, ningú li fa cas el procés de aconseguir l'èxit, no? I jo crec que això també és importantíssim, no? Ens hem de fixar una miqueta en el nostre camí, en el nostre pas a pas, on hem d'arribar, d'alguna manera. Perquè, si no, ens omplim de frustració, i d'anels no aconseguits, i això ens fa pitjors persones al final, perquè ens fa estar enfadats amb nosaltres mateixos i amb el que ens envolta, no? I per anar acabant al fons, parlaves abans del tema, potser, dels valors o de la manera com estem acostumats a viure, podíem dir, aquí o aquí mateix, a Europa, no? Països podíem dir que la tecnologia forma part del nostre dia a dia, però és la xeta i tens l'aigua, no? Tens un clic i tens el producte de la porta. Realment, quan tens aquestes experiències amb aquests contactes, amb persones, històries que tenen al darrere, i que les comparteixes amb ells, perquè estàs amb ells retratant i prenent a punts, podíem dir, però l'estàs visquen amb ells. Quan tornes aquí, allò que diuen de... Valores més les coses, no? Quan toques o quan prens contacte o prens consciència, potser, de com es viuen altres països o del que no tenen altres països, no? Àsia, per exemple. Jo sóc potser més tendent a Àsia i he visitat molts països, i també, ostres, cada vegada que tornes d'un país d'aquests, sí que el que sigui, no? Hi ha algú dins teu que ha desencaixat i ha de tornar a encaixar, no? No sé, també es va passar el mateix. Sí, jo no sé si viatjar aquests llocs i viatjar per tot el món et fa millor persona, però sí que et fa diferent. A mi, viatjar m'ha ensenyat molt, com sempre he dit, m'ha ensenyat molt a obrir els ulls, d'acord? Potser la meva professió també, no?, allò de la mirada, del fotògraf, que és el que realment compta, no? A mi m'ha ensenyat moltíssim, és la carrera de la meva vida, per dir-ho així, i també m'ha fet diferent aquest sentit, a tindre perspectiva sobre els problemes, sobre els obstacles, a tindre aquesta capacitat d'obrir els ulls davant d'un problema, i potser no tancar-los, perquè podríem dir que és més fàcil tancar-los, perquè molt, a les nostres societats molts vivim amb els ulls tancats, moltes vegades, o simplement girem la mirada i ja està, i aquí ho tenim solucionat, no mirem i ja no hi ha el problema. I a mi m'ha ensenyat a fer precisament el contrari, a obrir bé els ulls i a mirar i a afrontar les coses com són, i això, a final, acaba d'onar-te una certa, no sé si dir-ho així, però una certa satisfacció, perquè creus que has afrontat les coses, no t'estàs amagant de re, i això és un dels meus principis que jo sempre he intentat tenir, amb la meva trajectòria professional i també personal, i en definitiva crec que a mi viatjar i conèixer aquestes històries, no només les indestructibles, sinó les centenars de històries més, que m'ha tocat alguna manera a explicar, m'han aportat això, i això ja et dic, no sé si em fa millor, però segurament em fa diferent una certa part de la població, perquè, bueno, a final viatjar, tu ho vulguis o no et fa diferent. Sí, encara que s'hagi democratitzat molt el fet de viatjar, doncs potser no tothom pot fer aquest tipus de viatges, o almenys no amb aquesta extensió de temps, que és on més pots impregnar-te amb paparta. Sí, òbviament, eh, òbviament, clar. És un privilegi, et sento que ets certament privilegiat. Tu pots viatjar, no vull, en cap moment doncs, menys per a la gent que viatja per plaer, al contrari, crec que això és dir-ho molt d'aquella persona, però sí que és veritat que quan viatges per plaer, perquè t'agrada viatjar i està, bueno, això és relatiu, perquè jo també viatjo, o sigui, jo viatjo i m'agrada el que faig, és una mica la meva... Aquesta feina és una mica la meva maldició i la meva benedicció, no? A l'hora, no? A l'hora, no? Vull dir, però quan viatges per plaer, però saps obrir els ulls igualment, i pots viatjar de moltes maneres, no sempre has de viatjar d'una manera molt concreta, molt absent de la resta del país o de la societat on vas, o pots viatjar més o menys integrant, encara que sigui una mica de puntetes, perquè anem 15 dies o el que sigui, però sí, realment, està dins d'eu, d'alguna manera, com connectes amb el país o amb la gent que coneixes, està dins d'eu, no amb el propi viatge, en si. Vull dir, no és tan important anar a veure les piramides de G.C., sinó el noi que te trobes allà, que potser t'està venent un souvenir, però si parles amb ell un quart d'hora veus que no és un venador de souvenirs. És un ésar humà, amb moltes inquietuts i amb moltes ganes de saber i de parlar amb tu, i no només és per vendre'n una piràmide en petit, feta de fusta, que hi ha molt més darrere d'aquella persona, i és aquella pausa que sempre hem d'aplicar també a la nostra feina, aquella empatia, aquell anar a poc a poc, el que et portarà a viure al país d'una altra manera, no és fer quilòmetres perquè sí, o posar-te un segull al passaport, no, ni molt menys. Vull dir, jo mai ho he contat això, però jo he repetit moltíssims, no vaig cada vegada a un país diferent, simplement per anar a un país diferent, vull dir, jo he viatjat moltíssim, però he repetit tantes vegades al mateix país, perquè hi ha sempre coses diferents, sempre en punt de vista nou, sempre hi ha una persona nova que ha d'explicar la seva història a un poble, a una casuística diferent, es tracta de viatjar, no de viatjar en un lloc concret. Segurament tu tampoc seràs el mateix en el primer viatge, en el segon i el tercer igual, el mateix lloc, encara que sigui el mateix indret, no? Exactament, perquè ja ho estàs vivint molt diferent, també. Va s'agafant confiança, és com les persones. A primer dia que veus una persona, potser ets d'una manera, i potser tenim aquella cura, una mica del paper, que volem interpretar, però quan la vas coneixent, te n'adones que ja pots ser més lliure, pot ser més tu, i llavors alliberes certes coses, que al final pot ser pitjor o millor, però les alliberes, no? Ja fas balança, no? Exacte. Al fons, ens hem allargat, però perquè hem pogut també m'informar abans que l'entrevista que teníem a continuació s'havia cancel·lat, per tant, aprofitant i anant tirant, i hem anat a tocar gairebé a les 12.30 hores. Queden 3 minuts, però et volia preguntar, i aprofitant que també tenim aquests minutets, la part tècnica de càmeres, de tota la part d'artilugis que necessiteu, tu com a fotògraf professional portar, més en uns països on les temperatures són altes, ja, no? Humitat. Si ho pots contestar així, amb un parell de minutets, com s'organitzes i com sobreviu el material, també. A la pols, la sacatat, la saquera. Bé, de fet, això és sempre una mica... Sempre acaba sent anecdòtic, també, no? Perquè, bueno, aquest viatge que ha sigut tan llarg, no? I tal, doncs, se'ns acaben avariant màquines, acaben perdent materials i coses, però, bueno... Que el clima no deu ajudar massa. Sí, el clima, en el sentit del propi clima, no? Però sí que la pols, quan canvies un objectiu, alguna cosa s'ha d'anar molt en compte amb això, i, tècnicament, nosaltres els reporters no són massa tècnics, en aquest sentit. Vull dir, el que veritablement importes la teva mirada... No la teva mirada, sinó com mires. I això és el que realment nosaltres posem a l'emfasi, amb la mirada en el moment, en aquell guies d'aquella persona, no? Vull dir, tècnicament... Però la càmera ha de funcionar perquè aquella mirada es pugui plasmar, no? Exacte, la tècnica és important, però relativament important. És una de les seines que portes, com a reporte gràfic, és una de les seines, no? És la principal, eh? Tot i que, evidentment, és de les que són principals, perquè has de portar aquell testimoni gravat, gravat o fotografiat, però, en definitiva, una càmera, una càmera de vídeo, una càmera, un micro, el que sigui, no és més que una llibreta i un boligre. Vull dir que la sort que tenen als periodistes és que una llibreta i un boligre fes molt baratet, i l'una està molt... És fàcil de portar, no? No pesa tant, no? I no pesa. Clar, clar. Sí, sí, però després el talent l'has de tindre igual. Vull dir, per transformar allò amb una cosa que és més un missatge i no un archiu digital gravat. I tant. Fem el recordatori demà a les 7 del vespre? Sí, demà, exacte, demà a les 7 del vespre, farem una petita presentació, una petita introducció, i després una visita guiada, que vindrà gent d'aquí, de l'entorn de Sant Just, d'esplugues, de Sant Feliu, i també penso que vindrà l'alcalde... De ben segur, sí. I bé, doncs, a partir d'aquí farem això que et comento, una visita guiada i després s'obrirà com una mena de torn perquè la gent pugui comentar i fer consultes, o fins i tot mentre fem la visita guiada. A nosaltres sempre ens agrada més aquesta interactuació, que no deixi anar tot el rotllo, i que després la gent pregunti que convido tothom a venir. I tant. Serà un plaer rebre'ls i explicar un com més que és indestructible. I tant. Gràcies, Alfons, per explicar-nos-ho una miqueta abans de nosaltres. També, i els ullens, enhorabona per aquesta feina, aquesta tasca, també pels premis que heu rebut reconeixements del documental. I ens veurem segurament amb el vespre, a veure si podem anar també com a representació de la misora, i seguir aquesta petita guia d'aquesta exposició, amb una petita mostra, recordem, de les milers de fotografies. Gràcies. Moltes gràcies, Alfons, també, de rebot, el Xavier de Coa, que avui no tenim aquí, però igualment, i em deixava algú més el Josep Autista, que també està dins del documental, oi? Sí, és el codirector del documental, juntament amb nosaltres, i ha sigut un, el seu talent és, com jo dic, infinit, i ha sigut una aportació magistral, com tot això tan divers i tant... Moltes vegades, complica't de fer, que són 10 països, 11 històries, s'ha transformat en un guió i amb un muntatge exquisit, i, bueno, a tot, eh?, a Joan Roig, de l'Hetalonatge, que ha fet una meravella amb... Imagina't, no, càmeres diferents, països diferents, al llarg de dos anys, vull dir, tot això s'havia de homogeneïtsar, i ells ho han aconseguit molt bé. Doncs una bola en equip, també, i fins aviat, Alfons, moltes gràcies per la tarda. Gràcies per l'oportunitat, i gràcies. Més notícies amb la Marta Prat. L'home que va publicar un vídeo fals d'una suposada agressió d'un menor no acompanyat, una noia de Canet, admit que el va penjar amb motius discriminatoris, a canvi d'una reducció de 24 a 15 mesos de presó, l'acusat quedarà inhabilitat per la docència, haurà de pagar una multa, i no podrà tenir perfils d'aquest tipus. Audiència de Barcelona, Miquel Harque, bon dia. Bon dia. La cosa reconeix els fets, i accepta les penes del ministeri fiscal. L'home que no tenia antecedents no ingressarà a la presó, la fiscalia, però ha posat unes regles de conducta per arribar a aquesta conformitat, no podrà obrir nous perfils, haurà de clausurar els que ja tenia, ja s'ho dematrà un programa de la Generalitat sobre tracte discriminatori i igualtat. Miquel Harque, Catalunya Radio, Audiència de Barcelona. Ja, ha començat el Tribunal de Palacions de Londres, la vista que ha de debatre sobre la immunitat de Joan Carles de Borbó, debat la denúncia per assajament que va presentar la seva examen Corina Larson. La sessió d'avui debat, si se'l pot jutjar per aquests fets durant els anys en què encara era rei d'Espanya. La companyia energètica endesa ha guanyat 1.651 milions d'euros durant els primers 9 mesos de l'any, és a dir, un 13% més que en el mateix període de l'any passat. 180 milions són beneficis extraordinaris per la venda del seu negoci de mobilitat elèctrica. El marge d'això destaca la bona marxa del negoci de la generació i la comercialització d'energia. Per exemple, la companyia ha guanyat més d'un milió de clients en el mercat lliure d'electricitat, sobretot en preses. Això li ha permès compensar els preus elevats de l'energia durant els últims mesos i el descens de l'activitat en la distribució de l'electricitat a preus regulat. A Atunícies, 6 persones han desaparegut en el nou fragi d'una barca de migrants que intentaven arribar a Itàlia. Autoritats del país han comunicat que la barca s'ha enfonsat davant les costes tunisianes i que només han pogut rescatar una decena de persones. Tot plegat, mentre augmenta el nombre de persones que intenten arribar a Europa a través de la ruta del Mediterrani central i també a mig del bloqueig dels vaixells humanitaris per part del govern d'extrema dreta, de Giorgia Meloni. Encara hi ha 500 persones a bord de 3 vaixells que esperen poder accedir a un perseguir a les costes italianes. Troben 24 estàtues de bronzes romanes i atrusques en perfecte estat al fang d'una excavació a les antigues termes de San Queixano d'Ivanni, a la Toscana Italiana. La troballa que ha data d'entre el segle II abans de Crist i l'1 després de Crist es considera una de les més importants i significatives de la història antiga i, segons els responsables de l'excavació, reescriurà la història. Les estàtues representen deus venerats, com ara, Igea i Apolo. La nova unitat de la Vall de Brón, dedicada a les actuacions violentes a Menors, va atendre 341 casos l'últim any. La majoria de les víctimes són nenes que han patit agressions sexuals i un terç dels autors dels delictes serien també Menors. Són dades del balanç que ha fet aquest dimetri els responsables d'aquesta unitat mèdica. Anima la Vall de Brón, Mònica Mas, bon dia. Bon dia, la majoria d'agressions sexuals les cometen homes en un 96% i el perfil de la víctima, com deies, és una nena de 13 anys. Aquestes situacions passen normalment en l'àmbit intrafamiliar. L'agressor principal és el pare de la víctima. Les que passen fora de l'àmbit familiar destaca que en un 42% dels casos són Menors d'edats que cometen aquestes agressions. Mireia Forner, és una de les professionals al capdavant de l'equip de Vall de Brón i explica quin és el perfil de l'agressor dolescent. Quan actuen, tenen una trajectòria que s'anomena creixent. És a dir, quan actuen inicialment, ocorren petites situacions, que potser encara no són compatibles amb una situació de violència sexual, però aquesta violència inicial té un component que és creixent, i, per tant, com a societat estem fallant, perquè hi ha precursors previs sobre els quals no estem actuant. Per això demanen una prevenció a l'educació efectiu sexual que comença ja des de P3, Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona. Els esports, Eudel Serra. El Barça pot ampliar a 5 punts l'avantage a provisional sobre el Madrid si aconsegueix la victòria que és tenit davant l'Ossasuna en partit de la 14. Jornada de Lliga. Tot això després que ahir els blancs ens ho paguessin al camp del rei obelecano per 3-2 en el partit que tancava la jornada del cap de setmana. El Barça Ossasuna jugarà dos quarts de 10 i el podreu seguir directe a la TDT de Catalunya Ràdio a partir d'un hora abans. També juga avui el Girona, a partir de les 7, el Camp de l'Elx, els de mitja el volen continuar la bona ratxa després d'empatar a Madrid i guanyar l'Atlètic Club. Aquest partit també el podreu seguir en directe al tot gira de Catalunya Ràdio a partir de quarts de 7. I avui a jugar un altre partit més de l'aquesta 14. Jornada primera, el que enfrontarà a l'Atlètic Club i al Valladolid. L'espanyol, que no juga fins demà amb la Vila Real, ha de saber avui si el comitè de competició accepta o no les elegacions que ha presentat per l'expulsió de Cabrera diumenge passat. El Mundial Duquei Patins de l'Argentina, la selecció espanyola masculina perdut aquesta matinada en el seu debut, precisament davant l'Argentina, per 4-2. Avui juga davant Mussambic i la selecció espanyola femenina s'enfrontarà a Portugal després de guanyar i a Xila. I la francesa Karolín García és la nova mestra del Tenís Mundial. Després d'aguanyar aquesta matinada, la final del Màster Femení, que s'ha fet a Texas. García ha superat la Viola Rusa Savelenka en dos sets, i és la segona tenista francesa que guanya el torneig després d'Amelí Morésmo, campiona, el 2005. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa l'Ualopet Ribes. Avui comença la recollida d'aliments organitzada per Carites Sant Just, que es dura paral·lelament a diversos punts del municipi per a aquelles famílies que més ho necessiten de Sant Just d'Esvern. Des d'avui, fins a aquest dissabte, 12 de novembre, Carites comptarà amb la col·laboració de l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluís. D'aquesta manera, a partir d'avui fins divendres, el punt de recollida serà el Centre Cívic Solidar Sencerafini, on es podran portar els aliments tan anorari de matins, de 9 a 1, com de tardes, de 4 a 7. Al dissabte es podran portar el punt de recollida proper al coaliment del barri de Mas Lluís, a partir de les 10 i fins les dues. Paral·lelament, Carites organitzarà diferents punts de recollida a la resta del municipi al cap de setmana, des del divendres, dia 11, fins al diumenge. Aquests punts de recollida seran el Mercat, el Superalena, el Capravo Miquel Rebertel Argolari, el Capravo de la Carretera Reial i el Superconsum. Aquest més, el Consell Municipal de les Dones compleix 20 anys a Trajectòria fent seguiment de les polítiques i accions en favor de la igualtat. Més de 150 dones hi han estat vinculades, en un moment o altre, llarg d'aquestes dues dècades, aportant idees, creant debat i posant l'acció en les desigualtats, en les necessitats reals de les dones, proposant accions i assessorament a l'Ajuntament. D'aquesta manera s'ha volgut impulsar accions que contribueixin a superesteriotips, a defensar els drets de les dones, coeducatives, de sensibilització, i que posin el servei de les dones en general, però especialment a les víctimes de violència masclista, serveis i recursos específics. Per celebrar-ho, hi ha marcat dins el novembre l'ILA, s'ha organitzat una jornada de taules rodones, que tindrà lloc, aquest dijous 10 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, al centre civíxula d'Artsan-Sarafini. L'Ajuntament, a través de l'empresa Servinatura, ha començat els treballs de desbrossament de les franges de protecció contra incèndies al voltant del Núcleo Urbà del municipi. Les franges de baixa combustibilitat redueixen el risc de propagació dels incèndies, protegint el bosc, les persones i els vents. El terme municipal de Sant Just d'Esvern es tracta d'una franja de fins a 25 metres lliures de vegetació arbustiva, i amb una limitació del nombre d'arbres, d'acord amb la delimitació aprovada pel ple de l'Ajuntament, del 23 de desembre del 2020. Aquests treballs de manteniment tindran una dorada aproximada d'un mes i consisteixen en netejar la part més baixa del bosc, triturar les restes vegetals desbrossant i seccionant plantes i arbustus amb l'ús de motocerra, per esportgar les branques baixes o els arbres caiguts. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just té en calç en just notícies de l'una del migdia, fins ara mateix no marxeu. Fins ara. Doncs bé, apunta a tocar aquest cordonar. Fem un moment per tocar l'hora. Entrem a la tercera hora. Ho fem també parlant amb l'Illa Lorenzo, que la tenim aquí amb nosaltres. L'havíem presentat al principi del programa escrit. Quatre llibres que tenim aquí al davant. Si l'esteu veient a través del YouTube de la Mísora, veureu també els quatre llibres. Ella és educadora i dinamitzadora del somriure. L'heu escoltat moltes vegades pel telèfon, però avui per fi. La tenim aquí amb nosaltres. Lila, buenos días. Hola, buenos días, qué alegría estar aquí vivo. Som reals. Nos hemos conocido en persona, nos hemos podido saludar y conocer físicamente. Es importante también poner cara a la persona. Qué bueno, qué bueno. Me encanta. Sí, gracias por venir hasta aquí, Lila. Y por esperarte unos minutos, por retrasar un poco la entrevista. Pero bueno, tenemos aquí en definitiva. Y estás rodeada de tus cuatro libros. Que, de hecho, están enfocados perfectos para que los lea todos estos cuatro libros. Haces una presentación de los cuatro. Total, sí, sí. Aunque ya están escritos y publicados, ¿no? No es que ahora se presenten, ¿no? Qué va, qué va, hace mucho tiempo. Cada uno tiene su historia. Lo único es que, bueno, me van llamando de diferentes organismos. Y justamente en la vacus de Barbará del Vallès me han solicitado para este sábado presentar los cuatro. Los cuatro libros. Y bueno, yo he apasionado y entregado. Y también, pues, encantado de poderlos compartir. Porque son mis hijos creativos. Sí. Y en qué momento... Es decir, en qué momento has ido escribiendo cada uno... ¿Qué trata cada uno? ¿Qué diferencia tienen? A ver, son cuatro libros. No cada día se presentan cuatro libros. Bueno, piensa que he ido escribiendo cada dos años. Cada dos años. Desde el 2014, cada dos años. Pero como objetivo o como... Hay dos saliendo. Curiosamente no tengo muchos objetivos. Y van brotando y naciendo de una manera muy íntima conmigo misma. Con ese anhelo de compartir, expandir, esa fragancia que llevó, o toda esa experiencia, conocimiento, el impulso de vida. Y en cada uno de ellos han sido tapas diferentes. No obstante, cada uno de estos libros son para mí un diamante. Sí, una perla, una pepita de oro. Mis hijos, ¿no? Mis hijos, sí, muy diferentes. Y con el mismo hilo conductor que es el amor. Vale, ese es el denominador común de todos, ¿no? En todos está el amor. El amor era a mí misma, evidentemente, y el amor a la vida. A la vida. En todas sus orientaciones, ¿verdad? Entonces, el primer libro que escribí en 2014 fue el de la alegría de vivir. Es este de aquí. Es muy vivos también, ¿no? Amarillo, rojo, rosas. Y este libro, lo que incluye, son ocho apartados, que están relacionados entre sí, que puedes leer cualquiera de ellos como tú quieras, como tú elijas, según el momento en el que te encuentras. Y en su conjunto forman un curso que yo creé en el 2002, que se llama la alegría de vivir. Yo quise poner, pues, esta esencia, ¿no?, el libro en sí, que es sobre el autoestima, sobre la gestión emocional, sobre cómo gestionamos nuestra mente, esa medicina existe para la mente, el equilibrio de los centros de energía, cómo vivó yo la sexualidad, cómo es para mí, y también la vida desde la alegría y el humor. Este serían los ocho apartados, que el ocho para mí es el infinito, ese número. Sí, bueno, el ocho es tirado, el tumbado, ¿no? Sí, que es el infinito. El infinito. Y, bueno, pues, es un número para mí muy especial, ¿no?, que siempre llevo como algo mío, ¿no?, el ocho es mi número. Aparte, es el primer libro, ¿no?, que imagino que todos hicieron ilusión, pero este, quizás, es un poco más por serla, ¿no?, por abrirte las puertas, ¿no? Total, sí, sí, bueno, este día llevo... ¡Es un número de ediciones! Sí, porque tuvo muchísima tirada y sigue teniéndola, no es algo que diga. Sobre todo estos libros viajan conmigo allá donde voy, todas las formaciones que comparto, y siempre están ahí expuestos y la gente se los lleva después de las formaciones o los talleres o sesiones, ¿sí? Sí que están en Amazon y en librerías, pero más bien donde más tienen salida es después de cada intervención, después de cada acción, sesión, taller, formación que comparto, ¿no? Es más por ahí por donde brota el lector, ¿no?, que le llama la atención quizás la experiencia que haya tenido durante la sesión y le llama la atención a alguno de ellos, depende del tema, sí, depende del tema de la sesión, pero... Este es el primero, ¿eh?, la alegría de vivir, que de hecho tu blog tiene el mismo nombre, ¿no? Sí, sí, sí, sí. No sé si estan puestos per ordem, perquè us veu aquí de derecha a izquierda, no sé si el siguiente es el, ¿estás aquí, viaje al presente? No, no sé si estan puestos por ordem, perquè estan més relacionats amb l'autoramor, el bienestar, el cultivo de uno mismo, el crecimiento, y estos dos están más dedicados a la educación, ¿sí? Entonces, este es una novela... ¿Estás aquí, viaje al presente? Es una novela en el que la protagonista que tiene 33 años recibe una misteriosa llamada por teléfono y desde ese día se transforma en una rica aventura, en la que explica sus experiencias descubriendo el infinito poder que tiene ella sobre su mente, ¿no?, y cómo lo vive, atravesando también ocho puertas. Siempre el ocho, ¿eh?, siempre el ocho. Ocho puertas, ¿no?, que le llevan de alguna manera pues a esta meta, que es el presente, estar más en el aquí. Y bueno, es muy simbólico, tiene sus metáforas, es un libro también que apoya al lector, trae esperanza, trae impulso para vivir más y más este momento, tal y como es. Me encanta este libro. Sí, es el preferido, quizás, o el que más, claro, es que si tuvies que escoger uno entre cuatro, no sé... Es como los hijos, ¿no? No podrías decir uno más que el otro, claro. Sí, todos tienen su sabor. Muy diferente. Y luego hay el otro bloque que decías que es más, quizás, educativo, ¿no?, o más de tu rama como educadora, ¿no?, o con la voluntad de ayudar a los demás a aprender. Estoy leyendo también este de no lo leas, que te va a gustar. Y al título ya es llamativo, ¿eh? Sí, este fue el último que escribí, es del 2019, y este va dedicado sobre todo al adolescente, ¿no?, y esto es lo que le hace, ¿no?, que le dices que no haga algo y va directo a hacerlo. Por eso lo he dit tu lado, no lo leas, que te va a gustar. Parece que esperen a que le digas que no para hacerlo, ¿no? Correcto, correcto, esta es una etapa realmente muy desafiante para todos, la etapa adolescente tal, todos lo hemos vivido, ¿no?, las, bueno, nosotras, ¿no?, todos. Hemos ido, hemos ido a los adolescentes, ¿sí? Y mucha gente sigue viviendo como adolescente, ¿eh? Eso también. Porque no lo ha vivido total o plenamente. Este libro se lo dedico especialmente a familias que tienen hijos adolescentes, como madre de ahora un hijo que tiene 18 años, pues tengo mis experiencias, además de, evidentemente, mi conocimiento y estudios sobre el tema. Y es una guía para orientarlos a través de diferentes propuestas, recursos que les puedan apoyar y acompañar, ¿sí? Que les pueda sobre todo dar esa luz que a veces necesitamos, ¿no? Esa etapa tan desafiante. El libro va enfocado más adolescentes, es decir, a los propios jóvenes, no tanto a los padres, quizás, o también a los dos, digamos, a las dos generaciones, ¿no?, al adulto y al que está creciendo. Sí, podría estar más dedicado al educador o persona que está cerca de adolescente, puede ser un familiar, ¿no? A veces no tiene por qué ser el papá de la mamá, a veces son los abuelos o los tíos. Y sobre todo, al que está ahí, al frente de adolescentes, pues 8 horas, ¿no?, que es el educador, el facilitador, el professor, el mestre. Y claro, aquí yo quiero compartir mis experiencias con ellos en el aula, porque yo he estado más bien directamente en los institutos, dando apoyo al profesor y al adolescente, para que pueda recibir la asignatura con más frescura, más jugo, que esté más despierto, que se pueda sorprender. Y diría, ¡wow!, se están explicando geografía, ¿no?, ¿de qué va esto? A través d'un juego o una dinámica. O son más bien recursos pedagógicos también, no se puedan utilizar para que esté el joven realmente vivo, porque el joven en el aula muy a menudo se duerme, entre que ya es esa etapa que duermen mucho, también para que esté despierto, que tenga la curiosidad ante ese tema que le expone, ¿no?, que muy a menudo, que es muy aburrido, no tengo ganas, están por otros intereses. Y mi pasión o mi enfoque es que estén prendidos. Y muy a menudo es el orientador o el profesor, el que tiene que engancharle, ¿no?, si está explicando matemáticas, tecnología, música, literatura, que pueda tener sobre todo actividades adecuadas para que esté prendido. Me gusta mucho esta palabra, que esté realmente el adolescente, a ver qué va a pasar aquí, esto es como una obra de teatro. Es expectante, ¿no? Es expectante que diga, wow, hoy tengo mates. Y este es un poquito mi misión de darle juego. Mira, el juego se va perdiendo a medida que crecemos. Cuando son pequeños sí que es más fácil. Pero a medida que crecemos, el arte de jugar se pierde. Y yo vivo mucho la vida como juego. Digo, wow, a ver hoy, ¿no?, hay que tocar jugar. Hoy toca ir a la radio. Pues juguemos, o hoy toca estar con este grupo de gente que no es tan fácil o desafiante. Un juego más, es un juego. Este libro, no sé si també n'has recibido comentarios de educadores o de personas que estén en contacte con adolescentes, que te han comentado que les ha servido, que les ha sido útil, que les ha ayudado a ayudar ellos a los adolescentes. Correcto, tanto ese libro como el de juegos para crecer felizmente, ambos son para muchos profesores que me escriben su protocolo. Y dicen, Lila, yo, ok, tengo mí, lo que tengo que ofrecer, evidentemente, mis conocimientos. Y me inspiró en algunas de tus propuestas. Incluir, pues, algo para su autoestima, algo para su mente, algo para que estén más atentos, más concentrados, o que puedan tener también esa creatividad, ¿no?, que puedan, podamos sacarle su jugo, a qué habilidades traen y poderles ofrecer por ahí, ¿no? Y, claro, el orientador tiene un gran trabajo, no solo... Y responsabilidad, ¿no? Muy responsabilidad, no solo de dar un ejemplo ante estos jóvenes, sino crearles esa curiosidad, ¿no?, crearles que tengan preguntas, despertarles, removerles, que puedan estar realmente despiertos, frescos, latentes. Y, muy a menudo, me doy cuenta que el humor les ayuda. El orientador que té l'humor els té com més despiertos. Claro, no pueden ser todos los orientadores con humor, ni tampoco somos aquí el ludo formador. Sino más bien, a través de estos dos libros, sí que ofrezco, sobre todo, dinámicas para el aula, dinámicas, sugerencias, que puedan despertarles su curiosidad, que puedan ser jóvenes con algo diferente. Que estén vivos, ¿no? Algo nuevo, sí, algo más nuevo. Y digan, wow, qué bien, hoy me toca, pues yo qué sé, este profesor, ¿no? De hecho, quiero mencionar que un sobrino, Víctor, Renzo, ahora, pues, está encaminado a dar clases a adolescentes, y ya está, ya está empapándose de toda esta información para poderlo llevar al aula. Dice, sí, estoy formándome, estoy haciendo el máster, y tengo los dos libros de mi tía para poderlos llevar... ¿Me sirven de base, no? O sea, que espero, aún no, estar ahí estudiando. Pero espero que pueda, realmente, empaparse de estos recursos y llevarlos al aula. Te tiene cerca, es más fácil, ¿no? Para él, quizá también haces preguntas o consultarte, y dejar seguir también por ti. Claro, piensa que yo he estado bastante en el aula, y muchos profesores me dicen, wow, no sé cómo lo haces, pero los tienes ahí a todos. Yo creo que muy a menudo es la mirada, la presencia, es saberles escuchar, estar atenta a cualquier movimiento, cualquier palabra que puedan estar ahí, para tu pa, ¿no? Es realmente aportarles algo bueno, algo de calidad. Y la sonrisa, la sonrisa, ¿no? Ah, sí, esto les encanta. Eso es básico, ¿no? Esto es muy importante, ¿no? Cuando llegan, muy a menudo estoy en la puerta y los saludo, ¿no? Buenos días, y se queda muy lleno, esto qué es, ¿no? O sea, le sorprende, le rompe los esquemas de un adulto que está realmente centrado, motivado, con su... sus conocimientos, con lo que trae, ¿no? Si es, pues, l'engoc castellana, tener todo esto aquí en bien empapado, y poderlo ofrecer con chispa. Con tu naturaleza, evidentemente, porque estar ahí sonriendo, sino con tu propia naturaleza. Yo tuve una profesora en el instituto que ella nos dio historia haciendo teatro. ¡Wow! Me acuerdo de toda la historia de la época. Magnífico, ¿no? Esto es magnífico. Sí, nos hacía vinga, tenéis que... Ojalá me hubiera pasado a mí, mira, creo que recordaría muchas más cosas de clase. Recordamos a profesora, no se mireía a mí, me pasa con muy pocos profesores. Sí, sí, el cierto. Se queda la de la TIN, que nos hacía también, ¿no? Como mucho juego. Y la de historia, que nos hacía incluso, venga a buscaros la ropa de la época, de la revolución industrial, buscaros el guión. Era que, evidentemente, a mí se me quedó la historia del guión. La vivías, ¿no? Que os la hacía vivir en clase, ¿no? Sí, y creo que ese es el camino, sobre todo para hoy, ¿no? Los jóvenes de hoy en día que están dispersos, que todo tiene que ser rápido ya, hacerles ver que hay otras formas de incorporar la materia, y que pueda ser creativo, que pueda ser lúdico, que puede ser divertido también. I tant. Esto en cuanto a adolescencia, ¿no? Digamos, es decir, el bloque de edad que iría, pues bueno, adolescentes, ¿no? Pero luego hacía más abajo, ¿no? Quizá debajo de los 12, 13. Sí. Son, pues, infantiles, ¿no? O son más jóvenes, son más pequeños. Y también tienes un libro para ellos. Sí, sí, sí. No te olvidas de nadie. De ninguno. Claro, es mi experiencia. He estado en las escuelas 20 años. 20 años, tanto acompañando a docentes para darles apoyo, sobre todo a nivel emocional, de recursos, de técnicas, de estar ahí escuchándoles cuáles eras su necesidad, y ofrecer en el aula, pues, otro tipo de dinámica. Y ellos me dicen, mira, tus libros son mi protocolo, mi base, mi apoyo. Y les sirve, les ayuda, ¿no? Porque incluyen, por ejemplo, en este libro de juegos, incluyo dinámicas que pueden servir también para el adolescente. Claro. Siempre buscando ese lenguaje apropiado para cada edad. El tiempo que tienen, cada vez me dicen, es que no tengo tiempo. Un minuto de respiración, ¿sí? Un minuto de practicar la atención plena. Un minuto de, o sea, que si queremos sí que tienen el tiempo. De hecho, como yo voy al aula y estoy con los adolescentes o con los niños participando, pues, ellos ya ven como me comunico, como pueden recibir este tipo de juegos o de dinámicas o de ejercicios, y que los detalló en estas guías, ¿no? Para que tengan... lo tengan muy a mano. Y la mayoría nos ayudan a crecer tanto el adulto que acompaña a estos niños, a estos adolescentes, como a ellos, ¿no? Esa, ese apoyo para que tengan el bienestar emocional, para que conecten con el amor, conecten con sus sentidos, conecten con la alegría de vivir. Bueno, no, es como... para mí es mi vida, ¿sí? De claro, sí, sí. ¿Tienen algún punto autobiográfico? Total, todos. ¿Pero están relatados en primera persona o sí? Todos, todos. Todos los cuatro. ¿Tienen parte de ti todos los cuatro libros? Todos. Todos tienen mi esencia y, evidentemente, mi experiencia. No puedo ofrecer algo que yo no he palpado, sentido, mamado. Y claro, es... son mi vida, ¿no? Si yo me voy de este planeta, pues, ala, aquí encontraréis en clave de humor mis libros, ¿no? Que son, pues, todos mis cursos, ¿no? Todas mis... mis semillas. Sí, sí, me llamó. ¿Tienes pensado escribir un siguiente? Porque claro, cada dos años decías, ¿no? Si ya van cuatro, no sé si por tiempo ya toca. Sí, sí, sí. Quería dedicarle uno, sobre todo, al Alzheimer. Ya que he tenido, pues, este desafío en familia y llevo muchos años colaborando con la asociación, encantaría escribir uno dedicado a esta enfermedad, a las demencias, en sí. Ya veremos. ¿El siguiente que te propones? Me gustaría este. Sí, sí, sí. Voy a ver. Si me inspiro, piensa que yo me inspiro por las noches. Todos estos cuatro libros han sido escritos por la noche. Y al día siguiente yo estaba igual de despierda. Sí. Sí, sí, era como, no sé, algo fátil, ¿no? Con ojos cerrados... Delante del teclado. Y ahí iba yo. Luego, evidentemente, tenía mucha faena de repasar, ortografía y, bueno, y errores, ¿no? De grafismo también. Pero más allá de esto eran por la noche, todos. Me gusta mucho la noche para escribir. Y silencio, mucha tranquilidad. Cuando hay más calma. También es cuando toca descansar, pero, bueno, si puedes compaginarlo, puedes descansar también un poco. Sí, claro, descanso. Es importante el descanso para tener energía. I tant. Lila, recorda, presentaves estos cuatro libros un poco lejos de aquí, pero, bueno, podemos ir igual a la Bacos d'Albar i Centro. Esto es el Barbaral Vallès, decías. Sí, es el Barbaral Vallès, este próximo sábado a las 12. El día 12 a las 12. El 12 a las 12. ¿Has ido buscado o ha sido así...? Buscado, buscado. Ellos me llamaron que querían que fuera, porque me conocen. Y yo les dije al horario, bueno, pues ya que es el día 12, podríamos quedar a las 12. Claro, ya hubiera sido el día 8 a las 8, habría sido perfecto, ¿no? Hoy a las 8 podría ser otra presentación. Ya que el 8 es tu número un poco, ¿no? 8 capítulos, las 8 puertas de la novel·la, ¿no? Qué bueno, Mireia, que explicabas. Qué vivastas. Aquí tomando nota, ves, libreta y bolí. Lila, muchísimas gracias por venir hasta aquí. Perdón, perquè ha habido una confusión y pensaba que no venías hoy, y por eso hemos alargado la entrevista anterior, pero hemos sacado tiempo y hemos podido hablar contigo, que es el objetivo que teníamos hoy, de verte sonreír aquí en directo también, que siempre, claro, al verte, bueno, no verte, escucharte por teléfono, claro, era como, bueno, sí, yo me imagino que sonríe, pero quiero verla, ¿no? Queremos verla. Pues sí, muchísimas gracias a vosotros por pensar en mí y poder estar aquí, es un placer. I tant, nos vemos en breves, va a decir, hasta pronto, ¿no? Nos volemos saber o ya sea por teléfono, de alguna forma. Claro que sí. Yo encantadísima. En contacto contigo y tu sonrisa. Muy bien, pues muchas gracias, sonrisas para todos. Exacto, un abrazo y enhorabuena por los cotolibros y los que tengan que venir. Gràcies, gràcies. Un abrazo. From up above, I heard the angels sing to me these words. And sometimes in your eyes, I see the beauty in the world. Oh, now I'm floating so high. I blossom and die, still she's strong. And she's lightning to strike me between the eyes. Sometimes the stars decide to reflect in pearls and nectar. When I look in your eyes, I forget all about what hurts. Oh, now I'm floating so high. I blossom and die, still she's strong. And she's lightning to strike me between the eyes. Oh, now I'm floating so high. Oh, now I'm floating above the wall now. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, yeah, yeah, yeah. La justa, el magasí matinal de Ràdio d'Esverni. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a dipendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Avui hem capgirat una mica les seccions. Normalment entrem en aquesta tercera hora parlant d'economia i acabem per podologia. Avui hem tingut la Lila, avui no tindrem podologia, però sí que tindrem economia. Que és el que toca ara, que falta dos minuts per tres quarts d'una. Així que tenim avui a l'estudi el Rafael. Avui tenim molta gent a l'estudi i tot és per telèfon i avui hem vingut a l'estudi. Per mi és perfecte, m'agrada més veure'us que no per telèfon. També és molt agradable. Sempre és millor. Hem capgirat una mica les seccions, però tenim uns 15 minuts més o menys. Per parlar d'economia i d'aquesta crisi, que és una mica la pregunta al milió, hi ha gent que diu que no, que la crisi no s'acaba de palpar, però hi ha altres sectors, o potser alguns en concret, que sí. Però en definitiva està una mica com un fantasma que vol a per l'aire. I ningú sap dir si o si no. Millor seré el que digui. Tampoc ho sabem. Millor seré el que digui, que sí o no. Per això he dit que és la pregunta del milió. Una part dels economistes diuen que n'hi ha, una altra part que el que n'hi havia ja ha passat. A veure, realment, les crisis cada 10 anys diuen que s'ha d'arrafre de l'economia. Més o menys són cíclics, el 2000, el 2009, el 2010. Què va passar? Va arribar la pandèmia, però n'hi havia crisis. Al final del 2019 els indicadors ja estaven alertant que venien a crisis perquè estaven passant tot i hi havia problemes. Però ens va arribar la pandèmia. Aleshores no va haver-hi crisis, però no vol dir que no n'hi havia, sinó que s'hi va aturar. A l'any 2021, si durant tot un any ha estat parada l'economia, va originar una fugida, una sortida molt bèstia amb tota l'economia diògic, perquè va haver-hi tot parat, parat, parat, però després la gent va tornar a començar a invertir, a gastar, a gastar, a gastar, com si no hi hagués demà, perquè venien d'un moment d'una crisi tan forta, a nivell sanitari, que tot s'havia fonamentat, sobretot amb la por, morirem, morirem o no morirem. Això serà una escabetxina brutal. Si surt d'aquesta situació, l'únic normal és que la gent comença a invertir, a gastar, principalment. Els governs, a través dels bancs entre Europeu, la resta de federal americana, van fer una ampliació de milers d'euros, van fer 3 milions en Europa i 2 milions, tenen gairebé 3 milions, i en Estats Units que el van donar a l'economia, perquè l'economia s'havia aturat, i no a l'economia, li van donar als països que els països poguessin endeutar, i ja s'hi va passar, però llavors és clar, tota aquesta massa monetària tan gran, tan gran van fer que n'hi havia una massa de 5 bilions, és que es diu molt ràpid, la cifra, després. No es pugui visualitzar, quan es parla de bilions, quan es parla de bilions, aquest bilions es queda en l'economia, perquè els hi donen als Estats, els estàs endeudant, els estàs pagant, i tot aquesta massa monetària ingent va crear una sensació artificial de que, al contrari, que l'economia t'agradaria estar acabant arribant un moment, que l'economia ja venia una miqueta malament, i amb això l'únic que es va fer va ser dopar-la. És com el fa mal, poso aquesta injecció, em fa mal, poso aquesta injecció. Clar, però realment el mal no l'has tret, l'únic que has fet ha sigut, posa-me injeccions. Això és el que ha passat a l'economia. Que vam estar visquant aquest any problemes de les cadenes de subministra, problemes, problemes, problemes, problemes, problemes. Tot era el mateix. I un centcariment de preus, perquè va pujar la bencina, va pujar... Ara ens en recordem fa poc que estaven pagant el quilòmetre i a 300 euros, 300 euros, quan no havia passat de 60, 70, 40, sí. Ja tots ens hem anat... Ja anirem fent, ja anirem fent, ja anirem fent. I aleshores la inflació es va desbocar, però es va desbocar per aquests 5 o 6 bilions que van donar els bancs centrals. No va ser una altra cosa, no? La realitat és aquesta. Van posar una gent de quantitat de calés a sobre de la taula, que això... En presses que no tenien molta viabilitat, els hi van donar els cèntims als Estats perquè no poguessin tancar, a més a més, a nivell d'Espanya es va prohibir, prohibir, que una empresa pogués despedir treballadors, però com a contrapartidals ja aprovava en fondos perquè poguessin cobrar hertes, però tot això és topar l'economia. Quan els bancs han dit, escoltar, hem de retirar part d'aquest estimo, però no poden fer-ho, perquè si retirem part d'aquest estimo, farem una crisi, però s'han vist obligat a fer-ho. No volien fer-ho, volien allargar-ho en el temps, volien allargar-ho, la realitat és aquesta, volien allargar-ho en el temps, però com a la inflació no baixava, no baixava i no baixava, hem dit que la única manera si no baixa la inflació és pujar els tipus d'interès. Però he dit que la causa principal és la ingente massa monetària que van col·locar la Rècela Federal i el van centrar a l'Europa. Principalment també ho va fer el van d'Inglaterra i el van del Japó. Tota aquesta massa, com no es pot retreure, no es pot treure del mercat, no és tan fàcil, que es puja els tipus d'interès. El moment que puja els tipus d'interès, el que refredes, precisament, és l'economia. Si tu has de demanar un presta, que allò d'estar al dos, que ja està al quatre i mig, que ja estan fent-los tipus, que és al quatre i mig, fixos, ja no és el mateix, i aleshores t'has de començar a mirar-te les teves despeses a nivell particular. Però això és a nivell particular, però si tu ets una empresa que t'has tingut que endeutar, com a moltíssimes empreses en aquest país i que t'has de tenir que endeutar amb el fondament psico, amb la plena pandèmia, aquests fonds tenien, que al primer any tenien carencia. Vol dir que durant el primer any no es pagava res. No es pagava res. No puc fer les persones que ens sobren de l'empresa al carrer, però tampoc pago el presta que m'han donat, doncs em puc passar-me si un any. Però clar, l'any següent, l'economia entra en un aborragiment de consum, consum, consum, consum, consum, i les empreses venien destaturades a un increment de consum molt, molt elevat. Però clar, no. Les inversions que se podien fer eren tipus d'interès variable. En el moment que l'interès aquest puja, teniu un problema. Perquè aquesta massa, que és tan poder de les empreses, s'ha acabat d'encari des de l'oïmits. Però ara el diuen, no, ara és el 2, ara és el 3, ara és el 4. I clar, quin és el problema? Que el presta que tu em vas donar el 2020, el 2025, acaba. El 2021 he pagat. El 2021 he pagat, però és que ara tinc que pagar cada mes. I a més a més, han pujarat els interessos perquè eren variables, que en aquell moment es feien variables. I el contracte diu que durant 5 anys es pot negociar. És un presta que ve des de l'origen amb un interès. I llavors aquest és un altre problema. Clar, què s'està fent? Si per baixar la inflació, pugem els tipus d'interès, si això genera crisis, és que en economia és... 2 més 2, no hi ha una, 3. Va ser el ritme de l'economia. I s'entren crisis. Clar, què és necessari? És necessari aquesta crisi? És la gran pregunta seria al revés. És necessari? Home, necessaris les són, les crisis? Diuen, ho són com a tal? En aquest cas és una crisi que està anunciada. Les crisis mai s'han anunciat. Les crisis han vingut del 90 d'octubre, del 2000, del 2008. No s'anuncia mai. Mai surten els titulars. A l'any que ve tindran crisis. En dos mesos s'estan en crisis. Perquè després de dos trimestres, si s'anen negatius s'anen crisis. És la primera vegada que tenim una crisi radiada. Radiada. La transmissió en directe vol dir? Sí, efectivament. Igual que es van començar a dir el mes de gener, principis de febrer, i després de la pandèmia. Ara estem dient i que hi ha una crisi. Si no és aquest trimestre, perquè hi ha eleccions d'estats units, que ell ha tingut un trimestre negatiu, però que ara resulta que no, que l'altre trimestre l'han tingut positiu. Però necessita dos trimestres per dir que estàs en crisi, sinó que tens dos trimestres negatius. No estàs en recesió, ara no estem en recesió. Serà el primer semestre de l'any 2023. Quin és el problema? El problema era el gas. Ara no és el gas. El problema era el petroli. Ara el petroli que comprem no és tan problema del petroli, perquè ara arriba el petroli a Europa de la resta del món, però no ha baixat el preu. El senyor Macron es posa en runals amb el senyor Maduro, que fins fa uns anys era una pestada internacional. I ja està dient, a veure com ho fem perquè tu em venguis petroli a mi, perquè jo necessito petroli. Per això deia d'entrada, n'hi ha crisis, n'hi ha bracrisis. Jo l'únic que puc dir-te és que n'hi ha molts interessos creats perquè en aquest moment n'hi hagi una crisi. Sí que n'hi ha interessos. Però una crisi no tan forta com va haver-hi el 2008-2009, perquè no serà... Jo crec que no serà tan forta, molt menys, sinó perquè vagi baixant la inflació, però tampoc els interessa els estats que la inflació del nou amb un any va ser el dos. Perquè amb el cas d'Espanya han de pagar un milió i mig de deute, la deuta amb 3 anys ha passat, d'un milió i mig, això és un 50%, més és una barbaritat. Com es paguen això? Es paguen inflació. Perquè la inflació fa que els preus pugen, tu i jo, els comuns dels mortals, es paguen de la nostra butxaca, però això automàticament són impostos que van directament a l'estat. La deuta no els hi puja, però al nivell d'ingressos sí. Si t'entren en ingressos, pots pagar la deuta. Llavors pots endeutar-te. No dius que estigui recaptant de més, que estigui recaptant de més, ho dedico a rebaixar la deuta. No continuo gastant encara més, amb 42.000 plans. Però no dius que vaig a mirar d'estar al dia a nivell d'estat, vaig a mirar d'estar al dia per rebaixar la deuta i no tindrà que pagar tants interessos, perquè pagarem interessos de la deuta. Però si n'hi ha una inflació d'un 8 i dintre d'un any, està amb un 4,5 o un 5, què estarà? És que no pot baixar de sobte, és que si la baixessin de sobte, vol dir que els tipus d'interès, en lloc de pujar-los un 0,75 o un 0,50, com l'està al final, i l'estan al 3, el 3,5, tindran que pujar-lo al 8. I això sí que seria una salvatxada, automàticament seria una crisi molt profunda. I no ho faran, no ho faran, perquè és necessària la inflació per retornar aquesta deuta tan immensa que no es retornarà. La deuta aquesta és impegable, però per poder pagar els interessos d'aquesta deuta, com la economia ara sí que està baixant, que és una de les grans fons que són els que balluguen, a nivell mundial, tot això. Principalment ni el 2, el bànguar i la croc, tots dos són americans. Ells són els que dictaminen com ha d'anar a l'economia. És a dir, quan un país fa una emissió de deuta, no la compra els particulars. Els particulars poden comprar un pagaré del tesor, un bono del tesor, un pagaré. A l'estat espanyol cada any necessita el voltant de 200.000, 300.000 milions. Vol dir que n'hi ha grans corporacions que són els que s'encarreguen. I aquestes corporacions sí que són els que estan dictant. Escolta, si l'economia productiva s'està refredant una miqueta per què hem pujat els tipus d'interès, els nostres ingressos els vindran donats a través de els bonos, el fondos i tal. En una paraula, la deuta que els Estats han tingut que acumular. Doncs a llavors ara estarem durant uns anys cobrant la deuta del 3 o ara mateix la deuta americana i s'està pagant el 4,5. Doncs ho ficarem amb fondos de l'estat, comprenent deuta americana, perquè si em garanteixo, tindrà un ingrés d'un 4,5%. Un 4,5% de mil és una cosa, de milers de milions, doncs donar un benefici molt substancial. Aquesta és la crisi que tenim ara, és una crisi que s'està radiant, s'està radiant. Farem, baixarem aquest trimestre, aquest trimestre no baixarem, farem dos trimestres consecutius. És tractar d'espantar una miqueta al públic, a les persones, i això sense arribar a la por. Perquè si arriben a la por, la gent automàticament t'hauria de comprar. Si deixa de comprar, la inflació sí que hauria de sobte, seria brutal. Si tu agafes por, automàticament què faràs? No sortiràs la dinar, no sortiràs de viatge, no aniràs a comprar roba, no. Es comença a veure una mica en aquest Black Friday, que ha de ser d'aquí dos setmanes, que el viernes té compres loques, amb les rebaixes espectaculars previs. I ja han sortit dos inputs. I ja diuen que potser serà més baix que altres anys. Sí, però també han sortit una altra input, que probablement sigui el Black Friday amb més moviment de fa dos anys. Què interessa, interessa donar els dos inputs, interessa dir, escolta, això serà molt bo, perquè la gent compri, si no serà tan bo, baixaran els tipus. Tot i que recordem que també hi ha una vaga de transportistes pel mig que pot afectar. No n'hi ha, no n'hi ha. No n'hi ha a través de la patronal, aquesta. Sí, però en torna a t'organitzar, en convocat no... Amenaçen en tornar-la a fer per coincidir. La gent del sector m'han dit que no, que aquest no té molt de recorregut. Refelem de deixar aquí l'espai d'economia. Ara sí que podem anar a fer el vermutet. Que tinguis un bon dimarts i seguim la setmana vinent amb més qüestions. Gràcies per apropar-te la misura. Molt bé, molt gràcies a vosaltres. Adéu. I quantes coses han passat, crec que m'he enamorat. I escoltem una mica de detallets a aquest grup català, que es diu De Lú el què. Doncs així canten, i amb aquest tema ens acomiadem, que tingueu un bon dimarts, si fins demà. De Lú el què. Ves amb gràcia que el partit de Lú el què, de Lú el què, de Lú el què. De Lú el què. Susami aquest enlloc. De Lú el què. Ves amb gràcia que el partit de Lú el què, de Lú el què, de Lú el què. De Lú el què, de Lú el què. Apostant allà pel terra d'aquest tren de rodelias. I tio diria que ens ho acabem un també amb la tonteria I totes coses han passat, crec que m'he enamorat He sentit papallones a la panxa i m'has quedat Els tetes l'ha entremat i a mi m'han embeucat Van fer jugar en un joc que viu Que he perdut, que he perdut o no? I tu també has perdut ara? Que he perdut, que he perdut o no? Mai més donaré jugar al delo El que surts a mi aquesta nit, delo el que Un joc derem Charlie P, delo el que, delo el que, delo el que Aquesta tarda vull trobar-te En una terra s'ajugant a cantes Que se'ns pongui el sol i tinguem una manta Que tu portis tanquera i jo la falta Aquesta tarda vull trobar-te Escolta, atrapetó, empanjant la maca I jo desafiva el sugart en la fermilla Que et quedis a dormir I quantes coses han passat, crec que m'he enamorat He sentit papallones a la panxa i m'has quedat Els nostres l'ha entremat i a mi m'han embeucat Van fer jugar en un joc que viu Delo el que surts a mi aquesta nit Delo el que, vas amb raça que el partit delo el que Delo el que, delo el que He perdut un delo el que I ara no m'atreveixo a fer-ho