#244 - Club de Lectura "Llegir al Teatre"

98.1 Ràdio Tosbern 98.1 Natura, cinema, salut, on es parla i es dóna veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com. Bona tarda, Sant Just. Passen ara mateix 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dilluns, 17 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les dues properes hores? Doncs bé, primer de tot, a aquesta primera hora farem secció de natura i medi ambient de la mà del Quim Calonge, jove Sant Justenc. Després, tot seguit, també repassarem una mica els dies internacionals i les efemèrides que hi ha avui, 17 d'octubre. Després, a segona hora del programa i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, el que farem és parlar amb en Josep Lluís Gil, codirector de la revista local La Vall d'Avers d'aquí, de Sant Just. Ell, quan ve, sempre ens parla dels continguts que hi ha a la revista del mes en qüestió. Per tant, parlarem dels continguts que hi ha a la revista d'aquest mes d'octubre. I després, tot seguit, també parlarem amb en Roger Cònsul, dramaturg, actor d'aquí, del poble. Farem una entrevista amb ell per parlar del taller de lectura, d'aquest club de lectura que es diu Llegir al Teatre. Ell n'és el responsable i la persona que el dinamitza. Doncs voldrem saber en què consisteix, quina obra es llegiran, què és això d'aquest club de lectura de Llegir al Teatre. Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda aquí a Ràdio d'Esvern, al magazín La Rambla. Vinga, va, no marxeu, eh, que comencem! Va, comencem! Ja són les 5 i 13 minuts, puntualíssims, i tinc en Quim Calonge ja a l'estudi de ràdio. Hola, Quim, bona tarda! Hola, bona tarda! Escolta'm, vaig pensar en tu el dia de festa, dic, ara mateix el Quim estarà buscant bolets, estarà a la muntanya, com va anar la cerca o què? Bé, vaig anar-hi el dimecres, sí, el dia de la Pilar, no? Sí? Sí. I bé, vaig anar, bueno, per les Montenes de Prades, allà de Tarragona, i, bueno, vaig aparcar ja en un lloc que estava habilitat per aparcar, i, bueno, em vaig adinsar al bosc, i no vaig trobar gaires bolets d'allò que dius que es pugui menjar, sinó que eren com petits i no els vaig saber identificar. Vale, llavors, davant de no identificar bolets... Exacte, no, no. Més val no aventurar-nos a menjar coses que... Totalment, no, els bolets és una cosa molt... que pot arribar a ser mortal... Ja. O si no, et pots tenir moltes nàusees i passar-ho molt malament, és millor tenir molta precaució en aquest tema. I això, no vaig collir cap bolet, vaig fer un passeig pel bosc, que va estar molt bé, un bosc bastant madur, em va agradar molt, però llavors l'endemà, al costat de casa, vaig fer una volta per un bosc que hi ha, i sí que vaig trobar mullerics, que són uns bolets que crec que no vam comentar el... No em sona, eh, el nom? No, són uns bolets que no són gaire apreciats, però, o sigui, d'aspecte semblen molt bons, no? Però de gust no gaire. O sigui, vull dir, no és com un cep, saps? Vale, és a dir, que són bolets que es poden menjar, però, bueno, sinó més, no? Exacte, que si els trobes i no tens res més, doncs agafa'ls perquè es poden menjar i són bons. Vale, poden acompanyar un plat o qualsevol cosa. Sí, sí, sí, i els vaig agafar, llavors els vaig tallar i els he deixat com assecar-se. Vale, i escolta'm, tu com vas anar el dia, o sigui, el dia de la sortida important, com si diguéssim, que vas anar per allà per Prades, anaves amb la guia i això? Sí, sí, vaig portar la mateixa guia que vaig portar a l'últim programa de la santa passada, que és la guia, bueno, dels bolets dels espècies catalans. Sí. Que hi ha moltíssims i te'ls classifica per més tòxics, més tòxics i tot això. La vaig portar i sí que vaig anar mirant, vaig trobar com quatre espècies, tampoc... Vale. I vaig anar mirant, però no vaig trobar cap que diguis allò, està claríssim que és comestible. I per què vas anar per allà? Perquè altres anys hi havies trobat més coses, més bolets? No, perquè tinc una casa alta fulla de vacances i era el que m'agafava més a prop d'allò que deia, com de muntanya així més humida, era el que tenia més a prop. Vale. I quan has dit abans que vas trobar el bosc com molt madur, has dit? Sí. Què vol dir això, el bosc madur? Doncs, per exemple, vaig trobar com dues espècies que només es troben en boscos que són bastant evolucionats, o sigui, que porten molt de temps allà. Ah, vale. I és la cervera i l'auró, t'hauria de què és. No, la moixera de pastor. Vale, que són dues espècies que normalment... Sí, són molt escasses a Catalunya, són més de llocs europeus. Vale. I, per exemple, la cervera és una espècie que es tallava molt perquè té una fusta molt bona i llavors van a desapareixent dels boscos mediterranis. És pròpia dels boscos mediterranis. Vale. I a mi m'agrada molt perquè té com les fulles així pinades, o sigui, oposades, com a llantiscle, però és un arbre gran. Molt bé. I la moixera de pastor té les fulles com la fulla del Canadà. Sí. Així. I també té la fusta molt, molt bona. Ah, mira, veus? No vas trobar bolets, però... Sí, sí, sí. Vaig descobrir unes espècies interessants. Espècies que no pensaves trobar-te. Sí. Que bé. Molt bé. I avui ens portes algun tema en concret, Quim? Sí, avui primer de tot m'agradaria comentar una activitat que farem amb Alnus. Vale. I després he pensat de fer com una recomanació de comptes i de revistes de MediInvient. Comptes d'Instagram. Vale, molt bé. d'Influencers que parlen sobre MediInvient. Vale. I dues o tres revistes que són sobre MediInvient, també. També, molt bé. Doncs comenta'ns l'activitat d'Alnus. Doncs, és una activitat que farem el 6 de novembre i ara és de cara a la tardor. Bé, com sabeu, el torrent, si no us ho explico, el torrent és aquí a Coixerola i estem fent una regeneració del bosc, ja que era un torrent que estava ple de verdissa, que és plantes que s'expandeixen molt, com l'esparreguera, l'esbargera. I que creen allà tot un batibull de material de massa verda, que si hi ha un encendi és preocupant, o sigui, engega molt ràpid. Que allò engega molt i... Sí. Vale. I aleshores la tasca que fem és com accelerar el procés de creació d'un bosc, traient la verdissa. Totes aquestes plantes que no van gaire bé, no? Exacte. Que estan allà, en el torrent, perquè aquestes són plantes de llum. Llavors, a mesura que van creixent els arbres, van desapareixent. Vale. O sigui, que és un procés natural, però nosaltres l'estem com accelerant. Ajudant, no? Una mica? De fet, això, a silvicultura, que és, per exemple, jo que estic estudiant gestió forestal, és una assignatura que es fa i que és bastant important. Sí. La definició, diguéssim, de silvicultura és com... és la gestió del bosc, però de manera que imites la natura. Vale. O sigui, que intentes com fer els mateixos processos que hi ha? Exacte. Diguéssim, un arbre, quan arriba a la seva escenactut, que és quan es fa molt bé i està a punt de morir, els arbres al final moren. Sí. Aleshores, el que es fa és, com que nosaltres, els humans, volem treure un porfit de la fusta, o dels fruits, o el que sigui, doncs fem una gestió del bosc i tallem l'arbre, doncs potser abans que anés a morir, òbviament, per treure-lo en la fusta, però aquell mateix arbre, en uns anys, ja anava a morir. Llavors, ho fem de manera escalonada, procurant la continuïtat del bosc i fins i tot la millora del mateix. O sigui, respectant una mica els tempos propis de la natura, però bé, no deixa d'haver-hi una mena d'incidència de mà de l'home, per dir-ho així, però bé, és també a favor de tot el conjunt de l'ecosistema que hi ha allà, per allà, no? Exacte. Al final, som una espècie més i com els sanglars que gratan per tot arreu i tal, o sigui, tenim un impacte en el medi. L'únic que és molt fort el nostre, però això l'hem d'intentar regular, però al final som una espècie més. i no podem anar... Clar. Molt bé, i això era per introduir-nos una mica al que estàveu fent al-nos al torrent. Exacte. Això que és com una mena de silvicultura que estem fent, i l'espècie principal que plantem és l'alzina, ja que és l'espècie predominant a la zona. També hi ha el pi blanc, però l'alzina al final és una espècie que és la que acaba dominant el bosc. Si hi ha estadis successius en la vegetació, primer surt el pi perquè és una espècie de llum, llavors sota el pi creix l'alzina, aleshores l'alzina, el pi es va morint, l'alzina creix, i sota l'alzina ja no pot creixer el pi perquè l'alzina fa més ombra. Ah, mira. Ostres. Llavors això és un... és el procés del bosc, del bosc mediterrani. A veure, és més extens. Clar, però bueno, i a més això passa, vull dir, perquè passi tot, no és d'un dia per l'altre, eh? Molts anys, molts anys. Han de passar molts anys. Bueno, però ja ens fem una idea de com va evolucionant també un bosc. Sí. Llavors, precisament, en el torrent tenim això, tenim les alzines, i aquesta activitat que farem el diumenge serà de... bueno, el torrent té diferents franges, perquè un torrent té pendent, és com un riu en una muntanya, no? D'acord. Bueno, un riu no, perquè no porta aigua, però porta aigua quan plou molt. D'acord. I aleshores té diferents nivells, i els primers nivells ja estan plantats, però ens agradaria plantar-ne més en els següents nivells, anar com expandint el bosc aquest. Clar, anar-lo fent una mica més... o sigui, seria fer més gran el torrent, una mica, o anar plantant més coses al torrent? Sí, fer més forestació. D'acord. Sí. I clar, per això necessiteu ajuda també, no? Sí. Sí, i per això tenim aquesta activitat el diumenge, que és d'11 a 1, en la qual convidem a tothom a venir, i llavors farem sensibilització mediambiental. D'acord. O sigui, parlarem de l'Avall, de Sant Just, del que estem fent. Una mica del que m'acabes d'explicar una mica a mi també, no? Sí, però entre tots els alnos, venguem aportant diferents punts de vista i tot. I la tasca principal que farem aquell dia serà això, serà... Tindrem a glans, que de fet també cridem a la gent a portar glans, si vol venir a ajudar-nos. Però a glans agafats de qualsevol lloc o de...? Sí, clar, aquest és un altre tema, que és que el preferible és que siguin a glans de la zona, és a dir, de coixerola, com a molt gran, com a àrea molt gran. Si és preferible, de la Vall de Sant Just, ja que és... Hi ha una cosa que és igual fanotip, que és com l'ADN de les plantes, i les d'una zona el tenen d'una manera, les altres d'una altra, que té a veure amb el clima, amb la terra i tot. És a dir, l'ADN, però les coses, les variables de l'exterior que també afecten, no? Exacte, té un l'èpica genètica, crec que es diu. No sé amb les plantes si és el mateix, però és com relacionat. I, clar, és important que siguin de la zona perquè s'adaptin bé al terreny i a les condicions climàtiques. I tampoc calterar molt, diguéssim, l'hàbitat. I han d'estar molt madurs, o si han d'estar verds, o...? Jo diria que... O això és indiferent. Jo diria que com més marrons millor. Perquè al final, quan cauen de l'arbre, és quan estan més marrons. D'acord. Llavors, com hem dit, hem d'imitar la natura. I llavors seria el més adient. Llavors, això, farem aquesta activitat, que farem com grupets a glans i els plantarem, els enterrarem a diferents zones. Molt bé. I, bueno, al final serà una trobada amb aquelles persones que estimem l'Avall. Clar. Que fan interessades o que vulguin col·laborar. Exacte. Que els agrada el medi ambient o que vulguin creixer més al nostre i la nostra tasca. I també farem un aperitiu, al final. Ah, mira, que bé. La Cadada és el mateix torrent? Sí, torrent de Can Cortés, al pi de Can Candeler, està molt a prop. És que, al carrer, l'ubicació mai la tinc. Jo, mira, sempre que l'Arba i tu n'heu parlat d'aquí, dic, algun dia ho haig d'intentar ubicar en Europa, perquè és com... La zona, dic... Jo hi vaig i sé on és i tot això, però no tinc mai clar on el carrer. L'estic mirant aquí al Google Maps i és camí de Can Viosca. D'acord. Sí, per allà... Pot ser que quedi a prop per on està la deixelleria, per aquella zona? Sí, totalment. La deixelleria està, sí, a tocar. D'acord. Doncs més o menys ja ens ubiquem, la gent que també... Suposo que també hi haurà algun cartell que ho indiqui, no? Un torrent de Can Cortés. Sí, posarem un cartell. D'acord. Clar, si tu vols que el torrent de Can... és, diguéssim, la cruïlla entre el camí de Can Viosca i el torrent de Can Cortés. D'acord. Hi ha un canal per sota que travessa el camí de Can Viosca per on passa l'aigua del torrent quan plou. D'acord. D'acord. Llavors, sí. I recomanació de calçat o vestimenta d'alguna forma? Doncs com si anessis a fer una excursió a la muntanya. D'acord. És a dir, que es pugui embrutar... Bambes, no? Sí, bambes còmodes. I també procurar portar roba amb la qual et puguis desgarrinxar. D'acord. O sigui, que t'esgarrinxis i no passa res. D'acord. Sí. Molt bé. Doncs ja tenim aquesta propera activitat que organitzarà Alnus el dia 6 de novembre, que cau en diumenge. Sí. D'onze a una i, a més a més, amb aperitiu final, eh? Que això també la gent crida bastant. O sigui, és un al·licient més, eh? No és l'objectiu de l'activitat, però és un al·licient que ajuda. Està allà, sí, sí. Molt bé. I ara anem també a comentar el que deies de comptes d'Instagram, no? Sí. Quim, i revistes que fan referència a temes de medi ambient. Sí. No sé per on començar, potser... Potser per Instagram mateix. Sí, d'acord. Doncs he agafat uns pocs, quatre comptes d'Instagram. Tots són de noies, per casualitat. D'acord. Simplement... Paritat. Dos nois, dos noies. No, no, tots són de noies. Ah, val, eh? Perquè resulta que totes les comptes així, la majoria de comptes de medi ambient que segueixo són de noies. Vale, bueno, està bé. Sí. I, bueno, podem començar amb Carlota Bruna. Ui, sí, aquesta és bastant coneguda, eh? Crec, a mi em sona almenys. Sí, sí, és una activista mediamental d'aquí catalana. I és nutricionista, és a dir, ha estudiat nutrició. I, bueno, té en compte, com has dit, que és molt coneguda. Té com 195.000 seguidors. Déu-n'hi-do. És molt coneguda. I, com he dit, és activista mediamental i ho relaciona bastant amb el veganisme. Vale. I no s'entra en cap tema en concret, sí que això que he dit, el veganisme és molta part del seu, del que ja comparteix a les xarxes, però ha format part de diferents, com es diu... ONGs o... Sí, com moviments, moviments mediambientals. I, bueno, us podria comentar alguns perquè us fa una idea del que ja tracta. i un seria, aquest estiu, va anar, per exemple, a Àfrica. Moltes gràcies. A Kènia, sí. I allà hi ha una ONG de conservació que es diu Old Pegetta i allà es dediquen a conservar el rinocerón. Ah, bé, clar, és que el rinocerón a l'Àfrica és un dels llocs. Sí. Hi ha la caça furtiva. Sí. Que el que volen, bueno, igual que els elefants, el que volen és agafar les banyes. Sí. Sí. I és horrible perquè els hi tallen de ran. Aquí tinc una foto d'un rinocerón sense banya. Una de les fotografies que va penjar la carrera de Bruna. Sí, sí, sí, sí. Sí, buah, Déu-n'hi-do. I això, llavors, és una associació d'allà a Àfrica que tenen dos rinocerons blancs, que és una supespècie del rinocerón, o sigui, el rinoceró negre, que és el que més n'hi ha, i el rinoceró blanc. I aquesta només en queden dos. O sigui, imagina't... Dos exemplars? Sí. Què dius? En tot el planeta. Mala meva. Sí, sí, sí. I diria que no ho tinc utilitzat, però crec que un dia es va morir. O sigui, només en quedaria un. Crec que és una altra família. I el que volen fer és intentar fer una inseminació artificial per tal de... que tingui descendència, no?, almenys. Exacte. Que segueixi l'espècie d'alguna manera. Ostres. Però és molt complicat. Uf. I entenc que la Garrota Bruna va anar a Quènia a sensibilitzar-se una mica amb aquest tema. Sí. A donar-lo a conèixer. El que ella més es dedica és a divulgar i a sensibilitzar sobre el tema. D'acord. Jo, per exemple, si no fos parella no hagués sabut d'això. Clar. Home, és una mica la responsabilitat, entre cometes, que té la gent, anava a dir famosa, però, bueno, els instagramers o gent que té molts seguidors i seguidores... Que té audiència. Clar, poden aprofitar, no?, aquest avantatge que tenen de gent que els segueix per donar a la llum causes que a vegades, sense aquesta ajuda d'aquestes persones, doncs no sortirien a la llum o no es coneixerien tant. Per tant, és una mica, doncs, clar, el paper que tenen. Sí. El paper que tenen. Hi ha influencers que quasi que no porten res. Per exemple, la Kim Kardashian, doncs, és que ho dic perquè és molt famosa i és com l'exemple més clar. No sé, és una persona rica que mostra, doncs, el seu cos, el que es compra i coses així. Sí. I la seva vida, les seves xafarderies. Però persones com la Carlos de Bruna també tenen una audiència molt gran, molt més petita, però també és molt gran. Sí. Però l'utilitzen realment per coses que són necessàries en el món. Com per exemple això. Sí, això és bastant... és guai. Llavors, això que comentava els rinocerons és una part del que ha fet. Ara, aquest any, s'ha centrat molt en el tema del mar. D'acord. I ha compartit molt per les xarxes immersions que ha fet de busseig en el mar, per tal també de sensibilitzar sobre el mar. Sobre el canvi climàtic i els oceans, o almenys els plàstics, o...? S'ha centrat més en les espècies, però és que tot està englobat. i llavors parlarà de tot, al final. Com afecta el canvi climàtic, com afecten els plàstics, que és... un peix es menja en plàstic, després un tauró es menja aquell peix, es menja també el plàstic. I saps? És un cicle... Que al final, el cicle de la cadena, no? Sí. Que al final ens acabem menjant també nosaltres els plàstics. Sí, exacte. D'acord. I això és gran part del que està fent ara, i ho està compartint per les xarxes. I també, amb el tema del veganisme, parlar molt sobre les... Bé, sobre el matracte animal, però sobretot centrant-se més en el tema de l'alimentació, de la ramaderia, i de com perjudiciar-les si no es fa bé per als animals i pel planeta. D'acord. És a dir, les macrogranges, per exemple, és un tema que ara s'ha posat, s'ha sentit molt. Sí, sí, sí. I de fet hi ha una campanya de Greenpeace que en parla, i ella també participa en aquesta sensibilització de fer-nos veure que les macrogranges no són sostenibles ni pel planeta i que són molt dolentes pels animals. Clar, la part del benestar animal, no? Sí, exacte. I la part de, bueno, que tampoc és sostenible tenir grans terrenys amb grans granges i... Sí, no és gens sostenible. L'altre dia em fixava en una caixa d'ous que posava a l'etiqueta de la caixa, posàvem ous de gallines criades en espai suficient perquè puguin moure's lliurement. O sigui, ho especificaven tant com que dius, i eren d'una marca, vull dir, la marca normal. Vull dir, crec que eren d'una marca blanca, inclús d'un supermercat. O sigui, que fins i tot ja arribaven al punt d'especificar-ho fins a aquest nivell. També el tema del màrqueting és una mica controvertit. Sí. Perquè diuen coses així que poden enganyar bastant. Sí, també cal tenir en compte. Sí. Bé, doncs això, si voleu mirar el compte de la Carlota Bruna és molt variat. D'acord, hi farem una ullada. És tot junt, no? Carlota Bruna? Carlota Bruna, sí. Carlota Bruna, tot junt. D'acord. Molt bé. Aquest és un dels que et referies, no, Quim? Un dels comptes? Sí, sí, sí, sí. És aquesta influencer que parla sobre, sensibilitza sobre temes de Medi Ambient. Molt bé. Llavors, també aquí a Catalunya, la majoria són d'aquí, perquè és amb els que em sento com més proper, o sigui que puc connectar més i tal. Una noia que es diu Natalia Moyer, no sé com es pronuncia exactament, però perquè té com... Aquesta no em sona, veus? La O és com de Noruega. Ah, vale. Sí, amb tallada. Potser és estrangera, vale. Sí, és aquí, però té el cognom. Com si fos aquí, Moller. Sí, Moller, o Moller, sí, no sé. I m'agrada molt perquè és un compte que, bueno, és una noia del Maresme, i comparteix la seva passió per les flors, per la horticultura. Vale. Sí, comparteix com plantar plantes a casa, és a dir, tant flors com, per exemple, pastanagues, o... Ah, vale, hortalisses. Hortalisses, sí. És a dir, l'agrada molt el fet de plantar plantes i de veure-les créixer. Que bé. Tot això. Home, jo reconec que és una satisfacció, no?, que plantis alguna cosa en un test o alguna cosa i després vegis com va creixent a poc a poc, o com després dona els seus fruits, o com li surten les primeres flors, o... Sí. Home, això és... Després d'un temps d'esperar, no?, doncs sempre és gratificant veure com dona tots els seus fruits. Exacte. I també m'agrada molt perquè, com dius això de fer créixer les plantes i tal, ella ho comparteix d'una manera molt natural i llavors comparteix també tots els errors que fa. Ah, mira, veus? Per exemple. Dona consells. Sí, exacte. És com una consellera de l'horticultura a casa. Molt bé. Sí, sí. I això, per exemple, parla d'un dia em vaig oblidar de regar les plantes, ara mireu com estan. Vale. També té tocs de humor, llavors es fa bastant entretingut. Ah, que bé. Sí, sí, sí. Bueno, clar, és que un compte que parli d'això també, vull dir, ha de saber jugar una mica, no?, amb l'interès de... Clar, no pot ser. Doncs avui fico la llavor, avui creix un centímetre i anar ficant... No, la gràcia també és anar, doncs mira, l'he cagat aquí i tal qual. Sí, i vas veient l'evolució de les seves plantes i està molt guai. I també m'agrada molt perquè parla molt sobre bolets també. Li agrada molt anar a buscar bolets i, de fet, jo la vaig conèixer per un vídeo que van penjar, bueno, en un altre compte a Instagram que penja vídeos de diferents influències, fa un recull, es diu Canal Malaia. Llavors va penjar un vídeo d'ella buscant ceps a la muntanya i em va agradar molt perquè era això molt natural, era com si estiguessis amb ella buscant ceps. Allà mateix, no? Sí. Oh, mira. No, ceps no es roba llons, crec, però bueno. I també té tants seguidors com la Carlota Bruna? No, no, no, té molts menys. Té 1.623. Sí, són bastants. Són bastants, però bueno, clar, és... És diferent. No té la notorietat que potser té l'altra noia. Molt bé. Però això està... és molt xulo. Doncs també ens apuntem al seu nom i has dit que es diu... Natàlia Moller. Natàlia Moller. M-O-L-L-E-R. Vale. Molt bé, doncs ens l'apuntem també. Sí. També els caps de setmana, ara que he vist que en la seva biografia diu Natura i Aventura, per exemple, si va a algun lloc, doncs també converteix. Vale. Allà on va o... També fa coses d'excursions. Si va fer una excursió, et diu la ruta. Et va fent stories amb la ruta. Ah, que guai. I et diu d'on és a on és i això, coses que li han passat a la ruta i està reteningut. Per aquí no vagis que hi ha un barranc, per allà no vagis que no hi ha sortida. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Curicitats. Sí. I, bueno, un altre influencer, ja que estem amb la... amb la... bueno, amb aquesta línia, és Clàudia Ayuso. Vale. Ara l'he trobat. I és de... crec que és de Canàries. Vale. I viu a Regno Unit, a London. I llavors... Ho fa des d'allà, llavors? Sí. Vale. A vegades viatja a Canàries i ho veus i això. Vull dir, el compte quan ho fa, les coses que publiquen són d'allà, del... Són de London. Bé. Bé, del Regno Unit, sí. I el seu compte està en anglès i en castellà. O sigui, fa com un... posa... bueno, va variant, va alternant els idiomes i a vegades els posa els dos a la vegada. Vale. I m'agrada molt perquè és com temes més de sostenibilitat i de com podem fer les nostres vides, o sigui, el nostre estil de vida, com el podem... Minionar o...? Sí, com es diu? Transicionar cap a més sostenible. Vale. Molt bé. I... té com molts seguidors també, quasi com la Carlota Bruna, 143.000. Mhm. Vale. És a dir, té bastant seguidors. Sí, sí, sí. I també, una mica com la Natàlia, planta llavors a casa seva, té un hortet de... O sigui, les dues tenen... no viuen en una casa, en un jardí. Vale. Llavors tenen testos al balcó. Bé, en realitat és com la majoria de persones, no? Sí, sí, sí. Hi ha més persones que viuen en llocs on hi ha un balcó i no tenen grans terrasses o grans jardins que no pas persones que viuen en terrenys on puguin plantar arbres i vinga... Exacte. Però potser la gent en general pensa que el fet de tenir un hort és... has de tenir un terreny. Clar. Però tant la Clàudia com la Natàlia és com que inciten la gent a tenir un hort de casa sense necessitat de tenir un terreny. És a dir, que tu pots plantar les teves hortalisses en testos, siguin més grans o més petits, depenent de l'hortalissa. Molt bé. I això, comparteixen el que fan a diari, quasi bé. Com planta, com rega o consells, no? Sí, consells, plantes, sí, també hàbits saludables. D'acord, ho barreja tot una mica. I també és bastant activista la Clàudia Ayuso. D'acord. En quins camps? En el tema, per exemple, del veganisme o més...? Sí, tema del veganisme i també en general en la transició sostenible. D'acord. És a dir, l'agricultura també orgànica. Ok. També a vegades ha parlat sobre la connexió amb la natura. També un dia va parlar sobre els indígenes americans. Ah, mira. És a dir, així com molt barrejat, però que tot té com una unió, d'alguna manera. Que bé, que bé. Tot té un fil conductor, per dir-ho així, però des de diferents vessants. Sí. Està bé. Et fa com una visió bastant general. Molt bé. Doncs també ens la notem, eh, aquesta influencer. I ara ens en queda una, ens havies dit quatre. Sí, no sé si hi ha molt de temps, però bé, la puc esmentar ràpid. Vinga, sí. És Olivia Mandel. D'acord. I Olivia Mandle. D'acord, Mandle, amb D-L, no? Sí, D-L-E. D-L-E, d'acord. També és d'aquí a Catalunya i té un compte, ella es defineix com a Animal Activist and Climate Warrior. O sigui, activista dels animals i com darrera del clima, o guardiana del clima. i ella ha fet com una campanya ambiental que es diu No és país para delfines. Ah, d'acord, fent al·lusió al títol de la pel·li de No és país para viejos, suposo, no? No ho conec aquesta pel·li, però... Ah, doncs, bueno, hi ha una pel·lícula que va tenir, bastant reconeguda, que va tenir uns quants premis fa alguns anys, que es diu així No és país para viejos. Ostres, doncs segurament sí. Segurament deu ser per això. Sí. I es diu així No és país para delfines. Sí, és una campanya que va fer, que va publicar el Change.org, i el del que es tracta és de... Bueno, hi ha una realitat que és que a Espanya hi ha, crec que és dels pocs o l'únic país que està permès als dofinaris. Ah, ostres. És a dir, dofins tancats en un recinte molt petit. Tipo en zoos o així, no? Sí, en aquaris, sí. I aleshores, ella és una amant molt gran dels dofins i dels animals en general, i li agradaria, doncs, bueno, com a molta gent, que no hi haguessin dofins tancats en recintes. Perquè els dofins precisament són animals que necessiten molt d'espai, necessiten comunicar-se, o sigui, creen sons que s'emeten a llargues distàncies, i realment són animals, o sigui, l'oceà és immens. Llavors, són animals que necessiten d'això, d'un habitat molt gran. Molt bé. Doncs aquí una defensora també dels dofins, tu. Sí, sí, sí. I estaria bé que, si us sembla que, si teniu la mereix opinió que ella, doncs, signéssiu al change.org, que ella ha fet sobre això, nous països para delfines, per tal que el govern d'Espanya decideixi prohibir els dofinaris al nostre país. Mira, a l'Aquari de Barcelona, no, a l'Aquari no, al Zoo, perdona, al Zoo de Barcelona fa uns mesos, crec que va enderrocar ja definitivament, perquè tenia un... Un aquari o... Un dofinari, bueno, una piscina per dofins, on fa molts anys, molts anys, si feien espectacles, és a dir, utilitzaven els dofins, no, doncs, per fer salts, era tocar la pilota, era no sé què. Ja fa uns anys que aquests espectacles no es feien, o sigui, uns quants anys, però la piscina la mantenien amb els dofins a dins fins a trobar-los a algun... Algun anomenen santuari o alguna cosa així. Sí, santuari, sí, sí, sí. I els hi quedava encara algun exemplar i no sé si fa uns mesos ja van aconseguir portar l'últim en algun d'aquests santuaris de no sé per quina zona del Mediterrani, crec. I bé, i ja van procedir a enderrocar tot allò i a crear un altre espai, no sé si a la conservació, d'alguna tipus d'espècie o... Sí, estic al corrent una mica i, de fet, crec que l'Olivia Mandel ha parlat sobre això i va criticar que els dofins aquests realment no van anar a un dofinari, no van anar a un santuari, sinó que van anar, bueno, no sé tots, però que van anar a alguns o la majoria o tots, van anar a un altre dofinari, d'un altre país. Ah, o sigui, van anar, van, simplement van canviar allò, no? Van canviar allò. No, però les condicions, les mateixes. Sí, gairebé, jo crec que sí. Caram. I el que rebindic, el seu objectiu, o sigui, el seu somni és crear un santuari, un santuari real per tal d'acollir dofins o animals com cetacis, que són de la marxa família de les berenes, tot això, al Golf de Roses. Vale. Ja té el lloc pensat i tal. Caram, tu. Sí. Jo té mig treball fet, no? Sí, sí, sí. Aquesta noia, que bé, que bé. I això, és molt jove i està treballant molt en aquest sentit. Molt bé. I ho fa molt bé. Molt bé. Doncs, escolta'm, Quim, si et sembla, el tema de revistes el deixem per la setmana vinent. Sí. Perquè hem estat parlant, realment, de temes molt interessants, que tracten aquestes quatre influencers, instagramers, bueno, com se li vulguin dir a favor de... Sí. Divulgadores del Medi Ambient. Exacte. A Instagram. Exacte. Sí, sí, no, no, tal qual. Utilitzant, aprofitant les tecnologies, no?, i les noves aplicacions que hi ha. Sí. Molt bé. Doncs, ha estat un plaer tenir-te una altra tarda més aquí, Quim, amb nosaltres, i t'esperarem d'aquí uns dies per parlar de més cosetes. Genial, un pla igualment. Adéu. Gràcies, adéu. Després farem un post i recuperarem els noms per a alguns interessats, interessades, que potser no han acabat de recollir els noms de les diferents activistes amb qui hem comentat el Quim, i posarem el nom concret perquè les pugueu seguir. Va, i fer un cop d'ull al seu Instagram. I can't turn my head off Wishing these memories will fade and never do Turns out people lie They said just snap your fingers As if it was really that easy for me to get over you I just need time Snappin' one, two Where are you Where are you You're still in my heart Snappin' three, four Don't need you here anymore Get out of my heart Get out of my heart Cause I might snap I'm writing a song I'm writing a song So this is the last one How many last songs are left I'm losing count Since June 22nd My heart's been on fire I've been spending my nights in the rain trying to pull it out So I'm snappin' one, two So I'm snapping one, two Where are you You're still in my heart Snappin' three, four Don't need you here anymore Get out of my heart Cause I might snap Oh, oh Cause I might snap Oh, oh And if one more person says you should get over it Oh, I might stop talking to people before I snap Snap, snap, snap Oh, I might stop talking to people before I snap Snappin' one, two Where are you Where are you You're still in my heart Still in my heart Snappin' three, four Don't need you here anymore Need you here anymore I Cause I might snap I Get out of my heart Cause I might snap Get out of my heart Cause I might snap La vida s'enjustenca a través de les ones. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. Estudio l'FP d'auxiliar d'infermeria. Puc aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a sp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'FP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Falten 10 minuts perquè toquin les 6 en punt de la tarda i passem a connectar amb Catalunya Ràdio i després escoltar els botlletins informatius també de Ràdio d'Esvern. Doncs bé, amb aquests minutets que ens queden parlarem dels dies internacionals i també de les efemèrides que m'han passat el dia com avui, un 17 d'octubre. Comencem amb el primer dia perquè és força, força, força important. És el dia internacional avui per la erradicació de la pobresa. Que sapigueu, eh, que una de cada 10 persones de les regions en desenvolupament viuen amb menys de 1,9 dòlars al dia. que és la quantitat establerta internacionalment com a llindar de la pobresa. i molts careixen d'accés als aliments, també a aigua potable i al sanejament dels aqueductes, segons dades del programa de les Nacions Unides per al desenvolupament. El 17 d'octubre celebra aquest dia, el Dia Internacional, per acabar amb la pobresa, que és sobretot amb el repte, eh, també d'aconseguir aquest primer objectiu de desenvolupament, si és sostenible, que és el de posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot el món. Aquest dia va ser proclamat per la ONU l'any 1992, però la primera vegada que es va celebrar va ser l'any 1987 a París, quan més de 100.000 persones es van reunir a la plaça del Trocadero, per manifestar-se a favor dels drets humans i de la llibertat, també, en honor a les víctimes de la pobresa, la fam, la violència i també del medi ambient. La convocatòria aquesta que va tenir lloc a París va ser organitzada per Joseph Uruesinki, que va ser fundador del moviment internacional ATD Quart Món, que va organitzar aquesta campanya i va voler celebrar el que es va anomenar, doncs, el primer Dia Mundial per la superació de la pobresa extrema. Després, també, avui, tenim un altre dia important a comentar. És el Dia Mundial contra el Dolor. Es celebra el 17 d'octubre, avui, del 2022, però es va proclamar per primera vegada el 2004. L'objectiu és el de millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquest tipus de dolor, aquest tipus de dolència de forma crònica, al llarg, també, de la seva vida. L'11 d'octubre, per això, del 2004, es van reunir a Ginebra Suïssa aquesta associació que proclama el dia, l'Associació Internacional per l'Estudi del Dolor, també la Federació Europea del Dolor i l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. I van establir que cada 17 d'octubre seria, doncs, això, el Dia Mundial contra el Dolor. Vinga, ara anem per les efemèrides, cosetes que van passar tal dia com avui, que sapigueu que avui és el 290è dia de l'any, segons el calendari Gregurià. Vinga, va, esdeveniments. Què va passar tal dia com avui, de l'any 1986, a Suïssa? Doncs que la ciutat de Barcelona va ser designada oficialment com a seu dels 25 anys Jocs Olímpics, a celebrar l'any 1992. Tal dia com avui va quedar designada la ciutat comptal i, en certa manera, també podíem dir que tal dia com avui va significar un canvi de rumb total per la ciutat de Barcelona i que canviés profundament les seves portes de cara al mar i de cara al món de forma internacional, podríem dir-ho així. També el 2004, un 17 d'octubre, a Phillip Island, a Austràlia, Dani Pedrosa es va proclamar campió del món de motociclisme en 250. Anem també a parlar d'altres efemèrides que van passar, però, a la resta del món. Per exemple, l'any 2020, la laborista Jacinda Arden va guanyar eleccions generals, fregant la majoria absoluta a Nova Zelanda. Després també a Califòrnia, el 2020, el Departament de Boscos i Protecció contra Incendis de Califòrnia va anunciar que els incendis forestals de Califòrnia havien consumit al voltant d'un milió d'acres, que ve a ser 404.685 hectàrees en un últim mes d'aquells incendis que van haver-hi a Califòrnia, que representaria aproximadament l'1% de la superfície terrestre de Califòrnia. Parlem d'aniversaris ara. A tal dia com avui, del 1915 a Nova York, va néixer Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà. També a tal dia com avui, va néixer Anna Iturgay, d'escriptora basca, va néixer el 1965. També avui és l'aniversari de Pablo Iglesias, polític espanyol, va néixer el 1978. També a l'altra banda del Pol, una altra política, Isabel Díaz Ayuso, va néixer tal dia com avui, curiós que faci anys el mateix dia que Pablo Iglesias. Va néixer també, a més a més, el mateix dia, el 1978, un 17 d'octubre. També altres cosetes que van passar tal dia com avui, ja marxem a les necrològiques. gent que hi va morir. Per exemple, és el cas de Francesc Morera, compositor valencià, va morir el 1793. També tal dia com avui, Chopin, compositor polonès, va morir a França el 1849. O també, per exemple, Helena Santója, presentadora espanyola de televisió, va morir el 2016 a Madrid. Hay que ver qué puntería, no te arrimas a una buena. Sol, Adito Marinero, conociste a una sirena. De esas que dicen, te quiero si ven la cartera llena. Escogiste a la más guapa y a la menos buena. Estem escoltant Sol de Dito Marinero de Fito y Fiti Paldis, cançó del seu àlbum Lo más lejos atulado de l'any 2003. Fito y Fiti Paldis. Después de un inverno malo Una mala primavera Dime por qué estás buscando Una lágrima en la arena Después de un inverno malo Una mala primavera Dime por qué estás buscando Anem a llegir els títols de moment de les notícies més llegides, més escoltades, més clicades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de la CCMA, és a dir, les notícies de Catalunya Ràdio i també de TV3. Com sempre, a vegades hi ha les notícies més del cor o més sanguinolentes, per exemple, a hores d'ara d'avui 17 d'octubre tenim que la primera és la mort dels 41 anys del cantant italià Hayatá, perdó, Mi Caben en ple concert a París. En segon lloc tenim el titular de la mort i també de 5 persones ferides pel xoc d'un cotxe i una ambulància a l'Eixample de Barcelona. En tercer lloc tenim la matança del director de la filarmònica de Kersong després de negar-se a tocar per als ocupants. En quart lloc diuen cardiòlegs van a Os de Balaguer per estudiar una malaltia que pot afectar 150 familiars. I en cinquè lloc el titular diu Ibèria, condemnada, ha pagat 17.500 euros per haver perdut una maleta de mà. Déu-n'hi-do, eh? Ràdio d'Esvern Ara escoltes Ràdio d'Esvern L'Ajusta El magasí matinal de Ràdio d'Esvern Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi amb seccions de cultura història psicologia i moltes més i a les 11 i quart toca l'entrevista del dia Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern Bona tarda us informa Kilian Sabria La Unió Europea La Unió Europea assegura que actuarà si es confirma l'ús de drons iranians en la guerra contra Ucraïna Mentrestant els 27 encastigats ja teheran per una altra cosa per la repressió de les protestes contra el règim Brussel·les Jordi Baró Bona tarda Preocupació entre els 27 davant els atacs que Ucraïna denuncia que han estat comesos amb drons kamikazes fabricats a l'Iran El ministre ucraïnès d'Afers Estrangers ho ha transmès avui per videoconferència els seus homòlegs europeus que han acordat d'investigar-ho i si és el cas actuar com defensava el cap de la diplomàcia Josep Borrell Estem seguint de molta prop aquest ús de drons estem reunint proves i estarem llestos per reaccionar amb les eines al nostre abast Estava dispost Desvinculat de la guerra la Unió Europea ha acordat avui les primeres sancions contra Teheran en resposta a la repressió contra les protestes derivades de la mort de la jove Max Amini 11 individus i 4 entitats inclòs el cap de l'anomenada policia de la moral i el ministre iranià d'informació que s'inclouen en la llista negra que els congela vens a la Unió Europea i els prohibeix viatjar-hi Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les Notícies breus Sergi Molero L'alt tribunal administratiu de França ha imposat dues noves multes a l'Estat per un valor de 10 milions d'euros cadascuna per no haver millorat la qualitat de l'aire a les principals ciutats del país fa un any l'Estat francès ja es va haver de fer càrrec d'una altra multa de 10 milions més fa 5 anys que el Consell d'Estat que actua com a assessor jurídic de l'executiu i com a tribunal suprem per a la justícia administrativa va ordenar el govern reduir els nivells de diòxid de nitrogen i altres partícules en més d'una dotzena de zones del país per complir amb la normativa europea el nou ministre disseny de britànic Jeremy Hunt compareix aquesta hora al Parlament britànic per donar detalls de les mesures fiscals que ja ha anunciat i que anulen gairebé totes les mesures fiscals que han provocat un desgavell econòmic i polític al país i que va anunciar el seu predecessor fa només 3 setmanes entre elles l'anul·lació de la rebaixa de l'impost sobre la renda i la reducció de les ajudes energètiques Anne ha dit que amb això busca reduir el deute públic i calmar els mercats i que encara s'hauran de prendre més mesures potser molt doloroses per remuntar l'economia britànica també necessita remuntar la mateixa primera ministra Liz Truss que segueix mentrestant sent molt qüestionada des de diferents sectors que li demanen que dimiteixi i que convoqui eleccions Arrencant poca demanda de moment la nova fase de vacunació simultània de la grip i la dosi de record contra la Covid-19 per als més grans de 60 anys malalts crònics persones amb diabetis embarassades o personal sanitari la secretaria de salut pública Carmen Cabezas fa una crida a protegir els col·lectius de més risc i destaca que per primera vegada les vacunes estan adaptades a les noves variants d'Omicron tot i això admet que la demanda com dèiem de moment és baixa la demanda aquesta vegada està una miqueta més continguda hi ha una mica aquesta sensació que la Covid ja l'hem passat que ara és més lleu és cert que la Covid però a Omicron és més lleu sobretot perquè tenim la població molt vacunada 128 les persones que han mort a les carreteres catalanes aquest any. TV3 estrena avui el programa Zona Franca, de la mà de Joel Díaz. El nou Late Show és diari, comença a passar de la mitjanit i aposta per l'humor i el contingut específic a les xarxes. El programa de dilluns a dijous tindrà tots els elements del Late Show. Monòleg inicial, entrevistes i col·laboradors, banda de música i públic en directe. Esport, Marta García. Alexia Putellas opta a aconseguir la segona pilota d'or de la seva carrera esportiva, un guardó que s'entrega esta vesprada a París. També estan nominades quatre jugadores més del Barça, Fridolina Rolfo, Luzi Brons, Asi Satocho, Ala i Aitana Bonmatí. En la categoria masculina, el principal candidat és Karim Benzemar. La gala se pot seguir per Esport 3 i també amb informacions puntuals pel tot costa. Situació inèdita en la primera jornada del judici pel cas Neymar 2. El jutge ha eximit l'ex-juaor del Barça de seguir el judici per la sala, segons ha dit, per respectar els seus horaris de descans. En ixa línia, el jugador finalment declararà demà i no divendres, com estava previst, ja que ixe dia té partit. En l'Espanyol, el defensa Sergi Gómez amb molestis en un besó i el davanter Dani Gómez amb una lesió al turmell són dubte per al pròxim partit de Lliga este dijous en Pamplona. Són baixes segures Rubens Sánchez i Adri Pedrosa. Qui ja estarà disponible és Martin Bredwaite, que ja ha complert els dos partits de sanció. En Envolc, Abagassam és l'única catalana en la llista de 18-juaores que participaran en la selecció espanyola en l'europeu, que se disputa del 4 al 20 de novembre. I la Federació Catalana de Futbol se l'ha donat la llista de juaores que disputaran el Mundial de Colòmbia del 23 al 30 d'octubre. Finalment hi aniran 13, 12 de pista, més una portera suplent. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López-Rivas. Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alimentació, avui s'imparteix la xerrada, som part de la solució. Es tracta d'una xerrada sobre alimentació sostenible i malbaratament alimentari a càrrec de la Fundació Espigoladors i just al punt. La Fundació Espigoladors és una organització sense ànim de lucre que lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari a la vegada que empodera persones amb risc d'exclusió social d'una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. L'activitat tindrà una part més informativa i una altra més participativa amb un joc de preguntes i una dinàmica. Començarà a partir de les 7 del vespre al Casal de Joves de Sant Just. L'agrupació fotogràfica de Sant Just reprèn les activitats de formació. Ho farà el més vinent amb l'inici del curs de fotografia digital i de Photoshop avançat. El curs de fotografia digital és una proposta formativa orientada a proporcionar el coneixement i control de la càmera fotogràfica, entendre el procés bàsic de revelat digital i millorar la visió fotogràfica. El curs a càrrec de Joan Elias començarà el 8 de novembre i tindrà una durada d'un trimestre. El curs de Photoshop avançat ajudarà a endinsar-se al món de la fotomanipulació, aprenent diferents processos i tècniques per millorar les creacions. L'impartirà el professor Víctor Murillo i començarà el 9 de novembre i també tindrà una durada de 3 mesos. El proper dimecres, 19 d'octubre, es farà una sessió informativa a la vagoneta a les 7 del vespre, on es donarà més detalls sobre els tallers i es resoldran dubtes. Per més informació també podeu visitar la pàgina web a efsanxus.com I després de l'èxit de la programació d'activitats familiars primavera d'estiu, amb el fred arriba la tardor d'hivern, un nou conjunt d'activitats per als més menuts i menudes de la casa i les seves famílies. Fins la primera setmana de gener s'han programat una trentena d'activitats a diferents barris de Sant Just. Els centres cívics de l'edat Sant Serafini, Can Ginestal, Parmaragall i la biblioteca Joan Margarit són algunes de les ubicacions de l'edició tardor d'hivern. Des de tallers de cuina, màgia o manualitats, passant per espectacles, pel·lícules, hores del conte o titelles. N'hi ha de tot tipus i per a tots els gustos. Les properes activitats tindran lloc aquest cap de setmana música i animació infantil de Tager Van, l'espectacle de màgia clown, màgia xixerera, o l'espectacle familiar Les Pirates de Terra Endins. Podeu visitar la programació completa a la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Just o a l'enllaç que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just Estenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix, no marxeu! Sinturitza Estàdio d'Esvern M'agrada Sant Just Directo 8.1 Gairebé són les 6 i 10 Estem ja encarant aquesta segona hora de la Rambla, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern i ara ha arribat el moment de fer la sessió i l'espai mensual que tenim amb la revista La Vall d'Avest. Tinc aquí a l'estudi ja en Josep Lluís Gil, codirector de la revista. Hola, Josep Lluís, què tal? Molt bona tarda. Tenim ja la revista del mes d'octubre a punt de sortir, no? Hem de sortir, segurament demà arribar a Correus i amb permís del servei ineficient de Correus esperem que arribi... Sí, ineficient, eh? Ho hem de dir així. Amb totes les paraules. Perquè a mi, la de setembre, almenys a casa meva, constància que va arribar i sé que era per motius de carrers, perquè en altres llocs ja havia arribat puntualment, en canvi, en el carrer que jo visc va arribar com a la tercera o a la quarta setmana. Imagina't. Hi ha casos molt estranys d'aquesta mena. Jo vaig rebre-la l'endemà, però en el meu mateix bloc algú la va rebre tres dies més tard, cosa que no s'entén. Inexplicable. Inexplicable, absolutament. Això demostra la ineficiència i la mala organització del servei al marge d'altres consideracions que ens puguin dir que a aquestes altures ja no... Penso que s'ha de dir ben alt, perquè ja no és una cosa puntual d'un mes o de dos i aquí ningú fa res. Llavors, aprofitem per recordar-ho. Clar. Bé, què tenim a la revista d'octubre, va? Ah, doncs, bé, la revista... Comencem amb una portada dedicada al malaurat Àngel Casas que ens va deixar l'1 d'octubre. L'Àngel portava visquent a Sant Just de l'ordre de 30 anys, aproximadament. Sant Justeng de dalt a baix, pràcticament. Sí, sí. I, bé, hem aprofitat la coneixença que hi tenia i l'amistat, la profunda amistat que el Francesc Fàbregas, un altre Sant Justeng il·lustre, tenia d'ell, doncs, ens ha fet una mica de... les referències personals de la seva relació, que ha sigut, bàsicament, l'entorn de la professió. Sí. I ens posem de manifest això, que l'Àngel Casas va ser un referent musical per moltes generacions, sobretot els que ja som una mica més veteranos, perquè, sobretot, els principis dels setantes i els vuitantes, a nivell de Catalunya i a nivell d'Espanya, va ser un dels referents més importants que ens van obrir, ens van portar moltes coses que aquí no se sentien, no s'escoltaven a les ràdios i això ens va obrir moltes portes i moltes... molt la ment, no? Clar. I, bueno, li devem moltes coses a nivell musical i, bueno, hem aprofitat per fer-li un petit homenatge en base a les paraules que ens ha explicat el Francesc. El Francesc. Molt bé, doncs, hi hagi aquí l'homenatge, eh?, a les pàgines de la Vall d'Avers i, bé, hi haurà altres temes, també, eh? Sí, i tant, i tant. A veure, fem una entrevista a l'Alicia Casals, que va estar guardonada aquest estiu amb un premi que ara no t'ho sabré dir, amb la medalla d'honor de la xarxa Vives. L'Alicia és una enginyera industrial especialitzada en temes de robòtica, tant pel fet de ser dona com pel fet de dedicar-se a la robòtica no deixa de ser un fet excepcional, no? Sí, i tant. Amb una sèrie de responsabilitats i de reconeixements, no aquest, aquest és un més. Un dels més dels que ja deu tenir, no?, en la seva trajectòria. Aleshores ens va semblar que era oportú fer-li una entrevista i així hem fet. Que bé, molt bé, sabrem més cosetes de l'Alicia Casals que és d'aquí de Sant Just i potser a vegades un home que ha passat una mica de llarg i escolta'm, també cal detenir-nos, eh? Bé, parlàvem ara fa un moment de l'Àngel Casals que és un referent mediàtic, l'Alicia és tot el contrari, però no vol dir que allà darrere no hi hagi una feina i uns mèrits i una raó de ser, no? Llegirem amb ganes de l'entrevista. Això esperem que tothom s'hi posi bé. Més temes. Tenim notícies del dia a dia o...? Sí, tenim algunes notícies curtes, ens fem ressò del de l'últim ple en què hi havia, doncs, hi va haver un parell d'emocions de distinta consideració. Vale, sí. Una com sempre en la línia de les mocions que fa el Quico Ferrer que fan una palmadeta a l'esquena al govern i l'altra va ser un tema que ens preocupa i ens ocupa de fa temps i que és oportuna i torna a posar sobre la palestra el tema dels mitjans municipals a Sant Just, de la comunicació a Sant Just, llavors aquesta moció reclamava la creació d'un ens que es reguli i gestioni els mitjans locals. Clar. No veiem massa clar si els polítics van amb la línia correcta, per ells segurament sí, però ens sembla que el debat va més enllà d'un repartiment d'espais dels polítics no dels mitjans de comunicació que és el que sembla que va sortir en la conversa en el ple no tant en la literalitat de l'emoció que parla d'altres termes però que en la discussió no va sortir. Potser el tema del debat sí que va moure més el tema aquest del tema dels espais però realment el text sí que potser parla d'altres coses però no sembla sembla que el que realment preocupa és una altra cosa sembla no afirmo en rotunditat que sigui així però ens hem d'assenyir amb el que veiem sigui com sigui és un tema que la Vall d'Avers ens preocupa de fet un dels primers debats que es va tocar el primer justament ara farà un any el 5 de novembre i per tant d'alguna manera podem dir que allò va ser la pedra que algú ha recollit ara i els polítics els partits polítics els grups de Sant Just han previst de fer un debat sobre aquest tema bé benvingut sigui esperem que no quedi amb la participació en aquest debat dels polítics només diuen que convidaran a Societat Civil i aquí entenem que ens inclouen a nosaltres i sigui en aquestes reunions o no nosaltres tenim i tindrem coses a dir i les direm clar que sí molt bé ja marcan terreny Josep Lluís a veure altres cosetes que també hi ha que també veurem i llegirem a la revista es parla de una miqueta del PEMNAT el pla de protecció de Collserola sí que ja fa un any que va sortir però donem una mica d'explicació de què és a vegades d'aquestes cicles tan tècniques sí normalment la notícia és que s'ha aprovat però falta contingut i fem una mica d'explicació d'aquest tema molt bé veig que vas passant pàgines sí parlarem del proper debat sí el proper debat serà ja ho dic ara el 4 el divendres 4 de novembre a les 8 del vespre a la sala del seqüentenari de l'Ateneu com sempre transmès en streaming en directe i posteriorment quedarà diferit a la nostra web i el tema d'aquesta vegada el títol el lema del debat serà l'habitatge a Sant Just conservar les arrels o haver de marxar l'habitatge realment és un tema que aquí a Sant Just estàs conversa que hi ha o tertúlia és un dels temes que sempre cau sí a més a més que hi ha un precedent de l'últim ple que va haver una una intervenció del públic perquè i nosaltres intervenim en aquest número en l'editorial que recomano que llegeixi perquè aquí entenc que el govern diem que s'ha columpiat per dir-ho suau bueno amb l'habitatge en la manera de presentar el tema dels 30 habitatges de Mas Lluí que es va fer el sorteig ara el mes passat atribuint una destinació prioritària als joves amb unes condicions que no fixava l'Ajuntament i que a l'hora de la veritat han resultat que molt pocs d'aquells joves que estaven tan entusiasmats que els tocaria un habitatge molt pocs s'han vist beneficiats perquè les condicions a veure no casen no casen perquè clar joves que tinguin dos, tres i quatre fills com que és difícil llavors l'Ajuntament ha venut en la seva propaganda com una cosa destinada a joves i els joves han vist que en realitat no anava per ells perquè les condicions no eren per ells hi ha hagut una certa frustració i bueno aquí es barregen una mica d'innocència possiblement per part d'uns i altres i dic uns i altres els aspirants i els que ho han posat a l'abast l'Ajuntament que no sigui en una promoció pròpia una mica se l'ha fet seva i per mi l'ha espifiat i fent com sempre un excés de propagandisme i poc rigor molt bé i hasta aquí podeu decir bueno d'això també em perdeu a la revista estava dient del debat que efectivament serà el dia 4 que parlarem això d'aquesta problemàtica que afecta a joves però no només a joves gent que han viscut tota la vida a Sant Jús i que els preus i clar això ens crea un problema és un tema de mercat és un tema de Sant Jús està de moda i està el dret a l'habitatge per un cantó i el dret a la propietat privada llavors aquests dos drets no sempre caçen i generalment caçen a favor de la propietat dels interessos de la propietat i no de la gent i per tant entenem que el fet que la gent que és nascuda en un lloc en un barri en un poble sigui el que sigui es vegi obligada a marxar no per voluntat pròpia no per aspiracions professionals sinó perquè es veu expulsada pel mercat home això desnaturalitza els pobles i els barris i em sembla que que no està bé vindran els convidats en aquesta ocasió seran la Carme Arcarazzo que és portaveu del sindicat de llogateres el Jaume Forn esperem està convidat i confirmat però com que hi ha hagut canvis a la generalitat no sé si al final haurem de fer algun canvi però en principi el Jaume Forn que és el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i també participarà l'Anna Puigdevall que és la directora general de l'Associació d'Agències Immobiliàries de Catalunya la directora dels Apis per entendre'ns i en aquesta ocasió em tocarà moderar i presentar a mi mateix i esperem que hi hagi molta audiència tant presencial com a les xarxes com a la web perdó i toca anunciar-ho a Bombo i Platillo eh sí i un cop estigui el cartell ja fet ho farem ho farem el cartell ja està i qüestió d'un parell de dies ho farem córrer molt bé molt bé vull fer esment també d'un reportatge en el tema d'esports sí que és el programa pilot que ha engegat el Boli Sant Jús per prevenir el càncer de mama sí aprofitant el retorn a la competició d'elit de la Irene Ruiz que va estar un temps apartada precisament per un càncer i d'acord amb l'associació Mama Ovari Hereditari estan posant en marxa un repeteixo un programa pilot que en funció dels resultats és possible que s'escampi arreu d'Espanya en funció de resultats bé és això i ens sembla que tot i que està dintre de la part d'esports però val la pena remarcar-ho clar vull dir abarca més que un tema simplement esportiva sí realment està dintre de l'apartat d'esports però en realitat podria anar també podria anar en un altre lloc molt bé i bàsicament és això trobarem a la Vall d'Aversa aquest diumenge a Sant Jús al carrer sí i tant trobareu la nostra paradeta esperem a tots els lectors i no lectors que vulguin venir-nos a veure o venir-nos a conèixer i esperem fer molts subscriptors clar escoltem si hi ha algú que ens estigui escoltant que no ha vist qui és la Vall d'Aversa que vulgui tafanejar alguna revista mirar-la o simplement preguntar informar-se o quotes i demés pot anar allà a la paradeta que trobarà el que no ens conegui el que no ens conegui el que no ens conegui que sàpiga que la Vall d'Aversa està des de l'any 1979 vull dir que no som no acabem de de néixer de néixer i que per tant bé ja portem una trajectòria i bo serà que que ens coneguin ens enceptin i col·laborin amb nosaltres i una vegada més faig reitero la crida que qualsevol persona gran o jove home o dona que vulgui col·laborar a la Vall d'Aversa a escriure o a la rereguarda serà benvinguda perquè tenim plans de futur l'any que ve volem posar en marxa l'edició digital no tenim data encara però hi estem posats i per tant necessitem més gens més mans i més caps que ens ajudin pensants clar molt bé Josep Lluís la gent pot trobar la revista a l'Iquiosc també pot consultar la vostra pàgina web lavalldeverb.cat a Cal Llibreter al carrer Bonavista i a Cal Escrivar al carrer Salvador Espriu molt bé doncs això és tot Josep Lluís que acabis de passar una bona tarda i ens anem veient ens anem trobant vinga moltes gràcies a tothom gràcies Adeu No et desesperis si no ho veus clar que tot arriba i tot se'n va vine amb mi i el taulat des d'aquí es veu el mar Gála nýtt brilla el far i la vida i la vida és pau abans d'abans abans d'obrir t'aprendre'n abans d'aprendre'n abans d'escollir has d'aprendre a deixar abans de fugir has d'aprendre a lluitar i abans d'abans d'abans de morir has d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'ab Price. No tinguis pressa, no tinguis tard, sempre hi ha un saient lliure, per qui sap on va, no et desesperis, si no ho veus clar, que tot t'arriba i tot se'n va. Vine amb mi al teular, des d'aquí es veu el mar, cau la nit, brilla el far, i la vida és pau. Vine amb mi al teulat, des d'aquí es veu el mar, cau la nit, brilla el far, A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat barra atenció a les dones. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem. Vinga va, i ara deixem un tema musical d'aquí a la Rambla. És una cançó de Rosalén i Rodrigo Cuevas. Es diu Te quiero porque te quiero. Te quiero porque te quiero. Te quiero porque te quiero. Y en mi querer nadie manda. Te quiero porque te quiero. De los reaños el alma. Te quiero porque te quiero. Cuando paso por tu puerta, cuando paso por tu puerta, cojo pan y voy comiendo. Pa' que no diga tu madre, que de verte me mantengo, cuando paso por tu puerta, cojo pan y voy comiendo. María, si vas al prau. María, si vas al prau. María, si vas al prau. Y a cerrar bien la portilla. Que tengo yo un toro brau. Que se va a cerrar bien la portilla. Que se va a cerrar bien la portilla. María, si vas al prau. María, si vas al prau. Para que venís al baile. Para que venís al baile. Para que venís al baile. Si no venís a bailar. Si no venís a bailar. Si no venís a bailar. Venís a mirar mirones. Para llevar que contar. Para que venís al baile. Despedida y no partida. Despedida. Despedida y no partida. Tuve anoche con mi amante. Despedida y no partida. Que el amor nunca se parte. Despedida y no partida. Fuera 1 A l'escolt és aviomdes blade. Sintonitzes aviomdes blade. A làdio de Sant Just. Eres tamic molt bé. Sant Just, encara fumes? Has pensat en deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes arroba santjust.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia Un poble tan adorable i el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa Pensa bé que tu t'enganyes No juguis ara tu manes perquè fumes encara fumas perquè fumas encara fumas encara fumas Falten uns minuts abans de trucar al Roger Cònsol a tot aquí de Sant Just que és qui dirigeix i qui dinamitza el cicle de lectura el club de lectura llegir al teatre organitzat per aquí per la biblioteca de Sant Just entre altres biblioteques també del panorama català Després el trucarem i parlarem amb ell perquè ens expliqui exactament què és el que es fa en aquest tipus de club de lectura Mentrestant repassem algunes notícies curioses o notícies que estan en peu de boca de la gent concretament la de la multa de 601 euros a un ciutadà que volia ser atès en València en un centre de salut el mitjà diu que es va negar a atendre'l l'ha denunciat per alterar el funcionament del centre de salut del Fafar diu en una cita Em sembla molt fort que hagi de pagar 600 euros quan he estat víctima d'una discriminació en un servei públic valencià es queixen Francesc Xavier Teber Fa quatre mesos el 24 de juny aquest veí de Benetúcer va en el centre de salut del Fafar i aquesta setmana ha rebut la notificació de la multa Segons ha explicat el mitjà de comunicació a punt que tomen Francesc Xavier Teber va parlar en València al metge que va reaccionar així li va dir va dir que havia de parlar en castellà perquè si no no m'entendria ell va insistir en el seu dret a parlar en València i el metge el va fer fora de la consulta finalment el va atendre un altre metge davant d'aquesta situació Francesc Xavier Teber va demanar un full de reclamacions a la recepció però li van dir que no entenien i ni va facilitar un al cap ja d'uns dies també ell va avisar la policia local que va anar al centre de salut la conselleria de sanitat universal li va respondre per escrit que lamentaven la situació i reconeixia els seus drets el metge que es va negar a atendre l'ha denunciat per haver alterat el funcionament normal del centre de salut i també per alterar i molestar a la recepcionista li informen que ha de pagar 601 euros per una infracció greu que pot arribar fins als 3.000 euros diu jo no estava alterat estava sorprès al·lega Teber que és professor d'economia en un institut la denúncia es basa en l'aplicació de l'article 36 de la llei orgànica 4 barra 2015 de protecció de la seguretat ciutadana més coneguda com a llei mordassa ni l'ajuntament del farfar ni la policia local han fet declaracions des de la plataforma per la llengua diuen que és la primera vegada que reben un cas així i estudien una resposta legal a la denúncia una altra notícia el titular del qual ha estat també aixecant nombrosos comentaris és la de la mort dels 41 anys el cantant Aïtia Micaven en ple concert a París que el músic s'ha desplomat a l'escenari en tenir un atac de cor en un concert del grup Carimi diu que el concert del retorn del grup Aïtia Carimi a la Corarena de París l'ha acabat de manera sobtada i tràgica perquè un dels cantants convidats que ha participat en el recital el també Aïtia Michael Benjamin conegut com a Micaven s'ha desplomat sobre l'escenari i l'artista de 41 anys ha rebut assistència mèdica però els equips d'emergència no han pogut salvar-li la vida el component dels Carimi Michael Guinard ha sortit a l'escenari per anunciar la suspensió del concert això va passar el dissabte a la nit segons les primeres informacions Micaven hauria tingut un infart quan marxava de l'escenari just després de la seva actuació al moment l'han compartit també alguns usuaris a les xarxes socials amb alguns tuits i alguns anunci lamentant òbviament aquesta mort mèdica cut it up and dance all over me dance dance let it be be be dance all over me come on and dance dance let it be be be dance all over me Fins demà! Fins demà! Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Arriba! Kh guiding! Fins demà! Ens toca ara fer l'entrevista a l'actor Satjustenc, Roger Cònsol, responsable i coordinador del Club de Lectura Llegir al Teatre, que es farà demà passat, és a dir, aquest dimecres 19 d'octubre, a dos quarts de set, a l'equipament municipal de les escoles. És un club de lectura organitzat per la Biblioteca Joan Margarit, però que és un projecte impulsat, ho hem de dir, també pel Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya i al Teatre Nacional de Catanya. Saludem ja el Roger, que el tinc al telèfon. Hola, Roger, què tal? Hola, molt bona tarda, què tal? Com va, això? Bé, molt bé, tenim ganes, per això, de saber exactament com funciona un club de lectura on l'obra que es llegeix és teatre. Bé, no és la primera vegada que en parlem, i no sé si vindrà molta més gent demà i que se'ls haureu explicat tot això que Núria has explicat molt i molt bé, perquè és un club de lectura una mica sui generis, no? Perquè, un, es llegeix teatre, es llegeix el gènere teatral, diguem-ne, que no és evident, perquè t'has d'imaginar molt la situació, l'escena, no hi ha una narració, a vegades la narració són les mateixes acotacions, però el teatre contemporani es caracteritza per no tenir acotacions, per tant, visca la imaginació, d'acord? Però molt ben dit també perquè el club de lectura no es diu llegir teatre, sinó llegir el teatre. I això, un dels partners, com n'has dit molt bé, el Trebrit de Biblioteques, la Diputació, el Departament de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya, d'acord? Doncs ho expliquen molt bé, són els tres organitzadors d'aquest club de lectura, que es fa a moltes biblioteques, em sembla que ja són més de 120 biblioteques arreu de la província de Barcelona i també d'arreu de Catalunya, però sobretot a la província de Barcelona. I clar, es tracta d'intentar que la gent no només llegeixi teatre, o sigui, llegir i prou, sinó que després sapigui veure les moltes disciplines artístiques que intervenen en una posada en escena. I això sí que és el teatre, amb aquest article, llegir el teatre vol dir que després, com que debatrem aquesta obra, però cadascú s'haurà imaginat quins són els seus actors preferits o els actors que veuen més adequats per fer aquests personatges o actrius, com és l'espai escènic, com van vestits els personatges, quin tipus d'il·luminació hi ha, com es pot jugar amb la direcció anant més per una direcció o més per l'altra direcció, potenciant més unes coses o potenciant unes altres. I per tant, veure el teatre amb tota la seva complexitat. Sempre dic que és un club de lectura d'anada i tornada, diguem-ne. Dos vegades, perquè llegim, tertuliem la lectura que hem fet i d'aquí només es passa a llegir i fer una tertulia del text, però llavors sempre es convida a dir, vale, doncs ara aneu a veure l'obra que s'està programant al Teatre Nacional de Catalunya, d'acord? I mireu, doncs, si aquestes lectures que hem fet us aporten alguna cosa més culturalment o són molt diferents de com us ho havíeu imaginat o li donen una lectura completament diversa del que vosaltres havíeu imaginat, no? I la gent que es va apuntar que anem creixent, l'any 13 que eren unes 15 persones, que l'any 13 era el segon any que ho fèiem aquí a Sant Just, i ho ens volia fer amb un altre poble també, allà al Vallès, però aquí ha anat creixent, creixent, creixent, la pandèmia no ens va ferir, diguem-ne, i aviam si som més, diguem-ne, aquest any. Molt bé. Convidar-ho. Una pregunta, Roger, perquè vosaltres quan feu el Club de Lectura, lectors, lectores, ja han llegit prèviament l'obra, llavors en les sessions la comenteu? Exactament, exactament. Ara, aquesta, la primera que estem demà, passat, és de la zona inundable de la Marta Barceló. Si vols, la puc presentar mínimament, aquesta obra, i ells, més o menys, ja fa un mes, o gairebé, a principis de setembre, gairebé. Potser no la primer dia de setembre, però si la primera setmana, o màxim la segona, que tothom que estava apuntat de l'any passat, i van també sortir cartells de la biblioteca, dient, qui vulgui apuntar-se al Club de Lectura de llegir el teatre, doncs ja pot passar a buscar, gratis, gratis, això és important remarcar-ho, doncs l'obra de teatre. Llavors, va arribar l'obra de teatre, la gent l'ha anat a buscar, ha tingut més o menys aquest mes, que tu ja ho saps, que una obra de teatre es pot llegir amb una hora i mitja, teòricament, o amb dues hores, depèn de l'obra, i res, a la tertulia hi ha molta gent que ja m'està dient perquè tenim un grup de WhatsApp, això és que, exacte, però és un grup de WhatsApp que es porta molt bé, només parlem d'això i quan se costa les dates i poca cosa més, màxim que ens hi ha amb bon Nadal i ja està, però ni bon dia, ni ocellets, ni gratets. Doncs ja està dient molta gent que diu ostres, tinc moltes ganes que arribi dimecres perquè dijous vaig a veure l'obra, i és això que estàvem dient, l'hem llegida, ara divagarem una estoneta, una hora i mitja, amb les diferents opinions i diferents interpretacions de cadascun dels lectors, que hi ha un molt bon nivell aquí a Sant Just, tot ho he de tot s'ha de dir, ja ho sabem, que el nivell cultural de Sant Just i artístic no és precisament baix, diguem-ne, i dona lloc a moltes lectures, diguem-ne, i moltes interpretacions, i llavors, i a més a més, tinc ganes d'anar-hi per veure com han fet la scenografia, com si han potenciat allò que voldria jo potenciar, etcètera, etcètera. Perquè, Roger, la visió de l'obra, òbviament, té sentit que es faci després, aneu tots junts, la gent del club, o cadascú, per la seva banda? No, això no, o sigui, això et conviden, diguem-ne, al Teatre Nacional de Catalunya, a la gent que està apuntat a llegir el teatre, li fa un, em sembla, no vull ara equivocar-me, sempre és massa poc, i és una de les denúncies que jo faig públicament una altra vegada i a veure si hi ha algú del Teatre Nacional que m'escolti, crec que els fan un 15% de descompte, cal dir que només amb el carnet de biblioteca ja tens un 10% de descompte, per tant, aquest 15% podia ser sempre una mica més, d'acord? però normalment no està pensat perquè la gent hi vagi tot junts. Aviam, altres poblacions potser més llunyanes, d'acord? de Barcelona que estan just, pot ser que sí que s'agrupin per ser més econòmic diguem-ne el viatge, doncs anar 4 o 5 persones amb un cotxe o així, pot ser que això passi, d'acord? Però tot el grup no és que hi vagi tot el grup, hi van sovint doncs amb parelles, amb trios, amb amigues, sobretot és un club com ja se sap en aquest país, amb aquests clubs de lectura i clubs de cultura hi ha moltes més dones com es, els homes ens haurien de fer mirar una estoneta això d'aquí i molta gent hi va amb... Sí, tranquil·lament si som 15 hi deu haver un 80% de dones, vull dir que tranquil·lament és això. I llavors hi ha 3 amigues que hi van i una parella que hi va també la setmana següent però no s'ha organitzat tots junts com si diguéssim, perquè potser seria massa... Jo ho vaig proposar també però em van dir això cadascú millor que s'organi perquè si no sempre a les 15 i tot pagat és com més difícil i la gent prefereix anar a la seva bola. I escolta'm una cosa Roger tu saps els títols també de les altres... Oh i tant que els sé me'ls tinc apuntats i tots per no en recordar-me'n per no en recordar-me'n millor. Tinc la xuleta, tinc la xuleta. Són vuit obres que també o set? No, o sigui són vuit les que proposen el TNC però la Biblioteca de Sant Jus en tria quatre l'any passat van dir aviam si podria ser una mica més però de moment ens quedem en quatre i de les quatre si vols et dic els títols i els autors i aquestes coses per si la gent s'anima si la gent encara ho està sentint no ha recollit aquesta primera obra de zona inundable però potser sí que pot ser la següent perquè ja és demà passat i per tant amb 48 hores no pot llegir i s'ha d'organitzar per venir a fer la tertúria de zona inundable sí que té les tres següents. Vols que te les diguin? Sí, oi tant. Mira, la següena més o menys es farà cap al gener d'acord? Per tant, tenim temps tenim temps i és un nom anglès que es diu Upgivenhead Upgivenhead del Daniel J. Mayer i el Daniel J. Mayer que igual no diu res als oients de Sant Jús i les oients de Sant Jús potser sí que ho sonarà una obra que va tenir molt èxit es va estar a la sala de Flyher però després va anar a la Villarroel hi va estar dos temporades a la Villarroel en pandèmia encara va fer més bolus després es va tornar a la Villarroel o sigui, molt bona aquesta primera obra era del Daniel J. Mayer i és la obra Also Known Us o sigui A-K-A d'un jove que anava A-K-A es deia A-K amb una K que el subtítol era Also Known Us no sé què doncs bé aquesta és la primera obra d'aquesta primera obra que jo sàpigui amb molt èxit del Daniel J. Mayer que en el fons sobretot ha estat a l'ajudant de direcció de l'Anza Llàcer i per tant coneix el món del teatre per dintre i sap que escriu per uns actors i actrius i per tant sap de què va a l'ofici diguem-ne i també és així que l'obra aquesta ha triomfat perquè després de triomfar a Catalunya ràpidament això va ser com una màquina de fer diners diguem-ne es va traduir a l'espanyol i clar totes les Espanyes i tota Amèrica Llatina ha vist i ha pogut gaudir d'A-K d'aquest dramaturg argentí que es diu Daniel J. Mayer aquesta la farem al gener i en el fons passa a Suècia i són una gent que no són suecs però que s'han trobat a Suècia amb una mena de centre d'aquests d'acollida diguem-ne i tots tornen tots són joves tots tenen molta esperança però no sé com acabarà si amb tanta esperança o potser sí hi haurà diferents personatges i per tant alguns perden l'esperança que és l'últim que es perd diguem-ne i altres que la continuen tenint per tant és l'esperança d'aquest món que tenim avui en dia després cap al mes cap al mes de març tornarem cap a Catalunya per una autora ja morta catalana que va escriure a teatre també tot i que moltes vegades només s'ha de conèixer com a periodista i sobretot novel·lista que és la Maria Aurela Capmany i és l'obra potser més famosa de la Maria Aurela Capmany que és ni més ni menys que Ben de Garbí i una mica de por d'acord aquesta la dirigeix una noia jove molt amiga a més a més que és la Judit Pujol i més o menys va sobre aquesta burgesia barcelonina aquesta burgesia que no vol que passin gaire que no es moguin gaire les coses molt immobilista d'acord i d'aquí la Maria Aurela Capmany ens fa com un un joc molt cinematogràfic d'aquell teatre dels anys 70 diguem-ne que començava a agafar altres maneres d'escriure teatre i ens planteja una mateixa família una mateixa situació de vacances a fitges però amb tres èpoques diferents el 1909 el 1936 guerra civil i el 1968 per tant 1909 diguem-ne pre-setmana tràgica o durant la setmana tràgica o bueno aquella època diguem-ne de les grans il·lusions també de la primera de la primera dècada del segle XX diguem-ne amb grans pors per part de la burgesia que és el anarquisme que és el comunisme etcètera el catalanisme també fort i potent llavors de la lliga regionalista i tot plegat el 1936 o sigui l'estiu del 36 comença la guerra civil però estan aquesta família o els seus fills o nets diguem-ne de la mateixa família estan estiuejant a sitges com diuen la guerra civil potser contra la república potser a favor de la república uns altres i espira el 1900 com he dit 68 que també hi ha altres altres revolucions no? el maig francès el maig del 68 però en canvi Catalunya i Espanya estan sota la negra horrible i feixista cal dir-ho feixista del franquisme que ha de tenir 35 anys per anar escombrant totes les seves víctimes per tant parlar sobre la por sobre aquesta burgesia catalana com a burgesia com a totes les burgesies ara del món immobilistes i també pot estar molt bé crec jo d'aquí i finalment si em preguntes per l'última no sé quant de temps tenim batalla'm que ja saps que jo xarro ja ja encara ens queden 5 minutets si vols apurar molt bé et faig un parell de preguntes últimes després i ja està molt bé doncs l'última el mes de maig perquè aquesta serà el mes de març la del vent de garrillo una mica de por de la Maria Maria de Campany l'altra ja serà s'estrena a finals d'abril però sobretot és un mes per tant fins a mitjans de maig suposo que nosaltres ho farem a principis de maig la Tantúlia que és Mal de Corassón de la Victoria Spunsberg que és una dramaturga argentino-catalana ella escriu en català però és argentina d'acord més potents últimament vam tertuliar al final de l'any passat una altra obra que ara no recordaré el nom em sembla llàstima perquè a mi els noms em fugen també de la Victoria Spunsberg m'agrada molt m'agrada molt per moltes diferents raons i opinions i veure que és un tipus de teatre contemporani també escrit per una dona d'acord i vaig dir calla tu doncs per què? perquè no repetir com si diguéssim fixa't que fem tres dones i un home o sigui la Marta a Barcelona ara a l'octubre és una inundable un home el Daniel J. Meyer de la Givenhead el gener la Maria Aurelia de Campany i una mica de por de la Maria Aurelia de Campany com dius-ho i el mal de coraçó de la Victoria Spunsberg l'altra cosa perquè jo vaig triar d'aquestes vuit que has dit que planteja el tren nacional d'aquestes quatre i perquè vaig triar aquesta mal de coraçó un per dir bueno ha tingut èxit entre nosaltres entre el Club de Lectura de Sant Just la Victoria Spunsberg i l'altra és perquè la companyia que ho farà o entre altres actors també suposo però hi ha la companyia La Solitària i crec que és bo que tant el tren nacional com el gran públic coneixi aquestes petites companyies d'actors que es van guanyant la vida com poden són tres actors molt coneguts que han estat a diferents companyies del Lliure i per aquí i per allà però que ells tres formen companyia també i que fan treballs bastant especials aquesta companyia La Solitària són el Pol López que és marxiconegut ara des del fullet del catalanisme em sembla allà a Polònia d'acord fins a tantes obres que ha fet el Lliure sobretot a la companyia amb K del Lliure el Pau Vinyals d'acord i la Júlia Barceló que també ha sortit a teles i aquestes coses d'acord però l'operò el que em va agradar més diguem-ne de tot plegat per triar aquesta peça de la Victòria de la Victòria Spunsberg Mal de Corassón és perquè és un text contemporani però a partir d'una altra dona del segle XV és ni més ni menys que Santa Teresa de Jesús per tant és suposo alguna cosa una mica rara entre contemporani prografant el clàssic ole perquè això és una tradició i les tradicions s'han d'anar recuperant i revisant i girant com un mitjó i això segurament ho podrà fer sobre el misticisme sobre l'erotisme de l'omisticisme l'amor místic l'amor espiritual en una societat tan desespiritualitzada com la nostra com si diguéssim tan materialista com la nostra no ho sé és un invent però que crec que pot estar francament bé i si no doncs mira ja em perdonaran i triarem una altra cosa l'any següent si és que n'hi ha escolta'm Roger si hi ha algú interessat interessada en poder assistir a aquests clubs de lectura llegir al teatre què és el que ha de fer? posar-se en contacte amb la biblioteca? Que vagin a la biblioteca però tot que vagin a la biblioteca si van avui mateix o demà encara podrem potser llegir la primera obra Zona inundable de la Marta Barceló i llegir-la i venir el dimecres aquest any canviem de seu i canviem d'hora sempre ho fèiem a les 7 i a la sala Agidor Cònsul que m'agradaria molt doncs fer-la a la sala Agidor Cònsul però suposo que per diguem-ne sobreocupació de la sala i sobreocupació de Can Ginestà diguem-ne ara ho fem a les escoles d'acord? i a dos quarts de 7 doncs perquè les escoles sí que hem de tancar a les 8 i a les 8 hem de plegar per tant 6 i mitja en català dos quarts de 7 sí a les escoles sempre són els dimecres i comencem demà passat un dimecres del mes de gener un dimecres del mes de març i un dimecres del mes de maig molt bé i així serà serà el que tany el llegir al teatre que bé que bé Roger doncs res més ha estat un plaer poder parlar tu amb tu i que ens presentis una mica doncs aquest club les diferents obres que també anireu llegint una mica el funcionament una mica l'objectiu també i les diferents parts que hi ha al darrere de tot aquest projecte el funcionament a banda diguem de tot això que hem explicat abans que també et permet doncs anar a veure el teatre i aquestes coses sí la gràcia vull dir la gràcia del club de lectura és que la gent parli clar jo sí que faig una mica potser de context de l'autor i autora i d'una mica recordar el resum i d'ho plegat però de seguida de seguida doncs dono paraula a la gent perquè expliqui si vol t'haig de tallar que hem de marxar ja hem de tallar doncs us podeu visc el teatre i visc a llegir el teatre que per molts anys vinga va que vagi bé Roger gràcies adeu adeu res ens tornem a trobar demà que vagi bé a les 5 eh