La Justa del 14/11/2022

You make me feel like it's a Sunday morning, whatever we do, comes easy like we want it, and we can't have forever off, cause we ain't got the pressure on us, you make me feel like, you make me feel like it's a Sunday morning. És com si ens haguéssim equivocat de dia, perquè aquesta cançó es diu Sunday morning, és a dir, el diumenge el matí és de Hamza, però avui ja som dilluns al matí. Tornem-nos aquí en directe amb vosaltres. El mateix passen 9 minuts de les 10 del matí, això és la justa, com que sabeu, i fins l'una del mig ja serem aquí amb vosaltres. Encarem aquest dilluns, 11 de novembre, amb una mica de ressaca emocional de la 45ena cursa de càrsecs de cuixinets, que esperem que molts de vosaltres que ens estigueu escoltant, sinó tots i totes, doncs haguessiu que l'hagueu vist, que hagueu passat pels carrers freixes i creu del pedró, per veure aquests cuixinets guixant els carrers senjustangs, que t'han de... Tant temps feia que teníem ganes de veure'ls en plena normalitat. Una hora bona també a tots els participants i les participants, i, òbviament, també als que es van endur les primeres segones i terceres posicions de cada categoria. Doncs bé, això ha estat aquest cap de setmana, de ben segur que repassarem l'espai de notícies amb l'Alua López, però anem a fer un repàs com cada matí, de les qüestions que us portem per avui. Doncs bé, precisament començarem amb aquesta hora informativa, precisament informant-vos de tot el que passa senjús, aquesta hora, les notícies que tenim aquesta hora. Passem també per les portades dels diaris per informar-nos del que passa fora, i acabem parlant de la previsió del temps, amb el Carles Rius. Entrarem a la segona hora per fer una de les entrevistes d'aquesta setmana, i és que, si ve recordeu, estem o començarem a fer entrevistes als 6 artistes que hi participen en l'última exposició de Mons, el Monotòpic, que és la tercera exposició d'aquest cicle d'art contemporani comissariat per Quim Déu i Laura Beringo a la sala del Mercat, just al darrere del Mercat Municipal. Avui, precisament, començarem a parlar-ne amb una de les artistes, ella és Mireia Luzárraga, que, juntament amb Alejandro Muño, formen TAC, que atraques aquest TAC per dos, aquest binomi format per ells dos, arquitectes, des de fa uns quants anys, i precisament exposen al Mercat l'obra Domèstic Orcher o a Lord Domèstic, és una instal·lació que integra fusta, plafons d'escomma, insonoritzats, i també un petit or a l'interior, si no l'heu vist, heu de passar-hi. Avui apendrem una mica i entendrem el que hi ha al darrere d'aquesta obra que està al Mercat. En aquesta segona hora esperem també parlar amb Maró Carmona, del casal de Joves de Sant Just, per seguir l'actualitat de les segones jornades feministes, que tindran lloc, precisament, aquesta setmana, serà divendres 17 i diumenge, 18, 19 i 20 de novembre, precisament, el casal de Joves. Heu seguit tota l'informació al seu perfil d'Instagram, a roba casal de Sant Just. Ens hem quedat acabant una cançó i en comença una altra. Aquesta és el girl, és de mi Camilaria. Acabem explicant-vos també que a la tercera hora tindrem amb nosaltres Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis de Sant Just. Doncs bé, amb ella farem una mica de repàs de l'actualitat de l'entitat i acabarem fent la tertúlia esportiva, un dels espais més esperats, podríem dir, de la setmana del Lilluns, amb Carlos Garcia Richiga, Ferot i Carles Rius. Ens quedem escoltant aquest tema, com deiem, de mi Camilar, això es diu girl. Per mateix passen 13 minuts d'ales, 10 del matí. Ens quedem escoltant aquest tema. Ens quedem escoltant aquest tema. Ens quedem escoltant aquest tema. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Bebaixa XL. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de fotors. Doncs ve ara passar un minutet del primer quart d'unze del matí, moment d'actualitzar-nos amb les notícies que tenim aquesta hora amb la Lua López. Lua, bon dia. Bon dia. Bon dia. Vinc tornada. Gràcies. I vinc tornada. Com estem? Bé. Bé. Trista. Tens una tristo canxada, em sembla. Sí, sí, sí. Ja suposo que anirà marxant al llarg de la setmana. Sí, home, sí. I vas poder veure una miqueta dels cars. Doncs sempre feina els cars a la pena de no participar-hi, però... Va ser pitjor. Va ser pitjor, no? Sí. Vols pensar-ho, però dic... No li traieu la il·lusió. No, no, però ho veureu des de la curva costa. Sí, sí. Perquè el teu car va participar, és a dir, el car on... El meu car va participar i va mantenir posició. Era amb el 301 i es va quedar amb 301. Parlen que bé. Sí, una mica, com si aquí no ha passat res. Perfecte. I tornant, no tirant, que bé. És perfecte, tu. I burrar aquest any. Bueno... Sí, sí. Les recordaràs igualment, però vinga, d'acord? Sí, sí. No sé si és una de les notícies a comentar, no? Una mica, aquesta cursa dels cars. Sí, doncs mira, comencem. I aquest cap de setmana, com just comentàvem, s'ha celebrat aquesta 45ena cursa de cars de coixinets, com cada any l'activitat va començar dissabte a les 9 del matí i va acabar diument ja cap a les 3 de la tarda. En la primera jornada els cars van córrer solitari per aconseguir el millor temps de baixada i establir així l'ordre de sortir de les graelles del diumenge. Cada corredor i corredora va haver de verificar el car, que per qui no ho sàpiga és comprovar, com si diguéssim, si hi ha tota una sèrie de normatives que han de seguir els cars i llavors es mira si segueixen o no, perquè sigui més segur per tothom. A mi tot seguit es va tenir una baixada lliure i 3 baixades cronometrades. El millor temps el va fer el car número 202 amb el Josep Maria Ruiz Rodríguez i el Joan Carles Ruiz Rodríguez amb un temps de 52 segons i 240 milècimes. Això és molt poquet. Aquest car ja va realitzar el millor cronometratge l'any passat, que de fet van fer encara menys temps, van fer com 51 segons. Sí que és veritat i aquest any es veu que havien resfaltat el carrer i això va... Es va anotar? Sí, tots els temps van baixar uns segons, un, dos segons, tampoc molt. Van baixar o van pujar? Sí, van pujar, perdó. Es van incrementar els temps? Exacte. Per tant, que deixin d'esfaltar el carrer abans de car. Perquè la gent es veu sobretot a la primera curva, la gent se n'entrelliscava i molts van menjar palla amb els cronometratges, que normalment no passa, que és més fàcil fer baixades netes. La cursa és una altra cosa. Clar, clar. Llavors diumenge a partir de les 9 van començar les curses de les diferents categories, que en un any comptaven amb un total de 122 cars, 13 més que l'any passat. Allà del dia d'avui podrem publicar els resultats, perquè encara no l'han publicat a Carts de Coixinets, i tot i que hi vam ser, la memòria arribava on arriba, i no recordem totes les categories i tots els cars que sí que van guanyar. Crec que tenim per aquí la presentadora de Carts, almenys de la jornada d'ahir, perquè el dissabte va ser ser japon, i pot avançar directament els noms i cognoms de tots. Que és difícil de recordar. Deu tenir les dades. Sí, sí, jo sé qui va guanyar a Femines, veus? A veure, vinga, recordem Femines. La Catalina Planellas i l'Uavosquets va guanyar amb el Carts 301 a Femines, la resta, però no ho sé. Ah, tampoc és molt bé. Per cert, categoria patrocinada per donar-hi empresa també, si pagava les inscripcions. Sí, sí, sí. Vinga, doncs els noms els publicarem, no podríem dir... Mira, mira, mira. El tenim, el tenim. En directe. Vinga, Luan. Ai, Luan, Núria. Entra, entra. Passi, passi. Sí, sí. És que tenim aquí, clar, la comentarista de la Cursa de Carts de Coixinets. En directe, en directe. Ens pots dir... És el microfo número 2, oi, Greg? Sí. Veiem que sí. Sí. Sí. Hola, Mireia, bon dia. Núria, bon dia. A veure, obrint aquí la Graella, tenim els noms... de... els guanyadors i guanyadores. De totes les categories, eh? De totes les categories, en primera, en segona i en tercera posició. Vinga. Si vols, comencem pels alevins. Vinga, per ordre. Dels alevins, en tercera posició, amb el Carts 605, van ser el Martí Pastó i el David Constantí. En segona posició, amb el Carts 605, el Viel Serret i l'Oriol Junquosa. Bravo, bravo. I el 606, el Telmoleoth i el Toni López. Molt bé, molt bé. Molt petitons, ja veiem, molt petits. Molt petits. Jo no sé com feien anar les cames, eh? Feien, o sigui, jo de dir... Feien una cosa... Mira, no, sobretot, semis finals, feies aquells tan petitonets. Hi havia alguns que arribaven als últims, corrent darrere el car, que el car, o sigui, les branes del car, eren més altes que el que corria. I l'amplada del car, també, de unido, eren companions. Nascuts del 2014, què vols? Clar, clar, clar. Són una partida, què són? 8, 9? 7, els més... 7, 8. 7, 8 anys. 7, 8 anys, que eren petitsons. I corrien molt, eh? Sí, sí, de unido. De unido. Ja t'ho dic ara. Després de la categoria infantil, en tercera posició, amb el Carts 509, el Marc Marín i el Sergi Busquets. Bravo, bravo. Mira, un busquets per aquí. Sí, en el 510, en segona posició, l'Adrià Marinei i el Max Vilanova. Molt bé, molt bé, molt bé. I en primera posició, amb el Carts 506, la Georgina Barrera i el Pòle Ramf. Molt bé. Per què em sona el Pòle Ramf? Que ara el conegaré. Sí, no sé, són congoms que... Són molt coneguts, no? Sí, passant justos. Clar, són nevots germans, cosins... Fills, nets, familiars... Vasnets... De segles s'enjustenques. Sí, no. De la categoria de cadets, en tercera posició, amb el Carts 405, en Pau Selma i el Mario Canyes. Ei, Selma, em sona familiar del Jordi Selma, de corredor de càrrec, en aquest cas. Possiblement. Sí, perquè el vaig veure al Jordi Selma. Doncs ja està. De segues, en nevots. Els pròxims que estirem... Estem fent-se freig, no, i ens estem fent-se freig. Que estirem un camió al pròxim. Amb el Carts 404, en segona posició dels cadets, el John Faure i l'Albaró Afuera. Molt bé, molt bé. Afuera. Afuera. Vinga. Afuera. I en primera posició, amb el Carts 403, l'Albaró Mazzana i el Lucas Llorenz. Molt bé, no em sona ningú d'aquests primers. Molt bé, molt bé. Cadets que aquests deu han tenir 15 anys, o sigui, suport, més o menys. Sí, més o menys. A Franja. Després, hi ha la categoria de fèmines, i, com molt bé ha dit la Lua, en primera posició, Catalina Planelles i Lua Busquets. Bravo, bravo. Després vam fer canvi de Lua per Lua, perquè la gent surti a l'Àltera. Exacte. Que bé. Si es veu que, durant tots els cronometratges, es van a tirar la Catalina Planelles amb la Lua López, no van de millor nom. Perfecte. I jo vaig anar fent cronos. Molt bé. Molt bé, molt bé. Clar que sí, clar que sí. En casa morta i hòstia, acabes de fer un minut i dos segons, però has n'hi ha tant mal. En presència espiritual, eh? Exacte, sí, sí. En segona posició, la Grisel de Serrellac i la Clara Larumbe, amb el cartre 110. Larumbe. Sí, sí. Quins cognoms més curiosos? Amb el cartre 106, també cognoms coneguts, Claudi Amalaret i Yolanda Molla. Home, home, ser molt coneguts, eh? Sí, sí. Amalaret, sí que en coneixem en Juans, també. També es van pujar amb la samarreta de l'Atleti. Sí, sí. Uniformades. Groga i blaves, no anava? Groga i blaves, sí. Després, la categoria mixtam, en tercera posició, amb el cart 708, hi havia el Miguel Nevado i la Nerea Nevado. Entenem germans. Germans, no? Segurament. Té pinta. Té pinta. En segona posició, amb el cart 716, la Laura Elcayde i el Nico Elcayde. També germans, no? Aquests dos eren una fotocòpia, van pujant el... Germà i germana? Sí, és que tenien exactament la mateixa cara, perquè més una cara bastant curiosa, i estava repetida, però noia en noia. Reina Gable, que eren germans, no? Totalment. I, en primera posició, amb el cart 701, la Mariona Sales i el Pau Martín. Molt bé. Que repatien podi? Sí, repatien. Repatien en primera posició, no sé si segon any, o el 2019 també van fer-ho, ara no ho recordo, però al mes... L'any passat segur. Sí, sí, sí. Al passat segur. Doncs, molt bé. Molt bé, molt bé. Què més? Els veterans, els veterans en tercera posició, Marc Petitpier, és que mai sé si ho pronunciu bé, inclús. Qui puc francès, no? Sí, Petitpier o Petitpier directament. Bueno, i el Lluís Palomar. Molt bé, molt bé. En el cart 204. Una categoria amb molta competitivitat? Sí, veterans. Moltes... Sí, veterans, sembla que hagin d'anar com tranquil·lets, no? No, no, no. Jo crec que haurien de medir el tipus de competitivitat que tenen, i si tenen molta, que baixin els senyors i màsters, perquè jo entenc que tu vols tirar-te tranquil·lament a veterans. Jo això ja ho he passat, però vinc aquí una mica a tirar-me amb cars, que no vulguis guanyar igualment. O m'has donat que tenen més experiència. Però més tranquil, ja està. Clar, en teoria. En teoria, per edat, sí. No per cronos. És a dir, no? Els que fan millor crons em van a màsters. Suposo que sí. No sé quina és el requisit per entrar a la categoria de veterans. Edat. Edat. Però no crono, crono. Sí, el millor crono... En vas als màsters. No, no. O sigui, el millor crono... És de veterans? És de veterans i es tiren a veterans. Sí, sí. Vull dir, és més fàcil guanyar a veterans, que no passarà. Per cronos només es separa màsters i senyors, com si diguéssim. Però si a partir d'una certa edat, no sé quants anys són exactament. El més gran que m'hi vaig fer acceptar per la data de naixement era... Va ser un home de l'any 61. De l'61? Vale, no me calculem ràpid. O sigui, amb 61 anys. Sí, amb 61 anys. Sí, sí, sí. Amb 61 anys. És gran, però si està en forma, pot donar bastant. Mira, els veterans... Els veterans... Ja, ja, no, no. Veterans era fins al 1982. O sigui, a partir d'un... Entenc que és a partir de 40 anys. Clar, és que no ets tan veteran. Perdona. No, depèn de com... Si fa des dels 7 anys que et tires, sí que ets un gran veteran. Sí, però a nivell... Clar, jo ho entenc, que al final hauria de ser com que físicament el teu cos, i no és el mateix que un xaval de 20 anys, que es posi a córrer. Hi ha alguns a 40 que, clar, si córren maratons, i no sé què hi ha, i no sé quantos, es foten a córrer allà. Hi ha uns que, des de la sortida, feien unes explosions de córrer. És a dir, jo no sé com feien anar les cames d'aquella manera, però... Sí, sí, no, no. Era com... Cada cama era un metre i mig de distància de l'altre. Vull dir, fer unes... Unes passes superllarga. Sí, super, super. La veritat, no? No era bona a tots els veterans, que per ser veterans també segueixen corrents, eh? Sí, sí. Després, jo crec que hi era bé la categoria on van més a saco, bueno, els junyors, però unes salvatjades... Mmm... En fi, en tercera posició, Cent Nou, Joan Coca, i el Mateu González Cuevas. Molt bé, molt bé. Amb el car Cent Nou. Després, en segona posició, amb el car Cent Vuit, l'Aloi Soms i l'Ivan Sánchez. I en primera posició, amb el car Cent IV, el Lucas Arjona i el Marc Pérez. Molt bé. Carai. No et sé si tenim tempos, però has de dir temps de baixada, però la Lluvia ha dit que el més... el rècord de temps hauria estat de veterans, eh? De veterans. Ah, de veterans. Sí, sí. El que passa és que quan xocen els junyors, els hi treuen els ibulls de sang, i hi va haver-hi algun moment, així, una mica tens. Sí, sí. Algun tocament d'ombro de, eh? Que potser els veterans s'ho prenen com més a una cosa més... Bueno, bueno. Sí, però també tenen les seves... Sí, jo crec que... Si donaves una volta pels boxars... No sé si jo vaig veure una xucada entre tots els junyors... Deixes anar a tots. El que passa és que els veterans, jo crec, s'ho prenen més a títol verbal, no? És a dir, no arribaran a donar-se un copet d'ombro, no? No, escolta, mira, anem a... Sí, anem a dialogar, què ha passat aquí. Exacte, exacte. Sí, però també tenen les seves històries entre ells. Ara jo saldo millor el meu contrincant per portar-los bé. El final sempre sempre... O a polítics, correctament. El final sempre el gust ha caixat, tant en organitzacions que no val perquè m'han donat, perquè m'han repit... Va haver un moment de bar, ahir. Un moment de bar. De bar amb bé baixa, eh? Sí, sí, sí. O sigui, bar de... Del vídeo al vitratge. Sí, sí. Home, jo vaig veure dos que van baixar agafats de l'ombro, gairebé agafades així, com si vaiger 5 junts als dos cars. Les últimes posicions, sí. Intenten separar, i no sé si van aconseguir partar-se abans d'arribar baix, però crec que no. Bueno, arribar com... Enganxadíssims, enganxadíssims. Enganxadíssims, no, però un va passar primer cada altra, eh? Sí. Aquí ha d'anar a l'ull de... de l'organització de cars per dir quina ha passat abans. Sí, sí. De tot nanosegons. Després de la categoria de senyors, en tercera posició, amb el car 27, el Bernat Macià i el Bernat Rumaguera. Ei, Macià, també en sona una mica, no? Sí, sí. En segona posició amb el car 21, Eduardo Torrens i el Ricardo Trevinho. I en primera posició amb el car 22, l'Àlex Oriuela i el Lucas Gafarot. Mira, mira, parent també d'un que ve fer la tertúlia, d'en Richard Gafarot, eh? Doncs mira, tot queda en família. I després, a màsters, en tercera posició, amb el car 18, Francisco Pino i Justís Roca. Molt bé. Bueno, Francisco Pino, però que ens van dir que, en el moment d'anomenar-lo, Paco. Ah, Paco. Paco Pino. Paco Pino, per a los amigos. Paco Pino, mira, Paco Pino. Molt bé, Paco Pino. Sí, sí. Molt més potent, eh? Paco Pino. Paco Pino. I Justís Roca. Molt bé, molt bé, molt potents. En segona posició amb el car 32, el Francesc Covels i el Gil Tudor. I en primera posició de màsters, amb el car número dos, el Marc Mengot i el Marc Ruiz. Molt bé, molt bé, molt bé. Em salta alguna categoria? No, no, no. Ja estem, oi? Ja estem. Van baixar els ambicis sense edat. Sí. Que també van tenir el seu moment. Home, sí. Un ciclista despistat, també hem de dir que... Es va colar pel circuit, també? Es va colar pel circuit i va baixar també la... amb la bici. I després va haver-hi també molta gent i això és una cosa que l'organització es va queixar, bueno, que d'any passa, però gent que passa pel mig del circuit. Durant la cursa. Sí, estàs a baix, decideix-te per quin costat pots pujar, pel dret o per l'esquerra, per la meitat inclús moments en què els cas... Una cosa és passar, que dius, bueno, va, estem a l'entremig, entre categoria i categoria, doncs que... Entre baixades, no? Moments que veies els cas que s'estava ambaixant... I la gent seguia creuant. I la gent creuant, que dius... Però creuant, o sigui, l'àvia, el nen, el puxet, el carret, tota la família, 8 persones que dius a veure. I això que també les curbes hi ha els... els d'organització amb aquests xigulets que també avisen, és a dir, un efecte sonor que estarem portant, no? Jo vaig veure perquè ja està a la segona curva i sí que vaig veure que hi havia un moment, que al final, un dels que estava pitant, ja, com enfadat, va anar a la caixa, va treure un cel, o no? I se'n va anar a presentar per on es podia creuar en plant, però perquè és que realment la gent, per això de què no veus? O sigui, també de dir que hi... Si no saltava les valles, també. Jo crec que hi era un dels anys que hi havia més gent a cas de cuixinets, o sigui, normalment estan plenes les curbes, però de curva a curva tu tens espai, allò està pràcticament buit, i ahir, o sigui, la gent es continuava, continuava, continuava, i espais buits, buits, quasi ben on hi havia, no sé, en el moment de les semifinals i les finals, tot el circuit, tot el carrer Freixes, i tot el carrer Creu del Pedró, de punta a punta, hi havia gent a tot arreu. Sí, era impràcticable, de fet. I tenint en compte que el carrer Freixes també fa... O sigui, la cera està ampliada, de fa un parell o tres anys que van fer les obres, la part de la cera de davant del parc és molt més ampla. O sigui, igualment està bé. I tot i això? Sí, jo crec que faltava descongestir-ho una mica, era el tema de les barres, perquè només n'hi havia una boxa i una baix al milenari més, el bar del milenari, faltava la de Can Freixes o la de la curva, la curva abans de la final, diguéssim, de la meta. Sí, sí, sí, perquè... No sé, per descongestir-ho una mica, no, però a vegades, a dalt, el divana que vols gots, tothom va baix a baix... No, no, a baix. Vins tothom, tornava a pujar... A vegades depèn de... Bueno, s'havia aviat els descansos, eren molt llargs, i que podies allà fer cua tranquil·lament, perquè allò que deies, no, baix un moment, no t'estaves una bona estona. No, jo crec que és això, o sigui que hi havia moltíssima gent, i que això també va fer que la gent, o sigui, en aquest moment, en què van presentar el lloc per on es podia passar d'una banda a l'altra, va ser perquè hi havia tanta gent a la vorera, que no veien, i llavors, com que no veien, es van anar empanyant uns als altres, fins que estaven en el circuit mirant. I això que nosaltres ara ho veiem tot normal, ens van ensenyar unes fotografies de les primeres edicions dels Cards, és a dir, anys 70 i 80, 77 va ser el primer any, i no hi havia res, absolutament, és a dir, era l'esfalt. No hi havia res? No, no, no, hi havia nivelles de palla, anaven sense casc, no era obligatori, no era obligatori, pantalot llarg, no era obligatori, porta quants? És a dir, les mesures... Si no arribava a haver-hi la palla, ja et dic jo que a més no se'n va amb ambulància. I el casc, el casc, imagina't. Jo crec que també deia més això, que és una cosa que, com que ara ja és... és, com que és històric i tradicional, ja es va repartint, o sigui, ja es va repartint cada any, però que jo m'imagino ara, tu m'imagina't 4 o 5 joves, anant cap a l'ajuntament, ara, 2022, tal com està, i dius, no, mira, que se m'ha acudit una cosa, t'he construït això d'aquí, amb 4 fustes, que corre, que no veigis, amb un carrer de la compra, i he decidit que és una molt bona idea, que jo i els meus amics ens tirem, a veure si em pots tallar dos carrers de Sant Just, res, serà un camp de setmana, perquè em tirem jo de dalt a baix per fer unes quantes coses. Sort que ho vam fer fa anys i ja ens han creat les presadets, ja ho podem fer com... Va haver-hi un favor amb el cuchinet a la mà, o sigui... Sí, vaig veure un cuchinet trencat, també. Un cuchinet a la mà, és guai. I en falta una aplaudimenta, una organització, totes les persones voluntàries, Núria, tu també, que vas ser com a espiker, Sergi Pony, que va agafar el primer que feia el relleu, el Sergi Pony, i tots els corredors i corredores, no? Sí. I tots els que hem estat, també, clar que sí, clar que sí. Que més noies, deixem aquí cars i seguim amb notícies. Vinga, seguim amb notícies. Núria, moltes gràcies. Bon dia. Doncs vinga, seguim amb les notícies, també, aquesta és una, era una d'elles, podíem dir la més destacada del cap de setmana, li havíem de dedicar, doncs els seus minutets, i ara que passen 3 minuts de 2,4,11 a l'UA, seguim, però... Sí, amb dues notícies que ens falten, encara. Doncs mira, comencem amb que vull inaugurar l'exposició en escena mirades feministes sobre la representació de les sexualitats a la cultura audiovisual, a la sala trobada del casal de joves. De banda l'augment del consum de pornografia entre la població jove, aquesta exposició vol afavorir el qüestionament de les normatives, d'una sexualitat basada en l'espectacle i la dominació, incentivar la crítica de models i narratives hegemòniques i donar visibilitat al desig femení. La mostra busca així assenyalar les violències masclistes present en els discursos pornogràfics, sense fer difusió d'imatges que contribueixin a la seva reproducció. La proposta posa en el centre pràctiques positives i les diverses aportacions des dels feminismes. L'exposició organitzada per l'observatori de les dones en els mitjans de comunicació es podrà visitar a partir d'avui i fins al proper 28 de novembre al casal de joves. Profitant aquesta notícia, també en relacions els feminismes i el casal de joves, arriben també aquestes segones jornades feministes de Sant Just des Ven, que recordem que ja ens hem fet que ens en fèiem resofar unes setmanes, però que tenen lloc aquest cap de setmana del 18, 19 i 20 de novembre al casal de joves. És la segona edició d'unes jornades que van tenir lloc per primera vegada el mes de febrer del 2020 i que la pandèmia va plaçar la segona edició fins aquest any. Les xarrades estan formades per una programació molt variada, formada per xarrades i tallers realitzades per professionals d'associacions i organitzacions especialitzades en els diferents temes. Començaran els divendres a les 6 de la tarda i acabaran amb un pícnic electrònic al diumenge a la tarda. Entre d'altres es parlarà d'ecofeminismes, sexualitats dissidents, violència masclista, feminisme en perspectiva de colonial i antiracista o esport femení. A totes aquestes xarrades i tallers es sumaran activitats com obres de teatre, espectacles o concerts. Des del casal volen també que les jornades siguin un reclam material de coses que es poden fer al municipi de Caire feminista. A la notícia de la Peixna Web de Radio des Ven s'ha fet un reclam material complet. I avui a 3... A veure com és. Concentració. Diguem-ne de rellotge de número 1. De rellotge digital des de les 11 i 40 minuts. Doncs serien 2,4 i 10. 2,4 i 10 o 3,4 mencinc de 12. 3,4 mencinc de 12, parlarem amb la teva Carmona si sona. Tenim. Vaig fer pausa música abans de diaris. Et sembla? Sí. Ara que passen 6 minuts de 2,4 i 11. Ja, som a la ruta! I just wanna get higher, set that city on fire, body on my back, won't have it no other way. Oh yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah. Should I savor every moment like we're running out of time? Should I let bygones be bygones just to ease each other's minds? Why not take it at face value? See the picture black and white, my night vision's kinda blurry, but I'll try. Get out of my way, get out of my way, from the beginning to the now, we'll come a long way. I just wanna get higher, set that city on fire, body on my back, won't have it no other way. Oh yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah I a una màgia que no té truc, és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta-te al voluntariat per la llengua, el programa de les parelles lingüístiques a Bebaixa IxL a Punkat, perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ara sí que just és l'hora aquesta que volies dir-lo, si no vols llegir tu mateixa. 3 quals menys 5, doncs això mateix. Comencem com cada matí també pel diari i ara amb aquesta revolució contra iusos. Aquí anem cap als Estats Units per saber que Biden manté el control del Senat i altres qüestions. Aquesta fotografia també veiem com Madrid clama contra iuso. També fa referència a la temptat mortal amb bomba al centre de Istanbul, l'etat causa almenys 6 morts i una 8 antena de ferits. La portada l'ara es planteja com afecta la regla al rendiment de les esportistes. El Barça Inici on estudi pioner sobre els cicles menstruals. En fotografies també destaca com han arribat 2.516 de conill al Born, que és la notícia l'hauríem de llegir, i tanca amb el Big Ben que torna a sonar 5 anys després. Volem recuperar-los d'aquests anacornis? Quins animals són? Ho saps de conill? Ho has inventat bastant. He canviat inclús del tipus d'animal. Ho saps de conill? La fotografia de jo... Una excavació arqueològica fa plorar un dipòsit inusual d'extremitats inferiors del Lapòritz. Sí, Lapòritz, tu. Són 152 conills i eren tal sols les parts inferiors de les potes. Estaven totes negrides i no havien passat pel foc. Per tant, no havien estat cuinades i els tallen exactament els mateixos en totes les peces. No hi havia cap altra resta de carcassa, tan sols les extremitats. No és el procés d'escurçament habitual, perquè normalment es deixa la carcassa sencera del conill. El fet que deixessin els osets de les extremitats inferiors devia ser un requeriment dels adobers per poder treballar millor la pell. No conec cap altre jaciment, ni a la península ièrica, ni a Europa, on s'hagi trobat un dipòsit de restes de conill amb aquestes característiques. No saps que és el que va passar per أنsejar, que era un sentit definitiu. Ella està desbordada de la crisi infraria, i ho disminueix al carrer en nadar de Somehow, que tradueix a la 식ava seva qualsevolècia. Com una de les freqüències que tenen al comerç de pell de conill del que va ser important a Barcelona. De Hugh, de Traw 2500 egon kadrin, de Doncs mira. Sabeu una cosa també dels usets de conill. Exacte. De osso. De hueso, de hueso. Sí, sí. Sembla que siguin os, os de osso, no? Osso de conejo, no. No, no, os de hueso. Vinga, me'l seguim avançant amb la Vanguardia, amb les eleccions als Estats Units, què més, passarem per història, per futbol, per lliure, i per qüestions polítiques, com no. Exacte, una mica de tot. Vinga, per ser dilluns. Doncs mira, la Vanguardia, igual que l'ara, també hi haurà amb aquestes eleccions als Estats Units, diu que els demòcrates retenen el senat i traslladen la crisi als republicans. El resultat adverts dels comissis a la Càmbra Alta suposa una nova humiliació per a un don el tram que ha perd carisma. En fotografia es veu aquest clam per una sanitat pública de qualitat a Madrid, he de dir que Déu n'hi do, que es veuen moltes persones. Diu 200.000 persones segons la delegació del govern, 700.000 segons els organitzadors, es van concentrar ahir al centre de Madrid per participar en una multitudinària manifestació amb l'objectiu de reclamar el govern autonòmic, que encapçala Isabel Díaz de Yuso una sanitat pública amb més professionals i més qualitat. També passa per al Prat i Barajas, que apugnen per aconseguir el mercat asiàtic. Barcelona recupera línies cap a Singapur i Còria del Sud i Madrid monopolitza les connexions amb la Xina. La capital dominar trànsit internacional amb 73 destinacions a l'estranger, mentre que Barcelona en té 42. També passa per aquests sis morts en un atemptat al cor turístic d'Istanbul. En política, el PP espera que la reforma de la sedició li reporti el vot centrista als dubtes dels populars sobre l'oportunitat de frenar la renovació del poder judicial, ja són menors, considerant que la reforma de la sedició els donarà el vot centrista. La Vanguardia també fa una entrevista a Jaume Giróx, conseller d'economia que diu que és millor un país amb els pressupostos aprovats. En Lleure, un estudi que diu que una de cada dues persones juga a Candy Crash, en futbol a Espanya es concentra avui per anar a Qatar i per últim, a Història, a Josep Pla, un pont entre Canvo i Macià. Te'n recordes del Candy Crash, que es va posar de molt? Va ser com el moment dels Pokémon. Sí, però crec que encara, perquè... Ara hi ha febre? Sí, perquè jo crec que ha passat d'edat. O sigui, ara és una cosa de... Es passa fronteres d'edat, vol dir? Sí, és a dir, que en un moment van ser també els i les joves que hi jugaven, i jo crec que ara és una cosa més d'una generació més adulta gran. Sí, com si diguéssim. Concentrada en guanyar, pomes... Si vas al metro, per exemple, fa una mica xica per a l'esquerra, una mica cap a la dreta, i algú al Candy Crash jugant i trobes. És que no he jugat mai, no tinc mai l'aplicació, no he estat relacionat amb aquest Candy Crash, però és molt addictiu, no? Sí, perquè és molt fàcils. Plink, plink, vas com m'ho ve, no té molta dificultat. Bueno, doncs vinga, torna a estar de moda. Vinga, seguim avançant. De fet, acabem amb el periódico, o acabem, no?, per insultar la notícia esportiva, però de portada sí que acabem amb el periódico, amb una entrevista a Oriol Junqueras, amb aquesta Maria de la Sanitat Parla, Sanitat Pública contra Iuso també a Madrid, i altres qüestions, Lua, que anem a acabar de repassar. Doncs exacte, el periódico, amb la entrevista Oriol Junqueras, president d'Esquerra, diu que per pactar amb el PSC falta veure el seu compromís en la reforma de la malversació. En fotografia tornem a veure aquesta Maria per la sanitat pública, diu que una multitud dona suport a Madrid als sanitaris que reclamen un servei universal i de qualitat i rebutja la gestió de la presidenta a Iuso. Diu que la manifestació d'ahir a Madrid hi va haver 200.000 assistents segons el govern i 650.000 segons els organitzadors. Alloguer als voltants puja més que a Barcelona. A mi ja s'han crementat més a 16 ciutats a l'Area Metropolitana. Tant en votació serà senjús de veure-me aquestes. Sí, seguim. Amb almenys 6 morts i 81 ferits en una temptat a Istanbul, també passa per al teletreball, que simplement a les empreses espanyoles amb èxit escàs, els barris pobres pateixen fins a un 13% més de diabetes. I per últim en fotografia veiem a Biden que celebra la victòria demòcrata al Senat i viatja a Taiwán. La mateixa de vacances. Passa a comprar-se un cafè amb llet amb un cruzant. Anem a fer notícies portiva. La notícia esportiva la tenim perquè són els càrrecs aquest cap de setmana. Això ho tenim claríssim, no? Ni vegi internacional. Però per això ho veiem altres temes. Exacte. Anem cap a OK Patins i és que Espanya per contra l'Argentina i no pot rebel·liar el títol mundial. L'equip de Ricard Muñoz, integrat per 7 catalanes, s'ha vist superat per un rival més efectiu. L'Argentina ha fet valer el seu paper d'enfitriona i no ha deixat que el mundial s'escapés d'un pavalló al do cantoni de San Juan a basar. Espanya no pot rebel·liar el títol de campiones davant d'unes albicelestes que s'han tret l'espineta de les dues últimes finals. Han estat més efectives sense perdre el seu esperit passional. Els 0-3 finals ha començat a forjar gràcies a un gol matiner de Julieta Fernández al minut 3. Ella mateixa ha signat el segon quan s'havien jugat 10 minuts. A la segona part, entre els estérils intents de retallar distàncies de l'equip de Ricard Muñoz, integrat per 7 catalanes, Adriana Soto ha acabat de Sant Ancià amb els 0-3. Molt bé. Tenim nova informació esportiva a part de com deien els cars. Exacte. I què més? Deixem aquí per saltar directament una mica el que seria fer la previsió del temps, i aleshores tant ens quedem amb una cançó. Bon dia lluny, Lua, i demà amb més. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... La primera jornada els cars van córrer en solitari per aconseguir el millor temps de baixada i establir així l'ordre de sortir de les graelles. Cada corredor i corredora va haver de verificar el car i tot seguit va tenir una baixada lliure i tres baixades crionometrades. El millor temps el va fer el car número 202, amb un temps de 52 segons i 240 milècimes. Diu menys a partir de les 9 van començar les curses de les diferents categories, que en guany comptaven amb un total de 122 cars, 13 més que l'any passat. Els guanyadors i guanyadores de les finals d'aquesta 45ena cursa han estat els següents. A la 20, el car 606, Antèlmoleo, Ditoni López, d'Infantils, el car 506, amb la Georgina Barrera i el Pòle Ranz. A cadets, el car 403, amb l'Alvaro Mazzana i el Lucas Llorens. A Fèmines, el car 301, amb la Catalina Planellas i la Lua Busquets. Amics, del car 701, amb la Mariona Sales i el Pau Martín. Vaterans, el car 205, amb l'Adrián Llorente i el Carlos López. A juniors, el car 104, amb el Lucas Arjona i el Marc Pérez. A senyors, el car 22, amb l'Àlex Oriuela i el Lucas Gafarot. I a màsters, el car número 2, amb Marc Mangott i Marc Ruiz. Allorament dels premis, els guanyadors i guanyadores de la cursa i el visionat del vídeo amb els millors moments. Les durarà a terme el propè dissabte 26 de novembre, a partir de les 6 de la tarda, a la Salautopia del Casal de Joves. Divendres al vespre, com ja sabia fer l'anterior dissabte, on l'elicòpter va tornar a sobrevolar Sant Just des Bern. Va ser una campanya dissuasòria dels Mossos d'Esquadra per tal d'evitar robatoris en domicilis, comerços i naus industrials. A les xarxes socials, l'Ajuntament de Sant Just va exposar els motius de l'elicòpter, que va alertar a molts Sant Just Tengs i Sant Just Tengues. I va explicar que aquesta setmana s'han detingut 3 persones amb relació a robatoris al nostre municipi. La presència de l'elicòpter de Sant Just des Bern va despertar queixes entre el veïnat, que exposaven a les xarxes, el som a l'estapa, el soroll que provoca i en qüestionaven la utilitat posant en relació la pròpia dissuasió i el cos que suposa fer volar l'aparell. Avui s' inaugura l'exposició en escena mirades feministes sobre la representació de les sexualitats a la cultura audiovisual, a la sala trobada del Casal de Joves. Demà de l'augment del consum de pornografia entre la població jove, aquesta exposició vol afavorir el qüestionament de les normatives d'una sexualitat, basada en l'espectacle i la dominació, incentivar la crítica de models i narratives hegemòniques i donar visibilitat al desig femení. La mostra busca assenyalar les violències masclistes, presenten els discursos pornogràfics sense fer difusió d'imatges que contribueixen a la seva reproducció. La proposta posa en el centre pràctiques positives i les diverses aportacions des dels feminismes. L'exposició organitzada per l'observatori de les dones en els mitjans de comunicació es podrà visitar a partir d'avui fins al propè 28 de novembre al Casal de Joves. I això és tot, tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enxos tenc als s'enxos notícies de l'1 del migdia, fins ara mateix. La ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just durant el 8.1 S'ha de fer tot el que vull, sapar el sentit de reonar. Jo comprengue l'amor com una frase dolça després d'un ves o mar. No comprengue l'amor com una unica cosa, les mil cares d'estimar. Perquè si al món som tants, només puc estimar-te, que em dau tancar. Perquè se'n fa violent de compartir-te amb altres, i prediquem fraternitat. Ja no en tens la som, en els llores que trapen, amb els enamorats. Rondo en un camí, diluïts als marges, perdo el peu a cada pas. Vís l'amor d'avui, el de demà m'espera, no sé prometre'n va, ningú li recorreix entre la trencadissa, que junts van deixar el marxar. Jo compre'n l'amor com una frase dolça, després d'un ves a mà. També compre'n l'amor com una tarda llarga, les mil cares d'estimar. Vinc d'un llarg quivern, i em fronco la distància, d'on estiu l'assar, amb els peus dels cals de caure dels arbres. Buscan fruits de baritna, jo compre'n l'amor com una trucada, sense arretrem ni engany. No compre'n l'amor com un forat negre, una pasa enfonsant. Tot el que acord sense enllums a la distància, va envenyogajant, a cap rich del que desconeixem encara, se'n senen i es van apagant. Jo compre'n l'amor, transparé'n encara, que això em faci mal. També compre'n qui vol, pensa la besarda, d'amor i ensolada. Estaré trist, estaré bé, seguiré buscant una cançó en el teu adeu. Estaré trist, estaré bé, seguiré buscant. El meu país és tan petit, que quan el sol se'n va a dormir, mai no està prou segur d'haver-lo vist. I el nostre país és tan petit. Què ens acompanyi de nou, Lluís Llach? Hola, bon dia. Amb aquest país petit. Sí, el nostre. Petit i ben avingut. Això va ben avingut. Posem una mica en sol, que diríem a veure què. Jo crec que el sentiment és el que és. I país petit s'enjusta. És un petit país petit, no? És el paradís petit. Escolta, hem tingut els cars, et volia preguntar... Sí, sí, molt emocionants. Et vaig veure, et vaig veure. A mi em fa empatir molt per això, eh? Home, em fa empatir. Ara, quan veus, ara hi preguntava l'Eloa, perquè és clar, veient qui ha agonyat, és el net d'uns amics, un fill d'un altre, i això és molt... A mi m'agrada molt, vaja. Els acabes coneixent uns o els altres, no? Sí, hi havia una jantada impressionant, una jantada... Comentàvem que dels anys que hi havia més gent... Bé, també hi havia 15 cars més, no? Prou de 200, eren... Sí? No, però 200, no. Però de 120, això. I la feina de guerra. Jo sempre penso en la feina de guerra dels coses. Hi ha molta feina, molta dedicació, i s'ha de felicitar, perquè jo crec que va ser... va ser una jornada, doncs... Rodona. I tant. Hi ha algun petitet que es va fer mal, un altre que no era tan petitet que també es va fer mal, però bé... Ja se sap, a més, llavors, l'orgull, em vaig trencar el peu... Encara és més....baixant amb els cars. Però algú s'ha fet mal, així, d'alguna trencada? Perquè sí que hi havia alguns cops... Em sembla, em sembla. Jo vaig veure que anava amb una cadira que et porten fins a l'ambulància. Crec que era el fill de la Clara Segura, el Martí, que em sembla que el peu li havia passat alguna cosa, perquè el peu anava una mica tonto. Sí. I després, la filla del Rafael... i de la Isabel... del Rafael Malareda. El dic gros, però el va fer podir. Ah, sí? Va fer tercera, oi? Sí, sí, va fer podir, amb el dit trencat. Ui, això m'ho ha explicat la seva mare a la tarda, que era en el teatre. I he dit que és tot tan emocionant, i ara, jo, per sort, no he tingut mai ningú de casa que hi baixi. Perquè, si no, em sembla que no ho aguantaria. No sé si hi aniria. Vius diferent, és clar. Sí, home, ho veus des de la barrera, per entendre'n. Saps que dius, oi, mira, però quan tens algú de la família... O, de vegades, són 3 i 4 de la família que baixen. Sí, també. I germà en Junts, hi havia la categoria amistes... I matrimonis. Junts, sí, sí. I matrimonis. Matrimonis que, per primer cop, baixaven. M'ho he dit que... Déu-n'hi-do. Home, la persona amb més edat, havíem calculat 61 anys. El baterà amb més edat que ha baixat els cals aquest any. Sí. 61 anys, eh? Va ser, jo precisament vaig veure com arribaven a la semifinal, eh? Perquè a la final no la vaig veure dels veterans, dels veterans. I quan arribaven, tots, estaven tan contents. I un, ostres, tu, quan feia convent a l'altre. Vull dir que hi havia una bona... Sí, bona sintonia. Hi havia una bona sintonia entre ells, no com... Els hi ha passat tot. Vull dir, no és com quan tens 12 o 14 anys que és a matar. Sí. Que vas a matar. Vull dir, ho han de més competició, no? Sí, el que va tenir ni és un grau. Vull dir, és allò de divendres, ho fem com un plaer. Que encara podem baixar. I també amb els cals, amb com funcionen, com reparar-los. Però vull dir que, esclar, cada etapa té la seva... densitat, per entendre'ns, no? I és clar, hi veus els petits que es matarien per arribar primer. Però també tenien bona relació entre ells. Sí, no dic que no, però... Tenien la sang calenta. Però vull dir que el moment d'arribar és a dir... Tu no em passis, eh? Vull dir que... Però bé, i a la tarda vam anar a teatre del 2000, més 50. Sí? Sí, molt bé, la sala estava plena. El 17 ha dit que també va estar plena, la sala del 50. I jo, quan van acabar, i així els vaig dir, ens ho heu passat bé, molt. Doncs això és l'important. Vull dir, perquè ho heu comunicat en nosaltres. Vull dir, és bé, que us ho estàu passant molt bé, i ens ho heu fet passar molt bé nosaltres. Però dic, el principal és que el que facis t'agradi. I disfrutis fent-ho. A fora que si agrada la gent o no. Que tu et sentis convençuda que fas allò. Deixa-ho veure, ho heu sentit, ho heu notat. Sí, ja els hi vaig preguntar tots. Tu has passat bé, tu has d'allò. Sí, i tant, molt. Això és el principal. Que tingueu aquesta il·lusió, aquestes ganes, de continuar fent teatre, encara que sigui un cop a l'any, o sigui el que sigui, i que passeu aquests nervis, i que no dormiu, i que no llocs, i això no té preu. 2000 més 50 és el grup de... Bueno, el 2000 van fer 50 anys. Exacte, no va dir. Clar, el començament no minguo, que s'ha de presentar qui és el noi, el noi. Que diu, soc un noi de 72 anys. Va dir. Clar, ara ja tenen uns quants més, sí. Però començar a la vida, a fer el currículum del seu personatge, que era a la gana, i era això, i era allò, i que d'edat tenia 72 anys, ho va dir, i tant, tranquil. Però molt divertit, molt divertit. Sí, ho vam fer. I gent que doncs... la gent que es troba per fer aquestes coses, és molt important, que tenen aquesta il·lusió i aquestes ganes de fer, això és com en tot. Si estàs en un lloc que no t'hi trobes bé, plega. Plega, així és de clar, plega, perquè faràs anar. Et trobes malament tu, i potser també comuniques aquesta mala maró, els demés. Que a mi, si estàs en un lloc que tens ganes de treballar, o ganes de compartir, això és impressionant. Jo tinc una junta que estic encantada. Una junta del centre d'estudis, eh? No, ara que és l'hora del centre... Combrem, que fa exacte. No, no, però vull dir que sí, ens compromets amb una sèrie d'actuacions així, i hi ha una bona sintonia, i això és el principal, perquè si estàs en un lloc que uns no se'ls poden veure amb els altres, malament res. O tens molt fumut. Però, en canvi, quan hi ha aquesta bona sintonia i que d'ajudar-se o de compartir, això és fonamental per tirar endavant la societat i la cultura. Això també aniria bé als polítics. Moltes altres coses també, eh? Sí, però els polítics, segurament, si prenguessin lliçó de les entitats o de com funciona el país, a nivell de pobles, així, que es comparteixen inquietuds i ganes de treballar i de fer i crear espais culturals o d'espais del que sigui, però que la gent surti sabent que se m'ha passat bé o que aquella ha sigut molt interessant, que valgut molt la pena. Mira, el dijous vam tenir, no del centre, però hi vaig anar. La presentació de l'enri, de l'Eduard Marquès sobre el seu llibre, 1969, va estar dues hores parlant. I no es va fer gens pesat, eh? Perquè tot el que t'explicava deies... Va, digues més coses, explica'm més coses, encara. Quan la persona que tens el davant t'aporta, t'aporta coneixement i t'aporta la seva inquietud o el seu treball, és molt dignada de ser-hi i de ser respectuós i d'escoltar i compradir llibre. Això sí, compradir llibre, perquè, si no, ja em diràs. Però no, no. Vull dir, has d'estar, jo menys sempre dic que has d'estar al costat de la gent que tira el país endavant culturalment per fer un país més digna i més maco. Això feu des del centre d'estudis, també? Sí, esclar, intentem. Ni tant. Ara estem preparant la Vallada Poètica. Que teniu entre mans, això t'anava a preguntar. Doncs mira, la primícia, va. A veure què és. Aquest any ho fem, com vaig dir, el 15 de desembre. La Vallada Poètica, eh? La Vallada Poètica, a les 6 de la tarda, la sala piquet, i farem els dos primers cants del poema de Nadal, del Josep Maria de Sagarra, perquè és molt llarg. Llavors, aquest any fem els dos primers cants, i l'any que ve, si Déu vol i encara tenim salut i ho podem fer, farem el tercer i el quart can, que són els últims del poema de Nadal. Perquè és preciós. L'altre dia me'l vaig estar llegint una altra vegada, perquè m'ho llegeixo força, i és tan bonic, tan bonic. Doncs aquest any farem això. Farem els dos cants primers del poema del Josep Maria de Sagarra, i convido la gent a que vingui, esclar. El 15 de desembre és un dia... Dijous. És un dia, eh, que ho feu? Sí, un dijous a la tarda. No es repeteix la trobada. No, és única. És única. Devenia aquell dia, aquella hora, i si no s'ho perden, eh? Això mateix. Però avui dia espero, doncs, que la gent, quan ve, sempre sóc molt contenta. Perquè intentem... Intento, perquè en aquest cas, la que tenia els poemes és una servidora, doncs aquests anys últims hem fet poemes de grans escritors i poetes del món, però que parlaven de Nadal. I llavors, aquest any, vaig dir, crec que aquest any toca, fill Josep Maria de Sagarra. Sí que toca. I fareu rastolines després? Sí, sí, sí. Farem una rastolina, com està menat. És el dia de la rastolina de l'any, eh? De l'any, és el dia. És el dia que ara ja saps que són les rastolines. Ara ja ho sabem. Sí, sí. Vull descobrir gràcies a tu, Maria. És una paraula que utilitzi massa, la veritat, però... Sí, ara ja ho saps. Ara ja sabem què és. Bé. 15 de desembre, doncs. Sí. Fa un mes, tot just. Sí, un mes. Fa un mes, sí. Però bé, ja hi estem treballant. Ja hi esteu treballant. Què més teniu entre mans que pugui d'explicar? Amb bé, doncs, com que no ens sembla que ho vaig comentar, sí que hi haurà un representant nostre en els premis de la cultura del Baix Llobrega. Ah, sí? És a vos comentar que la proposta d'en Vici sense la no va entrar, com a candidatura, no? No va entrar, si no visques. Però sí que hi haurà una persona que representarà en el sopar, ahir en el sopar, en l'acte, que representarà el centre. Encara que no ens hagin escollit i anirà. Jo no. Com era allò, és de bien nacido o ser agradecido, no? Sí, bé, bé. Bueno, això t'ho vas mirar pels dos cantants. Sí. Vull dir que... Bueno, no entrem amb el tema que... D'acord, però aniré... Hi haurà un representant del centre d'estudis, de la junta, imagino. Sí, de la junta. Així és que ja estarem ben representats. Això és d'aquí ben poc, també? El dia 8. El dia 8 de desembre, clar. No. El dia 8 de desembre és pont. No, no, no. El dia 8 d'aquest mes, és el que és. Ah, mira, doncs aquí 4 dies... Sí, sí, sí. En sembla, eh? En sembla que sí. És que ara de memòria no t'ho sé dir, però jo diria que és el dia 8, eh? Serà, serà. No t'he apuntat tampoc aquí, ara. És el que també hi haurà el representant de l'Ajuntament, perquè el que vam presentar del projecte Món... Ah, sí? Era finalista. Doncs ja suposo que hi ha la Gina... O els comisaris mateixos de l'exposició, no? O els comisaris i la regidora de cultura, poder... No ho sé, eh? Tot això és parlar per parlar, eh? Ens ho està imaginant. O sigui, home, seria el més lògic, però cadascú se sap la feina que té. Ja no dic si vol anar-hi, sinó la feina que té. Perquè ara els que estan en aquests llocs tenen dues i tres coses al mateix temps. Sí, tant. S'han de dividir. I s'han de dividir. Entre ells. Doncs tenim una ballada poètica, que sí, estireu en representació del centre d'estudis, en aquests premis de precisament del centre d'estudis del Vas Llobregat. Sí, els reconeixements culturals. Exacte. I d'aquí a finals d'any, no sí, teniu també alguna misalània, perquè sé que vas estar treballant... Sí, hi ha l'any que ve, però començament, l'hivern segurament, eh? Però ja està en marxa. Les màquines ja funcionen. Ah, sí, ja està en frente i tot? Està en direcció... Si no està en presa, està ja en rodatge. I podem saber alguna cosa d'aquesta misalània? Que hi haurà quatre treballis. De quatre persones diferents, entenc. Quatre temàtiques o... Quatre temàtiques diferents. Sí, sí, en parlarem una mica més endavant. Val, deixem així amb suspens, eh? Perquè la gent tinguin ganes d'escoltar més. Doncs que més, Maria, crec que estem per avui? Sí, perquè no hem de dir res del Barça. No, jo estic poc al dia. Amb aquest cap de setmana de cas, no hi ha un acte de res. Ara quan vinguin els nens, ja parlaran. De veure què ens acollirem. Ells en saben més. Sí, a més... Estàs més al dia, està més al dia. Sí. Jo sé que venguanyar amb l'Ocesuna, amb l'Ocesuna, i ja en tinc prou. Ah, i el del Piqué, què et sembla? Perfecte, és una oi que se'n va per la porta gran. Escollir, marxar i estar, oi? I la porta gran és un oi que, en aquest sentit, té seny. I fa les coses ben fetes. Ja tornarà com a president, estic segura. Ho va dir, ho va dir. Estic segura que serà president. Tornaré, sí? Sí, jo crec que sí. Ho creus? I ho voldria, eh? Sí. Perquè ho porta a la sang. Ho porta a la sang i no necessita els diners. Estàs molt grana. Ah, no, això no. Aquest home de teva és empresari, té de tot. Ha renunciat el sol que li quedava i se'n va, eh? Vull dir... Serà no tothom és perfecte, però a la seva vocació de barcelonista, aquesta per mi és maquíssima. Doncs ja està dit. La té, la té. Visca el Barça, Maria. I tant. Vinga, doncs, fins i on ens vinem. Fins i on ens enplaçem, i tant. Una abraçada, Maria. Igualment. Bon dia. Té molt clar que aquí no hagués estat feliç, però reconeix que això de desapareixa tan tranquil, sense visar-nos és marxar molt poc estil, però que amb el temps concura tot, tot s'anirà posant allò. Diu que des del por xover un cel, que no te l'acabes, que la nit sempre surt de fumar i pensar en nosaltres i que per molt lluny que estigui, no hem de tenir por. Quant si agir de ceis serà? Quant si agir de ceis serà? Diu que el dia hi hem d'anar, que la visiem amb temps, però que t'her shits de sostres. Diu que el dia hi hem d'anar, que la visiem amb temps, però que la visiem amb temps, però que t'her shits de Keller. Diu que el dia hi hem d'anar, que la visiem amb temps, però que t'her shits de sostres. que l'avisem en temps, però que tenyits de sobres. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe, a Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. I ara que passen 4 minuts de dos quarts d'una del migdia, tenim l'Òrac, el Carles i el Ritx i Gafferot. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna. L'Ajusta, el magasin matinal d'Esberna.