La Justa del 13/12/2022

Comencem, doncs, el programa d'aquest dimarts 13 a Marte Estere. És sou d'aquests que teniu una mica de superstició, que creieu en aquests números? Doncs, vaja, és el vostre dia. Avui entrem en aquest tema How Deep Is Your Love, però aquesta versió és de Club Reader Glamp Leeds Corp. I ve l'Estar, una altra versió d'aquest gran tema. Amb aquest tema musical us donem a tots i a totes la benvinguda de nou a l'ajust del magàs immatinal de ràdio d'Esvern, com vés sabeu, fins l'una del migdia. Serem aquí amb vosaltres. I ara mateix passen 10 minuts de les 10 del matí. I mentre estan ens acompanya aquesta cançó, aquest tema musical anem a repassar com cada matí tot el somari de les qüestions que tenim preparades per aquest programa número 263. I comencem, com cada matí amb aquest espai informatiu, des d'ara mateix i fins les 11, el qual li repassem primer les notícies que tenim aquí, el nostre municipi, i acaba també repassem les portades dels diaris per assabentar-nos el que passa una mica fora de Sant Just. A nivell nacional i internacional ja acabem parlant amb el Carles Rius de la previsió del temps, amb aquest hashtag Meteo Sant Just o etiqueta Meteo Sant Just, poder publicar també les vostres fotografies a les xarxes socials o també buscar tota la informació que publiquem des de la ràdio. Això serà la primera hora abans de les 11 tot plegat, i a partir de les 11 comencem amb les entrevistes. Avui comencem parlant dels originals 22. Aquesta nova proposta de l'espai de lliure creació Carme Malaret és una reformulació, ahir ho parlàvem també en l'espai de notícies, del ja conecut com sigues original. Són un seguit d'obres d'una quarantena d'artistes, de diferents indrets, no tots són d'aquí de Sant Just, i el que proposen per aquest originals 22 són una sèrie d'obres que es posen a la venta per preus que rondin a partir dels 40 euros i fins als 400 per, o amb la voluntat, podríem dir, d'umplicases durant aquest Nadal per regalar art. Serà a partir del 17 de desembre i fins al 5 de gener. I precisament parlarem d'aquests originals 22 en part de les persones dels membres de la comissió que estan carregades d'aquesta mostra dels originals 22, que és aquesta proposta de l'espai de lliure creació. En parlarem doncs amb Laura Peringo i també amb Kim Deu. I passarem de parlar d'art, a parlar també d'esport inclusiu, perquè coneixerem el primer club de futbol amb cadira de rodes elèctrica de Catalunya. Ells són el Barcelona Powershare Football Club i amb ells parlarem precisament amb el fundador, bueno, amb els dos fundadors, de fet, amb Benjamin Moneta, que ell és cofundador i també el Diego González, ell és cofundador i també entrenador. Només donar-vos algunes pins d'allades. Benjamin fa un any que ha arribat a Argentina i ha vingut, entre altres, per acabar d'estudiar a un postgrau sobre projectes socials i gestió de ONG a la Universitat de Barcelona. I a partir d'aquesta d'aquest estudi ha començat a crear aquest equip, són un total de 8 jugadors de moment, de 14, 60 anys. I estan pendents del consell català de l'esport de la Generalitat, per ser un club oficial. També col·laboren conjuntament amb l'Associació d'Esplugues sense Barreres i ja han organitzat algun que un altre partit. Això serà la segona hora, com deien, parlarem d'art i també parlarem d'aquest esport, inclusive, el primer club de futbol per a cadira de rodes elèctriques de Catalunya. Això serà la segona hora i a la tercera hora parlarem de podologia i també d'economia. Ho farem per separat i primer parlarem d'economia amb el Rafael Osorio i han acabat parlarem també de podologia amb la Teresa Montero. Això és tot el que us presentem per aquest programa, com deien, 263 de la Justa. Ens quedem escoltant aquest tema d'aquí San Cooper, les diu Let's Stay Together. Escoltem aquest tema abans d'entrar a fer repàs informatiu de totes aquestes qüestions. I you forever, that's what I need, let me be the one you come running to, I'll never be untrue. Oh baby let's, let's stay together, loving you ever, whether times are good or bad, happy or sad. Good or bad, happy or sad, good or bad, happy or sad. Oh baby let's, let's stay together, loving you ever, whether times are good or bad. Oh baby let's, let's stay together, loving you ever, whether times are good or bad. Seguim demà escoltant bona música, però en aquest cas ara és per parlar de les notícies que tenim a Sant Just, aquesta hora i de nou. Avui ho fem amb el Carles Rius, que el tenim amb nosaltres i, durant aquesta primera hora, ens informarà també d'aquestes notícies, de les portades i acabarem el seu propi espai, que és l'espai del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia de nou, molt bé. Anem a repassar amb tu aquestes notícies de Sant Just, com sempre preguntem, que tenim aquesta hora aquí al nostre municipi. Doncs anem a reforçar una miqueta, una activitat que és típica de Nadal, ja hem pogut veure el nostre municipi, com tenim banderoles per tot arreu, anunciant les diferents activitats i felicitant-nos les festes que estan a tocar. I una de les activitats potents, podríem dir, d'aquests Nadals de Sant Just, és l'espectacle dels pastorets de Sant Just. Doncs bé, parlarem una miqueta d'aquesta representació, que és una obra basada en l'obra Esteu de Pep el Venei, que ha anat evolucionant al llarg dels 10 o 11 anys que porten fent tu, i que ara ja s'hi sembla poc, però més o menys trenca una miqueta amb el pastoret. T'han reformulat, també. Sí, sí. I aquesta activitat, que havia estat també a la sala municipal de la Teneu, que fins i tot els seus inicis, el primer cop de tots que no van ser a temps de poder fer la representació física en una sala de teatre aquí a Sant Just, es va fer una ràdio novel·la. La primera vegada que es van fer pastorets va fer aquí a la ràdio un ràdio novel·la, que va ser molt divertit. Com a mínim, s'havien estudiat el paper i vam poder fer-ho en directe per la ràdio. I, a més, recordo que per Nadal i per Santa Esteva vam fer la retransmissió a la ràdio d'aquests pastorets que els vam emetre, doncs, potser fa 10 o 11 anys, ja va ser el primer cop que es van fer els pastorets. L'any següent, ja amb aquests papers ben estudiats, amb petites modificacions de la ràdio novel·la, amb els efectes i tot, ja van haver els primers pastorets de Sant Just, doncs... Vam ser radiofònics dels primers pastorets de Sant Just? Els primers pastorets van ser radiofònics. Sí, sí, sí, sí. Podem estar ben contents. És una d'aquelles coses que tenim al currículum de la ràdio. Doncs, va, parlem de que ja podem comprar entrades en quany com a novetat es farà un assat general obert a tothom el dia 21 de desembre, i l'entrada tindrà un preu de 6 euros. Això és el dia 21 de desembre. És un assat general, amb entrada lliure a tothom, i un cost de 6 euros. Després, la resta de dies que tenim són el 22, el 23 i el 26 de desembre. Sí, són les dades en què es farà la representació. L'entrada tindrà també un cost una mica més elevat de 8 euros, o sigui que potser el dia 21, pels que són més garrepes, van allà fotent-se bufetades per haver de pagar només 6 euros, no passa res. Però vull dir que si volem anar al 21 tenim l'opció, i si no el 22, el 23 i el 26, l'entrada val 8 euros pels socis, i socis de la teniu, i 10 euros pel públic en general. O sigui que l'estalvi comença a ser important el del dia 21, però no passa res. Pels pastorets. Aquest any hem fet el 9 dies, un nou álbum, hem fet per cam i jo crec que és un any que també té a fer costat econòmicament, també, si es pot, són 2, 4, 6 euros. I després per fer una mica d'escola, per fer una mica que els infants s'enganxin aquesta activitat, aquesta tradició, que esperem que s'allargui al llarg dels anys, aquí al nostre municipi, els menors de 4 anys, l'entrada és gratuita, que també està molt bé. Aquestes representacions començaran totes a les 8 del vespre, i les entrades es poden comprar ja a través de la plataforma d'entràpolis. Com hi podeu accedir? Si aneu al web de radiodesvern.com, aneu a l'apartat de notícies, veureu el titular dels pastorets de Sant Just i dins de la notícia tens el link per anar a Entràpolis i triar el dia, i el moment que vols anar a veure aquests pastorets. Recordem que durant aquestes dades es proporcionarà el disc amb les cançons de pastorets a totes les persones que van participar al Berkami, que es va solir amb èxit. Aquest disc encara no està físicament, però sé que aquesta setmana, entre divendres i dissabtes, ja hi serà. Després hem de dir que les persones que no hi van participar també podran obtenir directament el disc als dies de les representacions. I ara una petita exclusiva, que em deixo una jo aquí, que no s'ha massa gent. I és que el dissabte al matí, com que hi ha la cantada de Nadal es de banda al mercat, al denit de la cal i que cada any fem una mica de gresca, sempre es posa una miqueta de música ambiental de Nadal, abans que hi hagi el concert de Nadales i les cantades de Nadales que fa la gent. Aquesta música ambiental que hi haurà al principi serà el disc dels pastorets. O sigui, que amb exclusiva el dissabte al matí ja sonaran les cançons dels pastorets al carrer Bonavista amb Raval, llavors ja tindrem una mica l'exclusivitat aquesta de poder escoltar les cançons dels pastorets. Així que recordeu, 21 de desembre, 6 euros, 22, 23, 26 de desembre, entrades, socis de la Teneu Vuit, públic en general, 10 i els menors de 4 anys gratuït. Aquest és l'estat de l'estat de l'estat de la Teneu Vuit. Aquest és l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de la Teneu Vuit. Aquest és l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de la Teneu Vuit. Van visitar Radio Desverg, van estar explicant una miqueta de com va sorgir aquesta idea que estàvem comentant per promoure la creació d'aquest projecte. La Montserrat va explicar que es coneixien a través del món de la música però que la Marta es coneixia a la seva part artística i ella la inquietud del món dels somnis de la Marta. I així es va fer com un conglomerat artístic i així es van posar sobre la taula aquesta possibilitat d'enviar els seus registres unírics perquè la Montserrat els materialitzés en obres d'art. Hem de dir que aquesta exposició està a Can Ginestar, que hi serà amb nosaltres fins al proper dia 5 de gener del 2023 i que val paga la pena anar i fer una visita i veure aquestes obres de la Montserrat Sonyer i la Marta García, el celler de Can Ginestar. I tant, clar que sí. Teniu també un vídeo molt breu resumit, són uns pocs segons, crec que no arriben a 40 segons. L'Instagram de Ràdio d'Esvern, a Roba Ràdio d'Esvern, si voleu fer un petit test d'aquesta mostra, però després aneu a veure-ho, també. Si voleu fer uns 5 cèntims, ho teniu també a l'Instagram de la Ràdio i Carles, ens faltaria una última notícia per saber d'aquí el poble. D'una activitat que se celebrarà aquest diumenge, paral·lelament al mercat de Nadal, que serà l'edició que Sánchez d'Esvern ens participa en la 31è edició de la Marató. En guanya el diumenge 18 de desembre, la Marató dedicarà l'edició a les malalties cardiovasculars, per això hem vist aquests cartells del boom-boom per diferents punts del país. La principal causa de mort dels països desenvolupats i un dels problemes actuals de salut pública més rellevants, el problema de la malaltia cardiovascular. La sensibilització i la divulgació sobre la salut cardiovascular, juntament amb l'impuls de recerca científica, seran els objectius d'aquesta 31è edició de la Marató, de TV3 i Catalunya Ràdio, que això no es diu massa. A Sánchez, durant la terme, una sèrie d'activitats solidàries, els propers dies, hem de dir que tindrem, per exemple, el diumenge 18 estaran presents al mercat de Nadal de Sánchez, amb un estant a la plaça Camuapa, on faran un sorteig en productes de just comerç a la tarda, i també es disposarà de diversos items que es podran comprar per participar d'aquesta Marató. El mercat de Nadal també hi haurà activitats per a dades al mateix 18 de desembre, però en altres punts del municipi, per implicar al màxim de persones. Per fer una caminada solidària, fem un recorregut per als carrers del municipi, i arribant al mercat de Nadal a la plaça Camuapa, recordem que això necessita inscripció, perquè suposo que hi haurà una mica d'habituallament, s'ha de donar una mica d'aigua, sucs... Hem de dir que la biblioteca Joan Margarita ha creat una guia de lectures de llibres relacionats amb l'alimentació com amb la salut cardiovascular, que això també està vinculat a aquesta Marató. L'Associació de Veïns i Veïnes de Masjui ja ha fet l'ingrés dels beneficis del bingo i el sorteig solidari que van fer per festes de tardor, que també n'hava destinat a la Marató de TV3, i hem de dir que la xifra són total de 322 euros que l'Associació va recollir el cap de setmana del 22 d'octubre conjuntament amb totes les persones participants i col·laboradores a través d'una sèrie d'activitats que es van dur a terme al migdia conjuntament amb un dinar popular, així que diverses activitats per aquesta Marató de TV3 que paral·lelament que el 18 de desembre tenim el mercat de Nadal aquí a Casanostra i també tenim la Marató, doncs també és bo informada que es pot participar amb diferents maneres, amb la Marató a través i no a Santar-te a casa, tancar-te allà, mirar per la tele i fer la teva aportació, sinó que també pot sortir sense judicis i fer coses i ser més actiu. I tant, i tant, doncs vinga, a tots a col·laborar amb la Marató, des de Ràdio d'Esverns també estem donant el nostre suport, d'alguna manera, ja sigui entrevistant, parlant amb ells, donant veu a aquestes activitats, que menys podem fer des d'aquí, no? I tant, que més, hem fet les 3 notícies, oi? Ens falta fer, diguéssim, una pausa, una pausa musical, i Carles, tornem amb tu de nou avui per fer aquesta previsió del temps, et sembla bé? Em sembla perfecte. Vinga, anem a escoltar aquest tema de BTS, no sé si et sona aquest, BTS, és un grup de joves coreans que tot just ara a Catalunya Ràdio se'n feien resoi, comentaven que han hagut de passar pel servei militar obligatori, per la mili que seria aquí, que diríem que coneixeríem, i han deixat de banda, òbviament, aquests 8 components del grup, han deixat de banda la seva carrera musical, que han fet versions amb Coldplay i altres cantants del nivell. Per tant, escoltem avui un tema seu esperant a quedar aquí 18 mesos, puguin tornar a fer música, esperem que no els tallin la vida amb aquest servei militar, que té poc sentit. Ara tornem, Carles, escoltem aquest dinamite de BTS. Vinga, anem, anem, anem, anem. Vinga, anem. Vinga, anem. Vinga, anem. Vinga. A les botes ràdio d'esfer, sincronitzes ràdio d'esfer, per l'àmbit de Sant Jordi, l'horantat d'un foc. I do you look away, the moment I got you right. Is this something that I've said, something that passed me by. I know there's little that I could do to get through to you tonight, so I won't give it a little rest. Hi ha un minutet de tocar aquests dos quarts del matí. Comencem a repassar les portades dels diaris i comencem avui, com que dematim la portada del diari ara amb els resultats escolars, alerta per la caiguda general del nivell de català, matemàtiques i anglès. Sembla que les proves de competències de primària i secundària consoliden les pèrdues per la pandèmia. Tot just també ho comentaven a Catalunya Ràdio. Els alumnes de 6M reculen en tot tret de medi natural, i també el 15% està molt per sota del mínim. En fotografia trobem un veí, un home, podríem dir, torturat i enverinat per la Guàrdia Civil, diu que ahir, a 49 anys després que fos enterrat, va començar l'exhumació del militant antifranquista Cipriano Martos, torturat fins a la mort al 1973 per la Guàrdia Civil. Expliquen també a la portada del diari ara que el seu germà el recordava al cementiri d'arreus, on se suposa que hi ha el seu cos. Carles, el diari ara també em portava per l'edat política, passa per esquerra pel partit socialista, i ens faltarien uns tres destacats de la part de baix, si vols seguir repassant. Doncs sí, ahir comentàvem una miqueta que Esquerra Republicana estava negociant, recordàvem que el cap de setmana havia estat aquí en Pedro Sánchez, a Catalunya, que havia parlat de la malversació, i de veure com arribaven a una cora amb Esquerra per pactar els presopostos. Doncs bé, Esquerra i el PSOE sembla que han pactat aquesta malversació, i l'ara confirma que els republicats proposen que el sí en un referèndum necessiti el 55%, o sigui, en un referèndum pactat, o sigui, no anava pel dret, però com a mínim veiem que Esquerra està treballant més a poc a poc del que molta gent voldria, però està treballant per poder tenir un referèndum legal d'aquí uns anys al nostre país, a Catalunya. L'ara també té en breu tres notícies, el que deies tu, tenim que la Polícia Velca escorcoll el Parlament Europeu pels soborns de Qatar, això portarà una cua, aquest mundial dels nassos, que per forrar-se a 4 o 5 cauran uns quants caps, aquí ja ho veuràs. Després també ens parlen que ha estat detingut el músic Albert de Prüís per haver abusat d'una menor, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la notícia. I també, doncs, que Xavier Trias ahir estava sentint pels vulletins de Catalunya Ràdio, que deia que aquest vespre tingui un sopar, diré si sí, si no, si m'hi apunto o no, però sembla que sí, que Xavier Trias, tot i l'edat, que això no és un impediment, s'apunta a la cursa per tornar a l'alcaldia de Barcelona, s'apunta al diari ara i que ahir al matí, doncs, em sembla que en Trias va estar a Catalunya Ràdio i va dir, jo ho diré aquesta nit, ara no m'aproteu. El tio està, es va fer... Està sent una mica pressionat, no podíem dir? Vinga, seguim repassant portes dels diaris, passem ara també a la Vanguardia, seguim amb la qüestió catalana, diu la Vanguardia, en fotografia també tenim l'Alba 2, el nou Cinco Tró, a Catalunya, i altres qüestions que passen per entrevistes, el precandèia de Junts per Catalunya, el dia de Barcelona. Que això suposo que amb algú ja li hauria de dir... Algú hauria de dir... El Xavier Trias ja li hauria de dir a algú que es volia tornar a presentar perquè el dia després de dir que sí, amb el vespre ja hi ha una entrevista, perquè la cosa ja està una mica preparada. Jo crec que aquestes coses estan tan preparades, que ho fan una manera tan suau, que sembla que... La Vanguardia està una mica vinculada al partit d'en Trias, que diu que la qüestió catalana entre Sòia i Esquerra, que pacten un màxim de 4 anys per a la malversació, sense lucre, socialistes i republicans encarrilen la reforma d'un codi penal, malgrat el desmarcatge d'unides podem. Feijó també, tot collarada en aquesta qüestió catalana, diu que demanen la convocatòria urgent d'eleccions per no continuar pagant peatges als independentistes. És més important que no hi hagi uns pressupostos a l'Estat espanyol i que tots ho patim, perquè no pas pactar amb una gent odiada, alguns odiats d'un reconec de la península i bèrica, i també Esquerra fixa la independència en un referèndum amb el 55% a favor. La Vanguardia també destaca en format fotografia que arrenca l'Alba II. Veiem una dona amb una parella arredera que saps d'aquells que es puc desconectar aquest cable, perquè és una autèntica virgaria. Aquest és l'aplicació de l'Estat espanyola, que és una de les instal·lacions del 5Trot, Alba de Cerdanyol a l'Alba llest, dirigit per la Caterina Biscari, que es modernitzarà i s'ampliarà al projecte Alba II, que té el suport de la Generalitat i del Govern espanyol. El nou accelerador costarà 120 milions. Entrarà en funcionament el 2031 i oferirà imatges nanomètriques d'objectes diminuts i d'aquí tenim la imatge del 5Trot. Si aquest és el 1, el 2 no és espectacular. Es veu un matoll de cables. És difícil explicar el que veu. Si no portis un nen petit aquí, ui, se m'ha caigut això. Un gos, també. Tenim altres títoles en un format més gran. Per exemple, l'entrevista de Xavier Trias, precandidat de Junts per Catalunya a l'Alcaldia de Barcelona. Aquí el tenim una altra cop per anèstima, a vegades per ser alcalde de la ciutat de Barcelona. Un altre titular, més o menys en el mateix format, potser una mica més petit, diu que podem obter que la llei trans no limiti la lliure a l'acció dels menors. La llei trans va superar el primer examen de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats sense modificar els punts més polèmics relativos a l'autodeterminació de gènere i també en format breu. Tenim la polèmica multa a un pastisser per un suposat anunci sexista. També se'n parla dins de les pàgines una entrevista a Juha Guan, pianista de gira per l'estat espanyol, diu que l'edat de sexi ja se m'ha passat. Ara la meva edat és la del tocar el piano. Una dona que feia molt bé el piano i està de bon beure. Tenia les dues coses. La primera, la primera, la segona, la segona. El dia a dia el dia a dia, les 72 hores que van sexejar l'eurocambre, la venguàrdia, avui reconstrueix l'esclet del probablement el pitjor cas de corrupció que s'ha destapat mai a les institucions europees. Avui s'han parlat dins les pàgines d'aquest dimarts 13 de desembre. Ens faltaria una última portada, Aquesta malversació, que serà castigat amb 4 anys, era un delicte castigat amb 4 anys, parlem de rodalies, i també parlem de la fusió nuclear, perquè els Estats Units arriben a una fita per crear energia neta, barata i limitada, atenció, eh? Déu-n'hi-do, mm-hm. Doncs tot teu, Carles. Ai, tot meu, gràcies. Em pensava que t'havies arrencat. No, no, ja està, ja està. No, jo faig així un repàs i ja... Jo la deixo parlar així, jo descansso, gole. Doncs el periódic, com pitular, parla de la malversació, serà un delicte castigat amb 4 anys, és la portada del periódicó, jo crec que la portada no fotogràfica de tots els 3 diaris que hem comentat és aquest titular, també la fotografia sí que varia, cada diari ha presentat la seva, doncs el periódicó parla de rodalies, que es recupera amb aquesta nova estació de Sant Andreu Quinaugura, l'Eix Ferroviari de la Sagrera. Hem de dir que es veu una imatge de l'arribada a l'estació, perquè ells veu posant funcionament, i això permetrà molta gent. Per exemple, els que venen de Girona cap a Barcelona, si estaven una hora i mig d'arribar a Barcelona, entre trens, agafar l'autobús i arribar a la ciutat, ara faran una miqueta menys, tot això, que sigui benvingut. A més, era curiós que hi pot haver TV3, una de les senyores, diuen, porti 5 minuts de retrasse al primer dia, dius, això va inclinant, amb el temps... Sí, acabarà sent una hora de retrasse. També hi ha un altre titular que parla, que podríem dir, el tema del dia, el treball parteix de 1.050 euros per fixar la pujada del salari, i mínim 1.050 euros. Jo sé que s'hauria de pujar una miqueta més, però les portes estan més. Estan, tenim que pagar tots els mortals, a final de mes. Decisió esperada, el periódico també destaca amb una fotografia petitona que tria, serà el candidat junts a l'alcaldia de Barcelona. També el periódico destaca, amb petit titular, que el nivell dels alumnes catalans desocau en totes les assignatures, d'això n'has parlat tu també, a la portada del diari. Sí, a la portada del diari ara, de fet, era el que remarca, a més, amb unes xifres bastant esfaralldores, podríem dir, perquè, mira, el 15% estan molt per sota el mínim. O sigui, 15 nens de cada 100 no arriben al mínim, no? I, a més, els de 6è reculen en tot, en totes les assignatures, excepte medi natural. Això, ara hi havia un tertulià a Catalunya Ràdio abans de començar l'ajusta que parlàvem. Sospenem amb català anglès i matemàtiques. Sí, però hi ha un problema que l'atemàtica d'aquestes assignatures es fan des d'un despatx i sense veure la realitat dels instituts. I s'hauria de... No es tractiu, tampoc, segurament. I això està passant moltíssim, eh? O sigui, s'està fent molta cosa dels despatxos i ningú està atrapitxant el terreny per poder mirar si realment el que s'està fent des del despatx és el que val la pena o s'ha de fer una cosa diferent. I jo crec que s'hauria de fer una mica de... treball de camp, eh? Per poder arribar a un nivell millor. Però sí, és un desastre. L'altre dia parlàvem de les navalles per sortir de festa, ara veiem que els alumnes diuen, això és 6è. No crec que sortim de festa amb navalles els de 6è. No, però vaja a punt de maneres, potser. A punt de moltes maneres. I jo crec que la gent que ara està dalt de tot, entre els 30 i els 40, que són els que porten al món, doncs hem de pensar en aquesta gent que ve darrere, perquè són els que els han de pagar la pensió. Només miraus el cul, si cas, eh? Però hauríem de treballar una miqueta més el futur del jovent que ens està pujant. També, aquí jo he fet editorial, he fet reflexió. El periódico també destaca en portada que Catalunya vacunarà de grip el 2023 als nens de 6 mesos a 5 anys. Menys immunitat. Sembla ser per les criatures i se'ls ha de vacunar més. També parla de fusió nuclear. Ens arriben a una fita per crear energia neta, barata i limitada. És un gran pas, eh? Aquesta notícia és molt petit, aquí, en Montrecó, però un dels països que més contamina, que comencin a estar treballant per crear una energia més neta, és un gran pas per la humanitat, perquè són d'aquells països que s'ho han mirat ben poc. Fins i tot tenien, fins fa poc, un president que no s'ho creia, això del canvi climàtic. Aquesta és una mica la portada del periódico. Ens falta la imatge aquesta que sempre dius tu, que t'agrada, la P, del periódico en què podem veure el globus d'or que nomina Anna de Armes pel seu paper, com a Merlin. Una pel·lícula que costa de passar una miqueta i s'ha de... No vaig començar, però no la vaig acabar. He de dir que he rebut moltes bones crítiques per part de amics i amigues que l'han vista, però jo crec que l'hauríem d'anar a una oportunitat, a més, si està arremant aquests premis. Sí, encara no l'ha arremat, és tan nominada. S'ha anomenat el globus d'or. Hauria de fer l'esforç un dia d'aquests que estiguem així agafats, de dir, estic a casa, no tinc res més a fer. Si tinc el camp net, llavors m'hi poso a veure la pel·lícula, perquè és dura. Sí, totalment. Doncs això és la portada del periódico d'avui. Doncs ja ho tenim, Carles, gràcies com cada matí, ja que comença a ser una mica habitual. Escriu que de mal, la lua faci molt millor que allò que això és segur. Acta de presència, no? Bueno, aquí tots ho fem bé. Tots ho fem bé. A més, tenim la gran capacitat de fer moltes altres feines fora de la nostra. Això crec que és un punt en favor nostre. Gràcies, Carles. El passant de les 10 del matí, escoltem aquest tema. És una versió acústica de Torn i la canta a la Bet. Així sona, és una versió acústica amb piano, només. I ara tornem, però, vestit ja de Mateurola. Això. Fins ara. ... I'm into something real I'm wide awake and I can see the perfect sky is torn You're really late, I'm already torn So I guess the fortune teller's right I should've seen just what was there, not some holy light It crawled beneath my veins and now I don't care I had no life, I don't miss it all that much There's just so many things that I can touch, I'm torn I'm a lot of faith, this is how I feel I'm cold and I am shamed, lying naked on the floor Illusion never changed into something real I'm wide awake and I can see the perfect sky is torn You're really late, I'm already torn There's nothing where you're so light My inspiration has run dry There's what's going on, nothing's right, I'm torn I'm a lot of faith, this is how I feel I'm cold and I am shamed, lying naked on the floor Illusion never changed into something real I'm wide awake and I can see the perfect sky is torn I'm a lot of faith, this is how I feel I'm cold and I am shamed, lying broken on the floor You're really late, I'm already torn Torn I'm a lot of faith, this is how I feel I'm cold and I am shamed, lying naked on the floor I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel Get down on it Get down on it Get down on it I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, this is how I feel I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve I'm a lot of faith, esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve Esteve però que servirà per evitar, en el futur, la persecució contra l'independentisme. Des del PSOE s'assegura que, amb la reforma, els fets del 2017 no queden impunes. Madrid, Dani Sainteaja. Bon dia, llum verda, la ponència de la reforma del Codi Penal s'incorporta el text, la rebaixa de penes pel delicte de malversació que van pactar i socialistes i republicans, i també una esmena del PDeCAT per evitar la revisió de penes als condemnats per corrupció. El portaveu d'Esquerra, Gabriel Rufián, acaba d'assegurar que és una reforma més pensada pel futur, que no pas a pèls actuals en causatge del procés. Nunca nada se ha negociado en base a la situación personal o a los nombres o a las condenas de unos o de otros. En esta reforma se ha pensado mucho más en futuras generaciones, en futuros hechos. El PSOE, mentre tant, insisteix que amb el nou Codi Penal, cap dels delictes vinculats a l'1 d'octubre quedarà sense càstig penal. Dani Sainteaja, Catalunya Ràdio Madrid. El futur candidat de Junts a l'Ajuntament de Barcelona a Xavier Trias ha assegurat que si no guanya les pròximes eleccions i és el calde, marxarà cap a casa, Trias ha dit. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio que el seu objectiu és aconseguir 14 regidors. Els mateixos amb què va guanyar les eleccions al 2011. Actualment Junts en té 5. I sobre la política de pactes, Xavier Trias ha indicat que està oberta a parlar amb tothom sense posar línies vermelles. El que sigui capaç amb una altra força sumar 21. Amb quina força sumaré 21? Doncs ja no depèn de mi, depèn dels altres. I jo estaré obert i la gent sap que estic oberta quan se vulga tipus de negociació i de conversa i que el que no et meto, i ja ho veig ja en el seu dia, és que em posin barreres. Que hi ha ocasions, tu és no, aquests no pot ser, aquests altres no pot ser, no. Optimisme del PSC i Esquerra sobre com avança la negociació dels pressupostos per l'any que ve. La portaveu dels socialistes al Parlament, Alicia Romero, n'ha parlat els matins de TV3. Estem treballant, diria doncs que un bon ritme, per veure si som capaços d'arribar a un acord, volem que les coses facin bé, volem un bon acord per Catalunya i per tant no volem córrer. La Unió Europea imposarà un atac a les importacions industrials més contaminants en una mesura sense precedents a tot el món. Bruxelles ha acordat avui l'anomenat impós fronterer sobre el diòxid de carboni. Es tracta d'un mecanisme per equiparar els criteris medi ambientals del mercat europeu i les importacions considerades més contaminants en grans sectors, com el de l'acer, l'alumini, el ciment, els fertilitzants i l'electricitat. A diferència d'altres països, els fabricants de la Unió Europea estan obligats a comprar cuotes per compensar les emissions contaminants amb aquest acord dels 27 i el Parlament Europeu. Es vol evitar el dàmping ecològic que pot acabar derivant en la deslocalització d'algunes fàbriques fora d'Europa. El passebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que s'estrèn a divendres, serà un màpink nadalenc interactiu i serà la façana de l'Ajuntament. Els ciutadans podrán interactuar-hi amb el seu mòbil. Barcelona Jordi Corbalán. S'anirà en projectant finestres virtuals amb motius de la tradició nadalenca a la ciutat. Els ciutadans, a través d'un còdico R, es podran connectar a una web-up i fer la seva aportació artística triant les animacions que ha de menjar el tio o posar el seu nom als personatges. Jordi Martí és el tinent alcaldia de cultura. El passebre sempre genera polèmica, però encara no havia passat mai que es pogués tocar, que es pogués remenar, que es pogués modificar, que es pogués transformar. Convidem a tots els barcelonins i barcelonines no només a baixar i a gaudir d'un espectacle que serà realment espectacular, sinó, a més a més, a posar-hi la seva pròpia emprenta. També s'ha desbalat que la festa de cap dany amb un juic dedicada a la pau, 200 drons, dibuixaran figures al cel. A la cabalcada, al reis d'Orient, es trenaran carrosses de dos pisos i es tornaran a llançar caramels, 7 tonnes. Els esports, Montserraia. Avui s'assebrà el primer finalista del Mundial de Catara, les 8 a jugar la primera semifinal entre l'Argentina i Croàcia. Els argentins continuen somiant amb el seu tercer mundial, el títol que li falta a Leo Messi i els croats volen repetir i millorar la gesta de fecotranys quan es van plantar la final. Lionel Escaloni, el seleccionador argentí, llóa la figura de Messi. De Leo no me sorprende porque lo conozco y siempre fue así, no es mérito de este cuerpo técnico, es mérito de él, él siempre fue igual, siempre fue un ganador y tiene un orgullo y una ganas de seguir jugando a la pelota que envidia. Así que nada, estamos contentos. El Barça ha anunciat una cor comercial amb l'empresa de criptomonedes ukraïnesa, White Beat, per a les 3 pròximes temporades. Fins el 30 de juny de 2025, la plataforma de criptomonedes tendrà drets d'associació amb els primer equips de futbol, masculí i femení i amb els equips de les seccions professionals. A més, apareixerà les pantalles lets del camp nou als dies de partit. A la Lliga Europea, denvol Granullers, Nexa, Croat, a 3 quarts de nou i per Esport 3, a la Lliga de Campions de Batarpolo, Atlètic, Barcelona, Santa Hanovera, Alemanya, a 2 quarts d'avui. I en ciclisme ja és oficial la creació dels AFTIM, nou equip català amb seu agironi, que tindrà com a director esportiu Manel Lacambre, que a Catalunya Ràdio va avançar fa setmanes. Entre les 15 corredores de l'equip, destaquen les catalanes Lucia García i Marta Romance, a més de noms importants, com el de la campiona francesa Odri Cordón-Ragot. Fins aquí, les notícies. Bon dia, són les 11 i 7 del matí. Repassem aquesta hora les notícies de Sant Just. Comencem repassant la nova edició de la cantada popular de Nadales, que tindrà lloc aquest 17 de desembre, aquesta tradicional cantada de Nadales, davant del mercat municipal. A partir de les 11 del matí, tothom es podrà unir els músics i músiques que tocaran en directe, i serà una jornada que també hi haurà acompanyament, diguéssim, de xocolata calenta i vermut. És un acte que organitza cada any la cal, la coordinadora d'associacions per la llengua de Sant Just, i el funcionament de la cantada de Nadales és molt simple, els músics i músiques tocaran totament a Nadales tradicionals, i els assistents a qui se'ls repartirà les lletres i empreses seran els encarregats de cantar. Recordem que és la 17ª edició d'aquesta activitat, que en algunes ocasions s'ha hagut de traslladar fins a la Teneu, per tal de resguardar-se el fet o de la pluja, o també recordem que, durant la pandèmia, quan recordem va quedar anulada. La vocalització davant del mercat municipal encara segueixerà preferent per la cal. Seguim repassant altres notícies. Per exemple, aquests originals, 2022, la proposta de l'espai de lliure Creació Carme Malaret, fins ara coneixíem el format del Sigues Original, una exposició amb peces d'una quarantena d'artistes de diferents indrets que es presentaven en aquest espai de lliure Creació, amb la voluntat d'umplir espais per les cases d'aquest Nadal. Aquest any per al format varia lleugerament, i l'espai presenta originals 22 obres de diversos formats i tècniques de 28 artistes. Aquest originals 22 reformula les anteriors edicions i aporta una selecció de creadors i creadores que omplen els seus llenguatges plàstics i visuals a les parets de l'espai. Per això, que per primera vegada aquest originals 22 presentarà gairebé un centenar de peces, totes elles diferents, respectes a la tècnica i també al format, les peces es podran adquirir per preus que van a partir dels 40 euros, i recordem també que el preu de cada obra el marca cada artista. La mostra es podrà veure a partir del 17 de desembre fins al 5 de gener en horari de dies feiners de 6 avui, i del vespre i dissertes i diumenges de 12 a dues del migdia. I acabem recordant també que tenim un Nadal ple d'activitats a Sant Just d'Esvern, i és que un any més Sant Just celebra els dies més assenyalats de Nadal amb activitats per a totes les edats. Tot plegat va començar al partit del 10 de desembre i continuarà fins al 5 de gener en l'enllas que trobareu a la notícia de ràdio d'Esvern on podeu consultar la programació completa d'aquestes activitats. Entre totes les propostes d'estar a l'obra de pastorets de Sant Just, els concerts de Nadal, els diversos equipaments municipals, campanyes solidàries com Cap Infants sense Juguina, o Sant Just amb la Marató. També trobem el tradicional Quinto de Nadal, organitzat per la sala o l'Assata Montaunena, que vol cada de ses magistrats al reis d'Orients. Com a novetat d'en Guany, trobem a la primera planta del mercat municipal el Parc de Nadal, un espai lúdic per a infants i famílies, una realitzaran diversos tallers. Hi haurà també un planetari, joc, gegants, entre d'altres en aquest espai també estarà ubicada a la bústia reial, un lloc on els més petits poden apropar-se i deixar la seva carta que serà entregada a ses magistrats al reis d'Orients. Fins aquí aquestes notícies de les 11 del matí. Més informació a Ràdio d'Esvern.com. També hi ha arxes socials i el següent vullètic, que serà les 12 del migdia. Hi ha l'aerolín going up to space with the air like I don't care, baby by the way. Because I'm happy clap along if you feel like a room without a roof Cause I'll happy clap along if you feel like happiness is the truth Clap along if you know what happiness means to you Cause I'll happy clap along if you feel like that's what you want to do Here comes bad news, talking this and that, give me all you got, don't hold it back, I should probably warn you I'll be just fine, no offence to you, don't waste your time Cause I'll happy clap along if you feel like a room without a room, cause I'll happy clap along if you feel like happiness is the truth Clap along if you know what happiness means to you, cause I'll happy clap along if you feel like that's what you want to do Bring me down, kid, nothing, bring me down, my love is too high Bring me down, kid, nothing, bring me down, my love is too high, love is too high Love is too high, love is too high Love is too high, too high, too high, cause I'll happy clap along if you feel like happiness is the truth Clap along, love is too high, love is too high, cause love is too high, love is too high Yeah, you don't know how beautiful you are Wanna look at you and I see stars that shine up over my head I hope you know these words that I've said are true Cause when you do, you'll know how beautiful you are I want you too, I know how beautiful you are You can never be last place, cause in my heart you've won the race Yeah, oh how beautiful you are Oh, in most times you're standing still I hope somehow that you just will take time to see what I see There's nothing darling, you cannot be, it's true I hope you do, I know how beautiful you are I want you too, I know how beautiful you are You can never be last place, and like a smile I can't erase No, oh how beautiful you are Oh, how beautiful you are Oh, how beautiful you are You can never be last place, and like a smile I can't erase No, oh how beautiful you are No, oh how beautiful you are No, oh, how beautiful you are You can never be last place, and like a smile I can't erase No, oh how beautiful you are I seguim en directe des de ràdio d'Esvern. Entrem en aquesta segona hora del programa punt de tocar. No, ja hem passat al primer quart de 12, ara passen 3 minutets al primer quart. Estem escoltant aquest tema, es diu Tiny Dancers de Urban Love. Escolta'm el que queda de cançó abans d'entrar a parlar d'aquest originals 22, la nova proposta de l'espai de lliure creació Carme Malaret. Més estel, en l'auditorial, looking on, she sings a song, the word she knows, the tune she hums. Ara escolta's fràdio d'Esvern, sintonitza's fràdio d'Esvern, el ràdio de Sant Jordi, l'obert del rec porto. Si fa uns dies parlàvem amb Carme Malaret sobre la seva obra que va exposar el mateix espai, la primera vegada que Carme Malaret exposava obra pròpia a aquests marges, ara l'espai farà un petit gif, serà a partir d'aquest dissabte, i presentarà un munt d'obres, de també un munt d'artistes, gairebé una quarantena. Això sí, el que teníem, el que ens tenien acostumats i acostumades, el sigues original, ha canviat una mica, l'han reformulat a partir d'ara o avui? Aquest any és originals, és la nova proposta que ha presentat l'espai de lliure, Carme Malaret, i en parlem amb alguns membres de la comissió. Tenim amb nosaltres Laura Varingo, Quim Deu i Lluís Aiguader, que el saludem els tres. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Lluís, si et pots gustar una mica el micròfon, així no et perdem massa la veu. Gràcies per venir els tres, Laura, Quim. Bon dia. Bon dia, sobretot en aquesta ràdio tan nadalenca. Nadalenca, oi? Estan supracos sorprendidos, no? Una mica que ha caigut aquí dintre. Aquí n'hi he va, també. Doncs sí, benvinguts de 9 als 3, i comentava ara fer-hi una mica el resum que passarem de veure l'obra de marges de la Carme Malaret, a veure molts originals, de molts artistes en concret, crec que són uns 28 artistes. Anem a parlar primer, però d'aquesta reformulació que heu fet, d'aquesta comissió que us encarregueu també d'aquesta proposta nadalenca, com ha estat aquest gir, o de quina manera ha caigut una mica la volta? Sí, bueno, ja sabés tu que ja hi haguem molts anys fent el segues original, i una de les coses que ens havíem plantejat era que havíem arribat a 42 artistes, i és veritat que cada vegada posem formatos més petits, i creiem que també estava bé en donar-li un gir. Llavors, el que hem fet és reduir-lo. Evidentment, com t'ho pots imaginar, ha estat un problema, perquè reduir sempre és complicat, porque sabes que hay artistas que son buenos, pero que tienes que dejarlos un poco al margen, en este caso. Pero creíamos que, bueno, era una nueva formulación, que podía estar bien, que podíamos, además, dejar por primera vez que el artista fuera original, también, en su formato, que sea el formato que él quiere, hemos dicho, claro, unas medidas como máximas, pero no poníamos unas medidas determinadas como habíamos hecho en los años anteriores. Es decir, tienen... bueno, pasalto el català, Laura, que creo que nos entendemos bien. Las midas no tienen unas midas concretas, y no tienen unas midas límites. Sí, la límite es el dina 3. Es decir, tenemos esa medida como máxima, pero pueden escoger la medida que ellos quieren. Y yo creo que también eso es otra riqueza. Queríamos probar, ¿sabes? Es decir, nos hemos lanzado como a esta piscina para ver qué tal resulta darle un giro o un cambio que hasta ahora había sido el siglo original. Y hasta hemos querido cambiar el nombre y hemos puesto originales para que la gente también se percate de este cambio. I una de les voluntats d'aquesta exposició, o bàsicament l'objectiu, és que aquestes obres arribin a les cases, a les llars. És a dir, que són regals, obres d'art que es poden regalar. Sí, totalment. És una mica l'objectiu, no? Sí, bueno, el objectiu també és pensar que nosaltres podem regalar art. Esa s'equipla. Y tenemos además una variante de 28 artistas con técnicas diferentes que nos puede hablar, por ejemplo, Luis, de todas las técnicas que en un momento determinado están en estos momentos exponiéndose, porque la estamos montando. Es decir, que aquí estamos los tres. Les esteu organitzant. Sí, sí. Hi ha un repertori on hi ha escultura, hi ha pintura, algú de gravat, també en sembla que tenim, dibuix, fotografia, això una mica quasi com cada any, però cada artista es pot manifestar amb la seva manera de fer. Tinc apuntats per aquí alguns dels artistes, Marius Brossa, Natàlia Cau, Dorotheel, Fring, Francesc Fabregas i Malón, Sòmic el Planes, en dic alguns. Alguns d'ells també han passat per aquí per la misura i també els hem vist exposar alguna vegada a l'espai. Per tant, alguns, no? Ja els podem sonar. Sí, sí. L'espai, una de les funcions que té, és també veure qui passa per allà i a vegades s'estableix una relació més personal i es pot fer algun monogràfic. Depèn, i això ha passat. Clar, es pot dir que portem 10 anys, pràcticament, no? Sí, anà a preguntar quantes edicions em portàveu. 10 anys? No, no. L'espai està funcionant des de fa 10 anys, però les edicions del... Van anar gairebé a la part original? Sí, jo crec que sí. Doncs les edicions o set edicions? Les primeres van ser una mica diferents. Jo crec que les dues primeres van ser... O sigui, recordeu una sobre taules, una altra sobre capses de cartró. Però jo crec que a partir de la tercera ja vam començar a fer-les d'una manera, mides determinades, perquè veiem que això... Cada vegada era més gran, més número d'artistes. Però aquest any hi ha menys artistes. Exacte, sí. Molt menys. Quim, que no t'hem escoltat. Sí, no, la idea primera, com ve explicava Laura i Lluís, és que se'ns havia ampliat excessivament el nombre d'artistes i, en conseqüència, també el nombre de peces. Llavors, l'espai és reduït, hi ha unes mires reduïtes, generava més conflicte, a l'hora de mostrar tot el que ens arribava, d'alguna manera. Llavors, ha estat un procés bastant complicat. En aquest cas, hem muntat un equip, la Laura, Lluís i jo i la Olga, Olga Alvarez, per determinar això, de quina manera ens deixàvem gent fora, no per la voluntat de deixar-los fora, sinó per reunir una relació interessant en totes les obres, no? I una mica t'han anat per aquí, la cosa. I l'acriba suposa més qualitat, de cantidad o qualitat? No m'agradaria pensar que hem fet una acriba... Se'n desmareix que pobra, ni que participem, refereixo-ho. Ha estat més un procés d'anàlisi que hem fet relacional, és a dir, quin tipus d'artistes funciona, o el tipus d'obra funciona costat d'aquests altres artistes, i també hem mogut introduir gent que amb altres edicions no hi participava. D'alguna manera, per donar a conèixer també l'obra d'aquests artistes a l'àmbit municipal d'aquí Sánchez, no? Per donar-lo a conèixer, no? Exacte. Perquè coneixem l'artista i la seva obra. De la comissió, qui més hi ha dins l'equip que heu estat pensant en aquest projecte, que l'heu reformulat, quantes persones, quantes cases penses en aquest any? Nosotros, o sigui, toda la comunicación la he llevado Olga Alvarez, que yo creo que además una de las cosas que yo creo que ha hecho fantástica es que podamos tener un éxel con todas las biografías de los artistas, donde tenemos las fotografías, las medidas, las técnicas, y además la biografía que todo esto vamos ampliando a nosotros en nuestro, digamos, nuestro sistema y podamos llegar a tener todo un banco de datos. Es como una base de dades, no? Exacte, de todos estos artistas. Esto, por un lado, evidentemente, mira Romero también, evidentemente, ha estado partícipe del equipo y después nosotros tres, los que hemos venido aquí. Aquí els presentes. Hi ha obres, comentava el Lluís Aiguader, que hi ha escultura, pintura, gravat, fotografia, crec que Francesc Fàbregas i Dorothea Alfring també barreja una mica de fotografia i està veient que, per exemple, Rosé Avella presenta uns... no sé si són llibres d'autor, és un llibre d'autor? Sí, sí. El Rosé té una col·lecció de llibres que ella fa, potser, un parell d'any que ha de posar en marxa i ens va semblar que era una idea molt adequada per portar-la aquí i realment crec que poden sorprendre, una mica, aquest any, perquè són uns llibres, una feinada arredera i un... Ja us confiem que els veniu a follar ja, perquè pot ser una sorpresa. Com a altres obres, però aquest en concret potser agafa una dimensió diferent. Totalment. Després jo també volia dir com has nombrat dos fotògrafos i tenim tres. Però no te vayas tanto del micro. És Carles R. Raima, que també és un fotògrafo, ja que havíem de tres, solamente havíamos nombrado dos, pues tenemos tres fotògrafos, es decir, que también estamos contentos en este sentido de que hayan participado. I Dorothea Alfred també fotògrafa Sant Justenca, crec que la coneixem, o almenys aquí, que també hi participa, no sé, segona, tercera vegada, que passa per l'espai, amb obra pròpia. Sí, bueno, sí. Yo creo que lleva tres o cuatro años seguros que ha participado. Más luego de ella, sabes que también hace el año pasado, la cadira, que cada año se hace de un artista y entonces en el 2021 ella hizo la obra, se la encargo a ella. Y también estuvo fantástica. I totes les obres que existeixen bé a l'espai, perquè abans comentàvem fora de micròfon, que clar, el set ha format diferents, és a dir, màxim dinar tres, abans tots venien a la mateixa forma, era molt més fàcil, ubicar-les com un tètris, però ara com conviuen totes a l'espai? Perquè ara comentava Lluís que l'estava avui col·locant. Doncs conviuen la mar de bé, perquè tenim dues persones aquí, que són uns experts en aquest tema, precisament. Entre la Laura i el Quim fan meravelles, i bueno, aquest any no serà menys, i al contrari, a la veu una menys obra, potser és una mica més complexa també el muntatge, però jo crec que quedarà encara... És que a mi a vegades m'agrada comparar com si fossim una mica djiokeis. És a dir, ens anem trobant diferents narratives, diferents maneres d'entendre aquesta idea de fer un format original per Nadal, i amb la Laura sempre ens passa el mateix, obrim els paquets, com si fos el dia de reis, i ens anem trobant diferents maneres, i la part creativa, que jo penso que és una part molt interessant, i sort en tinc, o en tenim, de la Laura en aquest sentit, de com anar-los combinant. És una part de veritat com creativa, perquè requereix una certa dificultat, el poder relacionar les peces, perquè si tinguéssim espais estancs, doncs seria més fàcil, però una peça és veïna d'una altra, i llavors s'ha de tenir en compte la singularitat de cada artista, però aquest veïnatge i aquesta relació és interessant. I també és com molt processal, és molt de process. Avui, ahir, vam destapar un grapat de peces, i la Laura va començar a fer combinacions, però després de dormir, la Laura s'osorita. Ho ha consultat la Colomuada. Aquesta matí, la veient. Perquè les obres, les veieu vosaltres, tal qual us arriben, o teniu una prèvia abans dels artistes, i la veieu en el moment en què obres la caixa, és quan estàs veient la peça. Tenim una prèvia, però realment la singularitat de l'obra, la veus el moment que la destapes. Quan obres la caixa. I sobretot, de quina manera, de quina manera conviuen. Una de les coses interessantes, jo crec, esta vez, bueno, debido a que eran relativamente pocos artistes, es que nos hicimos responsables un poco, cada uno de nosotros, de una serie de artistas. Responsables, no sé si es la palabra, pero de alguna manera que íbamos a tener línea directa, yo diría más. Y si el artista quería hacerte alguna consulta, o si, bueno, por ejemplo, en mi caso, pues sí que, por ejemplo, me han llamado, me han consultado, ¿qué te parece? ¿Cómo lo harías? Es decir, que ha habido una relación más personal. Si alguno de los artistas tenía algún problema, o tenía alguna consulta para hacerte, yo creo que a todos más o menos nos ha pasado, cosa que antes era totalmente imposible, porque con 42 artistas, bueno, era un tema que no nos lo planteábamos. Y ahora también es como otra manera, evidentemente, el artista ha tenido plena libertad, y eso de constancia, de hacer lo que ha querido. Pero sí que si ha tenido alguna duda, hemos estado mucho más cerca de él, para poder responder a sus preguntas o a sus problemas que tuvieran. Clar, i parlant de preu, com te vas al principi, preus assequibles per poder comprar art i regalar art, que és una mica l'objectiu, així com ajudar l'espai de lliure creació, perquè t'hauria de seguir funcionant, que seria l'altra variant. Com podem parlar dels preus? És a dir, com la gent entén quin preu li posa una cebra obra, ja parlant d'artista o parlant del públic, com encaixen aquestes dues parts, de l'art i del preu. Mira, la filosofia que hem tingut sempre a l'espai... Ningú volia contestar, no? Vam aquí mirant, a veure què contesta. La filosofia de l'espai ha estat un sistema com col·laboratiu. És a dir, que amb l'acquisició d'aquestes despeses, sobretot col·labores per la difusió de l'art, tant a l'espai de lliure creació Carme Monaret, com també és una manera d'ajudar el propi artista, que sabem tots que són professions una miqueta empracadi. I aquest és l'objectiu principal d'aquesta acció, a banda i sobretot la de difondre diferents artistes i sobretot diferents formats dels artistes. És a dir, potser tenim una pintora que normalment treballa en format molt gran, i amb aquestes mostres podem gaudir de treball més de petit format. Es pot acostar a diferents maneres d'entendre l'art. Tenia puntat per aquí que els peus eren a partir dels 40 euros, m'havien aguantat la Carme Monaret a l'entrevista, i que el màxim sí que el posa a l'espai, que són 400 euros. A dir, l'artista, si volveu la seva obra a un preu més alt, són 400 euros. Normalment les obres acaben sortint totes, a la majoria? Sí, totes. Una gran quantitat d'elles. Sí, solten una quantitat, però a la gent és que... A la gent li costa comprar. A la gent li costa comprar. A la gent li costa comprar. Jo crec que sí. A veure, el que sí que tenim és clar, i ho hem comentat moltes vegades, és que hem creat una petita xarxa. Xine d' celle, i parlem també d' bangs fàcil perquè el barco té un barco molt extrema. I ho hem preguntat moltes vegades. Cr gems herumbs, iosas, virills rabbit, Beden человечas, coilas ardentes, caneddTEes... pero bueno, es que muchos artistas, por la razón que sean, no cada año, tienen exposiciones. Y yo creo que a veces, original, te permite que hay algo que vas a hacer hacia el público, somos también un poco escaparate. Yo creo que eso les damos oportunidad de que ese año ha sido un año raro, es difícil, es un año complicado. Tú siempre vas a estar aquí, o los que han podido estar, para, de alguna manera, decir, bueno, pues he participado, estoy en... he tenido que provocarme el hecho de que voy a exponer y voy a tener unas piezas en algún sitio, ¿no? Y creo que ese punto es capatate también de esa ayuda, ¿no? Sí, sí, es importante, ¿no? Es importante, per mi. El fet d'exposar, i en aquests moments que pospandèmics, però que ho hem notat molt, el món de l'Arts amb això, ha rebut una miqueta, ¿no? Llavors, la gent té una predisposició, ja, inclús, el fet d'exposar amb un espai, ja d'entrada, ja té un valor. I, a més, aquest any, jo crec que encara s'ha promocionat una mica més la comunicació onel·lein, perquè també es fa una mica, es dona a conèixer, d'una manera onel·lein, publicant l'obra que s'expondrà, els col·licus... Sí, sobretot a Instagram, a l'espai. Sí, s'ha anat potser un palet més lluny, encara, vull dir. I cada propi autor pot agafar aquesta comunicació, la pots repetir, es pot fer una xarxa de comunicació que també és interessant. Clar, clar. Està d'arquista, és una manera de posar-se en valor i estar una mica en el mercat. De fer ressò, també. El Quim, crec, ha volgut dir alguna cosa. No, no. Ah, val, pensava que vull deixar que la mà, en pla. No, no, m'estava arregant el micròfon. Ah, molt bé. T'ho arreglau. Què més, volia parlar del preu i també de la inauguració, que és dissabte, és aquest dissabte, no? Si teniu una hora en concret i feu aquesta inauguració entre Calle i la Borera i el Terrer... Exacte. És que tenim una mena d'ampliació d'espai, que és la Borera. Borera i... Fos una part de l'espai. Fos una part de l'espai, jo crec. Borera i el carrer. Sí, i els cotxes que passen, també. El cotxes i l'autobús, també passen. Sí, sí. Que també penso que és una de les gràcies que tenim allà, no? I sí, aquest any, potser diferència d'altres anys, hem decidit fer un dissabte, una mica més fàstiu. I, a més, és una magnífica oportunitat de conèixer, a més. És dissabte que ve a les 12. Sí, el Ariquette, el Vinent, això és el mateix. Sí, dissabte que ve, ja podem agendar, perquè a les 12 és una magnífica oportunitat, primer, de conèixer directament el grapat d'artistes que exposa, i després és molt maco la relació que també es fa entre els mateixos artistes, no? Perquè molts, potser, no es coneixen directament, i és divertit com es van comentant les peces que tenen i aquestes coses, no? Tothom que xarxa en Eduworking, entre ells, també, connecta així. Exacte. Totes, ho tenim tot com molt l'incau. A més, aquest dissabte hi ha una canta popular de Nadales al Mercat Municipal, i segur que hi ha molta gent que s'està movent per aquella zona. Doncs ja poden baixar cap a... Que cantin i que vinguin. O que vinguin cantant. O que cantin mentre es veuen. Però en tot, no? Tot, cantant-ho. Vinc de originals 22 del 17 de desembre el 5 de gener. Recordem, poden passar-hi. Doncs en horari de Feinesc crec que és de 6 a 8, i dissabte d'indumentes de 12 a 2 del mig ja, oi? Ja, m'heu sentit, està de memòria. Doncs veiem la inauguració. Lluís Aiguader, Quim Déu, Laura Varingó, membres d'aquesta comissió del Ja... No és sigues originals, sinó originals de moment, 22, que tenim aquesta gravi quarantena d'artistes. A gairebé tots hi seran, aquesta inauguració, per veure si no la majoria d'ells. Gràcies a tots, i gairebé que bon Nadal, i que vagi per aquests originals. Moltes gràcies, Mireia, per tota la promoció cultural que hem fet. Sí, home, és necessari. La cultura, perquè la cultura... Si no se'n parla i se'n fa ressò, sembla que no existeixi. No és veritat, ni molt de més del que sabem. Exacte, doncs moltes gràcies. Bon dia i bon Nadal. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Love is too high. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a una, en directe a Ràdio d'Esberna. I seguim amb aquestes entrevistes que us havien presentat a l'inici del programa. Tot just parlàvem d'aquest sigues original reformulat amb els originals. I ara parlarem també del Barcelona Power Share Football Club. Tenim a nosaltres un dels fundadors, el cofundador i entrenador, Diego González. Que el saludem, Diego. Hola, Mireia, com estàs? Avui teníem... Vam comptar amb la presència de Benjamín Moneta, que també és el cofundador i president del club. Correcte, sí, sí. Però no ho tenim avui aquí. No, no, no, no. Som amb temes d'horari i temes de treball. Estem intentant quadrar tot. Difficulta un poc, no? I vamos a hablar un poco de este primer club de hecho, de deportes, es decir, de fútbol, pero con sillas de ruedas eléctricas de Cataluña, es el primer club que ha nacido. Y creo que tiene un nombre así como... Los lagartijas, los lagartijas... Los tritones. Eso es los tritones de Barcelona. Pero antes de nada, empezamos a hablar, si quieres, un poco de dónde nació la historia, porque creo que recae más en Benjamín, si no voy mal enfocada. Cuando llegó aquí, empezó también a estudiar este posgrado sobre proyectos sociales, creo que también tiene un familiar que es de ben pequeño, ya, digamos, le enseñó sobre inclusión, ¿no? Sí, correcto. Fue él que tiró un poco adelante esto, fue un poco mano a mano. Bueno, estuvo un poco repartido entre Benjamín Blas, otro de nuestros colegas, y yo. Blas y yo éramos entrenadores de Power Share en Argentina, en un club que se llama Los Tigres de Pacheco. Y Benjamín estuvo como voluntario también en la fundación Power Share Argentina. Y cuando vinimos para acá con Blas, intentamos tratar de buscar un voluntariado en este estilo de Power Share, a ver si había algo acá en Barcelona. Y automáticamente nos contactamos con Joaquín, que es miembro de ACFE, ACFE es la asociación de clubes que regula todo este deporte en España. Y nuestro contacto Joaquín, que lo conocemos en Argentina, nos pusimos en contacto con él y nos contactó con Benjamín, que también había estado interesado y buscado por su lado. No lo conocíamos. Habías hecho un poco recorrido independientemente cada uno. Exactamente, dos caminos paraleles. Y nos cruzamos aquí en Barcelona, nos conocimos aquí en el Barre de la Zarada Família, tomando un café y dijimos, bueno, vamos a intentar comenzar con esto, intentemos, en Cataluña no existe, en Barcelona no existe, vamos a intentar fundar el club. A crear-lo, ¿no? Es el primero, donde en toda Cataluña es el primero como club, como tal. También me consta que no sé si todavía estáis esperando d'aquest consell català de l'Asport de la Generalitat, que sé que estáis esperando todavía a ser como un club oficial, como tal, a nivel burocrático entiendo. Sí, hay dos niveles burocráticos. El primero es nosotros dimos de alta la disciplina, o presentamos los papeles para dar de alta la disciplina en Cataluña, es decir, que el deporte puede hacer... El deporte como tal, ¿no? Exactamente. Y además de eso, luego de eso, nosotros darnos de alta como entidad deportiva en Cataluña. Todavía esos papeles están todo un poco demorado y un poco trabado, pero bueno, nos pudimos quizás encontrar la vuelta de poder asociarnos con distintas elecciones, con, por ejemplo, plubas sensabarreras, y que de la mano del ayuntamiento de plubas de la obligat, pudimos hacernos nuestro camino para poder comenzar los entrenamientos. O sea, que activo está el club, aunque digamos que a nivel burocrático no sea un club oficial, ¿no? Exactamente, sí, sí. Pero ya está el caer, es decir, los papeles ya deberían estar por resolverse y... Con Navidad. Como regalo, ¿no? Como regalo. Tengo apuntado también por aquí que de momento sois unos 8 o 10 jugadores, creo, no sé, son, digamos, fijos, o tenéis como... Bueno, tenemos... Sí, tenemos... ...centradas y salidas de... ¿no? Sí, es decir, tenemos aproximadamente seis jugadores, depende mucho de los horarios, algunos de los jugadores también practican otros deportes, tienen aparte una vida, una familia por detrás, con lo cual... Con unas rutinas también, ¿no? Exactamente. Entonces, nosotros, hoy en día, contamos seis jugadores fijos en plantilla y algunos adicionales más, y esperando, obviamente, que se sumen todos los que puedan y quieran. Claro, y también, aquí en este deporte en concreto, digamos que la edad no importa, para nada, ¿no? No importa la edad, no importa el género, tampoco. Desde los 3 hasta los 65 años uno es el reglamento, con lo cual edad o género es indistinto. Siempre y cuando estés en una silla de ruedas y puedas controlarla sobre lo venido para jugar al fútbol. Y tengas ganas. Y tengas ganas. Y quieras entrenar, sos bienvenido para jugar al fútbol. Claro, los tritones de Barcelona, que además creo que es el tritón en sí, viene para el tritó d'Almonseñ, que está en especie de extinción, yo le diré bien. Y creo que queríais hacer un poco del paralelismo, ¿no? De, quizás, estas personas que también forman parte de este equipo, que no es que estén en especie de extinción, pero algún paralelismo queríais hacer, ¿no?, del nombre del equipo. Sí, primero encontrar un algo característico de Cataluña, porque realmente somos un equipo catalán, independientemente de que la mayoría del cuerpo técnico seamos de Argentina, de la comisión directiva. Queremos encontrar algo característico de Cataluña. Y además, porque el tritón de Montseñ es un anfío en peligro de extinción y de alguna manera necesita el apoyo de la sociedad para que esto no ocurra igual que nosotros. Nosotros estamos en el apoyo de absolutamente todos. Ya sea desde difundir, hasta dar una mano, hasta venir a hacer voluntario un entrenamiento, para que el proyecto siga adelante, el club crezca y el deporte crezcan, sí. I és curiós que havíais tenido que venir de fuera para crear este club aquí, o sea, ¿no? Sí, lo que pasa es que, en realidad... O sea, si aquí ya había algo que se estaba gestando... Aquí en España ya hay una asociación de clubes que regula el deporte y hay un montón, hay aproximadamente ocho clubes ya asociados en España. El tema es que están más en la parte del sur de España, y hay equipos formándose. Es una cuestión de... me parece que difusión y de que es posible que no se conozca. En Argentina yo tuve la suerte, y Blas y Benja tuvimos la suerte de estar conectados con el deporte, con lo cual vinimos para acá, nos encantó, y dijimos, bueno, que nos frena, ¿no? Y, bueno, después se fueron sumando... También se fueron sumando Marc, Flor y Alejo, que son miembros de todo el equipo que, entre los seis, estamos tirando esto para adelante. ¿Sus las cabezas pensantes de este... Bueno, los que tiráis del carro, digamos, de este proyecto, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y en Argentina es más conocido, está más incluido dentro de la normalidad de los deportes, o tampoco no tanto? No tanto, no tanto. Es un deporte que no es conocido en general. Se juega en aproximadamente 32 países, hay ligas, hay países más desarrollados que otros, por ejemplo, Francia, Inglaterra, Estados Unidos. ¿Y hay ligas también internacionales? Sí, totalmente. De competición internacional. Exactamente. Sí, sí, sí. De hecho, el Mundial de Power Chairs se juega en Australia el año que viene. Pero, ve, se conoce poco, ¿no? Quizás. Se conoce por la calle preguntándonos si hay mucha gente que dirá así. Conozco el Mundial de Power Chairs. Exactamente. Entonces, justamente por eso, este tipo de espacios o este tipo de cosas, para nosotros todo el tema de difusión, difundir, no solamente para que nuestro club crezca, sino para que crezca el deporte, se formen otros clubes, se formen una liga, o sea, es todo positivo. Claro, claro. Y también hay que hablar de los protagonistas, que son los jugadores, ¿no? Todas estas personas que aún con silla de ruedas pues consiguen salir a la cancha, ¿no? Y pues lo que decía, si tienen movilidad como para poder mover su silla, con eso ya vale. Con eso ya vale. No hace falta tener una gran noción del fútbol, ¿no? Para nada. De hecho, son... es parecido al fútbol, pero no es lo mismo que el fútbol. Entonces, son algunas otras reglas, se juega de otra manera. Son cuatro jugadores en lugar de 11 o de 5 de buen fútbol salas. Entonces, el mensaje es que cualquier persona puede jugar el fútbol, aunque estés en una silla de ruedas. Simplemente le ponemos una defensa en la silla y es venir y entrenar y jugar. O sea, todos pueden jugar el fútbol. Sí que hemos visto fotografías en vuestro perfil de Instagram, que si quieres recordarlo para si alguien no quiere buscar. Arroba Barcelona Power Share Fútbol. Eso es, hay muchas fotografías de entrenos, de partidos, ¿no? Que ya habéis hecho de las primeras veces que os habéis encontrado con los jugadores. ¿Cuál es su opinión? ¿Cuál es su visión de poder hacer este deporte? Bueno, lo que nosotros queremos lograr... De los jugadores, me refería. De los jugadores, lo que quieren... Los jugadores y nosotros lo queremos lograr es ser lo más competitivo posible. Es decir, ya con que los jugadores puedan jugar el fútbol, es una alegría y para ellos es una cosa que nunca quizás hubieran pensado. Y como club lo que nosotros queremos es competir en el máximo nivel. O sea, la ambición es esa. Como si fuera una selección esto, ¿eh? Y es que he hecho muchos jugadores de... Existe una selección española de Power Share Fútbol. ¿También existe? Totalmente. Totalmente desconocida, también. Y este año fue la primera vez que jugaron un campeonato internacional en Suiza. Fue la primera vez que la selección española participó en un campeón internacional. Y nuestro plan es conseguir más jugadores, desarrollarnos más, que los jugadores crezcan y competir en una liga oficial. ¿Y por qué no llevar algún jugador a la selección española? Sí, ese es el objetivo, es decir, mirar alto, apuntar alto. Y sí, obviamente. Y ellos también los jugadores son jugadoras, porque entiendo que también es mixto. Es decir, no hay ningún... no hay... Sí, ellos vienen a entrenar todos los domingos a tope y quieren cada entrenamiento, quieren mejorar, chutar mejor el balón, mover mejor la silla. O sea, eso entrenamiento es como entrenar cualquier otro deporte. Claro, es un deporte. ¿Cómo funciona por eso? Claro, hay que imaginarnos, entiendo que en una cancha, un espacio, no me sale ahora, un campo, entiendo que espacios cerrados, es decir, pabellones cerrados, y las medidas es campo de fútbol sala. Exactamente, es muy parecido a nivel campo, es de parque o de pista, correcto, como fútbol sala. Exactamente, las dimensiones son similares a las de una cancha de balón sexto. Idealmente, que sea un espacio cubierto, y el arco, por ejemplo, mide seis metros, el balón, el lugar de hacer un balón de cinco, es un balón de diez, con 33 centímetros de diámetro que permite jugar con la silla, y en lugar, como te decía, en lugar de... bueno, son cuatro jugadores, incluido el portero. Lo que le da en ese espacio de cancha una movilidad o cierto espacio para que el juego fluya, es muy divertido. La verdad es que el deporte es fascinante. I les normes, més o menys, se mejan a lo que podía hacer fútbol, no sé si hay fueras de juegos altas también. Sí, se mejan en cuanto a faltas, a sacar de banda, a sacar de esquina, el portero, exactamente. Hay un par de reglas que son un poco más puntuales del deporte, que le genera fluidez al juego, pero el resto es muy parecido. El más parecido al fútbol que hay para una persona de silla de ruedas total. I per a ells també entenc totes aquestes persones que poden jugar, o aquestes 6 o 8 persones que ja juguen amb vosaltres, quines sensacions tenen quan... És a dir, com veus vosaltres a través dels seus ulls, quan juguen, després, quan venen nostres, que ganes, m'imagino, tenim ganes de la competitivitat que s'ha de respirar. Bueno, els entrenaments no volen que es terminen, nunca. Tenim dos hores el doming i sempre els resulta el resultat molt curto. Estamos intentando, o de a poco, en lo posible, añadir un día más de entrenamiento en la semana. Y ellos, por lo menos, los mensajes que nos dan o lo que nos tramiten, es que les cambia mucho, les cambia las cosas, el poder ir a un domingo a competir, a mejorar en un deporte. Es algo que en algún momento quizás no lo hubieran pensado, pero que realmente se puede hacer y lo están haciendo de hecho. Y están con mucho compromiso, con muchas ganas. La verdad que tenemos un equipazo. Sí, un equipazo. Creo que hay una de las personas que forma parte, que también forma parte de las plugas en sabarreras, que es Bernard. Sí, correcto. Con él también contactamos para hacer la entrevista, lo único que tampoco lo iba del todo bien, pero le mandamos saludos también desde aquí, porque también colaboró, como decimos, con las sucesiones de las plugas en sabarreras. No hemos visto más de una vez bailar, también. Hacemos bailes con las sillas, con diversas profesoras y monitoras. Te iba a preguntar también, de estos tritones de Barcelona, ahora, claro, las competiciones son entre ellos. Es decir, los partidos son entre los mismos jugadores, o ya con fueras, es decir, con otros equipos que no. No, aún, aún, aún. Es decir, de fuera de Cataluña, porque como aquí no hay. Exactamente, aún estamos nosotros entrenando, entre nosotros, mejorando día a día. Los partidos son entre ellos. Correcto, sí, sí, sí. Pero nuestro ideal es que en un futuro no tan lejano se pueda difundir la voz, se pueda generar otro equipo o que se formea otro club dentro de Cataluña y empezar a competir entre ambos clubes. La competencia con otro equipo es lo que deportivamente te hace... Es motiva, ¿no? ...salto de calidad, te motiva. Entonces, pero todo viene de la mano de la difusión, todo viene de la mano de que la gente se entere de qué es lo que está sucediendo, de que se puede jugar al fútbol en silla, de que alguien que conozca ahí en en silla o alguien que un familiar o lo que sea que se entere del deporte. Y a partir de ahí, a partir de eso, crecer. Y sí, que se forme, ojalá, se forme algún otro club por aquí cerca para nosotros ir a jugar, y quién te dice, se forma una liga cerca de una regional más en el norte de España o por aquí, y jugar una liga oficial por aquí cerca. La PowerChair. Total. Nos quedan unos tres minutos antes de irnos. Quería preguntarle también por la percepción que tiene la sociedad sobre este tipo de deportes inclusivos, que a veces cuesta no de qué prosperen, sino a veces cuesta realmente dedicarle un tiempo, ¿no?, a hablar de ello como estamos haciendo ahora aquí o prestarle atención o quizá en alguna forma pues ayudar o contribuir a que eso siga. Tu crees que vamos por buen camino, todavía falta que la sociedad esté más integrada con el deporte inclusivo. Sí, es algo muy interesante, porque no lo veo tan incluido en la sociedad o cuesta un poquito como tú dices, pero sí cada vez que le comentamos este proyecto a alguien o a un conocido, se quedan como un poco anonados, como diciendo, es espectacular lo que hacen de alguna manera. Quiero participar, con lo cual hay como una especie de dualidad de que no está tan incluido, pero sí la sociedad sí muestra interés y sí muestra ganas de dar una mano. Y para eso nosotros estamos encantados de recibirlas. Esto, por ejemplo, ya darnos este espacio para nosotros es algo muy grande y estamos muy agradecidos. Y toda la mano que se pueda dar, nosotros la vamos a recibir en principio, difusión, difusión, para que más gente se entere y esto pueda crecer. Así que el que esté interesado, el Insta de la Mesa roba Barcelona PowerChart FC y el sábado, justo este sábado, hacemos un entrenamiento, ese último entrenamiento del año, en el Centro Esportivo Municipal, Las Moreras, y ese entrenamiento abierto. ¿Es esas plocas, ahí? Sí, sí, sí. Con lo cual, aquel que esté interesado en ver de qué se trata el deporte, el sábado a las 18 horas, en Las Moreras, vamos a estar ahí haciendo entrenamiento abierto y nos van a poder conocer como club. Antes de irnos, no sé si tenemos una... una llamada en directo de un jugador, que se llama Rafa Caballero, puede ser. Sí, sí, sí. Mira, lo tenemos aquí en el teléfono, Rafa, buenos días. Muy buen día. ¿Qué tal? Buenos días. ¿Qué tal? ¿Cómo estás? ¿Qué saludas? Hola, Rafa. Muy bien. Hola, ¿qué tal, míster? ¿Qué tal? Bueno, yo solo quería... Dinos, dinos, dinos. Tenemos un minutito y medio, pero dinos, venga, va. Sí, yo solo quería comentar que muchas gracias al míster y al grupo por haber conseguido transportar sus conocimientos y un nuevo deporte a la ciudad de Barcelona. Y gracias a ello, las personas con discapacidad podemos desempeñar un deporte tan bonito como es el fútbol. Fútbol que amamos todo el mundo. Y, ojalá, al nuestro club se pueda juntar muchísima gente, porque yo soy el abuelo del club. Bueno, del club no es el equipo, sí, con 60 años. Y, la verdad, van a disfrutar muchísimo, mucho, mucho, mucho. ¿Has visto, Diego, cómo se ha dejado Rafa? Espectacular, sí, sí, sí. Rafa, muchísimas gracias por llamarnos, por entrar en directo, y dar estas palabras de agradecimiento a todo el equipo. Y a ganar muchos partidos, a seguir jugando. Primero aprender, que es lo que no hace falta, que en ello estamos. Exacte. Un abrazo muy grande, Rafa, gracias. Adiós, Diego. Adiós. Y, Diego, contigo, también nos tenemos que despedir. Muchas gracias por pasar por aquí, confundador i entrenador de Barcelona Power Chair Football Club, nos faltaría también a Benjamín Moneta, confundador y también presidente, pero le prendemos un abrazo, igual que a todos los jugadores, Rafa, y otros más que imagino, espero, que nos escuchen. Muchas gracias, Diego, y hasta pronto. Esperamos oíros de nuevo por aquí, que no sea muy tarde. Gracias, buenos días. Allà, si afegiran aquesta reforma, un paràgraf que limita la capacitat dels jutges per revisar les penes. Madrid, Darice, adiós, bon dia. Hola, bon dia. El que han acordat els socis del govern espanyol és modificar el codi penal i no pas la llei del nom de CSI. Amb el text que han incorporat, volen limitar la capacitat dels tribunals de revisar la baixa en les sentències quan el nou delicte contempli penes similars a l'anterior. Això servirà per aplicar la llei de llibertat sexual correctament segons fonds socialistes. La diputada dels comuns, Aina Vidal, sense reconeixer errors en la llei impulsada per la ministra Nenemontero, diu que les vena servirà per millorar-la. Nosotros no somos gentes arrogantes y no nos atribuimos el 100% del conocimiento ni el 100% de cierto. Si el Partido Socialista y Unidas Podemos reunidas esta mañana han llegado a un acuerdo para modificar y mejorar esta norma, nos parece bien. Aquesta modificación es tramita conjuntament amb la reforma del delicte de malversació i la derogació del desedició que ja s'ha aprovat en comissió. Tant i se'n deja Catalunya Ràdio Madrid. Bé, és notícia amb l'Albert Menya. Aquest matí passa a disposició judicial, el tenor i professor de música, Albert de Prius, està acusat entre altres delictes d'agradir i assajar una nena de 14 anys l'any 2010, Jotjats d'Arenys de Mar Marta Vallès. Bon dia, de Prius. Daclarar aquesta hora, els jutjats d'Arenys el van detenir a ell mateix a randa la denúncia d'una noia que havia patit els abusos del músic entre el 2010 i el 2014, quan ella tenia entre 14 i 18 anys i ell prop de 40. Hi ha tres denúncies més. Una la va posar a aquest estiu una noia que col·laborava en un obra del músic. Hauria abusat d'ella quan tenia 19 anys. La seva advocada, Maritxell Oliveira, ha de seguir advocats, confia que ara que s'ha fet públic un nou cas, més noies decideixin denunciar. Nosaltres, a darrere de la denúncia que van posar ja a final de juny i de tot el posadiment que ja va iniciar el juliol, amb aquesta nova denúncia que s'ha posat per part de la nova noia que ha sortit, hi ha una possibilitat que sortim més persones que s'animen a denunciar. De fet, una altra denúncia la van interposar ahir després de veure la informació que avançava el diari ara. I una quarta denúncia, per part d'una acompanya de feina al 2016, va acabar, finalment, amb un acord extrajudicial. Marta Vallès, Catalunya, Ràdio d'Arenys de Mar. Amnistia Internacional denuncia que Espanya i el Marroc van cometre crimes contra el dret internacional per intentar frenar el massiu a Melilla aquest mes de juny. Els acusen d'haver contribuït a la mort del menys 37 persones, tot i que el balanç oficial de morts és de 23 migrants. A més, l'informe d'Amnistia Internacional, realitzat després d'una investigació de 6 mesos, conclau que l'acció conjunta entre els cossos de seguretat espanyols i marroquins va provocar part d'aquestes morts i dels ferits d'aquell dia. Així ho explica Esteban Beltran, director d'Amnistia Internacional Espanya. Que las fuerzas de seguridad españolas, directamente o en conjunción con las fuerzas de seguridad marroquíes, por acción o por omisión, cometieron los más graves crímenes contra los derechos humanos, crímenes del derecho internacional el día 24 de junio de 2020. Entre ellos, el uso estesivo de la fuerza, que podría suponer tortura para las personas migrantes y refugiadas, y violación del derecho a la vida. El president ucrainès, Volodi Mirzelenski, demana 800 milions d'euros a la Comunitat Internacional per resistir aquest hivern. En el marc de la conferència de solidaritat que es fa a París, el líder ucrainès ha explicat que les necessitats energètiques de cara als pròxims mesos són bàsicament generadors i material per reparar les infraestructures elèctriques fetes malbé pels atacs russos. A més, admit que caldrà important energia de l'Unió Europea. La seu d'Urgell a l'Urgell recuperarà una obra de teatre dedicada als mineirons, aquests essers fantàstics inspirats a la tradició pirinenca, que s'han convertit en protagonistes del relat Nadalenc, a diverses poblacions del Pirineu. La seu d'Urgell a l'Oi Barrera, bon dia. Bon dia. El rescat dels mineirons és la versió pirinenca dels pastorets, però els protagonistes són aquests follets nadalencs que havien quedat en l'oblit. Ara, però, els últims anys, s'han recuperat amb diverses iniciatives com aquesta obra de teatre. L'alcalde de la seu Francesc Viaplana se libra la implicació de la ciutadania. Jo crec que és molt rellevant per la ciutat, per la gran participació. Venen a ser 110 persones, però jo, a més a més, afegiria molta més gent, perquè també fa una gran tasca al darrere, famílies, gent que ja porta el seu grau de sorra. A l'Oi Barrera, a Catalunya Ràdio, a l'Aceu d'Urgell. Els esports, Montserraia. Ha sortit la sentència del cas Neymar II, el cas d'Iscas va jutjar fa unes setmanes a Barcelona, han quedat absols al Barça com a persona jurídica, l'expleugrant a Neymari, el seu pare, i els expresidents del Barça Sandro Rossell i Josep Maria Bertomeu. L'Argentina i Croàcia busquen avui la clasificació per a la final del Mundial de Futbol. S'enfronten a les 8, en la primera semifinal, el tècnic croat, Slatko Dalits, sap que amb un triomf farien història. Ara, per ara, el millor partit de la història de Croàcia és la semifinal contra Anglaterres del Mundial del 2018. Ara esperem poder fer-ho amb l'Argentina. Si aconseguim una victòria, serà el més important de la història del país. Aquesta hora comença la Junta General d'Accionistes de l'Espanyola, on aprovaran el pressupost de la nova temporada. Pel que fa als comptes de l'exercici 2021-2022, el Club Blanc i Blau té unes pèrdues de gairebé 20 milions d'euros. A la Lliga Europea d'en Bol avui, granullers Nexa, Croat, a 3,4 de nou i Parasport, 3, i a la Lliga de Campeons de Batarpolo, l'Atlètic Barceloneta Rebl, el Hanover alemany, a 2,48. I don't even have to do too much. You can turn me on with just a touch, baby. I love the rena, since it is cold and empty. No one's around to judge me. I can't see clearly when you're gone. On, on, I said, ooh. I'm falling by the lights. No, I can't sleep until I feel your touch. I said, ooh. I'm drowning in the night. Oh, wind up like this, you look one night trapped. I'm running out of time, cos I can see the sun light up the sky. So I hit the road and all the drive, break me. Oh, wind up like this, you look one night trapped. Since it is cold and empty. No one's around to judge me. I can't see clearly when you're gone. On, on, I said, ooh. I'm falling by the lights. No, I can't sleep until I feel your touch. I said, ooh. I'm drowning in the night. Oh, wind up like this, you look one night trapped. I'm just walking by to let you know. I can never set it off or we'll never let you go. This time, I said, ooh. I'm falling by the lights. No, I can't sleep until I feel your touch. Oh, wind up like this, you look one night trapped. I said, ooh. I'm falling by the lights. No, I can't sleep until I feel your touch. I said, ooh. I'm drowning in the night. Oh, wind up like this, you look one night trapped. Say hello to the girl that I am. You're gonna have to see through my perspective. I need to make mistakes just to learn who I am. And I don't wanna be sold and protected. There must be another way. Cause I believe in taking chances. But who am I to say? What a girl is to do? God, I need some answers. What am I to do in my life? You will find it out, don't worry. How am I supposed to know what's right? You just gotta do it your way. I can't help the way I feel. But my life has been so overprotected. I'll tell them what I like, what I want, and what I don't. But every time I do, I stand corrected. Things that I've been told, I can't believe what I hear about the world. I realize I'm overprotected. There must be another way. Cause I believe in taking chances. But who am I to say? What a girl is to do? God, I need some answers. What am I to do in my life? You will find it out, don't worry. How am I supposed to know what's right? You just gotta do it your way. I can't help the way I feel. But my life has been so overprotected. I need time. Love, I need space. I don't need nobody telling me just what I wanna. What I, what, what, what I'm gonna do about my destiny. I say no, nobody telling me just what I wanna do. I'm so fed up with people telling me to be someone else by me. What am I to do in my life? You will find it out, don't worry. How am I supposed to know what's right? You just gotta do it your way. I can't help the way I feel. But my life has been so overprotected. It might seem crazy what I'm about to say. Sunshine, she's here, you can take a break. Out of a loon going up to space. With the air like I don't care. Baby, by the way. Because I'm happy clap along. If you feel like a room without a roof. Because I'm happy clap along. If you feel like happiness is the truth. Clap along if you know what happiness means to you. Because I'm happy clap along. If you feel like that's what you want to do. Here comes bad news, talking this and that. Give me all you got, don't hold it back. I should probably warn you. I'll be just fine, no offence to you. Don't waste your time. Because I'm happy clap along. If you feel like a room without a roof. Because I'm happy clap along. If you feel like happiness is the truth. Clap along if you know what happiness means to you. Because I'm happy clap along. If you feel like that's what you want to do. I'm happy clap along. If you feel like happiness is the truth. Clap along if you know what happiness means to you. I'm happy clap along. If you feel like happiness is the truth. Bring me down, can I feel? Bring me down. My love is too high, love is too high. Love is too high, love is too high. Love is too high, too high, too high. Because I'm happy clap along. Love is too high, love is too high. Love is too high, love is too high. Luís Petra Mont cup No tu, tu tu. angs題 garlic Això és un blues, com fa blues? Just B pleasures. Just blues. Ah, just blues. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Encara aquesta tercera i última hora del programa. Ara passen 18 minuts de les 12 del matí, del migdia, ja gairebé. I anem a parlar d'economia. Com sempre ho fem amb el Rafael, el Sòrio que el tenim aquí amb nosaltres. I el saludem, Rafael, bon dia. Hola, molt bon dia, mira, ja. Anem a parlar de qüestions d'economia. No sé si avui amb aspecte positiu o només. Aquesta secció sempre intentem portar una mica la nota positiva d'un àmbit com és l'economia que no acostuma a tenir massa bones notícies, no durant aquests últims dos anys. Bueno, mirarem de fer-ho més positiu. Sí? Vinga, cap a on anem? En l'economia es poden mirar els números amb una direcció o amb una teoria. El final acabarà convergent, però com sempre estem enrunant de probabilitats, de possibilitats, de què pot passar, pot deixar de passar, però sempre són això, de probabilitats, que és probable que entrem en recessió. Si agafem els mitjans de comunicació, direm sí. Ja està. I per què? I per què la pregunta és, i per què? I per què espereu que hi hagi una recessió? A què és deguda aquesta recessió? Si havíem estat tancats tot un any i acabat, resulta que tothom està comprant, tothom està reparant, tothom està invertint, tothom està fent coses tant en l'entressa com en la llar, com als estats. I la mobilitat econòmica, diguéssim, no? A què ve, ara que diem que ha de veure una recessió. Perquè és un tema d'inflació. Mirem a veure què hem de fer per rebaixar l'inflació. Pujem els tipus d'interès. Pujem els tipus d'interès. Què farem? No podem fer una altra cosa. Però si pugem els tipus d'interès, hi haurà recessió. No és que hagi d'haver-hi recessió. Sí, pujant els tipus d'interès i les coses s'encareixaran. Fins aquí tothom, d'acord? Sí, però és que resulta que amb la inflació, sense haver pujat els tipus d'interès, igualment, hi havia pujat tot. A on és la diferència? Si puges els tipus d'interès, pujaran les coses. Sí o no. Sí que pujaran perquè acabat les empreses, les persones, i costaran més demanar un presta, demanar un crèdic i tal. La inflació d'esperança, un 10, un 12, un 14, segons 15 països de la Comunitat Europea, ja han pujat. Hi ha hagut recessió? No. Hi ha hagut crisis? No. Han pujat els preus. Però s'entornem. Hem de baixar la inflació perquè la inflació no ens va bé. I qui diu que... Si n'hi ha molta inflació, perquè n'hi ha molta inflació. Si n'hi ha poca inflació, perquè n'hi ha poca inflació. Una vegada es van posar d'acord i van dir el 2% és el percentatge d'inflació assumible. I diuen, per què no és el 4? Per què no és el 4? Per què no ho és? Tenim resposta. És que es va dir que era un 2% perquè segons la macroeconomia és el punt en què la deuta no creix, però l'interès es manté i el 3% és el percentatge d'inflació. El 3% és el percentatge d'inflació. El 3% és el percentatge d'inflació. Però és un efecte que va a empreses, a països, a particulars, a aquest nivell d'inflació. Però ja hem fixat el 2%. Si haguessin fixat el 3%, seríem vist que eren molt 3% d'inflació. En 10 anys s'hauran doblat, però d'un 2% o 3%, no hi ha tants problemes. Pugem els tipus d'interès. Ahir, ja, a la General Federal americana, estava dient que el 2024 les baixaria, però que encara les tenia que pujar a mig punt. Dali, que juguem. Tot el que ha passat amb aquest, és una crisi creada. Està creada perquè s'ha creat la inflació. Qui va crear, ja ho he dit, la Ràdio Més d'un Cop, la van crear als bancs centrals de la General Federal, el banc centre europeu, el bal del Japó, els bancs d'Inglaterra són els que van crear la inflació. Aquesta situació, d'acord que a la pandèmia van dir, vinga, 3, 4, 6, 5, 8, 8, 9, 10, 11, 12, Yakutany, 5, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27. Vinga. rogen park, perquè é действial pel cap... reaccionant, perquè els millors per l'economia que les han clau, tenen els caïns de Rathing i ho ollut llenguin a sobre. però com venien d'una època amb la qual no hi havia inflació i estaven enraunant d'una paraula que jo l'havia comentat, que era l'està inflació, que era el pitges pitjós, que cada vegada el preu et va menys, menys, menys... Doncs necessita inflació, però és que la inflació que se necessita és perquè... Això és un apunt meu, no és que estigui aquest manual, és un apunt meu, jo estic convençut que sí. Se necessitava aquesta inflació, era necessària. Era necessària perquè l'endeutament produït els governs de tot el món arrel de la pandèmia, aquests 6, 8, 10 bilions de dòlars que van estar per a ell, van fer que els que els països d'Espanya va passar d'un 95% de deute als 150, és a dir, que van pujar un 50% d'endeutament. Però aquesta deuta s'ha de retornar, d'una manera o una altra s'ha de retornar. Com la retornem, generen inflació. Generen, deixen que generin inflació. I llavors, van deixar que generin la inflació. La podien haver aturat el 2021, però van deixar, van dir, bueno, de moment són dos, de moment són quatre, de moment són cinc... Això és només la qüestió de mirar els diaris de l'estiu de l'any passat. I hi ha pares que saben que no passava res, que era un quatre, que era un cinc, però que era puntual, que pensem que això... Ja sabia que ni era puntual ni que s'acabaria l'any passat, perquè necessitaven que la inflació continués. Hi havia molta part premeditada pel que veig. Tot. No? És a dir, sembla que hagi estat tot preparat. Sí, perquè s'han de retornar aquests... Amb l'excusa de la pandèmia, amb l'excusa de la tornada... No, la pandèmia es va generar aquesta massa monetària. I això va generar una deuta molt gran. Aquesta deuta s'ha de tornar. Clar, la deuta als països, quan fan emissions de deuta, pagaràs bonus d'altre sort, el fan normalment a 3 mesos, a 6, a un any, o fins i tot fan a 10 anys. Però normalment les emissions de deuta estan entre 6, 12 mesos, 24. Allà més o menys està clar. Quan van fer aquestes emissions de deuta, els tipus d'interès estaven a 0. 0, amb el qual ell en deutaments als països s'han endeutat però a tipus d'interès, 0. Però n'hi ha una massa monetària molt elevada, que és la deuta... Clar, si jo ara pujo els tipus d'interès als governs, tots els governs de la comunitat europea, tindran problemes perquè tota la deuta que li vagi ben sent s'ha de pagar. I llavors, com ho genero, llavors, aquesta... Amb inflació. Descocorre la inflació i el últim dato que ha presentat el Ministeri d'Economia, pues en Espanya, el mes d'octubre, ja s'havia recaptat tot el previst. Més 23.000 milions més. 23.000 milions més de l'oprivist. És a dir, que ell estava tot cobert. El mes d'octubre estava cobert tot el que es preveia a ingressar. Amb el qual ha permet liquidar tot els venciments nous, i no cal que t'endeutis, perquè estàs recaptant una quantitat molt gran via inflació. Qui està pagant això? El ciutadà de Peu i les empreses. Per això és necessari aquesta inflació, perquè s'ha de retornar, s'ha de retornar en aquesta massa econòmica tan gran que es va fer. Una vegada que aquesta massa es vagi col·locat més o menys a post, ja se sap que a nivell mundial, la deuta que n'hi ha a nivell mundial és impagable. Paga'm-la, no es pot, no te la puc pagar, com vols que jo t'he pagat un bilió i mig, que la deuta d'Espanya un bilió i mig, però si jo genero 320 milions, és impossible. Tendria que he destinat tot a pagar-lo, no puc fer-ho. Les deutes dels països s'han obligat a pagar l'interès. I el nominal, la part del pressa com tal, és que ja el pagaràs. Això és com una hipoteca, no? Comences pagant interessos, no? Sí, però tenint en compte que l'hipoteca, al final acabes tornant la part que t'han deixat, i amb els presteques fan els països pràcticament, la part que t'han deixat no es torna, es queda com la deuta. Per què? Perquè va creixent l'economia, va creixent, i la deuta aquestes va renovant. Es diu que es renova a deuta. La renovació de deuta és que, quan l'acaba la vida d'aquell prestec, que els cinc anys, el nominal, la part del pressa, continua en la mateixa. Durant cinc anys es paguen només interessos. S'han estat pagant interessos de la deuta. Els cinc anys, arribant a dir que t'havien deixat mil. Què fem? Tornem, pactem un interès, i a un any, a dos o tres, a cinc anys, l'interès que pactin, l'acord que arribin, i te'l torno a deixar. Llavors, continua espegant interessos. Perquè hi ha els grans fons de grans empreses, de fons que són els que vaguen a tothom, no els venxin a aquestes grans empreses. Ells, el que volen, és cobrar l'interès. El sentit ja el tenen, no es preocupen per res. I el que interessen és que està cobrant un dos o un tres, un cinc per cent, però d'aquest país, d'aquest altre, d'aquest altre... I això els fa per poder tindre beneficis i repartir els seus escenistes, que potser els escenistes poden ser tu i jo, perquè hem invertit en una acció i aquella empresa resulta que està participada per un gran fons. No ho sabem, però la realitat és aquesta. Per això dic... N'hi ha crisis. Jo t'ho porto dient. Que n'hi ha bracs crisis primer van dir que aquest quart trimestre a Espanya, probablement, seria un trimestre negatiu. Ara diuen que no, que no estarà. Ara serà el primer i el segon. Bueno, segons com serà el primer i el segon, o serà el segon i el tercer. La crisi que n'hi haurà serà una crisi d'anar adaptant al petroli i treballant-me als 80. 80 d'oles al barril. Hem estat pagant el barril a 120. La benzina ja no està a dos euros. Segons quines benzines, amb el 20 centint descontacte estaven ja a 9,50, que a 40. Tot això que vol dir que ja els països ja no necessiten endeutar-se tant, perquè si està baixant la benzina, el tomàtic es diu que si està baixant el petroli, no hi ha... Si baixi el petroli, però és que baixi el petroli perquè es preveu que n'hi haurà una crisi. I aleshores es deixa de consumir petroli. Mira, ens estan dient... El que ens estan dient és, s'alveu. Per què? Perquè necessitem aquest estalvi. Aquest estalvi el necessitem. Necessitem els governs, necessitem l'advant, per anar cancel·lant tota aquesta massa ingente de centins que aquest billions, que són billions, que estan donant molta serveu del món. I d'una manera o l'altra es tracta de recolocar-los un altre posto en el seu lloc, per poder... Clar, què faig? Pujo tipus d'interès, recapto per aquesta banda, em baixo matèria prima, amb el qual automàticament és el que baixa la inflació, les mateixes primeres, el que baixa la inflació, el pujar tipus d'interès no baixa. No baixa. El que fa és que el deixar d'invertir, referèdes una miqueta a l'economia, que escapa on jo crec que va. Igualment equivoco, però en economia he dit que... En economia dos i dos poden ser 4, 22 o 0. Segons que multipliques, que assumis o que vagis restant. A les mateixes cifres. I ara estem en aquesta situació. A mi em diu, estàs molt tranquil, dic sí, perquè el que farem, re, el que ens trobarem, tampoc ho sabem, perquè tot això ja està pensat, dissenyat i preparat. Això ja t'ho dic jo, t'ho dic quasi de... Sí, és com una pel·lícula guionitzada, no? Totalment, totalment. A veure, les crisis no s'anuncien amb un any de l'empel·lació. La crisi n'hi ha crisis, la crisi del 2008 no s'anuncien. Arriba si te la trobes, definitiva. Va haver-hi un problema i van començar a tancar bancs, van començar a tancar empreses, va ser tot. Amb mesos. No es va dir, a partir del trimestre, que ve, que ens trobem en aquesta situació. Ningú. Jo vaig viure a la crisi del 92, i aquí ningú en runava de crisis, perquè estàvem enrunant de l'Olimpiada, i estàvem enrunant de l'Expo, i tot era una alegria, i funcionava tot, i estaven tots contents i tal. I no en ranava de crisis. Quan es vam veure la crisi, va ser perquè tenien la crisi a sobre. I què era? Vam tenir que pujar els tipus d'interès, perquè havia també una inflació que s'havia disparat, però els van aplicar. Amb aquells moments, els mitjans de comunicació eren tots escrets, o mitjançant la ràdio, principalment, perquè la televisió era al principi, en el qual tampoc tenia tanta incidència. I ara estem en l'altra banda. Que és que les notícies, el que passa fa un minut a Xangai, tu ho saps ja aquí. Automàticament és allò d'ell, que una papallona va llogar a la sala, i a l'altra banda n'hi ha un terratrèmol. Això està passant, perquè la notícia, i a més la notícia, s'està convertint en el que jo sempre dic en les 64 cases. Aquella notícia que tu llegeixes en dues línies, el 64 caràcter, que això és la notícia. Hi haurà crisi, poc. I després la gent no continua llegeixint el que n'hi ha a continuació. El titular, escoltar el titular. Si tu i jo diem l'economia, l'any que ve, no hi haurà crisi. La teva, la teva sovient, diran que aquell tio està dient que no, que no n'hi haurà crisi. Però en acabat, jo continuaré dient que no n'hi haurà crisi. No, no de les dimensions que s'esperen. Ja vas agotant. Però continuo dient que no n'hi haurà crisi. Però jo continuaré, i en acabat, la lletra petita diré que probablement hi haurà uns trimestres que seran negatius, i això farà falta, que les empreses s'ajustin, i que pot ser que origini atur. Però això ja és la lletra petita, que la primera l'han sentit el 100%, la segona ja ha segut el 80, i aquesta lletra petita és el contrari, només el 20%, el que estarà pendent de mirar-la, de sentir-la, o d'anar a eljar-la. Això és el que ara estem en aquesta situació. Estem veient els titulars i la segona part. I que, bueno, doncs ara n'hi haurà crisi. I ja no n'hi haurà crisi. Ara n'hi haurà trimestres que decreciarem. Quins trimestres? En economia, fins que no n'hi ha dos trimestres seguits, negatius, es considera que no estàs en crisi. Bé, els americans aquest any han tingut un trimestre de crisi, i ja han dit que no tenim crisi, no passa res. Ha caigut un dos, és igual, no passa res. Ja pujarem el següent. I el següent ha sigut un 0,2, això, en les crisis. Aquestes han quedat a Targuil. Ja està. I ja està. Quins passarà en Europa? Igual, és que es farà igual, igual. Per què? Perquè el que no ens interessa ara... És que la gent estic molt nerviosa, molt neguitosa, perquè hi ha molts problemes arreu del món. Molts, sí. Està la invasió ucraniana. A més a més, amb l'aliment aquest, dient que si no li va bé, si cal tirar una bomba tòpica, i m'he quedat tan tranquil, és tant els problemes que si et xina... i em veia i està igual, no la veig, perquè és meu, i jo me'l quedo, o jo no me'l quedo. És que ara que ja tenim Covid, ja no tenim Covid, però ara resulta que tornem a tindre tots els hospitals, plens de gent de la... en grip, que és el que ha passat sempre. Sempre, sempre, sempre. És clar, si a més a més ara comencem a enronar de la crisi, masses notícies negatives tampoc, perquè si tu refredes l'economia, i a més a més li vas afegint notícies negatives, que aconseguiràs que la gent n'estan aquí. Però clar, la gent, automòticament, li entra en moda por, en moda pànic, s'acaba la despesa. I només vas, i aniràs a consumir el que necessites, bàsic. A la poca va entrar prèvia pandèmia que vam buir dels supermercats. Effectivament. Bé, sense parlar del paper de vàter, que no s'ha acabat de passar, però sobretot, des de les estanteries, semblava que hagués d'acabar... El món. El món, clar. El pànic, el pànic de no saber, perquè no teníem informació en aquell moment. Sí, però ja no vas comprar el bàsic, però tu no vas anar a comprar roba. Clar, estem parlant d'alimentació. A comprar estrecs per cuina, tu no vas comprar un cotxe. Tot això és bàsic. Tot això és bàsic. I quan van dir que ja poden sortir, van dir que espera, espera, que ja mirarem a veure què és el que podem fer. Clar, i llavors això és el que genera el pànic. Jo no crec que arribi fins a aquest punt, perquè jo crec que tampoc els interessa. Tampoc, perquè si no pararàs tota l'economia, encara que l'agenda 2030, per molt que te la miris, per molt que el llegeixis, hi ha tantíssimes interpretacions de l'agenda 2030 i els acords d'edat, o sigui que, bueno, que més val no entrar. Val no entrar, perquè és que al final diràs... Què faran, què deixaran de fer? Per on anirem? Per on deixarem d'anar? Mireu. Bueno, no hi tenen a anar. Ja està escrit. Ja està escrit el... Sí, eh? Ja està escrit el guió i ens trobarem a un telèfon d'anar. Això dic, de cara a l'economia, que n'hi haurà crisis? No. Que va ser el consum, que n'hi haurà... pujarà alguna cosa a l'atura? Probablement. Probablement, perquè ho estan anunciant, i si l'acaben anunciant, al final l'acabaran fent. A nivell crisis, crisis, crisis, de com a veure, el 2008? No. Com a molt durarà el concepte crisis? Serà un any. Però no serà com el 2008, que va ser un sector com la construcció, que va ser el 12% del PIB, va ser molt fort. Això l'únic que pot ser, que amb unes empreses, que en segons qui sector, hagin de reduir algú de personal per a altres empreses, en un altre sector, no tindran carruir, i al contrari tindran que augmentar. I això és el que es fa és un ajust de l'acormia. L'acormia es torna a reajustar, perquè n'hi ha d'aquestes justos econòmics, perquè està consumint coses que no són necessàries, és qüestió d'un altre cop de tornar-lo a ajustar, a col·locar-lo a posto, i tornar-lo a fer. Per això, normalment, les crisis sempre són sobre els 10 anys. Cada 10 anys hi ha una crisis que és una adaptació de l'economia, una re-adaptació, perdó, una re-adaptació, que es torni a col·locar les peces... Com a una osteòpata, no? I tu posa tot allò. Un rècid, no? Sí, però petit, no el gran rècid. Un gran rècid. Una actualització, un update. Sí, és un sistema operatiu. Una transició nova, perquè n'hi ha 5, 4 coses que funcionen millor, i altres coses mirem de treure-les. I ara estem en aquesta situació, a veure, cap a on, cap a on tiren. Però he hagut, principalment, la gran massa monetària que es va fer per part del banc central europeu, i de res a fer de la americana, que es van posar d'acord. No pensis que hi van per lliure, no, no. Es posen d'acord, perquè són moltes grans economies que va llogant. Són molt grans consumidors. Els xinesos són els fabricants i nosaltres són els consumidors. Els xinesos poden arribar a fer fins que els consumidors els s'hi deixin. Si no, potser és molta capacitat de producció. Però si han acabat els demés, no et compren, t'ho tindràs un problema, t'acabaràs de tenir un problema gran. Aquesta és la situació en què ens trobem ara per ara, i el que jo veig que pot passar o deixar d'aquí el que acabi passant, doncs sobre la marxa ens anirem veient. Doncs, Ringa, ho farem així, per anar a informar les nostres ullens, que una setmana més, imagino que també t'agraeixen igual que jo que passis per aquí, que ens parli sobre economia i que veiem una mica les direccions que poden prendre aquest món econòmic i capitalista, malauradament. Rafael, gràcies per passar per aquí. Bon dimarts i fins la setmana vinent que seguim parlant d'economia. Perfecte, molt bé, encantat de passar-me per aquí. Bon dia, millor dia. Gràut control, to major ton. Take your protein pills and put your helmet on. Ground control, to major ton. Commencing countdown engines on. Check ignition and may God's love be with you. This is ground control, to major ton. You've really made the grave. And the papers want to know who shirts you wear. Now it's time to leave the capsule if you dare. This is major ton, to ground control. I'm stepping through the door. And I'm floating in the most peculiar way. And the stars look very different today. For here am I sitting in a tin can. Far above the world. And there's nothing I can do. I'm feeling very scared. And I think my spaceship knows which way to go. Until my wife I love her very much. Until my wife I love her very much. Ground control, to major ton. Your blood gets dead, there's something wrong. Can you hear me major ton? Can you hear me major ton? Far above the world. When they turn this blue. And there's nothing I can do. I'm feeling very scared. And I think my spaceship knows which way to go. Until my wife I love her very much. Until my wife I love her very much. Until my wife I love her very much. I got my pictures out in Georgia. I get my weed from California. I took my chick up to the North, you badass bitch. I get my light right from the source, yeah, that's it. And I see you, the way I breathe you in. And I see you, there's nothing like your touch. It's the way you lift me up. And I'll be right here with you till the end. I got my pictures out in Georgia. I get my weed from California. I took my chick up to the North, you badass bitch. I get my light right from the source, yeah, that's it. I got my pictures out in Georgia. I got my pictures out in Georgia. I get my write form California. I got my pictures out in Georgia. Remember when I couldn't hold her Left a baggage for a mover I got my pictures out in Georgia Oh yeah shit I get my weed from California That's that shit I took my chick up to the North young badass bitch I get my light right from the social Yeah that's it I get the feeling so I'm sure Ending my end because I'm yours I can't pretend I can't ignore Don't think you wanna know Just where I've been Don't be distracted You're the one I need, it's right in my heart Your kisses taste the sweetest from mine And I'll be right here with you I got my pictures out in Georgia Oh yeah shit I get my weed from California That's that shit I took my chick up to the North young badass bitch I get my light right from the social Yeah that's it I got my pictures out in Georgia Oh yeah shit I get my weed from California That's that shit I took my chick up to the North young badass bitch I get my light right from the social Yeah that's it I got my pictures out in Georgia Oh yeah shit I get my weed from California That's that shit I took my chick up to the North young badass bitch I get my light right from the social Yeah that's it I got my pictures out in Georgia Oh yeah shit I get my weed from California That's that shit I took my chick up to the North young badass bitch I get my light right from the social Yeah that's it La llengua, treu la llengua fora, el carrer, quan et treus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saluda sempre, treu-hi el la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extrascolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. A l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extrascolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marques o no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llisquis a la dreta, en una primer versita, abans d'un primer petó. Els petons de debò... Es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteja el català. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant que hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a Vivaixa Ixl a Puncat. Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nat. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Doncs queden uns 7 minuts abans de l'una del migdia. Aquests 100 minuts escoltarem bona música. Com aquest, i no us s'enxanyes de Bill Withers. Està sonant ara mateix. Ara ha deixat de sonar, sembla que sí. Vinga, intentarem recuperar aquesta cançó. Ara sí. Escoltem un parell de temes musicals. Els que puguem escoltar fins l'una del migdia. Per finalitzar aquest programa d'avui. El programa 263 de l'ajusta. I ens acomiadem fins demà. Que tornem a ser aquí amb vosaltres. Per seguir explicant-vos coses del municipi. Anem a veure si podem escoltar la música. Fem una breu pausa. Comencem la música. Canviem una mica de l'estil musical. Ens acomiadem per ser aquí escoltant-nos i sintonitzant ràdio d'Esverns. Com deia, em tornem amb més informació i qüestions a l'ajusta de Déu del Matí. Una del migdia, que tingueu un bon dimarts. Anem a veure si podem escoltar la música. watch the stars we can all see so far someday you'll know where you are remember days and numbers count the stars we can all remember days and numbers count the stars we can all we can all go so far one day you'll know where you are where you are where you are Traveler waits the morning tight he doesn't know what's on the other side but something deep inside of him keeps telling him to go he hasn't found a reason to say no Traveler is only passing through you cannot understand your point of view abandoning reality and sure of what he'll find the traveler in me is most behind days and numbers watch the stars we can all see so far someday you'll know where you are where you are remember days and numbers count the stars we can all go so far one day you'll know where you are remember days and numbers watch the stars we can all see so far someday you'll know where you are where you are where you are where you are per les potes, per mi el desfell sincronitzes per mi el desfell per la ràbia de Sant Joan per la ràbia de Sant Joan per la ràbia de Sant Joan per la ràbia de Sant Joan But I'm afraid to say that I feel I've been had a dumb, boys and men Still can't live without you You don't have one ton and you won't spend a dime Not even to call me home You don't know I exist and I wouldn't be missed If I had enough to quit you Invisible I feel I've come invisible You treat me like I'm not really there And you don't really care I'm on its romance It ain't going nowhere Invisible Just like I'm You treat me like I'm invisible When you get the need to fly You do the work, you just don't care A marching heart, I can never reach you On the phone, it rings a ring When I know you're home, it may be naive But I just wanna believe I'm the only one I tell myself lies and give you bad vibes Knowing your promise and you'll never keep Like a mega round, I'm going, I'm going down I'm on a dead end dream Invisible Just like I'm I feel I've come invisible You treat me like I'm not really there And you don't really care I'm on its romance It ain't going nowhere Although I know it's not a lie I don't wanna lose But here we go I keep hanging on knowing I can't win Cause it's too hard, the over again Invisible I feel I've come invisible You treat me like I'm not really there And you don't really care I'm on its romance It ain't going nowhere Invisible Just like I'm You treat me like I'm invisible When you get the need to fly You do the work, you just don't care I'm on its romance Invisible Just like I'm Invisible