La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#297 - Recapte d'aliments de Càritas a Sant Just: Valoració i notícia
Txús Isla, voluntària del rebost d'aliments de Càritas Perruquial de Sant Just, ens explica la seva valoració del recent recapte d'aliments realitzat al novembre, la participació de la ciutadania i el funcionament del rebost. Aquest any, dos recaptes han sumat un total aproximat de 3.194 quilos d'aliments, amb una resposta molt positiva de part dels donants i el suport de les escoles. També es comenten les futures necessitats de donacions i la tasca de sensibilització que realitzaran
Episode Sections

Cuina, alimentació i gastronomia. Amb Joan Targarona
31:45El cuiner Joan Targarona, propietari del restaurant santjustenc "Cuina Miracle", avui ens parla de l'arribada dels calçots, de com preparar un bon trinxat i de les múltiples formes que hi ha de preparar les carxes... Plats i aliments de proximitat, de la terra i de temporada!

Entrevista a Miquel Reverter, propietari del Poni Club Catalunya
1:04:45El fundador i dirwctor delbCentre d'Equitació Poni Club Catalunya, el santjustenc Miquel Reverter, ha passat pels estudis de Ràdio Desvern per parlar de com s'ha organitzat la festa dels Tres Tombs enguany al poble, que tindrà lloc el proper diumenge 15 de gener. Reverter ha explicat algunes novetats, com es desenvoluparà la moguda de tants ponis i cavalls, i ha explicat perquè és important seguir les recomanacions que fan les hípiques.
Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7. Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia. Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment. Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut... on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter, arroba laramblanou81 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com. Bona tarda, Sant Just, passen 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimarts 10 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs, bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot, convidarem a l'Arnau Cònsul de la llibreria Sant Justenca, que el llibre té per fer l'espai de llibres. Sempre ens porta novetats editorials o ens recomana algun llibre per llegir. Després, tot seguit, agafarem les coses i marxarem fins al restaurant Cuina Miracle, també d'aquí del poble, i parlarem amb el seu propietari i xef, en Joan Targarona, amb qui sempre fem cada setmana l'espai d'alimentació saludable i gastronomia. Tot això serà en aquesta primera hora. Després, a segona hora de la Rambla, i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, farem entrevista a Miquel Reverter, que és fundador i propietari del Club d'Equitació Pony Club Catalunya, per parlar amb ell de les novetats d'aquest any i de les normatives de la Festa dels Tres Toms, que se celebra aquest proper diumenge, 15 de gener, aquí al poble. Ahir parlàvem amb la Marí Folet del Centre Ipicsol Solet, i avui ho fem amb el Pony Club Catalunya. Després, tot seguit, i acabarem el programa d'avui fent una entrevista al rebost d'aliments de Sant Jus, que depèn de Càritas Perruquial. Parlarem concretament amb la voluntària Xus Isla. Ens parlaran com va anar el recapte que vam fer el mes de novembre. Vinga, va, tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem, eh? Això sí, abans de rebre l'Arnau Cònsol, posarem un tema musical de fons d'Anita, un tema que es diu Envolver. Dime cómo hacemos, si tú me deseas yo a ti también. Hace rato te quiero comer, di qué vas a hacer. Así que ponme un demo que se nos respeta. Tengo pa' ti la combi completa, que no duró mucho soltera. Aprovechame. No te vayas a envolver, sé que lo hacemos y tú vas a volver. Un perreíto en la pared. Yo soy un caso que quieres volver, pero no te vayas a envolver. Sé que lo hacemos y tú vas a volver. Un perreíto pa' ver, ya que hay pegadito en la pared. Un perreíto en la pared. Botella de fumeteo, contigo en un capsuleo. Porque siempre que te veo, tú me quieres pelear y yo quiero partirte. Cogelo a chiste, y así conmigo tú ya vas a venirte. Me tienes como pa' derretirte, solo Dios sabe lo que me hiciste. Cogelo a chiste, y así conmigo tú ya vas a venirte. Me tienes como pa' derretirte, solo Dios sabe lo que me hiciste. Y no te vayas a envolver, sé que lo hacemos y tú vas a volver. Un perreíto en la pared. Yo soy un caso que quieres volver, pero no te vayas a envolver. Sé que lo hacemos y tú vas a volver. Un perreíto pa' ver, ya que hay pegadito en la pared. Sexo y alcohol, lo que pasa aquí se va a quedar. Yo sé que no me vas a olvidar, si te hago el amor, si te hago el amor. Sexo y alcohol, lo que pasa aquí se va a quedar. Yo sé que no me vas a olvidar. Si te hago el amor, si te hago el amor. Y no te vayas a envolver, sé que lo hacemos y tú vas a volver. Un perreíto en la pared. Yo soy un caso que quieres volver, pero no te vayas a envolver. Sé que lo hacemos y tú vas a volver. Un perreíto pa' ver, ya que hay pegadito en la pared. Un perreíto pa' ver, ya que hay pegadito en la pared. Un perreíto pa' ver, ya que hay pegadito en la pared. Un perreíto pa' ver, ya que hay pegadito en la pared. un cònsul. Hola, Arnau, què tal? Bona any d'entrada. Bona any d'entrada, eh? Bona tarda. Bona tarda. Doncs mira, aquí inspirat per Pink Floyd. Sí. Perquè diguéssim que tothom suposo que l'acabar l'any ja és el moment de fer-se propòsits pel nou que comença i dir, va, vinga, aquest any farem això, farem allò. després, el mes de març, on ja s'han oblidat, fins i tot el febrer. El febrer, allò jo apuntaria, o inclús a finals de gener, ja. Bona, va, donem la possibilitat que el millor durant tot aquest primer mes del 23 encara ho aconseguim. De fet, a veure, us semblarà ruc, però un dels propòsits que jo m'he fet aquest any, dintre la vessant de llibreteres, és llegir més assaig. Ah, sí? Sí, sí. Com mira. Crec que és un gènere que, la veritat és que consumeix-ho poc, malgrat que, evidentment, la llibreria en tenim i en recomanem moltes vegades d'oïdes perquè t'han dit altra gent o perquè saps que l'autor és important. I més enllà dels llibres d'història, que més aviat jo n'he llegit bastants per coses de feina a banda de llibreter, per coses de la revista Sapiens, l'assaig, d'alguna manera, entès com a gent que reflexiona sobre el moment present, sobre cap a on va el món, en diferents àmbits. Pot ser l'econòmic, el natural, o la literatura, o el que sigui. Sí. Probablement és un gènere que fa molt temps que no n'agafo cap i, per tant, és una de les propostes. Escolteu, va, mirem-ho també. Això no vol dir abandonar la narrativa, ni la novel·la, ni la ficció. Perquè la diferència, per exemple, entre narrativa i assaig... Bé, en principi... Tu com ho descriuries? Com diries? En principi, la narrativa i la novel·la estarien dintre el gènere de ficció. Probablement la gran distinció s'hauria de fer entre ficció i no ficció. A veure, és cert que ja, cada vegada més... Allò, ara estem en un moment d'híbrids, no? Doncs, justament, la literatura és més híbrida que mai i hi ha novel·les que hem recomanat aquí. Per exemple, aquest any, ara així se m'ha curràpid, 1969, és una novel·la. Sí. Però, en canvi, no hi ha gens de ficció. Perquè, justament, el que fa és explicar-te tota la veritat d'aquell any a través de documents, de gent que t'explica... Però, en canvi, s'ha tractat d'una manera narrativa o novel·lística que és, d'alguna manera, intentar apel·lar també a l'emoció del lector. D'explicar una història amb un començament, un plantejament, un desenllaç, que, justament, l'any... Justament, 1969, inclús trencaria això. Però sí que intenta crear... Bé, allò... que l'autor senti una sèrie d'emocions, que pugui riure, que pugui plorar, que pensi les... Que inclús puguis explicar-ho com una pel·lícula, que el teu cap, a vegades, pensis, mira, això... La narrativa, evidentment, és molt més ampla. Durant molt temps, es podria dir que la narrativa s'ha centrat allò als llibres de contes. Sí, d'acord. Per tant, no és una novel·la, sinó petites narracions. Però, clar, la narrativa també és tota aquella gent que, per exemple, fa i cada vegada es porta més i aquí la frontera, llavors, amb l'assaig, queda més... Amb la no ficció, que és la gent que explica la seva experiència, l'autoficció, i així, en format novel·les, com deien abans, o en format de dir, d'un diari personal o de vivències o el llibre sobre la meva mare, perquè, mira, la mort del pare fa que l'autor, un autor de novel·les, justament passi a explicar, doncs, això, la vida del pare o de la mare i, per tant, en format novel·les, però, en el fons, és narratiu, perquè tot el que t'explica no és cap ficció, sinó una vida, seria una biografia, una biografia d'un personatge famós, sinó una biografia... Per tant, estaríem en aquest moment en què potser aquests gèneres, com que s'han trencat tant, s'han desdibuixat tant i cada vegada més la novel·la ha agafat, bueno, tins, per dir-ho així, de veritat, de no ficció, d'explicar coses que van passar tal qual, fins i tot novel·les històriques, dius, però una novel·la històrica encara que intenti explicar exactament la vida d'Eleanor de Quitània, en part és ficció, perquè qualsevol diàleg que posi serà fictici. Encara que sàpiguis que aquella senyora aquell dia estava allí i va parlar amb el rei de França, que era el seu marit, doncs, el diàleg que és ben si t'ho inventes, per tant, és ficció. Clar, quan te'n vas a coses més recents, la ficció es desdibuixa i passa a la no ficció. l'assaig és una cosa més enllà. L'assaig sí que és algú que aporta una sèrie de reflexions o idees personals, de dir, jo he pensat sobre un tema i, per tant, no explico cap història, sinó que agafo un tema de la realitat, qualsevol, el que es vulgui, i, bueno, doncs, hi dono voltes i les exposo amb el propòsit de debatre. De generar debat, eh? Sí, de generar debat, després en generarà un no, però la idea de l'assaig, tot i que molts assagistes el que fan és dir, bueno, jo penso això i d'aquí no em mouré, però en principi si ho publiques és perquè la gent no tant per convèncer, aleshores aquí ja seria doctrina, sinó de dir, bueno, va, que el lector s'ho mogui si no estar d'acord... Què és el que penso jo sobre això, no? Exactament. I aleshores, clar, l'assaig se'n fa molt, durant molt temps l'assaig anava molt enganxat també a la filosofia o allò de dir llibres de pensament t'anava a dir llibres d'universitat també fan llibres de pensament i per tant allò llibres d'allò que en castellà en diuen sesudos, no? Cada vegada més els assagistes han après a escriure d'una manera molt àgil i molt evidentment també fins i tot allò que no es faci molt pesat justament, la idea és de dir escolta, no t'estic explicant una història perquè tu t'evadeixis de la realitat com faries amb la ficció perquè encara que sigui una cosa que pugui passar al carrer de sota una història d'una família com que és fictici són personatges doncs tu et pots d'alguna manera durant una estona mentre estàs dins del llibre t'oblides que vius al planeta Terra al carrer Bonavista i són les 7 de la tarda però en canvi clar, l'assaig no l'assaig del que t'assadi és dir molt bé tu estàs al carrer Bonavista tal no sé què però en aquest moment al món per exemple doncs s'estan destruint tants arbres a l'Amazònia o hi ha una pandèmia i els virus els hem provocat nosaltres o què sé jo el món literari la veritat és que està fatal perquè cada vegada escriuen el mateix perquè clar d'assages pot ser sobre qualsevol tema per tant és un llibre que t'impeleja de dir no, no, jo no m'abadeixo al revés aquest senyor vol fer que jo pensi sobre el tema en concret el tema que pel que sigui tu has agafat el llibre per tant si has agafat el llibre deu ser que el tema t'interessa el tema i en aquest cas a mi em feia dies que em cridava l'atenció un llibre de l'editorial Errata Nature ah, d'acord aquest editorial normalment publica coses sobre temes molt ambientals no, també és una de les seves línies efectivament és una editorial que sobretot publica això que dèiem no ficció tot i que fa relativament poc han començat un parell de línies de ficció de novel·les per parlar clar una que la fan en coedició amb un altre editorial que es diu Perifèrica que és una col·lecció a part i que de tant en tant treuen un llibre l'any normalment traduccions molt gruixudes que aleshores són molt cares de publicar i per tant s'hi posen entre dos editors i després un altre editorial una altra línia de novel·les que com tu dius malgrat que siguin novel·les tenen consciència ambiental o fan un can a la naturalesa d'altra banda hi ha també una altra línia de l'editorial que justament publicava allò que dèiem memòries o reflexions personals més enllà de l'assaig de gent que explica que s'han anat a viure al camp a la ciutat i que llavors l'experiència de dir m'oblido una mica d'aquest tragí per tant sí que són llibres que normalment d'una banda o altra procuren ser procuren fer pensar això d'entrada però clar la majoria de llibres volen fer pensar encara que fins i tot que sigui una novel·la et farà pensar sobre l'acció que passi però sí que hi ha una consciència crítica fins i tot de fet tenen una petita col·lecció bastant nova que es diu Los Pequeños Platones que és conceptes filosòfics per nens és l'únic d'un editorial allò de dir que però dintre de Reta Natura estem parlant sempre de l'editorial de la Reta Natura que va ser de les poques editorials que quan hi va haver la pandèmia van dir nosaltres ara ens aturem uns quants mesos i deixem de publicar i van estar uns quants mesos que tenen llibres programats però no els van treure van aturar des de 4 o 5 mesos o 6, no sé, mig any jo diria i que a banda reivindiquen sempre en tots els seus llibres una de les pàgines al principi la pàgina aquella típica de crèdits una pàgina on diuen quin paper utilitzen per què, on ve i com és procuren que sigui el màxim d'ecològic possible que sigui un paper que bé el fan amb unes fàbriques on utilitzen menys aigua de l'habitual perquè un dels problemes de la fabricació del paper és que s'utilitza molta aigua que a més a més és de fusta d'arbres que es regeneren i que... hi ha tota una consciència darrere de dir de fet probablement el propi nom de la... de l'editorial de la Reta Natura que vol dir Error de la Naturalesa o Monstre ells ho diuen d'alguna manera van posar aquest nom segons ha llegit alguna vegada en algunes entrevistes que els han fet els editors i bueno perquè som conscients que el que nosaltres plantegem és un projecte que va al revés de tot no intentem fer bestsellers que llegeixi tothom no intentem fer llibres allò de dir perquè sí com volets sinó que cada llibre ha d'estar molt pensat i ha d'anar dintre la nostra filosofia que és allò de dir llibres reivindicatius llibres pensats pel debat intel·lectual pel debat crític per dir escolta i això ara ho han començat a fer a través d'aquestes novel·les algunes de les quals havia parlat una novel·la per exemple que parlava del món dels esquimals i que per tant et plantejava tot i que fos una novel·la la vida d'una noia que quedés sol al mig de l'àrtic si alguna vegada ens envies havies recomanat inclús també algun llibre jo recordo haver-ne parlat d'aquesta editorial sí de fet no fa massa que vaig portar aquell dels vampirs que és d'ells també és una nova línia que hem començat ara de novel·la gràfica o de llibre gràfic amb aquella portada tan negra en aquest cas és de dir clar també darrere els vampirs hi ha gent que és una reivindicació d'una manera de viure del passat d'alguna manera d'una consciència de dir no tot és crec que el llibre que hi porto avui que ara m'ha sigut enrotllat molt justament és bastant al centre del seu dadat és El capitalisme o el planeta subtítol Com construir una hegemonia anticapitalista per al siglo XXI l'autor és Frédéric Lorden un enginyer i economista francès sí i jo crec que justament aquest és molt significatiu dels llibres de retornatura perquè agafaria bastantes d'aquestes vessants de fet el que et ve a dir és que sí últimament està sortint molt l'anticapitalisme perquè el gran problema que tothom comença a veure tothom diguéssim es comença a debatre que el capitalisme s'està acabant s'està finint perquè la seva última branca que seria el neoliberalisme està anant això contra el planeta està fent doncs probablement tingui molt a veure amb el canvi climàtic no però que la reflexió que fa al principi que em va semblar molt interessant ja només d'entrar és a dir clar el problema és que estem pensant una alternativa al capitalisme des de dintre el capitalisme és d'unes institucions que es troben pel món i fan reunions però no deixen de ser els adalits del capitalisme i per tant estan dient per exemple allò que han de dir bueno és que hem de deixar de consumir plàstic i això que al llibre té ho veiem molt sovint de dir no, no, boses de plàstic no no, no l'hem tingut mai sempre l'hem tingut de paper i malgrat tot llavors la gent et demana tres bosses no, si el problema no és deixar de consumir plàstic i aleshores el canviem pel paper i això és el que planteja molt bé l'hordon o l'hordon que és de dir el problema és probablement plantejar-te'l no consumir tant és a dir un canvi més com però el canvi radical no és de dir o veiem el paper que ve del petroli i és a més a més no es desfà mai i per tant és terrorífic sí, evidentment aquest és el punt principal però no és perquè aleshores dius però aleshores en paper ja està em quedo tranquil un canvi més de xip en el fons el que et ve dir és que el capitalisme no és allò que es va inventar entre els intel·lectuals del segle XVIII i al qual va sortir una alternativa més cap al segle XX que seria el comunisme perquè clar el problema és que si aportes comunisme tal com es va desenvolupar al llarg del segle XX sempre amb règims que van acabar sent molt corruptes tampoc anem a bon port dius clar té mala premsa té pitjor premsa el comunisme que el capitalisme i per tant si ja dius no, no, en comptes d'allò tornem clar, la gent ja d'entrada et deixa de banda i dius bueno, tu mateix si segueixes amb les idees de principis del segle XX doncs en canvi el capitalisme diu ha sabut vendre molt bé adaptar-se sempre als canvis i presentar-se sempre com una modernitat absoluta quan, diu ell no només és una cosa inventada amb aquest nom el nom probablement li va donar marcs al segle XIX però els primers postulats podrien ser del segle XVIII del segle dels llums Adam Smith David Ricardo diu no, no en realitat la idea bàsica del capitalisme és tan antiga com l'home neolític perquè no deixa de ser bueno acumulem coses en el cas dels homes neolítics el que van fer és dir ens plantem en un lloc en comptes d'anar caçant pel món el neolític és l'home que finalment s'assenta en un lloc comença a aprendre les bases de l'agricultura i amb allò no només menja sinó que li permetrà intercanviar productes amb la tribu del costat per entendre'ns no? sí clar diu l'essència del capitalisme és aquesta acumulem coses perquè amb el que acumulem podrem tenir-ne d'altres diu és aquest el xip que cal canviar i clar va molt més endarrere que de fet és la història fins que arribar el neolític i tot l'essència és aquesta i el que ens cal és canviar-ho i buscar una alternativa clar si ho fem des de dintre mateix no ens en sortirem estarem mossegant-nos sempre amb la mateixa idea és cert que Frederic Lordón suposo que és de l'any 62 i no pot evitar treure el seu malgrat que critiqui absolutament el comunisme i en algun moment de dir però bueno també hem de tenir clar que el comunisme tal com el vam aplicar o com s'ha aplicat des que d'alguna manera es va formular 1900 poc o 1800 llargs no és el comunisme el comunisme que hem vist aplicat és el comunisme el que la inquisició el catolicisme no pots jutjar el catolicisme per la inquisició no li pots perdonar la inquisició que va cremar i va fer desastres i va fer guerres en noms però el catolicisme o el cristianisme va més enllà el missatge és un altre bueno probablement hem de tornar a buscar el comunisme el missatge essencial dir-m'hi potser d'una altra manera i en tot cas tenir molt clar que el capitalisme ens està destruint el títol és molt clar o el capitalisme o el planeta molt bé ens pots recordar el títol Arnau perquè sí sí o el capitalisme o el planeta o el planeta vull dir una cosa o l'altra perquè diu el problema és que ens està destruint de dues maneres perquè d'una banda el capitalisme fa que uns siguin molt rics i altres molt pobres i per tant d'una banda més de mitja humanitat està anar a lindar de la pobresa per tant d'entrada això ja seria criticable però clar és que ara el capitalisme està carregant-se tot allò que no només aquesta humanitat pobres sinó fins i tot els no tan pobres necessitem per viure que és un clima com hem tingut els últims segles dir-ho així un clima un clima un clima un clima un clima un clima predictible un clima que et permeti fer entre moltes cometres una vida normal uns cicles i que això d'alguna manera és el que ens ha ordenat a més és un exemplar cridaner pel color que té sí és cert que normalment ells han tirat no passa desapercebut tot i que és una fotografia en blanc i negre d'una mena de ciutat grisa amb núvols allò de dir no sap si són núvols o és pol·lució i en tot cas si li han posat una sobrecoberta i un títol amb rosa probablement és dels pocs temes que no tracti tot i que sigui en algun moment parla feminisme és cert que potser ens hauríem de començar a acostumar que rosa i feminisme no sempre hem d'anar del braçet però la gràcia és que a través d'aquesta reflexió de dir hem de canviar el món toca molts altres temes de l'actualitat perquè hem de dir el capitalisme també va de braçet del racisme el capitalisme també va de braçet del masclisme per tant és tot això el que hem de canviar molt bé sí bàsicament té dues parts que és el primer és les forces de la inconseqüència negacions evitacions i pròrrogues i d'alguna analitza tota aquesta gent que diu bueno sí ja no només els que neguen el canvi climàtic sinó aquells que li treuen importància en el sentit de dir bueno però la humanitat és tan poderosa que aconseguirem descarbonitzar que aquest és un dels altres grans debats allò que dèiem contra el plàstic un altre és de dir no però si aconseguim trobar la manera que tot aquest carboni acumulat que és el que fa l'efecte invernacle que està canviant el clima ara s'està parlant això construir alguna mena de coses que xupin el carboni o el aprofitin o el tirin on sigui clar és un debat fals el problema no és descarbonitzar ens estan enganyant no deixa de ser que aleshores probablement desequilibrarem alguna altra cosa el problema no és descarbonitzar però el gran debat entre aquestes institucions és anem a intentar descarbonitzar per això aquesta primera part és molt interessant de dir les forces de la inconseqüència aquells debats que ens estan intentant posar com a principi de dir anem per aquí anem a consumir menys plàstic o eliminem el plàstic dels supermercats és no res anem a descarbonitzar aconseguim per exemple ara ja hi ha el debat de dir bueno si eliminem tots els cotxes que vagin amb gasolina però en canvi són elèctrics seran més nets dius sí clar però l'energia que necessites també és falsa o què fas amb les bateries les bateries venen de però clar és un debat que aleshores te l'aturen perquè ja te n'han posat un altre davant i aleshores el problema és no plàstic no carbó anem a l'electrificació i dius un moment probablement el canvi ha de ser un altre la segona part és el que ella ve a anomenar això el comunisme com a garantia econòmica general però defensant de dir ojo no estic parlant del comunisme que hem viscut perquè el comunisme que hem viscut és un error és un altre probablement una branca malentesa del capitalisme es va intentar un altre sistema però va acabar igual de corrupte hem de redefinir-lo i l'hem de fer modern perquè clar probablement li haurem de canviar el nom perquè ja arrossegue tan mala premsa però en tot cas el que hem de canviar és la manera de plantejar-nos la humanitat i el nostre estar en el món és un dels llibres que estàs recomanant també aquests dies que hi ha de Nadal Arnau la gent s'està interessant quan el recomanes o acaba d'arribar justament no de fet és un llibre que té un parell de mesos que el teníem allí a l'entrada de la lliberia on tenim justament això la no ficció i a mi em cridava molt l'atenció serà perquè tot i que la fotografia és grisa i presenta un món quasi bé que sembla apocalíptic i que no saps ben bé què és potser perquè han triat molt bé aquest color rosa del títol el veia molt i el capitalisme o el planeta crec que és un títol molt ben buscat sent que l'original en francès és Figures du Comunisme o sigui Figures del Comunisme té un nom potser més històric probablement Figures del Comunisme en castellà Figures del Comunisme és un llibre que no m'hagués cridat l'atenció algú que intentarà tornar-me a explicar que el comunisme és bo no m'interessa massa política massa no? politiquets ja m'ho sé en canvi el capitalisme del planeta i aquest subtítol Com construir una hegemonia anticapitalisme pel segle XXI dius m'està apelant de dir hem de canviar el món a la manera com tants altres pensadors pel que sigui amb aquest propòsit que m'he fet d'any 2023 llegir més assaig és el primer que em va cridar l'atenció probablement perquè ja feia dies que el veia allí dic l'agafo i evidentment no deixa ser un toc d'atenció perquè portem dues setmanes de consum alternatíssim a diestro siniestro sí és cert i la llibreria evidentment enviu molt d'això però probablement tots plegats haurem de començar a pensar que en fem un gran massa escolta'm aneu ja per anar acabant quins són els títols que a més s'estan venent aquests dies hi ha algun que destaquï més sobre l'altre hi ha una varietat la veritat és que és molt variat i evidentment es nota molt allò que hem llegit i nosaltres recomanem perquè seguim per exemple una de les grans sorpreses de l'any és els irredems de la Cristina García Molina que clar nosaltres considerem que era un llibre que ens havia agradat molt però que és un llibre molt particular d'una escriptura molt fina molt polida que sí que explica i està en el vessant de la ficció podrien ser tres novel·les curtes un tríptic una novel·la amb tres parts que no tenen res a veure però lliguen temàticament semblava que no era no era fàcil de vendre i en canvi com que se n'està parlant molt a tu i a les xarxes ja hi ha gent que te'l veu buscar i a la que nosaltres dèiem mira aquest és el llibre que més ens ha agradat la gent ens fa confiança i l'agafa molt bé també passa en 1969 sí que també com que està en aquest llindal que diu bueno sí però és que la ficció no li agrada i dic bueno és que això no té res de ficció i en canvi t'està explicant com va començar la transició el primer any de la famosa transició i també la veritat és que una sorpresa el llibre del Ramon Solsona al revés quan alguns diuen escolta una novel·la novel·la i de personatges i de doncs mira però no de ciència-ficció vull dir personatges creïbles reals doncs fantàstic un matrimoni la història de un matrimoni explicada al revés des d'ara tirant endarrere des de fet es diu temps enrere fins a arribar al moment en què els pares dels protagonistes s'han d'anar a buscar a feina a Alemanya en ple franquisme i et repassa tota la història d'una comarca que ara està molt de moda i fa els millors vins si no d'Europa doncs quasi que és el Priorat però que fa 30 anys era la més pobra de Catalunya i sortia sempre a l'índex l'última per tant és una comarca que s'ha reinventat com es reinventen els protagonistes del llibre en aquest sentit novel·la pura i dura Arnau deixem l'espai aquí si et sembla sensibilitat les herederes les herederes d'Aixa de la Cruz que també és un llibre que vam recomanar molt i que és extraordinari també una altra novel·la d'aquestes de personatges de quatre dones molt diferents perquè són cosines que hereden una casa i que s'hauran de posar d'acord també n'hem parlat aquí n'hem parlat n'hem parlat n'hem parlat molt bé doncs Arnau que acabis de tenir bona setmana i res ens anirem escoltant aquí a la ràdio doncs així sigui llegiu assaig que la veritat va bé de tant en tant ho farem adeu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Agafem les coses i marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle. Saludem en Joan Targarona. Hola Joan, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? Com estàs, Núria? Bé, molt bé. Amb ganes de fer la secció de gastronomia, d'alimentació... Sempre parlem amb tu, Joan, una mica del tema dels plats de temporada, de el que es menja ara. Sí, mira, precisament no us volia preguntar això perquè, mira, un cop ja han passat les festes, doncs ara bé, es trobem al mes de gener. Jo ja fa potser unes setmanes que, de fet, estic anant al mercat majorista, Mercabarna, i ja estic veient calçots a les parades, tot i que també els calçots, doncs, són una mica primers. Encara potser hem d'esperar una miqueta més, d'acord? Però sí que és veritat que ara ja és època de calçots i ja tenim clients de Cuina Miracle que ens en demanen. Però, clar, fins que no han passat una mica les festes, no ens hem volgut, diguem-ne, aventurar a fer tots els caps de setmana calçots, no? Perquè sabem que quan comencem temporada de calçots, doncs, seran contínu, no? Doncs els caps de setmana haurem de fer calçots i tots els caps de setmana també haurem de fer la salsa corresponent, no? Per tant, doncs, ara que han passat les festes, a veure si aquesta setmana o la setmana vinent, doncs ja començo a trobar el calçot ja, diguéssim, una miqueta més bruixut, perquè és com ens agrada a nosaltres i a partir d'aquí, doncs, a veure si comencem temporada de calçots, no? Perquè, al principi de tot, el calçot normalment acostuma a ser més prim, més blanquinós, com és l'aspecte del calçot primerenc? Sobretot que és més prim perquè, de fet, no el deixen créixer, el treuen abans, el comencen a continuar una miqueta més d'hora i el treuen abans, potser abans d'hora, potser l'haurien de deixar créixer una mica més, no? O calçar-lo, com ja vam explicar en el seu dia, no? Que la paraula calçot ve de calçar la ceba, d'anar-li ficant terra i muntanyeta de terra, muntanyeta de terra fins que va creixent recte en comptes que la ceba creixi, diguéssim, rodona a sota, d'acord? Aleshores, potser el treuen massa aviat, i potser l'haurien de deixar créixer una mica més. També et diré que si també el treuen és per algun motiu, perquè ja ha crescut la seva fulla, potser si el deixen més temps potser es fa malbé. Per tant, hem d'arribar a un compromís. Tant a l'inici de la temporada com a final de temporada, sempre ens passa això. Home, és normal, eh?, per això, Joan, que no hagiu atès encara tot el tema dels calçots fins ara, precisament perquè anar servint sopa de Nadal i calçots a la mateixa vegada pot ser una combinació una mica estranya. Una mica difícil, la veritat. Sí. Però, bueno... Ara ja esteu a toque amb els calçots. Ara anirem a toque. Molt bé, perquè després... I després, bueno, altres productes també de temporada... Digues, digues, perdó. No, no, anava a dir que després els calçots s'allarguen fins què? Fins al març, a l'abril, no? Més o menys? Sí, fins al març, a l'abril, ben bé. Sí, sí, ja tindrem una finestra de temps d'un parell o tres de mesos ben bons, que podrem treballar-ho bé. I sí que és veritat que, ja et dic, que nosaltres, quan comencen temporada, els caps de setmana, a l'inici costarà una mica, però de seguida estarem diumenges fent entre 150 i 200 calçots cada diumenge. Uf, Déu-n'hi-do. O sigui que, bé, no és que sigui la nostra especialitat, eh, cuina miracle, però sí que... Us en demanen? Sí que ens en demanen, ens agrada fer-ho, fem una salseta que està prou bé i, per tant, doncs... Tira endavant, clar. Doncs tira endavant i ja està. Clar que sí. Altres productes que també anaves a comentar de temporada, que t'ha detallat, Joan. Bé, sí, no? Altres productes de temporada, per exemple, són el trinxat o les carxofes, per exemple, no? Que ara ja n'estem fent dia sí, dia també. I, la veritat, doncs, amb el trinxat, per exemple, que, a més a més d'utilitzar la col verda convencional, i estem utilitzant la col cali, que és una col molt més verda que ens dona aquest color més verdós al trinxat, a més a més d'unes propietats i unes característiques molt interessants en quant a vitamines, etcètera, no? Per tant, la col cali també s'acostuma a cultivar aquí a Catalunya o s'acostuma bé de fora o quina és la tradició? Sí, sí, no, no, no, no, no, em pots trobar a molts llocs, la veritat, o sigui, ara no sé exactament quin és el seu cultiu o la seva zona, però sí que en època de col normalment també tenim la col cali, que és una col més rissada, és una col que li agrada més al fred, que a les zones de fred, per exemple, és la col que sovint utilitzen a la Cerdanya també. Per fer el trinxat, clar. Exacte, perquè és la col que els hi creix bé en aquelles zones una mica més fredes que altres, per tant, nosaltres intentem incorporar-la amb el trinxat i barrasar-la amb la col convencional. D'aquesta manera, doncs, ens queda un trinxat més verd i molt més gustós i amb una sèrie de vitamines que molts dels nostres clients desconeixen que les estan prenent, però la gràcia és aquesta, no?, que els estàs donant una aportació d'aliments bona i saludable i que, tot i la desconeixença d'alguns clients, quan s'ho mengen, doncs els hi agrada, no?, i per tant... El trinxat, a més a més de col, què porta, també? Quins altres ingredients? Doncs, mira, nosaltres no t'ho fem, o bé, trinxat vegetarià, el que li posem a sobre, per exemple, per fer-lo vegetarià, doncs és posar-li, doncs, alguns dies bolets o trossets de carbassa, o trossets de carbassó planxat, etcètera, no? O el fem un trinxat de la cerdanya tradicional, que li posem botifarra negra i li posem una panxeta que hem cuinat nosaltres a baixa temperatura i que fem, després marquem a la planxa i la posem una mica torredeta per sobre, val? Sí que és important, doncs, que el trinxat porti una bona picada, doncs, d'allusolivert, així sofregidet, per donar-li gust i potenciar una miqueta. Però a més de la col, porta també patata... I a banda del trinxat... Porta també patata... Dic, a més de la col, el trinxat també porta patata o porta... Sí, exacte, porta patata, porta col i patata, tot cuit i tot bullit ben fet per després poder-ho trinxar. D'acord. Ho trinxeu amb les mans o com ho...? No, no, no, no. Això és trinxar amb una... Es pot trinxar amb una forquilla, però nosaltres utilitzem alguna espàtula. I clar, trinxar no és aixafar, perquè t'entenguem. O sigui, per aixafar posaríem l'espàtula plana. Això seria aixafar. I trinxar vol dir posar l'espàtula, diguéssim, en vertical, diguem-ne, no? Per fer com si talléssim, val? Però trinxat. D'acord? Per tant, no queden com mini trossets, per exemple, d'alguna manera, tant de col com de patata. D'acord? I un altre dels plats també que s'estima en volar a la resta temporada i que en fem molt són les carxofes. Les carxofes. ja n'hem parlat també de la carxofa de diferents maneres que podem cuinar-la, que n'hi ha moltíssimes. A nosaltres ens agrada molt cuitar el forn, essencialment amb una combinació de vapor i una mica sec, i, doncs, marinada amb allet i amb herbes i amb una mica de sal, i ja la tenim llesta, no? Que també la podeu fer a casa. Nosaltres la fem al forn, amb un forn combinat que em permet fer vapor i sec, però si volem tenir a casa nostra aquesta opció de forn combinat amb vapor i sec, és molt senzill perquè al final és posar una safata de forn amb les carxofes dins i amb una mica d'aigua de manera que es generi el vapor a dins del forn. D'acord? Per tant, podem treballar en sec, generant vapor a l'interior. Com sabeu que les carxofes queden, quan les poseu al forn, que queden justament en el punt, que no quedi tot... És a dir, que no quedi, per exemple, la fulla molt dura o que el de dins quedi ben fet. Teniu alguna tàctica? Aneu punxant amb... Sobretot, sobretot, les tenim força estona al forn, quan dic força estona vull dir al voltant d'una hora, a una temperatura més aviat moderada, però sí que és veritat que quan les traiem del forn i per comprovar que estiguin en òptiques condicions per menjar de toves, diguem-ne, el que fem és punxar-les, punxar-les amb un escuradent i veure que realment estan tobetes o amb una forquilla també. Les podeu punxar o amb un ganivet, no hi ha problema. A la que notem que estan toves, les podeu treure. Dependrà del forn i dependerà de la temperatura que treballem. doncs en potser 45 minuts o 1 hora i 15, val? Podem moure'ns amb aquests paràmetres, diguéssim, però en principi la clau és que quan les traiem del forn ho volem valorar si estan en el cuites, és punxar-les amb un ganivet o un escuradent, comprovar que realment es punxen bé i tal, i després ja es treuen i ja les tenim preparades per menjar. De varietat de carxofa normalment utilitzeu la del Prat, Joan, o una mica...? Generalment nosaltres utilitzem la del Prat. La de Oprat, que ens surt bé i és la que ens agrada, és la de temporada, ens surt bé de preu i sobretot perquè està aquí, perquè està aquí del Parc Agrari. Vull dir que això també està bé, també està bé per incentivar una mica el consum d'aquí del... I, Joan, a l'igual que amb els calçots, quan encara són etapes primerenques, es nota que són una mica més petits de mida i això, amb les carxofes també ho podeu saber, si són les primeres o encara no estan en el seu auge, per dir-ho així? Amb les carxofes també ho podem saber, sobretot a l'inici, també són més petites, tant a l'inici com al final, i, a més a més, quan les toques una mica per la part de dalt, doncs punxen una miqueta. Quan punxen, encara no estan òptimes, diguéssim, o s'han collit una mica abans d'hora o ja són les últimes que ens queden. També ho veureu amb el preu o preguntant a la vostra verdureria o fruiteria de confiança, no?, on compreu les carxofes. Escolta, les carxofes que estan bé, ja no estan bé, ja comença a fer temporada o estem molt al inici, ells també us informaran de bon grat, no voldran que compreu un producte que no estigueu satisfets, no? O a mi jo tampoc no m'agrada vendre un producte que el meu client, doncs al final, no quedi satisfet. Per tant, jo sempre li donaré el millor. I si realment són carxofes que són primerenques i sé que les tinc perquè algú me les demana, però que, si ens esperem una mica, les trobarem millor i més bé de preu, doncs, calai, esperem-nos una mica fins que estiguin en òptimes condicions per menjar-les i pel preu i per tot una mica, no? Clar, les carxofes, a vegades, si no les utilitzem com a plat principal per menjar-les, a vegades també les podem introduir en altres plats, no? Potser de més acompanyament o combinar-les. Sí, sí, a més, ja hem parlat moltes vegades que a moltes vegades cuinem el forn, però talladetes i bullides, doncs, també, etcètera, no? Les podem cuinar de moltes maneres, potser amb una manida... Tenim moltes, moltes opcions de cuinar les carxofes, inclús, una cocció de bullir, per exemple, i després, doncs, rebossades, etcètera, no? O sigui, tenim moltes opcions. nosaltres considerem que potser la versió que més aprofitem les carxofes i les seves propietats, que és, al final, menjar-la fulla a fulla i és cuinar-la al forn. Aquesta és la nostra versió de màxim aprofitament de la carxofa. Perquè, al final, si la fem bullir, el que hem de tallar són alguna part de la fulla que potser acabem malbaratant, diguéssim, part de la carxofa. Per tant, potser ens agrada més fer-la de fulla i de cuinar-la. Molt bé. Doncs res més, Joan, si et sembla, deixem aquí l'espai de gastronomia i cuina d'aquesta setmana i ja ens tornem a telefonar d'aquí uns dies, la setmana vinent. Molt bé, perfecte. Vinga. Moltes gràcies. Adéu, Joan. Que vagi molt bé. Adéu, adéu. A l'escoltes Ràdio d'Esvern I ara aquí a Ràdio d'Esvern a la Rambla ens quedem escoltant un tema musical de Pablo Alborán que canta amb Maria Becerra un tema que es diu Amigos. Dime cuánto va a dolerme la verdad Tampoco sé muy bien si la quiero oír Sé que en eso hemos basado la amistad Un día te protejo a ti tú otro a mí Siempre logras que vuelva otra vez la fiesta Y que el mundo frene su velocidad Con una copa de más como respuesta A cada mal de amor y a cada pena pa' que ya no llore Puedo ver la vida en color Todo el barrio nos mira Bebernos las horas como si fuera licor Te doy la mano y corremos Dentro de un rato volvemos Que nadie llame que nos respondemos Puedo ver la vida en color Todo el barrio nos mira Bebernos las horas como si fuera licor Te doy la mano y corremos Dentro de un rato volvemos Que nadie llame que nos respondemos Destinada como el mar y la arena Algo me falta si tú no estás aquí Eres como la sangre que hay a mis venas Y el dispensable es por mí Si supieras que esa respuesta De todo lo que quieres oír Yo ya te dejé en la puerta abierta Contigo me atrevo a sentir No me canso el que he dado conmigo Contigo me faltan tantos momentos Sobre los motivos pa' que yo no lloré Puedo ver la vida en color Todo el barrio nos mira Bebernos las horas como si fuera licor Te doy la mano y corremos Dentro de un rato volvemos Que nadie llame, que no respondemos Puedo ver la vida en color Todo el barrio nos mira Bebernos las horas como si fuera licor Te doy la mano y corremos Dentro de un rato volvemos Que nadie llame, que no respondemos Siempre logra que vuelva otra vez la fiesta Que el mundo frene su velocidad Con una copa de más como respuesta A cada mal de amores A cada pena Porque ya no lloré Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas esta soledad Tú me curas, tú me curas Tú me curas esto Puedo ver la vida en color Todo el barrio nos mira Bebernos las horas como si fuera licor Te doy la mano y corremos Dentro de un rato volvemos Que nadie llame, que no respondemos Bona nit A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Desafiant-se, l'home acusat de segrestar i violar una menor aquest cap de setmana a Sant Martí Serroca. L'acusat va ser detingut després que la noia, de 16 anys, aconseguís fugir del pis on vivia l'home i on suposadament l'hauria violat. Els fets van passar la matinada de dissabte quan la jove tornava amb un grup d'amigues d'una discoteca. La causa està oberta per un delicte d'agressió sexual i d'atenció il·legal. Notícies breu, Sergi Molero. Brussel·les reclama a TikTok que es prepari per complir amb les noves regles europees contra la desinformació i el contingut il·legal. La Comissió Europea ha discutit amb el director de la xarxa social xinesa sobre la protecció de dades i també la seguretat dels menors d'edat que en fan ús. Brussel·les, Jordi Baró. Bona tarda. Discussió a Brussel·les amb el responsable de la xarxa social TikTok sobre la privacitat i seguretat dels seus usuaris. Fins a quatre eurocomissaris s'han reunit avui amb el conseller delegat de la companyia xinesa. Les trobades es produeixen després de la prohibició per part del Congrés dels Estats Units a que els seus empleats s'instal·lin l'aplicació i després també que la plataforma hagi admès que alguns dels seus treballadors van espiar periodistes. La Comissió Europea ha reclamat avui a TikTok que es prepari per complir amb les noves regles europees que entraran en vigor aquest any i que requeriran a les plataformes d'internet fer més per combatre el contingut il·legal. Brussel·les també ha preguntat a TikTok pels riscos per la protecció de dades dels usuaris i per la seguretat dels nens i adolescents que utilitzen la plataforma. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. El govern francès ha aprovat avui la reforma, de fet una de les reformes que tenia previstes més transcendents d'aquesta legislatura, per garantir l'equilibri del sistema de pensions el 2030. Finalment, l'edat de jubilació passarà dels 62 als 64 anys, segons ha anunciat la primera ministra Elizabeth Born. També ha explicat que avançaran el 2027, d'aquí a 4 anys, l'exigència de tenir 43 anys cotitzats per cobrar el 100% de la pensió i que la pensió mínima pujarà a gairebé 1.200 euros nets aquest mateix any. París ha tirat endavant aquest pla malgrat l'oposició frontal de sindicats, opinió pública i gairebé tota l'oposició i, per tant, es preveuen uns mesos complicats amb protestes i conflictivitat social. El pacte contra la segregació escolar avança, però molt lentament. Ho reconeix la síndica de Greuges, Esther Jiménez Salinas, que, malgrat tot, destaca que els nivells de segregació escolars globals s'han reduït un 15% des que es va signar el 2019, però encara s'hauria de canviar de cada centre, com a mínim un terç dels alumnes de primària i de secundària, per aconseguir una escolarització equilibrada. Un altre queixa de la síndica és que pràcticament cap municipi ha modificat la zonificació escolar per garantir que els centres siguin heterogenis. Els Mossos d'Esquadra detenen quatre persones i intervenen unes mil plantes de marihuana en dues operacions, una en una casa d'Hostalric, a la Selva, i l'altra en un pis ocupat a Girona mateix. Maria Rovira. A Hostalric es van descobrir les 715 plantes de marihuana arran d'una avaria causada per una sobrecàrrega elèctrica que va originar l'operació conjunta dels Mossos d'Esquadra i la policia local. Els Mossos van detenir els dos responsables de la plantació dijous passat com a presontes autors d'un delicte contra la salut pública i per frau elèctric. La segona plantació es va desmantellar ahir en un pis ocupat a la ciutat de Girona on es van confiscar 322 plantes de marihuana, 188 esqueixos i es va detectar un frau elèctric que pujava a 14.000 euros. En aquest cas es va detenir una parella que era l'apartament situat al barri Creu de Palau. El govern espanyol ha aprovat una prestació especial d'atur pels artistes, tècnics i auxiliars del sector cultural. Es tracta d'una reivindicació de fa molts anys del sector artístic. D'aquesta manera es reconeix la situació laboral especial de molts artistes que tenen feines interminents o que es troben en períodes llargs d'inactivitat. Ara es podrà accedir a la prestació d'atur acreditant 60 dies cotitzats per prestació real de serveis en l'activitat artística en els últims 18 mesos. El nou ajut per a artistes i tècnics, dotat de fins al 100% de l'IPREM, l'indicador de públic de renda d'efectes múltiples, durarà 4 mesos. Esports, Marta García. El Barça ha de aterrar en breu a l'Aràbia Saudita per disputar la Supercopa. Dijous s'enfrontarà el Betis en semifinals. Demà, Madrid-València. Un jutjat de Barcelona ha condemnat el Barça a pagar 7,7 milions d'euros a Mateus Fernández per l'any de contracte que li quedava, però exonera el club de pagar-li d'anys i perjudicis. El club ja ha recorregut la sentència. A tres quarts de nou en el Sadar, en la Copa Femenina, o s'assuna Barça, en l'Eurocap de bàsquet a dos quarts de nou, Breixia, Joventut de Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Lua López Rivas. El nou pavelló esportiu de Sant Just d'Esvern anirà situat finalment a la zona d'equipaments del barri de Maslluí. El nou pavelló va quedar suspès el mes de juny del 2021, quan l'ACA va fer-se enrere del projecte i les prioritats de l'Ajuntament van canviar. El regidor de Planejament Urbanístic i Mobilitat de Sant Just d'Esvern, Josep Maria Ranyer, explicava avui a Ràdio d'Esvern que la nova ubicació del pavelló és com a conseqüència de la demanda del barri i els problemes de l'ubicació inicial a la riera de Sant Just, que de vegades s'és més exigent amb la normativa de construcció al voltant de la riera. I és per això que l'Agència Catalana de l'Aigua va expressar que només seria possible la construcció del nou pavelló allà si es desdoblava el col·lector. Actualment hi ha clubs esportius de Sant Just que s'han de traslladar a altres municipis per falta d'hores disponibles al pavelló de la bona aigua. És aquesta necessitat de construcció immediata que ha promogut la construcció del nou pavelló, finalment el barri de Maslluí entre el centre cívic Soledat Sants i el futur institut Escola. El mes de desembre manté el nombre d'accidents de trànsit respecte al mes de novembre, amb un total de 12 accidents. D'aquests han resultat ferides 5 persones, una més que el mes de novembre. Dues persones anaven amb moto, dues amb bicicleta i una era vianant. L'Ajuntament de Sant Just ha aprofitat l'acabament de l'any per fer recompte del nombre d'accidents de trànsit i persones ferides d'aquest 2022. Així es van produir a Sant Just un total de 145 accidents de trànsit, 54 dels quals amb persones ferides. D'aquestes, la meitat, és a dir, 27 persones, anaven amb moto, 10 conduïen bicicletes, 7 anaven amb patinet, 6 eren vianants i 4 anaven amb cotxe. Des de l'Ajuntament es demana extrema precaucions aquest nou any per evitar accidents. Comença un any més la recollida d'arbres de Nadal a Sant Just d'Esvern. El que es recomana primerament és que aquest es reutilitzi, que es guardi amb la resta d'elements nadalencs per tornar a utilitzar-lo l'any que ve. Si aquest no és el cas i no es pot reutilitzar l'arbre de Nadal, es demana no deixar-lo al carrer ni llançar-lo en un contenidor qualsevol. Per a tal efecte, l'Ajuntament de Sant Just va iniciar ahir la campanya Reciclem els arbres de Nadal amb una desena de punts de recollida ubicats per tot el municipi. Aquests són l'Avinguda de la Generalitat de Catalunya amb el Parc de les Basses de Sant Pere, l'Avinguda de la Indústria amb l'Avinguda del Camp Roig, el carrer de Salvador Espriu amb carrer de la Todona, el Parc de Joan Maragall amb carrer Major, la Rambla de Sant Just amb el carrer de la Creu, la plaça de Montfalcone, el Parc del Canigó amb carrer del Canigó, la plaça de la Mediterrània, el carrer de Rosa Luxemburg amb part de Julià Quieta i la plaça d'Antoni Malaret i Amigó. Els punts de recollida són els mateixos que els anys anteriors. Amb tots els arbres recollits, els punts indicats fins al proper 15 de gener es farà compost. I això és tot. Tornem amb més informació i totes les notícies de Sant Just d'Esvern. Els Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Comencem ara aquesta segona hora de la Rambla, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern, i ho fem acompanyats i acompanyades de David Bowie. Per què? Doncs perquè tal dia com avui, de l'any 2016, va morir aquest cantant. Ara mateix escoltarem un dels seus temes més coneguts, que s'anomena així Starman, però que sapigueu abans que una mica de la seva biografia, David Bowie, va néixer el 8 de gener i va morir un 10 de gener. Va néixer el 1947 a Brixton i va morir a Manhattan el 2016, un 10 de gener. Va néixer amb el nom de David Robert Jones i va ser músic, actor també, compositor de rock anglès, que també va exercir de productor musical i arranjador. Va ser una figura importantíssima de la música popular durant més de cinc dècades. Va ser considerat un innovador, ja que va treure molts tipus de persones, que pel seu estil musical, en particular, pels seus treballs en la dècada del 1970 i també per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra. Doncs bé, deixem ara aquí una miqueta de música de fons d'en David Bowie amb el tema Starman. Fins demà! David Bowie va aconseguir, sobretot, notorietat a partir del juliol de l'any 1969, quan el seu single Space Oddity va arribar al top 5 de la llista britànica de singles. I després d'aquesta època més britànica, cap a l'any 1975, va aconseguir el seu primer èxit als Estats Units gràcies al seu reaixit single Fame, coescrit amb John Lennon. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La carrera vengui aproximadament 136 milions de discos. al Regne Unit rebé 9 discos de platí, 11 d'or i 8 de plata, mentre que als Estats Units en rebé 5 de platí i 7 d'or. A l'enquesta dut a terme el 2002 per la cadena BBC, els 100 Greatest Britons el van situar al lloc número 29. Al 2004, la revista Rolling Stone el va situar al número 39 de la llista dels 100 millors artistes de rock de tots els temps i en el lloc número 23 dels millors cantants de tots els temps. Bowie va passar a formar part del Salud a la Fama del Rock el 17 de gener de l'any 96. de l'any 96. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, perquè un blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Okay. Que blue? AllVI? Quais quít pul? Deafi? Qu канал? Quаф обín? Iş. ven. Qua��? Finland? Quix? ício? Quan? Quỡ? frosting? Quil awakening? Qu Chic? Quix? Quix? flames. Unubby? Quix? Quix? Quix? Ooys? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quix? Quixote? Quix? Aquest proper diumenge 15 de gener a Sant Jús es celebren els Tres Toms amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abad, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions, ja ho vam comentar ahir també quan parlàvem amb el centre hípic Sol Solet, que es fa entorn del 17 de gener, que és quan és Sant Antoni, que consisteix en festes en cavalcades, curses... Al cap i a la fi, benediccions dels animals. La història, la tradició diu, el ritu, que s'han de fer tres voltes amb cavalls, carros i altres animals també de tir. Per això aquest ritu s'anomena Tres Toms. Passem ara a fer l'entrevista a Miquel Rabarter, que és director i fundador del Centre d'Equitació Poni Club Catalunya. El tenim als estudis de Ràdio d'Esvern per parlar sobre la celebració d'aquesta festa que aquí al poble tindrà lloc, com hem dit, aquest diumenge 15 de gener. Hola Miquel, què tal? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda a tots. Bé, ja és tradició que el Centre d'Equitació Poni Club Catalunya participi als Tres Toms portant cavalls. Quants anys fa, més o menys, si tens el recompte que fa que el Poni Club hi participa? Jo el recompte no el sé exactament, però jo crec que des de la fundació que es va crear el Poni Club, que va ser l'any 1998, si no la vaig xerrat, jo crec que hem participat tots els anys amb els Tres Toms de Sant Lluís. Uau, és una data assenyalada, no?, que us agrada participar. Sí, nosaltres ja hem participat en tots els aveniments que hi ha al poble de Sant Lluís, intentem participar tant als populars com als escoles, així sempre intentem col·laborar una mica amb tots els aveniments que es fan a Sant Lluís. Més o menys, sabries dir-me la participació del Poni Club en els Tres Toms? Quants cavalls i ponis, bueno, ponis, porteu? Bé, no fem una mitjada que baixem entre ponis i cavalls uns 40 animals, més o menys, però llavors el que fem nosaltres, baixem molts nens petitets, que són 3 i 4 anys. Sí. Llavors aquests nens no poden fer tota la baixada del Poni Club a Sant Lluís, fer els Tres Toms i tornar a pujar, és molt cansat per ells, llavors nosaltres fem mig dels Tres Toms. Ja els nens petits fan una volta i mitja, baixen del Poni Club a Sant Lluís, esmorzen, fan una volta i mitja, llavors ja el relleu, els altres nens fan una volta i mitja i tornen a pujar. O sigui, jo calculo que hi haurem uns 60 participants aproximadament. I tots els nens i nenes, joves també, volen participar-hi? És a dir, tots volen agafar el seu poni, el seu cavall i baixar o què? Bé, això és una tradició ja molt arreglada entre nosaltres aquí i a la gent no t'hi fa molta il·lusió, és un canvi d'activitats que nosaltres sempre estem a la muntanya, vam fer excursions i fem classes allà i baixar al Poni Club a Sant Lluís és una cosa diferent i participar en una festa tradicional com són els Tres Toms, a la doctora li fa molta il·lusió, vindrà. Clar, hi ha d'haver alguna preparació prèvia pels genets o pels cavalls abans de baixar al poble, coses que s'han de tenir en compte? Bé, en tenc en compte que els cavalls els treuen una mica del seu hàbit natural, que és estar acostumats a estar a la muntanya, estan a casa seva, quan els traiem del seu hàbit natural, ells es posen bastant neguitosos, llavors hem de fer una selecció prèvia als cavalls i ponis que baixen, no tots els cavalls poden baixar, sempre hi ha petit risc a un que es porti malament perquè es posen nerviós, això ja ho tenim en compte, per tant els genets que munten han de tenir un petit nivell d'equitació, no tothom pot fer aquesta activitat, perquè si hi ha algun problema, alguna cosa, ells puguin reaccionar. I com és l'organització d'aquesta festa? És a dir, a quina hora us comenceu a moure allà a la Ípica? Perquè a un quart d'una més o menys comença el que seria la passejada i tot plegat, però jo entenc que per moure tants cavalls i ponis us heu d'organitzar allà davant. Bé, ja no ens quedem a les 8 del matí ja a la Ípica, precisament, després fem els pel·lis als cavalls, ara espanyem tots, que estiguin tots guapos, ja els trenem també, que ho facin una mica de goig, i comencem a baixar aquí al poble, que són a les dos quarts de deu, començem a baixar. Llavors, una mica, aquest any hi ha una novetat, que ens ajuntem les dues Ípiques més avall d'aquí a Sant Lluís, que és el Sossorany i el Pony Club, llavors la policia municipal no ens escolta perquè no hi ha cap problema hasta el lloc on es fa l'esmorzar, que és el juveníbols d'aquí a Sant Lluís. D'acord. Ens arribem aproximadament a les dues quarts d'11, aproximadament lligarem els cavalls allà, esmorzarem tots junts, els avanderats han d'anar, que són els tres avanderats, han d'anar a missa, perquè això està. Sí, sí, això sí o sí, eh? Sí o sí. Llavors, a les 12 ja comença el que és la benedició dels animals, tant els podis, els cavalls, com els animals de companyia, i aquí comencen els tres toms. Molt bé. I com és que aquest any heu decidit ajuntar-vos les dues hípiques? Ha estat d'acord? No, generalment sempre anem tots junts, ja vull dir, ja mou una relació entre les dues hípiques, sempre col·laborem moltíssim, però aquest any ens va semblar que, com que nosaltres estem l'única més lluny de tots, nosaltres baixàvem sempre, els pares esmorzaven. El Sossoret feia al revés, feia esmorzar, bé, després feia esmorzar els ponis. D'acord. I ens sembla que aquest any seria molt més maco ajuntar-nos dos hores hípiques amb tots els cavalls, tots els ponis, tots junts, que la gent de Sant Lluís es puguin vindre a veure, poder-hi parlar amb nosaltres, tenir una mica més interrelació entre els ponis i cavalls i Sant Lluís. Clar. Ens sembla que era una mica molt millor, més maco la festa. Home, també és una manera, no?, de deixar-vos veure per la gent del poble, que us conegui la ciutadania Sant Justenca. Sí, vull dir, i tots els nens i els dos poden vindre a tocar els ponis, no els podran muntar, evidentment, no? Clar. Però sí a tocar-los, a parlar amb nosaltres, que si volen fer alguna pregunta, els hi podem explicar com ho fem tot això de l'equitació. I què us sembla el recorregut proposat per l'Ajuntament al voltant del poble? Bueno, sempre és el mateix recorregut, no es canvia gaire. És que no, crec que no n'hi ha altre, però bueno, està bé, estàs al centre del poble, vull dir, a l'Eglésia, que és el punt de referència, i ens sembla perfecte un problema. Veiem també que l'Ajuntament ha penjat unes normes o unes recomanacions per participar a la festa, fet que abans potser ja existien, no, aquestes pautes, però no s'havien posat en tant de manifest. Jo no sé si ahir la Marí Folet també ens comentava que eren unes recomanacions que també vosaltres havíeu insistit, no? En fer que els Tres Toms sigui una festa una mica més segura. Bé, nosaltres vam insistir molt en la seguretat dels Tres Toms. Qualsevol activitat hi ha el seu punt de risc i més en aquestes activitats. Llavors aquí, clar, tota la gent que participi tindrà unes normes de seguretat tant pel genet com pels cavalls. Clar. I hem remarcat molt en aquest tema de seguretat. Entens? Que pot ser tota la gent que tingui proteccions, casco, que s'ha vingut a muntar, que els respecten els animals i totes les assegurances, després, si pot haver-hi qualsevol problema, vull dir que estigui a màxima quotat possible la seguretat tant dels animals com dels genets i de les persones que ens venen a veure, evidentment. Clar. Per exemple, una de les recomanacions que posa diu que els animals han de complir amb els requisits que estableix la normativa sanitària vigent. És a dir, requereixen cura sanitària als cavalls, als ponis, no? Suposo que han de portar també totes les vacunes. Clar, tots els, tenen en compte que tots els cavalls i tots els ponis estan tots microchipats, vull dir, tenen un microchip cada cavall, tenen el seu, el DNI seu, que és una targeta sanitària on posa la raça, l'edat, el naixement, el nombre de microchip, el QR, que és un altre número, les vacunes que estan posades, vull dir que tot és, avui dia està molt estructurada tota aquesta cosa de sanitària, els animals. Després, per exemple, també aquest llistat, no?, de recomanacions que estan penjades, diu, la prohibició de l'ús abusiu de pals, fustes o fuets per fer avançar els equits. Bé, hi ha una cosa és portar una fusta de mà, que és molt habitual amb el cavall, no és per pagar-li ni per fer-li mal al cavall, sinó hi ha una interrelació entre el genell i el cavall. A vegades, el que no es vol fer és que es castigui amb excés a un animal. Això està prohibidíssim, no només en els tres estoms, sinó en qualsevol disciplina d'hípica, vull dir, maltratar l'animal és pràcticament expulsió d'una competició. Òbviament. I que amb els tres estoms és exactament el mateix, el mateix, el respecte de l'animal és el prioritari de tot. És la nostra eina, la nostra amica, el nostre... d'això que fa, d'aquesta activitat. Després, per exemple, també diu que els guarniments han de ser adequats a cada tir o muntura. Què vol dir això? Els hi poseu molts guarniments als cavalls? No, generalment el 90% va amb la sella de muntada que porta sempre. Hi ha el filet, que és un filet simple que és una mica contacte per saber parar, girar, això és normal. El que no està prohibidíssim és embocadures de càstig, que els hi pugui fer mal als cavalls. Hi ha embocadures que són molt agressives i llavors aquestes embocadures i no deia no les fem servir mai aquests embocadures, però si passa una persona que no ho deixem de fora que sàpiga que no pot fer aquestes coses. Clar. Persones de fora venen, participen en els tres tombs? Persones que no siguin de les hípiques de Sant Just? No, en aquests tres tombs estem molt concentrats amb la gent d'aquí a Sant Just. Sí. Pot ser que vingui algú de fora però no ho tenim controlat. Vull dir, s'han d'inscrits a l'Ajuntament però a vegades apareixen gent que no estan inscrites. ja no hi ha gaire persones de fora. Ja està molt concentrat en tota la gent de Sant Just, els hípiques d'aquí a Sant Just. Clar. I després també una que destaca bastant d'aquestes recomanacions o normes és que si qualsevol èxit durant la passejada mostra signes d'estrès o problemes de salut s'ha de retirar immediatament i garantir que rep les atencions adequades. Quines solen ser, Miquel, les situacions en què els cavalls potser s'acostumen a posar més neguitosos o angoixants passa? Bé, com us he explicat abans els traiem els cavalls i els ponis del seu hàbit natural. Hàbit natural vol dir cara seva, no? Sí. Quan baixes a Sant Just ja veuen cotxes, veuen música, veuen gent i hi ha cavalls que no els hi passa res que els ho accepten perfectament i hi ha cavalls que es posen molt nerviosos. Totes les llibres els peus al solec com el poni club sempre baixem els monitors que no van muntats que van a terra a peu a terra per controlar aquest possible que sempre n'hi ha algun, és inevitable perquè animal és un animal no li pots explicar. Ells s'entrenen les coses i es comporten com les senten. Llavors, quan un cavall es posa nerviós o que veiem que per la seguretat tant del cavall tant del genet no és apropiat fer els tres toms sempre hi ha els monitors que l'ajuden i a retirar el cavall se'ls han perdut o davant la capa d'hípica. Això ja ho fem cada any. Perquè hi ha algunes no sé si hi ha algunes senyals d'alarma que els cavalls facin o algun comportament que vosaltres ja tingueu controlat i digueu ostres, aquest cavall s'està estressant o li passa alguna cosa. No, això es veu de seguida un cavall va tranquil va passejar tranquil·lament. Una cosa que estic una mica nerviós una mica mirant que sempre ostres, on m'ha portat aquesta gent, no? i l'altra cosa és que veig que es comença a votar que es comença a posar nerviós que no vol seguir això ho veiem de seguida nosaltres. Vale, és a dir que vosaltres ja ho teniu una mica per la mà sabeu quan no s'acostumen a comportar... És una mica la nostra feina també aquesta. Clar. Molt bé doncs Miquel suposo que esteu esperant amb ganes que arribi aquest Sant Antoni als Tres Tons és una festa assenyalada. Bé, és una festa tradicional de fa molts i molts anys aquí a Sant Lluís i intentem per salvar-la que continuo uns quants anys més i us esperem a tota la gent de Sant Lluís que ens vingui a veure i disfrutar de la festa. Clar que sí ja van ahir els animals també de companyia a part de cavalls porteu algun altre animal vosaltres? No, no nosaltres no ja tinc prou feina però suposo que la gent de Sant Lluís també podrà portar les seves mascotes també van ahir. Això sí molt bé doncs gràcies Miquel ha estat un plaer tenir-te aquí a la ràdio i que vagi molt bé gràcies a vosaltres us esperem aquí el dia aquest diumenge molt bé adeu adeu Vinga, nosaltres ens quedem aquí escoltant un tema musical de Sara Roy que ha estat sonant de fons ara l'escoltem bé es diu Som som de cada part del món d'aquells indrets que busquem com un trobem mil cançons som d'aquells mitjurs records de l'aigua que ens ofega i ens fa sentir millor som Del sol d'aquest hivern Cantant les finestres Juntament amb el fred Som de res en singular Tampoc de punts i a part Si encara tenim sort i alguna Com ens hem deixat de veritat Si la màgia del vestit Ens portés a mitjanit Les estrelles que vam ser ahir I si la lluna et pren el fi Tot l'amor que guardes dins Podem prometre'ns que som i serem aquí Som històries en la ment Aquells que les recorden i expliquen somrient Som tot el que no vam ser Som aire de promeses Que ja no diuen més Som de res en singular Tampoc de punts i a part Si encara tenim sort i alguna Com ens hem deixat de veritat Si la màgia del vestit Ens portés a mitjanit Ens portés a mitjanit Les estrelles que vam ser ahir I si la lluna et pren el fi Tot l'amor que guardes dins Tot l'amor que guardes dins Podem prometre'ns que som i serem aquí Si la màgia del vestit Ens portés a mitjanit Les estrelles que vam ser ahir I si la lluna et pren el fi Tot l'amor que guardes dins Podem prometre'ns que som i serem aquí Som de cada part del món D'aquells indrets que busquem Un trobo a mil cançons Som d'aquells mitjors records De l'aigua que ens ofega I ens fa sentir millor Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes.cat Sant Just és una delícia I el tabac una brutícia Un poble tan adorable I el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida I el tabac te l'esquitxa Pensa bé que tu t'enganyes No juguis, ara t'ho manes Per què fumes? Encara fumes? Per què fumes? Encara fumes? Quan pensem en màgia ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret però hi ha una màgia que no té truc és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua al programa de les parelles lingüístiques a v-xl.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 7 milions i mig de futurs Va, que ha arribat el moment de fer una de les entrevistes del dia tenim a l'estudi de Ràdio d'Esvern a Txús Isla que és voluntària del rebost d'aliments de Càritas Perruquial de Sant Jús que avui ens ve a fer una valoració i a parlar de com va anar el recapte d'aliments que a Càritas fa cada any un recapte que aquesta vegada va tenir lloc al cap de setmana del passat si no m'equivoco 12 i 13 de novembre Més així, no Txús? Sí, sí, és així Molt bé Doncs bé, ha passat més o menys un mes i mig des que el rebost de Càritas de Sant Jús va organitzar aquest recapte que feu anualment Suposo que ara ja teniu dades en mà recomptes fets i podeu fer una valoració una mica acurada Bé, doncs comencem amb la primera pregunta Com va ser aquesta participació de la ciutadania Sant Justenca en el recapte? Va haver-hi bona predisposició? Sí, sí Com cada any va haver-hi molt bona predisposició la gent normalment és amable i generosa i de fet dona el que pot hi ha gent que dona més hi ha gent que dona menys però sí, sí en general molt bé molt bona predisposició Recordem a més que també va coincidir el recapte amb el cap de setmana dels cars de Sant Just això us va perjudicar d'alguna forma o al contrari? Bé, de fet no és el primer cop que coincideix amb els cars de Sant Just i per això quan coincidim comencem el recapte el divendres a la tarda en lloc del dissabte Sí i per una altra banda també hi ha més gent que es queda Sant Just pel tema cars amb el qual també tenim més afluència de gent i això també ens ajuda a que la gent col·labori més Quan us vau posar allà en els punts en els establiments hi havia gent que no sabia que es feia el recapte no sé si també potser vau aprofitar per fer una tasca més divulgativa de què és el repos d'aliments Sí, sí hi havia gent que sabia el que teníem el recapte de fet nosaltres vam fer una divulgació prèvia vam posar uns cartells que vam fer a uns punts estratègics també els punts als establiments on es tenia que fer el recapte dies abans vam penjar el cartell que en aquell punt es faria el recapte també vam fer promoció aquí a la ràdio el boletí de Sant Lluís per internet nosaltres de fet explicàvem una mica el que és el rebost de Càritas també quan la gent ens preguntava que nosaltres no som només un supermercat que ve la gent necessitada a recollir aliments nosaltres fem molta més tasca a part de donar aliments a les persones que ho necessiten sobretot treballem coordinats que recorda que ja ho hem comentat aquí alguna vegada treballem coordinats amb els serveis socials de l'Ajuntament i també amb les altres Càritas de la diòcesi de Sant Feliu treballem en conjunt i nosaltres l'important és que treballem amb persones vull dir les persones que venen a nosaltres a través dels serveis socials o a través de Càritas els donem un acolliment mirem quines són les seves necessitats perquè avui en dia han pujat els preus als aliments l'habitatge tot tot llavors clar hi ha la gent que va més justa que mesos enrere llavors mirem una mica de fer aquest acolliment que normalment es fa els dilluns amb les persones que s'encarreguen de l'acolliment i després treballem amb les persones voluntàries nosaltres som uns 29 voluntaris aquí a Sant Just 4 faran el programa de formació al gener o sigui que tindrem 4 persones més i al final es tracta d'anar tots remant en la mateixa direcció en la mateixa direcció o sigui que no només és la tasca de donar aliments aquesta és molt important és un percentatge molt important però no només és això escolta'm i aquestes 4 persones per curiositat les veu pescar quan estàveu posades amb vull dir gent que està allà que us va conèixer en aquell moment quan estàveu fent el recap al mes de novembre això no ho sé Núria no t'ho podria dir no ho sé per curiositat que a vegades la gent s'adona de la feina que es fa que feu quan potser us veu allà recollint aliments i això no ho sé aquest any no ho sé jo sí que recordo l'any passat que a mi personalment algú em va preguntar i després es va apuntar es va apuntar però aquest any a mi personalment no em consta si ho ha preguntat algú era pura curiositat després n'entra també allà amb dades concretes d'aquest recapte quants quilos de menjar d'aliments productes es va recollir durant els dies que va durar el recapte una mica en total o traduir també en euros quan vindria a ser la xifra sí doncs mira el recapte al carrer el recapte que es va fer al novembre sí van ser 2.160 quilos aproximadament uau aproximadament sí i després vam fer un altre recapte al desembre el 20 de desembre ens van arribar tot el recapte que es fa a les escoles a l'institut i a la biblioteca i això van ser 1.034 quilos més o sigui que això fa un total d'uns 3.194 quilos bueno Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do amb euros realment no et puc donar una xifra perquè clar hi ha aliments de varietat de productes des d'olis que poden ser molt cars fins a potser llegums sabons sardines tonyina hi ha preus molt diferents i realment si ho féssim seria una una tasca molt laboriosa anar producte per producte calculant i tampoc no el dia del recapte anem a saco a saco perquè tenim molta feina fent comparativa quants quilos de menja es van recollir altres edicions per exemple l'edició de l'any passat el 2021 o alguna més antiga el 2020 no sé si més o menys els quilos recollits són els mateixos bueno respecte l'any passat més o menys és el mateix potser hem fet una mica menys que l'any passat però el recapte que es va fer als centres educatius a Sant Just això que t'he dit les escoles l'institut i la biblioteca aquí vam recollir un 25% més quan? aquest any aquest any és bastant un 25% més sí les escoles aquest any de les escoles hem tingut això un 25% més o atribuïu alguna cosa més conscienciació per part de les escoles o les escoles cada any fan més campanya amb el tema del recapte nosaltres també anem allà a fer una mica de promoció fem una presentació del que és càritas hi ha uns alumnes que s'encarreguen de fer tota la promoció dintre de l'escola que és una mica els alumnes que venen a la presentació que nosaltres fem de càritas s'encarreguen d'anar classe per classe recordant que tenim aquest recapte i bueno suposo que cada vegada li agafen més el truc molt bé i s'animen més que bé tots aquests aliments que bueno que vau recollir fins quan calculeu que us duraran el rebost i quin tant percent de donacions anuals significa tot el que vau recollir mira doncs per fer-te uns càlculs nosaltres necessitem aproximadament uns 12.000 quilos a l'any per les famílies de Sant Just això són dades de l'any 2021 realment quan tanquem la memòria d'aquest any et podré dir les xifres exactes encara no l'hem tancada però són uns 12.000 quilos l'any més o menys clar si aquest any hem recollit uns 3.200 aproximadament el recapte és com una quarta part no? sí jo diria que una quarta part 25% aprox 20-25% perquè aquest any segurament necessitarà seran més de 12.000 quilos potser seran 1.000 quilos més perquè aquest any hem tingut més gent però estem al voltant d'això d'un 25% clar el rest ens venia de l'ajut europeu de la Creu Roja que aquest any ens ha vingut però l'any que ve ens han dit que no vindran també ens van dir aquest any que no vindrien i al final han vingut estem a l'espera de veure què passa el 2023 llavors clar si no ve el camió de la Creu Roja potser no sé tindrem que fer alguna alguna promoció més o algun recapte més perquè també tenim ajuts de l'Ajuntament i d'alguns particulars que ens fan donacions i amb això comprem cada mes els aliments que falten per cobrir aquesta dieta que hem explicat alguna vegada que intentem que sigui equilibrada entre hidratos sucres glúcids i proteïnes i bueno els fixes més o menys els diners sí que mantenim aquesta donació però la Creu Roja estem aquí a l'espera a veure creuen els dits sí fem un repàs també de les coses que demanàveu la gent es va assenyir aquests productes o van deixar altres coses que potser no eren tan necessàries com els dèieu o els fèieu saber quines eren les necessitats de regost doncs estàvem davant de cada establiment i hi havia dues persones que informaven a la gent que estàvem fent el recapte de Càritas i que si volien col·laborar doncs els donàvem una bossa i els donàvem un paperet amb la llista de les coses que podrien comprar i que són les que nosaltres realment necessitem per donar a la gent sardines tunyina foie gras i alguns secs pasta arroz sobres de sopa oli galetes fruita seca el que sempre demanem i la gent assenyeix bastant a la llista també com estem a la vora dels Nadals la gent també compra alguns torrons neules que també hem repartit ara el desembre l'entrega que hem fet el desembre i en general va anar molt bé va haver gent que us va donar diners per exemple directament això són casos molt aïllats de fet quan ens volen donar diners els diem com fer-ho perquè de fet això després els pot desgravar nosaltres allà a vegades hem agafat diners i el que hem fet és comprar més aliments per no tindre aquests diners a la mà però si algú vol fer una donació més gran llavors els hi adrecem a com fer-ho perquè realment això és una donació i desgrava la renda i tot el que vau recollir ara mateix on està guardat i de quina forma està classificada ara tenim el rebost de Sant Jús el magatzem que tenim un magatzem petit tenim moltes coses de les que vam recollir amb caixes classificat per dates a cada societat i per nom arrossos setembre del 2023 per exemple ho tenim així però no ens hi cap tot i aleshores l'altra part s'ha quedat el magatzem central que té l'Ajuntament on vam fer tota la recollida i tot el despliegue de gent que estava classificant la meitat o una part important s'ha quedat allà i a mesura que ho anem necessitant l'Ajuntament ens ho porta i quan veu trigant a fer aquesta classificació o el mateix dia que ho anàveu recollint ja ho anàveu classificant sí el mateix dia hi ha uns voluntaris al magatzem que es munta una taula molt grossa i allà es va classificant per caixes i a mesura que arriben els aliments tenim uns voluntaris que van recollint els aliments pels establiments amb els cotxes per no acumular tampoc en altres establiments que no es pot quedar tot allà exacte i llavors a mesura que arriben les bosses els voluntaris que estan al magatzem gran de l'Ajuntament ja van fent la classificació i al final del dia està tot posat hi ha molts voluntaris en aquell dia en aquell dia sou més dels 29 no potser sí tenim voluntaris de les escoles de l'institut tenim voluntaris que venen que s'ofereixen aquell dia per col·laborar tenim els voluntaris del sub-60 que també estan al magatzem central col·laborant i més gent del poble que ho sap i amics dels voluntaris familiars dels voluntaris quants establiments més o menys hi havia recordes? potser uns 5 o així hi havia 5 segur un a Masluï i després a Sant Lluís estaven 5 o 6 clar sent només 29 no donaríeu a l'abast només amb els 29 no i aquell dia no estàvem tots tampoc jo per exemple aquell dia no vaig poder estar perquè estava fora no estem els 29 voluntaris al dia del recapte perquè hi ha gent que no pot coincideix i sabem a quins establiments es va recaptar més quilos de menjar o on es va fer una recollida potser més massiva? això depèn del dia i de l'hora les preferències horàries de la gent compradora varien en funció de tot això i això és el que marca l'afluència per exemple la proximitat del mercat ajuda clar en aquell establiment realment recollim bastant el dia que estem el diumenge només estem en un establiment i clar per tant allà també hi ha més afluència clar però realment no ho tenim classificat perquè tu imagina't el dia del recapte la gent entrega les bosses venen els cotxes recullen les bosses o ho deixen ho depositen al magatzem i allà ràpidament van traient els productes i posant-lo en caixas i classificant-lo clar ho aneu ajuntant tot per dir és impossible sàpiguer-ho i algun tipus d'aliment o producte que la gent va donar més per exemple no sé si olis pastes o llegums alguna cosa en concret que demanéssiu que la gent sí que va acertar o en general va ser bastant variat va ser bastant equilibrat realment que bé va ser bastant equilibrat sí sí sí i perquè nosaltres també quan estem a la taula i veiem que donen molta cosa d'alguna o a lo millor del magatzem ens diuen que no ens estan portant per exemple això olis doncs aleshores doncs aleshores informem doncs mira millor olis que anem una mica fluixos d'olis però en realitat ha anat bastant bastant equilibrat d'ale clar el Nadal ens han donat com t'he dit abans productes nadalencs torrons neules etcètera i hi ha unes voluntàries de càritas que van cosir uns arbres sí de tela uns arbres de Nadal de tela molt macos i llavors els vam posar amb una bosseta mona i els vam donar a les famílies el dia de l'entrega de Nadal al desembre ah que maco això els va fer molta gràcia és una extra que vam fer aquest any de part dels voluntaris de les voluntàries i que ens van dir ai pues ho penjarem a la porta molt maco home que bé sempre tenim algun detallet i hi ha gent que potser ens ha portat coses sí hi ha gent que donava coses pels nens petits de xocolata doncs això ho hem donat també ara al Nadal que bé molt bé i per exemple productes per al·lèrgens que sempre s'ha de tenir una mica també en compte no? que la gent a vegades passa per alt coses per celíacs per diabètics per... sí, sí això a la llista també posaven per productes sense gluten i productes sense lactosa per exemple la llet que fos sense lactosa també en algun lloc que en concret ho demanàvem per tindre alguns brics d'aquests i per anar acabant just cosetes futures campanyes recollides solidàries manteniu alguna a la vista o... bueno ara estem a l'espera com t'he dit de l'ajut europeu de la Creu Roja que això serà bastant crucial per saber si si tenim que fer més campanyes o amb la que fem anualment ja és suficient dependrà d'això o sigui si no realment haurem de pensar de fer alguna altra recarta pel 2023 clar molt bé doncs res més just moltíssimes gràcies per passar-te aquí a la ràdio un cop més gràcies i per parlar del rebost d'aliments de Càritas per roquial de Sant Just moltes gràcies Núria i com sempre gràcies per donar-nos a veu aquí a la ràdio de la tasca que fem a Càritas molt bé una abraçada una abraçada adeu que Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit