#304 - Estrena de l'obra "Adreça desconeguda" a l'Ateneu de Sant Just

La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu a mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6 Primer de tot, inaugurarem una nova secció un nou espai aquí amb la Sant Justenca jove col·laboradora que comença avui Lucía Fuentes Ella ens porta a l'espai a veure si ho tinc aquí a Vida de Poble Exactament Ens acosta a la vida Sant Justenca a partir de curiositats, anècdotes i entrevistes Després, tot seguit farem l'espai de mobilitat internacional amb l'Aroa Carmona del Casal de Joves Ella és la responsable del servei i ens posarà el dia dels projectes que s'estan duent a terme o que es faran properament com per exemple l'intercanvi juvenil a Geòrgia Després, ja a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10 després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern farem l'espai de cuina un altre cop amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just Ella ens explicarà les diferències que hi ha entre la salsa romesco i la salsa dels calçots Després, tot seguit també farem una entrevista a Nico Bassó Ell és actor i també professor de teatre d'aquí de Sant Just Resulta que aquest cap de setmana fa l'obra l'obra Adessa Desconeguda a l'Ateneu de Sant Just tant el dia 21 com el dia 22 de gener Parlarem amb ell una estoneta Vinga va, tot això estarà de seguida no marxeu que comencem A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Ara mateix són les 5 i 13 de la tarda i donem la benvinguda a la Lucía Fuentes aquí a Ràdio d'Esvern Hola Lucía, què tal? Bona tarda Bon dia i bona hora a tots Més ben dit, bona tarda Com esteu? Jo soc Lucía Fuentes i benvinguts a Fem Vida al Poble Doncs bé, com hem dit abans la Lucía avui s'inaugura s'estrena aquí a l'emissora local ella és estudiant d'aquí de Sant Just fa batxillerat i bé, Lucía, què és el que ens portes avui? Va, explica'ns una mica Doncs mira, primer explico una mica en què consisteix aquest nou espai Vinga És un espai dedicat a parlar de Sant Just la seva història els seus llocs d'interès i a més, farem entrevistes als comerços o a gent que ha viscut aquest Sant Just des de tota la seva vida Molt bé Així, doncs, conèixer una mica més el poble on vivim Sant Just, clar que sí que a vegades aquí a Sant Just tendim a marxar a Barcelona perquè és el que ens queda més a prop però també està bé conèixer el lloc on vivim i saber les cosetes que s'hi fan i també quitar-hi al nostre voltant I és meravellós Mira, no sé si sabeu que el més antic que tenim aquí és fins i tot del segle VIII abans de Cris Del segle VIII? Mare meva És una resta del poblat iberi que es diu Penya del Moro Sí Que està a dalt de la muntanya No sé si s'ha anat mai Doncs sí Algun cop he anat d'excursió a fer alguna sortideta així A més, està super a l'abast de tothom és una muntanya que és totalment assaquible per si hi ha algú que ens estigui escoltant que agafi informació i que sí, sí la Penya del Moro Ho coneguíssim Sí, i unes vistes precioses de tot el baix i una mica més i una mica de Barcelona no sé si tot però bé també una altra curiositat és que Sant Just no sempre s'ha dit Sant Just Ah, no? Abans es deia Villavirsa i això ho sabem perquè en el 2025 després perdó 925 després de Cris en un cartolari del Sant Cugat del Vallès un cartolari és un manuscrit on escriuen les propietats de cada territori us explicava i nombrava un nou territori que havien adquirit que li havien posat de nom Villavirsa i és molt curiós veure com el nom va evolucionant fins a dir-se Sant Just com el coneixem avui en dia doncs sí, la veritat mira, hi ha una revista aquí a Sant Just que té un nom semblant que es diu la Vall de Verz i Verz Villavirce bueno, es podria assimilar així crec que no sé si Verz té alguna cosa a veure amb la natura o amb algun tipus d'arbre que es digui hivern bueno, no ho sé ja s'hauria d'investigar s'hauria d'investigar sí sí, bueno però és interessant i a més en aquella època quan es deia Villavirce Sant Just era una terra de comptes era una terra on els rics de les ciutats de Barcelona construïen les seves cases les seves segones recidències i va ser fins amb Jaume I en el segle XIII que va augmentar tots els conreus i tota la demografia i va començar el primer poblat al redor de l'antic on abans estava l'hostal Vei no sé si sabeu on és el carrer del Raval de la Creu sí, oi tant sí, el carrer que segueix del mercat i creua amb el carrer de la Creu que hi ha fins i tot una Creu sí, sí, clar la Creu ara et dic la Creu on està sí, sí, ara l'ubico sí, doncs el raó d'aquells carrers va ser el primer poblat ostres, que fort allà tenim els orígens de Sant Just més o menys sí caram sí, sí i a més després formàvem part de Sant Cugat del Vallès doncs després vam passar a formar part de Barcelona en el segle XVIII amb el decret de Nova Planta d'acord aquest decret el rei el va fer per centralitzar una mica més tot Espanya i li era molt més fàcil governar sobre el terreny espanyol si les ciutats ja estaven totes molt més agrupades caram sí m'impressiona això que has dit que Sant Just jo crec que cal parar-nos en aquest punt un momentet que abans era lloc de segones residències o sigui que el que ara estem aquí vivint tranquil·lament a cinc minuts de Barcelona per dir-ho així amb cotxe amb transport una mica més transport públic però bé abans era la gent com que agafava les maletes de Barcelona i marxava cap a Sant Just a fer la seva visiteta o passar-se el seu cap de setmana com qui ara se'n va a la muntanya el seu lloc de tranquil·litat clar molt bé sí a més és tan tranquil i tan bonic que transmet home la tranquil·litat jo crec que és una de les coses que els veïns i veïnes de Sant Just més valora del poble i molta gent ve a viure aquí també precisament busquen això una mica de tranquil·litat estan sempre al costat de la gran ciutat efectivament i també cal dir que Sant Just era totalment agrícola o sigui el seu únic fons d'economia que tenien eren els conreus i això perquè ho dic perquè en 1860 va arribar l'oidi i la filoxera l'oidi era un fong que tapava la fulla de la planta i l'ofegava i la filoxera era una plaga que foradava les plantes això com a conseqüència més gran era que es carregava tots els conreus llavors els habitants de Sant Just que eren només 944 persones en comparació com som ara que som 17.494 hi ha molta diferència doncs érem super pocs i i es van quedar sense ningun tipus d'economia sense ningun tipus d'ingrés llavors el que tothom va fer va ser entrar a Barcelona que hi havia molt més tipus d'ingressos o de guanyar diners una altra forma de guanyar-se la vida suposo sí i a més la gent rica els comptes anaven augmentant les cases aquí a Sant Just perquè s'enriquien molt més perquè hi havia més gent a les ciutats ostres mira tot això per el tema de la filoxera també que es va carregar tot el tema de les produccions agrícoles sí i Sant Just anava a desaparèixer i a ser només un lloc de gent de segones residències mira fins que van començar a construir més comerços i serveis perquè la gent pogués dedicar-se a una altra cosa que no fos només al Comreus i així tinguessin unes altres sortides i no necessitessin anar fins a la ciutat de Barcelona clar home bona pensada vinga què ens dediquem per poder-nos treure les castanyes al foc va sí intel·ligent van ser i fins al segle al final del segle XIX que també van començar a crear xarxes d'esplai cultura política i així va ser una mica com va va sorgir el poble en si de Sant Just abans era simplement el primer poblat de gent i ara ja tenien el seu ajuntament la seva cultura en comú i això jo crec que els va unificar tots molt més home doncs sí convertint-se Sant Just una mica més ubicant-se més en el mapa que la gent el pugui situar una mica més tot i que ara jo conec molta gent que quan li dic que visc Sant Just esvern a Lucía es queden com un ostres no ho acaben d'ubicar li dius a veure a prop d'Esplugues a prop de Sant Feliu i diuen home sí és que dius home com no pots ubicar Sant Just en el mapa a mi em passa un mateix sempre que parlo amb algú de Barcelona sinó perquè jo he vist que Sant Just on està això? on? fora de Barcelona a prop de ah vale vale és que era una mica així sí bueno jo sempre els invitaré a vindre a un maco que és a un poble bueno en el segle XX va anar creixent la demografia i tota la ciutat i l'urbanisme i van començar construint la Rambla en Modulell i tot el seu eixample la Rambla en Modulell és la que creua amb la carretera d'Esplugues però segueix la Rambla de Sant Just cap a baix vale també es va construir la barriada del Sagrat Cor que són totes les cases i els carrers que estan per baix del Parador sí també es va crear la Plana Pedrosa tot aquell barri per sobre de Can Meli i la Bonaigua exactament correcte sí i també es va crear per últim en aquesta dècada Can Freixes l'actual Casa de la Dona vale i on aquest any es van fer els concerts de la Festa Major correcte sí sí sí mira com tu saps això eh pels concerts de la Festa Major clar que sí home sí i també i també bueno no sé si el diràs l'últim barri el de Maslluí aquest ja és bueno el més nou podríem dir sí sí sí aquest sà bueno al final ja però és és el més el més és l'últim de l'últim l'últim l'últim que ara vas a dir sí bueno però bueno amb el temps ja van a seguir sí i es va es va construir la Miranda i tot el barri del redor clar que jo no sé si primer va ser l'escola que es va dir la Miranda i després bueno les cases que hi havia al voltant es van dir unificar com el barri de la Miranda o potser aquell barri ja tenia aquell nom i a l'escola li van posar perquè ja hi havia el barri és veritat perquè si no això ho hauríem d'investigar que a vegades les coses agafen el nom i dius que és primer per això o per l'altre bona pregunta la qüestió que es va crear també al barri de la Miranda sí sí i després també per la dècada del 50-60 els pisos del carrer nord que és tocant la Maragall que jo ara també els limita amb esplugues sí de fet allò és un dels extrems de Sant Just i justament hi ha el carrer és el mateix carrer nord que poses un pas estàs a la Mallola per dir-ho així i allò ja és pràcticament territori explodent i a l'altre costat és de Sant Just sí sí és un dels límits que des que ho van construir ja ha sigut limitat esplugues i Sant Just sí bé i després es va es va construir també el barri de Bell Soleig les cases per sobre de la plaça Molt Falcone exactament que jo a vegades confonc aquesta zona la del barri Bell Soleig amb la que has dit abans la Plana Pedrosa queda una mica difuminat pot ser perquè és el que queda amunt de Can Mèl·lic i la gent ho ubica i ho uneix així tot junt sí més o menys la plaça la plaça Mont Falcone és la que divideix una mica els dos però bueno i després es van anar construint les fàbriques i doncs amb les fàbriques paral·lelment els polígons clar que ara tenim dos el sud-oest que és el que està tocant a Maslluí i després el pont reixat que és el que està per sota el Walden és veritat sí aquests dos polígons són els més bueno els que la gent té de referència d'aquí de Sant Just sí bueno i la política d'Espanya va canviar de monarquia a república però això va ser abans de començar a construir tant com la Miranda i i pues va haver uns uns atacs petits perquè Sant Just es va fer un exèrcit als seus veïns els seus veïns van formar un exèrcit què dius? sí quan només érem 2.400 en aquell moment 2.400 habitants i ja teníem exèrcit a Sant Just però ho van formar ells mateixos per defensar-se de l'enemic el més fàcil que els hi hagués sigut hagués sigut agafar la seva família anar-se a la ciutat de Barcelona les més grans que eren les que estaven més protegides per l'exèrcit però en lloc d'això van defensar-se ells mateixos mira bueno exèrcit posem exèrcit entre cometes per dir-ho d'alguna manera grups que s'autodefensaven més que la gent no es pensi aquí ara que tenim problemes amb l'Otan ni res simplement això grups de veïns i veïnes del poble que es volien defensar sí però em sembla interessant perquè això que he dit que abans poder el més fàcil era anar-se a la ciutat i defensar-se ells mateixos que uns altres els defenguessin a ells però fent això no només es defensaven a ells sinó que a més defensaven els arrels que havien estat construint aquí les seves parets i a lo millor també els veïns de davant que havien conegut i s'havien fet amics davant de tot home és que deixar el lloc on un neix i on un creix és molt molt difícil ho estem veient ara també amb les guerres quan la gent ha de marxar o no només amb les guerres o també per qüestions mediambientals que hi ha desastres naturals realment és molt dur haver de deixar el lloc on vius i per això la gent no m'estranya ferrissada a defensar el seu lloc la seva llar la seva família els seus veïns sí em sembla molt bonic molt de nosaltres i i doncs bueno així amb els polígons va anar creixent tot més gent arribant i visquer per viure aquí els nostres límits es van anar creixent fins ara amb el Golden i més caballau fins i tot també amb el Lluïc és un mes nou sí i doncs em sembla molt interessant veure com passa d'un caràcter agrícola totalment agrícola a principis del segle com ara actualment és d'un caràcter residencial sí la veritat és que Sant Just té bueno té aquesta part maca per dir-ho així que inclús a vegades pot jugar una mica a la contra perquè al ser tan residencial la gent potser no fa tanta vida de poble o potser falta bueno sí que n'hi ha de gent que fa via de poble sí que n'hi ha i n'hi ha bastanta però bueno n'hi ha una altra que potser es queda una mica més al marge de les coses que es fan i això però bueno culturalment parlant i a nivell d'activitats però bueno molt bé doncs això molt bé Lucía ha estat superbé aquest primer espai que ens has portat ens has acostat la història de Sant Just des dels seus orígens i pràcticament fins al dia d'avui que no és gens fàcil passar tots aquests segles que hem anat comentant i la creació dels barris i tot Lucía un plaer haver-te conegut i t'esperem les properes setmanes aquí també a l'emissora si et sembla molt bé moltes gràcies doncs que vagi bé i bona tarda bona tarda adeu Lucía ens quedem escoltant aquest tema de piano i xelo canon en de canon en re vaja vaja vaja vaja Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A més a més, hi ha una gran varietat de sabors per escollir amb les crispetes. N'hi ha de caramel, que són les típiques de colors, no? També hi ha les més tradicionals, les que són de mantega. Inclús també n'hi ha de sabor a formatge, a curry, a xocolata i també sabor a barbacoa, ja com les patates, pràcticament. De fet, s'estima que l'origen es remunta a principis de l'any 1500. El blat de moro va ser cultivat per primera vegada a Mèxic, extenent-se, posteriorment, cap al sud d'Iberoamèrica. Els indis azteques i els peruans van incorporar el blat com a aliment bàsic, utilitzant les crispetes també amb finalitats ceremonials. Feien, per exemple, collars, feien adornaments, també per invocar la pluja, inclús a la fertilitat. El gra del blat de moro té una mena de pell externa, que s'anomena pericarpi, el qual és molt gruixuda i impermeable a la humitat. Per altra banda, també conté una certa humitat en el seu nucli, que està ple d'almidó. I quan es calenta aquest gra, a uns 175 graus, l'aigua que el conté es converteix en vapor, generant fortes pressions i explosions internes. d'això que el gra del blat de moro, quan el calentem molt, molt, molt, per exemple, quan el col·loquem en una paella o inclús també al microones, acabi explotant i acabi donant les crispetes. L'almidó que té a dins del gra s'infla i acaba, com hem dit, explotant. També hem de dir que es refreden molt ràpidament, un cop s'han calentat i prenen aquesta forma peculiar de crispetes que estan les caracteritzant. Parlem també dels beneficis que ofereixen les crispetes per la salut. Per exemple, contenen vitamines del complex B i E. També tenen més minerals i antioxidants que algunes fruites inclús. Les crispetes també afavoreixen la digestió i combaten els radicals lliures. Són aptes per persones diabètiques intolerants al gluten. I també sempre diuen que és millor consumir-les al natural sense mantega ni colorants o sabors artificials. Per tant, si esteu al cinema i voleu mantenir una mica la silueta i cuidar-vos la línia, escolliu sempre les que són naturals i no les que són de colors, que sempre acaben portant una mica més, bastant més de sucre. Sous-titrage Société Radio-Canada Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Hem parlat del Dia Internacional de les Crispetes, avui, 19 de gener, i comentem-ne les efemèrides, aquestes cosetes que van passar tal dia com avui. Per exemple, es va estrenar l'obra l'any 1907 de La Santa Espina, amb un text d'Àngel Guimarà i música d'Enric Morera, al Teatre Principal de Barcelona. També hem de dir que, tal dia com avui, el 19 de gener del 2009, es va fer la primera edició dels coneguts Premis Gaudí del Cinema Català, que, per cert, es celebren aquest proper diumenge 22 de gener. Després també tenim, per exemple, altres cosetes. es va estrenar a Roma l'any 1853 l'òpera Il Trovatore, de Giuseppe Verdi. També, tal dia com avui, Indriagandi va ser escollida la primera ministra del país a la Índia. Això passava un 19 de gener del 1966. Parlem d'aniversaris. Persones que avui fan anys, que avui seria el seu aniversari, o que l'és, si encara estan vives. Per exemple, al Barcelona, el 1919, un 19 de gener, va néixer el poeta Joan Brossa. Poeta, també dramaturg i artista plàstic català. Avui també faria anys el senyor James Watt, que va néixer a Escòcia el 1736. Ell va ser matemàtic, enginyer i un dels inventors de la màquina de vapor, James Watt. Avui també és l'aniversari, bé, seria l'aniversari, us celebraria Edgar Allan Poe, que va néixer a Boston el 1809, escriptor de poesia, eh? Novel·la, conte, relats curts, famosíssim, Edgar Allan Poe. Vinga, i acabem parlant de necrològiques. Tal dia com avui va morir en Josep Trueta, metge traumatòleg català, de fer ja un hospital aquí a Catalunya, que du el seu nom, Hospital Josep Trueta. Doncs bé, va ser metge i cirurgia català, catedràtic d'ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català. Aquest metge reconegudíssim va morir a Barcelona el 1977. També tal dia com avui va morir Eric Buegeling, filòsof polític, va morir a Palo Alto el 1985. També avui, i amb aquesta necrològica, acabarem aquesta secció. Es va morir Heidi Lamar, actiu, actriu, productora i també inventora. Va morir als Estats Units l'any 2000. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Toc ara mateix fer l'espai de mobilitat internacional i per això tenim el telèfon a la persona encarregada responsable del servei des de l'Ajuntament de Sant Jús. És l'Aroa Carmona. Hola, l'Aroa. Què tal? Bona tarda. Hola, Lúria. Bona tarda. Com esteu? Bé, molt bé. Feia dies, setmanes inclús, també, que no ens posàvem el corrent de tot el que està passant de mobilitat internacional aquí al poble. És cert, perquè a finals de novembre i gairebé fins a Nadal vaig estar fent projectes fora, vaig marxar fora, després van venir els Nadals i per això s'ha allargat una mica més. Llavors aquí estem per explicar-nos tot el que ha anat passant. Clar que sí. A veure, sabem per l'agenda perquè està notat com a data especial que hi ha la propera sessió informativa de l'intercanvi juvenil que es farà a Geòrgia. Sí, sí, sí. És aquest divendres a les set de la tarda al Casal de Joves. És oberta a tothom, és gratuïta, de fet convidem a tots i totes, encara que no ho tinguin ben clar si volen o no volen venir, els convidem a venir, perquè s'informin una mica millor i després prenguin la decisió final i explicarem una mica més en detall en què consistirà aquest nou intercanvi juvenil per menors d'edat. Recordem que és per gent de 13 a 17 anys que tindrà lloc a Geòrgia, com bé has dit, a l'època de Setmana Santa, concretament de l'1 al 12 d'abril. Molt bé, que és quan també els instituts tenen festa, no?, per poder-ho compaginar, més o menys? Sí, sí, de fet, agafa, si no, si no dic malament, agafa un parell de dies lectius, però, bueno, recordem que això és un servei municipal i nosaltres el que sempre fem és que des de l'Ajuntament ens posem en contacte amb les direccions als centres per dir-los, no?, als joves que estan participant i que, òbviament, no els penalitzin. Quina temàtica, Aroa, recorda'ns, és la d'aquest intercanvi? Doncs mira, el títol és Pe Planet i és Pe Planet perquè, d'una banda, es tracta l'emergència climàtica, però ho fa des d'una perspectiva positiva i fotogràfica. Clar, en anglès, photography també va en P, positive també va en P, per això Pe Planet, perquè el que volem fer o el que volem intentar treballar és una mirada positiva, no és que l'emergència climàtica no hauria tingui res de positiu, no m'ho a veure, vull dir, tampoc anem a dir això, però sí que volem com utilitzar aquesta mirada positiva de totes les oportunitats que nosaltres tenim per treballar aquest aspecte, no? O per aturar-lo o per redirigir-lo, doncs ho farem a través de la fotografia, a més a més, serà com el nostre element de treball o eina de treball preferent. I quins altres països, a més a més, a Geòrgia i a Espanya també hi participen? Doncs mira, tenim d'una banda a Geòrgia, que és el nostre país d'acollida, i per tant hi assistiran deu joves d'aquell país, i d'una altra banda Bèlgica. Ja sabeu que nosaltres a la Setmana Santa treballem molt amb Bèlgica, sempre tenim un intercanvi que coordinem amb Bèlgica, però normalment el fem trilateral, no? És Bèlgica-Sanjos i sempre busquem un país més. Doncs en aquest cas, igual que va ser l'any passat a Islàndia, doncs aquest cas és el mateix, no? Amb Bèlgica i a Geòrgia, que ens hem quedat amb les ganes de fer-lo l'any passat, recordeu que al final vam canviar per Islàndia, llavors aquest any hem tornat enrere i hem dit aquest any el podem fer, les perspectives són positives, vull dir, som-hi, i això ho farem. Que bé. Després suposo que hi haurà un procés, després d'aquesta reunió informativa, hi haurà un procés com de preinscripció, no? Per saber quins candidats, hi ha perquè també hi ha places limitades per això, clar. Sí, sí, sí, exacte. Vull dir, nosaltres ho gestionem d'aquesta manera, fem la reunió informativa, com hem dit el divendres a les 7, a partir d'aquesta hora, a partir que acaba la reunió informativa, que durarà aproximadament uns 30-45 minuts, s'obren les inscripcions. Les inscripcions es fan a través del web del Casal, com s'està fent la inscripció a cursos o a sortides, etcètera, d'un mateix sistema. Llavors, allà, els joves o les famílies interessades hauran d'omplir un formulari, preinscriure's, i fins al dia, espera que no t'ho vull dir malament, fins al dia 27 al matí, direm l'hora exacta a la reunió informativa, els joves tindran temps per presentar-me al mail de mobilitat una carta de motivació. Una carta de motivació que pot ser en format carta o pot ser en format vídeo, pot ser en format cançó... Visca l'originalitat. Sí, exacte. Qualsevol expressió, qualsevol metodologia, diguéssim, però que ens expliqui el per què aquesta persona vol participar en aquest projecte, que ens mostri quina és la seva motivació, les seves ganes, que és el que al final compta més, no? Llavors, dia 27 de gener, que és divendres, el següent farem la selecció de participants a través del recomptar d'apunts de les inscripcions, perquè cada la selecció té unes certes variables que es poden trobar a la web del casal, a través de les quals escollim els participants, no? Doncs si són a Sant Jús, si es podien a Sant Jús, si es fan activitats al casal, etcètera, i, òbviament, a través de la carta de motivació que ens presentin, d'acord. Llavors, fem aquesta selecció, se'ls comunica a les persones seleccionades i se'ls dona una setmana més per acceptar la seva participació i presentar-nos els altres documents que necessitem i llavors aquí ja tanquem la selecció i ja fem la resposta de vols. I, Aroa, deixant de banda una mica l'intercanvi jovenil a Giorgia, que ja ens anirem informant en altres trucades que també anem fent. Què més s'està produint ara pel que fa a la mobilitat internacional? Bé, doncs, tenim en marxa, de fet, des que va ser aprovat el juliol, va començar-se a gestar, o sigui, a implementar-se, perdó, el setembre, el projecte de solidaritat de la companyia Maremeva, que estan fent activitats, han fet activitats del Casal de Nadal aquí i Casal, estan preparant altres actuacions, doncs, totes aquestes accions que estan fent en part estan subvencionades per aquest projecte de solidaritat i encara durarà fins al juny de l'any que ve, vull dir que s'està duent a terme, no?, diferents activitats d'aquest projecte. S'està treballant ara mateix en la convocatòria del 23 de febrer, que és la primera convocatòria de l'any per projectes internacionals. D'acord. Què vol dir això? Això vol dir que és el dia al límit que tenim les organitzacions o serveis que treballem en aquest àmbit per presentar nous projectes. D'acord. D'acord. Llavors, a l'any hi ha dues convocatòries. Està una el 23 de febrer i una el 4 d'octubre. Aquestes són les dues dates que tenim les organitzacions que encara no tenim l'acreditació que és una altra història que si vols ho deixem per un altre programa perquè dona molt de si. Són les dues opcions que tenim durant l'any per presentar projectes a la comissió. Llavors, estem ara treballant amb diferents partenariats o amb diferents grups de socis els propers projectes que volem presentar per aquesta data. Molt bé. Ja ens adelantaràs també en quins són aquests projectes que esteu treballant i això. Sí. Ara, també volia preguntar-te sobre l'intercanvi a Alemanya el Digital Head Revolution. Sí, és veritat. Ostres, està passant. Bé, de fet, acaba demà. Demà és l'últim dia. Bé, avui és l'últim dia de projecte dels joves. Avui ja fan tota aquesta part d'avaluació i tancament de projecte i demà ja tornen. Demà és el dia de tornada. Doncs està anant superbé. Els joves van marxar el dia 10. Són sis joves, tres noies i tres nois. que estudien a l'escola de l'Antoni Algaró. Sí. Aquí de Sant Just. És el primer cop que aquestes persones participen en un projecte d'aquest tipus i la veritat és que el feedback que m'estan donant és meravellós. Tant ells com els com els com els trainers, com els facilitadors que estic en contacte amb ells perquè treballem molt sovint junts per tant ens coneixem molt i també estem tenint un feedback molt xulo. Clar, no us puc explicar detallets perquè encara no han tornat i m'han fet la renava d'avaluació i m'han d'explicar més coses però per les fotos que estic veient, per els comentaris que m'estan fent, bona experiència. Estan passant super. D'acordem que això és un intercanvi alemanya destinat a joves entre 18 i 30 anys i que és un intercanvi juvenil europeu organitzat pel casal i joves d'Alemanya no sé si també de Croàcia, Itàlia, Grècia, Macedònia. En total, imagina't, són sis o set participants per grup i hi ha un, dos, tres, quatre, cinc, sis països, doncs gairebé cinquanta persones estan ara mateix participant i tot molt mediterrani, no?, excepte Alemanya i Massària del Nord. Sí, molt guai, sí, sí. I recordem que han estat, bueno, estan aquests deu dies treballant temes de salut mental, barrejar també amb altres coses relacionades amb les tecnologies, no?, amb temes de fotografia, de disseny infogràfic, amb les digital tools, no?, que es diuen en anglès, que són amb totes aquestes eines digitals que estan ara a l'abast de tothom, doncs treballant tota aquesta temàtica de salut mental, efectivament. I ho estan fent de manera gratuïta, completament, perquè està subvencionada per el programa Erasmus Plus, i doncs amb la coordinació d'aquesta organització alemanya en la que tant treballem, que és NatureCulture, i la nostra supervisió, no?, i acompanyament des del Casal de Joves. Aroam, hi ha alguna altra coseta que ens vulguis posar al dia o, si et sembla, comentem amb els oients on poden trobar tota aquesta informació, si del servei de mobilitat d'aquí de l'Ajuntament de Sant Just té alguna manera de contacte, xaixa social... Sí, mira, si diem contactes perquè crec que hem donat molta informació i el que no vull és que es perdi com el més important que hem dit avui, que és aquesta reunió informativa per l'intercanvi de menors el proper dia, bueno, aquest proper divendres, dia 20, aquell Casal de Joves, a les 7, i si d'acord a les properes sessions, a les properes entrevistes i us explico una mica què tal tot el que hem treballat a Aruba, aquesta illa del Carib on el servei de mobilitat va estar al novembre i tots els projectes que tenim entre mans. Si et sembla, Núria, et sembla bé? Em sembla molt bé. Perfecte. Vale, doncs la informació la poden trobar o ve escrivint al servei al seu mail que és mobilitatinternacional arroba santjus.org o ve trucant al Casal de Joves al 93 3 0 2 5 2 o venint directament al Casal de Joves o escrivint el mail al Casal de Joves al casal arroba santjus.cat o al web del Casal que és 3 B baixes dobles casal casaldejoves.com Vull dir, tot poden trobar o a l'Instagram a l'Instagram de mobilitat arroba mobilitat santjus també poden trobar tot a la info o sigui que tant Casal com jo en el servei estem oberts estem a toper molt bé doncs Aroa moltíssimes gràcies per agafar-nos el telèfon i res queda pendent la propera visita del servei de mobilitat d'aquí uns dies molt bé doncs gràcies a vosaltres per trucar vinga Aroa un abraçada molt forta adeu que vagi bé adeu igualment chau chau ... ... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Faltan 5 minutets perquè toquin les 6 de la tarda, 5 minutets per connectar amb el butllet informatiu de Catalunya Ràdio i després amb el de Ràdio d'Esvern. Comentem ara perquè aquest diumenge, dia 22 de gener, es celebren els Premis Gaudí, concretament la quinzena edició. I no ho diem així perquè sí, seran uns Premis Gaudí amb un retoc Sant Justenc. Hi haurà una olor d'una jove Sant Justenca que ha estat nominada, sí, sí, en aquests Premis Gaudí. De qui es tracta? Doncs es tracta de Clara Aguilar i està nominada com a millor música original de la pel·lícula Suru. Suru és un llarg metratge de ficció dramàtic dirigit per Miquel Gorrea amb la productora Nocturna Pictures, també l'Astor Media, Malmo Pictures i Irusión. Està dirigida per Maika Sanz a nivell de producció i un guió de Miquel Gorrea i Francisco Kosterlitz. Doncs bé, en aquest llarg metratge tenim que la Clara Aguilar Sant Justenca va fer la part de música i ha estat nominada. Suru, a més a més, també està nominada en altres categories, per exemple, com a millor muntatge, també com a millor direcció artística. També la tenim a veure com a millor pel·lícula nominada, de fet, la categoria principal per dir-ho així, millor pel·lícula, Ajuntament, Suru, nominada amb el Carràs, el fred que crema i nosaltres no ens matàvem, no ens matàvem amb pistoles. Doncs bé, apunta a aquesta pel·lícula i tenim una Sant Justenca que ja ha posat de part musical. Aquest diumenge sabrem, doncs, si la Clara Aguilar s'emporta l'estatueta o no. Per cert, tots els premis normalment tenen un premi d'homenatge. Aquest any se li dona a Jaume Figueres, que té el Gaudí d'Honor 2023. Ho va decidir així, doncs, la Junta Directiva de l'Acadèmia del Cinema Català. La presidenta d'aquesta, bé, de l'Acadèmia és Judit Culell. I, doncs bé, entre altres membres de la Junta, per exemple, tenim Eduard Sola, la Carla Simón o, per exemple, el Carlos Rios. I han decidit, van acordant el seu dia, distingir a Jaume Figueres amb aquest premi d'honor, que es diu Premi d'Honor Miquel Porter 2023. És el màxim reconeixement, de fet, del cinema català. I no només per la seva importància com a cronista de cinema, a través de la qual ha contribuït, com pocs, a la generació de vocacions cinematogràfiques d'aquest país, sinó també per la seva visió lliure i apassionada, diuen com a programador i artífecs d'un circuit de cinemes, sense la qual l'escola de Barcelona no hauria trobat on posar-se, ho han dit així. Doncs, precisament per això, rebrà en Jaume Figueres aquest guardó honorífic. Per qui vulgui saber una mica més de la figura de Jaume Figueres, la seva trajectòria ha estat marcada pels 26 anys liderant el programa Cinema 3, de TV3, en dues etapes. La primera ho va fer fins l'any 96 i la segona fins l'any 2016. El parèntesi va conduir a Jaume Figueres fins a Canal Plus, on es va encarregar de les transmissions de la gala dels Òscars de Hollywood, fent tàndem amb Anna García Sinyeriz, amb qui també va copresentar el programa Magacinet. Figueres també escrivia a la famosa revista Fotogrames, eh? Va, que ara passarem a connectar amb Catalunya Ràdio i no marxeu, eh? Perquè a partir de les 6 i 10 aquí seguim amb el magazín de tardes La Rambla. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. Els sindicats de l'ensenyament mantenen la vaga per dimecres i dijous de la setmana que ve, malgrat l'última reunió negociadora amb el departament USTEC. El sindicat majoritari reconeix que s'ha fet un pas endavant a les converses, però que encara no són suficients per acabar no fent la vaga. I Holanda Segura és la secretària nacional d'USTEC. Ha estat un pas endavant amb el que fins ara, doncs, se'ns havia anat proposant, però igualment hem vingut aquí a demanar alguns elements més que considerem importants, com seria, doncs, la negociació del calendari i sobretot aquest compromís que també es blindi el juliol pel personal que estan treballant en els centres. A la reunió, la secretària general de la Conselleria, Patrícia Gomà, ha traslladat als sindicats que la Generalitat pagarà el complement d'antiguitat als 6 anys i no als 9, a més de reduir en dues hores l'horari lectiu pel personal de més de 55 anys a partir del curs vinent. Pel departament, aquestes millores suposen revertir totes les retallades. Allò que durant 12 anys s'ha estat executant i que s'ha estat vivint com una reversió de drets, com una pèrdua de drets, en un any i mig, dos anys, hem aconseguit posar, doncs, fil i agulla en el tema i tenir calendaritzat i tancar la reversió de totes les retallades. Els sindicats, de tota manera, han demanat una nova reunió amb educació abans de les mobilitzacions de la setmana que ve. Notícies breus, Sergi Molero. Pedro Sánchez agraeix a Pere Aragonès la seva presència avui a l'inici de la cimera hispano-francesa de Barcelona i el president de la Generalitat ha dit a Macron que Catalunya vol ser un estat de ple dret a la Unió Europea. Sánchez també ha destacat que la Constitució s'està complint a Catalunya com a resposta a la manifestació que volia mostrar que l'independentisme continua actiu. Precisament, unes 30.000 persones, segons els organitzadors, s'han concentrat a Montjuïc a la zona de les quatre columnes i al llarg de l'avinguda Maria Cristina per protestar contra l'estratègia del govern espanyol de presentar aquesta trobada com una mostra que el procés s'ha acabat. La Guàrdia Urbana, però, rebaixa dràsticament la xifra d'assistents a les 6.500 persones. Un dels moments que més decibels ha registrat ha estat una xiulada i escridassada al president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras. En el seu discurs, després, des del Palau de la Generalitat, el president Pere Aragonès ha tret ferro a aquesta situació. Avui l'independentisme ha sortit del carrer i ho ha fet d'una forma immensament majoritària, amb actitud propositiva, i crec que això és el que cal posar en valor i no, doncs, el que són expressions minoritàries que no representen el conjunt de l'independentisme. L'FMI, el Fons Monetari Internacional, calcula, creu, que l'economia espanyola evitarà la recessió. Calcula, de fet, que el creixement de l'any passat es va situar en el 5,2%, 6 dècimes més, de la seva estimació inicial. La millora ha estat conseqüència del bon comportament del turisme i d'altres serveis que també han funcionat bé i de l'augment de l'ocupació a nivells anteriors a la pandèmia. Els advocats d'Eva Kaili, una de les principals implicades en l'escàndol de suborns, conegut com el Catergate, que afecta el Parlament Europeu, han denunciat que l'exvicepresidenta de l'Eurocambra ha patit un tracte vexatori a la presó. Denuncien que entre l'11 i el 13 de gener va estar durant 16 hores incomunicada en una sala d'una comissaria passant fred perquè no li van donar una segona manta. A banda, es trobava malament per una menstruació molt abundant i no va poder rentar-se. Segons els lletrats, això es pot considerar tortura i, textualment, ho han qualificat d'actes de l'edat mitjana que violen la Convenció Europea dels Drets Humans. La fiscal acusa l'actor Alec Baldwin d'homicidi involuntari en el cas de la mort a trets de Halina Hutchins durant el rodatge de la pel·lícula Rust l'octubre del 2021. Els càrrecs els ha presentat avui la Fiscalia de l'Estat de Nou Mèxic, als Estats Units. La fiscal eleva la mateixa acusació contra l'encarregada de protocol de seguretat, amb les armes del rodatge que eren de la seva atribució, i ha acordat una acusació menor d'ús negligent d'arma mortal amb l'ajudant de direcció que havia de lliurar la pistola a l'actor. Esports, Marta García. Ara comença la TDG, on podreu seguir per la web i l'up de Catalunya Ràdio el Barça-Madrid de la Supercopa Femenina de Futbol que arrenca a dos quarts. Les Blaugranes i gent amb este 11 titular. Panyos a la porteria, Lucie Brons, Irene Mapi i Rolfon Defensa al mig del camp, Walsh, Aitana Bonmatí i Patri, i al davant, Cernogorcevic, Jaycee i Clàudia Pina. A les 7 començarà la TDT del Barça-Seuta de Copa, eliminatòria de 8 anys de final a partit únic a partir de les 8. Més tard, a les 9, Vilareal, Madrid també en la Copa. El Barça de bàsquet juga en la pista del Baskònia amb un recuperat Satoranski en partit de l'Eurolliga. Començarà a dos quarts de nou i ho podreu seguir per la transmissió de bàsquet en la web i l'up de Catalunya Ràdio. Ja és oficial que Jan Sommer fitxa pel Bayern de Múnich. El porter fins ara en el Borussia Monchek Blackback firma fins al 2027. Espanya jugarà contra Malàisia als vuitens de final del Mundial d'Oquerba. Han acabat tercers de grup després de Pedres de migdia davant a Anglaterra per 0 a 4. Rafa Nadal estarà entre 6 i 8 setmanes de baixar per una lesió en el so esiliac del maluc Esquerre. És la musculatura que permet la rotació i flexió de la pelvis. I Àlex Palou, pilot del xip Ganassi en la IndyCar i reserva de Magdalena en la Fórmula 1, ha anunciat la creació d'una escuderia que durà el seu cognom i competirà en l'Eurocap 3, una competició de monoplaces que s'estrena enguany en el calendari internacional. Fins aquí les notícies. A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat. El dilluns 13 de febrer... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'Ua López Ribas. Reactivat el Pla Bencat per un nou episodi de Fort Ben Generalitzat, aquest s'havia desactivat aquest matí, però davant la previsió d'intensitat del fort vent aquesta tarda nit i matinada s'ha decidit tornar a activar l'alerta. Les comarques on es preveu un major impacte són la Noia, l'Alcà, el Baix Camp, l'Alpenedès i el Baix Penedès. Tot i així, el fenomen serà generalitzat arreu, menys al nord del país, amb cops de més de 90 km per hora. El vent bufarà de component nord i oest, girant a component nord de cara a la matinada. La combinació del vent i la neu produirà el fenomen del tor, per la qual cosa no és recomanable fer activitats d'alta muntanya. La comarca del Baix Llobregat activa l'alerta per perillà a partir d'ara de les 6 de la tarda i fins les 6 de la matinada de demà. Recordem a la ciutadania que en episodis de vents forts no s'han de deixar testos o altres objectes no estàtics a les façanes i que també cal vigilar amb el mobiliari urbà, l'arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure. La campanya nadalenca cap infant sense joguina recull 900 euros que han permès portar joguines a més de 60 infants de Sant Just d'Esvern. Es podia col·laborar amb aquesta campanya comprant un val simbòlic de 5 euros en qualsevol de les 15 botigues participants. La campanya estava oberta a la participació i col·laboració de la ciutadania del 12 de desembre al 2 de gener per garantir que arribessin regals nous i adequats a les edats dels infants de famílies en risc d'exclusió social. En anteriors edicions s'han aconseguit més de 1.200 euros que sumats a l'aportació municipal permeten portar aquesta joguina a més de 60 infants del municipi. Aquest diumenge se celebra una festa i plantada de rosers al Roserà de Torreblanca. Dins el cicle d'activitats d'espai públic de l'AMB se celebrarà la festa de les Roses amb els amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat. Es convidarà a gaudir d'un itinerari guiat pel parc de Torreblanca i es finalitzarà la jornada amb una plantada popular de roses. També es podrà participar en un concurs de dibuix per a infants sobre la rosa i els rosers. El punt de trobada és el roserà del parc de Torreblanca a prop de la porta d'accés per l'Avinguda Generalitat. És una activitat totalment gratuïta però per assistir-hi és imprescindible inscriure's al correu electrònic activitatsmetropolitanes arroba bsn.cat o trucant de dilluns a divendres a 10 del matí a una del migdia al telèfon 93-256-2220. La inscripció es tancarà demà divendres a la una del migdia. I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Justenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix. Bet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. La Justa el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa a Sant Just passa per La Justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern. Agafem les coses, marxem fins Cuina Miracle, restaurant d'aquí de Sant Just, i parlem amb en Joan Targarona. Hola, Joan, què tal? Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Com anem? Bé, molt bé. Ja veiem calçots, algunes parades del mercat, comencem ja a olorar aquesta salseta, eh? Típica, el romesco. Què tal per Cuina Miracle amb tot això? Doncs, mira, ara ja estem, ja hem entrat en producció i en època. Vull dir, ja aquest cap de setmana ja em vam vendre uns quants i la previsió, doncs, és vendre'n més aquest cap de setmana. De fet, doncs, mira, ja tinc uns clients, doncs, que ens han encarregat crujos i ja ens han encarregat mils nens. Vull dir que, bé, de moment, de moment, anem bé. Com a mínim, aquesta no els haurem de cuinar, que seria una feinada, però, bueno, nosaltres en cuinarem uns quants per un temps de setmana i sí que volia parlar-vos una mica, doncs, una mica del que és el calçot i de plats que podem fer o com el cuinarem. També parlar-vos una mica de com faríem la salsa de calçot o la salsa típica per menjar els calçots, no? El calçot és... Que no és el mateix que la salsa romesco, no ens confonguem, li diem... Feu una salsa diferent, eh, vosaltres? És una mica diferent. Una cosa és la salsa romesco, i una altra cosa és la salsa de calçots. Per mi són salses diferents, no les hem de barratllar. Per mi, li diem salsa romesco per dir-ho d'alguna manera, per dir-ho d'una manera vulgar o per referir-nos a una salsa, però no és la mateixa salsa. La salsa que s'utilitza pels calçots no és la mateixa que una salsa romesco. Quina és la diferència que hi ha entre una i l'altra? La salsa romesco porta molt més vinagre i no porta, potser no li posen tanta nyora, etcètera, i està més enfocada pel peix. D'acord? És enfocada pel peix. I la salsa de calçots, que s'acemna molt a la salsa romesco, doncs porta més nyora, porta més picada, més lleia vellana, és una miqueta més, té més textura, és més espessa. Més densa, no? Més densa i és el que diem nosaltres salsa de calçots. D'acord? El que és la salsa de calçots. Diríem romesco moltes vegades, però per mi és una... És una rosa per mi. Però bé, cadascú també s'ho manega i s'ho diu a la seva manera, per tant, escoltat-ho, mentre ens entenguem, no hi haurà problema. O sigui, que cadascú li digui com vulgui. Pot ser que la salsa de calçot sigui una mica més densa perquè, de fet, la salsa s'ha de quedar impregnada en el calçot, vull dir, no pot relliscar, no? Exacte. Exacte. I això també és un compromís a l'hora de fer la salsa, que si vols en parlem d'aquí un moment. Primer, us volia explicar una mica el calçot, que el calçot és una ceba, és una ceba que és una ceba de temporada, que dura uns mesos, comencem, comencem, potser ja durant el mes de desembre ja comencem a trobar calçots, encara són una miqueta primers, i el mes de gener ja comencem a entrar en època de calçots, que ja, bueno, són una miqueta més russuts i realment valen més la pena. Vale. Molt bé. Aleshores, el calçot es diu així, doncs com ja he dit moltes vegades pel fet que és una ceba allargada que s'aconsegueix calçant-la, o sigui, quan a mesura que va creixent la ceba anem fent una muntanyeta al seu voltant i la anem calçant doncs perquè creixi ben llarga, ben allargada, i d'aquí ve el seu nom i després doncs per cuinar-la doncs tradicionalment el que es fa és a poc directe es fa a poc directe i que quedi doncs ben negre per fora, val? Vale. Es torna banda i banda, normalment quan està una mica allà torrat, bàsicament negre, doncs s'embolica amb paper de diari i amb aquesta embolicada de paper de diari s'acaba d'estovar, s'acaba de coure, diguéssim, i s'acaba i es manté a més calent. Val, val, molt bé. Aleshores, doncs, bé, només ens queda pelar-lo, sí, tocar-lo amb la salseta que vulguem, la salsa de calçot o si volem mullar-lo amb el oli, doncs també amb el oli, etcètera, i després doncs menjar-lo, val? Normalment... La manera de... Digue'm-li. No, normalment les racions per persona aproximadament òbviament dependrà de la mida del calçot, no? Però de la mida estàndard quants calçots normalment, per exemple, a cuina Miraclefeu, on poseu? Nosaltres muntem uns paquets que són uns 12 unitats, potser algun paquetet en té una o dues més perquè de vegades són una miqueta més prins, però garantim que com a mínim n'hi hagi un 12 i més o menys seria el que menjaria una persona. pot haver-hi persones pot haver-hi persones que em mengin més, val? Però inicialment o principalment més o menys seria el que menjaria una persona, val? Tenir en compte que després menges carn, menges alguna altra cosa, que tradicionalment no es fa que amb la brasa, m'ho calçot, etcètera, ara que potser si només menges calçots i no menges molta salsa doncs pots menjar molts més. Jo no sé, fan campionats de menjar calçots a ball, etcètera, i no sé quin és el rècord de... Ara no ho sé quin és el rècord de la persona que ha menjat més calçots, no? Però suposo que el secret una mica és que no sigui massa gruixut i no sucar-lo amb massa salsa perquè al final tota pipa. Clar, va sumant. Doncs mira, a banda de cuinar-los així doncs com hem dit diguéssim a foc directe i que els fessin ben negrets, clar, nosaltres per exemple aquí a Cuina Miracle no els fem amb foc directe sinó que els fem al forn. Queden també molt torrats però no queden tan negres i per tant potser no els agrada menjar-los realment. Potser és més agraït perquè no tan brutes tant els mans. Mira, pot ser. Sí que és veritat que fets amb foc doncs a veure, al final poden arribar a agafar més aquest gustet de de de de de de de de de de de de de de també et diré també et diré que fer els aliments tan cremats o tan sucarrimats com fan els calçots o com tradicionament els fan els calçots home tampoc és bo menjar-nos aquest cremat aquest cremat de fulla cremada tampoc cal passar-se tampoc és massa saludable penseu que estem ingerint massa massa productes nocius quan ens mengem alguna cosa cremada per tant bueno el seu punt però que no s'espremin massa si pot ser d'acord i parlem una miqueta a banda de fer-los així com com us he dit el foc a veure després si els calçots resulta que els que ens han quedat els podem acabar pelant i podem fer una truita de calçots ah que bé es poden reaprofitar vaja sí sí els podem reaprofitar els podem fer rebossadets i fregidets per menjar el moment podem fer moltes moltes coses podem fer una coca de verdures on posar-hi calçots i botifarra podem fer moltes opcions clar al cap i a la fi no deixa de ser com si fos una mena de ceba no? una furuita o una verdura més perdó a la fi no deixa de ser una ceba i quan vencem els calçots amb carn a la brasa o els fem a la brasa diguéssim el secret diguem-ne no només és el calçot sinó que el secret és la salsa és la salsa de calçots d'acord? així a grans trets us explico una mica doncs com fem nosaltres aquí guinament clar la salsa de calçots la salsa de calçots porta la nyora porta a nyora que l'estaldem la nyora és un pavrot sec més petit d'una classe molt concreta que a l'estar sec nosaltres el que fem és bullir-lo amb aigua i li traiem tot el que és la pròpia carn del pavrot i després això és el que posem amb la salsa juntament amb picada d'anella i avellana amb pa torrat amb aies calivat una mica d'oli i una miqueta de vinagre tot això triturat i integrat tot junt i el que veiem abans trobar aquest compromís de textura perquè quan mullem el calçot doncs quedi la salsa enganxada però que no ens costi socar-lo per una banda perquè voldria dir que la salsa és massa espessa o que quan el soquem si aixequem el calçot i la salsa doncs ens reanem massa líquida i com ajustem aquesta textura com ho feu això com ho fem doncs primera amb més picada d'anella o avellana o amb més o menys pa torrat d'acord d'aquesta manera doncs podem aconseguir més o menys textura també doncs si veiem ai no és que està massa espess doncs sempre podem afegir una miqueta més d'oli o una mica més de vinagre d'acord que ens ha de passar d'acord i amb això farem una salsa molt diguem molt planera i molt bàlgica seria l'anyona l'all escalivat tomàquet escalivat picada d'anella i avellana pa torrat oli i vinagre i joan a partir d'aquí diguem diguem pot ser que hi hagi gent que quan us vingui a buscar la ració de calçots no? de cap de setmana o inclús entre setmana que digui directament no no a mi posa'm més salsa o posa'm només calçots o posa'm només salsa això ho feu també? sí, sí, sí o sigui hi ha gent que només ens encarrega la salsa només la salsa hi ha gent que ens encarrega només els calçots i hi ha gent que ens encarrega els calçots i nosaltres considerem que en un paquet ens té un gotet de salsa diguéssim però hi ha gent que s'emporta un paquet i em diu no no de salsa en volem més perquè si no ens l'acabem amb els calçots i ens la menjarem amb la cal i ens la menjarem un altre dia per menjar amb un altre plat m'entens? vull dir ja de tot ja de tot així que és veritat que aquesta salsa nosaltres la fem la salsa diguem bàsica i planera diguem l'essencial a partir d'aquí si nosaltres afegim all cru o una mica de podem afegir una mica de picant sí amb gallena gallena que sigui picant doncs aleshores la podem transformar en una salsa de calçots picant val? val a mi ja m'agrada a mi ja m'agrada però tampoc no ens podem passar vull dir encara que hi hagi algú que li agradi molt clar tampoc no podem no podem passar però bueno que si hi ha algú a casa doncs que li agrada molt el picant doncs tinguem més all o gallena etcètera i aleshores la transformem en una salsa de calçots picants no? o fer en una mateixa trobada doncs tres tipus de salses diferents no? això també ho podem fer clar i després i després interessant també el que has dit de reaprofitament del cançot que la gent no es preocupi si potser en demana més perquè és un producte d'això molt versatil que es pot posar com has dit tant en pastissos de verdures com en cremes com en no? fer-ne truites o fer diferent poden fer moltíssims plats la veritat inclús potser utilitzar-la com a picadeta i com a sofregit de qualsevol plat vull dir que al final no deixa d'anar a fer una ceba que si a sobre l'hem cuinat llenya o al forn doncs ens hem fet una cocció molt diguéssim molt suau diguéssim i a partir d'aquí doncs tallada i acabada amb qualsevol rostit o bé doncs amb una truita o bé el calçot pelat i rebussadet amb un rebussat a la romana o etcètera doncs pot quedar molt bé i cruixent i fet un moment que a més a més s'agraeix molt perquè se'l pots menjar tot sencer no has de pelar res etcètera no? Clar molt bé doncs Joan hem parlat dels calçots hem parlat també de la salsa que l'acompanya la salsa de calçots quines diferències hi ha amb la salsa de romesco tradicionalment mal associada no? i després també com reaprofitar els calçots si quan fem o en demà anem doncs ens sobren i el dia següent també els podem aprofitar doncs bé suposo que tindreu feina també aquests caps de setmana de gener febrer març preparant comandes i embolicant calçots en paper de diari sí sí ja tenim comandes ja vull dir que ja tenim una miqueta de feineta ara ara no volíem començar la temporada fins que passessin les festes i ara que ha passat ja estem en plena en plena moguda de la calçot molt bé molt bé Joan molt bé doncs res més que acabis de passar bona tarda fins la propera vinga moltes gràcies adeu adeu i ara aquí a Ràdio Desvernos deixem amb un tema musical concretament amb l'últim que ha tret la cantant Miley Cyrus Bona tret la cantant Bona tret la cantant Bona tret la cantant Bona tret la cantant de la cantant Bona tret la cantant de l'yssa Bona tret la cantant Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! en què la van felicitar. Resulta que la persona més vella, fins a aquell moment, amb 118 anys, que vivia en una residència a França, va morir. I ara la residència Santa Maria d'Altura d'Olot està celebrant la Maria que té aquest títol. La Maria, que és filla d'un periodista natural de Pamplona, va ser responsable de la revista Mercuri, el seu pare, i també filla d'una barcelonina, que va néixer el 4 de març del 1907 a Sant Francisco, als Estats Units, on el seu pare havia anat per feina després de passar la temporada a Mèxic. També va viure a Nova Orleans, però va arribar a Catalunya de petita i ha viscut a Barcelona, a Banyoles, a Girona, a Calonja, també a Sant Antoni i també a Palol de Rabardit. El 31 es va casar amb en Joan Moret, un metge de llagostera, el gironès. Als 113 anys, la Maria assegurava també 3 que de salut es trobava bé amb les petites molèsties que tothom pot tenir i agrair el tracte dels professionals també de la residència on viu. La Maria Abranyes ha estat testimoni de la Primera i la Segona Guerra Mundial, també de la Guerra Civil espanyola, tal com recordava el 2019 en una entrevista a l'ACN, l'Agència Catalana de Notícies. De fet, el retorn a Catalunya de la família quan ella tenia 7 anys va ser el 1914, en ple esclat de la Primera Gran Guerra del segle XX. En l'entrevista, Baranyes encara recordava el camí de tornada. Diu, vam arribar amb vaixell i a causa de la guerra Alemanya atacava al nord i no podia estraveçar els mars nòrdics. Vam haver d'anar per les Açores i per Cuba. La predecessora de Branyes en el títol, la monja Lucille Randon, rebia el nom de Sort André i va morir uns dies abans del seu 119 aniversari. L'agència France Press diu que estan molt tristos però que ella ho volia. Diu, el seu desitjament era ajuntar-se al seu estimat germà. Per a ella és un alliberament. Va néixer l'11 de febrer del 1904 a Gart, a França, i no amagava un cert cansament i volia retirar-se. Diu, el bon Déu no m'escolta, lamentava. Doncs bé, estava cega i anava en cadira de rodes. Sempre apareixia amb l'hàbit de monja, també un mocador blau sobre els cabells i assegurava amb humor que havia treballat fins als 108 anys. Un altre de les notícies més llegides i comentades fa referència al món tecnològic i és que l'estat de WhatsApp incorpora una nova opció, les notes de veu. Diu, a més de fotos, vídeos, GIFs o textos, els estats ja permeten penjar àudios de 30 segons en l'última versió beta d'Android. Diu, després de mesos d'especulacions i proves, WhatsApp ja ha començat aplicar definitivament la nova funcionalitat que permet penjar àudios als estats i que ja està disponible en la darrera versió beta per a Android. La funció permet gravar i compartir notes de veu a través dels estats, tal com ho ha avançat també WAP Info. Doncs bé, s'assuma així a les opcions ja existents de pujar estats amb fotos, vídeos, GIFs o textos en un format hereu de les conegudes, entre cometes, històries d'Amnatschat o Instagram, diu, continguts curts i que s'eliminen automàticament a cap de 24 hores. De moment, aquesta funció està disponible per a alguns provadors que hagin instal·lat la versió beta més recent del Google Play Store, encara que s'implementarà per a més usuaris les pròximes setmanes. lliur, molt bé, gr Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La nova cap de mà que tinc! Ui! Ja et diré jo com ha arribat al càrrec aquesta! Deixa'm estar pesat! Ui! Ui! Mira que exagerada! Tia! Que només t'he fet una broma! Tampoc has d'estar bona! Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties! Prou violències masclistes! Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives! No ho són! No hi contribueixis! Departament d'Igualtat i Feminisme, Generalitat de Catalunya! M'he despertat d'aquest somni i em costa de creure. Han passat 3 dies i tu ja no hi ets. Quin estiuet més idil·lic i ara no et puc veure. No pujaràs més fins que arribi l'hivern. No sé prou bé com tornaràs si Barcelona t'haurà contaminat o no. I acabem el programa d'avui parlant amb dos actors de teatre, concretament amb el Nico Bassó i també amb en Lluís Sobrado. Per què? Doncs bé, aquest cap de setmana els dos que formen la companyia Bassobrat fan a l'Ateneu adreça desconeguda. Els obrim als micros que ens en parlin millor ells mateixos. Hola, què tal? Bona tarda els dos. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Bona tarda. Comencem pel principi parlant, si us sembla, una mica de l'obra. Es contextualitza en l'època del nazisme. Parlem d'adreça desconeguda. Es va publicar l'any 38. De què tracta aquesta obra? Bé, doncs, l'obra representa que són dos amics nord-americans i un és alemany i decideix tornar a la seva terra, a Alemanya. però, clar, torna en ple any 32, on està creixent el nazisme i l'obra esdevé una conversa a través de correspondència. O sigui, seguim les cartes que ens enviem, no? D'acord. Exacte. Això mateix. Es tracta d'una obra de teatre, estrenada l'any 38, com has dit, en la qual passa això. A través d'aquest intercanvi de cartes es va veient com una amistat de dos amics molt forta, molt forta. Doncs es veu que per l'època en què passa la cosa es va, diguem-ne, enrarint una mica. Què heu fet per posar-vos en la pell dels vostres personatges? És clar, és una època complexa, suposo que els personatges també els envolten circumstàncies diferents, no? En què us heu basat cadascun per posar-vos en la pell? Digues, digues. Mira, a part que així teníem poc coneixement de què és el que passava als Estats Units en aquella època, i llavors vam veure que també l'autora es va basar en històries que ella rebia. Llavors el que vam fer va ser ràpidament veure quin personatge faria cada un. En realitat ho vam tenir bastant clar, i vam mirar una mica de la informació de l'època, en vídeos, reportatges, i més o menys vam anar agafant el context de exactament en quina època passa, perquè això no passa durant plena Segona Guerra Mundial, sinó que passa uns anys abans. que sí que la gent més o menys sap una mica què passava abans de la Segona Guerra Mundial, però sobretot la gent, crec jo, sap el moment de la guerra, però clar, els passos previs, tot el que va passar abans, què va portar a la Segona Guerra Mundial, doncs això potser no està tan sabut en la cultura popular. Llavors vam investigar una mica per aquí. Exacte, és també l'època on Hitler arriba al poder. i per què, no? A vegades no queda molt clar. Havíeu treballat junts, abans, Nico i Lluís, d'adreça desconeguda, amb l'obra El munte plats, no?, que també vau representar, si no vaig malament informada, a la TANEU, a la sala cinquantenari, fa un parell d'anys, un parell o tres, el 2020. Com us vau conèixer? Com va sorgir la idea de formar bassobrat? Expliqueu-nos-ho, va? Bé, jo estudiava interpretació, el Lluís també havia estudiat interpretació i doblatge, i ens coneixíem d'esplugues... Una amiga comuna. Exacte, una amiga comuna, i un bon dia, el Lluís va venir i amb... Un bon dia vaig dir, Nico, que sé que també ets actor, i dic, mira, i en aquest moment no ens coneixíem gaire, ens coneixíem una amiga, però jo li vaig dir, tinc moltes ganes, fa anys que vull fer el munte plats de Harold Pinter, i busco un actor, i de moment tenia un que podia, però finalment no, i vaig dir, vols fer-la? S'ho va mirar una mica, i m'ha dit, endavant. I això va fer que cada cop ens coneixíem més, cada cop més amics, però vam tirar aquesta obra endavant, i jo em vaig treure una espina clavada que portava de fa molts anys, i a partir d'aquí, doncs mira, s'hi vam acabar contents, que aquí estem. Home, doncs sí, suposo que no deuria ser fàcil, perquè era època Covid entre... Una mica abans. Una mica abans, vale. De fet, vam fer... Sí, no, perquè aquí a Sant Lluís... vam estrenar el 2019 a l'octubre a l'Avenç, i després vam fer un bolo al febrer del 2020. I clar, tres setmanes després va venir el Covid, i ens va paralitzar bastant. Exacte. Aleshores va passar el temps, i jo... Em va agradar molt fer el munte plats amb el Lluís, i vaig dir, ostres, volem fer més coses. I cap al gener, febrer del 2021, ara sí, en plena pandèmia, li vaig dir, ostres, podríem fer una obra, i no sabíem molt bé. Exacte. Sabíem que fa, feia pocs mesos, l'havien fet el Joan Sàlvia, i ja l'havien fet com a lectura dramatitzada. Sí, sí, el grup de Teatre Junts, és veritat. I vam llegir-nos el text, de fet, el Joan ens va deixar el llibre, i vam veure que era un text espectacular, bastant potent. Ens va encaixar. Sí, sí, sí. De fet, quan vam decidir dir... Primer vam decidir que volíem tornar a fer una obra de Teatre Junts, com diu el Nico, i és veritat que no sabíem quina, i ens vam deixar aconsellar, i una amiga ens va dir, escolta, per què no feu aquesta? i llavors, a partir d'aquí, com diu el Nico, va aconseguir el text, i ell en va dir, no la llegim per separat, quedem un dia, i la llegim per primera vegada, en veu alta, fent cadascú el personatge que volem que faci, perquè sí que ja sabíem que hi havia aquests dos personatges. I recordo aquell moment com molt especial, perquè sabíem una mica de què anava l'obra, però no ens l'havíem llegit, i ja ens vam posar directament a llegir-la cadascú amb el seu paper, i la veritat és que de la primera lectura ens va impactar tant que vam dir, sí, aquesta. Que fort. Farem aquesta. Molt bé. I a més, no és el primer cop que la representeu, eh? A Dressa Desconeguda, ja... La vam estrenar a l'octubre, a l'Avens. Exacte. Una mica com el munteplats, també. Exacte. La vam fer primer a les plugues, a l'Avens, i després la vam fer, com deies, aquí. I ara, més o menys, els passos han estat els mateixos. Quin va ser el feedback de quan la vau estrenar a l'Avens? És a dir, el públic, quina resposta va tenir a... Doncs, la veritat, la gent va sortir molt contenta, molt agraïda, va sortir tothom, bueno, bastant... Com ho diria? Que li havia tocat coses, remogut coses per dintre, i la veritat és que era una obra... Bé, el munteplats era una obra una mica més teatre de l'absurd i aquesta obra és una mica més punyent i ha sigut bastant un repte. Ostres! I estem bastant contents. Aquesta obra, això que dius, té un sentit argumental més lineal, més clar. L'altra, doncs, és veritat, era més absurda, era una mica més estranya. Llavors, sabíem que per la força d'aquesta obra ja suposàvem que a la gent els interessaria, però és veritat que ens va sorprendre la reacció de la gent, que realment ens va dir que els havia agradat molt, que els havia arribat molt a dins, i això ens va sorprendre gratament, perquè nosaltres sabíem... El text és bo. El nostre, el text és bo, ho sabíem, diuen que hem de fer molt malament perquè la gent no ho entengui. Bueno, home, no, no, també... Però no només ho van entendre, cosa que està molt bé, però que a més a més el feedback, com dius, va ser molt bo. La gent molt agraïda, els va sentir molt, molt sentit. I com és això de treballar en parella, que només hi hagi dues persones? És fàcil? Vull dir, quins reptes ho suposa? Mira, permeteu que digui una cosa. He que hem dit que el munteplats la vam fer fa dos anys, doncs hem tardat dos anys en fer-ne una altra. Precisament, un dels motius és aquest. Una obra, dos personatges, la major part del temps l'hem dedicat a memoritzar el text. Clar, home, és que... Perquè, clar, és un text... Sou dos. Exacte, hem d'omplir aquesta hora i quart, aproximadament, que dura nosaltres dos sols. Així que, sobretot, hi ha una gran feina prèvia de memoritzar el text. Però, clar, també com que no tenim cap director... Clar, és que és això, no? L'altre veu com ho fa l'altre i li dona feedback i li diu quatre coses i llavors, recíprocament, ens hem anat dirigint l'una a l'altra. Vale. I us és fàcil trobar obres o, bueno, o, sí, peces que només hi hagin... Perquè, clar, s'ha d'emotllar bastant, no? Vull dir, dos personatges masculins, en principi... Llavors, no sé, això no suposa un perill per futurs treballs o obres que vulgueu fer? O esteu oberts a agafar-m'hi junts? Sí, la veritat és que tampoc ens ho hem plantejat gaire. Senzillament, de moment, després de la primera experiència amb el munteplats, vam tenir clar que volíem tornar a fer una obra junts i sols, és veritat. Però no descartem més possibilitats, com no descartem tornar a fer-ne una altra sols. No és una cosa que, ara mateix, no és una cosa que haguem mirat gaire, penso jo. Exacte, no ens tanquem portes. Sí que és veritat que és difícil trobar una obra de teatre de dos personatges masculins, com has dit, sense el problema del copyright i d'on ho vaig a buscar i si puc fotocopiar-ho, no? Llavors, ens vam veure una mica abocats i vam decidir que la millor opció era aquesta obra. I teniu pensat portar-la a altres municipis, a altres teatres, a moure-la una mica més, no? Perquè darrere la feina que hi ha després de tant de temps, a vegades penses, ostres, i representar-la dos o tres cops per tota la feinada que hi ha hagut, a vegades és com, sap greu, no? Bueno, no ho sé. La nostra idea, sí, és moure-la tant com puguem, sobretot pel Bas Llobregat, i si hi hagués la possibilitat de fer-ho a Barcelona, nosaltres encantats, sí, sí. Però, bueno, sabem que les coses estan difícils, però de totes maneres, sí que és veritat que hi ha molta feina darrere, però quan sents els aplaudiments del públic, oi, estimant Lluís, llavors tots els problemes se'n van de com a lliure voltant. No, tens raó que voldríem si hi hagués la possibilitat de fer-la més, perquè és veritat, perquè dedicar-li tant de temps, i després, doncs, si ho fem poques vegades, doncs, clar, és com si has fet una feina molt gran que de sobte s'acaba, i ara què? Sí que ho voldríem fer-ho més, intentarem. Perquè és difícil dedicar, com ha dit el Nikon, no? La realitat és la que és i és difícil, i això... Com està ara una mica el panorama a nivell dels actors, actrius? Hi ha molts actors que estan xungos, per dir-ho així. Com està ara? Vull dir, la gent es pot... La majoria d'actors no es poden dedicar només a això, no? Ho combineu amb altres feines? Mira, jo recordo d'època d'abans de la pandèmia, no sé de quin any parlo, de la dècada del 10 al 20, eh? Que vaig llegir un dia que només el 8% dels actors i actrius a l'estat espanyol viuen exclusivament d'actuar. al 8%. Això passava en època prepandèmica. Ara sembla que la cosa comença a revifar, és veritat que cada cop es fan més coses i tot plegat, però vull dir que ja era una mica complicat abans. Clar, sí, sí. Exacte. O sense anar més lluny, el director de l'associació d'actors, l'Àlex Casanovas, es va veure obligat a fer de cambre. I per mi, l'Àlex Casanovas estava quasi cada dia a TV3 i del 95 al 2000 tenia feina gairebé cada setmana. I és veritat això que diuen que a Madrid hi ha més teatre que a Barcelona? Sí, sí, sí. Si a Madrid hi ha... Què passa a les sales a Barcelona? Suposo que tenen moltes més dificultats en quant a subvencions de l'estat. Perquè, per exemple, si hi ha 300 teatres a Madrid, a Barcelona hi ha... 100, 150. 100, 150 i... Però perquè han de tancar molts, no, també? Han de tancar i no els hi són rentables, i fer caixa, i assistència de públic acceptable, i, bueno, moltes coses. I al jovent també li costa molt anar al teatre perquè no ens enganyem, és car anar al teatre. Home, hi ha obres grans posades en escena que sí que són molt cares. Un musical d'aquests, bueno, menys de 30 euros segur que no et surt l'entrada. Exacte. I amb coses de petit format, d'acord? Però normalment a la gent li costa en el teatre. Ho entenem. Sí. I l'altre tema, l'idioma, el català. Fer teatre en català, també escoltàvem pels mitjans que... Ara hi ha molts teatres a Barcelona que no aposten pel teatre en català, sinó que es passen més a castellà. Com ho veieu vosaltres? S'ha d'apostar pel teatre en català? És una cosa semblant al tema de les plataformes, eh? En streaming, que per què Netflix no aposta en català? Bueno. Nosaltres som catalans i volem apostar pel català sempre. Gran frase, Nico. I també no fem això. Oi que no fem això per enriquir-nos, Lluís? Menys mal que no. Ho fem per amor a l'art, perquè ens agrada actuar i ens agrada el caliu del públic. Perquè el teatre també... Convoca tota la gent i tota la gent veu el mateix espectacle i després surt del teatre parlant de l'obra i potser hi havia uns amics que feia temps que no es veien i gràcies a l'obra es veuen i això és maco. Això fa caliu, fa poble també. També ho vaig dir a Pastorets. És un encla social. Hi ha una cosa que, clar, a Catalunya hi ha tradició històrica de teatre en català de fa molts i molts anys. Clar, a vegades arriben produccions que, en alguns casos, passa que senzillament venen d'altres llocs. Llavors suposo que això també pot ser que no ho facin anar en català. Que segurament la tendència és a la baixa, em sembla que sí. I això, doncs... Clar, seria estrany, no?, per exemple, anar a veure Billy Elliot el musical en català, oi? Lo normal seria trobar-lo en castellà, no? Si la producció fos catalana, podria ser. Exacte. Però després també hi ha el Golfos de Roma, per exemple, que és en català. Exacte, també. Suposo que també depèn de qui produeix. Clar. Imagino. Però que ja és una cosa personal de cadascú. Sí, sí. Per descomptat. Bé, doncs, repassem una mica perquè els radioïents que ens estiguin escoltant, si tenen ganes d'anar-vos a veure horaris, per on poden comprar les entrades, etcètera. Fem dues funcions, una el dissabte 21 a les 7, i una altra el diumenge 22 a les 6. Es poden comprar entrades a través de la web de l'Ateneu de Sant Just, i d'Entràpolis. Entràpolis. Entràpolis. I suposo que si hi ha algú que es decideix a l'últim moment i va a l'Ateneu? Jo diria que hi haurà taquilla, i si no, li donaran directament el link, i suposo que la podrà comprar al moment. Molt bé. Que teniu alguna xarxa social per anar-vos seguint a Bassobrat, o encara no? Doncs no. Encara no, eh? Nosaltres fem publicitat a través del nostre Instagram, però en aquest tema estem bastant verdets, oi? Sí, diu que va fent càssia amb el cap. Exactament. Bé, no passa res. La companyia Bassobrat aquest cap de setmana aquí a l'Ateneu de Sant Just. Moltíssimes gràcies, Nico i Lluís, per passar-vos aquí a Ràdio d'Esvern una estoneta, i a parlar no només de la vostra obra, també del teatre. Moltes gràcies. I des d'aquí, des d'aquí, fer una crida intensiva a la ciutadania de Sant Just, d'Esvern. No us ho penseu. Us agradarà molt, de veritat, i per nosaltres és tot un repte. Ens faria molta il·lusió veure-us al públic, i que us agradi, clar. I si no, doncs en sap molt de greu. Estem segurs que la gent que vingui s'emocionarà, s'ho passarà bé, se li passarà molt ràpid, i segurament serà una tarda diferent de les altres que puguin tenir. Així que... Molt bé. Gràcies per avançat, per venir a totes i a tots. Gràcies per avançat. Doncs això, gràcies per venir a vosaltres, i que vagi bé. Bona tarda. Gràcies, Mòria. Bona tarda. Adéu. Bona tarda. que ara ens parla i no entenc ni una paraula i ens convida ni riem. I la nit es va fonent i de fons una cançó ens proposa deixar-nos portar per la calor del sol i un cop amb gust de sal i una camisa que va perdent botons. i no entenc tan lluny de tot i tan a prop d'on vull morir. Queda't així, queda't aquí, amb mi, tan lluny de tot i tan a prop d'on vull morir. I no entenc què ha fet tot aquest temps amagat darrere els arbres. i ara vens, rebentes el secret i m'arrossegues fins a l'aigua. M'agustes tu, m'agustes tu, m'agustes tu, t'acord. Queda't. Queda't així, queda't aquí, amb mi, tan lluny de tot i tan a prop d'on vull morir. Queda't així, queda't aquí, amb mi, tan lluny de tot i tan a prop d'on vull morir. Fins demà! Fins demà! de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Acabem el programa comentant que Catalunya, per cert, per si no ho sabíeu, té 631 espècies exòtiques, més que fa 10 anys. resulta que el moviment de persones i sobretot les mercaderies són una gran font d'arribada de noves espècies, com el cargol poma, la vespa asiàtica, que per cert està matant a les nostres abelles i per això ens estem quedant sense mel, o també una altra espècie exòtica. és el mosquit tigre. han crescut aquestes espècies. que és un 60% a Catalunya els últims 10 anys. són animals, però també plantes que s'introdueixen principalment, com hem dit, a través del transport. Ur desvetlla l'estudi que es diu les espècies exòtiques a Catalunya, que l'ha elaborat el CREAF, que és el Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals. Ha analitzat durant 12 anys el comportament d'aquest tipus de flora i fauna a través d'un projecte, una de les bases de dades d'espècies exòtiques que té més completes d'Europa. A Catalunya, exactament, tenim 1.678 espècies exòtiques, que sobretot es troben a la regió metropolitana i també a les plantes irrigades del litoral i del prelitoral. Aquestes espècies noves, per què és preocupant que hi estiguin? Doncs bé, perquè fan desaparèixer a les espècies autòctones, que són les espècies pròpies d'aquí. A més, cal saber que no totes les espècies invasores són noves, la meitat ja fa temps que hi són, com per exemple aquest cargol que hem comentat, el cargol Poma, o bé també la cotorreta de Pit Gris o la de Kramer, també, per exemple, ho és, el cranc armità. Perdó, el cranc americà, l'armità no. Bé, doncs nosaltres deixem aquí el programa, tornarem demà divendres també a la mateixa. Hora de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern, podeu recuperar tots els podcasts d'avui a ràdio d'Esvern.com o també a seguir-nos a les xarxes socials arroba la Rambla 9 8 1 tant a Twitter com a Instagram. Tres més, que acabeu de passar, molt bona tarda nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern, ja ho sabeu, demà a la mateixa hora. de la Ràdio d'Esvern.com de la Ràdio d'Esvern.com que ara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar. Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes arroba santjust.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia un poble tan adorable i el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa pensa bé que tu t'enganyes no juguis ara tu manes pa'r que fumas encara fumas pa'r que fumas encara fumas i el tabac no pretending no hope no love no glory no happy ending this is the way that we love like it's forever then live the rest of our life but not together wake up in the morning stumble on my life can't get no love without sacrifice if anything should happen I guess I wish you well a little bit of heaven but a little bit of hell this is the hardest story that I've ever told to hopefully get from my heart i'll be able to do i'm going to run up by unab me you me I'll be like i'm going to buried 1 20 20 20 21 20 21 21 22 23 22 23 23 23 24 25