#301 - Ràdio d'Esvern - Programa del 16 de gener

Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern.com Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui dilluns 16 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Ràdio d'Esvern, el magasin de tarda de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6. Primer de tot farem espai amb en Quim Calonja, que cada setmana, cada dilluns, ens porta a un tema relacionat amb la natura i el medi ambient. Parlem amb ell d'ecologisme i de com tenir cura del nostre planeta Terra. Tot seguit farem espai amb l'Avient Papier, que és la botiga-taller de manualitats, també d'aquí de Sant Just. Parlarem amb la seva propietària, amb la Irene Esquius. A veure quin és el taller que ens porta aquesta tarda. Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els bolletins de Catalunya Ràdio, també de ràdio d'Esvern, primer de tot farem espai amb la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu-Sant Just. Vindrà l'agenda de la secció infantil de la CEAS per comentar les activitats que hi ha previstes aquestes properes setmanes. Acabarem el programa d'avui parlant amb el batarà Sant Just, Pere Oliver. Ell és professional del món del còmic i la vinyeta. Estarem fent amb ell una mica de xerrameca sobre algun aspecte d'aquest àmbit. Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, que comencem! Abans de començar, això sí, deixem un tema musical de xerrango que es diu Som Persones, el tema musical. I tot seguit fem passar el Quim Calonja per parlar de Medi Ambient. La trucada es va tallar per formar part dels que rendeixen en blanquear. Però ho he aguantat i a cops m'entrenen els nervis i una porta s'està obrint tant que els ulls obren el cor. i em talla el fil. Som Persones Obert i Telles Sense vida Fredes les mans I estic de genolls Buscant la resposta Som Persones Obert i Telles Respecto la virtut i gràcia envio el meu condol al bé Abraço a l'amor i l'ànima sempre ho han fet millor que bé Tant temps de devoció i fe M'han ensenyat tot el que sé Dóna'm sort Cuidi adéu M'has de deixar marxar Som Persones Obert i Telles Sense vida Fredes les mans I estic de genolls Buscant la resposta Som Persones Obert i Telles Som Persones Obert i Telles Persones Obert i Telles Som Persones Obert i Telles Ei Persones Obert i Telles Tingues el teu cor a punt Quan sumis a la llum No hi ha missatge que no rebis Deixa que el teu cor m'etegui Som Persones Obert i Telles Sense vida Fredes les mans I estic de genolls Buscant la resposta M'has de deixar marxar I estic de genolls I estic de genolls I estic de genolls I estic de genolls I estic de genolls I estic de genolls I estic de genolls I estic de genolls Som Persones Són Persones Obert i Telles Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titres par Juanfrance Sous-titres par Juanfrance I, bàsicament, parlarem de l'agricultura alternativa, o sigui, l'agricultura més ecològica, més propera a la natura. És a dir, la que no és tan extensiva, potser, no? Sí, sí. De fet, he portat una mini-descripció i és l'agricultura alternativa, és un model d'agricultura que pretén enllunyar-se de l'agricultura, diguéssim, productivista. Com ho he vist a l'internet, l'anomenava la productivista, la més, diguéssim, que tenim amb més extensió ara, la que està més present, no?, al nostre món, és la productivista perquè es centra molt en això, en produir, sense tenir en compte les conseqüències, ni cap aspecte així més fora del que sigui produir, per abastar la gent amb diners, per la gent que treballa de l'agricultura, és com molt basat en això, no només. Clar, entenc que l'objectiu d'aquesta agricultura més, com dius tu, productivista, no? Sí, productivista. A part de no tenir en compte els danys que pugui estar causant a l'ambient, la funció és una mica guanys econòmics, guanys econòmics... Sí, no miren gaire més enllà, jo crec, d'això, d'intentar ser molt eficients i intentar obtenir el màxim de marge de benefici amb la producció agrària que estan duent a terra. I aleshores hi ha aquesta, bueno, existeix aquesta agricultura alternativa que, bueno, que pretén això, fer, si seguir fent agricultura, òbviament, és l'agricultura igual, però d'una manera molt més sostenible i tenir en compte molts diferents aspectes. I llavors aquí hi ha un llistat, per exemple, com seria minimitzar l'ús d'agroquímics, és a dir, aquells químics que sempre a l'agricultura, ja sigui com a fitosanitaris, per minimitzar les plagues, o com a fertilitzants, que molt sovint són químics. També, bueno, veien per preservar el medi ambient en la seva, de manera general, és a dir, no sé, per exemple, si, no m'imagino si hi ha nevelles en l'entorn, doncs tenir més en compte que tiraràs en el cultiu, coses així, o intentar que el sol no s'erosioni, no deixant el sol al descobert. Per exemple. Sí. També pretenen millorar la qualitat de vida i la salut de les persones. Això és l'agricultura alternativa, eh? L'alternativa. També li podíem dir, bueno, clar, és que els termes a vegades es confonen una mica. Alternativa, jo crec que seria com, bàsicament, vol dir com diferent a la convencional. Vale, diferent a la convencional. Per exemple, l'agricultura de quilòmetre més de, bueno, de proximitat, no sé si existeix aquest terme amb l'agricultura, però, per exemple, també podria ser alternativa, no?, perquè, bueno, normalment són més petites, no?, els terrenys són més petits, potser els pagesos també, que són, bueno, més locals, també tenen més en compte l'entorn, que també és la zona on viuen, no?, Sí, jo crec que també... Estan més arrelats al territori. Sí, sí, es consideraria també alternativa aquesta de quilòmetre zero, perquè, de fet, el que diu aquí és això, mira, és model d'agricultura que constitueix un moviment genèric que planteja superar el model de l'agricultura productivista. És a dir, desdiferenciar-se d'aquest model més productivista. Una mica també com, bueno, vindria a ser un símil amb el tema de la ramaderia, no?, bueno, o, per exemple, les típiques granges, no?, en què hi ha molts pollastres que s'estan produint, o molts porcs a les naus industrials, que és més intensiu, potser seria... Exacte, sí, un símil, sí, ho hem parlat algun cop, crec, això de la ramaderia més intensiva i més extensiva, que pot sonar extensiva com la dolenta, però realment, si tu paràs a pensar, la intensiva és la que, com bé diu el nom, es fa de manera intensa, és a dir, que tots els animals s'intenten com... bueno, es posen en un lloc molt tancat i molts, al màxim possible, per tal que sigui com molt rendible, entre cometes, no? Sí, és a dir, invertint el mínim possible, no?, en la cura dels animals per extreure el màxim benefici econòmic que... Exacte, és el que dèiem de basars, o sigui, que el seu... l'afany principal per a l'agricultura o la ramaderia, diguéssim, l'agricultura convencional productivista o la ramaderia intensiva és el dels iners. En canvi, el que seria la ramaderia extensiva seria l'oposat i extensiva vol dir, bàsicament, que els animals es porten en llocs molt amplis. Clar, més extensos, no?, en prats més grans, que tenen, potser, doncs, més espai per pasturar o per passejar o per menjar. Clar, poden menjar l'herba dels prats i, si poden moure's... Seria més o menys el mateix amb l'agricultura. I hi ha alguna forma de poder, per exemple, si nosaltres decidim de prendre productes només d'agricultura alternativa, d'alguna manera de saber-ho? No sé si hi ha botigues més especialitzades o, no sé, supermercats o fruiteries? Bé, ara mateix tampoc tinc allò com una llista de coses. La vull fer perquè, per mi mateix, també per poder tenir clar on anar de manera que pugui comprar més sostenible, però sí que hi ha ecosegeis, no?, és a dir, com certificats o segeis en els productes que t'indiquen que aquell producte, aquell aliment, ha estat produït de manera responsable o de manera sostenible. Hi ha, per exemple, crec que es diu Ecolabel, que és de la Unió Europea. D'acord, que és un tipus d'etiqueta, no?, deu ser, de distinció. Exacte. Que aquell producte està cultivat o conreat, o el que sigui, de forma... Sí, normalment els trobes a les zones, bé, per exemple, a l'esclat d'aquí Sant Just, hi ha la zona més de productes més, això, més sostenibles o més... Bueno... De dietètica, no? Sí. Sí, una barreja entre les dues. Sí. I allà és molt fàcil trobar aquests segeis, no? D'acord. Perquè va com molt de la mà, el que dèiem, no?, l'aspecte de la salut amb l'aspecte de la sostenibilitat. Molt bé. Sí. Hi ha alguna altra coseta, també, de l'agricultura alternativa? Sí. Hi ha més punts, bueno, ja... Bueno, ara estàvem per cultius sants i de qualitat... No, perdó, millorar la qualitat de vida i la salut de les persones i també això, produir cultius sants i de qualitat, que vindria a ser més o menys relacionat, no? Si els cultius són sants i de qualitat, el producte també ho serà. I, per tant, estaràs tenint cura de les persones que mengen aquest producte. Fomentar la formació especialitzada als agricultors. És a dir, clar, sovint les carreres potser generalitzen molt en els temes de coneixement, no?, de cada branca en la que vulguis estudiar, per exemple, l'agricultura o així, potser és massa general. Llavors, fer com cursos per tal de tenir més coneixement sobre un cert aspecte en el que tu et vols dedicar, per exemple, a l'apicultura. Doncs no només quedar-te amb la base i posar-se a produir, sinó intentar com estudiar. Estar una mica més especialitzat, no? Sí, bàsicament. També, si saps més sobre una cosa, normalment tens més cura o te l'estimes més o vas més amb cura, t'estimes més allò, no?, perquè ho coneixes més i també li pots dedicar més temps i, bueno, estàs com més pròxima amb aquell producte o amb allò que estàs cultivant i, bueno, la relació amb el menjar o amb la fruita, amb la verdura que hi hagi en aquell moment, doncs, també és diferent. Clar, clar, clar, totalment. Li poses més temps i això es reflecteix, no? Això era un aspecte. Llavors, dinamitzar el territori. És a dir, jo suposo que vol dir com... fer el territori com més variat. Sí. Sí, o com que hi hagi com més cooperativisme, que les coses es mouin més, que no siguin només les grans empreses, indústries, que ho dominin tot, sinó que siguin potser també els petits agricultors, tot això. També és un punt important. Sí. I això, bueno, aquí posa que això afavoreix que els agricultors no hagin d'abandonar el camp. Ah, també. I es mantingui l'activitat agrícola en el territori. Clar. Això és molt important perquè, bueno, clar, si només ho dominen les grans indústries, passa un fet que és que les grans indústries normalment acostumen a tenir camps molt extensos, és a dir, monocultius, d'una mateixa espècie sovint, per tal de poder-ho fer tot supermecanitzat i molt productiu. Però, clar, això dels monocultius és un gran problema amb aspectes medimentals, bueno, hi ha. Sí. Sí? Perquè, clar, tenir tota una mateixa planta, sense cap mena d'irregularitat, fas que, per exemple, si hi ha una plaga d'aquella planta, sigui molt més fàcil per a la plaga... A expandir-se més. Sí, a expandir-se i acabar amb el cultiu. D'acord. O sigui, menjar-se totes les plantes... Per això també han de posar més productes químics, potser, no? Clar, sí, sí, totalment. És una roda. És com un cercle viciós. D'acord, en canvi, per exemple, si hi ha terrenys més petits, no? Sí. On hi ha diferents, bueno, diferents cultius... Sí, o que hi ha marges, els típics marges, si vas a l'Empordà o a qualsevol lloc de Catalunya trobaràs marges de vegetació, o de pedra, del que sigui, que separen els conreus. Sovint també ho trobes amb elevacions, potser, quan hi ha un canvi de nivell, però també ho pots trobar sense. allò, potser un canal, un rec, coses així. També. Allò és molt important perquè, clar, trenques el, diguéssim, la parcel·la, no? Sí. I normalment dues parcel·les tenen diferents cultius, i això ja fas un... I és un canvi. Sí. Potser ho podríem comparar amb un tallafocs, no? Però amb el tema de les plaves, més o menys. Sí, sí, més o menys seria el mateix. Clar, en canvi, entenem que quan hi ha grans, el que deies, no, Quim, quan hi ha grans territoris, també és veritat que a les grans empreses, doncs, els és més fàcil, vinc, llançar una màquina, no? Totalment. Van amb un tractor, amb el que sigui, i comencen a... I és molt fàcil perquè fan unes passades i ja estan. En canvi, si aquell mateix camp fosin molts camps, haurien d'anar canviant de camp, seria molt més lent. Clar. Però, clar, això porta... Tenir camps tan grans, doncs, té aquestes conseqüències que hem dit de... per les plagues, és un, diguéssim, que és un banquet, no? Exacte. Sí, tot un camp gegant de la mateixa planta. I també el fet dels marges és molt beneficiós perquè són refugi per depladadors. Ah! Sí, per exemple, bueno, potser més aviat insectes, però també poden haver mamífars... Sí, vull dir, al final és un... és una illa de vida, no? Dins d'un lloc ple de cultius. Clar, pot créixer a nivell de biodiversitat també... Sí, sí, totalment. És un punt a favor. Sí. I, per exemple, jo no sé si s'estudien tècniques per a aquesta agricultura alternativa. jo no sé si hi ha estudis o... inclús des dels mateixos governs que puguin promoure polítiques orientades en aquest camí de fer aquest tipus d'agricultura. No et sabria dir exactament si hi ha algun curs, però jo diria que sí, i cada cop més, perquè és evident, o sigui, ningú pot negar que no podem estar així sempre, en plan, cultivant d'aquesta manera, perquè ens acabarem carregant tot i ja ho estem fent. i llavors jo crec que el govern mateix, pel seu propi bé, al final, perquè no volem un país en el qual tinguem erosió, tinguem plagues, coses així, i aleshores promouen aquests cursos. Però hi ha una manera amb la qual he après molt sobre això, que és amb els llibres. Vale. I, bueno, aquí n'hem portat dos, que potser els podem comentar. Sí. Un és el jardinero horticultor, manual per a cultivar con èxit o pequeñas huertes biointensives. Ah. Sí, aquest és com... És això, és l'agricultura... Bueno, està basat en l'agricultura sostenible. Sí. Però, com diu el nom, cultivar pequeñas huertes biointensives. És com... És sostenible, però molt intensiu. Diguéssim, com agafar la bona part de les dues... De les dues... De les dues tipus, eh? Sí. I com es fa això? Com... No m'ho imagino. Biointensiu. Doncs és com... Bé, és enfocar l'agricultura d'una manera molt eficient. Vale. És a dir, per exemple, en el llibre hi ha un mapa de la... Bé, perquè està basat en... O sigui, ho han fet dos agricultors de Canadà, de Quebec. Sí. Que tenen això, tenen una granja amb ors i amb cultius, amb maduixes, per exemple, i abelles també, i tot això. I en el mapa, doncs surt el mapa de la seva finca, no? Sí. I tenen com les infraestructures al mig. Ah. I diuen que, d'aquesta manera, si se'n va anar a un jardí, s'asseguren que ho tenen com el més a prop possible. D'acord. Per exemple, al lloc de les eines o així. Sí. Clar, tenint-ho al mig, en comptes de tenir-ho com en un racó, sempre estàs al mig. Llavors pots anar d'un cultiu a l'altre passant pel mig fàcilment. O sigui, que d'alguna forma és com intensiu, però respectant el medi ambient a la vegada, eh? Sí. És com... Jo penso que és molt intel·ligent, perquè... Sí, sí, sí, sí. És unir les dues coses. El fet de cuidar el medi ambient i de tenir productes com... Sense pesticides... Sense productes químics i això. Exacte. Més naturals, però alhora... Agafar la productivitat de l'altre. Exacte. Barrejar les dues... Les aspectes bons de les dues agricultures. I és un llibre que va destinat a, per exemple, a persones com tu i jo, o a agricultors i això, més a gent del camp? Jo crec que a persones que no són agricultors, com tu i jo. Vale. Molt bé. Perquè té un... Sí, parla bastant de tu a tu. Sí que potser alguna paraula concreta no la saps, com alguna eina, però això és normal perquè... Bueno, clar. Sí, perquè molta gent no sap certes eines, bàsicament perquè no les utilitzen al dia a dia, però això ho busques i ja està. I en general jo crec que és molt proper a... Sí. I et dona consells sobre com cultivar o sobre com aprofitar i treure el màxim rendiment de forma sana? Sí. En terrenys o...? Totalment, o sigui, és bastant extens, tot i que tampoc és molt llarg, però tal com, o sigui, jo diria que com l'agricultura que explica, així d'intensiva, també ho és el llibre, no? Vale. Com molt dinàmic i molt entenador. Molt bé. I l'altre llibre que ens portes, quin és? L'altre és, bueno, és molt antic, el tenia el meu pare, i és El Horticultor Autosuficiente, és de John Simon, i, bueno, diu, guia pràctica il·lustrada para la vida en el campo, i és com més gran, no? Sí. I, bueno, i més o menys el mateix, jo crec, eh? Sí, i suposo que també molt enfocada a la gent que també es deu dedicar al camp, o que pot viure en un lloc on hi hagi terrenys per poder cultivar. Sí, és bastant com dedicada a la gent que s'ha comprat una parcel·la en el camp i que la vol utilitzar, no? Que es vol anar a viure en el camp, potser. I que no té ni idea de cop per on començar. Segurament, sí. Urbanites que volen deixar el fum i la contaminació de la Diagonal, i diuen, bueno, me'n vaig al primer poble que trobi, i tinc terrenys, i què faig amb això, no? Sí, totalment. Tot i així no deixa de ser molt seriós, eh? D'acord, clar, clar. Sí, les coses que diu són bastant... Rigoroses, amb la seva tècnica, i, òbviament, clar. I que pots confiar plenament, i que pots arribar a saber moltes coses, també, de la natura, tot i que sigui per principiants. Clar, és a dir, que d'alguna forma et deu donar consells o et t'indica, no?, com el tema de tot, horticultura i això. Sí. Però, bueno, a mesura que va explicant, també vas aprenent coses pel camí. Sí, sí, sí, sí. I és un llibre, suposo que són dos llibres que hi han d'haver moltes il·lustracions o dibuixos, almenys, perquè, clar, si ho llegeix algú que no en té ni idea de com fer certs processos o certs parts. Sí, ara mateix estic passant pàgines i es veuen tot d'il·lustracions de verdures, en aquest cas. Ara estic a la pàgina de pastanaves, raves, és a dir, que ocupa tota la pàgina, en el cas de l'horticultura autosuficiente. I, sí, està en color i, clar, és el que dius, et deixa molt clar quina planta és, amb el nom i tot, perquè la puguis identificar. Vale. Perquè, per exemple, si volguéssim plantar o fer un jardí que tinguem un espai, un jardinet, són llibres que potser estarien més dedicats a terrenys més grans, no? És a dir, un jardí o un hort, inclús urbà, es quedaria una mica petit, el terreny. Jo crec que, en el cas d'aquest, de l'horticultor autosuficiente, sí, hauria de ser més, un terreny gran. Un terreny gran. Però en aquest de les pequelles huertes biointensives pot ser més petit. Pot ser més petit. Mira, un dia seria interessant, i amb això, si et sembla, anem tancant l'espai, Quim, seria interessant parlar del tema dels horts urbans, que s'hi pot plantar, que no, no sé si cada mes deu haver-hi una temporada, també, no? Sí, sí, en tots aquests aspectes. Sí, hi ha com unes pautes, sí. Doncs mira, anota tu a l'allenda per futurs programes a tenir alguna idea, el tema dels horts urbans. Perfecte, en parlarem. Molt bé. Doncs jo no sé si volies afegir alguna altra coseta, Quim? No, jo crec que hi ha... Bueno, ens hem fet una idea, horticultura, agricultura... Sostenible, alternativa, sí. Les diferències entre les dues, sí. Molt bé. Doncs, Quim, res més. Que acabis de passar bona tarda i ens trobem a la propera. Molt bé, igualment. Adeu. Adeu. Que em vas fent rics sense haver de tenir res en un món que va al revés. Tu tens diamants als ulls. El mapa dels meus astres. Si mai estic perdut, la llum que em torna a casa, el vent que em dona imbú. Tu tens diamants als ulls. Tu tens diamants. Diamants. Diamants als ulls. Tu tens diamants. Diamants als ulls. Tu tens diamants. Diamants als ulls. Tu tens diamants. Diamants als ulls. Diamants als ulls. Tu tens diamants. Diamants als ulls. Diamants als ulls. Tu tens diamants. Tu tens diamants. Diamants als ulls. Diamants als ulls. Tu tens diamants als ulls. Tu tens diamants als ulls. Tu tens diamants als ulls. tu tens diamants als ulls. Tu tens diamants als ulls. Tu tens diamants als ulls. Els semàfors pinten de colors als carrers buits i penso que bonic i que senzill que l'espai i el temps t'hagin fet topar just en aquest punt. Són de 7 i 17 minuts del matí i la primera llum del dia travessa la persiana i t'acarici a les pupil·les. Respires. Són diamants. Són astres. Els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa. Tu tens diamants al sol. Diamants. El mapa dels meus astres. Tu tens diamants als ulls. El mapa dels meus astres. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent. Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treient la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extraescolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit. Que si marca o no marques, treguis la llengua. Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Va, que seguim ara el programa aquí a la Rambla. I ho fem de la mà de la Irene Esquius, de la botiga Taller, la via en papier d'aquí de Sant Just. Tornem a fer una sessió amb ella sobre manualitats, tallers, parlarem de criança... Bé, que ens ho expliqui ella mateixa, que ja la tenim aquí a l'estudi. Hola, què tal, Irene? Hola, bona tarda, Núria. Doncs tenim moltíssimes ganes de tornar a parlar amb tu i aquest cop ho fem per comentar algunes cosetes, primer de tot de criança, no? Correcte, sí. Ara comencem un cicle de maternitat i criança. De fet, ara estem fent just un taller. L'imparteix la Maria, que és experta en criança i postpart. I, doncs, què es tracta? Són tallers on mares embarassades o en postpart es poden trobar, és un punt de reunió on trobar-se, on resoldre dubtes, on sentir-se recolzades, on exposar les seves pors, les seves inseguretats i crear així un espai de reunió. I, bueno, una mica és aquesta idea. A part d'aquests tallers que fem tots els dilluns, a partir d'avui, de cinc de la tarda a sis, sis i mitja, també farem alguns monogràfics especials família, maternitat i criança, on vindrà un expert o expert en alguns temes, tipus alimentació, son, productes naturals o estètica, o productes d'higiene personal. Bueno, tenim diversos tallers així monogràfics, sobretot pensats pel cap de setmana, aquests més, perquè puguin venir amb família, i adreçats a això, a la maternitat i al postpart. Irene, com va sorgir... Va ser fruit de demandes de mares, no?, o de famílies que potser venien a la botiga, que et van comentar, doncs, ostres, estaria bé poder fer un cicle d'aquesta mena, o com va sorgir, tenies a la Maria, la professional, no?, que potser t'ho va proposar ella. Sí, una mica les dues coses. O sigui, una mica per la necessitat. Sí que és veritat que aquí al poble ja hi ha alguns punts de reunió i així, però és molt justeta l'oferta que hi ha, a proporció de la demanda, i després, doncs, que també cada família té una disponibilitat, doncs, a matins, a tardes. Nosaltres, en aquest cas, ho hem fet tardes i caps de setmana, que pensem que les famílies tenen més disponibilitat. I llavors això, no?, les mares ens deien, ostres, un punt de reunió en trobar-nos, més enllà de les amigues en una cafeteria, alguna cosa més puntual, i després la mà d'una experta, no?, d'algú que et pugui assessorar, intueixo que les mares, i, bueno, com ja he anunciat properament, ja ho seré, entre elles es poden resoldre molts dubtes, i la veritat que segur que troben el confort que necessiten, però sempre que una assessora, doncs, de lactància, de criança, et ajuda, doncs, et dona altres perspectives, o inclús algunes eines, doncs, per resoldre, doncs, alguns dubtes o conflictes que pots tenir amb el nadó, perquè moltes són mares per primera vegada, o com em passarà a mi, i, doncs, sorgeixen un munt de dubtes. Ja durant l'embaràs, doncs, imagino que quan neix el nadó, doncs, encara molt més. Llavors, una mica, per donar resposta a tot això, doncs, vam, vaig conèixer la Maria, que ella té dos nenes, i una d'elles, la Gran Vialta, i a fer manualitats, i un dia parlant, dic, ostres, trobo superinteressant de poder fer alguna cosa, i així estem. Que bé. Suposo que amb la Maria parleu també dels temes, no?, que tractarà, o li deixes més a la seva mà de dir, escolta, Maria, cada setmana parla tu del que tu creguis, o...? Sí, aviam la Maria, clar, com està formada per això, i té experiència, no només fa tallers a l'avionpapier, sinó que també fa Barcelona, es plugues, doncs, ella sap molt més que jo, doncs... Té experiència professional, no? Exacte, sí, i els temes d'interès, i després una altra cosa que és molt interessant és que s'adapta molt a les necessitats del grup. D'acord. És a dir, potser avui anàvem a parlar d'un tema, però el grup té unes altres necessitats, i amb els seus coneixements, doncs, s'adapta, i és això una mica la idea, és que no siguin uns temes com molt concrets i molt tancats, sinó adaptats una mica a les necessitats de les famílies. Fantàstic, això ens has dit Irene que serà els dilluns per la tarda? Exacte, de 5 a 6, 6 i mitja. Molt bé, les places estan limitades? Sí, places estan limitades, i és millor escriure'ns o la Maria o a mi per apuntar-te i subscriure't cada dilluns, i llavors hi ha una mensualitat al mes, i anem fent. I després hi ha els monogràfics, que això et pots apuntar de manera puntual, que estaran els caps de setmana, generalment els dissabtes al matí, que de fet en tenim programats uns quants, però encara no puc adelantar res, però potser segurament a la següent cita que tingui amb tu ja et diré, que estan sobretot programats a partir de febrer, i tenim ja alguns així, bueno, jo considero molt interessants. L'altra conseqüència Irene que també havíem de comentar és una oferta per als infants de Sant Just, que et dona la possibilitat, l'avient paper, de fer detallers, compleans... Exacte, ara amb l'arribada del fred, que per fi hi ha arribat, normalment gener, febrer, març, fins junts, juliol, és un moment que tenim molts aniversaris a la botiga. Llavors, és cert que aquesta setmana he tingut molta demanda de gent que explica'm com van els completers, què feu, quines opcions hi ha, i llavors vaig pensar, doncs, ideal quan vagi a la Núria, fer-ne cinc cèntims i així ho poso en context. Nosaltres el que tenim és una proposta de 20 i pico tallers per als aniversaris. El que fa el el cumpleanyero, cumpleanyera, que en català no sé com es diu, és triar-ne un i llavors convida els seus amics i durant una hora i mitja fan aquell taller. Hi ha tallers, doncs, per exemple, decorem caixes de fusta, pintem marcs i els personalitzem. Que xulo! Sí, bosses de tela, d'aquestes reutilitzables, per després anar a comprar, les inicials de fusta. Segons una mica, tenim un ventall molt ampli, segons una mica les edats, doncs, anem adaptant l'oferta. I després també es pot fer el berenar o l'esmorzar i el pastís. I allarguem... Tot allà a la botiga? Tot allà, tot allà. Que pràctic. Sí, sí, sí, les famílies normalment el que fan és ho porten de casa, porten el... o a vegades dels obradors que hi ha aquí a Sant Just, porten el berenar, beguda i pastís i llavors deixen els nens, mínim és una hora i mitja, a partir d'aquí poden allargar el temps que vulguin. Hi ha aniversaris que els fem de dues hores, que és una mica l'estàndard, però a partir d'aquí també hi ha aniversaris que han durat tres hores. Clar. Sí, llavors també una mica depèn de l'edat dels nens, una mica també es pot fer la pinyata, també fem els obsequis per donar els regalets als nens. Clar. Una mica, segons cada família, el gust que tingui, el pressupost que tingui... O el taller que hagi escollit, no? Exacte. Perquè suposo que en funció de l'edat del nen o nena també hi ha... Recomaneu uns tallers o uns altres. Correcte. Seran els mateixos, no? Exacte, recomanem o diferents tipus de taller o, per exemple, del mateix taller fem una versió més fàcil i una una miqueta més difícil doncs separant per edats. I també doncs hi ha casos en els tallers, per exemple, que el nen o nena que agafa els anys, m'invento, doncs en pot fer nou i llavors també convida el germà o germana una mica més petit amb alguns amics, imagina't que en tenen cinc. Doncs o fem el mateix taller simplificat o podem oferir un altre taller una miqueta més simple pels convidats més petits. Ens adaptem, la veritat, que molt a les necessitats de les famílies i anem fent. És una activitat que la faig des que vaig obrir la botiga fa sis anys. I funciona bé. Funciona molt bé. La veritat és que tenim la sort de... Hi ha nens i nenes que repeteixen any rere any i ens fa moltíssima il·lusió perquè doncs significa que agrada i que s'ho passen bé. Clar. I moltes vegades doncs d'un aniversari en surt un altre que també és un bon símptoma. Sí, sí. D'un nen que va com a convidat, no? Exacte. I després s'apunta per fer allà el tallal en seu aniversari. Exacte. Llavors, això és la millor resposta que tenim i després l'agraïment de les famílies. que... Quants nens i nenes hi caben, podríem dir? Paraforament... És bastant gran, eh? Clar. Per tant, que la gent... Sí, paraforament no hi ha problema perquè nosaltres posem un màxim de 30. Òbviament no en fem de tan grans però sí que n'hem fet algun de 25, de 25 nens. A l'estàndard, per exemple, i segons l'edat sol ser uns 12-14 nens més o menys d'estàndard. Llavors, com tenim diverses taules doncs ho reparteixen, també en podem fer dos a la vegada perquè l'espai és molt gran llavors posem uns biombos que divideixen i són diverses tallaristes, diverses companyes i així està tothom atès i tothom fa el seu aniversari i la veritat és que és molt... T'anava a preguntar els tallers els fas tu o hi ha gent que t'ajuda? Sí, tinc les meves companyes perquè si no... Seria impossible. Seria impossible i més també que normalment quan està el taller està la botiga oberta i per garantir que l'activitat es porti a bon ritme, que l'aniversari funcioni bé, que sigui tothom ben atès, doncs en funció de la quantitat de convidats al taller som entre dos, tres tallaristes que estem a l'aniversari. i després també depèn hi ha gent que també famílies que volen només l'espai per ells i llavors també es contempla o hi ha famílies també que el que fem que això és una cosa que fem nova ara aquest any al tenir l'espai més gran és per nadons per nadons de partir d'un any, dos, tres, que no podem fer completer com a tal perquè no podem fer una manualitat que encara són molt petitons, oferim fer un racó de joc que el prepara la Marta de Giraflota recordes que vam parlar amb ella vam parlar amb la Marta sí, aquí a la ràdio sí, dels tallers sensorials llavors la Marta prepara un racó de joc adaptat a l'edat dels convidats i després fem a la taula i així doncs preparem un assortiment de branar beguda i el pastís tant pels nadons com per als adults llavors sí, aquí el que fan és reservar l'espai la família reserva l'espai i el preparem segons també i escolta Mirene ja per anar acabant quins són d'aquests tallers que doneu d'aquests vint i pico tallers que has dit per a celebrar els aniversaris quins són els que més èxit tenen o els que els infants més agraden sí hi ha com quatre o cinc que són el top el top ten sí que són el top five en aquest cas que seria per exemple el que surt molt és la inicial de fusta que són unes inicials de fusta que pintem amb les pintures d'acabat de guix que tenim que són colors que per si són molt bonics sí després poden posar paper que també queda molt maco després acabem decorant també amb un pompó un burló segons també cada aniversari després hi ha el marc de cartró que aquest també queda superbonic amb la peculiaritat que fem una fotografia instantània amb una càmera Fujifilm i se l'enporten de record el marc amb la fotografia que també és molt xulo molt bé el de la bossa de tela també és molt guai i també és molt pràctic perquè després l'utilitzen molt el de la caixa de fusta que també després al ser reutilitzable la caixa de fusta doncs l'aprofiten per guardar els seus colors o comptes supercincs o qualsevol cosa d'aquesta i després hi ha el de les guardioles aquesta pels més petits tenim com una oferta com de 5 guardioles diferents que són majoritàriament una caseta un koala un gatet amb formes d'animals sí llavors les pintem i les decorem i aquesta també té molt èxit pels més petits molt bé doncs escolta Mirene us anirem seguint la pista a través de les xarxes socials també que sabem que l'Avient Papier té l'Instagram a tope que aneu posant també tot de publicacions amb les coses que aneu fent nous tallers nous cursos us anem seguint la pista i a veure com va sobretot també aquest nou cicle de maternitat que és una aposta una aposta nova sí perfecte Núria doncs moltíssimes gràcies i ja tinc pensat el febrer la meva visita amb qui vindré ah molt bé sí sí sí també té a veure amb família i maternitat sí és un tema més complex que en breu us avanço però també és molt molt interessant i té a veure també amb uns tallers que farem a la botiga perfecte Irene doncs que acabis de passar bona tarda moltíssimes gràcies Núria igualment adeu adeu adeu aah aah aah aah Fins demà! Quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó... Els petons de debò es fan amb la llengua. Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Ens queden 3 o 4 minutets per les 6 en punt i no marxarem sense haver comentat abans marxar... Connexió a Catalunya Ràdio, eh? No acaba aquí encara el programa. Parlarem dels dies internacionals que tenim avui, ni alguns de ben curiosos. Comencem amb aquest dia internacional dels Beatles, avui, eh? Doncs sí, el 16 de gener és el dia d'aquest grup, d'aquesta banda musical. Sobretot per a aquells fans que consideren que el dia de la inauguració del Cavern Club, el lloc en què van fer el seu debut en John Lennon, en Paul McCartney, en George Harrison i en Ringo Starr, és la data que s'ha de considerar com el dia oficial de l'agrupació. S'ha de dir també que hi ha tot un altre gruix de seguidors, seguidores, més concretament els britànics, que diuen que el dia dels Beatles no és el 16 de gener, sinó el 6 de juliol, perquè és la data en la que es van conèixer en Lennon i el McCartney, que són els fundadors de la banda. També hi ha una altra data, a part del 6 de juliol, hi ha la del 10 de juliol, perquè va ser precisament el 10 de juliol del 64, quan la banda, els Beatles, van tornar a Liverpool, triomfants de la seva gira estadunidenca, just per rodar la premiere de la seva pel·lícula, A Hard Day's Night. Avui, a més a més, també és el dia internacional del menjar picant. També és el dia de Martin Luther King, a celebrar el tercer dilluns de gener, és a dir, no és que es celebri cada 16 de gener, sinó el tercer dilluns de gener, caigui quan caigui el dia. És una data festiva als Estats Units que comemora el naixement d'un dels principals activistes pels drets civils, que va estar a favor de la lluita no violenta per defensar els drets humans dels ciutadans afroamericans i acabar amb la discriminació racial. avui, a més a més, també hem de dir que és el dia internacional de la croqueta, com a curiositat i anècdota, i després també és el Blue Monday, sí, el dia més trist de l'any. Tampoc és que es celebri cada 16 de gener, sinó cada tercer dilluns del mes de gener, i és una data que es celebra des del 2005. Per què és el dia més trist? Doncs bé, després dels accessos nadalencs, moltes famílies no s'han recuperat, ni econòmica ni emocionalment encara. I els propòsits de l'any nou ja es comencen a veure com una mica complicats. Tothom el dia 2, dia 3, els veu amb optimisme, però ja quan passa meitat de mes, la gent comença a defallir. Doncs bé, les persones a aquestes alçades del mes de gener ja es donen compte que les tan ansiades metges que s'havien proposat per començar l'any són difícils de complir, i per això arriben en aquesta profunda decepció. Per això i també per altres motius, com els temes econòmics i l'anomenada cuesta d'enero, el tercer dilluns de gener es coneix com el Blue Monday o el dilluns més trist. Es reconeix a partir de l'any 2005, com hem dit, quan el psicòleg Cliff Arnold va treballar en una fórmula per determinar quin era el pitjor dia de l'any, amb motiu també d'una campanya publicitària per l'agència de viatges Sky Travel. Al final, ell va concloure que el dia més depriment de l'any seria el tercer dilluns de gener. I ara sí, connectarem amb Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. L'Eurocambra, el Parlament Europeu, activa el procediment per aixecar la immunitat a dos eurodiputats implicats en l'escàndol de soborns del Qatar i el Marroc. La presidenta, Roberta Merzola, ha defensat a Estrasburg el primer paquet de reformes per millorar la transparència i la justícia italiana ha acceptat entregar a Lliurà a Bèlgica una altra investigada en la trama. Brussel·la, Jordi Baró. Bona tarda, ple de l'Eurocambra Estrasburg sota l'ombra del Qatargate. Fent cas d'una petició de la justícia belga, la presidenta ha iniciat formalment avui el procés per retirar la immunitat a dos eurodiputats socialistes investigats, el belga Marc Tarabella i l'italià Andrea Cozzolino. Davant al ple, Roberta Merzola ha defensat les 14 primeres mesures que hi ha sobre la taula per millorar la transparència arran de l'escàndol. Els esdeveniments de l'últim mes han conduït a la necessitat de reconstruir la confiança amb els ciutadans europeus a qui representem. Ho hem d'acceptar i els ciutadans amb raó demanen rendició de comptes d'integritat i donarem resposta. El primer paquet de propostes que ara es negocia preveu obligar tots els eurodiputats a informar de totes les reunions o controlar qui i amb quina intenció entra als edificis del Parlament Europeu. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Notícies breus, Sergi Molero. La majoria de responsables de grans multinacionals i corporacions internacionals creuen que aquest any hi haurà una recessió global. Segons una enquesta del Fòrum Econòmic Mundial que avui ha començat a la ciutat suïssa de Davos, dos de cada tres executius consultats admeten que tenen previst rebaixar costos d'una manera significativa com a resposta a un entorn econòmic clarament negatiu i vaticinen que les polítiques monetàries es continuaran endurint Europa i també els Estats Units. Coincidint amb aquesta cita, l'ONG Oxfam Intermond denuncia que Vivim diu en l'increment més gran de la desigualtat des de la Segona Guerra Mundial. L'entitat atribueix l'increment de preus als beneficis empresarials i no pas a l'encariment de costos. Un policia britànic admet haver agredit sexualment una dotzena de dones. L'agent de la Policia Metropolitana de Londres, David Carrick, s'ha declarat culpable d'haver comès una cinquantena d'agressions sexuals, incloses 24 violacions, contra una dotzena de dones al llarg d'una vintena d'anys. Scotland Yard ha emès un comunicat on condemna el que qualifica d'espantoses accions criminals comeses per la gent de 48 anys que ha comparegut avui en una audiència judicial celebrada davant d'un tribunal de la capital britànica. Durant el procés judicial s'ha revelat que la gent va conèixer algunes de les seves víctimes a través de llocs web de cites a internet com Tinder o Badú o en actes socials on feia servir el fet de ser policia per guanyar-se la confiança de les dones. Han trobat mort i sense signes de violència el veí de 77 anys de quart al Gironès desaparegut des del 8 de desembre Girona, Maria Rovira. Bona tarda. El cos sense vida l'han localitzat uns excursionistes en una zona buscosa de caçada a la selva segons confirmen els Mossos d'Esquadra. Havien activat un avís de recerca d'en Josep un veí de quart de 77 anys que va desaparèixer i que podia estar desorientat. En van difondre una fotografia i algunes dades físiques finalment el van trobar mort ahir sense que consti cap signe de violència. Maria Rovira Catalunya Ràdio Girona. Els 17 nous radars instal·lats a la ciutat de Barcelona ja han començat a multar. Estan operatius des del setembre i durant aquests mesos han avisat sense multar els conductors que han superat els 30 quilòmetres en 12 punts d'entorns escolars o els 50 quilòmetres en grans avingudes. Des d'avui, però, i aquesta és la novetat, ja es tramiten les sancions. Dels 12 situats a tocar de centres educatius n'hi ha, entre d'altres, el carrer Numància en Diagonal, el carrer Balmes en Trevesera, a Pau Claris en Aragó o el carrer Mallorca en dos punts diferents. També hi ha 5 radars més en punts d'alta sinistralitat. Per exemple, el carrer Aragó entre Comte d'Urgell i Casa Nova o a l'Avinguda Diagonal. Els bombers han rebut fins a les dues del migdia una trentena d'avisos relacionats amb el vent. La majoria per haver de retirar arbres caiguts o assegurar elements inestables de les façanes. La regió metropolitana nord és la que ha generat més avisos seguit de la regió metropolitana sud. Recordem que Protecció Civil manté activa la fase d'alerta del Pla Vencat per a un episodi de vent generalitzat a tot el país. El vent pot ser especialment intens a la Catalunya central en cops de més de 70 km per hora i al litoral i prelitoral de Barcelona i Tarragona. Esports, Marta García. Joan Laporta se mostra satisfet perquè diu que els esforços comencen a donar fruit. El president del Barça Samos ha també confiat al matí de Catalunya Ràdio que el títol de la Supercopa guanya d'aire al Madrid siga un impuls per al que queda de temporada. El club mentrestant ha presentat ja el recurs davant del comitè de competició després de la denúncia de l'Ossassona per alineació indeguda de la brasilera Geixi Ferreira en els vuitens de final de la Copa. Si el recurs del Barça no prospera quedarà eliminat de la competició. S'espera resposta per demà mateix. El jugador del Balomano Granollers Paul Valera s'ha incorporat a la selecció espanyola d'envol per substituir el temps que queda de Mundial i el també català i en Terrafeta lesionat en les costelles a dos quarts de nou últim partit d'Espanya avui en la primera fase serà contra l'Iran. El Terrassa jugarà contra el Ferenc Baros l'anada dels quarts de final de l'Eurocup femenina de Waterpolo. Serà en casa el 28 de gener la tornada l'11 de febrer en Hungria. I en l'Open d'Australia de tenis han passat ronda Nadal Medvede Vicisipas entre altres però han quedat eliminats Babrinca o Kirios que s'ha retirat per lesió. En el quadre femení la polonesa i número 1 mundial Igas Viatec o la número 3 Jessica Rpegula han passat també ronda entre altres. Fins aquí les notícies. Tot el que passa passa el matí de Catalunya. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa l'Ua López Ribas. El debat 2-20 torna a Sant Just aquest 2023 amb la psicòloga clínica i sexòloga Carme Sánchez Martín. Debat 2-20 organitza sopars conferències a Sant Just amb la voluntat d'apropar a la ciutadania personatges que ajudin a comprendre l'entorn en el que vivim. Aquest dijous 19 de gener és el torn de la Carme Sánchez Martín llicenciada en psicòloga per la UAB i màster en sexologia i psicoteràpia integradora per la Universitat de València. Exerceix com a psicòloga clínica terapeuta i sexòloga a l'Institut de Sexologia de Barcelona del qual és codirectora. És professora i tutora del màster de sexologia clínica i salut sexual de la Universitat de Barcelona i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. També ha fet assessor en programes de ràdio i televisió així com en llibres de divulgació. La conferència sota el títol El sexe del segle XXI tindrà lloc aquest dijous 19 de gener al restaurant Nois i noies de Sant Just a dos quarts de vuit del vespre. És necessari confirmar l'assistència al correu debat220 arroba gmail.com També recordar que el sopat a Artúlia té un preu de 12 euros. La Doa Euboukir s'ha proclamat campiona de Catalunya de cross. La Sant Justenca s'ha endut el seu tercer títol de la competició en el circuit del camí dels contrabandistes de Mataró. Sobre un recorregut de 9.900 metres l'avançadora ha seguit una tàctica similar en la cross organitzat pel Mataró. Després de dues primeres voltes relativament còmodes en un circuit molt exigent ha anat incrementant el ritme per desfer-se de tots els seus rivals en el tram final. Doa Euboukir per no perdre el costum ha corregut descalça en el mateix escenari on va solir el seu primer títol català de cross el 2020 i ha cobert la prova en 35 minuts i 26 segons. Les altres places del podi se les han repartit Mireia Guarné i la Laura Rodríguez que també havien assumit el lideratge en la tercera i la segona volta de la cursa. Amb aquesta primera posició la Doa E ha guanyat la plaça per presentar la selecció catalana en el Campionat d'Espanya de l'Especialitat que se celebrarà el 29 de gener Hortuella-Viscaia. Activat el pla d'Especial d'Emergències per risc de vent a Catalunya en fase d'alerta. D'acord amb les informacions del Servei Meteorològic de Catalunya avui s'inicia un episodi de vents amb ratxes fortes i que s'intensificarà de cara a dimarts. Es preveu així un episodi extens que afectarà la major part de territori de Catalunya. El vent bufarà de component oest. El Baix Llobregat té alerta moderada al llarg d'avui a la nit però es tornarà a intensificar a partir de demà dimarts a les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. Es preveu així afectació a zones poblades. És per això que es demana que cal tenir cura amb elements mòbils i possibles elements de decoració nadalenca que encara no hagin estat retirats com també vigilar en zones de parcs i jardins. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat. Sant Just tanca el Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat tot això i més ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem! a l'audició a l'audició a l'audició a l'audició a l'audició a l'audició a l'audició a l'audició a l'audició a l'autició a l'audició Fins demà! Amb la secció infantil hem vist ja algunes imatges també del cim que vau fer aquest cap de setmana al Matagalls. Sí, ahir vam fer la que és ja la quarta sortida d'aquesta secció amb famílies i sí, vam anar a fer el Matagalls. Va ser una mica improvisat perquè havíem de fer sortida a la neu, estava prevista una sortida a la neu, però amb les condicions en què està el tema de la neu aquesta temporada, doncs vam haver de fer un canvi d'última hora. Com fer una sortida a la neu si no hi ha neu, òbviament. Correcte, havíem vist imatges d'anà a Matuixent a l'estació d'esquí de fons i havíem vist imatges de l'estació i era pràcticament impossible anar-hi. Clar. L'heu cancel·lat? La fareu més tard o ho deixareu per l'any vinent? Bé, no, no, la intenció seria poder fer-la el febrer. A veure, nosaltres ja tenim les excursions programades fins al juny. Uau. Sí, el que vam decidir és fer programar ja dates fins al mes de juny, perquè com que a la secció tant hi ha nens com venen famílies, ja tenim previst les dates per tot el curs, per així que la gent es pugui guardar dates ja, perquè no ser una cosa d'última hora. I clar, ja ho tenim més o menys tot previst, però la sortida de la neu és una cosa que ens feia il·lusió i també els feia molta il·lusió als nens. I bueno, veurem a veure si de cara al febrer, a veure si podem canviar la sortida, que et tocava al febrer la sortida és el garraf, i potser, bueno, potser si podem la canviarem. Perquè quan escolliu o penseu en possible sortida de les excursions, què teniu en compte? Quins criteris? Que estigui a prop, que sigui apte per tots els nets? No sé, molt bé les franges d'edat si estan definides. Sí, bé, a veure, en principi el que teniu en compte ara mateix és la proximitat i la dificultat, perquè ja tenim una franja d'edat que va entre els 4 i els 9 anys. Aleshores, clar, els nens de 4, segons quines activitats i segons quins jocs tampoc no estan encara preparats per fer-ho. Tot i que està clar que els nens de 4 i 5, quan venen, venen acompanyats de les famílies. Perquè el que tenim és, el que tenim són, fem una sortida al mes de moment, perquè creiem que per començar, per no comprometre massa les famílies i els nens, i això vam pensar, doncs, de començar fent una sortida al mes durant tot aquest curs 2022-2023 i a veure com respirava la gent, com respiraven els nens, com l'afluència que tenia, l'èxit que tenia i a partir d'aquí anirem treballant una miqueta. Aleshores, el que fem és la sortida que fem al mes, una sortida que fem, la fem tant amb famílies com amb monitors, o sigui que al mateix dia tens les dues opcions, o anar amb els monitors, que tenim monitors que són membres de les CES també de la secció jove, o anar amb les famílies. Aleshores, els nens més petits acostumen a anar amb les famílies. D'acord, d'acord. I així també van amb... Clar, portar nens de 4 i 5 anys amb monitors potser també és una miqueta massa just. Si n'hi ha molts de nens tan petits, potser els monitors joves no han d'anar a l'abast. Bé, ara mateix em sembla que estem voltant sobre uns 40 nens, des de 4 fins als 9 anys. I ahir us vau ajuntar tanta colla? Sí, ahir érem 45 persones amb famílies, el que, bueno, com que es va fer aquest canvi d'última hora de la neu, van haver-hi diverses famílies que van dir, bueno, és que clar, el que els venia de gust era la sortida de neu, i a part algunes havien fet reserva també de la nit a Tuxent, i ja, bueno, es van mantenir la reserva, perquè ens van haver-hi algunes baixes, però en principi teníem quasi sobre el voltant d'unes 60 persones inscrites per la sortida a la neu. Molt bé. I deixant de banda la secció infantil, què ens pots parlar de les altres seccions? De la secció d'adults, per exemple, segueixen, no?, amb aquest cicle de conferències, de literatura, de dones... Sí, bueno, jo és que les altres seccions, aquestes coses, l'hauria de parlar, l'hauria de venir a parlar algú altre. Sí. Jo estic més centrat ara en el tema de la secció infantil, que ens porta bastanta feina, i també amb la mitja, per això també hi ha... Això ja serà programes futurs, o també si hi ha alguna entrevista pel matí amb la Mireia, o ho acabeu de comentar? Sí, vindrem a parlar també de la mitja, sí. Ara estem bastant centrats en el tema de la secció infantil, i, bueno, fer, ja que n'estem parlant, és fer una mica de... De crida també a gent que vulgui. Sí, sí, o sigui, tota la gent que estigui interessada, tant en monitoratge com en sortides en famílies, es pot adreçar a les CES a través de la web o presencialment al local que està allà a l'Ateneu, per demanar informació o pel que necessitin. I us passa, Marc, que teniu generacions, per exemple, en el cas dels joves, bueno, ells col·laboren de forma, bueno, fent aquest monitoratge i acompanyant-vos, ajudant-vos, però, per exemple, a les CES adults hi ha generacions d'avis o nets, o de pares i fills que estiguin a les dues seccions, com si diguéssim, que transmetin aquesta passió per la muntanya, per dir-ho així. Sí, pocs, però sí que n'hi ha. Havis i nets n'hi ha alguns, n'hi ha poquets. I pares i fills també, també hi ha pares. Jo, en el meu cas, per exemple, jo tinc dos fills de sis anys i una mica també per aquí va venir la intenció i la creació de la secció infantil de les CES, perquè ja fa 30, 40 anys enrere la secció infantil ja funcionava, ja hi era a les CES. Jo en vaig formar part durant bastants anys. I sempre havia sigut una cosa que, bueno, que m'havia agradat molt i passava molt bé, era conèixer la muntanya, sortir a caminar, vull dir, eren activitats molt maques i molt interessants. I a partir d'aquí, que volia que els meus fills també tinguin l'opció de gaudir de la natura i de la muntanya, com ho he gaudit jo, perquè jo he continuat fent muntanya, no he deixat mai de fer muntanya. És una de les meves passions. I la volia fer passar els... Bueno, igual que mon pare o mon avi em van transmetre aquesta passió, doncs també transmetre els meus fills. Per això va venir una mica la creació de la secció infantil. I sí que és veritat que potser hi haurà 4 o 5 famílies que tenen avis, els pares i els nets estem... Allà dins de les CES, tots. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Doncs res més, Marc, anirem sabent també més notícies. També és veritat que les CES s'ha posat ara bastant en marxa amb el tema de les xarxes socials, d'Instagram... I, bueno, Twitters ja en teníem, però sobretot amb Instagram. I anem veient fotografies i també anem sabent notícies vostres d'allà on aneu, quanta gent sou i de més. Doncs res més, que vagi molt bé i seguim en contacte. Molt bé, moltes gràcies. Adéu. Bona tarda, fins ara. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! aquí a l'estudi. Hola, Pere, què tal? Hola, molt bona tarda, com estem? Bé, molt bé, contents de tornar-te a escoltar aquí a la Misoram. Sí, de tant en tant passem per aquí per no perdre els bons costums, no? Perquè després de tants anys fes el programa 60 i més i veus de la parròquia aquests programes en què hem participat, de tant en tant tens canes de ràdio, sí. I a més que comunicar-se és bo, parlar és bo, escoltar i saber escoltar és molt bo també. Quasi que és terapèutic, eh? podríem dir, és bo i és terapèutic. Imagina't. I sempre hi ha coses per comentar, no? Sempre, sempre. De fet, jo volia començar una mica l'espai parlant de Toni Batllori, dibuixant històric de l'avantguàrdia, podríem dir així, no? Ah, m'agrada molt que parlis de Toni Batllori, perquè el vaig conèixer força i el vaig tractar molt. Suposo, perquè entesos els dos, no?, del món de la vinyeta, del còmic, poder uns anys més jove, Toni Batllori. Toni Batllori era fill també un dibuixant, que també es deia Toni Batllori Jofré, que va treballar molts anys el Patufet i el Tebeo, i ell va seguir la tradició del seu pare, tot i que va canviar radicalment d'estil, perquè l'estil del pare era molt realista i molt descriptiu, i ell va optar més per ser un constructor de gags. Doncs sí, és que coneguda és la seva tira còmica clàssica de l'avantguàrdia. Sí, sí, sí. Ell va començar al Patufet. D'acord. I quan jo estava de redactor en cap del Patufet, vaig començar amb un equip de gent molt jove, entre els quals hi havia l'Alfonso López, el Jaume Rius, el Toni Batllori, l'Ibar, el Peric, o sigui, molts dibuixants que, per desgràcia, ja no hi són. O sigui, l'Alfons López sí, eh, que fa poc han presentat un llibre d'ell maquíssim, molt bé, que es diu Una tarda amb Himmler, que és una meravella i el recomano molt. Mira, se m'ha colat pel mig l'Alfons López, però és que és un dibuixant que val la pena de conèixer, i és també d'aquesta escola de constructors de gags. Però així com l'Alfons López li dona per fer novel·les gràfiques i històries molt llargues, el Toni Batllori ha cultivat sempre aquest estil d'explicar-ho tot en tres vinyetes o en quatre. Sí, sí, sí, és que... bueno, clàssic, no?, de parlar en coses d'actualitat de forma, bueno, irònica... Sí, i a més ell va explicar molt bé com, quan et donen un tema, construir un gag. I com a constructor de gags ens va fer un curset a tots els inutaires que hi volguéssim anar que el va donar al Museu Picasso de Barcelona. I va ser una meravella perquè va ser ell que em va animar a fer les tires de la Vall d'Avers. Ostres! Perquè, diguem, enrotllo molt i dibuixo massa... Diu, no, és que no has de fer tant de detall. Construir un gag és fer un esquema i amb uns ninots ben desmanegats que amb quatre ratlles ho puguis dir tot. No t'entretenguis a dibuixar massa perquè una cosa és el dibuixant i una altra cosa és el ninotaire. I ell va voler sempre ser un ninotaire. Bastant simples, les vinyetes així. Sí, sí, sí. I aquesta capacitat de síndesi... Jo no en tinc tanta, eh? Perquè jo... La seva era massa, jo crec, perquè jo a vegades veia coses i dic, ostres, això no sé si ho he entès o no o si ho he entès en la direcció que s'ha d'entendre. Jo és que m'animo i sense volem poso dibuixar perquè a mi m'agrada dibuixar del natural, no? M'agrada molt dibuixar del natural i vaig al Cercle Artístico de Sant Lluc i dibuixant model. I clar, quan estàs acostumat a dibuixar models i fas un ninot que és massa ninot dius, ah, vull fer més detallar. Llavors t'emboliques i t'hi entretens. Jo em pregunto, quan us poseu a dibuixar o a pensar en un gag, no?, d'aquestes vinyetes i això, no penseu, ostres, això ho entendrà la gent? No ho entendrà? Ho faig més explícit? O ja va bé deixar-ho així? Com, què és el criteri o amb què us baseu per dir així està bé la vinyeta, va? No, hi ha un cert ofici. Hi ha un cert ofici perquè normalment tots els dibuixants i ninotaires som també uns grans consumidors de còmic i de gags, no? I llavors estem molt acostumats a veure què són les coses que comuniquen a la gent perquè hi ha uns precedents, no? Sí. I més a Catalunya que hi ha una història del còmic tan explícita i tan extensa i tan bona perquè des de la primera meitat del segle XIX que es fan revistes humorístiques a Catalunya i a la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX ja era extraordinari. Revistes com La Campana de Gràcia, revistes com El Cucut, El Patufet, vull dir, van tenir una resposta de públic extraordinària i en aquells temps no hi havia crisis de quiosc com hi ha, al contrari, els quioscos estaven atiborrats de revistes i de llibres de tota mena i hi havia molt de còmic popular igual que hi havia els palps en Amèrica en diuen palps però aquí en deien novel·les de duro, les novel·les de l'oeste i en diuen de crims, de misteri, de mort, de tota mena de temàtica. Llegia, de fet, Pere l'altre dia que la revista del jueves passa de ser setmanal a ser mensual. Sí, això és bastant dramàtic perquè la immensa majoria de revistes han passat de ser setmanals a ser mensuals i després al cap d'un temps de ser mensuals desapareixen. És una trista notícia, és una trista notícia perquè aquí hi ha una quantitat de col·laboradors que es queden sense feina i els que tenien feina no és el mateix fer una tira al mes que fer-la cada setmana, fer una pàgina al mes que fer-la cada setmana. Aleshores es redueix molt les capacitats professionals, jo soc de l'Associació d'Autors de Còmics d'Espanya des de ja molts anys i el que més sento entre molts col·legues és que cada vegada són més pobres que una rata. Cada vegada costa més guanyar-se la vida com a dibuixant o com a ninotaire. S'ha de compaginar amb alguna altra feina, no? Per les gràcies, sí, moltes vegades, igual que passen diferents revistes o... Però igual que passen gairebé tots els oficis artístics, eh? A no ser que sigui un number one, molts actors, ballerins, ballerines, gent del món de l'espectacle, igual que molts artistes, pintors, dibuixants, ceramistes, són professors i després es dediquen a la seva carrera. Han de fer una segona feina per poder fer bullir l'olla cada dia. Però això no és nou. Inclús en els temps de la millor època de Bruguera i del TVO, hi havia molts dibuixants que treballaven en un banc o com el cas d'en Coll, que sent en Coll un dels millors geni de l'humor gràfic havia de treballar de paleta per poder-se guanyar les garrofes. Perquè el TVO pagava molt malament. I Bruguera pagava molt malament. Per exemple, això en altres oficis també passa. És a dir, és difícil dedicar-se a... Per exemple, la gent que es dedica al món de l'esport, doncs, per exemple, suposo que també deuen fer les seves competicions però a part han de ser professors o... Evidentment. Només els number one, els Messi's, els Ronaldo's i aquestes primeríssimes figures no només es guanyen bé la vida sinó que se la guanyen molt i molt bé. Però en canvi, la immensa majoria de gent que juga a futbol sala o que fa patiratge artístic o natació o la disciplina que sigui, si no és un number one, si no és un Rafa Nadal o una persona d'aquestes estrelles que són altament cotitzades, en el dia a dia la cosa és molt... és molt penosa, no? Sí. Molt penosa i forçosament se la fa una altra cosa. Per això, gràcies al que tota la vida ens hem pogut guanyar la vida dedicant-nos a això, vull dir, jo ja estic molt agraït perquè... Clar, que jo he combinat el disseny gràfic amb el dibuix, que són dues coses semblants però diferents i potser en el món del disseny gràfic hi ha un camp molt més ampli perquè la publicitat es paga millor que la historieta. Clar, sí, sí. Això jo ho vaig viure treballant al TVO. Treballant al TVO per un anunci d'un quart de pàgina em pagaven quatre vegades més que per una historieta de tota la pàgina. Caram, ostres. El que paga l'anunciant. Sí, sí, sí. I suposo que aquestes... Per exemple, a Cas del Jueves aquestes noves reorganitzacions, no? Són fruit que la gent, la revista en paper l'ha deixat de comprar. Oh, clar, el que mana són les vendes. el que mana és... Jo això ho he viscut molt de prop perquè estan 40 anys treballant amb una empresa que fent producte de quiosc fèiem TVOs, fascicles, revistes de tot tipus, revistes d'informació, revistes eròtiques, revistes d'entreteniment, revistes del cor, o sigui, i que has fet tantíssims productes de quiosc, veus que hi ha una baixada progressiva i a més hi ha uns departaments de màrqueting que són els que fan les enquestes quan un producte es deixa de vendre el tallen i van a per un de nou i hem vist aquesta evolució per exemple en el món del còmic com hem passat del còmic d'aventures als famosos còmics de TVO i Bruguera, el boom dels superherois que va ser als anys 80 i després als anys 90 el boom del manga que soltosament encara dura i el manga i el manga sí que té que té un èxit molt aclaparador i molt notable però que no es venen al giosc es venen a les llibreries especialitzades és veritat llibreries especialitzades que per cert també n'hi ha alguna que ha tancat o sigui que les molt fortes per exemple les de les grans superfícies com el ai que ara ara no em surt el nom l'EFNAC l'EFNAC el corte inglès totes les grans superfícies s'han convertit també en tendes de còmic i en els seus departaments de còmics venen encara molt més que en les tendes especialitzades i és clar el que té una tenda petitona és com el que té un quiosc ho nota molt i el petit comerç afecta en tots els rams també en el ram de la premsa i de les arts gràfiques perquè a les grans superfícies ho acabaren tot ho acabaren tot i aleshores venen a més com que està molt disseminat el manga sí el manga és molt famós i molt popular però es subdivideix en molts gèneres dins del manga hi ha diferents gèneres molts gèneres i cada gènere té el seu grup de lectors llavors hi ha un grup de lectors adolescents molt nombrosos que són els que s'inclinen pel shonen el shonen va dirigit amb un públic juvenil nens i joves de 15, 16, 17 anys els seus grans èxits són Bola de Drac Naruto Juan Pís detectiu Conan després hi ha el Seinen que és un gènere per a joves i nois més grans amb molta més acció i també una mica de sexe d'aquests un dels més famosos és Akira o Ghost abans abans ho he estat memoritzant i apuntant-me un paper perquè així faig memòria perquè hi ha molts gèneres després hi ha el Shojo que va dirigit al sector juvenil femení amb moltes escenes romàntiques Sailor Moon o Marmelada Boy o Ranma y Mitch en són un bon exemple després hi ha el Josei dirigit al públic femení però de tema més adult i dramàtic d'aquests podem destacar Mujeres del Zodíaco o Paradís Quís pels nens més petitons els de la temàtica infantil hi ha el Kodomo que és per nens de 3 a 5 o 6 anys el Doraemon és un dels més exitosos després hi ha el Xinxan que és bastant inclassificable perquè el Xinxan i les seves picardies no saps ben bé si està dirigit a nens o a gent una mica més grandeta o què no? de fet el consumeixen els adolescents perquè les picardies que fa el Xinxan és clar que ja és un nen es comunica molt amb un públic també adolescent l'Isekai és el de fantasia heroica i ciència-ficció hi ha el cyberpunk no sé si es diu cyberpunk o cyberpunk s'escriu cyberpunk però es deu dir pang sí, sí, cyberpunk cyberpunk que és el que combina la cultura tradicional japonesa amb la tecnologia futurista el Ghost in the Shell o Akira són els més destacats d'aquest gènere després està el Yaoi el Yaoi és la temàtica homoeròtica que són gairebé tot aventures homosexuals però que al Japó el consumeixen molt les noies també o sigui que el sexe entre nois a les noies els agrada molt llegir-lo al Japó després hi ha el Yuri que és el gènere que descriu relacions amoroses entre noies i és el dedicat sobretot a l'amor lésbic després està l'Exi que és el manga eròtic heterosexual amb moltes escenes provocatives Miramoto o Kun Monogatari són alguns dels més destacats com veus la cosa és extensa perquè n'hi ha molts més encara uf però escolta'm veig que el tema del manga també el relacionen molt amb el tema de l'erotisme m'ho està semblant a mi o pel tipus de descripcions no és que són eròtics el hentai que és descaradament pornogràfic però hi ha manga eròtic i manga pornogràfic que és diferent l'eròtic insinua i el pornogràfic ho fa explícitament ho fa explícitament però no però hi ha molts molts que no són que no són eròtics però que són simplement d'aventures com el Caballeros del Zodíaco o el One Piece o el One Piece exacte està l'Espo Can que està tot dedicat als esports que Oliver i Benji és un dels títols més coneguts Oliver i Benji és ben molt després està el Majo Sojo o Magical Girls gènere que barreja màgia i terror amb criatures malignes i amb bruixes i certs i certs d'ultramont zombies vampirs també és un gènere que té molts adeptes després estan els metges que són els mangas protagonitzats per criatures robòtiques Mare meva Mazinger 7 ha estat el més representatiu i encara n'hi ha moltíssims més al Japó al Japó aquí no tenen tanta sortida aquí ja no tenen tanta sortida perquè hi ha un manga que només el consumeixen les senyores grans al Japó i que parla de punt de creu que parla de de de de de de de de Escolta'm i Pere al món del còmic al món de la vinyeta que sobretot publica en revistes o en publicacions que sempre havien estat en paper i que ara veuen aquest clar retrocés quines sortides tenen és a dir perquè jo no sé fins a quin punt per exemple els mitjans digitals segueixen mantenint les seves versions digitals molts col·legues que guanyen molt bé la vida dissenyant videojocs vale s'han passat al videojoc s'han passat al videojoc altres s'han passat a l'anime que són els dibuixos animats que n'hi ha que tenen força sortida sí bé aquí tens el mateix el dibuixant de còmic mariscal quan va passar els dibuixos d'animació va fer la pel·lícula aquella Chico i Rita i després crec que n'ha fet alguna més i ha estat un éxit extraordinari gent que s'ha passat del món de la vinyeta al món de l'animació un món més digital i una altra cosa que també ara es porta molt i n'hi ha molts que s'hi dediquen i s'hi guanyen bé la vida és el tatu els tatuatges els tatuatges sí, sí també és un altre bueno forma part d'aquest disseny de tot el món del disseny tu entres per exemple a una web de Manuel Carot Manolo Carot que em sembla que firma Man i veuràs com a més que publica habitualment cada any o així un àlbum de còmics es dedica habitualment al tatu i té un èxit extraordinari fent tatus home, a veure jo entenc que passar d'una disciplina a l'altra no haurà estat vull dir que no és el mateix no deu ser el mateix dibuixar sobre un paper que que dibuixar sobre la pell humana clar que no no, no però tots són tècniques que es poden atendre un s'ha de reinventar sí, sí un s'ha de reinventar sí, sí un col·lega meu que era company meu a l'editorial se'n va anar a Oxford després de fer un curs de tatu i s'està guanyant super bé la vida fent tatus a Oxford parlàvem fora d'estudi Pere de tot el tema també de de la debacle que hi ha hagut amb el tema dels quioscos del tancament de molts quioscos o... Sí, suposo que la manera de comunicar-se de la gent ha canviat en certa manera les xarxes socials hi tenen una gran... Clar i tenen bastant a dir a l'abast d'una manera de comunicar-se tothom és una mica periodista opinador i tothom sap de tot no? i aleshores és allò que el que abans no sé a la paret és qui tenguix o fins i tot el que escrivien a les parets dels lavabos ho diuen a Twitter i per grossa que sigui la bestiesa les fake news es van reproduint com els bolets van passant d'un a l'altre i a vegades quan una mentida s'explica moltes vegades acaba per convertir-se per molts en una veritat perquè s'ho acaben creient no? o sigui és la innocentada perpètua Tu com a Sant Justenc com vas a comprar per exemple sabem que t'agrada la premsa en paper a Pere on vas a comprar la premsa en paper aquí a Sant Just ja no queden quioscos no vaig com al lloc que anem a la majoria dels Sant Justencs al quiosc del Carrer del Nord aquest quiosc s'ha revifat una mica sembla que després del tancament de l'últim quiosc aquí a Sant Just aquest quiosc ha guanyat molt perquè primera perquè té l'encert de tenir de tot després està a prop de la Mallola i té un públic cosmopolita i multicultural i multilingüe i llavors veig que té revistes angleses té revistes alemanes té revistes franceses té gent que viu a la Mallola i que viuen o sigui home jo els quioscos que veig ara realment són quioscos potents és a dir són quioscos que tenen revistes de moltes temàtiques amb idiomes diferents molts encreuats a més a més de tot el merchandising de coses i cromos i targetetes per nens i joguinetes i tot això i altres i altres entreteniments les paraules creuades com que fan tanta propaganda que això va molt bé per fer per fer gimnàsia mental i perquè no se'n calli la memòria també deu ser dels productes que més venen els quaterns de mots encreuats paraules creuades sudokus això els ven molt bé els ven molt bé perquè a més com que moltíssima gent fa llars trajectes en metro i en autobús i en tramvia aquí s'entretenen i van fent un sudoco i no es fa del llarg el trajecte aquests acudits que ja es veien en els temps de l'opiso del senyor que va fent molts encreuats apujant el quadern a l'esquena d'un altre senyor en el metro o en l'autobús i a més com et deia hi ha una la tradició de la vinyeta il·lustrada a Catalunya és molt important perquè hi ha hagut molts i molt bons autors ara mateix hi ha una exposició del Feliu Elias al Menach que és força interessant què era Feliu Elias? firmava APA com a ninotaire i firmava Feliu Elias com a pintor i com a autor de teatre polifasequi escrivia obres de teatre pintava dibuixava feia acudits vas fent al seu temps una sàtira que li va costar fins i tot crec que alguna multa i la revolta d'algú perquè va fer una mena de paròdia de Jesús que torna o sigui que Jesús torna a la terra però en lloc de néixer per l'hem neix a l'Eixample i se'n va per les cases de l'Eixample a predicar i clar no se'l creu ningú i el prenen per ximple sí ostres el tornen a crucificar vull dir se'l tornen a carregar perquè el prenen per boig llavors clar la paròdia és que tornés on tornés no se'l creurien on va aquest ara aquí el defineixen com a Feliu Alías com a dibuixant caricaturista pintor il·lustrador i crític d'art català conegut popularment pels seus pseudònims com has dit tu i Joan Sachs i Joan Sachs sí, sí també sí, sí els articles antínics firmava Joan Sachs els seriosos Feliu Alías tenia diversos pseudònims bueno està bé tu algun cop has firmat amb pseudònim? sí moltes vegades sí, sí firmo perico correlimos el xurro il·lustrado i a vegades firmo perico amb qualsevol altra cosa pseudònims constants i continuos per què pseudònims? i el a la vall de vers firmo perot correcuita sí sí, sí ah, doncs és un divertimento més el firmar amb pseudònim sí el pseudònim perquè, bueno és un dins de la de la vena satírica crec que el pseudònim està bé i llavors et reserves el el nom i el cognom per escriure coses serioses si és que en fas alguna de seriosa alguna vegada a la vida perquè jo en feia alguna de tant en tant escric articles i alguna cosa però tu quan fas la tira a la vall de vers què busques? un tema d'actualitat de Sant Just? sí com la penses la tira de la vall de vers? ah, que em donin que em donin el tema ah, val em donen 3 o 4 temes del que sortirà de la revista i faig sobre el tema almenys ho faig així des de des de fa un any i mig o així abans feia sobre tema de d'actualitat general però em van dir que això ja ho fan tots els diaris no? vale que faci caricatures abans feia caricatures de Donald Trump del Putin però em van dir que això ja ho fa la premsa diària llavors la premsa comarcal ha de fer coses de la comarca clar llavors en vaig fer un que vaig fer la caricatura de l'alcalde de Sant Just i vaig fer sàtira sobre coses de Sant Just i el que passa que clar la premsa comarcal a vegades no dona tant de sí com la premsa internacional clar no és el mateix el que pugui passar a nivell mundial que potser el que pugui passar a nivell de la comarca i de tant en tant deixeu-me dibuixar un Donald Trump o un Putin perquè són personatges que donen molt de sí tu demanes tu demanes que donen molt de mira precisament aquí estava consultant l'exposició que ens comentes al Menach es diu així que dura la gent que ens estigui escoltant i que la vulgui anar a veure va començar el 30 de novembre sí del 2022 i acaba el 19 de març del 2023 sí sí teniu temps d'anar a veure encara hi ha temps es diu Feliu Elias la realitat com a obsessió la realitat com a obsessió exacte sí perquè en els quadres és molt realista és gairebé hiperrealista estic veient ara aquí algunes imatges dels quadres que hi ha a l'exposició i sí sí avui teniu aquest avantatge que qualsevol cosa que la podeu consultar a la pàgina web això que abans sí que no es podia fer ara entres dins la web de norma editorial o entres a la web de planeta posa per exemple poses a Google novetats planeta còmic gener del 2023 i ens surten totes les novetats que té el planeta per aquest mes que fort sí sí clar en norma còmics igual ECC igual Panini igual l'editorial que vulguis poses a Google el nom de l'editorial i novetats i ens surten totes les novetats per tots triar ara i posar la que vulguis i et surt hi ha molta més edició en castellà que en català això sí ja veuràs que gairebé tots posen novedades i perquè clar es dirigeixen el públic de tot Espanya i part d'Amèrica Llatina perquè és molt difícil fer-ho només en català perquè et limita molt les vendes ha de ser un producte de molt d'èxit bueno clar aquí sempre està això passa amb bola de drac passa amb sí però bueno bola de drac primer es va quan la van posar a la televisió per exemple primer es va fer el dobletge en català i després en castellà no? sí i en manga també va tenir molt més èxit en català sí sí sí sí potser perquè van sortir els clubs d'otakus que són els fidels seguidors del manga abans que se publiqués i abans que es fes per la tele i abans que s'edités hi havia ja molts clubs de manga a Catalunya i alguns d'ells feien molta feina com per exemple el manganíac d'Igualada el manganíac d'Igualada editava revistes i les divulgava per tot Catalunya i les feien en plan fancine o sigui en plan totalment d'aficionats de fes en aquella època ho feien amb ciclo hostil amb fotocopiadores i lligat amb una grapa i de qualsevol manera però tenien divulgació i ho repartien per les tendes de còmics i van ser precisament els aficionats els que es van dirigir a la televisió i es van dirigir a l'editorial dient però què feu que això no ho editeu no? quan nosaltres es vam posar en contacte amb Shueisha que és l'editora japonesa de Bola de Drac va ser a petició que la gent ens ho demanaven ens ho demanaven molts nois també alguna noia però sobretot molts nois que s'identificaven precisament amb el personatge de Son Goku i volien que s'edités aquí de totes totes i fins i tot els japonesos estaven sorpresos van dir voleu dir que això aquí us agradarà tenien els seus dubtes tenien els seus dubtes però manga és mundial ara sí però va començar a difondre fa 40 anys fa com 30 anys una miqueta més de 30 anys el seu boom va ser l'any 92 va coincidir amb l'època de Bola de Drac sí l'època de Bola de Drac va coincidir amb l'Expo de Sevilla i amb les i amb les Olimpiades aquí a Barcelona i amb les Olimpiades de Barcelona sí i era una època molt bona més per difondre coses perquè quan hi ha coses que tenen molt de ressò qualsevol cosa que surti en aquella època oi és el manga que ha sortit durant les Olimpiades o que surten no sé amb una data assenyalada nosaltres vam sortir el dia de Sant Jordi i a la campanya vam posar per Sant Jordi tots amb el Drac Bola de Drac a partir del 23 d'abril a tot Catalunya clar que no sé a vegades hi ha coses que et venen donades sí una mica per les circumstàncies perquè ve donat per les circumstàncies sí clar molt bé espera et sembla si deixem aquí l'espai jo no sé si ens ha quedat alguna coseta per comentar que tu tinguis aquest neguit de dir que això ho haig de dir del món del còmic del món de la vinyeta sé que no estaríem parlant moltíssima estona no hi ha hi ha més dies que hi ha clar clar exacte ja aprofitem en seguida en parlant perquè per exemple hem parlat del tema de Toni Ballori un altre dia podem dedicar-li a Carlos Pacheco que també ha mort fa poc i va ser un gran dibuixant de superherois podem parlar de l'autor que vulguis o dels pioners de la historieta espanyola o de la historieta catalana que n'hi ha un futral no? podem parlar de la Peles Mestre de Luis Pellicer de Eduardo Saez Mecachis vull dir per autors n'hi ha i a veure és que no tinc cap paper davant no vull dir no, no, no de memòria de memòria ja m'estic veient ja ho fem de memòria molt bé doncs Pere una abraçada i que acabis de tenir bona tarda i bona setmana gràcies igualment vinga adéu escoltem ara aquest tema que es diu Flor Groga de Manel ja sabem com t'agrada aixecar el braç i calcular el pol d'on ve el vent ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes quan marxes corrent ja hem entès que ets un ànim arrenca abandona les cases quan tothom dorm que t'agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son que ets un ànim però pensa t'ho bé que després tarta d'hora sempre arriba el moment quan s'obre com una flor rara el benediment i entens com si totes les bruixes del món coincidissin llegint el futur que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies que jo creia en tu ja sabem que 3.000 aventures bateguen rabioses lluny d'aquest racó que els guerrers s'avorreixen si no hi ha una mica d'acció ja hem previst que només morirà si algú et clava una daga d'aurada en el cor i com t'enterri una bona gent greixarà un raure fort i és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment quan s'obre com una flor groca el penediment si ho saps com si totes les bruixes del món t'estiguessin ensant en conjunt una rima encestal que et farà recordar que ho tenies que jo creia en tu si em lleves i fos rei reuniria les corres per incloure el codi penal que es prohibeixi a la gent anar pel món buscant re que no pugui anomenar que la por estaria allà però potser per venir a aprendre a passar-la junts i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies quan jo creia en tu omb imagen 25 20 20 20 Faltan poquets minuts perquè toquin les set de la tarda i no marxarem sense abans haver comentat l'últim dia internacional que ens faltava avui, que és el dia del menjar picant. Sí, sí, que sapigueu que hi ha un dia especial per celebrar aquesta efemèrida. El picant és un dels sabors més populars, especialment als països llatinoamericans. S'ho mena ja avui aquells condiments que fan també de cada plat una autèntica experiència culinària. No podem deixar de mencionar els xiles, també els pimientos, mare meva. És un ingredient molt popular, especialment en aquests països del sud, sobretot que s'utilitzen per la preparació de menjars que poden incendiar fins als palades més exígens. Entre les espècies picants més conegudes hi ha, per exemple, el pimiento morrón, també hi ha el chile i el que s'anomena l'ají, tant el groc com el jalapeno. La sensació de picant es deu a un compost químic conegut com la capsaicina, que és una substància que es troba en aquests condiments, generant una sensació com de cremor o de picor al entrar en contacte amb la mucosa bucal. És bo o dolent, per això, el consum dels menjars picants? Doncs bé, existeixen alguns mites sobre aquesta afirmació, si és bo o si és dolent. Doncs bé, si fa mal per l'estómac, perquè pot causar també hemorroides, si també per l'acidesa estomacal, o pitjor, encara també a vegades se'l considera com la causant de contraccions en dones embarassades. Res més lluny de la realitat. L'únic cert que hi ha de tot això és que en un accés a menjar picant sí que pot fer mal. Alguns estudis i investigacions indiquen que el consum moderat de menjars elaborats amb ingredients o condiments picants pot ser beneficiós per la salut. Per exemple, alguns d'aquests beneficis, doncs bé, menjar picant estimula el metabolismo a l'augmentar la calor corporal, accelerant, doncs, la velocitat amb la qual l'organisme crema calories. També que alguns condiments, com el curry, prevenen malalties degeneratives. O també, per exemple, com hem anomenat la capsaicina, és una substància química present en algunes espècies que pot actuar també com a afrodisíac en algunes persones. I també hem de dir que, per exemple, el menjar picant activa la circulació sanguínea. Mencionem ara alguns dels menjars o plats més picants de tot el món. Per exemple, tenim el Cic-Cic-Watt, que és considerat el plat més picant del món, eh? Cic-Cic-Watt, una mescla etíopa elaborada amb paprika, també amb el que s'anomena fenogrec i amb els pimientos rojos. També tenim el pollo herc, que és una recepta tradicional de Jamaica que consisteix en un pollastre marinat amb una barreja d'espècies, tals com, per exemple, el clau, la canela, la nau moscada i altres espècies també picants, molt picants. També, per exemple, tenim el que es coneix com a sambal, que és una salsa molt espessa i molt popular a Indonésia. elaborada amb, per exemple, caiena, també amb pimientos habaneros o també, per exemple, el pimiento de ojo, com es coneix. Doncs bé, ja ho sabeu, eh? Avui també dia internacional del menjar picant. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Gairebé són les 7. Nosaltres ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Us hem estat fent companyia des de les 5. Aquest parell d'oretes aquí, al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern. Podeu recuperar tots els continguts d'avui a la web ràdiodesvern.com o també els podcasts i els links que anirem deixant a les nostres xaixes socials del programa, que són arroba la Rambla 9.8.1, tot junt, en minúscula, tant a Twitter com a Instagram. Res més, ara toca escoltar l'informatiu de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí, al poble de la mà de l'Ua López. Nosaltres tornem demà dimarts, 17 de gener, a Sant Antoni, a la mateixa hora, també aquí de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM. Que vagi bé, una abraçada i abrigar-se. Màgazín matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern.